Text view
Epistolari de la València Medieval I-2
| Títol | Epistolari de la València Medieval I-2 |
|---|---|
| Author | --- |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | E-02_Epistolari (I) 1325-1347.txt |
| Date | Segle XIVa |
| Typology | E-Textos administratius |
| Dialect | Oc:V - Valencià |
| Translation | No |
Els cavallers i la fiscalitat municipal (28 novembre 1332)
Als honrats lo justícia, jurats e prohòmens de la vila de Castellhabib. De
nós, los jurats e prohòmens de la ciutat de València. Saluts e bona amor.
Comparegueren denant nós los honrats En Lop Álvarez d'Ezpejo e En
Gill Roïç de Castellblanch, cavallers, e En Domingo Maestro, jurat de la
dita vila, e En Sanxo Péreç de Castiell, vehins e missatgers vostres, e donaren
a nós en escrit certs capítols, ordenats per part de cavallers e de persones
generoses habitants en la dita vila e per vós concordantment, sobre certes
qüestions que entre los dits generoses e vós eren per rahó de les contribucions
vehinals e per les coses de les quals la universitat de la dita vila ha de
renda. Los quals capítols vists e enteses, e encara los privilegis que ha la dita
vila, e enteses diligentment les rahons dels dits cavallers, les quals, en nom
de sí e dels altres cavallers e generoses hereters e habitadors de la dita vila,
dixeren e proposaren, et semblantment enteses les rahons per part de la dita
universitat demostrades denant nós; e com los dits cavallers, en lo nom
sobredit, e los dits misatgers vostres, dixessen denant nós que tractat era
estat e avengut entre los dits cavallers generoses e vós, per ben de pau e de
concòrdia, que qualque cosa per nós serie coneguda que fer-se degués sobre
lo[s] dits capítols e qüestions, que allò cascuna de les parts estarien e servarien,
servada forma de furs e de privilegis; et nós, occupats de grans negocis
tocants lo general estament de la terra, axí ivaçosament sobre els dits affers
bonament no poguem entendre; et nós, volents a les requisicions a nós fetes
per los sobredits donar remey e conseyll en los dits affers, per esquivar, de
nostre poder, discensions, escàndels, perills e dampnatges, que sobre les
dites qüestions no
savis en dret e ab altres discretes persones, sobre lo dit fet per tal que, com
resposta per les dites parts o per alcuna d'aquelles nos seria demanada de
paraula o en escrit, pusquésem fer a aquella justament.
L'acort e conseyll final que sobre lo contrast que especialment és entre
los generosos e vós sobre les rendes que la dita universitat ha, és aquest: Que
per furs, ne per privilegis, ne per longa costum antiga e servada, los dits
generosos no deuen haver part ne alegrar-se en re que les dites rendes o part
d'aquelles sien messes ne comptades en les messions veïnals, ans vós de les
dites rendes, axí com de cosa vostra pròpria, vos devets alegrar, singularment
per subportar los càrrechs que
ordinaris e en cenes o en altres messions que
per vós. Mas és cert que
posat en rúbrica De departiment de les coses, lo capítol qui comença: "Tota
excusació remoguda e departida, tots los nobles hòmens, cavallers, clergues,
religioses, ciutadans e tota altra persona de quantque grau e dignitat
sia, sien tenguts a posar e a metre del lur a obrar e a refer e a reparar los
murs, e a fer e a reparar e a mundar los valls, e a fer e a mundar e adobar les
carreres públiques e els ponts, e a la guarda de la ciutat, e a mundar les
céquies e els braçals, e a donar cequiatge, car les sobredites coses no són ne
deuen ésser comptades entre ley[g]s serviis, ans són justs e honests serviis";
et per fur nou posat en rúbrica De elecció de justícies, jurats, conseyllers e
mustaçafs, là on diu: "Et los richs hòmens e cavallers e persones generoses
sien tenguts de contribuir en los cases de contribució veÿnal contenguts en
lo fur antich de València, e encara en les messions que
furs e privilegis del regne de València atorgats en general e en especial, axí
en demanar justícia, si nós o nostres officials los agreujàvem contra furs o
privilegis, com en altres maneres legudes necessàries o profitoses a deffenció
dels dits furs o privilegis, ab que sia acordat per lo conseyll de la ciutat, o de
les viles, o de cascuna per sí, ab los [cavallers] e generoses habitants en
aquelles, o en cascuna d'aquelles, o ab la major partida d'aquelles"; et en
aquell matex fur, là on diu: "Et tots los richs hòmens, cavallers e generoses,
axí aquells qui seran elets en los dits officis com los altres, sien tenguts de
seguir la senyera de la ciutat, vila o loch on habitaran, anan la dita senyera
dins lo terme de la ciutat, vila o loch, e no fora lo terme, etc."— són tenguts
de contribuir e pagar ab vós ensemps, e servar, segons los dits furs, per les
coses e en los cases en aquells expressats, e deuen aytant pagar per sí com
farien o
quals coses, a requisició dels vostres misatgers, per les presents vos certificam.
La host de la ciutat, força armada al servei de la Corona
(15 juliol 1336)
Senyor, los jurats e prohòmens de la ciutat de València, besans vostres
peus e mans, humilment e ab reverència se comanen en la vostra gràcia.
Senyor:
Ara novellament avem reebuda una letra de creença del noble don Johan
Manuel, la qual nos donà Michel Sánxez, scrivà seu, la qual lesta e entesa, lo
dit Miquel nos explicà largament la dita creença, la qual, en substància, fo
aquesta: Que lo dit noble nos fahia saber que lo rey de Castella tenia çercat lo
noble don Johan Núniz en lo loch appellat Lerma e, encara, que havia posades
companyes moltes de cavall en les fronteres de la terra del dit noble don
Johan Manuel per fer mal e dan a aquell e a sa terra e gents. Per què ell,
pensan lo bon deute que és estat e és enfre vós, senyor, e ell, e la bona
amistat e postures e covinençes de valença entre vós, senyor, e ell feites ara
novellament, translat de les quals en paper nos mostrà e
e saber les dites coses a la ciutat de València a aquesta fi: Que si companyes
alcunes, de cavall e de peu, de la dita ciutat e regne volien attendre e anar a
ell per servir-lo en los dits affers e
plagués a la dita ciutat e y donàs loch, favor e ajuda e, encara, que
manàs, donan-los a entendre que ell los faria bé e mercè.
Senyor, oÿda la dita creença, retenguem acord, e, haüda deliberació en
los dits affers, finalment, ab letra nostra havem feyta resposta al dit noble
que nós érem pagats del bon deute e bona amistat que enfre vós, senyor, e ell
és, mas que nós en aquests affers no podíem ne devíem res enantar ne fer
sens vostre manament e licència, e axí, que nós faríem sentir e saber aquestes
coses a la vostra altea, e, aprés, que hi faríem ço que vós, senyor, manaríets
e tenríets per bé.
E com hajam entès, senyor, que, per aquesta matexa raó, missatge del
dit noble és anat a la vostra altea, per ço, senyor, fem sentir e saber les dites
coses a la vostra senyoria, supplican e claman mercè que, com aquests affers
sien grans e toquen molt la vostra honor e de la vostra Corona e l'estament
de vostres regnes, e especialment d'aquest, que us plàcia pensar en aquests
affers e fer en aquells ço que sia honor vostra e bon estament de vostres
regnes. E parria a nos, senyor, e plàcia a la vostra altea açò pendre benignament,
que al dit noble pogués ésser respost, per paraules colorades e evasives,
que en los dits affers proveyrets e farets resposta com serets en la ciutat
de València, en la qual, Déus volén, entenets ésser breument.
