Epistolari de la València Medieval I-3

11 Un mestre prestigiós per a les escoles de l'urbs (26 setembre 1374) Al molt honrat e discret sènyer En Guillem Querol, maestre en arts, a Barchinona . Sènyer En Guillem: Sapiats que, d'alcun temps a ençà, les escoles en arts d'aquesta ciutat no han aquell bon recapte que·s merexeria, no contrastant que per nostres precessors hi sien estats donats alcuns remeys, e specialment en comprar e haver ·I· alberch bo e covinent per a escola major, per ço com los maestres, quasi per escusació lur, se clamaven que no podien trobar alberch covinent a loguer, almenys sens gran enuig de vehins. E com, pochs dies ha, esdevengués alcuna dissensió sobre lo fet de les dites escoles, l'onrat maestre Pere Figuerola, raonan-se ab nós d'aquests affers, dix-nos que aquest mal esdevenia per ço com entre·ls maestres qui ací mostren no n'havia alcú bé endreçat e graduat tal que·ls altres l'aguessen entre sí per major e per pus covinent a tenir la major escola, ans cascú cuydava saber e valer, e per ço eren en divisió e enveja per haver cascú lo dit alberch e escola major. E per ço acordàvem tots que ·I· solemne maestre hi fos demanat a tenir la dita escola major, per tolre ço que dit és e per gran son prou que hic faria. E lo dit maestre Pere, entre·ls altres, nomenà·ns vós, de què nós fom e som molt contents, no tant solament per vostra sufficiència de saber e de bones costumes, ans encara per nostra honor e de la ciutat, en tant com vós e los vostres fos e sóts naturals d'aquella. E axí, si a vós plaurà venir ací per tenir e règer la dita escola, a nós plau molt, e som apparellats fer vers vós denant tots los altres tot ço qui sia vostra honor e profit. E si a cor ho havets, metets-ho de continent en obra; en altra manera, certificat-nos-hen, si us plaurà, prestament, car poch temps havem tro al principi de l'estudi. E rescrivets a nós de tot ço que grat vos sia. Scrita en València, a ·XXVI· de setembre. Los jurats de la ciutat de València, apparellats a vostra honor.

39 L'arròs, producte d'exportació (5 abril 1370) A nostre senyor lo rey. Molt excel·lent senyor: A la vostra molt gran magnifficència signifficam que los lauradors d'açí han tenguda e tenen gran congoxa al portantveus de governador e al batle general e a nosaltres per lo destrenyiment que·s féu, per dupte de ésser guerra, mentre vós, senyor, ara açí teníets corts, de no picar e traure arroç d'aquesta ciutat vostra ne del regne, dients que no han de què viure ne de què pagar lo cens que fan de les lurs possessions, com no troben bonament compradors al dit arroç, pus picar e traure no lo hic poden, per què requerien que lo dit destrenyiment fos soltat. De la qual cosa los dits portantveus de governador, ne batle, ne nosaltres no·ns podem ne devem plevir sens consciència e volentat de vós, senyor. Axí, senyor, que per la dita congoxa havem tengut conseill, en lo qual los dits lauradors han proposades lurs grans necessitats, e lo qual conseill, senyor, ha deliberat de notifficar a la vostra molt gran altea tot açò. Per tal, molt alt senyor, ab la present notifficam a vós les dites coses per ço que provehiscats sobre aquelles, vós, senyor, tot ço que us plàcia. E mantinga-us Déus, molt alt senyor, ab victòria de tots vostres enemichs. Scrita en València, a ·V· de abril, l'any de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCLXX·. Senyor, los jurats, consell e prohòmens de la vostra ciutat de València, besants les vostres mans, se comanen en vostra gràcia e mercè.

