Text view
Manual de Consells de la ciutat de València 2
| Títol | Manual de Consells de la ciutat de València 2 |
|---|---|
| Author | --- |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | F-13_Manual de Consells (1325-1327)-2.txt |
| Date | Segle XIVa |
| Typology | F-Textos jurídics |
| Dialect | Oc:V - Valencià |
| Translation | No |
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
ciutat:
Que null hom o fembra, privat o estrayn, de qualque condició sia, no
gós aportar o fer aportar çeps de vinyes ne alcuna altra lenya de la orta, si
donchs no serà sua pròpria, e açò si dupte serà haja a provar ligítimament que
sia sua. E qui contrafarà serà-li pres per ladronici e enantat contra aquell o
aquella qui aurà feyt contra la dita rahó.
Encara us fan saber los damunt dits que null hom o fembra no gós
comprar o fer comprar lenya de vinyes hó d'orts, o de camps, d'alcuna persona
que no aja vinya o camp, o ort. E qui contrafarà serà-li pres per ladrocini,
ans si alcú atrobarà de dia o de nuyt alcuna vil persona que aport lenya de
vinyes, de orts o de camps, men aquella ab la lenya a la presó, per tal que d'aquella
persona pusca ésser feyta justícia segons que merexerà e faedor serà.
per part del Consell de Xinxella dimarts,
Xinxella, muchos saludos como aquellos por quien queremos que diesse Dios tanta
honra e andança buena, quanta vos mismos copdiciades.
que las ferias que se solían facer en Alvacet se fagan aquí en Xinxella, en aquellos
tiempos que allá se fazían, la una por santa Cruç de mayo e la otra por sant Gil de
setiembre, segunt veredes por el treslado de la carta del dicho senyor don Johan, porque
vos rogamos como a noble Concejo e boeno, e honrado, que vos sodes, que fagades
pregonar las dichas ferias porque las sepan todos los mercaderes e otros que hi quisexen
venir; e que vengan salvos e seguros segunt nuestro senyor don Johan los assegura
por la dicha su carta, et facedes en ello bien e mesura, et nos agradecérvoslo emos
mucho e somos apparejados de fazer por vos en que quiere que fues vuestra pro e vuestra
honra.
Ffecha:
Esto es translado bien fielmente sacado de una carta, la tenor de la qual dize
assí:
De mí, don Johan, fijo del inffante don Manuel, tutor del rey don Alffonso, mío
sobrino e mío senyor e guarda de sus regnos, e su adelantado mayor del regno de
Murcia, al Concejo de Xinxiella, salut.
Como a vassallos que quiero bien e en qui mucho fío, e por quien querría buena
veritat, ffágovos saber que por vos fazer merced tengo por bien de mudar las ferias que
se solían fazer cada ayno en Albacet a Xinxiella, que se fáganhi cada ayno en aquellos
tiempos que se solían fazer fasta que se pueble Alvacet e que todos los que vinieren a
estas ferias que hayan aquellas franquezas e libertades
fazían en Alvacet. Et otrosí tengo por bien que todos los mercaderes e los otros que
vinieren a estas ferias sobredichas, como sus mercaderías e como sus ganados, e como
otras cosas qualesquier que traxeren e levaren, mando que vengan e vayan salvos e
seguros, e que ninguno non sea osado de los embargar ni de los pendrar en toda la mía
senyoría, ni de los fazer tuerto ni fuerza, ni mal ninguno, ellos pagando en la ferias
dichas los nuestros drechos que se solían haver en las ferias dAlvacet, que qualquier o
qualquiers qui eren que lo faziesen a los cuerpos e a lo que ovieren me tornaría por
ello. Otrosí tengo por bien quel peso e la taffurería de hi[r] a las ferias e de todos los
otros dreytos, que sean por a mí segunt los havía en las ferias d'Alvacet, salvo que
dAlvacet.
Otrosí mando a vos e a los míos almoxeriffes que lo fagades assí pregonar e
fazer saber por todas las partes porque lo sepan los mercaderes e todas las otras gentes,
porque puedan venir a las ferias sobredichas como sus mercaduras e como sus
ganados, e como otras cosas qualesquier.
Et desto vos mandé dar esta mi carta seellada con mío seello, dada en Cuéllar,
Don Johan Martíniz la fiç escrivir por mandado de don Johan.
Yo, Johan de Marzén, escrivano público de Xinxella, a la mercé de nuestro
senyor don Johan, fijo del inffante don Manuel, que este translado fiç escrivir e pus
en ell este mío sig[signe]no en testimonio.
e esguardan lo profit que se
acort sobre les dites coses, fon feyta per la dita ciutat la crida inffrasegüent.
ciutat:
Que han reebuda una letra del Consell de Xinxiella, en la qual los han
feyt saber que
fires que
d'Albacet sia tornat e poblat, e lo dit noble per sa carta, special transllat de la
qual és estada demostrada als dits justícia, jurats e prohòmens, assegura los
mercaders e altres qui a les dites fires ab mercaderies o coses iran o portaran,
anan, estan o tornan; pagan, emperò, los drets los quals solien pagar en les
fires quan se fehien en Albacet, la una de les quals fires començava lo dia de
senta Creu del present mes de maig, et l'altra, lo dia de sent Gil del mes de
setembre primer vinent.
Les quals coses los sobredits vos fan saber a instància del dit Consell
de Xinxiella per certifficar a aquells que a les dites fires anar volran.
Encara us fan saber los sobredits que null caçador o parador no gós
pendre o matar oronetes. Et qui contrafarà pagarà per calònia
quantesque vegades contraffarà, de les quals serà lo terç del senyor rey e lo
terç del comú, e lo terç del accusador.
dels testimonis dejús scrits, comparech denant los honrats en Berthomeu
Mathoses, en Ramon de Poblet, en Bernat de Valldaura e en Guillem Roca,
jurats de la ciutat de València, en Domingo de Bolea, vehí de la dita ciutat e
procurador d'en Aznar de Viescasa, porter del senyor rey, ab carta pública
closa e subsignada per mà d'en Bernat Piquer, notari de València,
madii, anno Domini
coses dejús scrites e presentà a aquells una carta de pergamí del senyor rey,
ab sagell pendent d'aquell meteix senyor rey, la tenor de la qual se segueix:
comes Barchinone. Attendentes quod in concessione quam cum privilegio nostro fecimus
iuratos et probis hominibus civitatis Valentie de officio custodie vini civitatis
predicte retinimus quod calonie que occasione dicti officii inde exirent aut provenirent
dividenter hoc modo quod nos haberemus medietatem ipsam calomarium. et dicti
iurati et probi hominis residua medietatem de quaquindem residua medietatem ipsi
dare debent accusatori quidquid voluerit ex causa denunciationis inde facte et quod
custodes dicti vini qui per eis ponenter et statuender teneantur reddere compotum et
racionem de caloniis et aliis proventibus officii supradicti nostro baiulo regni Valentie
generali ac iuratis civitatis ipsius. Et post modum quatenus cum Aznarius de
Biescasa, porterius exterioris porte dominus nostre qui officium ipsum per nobis tenebas
ad vitam renunciasti in posse nostro dicto officio, et nos illud dictos iuratis et probis
hominibus quibus ipsam consesseramus post mortem tuam applicavimus ut de
predictam condum assequaris cum presenti carta nostra damus et conferimus
tibi domini Aznaris medietatem dictarum caloniarum nosbis ut predicitur
habendam et recipiendam per te cuisque utilitatibus applicandum diebus
omnibus vite tue in quaquindem concessione intellige volumus calonias dequibus
nondum dicti custodes compotum reddiderunt. Mandamus, itaque, per presentem
baiulo nostro regni Valentie generali presenti et qui pro tempore fuerit qui una cum
dictis iuratis recipere debet compotum de caloniis supradictis quod de medietate dictarum
caloniarum per nos ut dictum et retenta tibi Aznario amuratim respondeant
vel cui volueris dum vixeris servata tam ordinatione per nos facta super nostris debitis
et iniuriis exolvendis.
In cuius rei testimonium hanc cartam nostram sigillo nostro pendenti munitam
tibi fieri iussimus atque tradi.
Data Valentie, quarto kalendas madii, anno Domini
Subscriptum: G.
enseguissen, e enseguir feessen la dita carta del dit senyor rey segons la forma
e tenor d'aquella, fahén enseguir lo manament en la dita carta del dit senyor
rey contengut, la qual presentació dessús dita requir lo dit en Domingo, en lo
nom que dessús ésser mesa e registrada per lo notari dels dits jurats a perdurable
memòria e a conservació de son dret e de la sua part, et si menester serà
ésser feyta carta pública.
Et los dits en Berthomeu Mathoses, en Bernat de Valldaura e en
Guillem Roca, qui presents eren, respongueren que ells reebien la dita carta
del dit senyor rey ab reverència e enaytant quant a ells se pertayn per la dita
ciutat de enseguir la dita carta e manament del dit senyor rey, segons la sua
continència e tenor, et requeriren al dit notari que la present resposta los fos
continuada aprés la dita presentació.
de València.
iunii, anno Domini
de València, ço és a saber, en Berenguer de Ripoll, en Matheu de
Bonescombes, en Ramon de Canterelles e n'Arnau Porcell, ciutadans de la
ciutat, als quals foren acompanyats los prohòmens consellers, axí de paròquies
com de officis e de mesters, segons que infrasseguex:
Primerament de la paròquia de Senta Maria: en Jacme de Castellet, en
Guillem Berenguer, en Domingo de Claramunt, en Ffrancesch de Vallobrega,
en Bertomeu de Fraga, en Bernat Osset.
De Sent Thomàs: en Pere de Ripoll, en Boraç d'Espígol, en Berenguer
de Rojals, en Pere Ferer, notari; en Johan Guerau, en Bernat Malet.
Michel de Cascant, notari; n'Anthoni Merlès; en Lop de Apiera, notari; en
Berenguer Guàrdia.
De Sent Martí: en Bernat de Valldaura, n'Anthoni Bertran, en Bernat
Johan, en Bonanat Redon, n'Andreu Bonmacip, en Ffrancesch Claramunt.
De Senta Caterina: en Bernat Degà, en Pere Bratbuý, en Guillem de
Merlès, en Pere Guillem Català, en Pere Desvilar, en Guillem Canterelles.
De Sent Nicholau: en Ramon Montaner, en Jacme Tholsà, en Guillem
Cesfàbregues, en Rubert de Bellputg, en Johan de Miralles, en Bernat Ramon.
Ruffés, en Pere de Vilargunter, en Guillem Vallseguer, en Matheu Claramunt.
De Sent Lorenç: en Pere Ballester, en Pere Vidal, en Fferer Bareda, en
Pedro Esteve, en Pere Thomàs, notari; en Jacme Rotg.
De Sent Salvador: n'Andreu Boraç, en Sancho Navaro, notari; n'Auger
de Putgdorfila, en Pere Plana, en Berenguer Joffré.
De Sent Esteve: en Pere de Poblet, en Bonanat Despous, en Bertomeu
Barberà, en Pere Joffré, notari; Jacme Ricart, notari; en Pere de Rosselló.
d'Espígol, en Guillem Bertran, en Bernat Proençal, en Bernat Bou.
De Senta Creu: en Jacme Calbó, en Guillem de Monçó, en Jacme
Amigó, en Pere Clerà, en Domingo Eymerich, en Nicholau Guillem Roder.
De notaris: en Jacme de Ripoll, en Nadal Bonshom, en Berenguer
d'Agramunt, n'Aparici Lopart.
De freners: en Marquet de Roures, en Nicholau Burguet, en Thomàs de
Fenolleres, en Pere de Monpahó.
De brunaters: en Pere Abelló, en Guillem Pujol, en Johan Sera, en
Guillem de Camarasa.
Guillem Thodó, en Pere Amat.
De drapers: en Ramon Oliver, en Johan Montaner, en Marimon
Gilabert.
De sartres: en Valentí Calaff, en Ramon Careres, en Bernat Torent, en
Francesch Cubelles.
De pellicers: en Pere Marquès, en Miquel Silvestre, en Domingo
Gabriel, en Pasqual d'Escrig.
De carnicers: en Domingo Verdú, en Bernat Serrador, en Francesch
Rotg, en Martí Sabastià.
De pellers: en Pere Johan, en Pere Oliver, en Pere Penella, en Johan
Gaschó.
Domingo Aparici, n'Andreu Geró.
De coregers: en Pere de Sentès, en Jacme de Ribes, en Berenguer
Despont, en Berenguer de Casesnoves.
De hòmens de mar: n'Esteve Seguer, en Pere Mir, en Beneyto Rigolff.
De fusters: en Berenguer Colomer, en Pere Bosch, en Johan de Pina, en
Pere Jacme.
De ferrés: en Bernat Camors, colteller; en Guillem Menescal; en Macià
Carví, en Domingo Tores.
De barbers: en Guillem Gençor, major de dies; n'Exemeno de Calatayú,
en Jacme Perera, en Pedro Moolla.
en Pere Torent.
En lo dit dia e ayn lo Consell appellat e ajustat en les dites cases a la
dita elecció de jurats faedora, ordenà que
encontinent, feyt lo sagrament per aquells per rahó del offici, juren tenir e servar
los sagramens [e] deutes deguts per la ciutat ab obligació de ostatges o
per qualsevol manera complir e pagar a qualssevol persones, la qual cosa feeren
los damunt dits jurats.
Encara establí e ordenà que
daran o establiran rambles, places, barbacanes, murs ne valls, ne alcuna altra
cosa que sia del comú e a ús públich, e axí ho juraren.
mal usat en ço que procuran per altre reebien diners d'alcuns creedors d'aquells
dels quals eren procuradors celan la paga, e enaprés com aquell demanava
los diners al procurador no
la cosa fos greu e mal feyta, a la qual remey covinent deu ésser donat, emper
açò, a esquivar la dita frau, lo dit Consell ordenà e stablí que si de huy a
avant alcun procurador o avocat serà atrobat que haja reebut diners, axí com
a procurador d'alcú, et encontinent no
pus atrobar-lo porà, que sia privat de procuració o avocació en totes
les corts emper totstemps, a terror d'aquells que semblant frau presumir o
asajar volguessen, et açò per pública utilitat. Resnomenys que estia pres en la
presó comuna tro haja satisfeyt complydament a aquell o a aquells del qual
serà procurador. Et semblantment se faça e
reebuts diners per alcú.
feytes supèrflues e imoderades messions de la peccúnia que per la ciutat
los fo liurada a obs de messions de les misatgeries, et sia cert que en altres ciutats
del senyor rey cosa certa és donada per mesió e loguer de bèstia, axí que
al major misatger no és donat sinó mesió a
consonant a rahó que mesions supèrflues sien
bo de ciutats pus antigues, emper açò lo dit Consell stablí e ordenà que
d'ací a avant cascú, de qualque condició o estament sia, qui per la ciutat serà
elet en misatgeria, sia tengut de anar en aquella sens alcun do o servii qualsevol,
axí que alcú per gran estament o condició sia no men a mesió de la ciutat
sinó quatre bèsties ab la embla, e cascun misatger men bèsties segons son
grau o estament, ço és, de quatre a avall e no de quatre a amunt, e que sia
donat al misatger o misatgers enfre mesió e loguer de bèsties d'aquelles que
de necessitat auran a logar, ço és, a raó de
oltra la dita mesió los sia donat covinentment pecúnia a pagar les cartes e
a donar aports.
Encara ordenà, a esquivar mesions, que
ciutat e lo síndich ne sien remoguts, que com necessari serà Consell de savis
e síndich poden ésser atrobats en la ciutat.
Xàtiva, de nós, los jurats de la ciutat de València, saluts e honor.