Nostre senyor Déus, per la sua clemència, vos dón, senyor, bona vida e
longa al seu servii, e victòria de vostres enemichs.
Una resposta a l'autoritarisme monàrquic: la ciutat de
València convoca la Unió (9 maig 1347)
Als honrats, savis e discrets los justícia, jurats et pròmens de la vila de
Xàtiva. Los jurats et pròmens de la ciutat de València. Salut e bona amor.
Significam-vos per la present que, per raó de molts e diverses greujes,
prejudicis e desafuraments dels furs, uses, privilegis e libertats del regne de
València, e altres, los quals són fets en lo dit regne per lo molt alt senyor rey
e per sos officials e jutges delegats, al·legants expressament que
senyor rey és en possessió de no servar furs, privilegis, bons usos et libertats,
et encara per tolre e dar remey que d'aquí avant no se
fe e lealtat, a honor e conservació de la Corona, vullam e entenam, de vosaltres
e de la senyora rehina e inffants, richs hòmens, prelats, cavallers e universitats,
aver col·loqui sobre leguda unió faedora, salvant tota hora feeltat
del dit senyor rey e regalies e drets seus, e per mantenir, sustenir, conservar
et deffendre los dits furs, privilegis, libertats e bons usos, axí al menor com
al major, supplican homilment al dit senyor rey que los dits furs, privilegis,
bons uses e libertats del dit regne nos dege servar, et que
greuges que
Confian de la vostra discreció e saviea, ab la present vos amonestam
e vos requerim que aital dia siats en la Sala de la ciutat per aver lo dit col·loqui
e tractament, com semblants letres monitòries ajam trameses a la dita
senyora rehina e senyors infants, richs hòmens, prelats, cavallés e universitats
del regne.
Scrita en València,
La devesa de l'Albufera i l'aprovisionament ramader
(11 agost 1332)
A l'honrat e discret En Berthomeu Çafont, guàrdia de la devesa a prop de
la Albufera de la ciutat de València, de part dels jurats e prohòmens de la
ciutat de València. Saluts e bona amor.
Considerans que en lo present mes d'agost de l'any
en los messes de setembre e de octubre aprés següents, no deu ésser sufert
que bestiar cabriu, de dia o de nuyt, per alcú sia tengut en la orta de la dita
ciutat, per esquivar que dampnatges o tales per lo dit bestiar ne pusquen
ésser feytes a venemes, a paniçars, a
ajam provehit e ordenat, a ben de la orta, que alcun hom, privat o estrany, de
qualque condició o estament sia, no gos tenir de dia o de nuyt del dit bestiar
dins la dita orta sots pena als contrafaents imposada; considerans, encara,
que les muntaynes e amarjals aprop la dita orta són escaliades, plantades e
laurades, per la qual cosa lo dit bestiar, sens dampnatge donador o faedor,
pastures bonament no poria aver; considerans, encara, la necessitat que la
ciutat ha de haver leyt a obs de persones veylles e de malautes e de infants, e
per altres necessitats, havem provehit e ordenat, per la auctoritat a nós atorgada e
donada per lo molt alt príncep e senyor senyor En Pere, per la gràcia de
Déu ça abenrere rey d'Aragó, ab privilegi seu —en lo qual és contengut que,
en los temps que per nós serà vist e conegut e ordenat, los vehins e habitadors
de la dita ciutat e dels lochs de la contribució d'aquells leerívolment pusquen
tenir lurs bestiars e caçar e leyna fer en temps de necessitat en la dita devesa,
segons que les dites coses largament són expressades e contengudes en lo dit
privilegi—, que los vehins de la ciutat davayll expressats o nomenats pusquen
tenir les quantitats de bestiars dejús expressades en la dita devesa per aver
leyt a obs de la ciutat damunt dita, sots les condicions, emperò, següents, ço
és, que alcú dels dits vehins davall nomenats, sots pena de
gos donar dampnatges en exàrcies de pexcadors, ne pendre del pex contra
volentat dels pexcadors, ne donar dampnatges a les barques dels dits
pexcadors, ne caçar en la dita devesa, ne fer leyna per vendre a ops de lur
casa, ne cremar lenya per fer d'aquella cendra per vendre, o en altra manera,
sinó tan solament a lur necessitat, en coure pa o altres viandes, ne tenir grans
cans appellats mustins, per tal que
aguessen occasió de pendre alcun esventament o que
dels dits mustins.
Per què us certificam per les presents que aquestes són les persones a les
quals en la forma damunt dita avem dada licència de tenir a present, e dementre
que a nós ben vist serà, lo bestiar següent en la dita devesa:
Et primerament En Pasqual de Moya,
cabró.
cabró.
Reservam a nós que si d'aquí avant a nós ben vist serà més nombre de
bestiar a créxer de altres vehins de la ciutat, que aquells hi puxen tenir lo
bestiar que per nós serà ordenat e declarat, nós certifican a vós per altres
letres nostres. Lo[s] quals, ensemps ab los damunt dits, sien tenguts servar
ab acabament la ordenació damunt dita e davayll scrita.
E per tal car en la dita devesa ne haja aygües covinents per abeurar lo dit
bestiar, per ço havem ordenat que
abeurar tant solament, a la céquia de Castelló, ço és, aprop les barques de la
concha, enaxí que, sots color del dit abeurador, alcú dels damunt dits, o altri
per aquells, no gos alcú del dit bestiar metre o lexar anar en alcun camp o
vinya o paniçar o adaçar, o en altre qualsevol esplet, ans, encontinent que
bestiar aja abeurat, sia tengut tornar aquell bestiar en la dita devesa. E si alcú
contrafarà, pach entegrament lo dan donat al senyor de la possessió o de
l'esplet, a coneguda de prohòmens, segons fur, e ultra açò encórrega en pena
e pach per pena
al comú de la ciutat e lo terç a l'acusador.
Qüestió sobre el llentiscle i baladre de les terres de Llíria
(13 juny 1336)
Als honrats, savis e discrets lo justícia, jurats e prohòmens de la vila de
Líria. De nós, los jurats e prohòmens de la ciutat de València. Salut e bona
amor.
Havem entès per En Martín de Nabal, En Domingo d'Aranda, En Sanxo
Michel e N'Andrés, vehins nostres, que l'altre dia ells foren dins térmens de
la dita vila per segar o tallar lentiscle e baladre per fer-ne cendra, e que vós
los enviàs
les quals ab sí se
dits vehins nostres los pagassen
tornassen en lo dit terme per tallar lentiscle o baladre. De la qual cosa, si axí
és, de la vostra saviea som maravellants per tal car vós sabets bé que als
vehins nostres és legut, per fur, de tallar fusts grossos e menuts e altres
aemprius dins lo regne de València. Per què pregam la vostra saviea e bona
amistat que encontinent façats restituir les dites
tallar lentiscle e baladre dins los térmens de la dita vila per fer lurs volentats,
segons que legut los és per fur. En altra manera, greu a nós seria, e
vostre hauríem a pendre vies e maneres per les quals los nostres vehins contra
justícia e raó no fossen agreujats. Resnomenys, vos pregam que d'açò
hajam vostra letra responsiva per lo portador de les presents.
