Text view
Manual de Consells de la ciutat de València 1
| Títol | Manual de Consells de la ciutat de València 1 |
|---|---|
| Author | --- |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | F-12_Manual de Consells (1306-1324)-1.txt |
| Date | Segle XIVa |
| Typology | F-Textos jurídics |
| Dialect | Oc:V - Valencià |
| Translation | No |
[1v, 2r i 2v en blanc.]
[3r]
anno Domini
ço és a saber, en Guillem Scrivà, en Thomàs Fabre, en Guillem Celom e en
Bernat de Solsona, ciutadans de la dita ciutat, als quals foren asingnats
donats per consellers los prohòmens dejús scrits, axí de paròquies com de
mesters, segons que
Primerament de la paròquia de Senta Maria: en Berenguer de
Manressa, en Pere Berenguer, en Macià de Ssoler, en Pere de Putgdorfila, en
Guillem Martí, en Johan Ferriç.
De Sent Thomàs: en Bertholomeu Mathoses, Arnau Vives, en Jacme
Delmàs, en Guillamó Guostantí, en Jacme d'Avinyó; en Domingo d'Ulit,
argenter.
De Sent Andreu: en Maymó Çaplana, Arnau de Monroig, en Giner de
Bages, en Bernat de Sentacília, en Berenguer Guàrdia, n'Uguet Polla.
De Sent Martí: en Guillem Fort, en Jacme de Solanes,
de Benavarre, en Pere d'Orriols, en Berenguer Çamorera, en Guillem Mulner.
De Senta Katerina: en Guillem Pedrinyà, en Berenguer Burguera, en
Pere d'Eguilar, en Berenguer Cesquintanes, en Jacme de Celma, en Jacme
Desgraus.
De Sent Nicholau: en Pere de Ripoll, en Pere Cervera, en Bernat Mercer,
en Simó Conill, en Jacme Pellicer, en Guerau de Canet.
De Sent Bertholomeu: en Bernat de Sarrià, en Guerau Texeda, en
Domingo de Ruffés, Arnau Pèriç, n'Esteve de Vaills, en Johan de Monçó.
De Sent Lorenç: en Domingo Català, en Thomàs de Adons, en Johan
Xulella, en Johan Pèriç d'Exea, en Guillem Ros, en Pere Boraç.
De Sent Salvador:
Mir, bayner; en Romeu Aragonès, en Bernat Claramunt, en Bernat March.
De Sent Esteve: en Matheu de Bonescombes, en Pere de Sentjordi, en
Jacme Rajadell, Arnau de Celma, en Bertran d'Oscha, en Bertomeu d'Antist.
De Sent Johan: en Guillem Riera, fuster; en Pere de Castellfollit, en
Guillem Arnau, en Ramon de Tarragona, en Ramon Maschó; en Guillem de
Torres, fuster.
De Senta Creu: en Nicholau Rabaça, en Berthomeu de Cruïlles, en
Bernat Almirall, en Benuart Matheu, en Domingo Cardona, en Jacme de
Clerà.
De notaris: en Jacme de Vernet, en Jacme Martí, en Jacme de Monçó, en
Bernat de Vellach.
Granador; en Marquet de Roures, menor de dies.
De brunatés: en Berenguer d'Ors, Arnau Pedrós, en Guerau Restoill, en
Johan Thomàs.
De çabatés: en Guillem de Cabanelles; en Domingo Pintor; en Johan
Benuart, en Guillem Felip.
De drapés: en Pere Pelegrí, en Bonanat de Palau, en Guillem de
Manressa, en Veyà de Montagut.
De sartres: en Guillem Rubert, Arnau Çabadia, en Maymó Ros, en
Ramon Albert.
De pellers: en Pere Gilabert, en Bernat Jaquès, en Bonmacip de Calders,
en Johan Ivanyes.
De pellicers:
Bernat Gamondí, en Bernat Riera.
De carnicers: en Bernat Roig, en Romeu Cescorts, en Bonanat de
Tortossa, en Jacme Morrelles.
De pescadors: en Berenguer Albanell, en Romeu de Guardiola, en Bernat
Cescorts, en Pere de Colent.
De corregés: en Guillem de Fornells, en Pere Çarocha, en Pere Viver, en
Pere Lorenç.
De fusters: en Pere de Monçó, en Domingo Jullià, en Pere Thona.
De fferrés: en Fferrer de Vaillespinossa, en Jacme Roig; en Michel
Menescal; en Bertomeu Morrut.
De barbés: en Ffrancesc Barber; n'Andrés Barber; en Guillem de
Tàpies; en Domingo Barber.
Dels hòmens de mar: en Guillem Senan, en Bernat Verniç, en Guillem
Torrent, en Ponç de Lançà.
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que de vui a avant null hom de qualque condició sia no gós
jugar en la dita ciutat a nengun joch de daus, exceptat joch de taules. Ne gós
jugar a taules, ço és a saber, en la pescateria, en la carniceria, en la plaça de la
Herba, en la plaça davant l'alberch del senyor bisbe, e
la Exerea, en lo mercat ne en alcú loch o cassa manifestament o amagada on
taffureria se mogués. Ni alcú no gós levar taulatge de nengun joch, ne encara
prestar taulell ni diners a nengun joch de daus. E aquell o aquells qui contrafaran,
pagarà
trencat lo taulell, e perdrà totes les robes en què aurà prestat, e lo senyor de la
cassa o loch on jugaran pagarà de calònia
jugaran pagarà cascú
Encara establiren e hordenaren los sobredits que null hom de qualque
condició serà no gós jugar a joch de greesca o de xaldeta en la dita ciutat en
nengun loch manifestament o amagada. E qui contrafarà pagarà de calònia
sous, de les quals calònies aurà lo senyor rey lo terç e lo comú de la ciutat lo
terç, e lo terç serà del accusador.
sia fora lo terme de la ciutat o dins terme qui no
sien de realench
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que null hom qui aja vinyes fora lo terme de la dita ciutat o dins
lo terme, que no sien del realench e que d'aquelles no pach ab lo ciutadans e
vehins de la ciutat, ço és a saber, en los serviis reals e vehinals, no meta ne gós
metre venema d'aquelles vinyes en la ciutat ne en los ravals d'aquella, ne
encara en alcuna alqueria o loch que sia del realench dins lo terme e la ciutat,
per nenguna manera o condició manifestament o amagada. E qui contra açò
farà, perdrà la venema e pagarà de calònia
Encara establiren e hordenaren los damunt dits que null traginer privat
ne estrany no gós aportar ne metre en la ciutat, ne en los ravals d'aquella,
ne encara en alcuna alqueria o loch dins lo terme de la ciutat que sien del realench,
la dita venema que no serà del realench per nenguna manera. E qui
contrafarà pagarà de calònia
Del vi. Que nengú no gós metre vi vell o novell en
la dita cciutat ne en los ravals d'aquella als d'aquells dels lochs
fora lo terme de la dita [c]iutat o dins [lo]
[ter]me que no sien del realench
Encara establiren e hordenaren los damunt dits que si alcun hom privat
o estrany aportarà o aportar e metre farà vi vell o novell en la dita ciutat,
ne en los ravals d'aquella, de loch o lochs fora lo terme de la dita ciutat, o dins
lo terme, que no sien del realench, que aquell vi aja tot venut per tot lo dia de
sent
pagarà per pena o calònia
aurà lo senyor rey lo terç e lo comú de la ciutat lo terç, e l'altre terç serà del
accussador.
no gosen portar ceps de vinyes, ni lenya, de nit ni
de dia sots la dita pena
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que null hom podador, cavador, ne encara nulla fembra, no gosen
aportar ceps de vinyes ne nulla lenya, de nuit ne de dia, per nenguna manera.
E qui contra açò farà pach per pena o calònia
contrafarà, e si la dita pena pagar no porà, que sia detengut pres en la
cadena
Volateria. Que nengú no gós comprar ni fer comprar
dedins los murs de la ciutat ni [...]allines, [co]loms,
ni polls, [ni] altra volateria tro sia passat migdia [...]
tan solament los revenedors
Encara establiren e hordenaren los damunt dits que null revenedor o
revenedriu, de qualque condició serà, no gós comprar ni fer comprar dedins
los murs de la ciutat, ne encara en los ravals, oches, gallines ni coloms, ni
polls, ne nulla
perdrà tot ço que aurà comprat e pagarà de calònia
penes o calònies aurà lo senyor rey lo terç e lo comú de la ciutat lo terç, e l'altre
terç serà del accussador.
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que null hom axí privat com estrany, revenedor o revenedriu, de
qualque condició o manera serà, no gós vendre ne fer vendre la caça o volateria
dejús scrita a més de preu que davaill és contengut.
Primerament
Encara hordenaren los damunt dits que tothom qui vena cunills e que
sien vestits o ab lur pell, que sia tengut de vendre aquells despullats al damunt
dit preu. Et qui contra les damunt dites coses farà perdrà tota la caça o volateria
e pagarà per pena
lo terç e lo comú de la ciutat lo terç, e l'altre terç serà del accussador.
És cert que
manament del justícia e jurats.
Establiren e ordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat ensemps ab en Berenguer Burguera, mudaçaff, e en presència d'en
Andreu de Novelles, d'en Berenguer Morera e d'en Bernat Ballester, candelers,
e de volentat d'aquells, per sí e per los altres consellers de la dita ciutat e
a profit e millorament del offici o mester d'aquells, e encara obviar los fraus
qui ça enrere són estats feits sobre l'inmoderament dels pobils qui metien o
posaven en les candeles, brandons e ciris, les quals coses eren en dan de la
comuna utilitat, per què fon hordenat per los damunt dits que de vui a avant
los dits candelers no meten ne gosen metre, ne fer metre, en los dits brandons
o tortes, ciris e candeles, més fils o cames en pobils sinó en la forma e condició
que davaill és ordenat e contengut segons que
Primerament en la candela pugessal aja en lo pobil
filat cuyt e
de cotó e
fils de filat cuyt.
fils.
pobil
totes les cames,
aja en lo pobil, entre totes les cames,
Los quals fils damunt dits és entès que sien en doble e que sien covinens;
enaxí emperò que, si de ciri de pes de
alcun ciri o brandó, que aja
aquells no sia caüt alcú dels dits candelers en la calònia dejús scrita.
E, en altra manera o condició, qui contra lo damunt dit hordenament e
establiment farà, que sia trencada tota la cera e pach per pena
cascun ciri o brandó, de la qual pena dels dits
terç e lo comú de la ciutat lo terç, e l'altre terç sia del accussador.
Encara establiren e hordenaren los damunt dits que per los fraus que
són estats feits ça enrere per les revenedrius que venen les candeles per les
esgléssies a les festes dels sans, enaxí que venien les caneles pugessals e dinerals
per mealals, que d'aquí a avant nulla revenedriu no port ne gós fer portar
a les dites esgléssies sinó caneles mealals e dinerals. Enaxí, emperò, que les
dites revedrius
serà lo terç del senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e l'altre terç del
accussador.
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que nengun traginer no gós aportar ne metre en la dita ciutat, ne
en los ravals d'aquella, ne encara en nengun loch o lochs que sia del realench
dins lo terme de la ciutat, ço és a saber, alcú vi que no sia del realench. E qui
contra açò farà pagarà per pena o calònia
contrafarà.
Tavernés
Encara establiren e hordenaren que null taverner no gós tenir ne tinga
en la dita ciutat taverna sinó en un loch tan solament, o en aquells lochs on
comprarà lo vi. E qui contra açò farà perdrà tot lo vi e pagarà de calònia
sous per quantesque vegades contrafarà. De les quals penes o calònies
damunt dites serà lo terç del senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e l'altre
terç del accussador.
anno Domini
a saber, n'Arnau Çaffont, en Guillem de Manressa, en Bernat de Sarrià e en
Johan Comte, ciutadans de la dita ciutat, als quals foren asignats e donats en
consellers de la dita ciutat, axí de paròquies com de mesters, los prohòmens
dejús scrits segons que
E enaprés, és cert que lo dit Arnau Çaffont fo elet en justícia de la dita
ciutat e fo elet en jurat en loch d'aquell en Jacme Bonmacip, ciutadà de la dita
ciutat.
Primerament de la paròquia de madona Senta Maria: en Guillem
Berenguer, en Pere de Regués, en Romeu de Ssoler; en Bertomeu Renouer; en
Bernat Desclapès, en Guillamó Company.
De Sent Thomàs: en Guillem Scrivà, en Pere Mir, en Guillem Mir, en
Bernat de Cenauy; en Pere Fferrer, notari; en Pere d'Escortell.
De Sent Andreu: en Domingo de Sarrià, en Bernat Sunyer, en Bernat
Alegre, en Domingo Miquel, en Pere de Riudoms, en Pere Çacoma.
De Sent Martí: en Jacme Bonmacip,
Francesch Solanes, en Pere Çavila, en Guillem Rabaça, en Bernat Perfeta.
De Senta Katerina: en Berenguer de Carchassona, en Domingo Sanç, en
Pere Desclapès, en Domingo de Valleriola, en Pere Bonmacip, en Jacme de
Camors.
De Sent Nicholau: en Bernat Dalmau, en Guillem Celom, en Simó de
Comojohan, en Thomàs Rocha, en Berenguer Tholsà, en Martí de Cedrelles.
De Sent Bertomeu: en Fferrer Çavila, Arnau Tarragona, en Bernat de
Vich, en Ramon de Casselles, en Felip de Verdeguer, en Bertomeu Marquès.
De Sent Lorenç: en Boraç Esteve, n'Aparici Fferrando, en Berenguer
Fuster; en Martí de Cedrelles, texidor.
De Sent Salvador: en Guillem d'Apiera,
n'Andreu Gonbau, en Berenguer Cerveró, en Bernat Descoill, en Guillem
Vailleriana.
De Sent Esteve: en Ramon de Poblet, en Guillem de Vernet, en Pere
Çabellà, en Bernat de Vailldaura, en Guillem Viader, en Bernat Ricart.
De Sent Johan: en Pere Redon, en Ponç Gesmar, en Domingo d'Aïnsa,
en Pere Codó, en Salvador de Torres, en Miquel Vallès.
De Senta Creu: en Salvador de Genestar, en Pere Martí, en Penafort; en
Domingo de Ruffès, menor de dies; en Bernat Benavart, en Nicholau Bonvehí.
De notaris: en Romeu Sedacer, en Domingo de Claramunt, n'Aparici
Casses, en Nicholau Desputg.
De frenés: en Bertomeu de Campins, n'Aparici Fiveller, en Berenguer
d'Arbecha, en Macià Pintor.
De brunatés:
Olreu, en Ponç de Pàmies.
De çabatés: en Pere de Cabanelles, en Pere Çavila, Arnau Ruffet, en
Bernat de Miravet.
De drapés: en Salvador Bachó, en Pere Duran, en Pere d'Oller, Arnau
de Peralada.
De sartres: en Berenguer Pellicer, en Bernat Rabaça, Arnau Prexana, en
Ramon de Carreres.
De pellers: en Bernat de Vich, en Guillem Exibell, en Pere Oliver, en
Pere Segarra.
De pellicers: en Pere Claramunt, en Pere Pelegrí, en Francesch Casses,
en Berenguer Marge.
De carnicers: en Bernat Verdú, en Bernat Roig, en Fferrer de Novelles,
en Domingo Morrelles.
Palau, en Bonanat Donat.
De corregés: en Pere Mercer, en Berenguer Descastell, en Berenguer de
Berga, en Jacme Claver.
De ferrés: en Guillem Çaragoçà, Arnau Ganiveter, en Simon Colteller,
en Làzaro Colteller.
De fusters: en Berenguer de Sentapau, en Pere Martí; en Baldoví
Fuster; en Fferrer Querol.
De barbés: en Miquel Barber, en Gençor Barber, n'Exemeno Barber, en
Berenguer Barber.
D'òmens de mar: en Guillem Senan, en Bernat Verniç, en Ponç de
Lençà, en Guillem Broill.
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat, ignovan los establiments tro açí feits e aquells conferman, que
tothom qui aportarà blat a la ciutat per mar o per terra vinga salvu e segur,
anant e vinent, e estant sens tot embargament, si donchs no era deutor per sí
obligat o fermança per altre obligat.
Qui comprarà blat en lo terme
Encara establiren e hordenaren los damunt dits que nengú mercader
estrany o privat, o revenedor o revenedriu, ne nenguna altra persona de qualque
condició serà, no gós comprar ne faça comprar en la ciutat, ne en lo terme
d'aquella, nengun blat o blats; ço és a saber, en alqueries, casses, heres, camins
ne en nengú altre loch dins lo dit terme manifestament o amagada. E qui contra
açò farà perdrà tot lo blat que aurà comprat o feit comprar, e pagarà per pena
o calònia
lo terç del comú de la ciutat, e l'altre terç serà del accussador.
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que null hom no sia tan hossat que gós metre ni tenir dedins la
orta
porchs, ovelles ni moltons en terres laurades de nuit ni de dia. E aquell qui contrafarà
pach per cada bèstia grossa de dia
bèstia menuda
als senyors de les heretats e que
lurs misatges e la guarda del terme o del logar, et cètera.
Del bestiar
Encara establiren e hordenaren que tothom qui aja bestiar gros o
menut reculla aquell dejorn en son alberch o cassa, e si de nuyt serà atrobat en
camp o en vinya, o en carrerra
menuda
tala o el dan al senyor de la heretat. Et aquell qui u atrobarà sie
son sagrament, sie senyor de la heretat o no.
Dels guardians del bestiar
Encara establiren e hordenaren que null guardià de moltons, d'ovelles,
de cabres, de bochs, de porchs, de vaques o de qualque altre bestiar que no sia
tan hossat que gós portar dins la orta de València lancers, espaes, maneres,
costalers, darts o escones, ballestes ne nengunes armes vedades per nenguna
manera. E qui contra açò farà pach per pena o calònia
les armes. De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç del
comú de la ciutat, e lo terç del accussador, et cètera.
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que null hom de qualque condició o ley serà que faça rajola o
teula, o aquella faça fer, que de vui a avant no vena ne gós fer vendre rajola
[bl]ancha més de
miller, e rajola més de
vendrà, o vendre farà, les dites rajola o teula, que perden aquella rajola o teula
e pach per pena
volran pusquen pendre e sie legut a aquells de pendre d'aquella rajola o
teula als damunt dits preus, e pagarà aquells al senyor d'aquella. De les quals
penes o calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e lo
terç del accussador.
en quals lochs deuen vendre los estranys,
vehins de la ciutat e los revenedors
Establiren e hordenaren los jurats ensemps ab en Bertholomeu
Mathoses, tinentloch d'en Bernat Çesplugues, batle general en lo regne de
València per lo senyor rey, e ab consell dels prohòmens mercaders e moliners
qui ussen contínuament
dels lochs on possen los blats qui en aquell seran messes, perquè a
avant contrast no y pogués néxer enfre lo comprador de les rendes del almodí
e los bons hòmens qui metran o posaran lurs blats en lo dit almodí, la qual
hordenació és en la forma que
Primerament hordenaren que los mercadés qui venen forments tinguen
e agen
als hòmens estranys
Bonanat de Tamarit e ab lo pati que té tro a la carerra
en lo dit almodí a la mà sinestra, enaxí que en aquelles
pati pusquen vendre lur forment los hòmens estranys. E que null
hom no gós posar en les dites voltes e pati oró, salvu que hom axí
privat com estrany í puscha tenir e vendre
forment, ço és a saber,
saques e no més.
dreta que com hom entra en l'almodí entrò al pilar, que cascú pusca
en aquelles voltes e plaça tenir e vendre paniç e daça, ordi o civada.
Establiren e hordenaren los jurats e els prohòmens consellers de la
ciutat que nengun revenedor ne revenedriu no sia tan hossat que gós comprar
dedins l'almodí, ni defora, sinó tant solament mig kafiç de civada cascun
dia, e en açò no sia entès lo blat que comprarà a obs de lur menjar, lo qual
compren a coneguda del guardià del almodí, mas no compre civada tro
mig dia sia passat e que no
E qui contra açò farà pach per pena
comprat, et cètera.
Encara establiren e hordenaren que null moliner ni senyor de molins,
ni nulla altra persona, no gós comprar ni fer comprar, ni fer nulla ajuda a nenguna
flaquera ni a nulla altra persona estranya ni privada, ne gós emparar
procuració nenguna de null blat a vendre. E aquell o aquells qui contrafaran
pagaran
Encara hordenaren que null hom privat ne estrany, de qualque condició
o ley serà, no gós traure nengun blat fora lo terme de la ciutat. E qui contrafarà
que perda tot lo blat e que pach per pena
Encara hordenaren que tot lo blat que serà aportat e mès en l'almodí,
en sachs o en orons, per qualsevol persona, que a
a vendre sie tengut de vendre tot lo blat e no
vendre, ne pujar a major preu, mas que
del blat se dessarà o s'amagarà e no
l'aurà començat de vendre, que
a les gens a aquell preu que l'avia començat de vendre tot aquell dia.
De no vendre blat a nenguna flaquera
Encara hordenaren que nengun hom estrany o privat no gós vendre
blat a nenguna flaquera a espera, ni nenguna flaquera no gós comprar null
blat a espera. E qui contra açò farà, lo venedor perdrà tot lo blat que venut
aurà a la flaquera o el preu d'aquell, e la flaquera pagarà de calònia aitant com
lo preu del blat serà que aurà comprat, e el venedor no trobarà dret de ço que
la flaquera li deurà ni serà hoït de ço que li aurà encreegut o liurat.
Encara hordenaren que si serà atrobat que alcuna flaquera compre
blat ab frau, que sia gitada del offici de la flaqueria per tot
Encara hordenaren que null hom no sia tan hossat que gós comprar
nengun blat que aportaran a la ciutat per mar o per terra, per camins ni en
heres, ni en casses, dins lo terme de la ciutat, manifestament ne amagada per
nenguna manera. E qui contra açò farà perdrà tot lo blat que aurà comprat e
pagarà per pena o calònia
e congregat Consell en les cases de la confadria de Sent Jacme e atrobaren
que
per bé que fos haüt per cas e vacat.
Encara hordenaren que tothom qui aportarà a la ciutat blat per mar o
per terra, que vinga salvu e segur, anant e vinent, estant e tornan, enaxí que
no serà enbargat si donchs no era deutor obligat per sí o fermança per altre
obligat.
del senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del accussador.
Los quals hordenaments o establiments damunt contenguts foren confermats
per los jurats e prohòmens consellers, ço és a saber, en lo dia que hom
comtava
publicats,
Die veneris idus novembris
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que de vuy a avant tot carnicer qui dins la ciutat, o defora en los
ravals d'aquella, taillarà o vendrà, o vendre farà, carn de porch fresch o salat,
sie tengut e dega lexar del senyal de la verga del porch axí en los quartés primés
com en los derers, per ço que frau o engan sie obviat e que carn de truja
no puscha ésser venuda per carn de porch, e que per lo dit senyal lexan en los
dits quartés les gens que comprar volran de la dita carn ó puxen mils conèxer.
E qui contra açò farà perdrà lo quarter o quartés qui seran atrobats menys del
senyal desús dit e pagarà per pena
Dels emplexs
Encara hordenaren que
truja auran aportada o feita aportar a qualsevol carniceria de la ciutat, sien
tenguts e degen vendre a les gens axí de les peces apellades emplexs com de
les altres peces dels porchs o truges, ço és a saber, cascuna carn del porch o
truja a son for o preu. Enaxí encara, que
a lurs alberchs trameten, ne en nengun altre loch. E qui contra açò farà perdrà
les peces de la dita carn que dessades aurà o amagades e pagarà
cètera.
De la caça e volateria
estrany, de qualque condició o ley serà, no gós vendre ne fer vendre les coses
davaill scrites a més de preu que dejús és contengut e hordenat segons que
seguex:
Primerament una carn de conill [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
ab lur pell, que sie tengut de vendre aquells despullats a aquells qui comprar-ne
volran al preu damunt dit. E qui contra açò farà ni de les coses
damunt dites a més de preu que ordenat és vendrà, pach per pena
perda tota la caça o volateria, et cètera.
Encara hordenaren que null hom estrany o privat, o revenedor o revenedriu,
de qualque condició serà, no sia tan ossat que de la caça o volateria
damunt contenguda gós tenir amagada en son alberch o cassa ne en nengun
altre loch, ans encontinent que aquella caça o volateria agen sien tenguts de
portar e porten o trametre aquella a la plaça o tenir manifestament per tendes
o carreres de la ciutat. E qui contra açò farà perdrà tota la caça o volateria e
pach per pena
aurà lo senyor rey lo terç e lo comú de la ciutat lo terç, e l'altre terç del
accussador.
Fforen conffermats los damunt dits ordenaments per los jurats e prohòmens
consellers de la ciutat en lo dia que hom comtava
anno Domini
hom
de la ciutat confermats los damunt dits ordenaments e acrescut lo preu a alcunes
de les volateries.
Establiren e ordenaren en Bernat Dalmau, en Jacme Scrivà, en Bino
Guiandoni e en Salvador Rich, jurats de la ciutat de València, de volentat e
assentiment dels prohòmens consellers en lo dit Consell congregats a elecció
del mudaçaff, que null revenedor o revenedriu no gós comprar o fer comprar
de la dita caça o volateria o alcuna d'aquelles dins lo terme de la ciutat. E qui
contrafarà perdrà tota la caça e pagarà per pena
contrafarà, e serà partit en la forma desús dita.
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens de la ciutat
que null hom privat o estrany, de qualque condició serà, no gós trer ne
fer trer carn de porchs o de truges salada o salspresa, ne encara nengun sagí
de les dites
o amagada per nenguna manera. E qui contra açò farà perdrà tota
la carn o carns e lo sagí o sagins que d'aquells traurà o traure farà e pagarà
per pena
lo terç del comú de la ciutat, e l'altre terç serà del accussador.
Lo qual hordenament fo enaprés confermat e publicat en lo dia que
hom comtava
Die veneris
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat, e ab consell e assentiment de prohòmens mercaders de la ciutat,
per obviar alscuns fraus e encamaramens ça enrere feits en la grana, e a bon
estament e tranquil·litat de la dita ciutat, que de vuy a avant null hom privat
ne estrany de qualque condició serà no gós vendre ne comprar grana en la
ciutat ne en son terme sens que no sia garbellada. E qui contra açò farà pach
per pena lo venedor
la aurà comprada sens garbellar pach semblant pena per cascuna arova, ço és
a saber, per quantesque vegades contrafaran, et cètera.
Encara establiren e hordenaren sots la pena damunt dita que per quantesque
vegades la grana serà venuda que sia cascuna vegada garbellada.
serà no sia tan ossat que gós mesclar ne mescle les garbelladures que seran
exides de la grana al garbellar, ço és a saber, en la grana que serà garbellada.
E qui contra açò farà pach la pena damunt dita per cascuna arova.
Que bataffalua e comí sia garbellat
Encara hordenaren que tothom privat o estrany de qualque condició
serà no gós vendre ne fer vendre batafalua ne comí menys de garbellar. E qui
contra açò farà pach per pena
comí, et cètera. De les quals penes o calònies damunt dites serà lo terç del
senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del accussador.
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat, ab consell de prohòmens mercadés, que de vui a avant nengun
texidor que tischa flaçades en la ciutat no gós fer ne fer fer nenguna flaçada
en què aja menys de
pressent hordenament l'establiment feit sobre les dites flaçades ça enrere que
diu que en cascuna flaçada aja
metre menys de les dites
la flaçada o flaçades e pagarà per cascuna flaçada
penes o calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e lo
terç del accussador.
Aquesta carta dejús scrita fo empetrada del senyor rey sobre la dissenció
dels térmens de la ciutat.
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis,
dilectis suis Bernardo de Lebiano et Bernardo de Spellucis in regno nostro Valentie
pro nobis baiulo generali, salutem et dilectionem.
Cum inter iuratos et probos homines civitatis Valentie ex una parte, et aliquos
nobilis, milites seu alios regni eiusdem habentes castra, hereditates seu locha terminis
civitatis eiusdem contigua super facto terminorum ipsorum aliqua dissencionis materia
sit exorta vel ortiri posset, est in futurum. Nos volentes dissencionem huiusmodi
amputare et super predictis ad conservationem iure, precium finem imponere condecentem
cognitionem et divissionem terminorum ipsorum vobis presentibus ducimus
comitendam. Mandantes vobis quatinus vocatis coram vobis per parte nostra qui evocandi
fuerint ad terminos supradictos personaliter accedatis et terminos ipsos
certificati per recepcionem testium instrumentam et alia legitima documentam breviter
et de plano et absque omni figura iudici dividatis ponendo ibi fitas sive mollones
per quos constet de divissione quam de dictis terminis feceritis in futurum. Nos enim
super predictis vobis per presentes comitimus vices nostras.
Data Valentie, kalendas madii, anno Domini
Recipe. Salutem.
de València e obligà sí e sos béns fer vehinatge en la dita ciutat segons
que
En lo dit dia e an, en Pedro de Morrelles, carnicer, se féu vehí de la ciutat
en la forma damunt dita, et cètera.
Et a cautela de les coses damunt dites, atenedores e complidores,
donaren fermança en Jacme Morrelles, carnicer, lo qual sí e sos béns obligà,
et cètera.
En lo dia en què hom comtava
e obligà sí e sos béns fer vehinatge en la dita ciutat segons que
vehins
Bernat d'Artessa, pare d'aquell, la qual fermanceria lo dit en Bernat volenterosament
féu e sí e tots sos béns e obligà, et cètera.
En lo dia en què hom comtava
obligà de fer vehinatge en la dita ciutat segons que
fan e són tenguts de fer. E a cautela donà fermança en Guillem d'Espígol,
qui a les dites coses sí e sos béns obligà, et cètera.
Domini
és a saber, en Maymó Çaplana, en Guillem Celom, en Guillem Mir e en
Berenguer Çamorena, ciutadans de la dita ciutat, als quals foren acompanyats,
asignats e donats en consellers, axí de parròquies com de mesters, los
prohòmens dejús scrits segons que
Primerament de la paròquia de Senta Maria: en Ramon Comte, en
Macià de Ssoler, Arnau Guillem Català, en Bino Guiandoni, en Romeu
Buades, en Berenguer de Manressa.
De Sent Thomàs: en Thomàs Fabre, en Pedro de Ripoll, en Domingo de
Claramunt, en Guillamó Guostantí, en Bertran Ciriol, en Guillem d'Espígol.
De Sent Andreu: Arnau de Monroig, en Bernat de Sentacília, n'Uguet
Polla, en Giner de Bages, en Lorenç d'Esarchs, n'Andreu de Térmens.
De Sent Martí: Arnau Çavila, en Pere d'Orriols, en Simon Arbocet, en
Miquel de Rubió, en Ramon Salelles, en Bernat de Moollà.
Bernat Planell, en Berenguer Descaus, en Berenguer Cesquintanes, en
Guillem de Vailfarossa.
De Sent Nicholau: en Guerau de Canet, en Ramon Ponç, en Guillem de
Manressa, en Simon Conill, en Simon de Caules, en Pere Bianya.
De Sent Bertomeu: en Domingo de Ruffès, en Johan de Monçó, n'Esteve
de Vaills, en Domingo de Monçó, en Lorenç de Moya, en Matheu Calonge.
De Sent Lorenç: en Miquel Perpinyà, en Bernat Cirera, en Pere de
Pinyes, en Bernat Piquer, en Domingo Català, en Berenguer Ffuster.
De Sent Salvador: en Ffabarzà, menescal; en Romeu Aragonès, en
Bernat Claramunt, en Johan Guinaleu, en Berenguer Jofré, n'Andreu Boraç.
De Sent Esteve:
Ramon de Poblet, Arnau de Celma, en Bernat d'Orchau, en Fferrer Pellicer.
De Sent Johan: en Romeu Sedacer, n'Esteve Salvat, en Pere Çavila, en
Guillem de Solaseu, en Berthomeu Malet, en Ramon de Tarragona.
De Senta Creu: en Bertomeu de Cruïlles, en Guillamó de Monçó, en
Jacme Calbó, en Domingo Cerdà, en Domingo Heymerich, en Guillem Felip.
De notaris: en Boraç Maçó, en Ramon Escamart, en Jacme Martí, en
Benevé de Bellviure.
De ffrenés: en Guerau Texeda, en Domingo Cedrelles, en Jacme
Samisay, en March de Roures.
De brunatés: en Jacme Capeller, en Vidal d'Alberola, en Pere d'Algerre,
en Bernat Fferrer.
De çabatés:
Guillem de Torres, en Pere Çavila.
De drapés: en Guillem de Tàrrega, en Ramon Oliver, en Guillem de
Benavarre, en Pere Pelegrí.
De sartres: en Guillamó de Campdàssens, n'Uguet de Bas, en Simon
Figueres, en Berenguer de Vilarzell.
De pellers: en Bernat Pallarès, en Pere de Calders, en Pere Johan, en
Vidal de Vich.
De pellicers: en Ramon de Monblanch, en Pere Baster, en Berenguer
Rich, en Jacme Rajadell.
De carnicés: en Romeu Cescorts, en Pere Xicho, en Bertomeu Bellí, en
Bernat Vidal.
De corregés: en Guillem Scrivà, en Simon de Rabinat, en Guillem de
Riudarenes, en Pere Lorenç.
De pescadors: en Pere Lançà, en Gonçalbo de Molina, en Bernat
Maurux, en Pere de Colent.
en Bernat de Narbona.
De ffustés: en Johan de Pina, en Pere Matheu, en Berenguer
Descolomer, en Pere Thona.
De barbés: en Jacme Barber, en Sanxo Barber; Arnau Cortit, en Fferrer
Maestre.
De fferrés: en Jacme Roig, en Miquel Menescal; en Guillem Benet, colteller;
en Guillem de Falchs, colteller.
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que nenguna revenedriu no gós comprar manifestament o amagada,
per nenguna manera, nenguna fruyta o fruytes que aportaran les gens
tro que hora de tèrcia sia passada. E qui contra açò farà pagarà per pena
diners per quantesque vegades contrafaran, et cètera.
Encara establiren e hordenaren que nenguna revenedriu no sia tan
ossada que gós entrar o pasar del cantó de la cort en la plaça que és davant la
esgléssia de la Seu per comprar fruita, ne per nenguna manera, tro que hora
de tèrcia sia passada. E qui contra açò farà [pagarà] [per] [pena]
quantesque vegades contrafarà.
De les quals penes damunt dites serà lo terç del senyor rey e lo terç del
comú de la ciutat, e lo terç del accussador.
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que null hom privat o estrany, de qualque lig o condició serà, qui
aportaran lenya per vendre a la ciutat, que de vui a avant no sien ossats de
tenir aquella lenya a vendre per les places o carreres de la ciutat, exceptat que
aquella lenya tingueren per vendre, ço és a saber, en la plaça de la Herba, en
la plaça davant l'alberch del bisbe e en la plaça de Sent Berthomeu, e en lo
mercat. E qui contra açò farà pagarà
vegades contrafaran, de la qual pena serà lo terç del senyor rey e lo terç del
comú de la ciutat, e lo terç del accussador.
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que null hom ne nulla fembra de qualque condició serà, estrany o
privat, no gós vendre ne fer vendre raïms de vinyes dins la ciutat ne defora
per nenguna manera manifestament o amagada. E qui contra açò farà perdrà
tots los raïms e pagarà per pena
De les abelles
Encara hordenaren que null hom crestià ne sarraí no gós tenir ne acullir
ni metre abelles, axí de crestians com de sarrahins, dins la orta de la ciutat
de València, exceptat los senyors que agen alqueries que
casses tant solament ab què sien sues pròpies. E aquell qui contrafarà ni null
frau í farà, pach per pena
Dels cans
Encara us fan a saber e hordenaren que tots aquells o aquelles qui àn
cassa o alqueria dins la orta de València, en la qual tenen cà o chans, que sien
larguea per tal que aquells cans no pusquen donar dan a les vinyes de la
orta. E qui contra açò farà pagarà per pena
seran atrobats.
De la fusta
Encara hordenaren que null traginer ne null altre hom, de vui a avant,
no sia hosat que gós aportar ni fer aportar o metre dins la ciutat nenguna fusta
ab bèsties que sia entegre lo fust, si donchs aquell fust no serà necessari a metre
entegre en obra axí com a jàcena o limdar. E qui contra açò farà, lo senyor que
aquella fusta aurà feita aportar o metre dins la ciutat perdrà aquella fusta e lo
traginer que aquella fusta aurà aportada pach
vegades contrafaran, et cètera.
De les quals penes o calònies damunt dites serà lo terç del senyor rey e
lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del acussador.
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que de vui a avant null hom de qualque condició o manera serà,
no gós comprar ne fer comprar manifestament ne amagada, ço és a saber, rajola
blancha o rajola mijancera ne teula per revendre per nenguna manera,
exceptat que
necessària e metre en obra. En altra
tota la rajola o teula e pagarà per pena
aurà lo terç lo senyor rey e lo comú de la ciutat lo terç, e lo terç serà del acussador.
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que null hom ne nulla fembra de qualque lig o condició serà, no
sia tan hossat que gós comprar ne fer comprar carbó per revendre, exceptat
que
Enaxí emperò, que no
qui contra açò farà perdrà tot lo carbó e pagarà per pena
Encara hordenaren que null bastax no sia tan hossat que gós comprar
manifestament ne amagada carbó a nenguna persona. E qui contrafarà pagarà
cadena
De la vacha
Encara hordenaren que null carnicer qui tall vacha o bou en la dita ciutat,
no sia tan hossat que gós vendre lo bou o la vacha lega o mesclar ab la
bella, ans sien tenguts de vendre lo bou o vacha bella per son cabal e la lega
per son
ne metre en lo pes, quant pessarà la carn, nenguna peça de la vacha lega
ab la bella, mas solament d'aquella vacha o bou que vendrà; ne encara, no
gosen pessar ab la carn de la vacha o bou temples ne esquenes. E qui contra
açò farà pagarà per pena
Del senyal del moltó
Encara hordenaren que null carnicer qui tall moltó no sia tan hossat
que gós pessar ab la carn del moltó fetge ni del senyal o verga del moltó. E qui
contra açò farà pagarà per pena
terç del senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del acussador.
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vixillarius, amirantus et capitaneus generalis,
ffidelibus suis iuratis civitatis Valentie, salutem et gratiam.
Visa litera vestra per Petrum Benencasa, nuncium et procuratorem vestrum,
nobis destinata, sit facto creditorum Guillelmi Gelaberti, pro quo nuper vobis ad instanciam
Bartolomei Pochasanc literam citatoriam direximus, vobis rumpedendo significamus
nostri beneplaciti existere, ut sit dicto negocio utamini secundum quod
iuxta forum et consuetudinem civitatis in consimilibus casibus usi actenus exististis.
Nam nullam intendimus circa idem negocium facere novitatem.
Data Calant,
Exp. B.
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat de València que null tender o tendera, de qualque lig o condició
serà, de vui a avant no sia tan hossat que gós vendre ne messurar, ne fer vendre
ne messurar, nenguna fruita seca axí com nous, avellanes, amenles, castanyes,
ço és, ab l'almut ab la bocha estreta, ab lo qual àn messurat ça enrere
les dites fruites, per lo qual almut eren les gens decebudes e enganades en lo
messurament d'aquell. Mas que d'aquí a avant los dits tenders e tenderes
messuren e sien tenguts de messurar, o de fer messurar, venens de les dites
fruites ab almut que lo mudaçaff à feit fer e afermar per messurar les dites
fruytes. E qui contra açò farà pagarà per pena
Encara hordenaren que tots los dits tenders e tenderes de vuy en
contínuament complits, agen feits fer almut o almuts, ço és a saber, de la
forma e amplea que és l'almut o patró del mudaçaff e porten o trameten
aquell almut o almuts al dit mudaçaff per regonèxer e affinar, e que d'aquí a
avant messuren ab aquells almuts
d'aquelles. E qui contra açò farà pagarà per pena o calònia
Encara hordenaren que
de qualque condició serà, que vena de les dites fruytes, sia tengut de messurar
ab la barcella, qui barcella o fanecha comprar volran, d'aquelles fruites o
d'alcuna d'aquelles. E qui contra açò farà pagarà per pena
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vixillarius, amirantus et capitaneus
generalis, ffidelibus suis iusticie, iuratis et universitati civitatis Valentie, salutem et
gratiam.
Cum exercitum nostrum necessarium habemus contra inimicos fidei, videlicet
contra regem Granate, terram et gentes suas. Ideo vobis dicimus et mandamus quatenus
visis presentibus facta publica preconizacione super exercitum faciendo, presentis
vos cum equis, armis et aliis apparatibus vestris et pane ad quatuor menses ad
faciendum exercitum superdictum. Assignantes vobis diem et locum videlicet quod
prima die mensis iunii instantis sitis in villa Oriole facturi exercitum supradictum
vel miseritis ibi mille ballestarios et mille scutatos bene paratos et municos tam de
ballistis, scutis, lanceiis quam aliis eorum apparatibus et pane ad quator menses et
hoc aliquatenus non mutetis.
Data Barchinona,
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que de vui a avant nengú carnicer, axí crestià, juheu com sarrahí,
no gós vendre carn de vedell o de vedella a ull ne a benvista, mas que pessan
lo vedell
liures o més tro a les
liura. Emperò, si lo vedell o vedella pessarà menys de
carn al preu que per lo mudaçaff a aquells serà donat. E qui contra açò farà
perdrà tota la carn e pagarà per pena
serà lo terç del senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del
acussador.
Ara hoiats que us fan a saber la justícia e
Que lo codolament feit en les carreres e places de la ciutat, que tothom
qui d'aquell acodolament o solament aurà davant son alberch o casa, o obrador,
que en aytant quant tendrà la lur frontera faça desfer e agen desfeit o feit
desfer lo dit acodolament. En altra manera, qui feit no u aurà pagarà en doble
ço que costarà de desfer aquell acodolament. Enaxí, emperò, que les dites
carreres e places romanguen enlestament, que ça enrere àn estat planes e no
clotosses.
alcuna altra persona, de vuy a avant no gós fraudulentament fer metre nous
una a una en la barcella; ne encara, maestrívolment fer curumullar ab les dites
nous alcuna barcella o barcelles e enaprés, segons aquella barcella o barcelles
axí fraudulentament feites e curumullades, que no facen possar los romanens
nous perquè a pes d'aquella barcella o barcelles damunt dites reebesen les
altres nous, com en aytal manera lo venedor, axí estrany com privat, sia decebut
com en aytal manera no seria messura, ans seria manera de pes. Mas de
vuy a avant, tothom de qualque condició serà sie tengut de reebre les dites
nous messuran ab barcella segons que altres fruytes són acustumades de
messurar, e que en açò no sia feit nengú frau segons que ça enrere avien
acustumat de fer. E qui contra açò farà pagarà per pena
Encara hordenaren que null corredor de qualque condició o ley serà
que faça mercat o avinença entre les parts comprans o venens de les dites
fruytes, que no sia hosat que diga la custuma fraudulossa de curumular o de
messurar les damunt dites fruites perquè les gens no sien enganades en la dita
d'aquells corredors, ans facen lo dit mercat o avinença enaxí que les dites
fruytes sien messurades ab barcella bé e lealment sens nenguna frau. E qui
contra açò farà pagarà per pena
Encara hordenaren que de vui a avant nengun tender o tendera, ne
alcuna altra persona, de qualque condició serà que vena fruyta secha o vendre
farà, ço és a saber, nous, avellanes, amenles, castanyes, no sia hossat de
messurar les dites fruytes ne
almuts que àn la bocha estreta; ne encara, no sien hosats de tenir aquells
almuts per ço que frau no sia feit a les gens que d'aquelles fruytes compraran.
Mas messuren aquelles fruytes o façen messurar ab l'almut ab la bocha
ampla, lo qual és feit e hordenat per lo mudaçaff per messurar les dites fruytes.
E qui contra açò farà pagarà per pena
penes o calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e
l'altre terç serà del acussador.
anno Domini
ço és a saber, en Bernat Desclapès, en Thomàs Fabre, en Pere Mir e n'Espanyol
de Serbetó, ciutadans de la dita ciutat, als quals foren asignats e donats en
consellers, axí de paròquies com de mesters, los prohòmens dejús scrits
segons que
Primerament de la paròquia de Senta Maria: en Ramon Guillem Català,
en Pere de Reguès, en Guillem Macià, en Jacme d'Avinyó, en Guillem
Cardona, en Pere Berenguer.
De Sent Thomàs: en Berenguero de Ripoll, en Bernat de Cenauy, en
Garcia d'Arbanès, n'Exemeno de Llorés, en Jacme Delmàs; en Pere Fferrer,
notari.
De Sent Andreu: en Domingo de Sarrià, en Bernat Alegre, en Pere de
Riudoms, n'Albert de Sannaüja, en Fferrando Forner, en Pere Vives, fuster.
De Sent Martí: en Guillem de Celma, en Pere Çavila,
Fort, en Francesch Marrades, en Francesch Solanes, en Jacme Bonmacip.
De Senta Katerina: n'Arnau Çaffont, en Bernat Degà, en Pere de Suslar,
en Guillem Pedrinyà, en Pere Desclapès, en Domingo Sanç.
De Sent Nicholau: en Bernat Dalmau, en Martí de Cedrelles, en Jacme
Rovira, en Jacme de Vaills, en Thomàs Rocha, en Martí Geronès.
De Sent Bertomeu: en Guillem Boser, en Fferrer Çavila, en Bernat de
Vich, en Bertomeu Pocasanch, en Bertomeu Marquès, Arnau Claramunt.
De Sent Lorenç: en Berenguer Fuster; en Guillem Ros, en Johan Peris
d'Exea, en Pere d'Alçamora, en Pere Esteve; n'Esteve Martí, notari.
De Sent Salvador: en Johan Comte, en Lorenç de Balaguer; en Miquel
Barber;
De Sent Esteve: en Guillem Bataller, en Guillem Ricart, en Pere Çabellà,
en Bernat Fferrer, en Bernat Johan, en Bertran d'Oscha.
De Senta Creu: en Nicholau Rabaça, en Bernat Almirall, en Bernat
Fferrer, en Bertomeu Sifre, en Johan Matheu, en Berenguer Mulner,
texidor.
De notaris: en Nicholau Desputg, en Matheu Calonge, en Ponç de
Montalbà, en Pere Rabaça.
De frenés: en Guillem Desplà, seller; en Thomàs de Fenolleres; en
Fferrando Pintor; en Rotlà Fiveller.
De brunatés: en Ramon de Millà, Arnau del Box, en Pere Micolau,
n'Esteve de Vaills.
De çabatés: Arnau de Comojohan,
Martí; en Domingo de Ruffés, menor de dies.
De drapés: en Guillem de Manressa, Arnau Guillem, en Ramon
Salelles, Arnau Pèriç.
De sartres: en Bernat Rubert, Arnau Çabadia, en Valentí Calaff, en
Guillem Mata.
De pellicers: en Bernat Àlber, en Pere Solà, en Bernat d'Anglessola, en
Nicholau Monserrat.
De pellers: en Bernat de Vich, en Johan Ivanyes, en Bernat Jaquès, en
Berenguer de Forès.
De carnicers: en Fferrer de Novelles, en Jacme Morrelles, en Pere Soler,
en Bonanat Rey.
De pescadors: en Pere Portell, en Romeu de Guardiola, en Deosal de
Palau, en Bonanat Donat.
De corregés: en Pere Mercer,
Çarovira, en Pere de Tona.
D'òmens de mar: en Guillem Broill, en Bernat Verniç, en Ramon Catau,
en Johan de Déu.
De barbés: en Guillem Gençor, en Jacme de Castellet, en Francesch de
Calataiú, en Bernat Ponç.
De ferrés: en Guillamet Fferrer, en Fferrer Espinell, en Pasqual
Colteller, en Thomàs de Bonastre.
De fusters: en Guillem Balaguer, en Pere Martí, en Pedrolo Manent, en
Guillem de Torres.
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que null hom privat ne estrany de qualque condició o manera
serà, no sia tan hossat que gós entrar de nuyt ne de dia en vinyes ne d'aquèn
traure raïms. E qui contra açò farà pagarà per pena
pagar no porà estarà pres en la cadena
Qui vendrà raïms de vinyes
Encara hordenaren que null hom privat ne estrany, ne revedriu
sia hossat que gós vendre ne fer vendre raïms de vinyes dins la ciutat ne defora,
manifestament ne amagada, per nenguna manera. E qui contra açò farà
perdrà los raïms e pagarà per pena
serà lo terç del senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del
acussador.
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que de vui a avant null carnicer crestià, juheu, ne moro, no sia hossat
que gós pessar ab la carn fetge ne collons, ne de la verga, ne nenguna altra
broça per nenguna manera. E qui contra açò farà pagarà per pena
cètera.
Encara us fan saber que null carnicer no sia hossat que gós pessar ab
les carns del porch fresch o salprès, que vendran a menut a les gens, ço és a
saber, lo cap o barres del porch ne peus ne nenguna altra broça. E qui contra
açò farà pagarà per pena
Que lexen del senyal del porch
Encara hordenaren que null carnicer qui dins la ciutat, ne defora en los
ravals, tallarà o vendrà, o vendre farà, carn de porch fresch o salprès, o salada,
sie tengut e deja lexar del senyal de la verga del porch en los quartés primés
axí com en los derrés, per ço que les gens o pusquen conèxer e que no
sien decebudes compran truja per porch. E qui contra açò farà perdrà lo quarter
o quartés qui seran atrobats menys del senyal damunt dit e pagarà per
pena
Dels emplexs del porch
Encara hordenaren que tot carnicer pus que la carn del porch o de la
truja aurà aportada o feita aportar a la taula a qualsevol carniceria dins la ciutat,
o defora en los ravals, que sie tengut de vendre e vena dels emplexs a les
gens que comprar-ne volran, axí com de les altres peces del dit porch o truja,
ço és a saber, cascuna carn a son preu. Enaxí, emperò, que
leven ne dessen, ne a lurs alberchs o cases, ne en nengun altre loch no porten
ne amaguen. E qui contra açò farà perdrà l'enplex o emplexs e pagarà per
pena
Encara hordenaren que tot carnicer qui vendrà carn de truja fresca o
salpressa, o salada, ço és a son preu, diga e sia tengut de dir o manifestar a les
gens que aquella carn és de truja, per ço com per ignorància d'aquells qui d'aquella
carn volrien comprar entenén que fos porch no sien enganats. E qui
contra açò farà pagarà per pena
Que no pessen les esquenes
Encara hordenaren que null carnicer qui vena carn de porch o de truja
salada, no sia hossat ne gós pessar ne fer pessar les esquenes velles o barres
ab la carn que vendran a menut a les gens. E qui contra açò farà pagarà per
pena
De les temples del bou
Encara hodenaren que null carnicer no sia hossat que gós pessar ne fer
pessar ab la carn que vendran temples de bou o de vacha, ne alcuna altra
broça. E qui contra açò farà pagarà per pena
penes o calònies damunt dites serà lo terç del senyor rey e lo terç del comú de
la ciutat, e lo terç del acussador.
de la ciutat que com les gens que vénen de les parts d'Almeria malaltes e freiturosses
e aporten o tinguen axí com moneda de tornesses d'argent, carlins
d'argent e jaquesses, que tothom sia tengut e prena a aquells les dites monedes
per les viandes o coses que en la ciutat compraran, ço és a saber, tornés
d'argent que sia de pes, a raó de
jaquesses a raó de
gens sien passades.
Dels tavernés
Encara hordenaren que null taverner, ne null altre hom qui vena vi en
la ciutat ne en los ravals d'aquella, que no sia hossat que pus lo seny del ladre
aja sonat que gós tenir o acollir en lurs tavernes nenguns alcavots o tritjadors,
o bastaxs, ne nenguns altres bevedors; ans encontinent que
sien tenguts de gitar de les lurs tavernes los damunt dits. E qui contra açò farà
pagarà per pena
comú de la ciutat, e lo terç del acussador.
ciutat:
Que a requissició e a pregàries del senyor rey que és hordenat que de
vuy en
jaquesses a raó
són venguts en lo servii del dit senyor rey de les parts d'Almeria, ço és a saber,
en les viandes o altres robes o coses que aquells compraran en la dita ciutat
dins los damunt dits
Com contrast e discenssió fos entre
d'una part, e los prohòmens qui àn molins que usen de picar aroç, del altra;
ço és a saber, per raó de les barcelles que los dits senyors de molins àn e tenen
e ab aquelles fan messurar tot l'aroç qui compren o comprar fan; enaxí que
dits ortolans deÿen e affermaven que les barcelles qui los senyors de molins
avien e tenien, e aquells portar feÿen als lochs o casses hon avien comprat
aroç, que ab aquelles barcelles solament e no ab altres volien reebre lo dit aroç
e ésser messurat; enaxí encara, que
dits senyors de molins eren inmoderades e molt majors e pus amples en la
boca d'aquelles que ésser no devien, segons la forma e manera del patró asignat
per lo senyor rey en Jacme sobre les barcelles; per lo qual inmoderadament,
granea e amplea d'aquelles barcelles, los dits ortolans dixeren e affermaren
sí ésser decebuts e malament perjudicats, ço és a saber, per lo messurament
que
per aquells ésser reebut d'aquells de qui aquell avien comprat o feit comprar,
sinó tan solament ab aquelles barcelles lurs que són sobergues segons que dit
és; per què dixeren los dits ortolans que evidentment podia ésser vist e conegut
que aquelles barcelles dels dits senyors de molins eren majors que ésser
no devien, per tal com aquells no volien consentir, segons que dit és, que
aroç fos messurat ab nengunes altres barcelles que
aguessen o tenguessen; mostrans a aquells que
dels dits venedors eren bones e leyals e senyades per lo mudaçaff.
E los prohòmens senyors de molins, los quals ussen de picar aroç en la
dita ciutat, respongueren e dixeren que ells no tenien, ne encara no entenien
tenir, nenguna barcella o barcelles que fosen ne sien inmoderades ne majors
que nengunes altres barcelles ne major que
que evidentement e manifesta podia ésser vist e conegut que les barcelles
lurs no eren aytals, ne de tal condició com per los dits ortolans és damunt dit
ne prepossat; com si aytals com per aquells és dit fosen dites barcelles, no les
agra feites senyalar lo mudaçaff com aquelles barcelles que aquells tenen
són senyades per lo dit mudaçaff, perquè creen e cascú pot creure manifestament
que les dites barcelles són fines, dretes e leyals, e en fe que aquelles sien
e u són bones e fines e leyals les àn tengudes
com dit és, e com és acustumat en la ciutat de senyalar les messures per lo
mudaçaff que són bones e fines e leyals. Et dixeren, encara, que totes les
damunt dites coses preposades per los damunt dits ortolans per la dita raó
contra aquells, salva la honor del Consell, no ésser veres.
