Text view
Epistolari de la València Medieval I-4
| Title | Epistolari de la València Medieval I-4 |
|---|---|
| Author | --- |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | E-04_Epistolari (I) 1375-1399.txt |
| Date | Segle XIVb |
| Typology | E-Textos administratius |
| Dialect | Oc:V - Valencià |
| Translation | No |
Suspicàcia reial: la campana, símbol de sobirania (30 juliol
1378)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt gran senyor:
Una letra de la vostra magnificència havem reebuda, continent que
havíets entès nosaltres haver feta o fet fer una campana per alarotge que
estigués en la Sala del consell, e que, per ço com era cosa novella, no
plahia a vós, senyor, car tals coses no
palaus de reys, là on les ciutats o viles han rey o príncep, per què manàvets
a nosaltres que la dita campana o alarotge no tenguéssem en la dita Sala o
en altre loch no acostumat, ans, si mesa la y havíem, la
continent e la metéssem en esgleya o en altre loch acostumat, o la
trencàssem, segons que en la dita vostra letra, dada en
dies del present mes, és pus largament contengut.
E ans, senyor, de nostra resposta, o per mils causar aquella, certificam
la vostra senyoria que, poch temps és passat, lo senyor bisbe e capítol de
València feren venir ací
fer
tenints consell,
que
l'havia obs per fer alcun alarotge, affermant que bé estaria a ciutat tan
insigne tenir aquell, com altres molt menors n'aguessen, o semblants
paraules. D'açò fon raonat en consell e, per ço com paria obra supersticiosa
e voluntària, e la ciutat havia molts càrrechs e havia a fer moltes obres
necessàries, axí com de ponts e de camins, qui molt són estats guastats per
occasió de grans aygües, lo consell no y girà cara ne
ans proceí a altres affers, ne despuiys se n'és feta menció.
Ara, senyor, responents a la dita letra, jassia sens tot dupte creegam
que proceís de bona e sana intenció de la vostra magnificència, emperò, no
sabem ne podem divinar si tal intenció hi hac aquell qui açò ha suggest a la
vostra senyoria, e per ço, en esguart d'aquell, no y podem àls respondre a
present, mas bé
excel·lència, que aquell, quisque sia, no ha dita veritat, car la dita campana
o alarotge no és feta ne
dehim a present, mas que supplicam, tan humilment com podem, a la vostra
excel·lència que deny e li plàcia, per mercè, creure e haver per tot ferm
que nostre estudi e desig és a fer tals coses que sien servii e plaer de Déu e
de vós, senyor, e utilitat de la cosa pública d'aquesta vostra ciutat. E si àls
és o serà suggest a vós, senyor, venga a afronte e report cascú paga segons
sos mèrits. E açò, senyor, haurem a special e notable gràcia de la vostra
magnificència, la qual nostre senyor Déu, per sa mercè, mantenga en
prosperitat longament e li dó victòria de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
nostre Senyor
Senyor, vostres humils servidors los jurats de la ciutat de València, qui,
besants la terra denant vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè.
Defensa dels Furs (8 desembre 1379)
A l'honrat e discret En Francesch Urgellés, notari, síndich de València,
en cort del senyor rey.
Sènyer En Francesch:
Vista havem una letra citatòria per lo senyor rey tramesa a madona de
mossèn Berenguer de Vilaragut, que vaja e comparega en sa cort, denant
En Castelló de Mallorches, per respondre a
lo procurador fiscal, per raó de la evicció del loch de Borriol, segons porets
veure pus largament en la forma de la dita citació, de la qual vos trametem
trellat ab la present.
Nosaltres no havem cura dels mèrits del fet principal, ans a la bona
hora haja cascuna part son dret. Mas entrenyoram-nos del desafurament
e prejudici, fort notable, per quant la dita dona és citada a pledejar fora
regne, car sabets que açò és contra lo fur De juredicció de tots jutges e de
for covinent, lo capítol
ciutat no són tenguts, etc." És axí mateix a tot lo regne cosa fort cara e de
les pus que nós havem, e creem que açò proceesca de opinió que alcuns de
pàtria, la qual cosa, sí e quant assajada fo, los tornà hom el queix, e sens
tota dificultat se n'obtenia revocació, car no era sinó temptació, com dit és.
Mas, d'onsevulla proceesca, cosa és errònea dir que l'habitador d'aquest
regne vaja en altre per pledejar, per què us pregam, e us comanam en fort
car, que en açò ajudets al procurador de la dita dona, qui va aquí ab special
poder solament de posar declinatòria, e ab ell o sens ell fèts per manera que
la dita citació sia revocada, e hajats letra de la dita revocació. En açò us
pregam hajats subirana cura, e en l'àls per què hic sóts. Déu sia ab vós.
Scrita en València, a
Los jurats de València, qui us saluden molt.
Condició i qualitats del bon regidor de la cosa pública
(1 desembre 1380)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
Creem que recorda la vostra magnificència com, mort En Francesch
Marrades, vostre batle general d'aquest regne, nosaltres encontinent, per
nostra letra notifican la sua mort, supplicam humilment a la vostra
excel·lència que fos sa mercè proveir de tal persona a l'offici de la dita
batlia que aquell ne fos ben regit, a laor de Déu e servii vostre e profit de
vostre patrimoni e bé de la cosa pública del dit regne. E senyaladament
fem expressa menció que la dita persona fos opulent, enaxí que per fretura
de béns temporals no li covengués fer alcuna cosa sinestra. E açò, senyor,
a expressar nos mogué —sab Déu— bon zel, no solament per consell escrit
de savis antichs e de ley divinal e humanal, ans encara per experiència,
maestra de totes coses.
Axí
instrucció, hi ha proveït per la dita manera, ordenan al dit offici mossèn
Aznar Pardo, del qual sab Déu que, sens tota ficció e adulació, fom e som
molt contents, no tant solament per mèrits de ses virtuts, mas encara per sa
generació, car pot-se dir ab veritat que comunament nos som mils trobats
ab officials aragoneses, e no
excel·lència.
Mas, ab temor e reverència de la vostra senyoria parlan, no
dir és legut, que axí
comunament està demés lo regiment del dit offici, car diu-se que vós, senyor,
per importunitat d'alcuns, havets atorgat que En Domingo Luyll, per vigor
d'una concessió a aquell ja en temps del dit En Francesch Marrades feta,
tenga la dita lochtinència. Plauria
dir, mas feeltat nos hi astreny. E per ço, ab les dites temor e reverència,
certificam la vostra senyoria que, no tant solament per indigència e inòpia,
ans encara per altres defalliments, de què
lochtinència en lo dit En Domingo és e appar inconvenient, en tant que és
quasi derrisió del dit offici de batlia. E majorment per consideració dels
passats qui aquella han tenguda e qui foren e són hòmens solemnes e de
gran estament, axí com En Berenguer de Manresa, En Johan de Solanes,
En Jacme del Mas, En Pere Marrades, En Ramon de Soler e altres notables
persones.
Si vostra mercè serà, senyor, de proveir en lo dit fet, molts béns se
seguiran, ço és, profit a vostre patrimoni, honor al dit offici e, per
consegüent, al dit batle, e bé a la cosa pública, hoc encara relevació de
molts affanys e treballs nostres, los quals en tant són o seran menors en
quant vós, senyor, tenits o tendrets bons officials. E pot considerar la vostra
excel·lència que no sens causa lo dit En Francesch Marrades no póch sostenir
en lochtinent lo dit En Domingo, ans, per importunitat o necessitat d'aquell,
volch més reembre e reemé la dita lochtinència per certa quantitat que
donà al dit En Domingo de volentat de vostre tresorer. E parria egualtat,
salva la dita reverència, que, puys una vegada li és reemuda, degués del tot
cessar.
Pensam que la vostra excel·lència, puys n'és certificada, hi proveirà
degudament, e axí li
singular e do special de la vostra magnificència, la qual nostre senyor Déu,
per sa mercè, mantenga en prosperitat longament e li dó victòria de tots sos
enemichs. Amén.
Scrita en València, primer dia de deembre, en l'any de la nativitat de
nostre Senyor
Senyor, vostres humils servidors los jurats e pròmens de la ciutat de
València, qui, besants la terra denant vostres peus, se comanen en vostra
gràcia e mercè.
La provisió d'un càrrec: l'ofici i la persona (20 maig 1392)
Als molt honorables e molt savis senyors los missatgers de la ciutat de
València qui van al senyor rey.
Molt honorables senyors:
Hora de matines de la nit prop passada, l'onrat En Bernat d'Alpicat, axí
com plagué Déu, finà sos dies. Déu li haja la ànima. De son ofici
per dues coses: la una, que y sia servat nostre privilegi continent que aytal
assessor sia e haja ésser per tots temps ciutadà de València; e l'altra, que
l'ofici vengués en mà de bon laurador, qui, entre les altres virtuts, hagués
manera de gran espatxament. Car —perdó Déu al prop passat e a son inmediat
precessor— a ells fallia molt e massa aquesta virtut, en tant que
majors processes anaven per remissions a altres assessors que n'havien grans
salaris, en dan inextimable de les gents e gran càrrech dels ordinaris assessors.
Fermament creem que cascun de vosaltres hi haurà tal intenció. E per
ço pregam vostra saviea que us plàcia d'açò fer paraula al senyor rey e,
supplican, encarregar-li que sia sa mercè proveir a l'offici e no a la persona,
e que haja prou durat l'anar a redolons d'aquest offici per més de
e que a ell e a ses regalies va molt en aquest offici, specialment en los contrasts
de les jurediccions ab la Ecclésia.
De nomenar-vos-hi alcú dels pus sufficients no curam, car tant o pus hi
conexets com nosaltres. Duptam per dues raons si alcun de vós, senyors,
doctors, hi entenets: la primera és car l'offici és pus honorable que profitós,
car solament ha
ab mal, e de diners de plor, e no complidament; e àls no li cal fer. E la
segona, per lo gran treball e càrrech que y és, segons és dit. Però, com ho
féssets, rescrivets-nos-hen vós, senyors ciutadans, e farem ab lo consell prestament
que açò li plàcia sia demanat estant la missatgeria, car en altra manera
perillós seria, segons exprés privilegi. D'àls a present no us escrivim. E
tenga-us en sa guarda l'Esperit Sant.
Scrita a cuyta, dilluns matí,
Los jurats de València, a vostra honor prests.
València exporta la institució del mostassaf (17 abril 1380)
Als molt honrats, savis e discrets los consellers e pròmens e sobreposats
de l'offici de la perayria e d'altres qualssevol officis e singulars d'aquells de
la vila de Berga. De nós, los jurats de la ciutat de València. Salut e honor.
Certificam la vostra saviesa que, alcuns dies són passats, per l'onrat En
Bernat d'Olvan, donzell, cambrer del senyor duch e mostaçaf de la dita vila,
fo a nós presentada una letra del dit senyor duch, en paper escrita, uberta, e
el dors d'aquella ab lo sagell comú del dit senyor, segons apparia prima faç,
sagellada, de la tenor següent:
et terrarum generalis gubernator, dilectis et fidelibus iuratis et probis
hominibus ac mustaçaffo civitatis Valentie, [salutem] et dilectionem. Cum
nos fideli camerario nostro Bernardo d'Alvany, domicello ac mustaçaffo
ville nostre de Berga, concesserimus ut officium mustaçaffie in villa eadem
de cetero uti valeat, sicut et prout mustaçaffus civitatis iam dicte in eadem
civitate usus fuit, de presenti et propterea transumptum ordinationum et
privilegii officii mustaçaffie predicti summe necessarium habeat, idcirco vobis
dicimus et expresse mandamus quatenus transumptum dictarum ordinationum
et privilegii ac literam testimonialem de usu et exercitio dicti officii, sic et
taliter ut eisdem fides plenaria possit adhiberi dicto Bernardo seu cui voluerit
loco sui, tradatis et diliberetis seu tradi et deliberari omnino faciatis. Datum
Perpiniani die sexta decima ianuarii anno a nativitate Domini
Iacobus vicecancellarius.
instància e pregàries del dit En Bernat d'Olvan, encontinent, ladonchs manam
a nostre escrivà que del libre de l'offici de mostaçafia d'aquesta ciutat, lo
qual libre, axí com original o cappatró, és conservat en l'archiu de la Sala de
nostre offici, fes o fer fes trellat curosament, e axí s'és seguit que
en
libre, és estat escrit e fet vertaderament e leyal e diligentment examinat.
E per ço com lo dit En Bernat no póch o no volch esperar que
qüerns fossen ligats e d'aquèn fet libre guarnit ab covinents cubertes, dient
que aquí en vostra vila se ligarien e
meses en son orde dins una carta de pergamí ligada per cascun lats ab linyol
nuat als caps d'aquell, e sagellat ab lo sagell major de nostre offici, per
manera que a aquells, e a les coses allí contengudes, en tot loch e juhí pot e
deu ésser dada fe.
E jassia que per lectura del dit trellat puxa covinentment apparer del
poder e de la juredicció del dit mostaçaf e de l'ús e de l'exercici de son
offici, emperò, per mils declarar açò com pus compendiosament fer porem,
a satisfer en aquest pas al dit manament del senyor duch e a la requesta e
pregàries del dit En Bernat, certificam la vostra saviesa que
d'aquesta ciutat e son offici està e ha juredicció e exercici d'aquella, no tant
solament en les particulars coses escrites en lo dit libre o trellat d'aquell, ans
encara generalment en tots contrasts e qüestions que sien per raó de les obres
e de les servituts dels edificis e de les carreres e places de la ciutat e del
terme d'aquella, e en totes e sengles coses que
o
matèria o d'espècie o compliment o dretura o falliment o minva de pes e de
mesura, o en quant és fet o
en o al dit offici; e contra o sobre totes e qualssevol persones, axí mercaders,
menestrals o artificials, com altres de tota ley, condició e estament, delinqüents,
errants o colpables en qualsevol de les dites coses, o desobedients a
aytals establiments.
E és cert que
n'ha, pot e ha costumat fer e fa tots aquells establiments e ordonaments
penals e altres, en e al dit offici de mostaçafia, que mils li appar, e los ja fets,
corregir, variar, revocar e mudar tantes vegades quantes e segons ben vist li
és, dementre, emperò, que no sien contra exprés fur o privilegi, que és ley
universal d'aquest regne. E jassia que a la ordenació e facció d'aytals establiments
sia necessària en consell la presència e auctoritat del justícia civil,
qui és cort e jutge ordinari de la dita ciutat; jassia, encara, que alcunes vegades
les primeres crides o publicacions dels dits establiments se facen de part
del dit justícia e dels jurats e pròmens consellers, emperò, lo destrenyiment
e execució d'aquells establiments, e la punició e exacció de les penes que
deu fer segons aquells, hoc encara segons los furs, privilegis e capítols
contenguts en lo dit libre o trellat d'aquell, fa e ha acostumat tots temps e
acostuma fer lo dit mostaçaf per son offici sens que
n'entramet, ne ha acostumat ne se
fadiga o per altra manera, del dit offici de mostaçaf, ne aquell ha ordinàriament appel·lació.
Bé és ver que
fer sos juhís a consell de jurats e de mostaçafs passats e d'altres pròmens,
e majorment que sien experts en aquella cosa de què és lo juhí; e si una part
o altra se
regonèxer e jutjar lo fet, e haver-hi altres pròmens qui estats no sien al primer
juhí, e ab açò és satisfet a remey d'appel·lació. Axí mateix, és cert que, jassia
lo dit mostaçaf haja e men comunament ab sí un saig de la cort per fer sos
manaments, presons, penyores e execucions, hoc encara per occupació o
absència d'aquell saig, qualsevol dels altres saigs sien tenguts fer sos
manaments, presons, penyores e execucions, emperò, lo dit mostaçaf no ha
acostumat ne ha poder o auctoritat de crear alcun saig, ans aquells crea e ha
acostumat crear la dita cort civil, si
cort, si
Si alcunes altres coses són o apparran que hajen obs declaració d'aquelles,
e de tot ço que us plaurà, nos escriurets, car apparellats som a tot ço que
sia vostra honor e bé. En testimoni de les quals coses manam e fem fer la
present letra ab lo dit sagell de nostre offici en lo dors sagellada.
Scrita en València, a
de nostre Senyor
Cristianització urbanística d'una antiga ciutat musulmana
(18 juliol 1393)
Als molt honrats, savis e discrets En Johan de Moya, batxeller en decrets,
e En Matheu de Bordell, rector de Sent Salvador de València, en Avinyó.
Honorables amichs:
De necessitat cové, per mellor informació vostra, siam larchs en recitar
una altercació que nosaltres havíem en poch e alcuns cuyden-la tenir en alt.
La saviea de cascun de vosaltres sab com aquesta ciutat fo edificada per
moros a lur costum, estreta e mesquina, ab molts carrers estrets voltats e
altres deformitats, e com d'alcuns anys a ençà pren tots dies melloraments e
embelliments, a Déu mercè, per la qual raó los jurats han acostumat fer dues
coses entre les altres: la una és que si ecclésia o monestir, per ampliar o
endreçar, ha obs en tot o en part cases o patis de lechs, los ho fa hom haver
per lurs diners, precedent tatxació, vullen o no los lechs; la segona, que si
per abreujament, ampliació e drecea d'alcuns carrers o partides, a bellea de
la ciutat o bé públich, ha obs pendre en tot o en part cases o patis de clergues
o de religioses e d'altres, hoc e de censals del senyor rey, allò pren la ciutat,
precedent tatxació e paga. Car si axí no
deforme e desavinent, ne fo jamés qui contrast hi fes.
Esdevench d'ests anys que, com les gents de gran partida de la ciutat,
volents anar a les ecclésies de Sent Johan de l'Espital e de nostra Santa
Maria de la Confraria e vers les parts de la Exerea, haguessen a fer una gran
volta e tarda, ço és, de Sent Thomàs tro en la carniceria nova e puys devallar
tot aquell carrer avall e enaprés tornar per I carrer jusà vers les dites ecclésies
e Exerea; més avant,
vers Sent Johan de l'Espital —com fos tot poblat de juheus, foragitats los
christians, de qui solia ésser—, e del cap d'aquell azucach tro al dit carrer
jusà no hagués pus espay, sinó alcuns patis vells e podrits e de gran legea,
sens tot profit de Sent Johan de l'Espital, qui no fahien fruyt sinó a rates e
aranyes, veents molts que ab poch cost e affany lo dit azucach podia traure
cap bellament endret lo portal de la dita ecclésia de Santa Maria, precedents
diverses examinacions e extimacions, a les quals frares ne clergues de Sent
Johan no contrastaren, fo pres dels dits patis tant com fo obs per al dit passatge.
Lo qual, a vista e juhí de tot lo món, està molt bé e bell.
E la ciutat, no solament ço que fo extimat, ans lo doble e lo triple pagà,
e més, en obra de la part de la habitació dels clergues de Sent Johan, la qual
era fort roïnosa; specialment sobre la entrada estava, si us recorda, tant letg
e a tant lur vituperi, que
ligades ab cordes, e ara és tot de volta e de bella obra a punt. E açò no
contrastant, lo comanador e los frares se depenyen fort penyorats dels dits
patis, no attenent que no
albergada per als lurs cavallers, tan gran que y cabria la cort d'un rey, si
volien cobrir les sales e les cambres, que de gran temps a ençà, e huy, estan
cubertes del cel; e creem que per enveja, dolent-se de ço que bé és fet, e de
lur mal recapte, qui
del senyor bisbe, requerint que proceís contra la ciutat per vigor de la constitució
de Tarragona; la ciutat s'í opposà, al·legant que no pertanyia a l'official
ne
sobre la declinatòria, ell declarà —com ell fos informat, per testimonis
e a ull, que açò era estat fet per bé de la cosa pública, e feta bastant
esmena, e més, e per altres raons— que la constitució no havia loch en aquest
cas. De la qual declaració se appel·là lo dit comanador, e la appel·lació vench
a Tarragona, e allí, per tal com l'arquebisbe hagué sa dignitat per lo maestre
de Rodes e àls no gosaria fer, fo pronunciat contra nós. De què fo appel·lat al
sant pare, e la appel·lació reebuda; e lur procurador fo y pus diligent que
nostre, car hagué primer e portà e presentà la appel·lació aquí, e hagué jutge
sobre aquella mossèn Gaufré Gogart, qui tantost proceí a acte de citació per
sa letra, la qual fo als jurats e síndich e obrer de ladonchs presentada. E ells,
ab endreça nostra, per satisfer a la citació e proseguir la appel·lació, constituïren
procuradors vosaltres dos e cascun per lo tot.
E mentre apparellaven de trametre lo procuratori e lo procés e les altres
coses necessàries, lo procurador fiscal presentà a ells e a nós una letra del
senyor rey vedant a tots, per certes raons, la prosecució de la dita appel·lació
sots certes penes. Per la qual raó los dits citats, axí embargats, de consell de
nostres advocats hagueren a revocar aquella procuració e fer-ne altra novella
a vosaltres meteix, solament a notificar e intimar aquest embargament e a
produir la carta de la presentació de la dita letra reyal e de les requestes e
protestacions, e a requerir d'açò carta pública. Açò, e no àls, conté lo poder
del novell procuratori, segons que les dites coses veurets mils per amdós los
dits procuratoris e per la carta dessús dita, que us trametem tot per lo portador
de la present.
Ne havem feta la recitació tan longa dels dits affers a fi que
defensions ne n'usets en alcun juhí, car vostra procuració no s'estén a tant
sinó solament a açò que dit és; de què us pregam usets, e no de pus. Mas
deïm-ho a fi que, si en raons ne veníets ab lo senyor maestre o ab altri,
puxats recitar la veritat, e que jamés sinestra intenció no y mogué a alcú,
sinó necessitat e expediència e embelliment, hoc e utilitat de les dites
ecclésies, almenys per la avinentea de visitació d'aquelles. E ab raó pot-se
tot hom maravellar que, com sia cert e apparent que totes quantes albergades
l'orde de l'Espital ha en la senyoria del senyor rey són dirruïdes e dissipades,
que no fan fruyt alcú —e aytal és aquesta, segons sabets—, d'on s'í ve que
tan esquius se reten de freturar ço que fretura no
temps a ençà ho han tot lexat e lexen a perdició.
De ço que obs haurets per a despesa d'aquesta raó escriu nostre síndich
a vós, sènyer En Johan, qui nostres affers havets acostumat despatxar. Ne
pensets que en la scripció de la present vos haja hom enadit companyó per
dupte de vostre bastament, mas per dupte de vostra absència de cort per
qualque ventura. Pregam-vos que de tot ço que fet haurets nos rescrivats
largament per lo portador de la present. E tenga-us en sa comanda la Sancta
Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, prests a vostra honor.
Vist havem ara que la primera presentació de la letra citatòria de mossèn
Gaufré Gogart fo feta a alcuns dels citats lo derrer dia de juny prop passat,
bé que en dies aprés se presentàs als altres e
de juliol present. E segons lo primer compte o primera presentació, los
dies de la primera citació se complirien a
segons lo derrer compte del liurament de la còpia se complirien
aprés següents. A nosaltres par que no us dejats apprimar en lo compte, mas
que, a cautela, la presentació de la carta pública del dit empediment e del
vostre procuratori a aquest acte se deja fer al dit Gaufré sens appel·lar lo
jutge e sens consentir en son juhí
car a tot havets prou temps. Açò, emperò, lexam a vostra discreció, per manera
que
carta pública de ço que fet haurets.
La condició de veí i ciutadà de València (6 juliol 1380)
Als honrats e discrets los justícia, jurats e pròmens del loch de Portell,
aldea de Morella. De nós, los jurats de la ciutat de València. Salut e honor.
Certificam-vos que, en lo present dia, En Domingo Vaquer, natural del
dit loch, ha renunciat en poder nostre al vehinatge del dit loch e s'és fet vehí
nostre e de la dita ciutat, e nós aquell havem reebut o fet escriure per vehí e
ciutadà nostre e de la ciutat sobredita per tal com legítimament se és obligat
a fer e complir totes e sengles coses les quals cascun ciutadà e vehí de la dita
ciutat és tengut fer. E specialment ha transportat de dret o de coratge son
domicili e capmajor en la dita ciutat, e ha promès e s'és obligat de transportar
de fet lo dit seu domicili ab sa muller e companya dins cert temps, sots
certa pena. E sobre les dites coses ha dades bastant fermança, per manera
que nós d'ací avant havem a ell per ciutadà e vehí nostre.
Per què, intiman les dites coses a vós e a cascun de vós, en deute de
justícia requerim e de nostra part pregam que
e tengats per ciutadà e vehí nostre e de la dita ciutat, e li observets totes e
sengles coses que a ciutadà e vehí de la dita ciutat deuen ésser observades.
En altra manera, siats certs que per nós seria mantengut e defès e preservat a
nostre poder de tot tort e prejudici segons que
tota vegada nós ésser apparellats vostres justes requestes e pregàries obeir.
El blat de la Ribera, motiu de conflictes (3 agost 1380)
Als molt honorables e molt savis cavallers mossèn Ramon de Vilanova
e mossèn Galceran de Vilarig, e a qualsevol d'ells.
Molt honorables senyors:
Alcuns anys són passats, per ço com carestia importable de civades no y
podia exir per bon any que fos, lo governador, lo batle e alcuns altres officials
e curials del senyor rey e nosaltres parlam diverses vegades d'aquest fet e,
haüda plenera certificació, trobam que açò esdevenia per alcuns mercaders
o revenedors, que no digam logrers, axí de la ciutat com d'altres parts del
regne, e senyaladament d'Algezira e de la Ribera, los quals, a les messes, e
ans si obs era, les abarcaven e les encijaven e embotigaven, e aprés les faïen
muntar e venien al preu que
lur, per manera que, a tots los qui obs n'avien, era gran affany e càrrech, en
tant que les pobres gents que han lurs azembles no y podien bastar.
E los sobredits governador, batle, officials e curials e nosaltres, veén
aquest peccat e dan de la cosa pública, per esquivar aquell, ab plena e madura
deliberació e consell de persones sàvies, acordam que general estatut per
tot lo regne fos, que alcú no gosàs comprar o embotigar civades ultra sa
covinent provisió, si donchs contínuament no parava e tenia venderia en
l'almodí de la ciutat o vila de sa habitació e
donchs no eren hostalers o tenders, per a lurs ostals o tendes. E de fet, nosaltres
e lo consell ordenam, sots certa pena, e fem publicar aquest estatut e
d'aquèn observar en nostres ciutadans e vehins fermament. E lo governador
per lo regne ordenà e féu publicar semblant estatut.
