Text view
Cartes d'una catalana del segle XIV al seu marit 1
| Títol | Cartes d'una catalana del segle XIV al seu marit 1 |
|---|---|
| Author | Tous, Sereneta de |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | I-01_Cartes duna catalana 1374.txt |
| Date | Segle XIVb |
| Typology | I-Epistolaris i dietaris |
| Dialect | Or:C - Central |
| Translation | No |
[1374], abril, 16. Barcelona.
Carta de Na Sereneta al seu marit comunicant-li una probable anada de la
reina a Sixena i el casament de Jaume Oliver. Li demana, entre altres coses,
que vagi a Barcelona.
ACB, Cisma d'Occident, doc. 1.205">
En paper de 21'5 X 21. Hi ha segell
Al molt honrat sényer en Ramon de Tous, dispensser de la senyora comtesa
de Xèricha e de Luna.
Car germà. Fas-vos saber qu'é entès a dir que
reyna s'ich ixen, e la senyora reyna que se
entès a dir la senyora reyna ha desitg que veja la senyora comtessa e que li
enviarà a dir que la senyora comtessa vinga a ella, e d'açò, sényer, ha gran goig
madona de Togores, e prech-vos, sényer, que vós que ajau mamòria que pus
que siau tan prop que vos que vingau un poch en
de la pell de madona de Togores. E prech-vos que per la bona amor
qui és entre vós e me, sera si Déus ho vol de la mia vida, que siau remembrat
de mi de la nau d'en Jacme Ferrer. E d'en Jacme Oliver s'ich sab tota raons
de bé, mercè de Déu, per què, sényer, en Jacme Oliver se
que dicmenge primer vinent serà nuvi ab sa muller, qui fou d'en Jacme Thomàs,
no sé alre que us faça saber si no que Deu vos dón salut. Prech vos, sényer,
que vós, sényer, que ajau cura de n'Alianor, per què, sényer, en gran ànsia
ne deuríeu star, e faríeu-ne, sényer, gran pler a ella e major a d'altres
Scrita en
Na Ssereneta, muller vostra, aytant con a Déu plàcia, qui
gràcia.
[1374], maig, 24. Barcelona.
Carta de Na Sereneta al seu marit demanant-li que vagi a Barcelona i que
li envïi civada Li fa saber que N'Elionor es casa amb Ramonet Buçot, que ella
té pollastres i que ha rebut els formatges que li han enviat ell i Miquel
des_Camps.
ACB, Cisma d'Occident, doc. 1.211 (en mal estat).
En paper de 21'5 X 22.
Al molt honrat sényer en Ramon de Tous, dispensser de la senyora comtessa
de Xèricha e de Luna.
Garmà car. Molt ha que no hé aüda letra ne sabuda vostra per què me feu
star en gran ànsia, plàçia a Nostre Senyor que us dó salut e us meta en cor
que vós que
vostra corteria e a mi gran pler, mas encara l'auria major si Nostro Senyor
vos metia en cor de vesitar
seria-us ben star. Avuymés a n'Alionor, sényer, àn dat marit en Ramonet Buçot,
plàcia a Nostro Senyor que
fetes que
que us hé fet saber d'en Pere Pasqual e d'en Thomàs Sgleyes, prech-vos,
sényer, que
Prech-vos, sényer, que
sényer, [...] que façau a qui comprar civada que ych trametau que ací, sényer,
és "rogou" e ara [...] per amor de vós, sényer, ja hé fets molts polls e moltes
polles; e avuymés, sényer, si vós ne tardau gayre passara-los lo temps. E us
moltes gràcies, sényer, dels formatges que m'aveu tramesos con verament molt
vos fa agrayr, mas per estes, de meyós n'ich ha enviats en Miquel des_Camps.
Prech-vos, sényer, que
a Nostro Senyor que Déu li dó molt de bé con verament ell lo merex bé que
no s'alta si no de roba jove, e creu, sényer, que axí con per sí mateix si fa
per sos amichs. Madona sa germana és sana e saluda
sé alre que us faça saber si no que Nostre Senyor Déus vos dón salut. Prech-vos,
sényer, que
Scrita a
Na Sereneta, muller vostra, aytant con a Déu plàcia, qui ab gran desitg
stà de vostra vista.
[1374], juny, 3. Barcelona.
Carta de Na Sereneta al seu marit fent-li saber que ha rebut una carta seva
i saludant Miquel des_Camps.
ACB, Cisma d'Occident, doc. 1.212.
En paper de 19 X 22. Al verso hi ha uns comptes.
Al molt honrat lo senyor en Ramon de Tous, dispensser de la senyora
comtessa de Xèrica e de Luna.