Hon finalment los dits ortolans requeriren ab gran instància a
Bertholomeu Mathoses, justícia de la dita ciutat, a
Thomàs Ffabre, a
e als prohòmens consellers de la ciutat tinens Consell en les casses de la
confadria de Sent Jacme, que deguessen requerir e fer manament a
Desclapès, mudaçaff de la ciutat, que aquell regonegués e veés si les dites barcelles
dels damunt dits senyors de molins eren fines, dretes e leyals, per ço
que
los dits justícia, jurats e prohòmens consellers requeriren e manaren al
dit mudaçaff que ell degudament, ab cura e diligència, regonegués les dites
barcelles ab lo patró asignat e donat per lo molt alt e poderós senyor en Jacme,
de bona memòria, rey d'Aragó, si aquelles barcelles eren fines ne leyals e de la forma e
manera del dit patró.
Enaprés en lo dia de dimarts següent, en lo qual comtaven
marci, anno quo supra,
jurats e prohòmens consellers en les dites casses tinent Consell, e dix sí
aver diligentment, ab cura e diligència, regonegudes les dites barcelles ab lo
damunt dit patró,
de combatre e regonèxer les barcelles; e dix sí aver atrobat les damunt
dites barcelles ésser majors alcuna cosa que ésser no devien e encara que no
eren de la forma del dit patró. Al qual regoniximent o combatiment de les
dites barcelles, ab la dita sement ésser combatudes, respongueren los dits
senyors de molins que salva la honor del dit mudaçaff que ell s'enganava en
lo pes de la sement, enaxí qu'ell devia comtar al afinar de les dites barcelles
ab la sement ab què avia aquelles afinades e ell relexava aquella sement e feÿa
lo comte ab la aroç, per lo qual comte los dits senyors de molins se tenien per
agreujats e decebuts com dixessen que no era a raó.
Hon nós, justícia, jurats e prohòmens consellers damunt dits, ensemps
ab lo dit mudaçaff, entenens e considerans a conservació de justícia e a bon
estament e tranquil·litat de la damunt dita ciutat e dels habitans en aquella, e
volens encara obviar e esquivar que d'aquí a avant en la dita ciutat alcú contrast
o discensió enfre
enseguir, o encara néxer o generar, per les dites rahons; aüt diliberació e
Consell sobre les dites coses, e esguardans encara la tenor e forma del fur de
València, lo qual diu una costum, et cètera, hordenam e establim de vui a
avant en la forma e condició que
Establiren e hordenaren los damunt dits justícia, jurats e prohòmens
consellés de la ciutat, ensemps ab lo dit mudaçaff, que de vui a avant null
hom ne
tinga nenguna barcella o barcelles en la ciutat de València ne dins lo terme de
aquella, ne ab aquella barcella o barcelles messurar ne fer messurar nengunes
semens ne alscunes altres coses que són acustumades de messurar ab barcella;
si donchs, emperò, aquella barcella o barcelles no seran de la forma e condició
del patró qui és donat per lo senyor rey sobre les barcelles, enaxí que
sien d'aquella amplea o granea, e encara que nengú no les gós tenir sens que
no sien senyalades per lo mudaçaff de la ciutat, per ço que fraus no
ésser feits. E qui contra açò farà serà trencada la barcella o barcelles que no
seran de la forma del dit patró, o no seran senyalades del dit mudaçaff segons
que dit és. E encara pagarà lo senyor qui aytal barcella tendrà, per pena,
sous, et cètera.
Encara hordenaren que null hom ne nulla fembra de qualque condició
o ley serà, no sia hossat que de vui a avant gós tenir alscunes barcelles que ça
enrere àn tengudes e ab les quals àn messurat o feit messurar aroç e altres
semens, les quals no són de la forma del patró, ans aytals barcelles volen e
manen ésser remogudes en per tots temps perquè les gens no
si donchs emperò no seran de la forma del dit patró e encara que sien
senyalades per lo mudaçaff de la ciutat. E qui contra açò farà o ab barcelles
que no sien de la forma del patró messurarà o no seran senyades per lo dit
mudaçaff segons que dit és, serà trencada la barcella o barcelles e lo senyor
per quantesque vegades contrafarà, et cètera.
Encara hordenaren que tothom de qualque condició serà que compre
aroç vermell o comprar farà en la dita ciutat o en lo terme d'aquella, que de
vui a avant sie tengut de reebre l'aroç que comprarà o comprat aurà e messurar
o ésser messurat aquell, ço és, ab la barcella que lo venedor d'aquell aurà
o tendrà e no ab altra barcella. Enaxí, emperò, que la barcella o barcelles que
venedor d'aquell aroç tendrà sien bones, fines e leyals e sien de la forma del
dit patró, e sien encara senyalades per lo mudaçaff. Enaxí los venedors tenén
aytals barcella o barcelles, lo comprador sie tengut de reebre ab aquelles e no
ó gós rebujar, ne vedar ne contrastar, de reebre o ésser messurat ab les dites
barcelles lo dit aroç. Enaxí encara, que
portar faça a casa del venedor del aroç la sua barcella, segons que avien acustumat,
per ço que ab aquelles barcelles que ça enrere àn tengudes no messurasen
o que fos dupte que d'aquelles o semblans d'aquelles fosen, per tal que
per aquesta raó discenssió o contrast no se
venedor. E qui contra açò farà, ne barcella alcuna portarà o portar o trametre
ffarà a casa del venedor del aroç, pagarà per pena
Encara hordenaren que per obviar o esquivar fraus qui ça enrere affermen
ésser feits per los corredors qui messuraven aroç, que de vui a avant
nengú corredor de qualque condició o ley serà no sia hossat de messurar aroç
en la dita ciutat ne en lo terme d'aquella, mas solament messur aquell aroç lo
venedor o
el comprador no serà avengut que
contrafarà, pach lo corredor per pena
calònies damunt dites o contengudes serà lo terç del senyor rey e lo terç del
comú de la ciutat, e lo terç del acussador.
Los quals emperò hordenaments foren públicament cridats per les places
de la ciutat per en Jacme Trompador, públich corredor de la ciutat.
Nos, Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, comesque
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vixillarius, amirantus et capitaneus generalis,
per presentes recognoscimus vobis, iuratis, probis hominibus et univeritati civitatis
Valentie, quod in anno Domini
eiusdem anni fuit per nos iactarum monedaticum in civitate et aliis locis regni
Valentie quod nobis tunc solvere tenebabini et debebatis de quo fuit nobis seu collectoribus
per nos in eo deputatis integre satisfactum. In cuius rei testimonium presentes
sigillo nostro iussimus sigillari.
Data Valentie, pridie nonas aprilis, anno Domini
Exemplum B.
Die veneris,
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que de vui a avant nengun alcavot o alcavots ne tritjadors, no sien
hosats d'estar ne habitar en la dita ciutat ne en son terme, ans aquells alcavots
o tritjadors sien exits defora la ciutat e de tot lo terme d'aquella de vui en
dies primés vinents e contínuament complits. Enaxí que si pasats los dits
dies los dits alcavots o tritjadors o alcú d'aquells seran atrobats en la ciutat o
en son terme, pagarà cascú per pena
serà detengut pres en la cadena
senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del acussador.
Domini
a saber, n'Arnau Çaffont, en Ramon de Poblet, en Bernat Dalmau e en Pere de
Bonescombes, ciutadans de la dita ciutat, als quals foren asignats e donats en
consellers, axí de paròquies com d'arts e officis e mesters, los prohòmens
dejús scrits segons que
Primerament de la parròquia de Senta Maria: en Bino Guiandoni, en
Jacmet d'Avinyó, en Ramon Comte, en Berenguer de Manressa, en Bernat
Martorell, en Romeu Buades.
De Sent Thomàs: en Pedro de Ripoll, en Domingo de Claramunt, en
Pedro Descortell, en Pere Duran, en Berthomeu Ciriol, en Veyà de Montagut.
De Sent Andreu: en Bernat Sunyer, n'Andreu de Térmens, n'Uguet
Polla, en Bernat Martí, en Giner de Bages, en Simon Çacreu.
De Sent Martí: Arnau Çavila,
d'Urriols, en Jacme de Solanes, en Berenguer Çamorera, en Bernat Rubert.
De Senta Katerina: en Bernat Planell, en Salvador Rich, en Jacme de
Camors, en Guillem de Vaillfarossa, en Simon de Rabinat, en Berthomeu Çaranyó.
De Sent Nicholau: en Pere de Ripoll, en Pedro Maçó, en Guerau de
Canet, en Pere Çaffont, en Guillem Celom, en Ramon Ponç.
De Sent Bertomeu: Arnau Claramunt, en Bernat de Solsona, en Ffelip
de Verdeguer, en Domingo de Ruffés, en Ramon Olreu, n'Esteve de Vaills.
De Sent Lorenç: en Pere de Pinyes, en Johan Xulella, n'Aparici
Fferrando, en Bernat Cirera, en Bernat Pedrós, en Boraç Esteve.
De Sent Salvador:
Buades, Arnau Vinyals, en Berenguer Joffré, en Johan de Castre, n'Andreu
Gonbau.
De Sent Esteve: en Pere de Sentjordi, en Pere Estrany, Arnau de
Valldaura, Arnau de Celma, en Jacme Riquer, en Pol de Conques.
De Sent Johan: en Ramon Maschó, n'Esteve Salvat, en Guillem de
Comabella, en Guillem Mercer, en Bertomeu Malet; en Romeu Sedacer, notari.
De Senta Creu: en Benuart Matheu, en Pere Martí, en Guillamó de
Corbera, en Guillamó de de Monçó, en Bertomeu de Cruïlles, en Domingo Cerdà.
De notaris: en Boraç Maçó, en Johan de Monçó, en Ramon Escamart, en
Fferrer Pellicer.
Martí, en Berenguer d'Arbecha.
De brunatés: en Pere Çabellà, en Pere Vidal, en Berenguer Dòs, en
Guillem Ffesta.
De çabaters: en Bernat Calonge, en Pedro de Bretons; en Domingo de
Ruffés, menor de dies; en Pedro de Clerà.
De drapés: Arnau de Peralada, en Ramon Oliver, en Guillem
Benavarre, en Pere de Llugany.
De sartres: en Guillem Guinau, en Domingo Vilella, en Pere Desplà, en
Jacme de Castelló.
De pellers: en Pere Segarra, en Bonmacip de Caldés, en Ramon Rovira,
en Berenguer de Rubió.
De pellicers: en Nicholau de Tarragona, en Bernat Riera, en Benet
Vicent.
Bellí, en Romeu Cescorts.
De pescadors: en Pere de Colent, en Guillem Albanell, en Bernat
Cescorts, en Bernat Vassaill.
De corregés: en Pere Vives, en Guillem de Fornells, en Guillem Çavila,
en Pere Lorenç.
D'òmens de mar: en Guillem Broill, en Bernat Perffeta, en Ponç de
Lançà, en Bernat de Narbona.
De ffusters: en Jacme de Monçó, en Pere Manent, en Domingo Miquel,
en Berenguer Descolomer.
De barbés: en Pedrolo Barber, en Sanxo Barber, n'Andrés de Calataiú,
barber; en Pasqual Barber.
De fferrés: en Guillem Fferrer, en Pere Valero, colteller; en Pedro
Desprats, en Guillamó Portaví.
En lo dia en què hom comtava
en Jacme Oceller, en Guillem Corberà, en Ffrancesch Girona e en Bernat
Ortolà, pescadors, davant en Bertomeu Mathosses, justícia de la ciutat, e
denant los damunt dits jurats, e dixeren e demostraren que aquells e lurs companyons
pescadors qui usen de pescar en la mar, ço és, suclets de batuts,
palangres e detis avien impetrat un privilegi del senyor rey, lo qual davant
aquells fon lest. En lo qual privilegi lo senyor rey atorga als damunt dits que
per bon estament de lur art e a esquivar tot frau e engan, que cascun an sien
elets
e a ffe e a leyaltat del dit senyor rey hi sien e ussen e de la comuna utilitat;
per què requeriren los dits pescadors als damunt dits justícia e jurats que
segons lo dit privilegi e manament del dit senyor rey, que
dels damunt dits en veedors de la dita art en lo present an e que enaprés sia
cascun an enseguit. E los damunt dits justícia e jurats, entès lo dit privilegi e
manament del dit senyor rey e a bon estament e lealtat del lur offici o art, reeberen
en veedors en lo dit an, ço és a saber, en Jacme Oceller e en Francesch
Girona, pescadors, los quals juraren [sobre] [
dels damunt dits justícia e jurats, sí a aver e esguardar en totes coses e per
totes la fe e lealtat del damunt dit senyor rey e de la públicha utilitat, enaxí
que cascun an que
altres officis e arts e mesters és acustumat de fer.
a
als prohòmens de la dita ciutat, en plena cort, una carta del senyor rey en la
qual se contenia que
lochtinent de procurador en lo regne de València, ço és, sots lo senyor infant
en Jacme, primer engenrat del senyor rey. E fon request per los damunt dits
justícia, jurats e prohòmens al dit noble, que ell ans que començàs d'aministrar
degués fer sagrament segons que los altres procuradors àn acustumat de
fer e per privilegi. E lo dit noble jurà sobre
dels damunt dits, tenir e observar furs de València e privilegis en la dita ciutat
e en los lochs del regne de València e, segons aquells, jutjar, enantar e
determenar sots virtut del dit sagrament.
Et en lo dit dia e an e loch, en Guillem de Jàffer, axí com a assesor del
dit lochtinent de procurador, féu lo dit sagrament e en la forma damunt dita,
et cètera.
Testimonis: en Guillem Scrivà, en Bernat Desclapès, en Ponç de
Ssoler,
en Maymó Çaplana, micer Pere de Vila_rassa, en Johan de
Miralles, en Bernat de Vellach, notaris, e molts altres qui adonchs
eren en la dita cort.
supra,
de fer vehinatge en la dita ciutat segons que
tenguts de fer e fan, et cètera.
e sos béns obligà en la forma damunt dita, et cètera.
e sos béns obligà en la forma damunt dita, et cètera. E a cautela donà fermança
en Domingo Barreda qui sos béns hi obligà, et cètera.
ciutat:
Que tothom de qualque condició serà vinga salvu e segur a les venemes
de València, enaxí que no seran penyorats per deute que degen per sí o
per altre, si donchs no era traïdor o malfeitor de la ciutat o del regne.
De la venema que no és del realench
Establiren e hordenaren los damunt dits justícia, jurats e els prohòmens
consellers de la ciutat que null hom qui aja vinyes fora lo terme de la ciutat o
dins lo
ab los ciutadans e vehins de la ciutat ensemps en los serviis reals
vehinals, no meta ne gós fer metre la venema d'aquelles vinyes en la ciutat ne
en los ravals, ne encara en nenguna alqueria o loch que sia del realench dins
lo terme de la dita ciutat, per nenguna manera, ne encara aquells qui la venema
d'aquelles vinyes compraran. E qui contra açò farà perdrà la venema e
pagarà per pena
Del vi vell o novell
Encara hordenaren que si alcun hom privat o estrany aportarà o portar
farà, o encara metrà, en la dita ciutat vi vell o novell, ne en los ravals d'aquella
ne en alcun loch qui sia del realench dins lo terme de la ciutat, lo qual vi
no serà del realench, que
vinent. Enaxí que si del dit dia a avant serà atrobat dins la ciutat o en alcuns
lochs damunt dits lo dit vi, que
Del preu de la calç
Encara hordenaren que per la gran innòpia e freytura que à en la dita
ciutat, ço és a saber, de calç, que de vui a avant tothom axí crestià com sarrahí
qui fan e venen de la dita calç, que no venen calç a més de
kafiz a raó de
Enaxí emperò, que
e messuren la dita calç ab lo kafiç bé e lealment, e sens nengun ffrau, en cassa o
alberch del comprador. E qui contrafarà o a més de preu la vendrà, perdrà la
calç e pagarà per pena
Encara hordenaren que si los faedors o venedors de la dita calç no volran
vendre aquella calç al damunt dit preu o ab lo kafiç ésser messurada
segons que dit és, que cascú liurement puscha aquella pendre e fer adur a son
alberch e fer messurar aquella. Enaxí que bé e covinentment pach al venedor
segons la quantitat que serà de la dita calç al dit preu. Enaxí emperò, que si
la calç serà pedregosa que
e preu damunt dit, et cètera.
Que no la conpren més la calç
Encara hordenaren que null hom qui compre calç o comprar farà, que
no gós més donar en lo kafiç o almodí de la calç sinó aytant com damunt és
hordenat. Et qui contra açò farà perdrà tota la calç e pagarà per pena
et cètera.
De les gleves de la calç, que no pugen
Encara hordenaren que nulla persona de qualque condició serà no sia
hossada de pendre ne ffer pendre alscunes gleves de calç, ço és a saber, de les
càrregues que porten a vendre per la ciutat. E qui contrafarà pagarà per pena
De les quals penes o calònies damunt dites serà lo terç del senyor rey e
lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del acussador.
del realench
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que de vui a avant tot hom o fembra de qualque condició serà que
logarà o logar farà alscunes bèsties en la dita ciutat e en son terme, ço és a
saber, per portar venema o vi de qualque vinyes o lochs a la ciutat o en los
ravals d'aquella, ne a alscuns lochs del realench, que
diguen e declaren, a aquells de qui logaran les bèsties, que aquella venema o
vi a qu'ells loguen, si és del realench o no. E si lo logador o logadriu enganarà
lo traginer dién que aquella venema o vi y és, del realench, e no u serà, que
pach per pena per cascuna vegada
traginer que aquella venema o vi a qu'ell logarà no és del realench, que en
aquest cas lo traginer qui scientalment aportarà aquella venema o vi que no
serà del realench, saben-ó per lo logador o per altre, que pach per pena
sous, et cètera.
Del ban del bestiar
Encara hordenaren que null hom no sia hossat que gós tenir dedins la
orta de València bous o vaques ne altres bèsties grosses ne cabres, bochs,
porchs o ovelles ne moltons en terres laurades de nuyt ne de dia. E aquell qui
contrafarà pagarà per pena per cascuna bèstia grossa,
bèstia menuda,
senyor de les heretats. E que
o la guarda del loch, et cètera.
Encara hordenaren que tothom qui aja bestiar gros o menut reculla
aquell dejorn en son alberch, cassa o loch, enaxí que si de nuyt serà atrobat en
camp, vinya o en carreres pagarà per cascuna bèstia grossa
bèstia menuda
truja. E restituirà lo dan al senyor de la heretat. Et aquell qui açò atrobarà
serà
Del ban dels guardians del bestiar
Encara hordenaren que null guardià de moltons o d'ovelles, de bochs
o de cabres o de porchs, o de bous o vaques, o de qualque altre bestiar no sia
hossat de portar en la orta de València axí com lances d'arts o açcones, espaes,
costalers, ballesters
Et qui contrafarà perdrà totes les armes e pagarà per pena
atrobarà e
persona, et cètera.
De les quals penes o calònies damunt dites serà lo terç del senyor rey e
lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del accussador.
del blat.
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis,
ffidelibus suis iuratis et probis hominibus civitatis Valentie, salutem et gratiam.
Receptis literis tam a vobis quam a Bernardo de Spellucis, baiulo regni
Valentie generali, noviter nobis missis et per earum tenorem intellecta karistia qua
inminente asseritis in civitate et regno Valentie, occasione bladi quod inde extraiter
pretextu quarundam concessionum per nos factarum quibusdam personis de extrahendo
blado de regne predicto, ideo karistie predicte obviare, et utilitati publice dicte
civitatis et regni et habitancium in eiusdem, providere volentes, concessiones quaslibet
quibus suis personis factis de extrahendo blado de regno predicto revocamus, ad
presens, et mandamus per literam nostram responsalem baiulo generali predicto quod
aliquod genus bladi de dicta civitate vel aliquibus locis regni predicti extrahi per aliquos
et defferri ad alia loca extrahere regnum predictum aliquatenus non permitat.
Data Barchinona, kalendas octobris, anno Domini
Ep. B.
Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, comesque
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis
ffideli suo Bernardo de Spellucis, baiulo regni Valentie generali, salutem e gratiam.
Receptis literis tam a vobis quam a iuratis et probis hominibus civitatis
Valentie, noviter nobis missis et per earum tenorem intellecta karistia inminent in
civitate et regno Valentie occasione bladi quod inde extrahiter
concessionum nostrarum quibusdam personis factarum de extrahendo blado de
habitancium in eisdem providere volentes concessiones quaslibet, quibus suis personis
factas de extrahendo blado de regno predicto revocamus, ad presens. Mandamus
vobis quatenus aliquod genus bladi de dicta civitate vel aliquibus locis regni predicti
extrahi per aliquos et defferri ad aliqua loca extra regnum predictum nullatenus
permitatis.
Data Barchinona, kalendas octobris, anno Domini
Ep. B.
Die veneris
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que de vui a avant nengun senyor de nau o de lleny, o de barcha
o de qualque altre vexell gran o poch, ne alcuna altra persona, axí estrany
com privat, no sia hosat ne gós traure o portar ne fer portar nengun blat o
blats de qualque liyatge sien de blats, ne farina; ço és a saber, de la ciutat ne
de son terme per nenguna manera manifestament ne amagada. E qui contra
açò farà perdrà lo blat o farina e pagarà
serà cremat lo vexell o vexells sens tot remey que no
Enaprés, en Guillem Scrivà, en Bertomeu Ciriol, en Jacme Bonmacip e
en Jo[han] Comte, jurats, de volentat dels consellers feeren fer cridar la dita
ordenació per Jacme Trompador, en lo dia que hom comtava
anno Domini
la ciutat, que vinga salvu e segur anant e vinent o estan sens tot embargament,
si donchs no era deutor per sí obligat o fermança per altre obligat.
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis
ffidelibus suis iuratis et probis hominibus civitatis Valentie, salutem et gratiam.
Ad noticiam vestram non sine cordis amaritudine, verum est anxio dolore defferimus
per presentem quod illustris domina Blancha, felicis memorie, regina
Aragonum, karisima consors nostra, post dolores gravissimos, quibus ratione partus
sui extitit per dies aliquos multipliciter, latessita denium ipsorum dolorum angustia
superante die martis proxima preterita in vespere pro ut Altissimo placuit viam fuit
universe carnis ingressu et ut regina catolica spiritum Deo dedit. Igitur ffidelitatem
vestram requirimus et, affectuosse, precamus quatenus circa missarum celebrationem,
elemosinarum, orationum et aliorum operum priorum sufragia que salutem
anime dicte Domine regine respiciant. Ut rei huius requirit condicio sollicitam operam
dilationem postposita efficaciter et effecivaliter impendatis.
Data Barchinona, pridie idus octobris, anno Domini
Exp. B.
Die veneris
Establiren e hordenaren los jurats e els prohòmens consellers de la
ciutat que de vui a avant nengun revenedor ne revenedriu de qualque lig o
condició serà, axí estrany com privat, no sia hossat ne gós vendre la volateria
o la caça dejús scrita a més de preus que davaill és hordenat segons que
seguex:
Primerament una perdiu [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Encara hordenaren que null hom privat ne estrany de qualque condició
o manera serà qui aja o tinga a vendre de la damunt dita volateria o caça,
que no la gós tenir amagadament en casses o en alscuns altres lochs per nenguna
manera, ans sie tengut de portar o trametre encontinent aquella chaça o
volateria a la plaça, o tenir aquella manifestament per tendes o carreres per
vendre aquella, ço és, als preus damunt hordenats
volateria. E qui contra açò farà, ne a més dels damunt dits preus o vendrà o
amagadament la tendrà, perdrà tota la dita volateria o caça e pagarà per pena
Encara hordenaren que tot hom o fembra de qualque condició serà qui
tendrà o vendrà conills vestits ab lur pell, que sie tengut de vendre aquells
cunills despullats a aquells qui d'aquells comprar volran, ço és, al damunt dit
preu. E qui contra açò farà perdrà tots los conills e pagarà per pena
cètera.
Encara hordenaren que null revenedor ne revenedriu no sia hossat ne
gós comprar ne fer comprar manifestament ne amagada, ço és a saber,
d'Alfofar, de Torrent, de la céquia de Quart, de Paterna, de Muncada,
d'Albalat, ne de la concha de la Albufera a ençà, gallines, capons, polls,
hoques, ànedes, perdius, conills, coloms ne nenguna altra caça ne volateria de
qualque natura o condició serà, ne encara hous per nenguna manera. E qui
contra açò farà perdrà tota la caça o volateria e hous, e pagarà per pena
sous, et cètera.
Encara hordenaren que null revenedor ne revenedriu de capons, de
gallines, de polls, d'oques, ne de nengunes o altres volateries de qualque condició
o manera seran, ne d'ous, no sia hossat ne entre en lo dia en què mercat
se tendrà dins lo mercat tro sia passada hora de nona. E qui contra açò ffarà
pagarà per pena
Los quals ordenaments damunt dits foren confermats e publicats,
martis,
Encara hordenaren que null hom ne nulla fembra de qualque condició
o ley serà no gós comprar ne ffer comprar carbó per revendre manifestament
ne amagada; exceptat, emperò, los tenders o tenderes que
un cabaç tan solament, enaxí que no
aquell cabaç agen venut. E qui contra açò farà perdrà tot lo carbó e pagarà per
pena
Encara hordenaren que null bastaix no gós comprar carbó a nenguna
persona manifestament o amagada, e qui u farà pagarà per pena
quantesque vegades contrafarà, e si la dita pena pagar no porà serà mès e
detengut pres en la cadena
Encara hordenaren que null hom ne nulla fembra de qualque ley o condició
serà que compre lenya per revendre o comprar ffarà, que de vui a avant no
sia hossat que
sinó una somada tant solament; enaxí, emperò, que no
fer comprar tro aquella somada aja venuda. E qui contra açò farà perdrà tota
la lenya e pagarà per pena
De les quals penes o calònies damunt dites serà lo terç del senyor rey e
lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del acussador.
vehí de la ciutat en Berenguer Suau, lo qual sí e sos béns obligà en fer vehinatge
en la dita ciutat segons que
de fer. E a cautela donà fermança en Jacme Rovira, ciutadà de la dita ciutat,
qui sí e sos béns obligà, et cètera.
En lo dia de disabte, en lo qual comtaven
féu vehí de la ciutat en Jacme d'Agramunt, fill d'en Guillem d'Agramunt,
corredor, lo qual sí e sos béns obligà en fer vehinatge en la dita ciutat segons
que
cautela donà fermança en Guillem d'Agramunt, corredor, qui la dita fermança
volenterossament féu e sos béns í hobligà, et cètera.
Que null hom de qualque condició serà, de vui a avant no sia hossat
que gós cavar ne terra trer ne levar, ço és a saber, de les parets del hort d'en
Pere Çavila entrò a la hora de la céquia, ne gitar nengunes legees ne alscunes
bèsties mortes per nenguna manera. E qui contra açò farà pagarà per pena
terç e lo comú de la ciutat lo terç, e l'altre terç serà del acussador.
februarii, anno Domini
de València, n'Arnau Çaffont, en Ramon de Poblet, en Bernat Dalmau e en
Pere de Bonescombes, jurats de la dita ciutat, de voluntat e ensemps de partida
de prohòmens consellers, hordenaren e establiren en guardià e veedor
general de la horta de la ciutat, ço és a saber, en Bernat Ricart, vehí de la dita
ciutat, lo qual deligentment dege guardar que nengun bestiar de qualsevol
manera o liyatge sia, no faça tala ne dan, de nuyt ne de dia, en les terres laurades
dins la dita horta. E si atrobarà alcun dels bestiars en les dites terres,
penyor o faça penyorar los guardians d'aquells bestiars, o los senyors d'aquells,
segons per hordinaments feits per raó dels dits bestiars e guardians d'aquells
és contengut; enaxí, emperò, que
de mentre que als damunt dits plaurà, et cètera. És cert, emperò, que
jurats e prohòmens cosellers
de les calònies al comú de la ciutat, per tal que mils o procuràs e
En lo dimarts següent, en lo qual comtaven
dit en Bernat Ricart féu sagrament sobre los sants
deligentment de son poder que
horta e que no reebria do ne servii, ne promessa, d'alcú per aquells, ans redria
bon comte e leal a
que guardarà de son poder que
dins la dita horta que no pendran dan per los dits bestiars e si u fan que u revelarà
a aquells o a aquell a qui deja, per ço que a cascú sia reservat lo dret que
pertànyer li deu segons fur e raó, et cètera.
En lo dia de divendres, en lo qual comtaven
present, en Ramon Gonçalbo, notari, presentà als damunt dits jurats e a partida
de prohòmens consellers conselltinens, en les cases de la confadria de
Sent Jacme, una letra la tenor de la qual és aytal:
"Als molt honrats, savis e discrets los jurats e
de València e dels altres lochs del regne de la dita ciutat, d'en Pere Rocí,
d'en Domingo Narbones, n'Aguiló Negre, jurats de la vila de Sent Matheu;
d'en Pere Meyans, d'en Domingo Botí, síndichs e procuradors dels lochs de
Paníscola e de Benicaçló; d'en Fferrer d'Anoyla, jurat d'Alcalà, e d'en
Casalduch, vehin del dit loch; d'en Domingo d'Olesa, justícia de les Coves;
d'en Johan de la Torre, vehí e misatger del loch d'Albocàcer; d'en Pere Livià,
jurat de la vila de Tèrig, e d'en Johan Munter, vehí del dit loch; d'en Pere
Açnar, vehí e misatger del loch d'Ares, saluts ab tota honor.
Fem-vos saber que per alscuns feits, los quals avem a tractar ab vosaltres
a bé e a profit de tot lo dit regne, vos trametem en Ramon Gonçalbo, notari
e vehí de Sent Matheu, portador de les presens, al qual vos pregam que creegats
de ço que us dirà de part nostra e que a él façats resposta
les coses que per él de part nostra vos seran recontades. E per tal com en lo
loch on la present letra fon feita no avien ab nós los sagells comuns dels dits
lochs, volguem e atorgam que la present letra fos segellada ab lo sagell del
Consell de Sent Matheu e ab lo segell d'en Johan d'Osca, alcayt d'Ares e de la
Tinença de les Coves per lo senyor rey, qui en lo dit loch present era.
Escrita e
consellers, lo damunt dit en Ramon Goçalbo, notari e misatger per los prohòmens
dels lochs en la damunt dita letra contenguts, dix de part d'aquells per
los quals és tramès que lonch de temps e ans són pasats que
damunt dits lochs e dels altres lochs del regne de València àn acostumat que
bestiars del dit regne àn pescut e pexen en lo térmens de Mosquerola, de
Llinars e en la batlia de Cantavella, e de Monroig, franchament sens erbatge,
los quals lochs són del regne d'Aragó. E que ara o poch de temps à pasat
que
Cantavella e de Monroig per lur pròpria auctoritat àn feit en los dits térmens
çerades o boalars inmoderats, enaxí que quasi tots los dits térmens s'àn occupats,
axí que
com avien acustumat de fer en los dits térmens. E encara affermava lo
dit Ramon que per ocasió del ocupament dels térmens damunt dits se són
seguides penyores, greuges e degollament de bestiars, per què finalment
requerí, lo damunt dit en Ramon, per sí e de part d'aquells per qui era tramès,
ensemps ab altres lochs del regne de València volguesen tractar e ordenar
ab ells, ensemps ab lo senyor rey, sobre lo peximent dels bestiars en los
damunt dits térmens. E encara requerí que fosen tramesses de part dels dits
jurats e prohòmens letres a alscuns lochs del regne que a éls fos vist, enaxí
que dels lochs del regne sien tramesses a la ciutat síndichs e procuradors ab
los quals tracten e hordenen ço que el dit negoci requir.
Hon finalment fon atorgat per los damunt dits jurats e prohòmens al
dit en Ramon, misatger damunt dit, que la dita ciutat ajudaria a tractar e hordenar
ensemps ab alscuns síndichs e procuradors dels lochs del regne de
València, ço és a saber, ab lo senyor rey, sobre lo damunt dit negoci e feit. E
encara manaren ésser feites les letres dejús scrites als lochs del dit regne per
la dita raó segons que
"Als honrats e amats los jurats e prohòmens de Murvedre,
d'Almenara, d'Onda, de Vila_real, de Boriana, de Castelló, d'Almaçora, de
Cuylla, de la Tinença, de Cabanes, de Vilafameç e de Morella, de nós, los
jurats e els prohòmens de la ciutat de València, salut e dilecció.
Com nós a instància e requissició dels jurats e prohòmens de Sent
Matheu, de Paníscola e de Benicaçló, d'Alcalà, de les Coves, d'Albocàcer, de
la vila de Tèrig e d'Ares, ab vós ensemps, a cominal profit e a utilitat dels
habitans en la dita ciutat e en lo regne d'aquella
ab lo senyor rey, ço és a saber, sobre lo peximent e aempriu que
dels hòmens del dit regne àn aüt e àn, e aver deuen, en los térmens de
Mosquerola, de Llinars e en la batlia de Cantavella e de Monroig, per ço a cascuns
de vós e encara a aquells per los quals a nós la requisició del present
negoci és estada feita, pregam e requerim que de cascú dels dits lochs trametats
a la dita ciutat síndichs e procuradors ab los quals puscam tractar e hordenar
ço que al dit feit o negoci pertanyerà e atrobarem ésser faedor, los quals
síndichs, procurador o procuradors sien en la dita ciutat lo segon dicmenge
de Quoresma primer vinent. Car nós, a instància e requissició a nós feita de
part dels damunt dits, semblantment ajam scrit a altres lochs del dit regne,
los quals entenem qui són necessaris e útils en lo dit feit, e que en lo damunt
dit dia agen trameses lurs síndichs o procuradors a la damunt dita ciutat per
la dita raó.
Si nengunes coses vos plaen que nós fer puscam per vós, som aparellats
los vostres justs prechs amigablement hobeir.
Item
de la ciutat que null hom de qualque condició sia no sia hossat, per ardiment
que aja, que de vui a avant gós tenir dins la orta de la ciutat nengun bestiar
gros ne menut de qualque condició sia, ço és a saber, del riu Sech prop
Cataroja axí com devalla tro en la riba de la mar e puja tro a la céquia de Quart
a ençà, ne de la céquia de Quart a avall; ne de la céquia de Moncada a ençà,
axí com devalla tro al terme de Maçamagrell qui partex terme ab Farnals e
entrò en la riba de la mar; exceptat tan solament les bèsties aregues, les quals
lurs senyors sien tenguts de tenir en lurs pròpries heretats e no en heretats
d'altre, e si u faran esmenaran la tala als senyors de les heretats e pagaran la
calònia que és ja establida. Enaxí, emperò, que tothom qui à bestiar o tinga
aquell dins la dita horta, axí com damunt és afrontat e limitat, sie tengut de
trer o fer trer aquell bestiar de la dita orta, ço és a saber, de vui en
vinents e contínuament complits. En altra manera, si pasats los dits
dies serà atrobat alcun bestiar dins la dita orta perdran tot aquell bestiar
sens tot remey que no trobaran. Del [dit] bestiar serà lo terç del senyor rey e
lo terç del comú de la ciutat, e l'altre terç serà del acusador.
Lo qual dit ordenament fo ignovat e confermat per en Berenguer de
Carchasona, en Bino Guiandoni, n'Esteve Rocha e per en Bertholomeu de
Cruhilles, jurats de la ciutat, e per los prohòmens consellers d'aquella matexa
ciutat, ço és a saber, per aquells manat públicament ésser cridat per la dita
ciutat per en Jacme Trompador, e en lo dia de dilluns que hom comtava
kalendas novembris, anno Domini
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e
de la ciutat que null hom ne nulla fembra no gós comprar ne fer comprar
manifestament ne amagada per revendre dins los murs de la ciutat, ni defora
murs, nenguna ortaliça de qualque condició sia, sinó dins los horts de la
orta. Ni nengú no gós vendre ni fer vendre ortaliça ab pes que sia mullada, ni
terrosa, ni bragosa, ni ab raïls, ni mesclar o entemenar la ortaliça malfresca o
estantiça ab la ortaliça fresca per nenguna manera. E qui contra açò farà perdrà
tota la ortaliça e pagarà per pena
Encara hordenaren que nenguna revenedora no sia hosada que gós
estar ne vendre ortaliça, ço és a saber, del cantó davant los obradors d'en
Bertran de Canelles entrò al portal de la claustra de Senta Maria, lo qual hix a
la dita plaça. E qui contra açò farà pagarà per pena
De les quals penes serà lo terç del senyor rey e lo terç del comú de la
ciutat, e lo terç del acussador.
Aquestes letres dejús scrites foren tramesses a alscunes viles del regne
de València segons que
de Murvedre, de nós, los jurats e els prohòmens de la ciutat de València, salut
e dilecció.
Com nós, per alscuns negocis comuns e molt útils e necessaris a la ciutat
e al regne de València, ajam a tractar ab vós ensems e ab los prohòmens
d'altres lochs del dit regne, pregam la vostra amiçtat que trametats de vós
prohòmens a la dita ciutat [que] vós conexerets ésser certs e profitoses als feits
a tractar, enaxí que aquells sien en la dita ciutat lo divendres aprés la festa de
Pasqua de la ressurecció de nostre Senyor primer vinent sens nenguna falla.
E aquells
altres prohòmens d'alscuns lochs del dit regne, als quals nós semblantment
avem scrit, lo qual tractament serà a gran utilitat de la dita ciutat e del dit
regne.
Si alscunes coses, et cètera.
Item
Cesplugues, batle general, e públicament ésser cridada per la ciutat per en
Jacme Trompador, públich corredor.
Ara hoiats que us fa a saber en Bernat Cesplugues, batle general en lo
regne de València per lo senyor rey, de part del dit senyor rey:
Que
en protecció sua, guarda e custòdia especial, lo monestir de Senta Elisabet
de la ciutat de València de la orde de Senta Clara e les dones d'aquell monestir
e los servidors e companya llur, e los çensatés d'aquell monestir ab tots los
béns e coses d'aquell monestir, enaxí que nengú no gós fiar ni asajar fer força,
violència ni enjúria, ni esvair lo dit monestir ni les coses d'aquell. E si alcú
contrafaie serie encorregut en mercè del dit senyor rey e serie caygut en pena
de
o alcuns no sien tan ossats que en nenguna manera no gosen ni asagen ni
pressumesquen marcar, agreujar, esvair de tenir, enbargar, penyorar lo dit
monestir ni les dones d'aquell, ni les companyes, ni
d'aquell monestir o alscuns d'aquell. Encara mane e diu, lo dit batle, que com
per lo noble n'Exemeno Péreç d'Arenós, tinentloch ladonchs per lo senyor rey
en lo regne de València, fos donat, atorg[at] e asignat a la abadessa del dit
monestir e a les sors d'aquell e alscunes altres persones, ab carta d'aquèn feita,
que aguesen e reebesen a regar llurs orts per dos dies en cascuna setmana, ço
és a saber, lo disapte e el dicmenge, ab les nits d'aquells, aquella aygua que
descorre de la céquia de Favara ves los orts llurs, axí que nengú en los dits
a avant no sien tan osats que pressumesqua ni asatg de reebre ni perturbar la
dita aygua, en los dits
forma e tenor de la dita carta. E qui contra les dites coses o alcuna d'aquelles
vendrà, serà caygut o encorregut en la pena o penes per lo dit senyor rey
sobre açò posades e ordenades en lo sobredit privilegi.
Per la qual crida, veén e conexén ésser dapnosa al comú de la ciutat, en
Ramon de Poblet, en Bernat Dalmau e en Pere de Bonescombes, jurats de la
ciutat de València, ensemps ab n'Arnau Çafont, qui era absent de la ciutat,
protestaren del dret del comú ab carta pública feita per mà d'en Nicholau
Desputg, notari, ço és a saber, a
damunt dit en Bernat Cesplugues.
Ara oiats que us fan a saber la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat:
Que a udiència d'eills és pervengut que alscuns hòmens qui àn o lloguen
ffòndechs, hostals o possaderies en la dita ciutat són hostalers públicament
e aquells en altra manera s'entrameten de ésser corredors públichs faén
mercat entre les gens, axí daveres apellats de llevant com de ponent, per la
qual cosa lo coratge d'aquells és promogut les dites coses ésser injustes e ésser
molt dapnosa cosa a la comuna utilitat, confian que d'aquella condeció o
manera dels dits ostalers pot d'aquèn néxer fraus e dons ésser donats a les
gens, axí als privats com als estranys. Per tal, volén proveir als dons e fraus
esdevenidors d'aquí a avant obviar e esquivar, fa-us hom a saber que és hordenat
que de vui a avant null hom de qualque condició sia qui aja fòndech o
ostal seu propri, o lloch aquell en la dita ciutat o en los ravals d'aquella, no
gós ussar axí com a corredor ne ésser corredor, ne pressumesqua fer mercats
o avinences axí com a corredor en nenguna manera manifestament ne amagada.
En altra manera, qui contra açò farà pagarà per pe[na] e calònia
per quantesque vegades contra açò farà, de les quals [serà] lo terç del senyor
rey e lo terç del comú de la ciutat, e l'altre terç serà del acussador.
anno Domini
València, ço és a saber, en Maymó Çaplana, en Bertomeu [Ma]toses, en Bernat
Planell e en Ramon Maschó, ciutadans de la dita ciutat, als quals foren acompanyats
los prohòmens consellers dejús scrits, ço és a saber, de paròquies, d'oficis,
ar[ts] e de mesters segons que
Primerament de la paròquia de Senta Maria: en Guillem Conpany,
Arnau Guillem Català, en Guillem Cardona, en Bernat Deçclapès, en Romeu
de Ssoler, en Pasqual Bernat.
De Sent Thomàs: en Thomàs Fabre, en Pere Mir, en Guillamó
Guostantí; en Pere Fferrer, notari; en Berenguero de Ripoll, en Bernat de
Cenauy.
De Sent Andreu: n'Arnau de Monroig, en Domingo de Sarrià, en
Bernat de Sentacília; en Jacme Martí, notari; en Bernat Alegre, en Pere Vives.
De Sent Martí: en Ramon Boxeda, en Pere Çavila,
d'Agramunt, en Guillem Rabaça, en Francesch Marrades, en Ramon de
Salelles.
De Senta Katerina: en Ramon Guillem Català, en Pere Bonmacip, en
Miquel Pujol, en Berenguer Burguera, en Jacme Desgraus, en Pere Desclapès.
De Sent Nicholau: en Guillem de Manressa, en Jacme Rovira, en
Bonanat Vicent, en Simon Conill, [en] Martí Geronès.
De Sent Bertholomeu: en Nicholau Despug, en Bernat de Vich, en
Guilllamó de Solsona, en Guillem Boser, en Bertomeu Marquès, en Bertomeu
Pocasanch.
De Sent Lorenç: en Domingo Català, en Bernat Piquer, en Jacme
Capeller; en Guillem Ros; n'Esteve Martí, notari; en Pere d'Alçamora.
De Sent Salvador: en Ramon de Fabarzà, menescal; en Ramon de
Frígola, en Berenguer Cerveró,
Ponç de Valleriana.
De Sent Esteve: en Bernat Fferrer, em Bernat de Vailldaura, en Bramon
de Vich, en Bernat Johan, en Domingo d'Estela, en Matheu de Bonescombes.
De Sent Johan: en Pere Çavila, blanquer; en Domingo d'Aïnsa, en Pere
Codó, en Bernat Gencor, en Guillem Riera; Arnau Castelló, aluder.
De Senta Creu: en Salvador de Genestar, en Nicholau Rabaça, en Jacme
Clerà, en Jacme Calbó, en Bertomeu de Narbona, en Bernat Almirall.
De notaris: en Pere d'Agramunt, en Lorenç d'Angellats, n'Aparici
Casses, en Benevé de Benvire.
De frenés: en Bertomeu de Campins, en Pere Rotlà; en Marquet de
Roures, menor de dies; en Domingo Cedrelles.
De brunatés:
Tamarit, en Johan Thomàs.
De çabaters: en Guillem de Cabanelles, en Domingo Pintor.
De drapés: en Berenguer Despalomer, en Bernat Blanch, n'Andreu
Parençós, en Pere Pelegrí.
De sartres: en Bernat Rabaça, en Simó Figueres, en Berenguer de
Barcelona, en Guillem Cesortigues.
De pellicés: en Pere Claramunt, en Pere Solà, en Fferrer Julià, en Jacme
Querol.
De pellers: en Pere Johan, en Bernat Pallarès, en Pere Lobet, en Pere
Oliver.
De carnicés: en Pere Xicho, en Bernat de Colells, en Garcia Xicot, en
Jacme Lonbart.
De corregés: en Ramon de Casselles,
Scrivà, en Guillem de Ribes.
De pescadors: en Portell, en Jacme Trulolls, en Pere de Culent.
D'òmens de mar: en Guillem Senan, en Fferrer Celrrà, en Ramon
Cathau, en Pere Beces.
De barbés: maestre Domingo, en Folquet Gençor, n'Exemeno Barber;
en Bernat, barber de la plaça de la Herba.
De ferrés: en Pedro Ferrer, en Berthomeu Çacosta, en Berenguer de
Putgví; en Miquel Menescal.
De fusters: en Berenguer de Sentapau, en Pere Martí, en Bernat Clavell.
Aquests
dels pescadors de la mar, segons privilegi que àn del senyor rey: en
Jacme Cabiscol, en Ramon Maresme.
Los qui
lur art e que esquivarien dan, e encercaran lo proon comú a feeltat del senyor
rey e a be[n] comú de la ciutat.
béns ffer vehinatge en la dita ciutat, en la manera e forma que
de la ciutat són tenguts de fer segons les facultats d'aquell, ço és a saber, que
aquell contribuirà en tots servis reals e vehinals; e a major cautela donà fermança
en Pere de Granollés, ciutadà e mercader de la dita ciutat, que ell complirà
en absència del dit Pedro o en presència les damunt dites coses. E a açò
obligà sí e sos béns aüts e avedors.
Testimonis: en Nicholau Bonmacip; Bernat Malet, quartoner.
per lo dit senyor rey sobre la letra que
pasat avien tramessa al dit senyor rey, ço és a saber, sobre la carestia que és
del blat en lo regne de València e per raó de les treites del blat que traïen del
dit regne ab cartes del dit senyor rey.
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis,
ffideli suo Fferrario de Cortilio, baiulo nostro in parte regni Valentie, salutem et
gratiam.
Noverins nos intellixisse quod in civitate et regno Valentie circa Sexona est
magnus deffectus victualium propter quod dubitater ne propter sterilitatem messium
anno presente existentem in regno eodem maxima ipsorum victualium carestia subsecatur
verum cum pro ut dicitur in parte dicti regni ultra Sexona habeatur copia
victualium,
volumus ac vobis mandamus, quatenus, si est ita pro cives Valentie et alios
ad civitatem Valentie et ad alia loca regni ipsius etiam aportari, donec in civitate et
locis predictos sufficiens copia victualium fuiter vel a nobis mandatum aliud receperitis
super eo.
Data in monasterio de Sexena,
Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, et cetera, nobili et dilecto viro Dalmacio de
Castronovo, gerenti vices procuratoris in regno Valentie, pro inclito ac karisimo
primogenito et procuratore nostro infante Iacobo, salutem et dilectionem.
Intelleximus quod in dicto regno Valentie est, ad presens, magnus victualium
deffectus et quia dubitatur ne propter sterilitatem messium existentem anno presenti
in regno ipso maxima ipsorum victualium carestia subsequetur. Ideo volentes dicti
regni indepnitatibus providere volumus et vobis dicimus, et mandamus quatenus per
omnia loca regni predicti prohibeatis et prohiberi etiam diligenter faciatis ne per aliquos
extraneos vel privatos cuiuscumque gradus aut condicionis existant alique [...]
ne victualium quantitatis enianter seu etiam congregenter ne propter hoc in locis
regni eiusdem [...]
observari firmiter faciatis donec in regno predicto sufficiens habeatur victualim copia
vel a nobis mandatum aliud receperitis super eo.
Data in monasterio de Sexena,
Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, et cetera, ffideli suo Barnardo de Spellucis,
baiulo nostro regni Valentie generali, salutem e gratiam.
Pro parte fidelium nostrorum iuratorum et proborum hominum civitatis
Valentie nobis extitit suplicatum quod cum in civitate et regno Valentie sit, ad presens,
magna victualium caristia et dubitetur ne in futurum propter sterilitatem messium
maxima subsequetur, mandaremus super hiis de conpetenti remedio provideri
qua suplicationem admissa volentes indepnitatibus dicti regni super eisdem ut convenit
providere, volumus ac vobis dicimus et mandamus, quatenus, pro parte nostra,
prohibeatis et prohiberi faciatis etiam caute et sollicite ne de regno eodem per aliquos
extraetur donec nos mandatum aliud fecerimus super eo. Et si forte aliquibus extrahendi
de regno ipso victualia a nobis concessa et licencia specialis volumus quod super
extractionem eadem super sedeantur, donec in regno iam dicto idonea victualium
habeatur sufficiencia vel a vobis super eo aliud receperitis in mandatis.
Data in monasterio de Sexena,
n'Exemeno Pèriç d'Eslava, tinentloch del honrat n'Exemeno Sànxiç de
Ribavellosa, alcayt d'Exèricha, a la qual ffon respost per los dits jurats en la
forma que
facta in boalario de les Alcubles
n'Exeméneç Sànxiç de Ribavellosa, alcayt de Xèricha e procurador general
del noble don Jayme, senyor del dit loch d'Exèricha, de nós, los jurats de la
ciutat de València, salut e dilecció.
Fem-vos saber que reebem vostra letra en la qual nos significats que
era conparegut davant vós en Johan Silvestre, vehí d'Altura, e que demostrà
a vós una carta nostra en la qual se contenia que nós avíem feit penyorar al
dit Johan un rocí a instància d'en Miquel Çacoma, carnicer e vehí nostre, ço és
a saber, per raó d'un moltó que fon pres al dit Miquel en les Alcubles per alscuns
hòmens d'en Garcia Sànxiç de Lodosa, per raó d'erbatge o pasatge. E
que vós, encontinent demanàs del feit a dona Sanxa Exemèneç, muller del dit
Garcia Sànxiç de Lodosa, com lo dit Garcia Sànxiç fos absent del dit loch
d'Exèricha, e que respòs la dita dona que entany pasà lo dit Miquel ab bestiar
seu per lo boalar o vedat que Garcia Sànxiç de Lodosa à en lo seu heretament
de les Alcubles e hòmens del dit Garcia Sànxiç prengueren un moltó al dit
Miquel. E lo dit Miquel anà ladonchs a Exèricha e conparech davant la dita
dona Sanxa Exeméneç, com lo dit Garcia Sànxiç fos a Almeria, e que la pregà
que li fes tornar lo dit moltó e la dita dona féu-lo-y tornar sots aytal condició:
que
per lo dit boalar o vedat. E que a pochs de dies lo dit Miquel pasà ab bestiar
seu per lo dit boalar o vedat pexén aquell quant que
hòmens del dit Garcia Sànxiç mataren un moltó del dit Miquel en lo dit
boalar e que les dites coses provaríets si mester eren.
A la qual vos responem que encontinent, hoïda e entessa la dita letra,
trametén per lo dit Miquel Çacoma e aquell fo davant nós, e en presència d'aquell
fem legir la dita letra e lo dit Miquel respòs e dix a nós que salva la
honor de la damunt dita dona Sanxa Exeméneç, ell no fo davant ella
lo damunt dit loch d'Exèricha per demanar-ly alcun moltó ne li féu la promessió
que vós deïts que us dix la dita dona e en la dita letra és contenguda,
com a aquell nengun moltó no sia estat pres per hòmens del dit Garcia Sànxiç
de Lodosa, salvu aquell moltó que li mataren en les Alcubles, lo qual demane.