Ffem-vos saber que havem entès per en Ponç Riera, vehí nostre, que ell
tallava e tallar fehia pedra dins vostre terme, ço és, a prop Ènova, et que vós
havets embargat a aquell e a la sua companya, e manat que no tallen de la dita
pedra, et encara que alcunes pedres per aquell tallades havets feytes portar a
la dita vila de Xàtiva, de la qual cosa, si axí és de la vostra discreció, som
maravellants, car vós sabets bé que legut li és per fur de València, posat en
rúbrica De les pastures e del vedat, lo capítol quint que comença: Donam e atorgam,
et cètera; per què a conservació del dit fur e a instància del dit vehí nostre
affectuosament pregam e requerim la vostra amistat que vós lexets tallar de
la dita pedra al dit en Ponç e a sa companya, segons que pot fer per continència
del dit fur, et que li façats restituir e delliurar les pedres que per la dita
rahó havets manades pendre d'aquell; et haurem-vos que grair, car nós en
semblants coses e majors som apparellats de fer per vós. En altra manera no
poríem deffallir en conservació del dit fur al dit vehí nostre de ajudar en son
dret, resnomenys vos pregam que qualque cosa sobre lo dit feyt farets que per
vostra letra responsiva nos en certiffiquets.
iulii, anno predicto,
de València e promès als dits jurats e a
que segons les sues facultats contribuirà ab los altres vehins, a les quals
coses obligà sos béns, e en absència sua donà principal ditor e pagador per sos
béns quant s'esdevendrà fer talla o cullita en la ciutat, ço és saber, en Sanxo de
Rueda, barber, vehí de València, qui en lo dit cas a les dites coses sí e tots sos
béns obligà.
Al molt alt e molt poderós senyor en Jacme, per la gràcia de Déu rey
d'Aragó, et cètera, los jurats e los prohòmens de la ciutat de València humilment
ab besament de mans e de peus ab reverència se comanen en la vostra
gràcia.
Senyor, per rahó de la neula que és esdevenguda en los blats, lo blat se
reig e està en alt for, axí que ja val kaffiç de forment
civada de
pogués enseguir molt major que en l'ayn passat és estada, la qual segons lo
temps que tenim per peccat és massa aparellada si remey covinent no és procurat
en ço que d'altres regnes o províncies blat pusca ésser haüt, a sustentació
e a esquivar carestia havem tractat e tractam assíduament que blat puscam
haver de les parts de Sibília, en les quals loat e beneyt sia el nom de Déu,
havem entès que sufficiència de blat és haüda. Com a present no entenam
d'altres parts haver sustentació sinó de les parts d'Aragó e de Tortosa, quant
és d'Aragó no esperam haver sustentació tro a la festa de Sent
quant és de Tortosa entenem haver a present sustentació e ajuda de blat com
en aquella de les parts d'Aragó e de Catalunya grans quantitats de blat hi són
aportades, del qual ja hagrem haüda bona partida, per la qual lo blat no fóra
muntat en lo for en què és. Et açò s'és esdevengut per la inibició per vós,
senyor, feyta de no ésser aportat blat en València; per què, senyor, clamam
mercè a la vostra real magestat e benignitat ab tota aquella reverència que
podem, que us plàcia manar ab carta vostra que blat pusca ésser treyt de
Tortosa e aportar a València sens alcuna treyta, per tal que a carestia sia
obviat. Et d'açò, senyor, farets-ne servii al nostre Senyor Déus per rahó de les
gents populars, e a la ciutat gràcia e mercè, la qual de vós, senyor, sempre confia
de obtenir specialment en temps de necessitat per la vostra gran bonea e
misericòrdia.
Lo nostre Senyor Déus per la sua clemència conserve a vós, senyor, en
sanitat e us dó longa vida e victòria dels vostres enemichs.
Item
lo Consell de la ciutat de Sibília, de nós, los jurats e los prohòmens de la ciutat
de València, saluts e amor fraternal apparellats a la vostra honor a la vostra
discreció.
Per tenor de les presents signifficam-nos haver entès que en la dita ciutat
de Sibília s'és dit e
atrobades en Sibília o en la sua jurisdicció que serien penyorades e retengudes,
de la qual cosa si axí és som molt maravellats en ço que no y ha causa, et
seria contra la pau e lo gran e bon deute, lo qual és enfre lo senyor rey
d'Aragó, senyor nostre, e lo rey de Castella, senyor vostre, e la gran e bona
amor, la qual és enffre los sotmeses d'aquells, et sabets vós bé e havets entès
que
la jurisdicció d'aquella són salvuus e segurs, en persones e en béns, segons
que fer se deu per la rahó sobredita, et seria greu cosa que
fossen de menor o de pijor condició en Sibília o destret d'aquella que
vostres no són en València o destret d'aquella, et per la dita rahó los vehins
nostres han duptat e dupten de anar o trametre a la dita ciutat de Sibília;
emper açò, affectuosament, pregam e requerim la vostra discreció e amistat a
esquivar tot perill e contrast, lo qual, a Déu no plàcia, y pogués entrevenir,
mas continuació de fervent amor e dilecció que per vostra carta responsiva
del dit feyt a nós clarament certiffiquets per tal que si necessari hi era hi fos
provehit de remey covinent, car nós en consemblants coses e majors som
appellats de fer per vós e les vostres pregàries amigablement obeyr.
rey de Castella.
Murvedre, de nós, los jurats e los prohòmens de la ciutat de València, saluts e
bona amor.
Bé sab la vostra discreció en qual manera l'estament del regne ha estat
e de present és, sabets encara diverses tractaments que són estats encert general
a aportar lo regne en tranquil·litat e unió sobre la discensió que és estada e
és per rahó dels furs e de la jurisdicció enfre
regne, per les quals coses moltes e diverses e immoderades messions ha convengudes
a fer a la ciutat e al regne. Ara havem entès per part dels prohòmens
de la vila d'Algezira que el procurador los agreuja contra fur en ço que de un
delicte comès dins lur terme per un moro de loch de cavaller vol conèxer, no
contrastan fur ni la provisió feyta ab carta per lo senyor rey, obtenguda per los
dits prohòmens d'Algezira, et del dit feyt han tractat ab nós en aytal manera
que com lo cas toch a tot lo regne, que seria cosa covinent que un prohom fos
elet per les viles deçà Xúquer, e altre prohom per les viles dellà Xúquer, e altre
prohom per la ciutat a esquivar majors messions, als quals fos donat plen
poder de comparer denant lo senyor rey e de suplicar a aquell que furs e privilegis
sien servats a la ciutat e al regne.
Et quasi semblant cas és entre nós e el procurador de un delicte perpetrat
per un altre moro qui
del qual feyt nós som apellats al senyor rey e y volíem trametre nostre misatger,
lo qual ja hagrem tramès si no fos per lo tractament dels dits prohòmens
d'Algezira, et entenem que siguén lo dit tractament ab acabament per lo
regne e per nós, molt més ne serà obtengut dret e justícia.
Les quals coses vos signifficam per ben comú de tot lo regne.
Et semblantment n'avem escrit a Xàtiva, a Castelló e a Morella, si tendran
per bé que la dita elecció e missatgeria sia feyta; per què us pregam
Castelló en loch covinent, si haurets per bo la dita missatgeria, et si aquella per
bona tendrets que tractets entre vós que plen poder sia donat a aquell qui per
vós, per la dita rahó, serà tramès, e que
car és cosa necessària que en lo dit feyt tarda alcuna no donets com lo present
negoci no u requer. Resnomenys, pregam que qualque cosa sobre lo dit feyt
provehirets e haurets per bo, que per vostra letra responsiva nos en certiffiquets
per tal que nós puscam procehir en los dits affers, et que vós ne les altres viles
del regne haguéssets causa excusatòria que del dit feyt no sabíets res; emperò,
si entre nós serà concordat de fer la dita elecció e missatgeria, lo prohom
que serà elet a esquivar messions pot estar en son loch tro que
dits missatgers sien en aquell loch, los quals plenament seran infformats dels
dits affers.
Item
del rey de Castella, de nós, los jurats e los prohòmens de la ciutat de València,
saluts aparellats a la vostra honor, a la vostra noblea e discreció.
Per tenor de les presents signifficam-nos haver comprat e assegurat
d'en Michel Tolsà, mercader e conciutadà nostre, certa quantitat de forment
de les parts de Sibília a obs de la dita ciutat de València e hajam entès que differència
o departiment haja entre vós d'un forment a altre, et que la licència
de la treta del dit forment s'esguarda a vós; emper açò, conffian de la vostra
noblea, honor e bona amistat vos pregam affectuosament que us plàcia per
bonea vostra e per amor de nós que del mellor forment que haja en Sibília o
en qualsevol d'aquelles partides lo dit en Michel Tolsà, o hom per ell, pusca
haver a obs de la dita ciutat et nós reebrem de vós en special plaer e honor,
sabents la vostra noblea nós ésser apparellats de fer per vós en ço que a vós
tornàs a honor e utilitat.
nós, los jurats e los prohòmens d'aquella metexa ciutat, saluts e bona amor.
Ffem-vos saber que havem aüt ardit cert que no podem haver lo blat
que havíem assegurat de les parts de Sibília, per rahó de la neula que en l'ayn
present hi és estada semblant o pijor que és esdevenguda en lo regne de
València, per la qual cosa inhibició del blat en Sibília és imposada, et per
aquesta rahó los mercaders qui a nós havien feyta la dita segurtat en blat no
han pogut complir la promissió o covinences, per la qual cosa blat és encarit
en la ciutat e en lo regne, et esguardan la gran mirva de blat que en lo dit
regne ha, e entenén e veén que a present de les parts de Cicília, de Cerdenya
e de qualssevol altres regnes o províncies no podem ésser socorreguts de blat,
sinó de les parts d'Aragó e de Tortosa, e hajam entès que persones estranyes
d'altres regnes e nacions, fora la senyoria del senyor rey, tracten e s'esforcen
de suplicar e obtenir del senyor rey treta de blat de Tortosa per portar fora la
dita senyoria, la qual cosa porien obtenir lo senyor rey ésser ignorant de les
nostres coses, les quals no fan a celar al senyor rey, ans lo negoci requer que li
sien maniffestades per tal que la sua excel·lent senyoria e benignitat hi pusca
provehir benignament ves los seus sotsmeses; emper açò, affectuosament vos
pregam que les dites coses suplicant demostrets al senyor rey, claman-li mercè
de part de la ciutat e del dit regne que deya e vulla ordenar e manar, ab carta
sua, que alcuna persona estranya que sia fora la sua senyoria, o privada de
qualsevol condició o estament sia, no haja licència o gràcia per neguna
manera que blat pusca trer o fer trer de Tortosa per portar o trametre fora la
senyoria del senyor rey. Et sobre açò certa pena imposar, mas qualsevol persona
pusca trer, portar o trametre
batlia d'aquella, ço és, dins la jurisdicció e senyoria del senyor rey, dins la qual
lo blat en l'ayn present és molt necessari, axí que no requer neguna treta et és
cosa molt consonant a rahó que los sotsmeses del senyor rey pusquen haver
sustentació e provisió del blat que
del senyor rey, que no per donar sustentació als estrangers haguessen a soffrir
mirva e carestia de blat, et les gents populars sotsmeses del senyor rey,
haguessen a anar, ço que Déus no vulla, per altres províncies e senyories per
passar lur vida, de la qual cosa no
enseguida e
Encara us pregam que semblantment suplican o demostrets a la senyora
reyna, claman-li mercè de part nostra, que en lo dit feyt vulla ab acabament
ésser ajudadora e intercessora ab lo senyor rey, que les dites coses se seguesquen
segons que suplican són demanades, et d'açò lo senyor rey e la senyora
reyna faran servii al nostre Senyor Déus, e special gràcia e mercè als lurs sotsmeses,
specialment a les gents mirves e populars faran obra meritòria, de la
qual lo nostre Senyor Déus los redrà bon mèrit en aquest segle e en l'altre, et
açò los valrà molt més segons que damunt és declarat que no faria alcuna cosa
que
desonor e dapnatge que per lo contrari se
Et pregam-vos affectuosament que en lo present negoci, e en los altres
qui a vós havem comanats per la ciutat, siats diligents e curoses et hajam de
vós resposta e certifficació dels affers per lo portador de les presents en aquella
manera que la vostra discreció conexerà ésser fahedor.
Plàcia al nostre Senyor Déus que
Et si lo senyor rey alcuna treyta havia atorgada, suplicar-li que per la
sua benignitat deya e vulla aquella revocar, car molt menys blat ha en la terra
que hom no
greu pas com vénch en l'ayn passat, en ço que a partició hac a venir lo blat
aquell poch que s'atroba enfre les gents, et los favars que hac hom a alaorar.
Ffem-vos saber que havem tractat ab lo senyor bisbe de València que
ell per propi moviment seu, e que no apparega que a instància nostra se sia
mogut, tramet sa letra al senyor rey del feyt de la mirva e carestia de blat que
és en la terra e en altres províncies, per induyr lo coratge del senyor rey e atorgar
ço que per nós és demanat, per què havem per bo que la letra del bisbe no
sia donada per vós al senyor rey, mas que endrecets secretament que
que les dó a
rey, e que deman resposta e diga que per lo bisbe hi és tramès a lo [...]e lesta
la present cèdula, esquinçat-la en manera que no
letra contenguda.
Havem escrit als consellers e als prohòmens de Barçalona que semblant
suplicació per part d'ells sia feyta al senyor rey e a la senyora reyna, fet açò
tenits
Als molt honrats e discrets los consellers e los prohòmens de la ciutat
de Barçalona, de nós, los jurats e los prohòmens de la ciutat de València, salut.
Apparellats al vostre servii e honor ffem-vos saber que esguardan la
gran mirva de blat que per neula en l'ayn present era en la ciutat e en lo regne
de València, procuram e tractam d'on poríem haver blat fora la senyoria del
senyor rey e no poguem atrobar bonament que
sinó de les parts de Sibília, en les quals adonchs enteníem que n'avia fertilitat
e bon mercat per les bones messes que
ara havem haüt ardit cert que
fort tocats de neula, per la qual cosa lo blat és en alt for perquè inibició és feyta
en Sibília que blat no
nós havien feyta la segurtat que y havíem tramès no n'àn pogut trer, per la
qual cosa blat se va encarén greument en la ciutat e en lo regne de València; e
esguardan que a present vós ne nós no podem bonament haver secors e ajuda
de blat, sinó de les parts d'Aragó e de
d'altres regnes e nacions fora la senyoria del senyor rey, e encara dins
la sua senyoria, tracten e s'esforcen a obtenir gràcia e licència, del
senyor rey que pusquen trer blat de Tortosa e de la sua batlia per portar o trametre
fora la senyoria del senyor rey, et par a nós que seria diffícil cosa que
per les persones estranyes o per les privades per special o singular guany tan
gran dapnatge se
la dita licència era atorgada; emper açò, per nostres letres specials, signifficam
del dit feyt largament als missatgers nostres que són ab lo senyor rey que li
clamen mercè que per ben dels seus sotsmeses vulla ordenar e manar, ab
carta sua, que blat de Tortosa o d'altres lochs de la sua senyoria per nenguna
persona no pusca ésser treyt, portar o tramès fora la sua senyoria, mas qualsevol
persona pusca dins la sua senyoria portar o trametre blat d'un loch a
altre, et que no li plàcia guardar alcun poch profit temporal que s'hauria de la
treyta, esguardan al servii que
sotsmeses, e esguardan la honor de la Corona d'Aragó en ço que
d'aquella, ço és saber, gents mirves e populars haguessen a exir de la sua senyoria
per mirva e carestia de viandes, anan per estranyes regnes e províncies,
et hajam entès que missatgers vostres ha ab lo senyor rey o que en breu
los hi devets trametre; emper açò affectuosament pregam la vostra fraternal
amistat que us plàcia que per ben vostre e nostre e dels altres sotsmeses del
senyor rey vullats portar e ab acabament suplicar que blat alcú no sia treyt
fora la senyoria del senyor rey, car dins aquella és molt necessari perquè no
requer treyta, ans si alcuna lo senyor n'avia atorgada deyn aquella revocar per
bon estament de la terra.