Seguí
fessen instància al governador, com per justícia no poguessen revocar lo dit
estatut, moguts per iniquitat, han feyt enguany de fet establiment penal que
alcú no gosàs traure o fer traure de la dita vila o terme d'aquella alcuns blats,
sots certa pena. E més, que alcú no gosàs vendre dels dits blats a persona
estrangera, ço és, que no fos de la dita vila o contribució d'aquella.
E com aquest establiment fos e sia expressament contra privilegis nostres
e div[er]ses vegades, per letres nostres, benignament haguéssem pregats
a ells, per conservació de bona amistat, que revocassen lo dit lur establiment,
e fer no ho volguessen, haguem a recórrer al governador e, mostrats
a ell nostres privilegis, per sa letra manà a
revocassen lo dit lur establiment. Los quals no
n'appel·laren e
e aprés accusades les penes. E en lur desídia e rebel·lió, lo dit governador
ab crida pública en la dita vila revocà lo dit lur establiment.
Hara havem sabut que ella, o pus verament alcuns d'ells qui són d'aquella
arca, han instigat e fet que la dita vila per aquesta raó fa missatgeria al
senyor rey e a la senyora reyna, en confiança de la qual se diu que han fet e
fan tot açò. De la qual cosa, si nosaltres devem haver sentiment e desplaer,
considere-ho la vostra saviea, esguardades dues coses: la primera, que aquella
vila assaig ésser de tanta presumpció, que a nostres privilegis e a tot lo
regne lo profit comun e caritat vulla tolre per propri bé d'alcuns e pochs
d'ells; e la segona, que jamés no fo ne és que ciutat alcuna tant o quant
notable, e majorment a aquesta, per sa gran població, la collita de sos propris
camps o terme bast a provisió del terç o del quart temps de l'any. E si les
viles o lochs vehines tals establiments o inhibicions podien fer, no seria àls
sinó metre a despoblació les grans ciutats, e per ço no debades havíem nós
d'aquesta raó specials privilegis. La saviea de vosaltres e de tot sà enteniment
veja si les dites coses deuen ésser consentides.
E jassia hajam ferma intenció que
tan iniqües e dampnoses no daran audiència, emperò, a major cautela trametem
de present als dits senyors letres de creença a vostres paraules e de
cascun de vós per part nostra. E pregam en tan car com podem la saviea de
cascun de vosaltres que
dita creença, aquests affers als dits senyor rey e senyora reyna, e fer ab aquells
que a alcuna contrària provisió no donen loch, ne creença a paraules contràries
de ço que dit és, e senyaladament si volia ésser dit que açò fos dan alcú
de les rendes de la dita vila pertanyents a la dita senyora, car en veritat no ho
és, ans és profit d'aquell[e]s, sego[n]s porà mostrar clarament. Emperò, com
al contrari los dits senyors volguessen dar creença, almenys hi siam oïts
cascuns, car nosaltres, qui per altres affers devem fer missatgeria prestament
al senyor rey, la cuytarem per aquesta raó, e ladonchs faç a faç se porà
veure qui diu veritat e justícia.
Molt vos pregam altra vegada que en açò vos plàcia haver cura, car fort
nos és car, e per ço us trametem la present per correu cuytat a fi que sia aquí
ans de lurs missatgers. E pregam-vos que d'açò hajam vostra resposta prestament,
rescrivín a nós de tot ço que vostre plaer sia.
Scrita en València, a
Los jurats de València, apparellats a vostra honor.
Avalot en Morella: el camp front a la ciutat (24 setembre
1380)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
Axí com la vostra magnificència sab mils, aquesta ciutat, e tota altra de
gran poble, no ha ne pot haver de sí collites d'esplets e criances de bestiars
bastants a sa provisió, ans cové que de totes ses encontrades, e encara d'altres
parts lunyadanes, sia soccorreguda, car en altra manera no poria haver
sosteniment ne durada. E per aquesta raó los molt alts reys precessors vostres
e vós, senyor, feren e fés diverses privilegis e provisions a favor e sosteniment
de la dita ciutat, axí com inhibicions de no traure blats ne bestiars
covinents a desfer del regne, e en altres maneres.
Ara, no sabem d'on ne per què, som per aquestes raons en la major
fortuna del món, car d'una part los de la ciutat de Xàtiva e de la vila
d'Algezira, no per necessitat, mas per volentat lur contra expresses privilegis
nostres, s'esforcen fer e tenir inhibicions de no traure blats de lur terme
per portar ací. E en açò, senyaladament los d'Algezira —parlan ab humil
reverència— són tant favorejats per vós, senyor, e per la senyora reyna, que
tro ací no havem poguda obtenir justícia, no contrastant que en vostra cort
d'alcun temps a ençà hajam tengut síndich contínuament.
D'altra part, com de carns, e senyaladament de moltons, haguéssem e
hajam tanta fretura que les gents no
açò esdevenia per la treta, que
contra exprés privilegi, lo governador, a instància nostra, tramès en les partides
de Morella lo seu lochtinent a vedar la dita treta. E com volgués per
justícia usar de son offici, és estat obeït e tractat tan gallardament per los
justícia, jurats e poble de la dita vila —campana repicada e host feta, no sens
aval·lot e furor—, en tant que
persona; e li han pres porter, saig e altres de sa companya que han poguts
haver, segons que la vostra magnificència mils e pus largament porà veure
per la letra del dit lochtinent de governador, a ell e a nosaltres tramesa, la
qual en sa pròpria forma trametem a la vostra magnificència.
E jassia, molt gran senyor, los dessús dits hajen dada e donen raó a nosaltres
de fer contra ells procés de fet, puys ells han fet tal procés e no volen
ésser obedients e justiciables a vostres officials, emperò, pensants que no
hi cabia valer ne ben estar, e majorment car ells e nós havem rey e senyor
qui a cascuns darà son dret e hi farà justícia, havem acordat escriure
vostra senyoria.
Per tal, molt gran senyor, totes les dites coses anunciam e notificam a la
vostra excel·lència, supplican humilment aquella que deny e li plàcia, per
mercè, voler e consentir que
partides de Morella per aquesta raó, hi faça justícia, tota remissió,
sobresehiment e altra qualsevol gràcia o provisió de vós, senyor, cessants e
denegades. Car en altra manera, senyor, no seria àls sinó dar a ells audàcia
de inobediència e de malignitat, e a nosaltres occasió de viure en misèria per
fretura de viandes, e d'aquèn procehir contra ells de fet, axí com a cascuns
animals és dat haver vianda per natural vida.
E en açò, senyor, farets justícia e assenyalada gràcia a nosaltres, qui per
aquesta raó e altres entenem trametre prestament missatger a la vostra magnificència,
la qual nostre senyor Déu, per sa mercè, mantenga en prosperitat
longament e li dó victòria de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor, vostres humils servidors los jurats de la ciutat de València, qui,
besants la terra denant vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè.
De semblant raó fo escrit al senyor duch.
Cultura bíblica i cultura clàssica en una carta de condol (7
juliol 1393)
Al molt noble e molt savi e poderós baró mossèn Ramon Alamany de
Cervelló, camerlench del senyor rey e governador general de Catalunya.
Cordial amor e affecció sancera, les quals antiquadament hagem e havem
—sab Déu— a vostra molt notable persona e a totes les coses d'aquella, e
notablement a vostre major fill, molt noble, sos mèrits exigents, mossèn
Huc, a qui Déu dó sanct paradís, nos constrenyen a sentir-nos pregonament
e dolre
desolació, si virtuosament, axí com creem, no s'era refrenada. Mas,
pensants que segons theologal doctrina totes les coses que Déu fa són, no
tant solament bones, ans molt bones, e que Ell sab e pot e ha acostumat, de
mal per hòmens ignorants reputat gran, traure major bé, e que agreujar-se de
ço qui a Ell plau fer és capital peccat, lo qual moltes vegades provoca la ira
divinal a pejor; pensants, encara, que molts e grans hòmens, no tant solament
feels e sancts, axí com Job e Thobies e altres, per conexença e amor
e temor de Déu, ans encara ydòlatres e infeels, axí com Emílius e Xenofon e
altres, per la sola virtut moral, hagueren cor fort ab subirana paciència en
perdició de fills e en altres terribles adversitats, som astrets a dar fi e terme a
tal e tant desplaer e a induir vostra molt sàvia noblea, jassia no fretur de
nostra exortació, a fer semblant, majorment considerades les següents raons:
Prima, car perseverar en tals marriments és quasi una mollea fembril, la
qual no vulla Déu caja en cor baronívol, més que més noble e valerós.
Segona, car com lo dit mossèn Huc, pervengut, axí com plagué a Déu,
en cas fortuït, pogués, si
de son adversari, e fer no ho volgués, havem a dir que preà més sa
honor que sa vida, membrant-li quant val més als prous dignitat sens vida
que vida sens dignitat; e, per consegüent, de les sues nafres seria exida més
valor que sanch, digna de vida per memòria, com sia scrit que aquells qui
gosen valentment morir, viuen aprés en lonch temps per fama loable.
E per moltes altres raons, les quals declarar no cal a vostra innada saviea,
no ignorant aquelles. On, mossèn molt noble e molt savi, vostra gran saviea,
vulgada per moltes parts, pregam molt carament que en tanta adversitat vos
plàcia resumir vigor de consolació e verificar que vostre saber és tant per fer
com per dir, havent a memòria que Déu és poderós, a soberga esmena als
confiants en Ell. Al qual cordialment supplicam que sia sa mercè vós e ço
qui us resta tenir en sa guarda special, e prosperar vós e los vostres segons
vostres e lurs bons desigs, havent axí mateix en ferma credulitat que en
nosaltres havets tant e pus que enans; però, metets-nos-hen a prova e porets-ho
veure de fet.
Scrita en València, a
A vostres plaers e honor prests, los jurats de València.
Una citació de Petrarca contra fra Antoni Canals (17 juny
1399)
Als molt honorables, savis e honests religioses los provincials e difinidors
del capítol provincial de frares preÿcadors, en Balaguer.
Molt honorables e molt savis senyors:
Assats e sobres havem sufertes les falses difamacions e traÿdores detraccions
que
d'aquesta ciutat —alcun temps ha, però, absent d'aquella—, ha dites e
fetes, e dir e fer no cessa en cort del senyor rey e en altres parts, d'aquesta
ciutat e dels officials e regidors, no sens gran lur perill ne sens escàndel de
vostre monestir, de la dita ciutat e d'altres persones. De què ell aguera la
paga que mereix si no fos la reverència de vostre orde religiós e devot, e la
sperança del cas present de celebració de capítol, e la confiança de ésser-li
feta per vosaltres la raó.
Car exprimir estesament en la present les dites difamacions e detraccions
e les folles oradures e orades falsies del dit frare Canals, retrien aquella
sobres longa e enhujosa, trametem a vostra presència lo discret En Jacme
Maestre, notari d'aquesta ciutat, informat plenerament, de paraula e per escrit,
d'aquests affers, per dir e mostrar aquells a vostra molt sàvia e onesta
religió, aquella pregants affectuosament que us plàcia benignament reebre,
pacientment oir lo dit En Jacme Maestre e dar plenera creença e fe a les
paraules e escriptures que us dirà e mostrarà d'aquesta matèria, axí com si
per nosaltres presencialment era dit e mostrat. E d'aquèn, en la correcció e
castich del dit frare Canals axí provehir que a ell sia pena e a altres exemple,
car, senyors, tals insolències són escandaloses e castigadores en ell e en
semblants graduats en sciència més que en altres. E per ço lo gran maestre
Petarcha:
amentiam suam ventilet ac defendat
E açò, senyors, retrets deute a justícia e
monestir, e nosaltres ho haurem en special plaer, aparellats fer per vosaltres
e per vostra orde totes bones obres, de què
confiantment rescriure. E aja-us en sa comanda la Santa Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, prests a vostra honor.
Invectiva contra els advocats (12 setembre 1399)
A la molt alta magestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
Com a la vostra reyal magnificència e, encara, a vostre vicecanceller,
pochs dies ha, scrit haguéssem d'alguns desafuraments qui s'esforçaven introduir
per occasió del plet denant vostre reyal consistori menat entre los
nobles mossèn Berenguer de Vilaragut d'una part, e dona Carroça de Vilaragut
de la part altra, en quant sens pus los dits desafuraments tocaven e toquen
interès públich, no curant del privat ne dels mèrits d'aquell plet, havem ara
sabut que per part de la dita noble dona e per sos advocats, qui són en vostra cort,
o, pus verament, per aquells sols e per lur propri interès, és estada
posada, per manera de resposta o de satisfacció a nostres dites letres, denant
la vostra sacra audiència, una scriptura de gran pretensió. La qual, examinada
e attesa, par que haja dues partides, la una tocant los mèrits del plet e
l'altra tocant advocats de cada part e alcunes altres coses mils romases en la
ploma.
A la primera, senyor, no deïm res per ço com toqua interès privat, del
qual, com ja dixem, no
de la segona si no, com sia dat càrrech a qui no l'ha, semblaria per
callar que axí fos e que
mateixs. Per què cové, pus han dit que oïen e d'aquèn apparega la colpa
d'aquells qui haver-la deïen. On, per mils e pus breument reglar la resposta
de la dita scriptura, par que d'aquella se puxen elicir
Primer, que als advocats de la dita noble dona en les dites nostres letres
serien estades dites deshonries.
Segon, que
Terç, que aquells ja d'aquesta luyta, passats per purgatori terrible e poderós,
de part contrària e de perseguidors enemichs verinoses haurien
obtenguda victòria.
E quart, que a tot hom qui official reyal e de la ciutat no sia desmenten
de lurs assercions e dien desijar que ho purgassen los qui aquestes coses
ordenen, d'una part e d'altra, al juhí de Déu per la forma del fur de batalles,
deín los dits advocats de la dita noble dona que són prests, per molt que
baxen de lur honor, de combatre-ho axí com hòmens de bé fer deuen.
E, enans de resposta o de satisfacció dels dits
una veritat, ço és, que, posats sens prejudici que en nostres dites letres
hagués o haja alguna cosa inconvenient, ço que no és —salva tots temps humil
e subjecta reverència de la vostra reyal senyoria—, ja per ço d'aquella aytal
cosa nostres advocats, o alcú d'ells, no haurien ne han alcun singular càrrech
per ço com, en veritat, les dites letres foren acordades, no per ells sols, mas
per nosaltres e per alguns pròmens, e de concòrdia e de manament de tots
foren forjades per nostres scrivans, e enaprés per tots regonegudes e d'aquèn
espatxades. Donchs, no han bé divinat los advocats de la dita noble dona.
Ara, venints a la resposta e satisfacció dels dits
del primer, volríem, senyor, conèxer o saber d'on o de quals vocables
de les dites letres sortexen o són causades les preteses deshonries. Car de
present, regonegudes les scedes originals de les dites letres, no y veem vocable
algú de tal matèria que a nostre parer puxa o deja induir deshonria, si
donchs per ventura no ho volen dir de un contengut en la letra del dit
vicecanceller,
gramàtichs, pot sonar virtut o vici; car, segons ells exponen, astúcia vol dir
advocats l'àn volgut pendre en significació viciosa en les derreres dues exposicions,
clamen-se d'ells mateixs, majorment car les paraules aquelles, no
en special d'ells, mas en general de advocats,
és cert
lur confusió.
Al segon, semblantment, senyor, volríem saber o conèxer quals vocables
de les dites letres importen menaces, car no
volen dir d'unes paraules de la prop dita letra,
e tost". Encara, ara deïm, senyor, allò mateix, per tant car, segons sab
vostra magnificència, tota vostra terra crida que advocats juristes la devoren,
e aquesta clamor no és de prop, ans és de luny, de mil anys, de què
procei lo vulgar e antich proverbi
Draps de França e libres de Bolunya
consumen Aragó e tota Cathalunya.
Ara, senyor, e ja d'alcun temps a ençà, de l'un dels dits mals havem
remey per gràcia de Déu, ço és, dels draps de França, car en vostra terra se
n'és enaprés nodrit e se
tramet grans e moltes quantitats en altres parts. Resta lo remey de l'altre
mal, ço és, dels libres de Bolunya e de advocats juristes, de què y ha huy
tanta multiplicació que alcuns d'ells fan
altres. Lo primer, que induexen aquell e l'altre a moure e menar plets,
prometents-los victòria, e puys fan-los anar per mal cap. Lo segon, que compren
e fan comprar plets per la terra. E lo terç, que, jassia per expresses furs
e privilegis penals los sia vedat de al·legar leys e decretals, e gloses e notes
d'aquells, mas tant solament furs e privilegis reyals, però, no
lur boqua, sí fort tart, no és oït nom de alcú de vostres molt excel·lents predecessors,
de clara recordació, conditors de nostres furs e privilegis, mas los
noms de Chi e de Di, e de Bàrtol e de Baldo, e de semblants del diable de la
pena, no sens gran abhominació. Bé
hi proveescha tost; e sí
cort per vós, senyor, Déu ajudant, celebradora. E aquestes poden ésser les
sospitades menaces, e tembre[n] aquelles los dits advocats si creen ésser
d'aquella sort.
Lo terç punt, senyor, no
no sien nomenats, no podem divinar aquells, ne sabem que en vostra cort
hagués ne haja advocats nostrats de la dita noble dona, sinó un tant solament;
si aquell de sí mateix vol jactar victòria de la luyta, graescha-ho a Déu
e a dues coses: la una, a la clemència de vós, senyor; e l'altra, a la desistència
dels que ell aferma perseguidors enemichs verinoses, de què ell parla descortesament,
salva la dita reverència, ans li fo obs lur desistència, e ab aytant
lleu li fo la victòria. Car, segons vulgar proverbi,
Petit hom gran castell pren
quan no ha qui
En lo quart punt, les coses contengudes no són sens maravellar, com
d'aquella matèria no sia tocat ne feta menció en les dites letres. E si vol ésser
dit de ço qui és contengut en lo procés entre les dites parts actitat denant
vostre batle general, par que
sien tan valents hòmens com se depenyen, car deurien-ho haver proposat en
aquell loch e cort on fo proposat ço de què
valor, a estar defront en aquell loch e no
Ara, no curan pus d'açò, deïm, senyor, que
noble dona, ab gran salari d'aquella, par vullen fer entre sí ab los altres
advocats propri plet lur e descobrir massa indignació, sens justa raó, salva la
dita reverència. Car, segons ja és dit dessús e pot mils apparer per lo dit procés,
les paraules aquelles són generals e no tocants ells més que altres advocats,
deu ésser a ells mateixs imputat; e, per consegüent, los desmentiments que
jacten són vans e folls, salva la dita reverència. E parria no deguessen arremir
batalles a altres advocats, car vulgar proverbi és que "cossari, ab encontre
d'altre cossari, no fa son prou", ne d'alcun d'ells han obs açò, mans clièntols
de fina lana on facen més lur prou. E és matèria ridiculosa com fan menció
de ésser prests al combatre per molt que
hom tan soberga honor, per linatge ne per riquees, que tals paraules dejen
induhir, mas creem que ells cuydaren parlar a ignorants lur condició.
A un pas tocant, segons ells dien, que la ciutat ha acostumat fer missatgeries
per coses tocants que sien bé e profit comú, e no a favor de clièntols
privats e particulars de alcú o de alcuns dels advocats de la dita ciutat, cové
que sia respost. E deïm, senyor, que les dites paraules, preses axí com jahen
en sà enteniment, són justes; mas que per ventura fos o sia intenció dels
profirents que per fets tocants principalment alcun singular e secundari desafurament
e, per consegüent, interès comú, no
reverència, lo contrari està en veritat e en antiqua pràtica, d'on se poden dar
mils exemples, entre
molt cares a la dita noble dona, hoc e de juristes mateixs. E és gran raó, car tots
singulars no són bastants a obtenir revocació de un gran desafurament, e
seria matèria de multiplicar-ne molts si la ciutat no se n'emparava; ne en açò
posa differència alcuna lo dit fur nou, ans és vist compendre cascun cap.
On, senyor, com a la vostra magnificència e a tot sà entenent puxa apparer
que en aquest plet, o per causa d'aquell, ha tip e malencolia dels uns advocats
ab los altres, e les parts pledejants en açò no avancen res, sia vostra
mercè, senyor, dar fi breu al dit plet, e perdonar a treballs, despeses e altres
dans de les dites parts. E si los advocats entre sí contendre volen, que
remetats, senyor, al juhí d'En Vives, mercader, qui, per gran bé que volia a
advocats, desijava e dehia que plagués a Déu ell los tengués tots dins son
ventre e que l'allancejassen de part a part.
En les dites coses, senyor, retrets deute a justícia, e nosaltres ho haurem
en special mercè e gràcia de la vostra reyal magnificència, la qual nostre
senyor Déu, per sa mercè, mantenga e prospere longament, e li dó victòria
de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor
Senyor, vostres humils e affectuoses servidors, qui, besan la terra denant
vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè, los jurats de València.
Interessos comercials de València i política reial
(27 abril 1381)
Als molt honorables e molt savis los missatgers de la ciutat de València,
en cort del senyor rey.
Senyors:
Ja sabets quantes e quantes vegades vos havem escrit e trameses specials
correus per lo fet de la inhibició de la treta de la moneda e de l'argent nou obrat,
e com, pochs dies ha, nos hen trametés una provisió de ben poch e a
breu temps, e us rescrivim de haver melloria. Ara trobarets que, estants nosaltres
en affany d'aquesta raó ab los carnicers e ab los imposidors de les
carns, per los quals e per altres haguem e havíem instància importuna, nos
són crescudes dues forts instàncies:
La primera és d'aquella matexa inhibició, per mercaders e perayres qui
s'apparellaven d'anar en Castella a les lanes, axí com havien acostumat, e
troben-se empatxats per la dita inhibició.
L'altra és que ara novellament és venguda provisió e inhibició del senyor
rey que alcú, sots pena del cap a perdre, no arme alcuna fusta de rems.
De la primera inhibició ja sabets e sóts certificats quants e quals dans
se
primer és que sabets quantes fustes de rems de moros van sobre mar, en
vituperi de la ley christiana e en minva e dan de tots nosaltres, e que
no y gosen armar fort no s'està bé e bell, e majorment que de pochs dies
a ençà, per ço com la galiota d'En Manoler près e tramès ací un leny armat
de moros ab tota la xurma, molts dels nostres se animaren e s'endreçaven de
armar, e ara són empatxats; e lo segon és que sabets que a aquesta ciutat no
roman huy quasi àls sinó lo tràffech d'Espanya, lo qual se fa e s'acostuma fer
ab galiotes e lenys armats, que fan tant profit com tot hom sab, e senyaladament
que
De tots aquests dans e minves havem a tots jorns e a totes hores instàncies
e retrets, adés per los de la taula del pes reyal e de la quema, qui
que açò és perdició de les regalies del senyor rey, adés per mercaders,
parayres, carnicers e altres dients que açò és destrovir a tots obs la ciutat e
regne, car tollén o embargan la mercaderia tot l'àls és pobrea e no res, adés
diverses condicions de gents dients que sembla que vullam tornar grechs,
car los infeels nos traen los huylls tots dies en la mar e pochs s'enardexen a
contrastar-los, ans als que lur valor e profit hi volen fer, fa hom aquests
contrasts e altres, e moltes altres paraules que
sabem que
escrit diverses vegades a vosaltres, car no ho creen, entenents que, no solament
per missatgers que y tenim, mas ab sol correu, per letra endreçada a
alcun amich nostre de cort, hauríem d'açò recapte, majorment com aquestes
inhibicions sien expressament contra fur e privilegi, e evidentment sien dan
del senyor rey e de ses regalies e de la cosa pública de tot lo regne. E a
veritat dien ver e raó, car si açò dura, tenits-ho tot per destrovit. De què nós
passam —sab Déu— gran angoxa.
E pensam, quant a la primera inhibició, que
del dan que se
tots los altres officials reyals.
Quant a la segona inhibició, pensam que sia feta per color de no proceir
a l'armament de la galea que vós e nós sabem. E, honor salva de qui ho ha
procurat, bastarà que la inhibició aquella comprengués galees, e no altres
fustes de rems axí com galiotes, lenys e barques.
En conclusió, vos pregam que encontinent, tots altres affers a part posats, o
ab crits o ab prechs, hajats revocació d'aquestes males inhibicions, en les quals
no podem veure res de profit sinó tot mal, axí com dit és. En altra manera, com
ja no puxam sostenir aquests blasmes, o irem tots a cort, o hi trametrem tants
que
pregam que d'açò hajats subirana cura. E sia ab vosaltres lo Sant Spirit.
Scrita en València, a
Los jurats de València, apparellats a vostra honor.
Manufactura tèxtil a la ciutat (8 abril 1392)
Als molt honrats los consell, officials, cavallers, escuders e bons hòmens
de la ciutat de Concha. De nós, los jurats de la ciutat de València. Salut e
honor.
Ab vostra letra ensemps havem reebut un talecon de lenç, clos e segellat,
dins lo qual, segons la dita letra e segons que enaprés, ubert lo dit talecon,
havem vist, de fet havia un pedaç poch de drap tenyit, e una madexa de
filaça, e una poca lana tenyida, carduçada e per carduçar. Sobre los quals
drap, filaça e lana, e sobre sos semblants, deïts que era debat en vostra ciutat
entre lo capítol dels perayres e tintorers vostres, d'una part, e En Pere Fontana,
perayre, qui novellament era vengut d'aquesta ciutat en aquexa, de la
part altra, duptant lo dit capítol que les dites tintes fossen bones e leyals e
tals com devien, e al·legant lo dit Pere Fontana que sí; e pregàvets-nos que
d'açò volguéssem fer examinació per nostres veedors dels dits officis e que us certificàssem de ço que en veritat trobaríem.
On, nosaltres, volents complir vostres pregàries, per bona amistat e veïnat
que és entre vós e nós, appellam e fem venir denant nosaltres los veedors
e alcuns pròmens dels officis dels tintorers e dels perayres nostres, e metem-los
entre mans lo dit talecon ab les coses dessús dites, e
per virtut del sagrament, que ells diligentment examinassen totes les dites
coses e
devien, o no. Los quals, a bon espay e a son plen voler, regonegueren e
examinaren plenerament totes les dites coses, e respongueren e dixeren a
nosaltres que, en veritat, les tintes de les dites coses e cascuna d'aquelles
eren bones e leyals e tals com ésser deuen.
