Text view
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 2
| Title | Dietaris de la Generalitat de Catalunya 2 |
|---|---|
| Author | --- |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | E-25-Dietari_GC_2.txt |
| Date | Segle XVIa |
| Typology | E-Textos administratius |
| Dialect | Or:C - Central |
| Translation | No |
DIETARI NÚMERO 14
Folis lr-90v
Agost, lo primer.
En aquest dia juraren: miçer Françesch Solsona,
canonge de Leyda, mossèn Ferrer de Perves
ý de Ponç, donzell, mossèn Joan Jordà
Mitjà, ciutadà de Tortosa, deputats. E en
aquest matex dia jurà micer Bernat Vilana, advocat.
E fon present en lo dit jurament micer
Clariana ý de Çeva, conadvocat seu.
Dijous, a
de Puigcerver, oÿdor de comptes del stament
militar.
Dissapte, a
Dijous, a
Marie.
Divendres, a
Carles de Puigçerver, oÿdor militar, ab licència,
per sos fets.
Dissapte, a
Joan Seguer de la sua sobrecol·lecta.
Dilluns, a
del emperador ý rey nostre senyor, són
stades assegudes deu galeres, ço és, posades
les stepes e alçades les rodes en les Atarçanes
de la present ciutat de Barcelona. E fon-hi
present lo il·lustríssimo e reverendíssimo senyor
bisbe de Çigüença, loctinent general,
acompanyat dels senyors embaxador del rey
de Portugal, novament vingut de Roma, lo
bisbe de Nica, lo senyor Mossiur de Vere,
cambrer de sa magestat, e molts altres cavallers
e gent honrada en gran nombre. E
aquesta festa fon ab molt trihunfo de trompetes
e tabals, tirs de artilleria e molta rama, etcètera.
E lo mateix dia de
agost tornà mestre Jaume Boffill, sobrecullidor,
de la sua sobrecol·lecta.
Divendres, a
lo compte de la deputació local de Vilafranca
de Conflent del trienni passat per part de mossèn
Ypòlit Reverter, lo qual compte remeteren
a mossèn Gerònim Margarit, scrivà dels honorables
oÿdors ý del archiu, per a què l'examine
ý clongue, segons forma del nou capítol,
etcètera.
Dissapte, a
apostoli, feriatum.
Dissapte, a
frare Joan Moliner, comanador de Çesterres,
qui era stat elegit en oÿdor del stament ecclesiàstich,
e per quant ans de jurar vingué nova
certa que era mort, fon elegit en forma acostuma
micer Joan Piquer, prior de Organyà e
canonge de Urgell en oÿdor per lo dit stament
ecclesiàstich, ý lo matex dia li fon scrit notifficant-li
dita elecció. En aquest dia los senyors
diputats, concistorialment, anaren a visitar lo
senyor gran canceller, lo qual stave aposentat
en l'ort del reverendíssimo senyor archabisbe
de Tarragona, qui és en la Ramble [...]lb />
Setembre, any
Diumenge, a
Virginis Marie, feriatum.
Dilluns, a
micer Joan Piquer, prior de Organya ý canonge
de la Seu de Urgell, oÿdor ecclesiàstich
novament elet a
agost.
Dimecres, a
Canyelles, notari, e en Miquel Colunya, porter,
per anar a Martorell per requerir lo balle
que prestàs lo jurament acostumat, e que liuràs
al dit porter en Broto, lo qual tenia pres a
instància del cullidor de la bolla en la dita vila,
fingint-se guarda del General.
Dijous, a
Joan Canyelles e Miquel Colunya de la dita
anada.
Dimarts, a
Ffrancesch Sabestià de Terrades, en nom e per
part de mossèn Francesch de Palol, òlim deputat
local de la col·lecta de Gerona, fon presentat
lo compte de la administració de la dita deputació
local, tenguda per lo dit mossèn Francesch
de Palou. E los senyors deputats remeteren la
examinació dels dits comptes als honorables
oÿdors ý scrivà, etcètera. E no_res_menys, lo dit
mossèn Terrades, en virtud de procura del dit
mossèn Palol per ell exibida, jurà los dits
comptes, etcètera, segons en libre de Deliberacions
és continuat. E en lo mateix dia de
setembre partí en Miquel Colunya, porter
real, a la vila de Martorell per presentar una letra
citatòria a n'Enthoni Dalmau, balle. E tornà
lo mateix dia. En aquest dia arribà e jurà lo honorable
mossèn Joan Cerveró, oÿdor de comptes
del stament real.
Divendres, a
Francesch Bresco, òlim deputat local en lo
trienni proppassat de la vegueria e col·lecta de
Balaguer, present en lo consistori, presentà en
loch de compte de la administració de la dita
deputació local una letra feta per en Nicolau
Forment, qui dix havia regit per ell la dita deputació
local, dirigida al dit mossèn Joan Francesch
cesch Bresco, en la qual letra són continuades
les partides del dit compte, e més presentà quatre
enquestes de fraus sentenciats. E los senyors
deputats remeteren als honorables oÿdors ý
scrivà, etcètera.
Dissapte, a
Dilluns, a
Dimecres, a
Oller, en nom e per part del honorable mossèn
Joan Castelló, òlim deputat local de la vila ý
col·lecta de Vilafranca de Penedès, fon presentat
lo compte de la administració de la dita deputació
local, tenguda ý administrada per lo dit
mossèn Joan Castelló. E los senyors diputats
remetteren la examinació dels dits comptes als
honorables oÿdors ý scrivà, etcètera. E no_res_menys,
lo dit Guerau Oller, en virtut de la procura
del dit mossèn Joan Castelló per ell exhibida,
jurà los dits comptes, etcètera, segons en
libre de Deliberacions és continuat.
Dijous, a
mossèn Joan Navès, prevere benefficiat en la
Seu de Manresa, òlim deputat local de la dita
ciutat e vegueria de Manresa en lo trienni
proppassat, presentà lo compte de la administració
de la sua deputació local en lo dit
trienni passat per ell tengut. E los senyors de
putats remeteren lo dit compte als honorables
oÿdors ý a son scrivà, qui aquell examinen, segons
forma del capítol de Cort, segons en lo libre
de Deliberacions és continuat dit dia.
Dilluns, a
Gómiz, doctor en quiscun dret, en nom e per
part del honorable mossèn Gabriel Pere, prevere,
òlim deputat local de la vila ý col·lecta de
Monblanch e com a procurador de aquell,
fou presentat lo compte de la administració de
la dita deputació local tenguda ý administrada
per lo dit mossèn Gabriel Pere. E los senyors
deputats remetteren la examinació dels dits
comptes als honorables oÿdors ý scrivà. E no_res_menys,
lo dit micer Gómiz, en vitut de la
procura del dit mossèn Gabriel Pere, jurà
dits comptes, etcètera, segons en libre Deliberacions
és continuat.
Octubre, any
Divendres, a
feriatum.
Dilluns, a
mossèn Galceran Torrent, cavaller, en nom e
per part e com a procurador del honorable en
Joan Parent, notari, en lo trienni proppassat
deputat local de la ciutat ý col·lecta de Tortosa,
segons de la procura appar, etcètera,
fonch presentat lo compte de la administració
de la dita deputació local. E los dits senyors
deputats remetteren lo dit compte als honorables
oÿdors de comptes ý a llur scrivà, qui
aquell examinen, vegen ý cloguen, segons
forma del capítol sobre assò fet. En aquest mateix
dia lo honorable mossèn Yvo Fresquet
doctor en quiscun dret, òlim deputat local en
la vila de Castelló ý comdat de Empúries en lo
trienni proppassat, presentà lo compte de la
administració de la sua deputació local en lo
dit trienni proppassat per ell tengut. E los senyors
deputats remetteren lo dit compte als
honorables oÿdors ý a son scrivà, qui aquell
examinen, segons forma del capítol de Cort e
segons en lo libre de Deliberacions és continuat
lo dit dia.
Divendres, a
Anthoni Serra, mercader, ciutadà de Barcelona,
e Nofre Mensa, botiguer de Tarragona,
com a procuradors del honorable en Joan
Mensa, notari e diputat local en lo trienni proppassat
de la ciutat, col·lecta ý Camp de Tarragona,
etcètera, segons de la procura appar, etcètera,
fonch presentat lo compte de la administració
de la dita deputació local. E los dits
senyors deputats remeteren lo dit compte als
honorables oÿdors de comptes ý a llur scrivà,
qui aquell examinen, etcètera, segons forma
del capítol sobre assò fet.
Dimecres, a
en Hierònym Rovira, notari, ciutadà de Barcelona,
com a procurador del venerable mossèn
Joan Cases, prevere a cononge de Orguenyà,
per lo restant del trienni passat aprés mort de
mossèn Jaume Scales, diputat local de Castellbó,
segons de la procura, etcètera, fonch
presentat lo compte de la administració de la
dita deputació local per lo dit temps que és stat
deputat local. E no_res_menys, com a procurador
d'en Pere Scales, perayre de draps de llana
de la vila de Castellbò, com hereu ý successor
de mossèn Jaume Scales, quòndam, deputat local
del dit vezcomtat de Castellbò, fonch presentat
lo compte de la dita administració de la
dita deputació local, fins lo dia que morí. E los
dits senyors deputats remetteren lo dit compte
oÿdors de comptes ý a llur scrivà, qui aquell
examinen, etcètera, segons forma del capítol,
etcètera, segons en libre de Deliberacions és
continuat dit dia.
Divendres, a
feriatum.
Diimecres, a
Eulalie, feriatum.
Joan Piquer, etcètera, oÿdor ecclesiàstich, per
sos fets ý se absentà ab licència del concistori.
Divendres, a
en Rafel Muntaner, mercader, òlim deputat local
de la vila e vegueria de Cervera en lo trienni
proppassat, constituït personalment en lo concistori,
presentà lo compte de la sua administració
de la dita deputació local. E los senyors
diputats remeteren lo dit compte als honorables
oÿdors de comptes ý a son scrivà, qui
aquell examinen, segons forma del capítol de
Cort, etcètera, segons en libre de Deliberacions
és continuat, etcètera.
Dilluns, a
Jude, apostolorum, feriatum.
Dimecres, a
mossèn Bernadí Vivet, ciutadà, òlim deputat
local de la ciutat ý vegueria de Vich en lo
trienni proppassat, constituït personalment en
lo concistori, presentà lo compte de la administració
de la dita deputació local. E los senyors
deputats remeteren aquell als honorables
oÿdors de comptes ý a son scrivà, qui
aquell examinen, segons forma del capítol de
Cort, segons en libre de Deliberacions és
continuat.
Noembre, any
Divendres, lo primer.
Dimarts, a
Pere Ciurana, canonge de Urgell, en nom
e per part e com a procurador assert del honorable
mossèn Pons Grau, canonge de Urgell,
òlim deputat local de la ciutat ý vegueria de la
dita Seu en lo trienni passat, presentà lo
compte de la administració de la dita deputació
local. E los senyors diputats remeteren
aquell als honorables oÿdors de comptes ý a
son scrivà, qui aquell examinen, etcètera, segons
gons forma del capítol de Cort, segons en lo libre
de Deliberacions és continuat.
Dimecres, a
guarda, per la col·lecta dels çafrans portant
la comissió a Cervera a
Guiu, guarda, al qual és comesa dita col·lecta
ab la dita guarda. En aquest arribà e tornà en la
present ciutat lo honorable mossèn Carles
Puigcerver, oÿdor militar. És-li estat fet lo
compte, lo primer de fabrer, 1528, és estat
pagat.
Divendres, a
Cervera, lo honorable mossèn Nicolau Guiu,
cullidor del General, per virtut de la comissió
a ell feta per los senyors deputats per exigir ý
rebre los despachos dels cafrans, comensà a
exercir son offici, segons appar per la certifficació
ne ha aportada, la qual ne ha liurada, etcètera.
És-li estat fet lo compte, lo primer de fabrer,
1528, és estat pagat.
Dissapte, a
mestre Anthoni Ceix, metge, òlim deputat local
en les vila de Tremp, terra de Pallars e sotvegueria
de Talarn en lo trienni proppassat,
constituït personalment en lo concistori, presentà
lo compte de la administració de la dita
deputació local. E los senyors diputats remeteren
aquell als honorables oÿdors de comptes
ý a son scrivà, qui aquell examinen, etcètera, segons
forma del capítol de Cort, e appar en libre
de Deliberacions.
Dilluns, a
consuetudine Regie Audience.
Dimarts, a
Jaume Boffill, sobrecullidor, per anar a la sua
sobrecol·lecta.
Dimecres, a
mossèn Bernadí Lussàs, prevere, òlim deputat
local en lo trienni passat en la ciutat e vegueria
de Leyda, presentà als senyors deputats lo
compte de la administració de la dita deputació
local per ell tenguts. E los senyors deputats
remetteren aquell als honorables oÿdors de
comptes e a son scirvà, qui aquell examinen, etcètera,
segons forma del capítol de Cort, e appar
en libre de Deliberacions dit dia. En aquest
dia partí lo magnífich mossèn Ferrer de Perves
ý de Pons, diputat militar, per sos fets, e se absentà
del concistori.
Dijous, a
mossèn Francí Romeu, prevere, òlim deputat
local en les vila ý vegueria de Berga en lo
trienni passat, presentà als senyors deputats
lo compte de la administració de la dita deputació
local, etcètera. E los dits senyors deputats
remetteren lo dit compte als honorables
oÿdors, qui aquell vegen, etcètera, segons
forma del capítol de Cort sobre assò fet, e de la
dita presentació és feta menció en lo libre de
Deliberacions dit dia.
Dilluns, a
feriatum.
Dissapte, a
feriatum.
casa de la ciutat de consellers nous per l'any següent,
e foren elegits los honorables mossèn
Francesch Bosch de Vilassar, donzell, en cap;
mossèn Francí Oliver, ciutadà, segon; mossèn
Galceran de Barberà, donzell, terç; mossèn Jaume
Lombart, quart; e mestre Luís Lorens, cirurgià,
quint. Lo dit mossèn Francesch Bosch,
l'ora de la dita extracció, se trobà absent e
diu-se que és en Caragoça. E lo dit mossèn Barberà
per lo semblant se trobà absent, e que no
vol venir a jurar dient no y és obligat per no tenir
casa en Barcelona, ni
fer-lo venir a jurar ý que és contra privilegis, etcètera.
E foren trets per administradors de les
plasses mossèn Galceran Rovira, ciutadà de
Barcelona, e Francesch Jovells, notari de
Barcelona.
Dezembre del any
Dilluns, a
mossèn Francí Oliver, mossèn Jaume
Lombart e mestre Luís Lorens, consellers de
gon, quart ý quint, juraren en la casa de la ciutat
com és acostumat; los altres dos, ço és, mossèn
Bosch e mossèn Barberà, per ésser absents, no
pogueren jurar, etcètera.
Divendres, a
Dissapte, a
Jaume Bofil, sobrecullidor, de la sua
sobrecol·lecta.
Divendres, a
En aquest dia fou feta extracció en la casa
de la ciutat, segons és de costum quiscun any,
de persones per al offici de mustaçaff; e isqueren
en terna mossèn Galceran Lull, mossèn
Gaspar Pujades e mossèn Francesch Setantí,
menor. E, presentada la dita terna al senyor loctinent
general, prengué ý elegí lo dit mossèn
Francesch Setantí per mustaçaff. E més fou feta
extracció de persones per offici de administrador
de les plasses, e foren trets mossèn Francesch
Stela, ciutadà, e mossèn Pons Casadamunt,
notari de Barcelona. E lo dit senyor
loctinent general prengué lo dit mossèn Stela ý
elegí aquell per al dit offici de administrador. E
por lo semblant per sota fou elegit en [...]remio,
panyater, qui stà al Regomir, ciutadà de
Barcelona.
Diumenge, a
Jaume Boffill de la sua sobrecol·lecta.
Dilluns, a
Cerveró, oÿdor de comptes per lo stament real,
ab licència.
Dimarts, a
la present ciutat lo senyor mossèn Ferrer de
Perves ý de Pons, diputat militar.
Dissapte, a
feriatum.
Dimecres, a
Nostri Redemptoris Jesuchristi.
Dijous, a
Divendres, a
Dissapte, a
Janer, any
Dimecres, lo primer.
Nostri Jesuchristi.
Dilluns, a
Jesuchristi.
Divendres, a
feriatum.
Dilluns, a
feriatum.
Dimecres, a
feriatum.
Dijous, a
mossèn Anthoni Perayre, òlim deputat
local en les vila ý vegueria de Puigcerdà en lo
trienni proppassat, fonch presentat als senyors
deputats lo compte de la administració de la
dita deputació local per ell tengut ý administrat.
E los dits senyors deputats remetteren lo
dit compte als honorables oÿdors de comptes,
qui aquell vegen ý examinen, etcètera, segons
forma del capítol de Cort, e de la dita presentació
és feta menció en lo libre de Deliberacions
dit dia.
Dissapte, a
Pauli, feriatum.
Dimecres, a
Nicolau Guiu de Cervera e Joan Argimir,
guarda del General, de la col·lecta dels çafrans.
Febrer, any
Diumenge, a dos.
Virginis Marie, feriatum.
Dimecres, a
Piquer, oÿdor de comptes ecclesiàstich. E lo
matex dia tornà mossèn Joan Cerveró, oÿdor
de comptes real.
Dijous, a
loctinent general, se publicaren dos crides en la
present ciutat de
de la cesàrea magestat notificant a tothom com
los reys de Franca ý de Anglaterra, ab llurs reys
de armes, se són desexits de la dita cesàrea majestat
ý que és guerra entre ells; e ab l'altra crida
designant a tots los vassalls dels dits reys ý
de les comunes de Florença ý venecians ý del
duch don Francisco.
Dimecres, a
martiris, feriatum.
Dilluns, a
crida per part ý manament del senyor loctinent
general, ab la qual pose edicte e met treues reals
e generals, seguretat ý salvaguarda entre tots ý
sengles prelats, ecclesiàstichs, duchs, barons,
nobles, vervessors, cavallers, gentils hòmens,
etcètera. E assò per causa de la guerra és entre lo
emperador e rey nostre senyor e los reys de
Franca ý de Inglaterra, en nom llur ý de sos
confederats, etcètera.
Dijous, a
Dilluns, a
feriatum.
Dimarts, a
Dimecres, a
Dijous, a
en Joan Canyelles, menor, al qual foren dades
letres per a micer Fèlix de Ferreres, regent la
Cancelleria, mossèn Arnau de Seria e instruccions
per a quiscú d'ells, perquè lo dit Canyelles
les das a qui li paregués, ensemps ab la letra
que scriuen a sa magestat, sobre una causa qui
porta davant los pares inquisidors de la herètica
pravitat per lo procurador fiscal de la sua cort
contra lo General, demanant les pensions de
tres censals que mestre Gabriel Miró, metge,
condemnat per heretge, solie rebre sobre lo General,
suplicant a sa magestat sie sobresegut en
dita causa. E al dit Joan Canyelles foren fetes
instruccions e li donaren càrrech que solicitàs
los sobredits per a obtenir de sa magestat la provisió
necessària, etcètera.
Març, any
Dilluns, a
ab deliberació per ells feta en lo concistori,
sospengueren de sos offícis e privaren aquells
dels salaris de dits offícis a mossèn Galceran
Durall, receptor de les bolles, a mossèn Galceran
Carbó, receptor de les entrades ý exides, a
mossèn Joan Seguer, a mestre Jaume Boffill,
sobrecullidors del General, e a n'en Pere Cerdà,
cullidor de les entrades ý exides per les causes ý
rahons en dita deliberació contengudes.
Dimecres, a
mossèn Joan Cerveró, oÿdor de comptes,
ab licència, etcètera.
Divendres, a
ab deliberació per ells feta en lo concistori,
remogueren ý llevaren la supensió per ells feta
dels officis e privació dels salaris de aquells a
mossèn Galceran Durall, receptor de les bolles,
a mossèn Galceran Carbó, receptor de les entrades
ý exides, e a
entrades ý exides, per les rahons contengudes
en dita deliberació.
Dissapte, a
non feriatum.
Dijous, a
En aquest dia partí lo senyor diputat micer Solsona
per anar a la sua rectoria.
Dissapte, a
micer Solsona.
Dijous, a
ab deliberació per ells feta en lo concistori,
remogueren ý llevaren la suspanció feta a mossèn
Jacme Boffill, e deliberaren que fos restituït
en lo dit offici de sobrecullidor e exercici de
aquell, e que lo salari li sie pagat íntegrament,
no obstant la suspensió Havie feta de aquell,
per les causes ý rahons en dita deliberació contengudes,
etcètera.
Dilluns, a
mossèn Jaume Boffill, sobrecullidor, ab instruccions
dels senyors diputats, per anar a la
sua sobrecol·lecta.
Dimecres, a
Virginis Marie.
Dijous, a
mossèn Luys Dur, òlim deputat local
en les vila ý vegueria de Vilafranca de Conflent
en lo trienni proppassat, presentà en lo concistori
als senyors deputats lo compte per ell tengut
de la dita diputació local. E los senyors diputats
remeteren lo dit compte als honorables
oÿdors ý a son scrivà, qui aquell examinen, etcètera,
segons forma del capítol de Cort, segons
en libre de Deliberacions és continuat dit
dia.
Dimarts, a
mossèn Macià Ferrer, òlim deputat local
en lo trienni passat de la vila ý vegueria de
Tàrrega, fonch presentat lo compte per ell tengut
de la dita deputació local. E los dits senyors
deputats remeteren lo dit compte als honorables
oÿdors ý a son scrivà, qui aquell examinen,
etcètera, segons forma del capítol de Cort, segons
en lo libre de Deliberacions és continuat
[dit] dia.
Abril del any
Dissapte, a
feriatum.
Dumenge, a
Dimecres, a
lo edicte real, lo qual la cesàrea real magestat
pose per causa de les Corts ha convocades per al
primer de juny primervinent, per a la vila de
Monçó.
Divendres, a
Diumenge, a XII.
Domini Nostri Jhesuchristi.
Dissapte, a
Jaume Boffill de la sua sobrecol·lecta.
Dimecres, a
Joan Seguer, sobrecullidor del General, per
anar a la sua sobrecol·lecta. E en aquest dia fo
ren celebrades les primeres vespres del gloriós
sanct Jordi, en les quals foren convidades moltes
persones; e lo reverendíssimo senyor bisbe
de Sigüença, loctinent general, fonch present
en aquelles acompanyat de molts cavallers ý
gentils hòmens.
Dijous, a
sanct Jordi, la qual fonch celebrada ab molta solemnitat
e foren presents en aquella lo sobredit
il·lustre ý reverendíssimo senyor bisbe de
Sigüença, loctinent general, los consellers
de Barcelona, cònsols de mar, veguer ý balle de
Barcelona, e molts altres cavallers ý gentils hòmens,
e moltes dames e gentils,
magna
del orde de sanct Francesch de Barcelona.
Dissapte, a
evangeliste, feriatum.
Carles Puigcerver; dix anave a Sanct Jerònym
e lo diumenge aprés, que era lo sendemà,
se
Andreu de Palomar, e que partirie lo dilluns
aprés per anar a Tremp, a visitar sa casa.
Maig del any
Divendres, lo primer.
Felipi et Jacobi, feriatum.
Diumenge, a
Crucis.
Divendres, a
archangeli, feriatum.
Dissapta, a
Sorts, porter real, ab comissió dels senyors deputats
per anar a Berga, per executar los restes
dels fogages.
Dilluns, a
Conill, porter real, deservint en la casa de
la Deputació, ab comissió dels senyors deputats
per anar al loch o vila de la Torradenbarra,
per portar pres en Hierònym d'Alicant, impetit
de haver fraudat lo General.
Dimarts, a
feriatum.
Dimecres, a
en Steve Palomares, regent los comptes del
General, ab instruccions dels senyors diputats
per a Monçó, etcètera. E lo mateix dia lo il·lustre
ý reverendíssimo senyor loctinent general
porrogà la Real Audiència per a
juny en la ciutat, vila o loch hont se trobarà sa
magestat e son loctinent general.
Dijous, a
Nostri Jesuchristi.
Barthomeu Conill, porter, de la Torradenbarra,
hont era anat.
Divendres, a
ý reverendíssimo senyor bisbe de Sigüença,
lloctinent general, per a la vila de Monçó.
Diumenge, a
Conill, porter, per tornar a la Torradenbarra,
per portar lo dit Hierònym d'Alicant ab
una letra dels senyors diputats per als de la Torradenbarra,
ý la resposta per al balle, etcètera.
Dijous, a
Conill de la Torradenbarra, e aportà en
Hierònym d'Alicant, lo qual tenia pres lo balle
de la Torradenbarra, per haver fraudat o robat
lo General.
Dissapta, a
Monçó la cesàrea ý catòlica real magestat del
emperador ý rey nostre senyor, per a celebrar
les Corts Generals que en aquella havia
convocades.
Diumenge, a
aquest dia partí micer Solsona, diputat ecclesiàstich,
per anar a Premià.
Juny del any
Dilluns, lo primer. En aquest die lo emparador
ý rey nostre senyor féu la proposició en les
Corts, per sa magestat convocades per a la dita
jornada en la vila de Montçó, segons les letres
ne hagueren ensemps ab dita proposició de
Steve Palomeres, regent los comptes del General,
qui era en dita vila.
Dimarts, a dos. En aquest dia tornà lo dit micer
Solsona.
Dimecres, a
Joan de Bonpàs, porter real, per a la ciutat de
Gerona, ab comissió e instruccions dels senyors
deputats, per executar les restes dels fogages.
En aquest dia tornà mossèn Carles Puigcerver,
oÿdor militar.
Diumenge, a
Sorts, porter real, de la vila de Berga.
Dijous, a
Dilluns, a
de la herètica pravitat feren hun acte en la
placa del Rey de la present ciutat, en lo qual
acte tragueren molts penitenciats ý dues dones
ý algunes stàtues per cremà.
Dimarts, a
Steve Palomeres, regent los comptes del General,
qui és en la vila de Montçó, ab la còpia del
cartell de batalla tramès al emperador ý rey nostre
senyor per lo rey de França. En aquest dia
tornà mossèn Joan Cerveró, oÿdor de comptes,
qui era anat per sos negocis. En aquest mateix
dia partí mossèn Hierònym Margarit, racional,
per a les Corts de Monçó, ab letres ý memorial
per als brassos dels staments e instruccions per
a ell.
Dimarts, a
Jaume Boffil, sobrecullidor del General, per
anar a la sobrecol·lecta.
Dimecres, a
Joamnis.
Dissapte, a
la present ciutat de Barcelona com la sereníssima
emperatriz, reyna ý senyora nostra, la vigília
de sanct Joan proppassat havia parit una bella
filla, etcètera.
Dilluns, a
Pauli.
Juliol del any
Dijous, a
feriatum.
Divendres, a
En aquest dia tornà en Steve Palomeres,
regent los comptes del General, venint de la
vila de Monçó, en la qual la cesàrea ý real magestat
havia convocades les Corts, etcètera.
Dilluns, a
feriatum.
Dijous, a
Margarit, racional, de les Corts de
Monçó.
Dimecres, a
Dissapte, a
feriatum.
Diumenge, a
En aquest dia de
Hierònym Margarit de les Corts de Monçó.
Dimecres, a
Barcelona lo il·lustre ý reverendíssimo senyor
don Federich de Portugal, bisbe de Sigüença,
loctinent general, lo qual lo mateix dia jurà en
la Seu en la forma acostumada ý segons los altres
loctinents generals han acostumat jurar.
Agost del any
Dissapte, lo primer.
Felicis, feriatum.
Dilluns, a
Joan de Bonpàs, porter real, de Gerona, hont
era anat per executar fogages.
Dimeccres, a
feriatum.
Dijous, a
feriatum.
Dilluns, a
Dissapte, a
feriatum.
Diumenge, a
Dilluns, a
apostoli, feriatum.
Divendres, a
confessoris, feriatum.
Dissapte, a
En aquest die partí lo reverend micer
Solsona, deputat, per a la rectoria. E lo mateix
dia partí mossèn Ferrer de Perves ý de Pons, deputat
militar.
Dilluns, a
mossèn Ferrer de Perves ý de Pons. És estat pagat
l'oïdor de comptes, per la abcència del dit
diputat, huna dieta.
Setembre del any
Dimarts, lo primer. Aquest dia torn lo reverend
micer Solsona, deputat.
Dimarts, a
Marie, feriatum.
Diumenge, a
Joan Seguer, sobrecullidor, per anar a la sua
sobrecol·lecta.
Dilluns, a
feriatum.
Dissapte, a
diputat ecclesiàstich.
Diumenge, a
Ferrer de Perves ý de Pons, diputat militar.
Dilluns, a
evangeliste, feriatum.
micer Solsona.
Dimecres a
En aquest dia vingué nova certa com lo camp e
exèrcit que lo rey de França tenia sobre la ciutat
de Nàpols, per causa de la peste ý gran mortaltad
havia en lo dit camp, e que lo capità general
del dit camp, mossèn de Lautie, era mort de
peste, se llevà e, llevant-se, los de la ciutat de
Nàpols hisqueren e donaren sobre d'ells, e los
prengueren la artilleria e mataren molta gent e,
prosseguint la victòria, anaren derrera d'ells, de
manera que los assetjaren a Càpua e los prengueren
tots e mataren e degollaren molts d'ells,
etcètera. En aquest dia partí micer Piquer,
oÿdor de comptes per lo stament ecclesiàstich,
etcètera.
Diumenge, a
Damiani, non feriatum.
Dimarts, a
feriatum.
Dimecres, a
feriatum.
Octubre del any
Diumenge, a
feriatum.
Dijous, a
Vilana, notari de Barcelona e hú dels ajudants
ordinaris de la scrivania major del General ý
casa de la Deputació, a la mitjanit,
in pace requiescat.
Diumenge, a
feriatum.
Dimarts. a
de Perves ý de Pons, deputat per lo stament
militar. És estat pagat lo oïdor de comptes
militar.
Dimecres, a
Carles Bonpàs, porter real, ab comissió per
pendre ab sagrament ý homenage lo cullidor de
la bolla de Sanct Boy, Sanct Vicens ý tots los altres
de la col·lecta de Barcelona que dins sis dies
comparran, etcètera.
Divendres, a
Eulalie, feriatum.
Dimarts, a
Joan de Bonpàs de la sobredita anada. En
aquest dia partí mossèn Carles Puigcerver ab licència
del concistori per anar a sa casa, per sos
negocis.
Dimecres, a
et Jude, apostolorum, feriatum.
arribà en lo concistori mossèn Joan Seguer, sobrecullidor,
e dix que ya a
arribà en la present ciutat venint de la sua
sobrecol·lecta.
Nohembre del any
Diumenge, lo primer.
Sanctorum.
Dilluns, a
guarda del General, per la col·lecta dels çafrans,
per a la vila de Cervera, lo qual portà la
comissió feta per los senyors deputats a n'en
Nicolau Guiu, guarda del dit General, al qual és
comesa la col·lecta dels dits çafrans per lo present
any.
Dimecres, a
Nicolau Guiu prestà en poder del diputat local
Cervera, e donà fermançes per la col·lecta
dels çafrans.
Divendres, a
feriatum.
Dimarts, a
offici de hú dels ajudants ordinaris de la scrivania
major del General e casa de la Deputació,
vagant per mort del venerable ý discret mossèn
Joan Vilana, notari de Barcelona, lo honorable
mossèn Johan Solsona, notari.
Dimecres, a
Regie Audiencie, feriatum.
Divendres, a
mossèn Joan Solsona, proveÿt del offici de hú
dels ajudants ordinaris de la scrivania major
del General e casa de la Deputació, prengué
possessió del dit offici, Deliberaciones
constat.