E pregam-vos que ço que en lo dit feyt provehirets que vostra letra
responsiva
en semblants coses e majors som apparellats de fer per vós.
Domini
Berenguer de Ripoll, en Matheu de Bonescombes e
jurats de la ciutat de València en lo dit ayn, ensemps ab n'Arnau Porcell, qui és
absent de la ciutat, en Johan de Sobirats e dix e proposà denant aquells que
com ell fos habitador de Morella e per molts profits qui entenia a fer de sos
afers en València, volgués venir en València per habitar e ésser vehí d'aquella,
no per prerogativa o avantatge de libertat de franquea, com major la agués fet
per Morella, que no auria per la ciutat, volguesen a aquell reebre per vehí e
ciutadà de la dita ciutat, ell contribuén e faén ço que fer deuria segons les sues
facultats
los dits jurats, enteses les dites coses, attenens al fur posat en rúbrica De hostalatge
e de coredós, lo qui comença: "No prena hom d'alcú o d'alcuns, et cètera",
en lo qual plevera facultat és atorgada a cascú estrany que qui vénga a
València per cor de habitar, que u pot fer segons que en lo dit fur és contengut
pus largament; emper açò atorgaren que reebien aquell en vehí sots aytal
manera que ell contribuýs per les sues facultats e que amenàs la dona, sa
muller, en València d'ací a la festa de Pasqua de la Resurecció de nostre
Senyor primera vinent, com aquella pus hivaçosament no pusqués fes venir com
fos de condició que bonament se pusqués fer, emperò que carta de franquea
o de vehinatge de la ciutat no fos deliurada al dit en Johan de Sobirats tro
Que a esquivar alcuns fraus feyts per alcuns coredors sobre les vendes
de les robes o coses que de les parts de Castella són aportades a la ciutat, que
de huy a avant alcun coredor no gós presumir ne asajar de fer alcun mercat
de nengunes robes que de les dites parts de Castella sien aportades sens la
presència del comprador e del venedor. Et qui contrafarà pagarà per pena
sous per quantesque vegades contrafarà, e res de coredors no haurà.
Encara us fan saber que nengun coredor no gós buydar ne fer tara de
la roba, ni compre ab lo mercader o
present no fóra lo venedor de la roba, axí que
del mercader e no lo coredor. E si contrafarà pach per pena
vegades contrafarà, e si lo mercader o comprador de la roba pagarà al
coredor e no al senyor de la roba, e s'esdevendrà que
diners hó fogís, hó se absentàs, hó s'abatés, que
per lo mercader o comprador, que
al dit mercader o comprador e no s'esguart al dit venedor, ans en aytal
cas lo mercader o comprador sia tengut de pagar al venedor ço que li serà
degut per la roba, no contrastan lo deliurament de la pecúnia que
o comprador feyta havia al coredor, al qual no
de la pecúnia.
Encara us fan saber los damunt dits que nengú
embargar a altre coredor que no faça avinentea hó mercat de la roba enfre lo
venedor e el comprador, si enfre aquells fer-lo porà, presens emperò lo venedor
e el comprador, ne al·legar que aquell venedor fos son paroquià. E si contrafarà
pach per pena
Encara us fan saber los damunt dits que nengun corredor no gós fer
pesar nenguna roba d'alcú castellà sens la presència d'aquell. Et qui contrafarà
pagarà per pena
Encara us fan saber los damunt dits jurats e prohòmens que nengun
coredor no gós triar ne pendre, o retenir en sí, nenguna pell de conill o de
conills, a les quals fraudulentament havien mès nom que u prenien per manera
de benedures, ne gós encara pendre nengun formatge ne retenir la mostra
d'aquell, ne pendre de qualsevol altra roba, car asats se deuen tenir per contents
e
De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey, lo terç del
comú de la ciutat et lo terç del acusador. Et si alcun coredor les dites penes o
alcuna d'aquelles pagar no porà serà privat del offici emper totstemps.
Los quals ordenaments són feyts volens esquivar los dapnatges que
dits castellans per lur ignorància hó simplea sostenien per los fraus
dels coredors, als quals deu ésser obviat per ben comú a bona fama de la
ciutat.
Ara oiats que us fan saber lo justícia civil, los jurats e los prohòmens
consellers de la ciutat:
Que com molts fraus e engans sien estats feyts per alcuns hòmens e
fembres qui s'entrametien en manera de coredors o coredrius de affermar o
metre ab senyors, ço és a saber, escuders, nodrices, serventes, troters e altres
misatgers per los quals demanaven e prenien grans salaris de cascuna de les
parts, e per occasió e cobdícia dels salaris per més a aver tractaven e a acabament
aportaven, per falses induccions que aquells misatges feÿen exerir d'aquells
ab qui s'eren affermats e metien ab altres senyors; per la qual cosa
volens esquivar los dits fraus e dapnatges, fan-vos saber que de huy a avant
nenguna fembra no gós usar que procur de afermar nengun misatge ab alcun
senyor. E qui contrafarà
vegades contrafarà, e si la dita pena pagar no porà, estarà presa en la
presó comuna
Encara us fan saber que null hom de huy a avant no gós affermar o
procurar de metre alcun misatge ab senyor, si donchs no és coredor públich,
e aquell deman e reeba per son salari, ço és a saber, per escuder, per nodriça
diners per cascuna part, e no plus. E si contrafarà pagarà per pena
e serà privat del offici emper totstemps.
Encara us fan saber los damunt dits que nengú dels dits coredors no
gós
de la casa d'aquell senyor per tal que
De les quals calònies serà lo terç del senyor rey, lo terç de la ciutat e lo
terç del acusador.
En lo dia de dijous, en lo qual comptava hom
Joffré, mercader, se féu vehí de la ciutat e promès e se obligà per forma e
solemne stipulació als damunt dits jurats, reebens per la ciutat, e a mi, en
Bertomeu Benajam, notari, axí com a pública persona, stipulant e reebent en
nom d'aquells de qui
segons que
obligà sos béns. E a major cautela, en absència sua donà en principal pagador
per ell per les sues facultats en Pere Marull, ciutadà de València, qui a les dites
coses, axí com a principal, obligà sos béns.
Testimonis: n'Andreu Parençós e en Jacme Ricart, notari, ciutadans de
València.
dits jurats e a mi, en Bertomeu Benajam, notari, axí com a pública persona, stipulant
e reebent en mom de tots aquells dels quals se pertany, que contribuyrà
per sos béns segons que
faran, a les quals coses obligà sos béns, haüts e per haver. Et a major cautela
donà en principal pagador, ço és, en absència sua per les
en Ramon Montaner, ciutadà de València, lo qual a les dites coses obligà sos
béns.
Testimonis: en Berenguer de Codinats, notari, e n'Andreu Parençós,
ciutadans de València.
En lo dia de dimarts, en lo qual comptava hom
denant los honrats en Berenguer de Ripoll, en Matheu de Bonescombes,
en Ramon de Canterelles, en Pere Fuster, tinenloch de n'Arnau Porcell, jurats
sobredits, en Bertomeu Urgellès, notari procurador del honrat en Gil Martíneç
d'Entença, cavaller, e presentà a aquells una carta del senyor rey, closa e sagellada
ab lo sagell d'aquell metex senyor rey, la tenor de la qual se seguex:
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis,
ffidelibus nostris iuratis, probis hominibus et universitatis civitatis Valentie,
salutem et gratiam.
Cum nos ob gratiam inclite infantisse dopmne Theresie consortis incliti inffantis
Alffonsi, karisimi primogeniti et generalis procuratoris nostris, comitis
Urgellensi, enfranquiverimus dilectum nostrum Egidium Martini de Entença,
maiordomum dicte inclite infantisse, et Catherinam coniugem eius tanquam benemeritos
per bonis de realencho per dictam Catherinam dicto eius viro in dotem datis ab
omni exancione regali et placeret nobis quan plurimus consideratione dicti Egidii
Martini quod vos enfranquiretis eosdem acumque vincinali exaccione quandiu ambo
simul vixerint et alter post alium sub forma qua nos eos enfranquivimus a dictis regalibus
exationibus. Ea propter vos affectuose rogamus quatenus ob nostri reverentiam
iam dictam franquitatem predictis coningibus concedatis
quod super eo nobis complacebitis idque vocis nostris adveniet valde gratum.
Data Daroce, tercio idus iunii, anno Domini
desús presentà e féu fe de la franquea que
sua, ab lo sagell pendent en fils texits grochs e vermells, als dits en Gil
Martíneç d'Entença e na Caterina, muller d'aquell, la tenor de la qual és aytal:
comes Barchinone ob gratiam inclite infantisse dopmne Theresie consortis incliti inffantis
Alffonsi, karissimi primogeniti et generalis procuratoris nostri, comitis
Urgellensi, huius scripti nostri serie ex certa scientia enfranquimus et franchos, liberos
et exemptos facimus vos, dilectum nostrum Egidium Martini de Entença, maiordomum
dicte inclite inffantisse et vos, dilectam nostram Catherinam, eius coniugem,
dicto Egidio Martini in dotem datis. Ita per vos, dictis coniuges aut alter vestrum qui
altri super vixerit non teneamini in tota vita vestra pro dictis bonis aliquid contribuere
in aliqua questia, subsidio, peyta, sive servicio, cena vel monetatico aut alia
quamvis exanccionem regali immo sitis inde in tota vita vestram quamdiu simul vixeritis
et is ex vobis qui super vixerit penes quem ipsam bona remanserint franchus
indes ac exemptus penitus et inmunes. Nos enim partem vos in eisdem solvere contingentem
in nostro compoto recipi volumus et admiti mandantes gerenti vices procuratoris
in regno Valentie ac iusticiis, baiulis, portariis ceterisque officialibus et
collectoribus nostris presentibus et futuris quod predictam gratiam et franquitatem
observando et observari inviolabiliter faciendo partem vos pro predictis solvere contingentem
in nostro compoto ut permittitur recipiant et admiteant.
In cuius rei testimonium presentem feri iussimus sigillo nostro appendicio
comunitam.
Data Daroce, tercio idus iunii, anno Domini
entesa, e semblantment la dita car[ta] [de] [f]ranquea, attenens a les
pregàries del dit senyor rey, axí [ente]ses e en la dita carta contengudes, attenens
encara a la [...]en la qual lo dit en Gil Martíneç, majordom del senyor
[infant] n'Amfós, primer engenrat del senyor rey és exposat [...]a ciutat pot
fer bon compte e ja ha feyt serviis [mi]satgers de la ciutat; encara attenens
que
[Cate]rina, muller d'aquell, no són de tan gran valor, per tal com [la] [major]
partida dels béns seens que la dita na Caterina aportà [...]l dit en Gil
Martíneç foren de cavaller, e axí [los] béns qui foren de persones generoses
són pervenguts a ma[ns] [d]'en Gil Martíneç, qui és persona generosa e segons
que [se] pot per fur de València, seria fort poch ço que
per los béns del realench; emper açò haüt delliberació [alcuns] prohòmens de
la ciutat sobre les dites coses, volens ésser [...] hobeyr les pregàries del dit
senyor rey, segons que
aquesta part, per lo present [...]torguen als dits en Gil Martíneç e a la dita
dona
o de la
qualsevol prèstet o serviis, [o] peytes, de la ciutat, reals e veynals, per qualsevol
nom sie appellat, d'aquí a avant d'aquells o de la
segons que dit és sien de tot en [...] exemps; resnomenys per [...]anen
a qualssevol cullitors o qüestors de la ciutat [...]es dites coses als dits en Gil
Martíneç e a la [muller] d'aquell segons que damunt és declarat.
E
ab l[o] [sagell] [pen]dent del offici de la juraderia.
Die iovis,
e esquinçada, axí que d'aquí a avant no tenga nenguna fermetat ne
ésser reparada [d]' [a]quí a avant.
de la dita ciutat, los quals cada un d'aquells volen occupar a sí en lesió de les regalies
del senyor rey e dels privilegis e drets de la dita ciutat; encara avem entès que
ells o alcun d'éls [...] estan en la dita occupació e perjudici faedor, s'esforcen
de fer justalles d'hòmens a cavall e de peu a venir dins los dits térmens de la
dita ciutat per la dita rahó, e que han aemprats alcuns dels vehins vostres en
singularitat que sien en la lur valença, de les quals coses molt nos maravellam
si axí és; per què pregam, amonestam [e] requerim la vostra discreció que no
[...] que vedets fortament e discreta que nengú vehí vostre ni de vostre destret,
de qualsevol condició o estament sia, per la dita raó se moga ne sia en
valença dels damunt dits ne contra la dita ciutat en nulla manera, con la ciutat
vulla mantenir, conservar e defendre les dites regalies, furs e privilegis, e
térmens, segons que deu fer e és tenguda, en tal manera [...]iligentment
sobre açò vos ajats que enfre
[...]o pusquen entrevenir.
Item
en Jacme Crespí, jurats de la ciutat de València en l'ayn present, attenens que
com vós, en Ffrancesch Falgueres, ciutadà de la dita ciutat, demostràsets a nós
que com una torra del mur de la dita ciutat contigua al vostre alberch, situat
en la paròquia de Sent Martí, fos ruÿnosa e en perill de caeer
coberta d'aquella, et sobre açò requerísets nós que vos redifican e adoban exenta la
dita torra a vostra pròpria mesió haguésets ús a [...]l [...]ervii en la dita
torra, per la qual requisició nós, dits jurats [...]
qual era ruÿnosa e la cuberta d'aquella aparellada de caer; emper açò a profit
e utilitat de la ciutat, per auctoritat de la qual usam en aquesta part, atorgam
e donam plevera licència e potestat a vós, dit en Francesch Falgueres, que vós
redifican e adoban la dita torra hajats ús aempriu e servii de la dita torra, per
la qual, emperò, concessió e licència no entenem per alcuna rahó calladament
o expresa ésser feyt alcun perjudici al dret de la dita ciutat en possessió o en
proprietat, ans li sia e romanga salvu axí com ans de la dita concesió era;
attenens encara que com vós, dit en Francesch Falgueres, hajats feyta fer redificar
e adobar la dita torra bonament, e en la una part d'aquella haguésets
feyta fer una ubertura en la qual volíets fer una fenestra per la qual haguésets
lugor o clardat en la dita tora, et sobre allò en Bernat Martí, mustaçaff de la
dita ciutat, a instància d'en Bernat de Salars, vehí de la dita ciutat, lo qual ha
un alberch contigue al dit mur, hagués feyt emparar a vós, dit en Francesch,
la dita obra, et lo dit mustaçaff requerís-nos de consell sobre la dita obra, com
dupte li occuregués, nós a instància d'aquell anam ab alcuns prohòmens qui
són estats mustaçaffs de la dita ciutat e ab altres veer la dita obra, e hoÿdes les
rahons [...] ffinalment fon determenat per aytal manera[...]
rey d'Aragó, et cètera, los jurats e los prohòmens de la ciutat de València,
humilment ab besament de mans e de peus ab reverència se comanen en la
vostra gràcia.
