Raonament d'Avinyó

[RAONAMENT D'AVINYÓ] [Almeria, 17-2(?) gener 1310] RAHONAMENT FET PER MAESTRE ARNAU DE VILANOVA, EN AVINYÓ, DENANT LO PAPA E CARDENALS, DE LES VISIONS DEL[S] REYS JAUME D'ARAGÓ E FFREDERICH, REY DE SICÍLIA, SON FRARE. Quant fuy en Aviyon, en casa del papa, ell e·lls cardenals sovén me demanaren què avia feyt estan en Sicília e anan al rey d'Aragón. E yo tota hora responia que avia vist e maneyat les maraveylles que Déus començà a fer en aquest temps en los crestians. —Les quals són de tan gran novitat e de tan gran alegria a tots los amics de Déu, que necessari és a la Esgleya de Roma no tan solament que les oya, mas que ab gran diligència se·n vuyla certificar. E, car toquen e pertayen generalment a tots crestians, no ho poria recitar en breus paraules; mas donats-me

·I· dia audiència, e largament yo us ho diré.— De la qual resposta foren empreyats, e, cant més anave, més ho desiyaven oyr. Mas, car lo negoci del emperador e del rey Robert los tenie occupats, dixeren que tro que aquel fos termenat no·m porien donar audiència, mas que puyxes la·m darien; e axí ho feeren. E ell dia que-m oyren, yo·ls dix; ligén en escrit, en lengua latina, les paraules que·s seguexen, o semblants en sentència. Ço és a saber: que nostre seynor Jesuchrist, qui en aquest temps m'avia feyt anafil seu, ara novelament m'avia feyt correu del rey d'Aragon e de son frare lo rey Frederich; e tot ço que·m avia feyt ja denunciar en la Esgleya de Roma o en altres locs de la Christiandat, ara especialment m'avia feyt denunciar a aquests ·II· frares e a lurs géns, per ço car, segons que manifesta per certs seyals, vol ara, en lo derrer temps del

secgle, promoure la veritat del christianisme senyaladament per aquests ·II· frares e per lurs domèstics, segons que ja oyrets. Mas, car tot ço que yo vayg denuncian vuyll que sàpia la sancta mare Esgleya, per ço vos recitaré, primerament, tot ço que yo·ls dix axí con anafil del Salvador, e puxes aprés yo us diré ço que denunciu axí con correu e troter dels damunt dits. Quant a la primera cosa, devets saber que yo·ls dix que generalment vayg denuncian ·III· coses per totes parts de crestians. La primera és que en aquest centenar que ara corre, del qual són ja passats quayx ·IX· anyns, fenirà lo món, en aquel an e en aquel dia que Déus sab; e que lo major Antichrist qui ésser deu aurà complit son cors d'enfra los primers ·XL· anyns d'aquest centenar. E açò són appareyllat de manifestar per les revelacions divinals escrites en la Víblia e en altres escriptures celestials, les quals los sents pares apostolis meteren

e estojaren en lo thesaur de la Seyla apostòlica. E dic que d'aquesta denunciació seran certifficats tots los feells per lo primer papa que vendrà aprés aquest qui ara és. La segona cosa que vayg denuncian és que en tot aquest món no ha poble de neguna lig o secta tan falsari, de feyt, en la sua lig, con és lo poble dels crestians, quant al general o a la major part, car los demés dels christians, de feyt o d'obra, són mafumedans e no crestians. E pot-ho hom conèxer en açò: car la veritat del christianisme, quant a la vida e al regiment del hom en aquest secgle, no està en aire sinó en ço que Jesuchrist, per exemple e per doctrina, mostra a fer principalment. E són ·II· coses en general: la primera, desiyar e amar e querre e procurar diligentment tot ço que pertayn a la benenança eterna o celestial; la altra, per amor d'aquela meynsprear tot ço que pertayn a la benenança temporal en aquesta vida, ço és a dir, riquees e honors d'aquest secgle e delits corporals. E car Christ, del qual christians són nomenats, mostra aquestes dues coses de feyt e de paraula, cert és que qui vol en veritat de christianisme

regnar o viure, deu seguir Christ en aquestes ·II· coses. Donques, com los christians facen comunament lo contrari, ço és a saber, que major diligència meten en desiyar e amar e querre e percaçar honors d'aquest secgle, e riquees e delits corporals, axí com Mafumet mostrà de feyt e de paraula, clarament mostra raó, a cels qui àn enteniment, que·ls christians, quant a la multitut general, de feyt o d'obra són mafumedans e no christians, car per estudi e per obra seguexen Mafumet e no Christ. E dicque tots aquests aytals no àn retengut del christianisme sinó ·III· coses, més per usança comuna que per devoció, en les quals no ha pena ne affan ne vergonya: la primera és pendre babtisme en poquea; l'altra és confessar de paraula que són christians; la terça és oyr misses, les quals oen usures, baratadors, aültres, fornicadors, goliarts, omicides, traÿdors e totes maneres de falsaris. E dich que nostre seynor Jesuchrist, ço que mostrà de feyt e de paraula, lexà per escrit a tots cels qui seguir-lo volrien, per tal que per ignorància no poguessen errar en aquest secgle. Los quals escrits descubertament mostren aqueles dues coses damunt dites en molts locs; mas

a tot christià deu bastar ço que·n dien tres escrivans seus. La un és sent Paul, qui diu "que Déus per ço apparech en la humanitat de la persona de Jesuchrist, que mostràs a fer ·III· coses. La primera és abnegar o aorrir tota impietat; vol dir tot ço que contrari és als manaments de Déu. L'altra és abnegar o aorrir tots desigs d'aquest secgle, ço és, honors e riquees e delits corporals. La terça és viure tempradament quant és en sí, e justament ab los altres, e piadosament, ço és, ab devoció d'amor e de temor ab Déus. La quarta és que en tota la vida present nos alegrem e·ns conortem en la esperança de la glòria celestial. L'altre escrivà de Jesuchrist és sent Jacme, qui diu a tots los christians que aquel qui volrà amar aquest secgle, serà enemic de Déus. L'altre és sent Johan evangelista, qui diu que aquel qui ame aquest món, o les coses que són en ell, no ha en sí la amor de Déus. Dic, donques, que com la Escriptura evangelical contenga en sí veritat eterna, la qual no·s pot mudar ne falir, cert és que tots aquells qui amen les honors e les riquees e·lls delits d'aquest secgle, tant com perseveren en aquela amor són

en via de dapnació, car són enemics de Déus, per ço car de feyt o d'obra seguexen Mafumet e lexen Jesuchrist. E, a declarar açò pus espressament, dix als damunt dits que una de les revelacions divinals que són en lo thesaur apostolical, diu espressament que, d'aquell temps a ençà que·lls christians giraren lo cor a la amor d'aquest secgle percaçan honors e riquees e delits, de ·M· pressones d'acabada edat no se·n és ·I_a· salvada, en lo qual temps Déus no ha feyt messes de multitut d'ànimes, sinó en aquelles persones que aprés lo babtisme moriren en poquea. Aprés aquestes paraules, yo dix als reys damunt dits " que la terça cosa que vayg denuncian axí com anafil de nostre seynor Jesuchrist, és que la principal cosa del damunt dit desviament general dels christians són dues maneres de christians, ço és a saber: caps de compaya, e crides. Caps de compaya són prelats ecclesiàstics e prínceps seglars. Crides de la veritat cathòlica són tots cels qui porten hàbit de religió, car per la significança del hàbit donen a entendre

dues coses en les quals se complex la veritat del christianisme, ço és a saber: meynspreu d'aquest secgle, e devota memòria de la passió de nostre senyor Jesuchrist. Dic, donques, que aquestes ·II_es· maneres de christians (no dic tots, mas la major part d'ells) fan desviar tota l'altra multitut, e luyar de la veritat damunt dita, e seguir los feyts e la doctrina de Mafumet; car ells palesament procuren a sí e a lurs acostats, e amen e abracen honors temporals e riquees e delits; per què falsen lo christianisme. Car ver christià no és sinó aquell qui verdaderament segueyx Christ; e aquell qui axí·l seguex, deu sí e tots los seus axí enformar: que, mentre viurà[n], meynspreen les damunt dites coses, e que tan solament sien curoses de percaçar e aver ço que és necessari o profitable a la salut eterna, axí que, si no han riquees ni honors, no deuen ésser curoses que les convertesquen en lur delit o en lur plaer temporal, mas tan solament en honor e en laor de nostre Seynnor e en consolació de tots los seus amics. Dix encara que·lls prelats e·lls prínceps e·ls reglars o crides que amen aqueles ·III· coses, caen, per aquela amor, en molts inconvenients o desordenaments, los quals fan prejudici a la veritat evangelical o del christianisme. E per ço com los prelats són primers en lo regiment del christianisme, primerament parlaré d'ells.