Dimecres, a
feriatum.
Dijous, a
matí, morí lo molt honorable mossèn Ferrer de
Perves ý de Pons, donzell, diputat per lo stament
militar del General de Cathalunya, e lo
mateix dia lo portaren a soterar a Sanct Hierònim
de la Vall de Ebron.
in pace.
ý pagat a Bernadí Busquests avent-ne seció
selari de diputat.
Dilluns, a
feriatum.
Dehembre del any
Dimecres, a dos. En aquest dia partiren Joan
Rovira, notari, e Carles Joan de Bonpàs, porter
real, ab comissió e instruccions dels senyors deputats
per anar a les parts de Leyda ý de Baleguer,
per a inquirir contra algunes guardes qui
han fraudat lo General, portant en sa companyia
en Joan Mall, guarda del dit General.
Divendres, a
Carles de Albalat, doctor del Real Consell.
Dissapte, a
de deputat militar, en què fonch elet mossèn
Ramon Mercell de Camporrells.
Diumenge, a
episcopi.
Dimarts, a
Marie, feriatum.
Divendres, a
mossèn Remon Mercell de Camporells,
diputat per lo stament militar, etcètera. És estat
pagat l'oïdor de comptes militar per
dies, per la abcèncie de la mort del diputat
militar.
Diumenge, a
feriatum.
Dissapte, a
Joan Rovira, notari, Carles Joan de Bonpàs,
porter real, e Joan Mall, guarda del General, de
la anada havien feta a Balaguer ý altres parts de
Urgell ab comissió, etcètera, dels senyors
deputats.
Dilluns, a
feriatum.
Divendres, a
Nostri Redemptoris Jhesuchristi, feriatum.
Dissapte, a
feriatum.
Diumenge, a
feriatum.
Dilluns, a
feriatum.
Joan Cerveró, oÿdor de comptes real.
Janer, any
Divendres, lo primer.
Salvatoris Nostri Jhesuchristi, feriatum.
Dimecres, a
Jhesuchristi.
Dijous, a
sobrecollidor del General, per a la sua
sobrecol·lecta.
Dissapte, a
Joan Piquer, oÿdor de comptes per lo stament
ecclesiàstich.
Diumenge, a
feriatum.
Dimecres, a
martiris, feriatum.
Divendres, a
feriatum.
Dilluns, a
Pauli, feriatum.
Ramon Mercell de Camporrells, diputat
militar, per anar a les parts de Urgell.
Febrer del any
Dimarts, a
Virginis Marie, feriatum.
Dijous, a
Diumenge, a
Ramon Mercell de Camporrells. És estat pagat
l'oïdor de comptes militar, per la abcència
del dit diputat,
Dimarts, a
Dimecres, a
Divendres, a
et martiris, feriatum.
Dijous, a
baren en Nicolau Guiu e Joan Argimir,
guarda del General, de la col·lecta dels cafrans,
ý arribaren en la present ciutat de
Barcelona.
Dimecres, a
feriatum.
Març, any
Diumenge, a
micer Solsona, deputat, per la sua rectoria.
Dimarç, a
deputat.
Divendres, a
feriatum.
Diumenge, a
Palmarum.
Dijous, a
Anunciacionis Beatissime Virginis Marie.
Divendres, a
Dissapte, a
Diumenge, a
Domini Nostri Jhesuchristi.
Abril del any
Diumenge, a
doctoris.
Dijous, a
ciutat mossèn Jacme Bofill, sobrecullidor, per
la sua sobrecol·lecta.
Dijous, a
les primeres vespres del gloriós cavaller sanct
Jordi, en les quals foren convidades moltes persones.
E lo reverendíssimo senyor bisbe de
Vich fonch present en aquelles acompanyat de
molts hòmens de bé, e los consellers de Barcelona
ý altres cavallers ý gentils hòmens. E féu lo
offici en dites vespres lo senyor archabisbe de
Gràcia, Miralles.
Divendres, a
cavaller sanct Jordi, la qual fonch celebrada
ab molta solemnitat. E foren presents en aquella
lo reverendíssimo senyor bisbe de Cigüença,
lo prior de Mecina del orde de Sanct
Joan, qui és nebot del senyor gran canceller de
sa magestat, e lo aposentador major de sa magestat,
los consellers de Barcelona, lo reverendíssimo
senyor bisbe de Vich, lo balliu de Mallorques,
fra Miquel Ferrer del dit orde de
Sanct Joan, e molts altres cavallers ý gentils hòmens,
ý moltes dames, algunes gentils. E sermonà
lo venerable mestre Pere Mir del orde de
framenors de la present ciutat de Barcelona,
etcètera.
Diumenge, a
et evangeliste.
oÿdor de comptes, per lo stament real.
Dimecres, a
o oý sentència de excomunicació lo honorable
micer Pere Arnau Gort, doctor, novament
creat per la cesàrea real magestat del
emperador ý rey nostre senyor de hú dels doctors
del Real Consell.
Divendres, a
ý molt cathòlica real magestat del emperador ý
rey nostre senyor, don Carles, en la present ciutat
de Barcelona. Hisqueren-hi lo reverendíssimo
senyor bisbe de Sigüença, qui era loctinent
general, lo governador de Cathalunya,
diputats, consellers de Barcelona, e molts altres
cavallers e gentils hòmens. Los dits senyors diputats
hisqueren quasi fins al Spitalet, a hont
encontraren sa magestat, als quals féu demostració
de molta amor ý voluntat per causa de
llur visita, significant-los haver pler ý alegrar-se
de llur exida ý vista. E fonch-li feta gran recepció
e hisqué-y tanta gent de cavall ý de peu que
no tenia nombre, que per ésser la dita recepció
tan bella, e lo nombre de la gent infinit, e per
no poder-se scriure és millor dexar-ho a dir. È la
prefata real magestat entrà en la dita ciutat e
vingué per lo carrer del Spital e, com fonch al
sòl del dit carrer, se
davant la Tarassana, a hont stigué parat una
stona mirant la vela real que stave posada en
hun arbre que stave allí en lo pati, davant la dita
Tarassana, e galeres de hont li feren gran festa
de artilleria; e de allí tirà carrer Ample avall,
passant per lo Dormidor del monestir de Framenors,
ý anà aposentar-se en les cases del reverendíssimo
senyor arcabisbe de Tarragona, les
quals té en lo carrer Ample de la present ciutat,
etcètera.
Maig del any
Dissapte, lo primer.
Felipi et Jacobí, feriatum.
Dilluns, a
En aquest dia los senyors deputats, ensemps ab
los oÿdors de comptes acompanyats dels officials
ý ministres del General ý casa de la Deputació,
los quals se ajustaren en casa de mossèn
Mercell de Camporrells, que té en lo carrer Ample,
anaren a visitar ý besar la mà de la cesàrea ý
catòlica real magestat, la qual los significà de
llur visita haver haguda molta alegria, etcètera,
e portant los porters les masses altes.
Dimarts, a
real magestat del emperador ý rey nostre senyor
anà al monestir dels frares menors de la
present ciutat de Barcelona, així entre les cinch
ý sis hores aprés migjorn, ý essent allí, en lo dit
monestir, muntà en lo sólio o cadafal qui és en
lo refator major del dit monestir, e lo loctinent
de prothonotari, mossèn Joan de Comalonga,
legí, alta voce,
magestat convocades.
Divendres, a
Jacme Bofill, sobrecullidor, de la sua
sobrecol·lecta.
Dissapte, a
arcangeli, feriatum.
Dimecres, a
n'Antoni Matheu Serra del offici de cullidor
dels drets de les entrades ý exides en la taula de
Barcelona.
Diumenge, a
Dimecres, a
feriatum.
Dijous, a
Sanç, spaser, del offici de hú dels guardes de la
bolla en la taula de
prestà lo jurament ý homenatge acostumats.
Juny del any
Divendres, a
feriatum.
Dijous, a
Thomàs, guarda de les entrades ý exides del
General, ab comissió dels senyors deputats per
anar a Palamòs, per veure, regonèxer ý scrutar
certes llanes, que allí foren descarregades de
una nau, que en lo port de Palamòs havia donat
a través.
Dijous, a
feriatum.
Dimarts, a
Pauli.
real magestat del emperador ý rey nostre
senyor, acompanyat del nunciu de nostre
Sanct Pare e del capità micer Andria de Oria,
oý missa en la Seu de la present ciutat, en la
qual se congregà gran multitut de poble, e de
cavallers, e gentils hòmens ý de altra condició
de gent. E, acabada la dita missa, fonch legida,
davant sa magestat e los dits nunciu ý capità, la
capitulació, concòrdia ý aliança concordada
entre la prefata real magestat e nostre Sant
Pare, rey de Ungria e capità Andria Doria, que
plàcia a Nostre Senyor Déu hage bona durada.
E aquella fonch fermada e jurada per los sobredits,
donant termini ý spay al rey de França ý
als altres qui entrar-hi volran de deu dies,
etcètera.
Dimecres, a
hú dels porters ordinaris de la present casa
de la Deputació, comparegué en lo concistori
e demanà licència als senyors deputats per
temps de sis mesos per anar a Portugal, per
causa que tenia allí pres hun germà seu, e que
era content que los dits senyors deputats hi
posassen en lloch seu, durant sa absència, la
persona que volguessen e que li donassen lo
salari e tot lo que volguessen ý a ell pertangués.
E així los dits diputats li donaren la dita
licència.
Juliol del any
Dijous, lo primer. En aquest dia partí en Bernat
Sabet, hú dels porters ordinaris del General
e casa de la Deputació, ab licència dels senyors
deputats como appar atràs, a
passat.
Dissapte, a
Joan Thomàs, guarda, de la anada havia feta a
Palamós ab comissió dels senyors deputats.
Dijous, a
de
nostre senyor, venint de la ciutat de Màlega, a
hon se era consertada, en què havie
entre canaques baixes ý altres naus.
Dimarts, a
En aquest dia morí, quasi a les dotze eres
de migdia, morí lo molt honorable mossèn
Ramon Mercell de Camporrells, donzell, diputat
per lo estament militar del General del
principat de Cathalunya.
in pace.
Dimecres, a
hores de matí, aportaren a soterrar lo sobredit
mossèn Ramon Mercell de Camporrells a
Sancta Maria de la Mar, en la qual yglésia té la
sepultura. E aportaren lo cors pobres del Spital,
e no y hagué altres persones, e acomenaren-lo
a una capella.
Dilluns, a
plaja de
capità de la cesàrea ý catòlica magestat ab
galeres.
Dimarts, a
de deputat militar, en què fonch elet ý extret
mossèn Perot de Monredon.
Dimecres, a XXI. En aquest dia fonch prestat lo
jurament per lo dit mossèn Perot de Monredon.
En lo dit die fon fet lo compte de les dietes
a mossèn Puigcerver, oïdor de comptes.
Dijous, a
feriatum.
Diumenge, a
Cucuphatis, feriatum.
Dilluns, a
Dimarts, a
migjorn, se embarchà la cesàrea, catòlica real
magestat del emparador ý rey nostre senyor en
la plaja de mar de la present ciutat, ab la galera
capitania de Andria Doria, capità de sa
magestat.
Dimecres, a
ý catòlica magestat, a les cinch hores de
matí, partí de la dita plaja de la present ciutat ab
la sua armada gran de
naus, en les quals ne havie moltes de grosses,
per fer son benaventurat viatge per coronar-se;
partí ab molt bell temps. Nostre Senyor li dó
bon viatge. En aquest dia prestà lo jurament ý
homenatge acostumat lo magnífich micer Joan
Sunyer, vici_canceller, en lo lloch de Matharó,
en mans i poder de la cesàrea magestat del rey
nostre senyor, del qual fonch testificat acte en
poder de mossèn Pero García, secretari e per
auctoritat real notari públich per tota la terra de
la prefata magestat.
Dijous, a
Margarit foren presentats als senyors deputats
de llur consistori sis libres appellats racionals
de la present casa de la Deputació, del
trienni qui començà en l'any
en l'any
ý reverend senyor don Loýs de Cardona ý condeputats
seus. Dit die de
micer Joan Sunyer, vici_canceller, oý sentència
de excomunicació publicada per micer Jaume
Caragoça, official ý vicari, etcètera.
Agost del any
Diumenge, lo primer.
Petri, feriatum.
Dissapte, a
reverendíssimo senyor don Federich de Portugal,
bisbe de Sigüença, novament proveÿt per la
sacra, cesàrea ý molt catòlica real magestat del
emperador ý rey nostre senyor del offici de loctinent
general en lo principat de Cathalunya e
comtats de Rosselló ý Cerdanya, jurà en la Seu
de la present ciutat de Barcelona, quasi a les
cinch ores aprés migdia, en la forma que los altres
loctinents generals han acostumat jurar.
Diumenge, a
Joan Piquer, oÿdor ecclesiàstich, per anar a Sanahuge,
demanat per lo senyor bisbe de Urgell.
Dimarts, a
feriatum.
Divendres, a
micer Joan Piquer.
Diumenge, a
Marie.
Dilluns, a
miçer Solsona, diputat ecclesiàstich, per anar a
Citges ý Vilafranca.
Dimarts, a
Boffill per anar a la sobrecol·lecta de ponent, ab
comissió e instruccions dels senyors deputats
per portar los libres ý diners que resten enderrer,
fins per tota la terça que ha finit lo derrer de
juny proppassat.
Divendres, a
mossèn Carles Puigcerver, oÿdor de
comptes militar, per anar a sa casa que té en la
vila de Tremp.
Dissapta, a
feriatum.
Diumenge, a
feriatum.
Dòria en la plaja de la present ciutat, e
aportà un capità qui
qui anave tramès per ambaxador a la sereníssima
emperatriz, ab letres del emperador ý
ab la capitulació de la pau concertada ab lo rey
de França, etcètera.
Dilluns, a
reberen letres de la cesàrea real magestat fetes
en Gènova a
com a
ajuda de Nostre Senyor Déu, arribaren a bon
salvament ab tota la armada en la dita ciutat de
Gènova, ý que ha trobades les cosas de allà
de manera que spera que succeyran a servici de
Nostre Senyor ý bé de la cristiandad. En aquest
dia tornà lo reverent micer Francesch Solsona,
diputat ecclesiàstich.
Setembre del any
Dilluns, a
terra tramès per lo emperador ý rey nostre senyor,
passant per França, lo qual anave a la sereníssima
imperatriz, ab letres del dit emperador
ab la nova de la pau fermada entre lo dit senyor
emperador e rey de França. E aquest dia mateix
lo senyor don Federich de Portugal, loctinent
general, trameté una letre havia rebuda de la cesàrea
magestat als senyors diputats, ab la qual lo
avisave de la dita pau fermada ab dit rey de
França. E axí, los dits diputats, convidats per lo
dit senyor loctinent general, anaren a la Seu, e
feren gran professó per dins la Seu, e cantant Te
Deum laudamus,
jurament acostumat e oý sentència de excomunicació
lo magnífich micer Ffrancesc Montaner,
doctor, e novament elet ý creat per la cesàrea,
catòlica real magestat del emperador ý rey
nostre senyor en hú dels doctors del Real Consell,
ab son real privilegi datat en la present
ciutat.
Dimecres, a
Marie, feriatum.
Dijous, a
micer Solsona, deputat, per anar a la sua rectoria
de Premià.
Divendres, a
micer Solsona.
Dimarts, a
feriatum.
Dimecres, a
en la present ciutat ý, segons se dix, per tota
Cathalunya pau, aliança ý confederació entre
nostre Sanct Pare ý la Yglésia Romana, la sacra,
cesàrea ý catòlica real magestat, reys de Anglaterra
ý de Ongria, ý lo il·lustríssimo ý cathòlich
rey de França. En aquest dia partí mossèn Joan
Cerveró, oÿdor de comptes real, per anar a Tortosa,
a casa sua.
Dimarts, a
evangeliste, feriatum.
Divendres, a
Jordi Boffill, sobrecullidor, de la sua
sobrecol·lecta.
Dilluns, a
non feriatum.
micer Francesch Solsona per anar a la sua
rectoria.
Dimecres, a
Michaelis, feriatum.
Dijous, a
feriatum.
Octubre del any
Divendres, lo primer. En aquest dia tornà lo sobredit
micer Francesch Solsona, diputat.
Dilluns, a
Dimarts, a
Francesch Solsona, diputat, per anar a la sua
rectoria.
Dissapte, a
micer Solsona, diputat.
Dimarts, a
mossèn Joan Piquer, oÿdor de comptes ecclesiàstich,
per anar a la Seu de Urgell, a sa casa.
Dilluns, a
feriatum.
Dissapte, a
Eulalie, feriatum.
Dimecres, a
acostumats de la present ciutat de Barcelona,
ab sò de sis trompetes, micer Miquel Spital,
doctor qui era del Real Consell ý stave pres per
sos demèrits en los càrcers reals de la present
ciutat de Barcelona, per quant per defensant-se
ell, allegà corona, fonch feta conclusió en la
Real Audiència, e fonch publicat per inàbil, etcétera.
De la present jornada fins a
pasat, fonch fet lo compte al dit micer
[a] Spital per la dita terça que era jussà, ý
fonch fet lo compte per desliberació feta per los
deputats a
lliures, sous, a
present jornada fins a
fet lo compte a miser Miquell Joan Pastor, per
abans jurà miser Pere Clariana ý de Seva del
Real Concel, qui és entrat en loch del dit miser
Pastor.
Dijous, a
Jude, apostolorum, feriatum.
Nohembre del any
Dilluns, lo primer.
feriatum.
Dijous, a
mossèn Bertran Dezvalls, del offici de racional,
en companyia de mossèn Joan Canyelles, notari
ajudant de la scrivania major de la Deputació,
ab comissió e instruccions dels senyors diputats,
partiren de Barcelona per anar a visitar
les taules de les entrades ý exides ý bolles no.
arrendades de tota la sobrecol·lecta de llevant.
Dissapte, a
feriatum.
Dimarts, a
mossèn Joan Solsona, notari, ajudant ordinari
de la scrivania major de la Deputació, en companyia
de Barthomeu Mensa, notari, com a jurat
del honorable mossèn Barthomeu Ferrer,
scrivà major, etcètera, ab comissió e instruccions
del senyors diputats, partiren de Barcelona
per anar a visitar les taules de les entrades ý
eixides, etcètera, de sobrecol·lecta de ponent,
etcètera.
Dijous, a
Regie Audiencie, feriatum.
Dilluns, a
Real Concel, fins a dita jornada ý fet lo compte.
Dimarts, a
micer Perot de Clariana ý de Seva, donzell ý
doctor en quiscun dret, proveÿt per lo il·lustre
e molt reverend senyor don Federich de Portugal,
bisbe de Sigüensa, loctinent general de la
real magestat en Cathalunya, per comissió real
e special, de hú loch del Real Consell de Cathalunya
en loch de micer Miquel Joan Pastor, absent,
promogut en regent la Cancelleria, prestà
lo jurament acostumat en poder del magnífich
micer Ffrancesch Franch, regent la Cancelleria,
e prestà lo homenatge en poder del dit regent.
E no_res_menys oý sentència de excomunicació
ý mès en possessió ý exercici del dit offici,
de què és stat testificat acte per lo venerable
micer [...]lb />
Dijous, a
feriatum.
Diumenge, a
de la cort de Castella, lo qual anave a la cort
del emperador ý rey nostre senyor, e portà nova
com la sereníssima emperatriz, reyna ý senyora
nostra, a [...] del present, a les vuyt hores de
matí, parí hun fill.
Dimarts, a
feriatum.
la ciutatt extracció de consellers nous per lo any
següent, e foren elegits los honorables mossèn
Luís Gibert, conseller en cap, mossèn[...] Sanctcliment,
senyor del Mas, conseller segon, mossèn[...]
Soler, conseller terç, mossèn Johan Ribes,
mercader, conseller quart, e mossèn Johan
Vilar, notari de Barcelona e conseller quint,
etcètera.
Dezembre del any
Dilluns, a
Dimecres, a
Marie, feriatum.
Dilluns, a
Divendres, a
honorables mossèn Bertran Dezvalls e mossèn
Johan Canyelles de la anada havian feta, ab comissió
e instruccions dels senyors deputats, per
visitar les taules de la sobrecol·lecta de llevant.
Dimarts, a
feriatum.
Dimecres, a
mossèn Carles Puigcerver, oÿdor de
comptes del stament militar.
Divendres, a
tornaren en la present ciutat lo honorable mossèn
Joan Solsona e mossèn Barthomeu Mensa,
notari, de la anada havien feta a la sobrecol·lecta
de ponent.
Dissapte, a
Jhesuchristi, feriatum.
Diumenge, a
apostoli et martiris.
Dilluns, a
feriatum.
Dimarts, a
feriatum.
Janer del any
Dissapte, lo primer.
Circuncisionis Domini.
Dimarç, a
Jordi Bofill comparegué en consistori ý demanà
licència per anar a la sua sobrecol·lecta, ý
dix partiria lo endemà de la festa dels reys.
Dimecres, a
Jesucristi, feriatum.
Dilluns, a
Dijous, a
feriatum.
Dissapte, a
feriatum.
Dimarç, a
feriatum.
Dimecres, a
micer Francesch Çavila, doctor en quiscun
dret, proveÿt per lo il·lustre ý reverendíssimo
senyor don Federich de Portugal, bisbe de
Sigüença, loctinent general de la real magestat
en lo principat de Cathalunya, per comissió
real ý special, de hun loch del Real Consell de
Cathalunya en loch de micer Spital, remogut e
privat del dit lloc de Rota per ses culpes ý demèrits,
prestà lo jurament acostumat en poder del
magnífich micer Francesch Franch, regent la
cancel·laria, prestà lo homenatge en poder
del dit regent. E no_res_menys oý sentència de
excomunicació, dels quals jurament e homenatge
ne testifficà acte lo venerable mossèn
Gonçalbo de la Cambra, scrivà de manament,
lo mateix dia. En aquest dia fonch fet lo
compte a micer Banet Franch, regent, fins a
del governador ý micer Salaverdeny per asesor,
per
Dijous, a
1530, que hisqué lo loctinent de Catalunya,
fonch fet compte [a] don Joan de Cardona, canceller
per
Divendres, a
present ciutat, ab crida real, pau, liança ý confederació
perpètua entre lo nostre Sanct Pare Climent
ý lo emperador ý rey nostre senyor, duch
de Milà, senyoria de Gènova, comuna de Venècia,
Pisa, Sena ý altres senyories de Ytàlia, excepto
Florença. Placià a Nostre Senyor sia bona
ý durable per molts anys. E no_res_menys lo die
matex fonch elet en advocat del General per lo
restant temps del corrent trienni lo molt honorable
micer Francesch Romeu, doctor en leys,
ciutadà de Barcelona, lo qual prestà lo jurament
acostumat dit die.
Dissapte, a
lo il·lustre ý reverendíssimo don Loýs de
Cardona, per la gràcia de Déu bisbe de
e o, per ell, lo venerable mossèn Antoni
Joan Tord, àlias Fiella, abbat.
Diumenge, a
bisbe en la present ciutat venint de una
torra, acompanyat del spectable don Pedro de
Cardona, governador de Cathalunya, germà
seu, dels deputats ý consellers de
molta altra gent de cavall. E fonch reebut ab
professó solemne de la Seu al portal o volta de
la plaça Nova, ý de aquí entrà ab dita professó
en la dita Seu. Nostre Senyor lo fassa viure al
seu sanct servey.
Dilluns, a
sobrecullidor, de la sua sobrecol·lecta.
Febrer del any
Dimarç, lo primer de febrer. Aquest die tornaren
Nicholau Guiu ý Joanot Sperça de la col·lecta
dels çafrans.
Dimecres, a
Beate Marie.
Divendres, a
Piquer, oÿdor de comptes, venint de sa casa.
Dissapte, a
martiris, licet non est feriatum.
mossèn Joan Cerveró, oÿdor real, venint de sa
casa.
Diumenge, a
verendíssimo senyor don Loýs de Cardona.
bisbe de
de
sobre les seales de sancta Euliàlia, devant lo altar
major, la qual consegració feren lo il·lustre ý
reverendíssimo senyor don Federich de Portugal,
bisbe de Sigüença, qui féu l'offici divinal,
lo reverendíssimo don Pere, bisbe de Vich, ý lo
reverendíssimo archabisbe Miralles. E fonch
feta ab gran solemnitat ý serimònia. Foren-hi
tots los principals, axí de ecclesiàstichs com de
laycs, qui
molta gent, axí hòmens com dones. Nostre Senyor
Déu ne sie servit ý faça aquell per regir las
ovelles que li són comanades.
Dissapte, a
martiris, feriatum.
Diumenge, a
Johan Cerveró per totes les sues absències, ço
és, per lo primer any, trentè dies, del segon any
no deu res, del tercer any deu hú mes ý mig, ý
per tot ha pagat a la taula de la ciutat:
lliures,
aquest dia partí lo honorable mossèn Joan Cerveró,
oÿdor de comptes, per a la ciutat
Tortosa.
Dijous, a
feriatum.
Març del any
Dimarts, lo primer de març. En aquest dia fórem
Carrnestoltes.
Dilluns, a
senyor don Federich de Portugal,
bisbe de Cigüença e loctinent general, usant de
la licència atorgada a sa senyoria per la cesàrea
real magestat de quatre mesos per poder anar a
visitar ses terres e bisbat, partí de la present ciutat
de Barcelona ab presupòsit, segons se diu,
de tornar en aquells. En aquest dia lo magnífich
micer Steve Salaverdenya, doctor en cascun
dret, près per assessor del spectable senyor
governador de Cathalunya, prestà lo sagrament
ý homenatge acostumat en poder del senyor
governador.
Dimarts, a
micer Steve Salaverdenya, assessor del senyor
governador de Cathalunya, oý sentència de excomunicació,
etcètera, del honorable official
reverendíssimo senyor bisbe de Barcelona.
Divendres, a
per los senyors diputats lo concistori de la present casa
de la Diputació per a
maig, primer per a la vila de Vilafranca de Penedès,
havent-hi bona sanitat; ý, no havent-hi
bona sanitat, per a Manresa; e, no havent-hi bona
sanitat, per a Vich; e, no havent-hi bona sanitat,
Cervera. E si cars serà que en ninguna
de les dites parts no haurà bona sanitat, ço que
Déu no vulla, no hagen ajustar ý congregar en
Sanct Andreu de Palomars, veynat de Vilapassina,
a hont deliberaran lo fahedor.
Dissapte, a
feriatum.
Dilluns, a
Principat, per a visitar sa casa en Sigüensa,
en lo regne de Castella, lo il·lustre ý reverendíssimo
senyor don Federich de Portugal, bisbe de
Sigüensa, loctinent general en lo present Prinsipat,
ab licència de sa magestat, e hisqué del
present Prinsipat.
Dimarts, a
mossèn Joan Jordà, diputat, per anar a
Tortosa.
Dimecres, a
mossèn Carles Puigcerver, oÿdor de
comptes, per anar a sa terra.
Dissapte, a
mossèn Perot de Monredon, donzell, deputat
per lo stament militar, havent-ne comissió
dels altres diputats e oÿdors de comptes,
com appar a
de hú dels guardes dels drets de les entrades
ý exides en la taula de Barcelona, vacant per
mort d'en Joanot Scanelles a n'Enthoni Roca,
notari, etcètera, ab lo salari, etcètera, com appar
en lo libre de Deliberacions dit dia. En aquest
dia comensà tenir Audiència lo senyor governador.
És fet compte a dit micer Salverdenya fins
a
fonch fet lo compte a micer Franch, quòndam,
regent, de
de marcs, dit any, a raó de
Divendres, a
Virginis Marie, feriatum.
Diumenge, a
mossèn Perot de Monrodon, donzell, per lo
deputat militar, havent-ne comissió dels altres
condeputats seus e oÿdors de comptes, vehent
que n'Anthoni Garganter, altre dels credençers
de la bolla de plom ý segell de cera, stave impedit
a causa de la sua, e no tenia disposició per a
servir lo dit offici, acomenà aquell a n'en Francesch
Genovès, mercader, ciutadà de Barcelona,
al qual prometé que ell lo faria star content
per part del dit Garganter o del General,
etcètera, com appar en lo libre Deliberacions
dit dia. És fet compte a Ffrancesch Genovès per
la terca abril, maig, juny, que ha servit per en
Garganter, ý encare que ha servit més de la terca,
ý de tot li és fet compte fins a
monte lo compte:
Abril del any
Dilluns, a
feriatum.
Diumenge, a
Domini Nostri Jesucristi.
Pere Sanç, spaser, hú dels guardes dels drets
de les entrades ý exides del General en la taula
de Barcelona,
Dimecres, a
del offici de guarda en la bolla de
en Matheu Montaner per mort d'en Sans,
per manament de mossèn Perot de Mont
deputat militar, havent-ne comissió dels
altres.
Dissapte, a
En aquest dia morí lo honorable na Steve
Palomeres, regent los comptes del General ý
casa de la Deputació,
pace.
error de posar-lo a
Diumenge, a
Vicens Gibert, quòndam, doctor del Real Consell,
segons certificació ne cobraren de mossèn
Pere Joan, regent la prothonotaria. És fet
compte als ereus de dit micer Gibert dins lo
present dia [...]
Dilluns, a
evangeliste, feriatum.
Maig del any
Diumenge, lo primer.
Felipi et Jacobí, feriatum.
Divendres, a
de la porrogació feta de la mutació del
concistori per a Vilafranca de Penedès, Manresa,
Vich o Cervera, etcètera, per causa de la
peste que és en la ciutat de Barcelona, foren
presents en la present ciutat de Manresa, per
haver-hi bona sanitat, los reverent e magnífichs
senyors micer Francesch Solsona, canonge de
Barcelona, diputat ecclesiàstich, mossèn Perot
de Monredon, diputat militar, mossèn Joan Piquer,
prior de Orguenyà, oÿdor ecclesiàstich, e
mossèn Carles Puigcerver, oÿdor militar, en
Miquel Colunya, pare, e Rafel Colunya son fill,
e Barthomeu Conill, porters, e Bernat Canaletes,
notari e ajudant de mossèn Barthomeu Ferrer,
scrivà major. E encara que diga alt que foren
presents los sobredits en la ciutat de
Manresa, per no ésser aquella hora tots los deputats
ý altres officials del concistori junts en la
dita ciutat, per star més a pler, foren aposentats
tots quatre en la casa d'en Gorvins, qui stà fora
la dita ciutat, al cap del pont de les Cudines, al
costat de la yglésia de Sancta Lúcia. E los porters
e notari foren aposentats en altres cases del
raval de dita [ciutat] [...]lb />
Diumenge, a
archangeli, feriatum.
Dimecres, a
micer Joan Andreu Riquer, quòndam, jutge de
cort, com consta per certificació feta per mossèn
Pere Joan, regent la prothonotaria.
Dimecres, a
Joan Jordà Mitjà, diputat real, en la ciutat de
Manresa, dich en la casa d'en Gorvins, hont
fonch aposentat. En aquest mateix dia arribaren
mossèn Hierònim Margarit, racional ý tenint
les claus del arxiu del General, e mossèn
Gaspar Amat, exactor dels deutes de aquell, los
quals no entraren en ciutat, e foren aposentats
en casa d'en Noves, sabater, al cap del pont de
Sobre_roca, etcètera, e aprés los sobredits entraren
en ciutat.
Dijous, a
En aquest dia los sobredits tres diputats e
oÿdors de comptes ecclesiàstich ý militar, encara
que fos feriat, per les coses concorrien al
General, començaren a tenir concistori en la
sglésia de Sancta Lúcia, que és al costat de la
casa e hostal d'en Gorvis, a hont se eren aposentats,
etcètera.
Dimecres, a
Joan Cerveró, hoÿdor del estament reyal.