40 Jacme Cardador, correu de mercaders (17 novembre 1374) Als molt honrats, savis e discrets tots e sengles officials o loch de senyoria tinents en los regnes de Castella e de Portogal e en altres qualssevol parts constituïts, als quals les presents pervendran. De nós, los jurats de la ciutat de València. Saluts e apparellada volentat a vostres plaers. La saviea e discreció de cascun de vosaltres certificam que En Jacme Cardador, correu de mercaders, portador de la present, va a les parts de Gal·lícia per affers e ab letres de mercaders d'aquesta ciutat, axí com és acostumat entre mercaders de trametre correus e letres per diverses parts del món per raó de llurs affers e de lurs mercaderies. On, pregam affectuosament la saviea e bona amistat de cascun de vosaltres que al dit Jacme Cardador, correu, no embarguets o agreujets, ne lexets o consintats ésser embargat o agreujar per alcuns, ans lexets aquell anar passar, estar e tornar salvament e segura ab letres e coses sues. E en açò farets justícia e ben estar e plaer a nosaltres, qui som apparellats tota vegada vostres justes requestes e pregàries obeir. Data en València, a ·XVII· dies de noembre, en l'any de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCLXXIIII·.

63 Solidaritat catalana front al rei de Granada (24 octubre 1374) Als honrats e discrets lo cònsol e mercaders catalans qui són en Sibília. Vostra letra havem reebuda, la qual nos trametés per lo portador de la present, en què·ns havets fet saber los ardits de les galees dels sarraïns e de ço que les galees de Mallorches han fet vers Almeria. E, responents, graïm-vos molt la certificació dels dits ardits e us ho tenim a ben estar, car per aytals e semblants certificacions guarda hom sos amichs e sa nació de pendre dan. E nós, per consegüent, ne fem tantost ·I· laüt a Mallorches e a les Ylles, e ·I· correu cuytat a Barchinona , per avisar a ells d'aquests affers, e axí mateix de les noves que ladonchs haguem dels mercaders catalans qui són estats e són preses per lo rey de Granada, malament e contra sa fe; e creem que per son erguyll açò serà, si a Déu plau, començament de sa destrucció. Quant és de les sues galees, no pensam que facen gayre nosa, car entre les de Mallorches e les de Barcelona, que ja són passades acén, e les nostres, que fem armar a gran pressa per aquesta raó, pensam que hauran, ab ajuda de Déu, ço que merexen, puys aquell rey axí ha sabor de guerra e de mal. E pregam-vos que si d'ací avant haurets alcuns ardits que a certificar facen, que·ns hen certifiquets. E si us plaen de nós alcunes coses, escrivets-nos-hen fiançosament. Nós havem pagades al vostre correu, segons que·ns escrivís, ·VI· dobles e mija morisques. Scrita en València, a ·XXIIII· d'octubre. Los jurats de la ciutat de València, qui us saluden molt.

82 Producció bladera i ritme de les collites (18 agost 1374) Als molt noble, honrats e molt savis senyors mossèn N'Olfo de Pròxida, governador, e jurats e pròmens de la ciutat e regne de Mallorches. Molt noble e honrats senyors: Vostra letra havem reebuda, e, per veritat, legín e consideran aquella, los nostres coratges, per humanitat, no·s pogren abstener de compassió e de làgremes de cor per les vostres affliccions, les quals, ajustades a les nostres, no menors a present, havem —sab Déu— totes aquelles ensemps com a pròpries, per fraternitat e cordial amistat entrecambiada de vós a nós. No y havem àls que dir sinó loar Déu —a qui plau, creem, per nostres mèrits— e pregar a Ell que li plàcia levar la sua indignació de sobre vós e nós, e ajudar a tots en tantes adversitats. No és dupte que no ho faça si ab cor contrit tornam a Ell, segons theologal doctrina. Enaprés, senyors, responents a vostra demanda, a qualque consolació, certificam la vostra saviea que és veritat que en aquest regne —a Déu mercè, qui ho salve e faça aprofitar e collir— ha bons blats menuts, aytant com tro ací se pot mostrar. E jassia que en altre temps, ab precedent collita de blats grossos tant ne quant covinent, los dits blats menuts fossen abondants a aquest regne, emperò, per la gran sterilitat e total perdició dels dits blats grossos d'aquest any, los dits blats menuts no porien ésser bastants a la provisió d'aquesta terra, majorment si alcunes covinents quantitats de forment per fer mestaylls de qualsque parts no havem. Mas, comsevulla sia, hajats per cert e per ferm, sens tot dupte, que en lo socorriment que·ns demanats d'alcunes quantitats dels dits blats menuts, entenem fer e farem, Déu volent, vers vosaltres tal obra, a tot nostre poder, que conexerets que som e volem ésser vostres frares e singulars amichs, e partícipes ab vosaltres en prosperitats e adversitats. És ver, senyors, axí com creem que sàpia la vostra saviea, que la collita dels dits blats menuts no és encara entre mans, car dels paniços e dacces és de mijant setembre avant, e dels arroços de la fi d'octubre avant. Quant sia temps e loch conexerets, si a Déu plau, ço que dit és, aytant com en nós sia. E entretant, e per tots temps, sia Déu, per sa mercè, en vostra ajuda e guarda. E escrivets a nós fiançosament de tot ço que vostre plaer sia. Scrita en València, a ·XVIII· d'agost. Los jurats de la ciutat de València, apparellats a vostra honor.