Vi i raïm dels llocs del terme (24 octubre 1341)
A l'amat En Guillem de Solsona, guàrdia del vy e de la venema de locs
vedats de la ciutat de València en lo present ayn. De nós, En Berenguer
Dalmau, En Pere de Poblet, En Bernat Comte, En Benavé de Benviure e En
Bernat Berenguer, jurats de la dita ciutat, ensemps ab En Johan Roïz de
Corella, en lo dit ayn. Saluts e bona amor.
És comparegut denant nós En Pere Jofre, notari e ciutadan de la dita
ciutat, dién e demostran que vós lo havets fet penyorar per venema que havia
feta aportar de una vinya que ha en lo terme de Xilvella, orta de la dita
ciutat, la qual té, sots senyoria de l'orde de Calatrava, a cert sens, loïsme e
fadiga, creén-vos que la dita venema aquell no pogués ni degués metre lícitament
en la dita ciutat. Lo qual En Pere Jofre ha mostrat a nós les cartes e
títol que ha del dit troz de vinya, e nós, vistes e diligentment enteses les dites
cartes, e encara vists e regoneguts los establiments fets e ordenats per los
jurats e consell de la dita ciutat sobre lo fet de metre venema de lochs vedats
en la dita ciutat, e encara de aquells que leerívolment e deguda la poden e
deuen metre en la dita ciutat, e hajam atrobat que
dech, per raó e justícia, fer metre la venema del dit troz de vinya en la dita
ciutat.
Per ço, per auctoritat de la qual usam en aquesta part, dehim e manam a
vós que encontinent, vista la present, restituescats al dit En Pere Jofre la
penyora que a aquell feta havets per la dita raó. E çertifficam, per tenor de
les presents, a tots e sengles guardians de venema e de vy de locs vedats,
succehidors en lo dit offici, que no embarguen ne penyoren d'aquí a avant al
dit En Pere Jofre ne als seus per la dita raó, car fer no ho dejen de justícia,
raó e egualtat, segons que per establiment de la ciutat clarament appar e és
contengut. En testimoni de les quals coses manam fer la present letra e sagellar
ab lo sagell de la universitat de la dita ciutat.
Scrita en València, dimercres,
Semblant letra fon feta e liurada per los dits jurats a
lançer, vehí de València.
Pedres confiscades (13 juny 1325)
Als honrats e discrets lo justícia, los jurats e los prohòmens de Xàtiva.
De nós, los jurats de la ciutat de València. Saluts e honor.
Fem-vos saber que havem entès per En Ponç Riera, vehí nostre, que ell
tallava e tallar fehia pedra dins vostre terme, ço és, aprop Enova, et que vós
havets embargat a aquell e a la sua companya e manat que no tallen de la dita
pedra et, encara, que alcunes pedres per aquell tallades havets feytes portar
a la dita vila de Xàtiva. De la qual cosa, si axí és, de la vostra discreció som
maravellants, car vós sabets bé que legut li és, per fur de València posat en
rúbrica De les pastures e del vedat, lo capítol qui comença "Donam e
atorgam, etc." Per què, a conservació del dit fur e a instància del dit vehí
nostre, affectuosament pregam e requerim la vostra amistat que vós lexets
tallar de la dita pedra al dit En Ponç e a sa companya, segons que pot fer per
continència del dit fur, et que li façats restituir e delliurar les pedres que per
la dita rahó havets manades pendre d'aquell, et haurem-vos que grayr, car
nós en semblants coses e majors som apparellats de fer per vós. En altra
manera no poríem deffallir, en conservació del dit fur al dit vehí nostre, de
ajudar en son dret. Res no menys, vos pregam que qualque cosa sobre lo dit
feyt farets, que per vostra letra responsiva nos en certiffiquets.
Més enllà del regne: ramats de València als pastures de
Terol (1 desembre 1340)
Als honrats lo justícia, jurats, prohòmens e consell de la aldea de
Alventosa. De nós, los jurats de la ciutat de València. Saluts e bona amor.
Avem entès per En Berthomeu de Caldes, carnicer e vehí nostre, que
l'altre dia, ell vinent de les parts de Terol ab çertes cabeçes de moltons per a
menar a la dita ciutat, passà ab los dits moltons per los térmens e pertinències
del dit loc de Alventosa, e que alcuns hòmens de la dita aldea, en nom
vostre, han pres
per ço com al·legaven que
tenits encara ves vós. De la qual cosa, de la vostra saviea som maravellants
per ço com vós fèts vedat o çerrada prop camí general per lo qual, segons
que vós ben sabets, los bestiars de vehins nostres han a passar vinents a la
dita ciutat. Per què, a instància del dit vehí nostre, pregam e requerim la
vostra saviea e bona amistat que, encontinent, vistes les presents, façats
restituhir al dit vehí nostre lo dit moltó, ensemps ab les messions que al dit
En Berthomeu ha covengudes a fer per la dita raó en càrrech e colpa vostra.
E, faén açò, farets ço que devets de justícia e raó, e de vós se pertany de bon
veÿnatge. En altra manera, çertificam-vos per les presents, que nós no poríem
deffallir al dit vehí nostre en son dret.
Scrita en València divenres, primer dia del mes de deembre de l'ayn de
nostre Senyor
E d'açò hajam vostra resposta per lo portador de les presents.
ut supra.
Una amenaça del comte de Flandes (25 juny 1336)
Senyor, los jurats e prohòmens de la ciutat de València, besans vostres
peus e mans, ab deguda reverència nos comanam en vostra gràcia e mercé.
Senyor:
Sàpia la vostra altea que
per ses letres e requests, que nós façam restituir e tornar als mercaders de la
companyia
habitants en la vila de Bruges, una quantitat d'alum, lo qual mercaders de la
dita companyia havien carregat en Sicília, en una cocha d'En Sanxo Pérecz
d'Espanya, per portar aquell a la vila de Bruges. La qual cocha lo noble En
Ramon de Peralta, almirall vostre, senyor, ab la armada de
vostre, armà en la ciutat de València, e ab
en l'ayn prop passat près en les mars de Tràpena e aquella féu menar a la
ciutat de
comte menaça en ses letres que provehirà als dits mercaders de la dita companyia
de remey covinent e que
On, senyor, com la ciutat de València no hagués part en la dita armada,
ne del dit alum haja alcuna cosa presa o reebuda, ne, per consegüent, la dita
ciutat ne los singulars d'aquella sien tenguts per les dites coses, majorment
com lo dit alum ab auctoritat e manament del dit senyor rey, pare vostre, fos
partit en aytal manera que
galees que armà en la ciutat de València, e los prohòmens e universitat de
e del Camp lur part per les dues galees que ells armaren, per ço, senyor,
supplicam humilment e clamam mercè a la vostra altea que us plàcia provehir
de remey covinent en lo dit fet, en tal manera que los vostres sotsmeses, e
especialment los vehins de la ciutat de València, qui en açò colpa alcuna no
han, en fadiga de dret no sien marchats ne agreujats per lo dit comte.
Nostre senyor Déus, per la sua clemència, vos dón, senyor, bona vida e
longa al seu servii, e victòria de vostres enemichs.