E dic, segons que les revelacions divines mostren, que, per ço car ells amen e percaçen, a sí e als seus, honors e riquees e delits temporals, caen en ·V· desordonaments: tres quant als prínceps, e dos quant a la comunitat. Ves los prínceps són desordonats per calar, e per lausenyar, e per meynsprear. E per tal que entenats, devets saber que ·IIII· maneres són de prínceps seglars, ço és: ·II· àvols e ·II· bons. Los ·II· àvols, segons les Escriptures, són: estatual, lo qual nos appelam "baveca", e l'altre és fér o salvatge. Príncep baveca és aquell qui per sí meteyx no sab conèxer o jutyar què profita o nou a la pública hutilitat, ans en tot ço que fa segueyx altruys siules; axí que, si los conseyllers són ignorants o perverses, e li dien que mudar moneda e minvar sovén la lig de la primera és profit del regne, o vedar que alcú no·n traga aur ne argent, o fer noves questes e sovén, o establir novells tributs, o les jurisdiccions dels vehins occupar, o prelats aontar, o·ls pobres seglars gitar de la terra, o semblants coses, tot ho creu e u met a exsequció.

Príncep fér és lo contrari, lo qual no fa res per conseyll ni per raó, mas per pròpria voluntat, e, axí com fera bèstia, gasta e malmena son poble, o·l corro[m]p per legea de mal exempli. Aquests ·II· prínceps deu lo prelat qui és ver apòstol de Jesuchrist rependre e blasmar e amonestar que·s esmenen. E si lo prelat ame per sí e per los seus les coses damunt dites, calarà (que de tot açò no farà re), e lausenyar-los à, axí que ab sofisme los loarà: ço és a dir, que, com ell vege que no·ls pot loar de lurs obres, loar-los à parlan de la proea dels anteçesors; e fa·ls de la lengua bocí, e umple·ls les oreylles de vent, tot axí com fa juglar moxart, qui, can vol enbavequir àvol fiyll de qualque conexent seu, fa semblant que·ll vuylla loar, e cride: —A, fiyll de bon pare!—, e, aytant com més dóna a entendre que·ll pare fo bo et que·ll fiyll no·l resemble, aytan més lo desondra o·l blasma tàcitament. Los dos prínceps bons són humà e angèlich. Humà és aquell que tot son estudi met en promoure la pública utilitat, no tan solament en les sues gents, mas encara en totes aqueles qui en pau e en concòrdia humana volen viure, e en

tota sa conversació mostra humanitat o suavea. Angèlich és aquell qui seyaladament s'estudie en sa pressona e en ses obres promoure la honor et la laor de son Creador. Aquests ·II· prínceps deu lo prelat qui és ver apòstol de Jesuchrist pregar e enagar que perseveren, e donar-los favor e ajuda per complir les bones obres a què entenen. E, si és d'aquells qui amen les honors e les riquees e·lls delits temporals per sí e per los seus, meynsprea·ls, e té per no_res ço que fan, e les bones obres que faran enterpretarà a mal enteniment, e no·ls serà favorable sinó minvament e sophística e pal·liada, e més a laor o a fama de sí mateyx que a servii de Déu. Quant a la comunitat, axí de clergues com de lecs, caen aytals prelats en ·II· desordonements. La ·I· és ferocitat en seyoria. Vol dir que, com ells vejen que ni clergues ni lecs no·ls seran obedients per devoció, car no·ls en donen exemple, esforçen-se de seyorejar com leó, ço és, de fer obeyr-los ab brams e ab menaçes e ab vigor de lur auctoritat e de lur poder; e falsen e trespassen l'Escriptura evangelical, la qual los diu que deuen regir lo poble no axí com senyorejants,

mas axí com exemplari o forma de sancta vida. L'altre desordenament és no cura de ço que pròpriament pertayn a lur offici, ço és, vetlar de nit e de dia sobre la guarda de lurs oveylles. Vol dir que tota la mayor cura que deuen aver és que les ànimes que·ls són comanades façen anar per via de salvació, ab visitacions e correccions et monicions e sermons e conseylls e statuts e piadoses obres; de les quals coses los damunt dits no àn cura, ans cuyden assats fer si fan órdens, o confermen, o sagren la crisma, o destribuexen benifeyts ecclesiàstics, o si crexen les rendes e·lls percaçes temporals, e que tinguen ·I· official de lur corda. Los prínceps que veen que aytal exemple los donen los prelats, e calen, que no·ls blasmen re que façen, pus desfrenadament desemparen la veritat del christianisme, en la qual deuen regir lur poble, e caen en ·IIII· inconvenients o desordenaments contraris a aquella veritat. Los ·II· d'aquells són amagats dins en lo cor. Lo primer és pensament duptós en ço que pertayn a la substància o al fundament de la fe christiana, així com és la resurecció o·l juhii general o totes les altres coses que la Escriptura evangelical aferme; car, pus que·ls prelats e les crides no serven en vida ço que aquella Escriptura demostra, manifesta occasió donen, als

prínceps e als altres, de pensar, duptan ea si ço que aquela Escriptura conté és veritat, o si és obra de Déus o d'òmens maestrejats. E só cert que a mi donaren aquesta occasió moltes vegades, e a vós meteyx, en los ans de menor esperiència, e semblantment a vostre frare, e a tots altres prínceps. Lo segon inconvenient amagat és falsa oppinió, car ells cuyden ésser en lur offici o ministeri seyors, e no u són. Car, jasia ço que tots lurs sotsmeses, per la veritat del christianisme a mantenir, los dejen regonèxer per seyors, e a figura de nostre seynor Jesuchrist e a reverència d'Ell los dejen ésser feels e obeyr com a seynors; emperò cascun príncep en sí, si vol anar en la veritat del christianisme, no·s deu tenir per seynor, mas per batle del Seynor, car la veritat del christianisme, ço és, l'Avangeli, li mostra que de son principat à a retre comte o raó a nostre seynor Jesuchrist; e cel qui de son ministeri o de son offici deu a altre retre compte, per cert no és seyor. Los altres dos inconvenients en què caen, són

deffora, en obra. Lo primer és error de libertat pagànica. Vol dir que, axí com pagans o hòmens que no àn lig, no serven, en ço que fan, la regla de la lig de Déu, mas lo plaer de lur voluntat; axí que, si volen fer gràcies e punir alcuns, o fer quèsties, o aemprius, o altres coses, veyares los és que francament ó pusquen fer. E sovén fan ço que no·ls és legut de fer, axí que algunes vegades absolvran o daran a caplevar aquells qui acordadament auran feyt ·I· excés contra la pública justícia, e no per neguna occasió que·lls n'aya forçats; car a aytal colpable, príncep cathòlich no pot perdonar la pena que dret li jutja, ni mudar en altra, sinó en tal manera que·ll enteniment de Déu sia saul e la sua voluntat sia complida. E, per exemple, comtar-vos hé ço que, no à gayre, esdevench en ·I_a· ciutat, en la qual ·I· dels rics e poderoses, per malvolença, volch ociure ·I· cirurgià; e, pensan manera per què no fos sabut, una nit, a prim son, ab sa compaya anà-se·n al auberch d'aquell, sens lum, e, a ·I· d'aquells, féu-lo cridar e pregar humilment que anàs a ·I· naffrat qui era em peryll de mort. E lo compayó d'aquell cirorgià fo massa simple e obrí la porta; e sobte los altres entraren

