Documents de la Cancelleria d'Alfons el Magnànim

1424, febrer 29. València. El rei Alfons el Magnànim envia galeres i avituallament de València a Barcelona i mana als consellers que estiguen preparades per a la seua anada a la ciutat catalana. ACA, C, reg. 2.676, f. 157. Lo rey. Prohòmens, vostra letra havem rebuda notifficatòria de les noves aquí de present ocorrents, certifficant-vos que, segons per altra havem scrit nós venints de la ciudat de Terol ab les peccúnies que aplegades havem trobades, segons offertes eren stades a nós en les corts dererament celebrades als incoles del regne de Aragó, sóm aplegats ací en lo prop passat dia, on decontinent entenem dar orden ab effecte que les dites peccúnies, ab les galeres que ací de present se troben, sien trameses aquí per total e pus presta expedició de la nostra armada. Pregam per ço e encarregam a vosaltres, axí stretament com podem, que, ensemps ab los del nostre consell quí resident, vullats entendre cerqua la prompta expedició e apparell de totes les galeres de nostre stol, fahent que aquelles sien en punt a tots obs, en manera que, aplegant aquí les dites peccúnies, aquelles sien del tot apparellades e promptes fer e enseguir lo que·ls serà ordenat fahedor, certifficants-vos que, attesa la necessitat dels affers vostres, intercessió e asistència grantment vos agrahirem. Dada en València sots nostre segell secret a ·XXVIIII· dies de febrer del any ·MCXXIIII· Rex Alfonsus. Consiliariis Barchinone.

1424, agost 10. Barcelona. El rei Alfons mana a Andreu Biure que continue l'ambaixada a Florència fins que tinga notícies de l'infant Pere i de l'armada tramesa a aquest. ACA, C, reg. 2.691, f. 142v. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Primera parte. Girona: Librería de P. Torres, 1903, p. 501.] PRO CURRIA Lo Rey. En Biure, vostra letra havem reebuda per la qual nos havets notificat ço que fins aquella jornada havíets practicat e enantat, axí ab los deu de la Batlia de Florença com ab Thomàs de Campofragoso e sos frares, sobre los fets en aquell contenguts, als quals comendàrets vostra bona cura e diligència que havets haüda en los dits affers, vos responem que axí per ço com de dia en dia speram resposta e ardit de Nàpols del infant don Pedro, frare nostre molt car, e de la armada per nós en aquelles parts tramesa, e de ço que per aquells serà stat fet e subseguit com encara per [...], com som stats moguts a partir per alguns genoveses, per les quals nos deu ésser tramesa embaxada, a la qual entenem dar loch havents sperança que·ls deviarem del duch de Milà, e sens conflicte, per a ésser restituït lo dit micer Thomàs. E és nostra intenció, volem e us manam que no us partiats d'aquí, entenent contínuament ab sobirana cura en los affers, ab sàvies maneres e avisant-nos de totes novitats ocurrents, a fi que nós, cobrada resposta e ardit del dit infant don Pedro, e de la dita armada, e de tots los actes e fets inseguits, e encara sentida alguna cosa de la intenció dels dits genoveses, informats endemig que haurem resposta dels fets de Nàpols o ans la dita embaxada sia venguda a nós, vos puxam certificar o declarar amplament nostra intenció d'açò que per nós serà fahedor. Car, attés que lo partit dels dits jenovesos, qui creem qui·s declinaran a foragitar e enemicar al duch de Milà, és stat mogut e posat mijansant Roiz Lopes Dávalos, condestable de Castella ací present en nostra cort, en lo qual axí com aquell qui zela nostro honor e bé a venir indubitadament havem confiança, és vist a nós vostra turada en aquexes parts molt necessària, perquè, executant aquest nostre intent e voler, nos avisets de tot ço que ocorrerà per vostres letres stesament. Dada en Barcelona sots nostre segell secret a ·X· dies d'agost de l'any mil ·CCCCXXIII·. Rex Alfonsus.

1425, maig 11. Saragossa. Alfons el Magnànim mana a Joan Çafont que reunesca vint-i-un mil florins per a ajuda de l'infant Pere i per a ús personal del monarca (Francesc d'Arinyó). ACA, C, reg. 2.691, f. 151. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Primera parte. Girona: Librería de P. Torres, 1903, p. 512.] Lo rey. En Johan Çafont, per subvenir al susteniment de les galees de nostra armada, havem ordenat trametre a nostre molt car e molt amat frare l'infant don Pedro vint mília florins d'Aragó, per què us manam que dels ·XII_m· florins del contracte de les leudes prengats deu mília florins, e dels ·VII_m· florins de mossèn Tur prengats ·V_m· florins, e de ·VI_m· florins que us deu complir aquí mossèn Bernat de Pinós prengats ·V_m· florins, que entre tot suma los dits ·XX_m· florins. E d'altra part, donarets mil florins per comprar nós algunes coses que volem per nós de les parts de Florença. E totes les dites quantitats, que súman ·XXI_m· florins, donarets als amats e feels nostres mossèn Benet de Corbera e N'Andreu de Biure, portadors de la present, los quals se·n retornen al dit infant. Més avant vos manam que paguets un lop per a la galea de mossèn Gutierre, e cent quintars de pa e cinquanta rems per a la galea de mossèn Sancho Delmo. E açò per res no haja falla, car axí volem que·s faça; e per ço us trametem la present scrita de mà de nostre secretari. Dada en Çaragoça sots nostre segell secret a ·XI· dies de maig del any mil ·CCCCXXV·. Dominus rex mandavit mi[hi] Francisco d'Arinyó.

1428, febrer 13. Ojos Negros. El rei Alfons el Magnànim tramet una carta al secretari Francesc d'Arinyó, en què li demana que consulte si pot celebrar corts per als valencians fora del regne, i li comunica altres assumptes familiars (Joan Olzina). ACA, C, reg. 2.682, f. 140. Lo rey. Secretari, nós entrants ací havem trobat que neguns dels castellans qui devien venir per acompanyar nostra sor no eren arribats, e alguns d'ells no s'í speren ésser fins a demà a vespres, e altres fins a dilluns primer vinent, e per ço no havem pogut spatxar-nos axí promptament de aquest affers com volguérem. Però no contrastant lo que dit és, havem deliberat lo dit dia de dilluns, en tot cas, desexir-nos de aquells ainan (sic) la dita infanta e partir de continent per anar aquí. Dehim e manam-vos, per ço que ab solícita cura e diligència entenats en metre los affers de la cort en tal anantament, que nós, arribants aquí, puscam anar e dar conclusió a aquella. E per ço com no és a nós cert si la prorogació de la cort convocada als valencians se deu fer necessàriament presents nós en lo regne de València, o si absents de aquell per nostres letres poria ésser feta, manam-vos que, vista la present sobre aquest dubte, vos informats del que fer e provehir dejam e ab correu volant nos en certifiquets per tal que, attesa la brevitat del termini, en lo un e altre cas hi puscam ab temps provehir. Mes vos nottificam que havem reebuda una vostra letre e havem haüt gran plaer del contengut en aquella. E per ço, com segons dit és, lo dit dia de dilluns, en tot cas, nós entenem d'ací partir; ne us curam de present respondre a aquella, car pus aquí siam, entenem ab vós parlar, praticar e deliberar sobre lo material mencionat en aquella. Dada en Ojos Negros sots nostre segell secret a ·XIII· dies de febrer de l'any ·MCCCCXXVIII·. Rex Alfonsus. Dirigitur Francisco d'Arinyó, secretario. Dominus rex mandavit michi, Iohanni Olzina.

1432, 29 març. Barcelona. Alfons el Magnànim instrueix el conseller Jaume Pelegrí davant l'ambaixada que ha de fer al duc de Milà, en què ha de demanar certes ciutats italianes, un deute i la signatura d'una aliança mútua (Joan Olzina). ACA, C, reg. 2.693, f. 34v. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 505-510.] INSTRUCCIONS DONADES PER LO SENYOR REY A MICER JACME PELEGRÍ, CONSELLER SEU, SOBRE LES COSES QUE PER PART DEL DIT SENYOR DEU DIR E EXPLICAR AL DUCH DE MILÀ E primerament, donades les letres de creença e explicades les saluts acostumades, dirà al dit duch com lo dit Senyor, oydes les coses a ell explicades e reportades per micer Urbano de Jacobo, conseller e embaxador del dit duch a una part, e enaprés per micer Damiano de Pallavicino, embaxador de la comunitat de Jènova a altra part, les quals efectualment e distincta lo dit micer Jaume, si mester serà, porà recitar al dit duch, com ja de cascuna de les dites explicacions e de les respostes de aquelles se·n portà còpia. E vist, axí mateix, que a total fi e conclusió de aquells affers bonament venir no se poria ací, axí pel deffalliment de alguns de lurs poders com encara per algunes altres differències e consideracions, lo dit senyor ha deliberat trametre a ell dit duch lo dit micer Jaume ab larch e bastant poder a tractar, apuntar, cloure e finar ab ell dit duch de qualsevol amistançes, confederacions, ligues, intel·ligències e altres coses, offerint-se prest de entrar e continuar en lo dit tracte, e proseguir aquell fins a deguda conclusió ab ell dit duch, e ab aquell o aquells qui per ell hi seran ordenats e deputats. Iohannes Olzina, secretarius. E sia encautat lo dit micer Jaume que tantost al principi, ço és, entrant en la pràtica del dit tracte, e ans de totes coses, rahone e recite al dit duch, o als qui per ell hi seran ordenats e deputats, la manera de obligacions e pactes per lo dit duch en temps passats fermats ab lo dit senyor o ab sos embaxadors e procuradors, mencionant specialment com lo dit duch deu per lo stipendi, o sou, o resta de aquell, ço és, per les sis galeres del dit senyor que stigueren en custòdia dels castells e viles de Portvendres e Lerici, ·XXVIII_MCCLX· florins d'or de cambra de bo e corrent pes, segons del dit deute apar per la carta de què·n recebuda, de la qual lo dit micer Jaume se·n portà ab sí còpia; la qual dita quantitat fins ací no és stada pagada ne complida segons volia la forma de la dita obligació e contracte, e que per ço apar al dit senyor que, ans de totes coses, deja ésser vist e praticat quin orde e manera se deja dar de continent e de fet a paga prompta realment faedora al dit senyor o a ell dit micer Jaume per ell de la quantitat dessús dita. E sobre açò farà son esforç lo dit micer Jaume, que de continent la dita quantitat se haja e cobre. Iohannes Olzina, secretarius. Enaprés, lo dit micer Jaume, entrant més avant en la pràtica dels dits affers, farà rahó e consideració al dit duch o als que per ell hi seran deputats, com per tenor de un capítol entre los altres de la concòrdia, composició e pactes fets, fermats e jurats entre mossèn Benet de Corbera e mossèn Andreu de Biure, procuradors, e en nom del dit Senyor de una part, e micer Antoni de Olzate, general comissari, missatger e procurador del dit duch de la part altra, lo dit duch o lo dit son comissari e procurador en nom de aquell, promès e se obligà per pacte special que, del dia de la ferma dels dits capítols o concòrdia en dos meses, lo dit duch o altra en nom seu, realment e vertadera, consignaria, relaxaria e de fet liuraria e posaria entre mans al dit senyor o a qui ell volgués, corporal dehure e spachada possessió e tenuta dels castells o ciutats de Bonifaci e Calvi, e encara de altres qualsevol lochs ab tots lurs drets e pertinències que per lo dit duch o en nom seu, o per lo comú de Jènova, se tenen e possehexen en lo regne e illa de Còrcega. E que lo dit duch, com a senyor de Jènova e dels jenoveses, per sí e per sos sucesors, en continent que per part del dit senyor fos request, renunciaria e cessionaria qualsevol dret, si algú ne ha en lo regne de Còrcega e qualsevol altres lochs e castells, que per ell, o en son nom, o per lo comú de Jènova se tenen e possehexen segons és dessús dit. E part açò lo dit duch faria, procuraria, e realment executaria que dins los dits dos meses la comunitat de Jènova los dits capítols loaria e solemnament confirmaria e consintiria a la relaxació, renunciació, e liurament e metimet entre mans del dit senyor rey, faedora per lo dit duch dels dits castells o ciutats de Bonifaci, e de Calvi, e altres qualsevol lochs e castells que·s tenen e possehexen en Còrcega, segons és dit dessús. E que la dita comunitat cessionaria e renunciaria en lo dit senyor, ab totes solemnitats degudes e pertanyents a qualsevol dret, si algú ne ha en los dits castells o ciutats pertinències e drets de aquells o en altres qualsevol lochs segons dessús és dit e en lo dit capítol, que és ·XXIIII· de la dita concòrdia, e·s largament contengut, les quals coses és notori que fins a huy freturen e han mancat d'ací atràs de observança e compliment algú per part del dit duch. E que per ço, a ell dit micer Jaume no par ésser rahonable de entrar en apuntament de seguretat ne encara pràtica de novells tractes sens que primerament e abans no sia dada execució a les coses, segons dit és, primer pactades, convengudes e jurades sobre la manera e effecte, de la qual dita execució, segons dit és, demanadora lo dit micer Jaume, ab gran color porà rahonablement insistir e detenir algun temps sens descobrir res més avant de la intenció del dit senyor en los altres affers per los quals és tramès. Iohannes Olzina, secretarius. Con, donada execució e conclusió a les coses dessús dites, fos mogut al dit micer Jaume per part del dit duch de Milà tracte de nova liga e confederació, o que la que·s haurà a fermar trobant-se lo rey en Nàpols, se executàs de continent segons fon concordat en lo mes de febrer del any ·MCCCCXXVIII· per part del dit senyor e del dit duch, ço és, en effecte que, quantquequant se convendria lo dit senyor ésser en lo regne de Nàpols, proseguint effectualment e de fet la empresa de aquell ab sa pròpria persona e no desemparant en alguna manera aquella, mas continuant-la virilment e per tot poder, farien e fermarien los dits senyor rey e lo dit duch, de boca e per jurament e en presència de testimonis, sens scriptura, la liga en dies passats praticada. E que si seria vist a cascuna part unànimament e concorde que, salva honestat, se puxa fer per scriptura, se contentarien fer e farien aquella en scrits; e en cascun cas observarien aquella fermament e farien altres coses en les dites prometences, de les quals lo dit micer Jaume se·n portà còpia largament contengudes. Dirà e respondrà lo dit micer Jaume, e porà dir, e respondre, e satisfer, que pus no és lo cas, loch e temps a les dites coses promeses deduhir en execució, ço és, que·l dit senyor de fet sia personalment en lo dit regne de Nàpols. Jatsia ab la ajuda de Déus haja deliberat anar-hi molt prestament per proseguir la empresa de aquell en pròpria persona, no és necessari a present venir a execució del dit tracte, però que ell dit micer Jaume és content entrar en tracte e pràtica de nova liga e confederació entre lo dit senyor e lo dit duch. E venint a spècie de la dita liga, e movent o responent segons lo cas, se portarà lo dit micer Jacme, porà dir que·l dit senyor serà content fer e fermar unió, confederació e liga perpètua per sí, e per sos successors, e per les ciutats, castells, terres e lochs, barons, vasalls e súbdits qualsevol, e tots los colligats, confederats, recomanats e adherents a aquell, e aquells ab lo dit duch, e encara ab lo magnífich comú de Gènova, per sí e sos successors, perpetualment, e ciutats, castells, terres e lochs, barons, vasalls e súbdits qualsevol, e tots los colligats, confederats, recomanats, companyons e adherents als dits duch e comú, e cascú de aquells juxta la forma davall scrita. Iohannes Olzina, secretarius. És a saber, que les dites parts o procuradors de aquells, síndichs e actors, havents plena potestat, convinguen e prometen la una a la altra solemnament que les dites unió, confederació e liga tots temps e invioladablement observaran, e en aquelles fermament persistiran, entenents ab cor sancer en totes aquelles coses que sabran, conexeran e cuydaran en qualsevol manera esguardar profit e honor de les parts e de cascuna de aquelles. Iohannes Olzina, secretarius. Ítem, que hauran, tendran e reputaran, ço és, la una part los amichs de la altra presents e esdevenidors per amichs, e los enemichs presents e esdevenidors per enemichs, e axí la altra part, enaxí que cascuna de les parts no faça ne sia tenguda fer menys de bé e per lo amich o amichs de la altra que per lo amich o amichs d'ella matexa, e no menys offensa guerra e qualsevol dan contra los enemichs de la altra que contra los enemichs de sí matexa. Iohannes Olzina, secretaius. Ítem, que si sintran, extimaran o creuran algun mal e dan voler se tractar o fer contra les dites parts o qualsevol de aquelles, o la una d'elles en persona, stat o coses de l'altra, quant pus prest poran, so denunciaran la una a la altra, e l'altra a l'altra. E prohibiran quant poran e prestaran tot impediment que no·s taça o segueçca. Iohannes Olzina, secretaius. Ítem, que si a alguna de les dites parts era feta guerra, injúria o batalla per algun senyor, senyora, senyoria, comunitat o singular persona, quantquequant e en quantsevol manera, sia tenguda l'altra part requesta dins quatre meses, comptadors del dia de la requesta faedora en avant, socórrer a la part requerint de tot son poder, ab cor sancer e bona fe, a ses despeses e messions, dar, trametre e exhibir ajuda, consell e favor, ço és a saber, de cinch naus e galees, deu armades, o de tanta gent d'armes que equivàlega al stipendi e despesa de les dites cinch naus e X galeres armades, pagada per a temps de sis meses, comptadors del dia que seran dins la terra, de la part a qui la dita ajuda se farà, o l'estipendi o sou de aquelles en peccúnia nombrant. Però que romanga en elecció de la part requerint la dita ajuda de acceptar lo que més amarà, ço és, o les dites naus e galeres armades, o la dita gent d'armes equivalent; e per semblant, romanga en elecció de la part requesta de dar en loch de les dites naus e galeres o gent d'armes lo stipendi de aquelles en moneda nombrant. Declarat e expresament retengut que la part que haurà feta la subvenció o socors derrerament no puxa ésser requesta ne sia tenguda altra vegada a socórrer a la altra part fins a tant la dita part que últimament haurà fet lo dit socors haja amprat o request l'altra part, e de fet li sia fet lo dit socors, enaxí que en manera alguna la una part no sia tenguda de fer ajuda alguna a l'altra part dues vegades, ço és, una aprés altra inmediatament. Iohannes Olzina, secretarius. Ítem, que offendran e damnificaran per tot lur poder, axí per terra com per mar, ço és, la una part los enemichs e malvolents de la altra, e altra de l'altra; e·s donaran la una a l'altra, e endesemps, axí a deffensió de lurs persones, stats, terres sotsmeses, súbdits e béns de aquells, e de cascuna e qualsevol de aquelles, com a offensió e dans dels enemichs presents e esdevenidors. E encara en pendre noves empreses, com pus prest e millor poran, se daran consell e favor e la dessús dita ajuda tantes vegades quantas n'í haurà oportunitat. Iohannes Olzina, secretarius. Ítem, convendran les dites parts que si·s covendrà alguna de aquelles pendre empresa o empreses algunes contra algun príncep, senyor, senyoria, comunitat o singular persona, de qualsevol stat, grau, dignitat o condició sien, pus emperò no sien de aquells que per l'altra part sien compresos en aquesta liga, no·s pusca ne deja la dita altra part de tals empreses entrametre·s en qualsevol manera directament o indirecta, per sí ne per altres, ne per missatgers trametedors, ne per letres, procurants imposar pau o concòrdia entre la part que hauria començat les dites empreses e aquella contra qui fossen començades, ne alguna altra cosa fer que pogués portar algun impediment, o destorb, o en alcuna manera contrastar quant a la honor e encara quant a la utilitat e profit a la part faent les dites empreses, e fer alguna favor e profit en alguna manera que dir e excogitar se puxa a aquells contra·ls quals serien preses tals empreses. E finalment, no puga ne deja la dita altra part entremetre·s en alcuna manera de les dites empreses, segons dit és, sinó tant quant e segons serà de benaplàcit e exprés consentiment de la part faent les dites empreses. E si no, a prestar o exhibir les favors e ajudes a la dita part segons per forma de la present liga sia tenguda, per ço que la part faent les dites empreses pus fàcilment obtinga son vot. Iohannes Olzina, secretarius. Ítem, que no faran ne tractaran alguna pau, confederació o qualsevol concòrdia ab algun senyor, senyora, senyoria, comunitat o qualsevol persona enemich o enemiga, ara o per temps esdevenidor, de les dites parts o alguna de aquelles, ne cessaran de les offenses, sens notícia e consentiment de la altra part. Açò emperò, reservat que sia lícit al dit senyor rey, de la present guerra que ha ab lo rey de Castella e encara de aquella que ha per los fets e empresa del reyalme de Nàpols, part e tota concòrdia a ell agradable fer ab aquells, encara sens notícia e consentiment dels dits duch de Milà e comú de Jènova. E per semblant, sia lícit als dits duch de Milà e comú de Jènova, de la present guerra que han ab los venecians e florentins, pau e tota concòrdia a ells agradable fer ab aquells, encara sens notícia e consentiment del dit senyor rey. Açò emperò, ajustat en les dites coses que, en la pau o treves concordadores ab los dessús dits lurs enemichs per qualsevol de les dites parts, l'altra tots temps hi sia expressament compresa, e sia declarat ésser compresa per pacte special, exprimint-la en los instruments o scriptures de aquelles. Olzina, secretarius. Ítem, que les dites parts daran e prestaran a les gents de aquelles, e de cascuna, e altra de aquelles, havents anar, o passar, o trametedores per qualsevol ocasió o causa en e per les ciutats, terres, passos, ports, e lochs de aquelles, e de cascuna, e altra de aquelles, passatge, recepció e retornament axí per terra com per mar, anant, stant e retornant; e encara vitualles per lurs diners e a preu competent. E finalment, totes coses farant e obraran sancerament, realment e a bona fe una part per l'altra e l'altra per l'altra en favor de la altra, que bons, vertaders e sancers, colligats e contederats fer són tenguts e deven tot engan e machinació cessant. Iohannes Olzina, secretarius. Ítem, convendran les dites parts que sots aquestes paraules: "amichs", "enemichs" e "malvolents", "persona" o "persones", "senyor" e "senyoria", e semblants, onsevol dels capítols de la dita liga seran aposades, sien e hagen ésser compreses qualsevol persones de qualsevol dignitat, stament, preheminència o condició sien, encara que sien reyal o reginal dignitat, exceptat tant solament nostre sant pare present o qualsevol que per temps serà. Iohannes Olzina, secretarius. Con per ventura, sobre lo segon copítol de les dites instruccions o lo contengut en aquell, serà respost per lo dit duch que a ell no és possible a present de pagar al dit senyor les quantitats per ell dit duch degudes, e açò per rahó de les grans e excessives despeses que li ha convengut e cové sostenir per la guerra que ab los venecians e florentins, en tal cas porà ésser replicat per lo dit micer Jacme que lo dit duch poguera bé haver pagat ans de la dita guerra, e quant no era posat en la necessitat de aquella, si a voluntat a hagués, majorment com diverses vegades sia stat de açò solicitat e request. E que la quantitat no és tanta ne puja a tan gran suma que lo dit duch no la pogués a present ben pagar, no contrastant la dita guerra. E si per lo dit duch, sobre la satisfacció de les dites quantitats serà offert de donar seguretats al dit senyor per les dites quantitats, porà lo dit micer Jacme en lo dit cas acceptar per seguretat de les dites quantitats alguna vila o castell del dit duch o comú a la marina que sia més entremans del dit senyor. E sobre tot lo que dessús e dejús és escrit, lo dit micer Jaume se informe e haja consell d'En Francesch Exaló, secretari del dit senyor e capità de Portvendres, com sia pràtich en aquelles parts. Iohannes Olzina, secretarius. E si sobre lo contengut en lo terç capítol de les dites instruccions, parlant de la possesió de Boniffaci e Calvi, era respost per lo dit duch que a ell no seria possible a present donar Boniffaci o Calvi, o la possesió de aquells, e açò per no perdre la senyoria de Gènova e son estat, serà replicat per lo dit micer Jacme que si allò se ha d'esperar sempre, starà la dita restitució en incertitud, e per ço que lo dit duch deu retre segur al dit senyor almenys que ho cumpliran dins cert breu termini, e sobre açò dar-li bastant seguretat. Iohannes Olzina, secretarius. Sia emperò encautat lo dit micer Jacme que, en cas que sens donar-se execusió a les coses contengudes en lo primer segon e terç capítols de les dites instruccions li era mogut tracte algú per lo dit duch, no entre en aquell en alguna manera, com no sia intenció del dit senyor tractar, cloure ne finar res sens execusió de les dites coses en los dits primer, segon e terç capítols contengudes, mas consulte e spere resposta del dit senyor. En cas, emperò, que aquelles sien executades, plau al dit senyor que·l dit micer Jaume entre en pràctica del tracte segons en lo quart e altres capítols de les dites instruccions aprés continus següents se conté. Iohannes Olzina, secretarius. Però sia avisat lo dit micer Jacme que en nengun cas no cloha mi ferme les dites ligues ni altres convinences dessús dites sens consultació e resposta del dit senyor, les qual procurarà de aver detenint lo temps entretant sots les millors colors e meneres que porà. Rex Alfonsus. Dominus Rex mandavit michi, Ioanni Olzina. Fuerunt expedite et tradite dicto ambaxiatori in civitate Barchinone, die ·XXVIIII· marcii anno ·MCCCCXXXII·