E dix encara que
prop aquell, com per altre loch no pusqués pasar bonament jasia ço que diu
que
bestiar, e que açò és aparellat de privar. E com a nós sia cert per la dita letra
vostra que
Garcia Sànxiç; e no sia cert a nós que per justa raó sie estat feit e que
salva la vostra honor, à obs millorament de demostrar pus justa raó; nós,
emperò, volens esguardar a la noblea e amiçtat del noble don Jayme, senyor
d'Exèricha, vos fem saber que si vós, o hom per vós, per dijous o per dicmenge
a aquell següent, e primer vinent, avets demostrades alscunes justes
raons, per les quals nós absolvam la fermança dada en poder nostre per lo dit
Johan Silvestre per la dita raó, som aparellats de fer ço que atrobarem justament
e bona ésser faedor. En altra manera, vos fem saber que pasat lo dit dia
auríem a enantar contra la dita fermança, com de raó no puscam defallir d'ajudar
als vehins nostres en lur dret.
corona
És cert que en Bernat Cesplugues, axí com a batle general del regne de
València per lo senyor rey, près sagrament d'en Maymó Çaplana, d'en
Bertomeu Mathoses, d'en Bernat Planell e d'en Ramon Maschó, axí com a
jurats qui eren elets de la ciutat de València, interrogà per lo dit sagrament a
cascun d'aquells si avien corona com afermàs que manament n'avia e hordenat
era per lo dit senyor rey, e en Ramon Maschó respòs e dix que ell avia
presa e aüda corona mas que bé à
E sobre açò lo dit batle no ach per reebut lo sagrament del dit en Ramon
ne ach aquell en jurat, ans dix que
fon demostrat al dit batle que al dit en Ramon no valia la corona, ço és,
com aquell sia estat conseller de la ciutat alscunes de vegades e aja donat consell
en feits criminals, e lo dit batle respòs que si
davant ell les dites coses que
enaxí que és cert que en lo dia que hom comtava
batle e d'en Bino Guiandoni, d'en Johan de Miralles, notari, e d'en Domingo
de Claramunt, notari, e de molts altres qui eren en la eglésia de nostra dona
Senta Maria, que ell que era estat conseller de la ciutat alscunes de vegades e
que avia donat consell en feits criminals, e a açò feeren testimoni a aquell en
Johan de Miralles e en Berthomeu Benajam, e alscuns altres. E enaxí, enteses
lo
Maschó e ach aquell en jurat de la ciutat ensemps ab los altres companyons
d'aquell damunt contenguts.
en lo Consell les ordenacions e capítols dejús scrits
Ordinacions fetes per causa dels texidors de draps, de li e altres filaces
primes
Com dels jurats e prohòmens consellers de la ciutat de València se pertanga
de procurar e encercar la utilitat públicha e comuna, e encara de ordenar
los officis artesans e mesters de la dita ciutat, en manera que
en la dita ciutat viuen en justícia e veritat, les quals justícia e veritat són
il·lumenament de les coses espirituals e temporals sens les quals null hom no
pot venir a salvació de vida eternal; e com sia molt necesària cosa a aquells,
als quals gubernació o regiment és comanat, per príncep o per comú de la ciutat
o de lloch, vetlar e estudiar en les coses que són útils e profitoses a aquell
comú o universitat e aportans aquelles a perfectió a la comuna utilitat, e que
per necligència d'aquells, les gents d'aquell comú o universitat no sien dapnificades
en alcuna cosa, a la qual aquells pusquen donar remey covinent,
com lo dan d'aquelles sien tenguts de obviar e esquivar; per tal cobeejans fer
alcun fruit de bones obres o bon estament, utilitat e tranquil·litat dels habitants
de la ciutat de València e del regne d'aquella, consideran que enfre los
altres officis, arts e mesters de la dita ciutat se
als habitants en la dita ciutat, ço és a saber, per l'ofici, lo qual novellament
és començat en la dita ciutat per alscunes persones que obren e fan draps
prims contrafeits a la manera de draps de França, al qual offici axí fructuós e
bo a tot lo cominal de la ciutat ja dita alcunes malvades e desordenades persones,
no temén Déus ne avén caritat a lur proxme per la
usen o àn usat desordenament en lo dit offici, ço és a saber, axí en texir
los draps prims com en adobar aquells, com encara en tínyer aquells e faens
alscunes desordenades mescles en los dits draps, per la qual cosa donaven
dan a les persones que feÿen fer los dits draps, e majorment era a gran dan e
perjudici de les gens qui aquells compraven, vestien e consumaven; e segons
sen natural a malaties novelles deja hom cercar e donar novelles medecines,
cobeejan que
regne per la gran utilitat comuna e general que d'aquell neix e devalla, temén
que per desordenades persones lo dit offici no pusca ésser pijorat ni mirvat e
sia leguda cosa a aquelles coriger e castigar ab legudes penes a aquelles, posar
e donar per tal que sia a teror e corectió d'aquelles e sia a exemple e doctrina
dels altres, per ço que fraus d'aquí a avant en lo dit offici sien obviats e esquivats,
e cascú us en lo dit offici bé e lealment, per tal en Maymó Çaplana, en
Betholomeu Mathoses, en Bernat Planell e en Ramon Maschó, jurats de la
damunt dita ciutat, volén procurar ordenar alcun fruit e aquell adur a perfectió,
lo qual fruit sia a tranqtuil·litat, utilitat e a bon estament de la ciutat de
València e del regne d'aquella, e a requisició a aquells feita, ço és a saber, per
en Pere Nicholau, en Guillem Olreu, en Domingo Pasqual, en Bernat Cavaller,
en Pere d'Algerre, Arnau Pedrós, en Bernat Fferrer e per en Garcia de Tamarit,
texidors de la obra prima, ço és a saber, per sí e per tots los texidors de la dita
ciutat que tixen de la dita obra, per Ramon de Millà, en Bernat Pere de
Cavarach, en
Maruill, parayres, per sí e per tots los parayres de la dita ciutat, e encara per
n'Esteve de Vaills, per n'Arnau Desgau, tintorés, per sí e per tots los tintorés
de la dita ciutat, que sobre
cascuns dels damunt dits texidors, parayres e tintorés usen cascuns en son
offici bé e lealment; e los dits jurats, volén provehir justament e bona sobre
dit offici en manera que sia a utilitat dels habitants en la dita ciutat e del dit
offici, demanaren de consell a prohòmens dignes de fe, qui àn art e asperència
en lo dit offici e són certs en qual manera los draps se pertanyen de fer
e
com encara de tintes; e sia leguda cosa que de les bones costums de les
terres antigues deja hom pendre exemple e matèria de semblants coses a semblants;
vists per los dits jurats e prohòmens los ordenaments de les terres antigues,
en les quals àn acustumat de fer draps e encara
usen de fer los dits draps, e
Bertholomeu Mathoses, en Bernat Planell e en Ramon Maschó, jurats desús
dits, aüt consell e deliberació en los ordenaments que pertanyen al dit offici,
feeren preconizar Consell per Jacme Trompador, públich corredor, e encara
per lo satg dels dits jurats demanats los consellers, axí de paròquies com de
offici, arts e de mesters, que venguesen a Consell a les cases de la [co]nfadria
del benavuirat Sent Jacme on és acustumat de tenir Consell, en les quals cases
foren ajustats la major partida dels dits consellers. E los dits jurats, de volentat
e assentiment dels dits consellers, establiren e hordenaren los
dejús scrits, enaxí que
o mester bé e lealment e segons la forma dels dits capítols, e semblantment
los parayres e tintorés segons la forma dels capítols dejús scrits, als quals capítols
e hordenaments dejús contenguts consentiren e voluntàriament atorgaren
los dits texidors de la obra prima de la ciutat e los parayres e tintorés de la dita
ciutat, aquells ésser presents o la major partida d'aquells en lo dit Consell e
loch. E com per oblidança d'òmens, los quals leugerament segons frèvol natura
pot hom errar e no aver memòria de les coses, per ço manaren los dits jurats
e prohòmens consellers que
memòria de scriptura, a la qual cascú leugerament pot recórrer. Los quals
capítols e hordenaments feits en lo dit Consell, axí en l'ofici dels tixidors de la
obra prima, com dels parayres, com encara dels tintorés, són en la forma que
seguex.
Aquests capítols e hordenaments dejús scrits són feits e ordenats sobre
lo offici o mester dels texidors que tixen de la obra prima, ço és a saber, dels
draps prims contrafeits de draps de França, segons que
Primerament establiren e ordenaren que
lo qual pinte aja compliment de
lo dit pinte serà feit
derrer del drap, ço és, a través de simolsa a simolsa, lo qual
listó sia feit ans que
listó o senyal pusca hom conèxer que aquell drap és feit en lo dit
pinte.
és a saber, de cabastell a cabastell, en lo qual pinte aja compliment
de
per senyal un listó negre el cap dererr
a través. Lo qual dit listó o senyal sia feit ans que
senyal, per lo qual dit senyal puscha hom conèxer que aquell
drap és feit en lo dit pinte.
de cabastell a cabastell, en lo qual pinte aja compliment de
fils. E el drap qui en lo dit pinte serà feit aja per senyal un listó
negre el cap derrer del drap tro al terç, lo qual senyal sia feit ans
que
que aquell drap és feit en lo dit pinte.
cabastell a cabastell, enaxí emperò que sia feit en comte de
ligadures, e qui
fer, mas no de menys ligadures avén la dita amplària. E si alcun
drap blanch serà feit en lo dit pinte aja per senyal un
negre el cap derer del drap tro al mig a través, lo qual senyal sia
feit ans que
conèxer que
cabstell, e si menarà més d'una pua buyda de cascuna part, que
pach de calònia lo dit texidor per cascuna pua buyda
pinte de menor comte de
pach de calònia per cascuna vegada
exceptat emperò estamenyes, sargues e draps de religioses, les
quals estamenyes, sargues e draps de religioses sien feits de leal
lana e de leal estam.
de
vegada
enaxí, emperò, que sie feita de leal lana. E qui contra açò farà
pagarà lo senyor del drap, de calònia,
drap.
aduytar la filaça e ben mesclar de qualque natura e condició serà
la filaça e el drap, e que
fils torts en doble per binyons e
contra açò farà perdrà les tixedures; e, encara,
texidor deja esmenar lo menysfalliment del drap al senyor d'aquell,
per raó de les malfeitures e don del dit drap, a coneguda
dels veedors dels texidors.
serà, que
pes ab lo qual lo reebé bé e lealment, e si alcuna cosa fallirà del
pes del dit drap, que
que fallirà al senyor del dit drap. E que
rajar e guardar lo drap si y à malfeytures e, si atrobarà que en
aquell drap aja malfeitures, que
emperò si lo senyor del drap no conexerà les malfeitures
que seran en lo drap, que
lo parayre trobarà e veurà que malfeitures aurà en lo drap, que
mostre als dits veedors, e el texidor esmén la
menysfalliment de aquell drap al senyor d'aquell, a coneguda
dels dits veedors.
reepèl, pèl de boch, estopa, fil de lli ne de cànem. E si alcuna
de les dites coses seran meses en alcun drap, exceptat mija
lana en la qual pot ésser mès fil de cànem, que
drap pach de [calò]nia
null parayre si donchs seu propri no serà o que tenga aquell en
comanda d'alcun hom estrany; ne encara, null texidor no gós
reebre ne fer reebre alcun do, servii o salari de nenguns draps
que sien venuts en son poder. E qui contra açò farà pach de
c[alò]nia per cascuna vegada
borra, reepèl, pèl de cabrit, peçols, borrrellons ne gratusa de
pelicer ab nenguna lana; ne encara, null battedor no gós les dites
coses ne alcuna d'aquelles mesclar e
ne batre aquella. E qui contra açò farà, lo senyor de la lana qui
aytals mescles o encamaramens farà fer, pach de calònia
sous e sie cremada la lana; e el battedor qui aytal mescles o encamaramens
farà, consintrà ne batrà, pach semblantment de calònia
calònia que sia privat per la cort de son mester per un an.
alnes, e aquell qui
mester, ço és a saber, que faça alcuna cosa menys a alcuna persona
que li aurà comanat a tíxer alcun drap, e aquell texidor serà
amonestat per los veedors dels dits texidors, que reta e torn
aquella cosa que menys aurà feita, o just preu per aquella a son
senyor, e amonestarà aquell, que de semblant cosa deja sí meteix
corriger e castigar, que d'aquí a avant no u faça. E si aquell
menysprearà la dita amonestació o corecció a aquell feita per los
dits veedors, e aquell volrà perseverar en aquella error e malfaén,
donan dan a les gents que a aquell comanen alcun drap a
tíxer, que ladonchs los dits veedors certifiquen a la cort del estament
d'aquell desordenat texidor.
jurats e dels prohòmens consellers, e dels prohòmens del dit
mester, veden e façen manament a aquell que no gós obrar ne
obre del dit mester en la dita ciutat, per tal com aytal com aquell
o semblant d'aquell deu ésser departit e separat dels bons, e per
tal que les gents qui serien ignorants de la desordenada manera
o condició d'aquell no sien decebudes ne dapnificades.
Que dejen anar
e cercar, e regonèxer, tots los obradors de la ciutat o qualque
lochs on draps tisquen, ço és a saber, per veer e regonèxer los
pintes e les estelles, e els draps, si seran feits en lur comte e per
regonèxer encara los draps si
e leal, per tal que alcú no presumesca de fer alcuna cosa desordenada
en los dits draps, enaxí que
de cercar los dits obradors e lochs, e les coses damunt dites,
dies en la setmana. E que null hom no gós vedar, contrastar ne
embargar als dits veedors d'entrar e cercar les damunt dites
coses en los dits obradors o lochs. E qui contra açò farà pach de
calònia per cascuna vegada
liure a liura de
aquella que reebrà a filar la dita lana o estam, e que les filaneres
degen filar la dita lana o estam
senyor bé e lealment, ço és a saber, a aquell pes metex, ab lo qual
la aurà reebuda. E que les dites filaneres no gosen pendre ne reebre
los diners tro que la lana o estam agen filat e agen aquella tornada
a son senyor; ne encara, no gosen pendre nenguna filaça o
filar tro primerament agen filada aquella que primer avien reebuda
e aquella agen tornada a son senyor. E qui contra açò farà
pach lo senyor de la filaça
vegada
serà persona sospitosa que abcegàs o desàs aquella filaça,
e aquella no volrà tornar la dita filaça a son senyor o no ó porà,
que ladonchs lo senyor de la filaça puscha aquella pendre o fer
pendre a saig o sens saig, o cort, e aquella amenar o fer menar
a la cort e metre en la cadena. E serà axí pres a aquella com si la
agués enblada la dita filaça.
Als quals capítols e hordenaments damunt contenguts pusca ésser feit
corectió e millorament o a alcun d'aquells d'aquí a avant, ço és a saber, a
coneguda dels jurats e prohòmens consellers de la ciutat e dels prohòmens del
dit mester.
De les quals qualònies damunt dites serà lo terç del comú de la ciutat
e lo terç serà del offici de la almudaçafia, e lo terç serà dels veedors dels dits
texidors, si aquells emperò seran acussadors. E si alcun altre serà accusador
que
meitat sia dels veedors, per tal com aquells agen a aver lagui e don en cercar
e veer les damunt dites coses. Enaxí, emperò, que tots los juhiïs sien donats
sobre los damunt dits capítols e coses per lo mudaçaff de la ciutat e per aquell
menats a exsecutió, no contrastant alcun capítol que diga que sia a coneguda
dels veedors com aquells no agen juredicció de jutjar, mas solament de veer
les dites coses e contrasts e donar consell al dit mudaçaff sobre aquelles.
Aquests capítols dejús scrits són feits e ordenats sobre l'offici dels
parayres segons que
Ordinacions dels parayres
Primerament establiren e ordenaren que nengun parayre no gós reebre
nengun drap per mà d'alcun texidor ne de son misatge, sinó
per mà d'aquell de qui serà lo drap o de misatge d'aquell; si
donchs, emperò, lo drap no era del texidor seu propri o que
tengués en comanda d'alcun hom estrany. E qui contra açò farà
pach de calònia
aquells draps e en aquells draps aurà alcunes malfeitures
per culpa del texidor, que
nengun drap al molí tro primerament l'aja mostrat al senyor del
dit drap e als veedors dels tixedors, per ço que
punit per raó de les malfeitures del dit drap. E qui contra açò
farà que p[ach] de calònia
tots los draps grans o pochs de qualque natura o condició
seran, ço és a saber, que
de dret e del envés. E si en lo drap aurà alcun defalliment
per culpa del parayre, que
drap si bonament aquell drap pot ésser adobat, e si adobar no
porà o no ó volrà, que
d'aquell drap al senyor d'aquell e a aquell esmenar e donart
segons lo dan d'aquell és, guardada la valor e la natura del dit
drap a coneguda dels veedors dels parayres.
de qualque condició sia, en què aja borra, borrellons, peçols, ne
rèpel ne nengun altre encamarament. E qui contra açò farà pach
de calònia lo dit parayre
sous, e que
si alcun parayre de bona fama e de bona condició jurarà que ell
no conech que en aquell drap agués dels dits encamaraments,
que
quasi en aquell drap no degués aver de les dites coses, que en
aquest cas sie reebut lo dit sagrament d'aquell a coneguda dels
veedors dels parayres. Emperò no contrastant lo dit sagrament
sie cremat lo dit drap segons que damunt és dit [e] que
del dit drap pach la damunt dita pena.
en pinte de
draps de religioses.
del drap feit en comte de ligadures, segons que en los capítols
damunt dits és contengut, que
e lo tixedor, qui axí fraudulentament o necligentment aurà
senyalat lo dit drap, pach de calònia
sia entès dels draps que seran feits en pinte de
e de
pena, que la cort deja privar a aquell del seu mester o offici per
un an.
és a saber, de peçol a peçol. E si
menys de les dites
ne fallirà, ço és a saber, segons lo preu que aquell drap serà
venut.
sens volentat d'aquell de qui serà lo drap, si donchs no serà
seu propri o que
encara que
li liure a tínyer, e encara que
del drap si és tacat lo drap. E qui contra açò farà pach de calònia
volentat del tintorer ne liurar lo drap a aquell de qui serà, en lo
qual drap lo tintorer aurà dret per raó del tínyer sens volentat
del tintorer. E qui co[ntra] [a]ç[ò] f[arà] que [sie] tengut de pagar
encontinent al tintorer tot lo dret que à en aquell drap per raó
del tínyer,
molí, ço és a saber, per mal amolinar o per mal asaginar, o per
trauchs que aurà en lo drap o alscuns altres defalliments per
culpa del pilater o del senyor del molí, que
o el pilater sien tenguts d'esmenar e esmenen lo dan e el menysfalliment
del drap al senyor d'aquell a coneguda dels veedors
dels parayres.
lo senyor d'aquell al parayre
volrà donar, e no menys. E si
de sagí al pilater e d'aquell se retendrà o
quantitat, que
dites
drap, o més si més li
pach de calònia
ans que
seran senyats seran trameses a molí, que
aquell o aquells ne liurar a null hom, exceptat als veedors dels
parayres; e aquells instruïts e certificats de qui seran aquells
draps, liurar-lo
que alcun drap que no sia senyat trametrà a molí, que pach
de calònia, per cascun drap,
aquell, que pach de calònia
setmana per los obradors dels parayres, ço és a saber, per regonèxer
e veer si atrobaran alcú drap o draps en qui aja alscuns
defalliments per culpa del parayre o de molí, o de tintés, enaxí
que
draps si à alcun defalliment en aquells qui auran aportats de
molí; e encara, que nengun parayre no gós vedar, embargar ne
contrastar als dits veedors que no entren en los dits obradors per
veer e regonèxer segons que dit és. E qui contra les dites coses farà,
pach de calònia
Als quals capítols e ordenaments damunt contenguts puscha hom d'aquí
a avant adobar e millorar o en alcuns d'aquells, ço és a saber, a coneguda
dels jurats e dels prohòmens consellers de la ciutat e dels prohòmens del dit
offici.
De les quals qalònies damunt dites serà lo terç del comú de la ciutat e
lo terç del offici de la almudaçaffia, e lo terç dels veedors del dit offici, si
aquells, emperò, seran accussadors. E si alcun altre accussarà que
axí partit: que la meytat sia del acussador e l'altra meytat dels veedors desús
dits, per tal com aquells agen a sofrir carga e dan en veer e regonèxer les
damunt dites coses; enaxí, emperò, que tots los juhiïs sien donats per lo
mudaçaff de la ciutat e les [ex]secucions sien per aquell feites, no contrastant
alcun capítol que diga que sie a c[one]guda dels veedors del dit offici, com
aquells no agen alcuna juredicció de jutja[r] salvu en veer les dites coses e
sobre aquelles donar consell al dit mudaçaff com aquell ó deu jutjar e punir.
Aquests capítols e ordenaments dejús scrits són feits e ordenats sobre
l'offici dels tintorés segons que
Primerament establiren e ordenaren que tots los tintorés degen
tínyer bé e lealment tots los draps o filaces de qualque natura
seran, ço és a saber, de les colors o tintes que
draps o filaces ó volran. E si en los dits draps o ffilaces aurà
alcun defalliment per culpa del tintorer, que
aquell defalliment si bonamenr se porà adobar; emperò, si
dit tintorer no u porà adobar o no ó volrà adobar, que sia tengut
de pagar e esmenar aquell menysfalliment del drap o filaça a lur
senyor, ço és a saber, a coneguda dels veedors dels tintorés.
sia tengut per aquelles; si donchs, emperò, no aparrà o serà vist
e conegut per los dits veedors que aquelles taques blanques són
en aquell drap per culpa del tintorer, e que
e deja pagar e esmenar lo defalliment del dit drap al senyor
d'aquell , a coneguda dels dits veedors.
vermell. E qui contra açò farà que pach de calònia
que sie tengut d'esmenar lo dan e els menysfalliment
drap a son senyor, ço és a saber, a coneguda dels dits
veedors.
gala, de les quals coses se fan tintes negres, ne aquelles no sien
mesclades ne posades sobre blau, ne blau sobre negre; exceptat,
emperò, sargues e draps de religioses. E qui contra açò farà que
pach de calònia
filaça seran feites e posades les dites coses o tintes, que pach
semblantment de calònia
seu propri del tintorer, que pach de calònia
no sia tengut, si donchs emperò no apar o és vist e conegut que
és per culpa del tintorer, enaxí lo tintorer sia tengut d'adobar les
dites ores si bonament se poran adobar e si adobar no
que
senyor d'aquell, ço és a saber, a coneguda dels dits veedors.
pastell ab indi, ne orxella no sia mesclada en la tina del pastell
ne del indi. E qui contra açò farà que pach de calònia
e encara que sia tengut del dan e del menysfalliment del drap al
senyor d'aquell, ço és a saber, a coneguda dels dits veedors.
Als quals capítols e ordenaments puscha hom d'aquí a avant millorar
o en alcun d'aquells, ço és a saber, a coneguda dels jurats e prohòmens consellers
de la ciutat e dels prohòmens del dit offici.
de la ciutat e lo terç del offici de la mudaçaffia, e lo terç dels veedors del dit
offici, si aquells emperò seran acussadors. E si alcun altre serà acusador, que
dit terç sia axí partit: que la meytat sia del acussador e l'altra meytat sia dels
dits veedors, per tal com aquells agen a sofrir carga e dan en veer e regonèxer
les damunt dites coses; enaxí, emperò, que
de la ciutat e les exsecucions sien per aquell feites, no contrastant alcun
capítol que diga que sia a coneguda dels dits veedors, com aquells no agen
juredicció alcuna de jutjar, salvu de consellar al dit mudaçaff sobre les dites
coses o contrasts.
Encara establiren e hordenaren que com s'esdevendrà que alcun texidor,
parayre o tintorer aja delinquit o errat en alcun drap o draps, axí en tíxer
com en adobar, com encara en tínyer o en alscunes altres coses contra los capítols
e hordenaments damunt dits, e sobre aquell drap o draps se covendrà
que
ab consell dels prohòmens veedors dels damunt dits officis o mesters, o ab
alscuns d'aquells, o ab tots si necessari serà, enaxí emperò que
no donen per sí metexs consell al dit mudaçaff sobre lo dit delinquiment o
errada del dit drap o draps, mas lo dit mudaçaff e els dits veedors appellen
alscuns prohòmens dignes de fe dels dits mesters o d'alcun d'aquells, los
quals sien acompanyats als dits veedors en veer e regonèxer la errada o
menysfalliment d'aquells draps, e sobre aquells donen consell al dit mudaçaff,
ço és, sobre los dits draps e encara sobre alscunes altres coses dels dits
mesters. E lo mudaçaff, hoït e entès lo consell dels dits veedors e prohòmens
dels dits mesters, encontinent dó sentència sobre aquell drap o draps, o altres
coses, segons fur e los hordenaments damunt dits,
men a exsecutió segons que serà faedor; emperò, nenguns dels damunt
dits veedors dels damunt dits officis o mesters, ne alscuns d'aquells, no gosen
fer alcuna avinença o compusició ab nengun texidor, parayre ne ab tintorer
qui agen delinquit o errat en alcun drap contra los damunt dits hordenaments,
ço és a saber, sens volntat
gosen retenir alcuna cosa que aguesen reebuda d'alcun hom qui agués errat
en alcuna cosa dels damunt dits officis o mesters. E qui contra açò farà, que
mudaçaff encontinent deja privar aquells de ésser veedors e paguen lo dable
de les coses en què auran delinquit.
E com enaprés, feits e hordenats los capítols sobre los damunt dits officis
e mesters segons que damunt és contegut
és a saber, enfre los tixedors qui dien aquells tíxer de la obra prima e los tixedors
de la obra grosa, enaxí que
texidors de la obra grosa eren veedors de la obra prima e de la grosa, la qual
cosa no era justa, ans deÿen que veedors devia aver de la obra prima que veesen
en la obra prima e veedors en la obra grosa que veesen sobre la grosa, com
gran diferència avia en conèxer de la una obra a l'altra; e
grosa affermaven que lonch de temps avia que ells avien acustumat de metre
veedors axí que veÿen sobre la obra prima e sobre la obra grosa; hon finalment,
enteses les rahons de cascuna de les parts, los damunt dits jurats hordenaren
que
e los texidors de la obra grosa sien veedors sobre la obra grosa, enaxí que en
Pere Micholau e en Estopanyà, qui eren veedors sobre les dites obres, sien
veedors de la obra grosa tro a sent Miquel. E meteren en veedors entrò a la
dita festa per la obra prima en Guillamó Olreu e en Ramon de Reus. Enaprés
de la dita festa a avant sien posats veedors, axí com dit és, en cascuna ob[ra]
prohòmens de Mohoya.
Als honrats e amats lo judeç e los alcaldes, e los hòmens
Moyha, de nós, los jurats e els prohòmens de la ciutat de València, salut e
dilecció.
Fem-vos saber que a requisició d'en Pere Arbocet, procurador dels fills
e hereus d'en Johan de Montfalchó, qui en altra manera era appellat en Johan
de Barbastre, ciutadà de València, ça enrere deffunt, la justícia de la dita ciutat
ab consell nostre féu emparar en la rambla de la dita ciutat una quantitat
de fusta d'en Miquel Fernàndeç, cavaller convehí vostre, la qual empara fon
feita per rahó de fadiga de dret que
en lo judeç e en los alcaldes ladonchs del dit loch de Moyha, qui no avien
curat ne volgut fer compliment de dret a
del dit en Johan de Montfalchó. E lo dit procurador fo ladonchs en Moyha
davant los dits judeç e alcaldes e demanà deutes qui eren deguts al dit en
Johan e ara són deguts als fills e hereus d'aquell, ço és a saber, per alscuns
hòmens del dit loch de Moya; e com per la dita fadiga pusqués hom enantar
en la dita quantitat de fusta, nós, per honor del noble en Johan Núniç, senyor
vostre, e per amor de vós, sobresehim o fem sobresehir e absolvre la dita
empara com lo dit Miquel Ffernàndeç fos ve[n]gut e amenada la dita fusta en
fe, e aquell ésser ignorant de la dita fadiga; e aquell Miquel Fernàndeç promès
a nós que si [el] procurador dels dits hereus anava al dit loch de Moyha, que
ell endreçaria ab vós que aquell trobaria e aurà compliment de dret, per la
qual cosa nós endreçam que la dita empara fo absolta a aquell, per què pregam
e requerim la ma[jor] discreció e amiçtat que vós breument, sens tota
malícia, destrengats als vehins del dit loch e del terme d'aquell a pagar al dit
procurador en ço que atrobarets que aquells sien tenguts e obligats al dit en
Johan, defunt, e ara als
Arboçet, procurador, compliment de justícia, significans a vós nós ésser aparellats
de fer per vós semblants coses e majors.
En altra manera vos fem saber que atrobada fadiga de dret en vós, nós
no defallirem al dit procurador ne als dits hereus ajudar en lur dret. E pregam
la vostra bonea que en tal manera vos ajats en lo dit feyt que no aja hom
agreujat als vehins vostres. Encara pregam a vós que ajam resposta vostra per
lo portador de les presents.
Die veneris
València, lo qual jurà l'estatge de la dita ciutat e ésser d'aquí vehí e tenir son
domicili e son cap major, e obligà sí e sos béns, mobles e no mobles, aüts e avedors,
en pagar e contribuir en tots serviis reals e vehinals axí com a vehí de la
dita ciutat, segons les facultats d'aquell, axí com los altres vehins de la dita
ciutat són tenguts e obligats de fer jurament, et cètera.
De vendre raÿms
És cert que en lo dit dia fo establit e hordenat ço que
Establiren e hordenaren la justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat que null hom ne nulla fembra de qualque condició serà, estrany
o privat, no gós vendre ne fer vendre raïms de vinyes dins la ciutat ne de fora
en nenguna manera, manifestament
perdrà tots los raïms e pagarà per pena o calònia
Encara establiren e hordenaren que tots aquells o aquelles que àn
alqueries dins la orta de la ciutat de València, en les quals tenen cha o chans,
que sien tenguts de lligar al coill d'aquells un bastó ab ganxo de covinent
larguea per tal que aquells cans no pusquen fer mal ne dan en les vinyes de
la dita orta. E qui contra açò farà pagarà per pena o calònia
Abelles
Encara establiren e hordenaren que null crestià ne sarrahí no gós metre
ne acullir, ne tenir, abelles dins la orta de la dita ciutat per nenguna manera.
E qui contra açò farà perdrà les abelles e pagarà per pena o calònia
et cètera.
De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç del
comú de la ciutat, e lo terç serà del acusador.
Aquesta letra següent fon tramessa per los damunt dits jurats al sant
pare apòstoli qui devia tenir concili general, la qual portà en Ramon Despont,
per divina
pare.
universitat de la ciutat de València, bessament dels vostres sants peus ab tota
reverència e honor.
A la vostra santitat, pare sant, sie notificat per les presens, a audiència
nostra e dels habitants del regne de València ésser pervengut que vós, pare
sant, a honor del nostre Senyor Jesucrist e a exalçament de la fe cristiana, e a
baxament de paganisme, entenets celebrar concili a breu de temps ab prelats
de Senta Església sobre lo pasatge de la Terra Santa de Jerusalem, de la qual
cosa som molt alegres a honor del nostre Senyor Jesucrist, al qual clamam
mercè que li plàcie trametre la sua gràcia sobre vós, pare sant, e sobre tots
los altres prelats qui presens hi seran, que
vingue a bon acabament.
Nós, pare sant, entenem que en lo dit pasatge, quant al nostre Senyor
Déus vendrà en plaer que
terres del senyor nostre, molt alt rey d'Aragó, e del molt alt rey de Castella, e
de les parts d'Espanya, axí cavallers com ciutadans e hòmens de viles e molts
hòmens de mar, e altres hòmens d'armes, per rahó de guaanyar les indulgències
de vós, pare sant, e molts per guaanyar lo sou; enaxí que creem per ferm
que moltes gents de la Espanya hiran en lo dit viatge, e per aquesta rahó
l'Espanya tota pendrà gran mirvament en los hòmens d'armes. E nós, considerans
que per la gran infinitat o moltitut de sarrahins que són en diverses
parts d'Espanya e especialment en lo regne de Granada, en ciutats, en viles e
en molts castells que tenen a gran desplaer de Déu e a gran desonor de cristianisme,
e per lo mirvament dels hòmens d'armes qui hiran de la Espanya en
lo dit viatge de la Terra Santa se porie seguir molt gran dan e perill a les parts
d'Espanya, majorment car los sarrahins de la Barberia, qui són gran infinitat,
són tan vehins a les parts del regne de Granada que
poden pasar contra los crestians d'Espanya, enaxí que cascun dia poden fer
un viatge
gran saviea provehir als feits qui
qui seguir-se porien, emper amor d'açò, nós, humilment bessan los vostres
sants peus, suplicam a la vostra santa paternitat que a honor del nostre
Senyor Jesucrist e a exalçament de la fe cristiana, e per guardar que les terres
que ja són aplicades a laor del nom de Jesucrist en Espanya no
devýets e us plàcie provehir e purgar les parts de Granada e les altres
que tenen sarrahins, en tal manera que les gents d'Espanya pus volenterosament
reeben la creu e vagen en la Terra Santa, e ab cor pus segur, e aquells qui
romandran romanguen pus segurs en Espanya; enaxí que la Espanya ne alcuna
partida d'aquella no
Pare sant, totes les gents d'Espanya veem e conexem, enaytant com lo
vostre enteniment hi pot bastar, que si vós, sant pare, hi volets provehir, dins
lo temps que
l'Espanya e purgar dels henemichs de la fe catòlicha; e que la Espanya se porà
aplicar al servii del nom del nostre Senyor Jesucrist, del qual vós, pare sant,
sots vicari e tenits loch en terres. En altra manera, pare sant, si vós no donàvets
consell e ajuda que
terra conquesta a crestians, no serie segura cosa a les gents dels regnes de
València e de Múrcia seguir-vos o anar en lo viatge del pasatge d'oltramar, car
perill serie gran de perdre los dits regnes a crestianisme e de ésser cobrats per
los infels sarrahins, dels quals avem vist moltes vegades de feit, estan encara
totes les gents en los dits regnes, que àn feit son esforç e son poder de recobrar
los dits
moltes vegades en nostre temps, que són entrats ab mà fort e armada ab moltes
gents, a peu e a cavaill, e prengueren molts castells e fortalees, e ocieren e
cativaren moltes gents, les quals fortalees e castells agueren e aguen
nostres predecesors e nós per gran temps, e lonch a treballar e moltes despesses
a fer, e moltes gents a perdre ans que
Lo nostre Senyor Déus Jesucrist per la sua pietat e virtut trameta Spirit
Sant qui il·lumén lo vostre enteniment, que en aquestes coses e en tots altres
feits hordenets e façats coses que a Ell vinguen en plaer.
de la ciutat:
Que null hom ne nulla fembra de qualque condició sia o edat serà, no
sien osats entrar de nuyt ne de dia en orts, en vinyes ne en camps d'alcú contra
volentat del senyor d'aquells orts, vinyes ne camps, ne contra volentat d'aquells
que la fruyta d'aquells auran conipiada, ne cullir ne trer d'aquells fruita
ne lenya per nenguna manera, manifestament ne amagada. E qui contra açò
farà pagarà per pena
dan que fet aurà als senyors d'aquells orts o heretats, o als comprador
les fruites, de la qual cosa serà creegut per son sagrament los senyors d'aquelles
heretats o compradors d'aquelles fruites o lurs misatges, o la guarda del
loch. De la qual pena serà la meitat del senyor rey e l'altra meytat del senyor
de la heretat o comprador de la fruita.
Ara oiats que us fan a saber los jurats e els prohòmens consellers de la
ciutat:
Que tothom de qualque condició sia que aja heretats en lo terme o orta
de la dita ciutat prop les quals heretats à bardiça o bardices per tancha d'aquelles
heretats, les quals bardices o tanques pengen sobre los dits camins o
sendes de la dita orta, les quals restrenyen los dits camins e donen e fan dan,
e embarch als trespasans per aquells, per què de vui en
vinents e contínuamnet complits agen taillat o feit taillar les dites bardices o
tanques aytant com penjaran sobre los dits camins, enaxí que
romanguen e estien en condret. En altra manera, si dins los dits
auran taillat o feit taillar les dites bardices o tanques axí com damunt és dit,
pagaran per pena o calònia
costarà de taillar les dites bardices.
Encara us fan a saber que com alscuns hòmens agen pres e ocupat así
alcuna partida dels camins, carreres o sendes del dit terme e orta de la dita ciutat,
ço és a saber, que àn feit en los dits camins céquies o braçals per tanques
de les lurs heretats, que aquells dins los dits
los dits brasals o céquies e tornar als dits camins. En altra manera, qui contra
açò farà pagarà de calònia
que costarà de reblir los dits braçals.
Encara us fan a saber que
céquies qui travesen per los camins o sendes de la dita orta, que aquells tinguen
en condret los
camins o sendes, en tal manera que
camins pusquen covinentment pasar. En altra manera, si no ó faran, pagaran
de calònia
ponts.
Encara us fan a saber que
heretats de la dita orta que
giren ne lexen anar les aygües per los camins o sendes de la dita orta per tal
que
contra açò farà pagarà de calònia per quantesque vegades contrafarà
De les quals calònies serà lo terç del comú de la ciutat e lo terç del offici
de la mudaçaffia, e lo terç del acusador.
Encara us fan a saber que tothom de qualque condició serà vinga salvu
e segur a les venemes de València, enaxí que no serà penyorat per deure que
dege per sí ne per altre, si donchs emperò no era traÿdor o malfeytor de la
ciutat o del regne.
És cert que
consellers, axí de paròquies com d'arts e mesters, hordenaren e elegeren
en veedor e aminestrador de les damunt dites coses, ço és a saber, en
Berenguer de Ratera, soguejador, al qual fo atorgat per los damunt dits que li
sien donats
d'aquells qui contra les damunt dites coses delinquiran. E lo dit en Berenguer
de Ratera, reebuda la procuratió o aministratió sobre les damunt dites coses,
requerí als dits jurats que li sia feita una letra general als tinentloch de senyoria
en lo terme o orta de la dita ciutat, la qual letra li fon atorgada e manada
ésser feita en la forma que
"Als honrats e amats universes e sengles officials o lochtinent de
senyoria, als quals les presens pervendran, de nós, los jurats e els prohòmens
consellers de la ciutat de València, salut e dilecció.
Volén laurar discreció no ésser ignorant, per tenor de les presens significam
e fem saber ésser a nós demostrat per alscuns prohòmens dignes de
fe que alscuns hòmens qui han heretats en lo terme o orta de la ciutat, ço és
a saber, en les fronteres dels camins públichs o generals, en carreres e sendes,
àn pres e ocupat dels dits camins, carreres e sendes, faens en aquells
braçals o céquies per tancha de les lurs heretats e faén tanques de magranes
o de romagueres, les quals coses restrenyen los dits camins; e encara que alscuns
hòmens com reguen o fan regar les lurs heretats lexen anar les aygües
per los dits camins e sendes, les quals coses fan e donen dan als trespasans
per los dits camins; hon com sia leguda cosa e útil obviar los dons o perills
qui per les damunt dites coses se porien enseguir e cercar e donar remey als
dits perills, volén, nós, procurar a la públicha utilitat, per tal avem hordenat
que tothom qui aja ocupat o pres dels dits camins, o aja feit braçals en
aquells, que dins
camins, e agen feit taillar les tanques de les dites heretats aytant com pengen
sobre los dits camins, e que no lexen anar les aygües per los dits camins. E
qui contra les dites coses farà o en alcuna d'aquelles delinquirà pagaran certes
penes o calònies en lo dit hordenament establides. Lo qual hordenament,
nós, fem públicament preconizar moltes de vegades per la dita ciutat en
diverses lochs. E com los dits
saber que avem hordenat en procurador, veedor e conexedor de les
damunt dites coses, e sobre aquelles, l'amat nostre en Berenguer de Ratera,
soguejador, al qual, nós, avem donada auctoritat e plen poder sobre les dites
coses e contra aquells qui contra lo dit hordenament delinquiran, per què
pregam e requerim a vós e a cascun de vós que si alcú dins vostre loch o
terme era reebel contra lo dit en Berenguer per la dita rahó, que vós donets
a aquell favor e ajuda en tal manera que
avén vós en les dites coses en tal manera que de culpa o de necligència no
puschascts ésser represes.
Die mercuri
Guillem Mercer, carceller de la presó de València, en la forma que
La justícia, haüt consell del assesor e dels jurats e prohòmens consellers
de la ciutat de València, com a ell fos pervengut per fama públicha que en
Guillem Mercer, carceller de la presó de València, fahia reembre los presoners
qui preses eren en la dita presó e reebia d'aquells oltra lo salari que reebre
devia per fur de València per carcelatge, e de la dita rahó fosen compareguts
denant los dits justícia e jurats alscunes presones querelans, per ço la justícia
manà al dit en Guillem Mercer, carceller, que sots pena de
vegada que en açò serà atrobat, no prena ne pendre faça dels dits presonés
sinó lo carcellatge establit per fur de València.
Testimonis: en Guillem de Manressa, en Ramon Ponç e
Vexeyta.
segons que
Ara oiats que us fa a saber la justícia per ço que null hom no
escusar de ignorància:
Que tothom qui sia hó serà bandejat d'aquí a avant per raó d'asegurament,
que encontinent aprés lo bandejament feyt ischa de la ciutat e de tot lo
regne segons que fer poden per fur de València. En altra manera, la justícia
quant que quan serà atrobat haurà e levarà de cascun d'aquells la pena en fur
de València establida, la qual pena és
aquell qui
Establiren e hordenaren los jurats e els prohòmens consellers de la ciutat
per esquivar e obviar alscuns fraus qui ça enrere són estats feits per alscunes
persones, ço és a saber, en esportar figues seques, en les quals esportes o
esportins no me[t]ien compliment de pes de les dites figues, per la qual cosa
se
estranyes, per tal hordenaren que tot laurador o mercader, o altra persona,
de qualque manera o ley serà qui venrà figues seques esportades o farà vendre,
o encara trametrà de les dites figues esportades de fora la dita ciutat per
mar o per terra, que de vui a avant meta o faça metre en l'esportí
netes de figues de qualque natura sien, enaxí que en la esporta aja compliment
de
pusquen fer. En altra manera, qui contra açò farà perdrà les figues e pagarà
de
penes o calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç de la ciutat, e lo terç serà
del acusador.
Aquesta letra fon tramessa per Pedro Navarro, correu, al batle de
Tortosa.
Al honrat savi e discret lo batle de la ciutat de Tortosa o a son lochtinent,
de nós, los jurats de la ciutat de València, salut e honor a la vostra
discreció.
Per tenor de les presens, significam e fem saber ésser a nós demostrat
per alscuns prohòmens, ciutadans nostres, que aquells o hom per eills àn
comprat alcuna quantitat de forment en la dita ciutat de Tortosa o en lo terme
d'aquella, ço és a saber, per portar o trametre aquell a la dita ciutat de
València, e que vós, senyor, avets vedat o embargat, o feyt vedar, a aquells de
no trer lo dit forment de la dita ciutat, per què pregaren e requeriren a nós que
de les dites coses deguésem a vós scriure; per ço, nós, a instància e requisició
dels dits ciutadans, pregam la vostra saviea, bonea e amiçtat que us plàcia
donar licència a aquells de trer lo dit forment de la dita ciutat o de son terme,
per tal que aquell pusquen fer aportar a la dita ciutat de València segons que
ça enrere àn acustumat de trer forment de la ciutat ja dita e del terme d'aquella.
Encara us pregam, sènyer, que qualque cosa vós provehirets sobre
feit, que
coses e majors som aparellats de fer per vós e els vostres prechs amigablement
hobeir.
Ara oiats que us fan a saber los jurats e els prohòmens consellers de la
ciutat:
Que com a audiència d'aquells sia pervengut que alscuns hòmens qui
estan e habiten en la dita ciutat, los quals tenen hostals, fòndechs o posaderies
que ussen d'offici o art de corredors e són corredors, per les quals coses
se són enseguits alscuns fraus, axí als privats com als estranys; per què, volén
obviar que de vui a avant fraus alscuns no
hordenaren e establiren que null hom de qualque condició serà qui aja o tinga
ostal, fòndech o posaderia en la dita ciutat o en los ravals d'aquella, no gós ne
pressumesque ésser corredor ne us axí com a corredor, ne encara fer alscuns
mercats o avinençes entre alscuns, comprans o venens alscunes coses en nenguna
manera manifestament ne amagada. E qui contra açò farà pagarà per
pena o calònia
Encara establiren e hordenaren que null hom privat o estrany de qualque
condició serà no gós triar alcuna cleda, ço és a saber, la cleda grosa de la
cleda menuda e enaprés vendre la cleda grosa per garbellada e la cleda menuda
per cleda mercadera, com aytal cleda menuda, que és triada de la cleda
grosa, no és covinentment mercadera, per la qual cosa se són enseguits fraus
e dans; mas de vui a avant tothom privat o estrany qui vendrà cleda en la dita
ciutat o en son terme, que no triu la cleda ne la faça triar, mas vena aquella
cleda per mercadera. E qui contra açò farà pach per pena
vegades contrafarà, et cètera.
Encara establiren e hordenaren que null [hom] de qualque condició
serà que us axí com a garbellador e sia garbellador, e garbell alscuns avers o
mercaderies apellades de llevant o de ponent, que de vui a avant no compre
ne gós comprar, ne encara fer comprar alscunes garbelladures,
saber, de grana, de comí, de bataffalua ne d'alscuns altres avers que
garbellar. E qui contra açò farà pach per pena
contrafarà, et cètera.
Encara establiren e hordenaren que null hom privat o estrany de qualque
condició o ley serà no gós vendre ne comprar alscunes gerretes en les
quals meten e ussen de metre axí com mel o sabó, en les quals càpia menys
d'una rova de mel o de sabó, ne encara les dites gerretes no pesen més de
lliures cascuna, mas menys si
dites gerretes e pagarà de calònia
Encara establiren e hordenaren que null hom de qualque condició o ley serà
no gós enpeguntar ne fer enpeguntar alcuna gerra gran o pocha sinó ab
pegunta de Castella. E qui contra açò farà perdrà les gerres e pagarà de calònia
De les quals calònies damunt dites serà lo terç del senyor rey e lo terç
del comú de la ciutat, e lo terç del acussador.
de Cilla, de nós, los jurats e els prohòmens de la ciutat de València, salut e
dilecció.
Ffem-vos saber ésser comparegut davant nós en Rodrigo de Cedrelles,
dién e demostran de part vostra que manament és estat feit a vós de part d'en
Bertomeu Çaffont, sots pena de
aviam en l'Albufera de València si donchs no pagàvets o no dàvets la quinta
d'aquelles fotges o aviam al dit en Bertomeu, e que per lo dit manament çessàvets
de caçar o pendre lo dit aviam tro de nós fósets certificats ab letra nostra.
Al qual demostrament, de part vostra ésser a nós feit, vos fem saber que
alscuns dies són pasats pervench a audiència nostra que
demanava quinta de les fotges o aviam, per què nós encontinent parlam del
dit feit o quinta ab en Bernat Cesplugues, batle general, e ab lo dit en
Berthomeu, als quals nós demostram nostres furs e privilegis pertanyens al
dit negoci; los quals resposeren a nós, cascun per sí, que ells d'aquí avant cessarien
e cessar farien de no demanar o pendre la quinta per raó de les dites
fotges o aviam, enaxí emperò que us guardets de no pendre les dites fotges o
aviam ab cabuceres, de les quals roman en qüestió enfre nós e els dits batle, e
en Bertomeu, e que no cacets en los lochs vedats, salvu que caçets en aquells
lochs hon antigament avets acustumat de pendre o caçar les damunt dites fotges
o aviam.
Com sia útil cosa e necessària de corriger e castigar los fraus o engans
de qualsevol officis, arts o mestés e d'encercar aquelles coses que són a comuna
e general utilitat, e sia leguda cosa e honesta corriger e millorar en los establimens
o estatuts ça enrere feyts, attenens nós, en Bertholomeu Mathoses,
en Maymó Çaplana, en Bernat Planell e en Ramon Maschó, jurats de la ciutat
de València, e
Ponç, mudaçaff d'aquella metexa ciutat, que establiments e hordenaments
foren feits e hordenats ça enrere per la justícia, jurats, prohòmens consellers e
mudaçaff ladonchs de la dita ciutat, ço és a saber, sobre l'ofici o art dels cordés,
enfre los quals establiments o hordenaments fo hordenat e establit que
fosen feytes cames groses, ço és a saber, de nombre de
cascuna cama, e cames primes fosen feytes de nombre de
cama, enaxí que dues de les dites cames primes, avén en si compliment
dels dits brins, que fosen comtades
attenens encara que matèria de qüestió és nada, ço és a saber, enfre en
Guillem Caçabó, en Miquel Feliçes e en Nadal Jordà, misatgers tramesses per
la universitat de Llíria a la dita ciutat, e enfre los cordés de la dita ciutat sobre
lo puniment de la obra feyta axí d'esclops com de palomeres, com encara de
rests, sobre lo qual puniment de la obra o obres los dits misatgers affermaven
sí ésser dapnificats o agreujats en nom de la dita universitat e dels cordés del
dit loch, per tal com deÿen que la obra feyta en lo dit loch de Llíria era feyta
axí covinent, bona e leyal, e encara semblant a la obra dels cordés de la dita
ciutat, e que
en certes penes les obres dels hòmens o cordés del dit loch de Llíria e relexaven
inpunides les obres dels cordés de la damunt dita ciutat, que eren consenblans
a les obres dels cordés del dit loch de Llíria;
hoÿdes e entesses les rahons de cascuna de les dites parts, sobre les quals
emperò rahons revertí e nasqué, e pervench a la nostra audiència, nombre de
certs brins e ésser feites cames primes, e atrobat per interogament e consell de
prohòmens mercadés, d'òmens de mar e encara dels dits cordés que les cames
primes eren pus fructuoses e profitosses al general que no eren les cames groses;
per ço, cobeejans a la general e pública utilitat, hordenaren e establiren los
capítols o establiments que
Primerament hordenaren e establiren los dits jurats, prohòmens
consellés e mudaçaff de la dita ciutat, departén e relevan en
totes coses e per totes l'establiment e hordenament ça enrere feit
de les cames groses, les quals eren comtades una cama grosa per
estrany o privat, de qualque lig o condició serà, no gós fer ne
aportar, ne fer aportar, vendre ne fer vendre en la dita ciutat
ne en son terme nenguna cama o cames groses en nenguna
manera manifestament ne amagada. E qui contra açò farà perdrà
totes les dites cames groses del fascar per quantesque vegades
contrafarà, et cètera.
Encara hordenaren e establiren que null corder privat ne estrany no
gós comprar ne fer comprar de les dites cames groses ne gosen
metre aquelles en nenguna obra, axí d'esclops com de palomeres,
com encara rests o en qualsque altres obres sien de fascar, en
les quals obres no gosen metre ne façen metre sinó cames primes,
les quals ara novellament són hordenades e establides en la
manera que en lo següent capítol o establiment és contengut.
E qui contra açò farà, les cames groses o la obra que d'aquelles
serà feyta seran cremades e cremada, e pagarà per calònia
sous per quantesque vegades contrafarà, et cètera.
Encara hordenaren e establiren que de vui a avant null hom ne nulla
fembra, privat ne estrany, de qualque condició o ley serà, no gós
fer ne faça fer, ne gós aportar, ne fer
ne en son terme, sinó cama o cames primes, les quals sien
feytes en aquesta manera que en la cama aja
tro a
meten en la dita cama. E qui contra açò farà e en lo fex de les
cames aurà alcuna cama o cames en què aja menys de
o més de
per pena aytantes cames com seran atrobades mirves o creegudes
dels damunt dits brins; emperò si tot lo fex serà mirve o creegut
dels dits brins, que tot lo fex sia cremat e pach per pena
altre fex de les cames bones o lo preu que aquell valia, et cètera.
Encara hordenaren e establiren que tots los cordés de la ciutat e
encara los cordés estranys obren e sien tenguts d'obrar, e fer
obrar, totes les obres de qualque manera seran de façcar, bé e
lealment, e que sia ben feyta, enaxí que donen compliment de larguea
a la obra e que y meten compliment de cames en la dita
obra segons que en los establiments primerament feits largament
és contengut. E qui contra açò farà serà caüt en la pena o
penes en los dits establiments contenguda o contengudes.
Dels corders
Emperò hordenaren e establiren a obviar e esquivar contrasts e qüestions
que pusquesen néxer o moure d'aquí a avant entre
ab los cordés estranys de qualque loch del regne de València, ço és a saber, per
raó de les obres per aquells feites, que
bones e leals, e ben feytes, e sien semblans a les obres feites per los cordés de
la dita ciutat, que sien semblantment feytes bones e leyals e ben feites que
mudaçaff de la ciutat no ponescha les dites obres dels dits cordés estranys e
que relex inponides les obres dels cordés de la dita ciutat, enaxí emperò que
quant al poniment o absolviment de les dites obres, lo dit mudaçaff o los veedors
del dit mester o art no façen de pijor condició los dits cordés estranys o
les obres d'aquells, sinó en aquella manera e condició que justament enantaran,
segons hordenaments feyts sobre lo dit mester sobre les obres dels dits
cordés de la damunt dita ciutat, a avant en la
exceptat fil d'or o d'argent
Com dels jurats, prohòmens consellers e mudaçaff de la ciutat de
València se pertanga de procurar e encercar la utilitat pública e comuna, e
encara de ordenar los officis, arts o mesters de la dita ciutat en manera que
habitans en la dita ciutat viuen en justícia e veritat, les quals justícia e veritat
són il·lumenament de les coses espirituals e temporals, e sens les quals null
hom no pot venir a salvació; attenens, nós, en Bertolomeu Mathoses, en
Maymó Çaplana, en Bernat Planell e en Ramon Maschó, jurats, els prohòmens
consellers e en Ramon Ponç, mudaçaff de la ciutat desús dita, que alscuns
hòmens o alscunes dones qui usen de offici o mester, ço és a saber, de corregeria
e d'alsunes obres de seda o de filadiç, de fil d'or o d'argent, e encamaraven
ab les dites coses fil de cotó e altres coses dapnoses a les gents; attenens
encara que alscuns hòmens, axí corregés com d'alscuns qui obren e fan crochs,
fferreres, carcaxs, regnes e d'altres obres, ussaven de fer alscunes obres
d'alscuns cuyrs no profitoses al general; per ço, nós, dits jurats, consellers e
mudaçaff, volens obviar los fraus que ça enrere són estats feits en los dits officis
o mesters, entenens a la comuna utilitat, hordenàrem ab consell d'en
Guillem Escrivà, en Ramon de Casselles, en Romeu Bonet, en Matheu
Çarovira, en Pere Viver e d'en Berenguer de Berga, corregés, e encara ab consell
d'en Jacme Samisay, seller, e d'en Guillem Amiguet e d'en Bernat
Çarocha, qui ussen de fer crochs, los capítols dejús escrits segons que
seguexen:
Primerament establiren e hordenaren que en nenguna obra de qualque
manera o condició serà, ço és a saber, en obra de seda o de
filadiç no sia feyta nenguna mescla, exceptat tan solament fil
d'or o d'argent. E qui contra açò farà pach per pena
hobra que sia cremada, et cètera.
de qualque manera que sien, no façen ne posen aquell passamà
sinó tant solament de seda o de filadiç, o de fil d'or o d'argent,
sens tota altra mescla o encamarament. E qui contra açò
farà pagarà per calònia
obrar de cotó, que obre aquell cotó per sí metex solament, sens
tota altra mescla de nenguna cosa, que no y gós mesclar, exceptat
tant solament que en los cordons dels capells de sol o en cordons
de ganivets que pusquen metre botó o botons, ço és a
saber, de seda o de fil d'or o d'argent. E qui contra açò farà serà
cremada la obra e pagarà per pena
tinga a vendre o vena alcuna obra de cotó, que sie tengut de dir
e de manifestar als compradors qui d'aquella obra volran comprar
o compraran que aquella obra és de cotó. E qui contra açò
farà pagarà per calònia
cobre aquella obra que aurà venuda e que reda lo preu que aüt
n'avia al comprador, et cètera.
o ley serà, estrany ne privat, de vui a avant no gós fer ni faça fer
correges ni bragues de nenguna natura de cuyr o de cuyrs,
exceptat tant solament que facen les dites correges o bragues de
cuyr de bou o de vacha, o de cuyr de lleó o de cuyr de cervo. E
qui contra açò farà serà cremada la obra e pach per calònia
sous, et cètera.
adobar ne fer adobar nengun cuyr de cervo sinó de color blancha
o groga tant solament. E qui contra açò farà que sia cremat
lo cuyr o cuyrs e pach per calònia
gós fer ne faça fer crochs, carcaxs, fferreres, cambals, guíties, regnes,
capçanes, sobrecingles, pitrals ni cabesters de nenguna
natura de cuyrs, exceptat tant solament de cuyr de bou o de
vacha, de cuyr d'atzebra, de cuyr de brúfol, de cuyr de lleó e de
cuyr de cervo tant solament, salvu emperò que de cuyr de
camell pusquen fer sotana o forradura tant solament. E qui contra
açò farà que sie cremada la obra e pach per calònia
cuyrs damunt dits, jasia çò que cuyrs vells e encara de fata
nova, e no sien forrats de nenguna altra forradura de nenguna
natura de cuyrs o de pells. E qui contra açò farà serà cremada la
obra e pagarà per calònia
serà no gós aportar, comprar ne vendre en la dita ciutat ne en
son terme nengunes de les obres damunt dites, ço és a saber, que
sien feites ça enrere contra los ordenaments damunt dits en
nenguna manera, manifestament ne amagada. E qui contra açò
farà serà caüt en les penes e calònies en los damunt dits establiments
o ordenaments contengudes.
tinga a vendre de les obres en los damunt dits capítols o ordenaments
contengudes o declarades, ço és a saber, que sien feites
ça enrere contra los ordenaments damunt dits, novellament
feits, que aquells o aquelles qui n'agen o
que se
terme, de vui a la festa de Nadal de nostre Senyor primer vinent,
enaxí emperò que si pasada la dita festa seran atrobades de les
dites obres o alcuna d'aquelles en la dita ciutat, que seran cremades
aquelles obres e pagaran de calònia
De les quals penes o calònies damunt dites serà lo terç del senyor rey
e lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del acussador.
hordenaments ça enrere feyts sobre lo dit mester dels dits cordés, enaxí que
per los hordenaments ara novellament feyts no entenen a tocar o mirvar a
nengun dels dits establiments, salvu emperò l'establiment de les
cames groses, lo qual de present àn revocat enaxí que no obtenga en si nenguna
fermetat ne valor. De les quals penes o calònies damunt dites serà lo terç
del senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del acussador.
ensemps ab en Ramon Ponç, mudaçaff de la dita ciutat, que de vui a avant
nengun corder privat ni estrany no gós fer ne faça fer nenguna obra de qualque
manera serà, ço és a saber, de
qui contra açò farà serà cremada tota la obra e pagarà per calònia
quantesque vegades contrafarà. De la qual calònia serà lo terç del senyor rey
e lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del acussador.