Peix de València en terres de Terol (8 desembre 1340)
Als amats lo justícia, jurats e consell de Çelha, aldea de Terol. De nós,
los jurats e prohòmens de la ciutat de València. Saluts e bona amor.
Certifficam-vos que és comparegut denant nós En Guillem Jofre, mercader
de peix, vehí nostre, demostran e claman que com ell l'altre dia fos en
la dita aldeya ab una banasta de peix de albuffera, ço és, peix granat e de
valor e de preu, per vendre aquí, que En Johan López, axí com a procurador
del comú de les aldees de Terol, requerí vós que feésets emparar lo dit peix
e la bèstia que aquell havia aportat, al·legan e demostran que en la vila de
Murvedre havien fetes penyores del dit En Johan López e de altres de les
dites aldeyes de Terol, per la qual cosa feés emparar lo dit peix e bèstia, e
enaprés feés desemparar la dita bèstia e retengués lo dit peix, emparat per
espay de
passats los dits
que la dita empara no havíets feita, salva vostra pau, justament ne raonable.
E lo dit vehí nostre, veén e conexén, axí com a forçat, que àls no y podia fer,
près e carregà lo dit peix e aquell féu aportar a la vila de Terol, en la qual no
póch vendre lo dit peix com aquell fos podrit e consumat, segons que dit és.
De la qual cosa, si axí és, som de la vostra saviea no poch maravellants,
e no sens causa e raó, per ço car vós, en favor del dit Johan López o d'altres,
hajats feita fer ne sostenguda la dita empara, car la vostra saviea ans degra
deliberar si la dita empara del dit vehí nostre justament devíets fer o no, car
vós devíets ans conéxer si
raó. E és cosa molt estranya e de injustícia, salva la vostra pau, que de aytal
raó hajats nostre vehí penyorat e dampnificat per penyores que sien estades
fetes, en la dita vila de Murvedre ne de altres, a
Terol, com los vehins de la dita vila de Murvedre no sien de nostra juredicció
ne de nostre terme, ne los vehins de la dita ciutat no dejen reportar càrrech
de altres que sien fora los térmens de la ciutat e no de juredicció d'aquella,
entenén e conexén que, salva la vostra pau, nos havets molt agreujats en
nostre dret, la qual cosa vos certifficam que per manera leguda e ordenada
no poríem tolerar ne sufrir per neguna manera.
Per què, a instància del dit vehí nostre, vos pregam e per deute de justícia
requerim que vós satisfaçats al dit vehí nostre lo dampnatge que en càrrech
vostre ha sostengut per la dita raó; del qual vehí nostre havem reebut sagrament
per religió, del qual nos ha dit que és estat dampnificat per vós en
quantitat de huytanta
present convenen a fer al dit vehí nostre en càrrech vostre per la dita raó. Per
què us pregam e requerim que encontinent façats pagar al dit vehí nostre, o
a hom per ell, portador de la present, los dits
dites messions. E faén açò, farets ço que devets per justícia e raó; en altra
manera, vos çertifficam per les presents que nós no poríem deffallir al dit
vehí nostre en son dret. La qual letra patent e uberta vos trametem per tal
que lo portador d'aquesta letra a vós ne pusca fer presentació ab notari públich,
per tal que sapiam çertanament la resposta per vós a nós faedora per aquesta
raó. E si notari públich no havia en la dita aldea, ço que no creem, hajam
vostra letra de resposta per lo portador de les presents.
D'aquesta raó no entenats que d'aquí a avant per la dita raó a vós
escrivam, ans la present letra, per primera, segona e terça amonició e requisició
peremptòriament a vós trametem. Si alcunes coses, emperò, vos plaen
que nós puscam fer per vós, escrivits-nos-en fiançosament.
Scrita en València divenres,
de nostre Senyor
Draps francesos per via terrestre (6 agost 1334)
Senyor, los jurats e
peus e mans, etc.
Sàpia, senyor, la vostra altea, que, per recomptament d'En Gil de Civera,
mercader e ciutadan de València, havem entès que de Bayona eren trameses
al dit En Gil de Civera, per faedor seu, a la ciutat de València
de draps franceses, les quals
de draps de la companyia d'En Gualbes, mercader de
faén lo camí acostumat de fer del dit loch de Castello a Saragoça, a
de Çuera exiren ves ells los peatgers de Çuera, e, no contrastan que per part
dels dits mercaders los fossen mostrades lurs cartes de franquea, e preseren
totes les dites
dites
mercè, e açò per tal cor dehien los dits peatgers que devien passar per Çuera.
E preseren la dita roba e portaren-la a Saragoça, e meteren aquella en poder
del merino de Saragoça, lo qual no ha volgut ne vol deliurar la dita roba als
senyors d'aquella, jassia ço que
On, com, senyor, nós hajam entès, per alcuns mercaders de la ciutat de
València qui han moltes vegades feta aportar roba en València de les parts de
Bayona, que tota vegada han passada lur roba per lo camí qui ve de Castello
a Saragoça sens que no passaven per Çuera, sens contrast d'alcuna persona,
e que de
acostumat de venir de Bayona o de Sangossa a Saragossa ho a València, per
ço, senyor, clamam mercè a la vostra clemència que us plàcia manar, per
vostra carta, al justícia d'Aragó que faça deliurar les dites
roba al dit En Gil de Civera, com, faén lo camí acostumat, la sua roba no
deja ésser confiscada. E, senyor, posat que
fos vedat, açò no sabia lo dit En Gil de Civera, cor fos e sia cosa acostumada
de passar per lo dit camí sens contrast e embarch alcú.
Nostre senyor Déus, etc.
Una càrrega de draps a Cotlliure destinada a València (17
febrer 1341)
Al molt honrat pare en Christ senyor N'Arnau, per la divinal providència
archabisbe de la sancta Esgleya de Terragona. Los jurats e prohòmens de
la ciutat de València, besan vostres mans, ab reverència se comanen en vostra
gràcia.
A la vostra paternitat per tenor de les presents notifficam nós haver entès
per En Francisco Berenguer, mercader e conciutadà nostre, que l'altre dia
faedor e negociador seu, dins lo port o plaja de Cochliure, féu carregar çertes
bales de draperia en
a la plaja de la dita ciutat de València. E com lo dit leyn, faén son viatge, fos
en les mars de Tamarit, que lo leuder del dit loch, ab
al dit leyn e demanà al patró d'aquell que li pagàs leuda de la entrada e exida
del dit viatge. E com lo dit patró dixés e al·legàs que no ho devia fer, ne
devia pagar leuda alcuna ne alcun altre dret, per tal com lo dit leyn era
d'Orle, que lo dit leuder, violentment e per força, trasch del dit leyn una bala
de draperia, la qual era del dit conciutadà nostre, la qual ab sí se
qual encara reté ves sí.
De la qual cosa som maravellants en ço que lo dit leuder novellament
s'esforz de demanar e haver leuda de vehins nostres contra justícia e raó. Per
què, a instància del dit conciutadà nostre, suplicam a la vostra paternitat, ab
aquella reverència que podem e devem, que us plàcia fer manament al dit
leuder que encontinent restituesca la dita bala de draperia al dit En Francisco
Berenguer, o al portador de la present en nom d'aquell. E farets ço que a vós
se pertayn, e haurem-vos que grahir. En altra manera, senyor, no poríem
tolerar ne sostenir que per vostres officials fos feit greuje e prejudici als
vehins nostres contra justícia e raó, suplican que us plàcia de haver letra
vostra responsiva d'aquesta raó per lo portador de les presents.
