L'estudi General de Lleida del 1430 al 1524 1

DOCUMENTS 1 El clavari Nicolau Agulló demana als paers i als prohoms de la Ciutat què hauran de fer per al nomenament de catedràtics de l'Estudi, d'acord amb la darrera provisió de la reina Maria, muller d'Alfons IV el Magnànim. [Lleida, 12 març 1434] Die veneris, inter vesperis, ·XII· martii. Francesch del Bosch, Bernat Aguiló, pahers; micer Anthoni Torres, micer Bernat de la Pardina, advocats de la Ciutat; mossèn Miquel de Boxadors, Anthoni Cardona, micer Simó Sunyer, Jacme Soler, prohòmens. Als quals pahers e prohòmens fonch proposat que lo honorable en Nicolau Agulló, clavari del Studi per part de la Ciutat elet, dient que vui los vots dels doctors e maestres per a les lectures del any vinent se hagen de penre e a rebre prestament; per què dix que·ls plagués acordar, delliberar e consellar ell en quina forma se haurà en la recepció dels dits vots. Com micer Bernat Belloch lo dia proppassat li hagués protestat a ell hí a sos companyons clavaris del dit Studi presentant-li una provisió de la senyora Reyna ara regnant, la qual done certa forma de penre los dits vots, per què·ls plagués acordar e conssellar ell en quina forma e manera se haurà en la dita recepció de vots segons dit és. Com ell entent a fer segons los desús dits honorables pahers e prohòmens delliberaran e li consellaran. Acordaren e delliberaren los dits honorables pahers e prohòmens que, ab la gràcia de Déu, micer Anthoni Torres, advocat de la Ciutat, respont prestament al dit protest donat per lo dit micer Bernat de Belloch segons conexerà per dret e justícia si dege respondre. Axí matex que·l honorable en Nicolau Agulló, clavari desús dit, se hage en la recepció dels dits vots, tota hora e quant per lo Rector del Studi hi serà demanat segons la forma, sèrie e tenor del privilegi o provisió real darerament emanada per la senyora Reyna ara regnant. E si per ventura lo Rector o altres clavaris del dit Studi s'í volran haver altrament que no és contengut en la propdita provisió real en la recepció dels dits vots, que en aquell cars lo dit honorable en Nicolau Agulló desinte de continent ab carta pública com ell no entent admetre neguns vots sinó segons la dita provisió vol. Arx. Mun., reg. 365, fol. 109 (Prohomenies).

2 Nicolau Agulló, clavari de l'Estudi de Lleida, mostra als paers i als prohoms de la Ciutat certes requestes o apel·lacions fetes al Rector, i les d'alguns llicenciats, per causa de la conducció dels catedràtics de Cànons. [Lleida, 19 març 1434] Clavari del Studi. Francesch del Bosch, Johan Vives, pahers; mossèn Miquel de Boxadors, micer Anthoni Torres, Jacme Navarra, micer Simó Sunyer, Jachme Soler, micer Bernat de la Pardina. Als quals prohòmens fonch proposat per lo honorable en Nicolau Aguyló, clavari del Studi per la Ciutat, que lo dia present ell és stat demanat per lo Rector del Studii a la recepció dels vots e nominació dels doctós qui han a legir l'any sdevenidor de cànones en lo dit Studi. E lo Clavari del Capítol ha donat un protest al dit Rector e hà ell, lo qual ha testificat lo discret en Pere Gaçet, notari. E per part de micer Guillem de Monsó e de micer Bernat Pinós, dients-se lice[n]ciats en dret canònich, n'és stat donat un altre, lo qual conté protest e apel·lació, los quals protests e appel·lacions foren mostrats als dits pahers e prohòmens a huyl e com ell no haje fet res en los vots ja presos, ni entenie fer en los sdevenidós, ni encara en les dites conduccions sens conseyl e sentiment d'ells, per què·ls plàcia acordar e dar-li conseyl què deu fer ni quina resposta deu fer als dits protests e apel·lació. Acordaren los dits pròmens que per los advocats de la Ciutat sie respost als dits protests e requesta e appel·lació conformant-se ab la provisió de la senyora Regina e que los apostolis sien donats e ordonats a conseyl dels advocats desús dits, los quals dó lo dit Clavari. E tota ora que lo dit honorable en Nicolau Aguyló, clavari dessús dit, sie apellat per lo Rector del Studi als dits vots rebre, que en nom de Déu hi sie, procehint juxta la forma de la provisió desús dita; per què on los clavaris del Studi ni del Capítol ni encara lo Rector se volgesen extremar en tot o en part de la dita provisió e de la bula de qui·s fa menció en los dits protests, que lo dit honorable en Nicolau Aguyló, clavari dessús dit, hi desinta e no y consente, e d'açò face levar bona carta protestant que ell no entent fer res en los dits vots ni recepció de aquells contra la dita provisió ni bula, e que així matex hi sie servada la provisió del senyor rey en Martí. Arx. Mun., reg. 365, fol. 110v. (Prohomenies.) 3 Amb assistència dels mateixos paers i prohoms de la sessió anterior, la Prohomenia, d'acord amb els paers, dóna per bo el nomenament de Bernat Sblada per a la càtedra doctoral, malgrat el major nombre de vots del mallorquí Guillem de Monsó, atès que aquell és fill de Lleida i l'empara un privilegi antic, vigent encara.

