Processos de Crims del segle XV a Lleida 4

Divendres qui·s comptave quatre del mes de ffebrer, any ·mil_CCCCLXXX_sinch·, lo venerable en Ramon Canyeles, paer fiscal de la statió de Leyda, denuntia als magníffichs mossèn Ffrancí Companys, regent lo offici de cort e veguer de la dita ciutat de Leyda per lo molt alt Senyor Rey, de mossèn Luýs Dezvalls, de mossèn Johan Torres e de mossèn Martí Pallerès, pahers de present de dita ciutat, com una dona qui·s nomene na Valentina de Guarner del loch de Sas, la qual és vuy en la present ciutat, és criminada e inculpada de diversos crims molt nephandíssims, ço és, de ésser metcinera e homeyera, segons maniffestament conste per lo procés rehebut per lo dit mossèn Francí Companys, regent trobant-se en Pallàs al Pont de Çuert, entrevenint en aquell lo discret en Gabriel Ollers, notari. E com tals e tant abominables crims sien dignes de gran punitió e càstich, per ço requirí los dits [...] de cort e pahers que proçohissen a rehebre la depositió del dit discret en Gabriel Ollers, notari. E juxta los demèrits de aquella proçohissen a castigar aquella segons per leys divines he humanes, és instituït e ordonat. Exhibint encara e produint lo procés e enquesta sobre los dits crims rehebuts. E los dits magníffichs senyors de cort e pahers, attessa les dites denuntiatió e requesta ésser justa, manaren la enquesta e procés dessus_dits en los actes de aquesta causa ésser inserts, e proçohiren a rehebre la depositió del dit discret en Gabriel Ollés, notari, en la forma següent: E són del tenor següent. dia e any dessusdits Lo discret en Gabriel Ollés, notari de la ciutat, testis , qui jura dir veritat del que serà interrogat. E primo ffonch interrogat sobre les coses dessús denunciades. Qui respòs e dix que trobant-se ell, testis , ab lo dit mossèn Ffrancí Companys, regent en lo loch del Pont de Suert, a sinch de juny prop_passat ffonch denunciat al dit mossèn regent com la dita na Valentina era metzinera he homeyera, e que açò ffos veritat se mostrave ab la depositió de ella mateixa, la qual here stada rehebuda a instàntia de tota la baronia de Herill per manament de mossèn Anthoni Personada, procurador de la dita baronia; la qual depositió e enquesta ffonch a dit mossèn regent donada e presentada. E lo dit mossèn regent, per major justifficatió sua e per saber encara més la veritat de les dites coses, present ell, testis , e en les dites coses entervenint com a notari de la vegueria, proçohí a reinterrogar la dita na Valentina legint-li de mot a mot la depositió per ella ffeta en poder del dit procurador de la baronia dessusdita.

E hoÿda la dita na Valentina la dita sua depositió, stigué e perseverà en aquella e en les coses per ella dites he deposades en la dita sua depositió, de les quals coses ell, testis , com a notari de la dita vegueria, fféu acte públich, lo qual acte continua al peu de la dita depositió e enquesta de la dita na Valentina. E és del tenor següent. Noverint universi [...] Dissapte que comptàvem sinch del mes predit, los magníffichs mossèn Anthoni Garoça, loctinent de cort e veguer de dita ciutat, mossèn Luýs Dezvalls, mossèn Johan Torres e mossèn Martí Pallerès, pahers de present de dita ciutat, proçohiren a interrogar la sobredita na Valentina, la qual atorga ésser aquella que à dit e deposat les coses dessús en la dita sua depositió contengudes. És ver, dix, que·s nomene Margarida e que li àn errat lo nom, car en aquell pas de la dita sua depositió hon se nomene Valentina ha de dir Margarida, com ella sie aquella que ha entrevengut en los actes en dita depositió contenguts; la qual depositió li ffonch lesta de mot a mot per lo dit honorable loctinent de cort e veguer. E la dita Valentina àlias Margarida de Guarner stigué he perseverà en les coses per ella dessús depossades e en dita depositió contengudes. E més dix que lo dit Guillem Martí li digué que here mester que així com ell havie mort son fill, així ella, deposant, havie a matar lo seu, car tots los qui usen de dit offici àn a matar la cosa que més amen; e ella, deposant, respòs: "Ha mesquina!, mon fill que matàs no u ffaria yo, això!". E llavors li ffonch dit: "Donchs vós aveu a matar una cosa, la que més ameu!". E ella, deposant, dix que mattassen hun bou seu, E així lo mataren juxta la fforma en la dita sua depositió contenguda. I encara més avant dix ella, deposant, sobre la fforma del renegar que fféu de Déu, que una vegada que ella renegà en la missa quant alçaven lo cors pretiós de Jhesucrist, així com los dessus_dits instruïda la avien, dient ella, depossant, que·l renegave e prenie lo diable per Senyor, e dit açò ella, deposant, véu que la dita hòstia li semblà ffos una cosa bruna e negra, a manera de mal sperit. E llavors ella, deposant, se penedí del renegar que ffet havie dient a sí mateixa que no ere aquell lo camí per hon ella anar avie, del qual renegar que ffet havie se confessà aprés e se·n penedí; e aprés ha hoÿt missa moltes vegades he ha vista la hòstia blancha e gentil, així com d'abans ans no renegàs vehie. Ffonch-li lest e perseverà