Dijous, a
Juny del any
Dimecres, lo primer. En aquest dia lo honorable
mossèn Jaume Piquer, balle de Orguenyà,
fonch proveÿt del offici de regent los comptes
del General ý casa de la Deputació, per mort del
honorable n'Esteve Palomeres, últim posseÿdor
de aquell, com appar en libre de Deliberacions
dit dia. En aquest dia morí micer Francesch
Franch, quòndam, doctor, regent la
Cancelleria, en lo Castellnou de la vegueria de
Moyà, segons consta per certificació fete de mà
de mossèn Pere Joan, regent la protonotaria.
Dijous, a
fonch fet lo compte a dit micer Franch
inclusive, a raó de
Dissapte, a
micer Francesch Romeu, altre dels assessors
del General, en la ciutat de Manresa.
Diumenge, a
Dijous, a
Garganter, altre dels credencers de la bolla en la
taula de Barcelona,
pace.
mesos ý nou dias ha [...]
Dissapte, a
En aquest dia morí lo honorable mossèn Barthomeu
Ferrer Cavaller, scrivà major del General
e casa de la Deputació.
in pace.
Diumenge, a
Dimarts, a
en Jaume Joan Solsona del hú dels officis de
guarda dels drets de les entrades ý exides en la
taula de la ciutat de Barcelona, vaccant per mort d'en Joanot
Scanelles.
Dijous, a
feriatum.
Divendres, a
micer Steve Salaverdenya, doctor en cascun
dret i assessor del molt spectable senyor governador,
essent present en la ciutat de Manresa ý
davant lo portal vulgarment dit de Sobre_roca,
prestà lo jurament acostumat prestar per los altres
assessors ý officials reals, etcètera.
Dimarts, a
Joan Damià Guilla, mercader de la Seu de Urgell,
del offici del altre dels credencers en la
taula de la ciutat de Barcelona. E lo mateix dia
prestà lo sagrament ý homenatge acostumats
en poder de Bartomeu Conill, porter, etcètera.
És fet lo compte a dit Guila per
dies, a
Divendres, a
apostoli, et feriatum.
Dimecres, a
Pauli, feriatum.
Juliol del any
Diumenge, a
ciutat de Manresa per anar a les sponsalles
de son nebot, mossèn Perot de Monrodon, deputat
militar.
Dimarts, a
mossèn Perot de Monrodon. És-li fet lo
compte de dita absència que monte
Dimecres, a
feriatum.
Dissapte, a
mossèn Joan Cerveró, oÿdor de comptes del
stament militar, demanà licència, la qual li consentiren,
com appar en lo libre de Deliberacions
dit dia.
Dimarts, a
en Francesch Genovès, mercader, lo offici de
n'Anthoni Garganter, hú dels credencers de la
taula de la bolla de Barcelona, segons relació de
les guardes de la dita bolla.
Dimecres, a
mossèn Miquel de Gualbes, procurador del
molt magnífich micer Federich Honorat de
Gualbes, segons de la sua procura consta per
acte públich testifficat per lo discret n'Anthoni
Anglès, notari de Barcelona, en la parròquia de
Sobirats e de Sanct Sadorní, a
any present 1530, fonch presentat lo privilegi,
atorgat per la cesàrea real magestat al dit
micer Federich de Gualbes, del offici de conrregent
la Cancelleria, ensemps ab lo molt magnífich
micer Francesch Quintana, en lo present
principat de Cathalunya e comtats de Rosselló
ý Cerdanya, lo qual fonch dat en la ciutat de
Bolunya, a XXIII del mes de dezembre del any
Dijous, a
e oÿdors de comptes, volents proceÿr a la
elecció dels esdevenidors deputats e oÿdors de
comptes per lo trienni venidor, juxta
capítol de Cort, etcètera, anomenaren nou testismonis,
ço és, tres de quiscun stament, los
quals trameteren a pregar, per los porters de la
Deputació, que per a demà, dia de la beneÿta
Magdalena, fossen a la sglésia de Sanct Miquel,
etcètera, Extraccionum.
Divendres, a
E fonch feta la extracció dels deputats e
oÿdors de comptes en la ciutat de Manresa,
dins la yglésia de Sanct Miquel, per lo trienni
següent, que començarà lo primer dia del mes
de agost propvinent del any 1530, los quals, ab
la deguda ý acostumada solemnitat segons
forma dels capítols de Cort, foren trets ý elegits
los següents: per deputat ecclesiàstich, mossèn
Francesch Oliver, canonge e prior de la Seu de
Tortosa; per diputat militar, mossèn Francí
Joan de Orís, donzell, en la vegueria de Vich
domiciliat; per deputat real, mossèn Pere Joan
de Sanctcliment, ciutadà de Barcelona; per
oÿdor de comptes ecclesiàstich, mossèn Pere
Ciurana, canonge de Urgell; per oÿdor militar,
mossèn Galceran Meca, donzell, en la vegueria
de Barcelona domiciliat; per oÿdor real, mossèn
Joan Rasador, de Torroella de Mongrí.
Dissapte, a
lo concistori per a la vila ý monestir de Sanct
Cugat de Vallès, com appar en lo libre de Deliberacions
dit dia. En aquest dia fonch proveÿt
mossèn Pere Perera de scrivà mejor del General.
En aquest dia partiren los reverent ý magníchs
micer Francesch Solsona e mossèn Joan
Jordà, diputats per lo stament ecclesiàstich ý
real, per anar-se
magnífichs mossèn Joan Piquer e mossèn Carles
Puigcerver, oÿdors de comptes ecclesiàstich
ý militar per anar-se
lo magnifich mossèn Joan Cerveró. E lo
mateix dia fonch scrit als sobredits deputats e
oÿdors de comptes; e les letres los foren trameses
per pehons e no per los porters, como era
acostumat, e assò per ésser la temporada tal
per la terra, etcètera. Fonch fet compte al dit
Perera del dia present fins al derrer de octubre
inclusive, que són
lliures,
Dilluns, a
feriatum.
Dimarts, a
Dijous, a
Perot de Monrodon, deputat militar,
mort, de Tarrassa, lo qual fonch encontrat en
Manresa e morí en Tarrassa; han-lo soterrat en
la sglésia de sanct Jaume de Barcelona.
Divendres, a
regí l'ofici de guarda en Matheu Montaner per
mort d'en Sanç, per ço que de aquell fonch provehit
en juliol, qui aprés prengué possessió.
DIETARI NÚMERO 15">
Folis lr-98r
Agost, any
Dilluns, lo primer.
En aquest dia juraren mossèn Francesch Oliver,
canonge e prior de Tortosa, mossèn Francesch
Johan de Orís, donzell, mossèn Pere Johan
de Sentcliment, diputats; mossèn Pere
Ciurana,canonge de Urgell, mossèn Johan Rasador,
oÿdors. En aquest matex dia jurà micer
Francesch Solsona, canonge de
advocat del General, ý fon y present micer Bernat
Vilana, altre dels advocats.
Dimarts, a
del presentconcistori per a
setembre primervinent.
Dimecres, a
feriatum.
Dilluns, a
Marie, feriatum.
lo molt honorable mossèn Galceran Mecha,
donzell, oÿdor de comtes per lo estament militar,
en poder de mossèn Pere Johan de Santcliment,
diputat, havent comissió de penre dit jurament
per absència dels senyors diputats ý
conoÿdor seu.
Dimecres, a
apostoli, feriatum.
Diumenge, a
feriatum.
Dilluns, a
feriatum.
Setembre, any
Disapte, a
Hierònim Dalmau com assessor del
governador per infirmitat de miçer Steve Salverdenya
ý servir que fins entrà lo senyor loctinent;
ý ha haver sobre lo seu salari ordinari,
error a
Dijous, a
Virginis Marie.
Disapte, a
senyor don Federich de Portugal, bisbe de Sigüensa,
loctinent general del present Prinsipat,
de visitar sa casa en Sigüensa, en lo regne de
Castella, ha hon era anat ab licèncie de sa
magestat.
Dimecres,
En aquest die jurà en la vila de Tàrega misser
Federich Honorat de Gualbes, proveït de regent
per mort de misser Ffrancesch Franch,
quòndam, segons sertifica[ció] feta per en
Ffrancesch Garau Fogasot, escrivà de manament
de sa magestat ý notari públic de Barcelona,
lo qual jurament està continuat en la Real
Cancellarie. És estat expedit lo compte per
any inclusive; és
Dimarts, a
ciutat de Barcelona lo il·lustre senyor ý reverendíssimo
senyor don Phederich de Portugal,
bisbe de Cigüença, loctinent general de la sacra,
catòlica real magestat, que era dimarts, a
vuyt ores de nit, de dit dia e any.
Dimecres, a
evangeliste.
Bonpàs per anar a la partida de ponent, par a
penre de sagrament ý homenatge tots e sengles
debitoris del General, que dins lo termini li
fos dat per aquell pagarian lo que deurian al General,
o se presentarian davant los senyors de
diputats, consistorialrnent, ý de allí no
sens licència demanada ý obtenguda. E per
la matexa rahó partí, dit dia, Anthoni Vilalta,
tots porters reals, e en Berthomeu Conill, porter
de la Diputació.
Divenres,
Dijous, a
feriatum.
Divenres, a
feriatum.
Octubre, any
Dilluns, a
micer Miquel Terça, doctor en cascun dret, per
lo il·lustre ý reverendíssimo senyor don Federich
de Portogal, bisbe de Sigüença, loctinent
general de la cesàrea real magestat en lo principat
de Cathalunya, fonch proveÿt del offici de
advocat de pobres com havent-ne comissió real
ý special, lo qual offici ha vagat per promoció
de micer Pere Onofre Font en jutge de la Real
Cort. En aquest dia lo molt honorable micer
Pere Onofre Font, doctor en cascun dret, provehit
per lo il·lustre ý reverendíssimo senyor
don Federich de Portugal, bisbe de Sigüença,
loctinent general de la real magestat en lo principat
de Catalunya, per comissió real ý special
de altre dels jutges de cort, en lo loch de micer
Ffrancesch Ça [...]qui és stat promogut en l'offici
de hú dels doctors de la Rota ý Consell
Real, oý sentència de excomunicació a ell promulgada
per lo official ecclesiàstich del i[l·lustre]
ý reverendíssimo senyor bisbe de Barcelona,
per observança del jurament per ell ja
prestat, de la qual sentència de vet és stada feta
certificació per Joanot Garcia, notari ý scrivà de
la cort del dit official real.
Disapte, a
Miquel Terça, proveyt del offici de advocat de
pobres per lo dit il·lustre ý reverendíssimo senyor
loctinent general, prestà lo jurament acostumat
prestar, en poder del magnífich micer
Federich Honorat de Gualbes, regent la Cancellaria.
E de la prestació del dit jurament és stada
feta certifficació per lo discret mossèn Joan Barthomeu
Coll, notari públich ý scrivà de manament
de sa magestat.
Dilluns, a
mossèn Guillem Ramon Espuny, diputat
local de Vilafranca de Penedès en lo trienni
proppassat, fonch presentat lo compte de la sua
administració de la sua deputació local.
Dimarç, a
Diumenge, a
guarda del General, per la cerca dels
çafrans.
Dimecres, a
compte a micer Miquell Tarca per lo que à
servit en aquesta terca.
Noembre, any
Dimarç, lo primer de noembre,
Sanctorum.
Dimecres, a
Diumenge, a
Barchinone.
Dijous, a
mossèn Pere Joan de Sanctcliment, ab licència
del consistori, per anar a Nostra Dona de
Montserrat.
Divendres, a
Diumenge, a
Santcliment.
Divendres, a
Deembre, any
Dijous, lo primer de dembre.
Andree.
casa de la ciutat, segons és acostumat, de consellers
de Barcelona, per l'any següent, los honorable
mossèn Ffrancesch Terré de Picalquers,
mossèn Ffrancesch Stela, ciutadans, mossèn
Perot Çapila, cavaller, Pere Porraça, mercader,
Ý[...] Pollers, cotoner. Nostre Senyor Déu los
faça ben regir ý governar la cosa pública de què
tenen càrrech. En n'aquest dia matex fonch
proveït lo magnífich mossèn Fransis Corder,
ciutadà de la ciutat de Tortossa, del hofici de
culidor ý guarda de la ciutat de Vich; ý perquè
és tant amig meu lo vul continuar en lo present
dietari, si bé que dit Corder sia gran amich
meu, mas.
Dilluns, a
sobrecullidor, de la sua sobrecol·lecta. Aquest
dia partí lo honorable mossèn Joan Resador
per sa casa, ab licència del consistori.
Dimarç, a
Dissapte, a
mossèn Francesch Oliver, prior de Tortosa,
deputat, ab licència del consistori, ý en sa
companyia mossèn Francesch Jordà, axí matex
ab licència del consistori.
Diumenge, a
Mecha, oÿdor de comptes militar, ab licència
del consistori, per sos fets.
Dilluns, a
Resador del offici de hú dels guardes de les entrades
ý exides del General en la plage de mar
de
Dimecres, a
Aquest dia tornà mossèn Meca, oÿdor de
comptes.
Diumenge, a
Nostri Jesuchristi.
Dilluns, a
prothomartiris.
Dimarç, a
evageliste.
Dimecres, a
Innocencium.
Janer, any
Dijous, a
homenatge acostumats Joan Rasador, proveÿt
del offici de hú dels guardes de les entrades ý
exides del General en la plaja de
Dijous, a
mossèn Galceran Mecha, oÿdor militar, per
sos fets.
Dissapte, a
prior, deputat ecclesiàstich.
Dissapte, a
Meca, oÿdor.
Diumenge, a
guarda del General, de la cerca dels çafrans.
Ffebrer, any
Dijous, a
Virginis.
Divendres, a
Jordà, scrivà major, per a Tortosa, ab licència
dels senyors deputats.
Diumenge, a
er virginis patrone que huius urbis.
Març, any
Divendres, a
mossèn Pere Joan Rasador, hoïdor de comtes.
Dimarç, a
Meca de la present ciutat. En aquest dia
foren presentats los duptes del primer libre del
trieni de
Dijous, a
de Brogsel, procurator il·lustris et reverendissimi
domini in Christo patris et domini Guillermi, tituli
sanctorum Joannis et Pauli sacrosancte Romane
ecclesie pre[s]biteri cardinalis ac episcopi
Dertusensis, renunciavit citacioni per eundem nomine
predicto presentate reverendo domino Francisco
Ol[iver], priori ecclesie ipsius Dertuse, et pro
nunch deputato ecclesiastico, prout in quandam
supplicacione per eundem dictis dominis deputntis
presentata et notario infrascripto tradita continetur,
prout in manuali videri postest. Vero nunc regestro
in[photeo] seu armario magno vulgo dicto
quatuor clavium, in [...].º 30.
Diluns, a
Jaume Colomer del hofici de culidor ý guarda
de la taula de la present ciutat, dels drets de les
entrades ý exides.
Dimecres, a
de la present ciutat ý de la Sceca.
Divendres, a
mossèn Galseran Meca de sa cassa.
Dicapte, a
mossèn Pere Ramon Pugventós del hofici
de culidor ý guarda de la bolla de la ciutat de
Vich.
Dimars, a
Bertran Desvals ý mossèn Geroriz Ropit, que
no vingueren a ia cassa.
Digous, a
Cuyat, cavaller, adguasir del senyor rey, ab
comició ý memorial dels senyors deputats per
executar los deutes del General.
Diluns, a
Deverós, adguasir del senyor rey, ab comició
ció ý memorial dels senyors deputats per executar
los deutes del General.
Abril,
Disapte, al primer de abril, En aquest dia fui
provehit yo, Gaspar Amat, del offici de scrivà
major de la casa de la Deputació e del General.
Dimenge, a
En aquest dia partí mossèn Joan Pere Rasador,
hoÿdor de comptes reyal, per Ampurdà, per
sos negocis.
Diumenge, a
Domini.
Diluns, a
Ciurana, hoÿdor de comptes del estament de la
sglésia, per a la Seu de Urgell, per a visitar sos
beneficis. Lo matex dia fonch provehit en Miquel
Roure de hú del offici de guarde de la bolla
de
Pons, e prestà lo jurament.
Dijous, a
guarde de les entrades ý exides en la taula
de
Divendres, a
Antoni Joan Seguer del offici de exactor del General,
vaccant per renunciació de Steve Mijans.
Lo matex dia fonch provehit en Bartomeu Figueres,
mercader de Perpinyà, del offici de cullidor
e guarde de les entrades ý exides en la
taula de Perpinyà, vaccant per renunciació d'en
Barthomeu Verdera. En aquest dia prometé pagar
en la scrivania major en Gili Queraltó de
Santa Coloma, per erres de safrans,
lliures,
sis mesos, la terça part.
Disapte, a
Foren celebrades les primeres vespres en la casa
de la Deputació, e foren-hi convidats lo il·lustre
e reverendíssimo senyor bisbe de Sigüença, loctinent
general, e los consellers de
[...]everent bisbe de Barcelona e altres [...]lesiàstichs,
e altres nobles, cavallers e ciutedans
presents en
Diumenge, a
sancti Georgii.
molta, solemnitat, en la qual foren presents los
dits il·lustre senyor loctinent e magnífichs consellers.
Digué la missa, lo reverent archabisbe
Miralles, e sermonà lo reverent mestre Moner,
provincial del orde de predicadós. E, per causa
que lo reverent archabisbe de Tarragona prengué
en aquest dia lo pal·li en lo monestir de Pedralbes,
manchà molta gent de la convidada en
la dita festivitat, encara que en les segones vespres
hi hagué tanta multitut de poble ý, especialment,
dones que no y havia loch a hon poder
estar ab pler. Los dits senyor loctinent ý
magnífichs consellers, seguint lur costum, no
foren en les dites segones vespres. E, acabades
aquelles, lo[s] senyors deputats, acompanyats
de molta gent sens cerimònia de porters, feren
una [bella] cavalcada per ciutat.
Dimarts, a
evangeliste.
Divendres, a
hit lo discret en Joan Dot del offici de ajudant
del regent los comptes, vaccant per renunciació
fete per Antich Miquel. En lo matex dia fonch
provehit lo honorable en Antich Miquel del offici
del regent los comptes del General, vaccant
per renunciació fete per Jacme Piquer. E lo matex
dia prestà la seguretat fídejussòria que prestar
devia.
Maig,
Diluns, lo primer de maig.
Filippi et Jacobi.
Dimecres, a
Divendres, a
Ffrancesch Corder, ciutedà de Tortosa, ab comissió
e instruccions dels senyors deputats per
anar a visitar les taules de les entrades ý exides ý
bolles no arrendades de la sobrecol·lecta de
ponent, lo qual se
Hierònym Rovira, notari, per continuar los a
tes que convendrà fer en dita visita.
Diluns, a
Dimarts, a
lo salari al guarde e duaner de Palamòs, e reheb
e reenbre devarà a rahó de
any.
Dimecres, a
mossèn Sabestià Nicholau Dezvalls del offici de
ajudant de racional, vaccant per renunciació
fete per mossèn Guillem Ramon Dezvalls, últim
possessor de aquell.
Dijous, a
Ciurana, hoÿdor de comptes.
Dimars, a
deputats que fossen girades, a compte
dels salaris dels doctors de la Rota,
lliures,
dit compte, sien restituïdes a compte de
bolles.
Dimecres, a
Rasador, hoÿdor de comptes.
Dijous, a
Divendres, a
Dilluns, a
Joan Roig, de Castelló de Ampúries, del offici
de guarda e cullidor de la bolla de dita vila ý receptor
la col·lecta forana, vaccant per renúncia
d'en Jeronny Sorribes.
Dimarts, a
Sabet, porter de la Deputació, que lo trienni
passat, ab licència, era anat en lo regne de Portugal
per sos fets.
Dijous, a
los dubtes del segon libre Racional per mossèn
Pere Ciurana, hoÿdor de comptes del estament
de la yglésia, perquè fossen declarats per
los senyors deputats. En aquest dia partí Jordi
Bofill, sobrecullidor, per a la sua sobrecol·lecta,
per executar son offici ab instruccions dels senyors
deputats.
Disapte, a
del offici de hú dels credencés de la bolla de
per mort d'en Canyet.
Diumenge, a
Diluns, a
mossèn Ffrancesch Oliver, canonge e
prior de Tortosa, deputat, per sos negocis, per a
la dita ciutat de Tortosa, ab licència del
consistori.
Juny, any
Dimecres, a
de la ciutat, per part dels magnífichs
consellers de
convidaren als senyors deputats per a les
vespres ceremonials, a hon han acostumat anar,
ajustant-se a la plaça de Sant Jaume, e los senyors
deputats, seguint lur costum, no y són
estats.
Dijous, a
Divendres, a
Ffrancesch Joan de Orís, deputat militar, per sa
casa e negocis, ab licència del consistori. En
aquest dia fonch provehit Antoni Olivella del
offici de guarda de les entrades ý exides, vaccant
per mort d'en Joan Argimir.
Divendres, a
Anthoni Saldoni en hú dels guardes de les entrades
ý exides de la taula de
per renunciació de Joan Rasador.
Disapte, a
hú dels porters de la casa de la Deputació,
en la matinada, cerca de les sis hores.
anima, requiescat in pace.
Diluns, a
a
Capítol de la Seu. Anaren-hi los senyors deputats,
consistorialment, anant ab la gent del dol
partint de sa casa.
Dijous, a
de la sua sobrecol·lecta.
Disapte, a
Baptiste.
Dimarts, a
faltà Hyerònym Ropit e son fill en la casa.
Dimecres, a
faltà Ropit en la casa.
Juliol, any
Dilluns, a
offici de porter de la casa de la Deputació, vaccant
per mort de Bernat Sabet, en Francesch Juliol,
candaler de cera. En aquest dia tornà lo reverend
mossèn Ffrancesc Oliver, prior e canonge
de Tortosa, deputat. Fins assí és fet
compte a Miquel Colunya, qui ha servit per
mort ý malaltia de Bernat Sabet, quòndam,
porter.
Dijous, a
a Bernat Liula de Tortosa, fermansa de
Pere Cerdà, quòndam, per cent lliures que reste
a pagar de hun any e mig, e per açò escric al deputat
local de Tortosa.
Dilluns, a
generali.
Dijous, a
Dimarts, a
foren aplegats los estaments per los senyors deputats,
per rahó de algunes rahons que foren
passades ab lo senyor loctinent general sobre lo
dret de la moneda, que volie traure micer
Marco Usodemar, capità de la galera de micer
Andrea Doria, que vuy se trobe en la plage de
lo que està en lo libre de Delliberacions en
aquesta jornada.
Disapte, a
Dimarts, a
Dimecres, a
Agost, any
Dijous, a
era stada comesa mossèn Ffrancesch Corder.
En lo mateix dia tornà lo magnífich mossèn
Ffrancesch Joan de Orís, deputat del estament
militar.
Disapte, a
Dimecres, a
comptes de Antoni Pasqual, de Puigcerdà, deputat
local lo trienni passat, sien admesos, no
obstant que sien presentats extra temps.
Dijous, a
Dimarts, a
Marie, Matris Domini.
Disapte, a
de offici de sobrecullidor de la col·lecta de levant
en Steve Mijans, mercader, vaccant per renunciació
de mossèn Joan Seguer. Lo matex
dia fonch provehit de offici de exactor mossèn
Joan Seguer, vaccant per renunciació de Joan
Antoni Seguer. Lo matex dia lo reverent don
Joan de Cardona, elet bisbe de
per procurador prengué possessió del dit
bisbat.
Diumenge, a
lo dit reverent senyor bisbe, partint de sa
casa que té en lo carrer Ample, acompanyat del
senyor governador, bisbe de Vich ý consellers ý
molts altres cavallers, personalment, vingué a
pendre la dita possessió, en la qual fonch rebut
ab la processó del clero acostumada. Los deputats
no y foren per fugir de qüestió en la precedència
de consellers.
Dimecres, a
del offici de cullidor ý guarde del General en la
taula de Tarragona Miquel Constantí, e vacca
per renunciació fete per Joan Dalgado.
Dijous, a
apostoli.
Divendres, a
provehit en Joan Mass [...]el offici de guarde
de les entrades ý exides en la taula de
vaccant per mort de Joan de Gomera.
Dilluns, a
atque pontificis.
Dimarts, a
festum.
Setembre, any
Divendres, a
Virginis Marie.
Dijous, a
Crucis.
Mecha, hoÿdor de comptes, per sos negocis, ab
licència del consistori, per a sa casa que té en
Sabadell.
Divendres, a
de a hun dels guardes de la bolla de la taula de
renunciació de Joan Orriols.
Dijous, a
evangeliste.
Disapte, a
dia partí lo magnífich mossèn Pere Joan de Sencliment
per sos negocis, per a Linars, ab
licència.
Dilluns, a
migjorn acte feren los reverends inquisidors
en la plaça del Rey.
Divendres, a
archangeli.
Disapte, a
Octubre, any
Diumenge, lo primer de dit. En aquest dia
tornà lo magnífich mossèn Pere Joan de Sentcliment
de Linars.
Dimecres, a
Dimarts, a
de credençer, novamnet e[let] [en] la taula de
Tarragona de la bolla, en Joan Mas.
Dimecres, a
evangeliste.
Dijous, a
Pere Joan Rasador, hoÿdor de comptes, per
sos negocis, per a Torroella. En lo mateix dia
fonch novament creat credencer,en la taula de la
bolla de Valls de la col·lecta de Tarragona, en
BartomeuGatell, mercader. En lo matex dia
fonch provehit de credencer a la bolla de Granollers,
ý posar a salari cert, lo cullidor de Caldes.
Divendres, a
Pere Ciurana, hoÿdor, per a Citjes, per sos
negocis.
Dilluns, a
Pere Ciurana de Citjes.
Disapte, a
Jude.
Nohembre, any
Dimecres, lo primer de nohembre.
Sanctorum.
Dijous, a dos.
Defunctorum.
Diumenge, a
Campana, guarde del General, per a la col·lecta
dels safrans, qui ab Nicholau Guiu de Cervera
són estats elets per aquest any. E fonc-li fet
préstech lo regent los comptes, de dotze
d'or, que haurà de restituir, fent-li
del salari.
Dilluns, a
Barchinone.
Dimecres, a
mossèn Galceran Mecha de Sabadell.
Disapte, a
ex clausula generali, festum sancti Martini,
episcopi.
Divendres, a
Mecha, hoÿdor de comptes, per sos negocis,
per a Sabadell.
Disapte, a
Dilluns, a
de Sabadell dix que havia donada a Rafel
Oms de Terraça la letre que los deputats li fan
sobre la limitació del salari; divendres, envers
migjorn, trobat en lo tint que dit Oms té en
Terraça, e dix-li que creu que los deputats no li
poden limitar lo salari.
Dimecres, a
sobrecullidor, per a la sua sobrecol·lecta ab
manament e instrucció dels senyors deputats.
Disapte, a
martiris et virginis.
Dijous, a
aquest dia foren, a sort, fets consellers de
aquesta ciutat de
los honorables mossèn Bartomeu Guimerà,
cavaller, mossèn Galceran de Coromines,
mossèn Miquel Joan Pol, ciutedans, mossèn[...]
Grau, mercader, e mossèn[...] Riera,
cirurgià, Déu los dexe ben regir.
Deembre, any
Dimecres, a
et confessoris.
Divendres, a
Virginis Marie.
Dimarts, a
de la [sua] sobrecol·lecta Jordi Bofill.
Dijous, a
Divendres, a
Galceran Mecha, hoÿdor. En aquest dia fonch
rebut acte fet en la vila de Moyà, a
mes de deembre, ab lo qual los sobreposats de
parayres de dita vila revocaren una ordinació,
per ells fete, ab què havien en certa manera posats
e carregats de dret
cascuna pese que faria, per home qui no fos parayre;
fonch lo notari mossèn Pere Cuyrader,
prevere, vicari e, per auctoritat del senyor bisbe
de Vich, notari públich de dita vila.
Dilluns, a
Jesucristi.
Dimarts, a
prothomartiris.
Dimecres, a
evangeliste.
Dijous, a
Innocencium.
Janer, any
Dilluns, lo primer de dit.
Domini Nostri Jesuchristi.
Disapte, a
Dimecres, a
confessoris.
Disapte, a
generali.
Dilluns, a
Dimecres, a
Galceran Mecha, hoÿdor, per sos negocis, per a
Sabadell.
Dijous, a
apostoli.
Dilluns, a
Galceran Mecha, hoÿdor.
Dimarts, a
les funeràries per lo magnífich micer
Joan Sunyer, quòndam, vici_canceller, qui era
mort en Nàpols. Foren celebrades en la yglésia
de sant Miquel de
Foren-hi presents los il·lustres senyors loctinent
general, duch de Cardona, los reverendíssimos
bisbe de
Vich, lo senyor governador, los doctors del
Consell, los senyors deputats, e molts cavallers
ý altre gent. Lo túmol stigué elevat ab hun poch
d'estrado, acompanyat de sinquanta antorxes
ab les armes del deffunct. Dix la missa solemnament
lo reverent abat de Ripoll; serviren-lo de
asistent, diaca e sot_diaca tres canonges de la
Seu de
Febrer, any
Divendres, a
Beate Virginis Marie.
Dimarts, a
Joan Rasador, hoÿdor de comptes del staement
real.
Disapte, a
de la col·lecta dels safrans, restant Nicholau
Guiu per sos negocis encara.
Dilluns, a
Dimarts, a
Dimecres, a
Dijous, a
Francesch Oliver, deputat ecclesiàstich,
partí per sos negocis, per a Tortosa.
Diumenge, a
mossèn Galceran Meca, hoÿdor de comptes del
stament militar, per sos negocis, per a Sabadell.
Dijous, a
Març, any
Dimarts, a
Dijous, a
Guiu de Cervera, de la col·lecta delssafrans,
la qual fonch comesa aquest any passat a ell e a
Symeon Campana. Fonch fet lo compte ý pagats
de lurs dietes.
Diumenge, a
mossèn Ffrancesch Oliver, deputat ecclesiàstich.
En aquest dia partí per sos negocis, per
a Premià, mossèn Pere Ciurana, hoÿdor del stament
ecclesiàstich.
Dilluns, a
Pere Ciurana, hoÿdor de comptes.
Disapte, a
casa ý per sos negocis, ab licència del consistori,
mossèn Pere Joan Rasador. Per haver plogut no
partí aquest dia. En aquest dia fonch atorgada
licència per los senyors deputats a
Bolet, receptor de les entrades ý exides, per
anar, per sos negocis, fins en Lihó.
Diumenge, a
Rasador, hoÿdor de comptes, pus lo dia
abans per causa de la pluge no pogué partir, segons
havia delliberat.
Palmarum.
Dilluns, a
Beate Marie sive Incarnacionis Domini Jesucristi,
Domini Nostri.
Disapte, a
Christi.
Diumenge, a
Domini Nostri Jesucristi.
Abril, any
Dilluns, a
aquest dia foren celebrades en la casa de la
Deputació, solemnament, les primeres vespres
de la festa del gloriós sanct Jordi, en les
quals entrevingué lo reverend bisbe de Vich,
los magnífichs consellers de
molta altre gent. Lo senyor loctinent no y
fonch perquè era a cassà.
Dimarts, a
En aquest dia fonch celebrada la festa del dit
gloriós sanct, en la dita casa molt solemnament,
en la qual entrevingué lo il·lustríssimo
senyorloctinent general, archabisbe de Saragossa,
lo reverent bisbe de Vich, los magnífichs
consellers de
lo col·lector de la Cambra Apostòlica, e molts
altres nobles, cavallers e gentils hòmens. Lo
matex dia, ab masses alsades, cavalcaren los dits
senyors deputats per ciutat fent terna, aportant
los deputats al mig tots los que ab ells foren a
les segones vespres, aprés de les quals fonch fete
dita cavalcada.
