Epistolari de la València Medieval I-1

17 Caça d'aus a l'Albufera (28 octubre 1311) Als honrats e amats lo lochtinent de senyoria, jurats e prohòmens de Cilla. De nós, los jurats e els prohòmens de la ciutat de València. Salut e dilecció. Fem-vos saber ésser comparegut davant nós En Rodrigo de Cedrelles dién e demostran, de part vostra, que manament és estat feit a vós de part d'En Bertomeu Çaffont, sots pena de ·LX· solidos , que no cacets ne prenats fotges o aviam en l'Albufera de València si donchs no pagàvets o no dàvets la quinta d'aquelles fotges o aviam al dit Bertomeu, e que per lo dit manament çessàvets de caçar o pendre lo dit aviam tro de nós fóssets certificats ab letra nostra. Al qual demostrament de part vostra ésser a nós feit, vos fem saber que, alscuns dies són passats, pervench a audiència nostra que·l dit En Bertholomeu demanava quinta de les fotges o aviam, per què nós encontinent parlam del dit feit o quinta ab En Bernat Cesplugues, batle general, e ab lo dit En Berthomeu, als quals nós demostram nostres furs e privilegis pertanyents al dit negoci. Los quals responseren a nós, cascun per sí, que ells d'aquí avant cessarien e cessar farien de no demanar o pendre la quinta per raó de les dites fotges o aviam, enaxí, emperò, que us guardets de no pendre les dites fotges o aviam ab caliuteres, de les quals roman en qüestió enfre nós e els dits batle e En Bertomeu, e que no cacets en los lochs vedats, salvu que caçets en aquells lochs hon antigament avets acustumat de pendre o caçar les damunt dites fotges o aviam. Data Valentie ·V_o· kalendas novembris anno Domini ·millesimo_CCC_undecimo·.

18 Els habitants de la ciutat i els senyors de les alqueries: interessos contraposats (24 octubre 1321) Al molt alt e molt poderós senyor En Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, etc. Los justícies, jurats e los consellers de la ciutat de València, humilment, ab besament de mans e de peus, ab deguda reverència se comanen en la vostra gràcia. A la vostra alta senyoria per tenor de les presents significam que alcuns havents lochs e alqueries dins los térmens de la ciutat, per sí e per lurs alcayts, han feytes e fan forces e greuges als habitadors de la dita ciutat en açò: Car, jasia que per fur de València sia atorgat a la ciutat e als habitadors d'aquella de péxer lurs bestiars, e de fer lenya e calç, e escaliar, e haver altres aemprius dins los térmens de la dita ciutat, los dits havents lochs e alcayts contrasten als dits habitadors de la ciutat de usar dels dits aemprius, perturban e embargan-los, contra fur, en lo dret e possessió que han e en què són, de haver los dits aemprius e altres drets per tots los térmens de la ciutat, e han posats mollons e mollonat tots los térmens de la ciutat entre sí, enaxí que en alcuns logars prop la orta de València han arrancades vinyes plantades per los ciutadans, e faen pagar a sí tribut o cens a altres per vinyes que avien plantades a tinent de la dita orta, afferman e prenén-les-se per térmens lurs, les quals avien plantades franques e dins lo realench, per les quals coses s'esdevé grans dapnatges a la damunt dita ciutat. Enaxí, senyor, que, per la multitut de les aygües pluvials —per la qual ara són cahuts molts alberchs e cases dintre e fora los murs de la ciutat, e altres moltes cases estalonades, aparellades de caure, e encara sien caygudes alcunes voltes dels ponts de la ciutat, ço és, dels Catalans e del Real—, les gents de la ciutat són vengudes a tan gran necessitat que no podien coure en los forns, per freytura de lenya que havien; e axí, les gents no podien haver pa, ne podien haver calç, ne rajola per obrar los alberchs cayguts ne altres que estaven en cars de caure, en los quals habitaven a perill de mort, per minva de lenya e dels altres aemprius; e·ncara, que·ls carnicers no havien on poguesen tenir lurs bestiars e les gents no podien haver carns. Les quals coses s'esdevenien per contrast que fahien los dits havents lochs en les sobredites coses dins los dits térmens, als hòmens de la ciutat. Et per ço, senyor, lo consell de la ciutat, a conservació de les vostres regalies e de furs e de privilegis, e per mantenir lur possessió e drets, aconselladament ordenà que enderrocasen aquells mollons qui eren estats posats per alcuns dins los térmens de la ciutat, los quals eren estats posats en gran tort e prejudici de vós, senyor, e de la ciutat, exceptats aquells de qui era pleyt entre la ciutat e alcuns altres, e exceptats los mollons qui són entre Xiva e la ciutat, los quals lexaren per reverència de vós, senyor, e del senyor infant entrò que vós, senyor, o lo senyor inffant hajats ordenat e manat ço que tingats per bé. Senyor, les dites coses vos fem saber en qual manera són esdevengudes e per qual rahó, per tal que alcú en contrari no us donàs àls a entendre. Lo nostre senyor Déus vos faça viure per molts ayns ab honor e us dó força e victòria contra vostres enemichs. Data Valentie, ·IX_o· kalendas novembris anno Domini ·millesimo_CCCXX_primo·.

