Epistolari de Pere III, 2

XII A Bernat de Cabrera i els altres missatgers tramesos a Avinyó (Perpinyà, 6 octubre 1351) Lo rey d'Aragó. Fem-vos saber que havem haüt ardit que·l infant En Pere partí de Barcelona dilluns a ·III· dies de huytubri; axí que, segons les jornades que ell deu fer, deu ésser açí ab nós dissapta primer vinent; e nós entenem-lo aturar, per manera de convit o per altra manera, tro al dilluns subsegent. E per tal con ell s'és aturat en Barcelona ·III· dies, part lo temps que nós li havíem dat de partir de Barcelona (con ell degés partir, segons que deya, l'endemà de sent Michel), per ço no·ns en porem bé plavir de aturà-lo més avant que dit. E si vosaltres començats de proposar dissapte primer vinent, haurets ·XII· dies de espay tro que·l dit infant sia aquí, car, segons les jornades que ell deu de açí a Avinyó fer, ·X· dies jurcarà a anar partén d'açí tro aquí; e par-nos que prou de temps hajats. E però la sua presència devia noura als affers nostres, féts-nos-ho saber cuytadament, axí que per dimenge tot dia primer vinent, de jorn, hajam sobre açò, sens tota falla, vostra letra, car nós, si perill era dels affers, pendríem manera que·s aturàs açí, ab nós, aytant con ops hi fos. Dada en Perpenyà, dijous en ora que·ns assèyem a dinar, ·VI· die de octobre, en l'any de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCLI·. Mandato domini regis, Franciscus Fuxi.

XIII A Garcia de Loriz, governador del regne de València, i als jurats i prohoms de València (Girona, 10 gener 1352) Lo rey d'Aragó. Vostra letra havem reebuda, e,·quela entesa, responem-vos que ço que fet havets en lo fet del bisbe de València és a nós molt agradable, per ço assenyaladament com se·n segueix tranquil·litat e concòrdia e bon estament en la ciutat desús dita. Quant a açò que deïts que la provisió que nós havem manada fer que·ls murs ne·ls valls no·s facen no és profitosa e que per aquella tot hom à perdudes les ales, vos responem que d'açò som fort agreujats, e us reprenem, maravellan-nos que tan flaca raó tolga lo cor a les gents de servir-nos car ben sabets que·ls al[t]s reys d'Aragó predecessors nostres, en temps passat han haüda gerra ab rey de Castella, e ges per axò nul temps València no·s murà ne·s vallejà de nou, e ja menys se deu murar per esforç del infant En Ferrando. E maravellam-nos com no us pensats que si los dits murs e valls se fahien, que més tornaria a nostra deshonor e minva que no a profit de vosaltres, part que·ls enemichs ne pendrien esforç e·ls amichs desenagament, car cuydar-s'íen de nós ço qui no és. Car València a major poder que no és aquell del infant se tendrie ab bareres, pus hagués dins bona companya e aytal com han acostumat de ésser nostres sotsmeses; specialment que tot hom qui volgués dampnificar València haurie a venir a passes sabuts, als quals, o nós seríem, o tals de nostres companyes a cavall e a peu, que no seria a ells axí leu dampnificar la ciutat damunt dita. On, com nós estiam en nostre primer propòsit, volem e us manam que contra la present nostra entenció en los dits murs e valls no sia enantat alcuna cosa, car nós, ab la ajuda de Déu, en cas que·ls affers del dit infant se continuen, vos havem proveït aquí ésser ab tal poder que no serà a ell de dampnificar la ciutat e regne de València. Però si clavegeres o albelons per necessitat de la ciutat s'àn a escurar dins aquella, entenem que·s degen escurar e tenir a prop per esquivar lo perill dels alberchs que deïts que són cayguts per no escurar aquelles. Encara volem e us manam que donets messió al amat conseller nostre En Johan Escrivà, cavaller, e a·N Berenguer de Ripoll, per anar a Avinyó per la raon e en la manera que ja us havem escrit per nostra letra. Dada en Gerona, sots nostre segell secret, a ·X· dies de janer, en [l'][any] de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCLII· Visa Roma. Franciscus Fuxi, mandato regio facto per nobilem Bernardum de Capraria, consiliarium.

XIV A un dels seus oncles (Vila-rodona, 20 març 1352) Lo rey d'Aragó. Car avoncle: Significam-vos que nós aturam a Sent Boy per tal com era intenció nostra punir segons justícia los consellers e prohòmens de la ciutat de Barcelona, per tal com havien mes en una resposta la qual nos fahien a ·I· protest per nós a ells fet, algunes coses les quals no eren necessàries a ells ne a nós plasenteres. Et per ço com era estat fet manament a alguns consellers e prohòmens dels damunt dits, que d'aquelles coses se callassen e no parlassen pus avant, e no observaren nostre manament, per ço nós volem dar puniment a aquells, és a ssa ber, aquell que trobàvem de dret e de rahó que dar-les pudíem. E com per la ciutat fossen tramesa al dit loch, davant nostra presència, molta gent de la ciutat los quals nos supplicaren, de part de la ciutat, que nós no deguéssem partir d'aquelles parts tro nostra gràcia e misericòrdia haguessen segons que dabans, nós, veens que ells pacientment prenien ço que fer-les enteníem, e que·s penedien d'açò que fet avien, a prechs de la alta Na Leonor, regina d'Aragó, companyona nostra molt cara, atorgam de retre a aquells nostra gràcia e amor, reprenén e corregén aquells d'açò que·ns semblà (la qual correcció entenem que·ls aurà fet profit), e, axí meseix a prechs de la dita regina, remeten tota la punició e condempnació la qual fer enteníem a aquells. Et no res menys, a supplicació lur, entram-nos-en en Barcelona, e aquella havem posada en bon estament. Ara tenim nostre camí ves Leyda, e serem a Poblet divendres primer vinent, per fer celebrar mises o fer aniversari dissapte aprés sigüent, a les altes regines, de bona memòria, dona Maria e dona Leonor, mullers nostres. Per què us pregam que hi siats, si fer-ho podets en alguna manera. Dada en Vila_redona, sots nostre segell secret, a ·XX· dies de març, en l'any de la nativitat de nostre Sennor ·MCCCLII·. Visa Roma. Bartholomeus de Lauro, mandato regio facto per nobilem Bernardum de Capraria, consiliarium.

