Text view
Epistolari de la València Medieval I-5
| Títol | Epistolari de la València Medieval I-5 |
|---|---|
| Author | --- |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | E-05_Epistolari (I) 1400-1412.txt |
| Date | Segle XVa |
| Typology | E-Textos administratius |
| Dialect | Oc:V - Valencià |
| Translation | No |
Contra l'abús del poder reial: protecció d'un pretès
alquimista (3 octubre 1401)
Als molt honorables e molt savis senyors los missatgers de la ciutat de
València, en cort del senyor rey.
Molt honorables e savis senyors:
Açí és detengut pres un ciutadà nostre appellat Jacme Torrella, e a despit
seu ell farà alquímia, e és fort malmenat e agreujat, contra justícia e tota
bona raó, cor ell no sab fer alquímia ne és parançat. E, entre les altres coses,
lo senyor rey ha tramesa una letra al governador forts rabiosa —és a saber,
sots privació de l'offici e que de continent se
en què li mane que
s'és oposat a aquesta letra, com sia contra fur, segons sabets, e açí bon recapte
y ha; mas encara s'espera pus aspra provisió, e
us pregam affectuosament que façats gran instància denant lo senyor rey
que la provisió tramesa al dit governador sia revocada e man, per sa provisió,
que
l'avem fet emparar en la presó, per força l'agueren menat aquí, e ell farà
alquímia, de què sab tant com una ximera, o
menys, supliquets al dit senyor que sia sa mercè no vulla manar tals letres
greus e prejudicants a nostres furs, car d'aquesta cosa s'agreuja molt aquesta
ciutat, dién: què farà lo senyor rey o sos curials com sien fora corts, que
ara, en les corts, fan tals coses. No ve en bona digestió. En nostres poques
paraules la vostra saviea compenrà larga salut a l'acte. Déus vos confort.
Escrita a
A vostre honor prests, etc.
Un càrrec en la cort per al fill d'un ciutadà (4 març 1402)
Al molt reverent pare en Christ e senyor lo senyor N'Uch, per la divinal
miseració bisbe de València.
Molt reverent pare en Christ e senyor:
Molt nobiliten la ciutat los hòmens aprovadament nodrits e morigerats,
de bones costumes. E en casa del senyor rey ha un jove, jassia vell de seny,
appellat En Bernat Ros, fill de l'honrat En Guillem Ros, conciutadà nostre,
e nosaltres hajam a cor que
situat en l'ofici de tresoreria. Totes les altres ciutats solen supplicar al dit
senyor que promogue lurs ciutadans a aquest offici e a altres de la cort, e
aquesta jamés de semblants coses no haja supplicat tro ara, moguts per la
bonea e abtea del dit En Bernat, de qui
col·locat segons bé merex, translat de la qual supplicació trametem interclusa
dins aquesta a vostra senyoria per avisament d'aquella.
Per què humilment, en besament de vostres sagrades mans, supplicam a
la vostra reverent paternitat que, ensemps ab nostres missatgers, qui d'aquesta
raó són stesament imformats, o separadament, li plàcia ses fervents e
supplicables parts prestar denant lo senyor rey sobre la dita promoció per tal
que, per contemplació d'aquelles, nostre obtat haja degut compliment, segons
indubitablament confiam. Los dits nostres missatgers seran per aquesta raó
denant la vostra senyoria. Nostre Senyor, etc.
Scrita
Vostres, etc., los jurats, etc.
Un model de ciutadans: Ramon Bovet (18 agost 1405)
Al molt honorable e de gran circunspecció micer Bernat Miquell, regent
la cancellaria de nostre senyor lo rey.
Molt honorable e molt savi sènyer:
En aquesta ciutat vench hun jove appellat Ramon Bovet, en edat de no
complits
tant que, mort son senyor, ell romàs en lo tint e près muller e, per sí mateix,
com isqués bo, regí lo tint, e millorà
viscut en aquesta ciutat per més de cinquanta ayns ab sa casa e alberch. Poch
temps ha morí sens fills e ha fet son testament, per lo qual ha partits sos béns
axí en lochs piadosos e almoynes com entre sos parents e amichs.
Lo bisbe de Gerona s'és avisat que
o de son bisbat, de loch on ha intestia e exorquia, e per aquesta rahó aquí, en
detenidors de sos béns, la meytat o certa part d'aquells, que diu que li pertanyeria
per dret d'exorquia.
D'anquast tan gran e tan viceral [e] prejudicial nosaltres escrivim al
senyor rey supplican-lo que se
la juredicció reyal. Lo dit En Ramon Bovet era mer laych, e ha sos
béns en aquesta ciutat, e, segons nostres furs,
son dret e haüt per emancipiat, e no retengué ne retench alcun privilegi de
son original patrimoni, ne sotmès a aqu[e]lls, ne jamés hac res de pare ne de
mare, ans ho ha tot gua[n]yat ací, e fet honrat hom e jurat d'aquesta ciutat e
sotmès als furs d'aquella, per los quals pot ordenar de sos béns
qu
cogitau quant és prejudicial a la reyal jurisdicció. Per què us pregam
affectuosament que, havent la pensa a deffensió e extirpació d'aytal prejudici,
vos plàcia provehir e fer provehir al senyor rey esforçadament, en tal
manera que ces aquest procés e lo bisbe conega sa error. Si ací
nosaltres hi faríem tal instància que ell vera que son obtat fóra frustat
rahonablement e jurídica, e que altra veu no s'ensajara a usurpar juredicció
reyal. La vostra saviesa conexerà e entendrà pus largament e suptil en nostres
breus paraules gran sentència. Lo Sant Spirit sia ab vós.
Scrita en València, a
A vostre honor affectuosament prests, los jurats de la ciutat de València.
Els homes de ciència, honra de les ciutats (3 desembre 1401)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent e victoriós senyor:
Molt honren e enoblexen ciutat hòmens ornats de sciència, e a vós, senyor,
és molt plaÿble que vostres regnes floresquen per sciència. Et nosaltres,
considerades aquestes coses, veents que frare Pere Canals, de l'orde
dels Preïcadors d'aquesta vostra ciutat, ha lest en la scola de la Seu per
anys o pus, de què s'estén d'aquell amplament gran fama per la sua
sufficiència, la qual lo fa digne de grau de magisteri, per la qual rahó la
ciutat suplicà al sant pare que, per gràcia, deny donar licència a aquell de
fer-se maestre dins aquesta vostra ciutat, et açò, senyor, s'atenyerà pus fàcilment
mijançant intercessió de vostra reyal letra, a què som certs no serà dit
de no, suplicam, per tal, a la vostra reyal majestat que
ab vostra letra e ab nostra suplicació, sia per vós, senyor, tramès, a
messió del dit frare Pere, al dit pare sant, confiants que per vostre nom haurà
entrada al dit pare sant, e nostre suplicable vot serà complit rahonablement,
com sia just. Conserve Déu la vostra reyal celsitud per molts anys e bons, ab
victòria de sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor
Senyor, vostres humils e affectuoses vassalls, qui, besant la terra denant
vostres peus, se recomanen en vostra gràcia e mercè, los jurats de la ciutat
de València.
Bellesa i salubritat, objectius de l'urbanisme municipal (6
febrer 1402)
A la molt alta senyora la senyora reyna dona Yolant.
Molt alta e molt excel·lent senyora:
Per concell d'aquesta ciutat, a tebear les pedímies que sovén corren e
per tolre infeccions e, en altra manera, a embellir la ciutat, lo concell d'aquella
ha deliberat e ordenat que tots los valls vells que són dins la ciutat sien
cuberts, com estiguen fort leig descuberts e ensutzeesquen los passatges prop
d'aquelles. E perquè la ciutat no n'haja cost e afany, e mils sia tengut en
condret, havem-los donats a aquells qui estan enfront dels dits valls, sots
condició que
ab lurs pròpries messions sien tenguts mundar aquells tota hora que
requira, e ab aquestes condicions puxen construir sobre la cubertura cases o
estatges.
E lo vostre procurador façe obstacle en les nostres donacions dién que
dits valls, o la part d'aquell que està davant la juheria que solia ésser, serien
vostres, ço que nosaltres ignoram. E creem que, pus juheria no y ha, los valls
són reduïts e tornen en la ciutat, axí com tots los altres. E com no u feessen,
tant és poca cosa e sútzea e enlegín la ciutat, que no creem que
se façe de vostre manament e voler.
Per tal, supplicam a la vostra senyoria que sia mercè manar per sa letra
al procurador o qualsevol official vostre que del dit fet no s'entrameta ne en
aquell dó empediment alcun, loan, si [us] plaurà, e havén agradables, per vostre
interès, les donacions que per nosaltres sien e seran fetes del dit vall sots les
dites condicions. En açò, senyora, farets ço que devets per embellir la ciutat,
com l'interès sia fort poch, que no és alcun qui
condicions. E la ciutat ho reputarà a gràcia de la vostra senyoria, la qual
Déus mantenga per molt anys ab prosperitat personal. Amén.
Escrita en València, a
Senyor
Vostres humils e affectuoses servidors, qui, en besament de vostres mans,
se comanen en vostra gràcia, los jurats de la ciutat de València.
València, seu episcopal, s'oposa a la creació de la diòcesi de
Xàtiva (28 desembre 1409)
Al molt reverent pare en Christ lo senyor bisbe de València.
Molt reverent senyor:
Ab gran plaher havem entès que lo sant pare ha donada repulsa al missatger
que instava que aquella poca sgleya de Xàtiva, del bisbat vostre, fos
feta cathedral e dotada grasament del patrimoni de aquesta vostra seu, en
gran dampnatge de aquella e jactura de aquesta ciutat, ço que a Déus no ha
plagut, pus rahó no era. E que lo dit missatger, veent que la vostra paternitat
hopinà molt bé e ab gran sforç, ha desistit e renunciat expressament, attès
que aquest feyt se rahonave altament e
e vives rahons, infferints que, per dites divinals e humanals e per feyts e
per exemples, aquesta seu no merexeria ésser dimisida ne trocejada en ses
rendes e pertinències, ne aflaquida de sa bellesa e claredat de dignitats e
notables benefficis, qui en nombre covinent tenie lo cor e donen rahó als
ornaments e a la fàbrica e als officis divinals, tant que, entre les altres seus
del món, aquesta deu ésser loada e dita que dignament possesex ses dècimes
e fruyts abundosos per haver gran prelat qui la sostenga en pau e en justícia
honorasament, a glòria de Déu e servey del senyor rey e lahor e fama de
aquesta tan insigne ciutat, segons vós, senyor, fèts per gràcia de Déu. Car
mantenits vostre estat loablement e avançats tanta dignitat de persones dedicades
a servey —axí ecclesiàstiques com altres domèstichs, fills de honrats
hòmens, qui de vós prenen nodriment, sustentament e beneffici—, e donats
vida a pobres suficientment, [e] suportats los grans càrrechs ordinaris, als
quals sóts tengut per dret diversament, axí per lo divinal com per lo tempral,
Déus sia loat.
Car lo cars era en punt d'ésser enburlat si no y fóssets stat present e prest
e fervent a sostiner los preparatoris e sucgestions excogitades per dur a son
propòsit, ço que no era de fer, mas tot és stat bé entès e revisat e desligat, e lo
dit missatger desenganat, a vostra honor, de haver gosat metre lenga en ço
que no li convenia ne era ver, de vostra administració; e degra haver pensat
que ab prelat cavallerós ho havia, que no li flixaria un cabell de desonor ne
de res que fos de dretura de la cadira bisbal. E axí u havem vist per trellat qui
de cort nos és stat tramès de les vostres al·legacions mostrades al senyor rey
en gran plaça de sos consellers, sots tall de letra molt bella e sàvia e diserta,
e havem-lo reservat en l'archiu de la Sala a memòria e informació dels
sdevenidors. Donchs, molt reverent senyor, havem a dir que Déus ha feta
gràcia e que la vostra paternitat ne reportarà glòria, fama e renom, per què
suplicam que us hic preste he us faça prelat nostre e president per molts
anys e bons, ab salut per continuar obres sanctes per la cosa pública, segons
havets bé acostumat, e a conseguir fruyt dels dons del Sant Sperit, qui sia
vostre protector.
Scrita en València,
Senyor, en vostra gràcia se comanen los jurats de la ciutat de València.
Peix de Calp per a la ciutat (27 gener 1402)
Als honrats universes e sengles officials e pròmens de qualsevol lochs
del regne de València als quals la present pervendrà. De nós, los jurats de la
ciutat de València. Salut e honor.
Com, segons privilegi e ordinacions reyals, los portants vitualles a aquesta
ciutat sien e dejen venir, estar e tornar ab ses coses salvus e segurs, e açò
meresca per sa maternal affecció, et Abrahim Abohamiç e Hamet Jafer,
sarraÿns de Callosa, hajen preposat per portar, e de fet sovén porten a aquesta
ciutat peix de Calp e d'aquexes mars dellà, axí sardina com tonynes e
d'altres natures de pexs, a fertilitat d'aquesta ciutat, molt populosa, en lo bé
de la qual, com a cap e mare, està lo bé vostre com a menbres; e vosaltres, no
considerans aquestes coses e usants de poca urbanitat e irreverent filiació,
los empaxats e
ciutat, a la qual vos estaria mils procurar fos refrescada e habundada per
vostres subsidis; per tal, vos pregam affectuosament que d'ací avant desistats
fer e cometre tals coses, com vosaltres puxats haver hòmens vostres qui us
porten de semblants refrescaments pus fàcilment que la ciutat, e no dejats
los estranys portants ací refrescament aturar ne pendre
manera, certificam-vos que si d'açò haurem clamor, nosaltres, en defensió
de nostres privilegis e inmunitats, hi proveirem en tal manera que no us serà
plasent o agradable haver atemptat tals coses, greu que
València, mare del regne: una imatge idealitzada (14 març
1402)
Als molt honorables e molt savis senyors los justícia, jurats e pròmens
de la vila d'Alacant.
Molt honorables e molt savis senyors:
Per alcuns negocis tocants lo bon estat d'aquesta ciutat trametem aquí
l'onrat En Pere Dalmau, conciutadà nostre, plenerament d'aquells informat.
E nosaltres havem aquexa vila en singular amistat, axí com aquella que entre
les altres filles és amablement vel·lant en la honor e profit de la mare e
insignament curosa. E per ço, vullam que
vosaltres nostres negocis, com sancerament sintam que en aquells serets
solícits e favorables, axí com bé tots temps sóts estats. Per tal, vos pregam
que al dit honrat En Pere Dalmau donau fe e creença a e de tot ço que de
nostra part vos recitarà, e
dits negocis favorablament, e [en] ço àls que per nosaltres haja a fer e complir
en aquexes parts per aquesta ciutat. E lo Sant Sperit sia en vostra guarda.
Escrita en València, a
A vostre honor, etc., los jurats, etc.
Defensa de Morvedre: "no a la mort d'un poble" (14 agost
1405)
A la molt alta magestat de nostre senyor lo rey.
Bé sab vostra reyal senyoria com los habitants en la ciutat de Sogorb, ab
gran sobreria, han presa e levada l'aygua que decorre per lo riu que passa
davant la dita ciutat, en gran prejuhí, derogació e privació de la libertat e ús
antich en los quals los habitants en la vila e terme de Murvedre eren regants
de la dita aygua lurs possessions e amprants aquella en altres uses segons lur
necessitat, mostrants tot meynspreu a tots manaments reyals, penals, prohibicions,
e a tota conexença de dret e de feyt.
E, quesque la dita vila e son terme sien e facen un cos e una universitat
ab aquesta ciutat, ab la qual són encorporats per les coses que són de contribució
de aquella, per concessions reyals, jatsia la dita ciutat no sia de aytal
suport lexar injuriar de feyt, levar, pendre, occupar ne maltractar sos ciutadans
per alcú o altres de quinque stament o preeminència sien, mas aquelles
sostenir e defendre ab tots lurs béns, coses e dretura, emperò, per contemplació
e sguard que la dita ciutat de Sogorb és de la molt alta senyora reyna e en
gran e u[b]erta favor de aquella, postposada la acustumada deffensió que la
dita ciutat sol e pot fer e fa per tals feyts, havem prestada paciència tro a huy en
lo dit feyt, en gran e importable càrrech de justícia e de la manifesta destrucció
e ruÿna d'aquella notable e no meynspreadora vila en aquest regne.
