Documents de la Cancelleria d'Alfons III

1327, novembre 22. Santes Creus. Instruccions donades pel rei Alfons a Ramon de Melany, ambaixador prop del rei de França (Bernat Despuig). ACA, C, reg. 562, ff. 2v-3 [precedeix carta de creença al rei de França, en llatí]. INFORMACIO TRADITA DICTO RAIMUNDO DE MELANO SEQUITUR Memòria sia a·n Ramon de Melan que, quan serà ab lo rey de França e, aprés la acustumada salutació, li haurà presentada la letra del senyor rey N'Amfós de creença, que li deja proposar, ab belles rahons e ab belles paraules, en qual manera lo dit En Ramon era vengut al molt alt sneyor rey En Jacme, de bona memòria, rey d'Aragó, pare del dit senyor rey N'Amfós, per tractar matrimoni entre lo noble En Karles de Vros, parent e cunyat del dit rey de França, e la noble dona Violant, filla del dit senyor rey En Jacme, de bona memòria, e sor del dit senyor rey N'Amfós. E que, jassia que al dit senyor rey En Jacme plagués molt lo dit matrimoni per refermar e reintegrar lo deute de sanch e la amor qui eren e són entre la Casa de França e la Casa d'Aragó, però, lo dit fet no pòch venir a acabament axí con plahia al dit senyor rey En Jacme e al dit senyor rey N'Amfós per ço quar ja era molt enantat, ans que·l dit En Ramon de Melan vengués, en lo matrimoni de la dit nobla Na Violant e del díspot de Romania, fill del príncep de Taranto, en lo qual ja lo senyor papa havia despensat. Per què lo senyor rey N'Amfós, pus en lo fet de la dita nobla Na Violant no·s pòch complir la volentat que son pare e ell hi havien, ha pensat de semblant matrimoni faedor entre lo dit noble En Karles e la nobla dona Costança, regina de Xippre, filla del molt alt En Frederich, rey de Sicília, germà del dit senyor rey En Jacme e oncle del dit senyor rey N'Amfós, la qual lo dit senyor rey N'Amfós té e ama axí con sa sor; per què deu plaer al dit senyor rey de França de consentir en aquest matrimoni ab la dita reyna, qui és d'aquell matex Casal d'Aragó. Encara, sia memòria al dit En Ramon de Melan que parle ab lo dit rey de França de part del senyor rey d'Aragó de la manera que·ls hòmens de Sanguessa, del regne de Navarra, han tenguda e tenen ab los hòmens del Real, del regne d'Aragó, faén dampnatges tots dies al dit loch e encara als altres del regne d'Aragó; la qual cosa és estada soferta a ells per lo senyor rey d'Aragó per honor del rey de França, que en altra manera leugerament se·n foren entegrats. E semble escarn que con les letres del rey de França foren presentades al governador de Navarra, per les quals era provist complidament [e] [ferma] [que][·l] [dit] governador volgués enantar, lo procurador del rey de França en Navarra se opposà a açò dién que no y consentie, ans s'í opposà e y protestà, per què res no se·n és seguit. E axí sia membrant lo dit En Ramon dir sobre açò les paraules qui li són comenades. En aprés, sia membrant lo dit En Ramon de Melan de parlar al dit rey de França sobre lo fet del comtat de Pallars, lo qual és alou del senyor rey d'Aragó e lo qual té per ell en feu lo comte de Pallars, e En Roger de Comenge fa guerra en lo dit comtat ab les géns del regisme de França. E con lo senyor rey d'Aragó sia apparellat de tenir a dret lo dit comte de Pallars a tots clams que d'ell haja [contra] lo dit Roger de Comenge, que li plàcia fer manament exprés als senescals de Tolosa e de Carcassona que no donen leer que, ab les géns del regne de França, se faça guerra en lo comtat de Pallars. Aprés sia membrant lo dit En Ramon de Melan que recoman de part del senyor rey d'Aragó al rey de França e a monsènyer En Luyç e a monsènyer En Karles de Vros lo fet del religiós frare Bernat de Requesèn, del orde dels preycadós, estudiant en París, e que la recomendació se faça per aquella manera que·l dit senyor rey d'Aragó ha dit e enformat lo dit En Ramon de Melan. E per tal con lo segell reyal encara no era fet, lo dit senyor mana aquests capítols segellar ab lo segell antich e acustumat.

1328 (Enc. 1327), gener 26. Barcelona. Carta del rei Alfons el Benigne a Llorenç Cima, en resposta a la qual li ha escrit des d'Alacant, al retorn de la seva missatgeria al rei de Trimissè. Li proposa de veure·s per Pasqua a Saragossa, quan no farà tant de fred (Bonanat Sapera). ACA, C, reg. 519, f. 54v. De Nós, N'Anfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, etcètera. Al feel nostre En Lorenç Cima, salut e gràcia. Havem reebuda vostra letra en què·ns feés saber que, tornant de la missatgeria en què us tramesem, sóts arribat a Alacant e que ve ab vós ·I· honrat missatge del rey de Tirimçè e que·ns amenats camells e leons. A la qual vos responem que·ns plau molt de la vostra venguda e del dit missatge, mas per ço com Nós ara som de camí, que·ns en anam a la ciutat de Saragoça per rahó de la coronació nostra, que havem ordonat de reebre en la dita ciutat, ço és en la festa de Pascha florida que ve, e per la distància del loc e com entenem aturar alcuns dies en lo contat d'Urgell e en Leyda e no porem axí tost ésser en la dita ciutat de Çaragoça havem previst e volem que·l dit missatge venga a Nós com serem en la dita ciutat de Saragoça a la dita festa de Pascha e no abans, car per aventura no·ns hi trobaríets e no vendria bé a tayl al dit missatge per rahó dels frets que fa en Aragó, los quals par que degen ésser passats a Pascha. E axí podets aturar en València en aquest endemig on porets mils e pus covinentment estar que en altre loc de la terra. Quant als camells e leons, volem que·ls liurets a·N Johan Scrivà, batle nostre general del regne de València, a qui Nós n'escrivim per nostra letra. Scripta en Barchinona a ·XXVI· dies del mes de janer en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXVII·. Bonanatus de Petra, mandato regio.

Carta del rei Alfons el Benigne al batlle general del regne de València perquè guardi els camells i lleons que Llorenç Cima ha dut de part del rei de Trimissè (Bonanat Sapera). ACA, C, reg. 519, ff. 54v-55. De Nós, N'Anfós etcètera. Al amat nostre En Johan Scrivà, batle general de regne de València, salut etcètera. Havem entès per letres del feell nostre En Lorens Cima que, ell tornant de la missatgeria on lo tramesem al rey de Tirimçè, és vengut e arribat a Alacant ab ·I· missatge que·l dit rey nos tramet e que·ns amena camells e leons, e Nós havem-li fet saber que·ls dits camells e leons liure a vós per part nostra. Per què volem e us manam que vós reebats los dits camells e leons e que·n fassats pensar tro Nós siam en aquexes partides o altre manament ne ajats de Nós. Dada en Barchinona, a ·XXVI· dies del mes de janer en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXVII·. Idem.

Capítols de la missatgeria encomanada pel rei Alfons el Benigne a Bernat Sespujades prop del Mestre i d'altres càrrecs de l'orde de l'Hospital. Es refereixen al nomenament de fra Arnau d'Alòs com a prior de Catalunya, a l'extensió de les seves atribucions, i als mitjans per eixugar els deutes contrets (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 519, ff. 76v-78v. AÇÒ ÉS ÇO QUE·N BERNAT ÇES PUYADES HA A DIR DE PART DEL SENYOR REY AL MAESTRE DEL ESPITAL Primerament, que·l salut molt. Aprés, li diga que bé li membre com lo dit senyor rey, abans que fos pervengut a la reyal dignitat, li tramès En Ramon de Boyl, conseller seu, ab carta de creença, per la qual creença lo dit senyor rey avia manat al dit Ramon que li digués que pregava lo dit Maestre que, per honor sua, volgués atorgar al honrat e religiós frare Arnau d'Alòs, conseller seu, que·s nomenàs e·s pogués nomenar prior del priorat de Cathalunya e que·l dit priorat li atorgàs a ·X· anys per les rahons les quals li tramès a dir lo senyor rey per lo dit En Ramon de Boyl. A les quals coses lo dit Maestre respòs graciosament e bé de paraula e encara per letra sua que, jaffós que açò era forts cosa de atorgar per alguns qui semblans coses per ventura volrien demanar e haver, emperò, per ço cor ne volia fer plaer al dit senyor rey, volia que·l dit frare Arnau se pogués nomenar prior e lochtenent del dit Maestre en lo dit priorat. Encara, li tramès a dir per lo dit En Ramon de Boyl que·l pregava que·l dit Maestre, per honor del dit senyor rey, volgués moderar la responsió per ço cor lo dit priorat era molt carregat de grans e diverses deutes e encara d'altres obligacions, per les quals ha a pagar grans usures e interesse, les quals obligacions hi eren ja fetes per altres e no per lo dit frare Arnau, e encara per algunes altres moltes e forts rahons que li dix lo dit En Ramon, ço és, que·l dit prior no poria fer lo servey al senyor rey que·l dit orde o priorat li són obligats de fer en frontera e encara en altra manera. A les quals coses respòs lo dit Maestre en la dita letra sua que, per ço cor totes les responsions de tots los priorats del seu orde per càrrech dels deutes cové que·s paguen e per segurtat de les pagues d'aquellas responsions se convén que·l dit Maestre ne reeba obligacions e segurtats, volia que·l dit frare Arnau vengués a la sua presència e ladonchs, feta la segurtat e obligació covinent per ell sobre la paga de la responsió esdevenidora, atorgaria-li al dit temps dels ·X· anys lo dit priorat, e la dita responsió per lo temps esdevenidor entenia a moderar en tal manera que, esguardada la condició del temps e estament del seu orde, se·n poria contentar. Encara, lo dit senyor rey lo tramès a pregar per lo dit En Ramon de Boyl que, per honor sua, volgués donar e atorgar al dit frare Arnau, a ·X· anys, les batlies o comenadories de Mayorques e de Barbarà, les quals ara té lo dit frare Arnau, e ab la responsió que ara·n fa; e, segons que recomptà de paraula lo dit En Ramon de Boyl al dit senyor rey, lo Maestre atorgà que faria açò molt volenter. Per les quals totes coses per lo Maestre atorgades entén e conex bé lo senyor rey la bona volentat e affecció que·l dit Maestre ha de fer-li plaer d'aquestes coses e d'altres, e li·n fa moltes gràcias, e faria per ell semblans coses e majors. Mas per ço cor ara, especialment en començament de son novell regiment, lo dit senyor rey vulla haver entorn de sí les bones e notables personas de son consell e, entre·ls altres, vulla que frare Arnau d'Alòs, lo qual és hom molt savi e discret lo qual ha haüda totstemps e ha gran affeccion al seu servey, no·s partesca de ell, ne li·n daria leer per res per ço cor li faria gran fretura, per ço prega lo dit Maestre ab aquella affecció que pot que, per honor del dit senyor rey, vulla fer e complir totes les damuntdites coses axí com les ha atorgades, ço [és], que li faça fer les cartes com li dóna e atorga lo dit priorat ab les dites comenadorias a ·X· anys e que li modifich la responsió, que axí com ara respon de ·IX· mille ·DCCC· florins, respona cascun any de ·VIII· mille florins; e escusar que·l dit frare Arnau no y vaya. E que reebe del procurador de frare Arnau, lo qual és en la cort, totes aquellas segurtats que li plàcia sobre les dites responsions axí com les hauria a fer lo dit frare Arnau. E d'açò farà gran plaer al senyor rey, que s'ó tendrà a gran honor, e grayr-li-ho ha molt e en tots los affers del Espital, per honor del dit Maestre, specialment se mostrarà lo dit senyor rey favorable e benigne. Encara, lo prega lo senyor rey per lo dit Ramon de Boyl que, com lo dit frare Arnau, ab gran indústria e trebayll e perill de la sua persona, agués cobrat lo castell de Ayabut, lo qual és dintre el priorat de Cathalunya, e qui en altra manera, per ventura, sens grans trebayls e messions del dit priorat, cobrar no·s pogra, que volgués lo dit Maestre atorgar aquell castell al dit frare Arnau de vida del dit frare Arnau, la qual cosa el dit Maestre atorgà a honor del senyor rey, segons que li recomptà lo dit En Ramon de Boyl, de la qual cosa lo senyor rey li fa moltes gràcias. E pregue-lo que li faça fer la carta de la dita concessió, e en açò farà ben estar e els altres qui·n seran pus curoses de procurar lo bé e profit del Espital e al dit senyor rey gran plaer e grayr-li-ho ha molt. E guart bé lo dit Bernat çes Puyades que la comissió del priorat sia feyta axí com a prior in capite e que en res no s'í nomèn lochtenent. E si el Maestre hi prenia punt, diga lo dit En Bernat çes Puyades que·l senyor rey no vol lochtenent de prior en Cathalunya, ans hi vol prior, lo qual en honor e en totes altres coses sia axí com un prelat del qual puxa fer compte lo dit senyor en frontera e en totes altres coses, segons que·ls seus predecessors han feyt. E que·l pregue que ell vulla anar en açò ab lo senyor rey axí com ab los altres reys d'Aragó són anats los altres maestres predecessors seus. E si el dit Maestre se tenia fort en son punt que no y volgués àls fer, diga-li lo dit En Bernat, repetén les dites rahons, que·l senyor rey se tendria açò a gran minve e que cert sia que no ho sofferrà per res, e encara que sia cert que él no agra consentit de fer reebre l'omenatge del dit frare Arnau a axí com a lochtinent si no·s fos per honor del dit frare Arnau e per esguardament dels serveys que ell e tots los seus li han fets e li fa contínuament, la qual cosa él no agra feyta per negun altre. E aport-se·n ab sí totes les cartes ab les dites coses necessàrias lo dit En Bernat çes Puyades. Encara, com aya presentada la carta al Maestre de la creença, present al prior de Tholosa la carta de la creença que li porta e prech-lo de part del senyor rey que, com ell aya a espeagar algunes coses de part del dit senyor ab lo Maestre, que li vulla ésser favorable e ayudador per honor del senyor rey, en tal manera que conega lo senyor rey que per la sua ayuda se són bé espeegats a honor del dit senyor rey, al qual ne farà gran plaer e li ho grayrà molt. Ítem, axí mateix als priors de Venècia e de Roma. Clemens de Salaviridi, mandato domini regis.

Carta del rei Alfons el Benigne al seu cosí, l'infant Felip de Mallorca, pregant-li que vetlli per la integritat de les persones i béns dels jueus (Climent de Salavert). O: ACA, C, reg. 490, f. 79rv. E: Antoni RUBIÓ I LLUCH, Documents, vol. 1, LXXV. Kar cusí, avem entès que los juheus de Perpinyà són estats agreujats per ço cor lus són estats preses lurs libres e·ls ha hom feyt[es] e·ls fa moltes oppressions e violències contra lus privilegis e libertats axí que, per cert, gran re de ço del lur amagadament trahen de la terra e ho meten e·l regne de França, on cuyden tornar, e amaguen tot quant poden, tant són espaordits entre éls maseys. E que, en nom del alt fill car nostre rey de Mayorca, n'és estat haüt de poch temps a ençà, en nom de préstech, ·X· mille libras o p[us] ab los altres juheus del regne de Mayorca, los quals aytambé amagadament trameten tot quant poden e[n] la Barberia per la dita rahó. E segons que vós sabets bé, los predecessors nostres e del dit rey han sofferts e comportats los juheus en lurs regnes e terres, e la Esgleya de Roma los soffer; encara, que·ls dits juheus són caxa e thesaur dels reys e a una necessitat se·n preluexen molt, e si los dits juheus exien e gitaven ço del lur de la terra del dit rey, seria-li gran dan e, en veritat, e vós, a qui és molt car lo dit rey, e encara Nós, a qui és axí car com a fill nostre, devem molt guardar son profit e esquivar son dan. Per què us pregam que vós als dits juheus façats aquell sofferiment que puxats bonament, segons que han feyt los predecessors nostres e vostres, e que façats manament als officials del dit rey que no·ls agreugen contra justícia ne agreuyar los lexen, ans los mantenguen e·ls deffenen en lur dret, segons lurs libertats e privilegis. E d'açò farets a Nós gran plaer e al dit rey profit, qui per temps ne serà pagat e n'haurà a vós grat. Dada en Lèrida, sots nostre segell secret, dissapte ·XI· dies de juny en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXVIII·. Clemens de Salaviridi, mandato domini regis. Sine precio; pro curia.

1328, agost 11, Cariñena. Carta del rei Alfons al seu germà, l'infant Pere, reprenent-lo per les paraules i actes imprudents que ha dit i fet a Perpinyà, passant en ambaixada cap a la cort papal d'Avinyó. Acaba en creença de Bernat de Santcliment (Francesc Sabastida). ACA, C, reg. 520, ff. 169v-170. Infant, fem-vos saber que avem entès que, estan vós en Perpinnà, dixés algunes paraules molt desordenades e mal dites, e les quals no paregren vostres, contra mosènyer En Phelip de Mallorca, e que per l'entrada que·n Dalmau de Castelnou féu en Perpenyà a mà vostra s'és cuydat seguir molt grant scàndel en la dita vila, de la qual cosa Nós nos sentim fort e·ns desplau molt, perquè vós hi avets molt eïrat. E siats cert, infant, que a Nós pesa aytant hó més escàndel a metre en la terra del dit rey de Mallorca, que Nós tenim com a fill, com qui·l metie en nostre regne. E com Nós nos duptem que vós, per les dites paraules que agués ab lo dit mosènyer En Phelip, no enformets al sennor papa contra ell, per ço vos pregam e volem que vós vos guardets que vós, en cort ab lo sennor papa ne en altre manera, no fésets ne diguésets res que pogués tornar a dan ne a minva ne a difamació del dit mosènyer En Phelip. E axí mateix vos vullats guardar, al tornar, que no mesésets lo dit En Dalmau en Perpennà ne fésets res per què escàndel se pogués seguir en la terra del dit rey de Mallorca com, segons que dit avem, seria cosa que auríem per mal e·ns pesaria molt. E sobre aquests afés avem acordat de enviar-vos el fiel nostre En Bernat Sentclement, de Casa nostra, el qual crets d'açò que us dirà de part nostra. Dada en Carannena, aldea de Daroca, ·XI· dies del mes d'agost en l'any de nostre Sennor mil ·CCCXXVIII·. Franciscus de Bastida, mandato regio.

1328, agost 27. Bàguena. Carta del rei Alfons al rei Jaume de Mallorca anunciant-li que va a Barcelona per a les noces de l'infant Ramon Berenguer. Si ell també hi va, serà una bona ocasió per fer-li l'homenatge que ha anunciat que li vol fer (sense escrivà). ACA, C, reg. 531, f. 12v. Al molt alt príncep cosí nostre a Nós car com a fill, En Jacme, per gràcia de Déu, rey de Malorches. De Nós, N'Anfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, etcètera, salut ab creximent de honor. Rey, ben creén que us membre com per lo discret En Roger de Rahonàs, majordom nostre, nos faés saber que volríets venir a Nós per lo fet dels homenatges, e Nós lavors cuydàvem a curar en estas partidas. Ara fen-vos saber que·ns en anam de camí a Barchinona per les noçes del molt alt infant En Ramon Berenguer, car frare nostre e cosí vostre. E axí, plauríe·ns fort que vós venguéssets encontinent, que en Barchinona seria molt avinent a Nós e a vós de fer a Nós los dits homenatges. E farets honor a Nós e al dit infant En Ramon Berenguer a la festa de les sues noces, e serà cortesia. Dada en Bàgana, sots nostre segell secret, ·XXVII· d'agost anno predicto. Pro curia.

1328, octubre 7. Barcelona. Carta del rei Alfons a Beatriu, vídua de Jaume de Xèrica, pregant-li que doni el seu consentiment, en la part que li pertoca, als capítols firmats per al matrimoni entre el seu fill, el noble Pere de Xèrica, i Bonaventura, filla del jutge d'Arborea (Bonanat Sapera). ACA, C, reg. 531, ff. 42-43 [segueixen els capítols matrimonials, en llatí]. N'Anfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, etcètera. A la nobla e amada nostra dona Beatriu, muller que fo del noble don Jayme, senyor de Exèricha, salut e dilecció. Fem-vos saber que sobre·l tractament del matrimoni del noble Pedro de Xèricha, fill vostre, e de la nobla donzella dona Bonaventura, filla major del noble baró jutge d'Arborea, és estat en nostre presència molt parlat e diligent tractament haüt entre lo honrat pare en Crist l'archabisbe d'Arborea, procurador del dit jutge, e l'amat nostre En Gilabert Çanoguera, cavaller, procurador del dit noble fill vostre. E finalment, los dits procuradors, ab volentat e consell nostre, són-se avenguts sobre totes coses en aquesta manera que vourets ésser contenguda en un translat dels capítols donats per la part del dit jutge e de la dita nobla filla sua e de les respostes als dits capítols fetes per En Gilabert sa Noguera, procurador desusdit, lo qual translat vos tramatem ensemps ab aquesta nostra letra segellat ab nostre segell secret. On, com entre les altres coses qui de la part del dit noble Pedro se han a fer, sia que·l dit noble haurà a dotar la dita donzella segons fur d'Aragó en ·III· lochs nomenats en los dits capítols, ço és a saber, en los castell de Móres e en la part que ha en la Plasença e en la torra d'Urrea, e axí sia necessari, e Nós qui ho tenim per molt rahonabla cosa, que vós renunciets a tot dret que hajats en los dits ·III· lochs, axí per vostre dret propri com per viduïtat ne per altra rahó, per tal cor sens açò la dita dotació no·s poria fer a la dita donzella segons fur d'Aragó, per ço vos pregam e us consellam que vós façats la dita renunciatio e que sobre les altres coses ja avengudes e posades en los dits capítols no metats negun dupte, ans donets tot loch e tot endreçament perquè lo dit matrimoni venga a bon acabament. E açò us consellam per gran bé del dit noble fill vostre e de la vostra [casa], cor certa siats, dona Beatriu, que Nós veem lo dit matrimoni honrat e molt profitós a vós e al dit fill vostre per moltes rahons, les quals serien longues de scriure, part que·l exovar és gran e bo, per què vós no devets duptar en fer la dita renunciatio per acostar e donar tant gran profit al dit noble fill vostre. E si no ho fahíets, ço que Nós no podem creure, faríets-li gran dan, cor si aquest fet lexàvets anar, no creem que d'aquest gran temps li·n trobàssets altre tant profitós ne tan honrat. E, en veritat, vós sóts tenguda al dit fill vostre de fer-li bé e de créxer e endreçar-li sos affers e de mostrar-li assenyalada amor, cor Nós e vós sabem bé que ell s'és bé assenyalat de gran amor envers vós en los affers que tro assí havets haüts, per què vós no devets duptar en fer res que sia profit seu. E si vós féts la dita renunciatio, farets-li gran bé, segons que dit és, e no us ho haurets lunyat, que la honor e el bé seu més serà vostra que sua. Per què us pregam que vós en neguna manera en aquests affers no falgats, que si u fahíets, ço que no creem, hauríem-ne gran desplaer per esguardament del dit noble fill vostre, que amam carament, e lo qual volríem posar en aquell stament que ell merex. Encara, sapiats que, per major fermetat de les coses promeses de part del jutge, entenem Nós a entrar fermança e fer tenir e complir les coses ab ell o sens ell, e part açò, entenem a manves fer prometre e fermar al procurador del jutge totes les coses, e encara al fill primogènit del jutge qui deu heretar aprés ell ho prometrà e u jurarà. Per què, quant a la segurtat del exovar, no us cal duptar, cor per cert a vós serà ben ferm, part que Nós conexem lo jutge e som certs que si compte se troba covinent no esperarà los terminis, ans vos trametrà tota la quantitat ensemps. E sobre açò hajam encontinent vostra resposta per lo portador d'esta letra, e no la tardets, per ço com les galeas en què lo dit archabisbe e lo noble fill del dit jutge se·n deuen anar són ja aparaylades e Nós fer-les ém romanir tro hajam vostra resposta; per què no és mester que la tardets, cor si ells se·n havien a anar sens que no aguessen la resposta ahüda, dar sia passada al fet e per aventura no y poria hom tornar com hom volria e hauríets fet gran dan al dit noble fill vostre. Dada en Barchinona, ·VII· dies anats del mes de octubre del any de nostre Senyor ·MCCCXXVIII·, sots nostre segell secret. Bonanatus de Petra, mandato regio, cui fuit lecta. Pro curia.

1328, octubre 21. Barcelona. Ordinació dictada pel rei Alfons sobre el registre dels actes i dels dipòsits judicials als llibres de cort que han de portar els seus oficials (inserta en una circular a tots els oficials reials de Catalunya) (Bartomeu Despuig). ACA, C, reg. 520, f. 212rv [no és la mateixa que es troba sense acabar de copiar al reg. 523, f. 66rv]. Alfonsus, et cetera. Universis et singulis vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis, collectoribus terciorum et aliis citra vicesgerentem procuratoris officialibus in Cathalonie constitutis e constituendis et eorum vicesgerentibus, salutem, et cetera. Significamus vobis quod Nos, pro bono nostro e gencium nostrarum, diligenti deliberacione habita et ex certa sciencia, ordinaciones fecimus infrascriptas duraturas per quinque annos continuos et ex tunc donec aliter duxerimus providendum. Nós, N'Amfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó. Volens provehir contra fraus e abcegament de justícia dels nostres drets, entenens a profit de les géns a Nós comanades, en profit de les quals és açò qui és a conservació de justícia e dels drets nostres, volem e ordenam que los scrivans de les corts dels veguers e batles nostres e de cascun d'ells o de lurs loctinens scriuen d'aquest dia a avant en un libre per açò feedor los noms d'aquells contra qui per qualque rahó serà comensada de fer inquisició, e encara la rahó o lo feyt del qual o per l[o] qual comensada o feyta inquisició serà, e encara totes les gràcies o lexes que de crim o de calònia o de ban o de terç o de ferma de dret o de qualque altre dret de la cort feytes seran per lo veguer o sotsveguer, batle o sotsbatle o collidor de terç o lurs lochtinens. Ítem, que del present dia a ·IIII· meses, e depuys de ·IIII· en ·IIII· meses, los dits scrivans de les dites corts e cascun d'ells trameten al aministrador general de les rendes e drets nostres en Cathalunya, per ·I· saig de la cort, translat de ço que per aquesta rahó hauran scrit. E si los scrivans de les dites corts o alcun d'ells en aquestes coses falliran, sia encuntinent privat del offici sens esperança de restitució. Ítem, que lo veguer o lo batle, sotsveguer o sotsbatle, cullidor de terç o lurs lochstinens no puxen ne gosen reebre diners ne reeben, pochs ne molts, dels esdevenimens o drets de les corts, ne vinguen en lur poder, mas que per lo official qui pendre los solia sien, ensems ab l'escrivà de la cort, liurats a una persona o dues persones, les quals en cascun loch seran ordenades a açò per Nós o per l'aministrador general nostre damuntdit, axí que per una hora no romanguen ne sien los diners en poder del dit official. E que ço que liurat serà a la persona o persones que a açò ordenades seran sia scrit en ·I· libre per açò feedor per lo official e escrivà de la cort d'on aquells drets seran, e en un altre libre feedor per aquell o aquells qui los diners reebran. E aquell official qui contrafarà serà punit axí com a ladre dels drets del príncep e axí com rahó serà. Ítem, que aquell o aquells qui los dits diners dels drets de les corts reebran paguen los salaris e messions de les corts e assignacions segons que lo senyor rey manarà. Ítem, que los dits officials nostres e escrivans e cascun d'ells juren sobre los sans Evangelis en poder del dit aministrador com per ell ne seran requests, lo qual aministrador ho reeba per nom nostre, que tendran e observaran les dites ordinacions e no hi faran contra[ri] en res. Mandamus igitur vobis, sub pena nostre gracie et mercedis, ut predicta sicut superius sint ordinata servetis. Aliter, iram et indignacionem nostram incurretis et vos secundum justiciam taliter puniemus quod vobis erit ad penam et ceteris ad terrorem. In quorum testimonium presentem cartam nostram fieri iussimus sigilli nostro pendentis munimine roboratam. Datam Barchinone, ·XI_o· kalendas november anno Domini ·MCCCXX_o· octava. Bartholomeus de Podio, mandato regio facto per Bernardum de Petra.

1328, octubre 30. Barcelona. Informació donada pel rei Alfons a Pere Calderó en la seva missatgeria al rei Frederic (Bonanat Sapera). Segueixen capítols previs al matrimoni plantejat entre l'infant Pere, comte de Ribagorça i d'Empúries, i la reina de Xipre, filla del rei Frederic. ACA, C, reg. 562, ff. 41-42 i 42v-43v [precedeix carta de creença al rei Frederic i a altres personatges, en llatí; segueix carta a Sanç d'Aragó i a altres personatges sobre el mateix afer, en llatí]. AÇÒ ÉS ÇO qu'EN PERE CALDERÓ, CONSELLER DEL SENYOR REY D'ARAGÓ E DEL SENYOR INFANT EN PERE, DEU DIR DE PART DEL DIT SENYOR REY D'ARAGÓ AL SENYOR REY FREDERICH Primerament, que·l salut molt de la sua part. Aprés, que li diga que·l dit senyor rey d'Aragó entès que·l senyor papa no ha volguda atorgar la dispensació sobre el matrimoni faedor entre el molt alt infant En Pere, frare seu, e la molt alta regina de Xipre, filla del dit rey En Frederich. Pensan lo dit senyor rey d'Aragó quant seria honrat e profitós lo dit matrimoni a cascuna de les dites parts, e per mostrar la affecció bona que ell ha al dit senyor rey En Frederich e a tot ço del seu, cercha totes maneres per les quals lo dit matrimoni vengués a acabament e ço que no s'és pogut obtenir de dret en dret del dit senyor papa se pogués acabar per algunes maneres legudes, les quals deguessen induir lo dit senyor papa a atorgar la dita dispensació, e encara lo dit senyor rey d'Aragó hagués major rahó de instar pus fermament per aquella. Per què ha pensat lo dit senyor rey d'Aragó que pos lo dit fet quaix en cas de necessitat, axí que·l senyor papa per neguna bona rahó no se·n pogués escusar. E és la manera aquesta, la qual proceeix sens offensa de Déu e sens pecat. És a saber, que·l dit infant En Pere, per lo dit En Pere Calderó, procurador seu a açò stablit, e la dita reyna de Xipra se liguen per covinensa jurada que si d'açí a ·V· anys, hó menor temps, segons que al dit senyor rey Frederich plaurà, se pot obtenir la dita dispensació, faran matrimoni per paraules de present, e que en aquest demig no enanteran la ·I· ne l'altre a negú altre matrimoni. E en cas que la dita dispensació sia obtenguda, la ·I_a· part e l'altre servaran en tot e per tot sobre·l dot e el dodari, e la segurtat d'aquells, tot ço qui és contengut en uns capítols covenguts e fets entre lo dit infant En Pere, d'una part, e el noble En Sanxo d'Aragó e maestre Acors de Cramona e frare Domingo Torpí, de la orde dels preycadós, per nom del dit senyor rey En Frederich, de la altra, los quals capítols són segellats ab segell del dit infant En Pere e los quals lo religiós frare Guillem Costa, del dit orde dels preycadós, portà al dit senyor rey En Frederich l'altre dia, e per lo dit sènyer rey En Frederich foren atorgats, segons que·l dit frare Guillem Costa dix al dit infant En Pere per la creença a ell comenada per lo dit senyor rey En Frederich ab letra sua. E que, per lo dit segrament, se faran ara, axí con lavós, les covinences e les segurtats contengudes en los dits capítols, e açò fermaran les dites parts ab aquelles arres e penes de les quals se avendran lo dit En Pere Calderó per nom de la dita procuració, d'una part, e la dita reyna de Xipre, de la altra. E per complir los dits capítols, lo dit senyor rey Frederich e la nobla comtessa de Empúries, filla sua, faran les diffinicions contengudes en los dits capítols de les obligacions les quals la dita nobla comtessa ha sobre·l comtat d'Empúries per son dret e per son violari. E per posar lo fet en major necessitat, e per acostar més aquell, té per bé lo dit senyor rey d'Aragó que la dita reyna de Xipra venga encontinent a les parts de Cathalunya e que sia e estiga en los comtats e terres del dit infant En Pere e aquí sia tenguda honradament, axí con a muller esdevenidora del dit infant En Pere. E a major fermetat de totes e sengles coses damuntdites, lo dit senyor rey Frederich deja obligar sí e tots sos béns, segons que·l dit frare Guillem Costa dix al dit infant En Pere, que d'aquesta rahó aportava letra de creença al dit noble En Sanxo d'Aragó, que per observar totes les coses desusdites obligàs lo dit senyor rey Frederich e sos béns. E per aquesta via se porà lo senyor rey d'Aragó pus fortment carregar envers lo senyor papa per haver la dispensació, e el dit senyor papa, axí con aquell qui haurà a fer de necessitat vertut, se deurà mils enclinar en atorgar la sobredita dispensació. E encara, dintre la dilació dels ·V· anys, se poria esdevenir leugerament que y hauria altre papa qui no faria tan gran força en atorgar la dita dispensació con fa aquest senyor papa, jatsia que·l senyor rey d'Aragó haja ferma sperança que·l senyor papa, con sàpia les coses desusdites, artorgarà aquella; majorment que·l senyor rey d'Aragó ne trametrà missatgers al rey de França que ell, per aquesta rahó, trameta al dit senyor papa sos missatgers specials, los quals, ab aquells del senyor rey d'Aragó ensemps, sien devant lo dit senyor papa e dejen instar ab sobirana instància per obtenir la dispensació damuntdita. E remembre al dit En Pere Calderó que mostre la present informació als dits noble En Sanxo d'Aragó e maestre Acors de Cremona e, presens ells, diga la missatgeria al dit senyor rey Frederich. Idem. Est certum quod informacio predicta fuit sigillata sigillo domini regis. CAPITULA SIGILLATA SIGILLO DOMINI INFANTIS PETRI, DE QUIBUS HABETUR MENCIO IN INFORMACIONE PREDICTA, SUNT QUE SEQUNTUR Convengut és estat entre·l molt alt senyor infant En Pere, del molt alt senyor En Jacme, de bona memòria, rey d'Aragó, fill, de Ribagorça e de Empúries comte, d'una part, e el noble En Sanxo d'Aragó, maestre Acors de Cramona e frare Domingo Turpí, del orde dels preycadós, per nom del molt alt senyor rey Frederich, qui·ls hic ha trameses, de l'altra. Ço és, que haüda dispensació primerament del sant pare apostoli sobre matrimoni faedor entre·l dit senyor infant e la molt alta senyora dona Constança, per la gràcia de Déu, reyna de Xipra, filla del dit senyor rey Frederich, se hajen a complir les coses següens. Primerament, que la dita senyora reyna aport en dot la renda que ella ha en Xipre, qui val cascun any ·IIII· mille onzes d'or, valent la onza ·LX· solidos, la qual renda fo atorgada e donada a la dita reyna, abans que ab ella fes matrimoni, per lo rey de Xipre, e que u agués ab marit e sens marit de tota sa vida. Ítem, que aport les joyes sues, les quals deuen valer ·VIII· mille onzes e pus. Ítem, que·l dit senyor rey dó al dit infant, e faça deffenir per madona la comtessa de Empúries jove, ço que ella ha en lo comtat de Empúries, axí per son dot con per violari a ella lexat per En Malgaulí, marit seu, çaenrera, comte de Empúries, con per altres qualssevol rahons, axí que tots castells, rendes e altres drets que la dita comtessa tenga en lo dit comtat ne deja haver en los altres béns, axí seens con movens, del dit comte, deffenesca e absolva la dita comtessa al dit senyor infant complidament. Lo dot assegurarà lo senyor infant en special sobre·ls castells e viles de Benavarre, de Montanyana, de Areny e de Stopanya e, en general, sobre tot lo comtat de Ribagorça. E assignar-li ha, per cambra e per dodari, los dits ·IIII· castells e lochs, qui valen cascun any de renda, ab esdevenimens, fet cambi de jaccs. ab barchs., poch més o menys, ·X· mille solidos barchs.. E en regne de València li assignarà, per cambra e per dodari, lo castell d'Uxó e la vila de Gandia e el castell e vila de Dénia e el castell de Gallinera, qui valen de ·XLV· a ·L· mille solidos barchs.. E en lo comtat de Empúries, la vila de Castelló de Empúries e els castells de Verges e de Bellcayre e de Ullestret, qui valen, poch més hó menys, de ·XXV· a ·XXX_a· mille solidos barchs.. En los dits ·XII· castells e lochs ha de ·XII· a ·XV· mille hòmens d'armes. E con alguns dels dits lochs sien obligats a altres, diu lo dit senyor infant que si con ell deurà liurar los sobredits lochs per la dita rahó aquells no eren [des]obligats de la dita obligació, lo dit senyor infant, en aquell cas, li assignarà altres lochs a·quells convalens a compliment de ·LXXX· mille solidos barchs.. Entén lo senyor infant que la dita renda de ·LXXX_a· mille solidos barchs., la qual li assignarà per cambra e per dodari, haja la dita senyora reyna de tota sa vida encara con lo senyor infant morís abans d'ella, pus que ella vivís castament e sens marit.

