Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515) II-7

1500 maig 18. Barcelona El lloctinent Joan d'Aragó, comte de Ribagorça, als jurats de la ciutat de Girona. Atès que Miquel de los Arcos ha cessat com a carceller per la seva ancianitat i ateses les bones qualitats del sabater Joan Coll per ocupar aquest càrrec, segons li han fet saber els jurats, els respon que ha ordenat al seu secretari perquè faci la provisió d'aquest ofici a favor d'aquell. A. Original: AHCH, Lletres Reials (olim Manual d'Acords, vol. 100, a. 1500). 245 x 220 mm. Bon estat de conservació. 1: + Als amats e feels del senyor rey los jurats de la ciutat de Gerona. Segell: 20 mm aprox. de diàmetre. Lletra closa p. a. 2: a) Recepta die mercurii XXa madii M° Dº per Iohannem Coll. b) Inserta. Lo comte de Ribagorça, lochtinent general. Amats e feels del senyor rey. Vist havem vostra letra de ·XIIII· del present, per la qual nos haveu scrit com Miquel de los Arquos, qui era carceller dels carcers reyals de aqueixa ciutat, veent-se molt vell e indispost per a regir de allí avant lo dit offici, ha renunciat aquell en mans vostres, e que vosaltres, perquè la vaccació del dit offici fóra damnosa a la cosa pública, fent lo que segons dieu ja en temps passats han fet vostres antecessors, haveu comanat lo dit offici a·n Joan Coll, çabater de aqueixa ciutat, qui vostra letra nos ha presentada axí que aquell tinga e regesca durant la vida sua natural. E certificant-nos com lo dit Joan Coll és home casat e suficient e ydòneu per a tenir e regir lo dit offici ab la fealtat, cura e solicitut que·s pertany, nos suplicau li confirmem e de nou atorguem lo dit offici, a ffi que en sde[ve]nidor no li puga ésser fet obstacle algú, jatsia és offici mínimo e de pochs emoluments. E Nós, entès lo contengut en vostra letra e la bona relació que·ns haveu feta del dit Joan Coll, conforme al que ací nos han dit e havem pogut compendre d'ell, responent a vostra letra, vos diem que som contents e·ns plau que lo dit Joan Coll haja e tinga lo dit offici en la forma e segons millor e més complidament l'àn tengut e regit llurs antecessors, durant emperò lo real beneplàcit, lo qual no ha costumat la majestat real ni sos loctinents generals revocar-lo sens causa justa e sufficient. E per ço, regint lo dit Joan Coll lo dit offici ab la fealtat e vigilància que·s pertany, porà seguir-se la intenció e propòsit vostre que tinga aquell tant quant viurà, certificant-vos que havem manat al secretari nostre dejús scrit que, tota hora e quant serà necessari e·n serà request, faça al dit Joan Coll la provisió necessària del dit offici. Dada en Barcelona, a ·XVIII· de maig de l'any mil_ý_cinch_cents. El Conde, lugarteniente general. (Rúbrica) Nicolaus Petrus.

1500 desembre 31. Granada Ferran II als jurats de la ciutat de Girona. En resposta a la seva lletra en la qual l'informaven de les diferències entre Galceran Escala i Joan Capmany respecte a cert compromís que afecta la infanta Joana, els encarrega que ordenin a Joan Capmany que signi el compromís, atès que Galceran Escala ja l'ha signat i així el rei podrà proveir. A. Original: AHCG, Lletres Reials. 260 x 215 mm. Estat de conservació deficient a causa de la mutilació del paper del costat dret. Restablim el text afectat seguint la lectura que en dóna la còpia inserida dins el Manual d'Acords de l'inici de l'any 1501. 1: [Als] amats e feels nostres los jurats [de la] nostra ciutat de Gerona. Segell: Restes de cera pertanyents a un segell de 20 mm aprox. de diàmetre. Lletra closa p. a. 2: Recepta die mercurii, XVII marcii, M D primi. Inserta. B. Còpia coetània: AHCG, Manual d'Acords, vol. 101 (a. 1501), f. 17r. a. L. Batlle y Prats, "El rey Católico y la ciudad de Gerona", doc. 66, ex A. i B. + Lo Rey. Amats nostres. Vostra letra de ·XXV· del mes de octubre proppassat havem rebu[da], [per] [la] [qual] [nos] donau avís com, ab intervenció de algunes persones, era stat apuntat e [tocat] [cert] [com]promís entre en Galceran Scala, de una part, e Joan Capmany, ciutada[ns] [de] [aqueixa] ciutat, de la part altra, en la persona de la il·lustre dona Joana, nostra chara e a[mada] [filla], [de] [e] sobre les differències que són entre aquells. E jatsia lo dit Capmany [hagués] [fermat] lo dit compromís, emperò, lo dit Scala no ha fermat aquell, e dien no sab[er] [la] [causa] perquè