XV Al consell reial resident a Barcelona (Setge de l'Alguer, 20 juliol 1354) Lo rey d'Aragó. Per tal que sapiats nostres affers com se són seguits depuys que partim de Roses, aprés que haguem saludat e·ns en fom tornats disapte a ·XV· de junyn queacom més a ençà del port de Canelles, lo dicmenge subsigüent a ora de tèrcia se mès vent al lebeig e tantost donam veles. E qui ab aquell vent, qui ab altre, navegam ab tot nostre stol plegat [fins] [a] ·CC· milles poch més o menys, e açò durà tro a dimercres següent; e puys donaren-nos vents al contrari, e axí sustinent e comportant trobam-nos a ·C· milles prop de Mahó lo divendres matí següent. En lo qual dia de divendres Déus nos donà vent al ponent, fortunal, qui·ns mès lo dissapte següent a ora del sol post al Port del Compte, qui és denant l'Alguer, ab tot nostre estol plegat, alegres e pagats de nós mateixs, que anch la mar no·ns féu mal. Et tota la nit següent e fins al dia de sent Johan, que fo lo dimarts següent, nós estiguem aquí, hon havíem fets trer tots los cavalls e tendes per rahó que aquí repossassen. Et el dit dia de sent Johan per lo matí faem guarnir los dits cavalls e cavallers e hòmens de peu, e axí guarnits, batalla arengada, anam-nos-en per terra tro al Alguer. Però la [reyna] romàs en la galea on nós e ella érem venguts; e fahem-hi [dreçar] [nostre] estandart, e tot l'estol, veles plenes, ab [ella] ensemps par [tiren] [axí] [tost] d'aquí com nós; et fo denant l'Alguer per mar aytantost com nós per terra, et era cosa que fahia fort bel veure, emperò a tots enemichs nostres degra dar gran terror. Per què nós encontinent faem trer nostres tendes e viandes e altres coses necessàries a la host, e assetjam l'Alguer, lo qual està axí destretament assetjat per mar e per terra que los qui són dintre no speren socors sinó de Déu, lo qual, per sa bonea e per la justícia que havem, esperam que·ns darà lo dit loch dins breus dies, car aquell entenem combatre em breu, e tots dies e totes nits fem e fem fer sobre açò nostres apparellaments. Però volem que sapiats que dels gins que hic havem aportats no·ns som de res acorreguts sinó de ·II·, car parria que de fusta podrida fossen fets, que ·IIII· se·n trencaren als primers trets, part que els ginadors qui·ls regien són tals, que com ells no faessen ·I· bon tret, e nós lurs demanàssem què volia dir que res de bé ells fer no sabien dels gins, resposeren-nos que no se·n maravellasen, que ells nuls temps no havien tro a ara assajat de tirar ab gin. Et encara que, ço que pijor és, com alscuns bons ginadors fossen venguts a Roses per seguir-nos ací, no hagués cura de trametre·ls ací ab nós per cubdícia de la paga que fer no·ls volgués, per què se·n hagueren a tornar; sobre la qual cosa nós haguérem proveït, si u sabéssem. D'on havem haüt alongar tots nostres affers e fer grans despeses, e s'espera de pendre gran dan a les nostres gents qui són ací ab nós lo dia que·l dit loch combatrem, que si los dits gins fossen endreçats e·ls ginadors sperts en endreçar-los, hagueren fet tal joch dels murs e de les torres, que hom se·n entrara sens gran perill e molt pus tost que no faran. De què vosaltres sóts en culpa e us en reprenem molt dignament, car sol los dits ·II· gins que·ns ha romases han enderrocades ·II· torres; pensats què hagueren fet entre tots si fossen ab lur compliment axí com degren: veus quin solaç havem pres per culpa vostra. Item vos fem saber que quesque·s diga de la mala sanitat de Serdenya, nós, beneÿt sia Déu, havem trobat tro ací, e de present trobam, axí bons ayres e plaer de star en lo dit setge dejús les tendes, ab plena sanitat de nós e de tota la host, com si érem dins en lo pus san loch que hajam en nostra senyoria. D'aquests dies passaren denant nostre stol, batalla arrengada quaix qui·s vol combatre, tro a ·XXV· galees de genoveses; e les nostres acostaren-se a elles fins a tret de ballesta e de dart, e feren-se alcunes nafres deçà e dellà. Et com veeren que les nostres se acostaven a elles massa, donaren rems, e com fossen fort leus, anaren-se·n, que les nostres no les pogueren aconseguir. Del jutge vos fem saber que encara depuys que y som no·ns ha res assajat; non sabem què·s farà d'ací a avant. Mossèn En Riambau de Corbera passà, assí com a Déu plach, lo dia de sent Pere de juyn, d'esta vida, en lo qual havem presa gran tala, per la fretura que·ns fa. Dada en lo setge del Alguer a ·XX· dies de juliol, en l'any de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCLIIII·. Poncius vidit. Mandato domini regis, Franciscus Fuxi.

XVI A Berenguer de Codinacs, mestre racional (Castell de Càller, 1 juliol 1355) Lo rey d'Aragó. Reebuda vostra letra, vos responem que sobre·ls nostres affers de què vós [...]argament nos havets scrit e dels affers dels castells d'Alacant e d'Oriola, escrivim largament a vós e als altres de nostre conssell qui sóts en València, segons qu'en les letres que al dit conssell trametem és contengut. Però no podem estar que a vós, qui som çerts que, entre·ls altres, cremats tot e zelats de nostra honor e en cobrar la nostra persona, no us parlem clar, ço és: car quant ha que dura de vós e dels altres que conssellats que·ns en tornem, que ja com En Matheu Adrià, prothonotari nostre, vench, nos fon tramès açò a dir per l'alt inffant En Pere, car nostre avoncle, e per vós e per los altres del nostre conssell qui són dellà; e açò haja passats ·V· mesos, e maravellam-nos quina cuyta és aquesta sens efficàcia. Ara possem que lavors tantost nos en volguéssem anar: digats ab què·ns en pògrem anar, ni encara huy ab què. E si fóssem en algunes partides luny dintre terra, pensam-nos e creem que cascun de nostres sotsmesos nos trameseren les cavalcadures de son cors; e là on no n'aguessen, s'í logaren bísties d'aventura ab què·ns cobrassen, pus tan gran desig n'aguessen con dien que·n han e, [sí] [Déu] és ver, creem que axí sia, mas no és qui ho meta avant axí com los affers requeren. E donchs pensats-vos en què·ns en podem anar, si de llà no·ns ve. E part que, si l'estol hic era, siats cert que·ls affers del jutge haurien tost bona fi a nostra honor, car per ·IIII· galees que hic són vengudes de Mallorca, les gents de les quals ab gran cor e ab gran virtut trebàllan en aquests affers, tota la nostra part se n'és reforçada; quant més féra si l'estol se fos cuytat. E volem que sapiats que los nobles e·ls cavallers e·ls altres qui ab nós hic són no han lo cor als talons, ans ab gran esforz tallen e cremen la terra del malvat jutge. E axí pensats si·l estol havíem, què s'í faria: per cert tost n'auria hom bona conclusió. E axí farets bé, vós e·ls altres, que y treballets en espeegar, car pensam-nos, o·ns duptam, que ans que·l nostre estol hic sia, ne serà un o àls, e, si a Déu plau, ben per nós e per la nostra bona justícia; per què non calria tant dupte haver a aquells qui tant nos desigen de veer, però el peu no hic apportarien. Bé·ns plau que aquesta letra mostrets a tot hom de qui us plàcia, que vertaderament vos scrivim dels affers. Les assignacions d'En Pere Bernés e de·N Huguet Cardona havem revocades entrò a la prioritat del temps, segons qu'en una letra nostra la qual ab la present vos trametem és contengut. Dada en Castell de Càller, lo primer dia de juliol, en l'any de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCL_cinch· Rex Petrus. Dominus rex mandavit Matheo Adriani.

XVII A l'infant Ramon Berenguer (Perpinyà, 30 agost 1356) Lo rey d'Aragó. Car avoncle: Vostra letra havem reebuda sobre·l moviment de la guerra que·l rey de Castella, a tort e sens raó, comença contra nós e nostres gents. E com nos féts saber que ja d'açò·ns havíets escrit per altres letres e no us hi havem respost, sapiats que us havem respost a les dites letres, e fets capítols e ordinacions sobre aquell fet, los quals vos havem trameses; mas par-nos que encara no u havíets haüt com aquest vostre correu partí. Per què us pregam que, axí com ja vos havem escrit, vos donets cura e guarda d'aquests afers, de guisa que, Déu volent, en los affers se taça ço que sia salvament e profit de nostres regnes e de nostres gents, e honor nostra e de nostra corona, e axí matex honor vostra. E par que, pus aquí nós no som, de neguna altra persona los afers no puguen o dejen haver mellor endreçament que de vós; per què us pregam que en açò mostrets gran diligència e cura. A açò que·ns féts saber que vós aquí no havets companya, e que us sia donat sou a aquelles companyes que haurets, vos responem que nós havem feta aytal provisió: que·ns havem fet venir En Bernat de Serra, procurador vostre en lo comdat, e havem-li dit que axí com vós ja li havíets fet saber, que us procur totes aquelles companyes de cavall que puga, axí del comdat com de fora; e nós fem-los dar lur sou a ·II·. meses en la ciutat de Barcelona; e ell peça ha és partit de nostra cort; e havem tramesa la moneda a Barcelona per pagar les dites companyes; e havem escrit a ell, depuys que de nós partí, per diverses letres nostres, que pens d'anar e cuytar ab les dites companyes, que a Barcelona seran quitats e pagats. A açò que·ns féts saber del acorriment, no·ns par raonable cosa que per defensió de nostres regnes donàssem acorriment. E entany, com passam mar, no·n donam a alcú; molt menys ara. Ne encara no·ns par raó que a aquells de regne de València donàssem sou, si donchs no ho fèyem per entrades que faessen; car tot hom deu ésser e estar apparellat per defendre la terra e el regne on és poblat. E semblant cosa nos seria demanada per aquells d'Aragó, e seria cosa impossibla que y poguéssem bastar; e axí par-nos que sia prou ço que y fem. A açò que·ns féts saber de la nostra anada aquí, vos responem que·ns maravellam molt d'aquex acord que·ns havets fet saber vós e els altres, car vós podets veer que no seria bé dels affers que nós anàssem en regne de València si no y anàvem poderosament, car dan se·n poria seguir a nostre regne e desonor a nós; e si y anàvem poderosament, seria messió perduda, car regne de València no és terra de la qual nós poderosament pugam offendre Castella, car les comarques e les fronteres són en tal disposició que no·s poria fer; e solament per deffendre, e no per offendre, no seria bé que nós estiguéssem en lo regne de València, consuman nós matex e les viandes d'aquell regne, de les quals no y ha gran abundància. Per què par que a adés bast que vós, ab les companyes que nós hi trametem, guardets lo regne e les fronteres, e·l defenats, e·n façats guerra als enemichs aytant com major porets. E pensats que nós no estam ací per delitament ni ab les mans plegades, ans nos apparellam d'anar, com vourem que loch serà, envers nostres enemichs, per refrenar lur ergull, e encara, si ells les nostres terres hauran dampnificades, que dampnifiquem les lurs, a honor de nós e de nostra corona; pregan-vos molt carament que vos apparellets e façats apparellar aquex regne e vós matex a defeniment, en manera que per ardits de vosaltres no·ns covingats a lexar nostre propòsit, lo qual serà, Déu volent, a plaer seu e honor de nostra corona. Al fet d'En Pero Ferràndez d'Íxar vos fem saber que, ans que aquests afers començassen, ja com érem en Serdenya, lo dit En Pero Ferràndez mogué ·I· tractament entre nós e l'infant En Ferrando, e l'altre dia fo açí ab nós e aportà·ns capítols per lo dit infant, e nós responem als dits capítols. E ara, com açò començà, ell nos tramès ·I· seu escuder ab letres què volíem que faés, e nós li resposem que jamés aquell tractament no menàs pus avant ne·n parlàs sens altre manament nostre, e que se·n tornàs en sa frontera e no·s curàs en res d'aquells affers a adés; per què, si·l dit Pero Ferràndez ha pus avant fet, ha-ho fet mal e contra nostre manament, e plau-nos fort que li ho hajats vedat. E les paraules que deya havem per fort mal dites, e havem fort per ben fet lo repreniment que vosaltres havets fet a ell e a tots altres qui semblants paraules diguen; e havem esperança en Déu que nós mostrarem que·l nostre poder és tal que no deu ésser vituperat per ell ni per altre rey. E d'açò dessús dit escrivim nós al dit Pero Ferràndez, reprenent-lo e mostrants que·ns sap fort greu de ço que fet ha e dit. Dada en Perpenyà,a ·XXX· dies d'agost, en l'any de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCLVI·, sots nostre segell secret. Petrus, cancellarius. Idem [Jacobus][ Conesa], [ex] [provisione][ facta][ in] [consilio], [presente] [domino][ rege].