1328, novembre 21. Les Borges Blanques. Carta del rei Alfons a fra Ramon d'Empúries, comanador de l'orde de l'Hospital a Castelló d'Empúries, pregant-li que assisteixi a les bodes que celebrarà a Tarassona, previstes per al 14 de gener vinent (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 531, f. 67v. N'Anfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, etcètera. Al honrat e religiós frare Ramon d'Ampúries, comanador de la casa de l'Hospital de Sant Johan de Castelló, amat conseller nostre, salut e dilecció. Con Nós ayam appellats a la sol·lempnitat de les nostres reyals núpcies, les quals deuen sol·lempnitzar lo dia de la festa de sant Ylari primer esdevenidor, Déus volent, los nobles e los richshòmens e honrades persones dels nostres regnes, e entre·ls altres senyaladament vullam vós ésser a aquesta sol·lempnitat, la qual és cosa molt asenyalada a Nós e a tots los nostres regnes, e especialment per lo rey de Castella e grans géns e nobles dels seus regnes qui hi seran axí matex, segons que ja us diguem en Barchelona, emperamor d'açò, vos pregam que siats ab Nós a Taraçona ·VIII· dies ans de la dita festa, o al pus luny lo dia de Apparici, ab cavalls e armes e altres appareylamens, axí con a vós pertany. Dada e·l loch de les Borges, sots nostre segell secret, diluns ·XXI· dia de noembre en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXVIII·. Clemens de Salaviridi, mandato domini regis. Sine precio; pro curia.

1328, novembre 27. Lleida. Carta del rei Alfons al seu germà, l'infant Ramon Berenguer, sobre les seves rendes (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 531, ff. 70v-71. Kar frare, fem-vos saber que avem reebuda una letra vostra de creença la qual nos presentà En Ramon Torrella, majordom e conseller vostre. E enteses plenerament les coses en la dita letra contengudes e aquellas que·l dit Ramon Torrella per la dita creença nos ha volgudes recomtar largament, fem-vos saber que avem fetes regonèxer les cartes de la assignatió dels ·XXVII· mile solidos los quals reeben l'alt infant En Pere, kar frare comú nostre, e els deputats a pagar les injúries del molt alt senyor rey, pare comú nostre, a qui Déus perdó, sobre les rendes de Elch, e avem respost al dit En Ramon Torrella que manarem al thesaurer nostre que us pach la dita quantitat segons la assignatió que feta vos n'avem; e encara que, consumat lo matrimoni entre Nós e la infanta dona Elyonor, si trobarem que la dita assignatió dels dits infant En Pere e deputats deya ésser levada del loch de Elch per lo dit matrimoni, que ho farem volenterosament. Quant als ·C· mile solidos de què demanàvets assignatió sobre ço que·ns ha promès de donar la ciutat de Barchelona en ajuda de les messions del dit matrimoni, fem saber a la vostra fraternitat que, en veritat, no ho podem fer per la gran necessitat que ho havem a les dites messions, per què us pregam que·ns en ayats per escusats; mas sobre les primeres coses qui s'esdevenguen, o que vós puxats saber en què us ho pugam assignar, que ho farem e·ns plaurà molt. Quant a la qüestió de les forques del loch d'Alcover, lo compromès és dictat en la forma que fo fermat a Constantí, emperò tro que vostres avocats e aquells del patriarcha lo ayen vist no·s metrà en forma pública, que en aytal manera reebé la ferma lo feel escrivà nostre En Climent de Salavert e som certs que·l compromès vos plaurà de tal manera va, e axí pregam-vos que, durant lo dit compromès, no y innovàssets res. Quant al feyt dels greuges e robaries que alsguns corsaris de Múrcia han feytes als vostres sostmeses, vos fem saber que·n scriurem, si vos tendrets per bé, al portantveus de procurador en partida del regne de València que requira ab letra sua a·N Pero Lópeç d'Ayala que faça restituir tots los moros vostres que han cat[iv]ats e preses, ab totes les robes e coses lurs, e no-res-menys los ne ponesca segons justícia forment. En altra manera, que li farà saber que ell hi proveyrà de tal manera que les géns e sotsmeses nostres e vostres e dels altres [de] nostra senyoria seran guardats d'aquí avant d'aytals coses. Per què us pregam [que], per honor nostra, no us en metats en àls tro que ab Nós n'aguéssets parlat, que cert siats que Nós farem de guisa que·n serà satisfet a la vostra honor e a la nostra. Dada en Leyda, sots nostre segell secret, dicmenge ·XXVII· dies de noembre en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXVIII·. Clemens de Salaviridi, mandato regio facto per Rodericum Didaci. Sine precio; pro curia.

1328, desembre 5. Alcolea. Carta del rei Alfons a l'escrivà de ració i a l'administrador general de les seves rendes sobre l'obtenció d'una subvenció per part de la ciutat de Barcelona (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 531, ff. 74v-75. N'Anfós, etcètera. Als feels nostres N'Arnau Ballester, scrivà de ració de Casa nostra, e a·N Bernat Çapera, aministrador general de les rendes e esdeveniments nostres, salut e gràcia. Fem-vos saber que Nós, per ço que vosaltres vos poguéssets acórrer dels ·C· mile solidos barchs. per la ciutat de Barchelona a Nós atorgats, fem tractar a·N Lop de Concut ab aquells hòmens a qui Nós avíem feta assignatió sobre els dits ·C· mile solidos de ·XL·. mile solidos ab sagrament que ho prenguen sobre açò que la ciutat de Leyda nos ha atorgat, la qual cosa atorgada e axí és fet. E Nós avem-ó fet fer per ço con bé d'aquest ·I· any no·ns poden acórrer d'açò que la dita ciutat de Leyda nos ha atorgat, e que vosaltres vos puscats aydar de tots los dits ·C· mile solidos e axí duymés podets-ne fer compte e menlevar-hi o fer assignatió o obligatió sobre aquells. Nós emperò, per nostra letra, la qual vos tramatem, pregam los prohòmens de Barchinona que ells, per manera de préstech o per altres vias que a ells pareguen, façen en manera que d'aquells diners vos puxats acórrer, per ço cor lo temps que nostre fet devem fer és molt breu; la qual carta avem feta axí amorosa con podem e si vosaltres entenets que faça a presentar, féts-ho e dats als affers con millor recapte puxats. E manam a vós, dit En Bernat Çapera, jassia ço que Nós entenam que vostre poder hi farets, que façats e procurets en [tal] manera que·ls affers nostres agen compliment. Dada en lo loch d'Alcolea, sots nostre segell secret, ·V· dies anats de deembre en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXVIII·. Clemens de Salaviridi, mandato regio facto per locum tenentem thesaurarii. Sine precio; pro curia.

1329 (Enc. 1328), febrer 27. Saragossa. Consells donats pel rei Alfons i pel seu germà, l'infant Pere, al comte de Comenge, en el duel o combat que té previst amb el noble Reginald "de Ponteteccari" (Bonanat Sapera). ACA, C, reg. 520, ff. 288v-289 [precedeix carta de creença al comte de Comenge, en llatí]. REMEMBRANÇA SIA A·N REMONET DESPEYG QUE DEJA CONSELLAR E DIR DE PART DEL SENYOR REY E DEL INFFANT EN PERE AL COMTE DE COMENGE ÇO·S QUI·S SEGUEX Primerament, per ço con batayla és fet perilós, consellen los dits senyors que ell se meta en rahon e que desviy la batayla aytant con pusca, sens minva de sa fama e de sa honor. Perhò, si la dita batayla desviar no porà, consellen los dits senyors que ell reta en tal manera son deute que él e los dits senyors, qui són bé volèn e desigén, e tots los altres amichs seus ne sien pagats e honrats. E per ço con la manera del armar e del combatre d'aquella terra és diversa ab la nostra, los dits senyors no li poden tan bé conselar con si sabien la manera d'allà; però segons que·n poden entendre, par que ell se deja armar con pus forts et pus leugerament pusca, axí que no·s vulla tro[b] carregar de ferre ne portar armes fexugues, ans sien leugeres e adonívols, mayorment per lo temps, qui serà calorós, e que la lança sia breu a la manera de Cathalunya. Ítem, li consellen que arm lo cavall leugerament, ço és, de perpuntes e de lorigues e de [t]estera. E el dit senyor inffant tramet-li una sella e unes perpuntes e una testera, e consellen los dits senyors que guarnesca lo cavall d'aquelles per ço con són bones e leugeres e majorment con sien estades fetes a obs del cavall que·l senyor rey li tramet e li són moltes vegades estades assajades. Lo qual cavall ab les dites armes lo dit senyor inffant volia metre en una baytala que ell havia fermada. E les quals armes foren fetes ab gran estudi e ab consell de molts savis cavallers e prohòmens e esperts en aytals coses. E la sella és feta per tal manera que estant ell cavalcant pot trer l'un estrep della sella, del qual se pot ajudar axí con de maça, et pot fer estrep de correges que ha en la sella. La conclusió del consell dels dits senyors quant al armar és que ell guarnesca sí matex e son cavall con pus leugerament puxa, con cavaller ne cavall sobrats per càrrech d'armes no pusquen bé fer sos affers. Ítem, [consellen] los dits senyors que, pus ell és esperador, que·s guart bé que ell no vulla esvehir o escometre l'altre, per ço con no darà tan gran afany a sí matex ne a son cavall [e] l'altre n'aurà a aver molt major afany que·l haje a requerir. E majorment, que bé pot saber lo dit comte que·l esperador guaanya son enteniment e salva sa fe esperan e soffiren, la qual cosa li és de molt gran avantatge.

1329, abril 17. València. Carta del rei Alfons a la vescomtessa d'Illa expressant-li la seva satisfacció per haver estat encarregada de la custòdia de la seva filla, la reina de Mallorca (sense escrivà). ACA, C, reg. 531, original cosit entre els ff. 89 i 90. N'Anfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, de València, de Sardenya e de Còrsega, e comte de Barchelona. A la noble e amada nostra Na Sclarmunda, vescomtessa de Illa, salut e dilecció. Avem entès que·l molt honrat En Felip de Malorches e el rey de Malorches, molt kars cosins nostres, àn ordonat de comanar la reyna, molt kara filla nostra, a vós, la qual cosa nos plau e·n som molt pagats. Per què us pregam que siats curosa de servir a Nós e als dits rey et reyna diligentment, cor Nós entenem a fer a vós gràcia e merçè en son loch e en son temps. Dada en València, sots nostre segell secret, diluns ·XVII· dies del mes d'abril en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXIX· A la noble e amada nostra Na Sclarmunda, vescomtessa de Illa.

1329, abril 25. València. Informació donada pel rei Alfons a Miguel Pérez Zapata i a Ferrer d'Abella, tramesos a l'infant Pere, comte de Ribagorça i d'Empúries, perquè abandoni el setge del castell d'Albons, feu de Bernat d'Orriols. La missatgeria s'estén a d'altres nobles i autoritats (sense escrivà). ACA, C, reg. 521, f. 30rv [precedeix carta de creença, en llatí]. Sequitur infomacio tradita nunciis supradictis AQUESTA ÉS LA INFORMACIÓ D'AQUELLES COSES DE LES QUALS EN MICHEL PÉREÇ ÇAPPATA E EN FERRER D'ABEYLA HAN A PARLAR DE PART DEL SENYOR REY AB L'INFANT EN PERE Primerament, que donada e presentada al dit inffant En Pera la letra de creença del dit senyor rey, indugen a ell ab aquella pus bela manera que puxen que ces e cessar deja del enantament que fa hó entén a fer e d'aquell que fa fer contra lo loch de Alborns, dien-li que En Bernat de Urriols és en la cort del senyor rey e axí que·l senyor rey e son consell entén que ell no li pot fer ne fer fer mal ne dan e persona ne en sos béns per rahon del usatge qui parla sobre açò. Et encara, per tal car lo senyor rey e sos antecessors som e són estats en possessió de la jurisdicció, axí en la persona del dit En Bernat de Urriols e de sos antecessors con en lo loch de Alborns, lo qual se té a feu per lo senyor rey, e que axí con los antecessors del senyor rey tota vegada han defès lo dit En Bernat d'Urriols e sos antecessós dels enantamens los quals los comtes d'Ampúries passats volien fer contra aquells, que axí covendria al senyor rey, per deffenció de les sues regalies e jurisdicció e dret, deffendre lo dit En Bernat Urriols, si el dit inffant no se·n volia lexar. La qual cosa seria molt greu al senyor rey, que per la dita rahó ell agués a fer alcuns enantamens contra lo dit inffant ne son comdat, emperò que u auria a fer, con ell sia més tangut a deffendre e servar les sues regalies e los altres drets dels regnes que a frare ne a persona del món. Et sobre açò presenten-li la carta la qual lo senyor rey li tramet d'aquesta rahó. Ítem, que presentades per ells les cartes de creença a aquells nobles e altres als quals lo senyor rey n'escriu, qu'ells dejen singularment informar de les dites coses e requerir e pregar-los de part del senyor rey, e que per ben del dit infant e per esquivar entre el senyor rey e ell dissenssió e escàndol, dejen conselar al dit infant que ell deja cessar del dit enantament. Ítem, si per ventura lo dit inffant, per inducció del dit En Michel Péreç e En Ferrer d'Abella, cessar no volia, que li digen de part del senyor rey que el dit senyor rey mana ab carta sua al vaguer de Gerona que prena postat del loch e fortalea de Alborns. E axí, que·l requiren de paraula he li consellen que, pressa la dit postat e mentre que·s tenga per part del senyor rey, encontinent fasa levar lo setge qui és per part sua a Alborns e que çes de fer tot altre enantament contra lo dit loch, car en altra manera al senyor rey seria molt greu e hauria a enantar e fer anantar contra lo dit inffant e son comdat. Et encontinent donen açò a sentir a·N Pere Lobet, escrivà del senyor rey qui aquí serà, per tal que puxa presentar al dit veguer de Gerona la carta que ell porta per la dita rahó.

1329, abril 28. València. Carta del rei Alfons a Jofre Gelabert de Cruïlles, portantveus de procurador en part (sud) del regne de València, sobre moviments de tropes i defensa de la frontera (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 531, ff. 105v-106v. N'Anfós, etcètera. Al noble e amat conseller nostre En Joffre Guilabert de Crueyles, portantveus de procurador en partida del regne de València per l'alt infant En Pere, molt kar primogènit e general procurador nostre, salut e dilecció. Avem reebudes tres letres vostres les quals nos presentaren En Ramon de Blanes e en Francesch Miró de part vostra. En la una de les quals nos féts saber, entre les altres coses, que per tal con nos avien dit que mille genets cavallers eren venguts abasta feés mostra, e trobàs tro a cent hòmens de cavall e mille peons, menys d'aquells de la Orta, e que manàs que la vil·la fos partida per cap de deenes, e perquè us era dat a entendre que el dit loch de Oriola se guaytava flacament e no segons loch de frontera, con les guaytes que y eren donades tota la major partida de la nit dormissen, que les regonegués ensemps ab lo justícia del dit loch e aquelles que trobàs adurmides faés castigar segons que a vós e al dit justícia e jurats d'aquell loch fo vist faedor e segons la crida que·n era estada feyta. En l'altra letra, entre les altres coses, nos fes saber que avíets proposat de fer entrada en terra de moros e con d'aquexa partida no poguéssets haver de cent trenta hòmens ensús a cavall tramatés un jurat a Pero Lópeç d'Ayala que aguéssets vistes ensems per ço que poguéssets tractar, segons que us havian promès e que a amduy fos vist, e si us concordàvets de quans hòmens a cavayl poríets fer compte. Les quals letres e totes les coses en aquelles contengudes plenerament enteses, fem-vos saber, loans vostra indústria, que feés molt bé de fer la mostra e de regonèxer les guaytes e punir o fer punir les qui colpables o necligens fossen. Quant a açò que deyts que alguns de Oriola dien que d'aytals coses no us podets entrametre, ni de scoltes ni de res qui de la vila sia, e que féts mal con d'aytals coses vos entrametets, e que solament se pertany als dits jurats segons lurs privilegis, fem-vos saber que·n scrivim a vós e manam al justícia e als dits jurats e prohòmens que us hi donen favor, consell e ajuda segons que en una carta nostra veurets, e axí siats-ne curós e diligent e lexats parlar qui parlar vulla. Quant a açò que·ns féts saber d'En Pero Lópeç d'Ayala, Nós li·n scrivim per nostra letra, e la reyna axí matex, requiren-lo, entre les altres coses, que torn e restituesca, o tornar e restituir faça, el bestiar lo qual fo pres a hòmens de Oriola e d'altres de nostra senyoria, e encara el moro que tolch als almugàvers de Oriola, segons que·n la dita letra vostra és contengut. E si no ho vol fer, Nós ne scriurem al rey de Castiella e som certs que ell hi provehirà; e fem-vos saber que ja li·n agrem escrit, mas no volríem tolre merçè de negú senyor a cavaller ni altre sens gran colpa lur. E vós féts bé que·l comportets aytant con porets bonament, e axí ho volem e us ho manam. Quant a la entrada que volíets fer, vos manam espressament que neguna entrada no façats ne lexets fer tro que de Nós ayats de ço altre manament, salvant a alguns almugàvers o hòmens jòvens de cavall companyons qui volguessen entrar a guanyar, axí con han custumat, als quals féts manament esprés de part nostra que no toquen ne façen mal a negun moro ni altre sinó de la terra del rey de Granada, o de bona guerra, sots pena de la persona, la qual pena fos exeguida si contra feyen sens tota merçè. E vós guardats e salvats la terra qui comenada vos és e si moros venien aquí, exíssets tro a vostres barreres e no pus a salvament e aventatge vostre e dels altres de vostra jurisdicció. Quant a l'altra letra en la qual, entre les altres coses, se contenia que avíets entès que avien a Nós dit mal de vós, vos fem saber que la esquinçam mantinent e hi responem segons que·n Ramon de Blanes e el vostre assessor vos diran. E axí, d'aquí avant féts vostres affers bé, segons que vós e els vostres avets custumat entrò açí, e lexats estar paraules de mal recapte, que totstemps vos farem bé e merçè, si a Déu plau. Dada en València, sots nostre segell secret, divenres ·XXVIII· dies d'abril en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXIX·. Clemens de Salaviridi, mandato domini regis, cui fuit lecta. Sine precio; pro curia.

1329, maig 7. València. Carta del rei Alfons a Jofre Gilabert de Cruïlles, portantveus de procurador al sud del regne de València, sobre l'homenatge fet, o encara per fer, per part de Múrcia, Oriola, Guardamar i Alacant (Bernat Despuig). ACA, C, reg. 521, ff. 42v-43. N'Amfós, etcètera. Al noble e amat nostre En Joffre Gilabert de Cruylles, portantveus de procurador en partida del regne de València per lo molt alt inffant En Pere, primer engenrat e general procurador nostre, salut e dilecció. Rebeem les letres que·ns tramessés ensemps ab ·II· processes sobre·l fet de la jura, pleyt e homenatge per vós reebut del concell de la ciutat de Múrcia, segons les convinençes entre·l molt alt rey de Castiella e Nós fetes per rahó de la guerra dels moros de Granada, les quals letres e les coses contengudes en aquelles e encara en los dits processes entesem bé e diligentment. E responem-vos que loam la diligència que en aquests affers avets aüda, e axí matex entenem que [dejats] reebre la dita jura, pleyt e homenatge dels altres lochs del dit rey fronters als dits moros, segons que promès vos és estat per En Pero Lópeç d'Ayala. Quant a açò que deïts, qu'En Pero Lópeç d'Ayala no us volch fer la dita jura, pleyt e homenatge per sí com a delantat, entenem axí mateix que vós la dita jura, pleyt e homenatge no li dejats fer com lo fet deya ésser egual. Entesem, encara, que·l concell de Oriola no ha volgut fer la dita jura, pleyt e homenatge al dit En Pero Lópeç d'Ayala, axí con a procurador del dit rey de Castiella, tro agués aüt nostro manament sobre açò, sobre la qual cosa veem que·l dit concell havia justa escusa pus no avia manament nostre; mas emperò, Nós volents cumplir les dites convinençes, manam per nostra letra al dit concell que faça jura, pleyt e homenatge al procurador del dit rey de Castiella de complir e tenir ço que segons la forma de les dites convinençes deuen tenir e cumplir. E axí vós, de part nostra, manats-lurs així mateix que ho cumplen, segons que fer se deu per les convinençes desusdites. E així mateix ho manats al concell de Guardamar e d'Alacant e dels altres lochs nostres de què·n serets request per lo dit Em Pero Lópeç, que Nós semblantment ne scrivim als concells de Guardamar e d'Alacant. Dada en València, ·VIII· dies anats del mes de maig del any de nostro Senyor ·MCCCXXIX·. Bernardus de Podio, mandato regio facto per Bonanatum de Petra.

1329, juny 23. València. Carta del rei Alfons a Ferrer d'Abella ordenant-li damnificar tant com pugui les terres i homes de Berenguer d'Anglesola, pels molts desserveis que li ha fet (Bonanat Sapera). ACA, C, reg. 521, f. 92rv. N'Anfós, etcètera. Al amat conseller nostre En Ferrer d'Abeyla, salut e dilecció. Bé sabets lo desservey que·l noble En Berenguer d'Anglesola, en menyspreu de la nostra senyoria, nos ha feyt e s'esforça de fer contínuament, sabén ell per cert que a Nós desplau e és greu. On com no sia raonable cosa, ne vullam ne deyam sofferre que açò pas axí sens alguna punició, emperamor d'açò, a vós deym e espressament manam que, vista la present, encontinent, a consell d'algun savi, secretament cerquets rahons o ocasions que, per penyores d'alcun hom del comdat o per qualsque altres rahons o ocasions, puxats enantar e enantets contra el loch de Anglesola ab les hosts del comdat. E si trobats rahó tan justa que y puxats mesclar les géns de la vegueria de Leyda, que ho façats; e sinó, ab qualque rahó justa enantats ab la gent del comdat. E féts de guisa e de manera que·l loch d'Anglesola sia tot talat tro sus a les portes e donats a hòmens e en béns tots aquells dans que dar s'í puxen; e encara, en les dites vegueries lus féts ab justícia totes aquelles desamors que puxats. E si negú noble ni altre se·n emparava féts en guisa que·n aya sa part axí matex. E en açò siats curós e diligent, axí com amats la nostra honor e a Nós desiyats servir e plaer. Dada en València, divenres ·XXIII· dies del mes de juny en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXIX·. Bonanatus de Petra, mandato domini regis.

1329, juny 30. València. Carta del rei Alfons a l'almirall governador i a l'administrador general del regne de Sardenya aprovant la planificació de la nova població de Sàsser (Bonanat Sapera). ACA, C, reg. 562, f. 246rv. N'Amfós, etcètera. Als amats consellers nostres En Bernat de Boxadors, almirayl nostre e governador del regne de Cerdenya e de Còrsega, e En Pere de Libià, aministrador general del dit regne, salut, etcètera. L'altre dia tramesem a dir a vós, dit governador, per En Guillem Pere de Folqueres, scrivà nostre, que Nós havíem gran desig e volentat que·l fet de Sàsser, de què ja havíem parlat ab vós, se faés, si sens perill podia venir a acabament, e que vós, dit governador, acordàssets secretament a savii si era cosa qui·s pogués fer sens perill e sobre la manera que s'í devia tenir, ne quinya ajuda hauríets ops de deçà. Ara, En Guillem Çabadia, de Casa nostra, entre les altres coses que de part vostra nos ha dites, nos ha recomptat secretament lo vostre acort que havets haüt sobre·ls dits affers, ço és, que és cosa qui sens perill se pot fer, e ha·ns dita la manera que y entenets a tenir. Hon, con Nós vullam e desigem que·l dit fet se faça, pus trobats que sens escàndel ne perill pot venir a acabament, per ço deym e manam a vós que, ab acort de poques pressones a les quals ho comanets en gran secret, ordonets bé e sàviament la manera que devets tenir en los affers dessusdits, en manera que per res no·s puxa errar, e que secretament ne asabentets mísser Ramon de Monpahó. E con haurets bé acordada la manera e la metrets en obra volem que vosaltres abdosos, el dit mísser Ramon e En Guillem Çabadia donets recapte per part de la nostra cort al moble, en manera que no·s puxa barrejar, e encara a metre en bon recapte la ciutat, cor Nós açò e tot l'àls qui toc lo profit de la nostra cort e la bona ordinació del loch ne del terme comanam a la leyaltat, saviea e discreció de vós, tots ·IIII· dessús nomenats. Volem, emperò, que encontinent que·l fet sia fet, que·ns en certifiquets per vostra letra clarament e que·ns enformets de la manera que Nós deurem tenir en la població de la dita ciutat, ço és, quants pobladors hi haurà ops, ne quants Nós entrametrem d'açí. E entretant, no volem que donets alberchs ne heretaments a null hom, mas bé·ns plaurà que u ordonets e u metats en escrit, ço és, quants alberchs són ne quals heretaments ne a quiny cens los porem atorgar, e que·l dit escrit nos trametats sots vostres segells. E mentres ho farets saber, provehits a la gent qui romandrà en guarda de la ciutat en manera que·n sien ben pagats e y romanguen volenterosos. E podets posar en esperança de ésser heretats en lo dit loch e en son terme aquells servens e gent de peu que us serà viares ne metrets en lo quaern. Quant als altres, lexats-ho a Nós que, si a Déu plau, Nós ho entenem a fer en tal manera que retrem nostre deute a aquells qui servits nos hauran en los dits affers. Emperò, per la dita certificació, no tardets de significar a Nós vostre ardit tantost con lo fet sia fet, axí que abans ho sapiam per vosaltres que per null'altra part. Volem, encara, que vós, dit En Pere de Libià, metats en los dits affers tot ço que us ha sobrat de les ·XII· mille libras de Bosa, pagats los ·M· marchs d'argent del papa, e encara hi metats tots altres diners de rendes e drets nostres de la illa, no contrestant la assignació d'En Ramon Çavall ne d'altres. E de çò de què us en serets plevit, volem que, encontinent que·l fet sia fet, ho paguets del moble de Sàsser. E sobre aquestes coses e altres volem que creegats al dit En Guillem Çabadia de ço que us en dirà de nostra part, car Nós l'avem largament enformat de nostra intenció. Datum Valencie, pridie kalendas julii anno Domini millesimo ·CCCXX_IX_o·. Bonanatus de Petra, mandato regio, et fuit expedita sine signo.

1329, juliol 8. València. Carta del rei Alfons al custodi de la draçana reial de Barcelona perquè li enviï un informe detallat del nombre de vaixells disponibles i l'estat en què es troben (Bonanat Sapera). ACA, C, reg. 531, f. 112. N'Amfós, etcètera. Al feel seu N'Arnau de Cornellà, tinent per Nós la daraçana de Barchinona, salut e gràcia. Con Nós, per alguna rahó necessària e cuytada, vullam ésser enformats de vós de les coses devall scrites, per ço a vós deym e manam espressament que encontinent, vista la present letra, regonegats quantes galees grosses e quantes sotils ha en la daraçana o en la ribera de Barchinona de què hom se pusque servir a armada ne quin adop haurien ops ne a quantes galees hi ha armament de rems ne a quinyes galees, ne quantes arbres e entenes bones à en la daraçana e timons e exàrcies, ne quantes armes necessàries a armament de les dites galees, ne per a quantes galees. E la dita certificació nos trametats clarament ordonada en scrit, sots vostre segell, per lo portador de la present, e açò per res no laguiets. Datum en València, a ·VIII· dies del mes de juyol del any de nostre Senyor ·MCCCXXIX·. Idem.

1329, juliol 8. València. Carta del rei Alfons a Guillem Sabadia, batlle duaner i portolà de Càller, sobre els fets de l'armada (Bonanat Sapera). ACA, C, reg. 531, ff. 112v-113v. Al feel nostre En Guillem Sabadia, de Casa nostra, e batle duaner e portolà de Càller, salut e gràcia. Fem-vos saber que, depuys vós partís de Nós, havem parlat ab los prohòmens de la ciutat de València sobre lo fet de la armada, la qual tractam que·s fassa per Nós e per totes les ciutats e lochs de la marítima nostra, sobre·l qual fet ja havíem haüda bona resposta dels pròmens de la ciutat de Barchinona, e ara los pròmens de la ciutat de València han-nos feta semblantment bona resposta sobre·l dit fet. Per què Nós avem acordada e presa esta manera, que·ls infans, frares nostres, e prelats e altres qui són poblats en la dita marítima, e encara totes les ciutats e viles nostres de la dita marítima, trameten a Nós lurs procuradors e síndichs ab ple poder, en axí que sien ab Nós en València lo primer dia d'agost propvinent, e con hic sien entenem, ab la ajuda de Déu e ab la bona volentat que totes nostres géns hi han, que posarem los dits affers en tal estament que·s tendrà contínuament en mar una bona e grossa armada de galees e de naus, tant e tan longament entrò sia presa complida venjansa de tothom qui dan haja fet a nostres sotsmeses e entrò que tothom haja perduda audàcia de fer dan a nostres géns e tots nostres affers e de nostres sotsmeses sien refermats en bé. E açò us fem saber per tal que u recomptets en Serdenya al almirayll e governador e als altres officials nostres. Encare us fem saber que havem ordenat que en Càller se fassa bescuyt a ·XX· galees a ·IIII· meses, per què us manam que, encontinent que siats en Càller, digats e manets de part nostra al dit almirayll e governador e a·N Pere de Libià, amministrador, que·l dit bescuyt fassen fer en manera que tantost en lo mes de març qui ve lo puxa hom haver e que per res no y haja falla. Encara, sapiats que Nós trametem ·I_a· letra al noble jutge d'Arborea en què li significam los affers de la dita armada e en aquella letra no li deym àls, e puys trametem-li·n altra a part ab què·l pregam que·ns acórrega a la dita armada d'alguna bona quantitat de bescuyt la qual fassa fer en Oristany; e les dites ·II· letres trametem a vós ensemps ab la present e volem, con siats en Càller, trametats al dit jutge aquella en què no li demanam res e puys, que acordets ab lo governador e ab En Pere de Libià si li fa a enviar l'altra en què li demanam lo bescuyt, cor si acordaven que no li fes a enviar, per ço con tots dies lo aempram, retenguéssets la dita letra e no la enviàssets; e si, per ventura, los dit almiray e amministrador e vós conexíets que·l dit jutge no·s degués tenir a anutg ne a càrrech de ajudar-nos, e majorment cor aquesta armada serà gran segurtat e defeniment seu e de ses géns, lavors lo dit almiray poria-li enviar la dita letra per alguna bona presona, ab letra de creença del dit almiray, e que fos tal qui li u sabés dir cortesament e bella. Encare, us manam que, encontinent que siats en Càller, que sapiats ab lo dit almiray quin recapte ha dat als rems de què li havem fet manament que percassàs ab alguns mercaders qui·ls fessen venir de Venècia, e si haüts los ha, que encontinent los trameta a Barchinona e si haüts no·ls ha que fassa son poder que·ls haja con abans pusca, que de res no ych havem tan gran fretura, e que·ls trameta a Barchinona. Encare, us manam que digats al dit almiray que fassa regonèxer encontinent les galees nostres qui són en Serdenya e que veja quals hi són de què·s puxa hom servir e que sien bones e que, retengudes a ell per guarda de la illa aquelles que li parrà que y sien ops, trameta les altres a Barchinona amarinades e adobades; emperò, entenem e volem que no les fassa adobar tro passada la festa de Nadal per ço que·l adob sia pus fresch e mellor. Encare, us fem saber que Nós trametem una letra al rey Robert, la qual vos darà el portador de la present, en la qual lo pregam e·l requerim que·ns fassa retre e tornar aquelles ·II· galees qui foren toltes a·N Guillem Dezlor en Sicília ab totes les coses qui en les dites galees eren con foren preses. E axí, vós con siats en Serdenya féts en guisa que·l dit almiray e governador trameta al dit rey Robert la letra nostra desusdita per presona qui u sàpia bé demanar e que·l dit almiray semblantment li·n scriva; e sia enformat lo dit missatge que de la presentació fassa e aport carta pública. E totes les dites coses volem que digats sots la creença a vós comanada e, encara, per les presens manam als dits almiray e governador e aministrador que de totes les coses desusdites vos creen e complesquen per obra, non contrastant neguna ordinació e assignació en contrari feta, con açò vullam de certa sciència, majorment con em breu, si a Déu plau, entenem a fer complida satisfacció a·N Ramon Çavall e a N'Arnau Ballester e als altres companyons lurs de tot ço de què Nós en serem plevits per les dites rahons. Datum en València, a ·VIII· dies anats del mes de juyol del any de nostre Senyor ·MCCCXXIX·. Bonanatus de Petra, mandato regio.

1329, juliol 25. València. Informació donada pel rei Alfons al noble Felip de Boïl perquè intenti convèncer l'infant Joan, patriarca d'Alexandria, que faci d'intermediari entre l'infant Pere i Bernat de Cabrera (sense escrivà). ACA, C, reg. 521, f. 124rv [precedeixen cartes de creença, en llatí]. AQUESTA ÉS LA INFORMACIÓ DONADA PER LO SENYOR REY A·N PHALIP DE BOYL DE ÇO QUE DEU DIR AL PATRIARCHA És a saber, que la reyna ha pregat instantment al senyor rey que degués adobar la guerra qui és entre·l infant En Pere e·ls veçcomtes de Cabrera e Rochabertí e alcuns altres richshòmens per ço com és en deserviy de Déu e per molts dampnatges qui se·n poden seguir a ells e destorps en los affers del senyor rey. E axí, el senyor rey, mogut per la dita inducció e per les dites rahons, ha acordat que, per venir pus leugerament a aquella fi, serà bo que sia dada treva entre ells, hó de ·VI· meses o altra, per rahó de la guerra dels moros, segons que·l dit patriarcha trobarà de consell que sia mellor, lo qual consell sia haüt secretament. Per què·l dit En Phalip diga de part del senyor rey al patriarcha que secretament parle ab l'infant En Pere e si troba ab ell que sia honor o avantatge seu que la treva sia dada, lo dit En Phalip present les letres de la treva; en altra manera, que ces de presentar, per ço com lo senyor rey vol dar aquest avantatge al infant En Pere. E si, per aventura, l'infant En Pere d'açò no volia declarar sa volentat, si li és avantatge o no en aquest cas, si·l patriarcha conexia que·l dar de la treva fos avantatge al infant e que·l infant la degués servar, lo dit En Phalip present les letres; en altra guisa, no les present. Encara, li diga que al senyor rey parria bo, si al patriarcha ó semble, que·l infant En Pere vinga a ell per mils venir a acabament dels dits affers. E si açò par bo al patriarcha, lo dit En Phalip ó diga al infant per la creença e·l hi induga. Emperò, si·ls affers eren en via que là se poguessen adobar, bé plauria al senyor rey. E ja d'aquesta rahó lo dit En Phalip va informat per induyr la una part e l'altra. Ítem, lo dit En Phalip diga a·N Bernat de Cabrera e al veçcomte de Rochabertí que·l senyor rey és estat pregat instantment per la senyora reyna per les dites rahons e moltes altres que ell dege adobar los dits affers. E axí, que·ls prega que ells donen loch al adob dels dits affers en manera que per res no romanga per ells. E que, per tal que·ls affers ne vinguen mils, que meta lo castell o casa de Çaruvira en mà del procurador de Cathalunya o del veguer. E açò diga lo dit En Phalip tan affectuosament com puxa e ab paraules forts als mils que porà.