e lexaren-se córrer a ells, e traucaren-los tots ab lurs espaes, creén que no poguessen escapar; e, car aquells cridaven e lo veÿnat se levave, tantost que·lls agren traucats, fugiren, e alcuns d'aquells parlaren e foren coneguts a la veu. E volch Déus que aquells nafrats a mort escaparen, e ben tard, com foren guarits, feeren clam al rey; e féu fer inquisició, e trobà que aquell rich_home era lo principal del maleffici, e féu-lo pendre, e confessà la veritat axí com los altres la avien confessada. E tantost vengren los altres richs_hòmens de la ciutat e del regne, e demanaren-lo a caplevar ab grans fermançes e grans obligacions, car era de grans hòmens. Ell rey dix-los que auria son conseyll, e puxes ell los respondria; e aquests agren gran goig, per ço car sabien que tot lo conseyl del rey era ple de lurs parroquians. E fo aventura que en la terra avia ·I· hom estranger, e can lo rey ac oÿt son conseyll, volch oyr què diria aquell; e secretament parlà ab ell e comtà-li tot lo cas axí com damunt avets oÿt. E aquell li respòs: —Vós dehits que sóts certificat del malefici per altres e per ell meteys, e avets trobat que acordadament, no per neguna occasió que·ll destrengués, à rompuda e nafrada la pau e la justícia pública. Donques, si vós proceir volets en açò com príncep catòlich, aytampoc lo podets donar a caplevar, de dret, com yo; e, si ho féts, de feyt farets-ho no axí

com ministre de Déus, mas axí com vicari e loctinent de Lucifer, lo qual vol e ordena e percaça que·lls malfeytors vajen francament a vista de tuyt, per tal que a tots cels qui volran mal fer, dó ardiment de fer. Mas responet-los axí: "Vosaltres no volets que nós cajam en ira de Déus." Car, encara que u volguessen, no gosaran dir hoc, e per lur benestar, e car sobte los poríets reptar de tració; car negun vassayll no és pus traÿdor a son senyor que cel qui volria que·l senyor caygués en ira de Déu, sol que ell agués son enteniment. E direts-los: "Ab nostre conseyll avem trobat que, pus que certifficats som de la colpa, no us podem fer neguna gràcia, sens offensa de Déus, entrò que sia jutyat. Mas farem-lo jutyar, e puys fer-vos ém tota gràcia que fer puscam sens offensa de Déus." E appelats los jutyes de la terra; e, per ço car en aquest temps no troba hom persona qui tinga o reeba offici de cort per amor de vertut (ço és, per promoure la veritat de Déu e conservar la pública utilitat), mas tan solament per pàxer la fam rabiosa que àn d'onor e de riquees, direts-los axí: "Per tal que nós no puscam errar en l'offici que Déus nos à comanat, volem de tot en tot ésser certs de la pena que merex, per Dret, aytal rich_hom, per lo maleffici que avets oÿt e entendrets per la inquisició; per què volem

que diligentment hi estudiets, e que, acordadament, ensemps nos donets per escrit la sentència, car nós som d'enteniment que la façam examinar fora de nostre regne per los pus savis que trobarem".— E can açò agren oÿt los jutges, acordaren-se, e finalment aportaren [en] escrit, ab lurs al·legacions, la sentència que perdés lo cap. E can aquells qui·ll demanaven a caplevar oÿren açò, mudaren la supplicació e pregaren lo rey que li mudàs la pena corporal en peccuniària, e que·n prengués una gran summa d'aver. E lo rey respòs que auria son conseyll, e, si trobava que u pogués fer sens offensa de Déus, que u faria volenter. E lavores anaren los corredors e·lls presents e les promesses als conseyllers; e dels corredors avia-n'í qui eren d'orde e qui eren confessors de grans pressones. El rey, can ac oÿt son conseyl, parlà ab l'estranger, e aquell dix-li: —¿Creets vós que aquests jutges ajen donat sentència segons veritat de Dret e segons dretura de justícia?—. Respòs lo rey que hoc. Lavors dix l'altre: —¿No sabets vós que Déus és Dret e veritat e justícia sens començament e sens fi?—. Dix lo rey que hoc.

— Doncs —dix l'altre—, cert és que no home per sí tan solament, mas Déus, lo datnpne a mort; e Ell és aquell qui à donada aquesta sentència. E açò meteyx vos declaren los jutges en lurs al·legacions. Donques, si vós mudats aquesta pena, que li és jutjada per Dret, en pecuniària, vós farets ·IIII· abominacions o legees: la primera, que la sentència de Déus mudarets e cambiarets per sentència o per juhii d'òmens; la segona, que Déus gitarets tras vós, per fer plaer a hòmens; la terça, que Déus vendrets per diners; la quarta, que·ll verí de la pau e de la utilitat nudrirets, a vista de tuyt, en la terra: car, si aquell qui per l'eccés públich merex mort pot escapar a la mort per diners, tots aquells qui·n auran còpia pendran ardiment de complir lur voluntat, can volrien fer semblant eccés. E per totes aquestes maneres offendrets Déu cruelment, e dampnarets vós metex eternalment. E si temor o amor d'òmens vos enclinaven a açò, seria, per cert, o sobirana oradura o sobirana ignorància o indiscreció; car, si per poder o per altra vertut los hòmens són temuts, molt més, sens comparació, deu ésser temut Déus, en qui és tot poder e tota vertut. E si per bontat deuen ésser amats, sens comparació deu ésser amat cel qui és bontat sens fi e de qui són tots los béns de què usam. Mas en aquesta cosa no àn loch temor d'òmens ne amor. E de la temor podets-ó conèxer per açò: car ·I· privilegi

à justícia, lo qual jamés no falex, car qui purament fa res per zel o pèr amor d'ela, no pot ésser sobrat per neguns adversaris, ans ve al desús de tots; e, si a vegades bastexen e suciten adversitats grans e terribles, no o soffer Déus sinó per tal que a major crebant e a mayor confusió los aport, e que mayor siç la honor del ministre de justícia. "E aquesta regla fo mostrada en la sancta Escriptura a vostre pare, e provà-la sovén, no tan solament en los seus sotsmeses, mas encara en los majors del món. E les paraules que son conseyl li dehya eren aquestes: 'Vejats, en vostre cor, d'aytal o d'aytal negoci, si·l volets emparar per pur zel de justícia. E si açò hi trobats, no y guardets res, ne us en conseyllets ab negú, ne y retingats neguna deliberació, car cert és que tots los esdeveniments vendran a bé e a glòria vostra; e la vertut del ayman no és tan certa al mariner com açò és a cels qui àn sentiment de Déus. Mas si trobats en vostre cor que per qualque affecció mundana vuyllats açò emparar, axí com és preu o fama, o amor d'imfants, o enteniment de venjança, o semblants coses, fét-ó ab gran deliberació e lonch e madur conseyl, car no és cert, en aytal cas, si Déus ne voldrà ésser de la vostra part.' E ell metex dix mòltes vegades que no sabia negun esperiment pus verdader d'aquest.

"De la amor que no aja loch ací, podets-ó conèxer per açò: car cels qui aquesta supplicació vos fan, no són dignes d'ésser amats. E, per tal que u entenats, devets saber que·ls rics_hòmens e·ls barons de la terra deuen ésser més amats per lo rey si ells són aytals com los pertayn, segons lo grau en què Déus los à posats; car, axí com Déus los à més honrats que als altres sotsmeses del rey, axí, per honor de Déus, deuen fer obres de mayor noblea que·ls altres, ço és, que pus leals sien a cascú dels seynors (vol dir eterne e temporal) que·ls altres, pus vertaders em paraula, pus dreturés en tots negocis, pus geloses de guardar justícia e conservar la pública utilitat que·lls altres, tots temps pus'francs e pus larcs en ço que·s fa a honor de Déus e profit comú, e pus tenents e pus estrets que·ls altres en ço que no servex sinó a vanitat, tots temps de mayor honestat en vida e en conversació ab los seus e ab los estrayns. "Mas los barons o·ls rics_hòmens d'aquest temps, quant a la comunitat, no àn re d'açò, ans, segons que dien les revelacions divinals dessús nomenades, àn gitada humanitat de sí, e són-se transformats en demonis e bèsties. E per ço Déus, qui no pot errar ni mentir, en ·I_a· d'aqueles revelacions los jutya per los pus vils que altres, e diu que viuen e moren en monçònega; e compara·ls a arayes, car, segons que

la araya no s'estudia sinó en pendre mosques, les quals de podriment s'engendren, tot axí no·s estudien sinó en sucar lo podriment de la vanitat d'aquest segle, e ab mayor podriment e ab mayor pudor fenexen lurs dies que·ls altres. "E tot açò declara la revelació en moltes maneres. Primerament, per lo desig que àn, car ço diu: que aytals rics_hòmens tots temps desigen mal públich, axí com guerra o trebayl e affers del rey e affliccion del poble, car tots temps volrien que·ll rey agués guerra ab sos vehins, per tal que contínuament los agués obs e·ls fos obligat a donar e a gradeyar; atressí, ab gran alegria sofferien que·ll rey tro a la mort succàs e escorxàs tots sos ciutadans e altres, sol que a ells ho donàs. E tot açò és fora d'umanitat e és diablia e bestialitat. "Aprés ó declara per les obres, e primerament per obra d'eretgia. Car, si avien guerra ab lur rey o ab altres, aytan alegrament cativarien lo poble ignocent, axí com fembres e imfants, com los altres; e, axí com si eren cabres, los vendrien a no feels, axí com sarrahins e jueus. En la qual cosa no tan solament renuncien a christiandat, mas a humanitat; e és cert que·ll cavayl que cavalguen à més sentiment de Déus que ells, car lo caval neguna vegada no desempara la regla de la natura que Déus li ha dada, axí com fan aquests.