83 Crisi de subsistències: Eivissa demana aliments (2 setembre 1374) Als molt honrats, savis e discrets los jurats e pròmens de Eviça. Honrats sènyers: Reebuda vostra letra per mà del portador de la present, e aquella lesta e considerada, responén a la vostra saviea, primerament a ço qui és contengut al principi d'aquella —ço és, que d'aquesta raó nos escrivits l'altre dia—, dehim que, ab veritat, nosaltres no reebem ne veem altra letra vostra sinó aquesta; enaprés, a les altres coses responén, sab nostre senyor Déu que havem compassió de vostre affany, e plagués a Déu que fos en nós de a vós soccórrer, car conexeríets que som e volem ésser specials e singulars amichs vostres. Mas, en veritat, a present no és en nós, ans nos va axí estret de viandes com jamés fos, car, jassia en aquest regne, a Déu mercè, haja assats de blats menuts, emperò, la lur collita no és encara entre mans, com de paniços e dacces sia lur collita de mijant lo present mes a enant, e dels arroços de la fi de octubre a enant. E jassia, per la gran sterilitat e perdició dels blats grossos d'aquest any, los dits blats menuts sien molt necessaris a aquest regne, emperò, feta la collita d'aquells, en lo soccors que·ns hen demanats vos entenem fer, Déu volent, tota bona obra, a nostre poder. Quant és de garrofes e d'altres coses covinents a sustentació de vida humanal, axí com poden ésser figa e azebib, vos dehim que aytals coses se cullen fora lo terme d'aquesta ciutat, ço és, en les viles del regne, e axí mateix lo demés de paniços e dacces, car la major força de nostra collita són arroços. De ço que hajam de nostra collita, ja és dit; quant és de ço qui·s culla en altres parts del regne, som apparellats de tenir-vos-hi tot loch que puxam perquè n'hajats. E d'açò e de tot àls nos podets scriure tota vegada fiançosament. Scrita en València a ·II· de setembre. Los jurats de la ciutat de València, apparellats a vostra honor.

88 Milícies de la ciutat de València contra el rei de Castella (10 novembre 1356) Molt alt e poderós príncep e victoriós senyor: Sàpia la vostra gran altea nós haver reebudes vostres letres, les quals a nós són estades liurades per En Berenguer de Codinachs, maestre racional de la vostra cort, en les qual[s], senyor, nos dehíets e signifficàvets que, en cas que·l rey de Castella no vingués en regne de València e vengués en regne de Aragó, la vostra altea havia [or]denat que en lo dit cas haguéssets de la ciutat vostra de València mil hòmens armats, entre·ls quals hi haja bons doents ballestés, los quals fossen trameses a la vostra gran altea, cavalcants o en altra manera, ab totes lurs armes, per tal que la vostra gran magnifficència pogués notablement al dit rey de Castella contrastar e lo dit regne d'Aragó deffensar segons se pertany a l'honor de la vostra alta Corona, segons, senyor, les dites coses e altres en les dites vostres letres h[ave]m vistes largament contengudes. A les quals, senyor, ab [aquella] reverència e honor que·s pertany, vos responem que en lo dit cas que·l rey de Castella entre en lo regne d'Aragó o tenga girada la cara a aquell, e la vostra altea, senyor, se haja afrontar al dit rey, la dita ciutat vostra de València, esguardada la gran naturalea e amor que ha a vós, senyor, e a la vostra alta Corona, jassia sia molt oppressa, s'és offerta e s'offer apparellada trametre a la vostra real magestat los dits ·M· hòmens, [e], ultra aquells, sí matexa, béns, fills e mullers dels habitants en aquella, per honor e deffensió de la vostra alta Corona; protestan que per la dita rahó alcun prejudici no sia fet a sí ni a sos privil·legis, ans aquella e aquells sien e romanguen en sa força e valor, et que per a avant no li puxa ésser tret a consequció. Man, senyor, la vostra gran altea ço que ben vist li serà. Déu, senyor, per la sua mercè, vos dó vida longa e exalç la vostra alta Corona ab victòria dels seus enemichs. Scripta Valentie ·IIII_o· idus novembris anno Domini ·millesimo_CCCLVI_o· Los jurats, consell e prohòmens de la ciutat vostra de València, senyor, besants la terra denant los vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè.