E havem feytes sobre aquell, axí a la vostra reyal celsitud com a la dita
senyora, moltes consultacions, axí per missatgers com per altra manera, ab
tanta humil subjecció e reverència com havem pogut, supplicant que en tot e
per tot, a tolre tota vexació e despesa, scàndels e perills, que són massa
apparellats, per mercè vostra e sua al dit feyt fos provehit, en manera que
aquell vingués en degut repòs entre les dites parts e que cascuna de aquelles
romangués en sa dretura. E que —parlant ab humil subjecció e reverència—
no par sia stat provehit, ans, sperants que, a provisió e a ordenació de vós,
senyor, e de la dita senyora reyna, lo dit feyt vingués a compromís en certes
persones, sperants vostres e sues provisions, les quals sabem que són stades
provehides e del tot, grans dies ha, spatxades, ve profit injust e complime[n]t
de lur reprovat voler, d'on per just juhí de Déu poran sentir dan e cardes
pemedalles.
E nós, encara, contemplan lo servir de la dita senyora, per desviar altre
major occasional procés de feyt, per fer venir en rahó los de la dita ciutat
sobre lo dit feyt, alcuns dies són passats fem inibició que alcun vy de la dita
ciutat ne de son terme no entre dins aquesta ciutat ne son terme. D'on s'és
seguit que, axí com als de la dita ciutat de Sogorb la dita inhibició deguera
obrar alcuna inclinació bona a donar loch a metre
feyt, mostrant major iniquitat e malícia —en la qual se mostren del tot obstinats—,
han presa e levada del tot l'aygua del dit riu, en manera que de aquella
no plega a la dita vila bonament per a beure; d'on los h[ab]itants en la dita
vila han perdut los splets de l'any present e no han sperança en los ara esdevenidors,
ne a lur viure, com aquella dita vila no sia mercantívol ne poblada
de menestrals que puxen viure de altres treballs, sinó de lurs laurons, e, per
consegüent, aquella és en punt de despoblació, que seria cosa molt irreparable
e de gran dan de la corona reyal, vostre e de tota la cosa pública d'aquest
regne.
Per què, molt alt senyor, a nostre descàrrech, moguts per naturalea e
feeltat, e per ço que dit és, no podents fallir als de la dita vila, los quals
havem per ciutadans n[ost]res en la manera dessús recitada, molt humilment
e subjecta supplicam vostra reyal senyoria que sia mercè vostra provehir
que lo dit feyt torn a degut estament, en manera que la dita vila no peresqua
e romangue ab tal e tan irreparable prejuhí e dampnatge perpetual. En altra
manera, senyor, sia mercè vostra haver-nos per scusats, que lo consell de
aquesta ciutat, no podent o devent-ho pus soportar, per defensió e sustentació
de la regalia vostra e dels de la dita vila, que ha per conciutadans seus,
provehirà en sa e lur deffensió, segons ha acustumat, en manera que la dita
vila romanga en son dret e possessió, e no sia despoblada [ne] prejudicada
sens conexença.
Nostre senyor Déu, etc.
Scrita en València, a
Senyor, vostres humils e affectuoses servidors, qui, besants vostres mans, se comanen en gràcia e mercè vostra, los jurats de la ciutat de València.
Elogi epistolar de Pedro López de Ayala, canceller de
Castella (27 agost 1400)
Al molt honorable e molt expert cavaller, de gran circunspecció, mossèn
Pero López d'Ayala, canceller major del molt alt senyor rey de Castella.
Molt approvat e savi cavaller:
Res no és que tant nobilite l'exercint juredicció e lo creximent de sa fama
com virtut de justícia, la qual, aprés expiració, fa viure tal exercint per
fama; e los regnes adonchs han subsistència quant són vestits d'aytal virtut,
e per lo contrari són dits grans latrocinis. On, los prínceps, qui per gran
scampament de lurs regnes no poden ésser en cascuna part, deuen elegir
justs ministres tements Déu, amants justícia, detestants avarícia, ne
amor ne
opinat just e piadós. En contrari, quant los ministres són injusts, lo príncep
just inculpen d'injustícia.
O noble canceller! No cau en la vostra precel·lent saviea aquest derrer
cap o punt, ans, com pas de la premesa virtut compassa e precircina la vostra
predita saviea, per fama promulgada, no solament en aquex regne tan gran e
en los circunvehins a aqueix, mas en los molt appartats e stranys, d'aquella
pot ésser dit ço qu
terra e los simples staran en aquella", car no la han desemparada misericòrdia
e veritat, les quals ha circuïdes al seu canyó e scrites en les taules del seu
cor, segons escrit és
gran treball e perdiment de sos béns, ha obtenguda denant vós justícia
d'alcuns districtuals d'aqueix regne qui tenien alcunes robes o béns
d'aquell, dilatants, segons par, per vostra sentència, a nós verbalment
referida, fer a aquell restitució dels dits béns o del preu e extimació
d'aquells. En executar la qual, deu molt vostra benaventurada saviea
esguardar sinistre personal, car si la dita execució és remesa al loch dels
reus, açò no serà sens discrim e perill de la persona del dit Vicent, qui per
temor de mort no gosarà proseguir aquella, e per ventura menys segurament
anar a aquell. E valrà-li poch haver reportada per sí sentència denant just
jutge, si aquella no gosa denant altre requerre ésser menada a execució.
Molt és degut a tot sancer jutge obviar a tals perills, per què
affectuosament pregam la vostra ben acostumada e no menys justa saviea,
de menar la dita vostra sancta sentència a deguda e spatxada execució, tot
perill personal cessant, sens cometre aquella a alcun altre jutge, qui poria,
per desordenada favor, en tant dilatar la dita execució que, lassat,
convendria al dit requirent desemparar aquella. E conega vostra honrada
amistat, sens premta de facial visió inserta a nostre coratge, nós fer e
exeguir per vós, no solament semblants coses, mas molt majors.
Scrita en València, a
Senyor
A tot vostre honor fiançosament prests, los jurats de la ciutat de València.
Carta retòrica al bisbe (27 desembre 1401)
Al molt reverent pare en Christ e senyor lo senyor bisbe de València.
Molt reverent senyor:
Que Déu no vol, ne pot denegar natura, ne los hòmens deuen, amagar
a virtuts retre lur deguda glòria e laor; sabents, encara, que de benefficis
reebut[s] liberalment no haver conexença és vici e peccat de ingratitud;
quant pensam lo graciós aculiment, l'audiència benigna e la clement
concessió que
atorgam purament e fermament confessam que vostra digna persona deu
e mereix, entre los molt clars et virtuosos prelats, ésser annumerada per
ço que resplandesca perpetualment en singular títol e gloriós renom.
Confessam e atorgam, axí mateix, que som de vostra larga munifficència
deutors e obligats a retribució de grans gràcies e mercès. OO
O prelat de generós
coratge! O mirall ben luent en la Església de Déu! ¡De quanta reffecció
speritual havets pasturades nostres ànimes en ço que
dret voler e fervent a la justícia, per lo regiment de la qual vós e los altres
pastors de Déu prefferits als hòmens, e lo món ha duració e repòs! Mas, ¡de
quant goig e alegria som plens, dins e deffora, per ço que
reglat voler fet maniffest e que desigats, en lo bon estament de aquesta ciutat,
en un cor, un propòsit e un effecte ab nosaltres, elets a l'administració de
aquells!
Concloem ab gran jocunditat que la vostra innada saviea e la vostra excel·lent
providència han notablement solempnizades en nós e tota la ciutat les
glorioses festes de la nativitat del nostre Salvador en què som. E per ço,
senyor molt reverent, com a tots nosaltres són estades molt acceptables e de
gran consolació les paraules de salut per vós, senyor, a nós dites, ço és, que
al bé avenir de aquesta ciutat volíets ésser conferme e donar-hi obra en concòrdia
de nosaltres, et fos per enemich comú reputat tot aquell qui a destorp
o desviament de aquest tan gran bé metria engiyn o esforç, retents a Déu de
tan gran beniffici les laors que podem, e a vós, senyor, moltes e grans gràcies
de vostra sancta e bona profferta, vos suplicam e us requerim per aquell
deute que devets a justícia e a Déu —cap, regidor e senyor— [e] percipim de
aquella que, exercín vostre pastoral offici virtuosament, segons bé confiam,
metats en obra effectual ço que
conexença vostra molt reverent paternitat en nosaltres, qui u desigam ab
gran ardor, que per gràcia de Déu no romandrà per no sostenir affanys ne
metre
Començ, donchs, començ nostre valerós pastor! Meta
nostre pare speritual e obra los tresors de la sua sancta saviea! Descobre
e mostre a nosaltres tal via que lo poble de Déu qui és en aquesta ciutat [sia]
bé regit e governat, et de tots aquells qui ab intenció sinistra treballen en lo
contrari sia vigorosament preservat e deffès, per ço que al Senyor de aquell,
per qui a vós e nosaltres l'à comès, ne pusca ésser retut bé e leyal compte, a
glòria de Déu e servir del molt alt senyor rey.
Et com, senyor, per algunes coses tocants ço que dit havem, trametem a
vostra molt reverent paternitat lo síndich de aquesta ciutat, vos suplicam
vullats aquell hoyr benignament en ço que us dirà e donar loch e manera, ab
plena creença, a les coses que us demanarà de part nostra, segons que havem
bona e gran confiança de vostra molt reverent [paternitat], la qual exalçe
Déu gloriosament a la cadira de sent Pere.
Scrita en València, a
A vostre honor e servir prests, lo[s] jurats de València.
Resposta a una "elegant lletra" (21 octubre 1404)
Al molt honorable e de molt gran circunspecció micer Johan Rodríguez
de Salamanca, doctor en leys e justícia major del regne de Múrcia.
Molt honorable e molt notable doctor:
"Los justs habitaran en la terra e los simples romandran en aquella",
deu seguir sí mateix a diferència dels animals bruts,
tant com pot, tota inclinació natural abta a vicis me[n]yspreada, de
quatre virtuts cardinals —justícia, prudència, fortalea e temperància—, que
solen forçar natura al dit me[n]yspreu de vicis, e per ço los hòmens per
sciència adquisitiva ajustats a gran conexença e experiència de les dites virtuts,
per bon dret són appellats sacerdots,
prima
que té.
Per tant, se diu, com havem sabut per vostra elegant letra, lo procés
justiciable que la vostra saviea ha fet en lo deliurament o solta de la barcha
de la qual era patró En Pere Biguera, d'aquesta ciutat, empaxada en Cartagènia
ab lo càrrech a instància de Lope Pérez Dávalos, adalantat del regne de
Múrcia, per
Biguera. Açò, honorable sènyer, speràvem de vostra exímia prospecció que
àls no puria produir, car tot bon arbre porta bon fruyt.
Per què, regracian-vos molt, ultra que no poria ésser cregut, com vos
plau d'aver recomanats nostres ciutadans en lur justícia, vos pregam afectuosament
que us plàcia continuar vostres bons e justs actes, que
ciutadans e lurs comercis sien en vostra loable recomandació, axí com bé
confiam, atesa vostra opiperant fama. E conegats-nos afectuosos complidors
de tot ço que torn a honor e singular plaer vostre. Déu gloriós sia en
vostra special protecció.
Escrita en València, a
A vostre honor afectuosament prests, los jurats de la ciutat de València.
Mercaderies valencianes a l'orient mediterrani
(6 octubre 1400)
Al molt honorable e savi sènyer En Francesch de Fluvià, missatger de la
ciutat de València.
Molt honrat sènyer:
Certificam vostra saviea com en l'any
d'aquesta ciutat trameteren, ab una galea grossa de la dita ciutat, en
Domàs o en lo port de Barud, lurs avers e mercaderies, e
tornar, foren penyorats en lo dit port o loch de Barut de manament de l'honorable
cònsol de
en lo dit any passat havien trameses al dit port de Barut, de les quals ere
afermat que devien pagar un dret o vectigal qui ladonchs s'í levava, de part
de la dita ciutat de
molts anys passats fon feta, segons que
de bona memòria, pare del senyor rey ara regnant, al soldan de Babilònia, a
requesta de la dita ciutat de
aquella, ço és, per traure de presó e delliurar aquells e diverses mercaderies
lurs, los quals eren preses en poder del dit soldan.
Les quals penyores foren trameses per lo dit cònsol de
Domàs a la dita ciutat de
de aquella, instant lo col·lector de lur vectigal, fon manat a alcuns factors
dels dits nostres mercaders que pagassen lo dit dret de vectigal e quitassen
les dites penyores; en altra manera, que farien venda d'aquelles. Per los
quals dits factors e mercaders nostres fon recorregut als honrats ladonchs
justícia civil e jurats, dién e afferman ells no deure contribuir en aquell dit
vectigal per moltes raons davant lo dit justícia proposades, e assenyaladament
per ço com lo dit vectigal fon imposat per ço que dit és, ço és, per
delliurar los mercaders e mercaderies de la dita ciutat de
segona, per tal car, jassia la ordenació de
los seus en tota part, o encara dins sa juredicció o territori pogués ligar los
estrangers allí contractants, emperò, sens tot dubte no pot o póch ligar o
comprehendre los estrangers fora son territori, ne —parlant ab reverència de la
sua altea— lo dit senyor rey, en prejuhí nostre e no convocats, no póch en aquells
de
Per què requirien que als dits cònsols de
enantassen o proceïssen a fer venda de les dites penyores, ans aquelles
remetessen ensemps ab les messions. Lo qual dit justícia de fet scriví als dits
honorables cònsols certificant-los de les dites coses, requirint aquells
aliter
en lur dret e justícia en fadiga en ells atrobada, hauria a declarar marca, etc.
A la qual letra [per] los dits honorables cònsols de
respost contradién a les coses requestes e afferman lo dit senyor, a suplicació
d'ells e per lur utilitat e profit, haver pogut atorgar lo dit vectigal e a
poder aquell haver imposat e comprehendre nostres mercaders e, per consegüent,
aquells deure pagar e poder ésser penyorats, etc., satisfer volent a les
raons dessús dites en la forma següent, ço és: que lo dit senyor és universal
senyor, e lo victigal per aquell atorgat e per la dita ciutat de
imposat seria utilitat e profit universal, e, per consegüent, que tots hi deuen
contribuir, e altres raons, ab lur honor parlant, no concernets justícia ne
egualtat, ans voler profit e lur utilitat.
Sobre los dits affers se són fetes moltes letres, del dit temps ençà, dels
dits honorables cònsols al dit justícia, satisfents les unes a les altres. Enaprés
ne són estades fetes, per major cominació, per lo dit honorable justícia als
dits honorables cònsols, a les quals no han curat respondre, segons per lo dit
procés de les dites coses ubertament se demostren. Lo qual, regonegut per lo
assessor del dit justícia e hoïts los advocats en col·lació, és clar veure lo dit
vectigal ésser estat imposat per lo consell o deputats a aquell acte de la dita ciutat
de
a aquells per lo dit senyor, en evident utilitat e profit de aquells. En la qual,
segons mostren, voldrien fer contribuir nostres mercaders, ço que a Déu no
plàcia, car ells són certs que cascun regne e principat és per sí e fa ab lo dit
senyor e liga ço que li plau e deu, e la un no liga l'altre. E que açò sia axí, vós
ho havets vist e hoït quant nostres mercaders són empatxats en Espanya o
altres parts, o lurs avers o mercaderies: e [si] per la dita raó és feta missatgeria,
aquella paguen ells e lurs mercaderies o la dita ciutat, e no pas mercaders
de Mallorques e
en les dites parts d'Espanya. E axí s'és praticat per tots temps, que
cascuns dels dits regnes paguen lurs missatgeries e delliuren los sotmeses
lurs e béns d'aquells, ab lurs béns. Ne lo senyor rey, qui ha feyts, ab sos
privilegis, franchs los ciutadans d'aquesta ciutat de tot vectigal e altre qualsevol
dret, per quin nom se vulla pogués ésser nomenat, póch obligar sens
consentiment nostre los dits mercaders a pagar lo dit vectigal.