"E a manifestació d'aquesta legea contra natura, dien les revelacions que Déus, ans del temps d'Antichrist, sots ·I· papa evangelical suscitarà, per tot christianisme, los prínceps ab croada sobre eretges, contra aytals barons, per porgar la Christiandat; car neguns eretges no són pus contraris a la veritat cathòlica, ne pus enemics de la fe, que aytals. "Aprés ó declara per obrà de trayció. Primerament, en conseyl: car algunes vegades s'esdevé que·ls adversaris vendran parlar ab lur seynor, o per espiar, o per asayar, o per enganar, o per la pròpria afflicció a termenar o minvar o remediar; e conexeran aytals falsaris que, per ço que tracten, perex o pot perir la honor de Déu e de lur rey. E, per amor de florins o de carlins, conseyllar-li àn l'esderroch seu en ·II· maneres: la primera, que caja en ira de Déus; l'altra, en abominació de poble seu e estrayn. E negun dels juhís de Déu en aytal cas no·ls refrene, dels quals per ignorància negú no·s pot escusar, car en totes generacions los mostre

Déus, axí com mostrà en nostre temps en lo passage de Túniz. "Però diu la revelació que, d'aquests conseyllers falses e traÿdors, alguns n'í à moxarts e maestres, qui volen per lur maestria cobrir e pal·liar lo corromput enteniment que àn; mas Déus, si·l rey és ver ministre seu, li fa conèxer aytal falsari per sí o per altre; e specialment li fa conèxer tota la art ab què s'ajuda de ·II· parts. Car al rey jamés no dirà, en aquell tractament, cosa determenada, ço és, "consentit en açò", o "no consintats", mas darà conseylls o dirà paraules generals e duptoses e que auran semblant de prudència e de bona affecció, axí com si dehie: 'Sèyner: bo és que pensets en açò diligentment, e que ajats bon conseyll esguardan segons lo temps que passat és, e ço que avets provat, e les qualitats dels locs e de les géns, e els trebayls e els periyls que porien esdevenir.' D'altra part, ço és, als adversaris, serà favorable en amagat, e plasenter de paraula palesament, e alcunes vegades ab presents

e acoylliments. E per ço obra en aquestes ·II· maneres, que de neguna de les parts no pusca caure, ço és: que si ell rey no consent als adversaris, no·l pusca rependre ne carregar d'aul conseyll, o, si consent, que majors sien los dons de l'altra part. En la qual cobea, diu la revelació, no tan solament ven aquest falsari la honor de Déus, mas la honor e la salut del rey e del regne, e la honor e la fama de la nació e de tots aquels qui són en son grau. E tot açò és inhumanitat, ço és, diablia e bestialitat. "Encara declara açò per obra de inic consentiment, car diu que aytals rics_hòmens cova són de malfeytós; car robadós de camins e d'esgleyes e de monestirs, e ladres, e omeyés, e adultres, e falses depositaris, e semblants, tots àn refugi o recobre ab ells. La qual cosa no aurien si en ells avia no tan solament christianisme, mas noblea d'umanitat; mas, car en ells no à sinó diablia e bestialitat, tot açò sofferen e mantenen. "E aquesta és la raó per què dien les revelacions que són pus vils que altres, car més viltats fan, e pus leges, axí com demonis e bèsties; e en re no s'esfforçen de resemblar, per obres, les criatures que són nobles, axí com àngels e cels hòmens qui servaren noblea d'umanitat, no tan solament entre los christians, mas entre

gentils o pagans. De la qual cosa, segons que diu l'Escriptura, seran ells mateys jutges en imfern, e açí metex no ó porien negar; car qui·ls demanave si falcó que no caçàs sinó polets de loca seria noble, ells dirien que no, car faria obra de milà; e alò metex dirien de lebrer qui caçàs rates, ço és, que seria trop vil, car faria obra de gat. "E aquesta és la raó per què la revelació diu que viuen en mençònega, ço és, quant a la opinió que àn de sí, car ells cuyen ésser pus nobles que altres de pus bayx grau, e és lo contrari. E, per aquesta falsa opinió, declaren leg revelacions que són desnaturats, car a ells és semblant que sien de mayor e pus alta natura que·lls altres; e tot açò és mençònega, car ni d'altre començament devalen, ni d'altra matèria són feyts, ni en altra manera engenrats, ni en la mort àn mayor privilegi que·lls altres; ans són de pus vil condició, car hic ixen ab mayor pudor de cors e d'ànima que·lls sotils: en la ànima, car ab mala fama se·n van, e cels qui romanen dien que mala posa prengué aquela ànima; quant al cors, per ço car aytant com és estat pus nodrit, o à més usat de galines o d'oques o de morterol e de viandes delicades e humides que·ls altres, aytant pus tost podrex, e pus tost e pus greu put, e més umós s'engendren en ell

que en aquels qui poc menyen e beuen e no usen sinó viandes seques axí com pa e carnsalada e formatge e ayll e bescuyt, tot axí com ·I_a· galina o ·I_a· oca pus tost e pus greu podrirà e pudirà que ·I_a· grua—. E aquesta es la raó per què en Urgell o en Penedès, si volen portar en estiu ·I· cors de rich_home a Poblet o a Sentes Creus, cove que·ll encalçinen e que·ll empegunten, car altrament no·l porien portar per la pudor; e si ·I· mariner o ·I· laurador hi àn a portar, no·ls cal fer allò. E en Proença n'esdevenc en mon temps ·I_a· demostrança: que aventura fo d'un rich_home que venc posar en ·I· monestir, e allí pres-lo malaltia, e morí quayx sobtosament; e sebelliren-lo lo dia metex, e per honrament, axí com lo fals secgle à acustumat, soterraren-lo en mig del cor; e d'enfra pocs jorns tan gran pudor ac en tota l'esgleya, que no y pogren durar, e a penes trobaren bastays qui·ll dessoterrassen e·l sebelissen deffora en lo seminteri comú. —Ve-us lo privilegi que àn tots los hòmens qui tenen sí meteys per fiyllos d'algo e·ls altres per fiylls de no_re, car, més que altres hòmens, són semblants en obres a demonis e a bèsties, e viuen e moren en mençònega, e ab molt mayor pudor hic ixen quells altres. Per què podets conèxer que no són dignes de ésser pus amats e honrats que·lls altres, mas meyns. "E d'aquests qui us fan aquesta supplicació,

podets-ho conèxer en açò: car, en ço que dien que aquest és de bons hòmens e d'onrats, confessen" dues coses: la ·I_a·, que és pus colpable que altre, e més deu ésser punit, car aytant com és de meyllors hòmens, mayor és la malea que à feta; l'altra cosa que confessen és que ells àn meyns de discreció e meyns de valor e de vergoya que altres, car, si més n'aguessen, o aytant, ells dirien lo contrari, ço és: 'Seynor: aquest à vituperats tots los bons hòmens de son linatge e del regne, e tots temps serie seyal de vergonya e de confusió a tots; per què us supplicam que sia delit.' Mas car lo cor àn truffà e tacat e ple de desigs e pensaments bestials, no saben què·s sia noblea ni honor, e parlen bestialment. "E si demanats ea si en neguna manera poríets mudar aquela pena sens offensa de Déus, devets saber que hoc, sol que la manera sia tal que·ll seu enteniment hi sia saul. E, per tal que la manera trobets, devets saber que·ll enteniment per què Déus l'à feyt jutyar a pena capital, és aquest, ço és: que aquell, axí com membre corrumput e verinós, sie partit del cors d'aquella universitat que à començada corrompre, en tal manera que, per obra o per conseyll o per memòria, no pusque l'altre cors corrompre; lo qual enteniment nos porie complir si ell romanie en la universitat, car, jassia ço que ell asseguràs que jamés no faria mal, però la sua presència