1432, octubre 6. Siracusa. El rei Alfons relata en carta a la reina Maria la batalla entre ell i el rei de Tunis a l'illa de Gerbes, i també la posterior victòria alfonsina i el botí aconseguit. ACA, C, reg. 2.689, f. 168. [També a l'edició de —-] Reyna molt cara e molt amada muller, perquè sóm certs que·n haurets plaer, vos notificam com lo dia de Nostra Dona d'agost nós, ab nostre stol de naus e de galees, arribam a la illa dels Gerbes e prenguem decontinent lo pont o moll qui passa de la terra ferma a la dita illa. E aprés, lo rey de Tuniç, qui lahora era a dos jornades d'allí, certifficat e avisat de nostra venguda, tramès a nós una letra, la qual en effecte contenia com havia sabut que nós érem arribats allí, e que·ns pregava que·l speràssem e donàssem manera que·ns veéssem cara a cara, car lo fugir entre nosaltres seria vergonya. E nós, en effecte, li responguem que érem contents de sperar-lo, tant, que poria ésser vengut o seria sa culpa, e que lavors seria la vergonya de aquell qui no satisfés a sa honor. E de fet, lo dit rey de Tuniç, ab gran nombre de gent de cavall e de peu, poch aprés que haguem reebuda la dita letra, aplegà al cap del dit moll o pont, on foren fetes per alguns dies bregues e scaramuces entre nostres gents e les del dit rey de Tuniç, en les quals, per gràcia de nostre Senyor Déus, moriren e foren nafrats entre diverses dies e temps molts dels moros, als qual fon forçat sempre e en cascuna fugir. E jatsia aprés, ço és, lo dilluns primer dia prop passat del mes de setembre, per ço com lo dit rey de Tuniç se era attendat en lo dit pont o moll, qui ha de larch de sis milles ensús, e havia fetes grans barreres, faent-se fort allí axí de bombardes com altres artelleries per damnificar nós e nostres gents, haguéssem deliberat, considerada la letra que·ns havia fet e la resposta nostra, de anar lo combatre per al dimarts aprés següent. E de fet, nós diposàssem a fer tots prepartoris necessaris a la cosa, emperò, per ço com lo dit dilluns, no essent encara la dita nostra gent del tot desembarcada, lo dit rey de Tuniç féu moure als seus brega molt streta de la part on ell stava, e axí mateix, havia dat orde que los de la illa moguessen brega de la altra part, covench a nós e nostres gents no solament resistir, mas envahir aquell e ses gents, les quals, de fet, passants e saltants en lurs barreres, se mesclaren ab los dits moros, faent contra aquells brega e invasió molt streta, per tal manera que farints, derrotants e matants molts de aquells, los feren girar les spatles, fugints e retrahents-se de una barrera en altra, com fossen sinch, fins en aquella part o barrera on lo rey de Tuniç era, e tenia ses banderes, e stava attendat. E per ço com los dit moros feren major resistència en deffendre aquella derrera barrera, cove[n]ch la brega ésser allí molt dura e aspra. Però, per gràcia de nostre Senyor Déus, tant e en tal manera foren invahits que lahora totes les sinch barreres que lo dit rey havia fetes, una aprés altra, los foren preses ensemps ab les pròpries banderes del dit rey de Tuniç. E los dits moros foren mesos en tota derrota, per manera que lo dit rey, no recordant-se de les paraules de sa letra ne havent altre reffugi, hagué a fugir, e totavia nostres gents perseguiren aquell fugint e ses gents per spay de tres milles fins a la terra ferma. E si no [fos] que lo dit rey de Tuniç, en la hora que la cinquena e derrera barrera li fon guanyada, corregué a cavalcar prest en un ginet, ab lo qual fugí, fóra stat pres indubitadament; e ja li eren los nostres tan prop que a penes pogué acampar, et de fet, alguns parents seus e altres que li ajudaren a cavalcar no foren a temps a fugir, ans ensemps ab molts d'altres moriren allí e per lo dit pont, e altres que·s lançaven en mar foren alançajats, morts, e altres negats en gran nombre, e molts apresonats, entre·ls quals dits moros se trobaren molts cavallers, alguns parents e altres officials e de la pròpria casa del dit rey. Foren-li axí mateix preses ·XXII· bombardes, e la sua pròpria tenda, e alguns arnesos, e coses de sa persona. E creem fermament que, si la deliberació per nós feta se fos exequtada lo dia següent, segons era acordat, ab la ajuda de nostre Senyor lo dit rey, e sos fills, e néts, e la major part de ses gents no hagueren acampat de venir a nostra mà. E com per necessitat de vitualles nos convingués venir a la illa de Gotzo de Maltha per fer, dur e haver allí aquelles del regne de Sicília, sabent lahora que a la prop dita illa arribam que los ambaxadors del papa e axí mateix del duch de Milà e altres havia dies que·ns speraven en lo prop dit regne, deliberam venir per hoyr aquells e entendre en altres affers ab la dita nostra armada, a honor nostra e de tots nostres súbdits, segons pus largament vos recitarà l'amat conseller e cambrer major nostre mossèn Guillem de Vich, lo qual per alguns affers trametem a vós de la part d'ella, al qual vos pregam donets plena fe e creença com a nostra pròpria persona. E sia, reyna molt cara e molt amada muller, en vostra contínua protecció la Trinitat Sancta. Dada en Syracusa a ·VI· dies de octubre del any ·MCCCCXXXII·. Rex Alfonsus. Dominus rex mandavit mihi Iohanni Olzina. A la il·lustra reyna nostre molt cara e molt amada muller.

1433, gener 1. Barcelona. El rei Alfons envia el seu secretari, Francesc Aixaló, a la cort del duc de Milà perquè tracte sobre la restitució d'un deute. ACA, C, reg. 2.693, f. 7. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Primera parte. Girona: Librería de P. Torres, 1903, p. 528.] Secretari. Vistes algunes letres trameses per lo ilustre duch de Milà a micer Urbà de Jacobo, embaxador seu, per les quals se mostra lo dit il·lustre duch voler dar execució als deutes dels castells de les galees, scrivim de present al dit duch, ab crença a vós acomanada, en virtut de la qual li splicarets de part nostra que nós havem agut singular plaer de ço que ha scrit al dit micer Urbà e quer En Pero Pérez. Per què us pregam e manam stretament conferint-vos personalment a la presència del dit duch, si ja ab ell no serets. E expliquets-li les dites coses segons dit és, e axí sobre aquelles com totes altres de què us havem scrit ab micer Casa, e aurets a fer e practicar en la cort del duch. Treballets e instets ab sobirana cura e diligència segons la qualitat dels dits afers requer e de vós confiam. Rescrivits-nos sovent de ço que aurets. Dada en Barchinona sots nostre segell secret lo primer dia de gener del any mil ·CCCCXXXIII·. Dirigitur Francisco Axalo, capitaneo portur veneris et lerici.

1433, març 13. Ischia. El rei informa el seu secretari, Joan Olzina, sobre diversos afers polítics, li mana que porte algunes viandes per a una festa i que solucione alguns deutes del monarca i la carestia que pateix Sena. ACA, C, reg. 2.693, f. 80v. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 526-528.] Lo rey. Secretari, per tant que nós vos scrivíssem cosa certa nos havem tardat de scriure-us fins a la jornada de vuy. Primerament, les fets del reyalme stan en aquest punt: madama és contenta de revocar los actes qui ha fets contra nós en favor del duc d'Enjou, e tornar a confirmar e fer de nou los qui abans havia fets per nós; e d'açò ha de fer scriptura, de la qual vos enviam translat açí interclús. E és tenguda de foragitar lo dit duch d'Enjou de Calàbria, metent nós en possessió d'aquells, e nos som tenguts fer assignar e entegrar a ella, haguda la dita possessió real de tots los castells e Iscla que tenim açí e fer-li, axí mateix, scriptura de certes prometençes de la qual vos trametem translat dins la present. E en açò han de caber lo príncep de Taranto, lo marquès de Cutroni, la duquessa de Sessa e mossèn Marino Boffa, los quals han de jurar de fer complir a madamma totes aquestes coses. E on aquella no les complís, ells serien absolts del sagrament de feeltat a qui li són tenguts, e restarien obligats a nós en tot ço que los manaríem, axí com vassalls a senyor. E per tal que siau mils informat, vos enviam translat de útil letra, la qual nos tramès d'allà mossèn Nicola de Special, lo qual havem tramès a madamma per pendre los juraments e scriptures qui per aquesta rahó seran necessàries. Més avant lo bisbe de Concòrdia, qui era Parentine, és tornat a nós del papa, e aprés d'alguns rahonaments, havem romàs en aquesta conclusió, ço és, que lo duch d'Enjou e nós dejam partir d'aquest regne, e lo papa nos farà la bul·la de la confirmació, la qual deu star secreta en poder de Barchinona o de València durant la vida de madamma, e aprés sos dies, nos deu ésser entegrada. E per les despeses que nós havem fetes nos donarà un subsidi sobre les persones ecclesiàstiques de nostres regnes e terres de ·C_m· florins en un any, de ·CL_m· en dos anys; aquest, emperò, resta en deliberació del papa qual voldrà triar. E nós no·ns som volguts en res obligar al papa per açò, exceptat que tan solament nos hajam a partir d'açí. E ab aquesta concòrdia s'és partit lo dit bisbe, e va a Roma per a fer fer les bul·les e scriptures bastants sobre aquestes promissions. Més avant, nós som en tracte de haver Gayeta, e·speram de dia en dia que la cosa se execute, e açò era lo que speràvem per a les bones noves que·ns havíem de scriure. E·speram que, si·s esdevé, lo qual no pot mancar si la concòrdia no u empacha, ultra la utilitat e honor que speram haver de una tal e tanta ciutat, haurem refrescament de ·LX_m· en ·LXX_m· ducats, restant la ciutat entegra. Mossèn Biure és tornat del imperador; són venguts a nós embaxadors del dit imperador: lo germà de mossèn Brimor de la Scala, e Johan d'Orlando, e un ciutadà, lo major, e aquell qui més pot vuy en Sena, per part d'aquella comunitat, los quals de part del dit emperador demanen vistes e offiren cartes blanques. Nós encara no havem deliberat quina resposta hauran, mes havem per bo que vós vingats a nós tantost e menats ab vós totes les galees. Axí mateix, serà bo que per virtut de certes letres de creenza que us enviam, les quals havien de servir als fets dels venecians e foren oblidades de ésser enviades ab la galea de mossèn Johan de Caro, que en aquest cas vos serviats d'aquelles e que parlets ab lo comte Johan, comte Enrigo, altres comtes e barons qui ab pocha gent, ben vestits, e arreats lo millor que poran, véngan en la part deçà per tal que, si acordarem de fer les dites vistes, nos puguen honorablement acompanyar. Encara nos par que menets ab vós l'arquebisbe de Palerm, el de Montreyal, e lo bisbe de Cathània, car si les vistes no se hauran de fer, no serviran a altre sinó a acompanyar-nos en Sicília. Més avant és necessari que contentets a Johan Dasín, procurador de mossèn Johan Ferrandes, dels diners qui són exits dels forments, ço és, de ·V_m· ·C· docats d'or. Passats segons vós mateix sabeu, e en aquest cas, nós pendríem aquests que té açí Françoy Ferrer per ajudar nós en aquestes despeses. E féts que lo dit Johan Dasín scriu a al dit Françoy Ferrer que·ls nos liure, car en altra manera no·s vol desexir de la moneda. Axí mateix, vos pregam que quitets l'argent e lo cint, los quals havem menester per a la festa; no-res-menys, nos portets confits de conserva e altres de diverses maneres, que sien tres quintars, e un quintar de çucre en pans, e altres tantes spècies que·ns trametés ara derrerament, e saffrà, uns sis rotols. Més avant, los senesos nos demanen treta de ·IIII_m· salmes, los quals enviam aquí a vós per contractar ensemps ab vós, desempachat-los bé e prest, car aquells de la comunitat se mostren bons servidors nostres, e creem que lo bon desempachament d'aqueix forment farà gran utilitat a nostra honor e servey. La galea de mossèn Johan de Gurrea e de mossèn Ramon Boyl són arribades, e havem hagut gran plaer del bon desempachament que·ls haveu donat, certificants-vos que a nós plau que donets licència de traure lurs cavalls a mossèn Guillem Ramon de Moncada, a mossèn Berenguer d'Olms e a mossèn Bertrant de Montaut. E nostra intenció és, pus ne resulta tan gran dan a nostres fets, que nengú traga treta alguna, exceptada la nostra cor ne mossèn Far ni altri. L'ambaxada de Jènova és açí, la qual és venguda molt exiuta a la darraria. Aprés d'alguns rahonaments, nós devallam que ells en los fets de Castella stiguesen comunals, no ajudant a la una part ni a l'altra, per via directa ni indirecta, que nós érem contents de passar en aquesta forma, solament que, si venecians, per la liga que nós ab ells fahíem, se declaraven per al rey de Castella, que ells, axí mateix, se haguessen de declarar par nós, puys nós pendríem aquest càrrech per ells de haver aquells per nostres enemichs, e han-ho denegat. Axí mateix, en l'ajuda del reyalme ni d'altres favors no ixien géns liberals, ans exien assats magrament. Per tant, nós los haxem donada negativa expressa; emperò, no contrastant la dita negativa, ells aturen e no mostren fer mala cara de la ruptura, de què se presumex que ells deven portar més que no han descubert, pus no creem que haja massa de aturar, que si alre porten, prestament no ho descòbran, car lo temps no dóna ja loch a dilacions. Dada en Iscla a ·XIII· dies de març del any ·MCCCCXXXIII· Avetla como si fuese de mi mano, e dat presto desempachamiento. Rex Alfonsus. Al feel secretari nostre Johan Olzina.

