Libre del Mostassaf de Mallorca 09

112. QUE TOT TAVERNER VENA VI AB BOTA VERGADA [A. H. M. Lib. ofic. Execudor, 1401. Mallorca, 17 marzo 1401.] Ara ojats què mana l'honrat en Lorens Sagarriga, lochtinent del honrat en P. Viyoles, execudor l'any present de la Universitat de Malorques, a tot taverner o a tota altra persona, qui vena vi a manut, no gós aquell vi vendra, sinó ab bota qui sia vergada per lo Verguer de la Universitat, o si més de mesura de dita verga serà trobada, que aquell aytal venador o taverner pach per cada vegada, que hi serà trobat, cent sols de ban, dels quals haurà lo ters lo fisch del senyor Rey, lo ters lo mur de la ciutat, e l'altre ters lo denunciador Datum Majoricis ·XVII· marcii anno a nativitate Domini ·M_o_CCCC_o_primo·. 113. QUE ALCUN CRISTIÀ NO GÓS COMPRAR VIN JUEUESCH [A. H. M. Preg. 13964404, fol. 92. Mallorca, 12 mayo 1401.] Die jovis ·XII· mensis madii anno predicto, retulit Joannes March, preco publicus curiarum se, de mandato honorabilis locumtenentis Gubernacionis Majoricarum, preconitzasse per diversa loca solita civitatis Majoricarum voce tube, preconitzacionem sequentem. Ara ojats què mana lo honorable mossèn Joan de Monbuy cavaler, conseller del senyor Rey e lochtinent del noble mossèn Roger de Muncada, conseller del dit senyor Rey e Governador del Regne de Malorques, que alcun cristià de natura o convers no presumesca comprar del vin jueuesch, que·s ven en Malorques per obs dels jueus, per a son beure ne en altra manera, sots pena de ·X· lliures al fisch del senyor Rey aplicadores, de les quals haurà lo senyor Rey lo terç e lo denunciador l'altre terç e los compradors del cizé del vin de la Ciutat l'altre terç. 2. Item, que algun taverner o venador de vin jueuesch no gós ne presumesca, per sí o per interposada persona, vendre del dit vin jueuesch a alcú o alguns cristians de natura o converses en gros ne a menut, sots pena de ·X· lliures, al dit fisch aplicadores, compartidores per la manera damunt dita, sens gràcia e comport alcun.

114. QUE NULL HOM NO GÓS DESCARREGAR LENYA Die lune ·XII· mensis septembris anno predicto ·M_o_CCCC_primo· [A. H. M Preg 1396-1404, fol. 98. Mallorca, 12 septiembre 1401.] Die et anno predictis, retulit Berengarius Moragues preco publicus curiarum Majoricarum se, de mandato honorabilis Joannis de Montebo vino militis, locumtenentis Gubernatoris in Regno Majoricarum, voce tube, preconitzacionem sequentem. Ara ojats què notifica a tothom, generalment, lo honorable mossèn Joan de Mombuy cavaller, conseller del senyor Rey e lochtinent del noble mossèn Roger de Muncada, conseller e camerlench del dit senyor e Governador del Regne de Malorques, que com de part del honrat Mostaçaf de la ciutat fos stada feta crida lo dia present que null hom no degués posar ne descarregar lenya en tota la ribera del Moll, sinó en lo loch antigament apellat "Fossar del jueus", e ara és apellada la "plassa de santa Caterina". E no-res-menys, que tots aquells, qui al present tenen lenya en la dita ribera, que dins ·X· dies, primer vinents, aquella deguessen treure de la dita ribera, e assò sots pena de ·XX· sols per cascuna vegada, e de perdre la lenya, e la dita crida no·s pertanga al ofici del dit Mostaçaf en alcuna manera. Per tant, lo dit honorable lochtinent, ab veu de la present revoca e ha per revocada, la dita crida, per lo dit Mostaçaf feta, e les coses en aquella contengudes. 115. PREGÓ SOBRE MOLTS CAPS [A. H. M. Determ. G. G. C 1401-3 fol. 82. Mallorca, 7 diciembre 1401.] Die mercurii septima mensis decembris, anno a nativitate Domini ·M_o_CCCC_primo·. Comparuit in presenti curia Gubernacionis Majoricarum Berengarius Moragues preco publicus curiarum Majoricarum, et retulit se fecisse et publicasse de mandato honorabilis locumtenentis capitula infrascripta.