22 Funció vertebradora de la capital (13 febrer 1311) Als honrats e amats los jurats e prohòmens de Murvedre, d'Almenara, d'Onda, de Vila real, de Boriana, de Castelló, d'Almaçora, de Cuylla e de la Tinença, de Cabanes, de Vilafameç e de Morella. De nós, los jurats e els prohòmens de la ciutat de València. Salut e dilecció. Com nós, a instància e requissició dels jurats e prohòmens de Sent Matheu, de Paníscola e de Benicaçló, d'Alcalà, de les Coves, d'Albocàcer, de la vila de Térig e d'Ares, ab vós ensemps, a cominal profit e a utilitat dels habitans en la dita ciutat e en lo regne d'aquella, ajam a tractar e hordenar ab lo senyor rey, ço és a saber, sobre lo peximent e aempriu que·ls bestiars dels hòmens del dit regne àn aüt e àn e aver deuen en los térmens de Mosquerola, de Llinares e en la batlia de Cantavella e de Monroig, per ço, a cascun de vós, e encara a aquells per los quals a nós la requisició del present negoci és estada feita, pregam e requerim que de cascú dels dits lochs trametats a la dita ciutat síndichs e procuradors ab los quals puscam tractar e hordenar ço que al dit feit o negoci pertanyerà e atrobaren ésser faedor. Los quals síndichs, procurador o procuradors sien en la dita ciutat lo segon dicmenge de Quaresma primervinent, car nós, a instància e requissició a nós feita de part dels damunt dits, semblantment ajam scrit a altres lochs del dit regne, los quals entenem que són necessaris e útils en lo dit feit, e que en lo damunt dit dia agen trameses lurs síndichs o procuradors a la damunt dita ciutat per la dita raó. Si nengunes coses vos plaen que nós fer puscam per vós, som aparellats los vostres justs prechs amigablement hobeir. Data Valentie idus februarii anno Domini ·MCCCX_o·. Item , fon tramessa semblant letra a Culera, Gandia, Dénia, Xàtiva e Algezira. Item , fon tramessa semblant letra a Llíria e a Segorb.