E nós, veent semblant senraó e que los mercaders d'aquesta ciutat insten
lo justícia que declar marca contra los sotmeses a la juredicció dels dits
cònsols, nosaltres, esguardant la gran amistat e bona fraternitat e tranquilitat
d'aquexa ciutat ab aquesta, e que d'açò nos ha escrit l'onrat En Guillem de
Fenollet qui cert voldria lo bé avenir de cascuna de les dites ciutats —e majorment
que vós siats aquí e que dels dits afers no
tenguessen per agreujats—, scrivim-vos de les dites coses vos plàcia haver-ne
parlament ab los honorables consellers, cònsols e consell de la dita ciutat,
pregant aquells de part nostra los plàcia voler atorgar e conèxer la plenera
veritat que han e poden haver de les dites coses, e de fet manar-nos restituir
e tornar les dites penyores, ensemps ab les messions, axí del nòlit de buyt
que pagaren los dits nostres mercaders, com de la menys valença dels preus
de les dites mercaderies e altres fetes per la triga de la restitució de aquelles,
com sien certs los ciutadans d'aquesta ciutat ésser franchs de qualsevol vectigals
imposats o imposadors. En altra manera, certificats aquells que per los
officials de aquesta ciutat serà proceït contra sotmeses a lur juredicció, segons
per fur e bona raó atrobaran faedor, justícia migançan. E si dels dits
mèrits volen parlament ab vós, confian de vostra saviea, a nosaltres plau, e
de tot ço que clourets per vostra letra vos plàcia rescriure largament. E sia lo
Sant Sperit en vostra guarda. Amén.
Scrita en València, a
A vostre honor apparellats, los jurats de València.
Justícia per a un armer de València arruïnat a Castella (27
agost 1401)
Al molt alt e molt poderós senyor don Anrich, per la gràcia de Déu rey
de Castella e de Leó.
Molt excel·lent príncep e senyor:
Com maestre Vidó, armer, ciutadà de València, portador de la present,
en temps del molt alt rey don Johan, pare vostre, de loable recordació, per
servey e honor d'aquell anàs en sa terra e cort ab molts e bons arneses d'òmens
d'armes, los quals lo dit maestre Vidó havia comprats ací, a spera, d'alcuns
mercaders, per vendre aquells dits arneses a sos cavallers e arrear aquells,
qui ladonchs eren en cars d'aver batalla ab sos enemichs; e, per aquella
ladonchs eminent necessitat de batalla, lo dit Vidó hagra h[a]üd bons preus
dels dits arneses, si per sa mà los hagués venuts a qui obs los hagués, mas
no
arneses al dit maestre Vidó e aquells destribuí e donà a qui li plagués, sens
preu e sens paga, que no
Bé és ver que
christià e hun juheu, los quals, ab veritat, los stimaren a menys que no havien
costat ací. E almenys si en aquella saó li fos stada pagada la stima, no
fóra stat tan gran dan o pèrdua, cor adonchs corria la moneda vella e bona,
valent florí
dins lo qual agués portats e portà cent marchs d'argent d'aquesta ciutat a la
monederia de Castella, e, ans que vingués la fi del temps de la paga, fo feta
e correch la moneda nova, e d'aquella, segons la valor de la vella, li fon feta
paga, contra sa volentat, de la stimació dels dits arnesos e del dit argent. La
qual moneda nova ell hagué a pendre per força e temor de les grans penes
que y eren posades, e perquè no
demanàs, dient-li que aquella moneda nova metria a tot esmerç en aquella
valor matexa; ço que fer no pogué, ans la tench per molt temps que no se
póch desexir, car tot hom se guardava tant com podia de fer merca ab aquella
per la sua poca valor. E a la final, ell hagué a dar la dita moneda quasi per lo
terç, en manera que, entre la poca estimació dels arneses e la pèrdua de
l'argent e lo menyscapte de la moneda e interès que pagava d'aquella, ell
perdé les tres parts o més en los dits arneses e argent, segons de totes les
dites coses som estats certifficats.
Ara, los mercaders de qui havia comprats los dits arneses a espera, volents
haver d'aquell los preus, han-li feta execució en sos béns, en tant que no li
ha romàs un pa, e ell e sa muller són venguts en tanta e tan extrema paupertat
que li cové secretament mendicar, e són molts dies que passen, per vergonya,
sens menjar. E, ço qu
per tal com s'era obligat com a plan mercader, e sos béns no basten, e, segons
fur nostre, deu morir si no compleix, ço que és impossible. E res, senyor,
no sia més degut als prínceps e senyorejants que viure sens jactura d'altri.
Per tal, moguts de gran compassió per la importable pobrea dels dit[s]
marit e muller, suplicam a la vostra gran clemència que sia sa mercè, per
descàrech de la ànima del dit alt pare vostre —qui, sabent la pèrdua del dit Vidó,
li promès de fer granada merçè, car bé sabia que havia perdut ab ell—,
haver sguart de justícia e pietat envés lo dit maestre Vidó, fahent a aquell tal
smena e satisfacció que no sia axí perdent, e puxa revenir de viure ab sa art
e obrar per aquella; ço que no pot fer com no haja un diner al món, ne romases
artelleries ab què puxa obrar, cor tot lo y han venut. En altra manera, no cal
sinó que
smena, retrets deute a justícia e farets gran caritat, e nosaltres ho haurem a
especial e senyalada gràcia de la vostra magnifficència, la qual nostre senyor
Déu en sanitat e prosperitat mantenga per lonchs anys.
Escrita en València, a
Senyor mil
Senyor, a vostre honor affectuosament prests, qui humilment se comanen
en vostra gràcia, los jurats de la ciutat de València.
El comerç amb França i els ducs de Borgonya i de Berry
(1 octubre 1401)
Als molt honorables e molt savis senyors los missatgers de la ciutat de
València, en cort del senyor rey.
Molt honorables e molt savis senyors:
Nosaltres havem haüdes dues letres, una del duch de Berrí, altra del
duch de Burgunya, continents effectualment que vullam prestar nostra
suplicable instància al senyor rey que li plàcia pagar a
burzès de París, domèstich lur, quantitat de
que d'aquesta raó lo rey de França no haja adjudicar marcha contra lo dit
senyor e sotmeses d'aquell, segons aquestes coses pus largament veurets
per les dites letres, e encara per la una letra dels consellers de
les quals totes per millor imformació vos trametem. D'aquesta raó semblantment
escrivim al dit senyor, segons veurets per un translat que us trametem
de la suplicació.
Ja sab la saviea de vosaltres quants mals se seguexen per marques d'un
regne a altre, e les pèrdues e deffayçons que
E, ultra ço, que no cau en saviea de just príncep, axí com lo nostre és,
occupar o retenir-se alcuna cosa dels d'estranya nació, ne és bon preïcament
de sa senyoria, ans vergonyós argument a sos sotmeses com són en estranyes
partides.
Per què affectuosament e cara pregam la vostra bondat que, a sedar desamistança
e conservar amor, vullats en açò prestar vostres suplicables parts
denant lo dit senyor, axí com la vostra saviea concebrà e li parrà fahedor, en
manera que
loar d'aquell e de la intercessió de vostres parts, axí com farà, si a Déu plau;
e u deu fer, attès que
ubert voler d'amistat, la qual per nosaltres no deu ésser presa flixa. Déus vos
consol.
Escrita en València lo primer dia d'octubre, any
A vostre honor prests, etc.
El graner sicilià: interessos econòmics amb arguments
polítics (29 octubre 1401)
A la molt sacra majestat de l'il·lustre e magníffich senyor lo senyor rey
de Sicília e primogènit d'Aragó.
Molt excel·lent príncep e victoriós senyor:
No creem sia vengut en oblit de la vostra reyal magnifficència com, en
remuneració dels serveys per aquesta ciutat prestats a vostra senyoria en la
acquisició d'aqueix regne, en scampament de sanch de molts ciutadans e, en
altra manera, en gran despesa de lurs pròpries facultats, donà a aquesta ciutat
e ciutadans d'aquella la treta del gra d'aquexa illa, e franchament de certa
suma, segons appar per vostres carta o privilegi, translat del qual trametem a
la vostra celsitud per son record. Et si arduïtat de negocis li ha portat en oblit
aquestes coses, que són dignes de gran remenbrança per lur imensa felicitat,
almenys li deu recordar com los d'aquesta ciutat e de tot aquest regne són a
aquella naturals vassalls, e on penja més la sua pròspera fortuna, e la temor
del sforç deçà afflaqueix la pruïja de la temeritat dels temptants resistir e
refrena lurs viscerals agulles.
Senyor, segons havem sabut, la vostra senyoria no dóna loch a la observança
del dit privilegi, ans nostres mercaders són agreujats o molestats, contra
forma d'aquell. Per què humilment suplicam a la vostra reyal senyoria
que deny e li plàcia, servan lo dit privilegi, lexar traure de la dita illa a
Francesch Çaclosa e a
tenem aquí comprat, per portar-lo ací. En açò, senyor, farets ço que devets, e
nosaltres ho reputarem a gran gràcia e mercè de vostra senyoria, la qual Déu
mantenga, per molts anys e bons, en exalçament de la sua corona e victòria
de sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor, vostres affectuoses servidors, qui, humilment besan vostres mans,
se comanen en vostra gràcia e mercè, los jurats de la ciutat de València.
Els bons oficis de don Benabdille, rei de Tremissén (19 octubre 1400)
Al molt alt e poderós príncep, fiant en l'Altisme, don Benabdille, rey de
Trimicé e de totes ses pertinències.
Molt alt e poderós rey:
Per alcuns mercaders d'aquesta ciutat havem sabut certament com una
barca de valencians arribada en lo port vostre de One era estada presa per
galees de moros del rey de Granada ab V hòmens dels dits valencians, e
se
en la vostra ciutat de One. E los fuyts, qui foren nou, són estats soltats per
vostra clemència, e donada per vós a aquells una barca ab què se
tornats salvament deçà en lurs cases. E aprés, la vostra magnificència, moguda
de loables punyiments, ha cobrats del rey de Granada, a qui per vostres
letres n'escrivís, segons se diu, tots los dits V preses qui se n'havien portats
les dites galees, e diu-se que són ja solts per vostra senyoria a trametre
deçà segurament en lurs cases.
De què nosaltres e aquesta ciutat, retents a vostra reyal munificència
grans gràcies, e tantes que no
reportam sobiran plaer e goig, en tant que volem que la dita vostra reyal
magnitud senta certament e fiançosa nós apparellats e intrínsecament obligats
fer e complir per vós, tant com sia nostra justa possibilitat, no solament
semblants coses, mas encara molt majors, tro en prestament de nostres parts
supplicables a nostre senyor lo rey, ab lo qual creem attènyer tot ço que
tornàs en honor de vostra reyal senyoria.
A la qual ab gran confiança supplicam que sia sa mercè voler bé, axí
com sabem que ha acostumat, tractar nostres mercaders, los quals vénen
acordats girar-se tots aquí per les gràcies e bons acolliments de vostra senyoria,
e que no vulla sofrir que
per los juheus qui són aquí. E plàcia-li haver per recomanat En Nicolau Pol,
portador de la present, al qual porets dir tot ço que plàcia a vostra senyoria
d'aquesta ciutat.
Nostre senyor Déu trameta sobre vós la sua gràcia. Amén.
Escrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, qui
Mercaders valencians en Orà. Notícia d'un avalot
(16 novembre 1401)
Al molt gran rey e senyor lo noble rey de Tremiçé.
Molt gran rey e senyor:
Lum de veritat sia ab vós, e les carreres d'aquella abracen la vostra pensa,
de la qual facen lunyar tenebres de error ab acostament de gran justícia,
que fa los regnes de regiment d'aquelles durar.
D'acens és, rey molt gran, que
segons nos ha mostrat, en temps de Abohamó, rey de Tremicé, predecessor
vostre, tenia en vostra ciutat de Orà un factor appellat Pere Durbà ab
moltes e diverses specieries, draps, perles, aur e argent, e altres béns e mercaderies
de gran valor, e adonchs aquell, ab molts altres mercaders d'aquesta
terra, qui eren e estaven aquí assegurats e gu[i]ats per lo dit vostre predecessor
e en fe d'aquell, foren en la dita vostra ciutat avalotats, robats e de
lurs mercaderies, béns e havers de tot en tot privats sens rahó. Et lo dit En
Guillem, desijan haver restitució de les sues coses, pensan la vostra gran e
maniffesta fama, portada en ales de justícia, vaja aquí, a vostra senyoria,
volent contractar e tenir aquí sots vostra reyal fe e guiatge sa botiga, segons
havia acostumat, et en confiança d'aver e cobrar ço del seu, haja assegurat
fer portar a aquesta ciutat duy mília caffís de forment, és a saber, mil caffís
de ferm e mil de respit, per tal, suplicam a la vostra reyal dignitat —la qual
havem en tan singular confiança que som certs no clourà sos vulls a nostre
ordenat voler— que li plàcia e vulla manar fer restitució al dit En Guillem
Gual de ses coses, mercaderies e béns, e haver aquell, qui nosaltres e aquesta
ciutat havem en gran amor, per recomanat en tots sos negocis e affers, e en
totes altres coses tocants honor e proffit d'aquesta ciutat, que no poch és
presta honestament fer e complir tot ço que fos vostre plaer.
Déus gloriós il·lumén vostre coratge de lum de gràcia.
Scrita en València, a
Vostres affectuoses e agradables servidors los jurats de la ciutat de València,
qui
Jueus i moros influents de Barbaria, valedors dels
mercaders cristians (21 octubre 1404)
Al molt honorable e de gran circunspecció micer Johan Rodríguez de
Salamanca, doctor en leys e justícia major del regne de Múrcia.
Molt honorable e molt savi sènyer:
A cap e port Roig, mars de nostre senyor lo rey, una galiota de Johan de
Xerez, del realme de Castella, ha pres un laüt armat de dotze rems d'En
Turriola, d'aquesta ciutat, del qual era patró En Berthomeu Beneyto, que
exia de Hone carregat de cera e de grana e de dàtil, albofor e sèmola, fideus
e tres peçes de drap appellat almoferates, e venia a aquesta ciutat, a l'honrat
En Ferrer Balester, mercader d'aquesta ciutat, de qui les dites coses són.
E jassia, sènyer, que
laüt, ço és, que
càrrech no és del dit jueu, ans és del dit En Ferrer Balester, segons nosaltres
sabem certament per altres contractes de forment que fa ab nosaltres, portador
de Hone, e sabem que
Ferrer, e alcunes veus havem nosaltres escrit al dit jueu, pregant-lo que l'haja
per recomanat aquell e ses coses. E vós, sènyer, que podets pensar clarament
que
juheus e altres moros que sien acostats al rey, ab favor dels quals lurs fets
sien endreçats, e servexen-los d'alcun premi, cor lícit és a cascun cercar son
avantatge; e d'açò us fem fe nosaltres, e és portable a les orelles de cascuna
sàvia persona, e senyaladament de vós, en qui experiència mostra Déus haver
posada gran justícia e intel·ligència.
Per què us pregam afectuosament que les dites coses, lo nombre de les
quals vos dirà lo mercader, vos plàcia deliurar al dit En Ferrer, o a qui ell
volrà. En açò farets justícia, e nosaltres ho reputarem a singular honor. Déus
sia ab vós.
Escrita en València, a
A vostre honor efectuosament prests, los jurats de la ciutat de València.
Or de Barbaria per a la seca de València (26 setembre 1405)
Al molt honorable sènyer En Francesch Ferrer, moneder de la sequa de
València.
Molt honorable e savi sènyer:
La sequa d'ací, per vostra absència, és privada molt dampnosament de
sa obra, car, vulla
qui vénen de les parts de Barberia e d'altres ab lurs dobles, pus no troben
aviament en la secca, han a fer de lur dan e trametre-les a
laguiar lurs affers per no haver aviament de lurs dobles. E la ciutat pert molt
en açò, pus no s'í baten, e la sequa no poch, car l'or ix de la terra en falta
vostra e de la dita sequa, e lo guany que
que, no passaran lonchs dies, ací haurà gran colp de dobles de mercaders
que tot dia s'esperen de les dites parts, on han aviades lurs robes, mercè
a Déu, covinentment.
Per què us pregam que en tot cas vós siats ací per fer vostre obratge, o y
donets tal e tan ivaçós recapte que l'obratge de la sequa no vague per vostra
absència. D'açò farets profit a vós, e honor e profit a aquesta ciutat. E pregam-vos
d'açò hajam vostra breu resposta; en altra manera, fer-hi em provehir, e
breu. Déu sia ab vós.
Scrita en València a
Los jurats de la ciutat de València.
Una nau amb espècies per a Màlaga (12 octubre 1405)
Al molt honorable mossèn N'Uch de Rosan[e]s, cavaller e governador
de Càller, o a son lochtinent, e a tots altres officials o lochtinents d'aquells
als quals la present pervendrà. De nós, los jurats de la ciutat de València.
[Salut e honor].