Dilluns, a
Mijà, sobrecullidor, per a la sua sobrecol·lecta
de levant.
Dimarts, a
que en lo loch de Arbúcies, del bisbat de Girona,
fos posada taula per a cullir los drets de la
bolla de plom ý segell de cera, ý fonch creat cullidor
en Anthoni Roquer, qui té a respondre al
receptor de la taula de Gerona.
Maig, any
Dimecres, al primer de dit.
Filippi et Jacobi.
guarde de la bolla de
col·lecta de
ab comissió dels senyors deputats.
Dijous, a
fonch fet lo compte de dita porada ý rebé lo dit
Salverdenya
aquest dia micer Steve Salverdenya prestà lo sagrament
e homenatge en la Règia Cancelleria
com a hú dels doctors de la Rota, del qual
fonch provehit per sa magestat, en Ratisbona, a
en deguda forma spedit. E lo matex dia
hoý sentència de excomunicació promulgada
per lo reverend official del senyor bisbe de
Divendres, a
Crucis.
Dilluns, a
sobrecullidor, per a la sua sobrecol·lecta de
ponent ab instruccions.
Dimecres, a
aquest dia tornà en Pere Rovira, guarda, de la
col·lecta a hon era anat. En aquest dia morí lo
honorable en Antich Miquel, regent los comptes
del General.
Dijous, a
Divendres, a
consistorialment, anaren a casa del demontdit
Antich Miquel, quòndam, regent los
comptes del General, e acompanyaren lo seu
cors a la sepultura en lo Capítol de la Seu, e
aprés tornaren acompanyar lo dol en la dita
casa. Lo matex dia fonch provehit lo honorable
en Joan Pala, mercader, del offici de regent los
comptes del dit General, vaccant per mort del
dit quòndam Antich Miquel.
Divendres, a
Pere Joan Rasador, hoÿdor de comptes del stament
reyal.
Disapte, a
Diumenge, a
et beati Yvonis, confessoris.
Dimecres, a
de Arbúcies, creat guarde cullidor de la
bolla de dit loch novament, jurà e donà fermanses
en
de offici de hú dels guardes de les entrades
ý exides en la taula de
Corder, lo qual vacava per mort de n'Antoni
Saldoni.
Divendres, a
Mijà, sobrecullidor, de la sua sobrecol·lecta
de levant.
Disapte, a
mossèn Francesch Oliver, deputat del
stament ecclesiàstich, per a Tortosa, per sos negocis
ab licència del consistori.
Dimarts, a
mossèn Rasador.
Dimecres, a
en Anthoni Ferran, altre dels ajudants de la
scrivania major, tenint lo càrrec de metre en
forma les àpoques.
Dijous, a
Juny, any
Dilluns, a
Antoni Ferran, notari, del hú dels offïcis de ajudants
del scrivà major de la casa de la Deputació,
qui té càrrech de metre en forma les àpoques,
vaccant per mort del discret en Antoni
Ferran, quòndam, son pare.
Dimarts, a
del dit Antoni Ferran, quòndam, en lo
monestir dels frares menors de
la qual foren los senyors deputats, consistorialment,
acompanyant lo dol fins fonch tornat en
la casa del defunct.
Dimecres, a
Francesch Juliol e Rafel Colunya, porters, perquè
no foren en lo consistori de matí, e heren
vuyt hores tocades ý cerca de les nou.
Dimarts, a
Dimarts, a
partí mossèn Dyonís Clasquerí, tramès ab instrucció
per los senyors deputats al vezcomte de
Rocabertí.
Dilluns, a
Dimarts, a
Dyonís Clasquerí. En aquest dia reberen los
senyors deputats en lo consistori la renunciació
que feren mossèn Jaume Valls, ciutedà, de
mossèn Francesch Galisot, veguer de Vich, a
tots enantaments fets contra mossèn Ffrancesch
Joan de Orís, deputat militar, fere a
del present mes de juny en poder del discret
Salvi Beuló, la qual està continuada en lo dors
de la letre patent requisitòria que fonch emanada
del consistori, a la data de
de juny. E és registrada dita enunciació en lo
primer manual de Pere Perera, prosseguir per
Ffrancesch Jordà, e aprés per Gaspar Amat, scrivans
majors del General.
Disapte, a
Juliol, any
Dimarts, a
Marie ad Elisabet.
Dijous, a
prior mossèn Ffrancesch Oliver, deputat
ecclesiàstich.
Dimecres, a
Christofori.
Disapte, a
Dilluns, a
Dijous, a
Divendres, a
Agost, any
Dijous, lo primer de agost.
Petri et Felicis.
Disapte, a
que mossèn Ffrancesch Joan de Orís, deputat
militar, estava malalt e no podia venir en lo
consistori.
Dilluns, a
Dimarts, a
En aquest dia partí mossèn Galceran Mecha,
hoÿdor militar, per sos negocis, per a Sabadell,
segons saberen aprés de ésser partit.
Dimecres, a
Romeu per [...]esos,
en aquesta terça, ha montat
sous,
doctor, novament provehit del hú dels officis
de jutge de la Règia Cort, ab privilegi de sa
magesdat en Ratispona, a
e dit dia hoý sentència de excomunicació
promulgada per lo reverent official ecclesiàstich
de
Disapte, a
dia partí per sos negocis, per a Torroella, mossèn
Rasador, hoÿdor de comptes.
Dijous, a
Marie.
Divendres, a
lo consistori, còpia auctèntica de la revocació
fete perl'official de Tortosa dels procehiments
havia fets contra lo reverend mossèn Ffrancesch
Oliver, deputat ecclesiàstich. És cusida
en lo manual.
Dilluns, a
mossèn Galceran Mecha de Sabadell.
Dimecres, a
Rasador de Torroella.
Disapte, a
apostoli.
Dimecres, a
Dijous, a
Joannis Baptiste.
Divendres, a
ý les sinch hores aprés migjorn, passà de
aquesta vida lo magnífich mossèn Francesch
Joan de Orís, deputat del stament militar.
Setembre, any
Disapte, a
fonch fet lo compte a mossèn Galzeran
Mecha per lo que serví per deputat, per mort de
dit Orís, de
fonch fete elecció o extracció de deputat del estament
militar, per mort de mossèn Francesch
Joan d'Orís, de la persona del magnífich mossèn
Jaume Çalbà, lo qual jurà lo matex dia en
presència dels matexos testimonis devant los
quals fonch fete la dita extracció.
Dimenge, a
rginis Marie.
Dijous, a
Meca, hoÿdor del stament militar, per a Sabadell,
per sos negocis.
Disapte, a
Crucis.
Dimenge, a
present casa de la Deputació, consistorialment,
los magnífichs consellers de la ciutat de
a hon, per instància dels dits consellers,
staven ajustats los dits deputats. E los dits magnífichs
consellers, per orgue del magnífich
mossèn Bartomeu Guimerà, proposaren que,
attès que lo reverent inquisidor proceheix en algunes
coses contra forma dels capítols de Cort,
de què havia comunicat lo dit Guimerà al dit inquisidor ý,
asenyaladament, que donàs [...]o
jurament havia de prestar en lo introir de son
offici [...]e que, fahent los deputats part en
açò, volguessen trametre-lo lur síndich, ensemps
ab lo de la ciutat, al dit inquisidor, per a
demanar e haver lo dit jurament, ajustant-hi
que li plàcia monstrar lo seu poder ý que le plàcia
ajustar los staments ý, ab consell d'ells, provehir
lo que parrà provehir-se degue en los
enantaments que fa que los blasfemos en cars
sia permès a ell. E los dits senyors deputats se
offeriren fer tot lo que per lus officis los fos permès,
e manaren al dit síndich, qui ere aquí present,
que anàs al dit inquisidor, ço és, dit, ý que
per les altres coses en endemà se ajustarien ý
veurien lo que fer deurien.
Dimarts, a
persones dels staments per haver lur consell en
algunes coses occorrien e, perquè entre les dites
persones fonch suscitada qüestió sobre qui primer
parlaria ý no se avingueren aquella hora,
no se pugué effectuar cosa alguna. La qüestió
fonch que pus no y havia bisbe, ni comte, sinó
v[escomt]e ý abat, lo pretenien los militars ý ecclesiàstichs
que lo conseller [...]sinó la yglèsia
ý aprés [...]lb />
Dijous, a
les persones dels staments ý allí determinaren
sobre les coses accorrents, lo que
continuat més largament en lo libre de Delliberacions,
en aquesta jornada.
Divendres, a
consistorialment, anaren a casa de la
ciutat per a negociar ab los magnífichs consellers
sobre lo negoci del inquisidor, per lo qual
havien ajustades les persones dels staments, e
digueren que eren stats aconsellats que
opposar a la defensió dels capítols jurats
per lo dit inquisidor, e axí hi offerien, emperò
que en lo despendre staven strets, que no podien
despendre sinó per hun síndich, si a cauria
anar fora, fins a certa quantitat. Ý per açò se offerien
en tot lo que fer poguessen per lurs officis,
e foren dits deputats ben rebuts per dits
consellers, exint fins fora la porta del consell, e
posant-se dits deputats a la mà dreta.
Disapte, a
Dimenge, a
Dot, notari, ajudant del regent los comptes del
General, per a la cort de la senyora emperatrís
en Spanya, ab instruccions dels senyors
deputats.
Dilluns, a
Disapte, a
Galceran Mecha, hoÿdor militar.
Dimenge, a
casa ý sos negocis mossèn Joan Pere Rasador,
hoÿdor de comptes per lo estament reyal.
Dilluns, a
confessoris.
Octubre, any
Dimarts, lo primer de dit. En aquest dia morí
mossèn Jaume Fiveller, algutzir ordinari del senyor
rey, e lo matex dia fonch soterrat en lo monastir
dels frares menors de
consta per certificació fete per Bernat Clement
Canaletes, notari, regent l'offici de scrivà de ració.
Fonch fet lo compte a dit Fivaler, ý fonch-li
feta certificació de
a
Dijous, a
Juhan Descoll, ý fonch-li feta certificació
de
En aquest dia mossèn Gabriel Joan Dezcoll,
cavaller, provehit lo dia abans per lo il·lustre
senyor loctinent general del offici de altre
dels algutzirs ordinaris, vaccant per mort de
mossèn Jaume Fiveller, presentà lo seu privilegi.
E lo matex dia hoý sentència de excomunicació
en la cort del reverendíssimo bisbe de
e prestà lo sagrament ý homenatge
acostumats en poder del magnífich micer Honorat
de Gualbes, regent la Cancelleria del senyor
rey.
Divendres, a
Dimarts, a
magnífichs consellers de la ciutat de
en lo consistori, per a tractar ab los senyors
deputats sobre lo negoci dels blasfemos,
de què lo il·lustríssimo senyor vizrey los havia
parlat lo matex dia.
Dimecres, a
Eulalie.
Dimenge, a
Campana per a fer la col·lecta dels safrans en
companyia de Nicholau Guiu de Cervera.
Dilluns, a
En aquest dia partí per a la sobrecol·lecta
Steve Mijà, sobrecullidor de la col·lecta de
levant.
Dimecres, a
per sos negocis, mossèn Galceran Mecha.
Nohembre, any
Divendres, lo primer de dit.
Sanctorum.
Disapte, a
Defunctorum.
Dimecres, a
En aquest dia tornà mossèn Galceran Meca.
Divendres, a
lo reverend prior Oliver, deputat del stament
ecclesiàstich; e, perquè no sabia quant staria,
dexà les claus de la insaculació al hoÿdor de
son estament, si volien insacular.
Disapte, a
prior Oliver, deputat.
Dilluns, a
confessoris, ex clausula generali.
Dimarts, a
per a Urgell, mossèn Galceran Mecha, hoÿdor
de comptes del stament militar.
Dilluns, a
Dijous, a
Jaume Sanleÿr, síndich, a la Torra Pallaresa, a
presentar una scriptura al senyor bisbe de
per la causa del inquisidor.
Dilluns, a
virginis.
Dimarts, a
Galceran Mecha. En aquest dia, a les
passat migjorn, partí per a la cort de la senyora
emperatrís en Spanya en Pasqual Mir, correu de
peu, tramès ab letres per los senyors deputats a
n'en Joan Dot, notari ajudant del regent los
comptes.
Dijous, a
mossèn Jaume Salbà, deputat del stament
militar, per a Castellbisbal.
Disapte, a
En aquest dia foren fets consellers de la present
ciutat de
Bosch de Vilassar, ciutedà, mossèn Luýs Torell,
donzell, mossèn Francesch Çatorra, ciutedà,
mossèn Pere Lobet, mercader e[...] Torròbia,
fuster.
Deembre, any
Dimarts, a
Steve Mijà, sebrecullidor.
Divendres, a
et pontificis.
Dimenge, a
Marie.
Federich Honorat de Gualbes, regent la Cancelleria
del senyor rey. A
fonch fet lo compte del que li tochava an
dita terça, de
fonch-li feta sertificatòria dit dia.
Dilluns, a
Jordi Bofill, sobrecullidor.
Dijous, a
Martí Joan Sunyer de regent la Cancelleria del
senyor rey, vagant per mort de miçer Gualbes,
per lo il·lustre e reverendíssimo archabisbe de
Saragossa, loctinent general del dit senyor rey,
fins a tant per sa magestat hi sia provehit.
Divendres, a
virginis.
Disapte, a
Martí Joan Sunyer, com a regent la Cancelleria,
prestà lo jurament e sagrament ý homenatge
acostumats en poder del senyor loctinent
general, segons conste per acte que és insertat
en lo libre dels juraments dels officials. E lo matex
dia hoý sentència de excomunicació, segons
conste ab lo dit acte.
Dimenge, a
fonch fet lo compte al dit miçer Martí Juhan
Sunyer, per lo que avia servit an dita terça com a
un del dotze, ý tocà-li un mes ý
puja [
li fonch fet lo compte per lo que à servit an dita
terça com a regent; ý tocà-li un mes ý
di[es], que puja,
3/2; que puja tot
3/1; lo qual, lo dia present, li fonch aspadida
sertificatòria per lo ascrivà major.
Disapte, a
Dilluns, a
de Torroella.
Dimecres, a
Nostri Jesucristi.
Dijous, a
prothomartiris.
Divendres, a
evangeliste.
Disapte, a
Innocencium.
Dimarts, a
foch fet lo compte a mossèn Galseran Mequa,
oÿdor de comptes, per las dietas avia astat fora
mossèn Jaume Salbà, deputat, pujan
dia tornà mossèn Jaume Salbà, deputat del astament
militar.
Janer, any
Dimecres, lo primer de dit.
Domini Jesuchristi.
Dilluns, a
Disapte, a
Meca, hoÿdor de comptes del stament militar,
per a sa casa que té en Sabadell.
Dimecres, a
miçer Francí Solsona, altre dels advocats
del General, per a la cort de la sereníssima emperatrís,
nostra senyora, tramès per los senyors
deputats ab ses instruccions per negocis del dit
General.
Dijous, a
paguat dit micer Juhan Solsona
sous,
lo reverend miçer Joan Solsona com advocat
del General durant la absència del reverend miçer
Francí Solsona, advocat del dit General, e
prestà lo acostumat jurament.
Divendres, a
confessoris.
Dilluns, a
ex clausula generaili.
Dimecres, a
martiris.
Disapte, a
Pauli, apostoli.
Dimenge, a
Galceran Meca, hoÿdor de comptes.
Febrer, any
Dimenge, a
Marie.
Dilluns, a
Campana de la col·lecta dels safrans. En aquest
dia partí mossèn Galceran Mecha per Urgell,
per sos negocis.
Dimecres, a
martiris.
Divendres, a
Galceran Meca, hoÿdor de comptes militar.
Dilluns, a
Joan Dot, ajudant del regent los comptes, de la
cort de la senyora emperatrís, a hon era stat
tramès.
Dilluns, a
Dimarts, a
Dimecres, a
aquest dia partí mossèn Pere Ciurana, canonge,
hoÿdor del stament ecclesiàstich, per a Leyda,
per negocis seus.
Març, any
Dijous, a
lo il·lustre e reverendíssimo senyor don
Federich de Portugal, archabisbe de Saragossa,
loctinent general del senyor rey, per a la ciutat
de Leyda, per a rehebre la sereníssima senyora
emperatrís, reyna nostra senyora, qui ve dels
seus regnes de Castella a aquesta sua ciutat, a
hont se espere per mar la magestat cesàrea venint
ultimadament de Gènova.
Dimecres, a
En aquest dia lo honorable en Pere Joan,
scrivà del senyor rey, loctinent de protonotari,
aportà en lo consistori dos instruments en pergamí,
en los quals és lo poder per la cesàrea magestat
donat a la sereníssima senyora emperatrís,
loctinent general en lo present Principat ý
altres regnes, com en aquells se conté.
Divendres, a
Ciurana, hoÿdor de comptes del stament
eclesiàstich.
Divendres, a
en Jaume Santleÿr, síndich, de Leyda, a hon era
stat tramès. E dix que la senyora emperatrís,
reyna nostra senyora, com a loctinent jurà en
Leyda diluns, a
del qual jurament presentà la protestació que li
és stada comesa. En lo matex dia tornà de la
cort de la cesàrea magestat de la emperatrís, reyna
nostra senyora, a hon era stat tramès, lo magnífich
miçer Francí Solsona.
Dimarts, a
Beate Virginis Marie.
Dimecres, a
e hoÿdors de comptes, exceptat mossèn
Meca, qui estava indisposí, acompanyats de alguns
hòmens de be ý de sos ministres ý officials
del General, hisqueren a rehebre la magestat de
la senyora emperatriu, reyna nostra senyora, la
senyora dona Elizabet, qui novament venia
dels seus regnes de Castella a la present ciutat
de
príncep e infanta, sos fills. Fonch tan cuytada la
sua vinguda que, no pensant que
dia de Molín de Rey, a hon havia dinat, no hisqueren
sinó tart ý trobaren ja sa magestat prop
la riera, qui és tantost aprés de la caniceria de
Sants. Venia en andes, ý en sa companyia lo reverendíssimo
cardenal de Santiago, a cavall, sobre
una mula ý aportant dins les andes lo senyor
príncep. Descavalcaren los senyors deputats
ý sa companyia ý besaren la mà a la dita
senyora emperatrís ý aprés al príncep, son fill;
ý, tornant a cavalcar, lo dit reverendíssimo senyor
cardenal prengué la mà dreta de les andes,
aprés de haver fete sa cortesia ab los deputats, ý
lo deputat ecclesiàstich prengué la mà squerra,
ý axí vingueren fins a tant que sobrevingueren
les consellers. E la hora los deputats, presa licència,
se partiren de sa magestat, e se
en ciutat ab molt bona pluja, de la qual tenia
la terra grandíssima necessitat. Restà
aquesta nit sa magestat en lo monastir de Valldonzella,
a hon ja era arribada poch abans la infanta,
la qual venia algun tant indisposta. E,
com aplegaren los deputats ab sa magestat, ja la
dita senyora infanta era partida per al dit monestir
de Valldonzella. E, per causa de la pluge,
aquella nit no foren comensades les luminàries
que staven aparellades fer.
Divendres, a
Guiu de Cervera per a donar compte de
la col·lecta dels safrans, per la qual [part] e part
per sos negocis, de voluntat dels senyors deputats,
s'és detingut fins lo dia present.
En aquest dia, circa les dos hores aprés migjorn,
entrà en la present ciutat la cesàrea e catòlica magestat
de la emperatriu, reyna nostra senyora, ab
sos fills. los sereníssimos príncep e infanta, partint
del monastir de Valldonzella, en la entrada
de la qual fonch gran festa en la ciutat. E, primerament,
en la entrada del portal de Sanct Antoni,
a despeses de la ciutat, fonch fet a manera
de un cell stellat, en lo qual havia molts àngells
que sonaven ab diversos instruments una música
molt concertada. Ý, aprés que sa magestat
fonch cerca la porta, devallaren juntament quatre
persones ab una grua fins aprop de sa magestat,
cantant a concert huns metres concebuts en
nom de la ciutat a les tres virtuts, ý altres en nom
de les virtuts a la ciutat de
metres aquestos que
Illa potens acies et vincere Barrino classes:
Et comitem regum progenuisse patrem.
Vos ergo tergeminas, divina stirpe sorores:
O charitas ardens spesque fides que precor.
Reddite caelestes morum decorumque
[parentes]:
Sceptra salutifera que ratione regant.
Nam sacer auratos ubi cesar inivit honores:
Castra procul vise cesariana sequi.
Si mea languentis tandem non ora
[revisant]:
Res erit infoelix publica nullus honos.
Tres virtutes Barcinoni.
Barrino clara domi longinquis inclyta
[bellis]:
Spectasti captos quos nemo crederet hostes:
Unus et hic vietus littora Turca fugit.
Ecce Augusta potens virtutes conferet
[omnes]:
Sceptraque venturo cesare summa reget.
Tu tantum supplex vultus affare serenos:
Illa parem nusquam sentiat esse fidem.
Quin age clementes veneremur cantibus
[aures]:
Audiat et verum carmen uterque polus.
Aprés de haver cantat los metres dalt scrits, les
quatres persones qui staven en la grua que stava
pintada com hun cel ý eren divisades, la una la
ciutat de
ciutat pintada, e los tres altres eren tres virtuts,
ço és, fe, sperença e caritat; la que representava
la ciutat de
devall scrita, exposant aquella distintament
e molt diserta, segons a tal oració convenia:
Augusta Regina et Domina
Insignis hec claraque civitas Barcino: atque fidissimus
Cathalonie principatus ob multum diuque
desideratum: salvum: et incolumem majestatis
tue cum il·lustris simis principibus nostris adventum
incomparabili exultans gaudio: gratias optimo
maximo Deo agit immortales. Quippe ille rerum
parens et moderator majestatem tuam tam
ex clarissimo Barcinonensium comitum quam ex
altissimo Aragoniorum regum sanguine procreatam:
sacre, cesaree, catholice atque invictissime
majestati conjugali societate ad propagandam
rem publicam christianam divinitus collocavit:
Quam obrem eadem civitas Barcino sanctissime
Trinitatis supplicat, ut invictissimum quoque cesarem
quo nichil christiana religione sanctius: nichil
armis belloque prestantius terris dominatur: his
littoribus unde ad gloriosam illam coronationem
bononiensem: triumphulemque victoriam Vienensem
profligato fugatoque immanissimo Turcarum
tyranno: cum magno Deo quem sacro pectore gestat:
anchoram solvit: dignetur restituere. Atque
ita imperatoriam majestatem cum tua simul clementia
ad sempiternam optimi maximi Dei gloriam:
ad Romaní imperii incrementum: necnon
ad catholice fidei propagationem per longos et felicissimos
annos imperare ac regnare disponat.
Dixi.
En haver acabada la damunt dita oració a sa magestat,
stant ella ja debaix del tàlem, que tenien
ja los magnífichs consellers ý prohòmens de la
ciutat, qui en lo portal havien sperada sa magestat,
e ja havien pres lo cordó de la mula en què
venia sa magestat, la grua, ab dites quatre persones,
se
metres dressats a la dita senyora emperatrís,
que són devall scrits. E com fon alt, comensà a
caminar sa magestat ý, ab la cerimònia acostumada,
entrà en la present ciutat ý, per la Rambla
abaix, vingué en lo Pla de Framenors, a hon
estaba aparellat sobre hun gran cadafalç lo sólio
molt rich, ý lo reverendíssimo cardenal de
Santhiago, qui entrà en companyia de la dita senyora,
apartat del sólio stigué assegut ý los altres
senyors, qui venien ab ella, stigueren drets
a les dos parts ý altres asseguts en lo més alt de
la scala del cadafalc ý per allí abaix. E, estant
allí, passaren a fer reverència ab ses banderes totes
les confraries de la ciutat ab molta feste ý alegria,
aprés de haver soltades moltes peses de artilleria
que staven en lo baluart ý allí cerca; ý,
aprés de ésser passades dites confraries, anà sa
magestat a fer oració a la Seu, prenent lo camí
del Born ý carrer de Moncada, ý aprés se
tornà per lo Regumir avall a palàcio, en les cases
del senyor bisbe de
aposentada.
Aquí dalt, en son loch, se era obmès posar "los
il·lustríssimos príncep e infanta entraren en andes
hun poquet abans que entràs sa magestat. E
les dames que venien ab sa magestat no se apearen,
ans restaren a cavall, axí com se venien al
peu del cadalfc fins que sa magestat devallà per
anar a la Seu; ço és dit".
Regia celicolum soboles augusta parentum:
Ignea cui charitas spesque fidesque vigent.
Non sine te cesar pharetrato ex hoste
[triumphat]:
Qua repetit portum solverat unde rates.
Quaque levat phoebus rutilas conditque
[quadrigas]:
Auguste nomen cesaris arma canit.
Ultima cernosacros o faelicissima vultus:
Obvia tam longas Barcino itura vias.
Parva liçet mentis sint hec tua menia
[tantis]:
Certa fave Hispane fama salusque toge.
Numinis eternam sumes post longa
[coronam]
Fata: triumphales sanctior inter avos.
Foren, axí matex, per part de la ciutat ordenats
fer, fora de la ciutat, dos archs triumphals, hú
en lo Collblanch ý altre a la Creu Cuberta, ý per
la brevitat del temps no pogueren ésser acabats,
bé que lo del Collblanch fonch posat circa de la
mitat. Estava ordenat fer en cada hú d'ells
una font de vi ý posar en lo hú la justícia ý en
l'altre la clemència ab huns metres.
Los senyors deputats havien manat fer devant
la Trassana hun gran edifici de fusta ý
tela, pintat a manera de colesseu, ab tres òrdens
de finestres; ý en cada orde havia dotze
finestres ý una cuberta sobre qui havia a tenir
una capa, a hon de nit havia de cremar hun
gran faro, ý tot lo restant havia estar molt
il·luminat de lanternes. Havia a tenir dotze
pilars tots lavorats del romano, ý la altitud
d'ell havia ésser de
arch triumpal, per hon havia a passar sa
magestat, anant al Pla de Framenors; e per la
brevitat del temps no s'és pogut pasar en los
dotze pilàs. Havia haver les nou muses figurades
ý tres poetes, ý cada hú d'ells lansave ab
un ròtol dos metres dressats a sa magestat.
Los de les muses ý de hun poete latins, ý de altre
poete en grech, ý del altre en castellà, los
quals encara que no sien stats posats assí, pus
que estaven fets, ha paregut que devien ésser
posats per memòria e són los següents, e primer
són los de les muses:
Gloria cesarei foelix augusta triumphi:
Tu proceres sacras prestitit ille manus.
Euterpe Auguste.
Aspice niliaco decoratas remige puppes:
Iam Solymon gaudet, Grècia, clara
[Rhodos].
Thalia Auguste.
Ferrea fugerunt a cesare condita florent
Secula: vernantes usque habitura dies.
Melpomene Auguste.
Syrenes siculo resonant pia bella peloro:
Nec patulas aures César habere timet.
Terpsicore Auguste.
Dum sol marmoream radiis lustraverit
[urbem]:
Leta erit atque aquilis Barcino fida tuis.
Erato Auguste
Charolus ille novem statuit comiusque
[tribusque]:
Hic terra victor protegit atque mari.
Polymina Auguste.
Sacra ducis virtus pavidum sic terruit
[orbem]:
Ut superent fusos stamina nulla tuos.
Urania Auguste
Dat lauros pilis Babilon maiora domabit:
Calliope Auguste.
Voce Pyreneuspulcra te narrat Iberus:
Augusta invictis nec tacet ister aquis.
En aquest dia, en la nit, se comensaren fer per
tota la ciutat grans luminàries ý, comunament,
foren reputades per majors ý més bullicioses les
que
qual fonch assentat lo castell que ya altre vegada,
en la nova intrada de la cesàrea magestat del emperador
don Carles, rey nostre senyor, fonch posat
en lo matex loch. No
en altres luminàries se acostumava, per ésser tan
prop de la dominica in Passiones.
Disapte, a
la present ciutat, venint per terra de la cort de la
cesàrea magestat del emperador, rey nostre senyor,
lo reverendíssimo cardenal de Burgos.
Hisqueren los senyors deputats a rehebre
camí de Gerona, fora la ciutat, bon tros més
ençà de la torra de mossèn Tries; ý tanbé hisqueren
aprés los magnífichs consellers de la ciutat
no molt luny de la ciutat; ý, axí matex, hisqueren
a rehebre
ý lo archabisbe de Saragossa, molt prop
del Portal Nou; ý tos los grandes de la cort hisqu[e]ren,
axí matex, a rehebre
los deputats, los quals tantost lo dexaren, ý ell
vingué acompanyat dels consellers a descavalcar
primer a palàcio; emperó, los dits cardenal ý archabisbe
se partiren d'ell entrant en la ciutat ý,
per altre via, se
Dilluns, a
consistorialment, anaren a besar la mà e visitar
a la emperatriu, reyna nostra senyora, segons
lo costum.
Abril, any
Dimenge, a
En aquest dia partí mossèn Joan Pere Rasador,
hoÿdor de comptes del bras reyal, per a sa
casa ý per sos negocis.
Dimenge, a
Domini.
Dilluns, a
Dimars, a
Dilluns, a
hoÿdor de comptes. En aquest dia vingué
nova certa, cerca les sinch hores aprés de migjorn,
que sa magestat, venint de Gènova ab ses
galeres, prenia terra en Roses lo dia present, de
què se donaren gràcies a Déu. E la sereníssima
senyora emperatrís, reyna nostra senyora, anà a
peu en lo monastir dels frares de la Mercè a donar
gràcies a Déu per tal nova, ý allí fonch cantat
solemnament ý ab molta alegria lo Te Deum laudamus.
No y foren los senyors deputats perquè,
com vingué la nova, eren ja fora del consistori ý,
en venir la nova, fonch assò tan prompte que
no y hagué solament temps per ésser-ne avisats.
Tornà-se
ja acabat lo tedèum, acompanyada del reverendíssimo
cardenal de Santiago e molts bisbes e altres
senyors, ab grandíssima luminària de antorxes
ý gran música de ministrells ý tabalòria. Los
magnífichs consellers de
perquè
lo tedèum per tal nova.
En aquest matex dia, poch abans de venir
aquesta nova, consistorialment, los senyors deputats
acompanyats de sos officials, partint de la
Deputació, a peu ab masses alsades, anaren a
supplicar a la senyora emperatrís que ab sa presència
volgués honrar la festa del gloriós sanct
Jordi, en la casa de la Deputació. Fonch sa resposta
que folgora molt poder-ho fer, emperó
que, essent sa magestat embarcat ý no essent en
ses terres, que no li paria que y tingués disposició,
ni axí poch los excel·lents príncep e infanta,
per qui també havien supplicat, tenien disposició
de poder hanar per ésser tan xichs.
Dimarts, a
Ciurana per sos negocis, per a Urgell. En aquest
dia entrà la magestat del emperador, rey nostre
senyor, en la present ciutat venint per la posta,
acompanyat del marquès del Guast, del duch
d'Alvay del majordom seu, Làtzer de Mergarit,
e altres, dexant les galeres ý tota l'armada ab la
qual sa magestat ere vingut en Roses. Eren entre
les nou ý les deu hores, ans de migjorn, com
entrà en ciutat ý no
que fonch dins palàcio.