Ara ojats què notifica a tothom, generalment, lo honorable mossèn Joan de Muntbuy cavaller e conseller del senyor Rey, lochtinent de Governador en lo Regne de Malorques, a requesta dels honrats Jurats del dit Regne de Malorques, los capítols fets ara novellament e ordenats a utilitat e a profit de la cosa pública d'aquest Regne, qui són de la tenor següent. Primerament, que si alcun d'aquí avant serà atrobat, que haja furtat sach o sachs de farina ni de forment, o de blats de la plaça o "Pes de la Farina" de la ciutat de Malorques, o dels molins dels moliners de la dita ciutat, o dels camins, per los quals aportaran aquella farina, que sia penjat per lo coll, en guisa que muyra. 2. Item, que si alcun levarà d'aquí avant sach de farina o de qualsevol blats, que sia pesat o no pesat, de la dita plaça o "Pes de la Farina" per ignorància o per inadvertència, lo qual no sia seu, que pach ·XXV· lliures de ban, ço és, lo terç al senyor Rey e l'altre terç al mur de la ciutat e l'altre terç al acusador. E si no haurà que pagar, que perda les orelles, e si és catiu o cativa, o en stament de liberta o pagarà setmana, córrega la vila ab açots e perda les orelles e starà en lo costell, a coneguda de la Cort. 3. Item, que si alcun, que no haja sach alcun de forment o de farina en los dits molins, se·n portarà, o portar farà dels dits molins, axí d'aquells dins la ciutat com defora la ciutat o de la dita plaça o "Pes de la Farina" alcun sach de farina o de forment, lo qual no sia seu, encara que aquell li aportàs lo majoral o traginers dels dits molins o altres persones, que pach de ban aquell aytal ·XXV· lliures, convertidores per la manera damunt dita. E si no ha de què pagar, que perda les orelles. 4. Item, que alcun moliner ne majoral ne missatges de moliners, no guosen vendre, ne fer vendre en públich ne en amagat farina ne blat a qualsevol persones, sots pena de perdre lo puny. 5. Item, que alcun hom de qualsevol ley o condició o stament sia no gós comprar farina ne forment de moliners, ne de majorals, ne de missatges de moliners, sots pena de ·XXV· lliures, convertidores per la manera damunt dita, e si no haurà de què pagar, que perda les orelles. E si serà catiu o cativa correrà la vila ab açots e perdrà les orelles, e starà al costell a coneguda de la Cort.

116. PER LO VIATIC [A. H. M. Preg. 1396-1404, fol. 102, Mallorca, 12 diciembre 1401.] Die lune ·XII· mensis decembris anno a nativitate Domini ·M_o_CCCC_o_primo·. Retulit Berengarius Moragues preco publicus Majoricarum se, de mandato honorabilis locumtenentis Gubernatoris Majoricarum ad instanciam venerabilium Juratorum Majoricarum, publicasse voce tube per loca solita civitatis Majoricarum preconitzacionem sequentem. Ara ojats què notifica lo honorable en Joan de Montbuy cavaler lochtinent del noble Governador en lo Regne de Malorques que, com sovín se esdevenga, que mentre lo Cors preciós de Jesucrist és portat per la present ciutat e altres lochs de fora per combregar alcun malalt, alscuns jueus o moros e altres infeels, axí mascles com fembres e infants lurs, ab gran scàndil e menyspreu del Salvador nostre Jesucrist e de la fe crestiana, sens alcuna reverència, miren e guarden lo Cors preciós de Jesucrist o la custòdia, en la qual és portat per lo prevera, jassia que tots los feels cristians, com ho veen se agenollen e fassen aquella reverència que poden al dit sagrat Cors de Jesucrist. E com sia necessari, que los dits jueus e moros e altres infeels e lurs mullers e fembres e infants e fills lurs, jassia per la sagrada passió de Jesucrist sien subjugats a perpetual servitut als dits cristians són, entre aquells, graciosament, soferts e suportats, cessen de totes coses, les quals posquessen tornar en injúria, scàndil, menyspreu o vergonya de la sancta fe catòlica e dels cristians, los quals no solament per sí mateys, mas per ses companyes, encara que sien infeels, són tenguts fer latria, honor, adoració e reverència de tot lur poder al dit Cors preciós de Jesucrist, en e per lo qual speren salvació e perpetual fruició en la glòria celestial. Per tant amb la present lo dit honorable Lochtinent, a raquesta singular del honrat Vicari e Oficial del reverent senyor Bisbe de Malorques e dels honrats Jurats de la Universitat de Malorques, mana a tots e sengles jueus, moros o qualsevulla altres infeels e fembres e mullers e infants lurs de edat covinent, que d'aquí avant, encontinent que vegen anar o portar lo Cors preciós de Jesucrist, axí lo jorn de la festivitat de Corporecrist e tots los altres jorns ara e d'aquí avant aprés següents, per qualsevulla parts de la dita ciutat o de fora, devotament e honesta se agenollen, e·s degen agenollar de dos jonolls en terra e agenollats stien fins e quant lo dit Cors preciós de Jesucrist sia passat a los feels cristians, qui semblantment,