A la vostra gran saviesa fem saber que
ciutat, ha carregades ací alcunes robes en huna fusta que trametia a Màlecha,
entre les quals havia hun costal de pebre e hun costal de canyella e tres pons
d'arroç, e huna nau armada, la qual se diu ésser o haver armat aquí, ha-li
pres lo dit càrrech e portat ab sí totes les robes de valor de la dita nau, axí
com drapades e spècies. Per què us pregam molt affectuosame[n]t que si la
dita nau armada ha declinat aquí o arribat ab les dites coses, ara sia stada
armada aquí o en altra part, que aquelles dites coses o càrrech vullats fer
restituir e tornar al dit En Johan Cornet, o a qui ell volrà, ensemps ab tots los
dans e messions que per aquesta rahó li ha covengudes fer e sostenir, cor fort
és mala cosa e de mal exemple que
nostres o de nostra nació. En açò farets ço que devets, e nosaltres o reputarem
a singular plaer.
Scrita en València, a
Al molt honorable micer Ramon Ceta, governador de l'Alguer, etc.
ut supra
Amistat tradicional amb la noble casa de Fes
(16 gener 1411)
Al molt alt e molt il·lustre e poderós príncep e de alta dignitat don Ozmén,
rey de Benimarí.
En lo nom e ab gràcia del Rey eternal e de la sua inextimable magestat.
Molt alt e molt il·lustre e poderós príncep, rey noble, justicier e valerós:
Nosaltres, jurats de la insigne ciutat de València, del molt alt e excel·lent
príncep e victoriós e senyor nostre lo senyor rey d'Aragó, qui Déus exalçe e
mantenga, nos recomanam ab aquella honor que
Certificants la vostra excel·lència que havem reebuda per mans d'En
Matheu Péreç, de aquesta ciutat, portador de la present, una letra de creença
per vós a ell acomanada, de dir a nosaltres ço que us era agradable e volíets
empendre de fer armament açí per fer vostra honor. E, explicada la dita
creença e per nosaltres ab plaer oïda, haguem per acordat donar-hi loch e
manera possible, havents esguart a vostra reyal dignitat, remembrants que la
noble casa de Feç tots temps ha acostumat ben tractar nostres ciutadans e
conservar bona amistat ab lo rey e senyor nostre, e axí ho farà d'ací avant, si
plau a Déu. En aquesta cosa, la intenció e voler del batle general e la nostra
és una matexa, e lo dit batle e nosaltres n'avem feta resposta al dit En Matheu
Péreç, al qual, si plasent vos serà, príncep molt il·lustre, porets donar plenera
creença e fe en sos dits de ço que sie d'aquesta matèria.
Significants a la vostra reyal dignitat que fiablement porets enviar vostre
missatger per rahonar, tractar e concordar de partits factibles, justs e
rahonables sobre l'espatxament que haurà ops la cosa, e de vostra magnificència
nos és stada raonada, e que a aquesta ciutat serà molt agradable si
trametets aquells
rey, e una barca ab la qual foren preses, e dels quals per lo dessús dit En
Matheu és estada donada supplicació a la vostra gran altea, he u tendrem a
gràcia singular.
E si algunes coses, rey molt il·lustre, vos són plasents, podets-nos n'escriure
molt fiablement.
Scrita en la ciutat de València, a
Un mercader empresonat en terra de moros (6 juny 1412)
Al molt honrat N'Aymerich Berart, cònsol dels mercaders en la ciutat de
Tremicé, terra de Barberia.
Molt honrat sènyer:
Per una letra vostra scrita en la ciutat de Tremicé, terra de Barberia, a
instància d'En Francesch Montfort, mercader d'aquesta ciutat, tenits aquí
pres l'onrat En Nicolau de Muntagut, mercader, conciutadà nostre, per les
causes e rahons en la dita letra contengudes. E, segons per alguns parents e
amichs seus és stat davant nosaltres ab grans clamors affermat, affligits aquell
en tal forma que par no haja res a fer ab christians ne sia en terra on ne
habiten alguns, car se diu que
tant opprès com si ho fos, ço que és gran inhumanitat e cas de desperació.
Deuríets pensar que signat és del caracte de christianisme per Jesuchrist
instituhit, axí com vós, e, puys d'açò és egual ab vós, qui us diets aquí son
jutge, deuria trobar en vós favor ordenada e no dar-li causa que
Assats pot apparer manifest a tot sà entenent que pena és conversar entre
moros, e axí mateix que és contra capítol e costum de mar tenir o fer estar
vilment l'onrat mercader en presó. ¿E qui pot ésser de tanta crueltat que de
l'affligit no haja compassió, majorment com sia en terra on deffallen a
christians totes subvencions, almenys de llurs parents e amichs? Per la qual
rahó s'esdevé algunes vegades que y fan molts lo desesperat e reneguen lo
nom de nostre senyor Déu, ço que no creem en aquest, com sia, segons vós
sabets, fill d'onrat mercader de aquesta ciutat, e y ha sos amichs e béns en
tant que, si era en la dita ciutat, poria satisfer a tot hom que li demanàs, e fer
rahó de sí mateix, mijançant Déu e sos amichs. E vós, qui sóts aquí per los
christians com a cònsol, segons dehits e apar en la dita vostra letra, devets
ésser cautelós de ço que dit és envers los dits christians, ço és, en no ésser-los
cruel, e en dar-los loch e manera que hisquen de terra de moros e pusquen
líberament tornar en llur terra.
Per què, sènyer, axí affectuosament com podem, vos pregam que, per
reverència de Déu e amor de nosaltres, a vós plàcia remetre lo dit En Nicholau
de Montagut a aquesta ciutat e al juhí dels cònsols d'aquella, car sens tota
falla ells hi faran justícia espachada a tot hom qui d'ell se clam. E en açò no
metats falla ne tarda, car, fahent-lo axí, serà cosa de què
plaer, lo qual molt vos grahirem, e del contrari haurem gran desplaer, e en
son loch e temps de tot vos serà feta rahó. E podets-nos rescriure de ço que
us sia plaent. E tenga-us en sa guarda l'Esperit Sant.
Scrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, a vostra honor.
Captura de mercaderies a Càller (11 febrer 1400)
Al molt honorable e savi don Diego de Barrasa, patró de nau.
Molt honorable sènyer:
Entès havem que vós, ab vostra nau, havets presa e menada en Càller
una nau d'En Bernat Justafreu, mercader e ciutadà nostre, appellada Sent
Pere, anant en Flandres, de la qual era patró N'Ortín Roïç de Aliquete, ab lo
càrrech d'aquella, en lo qual càrrech havia del dit nostre ciutadà, segons
vera informació per nós haüda, les robes o mercaderies següents:
Primerament,
d'Altoloch.
La qual presa se diu que havets feta, no per esguart ni per intenció de
occupar o retenir res que sia de catalans o de sotsmeses de nostre senyor lo rey
d'Aragó, mas tant solament de jenoveses. E par vostra intenció a no tocar res
de catalans ésser dreta, per esguard de la bona pau e amistat que és entre lo dit
senyor rey nostre e vostre senyor lo rey de Castella, e entre los vassalls de
cascun d'aquells. E ab açò, les nostres pregàries dejús escrites són pus justes.
Per què, sènyer, vostra saviea e bona amistat pregam affectuosament
que a vós plàcia la dita nau, ab les robes e mercaderies dessús declarades,
retre e tornar franchament e tantost a la dona Na Guillemona, mare del dit
En Bernat Justafreu e hereua universal d'aquell —qui, pochs dies ha, morí
fort desastradament— o a
d'aquella, portador de la present.
E en açò retrets deute a justícia, e farets caritat e bé a la dita dona, la
qual, per la mort del dit fill seu, és sobres desolada, e seria ajustar a ella
dolor sobre dolor e afflicció sobre afflicció si perdia ço del seu, ja que ha
perdut son fill. Fer-n'ets axí mateix gran e assenyalat plaer a nosaltres, lo
qual molt vos grairem, apparellats fer a vós e als vostres semblants e majors
plaers, de què
l'Espirit Sant.
Scrita en València, a
Los jurats de València, prests a vostra honor.
Marques contra el comerç català en Galícia (14 maig 1403)
A l'inffant don Ferrando de Castella.
Molt alt inffant e senyor:
En lo port de Noya, del regne de Gal·lícia, és estada presa e arrestada
una nau de Diago Pérez de Noya, conduÿda per Matheu Corona, mercader
de aquesta ciutat, carregada de diverses robes e mercaderies d'En Johan
Bayona e de N'Anthoni Garriga e d'altres mercaders d'aquesta ciutat; la
qual presa e arrest és estat fet per l'arcediano de Trastamena, tinent loch de
l'arcevesca de Sant Yago, a instància de Ruy Gonçálvez e d'altres companyonsseus de Noya, dients que han marques contra catalans, no contrastant
que
molt alt senyor rey de Castella, senyor e frare vostre, al qual no han volgut
obeir, ans menaçaren de tolre les mans al presentant. Ne han curat attendre a
la dignitat reyal, que d'açò e semblant està en tracte ab los misatgers de vostre
car oncle, rey e senyor nostre, qui són aquí per tolre marques e occasions.
De què son dignes de no poca reprensió, com sia assaig contra capítols de
pau los quals, aprés la persona del dit senyor rey de Castella, han [en] vós la
més ferma seyilla e tota la més observança d'aquells, axí com és rahó, e axí
n'és aquesta ciutat en segura confiança, segons tro ací ho havem conegut.
Per què supplicam a vostra senyoria que deny e li plàcia, havent per
recomanada nostra supplicació e los dits mercaders, de fer ab lo dit senyor rey
de Castella que
lur viatge en Frandes, on anava, e totes les messions e destrichs [que] per aquesta
rahó hajen fetes e sostenguts. En açò, senyor, farets ço que tany a vostra senyoria,
e serà reputat en singular honor de aquesta ciutat, que no poch és favorable en
vostres negocis a ella possibles. Nostre senyor Déus, etc.
Scrita en València a
A vostre servir e justs volers affectuosament tots temps prests, los jurats
de la ciutat de València.
Incident a les costes de Marsella. I (30 setembre 1403)
Molt honorable sènyer:
Sàpia vostra saviea que Diago Sánxeç de Portocarrero, castellà, ab una
nau sua armada, ha presa en les mars de Massella la nau de Christòfol Caruo,
jenovès, que anava en Jènova carregada de diverses mercaderies e havers de
mercaders d'aquesta ciutat e del regne d'aquella. E, pensants que la dita nau
arribarà aquí ab la presa nau del dit Christòfol e ab les mercaderies, e nosaltres
sabents que
és estat qu
d'amistat, ha tots temps restituït, e axí pensam que u seguirà ara sens falla, e
nosaltres li escrivim que li plàcia de fer-ho, axí com confiam d'ell. Per què
us pregam affectuosament e cara que si
arriba aquí, vullats fer ab diligent obra e cura que ell torn als dits nostres
mercaders cathalans tot ço e qualsevol coses, mercaderies e havers que
d'aquells haja preses, de les quals serà mostrat a vós e a ell lo nombre per
imformació reebuda per los cònsols d'ací, la qual lo procurador dels dits
mercaders se
vostra saviea, al zel de la qual no
Escrita en València lo derrer dia del mes de setembre de l'any de la
nativitat de nostre Senyor
A vostra honor, etc., los jurats, etc.
gubernatori
l'Alguer,
Incident a les costes de Marsella. II (30 setembre 1403)
Al molt honorable e savi sènyer En Diago Sánxeç de Portocarrero, patró
de nau.
Molt honorable sènyer:
Per clamor de diversos mercaders de aquesta ciutat e del regne de aquella,
havem sabut que vós, ab una nau armada vostra, havets pres per força
d'armes la nau de Christòfol Caruo, jenovès, la qual, carregada de diverses
mercaderies e havers dels dits nostres mercaders, anava en Jènova. De què
som stats molt maravellats, cor més havíem confiança de vós, per la fraternal
amistat que havets ab cathalans, de defendre
del lur, ne creem per res ho vullats retenir, car tro a la jornada de huy no
havem sabut que per vós sien estats maltractats nostres mercaders cathalans,
ne us hajats res tengut del lur, e aquesta confiança havem de vós, que ara no
us tendrets res del lur. Per què us pregam affectuosament e com a car amich,
que vós vullats restituir als dits nostres mercaders, e per aquells a lur procurador,
totes les mercaderies, robes e havers lurs que hajats preses en la dita
nau. De les quals coses a vós serà cert per vera imformació açí reebuda per
los cònsols de la ciutat, la qual lo dit procurador se
En açò mostrarets vostra cara amistat, e nosaltres ho reputarem a singular
honor d'aquella, per la qual fiançosament faríem molt. Lo Sant Sperit, etc.
Escrita
Los jurats de la ciutat de València, apparellats a vostra honor.
Rivalitat catalano
Als molt honrats los jurats de la vila de Murvedre, de nós, los jurats de
la ciutat de València. Saluts e honor.
Per via de Cerdenya e de
naus armades e dues galiotes de genoveses e són en les mars de la ysla de
Sent Pere e speren allí si hauran encontre de fustes de catalans, si les poran
pendre, ab mal propòsit que han concebut de matar tota gent que puxen
pendre sotsmeses del senyor rey, per ço com són picats de les quatre galees
de genoveses que han preses l'estol del senyor rey de Sicília; per tant, d'allí
entenen navegar en aquestes mars per fer aquell dan que puxen. Et axí, honrats
senyors, tenits esment e siats certifficats uns de altres per la costa, per ço
que siats prevists e preservats de dans, Déus aydant.
Darets, si us plaurà, al portador de la present
Scrita en València a
Semblant letra fon feta als honrats los jurats de la vila de Cullera: "Et
axí, honrats senyors, tenits esment e siats certifficats uns de altres per la
costa tro en Guardamar, etc. Darets, si us plaurà, al portador de la present,
per son peatge, cinch
Lladres de mar (8 agost 1411)
Al molt noble baró e de gran saviesa, cavaller mossèn Alfonso Andríguez,
almirall major de Castella.
Molt noble mossèn:
Segons havem sabut, a petició d'En Bernat Perpinyà, mercader d'aquesta
ciutat, vós tenits pres, per fer aquella justícia que
patró de nau, appellat Christòfol Marrufo, per una roberia e cosa de mal
exemple per ell perpetrada en les mars d'Espanya contra pau la qual és entre
Aragó e Jènova, prenent una nau castellana fahent viatge a les Plajes ab olis
e altres mercaderies del dit mercader e d'alscuns sotsmeses del senyor rey
de Castella. E, no content de la presa e roba, ha turmentat lo nostre mercader
e ciutadà, no considerant que jenoveses en aquesta ciutat són contractats bé
e segons deuen ésser aquells qui són en pau. E açò és cert e notori a tot lo
món, posat que jenoveses, ladres de mar, facen tot lo món de desastres a
cathalans, sens temor de Déu.
E com tals coses rechagen en vostre offici e juredicció, e a vostra noblea
se pertanga punir e castigar malfatans e dampnejants mercaders qui en fe de
pau e amistat naveguen mercaderies per acominalar lo món, e en vostra mà
sia donar remey justiciable que lo dit mercader axí cruelment tractat per lo
dit jenovès, cobre ço del seu, e lo robador haja guardó segons mereix, per
ço, mossèn, la vostra gran noblea pregam, molt affectuosament e de cor, que
plàcia a vós, segons havem singular confiança e de vostra honor és, haver
per recomanat lo dit mercader e sa justícia, e fer-li aquella prestament. E
serà cosa digna de laor vostra e plaent a nosaltres, qui us ne serem obligats
en tot ço que puxam fer per vostra honor e per coses vostres. E tenga-us,
mossèn molt noble, lo Sant Sperit en sa guarda e protecció.
Scrita en València a
Los jurats de la ciutat de València, a vostra honor en totes coses
apparellats.
Els metges, cirurgians i apotecaris pronostiquen una
pestilència (15 novembre 1400)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt alt e poderós príncep e senyor:
Digmenje, a
la una semblant de l'altra, manifestants lo propòsit de vostra benaventurada
venguda a aquesta ciutat, sinó que
dita ciutat, havia donat entenent a la vostra magnificència que ací començava
pestilència epidimial; de què, volents ésser imformat, manàvets que, haüda
plenera e verdadera relació de metges e apothecaris, certificàssem vostra
senyoria de les dites coses.