1433, abril 28. Instruccions del rei Alfons a Eiximeno de Poyo per a l'ambaixada al príncep de Taranto, en què el monarca comunica la seua pròxima visita a Nàpols (Joan Olzina). ACA, C, reg. 2.693, f. 93. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 530-532.] MEMORIAL DE LES COSES QUE MICER EXIMENO DE POYO, VICECANCELLER DEL SENYOR REY, DEU FER PER LO DIT SENYOR AB LO PRÍNCEP DE TARANTO Primerament, aprés les saluts acostumades, dirà al dit príncep com lo dit senyor ha reebuda sa letra e sabut com ell ha fet lo sagrament e homenatge de paraula, per lo qual era stat tramès lo dit micer Eximeno. Jatsia lo dit senyor haja haüt plaer del dit jurament, emperò volria e és la sua intenció que·l dit príncep faça instància a madama que li trameta manament en scrits de fer lo dit jurament per què·l dit príncep lo pusca fer axí mateix en scrits al dit senyor, segons fon promès per madama, present lo dit bisbe de Monopoli, dient que axí lo·n requer lo dit senyor per sa cautela, most[r]ant lo dit príncep no haver volgut fer en scrits lo dit jurament sens exprés manament de madama, axí mateix fet a ell en scrits. Iohannes Olzina. Secretarius. Ítem, dirà al dit príncep com lo dit senyor ha haüt gran plaer de ço que li ha tramès a dir per lo dit vicecanceller a cerca la prossecució dels affers del reyalme, e que li ha per admeses e acceptes les execucions del passat, pus aquelles entena compensar per obra e execució prompta en lo esdevenidor. Iohannes Olzina. Secretarius Ítem, quant toqua a la promissió que·l dit príncep demana al dit senyor de aturar e proseguir la dita empresa, li dirà que·l dit senyor és molt content e ha gran plaer de aturar e proseguir la dita empresa, car per aquella e no per àls és partit de sos regnes e terres ab la armada e ha fetes molt grans despeses e sostenguts diverses dans e perills, donant-se, emperò, de continent, recapte a les coses dejús scrites, com sens execució prompta de aquelles pus avant no ho pusca bonament comportar ni sperar, és a saber, que attés que·l dit senyor no pot bonament ja més aturar en Iscla, com ja hi haja stat per ·V· meses o més, han suportat grans càrrechs e despeses per lo dit príncep no ésser vengut a les parts de Nàpols axí prest com lo dit senyor sperava, e segons lo dit senyor confiava per la offerta que de part sua li era stada feta etcètera, e açò per causa de les morts que y corren, com cascun jorn hi muyren de ·XV· en ·XX· persones, e vol e damana per ço lo dit senyor que·l dit príncep done modo, orde e obra effectiva de haver prestament la ciutat de Nàpols, on lo dit senyor puxa anar levant-se d'açí del perill de sa persona, en què està per la dita moria. E fet açò, lo dit senyor és content de tenir-se per obligat en la dita promissió a prosseguir la dita empresa e fer suplir de peccúnies e de totes altres coses a açò necessàries a consell e orde del dit príncep. E vol e li plau que·l dit vicecanciller faça al dit príncep la dita offerta e promissió per part del dit senyor. Iohannes Olzina. Secretarius E quant és al sosteniment del dit príncep e de sa gent, lo dit senyor, essent en Nàpols, hi provehirà sens negun dubte, per manera que no solament porà tenir la gent que té a present, mas molta més, fahent fundament lo dit senyor principalment de aquell e de la dita sua gent, com ab aquesta sperança sia vengut en aquestes parts, no curant sots la dita confiaça dur ab sí altra gent d'armes de cavall. Iohannes Olzina. Secretarius. E per dar execució a haver la dita ciutat de Nàpols sens impediment e obstacle, apar al dit senyor que·l dit príncep de continent deja ferir sobre Jaçobuço Candola, segons ha dit lo dit príncep al dit vicecanceller, en manera que·l faça levar del territori del duch de Sessa e deliure lo dit duch a sa terra de oppresió, ab lo qual lo dit príncep se pot e deu entendre sobre aquesta matèria, car lo dit senyor proveheix ab gran diligència que·l dit duch e lo Riço se entrenuen e sien units ab ell tant en la expulsió de Jaçcobuço quant en la prosecució de les altres coses sobre dites; e confia que axí ho faran, e que fet açò, lo dit príncep faça la via de Nàpols cuytadament, car lo dit senyor no és possible aturar açi ultra ·VIII· jorns per les causes dessús dites. E entretant, lo dit príncep avise contínuament lo dit senyor del succés, dels affers e de la jornada que serà a Nàpols a fi que·l dit senyor, lo mateix dia, hi sia ab la sua armada. Iohannes Olzina. Secretarius. Ítem, sobre lo fet dels diners que serien necessaris per a donar a Josia de Acquaviva, alias de la Lagonissa, e als altres, lo dit senyor és content, essent en Nàpols ab lo dit príncep, donar-los bon recapte segons lo dit príncep los haurà acordat e promès, per manera que seran ben contents. Car, attés que segons és dit, ha aturat tant en Iscla e fet tantes despeses sens fruyt algú, no entén a present fer altra despesa sens ésser cert de la prosecució de la dita empresa, la qual certitud no pot haver ni creure si primer no era en la dita ciutat de Nàpols. E par al dit senyor que lo dit príncep pot executar lo que dit és sens los dits Josia e altres sobre dits, e seran content lo dit senyor que·l dit príncep los assegur del dit recapte segons és dit, car lo dit senyor en tal cas promet al dit príncep de donar lo dit recapte als sobre dits acordats. Rex Alfonsus. Dominus rex mandavit michi Iohanni Olzina. Fuerunt tradite predicte instrucciones dicto Eximino de Poyo, die ·XXVIII·, aprilis anno ·MCCCCXXXIII_o·

1433, maig 28. Ischia. Instruccions per a l'ambaixada de Ramon de Perellós i altres consellers davant l'emperador Segimon, en què es demana que sotgen la posició del mencionat emperador sobre assumptes del papat i altres afers (Joan Olzina). ACA, C, reg. 2.693, f. 108v. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Primera parte. Girona: Librería de P. Torres, 1903, p. 533-534.] INSTRUCCIONS DADES PER LO MOLT ALT SENYOR REY A MOSSÈN RAMON DE PERELLÓS, A MOSSÈN BERNAD DE CORBERA, A MOSSÈN BERNAD ALBERD, E A MOSSÈN BABTISTA DE PLATAMONE, CONSELLERS SEUS Primerament, arribants en Roma, faran dar sentiment e avisació al emperador com lo dit senyor los tramet a ell, e que li entenen anar a fer reverència lahora que ell ordenarà e voldrà. E si lo dit emperador los responia mostrant que primer deguessen anar al papa que a ell etcètera, faran-li dir com lo dit senyor los ha remès a ell directament, e que entenen en açò e en tot als star a sa ordinació e voluntat. E en tal cas ne àn fer reverència al papa explicant-li simples recomendacions per part del dit senyor, e que ells són stats trameses al emperador, qui de la dita venguda de embaxada haurà scrit e pregat al senyor rey etcètera. On emperò, lo dit emperador no curàs de la reverència al papa etcètera, o que ho remetés a arbitre dells dits embaxadors, en tal cas yran primer a fer reverència al dit emperador, notificants-li com dimecres, a posta de sol, que comptàvem ·XXVII· del present mes, lo senyor rey reebé la sua letra, la qual en effecte li recitaran, de la qual lo dit senyor hagué molt gran plaer. E que de fet, volent-lo en açò e en totes altres coses que esguarden sa honor complaure com a pare, attesa la amistat que de gran temps ha mostat, axí al senyor rey don Ferrando, de gloriosa memòria, pare seu, com al dit senyor, delliberà trametre, e de fet espachà e manà partir dins un jorn natural ells dits embasadors perquè attenguessen, si possible era, en neguna via a la festa de la sua coronació per fer-li aquell servey e honor que possibles serà, mostrant algunes excusacions de no major aparatu e solemnitat per la brevitat del temps que és stada e indisposició del loch on lo dit senyor de present se troba. Enaprés, deven los dits embaxadors per tot lur poder scrutar e sentir cautament los affers del papa e del emperador com passen. E si la aparència de aquells correspon a la existència e veritat, e segons la avisació que d'açò hauran, se captendran cautament en los materials dels quals lo dit emperador voldrà ab ells comunicar, servant-li pràtica, si possible serà, que ell descobra son intent e voluntat axí en sguart del papa com dels altres affers de Itàlia. E tendran esment, axí matex, de quals persones de casa del emperador, per ésser affectades a alguna part, se dejen guardar quant parlaran ab lo dit emperador dels principals materials etcètera. E recitats en son loch e cas pertinents les coses reportades per Johan d'Orlando al dit senyor, de les quals se·n porten còpia, poran-li dir, quant al fet de la concòrdia de madama ab lo dit senyor, que stà en veritat que aquella passa entre ells en certa forma, la qual no sab lo dit senyor si li serà servada, attés que a giny e tracte de alguns èmulos e contraris al dit senyor, circunstants a aquella en aquests prop passats dies, se començaren ja de attentar algunes novitats, les quals són ja algun tant reposades. E sobre açò poran incidentment recitar la intenció bona que·l senyor rey ha haüda en guardar la honor de madama, volent-la tractar com a pròpria e natural mare. E que a part de açò, stà en veritat que·l dit senyor ha sentiment que sobre·l fet del reyalme li són procurats e guiyats alguns obstacles, axí per lo present com per lo sdevenidor, per persones qui·s diu ésser axí poch devotes a la honor, stat e prosperació d'ell dit emperador, però que totavia lo dit senyor li regracia la sua bona offerta, axí de la intercessió com en esforçar-se de tolre tots los dits obstacles, notificant-lo que aquell mateix compte pot fer de la persona, béns e terres del dit senyor e de tota la sua casa com de un propri fill. E sobre açò poran devallar en tracte o alguna pràtica de la liga e confederació, scoltant lo que voldrà descobrir de sa intenció sobre aquella perquè·n pusquen scriure, consultar o reportar al dit senyor, totavia esforçant-se de traure e haver de sa intenció lo que més poran. E senyaladament procuraran e ginyaran en lurs rahonaments de sentir, segons dit és, dell dit emperador la intenció que ha sobre·ls affers del papa, e del concili del duch de Milà, e de venecians, e del que entén que·s deja fer per lo comun bé e honor dell dit emperador e del dit senyor. E si les paraules o rahonaments ho duyen, diran en son loch e cas la honesta e rahonable escusació que·l dit senyor ha de no ésser stat o anat a les vistes a Thàlamo, etcètera; e com aprés li havia tramès los ambaxadors, los quals no·l trobaren allà ne en Sena, etcètera, ne axí poch. Del primer apuntament de les vistes a·nçà, lo dit senyor ha reebut letra nenguna dell dit emperador de avisació alguna sua, ne dels affers sobre·ls quals se havien a fer les dites vistes fins en la jornada de yr, que comptàvem ·XXVII· del present mes, de la qual cosa lo dit senyor prengué no poca admiració. Olzina, secretrarius. Dada en Iscla a ·XXVIII· dies de maig de la ·XI· indicció en l'any de la nativitat de nostre Senyor mil ·CCCCXXXIII·. Rex Alfonsus, domine rex, mandavit mihi Iohanii Olzina.