Ara oiats que us fan a saber los jurats e els prohòmens consellers de la
ciutat:
Que de vui a avant null hom ne nulla fembra, privat o estrany, de qualque
condició o ley serà, ço és a saber, que
podar, a exarmentar, a morgonar e a cavar o a qualsque obres o lauraons sien
de vinyes, no sien osats per ardiment que agen d'exir-se de la vinya, obra o
lauraó de vinyes tro abans e primerament toch e ogen lo senyal qui és hordenat
a la ora que deuran exir d'obra de les vinyes en qualque terme que sien,
lo qual senyal és com tocarà l'esquella de nostra dona Senta Maria, ço és a
saber, a ora de completa, a la qual esquella per tal que mils sia cert lo dit senyal
respondran e tocaran los senys de Sent Bertomeu e de Sent Vicent, als
quals senys o seny respondran e encara a la dita ora l'esquella d'Alboraya,
de Foyos, de Carpessa, de Xilvella e la esquella d'Alfofar. E aquell o aquells
qui abans de la dita ora o senyal dels dits senys o esquelles s'exiran de la
vinya en qualque terme que sia contra la volentat del senyor de la vinya o d'aquell
qui hi serà per lo senyor d'aquella, que perden los diners del jornal, los
quals diners se puxa retenir lo senyor de la vinya o lo majordom per aquell.
En lo dit senyal, emperò, no són entesses d'exir de la obra los maestres d'obra
de vila ne lauradors o obrés d'orts ne de camps.
Encara us fan a saber que null podador ne cavador, ne exarmentador
ne alcuna altra persona no gosen aportar çeps ne altra lenya de vinyes ne de
camps de nyt ni de dia. E qui contra açò farà pagarà de calònia
quantesque vegades contrafarà e si la dita pena pagar no porà serà detengut
pres en la cadena
del comú de la ciutat, e lo terç del acussador.
manera que les gents no sien il·leses e dapnificades, attenens, nós, en
Bertomeu Mathoses, em Maymó Çaplana, en Bernat Planell e en Ramon
Maschó, jurats damunt dits, que en lo mester o art dels pellers se feÿen
aslcuns fraus, per ço, volens obviar los dits fraus de volentat e consell dels
prohòmens consellers de la ciutat, establiren e ordenaren que de vuy a avant
nengun peller o pellera, ne alcuna altra persona de qualque condició o manera
o ley serà[...]
totes virtuts, car és dilecció de Déu e de son prohisme e sens charitat no pot
hom plaer a Déu, e tot fel crestià dege sembrar en terres ab esperança que de
part del nostre Senyor Déus abundantment culla en los ceills molts fruyts, car
aquell qui escansament sembre escansament cullirà e qui sembre en benediccions
de benediccions cullirà vida perdurable; emper amor d'açò, a honor del
nostre Senyor Jesucrist qui és remunerador de tots béns e a honor de la gloriosa
Verge, mare sua, e de tota la cort celestial, nós, en Bertholomeu Mathoses,
en Maymó Çaplana, en Bernat Planell e en Ramon Maschó, jurats de la ciutat
de València, de consell e de tractament, e encara de volntat
prohòmens consellers, axí de paròquies com d'officis, com d'arts e de mesters,
e encara de molts prohòmens de la dita ciutat, appellat e congregat
Consell en les casses de la confradia del bennavuirat sent Jacme Apòstol,
ordenam que en la dita ciutat, ço és a saber, en la esgléssia chatedral de nostra
dona Senta Maria cascun an emper totstemps sie feyta charitat, ço és a
saber, en lo dia del bennavuirat sent Vicent Màrtir o l'endemà següent, enaxí
que en aquell dia sien donades a cascuna persona miserable o pobra, que la
dita charitat volrà reebre, almoyna a honor del nostre Senyor Déus, tres fogaces
de pan cuyt almenys, ço és a saber, valén cascuna fogaça un diner real,
enaxí que si pa cuyt no bastaria, que sien donats a cascuna persona tres diners
de la dita moneda, axí als menors com als majors, car lo nostre Senyor
Jesucrist no fa differència enfre persones grans o poques.
Planell e en Ramon Maschó, jurats de la ciutat de València, atorgan e regonexén
a vós, en Bernat Cesplugues, batle general en lo regne de València per lo
senyor rey, que
València, ço és a saber, d'aquells cent e cinquanta sous de la dita moneda, los
quals Rabinaçan, juheu, pagà per raó de la avinença feyta per vós e per nós
ab lo dit juheu, ço és a saber, d'aquells deu marchs d'argent qui lo dit juheu
pagar era tengut per privilegi del senyor rey en Pere; en lo qual privilegi és
contengut que si alcun juheu no jurarà que no prest a més del cot del senyor
rey cascun an en poder de la justícia, que pach los dits
cert que fo atrobat que
de la qual, emperò, dita pena en lo dit privilegi contenguda pertany al
comú de la dita ciutat la terça part, enaxí que és cert que vós avets feyts donar
a nós los dits
E en testimoni de la qual cosa fem fer aquest albarà sagellat ab lo sagell
del offici de la juraderia.
dins lo terme de la ciutat de València, als quals les pressents pervendran, de
nós, los jurats e els prohòmens consellers de la dita ciutat, salut e dilecció.
Volén la vostra discreció no ésser ignorant, per tenor de les presents
significam e fem saber que avem entès per persones dignes de fe que alscunes
persones àn pres e ocupat dels camins generals, carreres e sendes de la
orta e terme de la dita ciutat, faén en aquell braçals o céquies per tancha de
llurs heretats; e encara que àn feytes tanques de magranes e de romagueres,
les quals restrenyen los dits camins, carreres e sendes, per les quals coses nós
avem feyt ordenament e aquell moltes de vegades feyt públicament preconizar
per la dita ciutat, enaxí que tots aquells qui en los dits camins, carreres e
sendes àn feyt braçals o céquies, que dins cert temps agen feyt reblir aquells
e encara feyt taillar les dites tanques, aytant com pengen sobre los dits camins
e restrenyen aquells, sots certa pena en lo dit ordenament contenguda; hon
com lo dit temps asignat en lo dit ordenament e preconizació sie pasat e ajam
entès que alscuns sien rebels contra lo dit ordenament, vos fem saber que
avem establit e ordenat en Berenguer Desprats en veedor e conexedor sobre
les dites coses e punir per aquelles, no contrastant la comissió per nós feyta de
les dites coses, ensemps ab altres, a
què requerim a vós e a cascun de vós de part del senyor rey e de la nostra [e]
vos pregam que si alcú dins vostra juredictió serà rebel contra lo dit en
Berenguer per la [dita] raó, que vós e cascun de vós donets favor e ajuda al dit
en Berenguer, en tal manera que
Costa,
anno Domini
ço és a saber, en Guillem Scrivà, en Bertholomeu Ciriol, en Jacme Bonmacip e
en Johan Comte, ciutadans de la dita ciutat, als quals foren acompanyats los
prohòmens consellers, axí de paròquies com de officis, com d'arts e de mesters,
segons que
Primerament de la paròquia de Senta Maria: en Bino Guiandoni, en
Guillem Berenguer, en Domingo de Claramunt, notari; en Macià de Ssoler, en
Berenguer de Manressa, en Romeu Buades.
De la paròquia de Sent Thomàs: en Pedro de Ripoll, en Guillem
d'Espígol, en Ramon Escamart, en Jacme Rocha, en Fferrer de Perexana, en
Pere Duran.
De Sent Andreu: en Pere Ribalta, en Guillem Broill, en Domingo
Michel, en Simon Çacreu, en Jacme Porpers, notari; en Francesch d'Àreu.
De Sent Martí: en Simó Arboçet,
Novelles, candeler; en Bernat Martí, en Michel de Rubió, en Bernat Perffeta.
De Senta Katerina: en Pere d'Eguilar, en Simon de Rabinat, en Pere
Pratbuhí, en Guillem de Vaillfarossa, en Jacme de Camors, en Domingo Sanç.
De Sent Nicholau: en Guerau de Canet, en Bernat Dalmau, en Bernat
Maçó, en Ramon Oliver, en Pere Cervera, en Guillem Celom.
De Sent Bertholomeu: en Bernat Roger, en Boraç Maçó, notari; en
Guerau Texeda, en Pere Suau, en Gil de Civera, n'Esteve de Vaills.
De Sent Lorenç: en Berenguer Fuster, en Pedro Tarragona, en Bonanat
Ricart, n'Aparici Ferrando, en Bernat de Sentipòlit,
De Sent Salvador: en Berenguer Jofré, en Johan Guinaleu, en Johan de
Castre, en Lorenç de Balaguer, en Romeu Aragonès, en Bernat Claramunt.
De Sent Esteve: en Ramon de Poblet, en Pere de Bonescombes, en
Guillem de Vernet, Arnau de Celma, en Bonanat Miramar, en Jacme Riquer.
De Sent Johan: en Ramon Maschó, n'Esteve Salvat, en Ponç Gesmar, en
Pere Manent, fuster; en Guillem de Comabella, Arnau Çafranquea.
De Senta Creu: en Berthomeu de Cruÿlles, en Domingo de Ruffés,
menor de dies; en Vicent del Castell, en Berenguer de Penafort, en Romeu
Oller, en Berenguer Mulner, texidor.
De notaris: en Johan de Monçó; en Romeu Sedacer,
Rabaça, en Bernat Martorell.
De frenés: n'Aparici Martí, fiveller; en Macià Pintor; en Ramon de
Casselles, en Nicholau Burguet.
De texidors: en Ramon de Millà, en Pere Maruill, en Pere Vidal, en
Bernat Ponç.
De çabatés: Arnau de Comojohan, en Berenguer Tressera, en Guillem
Çatorre, en Berenguer Amigó.
De drapers: en Guillem de Benavarre, en Salvador Rich, en Jacme de
Vaills, n'Esteve Rocha.
De sartres: en Guillem de Fortià, en Berenguer Trobat, n'Uguet de Bas,
en Berenguer Pelegrí.
De pellicers: en Ramon de Tarragona, en Francesch Cases, Arnau
Guerrer, n'Asensi de Soler.
Hixibell, en Bernat de Vilanera.
De carnicers: en Pere de Ssoler, en Romeu Cescorts, en Jacme
Morrelles, en Berenguer Cescorts.
De pescadors: en Bernat Vassall, en Bonanat Donat, Arnau d'Espígol,
en Pere de Colent.
De corregers: en Pere Mercer, correger; en Johan Bonifay, en Berenguer
de Casesnoves.
D'òmens de mar: en Ramon Argiló, en Romeu Descamps, en Guillem
Senan, en Salvador Pedrossell.
De fusters: en Johan d'Espina, en Ponç Carbonell, en Bertomeu de
Sentjohan, en Pere de Monçó.
De fferrés:
Fferrer, de Saragoça; en Pere Valero.
De barbés: n'Andrés Barber; Arnau Cortit, barber; en Jacme Barber; en
Guillamó Gençor.
De pescadors, d'aquells que són de mar: en Pere d'Arenys, en Bonanat
Oceller.
Dels candelés de sèu
Com a audiència dels jurats e dels prohòmens consellers de la ciutat sie
pervengut que alscunes persones, ço és a saber, axí com pintors com alscuns
candelers de sèu o altres qui fonen sèu o fan fondre, com alscunes altres que
cremen fregalades de vi dins la ciutat o en los suburbis e ravals d'aquella, les
quals coses o odor o sentiment d'aquelles són molt dapnoses e perilloses, e
molt corruptibles als habitants de la ciutat, e sie molt necessària cosa obviar
les coses que són dapnoses al cominal profit, per ço en Guillem Scrivà, en
Berthomeu Ciriol, en Jacme Bonmacip e en Johan Comte, jurats damunt dits,
ab consell dels prohòmens consellers damunt dits, establiren e ordenaren que
nengun pintor, candeler de sèu o lexinera, ne alcuna altra persona, no sia osat
que dins los murs de la ciutat ne en los ravalls d'aquella no gós fer ne fer fer
nengun verniç, ne fondre sèu o celes ne entrevirs, ne cremar fregalades per
nenguna manera. E qui contra açò farà pach per pena o calònia
quantesque vegades contrafarà, dels quals aja lo comú de la ciutat lo terç, el
terç del offici de la almudaçafia e el terç del accussador.
que null moliner o senyor de molins, ne alcuna altra persona, no gós comprar
ne fer comprar, ne encara fer nenguna ajuda a nenguna persona que
compre o vena blat de qualque natura sie dins l'almodí. E qui contra açò farà
pach per pena o calònia
Encara ordenaren que nengun revenedor ni revenedriu no gós tenir
nengun sach ne encara nengun oró ab nengun blat, ço és a saber, en tot lo pati
del mig del almodí, enaytant quant és fora les voltes o archs, o porxes; mas
pusquen tenir, ço és, cascun revenedor o revenedriu
oró càpia
e ordi o civada, ço és, cascun blat en son oró, enaxí emperò que
pusquen tenir dins los portxes del dit almodí, exceptat lo portge qui és ja
asignat als hòmens estrangers. E qui contra açò farà pagarà per pena
per quantesque vegades contrafarà.
De les quals calònies serà lo terç del senyor rey, el terç del comú de la
ciutat e el terç serà del accussador.
ciutat:
Que
frèvol raó, e aquells en gran perill de la salut de les gents,
hixen dels menjars cuaresmals, àn desfeytes carns d'anyels que són molt dapnoses
a les dites gents, volens obviar als perills qui d'aquèn se podrien enseguir,
fan-vos saber que d'esta ora a avant nengun carnicer ne alcuna altra persona
no gós desfer nengun anyell o anyells per vendre. E qui contra açò farà
pagarà per pena
de la ciutat:
Que ordenat és en Consell General que tot hom o tota fembra, axí
estrany com privat, pusque vendre o fer vendre en la dita ciutat e en los
ravals d'aquella, ço és a saber, en tendes, en obradors, en taules o en places
carn de porch salada a raó de deu diners la liura o a menys si
a menut, a dinades e a meallades o aytant com los compradors d'aquella
volran.
Establiren e ordenaren los jurats e els prohòmens consellers de la ciutat,
Consell ajustat en la casa de la Cort, que per la mirva que és de bestiars
en lo regne de València per lo tems qui és estat sech e molt dapnós als dits
bestiars, e encara com gents d'altres regnes agen treit del dit regne quantitats
de bestiars, per la qual cosa és mirva de bones carns en la dita ciutat e
regne, e no sia justa cosa ne raunable que tolga hom a sí metex ni a sos
vehins lo pa e que
segons que dit és, que null hom de qualque condició o manera, o ley,
serà, axí estrany com privat, no si
mar, ne per terra, de tot lo terme de la ciutat nenguns bestiars de qualque
natura sien per nenguna manera, d'açí per tot lo mes de juliol primer vinent
sie pasat. E qui contra açò farà perdrà tot lo bestiar sens tota mercè e pagarà
de calònia
lo terç del senyor rey, el terç del comú de la ciutat e l'altre terç serà del
acussador.
de la ciutat, reebens per la ciutat que farà vehinatge segons les sues facultats
e contribuyrà ab los altres vehins de la ciutat, et a major cautela donà fermança
e principal pagador en Ramon de Salars, vehí de València, qui a les
dites coses sos béns obligà.
iunii, anno Domini
ço és a saber, en Ponç de Ssoler, en Ramon de Poblet, en Bernat de Solsona e
en Salvador de Genestar, ciutadans de València, als quals són acompanyats
per consellers los prohòmens dejús següents:
Primerament de la paròquia de Senta Maria: en Jacme d'Avinyó, en
Pere Berenguer, en Bernat Desclapès, en Guillem Company, en Pere de
Regués, en Guillem Cardona.
De Sent Thomàs: en Bertholomeu Ciriol, en Guillem Gostantí, en
Bertholomeu Mathoses, en Pere Fferrer, notari; en Pere Mercer, coreger; en
Jacme Delmàs.
De Sent Andreu: en Bernat Sunyer, en Jacme Sentboy, en Bernat Verniç,
en Bernat de Sentacília, en Giner de Bages, en Domingo de Sarià.
De Sent Martí: en Bernat de Vailldaura, en Francesch Solanes, en
Francesch Marades, en Pere Çavila, en Guillem Rabaça, en Guillem de Celma.
Jacme Magraner, en Bernat Degà, en Pere Desclapès, en Bertholomeu
Çaranyó.
De Sent Nicholau: en Jacme Rovira, en Pere Bianya, en Ramon Ponç, en
Martí de Cedrelles, en Simon Conill.
De Sent Bertomeu: en Nicholau Desputg, en Guillem Boser, en
Bertholomeu Pocasanch, en Johan Guerau, en Ramon de Ruffés, Arnau
Taragona.
De Sent Lorenç: en Bernat Piquer, en Pere Esteve, en Bernat Cirera, en
Pere d'Alçamora, en Guillem Ros, en Martí Valero.
De Sent Salvador: en Johan Comte, n'Andreu Boraç, en Berenguer
Colomer, fuster; en Nomdedéu Texidor; en Ramon Cerveró; en Pere Plana.
Vailldaura, en Bernat Johan, en Ramon Catau, Arnau Vidal.
De Sent Johan: Arnau Redon, en Pere Çavila, Arnau Castelló, aluder;
en Berenguer Descaus, en Guillem Riera, en Berthomeu Malet.
De Senta Creu: en Pere Martí, en Benuart Matheu, en Guillem Jofré,
notari; en Ramon Vives, en Jacme Calbó, en Michel Hiyago.
De notaris: en Guillem Çolivera, n'Esteve Martí, en Jacme de Monçó,
en Benevé de Benviure.
De frenés: en Betholomeu de Campins, Arnau de Ferran, en Marquet
de Roures, en Jacme Raffex.
De texidors: en Simon Bageta, en Bernat Fferrer de Miranbell,
Ramon Despí, en Guillem Cocorull.
De çabatés: en Pere Çacrosa, en Bernat Gentil, en Bernat Calonge, en
Pasqual Çahilla.
De drapés: Arnau Pèriç, n'Esteve Salvat, en Berenguer Despalomer, en
Veyano de Montagut,
De sartres: Arnau Prexana, en Johan d'Arenys, en Guillem Palma, en
Valentí Calaff.
De pellers: en Bernat Jaquès, en Pere de Vich, en Ramon Rovira, en
Bernat Pallarès.
De carnicers: en Fferrer de Novelles, en Bernat Colells, en Bernat Mir,
en Jacme Lonbart.
De pellicers: en Bernat d'Anglessola, en Guillem Desplà, en Pere
Baster, en Benet Vicent.
De pescadors: en Bernat Cescorts,
Maurux, en Pere Portell.
De coregers: en Pere de Tona, en Guillem de Riudarenes, en Pere
Çarocha, en Thomàs Rossell.
D'òmens de mar: en Guillem Cervià, en Ffrrer Celrà, en Pere Julià, en
Bernat Perffeta.
De fusters: en Ramon de Vaills, en Bertomeu Baró, en Ramon Çatora.
De ferrés: en Guillem Portaví, Arnau Guasch, pintener; en Ramon de
Fabarzà, menescal; en Jacme de Déu, colteller.
De barbés: en Francesch de Calataiú, en Pere d'Ardèvol, en Rodrigo
Pere, en Domingo Barber.
Jacme Trompador, públich coredor, que null hom de qualque condició fos no
gosàs tenir nengun bestiar dins la orta segons que en l'establiment feyt ça
enrere, en lo dia que hom comtava
dit bestiar, ço és, en Bonanat Sentacília e en Domingo Cit, e aquells aguesen
atrobades certes cabeces de bestiar de certes persones, e els dits jurats, esguardan
les facultats e innòpia e freytura de les persones dejús escrites, lexaren la
part del senyor rey e del comú de la ciutat a les dites persones e els dits guardians
agueren per lur maltreyt d'aquelles les quantitats dejús escrites segons
que
Primerament agueren las
baster, qui està a la Buatella, per
sous.
Puçol, qui està en Ruçafa, per
reeberen los dits guardians,
anno Domini
la confadria del bennavuyrat Sent Jacme per fer elecció de mudaçaff, en lo
qual dia és acustumat de fer la dita elecció, en lo qual Consell ach molts prohòmens
de la dita ciutat ajustats o congregats, ço és a saber, axí de paròquies
com d'officis, d'arts o de mesters, e en lo qual dit Consell foren tractats e ordenats
los capítols o ordenaments en la forma que
Que
Primerament establiren e ordenaren, los jurats, de volentat [e] assentiment
dels prohòmens consellers e d'altres de la ciutat en lo dit Consell ajustats
per bon estament de justícia, per esquivar fraus e corupcions, e dons, del
comú de la dita ciutat emper totstemps, que
seran, sien tenguts cúller e reebre o levar dins l'an de la llur aministració, o
aprés dins un mes següent, entregament totes e sengles quèsties o talles que
dins la llur aministració se faran, e encara tots altres deutes o drets pertanyents
al comú de la dita ciutat. En altra manera, que pasats los dits an e un
mes, en pena de la llur culpa e necligència, com les dites coses no auran feytes
o complides, sien tenguts pagar del llur propri als jurats següents, en nom
del comú de la dita ciutat, tot ço que per aquells romandrà a cúller e a reebre
d'alscunes de les dites coses. E que
d'aquells sien curoses e deligents, e pusquen los jurats pasats d'estrényer e
penyorar a complir les dites coses, e si no u faran que senblantment sien tenguts
pus ells agen pagat al comú de la dita ciutat ço que per ells romàs a complir,
que sia salvu a aquells que
quantitats devien.
se porien enseguir en los officials de les corts, ço és a saber, en justícia e assesor,
en jurats, en escrivans de la cort e escrivà de jurats, e en los consellers d'aquells
e encara en mudaçaff e en los misatgers d'aquell, e en lo leuder e cònsols
de la mar, e en lo guardià del almodí e guardians de la venema e del vi,
que si serà atrobat alcú o alscuns dels damunt dits reebre, pendre per sí o per
altre manifestament e amagada, per qualsevol manera o condició, alcun do o
servii dins lo temps de la llur aministració, ço és a saber, que s'esguarden per
raó del offici, sien notats e aüts per infamis e que enaprés null temps no sien
en offici de la dita ciutat.
E com los damunt dits ordenaments adonchs en lo damunt dia atorgats
per lo dit Consell no fosen publicats, és cert que enaprés no fo ajustat Consell
en les damunt dites cases de la dita confadria tro al dia de dimarts qui comtàvem
les dites cases General, per raó d'una carta que
de la dita ciutat, en la qual los feÿa saber que migan lo mes de gener
primer vinent, Déus volent, entenia celebrar Cort General en la dita ciutat e
encara per una carta que en Fedrich, rey de Scília, tramès a la dita ciutat.
Com per la sequetat que és estada en l'an pasat, e del present és, és
mirva de aygua en lo riu de Godalaviar, per la qual les céquies sobiranes, ço
és a saber, de Muncada, de Tormos, de Quart e de Miçlata prenen e reeben en
si tota l'aygua del dit riu o la major partida d'aquella, per què les céquies jusanes
no poden aver aygua ab la qual pusquen los heretés qui àn eretats
dejús aquelles regar los esplets, los quals per la mirva de la dita aygua són en
perill de ésser perduts o molt pijorats, e temens que per aquesta rahó no
pogués engenrar enfre los heretés discencions, odis e males volentats, e
enseguir d'aquèn nafres o morts, et sia justa cosa e rahonable que als perills
que per venir són deja hom acórer e a aquells obviar, et sia molt millor cosa
que enaprés remey encercar, e
Poblet, en Bernat de Solsona e en Salvador de Genestar, jurats de la ciutat de
València, de consell e volentat dels prohòmens consellers de la dita ciutat e ab
consell e volentat del honrat pare en Crist en Ramon, per la gràcia de Déu
bisbe de València, e del capítol de la Seu d'aquella, e del honrat en Bernat
Cesplugues, batle general del regne de València, et encara de volentat e assentiment
dels honrats d'en Pero Bohil e d'en Lopo Péreç de Vinyals, procurador
del noble do [...]
e d'en Pero Garcés de Masovés, e encara de volentat e assentiment de molts
altres heretés de les damunt dites céquies, establiren e ordenaren en veedors
o partidors de les aygües en la forma infrascrita, ço és a saber, en Jacme
Bonfill, en Guillem Ros, en Pere Rabaça, en Bernat Bosch, de Maçaroyos; en
Pere Rosinyol, de Muncada; en Guillem Çaffont, d'Albalat; en Martí Baster;
Arnau Berenguer, de Puçol; en Gonçalbo d'Espígol, menor de dies; e en Pere
Moolla e en Pere Barbadell, del Putg, qui juraren sobre los sants
sí aver lealment e bé en les particions de la aygua, foragitat amor, hodi, parentesch,
comp[a]ció e suburnació segons que
Primerament que prena hom de la céquia de Muncada tres mulnars
d'aygua.
Et axí són set mulnars d'aygua, los quals sien departits en aytal manera
que
dilluns matí tro al divendres a vespre, e
a la céquia de Favara, a la céquia de na Rovella e a la céquia de Rascanya,
enfre les quals sien partits los dits
dits veedors o partidors, enaxí emperò que lexen la dita céquia d'en Pere
Mercer en la forma que la trobaran ans que
e açò per raó dels cafals dels molins que en aquella céquia són construohits,
los quals són a major servii de la ciutat que quasi tots los altres cafals de
molins.
Encara ordenaren que per la mirva de la aygua que aurien per la dita
rahó o partició, los lochs del Putg e de Puçol, qui són derrés a aver aygua de
la céquia de Moncada, que tots los rolls e files hixens de les céquies de
Muncada, de Quart, de Tormos e de Miçlata sien tancats totes nits, ço és a
saber, del sol post tro al sol exit, enaxí que cascuns dins lurs térmens o affrontacions
sien tenguts tancar a la dita ora los dits rolls e files per tal que
o lochs jussans agen aygua covinentment a regar los esplets, enaxí que null
hom de qualque condició o manera serà no gós tocar ni fer tocar, manifestament
o amagada, a nengun açut, almenava, roill ne a fila contra la ordenació
damunt dita. Et qui contra açò farà pagarà per pena
vegades contrafarà, et encara restituirà entegrament
esplets ne sostendrien. Dels quals
del senyor rey e les
los quals seran creeguts per lur sagrament; exceptat, emperò,
que les calònies que per la dita ordenació se pertanyen als senyors dels
lochs de Paterna e de Manizes, ço és a saber, si alcú delinquirà contra les
damunt dites ordenacions dins los térmens dels dits lochs, que aquelles calònies
sien dels dits senyors dels dits lochs o de lurs alcayts per aquells. Ells,
emperò, guardan o faén guardar curosament que null hom per alcuna causa
o rahó no faça alcuna injúria o cosa dedins los dits térmens contra les damunt
dites oredenacions.
Les quals ordenacions damunt contengudes són feytes per la mirva
de les aygües, les quals de necessitat quant al present temps se convenen a
partir, enaxí emperò que per les dites ordenacions no sia entès ésser feyt
nengun prejudici del dret de la ciutat de València ne dels lochs o térmens de
la dita ciutat, ne per les damunt dites rahons no sia adquisida o guaayada
alcuna possesió ne servitut a alcú, sinó en la forma o condició que ans de les
damunt dites ordenacions la ciutat damunt dita e els altres lochs o térmens
de la dita ciutat avien acustumat de furs, privilegis e rahó, la qual costum o
dret romanga a cascú san e no corumput axí com abans de les dites ordenacions
era.
Que fossen preses
Ara oiats que us fan saber lo justícia, els jurats e els prohòmens de la
ciutat:
Que per la mirva de les aygües del riu Godalaviar, per la qual alcunes
céquies jusanes no podien aver aygua ab la qual pusquesen regar lurs esplets,
és ordenat que de les céquies de Muncada, de Tormos, de Quart e de Mislata
sien preses
a açò ordenats per certs dies de la setmana enfre les céquies d'en Pere Mercer,
de Favara, de na Rovella e de Rascanya, per què us fan a saber que null hom
de qualque condició sia no sia osat que gós tocar ne fer tocar de nuyt ni de
dia, manifestament o amagada, a nengun açut, almenara, céquia, roll o fila ne
menar o perdre aygua sinó en la forma que per los veedors serà ordenada per
esquivar contençons e baralles. E qui contrafarà pagarà per pena
quantesque vegades contrafarà.
Encara us fan saber que tots los roills e filles discorrens de les damunt
dites céquies sobiranes totes nits sien tancats, ço és a saber, de sol post tro a
sol exit, per tal que
aygua de la céquia de Muncada pusquen aver covinentea d'aygua a regar
los esplets, enaxí que cascuns dins lurs térmens o afrontacions sien tenguts de
tancar los dits roills o files segons que dit és. Et qui contrafarà pagarà per pena
entregament, que serà donat als esplets.
De les quals calònies serà lo terç del senyor rey e les dues parts dels
veedors e partidors de les aygües, exceptat les calònies que per la dita rahó
s'esdevendran dins lo terme de Paterna e de Manizes.
pervengut en lo Consell, congregat e ajustat en les cases de la conffadria del
bennavuyrat Sent Jacme per fer electió de justícia e de subjustícia, que alscuns
revenedors o mercaders per avarícia de guany temporal no avén caritat a son
proxsme e especialment per la venguda del senyor rey àn pujat molt immoderadament
de preu axí com ordi, civada e avena, per ço los dits jurats e prohòmens
consellers, volén obviar a rumor e a caristia, e regonexens que
mercaders e revenedors guanyen covinentment per kaffiç d'ordi, de civada e
d'avena, ordenaren los preus que
Establiren e ordenaren los dits jurats e prohòmens consellers que de
vuy a avant nengun mercader, revenedor, revenedriu ne alcuna altra persona
privat ne estrany, de qualque lig, condició o manera serà no sia osat ne gós
vendre, ne fer vendre, en la ciutat de València ne en lo terme d'aquella, manifestament
ne amagada, ço és a saber, a més de
sia vell e espriu, e civada bona e covinent a raó de
a raó de
menys si
mas no per revendre. E qui contra açò farà que perda tot l'ordi, civada o avena
per pena o calònia, de la qual serà lo terç del senyor rey e lo terç del comú de
la ciutat, e el terç serà del acussador.
Los quals preus o ordenacions damunt dites volen e manen los damunt
dits jurats e prohòmens consellers que sia temporal tro a ells sia ben vist.
ço és, avena
Establiren e ordenaren los jurats e els prohòmens consellers de la ciutat
que nengun hom ne nenguna fembra, ne encara revenedor ne revenedriu,
privat ne estrany, de qualque condició serà, no gós vendre ne fer vendre manifestament
ne amagada, ço és a saber, a més de
civada a
volrà. E qui contra açò farà perda tot lo blat e pach
quantesque vegades contrafarà, de les quals serà lo terç del senyor rey, el
terç del comú de la ciutat e el terç serà del acussador.
ciutat per obviar o esquivar rumor e carestia de blats que à en la dita ciutat:
Que tot religiós, clergue, noble, cavaller, ciutadà o qualque altre hom
privat o estrany de qualque condició, manera o ley serà qui age blat en la dita
ciutat o en son terme, que de vuy a dilluns primer vinent e per tot dia age
manifestat als dits jurats lo blat que aurà e quant serà, e lo loch on l'aurà dins
lo dit terme. En altra manera, vos fa hom saber que si dins lo dit dia asignat
no u arà
senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e lo terç serà del accussador.
A l'amat e honrat en Pere Bonaynàs, de nós, los jurats de la ciutat de
València, salut e dilecció.
Attenens la ordenació feyta per lo senyor rey e per los prohòmens de
la ciutat de Barcelona, e per nós, en qual manera e condició sie pagat per les
robes e mercaderies sobre la composició e avinença feyta enffre lo dit senyor
rey e el rey de França per obviar e esquivar dans e penyores; attenens encara
que
que en cúller lo dret pagador per les dites robes e mercaderies sie procurat e
aministrat per en Jacme de Caldés, ciutadà de Barcelona, e vós, per la ciutat
de València e del regne d'aquella, e
Leyda í deuen eleger, enaxí que tots
la carta del dit senyor rey, la qual té lo dit en Jacme de Caldés, atrobarets
ésser faedor; hon nós, molt conffian en la vostra saviea e discreció qui aquest
negoci e molt major proveyrets, e avén fe encara en la vostra lealtat, avem
ordenat vós en clavari per part de la dita ciutat de València e del regne d'aquella
e és ordenat que vós ajats per salari de vostres treballs
hixents de la dita cullita, per què us pregam e us requerim de part de la dita
ciutat de València que vós en lo dit negoci treballets e procurets en tal manera
que sie a honor e profit de la dita ciutat.
E no
de Caldés e a universes altres persones que a vós agen e tiguen
nostre e de la damunt dita ciutat de València e del regne d'aquella.
don Manuel, de part dels jurats de la ciutat de València, salut e ésser aparellats
al vostre servii e honor.
A la vostra noblea per tenor de les presents significam nós aver entès
per en Bernat Martí, mercader e conciutadà nostre, que conpanya vostra àn
pres en lo loch de Lorcha certes quantitats de pecúnia e de robes, e de mercaderies,
del dit en Bernat Martí e d'en Bertomeu Oller, companyó d'aquell, sens
alcuna causa e raó, e pregà e suplicà a vós que de les dites coses volguésem a
la vostra noblea e discretió significar. E jasie ço que sia a nós cert que
nostre rey d'Aragó del dit feyt aja scrit a vós largament, hon nós molt confian
de la vostra alta noblea e bona amiçtat per lo gran deute qui avets ab lo
dit senyor rey, per ço molt carament pregam la vostra noblea e benignitat que
vullats fer rebre e restituir als damunt dits en Bernat Martí e a
Oller totes les robes, coses, pecúnies e mercaderies que per vostra companya
són estades preses a aquells o a lurs faedors e procuradors. Majorment com
nós som favorables e defenedors en son dret als hòmens nostres e als béns
lurs en la dita ciutat, aparellats som los vostres justs manaments hobeyr.
a
de la ciutat de València, una carta del senyor rey e per lo notari dejús scrit
aquella féu legir, la tenor de la qual és aytal:
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus e capitaneus generalis,
ffidelibus suis Raimundo de Populeto, Poncio de Solerio, Bernardo de Solsona et
Salvatori de Ginestario, iuratis Valentie, salutem e gratiam.
Causam seu questionem quam Guillelmus de Celma, civis Valentie, movet seu
movere intendit contra Raimundum Poncii, concivem suum, super quibusdam pignoribus
per ipsium Raimundum tunc existente mostaçafum Valentie factis ipsi
Guillelmo occasione cuiusdam operis quod faciebat construi in quibusdam domibus
suis, et Francischo Bolena, magistro ipsius operis, quod quidem opus postea fuit promissum
dicto Raimundo Poncii, vobis, per presentes ducimus comitendam mandantes vobis
quatenus vocatis qui evocandi fuerint dictam causam seu questionem audiatis et eam
cum sit de modito omni apellacione remota fine debito terminetis
difugiis et maliciis quibuslicet non admissis. Nos enim in hiis vobis per presentes
comitimus vices nostras.
Data Valentie,
E
feyt en la dita carta, parlaren del dit contrast ab los jurats de l'an proxmament
pasat e finalment que
Guillem de Celma legudament podia aver feyta fer la obra en les sues cases
que són en la parròquia de Sent Andreu e en un açucach. E
auctoritat del dit manament e comisió a ells feyta per lo dit senyor rey e per
la instrucció que àn aüda dels jurats de l'an pasat, manaren a Domingo
Taillada, satg dels dits jurats, que anàs a
de part dels dits jurats que tornàs o fes tornar les dues conques que
Ramon Ponç avia penyorades al dit en Guillem de Celma e, semblantment,
que tornàs a
picola e plom,
altres coses, si penyorades avia, als dits Guillem e Francesch, per raó de la
obra que
los dits jurats dixeren ésser instruïts per los jurats de l'an pasat que la dita
obra podia fer fer lo dit en Guillem en les dites cases e açucach. Lo qual satg,
retornat, dix que fo a l'alberch del dit en Ramon e no lo y trobà, e dix-li la
dona, sa muller, que al molí era anat e dix a la dita dona que dixés al dit en
Ramon, marit seu, com fos vengut que fes tornar les conques al dit en Guillem
de Celma, que li respòs la dita dona que lo y diria.
Enaprés, en lo següent dia que hom comtava
damunt dit, los dits jurats manaren a Johan de Castre, satg de la cort, que anàs
al dit en Ramon Ponç e que li dixés que tornàs al dit en Guillem de Celma les
dites
en Ramon e dix-li la dida sua que no y era, que al molí era, e dix a la dita dida
que ó digués al dit en Ramon com fos vengut, la qual dix lo dit satg que li respòs
que u faria volenter.
E enaprés, en lo dit dia, los dits jurats manaren a Domingo Taillada e
al dit Johan de Castre, satgs, qualque primer atrobàs al dit en Ramon que li
manàs de part dels dits jurats que encontinent que tornàs les dites conques
e robes al dit en Guillem de Celma, e lo dit Johan de Castre retornà e dix que
avia trobat lo dit en Ramon, lo qual li respòs que ja avia tornades una concha
[e] altres penyores al dit Francesch de Billena, maestre, mas que tenia
trencada en son alberch, la qual era de les dites
en Guillem e que aquella concha trencada la tornaria ab què li pagàs
que li costà de mesions de satgs, e que la altra concha avia feyta vendre de
volentat dels jurats de l'an pasat.
bestragués los dits
al dit en Ramon, lo qual Johan aportà los dits
Ponç e dix que
aportà a l'alberch del dit en Guillem de Celma lo dit Johan de Castre,
satg.
Hoc est translatum et cetera. Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie,
Sardinie et Corsice comesque Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus
e capitaneus generalis, ffideli suo baiulo Dertuse, salutem e gratiam.
Cum iurati et probi hominis civitatis Valentie asserant quod lezda gradus
Dertuse exigitur ab eis pro leçdarios aliter quod non exigitur a civibus Barchinone, et
contram sententiam etiam latam super solutione dicte lezde inter lezdarios Dertuse et
predictos cives Barchinona, iuxta cuius sententie tenorem prefata lezda debet exigi a
dictis civibus Valentie sicut a civibus Barchinona. Propterea vobis dicimus et mandamus
quatenus certificetis nos incontinenti clare et liquide si est aliqua diversitas
ratam quant ita servari non debeat negotium dicte lezde in hominibus Valentie, sicut
in hominibus Barchinona ratione sententie supradicte et etiam alias causas si quas
[...]x quibus fieri non debeat quod petiter per dictos cives Valentie super lezda predicta
ut habita certificatione a vobis possit per nos super petitis a dictis civibus
Valentie rationabiliter provideri.
Data Valentie,
de nós los jurats de la ciutat de València, saluts e honor.
Ben creem, sènyer, que remembra a la vostra noblea e discreció com en
Murvedre parlaren ab vós e ab alcuns altres nobles e cavallers del regne de
València, en Guillem Celom e en Jacme Bonmacip, jurats de la dita ciutat, e en
Bertholomeu Mathoses, ço és a saber, del estament del dit regne e del dan
qui
del senyor rey, e encara s'esforcen que en l'any present feesen senblantment.
Et vós, sènyer, axí com a aquell qui sots honrat hereter del dit regne e del qual
vós e la dita ciutat fa bon comte, resposés axí com de vós se pertanyia, et encara
que seríets a cert dia en la dita ciutat e adonchs ab los altres nobles e cavallers
del dit regne, e ab nós ensems, tractaríets ço que serie a honor del dit
senyor rey e a bon estament del dit regne. On, sènyer, com en lo negoci del dit
tractament sia necessària cosa que prohòmens de les viles del dit regne hi
sien, e nós vullam trametre a les dites viles per les dites coses, e ppensat que al
dia qui vós dixés que seríets en la dita ciutat per la dita raó, los hòmens de les
dites viles no y serien e no serie covinent cosa que vós, sènyer, per honor e
bonea vostra treballàsets per nós de venir a la dita ciutat, e que ladonchs nós
bonament no poguésem tractar ab vós de la dita raó sens los dits prohòmens
de les dites viles; per ço, sènyer, pregam la vostra noblea que us plàcia sobresehir
de venir a la dita ciutat per la raó desusdita tro que de nós ajats altra certivitat
sobre les dites coses.
Si nengunes coses, sènyer, vos plaen que nós fer puscam per vós, som
aparellats en ço qui a vós tornàs a utilitat e honor.
Bonescombes e en Pere Çavila, jurats de la ciutat de València, attenens que en
lo temps pasat los hòmens, axí privats com estranys, avien acustumat de
posar o de fer posar carbó franchament e sens tot do o servii en lo pati qui és
appellat lo Fòndech del senyor rey, lo qual dit pati és en la plaja de la dita ciutat;
attenens encara que
carta del dit pati o fòndech a
Johan de Fenals contrastava o enbargava que
alscuns no y fos posat segons que era acustumat, ans demanava que cert do o servii
li
o de contradicció per reverència de la dita carta del dit senyor rey, e
no fos consonant a rahó que alcú o alscuns, axí privats com estranys, contra la
antiga custum fosen dapnificats o agreujats per la dita raó; emper amor d'açò,
attenens a la pública utilitat, la qual és pus útil que la privada, per ço per la
auctoritat de la qual usam, atorgam e asignam a ús públich als fferrés de la
dita ciutat presens e qui per temps seran, e encara a altres persones, axí privades
com estranyes, que pusquen descarregar e posar carbó francament e
quítia sens tot servii, ço és a saber, en lo pati per nós asignat, lo qual pati asignam
en un troç d'ort qui n'Arnau Pèriç, draper, avia a sí occupat en la dita
plaja, lo qual dit pati és per nós asignat enaxí que à vint braces de longuea e
Pèriç
Talla_roures, e de la altra part ab l'ort d'en Pere Guerau, mercader de
Mallorcha, e de la [altra] part ab l'ort d'en Bonanat Noguera, lo qual pati
dins les dites affrontacions asignam al dit carbó a posar franchament e sens
tot servii que per alcú o per alscuns no
condició que
altres persones usans del dit carbó, no pusquen vendre ne alienar lo dit pati,
ans romanga e sia a ús públich segons que dit és. Atorgam, emperò, a vós, en
Guillem Fabarzà, en Johan de Xèricha, en Garcia Menescal; e n'Arnau
Ganivater, majorals dels fferrés de la dita ciutat, que avets donats e pagats al
dit Arnau Pèriç cinquanta sous reals de València, ço és a saber, per interès dels
esplets del dit pati del dit ort qui per nós foren jutjats
E en testimoni de les quals coses manam fer la present carta e manam-la
ésser sagellada ab lo sagell del offici de la juraderia.
s'obligà a
Bonmacip, a
València, que en lo viatge qui de present, nostre Senyor Déus volén, fa a les
parts de Scicília caregarà una nau o leny de gra en la hilla de Scicília e aquell
farà aportar a la dita ciutat de València e no a nengunes altres parts. Encara í
aportarà una letra testimonial del lochtinent de senyoria del loch on caregarà
lo dit gra, en la dita hilla, de la quantitat del dit gra. En altra manera que
pach per pena
E a major cautela e fermetat donà fermança segons fur de València en
Francesch Planell, ciutadà e cambiador de la dita ciutat, qui la dita fermança
volenterosament féu sí e sos béns obligà, aüts e per aver.
Testimonis: Bernat Bellot, mercader de Mallorcha, e en Martí d'Oblites,
cavaller.
Enaprés, en lo dia de dilluns que hom comtava
Domini
Celom, Arnau Guillem Català e en Bertomeu Çaranyó, jurats de la ciutat de
València, n'Arnau de Monroig, menor de dies, mercader de la dita ciutat, e
per tal que ell e en Francesch Planell, cambiador, fermança per ell donat
segons que damunt apar, sien absolts de la damunt dita obligació per ells
feyta, presentà un albarà, sagellat ab lo sagell d'en Pere de Monmoló, en la
forma que
domini regis ffriderici illustris regis Sicilie et magister portolanus Sicilie".
Xàtiva e de Gandia, de nós, los jurats e els prohòmens de la ciutat de València,
salut e honors.
Com segons raó e bona societat se pertanga, nós per vós e per nós,
vetlar e procurar ab lo senyor rey e ab altres ço que sia a utilitat comuna de la
dita ciutat e del regne de València, e encara de contrastar a aquells qui contra
vós e nós s'esforcen de inviolar e trencar nostres furs, franquees e libertats,
emper amor d'açò a vós e a cascun de vós per tenor de les presents fem saber
que ja com lo senyor rey fo en la dita ciutat, alscunes religioses qui
posseexen del realench, ab ajuda del senyor bisbe contrastaren de no pagar ab
nós per los dits béns del realench, per la qual cosa fom davant lo dit senyor
rey, present lo dit bisbe, e foren per lo dit bisbe e per nós diverses raons
al·legades e adonchs lo dit senyor rey perfectament no póch proveir sobre
feyt com s'agués a partir de la dita ciutat, e enaprés lo dit bisbe cominà o
menaçà a nós de vedar com no redíem les penyores als dits
nós traméterem per la dita rahó al dit senyor rey, e el dit senyor rey respòs e
manà a nós, ab carta sua, que
menaçava de fer contra nós, et jassie ço que fos nostre enteniment d'apel·lar-nos
del dit bisbe per la dita rahó, ja mils per auctoritat del manament per lo
dit senyor rey a nós feyt, vos fem saber que
vós del enantament del dit bisbe, generalment per raó dels béns que en lo
regne de València posseexen del realench e per qui deuen, ab nós e ab vós,
contribuyr axí religioses com altres clergues. Encara us fem saber que a major
cautela, de nós e de vós, procuram que
batle general, axí com a fiscal del dit senyor rey en lo dit regne, e
encara nós ab ells ensemps avem feyta altra appel·lació al dit bisbe a conservació
del dret del dit senyor rey, e vostre e nostre. Encara us fem saber que
sobre alscuns negocis fervents e perjudicials a la generalitat del dit regne, de
necessitat se convé que vós e nós siam ensems per tractar e pendre alcun útil
remey per bon estament del dit regne, per ço pregam e requerim a vós e a cascun
de vós que trametats, de cascun de vós, síndichs e procuradors a la dita
ciutat, ab los quals puscam tractar e ordenar en manera que sia a utilitat del
general del dit regne, e aquells síndichs trametets ab plen poder axí de
appel·lar-se del dit bisbe, si mester serà, e de protestar, e general poder n'agen
enaxí que
primer vinent.
No duptets quals negocis són aquells qui nós apelam fervens en la present
letra, de les quals mencions bonament no us podem escriure ne declarar,
car per privat tractament se convé per nós a vós aquells dir e declararar
e adonchs sobre aquells provehir, e medola encercar. Som aparellats los vostres
prechs obeyr.
Item
En lo dia de divendres que hom comtava
damunt dits jurats de fer vehinatge en la dita ciutat, segons que
vehins són tenguts de fer, segons les sues facultats e que està en la parròquia
de Sent Johan, en les cases d'en Camps.
En lo dia de dimecres que hom comtava
als damunt dits jurats de fer vehinatge en la dita ciutat segons que
vehins són tenguts de fer e açò farà segons les sues facultats, e a aquestes
coses obligà sí e sos béns. E a major cautela per les dites coses e en absència
sua donà fermança que complirà les dites coses per ell en Pere de Riudoms,
ciutadà de València, qui està en la paròquia de Sent Andreu, qui a açò sos
béns obligà.
Testimonis: Arnau Çafont, menor de dies, e en Ieern Bonasenya,
arjeter
que
ne crehien que fos vehí de la ciutat, jasie ço que ell los mostràs carta de
vehinatge de la cort, la qual fon feyta
com lo dit Pere no agués encara feyt vehinatge en la ciutat, los damunt dits
jurats manaren que li fos feyt un albarà de presén, e
béns a contribuyr en tots serviis reals e vehinals que en la dita ciutat se farien.
E a major cautela que en absència sua donàs fermança que per ell contribuís,
segons les sues facultats en la dita ciutat; e donà fermança, principal deutor e
pagador, en Castelló Guerer, ciutadà de València, qui sos béns hi obligà.
de la ciutat per esquivar dans e tales feyts e donats per los bestiàs, ço
és a saber, dins la orta de la dita ciutat
Que de vui a avant tothom de qualque condició sia qui aja bestiar dins
la dita orta que reculla o faça recullir lo dit bestiar de jorn en sa casa o alqueria.
En altra manera si alcun bestiar serà atrobat de nuyt en heretats o en carreres
de la dita orta, perdran aquell sens remey, del qual bestiar serà la meytat
del senyor rey e l'altra meytat serà del accussador, e serà
sagrament, sia senyor de la heretat o no.
comesque Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus e capitaneus
generalis nobili et dilecto Ffrancischo Carrocii, amirantus et consiliario nostro, hoc
nos et fidelibus nostris custodibus baracanalium nostrorum ac galearum et lignorum
remorum nostrorum, salutem e dilectionem.
Cum nos ad instanciam et humilem supplicationem proborum hominum et
universsitatum civitatis et villarum regni Valentie, qui aliquos tractatus et ordinationes
fecerunt super facienda armata per resistendo maximis incursibus sarracenorum
galeis et lignis nostris remorum cum exarcis et armis eorum ea que ad opus dicte
armate duxerint requirenda excepta tamen galea quam armari facimus Barchinona.
Propterea vobis et cuiuslibet vestrum dicimus et mandamus quatenus de predictis
galeis et lignis remorum nostris cum exarciis et armis eorum tradatis et deliberatis
nuncio vel nunciis ad ea recipienda deputatis per probos hominis dicte civitatis
Valentie, eaque a vobis duxerint requirenda excepta galea predicta quam ut predicitur
armari facimus Barchinone. Volumus tamen quod de hiis, que tradiditis, fiant duo
consilia scripta per alphabetum [...]uorum alterum teneat ille ex nobis qui aliqua
tradiditer vel deliberabiter de predictis et alterum tenant ille qui ea recepint, sit quod
finita dicta armata ea quare coperint teneanter restituere et reducere in loco quo ea
receperint.
Data Ilerde,
Exemplum. Deus.
Die mercurii,
València:
Que de vuy a avant tot senyor de molins o lurs sobreestans sien tenguts
cascun dia de manifestar e dir ans que facen carregar en l'almodí lo forment
de la flaquera, ço és a saber, als prohòmens que y són diputats, a cullir
los drets del forment de les flaqueres, segons que és ordenat per obs de la
armada faedora per la
contra los enemichs de la fe catòlicha e per deffensió del dit regne. E si contrafaran
pagaran per cascuna vegada que no manifestaran als dits prohòmens
lo dit forment
Encara us fan saber que
semblantment sien tenguts de manifestar si alcun forment de flaquera faran
carregar de fora lo dit almodí als dits prohòmens, sots la dita pena.
Encara us fan a saber que
semblantment sien tenguts de manifestar als dits prohòmens, ço és a saber, si
alcuna flaquera o flaqueres pendran forment o
molins. E si contrafaran pagarà lo moliner
per quantesque vegades contrafaran, les quals penes o calònies seran convertides
en la ajuda de la armada.
Que de vuy a avant null hom o fembra de qualque lig o condició serà,
privat o estrany, no gós obrar ne fer obrar, ne encara vendre ne fer vendre dins
la ciutat, ne en son terme, manifestament o magada, ço és a saber, boronat ne
borons d'estany, ne alcuna altra obra d'estany que sia
de vestidures com per les dites obres d'estany s'enseguexen fraus e danys a
les gents. E enaxí qui contrafarà perdrà lo boronat o borons o qualque altra
obra, sia d'estany per obs de vestedures; e encara pagarà
quantesque vegades contrafarà.
E encara us fan saber que tot hom o fembra de qualque lig o condició
serà, privat o estrany, qui aja boronat borons o qualque altre guarniment o
obra d'estany que sia per a vestedures, que de vuy en
comtats ó agen treyt o feyt trer de la dita ciutat e de son terme, sots la dita
pena o calònies.