[Lleida, 6 maig 1434] Als quals prohòmens fonch proposat per los honorables pahés que com ells sien certs que los vots dels doctós qui han a legir en l'any vinent en lo Studi d'aquesta ciutat sien ja presos, e hajen sabut que vuy dia present se dege fer la conducció dels dits doctós e en la lectura de cànones, entenen los honorables micer Bernat Sblada, vehí e habitador de aquesta ciutat, doctor en Decrets, e micer Guillem Monçó, doctor en la dita Facultat, de la ciutat de Maylorques, e·s dige que lo dit micer Guillem de Monçó haje un vot o dos, poch més o menys, més que lo dit micer Bernat Sblada; emperò, com la Ciutat, no obstants los dits vots, sie en posessió de metre un ordinari legent en quiscuna facultat de Dret canònich e civil en lo dit Studi, encara que no sie votat, e açò per vigor de cert privilegi atorgat a la dita Ciutat, e per aquesta rahó ells hajen instats ells e hajen fer venir ací en lur presència lo honorable en Nicolau Aguyló, clavari per la dita Ciutat del dit Studi, lo qual ensemps ab los clavaris del Capítol e Studi han a fer les dites conduccions. Arx. Mun., reg. 365, fol. 112r. (Prohomenies.) 4 La Paeria acorda d'escriure a la reina Maria a favor de misser Sblada contra les pretensions de misser Monsó, exclòs de la càtedra de Prima de la Universitat de Lleida. [Lleida, 12 maig 1434] Francesch del Bosch, Bernat Aguiló, pahers; mossèn Miquel de Boxadors, Johan Carbó, micer Anthoni Torres, n'Anthoni Cardona, Pericó Cortit. Als quals prohòmens fonch proposat per lo honorable micer Bernat Sblada, doctor en Decrets, que com los síndichs de la Ciutat e del Studi hagen conduhit a ell a la hora doctoral per a l'any venidor, e micer Guillem de Monçó se sie apel·lat a la senyora Reyna, e li entenie de metre empaig, per tant, preguà a suplicà los dits honorables pahers e prohòmens los plagués a ell atorguar letres favorables a la dita senyora Reyna, al Regent de la Cancelleria e als advocats de la Ciutat, per tal forma que lo dit micer Monçó no li face empaig, per tal forma que per informació no deguda e per altra raó ell no fos perjudicat en la dita lectura. Acordaren los dits honorables pahers e prohòmens que, actès que la dita conducció del dit micer Bernat Sblada és stada feta de benivolència e beneplàcit de la Ciutat e en virtut del privilegi de la Ciutat e per molts sguarts útils e profitosos a la dita Ciutat e al Studi, que ab la gràcia de Déu sien fetes letres a la senyora Reyna favorables e al Regent e advocats de la Ciutat, tals e segons los assesors de la Ciutat ordenaran, emperò a despesa e messions del dit micer Bernat Sblada. Arx. Mun., reg. 365, fol. 113 (Prohomenies.)

