Capbreu assumat de totes les rendes reyals dels lochs e vilars
d[e] la Vall de Ribes, que Arnau Porta regent la p[rocur]ació reyal
recapta e ligar féu p[er] [conser]vació d[e]l pat[ri]moni reyal.
Queralbs
B[er]n[at] Mon[er] jura q[ue] és hom d[e]l seyor rey, e fa al seyor rey
a la ·I· ay ·XIIII· d[ine]r[s], e [a] l'autre ·XI· d[ine]r[s], e q[ue]sta a Sent Miq[ue]l
d[e] cominnal, e tasca. Fa a·n G. d[e] Ribes ·I_a· cart[er]a d[e] civada, e
mig feys d[e] pala, e ·I_a· galina ab sos parcers e·l ters ay, e ·I· cartó
d'oblies, e cols e cebes p[er] caslania, si n'í à.
P. Martí jura q[ue]·s hom d[e]l seyor rey, e fa al seyor rey a la ·I·
ay ·II· s[ou]s e ·I· d[ine]r, e [a] l'autre ·xix· d[ine]r[s], e q[ue]sta a Sen Mich[e]l
cominal, e tasca. Fa a·n G. d[e] Ribes ·I_a· migera d[e] civada, e a la
·I· ay ·I_a· galina, e a l'autre ·I· feys d[e] pala, e miga oblia a la ·I· ay, e
[a] l'autre lo parcer.
B[er]n[at] Alegre fa axí com so parcer en P. Martí, e més ·I_a·
maala e ·V· ous.
P[ro]henz Jo[an] jura q[ue]·s p[ro]pi d[e]l seyor rey, e fa al seyor rey
·VIII· d[ine]r[s] a Nadal a la ·I· ay, e a l'autre ·I_a· mesala més, e
tascha, e q[ue]sta a Sen Mich[e]l cominal. Fa a·n G. d[e] Ribes lo terz
e[n] ·I_a·. migera d[e] civada, e·l terz e[n] ·I_a· galina, e·l terz e[n] ·I· feys
d[e] pala, e ·I_a· oblia, e cols e cebes.
Guit[art] Bertran [jura] q[ue] é[s] hom d[e]l seyor rey, e fa al seyor rey
a la ·I· ay ·XV· d[ine]r[s], e a l'autre ·XII· d[ine]r[s], e q[ue]sta a Sen Mich[e]l
cominal, e tasca. Fa a·n G. d[e] Ribes ·I_a· q[ua]rtera d[e] civada, e ·II·
partz d'una galina, e ·II· partz en ·I· fey d[e] pala, e miga oblia, e cols e
ceb[e]s.
B[er]n[at] Sarrocha jura q[ue] é[s] hom d[e]l seyor rey, e fa a la ·I· ay
a Nadal ·II· s[ou]s e ·V· d[ine]r[s] e m[aala], e a l'altre ·XXI· d[ine]r[s] e m[aala], e
q[ue]sta a Sen Mich[e]l cominal, e tasca. Fa a·n G. d[e] Ribes ·I·
quartal d[e] civada, e fa ·I_a· galin[a] ab sos parc[er]s, e ·I_a· oblia e
miga ab sos p[ar]c[er]s, e cols e cebes.
B[er]n[at] Font jura q[ue] é[s] hom d[e]l seyor rey, e fa a la ·I· ay ·XV·
d[ine]r[s] e maala, e [a] l'autre ay ·XIII· d[ine]r[s] e m[aala], e q[ue]sta a Sen
Miq[ue]l, e tasca. Fa a·n G. d[e] Ribes ·I_a· q[ua]rtera d[e] civada, e ·I· feys
d[e] pala al ·VIII· ay, e ·I_a· galina a cap d[e] ·VI· ays, e a la ·I· ay ·I_a· oblia,
e miga a l'altre, e cols e sebes si n'í à, e ·I· ou.
Jo[an] B[er]nada jura q[ue] é[s] hom d[e]l seyor rey, e fa as él a la ·I·
ay ·II· s[ou]s, e a l'autre ·II· s[ou]s e ·VI· d[ine]r[s], e q[ue]sta cominal a Sen
Miq[ue]l, e tasc[a]. Fa a·n G. d[e] Ribes ·I_a· mig[er]a d[e] civada, e ·I_a·
galina, e·l terz d[e] ·I· feys d[e] pala, e ·V· ous.
B[e]r[enguer] Pelic[er] jura q[ue] é[s] hom d[e]l rey, e fa a él a la ·I· ay
·XVI· d[ine]r[s] e m[aala], e a l'autre ·XIII· d[ine]r[s] [e] m[aala], e q[ue]sta a
Sen Miq[ue]l comin[a]l, e tasca. Fa a·n G. d[e] Ribes miga
q[ua]rtera d[e] civada, e·l terz e[n] ·I_a· galina, e[·l] terz e[n] ·I· feys d[e]
pala, e cols e sebes si n'í à.
G. Br[uguer]a jura q[ue] é[s] d[e]l seyor rey, e fa a él a la ·I· ay ·XIIII·
d[ine]r[s], e a l'autre ·XI· d[ine]r[s], e q[ue]sta a Sen Miq[ue]l cominal, e tasca.
Fa a·n G. d[e] Ribes ·I_a· q[ua]rt[er]a d[e] civada, e a l'any d[e] la p[ar]ada, ab
so parcer, ·I_a· galina, e [la] q[ua]rta part e[n] ·I· feys d[e] pala, e la
q[ua]rta part d[e] ·I_a· oblia, e cols, e sebes, e ·II· ous.
Ar[nau] Batle jura q[ue] é[s] d[e]l seyor rey, e fa a él a la [·I·] ay ·IIII·
s[ou]s e ·IIII· d[ine]r[s], e a l'autre ·III· s[ou]s e ·IIII· d[ine]r[s], e q[ue]sta d[e] Sen
Miq[ue]l cominal, e tasca. Fa a·n G. d[e] Ribes ·II· mig[er]es d[e] civada,
e ·I_a· galina, e ·II· partz e[n] ·I· feys d[e] pala, e ·X· ous, e ·I_a· oblia, e
cols e sebes si n'í à.
R[amon] Morera jura q[ue] é[s] d[e]l seyor rey, e fa a él a la ·I· ay ·IIII·
d[ine]r[s] e m[aala], e a l'autre ·III· d[ine]r[s] e m[aala], e q[ue]sta
comiq[ue]l a Sen Miq[ue]l, e tasca. Fa a·n G. d[e] Ribes al segon ay
·I_a· galina, e cols e sebes si n'í à.
Jo[an] Estrenils jura q[ue] é[s] d[e]l seyor rey, e fa a él q[ue]sta d[e] Sent
Miq[ue]l cominal. Fa a['n] G. d[e] Ribes ·I_a· galina.
P. d[e]s Prat jura q[ue] é[s] hom d[e]l seyor rey, e fa a él a la ·I· ay
·IIII· d[ine]r[s], e a l'autre ·III· d[ine]r[s], e q[ue]sta cominal a Sen Miq[ue]l, e
tasca. Fa a·n G. d[e] Ribes ·II· pug[ere]s d[e] civada, e mig feys d[e] pala,
e en les oblies sa part, e sa part en les galines, e cols e seb[e]s.
En Baró jura q[ue] é[s] d[e]l seyor rey, e fa a él a la ·I· ay ·III· d[ine]r[s]
e m[aala], e [a] l'autre ·IIII· d[ine]r[s], e q[ue]sta cominal a Sen Miq[ue]l, e
tasca. Fa a·n G. d[e] Ribes ·II· pug[er]es d[e] sivada, e sa part e[n]
galines, e sa part en oblies, e cols e cebes si n'í à.
Na Quireuda jura q[ue] é[s] d[e]l seyor rey, e fa a él a la ·I· ay
·IX· d[ine]r[s] e m[aala], e [a] l'autre ·XII· d[ine]r[s] e maala. Fa a·n G. d[e]
Ribes ·III· pug[er]es d[e] sivada a cap de ·II· ays, e miga gallina, e ·I·
q[ua]rto d'oblies, e [a] cap d[e] ·VIII· ays ·I· fey d[e] pala, e cols e cebes si
n'í à.
G. B[erengue]r jura q[ue] é[s] d[e]l seyor rey, e fa a él ·XII· d[ine]r[s] e
m[aala] a l[a] ·I· ay, e [a] l'autre ·XIIII· d[ine]r[s] e m[aala]. Fa a·n G. d[e]
Ribes ·I_a· cart[e]ra d[e] civada, e a la ·I· ay ·I_a· oblia, e a l'autre miga, e a
la ·I· ay ·II· ous, e a l'autre ·I·, e ·I· fey d[e] pala a cap d[e] ·VIII· ay[s],
e cebes, e [a] cap d[e] ·VI· ay[s] ·I_a· galina.