1433, juny 20. Ischia. El rei Alfons el Magnànim dóna instruccions a fra Benet Serra, almoiner, perquè prenga mesures en el concili per a triar papa davant les adversitats en la seua política italiana. ACA, C, reg. 2.693, f. 108v. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 532-535.] Lo rey. Almoyner, la letra del concili a nós tramesa ab les vostres, de ·XXII· de març, axí comunes com de cifra, habem reebudes per Bernard Escola, de nostra capella, de les quals, per ésser axí a ple avisats del succés dels affers d'aqueix concili, avem haüt sobiran plaer. E quant toca al que responen al dit concili, nós vos trametem còpia de la dita resposta, en la qual veurets que·ns referim a pus larga explicació vostra, axí sobre la embaxada per nós trametedora al dit concili, e sobre la interposició de pau per lo dit concili, offerta de nós ab lo rey de Castella, com encara quant a la offerta per nós faedore al dit concili per invasió de infels. E quant al primer cap, vos notificam que nós havem scrit a nostra muller la reyna, e al rey de Navarra, e a·lguns servidors nostres de la part d'ella, que facen cuytar les embaxades, ço és, axí la nostra com la del clero, e açò mateix habem provehit en Sicília; e creem que los dits embaxadors seran lo bisbe de Vich, e lo bisbe de Cathània, mestre Johan de la Tonda, mestre Nicolau de Terranova, mossèn Federico de Vintimilla, e un altre dels següents, ço és, mossèn Galvany de Villena, o mossèn Johan de Pròxita, o mossèn Guillem Ramon de Moncada, o mossèn Armengol e vós. E de fet, per tres vies havem provehit en lo prest spachament de la dita embaxada. Quant al fet, emperò, de la pau tractadora entre nós e lo rey de Castella, vos notificam que axí per lo dit esguart com per fer-nos fort en aqueix concili, havem proveït e entenem fer tantost executar la anada del cardenal de Leyda al dit concili, lo qual sabets que és bé informat de tots aquells affers e haurà manera de mils informar que negun altre et satisfer, o fer dir e satisfer, per nostros embaxadors al dit concili lo que faça per lo dret e justícia nostra e de nostres frares, si necessari o expedient serà; e axí mateix, procurarem que y vaja lo cardenal de Foix, que sabeu que algun tant és informat dels dit affers. Més encara, havem provehit que lo cardenal de Sant Sixt vaja aquí, e creem que semblant faran lo de Xipre e de Arlet, e speram que pus hi sien los dessús dits cardenals, e los embaxadors nostres ab los cardenals, e altres persones que scriviu són aquí affectades. A nostra honor e servey haurem bona part en lo dit concili, volent-se bé ajudar los que per nós hi seran de altraure·s ad herència dels anglesos burgunyons e alguns italians, com són los cardenals de Plasença, de Sancta Creu, e de Sanct Àngel, e tots altres de qui enténgan se pusca ben confiar que hajen bon voler e zel a nostra honor. Notificants-vos per vostra avisació que nós havem sobirana affecció de passar a aquest reyalme, per lo qual sabeu quant havem despès e gastat en lo passat, e ara que pensàrem ésser en alguna més seguretat de haver aquell per la gran offerta que lo papa, diverses voltes, nos havia feta de la infeudació d'aquell, havem avisament en cert que ell, e los venecians, e florentins, ab maneres cauteloses en quant poden cubertes, nos procuren tot destorb e s'esforcen passar al dit reyalme en cas de òbit de madama, si al present boscament no podien. E per aquesta causa et a fi de expellir nós de Itàlia, més que per altra alguna, se diu ésser stada finada la pau entre la liga de Venècia et Florença ab lo duch de Milà, e encara la concòrdia del papa ab l'emperador, però de la veritat o afecció de aquesta no sóm encara ben certs. E perquè havem avisació que en lo dit concili se tractaria no solament de subtracció de obediència, mes encara de deposició de aquell e creació de novell papa, vos certificam en secret que nós —jatsia en quant podem, ho entenam disimular— a present no sóm en res contents del dit papa, ans pus vejam que son fet no posques revenir, entenem ajudar volentés en precipitar-lo de tota honor, dignitat e stat. E on a prosecució de aquell, en cas de deposició, se haguessen mostrar prínceps alguns de chistians, o empendrem volenterosament, faent-vos, emperò, primerament lo dit concili la dita infeudació del reyalme, e provehint a la despesa necessària o supendi per la dita prosecució. En cas, emperò, on de sola subtracció se tracte, no·ns entenem descobrir sens que primer hajam vostra visació o consultació, car segons seran los prínceps adherents a tal opinió, si entenem a fer, jatsia en tot cas per nós e nostres affers, faça la dita subtracció, e voldríem ja fos feta. E pus veén quina intenció és la del dit papa, venecians e florentins contra nós en esguart del dit reyalme, procurau per totes les plus cautes vies e secretes maneres que porets que a lur intenció sia per los altres aquí obviat, car en tots aquests affers se demostra en clar que lo papa voldria sotsmetre no solament lo dit realme, mas tota Itàlia a senyoria de venecians. E en cas on de el·lecció de papa se tractàs, e no posques bonament recaure en un dels tres de qui fem special compte, ço és, lo de Foix, de Leyda o de Sant Sixt, o altres qui bé fos affectat a nós, entenem que lo menys mal seria, segons fama, lo de Sancta Creu. Quant a lo que·ns havets scrit, que considerada la offerta feta al dit concili per part del duch de Burgunya, ço és, de empendre lo fet dels boemis etcètera, e què·ns paria, que per gratificar-nos del dit concili devem fer consemblant offerta e prossecució de infels, vos responem que som contents que, si vist vos serà de present, se deja fer en virtut de la creença a vós acomanada; e si no, a quant la dita nostra embaxada sia attesa aquí, la dita offerta se faça, entenent-ho tota via. En cas on per lo dit concili fos atorgada alguna gran indulgència o croada, e·s facés axí mateix algun rahonable subsidi e per la dita empresa e invasió de infels, reservant-vos a fer la dita offerta en temps e cas que deja ésser ben accepta e grata al dit concili, e resultarà en honor nostra, havem gran plaer. E com micer Johan Palomar és en bona reputació en lo dit concili, e del loch que ha ab aqueixs cardenals qui dien amén nostra honor e servey, e per ço havem delliberat scriure-li ab creença a vós acomanada, la qual en effecte nós par deja ésser que havem plaer de son bé e honor, e·l tenim e volem haver sempre per special servidor, e que·l pregam se demostre tal en tots los affers nostres que aquí ocorreran, e que confie que sens algun dubte haurem a ell per recomanat. Axí mateix, scrivim a micer Nicola Tudisco, abat de Maniag, e a mestre Boxadors, e a mestre Pi, als quals per semblant direts lo que vist vos serà per procurar los sempre a vostra honor e servey. E senyaladament nos par dejats procurar de apartar lo dit abat, ab cautes maneres, de affecció al papa, faent-li gran e liberal offerta per part nostra. Per semblant, vos trametem les letres regraciatives als cardenals de Sant Àngel e de Plasença per vos demanades, ab creença a vós acomanada, en virtut de la qual los explicarets ço que entendrets sia expedient per bé de vostres affers. E axí mateix, vos trametem les altres letres blanques per vos demnades perquè de aquelles vos puscats ajudar en lo que vist vos serà, avisant-vos, perquè·ns haveu scrit que lo cardenal d'Orsins deu ésser un dels presidents del concili, que aquell fins açí se mostrava amich nostre, de present, emperò, nos recelam grantment, en havem ja alguna evidència, que ell e son frare tinguen mà en desviar-nos del dit reyalme en favor del papa e venecians. Enaprés, havem rebuda vostra letra de ·VIII· de maig. E quant toca el primer capítol, del poch procehiment del concili, havem per cert que tot proceheix de Roma, o dels que aquí són per lo papa e per l'emperador, los quals dits papa e emperador sóm certs que són en streta avinència e col·ligància. E de fet, se diu que l'emperador deu trametre embaxada aquí en favor del papa, e aprés hi deu ell anar en persona. E per ço serà mester que l'altra part se reforçe en veus si en cap volen exir d'ells, et nós per ço havem tramès en aquests prop passats dies a cuytar la anada del cardenal de Leyda, e de nostres embaxadors, e los del clero de nostra senyoria. Et veurem si·s porà fer que lo cardenal de Sant Sixt e altres hi vajen, segons que havien promès, per provehir a les mes veus, juxta lo contengut en nostra letra, conexem bé que alguns qui no·ns han bona intenció sots algun color de interès, com tentaran de noure·ns en lo que poran, segons dien que havien començat de introduir, volent-se pèxer del realme de Nàpols e de nostre regne de Sicília, cové que y stigau ab l'ull obert. E ben previst creem sia stat gran dan dels affers del concili, com tant s'és dilatat en cascun procehiment que s'és fet contra lo papa, car lo tant discors de temps ha donat loch a la concòrdia del papa ab l'emperador, e del duch de Milà ab venecians, e d'altra part, del emperador ab los dits venecians per medi del papa, lo qual dit emperador sóm informats qu'és molt mal content del dit duch de Milà. E de tot açò vos avisam perquè sapiats com vós devets captenir en nostres affers, perquè de la veritat, e de la dissimulació de aquella en son cas, vos pujats ajudar, car segons dit és desús, si la intenció del concili passa contra lo papa, vos deuriu captenir en una manera, e en altra si vèyeu que la intenció del papa passàs e fos pas apoderada. Dada en Iscla a XX dies de juny del any mil ·CCCCXXXIII·. Rex Alfonsus.

1434, juny 6. Salerm. El rei Alfons informa el seu almoiner, fra Benet Serra, sobre l'ambaixada tramesa al monarca pel concili i dóna instruccions perquè treballe amb discreció fins que es definesquen amb certitud les parts d'aqueix concili. ACA, C, reg. 2.693, f. 152v. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 537-538.] Lo rey. Almoyner, diverses vostres letres havem reebudes, de les quals havem haüt plaer per la avisació contenguda en aquelles, pregonts-vos ho continuets pus sovent. E quant toca al ambaxador a nós tramès per lo concili, vos notificam que nós lo havem espachat en la forma que veurets contenguda en la letra e respostes, de les quals vos trametem translat. E podem afermar en cert que les nostres ambaxades yran de continent, ço és, axí per aquest regne com per los altres de la part dellà, e per los cleros de aquells, en tota aquella més moltitud o nombre de persones que bonament se puscha fer. E si fins açí les dites ambaxades són stades dilatades, poden creure que en part n'és stada occasió nostra absència e alguna occupació en altres affers, e havem volgut fer e procurar que en un mateix temps totes les dites ambaxades concorreguessen aquí, les quals havem provehit e ordenat se speren en lo camí per haver allí instruccions nostres sobre lo que hauran a dir e fer en lo dit concili, avisants-vos per cautela vostra que nós encara no sóm prou en segur de les affeccions e intencions dels que regeixen aquell, senyaladament mentres vivia lo cardenal de Sanct Staci, e ara no menys en esguard dels que aquí son parçials al rey de Castella, al rey de França, al duch d'Enjou e al duch de Milà, lo qual havem en gran dubte se haja envers nostre interès e honor, segons deuria vist lo que és stat attentat contra la persona del conte Vicentello, jatsia açò entenam sots la major cautela que a nós serà possible dissimular, fingint envers elles treta e bona affecció, la qual de present li donam a·ntendre per migà del dit ambaxador, donant loch al tracte de la liga entre ell e nós praticada ab lo pus avantajós partit a ell que d'açí atràs haguéssem fet; e de açò se·n portà càrrech lo abbat de Sanct Ambròs a tota sa instància. Volem per ço mostrets cautament e discreta en lo que haurem de fer e parlar, sobre los afers de aquell concili, la acostumada pràtica e manera envers lo dit duch e affers seus, e per semblant, ab lo cardenal de Plasença e altres qui per ell o en favor sua res aquí tracten ni procuren. Pus emperò, reste en vós facultat e manera de fer e obrar lo contrari si mester serà. Ne axí poch sóm delliberats encara de aderir a la opinió del papa per la poca voluntat e affecció que en ell havem coneguda, ans tot lo contrari, a res que toch nostra honor e utilitat, de què sóm no poch fins ara mal contents, jatsia de present siam requests per part sua de trametre-li ambaxada, ab la qual, si irà, entenem saber totalment sa última intenció envers nós a fi que puscam elegir la via a nós pus saludable. E per ço nos par que vós aquí dejats veure e sentir, aprés explicada nostra resposta per lo dit abbat al concili e als cardenals de Sant Àngel e de Plasença, si nostres offertes e affers seran a ells en alguna bona accepció e que sàpian e scruten stretament si entenem en privació del papa, car en cas que no·ns concordem o siam en algun bon apuntament ab lo papa, plaer hauríem de haver e obtenir en aqueixa plaça la major e mellor part, a fí que nós, disponent nós en alguna manera al honor e servey de sancta mare Església, per mijà d'ells ne posquéssem reportar la honor e utilitat que·s pertany, e en tal cas, volenterosament adereríem a la opinió dels dits cardenals e del dit concili, e empendríem tot aquelí càrrech que deguéssem et posquéssem per dur a execució e degut effecte lo que per lo dit concili fos provehit e ordenat, e axí contra la persona e stat del papa com per exaltació de la fe christiana e altres serveis de Déu e de la Església. E en tot lo que haureu a procurar ab lo dit ambaxador, conforman-vos ab les respostes que se·n portà, sentint tota via d'ell e de tots los altres, successivament, lo més que sentir e saber puixats per avisació de nostres affers, e de tot nos scriviu sovent e per diverses vies, procurant tota via la direcció de nostres affers a la mellor e més honorosa fi que puscats. Dada en Salerm a ·VI· dies de juny del any mil ·CCCCXXXIIII·. Fuit expedita in çifra.

1434, juliol 4. Panormo (?) Instruccions per a l'ambaixada de Joan de Fuertes davant Niccolo Pichinino, tramesa pel rei Alfons, en què aquest li demana consell per l'òbit imminent de la reina de Nàpols. ACA, C, reg. 2.693, f. 157. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 544-545.] INSTRUCCIONS DONADES PER LO SENYOR REY A·N JOHAN DE FUERTES SOBRE LO QUE HAURÀ DE DIR A NICOLO PICHININO DE PART DEL DIT SENYOR Aprés les salutacions et donada la letra de creenza, li dirà com lo dit senyor ha lo dit Nicolo per singular servidor et amich de sa senyoria, tant per consideració de la bona affecció et voler que tots temps ha coneguda lo dit Nicolo haver en lo servey et honor del dit senyor quant per consideració de la bona ànima del gran conestable Bracho, lo qual, axí com hac en vida per seu singular amich et servidor, axí hac e·ntén haver tots los seus parents et dependents. Iohannes Olzina. Secretarius. E per ço, confiant del dit Nicolo vol comunicar ab ell de la infrascripta matèria e haver-ne son parer et consell com de aquell qui per sa stremitat et virtut és en gran reputació en Itàlia, e de tots los fets et condicions de aquella deu ésser plenàriament informat. Iohannes Olzina. Secretarius. Lo dit senyor és vertaderament infirmat com la reyna de Nàpols, sa mare, stà en tal disposició que no·s spera que deja gayre viure, per què lo dit senyor se proposa en cas de sa mort proseguir la empresa del reyalme e de haver-lo a sa mà així com justícia e rahó l'y dóna, de què lo dit Nicolo és bé ja informat. Per què lo dit Johan pregarà lo sobre dit Nicolo que vulla consellar e avisar lo dit senyor de tot ço que li parrà li sia necessari e expedient sobre aquesta matèria, axí en lo cas de la mort de la dita reyna com des de ara en fer los preparatoris necessaris, axí dins lo dit reyalme ab los barons e altres com de fora lo reyalme, en les altres parts de Itàlia, a fi que la dita empresa puixa venir a votiva et final conclusio a honor et servey del dit senyor. E encara lo dit Johan sabrà del dit Nicolo si lo senyor rey, havent-lo menester en la dita empresa, lo porà haver faent-li aquells partits que serien rahonables axí de pagaments de sou com de honors et remuneracions condecents; e certificar-lo com lo dit senyor ha gran voluntat de remunerar-lo en tal forma e axí amplament que ell et tots sos descendents ne reportaran tal honor e premi que se·n poran sens algun dubte contentar. Iohannes Olzina. Secretarius. E si lo dit Nicolo en la sua resposta loava e movia la confederació e liga del duch de Milà, lo dit Johan li respondrà que lo dit senyor és en aquella intenció de la qual és ja stat per lo passat, de haver plaer de la dita confederació. E de tot ço que lo dit Nicolo respondrà et consellarà, lo dit Joan farà memorial particular per manera que no·s oblit una paraula, a fi que a la sua retornada pusca vertaderament et plena informar la majestat del dit senyor sobre la matèria dessús dita. E finalment, se informarà diligentment lo dit Johan e a ple de tots los affers e noves corrents en aquelles parts, per forma que, retornant-se·n al dit senyor segons és dit, li puxa fer certa relació de aquelles. Dominus rex mandavit mihi Iohanni Olzina. Fuerunt expedite et tradite ·VIIII· die iulii anno ·MCCCCXXXIIII· in Panormo.

1434, juliol 9. Panormo (?). Instruccions per a Ramon Boil i Garcia d'Aznar, consellers, per a una ambaixada per part del rei Alfons a la reina de Nàpols en què s'exculpa d'algunes mentides vessades en contra d'ell (Joan Olzina). ACA, C, reg. 2.693, f.156. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 542-544.] REFERENDA SERENISSIME DOMINE REGINE NEAPOLI PRO PARTE EXCELLENTISSIME DOMINI REGIS ARAGONUM PER NOBILEM RAYMUNDUM BOYL, CAMERLENGUM ET CIVEREGEM IN REGNO NEAPOLIS, ET GASIAM AZNARII, CONSILIARIOS DICTI DOMINI REGIS Post filiales ac devotas recomendaciones, li diran com lo dit senyor ha entès, axí per letres com per relació de alguns qui d'allà són venguts, on com algunes persones, havents poch zel a son servey, ans desijants posar-la en necessitats e revolucions a fi de poder obtenir de ella, per aquesta via, gràcies et donatius, e per altres passions e interesses que·ls movien, la havien contra veritat informada que sa senyoria hauria mogut algun tractat en lo reyalme contra sa majestat, e que ella, donant fe a la tal informació entenia fer algunes novitats en desfavor del dit senyor. E per ço, li diran que lo dit senyor no solament no ha tractat ni tractaria cosa alguna que injúria, dan, offensa o deshonor de sa majestat fos mès, e·ncara jamay hi ha pensat ne hi pensaria, per ço que ell la ama e la té encar com a mare e senyora sua; ans ha desijat e desija contínuament servir e honrar-la axí com de bon fill se pertany, encara que per ella fos offensat, pus fos tol·lerable offensa. E jatsia que sa voluntat e propòsit en aquesta part sien axí ferms que dubitació ne disputa alguna no sostenguen, però que pot-lis bé al·legar, entre altres coses, com l'any passat sa senyoria vench en Iscla ab assats potent armada, e si ell hagués haüt a cor, lo que a Déu no plàcia, ho poguera fer; e per ço que lavors no féu, se pot clarament mostrar que ara no u faria, si bé té major manera e disosició, si tal cosa hagués a cor de refer gent d'armes, et fustes, etcètera, e que Déus, a qui res hi és amagat, sab qual és stada e és sa intenció, al qual plàcia jutjar-lo segons aquella. E per ço la pregaran affectuosament que ella no vulla dar oreylla a tals o semblants iniques et falses informacions, mes creure et confiar d'ell ço que bona mare et senyora deu confiar de bo e obedient fill, car no solament ell no pensarie en res que li fos desplasent, mas la desije contínuament complaure et servir en tota res que honestament puixa. Iohannes Olzina. Secretarius. Ítem, la supplicaran que ella, per aquestes ne altres sinistres informacions, no vulla proceyr a novitat alguna que pogués venir contra lo dit senyor o en son desfavor, mes haver-lo per recomanat en tot favor e bon tractament a ell et a coses, mes axí com ell de sa senyoria confia, puys ella sab mils que persona vivent, jatsia que és assats notori quant és tenguda sa majestat de fer-ho axí. Iohannes Olzina. Secretarius. Ítem, li diran com lo dit senyor ha entès per fama no ben certa que sa majestat, per occasió de les dites informacions, menaçaria fer vicari seu per tot lo reyalme lo duch d'Anjou, la qual cosa ell no pot creure, pensant que no li són exoblidats los notables et grans serveis que lo dit senyor li ha fets e los deserveys de la altra part, los quals no cura particularment manar explicar, puys són a tot lo món notoris. Ni pot creure que en sa majestat pogués caure tanta ingratitud de què a qui l'à ben servida retribuís mal, e a qui la ha deservida, perseguida et guerrejada retribuís bé. E per ço, instantment la pregaran de part del dit senyor que, no donant oreylla a negunes sinistres informacions, les quals ell és prest purgar en totes les maneres que a ella seran vistes e ell dega rahonablement fer, no vulla fer tanta novitat en desfavor de sa senyoria, ans si res contra aquella, ha invocat lo vulla reduir al primer et degut stament, axí com és tenguda segons Déu et segons lo món, e no hi vulla donar tanta causa de descontentament, lo qual en sa pensa hauria a nodrir gran refredament de la acostumada fervent devoció, puys specialment sab que no u pot fer sens gran offensa de Déu e volent trenquar les prometences per sa majestat fetes. Iohannes Olzina. Secretarius. E per açò la suplicaran que vulla declarar a ells, en nom del dit senyor, sua intenció et voluntat sobre açò si ho ha fet o entén a fer a fi de que los dits embaxadors lo·n puxen avisar clarament de la veritat. E sa senyoria puixa proveyr per aquells remeys que sien necessaris a conservació de son dret et justícia. Rex Alfonsus. Dominus rex mandavit michi Johanni Olzina. Fuerunt expedite et tradite die veneris ·VIIII· mensis julii anno Domini ·MCCCCXXXIIII· in urbe Panormi.