s'agenollen, sien levats o alsats en peus, o almenys se amaguen en alcun loch en, lo qual no puxen esser vists per alscuns, qui miren o guarden lo dit Cors preciós de Jesucrist, e assò sots pena de deu lliures de menuts, sens tota gràcia e mercè de cascun contrafaent, per cascuna vegada, havedores e pagadores, ço és lo terç al fisch del senvor Rey e lo terç al mur de la ciutat, e lo terç al denunciador. E si pagar no les porà, que aquell dels dits jueus e moros o altres infeels e les mullers e infants lurs, qui sien franchs, correguen la vila e stien en lo costell, a conexensa de la Cort. E si serà catiu o cativa o en estament de libertat a setmana, e les dites ·X· lliures aquell o aquella o son senyor no porà o no volrà pagar, lo dit catiu o cativa, per cascuna vegada, que contra assò farà, sia ligat, tot nuu despullat, en lo cancell del Vaguer de la Ciutat, al qual sien ab mà ferma donats ·XXV· assots, sens tota gràcia e mercè. Ajustant, que semblant manera e forma e sots cominació de les dites penes, los dits jueus, moros e qualsevulla altres infeels e lurs mullers e infants, fembres e sclaves lurs hagen tenir, fer e servar tota vegada, encontinent que lo seny de la Seu tocarà, com se leva lo dit Cors preciós de Jesucrist en la Missa de la Seu e altres esgleyes de fora. E axí mateix, com tocarà lo seny del perdó, per lo qual los cristians se agenollen, cascun vespre, per dir la "Ave Maria". 117. FONT DE CANET [A. H. M. Preg. 1396-1404, fol. 104 v. Mallorca, 1 julio 1402] Die sabbati prima mensis julii, anno a nativitate Domini ·M_o_CCCC_o_secundo·. Comparuit in presenti curia Gubernatoris Majoricarum Joannes Marchi preco publicus Majoricarum et retulit se, per loca solita civitatis Majoricarum voce tube, fecisse preconitzacionem sequentem. Ara ojats què notifica a tothom, generalment, lo noble baró mossèn Roger de Muncada cavaller, conseller e camerlench del senyor Rey e per aquell Governador del Regne de Malorques, que com en son Consistori, per la raó davall scrita, fos contrast entre les parts, les coses davall contengudes, tocants. E considerant, que lo senyor en Jacme, rey d'Aragó, de Malorques e de València, comte de Barcelona, de Urgell, e senyor de Montpeller, de recordable memòria, en la carta del privilegi donació, constitució e confirmació, per ell feta a en G. Bester, de totes les aygües de Sporles, de Canet, de Bunyolí, de la Grange, de Puigpunyent, e de Sent Lorens hage proveït e manat, que alguna persona, dins la ciutat