5 Davant la freqüència de juristes i homes de lletres que pledejaven contra el Municipi, el Consell General de la Paeria ordena que el clavari de l'Estudi prengui jurament dels catedràtics conduïts que no advocaran contra la Ciutat. [Lleida, 17 setembre 1434] Que lo Clavari del Studi face jurar los condoïts a legir qui advocatum contra la Ciutat. Item més, ordenà lo present Conseyll General e ordinació perpetual féu que nengun clavari qui serà del Studi per la Ciutat no gós condoir ni condohisque negun doctor ni hom de sciència en legir ordinàriament de Leys ni de Cànones en les Scoles del dit Studi sens que primerament no jur a Déu e als sants ·IIII· Evangelis que no advocarà contra la Ciutat ni contra privilegis ni libertats de aquella, tant quant toquen e tocaran lo fet de les defensions de les Borges e del erbage. E si encara lo dit clavari qui ara és o per temps serà, serà netgligent o remís, que ipso facto lo dit clavari perde lo salari. Arx. Mun., reg. 411, fol. 25v. (Consells). 6 Els paers, per consell d'alguns doctors de la Ciutat, accepten la nova conducció de misser Sblada, malgrat els clavaris del Capítol i de l'Estudi, els quals havien preferit misser Bernat Pinós. La Paeria posa la qüestió a mans d'una Junta de prohoms. [Lleida, 2 maig 1435] Al qual Consell General fon proposat per los honorables pahers damunt dits que com ells, de conseyl dels honorables micer Bertran d'Espens, micer Simó Sunyer, micer Pere Caranau e d'altres doctors de la Ciutat, volens usar del privilegi que la Ciutat ha sobre les conduccions fahedores a les cadires de Cànones, de Leys e de Arts, aguesen manat a·n Anthoni Çabata que no proceís en la conducció de Cànones en la ora doctoral d'alguna persona o doctor sinó del honorable micer Bernat Sblada, doctor en Decrets e ciutadà de la present ciutat, segons açò per scriptura se pot mostrar; e com lo dit Anthoni Çabata, clavari del dit Studi per la Ciutat, ensemps ab lo Clavari del Capítol o del Studi, hajen conduït lo honorable micer Bernat Pinós e no lo dit micer Bernat Sblada, e sie al·legat per lo dit micer Bernat e per alguns altres que açò serie fer en lesió dels privilegis de la Ciutat e de açò sien stades donades algunes requestes e protests a ells e al dit Clavari, per què los hi plàcie acordar com se·n segirà. Acorda lo present Conseyl General que, atès que la Ciutat ha cert privilegi sobre lo fet de les dites conduccions, e·s faïe dupte per alguns les conduccions

fetes en lo present any ésser perjudicials a la Ciutat e lesió del dit privilegi, que ab la gràtia de Déu sie comès als honorables pahers, los quals, haüts los més homes de sciència de la Ciutat que seran domiciliats e vehins de la Ciutat, ab los prohòmens desús scrits a la major part d'aquells, los dits hòmens de sciència e prohòmens vegen bé e diligentment si la dita Ciutat en via del dit privilegi ni en altra manera és lasa en les dites conduccions ara novelament fetes o no. E en cas que·s tròpie haver-hi lesió, que acorde la provisió fahedora sobre la reparació de aquella. E si algú dels pretenents haver interès particular o propi en les dites coses voldrà aquella tal provissió proseguir e deduhir aquella a execució, que ho face, ab ses pròpies, emperò, despeses. E on la dita Ciutat haje a prosegir lo dit fet en qualsevol manera, en tot e en part, a son càrrech o despeses, que açò se haje a acordar e tornar a Conseyl General, sens lo qual los dits pahers e prohòmens no hajen potestat alguna en aquest cap. E que los dits doctós e prohòmens juren si fer se porà que bo e lealment se hauran en los dits affers. Emperò si en los dits prohòmens n'í haurà algú sospitós, que los senyors de pahers ne puyxen elegir altres en loch dels sospitosos. E que als protests e requestes fetes sobre açò axí per part del dit micer Bernat Pinós com lo Síndich del Studi e altres, en sie respost ab conseyl dels dits hòmens de scièntia. E són los prohòmens següents: Pau de Navés, Jacme Soler, Ramon Miralles, Anthoni de la Mora, mossèn Miquel de Boxadós, Anthoni Cardona, Johan Cassala, Pere Riquer. Arx. Mun., reg. 411, fol. 52 (Consells). 