no és stat fermat per ell, donant-nos avís de tot açò, perquè hi puixa[m] [provehir], a la qual letra vostra responent, vos dehim que us tenim a servey lo v[ostre] [avís] [e] [us] certifficam que encontinent havem manat despachar alg[unes] [letres] [s]obre açò, per les quals crehem que lo dit Scala serà content de posar en nostre [poder] totes les differències que són entre ell ý lo dit Capmany, e axí és mester que lo dit Capmany faça lo semblant. E per ço, encarregam e manam-vos que en tot cas treballeu e doneu orde ab lo dit Capmany que remeta a Nós totes les dites differències, fermant-ne compromís en poder nostre, segons per lo loctinent general nostre li serà dit. Certifficant-vos que si açò recusaven fer la una part ý l'altra, lo que no podem creure, no·ns falliran altres remeys, per hon serà degudament provehit sobre les differències de aquells, no sens gran càrrec e occasió del qui ho recusarà. De Granada, a ·XXXI· del mes de dehembre de l'any mil_e_ cinc_cens_ý_hú. Yo el Rey. (Rúbrica) F. Castell.

1501 desembre 30. Manresa El lloctinent Joan d'Aragó, comte de Ribagorça, als portantveus de gover- nador en el Principat i comtats de Rosselló i la Cerdanya, als veguers, batlles, jutges ordinaris i a d'altres oficials reials. Atesos els crims i delictes comesos arreu del Principat per persones disfressades, els encarrega que els donin a conèixer públicament les provisions que el rei ha ordenat en aquest aspecte per tal d'evitar les esmentades accions. [A]. Original perdut. B. Còpia del 30 de desembre de 1501: AHCG, Lletres Reials (olim Manual d'Acords, vol. 102, a. 1502). 305 x 215 mm. Bifoli en bon estat de conservació. Don Joan de Aragó, comte de Ribagorça, loctinent general del sereníssimo senyor rey, [senyor] nostre observandíssim en lo Principat de Cathalunya e comdats de Rosselló e de Cerdanya, als noble[s], magnífichs consellers, amats e feels del senyor rey los portantsveus de general governador en lo Principat e comdats dessús dits, e a tots ý sengles veguers, balles, sotsveguers, sotballes, jutges ordinaris, assessors ý altres qualsevol officials a qui pertangue e la present serà presentada e a vostres loctinents en los dits officis, salut e regia dilecció. Per quant en aquests dies passats per alguns hòmens anants entocats e ab caretes e barbes fictes perquè no fossen conaguts, e per alguns altres strangers qui no són naturals vassalls del dit senyor rey, per instigació diabòlica són stats comesos e perpetrats molts e diversos ladronissis e en camins reyals e robos de cases e masies, en les quals, stants pacífficament los habitadors de aquelles ab sa família, són stats ligats e maltractats e les dites masies e cases robades per los ladres qui ab mà armada ab multitut e coadjuvància entraren en aquelles públicament e ab tal violència que no·ls podia ésser resistit, e altres diversos crims e delites se són comesos en lo Principat e comtats dessús dits per los dits hòmens entocats e portants caretes e barbes fictes e per persones strangeres poch tements Nostre Senyor Déu e a la correcció temporal, ans en gran menyspreu e offensa de Aquell. Los quals ladres e criminosos són stats e són encare per molts pastors, per semblant strangers e per altres persones receptats, donant-los a mejar e beure e tenint-los amagats en llurs cabanes ý en los boschs e altres parts ý en altre manera donant-los favor e ajuda. A les quals coses tan enormes, volent ý entenent-nos en quant podem obviar, havem proveït e ordenat, segons que per la present provenim e ordenam e manam, que persona alguna, anant a peu per les ciutats, viles e lochs reals del Principat e comtats dessús dits e tèrmens de aquells, anant camí o en altra manera, no pugue portar la cara cuberta o desfreçade ab toca ni ab altra cosa ninguna, ni pugue portar ballesta parade ni dins les ciutats o viles portant la nou en la ballesta, sots pena de deu liures e perdre la ballesta per quiscuna vegade que serà contravengut a les dites coses. Ý que strangers alguns, que no sian naturals vassalls del senyor rey, no puguen anar per lo Principat e comtats dessús dits ab armes, sinó ab espases, les quals hajan a portar senyides, anant camí e no en altre manera, sots pena de deu liures e de perdre les armes e de reebre cinquanta açots. E los pastors qui guarden bestiars no puguen receptar ni donar