89 Pressió fiscal i malestar social (12 juliol 1358) Molt alt senyor: Sàpia la vostra altea nós haver reebuda una vostra letra lo dia de dimarts pus propassat, de la continència sots següent: "Inffant don Ferrando, etc." Vide eam in eodem consilio latius insertam . La qual reebuda, encontinent, per fer resposta a aquella, convocam e appellam los diputats de la guerra, e per nós ab aquells fon deliberat que sens lo consell de la dita ciutat no podien ni devien deliberar en e sobre les coses en la dita letra de vós, senyor, contengudes, per què en lo dia data de la present fem aplegar lo dit consell. E, notificat a aquell les dites coses en la dita letra contengudes, fo per aquell consell concordablement deliberat que fos feta a vós, senyor, ab humil reverència, la resposta inffrasegüent, ço és, que la altea de vós, senyor, no devia ignorar que, estant ací en València e volent ordenar la entrada de la qual en la dita letra és feta menció, foren demanats mil homes de peu a la dita ciutat sens preficció de temps, tot enaxí com si la dita ciutat fos tenguda dar aquells per necessitat, e per part de la dita ciutat fo a vós, senyor, mostrat que aquella no era tenguda ni obligada a dar a vós, senyor, los dits mil hòmens de peu en lo cas en què eren demanats; hoc encara fo per part de la dita ciutat a vós, senyor, explicat que tants e tan grans eren los càrrechs als quals la dita ciutat era obligada, que a penes podia aquells subportar, e que per los dits càrrechs, quasi importables, se eren exits de la dita ciutat de setcents a huytcents cassats, e que tots jorns no cessaven de exir-se·n. Emperò, per gran cor e voler que la dita ciutat havia e ha, de servir lo senyor rey e vós, senyor, e no sguardants los dits affayns, de gràcia e no per necessitat atorgaren a vós, senyor, mil hòmens de peu, pagats a ·XX· jorns, e no més avant; lo qual atorgament, per mà de gràcia, e no de necessitat, fo per vós, senyor, acceptat e fo feta e manada per vós, senyor, carta a la dita ciutat, que per la dita concessió dels dits mil hòmens no fos ne pogués ésser engenrat algun prejudici a la dita ciutat en la sua libertat [e] no pogués ésser tret a consequència, segons que en la dita vostra carta aquestes coses e altres són pus largament contengudes. E per fer compliment a vós, senyor, dels dits mil hòmens en fort breus dies, segons que és notori, la dita ciutat los féu compliment de paga e·ls tramès a vós, senyor, ves les parts de Oriola, ont e lavós se dehia que érets presencialment constituït; e és cert que moltes e diversses osts de regne de València foren pus tardans que no los de la dita ciutat. Per què, parlant ab reverència de la vostra altea e ab aquella humilitat que·s pertany, a la dita ciutat no pot ésser dat algun càrrech o reprehenssió, consideran los grans càrrechs en què era e és la dita ciutat e que havia, a traure lo sou dels dits hòmens, prés[tech] de ·XL_míl·lia· sous, molt prestament dona[n] aquells. Per què dihen los dits humils sotsmeses vostres, jurats, consell e prohòmens de la dita ciutat, que, esguardat que éls no són tenguts en dar los dits mil hòmens, e esguardades axí matex les altres coses damunt explicades, que·s maravellen —tota vegada parlant ab la reverència que damunt— com vós, senyor, los screvits per aytal forma, com lo senyor rey null temps a la dita ciutat no acostuma ni ha acostumat d'escriure·lls o de manar-los en la forma damunt dita, ço és, en les coses a què no és tenguda la dita ciutat. E notificam a vós, senyor, que, ultra los càrrechs damunt spressats, ara de present en la dita ciutat de València se leven ensemps dues peytes de les quatre qui·s lévan o·s deuen levar en l'any, e, axí matex, empartida, lo tall o col·lecta qui·s féu per pagar ço que fo bestret a sou dels dits mil hòmens de peu, hoc encara se cull altre tall o col·lecta per sou de ·CCC· hòmens de peu qui de present són stats atorgats al noble don Pedro, senyor de Exèrica, de gràcia, per reverència del senyor rey e vostra, e per cert ardit que entenem a fer. E, oltra açò, encara ha la dita ciutat ordenat, no podén bastar als dits affanys, que per singulars persones de la dita ciutat sia feyt préstech de ·XX· solidos en mil solidos . Per les quals coses les gents és en tant opremuda, que en la ciutat han gran murmur e cridadiça per les gents, qui no poden les dits càrrechs bonament subportar, e veem clarament que, en cas que atorgassem ço que és request e manat per vós, senyor, que no u poríem complir. Per què suplicam a la vostra clemència e pietat que vullats tenir la dita ciutat per excusada, com no puxa complir a açò que per vós, senyor, és request e manat, e haver compasió de aquella. Semblantment, senyor, lo dia de huy havem reebuda una altra carta vostra en la qual nos manàvets que encontinent trametéssem lo sou de ·I· mes als cent hòmens a cavall de la dita ciutat; a la qual, senyor, ab la reverència que desús, responem que som prests complir de continent lo dit vostre manament. Déu, senyor, per la sua mercè, vos dó vida bona e longa, e victòria dels vostres enemichs, ab gran exalçament de la real corona d'Aragó. Scripta en València, a ·XII· dies del mes de juliol, en l'any de la nativitat de nostre Senyor ·mil_CCC_cinquanta_e_huyt·.