En lo matex dia los senyors deputats, attesa la
benaventurada vinguda de la cesàrea magestat
del emperador, rey nostre senyor, deliberaren
no convidar a ningú per a les vespres ý festa del
gloriós sanct Jordi, que primer no haguessen
convidat a sa magestat. E axí, lo dia present, dites
les vespres en la present casa de la Deputació,
en les quals solament demanaren los magnífichs
consellers, anaren, consistorialmente, a
visitar sa magestat ý convidaren-los per a la
festa del dit gloriós sanct. Ý sa magestat responent
que venia fatigat del camí ý no podia venir,
dient e replicant los dits senyors deputats
que sa magestat ere cap de la cavalleria de la
qual, en aquest Principat e regne de Aragó, lo
dit gloriós sanct és special advocat ý, per ço, lo
suplicaven que manàs honrar la festa ab la presència
de sa reyal e imperial persona. Dix ý
manà sa magestat que se porrogàs la festa per al
dimenge primervinent ý que, entretant, sa magestat
manaria dir com se hauria fer dita festa, si
en palàcio o en la present casa de la Deputació.
Ý axí restà porrogada la festa, com dir és, bé que
fonch determinat fer dir demà en la capella
misses baxes, com se acostumen dir lor altres
anys.
Dimecres, a
martiris.
per causa de la porrogació de la festa per
manament de sa magestat fete, no
sinó que en la capella se digueren misses
baxes segons lo costum. Lo matex dia la magestat
del emperador, rey nostre senyor, anà a hoyr
missa a la Seu. Anaven los consellers en sa companyia
ý tots los senyors que eren en la cort. Lo
clero de la yglèsia, ab professó, hisqué a rehebre
sa magestat fins a la porta del palau episcopal, ý
en la porta de la yglèsia, a hon estava hun setial
aparellat ab la Creu, adorà sa magestat la Creu ý
entrà al offici, lo qual fonch solemnament
cantat.
Dijous, a
fer les luminàries per la benaventurada
venguda de la magestat del emperador, rey nostre
senyor, per tots los lochs a hont lo General ha
acostumat fer-les. Duraren tres dies. E fonch posat
lo castell que era stat manat fer per entrada
de la senyora emperatrís, e no fonch en aquella
hora acabat, devant les cases del General, a mar, a
hont paragué molt bé, encara que per causa de
grans vents ý pluges la luminària no pogué molt
bé cremar. Foren posats allí tres poetas ý nou
muses ab alguns metres que foren molt mirats ý
seran baix, a la fi de aquest mes, pus assí no havia
loch, e són quasi lo que són ha dalt po[sats].
Divendres, a
En aquest dia juntà, en la plage de la
present ciutat de
galeres ab les quals la magestat del emperador,
rey nostre senyor, era desembarcat en Roses,
Eren les galeres
Fonch la entrada molt festivada, e les magestats
del emperador ý emperatrís hisqueren
sobre lo pont, que stava fabricat en dret de palàcio,
ý les dames a hun cadafalc, que stava del
costat del pont, ab los principals hòmens qui
eren en la cort, ý allí reberen lo il·lustre fill del
duch de Savoya, nebot de la dita senyora emperatrís,
ab molta honra, car lo senyor emperador
se levà lo bonet del cap. Ý aprés que hagueren
stat hun poch en lo matex pont, ab gran
música de ministrels, trompetas ý atabals, se
entraren en palàcio.
En lo mateix dia los deputats, demanats per lo
reverendíssimo senyor cardenal de Santiago,
foren a parlar ab sa senyoria, lo qual los significà
que sa magestat entenia que per ses robes,
que aportava per son servey per a tallar en la
present ciutat, per vestir de sa persona ý casa,
no havia de pagar res ý, per ço, que si ells tenien
scriptures algunes ab les quals se amostràs que
sa magestat fos obligat a pagar que les mostrassen,
perquè sa magestat tanpoch no volia sinó
lo que seria de justícia. Per la qual causa los dits
senyors deputats, essent tornats a la Deputació,
manaren al magnífich micer Francí Solsona, altre
dels advocats del General, e a mi, Gaspar
Amat, scrivà major de la present casa de la Deputació
ý General de Catalunya, que anàssem a
mostrar al dit senyor cardenal los capítols de
Cort ab los quals se mostre que los sereníssimos
senyors reys paguen los drets de les generalitats;
ý, de fet, anàrem allí ý trobàrem per
aquesta rahó ajustats ab lo dit senyor cardenal
lo il·lustre e reverendíssimo senyor archabisbe
de Saragossa, los magnífichs regent la Cancelleria
ý advocat fiscal, en presència dels quals per
mi, dit scrivà, foren legits alguns capítols fets
en Corts Generals, axí vells com nous, ab los
quals se mostre que paguen los reys ý que solament
de
pagar los dits drets és exempta la persona del
summo pontífice ý de sa família. Los quals capítols
legits ý havent allí tractat alguna cosa sobre
aquest fet, per lo dit reverendíssimo senyor
cardenal fonch dit que parlàssem ab los deputats
ý que mirassen com se poria fer ý que sa magestat
restàs servit d'ells. Fonch respost per nosaltres
que, aprés de dinar, serien los deputats,
ajustats en les cases del General, a la mar, ý que
allí essent junts referiríem lo que sa senyoria reverendíssimo
manave. Ý, presa licència, lo dit
micer Solsona ý jo nos partírem.
E tantost après de dinar, essent los dits senyors
deputats ajustats en les cases del General, prop
mar, per veure la entrada de les galeres que stà
posada dalt, ý per provehir que desorde no
en dany del General en lo descarregar de
les robes que aportaven les dites galeres, lo dit
miçer Solsona primer ý aprés yo, dit scrivà, fórem
allí per fer relació del que havíem fet ý
hoÿt, ý trobàrem ya en les dites cases ab los dits
senyors deputats los magnífichs regent la Thesoreria
ý regent la Cancelleria ý advocat fiscal,
qui staven tractant ab dits senyors com se poria
fer que axí per les robes de sa magestat, com
dels altres senyors ý cortesans que se havien a
descarregar, restàs sa magestat servida ý no
desconcert algú en lo regonèxer de les robes.
Ý, stant axí tractant sens haver pres apuntament
algú ab los dits senyors deputats, arribà
allí lo honorable mossèn Bertran Dezvalls, ciutedà
de la present ciutat, qui havia tengut càrrech
per la cituat de fer lo pont a hont aquella
hora estaven les magestats cesàrees esperant la
entrada de les galeres, e referí allí que los reverendíssimos
cardenal de Santiago ý archabisbe
de Saragossa li havien manat que vingués aquí
per dir-los, de part de sa magestat, que havia
manat que, descarregant-se les robes de les dites
galeres, per no detenir-les e lo regonèxer
fossen preses en memorial ý segellades segons
lo costum ý aprés que fossen regonegudes, ý
que lo que hauria de pagar al dret que u fessen
pagar ý, perquè en açò no
havia manat al alcalde Herrero que y
asistís, perquè era official de sa cort ý conegut
per tots los cortesans, a ffi que lo General no
fos fraudat.
Disapte, a
miçer Miquel Mai, doctor provehit [per] sa
magestat de vici_canceller, hoý sentència de excomunicació
e jurà, segons forma de les constitucions.
Fonch promulgada la sentència per lo
reverent miçer Macià Sorribes, official del senyor
bisbe de
Fonch fet lo compte de [...]lb />
En aquest dia, aprés migjorn, sabent los senyors
deputats que sa magestat volia que la
festa del gloriós sanct Jordi, que era estada porrogada
per son manament per al dimenge, com
dalt és dit, se fes en la casa de la Deputació, a la
qual sa magestat vindria; jatsia haguessen fet
gran memorial de convidar molta gent a la
festa, axí per ésser ja hora tarda com, altrament,
per venir-hi sa magestat ý, per ço, pensant que
no era mester convidar a ningú, no convidaren
sinó a la reyna Germana ý al duch de Calàbria,
son marit, ý los magnífichs consellers de
ý los reverendíssimos cardenals de
Santiago ý de Sigüença.
Dimenge, a
qual stava prorrogada la festa del gloriós sanct
Jordi, fonch fete ý solemnizada la festa del gloriós
sanct ab molta solemnitat. Fonch cantada
la missa ý lo offici per los capellans de la capella
de sa magestat, ý lo altar fonch ataviat de belles
peses de argent de la capella de sa magestat.
Fonch la festa sens sermó, perquè, sabent que la
missa se havia de comensar gran dia avisaren
los sacristans de la capella de sa magestat que
no y fessen sermó ý axí fonch. Vingué sa magestat
cavalcant en hun cavall a la stradiota, vestit
ab una capa de tela de argent, e a la soldadescha
vestia a manera de un cuero fet de ceda
blanca cortat ý recamat de fil de argent, ab
molta perleria, ý unes calses blanques molt brocades
de fil d'or ý de argent ý perles molt cortejades
ý folrades de altra ceda. Baxaren los deputats
a rebre sa magestat fins al capdevall de la
scala, a hont descavalcà. Venien en sa companyia
lo cardenal de Santiago, lo duch de Calàbria,
marquès del Guasc e molts altres comtes,
bisbes e senyors. Sa magestat stigué dins la cambra
del regent los compte[s], a hont li fonch posada
la cortina molt richa, e dins la cortina stigué
lo duch de Calàbria. Lo setial stava sobre lo
lindar o devant lo lindar de la porta de dita
cambra, de la qual, perquè millor stigués la cortina,
se desclavaren les portes. Los consellers
stigueren en son loch acostumat. Lo cardenal
de Santiago stigué en hun petit banch fora, al
costat de la dita porta, en lo loch a hont acostumen
star los vizreis quant se fa la festa essent
ells presidents; ý a les spalles li posaren hun
drap de brocat ras, ý per setial li posaren hun altre
petit banch ab hun altre semblant drap de
brocat cubert, ý tot açò posaren los forres de sa
magestat. Aprés del dit cardenal, en altre
banch, un poc lunyat d'ell, staven los reverendíssimos
archabisbes de Saragossa, bisbe de
Vich, bisbe Mondonyedo ý altres bisbes. En lo
cap del banch, a hont acostumen seure los deputats,
al encontra de aquest a hont stava lo cardenal,
feren aparell per a seure los embaxadors
qui seguexen la cort, posant hun banch per setial
cubert ab hun drap de ras ý sobre de aquell
hun drap de brocat ras, ý los deputats prengueren
loch en lo matex banch, fora del setial. E
pus al comensar de la missa no y hagué embaxador
algú, plegaren lo drap de brocat e lo setial, e
los deputats tiraren-se més alt, prop del altar; e
ab la tanta stretura del loch ý multitud de gent
no pogueren pendre lo cap del banch, ans
fonch ja pres per lo marquès del Guasc ý per lo
gran cavallerís ý per lo vici_canceller de sa magestat,
miçer May, ý stigueren tot l'offïci en dit
banch,
e molts comtes ý nobles ý grans senyors stigueren
devant ells, e los dits deputats drets sens algun
orde. Los capellans de la capella qui no serviren
de cantar al offici, ab sos sobrepellissos
vestits, stigueren asentats en lo banch que
mire devant los consellers, a hont en altre
temps acostumen seure los cavallers, ý ells, dits
cavallers, prengueren loch en lo dit banch,
hun poch avall, ý alguns aseguts en la barana de
la claustra, a hon havien posats draps de ras o
banchs. Los cantors de la capella stigueren en
lo acostumat loch devant la porta del archiu o
racional. Los ministrels del conestable ý del
conde de Benavent ý los trompetas ý atabals del
duch de Calàbria, que foren amprats per a sonar
a la festa, stigueren aseguts en lo corredor de la
claustra qui va del consistori gran al racional, ý
eren tants que no cabien en tot lo enfront de
aquell quarto de claustre. A la entrada de sa magestat
ý a la acabar del offici ý exint sa magestat,
feren tan gran músicha que no
cosa en la casa. Los tompetas de la ciutat,
qui ordinàriament venen a sonar en dita festa,
stigueren sobre lo castell que encara stava posat
devant la casa de la Deputació, ý de allí senyalaven
sonant com arribaven algunes persones senyalades
en la festa. Fonch donat lo ram o toya
a sa magestat per lo deputat ecclesiàstich, ý
aquell fonch portat devant sa magestat per hun
official preheminent de la casa, qui no aportave
altre cosa, de mà del qual lo dit deputat prengué
aquell ý, fete la salva acostumada, lo donà a
sa magestat. En aquesta festa no hagué dama
ni dona alguna en lo loch a hon altres anys
acostumen posar-se, perquè tot stava ple de hòmens;
bé és veritat que axí dins la capella com
en la cambra del racional e més dalt en lo terrat
havia moltes dames desfressades. Acabada la
missa, que fonch molt gran dia, los deputats
acompanyaren a sa magestat fins baix al
cavalcador.
Les vespres en aquest dia foren dites per los
cantors de la Seu, ý los consellers no y pogueren
ésser ocupats per negocis de importància ý
trameteren primer la scusa. No y hagué tanpoch
dames algunes, sinó molt poble. No
completes ni los deputats feren, consistorialment,
cavalcada per ciutat, com algunes
vegades se ere acostumat.
Dimecres, a
Pere Ciurana, hoÿdor del stament ecclesiàstich.
Lo edifici, castell o plúvio posat devant les cases
del General, a la mar, tenia dotze portes
yguals ý, sobre aquelles, dotze grans finestres ý,
sobre aquelles, altres dotze finestres. Era tot
fet de tela pintada, dins ý de fora, ab dotze columnes
al romano. En cada andana, de part de
fora ý en les pus altes, staven los tres poetas ý les
nou muses partides de tres en tres, ý aprés hun
poeta, ý cada hú d'ells tenia dos metres dressats
al emperador o a la emperatrís, los quals ab hun
ròtulo del romano staven clavats debaix de
aquelles, en la més baixa columna. Són los poetas:
Homero, ý sos metres ý nom staven scrits
ab letres gregues en la manera que assí baix se
amostrarà; Joan de Mena, que tenia sos metres
en lengua castellana; ý l'altre Lucà, qui tenia
sos metres latins com los altres de les muses. E
primer se segueixen los de Homero:
TEOIKE?OS KAI TEOEI?HS
OKAPO?OS.
KAT ISOTEOS KAT ZATEOS O KAISAP.
Idest
Deo similis et divina specie Charolus.
Et Deo par et admodum divinus Cesar.
Clio Auguste.
Gloria cesarei foelix augusta triumphi:
Tu proceres sacras prestitit ille manus.
Euterpe Auguste.
Aspice niliacis remeantia vela tropheis:
Iam Solymon fidit, Grecia clara Rhodos.
Thalia Cesari.
Ferrea fugerunt tibi cesar condita florent:
Secula, vernantes usque habitura dies.
Melpomene Gesari.
Nec patulas aures cesar habere times.
Terpsicore Cesari.
Dum sol marmoream cesar lustraverit urbem:
Leta erit atque aquilis Barrino fida tuis.
Erate Cesari.
Charolus ille novem statuit comitesque tribusque:
Tu terra victor protegís atque mari.
Polymina Auguste.
Sacra ducis virtus trepidum sic terruit orbem:
Ut superent fusos stamina nulla tuos.
Urania Cesari.
Dat Lauros pilis babylon maiora domabis,
Hispana arctoo dextera digna patre.
Calliope Cesari.
Voce Pyreneus pulcra te narrat Iberus,
Cesar, et invictis non tacet ister aquis.
Lucanus de Cesare.
Turcarum en adsum victor terraque marique,
Cesar, ut et Lybicas superes Hispania terras.
Ioan de Mena a la Augusto
Augusto de Hispania, el cesar novelo,
Triumfando en la tierra, triumfa en el cielo.
Maig, any
Dijous, lo primer de dit.
et Jacobi.
anaren, consistorialment, a supplicar sa magestat
per algunes coses que molt importen al
be de la terra ý del General. Fonch-los manat
que donassen memorial a miçer May.
Dissapte, a
Crucis.
Dilluns, a
consistorialment, hisqueren a rehebre lo
il·lustre e reverendíssimo cardenal de Sevilla,
inquisidor general. Hisqueren fins a la Creu
Cuberta, fora lo portal de Sant Antoni. Ý venia
ab ell lo excel·lent don Ferrando, duch de
Calàbria, a la mà squerra del dit cardenal; e,
venint lo deputat ecclesiàstich, prengué la mà
squerra ý lo dit senyor duch passà a la mà
dreta del dit cardenal, ý axí vingueren fins
que vingué lo il·lustre e reverendíssimo archabisbe
de Saragossa ý altres senyors. E los senyors
deputats, pressa licència, se
dexant-lo hun poch abans de arribar al
portal de Sant Antoni.
Dijous, a
Dilluns, a
deputats, consistorialment, anaren a la Lotge
de la mar de la present ciutat per encantar los
drets de les generalitats, segons lo costum, a
peu, ab les majors masses alsades devant.
Dilluns, a
confessoris.
Dijous, a
Dimenge, a
Born de la present ciutat, a despesa del marquès
de Storga, se féu una molt bella justa de sis contra
sis, en la vista de la qual foren les magestats
cesàrees del emperador ý emperatrís, reys nostres
senyors, ý molta altre gent. Lo matex dia
partí mossèn Pere Ciurana per a Leyda, per sos
negocis.
Dimarts, a
ciutat de Barcelona, se féu una bella sala o ajust
de dames en la Lotge de la ciutat, la qual stave
molt ben empaliada, a les magestats cesàrees
del emperador ý emperatrís, reys nostres senyors;
a hon, axí les dames de la terra com les de
la cort, ricament ataviades, dansaren ab gran
concert fins a la tarde, ý aprés de totes dansà, ab
gran gràcia, la senyora emperatrís ab la muller
de don Pedro de Cardona, dona Felipa Enríquez,
dama sua molt afavorida, ý aprés fonch
aportada gran col·lació. Lo matex dia partí
Steve Mijà per a la sua sobrecol·lecta.
Juny, any
Dimenge, a
de la ciutat, la festa dels castells, partint
del Pla de Framenors ý venint a palàcio, ý aprés
devant los magnífichs consellers ý senyors deputats,
en lo loch acostumat.
Dimarts, a
deputats a visitar la magestat del senyor emperador,
qui stava de partida per a Monçó; ý, de
fet, partí aprés de haver-li besada la mà los
deputats.
Dimecres, a
Dijous, a
Divendres, a
fonch paguat lo dit micer Juhan Solsona
partí lo magnífich miçer Francí Solsona, altre
dels advocats, ab licència del consistori, anant
com a síndich del Capítol de
en son loch per advocat miçer Joan Solsona.
Lo matex dia fonch admès lo reverend
miçer Joan Solsona per advocat, durant la absència
del dit reverend micer Francí Solsona, e
prestà lo acostumat jurament.
Disapte, a
senyora emperatriu, reyna nostra senyora, se
trobà indisposta de mal de caxall.
Dimenge, a
a tenir febre la senyora emperatriu, reyna
nostra senyora, de la qual Nostre Senyor
Déu la vulle desliurar.
Dilluns, a
Ciurana.
Dimecres, a
Monçó, per adreçar ý entendre en totes coses
de la Cort, per manament dels senyors deputats,
lo honorable en Galceran Baró, regent los
comptes del General.
Dijous, a
del emperador proposà en les Corts a
Monçó ý la conclusió, segons lo costum, és intent
de entendre en reparació de la administració
de la justícia ý ésser servit per a subvenir a les
moltes necessitats té. [E], fete la proposició,
porrogà per a
ab la emperatrís assí en
és ma[lalta].
Divendres, a
la magestat del senyor emperador per la
posta, de alguns cavallers acompanyat, per a visitar
la sereníssima senyora emperatrís, que stà
indisposta, venint de Monçó, a hont havia convocades
Corts Generals, ý a hon era arribat
poch abans e proposat en les dites Corts, tantost
se partí per assí.
Dimenge, a
professó per la ciutat de
impetrar e recobrar sanitat e convalescència
per a la sereníssima imperatrís. Seguiren-la los
il·lustres cardenal de Sevilla, lo duch de Calàbria
e consellers de
gent. Foren-hi los òrdens ý confraries. Anà la
professó al monestir de sanct Agustí.
Dilluns, a
continuant los goixs ab les professons molt
devotes, anà a la yglésia de Nazaret.
En lo mateix dia, sentint que la magestat del
emperatrís, reyna nostra senyora, estave de
molt mala disposició, tota la ciutat estava ab
tant anuig que, axí en particular com en universal,
no staven sinó entenent en continuar ses
oracions ý deprecacions ab molta devoció,
dressades per a impetrar convalescència
a la magestat de la dita senyora imperatrís,
reyna nostra senyora. Aprés que en lo
matí fonch fete la dita professó, mogut lo poble
ab lur devoció, delliberaren, ab voluntat dels
magnífichs consellers, trametre alguns peregrins
a Nostra Senyora de Montserrat, ý los dits
magnífichs consellers, que staven aquella hora
en fer delliberació de trametre los dits peregrins,
donaren tal orde que lo matex dia, a les
tres hores aprés migjorn, se ajuntaren a la Seu
les confraries de la ciutat ab tota lur luminària ý
tots los pelegrins qui havien anar en la pelegrinació.
Ý, partint de la Seu ab tot lo clero, anant
primer los minyons ý minyones, molt ordenats
ab hun crucifix devant, ý molts dels minyons
anaven en camisa ý a peu descals ý les minyones
en cabells ý a peu descals, ý eren en tan gran
nombre que se stime eren passats de dos mil entre
tots los xichs. Ý, exint per la porta major,
prengueren la via de la plassa Nova ý per la Cucurella,
ý entraren en lo carrer del Carme ý de
aquí al portal de Sant Antoni. Aprés de la bandera
ý ganfanons, venia la luminària de les dites
confraries en gran nombre ý, aprés, venien
los pelegrins en camisa a peu descals ab una entorxa
encesa en la mà, ý foren, exint de la Seu,
comprès hun canonge,
al portal de Sanct Antoni, foren los laychs
crescuts de nombre ý també los ecclesiàstichs; e
foren los laychs
restant la bandera ý ganfanons dins la ciutat, lo
reverend archabisbe Miralles, qui anave de
pontifical en la dita professó, hisqué fora lo dit
portal per donar la benedicció als dits pelegrins;
ý, donada aquella, ab lo matex orde la
professó, prenent la via del carrer del Hospital,
se
duch de Calàbria, lo governador de Catalunya,
e los consellés de la present ciutat ab molts cavallers
e ciutadans, anant mesclats segons lur
costum. E los senyors deputats ab los officials
de sa case, sens masses devant, seguiren també
la dita professó gran tros aprés dels consellers,
per sí, acompanyats de alguns cavallers, per no
entrar en competència de precedència ab consellers.
E fonch tant solemne professó ý acompanyada
de tanta gent, axí hòmens com dones,
que de nostres dies tal professó no s'és vista en
la present ciutat. Vulla Déu que per medi d'ella
sia restituïda la salut a sa magestat, axí com tots
sos vassalls desijam. E, estant los senyors deputats
reposats esperant que la professó tornàs,
fonch-los dit allí que, essent los minyons, qui
anaven en camisa com és dit, fora del portal,
al partir-se los pelegrins de la professó, molts
de aquells, no demanada licència de lurs pares,
dexaren la professó ý posaren-se en romiatge ab
los pelegrins. Ý fonch notada més la devoció
ý la affecció del partir que la exequció del fet.
Anaren, axí matex, moltes dones e donzelles
ý asenyaladament alguns hòmens de be, qui,
trobant-se en la dita professó moguts per lur
devoció, anaren seguint lo dit pelegrinatge,
part a peu, part a cavall, a hont vuy són e tots,
segons se diu, passen de companyia ensús de
aquestos: don Anton d'Erill, lo comanador Junyent,
mossèn Mateu de Sencliment, mossèn
Janot Olivers, mossèn Miquel Oliver, mossèn
Galceran Carbó, mossèn Luýs Dura [...]mossèn
Joan Pujades, mossèn Riembau de Corbera
Sentcliment, e mossèn Ffrancesc de Guimerà.
Lo matex dia, essent tornats de la professó, los
senyors deputats delliberaren que, a despeses
del General, los deputats consistorialment vagen
cada matí al monestir dels frares de Jesús, ý
que comensen demà; ý allí fassen cantar solemnament
offici ý missa, ý per set dies continus,
a honor ý reverència dels set goigs de Nostra Senyora,
fassen e fer fassen pregàries a Déu Omnipotent
per la salut de la emperatriu, reyna nostra
senyora; ý, aprés del offici, fassen professó
solemne, en la qual sia donada lum a tots los
que aquella faran e seguiran; ý, tornats en la
yglésia, sia cantada la Salve Regina,
dita special oració per la salut de la dita senyora
emperatriu e reyna nostra senyora.
E no
abans en la nit fonch fete per la matexa rahó
per los cortesans. Partiren circa les deu hores de
la nit de Framenors ab aquest orde, ço és, que
primer era portat hun crucifix ý seguien alguns
frares de dit monastir de Framenors, cantant la
letania ý tots los altres responent
aprés
maltractaven ab aquell orde que en lo Dijous
Sanct acostumen algunes persones cerca les
yglésies. Anave aquesta professó acompanyada
de molta luminària, car cada disciplinant anave
al mig de dos entorxes; ý, axí matex, de molta
gent de la cort ý de molta gent de la ciutat, qui
mesclava ý seguia ab ells. Exint de Framenors,
visitaren la yglésia de la Merçè ý, aprés, de
Sancta Maria de la Mar ý, aprés, de la Pietat en
lo monestir de Sanct Agustí ý, aprés, anaren a
la Seu, e trobaren en tota part les portes ubertes,
perquè fahien allí pregàries
ý, exint de la Seu, tornaren a Framenors, a
hont, fete oració, se partiren.
E lo dit dia, per part del consistori, anà mossèn
Jaume Çalbà, deputat militar, a visitar a
palàcio.
Dimarts, a
beati Joannis Baptiste.
los senyors deputats la delliberació per ells fete
lo dia abans, consistorialment, anaren en lo
monestir dels
frares de Jesús ý allí feren cantar solemne offici
e misa comensant los set goigs de Nostra Senyora;
ý, aprés de la missa, fonch fete professó
per la claustra ý foren donades lums a tots ý,
tornats en la yglésia, fonch cantada la Salve Regina
ý fete comemoració per la salut de la emperatrís,
reyna nostra senyora, la qual acabada
s'entornaren dits deputats en la Deputació, de
hon eren partits.
Lo matex dia, de matí, la ciutat ab lo clero de
la Seu, prosseguint la devoció comensada, féu
professó e anà a Montission.
Lo matex dia, aprés dinar, la yglésia de la parròquia
de Santa Maria de la Mar féu professó solemne
de sos parroquians e anaren a visitar la
yglésia de sancta Madrona. Fonch la professó
molt ben ordenada ý creu-se que passaven de
professó.
Lo matex dia la parròquia del Pi, ab tots los parroquians,
féu solemne professó ý visità totes les
yglésies del ravall, ý paria en la multitud del poble
que no havia altre professó en la ciutat.
Los quatre òrdens dels frares mendicants se
ajuntaren en lo monastir dels frares menors, ý
de allí, processionalment, partiren ab gran concert
ý visitaren set cambres de Nostra Senyora.
Lo matex dia, en la nit, circa les deu hores de la
nit, los cortesans feren la matexa processó dels
disciplinants, emperò ab major nombre de disciplinants,
car eren
com en companyia era molt major ý cosa per
cert de bon veure. Visità la Mercè, Santa Maria
de la Mar ý Nostra Senyora de Pietat a Sant
Agustí ý tornà-se
ella, ultra los frares de framenors, los cantors de
la capella de la emperatrís cantant la letania ab
gran concert; ý, tornats a Framenors, cantaren
la Salve de
Lo matex dia ý la matexa hora de la nit, los frares
del monastir de sanct Agustí feren altre solemne
professó, acompanyada del offici dels
perayres ý de lur luminària. Anaren en ella ensús
de cent minyons en camisa ý a peu descals,
batent ý disciplinant-se, cantant la letania, que
veure-u era cosa de molta devoció.
Dimecres, a
los senyors deputats sa devoció, acompanyats
de sos officials, anaren a Jesús ý allí
hoÿren offici ý missa ý feren la professó, ý feren
cantar la Salve Regina,
fonch lo segon goig de Nostra Senyora.
Lo matex dia la ciutat, ab lo clero, continuant
ses devocions ab professó solemne, anà al monastir
del Carme.
Lo dit jorn, aprés dinar, les parròquies de sant
Just, sant Jaume e sanct Miquel se ajuntaren ý,
ab lur clero ý parroquians, feren per dita rahó
solemne professó per la ciutat e visitaren moltes
yglésies de la ciutat. Fonch acompanyada
de molta gent ý ben concertada.
En aquest dia, aprés dinar, los senyors deputats
anaren a visitar a la sereníssima senyora
emperatrís, qui ja estave en alguna convalescència
per gràcia del Senyor, segons havien entès
per mossèn Çalbà, altre dels dits deputats qui,
seguint lo càrrech que li era stat donat per lo
consistori, era stat a visitar ans de dinar.
Lo matex dia, aprés de dinar, la parròquia de
sant Pere féu, ab son clero ý parroquians, solemne
professó ý anaren per lo carrer Condal al
portal dels Tallers, ý per aquí hisqueren ý anaren
visitar la yglésia del monestir de Valldonzella,
ý tornaren per lo portal de Sanct Antoni, ý
vingueren dreta via a Sant Agustí, ý feren oració
a Nostra Dona de Pietat; ý, aprés, hisqueren al
portal Nou ý tornaren a Sant Pere. Fonch dita
professó ben acompanyada, ý entre los altres
que la dita professo acompanyaren foren huns
cavallers moros embaxadors del rey de Tremiçèn,
qui ab molta devoció responien com los
christians a la letania qui
ea.
christià.
Dijous, a
deputats, continuant sa devoció, anaren al monastir
de Jesús per fer dir lo offici ý fer la processó
votada per la salut de la emperatriu, reyna
nostra senyora.
Lo matex dia Jos consellers, ab lo clero de la
Seu, anaren segons lur costum processionalment
a la yglésia de Nostra Senyora del Pi.
E lo matex dia, en la tarda, lo clero de la Seu, ab
solemne processó, a hont eren les confraries
ab lur luminària, hisqueren de la Seu per a rehebre
los pelegrins qui eren anats a Nostra Senyora
de Montserrat, per la salut de la senyora emperatrís.
Exint per la porta major de la Seu, feren la
via de la plaça Nova, entrant per lo carrer de
la Cucurella ý del Carme, anant fins al portal de
Sanct Antoni. E, prenent los dits pelegrins en
lo dit portal, posaren aquells aprés de passat lo
clero, entre los canonges e lo senyor archabisbe
Miralles, qui anave de pontifical; ý venien
ab aquest orde, que los dits pelegrins, aportant
devant lo crucifix que se n'havien aportat a
Montserrat, venien ells hú aprés altre, en camisa
ý a peu descals ab una entorxa encesa en la
mà; aprés d'ells venien los gentils hòmens qui
eren anats a peu vestits ab ses robes ý tanbé
aportaven antorxes en les mans; aprés venien
los ecclesiàstichs; aprés venien los altres qui
eren anats axí de la ciutat com fora de la ciutat,
axí hòmens com dones e donzelles, que eren en
gran nombre. Vingué la professó, partint del
dit portal de Sant Antoni, per lo carrer del Hospital
fins a la Ramble, e per la Ramble avall anaren
fins al portal de Ollers, per lo qual entraren;
ý, aprés, giraren al carrer Nou e hisqueren en lo
Pla de Framenors e entraren per lo carrer de la
Merçè, ab molt gran concert ordenats, aportant
lums tots ý responent a la letania que cantaven,
per lo mig de la gent, alguns fadrins, e tothom
responia
perquè sa magestat volgué veure dita professó,
ý volgué que la magestat de la senyora emperatrís
la hoýs. E axí stigué la finestre de la cambra
a hont jahia la emperatrís uberta, e lo emperador
en ella fins que tota la processó fonch passada,
e trigà a passar de les set hores de la nit
fins aprop de les deu; ý, entrant en lo carrer
Ample ý de aquí al Regomir, la professó tornà
en la Seu. E los pelegrins, fete aquí oració, anaren
a Nostra Dona de Pietat, en lo monastir de
Sant Augstí, ý allí dexaren les antorxes.