Nostre senyor Déus, per la sua clemència, vos dón, senyor, bona vida e
longa al seu servii.
Scrita en València dissabte,
nostre Senyor
Carestia de grans i dificultats d'importació (19 juny 1325)
Al molt alt e molt poderós senyor En Jacme, per la gràcia de Déu rey
d'Aragó, etc. Los jurats e los prohòmens de la ciutat de València, humilment,
ab besament de mans e de peus, ab reverència se comanen en la vostra
gràcia.
Senyor, per rahon de la neula que és esdevenguda en los blats, lo blat se
reig e està en alt for, axí que ja val kaffiç de forment
kaffiç de civada de
de blat que no
qual, segons lo temps que tenim, per peccat, és massa aparellada si remey
covinent no és procurat en ço que d'altres regnes o províncies blat pusca
ésser haüt a sustentació e a esquivar carestia—, havem tractat e tractam assíduament
que blat puscam haver de les parts de Sibília, en les quals —loat e
beneÿt sia el nom de Déu— havem entès que sufficiència de blat és haüda,
com a present no entenam d'altres parts haver sustentació sinó de les parts
d'Aragó e de Tortosa. Quant és d'Aragó, no esperam haver sustentació tro a
la festa de Sent Michel. Quant és de Tortosa, entenem haver a present sustentació
e ajuda de blat, com en aquella de les parts d'Aragó e de Catalunya
grans quantitats de blat hi són aportades, del qual ja hagrem haüda bona
partida, per la qual lo blat no fóra muntat en lo for en què és. Et açò s'és
esdevengut per la inibició per vós, senyor, feyta de no ésser aportat blat en
València.
Per què, senyor, clamam mercè a la vostra real magestat e benignitat, ab
tota aquella reverència que podem, que us plàcia manar ab carta vostra que
blat pusca ésser treyt de Tortosa e aportat a València sens alcuna treyta per
tal que a carestia sia obviat. Et d'açò, senyor, farets-ne servii al nostre senyor
Déus, per rahó de les gents populars, e a la ciutat gràcia e mercè, la qual
de vós, senyor, sempre confia de obtenir, specialment en temps de necessitat,
per la vostra gran bonea e misericòrdia. Lo nostre senyor Déus, per la
sua clemència, conserve a vós, senyor, en sanitat e us dó longa vida e victòria
dels vostres enemichs.
Item
Una riuada catastròfica del Túria (4 novembre 1328)
Al molt alt e molt poderós senyor N'Amfós, per la gràcia de Déu rey
d'Aragó, etc. Los jurats e prohòmens e la universitat de la ciutat de València,
humilment, besan vostres peus e mans, ab deguda reverència nos
comanam en la vostra gràcia.
Senyor:
Avem reebuda vostra carta ara a nós tramesa, en la qual nos significàs
que avíets entès lo desastrat e greu cas que l'altre dia, segons que plach al
nostre senyor Déus, per diluvi d'aygües, se esdevench en la dita ciutat, e de
la matèria e turbació del dit cas a vós acresqué gran desplaer, complanyén-nos
aquell dampnatge no estimable aver sostengut, en lo qual vós conexíets
molt ésser participat. Per què, consellan, manàvets a nós que, encerquades
vies e maneres per les quals d'aquí avant semblant dampnatge no pogués
ésser donat, vós, axí com a príncep e senyor, daríets loch e favor que los dits
remeys pusquessen ésser donats.
Et com fos intenció vostra de visitar la ciutat e aguéssets entès que, per
occasió del dit diluvi, en la dita ciutat carestia de viandes fos acrescuda,
significàvets a nós que si conexíem que la vostra venguda fos pus profitosa
a la dita ciutat que no romanir, que per nostra letra responsiva a vós, senyor,
deguéssem significar.
Senyor, la dita carta reebuda ab reverència e lesta en consell, la ciutat e
nós reebem gran consolació en ço que vós, senyor, per la vostra gran e
acostumada benignitat, avets aüda compassió dels vostres sotsmeses, offerén-vos,
axí com a príncep e senyor, de donar consell e favor sobre aquells
dampnatges. De les quals coses pregam lo nostre senyor Jesuchrist que us
reta guardó complit.
Senyor, sia cert a vós que
són passats, ha soferts e sostenguts, són molt inextimables, e significar a vós
d'aquells seria prolixitat d'escriptura; mas, en substància, senyor, són aquests:
que no ha hom en la ciutat ne en lo terme d'aquella que no sia participat e
condolescha, no sens causa, dels dits dampnatges. Una, per ço car molts e
diverses alberchs són enderroquats, altres estalonats, qui són en peryll de
caer; altres, qui
àn perdut; altres qui fahien cens, los emphiteotes tornen les cartes als senyors
dels cens per tal car no han poder de reedifficar los dits alberchs;
altres qui per diluvi del dit riu, qui per la multitud de les aygües pluvials, han
perdut lurs venemes, paniçs, daçes, arroçs e altres esplets; altres qui per
temporal de mar són desfeyts per rahó dels molts vexells qui eren ladonchs
en la plaja de la dita ciutat, les quals ne vengren en terra e
robes e mercaderies que en aquells eren se guastaren. Et moltes persones per
les dit[e]s cases són mortes, e tots los ponts de la ciutat són diruïts e
enderroquats, e partida dels murs de les barbaquanes e dels murs majors
enderroquats, e los valls, axí per l'enderrocament dels dits murs com dels
alberchs qui eren contigües a aquells, són enrunats e embargats, e los camins,
per esterroncament de les dites aygües —semblant de les quals no és
memòria de sarrahins ne de crestians que fossen en la dita ciutat ne en son
terme—, per la qual cosa són esterroncats e destruïts, axí que a penes sens
gran peryll no pot hom passar.
Senyor, la ciutat e nós, per les coses damunt dites, avem sostenguts grans
dans e grans treballs, emperò reebem consolació avents ferma sperança en
Aquell qui és remunerador de tot bé, lo qual de les dites coses pot fer plena
satisfacció e donar salvació a les ànimes. E, sperants fiançosament de la
vostra gran benignitat, avem tractades moltes vies e maneres per les quals
remey pusqués ésser donat a reparació dels dits murs e mundació dels dits
valls, e reedifficació dels dits ponts, e aptació dels dits camins, e fer obres
noves a deffensió del dit riu, e procuran de totes parts aver succurriment e
sustentació de viandes, car de gran necessitat se convenen de fer les dites
coses, com en altra manera no entenem que bonament pusquéssem habitar
en la dita ciutat. E
diverses deutes e ha sostengudes forts e greus anyades d'un temps a ençà, e
les gents pochs guanys feytes, axí que a penes los demés poden sustentar
lurs alberchs, finalment, no atrobada nenguna altra via tan covinent, ne que
les gents o pusquessen soferir, ne que les dites coses se pusquen reparar o
fer, avem presa aquesta via, ço és saber, que avem ordonada ajuda en la
ciutat, ço és, sobre les carns que
dels lochs qui contribuexen ab la dita ciutat, en aquesta manera: que
és acrescut al for de la
del porch fresch e de la carn salada, e a la
La qual ajuda avem venuda a
a fer les damunt dites coses, e la peccúnia que d'aquèn exirà ésser convertida
en les obres de les coses damunt dites. Et la ajuda que era ordonada de
pagar per los comprants forment en l'almudí de la ciutat, la peccúnia de la
qual se convertia en assegurament de navades de forment e d'ordi a obs de
la ciutat, és relevada, et avem moderat, per ço que les gents mils o puxen
comportar, que ajuda se pach per aquells qui habiten en la ciutat e en los
lochs de la contribució d'aquella, ço és saber, per lo forment que molran,
enaxí que la flequera pach
La qual ajuda semblantment avem venuda a
forment e d'ordi que avem assegurat e feyt portar a la dita ciutat, e lo romanent
se convertirà en les navades de forment e d'ordi que avem assegurades
de les parts de Sicília e de Xibília, les quals, nostre senyor Déus volén,
esperam ésser vengudes breument. Et la dita ajuda avem ordonat que dur
aytant com nos serà necessari de procurar e aver de estranyes parts forment
e ordi a obs de la dita ciutat, per obviar e esquivar carestia.