Johan Pomar, del loch de Castellví, vassall de mossèn Bellera, testis , qui jurà, etc. Primerament fonch interrogat si conex ell, deposant e testis , a una dona inculpada de bruxa metzinera e omeyera, la qual a ull li fonch mostrada. Qui respòs e dix que bé la coneix, car na Valentina de Guarner la ha hoÿda nomenar e és del loch de Sas, del qual loch al dit loch de on ell és ha una legua. Interrogat si sab ell, testis , ni ha oÿt dir que la dita na Valentina de Guarner sie bruxa metzinera ni omeyera, o que sie estada en matar inffants o altres gents e bous. Qui respòs e dix que és veritat que ell, testis , ha oÿt dir que la dita na Guarner ere bruxa e que la havien presa per la dita rahó al Pont de Suert. Si és entrevenguda en morts de inffants o en dar metzines a algú hó no, no u sab; ver és que ha oÿt dir que havie mort criatures, e que alre no y sab. dicta die March Dencàs, del loch de Avellanes de la baronia de Erill, testis , qui jurà. E primo fonch interrogat si coneix ell, testis deposant, a una dona inculpada de bruxa metzinera e homeyera, la qual a ull li fonch mostrada. Qui respòs e dix que sí, que bé la coneix car na Valentina de Guarner li dien e és del loch de Sas, a miga legua del dit loch de on ell, testis , és; e ha menjat e begut en sa casa, e la dita na Valentina li·n ha donat. Interrogat si sab ni ha hoÿt dir que la dita na Valentina de Guarner sie bruxa metzinera ni homeyera o que sie estada en matar inffants ni altres gens,

o dar metzines a algú. Qui respòs e dix que ell, testis , ha oÿt dir quant la prengueren, la dita na Valentina e Guillem Martí e Cavaller de Sas, los quals van cremar, que la dita na Valentina ere bruxa e que ere estada ensemps ab los dessus_dits en matar lo fill del dit Guillem Martí; e açò és lo que ell, testis , sab sobre dites coses. fuit sibi lectum e perseveravit Pere de Castell, del loch de Manyanet de la baronia de Erill, testis , qui jurà, etc. E primerament ffonch interrogat si coneix ell, testis , a una dona qui a hull li ffonch mostrada, la qual és inculpada de bruixa metzinera he homeyera. Qui respòs e dix que sí, que bé la coneix car na Valentina de Guarner se nomene e és del loch de Sas, lo qual loch és luny del loch predit de Manyanet no encara una legua. Interrogat si sab ell, testis e deposant, ni ha hoÿt dir que la dita na Valentina de Guarner sie stada en donar metzines hó en matar alguns inffants e assenyaladament lo fill d'en Guillem Martí, del loch de Sas, hó altres. Qui respòs e dix que stà en veritat que en dies passats ell, testis , essent a Barchinona , ffonch pressa la dita Valentina Guarnera per hú qui·s nomena Personada, procurador del Compte de Pallars, lo qual ensemps ab ella ne tenie presos a hú qui·s diu Cavaller e altre qui·s nomene Guillem Martí, los quals per lo dit Personada fforen sententiats a cremar. E la dita na Valentina Guarner segons ha hoÿt dir ell, testis , ensemps ab los dessusdits, confessà e maniffestà ella ésser-se trobada en matar a hun ffill d'en Guillem Martí; e més ha hoÿt dir ell, testis , que la dita Valentina Guarner a soles havie donat metzines ab una scudella de llet a Pere de Rochamora, del loch de Benés, lo qual Rochamora, menjant en la casa de la dita Valentina Guarnera, per ella li ffonch donada