En la dita professó anaren los senyors deputats
mesclats ab los magnífichs consellers de la ciutat,
pus hi havia moltes persones de títol ý tots
podien anar en son loch. E fonch de aquesta
manera que los senyors deputats staven asseguts
en lo cor esperant la processó, ý venint los
dits consellers aprés d'ella, en son loch ab
aquest orde, que a la mà dreta del conseller segon
venia lo governador, perquè lo primer era a
Monçó, en lo mig venia lo il·lustre duch de Calàbria,
ý prengueren en lo mig, al costat del dit
senyor duch, al senyor prior deputat ecclesiàstich;
aprés venia lo il·lustre comte de Miranda a
la mà dreta ý a la squerra lo conseller terç ý al
mig venia lo reverend bisbe de Porto, ý prengueren,
al costat del dit senyor bisbe, en lo mig,
mossèn Jaume Salbà, deputat militar; venia
rés lo senyor comte de Quirra a la mà dreta ý
lo conseller quart a la mà squerra, e en lo mig
venia lo reverend bisbe de l'Alguer, ý prengueren
en lo mig, al costat del dit senyor bisbe, lo
deputat reyal mossèn Pere Joan de Sancliment;
de hoÿdors no ni hagué ningú. E ab aquest orde
seguiren la dita processó, emperò en lo seure
no
Divendres, a
los senyors deputats ses devocions, foren
de matí a Jesús, a l'offïci ý precessó. E la ciutat
anà ab sa processó. Lo matex dia foren los senyors
deputats, acompanyats de alguns de sos
officials, a visitar a palàcio. No entraren a hon la
emperatrís stava, emperò hisqué lo emperador
a una sala ý ab cara molt alegre donà rahó que
stava la emperatrís molt bona. Déu lohat.
Dissapte, a
Steve Mijà de la sua sobrecol·lecta.
En aquest dia, continuant sa devoció, los senyors
deputats anaren a Jesús. E la ciutat, a
Jonqueres.
Dimenge, a
sa devoció, los senyors deputats anaren a Jesús.
Dilluns, a
los senyors deputats anaren a Jesús e acabaren
los set goigs de Nostra Senyora.
Juliol, any
Dimecres, a
Helisabet.
rey nostre senyor, vingué a la yglésia de
la Seu de la present ciutat de
hoyr missa ý fer gràcies per la recuperació de la
salut de la emperatrís, reyna nostre senyora.
Vingué acompanyat dels consellers de la ciutat,
duch de Calàbria e altres nobles e cavallers,
axí de la sua cort com de la ciutat. Ans de la
missa fonch fete per la yglésia solemne professó
ý cantat lo Tedèum laudamus.
los senyors deputats asentats en lo cor ý també
seguiren la professó a la mescla dels nobles ý
cavallers.
Lo matex dia, aprés dinar, los senyors deputats,
consistorialment, anaren al monastir de Jesús ý
allí, ab solemne professó, fonch cantat lo Tedèum
laudamus
de la senyora emperatrís, reyna nostra senyora,
la qual Nostre Senyor Déu, ab sa companya
a son servey, conserve per lonch temps ab
molta salut ý prosperitat ý beneffici de sos
stats, ý specialment de aquesta sua ciutat e principat
de Catalunya, qui
necessitat.
Dimenge, a
de Santa Maria féu solemne professó per la ciutat,
com la del Corpus, en la qual aportaren lo
vell de Nostra Senyora, aportant lo senyor governador
e los magnífichs consellers lo tàlem.
Anaren-hi les confraries ab ses banderes e luminària.
Fonch fete de matí e tornaren a fer l'offici
a la Seu, a hon fonch cantat solemne offici e fetes
gràcies a Déu per la convalescència de nostra
senyora. No y anaren los senyors deputats.
Dilluns, a
sobrecullidor, per a la sua sobrecol·lecta.
Dijous, a
generali.
Disapte, a
Monçó fonch en aquest dia, encara que stigue
continuada en lo dia següent, per ço que se havia
fete error en los dies.
Dimenge, a
del emperador, rey nostre senyor, per a Monçó,
anant per la posta ab sos cavalls, ý dexà assí la sereníssima
senyora emperatrís.
Margarite, virginis.
Dijous, a
los ventalls a Monçó, a la Cort. Havia-ni
tres guarnits de vellut carmesí, hun gran, altre
migenser, altre xich, per a sa magestat, ý tres de
petits guarnits de carmesí per los tres presidents
de la Cort, ý sis [...]e petis guarnits de or
i pell, ý una grossa de paper per als officials ý altres
de la Cort. Lo matex dia partí la sereníssima
senyora emperatrís, reyna nostra senyora,
per a Monçó molt ben acompanyada, ý entre
altres lo condestable de Castella, qui tornà de
Monçó per acompanyar a la dita senyora.
Dimars, a
En aquest dia per los senyors deputats e
hoÿdors de comptes, segons forma dels capítols
fets en Corts Generals, fonch procehit a extracció
de deputats e hoÿdors de comptes per lo
trienni vinent, e són estats extrets los següents
en deputats: mossèn Dyonís de Carcassona, canonge
de Leyda, per la yglésia; mossèn Joan Vilanova
d'Elna, per lo stament militar; mossèn
Perot Sisteró, burgès de la vila de Perpinyà, deputats.
Don Alexandre de Rocabertí per la yglésia;
mossèn Joan Garau de Gualba, senyor de la
Vellòria, militar; mossèn Christòfol Ramon
Çarrovira, ciutedà de
comptes. Concorregueren alguns duptes en
aquesta extracció, que estan absolts ab consell
dels assessors,
Dimecres, a
Bartomeu Conill, porter, ab letres per a notificar
la extracció de Leyda al deputat ecclesiàstich,
ý de allí a Monçó ab letres per a sa megestat.
Lo matex dia partí Rafel Colunya ab letres
per dita rahó, per notificar-la a tots los altres.
Divendres, a
Disapte, a
Dijous, a
Colunya de Rosselló, a hon era anat per notificar
la extracció als deputats militar ý reyal e
hoÿdors de comptes ecclesiàstich e militar, qui
tenen lur habitatge per lo camí, ab letres per a
cascú d'ells; e féu relació que havia donades
aquelles a cada hú d'ells.
DIETARI NÚMERO 15">
Folis lr-88v
Agost, any
Divendres, lo primer de agost.
Petri et Felicis.
Conill de Leyda ý de Monçó, a hon era
anat ab letres del consistori. En aquest dia juraren
los reverend e magnífïchs mossèn Dyonís
de Carcassona, canonge de Leyda, mossèn Joan
Vilanova, donzell d'Elna, mossèn Perot Sisteró,
burgès de Perpinyà, deputats; don Alexandre
de Rocabertí, òlim prior de Besalú,
mossèn Joan Garau Gualba, donzell, mossèn
Christòfol Ramon Çarrovira, ciutedà de
hoÿdors.
Dimarts, a
Dimecres, a
aquest dia partí en Bartomeu Conill per a
Mo[nçó], a hon aportà les maçes grans de manament
de la Co[rt].
Dimenge, a
dia partí per a Montserrat mossèn Perot Sisteró,
deputat reyal.
Dimars, a
de Montserrat.
Divendres, a
Virginis Marie.
Gualba, hoÿdor militar, per sos negocis, per a
sa casa a la Vellòria.
Dilluns, a
de la Cort qui
maçes petites. Fonch-li fet compte lo dit dia per
duas anades, ý donaren-li
Dijous, a
Gualba, hoÿdor militar, de la Vellòria. En
aquest dia partí mossèn Pere Sisteró, deputat
reyal, ab licència del consistori, per a sa casa a
Perpinyà, per sos negocis.
Dimenge, a
Dijous, a
Divendres, a
sancti Joannis Baptiste.
Septembre, any
Disapte, a
comptes d'en Pere Fahena, deputat local de
Castellbò lo trienni passat. Lo matex dia comparegueren
en lo consistori, devant los senyors
deputats, lo reverend mossèn Pere de Cartellà,
canonge e síndich de la yglésia de Gerona, mossèn
Joan Caldes de Segur e mossèn Joan Agullana,
ciutedà de Gerona, resident en
visitadors e comissaris elets per los tres
staments de la Cort que de present se celebre en
Monçó, ý presentaren lur comissió ý feren alguns
actes que stan en lo manual.
Dilluns, a
Dijous, a
micer Martí Joan Sunyer, doctor en cascun
dret, és stat presentat lo privilegi ab lo qual la
cesàrea ý catòlica real magestat del emperador ý
rey nostre senyor lo ha proveÿt de regent la
Cancellaria, per mort de micer Gualbes. Lo
qual privilegi fonch dat en
del mes de maig proppassat. E a
mes de maig prestà lo jurament acostumat en
poder de micer Miquel May, vice_canceller. E
lo dia mateix oý sentència de excomunicació
promulgada per micer Sorribes, official
ecclesiàstich.
Dimenge, a
Crucis.
Dimenge, a
evangeliste.
Dimarts, a
Dilluns, a
archangeli.
Dimarts, a
confessoris.
Octubre, any
Disapte, a
Dilluns, a
compte del deputat local de Leyda, mossèn Nadal
Ciurana, qui succehí a son pare, mossèn Pere
Ciurana. En aquest dia fonch fet punt al discret
Antoni Rocha, ajudant del racional, pero ço que
no fonch en la Deputació de tot lo dia.
Dimarts, a
n'Antoni Rocha, qui no vingué en tot lo dia en
la Deputació.
Dimecres, a
Sisteró, deputat. A
a mossèn Ramon Soronies de
assigne forra lo dit Sisteró, ý valgueran
lliures,
Dijous, a
lo compte del deputat local de Vilafranca de
Panadès, mossèn Castelló.
Divendres, a
Antoni Ferran, ajudant del scrivà major, que no
fonch de matí a la Deputació.
Dimenge, a
mossèn Joan de Vilanova, deputat del stament
militar, per a visitar sa casa.
Dilluns, a
en
Pare, papa Clement Setè, se embarchà en
Liorna a
a
rey de França. Sia tot per major repòs de la
christiandat.
Dimecres, a
lo compte del magnífich mossèn Carles Puigcerver,
deputat local lo trienni passat de Tremp
ý terra de Pallars.
Divendres, a
los comptes dels deputats locals de Monblanch
lo trienni passat, qui són estats Joan Canet
e mossèn Pere Ribera.
Disapte, a
Dijous, a
Dilluns, a
lo compte del deputat local de Berga, mossèn
Ffrancesch Sorribes. Lo matex dia partí Jaume
Joan Solsona per a fer la col·lecta dels safrans,
en companyia de Nicholau Guiu de Cervera
com a receptor.
Dimarts, a
et Jude.
Dijous, a
lo consistori per mossèn Jordi Joan de Orís, deputat
local de Perpinyà lo trienni passat, lo
compte per ell tengut.
Nohembre,
Disapte, lo primer.
Sanctorum.
Dilluns, a
Defunctorum.
Dijous, a
Barchinonensis.
Dimarts, a
Dilluns, a
Monçó lo discret en Joan Dot, notari, ajudant
del regent los comptes, ab certes comptes ý
scriptures demanat per la Cort o per los tres
staments, ab letre e instrucció dels deputats,
in regestro.
Dimarts, a
Dilluns, a
Çescases, novament provehit de sobrecullidor,
per a la sua sobrecol·lecta de levant, ab
instrucció.
Dimarts, a
Dimenge, a
En aquest dia fonch fete extracció de consellers
de la present ciutat de
són mossèn Galceran Lull, ciutedà, cap; mossèn[...]
Soler, ciutedà, segon; mossèn Gelabert
Malla, donzell, terç: mossèn Jaume Lembart,
mercader, quart; e mossèn[...] Bosqui, apotecari,
quint. Déu los dexe ben regir.
Deembre, any
Dimecres, a
convocada en Monçó en Joan Dot. A
lliures, sous.
Disapte, a
Dilluns, a
Marie.
Dimecres, a
los senyors deputats a
del racional, qui no vingué abans de dinar.
Disapte, a
aquest dia tornà mossèn Joan Vilanova, deputat
militar. A
fonch fet lo compte a mossèn Juhan Garau
Gulba de las dietas, ý tochan-li
sous,
Dimenge, a
Dimars, a
consistorialment, anaren a visitar lo il·lustre
marquès de Azenete, comte de Naxaut, gran
camarlench de sa magestat, qui ab sa muller ý
tota sa casa venia de Flandes ý anave a la cort de
sa magestat cesàrea.
Dimecres, a
En aquest dia partí mossèn Gualba, hoÿdor del
stament militar, per sos negocis, per a sa casa a
la Vellòria.
"Als reverents ý magnífichs senyors deputats
de Cathalunya, certific yo, Pere Joan, regent la
prothonotaria, com la cesàrea ý reyal magestat
del emperador ý rey nostre senyor partí de la villa
de Monçó per anar a Caragoça, a
de dezembre proppassat, ont féu comissió a
mossèn Marlès, son alguzir, per a fer certs processos
en la vegueria de Leyda, e fonc deliberat
en son Reyal Concell que dit alguzir podrà usar
de dita comissió durant los
benaventurada partida de Monçó, perquè a instància
del dit alguazir fas la present certificació
scrita de mà mia, a
Pere Joan".
Dijous, a
Domini.
Divendres, a
Stephani.
Disapte, a
En aquest dia tornà en Pau Renard de la
Cort, a hon era anat per la causa de mossèn Pol.
Dimenge, a
Innocencium.
Dimarts, a
havent lo mateix dia [...]a Cort als catalans,
se partí de Monçó fahent [...]amí per a Seragossa.
A
compte a mossèn Franchesch Marlès, de dos
mesos ý
magestat, ý
lliures,
Coll, algutzir, tanbé
sous,
Janer,
Disapte, a
micer Steve Salverdenya, doctor del Reyal Consell,
com a regent la assessoria del senyor pontantveus
de general governador de Catalunya,
presidint vuy en la Règia Audiència. [A]
del present mes, li fonch fet lo compte a micer
Savardenya de
per lo que té servit en [...]ne] sta terça com un
dels de la Rota, ý de
[asses]sor del governador. [...]e setembre,
fonch fet lo compte a micer Miquel
May, so és, de dos mesos ý set dias, so és, los set
dias per la proragació té feta sa magestat fins a
tant lo governador [...]é la Audiència ý dos
mesos per la absència té, que pujan [...]
Diumenge, a
fonch fet lo compte a micer Gort, de
[...]
dias, que lavant
més en la terça qui finí a
li
sous,
Dilluns, a
Gualba, oÿdor del stament militar. [Lo] matex
dia tornà misser Ffrancí Solsona de Monçó, de
la Cort. [Lo] matex dia tornà Galceran Baró [de]
dita Cort de Monçó. [...]
fet lo [com]pte a dit Baró de las di[ete]s, ý las y
foran presas en compte [...]donà lo compte de
las despesas [a] Monçò, ý pujaren
Dimarts, a
Disapte, a
dels safrans Jaume Joan Solsona, guarde del
General. A
lo comte,
Disapte, a
confessoris.
Dimarts, a
aquest dia vingué Nicholau Guiu de Cervera de
fer la col·lecta dels safrans. A
fonch fet lo compte de
Dimecres, a
de plantar los
bosquet en lo terraplè de la casa de la
Deputació.
Dijous, a
Gualba, hoÿdor, ab licència del consistori, per
sos fets, per a la ciutat de Gerona.
Febrer, any
Dilluns, a
Dijous, a
martyris.
Disapte, a
per sos negocis, ab licència del consistori,
lo reverend mossèn Dyonís de Carcassona,
deputat ecclesiàstich.
Dimenge, a
Dyonís de Carcassona, deputat.
Dimarts, a
Dimecres, a
festum.
Dijous, a
Pau Renard, procurador del General, per manament
dels senyors deputats, per a Leyda, per
protestar, segons lo costum, en lo jurament fahedor
per lo senyor don Federich de Portugal,
archabisbe de Saragosa, locthinent general de
sa magestat.
Disapte, a
Joan Garau de Gualba, hoÿdor de comptes.
Dimarts, a
Març, any
Dijous, a
Granada, racional, Joannes Canyelles,
notari, e Pere Rovira, guarde, per a [la] visita a
ell comesa per los veguerius de
Gerona. Lo matex dia partí per a la sua sobrecol·lecta
de levant lo honorable en Joan Çescases,
sobrecullidor.
Dimarts, a
fonch [fet] lo compte a miçer Martí Sunyer, regent,
a raó de
miçer Esteve Salavardenya, [...]sesor del governador,
a raó de [...]liures, sous per any, de
don Alexandre de Rocabertí, hoÿdor,
per sos negocis, ab licència del consistori, per
Empurdà. Lo matex dia partí lo magnífich
mossèn Joan Garau de Gualba, hoÿdor militar,
per a Olot, per sos negocis.
Dijous, a
Divendres, a
en Pau Renard de Leyda, a hon era anat
per causa del jurament que allí ha prestat lo
il·lustre e reverend don Federich de Portugal,
archabisbe de Saragossa, vezrey en aquest Principat,
lo qual jurà dimarts proppassat, cerca de
les sis hores aprés migjorn. A
fonch paguat per dites dietas de
lliures,
Disapte, a
Joan Garau de Gualba, hoÿdor.
Divendres, a
senyor don Federich de Portugal,
archabisbe de Saragossa, loctinent general de sa
magestat, ab nova potestat, entrà en la present
ciutat. Hisqueren-lo a rebre los senyors deputats,
consistorialment, e los magnífichs consellers
de aquesta ciutat.
Dimarts, a
don Alexandre de Rocabertí, hoÿdor de
comptes.
Dimecres, a
Virginis Marie.
Disapte, a
fonch fet lo compte a mossèn Gabriell Coll, algutsir,
per lo que à servit fins an aquest dia, de
lliures, sous. En aquest dia prestà lo jurament
lo magnífich mossèn Galceran Albanell, novament
provehit de algutzir ordinari, ý per error
és stat continuat a
assí,
Dimenge, a
Palmarum.
Abril, any
Dimenge, a
Domini.
Dijous, a
Joan Lorens, doctor, novament provehit per la
sacra, cesàrea, catòlica ý real magestat del emperador
ý rey nostre senyor del offíci de advocat
de pobres del principat de Cathalunya, per renunciació
de micer Miquel Terça, com appar
ab son privilegi dat en la vila de Monçó, a
del mes de juliol, any
dit privilegi supplicant aquell ésser admès. E
axí ne portà certifficació lo dit micer Joan Lorens
de mossèn Francesch Guarau Fogassot,
sot_scrivà de manament, scrita de mà de aquell
en lo dors del sobredit privilegi, lo sobredit dia
fe com havia prestat lo dit micer Joan Lorens lo
jurament acostumat de bé ý lealment servir lo
dit offici, en poder del magnífich micer Martí
Joan Sunyer, doctor en quiscun dret ý del Real
Consell, regent la Cancellaria, etcètera.
Dimecres, a
Dijous, a
Divendres, a
certa que Antoni Patina de Perpinyà, qui tenia
los dos officis de receptor de bolla ý de entrades
ý exides de la taula e col·lecta de Perpinyà, era
mort.
Disapte, a
evangeliste.
Dimenge, a
fonch fet lo compte a micer Mertí Sunyer, regent,
de la porata [...]e
any, de [...]
micer Esteve Salaverdenya [...]e
sous per any, de
[...]it, a mossèn Francesch Marlès [...]
lliures, sous per any, de
[...]
[...]ehó
Maig, any
Divendres, lo primer de maig,
Petri et Pauli.
Dimarts, a
confessoris.
Dimenge, a
Dilluns, a
Dimarts, a
Divendres, a
verguer de la Règia Audiència, aportà en lo
consistori ý presentà als senyors deputats una
certificació fete per mossèn Pere Joan, regent
la prothonotaria, de les porrogacions fetes en
dita Règia Au[diència], la primera de les quals
fonch en Leyda, a p[rimer] de març,
la qual certificació és stada assí en loc dada.
Juny, any
Dijous, a
Divendres, a
en lo consistori als senyors deputats, per part
del prothonotari del senyor rey, per mossèn Rafel
Joan, les constitucions fetes en la última
Cort de Monçó, en pública forma auctentificades
e ab segell de plom en pendent, demanant
aquelles ésser tatxades per son salari al dit
prothonotari.
Dijous, a
Dimecres, a
[fon]ch fet lo compte per fins [...]
inclusive, [...]
aquest dia lo magnífich miçer Antoni Piquer,
novament elet per hú dels doctors del Reyal
Consell, en loch del magnífich miçer Martí
Joan Sunyer fet regent la Cancelleria, jurà ý
hoý sentència de excomunicació com a doctor
del Reyal Consell dessusdit, ý axí ne
aportà certificació de mà de Joan Bartomeu
Coll, scrivà del senyor rey.
Dimarts, a
fet lo compte a dit micer Quintana de
micer Joan Quintana, doctor en quiscun dret,
fonch provehit del offici del altre dels doctors
ý advocats ordinaris del General ý casa de la
Deputació, lo qual offici ha vagat per ésser
entrat micer Antoni Piquer, qui de dit offici
era stat proveÿt, en hú dels officis e loch de
Rota. En aquest mateix dia fonch proveÿt lo
honorable ý discret en Restituït Sbertes, notari,
del offici del hú dels ajudants ordinaris de
la scrivania major del General ý casa de la Deputació,
vagant lo dit offici per renunciació
de aquell feta per lo discret en Miquel Argelich
Fares, notari, últim posseÿdor de aquell.
Dimecres, a
Baptiste.
Juliol, any
Dijous, a
Dilluns, a
a n'Antoni Roca, ajudant comú del racional,
que
e que per ell servesca en Francesch Arropit,
lo qual dit dia prestà lo sagrament ý homenatge
acostumats. En lo matex dia mossèn
Joan Garau Gualba, hoÿdor de comptes per
lo stament militar, se partí per a la sua casa de
la Vellòria, ab licència del consistori.
Agost, any
Dissapte, lo primer de agost.
Petri et Felicis.
Dijous, a
et Transfiguracionis Domini.
Dilluns, a
Dimenge, a
sobrecullidor, per la sua sobrecol·lecta.
Dimecres, a
[Joan] Cescases, sobrecullidor, per la
sobrecol·lecta.
"A
micer Pere Arnau Gort aribà de Çeragoça ý
entrà en
Pere Joan, fas la present certificació. Pere
Joan".
Setembre, any
Dissapte, a
lo magnífich miçer Pere Arnau Gort, doctor
del Reyal Consell. A
fins a
Octubre, any
Dilluns, a
de Rocabertí de
febrer,
aquest dia partí lo reverend mossèn Dyonís de
Carcassona, deputat ecclesiàstich, ab licència
del consistori, per anar a visitar son germà que
estava malalt.
Dimarts, a
Solsona per a fer la col·lecta dels cafrans, en
companyia de Nicolau Guiu, cullidor e guarda
del General en la vila de Cervera, com a
receptor.
Dijous, a
Guiu prestà la obligació ý sagrament ý homenatge
acostumat en poder del deputat local de
la vila ý vegueria de Cervera, segons appar per la
relació ne ha feta en Jaume Joan Solsona,
guarde dels drets del General en la taula de Barcelona,
present en concistori.
Nohembre, any
Dimarts, a
deputat militar que continuàs que mossèn
Gualba, hoÿdor militar, se
Vellòria.
Dimecres, a
et martiris.
reverend micer Francí Solsona, altre dels advocats
del General, per negocis [del] dit General.
Divendres, a
fonch fet lo compte a micer Johan Solsona de
de
dia fonch elet en assessor del General, du[rant]
la absència del reverend micer Francí Solsona,
tra[mès] a la cort, lo reverend miçer Joan Solsona,
doctor e canonge de
lo acostumat jurament.
Dilluns, a
aquest dia foren fets consellers de la present
ciutat de
Miquel Setantí, donzell, mossèn[...] Soler,
donzell, mossèn Ramon Marquet, ciutedà,
mossèn Pere Armengol, mercader, e mossèn
Antoni Coll, ortolà. E obrers.
Deembre, any
Dimenge, a
Dimars, a
Marie.
Dilluns, a
Divendres, a
Jesucristi.
Disapte, a
prothomartiris.
Dimenge, a
Dilluns, a
Innocentum.
Janer, any
Divendres, lo primer. En aquest dia partí en
Pere Rovira, ab letre ý manament dels senyors
deputats, per la col·lecta de
instar la paga dels fogatges.
Disapte, a
de la Vellòria mossèn Gualba, hoÿdor militar.
Dimars, a
consistorialment, anaren al senyor vizrey a supplicar-lo
ý requerir de paraula que man[és] fer
execució en los béns de la ciutat de
per lo que deu de fogatges, ý dita requesta és
stada fete stant lo dit senyor en la Audiència ab
los doctors de la sua sala, ý aprés de hav[er] request
en scrits los dits senyors deputats als
magnífichs consellers e síndich de dita ciutat.
Dimecres, a
Dimenge, a
Dimecres, a
generali.
Divendres, a
Divendres, a
fonch fet lo compte a dit miçer Carbonés de
lliures,
micer Pere Miquel Carbonés, doctor, ciutedà
de
de advocat de probres en la Regia Audència, en
la última Cort de Monçó ordenat, féu hostenció
de son privilegi reyal datat [en] Monçó, a
e homenatge que per lo dit offici era
obligat, de què fonch levat acte per mossèn
Ffrancesch Garau Fogassot, scrivà de
man[ament].
Febrer, any
Dimarts, a
Marie.
Dimarts, a
Dimecres, a
Divendres, a
et martiris.
Disapte, a
mossèn Joan Garau Gualba, hoÿdor de comptes
per lo bras militar, essent malalt, ab licència
del consistori, se partí per anar sbarjar de
fora, e dix volia arribar a la sua casa de la
Vellòria.
Dimarts, a
que lo magnífich mossèn Joan Garau Gualba,
hoÿdor de comptes per lo stament militar, lo
mateix dia era mort en la torra de mossèn Setantí,
a hon era anat ja malalt.
in pace.
Dimarts, a
de hoÿdor militar per mort de mossèn
Gualba, e fonch tret mossèn Ffrancesch
Comte, de la vegueria de Besalú.
Dimecres, a
Colunya, porter de [la] casa, per intimar al
dit mossèn Francesch Comte la elecció d'ell
fete en hoÿdor.
Març, any
Dimarts, a
de notificar a mossèn Compte la elecció
de hoÿdor. A
compte a dit Colunyà de
Dijous, a
lo compte a mossèn Francesch Compte de
lliures,
lo consistori de la casa de la Deputació mossèn
Francesch Comte, novament elet hoÿdor per lo
stament militar per mort de mossèn Gualba,
prestà lo jurament e homenatge e hoý la sentència
de vet acostumats.
Dijous, a
Solsona de la col·lecta dels safrans, en companyia
de miçer Guiu de Cervera, cullidor. A
de dit any, fonch fet lo compte a dit Solsona de
compte a mossèn Giu de
sous,
Divendres, a
ac pontificis.
Disapte, a
fonch fet lo compte a dit miçer Albanel de la
porata de
aquest dia morí micer Hierònym Albanell, doctor
del Real Consell.
requiescat.
Dilluns, a
compte a mossèn Francesch Compte, oÿdor,
per la absència del deputat, de
sous. En aquest dia partí, ab licència del consistori,
lo magnífich mossèn Joan de Vilanova,
deputat militar, per a Perpinyà, per a fer la sepultura
a la senyora sa muller.
Dimenge, a
fet lo compte a micer May de
magnífich micer Miquel May, vice_canceller de
sa magestat, en Cathalunya, venint de Castella,
segons la relació ne hagueren los senyors deputats
en llur consistori.
Dilluns, a
la catòlica real magestat del emperador ý
rey nostre senyor, en Cathalunya, venint de sos
regnes de Castella.
Dimecres, a
mossèn Joan de Vilanova, deputat militar,
de la vila de Perpinyà, a hon era anat per sos
fets.
Dijous, a
Virginis Marie et die Jovis Sancta.
tornà de la cort lo reverend miçer Francí Solsona,
a hont era anat per negocis del General.
Divendres, a
Dimenge, a
Domini.
Dilluns, a
Dimarts, a
Abril, any
Dijous, al primer de dit. En aquest dia vingué
nova certa com la magestat cesàrea del emperador,
rey nostre senyor, partint de Montserrat,
era vingut a dormir a Molín de Rey.
Divendres, a
mossèn Dionís de Carcassona de Leyda ý
de Almanar. A
compte al senyor don Alexandre de Rochabertí
de
de la absència de dit mossèn Carcasona,
deputat. En aquest dia tornà en Galceran Baró,
regent los comptes del General, de València, a
hont era anat ab licència dels senyors deputats.
Dissapte, a
fonch fet lo compte al dit mossèn Carcasona de
tot lo que li era degut per l'any que començà al
primer de agost,
julioll, any
Dimecres, a
[fet] lo compte a micer Bernat Ribalter de
lliures,
micer Bernat Ribalter, doctor en quiscun dret,
novament proveÿt per hú dels doctors del Real
Consell en loch del magnífich micer Hierònym
Albanell, jurà en poder del magnífich ý egregii
micer Miquel May, doctor en quiscun dret,
conseller ý vice_canceller de la sacra, cesàrea ý
catòlica ý real magestat del emperador ý rey
nostre senyor. E lo mateix dia lo dit micer Bernat
Ribalter oý sentència de excomunicació en
la forma acostumada, etcètera.
Dijous, a
les primeres vespres del gloriós sanct Jordi, en
les quals foren convidats molts cavallers ý gentills
hòmens ý altres persones. E vingueren a les
dites vespres los magnífichs consellers de Barcelona
acompanyats de molts ciutedans ý mercaders
ý altres persones. E més, vingueren a dites
vespres los embaxadors de França, de Inglaterra
ý Venècia, acompanyats de molta gent
estrangera.
Divendres, a
la festa del gloriós sanct Jordi, la qual
fonch celebrada ab molta solemnitat. E foren
presents de les persones convidades lo senyor
duch de Cardona ý alguns comtes ý barons
de Castella, lo reverendíssimo cardenal de Sigüença,
e los reverents bisbes de Barcelona, de
Vich, de Elna, e de Pati, e lo abbat de Rippoll,
los magnífichs consellers de Barcelona. Digué
la missa lo reverent arcabisbe Miralles, e sermonà
mestre Gil, del orde de sanct Francesch
de Jesús. Vingueren-hi moltes gentils dames e
persones de honra
Maig, any
Dissapte, lo primer.
Jacobi, feriatum.
Dilluns, a
feriatum.
Dissapte, a
feriatum.
Dimecres, a
"Lo primer dia de juny del any present,
lo magnífich micer Michel May, conceller
ý vice_canceller de la cesàrea, catòlica ý real
magestat, denuncià a mi, Pere Joan, regent la
prothonotaria en la loctinència general de Cathalunya,
que
ý rey nostre senyor a hon sa magestat aniria,
ý dix que
constitució de Cathalunya li dóna en haver lo
salari per constitució assignat, perquè a instància
de la magnífica senyora dona Elionor May,
muller procuradriu del dit magnífich senyor vici_canceller,
fas la present certificació sotascrita
de ma propria mà, scrita en
dias del mes de agost, any
Pere Joan, regent la prothonotaria".
"Certifficació de mossèn Pere Joan, regent la
prothonotaria, en favor del senyor micer Miquel
May, vici_canceller de sa magestat".