a menjar ni a beure ni altrament dar consell, favor ni ajuda a persones algunes strangeres que no sian naturals vassalls del dit rey, nostre senyor, ni altres encare que sian vassalls de Sa Magestat, essent criminosos e havent comès delicte algú en Cathalunya, ans los dits pastors sian tenguts denunciar al vaguer o balle real qui serà més propinch a lurs cabanes, qualsevol dels dessús dits qui a ells ajudaran, com dit és. La qual denunciatió hajan a fer aquell dia que los tals vindran a ells o a lurs cabanes, sots pena de cinquanta liures o de rebre cent açots, ultre les penes que per dret són statuhides contra los receptadors de criminosos, o si volran los dits pastors fer la dita denunciatió a llurs amos de qui són los dits bestiars, lo dia mateix ho puguen fer ý en tal cars aquells hajan a referir al dit official real més propinch la dita denuntiatió lo dia que per los dits pastors o pastor los serà feta. Lo qual official real encontinent, hoïda la dita denuntiatió, sia tengut a prosseguir los que, com dit és, los seran stats denunciats e aquells pendre e castigar segons llurs demèrits, e los dits pastors no puguen tenir armes algunes en les cabanes ni en altre part ni menys portar aquelles, sots pena de perdre les armes e de pagar deu lliures e de rebre cinquanta açots. Per tant, notificant-vos la dita nostra provisió e ordinació per les presents vostres offícis en quant sia necessari excitants, vos diem, cometem e manam, expressament e de certa sciència, sots incorriment de la ira e indignació del dit senyor rey e pena de dos mília florins d'or de Aragó, als reals còfrens applicadors, que la present nostra o verament real provissió e totes e sengles coses en ella contengudes tingueu observar e executar façeu, segons la forma ý tenor de aquella, la qual ab veu de pública crida fareu publicar per los caps de les vegaries e per los altres lochs ý viles reals de vostres vegarias, cascú ahont li pertanga, perquè ningú pugue ignorància al·legar, e no sia fet per res lo contrari. Dada en la ciutat de Manresa, a trenta dies del mes de dehembre en l'any de la nativitat de Nostre Senyor mil_ý_cinch_cents_ý_dos. El Conde, lugarteniente general. Vidit Rossell, regens. Vidit Bartholomeus Ferrer, regens thesaurariam. Vidit Lonch, fisci advocatus. Die sabbati, ·XXI_a· madii, ·MDII·, ego Nicolaus Rocha, notarius, hanc copiam cum suo originali seu aliis predictis comprobavi.

1502 juliol 25. Jadraque Ferran II al veguer, batlle i jurats de la ciutat de Girona. Els encarrega que proporcionin els peons necessaris per tal de finalitzar ràpidament les obres de Salses. A. Original: AHCG, Lletres Reials. 225 x 210 mm. Bon estat de conservació. 1: Als amats e feels nostres los veguer, batle, jurats e soveguer de la nostra ciutat de Gerona. Segell: 30 mm aprox. de diàmetre. Lletra closa p. a. 2: Recepta die VIIII augusti M D II. a. L. Batlle y Prats, "El rey Católico y la ciudad de Gerona", doc. 69, ex A. + Lo Rey. Amats e feels nostres. Per lo molt que satisffà a nostre servey se acab la obra de Salses prestament, havem manat se dó molta presa en aquella, per lo qual és de necessitat vajen a la dita obra més pehons que los anys passats, e axí havem manat a nostre loctinent general vos trameta lo alguazil portador de la present per a traure de aqueixa ciutat e vegueria los pehons que porta en memorial. Encarregam e manam-vos per ço que ab molta promptitut, sens dilacions ni diffugis alguns a la hora, tragau los dits pehons e los façau anar a la dita obra de Salses que allà los serà pagat son salari. Certifficant-vos en açò teniu tanta voluntat e va tant al servey nostre e bé de aqueix Principat que, en tot cas, volem axí sia per vosaltres fet e cumplit e per ha en tal cas no cercàsseu diffugis, sinó que ho façau decontinent e de manera que conegam quant desijau lo servey nostre e fer nostres manaments, ho que vos tindrem a servey molt accepte. De altra manera, lo que no crehem, siau certs farem tal provisió que conoxereu bé per la speriència lo ennuig e deservey que reebríem, e axí ho havem manat al dit loctinent general ho faça e nos dó avís de qui ho haurà difficultat e més rahons en cosa que tant va al servey nostre e bé de tota aqueixa terra. Data en Xadraque, a ·XXV· de juliol de l'any mil_cinch_çents_ý_ dos. Yo el Rey. (Rúbrica) Climent, prothonotarius. Probata.