E tantost, en aquell instant, nosaltres tornam totes les dites coses dins lo
dit talecon e aquell ligam en la manera que estava, e, axí ligat, lo segellam
ab la emprempta de nostra Sala, e aquell remetem a la vostra saviea e bona
amistat ensemps ab la present letra certificatòria dels dits affers. E si altres
coses vos plaen que façam per vosaltres, rescrivets-nos-hen confiantment.
Scrita en València, a
Senyor
El rei, els mercaders i el govern municipal (15 juliol 1392)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
Per ço com lo rey de Granada qui derrerament és mort, havia en sos
derrers dies fetes alcunes novitats als mercaders vassalls e sotsmeses vostres
negociants en sa terra, specialment en exigir d'aquells més que no era
acostumat, e més que no exigia d'altres de lurs negociacions, e en vedar a
ells la treta de moneda d'or de son regne —ço que no havia acostumat vedar
a ells, ne huy en dia se veda a altres—, e en diverses altres coses e maneres,
les quals novitats lo fill e succeïdor del dit rey se és esforçat e s'esforça
continuar, e aquell ara trameta son missatger a vostra reyal presència per
tractar e finar de pau ab vós, senyor, los mercaders d'aquesta ciutat qui pus
comunament han negocis en Granada han acordat, de nostre consell e consentiment,
trametre, e de fet trameten a la vostra reyal presència En Jacme de
Vallseguer, notari, portador de la present, per informar-vos, senyor, de totes les
dites novitats, e per obtenir, si vostra mercè serà, reparació sobre aquelles.
On, senyor, com una de les majors laors de tot príncep sia que sos feels
vassalls en estrangeres partides sien guardats de injúries e d'oltratges, e favorejats
e avançats, car del contrari seria no poch menyspreu e trencament de cor,
majorment que esdevengués sens special e justa raó; ne és ne appar raó alcuna
com e per què jenoveses e altres són e ésser dejen pus franchs de drets e pus
licenciats en la terra del dit rey que vostres leyals sotsmeses, per tal, senyor, a
la vostra reyal excel·lència supplicam molt humilment que sia vostra mercè
benignament oir sobre açò lo dit Jacme, qui n'és ben informat, e dar creença a
ses paraules, e proveir e fer per manera que en la finança e capítols de la dita
pau sia expressament posat que tots e sengles mercaders vassalls e sotsmeses
vostres en la terra e senyoria del dit rey sien tractats axí com los mercaders
jenoveses, e
són observades als dits jenoveses, tota frau e cavil·lació cessants.
En açò, senyor, farets vostra gran valor e acte de justícia pertanyent a
vostra reyal preeminència, e nosaltres, senyor, ho haurem a special e notable
gràcia de vostra gran senyoria, la persona de la qual molt excel·lent, nostre
senyor Déu, per sa mercè, mantenga per molts anys en sanitat e prosperitat,
e li dó victòria de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor, vostres humils vassalls e servidors, qui, besants la terra denant vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè, los jurats de València.
La mercaderia, font de riquesa i prosperitat (7 octubre 1399)
A la molt alta magestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
Ja la cosa pública de vostres regnes e terres, e en special les ciutats de
marítimes d'aquelles, no pot ne deuen supportar los grans damnatges que
reeben cascun dia per mans de cossaris, pirates e altres persones de pervessa
condició, qui, tota temor e reverència de Déu e de vós, senyor, a part posades,
en diverses maneres e quasi continuadament irruexen contra vostres
devots e leyals sotsmeses, desroban e levan a aquells lurs mercaderies, navilis
e béns, e no solament a aquells, mas encara a tota altra condició de mercaders
e navegants venints en vostres mars e senyoria.
De què cascun jorn se seguexen marques e altres represàlies e inconvenients,
e pèrdues [d]e béns e persones de molts dels dits vostres vassalls, qui
no són colpables en los dits delictes. E, per consegüent, la mercaderia, en la
qual gran part del bé de la cosa pública és conservada, cessa del tot, per tal
com aquells qui la acostumen fer, per fogir a semblants roberies, la desemparen;
les terres s'empobrexen, no trafegan-se los avers que en aquelles se
colen; los drets reyals e altres se perden, no havén qui aquells pach; les
universitats s'encarreguen, no havents reebudes per pagar lurs neccessàries
despeses; e, finalment, la cosa pública, atenuada per tant[s] detriments, ve
en dejecció.
On, senyor molt excel·lent, les ciutats de
tantes e tals axí ésser desviants al bon estament d'aquelles e de tota la cosa
pública de tots vostres regnes, volents, en quant en elles serà, donar principi,
forma e manera a obviar a tants inconvenients, han deliberat, si vostra mercè
serà, de comunicar entre sí, appellades les ciutats de Mallorqua e les altres
ciutats e viles insignes de les marítimes de vostra senyoria en cert loch, e de
trobar remey en los dits inconvenients.
E per tal, senyor molt excel·lent, humilment supplicam la vostra magnificència
que deny e li plàcia, per sa mercè, atorgar a aquestes ciutats permissió
e special licència de poder-se ajustar ab les dites altres universitats, e de
fer en aquells ço e tant com ben vist los serà e
pública requirà. Aprés la qual concòrdia, serà demanada e obtenguda de vós,
senyor, confirmació, creens sens dubte que en açò servirets nostre senyor
Déu, crexerets en honor e fama de vostra reyal dignitat, e nosaltres, senyor,
haurem-ho en special do e gràcia de la vostra excel·lent senyoria, la qual
nostre senyor Déu, per sa mercè, exalce e mantenga longament en molta e
bona vida, sanitat e altres prosperitats, e li dó victòria de tots sos enemichs.
Amén.
Scrita en València, a
Senyor
Senyor, vostres humils vassalls e affectuoses servidors, qui, besans la
terra denant vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè, los jurats de
València.
Contra la competència dels grans mercaders italians
(24 desembre 1399)
Als molt honorables e molt savis senyors los missatgers de la ciutat de
València, en cort del senyor rey.
Molt honorables e molt savis senyors:
Diverses vegades havem escrit al senyor rey supplican-li que, per sa
mercè, fes provisió en lo fet dels ytalians e venecians, qui axí són favorejats
a habitar, e en nostre vituperi habiten e estan en aquesta ciutat, en gran dan
de la cosa pública, e en special dels mercaders nostres, qui, com no hajen
gran cabal, no poden fer gran o poderosa mercaderia, e los dits ytalians e
venecians, per gran potència de lur mercaderia, occupen avançats tots los
avers, axí d'aquest regne com de Castella, en los quals los dits nostres mercaders
porien e deurien viure. E, axí mateix, que, per la potència dels dits
venecians e ytalians axí occupants les dites mercaderies, los drets reyals
se
contrari, los nostres, peyters en Venècia, segons dejús serà dit.
Perden-se
tant car, com ells abarquen les mercaderies en parts fora la contribució de
València, e encara fora lo regne, e a lurs despeses e risch les facen portar tro
al Grau per carregar en lurs navilis, no paguen imposició alcuna. E jassia lo
senyor rey, a supplicació de la ciutat, fes provisió que los dits venecians
haguessen a traure lurs mercaderies ab los nostres navilis —de què
pública en València—, emperò, enaprés, per contrària informació e provisió,
fon la dita crida e ordinació revocada.
E la ordinació feta en Venècia de pagar los dits drets per nostres mercaders
en lur ciutat, e de traure les mercaderies ab lurs navilis, dura e està en
son ferm peu, axí que ells han ço que volen en Venècia e ací. De què sia
Déus beneÿt. E en aquesta manera la ciutat e la cosa pública són damnificades
e prejudicades per la habitació dels dits venecians e ytalians.
Per tal, vostra saviea e bona amistat pregam que d'açò façats paraula e
instància al senyor rey, ensemps ab lo missatger de la ciutat e regne de
Mallorqua, qui és en cort del dit senyor, e n'obtengats aquella mellor provisió
que porets, en manera que, o los dits ytalians e venecians hisquen de la
terra —majorment que per privilegi exprés no hi poden estar—, o almenys
sien carregats de drets, semblant que són los nostres mercaders en Venècia,
e de traure lurs mercaderies d'aquest regne ab navilis de sotsmeses del senyor
rey.
E per ço que mils vejats com són favorejats o desfavorejats los vassalls
del senyor rey en Venècia, trametem-vos trellat, dins la present, dels drets
que paguen nostres mercaders, al comú de Venècia, de les mercaderies que
meten e trahen en e de Venècia, e veurets com són tractats e si és raó que
semblant los sia fet. E tenga-us en sa comanda la Sancta Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, prests a vostra honor.
La ruta de l'Ocèan (22 febrer 1399)
Al molt alt e molt excel·lent príncep e senyor don Johan, per la gràcia de
Déu rey de Portogal.
Poderós e molt gran rey:
Molts dies ha passats que vench denant nosaltres En Bernat Maresme,
mercader d'aquesta ciutat, claman-se e dién que, jassia la ciutat de València
servàs la pau que és entre vós, senyor, e nostre senyor lo rey, als de vostra
nació, emperò, que los portogaleses no la servaven axí als nostres mercaders,
ans, ell estant en la illa de Anglaterra, en les parts de Cornualla, en lo
port de Falamua, ab una nau de Gal·lícia appella[da] Sancta Maria, de la vila
de Pontovedre, carregada e espatxada ací, en València, de diverses mercaderies
sues e d'altres mercaders companyons seus d'aquesta ciutat —en lo qual
port era arribat per força de mal temps—, una barxa armada de gents d'armes
de Lesbona vench de sobre la dita nau e la près, e ab sí la se
e malmetent les robes, mercaderies e tot lo càrrech d'aquella, qui eren del
dit Bernat e altres mercaders de València, qui les trametien en les parts de
Flandres, requerín a nosaltres que de béns de portogales[es] lo reintegràssem
en la valor de les dites mercaderies a ell preses e robades, e en los dampnatges
que
E nosaltres, jassia poguéssem haver reintegrat los dits En Bernat Maresme
e altres dessús dits de béns de vostres sotsmeses —los són venguts en
nostres partides— e en altra manera, emperò, no ho havem volgut fer per
dues raons: la una, per servar la pau e la bona amistat que és entre vós e
nostre senyor lo rey, ne volem retre mal per mal; l'altra, per tal com havem
ferma esperança que vós, senyor, farets la dita reintegració pus copiosa, e ab
deguda punició dels malsfeytors qui, en violació de la dita pau, han feta
aquella roberia.
E per ço supplicam humilment la vostra senyoria que, per vostra mercè,
manets satisfer al dit En Bernat Maresme e altres mercaders d'aquesta ciutat
tot ço que per los de la dita barxa los fon levat, tolt e robat, per tal que
marques o altres inconvenients sien foragitats entre vostres vassalls e nosaltres.
E en açò, senyor molt alt, retrets deute a justícia, e farets al dit En
Bernat e altres mercaders d'aquesta ciutat justícia, gràcia e mercè. E nosaltres,
senyor, haurem-ho a special gràcia de la vostra senyoria, la qual nostre
senyor Déu, per sa mercè, mantenga e prospere longament. Amén.
Scrita en València, a
Senyor
Los jurats de València, qui
Llana de Castella (8 juliol 1399)
Als molt honorables e molt savis senyors los alcaldes, alguazirs, cavallers,
escuders, regidors e bons hòmens de la ciutat de Conqua.
Molt honorables senyors e bons amichs:
Entès havem que com En Barthomeu Amat, mercader, ciutadà nostre, o
per ell En Lorenç Crespo, factor seu, hagués comprades en vostres partides
dos mília roves de lana, e volgués aquelles traure d'aquí per fer portar ací,
que En Pedro de Montsalve les hi ha embargades, no sab la raó per què. La
qual cosa, honor vostra e de qui
és encara gran dan de l'un regne e de l'altre, e senyaladament de vosaltres e
de vostra ciutat, car no és àls sinó esquivar los mercaders e torbar e tolrre la
mercaderia e, per consegüent, empobrir la terra. Car sabets, e axí ho mostra
experiència manifestament, que la terra on se té e
riqua e abundant, e l'altra és pobra e mesquina.
Nosaltres escrivim ara d'aquesta raó ab altra letra al dit Pedro de
Montsalve. E ab la present pregam affectuosament a vosaltres, com a bons
vehins e bons amichs, que us plàcia fer, ab lo dit Pedro de Montsalve o sens
ell, que tota la dita lana sia desembargada al dit nostre mercader, de manera
que sens tot contrast puxa fer portar ací aquella, pagant sos drets acostumats.
En açò, senyors, farets bé a vostra ciutat matexa e gran plaer a nosaltres,
lo qual molt vos grahirem, apparellats fer, per vosaltres e per vostres ciutadans,
semblants e majors plaers, de què
rescriure. E haj[a]-us en sa comanda la Sancta Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, prests a vostra honor.
Mallorca i l'exportació de draps valencians
(4 novembre 1399)
Als molt honorables e molt savis senyors los jurats de la ciutat e regne
de Mallorques.
Molt honorables e molt savis senyors:
Per alcuns mercaders ciutadans e vehins d'aquesta ciutat nos és estat dit
que ells trameten d'aquesta ciutat a Mallorques alcunes quantitats de draps
enbalats segons se pertany, no perquè en la ylla o ciutat vostres se despenen,
ne que d'aquells aquí
menut, mas solament en via de passatge, com lur intenció, seguida per obra,
sia per trametre aquells en altres parts, a Levant o a Ponent, axí ab les galees
dels venecians quant tornen de les parts de Flandres, com ab altres fustes,
si
Déu, cascun jorn. E que de fet que los dits draps axí enbalats són en terra,
com tota ora los navilis o galees en los quals los dits draps s'àn a carregar no
sien axí prests, o encara no sien en vostres mars, vostres officials, als quals
segons ordinació vostra pertany, los desenbalen los dits draps e
aquells, per manera que, on que enaprés aquells vajen, són haüts per draps
sospitoses e reputats per falsos, en gran dan dels dits mercaders. E per ço
han requests e pregats nosaltres que us scrivíssem d'aquesta raó.
E nosaltres, considerants que lo consell e officials d'aquesta ciutat esquiven
que draps ací no sien fets que puxen haver en altres parts taqua de
desleyaltat e que la draperia que d'ací hix sia leyal e avantatjosa, foragitades
alcunes drapades qui ací
per ver que
no podem veure que sia àls lo trocejar dels dits draps sinó que vostres
perayres no volrien que de Mallorqua hisquessen draps sinó los fets per ells,
moguts a favor de lur propri guany, a consell dels quals és de costuma jutjar
si los dits draps són falsos o no, e que alcuna draperia de València no puxa
entrar en vostra illa, ans ne sia bandejada.
On, com se pertanga a vosaltres, senyors, ben acollir e favorablament
tractar los mercaders e preservar aquells, per tot saber e poder, de semblants
molèsties —majorment los d'aquella ciutat o regne qui no dóna semblants
desfavors a vostres mercaders—, e de tornar a degut estament semblants coses,
si per ventura d'aquelles és estat abusat, almenys per tolre reconvenció,
vostra honorable saviea e bona amistat pregam que los dits mercaders no
sien axí malmenats en semblants draps de passatge, ans a aquells donets tota
favor e avinentea en augmentació de la mercaderia, la qual és axí en tantes
maneres desviada com sabets. E en açò, senyors molt honorables, retrets
deute a justícia e
que sobre açò nos responats de vostra intenció. E tenga-us en sa comanda la
Sancta Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, a vostres plaers e honor prests.
La seda de Granada (24 octubre 1392)
Al molt noble e molt savi don Álvar Gómeç de Gusmán, almirant de
Castella.
Molt noble sènyer:
Pochs dies ha, venint ací de les parts de Granada una galiota carregada
de mercaderies de mercaders d'aquesta ciutat, com fos en les mars de Calp,
dicmenge prop passat, a
Foyos ab la sua galea isqué del port de Calp, on era per fortuna de temps, e
vench a la dita galiota e assegurà-la. E, per saber noves, entraren-se
en lo dit port; e poch aprés, no contrastant lo dit assegurament, ne contrastant
la bona pau e amor e gran deute qui és entre los reys, lo dit Johan
Rodrígueç près o féu pendre lo patró e l'escrivà de la galiota, e per força
sabé d'ells que en la dita galiota havia de dos moros mercaders d'aquest
regne les robes e mercaderies següents:
Primerament, de Jucef Xopió, mercader, moro d'aquesta ciutat,
en què havia
seda, e
havia seda e joyes.
E no contrastant que
mercaderies fossen e sien vassalls de nostre senyor lo rey d'Aragó, e, per
consegüent, de bona pau ab Castella, emperò, lo dit En Johan Rodrígueç de
Foyos no volch cessar de pendre, ans près de fet e se
robes e mercaderies.
La qual cosa —honor de qui
justícia, e per ço pregam afectuosament vostra saviea e bona amistat que us
plàcia manar e fer restituir e tornar per lo dit En Johan Rodrígueç al portador
de la present, lo qual per aquesta raó trameten aquí los dits moros, totes les
lurs robes e mercaderies dessús dites. E en açò, sènyer, retrets deute a justícia
e farets bé a cascuns, car si aquests moros recorren al senyor rey o al
governador d'aquest regne, porien obtenir marcha d'aquell, ço que volríem
squivar. E vós, faent ço que dit és, farets gran bé a tots, e nosaltres haurem-ho
en special plaer de vostra sàvia noblea, per la qual som prests fer semblants
e majors plaers a vós e a tota persona que per vós se reclam en aquesta
terra. E tenga-us en sa comanda l'Esperit Sant.
Scrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, apparellats a vostres plaers.
Presa de mercaderies de catalans a Portugal
(14 setembre 1380)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Senyor molt excel·lent:
Ardits certs havem haüts que
preses en ses mars alcunes fustes carregades de mercaderies de catalans passants
per les dites mars, anan o vinén a o de viatge de Flandres, hoc encara
que, d'alcunes fustes carregades en major partida de mercaderies d'altres persones e
en alcuna poca partida de mercaderies de catalans, ha fetes traure e retengudes les
mercaderies dels catalans e lexades anar les mercaderies de les altres persones ab les
lurs fustes, entre les quals mercaderies axí preses e retengudes hi ha de mercaders
d'aquesta ciutat en moltes e grans quantitats e valor.
No sabem de cert la raó per què, mas diu-se que
de ço en què afferma que vós, senyor, li seríets tengut; emperò,
qualque sia la raó, cert és que no és per fet o causa dels dits mercaders. E per
ço, senyor, ab humil e deguda reverència parlan, és de gran entrenyorament,
esguardades dues coses: la primera, que aquests mercaders sens lur peccat e
culpa hajen tal pena e dan, e majorment car n'í ha alcuns qui
del tot desfets; e la segona, car per tals o semblants coses, l'art e actes de
mercaderia, que és cosa per la qual les terres se poden mils enriquir, se irien
perdre e lunyar de vostra terra e senyoria.
On, senyor, ab aquella major devoció que podem, supplicam humilment
la vostra excel·lència que deny e li plàcia, per mercè, proveir en los dits
affers, per tal manera que
d'ací avant sien preservats de tals marques e dampnatges. E en açò, senyor,
retrets deute a justícia e a la vostra reyal preeminència, e
e assenyalada gràcia als dits mercaders e a nosaltres. E mantenga nostre
senyor Déus, per sa mercè, la vostra excel·lent persona e casa reyal en prosperitat
longament, e li dó victòria de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
nostre Senyor
Senyor, vostres humils vassalls e servidors los jurats de la ciutat de València,
qui, besants la terra denant vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè.
Les tres plagues del temps: pesta, fam i guerra
(27 febrer 1375)
Als molt honrats, savis e discrets senyors los jurats e pròmens de la
ciutat e regne de Mallorches.
Molt honrats senyors:
Vostra letra havem reebuda, e, entesa aquella e la relació pus largament
a nosaltres feta per los honrats En Miquel de Pachs, jurat e missatger, e En
Pere Çafortesa, ciutadans vostres —les quals letra e relació importaven matèria
de gran dolor, no sens causa, com plau a Déu tal e tanta ciutat e regne
com Mallorches venir en tan fort punt per defalliment de viandes—, nosaltres, aprés provocació de plors e de làgremes, fom en gran angoxa e perplexitat,
no tant solament per compassió de vostra tribulació, mas com ajudar
no us podíem ne podem a nostra volentat. Car, per veritat, senyors, no tant
solament no havem blats per soccórrer a vosaltres, ans encara no n'havem
per a nós, qui som posats en tan gran necessitat que dolor és de veure, e
senyaladament en persones de pocha condició, e majorment estranyes, qui
per fama d'aquests benastruchs de blats menuts se
infinit nombre, les quals gitar no hic podem, no contrastants nostres ordenacions
e crides, ne contrastants les malalties e morts generals que són ací per
divinal juhí. E en soma de tants mals, apparella
guerra de Castella, segons ardits certs que n'havem. Per manera que a totes
parts havem angústies e som circuïts de tribulacions. De tot sia loat e beneÿt
lo nom de nostre senyor Déu, a qui plau dar a nós tantes plagues e adversitats
ensemps.
Mas, com amor gran no
no deman ço que seu és, ans totes coses soffira e esper, nosaltres, no guardan
alcun perill nostre, per caritat e cordial amistat vers vosaltres, faén extrem
de poder, havem acordat de consentir treta d'aquest regne, de les coses següents,
a obs vostre, ço és, de garrofa
blats menuts
Déu volent. E jassia en temps tant ne quant cominal açò fos e sia fort poch,
emperò, senyors, al temps present de tan orrible necessitat no ho tengats a
poch, si us plaurà, car verament no és àls sinó partir ab vosaltres, axí com ab
frares,
Confiants en la divinal misericòrdia que socorrorà a vós e a nós prestament.
Axí li plàcia. Amén. E vosaltres, senyors, si us plaurà, fèts aquell
esforç qui
E de tot ço àls que vostre plaer sia, rescrivets a nós ab gran confiança. E
sia lo Sant Sperit en vostra e nostra guarda e ajuda. Amén.
Scrita en València, a
Lo consell de la ciutat de València, apparellats a vostres plaers e honor.
Dementre que
galees, de bons ardits de gra per vós e nós, mercè a Déu, segons porets veure
per translat de les dites letres, lo qual volch haver en gran cuyta vostre missatger
e li liuram aquell per trametre a vosaltres de continent, segons que
Indulgència papal als morts d'una epidèmia (9 maig 1375)
Als molt honrats, savis e discrets tots e sengles officials, universitats e
persones singulars dins lo bisbat de València constituïts, al[s] quals la present
pervendrà. De nós, los jurats de la ciutat de València. Salut e honor.
La saviea e discreció de cascun de vosaltres certificam que nós, ab letres
de pregàries del senyor bisbe e capítol de València e nostres, trametem, alcun
temps és passat, en cort de Roma, per haver plena indulgència als del dit
bisbat morints en les presents mortaldats. E huy, data de la present, ab la
gràcia de Déu, havem haüda e reebuda la carta o bolla de la dita indulgència
e perdó del sant pare, a pena e a colpa, a tots aquells de la ciutat e bisbat de
València, axí clergues com lechs, e hòmens com dones, qui per volentat de Déu finaran sos dies en les presents mortaldats dins
següents, una vegada en l'article de la mort de cascú, és a saber, de tots los
peccats los quals, a confessor que cascú volrà elegir, ab contricció de cor e
confessió de bocha confessaran, estants en la fe e unitat de sancta Ecclésia e
obediència e devoció del sant pare apostoli, enaxí, emperò, que cascú sia
tengut per sí o per altres, en vida o aprés sa mort, fer restitució de ço que son
confessor li haurà manat restituir. Emperò, en aquesta indulgència no són
enteses peccats los quals, en confiança de la dita indulgència, alcú cometrà,
segons que en la dita bolla papal, de la qual vos trametem translat en paper
patent, sagellat ab sagell de nostre offici, porets veure ésser pus largament
contengut.
E jassia la dita indulgència huy, en hora de missa, sia estada publicada
en la Seu de València per l'onrat official d'aquella, segons que
emperò, per major certificació, totes e sengles les dites coses, a tots feels
christians en general e a cascú en singular, ab la present intimam e notificam
per ço que alcú per ignorància no puxa perdre tanta gràcia e mercè. E cascun
de vosaltres, aprés que la present haurà vista e, si
aquella a sos circunvehins lochs per ço que a tots puxa ésser cert. E satisfets,
si us plaurà, al portador d'aquella de son treball.
Scrita en València, a
Senyor
Manca de població al regne de València (6 juny 1375)
Als molt honrats, savis e discrets los procurador, justícia, jurats e pròmens
de la vila de Gandia.
Honrats senyors:
Veure havets pogut quanta necessitat e angoxa és estada en tot aquest
any passat e és de present en aquest regne per fretura de blats, la qual fretura
és esdevenguda més per la treta dels blats que és estada feta, en públich e en
secret, del dit regne en altres parts, que per alcuna altra raó. Car, segons que
és cert, la collita dels blats menuts fon tan covinent, que bastant era bé a tot
lo regne si la treta fos estada mils esquivada.
Quant és de l'any o temps passat, seria reconsell de plus a dir. Mas quant
a l'esdevenidor, és obs que per tots se dón recapte mils que en lo passat, car
en altra manera en pejor poria hom venir que no és vengut. E axí
ja de fet per aquests blats novells, que molts, per propri profit, donen loch a
ésser trets, de què
carestia, no sens importable dolor de la pobra e mesquina gent. De què han
gran peccat, no solament aquells qui açò fan, mas los regidors de cascun
loch, qui per ventura no y reten lur deute en diligència de guardar; e si plagués
a Déu, poríem tots considerar que no és poch càrrech fer o consentir
tant dan a la cosa pública del dit regne.
E, jassia que
lur offici, hi hajen fetes diverses inhibicions e provisions, ab crides e en altra
manera; e, axí meteix, jassia que nosaltres entenam, per ço que dit és, que la
vostra saviea, sens alguna exortació nostra o d'altri, haja proveït e proveirà
en açò degudament per les raons dessús dites, emperò, a major cautela, vos
pregam affectuosament que vullats e us plàcia vedar e fer guardar diligentment
e curosa que alcuns blats no solament no sien trets del regne, ans no
sien venuts en vostra vila e terme a alcuna persona de qui pogués ésser
sospitat de traure aquells fora lo dit regne.
