Informació espiritual al rei Frederic de Sicilia

[INFORMACIÓ ESPIRITUAL AL REI FREDERIC DE SICÍLIA] [Messina (?), estiu de 1310] [S]eynor: vós sóts tengut de fer algunes coses pròpriament en quant sóts rey, e algunes pròpriament en quant sóts rey crestià, e altres comunes a la dignitat real e al crestianisme. Per la dignitat real pròpriament, devets aver diligència de dues coses. La una és promoure la utilitat pública, e en tot lo regne e en cascú dels membres, axí com porets. Axí que la utilitat privada vostra devets sotsmetre a la comuna en dues maneres: la una, que de la comuna siats pus diligent que de la privada; l'altra, que si la privada conexíets que fos en re contrària a la comuna, que del tot la lexets per aquella. Altrament no obraríets com rey just, mas com tyran. La segona cosa que devets fer pròpriament per la dignitat real, és fer egual[ment] justícia

a richs e a pobres, e privats e estrayns, e metre diligència que en neguna part del regne no sie na[fr]ada ni offegada. E per aquesta diligència devets, per diverss[o]s temps del an, visitar los locs del regne, e escr[ut]ar e encercar si re s'í fa contra justícia pública e temporal, la qual pertayn a vostra dignitat. E, a enformament vostre, sobre aquesta matèria vos tramès Déus un tractat qui començe "Volens Deus[...]", e, quar en la segona part d'aquell tractat vos enforme sobr'açò, devets ordenar, per zel de justícia, que almenys aquella segona part ligiats, o us façats legir, dues vegades lo mes. En quant sóts rey crestià, devets metre diligència, per amor e per zel de Christ, de promoure la veritat del crestianisme, ço és, la veritat evvangelical, segons vostre estament, dins vostra casa e defora. Dins vostra casa, la devets promoure principalment en los pilars o en la substància d'aquella, ço és, en vós e la regina e·ls infants, per tal que vostra casa sie, a tots los de fora, myrall e forma de ver crestianisme, per manifestar en ella la veritat de Christ a compliment de la paraula sua, quan dix: "Sic luceat lux vestra coram hominibus ut videant vestra bona opera et glorificent

Deum." Quar offici propri de crest[i]à és axí manifestar en sí la veritat de Christ, que tota la Trinitat divinal, que és cap e font del c[r]estianisme, ne sie loada e honrrada públicament, quar açò és g[l]orificar Déus en terra. La diligència de manifestar aquesta [v]eritat en vostra casa mostrarets primerament en vós; e enformarets la regina que la mostre en sí; e, aytant com en vostre poder seran, puynarets que sie manifestada en los infants. En vós meteyx farets tres coses: La primera, que per vera penitència satisfarets a Déu de les offensses que feytes li avets, e atressí al proxme, segons la veritat evangellical. La segona cosa que devets fer per manifestar e promoure en vós la veritat del crestianisme, és fer obres seynalades, en les quals sien remembrats e representats e glorificats los principis e la fi del crestianisme, quar en aquestes dues coses és fermada la veritat del crestianisme. Los principis són tres: lo primer és la fóntana d'on mana, ço és, la Trinitat eterna o divinal, Pare e Fyll e Sent Esperit; l'altre és axí com fundament, ço és, la humanitat del Fyll de Déu eterne, per la qual és appellat Christ; lo terç principi és lo col·legi dels apòstols, qui són axí com mur de crestianisme. La fi del crestianisme és que·l crestià torn, aprés aquesta vida, primerament en esperit,

puxes en cors e en ànima, a la Trinitat eterna, qui·l creà e·l formà per lo benefici d'aquella trinitat que li donà per venir a ell. Quar Déus, qui és plena trinitat de perssones en una deïtat, qu[a]n per gràcia del crestianisme volc a ssí revocar la creatura humana, donà-li lo seu propri segell, per tal que, gardan e miran la figura de la sua magestat, anàs volenterós e alegre e segur a Ell; e donà-li fe e esperança e caritat, axí que caritat tengués per regina o per mare, les altres dues per donzeles de caritat, o per sors del crestià. Aquests principis e aquesta fi deu representar en tota sa vida lo ver crestià, en tal manera que·ls principis ne sien glorificats en terra, e·l procés que farà lo crestià per lo cours d'aquesta vida conseguesque la dita fi. E açò no·s pot representar per obra de figura, quar, per pintar en les parets d'esgleya o de qualque casa la Trinitat e les tres vertuts dites e Jesuchríst e la Verge e·ls apòstols, o en cortines o en taules o en casuylles o altres draps, ab seda o ab aur, o en obres embotides, no és loada ni glorificada la Trinitat ni·ls altres principis; quar aquelles coses mudes són e sens tot esperit, ni per aquelles conseguiria lo crestià la fi damunt dita, [n]i són ú[t]ils sinó a representar e recordar, la veritat d'aquelles cos[e]s. Mas lo crestià que vol que per sa obra sien aquelles cos[e]s no tan solament recordades a representades, mas encara