1503 agost 17. Barcelona Ferran II als jurats i Consell de la ciutat de Girona. Els encarrega que amb tota rapidesa donin ple poder al seu síndic per al jurament que cal prestar a la princesa Joana en la Cort, atès que fins ara no ho han fet. A. Original: AHCG, Lletres Reials. 250 x 210 mm. Bon estat de conservació. 1: + [Als am]ats e feels nostres los jurats [e Con]sell de la nostra ciutat de Ge[rona]. Segell: Restes de cera pertanyents a un segell de 30 mm aprox. de diàmetre. Lletra closa p. a. 2: XVIIII augusti M D III recepta. a. L. Batlle y Prats, "El rey Católico y la ciudad de Gerona", doc. 71, ex A. + Lo Rey. Amats e feels nostres. Vostre síndich nos ha dit no li haveu tramès poder per a passar al servey ni al jurament que se ha de prestar a la il·lustríssima princesa, nostra molt chara filla. Tenim admiració que, vehent la occurrença del temps e segons aquella la necessitat que ha·ý se faça ab tota promptitut, no hajau ja tramès lo dit poder, majorment per redundar en lo bon stament e defenssió de aquexa ciutat e de tota aquexa terra, encarregam-vos, si nostre servey vos és car, rebuda la present, sens altra dilació, trametau lo dit poder amplament al dit vostre síndich, que ja stà concertat e apuntat ab los staments de la present Cort ý sintiríam cert molt que, a causa de aquexa ciutat, se agués a difirir cosa de tant servey nostre e que tant importa lo beneffici e bon stament vostre e de tot aquest Principat. Ý és mester ab correu bolant lo trametau, perquè no se haje a causa vostra més a dilatar, que ja veu quant convé se faça ab tota promptitut. Lo governador vos parlarà més larch de nostra part, donar-li heu fe ý crehença, posant-ho axí per obra, com tostemps en les coses de nostre servey haveu acostumat fer, ý no haja falta ni dilació en manera alguna, si servir-nos desijau. En les coses que lo dit vostre síndich de part vostra nos ha suplicades, Nós entenim en proveyr-hi ý ja ho havem manat al regent micer Albanell nos faça relació, e seau certs que, axí en açò com en totes les altres coses que toquen a aqueixa ciutat, Nós hi entendrem e mirarem per aquelles ab molt amor e bona voluntat, que cert no ha·y negun de vosaltres que més voluntat tinga en tot lo que sia redreç e bon stament seu. Data en la ciutat de Barchelona, a ·XVII· dies de agost, any mil_ cinch_cents_ý_tres. Yo el Rey. (Rúbrica) Climent, prothonotarius.