Senyor, la ciutat e nós e tot lo regne avem gran desig de la vostra vista e
visitació per exposar lo dit regne en tranquil·litat e bon estament, a servii de
Déu e de vós, senyor, e a conservació de justícia. Et, senyor, segons que bé
pot remembrar la vostra altea, per part de la ciutat, ço és, per missatgers
d'aquella a vós destinats, és estat una e dues vegades reverentment supplicat,
request e protestat que volguéssets e deguéssets venir a la dita ciutat e regne
per fer e complir ço de què sóts tengut segons privilegis per vostres predecessors
atorgats e jurats a la dita ciutat e regne d'aquella. Et, senyor, negú no
us dó a entendre que per carestia de viandes cessàssets de venir e visitar la
dita ciutat, car ab ço que ja avem procurat e procuram e procurarem ab acabament,
vós, senyor, e aquells qui ab vós seran, atrobarets, si a Déu plau, en
la dita ciutat sufficiència e abastament de viandes, e a covinent for.
Senyor, avem entès, per persones dignes de fe, que
vostres rendes del regne de Serdenya, que tot lo forment que poden aver e
conseguir en aquell regne venen e trameten als enemichs de la fe en Barberia,
ço és, a Bugia, a Alcoll, a Bona e en altres diverses lochs dels dits
enamichs, per la qual cosa, senyor, no avem pogut aver en lo present ayn
forment de Serdenya. Per què, senyor, supplicam e clamam mercè a la vostra
excel·lent senyoria, ab tota aquella reverència que podem, que a vós, senyor,
plàcie attendre a la dita ciutat al pus breu que vós porets; e servir-n'ets
Déu e exposarets, si a Déu plau, lo dit regne en bon estament, la qual
cosa molt avem desigada e desigam. Déus, per la sua clemència, dón gràcia
a vós, senyor, que u aportets a bona perfecció.
Resnomenys supplicam, senyor, a la vostra magnificència, que denyets
manar ab carta vostra als vostres officials en lo dit regne de Serdenya que
cessen e façen cessar que del dit forment no sia tramès als dits enemichs, per
tal que
plàcia provehir que la dita ciutat puscha aver del dit forment del dit regne de
Serdenya en aquella manera que la vostra senyoria conexerà ésser faedor.
Lo nostre senyor Déus vos dón, senyor, vida longa ab sanitat al seu
servii, e victòria de vostres enemichs.
L'any fatídic 1333: "perplexitat, dolor e angoxa"
(4 juny 1333)
Senyor, los jurats, consellers e prohòmens de la ciutat de València, besans
vostres peus e mans, ab deguda reverència nos comanam en vostra gràcia.
A la vostra altea, senyor, fem saber que N'Arnau Mercer, jutge de la
vostra cort, divendres,
delliurà una letra vostra de creença, closa e ab lo vostre segell segellada. La
qual letra, senyor, reebuda ab reverència, e entesa la creença del dit Arnau
Mercer —qui de part vostra nos dix e recomptà que vós, senyor, requeríets e
pregàvets-nos que de la promisió e obligació per vós, senyor, feta ab sagrament,
ço és, que entrò a la festa de Sent Johan del mes de juyn instant hauríets
feyt fermar tots los prelats, richs hòmens e cavallers, e tots altres qui fermat
no haguesen la nova imposició feta e ordenada axí per la anticipació com
per l'armament de les
contengut, nós volguésem e consentísem prorogar, ço és, de la dita instant
festa de Sent Johan tro a la festa de Sent Miquel primeravinent—, havén
esguart a la brevitat del temps e, encara, que la dita prorogació era a vós,
senyor, molt necessària per raó de la general cort la qual ara celebrats a
catalans, en la qual són haüts tractamens qui esguarden utilitat e profit de
vostres regnes, e specialment del regne de València, aguem acord e deliberació
entre nós, una e moltes vegades, sobre les dites coses.
Et finalment, senyor, ab gran dificultat e treball, car les gents han fort
odiosa la dita nova imposició, specialment per la imposició vella e per la
gran carestia de blats que en present és en lo regne de València, e per les
messes, que són del tot fallades, e per molts d'altres treballs e dans que les
gents han sostenguts e sostenen, e per moltes d'altres raons que serien prolixes
d'escriure o recomptar, haüt esguart a la vostra necessitat e brevitat del
temps e als afers que
seran a servii seu e a honor e bé vostre e de vostres regnes, e specialment del
regne de València, són concordats e consentim, per reverència vostra, que la
dita prorogació per vós, senyor, demanada, vos és atorgada e consentida, ço
és, de la dita instant festa de Sent Johan de juyn tro per tot lo mes d'agost
primervinent tant solament. Si, emperò, vós, senyor, atorgats al General del
regne, ab carta vostra, ab vostre segell pendent segellada, la qual sia a nós
delliurada dins
ne per alcunes altres coses proceÿdes o enantades tro al present dia, prejudici
alcú no sia feyt al dit General, ne sia entès ésser derogat a les offertes,
covinences, promisions e obligacions, ab sagrament e penals, e en qualsevol
altra manera per vós, senyor, fetes al dit General en los tractamens haüts
entre vós, senyor e lo dit General en l'ayn prop passat sobre la nova imposició
ordenada, axí per la anticipació com per l'armament de les dites
galees, ans romanguen e sien e estien en plena força e valor, segons que mils
e pus largament en la offerta e en los capítols e cartes vostres d'aquèn fets e
ordenats és contengut. Et axí, encara, si prelats, richs hòmens, cavallers e
viles reals del regne de València, los quals e les quals han ja consentit a la
nova imposició, atorgaran e consentran la dita prorogació, et, encara, si aquells
qui no han fermat e qui fermaran dins lo temps d'aquesta prorogació
consentran e hauran per ferma la present prorogació; en altra manera, la dita
nostra prorogació no haja valor, ans sia haüda per no feta.
Nostre senyor Déus, per la sua clemència, vos dón, senyor, vida longa
ab sanitat, al seu servii, e victòria de vostres enemichs.