daria tots temps ardiment de fer mal a sos semblants: per què cove que axí·n sia partit, que jatnés no y aparega. E açò fer nos pot sinó en ·II· maneres: la ·I· per exil perpetual (mas en aquest à peryll, car en lo veynat de les altres seyories porie tractar e fer mal); l'altra manera és per carçre perpètua de la terra.— E can açò ac oÿt lo rey, respòs als rics_hòmens que per honor d'éls no volia que fos escapçat, mas jutyà·l a carçre perpètua en ·I_a· ylla sua, luyn. Tot açò que avets oÿt és recitat per declarar los inconvenients damunt dits, en los qualls prínceps caen per la amor damunt dita e per la defalta dels prelats. Encara caen, per obra, en altre inconvenient, per lo qual cas tots los prínceps de crestians seran dampnats, e del qual meyns se guarden axí com los prelats, ço és: enversia de lur offici e necligència impià. Car príncep cathòlich e prelat, segons la veritat del Evangeli, pus curoses deuen ésser de mantenir e consolar los pobres que·lls rics e a les persones miserables, axí com viuves e òrfens e pubils pobres, ab lurs messions los deuen mantenir en justícia. E açò·ls és ordonari, axí com a prevere dir misa; mas ells ó àn enversat, car los rics escolten e entren a ells ordenàriament, e dels pobres no àn cura sinó extraordenàriament, segons que reconten

les revelacions damunt nomenades. Tot axí com los prelats e·lls prínceps caen en grans inconvenients per la amor de les riquees e de les honors e dels delits d'aquest secgle, axí metex hi caen totes les crides que aqueles coses amen, los quals l'Escriptura appella falses religioses; car neguna pressona que àm aqueles coses no pot ésser ver religiós, car vera religió, segons que diu sent Jacme, és meynsprear aqueles coses e viure en esperit de pietat. Devets, donques, saber que aytals falses religioses caen, per aquela amor, en legees o abominations de gran heretgia. De les quals, la ·I_a· és falsa preÿcació e doctrina enganosa o fraudulenta; l'altra és persequció e impugnació de la veritat evangelical. Les quals dues coses són largament declarades en aqueles obres que presentí al seynor papa en Bordeu, ab carta pública, en les quals és declarat que en ·XL· e ·IIII· maneres falsen la veritat evangelical; e són-hi nomenades les revelacions divines en les quals lo Sent Espirit descrup totes les abominacions que fan entre sí a rescost, e deffora a palès. En les quals és declarat que la amor damunt

dita los fa estudiar a enganar lo poble, en lur preÿcació o doctrina o conseyll, en ·IIII· maneres: la ·I_a· és que fan sofistiques distinccions; l'altra és que falsament al·leguen les paraules de la sancta Scriptura, ço és, en altre enteniment que·ll Sent Esperit no·ls done; la terça és que ço que és més necessari a dir e a mostrar, calen; la quarta, que ço que és meyns necessari a dir, dien o mostren en frau. En aquestes errós los fa caure, segons que dien les revelacions, la amor damunt dita. É especialment dien que·lls hi enpeyn amor de ·II· coses, ço és, amor d'abitàculs delicats, e de viandes delicades; car, o a compra o a do, tota hora volen aver los pus delicats. E, per exemple de la compra, reconté ço que esdevenc en ·I_a· ciutat, ço és: que bon vi comunament los donave hom, mas de pus delicat se·n venie en ·I_a· taverna; e, car no trobaren qui d'aquel los volgués donar, car era de molt gran preu, ni ells havien los diners appareylats, empeyoraren lo breviari de comú e retengren tot quant n'avie en lo vexel. Quant al do, recité ço que alí metex esdevenc, ço és: que ·I_a· pressona los fahie fer commemoració per ·I· deffunt, e féu-los pietança, e, entre les altres coses, tramès-los del bel pa que comunament [hom] troba en la ciutat; e can fo lo pa a la porta del monestir, e veeren que no era del pa que fahie ·I_a· flaquera seyalada en la ciutat

(la qual, per ço car lo fahie pus delicat de totes, avie previlegi de fer pa de meyns pes), tancaren les portes e no·l volgren reebre, e al·legaren que·lls altres qui·ls fahien pitança los donaven d'aquell pa, e no volien rompre la custum; e axí destrengeren-lo a donar-los d'aquell. Les quals ·II· coses no podien ne devien fer, segons la regla d'aqueles crides que són apòstols de Christ, mas d'aquelles qui són goliarts de taverna. Diu, donques, la revelació que, per ço car delicats albercs e bastament de viandes delicades no poden aver sens grans messions o gran moneda, e aquesta no poden aver sinó dels seglars (car ells no·s volen affanar corporalment per guaayar lur vida), estudien-se com pusquen a sí tirar los seglars, per tal que·lls pusquen succar, ab manera de plasenteyar. Entre les quals, ·IIII· n'observen comunament. La una és visitar-los en lurs cases, en sanitat e en malaltia, e affalagar. L'altra és cantar-los misses, e, aytant com poden, los induen a ço: que lurs misses oyen. La terça és oyr lurs confessions. E per aquestes ·III· coses se cuyten de ésser preveres, per succar cels qui confessaran. La quarta manera és sermonar; e, en aquesta quarta, diu la revelació que, car volen plasenteyar al poble o a la multitut a la qual preÿquen, e volen pal·liar lur error, falsen la preÿcació evangelical en les ·IIII· maneres damunt dites.

E les revelacions declaren-ó axí, primerament, car en totes aqueles maneres en les quals ells no serven l'Avangeli mas fan contra, la consciència los destreyn de calar, o de dir alguna cosa enganosament contra lo document que ells falsen, per tal que la sageta del sermó no torn a ells. E ·I· exemple és que l'Avangeli diu que cels qui amen riquees o peccúnies, pus greument se poran salvar que·l camell passar per lo cors de la aguylla. Los damunt dits falsaris aquesta cosa lexaran a dir en sermó, e diran alguna cosa pal·liadament contra açò. L'altre exemple és que·ll Evangeli diu a tots los feells que no sien curoses principalment sinó de guaanyar lo regne del cel, e, açò feén, Déus los provehirà complidament de ço que·ls serà necessari temporalment. Açò lexaran dir en sermó, car saben que fan lo contrari. L'altre exemple és que·ll Evangeli diu a tots que sien pacients en qualsque greuges hom los faça. Lo qual document calaran, o qualque cosa diran contra ell pal·liadament, o per dit de philosophes o de sciències secglars, o per falsa

al·legació de la sancta Scriptura; car saben que ells, en tots greuges o en tot ço que àn a fer ab los secglars, volen venir al dessús, o ab blasfèmies, o ab manaçes, o ab cort. L'altre exemple és que l'Evangeli diu que aquell qui volrrà posar la offerta sobre l'altar, si sab que aya qualque proïxme agreuyat, deuse, abans que offira, reconciliar ab aquell. Aquest document calaran en sermó, per ço car saben que ells, ir, o l'altre, o l'altre, feeren o digueren greuge a qualque secglar, e canten missa cada dia, e offeren sobre l'altar, e no veu hom comunament que negú, per sí o per manament de son prelat en capítol o de son confessor, abans que cant, se vaya reconciliar ab aquell qui aurà escandalizat, ne neguna cura no veu hom que·n ayen, axí com si l'Evangeli era faula. L'altre exemple és que l'Avangeli diu que molt és estreta la porta e fort aspra la via per la quall se salvaran cels qui salvar-se deuen, e ampla e delicada la dels dampnables. Lo qual document calaran, car ells de feyt mostren lo contrari, ço és, que ampla e delicada és cella per què hom se pot salvar. E axí metex fan en totes les coses en les quals trespassen e desmenten l'Evangeli. Dien, donques, les revelacions que, per ço car

ells amen los delits de la gola e del ventre e delicats albercs, e, per açò a guaayar, desiyen e procuren peccúnies, e dignitats o prelacions, e embaxades, e laors e honors d'aquest secgle, jamés, ni en públich sermó ni en privat col·loqui, no conseyllaran ni enagaran negú a meynsprear aquestes coses, ans faran lo contrari, per falses al·legacions de la sancta Scriptura, o per dits de sciències seglars les quals no pertaynen a preÿcació evangelical, o per enganoses distinccions. E can deurien parlar de la justícia de Déus, per espaordir la gent e per luyar de la amor d'aquest secgle, lexen açò, e preÿquen e estenen lur sermó en la misericòrdia, e dien al poble, per tal que li plàcie e pal·lien lur error, que, per greument que aje peccat lo christià, si a la fi à vera contricció e·s confesse, serà salvu. La qual paraula és verdadera, mas aquesta veritat dien a gran frau e a gran engan dels ignorants. E cant és gran l'engan, pot-ho cascú conèxer en açò: car negú no pot aver vera contricció si més no ame e desiye los béns eternals que temporals, en tal manera que tots los temporals meynspreu per aquests; car sent Paul diu que negú no·s pot salvar si no à caritat, la qual