1504 novembre 26. Medina del Campo Ferran II als jurats de la ciutat de Girona. Atesa la mort de la reina Isabel, els encarrega que facin les exèquies acostumades en aquests casos. A. Original: AHCG, Lletres Reials. 225 x 215 mm. Bon estat de conservació. 1: [Als] amats ý faels nostres los [ju]rats de Gerona. Segell: Restes de cera vermella pertanyents a un segell 30 mm aprox. de diàmetre. Lletra closa p. a. 2: Recepta per manus domini Micaelis de Vilanova, militis. Recepta vicarie Gerunde, die martis, tercia decembris, M D IIII°. Est inserta. B. Còpia coetània: AHCG, Manual d'Acords, vol. 104 (a. 1504), f. 62v-63r. a. L. Batlle y Prats, "El rey Católico y la ciudad de Gerona", doc. 73, ex A. i B. b. S. Riera Viader, Cartes de Ferran II[...], doc. 412.a Lo Rey. Amats e feels nostres. A Nostre Senyor ha plagut vuy, data de la present, appel·lar al seu sant regne la ànima de la sereníssima reyna, nostra molt cara e molt amada muller, la qual tinga en sa glòria. Ha rebuts los Sants Sagraments de la Yglésia ab gran recort e contrictió, lo que certament en gran part ha aleujat nostre treball; gràcies sien fetes a Sa Majestat, pus axí li ha plagut. Som certs que, com a bons vassalls ý feels, los quals sempre haveu tengut cares les coses de nostre servici ý stat, haureu de açò aquell sentiment que és rahó, e ab tal fiança vos ne certifficam perquè pregueu a Nostre Senyor per la sua ànima, faent-li fer les exèquies ý sacrifficis en semblant cas acustumat fer. Encarregam-vos molt que façau fer lo que satisfà al suffragi ý bé de la sua ànima, apartant los guasts de les màrregues ý altres superfluus del món, com aquesta sie stada la sua última voluntat, en lo qual molt nos servireu. Data en la vila de Medina del Campo, a ·XXVI· dies de noembre, any mil_cinc_cents_ý_quatre. Yo el Rey. (Rúbrica) Climent, prothonotarius.

1508 setembre 27. Còrdova Ferran II als jurats de la ciutat de Girona. Els encarrega que donin crèdit a les paraules del portador d'aquesta lletra sobre diversos afers del Principat i, més concretament, de la vegueria de Girona. A. Original: AHCG, Lletres Reials. 265 x 270 mm. Bon estat de conservació. 1: [Als a]mats e faels nostres [los] jurats de la ciutat [de Ge]rona. Segell secret: Restes de cera vermella pertanyents a un segell de 30 mm aprox. de diàmetre. Lletra closa p. a. 2: Recepta XX I octobris per manus domini locumtenentis generalis. a. L. Batlle y Prats, "El rey Católico y la ciudad de Gerona", doc. 77, ex A. + Lo Rey. Amats e feels nostres. Per lo qui la present vos darà, vos seran explicades de part nostra algunes cosses granment consernents lo servey de Déu e nostre e lo beniffíci i repòs de vosaltres e de tots los poblats en aqueix Principat, e senyaladament en aqueixa vegeria. Per ço, vos pregam e encarregam que, en lo que sobre les dites cosses de part nostra vos comunicarà, li doneu plena fe e crehensa e ho posseu per hobra, segons senblants cosses haveu aconstumat e de vosaltres bé confiam, car ultra que redundarà en vostre propri repòs e beniffici, Nós per lo zel de la justícia ho reebrem en molt accepte servey. Data en la ciutat de Còrdova, a ·XXVII· dias del mes de setembre de mil_cinc_cents_ý_vuyt anys. Yo el Rey. (Rúbrica) Ioannes Gonçales, secretarius. In itinerum sigilli secreti ·X_o·, folio ·XXXII_o·.

1508 setembre 28. Perpinyà El lloctinent Jaime de Luna als jurats de la ciutat de Girona. Els prega que preparin allotjament per a ell i per a l'Audiència, atès que s'hi traslladaran durant la propera setmana. A. Original: AHCG, Lletres Reials. 260 x 215 mm. Bon estat de conservació. 1: [Als] amats e fels del senyor rey [e nostres l]os jurats de la ciutat de [G]erona. Segell: Restes de cera vermella pertanyents a un segell de 30 mm aprox. de diàmetre. Lletra closa p. a. 2: Recepta prima octobris M D VIII. El loctinent general. Amats e fels del senyor rey. Per lo bé e repòs de aquexa ciutat e de tota aquexa terra, havem desliberat aturar en ella per algun temps ensems ab la Audiència. Per ço, vos na donam avís que serem aquí per tota la senmana qui ve, e axí mateix seran aquí los doctós de la Real Audiència que eren restats en Barchelona. Per so, us pregam que, justa forma de un memorial que serà ab la present, facau en tot cas que sian donades posades per a ells, justa forma de dit memorial, com té bé acostumat dita ciutat, e per res no fesseu lo contrari si la gràcia del senyor rey teniu cara. Data en Perpinyà, a ·XXVIII· del mes de setembre, any ·mil_cinch_cents_y_vuyt· Don Jayme, luguarteniente general. (Rúbrica) F. Peyro, secretarius.