glor[i]f[i]cades, ab gran devoció les deu recordar e representar per obra de veritat evvangelical, ço és, obra de pietat, de les quals obres seran principalment jutgiats los crestians al dia del juý. E aytals obres són celles per les quals amdues les trinitats damunt dites són recordades e representades, e Jesuchrist e la Verge e·ls apòstols, a gran laor e glorificament en terra, quar, segons que diu sen Paul, tota la veritat del Evvangeli és de pietat o segons pietat. Per què, seynor, a clara representació e glorificació de les coses damunt dites, devets observar que ·XII· o ·XIII· pobres mengen davant vós quan vós mengiarets; o almeyns los ·III· d'aquells, e·ls altres en altra part. E quar en la setmana sancta bec Jesuchrist per sos amics lo càlice de la passió, e·n féu beure a tots los apòstols; quar aquell sanc qui en aquella setmana los donà a beure significave la passió que per la sua amor soferrien e per la sua veritat; per ço en aquella setmana los darets aygaamans, e·l digious de la Cena los lavarets los peus e exugarets, e, per recorda[r] l[a] humilitat de la passió de [Christ], los besarets. E tres vegades l'an, a honor de tota la Trinit[a]t, ço és, en les uytaves de Nadal (quan Déus lo Pare donà son Fyll als hòmens), e en les uytaves de Pascha (quan lo Fyll gità d'infern los justs qui y eren

e[n]carcerats), e en les uytaves de Pentacosta (quan lo Sent Esperit visità e omplí de gràcies los primers crestians), en cascú d'aquests terminis visitarets los malautes del pus sol·lempne espital que sie en lo loc, e de vostra mà darets a cascú qualque almoyna. La terça cosa que devets fer en vós meteyx, és que, pus que serets cert que la regina serà preyns, vos luynets d'ella, e no us y acostets entrò que age enfantat e sie complidament porgada; quar en aytal cas l'acostament no és a servii de Déu, anç és al contrari en dues maneres: la una, quar és a pol·lució dels acostants; l'altra, quar la criatura, per la qual era l'acostament en offici e servii de Déu, ne pren qualque corrompiment, o en complexió o en composició. E conjugat qui en aquell cas discipline son cors per ésser continent a reverència de Déu e conservament de les sues obres, puge a grau de mèrit inestimàbil. La reg[ina] enformarets, per lo damunt dit en[t]eniment, de tres coses:

La primera, que per fer plaer a vós no face re que sie desplaer a Déus. E dir[et]s-li que Déus vos ha ajustats per tal que la ú àm l'altre, e façe plaer la ú a l'altre, en Déus. Per què li féts saber que la amor d'ella e·l asaut tant més crexerà en vostre cor, e aytant aurets major plaer d'ella, com conexerets que més s'esforçe o esforçarà de fer lo plaer de Déu; e, per lo contrari, aytant descrexerien la amor e·l plaer, o minvarien, e us luynaríets d'ella, com conoxeríets que, afaytan o feén coses que Déus no à ordenat, volrria plaentejar a vós. La segona cosa de què la enformarets és que ella conform sí metexa a la Regina del cel en dues coses: Primerament en l'àbit, ço és, que tot sie sant e honest, e que neguna cosa que no sie necessària a protecció del cors o a salut no y pusque hom notar, axí com és tirar coa; quar la Mare de Déu anc no tyraçà roba, anç avie les vestedures talars ab un replec a les ores que li cobrien lo tal·ló e la punta del peu, axí com la regina sa mare les porte encara huy e portave d[a]munt lo [...]uar, a[x]í com Déus ordenà e volc que Je[suchrist] f[o]s forma e regla de