De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç del
comú de la ciutat, e el terç de l'accussador.
Enaprés, en lo dia de divendres que hom comtava
anno Domini
Guiandoni, n'Esteve Rocha e en Bertholomeu de Cruhilles, jurats de la ciutat
de València de volentat del Consell ajustat en les cases de la cort, novellament
remogueren del damunt dit ordenament que borons d'estany no gósasen fer,
que de vui a avant pusquen fer los dits borons com sia atrobat que per los dits
borons no
en lo dit ordenament romanguen en sa fermetat.
[107v]
rey d'Aragó, et cètera, lo justícia e els jurats de la ciutat de València, umilment
ab bessament de mans e de peus, ab cura, reverència e honor se comanen
en la vostra gràcia a la vostra alta senyoria, per tenor de les presens, signifiquen
que
senyor d'Arenós; en Guillem Ramon, de Muncada; e n'Exemén Pèriç
d'Arenós, senyor d'Andilla, foren en la dita ciutat ensems ab molts cavallers
e infançons del regne de València e aquells entre sí agren tactament e
col·loqui, ço és a saber, en lo monestir de les dones de la Çaÿdia de la dita ciutat;
e enaprés trameteren misatge a
dita ciutat e a nós, dits jurats, que ells nos pregraven que l'endemà deguéssem
anar al monestir o convent dels frares menors de la ciutat, que ells volien parlar
ab nós, enaxí que nós, dits justícia e jurats, ab alscuns prohòmens de la dita
ciutat anam al dit convent per saber que
nobles ab companya de cavallers, e el dit noble don Jayme, per sí e per tots los
altres dix a nós que fort se maravellaven com nós ensems ab les viles del dit
regne avíem tractat que sisa fos en la dita ciutat e viles del dit regne, ço és, en
lo pa e en la carn, sens que ells no y foren appellats, de la qual cosa se tenien
per aontats e dapnificats com aguesen bona part en lo dit regne; e encara que
requeriren a nós que de feyt deguéssem revocar los dits ordenaments o sobresehir
don en aquells. Hon senyor, nós, enteses les sues paraules respongué-li
que no avien
alcuna cosa que fos en dan o dessonor d'ell ne dels altres dits nobles, ne
dels cavallers del dit regne, ans la manera que nós ab les dites viles avíem
tractada era a servii del nostre senyor Déus e de vós, senyor, e a deffensió e a
utilitat del habitans del dit regne, e que no podíem ne devíem revocar, ne
encara sobresehir, sobre les dites coses, com serie gran mirva de vós, senyor,
e dan de la vostra terra, e majorment que nós avem començada de tenir la
taula de la armada
començades de fer
E enaprés los dits nobles [e] cavallers protestaren a nós, segons que
pus largament és contengut en una protestació de la qual a vós, senyor, trametem
translat sots guarniment del sagell de la ciutat, e nós, senyor, no volguem
respondre a la dita protestació menys del Consell de la dita ciutat, ans
retenguem a acort
vinent. E axí, senyor, cuytam-nos de fer saber a vós les dites coses ans de la
dita resposta, per ço com avem entès que
encontinent a vós, senyor, per les dites coses, e per ço, senyor, que vós
siats certificat de les coses damunt dites. Enaprés, senyor, feyta la dita resposta
per nós a la dita protestació, farem-vos-ó a saber.
Lo nostre senyor Déus vos faça viure per molts anys, vós e vostres
infants ab honor, e us dó força e victòria contra los vostres enemichs e contra
aquells qui raó excel·lent e útil ordenament s'esforcen de torbar en desplaer
del nostre senyor Déus.
Domini
València, ço és a saber, en Berenguer de Carchasona, en Bino Guiandoni,
n'Esteve Rocha e en Bertholomeu de Cruhilles, ciutadans de la dita ciutat, als
quals foren acompanyats los prohòmens consellers dejús escrits, axí de
parròquies, d'officis, de mestrers
Primerament de la parròquia de Senta Maria: en Bernat de Lluna, en
Pere Berenguer, en Domingo de Claramunt, en Jacmet d'Avinyó, en Bernat de
Torres, en Berthomeu Renouer.
De Sent Thomàs: en Guillem Mir, en Berthomeu Ciriol, en Berenguer
de Ripoll, en Jacme Rocha, en Pere Mercer, coreger; en Pere Duran.
De Sent Andreu: en Domingo de Sarrià, en Giner de Bages, en Bernat
Sunyer, en Bernat Verniç, en Jacme de Sentboy, en Martí Gil.
Ffrancesch Marrades, en Ramon Salelles, en Bernat de Valldaura, en Guillem
de Celma.
De Senta Katerina: en Ramon Guillem, en Berenguer Burguera, en Pere
Bonmacip, en Bertholomeu Çaranyó, en Michel Pujol, en Bernat Degà.
De Sent Nicholau: en Guillem Celom, en Bernat Dalmau, en Simon
Conill, en Jacme Rovira, en Ramon Ponç, Arnau Guillem Català.
De Sent Berthomeu: en Bernat de Solsona, Arnau Pèriç, Arnau
Tarragona, en Guillem Company, en Bernat Vellach, notari; en Fferrer Çavila.
De Sent Lorenç: en Guillem de Manressa, en Jacme Capeller, en Pere
d'Alçamora,
De Sent Salvador: en Johan Comte, en Ramon de Fabarzà, menescal; en
Berenguer Colomer, en Johan de Castre, en Pere Plana, en Bernat Claramunt.
De Sent Esteve: en Ramon de Poblet, en Pere Sentjordi, en Bernat Bech,
en Bernat Fferrer, en Bernat Johan, en Jacme Blanch.
De Sent Johan: en Domingo d'Aïnsa, en Guillem de Comabella, en
Bertomeu Malet, en Guillem Solaseu, Arnau Castelló, aluder; en Romeu
Sedacer.
De Senta Creu: en Benuart Matheu, en Pere Martí, en Berenguer
Amigó, en Vicent del Castell, en Vicent de Lenço, en Matheu de
Monmagastre.
N'Aparici Casses, en Benevé de Benviure.
De frenés: en Domingo Cedrelles, en Jacme Raffex, en Pere de Roures,
n'Aparici Martí, fiveller.
De brunatés: en Ramon de Millars, Arnau del Box, en Pere de Subirats,
en Guillem Olreu.
De çabaters: en Bernat Gentil, en Michel Pèriç, en Domingo Just, en
Bernat de Miravet.
De drapers: en Jacme de Valls, en Ramon Oliver, Arnau Redon, en
Bernat Blanch.
De sartres: en Valentí Calaff, en Berenguer Fuster, Arnau Pagès, en
Domingo Vilella.
De pellicers: en Ramon de Tarragona, en Johan Règola,
Guerrer, en Nicholau Monserat.
De pellers: en Bernat de Vich, en Guillem Exibell, en Johan Hivanyes,
Arnau Duran.
De carnicers: en Bernat Verdú, en Bernat Mir, en Jacme Lonbart, en Pere
Cesccasses.
De pescadors: en Bernat Guerau, en Bernat Cescorts, en Bonanat
Donat, en Pere Albert.
De coregés: en Guillem de Fornells, en Pere Lorenç, en Ramon de
Sentjohan, n'Esteve Bonet.
D'òmens de mar: en Pere Julià, en Bernat Perffeta, en Guillem Broll, en
Fferer Celrà.
De fusters: en Pere de Monçó, en Nadal Biota, en Pere Martí, en Pere
Manent.
en Guillem Fferer.
De barbés: en Jacme Serena, en Francesch de Calataiú, en Domingo de
Moya, en Jacme Barber.
de la ciutat:
Que de vui a avant nenguna flaquera o flaquer, ne alcuna altra persona
de qualque condició sia no gós comprar manifestament ne amagada de
nengun forment per obs de les flaqueres o flaquers, exceptat tant solament
del forment de la nau, lo qual la ciutat ha comprat e assegurat tro que tot lo
dit forment de la nau sie venut. E qui contrafarà, pach per pena
quantesque vegades contrafarà.
De revenedors dels forment
Encara us fan saber los damunt dits que nengun senyor de molins ne
moliner, ne majordom, ne revenedor ne revenedriu, ne alcuna altra persona
de qualque condició o ley serà no gós vendre ne fer vendre, manifestament o
magada, forment als dits flaquers o flaqueres, ne nenguna persona no
comprar per obs dels dits flaquers o flaqueres. E qui contrafarà pagarà lo
venedor per calònia
pena pagarà aquell o aquella qui comprarà manifestament lo forment per obs
dels dits flaquers o flaqueres.
Encara us fan saber los damunt dits que de vuy a avant nengun revenedor
en revenedriu, estrany o privat, de qualque condició sia no gós vendre
ne fer
de qualque condició sia tro que
perdrà tot lo forment qui aurà venut e encara pagarà
per quantesque vegades contrafarà.
Encara us fan saber los damunt dits que tot senyor de nau, de leny o de
qualsevol altre vexell, gran o poch, no gós comprar ne fer comprar, manifestament
ne amagada, forment per fer pa a obs dels hòmens navegants en los
dits vexells, sinó tant solament del forment de la ciutat tro aquell sie venut. E
qui contrafarà pach per pena
Encara us fan saber los damunt dits que nengun flaquer o flaquera no
gós molre ne fer molre, ne pastar ne fer pastar del forment qui avien comprat,
e aquell avien ans que
l'almodí, tro que
lo forment o farina e encara pach per pena
contrafarà, de les quals penes o calònies damunt dites serà lo terç del senyor
rey e el terç del comú de la ciutat, e lo terç del accussador.
e prohòmens consellers ordenaren que no contrastant la damunt dita crida que
les flaqueres o flaquers no gósasen comprar ne fer comprar sinó del forment
de la ciutat, tant solament que de vuy a avant los dits flaquers o flaqueres pusquen
comprar si
prenguen del forment de la dita ciutat sots la damunt dita pena o calònia.
de la ciutat:
Que per esquivar frau de vuy a avant null hom de qualque condició o
ley serà, privat o estrany, no gós vendre ne comprar, ne fer vendre ne fer comprar
tany que no sia garbellat. E qui contrafarà pagarà lo venedor
cascuna càrrega de tany e altres
per quantesque vegades contrafaran, de les quals calònies serà lo terç del
senyor rey e el terç serà del comú de la ciutat, e l'altre terç serà del accussador.
Que de vuy a avant nengú carnicer, axí crestià, juheu, com sarrahí no
sia ossat que gós levar o fer levar, manifestament o amagada, nengun cuyr o
pell de neguna bèstia o bèsties, de les quals deuen pagar segons que és ordenat,
ço és a saber, en la de la armada tro que
per les carniceries de la ciutat agen vistes e comtades les dites pells o cuyrs a
obviar e esquivar fraus. E qui contrafarà pagarà per calònia per cascun cuyr
o pell
serà lo terç del senyor rey e lo terç de la ajuda de la armada, e lo terç serà
del accussador.
de la ciutat, per sí e per part de la universitat de la dita ciutat:
Que tothom de qualque condició serà qui faça cens per sí o per altres o
certa part de fruyts, o tribut o loguer, ço és a saber, per heretats o cases o per
qualque altres possesions o esgléyes o a clergues, o a persones eclessiàtiques,
que de vuy en
davant los dits jurats, ço és a saber, davant les cases de la confadria de Sent
Jacme, per manifestar a aquells los béns per los quals fa cens o certa part de
fruyts, o tribut o loguer, a les dites esgléyes o a altres persones eclessiàstiques.
En altra manera vos fa hom a saber que si dins los dits
manifestat als dits jurats les damunt dites coses, pagarà per pena o calònia
sous, dels quals serà lo terç del senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e
lo terç serà del accussador.
anno Domini
València, ço és a saber, en Ramon de Poblet, en Guillem Celom, n'Arnau
Guillem Català e en Bertomeu Çaranyó, ciutadans de la dita ciutat, als quals
foren acompanyats e donats en consellers de la dita ciutat los prohòmens
desús escrits, axí de parròquies, d'oficis, d'arts e de mesters, en la forma que
seguex:
Primerament de la paròquia de Senta Maria: en Bernat Desclapers, en
Ramon Despí, en Guillem Berenguer, en Romeu Buades, en Guillem de
Morrofret, en Guillem Fabre, fuster.
De Sent Thomàs: en Bertomeu Mathoses, en Pere Fferrer, notari; en
Guillem Gostanti, en Bernat de Cenauy, en Ramon de Valls, en Pedro de
Ripoll.
De Sent Andreu: n'Uguet Polla, en Bernat Sunyer, en Pere de Riudoms,
en Bevengut Desputg,
De Sent Martí: en Berenguer Çamorera, en Ffrancesch Solanes, Arnau
Çavila, en Guillem Rabaça, en Ramon Boxeda, en Guillem de Celma.
De Senta Katerina: en Pere Desclapers, en Guillem de Merlès, en
Domingo Sanç, en Pere Cuch, en Guillem de Vallfarossa, en Pere Pratbuý.
De Sent Nicholau: en Bernat Mercer, en Veyano de Montagut, en Bernat
Descastell, Arnau Redon, en Jacme Pichó, en Guerau de Canet.
De Sent Bertomeu: en Bernat Fferer, notari; en Guillem de Solsona,
n'Esteve de Valls, en Jacme Çaranyó, en Bertomeu Pocasanch, en Nicholau
Castell.
Bernat de Sentipòlit, en Pedro Tarragona, en Ramon Gostantí, en Guillem Ros.
De Sent Salvador: en Berenguer Joffré, en Ramon Frígola, n'Andreu
Borraç, en Bernat Coll, en Bernat March, en Romeu Aragonès.
De Sent Esteve: en Pere de Bonescombes, en Matheu de Bonescombes,
en Guillem de Vernet, en Bonanat Despou, en Bonanat Miramar, en Guerau
Escuder.
De Sent Johan: en Guillem de Manressa, en Berenguer Descaus,
n'Esteve Salvat, en Guillem Cases, en Guillem Palma.
De Senta Creu:
Domingo de Ruffés, en Domingo Cardona, en Guillem Joffré, notari; en
Michel Hiyago.
De notaris: en Johan de Miralles, en Pere d'Agramunt, en Michel de
Cascant, en Simon Çacreu.
De freners: Arnau de Fferran, en Jacme Samisay, en Bertomeu Lorenç,
en Guillem Ferriol.
De brunaters: en Guerau Rostoll, en Simó Bageta, en Berenguer
Claramunt, en Bernat Fferrer de Miranbell.
De çabatés: en Berenguer Tressera, en Pasqual Vidal, en Guillem de
Sentafè, en Guillem de Cabanelles.
De drapés: en Ramon Salelles,
Bertomeu Bosser, en Fferrando Forner.
De sartres: en Berenguer Alamany, en Ramon Pere, sartre; en Jacme
Mata, en Pedro Arnau.
De pellicers: en Ramon de Monblanch, en Jacme Querol, en Pere Gaçó,
en Guillem Canals.
De pellers: en Bernat Pallarès, en Vidal de Vich, en Ramon Rovira, en
Simon Desvilar.
De carnicers: en Pedro de Tortosa, en Bernat Colells, en Ramon Polgar,
en Berenguer Cescorts.
De coregers: en Ramon de Caselles, en Jacme de Ripoll, en Guillem de
Ribes, en Berenguer Modalell.
De hòmens de mar: en Bonanat Noguera, en Ramon Roig, en Pere
Martí d'Orta.
De fferrés: en Pedro Ferer, en Johan de Xèricha, Arnau Manoguer, en
Luquet Rossell.
De barbés: N'Exemeno Barber, Arnau Çaponya, en Guillamó Gençor,
en Pere Gilabert.
De pescadors: en Guillem Albanell, en Pere Portell, en Ramon Maurux,
en Jacme Trulols.
Fferrarius de Cortilio presentavit venerabilibus Raymundo de
Populeto, Guillelmo de Ulmo, Arnaldo Guillelmi Catalani et Bartholomeu Aranyoni,
iuratis civitatis Valentie, videlicet in consilio congregato in domos confrarie beati
Iacobi, quedam cartam serenissimi domini regis Aragonum que quidem carta sequitur
in huc modum.
Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice comesque
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus e capitaneus generalis,
ffidelibus suis iuratis, probis hominibus et universitatibus tam civitatis quod aliorum
locorum regni Valentie alisque universitatibus ac incolis regni Valentie cuiscumque
legis et conditionibus existant, salutem et gratiam.
Cum nos cum alia carta nostra ut in ea plenius continetur noviter comiserimus
ffideli scriptori nostro, Fferrario de Cortilio, officium baiulie generalis regni
Valentie supradicti, regendum et exercendum per eum quamdiu nostre placuiter
voluntati. Volumus ac vobis et singulis vestrum dicimus et mandamus quatinus
habendo et tenendo dictum Fferrarium in baiulum generalem regni predicti ei pareatis,
satisfaciatis, respondeatis et obediatis de omnibus et singulis de quibus baiulo
generali nostro dicti regni solitum est et debet pateri, satisferi, responderi ac etiam
obediri.
Data Cervarie,
Exemplum.
d'en Guillem Celom, de n'Arnau Guillem Català en d'en Bertholomeu
Çaranyó, jurats de la ciutat de València, ço és a saber, un ase de pèl blanch, lo
qual fo penyorat de manament dels dits jurats a
Sinarques, la qual penyora fon feyta per rahó de penyores que
qui
per peatge que
peatgers avien feytes segons que
e la franquea atorgada per lo senyor rey e per sos predecessors a la dita ciutat.
E promès e s'obligà lo dit en Guillem als dits jurats, que ell tornarà lo dit
ase en poder dels dits jurats, tota ora que per ells o per hom per ells ne sia
request o
dit en Guillem Mercer, obligà sí e sos béns, aüts e per aver.
curie dicto civitatis.
e Ramon Salelles, draper.
predicto,
per lo molt noble infant en Jacme, primer engenrat del senyor rey en lo regne
de València, féu sagrament sobre los sants
dels honrats en Ramon Guillem Català, justícia de València, e d'en Ramon de
Poblet, d'en Guillem Celom, de n'Arnau Guillem Català e d'en Bertholomeu
Çaranyó, jurats d'aquella metexa ciutat, que ell aytant de temps com seria en
l'ofici de portanveus de procurador en lo dit regne servaria e observaria furs
de València e privilegis, e bones usances en la dita ciutat e en tot lo regne de
València, e segons los dits furs e privilegis proceyrà e jutjarà. Açò fon feyt en
la eglésia de nostra Dona Santa Maria en la Seu de València.
Presents testimonis: en Guillem Escrivà, en Thomàs Fabre, en
Bertholomeu Mathoses, en Ramon de Lebià, cavaller, e molts d'altres.
del regne de València féu semblant sagrament en mans del dit justícia e dels
dits en Guillem Celom, de n'Arnau Guillem Català e d'en Berthomeu
Çaranyó, jurats, absent en Ramon de Poblet.
Presents testimonis: en Guillem Escrivà, en Thomàs Fabre, en Jacme
Escrivà e molts d'altres.
n'Arnau Guillem Català e d'en Bertholomeu Çaranyó, jurats de la ciutat de
València, e d'en Salvador Roch, mudaçaff d'aquella metexa ciutat, e dels prohòmens
consellers de la dita ciutat a Consell appellats e ajustats en les cases
de la confadria de Sent Jacme per negocis comuns de la dita ciutat, sia novellament
pervengut per recomtament o demostrament de persones dignes de
fe que en lo mester del tixidors qui tixen draps de lana prims en la dita ciutat
sia mester e necessari alcuna correctió o millorament, ço és a saber, en los pintes
ab los quals los dits draps prims són texits com aquells pintes són axí
amples e clars en les pues, per la qual clarea menys lana meten en los dits
draps e són los draps larges e malfeyits, per la qual cosa les gents que àn a
vestir e a comprar los dits draps se n'enseguex gran dan e la qual cosa los dits
texidors plaÿa la clarea de les pues dels dits pintes per tal com pus hivaçosament
texien los dits draps; emper amor d'açò los dits jurats e mudaçaff e prohòmens
consellers, volens obviar tota frau e encercar e procurar la pública utilitat,
de consell d'alscuns prohòmens de la dita ciutat e de Perpenyà e de
Narbona qui àn art e asperència de conèxer la benfeytea e la manera dels dits
draps, regoneguts los establiments
dits draps en lo temps qui en Bertholomeu Mathoses, en Maymó Çaplana, en
Bernat Planell e en Ramon Maschó foren jurats de la dita ciutat, corrigén e
milloran a alcú dels dits capítols e ordenan de novell, ajustan a aquells ordenaren
e establiren novellament sobre lo mester dels dits texidors segons que
seguex:
Primerament que
palms de cabastell a cabastell, e aja en nombre
cabastell, e aja en nombre
de cabstell a cabstell, enaxí que y aja
de
de
gós texir nengun drap de la obra prima en pinte de menor comte de
draps de religioses, et cètera", de novell establiren e ordenaren que
nengun pinte bíffer ni de sargues no gós ésser feyt menor de
palms d'amplea ni de menor comte de
estreta que pusca ésser feyta en pinte de
pac per pena
lo pinte.
texidor farà alcun drap en menor comte de pinte de
ordenaren que pusca ésser feyt lo dit drap en pinte de
mig segons que damunt és dit e no en menor comte de pinte dels
dits
pach per pena
contrafarà.
feyts sobre lo dit mester de texidors qui obren draps de lana prims segons que
damunt apar.
Emperò que les calònies posades e establides als contrafaens dels capítols
e ordenaments novellament feyts e corregits, sien departides segons que
ja era ordenat en los primers ordenaments o establiments.
de la ciutat:
Que a audiència d'ells novellament és pervengut que alcuns cavallers
de la dita ciutat e alcuns altres se són aremits de juntes, per què, volens esquivar
escàndels que per la dita rahó enseguir-se porien, emper açò, de part del
senyor rey, manen que tothom de qualque condició sia estia areat de ses
armes, enaxí que totes vegades que per los dits justícia, jurats o per crida de
manament per ells feyta o per lurs misatgers seran requests, encontinent
sien aparellats ab lurs armes per enseguir lo manament d'aquells per esquivar
los dits escàndels e per bon estament de la dita ciutat. E açò manen sots
la pena de la feeltat de la qual són tenguts al dit senyor rey.
Ara oiats que us fan a saber lo justícia e els jurats:
Que null hom ne nenguna fembra de qualque condició sia no gós pendre
o reebre, ne fer pendre manifestament o amagada, nengú salari o servii, o
do, per loguer d'alcuna persona que vena pa o ortaliça, o carbó o altres coses
per les places de la ciutat, no contrastan que venen lo pa o ortaliça, o altres
coses, davant l'alberch o cases o taules d'alcú o d'alcuns; enaxí, emperò, que
no enbarguen les entrades dels dits alberchs o cases, com les places són públiques
e al servii de la cosa pública, per la qual cosa reemçó de do o de servii
no deu ésser feyta ne donada. E qui contrafarà pach per pena
quantesque vegades contrafarà, et cètera.
Encara us fan a saber que null hom ne nulla fembra de qualque condició
sia no gós gitar ne fer gitar aygua davant lurs alberchs o cases, o taules, en
les dites places, ne fer alcun altre enbarch, per ço que les gens que vendre volran
lo pa, ortaliça, carbó o altres coses no y poguesen seer o estar. E qui contrafarà
pach la dita pena dels dits
De les quals calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç del comú de la
ciutat, e l'altre terç del accusador.
als damunt dits jurats segons les sues facultats segons que
vehins de la ciutat faran. Et a
donà fermança que contribuyrà en absència sua en Pasqual Andreu, colteller,
qui està en la parròquia de Sent Martí, lo qual fermança obligà sí e sos
béns.
Com los damunt dits jurats atrobasen que en Jacme Calvó agués haüda
carta de vehinatge, la qual fon feyta en lo dia que hom comtava
marcii, anno Domini
pròpria en la dita ciutat e fos dupte si avia contribuÿt, fo atrobat que del
temps a ençà que la dita carta agué no fon feyta alcuna quèstia en la dita ciutat,
salvu la quèstia que fon feyta en la dita ciutat en l'an present de
morabatí del monedatge, ço és a saber, a n'Arnau Tarragona e a
cullitors de la quèstia e del monedatge en la parròquia de Sent Bertomeu, e
per ço com lo dit en Jacme anàs per lo món mercadejan e fos dubte que com
aquell fos absent e s'alegràs de la imunitat de la franquea, aquell no contribuís
per les sues facultats, volens obviar frau fo enaxí proveÿt per los dits
jurats que
béns del dit Jacme e per la dita raó donà fermança en Pere Arnau de Riu_sech
qui està en la parròquia de Sent Nicholau, qui sos béns a les dites coses
obligà.
Testimonis: en Rodrigo de Cedrelles e maestre Pau Fuster.
pertanga de procurar la pública e comuna utilitat, e encara de ordenar los officis,
arts e mesters de la dita ciutat, en manera que
viuen en justícia e en veritat, los quals justícia e veritat són il·lumenament de
les coses spirituals e temporals, e sens les quals null hom no pot venir a salvació
de vida eternal; et com sia molt necessària cosa a aquells als quals
gubernació o regiment és comanat per príncep o per comú de ciutat vetlar e
estudiar en les coses que són útils e profitoses a aquell comú o universitat e
aportans aquelles a perfectió a la comuna utilitat, e que per necligència d'aquells
les gents d'aquell comú o universitat no sien dapnificades en aquelles
coses a les quals aquells pusquen donar remey covinent, com lo don d'aquells
sien tenguts de obviar e esquivar; emper amor d'açò nós, en Ramon de Poblet,
en Guillem Celom, n'Arnau Guillem Català e en Bertholomeu Çaranyó, jurats
cobeejans per a bon fruyt de bones obres, per bon estament e utilitat dels
habitans de la dita ciutat e del regne de València e encara dels estrangers
vinens a la dita ciutat, considerans que en los temps pasats se són enseguits
discensions o contrasts enfre los jurats e mudaçaffs dels ans pasats ab los prohòmens
qui usen de la art de fer caneles de sèu en la dita ciutat, ço és a saber,
sobre lo preu de la liura o liures de les dites caneles e sia cosa consonant a
rahó que als contrasts esdevenidors deja hom obviar per via profitosa e clara;
per ço los damunt dits jurats e mudaçaff de volentat e assentiment dels prohòmens
consellers de la dita ciutat, Consell ajustat en la Sala de la Cort d'aquella
metexa ciutat en lo dit dia e an, et encara d'assentiment e volentat
d'en Bertholomeu Salelles, d'en Jacme Gaucelm, d'en Michel Català, d'en
Jacme Salelles, d'en Berenguer Solzina e d'en n'Alis Carles, presens per
ells e per tots los altres qui usen de la dita art de fer caneles de sèu en la dita
ciutat ne que d'aquí a avant ne faran, ordenaren e establiren que de vuy a
avant sien venudes la liura de les dites caneles de sèu segons los preus del
quintar del sèu, segons que
Primerament quant lo quintar del sèu qui no serà fus, mas serà en teles
o serà pastat, e en mercader valrà
sèu, valla
caneles
axí quant lo quintar del sèu pujarà de
crescuda al preu de la liura e si baxava de
pugessa al preu de la liura, emperò per pujar de
quintar que
lo quintar; enaxí metex, si baxava lo preu del quintar del sèu de
sous, que
sèu no baxava de
de les caneles
venedor
caneles que comunament vendran, ço és a saber, d'aquelles de
mealla, enaxí que
sens requissició del comprador, tornar la dita pugesada aüt esguart a diverses
persones ignorans que tramet hom e van a comprar de les dites caneles, et
axí metex seguesca
en la liura. Et qui contra les dites coses farà pac per pena lo venedor
sous e perda les caneles venudes per quantesque vegades contrafarà, de les
quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç del comú de la ciutat,
e lo terç serà del acusador.
februarii, anno predicto,
damunt dits jurats una carta del senyor rey, la qual és encorporada en la letra
dejús escrita, et els dits jurats e els prohòmens de la dita ciutat trameteren a
les viles del regne dejús escrites la letra que
Als honrats e amats los jurats e els prohòmens de Xàtiva, d'Algezira,
de Gandia, de Dénia, de Cullera e de Corbera, de nós los jurats e els prohòmens
de la ciutat de València, salut e honor.
Fem saber a vós e a cascuns de vós, nós aver reebuda una carta del
senyor rey la tenor de la qual és en la forma que
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis,
ffidelibus suis iuratis, probis hominibus et universitati civitatis Valentie, salutem
et gratiam.
Iam scitis quod omnis preteritis antequam armate fierent contra sarracenos
tam per vos quod alios fideles nostros plura mala et dapna illam fuerunt per sarracenos
ipsos cum galeis et aliis vassellis eorum armatis in maritimus nostris christianis
navigantibus per ipsas maritimas, tam de regno de Valentie quam etiam ab inde et
quod predictas armatas fuit provisum tuicioni et deffensioni
ac indempnitatibus navigantium per easdem et malum et dampnum dictis
sarracenis illarum fuit per armatas predictas, cum igitur de armatis faciendis er iam
dictos sarracenos in hac estate contra christianos et quod specialiter veniant in maritimis
nostris, versimile presumendum existat. Propterea sollicitamus vos et attente
indempnitatibus vestris et regni iam dicti quod propinquus est partibus barbarie, taliter
providere curetis cum ceteris probis hominibus et universitatibus dicti regni
quibus a simili scribimus super isto quod nunc armata fiat per vos et per eos que sit
in mari tempore veris ad resistendum incursibus dictorum sarracenorum et inferendum
malum et dapnum eiusdem. Per inde enim facietis Deo servicium et cedet honori
nostro ad deffensionem et tuicionem terre et utilitatem et comodum subiectorum, et
nos habebimus quod plurimum istud gratum.
Data Dertuse,
que
vós, per tal nós sens vós e les altres viles del dit regne bonament no podem
aver acort sobre les coses en la dita carta contengudes, ne semblantment vós
sens nós; emper amor d'açò pregam e requerim a vós e a cascun de vós que
ajats vostre acort sobre la dita carta del dit senyor rey e en les rahons en aquella
contengudes, e haüt vostre acort sobre açò que cascun de vós trametats a
la dita ciutat vostres síndichs plenament intruïts
intenció sobre les dites coses per ço que vós complidament ab los dits
síndichs ajam nostre acort sobre les dites coses, enaxí que
en la dita ciutat de dicmenge primer vinent en
comtarà hom
nenguna manera com semblantment avem escrit e tramès a les altres viles del
dit regne.
Som aparellats a la vostra honor e los vostres prechs amigablement
hobeyr.
per en Martí de Saragoçà, correu, lo qual partí de la dita ciutat dijous que hom
comtava
Item
Morella, de Murvedre, de Castelló, de Burriana; e les quals portà en
Bertholomeu d'Arancís, correu, lo qual hic partí en lo dit dia de dijous.
Et enaprés, en lo dia de divendres, en lo qual comtava hom
dites viles.
Català e en Bertholomeu Çaranyó, jurats de la ciutat de València, attenens que
vós, en Jacme Gaucelm, de volentat e assentiment del dit en Guillem Celom,
d'en Jacme Bonmacip, d'en Pere de Bonescombes e d'en Pere Çavila, adonchs
jurats de la dita ciutat, e d'en Jacme Rovira, adonchs mudaçaff d'aquella
metexa ciutat, ab vostra pròpria messió feés construir e obrar un albelló de
nou, ço és a saber, per rag de la carrera que va devés Sent Martí, la qual affronta
ab l'alberch de vós, dit en Jacme; attenens encara que
no póch discórrer en la mare dels albellons, la qual és davant lo cloquer de la
esgléssia de Sent Martí, com la dita mare discórrega devés la porta de la
Buatella e fos pus alta que
alcú o alscuns dels vehins qui àn lurs alberchs confrontans a la dita carrera e
albelló no àn més part ni alcuna cosa pagat en les messions feytes per vós, dit
en Jacme, en lo dit albelló; attenens encara e regonexens nós aver vist lo comte
de les messions feytes per vós, dit en Jacme, per rahó del dit albelló, los quals
munten a suma de doens deu sous e
que
deguésem fer constrényer los dits vehins frontalers al dit albelló de pagar lur
part en la dita quantitat o que feésem fer a aquell albarà testimonial de les dites
coses, per ço que si s'esdevendrà que alscuns
fer albellons en lurs alberchs qui discorreguesen en lo dit albelló, que pagasen
part covinent en les dites messions per tal que tot lo dan de les dites messions
no s'esguardàs al dit en Jacme o als seus; emper amor d'açò a nós ésser cert
de les damunt dites coses, e regonexens la requisició del dit en Jacme ésser
justa e reebedora, majorment com de manament dels dits jurats e mudaçaff
adonchs aja feytes les dites messions, per lo present albarà requerim e pregam,
los jurats e mudaçaff, qui en la dita ciutat seran que constrenguen e
constrényer facen a aquell o a aquells qui seran vehins e discorreran en lo dit
albelló en pagar part covinent en les dites mesions, com axí
fur e rahó, e en testimoni de les quals coses manam fer lo present albarà e
sagellar ab lo sagell del offici de la juraderia, scrit en València,
madii, anno Domini
blanc]
si obligà sí e sos béns als damunt dits jurats en nom del comú de la dita ciutat
que contribuiran per lurs béns en tots los serviis e despeses que al comú
de la dita ciutat covendrà a fer, segons que
de fer, segons lurs facultats. Et a major cautela donaren fermança en Pere
Julià, ciutadà de València, que contribuirà per aquells en absència lur per les
facultats dels dits Andreu e Guillamó, e açò obligà sí e sos béns.
Testimonis: en Lorenç de Moya e en Pasqual Campaner.
e en Bertholomeu Çaranyó, jurats de la ciutat de València, attenens e regonexens
que
Bonescombes e en Pere Çavila, adonchs jurats de la dita ciutat, asignaren un
pati de terra o d'ort, lo qual Arnau Pèriç, draper e ciutadan de la dita ciutat,
a sí avia occupat en la plaja del Grau
pati fo per los dits jurats adonchs asignat per posar carbó per qualsevol persones
estranyes o privades franchament e deliure, segons que en una carta
d'aquèn feyta pus largament veem e entenem ésser contengut; attenens encara
que fo demostrat denant nós per n'Arnau Ganiveter; en Pere Valero, colteller,
en Johan de Xèricha e per en Luquet, majorals dels fferrés de la dita ciutat,
que
a la dita plaja, ans per la espesea o moltitut dels munts de carbó deposat
en lo dit pati sovén s'esdevenen discencions e contrasts enfre alscuns dels mercaders
e ferrés havents carbó en lo dit pati, per la qual cosa los dits majorals
dels dits ferrés per sí e per tots los altres fferrés de la dita ciutat, pregaren e
requeriren-nos que per obviar les dites discencions o contrasts, e per aver pati
covinent per obs del dit carbó a deposar, volguésem e deguésem a aquells
atorgar e asignar per acreximent del dit pati un troç d'ort o pati, lo qual lo
dit n'Arnau Pèriç avia ensems ab lo pati damunt dit occupat sens alcuna
justa causa e lo qual dit ort o pati és pervengut en poder de n'Andreu Cerdà;
on nós, jurats damunt dits, haüt esguart a la granea del damunt dit pati e a les
rahons proposades e demostrades per los dits majorals, entenens [que] per
esquivar discencions o contrasts e per asignar pati a sufficiència, en lo qual lo
dit carbó pusquen metre e posar, emper amor d'açò, per la auctoritat de la
qual usam, asignam a vós, dits majorals, per vós e per tots los altres fferrés de
la dita ciutat, presens e esdevenidors, e altres persones,
com privades, que pusquen posar o fer posar carbó en lo dit pati que
n'Andreu Cerdà tenia, lo qual pati és contigue e afronta al primer pati asignat
per los dits jurats adonchs, e afronta de l'altra part ab l'ort d'en Bonanat
Noguera, lo qual dit pati, dins les dites limitacions o afrontacions, asignam a
ús del dit carbó a posar segons les condicions e forma contengudes en la altra
carta a vós primerament feyta per los dits jurats adonchs del altre pati; regonexens,
emperò, a vós, dits majorals, que avets donats e pagats al dit n'Andreu
per satisfacció d'esplet que avia en lo dit ort
testimoni de les quals coses manam fer la present carta e a major cautela
manam-la sagellar ab lo sagell del offici de la juraderia.
Die veneris,
Celom, n'Arnau Guillem Català e en Bertholomeu Çaranyó, jurats de la ciutat
de València, e davant los prohòmens consellers tinens Consell en la Sala de la
Cort de la dita ciutat, n'Arnau Ganiveter, en Pere Valero, colteller, en Johan
de Xèricha e en Luquet, majorals dels fferrés de la dita ciutat, e dixeren e
demostraren denant los dits jurats e consellers un establiment ça enrere feyt
en pergamí e sagellat el dors d'aquell ab lo sagell del offici de la juraderia, la
tenor de la qual és en la forma que
"Los jurats e
d'en Guillem Fferrer de Sentfeliu; d'en Michel Menescal; d'en
Berenguer Colteller, d'en Pere Ferrer de Sentacoloma; d'en Guillem d'Oscha e
d'en Ramon Gelats, fferrés de la dita ciutat, ordenaren e establiren que tot
fferrer e tot altre hom, estrany o privat, qui compre carbó engròs a la mar o per
terra que tres dies comtadors aprés que
aquell tenir de manifest là on lo comprarà, per tal que tot fferrer qui d'aquell
carbó volrà comprar e aver dins aquells
que comprat l'aurà. E aquell qui contra açò farà perdrà lo carbó e pagarà per
pena per cascuna vegada
comú lo terç, e l'altre terç l'acusador.
Feyt fo açò en València,
de novell comfermar lo dit establiment o adobar o millorar en aquell,
si per ells ben vist serà que corectió o millorament en lo dit establiment sia
necesarii; on nós, en Ramon de Poblet, en Guillem Celom, n'Arnau Guillem
Català e en Bertomeu Çaranyó, jurats damunt dits, hoït e entès lo dit establiment,
lest en lo dit Consell, de volentat e assentiment dels dits consellers, de
novell confermam lo dit establiment com atrobem que aquell fo sufficientment
ordenat, enaxí que d'aquí a enant del dit establiment sia usat segons la
continència e tenor del dit ordenament o establiment.
iunii, anno Domini
València, ço és a saber, en Guillem Escrivà, en Bernat Cesplugues, en Ponç de
Ssoler e en Bino Guiandoni, ciutadans de la dita ciutat, als quals foren acompanyats
e donats per consellers de les parròquies, officis, arts e mesters los
prohòmens dejús escrits segons que
Primerament de Senta Maria: en Domingo de Claramunt, en Jacme de
Castellet, en Marquet de Roures, pintor; en Pere Fferer de Camprodon, en
Romeu de Ssoler, en Thomàs de Ffenolleres.
De Sent Thomàs: en Guillem Mir, en Bertholomeu Ciriol, el Pere
Duran, en Jacme Cesamenleres, en Lorenç d'Angellats, notari; en Pere
Mercer, correger.
De Sent Andreu: en Guillem Broll, en Bernat Ramon, en Domingo de
Sarrià,
Sentjust.
De Sent Martí: en Guillem de Celma, en Jacme Solanes, en Jacme
Bonmacip, en Bernat Martí, n'Uguet Bonet, en Ffrancesch Claramunt.
De Senta Caterina: en Ramon Guillem Català, en Bernat Planell, en
Pere Desvilar, en Simó de Rabinat, en Bernat Degà, en Benevé de Benviure,
notari.
De Sent Nicholau: en Jacme Rovira, en Bernat Suau, en Guillem Redon,
en Ramon Ponç, en Ramon Oliver, en Jacme Pellicer.
De Sent Bertomeu: en Nicholau Desputg, notari; Arnau Porcell,
en Guillem Fortià, Arnau Pèriç, Arnau Tarragona, en Phelip de Verdeguer.
De Sent Lorenç: n'Esteve Martí, notari; n'Aparici Fferrando, en Pere
d'Alçamora, en Guillem Duran, en Bernat Pedrós, en Borraç Esteve.
De Sent Salvador: en Ramon de Fabarzà, menescal; Arnau Castellar, en
Jacme Solanes, en Pere Plana, en Pedro Cerveró, en Guillem Castell.
De Sent Esteve: en Pere Estrany, en Domingo Barreda, en Guillamó
Maschó, en Bernat Johan, en Jacme Pujol, en Jacme Ricart, notari.
De Sent Johan: en Ramon Maschó, en Pere Çavila,
Gesmar, en Guillem de Solaseu, Arnau Castelló, en Guillem Riera.
De Senta Creu: en Bertholomeu de Cruÿlles, en Benuart Matheu, en
Berenguer de Penafort, en Bernat Almirall, en Guillem Torres, en Johan
Aragonès.
De notaris: en Jacme Martí, en Jacme de Miralles, en Bernat Martorell,
n'Aparici Cases.
De freners: en Domingo Cedrelles, en Macià Guerau, pintor; en Pere
Rotlà, fiveller; n'Esteve Raspall.
De brunaters: en Pere Maruill, en Guillem Cesartigues, en Guillem
Estopanyà, en Guillem Camarassa.
De drapers: en Salvador Rich.
Die veneris
València e s'obligà als dits jurats que ell contribuirà en tots los serviis reals o
vehinals que
faran, segons les sues facultats, e a açò atendre e complir obligà sí e sos
béns ahuts e avedors, e a major cautela e en absència sua donà fermança e
principal pagador segons les sues facultats, ço és, en la dita absència en Bernat
Fferer d'Artés, vehí de València, qui a les dites coses obligà sí e sos béns.
Testimonis: en Nicholau Serrat e en Rodrigo de Mur, satg de la cort de
València.
iunii, anno Domini
València en Guillem de Manressa, en Johan Compte, en Pere Desvilar e en
Simon Conill, ciutadans de la dita ciutat, e fforen acompanyats en consellers
a aquells los prohòmens de les parròquies e de officis, d'arts e de mesters
segons que
Primerament de la parròquia de Senta Maria: en Guillem Berenguer, en
Jacme d'Avinyó, en Bertomeu de Campins, en Romeu Buades, en Bernat
Desclapès, en Guillem Tholsà.
De Sent Thomàs: en Bertomeu Mathoses, en Simon Delmàs, en Guillem
Costantí, en Bernat de Cenauy, en Ramon de Valls, en Pedro de Ripoll.
De Sent Andreu: en Bernat Sunyer, Arnau de Monroig, en Gener de
Bages, n'Uguet Polla,
De Sent Martí: n'Arnau Çavila, en Bernat de Valldaura, en Berenguer
Despalomer, en Bernat Perfeta, en Guillem Rabaça, en Ffrancesch Solanes.
De Senta Caterina: en Salvador Rich, en Domingo Sanç, en Pere
Bonmacip, en Guillem de Merlès, en Berthomeu de Farfanya, en Berenguer
Burguera.
De Sent Nicholau: en Jacme de Valls, en Berenguer de Codinachs, notari;
en Guillem Celom, Arnau Guillem Català, en Berenguero de Ripoll, en
Veyà de Montagut.
De Sent Bertomeu: en Berthomeu Pocasanch, en Guerau Texeda, en
Berenguer Fuster,
notari.
De Sent Lorenç: en Ramon Costantí, en Bernat de Sentipòlit, en Pedro
Tarragona, en Bernat Figueres, en Guillem Ros, en Pere Esteve.
De Sent Salvador: en Ramon Compte, en Ramon Frígola, en Guillamó
Serrador, notari; n'Andreu Lorenç, en Bernat Claramunt, en Romeu
Aragonès.
De Sent Estheve: en Bonanat Çanoguera, Arnau Vidal, en Bernat
Escuder, en Ramon de Poblet, en Matheu de Bonescombes, en Pere
d'Agramunt.
De Sent Johan: en Domingo d'Ahinsa, en Berenguer Descaus, en Bernat
Proençal,
Bertran.
De Senta Creu: en Salvador de Genestar, en Romeu Oller, en Jacme
Amigó, en Guillamó de Monçó, en Nicholau Fuster, en Sabastià d'Alanga,
notari.
De notaris: en Johan de Miralles, Arnau Fabra, n'Andreu d'Espígol, en
Guillem Servià.
De ffreners: en Berenguer d'Arbeca, n'Andreu Çarebolleda, en Ramon
de Caselles, n'Aparici Martí, fiveller.
De brunaters: en Ramon de Millà, Arnau Delboy, Arnau Pedrós, en
Bernat Cavaller.
De çabaters:
Ramon Maranyà, en Bernat d'Algezira.
De drapers: en Berthomeu Boser, en Bernat Jaquès, en Guillamó
Rabaça, en Bernat Blanch.
De sartres: en Guillem Barceló, en Guillem Palma, en Valentí Calaff, en
Maymó Ros.
De pellicers: en Bernat d'Anglessola, en Jacme d'Espígol, en Pere
Palomer, en Jacme de Castellaulí.
De carnicers: en Bernat Miró, en Ramon Polgar, en Romeu Cescorts, en
Pere de Falchs.
De pellers: en Johan Hivanyes, en Johan Martí, en Jacme Pallarès,
Arnau Duran.
Guerau, en Deulosal de Palau.
De coregers: en Johan Bonifay, en Guillem de Riudarenes, en Jacme de
Ribes, en Pere Gil.
De hòmens de mar: en Bevengut Desputg, en Bernat de Verniç, en Ponç de
Lençà, en Pere Ribalta.
De fusters: en Ramon Çatore, en Ramon Çafranquea, en Jacme
Berenguer, Arnau Amigó.
De barbers: en Ffrancesch de Calataiú, en Michel Gençor, en Jacme
Barber, en Guillamó Torthosa.
De fferrés: en Luquet Fferer; en Ramon de Fabarzà, menescal; en Jacme
de Déu, Arnau Ganiveter.
ciutat:
Que null hom privat o estrayn de qualque condició serà no gós comprar
ne fer comprar moltons per traure fora lo terme de la ciutat, ne encara no
gós trer ne fer trer del dit terme moltons per mar ne per terra, manifestament
o amagada. Et qui contrafarà perdrà tots los moltons e pagarà per pena
sous per quantesque vegades contrafarà.
Encara us fan saber que null hom privat o estrayn, senyor o patró de
nau, o de qualque altre vexell gran o poch, no gós carregar o levar en qualsevol
vexell nengú moltó o moltons dins lo terme de la ciutat per traure aquells
fora lo dit terme. E qui contrafarà pagarà per calònia, ço és, per cascuna cabeça
Encara us fan saber que null hom privat o estrayn de qualque condició
serà no gós trer o fer trer, per mar ne per terra, fora lo terme de la ciutat,
nenguna carn de porch o de truja fresca, o salspresa ne salada, ne sagí de
porch ne de truja, manifestament o amagada. E qui contrafarà perdrà tota la
carn o sagí e pagarà per calònia
De les quals penes o calònies serà lo terç del senor rey e lo terç del
comú de la
Berthomeu Benajam, notari e escrivà dels jurats de la ciutat de València, comparech
en Michel de Roda, porter del molt alt e molt poderós senyor en Jacme,
per la gràcia de Déu rey d'Aragó, et cètera, denant los honrats en Guillem de
Manressa, en Johan Compte e en Simon Conill, jurats de la dita ciutat,
ensemps ab en Pere Desvilar, qui és absent per rahó de malaltia, e dels prohòmens
consellers d'aquella metexa ciutat, tinens Consell en les cases de la
confadria del benaventurat Sent Jacme per negocis de la dita ciutat, et dix e
proposà denant aquells que
de Roda, avia pregats affectuosament e en la dita ciutat de Barcelona al dit en
Guillem de Manressa, jurat, a
dret, e a
al dit senyor rey, que ells per honor del dit senyor rey deguesen procurar
ab los altres jurats e prohòmens de la dita ciutat ab acabament e de feyt que
donasen al dit en Michel de Roda un angle o rachó de rambla qui és contigue
al seu molí, lo qual ha en la rambla de València e a prop del camí de la Mar,
per obs e ús de les coses e obres necessàries al dit molí emper totstemps. Et
proposades e demostrades les dites rahons e coses per lo dit en Michel de
Roda, en lo dit Consell, dixeren que ver és que
les dites pregàries en Barcelona a ells e a
Bernat Çanou, ladonchs misatgers de la dita ciutat, los quals dits en Pere de
Celma e en Bernat Çanou són absents de la dita ciutat per altra misatgeria
feyta per la ciutat ensemps ab en Ponç de Soler, ab en Bernat Dalmau, ab en
Jacme Escrivà e ab en Domingo de Claramunt, notari, al senyor rey, e que és
ver que
de part sua ne pregasen los altres jurats e prohòmens de la dita ciutat que per
amor e honor del dit senyor rey atorgasen lo dit angle o rachó de rambla al dit
en Michel de Roda. Et els dits jurats e prohòmens consellers congregats en lo
dit Consell, hoÿdes e enteses les rahons proposades per lo dit en Michel de
Roda e entessa la resposta feyta per los dits en Guillem de Manressa, jurat, e
per en Jacme Bonmacip, qui ladonchs foren misatgers ensemps ab los dits en
Pere de Celma, savi en dret, e ab en Bernat Çanou per la dita ciutat al dit
senyor rey, volens ésser hobedients a les pregàries del dit senyor rey, que són
e deuen ésser manamens als sotsmeses; emper açò, los dits jurats e Consell,
per sí, en nom e en veu de la universitat de la dita ciutat, atorgaren per honor
e reverència del dit senyor rey al dit en Michel de Roda e als seus una fanecada
de terra d'aquella rambla, que és contigua al molí del dit en Michel, a
totes ses volentats faedores, exceptat a cavallers e a sants e persones religioses,
exceptat encara sens perjudici del dret d'e Guillamó Trulolls, ortolà, lo
qual ha acustumat d'aver entrada al seu ort per lo dit angle de rambla, e que
dit en Michel de Roda s'avinga de la dita entrada ab lo dit en Guillamó
Trulolls, exceptat encara que no sia feyt alcun restrenyiment per la dita donació
al dit camí de la Mar; e encara exceptat que
seus no tapin ne tapien, ne facen tapiar, ne alcuna clausura fer, o fer fer, ves
l'afrontació del dit camí de la Mar, per la qual s'enbargàs al trespasans per lo
dit camí lo girament o desament faedor en lo dit angle; et enaxí, sots les dites
condicions desús expresades, lo dit en Michel de Roda e els seus haja e hagen
la dita fanecada de terra per franch alou emper totstemps e a ús e aempriu del
seu molí e a qualsevol obra o obres en lo dit angle d'aquèn faedores a totes les
sues volentats; enaxí, emperò, que
Berenguer de Ratera,
al dit en Michel e salvan en totes coses e per totes les damunt dites retencions
o coses excptades de la dita donació, als quals dits jurats lo dit Consell donà
son loch de fer la asignació segons que atrobarien que pusca ésser faedora, la
qual donació segons que desús és expresat fon feyta pe los dits jurats e per lo
Consell de la dita ciutat en les cases de la confadria de Sent Jacme, en lo dia e
an damunt dits.
Presens testimonis foren a les dites coses en Ramon de Poblet, en
Berthomeu Mathoses, en Ramon Montaner, n'Arnau Guillem Català, en
Bernat Planell, en Ramon Ponç, en Salvador Rich, en Berenguer Burguera, en
Benevé de Benviure, en Pere d'Agramunt, en Berenguer de Codinachs e en
Guillamó Serrador, notaris, n'Aparici Martí, fiveller, en Romeu Cescorts e en
Ramon Polgar, carnicers, en Valentí Calaff e en Guillem Palma, sartres, e
molts altres del dit Consell.
Et enaprés, en lo dia de dimarts que hom comptava
anno supradicto,
dits, anaren personalment, ensemps ab en Berenguer de Ratera, soguejador, e
ab mi, dit en Berthomeu Benajam, notari, al dit molí e rambla per asignar al
dit en Michel la dita fanecada, e vist a ull per los dits jurats e per lo dit en
Berenguer de Ratera, conegren que bonament la dita fanecada complidament
no podia ésser asignada al dit en Michel de Roda per tal com lo camí qui va
al Grau de la Mar, e pus a avant ves la rambla, fóra dins lo compliment de la
fanecada e encara que no solament enbargarà la entrada del ort del dit en
Guillamó Trulolls, ans enbargarà la entrada d'un altre ort d'en Pere de Ripoll,
ortolà. Et
poder de fer la asignació al dit en Michel, esguardans les damunt dites retencions
e esguardans que bonament al dit en Michel no podia ne devia ésser
asignada la dita fanecada, jasie que per lo dit Consell fos atorgada al dit en
Michel, segons que en la dita donació desús és contengut, de volentat dels
dits en Michel de Roda e d'en Guillamó Trulolls, ordenaren enaxí que del dit
angle o rachó de rambla romanga carrera de
Pere de Ripoll, ortolà, e del dit en Guillamó Trulolls, per la qual carrera lo dit
Guillamó de Trulols aja entrada al seu ort e que
tapiar d'una cerca de tàpies o de més si
lonch en lonch, e encara que
reals en ajuda d'un pont, lo qual lo dit en Guillamó Trulols vol fer sobre la
céquia del molí e damunt lo molí del dit en Michel, per lo qual pont lo dit en
Guillamó haja entrada al seu ort, lo qual pont lo dit en Michel de Roda ne els
seus no contrast ne pusquen contrastar al dit en Guillamó Trulols ne als seus,
ne el dit en Guillamó Trulols, ne els seus no agen carrera d'aquí a avant ni
alcuna servitut dins l'angle o rachó de rambla per tolre discencions e perills,
e constrasts, enfre aquells, lo qual angle o rachó sens alcuna servitut los dits
jurats asignen al dit en Michel de Roda, e lo qual angle de rambla és mija fanecada
e dotze braces reals, enaxí que
com no ha compliment de la damunt dita fanecada, com aquella bonament
no li pusca ésser donada ne asignada per les rahons sobredites, et la
qual dita mija fanecada e
del dit en Michel de Roda e ab la céquia del dit molí, e ab lo camí de la Mar,
e ab un angle o rachó de rambla allí romanent e contigue al dit camí de la Mar,
e ab l'ort d'en Pere de Ripoll, ortolà, e ab la dita carrera de
Les quals coses foren feytes en la rambla de València, a prop del dit
molí, en lo dia e an desús dits.
Presents testimonis: en Berenguer de Ratera, soguejador, n'Esteve
Salvat e n'Arnau Pagès, sartre.