1329, agost 3. València. Carta del rei Alfons a Ferrer d'Abella reprenent-lo per no mostrar sintonia amb el desafecte que ell sent envers Arnau Roger de Pallars (Bonanat Sapera). ACA, C, reg. 521, f. 137rv [segueix carta a Guillem de Cervelló sobre el mateix afer, en català]. N'Amfós, per la gràcia etcètera. Al amat conseller nostre En Ferrer d'Abela, salut etcètera. Havem reebuda una letra que·l noble En Guillem de Cerveyló e vós nos avets tramesa en la qual, entre les altres coses, era contengut que·l noble N'Arnau Roger de Pallars serà escusat davant ell e vós de les paraules que foren dites a Nós d'ell e que se·n entenia a escusar davant Nós. A les quals coses Nós responem que volem que sapiats que la escusa del dit N'Arnau Roger no la pream molt, ne en la sua escusació no daríem ·I· diner. Mas som molt maravellats de vós, com de la dita rahó [nos] avets escrit, que bé sabets vós les paraules quals són estades [dites] a Nós per vós e per En Michel Péreç Çapata. E altres paraules a Nós [no][·n] són estades dites del dit noble sinó aquelles que vosaltres amdós nos en dixés. Per què·ns som fort maravellat com vós axí·ns en havets escrit. E siats cert que si ell ho vol afr[o]ntar davant Nós, que li·n darem loch. E sabem bé que En Miguel Péreç no negarà res. Quant és de la postat de Cerveyló, no·ns entenem a le[x]ar de pendre-la, car no la havem demanada per moviment de les dites paraules mas per altres rahons justes e rahonables. Dada en València, tercio nonas augusti anno Domini ·MCCCXX_o· nono. Bonanatus de Petra, mandato regio.

1329, agost 25. València. Circular del rei Alfons a les universitats i llocs de la part meridional del regne de València, reprenent-los perquè no compleixen l'ordinació feta temps enrere sobre la tramesa a Xàtiva de la paga de les escoltes i talaies per a la defensa de la frontera (Bartomeu Despuig). ACA, C, reg. 522, f. 149rv. N'Amfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó etcètera. Als feels seus los jurats e promes e universitats dels lochs de Algezira, Corbera, Xàtiva, Muntesa, Moxén e la Font, Ontinyén, Bocayrén, Banyeres, Agres, los lochs dels hereus d'En Guillem de Bellvís, Albayda, los lochs de mísser Johan de Pròxida, Gandia e Pego, Perpunxén, Planes, Vall de Seta, Gorga, Penàguila, Cocentayna, Alcoy, Sexona, Caçtalla, Byar de la Muntaya del noble En Bernat de Sarrià, salut e gràcia. Ben sabets con Nós ordenam tenir escoltes e talayes en les pars del Canyaveral en profit e guarda del regne de València e de les nostres géns d'aquell, en les quals escoltes e talayes, segons a vosaltres fo mostrat per letra nostra la qual vos presentà Arnau Terragó, porter nostre, convenia a pagar a cascun loch certa quantitat de peccúnia segons la ordinació daquè feta, en la qual letra vos manam que la dita quantitat al dit porter deguéssets donar e puys que de ·XXX· en ·XXX· jorns trametéssets la part a cascun de vós pertanyent al loch de Xàtiva e que aquí la liuràssets al amat conseller nostre Johan Enrich, lo qual les dites escoltes e talayes fa tenir e pagar cascun mes, e açò sots [pena] de la dobla e de la messió que·l dit Johan faria per trametra a vós de la dita rahó. On, con Nós ara ajam entès per lo dit En Johan que molts de vosaltres la dita paga o pagues no havets curat pagar ne trametra al dit loch, segons que per Nós vos fo manat en la dita letra, anans li·n romanguen molts diners a pagar e encara que en haver aquells li·n féts fer messions, per ço manam a vós que, vista la present, donets e façats donar a Pisano Despinell, porter nostre, portador de la present, tot ço del temps passat que per vosaltres roman a pagar del dia avant que us fou la dita letra presentada e que d'aquí avant no us calla trametra per la dita quantitat, anans, segons la dita ordinació, dejats trametra al dit Johan la dita quantitat al loch de Xàtiva sots pena en la dita ordinació contenguda. En l'atra manera, manam per la present al dit Pisano Despinell que a vosaltres penyor tants de béns que basten a les quantitats per vós degudes e a la dobla e a les messions. Manan a tots los officials que al dit Pisano donen consell, favor e ajuda en complir les dites coses. Datum en València, ·XXV· dies anats del mes d'agost del ayn de nostre Senyor ·MCCCXX_o· nono. Bartholomeus de Podio, mandato regio facto per Bonanatum de Petra.

1329, agost 27. València. Instruccions donades pel rei Alfons als seus ambaixadors a la cort papal sobre les concessions que li són necessàries per a la campanya de Granada (sense escrivà). ACA, C, reg. 562, ff. 92v-95 [precedeixen cartes de creença al papa, als cardenals i als familiars del pontífex, en llatí; segueix salconduit als ambaixadors i altres documents relacionats amb aquesta ambaixada, en llatí i en català]. Informacio tradita dictis nunciis EN NOM DE DÉU E AL SEU SANT SERVEY, AQUESTA ÉS LA INFORMACIÓ DONADA PER LO SENYOR REY D'ARAGÓ ALS MISATGES SEUS QUI DEUEN ANAR AL SANT PARE PER RAHÓ DE LA GUERRA FAEDORA CONTRA·L REY DE GRANADA Primerament, feta la incomendació ab reverència deguda, digen a la sanctitat que·l dit senyor rey, per gran volentat e desig que totstemps ha haüt e ha de servir Déu contra los enemichs de la fe catòlica, ha fet enpreniment e covinença ab lo rey de Castella, qui semblantment ha gran volentat e bona al dit serviy de Déu, que façen guerra contínuament contra·l rey de Granada e les terres e gents sues, e que null temps ab ells no agen pau ne amor ne treva, ne a·lcuns sotmeses d'ells. E la dita covinença han fermada ab sagramens e homanatges dels dits reys e dels barons e maestres d'òrdens de cavallaria e encara de tots los lochs dels dits reys qui són en frontera dels dits moros. E per aquesta rahó és començada e·s fa la guerra per los dits ·II· reys contra·l dit rey de Granada. Enaprés, digen que·l senyor rey d'Aragó e el rey de Castella han emprès entre sí e promès que al pus tost que poran entraran en lurs pròpries persones podarosament sobre·l regnes del rey de Granada, és a saber, lo rey de Castella, de la una part, e el rey d'Aragó, de l'altra. E con lo senyor rey d'Aragó les dites coses haja empreses e promeses a serviy de Déu e ampliació de la Cristiandat e a destrucció e baxament dels enemichs de la fe, sots confiança, emperò, que en açò sia ajudat per santa Esgleya, con sens la sua ajuda ell los dits affers no pogués proseguir poderosament, axí con se cové, per molts affers e càrechs de messions qui al senyor rey són esdevenguts d'alcun temps a ençà, axí per la conquesta de Sardenya con per solempnitat de la sua coronació, con encara per satisfacció de la ànima del senyor rey En Jacme, pare seu, e per rahó del seu matrimoni que hara ha fet e per altres moltes rahons, per ço ha acordat de recórrer a la sua sanctitat sobre açò. Per què diguen los dits missatges al senyor papa que·l senyor rey d'Aragó, per les dites rahons, soplica humilment, e ab aquella afecció que mils pot, que ell havent esguart al bon propòsit seu e que·lls dits affets són a serviy de la santa Esgleya e del dit senyor papa, vulla e li plàcia atorgar a ell les ajudes e gràcies dejús contengudes. Primerament, que li atorch la dècima de les rendes eccl[es]iàstiques dels regnes d'Aragó e de València e de Sardenya e de Còrsega e del comtat de Barchinona, comptadora segons veritat de la valor de les rendes e no segons la taxació antiga, la qual se convertesca per aquells que·l sant pare hi volrà ordonar en la prosequció dels dits affers, e la dita gràcia sia demanada a ·X· anys. Ítem, semblantment a aquell mateix temps, li atorch totes les rendes de ·I· any dels benifets que vagaran en los dits regnes e comtat. Ítem, que·l sant pare atorch que tot clergue seglar dels dits regnes e terres del senyor rey qui vulla anar personalment en la prosequció dels dits afers puxa haver la sua renda en absència e despendre-la en los affers desusdits a serviy de Déu. Ítem, que plàcia al senyor papa atorgar e donar plena e larga indulgència aytal con és atorgada a aquells qui passen en ajuda de la Terra Santa, en aquella forma que fo atorgada al senyor rey En Jacme, pare d'aquest senyor rey d'Aragó, con anà a Almeria, e que la dita indulgència sia atorgada a totes les géns de tots los regnes e terres del dit senyor rey e encara de tots altres reys o senyors. Ítem, sia supplicat al sant pare que coman al senyor patriarcha de Alexandria, germà del dit senyor rey, que preych la croada e dó la creu e la indulgència que·l senyor papa haurà atorgada. Ítem, que li plàcia atorgar una letra sua, qui vaja a tots los prelats e religiosos e persones ecclesiàstiques de tota la senyoria del senyor rey, ab la qual los induga e·ls amonest que ajuden bé complidament al senyor rey en aquests affers. Memòria sia als dits misatgés que si l'artiacha de Burgos ha receptat lo fet de la absolució del sagrament del senyor rey; si no, que·n parlen ab lo senyor papa ab lo dit artiacha ensemps, e a consell d'ell, e que li ajuden en totes maneres que puguen a aespeegament seu del dit fet. AQUESTS SÓN LOS DUBTES SOBRE LA MISSATGERIA Sobre·l primer capítol de la dècima, si no era atorgada a ·X· ayns, a quant temps seria reebuda? — Sia demanada a ·X· ayns, mas no sia reebuda a menys de ·III· ayns si donchs no·s feya ab consciència del senyor rey. E sia feta replicació, si mester hi serà, en qual manera és ja atorgada la dècima al rey de Castella a ·VIII· ayns per lo dit fet. Sobre·l ·II·, si no és atorgada la gràcia dels benifets vagants segons qu'és demanada, a quin temps serà reebuda? — Sia reebuda la gràcia sobre açò a aquell temps del qual ab lo senyor papa se poran avenir. Sobre·l ·IIII·, si·l papa no volia atorgar axí complida indulgència con és aquella qui és atorgada per lo passatge de la Terra Santa, si serà demanada o reebuda menor o no ten complida; e si no la volia atorgar a totes les géns contengudes en lo capítol, de quals serà demanada e de quals reebuda? — Finalment, sia reebuda per los de la senyoria del senyor rey d'Aragó e del senyor rey de Malorques, e en la forma que fo atorgada al senyor rey En Jacme, pare del senyor rey, per la conquesta d'Almaria. E si totes les coses contengudes en los capítols liurats als missaggés eren atorgades, sobre quals finalment sopplegaran e quals reebran? — Finalment, sia sopplicat sobre la dècima e la indulgència. Què serà si·l papa demana que·ls missatgers obliguen que·l senyor rey, dins cert temps, comens a proseguir la guerra per sí o per altre e que aquella proseguesca entrò a algun cert temps, e que cascun ayn faça la entrada ab cert no[m]bre de cavalers e que, faén la entrada, haya aquí a romandre per algun temps? — No assignen die cert ne y obliguen lo senyor rey, con ell haja ja gran volentat a les dites coses e volenterosament ó haya començat e u entena a proseguir; e encara, que·ls diners de la dècima no li deuen ésser liurats sinó en lo dit cas, e lavors, encara s'auran a departir per los comissaris del senyor papa. Ítem, si·l papa demana que·ls embaxadors o·ls missatgers obliguen lo senyor rey que en los lochs qui seran conquests en lo regne de Granada sien constituïdes, edificades e dotades esgleyes cathedrals entrò a certa part del regne, e que no y romanguen sarreïns si no·s volen convertir, ne·s façen mesquites, axí con lo bisbe de Còrdova e·l noble En Ramon de Cardona, missetgers del molt alt infant de Castella a la Esgleya de Roma s'obligaren, axí con en ·I· rotlo de paper liurat als dits missatgers és contengut. — Sia atorgat de les esgleyas cathedrals, mas de no romanir sarrahins no seria profitosa cosa; et sie-li assignat eximpli del senyor rey En Jacme antich, qui per manera de confederació e de pati, més que per armes, conquerí lo regne de València. Mas, finalment, là hon àls fer no s'í pogués, sia atorgat. Ítem, si·ls és demanat que no dó trevas sens consentiment de arquebisbes e d'altres prelats. — Sie respost que no s'obligaria a açò. Ítem, si·ls és demanat que pau ne concòrdia no faça ab lo rey de Granada, reebent d'ell tribut o altra cosa semblant, o en altra manera composant, sens consentiment e licència especial del senyor papa o de sos successors. — No [és] intenció del senyor rey que null temps faça pau semblant ab lo rey de Granada, mas no s'obligaria a les dites coses, majorment con la dècima sia pocha quantitat haüt esguart a açò qui s'aurà a despendre. Ítem, si·ls és demanat que les esgleyes cathedrals hayen certa part del regne en les coses temporals. — Sia açò escusat si fer se pot, mas finalment, là hon àls fer no s'í puxa, sie atorgat tro a la deena part departidora entre prelats e religioses.

1329, setembre 7. València. Informació donada pel rei Alfons a Guillem Calbet en la seva missatgeria a l'infant Joan, patriarca d'Alexandria. Li suggereix convocar un parlament general del braç esclesiàstic a Lleida per ocupar-se de la contribució dels clergues a la projectada expedició a Granada. La celebració del parlament seria un marc adequat per a la prestació de l'homenatge degut a la Santa Seu pel feu del regne de Sardenya i Còrsega (sense escrivà). ACA, C, reg. 522, ff. 158v-159v [precedeixen cartes de creença, en llatí]. Sequens memoriale fuit traditum dicto Guillelmo Calbeti MEMORIAL SIA A·N GUILLEM CALBET DE LES COSES QUE DE PART DEL SENYOR REY DEU PARLAR AB LO SENYOR PATRIARCHA És a saber, que con lo senyor rey haya gran cor e gran affecció, segons que ell sap, en los affers de Granada, e per mils fer acabar aquells entena a emprar ses géns e especialment la clerecia, axí con aquella qui és e deu ésser cap e començament e exemplar de ajudar e de servir en aquests affers al senyor rey con sien a servir de Déu e utilitat de la Cristiandat e del regne e en gran dampnatge dels enemichs de la fe, e en demanar e haver la dita ajuda de la clerecia sien tocades diverses maneres, finalment lo senyor rey ha acordat, salvu consell del dit senyor patriarcha, que sobre açò dega el dit senyor rey convocar e manar parlament general als dits senyor patriarcha e archabisbe de Çaragoça e a tots los prelats, axí bisbes e abats con altres, e als capítols de les esgleyes cathedrals e col·legiades suffragànies d'aquelles poblades, emperò, dins la sua senyoria, los quals se ajusten en la ciutat de Leyda per acordar e fer ensemps la dita ajuda. E con lo senyor rey haya mayor fe e major esperança en ell que en persona del món en aquests affers, e especialment que en la ajuda dels prelats li puxa més fer e ajudar que negun altre, prec affectuosament lo dit En Guillem de part del senyor rey al dit senyor patriarcha que aquests affers, per serviy e per reverència de Déu e per bonea sua, vulla pendre ab bon cor e ab bona volentat e ajudar en aquells axí per obra e per ajuda con per consell, segons que bé lo y ha promès e el senyor rey, segons que dit és, n'à especial fe e sperança en ell. E especialment li plàcia consellar si aquesta via li par bona, con lo senyor rey sia apparellat en tot e per tot de seguir son consell e sa volentat. E el dit En Guillem Calbet pot-li dir les rahons per què·l senyor rey ha eleta tenir en açò la dita via del dit parlament. Encara, li diga que·l senyor rey ha reebuda ·I_a· letra del dit senyor patriarcha en què li ha significat qu'En Huc de Mirambell aporta la carta o rescrit apostolical ab què·l Sant Pare comana al dit senyor patriarcha que, en nom de la Santa Esgleya de Roma, reeba del senyor rey l'omenatge que deu fer per lo regne de Cerdenya e de Còrcega, e que, entre les altres coses en la dita letra contengudes, és que·l dit N'Uc de Mirambell havia dit que seria bon que, per reverència de la Santa Esgleya, fos aplegat concili e que·l dit homenatge se fes en lo concili. Per què·l dit senyor rey ha acordat sobre açò e par a ell e troba de consell que vendria molt bé a tayll al dit senyor rey la via del dit parlament general tenidor en la ciutat de Leyda, e que en lo dit parlament se feés lo dit homenatge, e fer s'í à pus sol·lempnialment e a major honor de la Santa Esgleya. E axí diga el dit En Guillem Calbet al dit senyor patriarcha que, si açò li par bo, que significh al senyor rey encontinent qual dia serà assignat al dit parlament. E prega·l lo dit senyor rey que·l assigne con pus lonch puxa sens perill, per ço que·l senyor rey puxa acabar aquests affers que té entre mans qui són a ell grans e necessaris.

1329, octubre 1. València. Ordinació dictada pel rei Alfons sobre l'exacció dels dos diners per lliura concordada amb el rei de Castella per rescabalar els mercaders respectius damnificats per les represàlies (Bonanat Sapera). ACA, C, reg. 522, ff. 182-183 [precedeix carta al rei de Castella sobre aquest mateix afer, en castellà]. N'Amfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó etcètera. Al amat conseller nostre N'Anrich de Quintaval, cavaller, e a les coses devayl scrites per Nós deputat, salut etcètera. Ben sabets con, a instància vostra e de Ferran Martínez de la Torre, havem haüt acort en nostre consell sobre la manera que vós devets tenir en plegar o fer cuylir la imposició de ·II· diners per libra ordenada e imposada de volentat nostra e del molt alt rey de Castella en nostra terra e en la sua, pagadora per les sues géns e per les nostres, per satisfacció d'alcuns nostres sotsmeses e seus qui foren robats en nostra terra e sua. E finalment trobam que en la dita collida o plega e en la distribució o paga faedora als dits perdidosos o robats se deu tenir la manera davall contenguda, la qual és semblant a Nós que sia la mellor e la pus rahonable. Ço és a saber, que·l primer dia del mes de janer primervinent, e en aquell matex dia cascun any, ab lo dit En Ferran Martínez ensemps o ab aquell que ell ordenarà en son loch, començets a vendre e contínuament venats en encant públich, en la ciutat de València e en tots altres lochs que vós e ell conexerets, la imposició desusdita, ab aquelles condicions e declaracions que vós e ell conexerets, a aquell o aquells qui més hi daran, en axí que·l preu que·n trobarets se pach per tres terçes del any, ço és, de ·IIII· en ·IIII· meses. E de la dita venda fassats fer cartes públices. E que en la fi de cada una terça vós, ensems ab lo dit En Ferran Martínez o ab aquell que ell ordenarà en son loch, paguets e distribuïscats los diners de la dita terça a aquells perdidosos e robats que a vós e ell serà ben vist ésser clars. E que d'açò que pagarets reebats àpocha de cascun per ço que aparega de les pagues que·n farets perquè la imposició no haja a durar sinó aytant con en veritat sia necessari. Per què us manam que vós tingats e servets la dita manera en les coses dessusdites, cor Nós entenem que·l rey de Castella fassa semblant manament al dit En Ferran Martínez, que tenga semblant manera en la imposició en la sua terra ordenada. E si, per ventura, Nós, per oblit o per importunitat d'alcú, fèyem a vós manament contrari d'aquesta ordinació, volem e·ns plau que no·l observets, ne per aquell fassats sinó ço que a vós e al dit Ferran Martínez o a vostres lochstinens serà vist faedor. Quant és, emperò, a ço que de la dita imposició és e serà collit d'aquí al primer dia de janer, volem que vós, ensemps ab lo dit En Ferran Martínez o ab aquells que ell e vós hi ordenarets, o distribuats e u paguets deçà e dallà a aquells a qui vós e ell conexerets e tendrets per bé, axí, emperò, que en la terra del rey de Castella se faça semblantment per vós amdós. Atressí, per ço que les géns nostres e del rey de Castella qui tort no tenen en les dites robaries no s'agen a parar als maleficis que altres han fets, havem acordat e us manam que vós requirats ab carta pública al dit En Ferran Martínez, qui, segons que havem entès, ha poder d'açò, que forç e destrenga encontinent aquells qui les robaries han fetes a nostres sotsmeses e·ls béns d'aquells, on que·ls puxa trobar, per satisffer ço que·ls han robat e pres e totes messions que·ls dits sotsmeses nostres perdidosos o robats han fetes per demanar les dites robaries e encara tots interesses a ells pertanyens, segons usança de nostra cort e de nostre regne, e que açò hage fet ab acabament dins espay de ·VI· meses del dia de la dita requisició comptadors contínuament. E si, per aventura, dins los dits ·VI· meses lo dit En Ferran Martínez no haurà trobats béns dels dits robadors o no haurà feta la satisfacció desusdita als nostres sotsmeses perdidosos o robats, volem e us manam que vós, ab lo dit En Ferran Martínez ensemps o ab aquell que ell ordonarà en son loch, paguets als dits sotsmeses nostres perdidosos o robats per sou e per libra dels diners de la imposició de ·II· denarios per libra lo cabal, ço és, la valor de ço qui·ls fo robat e tolt e encara les messions fetes per la dita rahó, de la tatxació de les quals apparega per carta o letra de nostres predecessors o nostra qui fos feta abans del dia de les comissions a vós e al dit En Ferran Martínez fetes. Encara, les messions fetes e per fer qui no eren tatxades el dia de les dites vostres comissions, les quals vós e el dit En Ferran Martínez o son lochtinent conexerets e tatxarets, que·ls sien pagades. Mas no volem que de la dita imposició se pac interès negú. E semblantment volem, e a vós per les presens dam ple poder, que a instància o requisició del dit En Ferran Martínez o d'aquell que ell ordenarà en son loc, forcets e destrengats encontinent aquells sotsmeses nostres qui robaries o toltes han fetes a sotsmeses del rey de Castella e lurs béns, hon que·ls puxats trobar, per satisffer ço que·ls han robat e pres e totes messions que·ls dits sotsmeses del dit rey de Castella perdidosos o robats han fetes per demanar les dites robaries e encara tots interesses a ells pertanyens, segons usança de la cort del dit rey de Castella. E que açò hagats fet ab acabament dins espay de ·VI· meses del dia de la requisició desusdita comptadors contínuament. E si, per aventura, dins los dits ·VI· meses vós no haurets trobats béns dels dits robadors e no haurets la satisffacció desusdita feta als sotsmeses del dit rey de Castella perdidosos o robats, entenem que·l dit En Ferran Martínez, ab vós ensems o ab aquell que vós ordenarets en loc vostre, pac als dits sotsmeses del rey de Castella perdidosos o robats dels diners de la imposició de ·II· denarios per libra lo cabal, ço és, la valor de ço qui·ls fo robat e tolt. E encara les messions que han e hauran fetes per la dita rahó justes e temprades, les quals vós o vostre loctinent e el dit En Ferran Martínez conexerets e tatxarets, que·ls sien pagades. Mas de la dita imposició no·s pach interès negú. E Nós manam per les presens a tots sengles officials nostres e sotsmeses que sobre les dites coses donen a vós cascun en sa jurisdicció ajuda, favor e consell quantes de vegades ne seran per vós requests. Datum en València, primer dia del mes d'octubre del any de nostre Senyor ·MCCCXXIX·. Fuerunt inde facte due de quibus altera fuit tradita Enrico de Quintavalle et altera dicto Ferdinando Martini de la Torre. Bonanatus de Petra, mandato regio.

1329, octubre 31. València. Carta del rei Alfons als seus missatgers a la cúria papal anunciant-los la propera arribada dels ambaixadors dels reis de Castella i de Portugal. Els indica la conveniència de no fer res fins que aquells arribin (Bonanat Sapera). ACA, C, reg. 562, ff. 96v-97 [precedeixen i segueixen altres documents sobre el mateix afer, en llatí i en català]. N'Amfós, etcètera. Als nobles e amats consellers nostres En Blascho Maça de Vergua e En García Péreç de Carrión, salut e dilecció. Fem-vos saber que ara novellament són venguts davant Nós missatges dels molt alts reys de Castella e de Portugal, los quals han trameses a Nós e de camí se·n van al senyor papa per la ajuda que entenen a demanar sobre·l fet de la guerra de Granada. E Nós, per ço con entenem que·ls affers hauran mellor acabament si per los missatges de Nós tots tres reys se proseguexen los affers, per ço havem acordat e volem e us manam que, si en la missatgeria per Nós a vós comanada no havets en res enantat ab lo dit senyor papa, e encara si en alcuna cosa havets enantat, ab la pus bella manera que porets, donets passada als affers tro los dits missatges, qui en breu aquí seran, ab los quals trametem nostres correus a vós ab capítols e altres informacions sobre les dites coses, sien aquí. E açò no mudets en neguna manera. Datum Valencie, pridie kalendas novembris anno Domini ·MCCCXX_o· nono. Bonanatus de Petra, mandato regio.

1329, novembre 13. València. Ordre del rei Alfons als oficials de Sardenya de permetre l'extracció de vint mil estarells de forment a la companyia de Pere de Mitjavila, ciutadà de Barcelona (Bonanat Sapera). ACA, C, reg. 509, f. 94. N'Amfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, etcètera. Als amats consellers nostres En Bernat de Boxadors, almirall nostre e governador del regne de Sardenya, a·N Pere de Libià, amministrador general de les rendes e drets nostres del dit regne o a altres governador e amministrador qui per temps fossen, duaners e altres officials nostres e lurs lochstinens, salut e dilecció. Volem que sapiats que Nós, per gran necessitat de la nostra cort e per certes rahons qui a açò nos han mugut, havem atorgat al fael nostre En Pere de Miyavila, ciutadà de Barchinona e a la sua companya que puxen trer o fer trer a qui [v]olran de Castell de Càller o de quals altres parts [se] vullen de Sardenya vint mille starells de froment e portar hon se volran. E axí, per la faeltat e naturalea de què·ns sóts tenguts, vos manam de certa sciència e con pus espressament podem que, no contrestant alguna obligació, assignació o qualsevol altra promissió per Nós o per vosaltres feta per los fets passats o per lo fet de Sàsser o altres affers qui despuxs se sien seguits, lexets trer de la dita illa per aquells que·l dit En Pere de Miyavila volrà o us farà saber o qui esta letra vos presentrà, tota via que·s vullen en ·I_a· o en moltes vegades, de çi al gra novell, los dits ·XX· mille estarells de froment. E aquell o aquells qui trauran lo gra donen-vos per treta solament decem mille solidos barch., car del sobrepús Nós tenim-nos per pegats. E en açò no metats embarch o lagui per neguna rahó, con Nós hayam promès en nostra fe real fer complir açò sens tot embarch e y ha altres obligacions molt forts que seria gran dan e perill de la cort si y veníets menys. Açò sie en tot cas complit, axí con avets cara la nostra gràcia, car Nós satisfarem a cells qui dan haguessen per aquesta rahó en lurs assignacions o obligacions. Datum en València, a ·XIIII· dies anats del mes de noembre anno Domini ·MCCCXX_o· nono. Bonanatus de Petra, mandato regio.

1329, desembre 9. València. Text de la crida manada publicar pel rei Alfons a les principals viles del regne de València, sobre l'anul·lació de totes les cartes de seguretat i guiatges que no siguin presentats a la cort en el termini de deu dies (Guillem de Vila). ACA, C, reg. 522, f. 231v. Alfonsus, et cetera. Fideli nostro justicie de Burriana vel eius locumtenenti, salutem et gratiam. Cum Nos ordinaverimus quod in quolibet loco nostro regni Valencie precontzacio fiat infrascripta sub forma sequenti: Ara ojats què mana lo senyor rey que tothom, de qualque condició o lig sia, qui haja carta de protecció o guiatge del dit senyor rey o de sos predecessors, que dins ·X· dies del present die de vuy a enant comptadors la haya mostrada en la Cancellaria del senyor rey. En altra manera, sàpien que, passats los dits ·X· dies, no·ls seria servada, ans vol lo senyor rey e mana que si dins los dits ·X· dies en la dita Cancellaria no la haurà mostrada, que sia haüda per revocada. Ideo, vobis dicimus et mandamus quatenus incontinenti, visis presentibus, iamdictam preconitzacionem per preconem publicum in dicto loco de Burriana, prout moris est fieri in eodem, fieri faciatis ipsaque preconitzacione facta in libro curie vestre, ad perpetuam rei memoriam, sub die et anno quibus ipsa facta fuerit, scribi protinus procuretis eandem. Hocque aliquatenus non mutetis seu etiam differatis si de nostra confiditis gratia vel amore. Datum Valencie, ·V_o· idus decembris anno Domini ·MCCCXX_o· nono. Guillelmus de Villa, mandato regio facto per Guillelmum Oulomarii, vicecancellarium. Similes fuerunt misse justiciis locorum subscriptorum, videlicet: Ville Regalis Ontinyén Alacantis Lirie Bocayrén Oriole Alpont Penàguila Guardamar Castellphabib Castayla Adamuç Biar Cullarie Saxone

1330 (Enc. 1329), gener 30. Tortosa. Carta del rei Alfons a Bernat de Fluvià, de la seva escuderia, perquè li porti un determinat cavall (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 532, f. 31v. N'Amfós, etcètera. Al feel seu Bernat de Fluvià, de la scuderia nostra, salut, etcètera. Manam-vos que, vista la present, encontinent nos amanets lo nostro cavall qui fo d'En Pere Sartre a la ciutat de Tarragona, a poques jornades per ço que·l dit cavall venga a son delit, e açò no mudets per res. E si Nós érem en Tortosa con vós siats a Tarragona, venits-vos-en ab lo dit cavall a Tortosa o là on Nós siam. Manans per la present a·N Arnau Merlet, batle de Balaguer, que us provescha a vós e al dit cavall en ço que mester hajats entrò que siats en la nostra cort. Encara, manam per la present al amat mestre racional de la nostra cort, En Phelipp de Boyl, o qualque altre oydor del compte del dit batle, que lo dit batle donan aquesta letra en temps de son compte e àpocha d'açò que per la dita rahó vos haurà donat allò li prenga en nostre compte. Dada en Tortosa, sots nostre segell secret, dimarts ·XXX· dias de janer anno Domini ·MCCCXXX_IX_o·. Clemens de Salaviridi, mandato dominis regis. Pro curia.

1330 (Enc. 1329), febrer 27. Tarragona. Carta del rei Alfons al portantveus de governador al regne d'Aragó ordenant-li que no forci la universitat de Castelló de la Plana a pagar cena a l'infant Pere, el seu primogènit, perquè la vila ha estat concedida per ell, vitalíciament, a la reina Elionor (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 532, f. 61. N'Amfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, etcètera. Al amat conseller nostre En Michel de Gorrea, portantveus de governador en Aragó per l'alt infant En Pere, molt car primogènit e general procurador nostre, salut e dilecció. Fem-vos saber que avem entès que vós féts destrènyer e forçar, en nom del dit infant, la universitat de la vila de Castelló del Camp de Burriana a pagar la cena d'aquest mes de janer proppassat, de la qual cosa nos maravaylam molt e entem que no ho fétç bé per ço cor Nós avem donada la dita vil·la a la molt alta dona Elyonor, reyna d'Aragó, molt cara muller nostra, de tota la sua vida, ab tota jurisdicció e senyoria, alta e baxa, e no entem ni volem que l'infant ni altre hi faça neguna demanda de cena ni d'altres coses de tota la sua vida. Per què us deym e espressament manam que en neguna vila o loch de la dita reyna neguna demanda de cena o d'altres coses no façats fer d'aquí avant per nom del dit infant, e ço que ayats fet entrò açí en contrari, en demanar la dita cena o en altra manera, façats, en nom del dit infant, de mantinent revocar. Dada en Tarragona, sots nostre segell secret, dimarts ·XXVII· dies de febrer en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXIX·. Clemens de Salaviridi, mandato domini regis. Pro curia.

19 de juny 1330. Lleida. Text de la crida manada publicar pel rei Alfons ordenant una enquesta general sobre l'actuació de tots els oficials que exerciren en temps del seu pare, el rei Jaume II (Guillem de Bellveí). ACA, C, reg. 523, ff. 60v-61v [insert en la comissió per portar a terme la informació, feta a favor de Guillem de Cervelló, lloctinent de procurador a Catalunya, i de Ramon Vinader, doctor en lleis, en llatí]. Ara ojats, per manament del senyor rey, que aquell senyor rey, volent proveir a bon stament de les terres sues e a ben de justícia, ha ordenat e proveït que sia feta inquisició contra tota persona la qual per lo senyor rey En Jacme, de bona memòria, pare seu, o per aquel senyor rey N'Anfós, stant rey o infant, haja res aministrat ni reebut ni collit ni regit dins la Casa o fora la Casa del senyor rey, axí con son lochtinent de procurador, maestre racional o son lochtinent, tresorer o son lochtinent, algutçir, scrivà de ració, comprador, sobraçembler e lurs lochtinens; e encara, contra consells de juges e scrivans, portés e tots altres officials e persones de la Casa del senyor rey; e encara, contra aministrador general dels drets e rendes del senyor rey; e encara, contra batle general e contra los cullidós del bovage e del monedage, e contra vegués e batles e assesors, e contra scrivans de la cort del senyor rey e de les corts dels officis de vegueries et batlies e scrivanies forçades de les terres del senyor rey; e encara, contra tots officials e persones de qualque condició sien, les quals, per auctoritat del senyor rey En Jacme o per auctoritat del senyor rey N'Anfós, ell stant infant o rey, hajan regit o aministrat ni fet alguna cosa. Les quals inquisicions o proceses per aquells faedors lo dit senyor rey ha ordenat que sien fetes per lo noble En Guillem de Çervelló o per l'onrat micer Ramon Vinader, doctor en leys e conseller del senyor rey. Per què lo dit senyor rey fa a saber a tuyt comunament que ço que contra los dits officials o presones, per reebement de serveys o per qualque altres rahons, algunes persones vullen dir ni proposar ni demanar, que ho diguen e ho proposen e ó demanen manifestament o, si·s volran, secretament, devant los dits En Guillem de Çervelló e micer Ramon Vinader, o la un d'éls, axí con aquells qui sobre aquestes coses han complidament poder per lo dit senyor rey, e los quals hi faran complida justícia breument, sens messió alcuna dels clamants. E per açò que los dits fets mills ajen acabament de justícia, lo dit senyor rey fa saber a tuit que ell ha sospès, e ab aquesta present crida sospèn, tots aminsitradors e batles generals e altres qui per ell regen e aministren alcunes coses e los quals fosen en alcuns officis del dit senyor rey abans del dia de carnestoltes proppassat. E açò ha feit aquell senyor rey per tal que les géns pus franchament e pus largament puxen proseguir son dret contra los officials damuntdits. Emperò, en aquesta sospensió no són enteses lo maestre racional ne·l tresorer ne·l scrivà de ració ne lurs lochtinents, ne los officials de la Casa del senyor rey qui ara són ni seguexen contínuament lo senyor rey, ne lo tinent loch de procurador general en Cathalunya ni son assesor, ni·ls comisaris dels feus del temps present.