tots los elets mascles, axí volc e ordenà que la M[a]re d'ell fos regla e forma de totes les eletes fembres. Per la qual cosa dien acordadament tots los sents que·l primer seynal del crestià que sie elet és que, si és mascle, conforma sí meteyx a Jesuchrist, e, si és fembra, conforma sí metexa a la Mare d'ell en portament e en obres. E sen P[au] diu e amoneste tots los crestians que, pus que saben cert que Déus los à appellats a sí per lo crestianisme, que ells s'esforçen de fer vida e obres per què sien certs que són elets; e açò mostre ell en aquella epístola, e la soma és aquesta: de conformar-se a aquelles dues persones. La segona cosa en què especialment se deu conformar a la Mare de Déu, són obres de caritat e d'umilitat. E axí com la Verge, tan tost com ac concebut lo Fyll de Déu, ysqué de son alberch e de la vila on estave, e anà luyn, per visitar sa cosina, e li serví prob de tres meses, tro que ac enfantat; axí deu la regina fer. Sa cosina girmana és pietat, quar dignitat real e pietat són fiylles de dues sors, ço és, de la saviea de Déu, de la qual nax la dignitat, e de la bontat de Déu, de la qual nax pietat. E per complir aquesta visitació a forma de la Mare de Déu, farà axí com fa la muyller de son avi, en França, en ·I· espital que [...] [...], ço és, que almeyns,

·IIII· vegades l'an, en les uytaves damunt dites, farà·s portar tro a la esgleya que serà pus prob del pus sol·lempne espital; e allí [e]lla, ab dues donzelles o servicials sues, v[e]stir s'àn, desob[r]e lur roba, sengles camises romanes de bella tela, primera ella en persona de caritat, e les altres en persona de fe e d'esperança, quar en aquesta forma fo mostrat en visió a algunes perssones que la Mare de Déu entrava en un loc de misèria per consolar aquells qui y eren; e d'aquella esgleya iran a peu, a vista de les gents, a l'espital; e, a la intrada, les dues donzeles, ab sengles tovaylles blanques per lo coll, portaran de bell pa e bé appareyllat; e la regina primera e les altres aprés passaran per tots los malautes, e la regina de sa mà darà a cascú un pa, e dir-los ha que sien menbranç de la passió de nostre seynor Jesuchrist. E, si Déus li done gràcia que més y vuylle fer, façe-ó, axí com fa la dona damunt dita. La terça cosa de què la enformarets és que en sa casa no tingué ne sofira que y sien legits romançes o libres de les vanitats mundanes; mas a digmenges e festes, en ores covinents, farà legir, en audiència de ses fylles e de sa compa[yna], les Escriptures, [on] la veritat evvangelical serà en romanç espressada, purament

e clara, quar alí trobarà pus fins [ser]móns que en al[t]re loc. Los infants mascles devets, de ·VI· ans a amunt, fer nodrir en la escola de la vida evvangelical, ab los altres, per tal que no aprenguen en començament alrre a conèxer e amar, sinó Jesuchrist. L'altra compayna vostra que veurà les damunt dites coses, en qualque manera s'esforçarà de conformar-se a vós. E, si negú n'í avie tant obstinat que del tot fos contrari a les vies vostres, per re no·l sofirats en la compaynia. Servades les coses damunt dites dins vostra casa per promoució de la veritat evvangelical, obrarets defora per aquell meteyx zel en les maneres davall escrites. La primera és que restituïscats o façats restituir totes les esgleyes despuyllades de lur dret, per qualsque pressones sotsmeses a vós sien despuyllades, encara que coneguéssets que·ls ministres de la Esgleya mal usassen dels béns. Item, decaçarets o gitarets de tota vostra seynoria devins e devines, o sorcers, o qualsque supersticioses, mayorment si p[u]blic [...]o [...]

que d'aytals cu[ro]sitats contràries a la fe christiana se[·n] [t]rameten. Item, en cascú loc farets [v]enir los catius sarra[ÿ]ns davant vós o vostre loctinent, e fer-los ets proposar la veritat del Evvangeli; e aquells quis volrran convertir, q[u]e·ls comprets e fassats bateyiar e enformar en la veritat. E, si·l senyor de qui serà lo vol retenir, que tantost com serà bateyiat li enjungats que se·n captingue axí com sen Paul mostre a Fylomeno, e al novell crestià que axí servesque a son seynor com mostre sen Paul a Thimoteu. E, si per aventura n'í avie negú que lonc temps agués desiyat d'ésser crestià, e que son seynor li agués contrastat, devets repenrre lo seynor e mostrar-li com és estat traÿdor a Jesuchrist, axí com Judas, e en quantes maneres à falssat lo crestianisme, e donar-li a conèxer que ell ni és ver crestià, ni à lig humana, quar piyor és en crestianisme que sarraÿns en lur lig; quar aquells no tan solament coviden los catius crestians de fer-se sarraÿns, mas encara·ls ne forcen, e a cells qui·s fan sarraÿns fan més de gràcia e d'ajuda que als naturals sarraÿns.