XVIII A Berenguer de Codinacs i Arnau Joan (Perpinyà, 27 setembre 1356) Lo rey d'Aragó. Vostra letra havem vista, en la qual se conté que·l rey de Castella entrà lo dia de santa Maria en Alacant ab poch poder, e no~s ab pus de ·CC· hòmens a cavall e ab ·XII· galees mal armades; e que ab fort poch nombre de galees l'aguera hom haüt; o encara, si aquí hagués alcun nombre d'òmens a cavall, més avant lo pogra hom haver assetjat en Alacant; e que aquí no havets pus de ·CC· hòmens a cavall. E encara féts saber que·l governador e En Gilabert de Centelles són anats tallar a Requena e Otil. A les quals coses vos responem que la venguda del rey de Castella no·ns desplau, ans nos plau molt per la manera que ell comença de fer la guerra, primerament per tal com ve mal endreçat e poch poderós. Car la sua venguda negú no deu duptar sinó per ço cor raonablement deuria venir ab gran poder; e pus que no u fa, enfortiment deu ésser de nós e de nostres vassalls, e menys ne devem prear la sua venguda e sos afers. A açò que·nts féts saber que si ·IIII· galees hi hagués nostres, que·l hagren desbaratat, ésser pot; mas bé veets que aytals coses no les pot hom saber axí tost, ne y havia raó que les hi deguéssem enviar, e tots temps se diu que "si la ost sabia ço que·s fa en la ost, mal iria a la ost". A·çò que·ns féts saber, que si y hagués hòmens a cavall de deçà, que·l assetjàrets a Alacant, responem-vos que, si y fossen, no fóra saviea que·s faés, car ell pogra ésser acorregut ivaçosament; mas bé seria saviea que si ell vol o entén entrar en regne de València, que en los passes qui són forts, fos assajat si·l poríets desbaratar, si entra axí follament com ve. Item, guardats los castells de les fronteres e encara de les marinas, car ·X· o ·XII· galees no són tant que hom no se·n puxa defendre; e ja y són estades d'altres vegades, que se·n defenien bé e no les preàvem gayre. Açò que·nts féts saber de Requena, entenem que sie estat ben fet; però si la companya era tornada, tenim en bé que la companya de cavall e de peu s'atancen devers aquella part on és lo rey de Castella, per tal que si entrava, que fos dampnificat; però tota vegada, axí com mils e pus salvament puxen, facen per guisa que offenen e dampnifiquen. Quant és de les companyes qui han a anar, ja van; e si tot hom sabia morir, no s'í pot fer més avant que s'í fa. E ja lo comte d'Osona deu ésser partit de Barcelona, e lo prior de Catalunya e tots aquells qui anar deuen. E cascun jorn los soptam per letres e per missatges ab porters e altres que·ls requiren e·ls protesten d'anar; e per cert fort prop vos deuen ésser. E part açò, havem trameses al vezcomte de Cardona, qui deu anar aquí ab tots aquells que porà de cavall; e totes altres companyes de cavall que pugam, vos acarrerarem aquí. Quant és de nós, vos fem saber que partirem d'ací dimercres primer vinent per anar a Leyda, on havem assignat lo segon jorn del mes de octobre ab tots los catalans; e açò per res no podem mudar, car l'ajustalla seria feta en foll e seria turbació e dan dels afers. E de Leyda, ab la ajuda de Déu, nós acorrerem ab tot nostre esforç aquí o allí on sapiam ésser lo dit rey, de guisa que serà honor nostra. E en l'endemig defenets-vos al mils que pugats, car la nostra anada, si no era aytal com se pertany, axí co us cuydats que fos vostra ajuda, seria torb, e poria ésser minva nostra, ço que Déus no vulla. Quant és de fer armada ara, no trobam que·s deja fer, si donchs no veya hom que la armada del rey de Castella aturàs molt aquí, car d'altra guisa fer armada seria fort gran messió, la qual seria perduda per raó del ivern; e val més que ço que la armada costaria, metam en cavallers e companyes. Als ·L· hòmens a cavall del maestre de Montesa, los quals deïts qui són de regne de València, par-nos que a sostenir faça, car si·l maestre hic fos, axí matex los hagra de regne de València, si donchs alcuns d'aquells no tenien feu per nós, o que·ns fossen tenguts a fer cert serviy. Dada en Perpenyà, sots nostre sagell secret, a ·XVII· dies de setembre, en l'any de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCLVI·. Visa Roma. Dominus rex mandavit michi Jacobo Conesa, in cuius presencia fuit lecta.