Car d'açò, senyors, no solament farets bé a nosaltres e al regne, per
conservació de necessària provisió dels habitants en aquell, ans encara se
porà seguir població pus copiosa en lo dit regne, al qual, almenys per raó
dels blats, versemblant vendran més pobladors, ço que seria necessari e profitós
per la gran fretura de les gents que y és per occasió de les mortaldats e
altres adversitats, en les quals nostre Senyor, per sa mercè, vulla dar remey,
e a vós e a nós la sua gràcia e ajuda.
E si de nós vos plaen alcunes coses, rescrivets-nos-hen fiançosament.
Scrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, apparellats a vostra honor.
Semblant letra fon tramesa als molt honrats, savis e discrets los batle,
justícia, jurats e pròmens de la vila d'Oliva.
pròmens de la vila e comdat de Dénia.
vila de Castelló.
vila de Burriana.
Terres ermes i cases deshabitades (19 gener 1392)
Nós, los jurats de la ciutat de València, e En Francesch Péreç, ciutadà de
València, batle, regidor e procurador, per los dits jurats, del loch de
Franchavila, qui és de la universitat de la dita ciutat.
Attenents que en lo dit loch e terme d'aquell ha moltes heretats, axí
cases com terres e altres possessions, vagants, les quals, per fretura de gents,
com no
on, volents dar loch e manera al conreament e cultivament d'aquelles e al
profit del dit loch, confiants de la leyaltat, discreció e bona cura de vós, En
Jacme Migall, notari, vehí del dit loch, per la present comanam e donam a
vós licència e plen poder que, en loch nostre e per nós, puxats dar o atorgar
les dites heretats e terres e arbres d'aquelles a lauradors per via o manera de
logaders o de attributadors, a aquella o a aquelles part o parts de blats, de
fruyts e d'altres esplets que a la vostra discreció serà vist. De les quals parts
de blats, de fruyts e d'esplets, los dits lauradors responguen e respondre sien
tenguts als jurats e peyter del dit loch, a obs de pagar e supportar los càrrechs
d'aquell.
Puxats, encara, dar e atorgar licència e poder als dits lauradors e a cascun
d'ells, de clamar-se e haver lo ban e la calònia e esmena de tota tala e
dan, de totes e sengles persones e bèsties e bestiars entrants e faents tala o
altre dan en les dites possessions que
Més avant, puxats prometre e assegurar als dits lauradors e a cascun
d'aquells, e lur part dels blats, fruyts e esplets, e lurs bèsties e bestiars e
béns, de totes penyores, marques, represàlies e execucions qui
faran per qualsevol cort o jutge en béns de la universitat e singulars del dit
loch, per lurs deutes, censes e càrrechs, o per la senyoria o regiment, o justícia
o jurats del dit loch, per qualque raó, exceptat solament per la part dels
fruyts o esplets que hauran a dar de les dites terres e possessions. Açò declarat
e retengut per vós que, si e quant compradors o stablidors se trobaran a
les dites terres e possessions, que
derrenclir aquelles per satisfer a ells de lur dret de laurador, segons és acostumat,
si donchs ells mateix no volien comprar e acensar de les dites terres e
possessions que ells se tendran a laurar. En lo qual cas, ells hi sien acollits
denant tots altres tant per tant.
Sobre les quals coses, totes e sengles, e incidents emergents e dependents
d'aquelles, o a aquelles annexes o tocants, comanam a vós tot nostre
loch, poder e veus ab la present, valedora aytant com a nosaltres plaurà.
Dada en València, a
Escassetat de mà d'obra camperola (24 febrer 1392)
A l'honrat e amat En Guillem Siurana, batle de la vila de Planes.
Batle:
Entès havem que en terme de Planes, e encara de Margalida e del Lombo,
ha alcuns moros tenints possessions pròpries de senyor, qui ha en aquelles la
meytat dels esplets, los quals moros no
e panificar aquelles possessions, ans, per lur avantatge e per dan de
senyor, femen e conreen altres possessions lurs o d'altri en què senyor no ha
part. E som maravellats que vós no us sintats de tals coses, qui són manifest
dan de la senyoria. Per què volem e us deïm e manam que tals coses no
consintats, ans les esquivets, e que façats en tot cas que les dites possessions
de senyor se pensen e
meta de sos fems en altres possessions, bé que no
lauren altres més avant, si sens dan de les de senyor fer-se pot. E de les dites
coses volem que façats fer crida pública ab certa pena, axí en la vila com en
los lochs dessús dits, per ço que no puxen al·legar ignorància, e que levets
les penes dels contrafaents.
Scrita en València, a
Amenaçadora proximitat de les Companyies Blanques
(26 gener 1375)
Als molt honrats e discrets los jurats de la vila de Burriana.
Senyors:
Vostra letra havem reebuda, en què
les companyes. Responem-vos que, segons relació de una nostra espia que
vench de Castella, pochs dies són passats les dites companyes havien passat
Ebre per lo pont de Tudela e devien venir vers Calatayú, e enaprés en aquest
regne. E que açò hagué la dita espia per relació de
de Çaragoça lo qual encontrà prop Calatayú. Per la qual raó, nosaltres hi
trametem ladonchs de continent certs correus ab letres a Calatayú, e certes
espies entre les companyes. Tantost com n'ajam altre pus cert ardit, vos hen
certificarem de bon grat. E si altres coses vos plaen de nós, escrivets-nos-hen
fiançosament.
Scrita en València a
Los jurats de la ciutat de València, apparellats a vostra honor.
Exèrcits de mercenaris a la Península (5 febrer 1375)
Als molt noble, honrats e molt savis mossèn Nicholau de Pròxida, governador,
e jurats e pròmens d'Oriola.
Molt noble e honrats senyors:
Vostra letra havem reebuda, en què
estranyes eren en lo regne de València donants aquí dampnatges, e
que us maravellàvets de nós com no us n'avíem tramesa certificació, e
pregàvets-nos que ho féssem per ço que us hi poguéssets avisar e proveir.
Responem a la vostra saviea que, dels ardits que ací havem haüts de les
dites companyes, havem fetes alcunes certificacions per nostres letres als
honrats los jurats e pròmens de Xàtiva, hoc encara trameses a ells alcunes
letres en sa prima forma que havíem reebudes d'aquesta raó, entenents que
ells ne trametrien certificació a tot lo regne d'allí avayll, e specialment a
vosaltres. E si fet no u han, no
E puys tant és, nosaltres ara certificam la vostra saviea que, salva honor
vostra e de qui mès ho ha en fama, no és ver que alcunes companyes sien
entrades en aquest regne; bé és, emperò, que alcunes companyes ajustadices
de franceses e de castellans, e encara ladrons de la terra matexa, que eren
totes tro a
e ab lo Rexon, vengren córrer al termenal de Terol e feren aquí assats de dan,
e assajaren de combatre Sarrió e prengueren-hi dan, e se
segons que
Quant és de l[e]s altres majors companyes de l'infant de Mallorches, lo
derrer ardit que n'havem haüt és que foren en Navarra e passaren Ebre ab
barques vers Castella en les fronteres de Faro, e que l'adelantat de Castella,
ab companyes, los isqué denant e
hon eren venguts; si no, que ell los faria la guerra. E ells són-se calats vers
Ágreda, e són ara en aquelles partides. Diu-se que entre ells se diu que han
en cor de venir en aquest regne. La infanta de Mallorches, armada tro ab
lances, és anada a Almaçan, a la reyna e a l'infant de Castella, hon són los
missatgers del senyor rey per lo fet del matrimoni e de la avinença entre
Aragó e Castella. Àls no
hen certificarem.
Nosaltres havem fetes e fer no cessam quedament totes aquelles mellors
provisions que podem per nostra defensió e offensió dels enemichs. Creem
que, semblantment, la vostra saviea farà ço que s'í pertanga. Si alcunes altres
coses vos plaen de nós, escrivets-nos-hen fiançosament.
Scrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, apparellats a vostra honor.
Expedició naval a Barbaria (4 setembre 1398)
Als molt honorables e molt savis senyors los comissaris sotsdelegats a
la execució de les bolles papals atorgades en favor de la sancta armada de
València.
Molt honorables e molt savis senyors:
Per un rampí vengut ara de Barberia, de l'estol, són estades portades
diverses e moltes letres de notables persones del dit estol a nós e a altres endreçades.
E per tal car totes quasi en substància contenen ço qui és escrit en
dues letres —una a tots nosaltres per En Guillem Carbonell, clavari en la mar
del dit estol, e altra a mi, Jacme Dezpont, jurat, per mon frare trameses—,
havem feta fer e us trametem còpia de les dites dues letres per tal que mils
vejats e mostrar puxats ço qui en aquelles és contengut, pregants-vos
affectuosament que, ab les dites letres e en altres maneres, mostrets e
induescats la necessitat de l'estol, lo qual de viandes e d'altres coses deu
ésser ajudat, puys lur esforç, per gràcia de Déu, és tal e tant que una tal força
com és Tedeliç hajen esvaïda e haüda a la espasa e a la vigor dels braons.
Car dien mercaders e altres qui en temps passat hi són estats, que
siti ha que ciutat ne vila que sia en la costa de Barberia, e que tenen a gran
maravella com axí la han esvaïda e presa. E lo patró e los altres del rampí
dien e compten que
Déu, si accorreguts seran de viandes.
gràcia de l'Esperit Sant.
Scrita en València, a
Los jurats, los clavaris e los deputats de la sancta armada de València,
prests a vostra honor.
El preu dels pecats: un cas de corrupció eclesiàstica
(10 novembre 1379)
Al molt reverent e egregi senyor lo senyor bisbe de València.
Molt reverent senyor:
Volenterosament —sab Déu— callaríem de ço que dejús se contén, mas
caritat e vostra honor e amor nos astreny d'escriure-us-hen per vostra valor
e bé.
Fama vulgar és ací e en vostre bisbat que vós havets venudes, per cert
preu e a cert temps, a vostre official les enquestes contra lechs e contra qui
vulla del dit bisbat, de diverses delictes, axí com d'usures, d'adulteris, de
concubinats e d'altres semblants falliments. E verament axí ho volen mostrar
alcunes conjectures, e senyaladament car lo dit official ab gran cura
davant tots altres affers hi treballa, e hi té, usan de vulgars paraules, ses
mosques e sos accusadors e instadors a totes parts del bisbat, e negú o pochs
li escapen de qui no haja rescat de peccúnia, o molta o poca, com sàpia
devallar a
Plagués a Déu que la correcció de tals e d'altres peccats fos caritativa e
la penitència saludable, car molt seria obra santa. Mas, que mercaderia e
rescat e jutge qui sia part hi entrevenguen, considere la gran saviea de vostra
paternitat si és obra honesta, majorment que
ans multiplica e pejora, en confiança del rescat, més, car tal rescat no
pertany a Déu, mas a Cèsar.
Nosaltres havem parlat d'aquests affers ab lo dit official e respòs-nos
que
e encara per plivença de vostra amistat consellam a aquella que us plàcia
escriure e manar al dit official que ces de les dites coses e no cur en res
d'aquelles en quant sàpien a extorsió peccuniària. E en açò, senyor, retrets
deute a justícia e
encara a vostra fama e a vostres affers. E conserve nostre senyor Déu, per sa
mercè, la vostra solemne persona en prosperitat longament, rescrivén e manan
a nosaltres tot ço que vostre plaer sia.
Scrita en València, a
Los jurats de València, servidors vostres, qui
Cisma en l'Esglèsia (14 desembre 1379)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Senyor molt excel·lent:
Ara pochs dies ha, lo religiós frare Vicent Ferrer, prior del covent dels
Preÿcadors d'ací, qui novellament, segons dehia, era vengut de
vench a nosaltres e mostrà
d'Aragó com a legat de la Seu Apostolical, sobre la instrucció de la segona
elecció de papa. Mostrà
al consell e a nosaltres, e pregà
explicar aquests affers largament al consell, féssem aquell appellar e ajustar
a dia cert.
Nós, ans d'altra resposta, li demanam si portava d'aquesta raó letra de
vós, senyor, e respòs-nos que no, axí com no li paria obs, per quant aquest
fet era speritual e no temporal, o semblants paraules. Nosaltres, consideran
que per relació de nostres missatgers —qui per aquesta raó, de manament
vostre, havíem trameses a la vostra reyal presència—, ne per letres de vós,
senyor, o per altra manera, no sabíem ne saber podíem que vós, senyor,
haguéssets o hajats triada oppinió ne presa part sobre les
papa, dixem al dit prior que no faríem per res ço que
d'aquesta raó no havíem letra de manament o de assentiment de vós, senyor,
car no volíem ne volem passar I punt de la volentat vostra sobre aquests
affers, ans ab aquella conformar de tot en tot la nostra, axí com està en raó,
vulla
christià molt ver. E ab açò, ell partí de nós.
E seguí
instruís e mantengués la dita derrera elecció e
entenia anar en altres parts d'aquest regne, lo lochtinent de governador e
nosaltres, duptants si açò plauria o no a la vostra senyoria —e majorment
consideran que enguany a l'abat de Sistra, qui per part de la primera elecció
de papa e a instrucció d'aquella era en aquesta ciutat, no fo soffert de ell fer
ací alcuna instrucció o inducció per part sua—, fem venir lo dit prior ab alcuns
notables frares de son covent, e li dixem que ell cessàs de tals coses, almenys
tro a tant que n'haguéssem consultat vós, senyor. E axí ho atorgà lo dit prior.
On, senyor, com aquest fet sia a nós de gran càrrech, e majorment com
no
que deny e li plàcia, per mercè, manar a nosaltres ço que li plaurà que
fer o consentir dejam sobre aquests affers, o almenys privadament e secreta,
per letra o per altra manera, revelar alcuna cosa de vostre sentiment, si e en
quant legut sia o plàcia a la vostra reyal senyoria, la qual nostre senyor Déu,
per sa mercè, mantenga per lonch temps e li dó victòria de tots sos enemichs.
Amén.
Scrita en València, a
nostre Senyor
Senyor, vostres humils servidors los jurats de la ciutat de València, qui,
besants la terra denant vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè.
Un frare no grat (27 octubre 1380)
Al molt alt senyor infant En Johan, primogènit de nostre senyor lo rey, e
de tots sos regnes e terres general governador.
Senyor molt excel·lent:
Segons havem sabut, lo capítol e los majors de l'orde dels frares
preÿcadors han reduït e assignat frare Fra[n]cesch Beçó, del dit orde, conventual
del lur monestir d'aquesta ciutat, a estar e habitar en altre lur monestir
de Gerona, d'on ell és natural, e açò per alcunes raons que ara no cal
explicar. La qual cosa en veritat ha plagut a molts, e a nós entre
sola una raó dejús contenguda.
Ara, los dits capítol e frares dupten-se que, per part del dit frare Francesch,
per importunitat o suppressió de veritat o per altra manera, no sia impetrada
de vós, senyor, alcuna letra o provisió contrària a aquest fet. On, senyor,
certificam la vostra excel·lència que, per occasió del dit frare, són esdevenguts
alcuns escàndels en lo monestir de les dones preÿcadores d'aquesta ciutat,
per la qual raó aquell és a molts odiós, e duptam que, si ací aturava o tornava,
no fos major lo derrer mal que
Per aquesta raó, senyor, supplicam humilment a la vostra magnificència
que deny e li plàcia, per mercè, no atorgar al dit frare alcuna letra o provisió
contrària en qualque manera a la ordenació e volentat dels dits capítol e
frares, mas donar loch que lurs regles e ordenacions sien complides, e que
lechs no s'ajen a metre en lurs affers. E en açò, senyor, retrets deute a justícia
e
special gràcia de la vostra magnificència, la qual nostre senyor Déu, per sa
mercè, conserve en prosperitat longament.
Scrita en València, a
nostre Senyor
Senyor, vostres humils servidors los jurats de la ciutat de València, qui,
ab besament de mans e peus vostres, se comanen en vostra gràcia e mercè.
Heretges a València? Un sermó de l'inquisidor Eimeric
(9 maig 1392)
Als molt honorables e molt savis senyors los paers e pròmens de la ciutat
de Leyda.
Senyors molt honorables:
Per alcuns zelants —segons dien e appar— la honor d'aquesta ciutat, és
estat notificat a nosaltres que maestre Nicholau Eymerich, qui
de pravitat heretical, faent juhí e donant sentència contra
absència d'aquell, lo qual és appellat frare Pere Rossell, nadiu de Cervera
d'Urgell, en públich sermó dins vostra Seu, present gran poble, hauria proposades
formalment
de heretges; la segona, que y havia més de
n'anava a diables. Són altres qui
que no és ne pot ésser ver ne semblant a veritat que aquell hagués dites tan
fades e tan ubertes falsies, mas que açò haurien suggest alcuns qui bé no la
volen.
Nosaltres, attenents que qui menysprea sa fama és cruel a sí mateix, no
podem no sentir-nos de tan terrible màcula, sabents majorment la ciutat ésser,
a Déu mercè, quítia de tal plaga, en tant que
qualsevol que sia sots lo cel, ne descreem del tot que
parlat en tort e en través, per
l'altra, per capital oy que a aquesta ciutat ha, no per culpa d'aquella, mas per
tal car, costreyent necessitat e exigent justícia, posà e provà denant son ordinari
—ço és, denant lo senyor cardenal e administrador d'aquesta Ecclésia—
molts e diverses capítols contra lo dit maestre, axí de justes e provables
suspicions com per de moltes malvestats per ell comeses, per les quals deu
ésser no solament encarcerat, mas viu cremat, la prosequció dels quals capítols
havíem quasi oblidada per instants prechs d'alcuns amichs seus. Mas,
ne aytanpoch volem de ferm dar credulitat a la proposició de les dites conclusions,
ne, per consegüent, proveir-hi tro a tant que
On, senyors, vostra saviea honorable e amistat antiquada pregam cordialment
que us plàcia, si certs ja no
les dites conclusions, o d'alcuna d'aquelles, fo ver o no, o com o per quines
paraules substancials foren dites. E que de ço que
plàcia certificar-nos per vostra letra ab lo portador de la present, que us
trametem per aquesta special raó.
Açò, senyors, entenem que devets e sóts astrets fer per una o per altra de
dues consideracions: la una, per zel de la sancta fe christiana, car si ço qui és
contengut en les dites conclusions és ver, voler devets que aquells aytals
sien perseguits e extirpats, o si ver no és, desijar devets que aquesta ciutat,
en què hagués e havets gran part, sia purgada de tal fama o infàmia. Aquestes
coses, senyors, haurem de vostra raÿgada amistat a singular e notable
plaer. E rescrivets-nos confiantment de tot ço que us sia plaïble. E tenga-us
en sa comanda la Santa Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostres plaers e honor prests.
Una relíquia de sant Narcís per a una confraria valenciana
(19 maig 1394)
Als molt honorables e molt savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Senyors molt honorables:
En aquesta ciutat, a laor e servii de nostre senyor Déu e singular devoció
del benaventurat senyor sent Narcís martre, e sots invocació d'aquell, és
fundada una loable confraria en cert nombre de notables ciutadans nostres,
axí clergues com lechs, hòmens e dones. E, a veritat, crexerien molt més les
dites devoció e confraria si de les relíquies, ço és, del reverent cos o ossa del
dit sant martre en vostra ciutat reposant, era tramesa ací alcuna notable partida
reverencialment conservadora.
On, senyors, com, a laor e glòria de Déu e del dit sant martre, hajam
affecció desijable al creximent de les dites devoció e confraria, vostra honorable
saviea e bona amistat pregam cordialmente que us plàcia, ensemps ab
los senyor bisbe e reverent e honorable abat e covent de la ecclésia de Sent
Pheliu de Gerona, en la qual lo dit reverent cos jau, a cascuns dels quals
d'aquesta raó scrivim, fer e curar ab acabament que nostre bon desig dessús
dit sia prestament complit.
Açò, senyors, haurem a special plaer e notable, de lo qual molt regraciarem
a vostra saviea, apparellats complir totes coses a aquella plaïbles. E
tenga-us en sa comanda la Santa Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, prests a vostres plaers e honor.
Quatre raons perquè frare Vicent Ferrer visite la seua
ciutat natal (20 agost 1399)
Al molt honorable e solemne doctor en sancta theologia mestre Vicent
Ferrer, de l'orde dels Preÿcadors, en Avinyó o lla on sia.
A gran maravella tenim, molt car amich e honorable maestre, si vostra
humanitat, majorment desembargada de nostre senyor lo papa, no pren entrenyor
ne li ve desig de tornar ací, natural terra sua, d'on absent és estada
per lonchs temps, com tal desig, segons nostre juhí, deja haver per tres rahons:
Primera, per resumir propri e nadiu àer, dispost naturalment a corporal
salut e a mental recreació.
Segona, per visitar vostres carnals germans e altres parents e amichs
vostres, los quals —e senyaladament aquell qui, volent seguir per la pura
amor de Déu vostres petjades, segons la ethimologia del seu nom, Bonifaci,
ha eleta la part molt mellor— són e stan ab coral e lagremable desig de vostra
facial vista e de vostres estrets abraçaments.
E terça, per reformació d'aquesta casa de vostre orde, la qual, penyorada
gran temps ha de solemnes frares, desija mellorament.
Poríem-hi enadir la
volen vostra presència, vullats, si us plaurà, la lur, almenys per gratitud.
Donchs, sia vostre plaer, postposades totes altres cures, venir ací prestament,
de què
haurem en singular plaer de vostra religiosa honestat, per la qual a nostre
poder som prests en totes coses a aquella plaïbles. Molt vos pregam no y
metats falla ne tarda. E tenga-us en sa comanda la Sancta Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, prests a vostra honor.
Un frare virtuós (11 octubre 1399)
Al molt honorable, savi e honest religiós frare Pere de Celles, provincial
de l'orde de Sancta Maria del Carme en Spanya.
Molt reverent e honest sènyer:
No ha molt temps passat que la senyora reyna, per ses letres, nos recomanà
lo discret frare Vicent Tamarit, lo qual la dita senyora, per specials
affers d'aquella, trametia en aquesta ciutat e a nosaltres. E jassia los dits
affers encara no hajen aquella perfecció que deuen, emperò, entre tant lo dit
frare Vicent ha entès en instruir lo poble d'aquesta ciutat per preÿcacions e
confessions, en bona doctrina, vida e en tota altra sancta conversació.
E ara, com les gents l'avien en major e pus loable reputació, havem sabud
que de part vostra li és estat manat que, sots pena de rebel·lió, ell vaja a
Saragoça. De què som molt maravellats per dues rahons: la una, per quant
aquest covent vostre és del tot despullat de hòmens sufficients a preÿcar e a
mellorar aquell, qui entre les altres ciutats de la província deuria ésser proveït
de solemnes e famoses frares en sciència e en doctrina, e que aquest qui
hi feya alcun bé ne façats ara anar, no par sia ben fet; l'altra, per quant açò
serà molt desplaent a la senyora reyna, los fets de la qual romandran sens
alcuna conclusió.
Per què vostra honesta religió pregam, e en nostre senyor Déu requerim,
que
permetats aturar per conventual ací. E no solament aquell, mas encara
destengrats, en virtut de obediència e per piadoses amonistaments, lo reverent
mestre Pere Albert a venir e
aquells e per lurs bones obres, se seguescha alcuna reformació e mellorament
al dit monestir, com hi sien de gran necessitat.
E en açò servirets nostre senyor Déu e
nosaltres grahir-ho hem molt a vostra honorable religió, qui
fiançosament de tot ço que sia son plaer, qui alias hi hauríem a proveir segons
se pertany.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostres plaers prests.
Assalt i robatori a un moro viatger (30 setembre 1392)
A l'honrat e amat En Guillem Siurana, batle de la vila de Planes. Los
jurats de València.
Sabut havem que com Abdallà Manona, moro de Elda, partín d'Alcoy,
se n'anàs a Elda per lo camí de Ibi, e hagués en sa companyia un christià
logat e pagat per anar pus segur, com foren al pinar de Ibi, lo companyó
christià, qui ab veritat, segons aprés és estat trobat, era almugàver d'Oriola,
esvahí lo dit moro e nafrà aquell de
temprat, lexada sa mula ab alcunes coses sues e del dit almugàver, de qui y
havia un cerró en què havia badafions e draps e altres dolenties, e specialment
una letra tramesa al dit almugàver per sa muller d'Oriola, fugí al dit almugàver
e mès so de viafora, e en aquella manera plegà a Ibi, on vós érets.
E diu-se que vós, per bona caritat e compassió de son mal, enadint a
aquell, li levàs
caplevadors per gran quantitat. E si us volguéssets, pogrets-ho haver mils
fet, esguardan dues coses: la una és la paraula de l'Evvangeli, que mana fer
amplament caritat a tots hòmens de qualque ley sien; e l'altra és la reverència
de la senyora reyna, de la qual aquest moro és vassall. És ver que, com
fos de qualque menor senyor, per ben vehinar, s'í devia mils fer. Ara —ço qui
errat és no
guany, tornets al dit moro encontinent tots los dits
e no res menys li fèts cancel·lar totes ses fermances e capleutes.
E jassia a nosaltres plàcia que
defeses, però, no és intenció nostra que a alcú façats tort ne oltratge, e majorment
que sia vassall de la senyora reyna, a la qual tots devem complaure
e servir, e, per consegüent, fer bé a les sues coses. E guardats-vos que d'ací
avant no hajam semblants clams de vós.
Scrita en València, derrer dia de setembre de l'any
Assalt frustrat a una alqueria de moros (16 gener 1399)
Als molt honorables los justícia, jurats e pròmens de la vila d'Ontinyent.
Senyors:
Pervengut és a nostra sabuderia que, pochs dies ha passats, almugàvers
de les parts de Castella, sens alcuna auctoritat o licència de nostre senyor lo
rey, donaren salt, en lo terme de una alqueria de mossèn Pere d'Arters
appellada Favara, a alcuns moros d'aquella; als quals almugàvers, com fossen
descuberts, covench de metre
alqueria e altres los encalçaven, seguín-los de rastre tro en terme de vostra
vila. Al qual appellido, segons se diu, vosaltres, o alcun de vós, isqués e
emparàs los dits almugàvers, e finalment los donàs aviament, cominan als
dits moros que d'aquí avant se guardassen de fer semblant encalç.
Les quals coses, si veres són, tornen en gran desservey del senyor rey e
dan de la cosa pública de tot lo regne, de les quals haurets pres gran càrrech
metre en perill de escomoviment lo regne, e de total destrucció, e de fer tant
dapnatge a la cosa pública, qui, com sabets, és axí ajudada de lavor dels dits
moros.