Item, farets cert ordenament sobre la provisió esperital e corporal dels neòfits; e que sie publicat. Item, appellarets los prelats o prelat ab sos savis e ab religioses, e de [m]anar-los [et]s ques certifiquen q[uan]t er[r]en contra Christ e la su[a] veritat aquells qui di[en] [re]negats a cells qui de pag[ani]sme vénen a crestianisme; e trobat que és blasfèmia de infidelitat o de la mayior eretgia, per ço car renegat és aquell qui lexe la veritat e passe a la error; e axí cell qui renegats appelle los damunt dits, apertament diu que paganisme és veritat e crestianisme és error. E axí, contra aquesta blasfèmia ordenarets ab los damunt dits pena tal e irrevocàbil, que tota perssona sia curosa e diligent d'esquivar-la en sí e en los seus, e que aprengue a apellar-los axí com l'Apòstol e Jesuchrist los appelle, ço és, frares o germans. Item, farets manament als jueus que agen lur acord, d'emfra un an, o de penrre lo crestianisme (per ço quar vós los mostrarets clarament que són en error, e volets lur salut e esquivar lo corrompiment dels crestians), o d'estar a part, quar no soferríets que entre·ls crestians habiten ni ab ells converssen, per la constitució dyabòlica que àn en lo Talmut contra los crestians.

E farets-los saber que, si a açò no s'acorden, finalment, axí com lo rey d'Anglaterr[a] primer, [e] puxes lo rey de França, los gitarets de tota vostra seynoria. Item, ordenarets que jueu, tant com en sa error perseverarà, no gós, en pena de cors e d'aver, medicar negú crestià; e si crestià lo requer, que sia punit en certa quantitat. Item, ordenarets que·ls infisels sotsmeses vostres sien regits per perssones qui·ls tracten evvangèlicament, ço és, en tal manera que no·ls donen exemple de re contra l'Evangeli; mas que al crestianisme los tiren tant com poran. E si negú d'aquells qui no seran vostres sotsmeses recorrie a vós, sie reebut e sostengut benignament e liberal, axí que en tractament, o en conseyll, o en consentiment, o en ajuda, no li dó hom exemple de re contra l'Evangeli. Item, ordenarets que en tots los locs famoses de vostra seynoria aya una casa on pusquen albergar e estar, si·s volen, perssones pobres de penitència; e·lls altres pobres, que vagen a l'espital. Item, farets denunciar a tots cells qui tenen ostals comuns, e vós metex, ells ajustats en vostra presència, diligentment amonest[a]rets que

sien diligents d[e] [l]ealment reebre e humanament tractar to[t]s estrayns, e que·s guarden que negú pelegrí crestià no age clam d'ells; si no, pus greument los puniríets que homicides. Item, farets qualque establiment de pietat evvangelical, salvant los ordenaments de Seylla Romana, per lo qual los grecs catius que vendran en vostra terra reeben benefici de caritat, e·ls altres grecs ne sien edificats. Per totes les obres damunt expressades serà manifestat lo zel que príncep crestià deu aver per promoure e mantenir la veritat del crestianisme. Quar devets saber que zel no és alrre sinó ardiment e constància d'amor complida o fina, ço és, que no és tèbea, ni tan solament calda, mas bullent, axí com en sen Pere e la Magdalena; e qui aytal amor à a Jesuchrit, res que sie a promoció de la sua veritat no lexe a fer per temor ni per amor de creatures ni per negú juý d'aquest segle. Les obres que devets fer comunament per la dignitat real e per la veritat evvangèlica o de crestianisme, són aquestes que oyrets: Primerament, gitarets de vostra casa tota superfluïtat de viandes e de vestirs e d'arnès, la qual ni a utilitat pública ni a veritat evvangèlica no servex.