o fora aquella, no dega pendre de les dites aygües en prejudici o dampnatge del dit G. Bester, per raó de regar o per qualsevol altra causa sens licència o volentat del dit Bester, ne aquelles cèquies trencar o aminvar, e si ho fan, que encorreguessen en pena de ·CCC· reyals d'aur. E per tal, com lo fisch e lo síndich del monestir del abat de la Reyal, succeïdor al dit Bester, sens prejudici de la constitució de la dita pena per lo dit senyor Rey sobre açò imposada, ha proposat davant nós, que grans dans e prejudicis són fets en la dita cèquia e aygua de aquella, per sò, de volentat de cascuna de les dites parts, són fets per ell les ordinacions penals e capítols següents, dels quals bans haurà lo dit fisch la meytat e lo quart lo denunciador e l'altre quart se convertiria en adob de la dita cèquia e altres messions faedores per exequir los dits bans. Primerament, ordona e mana que alguna persona de qualsevol stament e condició sia, qui no hage empriu en la aygua de la cèquia de Canet, de Bunyolí, de Puigpunyent, de la Grange, de na Bastera e de Sent Lorens, no gós de aquella aygua emprar, pendre ne tocar, ne aquella trencar ne fibles fer per alguna manera, causa o raó, sots pena de ·L·. lliures al fisch del senyor Rey per cascuna vegada, que contra farà, aplicadores sens tota gràcia e mercè. E si per ventura serà catiu o altra persona, qui les dites coses ab volentat de son senyor farà, que son senyor pach la dita pena, e si ab son propi moviment les dites coses cometrà, que rebre ·L·. asots, e pach lo assotador, sens tota mercè, lo qual ban, si diners ne exiran, se partirà en la manera dessús dita. 2. Item més, mana que tots porch o porchs e truges, que seran atrobats en la dita cèquia, o endret de aquella, so és, quatre palms de Montpeller a cascuna part, lo senyor del porch o porchs e truges pagarà per cascun e per cascuna vegada, que trobats hi seran, tres sols per cascuna bèstia. 3. Item, encara més ordona e mana a tots aquells, qui abeuraran o abeurar feran bestiars bovines, que no sien de passatge en la dita cèquia, que aquells aytals sien tenguts, encontinent que atrobats hi seran, de pagar per cascuna bèstia, de ban cinch sols, si donchs alcun empriu no han en la dita cèquia, lo qual dins ·X· jorns hagen aquell mostrat en poder del dit noble Governador, comptadors del dia de la present crida a avant. 4. Item més, mana e dispon, que alcun hom ne alguna persona no gós, ne dega pescar en la dita cèquia anguiles, sots pena de cent sols, de la qual pena haurà lo quart lo denunciador. E si és catiu o hom qui pagar no·ls puga, starà en la presó ·L· jorns e lo catiu pendrà ·L· asots, e pagarà lo assotador, si donchs no ho fan los senyors dels molins o los havents empriu en la dita cèquia, cascun en la sua scuró, sens lesió e prejudici de la dita cèquia. 5. Item, axí mateix ordona que, encontinent que en la dita cèquia o entorn de aquella, en spay de quatre palms entorn seran atrobats bestiars menuts, axí com ovelles, anyells, moltons, cabres, cabrits e