Roire Amat jura q[ue] é[s] d[e]l seyor rey, e fa a él ·XVIII· d[ine]r[s] a la
·I· ay, e a l'autre ·II· s[ou]s e ·II· d[ine]r[s]. Fa a·n G. d[e] Ribes ·I_a·
migera d[e] civada e ·I_a· pug[er]a, e a la ·I· ay ·II· oblies, e a l'autre ·I_a· e
miga ab so p[ar]cer, e [a] cap d[e] ·II· ay[s] ·I_a· galina, e a cap d[e] ·VIII·
ay[s] ·I· fey d[e] pala, e ·IIII· ous casca (sic) ay, e cols e cebes si
n'í à.
Jo[an] Bag jura q[ue] é[s] d[e]l seyor rey, e fa a la ·I· ay ·V· d[ine]r[s], [e] a
l'a[u]t[r][e] ·VII· d[ine]r[s]. Fa a·n G. d[e] Ribes ·I_a· mig[er]a [e] q[ua]rtera
d[e] civada, [e] a cap d[e] ·X· ay[s] ·I_a· galina, e p[er] cascú ay ·I· q[ua]rto
d'oblies, e a l'autre ·I· q[ua]rto e mig, e [a] cap d[e] ·VIII· ay[s] ·I· fey d[e]
pala, e ·I· ou cascú ay, e cols e cebes si n'í à.
N'Amat jura q[ue] é[s] d[el] seyor rey, e fa a él a la ·I· ay ·VII· d[ine]r[s]
e m[aala] e pugesa, e a l'autre ·IX· d[ine]r[s] e m[aala] e pugesa. Fa a·n
G. d[e] Ribes miga q[ua]rt[e]ra d[e] civada, e [a] cap de ·VIII· ay[s] ·I· fey
d[e] pala, e [a] cap d[e] ·VI· ay[s] ·I_a· galina, e a cap de ·II· ay[s] ·I·
carter d[e] galina, e ·III· ous, e miga oblia, e col[s] e sebes si [n'í à].
P. Ramon jura q[ue] é[s] d[e]l seyor rey, e fa a él a la ·I· ay ·IX· d[ine]r[s]
e pugesa, e a l'autre ay ·I_a· m[aala] més. Fa a·n G. d[e] Ribes
m[i]ga q[ua]rtera d[e] civada, e a la ·I· ay ·II· ous, e a l'autre ·I·, e [a]
cap d[e] ·VIII· ay[s] ·I· fey d[e] pala, e en gali[n]a axí ·XI· com
n'Amat, e a la ·I· ay ·I_a· oblia, e a l'autre miga, e cols e sebes.
Na Gilia jura q[ue] é[s] d[e]l seyor rey, e fa a él ·VI· d[ine]r[s] e m[aala].
Fa a·n G. d[e] Ribes ·I· quartal d[e] civada e ·I_a· pug[er]a, e ·I_a· oblia d[e] pa
a la ·I· ay, e a l'autre miga, e ·I· fey d[e] pala a cap d[e] ·VIII· ay[s], e ·I_a·
galina a cap d[e] ·VI· ay[s], e ·II· ous, e cols e sebes si n'í à.
Jo[an] Baió jura q[ue] é[s] d[e]l seyor rey, e fa a él a la ·I· ay ·VII·
d[ine]r[s] e m[aala], e a l'autre ·IX· d[ine]r[s] e m[aala]. Fa a·n G. d[e] Ribes
·I_a· q[ua]rt[e]ra d[e] civada, e mig fey d[e] pala, e ·I_a· galina a la ·I· ay, e a
l'autre miga, e a la ·I· ay ·III· q[ua]rtos d'oblies, e a l'autre miga, e ·II·
ous.
P. Garsia jura q[ue] é[s] d[e]l seyor rey, e fa a él ·III· d[ine]r[s] e m[aala] a
la ·I· ay, e a l'autre ay ·V· d[ine]r[s]. Fa a·n G. d[e] Ribes ·VI· puy[er]es
de zivada.
Na Pagesa [jura] q[ue] é[s] d[e]l seyor rey, e fa a él a la ·I· ay ·III·
d[ine]r[s] e m[aala], e a l'autre ay ·IIII· d[ine]r[s] e m[aala].
De Pardines ·XXX· fey d[e] pala, e ·XV· p[a]rels d[e] galines, e ·X·
migeres d[e] blat d[e] Pardines a mesura sensal, e ·XV· s[ou]s e m[a]lgu[res]
meyns ·III· d[ine]r[s] p[er] ·VI· oblies. Cascú laorador ·II· garbes d[e] civada.
E si ve bestiar estrayn d[e] galarzes, p[er] cascuna bèstia bassiva
(m[aala]) maala. E cols e cebes. Encara en cascú gran[er] de Pardines e
de Ribes e de Q[ue]ralbs ·II· q[ua]rtals d[e] segle, e ·I_a· q[ua]rt[e]ra d[e]
forme[n]t, e ·I· q[ua]rtal d[e] civada, e tota la cossura d[e] l'ordi d[e]
Queral[b]s e Betet.
Fusteya.
Jo[an] Dousa [jura] q[ue] é[s] d[e]l seyor rey, e fa a él a la ·I· ay ·V·
s[ou]s mens ·I_a· maala, e a l'autre ay ·VII· s[ou]s e ·I_a· galina, e q[ue]sta
comin[a]l, e tasca. Fa a·n G. d[e] Ribes ·V· q[ua]rteres d[e] civada, e ·II·
fey d[e] pala, e ·XVII· ous, e ·III· oblies, e cols e cebes si n'í à.
B[e]r[enguer] Argemir jura q[ue] fa al seyor rey ·III· s[ou]s e mig a la ·I·
ay, e [a] l'autre ·IIII· s[ou]s e mig, e q[ue]sta cominal, e tasca. Fa a·n
G. d[e] Ribes ·II· mig[er]es d[e] civada, e ·I· fey d[e] pala, e ·I_a· e miga
oblia, e ·X· ous, e cols e cebes si n'í à.
P. Guifre jura q[ue] fa al seyor rey a la [·I·] ay ·XXI· d[ine]r[s], e a
l'autre ·II· s[ou]s e ·III· d[ine]r[s]. Fa a·n G. d[e] Ribes ·I_a· mig[er]a d[e]
civada, e mig fey d[e] pala, e ·V· ous, e ·I_a· oblia mens ·I· q[ua]rto, e
cols e cebes si n'í à.
P. Compte jura q[ue] fa al seyor rey a la ·I· ay ·V· d[ine]r[s], e [a]
l'autre ·V· d[ine]r[s] e m[aala], e q[ue]sta cominal, e tasca. Fa a·n G. d[e]
Ribes miga q[ua]rt[e]ra d[e] civada, e a la ·I· ay ·II· ous, e a l'autre ·I· ou
e mig, e mig fey d[e] pala, e q[ua]rto d'oblies, e cols e cebes si [n'í à].
L'alberc d'[e]n Suger fa al seyor rey a la ·I· ay ·III· s[ou]s e mig, e a
l'aut[re] ·IIII· s[ou]s e mig. Fa a·n G. d[e] Ribes ·II· mig[er]es d[e]
civada e ·II· pug[er]es, e ·X· ous, e ·I· fey d[e] pala, e ·I_a· oblia e miga.
Jo[an] d[e] Rial[b] fa al seyor rey ·III· s[ou]s e ·IX· d[ine]r[s], e a l'altre
ay ·XII· d[ine]r[s] més, e q[ue]sta cominal, e tasca. Fa a·n G. d[e] Ribes
·II· mig[er]es d[e] civada, e ·I· fey de pala, e ·X· ous, e ·I_a· oblia e miga, e
cols, e cebes, e sa part en la civada de sisc.
N'Areya fa al seyor rey ·X· d[ine]r[s] e m[aala] a la ·I· ay, e a l'autre
·XIII· d[ine]r[s] e m[aala]. Fa a·n G. de Ribes ·I_a· q[ua]rtera de civada, e
mig fey de pala, e miga oblia, e ·II· ous a la ·I· ay, e a l'autre ·III·
Na Pelic[er]a fa al seyor rey ·III· s[ou]s e ·III· d[ine]r[s] a la ·I· ay, e a
l'aut[re] ·II· s[ou]s més de par[a]des. Fa a·n G. de Ribes ·V·
q[ua]rteres de civ[iv]ada, e ·I· fey d[e] pala, e ·XII· ous, e ·II· oblies, e
cols e cebes.