Item, gitarets [de] vostra seynoria tot ús de daus entre crestians; axí que, sots cer[t]a pena, esquivarets que negú no·ls y face, ni·ls y aport, ni·n ús. Item, gitarets usures e usurers crestians, e mayorment cells qui ab iniques barates frauden lo poble menut. Item, gitarets-ne tota corsaria, axí que, en pena del cors e del aver, negú no gós armar sobre negunes gents, si no u faye per exprés manament e consentiment vostre. Item, farets establiment públic d'observar la prohibició eclesiàstica, ço és, que de vostra seynoria, ni vostre ni estrayn, per sí ni per altre, no port vianda ni armes o altres coses vedades a sarraÿns no sotmeses a vós. E d'açò darà cascú fermança per lo doble; de la qual pena no sie relevat o relaxat per neguna re. Item, farets-vos certificar de tots los locs on la real magestat à jus patronat, ço és, dels locs donats per los reys, o lurs sotsmeses ab favor dels reys, sien monestirs o priorats o espitals o altres locs; e certificar-vos et[s] dels ordenaments que·ls dotadors feeren per obres pies, [e] [vi]sts los ordenaments escrits, si trobats que no·ls agen o[bservat]s ni·ls observen, denunciat-ó al prelat ordenari, e fet jutgiar lo falliment per dret, e rectificar l[o] negoci, a promoció

de la pública utilitat e de la veritat evvangèlica. Item, establirets un espital de cort per los pobres qui seguiran la cort, per qualque necessitat, en lo qual sien sostenguts sans e malautes; e que y age ministres qui lurs negocis meten a avant o promoguen ab justícia. Item, procurarets diligentment que·ls vostres ministres e officials sien conformables o acordants al vostre enteniment, ço és, que lealment e diligent proseguesquen la vostra volontat e·ls vostres manaments. E si·ls podets trobar que·s conformen a vós per zel, ço és, per amor de la pública utilitat e de la veritat evvangèlica, meted-y aquells sobre tots los altres, axí que·ls altres sien sotsmeses a aquests. E si, quant al zel, vos eren contraris alguns, almenys fet que quant a la exsecució no u sien, per temor de justícia; quar tota hora que negun d'ells fallirà de certa sciència en la exsecució, lo farets jutgiar per Dret, e la pena que Dret li jutgiarà[...] E axí·n farets molts útils al offici. Per [què] diu la Scriptura quod "stultus serviet sapienti": quar lo savi seynor, ab sa saviea, sab rtrer de foll profitós servii. E, quar la Scriptura diu que un hom val mil, e a vegades ·X· mília (e pose exemple en cavalers, quar diu que David valie ·X· mília, no per força de cors ni

per ardiment de cor, mas per sen natural e noblea de cor e indústria de regir los ·X· mília, en tal manera que per lo seu regimén profitaven en armes, e sens lo seu regimén fayllien e·s perdien), tot axí devets, en los minist[r]es e officials vostres, elegir tota hora cells qui més auran de virtuts morals e, si fer-se pot, de les evvangèliques. E devets aver contínuament prob de vós una perssona de vostre zel qui especialment vos façe membrant tots los documents dits e remembrats desús. Si totes les coses damunt expressades menats a exsecució, tot lo món conoxerà que vós avets la veritat de Christ en vós, e que avets ver zel de crestianisme e de la honor de Déu, e suscitarets tot lo món a mayors dis[p]osicions de gràcies e de conexença de la veritat[...] que de Constantí ençà fos suscitada, ço és, ·III[I]· [bén]s en los crestians e ·V· en los sarraÿns. L[o] primer bé que suscitarets en los crestians serà que cells qui amen la veritat del c[r]estianisme e ara estan amagats axí com perles en arena e moxons en barca d'espines e tortres en selva per la multitud el poder dels adverssaris, segons que dien les revelacions divinals, trauran lo cap defora, e manifestar