1330, juny 20. Lleida. Instruccions donades pel rei Alfons a Climent de Salavert, escrivà del seu segell secret, per a la missió que li ha encomanada a Sardenya. ACA, C, reg. 511, ff. 5v-7v. En nom de Déu e de mandona santa Maria AÇÒ ÉS ÇO QUE PER LO SENYOR REY HA A FER EN CLIMENT DE SALAVERT EN SARDENYA Primerament, que ab En Pere de Libià ensems, e encara ab los reformadors qui ara hi són o ab la un d'ells, si los altres no y podien ésser, present al archabisbe de Càller translat de la indulgència per lo senyor papa atorgada per rahó del benevuyrat viatge de Granada. E diga-li con lo senyor rey ha reebuda la Creu, segons que en un capítol dejús és contengut, e preguen e requiren de part del senyor rey lo dit archabisbe que apell a dia cert e con pus breu puxa los bisbes e tots los altres prelats del seu archabisbat, en presència dels quals sia publicada la dita indulgència per lo dit archabisbe o per un dels bisbes de son archabisbat; en la qual publicació sia feyta menció que ço que cascú volrà donar o trametre, en servey de Déu, en ajuda del sant viatge, meta en ·I_a· caxa, la qual serà posada en la esgleya de mandona santa Maria del Castell de Càller. Ítem, que encontinent hi sia posada la dita caxa, en la qual aya dues tancadures, e la una clau tenga algun official del senyor rey e l'altra un prohom del dit Castell, los quals hi sien encontinent deputats. Ítem, que en cascuna esgleya cathedral del dit archabisbat sia axí matex posada caxa ab ·II· tancadures, e axí matex en cascuna esgleya parroquial. Aprés, semblantment, sia presentat lo dit translat de la indulgència al archabisbe d'Arborea e sia fet tot ço que·s conté en lo sobredit capítol, exceptat que sien deputats a tenir les claus aquells que volran, o en qui consintran, lo jutge e l'archabisbe. E la ·I_a· caxa sia posada en Oristany, en la esgleya dels frares menors, e les altres per les esgleyes cathedrals e parroquials del seu archabisbat. Axí matex, sia feyt en la ciutat de Sàssar e archabisbat de Torres, e la una caxa sia posada en la esgleya dels frares menors —e sia pus sovén regoneguda, per ço cor és fora lo mur de la ciutat— e les altres en les esgleyes cathedrals e parroquials del dit archabisbat. Ítem, que ab los dits reformadors, si ésser hi poran, e encara ab En Pere de Libià ensems, o almenys ab la un d'ells, diga als archabisbes e prelats de la dita isla en qual manera lo senyor rey, a honor de Déu e a exalçament de la santa fe cathòlica, ha reebuda la Creu en la ciutat de Leyda, la festa de Corpore Christi. E con en aquest tan gran e tan assenyalat feyt haya molt necessària la lur ajuda, que·ls prega, axí carament con pot, que esguardades totes les dites coses e el servey asenyalat que·n faran a Déu e a la sua beneyta Mara e al senyor rey, li vullen ajudar en aquella major quantitat de moneda que poran, cor certs sien que d'açò cobraran guardó no tan solament de Déu, ans del senyor rey, qui per totstemps lus serà pus graciós e pus favorable. Emperò, abans ó diguen a cascú prelat per sí, si fer-se pot, induén-los ab aquelles meylors paraules que puxen e dién-lus que ara conexerà lo senyor rey la devoció e bona e natural affecció que han envert ell e la sua honor. Aprés, sàpia lo dit En Climent si els dits reformadors han parlat ab lo jutge d'Arborea dels ·III· mile florins d'or que fa cascun any per trahut e si li han demanada la ajuda, segons que·ls fo manat e comanat per lo senyor rey en capítols que se·n portaren, e si li han dat translat de la indulgència. E si encara no ho havien feyt, que·l dit En Climent faça son poder que·ls dits reformadors, ab lo dit En Climent ensems, o si eren molt occupats per los affers de Sàssar, que la un d'ells, ab En Libià, se veessen ab lo dit jutge per demanar-li los dits ·III· mille florins e encara la dita ajuda e donen-li translat de la dita indulgència. Ítem, semblantment, preguen de ajuda los de Oria, segons lo capítol a ells liurats. E si, per ventura, negun dels refformadors no podien venir, per occupació dels affers, al dit jutge, e volien que ab En Pere de Libià ensems, lo dit Climent, de part del senyor rey e en loch e nom d'ells, exeguís lo manament del senyor rey en ço que·ls fo manat e comanat per capítols que deguessen fer e dir al dit jutge, en aquest cas, ab lo dit En Pere de Libià ensems, cumplís el dit Climent los dits capítols al meylor que pogués. Ítem, diga lo dit En Climent de Salavert als reformadors, per la creença que li és comanada, que·l senyor rey ha reebuda la Creu e contínuament entén a proseguir lo viatge de Granada e que·s appareyla de totes les coses en lo dit viatge necessàries. E per ço cor ha a fer e fa tot dia moltes e grans e diverses messions molt majors que negun no·s pensaria, ha gran mester ajuda de totes parts que pensar puxa. E jassia que sia cert que·ls dits reformadors fan e han feyt e faran tot ço que puxen, que li·n procuren e li·n trameten, segons que de paraula e per capítols los ne enforma lo senyor rey. Emperò, el senyor rey, veén que·ls feyts se acosten e les messions conseguexen e crexen, e con més hi pensa més, volèn-los-en certificar per pressona secreta, ha tramès lo dit En Climent a ells, lo qual saben que és familiar seu e scrivà del seu segell secret. Per què los diu e·ls mana espressament que tota aquella moneda que agen o puxen haver dels béns mobles de Sàssar o d'aquells qui preses los avien officials o altres, o encara de ço que officials o altres deguessen restituir a la cort per compte o encara per rendes, per maquícies o esdeveniments, o en totes aquelles maneres o condicions que sàpien o puxen, liuren de mantinent e donen al dit En Climent, qui ab aquella moneda tantost deu tornar al senyor rey. Ítem, li deliuren los ·III· mile florins d'or que deuen haver reebuts del trahut del jutge. Ítem, li deliuren tot ço que poran haver de la ajuda del jutge e d'aquells de Oria e dels prelats. Ítem, que se·n port lo dit En Climent translat dels capítols los quals se·n portaren los reformadors e regonega, ab ells ensems, ço que feyt hi han e ço qui hi roman a fer per ço que·n puxa certificar lo senyor rey. Ítem, diga a·N Pere de Libià que encontinent faça fer ·VI· mília quintals de bescuyt, lo qual sia bo e bé feyt, enaxí que d'aquí a Nadal o abans, ab la volentat de Déu, sia en la playa de València. Emperò, lo dit bescuyt se faça del forment d'aquest any present, e si gens n'í ha feyt, del forment del any passat, que·l vene lo dit En Pere de Libià al miyls que puxa e lo preu se convertesca en aquest qui ara·s farà. Ítem, diga a·N Pere de Libià que trameta al senyor rey ·II· mille stelles de rems, ço és, ·MCC· a ops de uxers e los ·DCCC· a ops de galees. E la meytat de les dites stelles sia tramesa a Barchelona e l'altra meytat a València. E açò faça al pus tost que puxa. Ítem, diga al dit En Pere de Libià que trameta al senyor rey per lo dit En Climent tota aquella moneda que tenga o puxa haver de rendes, maquícies o esdeveniments, o de totes qualssevol maneres o condicions, per ço cor, esguardada la necessitat que·l senyor rey ha ara en aquest cas, ne farà al dit senyor major plaer que li pogués fer de res, cor ara és mester que·l dit En Pere de Libià li mostre la volentat que totstemps ha mostrada al servey e al profit del dit senyor rey. Ítem, diga, ab lo dit En Pere de Libià ensemps, als consellers e prohòmens de Castell de Càller en qual manera lo senyor rey e el senyor patriarcha e·ls infans En Pere e En Ramon Berenguer, sos frares, reeberen la Creu en la ciutat de Leyda, la festa del Corpore Christi, con la indulgència atorgada per lo dit sant pare al dit senyor rey fo publicada; e axí matex, prelats e molts richs hòmens, cavallers e ciutadans e altres de la sua senyoria, e encara d'altres de stranya terra, han reebuda la Creu. E que·l senyor rey, en l'any present, entén a fer lo dit viatge a honor de Déu e a exalçament de la santa fe cathòlica e a bé e a profit de tots los seus sotsmeses. E que per aquesta rahó serà mils defesa e guardada la isla de Sardenya, e specialment lo dit Castell, per ço cor lo senyor rey entén, ab la ajuda de nostre senyor Déus, que feyta aquesta entrada per lo dit senyor ab son poder, qui serà molt gran e de bona gent, vendrà a bon acabament del seu viatge e encontinent entén a dreçar en Sardenya e aturar aquí molt e posar-la en tal estament que serà plaer de Déu e segurtat de la isla e gran bé e gran profit dels habitans d'aquella, e especialment del Castell de Càller e dels habitadors d'aquell. E con lo dit senyor, per aquesta rahó, aya mester ajuda dels seus sotsmeses e, entre·ls altres, faça gran compte d'ells, que·ls pregue que ara, en aquest cas tan assenyalat, li vullen ajudar d'aquella major quantitat de moneda que poran, cor segurament a sí mateys ajudaran. Ítem, que·s certifich en aquella meylor manera que porà per qual títol són pervengudes les viles qui foren d'En Pere Oliver, ço és, Muse e Viladorso, qui són en la curatoria de Siguerra, e ·I· ort lo qual és en la vila de Domosnova o en son terme, a·N Guillem Çabadia o a altre, les quals eren comeses al senyor rey per ço cor los seus hereus no havien feyt homenatge dintre ·I· any. E diga, per la creença, al governador que u empar tot. E si troba que sien comeses al senyor rey, que faça vendre los fruyts e aport los diners al senyor rey dels dits fruyts. E no-res-menys, diga a·N Castell, fiscal del senyor rey, que u proseguesca e present la comissió que se·n porta lo dit En Climent, e a informació sua e del dit fiscal regonega lo memorial qui·n fo donat al senyor rey e coman les dites viles e ort a algunas bonas persones en nom del senyor rey e que les vena encontinent. Ítem, se certifich del furt qui·s fa en cascun plastra d'argent, ço és, en aquell plastra qui pesa ·LX· libras que·s furten ·II· marchs, e axí matex en cascun plastra, segons que és dat a entendre al senyor rey, e que y prenga consell que no·s faça d'aquí avant. Ítem, que diga al lochtinent de capità e de potestat de Vila d'Esgleyes que·l senyor rey ha entès que, per colpa dels officials e per greuges e torts que han feyts, han quaix despoblada de tot Vila d'Esgleyes, e axí, que·s guart que en neguna manera, per colpa sua, Vila d'Esgleyes no·s puxa despoblar, ans faça tot son poder que·s poble per son bon regiment, axí que esmén ço que·ls altres han mal feyt. E d'açò farà plaer e servey al senyor rey e del contrari li faria gran desservey, la qual cosa lo senyor rey castigaria e daria a tots altres officials exempli. E no-res-menys, diga lo dit En Climent als refformadors con lo senyor rey ha entès en qual manera, per colpa dels officials del temps passat, s'és despoblada Vila d'Esgleyes, segons que·s contén en ·II· capítols que se·n porta lo dit En Climent dels quals lus dó translat, e axí, que·l senyor rey vol e mana que·n enquiren diligentment. Ítem, que diga a Duodo Soldà que mostre al dit En Climent encontinent lo compte de ço que hac ell e En Guillem de Riu, çaenrere, del daci de Domosnova dels ·II· anys primers, con la isla de Sardenya fo guanyada per lo senyor rey. E si trobe per lo dit compte que ·CCCC· libras, les quals dien que·n reeberen, no sien meses en compte al senyor rey, que·l dit En Climent los cobre e·ls aya dels béns del dit Duodo e d'En Guillem de Riu o de sos hereus, en nom del senyor rey. E si a açò contrastava lo dit Duodo o hereus, diga, per la creença, a·N Ramon de Blanes, lochtinent de capità e de potestat, qu'encontinent los ne forç e·ls ne destrega fortment e destreta. E si, per ventura, los hòmens de Domosnova deyen que ells los deguessen cobrar per la franquea que·l senyor rey atorgà a tots los sarts, diga-lus lo dit Climent que maestre Arnau Mascall, de lur part, n'à feyta donació al senyor rey e, si mester farà, aya·n carta de cessió dels dits hòmens. Ítem, se prenga guarda lo dit En Climent de totes aquelles coses que veya o conega en la isla de Sardenya que sien profitoses al senyor rey, e tot ço que y puxa fer o fer fer a profit del senyor rey, que ho faça o fer-ho faça tot, axí con si·n avia special comissió o manament. Ítem, diga als consellers e prohòmens de Castell de Càller que·l senyor rey ha reebudes moltes letres lurs, en les quals són contengudes algunes coses que demanen los dits consellers e prohòmens per capítols inserts en les dites letres. Los quals capítols vists e regoneguts, ha manat lo senyor rey a·N Climent de Salavert que diga, de part del senyor rey, als reformadors que sobre totes les coses contengudes en los dits capítols e altres que supliquen e demanen los dits consellers e prohòmens façen los dits reformadors tot ço qui sia a bon estament e a profit e meylorament del Castell de Càller, sens lesió de justícia. Quant a açò que li han significat del stipendi o sou d'En Francesch Dezcorral, scriu lo senyor rey a·N Pere de Libià que li sia pagat, segons que·n la letra del dit senyor rey és contengut. Ítem, diga a·N Bernat de Boxadós que·l senyor rey ha reebudes algunes letres sues sobre la missatgeria per lo dit En Bernat e En Ramon de Muntpahó comanada a frare Vidal, bisbe d'Ayaç, de la isla de Còrsega, la qual fo bona e profitosa e plau al senyor rey e·n loa la sua diligència e indústria. Quant a açò que li fa saber de les robaries qui·s fan en los camins en Sardenya, lo senyor rey hi proveyrà axí con fer se deu e a adés dó-hi aquell consell e ayuda que puxa lo dit En Bernat de Boxadós, ab los reformadors ensemps. Ítem, diga a·N Pere de Libià que·l senyor rey ha reebudes algunes letres sues en les quals, entre les altres coses, li signifique que del vin que·l senyor rey li manava comprar, ço [és], ·CL_mília· quarteres a mesura de Barchelona, qui fan ·MD· bótes de mena, que·n volien tan gran preu que per res no trobava de cort ab mercaders de fer aytal compra. Les quals coses e altres en les dites letres contengudes, lo senyor rey a adés no·n és en res, con no·l ha comprat, mas per ço cor ha gran necessitat de moneda per rahó d'aquest viatge de la guerra de Granada, jassia que per altre capítol li·n faça manament, li diu e li mana espressament, si per nuyls temps li vol fer servey de res, que encontinent deliure a·N Climent de Salavert tota quanta moneda aya en son poder e encara o tota aquella que puxa haver ni percaçar de neguna part, cor major servey li farà de ço que ara li trametrà que si per a avant li aportava lo dit En Pere de Libià més a ·X· vegades. E axí, que li trameta tot quant puxa, axí con ama e vol la honor del senyor rey, la qual no entén que null hom àm qui en aquest cas no li vulla acórrer del seu matex. E axí —ell és savi e discret—, faça-hi ço que conega que s'í pertany. Ítem, diga al dit En Pere de Libià que·l senyor rey, per ço cor ell sab molt en la isla, que enform los reformadors de totes aquelles coses que sien profitoses al senyor rey e a bon estament de tota la isla de Sardenya e a bé e profit dels pobladors d'aquella. E que li mana espressament que per res no·n partesca menys de espressa licència del senyor rey a ell tramesa ab carta del dit senyor, mas per a avant scriu-en al senyor rey, si venir se vol, e el dit senyor trametrà-li·n letra que se·n porà venir ab sa licència. Encara, plau molt al senyor rey con estalvia la messió aytant con pot, per ço cor més li porà trametre que no fera. Ítem, se certifich lo dit Climent de Salavert què porien costar ·MD· bótes de mena de bon vin calabrès posat a Alacant o a Guardamar, e açò deman secretament a alguns mercaders, e al pus tost que puxa que·n certifich en Phelip de Boyl. Ítem, vol lo senyor rey que·l dit En Climent lo certifich, con abans e pus sovén porà, de totes les coses en los sobredits capítols contengudes.

1330, agost 25. Saragossa. El rei Alfons, per moderar la repressió de l'alçament de Sàsser, rectifica unes ordinacions sobre la repoblació de la ciutat i el seu territori adreçades als "reformadors de l'illa de Sardenya" comissionats per al cas, Berenguer de Vilaragut i Bernat Gomir. Els inclou una primera versió, feta abans de saber l'estat real del procés, i la darrera i definitiva, elaborada en ésser-ne informat, en la qual faculta els dits 'reformadors' d'introduir les esmenes que els semblin avinents. ACA, C, reg. 511, ff. 29-31v [precedeix carta als reformadors de Sardenya, en llatí]. CAPITULA PRIMA Ordona lo senyor rey e vol que encontinent sien revocades totes les donacions que són fetes per ell de les viles del territori e destret de Sàsser, con sien fetes contra privilegi per lo senyor rey jurat. Ítem, totes altres donacions per lo dit senyor rey fetes sien revocades a tots aquells qui no y són tenguts de fer residència. Ítem, que totes les assignacions fetes per los refformadors sien revocades e a aquells a qui revocades seran sia feta novella assignació de les terres e possessions guayades a la cort del senyor rey, segons la forma que dejús se segueix. Ítem, que en la ciutat de Sàsser haja ·D· pobladors, entre aragoneses e cathalans, qui estien envers lo castell, enfre aquell castell e les cases d'En Brandi Pales, o més o menys, a conexença dels refformadors, on sia fet un mur nou a travers, ab torres e ab vall, qui venga de mur a mur. Ítem, que·l front del mur vers la mar sia derrocat. Ítem, que sia feta crida que tots los sarts tornen a lurs cases e possessions, exceptat dins lo dit mur travers qui de nou se farà. No entén, emperò, lo senyor rey que y tornen los Pales ne los Cathons ne aquells Doria qui foren condempnats, ab d'altres ensemps, per En Berenguer Carroç per la rebel·lió que faeren contra En Phelip de Saluça, los quals d'aquí a avant no entén lo senyor rey que sien en tota la sua senyoria. Ítem, que les heretats dels damuntdits nomenats Pales e Cathons e aquells Doria e dels altres damuntdits condempnats per lo damuntdit En Berenguer Carroç romanguen a la cort del dit senyor rey partidores per los refformadors als dits ·D· pobladors, segons lo capítol daval scrit. E per ço con no bastarien les heretats dels damuntdits als dits ·D· pobladors, vol lo senyor rey que sia presa la terça part dels béns e possessions dels sarts qui aquí tornaran poblar e que sia distribuïda entre los dits pobladors aragoneses e cathalans, segons que·s segueix: Primerament, sia atorgat e donat a ·LXX· hòmens a cavall, ço és, a cascun d'ells per heretat. Ítem, que a ·XXX· mercaders, a cascun d'ells. Ítem, a ·CCCC· pehons, ço és, a cascú d'ells. Ítem, que·ls dits reformadors sien informats bé que eligen los dits ·D· pobladors aquells, ço és saber, que·l senyor rey ara no haurà elets, que sien bons e hajen poder de laurar o fer laurar les possessions qui liurades los seran, o assignades, e de sperar los fruyts d'aquelles. Ítem, que segons la informació ja feta als dits reformadors per lo senyor rey, ço és, con la ciutat damuntdita haurà compliment dels dits pobladors cathalans e aragoneses que los dits reformadors se avenguen ab lo archabisbe de Sàsser e tracten ab ell que·l senyor rey haja lo terreny de port de Torres, en escambi del qual los dits reformadors li donen algunes heretats de la terra de Sàsser, segons que·s poran avenir ab ell, con lo dit archabisbe haja ja atorgat a·N Bernat de Boxadors de fer lo dit cambi. Et fet lo dit cambi, que los dits reformadors fassen en lo dit terreny una bona pobla, heretan aquí, a lur bona coneguda, los aragoneses e cathalans los quals no poran heretar en Sàsser. Ítem, que los dits sassereses qui vendran aquí poblar no gosen fer congregació o ajustament de personas per consellar ne per altre tractament en lo qual fossen de ·VI· personas a ensús sens licència o consentiment de la potestat de la ciutat o de son lochtinent, e que a los tractamens haja a ésser lo dit potestat o son lochtinent o alcú per ells. Ítem, que null hom fora lo dit mur travers de qualque condició sia, exceptat cathalans e aragoneses, no gós metre armes vedades dins lo dit mur ne albergar aquí de nit, mas puixa de dia aquí entrar e mercadejar e fer sos affers. Ítem, que·ls dits sarts no puguen obrar ne fer torres ne altres cases que retensen força. Ítem, que null hom, salvant cathalans e aragoneses, no pugue tenir alcú offici públich ne ésser regidor en la dita ciutat. Predicta capitula sunt illa que dominus rex, nondum certifficatus a reformatoribus quod jam ad populacionem novorum populatorum Saceri fuisset processum, in suo consilio deliberavit. CAPITULA ULTIMA Con sia trobat que, per justícia, los gitats de Sàsser, exceptat alcuns daval contenguts, deuen ésser retornats en lo dit loch e a lurs possessions e açò no·s puxa fer complidament ni sens embarch per los cathalans e aragoneses, als quals ja són partits e assignats los béns dels damuntdits saçareses per ordinació e atornament del senyor rey, lo dit senyor, volèn, aytant con covinentment pot, satisfer als foregitats e als pobladors novels qui en fe del senyor rey són exits fora lur terra, per poblar Sàçer a la seguretat, encara, de la dita ciutat, ha ordonat segons que·s seguex: Primerament, que sien revocades totes donacions, fetes per lo dit senyor rey, de viles e de lochs del territori de Sàsser, con sien fetes contra lo privilegi feyt als sassereses per lo dit senyor rey e no sia rahó que la dita ciutat, ara quant és poblada de cathalans, sia minvada de sos privilegis ni de sos drets. E pus s'atroba que, per justícia, los sasseresses deuen tornar e deuen cobrar ço del lur, rahó és que cobren lurs drets e privilegis, majorment aquells sens los quals la població de la ciutat no·s poria mantenir ni conservar. Ítem, que sien revocades totes les donacions feytes dels béns de Sàçer a tots aquells qui no són tenguts de fer residència personal e d'aquells qui no la hi faran. Ítem, les altres donacions feytes dels dits béns a aquells qui ja són heretats en la illa qui per la major part del any en lo dit loch de Sàsser no fassen residència personalment. Ítem, que tots los foragitats, axí hòmens com fembres e grans e pochs, puxen tornar e usar e star sagurament e habitar en lo loch de Sàsser e en lo territori fora la ciutat, emperò, axí con d'abans e axí con vehins e habitadors de la dita ciutat o territori, exceptat los Cathons e los Pales e aquells de lurs bandos e aquels Doria que foren condempnats per En Berenguer Carroç, los descendents lurs per línea masculina e aquells de lurs bandos. Ítem, que als dits sassereses sia assignat ·I· loch covinent fora los murs de la ciutat on puxen fer pobla o pobles, sens torres e altres cases que retessen alcuna força. Ítem, que aquells qui eren, en temps de la despoblació, ja pobils o vídues hó donzels o fembres òrfanes, cobren èntregament lo seti lur. E si, per ventura, n'és per los reformadors ja donació feyta, o assignació, a alcun poblador, que en est cas als dits pubils, vídues e fembres desusdites sia feyta satisfacció dels béns de les dites donacions revocades e dels altres qui no seran encara dats a pobladors. Ítem, que los altres sassereses puxen cobrar lurs sitis que ja a altre no seran per los reformadors donats, e se ho seran, en alcuna esmena o satisfacció d'aquells vol lo senyor rey que·ls sia donat e esmenat dels béns erms, los quals vol que puxen laurar franquament d'aquests ·IIII· anys sens tots senç e altre càrrech. E dels béns de Sàsser donats a aquells qui no hi faran residència personal, segons que desús és dit, e de tots altres béns setis que dins la ciutat de Sàsser ne en son territori pervendran a la cort del senyor rey, salvant les dites viles revocades per lo privilegi de la dita ciutat, nuyl·les pervingen per desemparament d'aquels qui les tendran hó per tal car no faran lo serviy ne compliran les condicions de la donació hó que no seran anats a poblar al loch dins lo temps establit hó per dret de comès hó per qualsevulla altra manera hó rahó seran pervenguts hó pervendran d'aquí avant, tro als dits sassereses a qui falrà sia satisfet, axí, emperò, que primer sia satisfet als dits pubils e a les dites vídues, segons que desús és dit. Ítem, que·ls dits sassereses puxen estar e abitar en les viles del territori, si·s volran, e puxen cobrar en les dites viles cases, vinyes e altres heretats. Ítem, que sia feyta una pobla en lo port de Torres on puxen poblar cathalans e aragoneses e·ls sassereses qui no volran hó poran poblar en Sàsser, als quals sien assignades possessions covinents del areny del dit port. Ítem, que los dits sassereses puxen arrendar, a ·I· any o a ·II·, les heretats dels pobladors cathalans. Los dits pobladors, emperò, sien tenguts de fer residència personal. Ítem, que per aquests ·III· anys o més los pobladors de Sàsser, axí cathalans con sassereses, sien franchs de peytes e de mesuratge e de leuda e de pes e d'altra exacció o peyta. Ítem, que los sassereses no puxen tenir offici de jurisdicció o de regiment de ciutat, ans aqueyls qui regiran la ciutat que sien aragoneses o cathalans he regesquen tot, axí de fora con de dins. Ítem, que los dits sassereses no puxen fer congregació o ajustament per nuylla rahó de ·VI· a avant sens volentat de la potestat o son lochtinent e que ladonchs hi aje alcú per ells. Ítem, que lo castell de Sàsser sie acabat de obrar segons que és començat. Ítem, que negun hom, si cathalà o aragonès no és, no gós portar armes dins la ciutat ni tenir dintre ses cases. Ítem, que negun hom no gós jaure ni sie recollit a jaure dins la ciutat ni habitar en ella que no sia cathalà o aragonès, mas de dia puxen entrar en fer [ses] mercaderies dins la ciutat. Mas les dites vídues fembres, si faran matrimoni ab los cathalans hó aragoneses, puxen estar e habitar dins la ciutat. Ítem, que·ls dits sassereses puxen venir salvament e segura ab tots sos béns e reternir aquells, e que·ls sien [retuts] tots los mobles que auran comanats e alcuns ho auran amagat hó estriat. E si alcú los contrastarà de retre ho empetxarà, que·ls sia feyt justícia e dret breument e de pla e sumària e sens tota manera de pleyt, mas la veritat sola guardada, salvant los béns que seran preses per los officials del rey, car en aquells ç'à esperar la fi de la inquisició que·s farà contra aquells. Ítem, que Barçaló Cató, qui està pres, sia desliurat de la presó e cobre la terça part de sos béns seens, los quals tots foren donats a·N Ramon de Muntpahó, axí, emperò, que no gós habitar ni aturar en Sàsser ni entre son territori. Ítem, que tots los sassereses qui eren preses e·l temps que los reformadors hi vengren, no per crim de rebel·lió ni altre, mas per saber los béns mobles dels sassereses e per manifestar aquells, sien deliurats de la presó e duymés no sien retenguts per aquella rahó. Hec sunt capitula que ultimo dominus rex deliberavit in suo consilio, postquam fuit certifficatus a reformatoribus quod fuerat jam per eos processum ad populacionem novorum populatorum Saceri.

1330, novembre 23. València. Carta del rei Alfons a Roger de Sant Vicenç reprenent-lo per les paraules que ha deixat anar contra els seus oficials. L'indulta de la presó a precs de la reina i de la noble Beatriu de Loria (Pero López). ACA, C, reg. 524, f. 167rv. N'Amfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó. Al amat de Casa nostra En Roger Sentvicent, salut e dilecció. Fem-vos saber que, segons que a Nós és cert, vós havets dites paraules fort vilanes e injurioses contra lo feel nostre En Pere Sentcliment, veguer de Barchinona, e contra, encara, lo sotsveguer d'aquella ciutat; e a·ns desplagué e desplau-nos fort lo neçi e foll abrivament que vós havets haüt contra nostres officials damuntdits. E certifficam-vos que si la molt alta Dona Elionor, reyna d'Aragon, molt cara muller nostra, en favor de vós no·ns agués pregat, e la nobla Na Beatriç de Lúria, muller del noble En Jayme, senyor de Xèricha, qui d'açò nos ha supplicat, Nós nos aguérem envers vós en tal manera que fóra a vós castich e als altres exempli. Però, per gràcia de la dita reyna e per supplicació de la dita nobla, qui a vós és tenguda, havem atorgat que vós siats solt de la presó e que dins ·XXX· dies siats devant Nós comparegut. Esters, guardats-vos que per la dessusdita rahó contra veguer, sotsveguer o altres no us abrivàssets de re, cor fem-vos cert que si ho feyets, ço que no creem, tal castich ne faríem que conexeríets que ço que assejat havets tenim molt a cor. Dada en València, ·XXIII· dies anats del mes de noembre del any de nostre Senyor ·MCCCXXX·. Petrus Luppe, mandato regio.

1330, novembre 27. València. Carta del rei Alfons a Pere de Libià, administrador general de les rendes de Sardenya, aprovant la seva diligència i encarregant-li alguns afers (Guillem Agustí). ACA, C, reg. 511, f. 45rv. N'Amfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, de València, de Sardenya [e] de Còrsega, e comte de Barchinona. Al amat nostre En Pere de Libià, aministrador general de les rendes e drets nostres de la illa de Sardenya, salut etcètera. Depuys que haguem ordenat de scriure a vós per rahon del fet per què tramesem a les dites parts lo feel scrivà nostre En Climent de Salavert, haguem ·IIes· letres vostres, en la una de les quals nos feés saber que havíets reebuts ·IIII· mília stelles de rems e ·X· arbres e ·XL· pesses d'entenes e ·X· escales, tot de galees; e en l'altra, la qual fo feta en Castell de Càller a ·XXVI· jorns de agost, que En Barbavayre e En Palat, de Mònech, e Aytó Dòria eren estats en les mars de Sàsser ab alcunes males galees, e que·ns havíets enviats, per En Jacme Rayner, porter nostre, ·II· falcons muntarins, e ara que·ns trametíets per En Ricart, porter del rey Frederich, altres ·II· E d'açò la vostra diligència loam e deym-vos e us manam que encontinent, vistes les presents, nos trametats de les dites estelles e altres coses que ja us havem escrit, enaxí que, al pus luny, que u puscam haver per tot lo mes de febrer; en altra manera, seria a Nós gran don e poria ésser destorb de nostres affers. E havem reebuts los dits falcons e volem e us manam que, con pus sovén puscats, nos trametats falcons, que ab aquells qui·s moren e aquells que donam, molts n'avem mester, e farets-nos-en plaer. Datam en València, ·V_o· kalendas december en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXX·. Guillelmus Augustini, mandato regio.

1330, desembre 12. València. Instruccions donades pel rei Alfons al bisbe de Barcelona en la seva missatgeria prop del rei de Mallorca (sense escrivà). ACA, C, reg. 541, ff. 127-128 [precedeixen cartes de creença, en llatí]. AQUESTA ÉS LA INFORMACIÓ DONADA PER LO SENYOR REY D'ARAGÓ AL HONRAT BISBE DE BARCHINONA [DE] [ÇO] [QUE] DEU DIR, DE PART SUA, AL REY DE MALLORCHA Primerament, li diga con ell sab bé con lo dit senyor rey d'Aragó, per serviy de Déu e exalçament e examplament de la fe cathòlica e abaxament dels sarrayns d'Espanya, enemichs de la dita fe cathòlica, ha feta d'alcun temps a ençà e fa guerra contra lo rey de Granada e les terres e gents sues, segons que ja li tramès a dir per lo bisbe de Leyda e aprés per En Guillem de Pau, missatges seus. Ara li fa saber per cert lo dit senyor rey d'Aragó que ell, axí con aquell qui ha gran volentat a aquests affers que sien a serviy de Déu e a honor de la Casa d'Aragó, entén a proseguir la dita guerra e entrar personalment en la terra del dit rey de Granada ab grants géns de cavall e de peu ara en la primavera, axí que sia en la frontera per tot lo mes de març [convinentment] aparellat de fer la dita entrada. E a açò fa sos apparellaments per terra, e encara ha mester galees a guardar la mar, per rahó de les viandes e altres apparellaments que ha mester a obs del dit viatge, cor per terra no poria haver cumplidament les dites viandes e apparellaments. E con a aquests affers haja mester molt grans despeses, a les quals lo dit rey d'Aragó bonament no pot cumplir, per ço prega lo dit rey de Mallorcha que ell, esguardant con aquest fet és a tan gran serviy de Déu e exalçament de la fe cathòlica e a gran honor de la Casa d'Aragó, de la qual lo dit rey de Mallorcha és; esguardant encara lo [seu] deute que ha ab lo dit senyor rey d'Aragó, e con, en semblant cas, lo rey En Jacme de Malorcha e aprés lo rey don Sancho, avoncle seu, en la conquesta de Sardenya, faeren assenyalada ajuda a la dita Casa d'Aragó, que li plàcia e vulla ajudar en aquests affers al dit senyor rey, ço és, de ·C· hòmens a cavall e de ·XII· galees armades a ·VI· meses, los quals hòmens a cavall e galees lo dit senyor rey puxa haver apparellats e apparellades en lo temps damuntdit. E açò li grahirà molt lo dit senyor rey [e] li·n farà molt gran e assenyalat plaer. Ítem, li diga que, con lo dit senyor rey d'Aragó haja e faça guerra, segons que dit és, contra·l dit rey de Granada e el dit rey de Mallorcha no haja [gitada] la treva ne faça guerra al dit rey de Granada, e sia cosa rahonable, esguardats los bons deutes e les covinences que són entre·ls dits reys d'Aragó e de Mallorcha, que axí meteix lo dit rey de Mallorcha deja fer [la] [dita] guerra; esguardant, encara, [que] [sens] ajuda no poria fer con[trària]ment al dit senyor rey d'Aragó, lo rey de Mallorcha estant en pau o treva ab lo dit rey de Granada, per ço requer e demana lo dit senyor rey d'Aragó al dit rey de Mallorcha que mantinent deja gitar la treva e fer guerra ab ses terres e géns contra·l dit rey de Granada e ses terres e géns. Sia informat lo missatge que, jassia que segons la informació damuntdita deja demanar ajuda de hòmens a cavall e de galees, emperò, enteniment és del dit senyor rey d'Aragó de haver principalment la ajuda de les galees, con sia a ell pus necessària cosa de haver la dita ajuda de les galees que dels hòmens a cavall, e axí, faça tota sa punya lo dit missatge en haver la dita ajuda de les galees. Si·l rey de Mallorcha no volia atorgar de trametre e haver ·XII· galees, segons la informació, faça sa punya lo missatge que·n haja con més puxa, axí que, consintén a menor nombre, haja almenys ajuda de ·V· galees, e d'aquest nombre a avall no devallàs; e que sien armades a ·VI· meses, segons que dit és, [o] almenys a ·IIII· meses.

1331 (Enc. 1330), febrer 18. València. Carta del rei Alfons al vescomte de Rocabertí reiterant la seva voluntat de servir el bé comú, sense perjudicar els interessos dels rics homes de Catalunya (Bernat Despuig). ACA, C, reg. 524, f. 217rv. N'Amfós, per la gràcia de Déu, etcètera. Al noble e amat En Joffre, vescomte de Rocabertí, salut etcètera. Reebem vostra letra e entesem complidament ço que·ns faés saber en aquella, a la qual vos responem que us grahim molt ço que·ns havets fet saber e conexem la affecció e bona volentat que havets a nostre serviy e, en son loch e en son temps, entenem-vos-en a proseguir de favor e de gràcia. Esters, meravellam-nos molt dels richs hòmens de Cathalunya con en aytals coses se meten ne de què·s clamen de Nós, que no·ls entenem a haver feyt tort en res, e menys de lur requesta. Entenem Nós tenir corts una vegada e moltes, si a Déu plau, en Cathalunya, e altres coses fer e ordonar que sien a profit e a bé comú. E si, per ventura, nostres officials han usat ne fet contra justícia, ne agreujat negú no degudament en res, entenem-ho tornar a estament degut e, si mester és encara, los dits officials, si errat han, punir, segons que fer se deurà. Dada en València, ·XVIII· dies anats del mes de febrer del any de nostre Senyor de ·MCCCXXX·. Bernardus de Podio, mandato regio facto per Bonanatum de Petra.