Et en testimoni de les damunt dites coses, los damunt dits jurats manen
ésser feyta carta al dit en Michel ab lo sagell del offici de la juraderia, pendent
per mi, dit en Berthomeu Benajam, notari e escrivà dels dits jurats.
ciutat per tal que covinent larguea de blats pusqués ésser haüda en la ciutat
per utilitat de les gents:
Que tothom estrayn o privat qui, per mar en qualsevol vexell e fora la
terra e senyoria del senyor rey, aportarà o aportar farà forment a la ciutat e
vendrà aquell en l'almodí de la dita ciutat, lo comú de la ciutat donarà e farà
ajuda a aquell o a aquells qui forment aportaran o aportar faran a la dita ciutat,
segons que dit és, ço és,
la qual quantitat los jurats de la ciutat per la universitat de la dita ciutat pagaran
a aquell o a aquells qui per mar e fora la senyoria del senyor rey forment
a la ciutat aportaran, o aportar faran, per tot lo present ayn.
Encara us fan saber los damunt dits jurats que tothom qui aportarà
blat a la ciutat per mar o per terra vinga salvu e segur, vinent e estant, e tornant,
sens tot embargament que no li serà feyt sidonchs no era deutor per sí
obligat o fermança per altre obligat.
ciutat:
Que null hom o fembra de qualque condició sia no gós portar ne fer portar
per la ciutat de dia ventres de vaques o de moltons o d'altres bèsties descuberts,
mas pusquen-los portar cuberts per esquivar la inmundícia d'aquells. Et
qui contrafarà pagarà per pena
Encara us fan a saber que null hom o nulla fembra, de qualque condició
sia, no gós buydar ni fer buydar, ne lavar o fer lavar, dels dits ventres sinó
dejús los Cordés, ço és, a prop del molí que fo d'en Ffrancesch de Pals, sots
pena de
Encara us fan a saber que null hom ne nula fembra de qualque condició
sia no gós pendre o levar, o fer levar, arena o terra del pont dels Serrans
tro al molí d'en Ramon Guillem Català, sots pena de
vegades contarafarà.
De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç del
comú de la ciutat, e lo terç del acusador.
seguex:
Maiorcarem, comes Barchinone et Urgelli, et dominus Montispesulani, per nos et omnes
successores nostros damus et concedimus per hereditatem propriam, francham et liberam,
vobis, universis et singulis, hominibus Montispesulani qui nobiscum in obsidione
Valentie permanescis, et illis qui civitatis inter erunt capcioni, et vestris successoribus
im
de uno capite, et ad aliud sicut vadit, carraria et alquereas totas ab integro de
Benitucem, de Raal Abinsanxo, de Raytol, de Alquexia et alquerias sive turres de
Almançaffs. Cum pratis, pasquis, erbis, aquis et lignis, et terminis ad habendum, tenendum,
possidendum, explectandum, cum introitibus, exitibus et suis pertinenciis universis
a celo, in abissum. Ad dandum, vendendum, impignorandum, alienandum et
ad omnes vestras vestrorumque voluntates cuiuscumque volueritis propria faciendas
exceptis militibus atque sanctis. Volumus in super quod heredes illorum qui in obsidione
Valentie ad hoc seculo migraverint in calle et alqueriis participent antedictis,
excipimus tamen inde futuros
retinemus.
Data in obsidione Valentie, idus iunii, era
iunii, anno Domini
de la ciutat de València en Berthomeu Mathoses, en Bernat Planell, en Jacme
Bonmacip e n'Arnau Çavila, ciutadans de la dita ciutat, als quals són acompanyats
los prohòmens dejús escrits en consellers de paròquies, officis, arts e
mesters segons que
Primerament de la paròquia de Senta Maria: en Bino [Guiandoni], en
Jacmet d'Avinyó, en Jacme de Castellet, maestre Jacme d'Aulessa, en
Berthomeu Renouer, en Guillem Cesartigues.
De Sent Thomàs: en Jacme Rocha, en Pere Descortell, en Pere Fferer,
notari; en Nicholau Mathoses; en Lorenç d'Angellats, notari; en Pere Mercer.
De Sent Andreu: en Domingo de Sarià, en Jacme Martí, notari; en
Michel de Cascant, notari;
Pere de Riudoms.
De Sent Martí: en Berenguer Çamorera, en Jacme de Solanes, en
Ffrancesch Marrades, en Ramon Boxeda, en Bernat Martí, en Pere Fuster.
De Senta Caterina: en Berenguer de Carchasona, en Bernat Degà, en
Berthomeu Çaranyó, en Simon de Rabinat, en Pere Solà, en Johan Dalmau.
De Sent Nicholau: en Bernat Dalmau, en Jacme Tholsà, Arnau Redon,
en Jacme Rovira, en Guillem Cesfàfregues, en Simon Conill.
De Sent Bertomeu: en Bernat de Solsona, en Guillem de Solsona,
Vallseguer.
De Sent Lorenç: en Boraç Esteve, en Pedro Esteve, en Berenguer de
Tàrega, en Pere d'Alçamora, n'Aparici Fferrando, en Bernat Pedrós.
De Sent Salvador: en Johan Comte, en Johan de Castre, en Sancho
Navarro, notari; en Berenguer Joffré, en Pere Plana, en Berenguer Colomer.
De Sent Esteve: en Pere de Bonescombes, en Pere Estrany, en Bonanat
Despous, en Pere de Sentjordi, en Bernat Johan, en Guerau Escuder.
De Sent Johan: en Pere Çavila, n'Esteve Salvat,
Comabella, en Guillem Solaseu, Arnau Castelló, en Pere Esteve de Limotges.
De Senta Creu: en Pere Martí, en Guillem Felip, en Pere Clerà, en
Domingo de Ruffés, en Domingo Aragonès, en Domingo Eymerich.
De notaris: en Nicholau Despeg, n'Esteve Martí, en Jacme Ripoll, en
Guillem de Vilardell.
De ffreners: en Domingo Cedrelles, en Thomàs de Fenolleres, en
Marquet de Roures, Arnau de Ferran.
De brunaters: en Pere Vidal, en Pere de Sobirats, en Bernat Fferer de
Miranbell, en Simon Bageta.
De çabaters: en Pere Bonpar, en Pere de Cabanelles, en Pedro de
Castelló, en Berenguer Tressera.
Cubelles, Arnau Mir.
De drapers: en Ramon Salelles, en Berenguer Despalomer, en Bernat
Bou, en Jacme Çaranyó.
De pellicers: en Pere Baster, en Benet Vicent, en Jacme Querol, en
Guillamó Canyelles.
De pellers: Arnau de Gerona, en Pere Oliver, en Pere Johan, en Pere de
Vich.
De carnicers: en Pere Cescloses, en Bernat Colells, en Garcia Xichot, en
Salvador Pedrolo.
De coregers: en Berenguer Casesnoves, en Matheu Çarovira, en Pere Çarovira,
en Pere Venrell.
Savinya, n'Esteve Seguer.
De fusters: en Pere Martí, en Guillem Riera, en Guillem Çafranquea, en
Pere de Thona.
De fferrés: en Johan de Xèricha, en Jacme Rafex, frener; en Guillem
Bonet, colteller; en Luquet Fferer.
De barbers: en Sancho Barber; en Guillamó Gençor, en Domingo de
Moolla, en Domingo Barber.
De pescadors: en Ramon Maurux, n'Andreu Geró, Gonçalbo de
Molins, en Guillem Albanell.
prohòmens consellers de la ciutat que si alcú noble o rich hom, o cavaller, o
qualque altra persona de qualque condició o estament serà, penyorarà o
penyorar farà alcun ciutadà o vehí de la ciutat, o del terme d'aquella, que sia
del realench e del col·legi de la dita ciutat, ço és saber, per rahó de aemprius
de pastures o de leya, o de qualssevol altres aemprius en fur de València contenguts,
o libertats o qualssevol drets a aquella pertanyens per sa pròpria auctoritat,
que
d'estar en juhii, ne de respondre en juhii al penyorador ne a hom d'aquell tro
primerament e abans la penyora que avia feyta sia restituïda al penyorat o als
jurats per aquell, ab totes e sengles mesions que per aquella rahó li covendrà
fer o sostenir, e encara tro aja restituïdes a la ciutat totes les mesions que li
covendrà
fer per rahó de la dita penyora, de les quals mesions los jurats de la
ciutat o lo penyorat sien creeguts per lur sagrament.
Encara establiren e ordenaren que feyta restitució primerament de la
dita penyora o penyores, segons que dit és, si per rahó dels dits aemprius,
franquees, libertats e altres qualssevol drets pertanyens a la dita ciutat, o
per reepenyora
no sien tenguts los dits jurats o penyorats fer dret, sinó denant lo justícia de
la ciutat tant solament, o delegat per aquell, e per fur de València.
seguex:
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis
ffidelibus suis iuratis et probis hominibus civitatis Valentie, salutem et gratiam.
Quia super quodam novo casu multum mirabili atque extraneo nec minus
nobis et totius regni nostri statui graviter periculoso consilium prelatorum nobilium
et civium regnorum et terrarum nostrarum haberem volumus quos propter hoc ad
infrascriptos locum et diem duximus evocandos et inter alios cives quator probos
ad nos apud civitate Dertuse quatuor probos homines ex vobis viros ubique discretos
et boni consilii omni excusatione atque mora postponitis transmitatis. Ita quod
indubie sint in ibi medio mensis octobris proximum venientis. Nos enim duce domino
in ipsa civitate Dertuse erimus tunc ex tam superius expressata.
Data in loco de Alforgio,
Videre.
feeren appellar Consell a les cases de la dita confadria de Sent Jacme en
València, en les quals fo congregat Consell e fo lesta la dita carta, e hoïda e
entesa la dita carta lo dit Consell, per reverència del dit senyor rey e de la
dita
carta, volén complir lo manament del dit senyor rey en la dita carta contengut,
elegeren per misatgers trametedors per la dita ciutat al dit senyor rey, ço
és a saber, los honrats en Bernat Colom, en Ponç de Soler, en Ramon Guillem
Català e en Pere Calbet, savi en dret, ciutadans de la dita ciutat.
Establiren e ordenaren los jurats e els prohòmens consellers de la ciutat,
Consell appellat e ajustat en les cases de la confadria de Sent Jacme per
electió de mudaçaff, que de
la
de la casa dels malaltes de Sent Làzer de la dita ciutat, com
les dites coses s'esguarden a la gubernació dels jurats e dels prohòmens de la
ciutat, e de present elegeren en aministrador e reebedor de la pecúnia dels
acaptes dels còrsors a cobrir, ço és a saber, a
complits, en Bernat Degà, ciutadà e cambiador; et en Berthomeu
Çaranyó, mercader, en procurador de la dita casa dels dits malaltes, als dits
Establiren e ordenaren lo justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat per esquivar molts greuges qui són estats feyts e donats per traginers
e fematés, e altres cavalcans en albarda, per la ciutat, qui corrén o tocan
les tàpies derocaven persones velles e infants calcigaven, e altres enutgs molts
feÿen a les gents; emper açò, que de huy a avant null hom de qualque condició
sia dins la ciutat no gós cavalcar de dia en bèstia de albarda portant albarda
o bast, sidonchs alcuna cosa no portarà denant
amenen la bèstia per lo cabestre. Et qui contra açò farà pagarà per pena
diners per quantesque vegades contrafarà, la qual pena sia del satg o dels
satgs qui atrobaran lo contrafaent.
Com per lo senyor rey en Pere, de feel recordació, enfre los altres privilegis
per ell atorgats e donats a la ciutat sia un privilegi en lo qual atorga
que en lo temps que els jurats e els prohòmens de la ciutat conexeran e ordenaran
que
e caçar e lenya fer en la dita Devesa, esguardans la tenor del dit privilegi e
esguardan encara la gran estretura de pastures per les muntanyes e marjals
que són molt escaliades e panificades; esguardan la estretura de les rambles
en les quals bonament no poden péxer les bèsties, esguardan lo dan que
bestiars fan en la orta, volén provehir a les dites coses e
carnicers pusquen donar covinentea de carns a la ciutat, ordenaren los jurats
e els prohòmens consellers que
pusquen tenir tro al garrofer e no pus a avant. E qui contrafarà, pach per pena
senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del acusador.
en Jacme Bonmacip e n'Arnau Çavila, jurats de la ciutat de València, attenens
que vós, en Guillem Forner, en Pere Bertran, en Fferer Garigosa, en Guillem
Company, en Martí de les Coves e en Pere Sort, habitadors en Arbuxech,
terme de la dita ciutat, per vós e axí com a síndichs e procuradors dels altres
habitadors del dit loch de Arbuxech, comparegués denant nós demostrans
que tractament era entre vós e los altres habitadors del dit loch d'Arbuxech ab
l'onrat n'Arnau Escrivà, cavaller, senyor d'aquell loch d'Arbuxech, que enteníets
e volíets comprar la senyoria que
d'Arbuxech e en les pertinències d'aquell; et que volíets ésser vehins de la dita
ciutat e del col·legi d'aquella, et com la compra de la dita senyoria vos agués
a costar del dit Arnau cinquanta mil sous reals de València, poch més hó
menys, e que per paga a fer a la dita compra haguésets a vendre partida dels béns
seens que havets en les pertinències del dit loch d'Arbuxech; per açò en lo
nom damunt dit pregàs a nós justament que pus vós enteníets e volíets fer les
dites coses, que nós, en nom de la dita ciutat, volguésem e deguésem a vós fer
gràcia special; enaxí que feyta per vós la dita compra fósets vós, e los altres
pobladors del dit loch, vehins de la dita ciutat e franchs per quinze ayns de
no pagar o contribuir en les peytes e coltes per vostres béns e d'aquells altres
habitadors del dit loch d'Arbuxech ab la dita ciutat, les quals
coltes s'aguesen a fer per la dita ciutat dins los dits
entenens que per la dita compra, si
síndichs, en lo nom que desús e encara se n'enseguirà a la dita ciutat aucmentació
de vehins e col·legi a aquella; et com nós la dita gràcia demanada
per vós, dits síndichs, no pusca per nós ésser atorgada, en tot o en partida,
sens Consell dels prohòmens consellers de la dita ciutat, per ço nós, dits
jurats, posam e metem lo dit feyt en Consell en la Sala de la Cort de la dita
ciutat, en la qual en lo dia de la data de la present carta fo appellat e congregat
Consell, et en lo dit Consell fo demostrada la carta de la compra feyta
per los dits síndichs del dit Arnau Escrivà per
València, la qual fon feyta per en Pere Fferer, notari,
subscripto,
sobre les dites coses requestes per los dits síndichs e haüt esguart a la utilitat
e acreximent de vehins a la dita ciutat, han atorgada gràcia e atorguen los
damunt dits jurats e Consell als dits síndichs, per ells e en nom e en veu de la
dita universitat d'Arbuxech reebens, ço és a saber, que del dia de la data de
la present carta a deu ayns primers vinents e contínuament comptadors, los
habitadors del dit loch d'Arbuxech no paguen ne sien tenguts pagar per los
lurs béns, seens o movens, en alcuna peyta o cullita vehinal o préstet que
farà o contribuyrà a fer en la dita ciutat dins
dita ciutat en aquelles peytes o cullites que
en son compte la part pertanyent a aquells habitadors en aquelles peytes o
cullites pagadora, exceptat monedatge, lo qual és del senyor rey, la qual gràcia
a vós feem en ajuda de la dita compra; axí, emperò, que si dins los dits
ayns per alcú cars s'esdevenia la senyera o host de la dita ciutat exir o anar
en alcunes parts, que vós e tots los habitadors del dit loch d'Arbuxech, presents
e que dins lo dit temps seran e enaprés, degen e sien tenguts de seguir la
senyera del senyor rey e de la dita ciutat, et encara que pasats los dits
ayns tots los habitadors del dit loch d'Arbuxech, presents o qui adonchs e per
temps seran en aquell matex loch, sien tenguts per tots lurs béns, axí seents
com movens, de contribuir en tots e sengles serviis o peytes, e col·lectes, vehinals
que ladonchs als ciutadans e altres del col·legi d'aquella faran e
a fer e pagar segons sou e liura o altres ordenacions de la damunt dita ciutat,
sots les quals condicions nós, dits jurats, de volentat del dit Consell a vós,
damunt dits síndichs, per vós e per la dita universitat del dit loch reebens,
atorgam e feem la damunt dita gràcia, et nós, dits en Guillem Forner, en Pere
Bertran, en Fferer Garigossa, en Guillem Company, en Martí de les Coves e en
Pere Sort, síndichs e procuradors de la dita universitat del dit loch
d'Arbuxech, per nós e per tota la universitat d'aquell matex loch reebens de
vós, jurats e Consell damunt dits, ab reverència
nós atorgada e feyta sots les damunt dites condicions, prometem per nós e per
tota la dita universitat, presents e qui per temps seran, de fer e complir les
damunt dites coses segons que damunt és declarat e espacificat, e a aquelles,
de present, per nós e per auctoritat del dit sindicat e procuració attendre e complir,
obligam de present nós e tots los béns nostres e de la dita universitat, haüts e
havedors.
En testimoni de les quals coses, nós, jurats e Consell damunt dits,
requerim a
abc, a perdurable memòria e en testimoni de veritat, les quals coses foren atorgades
per los damunt dits jurats e Consell en la Sala de la Cort, en la qual se
tenia lo dit Consell en lo dia de disapte, en lo qual comptava hom
madii, anno Domini
justícia; en Jacme del Segur, assesor; en Bernat de Lluna e
savis en dret; en Bernat Vellach e
d'Alçamora, seller; en Valentí Calaff e Arnau Mir, sartres; e en Simon Bageta,
texidor; e molts d'altres.
iunii, anno Domini
de València en Bernat Dalmau, en Jacme Escrivà, en Bino Guiandoni e en
Salvador Rich, e foren elets e donats en consellers de les paròquies e dels
mesters infrascrits segons que
Primerament de la paròquia de Senta Maria: en Domingo de
Claramunt, en Bernat Desclapers, en Bernat Samisay, en Lorenç Limosí, Arnau
Fferer, en Romeu Buades.
De Sent Thomàs: en Guillem Mir, en Berthomeu Ciriol, en Guillem
Constantí, en Pere Duran, en Pere Magnet, en Pere de Ripoll.
De Sent Andreu: Arnau de Monroig, en Bernat Sunyer, en Domingo
Michel, en Janer de Bages,
De Sent Martí: en Ffrancesch Solanes, en Pedro Solanes, en Domingo
Caselles, en Guillem Rabaça, en Bernat de Valldaura, en Pere Clerà.
De Senta Caterina: en Ffrancesch Jàffer, en Jacme Desgraus, en Pere
d'Almenar, en Pere Desvilar, en Pere Cuch, en Pere Pratbuhí.
De Sent Nicholau: en Guillem Celom, Arnau Guillem Català,
n'Andreu d'Espígol, notari; en Jacme Rovira, en Jacme de Valls, en Johan de
Miralles.
De Sent Berthomeu: en Berthomeu Boser, en Berthomeu Pocasanch,
Arnau Fabra, notari; en Ramon de Ruffés,
Arnau Porcell.
De Sent Lorenç: en Ramon de Soler, en Bernat Piquer, notari; en Pere
Esteve, en Pere Taragona, en Bernat Figueres, en Pere de Vilargunter.
De Sent Salvador: en Ramon de Frígola, en Guillem Serrador,
n'Andreu Borraç, en Gorgori de Putgdàlber, en Ramon Comte, en Bernat
Claramunt.
De Sent Esteve: en Ramon de Poblet, en Jacme Ripoll, notari; n'Andreu
Macià, en Jacme de Castellnou, en Berenguer Escamart, en Jacme Ricart.
De Sent Johan: en Guillem de Manressa, en Jacme Crespí, en Romeu
Cescorts, en Guillem Mercer,
De Senta Creu: en Pere de Genestar, en Domingo Cardona, en Pere
Çaragoçà, en Bernat Pineda, en Berenguer Amigó, en Michel Hiago.
De notaris: en Benavé de Benviure, en Jacme de Porpers, n'Anthoni
Segarra, en Berthomeu de Fraga.
De freners: en Berenguer Bosch, seller; en Berthomeu Lorenç, pintor; en
Berthomeu de Campins, n'Aparici Martí, fiveller.
De brunaters: en Pere Marull, en Berenguer d'Ors, en Johan Serra, en
Jacme Maçana.
De çabaters: en Pasqual Vidal, en Bernat de Miravet,
Gentil, en Guillem Ghodó.
De drapers: en Ramon Oliver, n'Andreu Parençós, en Bernat Jaquès, en
Veyà de Montagut.
De sartres: en Bernat Rabaça, en Pere Figueres, en Berenguer de
Bellvilar, en Jacme Belluga.
De pellicers: en Nicholau Monserrat, n'Asensi de Soler, en Jacme
Taragona, en Pasqual d'Escrig.
De pellers: en Pere Segarra, en Bernat de Vich, en Simon Desvilar, en
Bernat de Cantoreia.
De carnicers: en Bernat Ballester, en Berthomeu Bellí, en Pere de Falchs,
en Ramon Polgar.
Trulolls, en Bonanat Donat.
De coregers: en Ramon de Caselles, en Guillem Escrivà, en Pere de
Thona, en Pere Viver.
De fusters: en Pere Manent, en Johan de Pina, en Berthomeu de
Sentjohan, en Ramon Çafranquea.
De hòmens de mar: en Pere Ribalta, en Ponç de Lançà, en Bernat
Verniç, en Guillem Barceló.
De barbers: en Sancho de Rueda, en Sancho de Taraçona, en Jacme Barber, en Pere Morell.
De fferrés: en Guillem de Falç, en Pedro Valero, colteller; en Jacme de
Déu, en Bernat Celrà.
Establiren e ordenaren los jurats e els prohòmens consellers, appellats
e congregats Consell en les cases de la confadria de Sent Jacme per esquivar
fraus, que de huy a avant null hom de qualque condició sia no gós tenir ni
pendre hó reebre vi en portadores closes hó tancades si no són senyalades per
lo mudaçaff de la ciutat, les quals portadores cascuna tinga çinquèn quarter
drets. E qui contra açò farà pagarà per pena
contrafarà.
Que aquell qui tendrà portadores closes haja afinat aquelles
Encara establiren e ordenaren sots la dita pena que null hom de qualque
condició sia qui aja o tinga portadores closes de vuy en
vinents, aja aquelles aportades o trameses al alberch del dit mudaçaff per senyalar
e afinar aquelles, axí que en aquelles portadores no gosen pendre o reebre
vi tro sien senyalades, sots la dita pena.
Encara establiren e ordenaren, sots la dita pena, que si alcunes de les
dites portadores, aprés que seran afinades e senyalades, per alcuna cosa o
rahó farà afonar o a desfonar, o a galçar, o doga o dogues tornar o adobar, que
ans que en aquella portadora o portadores vi gosen
la porten o trameten al mudaçaff per tal que sia regonegut si serà creeguda o
mirvada per aquell adop.
De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç del
comú de la ciutat, e lo terç del acusador.
béns als dits jurats, reebents en nom de la universitat de la dita ciutat, que
ell farà vehinatge e contribuyrà per sos béns segons que
ciutat fan e són tenguts de fer, et per tal com aquell encara no aja muller o
no tinga alberch per sí, donà fermança e principal ditor e pagador per sí
n'Arnau Castelló, aluder e vehí de València, lo qual a les dites coses sí e sos
béns obligà.
paròquia de Sent Pere de la Seu, prop la cort, prometeren e s'obligaren als
damunt dits jurats que aquell enban moresch qui és en lo lur alberch, qui hyx
en la carera pública, auran derocat o feyt derocar de la festa de
Carnestoltes de Quaresma primera vinent en un ayn, ab carta pública feyta
per en Bertomeu Benajam, notari, en lo dit dia e ayn.
Establiren e ordenaren lo justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat de València, a Consell appellats e congregats en les cases de la confadria
de Sent Jacme, tractar de covinentea de for e de preu a la civada, per tal
com lo senyor rey, lo nostre Senyor Déus volén, en breus dies devia ésser en
la dita ciutat e que la cavalleria qui venria ab lo dit senyor rey e enaprés pusqués
haver çivada a covinent for o preu; emper açò ordenaren e establiren que
de huy a avant null hom o nulla fembra de qualque condició o estament serà
no gós vendre o fer vendre, manifestament o amagada, çivada a més de huyt
sous lo kaffiç, més a menys de preu si
lo kaffiç hó a menys si
e pagarà per pena
Fraus de civada
Encara establiren e ordenaren que tot hom o fembra de qualque condició
serà qui haja çivada hó avena en la ciutat o en lo terme de la ciutat, o fora
lo dit terme, ço és, dins lo regne de València, que
en manifest als jurats de la ciutat, sots pena de perdre la civada o avena,
agen manifestat de huy a disapte per tot dia primer vinent als dits jurats, en
les cases de la dita confadria. Et si més civada o avena que no auran manifestada
los serà atrobada, perdran aquella sens tot remey. De les quals penes o
calònies serà lo terç dels senyor rey e lo terç del comu de la ciutat, e lo terç del
acusador.
Et los dits justícia, jurats e prohòmens consellers feeren fer la següent
crida:
de la ciutat:
Que nul hom ne nulla fembra de qualque condició hó manera serà no
gós vendre o fer vendre, manifestament o amagada, çivada a més de
lo kaffiç, mas a menys si
menys si
pena
Encara us fan a saber los damunt dits que tothom hó fembra de qualque
condició sia que aja civada hó avena en la ciutat o en son terme, o fora
jurats de la ciutat, en les cases de la confadria de Sent Jacme per disapte tot
dia primer vinent, sots pena de perdre tota la civada o avena.
Encara us fan saber los damunt dits que si més civada hó avena que no
auran manifestada als dits jurats los serà atrobada, perdran aquella que serà
més que no aurà manifestada, sens tot remey que no n'atrobarà.
De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç del
comú de la ciutat, e lo terç del acusador.
Salvador Rich, jurats de la ciutat de València en l'ayn present, attenens que
vós, n'Andreu Montesí, peller, havets unes cases situades en la paròquia de
Senta Caterina d'aquella metexa ciutat contigues al mur de la dita ciutat, en
lo qual mur ha una torra contigua a les dites cases, la qual és quasi en partida
rohinosa, ço és, en les tàpies dalt que són damunt la dita torra que de baix
és pus ampla e roman espay a tinent de les cases d'en Arnau Esperaneu, carnicer,
e encara dins les dites tàpies de la dita torre és ruhinosa una volta de
rajola, per les quals coses la dita torra és en perill de caer; attenens encara que
vós, dit n'Andreu Montessí, peller, havets demostrat a nós les dites coses e
requestes que si no vos donàvem aempriu axí que us pusquésets servir de la
dita torra, que vós ab vostres pròpies messions e despeses enderrocaríets o
faríets enderrocar la volta de rajola ruhinosa que és en la dita torre per haver
major espai o amplea dins aquella e radificaríets e adobaríiets la dita torre, la
qual tendríets en condret en aquella altea en què ara és a mesió e cost de vós
e dels vostres enper totstemps, la qual torra és construhida en lo dit mur de
la dita ciutat, ço és a saber, enfre les
e les cases d'en Ramon Gaschó, carnicer; on nós, dits jurats, entenens
e utilitat del dit mur e torra, qui és a servii e deffensió de la dita ciutat, vista
la dita torra ésser axí ruhinosa com dit és, volens procurar profit e utilitat a la
dita ciutat segons que al nostre offici s'esguarda e
auctoritat de la qual usam en aquesta part e per rahó de les sobredites coses,
atorgam e donam licència e plen poder a vós, dit n'Andreu Montesí, present,
que encontinent puscats derrocar o fer enderocar la volta de rajola dins la dita
torre, que és rohinosa; axí, emperò, que vós, dit n'Andreu Montesí, encontinent
indifiquets e adobets tot ço que en la dita torra és rohinós, e dejats cobrir
aquella de fusta, faén sobre aquella bon trespol, per tal que les aygües pluvials
no pusquen dan fer dins la dita torre, la qual en la altea que ara és, ab
sos murons e merlets, vós e els vostres siats tenguts enper totstemps la dita
tora tenir en condret e faén canals covinents, per les quals la aygua pluvial
de la tora e mur pusca donar, sens perill del dit mur e torra, en la barbacana
o fora aquella, e encara que vós, dit n'Andreu, encontinent, en lo freu o espay
que és enfre la dita torra e les cases del dit en Ramon Gaschó, ço és, ves la barbacana
del dit mur al pujant de la escala vostra al dit mur e torra, façats una
tapiada en alt de mur de
fer ballesteres, et sots aytal condició, encara, que quant que quant seria
axí bé com ans de la confectió de la present carta podia fer, a la qual cosa vós
e els vostres per alcuna rahó no poguésets enbargar o contrastar ne alcun interès
demanar, axí encara que si vós o els vostres volíets vendre les dites cases,
que en la venda de aquelles no fos o sia entesa ne compresa la dita torra en la dita
venda.
Et yo, n'Andreu Montesí, reebén de vós, sobredits jurats, la dita gràcia,
promet, per mi e per los meus, per ferma e leal stipulació e covinença, a vós,
dits jurats, e al notari davall escrit, axí com a pública persona, stipulant e reebent
en nom e en veu de la universitat de la dita ciutat, que encontinent redificaré [e]
adobaré la dita torra e mur, e aquella yo e els meus tenrem condreta
sots les condicions damunt expressades, a les quals coses, attenedores e complidores,
de present oblich tot mos béns, mobles e no mobles, haüts e per
haver.
En testimoni de les quals coses, per haver memòria al temps esdevenidor,
los sobredits jurats e el dit n'Andreu Montesí requeriren a mi, dit notari,
que
València, ço és a saber, en les cases de la confadria de Sent Jacme, en lo dia de
disapte que hom comptava
Berenguer Pedriça, ciutadans de Valencia.
en la paròquia de Sent Pere de la Seu de València, cascun de nós per lo tot,
sens alcuna escusació o deffensió la
per ferma e leal stipulació a vós, honrats en Bernat Dalmau, a
Escrivà, a
València, e a
e reebens e nom e en veu del comú e universitat de la dita ciutat, e als
jurats e mudaçaff qui adonchs seran, e al notari infrascrit, axí com a pública
persona, stipulant e reebent en nom e en veu de la dita universitat e dels jurats
e mudaçaff ladonchs e d'aquells de qui
de Quaresma primera vinent a un ayn contínuament complit aurem enderrocat
o feyt enderocar aquell enban moresch qui és en lo nostre alberch, en lo
qual habitam, e situat en la dita paròquia, lo qual afronta ab carrera públicha
e ab cases de la cort de la ciutat, la qual cosa si no u feeÿem que siam encoreguts
en pena e en nom de pena doens sous reals de València, la qual pena si
comesa serà sia demanada e haüda de nós o dels nostres, sens clam o demanda
e sens alcuna solepnitat o brogit de pleyt, de la qual
serà sia la meytat del senyor rey e l'altra meytat del comú de la dita ciutat,
et nogensmenys que
lo mudaçaff, adonchs de la ciutat, a mesió nostra o dels nostres, a les quals
coses atenedores e complidores obligam de present tots nostres béns haüts e
per haver; et encara, en especial, obligam lo dit alberch et a vós, dit notari, instipulant
e reebent en nom e en veu del senyor rey e de la dita ciutat, e d'aquells
de qui
coses o per qualsevol d'aquelles, per nós permeses e obligats. Et renunciam a
departida demanda, ço és, que la
altre dret, fur o costum que a nós per rahó de les dites coses pusqués ajudar;
et yo, dita na Ramona, jur per Déu e per los sants
mans corporalment tocats, que contra les dites coses no vendré, e renuncian a
tot dret meu sposalici e a consell de consult e a la pístula del dividria e a tot
altre dret que a mi ajudar pusqués; emperò, retenim a nós que enderocat lo dit
enban, que y puscam fer enban en altea de
senyor rey en Jacme. Les quals coses foren feytes en València, et cètera.
Testimonis: en Pere d'Agramunt, notari, e n'Andreu Montesí.
marcii, in Valentie
fonch acusat davant lo batlle, ý el senyor rey a suplicatió de la ciutat féu
que la causa se tractàs davant lo justícia criminal
Com en Berthomeu Mathoses, justícia de València, e en Jacme Escrivà,
en Bernat Dalmau, en Bino Guiandoni e en Salvador Rich, jurats de la ciutat
de València, haguessen entès novellament que denant en Bernat Çanou, batle
general del regne de València, era proposada la dita denunciació e aquell avia
enantat a fer inquisició contra lo dit Gento, juheu, la qual cosa era contrafur
de València com lo dit batle no
d'aquell se pertanga al justícia de València e no al dit batle, de conèxer
del dit crim, com lo dit justícia totstemps aja feyta inquisició en aytal cars e
feyta exsequció contra juheus e sarrahins, per ço los dits justícia e jurats significaren
les dites coses al dit senyor rey e pregaren e supplicaren a aquell, humilment,
que
batle, que present era, que d'aquí a avant no s'entrameta del dit fet.
Et lo dit senyor rey, vistes e enteses les dites coses e hoït lo dit fur, e el
privilegi del senyor rey en Pere, de bona memòria, lo qual comença:
et ordinamus que per si aliquis officialis vel alia persona faciebat vel utebatur
in aliquo contra forum Valentie, aliqua ratione vel contra privilegia civitatis
et regni per ille forum vel privilegium non minus valeret immediato remaneret in
sua firmitate robore et valore";
en presència dels honrorats
d'en Ramon, bisbe de València, canceller seu, e dels nobles en Pere de Queralt
e d'en Exemén Cornell, e dels honrats don Gonçalvo Garcia, de micer
Guillem de Jàffer, vicecanceller, de micer Pere de Vila_rasa, d'en Pere Calvet,
d'en Pere de Celma, savis en dret, e d'en Ffrancesch Bastida, escrivà del dit
senyor rey, que del dit feyt cessàs conèxer, com al dit justícia pertangués de
conèxer e determenar, e punir, lo dit fet.
Et encontinent, lo dit batle ensiguén lo manament del senyor rey, de
paraula a ell feyt, en presència de son Consell, remès lo dit juheu a
Berthomeu Mathoses, justícia de València, com a aquell se pertangués la cognició
del dit feit segons fur de València, lo qual juheu lo dit justícia reebé del
dit batle en presència de Jacme Escrivà e d'en Salvador Rich, jurats de la ciutat,
e d'en Berthomeu Benajam, escrivà dels dits jurats, e d'en Johan de
Miralles e d'en Bernat de Vallach, notaris, e d'en Guillem de Manressa e d'en
Bernat Bou, e d'en Lop d'Apiera e de molts d'altres.
De la qual remessió e escriptura, n'Anthoni Jorro, notari e escrivà de la
Batlia per en
en lo libre del procés
Et lo dit justícia, haüt Consell d'en Guillem Berenguer, assesor seu,
per ço que sobre lo dit feit fos provehit de benignetat real, anaren personalment
denant lo dit senyor rey e suplicaren e requeriren a aquell que per tenor
del procés actitat per lo dit batle fos enantat per ell e que fos donada sentència
contra lo dit Gento, segons que
Et lo dit senyor rey, hoÿdes les dites coses e enteses aquelles, de certa
sciència manà al dit justícia que ell enant contra lo dit Gento per tenor del dit
procés e que donàs la sentència en son nom propri segons que
avia ordenada e feta escriure, e men aquella a exsequció en la persona del dit
juheu, segons que fer se deu per fur.
Et lo dit justícia respòs e dix que ell ab deguda reverència enseguiria e
compliria lo dit manament.
Presents testimonis a les dites coses: los nobles en Pere de Queralt; en
n'Ot de Muncada; micer Guillem de Jàffer, vicecanceller; e micer Pere de Vila_rasa,
doctor en leys; en Lorenç Cima e en Rodrigo Dies, savis en dret.
assesor e dels jurats, e de prohòmens consellers, enantà a donar sentència en
la forma següent:
Nós, en Berthomeu Mathoses, justícia de la ciutat de València, vista la
denunciació proposada per en Michel Martíneç de Soraure contra Gento
Escayo, juheu, davant l'onrat en Fferer Descortey, adonchs batle general, deffunt,
en los judicis e presumpcions posats e posades contra lo dit Gento; e
vista la confesió del dit Gento, en la qual negà totes les coses contengudes en
la dita denunciació e presumpcions e judicis; e vista confessió de Marieta
desús dita; et vistes les deposicions dels testimonis donats contra lo dit Gento;
e vist com ell negà que per la dita rahó no fo pres en Paterna, la qual cosa li
és estada provada per deposicions d'alcuns testimonis donats contra ell; e vist
com lo dit Berengurer Tafara diu en sa deposició que a pregàries del dit
Gento, dissimulan-se ésser juheu e axí com a crestià e escuder del noble en
Gonbalt de Tramacet, li amenà Marieta, crestiana fembra pública, e la li mès
en la casa hon jahia lo dit Gento, e tancaren les portes de la cambra on jahien;
e vista la deposició de la nobla dona Teressa Xeméniç de Vergua e
Gonçalbo Sànchiç, los quals deposen que
en temps de la sua fi, pregà a la dita noble dona Teressa que donàs e tornàs al dit
Gento mil sous, los quals ell avia preses del dit Gento, per ço car l'avia estort
de la mort per la dita rahó, dels quals
al dit Gento, e
que lo dit Gento ha feita dels dits
et vist com és provat que per ço car lo noble en Gonbau de Tramacet li recaptà
gràcia del noble do Artal de Hina que no presés justícia, e lo dit en Gonbalt
l'absolvé de la dita presó, lo dit Gento donà
et vistes moltes altres presumpcions, vulents
Gento e la fama, la qual és bastanment provada, les quals totes coses
ensemps ajustades en aytal cas, segons egualtat deuen fer prova per esquivar
lo dit crim tan leig comès per lo dit Gento, en semblança de crestià, com aytals
crims regularment per vista no puguen ésser provats, com se facen com pus
secretament pusquen, haüt sobre totes les dites coses consiència del senyor
rey e lo manament a mi, dit justícia, huy feit de paraula, e consell de jurats e
de prohòmens consellers, Déus tant solament avén denant mos hulls e los sants
Evangelis [...]com a jutge, sentencialment, lo dit Gento condempna que sia
enaxí que muyre donada sentència per lo dit justícia,
e lo dit Gento.
Testimonis: en Pere de Palau, en Bernat Malet, en Matheu Gomar e en
Berenguer de Guarnau.
Com a audiència dels damunt dits jurats e prohòmens consellers novellament
sia pervengut que en la dita ciutat de València se feÿa un adop de
cuyrs de bous e de vaques, per a obs de fer coreges, braguers, crochs, regnes,
cingles, cambals e altres obres o coses, lo qual adob era en sí fals e dapnós a
les gents que de les dites obres o coses se avien a servir o a usar, volens als
fraus obviar e esquivar e profit e utilitat encercar e procurar, emper açò en
Berthomeu Mathoses, justícia, en Bernat Dalmau, en Jacme Escrivà, en Bino
Guiandoni e en Salvador Rich, jurats de la ciutat de València, e en Ffrancesch
Marrades, mudaçaff d'aquella metexa ciutat, de consell e assentiment dels
dits prohòmens consellers e dels prohòmens coregers, e dels prohòmens adobadors
dels dits cuyrs, e dels prohòmens sellés e freners, ordenaren e establiren
que d'ací a avant null hom de qualque condició o estament serà, no gós en
la dita ciutat, o en son terme, adobar o engordir nengun cuyr de bou o de
vaca, sinó ab una sal, ço és, una vegada tant solament. Et qui contrafarà serà
cremat lo cuyr o cuyrs e pagarà per pena o calònia
vegades contrafarà.
Et com alcuns dels damunt dits prohòmens coregers o adobadors de
cuyrs diguesen sí aver dels dits cuyrs del adob de
que temps covinent fos a aquells donat e asignat, dins lo qual aquells
cuyrs d'aquell adob aguesen treyts o feyts trer de la dita ciutat o de son
terme; emper
jurats, mudaçaff e prohòmens consellers que aquells qui dels dits cuyrs adobats
o engordits amb dues sals han, que d'ací a un mes enaprés de la festa
de Pasqua de Ressurectió de nostre Senyor primera vinent, los ajen treyts o
feyts trer de la ciutat e de son terme; e si pasats lo dit mes aprés de la
dita festa, alcú o alcuns dels dits cuyrs adobats o engordits ab dues sals, serà
o seran atrobats en la dita ciutat o en son terme, seran cremats aquells cuyrs
e pagarà per pena o calònia
dites serà lo terç del senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del acusador,
ço és a saber, de la avinença que
calònies.
Et per mils a esquivar los fraus que sobre les dites coses se porien fer,
de present ordenaren veedors de volentat dels damunt dits prohòmens coregers
e adobadors de cuyrs, e de sellés e freners, ço és a saber, n'Esteve Bonet,
en Romeu Bonet, en Domingo Çaydo e en Guillem Martí, en Guillamó
Amiguet e en Berenguer Bosch, ço és, d'ací a la festa de Sent Michel primera
vinent, los quals dits veedors juraren en poder del dit mudaçaff los sants
Evangelis sí feelment aver e conèxer sobre
cascun ayn sien elets semblantment
e
en poder del mudaçaff per esquivar a fraus.
Et per ço que mils pusca ésser provehit a les dites coses e a remoure
frau o dupte, ordenaren que
[e] obradors per saber e veer qui tenia o avia dels cuyrs adobats o engordits,
ab
dixeren que n'avien encertat diligentment e que avien atrobats a les persones
infrascrites lo nombre dels cuyrs que
Primerament dien que avien atrobats a
Martí, cuyrs
feeren fer la crida següent.
sinó ab una sal
Encara ordenaren lo justícia, els jurats e els prohòmens de la ciutat
per esquivar a fraus e donar profit e utilitat a les gents, vos fan saber que és
ordenat que d'aquí a avant en la dita ciutat ne en son terme, alcun hom de
qualque condició o estament serà no gós adobar o fer adobar, o engordir, nengun
cuyr de bou o de vacha, blanch, groch o vermell, sinó ab una sal, ço és,
una vegada tant solament. E qui contra açò farà serà cremat lo cuyr o cuyrs e
pagarà per pena o calònia
Encara ordenaren los damunt dits, per tolre o esquivar frau e ignorància
o escusació d'aquells qui àn dels dits cuyrs adobats o engordits ab dues
sals, agen aquells cuyrs treyts o feyts trer de la dita ciutat e de son terme
d'ací a un mes aprés de la festa de Pasqua de la Ressurectió de nostre Senyor
primera vinent. En altra manera si pasat lo dit un mes alcú o alcuns dels dits
cuyr o cuyrs e pagarà per pena
terç del senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e lo terç serà del acusador,
ço és a saber, de la avinença que
Encara ordenaren los damunt dits que per mils encercar e atrobar los
fraus si per alcú hi seran feyts contra los ordenaments damunt dits, són ordenats
en veedors e conexedors
dels cuyrs e
iunii, anno Domini
ciutat de València en Guillem Celom, en Ramon Guillem Català, en Jacme de
Castellet, en Ponç de Lençà, en Jacme Crespí e en Jacme Calbó, als quals foren
acompanyats los prohòmens consellers, axí de paròquies com de mesters,
segons que
Primerament de la paròquia de Senta Maria: en Pere de Regués, maestre
Jacme d'Aulesa, en Marchó de Roures, pintor; en Pere Roig, espaer; en
Guillem Fàbrega, fuster; en Berthomeu Renouer.
De Sent Thomàs: en Berenguer de Ripoll, en Boraç d'Espígol, en
Ffrancesch Burguera, en Jacme Rocha, en Berenguer de Rojals, en Bernat
Malet.
De Sent Andreu: en Domingo de Sarià, en Martín Gil, en Michel de
Cascant, notari; en Berenguer Guàrdia, en Pere Çachoma, en Bernat
Cesplugues, mercader.
Despalomer, en Pere Çavila, en Pere Martí d'Orta, en Ffrancesch de Tena.
De Senta Caterina: en Michel Pujol, en Guillem de Merlès, en
Berthomeu Çaranyó, en Guillem de Vallfarosa, en Pere Guillem Català, en
Simon de Rabinat.
De Sent Nicholau: Arnau Redon, en Guillem Cesfàbregues, en Jacme
Tholsà, en Jacme Pellicer, en Rubert de Bellputg, en Berenguer de Codinachx,
notari.
De Sent Berthomeu: en Guillem Boser, en Nicholau Desputg, Arnau
Taragona, en Pere de Monçó, en Johan de Monçó, en Berenguer de Soler.
Berenguer Desputg, notari; en Pere Ballester, en Guillem de Taragona, en
Boraç Esteve.
De Sent Salvador: en Sancho Navaro, notari; en Bernat Boraç, metge; en
Ramon Vallcebre, en Romeu Aragonès, en Domingo Aragonès, en Guillem
Castell.
De Sent Esteve: en Pere de Bonescombes, en Bonanat Despous,
n'Esteve de Pulluga, en Bertomeu Barber, en Jacme Claver, en Bernat Johan.
De Sent Johan: en Pere Çavila, n'Esteve Salvat, en Domingo d'Ahinsa,
en Jacme Cervià, en Ramonet de Fabarzà, en Bernat Proençal.
Nicholau Roder, en Ponç de Vilasis, en Matheu de Monmagastre, en Guillem
de Monçó.
De notaris: en Pere Fferer, en Guillem Vilardell, en Johan Cerdà, en
Lurenç Morató.
De ffreners: en Pere Rotlà, en Nicholau Burguet, en Macià Pintor; en
Thomàs de Ffenolleres.
De brunaters: en Pere Vidal, Arnau Pedrós, Arnau del Boix, en Guillem
de Camarassa.
De çabaters: en Pedro de Rosselló, en Pere de Bretons, en Ramon
Muntanyà, en Bernat d'Algezira.
De drapers: en Pere Esteve de Limotges, en Jacme Pareçons, en
Marimon Gilabert, en Johan Guerau.
Arnau, en Bernat d'Arbúcies.
De pellicers: en Ramon de Monblanch, en Bernat Riera, en Pere Gaçó,
en Pere Marquès.
De pellers: en Bernat Pallarès, n'Ivanyes de Miedes, Arnau Salandí, en
Pedro Galvayn.
De carnicers: en Bernat Mir, en Jacme Lombart, en Salvador Pedrolo,
n'Aparici Çacoma.
De pescadors: en Pere Portell, en Pere Lançà, en Jacme Trulolls, n'Albero.
De coregers: en Guillem de Fornells, en Jacme de Ribes, en
Berenguer Modalell, en Pedro Lorenç.
d'Apiera, en Ramon Rotg.
De fusters: en Berenguer Colomer, en Pere de Thona, en Guillem Riera,
en Domingo Michel.
De barbers: en Guillamó Gençor, en Pere d'Ardèvol, en Jacme de
Castellet, en Pere Gilabert.
De fferrés: en Ramon de Fabarzà, menescal; en Luquet Rossell, en Jacme Rausell,
en Pere Aguiló.
Que en fur de València és contengut que per moltura de forment sia
presa la
molre, per què us fan saber que null senyor de molins o logador de molins, o
altres per ells, no gosen més pendre de moltura ne encara nengun servii o do
pendre, manifestament o amagada. E qui contrafarà perdrà la moltura e pagarà
per pena o calònia
amor no trobarà. De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey e lo
terç del comú de la ciutat, e lo terç serà del acusador.
Que null hom privat o estrayn, de qualque condició o manera serà, de
huy a avant no gós trer ne fer trer nengun blat de la ciutat ne de son terme,
manifestament o amagada, en nenguna manera. E qui contrafarà perdrà tot lo
blat que
vegades contrafarà, de les quals penes o calònies serà lo terç del senyor
rey e lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del acusador.
de la ciutat:
Que de huy a avant null hom privat o estrayn qui port
no gós escortiar nengunes bèsties, ne encara escombrar albellons, com no
sia cosa covinent que sutzees se pusquen mesclar o fer orible ço que és a servii
e sustentació de cors humà. E qui contrafarà pagarà per pena o calònia
sous per quantesque vegades contrafarà, e qui la dita pena pagar no porà,
estarà e serà detengut pres en la presó
del senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del acusador.
Encara us fan saber lo justícia, els jurats e els prohòmens de la ciutat
que de huy a avant null carnicer ne altre hom, privat o estrayn, de qualque
condició sia, no gós acaniçar o córrer, o fer acaniçar, nengun bou o vacha ni
vedell per la ciutat ne en los ravals per esquivar perills e dans que se
enseguits [o] es porien enseguir. E qui contrafarà perdrà lo bou o vacha, o
vedell, que acaniçaran e cascú d'aquells qui hi seran a l'acaniçar o córrer,
pagarà per pena o calònia
quals penes e calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç del comú
la ciutat, e lo terç del acusador.
Actes fets contra lo noble don Blascho Maça, senyor de Vilarxant
cert als honrats en Berthomeu Mathoses, justícia del criminal de la ciutat de
València, e a
Lançà, a
ensemps ab en Guillem Celom, qui és absent de la dita ciutat, lo qual se deÿa
que era al seu loch d'Albalat, per en Jacme de Ripoll, notari, síndich de la universitat
de la dita ciutat, que
Vilamarxant havia a ell, en Jacme, axí com a síndich de la dita universitat, e
a
majorals de la fusta que novellament amenen per lo riu de Godalaviar a la
dita ciutat, delliurada tota aquella fusta, la qual lo dit noble havia manat pendre
en lo dit riu, ço és, a prop del dit loch de Vilamarxant, per rahó de dans
que
e açut de Vilamarxant; e los dits majorals que havien satisfeyt e esmenat los
dits dans de pont e d'açut al dit noble. Encara és cert als dits justícia e jurats,
per lo dit síndich, que
dit Hiago Péreç, majoral, e a
havia feyta pendre de la dita fusta e que
Lobet havien satisfeyt e pagat al dit noble lo dan que la dita fusta havia feyt
en l'açut del dit loch de Beniguazir.
E dites e recomptades les dites coses per lo dit síndich als damunts dits
justícia e jurats, qui eren estades en la forma damunt dita, en aquell instant
pervench a audiència dels damunt dits justícia e jurats per recomptament de
persones dignes de fe que en Ramon de Riu_sech, cavaller, no volia deliurar
la fusta per lo dit en Ramon presa o manada pendre de la dita cabana en lo
loch de Riba_roja per leuda o peatge, ço és, dels estrangers, segons que aquell
en Ramon deÿa. De les quals coses los dits justícia e jurats manaren a
Trompador, públich coredor de la dita ciutat, que cridars
de la dita ciutat que venguesen a Consell a les cases de la confadria e
fo Consell congregat e ajustat. E per los dits justícia e jurats foren proposaders
no fos feyt a les regalies o dret del senyor rey, ne en lesió de furs, privilegis
e libertats de la dita ciutat.
sobre la violència turbativa que
recepció de la dita fusta, la qual cosa era estada feyta contra les regalies del
senyor rey e en mirva e perjudici d'aquelles e contra furs, privilegis, franquees
e libertats de la dita ciutat, volén imposar peatge segons que
Ramon deÿa en lo dit loch de Riba_roja, contra les dites regalies e immunitats, e
franquees, de la dita ciutat, lo dit Consell aconselladament ordenà per raó de
les dites coses que la senyera del senyor rey o de la ciutat fos treyta e posada
en la plaça d'en Guillem Escrivà, e
quals encontinent, posada la dita senyera per los dits justícia, jurats e consellers
en la dita plaça, manaren fer crida d'aquelles per en Jacme Trompador per les places
de la ciutat en la forma que
Ara oiats que us fan saber lo justícia del criminal, los jurats e els prohòmens
consellers de la ciutat de València, haüt Consell:
Que tothom a cavall e a peu sia aparellat ab ses armes de seguir la
senyera del senyor rey e de la ciutat, e pa a
perjudicar e mirvar los drets
torbar en sos furs, privilegis, libertats e franquees.
Encara us fan saber que tots los senyors dels forns encontinent faran
calfar aquells forns et les flaqueres encontinent pasten, sots pena de
per tal que la host de la ciutat hivaçosament pusca havé pa.
Et los dits justícia, jurats e Consell requeriren a mi, notari infrascrit, que
de les dites coses los fos feyta carta pública a perdurable memòria e en testimoni
de veritat, les quals coses foren feytes en València, en los dits lochs, en
lo dit dia e ayn.
Presents testimonis foren a les dites coses: en Jacme d'Artés, en
Guillem Berenguer e en Pere de Reguers, savis en dret, en Jacme Bonmacip,
en Bernat Degà, en Pere d'Eguilar, en Bernat Desclapers, en Pere Rotg, espaer,
en Pere Rotlà e en Macià Pintor, e molts d'altres ciutadans de València.
Enaprés, en lo dia de divendres que hom comptava
anno predicto,
del honrat en Bertomeu Mathoses, justícia damunt dit, e denant los sobredits
jurats, Hiago Péreç, vehí d'Adamuç e majoral
Berthomeu Lobet, ciutadà de València parçoner en la dita fusta, e dixeren als
dits tinentloch de justícia e jurats, en les cases de la dita confadria, en presència
de mi, notari, e dels testimonis infrascrits que ells aprés que la dita senyera
fon treyta per lo dit justícia, jurats e Consell, e posada en la dita plaça d'en
Guillem Escrivà, eren anats al dit loch de Riba_roja on atrobaren en Pere de
Riu_sech, fill d'en Ramon de Riu_sech, cavaller e alcayt de Riba_roja, al qual
demanaren la fusta que era estada presa de la dita cabana en lo dit loch de
Riba_roja, e que encontinent lo dit alcayt manà a alcuns moros del dit loch que
tornasen o gitasen nou fusts que avia riba lo riu, los quals eren d'aquells
fusts que havien preses per dret de peatge, lo qual lo dit en Ramon de Riu_sech
a ffer manà deure pendre e haver dels hòmens estrangers, jasia que sien
del regne de València o d'altres parts, pus no sien vehins o del col·legi de la
dita ciutat, e los quals dits
en lo dit riu e delliurà aquells als dits Hiago Péreç e a
en presència d'en Michel de Çaragoça, satg, qui era en lo dit loch, e de Abdallà
de Requa
dits
romanents
donar per lo dit alamí en diners, nombran en presència del dit Michel de
Çaragoça, quaranta sous reals de València per tal com lo dit alcayt affermava
que
los quals són estats donats e pagats los dits
Péreç e en Bertomeu Lobet, per sí e per los altres majorals e parçonés en la dita
fusta, se atorgaren per pagats e per satisfeyts dels dits
loch de Riba_roja los foren presos segons que dit és.