s'àn, e parlaran ardidament, e obraran palesament, e encendran e enflamaran los altres. Lo segon bé serà que cells qui auran falsat lo crestianisme e no són encara obstinats, auran vergoyna e confusió, quar sabran cert que un príncep jove e seglar, en totes circumstàncies manté la veritat del crestianisme ab ciment de vida e d'obres, e ells en re no la mantenen. E d'aquesta vergoyna e confusió naxerà lo terç bé, ço és compuncció de cor. É d'aquesta naxerà lo quart, ço és, correcció de vida. En los sarraÿns, especialment per ço quar ells troben en escrit que ara és vengut lo temps en què deu fayllir lur secta, suscitar[e]ts ·V· coses. La primera, que aquells [qui] [no] [creen] en lur error, e estan amagats, e no volen passar [a] crestians per la dissolució e·l falssament del crestianisme que veen en ells, penrran cor e ardidment e devoció de venir al crestianisme; e tyraran-ne d'altres, quar conexeran que ara seran acoyllits com frares e no seran viltenguts e meynspreats; e auran compaynia, que no·ls desviarà, mas los menarà per la via de veritat. La segona cosa serà que en los altres sarraÿns suscitarets tan tost admiració, quar en lur temps no àn vist, ni dels altres temps oÿt, que

aytal singularitat sie appareguda en príncep o rey de crestians. E aquesta admiració suscitarà en ells la terça cosa, ço és, consideració de la causa, quar per la admiració seran forçats de pensar d'on mou aquesta singularitat, e trobaran en lur cor que no mou de neguna rael humana, quar, si per sciència, o per edat, o per lynagge, o per poder, per riquees, o per altres coses humanes açò esdevenia, en altres agra apparegut; e axí lur cor mete[x] los forçarà de trobar e de creure que açò [és] [gràci]a especial de Déu. E aquesta determenació suscitarà [en] ells la quarta cosa, ço és, temor que Déus, per [v]ós, en aquest temps vuylle fer en ells qualque gran novitat. E d'aquesta temor naxerà la quinta cosa, ço és, sol·licitud de saber vostre enteniment e de plaentejar-vos e trametre-us messatges e presents per aver vostra benivolència e familiaritat ab vós, o per espiar e sostrer, o per esperimentar la veritat de la fama que correrà o volarà. Per la qual cosa s'obrirà a vós la porta e de covidar-los a fraternitat e de requerre-los que ogen la veritat del Evvangeli, axí com lur profeta los mana, e que trameten lurs savis o reeben los vostres, a parlar sobr'aquella matèria; de les quals coses no agren cura en altre temps. E, oltra aquests béns, venrrà·n un altre, que serà compliment de tot açò: quar totes les revelacions

divines denuncien que, sopte que aytal príncep serà entre crestians apparegut, aquell an matex, sie natural o emergent (quar açò no determenen), susc[i]tarà Déus en terra un papa spiritual, que vol dir pur a[postòli]c, qui ab aytal rey porgarà tot crestian[i]sme, e tornarà·l universsalment a la veritat primera, ço és, de Jesuchrist e dels apòstols. E, jasie açò que tot príncep de crestians me·n fos bo, e de qual que fos seria aytant alegre com si ere mon fiyll, però natural amor me destreyn a desiyar e parcaçar que vós o vostre frare fóssets aquell. Mas yo veyg clarament que Déus appelle vós especialment a aquest ministeri, e, si en vós no roman, a vós vol donar aquesta honor. Quar yo veyg que en poquea us donà desig e penssament d'açò; ara us ha donat dues coses, ço és: enteniment d'obediència, quar vos à donat a conèxer e a creure, segons que vós m'avets dit, dues coses: la una, que yo us pusc enformar de la veritat evvangelical complidament; l'altra, que Déus m'à tramès a vós per açò especialment. La segona cosa que ara us ha donada, la

qual me certifique d'aquestes damunt dites, és quar ara us à presentat per mi la pus alta e la pus plena e la pus clara enformació que anc tramesés a neguna perssona que apellàs a son servii, quar ni en ystòr[ie]s ordenàries ni extraordinàries no se·n tr[oba] [pus] maraveyllosa. Quar Ell vos à expressades les v[ie]s que té obran en ses creatures, e us à expressat les vies que vol que tinguen cells qui Ell appelle a ssí, e les vies per les quals poran conèxer e esquivar los engans del enemic, eus à expressades les coses particularment que devets fer per suscitar amor e conexença de ver crestianisme per tot lo món; per què us requir, de part de nostre seynor Jesuchrist (del qual, per sa pietat e benignitat pura, é aüt aquestes coses), que tantost començets, e d'uymés sie lo zel en vós en tal manera, que dupte ni temor ni amor temporal ni adurmiment no us desvien ni us retarden. Per ço u dic: quar adés venrran los presents a vostres officials, e de jueus e de crestians, per vós a encantar; e ab lo zel conexerets-ó tot, e porgar-ó ets.