XIX A l'infant Pere (Saragossa, 12 gener 1357) Lo rey d'Aragó. Car oncle: Vostra letra havem reebuda, escrita de vostra mà, sobre·l fet d'aquell hom qui és estat pres per En Bernat de Montsoriu; e, entès plenerament ço que en la dita letra se contenia, plau-nos que les dites coses contengudes en la letra nos hajats signifficades, car bo és que aytals coses, sí és que sien veres o no, que·ns sien denunciades, pus que són vengudes a orelles de nostres officials. Però, infant, no pensam per res que ço que·l dit hom pres ha dit puga ésser ver, e les raons que·ns ho fan menys creure són aquestes: Primerament, que la ·I· d'aquells ·II· que·l dit hom nomena, ço és, Ferran Blàsqueç, no trobam que hic sia, e havem-ho fet guardar en la nòmina dels soldats. L'altre, Gómeç Carrello, no·ns par que puga ésser ver que ell entesés en aytals coses, car no és hom e·l món qui tan ofès sia al rey de Castella com és ell; car en la batalla on foren, devallà e de ses pròpries mans degollà lo germà de dona Maria Padella, qui tenia lo maestrat de Santhiago; per què no·s fiaria ne·s tenria per segur en lo rey de Castella per molts perdons ni seguretats que li faés, ni ha cor de jamés tornar en Castella, ans ha feta venir deçà sa muller, es té per pagat de nós e de ço que li fem. E axí fort par divers, ço que diu aquex hom d'aquests ·II· que ha nomenats, en quant la ·I· no hic és ni sap hom qui és, e l'altre que és aquell en lo qual ha menys raó de fer aytals coses que en negun altre. Encara més, que no par versemblant que si aytals coses tan punyents volguessen fer saber de la part dellà, que ho comanassen a aquex hom, car Gómeç Carrello ha ab sí escuders e altres als quals mils pogra comanar aytals coses que no a aquell; e encara no li fera tenir aytal camí, mas lo camí de Molina, qui és pus prest e pus celat de portar aytals tractaments, car tot dia de nostre consentiment trameten dellà missatgers, e·quells ne trameten deçà, e poden-hi enviar aytants missatgers com se vullen, sens tot perill e sens tot dupte. Axí matex, que·l comte de Trestàmera per res en aytals coses no consentria, car és hom qui·s prea molt de bondat, e nós que li fem honors e plaers e molts bons acolliments, e té grans heretats e grans coses en nostre regne, los quals són de condició que tantost los perdria; e veem que·s té per pagat de nós e ha-ho mostrat, car sa muller hic ha feta venir, e son frare, e fa son poder de tirar a sí e a son voler e a servey nostre d'altres persones grans e de gran compte del regne de Castella, de les quals nós esperam haver gran profit e gran valença en nostres affers. Ni el rey de Castella no li ha donada raó, ne la li dóna, que ell feés aytal desserviy a nós e a ell tal serviy, ne·s fiaria en ell ni en segurança sua: tal és la sua crueltat. Axí matex no pensam per res que Gonçalbo Mexia, del qual en la vostra letra és feta menció, en aytals coses consentís. Car ell e lo dit Gómez Carrello eren principals de la dita batalla on morí lo dit maestre de Santhiago; e som certs que aquests ·II· són los pus mortals enemichs que·l rey de Castella ha, e ells que s'ó tenen axí per dit. E tots aquests altres qui són persones de cap en nostre servey, són persones qui·s preen e·s tenen fort per pagats de ço que nós los fem, e som certs que la condició del rey de Castella és tal que no·s fiarien en ell ni en res que ell los faés ne·ls digués. Per què, per totes aquestes raons, pensam que·l dit hom no diga ver, mas ja s'és fet d'altres vegades que aytals coses se dien e·s fenyen per metre divisió. Però, perquè mils ne puxam saber la veritat, tenim per bé que mantinent nos trametats lo dit hom secretament e segura, al pus deliure que pugats. Dada en Saragoça, sots nostre segell secret, a ·XII· dies de jener, en l'any de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCLVII· Rex Petrus. Dominus rex mandavit michi Jacobo Conesa.