aquella scudella de llet, la qual encontinent que l'agué beguda se cobrí tot de aygua e·s tengué per mort, dient a hun cossín germà seu que allí here, dit Rochamora, ço és: "Ho cossín germà!", abraçant aquell, "yo só mort!". E lo dit cossín germà li dix que no se·spantàs de cosa nenguna, pus here tant sforçat home en totes coses. E axí de ffet lo dit Rochamora morí. E com ffonch en lo article de la mort dix que la dita scudella de llet lo matave. Totes aquestes coses dix hoý dir ell, testis , quant ffonch vengud de Barchinona . E més dix hoý dir que dita na Valentina de Guarner havie dit que en la casa del dit Rochamora havie ffet altres coses que crehie poguessen ffer may de son prom tots los qui hi aturaven. E que és stat pregat ell, testis , que pus havie de baixar la volta de Leyda se entremetés de dita Valentina, com aguessen hoÿt dir que here en Leyda, e que la ffes pendre e castigar de les tant grans malvestats e abominations que ffetes havie. E açò és lo que ell, testis , dix saber. Interrogat pus diu ell, testis , que coneys bé la dita na Valentina Guarner, en quinya oppinió here tenguda en lo dit loch per aquells qui la conexien, e si és dona industriossa o ignorant. Qui respòs e dix que here tenguda en oppinió e en pparer de bona dona, discreta e molt recaptosa, e en ffama de molt endressada dona. ffonch-li lest e perseverà. Fuit publicata dicta inquisitio per honorabilem [...]

die octavo ffebroarii, anno predicto a Nativitate Domini ·millessimo_CCCCLXXX_quinto· Los magníffichs mossèn Anthoni Garoça, loctinent de cort e veguer de la ciutat de Leyda per lo molt alt Senyor Rey, mossèn Johan Torres e mossèn Martí Pallerès, pahers de present de dita ciutat, manaren justar dins la sala de la paheria per a ffer lo juhí davall scrit los honorables prohòmens següents: mossèn Johan Agostí Miquel Mongay Matheu Orrils Johan Torres, notari Phelip de Ribera Ramon Galçobre Pere Ponzes Jaume Fflorença Nicholau Spolter Jaume Mir, mestre de cases Los quals honorables prohòmens, justats dins la sala de la paheria per los dits senyors de loctinent de cort e veguer, juxta los privillegis de la ciutat e ordenament del Senyor Rey, vista e hoïda la dessusdita preventió e enquesta ffetes contra la dita na Valentina de Guarner, delada de diversos crims, ço és de ésser metzinera he homeyera, e inculpada de diversos crims e delictes molt detestables, e los testimonis en aquella contenguts, e les confessions ffetes per dita delada, e attesses e considerades totes e sengles coses que són de attendre e considerar, consellaren que attès la dita Valentina de Guarner és inculpada de metzinera e homeyera e inculpada de diversos crims e delictes molt detestables, e signantment que ha renegat nostre Senyor Déu e à pres lo diabre per Senyor e à prestat homenatge en aquell, segons conste per sa confessió, que sie primerament offegada e, aquella offegada, de_continent cremada en lo areny fora lo pont major e endret de la casa de la present ciutat, perquè a ella sie càstich e ha altres semblants coses attemptants en exemple. On nós, Anthoni Garoça, loctinent de cort e veguer de la ciutat de Leyda per lo molt [alt] Senyor Rey, vista he hoÿda la dessus_dita perventió e enquesta ffetes contra na Valentina de Guarner, delada de diversos crims, ço és de ésser metcinera e homeyera, e inculpada de diversos crims e dellictes molt detestables, e los testimonis en aquella contenguts, e les conffessions ffetes per dita delada; e ateses e considerades totes e sengles coses que són de attendre e considerar; per ço nós, dit loctinent de cort he veguer, asistents a nós los magníffichs mossèn Johan Torres e mossèn Martí Pallerès, pahers de present de dita ciutat, de consell de deu prohòmens o pus, los quals nós e dits magníffichs pahers ffem justar dins la sala de la paheria juxta los privillegis de dita ciutat e ordenaments del Senyor Rey, jutgam la dita na Valentina de Guarner sie primerament offegada e, aquella offegada, de_continent cremada en lo areny ffora lo pont major de la present ciutat, endret de la casa de la ciutat, per_què a ella sie càstich e ha altres semblants coses attemptants en exemple. Lata fuit dicta sententia per honorabilem Anthonium Garoça [...]