P. Argemir fa al seyor rey ·VI· d[ine]r[s] a la ·I· ay, e a l'aut[re] ·III·
m[aales] més. Fa a·n G. de Ribes ·II· pug[er]es de civada, e ·I· q[ua]rto
de oblia, e la q[ua]rta part d[e] ·I· fey de pala, e ·I· ou a cap de ·II·
ay[s].
B[er]n[at] Mir fa al seyor [rey] a la ·I· ay ·XII· d[ine]r[s], e a l'autre
·XV· d[ine]r[s], e q[ue]sta cominal, e tasca. Fa a·n G. de Ribes ·I_a·
q[ua]rtera de civada, e mig fey de pala, e ·I· ou e mig, e miga oblia.
En Forn fa al seyor rey ·III· m[aales] a la ·I· ay, e a l'autre ·II·
d[ine]r[s], e q[ue]sta cominal, e tasca. Fa a·n G. de Ribes ·I· fey de
pala, e miga oblia a cap d[e] ·III· ay[s].
P. Vilana jura q[ue] é[s] d[e]l seyor rey, e fa a él, ab so p[ar]cer, ·II·
s[ou]s e ·III· maales a la ·I· ay, e a l'autre ·III· s[ou]s e ·III· d[ine]r[s]. Fa
a·n G. de Ribes ·III· migs canad[a]ls d[e] vi, e ·I· sest[er] de civada, e ·I·
fey de pala, e ·I· parel de galines, e ·I_a· oblia e miga, e ·X· ous, e cols
e cebes si n'í à.
G. Missad[e]r jura q[ue] é[s] d[e]l seyor rey, e fa a él ·II· s[ou]s e ·II·
d[ine]r[s] a la ·I· ay, e [a] l'autre ·II· s[ou]s [e] ·VI· d[ine]r[s], e q[ue]sta
cominal, e tasca. Fa a·n G. de Ribes ·I_a· mig[er]a d[e] civada, e ·I_a·
galina, e ·I· fey de pala, e ·II· ous, e miga oblia.
Na Oliba, ab so parc[er], ·II· s[ou]s [e] ·II· d[ine]r[s] a la [·I·] ay, e a
l'autre ·II· s[ou]s e ·VI· d[ine]r[s]. Fa a·n G. de Ribes, ab so parc[er],
·I_a· migera de sivada, e ·I_a· galina, e ·I· fey de pala, e ·II· ous, e miga
oblia.
P. de Moy[l]ó jura q[ue] fa al seyor rey a la ·I· ay ·III· d[ine]r[s] e
m[aala], e a l'autre ·IIII· d[ine]r[s] e m[aala], e q[ue]sta comin[a]l, e tasca.
Fa a·n G. [de Ribes] miga q[ua]rt[e]ra d[e] civada sotz ores.
Carbonel jura q[ue] fa al seyor rey a la ·I· ay ·II· s[ou]s e ·IIII· d[ine]r[s],
e a l'autre ·III· s[ou]s, e q[ue]sta cominal, e tasca. Fa a·n G. de Ribes
·III· q[ua]rt[er]es de sivada, e mig fey de pala, e ·V· ous a la ·I· ay, e a
l'autre ·I_a· galina, e a l'aut[re] ·II· oblies d[e] pa.
Bertomeua jura q[ue] fa al seyor rey, ab so parcer, ·II· d[ine]r[s] a la
·I· ay, e a l'autre ·IIII· d[ine]r[s], e questa cominal d[e] Sen Miq[ue]l, e
tasca. Fa a·n G. de Ribes, ab so p[ar]cer, miga q[ua]rtera de civada, e
[a] cap de ·III· ay[s] ·I_a· galina.
Na Granera jura q[ue] fa al seyor rey ·XIIII· d[ine]r[s] a la ·I· ay, e a
l'autre ·XVIII· d[ine]r[s]. Fa a·n G. d[e] Ribes ·I_a· q[ua]rt[er]a d[e] civada,
e·l terz d[e] ·I· fey de pala, e ·I_a· galina, e al terz ay no m[i]cha
de galina, e ·III· ous cascú ay, e miga oblia.
R[amon] Angles jura q[ue] fa al seyor rey ·III· m[aales], e q[ue]sta
comin[a]l, e tasca.
Ar[nau] G. jura q[ue] fa al seyor rey ·XVI· d[ine]r[s] e m[aala] a la ·I· ay,
e [a] l'aut[re] ·XVII· d[ine]r[s] e ·II· s[ou]s p[er] lo molí drap[er], e q[ue]sta a
Sen Miq[ue]l com[i]n[a]l, e tasca. Fa a·n G. de Ribes ·I_a· galina.
P. Gilabert jura q[ue] fa al seyor rey ·VII· d[ine]r[s] e m[aala] a la ·I·
ay, e a l'autre ·IX· d[ine]r[s] e m[aala]. Fa a·n G. d[e] Ribis a cap d[e] ·II·
ans, ab so parc[er], ·I_a· galin[a].
Encara pren en G. de Ribes al graner de Queral[b]s d[e]l seyor
rey, ans q[ue] lo gran[er] se partesca, ·II· q[ua]rtals de segle, e ·I_a·
q[ua]rt[er]a de forme[n]t, e ·I· q[ua]rtal de sivada. E qua[n] lo seyor rey a
·IX· mesures, pren en G. de Ribes o·l balle seu ·II· mesures p[er] él.
E enfre Sen P[ere] e la cavaleria altres ·II· E leva lo balle seu p[er]
me[n]gar ·I_a· mig[er]a de frome[n]t p[er] cascú mes, aytant qua[n]t trige[n]
los blatz a levar, e ·III· d[ine]r[s] p[er] cascú dia q[ue] leve[n] p[er] companaye.
Encara és tot l'ordi d[e] la cus[ur]a, en G. de Ribes de tot a la
batlia de Q[ue]ral[b]s e de Fustiyà e d[e]l vilar de Betet. Encara pren
en G. de Ribes so fisc en totz los din[er]s q[ui] y ixen p[er] justícies ne
encara gen[er]al si la y faïa.
G. Solà fa al seyor rey ·IIII· d[ine]r[s] a la ·I· ay, e a l'aut[re] ·I_a· m[aala]
més, e ·I· fey de pala, e sa part en la civada d[e]l sisc, e mig q[ua]rto
d'oblia, e q[ue]sta cominal, e tasca.
P. Morera fa tot axí com en G. Solà desús dit.
P. Colom[er] fa a la ·I· ay ·VI· d[ine]r[s], e a l'autre ·VIII· d[ine]r[s] e
m[aala], e sa p[a]rt a sisc de sivada. Fa a·n G. de Ribes ·I· ou, e
·I_a· m[aala] p[er] pala, e [a] l'altre [ay] mig ou.
La q[ue]sta de Sen Miq[ue]l gen[er]alme[n]t puya entre Q[ue]ral[b]s e
Fusteyà ·CIIII· s[ou]s.
Lo cens d[e] Nadal gen[er]alme[n]t [puya] aytabe emfre aq[ue]ls dos
locs a la ·I· ay ·LX· e ·VIII· s[ou]s, e a l'altre ay ·LXXI· s[ou]s.
Los mases amdós d[e] Rial[b] fan enfr[e] amdós ·I· fey d[e] pala
a·n G. d[e] Ribes, e cascú ·I_a· ola de cols, e ·I_a· ola de sebes si la àn.
Encara fan cascú mas e·n P. d[e] Rial[b] ·I_a· galin[a] al seyor rey, e
en P. Nadal altra galin[a], cascú p[er] so prat, a Nadal.
P. de Coma jura q[ue] fa a·n G. de Ribes ·I· fey de pala, e cols e
cebes.
Ayzò és memòria.
Ribes.
Ayzò és memòria de tot lo cens que pren en G. de Ribes en la
val de Ribes. Prim[er]ame[n]t de la paròchia de Senta Maria de Ribes.
P. de Coma fa al rey ·XX· d[ine]r[s] pel mas d'[e]n Batle. Item ·VI·
s[ou]s p[er] lo m[a]s d'[e]n Soler, e ·I· ma[y]g[en] al rey. Fa a·n G. de
Ribes mig fey de pala p[er] lo mas d'[e]n Batle. Item ·II· canades de vi,
e ·I· fey de pala, e ·III· fogasses de oblies, e ·I_a· ola de cols, e altra de
sebes si n'í à. Lo cal P. Coma és hom p[ro]pi d[e]l seyor rey, e jura
aysò de v[er]itat.