XX A l'infant Pere (Saragossa, 24 febrer 1357) Lo rey d'Aragó. Car oncle: Vostres letres havem reebudes sobre·ls ardits que havíem fets saber a vós e als altres de regne de València, ço és, que venguéssets a nós per ço con lo rey de Castella era en aquesta frontera, e era entrat en nostra terra, e no era ab moltes gents, e·ns podíem cobatre ab ell a nostra melloria; e dèyem que vós vinguéssets ab aquelles companyes que poguéssets trer de regne de València sens perill, e que·ls altres romanguessen a deffensió del dit regne. E per la bona resposta que havíem haüda de vós e dels altres, stàvem confiants que, tantost que ardit haguéssets nostre, vinguéssets; e ara veem lo rey de Castella quins ha pres ·I· loch, ço és, Bordalva, e tot dia que vol entrar en nostre regne per deseretar-nos sens tota raó, e stam en dupte de perdre·n més avant. E nós, aplegan nostres companyes e speran vosaltres, havem a tardar, e per ventura ell serà justat e no ho porem fer axí a nostre avantatge com ara faríem. Per què, con moltes vegades d'açò vos hajam scrit, e més avant no us n'entenam a scriure, vos pregam que vingats al pus deliure que fer-se puga, e ab totes aquelles més companyes que pugats, e que lexets d'aquells qui són de regne de València tants, que la terra romanga gardada. Car par que pus no y ha sinó l'enfant En Ferrando ab tan poques companyes, que aquells del regne se·n puguen deffendre; e si no ho fan, par que poch dejam amar e prear aytals gents. E va tant en los affers que açí havem, que queacom ha hom a flixar e aventurar en los altres qui no són tan grans. Però si vèyets que per falta de cap la cosa hagués fort gran perill, en aquell cas, si y ha alcuna persona covinent que y romanga per cap e per regidor e del qual hom puxa ben confiar [...]lb /> si no, no estiguéssets per honor ni per res, ans hi romanguéssets vós e trameséssets-nos la companya. Car més val provehir al perill que se·n poria seguir, que no honor inflada; car vós huymés no la devets cercar, sinó que façats ço que pus profitós sia a nós e a nostra corona. Et jatsia nós volguéssem fort que, si batalla ha ésser, vós fóssets ab nós, emperò, en cas que perill se·n degués seguir, més amam que romangats aquí, e major servey nos en farets que·ns gardets e·ns salvets aquex regne, e que·ns trametats totes les companyes que pugats. E no solament se combat aquell qui va a la batalla, ans és dit combatedor aquell qui roman per guarda e salvament de la ost; e alscunes vegades aquells qui·s van combatre no·s combaten, e aquells qui romanen han majors affers. Per què açò comanam a vostra discreció, e que, per aquella fe e naturalesa que·ns sóts tengut, ne triets ço que conegats que·n sia pus profitós segons vostra bona consciència, e que non estiats per vanes paraules de gents. Però que·ns trametats don Pedro de Xèrica, lo comte d'Osona, lo prior de Cathalunya, lo vezcomte de Cardona, ab totes lurs companyes, e encare el comte de Dénia ab tota ça companya, si fer-ho podets per res; e que açò per res no laguiets ne triguets. Los altres del regne poden aquí romandre per deffensió del dit regne, e par que·s puguen defendre, segons que dit és. E açò en negun cas no volem que·s mut. Item., inffant, a açò que·ns féts saber que no·ns conseylats la batalla per moltes rahons per vós dites, nos maravellam de vós, qui sóts exit d'aquella sanch real e d'aquells nobles reys passats, com aytal consell nos podets dar. Car vós sabets que·ls nostres null temps no han çofert que neguns reys, encara pus poderoses, lurs calcigassen lur terra ne·ls tolguessen lochs ne·ls fessen deshonors ne sobreries. Car primerament, començant al rey En Pere, sabets que per aventurament de sa persona con fon temut e duptat, e com se defès de sos enamichs. Aprés, sabets lo rey N'Amfós con ab poques companyes parà batalla a rey de Castella, qui li era entrat en son regne, e puys a rey de Mallorches, qui era ab tres tants e li era entrat en son regne. Aprés, lo rey En Jacme, vostre pare, sabets que con era a Múrcia, que havia tolta al rey de Castella, e el rey de Castella hi vench, que tramès per tot son regne que tot hom hi anàs, e féu saber al dit rey de Castella que ell era stat soptat e que no havia ses gents, mas que si l'esperava, que ell se combatria ab ell. Aprés, sabets que·l rey nostre pare, con los moros vengueren a Guardamar, e altra vegada con vengren a Elx, no sperà res, sinó que se·n anà devers ells per combatre·s ab ells. Aprés, sabets vós quin consell nos dés con En Jacme de Mallorches vench en Conflent: que no soferíssem que rey nos calcigàs nostra terra, pus vedar ho poguéssem covinentment. Per què, inffant, jatsia que nós no hajam tan gran persona con los passats, lo cor nostre és axí forts de gardar e deffendre nostre regne noblement, axí com segons Déu e segons lo món ne som tenguts, e no entenem que negun dels passats hajen més treballat, per deffensió del regne, que nós havem. E axí no ho volem afollar a la derreria, specialment que ·I· rey axí honrat con nós e poderós, o pus, se sia desexit de nós sens tota rahó e sens tota justícia de sa part; e puys nos ha corregut e dampnificat nostra terra, e fet mal ans que nós a ell. E aprés nós, per tal que no encruscàssem los affers, no volguem entrar en sa terra, jatsia que ho poguéssem fer salvament; ell, no guardant tot açò, és-hi entrat e·ns ha pres ·I· loch, lo qual nos té forçat. E si açò faés ab gran poder seria ·I_a· cosa, mas ell ho fa ab tal poder que és a nós minva de soferir-ho, ne nostre cor no és inclinat a soferir aytals coses, e no veem raó per què fer-se deja. Car ell és jove e fadrí, e sa persona no deu ésser més duptada que la nostra; ni veem que sia ab tan gran companya, que·n haja tanta con nós o més pur; ni veem que aquells que ha lo amen tant, ne li sien tan leyals, ne·ls en dóna tal rahó, que per açò lo·ns en calla duptar. E trobam que aquells qui són passats nostres jamés no·s combateren que fossen ab més de ·M· hòmens a cavall, e nós ab la ajuda de Déu serem ab ·III_m·, poch més hó poch menys; majorment car Déu e tot lo món sap que·l tort és seu e justícia e veritat és ab nós, per què speram confiadament en Déu que nostres affers succeiran a honor de la nostra corona. E sabets vós que nós no som rey qui hajam tresor ni grans rendes, et ço que nós havem a metre en aquests affers, havem a trer de nostres gents, les quals en temps passat, en nostres guerres e en nostres affers, nos han molt ajudat, e ara vénen-los aquests affers qui·ls són pus costoses e pus forts que neguns dels altres. E si la guerra longament durava, o ells se desfarien ajudant a nós, o·ns haurien a fallir; e si·ns fallien, nós e nostre regne seríem a perdició. Per què val més que, enans que açò s'esdevenga, iscam a carrera e que posem nostre bon dret en lo juhí de Déu, lo qual speram que farà nostres affers. Car nostre fet se funda en justícia e en pietat: en justícia, per lo gran tort que ell ha e per lo gran dret que nós havem; en pietat, cor per pietat de nostres sotsmeses, qui si aquests affers duraven serien fort dampnificats, volem aventurar nostra persona e posar lo fet a la justícia de Déu, axí com dit és. Item, açò que·ns féts saber quina rahó havem nós de combatre, nos maravellam fort que vós no la sapiats. Primerament, nós havem fet molt per son pare e per son regne; aprés, havíem feta ab ell bona pau e ben assegurada. E, stants son amich, vós sabets les obres que ell nos féu d'Alacant, stant nós en Serdenya; ara, sens tota raó, ans que·s desisqués de nós, féu-nos córrer nostra terra, trencan la pau e la treva que havia ab nós, segons que vós sabets; aprés desexí·s de nós a gran tort e a gran sobreria e sens tota rahó; aprés, per deseretar-nos, s'és ligat ab janoveses, enamichs nostres; item, ha emprat reys moros que li ajudassen contra nós, contra·ls quals nós li havíem valgut, e·s fóra ligat ab ells, si ells ho volguessen fer; item, ha tractat que nostres frares malvadament e contra veritat feessen unions ab nostres sotsmeses contra nós, perquè ell nos pogués occupar e tolrre nostre regne; hoc encara, que·ls dits inffans, ab sabuda e ajuda sua, són entrats en nostres regnes ab ajuda de moros; item, ell en sa persona és vengut e entrat en nostre regne, ab supèrbia e menysprean-nos, ens ha tolts lochs, los quals té encara huy en deseret e desonor nostra; item, està aquí ab poques gents entran e ixen en ço del nostre, dién que·ns sperarà a batalla, per vituperi e menyspreu nostre. Per què, inffant, penssats si aquestes rahons hi basten, car no·ns par que majors rahons hi puga haver. Item, les rahons que·ns féts saber no·ns paren bastans. A açò que deÿts primerament, que vós ni vostre fill no romandríets, e que no havets companyes, e que·ls officials nostres ni aquells qui són poblats en lo regne no romandrien, e que·l regne de València romandria assoliat, per què·s poria perdre, aquexa no és bona raó, car vós e ell vos devets ordonar segons bona faeltat e ço que n'és a nós mellor, e d'açò vos havem ja scrit desús; mas aquesta no és tal raó que aytal vituperi ne deja hom sostenir. Item, a l'altra raó que deÿts, que·l inffant En Ferrando correrà la terra, no és romàs fort acompanyat per córrer; e con ho feés, val més que ell córrega aquí, que si ell rey de Castella corria açí, a les dents e ulls nostres, e que nós no li ho defeséssem axí com de nós se pertany. E par ver que a la companya que ell hi és, la cavallaria e companya de regne de València se·n puguen e se·n dejen defendre, specialment si vós o altre bon cap hi roman. E no han gardat aquexs perills los frontalers qui aquí eren del rey de Castella, que no sien venguts a ell. Item, lo perill que·ns féts saber de Xàtiva, no és just ni raonable, car posat que la vila se perdés, almenys lo castell se deu salvar, per mal obrat que sia; e valria més que la vila se perdés, que si la corona nostra era molt desonrada ni vituperada, jatsia que sia scarn a dir que loch tan ben murat com és Xàtiva se perdés per tan poch poder d'enamichs con roman en regne de Múrcia ni en aquexes parts. Item, a açò que·ns féts saber que y ha de àvols paltuchs, prenets-hi remey, e trametets-nos, ab les campanyes que deuen d'aquí venir, tots aquells en qui hajats suspita; e si bé tots no vénen, pus que·ls caps ne sien fora, no y cal duptar. Item, a açò que·ns féts saber que·l inffant no cessa de tractar, e que·ns vaja e·l cor que és inffant fill de rey e de reyna, a açò us responem que vós sóts axí matex fill de rey e de reyna, e que per saber ne per força no us deu guanyar que vós no li defenats lo regne de València, ab aquells del regne; no ha ell tal saber ni tal poder. Quant és a açò que·ns féts saber de la entrada de Múrcia, no seria bona ni honrosa a nós ni a·quells qui la farien, ni seria egual que vosaltres entràssets en la vall d'El·la e el rey de Castella entràs sobre nós; ne entenem que·n dejats parlar, si donchs no·s fahia, aprés que·l secors d'aquí fos a nós vengut, ab aquells qui romandrien, si bonament fer-se podia. Item, ço de Sancho Manuel, no cal star per açò, car tals castells són aquells que·ns féts saber, que bé·s defendran al infant don Ferrando, e Sancho Manuell los li sabrà ben defendre ab pocha ajuda. Item, açò que·ns féts saber que havets anar a Alacant per trer-ne lo comte d'Osona e metre-hi N'Exemèn d'Orís, no·ns par bona raó, car no és tan assetjat Alacant, ne·s poria axí assetjar ab tan pocha gent com l'infant hi ha, que a ·I_a· trenuytada lo dit comte non puga exir, e el dit Exemèn d'Oriç ab ·XXX· o ·XL· hòmens a cavall entrar; e no seria bona guarreria si sens setge a açò no sabien pendre remey, o per lo camí de Sixona o per lo camí de Vilajoyosa. E si volets dir que han-ne a trer lurs robes, trasquen-les-ne per mar, car fer-ho poden. Item, a açò que féts saber que·N Dalmau de Queralt e En Galceran de Pinós, qui eren ab vostre fill, se·n són anats, jau-ne mal a nós, e a vós e a ells: a nós, per ço com no ho castiga; a vós, qui ho veets e ho soferits; a ells, per tal com ho fan e són aytals, car gens, per falta de paga de ·I· mes, no deurien desemparar les fronteres com senten venir poder ni els affers s'acosten. E si eren a sou ab ·I· rey moro, sí·ls seria mal tengut ni ho deurien fer; e som certs que no u han per eximple de lurs predecessors. A açò que·ns féts saber que nós n'exim ab honor per la presó d'Alacant, vós sabets que Alacant no era seu ni dins son regne, e nós havíem-lo pres de nostre sotsmès per forfet seu; e axí açò, quant és a honor de nós, a ell no toca res. Per què, hoïdes e dites totes les raons deliberadament, aquest és nostre enteniment: que si fer-ho podets, vós vingats ab totes aquelles companyes de cavall e de peu que pugats, e que lexets lo regne guardat en covinent estament; e si vèyets que la vostra venguda fos perill del regne, manam-vos e us pregam e us requerim, per fe de consciència, e encara per naturalea e per lo deute que·ns sóts tengut, que romangats ab aquells del regne de València los quals vos sia viyares que trametre no·ns pugats, però que encontinent vinguen, al pus cuytadament que puguen, don Pedro de Xèrica ab tota sa companya, lo comte d'Osona e el vezcomte de Cardona ab totes lurs companyes, e prior de Catalunya ab tota sa companya; e si fer-se podia, sens perill del regne, que vingués vostre fill lo comte de Dénia ab sa companya, e si·s podia soferir que·l acompanyassen En Gilabert de Centelles e En Berenguer d'Abella, seria bé e us ho grairíem molt. Emperò, del comte de Dénia e dels altres aprés d'ell nomenats, comanam a vós que no·s feés, si vèyets que fos perill de la terra. E aquests qui vendran, que vinguen per Terol e per Daroca a Calatayú; e que vinguen ab ells los ·M· hòmens de la ciutat que·ns han promès; e si no poden venir ensemps, vinguen departidament, ab que ivarçosament vinguen. Açò és nostre acord final e deliberat, e volem que axí·s complesca e·s tenga. E car nos fóra enuyg de scriure la present letra de nostra mà, havem-la feta escriure a nostre scrivà e havem-la signada de nostra mà. Dada en Saragoça, sots nostre segell secret, a ·XXIIII· dies de febrer, en l'any de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCLVII·. Rex Petrus.