Aprés, senyor, excitan la vostra altea e reduén-vos a memòria alscunes
coses a vós e a nós necessàries de fer e complir yvaçosament e sens altre
mija, e als quals vós, senyor, sóts tengut, segons los tractamens e capítols
haüts entre vós, senyor, e lo dit General sobre la dita nova imposició, fem
sentir e saber a la vostra senyoria les coses següents:
Primerament, senyor, havets a fer compliment a les romanens
com ací no n'haja sinó
altres exàrcies e d'armes.
armen de present les romanents
com no n'hagen armades sinó
n'aje armades sinó
armades fetes per vós e per les dites ciutats de
aquelles que en present se deuen fer, se ajusten e sien ensemps, per expugnar
vostres enemichs e nostres, segons que enprès e ordenat és.
Per ço, senyor, car la ciutat e tot lo regne són posats en gran perplexitat,
dolor e angoxa per les messes, que són del tot fallides, e no tant solament en
lo dit regne, ans encara en la major partida dels altres regnes vostres, hoc
encara en los altres regnes circumvehins, e en la major partida d'Espanya,
plàcia a vós, senyor, atorgar de benignitat real les coses infrasegüens, segons
que per capítols són ordenades, havén compasió dels vostres pobles
del regne de València.
Primerament, que la inhibició feyta en la hilla de Cerdenya de no trer
blat alcú, sia que sia, per ordenació e manament vostre o de official vostre, o
per ordenació dels prohòmens e universitats de la hilla, sia en tot cas revocada
quant als regnes e terres sotsmeses a la vostra senyoria.
pena, que blat alcú no sia treyt de la dita ylla de Cerdenya, d'ací a la festa de
Pasqua de Resurecció de nostre Senyor primeravinent, per qualssevol persones,
de qualque condició o estament sien, per portar o navegar aquell en
alcunes altres partides, sinó tant solament en les terres sotsmeses a la vostra
senyoria.
e fer inhibició que alcuns legums no sien trets de la ciutat, ne dels altres
lochs del regne de València, per portar fora lo dit regne, e que la dita inhibició
dur aytant de temps com als jurats e prohòmens de la ciutat serà vist
ésser necessari, per raó de la dita necessitat.
havents esguart a la dita necessitat e carestia, que la inhibició feita en Torthosa
de no trer blat de Tortosa sie revocada quant a la ciutat e regne de València.
alt En Frederich, rey de Sicília, que, en honor vostra e per esguart de la dita
necessitat, li plàcia proveyr que los sotsmeses vostres, e specialment de la
ciutat e regne de València, e altres, volens trer blat de la hilla de Sicília per
portar a les terres vostres, e specialment a la dita ciutat e regne, hagen favor
més que gents de altres regnes e nacio[ns] que en altres partides lo volguesen
portar.
del seu bisbat per raó de les compres que entenen a fer de béns seens, e
encara per les capellanies e aniversaris, e entenen açò obtenir per una carta
que vós, senyor, los feés en lo consili de Tar[r]agona. Et com açò, senyor, sia
cosa que toch molt vós e nós e l'estament del regne, per ço, senyor, supplicam
e clamam mercé a la vostra senyoria que us plàcia, ab carta vostra, pregar
affectuosament lo dit bisbe e capítol que en lo dit negoci vullen sobresehir,
axí en vet com en altres coses, tro vós, senyor, siats personalment en la dita
ciutat; e d'açò, senyor, podets parlar ab l'artiaca d'Algezira, qui en present
va a la vostra cort.
Les llibertats eclesiàstiques i els impostos municipals (20 gener 1329)
Al molt alt e poderós senyor N'Amffós, per la gràcia de Déu rey d'Aragó,
etc. Los jurats e prohòmens consellers de la ciutat de València, besan vostres
peus e mans, ab deguda reverència nos comanam en la vostra gràcia.
Conega, senyor, la vostra excel·lència que nós, en l'any present, per lo
desaventurat e greu cas qui s'esdevench en la dita ciutat e en lo regne d'aquella
—per lo gran diluvi de les aygües qui enderrochà los ponts e molts e diversos
alberchs de la dita ciutat e dels ravals d'aquella, e féu d'altres grans e senyalats
dampnatges als habitadors de la dita ciutat e de tot lo regne, segons que
ja, senyor, l'altre dia a vos significam largament ab altra letra—, a provehir a
la dirucció dels dits ponts e dels camins públichs e dels murs de la dita
ciutat, applegam consell. E, esguardan la pobrea e freytura de les gents, per
los anys aprop passats, qui són estats fallits d'esplets e de fruyts, e per altres
moltes rahons, trobam que, a la gran necessitat de la reffecció dels dits ponts,
murs e camins, e mundació dels valls, no podíem socórrer ni accórrer bonament
sinó en una manera, ço és, que feéssem imposició en les carns qui
venen en la dita ciutat. Et, appellats molts savis de la dita ciutat, fem disputar
largament si
dits murs, ponts e camins, e mundació dels dits valls. Et finalment, attenén
que los dits cases de reffecció o construcció de ponts e de camins esguarden
piatat, e la reffecció dels dits murs e mundació dels valls, senyaladament a
esquivar lo peryll de les grans aygües, qui seria e és comú a clergues e lechs,
e
esguardan, quant als murs e valls, que dins lo regne de València ha
gran població de moros, e lo regne de Granada qui és aprop vehí, trobam
consell que la Esgleya e los clergues, de dret e de fur de València, qui açò
determena espressament, eren e són tenguts de contribuir en los dits cases, qui
són specials. E, aüt lo dit consell, ordenam, a ops de la dita reffecció e mundació,
la dita imposició en les carns per la manera que ja, senyor, avets entesa.
Attenents, encara, que gran carestia de pa avia en los vostres regnes e
començava de metre en lo dit regne de València, e que, si provisió no
prengués que asseguràssem e compràssem e feéssem venir gra de les parts
de Sicília, de Cerdenya e de Sibília e de Niffe, les gents pobres se agren a
exir del dit regne quasi per necessitat de fam, axí com àn feyt e fan moltes
gents de vostres regnes, que per gran necessitat són vengudes a la ciutat e al
regne d'aquella, per esguart de piatat ordonam que
molgués per clergues e per lechs pagàs
en la compra e assegurament del dit gra, com trobàssem semblantment que
en aquest cas de piatat e de tan gran necessitat, quasi de fam, la Esgleya era
tenguda de contribuir, segons que totes les dites coses, senyor, significam
per altra letra a la vostra magnificència, e agem vostra graciosa resposta.
Et enaprés, l'onrat pare en Christ En Ramon, per la gràcia de Déu bisbe
de València, afferman que les dites imposicions són feytes contra libertat
ecclesiàstica e que a aquelles devia ésser appellat ell e son capítol, de consell
del dit capítol seu ha feyt proçés molt vigorós contra nós, dits jurats, en
lo qual nos ha requests e amonestats una vegada, dues e terça, e peremptòriament,
sots destret de vet, en escrit, que dintre
dita requisició e monició, les dites imposicions e establiments revoquem e
anul·lem, e per casses e nul·les de tot en tot ajam, ne d'aquelles d'aquí avant
usem en la dita ciutat o bisbat de València. En altra manera, si dins lo dit
temps la dita revocació no avíem feyta, que sapiam nós e cascun de nós
ésser cayguts en sentència de vet, cominan de moltes altres majors penes a
nós imposadores si les dites coses per ell requestes alargam de fer.