Pons Cornelà jura q[ue] é[s] hom p[ro]pi d[e]l seyor rey, e jura q[ue] fa
d[e] cens al rey ·IIII· s[ou]s meys ·I· d[ine]r. Fa a·n G. de Ribes
canada e miga de vi, e ·II· oblies e miga de pa, e ·I· sest[er] e d[e]mig de
sivada, e ·I· fey de pala, e ·I_a· cestela d[e] cols, e altra de sebes (de) si
n'í à. Tot aysò fet[z] p[er] mas Cornelà.
R[amon] B[er]n[at] jura q[ue] é[s] hom p[ro]pi d[e]l seyor rey, e jura tot lo
cens q[ue] fa al seyor rey ni a·n G. de Ribes. Fa al rey ·VI· s[ou]s meys
·I_a· mesala, e la maytat en ·I· magen, e al tertz ay ·I· magen, e tot
aysò p[er] lo mas d'[e]n R[amon] B[er]n[at] fa ab lo mas d'[e]n
Moretó. Fa a·n G. de Ribes ·I_a· canada e miga de vi, e ·I_a· oblia e
miga d[e] pa, e mig fey de pala, e al terz ay mig fey de pala més p[er]
lo mas Moretó, e ·I_a· canada d[e] vi més al terz ay ab en P. Gal[e]y, e ·I_a·
esmina de sivada p[er] lo terz d[e]l mas de Mascarona q[ue] té, e miga
esmina p[er] lo seu mas. Encara més, ab en Corneyà e ab en Galart,
·I_a· esmina corent de sivada, e ·I_a· ola de cols, e altra de sebes si n'í à,
p[er] cast[a]lania.
P. d[e]s Pug [jura] q[ue] és hom p[ro]pi del seyor rey, e jura tot lo
cens q[ue] fa al seyor rey ne a·n G. de Ribes. Fa al seyor rey ·II· s[ou]s
e ·IIII· d[ine]r[s]. Fa a·n G. de Ribes ·I_a· galina p[er] l'ort qui és al Pug, e
·I_a· canada de vi ab en Torent, e ·I· fey d[e] pala e les ·II· partz, en
Joha[n] Torent lo terz, e ·I_a· fogassa d'oblies ab él, e ·I_a· ola de cols,
e autra de sebes si n'í à, p[er] caslania, e ·I· sest[er] de civada ab en
Jo[an] Torent, e·l cens ·II· partz, e en Jo[an] sa tersa, e fa les ·II· partz e
·I· moltó al quart ay.
M. Rastaya jura q[ue] és pròpia d[e]l seyor rey, e jura tot lo
cens q[ue] fa al rey ni a·n G. de Ribes. Fa al seyor rey ·III· s[ou]s mens
·III· m[aales]. Fa a·n G. de Ribes ·II· canades de vi, e ·II·
sest[er]s de civada, e ·I· fey de pala, e ·II· oblies, e ·I_a· ola de cols, e
altra de cebes si n'í à.
Jo[an] Tore[n]t jura q[ue] és p[ro]pi d[e]l seyor rey, e jura tot lo cens q[ue]
fa al seyor rey ne a·n G. de Ribes. Fa al seyor rey ·II· s[ou]s e ·V·
d[ine]r[s]. Encara fa al seyor en G. de Ribes lo terz de ·I· cest[er] de blat
de civada, e·l terz de ·I_a· canada de vi, e·l terz de (d) una oblia e de
mig fey de pala, e·l terz e ·I_a· m[aala] al ·IIII· ay, e ·I_a· ola de cols, e altra
d[e] cebes si n'í à, p[er] caslania.
B[er]n[at] de Nogereda jura q[ue] és p[ro]pi d[e]l seyor rey, e jura tot lo
cens q[ue] fa al seyor rey ne a·n G. de Ribes. Fa al seyor rey les ·II·
partz de ·IIII· s[ou]s mens ·II· d[ine]r[s], e al terz ay e[n] ·I· meg[e]n les
·II· partz. Fa a·n G. de Ribes les ·II· partz d'una canada de vi, e ·II· partz
en ·I· cest[er] de civada, e ·II· partz en ·I_a· oblia, e en ·I· fey de pala
les ·II· partz, e ·I_a· [ola] de cols, e autra d[e] cebes si n'í à, p[er] caslania.
A[n] a jurar G. d'Estrada, P. Mauri, R. Julià, en Galart, en
Fra[n]c, en Sel[e]r, na Pigorel.
R[amon] Q[ue]rol jura q[ue] és p[ro]pi d[e]l seyor rey, e jura tot lo cens
q[ue] fa al seyor rey ne a·n G. de Ribes. Fa al seyor rey ·IIII·
s[ou]s e ·VIII· d[ine]r[s], e ·I_a· galina, e en terz ay ·I· motó. Fa a·n G. de
Ribes ·I· cest[er] de civada, e ·I_a· canada de vi, e ·I_a· fogasa de pa
d'oblies, e mig fey de pala, e ·I_a· ola de cols, e altra de cebes si n'í à.
Ar[nau] Mauris jura q[ue] és de la casa de Cornelà, e jura tot lo
cens q[ue] fa al seyor rey ne a·n G. de Ribes. Fa al seyor rey ·XII·
d[ine]r[s], e ·I· pol. Encara a·n G. de Ribes fa lo quart e ·I_a· canada de
vi, e·l core[n]tim ab mos parcers, e cest[er] de civada, e d'una
canada de vi lo terz, e mig fey de pala, e sa maytat d'una oblia, e
cols e cebes si n'í à. E·l quart encara més en ·I· cest[er] de civada, e
miga q[ua]rt[er]a de civada.
G. de Parestortes jura q[ue] és p[ro]pi d[e]l seyor rey, e jura tot lo
cens q[ue] fa al seyor rey ne a·n G. de Ribes. Fa al seyor rey ·V· s[ou]s,
e ·I· magey[n]. Encara fa a·n G. de Ribes ·II· canades de vi, e ·I· fey
de pala, e ·II· cest[er]s de civada, e ·III· oblies, e cols e cebes si n'í à,
p[er] caslania.
R[amon] Roger jura q[ue] és p[ro]pi d[e]l seyor rey, e jura tot lo cens
q[ue] fa al seyor rey ne a·n G. de Ribes. Fa al seyor rey ·V· s[ou]s.
Fa a·n G. [de] Ribes ·I_a· canada e miga de vi, e ·I· fey de pala, e ·I·
cest[er] de civada, e ·II· oblies, e cols e cebes si n'í à, p[er] caslania.
P. Strem[er] jura q[ue] és d[e]l despe[n]s[er] de Ripol, e jura tot lo
cens q[ue] faïa al seyor rey e a·n G. de Ribes. Fa al seyor rey ·I·
magey[n].
R[amon a] Canal jura q[ue] és p[r]òpia del seyor rey, e jura tot
lo cens q[ue] fa al seyor rey e a·n G. de Ribes. Fa al seyor rey ·II·
s[ou]s. Fa a·n G. de Ribes miga canada de vi, e mig fey de pala, e ·I_a·
esmina de civada corent, e ·I_a· oblia, e cols e cebes si n'í à.
Na Mascarona jura q[ue] és pròpia d[e]l seyor rey, e jura tot lo cens
q[ue] fa al seyor rey e a·n G. de Ribes. Fa al seyor rey ·IIII· s[ou]s e ·III·
d[ine]r[s] e ·I_a· m[aala]. Fa a·n G. de Ribes ·I· cest[er] de civada ab en
R[amon] B[er]n[at], e les ·II· partz d'una canada de vi, e ·II· oblies, e les
·II· partz de ·I· fey de pala, e col[s] e cebes si n'í à, p[er] caslania.
B[er]toli Julià jura tot lo cens q[ue] fa al seyor rey ne a·n G.
de Ribes. Fa al seyor rey ·II· d[ine]r[s], e miga q[ua]rt[er]a de civada, e ·I·
pol. Fa a·n G. de Ribes la q[ua]rta part de ·I· cest[er] de civada, e la
q[ua]rta part de ·I_a· canada de vi, e mig fey de pala, e miga oblia d[e]
pa, e cols e ceb[e]s.
P. Gal[e]y jura q[ue] és p[ro]pi d[e]l seyor rey, e jura tot lo cens q[ue] fa
al seyor rey e a·n G. de Ribes. Fa al seyor rey ·III· s[ou]s mens ·II·
d[ine]r[s], e d'altra ·XVIII· d[ine]r[s] p[er] Moretó, e ·I· magey[n].
Fa a·n G. de Ribes ·II· sest[er]s de civada, e ·II· canades d[e] vi, e ·I· fey
de pala, e ·II· oblies p[er] Moretó. Al terz ay mig fey de pala, e mig
magey[n], e ·I_a· esmina de civada, e ·I_a· oblia, e ·I_a· canada [de] vi al terz
ay ayta[m]bé, e cols e cebes si n'í à, p[er] caslania. E aysò ab so parcer.