tot altre cabrum, e encara totes altres bèsties, axí com egües, rossins, muls, àsens, mules, someres o ruchs, que no sien de passatge, que hi beguen o fassen sutzura, paguen de ban, per cascuna bèstia, dotze diners. 6. Item mana que alguna persona, qui no hage empriu en la dita cèquia, no gós ne presumesca lavar ruscada ne draps sutzes, ne hortalisses algunes en la dita cèquia de la dita aygua, sots pena de sexanta sols. 7. Item, ordona que alguna persona, de qualsevol ley o condició sien, no puxen vedar o contrestar a cequier de la dita cèquia o senyor del molí o a aquell, qui tendrà lo molí per lo senyor del molí, qui per la dita cèquia o dins o entorn aquella volran entrar per regonèxer la aygua, si hi fan algun dampnatge, o hi ha algun empatxament, lo passatge, entrament e los lochs de aquells, per on hi pusquen entrar, sots pena de ·X· lliures, al fisch reyal aplicadores. 8. Item més, avant ordona que los dits cequier o senyor de molí o aquell qui tendrà lo molí per lo senyor, qui passaran per los lochs de la dita cèquia de Canet o entorn de aquella per regonèxer-la, no degen pendre de les fruytes, poms o hortalisses de les possessions, per on passa la dita aygua, sots pena de ·LX· sols al fisch reyal aplicadors, e oltra assò pagar la tala del dan, que haurà fet. 9. Item més avant ordona e mana que alguna persona, havent empriu de la dita aygua de Canet, en lo dia del dissapte no gós ne dega fer parada en la dita cèquia, sots pena de ·XXV· lliures, al fisch reyal aplicadores. 10. Item, que alguna persona, havent empriu de regar en la aygua de la dita cèquia, no gós obrir fibla alguna, per pendre de la dita aygua, tro lo sol sia exit en lo dia del dissapte, e al sol post del dit jorn sien tenguts tancar totes les fibles lurs, sots pena, en cascun dels dits cases, de ·XXV· lliures al fisch reyal aplicadores. 11. Item, mana e ordona que lo cequier de la dita cèquia dega jurar, que bé e leyalment se haurà en lo exercici del dit cequiatge, e que, atrobats los bans, puxa aquells, qui atrobats hi seran, penyorar, com lo dit noble Governador li·n dóna plen poder. Subsequenti autem die sabbati, prima mensis julii anno predicto, jamdictus nobilis Gubernator, volente et consenciente ad hec venerabili Mateo de Loscos, procuratore regio Majoricarum, comisit seu elegit in denunciatorem bannorum, in dictis capitulis contentorum, Franciscum Benet, cequiarium, qui promisit et juravit in denunciacionem ipsorum bannorum bene et legaliter se habere, omni odio, timore et favore alicujus postpositis et rejectis.

121. SOBRE TATXAR EL PREU DE LES ROBES EL MOSTAÇAF Die martis ·X· junii anno a nativitate Domini ·M_o_CCCC_o_decimo· [A. H. M. Preg. 1405-19, fol. 114. Mallorca, 10 junio 1410 ] Die et anno predictis, Retulit Joannes Girardi preco publicus curiarum de mandato honorabilis locumtenentis Gubernatoris Majoricarum fecisse et preconitzasse per loca solita civitatis Majoricarum voce tube preconitzacionem sequentem. Ara ojats què mana lo honorable en Mateu de Loscos, lochtinent de Governador en Malorques a raquesta dels honorables Jurats de la Universitat

a tothom e tota persona, de qualsevol ley, condició o stament sia, qui hage flassades o saques per fer gramalles per lo dol de la mort del molt excel·lent príncep e senyor en Martí, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó e de Malorques d'alta recordació, que aquelles degen treure venals per les portes de lurs alberchs e de aquelles no degen ne pusquen demanar o haver sinó aquell preu, que serà tatxat per lo honrat en Pasqual Cirera, mostessaf de la ciutat, e açò sots pena de deu liures al fisch del senyor Rey aplicadores. 122. SOBRE LA POLICIA DE LA CIUTAT Die mercurii ·XXI· mensis marcii, anno a nativitate. Domini ·M_o_CCCC_o_XIV_o· [A. H. M. Preg. 1405-19, fol. 147 v. Mallorca, 21 marzo 1414.] Die et anno predictis. Retulit et fidem fecit Joannes Girard preco publicus curiarum Majoricarum se, de mandato honorabilis Pelagii Unis militis, regentis oficium Gubernacionis Regni Majoricarum ad instanciam venerabilium Juratorum Civitatis et Regni Majoricarum, publicasse voce tube precanentis per diversa loca solita civitatis Majoricarum preconitzacionem sequentem. Ara ojats què mana a tothom, generalment, lo molt honorable mossèn Pelay Unis cavaller, regent la Governació del Regne de Malorques, a raquesta dels honorables Jurats del dit Regne, que neguna persona no gós pendre arena, grava del lit ne costat de la Riera del pont dels "Archs dels tints" fins al pont nou del peu de la costa "d'en Scala" sots pena de perdre les bèsties, sàrries e càvechs e pagar cent sols. E si és sclau, pendrà ·L· assots, e pagar lo assotador. 2. Item, que negun no gós gitar fems, terra ne pedra, agranadures ne alguna legesa en les plasses entre santa Magdalena e l'Espital, e la obra nova que·s fa del mur sobre la Riera, sots les dites penes. E si és sclau o sclava, pendrà aquí mateix sinquanta assots e pagarà lo assotador, e lo senyor o dona, qui la hi farà gitar, pagarà ·XXV· sols, per cascuna vegada de ban, sens tota mercè. 3. Item, que negun no gós robar ne furtar pedra, rebla, mescla, morter, fusta, ferramenta ne algunes exàrcies de la dita obra nova del mur, sots pena de perdre lo puny, sens tota mercè, e guard sí tothom. Dat Malorques a ·XXI· de març del any de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCCXIV·.