Per què vostra saviea pregam e, encara, requerim que en fer semblants
coses vos guardets, per tal forma que càrrech o reprenssió no esperets de
nostre senyor Déu ne del senyor rey ne d'altri, mas que, per bon estament
del regne, vetlets en conservar aquell, aytant com en vosaltres serà, al dit
senyor rey, corregín tempradament aquells qui en cometre semblants delictes
se mostrarien volenteroses. E sia lo Sant Sperit en vostra guarda.
Scrita en València, a
Los jurats de València, prests a vostra honor.
Agitació i paraules violentes a les portes de la moreria
(16 setembre 1399)
Al molt noble e molt savi baró mossèn Ramon Boïl, governador del
regne de València.
Mossèn molt noble:
Huy havem haüd sentiment que digmenge prop passat alguns fadrins,
tro en nombre de
anaven entorn de la moreria, o vers aquella partida, dients "muyren los moros!"
o semblants paraules. A les quals, alguns hòmens de bé sobrevengren,
segons se diu, e
coses hisqueren alguns dels vehins de la moreria e menaçaren a aquells qui
havien fets partir d'allí los dits fadrins, dients-los que mal los ne poria
esdevenir.
Diu-se més: que
aprop l'alberch d'En Xipió, deÿa que bo seria que hom metés foch a casa
d'En Xipió perquè ell havia portada pólvora de bombardes a Bona e havia
notifficat en Barberia la anada de l'estol. Al qual beguí fon respost que no li
estava bé que ell, que era hom de Déu, induís alcú a fer mal, o semblants
paraules.
Diu-se més: que una dona diu que véu e sab que lo dit dia de dicmenge
eren applegats assats prop de la moreria tro en
moure barreig de la dita moreria.
Totes les dites coses, mossèn molt noble, intimam a vostra sàvia noblea
per ço que aquella mils e pus plenerament puxa proveir en los dits fets,
segons a aquella serà vist faedor.
Scrita en València, a
A vostres plaers e honor prests, los jurats de València.
Sospitosa conversió d'un jueu homicida (2 setembre 1379)
A la molt alta e molt excel·lent senyora nostra senyora la reyna.
Molt excel·lent senyora:
L'altre jorn s'esdevench cas que
pres lo juheu homeyer, tocat per inspiració divinal, s'és convertit a la ley
christiana e s'és fet christià ab pare, mare e jermans seus. E, a pregàries
d'alcuns, és estada feta composició de la dita mort per treents florins, dels
quals, com béns temporals no hagués ne haja, ha pagats ab almoynes e ab
gran afany
On, com aquest no haja béns alcuns, segons dit és, supplicam humilment
la vostra senyoria que, o en tot o en partida, per reverència de Déu e
per esguart de misericòrdia, manets fer gràcia al dit convers dels dits
florins restants de la dita composició. E en açò, senyora molt gran, farets a
Déu servii e al christià novell gran almoyna e a nosaltres plaer. E mantenga
nostre senyor Déu, per sa mercè, la vostra excel·lent persona en properitat
longament.
Scrita en València, a
Senyor
Senyora, los jurats e pròmens de la ciutat de València, qui, ab besament
de vostres mans, se comanen en vostra gràcia e mercè.
L'assalt a la jueria de València. I (9 juliol 1391)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
Per letra de la vostra magnificència, pochs dies són passats per los
adelantats de la juheria d'aquesta ciutat liurada, fon manat a nosaltres que
de paraula e de fet, si obs seria, corregíssem e féssem corregir aquells qui ab
folls gosars volguessen injuriar o fer oltratge a la aljama de la dita juheria o
a singulars d'aquella.
Nosaltres, senyor, per complaure e servir a vostra senyoria, intimada e
lesta en ple consell la dita vostra letra, induïm cascuns a corregir sí mateixs
e sa casa e son offici de tota obra e cogitació sinestra de tals injúries e oltratges;
e, ultra allò, per crides e per ereccions de forques en alcunes partides de la
ciutat, e en altres maneres, fem e fer fem aquelles provisions que Déu nos
administrà, en tant que d'allò se mostraren contents los dits adelantats; e
d'allí avant nosaltres hi tenguem bé esment, e assenyaladament a desviar noves
contràries que tots jorns d'aquesta matèria venien de les parts de Castella.
Seguí
hora queda, mentre la gent se dinava, una companya de minyons ajustats en
nombre de
cosida una creu blancha, vengren a un portal de la juheria que hix vers la
plaça de la Figuera, e aquí començaren a cridar que l'arcidiano de Castella
venia ab sa creu e que tots los juheus s'í batejarien o morrien, o semblants
paraules. E, deints aquelles, una partida dels dits minyons entraren dins lo
portal, e molts juheus, que aquí foren a colp, contrastaren-los d'entrar, e
sobre allò los juheus nafraren e tolgueren a
més de la una mà, per manera que li
portes del dit portal, romanents dins aquell alcuns dels dits minyons, foragitats
los altres.
E sobre açò moch-se romor. E, pervengut a sentiment nostre, cascun de
nós per sí, e d'altra part los governador, justícia en criminal e lurs lochtinents,
fom ab l'alt infant lo duch de Montblanch, car frare vostre, e ell tantost
levà
certs portals, ell matex cavalcà e anà vers lo portal dessús dit. E axí, ell com
nós trobam prou de gent e de remor.
E, jassia per la part on cascú d'ells e dels dits officials e de nosaltres era
no
cascuns, emperò, per una part d'on no
vell, dejús la volta de la tanca, trencades rexes de fust que y havia, la juheria
se començà d'esvahir, majorment com en aquella part los juheus mataren un
christià, lo cors del qual fon portat denant lo dit alt duch, per manera que
croxit se mès en tant que tota la juheria s'esvahí, e moriren-hi alcuns
christians, mas molts més juheus. E la dita juheria és estada robada, que sinó
Déu altri no y donara consell, no contrastant que
nosaltres hi féssem extrem de poder, no sens perill de les persones d'alcuns
de nosaltres, car paria que fos disposició divinal.
Senyor, nosaltres no cessam ne cessar entenam a dar aquell mellor remey
que puxam en refredar aquesta fortunal pestilència, la qual és quasi del tot
cessada, e en reformar la dita juheria d'aquells qui romanen e volran romanir
juheus, com molts se
sobre aquests affers e man a nosaltres tot ço que sia sa mercè. E de tot ço que
d'ací avant se seguirà, entenem per nostres letres certificar vostra molt gran
senyoria, la qual en sanitat de persona, per lonchs anys e en prosperitat,
nostre senyor Déu, per sa mercè, conserve e mantenga e li dó victòria de tots
sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor, vostres humils vassalls servidors, qui, besants la terra denant vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè, los jurats de València.
L'assalt a la jueria de València. II (17 juliol 1391)
A la molt alta magestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
Jassia a la vostra magnificència, tantost que fo fet l'esvaïment e robament
de la juheria, scrivíssem de la manera e accidents d'aquell, però, senyor,
ab lo torbament e desplaer subiran que havíem, no poguem scriure
tan bé e ple com se meresquera. E per ço, senyor, e per satisfer e respondre
a una letra de la vostra senyoria que ara havem reebuda, responsiva a nostra
primera letra, e axí matex per intimar a vós, senyor, ço qui enaprés se és
seguit, certificam la vostra excel·lència de ço qui
Veritat és, senyor, que aquell malfet hac començament per minyons,
segons que a vostra senyoria fem ja saber. Enaprés dixeren alcuns que
minyons foren instruïts e amonestats per majors. D'açò saber s'és entramès
l'alt infant lo duch, vostre frare, e nosaltres, e encara ell o nós no havem
pogut entrar a la veritat, bé que
que axí sia, specialment per tal car la partida d'on vengueren los dits
minyons, ço es, lo mercat, era axí com comunament és, e majorment als dies
de ladonchs, plena d'òmens acordats de galees, d'alcavots, de vagabunts,
d'estrangers e d'altres de poqua e pobra condició, los quals en veritat són
estats causa e començament del dit esvaïment e robament, ajudant-hi altres
coses dejús declaradores, specialment que
tancaren totes les portes de la juheria, romanents dins aquelles alcuns
dels dits minyons e alcuns e pochs christians qui ja enans, per lurs affers,
eren dins la juheria.
E lo primer crit de la concitació fon veu deint que
minyons e als christians qui eren dins la juheria, e majorment cresqué la dita
concitació per tallament de dits e per mort d'un hom christià, feta prop les
rexes del vall vell.
Al primer crit, l'alt infant lo duch, e ab ell nosaltres, e a altra part los
officials reyals, correguem a la dita juheria. E si los juheus haguessen ubertes
les portes axí com lo duch los manava e los officials axí matex, foren-se
seguides versemblant dues coses: la una, que la gent haguera vist o haüda
presumpció que no fos ver de la mort dels minyons e dels altres christians, e
fóra
de bé que eren ab tots ells e nós, a cavall haguérem descorreguts e establerts
tots los carrers e alberchs mellors de la juheria e haguérem fet exir la gent,
ferín o encara matan-ne alcuns que exir no
robat ne guastat res, o almenys fóra poch. Mas los desastruchs juheus, per
dupte de pejor, no volgueren obrir les portes, e lo duch e los officials e nosaltres
ab nostres companyes no y poguem entrar. E, la remor crexent, alcuns
per terrats d'alberchs contigües a la juheria e altres per lo vall vell, trencades
les rexes, entraren la dita juheria. D'allí avant no y fóra bastant a dar-hi
remey sinó Déu. E és ver, senyor, que al dit esvaïment, entrament e robament
se mesclaren alcuns hòmens de paratge e escuders e companyes de
casades e altres, jassia alcuns d'ells metén escusa que ho fahien per estalviar
o salvar persones e béns d'alcunes cases de juheus lurs conexents. De tot se
sabrà la veritat, Déu ajudant.
Lo dilluns següent, de matí, nosaltres, ab alcuns pròmens, fom al duch e
supplicam-li plagués fer dues coses: la una, que ab crides públiques e en
altra manera manàs tornar tot ço qui robat era estat de la juheria; e l'altra,
que fes diligent enquesta, specialment de saber los concitadors e començadors,
e d'aquells fes justícia rigorosa, e en altra manera hi fes plena justícia,
proferint-li nós e tota la ciutat a obediència e manament d'ell en loch de vós,
senyor. E sobre açò hac alcuns raonaments e assentaments entre ell e nós, e de
fet les crides foren ordenades e fetes per recobrament de la roberia, acordat e
emprès que nosaltres tantost appellàssem e appellam consell, en lo qual foren
ordenades moltes bones coses d'aquesta matèria, specialment les següents:
La primera, que com açò fos cosa terrible e odiosa a Déu e al món, e de
molt mal exemple, que en tota manera fos greument castigada a pena dels
malmirents e exemple dels altres.
La segona, que
fossen e foren meses en orde a ésser prests al manament del duch e ajudar
als officials reyals e a nosaltres.
La terça, que tantost foren elets los
ab lur scrivà per fer escorcoll, cascuns en sa parròquia, ab sagrament, de tots
diners, argent, joyes, robes e altres coses de la juheria, e tot allò e tot ço que
per vigor de les crides del duch los seria manifestat, reebessen ab inventaris
e ho metessen en lurs caps d'esglésies, ben estojat ab contínues guardes.
Quartament, que
manifests en la Sala e al palau de la confraria de Sent Jacme, e allí estojar tot
ço que
Quintament, que
los quarters de la orta, e acompanyats cascuns ab
matex en la orta.
Lo terme primer assignat per lo duch a fer los dits manifests és estat per
ell prorogat alcunes vegades, e la derrera durà per demà tot jorn. Senyor, no
seria de creure a qui vist no u hagués la pressa qui és estada de tornar los
béns robats, no solament ambaxes e roba de lana, de li, de seda e altres, mas
argent e diners prou; e encara dura, specialment en argent e en diners, que
són coses pus envejoses e pus amagables. En açò, senyor, se farà extrem de
poder, ajudant Déu.
Mentre teníem consell, sentim que alcuns, en la partida del mercat,
creem que cruats de la juheria, començaven metre remor vers la moreria per
esvair aquella. Tantost corregueren lla lo governador e altres officials acompanyats
de bona gent, e fo-hi bé obs e sabut e trobat
entre
finestra, a la croera qui és aquí, a la carniceria de la moreria, e, retornats los
altres atràs a grans empentes de cavalls e colps, romàs e roman pla e quet
d'allí avant, majorment car lo governador, los officials e nosaltres, ab bona
companya de cavall e de peu, compartint-nos-ho per nits, fem guayta totes
nits. E axí matex, aytant com havem pogut, havem de complacència del
duch assossegats tots los moros del regne, trametents en les partides d'aquell
ab nostres letres christians e moros en parells, ab porter reyal e en altres
maneres.
Senyor, jassia nosaltres hajam per abhominable lo dit esvaïment e robament
e ho donem apparès per ço que dit és, per ço car havem fets pendre
hòmens de diverses condicions, axí de paratge com de arts o mesters e
vagabunts, qui són en nombre més de
denunciar, e s'í proceeix tant com pot e
però, senyor, par, per les coses dejús deïdores, que açò sia misteri divinal,
specialment per evidents, experimentats e provats miracles fets en lo
creximent de la crisma, la qual en la Seu e en les parròquies, per la gran
pressa dels batejats sens nombre, era del tot despesa e los curats estaven en
ànsia d'on haurien crisma. E a una hora totes les crismeres foren trobades
plenes de vera crisma. E axí fo experimentat per lo official, e d'aquèn fetes
cartes públiques de tal e tant miracle, e d'alcuns altres specials d'aquesta raó
que serien lonchs de recitar.
No tant solament, senyor, quasi tots e los demés juheus e juhies d'aquesta
ciutat, specialment lo lur rau, ans encara tots los juheus de Xàtiva,
d'Algezira e de Gandia —estant-hi present lo marqués— e de Líria e d'altres
viles, se són batejats e tornats a la sancta ley christiana. E bé que açò sia cosa
que a tots feels christians deu plaure, emperò, senyor, la inquisició e punició
dels principals malfeytors no romandrà, majorment puys plau a vós, senyor,
e ho havets manat per la dita vostra letra ara per nós ab humil e deguda
reverència reebuda, apparellats de exeguir aquella a tot nostre poder. E de ço
que se
E mantenga nostre senyor Déu la vostra molt excel·lent persona en sanitat
e prosperitat per lonchs anys, e li dó victòria de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor
Senyor, vostres humils vassalls e servidors, qui, besants la terra denant
vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè, los jurats de València.
El recel vers els conversos (12 desembre 1391)
Al molt honorable sènyer En Johan de Rossesvalls, batle general dellà
Sexona, o a son lochtinent en Alacant.
Sènyer molt honrat:
Sabut havem que N'Andreu Lópiç, mercader d'aquesta ciutat, trametia
certs draps de lana en Spanya per
de Vilalba, qui solia ésser juheu, e que vós l'avets aquí retengut o fet retenir, duptant que no anàs en Granada per tornar juheu. Creem que vostra intenció
pogué ésser bona, però, salva honor vostra, lo retiment no
de justícia, com alcú per sola suspició no deja ésser retengut o embargat si
provables conjectures o apparents presumpcions de mal no ha contra ell. E
no paren en aquest per dos esguarts: lo primer, car lo dit mercader no li
comanaria ço del seu si no veés sobre què; e lo segon, que la cort del batle
general del regne no li haguera fet albarà d'espatxament del Grau e de la
plaja d'ací si hi hagués raonable suspició. Per què, sènyer, certificant-vos de
les dites coses, pregam vostra saviea que
tot ço àls que portava ab sí, lexets anar quítiament sens tot embarch e despeses.
E en açò retrets deute a justícia e
vostres justes pregàries obeir. E tenga-us en sa comanda l'Esperit Sant.
Scrita en València a
Los jurats de València, apparellats a vostra honor.
La vida de l'esclau en temps de fam (28 febrer 1375)
Als molt honrats, savis e discrets senyors los jurats e pròmens de la
ciutat e regne de Mallorches.
Molt honrats senyors:
Segons que En Nicholau de Vaylldaura, mercader d'aquesta ciutat, nos
ha dit, ell havia
poder seu, e per avant fon reprès e cativat per galea o altra fusta de rems de
vostra ciutat, on és a present tengut de manifest sens alcun special senyor. E
lo dit En Nicholau, consideran que
fam que hic és, o que
plaurà, de reebre e proveir e tenir ací de manifest lo dit catiu, e sobre açò dar
a vosaltres segurtat covinent per aquells de qui sia interès; e ha pregat a
nosaltres que us escrivíssem d'aquesta raó. Per què, senyors, vos pregam
affectuosament que si a les dites coses, en qualque manera pus covinent que
us plàcia, podets dar loch, que ho façats per amor de nosaltres, car plaer nos
hen farets. E rescrivets a nós fiançosament de tot ço que vostre plaer sia.
Scrita en València, derrer dia de febrer.
Los jurats de la ciutat de València, apparellats a vostra honor.
Un hospital per als llebrosos del regne (11 gener 1379)
Als honrats e discrets tots e sengles justícies, jurats e altres officials e
universitats e pròmens dins lo regne de València costituïts, als quals la present
pervendrà. De nós, los jurats de la ciutat de València. Salut e honor.
Creem que sàpia la saviea de cascun de vosaltres com en aquesta ciutat,
de gran temps a ençà, fo e és fundada e mantenguda casa ab església e altres
edificis e pertinències per obs dels malalts appellats de Sent Làzer, ço és,
tocats de malaltia de lebrosia, en la qual casa són meses e destretes d'estar e
fer habitació contínua totes e sengles persones, de qualsevol edat, linatge o
condició sien, tocades de la dita malaltia, no tant solament de la dita ciutat,
mas encara de tot son regne, per guardar e esquivar que les dites persones
malaltes no participen ab persones sanes e quíties de la dita malaltia, com
aquella sia contagiosa, ço és, que per sa natura o condició se pega
accidentalment per participació de certs actes.
On, com la dita casa, en provisió e sosteniment dels dits malalts, faça
grans despeses, per manera que la renda ne l'acapte d'aquella, majorment
per esguart de les grans caresties de les coses necessàries als dits malalts, no
basten a les necessitats d'aquells, e per aquesta raó lo discret En Pere Roig,
notari, administrador de la dita casa, de consell nostre trameta per diverses
partides del dit regne En Domingo Diago, vehí de la dita ciutat, portador de
la present, per acaptar e ordenar acaptes e acaptadors en aquelles a obs dels
dits malalts e necessitats lurs, per tal, la saviea e bona amistat de cascú de
vosaltres en Déu requerim, e de nostra part affectuosament pregam, que al
dit Domingo Diago, e a aquells qui ell ordenarà en les dites coses, donets e
façats dar endreça e consell, favor e ajuda. E en açò farets obra de caritat e
retrets deute a justícia, car, puys la dita casa és a ús e servii de tot lo regne,
just és e raonable que per aquell sia mantenguda e ajudada. Fer-n'ets, axí
mateix, gran plaer a nosaltres, los quals som apparellats vostres justes requestes
e pregàries obeir.
Scrita en València, a
Senyor
Almoines per a la redempció de captius (27 març 1399)
Als honrats e discrets los justícies, jurats, pròmens e universitats de tots
e sengles lochs e alqueries del terme de la ciutat de València. De nós, los
jurats de la dita ciutat. Salut e honor.
Com nós hajam comanada, e ab la present comanam, la administració
de la moneda que s'acapta e
en la dita ciutat e en son terme per a la reemçó dels feels christians de
poder de infeels sarrahins, a l'honrat En Berenguer Minguet, conciutadà
nostre, ab tot ple e bastant poder de demanar, exigir en juhí e fora juhí, e de
reebre la dita moneda, e d'aquèn fer tots e qualssevol actes e cartes d'àpoques,
d'absolucions, diffinicions, cessions e totes altres coses sobre açò expedients
o necessàries, a volentat e coneguda sua, per tal, la discreció e caritat
de cascun de vosaltres requerim e pregam que, de totes e sengles quantitats
de diners e d'altres coses que en vostres lochs e qualsevol d'aquells per
los feels christians són estades o són, e d'ací avant seran lexades, dades o
acaptades a la dita reemçó de catius, respongats o respondre façats feelment
e complida al dit En Berenguer Minguet o a qualsevol procurador o missatge
seu portador de la present.
E no res menys, que, axí en vós fer lexes e almoynes a la dita reemçó de
catius, com en induir altres degudament a fer aquelles, vullats ésser
affectuoses e diligents, per reverència de Déu e per caritat. Car sapiats que
aquesta és de les majors obres de caritat que christià pot fer, consideran les
afliccions grans e los perills molts, axí de renegar la fe com altres, que sostenen
e en què estan los catius christians en poder de sarraïns, axí com la
discreció vostra e de cascun christià pot considerar, esperant per açò assenyalat
guardó de nostre Senyor, qui és reguardonador de tot bé a cent doblàries.
Certificants-vos que, si e quant cas s'í esdevenga que alcú o alcuns de
vostres lochs sien o seran en tal captivitat —ço que a Déu no plàcia—, nosaltres
som apparellats dar o fer dar, de la moneda del dit acapte, a aquells e a
cascun d'ells, ço o tant e segons que acostumam dar a nostres ciutadans e
vehins posats en semblant captivitat.
Scrita en València, a
nostre Senyor
Els Centelles contra els Solers (18 juliol 1399)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
Per letra de la vostra magnificència és estat manat a nosaltres que aquella
certificàssem de la pura veritat del fet d'En Bernat Servent e d'En Pere
d'Ares, del qual a vostra senyoria havíem escrit, e que a aquella seria estat
dit enaprés que
Senyor, ab humil e subjecta reverència de la vostra reyal excel·lència
parlan, si altri vol mentir, no és en nosaltres vedar-li-ho; mas és en vós,
senyor, metre-hi la mà e corregir lo mentrós, qualque sia, a castich seu e
exemple d'altres.
Senyor, la veritat pura del dit fet fo e és per la forma a vós, senyor, per
nosaltres escrita, la qual, per dupte de pèrdua de nostra primera letra, recitam
en la present altra vegada ab proferta de tota prova.
Lo dit Pere d'Ares, qui és d'amistat o de valença dels Valldaures, anant
a casa d'En Pere Climent, cosí seu, qui està prop l'alberch dels Clarmunts,
contraris als dits Valldaures, e passant aquèn, com fos aquí En Bernat Servent,
cosí germà dels Clarmunts, ell, ab alcuns escuders armats, irruïren
contra lo dit Pere d'Ares anant tot sol, e ell receptà
de Gallach, notari. E los seus contraris seguiren-lo tro al planell o cap de
la scala, e aquí ell se girà, e al primer que muntava ferí de la spasa en la
templa, que li
plegàs a la casa on eren arrestats los fills d'En Valldaura e fos dit que lurs
contraris tenien assetjat o quasi lo dit Pere d'Ares en l'alberch d'En Gallach,
a cap de peça, aquells, ab molts altres hòmens armats, accorregueren al dit
Pere d'Ares e
sens altra occasió, e poch aprés la cort près los dits fills d'En Valldaura e
mès en fort arrest, sots grans penes e caucions. No és ver, salva la dita reverència,
que
mas solament sos fills ab altres, sens ell, axí com dit és, no contrastant que
contrari sia suggest a vostres molt excel·lents orelles.
On, senyor, humilment e de cor supplicam a la vostra reyal justícia que
sia sa mercè metre la mà en aquest fet, e, sabuda la veritat, corregir per tal
manera aquells qui en falssia de relació o d'escriptura del dit fet seran atrobats,
que a ells sia castich e a altres exemple. Car, jassia a cascuns estia mal e sia
leja cosa mentir, però, molt més ho és als posats en regiment e en estament,
e majorment mentints envers lur príncep e senyor, les orelles del qual deuen
ésser molt guardades de lesió per tals e altres inconvenients.
vench a aquell procurador de mossèn Jacme de Soler e ab notari públich
proposà una scriptura continent en substància que ell, per sa letra, havia
tramès a dir a mossèn Gilabert Centelles, estant en vostra cort, que com lo
dit mossèn Jacme e sos germans e parents merissen tant poch mal en la mort
de mossèn Pere de Centelles, frare del dit mossèn Gilabert, com lo dit mossèn
Gilabert e sos frares e parents en la mort d'En Loís de Soler, frare del dit
mossèn Jacme, que ell volia ésser son amich, apparellat fer tot ço que
mossèn Gilabert raonablement volgués. E que tot açò lo dit mossèn Jacme
havia per ses letres notifficat a vós, senyor, e encara al reverent bisbe de
València, comun pare spiritual de tots, estant en vostra cort. E que, jassia lo
missatge seu, portador de les dites letres, hagués molt instat per la resposta
d'aquelles, que no la havie poguda haver, e que açò mateix lo dit mossèn
Jacme intimava al dit consell, offerint-se prest a fer tot ço que degués e que
consell, en quant fos en ell, hi proveís. En altra manera, si escàndels se
n'esdevenien, invocava lo testimoni de Déu e d'òmens que no serien a culpa
sua, e requés d'açò carta pública. Lo consell, haüda còpia de la proposada
scriptura, hi féu resposta, axí com Déu li administrà, segons pot apparer per
aquella.
Seguí
per vigor de una letra per vós, senyor, a ells tramesa, feren renovellar la
crida que ja diverses vegades era estada feta, ço és, que tot hom dels bandos
qui no hagués feta la seguretat, segons per vós, senyor, ere ordenat, buydàs
la ciutat e son terme. Per la qual crida mossèn Jacme de Soler, mossèn Pere
Siscar, mossèn Arnau de Romaní e En Pere Marrades, ab altra gent, a cavall,
de nit se ixqueren de la ciutat.
E lo dilluns aprés següent, pervengut a sciència nostra que mossèn
Gilabert era vengut a Murvedre, on se applegaven a ell alcuns de sa valença,
duptant-nos que no s'encontrasen ab los dessús dits, acordam ab mossèn lo
governador que lo justícia en criminal e lo lochtinent de governador anassen
a
part, per gitar aquells del terme de la ciutat, o que fessen la seguretat per vós,
senyor, ordenada. O si res d'açò no volien fer, que
la ciutat. E que lo governador, d'altra part, anàs vers lo loch de Torrent per
ço que, si mossèn Gilabert volia passar ves los altres, lo y contrastàs, e ab
manaments penals lo gitàs del terme de la ciutat; e si no
menàs pres. E axí
a
son assessor anaren a Torrent e aquí trobaren los dits mossèn Jacme de Soler,
mossèn Pere Siscar, mossèn Arnau de Romaní e En Pere Marrades, ab
lur gent, e lo dit governador los manà que ells buydassen lo terme o fesen la
seguretat per vós, senyor, ordenada; si no, que ell los se
de continent aquells feren la seguretat e anaren-se al loch d'Espioqua, lo
qual té arrendat En Pere Marrades e lo qual és dins terme de la ciutat; e, pus
havien donada la seguretat segons les provisions de vós, senyor, ells podien
star en lo dit loch.