7 Qüestió entre el veguer de Lleida i misser Pere Pelegrí, lloctinent del canceller de l'Estudi. [Lleida, 18 juny 1441] Johan Riambau, Johan Soler, pahers; Pere Cortit, Johan Botella major, Ramon Baró, Johan de Cabestany, Micer Simon Sunyer[...] Al qual Consell general fonch proposat per lo molt honorable en Ramon de Canet, donzell, Cort e Veguer e per los desús dits honorables pahers, dients que ans per semblant jornada que hir, que era digmenge aprés la festa de Corpus Christi, en la qual és acustumat la Cort ab los pahers de la Ciutat anar a la Seu per oyr l'offici divinal e lo sermó, lo qual sermó per loabla e anticada pràtica la Ciutat acostume a comanar e a emprar; e ells, dits Cort e pahers, ab alcuns ciutadans a emprar per los dits pahers, sien invitats a la dita Seu e, sients en lo loch acustumat, micer Pere Pelegrí, deguà de la dita Seu, dient-se lochtinent de canceller del Studii, dix a ells, entretant que·l sermó se dehie, ab paraules assats rigoroses e meysprehívoles, que·s llevassen del loch on sehien, car no y devien seure, e que ell devie precedir hí star davant ells, dient-los ab gran menyspreu e desobediència, càrrech, interès e prejudici de la Ciutat e dels dits oficiis: "Sí us llevau d'aquí", dient açò una e moltes veguades, protestant contra ells e stimant injúria, adherint-se a les dites requestes, lo síndich del Studii. E com tal cosa redunde en molt gran prejudicii, interès e càrrech de la Ciutat e dels officials de aquella, plàcie al present Consell delliberar-hi per tal faran que la Ciutat hi satisface en la forma que pertany.

Alteració del Veguer e pahers ab lo Canceller del Studi. Acorda lo present Consell general que, actès que lo dit fet toque grantment interès, càrrech e prejudici de la Ciutat, com tots a las persones dels Cort e pahers, actès axí matex que·l dit hon. Cort és pugat al dit officii e sermó emprat per los dits hon. pahers per fer servey a Déu e honor al officii e sermó e a la Ciutat, per tant lo present Consell dellibera que aquest fet totalment sie pres e deffès a càrrech e despesa de la Ciutat. E no-res-menys dellibera que de continent sie presa informació e informacions dels dits actes com se seguiren en la Seu lo dia e hora desús dits et alias. E, axí matex, que de continent sien ordenats e presentats per lo síndich de la Ciutat totes requestes, protestes ab stimations de injúria e prosecutió de aquelles e tots altres actes al dit acte necessàries e spedients. E aprés totes les altres coses sien fetes a consell dels honorables pahers, advocats de la Ciutat e dels prohòmens dejús scrits, o major part de aquells, manant al síndich de la Ciutat que totes les desús dites coses exseguesque e quiscuna de aquelles, donant lo present Consell sobre lo dit fet ab totes dependents als dits honorables pahers e prohòmens o major part d'aquells, tant e tan bastant poder com ha lo present Consell general, exceptat que no puxen per la dita rahó fer missatgeria. E són los prohòmens següents: miçer Simó Sunyer, Johan Cassala, Bernat Carví, P. Cortit, Ramon Baró, Nicholau Agulló, Jacme Soler, P. Cortines, Jacme Vidal, P. Gacet, Bernat Antist. Arx. Mun, reg. 417, fols. 8-9 (Consells). Carta dels paers de Lleida al Cardenal-Administrador de l'arquebisbat de Tarragona recomanant el jove Ramon Soler, fill de Lleida i estudiant de Siena (Itàlia). [Lleida, 17 agost 1443] Senyor molt R[everent]: Humil e deguda reverència permesa, significam a la Vostra Reverent Senyoria com aquí en l'Estudi de Sena és anat per studiar un jove studiant appellat R. Soler, fill d'un ciutadà d'aquesta Ciutat, qui·s apellave en Johan Soler, e nét del hon. en Jacme Vidal, los quals crehem vostra Senyoria devie haver bé en notícia. E per tant, Senyor, com en nosaltres e aquesta Ciutat encara és aquella innata amor e devoció que us havíem com vostra Senyoria presencialment ere en aquesta Ciutat, crehent axí matex, Senyor, indubitadament que a nosaltres e als fills originariis nostres portau aquella matexa amor e dilecció que hauríeu essent ací. E per tant, Senyor molt R., preguam e suplicam ab tanta afecció e voler com podem, que vós, Senyor, hajats en special recomendació lo dit Ramon Soler, lo qual entén aquí proseguir son studi, en totes aquelles favors, gràcies e prerrogatives que·l dit Ramon Soler havia mester de vostra Senyoria, a fi, Senyor, que per migà calor e ombra de vostra Senyoria lo dit Ramon Soler obtengue lo que son avi e altres amichs e parents desigen,