1510 novembre 15. Barcelona El lloctinent Jaime de Luna als jurats de la ciutat de Girona. Ateses les pertorbacions que afecten la ciutat, els encarrega que facin guardar els portals i ajudin els oficials reials per tal que no hi entrin més bandolers. A. Original: AHCG, Lletres Reials (olim Correspondència amb Barcelona). 265"> x 200 mm. Estat de conservació deficient a causa de la mutilació del paper que afecta nombroses paraules. Restituïm el text segons el registre de la Cancelleria Reial. 1: [Als amats] e feels del senyor rey los] jurats de Gerona. Segell: Restes de cera vermella pertanyents a un segell de 30 mm aprox. de diàmetre. Lletra closa p. a. 2: Recepta die lune XVIIIa novembris. R. Barcelona, ACA, Cancelleria, reg. 3825, f. 68v-69r. + Don Jayme de Luna, loctinent general, et cetera. Amats e feels del senyor rey. Segons som informats dins aqueixa ciutat de Gerona se cometen quiscun dia homeys, tiraments de ballesta, nafras, avalots de gent, combatiments de cases ý altres gravíssims crimes ý delictes, sedit[ions] ý scàndols ý açò a causa de les bandositats que són, segons se diu, [en] la dita ciutat ý a causa de alguns criminosos ý hòmens de ma[la] vida ý seditiosos qui en aquella arriben ý són recollits, mantenguts ý defesos, de les quals coses tenim no pocha admiratió e que per vosaltres lo que a vostre offici toqua no s·i fassan degudes provisions. Per tant, precehint sobre açò deliberatió del sacre reyal consell, havem deliberat fer-vos la present, dient ý encarregant-vos que fassau ben guardar los portals de aqueixa ciutat e, assistint als oficials reyals, als quals ab altra scrivim, no permetau que bandolers ý altres hòmens sedi[ciosos] entren en dita ciutat, svelant-vos, segons que bé haveu [acostu]mat, vosaltres e vostres predecessors en tenir aqueixa [ciutat] en pau, e repòs, e tranquil·litat, procurant [tots] [aquells] remeys que en semblants coses són stats acostumats [de] [fer], servades en totes coses les constitutions de Cathalunya [e] [altres] coses que servar-se degan. Data en Barchelona, a ·XV· del mes de [no]hembre de l'any mil_ cinch_cents_ý deu. Jayme, lugarteniente general. (Rúbrica) In curie locumtenentie ·XIIII_o·. Vidit Francischus, regens. Vidit Ferrer, regens thesaurariam. Vidit Orrit, fisci advocatus. Cambra.

1512 setembre 14. Montsó Germana de Foix, esposa i lloctinent del rei Ferran II, al portantveus de governador en el Principat, al veguer, batlle i jutge ordinari de Girona i a d'altres oficials reials. Els mana que facin executar la provisió reial sobre la taula de comuns dipòsits de la ciutat atorgada el passat 2 d'abril i, al mateix temps, que obliguin Guillem Descoll i Narcís Ferran a exercir de taulers i regidors, atès que es neguen a acceptar el càrrec. A. Original: AHCG, Lletres Reials. 385 x 300 mm. Bon estat de conservació. 1: a) Registrata. b) Petrus Ioannes ex provisione facta per Augustinum, vicecancellarium. Visa per Petrum Celaran pro generali thesaurario. Probata. Segell comú: Restes de cera vermella pertanyents a un segell de 105 mm aprox. de diàmetre. Lletra oberta. 2: Confirmación del privilegio sobre la tabla de comunes depósitos de Gerona (escriptura del segle xix). B. Còpia del segle xvi: AHCG, Llibre Vermell, f. 151v-152r. R. Barcelona, ACA, Cancelleria, reg. 3688, f. 149v-150v. Dona Germana, per la gràcia de Déu reyna de Aragó, de las Dos Sicílias, de Hierusalem, de València, de Mallorques, de Sardenya ý de Còrcegue, comtessa de Barchelona, duquessa de Atthenes ý de Neopàtrie, comtessa de Rosselló ý Serdanya, marquesa de Oristany ý de Gociano, lochtinent general del sereníssimo ý cathòlic senyor rey, marit ý senyor meu colendíssim, al noble, magníffich ý amat conseller del rey, mon senyor ý nostre, amats ý faels nostres