no pot aver negú si més no ame e desiye los béns eternals que temporals. Mas aquel qui en tota sa vida aura més amat e desiyat e percaçat los temporals que los eternes, can li ve la cuyta de la mort, en son òbit no pot soptosament desamar e meynsprear ço que contínuament en sa vida aurà acustumat d'amar e de prear, ne atresí sobtosament porà girar lo cor a amar e desiyar ço que no à acustumat. Ne raó natural mostra que hom se dege pensar açò, perquè, si Déus no volrà fer miracle o força al cor d'aytal hom (ço que no fa debades), o no li volia fer gràcia que li donàs longa malaltia per la qual migràs lonc temps, e, per remey de sí metex, fos destret de desiyar la mort, cert és, per raó natural, que aytal hom en son òbit no és appareyllat, per ço que à continuat en sa vida, d'aver vera contricció. E per ço és manifest que aquell qui en son preÿc diu al poble que si en son òbit a vera contricció serà salvu, és doctor falsari, e en ·II· maneres engana cels qui·l oen: primerament, car los covide e·lls enague tàcitament de perseverar en lo corrompiment e en la vanitat d'aquest segle; l'altra, car no·ls enague ni·ls mostre com s'apareyllen a aver en aquel punt vera contricció. E engane·ls axí com falsa talaylla e fals metge. Falsa talaylla, con hom li demana lo camí a qualque poblat, e ell sap dues vies, de les quals la ·I_a· és breu e plana e sens peryll, e l'altra és

longa e plena de robadors e d'esbalts e d'altres perylls, mostre aquesta e diu que alens trobaran fons e prats, e no mostre l'altra. Fals metge, lo qual no entén principalment en lo profit dell malalte, mas solament en pàxer sa fam, ço és, que sia loat e tengut per savi e bé guardonat. Can ell conex que·s acosta la bataylla del termenament, e conex que·lls accidens seran tan greus et perylloses que faran congoxar lo malalte, règeament ell li fa saber, davant qualque multitut, lo trebayll que li és a venir, e amonesta·l que aya paciència e que no·s debata per soffrir la suor, e axí guarrà. E ell sab que no 'a poria aver si Déus no li volia fer gràcia especial, mas diu-ho per tal que, com serà mort, diguen los altres: —Be·n dix lo metge que si soffrís la suor fóra guarit—; mas lo falsari no li aurà feyt re, ni mostrat, perquè la pogués soffrir. Per tot açò és manifest que aytals falsaris fortment enganen lo poble en lur preÿc. Encara és manifest l'alrre damunt dit, ço és, que caen en error d'eretgia, en ço car sembren de feyt e de paraula ço qui és contra l'Evangeli. Mas pus manifest és per ço que ara s'és descubert en la província de Toscana, la qual cosa no pot hom pal·liar ni escondir. Car ·II· cardenals caberen en la inquisició, e foren trobats més de ·CCXL· qui, entre sí e ab les fembres de lur estament e d'altres, preÿcaven que ara és temps en què deu regnar esperit de libertat,

ço és, de fer tot ço que·ll cor desiyarà, car tot serà plaer de Déus; axí que si yo vuyll ociure lo papa o·l rey, o aontar sa muller e sa fiylla, de tot faré plaer a Déus. E d'aquestes crides n'í avia alguns qui eren entre ells grans e notables lectors. La qual error és de mayor eretgia que ésser pusca, car no tan solament negue la veritat catòlicha, mas, encara més, raó natural e tot bé d'umanitat. En la qual error cert és que no foren cayguts si no fos la amor dels delits corporals e dels plaers d'aquest secgle. Per la qual amor caen en altre verí d'eretgia, ço és, perseguir e impugnar la verifat evangelical. E açò s'és manifestat, en aquest temps, en ·IIII· maneres. La ·I_a· en lurs col·legis e entre sí mateys; car entre ells n'avie alcuns qui avien esperit de Déu e amaven la veritat, e blasmaven-los e·lls reprenien, e protestaven que en moltes coses e en moltes maneres fahien contra la regla pròpria e comuna. Pròpria és aquela que·l fundador de lur orde establí; comuna a tots christians, e mayorment a vers religioses, és l'Evangeli. Tots

aquells, donques, qui protestaven als altres que contra lur pròpria regla e contra la doctrina del Evangeli fahien, àn perseguits pus cruelment que si fossen bàrbers. Axí que primerament los tolien tot offici; d'avantatge, encara, que és pus fort, no·ls lexaven preÿcar al poble, per tal que no·ls feessen sentir lurs dissolucions; encara, los destreynhien ab vincles d'obediències e de vet e d'entredit; e, can no·ls bastava, exiliaven-los e flagellaven-los corporalment, e en cruels carçres fahien-los morir. E tan gran era lur furor, que aprés la mort los perseguien; axí que alcuns n'í avie los quals Déu, d'una part, los clarificave per miracles, e aquests, d'altra part, s'esforçaven de diffamar-los, e d'estèyner o apagar en lo poble la devoció, e contrastar a les obres de Déus. Per la qual furor los appellà nostre Seynor, en l'Evangeli, serpents, fiylls de vibres, les quals, can més les escrida hom, pus felones són e pus verinoses. Axí aquests falsaris, con més venien e hoÿen que dins e deffora se manifestave lur dissolució, la amor dels delits mundans los embriagà tan fort, que tolc-los lo sen e la conexença de fer callar cells quin parlaven per via de virtut, ço és, esmenan sí mateyxs; mas, axí com vibres rabioses, preseren la via contrària, no tan solament a veritat, mas a lur enteniment, car ells,

per fer calar e lurs frares e altres, ajustaven iniquitat a iniquitat, e fahien e fan pits, cuydan-se que, per força de malees, façen calar los altres e Déus, lo qual combatien e combaten als bastits ab aytal joch, que les pedres parlen contra ells, e continuar-ó àn, tro que·ls ayen aterra[t]s. E dien les revelacions divines que·ll diable, qui d'aquesta furor los à embriagats, ordenà e percaçà que alcuns d'aquests falsaris puyassen a cardenalat, per tal que feesen ·II_es· coses: la una, que per tot lo món feesen seynorejar, en lurs províncies e en lurs covents, cels qui serien de lur secta; l'altra és que enbargassen e tancassen los portels en tal manera, que·lls clams e·lls crits de cells qui serien perseguits, o dels seglars, no poguessen venir a audiència del papa ni de cardenals qui aguessen esperit de Déu. E ·II· d'aquells cardenals donen a conèxer per àneda e per esturç, per ço car les proprietats d'aquels ocels seran, e són ja, manifests en ells. Per la qual furor e maestria diabòlica s'esforçen d'apagar e d'estremenar la veritat del Evangeli; e en breu de temps la auran aportada a no_res, si·l papa, per son offici, no·s cuyta de metre la mà en ells, car de les abominacions trobarà tantes, que él serà tot esperdut. E si ha

l'esperit de Moysèn, purgarà cuytadament lo vituperi de Jesuchrist. La segona manera per què s'és manifestada en ells la damunt dita furor de perseguir la veritat evangelical, és en les pressones seglars, les quals volen fer penitència en àbit seglar, e viure en pobrea e meynspreu de sí metexs, axí com són beguins e beguines. Los quals, si no són lurs devots o per qualque obligació sotsmeses a ells, tots los perseguexen cruelment ab diffamacions e ab calúmpnies de vicis e de heretgia, no tan solament en sermó, mas encara en cort de prelats e de prínceps. E, segons que les revelacions divines declaren, dues són les raons per què los perseguexen: la ·I_a· és per tal que, per raó d'aquests, no·ls minven les almoynes entre·ls seglars; l'altra és que no pusca minvar la bona estimació que volen aver entre ells. Car, segons que dien les revelacions, per ço car aquests falsaris entenen trer dels seglars peccúnia que·ls bast a delicades viandes e a delicats monestirs, e saben que no porien conseguir lur enteniment si·ls clergues ells lecs no avien devoció en ells, e·ncara saben que ·II· són les coses per què hom à devoció en altres, ço és, santetat de vida e