123. QUE NINGÚ NO GÓS TIRAR TARONGES, ALGA, AYGUA NE SEGÓ, NE PORTAR ARMES Die veneris ·XVI· mensis februarii, anno a nativitate Domini ·M_o_CCCC_o_XX_o· [A. H. M. Preg. 1420-39, fol. 9. Mallorca, 15 febrero 1420.] Die et anno predictis. Retulit et fidem fecit Leonardus Padro curritor curiarum Majoricarum se, de mandato nobilis Gubernatoris Majoricarum fecisse et publicasse voce preconia per loca solita civitatis Majoricarum, preconitzacionem sequentem. Ara ojats què mana lo honorable mossèn Nicolau de Próxida lochtinent del noble Governador del Regne de Malorques a tothom, generalment, de qualsevol ley, condició o stament sia, que no gosen lançar ne tirar per algun loch de la ciutat, ço és per finestres ne per carreres, ne per altre qualsevol manera taronges, alga, aygua, segó, ne altres qualsevol coses, sots pena de cinquanta sols al fisch del senyor Rey aplicadors, per cascuna vegada, que contrafaran, sens neguna gràcia ne mercè. 2. Item més sots la dita pena, mana lo dit honorable Lochtinent, que negú, vulles home vulles infant vulles qualsevol altre, no gós portar armes de qualsevol condició sien, sots la dita pena, e de perdre les dites armes sens tota gràcia e mercè. Dat en Malorques a ·XV· de febrer del any de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCCXX·. 124. PER LLEVAR LES PEDRES DEL "FOSSAR DELS JUEUS" [A. H. M. Preg. 1420-39, fol. 52 v. Mallorca, 9 febrero 1424.] Die jovis ·X· mensis febroarii, anno a nativitate Domini ·MCCCC_o_XXIV·. Leonardus Padro preco publicus curiarum Majoricarum fidem fecit se, de mandato honorabilis Gubernatoris Majoricarum, publicasse per loca solita civitatis preconitzacionem sequentem. Ara ojats què mana lo noble mossèn Olfo de Próxida cavaller, conseller del senyor Rey e Governador del Regne de Malorques. A raquesta dels honorables Jurats de la Universitat de Malorques a tothom, generalment,

que haja, tinga e posseesca sclaus, axí moros com de qualsevol altre nació [per] bastaixos en la present ciutat, que tota hora e quant seran demanats per lo diputat o diputats de tirar les pedres del "Fossar dels jueus" al Moll, jaquesquen los dits bastaixos anar per la dita raó, pagat a ells, so és, als dits bastaixos, per la dita feyna per cascun dia tres sols de mallorquins, sots pena de cent sols, al fisch reyal aplicadors e de cinquanta assots, los quals rebran los dits bastaixos en cars que no vullen anar a la dita feyna, E axí mateix, negun no gós, de qualsevol ley, condició o stament sia, pendre, ne apropiar-se la axèrcia feta e faedora per tirar les dites pedres, axí cordes com fusta e altre qualsevol cosa, sots les dites penes de cent sols, de les quals penes, encontinent, sens remissió alcuna serà en béns dels contrafaents e de cascun d'aquells execució feta. Dat en Malorques a ·IX· de febrer del any ·MCCCC_o_XXIV·.