Juny, any
Dimarts, lo primer. A
fonch fet lo compte al dit vici-cansiller de
lliures,
terca deguda, ý de
per la absència dels dos mesos, e tot puja
lo magnífich micer Miquel May, conseller ý vici_canceller
de la cesàrea, catòlica ý reyal magestat,
denuncià a mossèn Pere Joan, regent la
prothonotaria en la loctinència general de Cathalunya,
que
Barcelona per embarcar-se e anar ab lo emperador
ý rey nostre senyor a hont sa magestat aniria,
e dix que
constitució de Cathalunya li dóna en haver lo
salari per constitució assignat, segons consta
per certificació ne ha feta lo dit mossèn Pere Johan,
a
Dimecres, a
mossèn Joan de Vilanova, deputat per lo
stament militar, per anar a visitar sa casa en
Rosselló.
Divendres, a
feriatum.
Divendres, a
mossèn Perot Sisteró, deputat per lo stament
real, per anar a la Verge Maria de
Montserrat.
Dissapte, a
Ribes presentà lo seu privilegi, ab lo qual la cesàrea
ý catòlica real magestat del emperador ý
rey nostre senyor lo ha proveÿt de procurador
de pobres, lo qual privilegi fonch dat en Monçó, a
del reverendíssimo senyor bisbe de Barcelona,
e
d'en Joan Font, verguer de la Real Audiència,
lo sobredit dia
de juny.
Dimecres, a
mossèn Perot Sisteró, deputat per lo stament
real, de Montserrat, a hont era anat per sa
devoció.
Juliol, any
Divendres, a
feriatum.
Dimarts, a
mossèn Perot Sisteró, deputat per lo stament
real, per anar a la vila de Perpinyà, per visitar sa
casa.
Dimarts, a
feriatum.
Divendres, a
lo senyor mossèn Joan de Vilanova, deputat
per lo stament militar, lo qual vingué de
sa casa de Elna. A
lo compte a mossèn Francesch Compte, de
Dilluns, a
a micer Juhan Mertí Sunyer de
sous, per any, [...] ý tres dias,
Divendres, a
mossèn Perot Sisteró, deputat per lo stament
real, de la vila de Perpinyà, etcètera.
Dissapte, a
fet lo compte a mossèn Soronita per [les] anadas
per
Agost, any
Diumenge, lo primer del dit.
Petri et Felicis, feriatum.
Dilluns, a
Jordi Boffill, cavaller, sobrecullidor del
General en la sobrecol·lecta de ponent, per
anar a visitar e fer la cerca en la sua
sobrecol·lecta.
Dijous, a
en Joan Cescases, sobrecullidor del General en
la sobrecol·lecta de llevant, per visitar e fer la
cerca per la sua sobrecol·lecta.
Dimarts, a
fet lo compte a micer Arnau Gort per
útills, que són
scrivà de registre, en nom ý per part del
magnífich micer Pere Arnau Gort, doctor en
quiscun dret del Real Consell, denuncià a
mossèn Pere Joan, regent la prothonotaria en
la loctinència general de Cathalunya, que lo
dit micer Gort era partit dit dia de
de Barcelona per anar a Caragoça, per coses
concernents lo servey de sa magestat ý per
manament de sa magestat, volent-se alegrar dit
micer Gort de la absència de la constitució, segons
ha constat per certifficació ne ha feta lo
dit mossèn Pere Joan, scrita e sotsignada per
ell, a
dita certificació és en les cubertes del present
dietari.
Dimarts, a
apostoli et martiris, feriatum.
Dimecres, a
mossèn Francesch Comte, oÿdor de comptes
del General per lo stament militar, per anar
a visitar sa casa que té en la vila de Castelló de
Empúries.
Setembre, any
Dijous, a
Jordi Boffill de la sua sobrecol·lecta.
Dimecres, a
[fet] lo compte a don Alexandre [de] Rochabertí
de
partí lo reverent mossèn Dionís de Carcassona,
canonge de Leyda, deputat per lo stament ecclesiàstich,
per anar a Cervera, per causa de la
malaltia de mossèn Francí de Altarriba.
Divendres, a
en Joan Çescases, sobrecullidor, de la sua
sobrecol·lecta de llevant. És paguat a
juny, any
Dimarts, a
mossèn Dionís de Carcassona de Cervera, a
hon era anat.
Octubre, any
Dilluns, a
Solsona, hú dels guardes del General en la taula
de
de receptor ý cullidor dels cafrans per a
mossèn Nicolau Guiu, per aquest any, lo qual
[mossèn] Guiu, ensemps ab lo dit Jaume Joan
Solsona, han a fer los dits despachaments,
etcètera.
Noembre, any
Divendres, a
discret mossèn Miquel Cellers, notari públich
e ciutedà de Barcelona, fonch proveÿt del offici
de scrivà major del General de Catalunya ý casa
de la Deputació, e presa possessió de dit offici,
segons appar en libre de Delliberacions.
Dilluns, a
Cescases, sobrecullidor del General en la sobrecol·lecta
de levant, per anar a visitar ý fer la
cerca en la sua sobrecol·lecta.
Dimars, a
aquest die foren extrets consellers de la present
ciutat de Barcelona los magnífichs mossèn Bartran
Dezvalls, ciutedà, mossèn Hierònym Motornès,
donzell, mossèn [...] Durall, ciutedà,
mossèn Joan Farran, mercader, e mossèn Joan
Lunes, notari. E obrers, mossèn Luýs Ycard ý
Francesch Michel Fonoll, notari.
Dehembre, any
Dijous, a dos. En aquest die tornà lo magnífich
mossèn Franceschc Comte, oÿdor de
comptes per lo stament militar, de sa casa, hon
ere anat. An aquest die partí Jordi Boffill, sobrecullidor
del General, per a la sua
sobrecol·lecta.
Dimecres, a
gloriosissime Virginis Marie.
Dilluns, a
Cescases, sobrecullidor, de fer la visita de la sobrecol·lecta
de levant. A
fonch paguat.
Dimars a
Divendres a
Jordi Boffill, sobrecullidor, de fer la visita de la
sobrecol·lecta de ponent.
Dissapte, a
Nostri Jesuchristi.
Diumenge, a
prothomartiris.
Dilluns, a
Dimars, a
Innocencium.
Janer, any
Dissapte, lo primer.
Dijous, a
Dimarts, a
fonch fet lo compte a Jaume Juhan Solsona de
Jaume Joan Solsona, guarda del General, de la
col·lecta dels cafrans, hon ere anat.
Divendres, a
Francesch Comte, altre dels oÿdors de comtes,
par a anar a Arbeca, per a negociar ab lo il·lustre
senyor duch de Cardona negocis seus propris ý
del General.
Dilluns, a
Dimecres, a
fonch fet lo compte a mossèn Giu,
Comte, hú dels oÿdors de comptes, de
Arbeca, a hon ere anat. En aquest dia tornà Nicholau
Guiu de Cervera, de la col·lecta del
cafrans.
Dijous a
Dimars, a
Pauli.
Febrer, any
Dimecres, a
Marie.
Diumenge, a
et martiris.
Dimars, a
Marc, any
Dimecres, lo primer de dit.
Quadragesime.
Diumenge, a
Dimars, a
en Joan Cescases, sobrecullidor del General en
la sobrecol·lecta de levant, per visitar ý fer la
cerca per la sua sobrecol·lecta.
Dijous, a
magnífichs senyors deputats e oÿdors de comptes,
havent haguda poch ha notícia que lo il·lustre
ý reverent senyor don Federich de Portugal,
archabisbe de Caragossa, loctinent general en
lo present Principat ý comtats de Rosselló ý
Cerdanya per la magestat del emperador ý rey
nostre senyor, ha convocat Parlament General
en la present ciutat, a tant los dels staments
eclesiàstich, militar ý real, faent preposició,
porrogacions ý altres actes, e essent-los dit
per algunes persones que totes les coses predites
són fetes contra constitucions de Cathalunya
ý altres libertats de la terra, per co, ab
consell dels honorables advocats del dit General,
feren aplagar en lo consistori de la casa
de la Deputació alguns doctors per a consultar
ab ells de les coses susdites ý del fahedor.
E aprés, hagut parer ý consell dels dits doctors,
ý encara dels dits advocats ordinaris del
dit General, aprés de diversos tractes ý altres
aplechs per dita casa tenguts entre ells, havent
ells tots conformament determinat dites coses
ésser contra constitucions ý que a ells tocava
contradir als dits actes, com en lo libre
de Delliberacions del dit consistori apar;
aprés, per effectuació del dit llur consell ý determinació,
a
síndich del dit General fon presentada una
supplicació al dit senyor loctinent continent
contradicció al dit Perlament, ý supplicació
que revocàs tots los dits actes, e encara requestes
als regents las Cancellaria ý Theseroria
ý al advocat fiscal, ý al regent lo offici de
prothonotari, com en lo manual comú de la
dita casa de la Deputació largament apar ý encara
en lo libre de Delliberacions.
Divendres, a
en Jordi Boffil, sobrecol·lector del General
en la sobrecol·lecta de ponent, par a visitar ý
fer la cerca per la sua sobrecol·lecta.
Abril, any
Diumenge, a
Joan de Vilanova, deputat per lo stament militar,
per anar visitar sa casa.
Dimars, a
Dijous, a
Boffil de la sua sobrecol·lecta de ponent. E lo
mateix die fonch presentada una supplicació al
il·lustre ý reverent loctinent general de la cesàrea
ý real magestat per Jacme Sanleÿr, síndich
del dit General, sobre la revocació de la convocació
del Parlament per sa senyoria convocat ý
altres proceÿments fets, dels quals és feta mensió
dessús, a
libre de Delliberacions.
Dissapte, a
en Joan Cescases, de la visita de la sua sobrecol·lecta
de levant. A
paguat.
Diumenge, a
Domini.
Dilluns, a
Dimars, a
Dijous, a
compte a mossèn Francesch Compte, oÿdor de
comptes, per
aquest die tornà mossèn Joan de Vilanova, deputat
per lo stament militar, de sa casa, a hon
ere anat.
Dissapte, a
les primeres vespres del gloriós sanct
Jordi, par a les quals foren convidats molts cavallers,
gentils hòmens ý altres persones, e vingueren
a les vespres los magnífichs consellers
de
mercaders ý altres persones. E per lo semblant
hi vingué lo reverent don Joan de Cardona,
elet bisbe de
magestat.
Diumenge, a
la festa del gloriós sanct Jordi, la qual
fonc celebrada ab molta solemnitat, e sermonà
lo reverent mestre Joan Mico, provincial del
orde dels frares preÿcadors, mestre en sacra
theologia. Digué la missa lo reverent mossèn
Joan Miralles, archebisbe
Maig, any
Dilluns, lo primer.
Jacobi.
Dimecres, a tres.
Dilluns, a
Dilluns, a
de Vilanova, deputat per lo stament militar,
par a la volta de Empurdà.
Divendres, a
Joan de Vilanova, deputat per lo stament militar,
de la volta de Empurdà, hon era anat. En
aquest dia mateix partí misser Francí Solsona,
altre dels advocats ordinaris del dit General, ab
licència a ell donada per lo consistori, per afers
de la província per los ecclesiàstichs de Cathalunya
convocada, per la qual província fou tramès
a la cort de la sereníssima senyora emperatrís.
A
compte a mossèn Francesch Compte de
Divendres, a
fonch fet lo compte a dit Sisteró de
mossèn Pere Sisteró, burgès de la vila de Perpinyà,
deputat lo trienni corrent per lo stament
real.
Juny, any
Diumenge, a
Dilluns, a
deputat real per mort de mossèn Pere Sisteró,
e fonc tret mossèn Francesc Giginta, burgès de
la vila Perpinyà.
Dimecres, a
Juliol, porter de la casa, per intimar a mossèn
Francesch Giginta la elecció de ell feta per a
deputat.
Dimars, a
en Joan Cescases per a la visita de la sua sobrecol·lecta
de levant. En aquest die mateix partí
lo honorable en Jordi Boffill, sobrecollidor, par
a la sua sobrecol·lecta de ponent.
Dimecres, a
compte a mossèn Ramon Sa
comptes per lo bras reyal, de
a dit Francesch Julioll de
En aquest die tornà Francesch Juliol, porter
real deservint en lo offici de la casa de la Deputació,
de la vila de Perpinyà, hon ere anat per intimar
a mossèn Francesch Giginta la extracció
de ell feta per a deputat.
Dijous, a
Divendres, a
fonch fet lo compte a dit Francesch Giginta, de
mossèn Francesch Giginta, qui novament fon
extret en deputat per lo stament real per mort
de mossèn Pere Cisteró.
Diumenge, a
fonch fet lo compte a micer Pere Arnau Gort,
que li tocha en aquesta terca, de
sous,
Pere Arnau Gort, doctor del Real Consell,
entrà en la ciutat de Leyda tornant de la ciutat
de Caragossa, a hon ere anat. E arribà en la present
ciutat a
la Audiència, segons acostumave, dient se volia
ajudar del temps de la constitució a ell donat
per lo present any, com aquestes coses són
continuades en lo dietari de la Règia Audiència
que aporte mossèn Raphel Joan, regent los sagells
de la Règia Cancelleria, en lo consistori
dels senyors deputats exhibit per Barnat Florença,
scrivà de registre, en nom ý per part del
dit mossèn Raphel Joan.
Juliol, any
Dissapte, a
senyor Joan Cescases de la sua
sobrecol·lecta.
Dijous, a
en Jordi Boffill de la sua sobrecol·lecta de
ponent.
Dimars, a
fet lo compte a miçer Juhan Quintana de
dit any, fonch fet lo compte a Miquell Siurana,
notari, de
misser Joan Solsona, canonge de la Seu de Barcelona,
qui fou elet en advocat del dit General per
los senyors deputats durant la absència de misser
Francí Solsona, altre dels advocats ordinaris
del dit General, en son nom ý com a procurador
del dit misser Francesch Solsona, renuncià en
mà ý poder dels senyors deputats lo dit offici de
advocat. En aquest die fon provehit Michel Ciurana,
notari real, del offici de ajudant comú del
racional e regent los comptes del dit General,
vagant per renunciació de Anthoni Roca, notari,
últim possessor de aquell.
Disapte, a
Diumenge, a
fonch fet lo compte a dit Julioll de
porter deservint lo offici de la Deputació,
ab letres del consistori par a mossèn Joan Ballart
ý Pelladi Maler, a la vila de Perpinyà, per a
notificar-los la elecció de llur persona feta per a
deputat ý oÿdor del stament real.
Dilluns, a
fonch fet lo compte a dit Colunya de
porter deservint lo offici de la Deputació, ab letres
del consistori per a mossèn Joan de Caldes,
senyor de Segur, vigaria de Cervera, per a notificar-li
la elecció de sa persona feta per a deputat
per lo stament militar, per lo trienni
propvinent.
Divendres, a
Raphel Colunya, porter, del castell de Segur,
vegaria de Cervera, hon ere anat de manament
del consistori, com dalt és dit.
Dilluns, a
Juliol, porter, de la vila de Perpinyà, hon
ere anat ab letres del consistori, com dalt és
dit.
DIETARI NÚMERO 15">
Folis lr-89r
Agost, any
Dimarts, lo primer.
En aquest dia juraren mossèn Joan Pasqual,
canonge ý degà de la Seu de Urgell, mossèn
Joan de Caldes, donzell, mossèn Joan Ballard,
burgès, deputats; fra Jaume Crespa, monjo ý
camarer de Sanct Cugat de Vallès, mossèn Joan
de Blanes, donzell, mossèn Palladi Maler,
oÿdors. En aquest mateix die jurà misser Pere
Comte, donzell ý doctor en quiscun dret, advocat.
E fon-hi present misser Joan Quintana
com advocat seu.
Dimecres, a dos. En aquest die, aprés de migjorn,
los dits senyors deputats ý oÿdors de
comptes, acompanyats dels officials ý ministres
de la casa de la Deputació, anaren a visitar lo
il·lustre ý reverent senyor don Federich de Portugal,
archebisbe de Caragossa, loctinent general
de sa magestat.
Dissapte, a
die los senyors deputats ý oÿdors, convidats lo
die abans per los religiosos frares del monestir
de sancta Catherina de la present ciutat, del
orde dels frares preÿcadós, acompanyats dels
officials ý ministres de la casa de la Deputació,
anaren oyr lo offici ý sermó en lo dit monestir,
a hon fou lo dit senyor loctinent general ý los
magnífichs consellers de la present ciutat de
Dijous, a
Dilluns, a
local de Vilafranca de Conflent, presentà
en consistori lo compte de la sua administració
del trienni passat.
Dimarts, a
Virginis Marie.
Dilluns, a
Dezpalau, procurador de mossèn Michel Salgueda,
lo trienni passat deputat local de la vila
de Monblanch, presentà en consistori los
comptes de la administració del dit trienni.
Dimars, a
deputat local lo trienni passat de la ciutat
ý vegaria de Tarragona, presentà en consistori
los comptes de la administració del dit trienni.
Dijous, a
Maler, oÿdor de comptes per lo stament
real, per a visitar sa casa, la qual té en la vila de
Perpinyà.
Dilluns,
Dimarts,
Babtiste.
Dimecres,
òlim en lo trienni passat deputat local de Cervera,
presentà lo compte de la sua administració.
En aquest die Gabriel Terrada, en lo trienni
passat deputat local de Camprodó, presentà lo
compte de la sua administració.
Setembre, any
Divendres, a
Marie.
Martí Joan Sunyer, doctor en quiscun dret, regent
la Real Cancelleria en lo present Principat.
A
compte al dit miçer Sunyer de
sous,
Disapte, a
fet lo compte a dit micer Gort, a raó de
sous per any, de
sous, de
aquest die lo magnífich misser Pere Arnau
Gort, doctor en quiscun dret, fon provehit per
lo il·lustre ý reverent senyor don Federich de
Portugal, archebisbe de Caragossa, loctinent
general de la catòlica ý real magestat del emperador
ý rey nostre senyor en lo present Principat,
del offici de regent la Real Cancellaria, vagant
per mort de misser Martí Joan Sunyer,
durant lo beneplàcit ý fins per sa magestat altrament
hi sie provehit.
E en lo die mateix prestà lo sagrament ý homenatge
acostumats en mà ý poder del dit senyor
loctinent general, a oý sentència de excomunicació
en la forma acostumada, com dites coses
són contengudes en lo dit privilegi ý ab un acte
auctèntich de la prestació del dit sagrament ý
homenatge ý audició de sentència de excomunicació,
testificat per Joan Barthomeu Coll, notari
real e scrivà de manament, en lo consistori
dels senyors deputats en auctèntica forma expedits,
presentats a
setembre.
Dilluns a
Correa, prevere, deputat local lo trienni passat
de la ciutat de Urgell, presentà en consistori los
comptes de la administració de la dita
deputació.
Dimars, a
de Francesch Jover, deputat local lo trienni passat
de la vila de Puigcerdà, presentà en consistori
los comptes de la administració de la dita
deputació.
Dijous, a
Crucis.
Divendres, a
mestre Anthoni Boquet, deputat local en lo
trienni passat de la vila de Tremp ý terras de Pallàs,
presentà en consistori los comptes de la
dita sa administració.
Dilluns, a
en Matheu Corró, en lo trienni passat deputat
local de la vila ý vegeria de Tàrrega, presentà
en lo consistori lo compte de sa administració.
Dimarts, a
mossèn Pere Vila, mercader, deputat local de la
ciutat ý vagaria de Vich en lo trienni passat, presentà
los comptes de sa administració.
Dimecres, a
mossèn Palladi Maler, oÿdor de comptes
per lo stament real, de la vila de Perpinyà, hon
ere anat per sos affers.
Dijous, a
Divendres, a
Galia, prevere, procurador de mossèn Ramon
de Perejordà, òlim deputat local en lo
trienni passat de Tortosa, presentà los comptes
de sa administració. En aquest die mateix per
part de mossèn Bernardí Lussàs, prevere, deputat
local lo trienni passat de Leyda, foren presentats
los comptes de la sua administració.
Dimarts, a
notari, procurador de Joan Saldua, prevere,
òlim deputat local en lo trienni passat de
Castelló, presentà lo compte de la administració
de la dita deputació del dit trienni.
Divendres, a
Dissapte, a
Octubre, any
Dilluns, a
Bordol, prevere, òlim en lo trienni passat deputat
local de Balaguer, presentà los comptes de
sa administració. En aquest mateix die lo procurador
de mossèn Pere Pastor, deputat local
en lo trienni passat de Perpinyà, presentà los
comptes de sa administració. En aquest mateix
die lo procurador de Joan Castelló, deputat local
lo trienni passat de Vilafranca de Penedès,
presentà los comptes de la dita administració.
Divendres, a
Sancta Eulàlia, òlim deputat local de Berga,
presentà en consistori los comptes de la sua administració
del trienni passat.
Dimecres, a
Dijous, a
local lo trienni proppassat de Castelló de
Empúries, presentà en consistori los comptes
de la sua administració.
Noembre, any
Divendres, a
n'Antich Puig
entrades ý exides, e Simeon Campana, guarda
dels dits drets de la taula de la present ciutat, ab
comissió dels senyors deputats, per anar a la
vila de Cervera ý altres parts de Urgell, per a collir
lo dret dels cafrans.
Dimarts, a
mossèn Hierònym Civera, òlim en lo trienni
passat deputat local de la ciutat ý vagaria de Gerona,
presentà en consistori los comptes de sa
administració.
Dissapte, a
Dijous, a
en Joan Cescases, sobrecollidor del dit General,
per a fer la visita per la sua sobrecol·lecta de
levant.
Dijous, a
aquest die foren extrets consellers de la present
ciutat de Barcelona mossèn Francesch Terré de
Picalqués, ciutedà, mossèn Galceran Rovira,
ciutedà, mossèn[...] Vilafranca, donzell,[...] Casafranca,
mercader, e Francesch Roqueta, candaler
de seu. E obrés.
Dehembre, any
Dimars, a
migjorn, desembarcà la magestat del emparador
ý rey nostre senyor don Carles, vuy benaventuradament
regnant, en lo port de Palamós,
venint de les pars de levant, ab ses galeres ý alguns
vaxells grossos.
Dimecres, a
aquest die, entre les deu ý onze ores de nit,
arribà a postes, en la present ciutat, la prefata
magestat del emparador ý rey nostre senyor, ý
descavalcà en la casa del il·lustre ý reverent senyor
archebisbe de Caragossa, loctinent general
de sa magestat. En aquest die mateix entrà
en lo present Principat lo magnífich miçer Michel
May, vice_canceller de sa magestat, venint
de les parts de levant, segons ne foren certificats
los senyors deputats ab certificació de mossèn
Raphel Joan, secretari de sa magestat ý regent
de la protonotaria en lo present Principat,
ab ses letres fetes a
Pere Arnau Gort, a raó de
per any, per la porata de la terca, de
lliures, sous per any; tot:
sous,
per la porata de la terca, a raó de
Dijous, a
senyors deputats e oÿdors de comptes,
acompanyats de sos porters ab masses altes ý de
molts officials ý ministres de la casa de la Deputació
ý General, anaren a la dita casa del dit
il·lustre ý reverent senyor archebisbe de Caragossa,
a hon la nit abans descavalcà sa magestat
ý dormí aquella nit, per a visitar a sa magestat. E
l'acompanyaran anant ý venint a oir missa baxa
en lo monestir dels frares menors de la present
ciutat. E, aprés de haver dinat, lo die mateix
partí sa magestat de la present ciutat per anar en
les pars de Castella.
Dissapte, a
mossèn Joan Saguer, exigidor del dit General,
de manament dels senyors deputats, perquè no
fou de matí en la casa de la Deputació, a relació
de Francesch Juliol, porter.
Dimars, a
mossèn Joan Saguer, de manament dels dits senyors
deputats, perquè no fou aprés migjorn en
la casa de la Deputació, a relació de Raphel Colunya,
porter.
Dissapte, a
mossèn Jordi Boffill, sobrecollidor, per la
sua sobrecol·lecta de ponent.
Dijous, a
aquest die tornà lo honorable mossèn Joan Cescases,
sobrecollidor, de la sua sobrecol·lecta de
levant.
Dilluns, a
Jesuchristi.
Dimars, a
prothomartiris.
Dimecres, a
Dijous, a
Innocencium.
Janer, any
Dilluns, al primer.
Dissapte, a
Dissapte, a
Dijous, a
Febrer, any
Dijous, lo primer. A
fet lo compte a Antich Puig
lliures,
fonch fet lo compte a Simeon Campana de
aquest die tornaren los honorables en Antich
Puig
e Simeon Camapana, guarda dels dits drets, de
la vila de Cervera ý altres parts de Urgell, hon
eren anats per a plegar lo dret dels cafrans.
Divendres, a
Marie.
Març, any
Dilluns, a
fet lo compte a dit Font, com a jutge de cort, de
de la Rota, de
die lo magnífich misser Pere Onofre Font, doctor
en quiscun dret, òlim jutge de cort ý del
Real Consell, lo qual per sa sacra, cesàrea, catòlica
ý real magestat, ab son privilegi exhibit en
la casa de la Deputació en sa pública forma, dat
en Valladolit, a dos del dit mes de marc, és estat
elegit en lo nombre dels doctors de la Rota, en
lo loch vagant per ésser estat misser Arnau Gort
mudat del dit nombre dels dits doctors de la
Rota en regent la Real Cancelleria, prestà lo sagrament
ý homenatge acostumats en mà ý poder
del dit misser Arnau Gort, regent la dita
Real Cancelleria, e oý sentència de excomunicació
promulgada per misser Macià Çorribes,
official del reverent senyor bisbe de Barcelona,
com apar de la prestació del dit jurament ý
audició de sentència de excomunicació ab acte
rebut per Joan Vilademor, scrivà de manament
ý archiver, dit die ab certificació de sa mà scrita
ý de son signa subsignada.
Abril, any
Diumenge, lo primer.
Domini.
Dilluns, a
magnifich mossèn Joan de Caldes, deputat per
lo stament militar, per anar a visitar sa casa, per
sos affers. En lo die mateix partí mossèn Pallani
Maler, oÿdor de comptes per lo stament real,
per a visitar sa casa, per sos affers. A
fonch fet lo compte al dit mossèn Blanes de
lliures,
Dimarts, a
Dimarts, a
mossèn Joan de Caldes, deputat per lo stament
militar, de sa casa, hon ere anat per sos affers.
Dilluns, a
Dijous, a
de Vich, procurador de mossèn Gaspar
Cathalà, canonge de Vich, òlim en lo trienni
que comensà lo primer de juliol,
local de Vich, presentà los comptes de la administració
de la dita deputació local. En aquest
die mateix mossèn Onofre Gavet, òlim en lo
trienni qui comensà en lo any
local de Manresa, presentà los comptes de sa
administració.
Maig, any
Dimecres, a dos. En aquest die mossèn Bernat
Cugullada, tudor de la filla ý hereva d'en Joan
Eres, òlim deputat local de la vila ý comdat de
Castelló de Empúries en lo trienni de l'any
presentà lo compte de la dita administració.
En lo die mateix lo dit Barnat Cugullada,
en nom ý per part dels hereus de Steve Castelló,
òlim en lo dit trienni deputat local de Castelló,
presentà lo compte de la dita administració. En
aquest die mateix partí de la present ciutat lo
venerable fra Jacme Crespa, oÿdor de comptes
per lo stament ecclesiàstich, a les parts de Gerona,
per sos affers.
Dimecres, a
fra Jacme Crespa, oÿdor de comptes per lo
stament ecclesiàstich, de les parts de Gerona,
hon ere anat per sos affers.
Divendres, a
òlim en lo trienni de
de Camprodó, presentà Jo compte de la sua
administració.
Diumenge, a
Dilluns, a
Dimars, a XXII.
Dijous, a
Nostri Jesuchristi.
honorable en Joan Cescases per a la visita de la
sobrecol·lecta de levant.
Juny,
Dissapte, a
fonch fet lo compte a dit miçer Puig [de]
lliures, sous. En aquest die lo magnífich misser
Steve Puig, doctor en quiscun dret, lo qual
per la magestat del emparador ý rey nostre senyor,
ab son privilegi exhibit en la casa de la Deputació
en sa pública forma, dat en Valladolit a
cort, per transferiment fet de misser Pere Onofre
Font de jutge de cort en lo nombre dels doctors
del Real Consell, prestà lo sagrament ý homenatge
acostumats en mà ý poder de misser
Pere Arnau Gort, regent la Real Cancelleria, e
oý sentència de excomunicació promulgada
per misser Macià Corribes, official del senyor
bisbe de Barcelona, com apar de la prestació del
dit jurament ý homenatge ý audició de sentència
de excomunicació ab acte rebut en poder
d'en Joan Rovira, scrivà de manament, ab certificació
al dós de dit privilegi de mà sua scrita.
Dilluns, a
Dimars, a
de Blanes, oÿdor de comptes per lo stament militar,
partí per sos afers de la present ciutat a la
volta de la Verge Maria de Monserrat.
Divendres, a
Joan de Blanes, oÿdor de comptes per lo stament
militar, qui per sos affers ere anat a la
Verge Maria de Monserrat.
Dijous, a
en Joan Cescases, sobrecollidor, de la visita
per ell feta per la sobrecol·lecta de levant.
Juliol, any
Dilluns, a dos. En aquest dia partí lo honorable
en Jordi Boffill.
Divendres, a
ciutat de Barcelona Joan Dot, notari, ajudant
del regent los comptes, par a la vila de
Monçó, hon eren convocades les Corts Generals
per la magestat del emparador ý rey nostre
senyor.
Dissapte, a
fonch expedit lo compte a mossèn Pallari Maler
de
la present ciutat mossèn Joan Balleró, deputat
real, per a sos afers, par a la Verge Maria de
Monserrat.
Diumenge, a
fonch fet lo compte a dit miçer May de
ý molt magnífich senyor misser Michel
May, vice_canceller de sa magestat, entrà en la
vila de Monçó, segons ne foren certificats los
senyors deputats ab certificació scrita e sotssignada
de mà de don Michel Climent, prothonotari
de sa magestat, feta a
Dijous, a
mossèn Joan Ballaró, deputat real, de la
Verge Maria de Monserrat, hon ere anat per
sa devoció.
Diumenge, a
any, fonch fet [lo com]pte a micer Pere
Compte, de [...]
miçer [Quin]tana. En aquest die partí de la
present ciutat lo magnífich Joan Quintana, altre
dels assessors ý advocats ordinaris del dit
General, ab licència dels senyors deputats, a
la volta de la vila de Monsó per sos affers.
Agost, any
Dijous, a
Jordi Boffill, sobrecollidor del General, de la
sua sobrecol·lecta de ponent, a la qual ere
anat.
Divendres, a
del emparador ý rey nostre senyor en la
vila de Moncó, en la qual sa magestat ha convocades
Corts Generals per a los tres regnes.
Dilluns, a
sa magestat en la Cort convocada en
Monçó.
Dimecres, a
Marie Virginis.
Dilluns, a
ciutat lo magnífich mossèn Joan de Caldes,
deputat per lo stament militar, per sos
afers a la volta de la vila de Martorell.
Dimarts, a
aquest die partí de la present ciutat en Bartomeu
Conill, porter de la casa de la Deputació,
de manament dels senyors deputats, per
portar les masses grans a la vila de Monsó.
Dimecres, a
Setembre, any
Dilluns, a tres. [...]
fonch [fet] lo compte a mossèn Juhan Blanes,
magnífich mossèn Joan de Caldes, deputat
per lo stament militar, de les parts de la vila
de Martorell, hon ere anat per sos negocis.
Dissapte, a
Virginis Marie.
Divendres, a
misser Joan Quintana de la vila de Monçó,
a hon ere anat per sos affers.