90 Remors de guerra (26 desembre 1374) A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey. Molt excel·lent senyor: Sàpia la vostra magnificència que ·I· mercader d'aquesta ciutat és vengut a present de Sibília e comptà que en Sibília se espatxaven d'apparellar e d'armar ·XX· galees, e que l'almirall novellament fet per lo rey de Castella era vengut allí per fer espatxar a gran cuyta les dites galees, e que·s dehia comunament que les dites galees se armaven contra la terra de vós, senyor. Diu més: que ell, caminant a ençà, attès ·I· cavaller castellà ab lo qual se acompanyà e caminà gran partida de ·I· jorn, e que·l dit cavaller, entre·ls altres, menava ·I· escuder lo qual era natural d'aquesta ciutat e ha estat lonch temps en Castella, e regonech al dit mercader e·s descobrí a ell e li dix en secret que ell sabia de cert, d'aquell cavaller son senyor, que les dites galees, e ·X· que·n devia armar lo rey de Portogal, e diverses naus que cascú devia armar se apparellava tot per anar sobre Mallorches, e que·l rey de Castella devia venir prestament a Sibília per fer espatxar lo dit estol. Més avant, ·I· hom d'estament d'aquesta ciutat nos ha dit que ·I· seu special amich de Castella li ha dit açò mateix pochs dies són passats, per manera que aquestes noves se seguexen e·s concorden en una a moltes parts, e, aytant com nós podem entendre, mostren-se semblants a veritat, majorment car ací ha letres fresques de mercaders d'aquesta ciutat qui negociegen en Flandres e són estats en cort del rey d'Anglaterra, que·ls angleses no s'ansien d'algun estol ne d'alcun altre apparell d'armes a fer. Totes les dites coses intimam e notificam, senyor, a la vostra magnificència per tal que aquella hi puxa degudament proveir. Item , senyor, moltes e diverses vegades havem supplicat a la vostra senyoria que fos sa mercè de trametre ací nostre governador, lo qual havíem e havem molt necessari, e tro ací no ho havem pogut obtenir. De què som no poch maravellats, car si en tot temps de pau és ací necesssari governador, molt més en temps de tants perills, e majorment ésser tots o los demés hòmens de cap d'aquest regne en servey de vós, senyor, fora lo dit regne. Verament, senyor, ab humilitat e reverència de vostra senyoria parlan, açò poria haver melloria, e no podem veure o entendre com ne per què ve aquest tan gran oblit que a vós, senyor, plau haver de nós e d'aquest regne. On, senyor, altra e altra vegada supplicam molt humilment a la vostra magnificència que deny e li plàcia, per mercè, trametre a nós lo dit governador prestament, com apparega evident perill en la sua triga. Axí mateix, senyor, havem supplicat altres vegades a la vostra excel·lència que denyàs, per sa mercè, revocar totes e sengles licències per vós, senyor, atorgades a qualssevol persones, de traure blats e altres victualles d'aquest regne, car, jassia que sien contra espresses privilegis nostres per vós, senyor, jurats, emperò, lo vostre batle general, per los forts manaments e penes qui són posats en aquelles letres, ve acordat de obeir a aquelles; de què tots jorns som ab ell en contrasts, specialment per preniments que nostres guardes fan de tals coses per mar e per terra, segons és a nós legut per los dits privilegis. E aytampoch del dit fet havem haüda provisió alcuna de vós, senyor. E per tal, sia mercè de vós, senyor, trametre a nós la dita revocació, en la qual sia manat al dit batle que alcunes letres o manaments de vós, senyor, fets o faedors per aquesta raó, no observe. En altra manera, senyor, hajats per cert e per ferm que, esguardada la gran fretura e importable carestia e necessitat extrema que havem de blats e de totes altres victualles, no és àls sinó metre aquest regne en occasió e en perill de perdició, e axí sia vostra mercè, senyor, de proveir-hi, axí com dit és. E mantenga nostre senyor Déu la vostra excel·lent persona e casa reyal en prosperitat longament, e li dó victòria de tots sos enemichs. Amén. Scrita en València, a ·XXVI· dies de deembre, en l'any de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCLXXV·. Senyor, los jurats e pròmens de la vostra ciutat de València, besants la terra denant vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercè.