1434, desembre 29. Ischia. Instruccions per a l'ambaixada de fra Antoni de Tano davant el papa, en què el rei Alfons demana al pontífex certs privilegis per a ell i per a afectes seus (Joan Vitellino). ACA, C, reg. 2.693, f. 71v. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 522-523.] MEMORIAL DE LES COSES QUE FRARE ANTONI DE TANO, CONFESSOR EL MOSSÈN MATHEU PUJADES, CONSELLERS DEL SENYOR REY EXPLICARAN E SUPLICARAN AL SANT PARE DE PART DEL DIT SENYOR EN VIRTUT DE LA LETRA DE CREENÇA QUE SE·N PORTEN Primerament, los dits embaxadors suplicaran al dit sant pare que, com entre la molt il·lustre senyora reyna Dona Johanna secunda et lo dit senyor rey sien stats fets, firmats et jurats certs capítols concernents en special la successió del reyalme de Nàpols e altres coses en favor del dit senyor, en virtut dels quals la dita senyora hagués otorgat et adoptat en son fill primogènit hereu et successor universal lo demunt dit senyor rey, segons en los privilegis d'aquèn fets largament se conté, plàcia a sa santedat confirmar e de nou atorgar axí los dits capítols, a aquella presentadors per los dits missatgers, com los privilegis de la arrogació e adopció dessús dites. Iohannes de Vilellino, secretarius. Ítem, com lo ducat de Calàbria pleno iure sia et pertanya per justícia al dit senyor per concessió et donació de la dita reyna, segons en los privilegis d'aquent fets plenerament és contengut, et obrants alguns, e mols, e parcials, lo duch d'Enjou lo haja o tinga ocupat, e·l dit senyor rey lo entés a cobrar et proseguir-ne sa justícia, en la administració de la qual no·s deu haver accepció alguna de persones, suplicaran a la sua santedat que li plàcia, segons Déu e bona consciència, declarar la dita justícia e execució d'aquella ab liurament de tots e sengles actes, los quals compliment del dit ducat se requerran. Iohannes de Vitellino, secretarius. E consegüentment, axí per corroboració dels affers com per engenrar e confermar entre la dita reyna e el senyor rey l'amor filial, faran instància los dits missatgers que·l dit sant pare en tot cas proveesca et dón manera effectiva que en les coses demunt dites, ço és, en la confirmació dels capítols e de la dita arrogació e adopció, hoc encara en la prosecució de la justícia del dit ducat, expressament entrevinga lo consentiment e voluntat axí de la reyna com dels cardenals, ab aquelles solemnitats que de iure et alias in talibus requirentur. Iohannes de Vitellino, secretarius. Ítem, més avant suplicaran al dit sant pare que com en la illa de Eviça qui és del dit senyor rey l'arquebisbe de Terragona e lo pebordre de aquella hi hajen certes rendes, plàcia a la sua santedat que, donant e assignant los lo dit senyor altra tanta renda en lo regne d'Arago, o València, o Catalunya, totes les dites rendes sien e·s apliquen d'ací avant imperpetuum al dit senyor, al qual sia legut axí com de cosa pròpia fer-ne ses voluntats en virtut del qual ex cambi ne sien totalment et perpetual exclusos los dits arquebispe et pebordre. Iohannes de Vitellino, secretarius. Ítem, los dits embaxadors, axí per servey de sancta mare Esglésya e de sa sanctedat com per complacència del dit senyor, tractaran ab lo dit sant pare que en la concòrdia e avinença entre ell e·l dit senyor fahedora, sia comprès e·s entena lo príncep de Salerno. Aquell, emperò, complint les coses entre ell [e] lo dit senyor praticades. Iohannes de Vitellino, secretarius. Ítem, suplicaran al dit sant pare que per servey, descàrrech et renom de sa santedat, hoc encara per squivar scàndels, los quals entre los pobles poden sovint suscitar per concórrer en les prelacies persones indignes que de qualsevol arquebisbats, bisbats, e altres dignitats dins los regnes del dit senyor d'açí avant vacadors, li plàcia no provehir algu, ans donar loch que primerament lo dit senyor ne sia consultat per tal que·n sien provehides persones dignes, benemèrites et acceptes axí al dit sant pare com al sobre dit senyor rey. Iohannes Vitellino, secretarius. Ítem, com mossèn Ramon Boyl, camerlench del dit senyor, per auctoritat e concessió apostolical e en altra manera, gran temps ha, tinga et poseesca en certa forma et cert temps de la Sglésya los lochs de Bétera, Chilvella, Maçamagrell e Maçanaça, dins lo regne de València situats, suplicaran al sant pare que, com lo dit senyor rey haja gran affecció al sobre dit mossèn Ramon per sguard de sos agradables serveys e mèrits, plàcia a la sua santedat de atorgar el fer gràcia dels dessús dits lochs al demunt del dit mossèn Ramon et als seus imperpetuum, ab aquell càrrech e regonexença deçens que a la sua beatitud serà rahonablement ben vist. Iohannes Vitellino, secretarius. Ítem, com lo dit Senyor rey haja gran voler e affecció a la persona del venerable pare en Christ en D., bisbe de Parença, tresorer de nostre sant pare, e sia intenció del dit senyor donar-li tot loch en sa promoció e honor, suplicarà al dit san pare que li plàcia provehir a aquell en lo regne de Sicília de qualsevol officis o benifficis a ell condecents d'ací avant vacadors. Iohannes de Vitellino, secretarius. Dada en Iscla a ·XXVIIII· dies de deembre de l'any de la nativitat de nostre Senyor mil ·CCCCXXXIIII·. Rex Alfonsus. Dominus rex mandavit michi, Johanni de Vitellino.

1435, març 29. Messina. Alfons el Magnànim informa fra Benet Serra, almoiner, que abandona els afers a Castella per a centrar-se en els italians, i que ha tramès ambaixadors al papa i al duc de Milà per veure a quin partit adscriure·s. ACA, C, reg. 2.693, f.169v. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 545-546.] Lo rey. Almoyner, diverses vostres letres havem rebudes, de les quals les pus derreres són de ·XV· de janer, e dels avisaments de aquells, los quals volem continuets perquè, certificats de aquells en nostres delliberacions, mils puscam discernir. E perquè del stament dels affers de la part de ça siats a ple avisat, vos notificam que per lo cas de la mort primer del duch d'Enjou e aprés de madama, havem delliberat dar fi en los affers de Castella, e entendre totalment e implicar-nos en la empresa e successió de aquest realme, en lo qual trobam gran e bona disposició, e speram, ab la ajuda de nostre senyor Déus, venir en obtada fi e adepció de aquell. Per ço, emperò, que si obstacle algú nos hi fos procurat puxam pus fàcilment repellir aquell, veurem delliberats que si lo papa, al qual de present trametem ambaxadors —mossèn Frederico de Vintimilla e micer Jacme Pelegrí, ensemps ab lo bisbe de Leyda, qui és allà— nos volrà dar la investidura del dit realme, e d'aquèn volrà ensemps ab venecians e florentins al·liar e confederar-se ab nós, segons en dies passats era stat mogut en cort romana, serem molt contents de haver-la abans ab aquella part que ab l'altre. Per ço, emperò, com enaprés sóm stats informats que lo papa treballa per occupar e detenir-se lo dit realme, e per ço entenia trametre legat, e encara alguna gent d'armes, havem tramès al duch de Milà mossèn Pere Cabannyelles e micer Babtista de Platamont, per què, si lo papa no condescendrà segons dit és a nostre voler, finem de liga e confederació ab lo dit duch; a cascun dels quals dits embaxadors havem manada dar còpia de la vostra cifra perquè ab aquella vos avisen del que fet hauran a fi que vós sapiats a qui, ab qual de les dos parts, vos dejats entendre e avenir, car vertaderament conexem e vehem que, havents-nos a entendre en los affers de Itàlia, nos cové pendre la una part, e per la neutralitat que en lo passat havem volguda servar, no havem curat trametre solemne embaxada. Però pus a una de les parts nos siam declinats, la entenem trametre notable et ben solemne, e tal que faça gran extima e contrast en la una part. Quant al fet de la liga del rey de Anglaterra moguda per lo cardenal, serem contents que li digau que nós vos havem respost que si ell entén que·l rey de Anglaterra e los de son consell vullen entrar en pràtica de aquella, se·n dejen referir ab lo rey de Navarra, nostre frare, al qual novament ne havem donat càrrech special, e se·n va informat de nostra intenció. De present trametem letra a mossèn Jacme Gerard, collector del subsidi dels ·C_m· florins a nós en dies passat atorgats per nostre sant pare, que us trameta aquí per cambi, o com mils porà, mil florins d'Aragó per a vostra despesa, e altres mil per al cardenal de Plasença, per provocar e atraure·l que vinga bé favorable en nostres affers. Escriviu nós sovent ab los més avisaments que sentir e haver porets, avisant-vos que en la setmana prop vinent, Déus volent, partrem per anar als castells de Nàpols a fi de entendre d'allí en fora stretament en aquells affers. Dada en Mecina a ·XXVIIII· de març del any mil ·CCCCXXXV· Rex Alfonsus. Al religiós amat conceller e almoyner nostre, frare Benet Serra. Fuit expedita in cifra.

1435, juny 2. Gaeta. El rei Alfons mana als ambaixadors en la cort papal que el pontífex revoque una provisió feta per aquest a mossèn Martí Cerdà, i la faça a favor del cardenal de Venècia. ACA, C, reg. 2.693, f. 171. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 550.] Lo rey. Embaxadors, nós, haüda notícia de la provisió feta per nostre sant pare a mossèn Martí Cerdà, del bisbat de Taraçona, del qual ab multiplicades letres, e encara per medi de vosaltres, lo havíem supplicat provehís a mossèn Nicolau de Monsoriu, havem deliberat escriure, e de fet scrivim, al dit nostre sant pare, ab creença a vosaltres acomanada, en virtut de la qual de nostra part explicarets e supplicarets a aquell li plàcia per benefici de nostres regnes e terres provehir axí del dit bisbat de Taraçona com altres que de aquí avant vacaran en los dits nostres regnes e terres a persones a nós acceptes, segons per diverses letres et embaxades lo havem supplicat e per sa santedat és stat offert, car nós entenem supplicar-lo per tals persones que seran a ell acceptes e dignes de obtenir los dits bisbats e dignitats. E per dar exempli a nostres súbdits et vasalls qui d'aquí avant no se atrevesquen a impetrar sens nostra voluntat les dites dignitats, lo supplicarets humilment que, revocada la dita provisió al dit mossèn Martín Cerdan feta del dit bisbat, vulla donar aquella encomanda al cardenal de Venècia, son nebot, a fi que ne·l dit mossèn Cerdà ne·l dit mossèn Monsoriu no·n hajen, car a tan singular gràcia lo y reputerem com si no provehia a persona qui a no fos en grau de consanguinitat conjuncta. E en açò treballarets ab aquella major diligència que de vosaltres confiam, com no hajam tant a cor que més no poríem. Dada en lo siti de Gaieta, a ·II· dies de juny del any ·MCCCCXXXV·. Rex Alfonsus. Dirigitur ut supra.

1535, juliol 9. Gaeta. El rei Alfons mana als ambaixadors en la cort romana que paguen al cardenal de Sant Marc la pensió pels serveis que farà a favor d'ell. ACA, C, reg. 2.693, f. 176. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 550-551.] Lo rey. Ambaxadors, açí és stat lo procurador del cardenal de Sant March, mossèn Andreu Peçonada, fahent-nos streta instància sobre la pensió que pretén deure haver del bisbe de Cathània, al qual havem respost que nós volem haver per bon amich lo dit cardenal e fer-li haver d'ací avant la pensió del dit bisbat. Emperò, que enteníem scriure a vosaltres que us strenguéseu e declaràsseu ab lo dit cardenal que vulla ésser nostre bon amich, e protector de tots nostres affers, e favorir les causes nostres en cort romana, senyaladament en los fets d'aquest realme, e que de açò clarament respona a vosaltres, e axí mateix, ne scriva ubertament a nós ab letra sotscrita de mà sua. La qual haguda, hé vist per aquella que axí u offira e vulla fer; farem dar e pagar de continent açí al dit seu procurador, o a qui ell volrà aquí, la pension de un ayn, qui són cinch_sents ducats de cambra, e farem-li respondre per lo bisbe de Cathània d'açí avant cascun ayn de la dita pensió, e que en aquesta manera spacharem açí tantost lo dit seu procurador, lo qual ha càrrech per nós de scriure-li sobre açò. E par nós que·n dejats parlar ab lo cardenal de Ursinis e regir-vos-en a son consell, al qual semblantment ne scrivim. Et axí procurats que·ns sia scrit, e per lo dit cardenal de Sant March, ubertament de sa intenció, e vosaltres, per semblant, avisau nós de aquella. Axí mateix, vos havem scrit per dues letres de les offertes que de part nostra devíets fer al papa, cardenals e altres curials sobre los affers de aquest realme, e que érem contents fer donar lo abadiat del Parco al patriarca de Jherusalem, creem les hajats haüdes, de les quals sperem vostra presta resposta ensemps ab la avisació de la armada de jenoveses e de totes altres novitats aquí ocorrents, la qual porets fer per terra ab correu propi e spachat cascuna semmana, almeyns com sia necessari que siam en cert avisats del spachament e stat de aquella e de les dues noves aquí occorrents. Dada en lo siti de Gaieta a ·VIIII· dies de juliol del any mil ·CCCCXXXV·. Rex Alfonsus.

1436, març 7. Gaeta. El rei mana al seu canceller que convença els consellers de Barcelona perquè signen uns capítols que són favorables al duc de Milà, i disposa certes quantitats per a la reina Maria. ACA, C, reg. 2.694, f. 13v. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 563.] Lo rey. Reverend pare en Christ, amat conseller e canseller nostre, regraciant-vos molt los grans treballs que per nós haveu sostenguts e sosteniu, axí en les corts com en totes les altres coses, vos responem primerament sobre ço que escribiu de la forma dels capítols del duch de Milà, la qual segons dieu appar dura e crua als consellers de Barcelona per rahó de les paraules que són en aquells molt forts, dubitant que la dita ciutat vulla venir a conclusió de la ferma dels capítols sens assentiment de les altres universitats, que·ns desplau la difficultat que los de Barchinona fan en la forma dels dits capítols. E plaurie·ns que u fessen segons sóm tenguts en alguna contentació del dit duch, qui sabeu com nos ha tractats. Là on, emperò, no la volguessen fer, abilitats los dits capítols segons la millor forma que us parrà; procurarets que los dits consellers, en nom de la universitat, fermen aquells segons la forma dels capítols del rey de Castella, induhin-los açò ab les millors paraules e pràtiques que sien possibles. E llà on fos que los dits consellers no volguesen fermar aquells, fareu e procurareu que les altres universitats los fermen. Avisants-vos com havem reebuts ·XVI_m· ducats per via de cambi, segons sóm informats per letres del bisbe de Leyda, ço és, ·XV_m· de vosaltres e mil de peccúnia pròpria de mossèn Guillem de Vich, e com, trametem ample e bastant poder a la reyna nostra molt cara e molt amada muller per poder manlevar totes aquelles quantitats les quals seran necessàries a pagar e complir aquells. Ací·s diu que los de les corts deven trametre embaxada a nós; traballaren que no pas avant, car, a nostre parer, desempaxar aquella no seria sinó perde temps e donar dilació als afers, e faria més dan que profit, si donchs no·ns portaven algun socorriment. Lo contrari, emperò, servaren en lo fet dels prelats los quals han a·nar al consili, car aquells, ab sol·lícita instància, cuytaren que y vajen admonint-los, que ab gran cor e alegria ho vullen fer acceptar. Sobretot, emperò, vos pregam e encarregam tan affectuosament com podem que segons bé havem acostumat e de vós indubitadament comfiam, siau diligent e vel·lant en les corts e tots los affers de aquells, segons bé e loablement havets acostumat. E scriviu-nos spesament de totes coses occorrents. Los affers del reyalme, per gràcia de nostre senyor Déus succehiexen fins açí de bé en millor. Dada en Gayeta a ·VII· de març del any ·MCCCCXXXVI·. Rex Alfonsus. Dirigitur archiepiscopo Çesaraugustani. Fuit expedita in cifra.

1436, març 7. Gaeta. El rei Alfons informa al seu conseller sobre quin és el millor candidat per al bisbat de Girona, també sobre les últimes victòries a Itàlia i els estretors per la manca de diners. ACA, C, reg. 2.694, f. 13. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 567.] Lo rey. Venerable pare en Christ e amat conseller nostre, reebuda havem vostra letra a lo que·ns scrivits de la mort del cardenal de Sant Sist, vos responem que havem haüt desplaer. Nós scrivim al papa perquè proveesca del bisbat de Gerora a micer Benet de Pau, lo qual volem qu'él haja scrivim-li de nostra mà e creença, per a vós feu que la cosa se faça prestíssimament, car nós ne stam ab major voluntat de la dita provisió e la desijam més que·l dit micer Benet. Axí mateix, vos trametem letres per tots los cardenals, a les quals ha creença per a vós, havem haüt plaer del breu desempachament de Gaçull deçà per gràcia de Déu les fets van de bé en millor, en aquesta setmana passada havem cobrades tres ciutats, les quals han alçades nostres banderes: la ciutat de Tiete, la ciutat de Penne e la ciutat Sant Àngelo. Speram en Déus que en breu ho faran axí les qui resten. Si diners haguesen aportat, ja fóra tot desempachat, car micer Jacobo Caldora tractam, e Micaleto axí mateix, e Ciutadino ab nós, solament stam per falta de diners, car no han bastat los ·III_m· que aportam. E açí no havem poscut traure encare que basten a ·VI_m· ducats, axí pensan an tantes boques com és açà patit boçí, però farem ço que porem; tot àls serà remès al qui ha poder absolut de fer lo que vol. Fra Serra serà desempachat dintre tres dies, trametem-lo al concili, passara per aquí; de totes coses comunicarà ab vós, per ell sereu de tot largament informat. Ir haguem correu de Barchinona, scriu nós lo rey de Navarra com certament los cambis hauran bon recapte. E axí stau ab bon cor. Dada en Gayeta, a VII de març del any ·MCCCCXXXVI·. Rex Alfonsus. Dirigitur episcopo Ilerdense.