Senyor, per rahó de la neula que en l'ayn present és estada en les partides
del regne de València ha mirva e carestia de blat en la ciutat, axí que a
present ja val kaffiç de forment de
sous e daça
carestia, per tal com no entenent que a present puscam ésser secorreguts de
blat de nengun loch fora la vostra senyoria, ans, senyor, les viles del dit regne
han stablit e ordenat entre sí que d'aquelles ne de lurs térmens no sia treyt blat
sots pena de perdre aquell; e axí, senyor, si açò se servava par nós ésser contra
divinal e humana rahó e no sembla de san enteniment dels vehiners [térmens]
de la ciutat; et, senyor, ço que és pus greu cosa, que lo blat qui de fora
los térmens de les viles de Gandia e de Dénia és aportat a caregador per trametre
a València embarguen que no
blat no lexen a [...] que d'aquella agen a tenir venderia en los dits lochs
al [preu] que que haver-ne poran, ja ssia
sobrehabundant, lo qual no volen traure per esperar temps per més a aver,
ço
Et, senyor, d'aquest greuge havem scrit als prohòmens de Gandia, que
no és nostre enteniment que ells pusquen fer statut contra lo blat qui és de
càreg e és portat dels lochs de Penàguila, d'Alcoy, de Cocentayna, de la Vall
d'Albayda e d'altres lochs circunstans a aquells al carregador de Gandia per
trametre a València. Senyor, aquells veents que gran quantitat de blat és aportat
fora lur terme a la dita vila e caregador a
salvan la vostra magnificència que perseverarà en lur stabliment, e d'açò s'és
enseguit gran dapnatge a la ciutat e s'en eneguiria molt major; e, senyor, los
prohòmens de Gandia fan aquest esforç per rahó d'una ordinació que vós,
senyor, feés que en certs lochs del regne haguesen a carregar, enfre los quals
són les dites viles de Gandia e de Dénia; e açò, senyor, per reverència vostra
e del senyor inffant en Pere, pacientment havem suffert tro que a vós, senyor,
n'aguesem significat; et, senyor, si les dites coses eren sufertes per vós a les
dites viles,
no
profit, ans són tenguts de deffendre e mantenir, e de socórrer, aquella
segons rahó e segons que la ciutat faria en semblant cas e ha feyt a les viles
del dit regne, e par que demostren que han aprés posada la temor de Déu e
de vós, qui sots mantenidor e senyor subirà. Et si d'açò, senyor, no són per vós
fortament represes e coregits ells perseverarian en lur enteniment e esquivables
novitats [e] sí que se
de Segorb, que semblantment se volgués retenir contra rahó per compra o per
altra manera los blats qui de càreg aporten d'Aragó a València.
Senyor, beneyt sia Déus, a les viles del regne no és necessari de fer lo
dit vet de blat, almenys ves la dita ciutat, per tal com ells no traurien venal
nenguns blats qui aguesen necessaris, sinó aquells que
axí que ells, provehits en lurs necessitats, los en roman tant e tals quantitats
de qui poden sustentar-nos e la ciutat a lur profit, mas creem que açò sia
esdevengut per alcuns dardanaris qui jaquida la via de caritat
de lur prohixmes, moguts de gran avarícia quax desraunable per haver guay
[sic] temporal, hagen trobada manera, e sots aquesta color donan consell e
favor que a esquivar carestia de pa al poble, que blat no sia treyt de la vila ne
de son terme e entretant havén mercat de blat, comprar-la
aquells qui han abundància de pecúnia d'aquells qui han blat e fretum de
moneda, e que
senyor, humilment ab tota aquella revrència que podem, supplicam e clamam
mercè a la vostra real magestat, e benignetat que sobre les dites coses vullats
proveyr de remey covinent en aquella manera que la vostra excel·lent senyoria
conexerà ésser faedor; enaxí, senyor, que us plàcia a manar ab carta vostra
expresament a justícies, a jurats e a prohòmens de les viles del damunt dit
regne, que revoquen lo dit establiment e vet del dit blat com no sia consonant
a rahó; axí que d'aquelles viles e de lurs térmens lícitament blat pusca ésser
treyt e aportat a la ciutat damunt dita sens alcun embargament. E atresí,
senyor, vullats manar al portanveus de procurador en lo dit regne o
son lochtinent que si necessari hi seria que
encara, senyor, a les dites viles de Dénia e de Gandia que de tot en tot se
departesquen d'aquella novitat e greuge feyt a la ciutat. Resnomenys, senyor,
deýets manar al batle general que a donar remey a la dita carestia, que pusquen
caregar quant a present blat en qualsevol loch del dit regne per portar a
la ciutat, axí, emperò, que al carregar sia I hom per lo dit batle per veer ço
que s'í caregarà; e aquestes coses, senyor reebrem de vós en gràcia e mercè, axí
com de senyor natural, del qual sempre confiam ésser reconeguts en nostres
necessitats e esperam d'aver bé e mercè.
Lo nostre senyor Déus per la sua clemència, senyor, vos dó vida longa
ab sanitat e victòria de vostres enemichs.
[253r]
Ara oiats que us fan saber los jurats e los prohòmens consellers de la
ciutat:
Que a esquivar molts fraus comeses o feyts per los mesuradós de blat
en l'almodí de la dita ciutat, que de huy a avant nengú mesurador no gós
mesurar nengun blat en lo dit almodí, exceptat aquells que seran necesaris a
mesurar tant solament lo blat qui per mar los mercaders aportaran e vendran
en lo dit almodí, e açò a coneguda dels jurats o del guardià del almodí. E qui
contrafarà pagarà per pena
dita pena pagar no porà, estarà pres
Encara us fan saber los damunt dits que a esquivar presa e fraus en
lo dit almodí, que de huy a avant nengú sobrestant de molí, vulla
fembra, ne moliner ne traginer, no gós estar en l'almodí, ço és, de la entrada
d'aquell a avant entrò que
moliner o traginer per caregar lo blat tant solament o per vendre lo blat de la
moltura e no en altra manera. Et qui contrafarà pagarà
sous per quantesque vegades contrafarà.
De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey, lo terç de la
ciutat e lo terç del acusador.
A la molt alta e molt excel·lent[...]
Ara oiats que us fan saber los jurats e los prohòmens consellers de la
ciutat:
Que null hom privat hó estrany, de qualque condició o estament sia, no
gós vendre o fer vendre, manifestament o amagada, la volateria o caça infrascrita
a més de preu, sinó en la forma que
Primerament una carn de conill [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Una perdiu [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Una fotxa [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Un ànet [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Un xibert [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Un box [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Un colom [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Un thodó [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Un morell [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Un cissó [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Una cucala [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Et qui contrafarà perdrà la caça e pagarà per pena
vegades contrafarà.
Encara us fan saber los damunt dits que null hom privat o estrany, de
qualque condició o estament sia, qui de la dita caça o volateria haja e vena,
no gós aquella vendre hó fer vendre en negun loch, manifetament hó amagada,
sinó tant solament al portxe appellat la Carneceria Nova del mercat, ço és
a saber, als preus damunt declarats hó a menys si
perdrà la caça o volateria e pagarà per pena o calònia
vegades contrafarà.
Encara us fan saber los damunt dits que nengun revenedor hó revenedriu
no gós comprar o fer comprar, manifestament hó amagada, nenguna de
la dita caça o volateria
perdrà la caça o volateria e pagarà per pena o calònia
vegades contrafarà.
Encara us fan saber los damunt dits a esquivar a frau e encamarament
feyt en alquena, que de huy a avant null hom privat o estrany, de qualque
lig o condició sia, no gós trametre o portar alquena a molí, si donchs ans
no és garbellada bé e lealment, axí que en la càrega de la alquena no sia atrobat
més de
senyor d'aquella pagarà per pena o calònia
contrafarà, per tal que sia bona fama de la ciutat e sia esquivat perills a aquells
qui fora la ciutat la porten o la trameten a altres parts. Lo present establiment
fo revocat per un altre establiment de novell feyt per los jurats e Consell en lo
dia de divendres
denant lo pes de la ciutat, per la qual cosa és perill e dapnatge dels trespasans,
volens en tant com a ells se pertany donar remey a present a les dites coses,
que null hom privat
o carbó a la ciutat per a vendre, tinga aquell en lo mercat, ço és, denant lo
portxe de la Carneceria Nova, et com lo aja venut que adonchs lo port o
portar al pes del senyor rey a pesar. Et qui contrafarà pagarà per pena dos
sous per càrrega per quantesque vegades contrafarà.
Encara us fan saber los damunt dits jurats e prohòmens consellers que
nengun bastax no gós exir a carrera a nengun carboner ne fer mercat del
carbó, mas quant lo venedor e lo comprador se seran avenguts del preu que
ladonchs lo pusca portar e pesar. E qui contrafarà pagarà dos sous per quantesque
vegades contrafarà, et si la dita pena pagar no porà estarà pres en la
presó comuna
De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey, lo terç del
comú de la ciutat e lo terç del acusador.
Stabliren e ordenaren los jurats e los prohòmens consellers de la ciutat,
attenens a la auctoritat de
Pere atorgat a la ciutat, en lo qual és contengut que cascú ciutadà de València
pusca en la Devesa de la Albuffera metre son bestiar a péxer e caçar, e lenya en
aquella fer en los temps en los quals los jurats e prohòmens de València açò
ordenaren; attenens, encara, que les muntanyes e marjals circunstans a la ciutat
són en tal manera escaliades que a penes los bestiars dels vehins de la ciutat
hi poden péxer, ans los convé a anar pus luny; attenens, encara, que si tot
lo bestiar que
quantitat e poria
açò, haüt deliberació sobre les dites coses, establexen e ordenen que
o vehins de la dita ciutat havens bestiar cabriu pusquen tenir en la dita
enfre tots, e açò a coneguda dels jurats e dels prohòmens consellers, lo qual
bestiar sia per obs de haver leyt e altres fruyts a necessitat de la dita ciutat,
enaxí que no donen ne facen dan a exàrcies ne barques dels pescadors, ne prenguen
del pex ne cremen lenya per fer cendra per vendre; emperò, volen los
dits jurats e prohòmens consellers que
Cinquagesma primera vinent, retengut, emperò, así que
enadir e millorar en aquella forma que
anno Domini
d'Alacant, presentà una letra closa e sagellada ab lo Consell d'Alacant als
damunt dits jurats, la tenor de la qual se seguex:
"Als molt honrats, savis e discrets los jurats de la ciutat de València, de
nós, los jurats e els prohòmens del Consell d'Alacant, saluts e honradament a
la vostra discreció.
Per tenor de les presents sia cert que nós ara novellament, per concessió
e atorgament del senyor rey, avem la fira en lo dit loch d'Alacant cascun
ayn una vegada en lo mes de deembre, duradora per tot lo dit mes, la qual fira
e aparar los mercaders e la franquea tot ensemps començarà ara en lo primer
dia del mes de deembre primer vinent, on com per rahó de la dita innovació
de la dita fira ajam reguart que les gents no fosen ignorats de aquella, per ço
la vostra discreció pregam affectuosament e axí com mils podem e sabem que
per amor de vós e per honor vostra, façats notificar e publicar la dita fira e la
franquea d'aquella en la dita ciutat ab crida pública segons que mils conexerà
la
de la dita fira e franquea d'aquella a tots aquells qui venir hi volran, com
segons que dit és lo primer dia de deembre començaran a parar usant de la franquea
semblatment, açò us pregam que façats per amor de nós, car nós en semblans
coses e majors som aparellats les vostres pregàries obeyr.
d'Alacant, per tal com aquells són promptes e aparellats al servii de
la ciutat en les navades o altres vexells qui ariben al port d'Alacant, de fer
venir a la ciutat e en altres coses, feeren fer e publicar la infrasegüent crida per
la ciutat, ço és a saber, per en Ramon Açchó, públich coredor, e ab trompes e
nàcares o tabals, segons que seguex.
Ara oiats que us fan saber los jurats de la ciutat:
Que han reebuda una letra dels jurats e dels prohòmens, e del Consell,
d'Alacant, en la qual los han feyt saber que
atorgada fira en lo dit loch d'Alacant,
de deembre duradora per lo dit mes, la qual fira e aparar los mercaders e la
franquea tot ensemps començarà al primer dia de deembre primer vinent,
les quals coses, a instància e requisició dels dits jurats e prohòmens, e del
Consell d'Alacant, vos fan saber per tal que sia cert a aquells qui a la dita fira
volran anar hó trametre lurs robes o mercaderies.
molt alt senyor rey en Pere, de nós los jurats de la ciutat de València, saluts e
honor.
Ben creem, senyor, que remenbra a la vostra noblea e discreció en qual
manera se deffén lo feyt de les penyores per vós feytes a carnicers vehins nostres
e de les reepenyores sobre allò per nós a vós feytes, axí que vós feesets tornar
als carnicers les dues vaques penyorades, e nós tornaríem a vós les dues bèsties
mulars per nós a vós reepenyorades, et temps sia pasat que vós no ajats
curat fer tornar le dites vaques als dits carnicers, e a nós ne a aquells no seria
via segura que més de temps ó soferisen, per tal com tots dies fan mesió e
menjarien sí matexes e los carnicers no aconseguirien justícia; emper açò, per
les presens, pregam e requerim la vostra noblea e amistat que dins
vinens, e contínuament complits, ajats feytes tornar les dites vaques e
deliurades a nós o als carnicers, e fer pagar a aquells les mesions que n'àn feytes
per la dita rahó, e encara ço que les dites bèsties han despès, en altra manera
vos certificam que pasats los dits
e del preu d'aquelles, si complirà, satifarem los dits carnicers del preu de les
vaques, reebut sagrament d'aquells ensemps ab les mesions d'aquèn feytes per
aquells e per les bèsties; et si lo preu de les dites bèsties a les dites coses no
complirà, vós certificam que reepenyorem tro a compliment d'allò que
car per altra via seguén la ordenació no
d'Aranda, satg de la cort al loch de Picacén, lo qual aportà una letra del dit
noble responsiva, la tenor de la qual se seguex:
alto e poderoso senyor don Pedro de buena recordación, rey dAragón, saludos.
Sepades que vi una carta vuestra a la qual non vos puedo responder asín soptosament
como aquell que non so así cargado de poder ni de fuero como vosotros sodes,
mas daquí a día lunes o a día martes yo vos hi auré respuesta."
jurats que
jurats, la tenor de la qual se seguex:
Ferando, fillo del muyt alto e poderoso senyor don Pedro de buena recordación, rey
dAragón, saludos.
Así como aquellos por a quin quería mucha d'onra e de salut, fágovos saber
que reebí vuestra carta en razón de las penyoras por mí a vos fechas e por vosotros a
mí fechas, a las quales me rogávades e me requriedes que dentro
vinientes hoviese fechas tornar las dichas penyoras a los carniceros e facer pagar
a
mulas, e en otra manera que fariedes vender pasado los
aquéllas no bastasen al precio ne a las mesiones de las penyoras por mí a vos fetchas,
que pendrariedes más e vendriedes por a facer complimento.
en la ditcha carta vuestra se contiende afirmar ne singnar, no podedes ne devedes ni
so tenido de pagar las dichas mesiones a los dichos carniceros, como la penyora por mí
fetcha seya fetcha bien e justamente, husando del derecho que á el castiello
Xitell e la penyora por vosotros fetcha seya seyda fetcha contra fuero e razón, sobre fermança
de derecho por mí dada en poder del procurador del regno de Valencia; porque
yo no consiento en las cosas que en la carta vuestra se contiene, porque por este consentimiento
sería perjudicato en el mi derecho ante. Sobre esta razón entendo aver
recorrimiento al senyor rey o al ditcho procurador; enpero, por honor vuestra e de los
hombres buenos de la ciutat de Valencia, flixaré e consentiré que los carniceros vengan
a mí e mandarlos é tornar las sus penyoras, e vosotros semblantment las dichas
mulas en Valencia a los moros de qui son, salvo derecho vuestro e mío daquí adelant
sobre la razón de que fueron fechas las dichas penyoras.