clardat de saviea o de saber, majorment en la veritat divinal; per ço desigen, e ab lurs maestr[i]es s'esforçen, d'aver entre·ls seglars estimació d'aquestes ·II· coses, ço és: que sien tenguts per pus sents e per pus religiosos que altres, e per pus savis en lo saber de Déus. Dien, donques, les revelacions que, can entre·ls seglars veen alcunes persones qui, per gests e per conversació e per obra, los sobrepuyen en puritat de religió e de vida evangelical, mortalment los és greu per ·II· coses: la una, car per aquests aytals se manifeste pus clarament la lur apostasia (vol dir, desviament de la perfecció evangelical); l'altra és car la estimació de lur santetat se minve per aquests en los seglars. E per ço s'esforçen que·ls puguen gitar en ira e en meynspreu dels clergues seglars e dels lecs; en què perseguexen la veritat del Evangeli en moltes maneres, mas especialment en açò: car l'Evangeli atorga a tots christians que, sots la obediència del papa e de sos loctinents, cascú pusque fer penitència en pobrea e·n meynspreu de sí; e aquests falsaris donen a entendre lo contrari, de feyt e de paraula. La terça manera per què s'és manifestada en los damunt dits la furor de perseguir la veritat del Evangeli, és ço que àn feyt e fan en totes aqueles pressones seglars qui denuncien los temps finals del secgle, axí com és lo temps

d'Antichrist e el centenar de fenir món. Car, jasia ço que alcunes persones entre·ls seglars sien apparegudes, les quals, per testimoni de les revelacions divinals, denuncien açò, emperò mortalment los perseguexen e s'esforçen que·ls pusquen gitar en ira e en meynspreu dels seglars, per tal que negú no sia tengut per pus savi que ells en lo secret de Déu. E la ràbia d'aquesta env[e]ya o furor los turmenta tan fort, que delerar los fa davant los seglars, dién no tan solament mençònegues, mas bavequies de bover. E açòs manifeste per ·III· coses que dien. La una és quan dien: —Bona gent, no creegats que negú pusca saber los temps finals, car, si degú·ls podia saber per subtilitat o per sciència humana, sabrien-ho alcuns de nostres frares, car e·ll món no ha pus sobtills ne de mayor sciència que n'à entre nós—. E aquesta paraula, jassie açò que sie presumptuosa, però sofferre-la·ls pot hom; mas, quant dien, aprés, que si degú ó devia saber per revelació de Déu, que alcuns de lurs frares ó sabrien, car ell món non ha de pus sants que ha entre ells, açò és mençònega e contra l'Evangeli en moltes maneres. Primerament, car ells se glorifiquen de santetat,

e l'Evangeli diu que al fariseu qui·s glorificava de santetat no donà Déus la gràcia, mas al publicà qui·s tenie per peccador. D'altra, quar l'Evangeli diu que Déus inspira là on vol; axí que no és obligat a negú de inspirar-li sos secrets per negun mèrit de santetat, o de dignitat, o altea de pressona o d'estament, mas per sa francha voluntat, axí com la regla de la sua saviea li mostra que fa a fer. E declara-ó per açò: car a sent Pere e a sent Johan, qui eren ydiotes, revelà ço que no revelà als fariseus als doctors de la lig; e a Balaam, qui era fora de lig e tot ple d'iniquitat, revelà ço que no revelà a alcuns sants pares de la lig; e a Agàbucs, ·I· diciple, e a sancta Maria Magdalena, e als fiylls de sent Feliu apòstol, revelà ço que no revelà a negú dels apòstols; e a sent Ffrancesch, qui era lec, revelà en son temps ço que no revelà a negun clergue secglar o reglar. E axí

com no és obligat a deguna pressona, axí metex no és obligat a negun temps, mas can ell ó vol, e conex que fa a fer segons son enteniment, lavores revela ço que li plau e a qui·s vol, e per lo qual son enteniment serà mils complit. Item, la Escriptura evangelical diu que, can Déus vol confondre cels qui·s gloriegen de lur altea, ell elig persones baxes et meyspreables. Per tot açò és manifest que aquests falsaris, en la paraula damunt dita, dien lo contrari del Evangeli. L'altra paraula que dien als seglars és que Déus anc no revelà los finals temps als Apòstols, en què mostren o que són ignorants, o no àn vergoya de mentir, car a la letra diu l'Escriptura sancta lo contrari, segons que és largament declarat en les obres presentades a la Església de Roma. E sent Agustí diu en lo libre De la Trinitat que alguna vegada los revelà lo dia e la ora del juhii. La terça paraula que dien al poble és que nostre Seynor no revelà a la sua beneyta Mare los temps finals, e que per ço no·ls revelarie a altre. En la qual paraula mostren dues coses:

la primera, que parlen per voluntat, car dien e affermen ço que anc no trobaren escrit en neguna Scriptura divina; l'altra és que ells parlen no com doctors evangèlics, mas axí com bovers. Car bover veu que·ll vedell mostre a sa mare lo cap e la coa e tot quant pot, e li salte davant; tot axí, aquests donen a entendre que nostre Seynor plasentejàs a la mare per inclinació carnal, e que no·s comportave ves ella segons la regla de la saviea eternal, mas axí com vedel a la vaca. E·l contrari diu l'Escriptura, que reconta que, can nostre Seynor preÿcave en ·I· temple e, per la pressa, no y pòc entrar la mare, qui·l demanave e stave a la porta, dixeren-li de mà en mà que sa mare era a la porta qui·l demanave, e ell respòs que sa mare era tots cels qui oyen les sues paraules e les metien en obra; en què mostrà que, per la mare, no faya re per carnal inclinació. Mas la bavequia d'aquests falsaris és pus manifesta per açò: car Déus no fa res debades, e a la Verge sa mare no era obs que li revelàs los finals temps; car ella ni devia venir per edat a aquels temps, ne u devia preÿcar, ne a consolació esperitual no li era obs que u sabés, car per altres sentiments divinals la podie mils consolar que per aquel saber. E axí és manifest que aquests falsaris, per lur

furor, no tan solament dien mençònegues contra l'Evangeli, mas encara deleren et bavequeyen. E jassia açò que cell qui denuncie los finals temps los aje sovén requests ab escrits públics, que si res volen dir contra, que u aporten en escrit, e que u meten en juhii davant la mare Esgleya, encara negú no n'és apparegut qui d'açò se sie aseynalat, mas tuyt li traen per balesteria, e ladren contra ell en absència, axí con ca de vil coerdia ple. La quarta cosa en què manifesten la furor de perseguir la veritat evangelical és car en totes les maneres que poden s'esforçen d'apagar e delir e offegar totes les escriptures que deseubren lurs legees, jassia ço que bé coneguen que són evangelicals en totes coses, ço és, en matèria, e en forma, e en final enteniment, e en lo zel. E aquest és ·I· cert senyal en que·ls pot hom conèxer, car negun d'éls no pot oyr aytals paraules com aquestes són, que·s pusquen abstenir de bunir com vespa, o siular com

vibra, o escumar axí com porch senglar; mas cel qui és amic de la veritat evangelical à plaer can les ou. Totes les coses damunt dites, pare sant, yo vulgarment hé denunciades a amdosos los reys damunt dits, e ara can fuy en Sicília, e·m raonava de tot açò ab lo rey Ffrederich, anedí a les coses damunt dites aquesta exortació, ço és: que en proseguir e promoure la veritat evangelical per vida e per doctrina, no devia duptar ni tembre ni esguardar los juhiis o·ls poders dels hòmens. Encara li diguí que d'uymés son frare, lo rey d'Aragó, e ell, e tot altre poderós entre·ls christians, no seran escusats davant Déus, ans seran greument condempnats, si, per dupte o temor de juhiis o dignitats o poder d'òmens, lexen a promoure la veritat del Evangeli o del christianisme en totes maneres que poran, car Déus los ha posat ·II· arguments davant lurs huylls, los quals no poden escondir. Lo primer és que ·I· escaravat à suscitat, ço és, ·I· home qui, per son offici, tracte altruys fems, e·l qual no ha negun privilegi d'altea