107 Inseguretat del regne cristià. A propòsit d'una croada a Terra Santa (18 juliol 1311) Al molt sant pare e sobiran bisbe. Los jurats e els prohòmens de la universitat de la ciutat de València. Bessament dels vostres sants peus ab tota reverència e honor. A la vostra santitat, pare sant, sie notificat per les presens a audiència nostra e dels habitans del regne de València ésser pervengut que vós, pare sant, a honor del nostre senyor Jesuchrist e a exalçament de la fe christiana e a baxament de paganisme, entenets celebrar concili a breu de temps, ab prelats de senta Església, sobre lo pasatge de la Terra Santa de Jerusalem, de la qual cosa som molt alegres, a honor del nostre senyor Jesuchrist, al qual clamam mercè que li plàcie trametre la sua gràcia sobre vós, pare sant, e sobre tots los altres prelats qui presens hi seran, que·l vostre bon començament a propòsit vingue a bon acabament. Nós, pare sant, entenem que en lo dit passatge, quant al nostre senyor Déus vendrà en plaer que·s face, hiran moltes gents de la senyoria e de les terres del senyor nostre, molt alt rey d'Aragó, e del molt alt rey de Castella, e de les parts d'Espanya, axí cavallers com ciutadans e hòmens de viles e molts hòmens de mar e altres hòmens d'armes, per rahó de guaayar les indulgències de vós, pare sant, e molts per guaayar lo sou, enaxí que creem per ferm que moltes gents de la Espanya hiran en lo dit viatge, e per aquesta rahó l'Espanya tota pendrà gran mirvament en los hòmens d'armes. E nós, considerans que per la gran infinitat o moltitut de sarrahins que són en diverses parts d'Espanya, e especialment en lo regne de Granada —en ciutats, en viles e en molts castells que tenen, a gran desplaer de Déu e a gran desonor de cristianisme—, e per lo mirvament dels hòmens d'armes qui hiran de la Espanya en lo dit viatge de la Terra Santa, se porie seguir molt gran dan e perill a les parts d'Espanya —majorment car los sarrahins de la Barberia, qui són gran infinitat, són tan vehins a les parts del regne de Granada que·n breu espay de temps poden pasar contra los crestians d'Espanya, enaxí que cascun dia poden fer un viatge ho ·II· de les parts de Barberia a les parts de Granada—, e com sie gran saviea provehir als feits qui·s poden esdevenir per esquivar los perills qui seguir-se porien, emperamor d'açò, nós, humilment bessan los vostres sants peus, suplicam a la vostra santa paternitat que, a honor del nostre senyor Jesuchrist, a exalçament de la fe christiana e per guardar que les terres que ja són aplicades a laor del nom de Jesuchrist en Espanya no·s perden a crestians, denyets e us plàcie provehir e purgar les parts de Granada e les altres que tenen sarrahins, en tal manera que les gents d'Espanya pus volenterosament reeben la creu e vagen en la Terra Santa e ab cor pus segur, e aquells qui romandran, romanguen pus segurs en Espanya, enaxí que la Espanya, ne alcuna partida d'aquella, no·s pusque perdre a crestians. Pare sant, totes les gents d'Espanya veem e conexem, en aytant com lo nostre enteniment hi pot bastar, que si vós, sant pare, hi volets provehir, dins lo temps que·l dit passatge de la Terra Santa s'aparellarà, se porà conquerir l'Espanya e purgar dels henemichs de la fe catòlicha, e que la Espanya se porà aplicar al servii del nom del nostre senyor Jesuchrist, del qual vós, pare sant, sóts vicari e tenits loch en terres. En altra manera, pare sant, si vós no donàvets consell e ajuda que·ls sarrahins del regne de Granada fosen gitats e la terra conquesta a crestians, no serie segura cosa a les gents dels regnes de València e de Múrcia seguir-vos o anar en lo viatge del pasatge d'Oltramar, car perill serie gran de perdre los dits regnes a crestianisme e de ésser cobrats per los infels sarrahins, dels quals avem vist moltes vegades de feit, estan encara totes les gents en los dits regnes, que àn feit son esforç e son poder de recobrar los dits ·II· regnes e retornar-los a la sua infel fe e senyoria. E açò avem vist moltes vegades en nostre temps, que són entrats ab mà fort e armada, ab moltes gents a peu e a cavaill, e prengueren molts castells e fortalees, e ocieren e cativaren moltes gents, les quals fortalees e castells agueren e aguen los nostres predecesors e nós per gran temps e lonch a treballar, e moltes despeses a fer, e moltes gents a perdre, ans que·ls aguesen cobrats. Lo nostre senyor Déus Jesuchrist, per la sua pietat e virtut, trameta Spirit Sant, qui il·lumén lo vostre enteniment, que en aquestes coses e en tots altres feits hordenets e façats coses que a Ell vinguen en plaer. Data Valentie ·XV_o· kalendas a[u]gusti anno Domini ·millesimo_CCC_undecimo· .