Dada en Picacén, el miércoles
lanyo de nuestro Senyor
mulars per los jurats e del seu propri hagués bestret la mesió
e de palla a aquelles, requerís los jurats que li fessen satisfer ço que y havia bestret,
et los dits jurats proposaren lo dit feyt en Consell, lo qual se tench en lo
dia de divendres en lo qual comptava hom
mulars fosen venudes, axí que primerament coreguesen per
aquesta rahó los dits jurats en lo dit dia liuraren les dites bèsties a tornar a
Bonanat Martí, coredor, lo qual córech públicament per la ciutat les dites bèsties,
no solament per
Et los dits jurats ans de la exsequció de la venda trameteren al dit noble
la letra infrasegüent per en Domingo d'Aranda, satg.
Al mot noble e molt honrat baró don Fferrando, fill del molt alt
senyor rey en Pere, de nós, los jurats de la ciutat de València, saluts e honor.
Ben creem que remenbra a la vostra
manera vos havem escrit sobre les bèsties mulars que a vós havem reepenyorades
per les dues vaques que feés penyorar a carnicers vehins nostres, que
redèsets les dites vaques, en altra manera que nós faríem fer vendre les dites
mules e satisfaríem del preu d'aquelles los vehins nostres e les messions d'aquèn
feytes; et si del dit preu sobrava, que
que hauríem per allò més a reepenyorar. Et vós sobre açò no
respost complidament et nós esperan que vós hi proveysets en redre a nós les
dites penyores, havem seobreseÿt de fer la dita venda per honor vostra; ara
veén que les dites bèsties han ja despès
lo preu que valrien e enaprés hauríem a reepenyorar; emper açò,
volens esquivar a vós major dapnatge, altra vegada pregam e requerim la vostra
noblea que
que nós hauríem a fer venda de les dites bèsties, et en lo mul se atroba
liures e
que per vostra carta responsiva per lo portador de les presents nos certifiquets
de vostra intenció, car en la tarda se seguexen mesions e dapnatge.
la dita letra, en la forma que
fillo del muyt alto e poderoso senyor don Pedro de buena recordación, rey dAragó,
saludos.
Sepades que vi una carta vuestra e aquélla entendí, en la qual mencionávades
dezir que ben crehiyedes que me menbrava que me aviedes escrito sobre las dos bestias
vuestros fis pendrar, e es verdat que por oblido no fynce la respuesta, mas entendiendo
que compliría poco no vos respús, ne de premia non deva más tenido que vosotros
fuestes del mandamiento que el procurador vos fizo por carta suya, que vos mandó que
no me pendrásedes, que ell
derecho en su poder. E a lo que dezídes que por honra de mí las dexastes de vender
tanto tiempo, rogo a Dios que me vos lo deche petchar a todos e
por si a segunt del cient, qui fétcholo avedes. E a lo que decídes que si algo sobrase del
dicho precio, que me lo tornariedes, ante seya bien vuestro, e aquí mismo a lo que dezides
que si no bastasen auriedes a repenyorar otra vegada, sería doble tuerto, porque
vos dix ante el procurador que pues mas de drecho no me fazýa que por mí nunca serían
quitas.
per honor del dit noble avien feyta en sobreseyr a la venda faedora de les dites
bèsties mulars, feeren fer venda de les dites bèsties, les quals havien coregut
per
dix per sagrament
liures de reals, les quals hi donava en Nicholau Oller, qui està en la paròquia
de Sent Andreu, lo qual hi promès més que negú. Et los dits jurats feeren-ne
venda a aquell per lo dit preu.
escur sinó huit liures e onze sous, los quals hi promès donar Arnau d'Aramunt,
qui està en la paròquia de Senta Maria. Et los dits jurats per lo dit preu
feeren venda del dit mul al dit Arnau d'Aramunt.
Suma de les dites quantitats:
De les quals feeren donar a
Bertomeu Bellí e a
què valien les dites vaques, e dixeren que cascuna d'aquelles valien lo dia
que
a raó de
penyora a cobrar e dixeren que
de Torent, e fo comptat per mesions e salari d'aquells
sou.
noble a Picacén,
Enaxí munten les dites mesions
dites
hostaler, qui està a Sent Salvador, dijous derer dia del mes de octubre del ayn
matex ayn, car lo divendres següent foren venudes. Et
dies, per los quals li foren pagats per sengles almuts de civada a cascuna cada
nit e doblen de [...]e palla per nit e dia, e és comptada la civada per los
dies a raó de
et a la dita rahó fan
per lo dit Arnau d'Aramunt.
li donà lo dit Arnau.
damunt dites letres a fer e a registrar, e per les altres escriptures que per la dita
rahó se són feytes,
costuma, e mealla per cambi de
mealla.
damunt apar,
Et axí romanen de les dites
diners e mealla. De les quals donam a
de aportar los diners al dit noble al loch de Picacén e ab la letra infrascrita, dos
sous. E axí aportà al dit noble los romanents
Al molt noble e molt honrat baró don Fferrando, fill del molt alt
senyor rey en Pere, de nós, los jurats de la ciutat de València, saluts e honor.
Ben creem que remenbra a la vostra noblea com per moltes letres vos
havem significat que donàsets endreça que redèsets les vaques per vos penyorades
a carnicers vehins nostres e havíem per honor vostra sobreseÿt de fer
venda de les bèsties mulars per nós a vós penyorades; e segons vostres letres
responsives nos ha convengut de fer vendre les dites bèsties, les quals de
asentiment del Consell de la ciutat havem feytes vendre
coredor e coregudes per
d'aquells havem donats als carnicers per esmena e satisfació de les vaques,
reebut sagrament d'aquells,
mesions de les dites bèsties per
salari,
les mesions e venda;
sent Antoni; e dos sous a
diners a vós que
liures,
Domingo d'Aranda.
dix que presentà la dita letra al damunt dit noble, la qual fon lesta a aquell
per en Bernat de Bages, e que hoÿda la tenor d'aquella lo dit noble respòs al
dit satg que no reebria los dits diners, ans tornàs aquells a aquells que
avien liurats, ensemps ab la dita letra, la qual no volch retenir e la qual lo dit
satg
Et los dits jurats pus lo dit noble no volia aver reebuda o retenguda la
dita letra, reeberen e reservaren aquella a sí, resnomenys trameteren los dits
qui aquells reebés e escrivís en son libre en nom del dit noble, al qual, o a hom
per ell qui mostràs sí aver loch d'aquell, los deliuràs com ne seria request, e
lo dit cambiador té los dits diners per lo dit noble.
Enaprés en Bernat Desmàs, de manament d'en Ramon Montaner, d'en
Berenguer de Ripoll, d'en Bernat Çanou e d'en Salvador Rich, jurats de la ciutat,
donà e pagà a
Pere Moltó, rector de Madrona, marmessors del noble en Fferrando, fill que fo
del senyor rey en Pere, los dits
Ani àpocha feyta per en Guillem de Cervià, notari.
augusti, anno Domini
Que los jurats e consellers, e prohòmens de la ciutat de València han fet
lo següent establiment.
En nom de Déu sia e de la Verge Senta Maria. Com moltes vegades
s'esdevenga que los justícies, jurats e los prohòmens habitadors de la ciutat de
València e del terme d'aquella per exsecució de justícia han a exir dins los térmens
de la ciutat ab armes contra alcuns rebels e malfeytors, o contra altres
qui contra fur s'esforcen a torbar los habitadors de la ciutat e del terme d'aquella
sobre los lurs aemprius de péxer lurs bestiars e de lenyar, e altres aemprius,
los quals han per furs e per privilegis e per bones usances, per la qual
rahó soferen dans e messions; per tal, Consell general ajustat segons que és
acustumat de ajustar ab so de nafil en les cases de la confadria del benahuyrat
Sent Jaume, los dits jurats, consellers,
mijana e menor a conservació e deffensió de les regalies e jurisdicció del
senyor rey e de furs e de privilegis e bones usances, e establiment de la ciutat
e del dret d'aquella, establiren e ordenaren que tota vegada que s'esdevendrà
que la dita ciutat o partida dels habitadors d'aquella, o del terme d'aquella,
per exsecució de justícia per les rahons sobredites faedora, haurà a exir
contra los sobredits dins lo terme de la ciutat, sia donat a aquells per cascun
dia, ço és, al hom de cavall armat, huyt sous, e de cavall alforrat, quatre sous,
e hom qui hira cavalcan en bèstia mular, tres sous, e a ballester dos sous, e a
escudar deehuyt diners, e a lauter dotze diners, les quals quantitats sien pagades
dels béns d'aquell en culpa e rebel·lió del qual los dits hòmens ab armes
auran a exir, del dia que exiran de la dita ciutat tro al dia que sien tornats en
aquella.
Ara oiats que us fan saber lo justícia en lo criminal, los jurats e los prohòmens
consellers de la ciutat:
Que com lo senyor rey, ab carta sua, haja provehit, ordenat e manat
sobre aquelles persones que sots color de paupertat o de necessitat falsament
acapten, per la qual cosa defraudaven les almoynes a les altres miserables
persones que de gran necessitat e evident ho àn mester; emper açò fan-vos
saber que tots aquells o aquelles que falsament e per cul·lusió tro ací àn acaptat,
que d'aquí a avant cessen de tot en tot de acaptar e almoyna demanar en
la dita ciutat e dins sos térmens, et si de huy a avant axí falsament acaptan
seran atrobats en la dita ciutat o en son terme, aquells seran punits e coregits
ab degudes penes segons que en la dita carta és contengut, tals que seran als
altres qui axí falsament volrien acaptar terror e exemple.
Ara oiats que us fan saber los jurats e los prohòmens de la ciutat:
Que nenguna persona privada hó estranya, de qualque
sia, no gós fer alcuna frau en pagar la ajuda establida e ordenada sobre lo forment,
ço és, a fer paga a aquells qui aseguren blat a la ciutat a tot guany o a
torta ajuda per kaffiç, ne dir o metre
Et qui contrafarà perdrà tot lo blat per quantesque vegades contrafarà, lo qual
entegrament serà de la ajuda.
Sent Pere Màrtir, que en altra manera és apellada de Sent Nicholau, en lo seu
derer testament féu lexa de mília sous dels quals fosen comprats censals per
los seus marmesors e liurats als obrés de la dita paròquia, los quals destribuïssen
e donasen per cascun ayn enfre
aquesta rahó n'Arnau Pagès, major de dies, sartre, en Berenguer de Codinats,
notari, marmessors del dit en Pere Gòmiç, compraren d'en Nadal de Tàrega e
de na Maria, muller de aquell, habitadors en la paròquia de Sent Salvador,
dues maçes juciffies sobre un troç de tera situat en lo terme de Rascanya,
pagadores en la festa de nostra Dona Senta Maria del mes de setembre, per
preu de
n'Andreu d'Espígol, notari,
Andreu.
Item compraren d'en
Bonencontre, de tres maçes juciffies sobre cases a prop la juheria, pagadores
en la festa de Sent Johan del mes de juyn, segons que apar per carta pública feyta per
en Bernat Cogoma, notari,
Item
habitadors en la paròquia de Sent Johan, una maça e mija juciffies sobre cases
situades en la dita paròquia, pagadores en la festa de nostra Dona Senta Maria
del mes d'agost, segons que apar per carta pública feyta pe n'Andreu
d'Espígol, notari,
Lo qual censal damunt declarat los dits marmessors liuraren a
Ramon Montaner e a
esgleya volén enseguir la volentat del dit testador; axí, emperò, que
romanga ab sa càrega en les contribucions de la ciutat segons que de les
dites coses apar per carta pública feyta per en Jacme Bono, notari,
feyt per
[269r]
ianuarii anno Domini
Consell en les cases de la confadria del benaventurat Sent Jaume per alcuns
negocis de la ciutat enfre
que per los bestiars dels carnicers e d'altres era feyt e donat en la orta.
Ffinalment lo dit Consell acordà e ordenà que ja fos ço que tot lo bestiar que
dits carnicers avien a present, e com fos molt més no abastaria a satisfacció
dels dits dapnatges, e volén usar e anar més per via de caritat e de misericòrdia
que de rigor, que
que
E que
Ramon Guillem
d'en Ponç de Lençà, d'en Jacme Crespí e d'en Jacme Calbó, adonchs jurats de
la ciutat, ço és a saber, dimarts
continència e tenor d'aquí a avant observar e que alcú d'aquí a avant de ignorància
no
Lo qual ordenament en lo dia del disapte següent fon preconizat per en
Ramon Archó, públich coredor, per les places de la ciutat.
En lo dia de divendres, en lo qual comptava hom
anno Domini
les cases de la confadria del benaventurat Sent Jaume apòstol per alcuns
negocis de la ciutat, et en lo dit Consell fon lest un estatut
sobre lo feyt de la venema, la qual, de vinyes que no fosen de realench o per
aquelles no contribuisen ab la ciutat, no gósasen metre en loch de realench, ço
és, en la dita ciutat ne en lo terme d'aquella, sots pena de perdre aquella, e
encara pena de
Et lo dit Consell, entesa la ordenació del dit statut, conech e determenà
que aquell era molt dapnós a la ciutat, en ço que sots color de contribució
per aquelles vinyes o comptan venema de les vinyes circumvehines a aquelles
que no serien de realench, o que per aquelles contribuisen ab la ciutat se
metia ocultament o per manera de col·lusió la venema d'aquelles vinyes en la
ciutat hó en los lochs del realench dins los térmens de la ciutat; emper açò los
damunt dits en Berenguer de Ripoll, en Matheu de Bonescombes e en Ramon
Canterelles, jurats de la dita ciutat, com n'Arnau Porcell qui fon companyó
d'aquells era pasat d'aquesta vida, de consell e assentiment del dit Consell,
volens obviar e esquivar tota frau, la qual
feyta o
cas e va.
Et de novell, los dits jurats e Consell, ordenaren e feeren lo stabliment
infrasegüent.
D'aquells qui tinguen vinyes dins los térmens de la ciutat
Stabliren e ordenaren los dits jurats e Consell que si alcú ciutadà de la
dita ciutat qui haja vinyes dins los térmens de la ciutat, les quals sien tengudes
sots senyoria d'alcú qui no sia del realench, dins los dits térmens de la ciutat,
e per aquelles contribuirà ab la ciutat, axí que per aquelles vinyes no haja
contribuït ne d'aquí a avant contribuesca ab lo senyor del loch, ne ab los
vehins d'aquell loch, dins lo terme del qual aquelles vinyes seran situades,
exceptat tan solament que per aquelles vinyes faça cert cens al senyor del
loch, que d'aquí a avant pusca metre o fer metre la venema de les dites vinyes
en la ciutat. Et qui contrafarà perdrà la venema e pagarà per pena
sous
De vinyes
Encara ordenaren e establiren que si alcú ciutadà havia hó aurà vinyes dins los
térmens de la ciutat en la manera que damunt en lo dit establiment novell és
declarada, e la venema d'aquelles metrà en loch qui no sia de realench, que
lo vi que d'aquella venema exirà no meta ne gós metre en la ciutat, ne en alcú
loch del realench, dins los térmens de la dita ciutat, tro a Cinquagesma, a
esquivar tota frau. E qui contrafarà perdrà tot lo vi per quantesque vegades
contrafarà e encara pagarà
serà lo terç del senyor rey, lo terç del comú de la ciutat e lo terç del acusador;
axí, emperò, declarat que si s'esdevendrà que alcú caurà en les dites penes,
que
quantitat, axí del vi com de la pecúnia de ço, que per los jurats serà declarat.