Sényer e car frare. Fas-vos saber que hé rebuda una letra vostra qui fou
feta a
sanitat, con en veritat, sényer, tan a tart hé letra vostra que feu-me
ab gran angoxa, e aveu-ne, sényer, verament gran peccat, con si vós, sényer,
sabíeu l'ànsia e el desitg que jo hé de vós, vós, sényer, m'escriuríeu pus
sovín que no feu, mas creu, sényer, que tant de plers vos ffa en Miquel dez_Camps
que tots los desitgs e les ànsies de
Déu, sényer, li fa molt agrayr, e prech-vos, sényer, que de part mia que
saludau molt e que li ajau moltes gràcies. Jo, sényer, li fas una letra, prech-vos,
sényer, que abans que la li donau, que vós, sényer, que us plàcia que la regonegau
si fa a donar. De la letra d'en Miquel des_Camps no la hé puguda fer, car vuy
qui és dissapte afèrman n'Alionor, e jo, sényer, era tant afanyada e aquex
bon hom ara va-se
que us faça saber si no que Déus vos dón salut e salvament. Madona de Togores,
sényer, vos saluda molt e sta ab gran goig que ha huÿt dir, sényer, que
veniu-vos n'açí.
Scrita a
Na Sereneta, muller vostra, aytant con a Déu plàcia, qui
gràcia.
[1374], setembre, 21. Barcelona.
Carta de Na Sereneta al seu marit fent-li saber que hi ha fam a Barcelona
i demanant-li blat.
ACB, Cisma d'Occident, doc. 182.
En paper de 20 X 22.
Al molt honrat sényer en Ramon de Tous, dispenser de la senyora comtessa
de Luna.
Sényer. Faç-vos saber que son sana a la mercè de Déu e hé rebuda una
letra vostra que fo feyta a
hé sabut que sou sa. Con me fets, sényer, a saber que us faça saber l'estament
de la ciutat, és bé en mal estament de fam e de mortaldat, e nosaltres, sényer.
entre los altres avem bé mal veïnat, con a madona d'en Bernat Oliver ni a sos
infants no li eren durat, e axí con a él à d'altres molts, la nau d'en Jacme
Ferrer és venguda e no ha aportat entre faves e forment sinó
què, sényer, la terra és en ta mal estament que no pot més ni de neguna
partida no n'ich ve ni si n'ich spere. Per què, sényer, vos prech que per amor
de Nostre Senyor que y poveïscau de totes aqueles partides que fer-ho pogats,
si donques no volets que nosaltres muyram de fam. Ab aquestes letres, sényer,
vos tramet una letra que vench ha d'en Ramon des_Perès, mas vós, sényer, aveu
tan bon abte que tant tost que aveu passat lo portal no us membre de la casa,
mas no me
us faça saber si no que Déu vos dó salut e amor de dones jóvens d'Aragó.
Prech-vos, sényer, que
e l'escrivà de recció e tothom qui de mi vos deman.
Scrita a
Na Sereneta, muler vostra, aytant con a Déu plàçie.
[1374], octubre, 24. Barcelona.
Carta de Na Sereneta al seu marit, li dóna els preus del blat i l'ordi, però
li fa saber que a Barcelona no se
que Na Togores està malalta i que ha deixat el palau per anar a viure a casa
seva.
ACB, Cisma d'Occident, doc. 1.225.
En paper de 24 X 22. Hi ha segell.
Al molt honrat lo sényer en Ramon de Tous, dispencer de la senyora comteca
de Lune.
Ffas-vos a seber, sényer, qu'é rabude
e aüt gran pler, con Déus vos ha mès en cor con m'eveu ascrit. Con me feu
a seber, sényer, que s'ich val le quortera del forment hic àn aforat a
más perhò no se
hic trobe gens e ven s'ich
d'una part hó d'altra que me
deyts que
depuys, sényer, que vós hic partís jo verament no é fet de mon prou ne
é astat sensa mal. De les morts, sényer, beneyt ne sie Nostro Senyor, que
n'ich va bé mal al nostro veÿnat que yc ha mortes de
madone de Togoras, sényer, vos fas que à
s'í pot àls fer, que nul temps per gran mal que agés hom no l'avia pugude
aportelar que s'isqués del palau, e ara, sényer, con no pot més aspirar, à
consentit que l'an avem trete, e no às volgude anar en loch del mon si no en
casa vostra, per què, sényer, a ella va ten mal que no s'í pot àls fer, e pus que
a ella va ten mal a mi no pot gayra bé anar. Quant ara, sényer, no cé àls
que us faca a saber si no que Déus vos dó salut e amor de dones d'Eragó.
Scrite a
Sényer, fas-vos a saber qu'é rabuts
Corrall, pelicer de la senyora regine.
Ne Ceranete, muler vostra, qui molt se comane en vostra gràcia.
[1374], novembre, 2. Barcelona.
Carta de Na Sereneta al seu marit. Li demana blat i li parla de la malaltia
de Guillemona de Togores.
ACB, Cisma d'Occident, doc. 146.
En paper de 16 X 22.
Al molt honrat lo sényer en Ramon de Tous, dispencer de la senyora comtessa
de Lune.