1331 (Enc. 1330), febrer 20. València. Instruccions donades pel rei Alfons a Bernat Sespujades en la seva missatgeria a l'infant Pere, comte de Ribagorça i d'Empúries, excusant la seva assistència al matrimoni d'aquest darrer amb Joana de Foix a causa de la incertesa dels afers de Granada (Bonanat Sapera). ACA, C, reg. 562, ff. 192-194 [precedeix carta de creença, en llatí]. AÇÒ ÉS ÇO qu'EN BERNAT ÇESPUJADES DEU DIR DE PART DEL SENYOR REY AL SENYOR INFANT EN PERE Primerament, diga que el senyor rey ha reebuda una letra sua en què li significava que en la vuytava de Pascha se devia sol·lempnitzar lo matrimoni seu e de la alta donzella germana del noble comte de Foix e axí, que pregava que·l dit senyor rey fos a la dita sol·lempnització en la vila de Castelló, si sens perill dels affers de deçà ho podia fer. La qual letra reebuda, lo senyor rey ha acordat de significar al dit senyor infant l'estament e condició dels affers segons que estan en veritat, per tal que·l dit senyor infant vege en què estan. E deu saber que, après qu'En Andreu Martíneç de Peralta vench del rey de Castella, hon lo senyor rey l'avia tramès, vench, aprés molts dies, ·I· cavaller missatge del rey de Castella al senyor rey e dix-li de part sua que·l rey de Granada havia escomès de tractament de pau al rey de Castella e que·l rey de Castella, per la gran despesa que ell e les sues géns han feta en la guerra dels moros e per la carestia de viandes qui és en Castella e espera ésser major per la secada qui y és e per algunes altres rahons, no pot ne entén a escusar de fer pau ab lo rey de Granada, e axí que pregava al senyor rey que ell volgués ésser en aquella pau. Diga-li encara el dit En Pujades que encontinent, l'endemà que·l dit missatge de Castella fo vengut, vench ·I· hom, per nom Francesch de Maçanet, qui aportà dues letres de part d'En Guillem Badia, mercader, qui està en Granada e és molt familiar al rey de Granada, la una de les quals letres venia al senyor rey e l'altra a·N Pere March e contenien, in effectu, que·l dit Guillem Badia feya saber que pau era tractada entre·l rey de Castella e·l rey de Granada a ·IIII· anys, segons la qual pau lo rey de Granada dava al rey de Castella ·XV· mille dobles d'or cascun any en ·III· térmens del any, e que aquell dia que les letres foren fetes, eren partits de Granada missatges del rey de Granada per fermar la dita pau. E suplicava lo dit Guillem Badia al senyor rey d'Aragó, e pregava al dit En Pere March, que li fessen saber si·l senyor rey entenia a ésser en la pau del rey de Castella o si la entenia a aver ab lo rey de Granada per sí meteix a part, car ell sabut l'enteniment del senyor rey sobre açò, entenia a tractar que·n fos request a honor sua. E sobre les coses dessusdites lo senyor rey, haüdes moltes deliberacions en son consell, finalment à acordat axí: que respon que pus axí ho diu lo rey de Castella, e per àls no pot passar que greu que li és, mas volèn-li fer obra d'amic, que li consent que puga fer la dita pau per sí, mas que·l senyor rey no entén a ésser en aquella pau, ans con a fer s'agués convendria que sia moguda e tractada e fermada ab lo senyor rey a part, axí con s'és fet d'altres vegades en semblant cas ab lo senyor rey son pare. Quant al fet de les letres d'En Guillem Badia, ha acordat lo senyor rey segons que·s segueix. És a saber, que·l senyor rey no li faça resposta, mas qu'En Pere March li respona enaxí, que ha reebudes les dites letres e que presentà al senyor rey la sua e que, entesa la tenor de les dites letres, li fa saber que ·I· dia abans era vengut missatge del rey de Castella al senyor rey ab la missatgeria dessús contenguda e que·l senyor rey tramet son missatge al rey de Castella de desconsellar a ell la dita pau e per pregar-lo que no la faça, majorment con ara lo senyor rey e tots aquells parents e amichs seus qui deuen ésser en ajuda sua se·n sien en moltes maneres apparellats e no·s sab, lo dit En Pere March, què se·n farà lo rey de Castella. Mas, emperò, que li fa saber con a amich que, si·l rey de Castella de tot en tot vol passar a la dita pau, tants són los bons deutes que ha ab lo senyor [rey] que li haurà finalment a consentir que faça la dita pau per se, mas no per lo senyor rey. E quant a ço que·l dit Guillem Badia demana, ço és, si·l senyor rey volrà ésser en la pau del rey de Castella o la volrà haver per sí meteix, li respon que ben pot ell entendre que con a fer s'agués convendria que fos tractada e fermada ab lo senyor reu a part, axí con en altres semblants cases s'és acostumat de fer, e si pau tal que fos honrada e faedora al senyor rey se havia a tractar de part del rey de Granada, que li plauria que·l dit Guillem Badia hic vengués, car mils ne vendrien los affers, per ço con sab que·l senyor reya fia d'ell. Enaprés, diga lo dit En Pujades que·l senyor rey, haüdes moltes deliberacions sobre·ls affers de Granada, troba e veu que, pus lo rey de Castella fa pau, ell no poria fer bona guerra als moros per ço con la sua terra no comarca ab los moros ans n'és molt luny, e que, pus axí és, si li era tractada pau tal que li fos honrada o almenys no deshonrada, que li serà profit que la faça per ço que mils porà entendre en altres affers que si romania axí en guerra. E entén que Déus e tot lo món porà entendre que, pus lo rey de Castella ha feta pau, que cosa necessària e forçada és estada a ell de fer pau per la rahó dessusdita. És emperò enteniment del senyor rey que en aquest endemig, mentre aquests tractaments van, ell tenga sa frontera establida en manera que entre guerra e pau no pogués pendre dan per los moros, e per aquesta rahó fa anar de present los òrdens e d'altres a Oriola. Encara, diga que·l senyor rey, no contrestant que per les rahons dessusdites fos molt necessària açí la sua presència, havia acordat, per retre son deute vers lo dit senyor infant, que anàs a la sol·lempnització del seu matrimoni. Mas vuy ha haüda letra del noble En Joffre Gilabert de Cruylles, produrador d'Oriola, en què li fa saber que ell e d'altres entenien a entrar en terra de moros, mas que ha haüt ardit cert e carta que en Múrcia s'és cridada públicament, de part del rey de Castella, pau e treva entrò per tot lo mes de març e que, per aquesta rahó, ha haüt a cessar d'entrar. E d'altra part, lo senyor rey ha reebudes letres d'alcuns cavallers de Castella que la pau encara no és fermada de part del rey de Granada, ans alcuns dupten que·l rey de Granada la vulla fermar sens sabuda del rey de Marrochs, e que poria ésser que encara romasés que no·s fes la pau. E axí, per aquesta rahó especialment, ha haüt son acort en son consell que per res no li fa a fer departir d'açí en aquesta sahó, car si, per aventura, se torbava la pau del rey de Castella e del rey de Granada, seria gran càrrech al senyor rey, car seria semblant al rey de Castella e al rey de Granada que ell se lunyàs dels affers e·ls hagués quaix per desemparats, e·s és li semblant que li seria gran blasme. E encara, en cas que la pau del rey de Castella se faça e de part del rey de Granada se tractàs treva, no seria bo que·l senyor rey s'ic fos partit. Per què·l senyor rey prega lo dit senyor infant que, esguardan les rahons e necessitats dessusdites, l'agen per escusat si no pot anar al dit matrimoni. Mas diga-li lo dit En Pujades que·l senyor rey lo prega que prena manera ab lo dit noble comte de Foix que·l fet se allarch entrò a cinquagesma per ço que·l senyor rey hi puxa ésser e retre son deute, car d'aquí a lavors seran, si a Déu plau, posats en estament aquests affers de deçà. Memòria sia a·N Pujades que diga al senyor infant que·l senyor rey li consella que·s guart de grans messions a fer per lo matrimoni per les rahons que ell li ha dites.

1331 (Enc. 1330), febrer 23. València. Instruccions donades pel rei Alfons a Bernat Sespujades en la seva missatgeria als consellers de Barcelona sobre la guerra amb Gènova (Bonanat Sapera). ACA, C, reg. 562, ff. 194-195 [precedeix carta de creença, en llatí]. Alia informacio AQUESTES SÓN LES COSES qu'EN BERNAT ÇESPUJADES DEU DIR DE PART DEL SENYOR REY ALS CONSELLERS E PROHÒMENS DE BARCHINONA Primerament, deu parlar ab En Francesch Grony e ab N'Arnau Bernat e an En Michel Marquet e ab En Simon Salzet, qui l'altre jorn vengren al senyor rey de part de la ciutat, e diga·ls l'acort que·l senyor rey ha haüt en son consell sobre requerir lo senyor papa d'ajuda e d'indulgències contra genoveses, segons que·l senyor rey dix als dessusdits a València con En Bernat Lobet tornà del papa ab l'ardit que ells se saben. E diga·ls, encara, que·l senyor rey vol que·l dit En Pujades ne parle de part sua ab los consellers e ab los prohòmens del Consell de la ciutat, e axí, que·l degen consellar en la manera que deu tenir, ço és, si u dirà denant lo Consell de ·C· jurats hó si u deu dir als consellers e alcuns prohòmens triats tan solament, e segons que ells li consellaran axí ho faça. L'acort, emperò, que·l senyor rey ha haüt sobre açò és que, con l'altre dia lo dit Bernat Lobet vengués de Avinyó e aportàs certes paraules de part del senyor papa al senyor rey, ço és, que si ell lo requeria de ajuda contre·ls genoveses, enemichs e infeels de la Esgleya, que ell faria sos processos contra ells e y daria indulgències e y metria de ço del seu e de la santa Esgleya, axí que·ls affers se presessen poderosament en manera que·ls dits genoveses fossen desrahigats e abatuts. Lo senyor rey, entenent pendre poderosament los dits affers, ha en volentat de supplicar al dit senyor papa per haver d'ell indulgències e ajudes, e que açò fa saber a la dita ciutat per ço con entén que és cosa de què deu haver gran plaer. E con l'altre dia ell parlàs d'açò als dessús nomenats con eren en València, per los affers de la armada, és-se meravellat lo dit senyor rey con la ciutat açò no ha pres mils, e axí, que consella e té per bé que·ls dits consellers e prohòmens assaboren e regoneguen mils los dits affers, car lo senyor rey e son consell veen e conexen aquells ésser molts profitoses als affers contra·ls dits genoveses per moltes rahons e entre les altres per aquestes. És a saber, per ço con la guerra, qui quant a Déu és dupte que sia justa per ço con és entre cristians e no y és servada tota aquella sol·lempnitat qui s'í requerria, per aventura, segons dret, ne serà feta justa per auctoritat del senyor papa, e tots los dans qui seran dats a genoveses se daran sens pecat e·n guanyarà hom perdó. Ítem, car per les ajudes que·l papa hi farà serà pus fort e major la armada e en major nombre de galees. Ítem, que·ls enemichs no trobaran qui·ls gós dar favor ne ajuda, la qual cosa trobarien sens açò. E si, per aventura, alcuns dupten que·l papa no entena en açò los genoveses güelfs, ço és, de la ciutat de Gènova, entén lo senyor rey que, si·l papa los ne vol exceptar, que u faça, car encara serà gran avantatge nostre. E entén lo senyor rey que metre divisió entre genoveses [de] dins e·ls de defora serà gran seny, car pus leugerament haurà hom abatuts los gibilins o sahoneses solament que tots ensemps, e major tort nos tenen aquells que no fan los de dins. E sobre açò pot dir lo dit En Pujades les rahons tocades en lo consell del senyor rey segons que·n és enformat e, especialment, aquella del desaventatge que dien que seria del rey En Frederich si no dampnificàvem sinó los de Sahona e·ls gibilins, e diga·ls que la dita rahó examinada en consell e totes les altres qui y són estades tocades, lo senyor rey ha acordat per lo mellor que, pus lo senyor papa ho faça bé e encara sens allò que no dege hom dampnificar los genoveses de Gènova, pus que vullen estar e estien plans que no s'entremeten de ajudar als altres, e axí, que·ls prega que seguesquen lo seu consell en açò, car ell entén a pendre tal manera als dits affers qui serà bona e profitosa, si a Déu plau, a la nostra armada.

1331, octubre 2. Tortosa. Carta del rei Alfons a Pere de Llibià, administrador general al regne de Sardenya, perquè examini bé el dret que pot tenir el jutge d'Arborea en una confiscació de béns que ha dictat (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 534, ff. 15v-16. N'Amfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, etcètera. Al amat conseller nostre En Pere de Libià, amministrador general en lo regne nostre de Sardenya, salut e dilecció. Havem entès que lo noble jutge d'Arborea, per sa sentència, condempnà Petro de Cena a càrcer perpetual e, encara, ha confiscats tots los béns que·l dit Petro havia en la sua terra [pertanyents] a la nostra cort per alcuns crims, los quals prodicionalment havia comesos; per què con, fian de la vostra indústria e saviea, volem e a vós deym e manam que, vista la present, de les dites coses vos certifiquets diligentment e secreta, la qual certificació a Nós de mantinent trametats per ço que y puxam manar fer a conservació de nostre dret ço qui sia de rahó. E resnomenys, volem e espressament vos manam que encerquets e encercar e proseguir façats diligentment e curosa lo dret que Nós avem e haver devem en los béns del dit Petro de Cena, los quals foren emparats per En Bernat de Boxadós, ladonchs governador de Sardenya, e los quals En Sanchu de Muntpalau, en nom de Na Preciosa, muller sua, demanà per auctoritat de una sentència d'En Bernat Ferrer, çaenrera, assessor del governador de Sardenya. E a açò féts appellar Gomita Daçeni di Piscina, tutor testamentari de la dita Preciosa ensems ab lo dit Petro, lo cual no fo citat ni appellat per la dita Preciosa ni per altre en nom seu, jassia que ho degués ésser per ço cor sab bé totes les coses e podia mils compàrer que·l dit Petro, que era pres e encarcerat en lo castell de Muntreyal, la qual cosa par que fos feyt machinosament e en prejudici del nostre dret, segons que aquestes coses pus largament veurets en ·I_a· letra que·n trametem al dit governador e en altra que·n trametem a vós, les quals vos seran presentades ab la present. E guardats que·ls dits béns no puxen pendre altra via, mas encontinent con sia declarat del nostre dret, breument, axí con de coses fiscals se deu fer, esguardada solament la veritat, tots los dits béns, si a Nós pertanyen o aytants con Nós hi pertanyaran, venguen mantinent en vostras mans, en tal manera que puscats dignament ésser loat de diligència. Dada en Tortosa, ab nostre segell secret, ·VI_o· nonas octobris anno Domini millesimo ·CCCXXX_o· primo. Clemens de Salaviridi, mandato regio facto per Philippum de Boyl, thesaurarium. Sine precio; pro curia.

1331, octubre 24. Tortosa. Carta del rei Alfons a Joan de Rendo, el seu armer, perquè li trameti diverses peces del seu arnès (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 534, f. 21. N'Anfós, etcètera. Al feel armer seu En Johan de Rendo, de la Cambra nostra, salut e gràcia. Con Nós [avem] [haüt] algun ardit de la frontera del regne de València, per la qual cosa iva[ços]ament anam en aquella frontera, per ço a vós deym e espressament manam [que] [en]continent, vista la present, nos aportets en qualque loch Nós siam, personalment, tots los camisols que tenits en Castelló e la balesta bastarda e les lorigas, si algunes ne tenits nostras, e totes altres armes e arneses que us parega en aytals affers ésser necessàries. E açò no tardets en neguna manera, axí con Nós desiyats servir e plaer. Dada en Tortosa sots nostre segell secret, dijous ·XXIIII· jorns d'octubre en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXI·. Clemens de Salaviridi, mandato regio facto per thesaurarium. Pro curia.

1331, novembre 6. València. Circular del rei Alfons als seus oficials del regne de València, ordenant-los perseguir els insults i possibles malstractes als sarraïns del regne, arran del malestar produït per la invasió dels granadins (Pedro Pérez Sarnés). O: ACA, C, reg. 541, f. 182rv. E: M. Teresa FERRER I MALLOL, La frontera amb l'Islam, par. 55. De Nós, N'Amfós, per la gràcia de Déu, etcètera. Als amats e feels lo tinent loc de procurador e altres officials, axí nostres con tots altres, als quals les presens pervendran, salut e dilecció. Con hajam entès que, per rahó de la entrada que·ls moros de Granada han feta en lo regne de València, alcunes persones han dites e dien paraules desordonades e folles contra los moros habitans en lo dit regne, e Nós d'aytals coses hajam desplaer con los dits moros sien e estien en fe e guarda nostra e los quals Nós entenem guardar e deffendre de tota violència e dampnatge, axí con a sotsmeses e vassalls nostres, per so a vós e a quascú de vós deym e manam expressament que encontinent, en quascú dels locs de la jurisdicció a vosaltres comanada, fazats fer crida pública que null hom de qualque condició sia, e sots pena de la nostra gràcia e encara de cors e de béns, no gós naguna cosa fer ne assejar de fer, ne de paraula, contra alcú o alcuns dels dits moros habitans en lo dit regne ne lurs béns en alcuna manera. E vós e quascú de vós siats diligens e curoses de guardar aquest manament nostre, con a Nós seria molt greu, segons que dit és, si a ells era feta violència o dampnatge, e puniríem fortment tots aquells que·n contra hi venguessen o hi assejassen de venir. Dada en València, sots lo nostre segell secret, a [·VI·] dies del mes de noembre en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXI· De predicta forma fuerunt facte tres littere consimiles. NOTA: manca subscripció de l'escrivà, però la carta fou clarament copiada per l'autor de l'anterior, on sí que consta tal anotació: "Petrus Petri Sarnés, mandato regio facto per Raimundum Cornelii, consiliarium".

1331, novembre 9. València. Carta del rei Alfons a les autoritats de Gandia, Dénia, Xàbia i altres llocs de l'infant Pere, comte de Ribagorça i d'Empúries, i senyor de Gandia i Pego, ordenant-los que es recullin a les forces (Bertran Desvall). ACA, C, reg. 534, f. 29v. N'Amfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, etcètera. Als feels nostres lo procurador, justícies, jurats e prohòmens de Gandia, Dénia e Xàbea e de la altra terra del alt infant En Pere, car frare nostre, salut e gràcia. Con ajam ardit cert que·ls moros del regne de Granada són entrats en la terra nostra e Nós ajam ordonat que tots los lochs de les fronteres sien guardats e hajam entès que·ls hòmens crestians habitants en los térmens dels dits lochs, specialment de Xàbea, no·s són meses dins les forçes de Gandia e de Dénia, per ço a vós e a cascun de vós, destretament e expressa, en pena de les personas e béns, deym e manam que us metats e fassats metre dins les dites forçes, ab vostres armes e béns, e establescats e fornescats aquelles forçes en manera que us puxats defendre si entraven per aquexes partides, car Nós, encontinent que ajam ardit que ells sien en aquexes partides, vos trametrem secors e ajuda en tal manera que us porets bé defendre. E en açò no posets neguna triga ne negun elongament. Dada en València, sots nostre segell secret, ·IX· jorns de noembre anno Domini ·MCCCXXXI_o·. Bertrandus de Vallo, mandato domini regis. Pro curia.

1331, novembre 10. Alzira. Circular del rei Alfons autoritzant a les hosts de les ciutats i viles que se·n tornin a casa seva (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 534, f. 30. N'Anfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, etcètera. Als amats e feels nostres als quals aquestes presens letres pervendran, salut e dilecció. Con Nós, per alguns certs ardits los quals havem haüts de la frontera de partida del regne de València, ayam provist que totes les hosts de ciutats e de viles o lochs de regnes e terres nostres se·n tornen a adés de present, per ço volem e per les presents atorgam que encontinent tornets e tornar puxats cascuns de vós en les ciutats, viles o lochs d'on sóts, no contrastant neguns manaments per Nós o per la molt alta regina, molt cara muller nostra, en contrari feyts. Dada en Algezira, sots nostre segell secret, ·X· dies de noembre en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXI·. Idem. Pro curia.

1331, desembre 9. València. Carta del rei Alfons a Jofre Gilabert de Cruïlles, procurador seu al sud del regne de València, perquè li certifiqui l'agrupament que es diu que fan els moros a Baza per entrar al regne de València, i hi pugui proveir (Bonanat Sapera). ACA, C, reg. 534, f. 38v. N'Amfós, etcètera. Al noble e amat nostre En Joffre Guilabert de Crueyles, procurador en la partida del regne de València, salut e dilecció. Fem-vos saber que avem haüdes alcunes letres de lochs de regne de Múrcia en què·s conté que·ls moros se justen en Baçta e en altres lochs per entrar en regne de València e, jassia que Nós no donem gran fe a les dites noves, majorment pus vós no·ns en havets scrit, emperò, és volentat nostre de trametre a Alacant e a alcuns altres lochs d'aquexes partides companya de cavall e de peu, e entretant havem acordat que sapiam de vós si les dites noves són veras ne si entenets que sia necessari que trametam a adés la dita companya o no, perquè no volríem a adés fer messions balderes si escusar se poden. Per què us manam que encontinent, vista esta letra, nos responats d'açò e·ns façats saber si les dites noves són certes, ne vós què·n sabets ne·n creets, ne si és necessari que trametam la companya desusdita, car segons que vós nos farets saber provehirem en los dits affers. Dada en València, sots nostre segell secret, diluns a ·IX· dies del mes de deembre del any de ·MCCCXXXI·. Bonanatus de Petra, mandato domini regis. Pro curia.

1331, desembre 16. València. Capítols de la missatgeria tramesa pel rei Alfons als consellers de Barcelona sobre la guerra amb els genovesos (Bernat Despuig). ACA, C, reg. 537, ff. 62v-63 [precedeix carta de creença a Bonanat Sapera, notari dels segells reials, i Arnau Ballester, escrivà de ració del rei, adreçada als consellers de Barcelona, en llatí; abans encara, carta de creença a Arnau Bernat, ciutadà de Barcelona, adreçada al rei de Mallorca i a tres destacats ciutadans de Barcelona, també en llatí]. LES COSES QUE·LS MISSATGES HAN A DIR AL CONSELL DE LA CIUTAT DE BARCELONA, DE PART DEL SENYOR REY, SÓN AQUESTES QUI·S SEGUEXEN Primerament, en qual manera lo senyor rey ha entès que·ls genoveses de Gènova se són acordats e empresió ab los genoveses de Sahona per fer [guerra] contra cathalans, axí del senyor rey con del rey de Mallorques, e que en aquest estiu entenen a armar grossament per la rahó dessusdita. Per la qual cosa, lo senyor rey, veent que a la armada de Barchinona e de Mallorques qui enguany se deu fer poria ésser perill, jatsia que haja molts e grans affers, si no era en major nombre de galees que aquella del any passat, ha acordat, per honor sua e per bé dels affers, e especialment per amor de la dita ciutat de Barcelona, a qui los affers toquen molt, de armar algunes galees, ço és assaber, ·X· o més, si més pot del seu [propri]. E entén a procurar ab la ciutat de València que·n arm altres ·X·, si pot, o aquelles que porà. Entén, encara, trametre missatge al rey de Mallorques que semblantment cresca ell lo nombre de les sues galees. Per què consella e prega als dits consellers e prohòmens de la dita ciutat de Barchinona que vullen créxer enguany lo nombre de les lurs galees almenys de ·V· galees e de ·IIes· naus armades, per ço que·l estol sia enguany gran e poderós e puxa fer, ab la ajuda de Déu, guerra qui sia honrada e profitosa als affers que comensats han. Ítem, lus diguen que bé saben que enteniment fo totavia del senyor rey e de son Consell que fóra estat aventatge e profit si fos tractada e feta la avinença la qual lo senyor papa e el rey Robert tractaven e los de Gènova ofrien, e que açò romàs per tal cor en lo Consell de la ciutat de Barchinona eren d'açò diverses oppinions entrò a la derreria, con no [s'][í] pòch consell donar. Per què, si los affers són engruxats de part dels genoveses per la avinença que han feta, és mester que la ciutat faça son poder en aquests affers, cor d'altra guisa és semblant al senyor rey que·n hauria càrrech la dita ciutat per la rahó dessusdita. Ítem, lus diguen que bé saben [ells] [que], per ço cor la armada [del] [dit] any passat fo massa derrerenca, no pòch fer guerra tan profitosa con agra feta si·s fos cuytada e feta en temps covinent, que per lo tardar hac la dita armada a perdre o passar sens fruyt gran res del temps que estech en mar. Per què lo senyor rey consella que enguany la cuyten en manera que per tot abril sia apparellada e armada complidament. Sien membrants los dits missatges que, con lo Consell de la ciutat haja atorgades les coses, que li diguen que·l senyor rey té per bo que ordonen ·I· prohom qui, ensemps ab lo missatge del senyor rey, vaje al rey de Mallorques e a la ciutat de Mallorques. E si mester és, los dits missatges ab los consellers de Barchinona ensemps, ordonen la informació que·ls dits missatges qui iran a Mallorques deuen portar de part del senyor rey e de part de la ciutat.

1332 (Enc. 1331), gener 15. València. Capítols de la missatgeria duta per Arnau Ballester, de part del rei Alfons, al rei i als jurats de Mallorca sobre la guerra amb els genovesos (Bonanat Sapera). ACA, C, reg. 537, ff. 64v-66v [precedeix carta de creença, en llatí]. AÇÒ ÉS ÇO QUE N'ARNAU BALLESTER DEU DIR, DE PART DEL SENYOR REY, AL SENYOR REY DE MALLORQUES Primerament, aprés la salutació deguda, li reduga a memòria que bé sab que, per molts e diverses dampnatges e offenses greus e importables que jenoveses han dats e fets als sotsmeses dels dits senyors reys, fo feta entany covinença e empreniment entre los dits senyors reys e les ciutats de Barchelona e de Mallorques e els lochs de Rosseyló de fer armada de galeas e de [naus] contra los dits jenoveses, la qual degués durar ·II· anys e més a avant aytant con fos vist fahedor, per lo qual empreniment foren armades aquest any passat per la ciutat de Barchelona ·XX· galeas e per la ciutat de Mallorques, ab Rosselló, altres ·XX· galeas, les quals enaren a les partides de Jènova e de Sahona e de la Ribera e y donaren aquell don que pogueren, segons que d'açò és imformat lo dit senyor rey de Mallorques. Ítem, li digua que la ciutat de Barchelona ha trameses missatgers al senyor rey, los quals li han dit, e ell qui ja ho havia entès per cert, que·ls jenoveses dins e deffora fan gran apparalament d'armada per a l'estiu qui ve, enaxí que entén hom que armaran de ·LXXX· galeas a ensús entenents a tenir la mar poderosament e dar tot aquell don que puxen als sotsmeses dels dits senyors reys. Per què han supplicat los dits missatgers al dit senyor rey que ell deya girar la cara als dits afers e pendre·ls en tal manera, ab lo dit senyor rey de Mallorques ensemps, que sia honor dels dits senyors reys e segurtat e profit dels lurs sotsmeses. Per què lo senyor rey, veheén que seria gran mingua e deshonor sua e del dit senyor rey de Mallorques e gran dampnatge de lurs sotsmeses si los jenoveses, qui són públichs enamichs lurs, eren pus poderosos que ells en la mar, e se·n purien seguir perills e grans dampnatges, no solament als navegants, mas encara als lochs de les ylles e marítimes dels dits senyors reys, part que se·n metrien en lurs terres caresties e altres enuygs, ha acordat una vegada e moltes ab son Consell sobre los dits afers, e finalment, jatsia que·l dit senyor rey haja entre mans altres afers qui li són grans e règeus, és acort e enteniment seu de pendre poderosament aquests afers, en tant que ha parlat ab la ciutat de València e ha fet [covinença] ab ella que arm ·X· galeas e ell arme·n del seu propri altres ·X·, e axí, entén que ab aquelles de la ciutat de Barchelona e de Malloques e de Rosselló seran ·LX· galeas. E per ço con lo senyor rey entén e troba que és necessari que almenys la dita armada sie de ·LXX· galeas a ensús, per ço lo pregua aytant carament con pot que ell, del seu propri, vulla armar aquest estiu ·X· galeas, ultra les ·XX· que la Ciutat de Mallorques e de Rosselló armaran. Ítem, li pot dir que enteniment és del senyor rey, per ço que millor e pus hondrada guerra faça hom als dits enamichs en totes parts on hom los sàpia, que meten en les dites galeas gran companya e bona de cavallers ab cavalls armats e ab companya de almugàvers, qui sien companya lesta e triada per fer bones terreçanies e bona guerra en la Ribera de Jènova e en Romania e en tots altres lochs lurs. Per què lo dit senyor rey lo pregua que ell semblantment vulla metre en les sues galeas companya de hòmens a cavall, aquella que bonament porà, e si per ventura ell açò a adés no havia avinent, que fassa que les demés de les galeas que ell e sos sotsmeses armaran sien ubertes, per levar cavalls d'aquells que·l senyor rey hi trametrà. Ítem, li digua lo dit missatge que bé sab lo dit senyor rey de Mallorques que, per ço con la armada dels dits senyors e dels lurs sotsmeses fo aquest estiu passat massa derrerencha, no porch fer tant de dan als enemichs ne tant guanyar con fera si fos si fos feta axí tost con se convenia. Per què lo senyor rey lo pregua aytant con pot que la dita armada sua faça enguany cuytar que sia primerencha e no tardana; e és semblant al senyor rey que deyen ésser apparellades per partir la primera setmana de mayg al pus luny. E és enteniment del senyor rey que la dita armada dur per ·IIII· meses. Ítem, li digua que En Guillem Çabadia, de Casa sua, li ha recomptat en qual manera, per rahó de la sua nau que·l senyor rey de Mallorques féu aturar e descarregar en Mallorques e anà a Sent Feliu per levar ell e la reyna, sa muller, e portar-los tro a Mallorques, ha sofert lo dit Guillem e els altres personers en la dita nau gran desaviament en lur viatge e, per consegüent, gran don, enaxí que diu lo dit Guillem que ells poden bé mostrar clarament que·ls ha nogut mil libres de barchs. e pus e, segons que diu, no han ahut d'ell per nòlit sinó ·DC· libres de mallorquins. Per què lo senyor rey, entenent que·l dit senyor rey de Mallorques faria pecat que per son serviy fos dat dampnatge a negú, lo prega que ell deja en açò haver mellor esguart e vulla satisffer al dit Guillem e als altres dessusdits en manera que no sien tan perdens ab ell ne per son serviy, cor açò serà benestar seu e ell lo y grayrà molt. E d'açò haja N'Arnau Balester resposta. Racione dicte legacionis fuit scriptum Adamario de Mosset, consiliario illustris regis Maioricarum, ut crederet dicto Arnaldo. Item, similis Nicolao de Sanctojusto, thesaurario dicti regis. Item, similis juratis e probis hominibus Civitatis Maioricarum.

1332 (Enc. 1331), febrer 19. Tarragona Carta del rei Alfons a Arnau Ballester, escrivà de ració de la seva Casa, meravellant-se que els consellers de Barcelona pretenguin que la missatgeria a Mallorca que li han encomanat vagi a càrrec d'ell, el rei, i donant-li instruccions per transaccionar l'afer (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 534, f. 60rv. N'Anfós, etcètera. Al amat conseller nostre N'Arnau Ballester, scrivà de ració de Casa nostra, salut e dilecció. Avem reebuda una letra vostra, scrita en Barchelona, ·XVII· dies del mes de febrer, en la qual, entre les altres coses, nos avets feyt saber que·ls consellers de Barchelona han ordonat qu'En Bernat de Marimon ab vós ensems anets al rey de Mayorca per los affers de la armada, mas que vós appareylàssets algun leny on passàssets a cost e a messió nostra, la qual messió, segons que·ns féts saber, costaria de ·LXXX· a ·C· libras barchs. Les quals coses e totes les altres en la dita letra vostra contengudes plenerament enteses, fem-vos saber que·ns meraveylam molt con los prohòmens volen a Nós carregar la messió, cor aquesta missatgeria avem feyta e fem Nós a instància e requesta dels prohòmens e consellers de la dita ciutat e encara, segons que creem que us membre, enguany, en Tortosa, nos parlaren los prohòmens qui hi eren, de Barchelona, que tramatéssem al rey En Frederich missatgeria e éls que y bestraurien; per la qual cosa, a Nós és semblant que, con Nós siam molt encarregats per rahó de la armada que avem a fer en defensió de la ciutat e dels altres lochs nostres e a creximent de la [lur] [arm]ada, e encara per rahó dels cavallers que y entenem a metre e per moltes altres rahons, e sabets que açò avem a trer de nostres sotsmeses a gran càrrech d'ells, que aquesta messió degués fer la dita ciutat. Per què·ns par que deyats parlar sobre açò ab los dits consellers e ab cascú d'ells e que·ls indugats al mils que puxats que façen la messió del dit leny, cor a adés Nós no ho ayam appareylat, majorment que aquesta messió degués fer la ciutat per les dites rahons: a affer aquesta missatgeria Nós som moguts per honor de la dita ciutat e a lur requesta, segons que dit és. E si, per ventura, per les dites rahons e per totes altres que vós ne puxats e sapiats dir, ells no volien pagar totes les ·LXXX· o ·C· libras, féts vostre poder a tot lo menys que·n paguen la meytat e d'açò farets a Nós servey. Emperò, a la perfí, con veéssets que res no·n volguessen fer, abans que no lexàssets la missatgeria, prestàssets-nos la dita quantitat e Nós farem-les-vos mantinent pagar. E féts-ho con a menor messió porets. Dada en Tarragona, sots nostre segell secret, dimecres ·XIX· jorns de febrer en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXI·. Clemens de Salaviridi, mandato domini regis. Pro curia.

1332 (Enc. 1331), febrer 19. Tarragona. Carta del rei Alfons a Pere de Santcliment, veguer de Barcelona, perquè s'informi de qui són els qui arrenquen arbres de la possessió que Climent de Salavert té dins el terme del castell del Port (Berenguer Anglès). ACA, C, reg. 534, ff. 60v-61. N'Anfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, etcètera. Al feel nostre En Pere Sentcliment, veguer de Barchelona e de Vallès, salut e gràcia. Havem entès, per lo feel scrivà del nostre segell secret En Climent de Salavert, que alguns hòmens, per iniquitat o mala volentat, per ço cor lo dit Climent no·ls vol vendre una possessió o terra que ha e·l terme del castell de Port, l'altre an li guastaren e li destrouiren molts arbres los quals ha en la dita terra o possessió, e per ço cor lavors neguns d'aquells malfeytors no·n foren punits, ara noveylament alguns han-li taylat un arbre en la dita terra o possessió. Per què, a supplicació del dit En Climent, vos deym e us manam que, vista la present, secretament façats venir denant vós particularment los guardians a guardar la orta, terres o possessions del dit castell deputats, los quals, segons que·s diu, són ja entrats en alguna senya qui ha feyt lo dit excés, e reebut primerament sagrament de cascú dels dits guardians que us diguen veritat, ençerquets e per los dits guardians ensercar façats diligentment qui haurà comès lo dit excés. E aquells que trobarets ésser colpables del taylament del dit arbre prengats e preses tingats entrò que u ayats significat a Nós e altre manament haurets reebut nostre. E en açò a ençercar siats diligent e curós, axí con a Nós desiyats servir e plaer. Dada en Tarragona, sots nostre segell secret, dimecres ·XIX· jorns de febrer en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXI·. Berengarius Anglesii, mandato vicecancellarium. Sine precio; [pro] scriptor.

1332 (Enc. 1331), febrer 28. Tarragona. Carta del rei Alfons a Jofre Gilabert de Cruïlles, procurador seu al sud del regne de València, responent a diverses qüestions que li havia plantejat (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 534, f. 63rv. N'Anfós, etcètera. Al noble e amat conseller nostre En Joffre Guilabert de Crueyles, procurador en partida del regne de València de l'alt infant En Ferrando, molt kar fill nostre, marchès de Tortosa [e] senyor d'Albarrazí, salut e dilecció. Fem-vos saber que avem reebudes ·III· letres [vostr]es, ço és, una que·ns aportà En Jacme Robador, escuder vostre, en la qual, entre les altres coses, nos fes saber que avia venguts ·V· cavallers genets en Oriola; e altra, que·ns tramasés a presén, en la qual nos fes saber que, dapuys que·ns enviàs lo dit En Jacme Robador, los ·V· cavallers de ginets qui eren venguts aquí vos digeren que·ns enviàssets a dir que Buquer Abentunar, alcayt dels cavallers qui estan a Osca, los avia dit que, si Nós li volíem enviar carta de assegurança, que ell que vendria en la nostra terra ab sa muller e ab sos fills e ab çinquanta genets; e altra, que·ns tramatés, en la qual nos faés saber la cavalcada que avets feyta a Bera. Les quals coses e totes les altres en les dites ·III· letres vostras contengudes plenerament enteses, fem-vos saber que avem haüt molt gran plaer de la gràcia que Déus vos ha feyta e loam molt la vostra indústria. Emperò, volem que us guardets de fer cavalcades e entrades entrò que y sien los cavallers dels órdens, los quals hi deuen anar de present. Quant a açò dels moros genets que tenits preses, volem que·n façats ço que la reyna volrà e us manarà. Quant a açò que·l dit escuder vostre nos ha dit, que avíets entès que la reyna avia comanat [l'][offici] de la dita procuració a altre, fem-vos saber que no ho ha comanat a negú, que Nós sapiam, ni creem que u entena comanar a altre a adés, emperò, si ho feya, Nós vos ho faríem saber; e axí, estats-ne ab bo cor e féts bé vostres affers, segons que avets bé acustumat entrò açí, e guardats bé la frontera e diligentment. Quant a açò que us fem saber per En Bernat Ripoll, que deguéssets percaçar ·CC· hòmens a cavall als quals Nós feésem alguna ajuda, Nós ne avem enformat lo dit scuder vostre, qui us dirà nostre enteniment largament, e axí, féts-nos saber con abans porets ço que·n trobets. Dada en Tarragona divenres ·XXVIII· dies de febrer en l'any de nostre senyor ·MCCCXXXI·, sots nostre segell secret. Clemens de Salaviridi, mandato domini regis. Pro curia.