Senyor, nosaltres, coobejants, segons som tenguts, servar nostra feeltat,
e intrínsecament zelants l'agradable salut e durable senyoria de tant e tal rey
e senyor nostre, en lo dilluns de continent següent, en hora de tèrcia, fem
ajustar a la casa de la confraria de mossèn Sent Jacme, appellats aquí ja en lo
vespre passat, maestres en medicina, cirurgians e apothecaris següents:
maestre Jacme Maderes, maestre Bernat Oliver, maestre Guillem Picó,
maestre Bernat d'Artesa, maestre Andreu Vives —aquests són maestres en
medicina; no y fon maestre Vicent Serra com jagués de puagre—; maestre
Pere Gironès, maestre Jacme d'Avinyó, maestre Gabriel Çapujada, maestre
Martí Moliner, maestre Ramon Guardià, maestre Jacme Roig, maestre Pere
Roig, maestre Ramon de Vilanova, convers, maestre Manuel de Vilafranca,
convers, maestre Bernat Esplugues, convers, maestre Torragrossa e maestre
Pere Lop, licenciats en medicina; En Pere Ballester, En Guillem Ivorra, En
Gras, En Luís, En Gabriel Amat, En Johan Boïl, maestre Pere Miquel, maestre
Pere de la Roxel·la, cirurgians; En Pere Pastor, major, En Pere Pastor, menor
de dies, En Ramon Comes, En Romeu Corts, En Thomàs Nicolau, En Guillem
Ferrer e N'Anthoni Soler, apothecaris.
En l'ajust dels quals metges, cirurgians e apothecaris, on nosaltres fom
presents, lestes primerament alta veu per nostre escrivà les dites dues letres,
foren proposats dos punts de què per nós los fon demanat donassen consell
e explicassen lur vot: lo primer, si en aquesta ciutat havia actualment pestilència
epidimial; lo segon, si
tal pestilència.
E, appartats nosaltres, haüt entre sí gran disputa e madur raonament per
gran pausa de temps en la dita casa, fon conclòs per aquells l'acte. E, demanats
nosaltres, reteren e donaren formalment en escrits la resposta, concordada
entre tots ell[s], següent: dients al primer punt que
present, no havia pestilència epidimial; al segon punt dixeren que, segons
lurs pronòstichs e senyals de medicina pronosticants pestilència, lo temps
era dispost a pestilència esdevenidora.
Per què, senyor, significam a la vostra magnificència les dites coses per
tal que sobre aquelles del·libere e ordén ço que deny e tenga per bé.
Senyor, lo dit En Francesch de Fluvià, de nosaltres o d'alcun de nosaltres
no hac letra o certificació que ací començàs epidimial pestilència.
Nostre senyor Déus mantenga la vostra sagrada majestat al seu sant servey
longament. Amén.
Escrita en València, a
Senyor, aprés fon escrita la present letra, exparsament haguem consell
del dit maestre Vicent Serra e maestre Loís Ordinis, qui no foren en lo dit
ajust, e foren d'aquell mateix acord e consell que és dessús recitat.
Senyor, vostres humils e affectuoses vassalls, qui, besan la terra denant
vostres peus, ab subjecta reverència se comanen en vostra gràcia e mercè, lo
batle general e jurats de la ciutat de València.
La impotència de la medicina (30 juliol 1401)
Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la vila e vall de
Xelva, e de les viles de Líria e de Xèrica, e a qualsevol d'aquells. De nós, los
jurats de la ciutat de València. Saluts, ab creximent d'onor.
Com l'onrat maestre Jacme Maderes, físich molt expert, se
la ciutat ab sa casa, divertín a diverses parts, per occasió d'aquestes mortaldats,
per tal, vos pregam affectuosament que al dit honrat maestre Jacme,
vinent en vostres procuracions e lochs d'aquelles, sia fet bon acolliment e
totes aquelles cortesies que puxats a sa messió, cor cosa serà que farets a la
ciutat e a nosaltres gran plaer.
Acció de gràcies per l'acabament de la mortaldat (9 agost 1401)
Molt excel·lent príncep e victoriós senyor:
Per tal com som certs que la vostra serenitat n'aurà plaer, notificam aquella
que huy, dimarts, vespra de mossèn sent Lorenç, en hora de completes,
haguem relació d'aquells qui són destinats a fer la cerqua que en alcuna
parròquia de la ciutat no havia mort alcun. Tantost, senyor, lo governador e
nosaltres, qui érem justats en la plaça de les Corts, entram en la Seu per fer
laors e gràcies a Déu e a la sua preciosa mare, e havem deliberat que digmenge
primer vinent façam devota e general processó, e lo dilluns següent caritat
als pobres de Déu. On, senyor, intiman a la vostra reyal majestat les dites
coses, humilment suplicam a aquella que li plàcie pregar Déu per aquesta
sua ciutat, qui mantenga vostra senyoria per molts anys e bons ab victòria de
sos enemichs. Amén.
Escrita en València, a
Senyor
Vostres humils sotmeses, qui, besan la terra denant los peus de la vostra
majestat, se comanen en vostra gràcia e mercè, los jurats de la ciutat de
València.
El recompte diari dels morts (13 agost 1401)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent príncep e victoriós senyor:
A la vostra reyal majestat, segons som certs, deu remembrar com dimarts
prop passat li notificam que
dia a ençà, lo nombre dels morts per diades són aquests, és a saber: lo
dimercres
haüda relació de la cerqua,
Senyor, demà, Déu volent, segons era ordenat, se fa solennial e devota
processó per ço que Déus, per sa infinida clemència, leu lo flagell de aquestes
epedímies. E perquè vostra senyoria haja plaer, intimam a aquella les
dites coses. Nostre senyor Déu mantenga e exalçe vostra senyoria per molts
anys e bons, ab victòria de sos enemichs. Amén.
Scrita en València dissapte aprés vespres,
de la nativitat de nostre Senyor
Vostres humils vassalls e affectuoses servidors, qui, besan la terra denant
los peus de vostra magestat, se comanen en sa gràcia e mercè, los jurats de la
ciutat de València.
Misses i oracions per a calmar la furor divina
(15 juny 1403)
Al molt reverent e honest religiós mossèn lo prior de Vall de Crist.
Molt reverent e amable religiós:
Molt plaquen a Déu e mitiguen la furor d'Aquell oracions de devots e
honests relegioses, e sab vostra reverent honestat la visitació que Déus fa en
aquesta ciutat per morts cuytades, de què les gents reeben temor espaventable,
e havem gran confiança en les oracions vostres e dels frares de vostre
monestir. Per què carament, en nostre senyor Déu Jesuchrist, vos pregam
que us plàcia pregar-lo e fer oració special que Déus leu aquesta plaga
d'aquesta ciutat e la preserve en sanitat e en endreça de tots sos negocis,
fahent dir tots dies per aquest acte una missa, a reverència, honor e glòria del
Sanct Sperit, lo qual pregam carament guart aqueix monestir e
en creximent e perseverança de virtuts. Amén.
Escrita en València, a
A vostre honor affectuosament prests, los jurats de la ciutat de València.
Item similis priori de la Murta eadem die.
Idem priori de Sancto Ieronimo alia que fuit facta
Item aia guardiano Sancti Francisci de Xelva que fuit facta
predicti mensis.
Oracions impetrant la fi d'una seca (10 abril 1402)
Als molt reverents los prior e covent de Portaceli.
Senyors molt reverents:
Ja sabets en quanta esterelitat és aquest regne de plujes e en desig d'aquelles,
e no són sens fruyt pregàries de sanctes persones e devotes. Per tal,
carament, en nostre senyor Déu Jesuchrist pregam les vostres reverents caritats
vos plàcia endreçar vostres humils pregàries a Jesuchrist, sia sa merçè
girar los ulls de la sua clemència ves aquest seu poble e los fruits de la terra,
cor confiam que, mijançan vostres intercessions, nostre Senyor nos trametrà
la sua gràcia, si a Ell plau.
Escrita
Los jurats, etc.
Insuficiència crònica de forment (5 juliol 1402)
Molt excel·lent príncep e magníffich senyor:
Jassia aquesta vostra ciutat, per sa gran populositat, haja mester cascuns
anys a obs de sa provesió, ultra lo forment del regne, entorn quaranta mília
caffís de forment estrany, però, en lo present any ha mester molt major nombre,
cor lo senyor rey, vostre car pare, és ací celebrant corts generals als del
regne, et les provisions d'aquest regne, per gran secada axí de l'any passat
com del present, són molt faltes. De què, senyor, nos cové fer provisions de
moltes parts, e senyaladament d'aqueix vostre regne, al qual trametem e
havem fet substituir un síndich, ço és, En Pere Ferrer, mercader d'ací, lo
qual dreçam a la vostra reyal majestat, suplicant humilment a aquella que
sia sa mercè proveir e manar de lexar traure tot e tant forment com mester
haja a obs del viure d'aquesta dita vostra ciutat, ço és, fins en lo nombre de
trey mília salmes franques de treta, segons tenor del privilegi per lo senyor
vostre pare e vós, senyor, atorgat a aquesta dita ciutat; e en lo que haurem
mester, ultra les dites trey mília salmes, li plàcia fer tal comport com requer
nostra gran necessitat, a què deu girar los huylls de sa clemència.
En açò, molt excel·lent senyor, mostrarets a nosaltres amor sobirana e
loable socors de nosaltres, segons sóts tengut com a senyor nostre. Et, senyor,
no pense vostra senyoria que les coses de què suplicam a aquella sien
sens càrrech o franques d'aquell, car on hajam les
treta, segons tenor del dit privilegi, plus de
ciutat de càrrech, ultra lo for o preu del dit forment, entre l'armament de les
dues galees que la ciutat armà a obs del passatge de la senyora reyna de
Sicília, cara companyona vostra, e grans ajudes que havem a pagar als
asegurants forment, e altres messions per aquesta rahó fetes e fahedores, e
per grans subvencions de moneda que havem fetes e fem tots jorns al senyor
rey, vostre pare, que
molt excel·lent, sia vostra merçè que
a nostre desig, que conegam lo voler que
diu que havets singularment a aquesta ciutat.
En açò, senyor, complirets vostre deute, e tota aquesta ciutat o pendrà a
singular gràcia e mercè de vostra senyoria, la qual Déu mantenga per molts
anys e bons en exalçament de la sua corona e victòria de sos enemichs.
Amén.
Escrita en València, a cinch dies del mes de juliol, any de la nativitat de
nostre Senyor
Senyor, vostres affectuoses servidors, qui, humilment besan vostres mans,
se comanen en vostra gràcia e mercè, los jurats de la ciutat de València.
La Cristiandat contra l'Islam: notícia de la presa
d'Antequera (19 maig 1410)
Als molt honorables e molt savis senyors mossèn lo governador e jurats
de Iviça.
Mossèn e honorables senyors:
Dins spay de quatre ores havem haüt ardit del loch de Benidorm e de
Calp, que quatre fustes de moros en aquelles partides havien donada caça a
barques de christians e havien pres alscuns hòmens, e que han combatut lo
loch de Benidorm e nafrats alscuns. E, segons creença, entenen fer dan, lo
que poran, allén, e travessar vers aquexa illa. Plàcia Déu que guarde de llurs
mans tots christians, car pus cruelment se han que d'abans moros cossaris,
per la guerra streta que Castella los fa per mar e per terra. Car, segons havem
ardit cert, l'alt infant de Castella, tenint lo setge sobre un loch fort appellat
Antiquera, ha haüt victòria de gran poder que y era attès de Granada. E han
feta tal matança que pus de
no sab hom que alcú s'ich sia perdut. Obra és de nostre senyor Déu. Plàcia a
Ell que vulla exalçar la fe cathòlica e sotsmetre aquells qui li són adversaris.
Àls, honorables senyors, per aquesta no us scrivim, sinó que lo Sant
Sperit sia en vostra guarda. E si res vos és plaent, nos scrivats ab fiança de
complir. E darets, si us és en plaer, al patró de lahut portador de la present, lo
qual havem fet per asabentar-vos d'aquesta nova, huyt florins. Açí
dotze fustes són deçà Barberia per dampnificar les mars.
Scrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, a vostra honor.
Ideal de croada: felicitació a l'infant Ferran de Castella
(27 juny 1410)
Al molt alt e molt poderós senyor l'infant de Castella.
Molt alt e molt poderós senyor:
Ab singular goig havem reebuda una letra de la vostra senyoria certificant-nos,
segons ja havem sabut per letra de la senyora infanta, qui scriví
deçà, de la victòria per vós, senyor, haüda dels malvats infels moros de Granada
e enemichs de Jesuchrist. De la qual cosa fem a la vostra senyoria
infinides gràcies, pregants lo Senyor del món que us complesca lo vostre
sant propòsit de conquerir e sotsmetre a vostres mans aquella perversa nació
e llur regnat poblar de feels christians e ornar d'esgleyes e altars on lo nom
de Déu sia loat. E que vós, senyor, mantenga longament ab salut, e la vostra
senyoria prospere en habundància de virtuts.
Scrita en València a
Senyor, en gràcia vostra se recomanen los jurats de la ciutat de València.
Alzira, alliberada per les hosts de València (3 gener 1412)
Als molt reverends, nobles e honorables senyors lo parlament general
del regne de València.
Molt reverends, nobles e honorables senyors:
Poria ésser que ja haguéssets oït hun fet detestable e de massa gran atreviment
que s'esdevench dimercres pus prop passat, hora de miga nit o quasi,
en la vila d'Algezira, a tractes de alguns singulars, pochs en nombre, entre
quals han entrevengut en cap En Pere Loret e N'Anthoni Martorell, vehins
de la dita vila. Emperò, com de les paraules al fet haja moltes vegades gran
diformitat, per affecció de aquells qui refiren, per ço que siats informats del
fet de la veritat vos significam que lo dia e hora dessús dits En Pero Maça, e
en companyia de aquell mossèn Francesch de Soler, mossèn Luís de Vilarrasa,
mossèn Luís de Pertusa e En Johan Ferràndiz de los Arquos, ab cinquanta o
sixanta de cavall e alguns moros e christians de peu, en nombre de
entraren en la dita vila e s'occuparen aquella en aquesta manera: que lo dit
N'Anthoni Martorell, ab
lo riu al vado, hora de la mija nit, prop del molí qui és davant la dita vila,
en aquella part com hom entra anant-hi de aquesta ciutat, e enaprés anaren a
un postich prop casa d'En Pere Loret e fon-los donada entrada.
E tants com eren, anarem als portals de la vila e, trobants les guardes
descuydats, sobtosament prengueren-los e trencaren la cadena del portal, e
lavors don Pero Maça e los altres entraren e muntaren en les torres del mur,
e forcívolment hagueren a lurs mans les claus dels portals de la dita vila, e
apresonaren los justícia, jurats e alguns pròmens de aquella, e féu ajustar
consell, e féu revocar lo síndich qui entrevé per aquella en aquex parlament,
e exhigí alguns juraments de la gent, axí com li plahia, car tota la vila era en
lur disposició e regiment.
E lo dia següent, qui era dijous, quasi hora de tèrcia, sabem lo dit feyt
per hun hom de la dita vila qui cuytadament, cridant viafora, entrà per aquesta
ciutat e
provehit, e sens entrevall mès en execució, que fos feta crida per la
ciutat que tot hom fos de continent apparellat, de peu e de cavall, ab ses
armes per seguir lo dit governador, lo qual, ab un standart real, féu una
carcavila per la ciutat e isqué a Sent Vicent. La qual cosa tot hom contínuament
près molt bé, en tant que lo pare no sperava lo fill, e dins
foren-se justats
armats, ab lo governador, qui ab la dita gent mogué, e, sens tirar regna,
caminà e fon en la nit següent davant Algezira.
E com fon jorn e los de la vila veren lo gran e notable refforç e succors
que aquesta ciutat los trametia, mogueren-se, axí com era de fer, contra don
Pero Maça e los altres qui ab ell eren entrats, e fon-li ops que delliuràs e
soltàs los qui havia preses, e hagués per revocats los dits sagraments que
havia exigits. E hagué prou fet que
ell e los altres de sa seqüela pogueren buydar sens perill. E axí, furtadament
exiren-s'ich, no sens gran lur minva e singular honor de aquesta ciutat. E,
reduït lo poble en bon assosech, les portes de la vila foren ubertes.