[...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] 150. PER LO DELME Die sabbati ·XXXI· januarii anno ·M_o_quadringentessimo· [A. H. M. Preg. 1396-1404. fol. 78 v. Mallorca, 31 enero 1400.] Die et anno predictis. Retulit Berengarius Moragues preco publicus Curiarum se, de mandato honorabilis Locumtenentis Gubernatoris Majoricarum, fecisse per loca solita civitatis Majoricarum, voce tube, preconitzacionem sequentem. Ara ojats què us mana l'honorable mossèn Berenguer de Montagut cavaler, lochtinent del noble mossèn Ramon d'Abella, cavaler, conseller del senyor Rey e governador del Regne de Malorques, a raquesta dels honrats Procuradors del senyor Rey e del reverent Bisbe e Capítol de la Seu de Malorques a tothom e a tota persona de qualsevol ley, condició o stament sia, qui haja o per avant haurà bestiars, no gós vendre anyells o cabrits alguns, criant aquells, ne en altra manera, tro que haja delmat e pagat lo delme d'aquells anyells, que criar e vendre volrà, als Delmers dels dits senyor Rey, Bisbe e Capítol, o se·n sia avengut ab ells, sots pena de ·X· liures al fisch del senyor Rey aplicadores. E més

avant, que lo dia, que serà emprès a delmar entre ells, no fallesquen ne dilaten lo delmar los lurs bestiars, sots pena de totes messions, axí de jornal com altres, que covendrà fer als dits Delmers per tornar altra jornada o jornades a les lurs alqueries e possesions per delmar. 151. QUE NEGÚ NO GÓS TIRAR A LES BASTES NE AB BALLESTA [A. H. M. Extr. lletr. com. 1398, sin foliar. Mallorca, 27 febrero 1400.] Ara ojats què notifica a tothom generalment lo honorable en Berenguer de Montagut cavaler, lochtinent del noble mossèn Ramon d'Abella cavaler, conseller del senyor Rey e governador del Regne de Malorques, que no sia null hom ne neguna persona de qualsevol ley, condició o stament sia, qui gós tirar a les bastes dard, ascona, larisa, ne ab ballesta, passadors ne tretes o matrassos a la plassa de sant Antoni fora lo portal, vers lo Tirador, on se posa lo Astandard, e assò sots pena de perdra lo puny dret sens tota gràcia e mercè. E si alcun Capdeguayta assò sabia, e no ho denunciarà, que sia privat del ofici, que tindrà, per tot un any. E assò per asquivar gran dampnatge e perill, que se·n segueix tot jorn. Et die ·XXVII· mensis februarii dicti anni ·MCCCC·. Retulit Berengarius Moragues preco publicus Curiarum Majoricarum fecisse dictam preconitzacionem, voce tube, ut est moris, in platea sancti Antonii de Padoa. 152. EL PES REYAL [A. H. M. Preg. 140519, fol. 90. Mallorca, 4 agosto 1408.] Die sabbati, quarta mensis augusti anno a nativitate Domini ·M_o_CCCC_o_VIII_o·. Retulit Berengarius Moragues preco publicus Curiarum Majoricarum se, de mandato honorabilis Pelagii Unis locumtenentis gubernatoris Majoricarum ad instanciam venerabilium Juratorum Majoricarum fecisse et publicasse per diversa loca solita civitatis Majoricarum preconitzacionem sequentem.

Ara ojats què notifica lo honorable mossèn Pelay Unis cavaler, lochtinent del noble baró mossèn Roger de Muncada governador del Regne de Malorques a raquesta dels honorables Jurats del dit Regne a tothom e a tota persona de qualsevol condició o stament sia, que vulla pesar carbó, carnsalada, lanes e altres béns o mercaderies, puxen anar al Pes reyal e de la Ciutat, lo qual és prop la Cort dels Cònsols, on les dites robes e mercaderies los seran pesades, retent a cascun justícia e raó del dit pes, e segons és acustumat. 153. SOBRE FOCH Die martis ·X· junii anno a nativitate Domini ·M_o_CCCC_o_decimo·. [A. H. M. Preg. 140549, fol. 113. Mallorca, 10 junio 1410.] Die et anno predictis. Retulit et fidem fecit Joannes Girardi preco publicus Curiarum, de mandato honorabilis Locumtenentis gubernatoris, fecisse et preconitzasse per loca solita civitatis Majoricarum, voce tube, preconitzacionem sequentem. Ara ojats què notifica a tothom generalment lo honorable mossèn Pelay Unis cavaler, lochtinent del noble baró mossèn Roger de Moncada governador del Regne de Malorques a instància dels honrats Jurats de la Ciutat e Regne de Malorques, qui denunciarà e en mans del dit Lochtinent metrà aquell o aquells, qui han mès foch en lo rafal e blats del honrat en Pasqual Cirera mostessaf l'any present de la ciutat, seran li donats cent florins per joya, los quals són ja posats en la Taula del honrat en Berenguer Martí, un dels dits Jurats, regent la Taula de la Universitat. E si en lo dit malifici són stats tres o més avant, lo dit Lochtinent perdonarà a aquell, que denunciarà lo dit crim e ab la present aquell crim li perdona, exceptat, emperò, que no sia stat tractador del dit malifici.