1332, maig 2. Xàtiva. Nomenament de capità de l'exèrcit destinat a la frontera meridional fet pel rei Alfons en la persona del noble Jaume de Xèrica (Bernat Despuig). ACA, C, reg. 541, f. 201v-202v. Nós, N'Amfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, etcètera. Per tenor de la present carta nostra volem ésser a tuyt manifest que, de la noblea serta e sufficiència de vós, noble e amat nostre En Jacme, senyor de Exèricha, plena confiança obtenents, vós, dit noble, en capità, ductor e president de tota la maynada e companya de cavallers e hòmens a cavayll, los que ara havem provehit de trametre a le frontera del regne [de] València per defensió e tuïció d'aquella e per contrastar als perverses esfor[s]am[ents] del rey e dels moros del regne de Granada esforsant esvehir nostre [regne], proposam, constituïm e ordonam. E per tal que·l dit offici de capità [mils] e pus plenerament puscats ministrar e d'aquell usar, e els [cavallers] e hòmens a cavayll e [maynada] e lurs companyes en trenquil·litat, concòrdia e estament de pau conservar, volem, provehim e a vós atorgam que vós o aquell lo qual a açò en loch vostre ordonorets pusca los dits cavellers, hòmens a cavayll e maynada e lurs companyes posar e constituir e tenir en la dita frontera en aquelles partides [e] lochs d'aquella que a vós sia mils semblant que faça a fer, e aquells menar e a aquelles entrades fer vers aquells partides o lochs del regne de Granada, si e segons que a vós, a honor nostra, mils serà vist ésser faedor, e a aquells manar e entre ells aquelles ordinacions, provisions e manaments fer que a vós serà viares ésser covinents. E los inobedients e delinqüens punir, corregir e castigar, segons que la qualitat del delicte e la inobediència requerrà. E de totes les qüestions, clams e contrats, axí civils con criminals, que entre ells seran, sumàriament, segons vostro bon arbitri, conèxer e a tots e sengles clamants justícia retre e aministrar, exceptan, emperò, d'aquesta vostra conexensa les qüestions e accions reals, [les] quals als ordinaris dels lochs reservam. Nós, emperò, sobre totes e sengles coses desusdites a vós comanam plenerament tot nostro loch e auctoritat nostra real hi donam, manants per la present carta nostra al portantveus de procurador en lo regne de València per lo molt alt infant En Pere, car primogènit e general procurador nostre, e als tinents loch d'aquell, justícies, batles e a tots e sengles altres officials e sotsmeses nostres, que totes les coses damuntdites e sengles tenguen fermament, observen e tenir façen e observar, manants, encara, a tots e sengles cavallers e hòmens a cavayll damuntdits e meynada e lurs companyes [que] vós per capità, ductor e president lur hajen e tenguen e a vós [obe]ïsquen, responen e attenen en totes les coses desusdites plenerament e complida, axí con a Nós. E lo present, emperò, offici e les [coses] contengudes en aquesta carta nostra volem aytant con a Nós plaurà tenir e durar. En testimoni de la qual cosa la present carta nostra manam ésser feyta ab segell nostre pendent segellada. Dada en Xàtiva, a ·II· dies del mes de may en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXII·. Bernardus de Podio, mandato domini regis [cui] [fuit] [lecta].

1332, maig 17. Xàtiva. Carta del rei Alfons a fra Guillem de Guimerà, lloctinent del castellà d'Amposta a la frontera meridional, reprenent-lo per no obeir les ordres de Jaume de Xèrica, capità de l'exèrcit (Bartomeu Despuig). ACA, C, reg. 541, ff. 204v-205. N'Amfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, etcètera. Al amat nostre frare Guillem de Guimerà, comanador de Torrent e de Sent Michel de Fotzes e lochtinent per l'onrat e religiós frare Sanxo d'Aragó, castellà d'Amposta, en la frontera del regne de València, salut e dilecció. Fem-vos saber que havem reebuda una letra vostra en la qual nos havets notifficat en qual manera lo noble a amat conseller nostre don Jayme, senyor de Exèricha, lo qual a la dita frontera, per deffendre aquella, havem tramès, vos presentà e us mostrà una letra nostra en la qual vos pregàvem e us manàvem que feéssets ço que·l dit noble don Jayme vos manaria e us diria qui fes a [...] e a deffensió del regne nostre, per la qual cosa lo dit noble, segons que per la dita letra vostra havem entès, vos manà de part nostra e us pregà que anàssets ab ell e feéssets ço que·l dit noble vos diria, a la qual cosa vós havets contrestat, per ço con [deïts] que la bandera de la vostre orde ne vosaltres negun temps no havets acostumat de [anar] [a ] obediència de negun seglar, sinó solament de rey d'Aragó. De la qual cosa nos meravellam molt, cor tal hom és lo dit noble don Jayme e, specialment, que en la dita frontera tinga nostre loch, que si lo dit castellà era en la dita frontera obeyria sos manaments e·l tendria per companyó e·l seguirie en totes aquelles parts que ell volgués, majorment que conegués e veés que fos a deffensió e a honor nostra e a consumació dels infels; cor bé sabets vós e us podets pensar que no tan solament en lo dit cas devets obeir al dit noble, ans deuríets e devets obeir ·I· cavaller qui tengués loch nostre en les dites parts, cor en aquell cas la nostra presona represente. Per què a vós pregam e deïm e manam que tot ço que·l dit noble ordonarà de vós e dels altres del dit orde façats e complescats, si a Nós en null cas entenets a servir, cor en altra manera lo vostre servey tornaria a desservir a Nós. E açò no mudets en neguna manera, cor a Nós tornaria en gran despler. Dada en Xàtiva, a ·XVII· dies de maig, anno Domini millesimo ·CCCXXX_o· secundo. Bartholomeus de Podio, mandato domini regis.

1332, juliol 14. València. Carta del rei Alfons a Arnau Ballester, escrivà de ració de casa seva, ordenant-li la tramesa d'armes i altres aparells per a l'armada que prepara a València (Bernat Despuig). ACA, C, reg. 533, f. 173v. N'Anfós, etcètera. Al amat conseller nostre N'Arnau Ballester, scrivà de ració de Casa nostra, salut e dilecció. Con Nós, obs de les ·X· galeas que fem armar de present en València, ayam menester les cosas qui·s seguexen: primerament, totes les armes nostres qui són en Barcelona, ço és, cuyraçes, capells de ferre, paveses, cayrells, a compliment de armament de les dites ·X· galeas; ítem, ·I· artimó de ·XLVI· goas; ítem, ·I· terçerol de ·XXXIII· goas, ferrat; ítem, ·I· lop de ·XXVI· goas, qui no sia ferrat; ítem, ·II· peçes d'entenas qui ayen ·IIII· palms menys quart e de lonch ·XXV· goas de pena e el car ·XIX· goas; ítem, ·II· altres peçes d'entenas a la galea major, de ·IIII· palms, que aya de pena ·XXVI· goas e de car ·XX· goas; ítem, tota la exàrcia del cànem, axí aquella feta con tota l'altra qui sia aquí bona, e que façats speegar aquella qui acabada no sia; ítem, lanternes, barrinas, serras, marchs; ítem, taylas de flonchs e taylas de perdens per a ·VI· galeas; ítem, taylas d'anquil e de costes e d'orçes e de quarnals per a ·IIII· galeas; ítem, tots quants calderons aya en la daraçana; ítem, romçoles, rampagols e [festes] per a ·X· galeas; ítem, scudeles, morters, tayladors, boixs, vernecats, aytants con n'aya en la daraçana; ítem, àncores per a ·III· galeas, de les mellors, que y sien ·XII·; ítem, totes quantes senyeres hi aya, tantes que basten a ·X· galeas, e penons; e totes altres coses que conegats ésser necessàrias al armament e appareylament de les dites galeas. Per ço, a vós deym e espressament manam que encontinent, vista la present, nos trametats les coses desús contegudes, e açò no triguets en neguna manera. E Nós, per altra letra nostra, manam al feel nostre N'Arnau de Corneylà que totes les coses que ell tenga de la nostra cort qui sien necessàrias al armament de les dites galeas liure encontinent a vós, segons que en aquesta nostra letra vourà ésser contengut. Dada en València, sots nostre segell secret, dimarts ·XIIII· dies de juliol en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXII·. Bernardus de Podio, mandato regio facto per thesaurarium. Pro curia.

1332, agost 4. València. Nova carta del rei Alfons a Arnau Ballester manant-li trametre, sense excusa ni dilació, el material ja sol·licitat, i més que li relaciona (Bernat Turell). ACA, C, reg. 533, f. 178v. N'Anfós, etcètera. Al amat conseller nostre N'Arnau Ballester, scrivà de ració de Casa nostra, salut e dilecció. Ja per altres letras nostras vos avem manat que encontinent nos tramatéssets armes, exàrcies e altres appareylaments necessaris a les ·X· galeas que de present se armen en València, segons que en les dites letras és contengut. On, meraveylant-nos molt con vós les dites coses no avets curades trametre a la dita ciutat, a vós altra vegada deym e espressament manam que econtinent, vista la present, tota escusa e triga remogudes, nos trametats a la dita ciutat de València, per ·II· barches armades: ·M· scuts; ítem, ·L· mile cayrells; ítem, cuyraçes, gorgeres, capells de ferre, aytants con n'aya aquí nostres; ítem, rampagols ab cadena, ronçoles e festes per a les dites ·X· galeas; ítem, ·I· artimó e ·I· terçerol, e aya l'artimó ·XLVI· guas e lo terçerol ·XXXIII·, e sia ferrat. E açò no tardets en neguna manera si a Nós entenets a servir e [plaer], con perill sia en la tarda. Dada en València, sots nostre segell secret, dimarts ·IIII· dias d'agost en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXII·. Bernardus Turelli, mandato regio facto per thesaurarium. Pro curia.

1332, agost 3. València. Capítols de la missatgeria tramesa pel rei Alfons i el seu germà, l'infant Pere, al rei Frederic de Sicília sobre el matrimoni de l'infant Guillem, duc d'Atenes, fill segon de l'esmentat rei de Sicília (Bernat Despuig). ACA, C, reg. 562, ff. 229-230 [precedeix carta de creença, en llatí; segueixen cartes al rei de França i al duc de Borbó, en la mateixa llengua]. AQUESTS SÓN LOS CAPÍTOLS DE ÇO qu'EN BERENGUER SORT DEU DIR PER PART DEL SENYOR N'ANFÓS, REY D'ARAGÓ, E DE L'INFANT EN PERE, FRARE SEU, COMTE DE RIPACURSA E D'AMPÚRIES, AL MOLT ALT SENYOR REY EN FREDERICH, MOLT CAR E MOLT HONORABLE AVONCLO LUR E ferà, primerament, acostumada salutació, de part dels dits senyor rey d'Aragó e del infant En Pere, al dit senyor rey En Frederich e al senyor rey En Pere e als nobles infans don Guillelmo, duch d'Athenes, e don Johan. Diga lo dit En Berenguer al dit senyor rey En Frederich en qual manera los dits senyor rey d'Aragó e l'infant En Pere reeberen benignament e hoyren largament ço que ell los volch dir de paraula e mostrar per escrit sobre lo matrimoni tractador entre lo dit infant don Guillelmo e la sor del comte de Foix, cunyada del dit infant En Pere, lo qual matrimoni no ha loch per ço cor la dita dona és maridada. E axí, lo dit senyor rey d'Aragó e l'infant En Pere, veent que aquest matrimoni no havia loch, havén cura e ànsia dels affers del dit senyor rey En Frederich axí con dels lurs propris, pensaren-se d'altres matrimonis que fossen honrats e profitosos al dit senyor rey En Frederich e a la sua Casa. E con no hajen trobat negú covinent en lo regne d'Aragó ne de Castella, han acordat e tenen per mellor, si al senyor rey Frederich plau, que sia tractat matrimoni en França, hon n'à alcuns grans e hondrats, e entre·ls altres dos specialment. Ço és a saber, lo primer e pus honrat, la filla del noble En Loys, duch de Barbó, qui és dret de linyatge de França; l'altre és de la filla de don Ferrando de Castella, qui és bella donzella e bona e bé personada, qui·s nodrex en la Casa del rey de França e la qual, segons que·s diu, lo rey de França entén a metre en bon estament e en hondrat per tal con ell la ha nodrida e és axí matex de son linyatge. E al matrimoni de la filla del dit En Loys s'acorden més per ço que la donzella és del linyatge de França e, segons la edat e abtitut d'aquella, seria pus covinent al dit duch que altra que a adés se·n puguen pensar. Emperò, si aquest fet no·s podia fer per qualque rahó, tenen-hi per covinent l'altre. E sobre açò los dit senyor rey d'Aragó e l'infant En Pere han acordat de trametre ses letres al rey de França e al dit En Loiç. E si aquest matrimoni no·s podia fer, que·l rey de França trameta a dir al senyor rey qual altre en lo regne de França hi sia convenible, per ço que, haüda resposta del dit rey de França e del rey Frederich, lo damuntdit senyor rey puscha enantar en los affers. Però, és mester que·l dit En Berenguer, o altre missatge qui y venga per la dita rahó, amén ab sí ·I· savi en dret o ·I· bo notari de la cort del rey Frederich, e port ple poder e auctoritat de fermar matrimoni, vista primerament la donzella e avengut lo fet, e de fer aquelles segurtats, caucions, promissions e obligacions que·s hajen a fer de la part del dit senyor rey Frederich e del dit duch a la dita donzella. Predicta capitula fuerunt tradita sigillata dicto nuncio, set non signata.

1332, setembre 4. València. Carta del rei Alfons al bisbe de Lleida sortint al pas dels comentaris despectius fets pel noble Ramon Cornell sobre les futures vistes amb el rei de Castella (Bertran Desvall). ACA, C, reg. 533, f. 182v. Alfonsus, et cetera. Venerabili in Christo patri Arnaldo, divina providencia Ilerdensis episcopo, salutem et dilectionem. Reebem vostra carta en la qual nos faés saber ço que·l noble En Ramon Cornell vos havia dit en rahó de la vista del rey de Castiella e nostra, e meraveylam-nos molt de ço que us dix, que null temps no fo nostre enteniment aytal ne parlam d'aytal rahó, ne vós no u devets creure, car si la vista ha a ésser, ço que encara no sabem, cové que Nós siam acompanyat de nostre Consell e d'altres covinentment a la nostra honor, e con aquell cas avengués, mellors respostes e pus sufficients hauríam per al rey de Castella que no aquella que él deya. Datam en València, pridie nonas september anno Domini ·MCCCXXX_o· secundo, sub nostro sigillo secreto. Bertrandus de Vallo, mandato domini regis. Pro curia.

1332, setembre 9. València. Instruccions donades pel rei Alfons a l'almirall Francesc Carroç sobre els moviments de l'armada, el seu reforçament i les relacions al respecte amb el rei i la Ciutat de Mallorca (sense escrivà). ACA, C, reg. 537, ff. 103v-104 [precedeixen cartes de creença, en llatí]. SEQUENS INFORMACIO FUIT TRADITA NOBILI FRANCISCO CARROCII, CONSILIARII, IN RECESSIT SUO Sia enformat lo noble En Francesch Carroç que, si troba les galees de Barcelona e de Mallorcha, que se·n torn a València ab elles, e si no les troba dessà Mallorcha, que de part del senyor rey prech lo rey de Mallorcha e la Ciutat que trameten assí, ensemps ab les altres qui y són de Barchinona, totes les lurs galees. E pot dir, ab veritat, que·l senyor rey ha ordonat que si les dites galees vénen assí, que metrà en les dites galees, entre richshòmens, cavallers e hòmens de paratge e altres bones géns, de ·DC· a ensús per combatre ab les galees dels genoveses, si vénen en terra del senyor rey o del dit rey de Mallorcha. Ítem, que si al rey de Mallorcha e a la Ciutat no plahia que les sues galees venguessen assí e havien cert ardit que les galees dels genoveses venguessen allí per combatre·s ab les nostres galees, e les ·V· galees de Barcelona eren a Mallorcha ab les altres ensemps, que prech lo rey de Mallorcha e la Ciutat de part del senyor rey, que ells vullen totes les dites galees reforçar con mils puxen, axí de cavallers e d'altres hòmens de paratge con de ciutadans e de tots hòmens de mar e d'altres aptes a batayla, en tal manera que·s pusquen combatre ab les dites galees de genoveses, car al senyor rey sembla que gran [mirva] seria si ab aytal estol deya hom no [anar] a la batayla contra los dits genoveses. E a açò són tenguts molt lo dit rey de Mallorcha e la Ciutat, con hi vaja així la honor del dit rey e de ses géns con del senyor rey e de les sues. Ítem, sia enformat que, en cas que ell sabés que les galees dels genoveses se·n fossen tornades, fassa son poder que, ab les galees de Barchinona e de Mallorcha, se·n venga a València, car lo senyor rey lurs entén a mostrar cosa en què poran guaanyar. E si al rey de Mallorcha ne a la Ciutat no plahia que les lurs galees hic venguessen, faça son poder que aquelles de Barchinona hic venguen, per ço con, segons que dit és, lo senyor rey lurs mostrarà on poran guaanyar. E si no podia obtenir que aquelles de Barchinona hic venguessen, fassa lo dit noble ab les sues galees ço que li parega.

1332, novembre 26. València. Carta del rei Alfons al mestre major de la fusta de les galeres, ordenant-li que no talli alzines sureres ni carrasques dins el terme del castell de Castre, del noble don Jaume de Xèrica, pels perjudicis que causaria als seus habitants (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 534, f. 72v [segueix una nova carta aclaridora en català (ff. 72v-73)]. N'Anfós, etcètera. Al feel seu maestre major ordonat a taylar la fusta per les nostres galees que de present manam fer en la ciutat de València, salut e gràcia. Con ajam entès, per lo noble e amat nostre don Jayme, senyor de Exèrica, que vós taylats e havets feyt taylar en lo terme del castell de Castre çures, appellats en altra manera alcornochs, dels quals los habitans en lo [dit] terme han gran dan per ço cor los han necessaris [a] [colmenes], e l'alcayt del dit castell diga que us farà mostrar carrascas e altres fustes dintre lo dit terme e encara en altres lochs pres d'aquell terme, los quals seran meylors a les dites galees, emperamor de açò, a supplicació del dit noble, vos deym e us manam que no taylets ni façats taylar dels dits çures. Encara, volem que no taylets carrascas de tot en lo dit terme, ans vos mudets en altra part on vos mostrarà l'alcayt del dit castell, per ço que·ls habitans del dit castell, los quals són del dit noble, no porten ni sostenguen tot lo dan. E açò no mudets en neguna manera. Dada en València, sots nostre segell secret, dijous ·XXVI· jorns de noembre en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXII·. Clemens de Salaviridi, mandato domini regis. Sine precio quare[pre]scinditur fieri graciose.

1332, desembre 13. València. Carta del rei Alfons al batlle, jurats i prohoms de Cullera perquè vigilin que l'avinguda del riu Xúquer no perjudiqui les galeres (Pedro Pérez Sarnés). ACA, C, reg. 534, f. 76. N'Anfós, etcètera. Als feels seus lo batle, justícia, jurats e prohòmens de Cullera, salut e gràcia. Deym e manam-vos que, si lo riu crex, que siats aperçebuts que les galees no romanguessen en sech ni en loch on dan puxan reebre, ans les empenguéssets en lo dit riu, et siats curoses de la guarda d'aquelles [en] [tal [m]anera que dan alcú no pusquen pendre. E açò en manera alcuna no mudets, car a Nós seria grant desplaer e imputar-se hi à a vós e a vostres béns. Datum en València, idus december, dejús nostre segell secret, en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXII· Petrus Petri Sarnes, mandato regio facto per Guillelmum Serrani, consiliarium. Pro curia.

1332, desembre 17. València. Carta del rei Afons a l'alamí i a l'aljama de moros de Bunyol perquè segueixin i acompanyin don Pedro de Xèrica en la caça del porc que vol fer dins el terme (Arnau Dusay). ACA, C, reg. 534, f. 77. N'Anfós, etcètera. Al alamí e aljama del loch de Bunyol, gratia sua. Con lo noble e amat conseller nostre don Pedro de Exèrica entena a anar envés lo dit loch per porchs a caçar, per ço a vós e a cascú de vosaltres deym e espressament manam que al dit noble los porchs que y sabrets mostrets e aquell en la dita caça, con ell anar-hi volrà, seguescats e acompanyets. E açò en neguna manera no mudets. Dada en València, dijous a ·XVII· dies de deembre en l'any de [nostre] [Senyor] ·MCCCXXXII·, sots nostre segell secret. Arnaldus Dusay, mandato domini regis. Sine precio quare nobilis et presens. Probata.

1333 (Enc. 1332), gener 6. València. Circular del rei Alfons a les autoritats de Sueca i d'altres llocs anunciant-los que hi va el seu falconer per prendre un falcó gentil feréstec que hi ha estat vist, i ordenant que ningú no el prengui ni el molesti (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 534, f. 82. N'Anfós, [etcètera]. Als feels seus justícia, batles o altres officials de Suecha e dels altres logars a qui aquestes presents [letres] vendran o a sos lochstinents, salut e gràcia. Con Nós ajam entès que un falcó gentil feréstech ha [vengut] en aquexes partides e per esta rahó hi trametam lo feel falconer nostre En Jacme Portogal, emperamor d'açò vos manam que façats manament e veda, ab crida, que negú no par al dit falcó ni hi gós parar ne esquivar-lo ne fer negun enuyg, sots pena de la nostra merçè. Datum en València, sots nostre etcètera, dimercres a ·VI· dies de janer en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXII·. Clemens de Salaviridi, mandato domini regis. Pro curia. Probata.

1333 (Enc. 1332), gener 15. València. Carta del rei Alfons a Ramon de Cardona, governador de Sardenya, pregant-li que renunciï a l'opció de compra de Sanluri en favor de Jofre Gilabert de Cruïlles (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 534, ff. 83v-84. N'Anfós, etcètera. Al noble e amat conseller nostre En Ramon de Cardona, governador general del regne de Sardenya e de Còrsega, salut e dilecció. Fem-vos saber que Nós, estans en la conquesta de la isla de Sardenya, fem tractar matrimoni al noble e amat conseller nostre En Joffre Guilabert de Crueyles, estan en nostre servey en la dita conquesta, e el dit noble consentí e obey a tot ço que Nós volguem e manam del dit matrimoni, al qual donam per heretament, per rahó del dit matrimoni, algunes viles, entre les quals ne havia quatre en la curatoria de la Trazenta, les quals quatre viles enaprés, per rahó de la pau feyta entre Nós e els pisans, li levam sens que neguna esmena per Nós al dit noble no fo feyta, mas prometem-li que, abans que a null hom hi donàssem neguna heretat ni altra cosa, li faríem satisfacció e esmena de les dites quatre viles. E con, per les dites rahons e encara per molts agradables serveys que·l dit noble nos ha feyts e s'esforça de fer contínuament, nos tingam molt per tenguts a ell de fer-li la dita satisfacció e esmena, e no trobàssem en què ni de què la li feéssem, fem tractar ab la noble Na Urracha d'Entença, comtessa de Pallars, que li faés venda del dret que havia en la vila de Sel·luri e, d'altra part, donam al dit noble tot lo dret que Nós havíem en aquella vila, e no-res-menys, li feem alcuna ajuda a la compra d'aquella vila. On, con aprés l'amat de consell nostre En Ramon Çavayl e el feel scrivà del nostre segell secret En Climent de Salavert nos reduguessen a memòria que Nós havíem a vós donada la fadiga de la dita vila, Nós, considerans que a vós no desplaurà açò, pus tant ho tenim a cor e tant nos en teníem per obligats, axí con a cell qui desijats plaer a la nostra volentat e desig, volem-vos-ó significar axí con [està] en veritat, e pregam-vos que nos us desplàcia, cor cert siats que Nós vos en farem tal esmena que·n serets bé pagat e satisfet axí con és rahó. E confiam tant de vós que creem certament que, esguardant totes les coses desusdites, vós serets pagat de ço que Nós ne havem ordonat. Dada en València, sots nostre segell secret, divenres ·XV· jorns de janer en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXII·. Clemens de Salaviridi, mandato domini regis. Pro curia. — Probata.

1333 (Enc. 1332), gener 17. València. Carta del rei Alfons al seu germà, l'infant Pere, comte de Ribargorça i d'Empúries, perquè disposi que els seus vassalls de la Vall d'Uxó baixin fins al pla la fusta per a les galeres que s'ha tallat al bosc del castell de Castre (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 534, f. 84rv. Molt car frare, fem-vos saber que havem feyta taylar molta fusta en lo terme [e] bosch del castell de Castre, lo qual és del noble don Jayme, senyor de Exèrica, [a] ops de les galees que fem fer en la playa de la ciutat de València. On, con la obra de les dites galees requira gran cuyta, segons que sabets, per ço la vostra fraternitat pregam que encontinent façats manament a tots los crestians e moros de la Vall de Uxó qui bèsties agen que traguen e ajuden a trer la dita fusta del munt e bosch desusdits entrò al pla, cor Nós los farem satisfer encontinent de loguer covinent. En altra manera, la dita fusta no·n seria exida, segons que havem entès, d'aquí a la festa de sent Johan de juny, e seria gran torb e lagui dels affers, ço que Déus no vulla. Dada en València, sots nostre etcètera, digmenge ·XVII· dies de janer en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXII·. Clemens de Salaviridi, mandato domini regis. Pro curia. Probata.

1333, abril 17. Montblanc. Capítols informatius que el rei Alfons ha rebut, a instància seva, dels jurats de València, dels administradors de les imposicions d'aquella ciutat i regne i dels acordadors de l'armada que es fa a la mateixa ciutat sobre la situació del regne de València davant l'avinentesa d'un atac de l'aliança genovesogranadina, i la forma de conjurar aquest perill. Ara són adreçats, amb cartes executòries, al tresorer del rei i al batlle general del regne de València, i també als acordadors i administradors esmentats (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 534, ff. 122v-123 [precedeixen i segueixen altres documents en llatí sobre el mateix afer] Lo senyor rey és informat, e ha sabut, que·ls janoveses tenen en mar ·XV· galees de cors per dar don a les géns del senyor rey. Ítem, és informat que ·IX· galees de janoveses, per navegar o sots color de navegar, són en Barberia, que porten mercaderies d'un loch a altre. Ítem, algunes altres galees de janoveses són en Romania e en altres partides que naveguen. Les quals galees totes, sens altra armada, leugerament e dins breus dies, porien ésser justades per dar don a les géns del dit senyor rey e si galees nostres no eren abans en mar en tal nombre que poderosament poguessen aquelles contrastar, porien venir en les mars del dit senyor rey e del rey de Mallorca e, oltra la desonor que se·n seguiria, porien fer gran dan e encara enbargar la armada nostra; en tal guisa se porien cuytar. Ítem, és informat que·ls janoveses àn tractada confederació e enpreniment ab lo rey de Granada contra lo dit senyor rey e ses géns. Ítem, és informat que·ls moros àn en mar, al Estret o al munt de Jubaltari, ·XII· galees grosses e, oltra aquelles, moltes azaures e altres vexells pochs. Ítem, és informat que·l dit rey de Granada, ab gran ajuda de géns del rey d'Algarb, de peu e de cavall, que són passades deçà en gran nombre, tenen assetjats lo mont de Jubaltari e altres lochs del rey de Castella, e diu-se que·l mont de Jubaltar és en punt de perdre e és ja aplazat. Si les galees dels janoveses e dels moros unides venien en les mars del regne de València, porien esdevenir grans perills al regne desusdit, cor los moros de Granada, ab la ajuda desusdita, entrarien e porien entrar per terra e los moros del regne de València se porien alçar e ajustar ab los moros del rey de Granada, e les galees dels janoveses e dels moros, per lo dit enpreniment, porien venir per mar e portar viandes de Barberia als moros. Porien, encara, tolre la mar, si les nostres galees no eren enans en mar, e vedar que viandes no vendrien a la ciutat ni al regne, la qual ciutat, sens ajuda de gra de mar, no·s poria molt sostenir. E tot ço està apparellat, que·s poria fer dins breus dies. Per què lo senyor rey, veent los perills grans que per les coses desús declarades se porien esdevenir al regne de València, ha pensat molt con s'í poria provehir e troba que consell no s'í poria donar si les dites coses s'esdevenien sinó en una manera, ço és, que a València, ivaçosament, sien primerament armades ·X· galees e a Barchelona ·X· e a Mallorca ·X·, e que aquestes sien espeegades per tot abril e, ab la ajuda de Déu, tolran la mar als janovesos e als moros e cessaran en gran partida los dits perills, car los moros, sens ajuda de mar, no porien molt romanir en regne de València. Axí, emperò, que, espeegades les dites ·XXX· galees, contínuament sien espeegades e armades les altres ·XXX· galees, ço és, ·X· en cascuna ciutat. E axí és atorgat per la ciutat de Barchelona e lo senyor rey ha haüda letra e cert ardit que, per les rahons desusdites, cuyten d'armar ·X· galees primeres, que seran armades per tot aquest mes. E altra manera no·s troba a esquivar los dits perills, car si hom esperava que totes les ·LX· galees se armassen ensemps, la armada dels janoveses e dels moros poria leugerament prevenir e enbargar la nostra. Per què lo senyor rey ha provehit e vol e mana que les dites ·X· galees sien primerament espeegades e armades en cascuna ciutat, e en la Ciutat de Mallorca. Similia capitula de verbo ad verbum fuerunt missa acordatoribus armate et amministratoribus impositionis in regno et civitate Valencie ordinate.

1333, abril 29. Montblanc. Carta secreta del rei Alfons a tres ciutadans de València sobre la planificació de l'armada contra els genovesos i els diners que hi calen (sense escrivà). ACA, C, reg. 537, f. 161rv. N'Amfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, de València, de Cerdenya e de Còrcega, e comte de Barchinona. Als feels seus En Francesch de Vinatea, En Martín Marçó e En Domingo de Clarmont, ciutadans de València, salut e gràcia. Havem reebuda vostra letra en la qual, entre les altres coses, nos faés saber ço que vós, ensemps ab En Felip de Boyl e En Guillem Serra, havets secretament comunicat e parlat enfre vós, ço és, que pus lo genovès aquest any no fa o par que [no] deja fer altre estol o armada majós d'aquela que feta ha, parria que ab la armada de ·XXX· galeas que en present manam armar enfre Barchinona, València e Maylorches Nós poguéssem flixar e passar aquest estiu. E que y complíssem quant al cas d'are e que les ·X· galeas que romandrien a armar de les ·XX· que Nós e·l General del regne de València devem armar, segons les covinençes, romanguessen a armar tro en la primavera instant. E que la imposició veyla e novela no cessàs, ans romangués e·s cuylís tro a cumpliment de ço que·ns roman a pagar de les ·CX· mille libras e encara de ço que porien costar de armar ·V· galeas que lo dit General hauria a armar de les romanents ·X· galeas. Mas açò pensàvets e vèyets que·s havia a moure ab aytal manera que, ans que d'açò parlàs hom ne tractàs res, s'espeagassen del tot les ·X· galeas que en present entenem a armar, e con serien partides, a inducció nostra o d'altre per Nós, que·s mogués aquesta manera al jurats e prohòmens de la ciutat, segons que Nós, ab nostre Conseyl, acordaríem e tenríem per bé. E crèyets que venrien a bon acabament ab bones maneres e sàvies que hom hi pendria, e specialment aquesta: que la cuylita tota de la imposició vingués en poder de certs prohòmens per fre-ne en son temps la dita armada, mas enfretant parria que fos profitós que carta nostra de creença fos tramesa als acordadors de la taula de la armada e als aministradors de la imposició, que creeguessen als dits En Phelip de Boyl e a·N Guillem Serra de [ço] que de part nostra lus dirien, e la creença parria que fos aytal que de part nostra lus manassen que [no] retinguessen la [via] d'acordar companya e de fer altres pertrenys sinó aytant con seria necessari al armament de les ·X· galeas que ara manam espeagar e que·ls diguéssem secretament la rahon. Per què les quals coses bé e complidament enteses, vos responem que havem haüt plaer de ço que havets pensat e significat a Nós en los dits affers e loam la vostra diligència, e hauríem gran plaer que·s pogués seguir e complir, cor veem e entenem que seria gran endreçament e aleujament dels affers. E entenem que a les ciutats de Barchinona e de Maylorches plaurà, mas quant és a la ciutat e al regne de València, segons lo cas e·l estament en que·l fet és, veem difficultat e duptes per ço con lo fet de la armada e de la imposició és atorgat a Nós sots certa forma per la dita ciutat de València e per lo General del regne, e axí, covendria haver consentiment d'aquels mateys a les coses damuntdites, la qual cosa seria molt diffícil de acabar en absència nostra. Per què us pregam que vosaltres, qui sabets molt en açò, hi pensets e hi cerquets aquela manera que bona sia e que vejats possible que Nós hi dejam tenir. E açò con pus breu porets, cor lo fet no requer triga per rahon del temps qui és breu. E tantost féts-nos saber ço que y haurets acordat e pensat per ço que Nós hi puscam proveyr en aquela manera que·s cové. Quant a ço que·ns féts saber de almirayl, vos responem que Nós, dins breus dies, hi entenem a provehir en manera, si a Déu plau, que al offici e als affers serà ben provehit. Dada en Montblanch, a ·XXIX· dies del mes d'abril del any de nostre Senyor ·MCCCXXXIII·.

1333, abril 30. Montblanc. Informació donada pel rei Alfons al noble Guillem de Cervelló, portantveus de procurador, sobre la forma de portar a terme l'execució dictada contra el vescomtat de Bas (sense escrivà). ACA, C, reg. 527, f. 71rv [precedeix i segueix altra documentació sobre aquest afer]. INFORMACIO TRADITA NOBILI GUILLELMO DE CERVILIONE SUPER PROCESSU PREDICTO VICECOMITATUS DE BASSO Memòria de les coses que·l noble En Guillem de Cervelló, portantvés de procurador, deu dir e fer en los affers de la execució per ell faedora contra lo vescomptat de Bas Primerament, que se·n vaje a Vich e que, al pus deliure que puxa, faça plegar los cavallers e les osts en Vich, ço és, de Bajes, de Manresa, de Berga e de Bergadà, e de Vich e d'Osona e de Valls . E mentre les osts se plegaran en Vich, lo dit portantvés de procurador vegés ab lo vescompte de Cabrera, e parle ab ell e·l induga e·l requira que meta lo vescomdat en mà del senyor rey e que no·s meta a contrastar lo procés del senyor rey, donan-li a entendra los dans que li·n porien provenir, segons la informació que·l dit senyor rey n'à dada al dit portantveus de procurador. Ítem, que se·n men En Berenguer Vives e que aja consell d'ell anant en la execució, si a fer-la haurà. E que protest al dit vescompte de tots dans, messions e interesses que·l senyor rey e·l dit portantveus de procurador e·ls cavallers e les osts sostendran per lo contrast seu e puys, anant a la execució. Ítem, que trameta les cartes que se·n porta en aquells cases e maneres que a presentar fan, segons la informació a ell donada. Ítem, que si per aventura lo vescompte de Rochabertí o son frare o altres richshòmens se metien en lo vescompdat a contrast del dit portantveus de procurador, axí que fossen tants que fos perill, que encontinent que u significh al senyor rey e ell provehirà-hi.