E entrà mossèn lo visrey e governador ab tota la gent que ab ell era, car
axí u volgueren los de la dita vila, jatsesia lo governador volgués que romangués
gran part de la gent en lo raval. De què lo poble de aquella hagué
gran plaer, e ploraven per singular goig, vehents-se rellevats de tanta
oppressió. E, a postulació lur, és romàs per capità lur en la dita vila ab alguna
gent de cavall, per guardar aquella a aquell qui per justícia pertany la
successió de la real corona e preservar-la de semblants insults, lo nobl[e]
mossèn Berenguer de Vilaragut. E, mesa la dita vila en bon stament, lo visrey
e governador, ab tota la host, lo dissapte següent se
E en aquesta manera és succehit lo dit fet.
Alguns foren de oppinió que lo noble visrey e governador e la host devien
anar més avant d'Algezira, als lochs de don Pero Maça e de aquells qui
ab ell eren entrats en la dita vila; e fóra
mostrants que rahó exhigia que lavors no
que
és. E tenga-us, molt reverends, nobles e honorables senyors, la Sancta Trinitat
en sa protecció.
Scrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, a vostra honor prests en totes coses.
Importància de la predicació (1 març 1402)
Al molt reverent e religiós pare frare Bonifaci Ferrer, molt digne prior
de Portaceli.
Molt reverent e religiós pare:
Jatsia nosaltres sovent occupem vostra reverent paternitat de molts negocis
redundants en honor d'aquesta ciutat, però, d'aquest dejús scrit no
creem que per res vostra paternitat reverent ne deja pendre enug ne reputar-se
mal occupada, esguardat que aquesta ciutat s'í mou per sol esguard de
Déu e per la bona vida, fama e preÿcació angelical de l'honrat En Miquel del
Miracle. Lo qual és a la utilitat comuna —ell e sa presència— molt necessari e
fructuós, e la absència del qual nos entristiria fort per la raó prop dita. E per
ço no havem permès jamés, ni permetrem, ell vaja servir personalment la
rectoria de Penàguila, ans lo retendrem forçadament ací, en aquesta ciutat.
Ne encara dubtam confiablament a vós de açò occupar, com sapiam que
negoci és fort meritori, caritatiu e a Déu fort acceptable, e per ço, sabents la
fervor de vostra santa caritat, recorrem-ne a vós, de qui fem, en açò e en àls,
principal compte. Lo Sant Sperit, etc.
A tots, etc., los jurats, etc.
Llums i ombres de l'orde trinitari a València (3 novembre
1405)
Al molt reverent e aprovat religiós frare Sentauger, provincial de la província
d'Aragó, orde de la Sancta Trinitat.
Molt reverent religiós:
A nostra audiència és pervengut vós, per letra vostra, haver citat e amonestat
frare Berenguer Maestre, ministre de l'orde de la Sancta Trinitat
d'aquesta ciutat, que, a dia cert per vós a aquell pregitat, sia denant vós en la
ciutat de Leyda, on vós sóts resident.
O envega detestable! Prémet tota facultat de bonea! De cent cinquanta
ayns ençà que
expletadors, depauperants e destrovint[s] lo dit orde e attenuants los fruyts e
almoynes d'aquell; e ara qu
indueix les persones a caritat, acmentació e ampliament del dit monestir
—cor sol aquest, no solament ha embellit lo dit monestir e creguda la ecclésia
de aquell per gracioses e devotes obres, mas encara per ses piadoses preces
e hamonestacions ha aportades les gents a tanta devoció que floreix, per
grans romeries e diürnes, quasi sobre tots quants monestirs són de la ciutat,
on, la ciutat, atteses aquestes coses e volent que tanta devoció no haja causa
de refredar en lo coratge de les gents, ha acabat un pont de pedra molt bell,
qui té de la ciutat tro al monestir, a esquivar temps de rovina e de pluvials
aygües—, ¿com, donchs, reverent religiós, s'és poguda moure vostra dignitat
citar tal religiós e tan bé factor e agmentador del dit monestir, que comparega
denant vós, privan aquesta ciutat de la presència de tan bon ministre? Premeditar
deguera primerament si era faedor per tolre tant de bé, e
informar ab la ciutat del regiment d'aquell e si era grat a aquella, car a nosaltres
par que aytal citació no sia portable al poble de la dita ciutat.
Per què us pregam affectuosament, tant com podem e sabem, e en nostre
senyor Déu Jesuchrist amonestam, que us plàcia revocar e haver per revocada
la dita citació, scrivín al dit ministre que continue e exercesca son ministeri
devotament e per bones obres, segons ha començat e fet altament tro ací,
axí com infal·liblement confiam. E d'açò us haurem grat, e complirets vostres
vots, e augmentarets lo dit vostre monestir e la devoció d'aquell, sens
dupte, en gran reverència de la Sancta Trinitat; e lo contrari seria total destrucció
d'aquell.
E siats cert que nosaltres, veents la destrucció del dit monestir per absència
del dit frare Berenguer, no consentirem, ne la ciutat o poble d'aquella
consentirà, que altre ministre hic vingués, com sabéssem d'açò recórrer al
pare sant, ne que aquest fos privat per enveja o malvolença de singulars. E
per aquesta rahó, per lo governador d'ací, qui és jutge dels exemps e coneix
bé aquestes coses, lo havem fet arestar rahonablement, com no demeresca
en l'esguart de tot lo poble d'aquesta ciutat, ans haja d'aquell contínues
benediccions, les quals no hauria si era trobat a cintilla perversa. E d'açò us
pregam hajam vostra resposta breument, si us plaurà. La Sancta Trinitat sia
en vostra custòdia.
Scrita en València, a
A vostra reverència affectuosament prests, los jurats de la ciutat de
València.
Defensa dels mercaders moros de la ciutat (31 maig 1402)
Al molt honorable e molt savi sènyer N'Éyego Lópeç de Mendoça, cambrer
del molt alt e poderós senyor lo rey de Castella. De nós, los jurats de la
ciutat de València. Saluts, ab prosperada honor.
Fem-vos saber que, per clams d'En Berthomeu Albiol e de Juceff Xipió,
moro, e d'En Berenguer Lorenç, e d'En Boix, mercaders, e d'En Francesch
Jeronès, mariner, ciutadans d'aquesta ciutat, e d'altres conciutadans nostres,
havem sabut de cert que vós, ab les vostres una galea e dues galiotes, havets
toltes e levades al dit En Berthomeu Albiol cinchcentes trenta una dobles
d'or que havia haüdes en Tremiçé, de
venuts, e al dit Juceff Xipió
Tremiçé;
de forment, que són
En Boix dues vànoves,
coses los dessús dits portaven en la galiota d'En Miralles e en altres vexells
que prengués venins açí. E a
sua barcha armada ab què entrava en cors. Et d'altra part havets presos
moros d'aquest regne, los quatre que eren galiots de la dita galiota d'En
Miralles e l'altre mercader que se
Nosaltres, no enclinats tantost a leu creença, que sol decebre los creents,
nos som volguts informar d'aquestes coses, e per vera e certa informació
havem trobat vós haver preses les dites coses. De què som no poch
maravellats, atteses moltes consideracions.
La primera, la ferma e cordial e molt agradable pau que és entre los reys
nostre e vostre, e lo propinqüe ligam de sanch.
Segonament, vostra saviea considerada, qu
axí cara amistat, que més pensàrem nostres ciutadans ésser per vós preservats
que agreujats. Et testifficam-vos de cert que
christians, són tots nostres ciutadans e mercaders, cor vós sabets bé que
terra e senyoria de nostre senyor rey ha christians e moros mercaders, e
mercadejants axí bé los moros e seguints art de mercaderia com los christians,
e nosaltres los havem axí bé per ciutadans e participans e alegran-se de les
libertats de la ciutat com altres ciutadans christians. Ne en les dites coses
han res juheus ne hòmens strayns, ans totes són dels dessús dits e altres
ciutadans nostres.
Terçament, ¿qui pogra creure de quanta leu creença fos, que vós, qui
érets vengut ací de part del rey de Castella e ab galees d'aquell e per missatger
a nostre senyor lo rey, trabucàssets vostra volentat, a agreujar nostres
ciutadans, qui de vós més confiadament speraven valença e succors on per
altres fossen agreujats?
No ha paregut de vostra saviea suspirar a tals coses, que saben a trencament
de pau e bona amistança. Però entenem siats stat decebut per dita d'envejoses
qui us han donat a entendre les dites coses ésser de juheus o neòphits,
segons açò havem vist per un albarà vostre. No creegats sia axí, ans certament
e verdadera són de ciutadans moros e christians d'ací, e axí u havem
trobat e sabut clarament per nostra cercança, e encara volem que siats cert
que si axí no fos, no us n'escriuríem per la vida, cor no
de tanta consciència —que tolguéssem a vós ço que poguéssets retenir e donar-ho
a altres— en nom de nostres ciutadans, sabén que no
si no us ho restituíem. Ne u havem acostumat, ne començarem ara. D'açò
podets creure fermament.
Per què, affectuosament e cara, e en deute d'entremesclada amistat, vos
requerim e pregam que al dit En Berthomeu Albiol restituescats les dites
cinchcentes trenta una dobles, car no és crehible que moros comanassen
tanta quantitat de dobles a un christià, majorment lla on havia moros, e als
altres sobredits tornets e restituescats les dites coses, e a cascun d'aquells ço
del seu, segons dessús és recomptat, e soltets los
e la companya del dit En Francesch Gironès, en manera que cascun salvament
puxa tornar açí, a sa casa. E serà cosa que pertanyerà a vós, e axí bé
segurament ne confiam nosaltres. En altra manera, nosaltres, qui no poríem
ne devem deffallir a reparació del greuje de nostres ciutadans, molt greu
que
la lesió dels dits nostres ciutadans.
Dada en València, a
Senyor
Un valencià al servei del rei de Fes (14 agost 1402)
Al molt gran e poderós rey e senyor lo rey de Feç.
Molt gran rey e senyor:
Ferrando de Sibília, ciutadà d'aquesta ciutat, va a la vostra senyoria per
demanar e haver una successió o béns d'En Lop Sánxeç de Sibília, frare seu,
qui és mort aquí, en vostre servey, los quals se pertanyen al dit Ferrando
com a frare. Per tal, ab aquella humil reverència que
vostra senyoria que li plàcia d'aver per recomanat lo dit Ferrando en sa breu
justícia e compliment d'aquella, e axí en anan e
honor d'aquesta ciutat, que farie apparelladament e possible per vós tot ço
que us tornàs a honor e plaer.
Escrita en València, a
A vostre plaer affectuosament prests, los jurats de la ciutat de València.
La pirateria barbaresca, flagell de les terres del litoral
(21 abril 1410)
Als molt honorables e molt savis senyors los jurats de la ciutat de Xàtiva.
Molt honorables e molt savis senyors:
Com sia cosa meritòria e acceptable a Déu subvenir per caritat al proïsme,
e la família de Jesuchrist sguardar e lunyar-la de dans e preservar de mans
sangonentes de infeels, qui imaginen en la qual guisa càl·lidament puxen
nafrar la fe cathòlica e aflegir los feels christians, segons fan moltes vegades
en mar e en terra, e feren no ha molt, quan ab una galiota, hora captada de la
nit, en la partida appellada la Gola de la Albufera esvahiren les barraques e
habitacions e, ab sglay e temor, cativaren tots los que allí eren, hòmens e
dones e de tota edat, e ligats portaren en terra de Barberia, on han sostengut
fam, fret nuditat e batiments, ço que és greu de recomptar; e ara alguns
hòmens honrats e devots en Déu, piadosos e almoyners, hajen per acordat,
de llurs propris béns e de almoynes de feels, edificar e construir en la partida
appellada la Punta una torre e fortalea on puxen ésser salvats e guardats los
barraquers e lur gent e altres caminants qui necessàriament hi declinen; e lo
senyor bisbe de València, havent bon voler a aquesta cosa tan sancta e a la
salut de les ànimes, per ses letres vos scriva d'aquest negoci, exortant e
pregant vostres caritats a fer almoynes, que són molt necessàries a la edificació
e construcció de la dita torre, e atorgant
benfeytors e promovedors del dit negoci, donada forma a l'acaptiri, segons
és expedient e molt necessari.
Per ço, les vostres honorables saviees e bondats caritatives pregam en
Déu e de nostra part, axí affectuosament com podem, que us plàcia haver lo
dit negoci per recomanat en tot ço que
prest spaxament de aquella, fahent e procurant-hi aquell bé que puxats, e
deputants una o dues bones persones qui, ab bací e en altra manera, demanen
e pleguen les almoynes, e ab vostres letres les trameten per certa persona
a l'honrat En Johan de Torregrossa, ciutadà de aquesta ciutat, lo qual, per
reverència de Déu e pregàries nostres e per salut de la sua ànima, ha pres la
major part del càrrech de dur a fi bona, si Déu n'és pagat, la obra de la torre
dessús dita. E no és dubte que, de açò que de bé hi farets e procurarets, no
hajats remuneració en més de cent doblàries. E a nosaltres ne farets plaer
molt singular e us ho grahirem sobergament. E tenga-us la Sancta Trinitat en
sa protecció.
Scrita en València, a
nostre Senyor
Los jurats de la ciutat de València, a vostre honor e plaer prests.
Altra semblant letra fon feta als jurats de la vila de Gandia.
Altra, als jurats de la vila d'Algezira.
Altre semblant, als jurats de la vila de Murvedre.
El sentiment d'inseguretat de la població musulmana del
regne (14 octubre 1410)
Al molt noble mossèn Arnau Guillem de Bellera, visrey e governador de
regne de València.
Molt noble mossèn:
Entès havem que vós stàvets per anar visitar les moreries d'aquexa
comarqua. E com vós, mossèn, sabets, són gent qui leument se desbaraten e
fugen, de què
e molt se
noble, consellaríem que, si u tenits per bé, lexàssets la visitació de les dites
moreries, e axí us ne pregam; e, no res menys, e que us plagués aturar aquèn,
e no moure-us per anar avant; e açò per causa. O si axí s'havia fer necessàriament,
nos en scrivats ans de vostra partida. E tenga-us, mossèn, en gràcia
lo Creador del món.
Scrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, prsts a vostra honor.
Repressió dels contactes entre jueus i cristians (9 juny 1400)
Als molt honorables e molt savis senyors los missatgers de la ciutat de
València, en cort del senyor rey.
Molt honorables e molt savis senyors:
Bé sabets en quants debats nos meten cascun jorn aquests juheus qui
habiten en lo regne, e en special en la vila de Murvedre, per raó del venir,
entrar e habitar que fan en la ciutat, de la qual a penes se partexen, faén frau
a la sana pensa del privilegi qui
són favorejats per la cort de la batlia, e quant és expedient a la ciutat foragitar
aquells, e lur contagiosa conversació, dels converses, parents e amichs
lurs, e no solament d'aquells, mas encara dels altres christians, e proveir per
la observació del privilegi damunt al·legat.
E per ço, par a nosaltres que vosaltres, senyors, devets fer gran instància
ab lo senyor rey e supplicar-li que, per sa mercè, revocades totes e qualsevol
provisions obtengudes d'ell, vulla
vulla
altra manera, e revocades qualsevol declaracions e provisions fetes per lo
batle o justícia, com en aquelles no haja fet part lo síndich de la ciutat, lo dit
senyor mane observar lo dit privilegi, vedan d'aquí avant a qualsevol juheu
entrar per alcuna manera dins la ciutat e son antich terme.
E que per semblant, lo dit senyor enadín, ordene, per mellor observació
del dit privilegi, perpetualment e irrevocable, que
dins lo regne de València no gosen anar per alcuna part d'aquell —
los lochs de lur habitació, anan o estan per los dits lochs fora lurs alberchs—
sens mantó e cogulla, vestits en la manera que antigament solien anar. Açò
enadit, per denotar major senyal a cascun d'aquells: que en lo dit vestiment
hajen a portar públicament semblant senyal que huy porten en
E en aquesta manera entenem que porà ésser proveït a observació del dit
privilegi e al bé de la cosa pública.
Per què vostra saviea e bona amistat afectuosament pregam que, en fer
la dita supplicació e en obtenir les dites revocació e provisió, façats ço e tant
com de vós se pertany, en manera que, o en tot o en la major part, obtengats
aquelles del dit senyor, les quals, si vostre plaer serà, nos remetats com abans
bonament fer-se porà. E tenga-us en sa special comanda la Sancta Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, prests a vostra honor.
L'antiga infidelitat dels cristians novells (1 febrer 1402)
Als molt honorables e molt savis senyors los alcaldes, concell e corregidor
de la ciutat de Conqua.