Fa lo mas de Coma a·n G. de Ribes ·I· fey de pala, e cols e cebes si [n'í à].
P. Mauris jura tot lo cens q[ue] fa al seyor rey e a·n G. d[e] Ribes.
Fa al seyor rey ·XIIII· d[ine]r[s]. Fa a·n G. de Ribes ·I· q[ua]rtal de civada,
e ·I· pol, e miga canada de vi, e ·I· fey de pala, e sa part e[n] ·I·
sest[er] de civada, e ·I_a· oblia, e col[s] e cebes si n'í à.
G. d'Estrada jura tot lo cens q[ue] fa al seyor rey [e] al seyor en
G. de Ribes. Fa al dit G. d[e] Ribes ·I· fey d[e] pala, e ·I_a· cistela d[e]
cols e seb[e]s si [n'í à].
R[amon] Julià jura q[ue] és p[ro]pi d[e]l seyor rey, e jura tot lo cens
q[ue] fa al seyor rey e a·n G. de Ribes. Fa al seyor rey ·V· s[ou]s e ·V·
d[ine]r[s], e ·I· magey[n]. Fa a·n G. d[e] Ribes ·II· canades de vi, e ·II·
cest[er]s de civada, e ·I· fey d[e] pala, e ·III· oblies, e ·I_a· ola d[e] cols e
sebes si n'í à, p[er] caslania.
P. Galart jura que fa al seyor rey ·V· s[ou]s e mig magen.
Fa a·n G. d[e] Ribes ·I_a· canada de vi, e ·I· q[ua]rto, e ·I· fey de pala, e
cols e sebes si n'í à.
No à jurat Jo[an] Torosela ne na Dur[an] ne na Comarossa.
De Betet [De Betet]
Ar[nau] Torosela jura q[ue] és p[ro]pi d[e]l seyor rey, e jura to[t] lo
cens q[ue] fa al rey e a·n G. de Ribes. Fa al seyor rey ·V· s[ou]s e ·I·
d[ine]r, e ·I_a· galina. Encara fa a·n G. [de] Ribes les ·II· partz d'u fey
[de] pala, e d'autra part mig fey.
P. E[r]mengos [fa] [a·n] [G.] [de] [Ribes] jura q[ue] és p[ro]pi d[e]l seyor
rey, e jura tot lo cens q[ue] fa al seyor rey ne a·n G. de Ribes. Fa al
seyor rey ·III· s[ou]s e ·VII· d[ine]r[s]. Encara fa a·n G. de Ribes ·III·
q[ua]rtos d[e] vi, e ·I· fey d[e] pala, e ·I_a· esmina de civada, e ·V· ous, e
cols e cebes si n'í à, p[er] caslania.
En Tore[n]t jura tot lo cens q[ue] [fa] al seyor rey e a·n G. d[e]
Ribes. Fa al seyor rey ·XVIII· d[ine]r[s]. Encara fa a·n G. de Ribes
·I_a· galina, e ·I· fey d[e] pala e mig, e mig canadel d[e] vi, e ·II· ous, e
·I_a· pug[er]a d[e] civada, e ·I_a· oblia, e cols e sebes si [n'í à].
G. Adrover jura q[ue] és p[ro]pi d[e]l seyor rey, e jura tot los cens
q[ue] fa al seyor rey ne a·n G. de Ribes. Fa al seyor rey ·IIII· s[ou]s e
mig. Encara fa a·n G. d[e] Ribes ·II· galines, e ·I· fey d[e] pala, e miga
canada d[e] vi, e ·III· pug[er]es d[e] civada, e ·II· oblies, e ·VIII· ous, e
cols e cebes si n'í à.
G. Valger jura q[ue] és p[ro]pi d[e]l seyor rey, e jura tot lo cens
q[ue] fa [al] seyor rey e a·n G. de Ribes. Fa al seyor rey ·IIII· d[ine]r[s]
e m[aala]. Fa a·n G. d[e] Ribes, ab so parcer, mig fey d[e] pala, e ·I· ou.
B[er]n[at] Pons jura q[ue] és p[ro]pi d[e]l seyor rey, e jura tot lo cens
q[ue] fa al seyor rey ne a·n G. d[e] Ribes. Fa al seyor rey ·IIII· s[ou]s
meys ·II· d[ine]r[s]. Encara fa a·n G. de Ribes ·II· pug[er]es d[e] civada, e
·III· cortons d[e] vi, e ·I_a· asmina d[e] civada, e ·I· fey de pala, e ·V· ous,
e col[s] e cebes si n'í à.
Na Cerdana Pelicera jura q[ue] és pròpia d[e]l seyor rey, e jura tot
lo cens q[ue] fa al seyor rey ne a·n G. de Ribes. Fa al seyor [rey] ·IIII·
d[ine]r[s]. Encara fa a·n G. d[e] Ribes ·I_a· pug[er]a d[e] civada, e la q[ua]rta
part de mig canad[e]l de vi, e la q[ua]rta part d[e] ·I_a· galina, e d'u fey de
pala la q[ua]rta part, e ·I· ou, e cols e sebes si n'í à.
En P. U[r]gel jura q[ue] és p[ro]pi d[e]l seyor rey, e jura tot lo cens
q[ue] fa al seyor rey ne a·n G. de Ribes. E jura q[ue] fa tot axí [com]
na Cerdana Pelicera desús dita.
Na Ginela jura q[ue] és pròpia d[e]l seyor rey, e jura tot lo cens q[ue]
fa al seyor rey ne a·n G. de Ribes. Fa al seyor rey ·XVIII· d[ine]r[s].
Encara fa a·n [G.] d[e] Ribes ·I_a· galina, e ·I· fey de pala, e mig canadel
d[e] vi, e ·I_a· pug[er]a de civada, e ·I· ou, e ·I_a· oblia, e cols e
cebes si [n'í à].
R[amon] Font jura tot lo cens q[ue] fa al seyor rey e a·n G. de
Ribes. E jura q[ue] fa aytant quo[m] na C[er]dana Pelic[er]a o en P.
U[r]gel desús dit.
Item jura en Jo[an] Torosela q[ue] era hom p[ro]pi d[e]l seyor rey, e
q[ue] fa d[e] sens al seyor rey ·I_a· galina p[er] lo Prat.
Item lo dit Jo[an] Torohela p[er] l'alberg d[e]l Brug fa al seyor rey
·XI· d[ine]r[s] e m[aala]. Item a·n G. de Ribes ·I· ou, e m[i]g fey d[e] pala.
Item jura na Comarossa q[ue] és pròpia d[e]l seyor
rey, e fa al seyor rey ·IIII· s[ou]s e mig, e a·n G. de Ribes ·I· canadel d[e] vi, e miga
q[ua]rtera de civada, e ·I· fey de pala.
Encara pren en G. de Ribes al gran[er] d[e] la paròchia d[e] Ribes
d[e]l seyor rey, ans q[ue] lo gran[er] se partesca, ·II· q[ua]rtals d[e] cegle, e
·I_a· q[ua]rtera d[e] forme[n]t, e ·I· q[ua]rtal d[e] civada. E qua[n] lo seyor rey
a ·IX· mesures a sos obs, pre[n]-ne en G. de Ribes ·II· a sos obs. E
emfre Sen P[ere] e la cavaleria altres ·II· mesures. E leva lo batle seu
p[er] me[n]gar ·I· migera d[e] frome[n]t p[er] cascú mes, aytant qua[n]t trigen
los blatz a levar, e ·III· d[ine]r[s] p[er] cascú dia q[ue] leven p[er]
companage. Encara pren en G. d[e] Ribes en la ba[t]lia d[e] Ribes e
d[e] Betet, p[er] rasó d[e] totz lo[s] din[er]s d[e] tota la val, p[er] so
reredeume, ·LXXI· s[ou]s e mig d[e] malg[ureses]. Encara d[e] tots los
moltós o magens q[ue] lo seyor rey pren en la va[l], pren en G. d[e]
Ribes, p[er] so reredeume en la batlia d[e] Ribes e d[e] Betet, ·IIII· moltós
o mageys. Encara pren so sisc ([sic]) en totz los din[er]s q[ue] esquen en
la val d[e] Ribes p[er] justícies o p[er] q[ue]sta gen[er]al, si la faïa als
homes. E pren en G. d[e] Ribes e·l gran[er] de Ribes la terza part d[e]
l'ordi, e e·l vilar de Betet la maytat d[e] l'ordi, d'aytan co[m] s'y ajust
p[er] part d[e]l seyor rey.