Les quals coses los dits tinentloch de justícia e jurats proposaren en
Consell en la Sala de la Cort. Ffinalment haüt Consell sobre les dites coses, fo
ordenat per lo dit tinentloch de justícia, jurats e prohòmens consellers que la
senyera, la qual era estada treyta per la sobredita rahó e per entenció d'anar
al dit loch de Riba_roja, per conservació de les regalies e drets del senyor rey,
e per conservació de furs, privilegis e de llibertats, e de franquees de la dita
ciutat, fos levada de la plaça d'en Guillem Escrivà, en la qual per alcuns dies
avia estat, e fos tornada en son loch
per los dits jurats ab alcuns prohòmens de la dita ciutat, com sobresehisen de
fer los enantaments qui per la sobredita rahó entenien a fer si la dita fusta no
fos estada delliurada segons que és e damunt és contengut.
Et ordenaren que a llevar de la dita senyera, tornan-la en son loch, fos
feyta la crida infrasegüent e aprés per les places de la dita ciutat per tal que
fos cert a les gents que eren estades appellades per seguir la dita senyera, pa
a
Et los dits tinentloch de justícia, jurats e prohòmens consellers requiren
a mi, dit notari, que les dites coses continuàs en pública forma aprés del enantament
damunt dit e que de totes les sobredites coses los feés carta pública a
conservació de les regalies del senyor rey e del dret de la dita ciutat, e de tots
aquells de qui
veritat.
Marades, en Guillem de Solsona, en Berenguer Duran e en Guillem Palma,
sartre, e molts d'altres ciutadans.
Et en lo següent dia de disapte per lo matí, en lo qual era comptat
kalendas octobris anno predicto,
infrascrits, los dits tinentloch de justícia, en Ramon Guillem Català, en Jacme
de Castellet, en Ponç de Lençà en Jacme Crespí e en Jacme Calbó, jurats de la
dita ciutat, ensemps ab en Guillem Celom, qui a llevar de la dita senyera era
absent, e ab companya de prohòmens de la dita ciutat anaren a la plaça d'en
Guillem Escrivà e levaren d'aquèn la dita senyera e la tornaren en son loch e
feeren fer la crida infrasegüent segons que en lo dit Consell fo ordenat e
desús és contengut.
Ara oiats que us fan saber en Nicholau Mathoses, tinentloch del honrat
en Bertomeu Mathoses, justícia del criminal, los jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat de València:
Que en Pere de Riu_sech, fill d'en Ramon de Riu_sech, cavaller e alcayt
del loch
València cessan de torbar aquella en sa possesió de libertat e franquea, tornan
la fusta als majorals hó senyors d'aquella que per raó de peatge avia presa
dels estrangers, segons que
privilegis, franquees e libertats de la dita ciutat, per lo qual deliurament de
fusta, del qual los majorals e senyors de la fusta se tenen per satisfeyts e per
pagats; emper açò, los dits tinentloch de justícia, jurats e consellers han ordenat
de levar la dita senyera e de tornar-la en son loch, la qual era estada treyta
per la dita rahó, e entén a cessar de fer altres enantaments que entenia a fer
si la dita fusta no fos tornada per lo dit en Ramon, hó per hom per ell, segons
que dit és. La qual crida fon feyta per en Jacme Trompador.
Et encontinent los damunt dits tinentloch de justícia e jurats requeriren
a mi, notari infrascrit, que les dites coses continuàs en forma pública aprés de
les altres escriptures e rahons ordenades sobre lo dit enantament, a perdurable
memòria e en testimoni de veritat. Les quals coses damunt dites foren feytes
en València, en los dits dies e lochs, e ayn, damunt dits.
Presents testimonis foren a les dites coses: n'Esteve Martí e
Navarro, notaris, en Berenguer Duran e en Pere Roig, espaer, e molts d'altres.
kalendas octobris
heretat pròpria e no d'altre
Establiren lo justícia, els jurats e els prohòmens consellers de la ciutat,
per esquivar dapnatges a la orta, que de huy a avant null hom de qualque
condició, estament o ley serà, privat o estrayn, no gós tenir nengun bestiar de
qualque condició sia, de dia ne de nuyt, salvu bèsties aregues en sa heretat
pròpria e no d'altre, ço és a saber, del riu Sech de Cataroja axí com devalla tro
a la riba de la mar e puja tro a la céquia de Quart, e va tro a la céquia de
Moncada, e continuan o seguén la dita céquia tro al terme de Maçamagrell,
qui perex ab Farnals, e entrò en la riba de la mar. Et qui contrafarà perdrà tot
lo bestiar sens alcun remey.
Mas de gràcia que d'ací a dicmenge primer vinent, aquells qui han bestiar
dins les dites afrontacions lo n'agen treyt o feyt trer sots la dita pena de
perdre aquell.
Encara us fan saber que
moltó, de gràcia pusqués tenir en la orta
no
orta. Et si contrafarà perdrà tot lo dit bestiar.
Que negú pastor o guàrdia de bestiar no gós portar dins la orta armes
vedades, sots pena de
Encara ordenaren que null guàrdia o pastor de bestiar dins la dita orta
no sia osat de portar armes vedades, de qualque manera sien, en pena de
sous.
De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç del
comú de la ciutat, e lo terç del accusador. Açò, emperò, declarat que si alcú
caurà en les dites calònies, que lo senyor rey o altre per ell, ne
pusquen demanar lo dit terç, ne haver sinó d'aquella quantitat que per los
jurats serà tatxada e declarada.
Nós, en Guillem Celom, en Ramon Guillem Català, en Jacme de
Castellet, en Ponç de Lençà, en Jacme Crespí e en Jacme Calbó, jurats de la ciutat
de València en l'ayn present, attenens a nós ésser cert que en l'ayn prohuxmament
pasat lo senyor rey a supplicació d'en Guillem de Pertusa, porter
seu, hatorgà al dit en Guillem que pusqués construhir o fer construir a prop
del Grau de la Mar, ço és a saber, fora lo mur de la Vilanova de la Mar una
taula de carneceria, ço és, en lo camí de la mar a prop de la taraçana del dit
senyor rey e de la vinya dels hereus d'en Domingo Pedrosell, segons que en
la carta d'aquèn, feyta de la concessió del dit senyor rey, és contengut; attenens
encara a nós ésser cert que a supplicació del dit en Guillem de Pertussa
lo dit senyor rey pregà a
Guiandoni e a
pasat que per honor e amor del dit senyor rey atorgasen e donasen al dit en
Guillem de Pertusa en lo dit camí de la Mar un pati en lo qual lo dit en
Guillem pusqués fer construir e hedificar la dita taula de carneceria; attenens
encara a nós ésser cert que
dit senyor rey, per sí e per la dita ciutat atorgaren e donaren un pati en lo dit
camí de la Mar al dit en Guillem de Pertusa, en lo qual construís o feés construyr
la dita taula de
la qual entra hom a la dita daraçana, céquia enmig, e ab la vinya dels dits
hereus, céquia enmig, e ab lo dit camí de dues parts; attenens encara que en
Guillem de Manressa e en Domingo de Claramunt, qui foren trameses per la
ciutat en misatgers al senyor rey a Gerona, sobre lo constrast e qüestió qui era
enfre la dita ciutat e los nobles do Artal de Lluna e Artal, fill d'aquell, per l'enantament
de Beniguazir, los quals retornats de la dita misatgeria recomptaren,
en Consell que per relació de la dita misatgeria era appellat e congregat
en les cases de la confadria de Sent Jacme, que
del dit en Guillem de Pertusa, los avia pregats affectuosament que de part
d'ell pregasen a nós e al Consell de la dita ciutat que per honor e reverència
del dit senyor rey atorgasen e donasen al dit en Guillem de Pertusa un troç de
pati qui era en lo dit camí de la Mar, ço és, enfre lo pati de la dita taula de carneceria
e lo pati del forn, qui maestre Berthomeu de Vernet, cirurgià, ha construït
en lo dit camí, lo qual té sots cert cens per lo senyor rey e afronta ab la
dita vinya dels dits hereus, céquia enmig, e ab lo dit camí de la
és a saber, per haver en lo qual la carniceria qui tallaria carns en la dita taula
de carneceria, tengués son bestiar o per altres usos del dit en Guillem; et enteses,
per nós e per lo dit Consell, les pregàries del senyor rey, recomptades per
los dits misatgers, ffinalment, haüt Consell, volens ésser hobediens a les dites
pregàries, ab reverència hobeyr e attenens als plaés e serviis per lo dit en
Guillem de Pertusa feyts a la dita ciutat, emper açò, de volentat del dit
Consell, donam al dit en Guillem de Pertusa lo dit pati damunt confrontat a
les sues volentats d'aquèn faedores. Et en testimoni de les dites coses requerim
a
sagell del offici de la juraderia pendent, e encara que la registre e meta en lo
libre dels ordenaments de la dita ciutat, per aver memòria perdurable.
Valentie, pridie kalendas octobris, anno Domini
Sàpien tuyt que com dissenció e contrast fos enfre en Pere de
Gerona e
universitat del dit loch, e en Jacme de Ripoll, síndich de la dita universitat, per
rahó de les coses infrascrites, e en Bernat Roig e en Guillem Torrent, habitadors
en les Almuçaffes, per sí e per en Pedro Vives, en Pere Fonts, en Pere
Soler, en Guillem Roig, en Pere Roig, en Fferer Roig, en Domingo Xinxella e
per en Jacme Piles, habitadors d'aquell metex loch, e per en Pedro Piles, habitador
en Benifayó, e per en Bernat Soler, habitador en Sollana e per en Jacme
Pere Fuster, vehí de València, havents heretats e possesions en lo terme hó
pertinències del dit loch d'Alcaycia, ço és a saber, que
en Guillem Torrent, en lo nom que desús deÿen e affermaven que la dita universitat
d'Alcaycia los agreujava, en ço que com la dita universitat havia feytes
mesions comunes sens que no appellaven o feesen appellar als dits hereters
qui àn heretats en lo terme d'Alcaycia e estan fora del dit loch, ans tatxaven
aquells a lur volentat, e
universitat d'Alcaycia, en ço que los tatxaven en les mesions del pleyt que
havien ab la dona na
Sollana per rahó de la aygua de la qual los habitadors d'Alcaycia no lexaven
pendre als dits forasters per regar lurs heretats, ans los dits habitadors
d'Alcaycia reguen de la dita aygua les lurs heretats, e axí no seria cosa rahonable
en ço que
les messions del dit pleyt, e
d'Alcaycia los agreujava en ço que no
de justícia e de jurats del dit loch d'Alcaycia, a la qual electió de lochtinent de
justícia e de jurats affermaven los dits forasters que devien ésser appellats e
devien ésser en la dita electió, com fosen hereters en les pertinències del dit
loch d'Alcaycia; et per obviar e esquivar perills e escàndels enfre ells sobre los
dits constrasts, les dites parts desús nomenades, concordantment, posaren e
meteren la cognició e determenació del dit contrast en poder dels honrats en
Guillem Celom, en Ramon Guillem Català, en Jacme de Castellet, en Ponç de
Lençà, en Jacme Crespí e d'en Jacme Calbó, jurats de la ciutat de València, que
coneguesen e determenasen lo sobredit contrast qui enfre les damunt dites
parts era suscitat, et los dits jurats a pregàries e requisició de les damunt dites
parts reeberen la cognició e determenació del damunt dit
qual los dits jurats determenaren en la forma que
"On nós, en Guillem Celom, en Ramon Guillem Català, en Jacme de
Castellet, en Ponç de Llençà, en Jacme Crespí e en Jacme Calbó, jurats damunt
dits, attenens al poder e auctoritat per les dites parts a nós donat e atorgat,
entès e vist diligentment sobre los dits contrasts qui era enfre les dites parts,
declaram e dehim en la forma que
E primerament al primer contrast, que quant s'esdevendrà que la dita
universitat d'Alcaycia haja feytes mesions per sí e per los forasters havents
possessions e heretats en les pertinències e terme d'Alcaycia, que al compte e
tatxació de les messions certifich per misatge special als dits forasters que
vagen e sien Alcaycia, ells o lurs procuradors, en cert dia per la dita universitat
a aquells asignat, e per lo dit misatge als forasters dit e certificat de part de
la dita universitat, enaxí que la mesió del dit misatge paguen los dits forasters
a profit dels quals se tramet; et si al dit dia asignat, los forasters o lurs procuradors
no y seran anats per la dita rahó, que ladonchs los prohòmens
d'Alcaycia facen lo compte de les mesions e facen la
serà faedor per sou e liura, o segons que davall és declarat.
Encara dehim e declaram al segon contrast que dementre que
pleyt de la dita aygua durarà, que aquells del dit loch d'Alcaycia que reguen
de la aygua per la qual és lo dit pleyt paguen en les mesions, axí feytes com
faedores, per tota la valor o preu de la possesió o heretat que
altres que no
paguen per la meytat de la valor o preu de la possesió o heretat, per lo
profit que
s'esforcen los habitadors de Sollana que y sia, per la qual bassa se menà lo dit
pleyt; axí, emperò, que mentre lo dit pleyt durarà o à durat les messions del
dit pleyt, que d'aquelles sia feyt compte per sí e tatxat en la forma desús dita,
mas les altres messions necessàries e comunes sien pagades per sou e liura,
axí com dit és.
Encara dehim e declaram al terç contrast, qui és de la elecció del lochtinent
de justícia e dels jurats, que
per ço com de rahó aquells no deuen ésser reebuts en la elecció, com sien habitadors
d'altres lochs e sien d'altres senyories, per què dehim e manam a les
dites parts que en totes coses e per totes observen les damunt dites nostres
declaracions e [...]
Et per tal que de les dites coses d'aquí a avant no fos contrast enfre les
dites parts, requerim a
memòria perdurable meta e registre les damunt dites coses en lo libre dels
ordenaments de la ciutat, e resnomenys que a cascuna de les dites parts ne dó
còpia e translat, partit per abc e sagellat ab lo sagell del offici de la juraderia,
per tal que alcuna de les parts de ignorància no
Die lune
Sàpien tuyt com yo, en Berenguer Lançol, fill que fuy d'en Berenguer
Lançol, cavaller, attenén que yo feÿa obrar e obrir portals en la paret del meu
alberch, lo qual hé en la paròquia de Sent Thomàs, la qual afronta en la carrera
pública, ço és, denant lo forn del Espital de Sent Johan de Jerusalem, la qual
obra fo a mi embargada per vós, en Ramon Guillem Català, en Guillem
Celom, en Jacme de Castellet, en Ponç de Lençà, en Jacme Crespí e per en
Jacme Calbó, jurats de la ciutat de València, e per en Ffrancesch Marrades,
mudaçaff de la dita ciutat en l'ayn prohuxmament passat, sobre lo qual contrast
a pregàries mies fo enprés enfre vós, dits jurats e mudaçaff, e mi en la
forma e promissió per mi davall escrita; emper açò, per mi e per los meus,
promet e convich per ferma
e reebents en nom e en veu de la dita ciutat, e a
mudaçaff de la dita ciutat, absent axí com si fos present, e al notari en loch d'aquell,
e de tots aquells de qui
reebent que quant que quant yo o
ab la dita carrera e denant lo dit forn, e la qual és enfre la paret crestianesca
que és en lo meu celler, lo qual afronta ab la dita carera e és denant lo portal
del fossar per lo qual entra hom en la esgleya de Sent Johan del Espital, e un
portal nou de rajola redon per mi ara allí feyt, e ab un troç de tàpia nou, lo
qual portal nou és asats prop del portal o entrada del meu alberch, e la qual
paret morescha que és enfre les dites parets crestianesques són setze alnes de
mesura de València, poch més o poch menys, enderrocarem o farem enderrocar
tota de cel enaltís e aquella tornaré a dreta linya a les dites parets que és
contigua al dit portal de rajola nou e a la paret crestianesca del dit celler; e
d'açó yo ne els meus no us estraurem ne venrem contra manifestament o
amagada,
e atorch expresament a vós, dits jurats e mudaçaff, e al dit notari, en lo nom
que desús, que per especial promisió e obligació mia e dels meus, vós o
aquells qui per temps seran jurats e mudaçaff de la dita ciutat, sens requisició
de mi o dels meus, puscats e pusquen enderocar o fer tornar la dita paret
a dreta linya, segons que damunt és dit, ab les mies o dels meus pròpries
mesions e despeses, e pendre e penyorar per vostra o lur pròpria auctoritat
tants dels meus béns, o dels meus, que basten e complesquen a les mesions
d'aquèn faedores, sens cort e satg a la vostra volentat o d'aquells qui ladonchs
seran jurats e mudaçaff, e a les dites coses a rendre e complir especialment
e general oblich de present tots mos béns, mobles e no mobles, haüts e havedors.
Les quals coses foren feytes en València, et cètera.
Presents testimonis: en Domingo de Clarmunt, notari, e en Jacme de
Rosselló, ciutadans de València.
de la ciutat:
Que
ciutat, sots pena de la sua gràcia e mercè, no gós donar valença, consell, favor
o ajuda, manifestament o amagada, en la guerra o contrast que és enfre en
Guillem de Bellvís e los valedors d'aquell, d'una part, e n'Alfonso Martíneç
de Murvedre e los valedors d'aquell, de l'altra; e encara enfre los fills d'en
Pere d'Osó e los valedors d'aquell, d'una part, e en Lop Lópeç de Vahillo e en
Johan de Xanaveres e els valedors lurs, de l'altra; per ço que occasió e dan sia
esquivat. Les quals coses vos fan saber per tal que alcú o alcuns no pusquen
caure o encórrer en la dita pena.
Que com per ruhina e creximent d'aygües del flum de Godalaviar e per
moltitut d'aygües pluvials que ara són estades en partida, alcuns ponts, murs
o barbacanes de la ciutat són declinats o enderrocats, emper açò vos fan saber
que null hom o fembra, de qualque lig o condició serà, no gós pendre o fer
pendre de nuyt o de dia, manifestament o amagada, pedres, argama[sa],
pagarà per pena
Com a cascú sia legut de fur e de rahó natural deffendre e mantenir sa
possessió, e especialment sia legut a cascuna ciutat e universitat deffendre e
mantenir totes novitats perjudicans sos furs, drets, libertats, ffranquees e
immunitats, térmens e aemprius d'aquells, emper amor d'açò, com a audiència
d'en Berthomeu Mathoses, justícia de València en los feyts criminals, d'en
Ffrancesch de Jàffer, justícia en los feyts civils, e d'en Ramon Guillem Català,
d'en Guillem Celom, d'en Jacme de Castellet, d'en Ponç de Lençà, d'en Jacme
Crespí e d'en Jacme Calbó, jurats de la dita ciutat, e dels prohòmens consellers
d'aquella metexa ciutat, tinents Consell en les cases de la confadria de Sent
Jacme, novellament sia pervengut que alcuns que
lochs e alqueries situats dins los térmens de la dita ciutat, hó altres per ells,
hajen posats o feyts posar mollons dins los dits térmens de la dita ciutat en
senyal de a sí apropiar térmens dins los dits térmens de la ciutat,
la universitat de la dita ciutat en sa possessió de franquea, libertat e dret
que à de pendre, levar, trer, fer portar, tallar fusts, lenya, escaliar e pasturar, e
altres aemprius e drets, los quals ha e haver deu la universitat de la dita ciutat
e habitants en aquella, segons furs de València; e hajen feyts e s'esforcen a
ffer moltes altres novitats conta fur e contra los drets e libertats pertanyents per
furs a la dita ciutat, enquietan e turban los habitadors de la dita ciutat contra
los dits furs en la dita possessió; on com segons que dit és a cascú sia legut de
mantenir e deffendre sa possessió e ses libertats, ffranquees e immunitats,
encara de totes forces e novitats que li sien feytes, de remoure e foragitar
aquelles,
de Ripoll, notari e síndich de la universitat de la dita ciutat, e de consell e
assentiment del dit Consell e de hòmens savis en dret, per sí e en nom e en
veu de la dita universitat, mantenen e deffenen la dita lur possessió e dret de
libertats, ffranquees e imunitats a ells donades e atorgades per furs de
València e per privilegis, e a conservació dels drets e regalies del senyor rey e
de les dites lurs libertats, franquees e furs, ab prestació precedent que no entenen
fer alcuna cosa en perjudici ne injúria d'alcú, mas tant solament a conservació
de les regalies del senyor rey e lurs libertats e furs, e per conservació
e deffendre los dits térmens, los sobredits justícies,
de consell de hòmens savis en dret, aconselladament ordenaren que
mollons e totes altres novitats, axí com de feyt són estades feytes e posats dins
los térmens de la dita ciutat contra furs de València, sien axí desfeyts e remoguts
de feyt, exceptat, emperò, alscuns mollons que de manament del noble
en Pere de Giralt, portanveus de procurador en lo regne de València, eren
posats dins les terres que són enfre la ciutat e Bétera, e de les quals és pleyt
pendent enfre la ciutat e Bétera, e seccrestades enfre les dites parts per lo dit
portanveus de procurador.
Encara ordenà lo dit Consell, aconselladament e de consell de hòmens
savis en dret, que totes e sengles persones habitants en la dita ciutat pusquen
escaliar e haver tots altres aemprius dins los térmens de la ciutat, segons que
per fur de València és legut e atorgat.
Encara ordenà lo dit Consell que per tal que les dites coses se feesen
pus cautelosament, que lo dit justícia del criminal, ensemps ab en Ponç de
Lençà e ab en Jacme Crespí, jurats, e ab certa companya de cavall e de peu,
anasen ves les parts de Algezira e feesen enderrocar tots los mollons que atrobaren
dins los dits térmens de la dita ciutat entró en lo riu de Godalaviar.
Et semblantment ordenà lo dit Consell que
en semps
companya de cavall e de peu, anasen ves les parts de Murvedre e d'Olocau, e
de Líria, e feesen enderrocar tots los mollons que atrobarien dins los térmens
de la dita ciutat entró en lo dit riu de Godalaviar, exceptats aquells que són
posats en les dites terres secrestades e de què
segons que dit és.
Encara ordenà lo dit Consell que en Ramon Guillem Català e en
Guillem Celom, jurats, romanguesen en la ciutat a ordenar e tractar ab los
prohòmens consellers de la ciutat, e de provehir d'alcunes coses si als dits justícies
e jurats fos necessari.
Et los dits justícies, jurats e consellers, e síndich, requeriren a mi, en
Berthomeu Benajam, notari, que de les damunt dites coses e sengles los feés
carta pública a conservació de les regalies e drets del senyor rey, e a conservació
de furs e privilegis e drets de la damunt dita universitat, e de tots
aquells de qui
Les quals coses foren ordenades e feytes en lo dit Consell, lo qual se
tenia en les dites cases de la confadria de Sent Jacme en València, en lo dit dia
e ayn.
Presents testimonis foren a les dites coses: en Jacme d'Arters, en
Nicholau
Mercer, en Ramon Duch e en Rodrigo Díeç, savis en dret, en Bernat Planell, en
Guillem de Manressa, Arnau Çavila, en Berthomeu Çaranyó, en Domingo
Michel, en Macià Pintor, en Bernat Pallarès, en Ramon Montanyà, en Ramon
Polgar, n'Esteve Martí, notari, n'Andreu Boraç e Arnau Tarragona, ciutadans
de València, e molts d'altres.
Et enaprés, en lo dit dia de dimecres següent que hom comptava
kalendas novembris anno predicto,
Celom, jurats, los quals eren romases en la dita ciutat, haüt Consell e acort de
prohòmens de la dita ciutat, trameteren letra als dits justícies que no tocasen
en los mollons que fosen posats enfre la ciutat e Xiva, e que açò
reverència del molt alt senyor infant do Alffonso primer engendrat del molt
alt senyor rey, per tal que no pusqués ésser dit que al dit senyor infant metés
hom en compte dels altres qui àn lochs dins los térmens de la ciutat o a prop
aquells.
Enaprés en lo dia de dilluns que hom comptava
anno predicto,
lo qual fo tractat e regonegut que tots los mollons del terme de la ciutat no
eren encara enderrocats per los damunt dits justícies e jurats, e companya,
emperò ordenà que
de cavall e de peu, anasen a enderrocar los mollons que romanien dins
los dits térmens, et requeriren a mi, notari, que les dites coses sien continuades
en escriptura
[Presents] [testimonis:] en Johan Cerdà, notari, en Ramon Polgar e en
[...]
de la ciutat trameteren per misatger al senyor rey en Jacme de Ripoll,
notari, síndich e procurador de la ciutat, ab letra infrasegüent:
"Al molt alt e molt poderós senyor en Jacme, per la gràcia de Déu rey
d'Aragó, et cètera, los justícies, jurats e los consellers de la ciutat de València,
humilment ab besament de mans e de peus ab deguda reverència, se comanen
en la vostra gràcia a la vostra alta senyoria.
Per tenor de les presents significam que alguns haventslochs e alqueries
dins los térmens de la ciutat, per sí e per lurs alcayts, han feytes e fan fortes
e greuges als habitadors de la dita ciutat, en açò, car jasia que per fur de
València sia atorgat a la ciutat e als habitadors d'aquella de péxer lurs bestiars
e de fer lenya e calç, e escaliar e haver altres aemprius dins los térmens de la
dita ciutat, los dits haventslochs e alcayts contrasten als dits habitadors de la
ciutat de usar dels dits aemprius, perturban e embargan-los contra fur en lo
dret e possessió que han e en què són de haver los dits aemprius e altres drets
per tots los térmens de la ciutat, e han posats mollons e mollonat tots los térmens
de la ciutat entre sí, enaxí que en alcuns logars prop la orta de València
han arrancades vinyes plantades per los ciutadans e faen pagar a sí tribut e
cens a altres per vinyes que avien plantades a tinent de la dita orta, afferman
e
dins lo realench, per les quals coses s'esdevé grans dapnatges a la damunt
dita ciutat
Enaxí, senyor, que per la moltitut de les aygües pluvials per la qual ara
són cahuts molts alberchs e cases dintre e fora los murs de la ciutat, e altres
moltes cases escalonades aparellades de caure, encara sien caygudes alcunes
voltes dels ponts de la ciutat, ço és, dels Catalans e del Real, les gents de la
ciutat són vengudes a tan gran necessitat que no podien coure en los forns per
freytura de lenya que havien, e axí les gents no podien haver pa ne podien
haver calç, ne rajola per obrar los alberchs cayguts ne altres que estaven en
cars de caure, en los quals habitaven a perill de mort, per minva de lenya e
dels altres aemprius. Encara que
bestiars e les gents no podien haver carns, les quals coses s'esdevenien per
contrast que fahyen los dits haventslochs en les sobredites coses dins los dits
térmens als hòmens de la ciutat.
Et per ço, senyor, lo Consell de la ciutat a conservació de les vostres
regalies e de furs, e de privilegis, e per mantenir lur possessió e drets, aconselladament
ordenà que enderrocasen aquells mollons qui eren estats posats
per alcuns dins los térmens de la ciutat, los quals eren estats posats en gran
tort e
era pleyt entre la ciutat e alcuns altres, e exceptats los mollons qui són entre
Xiva e la ciutat, los quals lexaren per reverència de vós, senyor, e del senyor
infant entrò que vós, senyor, o lo senyor inffant, hajats ordenat e manat ço que
tingats per bé.
Senyor, les dites coses vos fem saber en qual manera són esdevengudes
e per qual rahó, per tal que alcú en contrari no us donàs àls a entendre.
Lo nostre Senyor Déus vos faça viure per molts ayns ab honor e us dó
força e victòria contra vostres enemichs.
Die mercurii
de la ciutat:
Que tothom, a peu o a cavall, sia aparellat ab ses armes a seguir la senyera
del senyor rey e de la ciutat, e pa a
requests per anar là on los dits justícia [e] jurats manaran.
tramès per la ciutat al senyor rey ab la damunt dita letra, de la qual aportà
carta responsiva del senyor rey, la tenor de la qual se seguex:
Carta
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis,
fidelibus suis iusticiis, iuratis ac consiliariis civitatis Valentie, salutem et gratiam.
Litteras vestras quas per Iacobum Ripulli, notarium et sindicum civitatis,
eiusdem nobis noviter transmisistis accepimus et tam contentum in eis quam que dictis
Iacobus ex credencia per vos sibi comissa nobis verbo tenus retulit, intelliximus
diligenter unde tam ex serie litteratum quam preffati ralatu Iacobi intellectis ad plenum
causis et rationibus que ad diruendum et evellendum mollones fixos infradicte
respondendum quod ex permissis quos ex permissis non solum administrationis set
gravaminis causam assumpssimus cum sine cause cognitione absque auctoritate
iudiciali motu que proprio ac si non haberetis dominum ad quem possetis recurrere et
fixoribus ipsorum mollonorum vel ius habentibus in eisdem non citatis nec conventis
ligitime possessione qua esse videbantur eosdem privando ad evellendum mollones
predictos sive fixurias processistis sane si de rationis libra vestrum consilium processistis
et mollones predictos affixos fuisse
ad nos ut diminum vestrum et principem debuissetis haberem recursum sit ut iustice
debitores iuris se iuro tramites tribuissemus civitati ius suum celeriter favorabiliter
et benigne. Set quod de predictos querelatores non vidimus sit que ad plenum de
viribus processus predicti de iudicare nequimus rationibus precium in auditis, nos si
aliquis ad fuiter querelator procedemus in premissis ut iustice sua debit cum alicui
iniustice defficere negamus.
Data Dertuse,
do Alffonso de Torthosa en Pere de Regués, savi en dret, lo qual portà al
senyor rey de part de la ciutat la letra infrasegüent, e letra de creença, e al
senyor infant semblant letra, que
e damunt és registrada, e letra de creença.
Al molt alt e molt poderós senyor en Jacme, per la gràcia de Déu rey
d'Aragó, et cètera, los justícies, jurats e consellers de la ciutat de València,
humilment, ab besament de mans e de peus ab deguda reverència se comanen
en la vostra gràcia.
Senyor, ben remenbra a la vostra alta senyoria que pochs dies són
pas[ats]
e procurador de la dita ciutat, per informar o proposar denant vós la
rahó o causa per la qual la ciutat se convench a moure justament per enderrocar
los mollons, qui injustament eren estats posats dins los térmens de
la dita ciutat, embargan los aemprius leguts e atorgats per furs de València als
habitants d'aquella, a la qual cosa vós, senyor, havets, per lo dit Jacme, a nós
tramesa una carta responsiva, la qual en Pere de Regués, savi en dret, portador
de les presents, portà; on, senyor, sàpia la vostra excel·lència que de la dita
carta com fo lesta en Consell, lo Consell de la ciutat s'entreyorà molt d'alcunes
coses que en la dita carta vostra eren contengudes, per les quals los fo vist
que vós, senyor, vos tenets indignat e despagat del enantament que feyt
havien, encara que aparia que vós teníets e havíets lo dit enantament per
injust, e feyt contra justícia, e d'açò, senyor, lo dit Consell se maravellà, per ço
com vós, senyor, axí aparia que
injustament, e sens auctoritat judiciària, e per pròpria auctoritat gitan de possessió
aquells no appellats ne citats, que deýets que y eren vists ésser e que
avien dret en los dits mollons, ans, senyor, que alcun clamater denant vós
agués posat clam hó alcunes rahons justes de greuges, ne agués feyta
ne provades aquelles denant vós, e ans, senyor, que la ciutat denant vós
hagués mostrat ne provat de son dret; dién, encara, vós, senyor, que la ciutat
havia feytes les dites coses axí com si no agués senyor al qual pusqués recórrer
e aconseguir son dret. Senyor, bé sap la vostra real magestat que tots
temps la dita ciutat és estada hobedient e és als vostres manaments e dels vostres
predecessors, e totstemps à punyat e s'és esforçada de servir a vós e als
vostres antecessors, e àn totstemps, senyor, tractat e treballat enfre les altres
ciutats vostres a aucmentació e creximent de la vostra corona e de les vostres
regalies, e tenen e àn tengut a vós, senyor, e als vostres predecessors per
senyors e excel·lents sobre tots los altres aemprius del món, axí com a feels
vassalls e naturals vostres. Senyor, sab, encara, la vostra magnificència que la
ciutat de València totstemps en los temps pasats avén denant sos hulls, ab
gran temor e reverència, la vostra real senyoria ha acustumat de enantar e
proceir en sos feyts segons fur e justícia e no agreujar alcunes persones contra
justícia, majorment en aquells feyts en què degués entrevenir la vostra alta
senyoria, e ha sofferts molts dans e greuges, e perjudicis, per temor e reverència
de vós, senyor, e dels quals, senyor, moltes de vegades havets haüda
clamor e suplicació de la ciutat. Et axí, senyor, lo dit Consell,
hoÿdes les paraules contengudes en la dita carta tan forts deyr a vassalls de
senyor, del qual esperen aver bé e mercè, e compliment de justícia, no sens
mèrit, entreyora-se molt, posan gran tristor en son cor de les dites paraules,
entenén, senyor, que vós no érets remenbrat o content segons que li paria de
la gran feeltat e dels molts e grans e diverses serviis que la ciutat ha feyts a
vós, senyor, e als vostres predecessors, e ha tenguda e té, e tenrà, totstemps ab
gran reverència, ne
moviment, lo qual havien per ferve servii a Déu e a vós, senyor, per conservació
de les vostres regalies e drets de furs, e privilegis e ben comú; et, senyor,
bé sab la vostra gran discreció e saviea com aja en sa memòria tots los furs e
drets que la ciutat fa en lo dit enantament, salva la vostra real magestat, no à
enantat en alcuna mirva o derogació de la vostra senyoria ne jurisdictió, ans
ha enantat segons aquella e per benefici de furs e de privilegis per vostres
predecessors a la dita ciutat donats e atorgats per vós, senyor, a aquella, jurats
e confermats, per los quals, senyor, los vostres antecessors àn donat e atorgat
a la ciutat que cascú pusca per sa pròpria auctoritat, e encara ab armes, deffendre
sa possesió d'alcuna cosa en què sia e aja dret. Et axí, senyor, si alcun
vassall per manament de son senyor o per poder que li
per son senyor, enanta o fa alcuna
no pot ésser dit que la faça en mirva de la sua senyoria, ne vós, senyor, salvant
la vostra excel·lència no devets presumir que la dita ciutat faén lo dit
enantament no regonega aver-vos per senyor e príncep, ans, senyor, la dita
ciutat entén que per lo dit enantament és digna de laor, axí com a aquella que
per deure de naturalea e de feeltat defén les vostres regalies e drets e la utilitat
pública, e els furs de València. Et si vós, senyor, considerats bé la letra certificatòria
a vós tramesa de part de la ciutat e les paraules de creença del dit
en Jacme de Ripoll, senyor, lo Consell no suplicava a vós que
haguésets per just o no quant a ara, salvu en son loch e temps, segons que
justícia requeria, mas solament vos suplicava e us significava lo dit enantament,
per ço que vós, senyor, ne fosets informat, axí que alcú en contrari no us
pusqués informar, e per ço que en son loch e en son temps tenguésets a cascuna
de les parts balança de justícia.
Per què, senyor, supliquen e clamen mercè a la vostra altea e benignetat
que si alcuna indignació per la dita rahó avets concebuda contra la dita
ciutat, que aquella devýets per vostra benignetat tolre e foragitar de vostre cor
de tot en tot e que devýets la dita ciutat aver e tenir en vostra guarda e protecció,
e en balança de justícia, en tal manera, senyor, que la ciutat conega que
per la carta vostra a ella tramesa, los adversaris d'aquella qui totstemps se són
esforçats e s'esforcen de
e de la dita ciutat, no puxen pendre alcun esforç de preservar en la injúria
e perjudici que fan a vós, senyor, e a la dita ciutat, ne que vós, senyor, ajats
haüt per injust lo dit enantament, com nós, senyor, siam aparellats d'estar a
dret a tothom qui clams aja de nós, segons que dejam, per fur e per rahó.
Lo nostre Senyor Déus vos faça viure molts ayns e us dó força e victòria
contra vostres enemichs.
dits jurats una carta del senyor rey responsiva [que] era, emperò, closa, la
tenor de la qual se seguex:
Per los dits mollons
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis,
fidelibus suis iusticiis, iuratis et probis hominibus civitatis Valentie, salutem e
gratiam.
Recepimus litteram vestram quam per Petrum de Regueriis, iurisperitum
vos ingentis admirationis naturam assumisse eo quod pridem in quadam nostram
littera responsiva quam super dirucione mollonorum per vos facta vobis misimus per
Iacobum de Ripoll, sindicum vestrum, asseritis nos dixisse dictam civitatem fecisse
predictam
nos quam habuisse iam dictum processum iniustum et ex hiis contra vos et civitatem
predictam indignationis atuleum concepisse sane si verba nostra littere suprascripte
diligenti studi intellexistis vobis liquide apropebit predictum ex eis intellectum
minimo resultare. Nos enim qui tam vos contra alios vobis subditos, tam naturales
quam fideles esse et fuisse et certo disdicimus ne quatenus intellegimus vos non cognoscere
dominium vel subesse dominio sumus enim certi quod vos et alii naturales
nostri cognoscistis et scitis nos regem et dominum vestrum fore nec hoc in dicta nostra
littera continetur set diximus vos fecisse, ac si non haberetis dominum ad quem
potuissetis habere recursum, nec propterea iniustum processum vestrum diffinitive
iudicanimus cum nec de iure fecisse potuissemus precium rationibus non discursis
set diximus quod si aliquis querelator aproperet auditis rationibus conquerentium et
civitatis iusticie debitum rederemus super indignatione quan dicitis nos concepisse
respondemus nos non consuevisse indignationem recipere iniuste et sine causa versus
nostros subditos unde si ad predicte iuste processistis indignationem nostram vos
vereri non decet sin autem iniuste nostra intereset ut de iniusticia indiquemur.
Data Dertuse,
Subscriptum.
Ara oiats que us fan saber los justícies, los jurats e los prohòmens de la
ciutat:
Que ordenat e establit és en la ciutat que null hom privat o estrayn, de
qualque lig o condició sia, no gós vendre o fer vendre, manifestament hó amagada,
la chaça o volateria infrascrita a més de preu, sinó en la forma que
seguex:
Primerament una carn de çonill [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Encara us fan saber los damunts dits que null hom privat o estrayn, de
qualque condició o lig sia, que la dita chaça o volateria damunt expresada no
gosen vendre en lurs cases o alberchs ne en nengú altre loch amagadament de
nuyt ne de dia, ans sien tenguts de vendre aquella per places de la ciutat
públicament. Et qui contrafarà perdrà tota la chaça o volateria e pagarà per
pena o calònia
Encara us fan saber los damunt dits que nengun revenedor o revenedriu
no gós comprar o fer comprar de la damunt dita chaça o volateria ne
d'alcuna d'aquelles, ço és, dins los térmens de la ciutat. E qui contrafarà
perdrà
tota la chaça o volateria e pagarà per pena o calònia
vegades contrafarà.
De les quals penes o calònies serà lo terç dels senyor rey e lo terç del
comú de la ciutat, e lo terç serà del accusador.
anno Domini
Guillem Català, en Guillem Celom, en Jacme de Castellet, en Ponç de Lençà
en Jacme Crespí e en Jacme Calbó, jurats de la ciutat de València en l'ayn present,
en Jacme Escrivà, ciutadà de València e reboster major del senyor rey,
e proposà denant aquells que com ell, en Jacme, e sos companyons, axí com a
jurats de la ciutat de València en l'ayn prohuxmament pasat, ensemps ab certs
prohòmens de la dita ciutat, se fosen obligats ab cartes públiques, ço és a
saber, a
per tot lo mes d'agost prohuxmament pasat, e a
del senyor rey, reebent en nom del senyor rey en
lo mes de setembre prohuxmament passat, ço és a saber, en paga de concurrent
quantitat d'aquells
pasat graciosament atorgà donar al dit senyor rey, e si les dites coses no complien,
que tendrien hostatge en les cases de la confadria de Sent Jacme en
València; on com dins los dits temps ell, dit en Jacme, fos en Catalunya en servii
del senyor rey e per la dita promisió acomplir se volgués adonchs departir
del dit servii, volgués venir dins lo dit temps a la dita ciutat per conservar
sa hones[tat], que
del pagament e hostatge al dit en Jacme, com de la promisió dels dits
mília sous qui a ell per la ciutat eren deguts, de present lo absolvia per tal
que
Guillem de Pertusa avia dit al senyor rey que ell no
agués jurat que no
de sí per ço que ans fos pagat dels dits
volén conservar a cascú d'ells lur honestat, pregà lo bisbe de València que ell
dispensàs en la absulutió del dit sagrament, et com lo dit bisbe fos en Gerona,
haüda auctoritat del bisbe de Gerona, dispensà en lo dit sagrament e absolvé
lo dit en Guillem de Pertusa, absolt lo dit Guillem de Pertusa, lo dit en
Guillem absolvé lo dit en Jaume, segons que de les dites coses lo dit en Jacme
Escrivà en presència de mi, en Bertomeu Benajam, notari e escrivà dels dits
jurats, féu plevera fe per escriptura pública e escrita de mà d'en Ramon Fferer,
notari e escrivà del dit bisbe de València, lo dit en Jacme ésser absolt quítiament
e absoltament de les dites promisions e sagraments. Proposà, encara,
que les dites coses aigra abans demostrades als dit jurats, si no per la malaltia
de la qual era estat per alcun temps embargat, et requerí e pregà lo dit en
Jacme als dits jurats que les dites coses feesen registrar en lo libre dels jurats
de la ciutat per mi, en Bertomeu Benajam, escrivà lur, a perdurable memòria
e en testimoni de veritat, et resnomenys que li
sagellada ab lo sagell del offici de la juraderia. Et los dits jurats, enteses plenament
les dites coses, responen e tenen complidament
absolt lo dit en Jacme Escrivà, et majorment encara que ells, per sí e per los
altres prohòmens de la ciutat obligats a les dites coses e per la universitat de
la ciutat, avien pagats dins lo damunt dit temps, ço és a saber, a
prevere e procurador del dit en Guillem de Pertusa, los dits
a
que per les dites quantitats obligats foren, són absolts de les dites promisions
e sagrament.
En testimoni de les quals coses requerim a
e escrivà nostre, que les damunt dites totes e sengles coses registre en lo
libre dels jurats de la ciutat, e
ab lo sagell del offici de la juraderia.
Ffeytes foren les dites coses en València, en lo dia e ayn damunt dits.
e altres sutzetats
Ara oiats que us fan saber lo justícia en lo civil e los jurats de la ciutat:
Que null hom o fembra, de qualque condició sia, no gós gitar o fer
gitar, de dia o de nuyt, en la céquia de la Moreria, apellada de na Rovella,
pedres, tests, agranadures de cases, ne buydar ventres de moltons o de
cabrons ne d'altres bèsties, ne escombradures de fferrés ne tesquiradures
d'açtorés, ne matapoll o escombradures de tintorés, sots pena de
quantesque vegades contrafarà.
Encara us fan saber los damunt dits que
e aquells qui àn casa o cuberta sobre la dita céquia es servexen d'aquella,
per servii e aempriu qui àn en la dita céquia, per lo qual és embargat lo
decoriment de la aygua que cascun ayn o qualque ora per los cequiers de la
dita céquia faran escurar aquella, escuren o facen escurar covinentment lurs
fronteres o loch, en lo qual aempriu o servii hauran o reebran. Et qui contrafarà
pagarà la dobla d'açò que costarà d'escurar, et açò per quantesque vegades
contrafarà.
De les quals calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç de la ciutat, e
lo terç del acusador.
ciutat:
Que com les processons sien ordenades e feytes a reverència del nostre
Senyor Déus Jesucrist e de la sua beneyta Mare, e de la cort celestial, e en los
temps pasats en alcuns lochs de la ciutat feÿen dances e balls esclafidors e
jochs desonests, per les quals coses se torbava l'offici divinal e les oracions,
per ço fan-vos saber e manen, sots pena de
condició sia, en los dies que la processó ab les cre[us] hiran per la ciutat, no
gós enramar o fer enramar, o empaliar, ne dances, balls esclafidors ne nenguns
altres jochs fer, ne torbar la dita processó. De la qual pena o calònia serà
lo terç del senyor rey e lo terç de la ciutat, e lo terç del acusador, e si la dita
pena no po[rà] pagar, sia tengut pres
processó hiran, vagen humilment e devota, e honestament, per tal que la dita
processó sia feyta a servii de Déu.
qualque condició o estament serà no gós cavalcar en bèsties de albarda dins
los murs de la ciutat, e qui contrafarà pagarà per pena
vegades contrafarà.
iunii, anno Domini
ciutat de València en Ramon de Poblet, en Bernat Colom, en Ramon
Montaner, en Bernat Planell, en Pere de Ripoll e en Berenguer de Ripoll, ciutadans
de València, als quals foren acompanyats e elets los prohòmens infrascrits
en consellers de les paròquies e officis infrascrits.
Primerament de la paròquia de Senta Maria: n'Arnau Mercer, en
Gonçalbo de Cascant, en Bernat Desclapers, en Romeu Buades, en Johan
Ramon, en Guillem Cesartigues.
De Sent Thomàs: en Bernat Sunyer, en Guillem Costantí, en Pere
Duran, en Nicholau Mathoses, en Ffrancesch Destorrent, en Jacme d'Olit.
De Sent Andreu: en Bernat Verniç, en Pere Moolla, en Pere Talla_roures,
en
De Sent Martí: en Ffrancesch Marrades, en Berenguer Çamorera, en
Pere Fuster, en Guillem Rabaça, en Bernat Martí, en Bernat de Valldaura.
De Senta Caterina: en Salvador Rich, en Jacme Desgraus, en Bernat
Dalmau, en Ramon de Jonqueres, en Berenguer Burguera, en Johan Pratbuý.
De Sent Nicholau: n'Arnau Guillem Català, n'Andreu d'Espígol, en
Veyà de Montagut, en Jacme Rovira, en Ramon Oliver, en Nicholau
Desputg.
De Sent Bertomeu: en Bernat Fferer, notari; Arnau Fabra, en Pere
Castellar,
Matheu.
De Sent Lorenç: n'Aparici Cases, en Bernat de Valleriola, en Guillem
Duran, en Pere Taragona, en Pere d'Alçamora, en Bernat Figueres.
De Sent Salvador: en Ramon de Frígola, en Guillem Serrador, notari; en
Berenguer Joffré, en Romeu Aragonès, menor de dies; en Pere Plana, en
Ramon Clarmunt.
De Sent Esteve: n'Andreu Macià, en Jacme de Castellnou, en Berenguer
d'Espinavell, en Jacme Fferri, en Jacme Ricart, en Ffrancesch Miramar.
De Sent Johan: en Bernat Bou, en Domingo d'Ahinsa, menor de dies;
en Bernat de Miravet,
Salvador de Luymanya.
De Senta Creu: Arnau Centelles, coredor; en Domingo Eymerich, en
Guillamó Bonvehí, en Berenguer de Penafort, en Pere Clerà, en Jacme Amigó.
De notaris: en Johan de Miralles, en Jacme Martí, en Simon Çacreu,
n'Aparici Lopart.
De ffreners: en Pere Montpahó, en Pere de Roures, en Jacme Raffex,
Arnau Fferran.
De brunaters: en Berenguer d'Ors, en Pere Abelló, en Johan Serra, en
Guillem d'Estonpanyà.
De çabaters: en Pere Cabanelles, en Pere de Sentafè, en Berenguer
Tresera,
De drapers: en Ramon Salelles, en Berthomeu Ciriol, en Bernat Blanch,
en Bernat de Campredon.
De sartres: en Ramon Carreres, Arnau Mir, en Jacme Parats, en
Berenguer Fuster.
De pelliçés: en Bernat Gamundí, en Pere Baster, en Michel Silvestre, en
Ramon Eymerich.
De carnicers: en Pere Polgar, en Jacme Morrelles, en Bernat Ballester, en
Pere de Falç.
De pellés: en Pere Segarra, en Jacme Andreu, en Pere Johan, en Guillem
Alreu.
De pescadós: en Bernat Grau, en Ramon Maurux, en Gonçalbo de
Molins, en Bernat Deuslosalv.
De corregers: en Thomàs Rosell,
Bonet, en Domingo Çaÿdo.
De hòmens de mar: en Bonanat Çanoguera, en Guillem Barceló, en
Johan de Déu, en Guillem Savinya.
De fusters: en Pere Bosch, en Guillem Estompanyà, en Pere d'Alffaraç,
Arnau Amigó.
De barbers: en Jacme Perera, en Domingo Barber, n'Exemeno de
Maluenda, Arnau de Palafurgell.
De fferrés: en Nicholau Gargallo, en Pere Fferer de Líria, en Guillem
Menescal, en Pere Fferer, gavinater.
Berga, en Pero Lópeç.
[195r]
decembris, anno Domini
Sarià presentà als honrats en Ramon de Ssoler, justícia de València en lo criminal,
e a
a
Çaranyó, jurats de la dita ciutat, ensemps an en Bernat Planell, e ab en
Berenguer de Ripoll, absents de la dita ciutat, e aquells per mi, notari, legir
una carta del senyor rey ab sagell pendent, la tenor de la qual se seguex:
comes Barchinone. Attendentes qualiter per nos pridem extitit ordinatum pro tranquillo
et bono statu regnorum et terrarum nostrarum quod inclitos inffans Alffonsus,
karisimus primogenitus nostrum, sit noster regnorum Aragonum, Valentie et comitatus
Barchinone generalis procurator pro ut in scripto nostro ex inde confecto plenius
continetur. Considerantes etiam quod dictus inffans comode non potest ubique
nostrorum regnorum atque terrarum quibus per est procurator ut predicitur generaliter
ordinatus personaliter inter esse sicuti regimem dicti procurationis offici exigit
et requirit. Ideo de nobilitate, fidelitate atque industria vestri nobilis et dilecti consiliarii
nostri Bernardi de Serriano, plurimum confidentes vos in generalem vices
gerentem dicti inffantis quod ad ipsius procurationis officium in regno Valentie citra
Sexona inclusive, usque ad nostrum beneplacitum providimus statuendum. Ita quod,
si vos, dictum procurationis officium nomine dicti inffantis regatis et exercitatis bene
et legaliter in dicto regno Valentie
alia et singula faciendo que dicti officii sollicitudo requirit et que ratione procurationis
per presentem cartam nostram nobilibus, militibus, iusticiis, baiulis, iuratis et universis
aliis officialibus et subditis nostris civitatis Valentie et aliorum locorum dicti
regni presentibus et futuris quod vos pro gerente vices procuratoris nostri predicti
habeant et teneant et vobis pareant et obediant in omnibus et per omnia ut gerentis
vices procuratoris regni et pro ut aliis gerentibus vices predicti procuratoris seu eiusdem
regni procuratoribus predecessoribus vostris respondebant et obediebant, et consueverunt
respondere ac etiam obedire. Hanc autem comanda et procurationem durare
volumus dum de nostre fuerit beneplacito voluntatis.
In cuius rei testimonium presentem cartam nostram fieri et sigilli nostri pendentis
munime iussimus sigillari.
Data Terracone, decimo kalendas decembris, anno Domini
Subscriptum.
e jurats una altra carta del dit senyor rey en paper uberta e sagellada ab lo
sagell del dit senyor rey en lo dors d'aquella, e per mi, notari, legir féu, la
tenor de la qual se seguex:
Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis,
dilectis suis nobilis, militibus, civibus civitatis Valentie et hominibus villarum et
aliorum locorum regni Valentie citra Sexonna ad que vos presentes prevenirent, salutem
e gratiam.
Cum nos comiserimus nobili et
Sariano officium gerentis vices procuratoris regni Valentie pro inclito inffante
Alffonso, primogenito et generali procuratore nostro ac comite Urgelli, regendum et
exercendum et administrandum dum de nostre fuerit beneplacito voluntatis. Id circo
vobis et singulis vestrum dicimus et mandamus quatenus dicto nobili Bernardo de
Seriano et substitutis ab eo obediatis, pareatis et respondeatis de omnibus hiis dequibus
procuratori aut gerenti vices procuratoris regni Valentie termini aut consueti
estis respondere ac etiam obedire.
Data Terracone,
ab reverència dixeren sí ésser aparellats de hobeyr segons lur continència e
tenor, axí, emperò, que
procurador en lo regne de València per l'alt senyor inffant n'Amfós del molt
alt senyor rey, primer engendrat, et cètera, faça lo sagrament conegut en un
privilegi del senyor rey n'Amfós, lo qual fon donat en Mallorcha
anno Domini
Et lo dit noble en Bernat de Sarià féu, axí com a portanveus de procurador en
lo dit regne, jura sobre los sants
justícies e jurats, que ell observarà furs de València en la ciutat e en lo regne
d'aquella,
Et semblantment jurà n'Arnau Çamorera, assesor del dit portanveus
de procurador.
Les quals coses foren feytes en València en la egleya de la Seu, en lo dit
dia e ayn.
Presents testimonis: en Pero Xeméneç d'Iranço, en Martí d'Oblites, en
Martí Exeméneç Romeu, en Bernat de Vilaragut, en Berenguer Dalmau,
Ffrancesch de Materó, cavallers, en Bertomeu Mathoses, en Jacme Escrivà, en
Ffrancesch Jàfer, en Pere Calbet e en Guillem Berenguer, ciutadans de València.
caça o volateria dins los térmens de la ciutat
Ara oiats que us fan saber los jurats e prohòmens de la ciutat:
Que de huy a avant nengun revenedor o revenedriu no gós comprar o
fer comprar, manifestament o amagada, nenguna chaça o volateria dins los
térmens de la ciutat. Et qui contrafarà perdrà tota la chaça e pagarà per pena
Encara us fan saber que tots aquells qui chaça o volateria aportaran a
la ciutat, tenguen aquella manifestament a vendre per places o tendes, o carreres,
sots la dita pena.
De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç de la
ciutat, e lo terç del acusador.
Que de huy a avant nengun revenedor o revenedriu no gós comprar o
fer comprar, manifestament o amagada, nenguna caça o volateria dins los térmens
de la ciutat. Et qui contrafarà perdrà tota la chaça e pagarà per pena
sous per quantesque vegades contrafarà.
Encara us fan saber que tots aquells qui chaça o volateria aportaran a
la ciutat, tenguen aquella manifestament a vendre per places o tendes, o carreres,
sots la dita pena.