E, fetes les dites coses, fon dit a mossèn lo governador que mossèn
Gilabert, ab los de sa valença, eren venguts a Paterna, per què mossèn lo
governador anà lla per fer-li sos manaments e les provisions expedients. E
jassia mossèn Gilabert ab veritat fos allí, però, sentint la venguda del governador,
se desà e
que
Partit lo governador de Paterna per tornar-se
seus, per anar vers l'Alcúdia, fon a Cilla, e de continent lo governador fon
ab ell e manà al dit mossèn Gilabert que, en pena de
terme de la ciutat. E ell dix que li plaÿa. Axí ho féu, que de continent lo dit
mossèn Gilabert, ab qualsque
dix, a la Alcúdia, on deÿa que avie a parlar ab mossèn Eximén Péreç e En
Pere de Montagut e altres qui eren ajustats en la Alcúdia. E, anant son camí,
lo dit mossèn Gilabert passà prop lo castell d'Espioqua, qui era en sa via, en
lo qual castell eren lo dit mossèn Jacme de Soler e altres dessús nomenats,
ab qualsque
e los seus endret lo castell d'Espioqua, fora lo camí, caçant, segons ell diu,
com lo camí sia fort prop del dit castell e
prop del dit castell, fon-los desparada del dit castell una bombarda, e plagué
a Déu que no féu dan a negú, dient los del dit castell que lo dit mossèn
Gilabert, segons los féu continença de venir devers lo dit castell per
dampnificar-los, e que per aquesta raó despararen la dita bombarda.
Enaprés, lo dit mossèn Gilabert se n'anà d'aquí al loch de Almuçafes,
qui és a menys de mija legua d'Espioqua, e d'allí foren fetes alcunes
escaramuces vers Espioqua dels uns als altres, a les quals accorregué mossèn
lo governador e
E altra vegada, mossèn lo governador manà al dit mossèn Gilabert, sots la
dita pena, que y isqués del terme, e ell dix que li plaÿa; e com lo governador
fos tornat per anar-hi ab mà poderosa, entre tant que ell acordava què y faria,
tramès-hi lo lochtinent de governador per saber si mossèn Gilabert se era
exit del terme; si no, que lo y manàs, car de continent lo governador hi seria
ab mà poderosa per fer-lo n'exir. E, sabents açò e duptant-nos de pejor, lo
batle general e alcuns de nosaltres, dissapte prop passat, ab gran tempesta de
vent e de pluja, anam a Almuçafes, a mossèn Gilabert, e dixem-li moltes
paraules inductives a pau e a posa, recitant-li, entre les altres coses, les dites
letres e escriptura e la raó en què
volia e nostra intenció era que
axí com aquell qui per sa noblea e condició la merexia. Respòs-nos, entre
les altres coses, que ell era cavaller, e que, axí com a cavaller, ell avia a
entendre en venjança de son frare, mossèn Pere de Centelles, e que si lo dit
mossèn Jacme de Soler ni sos parents li eren tenguts de la dita mort, que a ell
no faria bé de fer-ne pau ne relaxació alguna, ne u faria per la vida; e si lo dit
mossèn Jacme ni sos perents no eren culpables en la mort de son frare, axí
com ell creÿa que no u fessen, que ja havia ley en la terra que assegurava los
uns dels altres; que fer seguretat a neguna persona, encara que no merís mal
en la mort de son frare, tro ell hagués venjada la dita mort, no li seria honor
deguna, sinó desonor; e que axí n'avia respost a vós, senyor, e que àls ell ne
y faria, ne y poguem pus acabar.
Tornats nosaltres en la ciutat, lo digmenge següent e ara prop passat, a
vespres, mossèn lo governador, lo batle general, lo justícia en criminal e
nosaltres, ab gran colp de notables hòmens, doctors e altres, fom en consell.
E, parlat molt e larch d'aquesta matèria, fo per tots concordat que, segons
experiència mostrava, pus escandalós e pus perillós era estar amdós los bandos
fora la ciutat e dins terme d'aquella, car era pus avinent a bregues e pus
desavinent a refrenar e tolre aquelles per vostres officials e per nosaltres, e
que valia més que
Arnau de Romaní e En Pere Marrades, qui havien donada la seguretat per
vós, senyor, ordenada, estiguessen arrestats dins la ciutat en lurs cases, ab
gran penes e ab sagrament e homenatge de no exir-ne e de no moure brega
dins la ciutat, e que
estar dins la ciutat ne son terme, ab tots aquells de son bando qui no volrien
fermar ne donar la seguretat per vós, senyor, ordenada, ne obligar-se ab
sagrament e homenatge voluntàriament d'estar en lurs cases arestats, estiguessen
fora lo terme de la ciutat, e si hi eren atrobats, que fossen executades les
penes per vós, senyor aposades en lurs béns, e les persones meses en presó.
Axí
son lochtinent, justícia en criminal e dos de nosaltres, ab los
la ciutat, anam a Cilla, on se deÿa que era mossèn Gilabert ab sa gent, per foragitar
aquell del terme poderosament; e com fom a Cilla, no y trobam mossèn
Gilabert —se
fon acordat que
bonament lo dit mossèn Gilabert fos gitat del terme; e si no u volia obeir,
que pres fos menat a la ciutat, e que lo justícia e lo lochtinent de governador
anassen a
e justícia anaren a
dels Solers, e són arrestats per la manera ja dita. E d'altra part, mossèn lo
governador ab dos de nosaltres anam a Piquacén, on era lo dit mossèn Gilabert
e alcuns de sa part, e, aprés alcuns manaments, lo dit mossèn Gilabert e los
seus, obeint a aquells, se n'anaren e, acompanyats del governador e de dos
de nosaltres tro a les fins del terme de la ciutat, se isqueren d'aquell e
tengueren lur via vers les parts d'Alzera.
Totes aquestes coses a la vostra reyal magnificència, senyor, notificam a
fi que, aquella certificada, hi puxa proveir e manar ço e segons que sa mercè
serà. E per tal que mils hi proveesca, certificam en special aquella que, axí
en aquests bandos com en los altres d'ací e de Xàtiva, embarguen tot l'esforç
e totes les provisions del governador e dels altres officials vostres
coses, entre les altres:
Primera, car són molts de cascuns bandos, axí conjugats com no conjugats,
axí de paratge com altres, portants e al·legants corona e opposants declinatòria
que no són del for seglar, mas de la Ecclésia, per la qual són emparats
e defeses de fet, ab excomunicació, dels officials reyals, no contrastant
que aquells aytals no sien en sacres órdens [ne] servesquen a la Ecclésia,
mas tenguen sola corona, la qual, axí com era e ésser deuria senyal de simpla
onestat, ara és penó de malendrinea.
Segona, car són molts qui, per donacions insinuades e per vendes e en
altres maneres, jassia entengam que fictes, han alienats e transportats tots
lurs béns en altres persones, axí com en pare, mare, fills e proismes e altres,
fora bandos.
E terça, que són altres qui ja de sí no havien ne han béns alcuns, axí com
escuders e hòmens de forcha, e encara fills de hòmens honrats qui són en
poder de lurs pares e sots pàtria potestat e no han encara alcuns béns.
Los primers, senyor, en confiança de la corona e de la declinatòria, e los
segons e tercers en confiança que no poden ésser penyorats ne executats en
béns per penes o per altra raó, prenen tots quants manaments penals lo[s]
sien fets tant poch com no res; ans, me[n]ysprehívolment reponen a vostres
officials e dien tot clar que no faran res, en tant, senyor, que appar en cascuns
d'ells no tembre senyoria ne regonèxer ne haver subirà en cel ne en
terra. La qual cosa, senyor, és molt escandalosa e dispositiva a tot mal e a
total destrucció de la vostra cosa pública.
Sia vostra mercè, senyor, les provisions que us plaurà fer sobre cascunes
de les dites coses manar e fer espatxar, com sia gran perill en la triga. E
mantenga nostre senyor Déu, per sa mercè, la vostra molt excel·lent persona
en bona e longa sanitat e vida e altres prosperitats, e per sa mercè exalce
aquella e li dó victòria de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor, vostres humils vassalls e affectuoses servidors, qui, besants la
terra denant vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè, los jurats de
València.
Senyor, aprés que la present fo escrita, fom e som vertaderament informats
que mossèn Gilabert e altres de sa valença, sacretament, de nit, són
entrats en la ciutat e estan amagats per cases, ab espies de lur estar secret, en
tal manera que, cercats per lo governador e justícia, no
avant, molts escuders e altres de l'un bando e de l'altre van armats per la
ciutat a rotes, que és dupte e gran presumpció de remors e d'escàndels. Lo
governador e nosaltres, senyor, no cessam ne cessarem de fer-hi ço que en
nosaltres sia, Déu ajudant; mas cové, senyor, que la vostra reyal excel·lència,
si sa mercè serà, sobre açò en special proveesca cuytadament, car és evident
perill en la triga.
Pedres i ballestes al carrer de Sant Bartomeu (26 juliol
1399)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
Car fama, passant per diverses relacions, majorment affectuoses, sol
variar molt la veritat del fet, a esquivar açò, per mossèn lo governador e per
nosaltres reebuda informació sumària sobre lo fet dejús recitat mijançant
sagrament de testimonis apparents dignes de fe qui al fet aquell
entrevengueren, e de lurs disposicions treta la substància concorde d'aquella,
a vostra reyal magnificència certificam sots tal forma.
Digmenge prop passat, dites vespres, com
longues, de la part o valença de mossèn Gilabert Centelles, venints la via del
pont e portal dels Serrans, passassen per lo carrer major de Sent Berthomeu,
en lo qual, dins un petit açuquach, En Nicholau de Valldaura té ara sa habitació,
lexat son alberch del carrer major de Sent Nicholau, e fossen a la boca
o entrada del dit azucha[ch] En Pere d'Ares e alcuns altres de companya del
dit En Valldaura, precedents alcuns esgua[r]ts e paraules, de les quals fo
començador lo dit Pere d'Ares, irruïren los uns contra los altres e
lances sens que alcú d'una part ne d'altra no
un dels cavalls dels dits tres hòmens, qui fo ferit al coll de lança. E com lo dit
En Valldaura fos dins l'alberch de sa habitació e
que mira en lo dit carrer de Sent Berthomeu e veés la brega, començà de
la finestra lançar pedres envers los dits de cavall, e semblantment alcuns de
son vehinat en favor sua; per la qual raó los dits
e se n'anaren. A la dita rumor, isqueren de casa de N'Andreu Civera
son fillastre e Alfonso Roïç e un escuder, ab lances longues, lo qual Alfonso
és de la valença del dit mossèn Gilabert. E com los de la part d'En Valldaura
los veessen, dixeren-li que se n'entràs en mal ora; si no, que mala hi era
vengut. E aquell entrà-ss'en e tanquà les portes.
E, fort poch aprés de la partida de mossèn Gilabert, vengueren en lo dit
carrer de Sent Berthomeu, vers l'alberch d'En Valldaura, e per aquests a ells
entrecambia[da]ment foren fets combatiments ab pedres e en altra manera,
sens que nafres no y foren fetes, car cascuns estaven bé armats; e durà açò
per alcun espay. És ver que
pujà als terrats e d'allí tiraven-se ab ballestes los d'En Valldaura ab lo dit
Alfonso, en tant que
però nosaltres no havem pogut saber certament qui començà de tirar ab ballestes.
E durant la dita brega, mossèn Gilabert e En Pere de Montagut, mossèn
Ferran Ximèneç, lo comanador de Perpunxén e molts d'altres armats, tro en
nombre de
entraren en lo dit carrer de Sent Berthomeu, e, com açò fos sentit per alcuns
de nosaltres, fon accorregut a la dita brega, e, axí com los de la part de
mossèn Gilabert nos veeren, tornaren-se
e lo justícia en criminal no y fossen, car eren anats a mar ab mossèn
Loís Carbonell, qui s'era anat recollir, per ço que en la sua anada no s'í
pogués seg[u]ir alcun escàndell—, e per ço, com nosaltres no havíem deguna
juredicció, solament los fem tornar a lurs cases, e entraren-se
no
lochtinent de governador pujà al terrat del dit N'Alfonso Roïç e féu cessar lo
dit combatiment de ballestes.
E aquella nit, mossèn lo governador e justícia tornats de mar, acordam
que tots los de la una part e de l'altra qui fossen estats al dit feyt fossen
preses; e los dit governador e justícia cercaren les cases de tots los sobredits
e no trobaren sinó los dits Alfonso Roïç, naffrat, e lo dit En Nicholau de
Valldaura e un escuder d'aquell. E lo dit en Nicolau ab dit escuder foren
menats a la presó, e lo dit N'Alfonso, per raó de sa nafra, romàs en casa e
fon donat a caplleutes, e axí mateix en lo dit dia següent lo dit En Valldaura
fon donat a capleuta e arrestat en sa casa.
Enaprés, senyor, lo dimarts següent, alcuns hòmens armats, a descuyt,
exints de l'alberch del padastre del dit Alfonso Roïç, vehí d'En Valldaura,
nafraren de
En Valldaura. És oppinió de metges que
cap qui li travesen lo test, sien mortals, e que no pot escapar a mort per
beneffici de medecina.
E jassia, senyor, que
ab los Clarmunts, però, senyor, com ja enans los Clarmunts fossen de
la valença de mossèn Gilabert en los principals e major[s] bandos, pot-se dir
ab veritat que ara tots fan un bando, e per ço los Valldaures se són acostats al
bando dels Solers e mudats devers la partida devers lurs habitacions.
Per abreujar, senyor: ací ha tants e tals bandos que àls no cal fer a vostres
officials e a nosaltres sinó entendre a
diverses e moltes vegades a la vostra reyal magnifficència e aquella
supplicat per remeys, e esperam-los, e molt ha e massa, e no vénen. E per ço,
o en altra manera, ço que ab dolor de cor recitam, degú no tem ne prea
senyoria; tot hom va a regna solta, que remey no y podem dar per les raons
largament recitades en altra letra que derrerament pochs dies trametem a
vostra senyoria, de la qual encara no havem haüda resposta. Sia mercè vostra,
senyor, trametre aquella prestament e proveir en lo cas de la present
cuytadament, com sia gran perill en la triga.
E mantenga nostre senyor Déu, per sa mercè, vostra molt excel·lent persona
e la faça prosperar segons sos bons desitgs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor, vostres humils vassalls e affectuoses servidors, qui, besant la
terra denant vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè, los jurats de
València.
Aprés, senyor, que la present fon escrita, sabem certament que
d'En Valldaura nafrat, és mort de les dites nafres.
Jocs prohibits (15 juny 1391)
Al molt honorable e molt savi sènyer En Pere Marrades, en cort del
senyor rey.
Molt honorable sènyer:
No us maravellets ne us enujets, si us plaurà, com vos reblim de letres,
car multiplicació d'affers angoxoses ho requer, e lo temps, lo qual, puys
Déu lo dóna, no podem desdir. Pochs dies ha vos escrivim dels affers del
senyor duch, e ans de resposta
Sapiats que hir, per certs affers neccessaris, tengrem consell, e, espatxats
aquells, foren proposats e declarats per alcuns hòmens los importables enutgs
e dans qui
lurs affers, per occassió del joch de la pilota, lo qual era vengut en tant que
molts ne fahien offici, e tots carrers e tots dies e hores los eren bons a tal
joch, e, ço que pejor era, se
òrrees que no era de dir. E pregaren que en açò
deliberació, per tolre tals e tants inconvenients, féu estatut penal vedant que
del dit joch no s'usàs dins los murs de la ciutat, e axí fo intimat ab crida
pública.
E tant tost, ajustaren-se una companya d'òmens de paratge e alcuns
d'altres, e feren dues coses; la una, que en lo carrer denant l'alberch d'En Thous,
lo qual sabets que és de gran passatge, arrancades les clavilles de la carniceria
nova, jugaren a la xoqua, a les garres dels passants, deints moltes desonestes
paraules, deints axí mateix que, puxs lo joch de la pilota los és vedat, que
jugaran a la xoqua e altres jochs de garronades, e si tot los fall, arredolaran
pedres a les cames dels passants; e l'altra, que alcuns d'ells hagueren encontre
d'alcuns dels jurats e
E en la següent e ara prop passada nit, sonat lo seny, ajustaren-se altra
vegada e hagueren
açotaven-lo deints: "aquest és aquell que ha jugat a la pilota e, com no puxa
.
pagar la pena, ha sentència que sia açotat"
contrafetes e desonran e vituperan e difamam molts del consell, en general e
en singular, e altres, axí hòmens com dones; e feren de paraula e de fet
diverses altres follies, anant a les portes de cascú dels jurats, dient-los jelosos
e cornuts e altres paraules molt vituperoses.
Huy matí, lo lochtinent de governador ab son assessor, lo justícia criminal
ab lo seu, e nosaltres, appellam alcuns advocats e pròmens, e haguem
consell e acord què deviem fer. Fon acordat per tots que aquells aytals havien
comeses dos delictes:
fadrí, e altre, del cridar e difamar, per lo qual eren encorreguts en pena capital
segons estatut fet en temps passat per lo consell, present, consentint e
auctorizant lo governador. E fo finat que
ha ço que a Déu plaurà.
Ara havem sabut que molts hòmens de paratge se són ajustats e han
acordat que ells d'aquesta raó facen grans oppòsits e protestacions. Si ho
fan, hauran, ajudant Déu, la resposta que
cavallers no sien estats d'aquell acord, ans han dit e dien que està bé e s'í
mereix bé més, car a Déu e al món puden tals coses, e majorment en hòmens
de paratge, qui, en quant són de major grau, deurien ésser de majors virtuts
e nodriment que
d'escriure les viltats e mals qui
fet.
E vejats ací quina astúcia diabolical. Los hòmens qui més enagàran a
molts de la ciutat a fer vedament del dit joch e esquivar los oltratges qui se
seguien a les gents, foren los delats e alcuns amichs lurs, deints, entre les
altres paraules, que, a la fe, en lur temps pus plans estaven los hòmens de
paratge e
altra manera hi proveirien ells. E ara, a induir e enagar los dits hòmens de
paratge e fer los dits oppòsits e protestacions, són estats principals los dits
delats e altres de lur part, deints que par que
semblants paraules.
En tots los dits affers, nosaltres, ajudant Déu, entenem dar ací aquell
mellor recapte que fer-s'í puxa, e és obs que vós aquí façats altre tal. E per
ço, ab la present vos trametem
altra per a la senyora reyna, e altra per a mossèn Ramon Alamany, altra per
a don Pero Maça; dar-les ets, si us plaurà, les dites letres, e fèts-los longa
relació dels dits affers. E digats al senyor rey que tot hom vol anar a regna
solta, que ne paren Déu ne rey ne officials seus. E açò fan dues coses que
fallen, ultra la presència del senyor rey: la una, que no havem prelat, e l'altra,
que no havem governador. E ha molt e massa que
s'allentexen molts a fer mal. E supplicats al nostre senyor que sia sa mercè
de espatxar sa venguda, e de entre tant provehir-hi, e specialment d'escriure
a present al lochtinent de governador e al justícia en criminal que en aquests
affers cascú d'ells, segons sa juredicció, facen tan presta e rigorosa justícia
que sia castich als delinqüents e a altres en exemple. Més avant, plàcia al dit
senyor ab altra letra dar poder als governador, justícia en criminal o lochtinents
lurs, e als jurats, que, a consell de lurs assessors e advocats, puxen gitar de la
ciutat tots e qualsevol rebel·les a les dites e altres bones ordinacions, o qui
no vullen viure en estament pacífich. E pregam-vos que aquestes letres nos trametats
a gran cuyta, car obs hi és. E tenga-us en sa comanda la Sancta Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, apparellats a vostra honor.
Agitadors (2 desembre 1391)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
De la vostra reyal magnificència havem ara reebuda una letra, recitant
una altra per vós, senyor, en dies passats tramesa a nosaltres, sobre la informació
reebedora e acomiadament e foragitament de la ciutat faedor per nosaltres
de tots aquells hòmens, de qualque ley o condició fossen, qui
bregoses, vagabunts e de mala vida e inhonesta conversació, e altres
proceïments faedors contra ells. E que novellament vós, senyor, havíets entès
que nosaltres, contra forma de la dita primera letra e del poder dat ab aquella,
e contra tota forma de fur e en violació d'aquell, havíem proceït e
procehíem contra alcuns, més per volentat desordenada que en altra manera,
e n'érem dignes de gran reprehensió, e altres paraules punyents contra nosaltres,
contengudes pus largament en la dita derrera letra, concloent que
vós, senyor, axí per interès e conservació de vostres regalies, com a humil
supplicació d'alcuns pretenents en açò ésser contra justícia prejudicats,
volents saber, senyor, quins proceïments havem fets e contra quals, manats,
senyor, que encontinent a vostra senyoria trametam los dits proceïments ab
alcuna sufficient persona que en vostre consell puxa raonar aquells.
E ans de totes coses, ab humil e subjecta reverència deïm, senyor, que si
les dites coses són veres, nosaltres, no de reprensió, ans de gran punició som
dignes; mas sabets, senyor, com ne pren als suggerints tals coses axí com a
aquells de qui dix lo savi Sèneca: "sovén alcuns se cuyten a clamar per ço
que lurs excesses puxen pal·liar". O, ¡quant desijam, senyor, que aquestes e
altres detraccions que tot enguany són fetes a vostres molt sanes orelles
contra nosaltres per lengües de inichs fillastres e altres enemichs de Déu e
del bé públich, e envejoses del pacífich estament de la dita ciutat, venguessen
en la gran plaça de vostre reyal juhí, per ço que vostres molt suptils ulls,
mentals e corporals, poguessen aquests affers ubertament veure e sobre
aquells justament discernir! Tota cuyta
reyal prudència que ans de molt satisfarà a nostres bons desigs.
Ara, senyor, venints a la resposta, sab la vostra magnificència que com
enguany aquesta ciutat, a inducció e enagament de males persones, estigués
en perill de conmoció contra sos regidors e majors, la vostra excel·lència,
per ses letres e en altra manera, excità e manà a nosaltres que ab subirana
cura vetlàssem en tolre
que hi fem. No
ciutats de vostra senyoria —ço que ab gran desplaer recitam— que, sens tot
gran enagador, mas per sola malícia del temps, moltes malvades persones
vengueren a conmoció contra lurs regidors e majors; e per contrari, d'aquesta
ciutat, jassia haguessen molts e grans enagadors, hoc e prometedors de
assenyalada ajuda e trahents en exemple ço que en les altres ciutats mal era
estat fet, emperò, ab la gràcia de Déu, no vingueren a alcuna comoció. E en
veritat, senyor, açò, aprés la divinal providència, vench per dues raons assenyaladament;
la una, per temor de la verga de vostra reyal e dominable correcció;
e l'altra, per les dites informacions que ordenam ésser e foren començades
reebre, les quals apitraren als dits enagadors en tant que la detracció e
mal enach de molts d'ells tornaren en laor dels regidors e enach de bé al
poble. No creega, senyor, si sa mercè serà, vostra magnificència que
de les dites informacions sia estat fet contra ne ultra forma de vostre
manament, ne en altra manera contra justícia, segons se pot veure de clar per
lur lectura. És ver, senyor, que nosaltres, veents que
com dit és, se eren apitrats, e lo poble, a Déu mercè, estava e està en bon
assossegament, no curam de pus proceir, e per ço les dites informacions no
foren acabades, ne manament ne altre proceïment fet contra alcú, segons se
pot veure per aquelles, les quals dins breus dies, volent Déu, seran portades
per persona discreta, segons volentat e manament de vós, senyor, lo qual la
gràcia divinal, per sa mercè, en sanitat e vida corporal longament mantenga
e exalce e li dó victòria de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, segon dia de deembre, en l'any de la nativitat de
nostre Senyor
Senyor, vostres humils vassalls e servidors, qui, besants la terra denant
vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè, lo justícia en criminal e
los jurats de València.
Dues confraries rivals (22 juliol 1393)
Als molt honorables e molt savis senyors los missatgers de la ciutat de
València, en cort del senyor rey, e, en absència lur, a mossèn lo maestre
racional de la cort del dit senyor.
Senyors molt honorables:
Com a la volentat de Déu no puxa ésser contrastat, jassia que tot nostre
saber e poder haguéssem e hajam fet en la cura de la senyora infanta dona
Leonor, però, ella, segons plagué a Déu, finà sos dies anit passada entre
prim son e mija nit —Déu haja les ànimes d'ella e de tots feels finats, e dó
vida e prosperitat als vius, per sa mercè—, si us plaurà, per intercessió d'aquelles
persones e en la manera que us parega, dir-ho hets o dir farets al senyor
rey e a la senyora reyna, per descàrrech de tots.
sepultura, e, perquè mils se fes, mossèn lo batle general e nosaltres praticam-ne
molt ab lo senyor cardenal e
ço és, de la ecclésia de Sent Vicent, com de totes les altres coses, exceptada
una que creýem ésser fàcil, axí com ésser deuria si a Déu plagués, e ha
donat més quefer que tot l'àls, e a la final no hac ne ha res fet en aquella.
Sabets que ací ha, entre les altres, dues notables confraries, o, a pus
propri parlar, una confraria, ço és, la de Sent Jacme —com les altres sien
almoynes—, e l'altra, de Sancta Maria: de nom, mas de fet són confrares de
Lucifer superbiós. Sabets axí matex, e sab tot lo món, com la confraria de
Sent Jacme és molt pus antiga e dotada de majors e de pus specials privilegis
e de molt pus notable gent comunament. E car ja en altres cases sabia hom
de lur supèrbia, per no venir en contençó dixem al senyor cardenal qual de
les dites dues confraries li paria degués haver l'avantatge en la dita solemnitat
de sepultura, com amdues no poguessen anar a un egual; lo dit senyor hi
appellà d'uns e d'altres confrares, e senyaladament de Sancta Maria mossèn
Ximén Péreç d'Arenós e mossèn Aznar Pardo, los quals, axí com a raonables
e savis, atorgaren que la confraria de Sent Jacme devia haver la honor;
e axí ho havia dit lo senyor cardenal, e concordam que amdues anassen
ensemps, però que la de Sent Jacme anàs a la part dreta e l'altra a sinestra.