Com en lo temps pasat s'esdevengué alcunes de vegades que com los
jurats de la ciutat per conservació de un stabliment d'aquèn feyt, ço és a
saber, sobre reenpenyorar alcú qui hagués penyorat alcú vehí de la ciutat per
rahó dels aemprius atorgats e leguts per furs e privilegis, los jurats per auctoritat
del dit establiment reepenyoraren a aquell qui havia penyorat per la dita
rahó alcú dels vehins de la ciutat bèsties e altres coses, et feyta la reepenyora
de bèsties en lo dit cas s'esdevenia que per trespasament de temps despenien
ço que de preu valien hó més, et per aquella rahó se enseguia dapnatge a la
part reepenyorada per tal com enaprés se havien a fer altres reepenyores per
satisfacció de la cosa penyorada; emper açò, volens esquivar a dapnatges e
volens encara moderar en lo dit feyt, los dits jurats e Consell ordenaren e establiren
que si de huy a avant se esdevendrà que los jurats de la ciutat hauran
a reepenyorar
furs e privilegis a alcú vehí de la ciutat, que feyta la reepenyora o reepenyores
per los jurats, que encontinent los jurats certifiquen lo reepenyorat que si
dins
les reepenyores a coredor públich per venda a fer d'aquelles per altres
dies ladonchs enaprés següens, no alcuna altra certificació o amonició faedora
a aquell reepenyorat, et si s'esdevendrà que los jurats hagen a fer venda
d'aquelles reepenyores, que del preu que n'exirà sia satisfeyt lo penyorat ab
dans, mesions e intereés per mà dels jurats, e encara les messions que per les
reepenyores seran feytes, et si del preu d'aquelles alcuna cosa sobrarà, complides
e satisfeytes les dites coses, que los jurats facen tornar allò al reepenyorat,
emperò si lo preu de les reepenyores
que los jurats reepenyoren o facen reepenyorar altra vegada al dit penyorador
per fer compliment a les dites satisfaccions faedores en la forma sobredita.
Et lo dit Consell ordenà que per los dits jurats encontinent fosen liurades
a vendre a coredor públich dues mules que havien reepenyorades al
noble don Fferrando, fill del senyor rey en Pere, per tal com lo dit noble havia
feyt penyorar en lo terme de Xirell, contra privilegi del senyor rey en Jacme
de feel recordació, dues vaques de la companyia d'en Bertomeu Bellí, d'en
Francesch Rotg e d'en Francesch Tinart e dels altres companyons carnicers e
vehins de la ciutat, axí que les coregués per
les mesions e inteerés, fosen venudes e del preu d'aquelles sia feyt segons la
damunt dita ordenació.
jurats e a mi, Bertomeu Benajam, notari, axí com a pública persona stipulant
e reebent en nom d'aquells de qui
per los seus béns segons que los altres ciutadans e vehins de la ciutat faran
segons les sues facultats, e a açò attendre e complir obligà sí e sos béns haüts
e havedors, et a major cautela, ço és, en absència sua donà en principal ditor
per sos béns, e encara pagador per aquells, en Pere Fuster, mercader e ciutadà
de la dita ciutat, qui a les dites coses sos béns obligà, e
dit en Pere que si s'esdevenia que
que encontinent tornarà o farà tornar la carta de franquea, liurada al dit en
Jacme, als jurats de la ciutat, qui per temps seran,
de sos béns.
Testimonis: en Berenguer de Codinats, notari, e en Bernat Pere de
Ravarach.
En lo dia de dimecres, en lo qual comptava hom
Domini
cases de la confadria de Sent Jacme apòstol per rahó de alcuns megocis de la
ciutat, sobre los quals lo Consell provehí que misatgers solempnes fosen elets
e trameses al senyor rey. Ffinalment elegeren en misatgers n'Arnau Guillem
Català, en Domingo de Claramunt, e ab aquells ensemps en Berenguer de
Codinats, notari públich e procurador de la dita ciutat.
conegués a tenir Consell per los affers e capítols necessaris a la dita misatgeria,
que los jurats elegesen certs prohòmens de la ciutat de paròquies e de officis
o mesters e ab consell d'aquells fos tractat e ordenat tot ço que atrobasen
que fos a utilitat de la ciutat e en observació de furs e de privilegis, e bones
costums, e tractar e ordenar per aquells les dites coses [que] per capítols
fosen liurats als dits misatgers per tot lo Consell e universitat de la dita ciutat,
e obtenga fermetat, força e valor axí com si per tota la dita universitat fos
ordenat e feyt sobre açò.
Et los dits jurats elegeren a ordenar los dits capítols los prohòmens
infrascrits: en Ramon Montaner, n'Arnau Guillem Català,
de Soler, en Ramon Guillem Català, en Pere Guillem Català, en Guillem
Berenguer, en Pere de Regués, en Salvador Rich, en Bertomeu Çaranyó, en
Domingo de Clarmunt, en Guillem Costantí, en Ffrancesch de Vallobrega, en
Jacme Tholsà, en Jacme de Ripoll, en Guillem Cervià, en Pere Rotg, en Valentí
Calaff, en Pere de Sentafè, en Ramon Polgar e en Domingo de Cedrelles.
Enaprés,
apellar Consell en les dites cases de la confadria e en aquelles Consell ajustat,
en lo qual los capítols foren lests per en Jacme de Ripoll e per mi, notari, e
finalment foren per lo Consell loats e aprovats e liurats als dits misatgers.
Et en lo dit Consell foren anadits e acrescuts al nombre dels
que
Berenguer de Ripoll, en Nicholau Duran, en Johan de Miralles, en Bernat de
Valldaura, en Pere Solà, en Pere Arnau, en Ramon Montanyà, en Jacme
d'Artés, e axí són en nombre ab los dits
Consell atorgà e donà plen poder de tractar ço que als afers fos necessari e
profitós. Et retornats los dits misatgers e feyta relació, lo Consell ordenà en
testtadors, ab los prelats e generoses, en Ramon Montaner, Arnau Guillem, en
Berenguer de Ripoll e en Domingo de Claramunt.
de forment d'en Ramon de Molló e d'en Guillem de Vilargent, mercaders,
ço és, de les parts de Sibília, lo qual forment fo asegurat e comprat a rahó de
qui
de ço que exirià de la ajuda, per ço com lo dit forment asegurat era estada
causa de baxar forment en lo dit almodí e se n'enseguia utilitat general.
Enaprés los dits mercaders comparegueren denant los jurats demostran que
al dit preu no
jurats, veén e entenén que
se n'anava e lo temps de la paga faedora a aquells se apropincava, exposaren
lo feyt en lo dit Consell. Ffinalment, los dits jurats, de volentat e asentiment
del Consell, fon feyta la provisió e ordenació infrasegüent per bon estament
de la ciutat, ço és a saber,
a raó de
fogaça que era de blanch,
Encara ordenà lo dit Consell que totes les flaqueres que pasten pa de
blanch en la ciutat, sien tengudes de comprar o fer comprar, e pendre, del
dit forment, ço és a saber, dues faneques al sach e al dit preu, e les
e mija pusquen comprar de sexa, per tal que
pes los seria donat per lo mustaçaff, axí del dit forment com de la sexa, ja
sia ço que
tota excusació de les dites flaqueres e pèrdua que no y facen. Et qui contrafarà
perdrà lo blat e pagarà per pena o calònia
vegades contrafarà.
Ordenà encara lo dit Consell que les flaqueres que pasten pa de ros en
la ciutat sien tengudes de comprar o fer comprar, e pendre, del dit forment al
dit preu, ço és a saber, quatre faneques al sach e les
d'altre forment qual se volran, axí que jasia ço que
sia de pus bax for, lo pes los sia donat per lo musataçaff al for del forment
de les
escusa de les dites flaqueres. Et qui contrafarà perdrà lo blat e pagarà per
pena
Que nengú no gós vendre, de dia o de nit, forment en botigues ne en
altres lochs, sinó en l'almodí
Lo dit Consell ordenà encara que null hom o fembra de qualque condició
sia, privat o estrany, no gós vendre o fer vendre de nuyt ne dia, manifestament
o amagada, forment en botigues ne en altre loch, sinó en lo dit
almodí, per esquivar que frau no
dita ordenació. Et qui contrafarà, lo venedor perdrà lo blat venut o aytant com
aquell valrà e pagarà
pena caurà e encorerà lo comprador per quantesque vegades
contrafarà.
d'aquell, o moliner o altre per aquell, no gós vendre o fer vendre, de nuyt
ne de dia, manifestament o amagada, nengun forment en lo molí o en son
alberch, a flaquera o altra persona sens licència dels cullidors de la ajuda del
almodí, e del guardià d'aquell, a esquivar que frau no pusca ésser feyt a la
ajuda ne a la dita ordenació de flaqueres. Et qui contrafarà, lo venedor perdrà
lo blat e pagarà per pena
comprador o compradora perdrà aytant blat com axí aurà comprat o lo preu
d'aquell e
Ordenà encara lo dit Consell que tot hom o fembra qui vena farina en
la ciutat que semblantment sia tengut de comprar e pendre del dit forment en
la forma que les flaqueres de pan de ros són tengudes de
la pena contra aquelles aposada en la ordenació damunt dita.
De les quals calònies serà lo terç del senyor rey, lo terç del comú de la
ciutat e lo terç del acusador; açò, emperò, declarat que si alcú caurà en les
dites calònies, que lo senyor rey o altre per ell, ne
demanar lo dit terç ne haver sinó d'aquella quantitat que per los jurats serà
tatxada e declarada.
Et en aquell matex Consell fo ordenat e manat a mi, en Bertomeu
Benajam, notari, que la dita declaració de les dites penes sia aposada en cascú
dels establiments feyts innovan e repetén aquells ab la dita retenció e
declaració.
lo Putg de Senta Maria, se féu vehí de la ciutat e promès e s'obligà, per
ferma e solmne stipulació, als dits jurats e a mi, en Bertomeu Benajam, notari,
stipulant e reebent axí com a pública persona en nom d'aquells de qui
que farà dita e pagarà per sos béns en tots serviis e coltes, e collites, que
faran en la dita ciutat, segons les sues facultats e segons que
de la ciutat faran per lurs béns, haüts e per haver. Et a major cautela donà en
principal ditor e pagador per ell en absència sua, en Pere Çarovira, coreger,
que està en la paròquia de Sent Thomàs, e a ço obligà sos béns. Encara lo dit
en Pere se obligà als dits jurats e notari que si
altre vehinatge, que encontinent redria e tornaria la dita carta de
als jurats de la ciutat, sots obligació de sos béns.
Testimonis: en Guillem Celom e en Guillem Çacoma, ciutadans.
Ara oiats que us fan saber los jurats e los prohòmens consellers de la
ciutat:
Que de huy a avant nengun carnicer no gós tenir bestiar en la orta salvu
no les tinguen en camp o en vinya d'altre. Et qui contrafarà pagarà per calònia
al sol exit serà atrobat en la orta, pach
d'açò sia creegut cascú per son sagrament, si donchs no serà vil persona. De
les quals calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç de la ciutat,
terç del acusador; en la forma, emperò, que per lo Consell és declarat en la
exsecució d'aquèn faedora.
Lo establiment, emperò, d'aquèn feyt del bestiar dels espletadós roman
en sa força e valor ab la dita declaració, emperò.
jurats de fer vehinatge e de contribuyr per los seus béns en aquella manera
que
complir obligà sí e sos béns, haüts e havedors, et a major cautela donà fermança
en Jacme d'Arisa, savi en dret, que si s'esdevenia que
Pasqüet no feés vehinatge e que volgués usar de la carta de franquea, que
en Jacme d'Arisa a sa pròpria mesió cobraria la dita carta e aquella retornaria
als jurats de la ciutat, e que pagaria
ciutat per lo dit en Jacme Pasqüet, a les quals coses atendre e complir obligà
sos béns haüts e havedors.
Testimonis: en Guillem Costantí e en Pere Fferer, notari.
En lo dia de dimarts, en lo qual comptava hom
Domini
cases de la confadria del benaventurat Sent Jacme e en aquell n'Arnau
Guillem Català e en Domingo de Clarmunt, e en Berenguer de Codinats,
misatgers de la ciutat, exposaren lur misatgeria e foren lestes les cartes d'aquèn
per ells impetrades del senyor rey. Ffinalment lo dit Consell ordenà que
certs prohòmens fosen elets qui fosen als tractaments necessaris sobre la unió
dels furs, axí que fur de València fos en lo regén per bon estament de justícia
de la ciutat e regne,
als quals lo dit Consell atorgà e donà plen poder de tractar segons lur bona
discreció: en Bernat Dalmau, en Bertomeu Mathoses, en Ramon Montaner,
Arnau Guillem Català, en Ramon de Soler, en Ramon Guillem Català, en
Jacme de Castellet, en Pere Guillem, en Salvador Rich, en Bernat de Valldaura,
en Bertomeu Çaranyó, en Pere de Regués, en Nicholau Duran, en Jacme
d'Artés, en Guillem Berenguer, en Guillem Costantí, en Francesch de
Vallobrega, en Domingo de Claramunt, en Jacme Tholsà, en Jacme de Ripoll,
en Johan de Miralles, en Guillem de Cervià, en Pere Solà, en Pere Rotg, en
Domingo Cedrelles, en Pere Arnau, sartre; en Valentí Calaff, en Ramon
Montayà, en Pere de Senatafè, en Ramon Polgar.
seus en la terra de Roselló, lo qual Bernat està en la paròquia de Senta
Katerina de la ciutat de València, en lo carrer appellat dels Bayns de la
Çabateria, se féu vehí de la dita ciutat e promès e se obligà als dits jurats e a mi,
notari, stipulant e reebent axí com a pública persona en loch d'aquells de qui
pertany, que ell farà vehinatge en la dita ciutat e contribuyrà per los seus béns
segons que faran los altres vehins de la dita ciutat, et a açò attendre e complir
obligà sí e sos béns, haüts e havedors, e a major cautela donà en principal
ditor e pagador per los seus béns, ço és, en absència sua en Guillem Mir, ciutadà
de la dita ciutat, qui a les dites coses sos béns obligà, e encara se obligà
que si lo dit en Bernat Gili prenia muller o mudava son estatge en altre loch,
que ab sa pròpria mesió encontinent cobrarà del dit en Bernat Gili la dita
carta e aquella tornaria en poder dels
Testimonis: n'Arnau Guillem Escrivà e en Francesch de Castelló, ciutadans
de la ciutat.
certes coses dins la ciutat
Com per pecats públichs e notoris perpetrats e feyts lo nostre Senyor
Déus enjendrà en l'àer diverses tempestats a cominació o menaces que
departescha hom de pecats, les quals tempestats tramet sobre les terres e deguasten
los béns qui a vida de cors umà són necessaris, et encara dóna malalties e
morts soptanes a terror d'aquells qui no
de pecats, e de tots regidors spirituals e temporals se pertanga en tant com
penes a esquivar la ira de Déu e haver la sua gràcia e benedicció, e a
audiència del honrat pare en Jesucrist Senyor en Ramon, per la gràcia de Déu
bisbe de València, e dels honrats en Guillem Mir, justícia del criminal, d'en
Guillem Rocha, justícia del civil, d'en Salvador de Luymanya, justícia de
suma de
de Celma e d'en Jacme Crespí, jurats, e del Consell de la ciutat novellament
sia pervengut que alscuns pecats públichs e notoris se fan en la ciutat e en son
terme; emper açò a coriger e castigar los dits pecats e per servir-ne Déus e per
bon estament de la terra, los dits justícies, jurats e Consell ordenen e establexen
los capítols infrascrits, los quals són estats preconizats e publicats per la
ciutat e ravals d'aquella, per tal que alcú de ignorància simulada no pogués
al·legar o escusar-se dels infrasegüens stabliments e ordenamens.