156. PRO RAFALLO BERENGARII BALLI Die jovis secunda julii anno a nativitate Domini ·M_o_CCCC_o_sexto_decimo· [A. H. M. Preg. 1405-19, fol. 175. Mallorca, 2 julio 1416.] Die et anno predictis, Retulit et fidem fecit Joannes Girardi preco publicus Curiarum Majoricarum se, de mandato honorabilis Pelagii Unis militis, locumtenentis nobilis Olfo de Próxida gubernatoris Regni Majoricarum ad instanciam infrascripti Juliani Thome, publicasse, alta voce, per diversa loca solita civitatis Majoricarum, precanente tuba, preconitzacionem sequentem. Ara ojats què us mana lo molt honorable mossèn Pelay Unis cavaler, e lochtinent del noble mossèn Olfo de Pròxida governador del Regne de Malorques a tothom generalment, de qualsevol ley o condició o stament sia, que d'aquí avant no gosen tallar ne fer tallar nigunes lenyes ne arbres en la possessió o alqueria d'en Berenguer Balli la qual ara posseeix en Julià Tomàs ciutadà de Malorques, sots pena de ·X· liures al fisch reyal aplicadores per cascuna vegada, que atrobats hi seran. Encara mana més lo dit honorable Lochtinent, que negú no gós cassar en la dita possessió conills, lebres ne neguna altra cassa ab senderes ne ab negun altre enginy, qui fer ne dir se puxa, sots la dita pena. Encara més mana lo dit honorable Lochtinent, que no sia negun hom ne neguna persona, qui gós pescar ne gós collir gambes en los stanys de la dita alqueria, ne cassar ànets ab negun enginy, qui fer ni dir se puxa, sots pena de les damunt dites ·X· liures, de les quals penes damunt dites haurà lo terç lo denunciador, e guard s'hi, qui a guardar s'hi ha, com lo dit honorable Lochtinent mana que·ls dits bans sien executats sens tota gràcia e mercè. E si serà catiu, e pagar no porà o no volrà, rebrà cent assots e pagarà l'assotador.

157. SOBRE LA PADRERA DE PORTALS Die jovis quinta mensis januarii anno a nativitate Domini ·M_o_CCCC_o_XIX_o· [A. H. M. Preg. 1405-19, fol. 189. Mallorca, 5 enero 1419.] Die et anno predictis. Retulit et fidem fecit Laonardus Padró preco publicus Curiarum Majoricarum se de mandato nobilis domini Olfi de Próxida gubernatoris Majoricarum ad instanciam et requisicionem reverendi fratris Bernardi Mager magister in sacra pagina Ordinis beate Marie de Carmelo, publicasse et preconitzasse, voce tube, preclangentis per loca solita civitatis, ut moris est, preconitzacionem sequentem. Ara ojats què mana a tothom generalment lo noble mossèn Olfo de Pròxida cavaler, conseller del senyor Rey e governador del Regne de Malorques, que alguna persona de qualsevol ley, condició o stament sia no gós o presumesca tallar o fer tallar pedra en la padrera de port alt, la qual és del monastir de madona sancta Maria del Carme de Malorques. E assò, sots pena de ·XXV· liures dels béns de cascun dels contrafaents, havedores sens tota gràcia e mercè.