Llibre dels planetes i dels signes

5 (Cient.) Finals s. XVI (Mallorca?) Anònim LLIBRE DELS PLANETES I DELS SIGNES Dells dotsa signes: de quines astellas astan aco[m]panyats ý se calitat ý abitassió sua ý·n e quin temps entra lo soll en cada hú da ells. Lo p[ri]mer signe, que és Àries Lo signa Àries astà co[m]post lo seu imagie da ·XIII· estellas, en lo 8 zell, ý aquest signa influex calor ý sequedat tra[m]padament. És aquest signe p[rin]sipi de lo any. An equest signa creyhà Déu lo Sol, segons se diu en los doctós. Comuname[n]t entra lo Soll a ·XX· dal mes da mars, come[n]sa entrar en lo ymagie a ·XVII· d'ebrill. És signe mascolí; de dia és; és sete[n]trional; és al cor de la part de Orient; és signa da foch; domine en lo cos h[u]mà sobra lo cap; color té lo vermell; domine generalme[n]t sobra Fra[n]sa ý Allamayya, ý moltes altres provínsias; en Aspaya, domina sobre Seragossa ý Valadolid. Aquest signa és la cassa del plenet Mars ý axultassió del Soll, caiguda da Saturno ý detrime[n]t da Venus de dia, ý come[n]sa lo a[n]ý an equest signa. Lo signe Tauro Lo signe Tauro, se color és verda ý blanca. Astà co[m]post (de) ·XVIII· astellas. Aquest signa és la cassa da Venus en la nit ý allegria sua ý axeltassió de la Luna, datrime[n]t ý tristessa da Mars. Domine sobre Co[n]testinoble ý Palònia mayor, ý altres provínsias circu[m]vessines. És signa bo ý profitós, ý allegria, p[er]què los camps se visten ý los arbres. Entra lo Soll en ell a ·XX· de mars, dich d'ebril, ý come[n]ça entrar en lo ymagie a ·XI· da maig. És signa terest ý femení; és da nits; dóna bona frescor trempadame[n]t; estan les Cabrelles ab bell; són da natura dal planet Marts ý de la Lluna.

Signe Gèminis Lo signe Gèminis astà co[m]post da ·XVIII· estellas. Entra lo Sol an equest signa a ·XXI· da maig, ý come[n]sa entrar a ·XVIIII· da ju[n]y. Dóna aquest signa calor ý h[u]mitat trempadame[n]t; és bon signa; és da color blanca ý roge; és signa mascolí ý da ponent. Aquest signa és la cassa de Mercuri ý datrime[n]t da Júpiter. Domine generalme[n]t sobra Agipta ý part da Ingelatera, ý altres provísias sircu[m]vessines. Domina sobre las parts de ll'home en los brassos ý gentures. Al signa Crangueyo Al signa Crangueyo astà co[m]post de 9 astellas. Aquest signe influex h[u]mitat; és fret ý humit; és aygollós. Entra al Soll an equest signe comuname[n]t a ·XXI· da ju[n]y, ý come[n]sa entrar en lo ymage a ·XVIII· da julioll. És signe femení; és da nits; és al cor de lla tramu[n]tane. És la cassa de dia ý de nit de lla Luna ý axeltassió da Júpiter ý detrime[n]t da Saturno, ý cau en lo plenet Mars. En los membres del home domine sobra los pits ý en lo ventrey. Al color és blanca ý fumosa. Domine p[er] una part en Agipta ý part da Bibilònia, ý altres provínsias circu[m]veyynes, en perticular domine sobre Co[n]testinobble ý Vanèssia, ý en Aspa[n]yya domine sobre Bersalone, ý Lisbona ý Granada ý Malorca, ý p[er] altres teras sircu[m]vayynes. Lo signa Leyhó Al leyhó és animal molt fort ý axí astà aco[m]parat en lo mes da julioll, que és més fort que tots los altres mesos de llo a[n]iy, ý p[er] so co[m] és animal més fort de llos de quatra peus; p[er] so és aco[m]part en lo mes més fort que tots los altres messos. Astà co[m]post aquest signa da ·XXVII· astellas. És signa mascolí, és orientall, so és, da lavant. Entra lo Zoll an equest signa comuname[n]t a ·XXIII· da juliol. És signa afficat. Entra en lo ymagie a ·VII· d'egost. Domine en los me[m]bres da l'home sobra lo cor; ý la sua color és ensafranat, tira en vermell. És la cassa del Soll de dia ý da nit, tristessa da Saturno ý datrime[n]t. Domine sobra Bo[h]èmia ý una part da Cisíllia; en Aspa[ny]ya, sobra León ý Múrsia. Lo signa Virgo Lo signa Llibra astà co[m]post da ·XXVI· astellas. Entra lo Soll a ·XXIIII· d'egost ý come[n]sa entrar en lo ymagie a ·X· da sete[m]bre. Aquest signa dóna frador ý sequedat no trempada, ma[m]co que la de Tauro, més propinca, destructió de uns gras movime[n]ts, que destroex molta cossa. Aquest signa és femení, nocturno, meriodinal, de migdia; és tereste, melencòlico. En los me[m]bres de l'home domine sobra lo ventre. És la cassa de Mercuri ý axeltassió