XXI A l'infant Pere (Saragossa, 16 març 1357) Lo rey d'Aragó. Car oncle: Per tal com en algunes letres que·ns trametés l'altre dia nos feés saber que en regne de València havia molt àvol paltuch, reebem sospita de les dites paraules, e depuys, per consegüent, d'açò que daval vos significam. Car sapiats que, nós estant ací en Saragoça e faents ajustar, axí com sabets, nostres companyes d'Aragó, de regne de València e de Cathalunya, teníem, entre·ls altres lochs nostres frontalers, a Tarassona tro a ·L· hòmens a caval, e de la ciutat que y havia ·DCCC· hòmens defenents, o pus, e cuydàvem ésser segurs de la ciutat axí bé o mils com de loch d'Aragó, com fos ciutat forts e defensable a totes gents. Mas sapiats que, per gran traÿció e malvestat d'aquells qui y eren, la ciutat s'és perduda e liurada al rey de Castella sus axí com hi fo de venguda, sens que colp ne naffra no hi près hom que y fos; de la qual cosa tota aquesta terra ne près gran escomoviment, e hic estaven les gents de ta[n] mal continent, que si nós no hic fóssem axí poderosament com som, la terra anava a gran ventura. Però, grat a Déu, nós hi havem servades bones maneres, de guisa que tot aquest murmuri e escomoviment que era entre les gents és quedat e passat, e estam ab bon cor de nostres affers; e jassia que aquesta malvestat se sia seguida per los de Taraçona, emperò nostres affers estan bé e tot enguany n'avem haüda honor e haurem d'aquí honor e victòria, Déu volent. E sapiats que ·II· hòmens de Tarassona nos vengren hir volents-se escusar que en la traÿció de la ciutat ells eren sens colpa, la qual sens colpa no pogren mostrar; per què nós entesem que eren dignes de mort. E digueren de grat en lur confessió, al punt que devien pendre mort, com la ciutat era estada traÿda, e que semblant se devia fer açí en Saragoça e en València e en altres lochs del regne d'Aragó e de València. Per què nós, volents proveir a nostra seguretat e d'aquest regne, havem fet, per aquella mellor manera que havem pogut, que algunes persones d'esta ciutat hinc isquen ab lurs mullers e infants e ab açò del lur, e que estiguen a Manresa aytant com aquesta guerra durarà; e havem-los dit que açò no fem per neguna colpa que hajen, mas que ho fem per certes raons, e que si aquest transmudament a adés los torna a enuyg o afany, que per avant nós los farem bé e mercè. E açò fem perquè no volem estar en perill ne metre en dupte ço que podem haver segur. Per què, car oncle, com aquells qui són aquí de nostre consell nos hajen fet saber que·n ha en aquex regne semblantment alguns qui són a adés sospitoses (e acorda·s ab açò que vós dèyets en vostres letres, segons que damunt és dit, que y havia molt àvol paltuch, e ab açò que ara s'és seguit), veents que no és pus de soferir, havem acordat e tenem per bé que vós semblantment ab bones paraules, e dient-los que en ells no és alguna colpa, los façats alongar de la ciutat e del regne e que se·n venguen en Catalunya, és a saber, en lo loch de Vilafrancha o de Perpenyà, qual més amen, e que durant la guerra no tornen en lo regne de València. E açò féts axí de la ciutat de València, de Xàtiva, de Murvedre, d'Algezira e de Castelló, com d'altres lochs del dit regne que us parega que a fer faça, servan e tenín en açò aquelles mellors maneres que pugats, e que guardets que per amor ne per favor ne per amistat d'om del món non estaviets alcú. E d'aquesta raó matexa scrivim al nostre consell qui és en València, que ab vós ensemps proveesquen en aquests afers. Item, vos pregam aytant com podem que·l tractament d'En Sancho Manuel menets avant e cuytets aytant com pugats, car gran endreçament seria de nostres afers. Per què us pregam que ho cuytets e no y plangats res, encara si més avant s'í havia a fer de ço que mogut és estat. Dada en Saragoça, sots nostre segell secret, a ·XVI· dies de març, en l'any de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCLVII· Rex Petrus. Dominus rex mandavit michi Jacobo Conesa.

XX A Francesc Roma, vicecanceller (Sant Mateu, 5 març 1358) Lo rey d'Aragó. Vostra letra havem reebuda; e, enteses les coses en aquella contengudes, quant és açò que·ns féts saber de les paraules que·l amat conseller e camerlench nostre En Francesch de Perellons deu dir als missatgers del rey de Castella, vos responem que y pot ésser proveït per aytal forma, ço és, que·l dit Francesch de Perellons diga aprés lo desmantiment aytals paraules: "Yo són apparellat de metre·m en camp ab vós sens avantatge del un o del altre, e aquí nostre Senyor mostrarà qual manté veritat"; e per les dites paraules que dirà "sens avantatge", serà salvat que ell no seria esperador. Encara, si altres paraules generals e sens desonor vèyets que y fessen a·dobar, feéssets-ho; emperò, com vengués a batalla dels ·C· cavallers, en allò no daríem molt, car allí no ha molt de requeridor e esperador. Quant és de les altres coses que·ns féts saber de la confirmació del procés, vos responem que havem per bé ço que·ns féts saber, e per altra nostra letra manam al amat conseller nostre En Francesch de Bellcastell que de la confirmació del dit procés pus avant no·s entrameta. Dada en lo loch de Sent Matheu, sots nostre segell secret, a ·V· dies de març, en l'any de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCLVIII·. Rex Petrus. Idem [Dominus] [rex] [mandavit] [michi] [Francisco] [des] [Gual].

XXIII A Bernat de Cabrera (Perpinyà, 7 juliol 1358) Lo rey d'Aragó. Vostres letres havem reebudes e moltes altres de les parts d'Aragó e de regne de València qui s'endreçaven a nós, e les quals vós, segons que de nós havets manament, havets ubertes e lestes, e sobre aquelles que resposta han mester nos havets scrit vostre vigares de ço que y fa a respondre. E par-nos bo lo vostre viyares, e segons aquell havem manat fer les respostes a aquells als quals convenia respondre. D'aquests dies vos scrivim de la resposta que·l inffant En Ramon Berenguer nos havia feta sobre la ajuda que li havem demanada, e que·ns hi consellàssets què y devíem fer; e maravellam-nos com no·ns hi havets respost. Per què volem que·ns façats saber mantinent ço que us parega que y dejam fer. Nós cuytam ací aytant com podem nostres affers sobre·l fet de les ajudes, e, mantinent que fet hajam, nos en irem a Gerona, segons vostre consell. Dada en Perpenyà, sots nostre segell secret, a ·VII· dies de juliol, en l'any de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCLVIII·. Subscripsit Eximinus. La letra del cardenal d'Aragó, de la qual nos fèyets menció en una letra que·ns havets tramesa per lo correu portador de la present, vos havem ja tramesa, e no y havem feta resposta, ne la y entenem a fer entrò que sapiam vostra entenció. Dada ut supra. Idem [Jacobus] [Conesa], [mandato] [regio] [facto] [per] [Franciscum] [de] [Perilionibus], [camerlengum], [consiliariu].