1436, desembre 22. Suma. Alfons el Magnànim dóna als patrons de les galeres que ha de comandar l'infant Pere sobre el desembarcament a Nàpols (Arnau Fenolleda). ACA, C, reg. 2.695, f. 38. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 571-572.] MEMORIAL DE ÇO QUE HAN A FER LOS PATRONS DE LES GALERES DEL GENERAL DE CATHALUNYA PER ORDINACIÓ E MANAMENT DEL SENYOR REY Primerament, que hajen per capità al comte de Mòdica, et li hajen a fer homenatge que, tant com staran a sou del senyor rey, staran a obediència del dit comte, però tant com l'infant don Pedro serà ab les dites galeres, hajen a star a obediència del dit infant. Ítem, demà, que serà digmenge a ·XXIII· del mes de jus scrit, vajen tres o quatre de les dites galeres als castells per levar lo dit infant don Pedro e portar-lo a Castellamar. Ítem, que dilluns prop vinent, a ·XXIIII· del present mes, si lo temps serà dispost, partesca lo dit infant ab lo dit comte e totes les altres galeres, e tire la via de Nàpols. Et quant sien deçà Nàpols entorn dos milles, a la entrada de l'areny, allí lo dit infant se ature ab totes les dites galeres, sperant fins que·l dit senyor ab la sua gent d'armes sia en lo dit areny. E com lo dit senyor tirarà ab la dita gent la via de Nàpols, axí mateix lo dit infant tire ab les dites galeres en bon orde, ab companyons en cuberta, e segons se pertany la matexa via, no cuytant-se més avant del dit senyor fins que sien prop de Nàpols, e ladonchs, que·s tenguen la via de la marina fins al moll ab bon orde, guardant-se de pendre dan lo més que lo sia possible. Però si en neguna part de la marina se levava lo poble o altra gent de la ciutat en favor del dit senyor, en aquella degen acórrer esforçadament et discreta. Ítem, que quant lo dit senyor girarà o·s començara a tornar la via de son aleujament, en aquell cas, lo dit infant ab totes les dites galeres torne la via del dit areny e allí isque en terra per parlar ab lo dit senyor. Ítem, vol e mana lo dit senyor que sien lexats cent companyons ab un cap, segons per lo dit compte a consell dels dits patrons acordarà, los quals stiguem a Castellamar en companya de misser Àngelo Moresmo, fins que les dites galeres sien tornades. Ítem, vol e mana lo dit senyor que de continent que lo dit comte e patrons sien a Castellamar, hajen totes les barques, e bergantins, e laüts, e sien de quisvulla, e en aquelles carreguen tantes bótes de vi com hi puguen caber, les quals de continent, ab les galeres ensemps, facen portar als Castells Nou e del Ou per fornir aquells. E en açò sia donat prest e bon recapte, car és molt necessari a servey del dit senyor. Ítem, que tornades les dites galeres a Castellamar, entena lo dit comte ab los dits patrons ab sobirana diligència en strènyer e haver prestament lo dit castell, car lo dit senyor tantost les enviarà dir lo que degen fer per son servey. Arnaldus Fenolleda. Secretarius. Data en Suma a XXII dies de deembre de l'any mil quatra_cents ·XXXVI·. Rex Altonsus. Dominus rex mandavit michi Arnaldo Fonolleda.

1437, febrer 3. Nola. El rei Alfons envia Berenguer de Fontcuberta en ambaixada al duc de Milà per a tractar alguns afers de Gènova i el casament del rei de Navarra amb la filla del citat duc (Arnau Fenolleda). ACA, C, reg. 2.695, f. 52v. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 581-583.] MEMORIAL DE LES COSES QUE PER MANAMENT E ORDINACIÓ DEL SENYOR REY DEU FER E EXECUTAR MOSSÈN BERENGUER DE FONTCUBERTA AB LO IL·LUSTRE DUCH DE MILÀ E ALTRES Primerament, pus sia arribat en Talamo, de continent partirà e farà la via de Lombardia, e del primer loch de Lombardia de on no·l permetessen fàcilment passar, més avant scriurà al dit il·lustre duch de Milà notificant-li com lo dit senyor lo tramet a ell per parlar-li de algunes coses tocants interès no tan solament del dit senyor, mas encara del dit duch, e de les quals lo vol consultar. E que per ço ell dit duch vulla scriure lo que li plaurà que·l dit mossèn Berenguer deja fer, o de anar a ell de continent, o sperar-se, avisant-lo, però, com les coses per les quals és tramès és de necessitat, sien prestament notificades al dit duch. E d'açò lo dit mossèn Berenguer sperarà la resposta del dit duch, e farà lo que per ell serà scrit, no passant més avant de la voluntat de aquell. E si lo dit duch li scriurà que vaja de continent, partirà e irà a ell. E premeses les degudes saluts, e donada la letra de creença per part del dit senyor, lo avisarà de la sanitat e bon stament de la persona del dit senyor, e dels succés dels affers seus en la empresa de aquest reyalme, los quals per gràcia de Déu succehexen de bé en millor, per manera que prestament lo dit senyor entén haver votiva conclusió e obtat de aquells, no dubtant de obstacle algú dins lo regne, si donchs defora de aquell no y vingués. E en aquesta part lo dit mossèn Berenguer li recitarà largament tots los barons, ciutats e terres novament reduïts a la obediència del dit senyor, segons lo dit mossèn Berenger és informat. Enaprés li dirà com lo dit senyor, per migà de micer Nicola Special, e aprés de ell dit mossèn Berenguer de Fontcuberta, és estat request per part de misser Thomàs de Campafragoso de alguns partits, ab offerta del dit misser Thomàs de no empachar-se dels affers del realme ne en destorbar lo dit senyor en la empresa de aquell, segons en lo memorial sobre açò fet per lo dit micer Thomàs, del qual se·n porta còpia lo dit mossèn Berenguer, se conté expresament. E que lo dit senyor, no volent en aquesta matèria procehir sens consentiment del dit duc, car, jassia en los affers del reyalme lo dit senyor haja gran interès, però aquell vol posposar et preposar tot interès que·l dit il·lustre duch pogués haver e pretendre en los fets de Gènova, per ço ha delliberat, ans de avançar en res, avisar e consultar-lo de les dites coses e trametre-li còpia dels dits partits per lo dit micer Thomàs moguts, a fi que lo dit duch, vists aquells, dellibere segons millor li sia vist fahedor, que·l dit senyor deja respondre e satisfer a aquells, car lo dit senyor ho remet liberalment a la declaració de aquell et de acceptar e estar a lo que per ell dit duch sobre açò serà ordenat e no passar en altra manera. E on lo dit il·lustre duch no haja los dits partits per acceptables et dellibere no deure practicar-se de aquells, en tal cas lo dit mossèn Berenguer scriurà al dit senyor avisant-lo de açò, tirant son camí per sos affers et no curant de practicar pus avant sobre aquesta matèria, ne ab lo dit il·lustre duch de Milà ne ab micer Thomàs de Campofragoso. Emperò, si lo dit il·lustre duch se aturava en delliberar sobre la matèria dels dits partits, volent declarar lo que li·n apart, en aquell cas lo dit mossèn Berenguer, haüda la delliberació del dit duc, procehirà segons aquella, anant al dit micer Thomàs de Campofragoso en Jènova o en altra manera, segons lo dit duc volrrà, no partint-se en res de la delliberació de aquell. E si lo dit duch, ans de declarar sa intenció sobre los dits partits, o aprés, volrrà saber del dit mossèn Berenguer qual és lo parer del dit senyor sobre aquesta matèria, en tal cas, e no abans, lo dit mossèn Berenguer li declararà lo que el dit senyor appar se degués fer, segons se conté en les respostes al dit memorial per lo dit senyor fetes, les quals lo dit mossèn Fontcuberta se·n portà declaració, que, rahonant sobre aquesta matèria, al dit senyor apparria primo faç expedient poder-se levar tot obstacle en los fets del reyalme, lo qual li pogués ésser donat per via de armada de Jènova, car, stant lo dit senyor en segur de la mar, porà mancar de la despesa que li cové fer en guàrdia de aquella, e convertir-la en la terra, on li farà gran útil. Però, considerat que semblantment los jenovesos starien en segur de la armada del dit senyor, e per aquesta seguretat se porien atrevir a procehir pus fàcilment per terra ensemps ab florentins e venecians contra lo dit duch e son stat, lo dit senyor, proposant tot son interès al interès del dit il·lustre duch, remet a ell la determinació e delliberació de açò, segons la qual lo dit senyor vos sia procehit e no en altra manera. E segons lo dit il·lustre duch delliberarà, vol lo dit senyor que lo dit mossèn Berenguer execute, ço és, de anar o no anar en Jènova. E si li par hi deja anar ab la delliberació per lo dit senyor feta, o altra segons al dit duch apparrà, en tal cas lo dit mossèn Berenguer farà la via de Jènova, e praticarà ab lo dit micer Thomàs responent-li sobre los partits per ell moguts en la forma que per lo dit il·lustre duch li serà declarat. E vol lo dit senyor que·l dit mossèn Berenguer no cloga res de les dites coses sens que primer no consulte lo dit senyor e de aquel haja resposta; e que de totes cosas occorrents sovín avise lo dit senyor. Fonolleda. Secretarius. Ítem, lo dit mossèn Foutcuberta dirà al dit il·lustre duch com se deu recordar que, stant lo dit senyor en Milà, fon moguda pràtica de tracte de matrimoni entre lo fill del rey de Navarra e la filla del dit il·lustre, e que per lo dit il·lustre duch lavors fonch dit que en açò se sobresegués, car ell volia primer saber la intenció del comte Francisco Sforça sobre lo matrimoni de la dita sa filla. E que ara, lo dit senyor ha entès com lo dit comte Francisco no seria partit gens concorde ab lo dit il·lustre duch, e açò se diu públicament en Benavent e altres terres del dit comte Francisco. E que per ço lo dit senyor lo prega que ell li declare sa intenció, ço és, si li plaurà que del dit matrimoni entre lo fill del rey de Navarra e la dita sa filla se pratique o no, car lo dit senyor no y vol en res cuantar sinó segons que per lo dit duch serà ordenat. Data en Nola a ·III· dies de febrer del any mil ·CCCCXXXVII·. Rex Alfonsus. Domiuus rex mandavit michi Arnaldo Fonolleda.

1437, octubre 10. Gaeta. El rei Alfons mostra l'alegria per la concòrdia entre misser Ludovico i l'arquebisbe de Palerm i mana a Benet Serra que mire de guanyar misser Ludovico per a la seua causa. ACA, C, reg. 2.695, f. 96v. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 622-623.] RELIGIOSO ET CIRCUNSPECTO VIRO FRATI BERNARDO SERRA, ELEMOSINARIO AC SACRARUM LITTERARUM, EXIMIO PROFESSORI CONSILIARIO ET ORATORI NOBIS SINCERO DILECTO Lo rey. Almoyner, vostra letra de ·XXX· de juliol prop passat havem rebuda per Blasi, portador de la present, e per aquell los decrets de la incorporació e axí mateix la executòria de aquells ab revocació molt ampla e bastant de tots los actes fets per lo patriarcha contra nostra majestat e nostres parcials servidors e adherent. E enaprés és vengut lo germà del bisbe de Cathània, per lo qual havem rebut altres decrets, de les quals coses havem haüt molt gran plaer, com sien a nós molt útils e ho reputam a no poch servey, per lo qual nos reputam molt obligats a vós e a tots los altres que en les dites coses treballat han, pregants-vos affectuosament que en allò vullau perseverar e instar los altres nostres embaxadors a continuar lur instància. E més avant vos regraciam no poch lo treball per nós haüt en concordar pacificar e unir en una opinió lo archebisbe de Palerm e micer Ludovico de Roma, considerat lo gran desservey que a nós e nostres affers se seguia e·s esperava seguir de lur discòrdia. E senyaladament, si lo dit micer Ludovico se partís de nostre servey e fos ab lo papa segons és stat temptat, avisants-vos que, jatsia hajam vista la còpia de certs capítols e altres capítols que·l archebisbe de Tharanto trametia al papa sobre·l fet de micer Ludovico, jamai emperò hi donam fe. E ara que sóm avisats de vostres letres, havem haüt gran plaer aquell ésser innocent del que scrit ne era. Pregam-vos per ço affectuosament que, segons havets loablement fet d'ací atràs, vullam studiar vós de nodrir contínuament concòrdia e bona amor entre los dits archebisbe e micer Ludovico, e almenys quant tocarà a nostres affers que aquí se tracten, e axí mateix, tingau manera facen tots los altres embaxadors o prelats de nostres regnes e terres que aquí se troben e los que per avant hi seran, car som avisats que sens lo bisbe de Vich, altres són partits de Catalunya per venir aquí. E contínuament enteneu en confortar e animar lo dit micer Ludovico al servey nostre. Avisant-vos que nós havem scrit a mossèn Matheu Puiades per multiplicades letres que complesca aquells cambis e pecúnies que per lo dit micer Ludovico e per vós li seran trameses pagar, e creem haurà ja tramesa alguna subunció al dit micer Ludovico. E sóm de intenció haver-nos ves aquell dit micer Ludovico en totes coses, per manera que ell sia content haver-nos servit; animau-lo tant com vos sia possible segons de vós indubitadament confiam. E instau que les butles per vós demanades en la letra dreçada a vós e als altres embaxadors nos sien remeses per lo dit Blasi, car les havem mester de gran necessitat. E regraciants-vos les noves que scrites nos heveu axí del duch de Bar, de les quals per altra via sóm stats axí mateix avisats, vos pregam aquelles continuen segons aveu bé acostumat, car a servey vós ho reputam molt acceptable. Dada en la nostra ciutat de Gayeta a ·X· dies de octobre del any mil ·CCCCXXXVII·. Rex Alfonsus.

1438, gener 21. Gaeta. Alfons el Magnànim ofereix al papa diners a canvi que el patriarca de la legació abandone les terres dins el regne de Nàpols (Arnau Fenolleda). ACA, C, reg. 2.694, f. 97v. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 591-592.] MEMORIAL DE LES COSES QUE·L VENERABLE Ý RELIGIÓS MESTRE BENET SERRA, ALMOYNER CONSELLER DEL SENYOR REY, PER PART DEL DIT SENYOR DEU FER AB NOSTRE SANT PARE Primerament, lo dit mestre Benet Serra, en cas que·l papa no volgués dar loch al partit que per lo dit mestre Benet e lo comte de Campobasso, per part del dit senyor, li serà mogut segons en les instruccions de aquells se conté mourà al dit papa, e de part del dit comte, altre partit, ço és, que revocant lo dit sant pare lo dit patriarcha de la legació, e faent-lo exir del reyalme e prometent cessar o fer cessar de tota offe[n]sa per part sua en lo dit reyalme per temps de dos anys, e restituhir totes les ciutats, terres, castells e senyors del dit reyalme que per lo dit patriarcha són stats levats e occupats, e qui eren de la obediència del dit senyor, lo dit senyor offer e se obliga donar al dit sant pare quinze mília ducats, pagadors per tres terçes, ço és, los cinch mília ducats dins quatre meses, e los altres cinch mília ducats a la fi de altres quatre meses aprés següents, e los altres cinch mília ducats a la fi de altres quatre meses aprés següents que sera complit lo primer any. E si algú de aquests partits lo dit sant pare volrà dar loch, lo dit mestre Benet, per vigor del poder que se·n portà, fermarà totes scriptures instruments o capítols e seguretats que sobre açò necessaris seran. E en cas que aquest prop dit partit lo papa no·s volgués acordar, mourà lo dit mestre Benet altre partit, ço és, que lo papa leve les offenses per los dits dos anys e lexe en sa libertat los senyors e terres que·s tenen per ell en aquest reyalme, e que eren primer en obediència del dit senyor, a fi que aquells se puxen retornar a la dita obediència del dit senyor si volran, e lo dit senyor los puxa conquistar per força, e lo dit sant pare ne gents sues no·ls puxen favorir ne ajudar durant lo dit temps. E si en lo endemig, durant aquest temps, per pus fàcilment venir a concòrdia e trobar medi rahonable, lo dit sant pare volia elegir per sa part una o dues persones ecclesiàstiques o seculars serà content lo dit senyor elegir-ne per sa part una altra o dues les quals pratiquen de la dita concòrdia e medis de aquella. Ítem, si lo dit mestre Serra veurà que en algú de aquest[s] partits lo papa no volgués declinar e aquells denegàs totalment, en tal cas no aturan pus evant, par tu a ell (sic), e axí mateix mossèn Martín de Vera, pracurador del dit senyor, e turaran lur via a Basilea per executar les coses que en altre memorial li són acomanades. Si, emperò, vehia que lo dit papa donàs orella a aquests partits e entràs en pràtica de aquells, mas que dilatàs a concloure, en tal cas vol lo dit senyor que, romanint lo dit mossèn Martín de Vera, lo dit mestre Benet partesca e se·n vaja al concili lexant càrrech al dit mossèn Martín de Vera de praticar e cloure de aço, car semblantment se·n portà potestat per aquell. Dada en la nostra ciutat de Gayeta a ·XXI· dies de jener del any mil ·CCCCXXXVIII·. Rex Alfonsus. Dominus rex mandavit michi Arnaldo Fonolleda.