Açò saberen alcuns capellans e confrares de Sancta Maria, qui en lur sen
hagueren mester melloria, e enfistolaren lo fet en tant que tot se destorbà, e
lo dit senyor cardenal hagué a dir que no y anassen uns ne altres com a
confrares, mas privadament.
En bona fe, senyors, açò és cosa intol·lerable que confraria tant novella,
e haver avantatge a tan antiga e a tan privilegiada confraria e de tan notable
gent, a una mà, com és la confraria de Sent Jacme, no contrastant dues
raons fort vanes que y esforcen al·legar:
La primera és que dien que més val sancta Maria que sent Jacme. Açò és
fatuïtat, com alcú no faça qüestió d'axò. Car totes les confraries són de Déu
e de sancta Maria e de sent Jacme e de sent Pere e de sent Pau e de tots los
altres sants, ne lo renom fa major o menor la confraria; si no, hauríem a dir
que més valgués e primera deuria ésser la parròquia de Sent Salvador que la
de Sancta Caterina e altres, les quals és cert que valen més e són primeres en
orde.
La segona raó és que ells porten
senyora reyna, ab lurs senyals, e que no és raó que aquells hajen desavantatge.
A açò
ja per ço la condició d'aquella confraria ne és primera ne mellor, majorment
car los dits senyors semblantment són confrares de Sent Jacme e s'ic porten
lurs ciris. Los quals, si per axò s'à a guanyar, los confrares de Sent Jacme
faran majors e pus pintats que
Per manera que, per aquesta discepció, la honor e obres de caritat de
cascuna de les dites confraries cessen e han a cessar en la dita solemnitat de
sepultura, la qual se deu fer demà per lo matí, Déu ajudant.
En veritat, tot hom, no d'alcuna de les dites confraries, se dóna despit e
onta de la supèrbia dels qui
la
en semblants cases tal honor e tals obres de caritat no romanguen, havem
acordat e us pregam, tan affectuosament com podem, que us plàcia haver
del senyor rey declaració o concessió o privilegi que en tals cases, e en tots
altres en què esdevendrà les dites confraries anar ensemps, la confraria de
Sent Jacme, axí com aquella qui mils ho mereix per les dites raons, vaja a la
part dreta, e l'altra confraria de Sancta Maria vaja a la part sinestra. E en açò
us pregam no haja falla ne tarda, car més ho havem a cor que explicar no
poríem.
Lo cost del dit privilegi o concessió no duptets bestraure, car nós vos
hen som tenguts qui som segurs haver-ho de la confraria de Sent Jacme.
Altra e altra vegada us pregam que, tot enutg foragitat, en alcuna manera no
us hen tornets sens recapte d'aquesta cosa, car major bé farets, e a nosaltres
major plaer que dir no poríem. E tenga-us en sa comanda la Sancta Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, prests a vostra honor.
Contra el luxe indumentari (14 juny 1399)
A la molt alta magestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
Premesa humil e subjecta reverència de la vostra reyal senyoria, sia merçè
d'aquella saber que, gran temps ha, lo consell d'aquesta vostra ciutat, precedents
a mellor endreça o a major cautela diverses e molts raonaments ab alcuns
nobles hòmens, cavallers, ciutadans e altres, de bona volentat, per estatut
perpetual e penal —com axí fer-ho pot, per special e exprés privilegi—, a refrenar
prodigalitat e dan de molts, axí hòmens com dones, e per gran bé de la cosa
pública e dels singulars d'aquella, vedà vestidures d'or e d'argent, e de certs
altres draps e certs portaments d'or e de freses e de perles e de pedres fines,
e folradures e revertgs de certes pells o penes, e certes brodadures, pus
largament declarades en lo dit estatut. Declarat, emperò, expressament que
en aquell no fossen enteses, quant als hòmens tant solament, e no quant a les
dones, alcuns arreus o arneses d'armes o de guarnions, ne empreses de senyor
o de vot o de promissió.
E jassia molts, ja en vida del senyor rey vostre pare, de loable recordació,
assajasen d'ell obtenir revocació o altra provisió contrària al dit estatut,
pretenents que a degú no podia o no devia ésser vedat de despendre ço del
seu axí com se volgués, e de fer bo o mal de son prou, puys fos fet de sa edat
e de son dret, emperò, jamés no ho pogren obtenir, ans lo dit senyor, com a
molt savi e bon rey, deint que les leys prohibitives e penals eren fetes a posar
fre e brida als disoluts en qualque vici, no
al dit estatut.
Mas, senyor, d'un temps a ençà, per subtilitats o cavil·lacions d'alcuns,
s'ic fan dos inconvenients. Lo primer és que alcuns hòmens afermants a ells
ésser atorgada la empresa vostra, senyor, de correga, sots color d'aquella, no
que formalment la porten segons vós, senyor, mas fan-la pintar en diverses
parts de lurs vestirs, o fan fer la pintura de tanta longuea que circuex moltes
parts de la vestidura, e en cascun cas fan obrar e sobragitar aquella pintura
d'or, de perles e d'altres coses vedades. E la segona e pus for[t], que dones,
del tot foragitades de tals empreses per lo dit estatut, s'esforcen, ab letres o
concessions de vós, senyor, o de la senyora reyna, fer e portar la dita vostra
empresa en lurs vestirs sobregitada d'or, de freses, de perles e d'altres coses
vedades. Enaxí que, per les dites e altres maneres, alcuns, axí hòmens com
dones, s'esforçen fraudar o retre inútil lo dit estatut.
Per la qual raó, lo consell e nosaltres, entenents que açò haurà per acceptable
la vostra reyal justícia, havem deliberat, no per desplaure, mas per
complaure a aquella, e confiants de la sua clement justícia e justa clemència,
e per lo bé de la cosa pública e de molts singulars d'aquella, que en tot cas lo
dit estatut sia a la letra estretament exeguit.
On, senyor, suplicam humilment la vostra reyal magnificència que sia
sa mercè haver per acceptable, sens tota indignació, la dita deliberació e
provisió del consell e nostra, e no admetre ne scoltar degunes suggestions
contra aquella, e me[n]ys fer-hi alcuna contrària provisió, car seria expressament
contra nostres furs e privilegis, qui
cos e estatuts, e de fer servar aquells. En açò, senyor, farets justícia e gran bé
a la cosa pública e als singulars d'aquella, de la qual vós, senyor, per gràcia
de Déu, sóts e ésser devets cap e senyor e protector e preservador de tot
sinistre d'aquella.
vostra a vistes ab altres comissaris de vostre nebot lo rey de Castella per lo
fet de la quema, fossen demanats per a lur despesa, dels diners de la dita
quema, a mossèn Ferran Eximénez, clavari d'aquella, e ell dixés que no u
tenia, vós, senyor, ab letra a ell presentada, li manàs que dins dia cert anàs a
vostra cort, al maestre racional d'aquella, per retre compte de sa administració;
e com sia cert, quesque ell diga, que ha fetes grans e moltes reebudes en
son ofici, e la tarda de vostres comissaris sia gran dan, hoc e vergonya, com
ja diverses vegades les asignacions e les dites vistes, per negligència de la
part deçà, sien estades prorogades, e lo terme de la derrera prorogació s'acost
e sia breu, sens esperança d'altra prorogació, suplicam, senyor, humilment a
la vostra reyal excel·lència que sia vostra mercè manar e fer espatxar lo
compte del dit clavari, e no consentir per alcuna manera que en res sia tardat
o prorogat. En açò, senyor, farets justícia, e a nosaltres special gràcia e mercè.
E mantenga nostre senyor Déu, per sa merçè, vostra molt excel·lent persona
en bona e longa sanitat e vida e altres prosperitats, e li dó victòria de
tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor mil treents
Senyor, vostres humils vassalls e servidors, qui, besants la terra denant
vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè, los jurats de València.
Festes per la conquista de Sicília (11 juliol 1392)
Al molt honorable e molt savi sènyer En Miquel Cardona, alcayt e procurador
de Penàguila.
Molt honorable sènyer:
A la certificació per vós, ab letra demanada de nosaltres, si en aquesta
ciutat se és feta festivitat per la gran e bona nova del benaventurat procés fet,
ab la gràcia e ajuda de Déu, per lo senyor duch, responem que
Pere, sabents nosaltres, per letra de l'honrat En Jacme Marrades, la dita
nova breument, e explicadora per ell pus largament, e que
ab sa galea devia ésser ací, e considerants que la dita nova era tant profitosa,
honorable e plaent que pus no podia, ordenam e fem fer la festivitat en la
manera següent.
Tantost reebuda la dita letra, com fos poch ans de vespres, per retre laor
e gràcies a nostre senyor Déu, fem sonar los senys e campanes de la Seu, de
les parròquies e de les órdens, e nós e molts, en nombre infinit, anam a la
Seu e a altres devots lochs per fer oració ab retiment de gràcies. Lo vespre
tantost següent fem fer per tota la ciutat semblant festivitat de lums e de sons
que
a nostra plaja. Nosaltres, ab infinida gent de cavall e de peu, anam al Grau,
e, per abreujar, sabem certament, per relació del dit En Jacme, en virtut de
letra de creença del senyor duc, que en tota Sicília ciutat, vila, loch, casa o
persona no roman que tot no sia a mà e obediència del senyor duch; tantost,
ab lo dit En Jacme venín de mar, anam a Paterna, precedent gran colp de
bornadors, a alegrar de tanta nova la senyora duquessa, la qual ja trobam en
lo camí que venia ací. La nit següent se continuà l'alegria. En l'endemà se
féu solemne processó de la Seu a Nostra Dona Sancta Maria de Gràcia, ab
gran e notable sermó, no cessant lo bornar, e, al presdinar, en lo mercat se
feren grans jochs de toros e de combatiment de castell e presó d'aquell e de
micer Andria de Xarmunt e altres diverses jochs, per manera que la festa ha
durat
Merexia-s'í bé, esguardada quanta és la gràcia que Déu ha feta al senyor
duc e a tota nostra nació, que aquí vullats e vullen fer d'açò festa; no veem
raó per què vedar o cessar deja. Si àls vos plau, rescrivets-nos-hen
confiantment. E tenga-us en sa comanda la Santa Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, apparellats a vostra honor.
Joglars del regne per a l'entrada dels reis a la ciutat
(13 novembre 1392)
Al[s] molt honrats, savis e discrets tots e sengles justícies, jurats e pròmens
de qualssevol ciutats, viles e lochs del regne de València als quals la present
pervendrà. De nós, los jurats de la ciutat de València. Salut e honor.
Com, per raó de la novella venguda e entrada que
reyna prestament deuen fer ací, en la dita ciutat de València, se apparell
en aquella solemne festa, a la qual és necessària gran còpia de juglars, e per
aquesta raó nós trametam lo portador de la present per empendre o fer venir
ací tots quants juglars se puxen trobar, per tal, la saviea e discreció e bona
amistat de cascun de vosaltres pregam affectuosament que al dit portador
vullats e us plàcia dar endreça e bon espatxament sobre aquest fet. E proveir
e manar cascú en sa juredicció, a tots e sengles juglars, que venguen a la dita
festa e sien ací de dijous prop vinent en
mes de noembre, havents per ferm que cascun d'ells, segons sa condició e
treballs, seran satisfets e pagats bé e covine[n]tment de lurs salaris per venir,
estar e tornar.
E en açò farets servii al senyor rey e a la senyora reyna, e gran plaer a
nosaltres, als quals confiantment podets escriure de tot ço que sia vostre
plaer.
Scrita en València, a
nostre Senyor
Joia a València: el naixement del fill del primogènit (5
gener 1399)
Als molt honorables e molt savis senyors los missatgers de la ciutat de
València, en cort del senyor rey.
Molt honorables e molt savis senyors:
Nosaltres escrivim al senyor rey, segons porets veure per trellat de la sua
letra, lo qual és interclús dins la present, e, per tal com estar aquí poria portar
la dita ciutat en grans despeses sens alcun fruyt, pregam vostra saviea e bona
amistat que vosaltres presentets al dit senyor la dita letra, e altra e altra vegada
li intimets les dites coses e
provisió per asuadar los dits perills e escàndels; en altra manera, que,
obtenguda del dit senyor benivolència, vos hen vengats ab la gràcia del Sant
Sperit.
ara derrerament reebuda, de l'ardit que
del primogènit en lo regne de Sicília, nosaltres de fet fem ajustar gran e
sol·lempne consell de cambra, en lo qual foren mossèn lo governador, son
lochtinent, lo batle general, los justícies criminal e civil, molts nobles hòmens,
cavallers, ciutadans, caps d'officis, menestrals e altres, als quals proposam
lo dit ardit, pregan que cascú dixés son vot què farien en aquest tan singular
novell de la nativitat del fill del primogènit e nét de nostre rey e senyor,
hereter esdevenidor en lo regne de Sicília, no contrastant que per letra del
senyor rey aytal ardit no sia vengut en aquesta ciutat. E finalment, tots en
una concòrdia votan, dixeren que d'aquest novell tan asenyalat, per lo qual
se segueix confederació e gran ligament d'amistat en abdosos los regnes, la
ciutat devia retre sing[u]lars laors e gràcies a nostre senyor Déu, e suplicar
aquell que, per sa misericòrdia, axí com lo ha fet néxer en aquest món a gran
honor del senyor rey e de amdosos lo[s] regnes, pus gloriosament lo
conservar en sobirana prosperitat. E enaprés, que, per mostrar major alegria
d'aytal nativitat, la ciutat faça fer balls, dances, bornaments e altres actes
d'alegria. E axí fon de fet provehit, que fon procehit a sonar les campanes de
la Seu e de les parròquies, e vengren a Nostra Dona Santa Maria de la Seu
los bisbe, canonges e altres clergues, e aquí tots en altes veus començaren a
loar nostre senyor Déu, cantant aquell ympne
fetes devotes intercessions e suplicacions a nostre senyor Déu, cascú se
tornà en sa casa. E per tal com era vespre, a pus o altres actes aquell dia no
póch procehir, e fon dijous, a
Sala del consell, ab gran multitut de ministrés, trompadors e altres jutglars
de diverses esturments, trasquéssem, axí com de fet fon fet, la bandera d'or
e flama, e que lo justícia en criminal portàs aquella acompanyat de tots los
sobredits, preses vestidures d'alegria, a Nostra Dona Santa Maria de la Seu,
e que la processó de la Seu devotament e ordenada, ab les relíquies del benaventurat
màrtir mossèn sent Vicent portades per lo bisbe, anàs tro a la
capella del dit gloriós màrtir, la qual és en l'alberch del cabiscol, e d'aquí
faés volta per la plaça de la Fruyta vers la plaça de les Corts, e entràs per lo
portal dels Apòstols, e anàs entorn del cor tro a la capella del gloriòs màrtir
mossèn sent Jordi, e d'aquí avant tornàs a l'altar major de la Seu, cantan tota
ora diverses ymnes per impetrar la divinal misericòrdia en prosperitat e bona
vida del dit primogènit. E que, finida axí com fon la processó, d'aquí avant,
per mostrar major senyal d'alegria, moguéssem baylls e grans dances, anan
per la ciutat; e axí fon fet de fet, que en aquesta manera fem una gran volta
per la ciutat portant tots temps e acompanyan gran multitut de poble aquella,
e los dits balls, tro fom tornats a la Sala, en la qual fon tornada la bandera
en son loch. E com fos gran dia, cascú se n'anà a son alberch.
Fon axí matex provehit e mès en execució que, en la nit següent d'aquell
mateix dia de divenres, foren fetes grans luminàries o alimares en lo çembori,
en les torres de la Sala e del mur o portal nou, e en altres torres del dit mur,
e en los campanars de les ecclésies par[r]oquials de la ciutat, e molts jutglars
qui sonaven en aquelles, e en special en les torres de la Sala, demostran
senyal de gran alegria. E en aquest dia, que no fos procehit, axí com no fon,
a pus o altres actes.
fos feta solemnial e general processó, en la qual foren los clergues de les
par[r]òquies e molts altres, la qual, partín de la Seu, anàs al monestir de Sent
Agostí, a la capella de Nostra Dona Sancta Maria de Gràcia, per impetrar ab
aquella gràcia de longa e bona prosperitat e vida del dit primogènit. E que,
feta aquí comemoració de les dites coses, se
celebrat, axí com se féu, divinal e solemnial offici, en lo qual preÿcà lo
reverent mestre Francesch Eximéneç, lo qual en son sermó dix excel·lents
paraules en laor del senyor rey e en gran reverència de la nativitat del dit
primogènit. E que en aquest dia no fos a àls procehit; e axí fon complit, com
dit és, per obra.
penonets de cendat, per bornar, pintats a senyal real, los quals fossen donats
als fills del[s] nobles hòmens, cavallers, ciutadans e altres, amprats per a
bornar. E axí mateix a aquells del centenar de cavall, dels quals los uns
jugassen a les canyes e los altres bornasen per la ciutat de dia, en los dies de
dicmenge e dilluns, festa d'Apparici, e axí deu ésser complit per obra, Déu
volent, com açò sia ja en estament. E que a pus o altres actes a present no sia
procehit, com fer juntes o altres jochs de bous induesquen gran ajustament
de gents; en aquest cas devem e entenem tolre pensa hom que alcuns dels
officis per sí mateix faran alcuna alegria d'aquest ardit.
Enaprés, senyors, ja sabets com los italians estan en aquesta ciutat menjan-se
lo guany dels nostres mercaders e destrovir tots aquells qui ab poques
mercaderies viurien e farien sos fets, dels quals la ciutat no
en ses imposicions, e com per privilegi és prohibit que aquells no y poden
habitar, e en quant odi hi estan de totes les gents; per què us pregam que
parlets ab los missatgers de
rey que, per sa mercè, los hi gite. Emperò, pus intimat los ho hajats al
senyor rey, e fer-li una o moltes afrontes, per açò no aturets aquí pus de dos
o tres dies; mas que, recomanats los fets als dits missatgers o a
Celma, vos en vengats a la beneyta ora. E entre tant, haja-us lo Sant Esperit
en sa guarda.
Scrita en València, a cinch dies de janer de l'any noranta nou.
Los jurats de València, prests a vostra honor.
Festa profana i escàndol al convent dels frares menors (26
agost 1399)
Als molts honorables, savis e honests religioses los ministre e diffinidors
del capítol provincial de frares menors de la vila de Cervera, e, en absència
del dit ministre, a son vicari o lochtinent.
Molt honorables, savis e honests religioses:
Per tal que, per contrària e no vera informació, la pura essència de la
veritat de
monastir d'aquesta ciutat, no sia amagada, mas que aquell, segons que és
esdevengut, sie notifficat al vostre reverent capítol, a glòria e laor dels
ignoscents e a confusió e punició dels colpables, per la present notifficam
aquell a vostra honorable saviea segons en veritat és estat.
Pochs dies ha passats, alguns frares del dit orde conceberen en sí fer una
solemne festa de missa novella, la qual devia cantar
profembra d'aquesta ciutat appellada Na Libiana, e axí
solemnitat fon empresa; en la qual foren gran nombre de gents, hòmens e
dones, axí de la ciutat com de Xàtiva e d'altres lochs, convocats e pregats. E,
ans del dia de la solemnitat, com alguns frares del dit orde se estudiassen fer
d'aquest fet molt fum e ajustar plaer a delits, e haguessen fet entrar per mig
de la ciutat quatre vedells que foren haüdes a obs del covidats lo dia de la
celebració de la dita solemnitat, ab so precedent de quatre nafils o trompetes,
e menats aquells al dit monestir, e fos dit al reverent e honest religiós
frare Vicent Marrades, guardià en l'any present del dit monestir, que lo dia
de la dita celebració de solemnitat, ab diverses sturments, los dits covidats
hirien al dit monestir e en aquell sonarien e farien molts actes assats
desone[s]ts de alegria, e y menarien les dones covidades e altres a dançar en
lo dit monestir, per ço que aquest propòsit no
fon ab alguns dels principals del dit covit, als quals dix e pregà que fessen
cessar totes les dites coses, com mostrassen gran desonestat e la lur regla e
ordinació del ministre no sofferís tals coses, ne fossen expedients al dit monestir.
Al qual guardià fon respost per aquells que no ho cessarien, ans s'í
ballaria, axí com dit és, en despit de sa barba.
No content d'aquesta resposta, lo dit guardià, dubtan-se que escàndel
major no esdevengués en lo dit orde a colpa sua ne d'altri, per ésser pus
segur que aquell cessàs, requerí lo governador e lo justícia en criminal
d'aquesta ciutat que, per lur poder, vedassen als seglars que tals insolències
no
Alguns dels dits frares, sentints que
plaers e
guardià, dién a aquell diverses paraules injurioses e cominan que, o li plagués
o li desplagués, axí
sinó que, pus la regla e honestat de son orde no ho permetien, que ell ho
faria cessar en quant fos en son poder.
Seguí
del dit monestir, axí com camis, e
aquí eren per sonar ab esturments de corda, e, axí vestits, durant la celebració
de la missa, en la ora de la oferta e de la consecració, sonaren, e enaprés
cantaren moltes desonestes cançons; a les quals coses lo dit guardià, jassia
volgués, emperò, no póch contrastar per les improperacions que dites e fetes
li eren. De què nosaltres, qui aquí érem presents, haguem singular desplaer
de la irreverència que
preciós cos de Jesuchrist, lo qual lo prevere tractava ladonchs en l'altar. E
per ço, dita la missa, en absència del guardià ne parlam ab alguns frares dels
majors, dién-los que açò era malfet que semblants coses fossen consentides
en lur orde, e que a nosaltres havien dit que ells volien consentir que en lo dit
orde les dones del covit ballassen, e que açò era cosa desonesta, e que no ho
consentissen, ans ho vedassen, certiffican-los que del contrari nos farien
assenyalat desplaer. E aprés moltes paraules, per ells nos fon respost que no
ho consentrien.
dinar-se en altra part fora del monestir, e quant vench en ora de vespres, ab
gran colp de ministrers e dels dits sonadors, vengren al dit monestir per
causa de moure dances e pendre altres plaers ab alguns frares del dit monestir
qui en açò assentien. E dins aquell, ab gran rumor e crits, e mostran gran
dissolució de lurs actes, se n'entraren dins la claustra primera del dit monestir
e per aquella començaren tots ensemps, hòmens e dones, a dançar. E com
lo dit guardià contrastàs for[t]ment als dits actes, a gran empentes e burçades,
e dién a aquell molts opprobris, lançaven-lo adés ça adés lla.
Al qual tabustol,
sobrevench e, volén tolre tanta dissolució e foragitar aquells del dit monestir,
per sobres de empentes e d'altres injurioses paraules, axí de frares com
de lechs, no póch donar remey, com la rumor de les dances fos tanta que,
com havia sedat la
tro lo justícia en criminal e son lochtinent, e altres officials de la ciutat,
e molta altra gent de la ciutat, hi sobrevench, qui ab gran congoxa ho desviaren
e
De les quals coses, senyors molt honorables, se són seguides dues coses,
entre les altres: gran menyspreu en la dignitat de l'offici del guardià, e major
desonestat en los actes desonests dels frares aquella cometent. E si són dignes
de punició, considere-ho la saviea de cascun de vosaltres.
E, ço que pejor és, los colpables de tanta desonestat, per ells comesa en
lesió de lur regla e de lur religió e fama, per fortifficar lur malfet, han proposat
impugnar l'offici del dit guardià, volén aquell fer deposar per suggestió e
sinistres informacions. On, nosaltres, alguns dels quals a tot som estats presents
e veents, per indempnitat e bé del dit monestir e per conservar aquell
en bona e honesta fama pregam e requerim, vós e tot lo dit capítol, de dues
coses, axí affectuosament com podem: la una, que d'aquest excés vos
informets qui ne quals frares han comès aquell, e que d'aquells que trobarets
que l'hajen comès façats dura punició e aspre castich, a exemple d'altres; e
la segona, que per contrària suggestió o sinistra informació, a deposició del
dit guardià no enantàssets, ans, loan aquell de sa diligència, lo reformets axí
com se pertany, com axí segons veritat e justícia deja ésser feit. E façats
ordinació perpetual, si ja feta no és, que dones no puxen ésser acollides a
ballar ne dançar, menjar ne beure en lo dit monestir. E pregam-vos que sobre
açò nos rescrivats prestament de vostra intenció. E haja-us en sa comanda la
Sancta Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, prests a vostra honor.
No als torneigs cavallerescs (12 desembre 1399)
Al molt noble e molt savi baró mossèn N'Ot de Monchada.
Molt noble mossèn:
Entès havem que en lo vostre loch de Xiva se deu parar e tenir en la prop
vinent festa de Ninou, e per dos dies aprés, rench o taula de córrer puntes e
d'altres fets d'armes molt perilloses. De què som molt maravellats de vostra
sàvia noblea, car, jassia en altres temps se puxen fer fets d'armes per mostrar
art de cavalleria, emperò, parlan ab la honor que
temps fer tals ajusts, e de semblants armes —majorment en aquest regne, dispost
a occasions per raó de les bandositats qui en aquell són—, no
o permetre, per esguard de les armes, qui porten en sí colps mortals e de gran
perill, de què
E per ço vostra sàvia noblea, la qual tots temps aquesta ciutat ha trobada
en singular complacència de cordial affecció e amistat, affectuosament e
tan car com podem, pregam e en nostre senyor Déu requerim que, en fer
cessar del tot los dits actes e fets d'armes e ajusts, donets obra e manera e
loch ab tot acabament. E en açò servirets Déu e lo senyor rey, e
que de vostra sàvia noblea se pertany e nosaltres molt confiam. Car en altra
manera, com açò sia molt perillós e escandalós a la cosa pública, e que
nosaltres per nostre poder entenem desviar, recorreríem sobre açò a tot[s]
remeys introduïts e lícits, axí ab lo senyor rey com en altra manera. Rescrivén-nos,
si vostre plaer serà, de vostra intenció sobre o en aquests affers.
Scrita en València, a
A vostra honor prests, los jurats de València.
Tafurs en presó (6 febrer 1375)
A la molt alta e molt excel·lent e poderosa senyora nostra senyora la
reyna.