de la qual cosa ab tot, Senyor, que·l dit R. Soler, que és pobill e sens pare, haurets mercè de nostre Senyor Déu, encara aquesta Ciutat e nosaltres ó reputarem a gràcia molt singular. E no pus, Senyor molt R., sinó que suplicam nostre senyor Déu que us conserve aquí e us torn en les parts deçà entre vostres amichs e servidors ab tota felicitat, axí, Senyor, com vós desigau a mercè. Scrita en Leyda a ·XVII· de agost de l'any ·MCCCCXLIII·. Al molt Reverent Senyor e Pare en Crist, lo Senyor Cardenal_Administrador del Arquebisbat de Tarragona. Senyor molt R.: los que molt us recomanen en gràcia e mercè de vostra Senyoria, pahés e prohòmens de la Ciutat de Leyda, appellats a tots vostres serveis, beneplàcits e honor. Arx. Mun., reg. 845, fol. 143 (Cartulari). 9 Esborrany o minuta d'una petició recomanatòria per a dues cartes adreçades a la reina Maria de Catalunya-Aragó i al bisbe Aznàrez d'Anyón a favor d'un frare agustinià, antic escolar de Lleida, acusat de certs delictes. No publiquem les lletres, ja que ambdues són redactades d'acord amb els extrems de la minuta. [Lleida, 27 octubre 1443] [...] [esborrat] [...] a vosaltres, Senyors molt honorables, sobre lo cas de mestre Raphael des Mir. Primerament, com lo sobredit mestre sie singular fill de la vostra Ciutat, frare propi del vostre convent, he mestre fet en la Universitat de Leyda, bé dotat de singular do de eloqüència en sa preÿcatió, axí com per sapièntia se demostra fins al regna de França, que us plàcia d'escriure a la senyora Reyna he al senyor Bisbe, Que, salvada tota preeminèntia de la veritat de la fe Cathòlica, bé aquela intacta, he d'altra part, que la justícia no sia en naguna manera prejudicada, que li plàscia de sa clemèntia contrectar ab alguna pietat lo dit mestre ab alguna moderatió de la sua religió, en tal manera que lo dit mestre age algun refrigeri pus que ha passats tants afanys. Arx. Mun., reg. 845, full solt entre els fols. 151 i 152 (Cartulari). 10 Sobre conducció dels catedràtics Bernat Vidal i misser Robió. [Lleida, 14 maig 1444] Sobre lo fet de les conduccions fahedores de micer Bernat Vidal e de micer Robió per lo Clavari del Studi elet per la Ciutat.

Acorda e delibera lo present Consell General que en nom de Déu lo dit Clavari conduesque aquel qui més vots haurà, attès que abduys són vehins de la Ciutat. Arx. Mun., reg. 418, fol. 63v. (Consells). 11 El Consell General de la Paeria, a precs del bisbe Aznàrez, nomena la prohomenia que haurà de col·laborar amb el prelat en la tasca de reformació de l'Estudi. Lleida, 6 abril 1445 E més avant los dits honorables pahers digeren e proposaren al dit Consell com ells haurien pres càrrechs a pregàries del senyor Bisbe de proposar en lo present Consell lo fet tocant la refformació del Studii, lo qual ell haurie sentiment que de dia en dia va a total diminució e derruhiment, ço és, que plagués al dit Consell elegir persones ab poder bastant de tractar ordonar e fermar ab ell sobre lo dit fet, acordà e delliberà lo dit Consell General que lo dit fet ab tot plen poder fos remès, e de ffet remeten, ab totes dependències als honorables pahers e prohòmens dejús scrits, o major part de aquells, donant-los tan poder com ha lo present Consell General: mossèn Miquel de Boxadors, mossèn Andreu d'Espens, Johan Riambau, Pedro de Toledo, Arnau de la Pardina, Johan Vives e Bernat Antist. Arx. Mun., reg. 418, fol. 52v. (Consells).