lo fur són contengudes, ço és a saber, los dicmenges, los dies de nostra
Dona Senta Maria, de Nadal, de Ninou, de Aparici, de la
Assenció, de sent Salvador, de Pasqua, de Cinquagesma, los dies dels
apòstols e dels avangelistes, de sent Vicent, de sent Lorenç, de santa
Maria Machdalena, de sent Nicholau, de Òmnia Sentor, de sent Johan
Babtista e de senta Katerina, e de Corpore Christi, nengú crestià o
crestiana, hó juheu o sarrahí, no gós tenir obrador ubert o tenda
parada, ne comprar o vendre alcunes coses dins la casa, exceptat pa,
vi, carn, pex, ortaliça e fruyta fresca, salsa, caneles de sèu e totes
altres coses necessàries a persones vives e mortes; ne crestià o crestiana
no gós fer alcuna faena temporal acostumada de fer en dia que
no sia colent. E si contrafarà pach per pena
vegades contrafarà, e si juheu o sarrahí contrafarà pach la pena en
fur aposada; açò enadit e declarat que
dits dies e festes pusquen vendre e calçar lurs çabates tro que toquen
a misa major a la esgleya de Nostra Dona Santa Maria de la Seu, ço
és a saber, ab la una porta de la casa o del obrador tancada e no en
altra manera, sots la pena sobredita.
sarrahí, no gós menar nenguna bèstia ab albarda o sens albarda caregada,
exceptat que pusquen aportar erba e fruyta a lur obs e
pusquen fer aportar cols e tota altra ortaliça, axí emperò que n'agen
aportat al sol exit, exceptat encara que en les dites festes pusquen
cúller e aportar melons, albudeques, letugues e erba d'orts; ne vendre
o comprar lenya, calç, aljepç en pena de
lo comprador com per lo venedor, per quantesque vegades
contrafarà.
gós molre o fer molre, o picar o secar aroç, ço és a saber, del disapte
pus vespres sonaran tro al dicmenge que les vespres hauran
sonat, ne encara en los dies de nostra Dona Santa Maria o
Ninou, o de sent Johan Babtista o de sent Vicent, o de sent Lorenç. E
qui contrafarà pach per pena
contrafarà.
no gosen calfar ne banyar. E qui contrafarà pagarà per pena
sous per quantesque vegades contrafarà.
pena de
portes de la juheria, sots pena de
vegades contrafarà.
juhia sots pena de
e si la dita pena pagar no porà, estarà presa en la presó
comuna
per pena
dita pena pagar no porà, estarà pres en la dita presó
festes colens no gós regar, exceptat alquena de fresch sembrada per
fortuna de vent e planter d'aroç que l'endemà s'aja a plantar, que
pusca regar del sol post a avant, ne batre o ventar, o fer somades de
venema, o secar o batre alquena ne femejar, ne cavar naps ne çafanàries.
E qui contrafarà pach per pena
contrafarà.
crestià en la ciutat, ans sien tenguts de menjar e jaure en la juheria.
E qui contrafarà pach per pena
contrafarà.
lo qual los és asignat per estar. E qui contrafarà pach per pena
per quantesque vegades contrafarà, e si la dita pena pagar no porà
estarà presa en la presó comuna
loch on habiten o estan moros. E qui contrafarà pagarà per pena
sous per quantesque vegades contrafarà, e si la dita pena pagar no
porà estarà presa
juheu o de sarrahí, ne conversar o menjar ab juheus o ab sarrahins a
les lurs Pasqües. E qui contrafarà pach per pena
vegades contrafarà, e si la dita pena pagar no porà estarà pres
en la presó comuna
e ara és crestià hó crestiana, no gós conversar o menjar ab juheu o ab
sarrahí en pena de
dita pena pagar no porà estarà pres en la dita presó
gós anar a nengú adeví o adevina, o asorter o asortera, en pena de
no porà estarà pres en la dia presó
asorter o asortera, pagarà per pena
contrafarà, e si la dita pena pagar no porà estarà pres en la dita presó
privilegi del senyor rey en Pere és contengut. E qui contrafarà pagarà
la pena segons que en lo dit privilegi és contengut.
fer mercat en los dits dies de les dites festes colens ne almoneda, ne
corer vi, ne juheu appellat pebrecomí no gós anar o cridar. E qui contrafarà
pagarà per pena
vegades contrafarà, e si la dita pena pagar no porà estia pres en
la dia presó
dies de festes facen alcunes obres manuals. E qui contrafarà pagarà
per pena
en tavernes o en loch sospitós ab crestians pecatrius, e si contrafaran
lo sarrahí e crestiana seran
ciutat per quantesque vegades contrafaran.
en la ciutat o en son terme, ans aquells o aquelles sien exits de la ciutat
e de son terme, de huy a avant en
complits, e si pasats los dits dies alcú dels alcavots o alcavotes
seran atrobats en la ciutat o en son terme, seran açotats públicament
per la ciutat per quantesque vegades contrafaran.
sots pena de
segons fur, e que nengú no
en son terme acaptan falsament, serà açotat públicament per la ciutat
e gitat d'aquella e de son terme.
serà cahut en la pena per los senyor rey aposada,
a instància del venedor o d'altre per aquell a diner senyalat, és a
saber, sots enpereniment feyt enfre lo peller e lo coredor, o qualssevol
altra persona. E qui contrafarà lo peller o altre venedor perdrà la
roba e lo coredor pagarà per pena
coredoria emper totstemps axí com a infamís.
De les quals penes pecuniàries damunt declarades
del senyor rey, lo terç dels ponts de la ciutat e lo terç del acusador, enaxí que
contrafaens de les dites calònies nenguna gràcia o lexa no
feyta serà que aquell qui
pertanga de procurar la general e públicha utilitat e esquivar a fraus e dapnatges
a les gents, los quals són estats ça enrere feyts per alcuns coredors de
la dita ciutat e procurar a la utilitat general; emper açò, nós en Guillem Rocha,
justícia de València en lo civil, e en Guillem Çaplana, en Jacme de Castellet,
en Jacme de Celma e en Jacme Crespí, jurats de la dita ciutat, de volentat e
assentiment dels prohòmens consellers
a fraus e dapnatges e a bona fama de la dita ciutat, fan los establimens e
ordenamens infrasegüens e
Ordinacions fetes en los corredors que vendran robes o altres coses
Primerament conferman, loan e aprovan un stabliment feyt en lo
temps d'en Guillem de Manressa, ladonchs justícia del civil de la dita ciutat,
d'en Ramon Guillem Català, d'en Guillem Celom, d'en Jacme de Castellet,
d'en Ponç de Lençà, d'en Jacme Crespí e d'en Jacme Calbó, jurats d'aquella
metexa ciutat, ço és a saber, en lo dia de divendres en lo qual comptava hom
de present revoquen del dit establiment una clàusula contenguda en lo dit
estatut, la tenor de la qual és aytal: "Encara que no atorguen venda d'alcunes
robes a nengú per alcun preu sens consentiment exprés del senyor de la roba
o cosa, e que sien tenguts de revelar e de mostrar al venedor de la roba o cosa
lo nom e la persona del comprador ans que venut ho agen, e si per alcú serà
tengut que u faça saber si més hi atrobarà; axí, emperò, si lo venedor de la
roba ho requerrà al coredor e
e cancel·lada del dit establiment."
Et de novell ordenen e establexen que de huy a avant nengun coredor,
de qualque condició sia, no gós fer nengun mercat o avinença ne pendre diner
deu de nenguna roba o cosa sens la presència del venedor e del comprador,
hó de hom o fembra que y sia per lo venedor hó comprador. E si contrafarà,
pagarà per pena
e que la venda no aja valor.
Encara establexen e ordenen que nengun coredor de qualque condició
sia no gós tenir o ajustar draps cruus hó adobats en nengun obrador o en casa,
ne en alcun altre loch, ans sien tenguts cascun dia, ço és a saber, al vespre, tornar
los draps als senyors d'aquells a esquivar a fraus e dapnatges. E qui contrafarà
pagarà per pena
emper
Encara ordenaren que nengun coredor, de qualque condició sia, que
tinga qualssevol robes altres o coses a vendre sia tengut al cap de la setmana
de tornar o fer tornar les robes o coses als senyors d'aquelles. E qui contrafarà
pagarà
Encara stabliren e ordenaren que de huy a avant nengun hom o fembra
de qualque estament o condició sia, privat o estrany, no gós vendre o fer vendre,
o comprar o fer comprar, nengun drap o draps de certa sisa sens alnar, ço
és, de no vendre cap o coha, ans com lo drap o draps seran venuts, ço és a
saber, presens lo comprador e venedor hó hom per ells sien desapuntats o
feyts desapuntar e rajar e alnar a esquivar tota frau. Et qui contrafarà lo venedor
sous per quantesque vegades contrafaran.
Encara establiren e ordenaren que null hom de qualque condició sia,
havén o portan corona, no sia reebut en offici de coredor a esquivar dapnatges,
e que per la corona no pusqués [...] altre, e si decebrà la cort dién que
no à corona e la [...]urà usat del dit offici de coredor, que pach per pena
sous per rahó del decebiment e engan que feyt haurà a la cort, e encontinent
sia pres e estia pres tro aja satisfeytes e tornades totes les robes e coses que li
seran estades liurades e comanades a vendre, e feyt açò sia privat del dit offici
enper tots temps e que
avant no
o sospitós de mala fama o jugador, o bevedor
mals vicis o de males suspeccions sospitoses, hó que ça enrere han mal usat
en son offici e sia absentat de la ciutat hó abatut o alçat ab robes o coses d'alcuns;
ara de novell ordenen e establexen que aytal coredor null temps no sia en
offici de coredor ne us del dit offici, les quals fama, suspeccions e desonestats
dels [coredors] sia a bon arbitri e [...]el justícia, dels jurats e [del] Consell de
la ciutat.
De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey, lo terç del
comú de la ciutat e lo terç del acusador, ço és a saber, d'aquella quantitat que
per los jurats serà tatxada e declarada.
Com en lo dia de divendres en lo qual comptava hom
la ciutat fos ordenat e establit que totes cingles, axí de bèsties de sella com
d'albarda fosen feytes, ço és a saber, la tela de bon cànem, prim e pentinat, e
la trama d'estopa de cànem; e en Guillem Rabaça, mustaçaff de la ciutat en
l'ayn de
Sent Michel de l'ayn
del qual és aytal: "En lo dia de divendres que fon comptat
anno Domini
prohòmens consellers de la ciutat, e de mercaders e d'altres prohòmens de la
ciutat que nengun hom ne nenguna fembra que obre de cànem, que no facen
cingla que no sia la tela de bon cànem prim e pentinat, e la trama sia d'estopa
de cànem. E qui contrafarà pagarà per pena per cada vegada que y serà
atrobat
qui obren de cingles per tal com atrobà que les cingles no eren feytes
segons lo dit establiment, sobre les quals penyores los dits cinglers recoregueren
a
Jacme Crespí, jurats de la dita ciutat en lo dit ayn, e al Consell d'aquella metexa
ciutat, appellat e justat en les cases de la confadria del benaventurat Sen
Jacme apòstol, ço és a saber, en lo dia de divendres en lo qual comptava hom
salva la honor dels ordenadors, adonchs no era cosa raonable ne
servar per tal com differència no fon feyta en lo dit establiment de les cingles
a obs de bèsties de sella a les cingles de bèsties d'albarda, com los comprans
a obs de bèsties d'albarda no poguesen bonament sofrir o sostenir tan grans
messions de compres, com fan los comprans a obs de bèsties de sella, les dites
cingles com no sia tan necessari; emper açò los dits prohòmens qui
obren de les dites cingles supplican requeriren los dits jurats e Consell que volguesen
e deguesen lo dit estatut e ordenament coriger e millorar, segons rahó
e equitat; e los dits jurats e Consell, considerans e attenens que
no era consonant a rahó, havén esguart a la condició e differència que
deu ésser en les dites cingles, e al preu d'aquelles e a la calònia molt inmoderada
en lo dit establiment contenguda e aposada; per ço lo damunt dit establiment
o ordenament de tot en tot manaren que fos cancel·lat e ras del libre
del mudaçaff. Et de novell, milloran aquell, ordenaren lo següent stabliment:
"Stabliren e ordenaren los dits jurats e Consell que de huy a avant qualsevol
persona que obre o faça obrar cingles en la dita ciutat, faça en aquesta forma,
és a saber, que les cingles a obs de bèsties de sella sien feytes, ço és, la tela de
bon cànem prim e pentinat, e la trama d'estopa de cànem; e les cingles a obs
de bèsties d'albarda, quals que sien, facen la tela de bon cànem espadat e la
trama d'estopa
vegada que y serà atrobat
quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç del comú de la ciutat,
e lo terç del acusador. "
ciutat:
Que de huy a avant nengun hom de qualque condició sia, privat o
estrayn, no gós pendre hó fer pendre nenguna fusta en la rambla de la ciutat o
en la plaja de la ciutat a obs de nengun vexell, gran o poch, sens licència e
volentat del senyor de la fusta hó de son procurador. E qui contra açò farà,
pach per pena
pach lo don e mesió de la fusta a tornar en lo loch d'on serà presa. De la qual
pena serà lo terç del senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del acusador;
d'aquella, emperò, quantitat de pecúnia que per los jurats de la ciutat
serà tatxada e declarada.
En lo dia de divendres, en lo qual comtava hom
anno Domini
València, presentà a
Guillem Çaplana, a
Crespí, jurats d'aquella metexa ciutat, una carta en paper e uberta del senyor
rey ab lo sagell d'aquell matex senyor rey en lo dors
la tenor de la qual se seguex:
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis,
volentes vos, fidelem nostrum Bartholomeu Mathoses, civem Valentie, requirentem
persone vestre etate provetra ab officiorum et negotiorum onoribus atque
laboribus relevare, tenore presentis carte nostre, ad humilem supplicationem per vestra
parte nobis factam, concedimus vobis de gratia speciali quod de cetero, in tota vita vestra,
sitis exemptus, pariter et inmunis ab officiis et quibus libet legationibus civitatis
Valentie supradicte. Ita quod ad officium vel officia aliqua iusticiatum, iurarie
seu alia officia quecumque dicte civitatis seu legacionum eiusdem non possitis deinceps
ordinari, eligi seu assumi nes ad ea vel aliqua ex eis assumenda, exercenda seu
agenda compelli aliquatenus vel distingui. Immo ab eis et eorum singulis sitis totaliter
excusatus. Mandantes per presentes iusticii, iuratis
dicte civitatis Valentie presentibus et qui per tempore fuerint quod hanc gratiam et
concessionem nostram vobis in tota vita vestra teneant et observent. Et vos, ad predicta
vel aliqua ex eis non eligant ordinavent sive ponant, et ab inde totaliter vos
excusent. Mandamus, etiam, baiulo nostro regni Valentie general presenti et qui per
tempore fuerit quod vos in electionibus dictorum officiorum si ad ea electus seu ordinatus
fueritis non eligat aliquatenus seu assumant.
In cuius rei testimonium presentes vobis feri iussimus nostro sigillo munitas.
Data Barchinone, nonas decembris, anno Domini
Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice comesque
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis,
quia intellexerimus pro parte vestrum iuratorum et proborum hominum civitatis
Valentie quod propterea grandinem in civitate et regno Valentie existentem est, et speratur
iuratorum et proborum hominum predictorum detrimento dicte civitatis
in hac parte providere volentes concedimus civitati predicte que dequibus cumque
partibus tam iurisdiccionis nostre quam aliene possit aportare et inmitti vinum in
dicta civitate impune, hinc usque ad festum Sancti Michaelis primo venturum privilegiis
concessis dictis civitati et regno de non immitendo in ipsis vinum quod non sit
de collecta certis terminis in aliquo non obstantibus, per hoc cum dictis privilegiis
non intendimus aliquid derogare sive detrahere. Immo volumus quod sint prius in
suo robore remanenat et valore. Mandantes per presentem cartam nostram procuratori
eiusdem vices gerentibus, iusticiis, baiulis, ceterisque officialibus nostris vel
eorum loca tenentibus que concessionem nostram huiusmodi per temporis prefixum
teneant inviolabiliter et observent et non contraveniant nel aliquem contravenire
permittant.