1439, maig 29. Carbonara (?). El rei Alfons demana al papa alguns privilegis per a ell i els seus afectes (Jordi Català). ACA, C, reg. 2.694, f. 148. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 636-637.] MEMORIAL DE LES COSES QUE LO REVERENT BISBE DE VALÈNCIA MOSSÈN BERENGUER DE FONTCUBERTA E MOSSÈN BERENGUER MERCADER, EMBAXADORS DEL SENYOR REY AL PAPA, HAN DE SUPLICAR LO DIT PARE SANT, APRÉS EMPERÒ QUE LES INSTRUCCIONS QUE PER AFFERS PROPRIS DEL DIT SENYOR SE·N PORTEN HAJEN DEGUT E BON COMPLIMENT E NO ABANS Primo, supplicaran al sant pare per algunes gràcies spirituals per al senyor rey. E axí mateix per al il·lustre don Ferrando d'Aragó, fill seu. Ítem, supplicaran al papa que lo confessor del dit senyor sia provehit del bisbat de Ales vaqant en Cerdenya. Ítem, supplicaran al papa per certes absolucions de excomunicació et censura ecclesiàstica al noble don Jonan d'Íxar necessàries. Ítem, supplicaran a sa sanctedat axí mateix per algunes absolucions de excomunicació e censura ecclesiàstica que lo noble mossèn Eximèn Pérez de Corella ha mester segons de les dites gràcies spirituals, e absolucions los dits embaxadors són informats plenament. Ítem, sia supplicat lo papa en favor de misser Guillem de Siscar, pabordre de València, sobre la canongia. E en favor de mossèn Johan Marroma sobre la pabordria. Ítem, sia supplicat a la sua santedat en favor de mossèn Pelegri de Montagnt sobre la comanda de Lenti, affectuosament, per manera que la obtinga. Vol, emperò, lo dit senyor que ab sobirana indústria les dites coses se facen, no donant suplicació alguna en scrits ni tanpoch acomant-ho a terces persones, mas solament a bocha de ells al dit sant pare, e no altrament. Axí mateix, vol lo dit senyor que si provisions algunes exiran sobre les coses damunt dites o alguna de aquelles, isquen secretament, e a instància de les parts. Ítem, sia sopplicat al papa en favor de misser Johan Çacasa per la canongia qui vaga en la seu de Mallorcha per mort de Mossèn Guillem de Montçó, la qual canongia pot ésser posseïda et servida per clergue que no sia prevere. Ítem, vol lo dit senyor e mana, sots pena de perdre la gràcia del dit senyor, e incórrer en la sua indignació, que en lo contengut en lo dit memorial ne coses algunes en aquell contengudes no procee[s]quen tro a tant les instruccions que per affers propis del senyor rey se·n porten hajen degut e bon compliment, et no abans. Georgius Cathala. Secretarius. Dada en lo camp del dit senyor prop la torre de Carbonayra a ·XVIIII· dies de maig any mil ·CCCCXXXVIIII·. Rex Alfonsus. Dominus rex mandavit michi Georgio Cathala.

1440, juliol 27. Aversa (Campània). Alfons el Magnànim relata en carta a la reina Maria el setge i la presa d'Aversa, malgrat l'intent d'ajudar la ciutat per part del duc d'Anjou. ACA, C, reg. 2.716, f.52. Molt il·lustre reyna nostra molt cara e molt amada muller, perquè de les nostres prosperitats en aquesta nostra empresa siats avisada e en aquella participant, vos notificam a vostra consolació e plaer com, stant asetjat lo castell de Aversa e molt stret per nostres gents, lo il·lustre Renat, duch d'Anjou, volent aquell socórrer, aplegà de Apruzo, on era, e de Puglia e altres terres que són a obediència sua totes ses gents e poder ab deliberació de entrar en terra de lavor e socórrer lo dit castell. E nós, per obviar a aquell ab totes ses gents, li vinguem al encontre per vedar-li lo pas. E stant-se denant la una host a l'altra per temps de tres dies a un pas de un petit flum, en valle de Gaudo, ço és, nós deçà e lo dit duch dellà lo flum, no luny los uns dels altres per tres milles, stant attent lo dit duch per passar e nós per prohibir-li lo pas, seguí·s que lo jorn de sant Pere, a ·XXVIII· del mes juny prop passat, tant les nostres gents quant les del dit duch Renat poch a poch se acostaren al pas, batalles ordenades. E volents aquells passar e los nostres prohibints-los, foren fetes allí algunes scaramuces e conflictes entre les dites gents, de las quals los nostres reportaren lo millor, per gràcia de Déu e del gloriós sant Jordi, en tant que los enemichs, veent lo obstacle de nostres gents, se·n retornaren atràs la via de lurs alleujament e se aleujaren. E nós, veent aquells ésser alleujats, manam alleujar les gents nostres. E en la nit següent, hora de mijanit, los dits enemichs, sens sonar trompeta ne fer algun senyal de levar camp, se levaren e faeren la via de Benavent, e de allí a les terres del comte de Rola per poder entrar en terra de lavor, pensants-nos decebre e entrar e de trata (sic) anar socórrer lo dit castell de Aversa. E nós, jatsia fins en l'alba no haguéssem sentit la levada del camp dels dits enemichs, sabent aquella e creent segons la via que aquells fahien, que era intenció lur entrar en terra de lavor e socórrer lo dit castell, partim decontinent ab tota nostra gent. E fahent altra via pus curta, e caminam tant aquella jornada que vinguem alleujar a la Cherta, lexant los enemichs detràs, ço és, en lo trey de Rola en los contath alleujar aquel dia, com no poguésse[m] pus avant anar. E l'endemà, bon matí, nós ab tota nostra gent tiram la via de Aversa, on nós alleujam, preparants-nos a deffensió dels reparos del castell, si cas fos que los anemichs tant ànimo volguessen mostrar que presomissen venir a soccórrer lo dit castell. E aquella jornada matexa, sentint los enemichs nós ésser en Aversa e ja no ésser possible ells socórrer lo dit castell, anaren alleujar pres de Nàpols, a una milla, on stigueren alleujats per alguns dies. En tant que stant axí alleujats se suscità entre lo dit duch d'Anjou e Anthon Caldora, fill de misser Jacobo Caldora, certa differència, per la qual cautament e no duptant-se·n lo dit Anthon Caldora fon retengut en lo castell de Capuana ab alguns altres, entre los quals fonch Rizo de Montecarlo, lo qual, pochs dies havia, a inducció de algunes males persones se era partit de nostre servey e conduhit ab lo dit duch d'Anjou. E detenguts per temps de dos o tres dies, los desliurà sots certes seguretats, per la qual rahó deliberaven tots partir-se de terra de lavor, lexant lo dit duch d'Anjou en Nàpols. Però no podents açò executar sens gran perill lur, attés que·ls teníem los passos stablits, e veent-se en punt de perir de fam ells e lurs cavalls per la gran penúria de vitualles que és en Nàpols —de on, e no de altra part, ne podien haver, com tot lo restant de terra de lavor sia nostre, exceptat Puçol e Dathalo, als quals és stat fet lo guast en tal forma que no han de què sostenir lurs habitadors, ans se han fornir de Nàpols—, trameteren a nós alguns caps de squadra a ells fians per patricar de lur acord ab nós, la qual pràtica durà per alguns dies, en los quals nós liberalment los manam donar les vitualles que hagueren necessàries. E aprés moltes pràtiques, en conclusió los atorgam treva de ·XXXV· dies, donant-los licència que poguessen passar los passos de terra de lavor e exir de aquella; e fem-los aplanar los passos perquè pus fàcilment se·n poguessen exir, e axí ho executaren disapte que·s contava ·XXIII· del present mes. E manam-los acompanyar a alguns servidors fins a que foren fora de les terres a nós obedients. E en lur eixida tenguem manera que secretament lo dit Anthon Caldora se veé ab nós rahonant ensemps, del qual rahonament e vistes speram en nostre Senyor Déu prestament fer-vos hoyr molt bones novelles e de gran alegria; e va-se·n home deliure, e no del dit duch d'Anjou, lo qual ab sa muller e fills se és exit de Nàpols e mès en lo Castell Nou. Aprés, lo castellà de dit castell de Aversa, certificat primer del dit Anthon Caldora e sabent aquell ésser exit de terra de lavor e ja ell no haver sperança de ésser soccorregut, deliberà de acordar-se. E de fet se acordà ab nós e·ns liurà lo dit castell, la possesió del qual haguem dilluns a ·XXV· del present mes, dia de la solemnitat e festa del gloriós apòstol sant Jaume, e en aquell feem alçar e posar publicament e ab gran alegria nostres banderes. Loam nostre Senyor Déu de tanta victòria, e speram en la ajuda sua que prestament nos darà conclusió votiva a aquesta empresa, e repòs a nós e tots servidors e súbdits nostres, e als pobles de aquest realme, a tants treballs e affanys quants per aquella havem de han passats! De tot vos havem particularment avisat per vostra consolació e plaer perquè, si adversa fama era sembrada, segons és costum dels enemichs, sapiau axí ésser passada la veritat com dessús se conte. Comunicarets aquestes noves a tots nostres servidors e súbdits perquè de nostres prosperitats e alegries sien participants. E sia, reyna nostra molt il·lustre e molt amada muller, vostra curosa guarda la sancta Trinitat. Dada en lo nostre castell de Aversa a ·XXVII· dies de juliol any mil ·CCCCXXXX·. Rex Alfonsus.

1440, setembre 10. Gaeta. El rei Alfons es queixa a la reina Maria de la seua situació econòmica, la nomena administradora per a uns deutes i la informa també sobre la presa de Salerno (Arnau Fenolleda). ACA, C, reg. 2.696, f. 50. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 642-644.] Dirigitur domine regine. Molt il·lustre reyna nostra molt cara e molt amada muller, aprés que us scrivim com havem haüt a nostres mans lo castell de Aversa, contínuament nostres affers son anats prosperant e prosperen de cascun dia. E per gràcia de Deu havem hagut lo castell sobirà de Salerm, lo qual havia prop de un any que teníem asetjat e·s se donat a discreció nostra lo castellà, companyons e tots los que dins eren, axí les persones com los béns. Aprés havem haguda la terra de Machaló e tenim la fortalesa molt streta; speram en la ajuda de nostre Senyor Déu prestament aquella haver, en tant que haüda aquella, en terra de lavor no·ns resta pus haver que Nàpols e Pucol. Speram de dia en dia que Anton Caldora, duch de Bar, fill de Jacobo Caldora, alce nostres banderes e·s declare públicament home nostre, car ja li havem tramès mossèn Corella ab tot recapte de lo que nós li havem a complir, e de ora en ora ne speram la nova bona. Sóm estats molt maravellats de tanta dilació de les galeres ab què ve mossèn Guillem de Vich, majorment com hajam sabut per diverses letres del visrey de Sicília que los ·XVI_m· florins de Sicília que ell e don Johan d'Íxar havien presos en Sicília de nostre manament, remetent aquells a pagar a nostre tresorer mossèn Matheu Pujades, són tornats atràs ab los interessos, per los quals cambis havíem tremeses les cautel·les necessàries e demandes per lo dit Johan e tresorer. Car, si almenys los dinés fossen venguts deçà, qu'és que poch útil fóra retornar los cambis per los interessos que s'í segueixen, dels dits dinés hagueren satisfet ara, venint los recambis e los dinés. Romanint aquí sóm nós vists en gran confussió, e ans convengut any de scandalitzar més nostre crèdit ne affers e dels diners que havem aplegats per fer pagament a Anthon Caldora, e los quals havem guanyats ab la cuyraça en la squena supplir als pagaments dels dits cambis; e d'altra part, fer barats e mals partits fins a obligar nós a no partir d'esta ciutat tro a tant hajam satisfet als qui·ns àn prestat. Aquest retornament de cambis nos ha mès en gran confusió e en punt de total abatiment, majorment venint en aquest cas que, ab la ajuda de Déu, tenim la cosa vençuda, pensant ab quant plaer dejam pendre un tal cas. Axí mateix, havem haüt sentiment que certs cambis que havem presos de Guitzo de la Casa, de Martí de la Cavalleria, de Francisco Bartholino, e d'En Bernat March, los quals havem dreçats a pagar al dit don Johan d'Íxar per absència de aquells, qui és anat en Castella, no serien estats acceptats, e que, jatsia los que han a rebre fossen recorreguts a vós e al dit nostre tresorer, als quals nós havem scrit que en cas que don Johan no donàs recapte donàssets orde fossen pagats, lo pagament los seria estat mès en difficultat e dilació; quant sia açò, si axí és, per conservar nostre crèdit, siats-ne vós jutge. Nós havem deliberat d'aquí avant remetre a vós tots negocis, però, si axí se continua de conservar per vós nostre crèdit, convendria·ns provehir-hi per altra via. Pregam vós per ço affectuosament donets orde los prop dits cambis sien pagats —si pagats no seran al reebre de la present— e los dinés que aquí són restats nos sien tramesos a fi que puxam satisfer als de qui havem manllevat e exir de tantes obligacions a què sóm tenguts, car tanta complacència en res fer no us parien. Pere Johan Dezpou partrà dins dos o tres dies e aprés mossèn Berenguer Mercader. E sia reyna nostra molt cara e molt amada muller vostra curosa guarda la sancta Trinitat. Dada en Gayeta a ·X· de setembre del any mil ·CCCCXXXX·. Rex Alfonsus. Fonolleda. Que similes ahe litere fuerunt, mutatis mutandi, sub eadem signatura kalendario atque mandato directis infrascriptis al noble e amat conseller e majordom nostre don Johan Ferràndez, senyor d'Íxar; al amat conseller e tresorer nostre mossèn Matheu Pujades, omnes predicte littere fuerunt duplicate in cifris, et ille regine et thesaurarii triplicate.

1443, juny 20. Gaeta. Alfons el Magnànim notifica a la reina Maria la pau signada amb el papa Eugeni. ACA, C, reg. 2.652, f. 53v. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 655.] A LA IL·LUSTRÍSSIMA REYNA NOSTRA MOLT CARA E MOLT AMADA MULLER E LOCHTIMENT GENERAL Il·lustríssima reyna molt cara e molt amada muller. Perquè sóm certs de açò haurets plaer, vos avisam que per gràcia de nostre Senyor Déu, del qual proceeix tot bé nós havem closa e fermada ab sa santitat de nostre Senyor papa Eugeni, per mijà del molt reverend cardenal de Aquileya, camarlench e legat apostòlich, nostre special amich. tal pau e concòrdia que·n restam molt alegres e contents, perquè sóm certs se·n farà lo servey de nostre Senyor Déu e de la sancta mare universal Eglésia. E creem que a la sua sanctitat, e encara a nós, ne resultarà honor e gran beneffici. Per lavor, donchs, e devoció que·ns portau, reteu-ne gràcies a Déu, al qual sempre pregam vulla tenir la sua dreta mà en tots nostres fets, et que nostres treballs sien plasents et acceptes al seu servey. Per ço vos trametem dins la present interclús trellat de la creda la qual volem aquí façats publicar per los lochs acostumats, e axí mateix, vos trametem la provisió declaratòria de la dita obediència. E sia il·lustríssima reyna nostra molt cara e molt amada muller vostra protecció e guarda la sancta Trinitat. Dada en Gayeta a ·XX· dies de juny any mil ·CCCCXXXXIII· Rex Alfonsus. Sub simili forma fuit scriptum officialibus infrascriptis, videlicit in Aragone in linga aragonensi et aliis in linga cathalana, et cetera.

1444, gener 25. Nàpols. El rei Alfons reclama a l'abat de Valldigna una certa summa carregada pel papa sobre el monestir i sobre altres llocs de la diòcesi (Joan Olzina). ACA, C, reg. 2.652, f. 74v. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 658-659.] AL VENERABLE RELIGIÓS E AMAT NOSTRE LO ABBAT DEL MONESTIR DE VALLDIGNE Lo rey. Venerable e religiós e amat nostre, nós scrivim largament a la il·lustríssima reyna nostra molt cara e molt amada muller sobre la exacció faedora de les ·CXXXX· florins d'or de cambra tocants a pagar al clero de les províncies e bisbats dels regnes e parts d'Aragó València, Cathalunya, Mallorques e Menorques, de aquells ·CC_m· florins d'or de cambra que nostre sanct pare papa Eugeni, ab bul·la apostolical sobre lo clero de tota nostra senyoria, ha imposats e assignats pagadors a nós, o nostres procurador, o procuradors, per tot lo present any en algun socorriment de les despeses fetes per nós en recuperació de les terres de sancta mare Sglésia, de poder e mà de aquells qui tirànicament les tenen ocupades, en la qual exacció dels dits ·CXXXX_m· florins lo dit nostre sant pare ha constituït ab bul·la solemne apostolical execudors a vós e al abbad de Valldigna, segons en aquelles dites bul·les, les quals trametem a la dita il·lustríssima reyna, largament porets veure e és contengut. E com per servey de nostre Senyor Déus, benefici de la dita Sglésia e honor nostre a nós sia subirament necessari haver prompta la dita peccúnia, vos pregam e encarregam, quant pus stretament podem, que de continent, vista la present, partiats e siats on sia la il·lustríssima reyna, e ensemps ab aquella e los de son consell que ella hi deputarà, entenats en taxar, destrebuir e repartir los dit[s] ·CXXXX_m· florins d'or de cambra per lo clero dels dits regnes e parts de Aragó, València, Cathalunya, Mallorques e Menorque, e bisbats de aquells, e en fer e deputar los execudors, e col·lectors, e succol·lectors per vosaltres deputadors en taxar e collir la dita quantitat, quals e com millor aquí serà vist dever-se fer per nostra utilitat e servey. E façats e procurets que aquella dita peccúnia sia de continent paggada, eo de aquella sia respost al procurador o receptor, ço és, a nostre tresorer mossèn Matheu Pujades, o en sa absència, mossèn Perot Mercader; o si bonament porets, procureu e façau que aquells dels dits prelats e altres ecclesiàstich[s] qui fer-ho poran, bestraguen, anticipen, o presten les més peccúnies que serà possible sobre lo dit subsidi, e que aprés cobren lo que vestret o prestar hauran mès de lo que·ls toque per lurs prelatures dignitats o beneficis. Avisants-vos que en res de present nos poríets més servir ne complaure, e si haurem relació que·ns hi siats ben portats, conexereu que vostre treball no caurà en loch ingrat. E axí als dessús dits com a totes altres géns e persones, encara que sien layques, que bestraure o prestar volran sobre lo dit subsidi dels ·CXXXX_m· florins d'or de cambra, farets e fer fareu per vostres substituts, sots execudors, col·lectors o succollectors, totes aquelles consignacions, obligacions e seguretats que sien opportunes perquè nós hajam anticipada promptament, si possible serà, tota la dita peccúnia o la major part de aquella. E segons la dita reyna e lo dit nostre tresorer, o en sa absència lo dit mossèn Perot Mercader, vos diran e pendreu per ferma del dit negoci en Jacme Beneito, nostre secretari, e los substituhits que ell vos darà en cascuna diòcesis. E perquè lo dit sant pare nos ha offert fer-nos pagar tot lo interès e menyscapte e interessuri (?) que se perdrà o menyscabarà de la summa dels dits ·CXXXX_m· florins de cambra per haber-se anticipar o manlevar, com dit és, volem e és necessari que la dita taxa o repartició façats axí larga e grassa que se pusquen avançar los dits menysaptes e interesses, ultra de la prop dita summa, car lo dit sant pare nos ha offert de açò dar-nos bul·la bastant a vosaltres dresada per vostre descàrrech de açò. E de tot lats dareu fe e creença a la dita il·lustríssima reyna, a la qual pus largament trametem a declarar la intenció e voluntat nostra. Dada en lo castell nou de Nàpols a ·XV· de janer any mil ·CCCCXXXXIIII·. Rex Alfonsus. Dominus rex mandavit michi Johanni Olzina. Igual poder fue expedido al abad del Monasterio de Santas Creus.