Senyor, nós, veents e conexents que les dites imposicions són estades
feytes a servii de Déu e de vós, senyor, e a universal e comun profit de lechs
e clergues, e en cas de gran necessitat e piatat, e que la Esgleya, segons fur e
segons lo consell que avem aüt, deu contribuir en los dits cases specials;
attenents, encara, que per neguna altra manera no poríem soccórrer a la instant
e evident necessitat dels dits ponts, murs, valls e camins generals e gra;
attenents, encara, que null temps los clergues no foren appellats a establiments
o ordinacions que la dita ciutat aja feytes tro açí, e que seria cosa fort
dampnosa a vós, senyor, e a la vostra senyoria, e a la universitat de la dita
ciutat, de appellar en aytals cases ho semblants los clergues, e volén-nos
guardar de induir novitats, no avem volgut revocar ni revocaríem per res les
dites imposicions sens manament e assentiment de vós, senyor, per la qual
cosa avíem elets missatgers qui anassen a vós, senyor, per la dita rahó.
Et com ajam entès e creegam per çert que, Déus volén, vós, senyor, dins
breus dies serets en la dita ciutat, jaquim la dita missatgeria, confian-nos
que
contra nós, ho alargarà lo dit terme tro al vostre aveniment. Per ço,
recorrents a la vostra excel·lència, com del dit terme dels dits dos meses a
nós assignats a fer la revocació de les dites imposicions sien ja passats
dia, e temén-nos que
escrivats e prenguets als dits bisbe e capítol que sobreseesquen de enantar
contra nós e que alarguen los dits
ciutat, car lavors, senyor, Déus aydant, hi provehirets, sens lesió del vostre e
del nostre dret e del dit bisbe e capítol. Et sapiats, senyor, que si lo dit honrat
bisbe e capítol han los vostres prechs de sobresehir, nós entenem e avem
sentit que
Violència antimusulmana dels almogàvers (30 desembre
1336)
A l'honrat e savi En Guillem Serra, cavaller, alcayt e batle de Chiva e
procurador per l'alt senyor infant En Jacme, comte d'Urgell e vescomte
d'Àger. Los jurats de la ciutat de València. Salut e honor.
Avem entès per l'onrat En Poncz de Soler, ciutadà de la dita ciutat, que,
ara poch[s] dies ha, s'esdevench aytal cas: que alcuns almugàvers, enfre
quals avia alcuns hòmens de Chiva, vengren al loch seu de Cortitxelles e
violentment e per força prengueren l'alamí de Cortixelles e altres qui ab ell
eren en la sua casa, dient que
qual affermaven que era de guerra, ço és, de la terra d'En Pedro de Xèrica.
La qual sarraÿna no fo atrobada en poder del dit alamí com aquella no y fos,
ans era en lo loch de Alaquacz; la qual, ja a la festa de Sent Johan de juyn
aprop passada, lo dit En Poncz afferma que fo al dit loch de Cortitxelles e
féu escriure que volia ésser habitadora del dit loch de Cortitxelles, en lo qual
loch, de la dita festa de Sent Johan a ençà, ha contribuït e pagat, en lo loch de
Cortitxelles, ensemps ab los altres sarraïns del dit loch.
On, com en aquell temps de la dita festa de Sent Johan, fama alguna ne
cosa notòria no fos que
senyor rey de bona guerra, ne encara per alcun temps enaprés tro ara poch
ha, segons que vós ben sabets o avets entès, per ço pregam e requerim-vos
que les fermançes d'aquèn donades per la dita raó façats absolvre, si donchs
aquells almugàvers en poder del batle general del regne de València lo contrari
no podien mostrar; e ladonchs, que se
deuria. E en cas que
provar que la dita sarraÿna fos de bona guerra, que vós reebats de aquells tal
caució e segurtat que, si provar no porien en poder del dit batle que la dita
sarraïna fos de bona guerra, que les dites fermançes de pla en pla pagassen
a la dita serraïna totes les messions que se
que la dita serraïna, venguda en poder del dit batle, sia de bona guerra, fer-se
n'ha raó e justícia segons que fer-se deurà. E plàcia-us que d'açò hajam
vostra responsiva per lo portador de les presents.
Scrita en València dilluns,
nostre Senyor
Inseguretat als carrers de València (13 agost 1334)
Senyor, los jurats e
peus e mans ab reverència, nos comanam en la vostra gràcia.
Senyor:
De un temps a ençà se són levats alcuns bandos en la ciutat, entre diverses
e poderoses persones, en los quals bandos se mesclen molts del poble de
la ciutat, enaxí, senyor, que justícia pereix en la ciutat, e tot hom, per planament
que vuyla viure, està e viu en la ciutat a gran perill, com los hòmens
troba hom nafrats e morts de nits per les carreres e no sab hom qui u fa; la
qual cosa, senyor, és fort perillosa e de mal exempli. Per què, senyor, clamam
mercè a la vostra alta senyoria que vullats e us plàcia provisió alcuna sobre
aquestes coses fer, en tal manera que les gents planes e bones puxen sens
perill anar de nuyt e de dia per la dita ciutat, e que aquells qui hic fan e hi
sostenen bandos, los quals són sostenidors de sexins e de males persones,
sien constrets de fer entre sí pau e treva, e que sia feyt manament a aquells,
sots certes e grans penes, de no fer applegalles en la ciutat ne en los térmens
d'aquella, ne que no sostenguen ne hajen per familiars alcuns sexins o altres
sospitoses persones. Nostre senyor Déus, etc.
Pecats contra natura, causa de la còlera divina (23
novembre 1335)
Senyor, los jurats e prohòmens de la ciutat de València, besans vostres
peus e mans ab deguda reverència, se comanen en la vostra gràcia.
Senyor:
Per relació de persones dignes de fe, per tot cert havem entès que, per
occasió dels grans loguers de les tavernes que són en los castells o lochs
situats dins los térmens de la ciutat, e fora aquell, dins lo regne de València,
christianes públiques de dia e de nuyt conversen e pequen carnalment ab
sarrahins, e açò és notori. Los quals peccats no són squivats per los senyors
d'aquells lochs ne per lurs alcayts, temén declinació del loguer de les dites
tavernes. E, ultra açò, serraïns ab sarrahins, en les dites tavernes o en los
lochs on habiten dins lo dit regne, pequen contra humana natura legament.
Per los quals peccats, axí enormes e molt greus, l'àer se corromp, e nostre
senyor Déus, al qual és desplaent, dóna de grans verdugades, que s'acosten
a bastonades, per pestalències de pedra e de neula e de sequetat, per mirva
d'aygües pluvials, morts soptanes e greus malalties e caresties de viandes.
On, com aytals e tan leigs peccats no
Déu e per bon estament del dit regne, per ço, supplicam a la vostra excel·lent
senyoria, ab tota aquella reverència que podem, que a vós, senyor, plàcia,
per servir Déu e per lo bon stament del regne, provehir en los dits feits en
aquella manera que a vós, senyor, serà ben vist, manan per vostres cartes als
justícies de la ciutat e de les viles del regne que cascú dins sa jurisdicció
corriga e castich los dits peccats, e al portanveus de procurador en lo dit
regne en los lochs qui són atermenats e fora los térmens de la ciutat e viles,
segons que per vós, senyor, serà provehit e manat a aquells.
E per tal que
que merexen, que cascú los pusca acusar sens que no s'hajen a proar o estar
a pena de talió, no contrastan fur de València, lo qual en tots altres cases
romanga en sa plenera força e valor[...]