Octubre,
Divendres, a
Maler, oÿdor de comptes per lo stament
real, a la volta de Perpinyà, a sa casa, per sos
affers.
Dissapte, a
fonch fet lo compte a Pere Rehull de
ciutat, per a la volta de Martorell, lo magnífich
mossèn Joan de Caldes, deputat militar, per a
sos affers. En lo die mateix partí Pere Rahull,
guarda dels drets de les entrades ý exides que
cullen en la present ciutat, a la volta de la ciutat
de Tarragona, hon ere lo reverent mestre de
Rodes, per a entrevenir en la exacció dels dits
drets, per la partida de dit mestre ab comissió
dels senyors deputats.
Dimars, a
fonch fet lo compte a mossèn Juhan Blanes de
Joan de Caldes, deputat militar, de las parts
de Martorell, hon ere anat per sos affers.
Noenbre, any
Dissapte, a
fet [lo] compte a miçer Pere Compte, altre dels
advocats, de
die partí misser Joan Quintana, altre dels advocats
ordinaris del dit General, per sos affers, per
a la vila de Monsó.
Dimarts, a
die tornà en la present ciutat en Pere Rahull,
guarda dels drets de les entrades ý exides que
cullen en la present ciutat, de la volta de Tarragona,
hon ere anat ab comissió dels senyors deputats
per entrevenir en la recepció dels dits
drets, a causa de la partida del reverent mestre de
Rodes.
Divendres, a
fonch fet lo compte a dit Puig
de
de
partiren n'Antich Puig
Pere Rahull, guarda dels drets de les entrades ý
exides de la taula de la present ciutat, ab comissió
dels senyors deputats, per anar a la volta de
Cervera ý altres parts de Urgell, par a cullir lo
dret dels cafrans.
Diumenge, a
aquest dia tornà mossèn Paladi Maler, oÿdor de
comptes per lo stament real, de Perpinyà, hon
ere anat per sos afers.
Dilluns, a
procurador del General, per manament
dels senyors deputats, per a Leyda, per a protestar,
segons lo acostumat, en lo jurament faedor
per lo senyor don Federich de Portugal, archebisbe
de Caragossa, loctinent general de sa
magestat.
Dimarts, a
misser Joan Quintana, altre dels assessors ý advocats
ordinaris del dit General, de la vila de
Monsó, hon ere anat per sos affers.
Dimecres, a
mossèn Jordi Boffill, sobrecollidor del General,
per a visitar la sua sobrecol·lecta de ponent.
En aquest die mateix partí lo honorable
mossèn Joan Cescases, sobrecollidor del dit
General, per a visitar la sua sobrecol·lecta de
levant.
Divendres, a
present ciutat Joan Dot, notari, ajudant del regent
los comptes, de la vila de Monçó, hon ere
anat de ordinació dels senyors deputats per les
Corts allí celebrades.
Dilluns, a
procurador del General, [de] la ciutat de
Leyda, hon ere anat per fer la protestació acostumada
[...]urament del loctinent de sa magestat.
En aquest die lo il·lustre ý reverent senyor
don Federich de Portugal, archebisbe de
Caragossa, loctinent general de sa magestat, ab
nova potestat entrà en la present ciutat. Isqueren-lo
a rebre los senyors deputats, consistorialment,
e los magnífichs consellers ý altres. E
tornà prestar lo jurament acostumat en la Seu
de la present ciutat, lo qual, poch abans, havie
prestat en Leyda, en lo qual jurament lo síndich
del General presentà les protestacio[ns]
acostumades.
Divendres, a
En aquest die foren extrets per consellers de la
present ciutat mossèn Galceran Durall, mossèn
Joan Christòfol Faner, mossèn[...] Gironella,
mossèn[...] Aymerich, mossèn[...] Cafont, consellers.
Mossèn Antoni Pol, mossèn Benet
Joan, obrés.
Dehembre, any
Divendres, a
mossèn Joan Cescases, sobrecollidor del
General, de la visita de la sua sobrecol·lecta de
levant. En aquest die mateix tornà lo honorable
mossèn Jordi Boffill, sobrecollidor del General,
de la sua visita de la sobrecol·lecta de
ponent.
Dissapte, a
mossèn Joan de Caldes, deputat per lo stament
militar, a la volta de sa casa per sos afers.
Dilluns, a
Puig
guarda de les entrades ý exides de la taula de la
present ciutat, de la volta de Urgell, hon eren
anats ab comissió dels senyors deputats per a
collir lo dret dels cafrans.
Dimarts, a
Jhesuchristi.
Dimecres, a
prothomartiris.
Dijous, a
Divendres, a
Innocencium.
Dilluns, a
ciutat, a la posta, la magestat cesàrea del
emperador ý rey nostre senyor, a les quatre hores
aprés migdie.
Janer,
Dimecres, a
ciutat n'Antich Puig
Pere Rahull, guarda dels drets de les entrades ý
exides de la taula de la present ciutat, per a la
vila de Cervera ý altres parts de Urgell, per a collir
los drets del cafrà, par a los quals los ere feta
comissió, de hon se
festes de Nadal.
Dilluns, a
compte a mossèn Juhan Blanes de
mossèn Joan de Caldes, deputat per lo stament
militar, de sa casa, hon ere anat per sos affers.
Dimecres,
en lo consistori als senyors deputats, per lo
noble mossèn Michel Climent, prothonotari
de sa magestat, les constitucions fetes en la última
Cort, per sa magestat celebrada en la vila
de Monsó, en sa pública forma auctèntica ý ab
segell de plom pendent segellades, demanant
per aquelles ésser taxat salari condecent. E les
quals foren acomenades a Francesch Granada,
racional, per a què aquelles recondís en lo archiu
de la casa de la Deputació.
Febrer,
Dilluns,
prevere, òlim en lo corrent trienni deputat
local de Tremp, presentà los comptes de la sua
administració, del temps regí la dita deputació
local.
Dimars,
die partí de la present ciutat lo honorable mossèn
Pallari Maler, oÿdor per lo stament real, per
sos afers a la volta de la vila de Perpinyà, per visitar
sa casa. En aquest die mateix partí de la
present ciutat la magestat del emperador ý rey
nostre senyor, per a la volta de Perpinyà.
Divendres, a
present ciutat n'Antich Puig
ý Pere Rahull, guarda dels drets de les entrades
ý exides de la taula de la present ciutat, de la
volta de Urgell, hon eren anats ab comissió dels
senyors deputats per a collir lo dret dels
cafrans.
Dissapte,
mossèn Francesch Granada, racional de la casa
de la Deputació, foren presentades en consistori
als senyors deputats les restes ý deutes del
General en un libre. Los quals deputats affermaren
que, en quiscuna de les altres terces passades
de llur temps, havien rebudes en la mateixa
forma, en son degut termini conforme als
capítols de Cort, les restes ý deutes lavors deguts
al dit General.
Diumenge,
mossèn Pallari Malet, oÿdor de comptes
per lo stament real, de la vila de Perpinyà, hon
ere anat per sos affers.
Dimecres,
del emperador ý rey nostre senyor en la present
ciutat de la volta de Perpinyà, hon ere anat.
Marc, any
Divendres, lo primer. En aquest die, per lo noble
mossèn Michel Climent, prothonotari de sa
magestat, fou liurat en consistori dels senyors
deputats una còpia auctèntica del procés de la
derrera Cort, celebrada en la vila de Monsó per
sa magestat, ý una còpia auctèntica de les sentències
donades per los proveÿdós de greuges
de la Cort del any
aquí mateix foren liurats a Francesch
Granada, racional, per a què aquelles recondís
en lo archiu de la casa de la Deputació.
Abril, any
Dijous, a
causídich, procurador dels pobres, segons que
feta relació en consistori per fra Pere Gomis,
conventual del monestir del Carme, qui dix lo
véu morir. [...]e agost, any sobredit, fonch
[fet] lo compte a dit Solanas de [...]liures,
sous,
Ribes de
Diumenge,
Domini.
e oÿdors de comptes, absents los deputats
ecclesiàstich ý real per lur indisposició corporal,
consistorialment, a cavall, acompanyats de
molts officials ý ministres del dit General, anaren
a la volta de Sanct Hierònym de la Murtra,
hon se deye ere sa magestat, per saber ab sa magestat
hon volie se celebràs la festa de sanct
Jordi. E fon trobat en lo camí prop lo camí ý
carnisseria del Clot, qui repòs que per haver-se
enbarcar promptament no fóra en dita festa.
Dilluns,
Dimars,
ab molta solemnitat. Dix la missa lo reverent[...]
Miralles, archebisbe de Gràcia, ab sos
diaca ý sot_diaca, e sermonà lo venerable fra
Egidi, del orde dels frares observants menors,
sermonador de sa magestat. Foren presents lo
il·lustre don Ferrando Ramon Folch, duch de
Cardona, ý don Ferrando de Cardona, duch de
Sorna, almirant de Nàpols, ultra los magnífichs
consellers ý molts altres cavallers ý gentils
hòmens.
Dijous,
fet lo compte a mossèn Juhan de Blanes de
lliura,
aquest die partí mossèn Joan de Caldes, deputat
per lo stament militar, de la present ciutat
per a sa casa, per sos affers. En aquest die mateix
la magestat del emperador ý rey nostre senyor
se enbarcà en la platja de la mar de la present
ciutat de Barcelona, a les sis hores aprés migdie,
en les galeres que aquí eren en nombre
Ere capità d'elles Andria Dori, príncep de
Melfi, per anar, segons se deye, a Vilafranca de
Nissa, hon la sanctadat de nostre Sanct Pare,
Paulo papa Tercer, havie ésser personalment
per a tractar ý concertar les coses de la pau entre
sa magestat ý lo rey de França.
Dimars,
Joan de Caldes, deputat militar, de sa casa, hon
ere anat per sos affers.
Maig, any
Dimecres, lo primer.
et Jacobi.
Divendres, a
Dimars, a
senyor don Federich de Portugal, archebisbe
de Caragossa, loctinent general de sa magestat,
ab nova potestat prestà lo jurament
acostumat en la Seu de la present ciutat, en lo
qual jurament lo síndich del dit General presentà
les protestacions acostumades.
Dimecres, a
aquest die los senyors deputat militar ý oÿdors
ecclesiàstich ý real, los altres essent absents per
llur indisposició corporal, consistorialment, ab
masses alsades, acompanyats dels officials ý ministres
del dit General, foren a visitar lo dit loctinent
general.
Dijous, a
ciutat mossèn Joan Pasqual, deputat ecclesiàstich,
a la volta de la vila de Caldes per sos affers.
Dimecres, a
ciutat, de manament ý comissió dels senyors
deputats, mossèn Pere Pau Amat de Palou,
alguatzir del senyor rey, a las pars de
Puigcerdà, per aportar presos los qui donaren
les bastonades a n'an Frugell, guarda extraordinària
del General.
Dilluns, a
en Jordi Boffill per a visitar la sua sobrecol·lecta
de ponent.
Divendres, a
present ciutat mossèn Paladi Maler, oÿdor de
comptes per lo stament real, per a anar a visitar
sa casa, ab licència del consistori.
Dissapte, a
ciutat Joan Cescases, sobrecollidor, per a
visitar la sua sobrecol·lecta de levant.
Dijous, a
Juny,
Dimecres, a
ciutat lo reverent mossèn Joan Pasqual, deputat
ecclesiàstich, de la vila de Caldes, hon ere
anat per sos negocis. A VI de dit, fonch fet lo
compte al reverent mossèn Jaume de Rochacrespe,
oÿdor, de
Divendres, a
Boffill, sobrecollidor, de la sua visita que ha
feta en la sobrecol·lecta de ponent.
Diumenge, a
aquest dia morí lo honorable mossèn Joan Ballaró,
deputat per lo stament real, entre les
ý nou hores, ans de mijenit,
[...]
lo compte a mossèn Palari Maler [...]
Dilluns, a
Dimars, a
Dilluns, a
Maler, oÿdor de comptes per lo stament
real, de la vila de Perpinyà, hon ere anat per sos
affers.
Dimars, a
de la persona de mossèn Benet Cases, ciutedà
de Gerona, per a deputat per lo stament real,
per mort de mossèn Joan Balleró.
Dimecres, a
ciutat Francí Juliol, porter, par a la ciutat
de Gerona ab letres del consistori, per a donar
avís a mossèn Benet Cases de la sua extracció
par a deputat real, per mort de mossèn Joan
Balleró.
Dissapte, a
acostumat mossèn Benet Cases, novament
extret per a deputat per lo stament real,
per mort de mossèn Joan Balleró. En aquest die
mateix tornà mossèn Joan Cescases de la sua visita
de la sobrecol·lecta de levant. En aquest die
tornà Francesch Juliol de la ciutat de Gerona,
hon ere anat ab letres del consistori per a donar
avís a mossèn Benet Cases de la sua nova extracció
per a diputat real, per mort de mossèn Joan
Balleró. [...]e setembre, any dit, fonch [fet] lo
compte a dit mossèn Benet Cases de
sous.
Dilluns, a
Juliol, any
Dilluns, lo primer. En aquest die partí de la present
ciutat mossèn Benet Cases, deputat per lo
stament real, par a sos affers, par a sa casa. [...]
de setembre, dit any, fonch fet [lo] compte a
mossèn Palari Maler [...]
Dimars, a dos.
Elizabet.
Dimecres, a
Benet Cases, deeputat per lo stament real, de la
ciutat de Gerona, hon ere anat per sos affers.
Dissapte, a
ans de migenit, al magestat del emparador ý rey
nostre senyor arribà ý desenbarcà en la platja de
la present ciutat acompanyat ab
Ere capità Andria Doria, príncep de Melfi, venint,
segons se deye, de Vilafranca de Nissa,
hon s'és tractada ý convocada la treva entre sa
magestat ý lo rey de França, ab intervenció de
nostre Sanct Pare, Paulo papa Tercer.
Dilluns, a
aquest die los deputats ý oÿdors de comptes,
exceptat lo deputat ecclesiàstich, que fon impedit
per sa malaltia, acompanyats de molts officials
ý ministres del dit General, foren a visitar
sa magestat en la casa del bisbe de Barcelona, en
lo carrer Ample, hon posava.
Divendres, a
del emparador ý rey nostre senyor, en lo matí,
partí de la present ciutat a les parts de Castella.
Agost, any
Dijous, lo primer. En aquest die partí mossèn
Joan de Caldes, deputat per lo stament militar,
de la present ciutat per a visitar sa casa, per sos
affers. A
compte a mossèn Juhan Blanes, oÿdor militar,
de
Divendres, a dos. En aquest die jurà lo reverendíssimo
senyor don Federich de Portugal, archebisbe
de Caragossa, loctinent general de sa
magestat, ab nova potestat; lo qual jurament
prestà en la forma acostumada en la Seu de la
present ciutat, en lo qual jurament lo síndic del
General presentà les protestacions
acostumades.
Divendres, a
Joan de Caldes, deputat per lo stament militar,
de sa casa, hon ere anat per sos affers.
Dissapte, a
Dijous, a
Virginis.
Dijous, a
notari, qui fon provehit per sa magestat
del offici de altre dels procuradors dels pobres,
vagant per mort d'en Jaume Solanes, ab
son privilegi datat en Barcelona a
proppassat, prestà lo sagrament ý homenatge
acostumats en mà ý poder de misser Michel
May, vice_canceller de sa magestat. Consta en
poder d'en Hierònym Cardona, segelledor de
la Cancelleria ý notari real, intrevenint per Joan
Comalonga, secretari de sa magestat, ab certificació
continuada al dós de dit privilegi. [...]
dit Quintana de [...]
Diumenge, a
aquest die partí mossèn Benet Cases, deputat
real, a les parts de Urgell per sos affers. A
setembre, dit any, fonch fet lo compte a mossèn
Pallari Maler de
Dissapte, a
mossèn Benet Cases, deputat real, de les pars
de Urgell, hon ere anat per sos afers.
Setembre, any
Dijous,
de Barcelona, en la qual se celebrava la Règia
Audiència, misser michel May, vice_canceller
de sa magestat, segons que los senyors deputats,
segons digueren, ne foren informats. [A]
compte al regent de [...]e las
pe any que no avia rebut en la present terça, de
fonch fet lo compte a micer Miquel
May, per la porata de la terça, de [...]
de
Dissapte,
ciutat mossèn Palladi Maler, oÿdor de
comptes per lo stament real, per a sa casa, per a
sos affers.
Octubre, any
Diumenge, a
Palladi Maler, oÿdor real, de sa casa, hon ere
anat per sos afers.
Dilluns,
Cescases, deputat real, per a sa casa, per sos affers.
[...]
fonch fet lo compte a mossèn Pallari Maler,
oÿdor de comptes, de
Noembre, any
Dijous, a
ciutat, de manament dels senyors deputats, en
Jacme Joan Solsona, guarda del General, a la
volta de Urgell per a la col·lecta dels cafrans.
Divendres, a
Joan Cescases, sobrecullidor del General en la
sobrecol·lecta de llevant, per anar a la sua sobrecol·lecta,
per fer lo que és obligat.
Dissapte, a
En aquest die Simeon Porta, notari de Cervera,
elegit per receptor dels drets dels cafrans,
prestà la seguretat acostumada per rehó dels
dits drets en la vila de Cervera, en poder d'en
Pere Tarroja, notari, ý comensà a vagar en la
dita recepció.
Dissapte, a
Cases, deputat real, de la volta de Gerona,
hon ere anat per sos affers.
Dimars,
ciutat per sos affers mossèn Jacme de Rocacrespa,
oÿdor de comptes per lo stament
ecclesiàstich.
Dissapte,
En aquest die foren extrets per consellers de la
present ciutat mossèn Luýs Gibert, mossèn
Joan Salbà, mossèn[...] Marquet, mossèn Joanot
Axarrat, mossèn[...] Soler, consellers. Mossèn
Michel Setantí, mossèn Benet Miró, obrés.
Dehembre,
Dijous, a
ciutat mossèn Jacme Crespa, oÿdor de comptes
per lo stament ecclesiàstich.
Dissapte, a
Jordi Boffill, sobrecollidor de la col·lecta de levant,
de la visita de sa sobrecol·lecta.
Dimars,
Solsona de la col·lecta dels cafrans.
Dimecres,
Jhesuchristi.
Dijous,
prothomartiris.
Divendres,
Dissapte,
Innocencium.
Diumenge,
dels cafrans Jaume Joan Solsona, guarda
del General.
Jener, any
Diumenge,
en la ciutat de Barcelona fina sos derrers dies
lo il·lustre ý reverent senyor don Federich de
Portugal, archebisbe de Caragossa, loctinent
general per sa magestat en lo present Principat,
rebuts per ell tots los sagraments de Sancta
Mare Sglésia, com a bon christià. En aquest die,
finida o spirada la Audiència Real per mort del
dit loctinent general, comensà a córrer vice_règia
la Audiència del portantveus de general governador
del principat de Cathalunya, segons
aquella los doctors del Real Consell, en la qual
presideix misser Luýs Vilana, assessor ordinari
del dit portantveus de general governador, qui
del dit offici fon proveÿt per sa magestat ab son
privilegi dat[...], lo qual prestà lo jurament
acostumat a
sentència de excomunicació en poder del official
del reverent bisbe de [Barcelona], com lo
dit die, com ne foren certificats los senyors deputats
ab certificació de mà de Luýs Joan
Moxó, scrivà major de la dita Governació.
Dilluns,
compte [...]regent fins lo dit dia, a raó de
lliures, sous [per] [any] de
sous,
de dita terça, de
any, de
fet lo compte a miçer Luís Villana, asesor del
governador, a raó de
de
fet lo compte a mossèn Francesch Marlès, algutzir
reyal, de
mossèn Albanell per dita rehó, de
Dimecres,
don Federich de Portugal fon aportat a la sglésia
del monestir dels frares de Jesús, fora los
murs de Barcelona, per aportar, segons se deye,
a Sigüença, hon se dix havie elegida sa sepultura.
Portaven lo cap del dol los consellers de
Barcelona, acompanyats del reverent senyor
bisbe de Vich, de altres cavallers ý ciutedans.
Fon acompanyat per los preveres ý canonges de
la Seu ab la creu major de la dita Seu, ý dels preveres
de totes les parròchies de la present ciutat,
ý per los frares de tots los monestirs de la present
ciutat ý del dit monestir de Jesús. Foren en
grandíssim nombre aportant quiscú una candela
encesa. Portaren lo cos descarat ab les insígnies
archiepiscopals sos criats, al coll alt, ý
acompanyat devant ý atràs de sos criats vestits
de dol, quiscú ab una antorxa encesa. Féu-se
lo offici solemne en la sglésia del dit monestir
de Jesús, a hon foren los senyors deputats ý
oÿdors, consistorialment, acompanyats dels officials
de la casa de la Deputació, los quals deputats
ý oÿdors stigueren assentats, dient-se lo
offici dins les rexes del altar major, a la part
hon se diu la epístola, ý a la altra part del evangeli
stave assentat en son banch lo portantveus
de general governador, don Pedro de Cardona,
ý los doctors del Real Consell, romanent los
consellers de Barcelona assentats baix en la
sglésia, en lo entorn del túmol ab los altres del
dol.
Dimars,
Cescases, deputat per lo stament real, a la volta
de sa casa per sos affers. En aquest dia morí misser
Joan Pasqual, doctor en quiscun dret, del
Real Consell. [A]
fonch [fet] lo compte als areus de dits miçer Juhan
Pasqual, de
2/3.
Dijous,
Cases, deputat per lo bras real, de la volta de
Gerona, hon ere anat per sos affers.
Dijous,
ciutat per sos affers mossèn Palladi Maler,
oÿdor de comptes per lo bras real.
Divendres,
Jaume Crespa, oÿdor de comptes per lo stament
ecclesiàstich, de la present ciutat per sos
affers.
Febrer
Dimecres,
Jaume Crespa, oÿdor de comptes per lo stament
ecclesiàstich.
Dimars,
de la col·lecta dels safrans, hon ere anat de
ordinació dels senyors deputats, e Simeon
Porta, cullidor dels dits drets.
Dissapte,
ciutat mossèn Palladi Maler, oÿdor de comptes
del dit General per lo stament real, de les parts
de Urgell, on ere anat per sos affers.
Dijous,
Çescases, sobrecullidor del General en la sobrecol·lecta
de llevant, de la sua sobrecol·lecta.
Marc
Dilluns, a
ciutat misser Joan Quintana, altre dels advocats
ý assessors del dit General, per sos
affers.
Abril
Diumenge, a
Domini.
Divendres,
Joan Quintana, altre dels assessors [ý] advocats
ordinaris del dit General, en la present
ciutat.
Dimars,
ciutat lo reverent mossèn Joan Pasqual, deputat
per lo stament ecclesiàstich, per sos affers.
A
compte a reverent fra Jaume de Rochacrespa,
per la absènsia del deputat ecclesiàstich fins
fonch tornat, que tornà a
fet lo compte a mossèn Pallari Maler, oïdor de
comptes reyal, de
Dimecres,
ab molta solemnitat. Dix la missa lo reverent[...]
Miralles, archebisbe de Gràcia, ab sos
diaca ý sot_diaca, e sermonà lo reverent mestre
[...]bisbe de [...]l orde dels frares preÿcadors,
preycador de sa magestat. Fonch-hi present lo
reverent don Joan de Cardona, elet de Barcelona
canceller, ý los magnífichs consellers de
la ciutat de Barcelona, ultra alguns altres abats,
cavallers ý gentils hòmens.
Maig, any
Dijous, lo primer. En aquest die passà de
aquesta vida en la altra, en la ciutat de Toledo
del regne de Castella, casi en lo migjorn, la
bona ànima de la sereníssima enperatrís ý reyna
nostra senyora dona Elizabet, muller de la sacra,
cesàrea, cathòlica ý real magestat del emperador
ý rey nostre senyor don Carles, vuy benaventuradament
regnant,
in pace,
deputats, per diverses letres se eren rebudes
en la present ciutat de diversos cortesans.
Diumenge,
ciutat lo reverent misser Joan Pasqual, deputat
per lo stament ecclesiàstich.
Dimars,
ciutat lo reverent mossèn Joan Pasqual, deputat
per lo stament ecclesiàstich, per sos affers a
la volta de Caldes.
Dimecres, a
present ciutat mossèn Jaume Crespa, oÿdor de
comptes per lo stament ecclesiàstich, misser
Joan Baquet, Joan Hierònym Canyelles, notari,
ý Francesch Marcet, porter, per a la vila de
Perpinyà, par a inquirir dels prejudicis ý agravis
fets per don Francesch de Beamunt, capità de la
gent de guerra en Rosselló, ý altres als drets ý
jurisdicció del dit General, ý contra misser Joan
Nogués, loctinent de deputat local de Perpinyà,
de manament ý ordinació del consistori.
Dilluns, a juxta
forma del capítol de Cort, se acostuman comensar
de encantar los drets de les generalitats
en la Lotge de la mar de la present ciutat de Barcelona,
a hon los senyors deputats ý oÿdors de
comptes, consistorialment, ab masses altes,
acostumen de anar, per causa del que
morta la senyora emperatrís ý reyna nostra
senyora, ý encara no tenir letres de sa magestat
de la dita mort, tremeteren en la dita Lotge per
comensar de encantar los dits drets mossèn
Francesch Granada, racional del dit General.
Dimars, a
lo[s] senyors deputats de la mort de la senyora
emperatrís ý reyna nostra senyora, la qual, com
dit és, morí lo primer del present mes de maig,
per lo senyor don Pedro de Cardona, portantveus
de general governador en lo present Principat,
que
havie rebuda, la qual fon datada en Toledo,
a
la mort de la dita senyora emperatrís ý reyna
nostra senyora, ab la qual li encarregava scrigués
ý comanàs la dita mort als prelats, sglésies
ý monastirs del present Principat ý que fessen
tots absèquies, pregàries ý oracions. E, essent
certs los dits senyors deputats de la dita mort,
foren de parer de tenir tencades les portes de la
casa de la Deputació ý cessar lo consistori, fins
que ells ý los officials de la casa de la Deputació
fossen vestits de dol, en la forma acostumada, ý
fos fet lo aniversari o capell ardent que, solemnament,
se acostuma fer per la ciutat de Barcelona
per semblants reynes ý prínceps.
Dimars, a
ciutat lo reverent mossèn Joan Pasqual, deputat
per lo stament ecclesiàstich, de la vila de
Caldes, hon ere anat per sos affers.
Dimecres, a
present ciutat mossèn Jaume Crespa, oÿdor de
comptes per lo stament ecclesiàstich, misser
Joan Boquet, Joan Hierònym Canyelles, notari,
ý Francesch Marcet, porter, de la vila de
Perpinyà, hon eren anats, de ordinació dels senyors
deputats, per inquirir de certs agravis fets
per don Francesch de Beamunt, capità de la
gent de guerra en Rosselló ý altres, als drets ý
jurisdicció del General.
Dijous, a
deputats militar ý real, impedit lo deputat ecclesiàstich,
ý los oÿdors de comptes ecclesiàstich
ý real, absent lo oÿdor militar per sa malaltia,
acompanyats dels officials de la casa de la
Deputació, tots vestits de dol ab los capirons al
cap, ab les masses altes cubertes de drap negre,
foren en la Lotge de la present ciutat per encantar
los dits drets de les dites generalitats. E lo
mateix havien fet lo die abans que ere dimecres,
absens los dits deputats ý oÿdor ecclesiàstichs ý
malalt lo dit oÿdor militar.
Divendres, a
de la dita senyora emperatrís, se celebrà solemne
aniversari o capell ardent en la Seu de la
present ciutat de Barcelona, de ordinació dels
honorables consellers de la dita ciutat, per al
qual ja lo die abans los senyors deputats foren
convidats de part dels dits consellers; al qual
anaren los senyors deputats ý oÿdors de comptes
ecclesiàstich ý real, sens lo oÿdor militar impedit
per sa malaltia, ab ses masses altes cubertes
de drap negre, acompanyats de tots los
officials de la casa de la Deputació ý del loctinent
del defenedor ý dels dos receptors de Barcelona,
tots vestits de dol ab los capirons al cap
ý ab les faldes de les gramalles per terra. Partiren
tots juncts de la casa de la Deputació, entrant
per lo portal major de la dita Seu, e anaran
a seure
un banc que allí stave aparrellat a la part de la secristia.
E essent allí assentats, ab tots los dits
llurs officials ý ministres, aprés arribaren los
dits honorables consellers en companyia del
demunt dit governador, vaguer ý balle ý molts
altres ciutedans, tots ab los capirons al cap vestits
de dol, fahent-se aportar les faldes de les
gramelles altes, e s'assegueren en uns altres
banchs, a la part del orga major, al devant dels
dits senyors deputats. Stave lo tuguri ý encesa
sobre les scales de sancta Eulàlia. Fon donada a
quiscú dels senyors deputats un ciri petit de
cera groga ab un sou de argent en quiscú, lo
qual fou offert per tots al diaca ý sots_diaca sens
moure
de llur loch. Sermonà en una trona baxa,
dins les rexes, fra[...], bisbe que
ý degué lo offici lo reverent misser Joan Miralles,
archebisbe Thesalonicensis, que
Gràcia, fou diaca mossèn[...] Coll ý sots_diaca
mossèn[...] Comes, canonges [...]officials, romanent
allí los dits consellers ab llur
companyia.
En aquest die, pres migjorn, partí de la present
ciutat, per sos afers a la volta de Gerona, mossèn
Benet Cases, deputat per lo stament real. A
mossèn Palari Maler, oÿdor de comptes per lo
bras reyal, de
Diumenge,
Divendres,
Benet Cases, deputat per lo stament real, de la
volta de Gerona, hon ere anat per sos affers. En
aquest die partí de la present ciutat, a postes,
Pau Renard, notari, per a la volta de Figueres,
per a la desliuració d'en Joan, criat del camarer
Crespa, oÿdor de comptes, qui stava pres en les
presons de la dita vila de Figueres.
Juny, any
Dimecres, a
ciutat Pau Renard, notari, procurador del
dit General, de la volta de Figueres, hon ere
anat de ordinació dels senyors deputats.
Dijous, a
Dimars, a
ciutat lo venerable fra Jaume Crespa, oÿdor de
comptes per lo stament ecclesiàstich, a la volta
de Sanct Cugat de Vallès per sos affers.
Dijous, a
Jacme Crespa.
Dijous,
Marcer, porter de la present casa, a la vila de
Perpinyà, par a presentar a don Francesch de
Beamunt, capità de la gent de guerra en la frontera,
unes letres ab les quals le intimen la taxació
han feta dels danys causats al dit General
per lo impediment per ell fet a la exacció dels
drets de aquell.
Divendres,
Joan Cescases, sobrecollidor, per a la sua visita
de la sobrecol·lecta de levant.
Dissapte,
Joan de Blanes, oÿdor de comptes per lo stament
militar,
al areu de mossèn Juhan de Blanes de
Juliol, any
Divendres,
Marter, porter deservint la casa de la Deputació,
de la vila de Perpinyà, hon ere anat de ordinació
dels senyors deputats per a presentar,
segons que féu relació que presentà, a don
Francesch de Beamunt, capità de la gent de
guerra en la frontera, les letres dels dits senyors
deputats de la taxació per ells feta dels
danys per ell causats al dit General, per lo impediment
per ell fet a la exacció dels drets de
aquell, lo dilluns comptaven
proppassat, dins la fortalesa de la ciutedella de
la dita vila.
Dissapte, a
de oÿdor per lo stament militar per mort de
mossèn Joan de Blanes, quòndam, ý en la
forma acostumada fou extret mossèn Joan
Oliver.
Dimars, a
acostumat mossèn Joan Oliver, novament extret
par a oÿdor de comptes per lo stament militar,
[...]
Juhan de Blanes, de