Pardines
P. Pagés jura q[ue] és hom d[e]l seyor rey, e fa al seyo[r] rey ·II· pugeres
d[e] blat d[e] parades, e miga galina, e ·IIII· d[ine]r[s] e maala
malg[ureses], e mig fey d[e] pala, e la maytat en ·I· moltó levars
·XVI· d[ine]r[s], e tasca, e cus[ur]a, e q[ue]sta cominal, e ·III· sest[er]s e mig
d[e] blat d[e] parades.
P. Martí jura q[ue] fa al seyor rey ·XVIII· d[ine]r[s] e mala p[er] pors e
p[er] pern[a], e ·II· d[ine]r[s] p[er] vi d'oblies, e ·I_a· galina. E al tertz ay ·III·
[diners], e·l terz d'u sest[er] d[e] blat d[e] p[ar]ades, e·l quart d'u fey d[e]
pala, e ·I_a· puyera de gaytes. E al segon an la q[ua]rta part en altra
galina, e ·III· m[aales] en ·I· moltó, e [la] ·XXVI_a· part en altre, e ·I·
d[ine]r, e la q[ua]rta part en ·I_a· oblia, e q[ue]sta cominal, e tasca, e
cussura.
B[er]n[at] Scarauta jura q[ue] fa al seyor rey ·IX· d[ine]r[s] malg[ureses],
e ·I_a· galina, ·III· pugeses d[e] vi, e tasca, e cussura, e q[ue]sta cominal.
B[er]n[at] Oliba jura q[ue] fa al seyor rey ·III· maales malg[ureses] a
Nadal, e·l terz en ·I_a· pug[er]a d[e] blat de par[a]des, e mig fey de pala,
e ·I_a· m[aala] en ·I_a· galina, e ·III· d[ine]r[s] p[er] l'alberc d'[e]n Bonet, e ·I_a·
m[aala] p[er] vi, e·l q[ua]rt d'u fey d[e] pala, e ·I· d[ine]r e pugesa en ·I·
magenc, e tasca, e cus[ur]a, e q[ue]sta cominal.
P. d[e] Via Antiga jura q[ue] [es] fa al seyor rey ·V· s[ou]s mens ·I_a·
m[aala] malg[uresa] a Nadal, e ·V· galines, e la q[ua]rta part en
altra, e ·II· partz en ·I· magen, e ·III· sest[er]s d[e] blat d[e] parades e ·I· ras
e ·III· puyeres més, e ·I· fey d[e] pala, e·l q[ua]rt en altre, e ·I_a· oblia e
miga, e tasca, e cussura, e q[ue]sta cominal.
B[er]n[at] Molner jura q[ue] fa al seyor rey ·V· d[ine]r[s] e mesala
malg[ureses], e ·I_a· pugesa d[e] vi, e ·I_a· galina, e ·II· partz d'altras duas,
e miga puyera d[e] blat d[e] par[a]des, e la q[ua]rta part en ·II· partz d'u
moltó, e ·I· fey de pala, e q[ue]sta cominal, e tasca, e cussura, e alcuna
part en les oblies, e la q[ua]rta part [e] en dues partz d'u moltó.
B[er]n[at] de Foranq[ue]s jura q[ue] fa al seyor rey ·VIII· d[ine]r[s]
malg[ureses] a Nadal, e la q[ua]rta part en dues partz d'u moltó, e
la q[ua]rta part e·l segon ay en les ·II· partz d'u moltó, e ·I_a· pug[er]a d[e]
blat d[e] p[ara]des.
Mu[n]tan[er] de Via [A]ntiga jura q[ue] fa al seyor rey ·XV· d[ine]r[s] e
m[aala] malg[ureses], e ·II· galines, e·l q[ua]rt en altra, e ·III· sest[er]s d[e]
blat d[e] par[a]des, e mig fey d[e] pala, e la q[ua]rta part en ·I· moltó, e
la ·X· part en altre, e tasca, e cussura, e q[ue]sta cominal. E ay[zò]
quascú escriva meta p[er] tots a la fi d[e] cascú.
Ar[nau] Jordana jura q[ue] fa al seyor rey ·IIII· galines e ·XXI·
d[ine]r[s]. E e·l ·III· ay ·VIII· d[ine]r[s] més, e ·V· sest[er]s d[e] blat d[e]
par[a]des, e ·II· pug[er]es més, e ·I· fey d[e] pala, e ·II· fogasses d'oblies.
E e·l terz ay ne quer ·I_a· e ·VII· [diners] e mala p[er] moltó, e q[ue]sta
cominal, e tasca, e cussura.
P. Dotza jura q[ue] fa al seyor rey p[er] lo mas d[e] n'Aulet ·IIII·
d[ine]r[s] e m[aala] malg[ureses], e ·I· d[ine]r d[e] vi, e mig fey d[e] pala. E e·l
sego[n] ay la terza part e[n] [·I·] moltó, e la ·XII· part en altre, e tasca,
e cussura, e q[ue]sta comi[n]al.
P. Fra[n]c jura q[ue] fa al seyor rey ·XII· d[ine]r[s] malg[ureses] e ·III·
d[ine]r[s] p[er] vi, e miga galina, e ·I· fey e mig d[e] pala, e ·II· sest[er]s d[e]
blat d[e] p[ara]d[e]s, e ·I_a· pug[er]a més, e q[ue]sta cominal, e tasca, e
cusura, e ·II· oblies, [e] al terz [ay] ·I_a·.
P. d[e] Capd[e]vila jura q[ue] fa al seyor rey ·I· magé[n], ab so p[ar]c[er],
e ·I· fey d[e] pala, e ·II· so[u]s d[e] malg[ureses], e ·I_a· galina, e ·III·
m[aales] d[e] vi d'oblies, e ·I_a· oblia, e ·VII· sest[er]s d[e] blat d[e]
par[a]des. E ayzò ab so parcer.
P. Tobau jura q[ue] fa al seyor rey ·IIII· s[ou]s e ·II· d[ine]r[s]
malg[ureses], e ·V· galines, e ·II· sest[er]s d[e] blat d[e] parades, e ·II·
pug[er]es, e mig fey d[e] pala, e ·V· oblies d[e] pa, e ·VIII· d[ine]r[s] p[er]
moltó.
G. Torent jura q[ue] fa al seyor rey ·III· d[ine]r[s] e m[aala] a Nadal
malg[ureses], e m[aala], e ·I_a· galina, e·l terz en ·I_a· pug[er]a d[e] blat d[e]
par[a]des, e m[i]g fey d[e] pala. E al ·V· ay ·I_a· m[aala] més, e q[ue]sta
cominal, e tasca.
G. Miró jura q[ue] fa al seyor rey ·VI· d[ine]r[s] e m[aala]
malg[ureses], e miga galina, e ·I· sest[er] d[e] blat d[e] par[a]des. E e·l ·II·
ay la terza part en ·I· moltó, e la ·XII· part en altre, e q[ue]sta cominal,
e tasca, e cus[ur]a.
Jo[an] Cuyola fa al seyor rey ·XV· d[ine]r[s] malg[ureses], e ·II· d[ine]r[s] e
m[aala] p[er] vi. E al terz ay ·IIII· d[ine]r[s] més, e la ·ix_a· part en ·I· moltó,
e en altre la ·XII· part, e ·V· pug[er]es d[e] blat d[e] parades, e miga
galina, e ·I· fey d[e] pala, e la ·VIII· part e[n] ·II· ous, e ·I_a· oblia.
P. Gal[é]n jura q[ue] fa al seyor rey ·IIII· d[ine]r[s] malg[ureses], e al ·V·
ay ·IX· d[ine]r[s], e ·I· moltó. E al terz [ay] ·I_a· galina, e ·I_a· pug[er]a core[n]t
e altra rasa d[e] blatz d[e] parades.
G. Pons jura q[ue] fa al seyor rey ·III· d[ine]r[s] malg[ureses] e ·I_a·
m[aala], e ·I_a· pug[er]a d[e] blat d[e] parades, e ·III· m[aales], e ·I_a· galina, e
·I· fey d[e] pala. E al ·V· an ·III· m[aales] més.
B[er]n[at] Andreu jura q[ue] fa al seyor rey ·XX· d[ine]r[s] malg[ureses] e
·III· m[aales], e [en] ·I· moltó la cisena part, e en ·II· moltós més [la]
·VI· part, e ·I· galina, e la q[ua]rta part en altra, e ·II· sest[er]s d[e] blat d[e]
p[ara]des rasi, e ·II· pug[er]es més rases, e mig fey d[e] pala, e q[ue]sta
cominal, e tasca, e cussura.