Molt excel·lent senyora:
Per privilegis antichs e per establiments del consell d'aquesta ciutat, a
esquivar injúries e blasfèmies de nostre senyor Déu e dels sants, e altres
diverses mals e vicis, és ordenat que tafureries de joch no sien tengudes, e
als contrafaents de qualque ley, axí tafurs prestadors en joch com manlevadors
e jugadors, ultra certa pena peccuniària, és estatuïda pena de presó per aquells
dies que serà ben vist al justícia criminal de la ciutat, segons la qualitat de
les persones e la gravitat dels dits vicis. E si per la dita presó castigar no
volran, ans en aquell vici tornaran e perseveraran, que per la cort del dit
justícia criminal sien açotats nuus en bragues per la ciutat, segons és contengut
pus largament en los dits privilegis e establiments.
Seguí
relació d'alcuns processes de lur cort, e en special de
d'aquesta ciutat preses per tafurs ab daus falses, los quals diverses vegades
la cort del dit justícia havia trobats en tafureries e en jochs ab altres christians,
e n'eren estats preses alcunes vegades per castigar; e —ço que més [greu]
era—, estants ara preses, havien feta tafureria e joch en la presó a alcuns
altres presoners. E, feta la dita relació, lo consell, per observació dels dits
privilegis e establiments, e per esquivar tals vicis e mals, acordà e proveí
que la dita pena d'açots los fos dada per la cort del dit justícia. E axí
E dementre la execució per lo lochtinent del dit justícia se fahia, que ja
havia passada una hora o prop que eren exits de la cort e anaven per la ciutat,
vench al dit consell En Domingo Costa, batle per vós, senyora, en la juheria,
e, aprés alcunes paraules —les quals si fossen pus corteses no
menys—, entramès-se de fer aquí, en presència de tot lo consell, inhibició e
manaments penals al dit justícia, no sens moviment, no contrastant que li fos
al·legat que no n'havia raó, vulla
del dit justícia, axí com pertany ab veritat, vulla
per la part, ne per altre, no li era estat opposat, ans lo procés era fet e la execució
era quasi acabada; emperò, que d'aquest fet, per altres cases semblants, estaríem
volenterosament a col·lació ab lo procurador e advocats de vós, senyora.
Per tot açò, ell no
vostre, senyora, jassia fos massa per a ell, consideran quant és major official
lo justícia que ell, e que és official del senyor rey, qui major és de tots, e la
cosa, ço és, la juredicció, era del dit senyor. E majorment car, salva reverència
de la vostra senyoria, lo dit batle no
espresses furs e privilegis e pràtica tots temps observada, que
ab o contra christià és del for del justícia criminal, e axí mateix del for
dels altres ordinaris, per contracte fet ab christià, si
o demanat. Majorment, encara, car siats certa, senyora, que si la punició
del dit juheu pertangués al dit batle, tanpoch se
d'altres. E que
excel·lència com fóra cosa covinent.
Per què, molt alta senyora, pensan en la vostra justícia raonable e raó
justa, e com tots temps fos e sóts contenta de vostre dret, majorment en
esguart de la juredicció e officials del senyor rey, havem acordat de escriure
a vós, senyora, d'aquests affers. On, supplicam humilment a la vostra excel·lència
que deny e li plàcia manar e escriure al dit batle de dues coses: la
primera, que ell sia content de vostra juredicció e dret, e que de més avant no
s'entrameta; e la segona, que, quesque haja a departir, majorment ab officials
del senyor rey, faça sens moviment, per trivença de vós, senyora. Car en
altra manera no seria àls sinó menysprear los officials del senyor, e a ell per
consegüent; e majorment car hajats per ferm, senyora, que, sens son encarir,
no és official reyal qui, per vostra reverència, no haja en tan car vostre dret
com lo dit batle mateix e altre official vostre. E en açò, senyora, farets justícia
e nós ho haurem a special gràcia de la vostra magnificència, la qual
nostre Senyor conserve en prosperitat longament.
Scrita en València a
Senyor
Senyora, los jurats e pròmens de la ciutat de València, ab besament de
peus e mans vostres, se comanen en vostra gràcia e mercè.
De la dita raó fo escrit breument al molt honrat e molt savi sènyer En
Berenguer de Relat, conseller del senyor rey e tresorer de la senyora reyna.
Dona adúltera (22 setembre 1399)
A la molt alta magestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
A la vostra reyal magnificència, passats són alguns dies, havíem notifficat
un leig crim ladonchs comès, ço és, que una dona, muller d'En Camporrell,
sartre, lexat lo marit e los fills d'aquella e robada la casa del marit, se n'era
anada ab un macip de vehí seu, los quals, preses enaprés e fet contra aquells
lo procés qui
furt, e com la dona, segons fur, no pogués ésser condempnada per lo furt car
domèstica del marit, fo condempnada per lo adulteri a córrer la ciutat a grans
açots. La condempnació del macip, car no y contrastava res, fo menada
ladonchs a exequció; mas la exequció de la dona, per esguart de son prenyat,
fo prorogada tro aprés son part.
E per tal car lo consell e tot hom, esguardada majorment la qualitat del
fet e de les persones, havia aquell crim per enorme a abhominable, dubtaren
e dubtam del contrari, on, per special letra, supplicam ladonchs a la vostra
senyoria que fos mercè d'aquella no fer remissió a la dita dona per alcuna
manera. E la vostra magnificència, senyor, per sa letra, on eren contengudes
diverses altres responsives coses, respòs, per sa mercè, a nosaltres specialment
e expressa que de tal remissió no
faríets, senyor, aquella.
E ara, senyor, havem sabut lo contrari, ço és, que a vós, senyor, ha plagut
fer la dita remissió ab special carta vostra; de la qual cosa, parlan tota
hora ab humil e subjecta reverència de la vostra reyal senyoria, som molt
entrenyorats, com, salva la dita reverència, fer no
raons: la primera, car és contra la dita nostra primera promissió; segona, car
és nafrar e escarnir juhí e justícia de ja feta condempnació, majorment car
certa cosa és que molt pus greument delenquí la dona que
menys delinqüent haja passada la pena e la més delinqüent sia absolta, veja
la vostra reyal justícia e la discreció de tot sà entenent si açò està bé; e la
terça, que, com la principal causa de fer molts crims e mals sia no punir los
ja fets o comeses, e moltes dones, per lur frevoltat, naturalment sien inclinades
a mal, relaxar ara impunit tal e tant crim és enteniment en moltes altres
de cometre
On, senyor, com la principal cosa per la qual dignitat reyal fo attrobada
fos e sia per fer juhí e justícia, supplicam humilment a la vostra reyal senyoria
que sia sa mercè revocar la dita remissió e no atorgar-ne altra per alcuna
via, directa o indirecta. Car, en altra manera, senyor, gran dubte havem que
subiran Senyor e Jutge no requira, de les mans vostres e de tots aquells qui
consell o loch hi donen, aquest besant tan poderós en lo present cas, e en los
altres esdevenidors per no punir aquest.
En les dites coses, senyor, retrets lo deute que per vostra reyal
preheminència devets, e nosaltres ho haurem a special do e gràcia de la
vostra excel·lència, la qual en bona e longa vida e altres prosperitats mantenga
nostre senyor Déu, per sa mercè, e li dó victòria de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
nostre Senyor
Senyor, vostres humils e affectuoses servidors, qui, besant la terra denant
vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè, los jurats de València.
Mort i violència als camins (25 maig 1375)
Als molt honrats, savis e discrets los justícia, jurats e pròmens de la vila
de Castellfabib.
Molt honrats sènyers:
Creem que sapiats com, poch temps és passat, En Domingo Crespo,
vehí nostre e d'aquesta ciutat, e un macip seu, anan vers aquexes partides
per lurs mercaderies e affers, són estats degollats, morts e robats entre
Castellfabib e Moya. La qual cosa és molt greu e desplaent a Déu e al món,
e deu ésser fort esquivada e castigada, car molt seria dura cosa e de gran
difamació de la terra del senyor rey que
aquella salvament.
On, com hajam entès dir que d'aquest malefici són difamats En Martí
Abat, Pere Abat e Domingo Abat, frares, vehins nostres, los quals se diu que
són preses en aquexa vila e denunciats per aquesta raó, e jassia entenam que
vosaltres, sens alcuna instància nostra e d'altri, darets tot loch que aquesta
malafeta sia punida e castigada, axí com fer devets, no solament per les
raons sobredites, ans encara per dar bona fama de vosaltres e de la dita vila,
emperò, a major cautela, per interès públich e per la gravitat dels dits crims,
pregam tan affectuosament com podem la vostra saviea e bona amistat que
en punir e castigar los dits malfeytors, si culpa hi han, e tots altres que trobar
o saber puxats culpables, malmirents o consintents en les dites coses, vullats
e us plàcia donar tot loch e obra ab acabament, breument e espaxada, axí
com la qualitat dels dits affers requer.
E en açò, senyors, retrets deute a justícia e
senyor rey, e darets bona fama de vosaltres, e
qui tota vegada som apparellats obeir vostres justes pregàries, de què
podets escriure ab gran confiança.
Scrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, apparellats a vostra honor.
Assassinats a casa d'un cavaller (2 setembre 1379)
A la molt alta magestat de nostre senyor lo rey.
Senyor molt excel·lent:
Una letra de la vostra magnificència havem reebuda, per la qual és manat
a nosaltres que certificàssem la vostra altea de la fama e vida d'En Johan
Çanoguera, donzell, e de la dona Na Clara, muller que fon d'aquell, e de la
causa de la mort per lo dit En Johan en la persona de la dita dona Na Clara
perpetrada, segons que en aquella és pus largament contengut.
A la qual, senyor, vos responem que nosaltres, per complir al vostre
manament reyal, nos som informats diligentment, axí ab los parents e amichs
del dit En Johan com ab altres molts qui versemblant sabien e saben de la
veritat de la vida d'ells abdós, la qual, senyor, és segons que
la dita dona Na Clara era fort profitosa e recaptosa en sa casa; era, axí matex,
dona profembra, casta e honesta, e, en totes altres coses que fossen e tocassen
bé e honor de son marit, una de les acabades de València en profembria,
castedat e honestat. E en açò, senyor, no havem pogut saber o sentir alcuna
cosa sinistra. E per lo contrari, senyor, per ço com la dita dona Na Clara
havia la una cama pus curta que l'altra, segons en l'anar ho mostrava, o per
altra qualsevol raó, la qual no havem pogut saber o sentir, lo dit En Johan, no
altan-se d'ella, ans, segons comuna dita de gents, sens alcuna justa causa o
raó, en diverses maneres, dies e hores, faén amagar hòmens en casa e
prometén diners en grans quantitats —axí a vehins d'ell e a escuders, axí seus
com de sos vehins, que s'amagassen en casa del dit En Johan o en altre loch
on versemblant pogués ésser presumit lo pejor, perquè
als jermans e parents de la dita Na Clara—, lo dit En Johan ha cercat contínuament
matèria de portar-ho a son propòsit, que ab alcuna occasió pogués
matar la dita dona. E com no ho pogués fer, induït de mal spirit, matà aquella
e
quatre meses, en sa cambra e en son lit, hon acostumave jaure ab son marit
e jahia aquella nit, e lo dit escuder en una cambra baxa prop la porta forana
d'aquell alberch, on acostumaven jaure los escuders. E açò és, senyor, lo fet
de la veritat que nosaltres n'avem pogut saber e del qual en la ciutat de
València notòriament per tots generalment és fama pública.
On, senyor molt dreturer, com gran temps ha e jamés no
en aquesta ciutat e que trenca lo cor de molts, majorment si sens justícia
corporal passa, suplicam humilment la vostra gran senyoria que en aquest
fet deny e li plàcia fer, per sa merçè, tal justícia que als malfaents sia castich
e als altres exemple e terror.
E mantenga nostre senyor Déu la vostra excel·lent persona e casa reyal
en prosperitat longament e li dó victòria de tots sos enamichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor
Senyor, vostres humils servidors los jurats de la ciutat de València, qui,
besants la terra denant vostres peus, se comanen en vostra gràcia e merçè.
Una baralla sangonosa al camp (24 agost 1398)
Al molt honorable e molt savi cavaller mossèn Pere Calderó, alcayt e
procurador de Benaguazir.
Molt honorable sènyer:
Per relació e clams d'En Bernat Ferrer, cabaner, vehí de València, havem
sabud que
tro en
una partida del terme, segons se diu, de Beneguazir, en loch covinent, ço és,
en la muntanya e per romerals. E, estants aquí, vench al dit bestiar
christià ab
capa dels pastors del dit bestiar, la qual, ensemps ab altres, los dits pastors
havien lexada prop lo dit bestiar e
dits moros ves los dits pastors e demanà a aquells que li donassen alcuna
cosa, car en l'any passat lo dit bestiar era passat per aquella partida de terme
e no li havien res donat.
E com los pastors li dixessen que no li darien res, pus no feyen alcun dan
e lo dit bestiar era d'om vehí de València, lo dit hom ab la ballesta qui près la
dita capa del fato, se diu que hauria haüdes noves ab pastors del dit bestiar
per raó com aquell, sens deguna raó, hauria pres la dita capa, en tant que lo
dit hom parà la ballesta e encalçà los dits pastors, qui per por de la dita
ballesta fugiren. E, fugint, la un dels dits pastors caygué en terra e, estant en
terra, lo dit hom li desparà la ballesta, e fon voler de Déu que la sageta no
l'avench. E no content de ço que fet havia, volent multiplicar mal a mals,
trasch una espasa o basalart que tenia e volch-ne ferir lo dit pastor, qui encara
jahia en terra, que no s'era pogut levar. E lo dit pastor, tement los colps
d'aquell, axí com se levava, tenia les mans en lo aristol de la lança que
portava, tenín lo ferre envers lo dit hom qui
segons se diu, lo dit hom de la ballesta se vench ferir, de la qual ferida se diu
que seria mort. E axí romàs lo dit bestiar sens guarda alcuna, lo qual se diu
que de manament vostre seria estat pres e secrestat e mès tot en
la qual raó lo dit En Bernat Ferrer pregava a nosaltres que sobre açò li
proveïssem de remey de justícia.
E nosaltres, hoïda tal relació, havem d'aquest fet gran desplaer per lo
dan que a cascuna part se
del bestiar, que reeb per moltes raons; e més, per tant com açò almenys és
esdevengut en terme de loch de la senyora reyna, los fets de la qual sab Déu
que en tota lur prosperitat havem per pròpris, e que no volríem que, a colpa
d'alcú, entre sos officials e la ciutat entrevengués alcuna dissensió. E per ço
havem acordat de escriure a vostra saviea, pregan aquella de dues coses: la
una e primera, que, pus lo dit bestiar ne lo senyor d'aquell no miren mal ne
han alcun tort en la mort del dit hom, que plàcia a vós de fet e sens triga fer
delliurar aquell al dit En Bernat Ferrer, del qual és, o a
una condició, que nosaltres vos fem segur que, si
alcuna tala o dan que fet haja, que de fet vos ne farem fer raó complida; la
segona, que, com se diga que vós havets fet retenir I dels pastors del dit
bestiar qui no fon a la brega ne póch fugir axí com los altres, com sia coxo,
que
dit cas, o almenys lo
raó. Emperò, si sobre la remissió del dit hom fèyets dupte, ço que no creem,
nosaltres som apparellats, ans de tot altre proceïment, estar-ne ab vós en
honesta e amigable col·lació.
E en fer aquestes coses e cascuna d'aquelles, farets ço que devets, segons
justícia e egualtat, e nosaltres grahir-ho hem molt a vostra honorable
saviea, la qual pregam que sobre açò nos rescriva, e en altra manera, de tot
ço que sia son plaer.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostres plaers e honor prests.
Crim[...] (30 abril 1399)
A la molt alta magestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
Un malefici lo pus òrreu, lo pus abhominable e lo pus cruel que gran
temps ha fos oït, és estat fet ara en aquesta ciutat, ço és, que un hom, jassia
de baxa, però de honesta condició, h[ab]itant en lo carrer major de Sent
Vicent, fo atrobat depús hir matí, dins casa sua e dins la màrfega de son lit,
mort e trocejat en tal guisa: primerament, paria ésser degollat lejament de
una orella a l'altra; segonament, se mostrava ésser ubert al costat, e per allén
ésser-li tret lo cort; terçament, apparien ésser estats fets diverses troçes dels
membres de sa persona, axí com cascun braç per sí tro al colze, e del colze
tro al muscle, e les cames e cuxes semblantment; e quartament, tallat lo
membre ab los genetius, hoc e mès foch a la màrfega perquè
Trobada aquesta terribilitat, tantost se dix que açò havia fet o fet fer la
muller del dit hom, la qual no era pas prous, ans ja dues vegades se n'era
anada, e lo marit, per sa benignitat, l'avia reconciliada e cobrada. E com fos
allí mateix dit que l'hom aquell tenia dinés e argent, fon regoneguda tantost
la sua caxa, trobada uberta, e fon sabut enaprés que d'aquella li eren estats
trets e levats tro en
dos matalafs; los quals
dona ha dit los hòmens qui han feyt lo dit malefici ab la dita dona los se
n'han portats, e lexada la dita dona.
Tantost, lo justícia criminal, ab companya de peu e de cavall, donant-li
entendre que la muller del mort ab dos hòmens era estada vista en la via de
l'Albufera, seguí so metent aquell rastre, e son lochtinent a altra part. E
perdut aquell, e entès que havien travesat per sendes e amunt, e pronostican
que haurien feta la via de Benaguazir, continuat lo so, lo dit lochtinent seguí
los malfeytors, cerquant aquells per unes parts e altres, e sabé certament que
la dita dona ere estada arribada a la pobla de Benaguazir, e d'allí, per dubte del
dit justícia, havien menada e mesa la dita dona dins lo castell de Benaguazir.
E jassia, senyor, segons furs e privilegis, raó e costum, lo dit justícia,
flagran lo crim e continuan e metén so, e certificat per lo dit lochtinent de les
dites coses, pogués anar a Benaguazir e d'allí traure e menar-se
dona, emperò, per reverència de la senyora reyna, de la qual és propri lo dit
castell, se abstengué d'anar-hi poderosament. Mas lo dit justícia, presents lo
lochtinent de governador e nosaltres, se n'és vist amigablement ab mossèn
Francesch Aguiló, allí procurador vostre, senyor, e de la dita senyora, pregant
e requirent-lo que li remetés la dita criminosa tan enorme; lo qual procurador
respòs e dix que no se
senyor, e a la dita se[n]yora.
On, senyor molt excel·lent, com açò sie cosa tan punible que totes fins a
rahilla de justícia hi deuen ésser passades —quant més, puixs ho permet procés
de so metent, flagran lo crim—, suplicam humilment, senyor, a la vostra
reyal magnificència que sia vostra mercè scriure e manar al dit procurador
que la dita malfeytora tan enorme deja encontinent remetre al dit justícia per
ço que d'aquella e dels altres colpables, veritat atrobada, puxa ésser feta la
punició que
malefici atesa. En açò, senyor, farets justícia, e nosaltres ho haurem a special
gràcia de la vostra reyal senyoria, la qual, en bona e longa sanitat e vida e
altres prosperitats, nostre senyor Déu, per sa mercè, mantenga e exalçe e li
dó victòria de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, derrer dia d'abril.
Senyor, vostres humils vassalls e affectuosses servidors, qui, besant la
ter[r]a denant vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè, los jurats
de València.
[...]i castig (24 maig 1399)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
A la vostra reyal magnificència, pochs dies ha, notificam per letra un
fort, abhominable e cruel malefici fet ladonchs en aquesta ciutat, de mort e
de troçejament del cos d'un simple hom durment en son lit dins casa sua, e
de robament d'aquella, e la persecució per la cort del justícia criminal so
metent feta a la muller del dit hom, difamada d'aquell crim e fuyta vers
Benaguazir, suplicants humilment a la vostra senyoria fos sa mercè no consentir
ésser reçeptada, mas dada manera de ésser haüda tan greu malfeytora,
per ço que tan letg crim no romangués impunit.
Seguí
aquell estats perpetradors, de consentiment e ajuda d'ella, En Pere Metge,
fill d'En Francesch Metge, defunct, e En Pere Montó, fill d'En Francesch
Montó, draper, e que un altre guardava la porta sens fer-hi àls, lo nom del
qual deÿa que ignorava, mas que
hom espès e gros. Foren preses los dits Metge e Montó, e per sospita del
terç, a
per lo procurador fiscal en testimoni, féu son testimoni en poder del justícia
de Benaguazir, en lo qual testimoni pus estesament dix allò mateix.
Proposada denunciació contra la dita dona e contra los altres dessús dits,
fon rebuda confessió dels dits En Pere Metge e Pere Montó, qui ho negaren
tot, e foren admeses lurs defenssions, e sobre aquelles rebuts testimonis. E
enaprés, com la dita dona fos venguda a mans del justícia d'aquesta vostra
ciutat, ella judicialment e legítima confessà e atorgà que
de consentiment e cohoperació d'ella, havien feta la dita mort e
troçejament, guardant lo terç la porta de l'alberch sens fer-hi altre acte. E en
açò la dita dona perseverà fermament a la dita primera e judiçial confessió.
Enaprés, com cascú dels dessús nomenats dos negassen expressament
lo fet, foren acarats cascú per sí —stants mesclats entre altres persones
resemblants a aquells e vestits de semblants vestidures— ab la dona, la qual,
de continent que fon en lo loch hon ells eren, los conech e
aquells, e en la cara los dix ço que dit és dessús, declaran molts particulars
actes del dit crim, fets en aquell e ans e aprés. Los quals Metge e Montó,
jassia efectualment ho negassen, però, la faç d'ells, per mudament de color
e per altres senyals, mostrava gran presumpció de lur culpa. Més avant, per
trobar lo terç, foren acarats a la dita dona singularment, e puys ensemps los
altres
no era lo terç ja dit.
E enaprés foren publicats los testimonis per cascuna part produïts, e
com en la confessió del dit Pere Metge hagués variacions, per aquelles e per
lo testimoni de alcuns altres sobre lur fama, fo conegut e declarat, segons
dret e fur, el dit Pere Metge ésser suposador a tortura. E lo dit Pere Metge, ab
assats poqua tortura, confessà lo crim de sí e del dit Montó per la manera
que avia dit la dona; en la qual confessió perseverà enaprés en absència dels
turments, segons se pertany e és acostumat. E lo dit Montó, per la confessió
e deposició del dit Pere Metge e de la dita dona, los quals segons nostre fur
podien fer testimoni contra lur companyó, assajat de poch turment, atorgà
allò matex.
Per les quals raons, ells e la dita dona foren condempnats a mort. E jassia
per fur e per dret, segons la gravitat del delicte, meresquessen ésser trocejats
o tallats d'ells semblants menbres qui eren estats tallats de l'hom occís,
emperò, per esguart que aquells se dehien aver corones, foren tant solament
penjats en forqua, parada en lo carrer major de Sent Vicent, prop la casa de
l'occís, e estegren-hi aquell dia e la nit següent. E en l'altre dia, de matí, foren
d'aquí levats e soterrats, e la dona portada a les forques de Carraxet. De la
qual execució molts se són apitrats, e lo poble de la ciutat mès en asoseg.
És ver, emperò, senyor, que, aprés que fon sabuda la veritat del dit fet en
la forma recitada e acordada, la sentència no
e los dits preses foren tornats en lur presó. E l'endemà, la dita dona, extrajudicialment,
hoc e puys en juhí e denant lo consell, qui
de jurats, dix que
havia fet. E jassia per fur e per dret açò no valgués res, però, a mils justificar
lo procés, precedent solempne acord, fo amenada prop lo turment e fon-li dit
judicialment que per la sua variació covenia que fos turmentada, declarant-li
expressament que qualque de les dites confessions ella fes en lo turment
seria valedora. E com fos despulada per turmentar, aquella dix que no la
turmentassen, que
havien feyt segons ella havia dit, e que ço que derrerament havia dit, ho avia
dit per ço com una beguina que havia dormit ab ella li havia dit que, si ella
desinculpava aquells, que ella e ells escaparien. E lo consell, no contrastant
açò, acordà, per saber certament la veritat del feyt, que la dita dona fos turmentada;
e ans que aquella fos acostada al turment, fon a aquella declarat e
dit que ella era morta e havia a morir e a ésser turmentada, e que ella, com
fos en lo turment, volgués dir la veritat, e que no n'encarregués la sua ànima,
que si los sobredits no y eren culpables, que
hi eren, que
donada fe. E ella en lo turment confessà e atorgà que la veritat era segons la
primera confessió judicial dessús dita e no segons la derrera. E per ço fo feta
la condemnació de mort ja recitada. E quant vench al punt de la execució, al
peu de la forqua, tornà en sa derrera confessió. No res menys, ladonchs e allí
matex, hoc e estants en la scala, los dits Metge e Montó dixeren a públich
que Déus no
merien mal. E açò no contrastant, fo acabada, com fer-se degués, en tots ells
la execució de justícia.
Són alcuns qui al·leguen que, puys en tal pas o punt los dits condempnats
dehien tals paraules, no devia ésser acabada en ells la dita execució, e que
sens culpa eren stats punits. La qual al·legació, parlant ab humil e subjecta
reverència de la vostra reyal senyoria, és gran error e contrafur, e dret e
opinió concorde de tots los solempnes doctors, en tant que si axí era, jamés
no
món, per escapar a aquella molts farien lo desguisat, e seria escarnir los
jutges e juhís, e disposició a destrucció de la cosa pública; majorment car en
lo procés d'aquesta raó ha tals altres actes que, sens tot dupte, reten aquell
reglar e just. E si la present, ja sobres prolixa, no s'estenia, decla[ra]ríem
aquells ací per estès; mas, car poria engenrar enug a la molt excel·lent persona,
per abreujar no y dehim pus. Enadit que
ésser d'aquells de qui dix lo vulgar proverbi que "molts criden justícia, mas
que no pas per lur casa".
E car havem entès, senyor, que alcuns dels amichs e parents dels dits
condempnats entenen informar del contrari lo vostre molt excel·lent cor, a
aquell les dites coses notificam ab proferta de tota prova, molt humilment
suplicants que sia vostra mercè no donar credulitat a res que sia suggest en
contrari, ne fer-hi provesió alcuna sens hoyr aquells de què sia interès. Açò,
senyor, jassia just, haurem a singular gràcia de la vostra reyal magnificènçia,
la qual en bona e longa sanitat e vida e altres prosperitats nostre senyor Déu,
per sa mercè, mantenga e exalçe ab loable victòria de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
nostre Senyor
Senyor, vostres humils vassalls e affectuoses servidors, qui, besants la
terra denant vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè, los jurats de
València.