1444, març 21. Nàpols. El rei Alfons, a través del seu vicecanceller, demana que el papa Eugeni revoque certs privilegis atorgats pel pontífex a causa d'alguns malentesos (Francesc Martorell). ACA, C, reg. 2.653, f. 31v. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 660-662.] INSTRUCCIONS DONADES PER LO SERENÍSSIMO SENYOR REY D'ARAGÓ E DE LES DOS SICÍLIES, ETCÈTERA, AL MAGNÍFICH MICER BABTISTA DE PLATAMONE, VICECANCELLER SEU, DE LO QUE DEU FER E SUPPLICAR PER PART DEL DIT SENYOR A NOSTRE SANT PARE, PAPA EUGENI Primerament, aprés les degudes e humils recomendacions, supplicarà lo dit vicicanceller al dit nostre sant pare, per part del dit senyor, que, per ço com lo dit senyor à entès que sa santedat, perquè lo religiós frare Pedro Farnès, majordom del dit senyor, és stat en lo òlim concili de Basilea, e seria stat donat a entendre a sa santtedat que aquell seria stat gran concilista, hauria provehit frare Pere Ramon Çacosta, de la comanda de Villell, de la castellania d'Amposta, la qual és del dit frare Farnès, seria deutor al tresorer de Rodes de una bona summa de diners. E que, attès que lo dit frare Farnès és stat en lo dit òlim concili, de voluntat, manament e ordinació del dit senyor, e lo dit senyor seria stat informat que pus tost lo dit frare Farnès seria cobrador del dit covent e tresorer de Rodes, que no deutor a aquell, per contemplació e amor del dit senyor, plàcia a sa sanctedat cassar, revocar e anul·lar la dita provissió de la dita comanda feta per sa sanctedat al dit frare Çacosta, e absoldre al dit frare Farnès de la sua anada e stada en lo dit òlim concili; e que per conservació de la justícia li plàcia cometrà un jutge, elegidor per sa sanctedat, en lo regne d'Aragó que decedeixca e determene per justícia qualsevol coses que contra lo dit frare Farnès fossen posades, attenent sempre a les costumes que són entre los frares de la castellania d'Amposta e priorat de Catalunya. Ítem, per semblant, lo dit vicicanciller suplicarà per part del dit senyor al dit nostre sant pare que com frare Galnany Colsa, cambrer del dit senyor, ab provisió e butles de sa sanctedat, à tengut e possehit, e té e posseix de punt, la comanda de Alfambra de la castellania d'Amposta, e que segons lo dit senyor hauria entès per frare Bernat Huc de Rocabertí, en virtut de certa antidada o títol a ell fet per don frare Johan de Vilagut, castellà d'Amposta, e ab favor de sordenada del dit castellà, seria dada molèstia en la dita comanda al dit frare Galnany, plàcia a sa santtedat dar un jutge bo e notable qui sen dilació alguna proveixca tant sobre lo petitori e possessori e no en lo un senza l'altre, degudament e per justícia, totes dilacions a part posades. Ítem, supplicarà a nostre sant pare que, attès que frare Ramon de Linyan, comandador de Sanct Johan d'Osca, de la castellania d'Amposta, ha tenguda la receptòrio de la dita castellania, e segons lo dit senyor ha entès, à fetes algunes despeses per manament del mestre del spital de Rodes, e no volents-les-hi pendre en compte, segons és contengut largament en una sola appellació, e no essén hoyt, complidament sie provehit a aquell de justícia a instància de frare Martín Pérez de Resa, sa sanctedat hauria feta nova donació de la dita sua comanda de Sanct Johan de Osca, plàcia a sa sanctedat cassar e anul·lar la dita nova donació e en lo dit regne d'Aragó, assignar un jutge, qui vistes les dates e reebudes fetes per lo dit frare Ramon de Linyan, hi ministre justícia, spaxa tera (?), attenent sempre a lo que se acostuma fer entre los frares de la dita castellania e priorat de Catalunya. E que plàcia axí mateix a sa sanctedat fer liberar e soltar lo dit frare Ramon perquè pusca venir al dit senyor, al qual de son manament e ordinació venia. Ítem, suplicarà al dit nostre sanct pare lo dit vicecanceiler per part del dit senyor que en la qüestió o debat pendén en cort romana per appellació entre lo dit frare Farnès e frae Pedro de Linyan e altres, a bé que essents citats los dits fra Farnès e frare Pedro de Linyan davant sa sanctedat a instància del dit frare Pere Ramon Çacosta, no hi comparaguessen per causa de la neutralitat manada lahora servar per lo dit senyor en sos regnes e terres, vulla sa sanctedat dar e assignar un jutge bo, e notable, e no parcial a nenguna de les dites partes, qui en la dita qüestió e debat faça e ministre presta e spaxada justícia, de la qual les dites parts molt se contentaran. Ítem, supplicarà lo dit vicecanceller al dit nostre sant pare per part del dit senyor que plàcia a sa sanctedat, sobre lo fet de la dita castellania de Amposta, voler otorgar una comissió semblant de la còpia ja ordenada que ell dit vicecanceller se·n portà, supplint sa sanctedat per la dita comissió tots e qualsevol defectes que en lo procés fet contra lo dit castellà d'Emposta per mossèn Pere Torrelles, arciaca de Sanct·Angràcia, habitant en Çaragoça d'Aragó, e per algun delegat seu de la diòcesis d'Osca forst (?) fossen e se trobasen a ser en qualsevol manera, e faent-ho sa sanctadat, non obstant, protesta de justícia, lo dit senyor lo y reputarà a gràcia special. Ítem, supplicarà lo dit vicecancellar a nostre sanct pare que com frare Perdro Sarnès, comendador de Vilell, de licència e manament del dit senyor, fos anat al concili òlim de Basilea, e ab la dita licència haja haüt drets de la comanda de Orta; e no-res-menys, lo dit senyor és informat que per los demèrits de frare Pere Ramon Çacosta, òlim comandador de la dita comanda segons pus larch se mostre en un procés collit e fet en sa cort contra frare Loís Gastanç, lo qual és meraxedor de grans pens e punicions, per tant supplica sa sanctedad que de la dita comande de Orta vulla fer nova provisió al dit frare Pedro Farnès ensemps ab la de Villell vulla punir e castigar al dit frare Pere Ramon Çacosta ensemps ab tots los altres vassalls seus qui són participants en los dits maleficis, la qual cosa tindrà a singular gràcia. Dades en Nàpols a ·XXI· de març del any mil ·CCCCXXXXIIII·. Rex Alfonsus mandit michi Francisco Martorell.

1447, abril 7. Nàpols. Alfons el Magnànim, en nom de dos vassalls seus, demana a la comunitat de Sena que obligue un fugitiu, refugiat a aquella ciutat, que torne certes quantitats d'aqueixos dos vassalls (Francesc Martorell). ACA, C, reg. 2.652, f. 134v. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 671-672.] INSTRUCCIONS DONADES PER LO SERENÍSSIMO SENYOR REY D'ARAGÓ E DE LES DOS SICÍLIES AL FEEL S[C]RIVÀ SEU EN LEONART DE OLIT DE AÇÒ QUE DEU FER E DIR A LA MAGNÍFICA COMUNITAT DE SENA E OFFICIALS DE AQUELLA PER PART DEL DIT SENYOR Primerament, presentades que haurà les letres de creença que se·n portà per a la dita comunitat e officials de aquella, de part del dit senyor, en virtut de la creença per ell al dit Leonart acomanada, los dirà e explicarà que per moltes letres sues, a querella dels amats e feels vassalls seus Bernat Claver e Johan d'Olit, lo dit senyor ha requerida e pregada la dita comunitat e officials de aquella que a Pero Gueldoli Florenti, lo qual dies ha se fugí de aquesta ciutat de Nàpols e se·n anà en Sena, portant-se·n ab sí docents dotze ducats de Bernat Claver e tres_cents setanta_un de Johan d'Olit, damunt nomenats, reebuts per ell a cambi, segons manifestament se és demostrat ja a les sues magnificències, axí per confessió del dit Pero Gueldoli com encara per testimonis reebuts per la cort de la Vicaria de aquesta ciutat e per letres de cambi fetes de mà pròpria del dit Pero Gueldoli, les quals ocularment los són stades demostrades, com tenguessen a satisfer e pagar als dits Bernat Claver e Johan d'Olit, no solament en la dita sort principal, mes encara en les despeses e messions fetes e fahedores, les quals fins en aquella jornada muntaven a més de quatre_cents ducats, e açò dins quinze dies, comptant del dia de la presentació de les dites letres en avant. E perquè fins a la present jornada les dites quantitats de peccúnia, ascendents a summa de nou_cents vuytanta_tres ducats, no són stades pagades als dits Bernat Claver e Johan de Olit, súbdits e vassalls del dit senyor, jatsesqa instantment hajen demanades aquellas, segons manifestament apar per públichs instruments, e jatsia al dit senyor, segons orde de dret, no calgués disputar pus sobre aquest fet, mes juxta forma de dret, estil, observat fins açí entra los prínceps del món procehir, emperò, per lo singular amor e benivolència que lo dit senyor specialment porta a la dita magnífica comunitat e singulars de aquella, ha deliberat peremtòriament, altra vegada, per medi del dit Leonart, scrivà seu, pregar e requerir la dita comunitat de Sena e officials de aquella que, per la bona amicícia entre lo dit senyor e ells observades, vullen pagar e satisfer, o fer pagar e satisfer, íntegrament als dits Bernat Claver e Johan d'Olit, o al dit Leonart, scrivà seu, en nom e per part lur, los dits nou_cents vuytanta_tres ducats dins spay de quinze jorns, comptadors del jorn que lo dit Leonart, scrivà seu, farà la present requisició en avant. En altra manera etcètera, segons dessús. Dada en Nàpols a ·VII· dies de abril del any mil ·CCCCXXXXVII·. Rex Alfonsus. Dominus Rex mandavit mihi Francisco Martorell.

1448, octubre 25. Civitavechia. El rei Alfons tramet ambaixada, per mitjà de Lluís Despuig, al marquès de Ferrara perquè abandone la lliga amb els venecians i s'unesca al seu partit (Arnau Fenolleda). ACA, C, reg. 2.651, f. 228. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 681-682.] AL VENERABILI ET RELIGIOSO VIRO FRATI LUDOVICO DEZPUIG, CLAVERIO ORDINIS BEATE MARIE DE MUNTESIA, CONSILIARIO ET ORATORI FIDELI NOBISQUE DILECTO Lo rey, etcètera. Claver, nós, a instància del embaxador de Milà, scrivim al il·lustre e car fill nostre lo marquès de Ferrara en la forma que us trametem dins la present inclusa, remetent encara a relació vostra les rahons que·ns moven a que ell vulla ésser bona intel·ligència ab los milaneses e acceptar les grans affectes e partits que per aquells li són moguts, lexant a part qualsevol partits que per part de la senyoria de Venècia moguts li sien, jatsia per la dita nostra letra amplament puxa veure nostra intenció. E·ncara vos pregam, encarregam e manam dejats ésser ab lo dit marquès e donar-li la dita nostra letra, e usant de les rahons en la dita nostra letra contengudes, e de aquelles que·ns aparran, per induir-lo a seguir la dita nostra voluntat, vos sforçarem que, lexat a part tot partit que per la dita senyoria de Venècia li fos mogut, accepte lo partit de milanesos e ab aquells se entenga e·s confedera, car si, considerada la potència dels dits milanesos nostra et sua, e la condició en què són possats venecians, no cap duptar de armada ne exèrcit de aquells, avisant-vos com ha bé ·XII· dies trametem mossèn Ramon Boyl, spachat la via de Gènova, e creem quant rebreu la present serà ja junt ab la sua gent en les parts deçà, a la frontera de florentins. Lexam Simoneto, miser Baldó de Tolentino, Sancho Carrullo, Karlo deli Oddi e Àngelo Farnese, los quals havem novament conduïts, que són pus de ·III_m· cavalls, vós en açò, usant la acostumada diligència, per forma que lo dit marquès vinga a fer la dita intel·ligència. Dada en lo nostre camp prop Civita Vechia a ·XV· de octubre del any ·MCCCCXXXXVIII·. Rex Alfonsus. Fonolleda.

1448, març 22. El rei Alfons envia el seu secretari Francesc Martorell en ambaixada al duc de Milà davant els requeriments d'aquest de signar una nova lliga, que anul·le una d'anterior (Mateu Joan). ACA, C, reg. 2.696, f. 141v. [Editat també a AMETLLER I VINYAS, Josep. Alfonso V de Aragón en Italia. Segunda parte. Sant Feliu de Guíxols: Impremta d'Octavio Viader, 1928, p. 683-684.] INSTRUCCIONS DONADES PER LO SERENÍSSIMO SENYOR REY D'ARAGÓ E DE LES DOS SICÍLIES, ETCÈTERA, AL MAGNÍFICH MOSSÈN FRANCESCH MARTORELL, CONSELLER E SECRETARI SEU, DE LES COSES QUE DEU DIR E EXPLICAR DE PART DEL DIT SENYOR ALS IL·LUSTRÍSSIMS DUCH, ANCIANS E CONSELL DE LA EXCEL·LENTÍSSIMA COMUNITAT DE JÈNOVA In primis, aprés les saluts acostumades, dirà lo dit embaxador als dits il·lustres duch e comunitat de Jènova com la causa de la tarda sua és stada perquè, essent spatxat per anar lo dit embaxador, e mès malt temps, lo qual durà ·XV· jorns o ·XX·, e per nenguna via no pogué partir. E aprés, durant lo dit malt temps, lo dit senyor hagué nova que la comunitat de Milà li trametia embaxada, la qual volgué lo dit senyor sperar lo dit embaxador per saber lo que portaven e perquè pogués referir en cert al dit il·lustríssim duch e comunitat lo que fos stat concordat e fermat entre lo dit senyor e la dita comu[ni]tat de Milà. Aprés, ans de parlar ab la dita comunitat, dirà lo dit embaxador al dit il·lustre duch com, havén entès lo dit senyor, per relació de Jacobo de Bracellís, embaxador del dit il·lustríssim duch e comunitat ab lo dit senyor, no serà stada accepta a la dita comunitat, pretenent lo dit micer Aron haver d'ells altra comissió e manament, e jatsia la dita liga e confederació, per lo dit micer Aron fermada segons la procura e poder a ell donat, del qual lo dit embaxador se·n portà còpia autèntica, sia vàlida e ferma. No-res-menys, volent lo dit senyor gratificar e complaure la dita comunitat, serà contén acceptar la irritació, cassació e annul·lació de la dita nova confederació e nova intel·ligència, a part de aquella per lo dit senyor feta e fermada ab Joan de Frederico com a procurador del il·lustríssim duch in solidum, la qual lo dit senyor fermà creent la dita comunitat, observà·ls la dita liga e nova confederació, fermada ab lo dit micer Aron per part de aquella, la qual, no sortint aquell effecte que devia, creu lo dit senyor axí poch dehia haver effecte; l'altra, que procedint a aquella, fonch firmada restants sempra en sa forza e valor los capítols de la pau fermada entre lo dit senyor e la dita comunitat en dies passats, e aprés ratificats e acceptats per micer Oberto Intinia, e com a procurador del dit il·lustríssim duch, essent lo dit senyor en Tiburi. E per ço vol lo dit senyor sia notificat primer a ell dit il·lustríssim duch per què, abolint-se la dita liga fermada ab lo dit Joan de Frederico com a procurador seu in solidum, lo dit senyor serà content que lo dit embaxador accepte la abolició, cassació e annul·lació de la altra fermada ab lo dit micer Aron. Per ço, veja lo dit il·lustríssim duch com se deja conduhir aquest negoci, car fins a tant la dita sua liga no sia abolida, lo dit senyor no vol ne entent acceptar la dita abolició de la altra fermada ab lo dit micer Aron. E ell ho fer, convendrà al dit embaxador explicar en consell les coses com són passades, e qual és la causa que lo dit senyor no vol acceptar la abolició de la dita liga fermada ab lo dit micer Aron, car, no abolint lo dit duch la sua liga, lo dit senyor per res no acceptaria la abolició de la liga fermada ab la dita comunitat. E volent lo dit il·lustríssim duch abolir la dita liga fermada en nom e per part sua per lo dit Joan de Frederico ab lo dit senyor, serà content lo dit senyor cassada. Emperò, primer, en tot e abolida la dita liga, que lo dit embaxador parle als ancians e altres del consell de la dita comunitat, als quals, no feta menció alguna de la liga fermada ab lo dit il·lustríssim duch, dirà com lo dit senyor. volent complaure lo dit il·lustríssim duch e comunitat, ha tramès allí lo dit embaxador ab poder bastant de acceptar la dita renunciació, abolició e annul·lació de la dita liga e intel·ligència entre lo dit senyor e lo dit micer Aron, com a procurador del dit il·lustríssim duch e comunitat feta e fermada e de la lur renunciació, e axí de la acceptació per lo dit embaxador fahedora, lo dit embaxador farà fer acte públic en la forma que de ací se·n portà ordenat. Ítem, dirà com lo dit senyor és assay maravellat que per la dita comunitat no sia stat tramès al dit senyor lo bací que cascun any la dita comunitat li és tenguda trametre segons la forma dels dits capítols de la pau. Fuerunt expedite dicte instruccionis in regiis felicibus castris apud Albarescium aque vive die ·XXII· marcii ·MCCCCXXXXVIII· Rex Alfonsus. Dominus rex mandavit mihi Matheo Iohanni.