lo portantveus de general governador en lo Principat de Cathalunya ý a son ordinari assessor, al veguer més avant ý balle de Girona ý a llur jutge ordinari ý a tots ý sengles officials reyals a qui·s pertangue ý de les coses dejús scrites requests seran, salud ý dilectió. La Reyal Majestat, entenent en lo augment, redrès ý beniffici de la ciutat de Girona ý descarreguar aquella dels càrrechs que fa ý luyr los censals en què és obligada ý, per lo bé comun de aquella terra, ha confirmat un privilegi a la dita ciutat que té de fer ý ordonar una taula de depòsits ont tots los drets, emoluments ý peccúnies de la ciutat se recolligescan ý de tots aquells qui depositar-n·i volran ý que·s fassen los pagaments en dita taula, si e segons se acostumen fer en la taula de la ciutat de Barchelone, manant Sa Reyal Majestat ab una patent provisió, data en Burgos, a dos dies del mes de abril proppassat que, no obstant que dels privilegis, libertats e inmunitats atorgats ý atorgades a la dita ciutat ý taula fins ací no se haje usat, attesa la utilitat que la ciutat ý poblats en aquella ne aconseguirian, tenint los ulls Sa Majestat girats al bé ý redrès de la dita ciutat ab la prechalendada provisió, mana lo privilegi de dita taula sortesca son effecte, no obstant que de aquell no se haje usat e qualsevol altre inpediment que opposar-se pogués. Per executió de las quals letres ý per obeyr als manaments reyals, los jurats ý Consell de la dita ciutat de Girona han feta electió de taulers ý regidors de dita taula, a saber és, en Guillem Dezcoll, ciutedà, e Narcís Ferran, menor de dies, mercader, los quals recusan exceptar lo dit offici, segons són tenguts obligats los ciutedans ý habitadors de las ciutats ý vilas acceptar los officis públichs en què són elegit[s]. E per ço se ha recorregut a Nostra Serenitat, supplicant-nos molt humilment menàssem compel·lir los dits Guillem Dezcoll ý Ferran acceptar ý regir dit offici de taulers ý administradors de la taula ý altrement sobre acò provehir de saludable ý oportun remedi de justícia. E Nós la dita supplicatió, com a justa ý consonat a rahó benignament admessa, attès ý consyderat lo bé que a la dita ciutat ý al bé comun redunderà de la dita taula ý que los drets prometen los ciutadans ý habitadors de las ciutats poden ý deuen ésser constrets en acceptar los officis públichs, ab tenor, per ço, de les presents, de nostra certa sciència, deliberadament ý consulta, vos diem ý menam, a pena de mill florins d'or de vostres béns, si lo contrari fareu, exhigidors ý als reyals cófrens applicadors, que, per inpositió de penes ý executió de aquelles ý per altres pretoris remedis, compel·liau ý forceu los dits Coll ý Ferran en ecceptar ý regir lo offici de taulers ý administradors, procehin contra aquells per tots los remedis que la justícia consent, ý no sols los predits, més encare tots los altres que dequiavant per a dit offici serant elegits, ý altrement fessau deduhir a total executió lo dit privilegi ý prechalendada provisió reyal. Guardant-vos attentament de fer lo contrari per quant nostra gràtia teniu chara ý la pena demunt dita desijau evitar, havent-vos ab la cura ý solicitut que lo negoci requer ý segons que de vosaltros confiam talment que més no se haje recórrer a Nós, que nos seria cosa molesta, ca Nós en e cerca les dites coses ab los incidents, deppendents ý emergents de aquellas vostro offici en quant mester sia excitants, vos donam ý conferim nostres véns, ple ý bastant poder ab les presents. Data en Monçó, a ·XIIII_o· dies del mes de setembre de l'any de la nativitat de Nostre Senyor ·MDXII·. Augustinus, vicecancellarius. Vidit Petrus Celdran, scriba porcionis pro generali thesaurario. Vidit Orrit, fisci advocatus. In diversorum ·XVI·, folio ·XXXI·.