In cuius rei testimomium presentes fieri iussimus nostro sigillo munitas.
Data Barchinona,
Que
a esquivar carestia de vi e per haver sufficiència de vi que de qualssevol
parts, axí de la senyoria o jurisdicció del senyor rey, com d'altres parts alenes,
pusca ésser aportat vi e mès en la ciutat sens alcuna pena, ço és a saber, d'ací
a la festa de Sent Michel primera vinent, no contrastan privilegis atorgats a la
ciutat e al regne, emperò lo senyor rey no entén que per la present provisió sia
feyt nengú perjudici a privilegis atorgats de no ésser aportat o mès vi en la
ciutat e en lo regne, ans lo senyor rey vol e atorga que los dits privilegis
romanguen en la sua força e valor axí com eren ans de la dita provisió.
València, de mi, en Bernat Çanou, batle general en lo regne de València per lo
senyor rey, saluts e honor.
Ffaç-vos saber ésser comparegut denant mi en Pere Aranyó, notari de
València, procurador dels senyors de les taules e del loch de la Carniceria de
la ciutat de València, la qual és tenguda a cert cens per lo dit senyor rey, e ham
senyors de la dita carniceria en la reffectió d'una cuberta que ara fan o fer fan,
o volen, en la dita carniceria, contra lurs privilegis segons que afferma lo dit
en Pere Aranyó e ha fermat de dret en poder meu, sobre tots clams, demandes
que vós hayats contra ell e la sua part per rahó del dit censal, e ham
request que yo, axí com a senyor del dit sensal en loc del dit senyor rey, lo
deÿa deffendre e mantenir en nom dels dits senyors de les dites taules en la
lur possessió, o quasi que són, del dit censal; on com segons fur de València,
com qüestió és de la cosa censal, lo senyor del censal deja conèxer d'aquella
qüestió; emper amor d'açò, de part del dit senyor rey a vos dic e de la mia vos
prech e us requir que vós d'aquí a avant no enquietets ni embarguets lo dit en
Pere Aranyó, ne la sua part en lur dret, segons que
senyor rey, ne en la dita obra o reffectió, com hayen lo dit censal de [...]er
atorgament del senyor rey en Jacme, de bona memòria. Enaprés si a alcunes
rahons justícia havets, perquè entenats que la refectió de la dita obra fer no
deÿa, aquelles denant mi, o denant aquell que per mi serà
sobre
recepció de los presens, en altra manera certiffich-vos que passat los dits
dies, yo enantaria, axí com a senyor del dit censal per lo dit senyor rey en lo
dit ffeyt, segons que de fur e de rahó atrobaria ésser ffaedor e segons los privilegis
e cartes que la part del dit en Pere Aranyó ha del dit senyor rey e de sos
antecessors de la dita carniceria.
València per lo senyor rey, de nós en Jacme de Castellet, en Guillem Çaplana,
en Jacme de Celma e en Jacme Crespí, jurats de la ciutat de València, e en
Bernat Martí, almustaçaf de la dita ciutat, saluts e honor.
Reebem una letra vostra en què a instància dels carnicers nos déhiets
de part del senyor rey e de la vostra nos requeríets que no enquietàssem ni
embargàssem la part de les carniceries en la obra o reffectió de obra que han
feta, o volen fer, en la Carniceria, o si no que dins
rahons perquè fer no ó deguéssem
vostra és contengut, a la qual letra de consell de la ciutat vos responem que
vós, salvant vostra honor, la dita letra no
no havets conexença ne jurisdicció, car la jurisdicció del dit cas se pertanga
al mustaçaff de la ciutat, car lo dit cas és de derrocament de construcció d'obra,
que és feyta o faedora sobre
fer e ha loc axí en possessions, franquees, com en censals del senyor rey, per
fur, rúbrica De les pastures e del vedat, lo
e en lo
serà sòl públic o carrera pública, et cètera", e en lo
rúbrica qui comença: "Negú no pusca fer casa, cambra, et cètera", la conexença
de la qual qüestió és dada per lo senyor rey, axí en los seus censals com
en les altres [...]l mustaçaf de la ciutat per privilegi, lo qual és segons que
seguex:
Barchinone.
Volentes ut ordinationes in foro Valentie et privilegiis in factis edicte super
operibus construendis custodiant firmiter et serventur, et ne ordinationes ipse propter
fraudes vel astucias aliquis mutari valeant seu transcendi. Propterea ad suplicationem
nobis factam ex parte universitatibus civitatis Valentie et villarum regni eiusdem,
statuimus et ordinamus in perpetuum quod si aliquis de nocte vel de die fecerit
vel fieri fecerit predictis civitatis et villis opus aliquid contraforum quod illud opus sit
demiliri expensis operantis vel facientis
operari solvat per pena per qualibet vice qua contrafecerit sexaginta solidus regalium
Valentie cuius per tertiam partem nobis et alia tertiam partem universitati civitatis
vel ville predictarum reliquam vero tertiam partem acusatori. Volumus aplicari
volentes ac etiam declarantes premissa observanda esse tam in censualibus nostris
quam in aliis edificiis quibuscumque. ad suplicationem etiam predictorum mori ex
foro Valentie ac ratione et equitate volumus, statuimus ac et ordinamus qua aliquis
in dictis civitate et villis non audeat cooperire seu coperiri facere aliquam carrariam
publicam vel azucachum. Et si aliqua vel aliqui carrarie vel azucacha cooperte vel cooperta
sunt a
et villarum per incontinenti discoperiri faciant operatis expensis et etiam demoliri.
Mandamus igitur procuratori regni Valentie, baiulus, iusticiis, almustaçaffis
ceterisque officialibus nostris in dicto regno presentibus et futuris per predicta statuta et ordinationes nostra firmas habeant et
observent ac teneri faciant et inviolabiliter observari et non contraveniant nec aliqui
contravenire permitant aliqua ratione. In cuius rei testimonium presentem cartam nostram [...]t sigillo nostro appendicio
iussimus comuniri.
Data Valentie, kalendas madii, anno Domini
Signum
Corsice, ac comitis Barchinone.
de Xericha; Petrus de Queralto, Rogerius de Loria, Eximinus Peris de Andilla.
Sig[signe] [notarial]num mei Guillelmi Agustini, scriptoris predicti domini
regis, qui mandato eiusdem hec sibi feci cum literis rasis et emendatis in tertia [...]bi
dicitur et [...]aus loco, die et anno [...] />
ciutat, és tolta a vós, senyor, dit batle,
mas la cosa franca, ço és saber, la una francha e delliura o pus que no
és qüestió de la pagesia, mas solament de la cosa franca no n'ha a conèxer lo
senyor del censal sia que lo censal sia del senyor rey o d'altre, salva tota hora
reverència de la sua sobirana altea e honor de vós, senyor, dit batle, lo qual
contrast lo dit mustaçaff ha conegut, e pus que la conexença de la dita qüestió
pertany al dit mustaçaf e ell n'à conegut, vós no us en podets entrametre
de fur ni de rahó,
devets fer la dita letra de manament com no hayats jurisdicció, per què us
pregam que
siam tenguts de obeyr aquella com sia contra fur e privilegis, salvant vostra
honor.
l'endemà de la festa de del benaventurat sent Vicent Màrtir, lo qual dit dia e
festa fo asignat als prohòmens misatgers de les viles del regne que fosen en la
dita ciutat a hoyr relació de la misatgeria d'en Domingo de Claramunt e d'en
Jacme de Ripoll, del feyt dels tractamens e concordàncies dels furs. Et feyta la
dita relació per los dits misatgers a
a
present, e als dits prohòmens misatgers de les viles de Xàtiva, de Morella, de
Murvedre, de Algezira, de Segorb e de Castelló, presentaren a aquells una
carta del senyor rey en paper uberta, sagellada el dors d'aquella ab lo sagell
d'aquell metex senyor rey, la tenor de la qual se seguex:
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus
generalis, fidelibus suis iuratis civitatis Valentie et villarum omnium regni Valentie,
salutem e gratiam.
Cum ffidelibus nostris Dominico de Claromonte et Iacobo de Rivopullo, civibus
Valentie, nunciis predictam civitatem nobis, noviter destinatis quodam comiserimus
super negotio institucionum capallaniarum et lampadum ac aniversariorum
vobis ex parte nostra vive vocis oraculo exponenda. Id circo volumus vobisque dicimus
et mandamus quatenus relatibus distorum Dominici et Iacobi super premissis
fidem indubitatam adhibeatis eaque effectui manciperis.
Data Barchinone, quarto kalendas ianuarii, anno Domini
Castellet, en Jacme de Celma e en Jacme Crespí, jurats de la ciutat de València
de l'ayn present fos pervengut que contrast e discenció, e discòrdia, serà
levada entre lo noble Huch de Bellpuig e l'onrat en Gil Martíniç, cavaller, e
lurs hòmens e valedors, per rahó d'algunes munts, terres e aemprius, les quals cada un
d'éls deÿa a ssí pertànyer e ésser de sos térmens, e que s'í faÿen ajustalles
de hòmens armats; et los dits jurats attenents que si les dites coses eren veres
que se
és la dita [...] fo en los térmens e dins los térmens de la ciutat, e que poria
ésser fort perjudicial, no tan solament a les regalies del senyor rey, ans encara
a la ciutat, a furs, privilegis e als drets d'aquella, e com la discensió e [...]
era de les dites terres pertanguens a ells, en nom de la ciutat damunt dita;
emper açò, axí com aquells entenen aver-les assíduament en [...]el regiment
a ells comanat, volens
los perills, discencions e discòrdies a esquivar, e a aquells proveyr de remey
covivinent
pau e tranquil·litat regne e aja vigor, haüt lur acort encontinent per
coyre, significàrem les dites coses al dit noble Huch per lur letra infrascrita,
a qui li portà en Domingo d'Aranda, saig de la cort de València, segons
que
Al noble e honrat baró Huch de Bellpuig, de nós, los jurats de la ciutat
de València, saluts e honor.
Ffem-vos saber que avem entès que discenció e contrast és enfre vós
e en Gil Martíniç d'Entença sobre teres e possessions, e aemprius, qui són
dins térmens de la dita ciutat, per raó de les quals coses vós e lo dit en Gil
Martíniç fets plegues e ajustalles d'òmens de cavall e de peu armats, de la
qual cosa som molt maravellats
la dita ciutat ajats lo dit contrast, per què de part del senyor rey vos requerim
e de la nostra us pregam que al dit contrast de tot en tot vós partescats, emperò
si algun dret aver entenets sobre les dites terres, vós o vostre [...]ortador
part les festes de Pascha primera vinent siats en la ciutat per mostrar-ho, e
sobre allò serà feyt dret a vós e a la part segons que serà faedor, en altra manera
la ciutat hi provehiria per aquella via que de fur e de raó, conservan la sua
possessió e dret, atrobaria ésser faedors.
E pregam-vos que de les dites coses ajam vostra resposta per lo portador
de les presents.
Et semblantment avem escrit al dit en Gil Martíniz.
dit honrat en Gil Martíniz per en Johan de Sòria, missatge dels jurats, e tornat
lo dit Johan dix:
Et aprés, tornat lo dit Domingo d'Aranda aportà e liurà als dits jurats
de part del dit noble la letra següent, closa e segellada ab lo seu segel de cera
vert, la tenor de la qual és aquesta que
Al molt honrats, savis e discrets los jurats de la ciutat de València, de
nós, Huch de Bellpuig, saluts.
A bon compliment de tota honor de la vostra discreció fem saber nós
aver reebuda
que
aprilis,
saber, dins lo terme del castell nostre de Sera, lo qual és castell per sí arremetut
e apartit terme e fitat ab la dita ciutat, et aquí cremà lenya per fer cendra,
usurpan nostre terme en dan e perjudici nostre. Et sia cert a vós que no és
entenció nostra de perjudicar en res a la dita ciutat ni al terme d'aquella, ni
encara fer plega d'òmens armats en dan ni en perjudici de dengú, mas si
faýam, faríam-los en defensió en deffensió nostra e a conservació del nostre dret e dels dits térmens
del dit castell nostre de Sera, et per certifficar-vos pus plenerament de
les dites coses breument trametem a vós nostre portador.
noble no avia clarament respost ni son portador digna relació retuda de les
dites coses, et tornava a ells en major dupte la manera del dit feyt e cobeegassen
la veritat saber de tot en tot, com en altra manera a lurs oreyles fos pervengut
[...]e que poria caure en perill si ab festinància no y era acorregut
com sia millor cosa, ans de temps a córrer que aprés lo dapnatge demanar [...]
escriure altra vegada al dit noble com de la [...]ixia lo principi del rumor
devia ésser pus [...]
dit Domingo d'Aranda, de la forma e manera que
partida del present registre per abc.
Al noble e honrat n'Uch de Bellpuig, de nós, los jurats de la ciutat de
València, saluts e honor.
Reebérem vostra letra responsiva, la qual bé entesa, vos fem saber
que
esforçats pendre o occupar los monts e terres e sars
e contrast entre vós e lo dit en Gil Martíniz d'Entença, com aquells horts, terres
e stats, ço sabets vós bé, sien térmens e dins los térmens de la ciutat damunt
dita. On com nós ajam entès que vós volens continuar la dita occupació, ço
que seria en dan e perjudici de les regalies e drets, privilegis e furs de la dita
ciutat, vos entremetets de fer justalles d'òmens de cavall e de peu per aver e
obtenir violentament e forçada la intenció vostra de la dita occupació, et com
açò la dita ciutat per res passar o sofferir no puxa, com seria lesió de les regalies
del senyor rey e perjudici e [...]e la dita ciutat, e encara de furs e de privilegis
de aquella segons que dit és, per ço per la present letra, per letres de
partida, a vós requerim que de la dita occupació e justalles feites e faedores
de tot en tot cessets e cessar façats en quant és en vós, en altra manera siats
cert que nós, a defensió de les regalies del dit senyor rey e dels drets, furs e
privilegis de la dita ciutat, provehiríem sobre les dites coses segons que de
dret e de fur trobaríem ésser faedor com a [...]ntenam [...] a les dites
regalies, drets, furs e privilegis de la ja dita ciutat perjudici, lesió ne violència
no puxa ésser feyta per alcuns.
e tractat, tremeteren lur letra a la vila de Murvedre, per tal que tota audàcia
de malea de tot en tot poguessen desraygar e aviar les gents a digna concòrdia
e amistat, la tenor de la qual letra se seguex:
Als honrats e savis lo justícia, jurats e prohòmens de Murvedre, de nós,
los jurats de la ciutat de València, saluts e honor.
Ffem-vos saber que avem entès que discensió e contrast [...]ntre lo
noble Huch de Bellpuig e l'honrat en Gil Martíniç d'Entença[...]
Foren elets en consellers e en veedors del almodí en Domingo de Pug_roig,
en Pere [...]e [...]
[...]
Jacme Bonmacip e a
ensems ab en Pere Çavila, a açò absent, que [...]'estany o traure faria de la
ciutat de València e de son terme, les quals [...]portades e de les quals se
podria enseguir dan e engan, e si contrafarà per qualsevol manera que pach
per pena [...] E a açò obligà sí e sos béns.
Testimonis: en Rodrigo de Cedrelles e en Pere [...]