sua ý cassa da Venus ý datrime[n]t da Júpiter. Té domini sobre Grèssia; en [Es]pa[n]yya, sobre Toledo. Lo signa Libra Lo signa Libra astà co[m]post da ·VIII· astellas. Entra al Sol comuname[n]t an equest signa a ·XXII· da satembre, entra en lo ymagie a ·XXXI· da octubre. Domine en los me[m]bres de ll'home sobra lo ventre ý lombrígoll ý ý vexigue ý en los loms, ý en lo segí, ý los royons, ý los ossos de lla aspine, ý la rete[n]sió de lla h[u]rina. De llas colós, sobra al vert ý al violat. Aquest signa és la cassa da Venus diurna, la caiguda dal Soll i axeltassió da Saturno, detrime[n]t da Mars, de dia. Aquest signe és mascolí. És da dia, al cor dal pone[n]t, aquinoctiall ý autumnal. És movibble, p[er]què co[m] al Soll sa muda en ell, finex lo astiu ý come[n]sa lo autu[m]no. Dóna aquest signa calor ý h[u]mitat; come[n]sa a spassir-se lo ayre. Domine generalme[n]t sobre la terra da Àustria ý sobra Roma; en Aspa[n]yya, domine sobre Salama[n]ca ý Burgos ý Almaria. Lo signa Ascorpí Lo signa Ascorpí astà co[m]post da ·XXI· astella. Aquest signe dóna fret. És femení; és da nits, del settentrió. Entra lo Soll an equest signa a llos ·XXIII· da octubre, entra en lo ymage a ·XVIII· da noe[m]bre. És la cassa nocturna da Mars ý la cayguda de lla Luna; allegria del plenet Mars, detrime[n]t ý tristessa da Venus. En l'ome domine sobra los botons ý sobra totas las parts vergoyyossas, ý sobra la pedra de ll'home ý mal dell ses ý de lla natura. Domine genaralme[n]t sobra la mar de llas provínsias da Ascòssia ý Síria ý Gènove; en Aspa[n]yya, domine sobra Valènsia ý Malorca ý Segòvia, ý moltas altras provínsias que assí no se anomenen p[er] no esser tant llarch, sinó basta que preniu lo més asse[n]sial p[er] lo que porem alca[n]sar de llos signes ý planets en quina provínsia, ý lo signa si às bo o si às mall, ý lo planet en qui ell ajunta; ý en assò ha da tanir mirame[n]t l'ome si vol prenosticar en generall o en perticular. Lo signe Sagitàrio Lo signe anomenat Sagitari està co[m]post da trenta-una astella, dich ·XXXI·. Entra lo Soll an equest signa a ·XXII· da noe[m]bre, entra en lo imagye a ·XVII· da desembre. És signa mascolí. La sua forsa és en lo lavant, en la part dreta. És signa da foch, colèrich. És la cassa de dia da Júpiter ý allegria sua; és datriment da Mercuri, de dia. Aquest signa dóna sequedat. És cassa ý dastructió de llas plantes ý saments. Domine sobra las ancas de ll'home. Té color roya ý ensafranat. Domine sobra lochs delitossos ý cossas da player. Domine naturalme[n]t sobra Aspa[n]yya.

Capricòrnio signe Lo signa Capricòrnio, lo seu ymage astà co[m]post da ·XXVIII· astelles. És signa h[u]mit ý aygolós. Entra lo Sol comuname[n]t a les ·XXII· da desembre, entra en lo ymage també matex a los ·XVII· da gener. Aquest signa és cassa nocturna da Saturno ý axeltassió da Mars, ý és la cayguda da Júpiter, detrime[n]t de lla Luna. És signa femení. És al cor del migdia nocturno; és terestre hivernal. Domine sobra los yonolls. Aporta fred ý sech. Domine sobra la sordura. Té color negre fosca. Domina sobra les teras quines reguen, co[m] és Mallorca. Domine sobra Portugall ý la Índia ý sobre Contestinobble; en Aspa[n]yya, domine Carmona ý Tortossa ý Sòria ý Sòria. Lo signa Aquàrio Lo signa Aquàrio costa del seu ymage, que està co[m]post da ·XXXXII· astellas. Aquest signa és la cassa da Saturno de dia ý goix seu ý allegria. És aigolós sempre, ý datrime[n]t da dia dal Soll. Entra lo Soll an ell a ·XX· dias da gener. És signa mascolí; és da dia; és da pone[n]t, a lla part asquera; de llas colós, té la verda. Té domini sobra las cames. Domine sobra las fonts ý cosses frescas. Domine sobra Aragó ý part da Bo[h]èmia ý Entiopia ý en p[ar]ticular sobra Jerusalem; en Aspa[n]yya, domine sobra Medine ý altras teras sircu[m]veyynes. Del signe Pissis Lo signa anomanat Pissis és signa més h[u]mit da tots. És aco[m]parat an ell pex, p[er]què axí co[m] lo pex astà sempre ab l'aygue, sempre astà h[u]mit. Té lo seu ymage ý co[m]post da ·XXXIIII· astellas. És cassa da nits da Júpiter ý axeltassió de Venus, ý la cayguda ý datriment nocturna da Mercuri ý tristessa sua. Entra lo Soll an equest signa comuname[n]t a llos ·XVIIII· de febrer, ý come[n]sa entrar a llos dos da mars en lo ymagye. És signa femení ý settentrional, nocturno, destre, ý té domini sobra las fons ý astanys. Domine sobra tota cossa h[u]mide. De l'home domine sobra los peus. És signa malaltís. De llas colós, sobra al vert ý blanch. Domine sobra Portugal; en Aspayya domine sobra Sivilla ý Orense. Ý só[n] acabadas da co[n]tar las nominassions dals ·XII· signes ý lur natural ý ha ont dominen cada hú en p[er]ticular. Estos XII signas astan co[m]posts da ·dos_sentas_ vuytanta _ý _sinch· estellas, dich ·CCLXXXV·. Són conegudas estas astellas p[er] los aspeculadós molt bé.