1514 gener 19. Barcelona El lloctinent Joan d'Aragó, duc de Luna i castellà d'Amposta, als jurats de la ciutat de Girona. En resposta a la seva lletra en la qual l'informen que els oficials ordinaris de Girona no poden aturar els disturbis que es produeixen cada dia, els mana que els ajudin sense cap mena de negligència, alhora que els adverteix sobre com cal procedir en l'afer del rescat d'uns mercaders. A. Original: Lletres Reials, Manuals d'Acords, vol. 114 (a. 1514), bifoli cosit entre el f. 16 i un foli en blanc sense numerar. 305 x 220 mm. Bon estat de conservació. 1: Als amats ý feels del rey, nostre senyor, los jurats de la ciutat de Gerona. Segell: Restes de cera vermella pertanyents a un segell de 25 mm aprox. de diàmetre. Lletra closa p. a. 2: Recepta per iuratos XX V ianuarii. + Lo duch de Luna, castellà d'Amposta, loctinent e capità general, et cetera. Amats ý feels del rey, nostre senyor. Una letra de ·XIII· del present mes de janer havem rebut, per la qual nos feu saber que aqueixa ciutat e província són constituïdes en molta necessitat de provehir-se per Nós als batiments, invasions, tiraments de ballesta, morts e infinides insolències e desordes que dieu se són fets e fan de cada dia en elles, al que segons dieu ni los ordinaris ni vosaltres no podeu provehir ni remediar ab lo compliment que los casos requeren, sperant de Nós la còmmoda provisió sobre açò fahedora e suplicant-nos hi sia per Nós ab tot effecte provehit. E après de aquest cap en lo qual no feu particular menció de algun cas, nos certificau e feu saber que algunes fames se són meses de altres desordes, que·s deyen ésser-se seguits en aquexa ciutat, de ésser entrats en les cases de certs hòmens mercantívols, alguns afrontadors o altrament los hajen fer rescatar per força e per terror en certa quantitat de diners, les quals fames aferman no ésser stades veres per quant los dits hòmens mercantívols, segons dieu, vos han dit ésser lo contrari e que són prests ý aparellats adverar-ho axí ab jurament aquí ý quant menester serà. Als quals dos caps responents-vos diem, ço és: Quant al primer que conmunament tots los officials ordinaris se querelen a Nós de sos districtuals e officials de universitats perquè, no solament no són obehits ni favorits ni ajudats per aquells, mas lo que pijor és, se diu que són ultrajats e injuriats en perseguir los delats ý malfactors ý encara amenassats en diverses maneres ý damnificats per voler fer, segons són obligats lur offici en los casos criminals. Ý és cert que aqueixa vegueria no troba huy neguna persona sufficient qui la deman ni la vulla servir e lo qui ne és stat provehit per lo rey, nostre senyor, no vol curar d'ella, causant-ho la sinistra relació que·s fa de aqueixa ciutat e poble en lo acudir com deurien als dits officials ordinaris d'ella. Ý és cert que los dits ordinaris, sens assistiment, ajuda ý favor de les universitats, no poden posar per obra qualsevol bona deliberació ni propòsit que façan, del que la cort té molta causa de sentir-se ý fer-hi la seguida que lo cas requer. E si vosaltres açò mirau sens passió, conexereu que sou membre principal per la ajuda ý favor de dits ordinaris en aquexa ciutat, e que bonament no vos ne podeu escusar ni ésser sens gran culpa en los casos que en açò hajau fallit, sobre·l que Nós provehirem consultament en quant nos serà possible a descàrrech de la cort ý nostre ý a dan de qui serà la culpa. Ý, entretant, vos manam expressament assistiau ý favoriau als dits ordinaris vostres en los casos ocorrents, de manera tal que justa clamor no ojam de vosaltres, e, si per ventura, alguna negligència o altra culpa dels ordinaris fos causa dels desordes, nos ne aviseu. Quant emperò a l'altre cap tocant los dits rescats ý extorsió de diners, nos plaurà molt sia la veritat com dieu ý en nom del rey, nostre senyor, vos tenim a servey (f. iv) lo avís nos ne donau per nostre repòs, però deveu bé advertir e mirar en no ésser causa que la cort haja de cessar en inquirir ne de la veritat si fos al contrari del que afermau, car poria ésser que los dits mercaders per terror dels rescatadors no vos haguessen gosat dir la veritat. E quant en açò, per descàrrech de la cort ý nostre, mirarem consultament, si per lo interès que·y poria haver dita cort, serà faedora alguna provisió. Data en Barcelona, a ·XVIIII· dies del mes de janer de l'any ·mil_DXIIII·. El Duque, lugarteniente general. (Rúbrica) Boyghes, secretarius.