G. d[e] Gati[n]s jura q[ue] fa al seyor rey la ·IIII· part en la
mayta[t] d'u magén, e mig fey d[e] pala, e q[ue]sta a cascú, e cusura.
P[er] so q[ue] vé[n]c a·n Jac[me] Baxa ·III· d[ine]r[s] malg[ureses], e miga
galina, e mig fey d[e] pala. Aizò deu pagar lo dit Jac[me] Boxa.
P[er]peyà d[e] Gati[u]s jura q[ue] fa al seyor rey, ab sos parces, la
mitat e[n] ·I· magey[n] ab lo mas d'en G. d[e] Gaiti[n]s e d'[e]n G.
Catzacz, e ·I· fey d[e] pala, e q[ue]sta cominal, e tasca, e cussura.
P. Tabau jura q[ue] fa al seyor rey ·II· s[ou]s e ·IX· d[ine]r[s] e m[aala]
malg[ureses], e ·III· sest[er]s d[e] blat d[e] p[ara]des, e ·II· parels d[e] galines,
e miga galina, e [en] ·I· moltó, e ·I· fey d[e] pala.
Jac[me] Fabre jura q[ue] fa al seyor rey ·XII· d[ine]r[s] malg[ureses], e
·II· galines, e ·III· m[aales] p[er] vi d'oblies, e ·I· sest[er] d[e] blat d[e]
par[a]des e ·II· pug[er]es, e la ·V· part en ·I· moltó, e al sos parcés
·I_a· oblia, e la ·V· part d'u fey d[e] pala.
G. d[e] Solsa des Puyal jura q[ue] fa al seyor [rey] ·II· s[ou]s e ·IIII·
[diners] e m[aala], e la ·VI· part en ·I· moltó, e ·I_a· galina e miga, e
mig fey d[e] pala, e ·VI· pug[er]es d[e] blat d[e] p[ara]des, e miga oblia.
Jac[me] Safont
En Ri[c]sen jura q[ue] fa al seyor rey ·V· d[ine]r[s] e pugesa, e
·III· m[aales] d[e] vi, e ·III· pug[er]es e miga d[e] blat d[e] p[ar]ades, e miga
galina, e la ·III_a· p[a]rt en altra, e [la] ·XVIII· part d'u moltó, e mig fey
d[e] pala.
Jo[an] Oliba jura q[ue] fa al seyor rey ·II· s[ou]s emfre vi e cens, e ·I_a·
galina, e ·II· sest[er]s d[e] blat d[e] p[ar]ades rasi, e la ·VI· part en ·I·
moltó, e la ·VI· p[a]rt en altre, e la tersa part e·l ·III· ay, e en altre
·I· fey d[e] pala.
G. Basset ju[ra] q[ue] fa al seyor rey ·XXI· d[ine]r[s], e ·III· d[ine]r[s] d[e]
vi, e ·III· sest[er]s d[e] blat d[e] par[a]des, e ·II· galines, e la ·X· part d'u
moltó, e mig fey d[e] pala.
Jac[me] Jo[an] ju[ra] q[ue] fa al seyor rey ·XXI· d[ine]r[s], e ·V· d[ine]r[s] e
m[aala] d[e] vi, e la ·III_a· part e[n] ·I· moltó, e ·III· galines me[n]s lo ·III·
d'una galina, e la ·IX· part en ·I· moltó, e ·II· sest[er]s d[e] blat d[e]
parades, e ·II· pug[er]es, e ·I_a· rasa, e la ·XII· part en ·I· fey d[e] pala, e la
terza part en altre.
Bertolmeu Sanz ju[ra] q[ue] fa al seyor rey ·VI· d[ine]r[s], e ·II· d[ine]r[s]
p[er] vi, e miga galina, e la ·IIII· part en ·I· moltó, e mig fey d[e] pala.
R[amon] Dag ju[ra] q[ue] fa ·XXI· d[ine]r[s], e ·III· d[ine]r[s] d[e] vi, e la
·VIII· part en ·I· moltó, e la ·VI· part en altre mens lo terz, e miga
galina, e ·VI· pug[er]e[s] d[e] blat d[e] p[ara]des, e ·I_a· rasa, e mig fey d[e]
pala.
P. Rey fa ·IIII· d[ine]r[s] e pugesa, e ·I_a· pug[er]a ras[a] e altra
core[n]t d[e] blat d[e] p[ara]d[e]s, e la ·IX· part en ·I· moltó, e en altre e·l
segon ay ·X· d[ine]r[s], e la ·III· part d'u fey d[e] pala.
P. Carul ju[ra] q[ue] fa ·II· d[ine]r[s], e ·I· d[ine]r d[e] vi, e ·I_a· pug[er]a d[e]
blat d[e] parades, e e·l ·III· ay ·I_a· galina, e e·l ·II· ay ·X· d[ine]r[s], e ·I·
moltó.
Jo[an] Guitart ju[ra] q[ue] fa ·VI· d[ine]r[s], e ·III· m[aales] d[e] vi, e la
·VIIII· part en ·I· moltó, e ·I· sest[er] d[e] blat d[e] par[a]des, e la ·VI· part en ·I· moltó.
Bisaldú Reyal ju[ra] q[ue] fa ·V· d[ine]r[s], e ·III· m[aales] d[e] vi, e la
·IX· part en ·I· moltó, e en altre [la] ·VI· part, e al ·VI· ay ·II· d[ine]r[s]
més, e ·I· sest[er] d[e] blat d[e] par[a]des, e la ·VIII· part d'u fey d[e] pala.
Na Gafea jura q[ue] fa ·XVIII· d[ine]r[s], e ·III· d[ine]r[s] d[e] vi, e ·I_a·
galina e miga, e ·II· sest[er]s d[e] blat d[e] par[a]des, e ·II· pug[er]es e
miga més, e ·I· moltó, e mig fey d[e] pala.
B[er]n[at] Suger jura q[ue] fa ·XII· d[ine]r[s], e ·IIII· d[ine]r[s] d[e] vi, e miga
galina, e ·II· pug[er]es d[e] blat de parades, e ·I_a· pug[er]a d'ordi
ceme[n]sal, e la ·VI· part en ·I· terz d'u moltó, e mig fey d[e] pala.
Cerdà Cetel jura q[ue] fa ·III· d[ine]r[s], e m[aala] d[e] vi, e la ·III· part
d[e] ·I_a· galina mens la ·VI· part, e ·I_a· pug[er]a d[e] blat d[e] p[ara]des rasa,
e la ·XXIIII· part d'u moltó.
Jo[an] Bonet jura q[ue] fa ·VI· d[ine]r[s] malg[ureses], e ·I· d[ine]r d[e]
vi, e les ·XXIII· partz d'u moltó, e mig fey d[e] pala.
R[amona] Adhemara ju[ra] q[ue] fa ·IIII· d[ine]r[s], e la terza part d'una
galina.
G. d[e]s Prat fa miga pug[er]a d'ordi ceme[n]sal, e mig fey d[e] pala.
B[e]r[enguer] de Lavan[er]a fa ·VI· d[ine]r[s], e ·VI· d[ine]r[s] d[e] vi, e mig
moltó mens la ·VI· part, e ·II· galizes, e ·III· sest[er]s d[e] blat d[e]
parades.
B[er]n[at] F[e] fa ·VII· d[ine]r[s], e m[aala], e la ·VIII· part d[e] ·I· moltó, e
en altre la ·XVI· part, e mig sest[er] d[e] blat d[e] p[ar]ades, e miga galina,
e ·III· pug[er]es més d[e] blat de p[ara]des, e miga q[ua]rt[er]a d[e] civada p[er]
devesa.
G. Guitart fa ·XV· d[ine]r[s], e ·I· d[ine]r e pugesa de vi, e miga
galina, e ·V· pug[er]es d[e] blat d[e] p[ara]des, e ·I· terz d'u
moltó, e la ·XII· part d'altre moltó, e mig fey d[e] pala, e la ·VIII· part
d[e] ·I_a· oblia.
R[amon] Font fa ·XV· d[ine]r[s], e ·I_a· galina, e la ·VIII· part d'u
moltó, e ·II· sest[er]s de blat de p[ar]ades, e mig fey d[e] pala.
Encara pren en G. de Ribes en lo cens desús dit ·XV· solidos
me[n]s ·III· d[ine]r[s] p[er] rasó d[e] vi d'oblies. Item ·X· mig[er]es de les
p[ar]ades a mesura censal. Item ·XV· parels d[e] galines. Item tota
la pa[l]a d[e] cascuna [masada], zo és a sab[e]r ·XXX· feys d[e]
pala. Item de ·XV· mases d[e] Pardi[n]es d[e] cascú ·II· ous d[e] forestage.