XXIV A Guillem Carbonell, mestre de l'obra del palau de Barcelona (Cervera, 15 octubre 1359) Lo rey d'Aragó. Vostra letra havem reebuda sobre lo posament de la primera pedra de la obra la qual de present fem fer en lo palau de Barcelona, e, entès ço que en vostra letra se contenia, responem-vos que a ·XXVII· dies del present mes, passades dues ores e mija aprés migdia, e ans que no sien complides, ·III· ores e miga, pot ésser mesa la primera pedra en lo fundament de la dita obra. E si per aventura lo dit ·XXVII· dia e dins les dites ores per qualque manera érets empatxat que no·s pogués metre, l'endemà, que serà a ·XXVIII· dies, per semblant manera e dins semblants ores pot ésser mesa; e a ·XXIX· dies d'aquest matex mes, dues ores ans del sol post e ans que no sia passada la dita ora, axí matex pot ésser mesa; e si huy a ·XV· de octobre, o demà a ·XVI·, fos fet, era semblantment bon dia. E d'aquest fet d'aquí avant no y cal a nós escriure, cor aquí és maestre Pere e Dalmau çes Planes, qui tota vegada d'aytals coses vos daran plena informació. Dada en Cervera, sots nostre segell secret, a ·XV· dies de octubre, en l'any de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCLIX· Fuit [...]ignata sigillo anuli. Dominus rex mandavit michi Jacobo Conesa.

XXV A Bernat de Cabrera (Lleida, 28 febrer 1361) Lo rey. Vostra letra havem reebuda, la qual fon feta en Saragoça a ·XXVI· dies de febrer, a hora de la campana; e, entès ço que s'í contenia, tenim per bones les provisions que són stades fetes a forniment dels lochs de la frontera qui havien ops secors de companya e de viandes. E si veets que·ls lochs frontelers, ab lo socors de viandes e de companya que y trametets, se pugen tenir al rey de Castella e a tot son poder [...]lb /> si no, més val que·ls façats derrocar, car seguexen-se·n ·II· béns, ço és, que les gents dels lochs se·n estalvien de mort, e nostre enemich no y haurà negun recobre, ni nós desonor ne minva. E açò que deïm de poder tenir los lochs, entenem que vosaltres, qui aquí sóts, siats o entenats ésser segurs que les gents dels lochs sien ferms en tenir-se contra tot lo poder del rey de Castella, e que no s'esmayen axí soptosament com solen e han fet los dels lochs qui perduts són. Car d'altra guisa, si bé no·n sóts ferm (aytant com hom pot ésser ferm de coratge de persones), més val enderrocar los lochs, que no soferir dampnatge e vergonya. Les provisions de les quals nos havets scrit per a Barcelona e a Mallorques, havem fetes fer mantinent e tremetre per correus cuytats. Lo comte d'Osona se·n va devers vós, e nós fem cuitar la companya que roman derrere. E axí matex aempram tot hom sens donar lo dia, mas que·ls scrivim amb quans e qual dia poran ésser ab nós. Mas no entenem a pagar sou a alcú, entrò que vostra sabuda hajam. Dada en Leyda, sots nostre anell major, a ·XXVIII· dies de febrer del any ·MCCCLXI·. Rex Petrus. Item in predicta litera juit inserta quedam cedula, signata anulo parvo domini regis, tenoris sequentis: Sobre la basca que·l infant e lo comte mouen, e encara l'archabisbe de Saragoça, qui·ns en han scrit diverses vegades, rescrivim a ells per letres de creença a vós comanada, dients-los que vós lus direts les rahons per les quals nós aturam açí; e axí vós deïts-los aquelles bones rahons que us parega, de guisa que ells no estigen marevellats de la nostra aturada, ni·s pensen que per repòs ne deport de la nostra persona aturem. Item, vos pregam que façats per guisa que a Borge, Fariza e Aranda e en los altres lochs de la frontera sia proveït de bons caps, de guisa que, per bon sforç dels caps, la gent popular dels lochs sia confortada; car una persona de bon sforts e de bon compte, fa revenir e esforçar tot ·I· poble. E açò lexam a la vostra bona discració.

XXVI A Francesc de Perellós (La Almúnia, ·II· abril 1361) Lo rey. Vostra letra havem rehebuda, e, entès ço que s'í contenia, graïm-vos molt com tan bona diligència havets haüda en aver informació, e en anar-hi personalment, sobre·l fet d'En Johan d'Armanyach; e encara us pregam que per bones espies façats tenir a prop e encercar diligentment tot ço que aquelles companyes faran per cascuna jornada, e de ço que·n sabrets que·ns escriscats sovén. Axí metex vos graÿm ço que avets tractat e fet en aquels afers, a empaxar e torbar aquelles companyes. Quant és a la liga moguda e demanada de fer entre·ls nostres officials e les universsitats de Roseylló, ab les comunes de la senescalquia de Carcassona, vos responem que·ns fa dupte de fer la dita liga, e açò per tal com aquelles gents de llà, axí com vós bé sabets, són gent vençuda, flaca e desenegada, e fer liga o companyia ab aytal gent és cosa peryllosa, car com hom cuyda ésser ab companyia, e com vénen los afronts dels afers, hom se troba menys de companya e pot-se·n seguir peryll e escàndel. Però si per rahó d'aquesta entrada qu'En Johan d'Armanyach vol fer, o·s diu que farà, per contrastar-li o per mylls defendre, veets que sia profitós de fer la dita defenssió ensemps, ço és, les nostres gents ab aquells de la dita senescalquia, plau-nos que·s faça. Però volem que·s faça ab acort e conseyll del inffant En Ramon Berenguer, e del governador de Roseylló, e d'En Jaspert de Tregurà, e de ·II· proòmens de Perpenyà, aquels que vegares serà a vosaltres. E si tots vosaltres o la major partida vos concordats de fer la dita liga o ésser ensemps a fer defenssió a la dita entrada, que·s faça, e que açò·s pach dels comdats de Roseylló e de Cerdanya. E açò comanam als desús dits, e a vós ab ells ensemps, per ço com vosaltres, qui aquí sóts, veets e conexets mils què se·n deu fer e què n'és pus expedient als afers, que no fem nós ací. E altra liga duradora més avant d'aquesta entrada, no·ns par que faça a fer, per la rahó desús dita. Emperò, si per tenir pagats los de les comunes de França, e per ço que mylls e pus volenterosament vinguessen a la defenssió d'aquesta entrada, vos era vegares que·s degués fer a major temps, féssets-la ab aytal condició: que una part e altra preséssets espay de ·III· meses per haver ferma, ço és, vosaltres la nostra, e los altres, del rey de França; e si les fermes de la ·I· o del altre no s'avien, que la liga no valgués. E sots aquesta forma passarie hom aquest pas, e d'allí avant serie en nós si ho fermaríem o no. D'açò nós no escrivim a nengun altre sinó a vós, per ço que vós ne parlets ab los desús dits e no ab altres car, segons ço que s'í conté, no deu ésser publicat a molts, per ço que no pogués venir a oreylles d'aquels ab qui·s fan los tractaments. És ver que nós d'açò escrivim al infant, e al governador, e a·N Jaspert de Tragurà, per letres de creença a vós comanada, e axí tractar-n'èts ab éls, e proceïts en los afers segons que desús se conté e Déus vos aministrarà. Dada en la Almunia, sots nostre anell major, a ·XI· dies d'abril del any ·MCCCLXI· Rex Petrus. Dominus rex mandavit michi Jacobo Conesa.