De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç de la
ciutat, e lo terç del acusador.
per esquivar a frau e encamarament feyt en alquena, que de huy en un ayn
primer vinent e contínuament complit tothom qui aportarà o aportar farà
alquena a la ciutat, per molts ans que aquella aporten o trameten a molí, sien
tenguts de garbellar o fer garbellar l'alquena, no contrastan que de fora sia
estada garbellada; enaxí, emperò, que en la càrrega de l'alquena no sia atrobat
més de huyt liures de terra, e si més de
en la càrega, que sia cremada l'alquena encamarada e lo senyor d'aquella
pach
quals serà lo terç del senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e lo terç serà
del acusador.
que
la ciutat, o dels lochs de la contribució d'aquella, de qualque condició sia, no
gós comprar o fer comprar
o farina, sinó en l'almodí de la dita ciutat, e qui contrafarà pagarà per
pena o calònia
Encara ordenaren que null hom no gós fer farina per vendre si no
pren la meytat del forment asegurat per la ciutat, e aquella farina sia tengut
de vendre en l'almodí e no en altre loch. E qui contrafarà pagarà per pena
sous per quantesque vegades contrafarà.
Los quals ordenaments volen que duren tro que
la ciutat sia venut.
De les quals calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç de la ciutat, e
lo terç del acusador.
En lo dia de dimarts en lo qual comptava hom
Domini
cases de la conffadria del benaventurat sent Jacme apòstol en València, per
rahó de alcuns negocis e affers de la dita ciutat, attenens que la pecúnia acaptada
o lexada als baçins dels catius a reembre de poder dels inffeels següens
la secta del abhominable Mahomet, qui per mirva de béns temporals no
poden reembre ne exir de poder dels dits enemichs, no havia qui procuràs o
manifestàs aquella e distribuyr per la dita rahó; attenens encara que seria gran
difficultat que per moltes perssones la dita almoyna fos ministrada e distribuÿda
als dits catius; attenens encara que
de negocis e affers de la dita ciutat no podien bonament relexar los
dits affers ne entendre en la dita aministració de la dita almoyna; emper açò,
volens procurar e entendre sol·licitudinament que la dita aministració de la
dita almoyna sia covinentment provehida com sia a servii de Déu, e sia obra
molt piadosa e caritativa a ssí e
de vós, en Bernat de Valldaura, d'en Guillem Rabaça, d'en Pere Arnau e
d'en Pere Rotg, ciutadans de la dita ciutat, elegim e ordenam vós, dits en
Bernat de Valldaura, en Guillem Rabaça, en Pere Arnau e en Pere Rotg en
ministradors distribuÿdors de la peccúnia accaptada o lexada, o acaptadora o
lexadora, a la dita almoyna, en aquella manera que a aquells serà ben vist
ésser faedor, e que puscats fer albarans e fermar cartes de àppoques a aquells
qui a la dita almoyna daran, la qual aministració tenguda per
següent, e complit lo dit ayn que altres
rahó.
[200r]
Com la ciutat e regne de València sien situats asats prop del regne de
Granada, lo qual és poblat dels infels següens la secta del abominable
Mahomet, enemichs de la fe catòlica, sién encara la ciutat e regne contigues
e circunstans a la mar, per la qual cosa hi ha moltes persones abtes e covinents
al navegar de la mar, e en lo dit regne se facen alcuns fruyts qui de necessitat
per profit de la terra se convé a trer del dit regne per portar a diverses parts
del món, e d'un temps a ençà los malvats enemichs següents la dita secta qui
són poblats en la terra de Barberia agen armat, e de present armen galees e
altres vexells, més que no solien, axí que per les dites coses molts crestians són
per aquells cativats e en poder d'aquells en captivetat detenguts; attenens que
fer almoyna e ajuda a trer de captivetat son par crestià de poder dels dits
infels sia obra de misericòrdia, majorment d'aquells qui per minva de facultats
temporals no poden sí reembre de la dita captivetat, emper amor d'açò,
nós, en Ramon de Poblet, en Bernat Colom, en Ramon Montaner, en Bernat
Planell, en Pere de Ripoll e en Berenguer de Ripoll, jurats de la ciutat de
València en l'ayn present, de volentat e assentiment dels prohòmens consellers
de la dita ciutat promoguts per les dites rahons, feeren e ordenaren per
la dita raó los següents ordenaments:
Primerament ordenaren que en cascuna paròquia sien elets per cascun
ayn
dicmenge e altres dies festivals, a obs de la redempció dels dits
de lexes feytes a la dita redempció, cascú dels dits dies posen e
meten en una caxa, en la qual aja
dita caxa sia comanada e estia en l'alberch d'un prohom d'aquella
paròquia, e aquell tenga la una de les dites claus e los jurats de la
ciutat l'altra, e los dits prohòmens qui hi acaptaran l'altra, e sia
feyta una escriptura partida per abc, en la qual sia escrit ço que cascuns
dels dits dies hauran haüt, axí del acapte com de les lexes, e la
una de les dites escriptures tenga lo dit prohom e l'altra los dits prohòmens
acaptadors.
regonegut per los jurats de la ciutat e per los dits prohòmens de les
dites paròquies, quanta quantitat de pecúnia ha en les caxes de les
dites paròquies, per ço que pusca ésser vist a quants catius porà
aquella pecúnia bastar a trer de la dita captivetat, e semblantment se
faça al cap de l'ayn e aprés sia enseguit e feyt en l'altre temps
esdevenidor.
reemçó als dits catius qui no
sien vehins o habitadors de la ciutat,
dits jurats e prohòmens; axí, emperò, que la intenció d'aquells per
obra se demostre que aquella ajuda o reemçó no fan al catiu per
parentesch, amistat o favor, sinó especialment per misericòrdia e
pietat, havén d'aquell catiu qui no à
no donar o ajudar a aquells qui àn béns temporals qui poden abastar
a la lur reemçó, e açò sia carregat a lurs conciències; e açò es fa
per tal que la dita obra, axí piadosa e fructuosa, no puxa ésser entemenada
perquè se agués a remoure, mas sia axí proveït e feyt per los
dits jurats e prohòmens en tal manera que la dita obra bona començada
sia ampliada e continuada a servii de Déu e a honor de la
ciutat.
dels dits infeels, que en aquest cars de la pecúnia de la dita
almoyna sia feyta ajuda o reemçó als catius crestians que sien del
regne de València a coneguda dels dits jurats e prohòmens.
memòria als testadors o testadrius e induesquen a aquells que facen
lexa a la dita almoyna.
que
volran per servir Déu, e per almoyna e caritat de lurs vehins.
Emperò, volen los dits jurats e consellers que les dites ordenacions
duren aytant com a ells ben plaurà.
almoyna seran venguts a la ciutat encontinent, ans que vagen a lur
alberch o altre, vagen a la esgleia de nostra Dona Senta Maria per fer
reverència a Déu e a nostra Dona Senta Maria de la gràcia e mercè
que àn reebuda, e encontinent s'adoben la barba e
cabells, axí que depuys en la ciutat ne en altre loch no gosen a captar
per catius. E si contrafaran que tornen a la dita almoyna ço que
n'auran reebut o
Et lo Consell ordenà a esquivar dupte que la almoyna que seria acaptada
e haüda a obs dels catius, fos ditribuïda a coneguda dels prohòmens
infrascrits, ço és a saber, de la paròquia de Senta Maria, en Pere Rotg, espaer;
de Sent Thomàs, en Guillem Costantí; de Sent Andreu, en Bernat Verniç; de
Sent Martí, en Pere Arnau; de Senta Katerina, en Bernat Degà; de Sent
Nicholau, en Jacme Tholsà; de Sent Bertomeu, en Ramon d'Olivelles; de Sent
Lorenç, en Pere Esteve; de Sent Salvador, en Johan Comte; de Sent Esteve, en
Bonanat Despous; de Sent Johan, en Guillem d'Espígol; e de Senta Creu,
en Jacme Calbó.
de la pecúnia de la dita almoyna als dits en Guillem Costantí e a
a esquivar lo treball del ajustar tots los desús dits, e si en alcunes coses occuria
dupte als dits en Guillem Costantí e a
damunt declarats e prestar-los-í en lur consell sobre allò.
Enaprés, en lo temps qui en Ramon Montaner, en Berenguer de Ripoll,
en Salvador Rich e en Bernat Çanou foren elets en jurats de la ciutat, fo ordenat
a esquivar los treballs sufferts per los damunt dits en Guillem Costantí e
en Pere Rotg, que altres dos prohòmens fosen elets a fer les sobredites coses,
et per aquesta rahó foren elets en Pere Solà e en Bernat Martí.
per les sues facultats, segons que
que si él se desexia del dit vehinatge e usava de la carta de franquea, que en
aytal cas fos caüt en la pèrdua de la dobla de la leuda o peatge, e que
restituís la dita carta als jurats de la ciutat adonchs.
Que nengú no gós vendre ne fer vendre o comprar forment dins la ciutat
ne fora, sinó en l'almodí
Ara oiats que us fan saber lo justícia, els jurats e els prohòmens de la
ciutat:
Que null hom de qualque condició sia no gós vendre ne fer vendre, ne
comprar o fer comprar, forment dins la ciutat de València ne de fora, ne en
botigues ne en alberchs, ne en molins, sinó en l'almodí. E qui contrafarà pach
per pena
Encara us fan saber que tothom qui compre forment en l'almodí sia
tengut de comprar la meytat del forment de la ciutat, e l'altra meytat compre
d'aquell que
Encara us fan saber que null hom de qualque condició sia no gós fer
farina de nengun forment si no y met la meytat del forment
per la ciutat.
Ara oiats que us fan saber lo justícia, els jurats e els prohòmens consellers
de la ciutat:
Que la ciutat a esquivar carestia de blats ha asegurat molt forment del
qual encara roman molt a vendre e encara per esquivar que
pusca affollar, que certa quantitat d'aquell forment sia departit per alberchs e
cases de les paròquies e cullites de la ciutat, et que del romanent forment asegurat
per la dita ciutat, tothom de la ciutat e del terme d'aquella qui compre
forment o faça comprar, sia tengut de comprar o fer comprar del dit forment
asegurat, ço és a saber, les dues parts del forment qui en Jacme Maçana ven
per la ciutat, e la terça part del forment qui en Guillem Malet ven en lo dit
almodí e asegurat per la dita ciutat, ço és a saber, d'ací a la festa de Sent Johan
de juyn primera vinent, e alcú no gós comprar o fer comprar, sinó del forment
asegurat, ne aportar forment a la ciutat dins lo dit temps. E qui contrafarà
perdrà tot lo forment e pagarà per pena
Encara us fan saber que null hom, privat o estrayn, de qualque condició
o amagada en lo dit almodí, ne en la ciutat ne en lo terme d'aquella,
a nenguna persona, ço és a saber, d'ací a la dita festa de Sent Johan primera
vinent. E qui contrafarà perdrà lo forment venut o
pagarà per pena
Encara us fan saber que null hom, privat o estrayn, no gós vendre o fer
vendre farina en la ciutat o en son terme, si no és feta del forment asegurat per
la dita ciutat e segons que damunt és ordenat, ço és a saber, d'ací a la dita festa
de Sent Johan. E qui contrafarà perdrà la farina venuda o
De les quals calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç de la ciutat e
lo terç del acusador.
Que com l'altre dia fos ordenat que entrò a la festa de Sent Johan, ara
del mes de juyn, null hom privat o estrayn no gós vendre
la ciutat, ne alcú comprar sinó del forment que és asegurat per la ciutat, e sots
certa pena en la dita ordenació contenguda, per què us fan saber que
ordenament és ara remogut perquè tothom, privat o estrayn, aport e pusca
aportar forment a la ciutat e aquell vendre segons que infra és ordenat.
Encara us fan saber que les flaqueres pusquen pastar d'aquí a avant pa
de blanch; axí, emperò, que compren les
volran e la terça part sien tenguts de pendre del forment asegurat per la ciutat,
lo qual ven en Jacme Maçana. Et los casolans sien tenguts de pendre la
meytat del dit forment asegurat e l'altra meytat de qual forment se volrà. Et
qui contra les dites coses farà perdrà tot lo forment e pagarà per pena
sous per quantesque vegades contrafarà. De les quals calònies serà lo terç
del senyor rey e lo terç de la ciutat, e lo terç del acusador.
València:
Que null hom o fembra, privat o estrayn, de qualque condició sia, no
gós vendre o fer vendre, o comprar o fer comprar, forment en la ciutat ne en
son terme, sinó tant solament en l'almodí de la dita ciutat, tro que
asegurat per la ciutat sia venut. Et qui contrafarà, lo venedor pagarà per pena
De les quals calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç de la ciutat, e lo terç
del acusador.
de la ajuda:
Pàg. 315">
Que tot carnicer sia tengut de pagar l'ajuda que pagar deu als compradors
d'aquella, ço és saber, per cascun dia. E qui contrafarà pagarà per pena
Encara us fan saber que null hom qui habit en la ciutat o en los lochs
de la sua contribució, no gós comprar o fer comprar carn, sinó en la ciutat o
en los lochs
pena per quantesque vegades contrafarà.
De les quals penes seran les
siha comprador de la ajuda o no.
Domini
guardià al almodí
Stabliren e ordenaren los jurats e prohòmens consellers de la ciutat que
cascun ayn e en temps dels jurats sia elet e pesador al pes del blat e farina,
semblantment guardià al almodí, axí que de cascuna paròquia cascun ayn sia
elet un prohom en pesador e d'altra lo guardià; emperò si en aquella paròquia
alcun no y volrà estar en alcun dels dits officis, que de les altres paròquies hi
sia elet e posat e haja per salari lo dit pesador
e lo dit guardià
béns de la ciutat, per tal com sia servii comú. E de la paròquia de Senta Maria
fo elet en pesador en Guillem Guerau, e de la paròquia de Sent Thomàs, en
guardià del almodí, en Bernat Rabaça, sartre.
anno Domini
ço és saber, en Ponç de Soler, en Bino Guiandoni, en Ramon de Soler, en Pere
Guillem Català, en Johan Comte e en Bernat de Vallach, ciutadans de
València, als quals foren acompayats en consellers de les parròquies, dels
officis, arts e mesters segons que inffra se
Primerament de Senta Maria: en Guillem Tolsà, en Martí Gisbert, en
Jacme de Castellet, n'Arnau Fferrer, en Pere Roig, mestre Jacme d'Aulesa.
De Sent Thomàs: en Borraç d'Espígol, en Jacme Bochx, en Pere Fferer,
notari; en Berenguer de Rojals, en Pere Escrivà, en Pere de Ripoll.
De Sent Andreu: en Martín Gill, en Pere Bonaynàs, en Michel de
Cascant, en Pere Palomer, en Pere Tarraçola, en Domingo Stheve.
De Sent Martí: n'Arnau Çavila, en Berenguer Dezpalomer, en Pere
Martí d'Orta, n'Arnau de Lémena, en Ramon Boxeda, en Ffrancesch de Tena.
De Senta Caterina:
Guiandoni, en Pere Cuch, en Guillem de Vallfarosa, en Bernat Degà, en Pere
Dezvilar.
De Sent Nicholau: en Johan de Miralles, en Ramon Oliver, en Bernat
Suau, en Jacme Tholsà, en Guillem Cesfàbregues, n'Arnau Redon.
De Sent Bertomeu: n'Arnau Tarragona, en Johan de Monçó, notari;
n'Exemeno Çaffont, menor de dies; Guillem Díes, n'Arnau Riba, n'Arnau
Porçell, en Pere de Pàmies.
De Sent Lorens: n'Arnau Batle, en Jacme de Pertusa, n'Estheve Martí,
notari; en Borraç Stheve, en Ramon Costantí, en Pere Ballester.
De Sent Salvador: n'Andreu Borraç, en Berenguer Colomer, en Sancho
Navarro, notari; en Bernat de Riubragós, en Ramon de Fabarzà, en Bernat
Bech.
De Sent Stheve: en Bonanat Dezpons, en Berthomeu de Ripoll, notari;
en Berthomeu Barberà, en Jacme d'Alòs, en Fferer de Piera, en Jacme Riquer.
de Roselló, n'Estheve Salvat, en Guillem Mercer, en Domingo d'Arassa, major
de dies.
De Senta Creu: en Benuart Matheu, en Jacme Calbó, en Domingo
Cardona, en Domingo Aragonès, en Pere Marchó, en Ramon Vives.
De notaris: en Benavé d'en Benviure, en Berenguer Codinats, en Johan
Costhea, en Berthomeu de Fraga.
De ffrenés: en Thomàs de Fenolleres, en Guillem Garrigosa, en Gilet
Seller; en March de Roures.
De brunatés: en Pere de Sobirats, en Ponçet de Rovellat, en Pere Puyol,
en Garcia de Darocha.
De çabatés: Nicholau Sentoliva, en Pere Malrich, en Miquell Pascuet,
en Pere Salvat.
De drapers: en Guillamó Crespí, n'Estheve de Limotges, en Ffrancesh
Grau, en Fferrando Fforner.
De sartres: en Pedrolo Navarro, en Guillem Juncar, en Guillem Palma,
en Valentí Calaff.
De carnicés: en Ramon Cescorts, en Bernat Colells, en Bernat Mir, en
Berenguer Corts.
De pellicés: n'Assenssi Desbrull, n'Anthoni Desgrau, en Guillem
Canyelles, en Benet Viçent.
De pellés: n'Ivanyes de Miedes, Arnau Saladí, en Bernat Cancorreja,
en Domingo París.
De pescadós: en Bernat Vassall, en Pere Albert, en Pere Lançà, en
Domingo Aparici.
Guillem Escrivà, en Ramon de Caselles.
De hòmens de mar: en Bernat Perfeta, en Fferer Celrà, n'Estheve
Seguer, en Miquel Sendavena.
De fustés: Arnau Ffranquea, en Bonanat de Thona, en Domingo
Grassó, en Guillem Fàbrega.
De fferrés: en Guillamó Amorós, en Johan de Xèricha, en Guillem de
Falchs, Arnau Managuer.
De barbés: Miquell Gençor, en Jacme Barber, en Bernat Ponç, en
Domingo de Moolla.
De corredós: en March Seguí, en Pere Desplà, en Berthomeu Deguí, en
Bernat Johan.
Ara hoiats que us fan saber los jurats de la ciutat de València e los prohòmens
consellers d'aquella metexa ciutat:
Que null hom privat o estrany de qualque condició sia no gós tenir o
acullir, ni metre, abelles en la orta de la ciutat, exceptat que
alcharies que
pròpries. E qui contrafarà perdrà les abelles e pagarà per pena
quantesque vegades contrafarà.
Emperò, que per desapte tot dia primer vinent, en lo qual sia comptat
Encara us fan saber que null hom, privat o estrany, de qualque condició
sia de huy a avant no vena ne gós vendre en la ciutat o en son terme ordi
o civada, o avena, si no és bell e nèdeu, e no pallós o arestós, o broçós, segons
que ça enrera se venia, de la qual cosa se seguia gran frau e danpnatge als
comprans d'aquells. Et qui contrafarà pagarà per pena o calònia
cascun kafís per quantesque vegades contrafarà, de les quals calònies serà lo
terç del senyor rey e lo terç de la ciutat, e lo terç del accusador.
Ara oiats que us fan saber los jurats e los prohòmens de la ciutat de
València:
Que null hom privat o estrany, de qualque condició sia, de huy a avant
no gós vendre o fer vendre perdiganes, sinó a
perdius velles a
e pagarà
Encara us fan saber que null hom privat o estrany, de qualque condició
sia, qui haja perdius o perdiganes per vendre, tinga aquelles per places o
tendes a vendre als dits preus e no les gós tenir amagades. Et qui contrafarà
perdrà totes les perdius o perdiganes e pagarà
contrafarà.
Encara us fan saber que negun revenedor o revenedriu no gós comprar
o fer comprar perdius o perdiganes de Paterna, de Quart, de Aldaya, de
Torrent, d'Alffoffar e d'Albalat a ençà. E qui contrafarà perdrà totes les
perdius o perdiganes e
De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey, lo terç de la ciutat
e lo terç del accusador.
Ara oiats que us fan saber lo justícia, los jurats e els prohòmens de la
ciutat per esquivar que danpnatge no sia donat a la orta:
Que null hom o fembra de qualque condició sia no gós tenir o fer tenir
negun bestiar de dia o de nuyt dins la orta o limitacions inffrascrites, salvu
bèsties aregues, ço és saber, de Cataroja tro en la riba de la mar, ni de la céquia
de Quart a avall, e tro a Ffarnals, e tro a la riba de la mar. Et qui contra açò
farà perdrà tot lo bestiar sens tot remey, axí emperò, que
dins les dites affrontations o limitacions hagen treyt o feyt trer per dicmenge
tot dia primer vinent.
Encara us fan saber que és ordenat de gràcia que
tallarà o talar farà carn de moltó, pusque tenir dins les dites limitacions
Et qui contrafarà perdrà lo bestiar.
Encara us fan saber que negun guardià o pastor de bestiar no gós portar
armes vedades de qualque condició sien sots pena de
De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey e lo terç de la
ciutat, e lo terç del accusador.
de la ciutat de València:
Que tothom privat o estrany, de qualque condició o litg sia, vénga e
pusca venir salvament e segura a les venemes de la dita ciutat, enaxí que no
sia penyorat ne embargat per alcun deute que sia degut si donchs principalment
no era deutor o fermança per alcú obligat.
Encara us fan saber que alcun hom o traginer, estrany o privat, no gós
apportar neguna venema que no sia del realench a la dita ciutat, ne en los
ravals d'aquella, ne encara en alcun loch qui sia de realench dins lo terme de
la ciutat. Et qui contrafarà pagarà per pena
contrafarà.
Encara us fan saber que null hom qui haja vinyes dins los térmens de
la ciutat que no sien de realench o que d'aquelles no contribuesca ab la ciutat,
no gós metre o fer metre la venema en la ciutat o ravals d'aquella, ne encara
en alcun loch de realench dins los térmens de la ciutat. E qui contrafarà perdrà
la venema e pagarà per pena
Ffo renovat per lo Consell en lo dia de divendres
Domini
apportar farà vi novell o vell qui sia de loch qui no contribuesca ab la ciutat,
que aquell vi hagen tot venut d'açí a la festa de Sent Miquel primera
vinent, enaxí que si passada la dita festa del dit vi serà atrobat, aquell perdrà
entegrament e pagarà per pena
De les quals calònies serà lo terç del senyor rey, lo terç de la ciutat e lo
terç del accusador.
Ara oiats que us fan saber los jurats e los prohòmens de la ciutat de
València:
Que null hom privat o estrany, de qualque condició sia, de huy a avant
no gós vendre o fer vendre perdiganes, sinó a
perdius velles a
e pagarà
Encara us fan saber que null hom privat o estrany, de qualque condició
sia, qui haja perdius o perdiganes per vendre, tinga aquelles per places o
tendes a vendre als dits preus e no les gós tenir amagades. Et qui contrafarà
perdrà totes les perdius o perdiganes e pagarà
Encara us fan saber que negun revenedor o revenedriu no gós comprar
o fer comprar perdius o perdiganes de Paterna, de Quart, de Aldaya, de
Torrent, d'Alfofar e d'Albalat a ençà. E qui contrafarà perdrà totes les perdius
o perdiganes e
De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey, lo terç de la ciutat
e lo terç del accusador.
de la ciutat:
És stablit e ordenat que null hom privat o estrany, de qualque condició
o estament sia, no gós vendre o fer vendre, manifestament o amagada, la caça
o volateria inffrascrita a més de preu que davayl és ordenat e
De volateries
Primerament una carn de conil [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Encara us fan saber los damunt dits que null hom privat o estrany, de
qualque condició, lig o estament sia, que de la caça o volateria damunt expressada
no gós
loch amagadament, de nuyt ne de dia, ans sia tengut de vendre o fer vendre
aquella caça o volateria al portxe del mercat e per plaçes o tendes de la ciutat,
manifestament e pública, als preus damunt dits, si donchs emperò, a
menys de preu que ordenat és la dita caça o volateria no volrà vendre. Et qui
contra les dites coses o alcuna d'aquelles farà, perdrà tota la caça o volateria
e pagarà
Encara us fan saber los damunt dits que negun revenedor o revenedriu
no gós comprar o fer comprar, manifestament o amagada, de la caça o volateria
damunt dita, ço és saber, dins los térmens de la ciutat. Et qui contrafarà,
perdrà la caça o volateria e pagarà
contrafarà.
De les quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey, lo terç de la ciutat
e lo terç del accusador.
e promès e obligà als dits jurats, reebents per la dita ciutat, de contribuir e
pagar per les sues facultats, segons que
faran, e a les dites coses attendre e complir obligà sos béns. Et a major cautela
donà en principal ditor e pagador en abssència sua, en Bonanat Michel, ciutadà
de la dita ciutat, qui a les dites coses obligà sos béns.
Testimonis: en Benavé de Benviure, notari, e n'Arnau Redon, ciutadans
de València.
e promès e obligà sí e sos béns de fer vehinatge en la ciutat, segons les sues
facultats, als dits jurats e al notari stipulant e reebent axí com a pública persona
per nom d'aquells de qui
pagador en absència d'ell, Pere Gircós, mercader e ciutadà de València,
segons les sues facultats, a les
sos béns.
Testimonis: en Pere Esteve e en Bernat Goiare, vehins de València.
comprat en l'alberch d'en Pere Colom, ciutadà de la dita ciutat, dotze kaffiços
e nou barcelles de forment, e que segons la ordenació de la ciutat devia ésser
confiscat, per ço los dits jurats feeren emparar aquell e tancar la botiga hon lo
dit forment era. Et enaprés per ocasió que s'esdevench en la dita botiga, s'esdevench
pijorament e mirva al dit forment e volén squivar a perills fon donat
a caplevar lo dit forment a
promès tornar per preu del dit forment deehuit liures
tota hora que per los dits jurats ne sia request, a les quals coses obligà sos
béns.
Com dels jurats e dels prohòmens consellers de la ciutat de València,
als quals per lo senyor rey e per la universitat de la dita ciutat la gubernació
e aministració de ordenacions de aquella és comanada, per ço se convé e
pertany a aquells de procurar la pública utilitat e corriger e ordenar los oficis,
arts e mesters de la dita ciutat en manera leguda e ordenada, enaxí que
habitants en la dita ciutat viuen en justícia e veritat, les quals són doctrina e
il·luminament de les coses temporals e sperituals, sens les quals null hom
no pot viure directament ne venir a salvació de vida eternal, e com siga cosa
molt necessària als gubernadors o ministradors de ciutat ésser vigilants, diligents
e corteses en les coses que són útils e profitoses als habitants de la ciutat,
e per ordenacions degudes e ordenades a portar aquelles coses a perfecció,
axí que per ignorància o negligència dels gubernadors de la ciutat los
habitants en aquella no pusquen ésser decebuts o molestats; e sia consonant
a rahó que
sien feytes lealment e bé per profit d'aquells que les [àn]
usar, nós, en Ramon de Soler, en Bino Guiandoni, en Guillem Català, en
Johan Compte, e en Bernat de Vallach, jurats de la ciutat de València en l'any
present, e en Jacme Calbó, mustaçaff d'aquella matexa ciutat, attenens que
per lo offici de la perayria se
se convé ésser procurat que
pendre declinació, ans haja ampliació e aucmentació en sí per altres gents
que
draps que
de asentiment e consell de prohòmens consellers appellats e congregats
a Consell a les cases de la confraria del benaventurat Sent Jacme appòstol, en
[Valè]ncia, a bon estament e reformació del ofici de la perayria, ordenam los
establiments infrassegüents.
Primerament ordenàrem e stablírem que
donen e liuren [sufi]ciència de saigí al pilater a obs dels dits draps,
enaxí que
obs dels dits draps e no gós retenir a sí, [ne] encara a obs del senyor
dels draps, alcuna part del dit sagí, ans tot lo dit [sagí] sia [ten]gut
de metre e posar en los dits draps segons que dit és. E qui contrafarà
pach per pena
se n'hauria en los dits draps per quantesque vegades contrafarà.
Encara ordenàrem que d'ací a avant alcun pilater no gós metre o fer
metre en la pila
robes velles ab los dits draps, perquè no tiren lo such del sagí, que
serà donat als dit draps. E qui contra açò [farà], pagarà per pena
sous per quantesque vegades contrafarà.
o pilaters en los dits draps e per atrobar e conèxer d'aquí a
avant la frau si s'esdevendrà a culpa del tintorer o del pilater, que d'ací a
avant lo pilater sia tengut de fer [...]n los draps que adobarà per ço
que no pusca denegar que aquells draps no ha [...]e senblantment
los tintorers sien tenguts de fer senyal en los dits draps, [que] [no]
pusca denegar que aquell tintorer no ha tints los dits draps perquè
adonchs p[usca] ésser atrobat e conegut lo defalliment als dits draps
si serà esdevengut a [culpa] del tintorer o del pilater, e en lo dit cas
lo tintorer o el pilater sia tengut de esmenar lo dan que haurà donat
e feyt en los dits draps al senyor d'a[quells], ço és saber, a coneguda
dels veedors infrascrits.
enfonir alcun [drap] que no sia de son senyal per ço que sia esquivada
frau, e si feyta hi serà, satisfeyta per aquell d'on la culpa serà
esdevenguda. E qui contra açò farà pagarà per pena
cascun drap per quantesque vegades contrafarà.
Encara ordenàrem a esquivar tot dubte que com lo drap serà adobat e
ha [com]pliment de molí, e serà tirat en lo tirador, e ans que sia tornat
en la tinta [...]
drap ha defalliment per culpa de pilater o de tintorer, la qual culpa e
dapnatge dels dits draps sia esmenada al senyor d'aquells per
aquell que
coneguda dels dits veedors.
E per tal que les dites coses sien mils ab acabament feytes segons les
dites ordenacions, ordenam e establim que la un dels veedors dels perayres e
altre dels veedors dels tintorers, e
al mudaçaf sobre les dites coses, e enaprés lo mudaçaf punesca los fraus
segons que serà faedor.
De les quals calònies serà lo terç del senyor rey, lo terç del comú de la
ciutat e lo terç del acusador.
E de present elegírem e ordenàrem en veedors dels pilaters, ço és saber,
quant al present ayn, en Domingo Guàrdia e en Guillem Duran. E semblantment
dels perayres en veedor, ço és saber, en Johan Dargues. E senblantment
dels tintorers, ço és saber, en veedor en Pere Gàlcer. E axí se seguesca e
d'aquí a avant per cascun ayn la dita elecció dels dits veedors.
ragina d'una part e la ciutat de València de l'altra, sobre lo feyt del privilegi
de la leuda de Tortosa, segons que
Per la leuda de Tortosa
Sardinie et Corsice comesque Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus
et capitaneus generalis tenore presentis carte nostre recognoscimus vobis Bino
Guiandoni, Raymundo de Solerio, Petro Guillelmi Cathalani, Iohanni Comitis et
Bernardo de Vallacho, iuratis, hoc anno civitatis Valentie, hec recipientibus nomine
vestro et dicte civitatis, et universitatis ac singulorum eiusdem, et eidem etiam civitati
quam noverint fecimus dicte civitate et universitate ipsius, et omnibus et singulis
habitatoribus ipsius civitate presentibus et futuris in perpetuum de lezda, et quibusdam
aliis non solvendis in civitate nostra Dertuse et in aliis etiam quibuscumque
civitatibus et locis nostris pro ut de ipsa concessione franquitatis latius apparet
per privilegium nostrum, sigillo nostro plumbee communitatum. Data Barchinona,
quinto kalendas apprilis, anno subscripto.
Retinuimus expresse, ac volumus licet de hoc predicto privilegio illam mencio
habea quod in dicta civitate mea Dertuse cuius redditus iam per nos concessi
fuerat et assignati illustri domine Eliszendi, regine Aragone, karissime coniugi nostra, predicta
franquitas non servetur ne se extendat in lezda vel aliis iuribus dicte civitate in
illis videlicet partibus quas nos ibi acquissimis titulo concabii olim facti inter nos et
magistrum ac fratres ordinis templi quondam et nobilem Guillelmum de
Monthecatheno. Immo dicta regina iuxta iam dicta concessionem nostram debet dum
vixerit tam dictus redditus tam lezde quam alios predictos dicte civitate Dertuse recipere
et habere, non obstante concessione franquitatis predicte universitate civitatis
Valentie et singulis ipsius concesse non tamen interim in vita dicte regine cum ea
duxeritis concordandum.
Ideoque tenorem presentis carte nostre concedimus vobis, dictis iuratis et toti
universitate
retentionem in vita dicte domine regine factam, ut est dictum nullum dicte concessioni
franquitatis possit fieri preiudicium in futurum seu in aliquo derogari. Immo
quam primo dicti redditus ac lezda predicta dicte civitate Dertuse, a predicta concessione
predicte domine regine per nos facta per eius obitum fuerint liberati vel cum ea
ut predicitur convenitis dicta universitas civitatis Valentie et singulis eiusdem presentes
et futuri propio utantur ex tunch plene et libere sine requisitione vel alio
assenssu nostro vel successorum nostrorum, vel oficialium nostrorum, vel alterius
persone in predicta civitate Dertuse et eius terminis terre, maris et aqui dulcis, franquitatem
iam dictam et inibi ipsa franquitas vobis et eidem universitati et singulis
ipsius plenarie observetur sicut melius et plenius in dicto franquitatis privilegio continetur.
Non obstante quod ipso privilegio in predictam civitatem Dertuse vel terminis
consuevissent vel non potuisset propter iam dictam conccessionem per nos factam
sepe dicte domine regine pro ut superius continetur. Mandantes baiulo Dertuse presenti
et, qui pro ipse fuerit quod sub dicta forma franquitatem predictam et concertam
in ea iam dicte universitati universibus et singularibus ex ea presentibus et futuris in
ipsa civitate Dertuse et eius terminis, terre, maris et aquis dulcis teneant firmiter et
observet ac propio faciat inviolabiliter observari.
Ad hec nos, iurati hoc anno civitate Valentie preciti, nomine nostro et dicte
universitate Valentie recipientes cum gratiorum actionibus et humili reverentia a
vobis serenissimo principe et domino nostro, Iacobo, regis Aragone supradicto, gratiam
et concessionem franquitatis, predictam sub forma et retentionem predicta eisdem
expresse confencientes. Recognoscimus et facemus nos in ipsa concessione predictam
retentionem fecisse et salvavisse predicta sepe dicte illustri domine regine in
tota vita eisdem domine regine in et de predictis partibus redditum et lezdarum civitate
Dertuse et terminorum eius et intencionis existere nostri et dicte universitatis
civitate Valentie quod observacio dicti privilegii franchitatis in predicta civitate
Dertuse et eius terminis suspendi debat vel defferri dum sepe dicte domine regine fuiter
vita comes nisi interim ea viverem cum ea convenimus super eo, salvamus tamen
in omni casu nobis et dicte universitati et singulis eiusdem partem franchitatis quam
in dicta civitate Dertuse et terras suas predicta universitas
antiguo, iuxta privilegia regia liberaritatis hactenus habuerunt et consueverunt habere
in residua partem dictorum redituum et lezdarum Dertuse tam terre quam maris
quam aque dulcis. Salvamus etiam et retinemus nobis et dicte universitati et singulis
eiusdem ius quod nos et dictam universitas, habemus et haber intendimus super
eo videlicet quod nos in ipsa universitas asserimus et affirmamus quod lezda Dertuse
tam in terra quod in mari ac acqua dulci debet solvi de moneta nunc curribuli pani
et vino in dicta civitate Dertuse iuxta ordinacionem sententiam seu declaracionem
dicte lezde cui iuri non intendimus modo aliquo renunciare in vita domine regine seu
post.
In cuius rei testimonium nos, Iacobum, Dei gratia rex predictus, presentem
apendiciis communitam. Concessio confirmam et firmam predictorum iuratorum in
absencia predicti domini regis.
Fuerit acta Valentie,
Consell que ells per la ciutat devien a present certes quantitats de pecúnia, les
quals de necessitat havien a pagar e aquelles bonament no podien hó devien
allargar, ans que lesió no fos de lur fama e promissió que feyta havien de
pagar dins lur temps aquelles quantitats. E semblantment exposaren en lo dit
Consell que eren degudes alcunes quantitats de pecúnia a la dita ciutat, romanens
de quèstia o albarans de forment, les quals emperò quantitats degudes
ab gran res no bastarien als deutes que de present de necessitat los convenia
a pagar, perquè haurien a manlevar per pagar los dits deutes. E axí requerien
al dit Consell que
E lo dit Consell, enteses les dites coses, respòs als dits jurats que ab diligència
cobrassen ço que porien bonament los deutes qui eren deguts a la ciutat
discreció pus profitosament seria ben vist ésser faedor.
E los dits jurats veén que
dels dits deutes ço que bonament pogueren fer, axí que quasi poch no
roman e d'açò que
com hi haja perssones absentes e mortes de les quals, béns no
en los quals destreta pogués ésser feita.
Emperò és cert que dels deutes que han cobrats los dits jurats han
pagats a
la ciutat li fon condempnada per sentència arbitral per lo pleit e contrast del
forment,
àls no poguessen fer, per tal que la lur promissió no fos vana en pagar a les persones
inffrascrites les quantitats inffrassegüents que
de
juheu de València, de
mercader, de
meses ab dita feita per en Bernat Dezmàs, cambiador.
Dels quals dits
dret, per lo patrocini de la avocació en los feits de la ciutat,
del justícia civil, lo qual salari la ciutat ha a pagar,
dels affers de la ciutat, D sous.
del justícia civil de l'any present, ço és saber,
propri hi prestaren, los quals ara han cobrats
e axí són
cartes de les bones noves del senyor primer inffant n'Amfós,
armada que vénch de Mallorques en lo principi de la lur aministració,
Enaxí, pagades les dites quantitats, fallen
Dels les
guardià del almodí,
la farina,
A
sous,
Dezmás, pagar a
se hagués a fer e pagar.
obligà als dits jurats e a mi, en Berthomeu Benajam, notari axí com a pública
persona, stipulant e reebent en nom d'aquells a qui
dit Michel contribuirà per les sues facultats en tots serviis, peytes e coltes
que
e complir obligà sos béns, mobles e no mobles, haüts e havedors, e a major
cautela donà en principal pagador, ab ell e sens ell per la dita rahó, en Ramon
de Genestar, mercader e ciutadà de la dita ciutat. E encara que
en absència del dit en Michel, promès e se obligà de fer dita per los béns del
dit en Michel e pagar per aquells segons que covendrà; a les quals coses attendre
e complir obligà sos béns, mobles e no mobles, haüts e havedors.
Testimonis: n'Arnau Çafranquea e en Vivet de Torbaví, notari, ciutadans
de la dita ciutat.
pes de
Stabliren e ordenaren los jurats e els prohòmens consellers de la ciutat
que de huy a avant nengun carnicer no gós vendre ne vena, hó vendre faça,
manifestament hó amagada, carn de vedell hó de vedella a hull hó benvista,
ans la vena, hó vendre faça, manifestament al preu o for que dejús és ordenat,
tota frau a part posada, ço és a saber, vedell o vedella qui pes
volran, ço és, a rahó de
qui pes de
o jònech qui pesarà de
que no gós mesclar una carn ab altra ne fer tornes, sinó de la carn
metexa bèstia per tal que frau no sia feyta en la carn ne en lo pes, axí
encara que
e abans lo mudaçaff de la ciutat aja pesat hó feyt pesar cascuna de
les dites bèsties per atrobar a qual del dit for o preu, segons lo dit pes, se
covendrà a vendre la liura; enaxí encara, que sia tengut de vendre a cascú de
les dites carns al dit for, segons que comprar-ne volrà per tal que tuyt que d'aquella
carn volran comprar ne pusca ésser haüda. Et qui contrafarà en alcuna
de les dites coses perdrà tota la carn e pagarà per pena
vegades contrafarà, sens tot remey que no
De les quals calònies serà lo terç del senyor rey, lo terç del comú de la
ciutat, e lo terç del acusador.
d'aquella. Que meten lo portxe del mercat
Ara oiats que us fan saber los jurats e los prohòmens consellers de la
ciutat de València:
Que com per la venda de la volateria o caça, la qual se venia en la plaça
a prop la carniceria o en altres lochs de la ciutat amagadament, se fehien molts
fraus, enaxí que venien la dita volateria e caça occultament a més for que en
la ordenació o establiment de la ciutat era contengut, axí que
la ciutat a penes bonament podia atrobar lo feyt per col·lusió dels venedors e en
partida dels compradors, per la qual cosa evidentment s'enseguia dapnatge
als compradors de la volateria e caça e poch proffit al offici de la mudaçaffia;
emper açò, volents obviar a les dites indempnitats e portar proffit general,
ordenaren e establiren que de huy a avant nenguna persona privada o estranya,
de qualque condició o estament sia, no gós vendre o fer vendre occultament
o maniffesta nenguna volateria o caça en la ciutat o en los suburbis d'aquella,
sinó tan solament dejús lo porxe, lo qual és construït en lo mercat de
la ciutat apellat la Carniceria Nova; axí, emperò, que aquella volateria o caça
venen maniffestament al for o preu que per la ciutat serà ordenat e establit o a
menys si
volateria o caça en ostal o en casa, o en qualsevol altre loch amagadament,
ans encontinent port o portar faça aquella al dit loch per rahó de vendre
si donchs de nuyt no serà aportada, mas al maytí encontinent facen aquella
portar al dit porxe. Et qui contrafarà perdrà la caça o volateria e pagarà per
pena
iunii, anno Domini
de València, ço és a saber, en Berthomeu Mathoses, en Ramon de Poblet, en
Bernat de Valldaura e en Guillem Rocha, ciutadans de la ciutat, als quals foren
donats per consellers de la dita ciutat, axí de paròquies com d'officis e de arts
o mesters, segons que
De la paròquia de Senta Maria: en Jacme d'Avinyó, major de dies; en
Pere Fferer de Campredon, en Bernat Desclapès, en Bernat de Valleriola, notari;
en Guillem Artigues, en Pere de Reguers.
De Sent Thomàs: en Berenguer de Ripoll, en Guillem Costantí, en
Guillem Mir, en Jacme d'Olit, en Nicholau Mathoses, en Berenguer Duran.
Sentboy, en Guillamó Çaplana, en Lorenç Morató, notari; en Berenguer Broll,
en Pere Moolla.
De Sent Martí: en Francesch Marades, en Guillem Rabaça, en Pere
Fuster, en Bernat Martí, en Ffrancesch de Solanes, en Pere Clerà.
De Senta Caterina: en Pere Bonmacip, en Berenguer Burguera, en
Johan Pratbuý, en Michel Pujol, en Salvador Rich, en Pere Solà.
De Sent Nicholau: en Guillem Celom, Arnau Guillem Català, en Robert
de Bellputg, en Pere Bosch, mercader; en Jacme Rovira, en Bernat Descastell.
Pere Matheu, Arnau Fabra, en Bernat Fferer, en Nicholau Desputg.
De Sent Lorenç: en Ramon de Soler, en Pere Esteve, en Pere
d'Alçamora, en Bernat Figueres, en Bernat Piquer, notari.
De Sent Salvador: en Ramon Vallcebre, en Guillem Serrador, notari; en
Johan de Castre, en Pere Plana, en Ramon Comte, en Johan Comte.
De Sent Stheve: en Matheu de Bonescombes, en Pere de Sentjordi,
n'Anthoni Cartellà, notari; en Jacme Claver, en Bernat Escuder, en Pere Colom.
Ballester, en Salvador Luymanya, en Pere Beluga, Arnau Castelló.
De Senta Creu: en Bertomeu Felip, en Berenguer Amigó, en Michel
Hiago, en Michel Gastó, en Guillem del Orde, en Nicholau Rabaça.
De notaris: en Jacme de Miralles, en Johan Cerdà, en Guillem de
Vilardell, en Nicholau de Linars.
De freners: n'Aparici Martí, en Pere de Roures, en Pere de Samisay, en
Domingo Cedrelles.
De brunaters: Arnau Pedrós, Arnau del Box, en Jacme Çalboreda, en
Bernat Cavaller.
De drapers: n'Andreu Parençós, en Bernat Pujol, en Guillem Rabaça,
en Guillem Redon.
De sartres: en Maymó Ros, en Ffrancesch Cubelles, en Pere Rabaça, en
Bernat Gaçó.
De pellicers: en Bernat Riera, en Pere Pujol, en Pere Meseguer, en
Bertomeu de Ballester.
De pellers: Arnau de Jerona, Arnau Duran, n'Andreu Montesino.
De carnicers: en Ponç Corts, en Jacme Morelles, en Ramon Polgar, en
Matheu de Manressa.
Trulolls, en Pere Calmés.
De coregers: en Guillem de Riudarenes, en Ponç de Putgsoriguer, en
Berenguer de Berga, en Jacme Goucelm.
De hòmens de mar: en Bernat Verniç, en Guillem Barceló, en Ramon
Rotg.
De fusters: en Pere Manent, en Ramon Çafranquea, en Jacme Ponç, en
Guillem Crespí.
De ferrés: en Pere Valero, en Bernat Tholsà, en Luquet Rosell, en Michel
de Raba_çoques, menor de dies.
De barbers: en Jacme de Castellet, en Rodrigo Barber, en Pere Morell,
en Guillamó Gençor.
Berenguer Celler, n'Andreu Vallès.
Ara oiats que us fan saber los justícies, los jurats e los prohòmens consellers
de la ciutat:
Que és ordenat que de huy a avant lo peix que serà pres en la mar e
vena en la ciutat, se vena d'aquí a avant en la forma infrassegüent, ço és saber:
Peix menut de bolitx la liura de
Sardina fresca hó salpresa, la liura [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Peix qui pes d'una liura a avall la liura [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Peix qui pes de
Calamar qui pes
Congre fresch e morena la liura [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Soïts, mollets, corba, salpa e càntera, la liura [...][...][...][...][...][...][...][...]
Moll qui pes una liura hó pus, la liura [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Lop, mújol, orada que prenguen en la mar, la liura [...][...][...][...][...][...]
Palaya grosa que pes mija liura hó pus, la liura [...][...][...][...][...][...][...][...]
Lagostins, pajells, verats, sarchs e agulles groses, e escorpra
que la am pes mija liura hó pus, la liura [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Rèmol gros, la liura [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Retg, tonyina, cèrvia, atzernia, amffós, corball e tot altre peix
de tall qui haja oscata [sic], la liura [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Esturió, la liura [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Dalfí, la liura [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Sucles negres, la liura [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Sucles blanques, la liura [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Gerles, la liura [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Alacrià, la liura [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Peix bastinal, axí com muçola, escat, lunada, gat e agulladol,
la liura [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Espaa, la liura [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Lagostes, cranques, lop màntol, sépies, polps, rajades, scrites, ledella,
majenca, cranchs, cigales, e gambayrots venen a ull sens pes,
pescador hó venedor del dit peix vena aquell bell e nèdeu e sens alga e arena,
e altres basures, en la pescareria hó taules de carneceria de la dita ciutat e no
en alcun altre loch.
Encara, que
trencar
enaprés vendre lo romanent a aquells qui comprar-ne volran al dit pes e preu.
E qui contra alcuna de les dites coses farà, pach per pena
quantesque vegades contrafarà, de les quals calònies serà lo terç del senyor
rey, lo terç del comú de la ciutat e lo terç del accusador.
ciutat:
Que tots los pescadors que habiten en la ciutat e pesquen en la mar del
terme de la dita ciutat, ço és saber, de la gola tro endret de la Torra d'Ahimeç
sien tenguts d'aportar hó fer aportar tot lo pex que en la dita mar pendran a
la ciutat, e vendre o fer vendre en la pescareria hó en les taules de la carneceria
de la ciutat al for e pes ordenat e no en negun altre loch dins la ciutat
o terme d'aquella ne encara no gós tenir lo pex amagat en cases ne en altre
lochs. Et qui contrafarà perdrà tot lo pex e pagarà per pena o calònia
per quantesque vegades contrafarà, de les quals calònies serà lo terç del
senyor rey e lo terç del comú de la ciutat, e lo terç del acusador.
obligà als damunt dits jurats, en nom de la ciutat reebén, que ell contribuyrà
per sos béns ab los vehins de la ciutat en totes e sengles peytes e coltes, e cullites,
que
attendre e complir obligà sos béns, haüts e havedors, e a major cautela donà
en principal ditor e pagador per ell en absència sua en Jacme Borell, mercader
e ciutadà de la dita ciutat. A les quals coses lo dit en Jacme Borell obligà sos
béns haüts e havedors.
Testimonis: en Guillem Canals, pellicer, e en Johan de Sòria.
Ara oiats que us fan saber los justícies, los jurats e los prohòmens consellers
de la ciutat:
Que nengun taverner no gós tenir o fer tenir sinó una taverna segons
que en lo privilegi és contengut. E qui contrafarà pagarà per pena
quantesque vegades contrafarà.
Encara us fan saber que nengun teverner no gós vendre o fer vendre
sinó de un vi e a un preu, qual tendrà en bé a esquivar fraus e engans. E qui
contrafarà pagarà per pena
De les quals calònies serà lo terç del senyor rey, lo terç de la ciutat e lo
terç del acusador.
ciutat:
Que com lo senyor rey a bon estament de la ciutat e del regne de
València entena en breu de dies ésser en la dita ciutat e per aquesta rahó moltes
honrades persones deuen venir a la dita
covinentea de preu a la civada és necessària, de la qual, beneyt sia Déus, ha
abundància en la ciutat e en les viles del regne d'aquella; emper açò fan-vos
saber que null hom privat o estrany, de qualque condició sia, no gós vendre o
fer vendre, manifestament o amagada, de huy a avant civada a més de
sous lo kaffiç, mas a menys si
venguda del dit senyor rey se cresqués de preu, mas mirvar del preu qui ara
és, segons que en les altres ciutats del senyor rey se fa com lo dit senyor rey
és en alcuna d'aquelles, majorment com no entenen que
ciutat que mils deja ésser habundada de civada segons que la ciutat de
València és. E qui contrafarà perdrà la civada e pagarà per pena
quantesque vegades contrafarà, de les quals calònies serà lo terç del senyor
rey, lo terç de la ciutat e lo terç del acusador.
Que
bast anan al Grau de la Mar o als camps, o orts, qui són en lo camí de la Mar,
passan per lo pas appellat la Barcha del Pas, hó a prop d'aquell, paguen mealla
per cascun dia per cascuna bèstia de bast o de albarda, a obs de la construcció
de
que sens albarda aportaran blat del dit Grau a la ciutat, paguen semblantment
a la construcció del dit pont, les quals mealles són venudes a quatre
meses a
jurats que cascú qui pagar deja per la dita rahó e segons que damunt és dit e
declarat, pach al dit en Domingo o a sos misatges, e alcú en açò no sia reebell
sots pena de
obs de la obra del dit pont.
Establiren e ordenaren los jurats e prohòmens consellers de la ciutat
que de huy a avant nengun carnicer no gós vendre o vendre fer, manifestament
o amagada, carns de vedell o de vedella a hull o a benvista, ans sia tengut
de vendre aquelles carns al preu o for dejús ordenat a esquivar tota frau,
ço és, carn de vedell o de vedella que pes
a aquell o a aquells qui comprar-ne volran, ço és, a raó de
a raó de
tengut de vendre a raó de
de bou o de vacha, enaxí que no gós mesclar una carn ab altra ne fer tornes
sinó de la carn d'aquella matexa bèstia, per tal que sia esquivat a frau.
Encara, que
tro lo mudaçaf de la ciutat haja feit pesar cascuna de les dites bèsties, per tal
que
carns al for o preu que per aquells serà donat. E qui contrafarà perdrà tota la
carn e pagarà per pena
quals penes o calònies serà lo terç del senyor rey, lo terç del comú de la ciutat
e lo terç del accusador.
vel iurisdictionem habitantibus nunc nostro protatoribus et quibuscumque aliis
officialibus quocumque nomine nuncupent in regno Sardinie et Corsice insula, aut
aliis loco adjacentibus eidem constitutis per excellentissimo ac magniffico principe
domino domino
comesque Barchinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amiranto e capitano
generali vel cum loca tenentibus aliquos presentis pervenirent, iusticie, iurati et probos
homines civitatis Valentie, salutem et iusticiam.
Comprovar significamus nobis dominus noster rex predictus nobis et concivibus
seu vicinis nostris civitatis predicte et eius termino, illo mihi contribuentibus in
collectis sine questiones dicte civitatis dedisse et concessisse cum quodam privilegio
suo eius veram bulla plumbam roborato franchitatem, libertatem et immunitatem per
totum regnum Sardinie et Corsice supradictum, ac loca predicta et exemptos franchos,
liberos et imunes fecisse proprio ab omni lezda pedagio portatico mensuranco
penso anchoragio traveragio passagio seu gabella et aliis quibuscumque imposicionibus
seu consuetudinibus novis vel veteribus statutis vel statuendis, et aliis iuribus
seu servitatis universis que dici nominari vel etiam excogitari possint, per ut in per
acto privilegio querelator presencia sindicus nostri quem ad hoc vobis duxibus
destinandum ostendet iugalibus fidem faciet per morem lacius continetur quo carta
discentionem vestram excepte differentia domini regis requerimus et ex vestra inquisitum
possumus, amicabiliter rogamus, quot predictam ffranchitatem e libertatem
benigniter ratam validam atque firmam proprio habere, tenere et inviolabiliter observare
nobis et per nominatis penim debeatis ita per quocumque aliquis aliquis
aliqui concivium nostrorum vel habitatorum predictorum ad partes vestras declinare
contingitur, et ostenderint instrum testimoniale pro quem constabit esse cuius vel
vicinos nostros de inceps nil exigatis ab eis de predictis aliquae, ranem
et sollicite carta premissa et inprimissis vos habitatis per aut predicto domino rege
primogenito eius inclito possitis de vestra obediencia et diligencia merito comendari
et in pena in predicto privilegio appositam incurrere nequamini et nichilonimus inter
si placit divunum privilegium sanum et illesum litteras et certam documentam
lacori presencium sindico supradicto post opem vobis fidem fecit de cisdem et
sique vobis placent inpetibus istis nos facturos nobis sine dubio amicabiliter rescriptatis
cum fiducia obtinendi nostra parati sumus iuxta posset facere, qu cumque duratio
cederet comodo et honori.
Data Valentie, sub sigillo civitatos Valentie, appendicto decimo kalendas
decembris, anno Domini