Tenor vero processus de la dita Valentina de Guarner, del loch de Sas, facti contra eam al Pont de Suert, est ut sequitur. Noverint universi, et die vero que computabant ·XXX· mensis marcii [...] Qui respòs e dix que un vespre venguí allí son cosín germà nomenat lo Cavaller de Sas e hun altre germà de mossèn Johan de Sas, menor de dies, apellat Pere Sala àlias Calderó; li vengueren estant al foch en casa de na Valentina e digueren-li que si volie ana[r] en sa companyia; e respòs la dita na Valentina e dix: "On irem?"; digueren los dessus_dits: "Nosaltres vos menarem en part que guanyarem prou dinés". E respòs la dita na Valentina que ella serie contenta. E axí ells digueren que renegàs lo nom de Déu e que prenguís lo diable per Senyor e maestre, e que renu[n]ciàs totes les obres de Déu. E axí diu que o ffiu. E lavòs dix lo dit Cavaller e lo dit Pere: "Ara no us senyàsseu per la vida ni no nomenàsseu lo nom de Jhesús!; e untau-vos ab aquest engüent les exelles e lo petenill." Lo qual engüent portà lo Cavaller, e diu que axí féu. E diu que digueren los dessus_dits com fonch untada: "Ara digau, axí com nosaltres direm, pich sobre fulla e que vaja allà on me vulla". E diu que quiscú posà lo peu en lo cremall. E axí diu que isqueren promptament tots per lo fumeral e tiraren la volta de lana de boch. E com foren en lo camí trobaren hun germà del capellà de Sas e germà del dit Calderó apellat Guillem de Martí, e una dona del dit loch de Sas apellada Maria de Fierro, muller de Berthomeu de Fierro quòndam, la qual no té sinó hun ull; e trobaren-ne una altra de Castellarhs, mare de Servent del dit loch de Castellarhs. E axí tots en companyia anaren-se·n en la dita cua de boch han ha hun torm. E meteren-se entorn hun poch engir del dit torm. E viren aquí una fantasma, quasi no podien conèxer si ere persona hó fantasma segons lur semblants. Interrogada qui li ha mostrat aquest offici. E respòs ella e dix que lo Cavaller son cosín germà e lo dit Calderó.

Interrogada la dita na Valentina ella si ere bruxa. E respòs e dix que hoc. Interrogada com se·n tornaren del torm. Respòs e dix que tornaren-se·n a lurs cases. Interrogada quantes vegades hi ere anada. Respòs e dix que aquella e una altra vegada. E aprés diu que a cap de ·XV· jorns tornaren-hi una altra vegada en la manera dessus_dita, e com foren al dit torm prometeren-li que per cada vegada que ella hi anàs li donarien ·V· sous. E lavòs ella li prestà la mà al dit boch de Biterna que tots_temps ella farie ço que ell voldrie. E dix que lavòs que en senyal de homenatge ella lo besà en lo cul. E lo dit boch de Biterna donà cinch sous a son cosín germà, lo Cavaller, e que donar-los-hi à a ella e no·ls li ha donats. E axí mateix diu la dita na Valentina que aquells altres li digueren que aquest boch de Biterna ere son Senyor e que tanbé fos Senyor d'ella. E axí ella respòs e dix que ere contenta que fos son Senyor e maestre. E lavòs diu començaren cada dia de perseverar en lo peccat, ço és, en adorar lo diable e pendre aquell per Senyor. Interrogada dita na Valentina sense turment que si sabie més del que havie deposat. Respòs e dix que és veritat que ella és estada a matar lo fill d'en Guillem Martí de Sas, germà de mossèn Johan de Sas, emperò que ell mateix lo matà de ses mans, emperò que abdós hi foren. Interrogada si foren a fer més mal en aquell loch ni en altre. Dix la dita Valentina que hoc, a matar hun bou seu, lo qual diu que lo Guillem Martí lo matà, que abdós ensemps hi foren. E diu que lo dit Guillem li dix: "Prenet vós lo corn que yo li daré recapte". E diu que lo dit Guillem lo prenguí a les naritzas e donà-li no sé quin engüent. Interrogada dita na Valentina com podie morir lo bou per pendre-lo a la nariz. Respòs e dix la dita Valentina que dix lo dit Guillem: "Lexau, que ell haurà recapte!". E diu que lo bou no morí lavòs en aquella nit, màs que en l'altre dia com foren deffora en lo terme, en hun loch