XXVII A Jaume del Mas, lloctinent del batlle general del regne de València, i a Joan d'Olit, escrivà de la cort del batlle (La Almúnia, 12 abril 1361) Lo rey. Fem-vos saber que avem rehebuda una letra del portantveus de governador en regne de València segons la qual se escomou gran rumor en lo dit regne per la exida dels moros, de la qual exida nós havem fet atorgament al rey de Granada segons los capítols fermats entre nós e mosèn Pere Boÿl, axí com a misager e procurador nostre, e lo dit rey de Granada; e trametem-vos treslat de la dita letra per ço que mils vejats com ho enasprex lo dit governador. E maravellam-nos molt de vosaltres, si el fet és tan punyent ni tan aspre com diu lo governador, com no·ns en havets escrit. Però, com que sia, nós volem e provehim sobre·l eximent dels dits moros per aquesta forma: que façats fer crida pública que nengun moro no se·n gós anar per terra, per bé que·n haja haüda licència, e açò per tal com no se·n porien anar sens que no passassen per terra del rey de Castella, enemich nostre; e perquè lo dit rey de Castella los poria aturar e interrogar-los de nostres afers de nostra terra, no volem que él se alegre, axí com fer no ho deu, dels dits moros ni de res que isca de nostra senyoria. Item, volem que quant a aquells qui per mar se·n volen anar, que tingats aquelles maneres que porets que no·n isquen sinó com menys puguen, e que y façats tot aquell restrenyment que pugats, però secretament e ab bones maneres, de guisa que·l missager del rey de Granada no conega ni senta que en res li vingam a menys del atorgament per nós a ell fet, axí com no u entenem a fer; ans volem que us monstrets fort liberals en lo dit eximent, però lo fet e la obra sia altra. E d'açò parlats ab lo dit governador, al qual nós fem letra de creença que creega a vosaltres d'aquests afers, e declarats-li nostra intenció e la provisió que nós fem sobre açò; però deïts-li-ho en secret e axí com a conseyller nostre, per ço que·l dit misager no ho senta, ni que·l dit rey de Granada nos en pogués donar càrrech ni dir que en res li venguéssem a menys de ço que és covengut entre nós e ell. Axí matex ne parlats a·N Berenguer de Codinachs e a micer Arnau Johan, als quals nós n'escrivim per letra de creença a vosaltres comanada, e deïts-los que no·s tinguen ells ni vós, En Johan d'Olit, per tirats d'aquest estrenyment dels dits moros, per rahó de ço que són, e vós ab ells, obligats per lo viatge de mosèn Pere Boïl e per la messió que fa lo dit misager moro; car nós breument proveirem d'altre loch que·s pagarà tot ço en què siats obligats vós e ells per la dita rahó. Item, tenim per bé que d'açò parlets de part nostra ab Abrafim Abenchoa, que ell per sí enlex tracte secretament, axí com mils li parega que a fer faça, que dels dits moros no isquen a adés sinó com menys puguen, per fer cessar aquexa rumor, e que d'açò·ns farà serviï. Dada en la Almunia, sots nostre anell major, a ·XII· dies d'abril del any ·MCCCLXI· Rex Petrus. Dominus rex mandavit michi Jacobo Conesa.

XXVIII A l'arquebisbe de Tarragona (Carinyena, 7 juny 1361) Lo rey. Arcabisbe: Reebuda havem vostra letra per la qual nos havets fet saber que per nostre servey vós havíets endreçat que trenta_mília florins fossen trameses a Leyda per los deputats, per fer paga als castellans. Et par que una cosa nos féts saber per letra e lo contrari és per obra; car, segons que vuy havem entès per letra de nostre tresorer, tot lo fet és destorbat, quisqui ho haja fet. E dehim-vos que no·ns ha fet gran servey aquella persona o persones qui açò·ns han procurat, e som-los de poch tenguts; mas fort nos maravellam de vós, qui sóts nostre special servidor e lo qual, si Déus ho volia, deuríats ésser cap de tots los deputats e consellers, car en temps passat quisqui fos arcabisbe de Tarragona sabia-ho ésser. E vós, lo qual nós speràvem que muríssets per nostre servey, si mester fos, vos ho mirats axí, o altres vos ho façen mirar, veent que açò és subirà dampnage nostre e de la cosa pública, e matèria apparellada de venir a gran occasió de mal. És-vos gran càrrech, e no speràvem açò de vós, que a bé de la cosa pública altre recapte no donàssets a nostres affers. Et volríem que axí com lo rey de Castella trobe prelats, e tot dia desfà a son servey e en desservey de Déu e de la cosa pública, e a tolre nostra terra, que axí ne deuríem trobar nós aquells que fiam que·ns ajudassen en ço qui és bé de la cosa pública. Et açò us fem saber ab gran desplaer de cor. Dada en Caranyena, sots nostre segell secret, a ·VII· dies de juny, en l'anyn de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCLXI·. Rex Petrus. Dominus rex mandavit Bertrando de Pinós.

XXIX A l'arquebisbe de Tarragona (Saragossa, 28 juny 1361) Lo rey. Vostra letra havem reebuda, e, aquella bé entesa, responem-vos; e, primerament, a açò que·ns féts saber que vós sóts anat de Tarragona a Barcelona per nostre servey lexants vostres [...]lb /> e que grahí molt vostra anada. E plaguera·ns que aguésets donat millor recapte a nostres afers que no havets. Quant a les primeres letres que vós nos havets trameses sobre aquest fet, que dehits que no apar que les hajam bé reconegudes, vos responem que nós aquelles havem vistes e ben reconegudes; e per ço que·s contenie en aquelles e per la obra que en aprés se·n és seguida, vos fém de nostra pròpria volentat la resposta, que a aquelles vos fém, la qual era ordonada segons l'endreçament que·ns han donat, e d'aquella fom certificats. E com dehits que no vullam, fer semblants coses, vos responem que nós havem fet bé e ço que fer devem, car segons les obres que fetes nos són havem a respondre; e axí callats-vos d'açí avant de dir aytales palaures, e no·ns vullats rependre de ço que fem bé, ne consellar sobre açò de tant luny. En ço que dehits que no vullam creure aquells qui açi són, qui no·ns amen tant com fan aparès, vos responem que estam maravellats, e no sens rahó, que vós digats aytals paraules, car, segons lo temps e les fortunes que nós havem passades de grans affers, mostrat han bona amor e leyal servey e continuat, e sabets que han aventurat persones e béns; e açò apar en lo bon cap e desexida que nostres afers han preses en temps passat e prenen. En ço que dehits que hajam nostre consell de bones persones que sàpien los capítols fets a Cervera, ja·n havem, segons que damunt és dit, les quals nos saben e sabran consellar, en aquests afers e en altres, ço que sie honor e profit nostre. Quant a açò que dehits que no creegam res que hom nos diga de paraula o·ns scrisca, vos certificam que nós creurem de vós e dels altres ço que vegam per obra. Dada en Çaragoça, sot nostre segell secret, a ·XXVIII· dies de juny, en l'any de la nativitat de nostre Senyor ·MCCCLXI·. Eximinus Sancii. Dominus rex mandavit Bertrando de Pinós.

XXX A Francesc de Cervià, governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya (Barcelona, 15 setembre 1361) Lo rey. Entès havem que·l prat del castell nostre de Perpenyà no és bé tengut a prop axí com deuria d'ésser regat e denejat d'àvols herbes, de la qual cosa nos maravellam; e pensam-nos que si vós hi giràvets la cara e·n havíets ànsia, que seria mils conreat e pensat. Per què volem e us manam que vós n'ajats diligència e que façats que sia regat tota vegada que mester hi sia, e que sia denejat de cards si n'í ha, e de totes àvols herbes. E açò metex deïm del verger, que sia tengut a prop sus axí com si nós hi érem; car si ·I_a· vegada són en punt de mal ésser costeïts, nou-los a ·I· gran temps abans que sien tornats en sahó. E axí girats-hi la cara de guisa que quant nós hi siam, Déu volent, hi trobem plaer. Axí matex nos és estat dit que·ls paons no lavoren bé ne fructifiquen, car diu-se que no n'í ha ·X·, poch més o menys. E som-ne molt maravellants, car nós n'í gitam d'aquests anys ·LXXXVII·, e ja que n'í havia ·XV· o ·XVI·, e, com que deguessen ésser multiplicats, no deguen ésser tornats a tan minva compte. E si·s diu que guineu los se mengen, és mal recapte e mala aministració, e en special com no és proveït que·ls paons fossen nodrits e amasegats de tornar jaure al vespre dins lo castell; e aquest nodriment pendrien ells si hom los aveava a donar-lus a menjar en casa, e, per lo bon aculliment e solaç que ells trobarien, tornarien volenters a jocar-se en lo castell. Car les guineus e les altres bísties salvatges comunament no van sinó de nits e fan aytals malefetes; e encara pot ésser que algunes males persones, si ho troben en avinentea, se·n plevesquen, e tot açò cessaria si·ls paons a la nit se jocaven dins lo castell. Axí matex deuria ésser proveït que·ls ous de les paones fossen conservats axí com les paones los ponen, e que fossen posats a galines que·ls covassen, car les paones no·s curen, sol que ·I· ou hajen, dels altres. E faria a demanar e saber ab aquells o aquelles qui·n saben, e que·s faés axí com fer-se deu, de guisa que aquestes coses aytals, que són en abelliment de grans coses e plaers de senyors, sien tengudes a prop axí com fer-se deu. Dada en Barcelona, sots nostre segell secret, a ·XV· dies de setembre del any ·MCCCLXI·. Rex Petrus. Dominus rex mandavit michi Jacobo Conesa.