1333, maig 13. Montblanc. Carta del rei Alfons al seu primogènit, l'infant Pere, aconsellant-li que no permeti la batalla entre Pero López de Silves i Sancho López de Boltaña. ACA, C, reg. 527, f. 100rv. N'Amfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, etcètera. Al molt alt infant En Pere, car primogènit e general procurador nostre, salut e benedicció de pare. L'altre dia entès ço que En Lorens Cínia, jutge de la nostra cort, nos dix de part vostra e, regonegut encara lo procés fet sobre la batayla fermada entre En Pero Lópeç de Silves e·n García Lópiç de Silves, de la una part, e En Sanxo Lópiç e Énego Lópiç de Boltanya, frares, de l'altra, Nós vos scrivim per letres nostres que·ns paria que la dita batayla, majorment pus que era estada reebuda, se degués fer e encara, per tolre periyl de les parts, e specialment d'aquels qui són reptats, deguéssets abreujar lo dia assignat a la dita batayla aytant con bonament poguéssets. Mas ara, con a Nós sia estat significat que, segons lo fet e la manera dels reptaments, no y ha cas de batayla, mas, per tal con les parts renunciaren al fur, és en vostra mà que la batayla se faça o çes, e que d'aquesta oppinió són los savis e foristes d'Aragó; e, encara, regonegut lo fet en vostre conseyl, s'és axí atrobat, ço és, que no y ha cas de batayla, mas que és en vostra mà, segons que dit és, volem e havem per bo que vós, encontinent, per ço con lo fet no requer triga, ab aquels de vostre conseyl e ab los savis de la ciutat de Çeragoça —aquels que us sia semblant—, façats diligentment regonèxer e examinar en vostre conseyl lo fet damuntdit e si trobats que no y haja cas de batayla, que vós prenats lo fet en vós e aprés, que aportets los affers a estament [d]egut. E açò volem que façats con pus breument porets, per ço con a la ·I_a· part o a l'altra poria tornar a periyl gran la triga. Dada en Montblanch, a ·XIII· dies del mes de mag del any de nostre Senyor ·MCCCXXXIII·. Bonanatus de Petra, mandato regio.

1333, maig 13. Montblanc. Carta del rei Alfons al governador d'Aragó sobre els punts que cal salvar en la batalla empresa entre Pero López de Silves i Sancho López de Boltanya. ACA, C, reg. 527, f. 100v. N'Amfós, etcètera. Al amat nostre En Michel de Gurrea, governador d'Aragó per lo molt alt infant En Pere, car primogènit e general procurador nostre, salut etcètera. Fem-vos saber que Nós scrivim al dit infant En Pere sobre lo fet de la batayla que és estada reebuda per él entre En Pero Lópiç de Silves e En García Lópiç de Silves, de la una part, e En Sanxo Lópiç e Énego Lópiç de Boltanya, frares, de la altra. E fem-li saber, entre les altres coses, que faça per aquels de son conseyl, e ab los savis de Saragoça, regonèxer aquest fet, e si trobarà que no y haja cas de batayla, que prenga en sí lo fet e aprés que aport lo fet a estament degut, segons que en la letra que Nós trametem sobre açò al dit infant En Pere porets veure que és contengut. Per què volem e us manam que si en cas que no y haja cas de batayla, lo dit infant pendrà lo fet en sí, segons que dit és, vós, en aquest cas, procurets e façats aytant con porets que·l dit fet venga a estament degut e assenyaladament que sia proveyt als reptas en guisa e en manera que la lur fe romanga salva e sens tota lesió. Dada en Montblanch, a ·XIII· dies del mes de mag del any de nostre Senyor ·MCCCXXXII·. Idem.

1333, maig 16. Montblanc. Carta del rei Alfons als jurats de València, als administradors de la imposició dictada per a l'armada contra els genovesos i als seus acordadors, responent-los a diverses peticions que li havien fet arribar prèviament per capítols (Bonanat Sapera). ACA, C, reg. 537, ff. 168v-169. N'Amfós, etcètera. Als feels nostres los jurats de la ciutat de València e als aministradors de la imposició e als acordadors de la taula de la armada, salut etcètera. Reebuda havem vostra letra que·ns havets tramesa, en la qual eren contengudes per capítols alcunes coses necessàries al espeegament de les ·X· galees que ara se armen en la dita ciutat d'aqueles ·XX· galees que·s deuen aquí armar per Nós e per lo General del regne. Les quals letra e capítols complidament enteses, vos responem, quant al primer capítol, que Nós donam e atorgam al noble En Francesch Carroç, capità de les dites ·X· galees, poder e jurisdicció, axí con per Nós fo donat e atorgat en la armada del estiu passat al noble En Carroç, pare seu, e d'açò vos trametem carta per lo portador de la present letra. Al segon capítol, de la provisió del dit capità, vos fem saber que Nós, haüt esguart a la persona del dit En Carroç pare e al càrrech que él havia de messió e de àls, tenim per bé que·l dit capità, fiyl seu, haja provisió e acurriment, ço és, de la meytat d'aytant con pujà la provisió e·l acurriment del dit pare seu, e part açò, haja los drets acustumats, axí con lo dit pare seu. Plau a Nós, encara, que ·I_a· o ·II· barches armades yvaçosament sien trameses en Cerdenya per rahon del bescuyt, segons que és contengut en lo tercer capítol, e sobre açò scrivim e fem manament ab letres nostres duplicades, liurades al portador de la present, en aquela forma que les demanats, jatsia que l'altra dia sobre açò matex haguéssem feta altra letra nostra que us tramesem sobre açò. Al quart capítol, de metre cavalers e ciutadans entrò a nombre de ·IIII·, e alcuns hòmens de mar, ço és, ·II· o ·III· per galea, ultra los acordats e tenguts d'aqueles, per donar conseyl e per fortificació, vos fem saber que·ns plau e tenim per bo que y sien meses ·II· hòmens de mar per galea qui sien hòmens esperts en lo navegar, e encara cavallers e ciutadans tro a ·IIII· sens plus entre totes les galees, e que·ls sia fet acurriment ab què·s pusquen arrear e haver viandes a coneguda vostra e de dit capità, e sia proveyt que·s faça con ab menor messió puscha. Ítem, quant al fet d'En Ramon Costa, que anàs en la dita armada, vos responem que Nós duptam que·s puxa fer per ço con, segons que vós sabets, él és estat elet a la aministració per part dels richshòmens e cavalers; per què volem que vosaltres que ho regonegats e si fer-se pot, Nós, quant en Nós és, hi consentim e·l hi tenim per bo, e que en aquest cas puxa subrogar en la dita aministració N'Andreu Guillem, scrivà, aytant con lo dit En Ramon Costa serà absent per rahó del dit viatge, e d'açò encara scrivim al dit N'Andreu Guillem ab letra nostra que reeba la dita subrogació, la qual li podets presentar en cas que vejats que sia cosa que·s puxa fer, segons que dit és. Plau-nos, encara, que vós, dits jurats e prohòmens de la ciutat, puxats elegir ·II· clavaris que vagen en la dita armada e constituir a aquels lur salari, segons que en lo ·VII_èn. capítol és contengut, los quals entenem, emperò, que sien de aquels cavallers o ciutadans o hòmens de mar qui, segons que damunt és dit, seran enadits ara a la armada de les dites ·X· galees. De la forma del navegar de les dites ·X· galees que paria a Nós e al capità e als prohòmens de la dita ciutat que degen tenir, ço és, de la via que deuen fer, vos fem saber que axí matex plau a Nós e ho tenim per bo, salvant que duptam que fos periyl de anar tro en Sicília; emperò, lo capità e·ls altres de la dita armada, ab los altres de les armades de Barchinona e de Maylorches, ne façen ço qui meylor lor ne parrà, e quant a fer la via de Spanya, primerament vos havíem ja scrit per altres letres nostres per les rahons en aqueles contengudes. Del espeegament de les dites ·X· galees vos manam que siats diligents e curoses per lo gran periyl qui és en la triga, specialment per lo fet de Gibaltar, e que no us metats en altres declaracions de capítols; d'altra guisa, aquexes galees tardarien massa e farien tardar les altres. Dada en Montblanch, ·XVI· dies del mes de maig del any de nostre Senyor ·MCCCXXXIII·. Idem.

1333, maig 17. Montblanc. Carta del rei Alfons a Guillem de Cervelló, lloctinent de procurador general a Catalunya, sobre l'execució contra el vescomte de Bas (Berenguer Salvador). ACA, C, reg. 527, ff. 90v-91v. N'Amfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, de València, de Sardenya, de Còrsega e comte de Barchinona. Al noble e amat conseller nostre En Guillem de Cerveló, tinent loch de procurador en Cathalunya per lo molt alt infant En Pere, car primogènit e general procurador nostre, salut e dilecció. Havem reebuda una letra vostra, ab una cèdula qui era enclosa en aquella, e encara una altra letra a vós tramesa per los consellers e prohòmens de Manresa, en la qual letra vostra nos feés saber ço que havets enantat e entenets a fer en los affers de la execució del vescomtat de Bas, a les quals coses vos responem. Quant al fet de les hosts, que Nós, per cartes hó letres nostres, fem esprés manament als veguers e batles dels lochs a qui ja u havem scrit que encontinent destrenguen fortment e fassen fer les hosts ab les quals seguesquen-vos e fassen segons que vós lus manarets. Mas quant a la host de la ciutat de Vich, per les rahons que vós nos havets significades, havem ordonat que deja cessar quant a ara, axí emperò que aquells de la dita ciutat fassen e complesquen en trametre viandes e tenir bastes les hosts e tenir segurs los camins, segons la resposta que us han feta sobre açò, e que d'açò hajats d'ells aquella segurtat que puxats; e d'açò scrivim al veguer nostre de Osona que no·ls fors a fer la dita host ne entenem que vós al cas d'ara los ne dejats forsar. Quant a la vista del vescomte de Cabrera, tenim per bé que fassats segons la informació que us fo liurada e que totahora vos membre de la protestació a fer segons la dita informació. Plau-nos, axí matex, de les postats que havets demanades al dit vescomte e volem que les fassats reebre per los veguers en la vostra letra contenguts e, aquelles reebudes, les fassats bé guardar e retenir tro altre manament hajen de Nós. Quant al fet d'En Monicho de Puigpardines, qui té Castellfollit e que·s diu que no entén a contrastar la dita execució, vos responem que·ns plau que vós en aquella execució vos ajudets del dit castell, e podets dir al dit Monicho de part nostra que Nós no li entenem a fer ne li farem negun tort. Axí matex, segons que·ns havets scrit, axí de les forces establides e de la companya qui és en lo dit vescomtat con de les altres coses que puxats saber en los affers certificats-nos-en totahora que puxats e a vós sia semblant. Sobre lo fet de la dona de Santapau, de ço que us ha tramès a dir, vos responem que nostre enteniment és que si vós trobats que ella no dó secors ne ajuda al vescomte, ans dó passatge e ajuda de viandes e d'altres coses a les hosts en ço que puxa e no a ell ne a res del seu, e encara que son fill ne companya lur no sien a defeniment ne ajuda del dit vescomte, que vós, en aquest cas, cessets de demanar les postats a la dita dona e que d'açò se oblich la dita dona en poder vostre a perdre tot quant ha si contra açò faya, axí con ella, segons que deyts, vos ha tramès a dir per un cavaller seu. Del fet per què us han scrit los prohòmens de Manresa, havem vista la dita letra a vós tramesa e fem-vos saber que ja era pervengut a oyda nostra e no és nostre enteniment que per açò dejats leguiar lo procés del dit vescomptat, ans manam expressament per altra letra al vaguer de Bages que, no contrestant lo dit feyt, destrenga les osts e sia ab vós en lo dit procés, car Nós en aquell fet, so és, sobre la mort del degà de Manresa, provehirem per altra manera deguda. E jassia açò que Nós entenam que vós siats en aquests affers diligentment, emperò, per ço con aquests affers toquen molt a Nós e·ls havem feyt a cor e per ço, encara, con quan més los exeminam més trobam Nós haver bon dret e més nos fermam en lo dit procés o axecució a fer, sol·licitam-vos que, en totes aquelles guises que porets, cuytets de fer lo dit procés, especialment per rahó del temps, qui és pus covinent e de major avantatje a les hosts e de major desaventatje a l'altra part, per los blats e altres fruyts, e per la triga se poria seguir major damptnatje a les hosts e embargament dels affers. E vós, encontinent, féts presentar les letres als dits veguers e officials per rahó de les hosts, car Nós lus escrivim espressament que tantost sien ab vós ab les hosts demuntdites. Datam en Montblanch, diluns a ·XVII· dies del mes de maig del ayn de nostre Senyor ·MCCCXXXIII·. Berengarius Salvatoris, mandato regio facto per Bonanatum de Petra.

1333, juny 18. Montblanc. Part dels capítols d'avinença entre el rei Alfons i Bernardí, vescomte de Cabrera, sobre el vescomtat de Bas, referents a les accions a emprendre pel veguer de Girona. ACA, C, reg. 527, f. 117 [precedeix document en llatí sobre el particular adreçat al veguer de Girona] La qüestió del vescomdat de Bas és avenguda en certa manera entre·l senyor rey e el vescomte de Cabrera. E entre les altres coses, és avengut que·l dit vescomte desempar e fassa desemparar dins espay de ·XX· dies, comptadors del dia que·s comptava ·IIII_o· idus junii a avant, a tothom qui res tenga en lo dit vescompdat, realment e ab acabament, lo dit vescompdat e Castellfollit e tots los altres castells, lochs e altres coses del vescomdat sobredit, segons forma de ·I· capítol de les covinences la tenor del qual és aytal: Avengut és entre·l senyor rey e lo noble vescomte de Cabrera que·l dit noble o aquells qui res y tenguen desemparen al senyor rey, o a qui él ordonarà reebent per nom d'ell, lo vescomdat de Bas e Castellfollit e tots los altres castells e lochs e tot ço que hagen ni tenguen per lo contracte fet ab lo noble N'Uguet d'Empúries o ab altre, e que assò faça lo dit noble dins lo temps davall contengut. Lo veguer de Gerona deu anar personalment al dit vescomdat dins los dits ·XX· dies, e que, en tot cas, hi sia lo derrer dia, si abans no eren fetes les coses davall scrites, e reeba poderosament a ses mans, en nom del senyor rey, lo dit vescomdat, castells e lochs, ab tota jurisdicció e ab tots universes drets, fruyts, rendes e esdeveniments dels dits vescomdat e castels e lochs. E reebut lo dit vescomdat, lex usar los veguers de Gerona e de Besuldú e de Osona e de Campredon en los lochs on han acustumat de usar e, quant als altres lochs del dit vescomdat en los quals lo vescomte ha jurisdicció, ordèn alcuna bona persona qui ús aquí de la dita jurisdicció per lo senyor rey, e meta batles e officials, aquels qui necessaris hi sien, e que les forces dels castells semblantment coman a bones persones, ab messions covinents.

1333, juny 23. Montblanc. Carta del rei Alfons a don Jaume de Xèrica donant-li llicència, molt complagut, perquè vagi a fer armes al costat del rei de Castella (Pero López). ACA, C, reg. 527, f. 122 [una primera redacció d'aquesta carta es troba als ff. 114v-115 (amb data de 13 de juny) i una segona redacció al f. 118rv (amb data de 17 de juny); aquesta darerra ha estat publicada per M. Mercè COSTA, La casa de Xèrica, par. 136] [precedeixen cartes en llatí i castellà sobre el mateix afer]. N'Amfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, etcètera. Al noble e amat conseller nostre don Jayme, senyor de Xèricha, salut e dilecció. Havem reebuda vostra letre en la qual, entre les altres coses, nos feyets saber que vós, veent que Nós, quant a ara, no havíem affers en los quals personalment haguéssem anar ne als quals vostre serviy fos necessari, e volèn servir a les coses que a Nós són obligades, e sabent que·l rey de Castella se havia a combatre ab los moros, havets acordat de anar al dit rey e ésser ab ell en los dits affers, per què supplicàvets a Nós que, si açò havíets fet sens licència e volentat nostra, vos ho deguessem perdonar. Les quals coses, don Jayme, e les altres en la dita vostra letra contengudes plenerament enteses, vos responem que havem per agradable ço que havets fet, vehent que és a serviy de Déu e del dit rey de Castella, lo qual Nós reebem axí con si a la nostra persona era fet. Quant a les pregàries que demanats que façam fer, vos responem que Nós pregam e farem pregar nostre senyor Déus que Ell vos adreç en los demuntdits affers, e no duptam que no u faça. Quant a les armes de nostre cors e als fills de cavallers e de Casa nostra que demanats, vos responem que Nós, molt volenterosament, vos ho trameserem axí con ho demanats, e ja ho havíem ordonat, mas depuys, esguardada la brevea del temps, és estat semblant a Nós que no y conseguiríem ab temps e axí havem-los fets romanir, mas trametem-vos cartes nostres e de la reyna per al rey de Castella, que us haja recomanat. Per què us pregam, don Jayme, que vós, guardant lo loch d'on venits e ell deute que havets ab Nós, vos vulats haver, ab la ajuda de Déu, en los dits affers en tal manera que nostre senyor Déus e lo dit rey de Castella ne sien servits e Nós vos hen siam obligats. Datam en Montblanch, a ·XXIII· dies de juyn en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXIII·. Petrus Luppe, mandato regio facto per Bonanatum de Petra.

1333, juliol 2. Montblanc. Carta del rei Alfons a Jaume Gavarret indicant-li reformes urgents al palau reial de Lleida (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 534, f. 145rv. N'Anfós, etcètera. Al feel nostre Jacme Gavarret, salut e gràcia. Con Nós entenam a ésser en breu, Déus volent, en la ciutat de Leyda, per ço a vós deym e manam que encontinent, vista la present, façats tespolar aquella casa baxa la qual és dintre lo nostre castell prop la scala per què hom puja desús, en la qual casa ha una scala per què hom munta en la nostra cambra. E per ço cor la dita casa és fosca, féts-hi fer una finestra en aquell loch on major claror hi puxa entrar, no traücan lo mur fora. E no-res-menys, la féts apparellar per tal manera que alguna dona de casa de la reyna hi puxa bé posar ab una companyona e ab una o dues cambreres sues. Manam encara per la present al batle de Leyda que tot ço que les dites coses costaran pach encontinent. E no-res-menys, manam al maestre racional de la nostra cort, o a tot altre qui oyrà lo compte del dit batle, que tot ço que trobarà ell haver pagat per la dita rahó, lo dit batle restituent la present en temps del seu compte, reeba en compte nostre. Dada en Muntblanch, sots nostre etcètera, divenres ·II· dies de juliol en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXIII·. Clemens de Salaviridi, mandato regio facto per dominam reginam. Pro curia.

1333, juliol 6. Montblanc. Carta del rei Alfons al governador de Sardenya perquè prengui per força als feudataris heretats al regne la meitat dels seus falcons, ja que no li han lliurada de grat tal com havia estat manat (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 534, f. 146. N'Anfós, etcètera. Al noble e amat conseller nostre En Ramon de Cardona, governador general del regne de Sardenya e de Còrsega, salut e dilecció. Bé sabets con Nós havem ordonat que·ls heretats de Sardenya, feudaters nostres, qui han agres de falcons nos degen donar la meytat dels falcons que han dels dits agres. E con ells no·ns en agen [ja]may donat negú ne y vullen haver cosiment ne li hagen haüt, per ço [volem] e espressament vos [manam] que si ara no us en han donats la meytat per trametre-los a Nós, que vós que·ls lus prengats e pendre façats tots encontinent, e aquells a Nós trametats al pus tost que puxats. E açò no mudets ne hi aja falla en neguna manera, axí con a Nós desijats servir e plaer. Dada en Muntblanch, sots nostre etcètera, dimarts ·VI· dies del mes de juliol en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXIII·. Clemens de Salaviridi, mandato domini regis. Pro curia.

1333, agost 22. Monestir de Poblet. Carta del rei Alfons a Galceran Marquet, capità de les galeres de Barcelona, i a Francesc Carroç, capità de les de València, perquè s'abstinguin de damnificar genovesos, ja que ara sembla que la intervenció del Papa aconseguirà la pau (Bonanat Sapera). ACA, C, reg. 537, f. 193v [segueix carta a Sanç de Mallorca, capità de les galeres de Mallorca, sobre el mateix afer]. N'Amfós, etcètera. Al fael nostre En Galceran Marchet, capità de les galees de la ciutat de Barchinona, salut etcètera. Fem-vos saber que Nós, a prechs e a instància de la alta regina de Jherusalem e de Sicília, havem atorgat de donar loch a la pau e a la concòrdia entre Nós e l'alt rey de Mallorches, molt car cosí nostre, e els sotsmeses nostres e seus, de ·I_a· part, e el Comú de Gènova, de la altra, faedora. Havem, encara, atorgat lo dit fet posar en mà e en poder del sant pare, lo qual, axí con a mijançer, dó acabament a la pau e concòrdia damuntdites. Hon, con ara, a requesta del dit sant pare, nostros missatgers, ab bastant procuratori, ensemps ab los missatgers de la ciutat de Barchinona, trametam, los quals mijant lo mes de setembre primervinent, ensems ab los missatgers e procuradors del dit rey de Mallorches, deuen ésser denant la presència del dit sant pare, e axí, mijançant lo dit sant pare, hajam provehit e vullam que les gents nostres e del dit rey de Mallorches se abstenguen en aquest entremig de offendre e dar dan als dits genoveses, majorment con lo dit sant pare diga haver scrit sobre aquesta rahó a la altra part e creega que·ls dits genoveses se abstendran de offendre e dar dan als dits sotsmeses nostres e del dit rey de Mallorches, per ço, a vós deym e manam que, si per ventura vos encontràvets ab naus o ab galees o altres vexels de genoveses, que aquells no offenats ne·ls donets dan, dementre ells, emperò, se abstenguen de offendre e dar dan a vós e als altres sotsmeses nostres e del dit rey de Mallorches e a les naus e galees e altres vexells e béns lurs. Dada en lo monestir de Poblet, a ·XXII· dies del mes d'agost del any de nostre Senyor ·MCCCXXX_tres·. Bonanatus de Petra, mandato domini regis. Similis littera fuit missa al noble En Francesch Carroç, capità de les galees del senyor rey e de la ciutat e regne de València. Idem.

1333, agost 31. Lleida. Carta del rei Alfons a un mestre d'aixa de Barcelona perquè vagi a Lleida, acompanyat d'un mestre remolar, a determinar quina és la fusta més adequada per construir les galeres de tota aquella que s'ha fet tallar als ports d'Ainsa (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 534, f. 10. N'Anfós, etcètera. Al feel seu En [...] Dezcorral, maestre d'axa, ciutadà de Barchelona, salut etcètera. Fem-vos saber que·l maestre al qual avem feyta taylar fusta al port d'Aynça, de arbres e antenas e rems, és vengut a Nós e ha-nos supplicat que ajam algú maestre qui regonega per part de la nostra cort aquella fusta la qual sia bona e covinent a açò per què la avem mester. Per què us deym e manam que encontinent, vista la present, vingats a Nós en la ciutat de Leyda, e amenets ab vós algun bo maestre remolar. E açò no mudets ni elonguets en neguna manera. Dada en Leyda, sots nostre etcètera, dimarts ·XXXI· dia d'agost en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXIII·. Clemens de Salaviridi, mandato regio facto per Arnaldum Balistarii. Pro curia.

1333, octubre 19. Lleida. Capítols de la missatgeria a la cúria pontifícia confiada pel rei Alfons a Bernat de Boixadors i a Francesc de Rocabruna (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 544, ff. 93-94 [precedeixen i segueixen cartes de creença, en llatí]. AÇÒ ÉS QUÈ HAN A DIR AL SENYOR PAPA, DE PART DEL SENYOR REY D'ARAGÓ, EN BERNAT DE BOXADÓS E EN FRANCESCH DE ROCHABRUNA, CONSELLERS SEUS, APRÉS LA RECOMENDACIÓ DEGUDA, O LA UN D'ELLS Ço és assaber, que·l dit En Francesch de Rochabruna, ara ha tres ans, fo tramès al senyor papa de part del senyor rey d'Aragó per les rahons dejús scrites, ab plenera informació contenguda en los capítols que·s seguexen: " AQUESTA ÉS LA INFORMACIÓ DONADA PER LO SENYOR REY A·N FRANCESCH DE ROCHABRUNA DE ÇO QUE DEU DIR DE PART SUA AL SENYOR PAPA Primerament, feta la recomendació deguda, diga lo dit missatge al senyor papa, de part del senyor rey d'Aragó, en qual manera la Casa d'Aragó ha estat e és apparellada a la honor e al servey de la dita Esgleya de Roma, e con los reys d'Aragó qui passats són han treballat, ab lurs persones e lur poder, de exalçar la fe cathòlica contre·ls enamics d'aquella, a serviy de Déu e a gran honor e examplament de Christiandat. E con dels altres regnes e terres aja haüts e aja cardenals en la dita Esgleya de Roma e negun dels regnes e terres del dit rey d'Aragó no y sia reebut ne ordenat, per ço supplica lo dit rey d'Aragó a la sua Sanctitat que li plàcia fer honor a ell e a son regne e reebre e ordonar alcuna bona persona natural dels dits regnes e terres. E pensant en les persones, tendria per covinent a açò e digne l'onrat En Guerau de Rochabertí, pebordre de la Esgleya de Tarragona, conseller del dit rey d'Aragó e capellà del dit senyor papa, axí per la sua sciència e per les sues bones condicions, e guardat lo loch o linatge d'on ve, con per altres bones rahons de les quals lo dit missatge porà informar lo dit sanyor papa. E en açò farà plaer e honor al dit rey d'Aragó e a son regne e u tendrà per assenyalada gràcia. E si per aventura lo senyor papa respondrà que, quant a ara, no entén a promoure negú en la dita dignitat de cardenal e, per ço, que no poria, de present, satisfer a la volentat e supplicació del dit rey d'Aragó, supplic lo dit missatge que almenys atorch e vulla que, dels primers que·n farà, sia lo dit pebordre fet cardenal e que, entretant, li plàcia provehir al dit pebordre, és assaber, del offici de prothonotaria de la Esgleya de Roma, la qual tenga tro aja l'estament que merex. E si en aquest demig alguna dignitat de archebisbe o de bisbe en los regnes e terres del dit rey vagarà, que d'aquella dignitat vulla provehir la sua Sanctitat al dit pebordre, con molts de son linyatge, en temps passats, sien estats preposats a les majors esgleyes dels dits regnes e terres e per la lur bona amministració se són seguits molts béns e profits a les dites esgleyes. Ítem, lo dit missatge parle ab los cardenals e diga·ls, per la creença que li és comanada, la volentat del dit rey d'Aragó e con ne supplica al senyor papa, pregan-los de part d'ell que en açò vullen ésser favorables per honor del dit rey d'Aragó e donar aquell endreçament e obra que poran, que·s complesca per hobra. E axí matex, parle d'aquesta rahó ab los nabots del senyor papa e al noble En Bernat Jordà, senyor de la Isla, e a·N Ramon de Malan, als quals se·n porta letres de creença. E con los fets damuntdits sien deliurats, supplic lo dit missatge al senyor papa, de par del rey d'Aragó, que li plàcia, per honor d'ell, promoure los honrats En Dalmau de Rochabertí, enfermer de la esgleya de Tarragona, e En Guillem Galceran de Rochabertí, lo qual no ha negun benifet d'esgleya, als quals lo senyor rey se té per tengut axí per lurs bones condicions con per rahó del noble veçcomte de Rochabertí, germà lur. E axí, que plàcia al senyor papa de haver-se graciosament e benigna envers ells e provehir a aquells de benificis a ells covinens e a lur condició, per què puxen profitar en la sancta Esgleya e fer aquell bo fruyt que s'espera d'ells ". On, con lo senyor rey d'Aragó, per les rahons desusdites, les quals són molt justes e covinents, les quals estan molt a cor al senyor rey, e ha perseverat e persever en aquelles specialment per la graciosa e bona resposta que·l senyor papa li tramès a dir per lo dit En Francesch de Rochabruna, ço és assaber, que ladonchs la sua Sanctitat no entenia a fer creació de cardenals, mas que en temps que·n fes hauria recomanat lo dit pebordre e seria en sa memòria, a honor del senyor rey, en guisa que·n seria pagat. Emperamor d'açò, supplica humilment lo senyor rey a la sua Sanctedat que, havén a memòria la bona resposta damundita e totes les altres coses en los dits capítols contengudes, con ara a aquesta festa de Nativitat primervinent se dega fer creació de cardenals, segons que ha entès, la sua Santedat dey·n crear lo dit pebordre, o si per ventura altres crear no·n devia, que per especial do e gràcia del senyor rey, dey·n crear lo dit pebordre tot sol, segons que dels dits ·III· ayns a ençà n'à creats ·II· en diverses temps a instància del rey e de la reyna de França. Ítem, vol lo senyor rey e mana que, si per ventura lo dit En Bernat de Boxadós damuntdit, qui per altres affers era tramès a cort de Roma, se·n era partit o se·n havia a partir, que·l dit En Francesch de Rochabruna prosseguesca los dits affers, ab consell del vicecanceller e del vescomte de Caramany e d'En Bernat Jordà de la Isla, si en la cort de Roma és, e ab consell d'aquests amats seus specials mana lo senyor rey que façen e diguen los dits En Bernat de Boxadós e En Francesch de Rochabruna, e cadaú d'ells, en los affers damuntdits.