Item de cascú laorador de Pardines ·II· garbes de civada. Item e·l
gran[er] d[e]l seyor rey, ans que re s'í partesca, ·II· q[ua]rtals d[e] segle, e
·I_a· q[ua]rtera d[e] forme[n]t, e ·I· q[ua]rtal d[e] civada. Encara can lo seyor
rey a p[re]s ·IX· mesures, p[re]n-[n]e en G. d[e] Ribes ·II· mesures a sos
obs p[er] solatge, e p[er] reredeume emfre Sen Pere e la cavaleria altres
·II· mesures p[er] lur dret, e d[e] tot lo blat q[ui] s'ajusta e·l gran[er]. Item
pren lo ba[i]le d'[e]n G. d[e] Ribes, p[er] cascú mes aytant com trigen
los blatz a levar, ·I_a· migera d[e] forment p[er] mengar, e ·III· d[ine]r[s] p[er]
cascú dia q[ue] leve[n] p[er] companage. Item pren en G. de Ribes d[e] tot lo
bestiar estray[n] de galorzes qui ve en la [pa]ròquia d[e] Pardines,
levat lo vilar de Vilatiyos, e d[e] cascuna bèstia leytera ·I· m[aala].
Memòria [que] fa en G. de Ribes d[e] tot lo cens q[ue] pren en
la ribera d[e] Ribes e·ls homes seus. Prum[er]ame[n]t jura P.
d'Arment[er], e dix q[ue] hera hom p[ro]pri seu, e dix q[ue] fa cens q[ue]
daval és conte[n]gut.
P. d'Arme[n]t[er] jura q[ue] fa ·V· s[ou]s d[e] cens, e ·I· parel d[e] pols,
e q[ue] dóna q[ua]rt d'alcunes t[er]res, e ·V· ous p[er] forestaje d[e] bosc d[e]
Mazana.
R[amon] d[e] Pla d[e] Bela jura q[ue] és p[ro]pi d'[e]n G. d[e]
Ribes, e q[ue] fa d[e] cens cad[a] ay ·III· s[ou]s d[e] malg[ureses], e ·I· parel
d[e] galines, e·l q[ua]rt d[e] tot[s] los e[s]pletz d[e] blat exceptat ·I· ca[m]p
d[e] Pla d[e] Bela.
Fa en B[e]r[enguer] d[e] Sent P[ere], p[er] les cases q[ui] foren d[e] na
Ve[n]tala, a·n G. d[e] Ribes miga q[ua]rtera de sivada censal.
Fa en Ferrer d[e]z Carrof, p[er] les cases q[ue] foren d'[e]n R. Celerer,
a·n G. d[e] Ribes, e p[er] lo casal d[e]l molí, ·III· galines, ·I_a·, p[er] les
cases e ·II· p[er] lo casal.
Item na Ferr[er]a Selerera p[er] les cases ·I_a· galina.
Item en G. qui fo fil d'[e]n R. Selerer, ·I_a· galina p[er] les cases, e
miga q[ua]rt[er]a d[e] civada.
Item B[er]tolí Fra[n]c fa p[er] lo clos e p[er] les cases ·I_a· parel d[e]
galines.
Item fa P. Say p[er] les quases e p[er] l'ort q[ue]·s té ab les cases ·III·
galines.
Item fa na Barcelona p[er] les cases q[ue]·s tenen ab en P. Say ·I_a·
galina.
Item fa en P. Pagues p[er] les cases q[ue]·s tenen ab na Barsalona
·II· galines.
Item fa n'Arme[n]t[er]a p[er] l'ort d[e]l prat noel ·I· parel d[e] galines.
Item p[er] les cases q[ue] foren d[e] na Ferera des Prat, e p[er] les cases
sues, e p[er] la ixemplada q[ue] en G. d[e] Ribes li dóna e·l Prat, ·III·
galines, e miga q[ua]rtera d[e] civada corent.
Item fa en P. Pagu[l]ers p[er] lo mas d[e]l[s] Palers ·V· d[ine]r[s]
q[ue·l] seyor no se·n té pagat.
Item Ar[nau] d[e] Ve[n]tayola [fa] a·n G. d[e] Ribes p[er] lo prat q[ue]·s
té ab la sua lauraó ·I_a· q[ua]rtera d[e] civada.
Encara pren en G. d[e] Ribes cascú ay en lo molí d'[e]n Sanz
·I· mug d[e] blat. Encara pren en G. d[e] Ribes en la ·I· tersó d[e]l
d[e]eume d[e] la paròchia d[e] Q[ue]ralbs d[e]l blat, e d[e]ls ayels lo terz.
Item fa na Barselona d'[e]n Coma p[er] l'ort qui està en la ribera de
Segalel ·I_a· galina.
Item fa en Graver p[er] l'ort e p[er] les cases qui afronte[n] en
Segalel ·II· galines.
Item [fa] en G. d'Arme[n]t[er]a sartre p[er] les cases q[ue] compra d[e]
na Prat, ab la examplada q[ue] li dóna en la car[r]era, ·I· pareyl d[e]
galines.
Massana
Romeu Mayol jura tot lo cens q[ue] fa al seyor rey e a·n G. d[e]
Ribes. Fa al seyor rey ·III· d[ine]r[s] e m[aala] d[e] malg[ureses].
Encara fa a·n G. d[e] Ribes mig fey d[e] pala, e ·I_a· cestela d[e] cols.
R[amon] dez Prat jura tot lo cens q[ue] fa al seyor rey ne a·n G. d[e]
Ribes. Fa al seyor rey ·VI· d[ine]r[s] malg[ureses] p[er] lo cortal d'Oriola.
Encara fa l'alberc q[ue] fo d[e] n'Ar[nau] d[e] Mazana al seyor rey ·IX·
d[ine]r[s], p[er] p[er]na ·VI· d[ine]r[s], e p[er] cens ·III· d[ine]r[s].
R[amon] Martí ·VII· d[ine]r[s].
P. des Prat ·VI· d[ine]r[s] malg[ureses].
Item emfre totz fan ·V· fey d[e] [leyn] pala e d[e]mig p[er] casla[n]ia.
Encara fa en G. d[e] Ribes totz ans p[er] los molís d[e] Ribes, al
rey, ·XX· mugs d[e] blat d[e]ls molís, e ·III· a Sent Pere.
[...]e[n]tayola d[e] ·I· sest[er] d[e] [...] ·I_a· oblia.
Item pren [lo] se[n]yor d[e] Ribes e·l gran[er] d[e] P[ar]din[e]s d[e]l se[n]yor
rey, p[er] la baytlia d'Espesen q[ui] fo co[m]prada d'[e]n Jac[me] Tobau.
P[ri]m[er]ame[n]t d[e] sabut ·I· muig d[e] frome[n]t. Item ·I_a· q[ua]rt[er]a d[e]
s[e]gale. Item ·II· m[ui]g[s] d[e] civada. Item p[re]n puys en tot l'alt[re] blat e e·l
senz de q[ue]sq[ue] sia, e en les [e]xides la sisena part. Item p[re]n tota la
payla d[e] senz d[e] Vilatiyos e d[e]ls alt[re]s lochs d[e] la p[ar]òq[i]a.
Emperò en res q[ui] p[er]vinga en tota la dita baytlia p[er] rend[e]s ne p[er]
exid[e]s ne p[er] alt[re]s rao[n]s no d[e]u res pendre Sen P[ere] d[e]l castel d[e]
Ribes, ne la cavaleria.
Memoriale sit quod cum quedam materia questionis
fecerunt inter homines de Vilatiyos parrochie de Pardinis fecerunt
inter homines de Vilatiyos parrochie de Pardinis et alios homines
ipsius parrochie de Pardinis. Fuit inter eos concorditer taliter
conventum: quod dicti homines de Vilatiyos darent et dare teneantur
anno quolibet in questa, pro illis quibus tenentur nunc de dominio
regali viginti denarios quos debent dare inter se. Quod est actum ·III·
ydus novembris anno domini ·MCCCXIII_o·.
[...]Memoriale sit q[uo]d cu[m] quedam materia que[stion]is
fecerunt inter homi[n]es d[e] Vilatiyoz parochie d[e] P[ar]dines et.
Memoriale sit q[uod] cu[m] q[ue]dam mat[er]ia que[stion]is fec[erunt] int[er]
ho[m]i[n]es d[e] Vilatiyos p[ar]ochie de P[ar]dinis et [...]o[m]i[n]es [...]/>
p[ar]ochie de P[ar]dinis.
[...]
Capbreu asumat de rendes reyals d[e] la [Vall de] Ribes.
Rendes de Vall [de] Ribes.