Molt honorables e molt savis senyors:
Entès havem que vosaltres, a instància de un christià novell d'aquí, havets
fet pendre e tenits en vostre poder En Guillem Pastor, perayre d'aquesta
ciutat, qui era anat aquí per fer sos fets. La raó aquí
compta, és per gran barateria del dit christià novell, qui enganosament volia
contractar o abcegar alcunes robes del dit pres temps és passat, e lo dit En
Guillem Pastor sia hom pla e de bones condicions. Per ço us pregam molt
affectuosament e com a leals amichs e bons vehins, que, denant lo vostre
esguart, lo fet del dit En Guillem Pastor no sia escaldat, ans molt amplament
e diligent oït, encercat e regonegut, e sia fet a aquell madura justícia. E si
mester ha favor ordonada, grair-vos em molt vullats devallar aquella per
nostra honor, car bé axí e molt amplament ho seguiríem nosaltres en vostra
honor en semblants fets e majors, on majorment atendríem a la pertinàcia e
amagades caliditats de christians novells, que no són poques, retenints les
acostumades calúmpnies de lur antiga infidelitat, les quals encara no poden
raure de lurs coratges; e açò reputarem a singular pl[a]er e honor, segons bé
confiam de la vostra singular amistat. Lo Sant Sperit sia ab vosaltres.
Escrita en València lo primer dia de febrer, any de la nativitat de nostre
Senyor
A vostre honor, etc., los jurats, etc.
Perdó per a uns conversos valencians renegats en terra de
moros (22 agost 1403)
De nós, los jurats de la ciutat de València, als amats los christians novells
qui són en lo loch d'Alger e altres parts de terra de moros. Saluts e
amor.
Per relació del reverent maestre en sancta teologia mossèn Pere de
Fontdelops, inquiridor en aquesta província, havem sabuts que, jassia vosaltres,
en aquexes parts on vos transportàs aprés sucepció del sant babtisme,
hajats judaÿçat, però, conexén vostra error, que per diabolical agulló sol o
acostuma desaviar los hòmens de la vera conexença, arrapan aquells a la sua
sinistra part, coobejats tornar a aquesta part e reconciliar-vos a la sancta fe
cathòlica, lum de veritat e salvació de l'humanal linatge mostrada per lo
salvador Jesús, ver Déus e ver hom, fil[l] Déu egual al Pare eternalment e,
segons la humanitat, nat de verge: axí fon figurat a aquell sant Moysén en lo
foch de la gavarrera, en la qual no era feta lesió per lo foch.
D'aquesta vera coobejança s'és alegrat molt nostre coratge e les ànimes
confortades, com, volents exir de tenebres, desijats cobrar la perduda lugor
per ignorància, mare perversa que avor[r]ex los fills tiran aquells de la let
de dolçor e nodrín-los ab let de amargor sobirana.
Per què us fem saber e posam vosaltres en segur que, no solament sperets
de nó[s] complacència d'aquestes coses, mas encara tanta e tal favor e subvenció
de bones obres com vosaltres volrets, sens lesió de vostres persones,
ans vos haurem per recomanats e agradable e benigna reconciliació, la qual
vos preposam faedora, tota temor de cos e de béns a part posada. E aquesta
matexa intenció de benigna reconciliació ve molt affectuosament e agradable
lo dit inquiridor, qui és molt benigne e honest religiós e d'agradable
expertea. E si res volets de nosaltres digne de vostra segurtat, fiançosament
nos escrivits, prests fer e complir vostres plaers.
Dada en València, a
Un foll expulsat de la ciutat (16 febrer 1400)
A l'honrat lo justícia del Grau de la mar.
Justícia:
Pregam-vos que donets manera que En Johan de la Guerra, foll e orat, lo
qual és estat acordat que sia tret e foragitat de la ciutat e de son terme per ço
com ab sa follia o oradura fa molts damnatges, de què no pot o deu ésser per
justícia punit, sia mès en qualque nau o altre vexell marítim, qui aquell dit En
Johan se
cosa lo dit patró vol o ha haver per provisió de menjar e nòlit del dit En
Johan, a vostra coneguda.
Scrita en València, a
Los jurats de València, qui us saluden molt.
El parlar català d'un esclau tàrtar nodrit en València (31 juliol 1400)
Als molt honrats, savis e discrets tots e sengles officials, universitats e
persones singulars de la vila e aldees de Moya e d'altres qualssevol lochs
del realme de Castella. De nós, los jurats de la ciutat de València. Salut e
honor.
Com a
fuyt, pochs dies ha, un catiu de linyatge de tartres, emperò batejat e apellat
Johan, de edat de
com de poquea a ençà se sia nodrit ací, e lo dit En Berenguer haja, segons
diu, haüd sentiment que
raó ell trameta aquí En Bernat Guitard, procurador seu, portador de la present,
e, segons dret, e encara segons pactes de les paus dels reys, cascú deja
cobrar son catiu e aquell deja ésser remès de regne a regne, per tal, la saviea
de cascun de vosaltres requerim e vostra bona amistat e veïndat pregam
affectuosament que al dit En Bernat Guitard, en cobrar e haver lo dit catiu e
aquell menar-se
farets ço que devets de justícia e gran plaer a nosaltres, qui en semblants e
altres cases som apparellats fer per vosaltres e per vostres vehins tots bons e
justs plaers, de què
Senyor
Lliure o esclau? Una qüestió jurídica (20 setembre 1400)
Als molt honorables e savis senyors los alcaldes e merino de la vila de
Villena.
Molt honorables e savis senyors:
Sàpia vostra honrada saviea ací ésser moguda una qüestió d'un infant
catiu nat en Castella, al·legant lo nostre miserable aquell ésser franch per ço
cor, jatsia lo dit infant sia nat de una cativa, però que seria engenrat per hom
franch, e, per consegüent, seria franch, per ço com lo nostre fur ho vol axí,
és a saber: que si és engenrat d'ome franch, tal nat, per bé que sia de cativa,
segueix la libertat del pare.
Lo senyor de l'infant diu que
l'infant o
és catiu e segueix lo ventre, e la dita qüestió haje e deja, segons raó
natural, ésser determenada segons los furs e costumes de la terra on és nat lo
dit fadrí.
Per tal, molt affectuosament vos pregam que us plàcia certificar-nos del
vostre fur e ordinació, e de la determenació d'aquell, per ço que nós puxam
ací determenar la dita qüestió segons lo dit vostre fur o ley, trametent-nos, si
us plaurà, translat d'aquella ab sa determenació, car nós seríem e som prests
fer e exeguir e complir totes vostres justes pregàries curosament.
Scrita en València a
A tota vostra honor prests, los jurats de València.
Captiu cristià renegat en terra de moros (17 agost 1401)
Al molt honorable e molt savi cavaller mossèn Pere March, procurador
general del spectable senyor lo duc de Gandia.
Molt honorable e molt savi cavaller:
Denant nosaltres és estada la dona Na Dolça, muller d'En Jacme Albalat,
d'aquesta ciutat, dient que vós havets manat e fet detenir pres en lo loch de
Xàbea Johan d'A[l]b[a]lat, fill seu e del dit marit d'aquella, pensan que
Johan serie moro e d'aquèn espia. E com nosaltres siam informats que
Johan és d'ací natural, e, jatsia en poder de moros, on era catiu, renegàs la
fe, enaprés és estat ací reconciliat, per què us pregam affectuosament, tant
com podem, que
no deuen ésser ajustats a major aflicció, ans misericordiosament, per
caritatives subvencions tractats. En açò farets ço que devets, e de Déu e
nosaltres n'aureu bon grat. E tenga-us Déus en sa gràcia.
Escrita en València a
A vostre honor prests, los jurats de València.
Dos valencians ex
Als molt honorables universes e sengles officials e loch de senyor tinents,
e als pobles de qualsevol lochs de la senyoria del molt alt senyor rey
d'Aragó e de qualsevol altra senyoria, als quals la present pervendrà. De
nós, los jurats de la ciutat de València. Saluts, ab prosperada honor.
A la saviea de cascun de vosaltres per tenor de les presents intimam que
En Pere Esteve, pare, mariner, e En Johan Esteve, fill, mercader, vehins de
aquella ciutat, cativats per moros corsaris en les mars de Cartagènya, són
catius en terra de Barberia en poder de infels, ço és, lo pare en Alger e lo fill
en Bogia, los quals se són atallats o rescatats per treentes trenta dobles, e als
dits En Pere e En Johan lurs facultats e béns no basten a pagar lo dit rescat,
e per ço hajen haüda licència de l'official de aquesta ciutat, de acaptar lo dit
rescat entre la bona gent, atorgant en aquella als bé faents als dits catius per
raó del dit rescat
vista.
Per tal, notificam a vosaltres les dites coses axí ésser en veritat, per tolre
tot oppòsit, argument o dupte que d'açò al portador de la present pogués
ésser fet, vós e cascun de vós affectuosament pregam que al dit portador, en
acaptar lo dit rescat, no donets o façats-ne donar o fer lexets alcun contrast o
embarch, ans li donets tota favor e ajuda tota hora que per aquell requests-ne
serets, com sie obra piadosa.
Un infant expòsit (26 setembre 1409)
A
Los jurats de la ciutat de València.
Entès havem que al spital d'aquex loch és stat portat un inffant novellament
nat, lo qual no és conegut ne sab hom qui és son pare e mare, e que vós
duptats fer-lo nodrir de la renda del dit spital. La qual cosa nos par c[r]ua,
car per això e altres cassos de pietat aqueix spital e altres són stablits e fundats
per persones caritatives e devotes. Per què us pregam, dehim e manam
que lo dit infant pobre façats nodrir de let, de la renda del dit spital, car
nosaltres vos ho pendrem en compte.
Scrita en València, a
Brega al barri de la Xerea (5 març 1400)
A la molt alta magestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
A la vostra reyal magnificència humilment e vertadera notifficam que
dicmenge prop passat, en la nit, mossèn Gilabert Centelles, qui secretament
e amagada era entrat en la ciutat ab alcuns de son bando armats, isqueren de
son alberch e se n'anaren a la Exerea e
sentiments que
Déu que no s'í esdevench occasió alcuna, majorment car, sentit açò per vostres
officials e per nosaltres, hi donam aquell remey que poguem. Seguí
que dilluns, aprés hora del seny, mossèn Jacme de Soler e alcuns de son
bando, exints de lurs alberchs qui han en la parròchia de Sent Martí, anaren
armats per la ciutat vers l'alberch de mossèn Loís Carbonell, de lur bando,
qui està en la parròquia de Sent Steve, per menar-se
per parlar, segons se diu, entre ells de lurs affers. E axí ho feren, e
segons és dit, sens altra occasió o oltratge que no sab hom se n'esdevengués,
exceptat que, anants lur via e passants per lo carrer e casa de
appellat Exemeno López, lo qual par que sia de servii o de privadea del dit
mossèn Gilabert, per hom de la companya del dit mossèn Jacme —e diu-se
que era son frare, En Francesch Soler— fon lançat colp de hatxa al dit Exemén
López estant a sa porta, lo qual, veent venir vers sí lo colp, se desvià en tal
manera que no li féu dan.
E anants axí, diu mossèn Gilabert que
Gilabert dient a aquell que En Pere Marrades, mossèn Loís Carbonell e altres
de lur bando li enviaren a dir que ells eren exits de lurs cases e eren en
les partides de la Exerea, e axí que si li plahia anar, que allí
qual hom lo dit mossèn Gilabert respòs e dix que digués als dessús dits que
l'attenessen
senyor, diu lo dit En Pere Marrades que per ells no fon tramès lo dit hom al
dit mossèn Gilabert, ne lo dit En Pere Marrades és en tal disposició de sa
persona que a present se puxa armar.
E, partit lo dit hom, poch aprés vench un escuder e dix al dit mossèn
Gilabert que
que
son alberch e se n'anaren vers les encontrades de l'alberch del dit mossèn
Jacme, entenent, segons se diu, que a la tornada n'aurien encontre; e ésser
ells prop de les dites encontrades, saberen que aquells se n'eren ja entrats en
lurs alberchs, e lo dit mossèn Gilabert tramès
mossèn Jacme, lo qual altes veus dix que
si volia devallar, que allí
en altra part.
Sobre açò fo moguda remor en l'alberch de mossèn Jacme. E alcuns de sa
companya, per los terrats de son alberch, passaren en terrats de vehins lurs
envers aquella part on era lo dit mossèn Gilabert, e envers aquell e sa companya
lançaren dels dits terrats pedres e rajoles, e encara tests d'erbes. E lo dit
mossèn Gilabert, veén que en allò
de sa part no
tornà, e aprés vench aquí
mossèn Gilabert se
colps, dels quals està en perill de mort. Sabud açò per vostres officials e per
nosaltres, ab ajuda de Déu donam-hi aquell mellor remey que poguem.
Enaprés, lo dimarts se seguí que, per una brega que hac en lo carrer de
l'alberch de mossèn Gilabert entre dos escuders qui no són del bando, fon
dit a mossèn Jacme que mossèn Gilabert lo venia per combatre; e
lo dit mossèn Jacme e los de son bando se armaren e isqueren en la carrera, e
tantost fo aquí mossèn lo governador e féu-los-ne entrar, e d'açò no sentiren
res los de mossèn Gilabert. E mossèn lo governador ladonchs hac a sa mà
mossèn Jacme de Soler, mossèn Pere Siscar, mossèn Loís Carbonell, mossèn
Arnau de Romaní e En Pere Marrades, los quals no eren poguts ésser trobats
tro en aquella ora; e per açò, envers aquells foren fetes alcunes provisions, e
senyaladament que ab grans caucions foren dats límits en la ciutat als de
cascun bando.
Mas, senyor, com siam certs que açò no sia bastant remey a preservar la
ciutat de escàndels e perills molt grans e tenir aquella en repòs, specialment
per la multitut que cascun bando ha de valedors dels habitadors d'aquesta
ciutat affecçonants per cascuna part a brega, en tant que si la brega se mesclava
dins la ciutat, ço que Déus no permeta, la dita ciutat és en perill de
total destrucció —sens que no s'í poria donar alcun remey, car vostres officials
no serien bastants a dar-hi recapte, ans encorrerien en gran perill de lurs
persones, com cascuna de les parts porte ballestes a la dita brega—, parech
als dits officials e a nosaltres que mossèn lo governador, en virtut d'algunes
letres e provisions de vós, senyor, fes exir los principals de cascun bando de
la dita ciutat e aquells fes estar en altres parts, separats e luny uns d'altres,
com altre remey no apparega mellor o pus sufficient a evitar los dits perills
sens la presència de vós, molt excel·lent senyor. E com aquest manament
hagués fet als del bando del dit mossèn Jacme, han respost que tal manament
o foragitament en ells no deu ésser fet, com, jassia no hajen volgut
fermar de dret, segons se contenia en una provisió de vós, poderós senyor,
vullen e demanen pau e pacíffich estament de viure, majorment com ells no
hajen lochs propris covinents a estar, ne sàpien on estar puxen sens reguart e
sens perill, e que gitar-los axí de la ciutat no seria àls sinó lançar-los a carnatge,
o semblants paraules. Par que sia intenció de mossèn lo governador
que
tanta occasió de la ciutat, e d'aquesta raó deu a la vostra senyoria escriure de
present lo dit governador.
On, senyor molt excel·lent, com en açò vaja molt e massa del bé e
pacíffich estament de la ciutat, o del contrari —ço que a Déu no plàcia—, de
què nosaltres estam en contínua congoxa per recel d'escàndels e de occasions,
supplicam humilment a la vostra reyal senyoria que, per mercè, li plàcia
provehir-hi en tal manera que, ajudant Déu, cesse tot sinistre; e si a la vostra
magnificència serà vist la assignació de loch reyal per lo governador faedora,
segons és dit, ésser acceptable, sia mercè vostra, senyor, per vostra letra
manar als justícia, jurats e consell d'aquell aytal loch que accullen aquells
en lo dit loch e que no permeten ne consenten ésser fet ne dat alcun dan per
o als d'aquell bando qui allí, per vostra reyal provissió o del dit governador,
estaran. E aquestes coses, senyor, sia vostra mercè fer sens tota triga, com
sia evident perill en aquella; e fer-n'ets, senyor, servii a Déu, e ço qui
pertany a l'estament e regiment de vostra dignitat reyal, e nosaltres ho haurem
en singular do e gràcia d'aquella, la qual en bona e longa sanitat, vida e
altres prosperitats mantenga nostre senyor Déu, per sa mercè, e li dó victòria
de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
nostre Senyor
Senyor, vostres humils vassalls e affectuoses servidors, qui, besant la
terra denant vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè, los jurats de
València.