1333, novembre 14. Calataiud. Ordinacions dictades pel rei Alfons sobre la contribució interna de les aljames de jueus dels seus dominis. O: ACA, C, reg. 487, ff. 209v-211v [segueix text en aragonès (ff. 212-214) per als territoris aragonesos, i altres documents en llatí sobre el mateix afer adreçats a oficials i aljames dels tres regnes]. E: Francisco DE BOFARULL, "Los dos textos, catalán y aragonés, de las ordinaciones de 1333 para los Judíos de la Corona de Aragón", BRABLB, 7 (1913), 153-163 [edició amb errors de transcripció que no assenyalarem sistemàticament]. INCIPIUNT ORDINACIONES FACTE SUPER ALJAMIS JUDEORUM TOTIUS TERRE DOMINI REGIS Alfonsus, Dei gratia, rex Aragonum, et cetera. Aljame judeorum Barchinone et collecte sue, gratiam suam. Tenore presentium, volumus fieri vobis notum Nos, ad comune bonum et utilitatem vestri et aliorum judeorum terre nostre et ad tollendum fraudes et missiones et dampna que inter vos sepius sequebantur in faciendis manifestationibus, taxacionibus, contribucionibus et compartimentis tributorum, peytarum, subsidiorum et aliarum demandarum atque solucionum vobis incumbencium et ut deinceps servetur equalitas super eis nec aliquis honere alterius pregravetur, ordinaciones subscriptas fecisse ac noviter edidisse, quas [jam] [in] [presencia] nostra nunciis vestris et aliarum aljamarum terre nostre ad nostram curiam propterea convocatis nuper publicari fecimus et exponi, volentes ac vobis et cuilibet vestrum districte mandantes quatenus ordinaciones ipsas in omnibus et per omnia in eis contenta teneatis et inviolabiliter observetis scituri quod quicumque vestrum contra contenta in dictis ordinacionibus venire presumpserit vel eas neclexerit observare, penis in dictis capitulis contentis absque remedio aliquo punietur. Tenor vero dictarum ordinacionum sequitur in hunc modum: Ordona el senyor rey, a bé e a profit de les aljames dels jueus de sa terra, e a tolre fraus, dans e messions que·s seguien entre ells per rahó de les manifestacions, tatxacions e contribucions o compartiments dels trahuts, peytes e subsidis e altres demandes e pagues que fer deuen, e perquè açò se faça egualment d'aquí avant e que la un no port la càrraga del altre: Primerament, que tot jueu e juya de la ciutat de Barchinona e dels altres lochs de ça cullita qui han o d'aquí avant hauran carta o cartes de deutes o de comandes sobre qualsevol persona o persones de qualsevol lig sien, o condició, sien tenguts, dintre tres meses depuys que aquesta ordinació serà en la dita ciutat publicada, de portar e fer scriure, en lo libre real que sobre açò ordonat serà, totes les dites cartes e cada una d'elles a aquella persona que·l senyor rey ordonarà, per la qual les dues cartes sien segellades ab lo segell del senyor rey que a aquella persona serà liurat. E si algun jueu o juya contra açò farà, sien les dites cartes e los altres béns seus confiscades et confiscats al senyor rey. La qual persona faça manament, de part del senyor rey, al veguer de Barchinona, e semblant manament sia fet als altres officials dels altres lochs de la dita collita qui són o per temps seran, que si passat lo dit temps dels dits tres meses alguna carta o cartes de deutes o de comandes per part d'algun jueu o juya aduytes seran o mostrades denant ells, les quals no seran segellades segons que dit és, que aytal carta o cartes, en quant farie per lo dret o part del creedor, no sia haüda fe alguna ne feyta a ell exequció per rahó d'aquelles cartes, ans sien e stien confiscades al senyor rey e liurades encontinent per los dits officials a la dita persona qui tendrà el dit libre e segell, e encara, al dit jueu o juya que aytals cartes aduytes haurà sien tots los altres béns seus encorreguts al senyor rey; e en açò entén lo senyor rey que sien los jueus franchs axí con los altres qui no són franchs, perquè no·s puguen cobrir ab ells. Ítem, que tot jueu o juya qui ha o haurà deutes o comandes algunes sens cartes per los quals deutes o comandes sia a ells feyta obligació en poder dels officials del senyor rey e scrits en los libres d'aquells officials o en qualsevol altra manera, sien tenguts manifestar e fer scriure dins lo dit libre e dins lo temps desús assignat los dits deutes o comandes sots la sibredita pena e encorriment a la senyoria. Ítem, que tot jueu o juya que ha prestats diners o d'aquí avant prestarà sobre penyores sia tengut fer scriure aquelles penyores en lo dit libre specificadament, e la quantitat per què jaen; e sia en sa volentat si volrà fer scriure lo nom del senyor de qui són les penyores volent-lo encobrir. E aquell jueu o juya que açò no farà serà encorregut a la dita pena. Ítem, passat lo dit temps assignat desús, sia feta crida per la dita ciutat e per los altres lochs de la dita cullita per lo dit stablit a tenir lo segell per manament del senyor rey que negú doutor, de qualque lig o condició sia, no puga quitar ne cobrar carta de deute o de comanda d'algun jueu o juya, si ab lo dit segell no és segellada. Et si algun christià mourà qüestió o pleyt passat lo dit temps contra algun jueu, dient que cobrà d'ell alguna carta no segellada, e açò porà provar ab christià e jueu, sia encorregut lo dit jueu en la dita pena; e si açò provar no porà, segons que dit és, el jueu haja a jurar o soferir alacme e vet e nitdux que aquella carta reté al christià ans del dit temps e sia quiti. Ítem, que neguna persona de qualque lig o condició sia no reeba en comanda neguna carta de jueu o de juya que segellada no sia ab lo dit segell. E si açò feya, que sia encorreguda aquella persona al senyor rey, sots pena de ·M· morabatins d'or. Ítem, los deutes qui són mal apparellats, o seran d'aquí avant, per falta de béns dels doutors o perquè hi són posats molts pleyts sobre aquells ho esperen de ésser per fugiment dels doutors e de les fermançes o per mort d'aquells o per alienació de sos béns, aquell jueu o juya de qui són los dits deutes, quant los faran scriure en lo dit libre, si·s vol segellar, los pusqua fer scriure per aquelles quantitats que los retrà a lurs senyors e per allò sia tengut a peytar e no per més; e la quantitat o quantitats sien scrites per mà del sobredit stablit en lo dit libre, e en les costes o sobre les dites cartes, perquè tantost encontinent pusqua ésser trobat ço que deu cullir e aquell jueu o juya, en algun temps, no pusqua pendre ne haver d'aquell doutor o doutors més quantitats. Ítem, los jueus o juyas que no són vehins de la dita ciutat e estan en lochs del senyor rey e en lochs altres qualssevulla e han cartes de deutes e de penyores o de qualssevulla altres béns en la dita ciutat o en sa cullida, sien tenguts de fer-los scriure en lo dit libre dins lo dit temps segons la dita forma depuys que la dita ordinació serà aprovada e publicada, per ço que algun jueu o juya vehins de la dita ciutat no pusquen cobrir sos béns de no adur aquells a scriure en lo dit libre, e si·s vol segellar sots cuberta que són de jueus [de] [fora]. E si los dits béns no seran scrits, segons que dit és, romanguen confiscats al senyor rey. Ítem, sia tengut tot jueu e juya de fer scriure e segellar qualssevulla cartes de béns que tenga de negun jueu o juya de fora, sots la pena demuntdita e encurriment, de manera que pusqua peytar per aquells axí con per los seus propris. Ítem, per ço con és fama e suspita que·ls jueus de fora, parents e amichs dels jueus de la dita ciutat, e jueus franchs, lus tengan béns per cubrir aquells e fugir aquells de peyta, que per carta del senyor rey sia manat als officials dels dits lochs on habiten los dits jueus de fora de fer gitar alacme, vet e nitdux sol·lempnialment en aquella aljama una vegada en lo mes, que negú jueu o juya qui té béns o tendrà d'aquí avant a negú jueu o juya de la dita ciutat o de sa cullita sia tengut de fer scriure aquells béns dins lo dit libre en aquell temps que dit és, per tal que los dits béns, si hi seran, sien tenguts a peytar. Ítem, qui ha o haurà pa de qualsevol sement sia, e axí matex qui ha o haurà vi o oli, sia tengut de scriure les sobredites coses en lo dit libre specificadament, e el preu d'aquelles, e·l temps assignat. E aquell qui dafalrà en res de les demuntdites coses, sia condempnat en la dita pena e en lo dit encorriment a la senyoria. Ítem, qui ha draperies, palleries o qualsevol altres mercaderies, sia tengut a scriure aquelles en lo dit libre specificadament, e el preu que valen, dins el temps assignat. E aquell qui defalrà en les demuntdites coses, sia condempnat en la pena contenguda desús e encorriment a la senyoria. Ítem, en les draperies, palleries o qualssevulla altres mercaderies, sien tenguts a peytar los amministradors d'aquelles per la meytat d'aquelles que seran scrites en lo dit libre, jassia que diguen que sian de mercaders o d'altres qualssevulla persones, pus que·n avien e·n passen lur temps bé e complidament, axí com fa tothom, del seu proprii. Per què tro al dia de uy han scusat los jueus drapers e mercaders de peyta lo lur propri, dient que tot ço que ministraven era dels mercaders, per què se·n ha seguit tro el dia de uy gran dampnatje e s'és feta gran divisió en aquella aljama. E si la dita peyta no volen sustenir, desemparen la dita mercaderia e d'aquella no usen, perquè frau neguna no pusqua ésser feyt en la dita ordinació. Ítem, que tot jueu sia tengut de fer scriure la sua cabeça en lo dit libre dins lo dit temps assignat, per què sien tenguts de peytar per elles. E aquell qui no u farà, sia costret per la senyoria axí con qui embla peatje. Però, quant a ço de les cabeçes, solament no sien tenguts los rabins qui mostren de letres als fadrins, ans ne sien scusats axí con és acostumat. Ítem, qui ha joyas o haurà d'argent o d'or o de perles o de seda o de diners monedats o de moneda d'argent o d'or, que sia tengut de fer scriure aquelles en lo libre specificadament e·l temps assignat, dejús la dita pena e encorriment. Ítem, qui collirà carta o cartes de deutes o de comandes o li seran quitades penyores o vendrà qualssevulla mercaderies o averies de totes les demuntdites coses o vendrà algun heretament, sia tengut de fer-lo scriure en lo dit libre dins ·XV· dies depuys que serà feta la venda o quitada la carta aprés d'allò matex qui serà scrit e manifestat en lo dit libre, per rahó que totahora que se avendrà la dita aljama per guardar los béns de cascun per lo compartiment de la peyta, que en aquell temps pusquen ésser trobats los béns que·s pertanyen a cadescú de ésser tenguts a peytar per aquells. E aquell qui no u farà scriure en lo temps assignat, segons que és dit, que d'aquí avant no li sia baxat del dit libre, ans sia tengut a peytar per tots los dits béns, jassia que diga que no los ha, pus que colpa sua sia de no fer-ho scriure. Ítem, que tot jueu que no sia del regne o que sia de les senyories qui no peytan al senyor rey e haurà deutes en la senyoria del senyor rey per qualsevulla manera, axí en òrdens con en altres persones, sia tengut de fer scriure los dits deutes en lo dit libre e segellar aquells ab lo dit segell. E si dins lo temps assignat no u feya, sien confiscats al senyor rey. Ítem, que en lo dit libre sia tengut de scriure e de segellar ab lo dit segell tot deute de jueu a jueu e donacions e compres de heretaments, dots de mullers e altres contrats que sien en forma pública, axí de mà de christià con de mà de scrivà jueu con de scrivà moro, en manera que del dia assignat a avant, per negú temps, negú jueu ne juya no pusqua mostrar negú contrat en forma pública de scrivà negú christià ne jueu ne moro que no sia segellat ab lo dit segell. E si·s mostra o era trobat en son poder, que sia caüt en pena del cors e dels seus béns al senyor rey sens negú remey. Ítem, que negú jueu que dirà que deu algun deute a christià, si·s [volrà] sia comanda o deute, que aquell deute no sia minvat ne abatut dels béns del preu de la peyta si el christià no jura denant aquella persona qui tandrà el segell que aquell deute li és degut per pla deute e que frau neguna no y ha. Ítem, que si algú jueu o juya que està o estarà en loch qui no sia del senyor rey e qui no peyta al senyor rey e reebrà en comanda o en altra manera diners dels jueus qui peyten al senyor rey, sien tenguts de fer scriure, dins ·XV· dies que la comanda reebrà, les quantitats que reebudes haurà. E si contra açò feya, que perda tots sos béns que haurà en los lochs del senyor rey e que negú jueu del realench no gós participar ab ell en sinagoga ne en matrimoni ne en siminteri, ans sia tengut per vedat. E los jueus qui peytan ab lo senyor rey qui faran les dites comandes o liuraran los dits diners e no los fan scriure segons que és dit, sien encorreguts en la pena del cors e del aver. Ítem, si algú jueu té alguna carta de deute ja pagat, jassia que d'aquell deute haja feta carta de àpocha, sia tengut de manifestar aquella carta e metre-la tallada o esquinsada en poder d'aquell qui tendrà lo dit segell per lo senyor rey. Ítem, que a tots los notaris sia fet manament esprés e general que de totes les cartes dels contrats dels dits jueus facen libre appartat e que, ans que liuren les cartes als jueus, les façen scriure en lo dit libre real e segellar per lo tinent lo dit segell, dejús pena de perdra l'offici. Ítem, que negu notari qui reeba cartes de deutes o de comandes o d'altres contrats de jueus no·n pusquen dampnar les notes de les dites cartes en lo seu libre, ans les haja scriure e fer segellar, axí que si dins ·I· mes no eren tornades en forma pública e segellades, que aquelles notes deja mostrar e fer scriure en lo dit libre real, dejús la dita pena de perdre l'offici. E per ço que les coses damuntdites e cada una d'elles sien mellor seguides e servades, ordona lo senyor rey que d'açò sia feta e guitada alacme ·I_a· vegada cascun mes en cascuna aljama en aquella forma que mils e pus fort se pusqua ordonar. Has autem ordinaciones nostro pendenti sigillo munitas per omnes et singulas aljamas e judeos terre nostre volumus et mandamus inviolabiliter observari. Datum Calataiubii, ·XVIII_a· kalendas decembris anno Domini ·MCCCXXX_o· tercio. Guillelmus Augustini, mandato domini regis, cui ordinaciones predicte lecte fuerunt. Similes fuerunt misse aljamis infrascriptis, videlicet: Aljame judeorum Gerunde et collecte sue. Aljame judeorum [Vale]cie et collecte sue. Aljame judeorum Ilerde et collecte sue.

1334 (Enc. 1333), gener 21. Daroca. Informació donada pel rei Alfons a Pere de Santcliment, comprador de la cort, en la seva missatgeria a l'infant Pere, hereu de la corona, perquè l'assessori en la recerca de blat i altres aliments per a la ciutat de Barcelona a les parts de Lleida i Urgell (Guillem Agustí). ACA, C, reg. 528, f. 265v [precedeixen cartes de creença, en llatí]. INFORMACIÓ D'EN PERE SENTCLEMENT DE ÇO QUE HA A DIR, DE PART DEL SENYOR REY, AL SENYOR INFANT EN PERE Sia membrant, entre les altres coses, dient la necessitat e fratura de viandes que és en la ciutat de Barchinona e en aqueles partides e diga que és semblant al senyor rey que·l dit senyor infant deja anar primerament a la ciutat de Leyda, on se diu haver gran habundància de forment. E que parle d'açò ab los prohòmens de la ciutat e que·ls induga que donen carrera e que façen que a la dita ciutat de Barchinona puxa ésser acorregut del blat que és en la dita ciutat de Leyda, ço és, que sia posat cert preu e tatxat lo dit blat e que, regonegut lo blat que y és e retengut aquell que sia ops a ús de la dita ciutat de Leyda per ·VI· meses, que l'altre ne puxa ésser tret e portat a Barchinona, que·l puxen comprar los de la dita ciutat de Barchinona e altres qualssevol per portar là o que aquels de qui és li puxen portar o trametre per vendre là. E si, per aquesta manera o per altra que trobàs que meylor e pus covinent fos, se·n pot concordar ab ells, sinó que en altres maneres hi provehesca, con en cas de tanta necessitat e periyl de tantes gents e persones aytal cosa no deja ésser embargada ne contrastada per negun. En aprés, que se·n vaja lo dit senyor infant al comptat d'Urgell e que aquí procur e faça que semblantment sia acorregut de viandes a la dita ciutat de Barchinona. E, axí matex, procur e faça a Cervera e Tàrrega e Montblanch e altres lochs d'aquelles partides de què a ell sia semblant on se puxen trobar e haver viandes a la dita ciutat de Barchinona.

1334 (Enc. 1333), març 2. Lleida. Capítols de la missatgeria al rei Alfons encomanada per l'infant Pere, primogènit i lloctinent general, a Pere de Santcliment, sobre la carestia i fam que es pateix en part del Principat i altres afers (Bernat Destorrent). O: ACA, C, reg. 578, ff. 195v-197 [precedeixen cartes de creença, en llatí]. E: Daniel GIRONA I LLAGOSTERA, Itinerari, par. 109 (fragment). Tenores vero dictorum capitulorum secuntur in hunc modum MEMÒRIA SIA A·N PERE SENTCLIMENT DE ÇO QUE HA A DIR AL SENYOR REY DE PART DEL SENYOR INFANT EN PERE, PRIMOGÈNIT SEU Primerament, aprés deguda recomendació, li diga en qual manera lo dit senyor infant, haüt manament del dit senyor rey, e volèn obeyr e seguir aquell, és vengut a la ciutat de Leyda ensems ab l'infant En Jacme, sans e en bon estament, la mercè de Déu, e són encara en la dita ciutat. E tantost com ells foren allí, vengren a ells fer reverència lo senyor patriarcha e l'infant En Pere, comte de Ribagorça, los quals, ab gran plaer e consolació, se veeren ensems e ordenaren sobre·l fet de la carestia e fam que és en partida en Catalunya per rahó de les inhibicions e vets de no traure blat de la ciutat de Leyda e d'altros lochs de Cathalunya. E ab alguns síndichs de la ciutat de Barchinona e d'altros lochs de Cathalunya, e ab la ciutat de Leyda, per esta rahó davant los dits senyors infants ajustats, tractaren segons que·s seguex: Primerament, lo dit senyor infant, ensems ab lo senyor patriarcha e ab l'infant En Pere, comte de Ribagorça, e ab los nobles N'Ot de Muntcada, Guillem d'Anglesola, Guillem de Cervelló e ab d'altres, e ab tot lo conseyl del dit senyor infant, entenents que en la ciutat de Leyda ha més blat que en negun altre loch de Cathalunya e sabents que tots los altres lochs de Cathalunya guardaven que faria la dita ciutat de Leyda sobre la dita carestia inhibicions e vets, pregaren e requeriren los pahers e prohòmens de la dita ciutat de Leyda que les inhibicions fetes per ells de no traure blat de la dita ciutat revocassen, com lo senyor infant entesés a fer revocar totes [e] sengles inhibicions fetes per los altres lochs de Cathalunya e encara l'infant En Jacme en son comdat e veçcomtat, en manera que blat pogués ésser portat sens tot enbarch d'un loch a altre. A les quals pregàries e requesta foren haüts diverses acorts e consells per los damuntdits pahers e prohòmens de Leyda, e finalment, aprés de molts tractaments, los dits pahers e prohòmens, al·legans la gran necessitat que ere en la dita ciutat per defalliment de blat que y era, e que de negun altre loch no·n podien haver ajuda sinó d'ells mateixs, con per aygua no·ls en calia fer comte que·n poguessen haver, ne per terra, car tots los altres lochs se clamaven de semblant deffalliment de blat, a posar sí mateixs en rahó e a lur escusació oferiren al senyor infant que mostrarien les inquisicions e certificacions que havien agudes sobre lo blat qui és en la dita ciutat, ab sagraments e ab penes, e en aquella manera que pus diligentment ó havien pogut fer; e encara, s'oferien aparellats de liurar les claus al dit senyor infant de tots los alberchs e graners de la dita ciutat, e si·s trobava que tant blat agués en la dita ciutat que bastàs a més de temps que la dita ciutat agués mester tro al novell, que·l senyor infant lo departís en aquella manera que li fos viares; e encara, que si més n'í era trobat d'aquell que cascú havia manifestat, que li fos perdut segons la ordinació feta per los dits pahers e prohòmens. Les quals certificacions e inquisicions volch veer e saber lo senyor infant ab son conseyll, e trobà·s que si més blat no ha en Leyda d'aquell qui trobat s'í és, que no bastaria a ·III· meses del dia que les damuntdites inquisicions e certifficacions foren reebudes. Mas los damuntdits pahers e prohòmens de Leyda, volents complir al senyor infant, no contrastant la lur necessitat e deffalliment, atorgaren e offeriren que del dit blat qui és en los lochs qui són dels vehins de la dita ciutat e són compreses en les lurs ordinacions, que·l dit senyor infant ne puxe fer trer ·DCCC_es· bèsties carregades e aquelles departir en aquells lochs que a ell sia viares on n'age minva. Per què, com en una letra per lo dit senyor rey tramesa al senyor infant fos contengut que, provehits los lochs en blat, seria tro al novell que del sobrepús faés provehir als altres lochs qui mester ho aurien, contra la tenor de la dita letra ne contra les rahons per la dita ciutat al·legades, les quals paren justes, lo dit senyor infant no ha volgut fer altre enantament. Emperò, fo ordenat per lo dit senyor infant e per los altres damuntdits, ensems ab los síndichs de les ciutats de Barchinona e de Leyda e dels altres lochs de Cathalunya, que totes les inhibicions e vets de tots los altres lochs de Cathalunya fossen revocades, e encara posats certs tocs e pereus a tots los blats, segons les mesures de més hó de menys en cascun loch, segons que·l senyor rey porà veer per lo translat de la ordinació d'estes coses, la qual lo dit En Pere Sentcliment li mostrarà, de la qual ordinació ha feta semblant lo senyor infant En Jacme en son comdat e veçcomtat. Ítem, que diga a la senyora regina en qual manera lo senyor patriarcha, per bon estament de la terra, s'és plevit d'ella, ço és, que ha pregats los batlles seus de Cathalunya que fassen en los lochs seus semblant ordinació d'aquella del senyor infant. Ítem, que soplich al senyor rey, de part del senyor infant, que li plàcia atorgar e donar al dit senyor infant, en ajuda de la messió de sa casa, ·L· mília sol. d'aquella composició que·ls juheus de la sua [terr]a han feta ab ell sobre la absolució que·l dit senyor rey los deu fer de algunes coses per les quals aquells jueus havia destrets a fer sobre lurs préstechs. Ítem, li soplich que sia sa mercè que man fer les cartes de ço que l'altre dia atorgà a·N Pere Desbosch, tinent loch de dispenser del dit senyor infant, sobre·l fet de Gerona e del bisbat d'aquella. Ítem, que parle ab lo senyor rey e li soplich que, com lo dit senyor infant, ab consentiment d'En Bernat de Guàrdia, qui té obligat lo loch d'Almenar per rahó de la marmessoria del comte d'Urgell, saenrera, à fet inquisició en aquell loch per rahó d'alguns excesses comeses en aquell loch per algunes persones, que plàcia al senyor rey escriure d'açò al dit En Bernat de Guàrdia e que ço que·n exirà puxe convertir lo senyor infant, ab volentat del dit En Bernat [de] Guàrdia, en son profit, no contrastan alguna assignacio o assignacions fetes a alguns per lo dit senyor rey sobre açò. Ítem, que diga al senyor rey e li soplich de part del senyor infant que, com l'archabisbe haja reebut e deputat Exemén Garcez de Fillera en scrivà del senyor infant e a tenir lo sigill secret del senyor infant en loch d'En Bernat Urgellés, saenrera, scrivà seu, que plàcia al dit senyor rey que açò dega consentir e manar, et que a neguna altra persona no·n deja proveyr. E si mester hi és, ne al dit archabisbe serà vist faedor, que d'açò scriva al senyor rey, o si comana creença al dit En Pere Sentcliment, sobre aquestes coses o altres, al senyor rey, que li coman d'esta cosa creença. Ítem, que sia membrant lo dit En Pere Sentcliment que soplich al senyor rey, de part del senyor infant, per En Rodrigo Ximénez de Burriol, segons que·l dit En Pere de Sentcliment és d'açò informat e lo senyor infant, per letra sua, scriu d'esta rahó al dit senyor rey.

1334, juny 14. Sarrion. Carta del rei Alfons al seu primogènit, l'infant Pere, explicant-li els motius de la seva decisió en un cas de justícia que li havia recomanat (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 529, f. 54v. Domino inffanti Petro, generali procuratori Fill molt car, avem reebuda vostra letra en la qual nos fes saber que havíets en[t]ès que·l justícia d'Aragó e Domingo Sancho de Barchena, per nostra comissió, enentaven molt f[ort]ment contra En Lop de Gorrea, porter nostre major, e alguns altres qui ab ell són e lurs béns per rahó com no són compareguts denant ells. E perquè temien que entretant sia enent[at] per los dits jutjes contra lurs béns, fo sopplicat a vós que volguéssets sopplicar a Nós que y denyàssem dar algun temps que poguessen comparer denant Nós, e que entretant manàsssem als dits comissaris que sobreseguessen. Per què us clamàvets mercè que denyàssem manar als dits comissaris que sobreseguessen algun temps covinent de enentar contra lo dit En Lop e altres e sos béns, que dintre aquell temps poguessen comparer denant Nós per mostrar lur dret e Nós a cada una de les parts puxam fer e manar fer compliment de justícia e de dret. On, fill molt car, enteses totes les coses desusdites, vos fem saber que l'altra part és estada denant Nós demanant-nos justícia, en presència de la part del dit En Lop, e Nós, fill, havem manat, per deute de justícia en los affers, ço a què no poden ne deuen d[e] veure per rahó e per dret, segons que ha vist e sab l'amat nostre En Michel de Gorrea, portantveus de procurador per vós en Aragó, qui us ho recomptarà largament. Datam en Sarrió, aldea de Terol, dimarts ·XIIII· dies de juny en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXIIII·. Clementis de Salaviridi, mandato domini regis.

1334, juny 24. Sarrión. Ordre del rei Alfons al seu tresorer perquè faci guarnir una darga que li tramet (Bernat Despuig). ACA, C, reg. 536, f. 13. N'Anfós, etcètera. Al amat conseller e tresorer nostre En Phelip de Boyl, salut e dilecció. Deym-vos e us manam que, encontinent, vistes les presens, façats fer a aquesta darga que us trametem, per lo feel maestre Simon, çabater nostre, una bella cuberta d'un bell drap de seda listat. Ítem, féts fer los brocals d'argent sobraurats, e que sien bells, e los cordons, bells e rics, de seda, e lo cuxinet que sia bé feyt a senyal reyal. E tantost que sia feyt, que la·ns trametats. Dada en Sarrió, aldea de Terol, sots nostre etcètera, lo dia de sent Johan Baptista, en l'ayn de nostre Senyor ·MCCCXXXIIII·. Bernardus de Podio, pro curia. Pro curia.

1334, juliol 5. Sarrión. Carta del rei Alfons al batlle general del regne de València sobre l'empenyorament de la sella de la coronació i altres objectes de valor, per obtenir moneda (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 536, ff. 15v-16. N'Anfós, etcètera. Al amat conseller e cambrer nostre En Guillem Serra, batle general del regne de València, salut etcètera. Fem-vos saber que avem reebuda una letra del noble En Pero de Xèrica en la qual nos fa saber que vós havets cobrada la nostra sella de la coronació dels amministradors de la imposició, segons que Nós vos avem manat per carta nostra. E enteses les coses en la dita letra contengudes, fem-vos saber que volem e·ns plau que vós empenyorets la dita sella per los ·X· mille sol. que avem manats pagar al dit noble, axí, emperò, que la dita sella no·s puxa encórrer ni alienar. E si no podets trobar los dits ·X· mille sol. a manlevar sobre la dita sella, metets encara penyora, oltra la dita sella, algunes de les copes, e en prenets algun temps covinent dintre lo qual Nós ho puxam reembre, segons que us parrà. E en aquest cas, qualque manleuta vós farets dels dits ·X· mille sol. e obligació de les dites penyores Nós prometem que u aurem per ferm, e encara, si mester farà, ho confermarem ab carta nostra en la forma dessusdita, que la sella no·s puxa alienar ni encórrer. Emperò, ab una altra letra nostra vos donam ple poder de manlevar la dita quantitat sobre les dites penyores; e vós guardats-vos que no·s poguessen encórrer ni alienar, segons que en aquesta present és contengut. Dada en Sarrió, aldea de Terol, sots nostre etcètera, dimarts ·V· dies de juliol en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXIIII·. Clementis de Salaviridi, mandato domini regis. Pro curia.

1334, setembre 23. Molinos. Carta del rei Alfons al seu primogènit, l'infant Pere, amb instruccions concretes sobre el reforç que cal trametre a Sardenya (Bernat Turell). ACA, C, reg. 536, f. 36rv [segueixen, en català, sengles cartes a Guillem de Cervelló, "portantveus de procurador en Cathalunya per l'alt infant En Pere, molt car primogènit e general procurador nostre" (ff. 36v-37); i a "l'amat conseller e scrivà de ració de Casa nostra" Arnau Ballester (f. 37rv)]. INFANTI PETRO, DOMINI REGIS PRIMOGENITO Fem-vos saber que, mantinent que a Nós fo significat lo cas desaventurat de les ·IIII· naus que trametíem en Sardenya ab les companyes de peu e de cavall, scrivim a alcuns cavallers qui a Nós moltes vegades se eren proferts per enviar-los a la dita isla, cuydant Nós que nos atesessen la proferta que feta nos avien, e ara són-se escusats cascun per ça necesitat. E Nós, veén que si ara avíem a trametre a altres e avien a venir a Nós, que per la tarda [poria], ço que Déus no vulla, venir dan a la isla desusdita, avem ordonat que vós entenats en los dits affers, qui són molt cuytats e necessaris e de gran pes a nostra Corona e a tota nostra terra. Enaxí que volem que vós, ab vostre consell e ab lo noble En Guillem de Cervelló e ab l'amat conseller nostre N'Arnau Ballester, qui en aquests affers és expert e sap molt, als quals Nós n'escrivim, procurets e ajats mantinent, sens tarda alcuna, entre de Casa nostra e vostra e altres, entrò a ·XX· hòmens bons a cavall, oltra En Ponç de Santapau, qui a Nós ha atorgat d'anar ab ·X· hòmens a cavall a la isla desusdita, los quals tots trametats ab les naus e galeas qui·s apparellen a Barchelona de present, e és en ·I_a· bona nau bé apparellada e amarinada; als quals hòmens a cavall e a cascun d'ells sien donats ·CCCC· sol. barchs. per accurriment e lo sou de ·II· meses e encara per avantatge de lurs persones, segons que vós e vostre consell ab los desusdits ordonarets, les quals quantitats per altra letra nostra manam ésser mantinent pagades per lo dit N'Arnau Ballester. Per què volem e a vós manam que vós en los dits affers entenats e acabadament de tot en tot donets de manera que, axí con los dits affers requeren cuyta, agen bon espeegament. E sobre açò cura e ànsia ayats e Nós de alcuna cosa dels dits affers no·ns càlega entrametre ne nos ajats vós en res sobre aquells demanar, con seria lagui dels affers. Nós, enperò, ja a València fem espeegar ab la nau de·n Arnau Guillem Çabastida tro a ·XL· hòmens a cavall o més. E jatsia que a vós aguéssem manat ésser liurada aquella quantitat de diners qui roman a pagar dels ·CC· mille sol. barchs. a Nós atorgats per les universitats de Cathalunya per messions de la execució la qual devíets fer contra lo vescomte de Rochabertí, emperò, per tal con Nós avem jurat de no tocar en los dits ·CC· mille sol. ne convertir alcuna cosa d'aquells sinó en la armada, del qual sagrament no·ns recordàvem, volem que la dita quantitat reebe lo dit N'Arnau Ballester per satisfer a la dita companya que procurarets trametedora a la isla desusdita, cor Nós volem a adés sobreseer en fer la dita execució per vós entrò altre manament n'ajats de Nós, entenén que con aquella execució aurets a fer, Nós vos farem donar recapte de ço que mester aurets en aquella complidament. Dada en lo loch de Molinos, sots nostre etcètera, divenres ·XXIII· dies de setembre en l'any de ·MCCCXXXIIII·. Bernardus Turelli, mandato regio, cui fuit lecta. Pro curia.

1335 (Enc. 1334), febrer 21. Sarinyena. Carta de l'infant Pere al marmessor del difunt comte d'Urgell perquè li cerqui i li enviï un falcó que se li ha perdut i ha estat vist a Almenar (Gil Pérez). O: ACA, C, reg. 579, f. 106. E: Daniel GIRONA I LLAGOSTERA, Itinerari, par. 136. Infant En Pere, del molt alt senyor rey d'Aragó primogènit et d'aquell general procurador. Al amat nostre En Bernat de Guàrdia, marmessor del noble comte d'Urgell, sanrrera, salut e dilecció. Con en la nostra cort se sia perdut ·I· falcó e ajam entès que·l dit falcó és en lo loch d'Almenar, per ço us manam a vós espressament, e encara us pregam, que vós façats en manera que·l dit falcó sia encontinent tramès a la nostra cort hon que siam, e Nós farem pagar totes messions fetes ne faedores per aquesta rahó. E en açò no aja falla. Datum en Saranyena, dimarts ·XXI· dia anats del mes de febrer del any de nostre Senyor ·MCCCXXXIIII·. Egidius Petri, mandato domini infantis facto per Michelem de Gurrea, gubernatorem.

1335, abril 12. València. Carta del rei Alfons a Arnau Ballester encarregant-li que convenci els consellers de Barcelona que facin ajuda per l'armada de Sardenya i excusant-se de no anar per sonalment a Barcelona per la seva malaltia (sense escrivà). ACA, C, reg. 558, f. 17v-18. N'Amfós, etcètera. Al amat conseller nostre e scrivà de ració de Casa nostra N'Arnau Ballester, salut etcètera. Fem-vos saber que havem reebuda vostra letra e havem entès complidament ço que·ns havets fets saber de la resposta que us han feta los consellers de la ciutat de Barchinona sobre la ajuda que entenem a trametre a la illa de Sardenya. A la qual cosa vos responem que nostre enteniment és de tot en tot de trametre a la dita illa secors e ajuda, no tan solament de ·LXX· hòmens a cavall, mas encara que y façam compliment tro a ·C· e m[ília] hòmens de peu, tro a ·M·, per lo perill en què és la dita illa. Entenem, encara, que a tota la dita companya de caval e de peu sia provehit dels diners de la ajuda que·ns fo atorgada en Muntblanch a ops de les guerres, e maravellam-nos molt com los dits consellers han posat dupte ne embarch en açò de liurar los diners de la dita ajuda, car bé saben ells la necessitat de la dita illa e que ja és estat declarat e seguit de fet que, per semblant rahon de necessitat de la dita illa, se deu [et] pot axí fer; e poden, encara, entendre que la major força de la guerra dels genoveses s'és mudada en la dita illa e és major necessitat de acórrer en aquella partida que a neguna altra. Per què volem e us manam que vós encontinent parlets ab ells de part nostra e que·ls digats e·lls manets, de part nostra, que facen e complesquen ço que Nós lur havem tramès a dir per vós, axí que sia fet compliment dels dits diners a totes les companyes damuntdites, donan-lur a entendre que Nós no u sofferríem que en tan gran n[ecessita]t e perill enbargassen ço que damunt és dit e seria gran càrrech a ells que torbassen aytal ajuda, et no y meten negun alongament ne embarch, car lo temps és breu, dins lo qual la dita companya és [mester] [que] [ych] sia partida. E si, per aventura, ço que no creem, ells metien en açò negun embarch, féts[-ó][-nos] saber mantinent, que Nós hi provehirem complidament. Quant a la nostra anada a aquexes partides, vos [fem] saber que nostra volentat és de anar-hi personalment perquè ells féts haguessen meyllor espeegament. [E] [ja] [hi] [seríem] dins breus dies si no fos per l'estament de nostra persona, per què·ns cové de alongar [açò]. [E] [si] [per] la nostra anada havien a esperar, seria lagui e perill dels affers, que no·s porien espeegar per son [tem]ps [Et] a Nós, axí per rahon del dit estament de nostra persona con per la longuea del camí, covendrà a fer moltes jornades e aturar alguns dies en lo camí, mas, si a Déu plau, con siam mellorats en guisa que sens perill de nostra persona ho pugam sofferir, volentat nostra és de anar a aquexes partides. Dada en València, dimercres a ·XII· dies del mes d'abril del any de nostre Senyor de ·MCCCXXXV·. Guillelmus Augustini, mandato regio facto per Gondisalvum Garces, consiliarium.

1335, maig 15. València. Carta del rei Alfons a Guillem de Cervelló i a Guerau d'Oluja, induint-los a acabar de donar el seu consentiment al matrimoni convingut entre el fill de Bernat de Boixadors i la pubilla del difunt Pere d'Aguiló (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 536, ff. 54v-55. N'Anfós, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, etcètera. Al noble e amats En Guillem de Cervelló, conseller nostre, e a·N Guerau d'Oluya, salut e dilecció. Fem-vos saber que havem entès, per relació del amat conseller nostre En Bernat de Boxadós e per tenor de una letra la qual li havets tramesa vós e la nobla Na Gueralda de Cervelló, En Guillemó d'Aguiló, En Joffre, En Maymó e En Gueraldich d'Oluya e En Berenguer de Peramola, lo consentiment dels quals és necessari en lo matrimoni lo qual l'altre dia fo tractat denant Nós e de volentat nostra entre lo fill major del dit En Bernat de Boxadós e la filla e hereu d'En Pere d'Aguilló, çaenrrere, que tots havets acordat e us sóts avenguts que us plau lo dit matrimoni e que·l tenits per bo, de la qual cosa nos contentam e·ns plau molt, per ço cor Nós hi havem cabut e som certs que, esguardada la condició del dit En Bernat de Boxadós, al qual Nós nos tenim molt per obligats per molts agradables e assenyalats serveys que·ns ha feyts e fa contínuament, e esguardades encara totes altres coses que·s deuen e fan a esguardar en tot matrimoni, que·l dit matrimoni és honrat e covinent e profitós a cascuna de les parts. Emperò, segons que en la dita letra és contengut, alguna cosa s'és innovada més que en los capítols denant Nós l'altre dia sobre lo dit tractament fermats, ço és, que les pagues en aquells contengudes se feessen pus tost e les quantitats de la moneda són majors. E jassia que enteniment sia nostre e del dit En Bernat de Boxadós que ell faça en aquests affers tot ço que fer puixa bonament, tenim per bé e volem e conseylam, per bé dels dits affers, que vós e la part de la donzella hi façats e soffirats tot quant puxats per la dita rahó, specialment per honor de Nós. Encare, us fem saber que·l dit En Bernat de Boxadors se·n volia anar vert vosaltres per tractar e acabar los affers, mas per ço cor Nós, segons que creu que havets entès, devem anar ara de present per mar en les galees a la ciutat de Barchelona, avem-lo retengut, per ço cor volem que vaja ab Nós en les dites galeas, e tanttost serà aquí ab vós. Per què us pregam que si per aquesta rahó no y podia ésser a la festa de Cinquagesma, segons los dits capítols, que u alonguets tro que y puxa ésser, que no porà molt tardar, e que façats per tal manera ab los damuntdits que·ls dits tractaments e lo dit matrimoni, axí con Nós desijam, venguen a bon acabament. E d'açò nos farets servey e plaer e grayr-vos-ho ém molt. Dada en València, diluns ·XV· jorns del mes de maig en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXV·, sots nostre segell secret. Clementis de Salaviridi, mandato domini regis. Sine precio quare consiliarius.

1335, novembre 5. Barcelona. Ordre del rei Alfons al seu porter Guillem Flandina, de lliurar la moneda necessària per al canvi correponent amb la companyia dels Bardi, i satisfer el cens a la Santa Seu pel feu del regne de Sardenya (Bernat Despuig). ACA, C, reg. 536, ff. 82v-83. N'Anfós, etcètera. Al feel porter nostre En Guillem Flandina, salut e gràcia. Fem-vos saber que, segons que havem entès per letra del amat conseller nostre [En] Ferrer de Canet, ell ha fet cambi ab la companyia deli Bardi de la moneda la qual vós, de manament nostre, portats per fer la paga al sant pare Apostoli del cenç de Sardenya e de Còrsega. E con la dita paga se deja fer dins breus dies, segons que sabets, e covenga que·l dit cambi se complesca segons que és emprès ab lo dit En Ferrer de Canet, per ço volem e a vós deym e manam que encontinent deliurets la moneda a aquell qui serà vengut a Perpenyà per la dita companyia deli Bardi, segons que per letra del dit En Ferrer vos serà significat. E açò no mudets ne triguets en neguna manera, car poria ésser perill en la triga. E per tal que açò puixats fer pus ivaçosament, trametem-vos una letra nostra, qui va al rey de Mallorches, que us faça deliurar la dita moneda, e altra letra a·N Pere Borr[ell] sobre açò mateix. E axí, presentats les dites letres e espeegats los affers en tal manera que no puxa [ésser] imputat a colpa vostra. Dada en Barchelona, a ·V· dies de noembre anno Domini millesimo ·CCCXXX_o· quinto, sub nostro sigillo secreto. Bernardus de Podio, mandato regio facto per Arnaldum Balistarium. Pro curia.

1335, novembre 16. Barcelona. Carta del rei Alfons al seu fill Jaume, comte d'Urgell, sobre el seu matrimoni amb la filla del comte de Comenge (Bonanat Sapera). O: ACA, C, reg. 544, f. 79. E: Daniel GIRONA I LLAGOSTERA, Itinerari, par. 170 [interpreta erròniament que el destinatari és el primogènit]. Fil molt car, sapiats que sobre fet de matrimoni per vós ab la fila del noble comte de Comenge faedor, lo qual ja és entre Nós e lo dit comte tractat e concordat, trametem a vós lo fel scrivà nostre Arnau Dusay. Per què volem que ço que·l dit Arnau vos dirà de part nostra sobre·l dit fet creegats e, resnomenys, ó façats sens tot dupte, segons que ell vos dirà. Dada en Barçelona, a ·XVI· dies anats del mes de noembre en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXV·. Idem.

1335, desembre 22. Barcelona. Carta del rei Alfons al batlle general d'Aragó perquè li enviï de seguida dues bones samarres, una de prima i l'altra ben empellada perquè escalfi molt (Climent de Salavert). ACA, C, reg. 536, f. 95v. N'Anfós, etcètera. Al amat conseller nostre Martí Garcés de Marziella, batle general del regne d'Aragó, salut e dilecció. Manam-vos que, vista la present, nos trametats per aquest correu de la nostra cort qui aquesta letra vos darà duas samarras bellas, e dalgadas, emperò la ·I_a· sia bé plena de pell perquè sia pus calent. E açò no tardets en neguna manera. Dada en Barchelona, sots nostre segell secret, divenres ·XXII· dies de deembre en l'any de nostre Senyor ·MCCCXXXV·. Clementis de Salaviridi, mandato regio facto per Garciam Serrani, consiliarium. Pro curia.