(ço és, ni de linyatge, ni de pressona, ni de riquea, ni de poder, ni de dignitat, ni d'estament, car del pus bax estament que sie, ço és de muyllerats, és), e à·l feyt volar per diverses parts de christians, e ficar en la cara tots los mayors de la Christiandat (ço és, mayors en dignitat, e en auc[t]oritat, e en poder, e en sciència, e en estament, e en multitut o nombre), e tots se indignaren e s'escomogren contra ell e·l perseguiren, los uns diffaman, los altres menaçan, los altres acusan, los altres encarçeran, los altres metén en cormes, los altres denuncian mençònegues e calúmpnies, los altres escrivén e ordenan iniques sentències, los altres feén col·lectes de diners. Car, segons que a Perosa fo recitat, ·I· estament dels damunt dits ajustà de totes les províncies ·LX· míl·lia torneses, que tramès là per tal que·l escaravat no escapàs per re que no fos cremat o encarcerat perpetualment

en lo loch de Sancta Crestina; e a açò finalment s'acordaren, car no trobaven occasió per què·ll cremassen. E, ab tot açò, Déus l'à guardat en tal manera, que no li àn pogut tolrre ·I· cuxa, ni ·I_a· ala, ne ·I· dels grynyons del morre; ans, quant més l'àn perseguit, tant pus ferm e pus ardit e pus appareyllat és estat de ficar tots los falsaris de la veritat evangelical; e, ço que és pus notable, tota hora és estat pus alegre. E per tal que entenats, faz-vos saber que ·XV· anyns m'avie turmentat greument una gran tristor per la raó que altra vegada us diré; e no·n poguí ésser deliure entrò que sofferí les persecucions damunt dites, e especialment can fuy cert dels juhiis que corrien contra, mi, ço és, que·lls uns deyen que yo era fantàstich, los altres que nigromàntich, los altres que encantador, los altres que ypòcrita, los altres que eretge, los altres que papa dels eretges; e puys que fuy cert que aquestes coses dehien de mi, anc puxes la tristor damunt dita no·m tocà. Per què podets clarament conèxer que, en ço que és de Déu ne hom fa per ell, no deu negú tembre ne duptar los juhiis ne·l poder dels hòmens; car, si Déus en son servii à guardat, ·I· escaravat dels mayors poders del món, molt mils guardarà les àguiles e·lls grifalts. Lo segon argument que Déus à posat davant

totes les altres pressones de christians són los juhiis que à complits en dos papes, car lo decaement damunt dit del christianisme fo en escrit a cada hú denunciat, e cascú d'éls per la denunciació fo amonestat, de part de nostre seynor Jesuchrist, que·s cuytàs de rectifficar tots los estaments de christians, e primerament de tota la clericia. E fon denunciat a Boniffaçi que, si u meynspreava, Déus faria en ell temporal juhii, aytal que, en la sua casa metexa, e en la força de la sua glòria, lo faria confondre per sos enemics, e finalment deliria les sues plantes e la glòria del seu nom; e tot açò legí ell metex, e meynspreà-ó, e no ho volc creure, ent[r]ò que de feyt ho tastà. A·N Beneyt fo denunciat que, si ho meynspreava, tost seria arrapat de la Seylla, ço és, tolt del papat; e, del dia que aquesta denunciació ac oÿda e legida, car ho meynspreà, no sigué en lo papat sinó ·XXXV· jorns. E, can cada ú d'amdós volc creure la denunciació, no·ls profità, car Déus no·ls donà espay de viure, per ço car no agren cura d'esquivar lo vituperi de Jesuchrist, lo qual conexien e sabien que hom los denunciava generalment. Per què podets conèxer dues coses: la una

és que aqueles denunciacions, de part de nostre Senyor se fahien; l'altra és que totes les altres pressones a les quals pertayn la guarda e la promoció de la veritat evangelical, si meynspreen d'uymés l'esderroch d'aquella veritat (lo qual és manifest per tot lo món), Déus les començarà punir en esta vida, e, si·ls dóna espay de fer penitència, serà gràcia molt especial. Encara, per tal que pus diligents siats a promoure aquesta veritat, vos faz saber que les revelacions divines dien que la denunciació damunt oÿda farà fer Déus altra vegada, axí com per terça monició, a la Seylla apostòlica. E d'açò só cert, mas per qui, o en qual loc, o cant, no u sé; mas bé sé que, si la terça denunciació meynspreen, Déus començarà, en l'an segon aprés, fer en ells, e en lurs pilars, terribles juhiis, dels quals d'orient entrò en occident se maraveyllaran totes gents. Tot axí com les tres coses damunt dites é denunciades axí com anafil de nostre senyor Jesuchrist, axí metex a vós, sant pare, e a tots christians, ne denunciu altres tres en quant só correu dels frares damunt dits.

La primera és que Déus los ha inspirats e à units en son esperit a promoure la veritat del christianisme per totes parts, ço és, entre cathòlics e scismàtics e pagans; axí que, segons la justícia evangelical, entenen a usar de ·II· gladis, ço és, esperital e corporal, e proposen açò continuar entrò que·ll sepulcre de nostre seynor Jesuchrist sia restituït a christians, e la secta de Mahumet sia anul·lada. E, per tal que mils me·n creegats, legir-vos hé los translats de les letres que amdosos los reys trameseren la ·I· al altre. E, car primerament fuy messatge del rey Frederich al rey En Jacme, primerament vos legiré lo translat de la sua letra, e puxes lo translat de la responsiva del rey d'Aragó." La segona cosa que denunciu d'ells és que abdós comunament àn començat a promoure la damunt dita veritat en dues maneres. La primera és donan exemple, de feyt, en lurs pressones; car tot ço que no servie sinó a cultivament de vanitat àn tolt a lurs pressones, e tota superfluytat de maneres de viure giten de lurs cases, per enteniment de la fi damunt dita. E les regines lurs muyllers los seguexen; axí que

la ·I_a·, per mostrar la veritat de sa devoció, à començat ja fer dues coses. La ·I_a· és que totes les joyes, fora d'aqueles que pertanyen a la dignitat reyal, partex en ·III· parts: la una en pobres aconseyllar, l'altra en esgleyes a ornar, la terça al passatge d'Oltramar. L'altra és que totes aquelles familiars sues qui li solien dir qualsque enacs de vanitats, axí com: —Madona, tan bé us està!—, o semblants paraules, à luyades de sí, exceptat aqueles que de cor e d'obra se conformen a ella. La segona obra, comuna a abdoses frares, en la qual àn començat a promoure la veritat del christianisme, és ordenament que àn feyt en escrit, en lo qual mostren, a tots cels qui volran en la promoció d'aquela entendre, com se deyen regir en sí, e com deuen conversar ab los altres catòlics, e què deuen fer ves los scismatics e pagans. Axí que sobr'açò à començat a escriure lo rey Ffrederich; e aquell ordenament en escrit é yo portat al rey d'Aragó, e ell hi à declarat e

ajustat algunes coses per inspiració divina, tot axí com lo ffrare, per aquella metexa, avie l'alra ordenat. E de tot açò pux fer còpia a tots cels qui la·n volran. E dic que en açò fa Déus a tots los catòlics, e mayorment als clergues, ·I· seyal fort notable, car a promoure e administrar la veritat evangelical, en la qual està la veritat del christianisme, à el·legits en aquest temps, e appelats, lecs ydiotes e muyllerats, dels quals fa universals doctors de tots aquells qui volran obeir al Evangeli. La terça cosa que denunciu dels damunt dits reys és que cascun d'éls à per sí començat la damunt dita promoció per obra singular (vol dir pròpria a cascun d'éls). Car lo rey d'Aragó s'és mès en camí, ab ses gents, per anar en lo regne de Granada, ab propòsit de no tornar atràs entrò que la blasfèmia de nostre senyor Jesuchrist sie estirpada de les parts occidentals; e axí ó à sol·lempnament divulgat a les sues gents. Lo rey Ffrederich, per sí, à començat a bastir e a continuar escoles evangelicals, de mascles a una part e de fembres a altra, en les quals rics e pobres seran informats a vida evangelical, ço és, de ver christià; e aquels qui seran abtes a preÿcar, oltra açò seran enformats en lengües diverses, en tal manera que la veritat

del Evangeli pusquen mostrar a tots, pagans o scismàtics. È, a promoció d'açò, à procurat ja maestres e escriptures evangelicals en algunes lengües, e procura en altres, e à feyt cridar per la ylla que tots aquells qui volran en paupertat evangelical viure, de qualque nació sie, vagen là, car ell los darà protecció e provisió en necessaris de vida.