Fas-vos a seber, sényer, que son sane e ab gran desig de saber vostra bone
cenitat, con molt ha que no é sabude de vós, per què n'estich ab gran àncie;
e prech-vos, sényer, que vós que siau curós de trametre ych forment hó ordi,
que jo, sényer, ne son en gran fratura, que no n'é micha e bascuyt ne res,
que tot, sényer, nos ó avem mengat, per què, sényer, plàcia-us que per mar
o per terra que vós, sényer, que n'ich vulau trametra si donchs no voleu
que muyram de fam. De madone de Togoras, sényer, vos fas a seber que avie
és-li tornade, per què, sényer, ni als metges ni neguns no s'alten del seu mal,
plàcie Nostro Senyor que li agut, en veritat, sényer, si ella era ma done
mare jo no li porí àls fer; per amor de vós jo, sényer, ne ferie axò e molt més
que tengude, sényer, vos an son. Prechvos, sényer, del forment. Adés, sényer,
no cé àlls que us faca a seber si no que Déus vos dó salut e us prech que
vengats tost.
Scrita a
Na Ceranete, muler vostra, qui
[1374], novembre, 29. Barcelona.
Carta de Na Francesca, vídua de Guillem Morell, a Ramon de Tous. Es
queixa perquè no ha rebut carta seva i Na Serenata no li ha tornat el blat. Li
fa saber que per causa de les mortaldats s'ha ajornat el casament d'Elionor i
que Guillemona de Togores està malalta.
ACB, Cisma d'Occident, doc. 1.277.
En paper de 20 X 22. Hi ha segell i uns comptes al verso.
Al molt honrat lo sényer en Ramon de Tous, dispenser de la senyora
comtessa de Luna.
Faç-vos, sényer, saber, que açí és stat en Guillem vostre e no m'a aduyta
neguna letra, de la qual cosa me son molt maraveylada, que axí con n'aveu
trameses als altres vigares n'ere que
letres vos hé trameses que de neguna no n'é aguda resposta. Jo, sényer, me
son avinentada ab aquel traginer qui ha aportat lo vostre forment e la vostra
farina, que en Guillem m'à dit de paraula que vós me
puscau dues somades e dó-li per cada somada
m'envieu con abans puscau, emperò d'aquest poch forment qui m'avia jo n'avia
prestades ducs quarteres a madona Seraneta e lo li aveu feyta menció sí les
me retrà. Del feyt de n'Alianor vos faç, sényer, a saber que aytampoch al giner,
que ans ho avem perlongat fins a les roses e aquesta és la raó: con açí ha
algunes mortaldats hic ha gran carestia. De madona de Tugores vos faç saber
que és stada fort malalta, mas ara és meylorada, ha jagut a la vostra casa
alguns dies, que ha la mia casa jo no volgí que y vingués e aquesta era la
rahó: con na Bartomeua y ere morta e na Cali que estave a la mort; però,
sényer, del seu guarir no vuylau dir que jo me
li retorne la febra. Prech-vos, sényer, que con Déu vuyle que us en vingau
que
a n'Alianor e hé-ho mal en avinent. Quant ara no sé que us faça saber
si no que Déus vos dó salut.
Scrita a
Na Francsescha, muyler de l'honrat en Guillem Morey, a qui Déus perdó.
[1374], novembre, 30. Barcelona.
Carta de Guillemona de Togores a Ramon de Tous; li fa saber que ha millorat
i que ha tingut bona cura d'ella la seva muller Sereneta i que també la
reina s'ha interessat molt per la seva salut.
ACB, Cisma d'Occident, doc. 158.
En paper de 20'5 X 22. Segell al verso.
Al molt honrat sényer en Ramon de Tous, dispencer de la senyora comtessa
de Luna.
Sényer, vostra letra hé rebude, de la qual hé aüt gran gog e gran pler
con hé sabude vostra bone cenitat, plàcie a Nostro Senyor que us dó salut.
Quant és de mi vos fas a seber, sényer, que son goride mercè de Déu e axí
no
bone complecsió que son goride bé, mercè de Déu, e fas-vos cert que jo no
m'é res plaüt. Fas-vos, sényer, moltes gràcies de medone Ceranete, vostra
muler, qui
elle no re steuviave en cas que jo agés mester, ni negú no me paralave de
mengar si no ella, axí que medone m'à fet aytant con si jo pròpiament fos
sa mara, e aturé-y
senyora regine. Siau cert, sényer, que la senyora regine m'à fet tant e és astade
axí curosa de mi con si jo fos sa filla, que pochs dies eran que
metges ella no fes venir a mi, e puys volie que
la mie malautie, e axí, sényer, mercè de Déu jo son goride, e axí no us en cal
aver ànsie. Si res vos plau, sényer, que jo pusca fer feu m'ó a seber.
Ascrit en
De part de ne Guillemone de Togoras.