Enfrontament a la Seu (3 febrer 1410)
Al molt reverent pare en Christ lo senyor bisbe de València.
Molt reverent senyor:
No sens gran desplaer scrivim a la vostra reverent senyoria cosa de mal
exemple e digna de castich que, pochs dies són passats, s'és enseguida en la
vostra Seu de aquesta insigne ciutat, en la [qual], segons havem sabut per
relació e imformació de molts, són stats receptats e sostenguts per alguns
ministres de aquella alguns hòmens de bandositats per spay de
jorns, e cascuna nit, ora captada, exien de la Seu e anaven aunats per la
ciutat e
encontre de aquells, hora de alba, tornaven a la Seu e estaven en aquella
amagats, e en la nit següent exien. E axí fon continuat per lo dit temps de
o vint jorns tro a divendres pus prop passat, que lo noble N'Arnau Guillem
de Bellera, visrey e governador en aquest regne per lo molt alt senyor rey,
havent sentiment de les dites coses, ha
per execució de justícia.
E per ésser en segur de les dites coses, p[er] tal que, exhigents llurs
demèrits, fos feta punició per aquell justíc[ia] o official que
juredicció o conexença, dites misses —per no torbar lo divinal offici—, ab sos
scuders, e
vengueren a la Seu, la qual trobaren tancada; e ab scales, per tal com sabien
que los malfeytors eren en lo campanar, entraren alguns pochs de les companyes
en lo fossar qui és a tinent del capítol e del pont per on vós, senyor,
passats del vostre palau en la Seu; e, estants los altres en la paret de la clausura
del dit fossar, los dits malffeytors e hòmens de bandositat, qui eren en la
companya, devallen e fort ivaçosament se recullen en la Seu per la porta qui
respon al dit pont. E, vehents açò les companyes del dit visrey, agueren una
altra scala e posaren aquella a part dins del dit fossar e corregueren a la dita
porta per enseguir los dits malffeytors, la qual trobaren tancada a part dintre
de la Seu. E ladonchs, lo visrey ab tota l'altra gent, qui eren romases en la
carrera, [com] los fos uberta la porta del dit fossar en la carrera, entraren e
obriren la dita porta per la qual pel dit fossar entra hom, exint-ne lo forrellat,
e entraren en la Seu per enseguir los malfeytors, los quals, segons se diu
comunament, s'eren ja receptats en la sacristia, en la qual lo dit visrey no
permès no fos tocat, considerant que en aquella és lo sac[r]arii e les relèquies
e joyes de la Seu.
Stants la cosa en aquests tèrmens, nosaltres, qui érem adonchs en consell
per affers per la ciutat, ho sabem, [e] de continent vengem a la Seu, on
trobam los dits visrey e justícia en criminal, e intimam aquells com la dita
Seu, qui era cap e maestra de totes les sgleyes de la ciutat e de tot lo bisbat,
havia inmu[n]itat per fur e dret comú, e que ells no y devien entrar per traure
algú, ans devien e eren tenguts servar la dita inmunitat, e que
que axí u fessen; en altra manera, que protestàvem contra ells e llurs béns, e
que, per deffensió de la dita inmunitat —lo qual en privilegi o singular
prerogativa era stada atorgada per fur— poguem usar de tots aquells remeys
que poríem per dret e per justícia. E fon respost per lo visrey tan solament
per assegurar-se de les persones de aquells, per tal que, conegut si se
alegrar o no, stiguen a dret davant aquell a qui
senyor, no era plahible ne
fossen —constitució de Tarragona e imposa intredit, e com multiplicades bandositats,
malvolències e discòrdies qui són en aquella— mantenguts e defesses.
Per ço, suplicam la vostra reverent senyoria que manets destretament al
vostre official —lo qual par que en aquestes coses se haja remissament e no
ab la diligència que
en la Seu, e que, pus li conste aquells ésser colpables, faça de aquells lo
castich que
porien recaure en persones axí ecclesiàstiques, qui per la dita rahó sien encorreguts
en sentència de vet, per tal que en aquest sant temps de Quaresma
cesse lo dit intredit. E serà cossa santa e plahible al senyor rey e a qui per
vostra reverent senyoria pregarà Déus qui, per sa mercè, vos faça viure
sanctament, ab larga vida e salut e prosperitat.
Scrita en València, a
Senyor, vostres devots, que a vós, senyor, se recomanen, los jurats de la
ciutat de València.
Odis gremials: mestres contra macips. I (30 setembre 1401)
Al molt honorable e d'exímia facultat e circunspecció micer Macià
Castelló, conseller e vicecanceller del molt alt senyor rey.
Mossèn molt honorable e de gran circu[n]specció:
Nosaltres, sedejants sedar la matèria escandalosa que era entre
perayres e los pròme[n]s macips e los exempts, qui són gran multitud e comprenen
molt d'aquesta ciutat, nos mesclam entre aquells amigablement, e
aprés, ab voler, consentiment e manament del molt alt senyor rey, d'açò
suplicat, tenguem manera, per scupir lur antiquat oy e orriblement concebut
los uns contra los altres, que, no contrastant la sentència del dit senyor donada
entre ells —la qual lo dit senyor volch e manà, per bé de pau, quant a açò
ésser a present sotspesa—, fessen compromès en nosaltres. E, faent venir
secretament cascuna part, los pròmens mestres, molt agradablement e volenterosa,
per reverència del senyor rey e per honor de nosaltres e per bé de
pau, atorgaren fermar e fer lo dit compromès, e açò matex féu alguna e la
major part dels exempts. E los pròmens macips, molt irreverentment, denegaren
e deneguen fer aquell, e d'aquesta denegació són causa alcuns dels
exempts e pochs e alcuns dels pròmens macips, zizaniants no degudament.
Nosaltres, aquests zizaniants e destorbants, ab grans persuasions e ablaniments,
hoc encara gran res descobrint nostre cor a ells e prometent que
venria agradable nostre dit e terminació, havem ensajat induir e portar-los a
bona concòrdia; e, veents que no y havíem poder, adonchs fem-los arestar
en lo Carme, on los fèyem venir per raó de la dita concòrdia, no pas per rigor
odiosa, segons no fon la nostra, ne durable. E per allens o per aquens no y
havem pogut res acabar, donants color los destorbants als altres qui fermarien q
ue, si açò fan, caurien en la pena del compromès, e per moltes altres
coses no veres persuadints, a fi que desviassen tota bona concòrdia. De què
s'és seguit que huy, data de la present, sobre elecció dels veedors, entre sí se
són cuydats pendre; e u hagueren fet de cert sinó que nosaltres érem presents
e
anats aquí e han posada una suplicació continent moltes coses no veres en
via de greujes contra nosaltres; de què
Déu que no n'esperam profit o salari altre sinó lo ben avenir lur, e tolre
mals ab nostres spesses e grans treballs, a bé de la cosa pública.
Per què, mossèn, pregam a la vostra acostumada bonea e gran prudència
que no vulla donar loch a lurs temeritats, ans los anats aquí corriga e
en tal manera que
pena condigna. En açò farets ço que devets, e la ciutat serà preservada
d'escàndels, als quals, per salvar aquella al senyor rey, tuyt devem e
som tenguts percloure via, e
la dreta balança, hi provehirets degudament. Déus sia en vostre confort.
Escrita en València, a
A vostre honor affectuosament prests, lo governador e jurats de la ciutat
de València.
Odis gremials: mestres contra macips. II (15 octubre 1401)
Als molt honorables e molt savis senyors los missatgers de la ciutat de
València, en cort del senyor rey.
Molt honorables e savis senyors:
Lo cendemà de Sent Miquel, los perayres s'ajustaren e elegiren e donaren
per veedors dos hòmens de lur offici, la un dels quals era Aymerich
Berart, qui era adonchs aquí per zizaniar e descordar los fets que sabets. Et
aquesta elecció feren dolosament e per metre destorb e major divisió entre
ells, cor d'altres hi havia qui són hòmens de bé e de bona fama e conversació
e abtes a aquest acte.
Et ja sabets com, segons forma de privilegi, lo mostaçaf e lo justícia
civil e nosaltres havem a fer elecció de veedors, e per ço com nos parech
que
destorbadors la concòrdia e no era rahonable que ell fos jutge dels obedients,
cor fóra occasió de mal, no u volguem acceptar. Et los dits justícia e
modaçaf e nosaltres, ab consell d'altres prohòmens, en desídia lur, elegim
un altre veedor, reffusant lo dit N'Eymerich, e lo dit modaçaf, ab acord e
consell de tots nosaltres e del justícia, ha preses los veedors per ell e nosaltres
elets e àn jurat ja en son poder.
Los elegidors perayres se fan d'açò de mala barba e són recorreguts al
governador. En açò bon recapte hi haurà quant ací, cor bé sabets que del
mostaçaf no pot ésser haüt recors al governador; mas creem que ells recorreran
aquí. Pregam-vos affectuosament que senten vostres escalfades parts en
lur mal propòsit, e a reffrenament d'aquell de ferm, a la bona intenció de tots
nosaltres, que és per tolre irreparables senistres. Déus vos confort.
Scrita a
deu ésser treta del riu de Xúquer e dels capítols que vosaltres tenits aquí,
segons nos és estat dit.
excusatòria de sí a la molt alta senyora reyna, translat de la qual vos tramet;
plàcia-us que
e nosaltres, tenguts, fahent en açò aquella instància que conexerà vostra
saviea e requer l'acte, del qual serets certifficat per lo dit translat.
Scrita
A vostre honor prests, los restants jurats de la ciutat de València.
Un corruptor de fadrines (28 juliol 1401)
Al molt honorable e molt savi baró mossèn N'Ot de Muncada, senyor de
Xiva.
Molt noble baró:
Lo justícia criminal de aquesta ciutat té pres hun hom appellat Lorenç
Navarro, àlias Bord de N'Abelló, difamat notablement que hauria desflorades
algunes fadrines vèrgens, e, no content de açò, hauria liurades algunes
de aquelles a molts altres, e algunes posades a ús públich en lo bordell de
aquesta ciutat. Per què lo dit justícia, a clamor de moltes gents açò sabents,
ha començat procés contra lo dit Lorenç en virtut de una pracmàtica sancció
per lo senyor rey contra los difamats de aytal crim atorgada, lo qual procés
se continua. E havem sabut que alguns fautors e còmplices del dit Lorenç
són recorreguts a vós per ço que vós, mossèn, li hajats remissió del senyor
rey, ço que per res no podem creure de vostra noblea.
Per tal, molt noble mossèn, vostra noble saviea pregam affectuosament
e de cor que per res vós no vullats dar manera ne soplicar lo senyor rey que
dit Lorenç, ne altres axí difamats, sien remeses de tan orribles crims. E en
açò, mossèn, complaurets molt a aquesta ciutat, la qual en son cas vos o
retribuirà; e, faent lo contrari, seria cosa fort greu e scandalosa a la dita
ciutat, e a vós vergonyosa e detractiva de vostra bona fama.
Scrita en València, a
Los jurats de València, prests a vostra honor.
Els galiots, gent baralladissa (11 febrer 1402)
Als molt honorables lo[s] jurats de la vila d'Alacant.
Honorables senyors:
Vista vostra letra tocant la brega que és estada aquí, de l'hom de la galiota
d'En Berthomeu Martí ab alcuns d'aquexa vila, jassia que nosaltres
creegam bé que la culpa sia d'aquells qui són notats en vostra letra, com
siats tals que no escriuríets monçónegues, però, d'açò nosaltres parlarem e
haurem relació d'En Borniço, patró de galiota, qui era aquí, e farem tal castich
de les dites coses que serà plasent a Déu e al vostre bon propòsit. E sobre tot
pregam vosaltres que, tant com en vosaltres serà, enebescats, ab grans imposicions
de penes e en aquella pus fort manera que us sia vist, que hom d'aquexa
vila no gos jugar a alcun joch de daus ab galiots de alcunes fustes armades
de la ciutat, cor, segons bé creem sabets, galiots són gent applegadiça e
alcavots e mala gent, que no donen honor a Déu, e menys a les gents, e axí
tolrets grans occasions e perills, e la amistat nostra maternal no serà zizaniada
ab la vostra filial. Lo Sant Sperit sia ab vosaltres.
Escrita en València, a
Los jurats de València, prests a vostre honor.
La trajectòria criminal d'un musulmà convers (28
novembre 1404)
Al molt honorable e molt savi sènyer En Jacme Pastor, tresorer de la
molt alta senyora reyna.
Molt honorable e molt savi sènyer:
Ací és pres un hom qui és stat moro e, pochs dies són passats, féu resistència
greu al lochtinent de justícia criminal de aquesta ciutat, e, estant moro,
se jagué en Alzezira ab una cristiana maridada e matà lo marit de aquella ab
cooperació de la muller, ab metzines, de què és denunciat en la vila de
Alzezira, e aprés se féu christià e se
diu-se e és cert que
aquests crims. Açò, sènyer, és molt orible e inportable que tals hòmens, axí
celerats, scapen per remissions. E majorment en semblant temps, que deu
ésser donat gran esforç als oficials reyals e tolta tota causa de menyspreu, e
la senyora reyna, per sa mercè, sabets que ha ordenat en la ciutat de València,
e per lo governador e altres oficials sia derogat a ses bones ordinacions,
axí com de feyt és, faents tals remissions.
Per tal, effectualment vos pregam que, ab la dita senyora —a la qual per
nostres missatgers aquí de aquesta raó scrivim, ne serà parlat, e presentada
letra de creença— vos plàcia inginyar e fer que la dita remissió no pos, ans hi
sia per ella en tal manera proveït que
sia punit segons sos mèrits. E en açò
Escrita en València, a
A la vostra honor prests efectualment, los jurats de la ciutat de València.
Violador frustrat (7 febrer 1411)
A l'honrat N'Anthoni Lóppiz, notari, en cort romana, o lla on sia.
Honrat sènyer:
En l'any passat, hun hom appellat Johan de Portogal, lo qual era sartre,
usant del dit offici en lo loch de Quart, de nit, hora captada, se n'entrà en
casa de una bona dona vídua de fort bona fama e forcívolment ell se volch
jaure ab la dita dona, sinó que per la dita dona fon resistit cridant tots temps
"via fora!", als quals crits la gent del loch atès e hagueren-ne a metre les
portes. E con lo dit hom sentí que la gent sobrevenia, jaquí la dona, ab la
qual forcejava per jaure
e aquí fon trobat ab les bragues ab sí, e fon pres e remès a la ciutat. E lo dit
hom al·leguà corona; però, la ciutat, per tal com lo dit fet era tan leig e era
fàcil de ésser tret en exemple, del·liberà que lo dit hom fos penjat. E, per la
dita rahó, lo justícia en criminal qui ladonchs era, jurats e consell, e los saigs
e ministres del dit offici, foren vedats.
E per obtenir benefici de absolució del dit fet, la ciutat n'escriví als
honorables mossèn Andreu Bertran, almoyner del sant pare, e a mossèn
Anthoni Caldes, canonges de la Seu de aquesta ciutat, mencionant als dessús
dits que, si possible era, obtenguessen del dit sant pare beneffici de absolució,
per al noble governador de aquest regne, de algunes altres sentències
de vet en les quals aquell era encorregut per alguns coronats que havia penjats,
e per ço com era entrat en la Seu per pendre alguns que
E los dessús dits mossèn Andreu Bertran e mossèn Anthoni Caldes, segons
havem sabut, ne han supplicat per part de aquesta ciutat lo sant pare, lo qual,
per la applicació feta al dit negoci dels fets del dit noble governador fins ha
huy no ha volgut lo dit benefici de absolució atorgar. De la qual cosa los dits
justícia, jurats e consell són molt congoxats, majorment per les mortaldats
que açí són.
Per ço scrivim a vós, del qual confiam que, ab gràcia contínua e sol·lícita
cura, tendrets los dits afers per honor de aquesta ciutat aprop, pregant-vos
que de açò parlets ab los dits mossèn Andreu Bertran e mossèn Anthoni
Caldes, e façats per manera que molt prestament, jaquits a present los fets
del governador per no dificultar la cosa, los dits justícia, jurats, advocats e
consell obtinguen del dit sant pare lo dit benefici de absolució, lo qual
obtengut, vos pregam nos trametau ab correu cuytat, e tots los diners que
haurets obs per les dites coses vos complirà En Johan Cortés, botiguer de
Çaragoça.
Scrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, a vostra plaer.