que dien la lau, morí. Interrogada quines metzines poden ésser aquestes ni de què·s fan. Respòs e dix la dita Valentina que·s fan de calapat e de leus de persones mortes. Interrogada com poden haver aquells leus de la persona morta. Respòs e dix que dessutarren-los e trahen-los de lurs cossos. Interrogada la dita Valentina d'on tragueren aquests leus de què feren aquestes metzines de què lo bou morí·s. Respòs e dix que ella e lo Guillem Martí, abdós ensemps, dessoterraren la criatura del dit Guillem, fill seu, e diu que tragueren-la del vas. Interrogada com la dessuterraren ni ab què. Respòs dita Valentina que ab hun bastonot de aquells qui hom fica per les tanques hí és agut ab hun cap. E axí diu que la tragueren del vas e diu que obriren-la e tragueren-ne les frexures de la dita creatura, e tornaren-la en lo loch mateix e cobriren-la axí com de abans estave. Interrogada què feren [de] les dites frexures. Diu que lo dit Guillem les se·n portà a casa sua. Interrogada quin dia ere e quina hora. E diu que per sa fe a ella no li recorde quin dia ere, màs que ere de nit, axí com tot hom és colgat; e diu que tornaren-se·n a lurs cases. E diu que dix lo dit Guillem que ell farie engüent de les dites frexures e que ell li·n darie com obs ne haurie, que·n havie menester hun calapat. E dix lo dit Guillem que ell li donarie recapte. E diu que no triguà que mataven lo dit bou ab aquell engüent. Interrogada com tenien poder sens tornar al boch de Biterna de fer dan ni dampnatge. E respon e dix

que lo jorn que lus prestaren los homenatges los donà poder que de aquí avant fessen tant mal com poguessen, e per aquell poder ells mataren lo dit bou. Interrogada si són estats en altres lochs a matar a nengú. Respòs e dix que ver és e cert que tots cinch són estats a matar la muller de Servent de Castellarhs, ço és, lo Cavaller e lo Guillem e lo Pere Sala àlias Calderó e na Maria de Fierro e la dita Valentina. Interrogada qui la matà, la muller de Servent de Castellarhs. Respòs e dix que ver e cert és que tots hi foren, però que Maria de Fierro e lo Cavaller li donaren les metzines e aprés tots en companyia se·n tornaren a lurs cases. Interrogada a quina ora li donaren les dites metzines. Respòs e dix que ans lo gall no cantàs. Interrogafa si feren més mal. Respòs e dix que a cap de tres jorns anaren a matar hun fill de Martí de Castellarhs, al qual diu que foren tots cinch. Interrogada qui lo matà. Respòs e dix que tots ensemps li donaren sengles palmades en les anques ab les mans e axí lo lexaren estar. Interrogada quina ora ere. Respòs e dix que ora colgaderes, poch més hó meyns. Interrogada exint de allí on anaren. Respòs e dix que a lurs cases. Interrogada si són estades a més a matar. Respòs e dix que no. Interrogada si sab què més fessen de companyia. Respòs e dix que no. Emperò que bé és ver e cert

que sab bé que na Serventa de Castellarhs, mare del dit Servent, e na Castells de Benés e na Bernada d'Erill Castell las trobà totes tres allà al boch de Biterna, e dix que lo que feren o no feren que ella no y sab res. ffuit sibi lectum e perseveravit. Presentibus pro testibus Mateus de Matheu, textor loci Ponti, e Miquelis d'en Puy habitator loci de Quaxigar.