123 La fesomia "tartaresca" d'un teixidor (26 setembre 1374) Al molt egregi senyor e special amich nostre lo senyor don Alfonso, per la gràcia de Déu marqués de Villena e comte de Ribagorça e de Dénia. Senyor: Segons que·N Miquel de Salars, texidor, vehí d'aquesta ciutat, portador de la present, nos ha dit, ·I· seu fill appellat axí com ell, e de son offici, se n'anà, pochs dies són passats, a la vostra vila de Villena per guanyar del dit offici. E estant allí, com alcuns, o per joch o per deveres, affermassen que és tartre e catiu fuyt de qualque senyor, per aquesta intenció és estat pres de vostre manament. Per la qual raó lo dit En Miquel entén anar aquí, e ha·ns pregat que us escrivíssem d'aquest fet, a qualque certificació d'aquell. On, senyor, nosaltres, haüda sobre açò primerament informació, certificam la vostra senyoria que·l dit En Miquel ha ·I· fill de pocha estatura ab la cara queacom grossa e plana, quasi semblant a disposició de faç tartaresca, lo qual alcun temps és passat se n'anà a Xàtiva per guanyar de son offici, e enprés, segons que·s diu, a Villena. Per què plàcia a vós, senyor, manar e fer delliurar de la vostra presó, en cas que pres hi sia, lo fill del dit Miquel franchament. E som al vostre servey e honor. Scrita en València, a ·XXVI· de setembre. Los jurats de la ciutat de València, qui·s comanen en vostra gràcia.

144 En Renart, joglar d'Alzira (8 novembre 1374) Als molt honrats, savis e discrets senyors los jurats e pròmens de la vila d'Algezira. Molt honrats senyors: Pregam affectuosament la vostra saviea e bona amistat que·ns vullats consentir En Renart, juglar vostre, lo qual per la sua abtea nós havem mester per a les galees que de present fem armar, e, si us plaurà, trametets-lo·ns ensemps ab lo seu fadrí de continent, car dissabte o digmenge primer vinent entenem varar, ab la gràcia de Déu, les dites galees. E som apparellats de dar a ell tal sou que se·n porà tenir content. E si de nós vos plaen alcunes coses, escrivets-nos-hen fiançosament. Scrita en València a ·VIII· de noembre. Los jurats de la ciutat de València, apparellats a vostra honor.