Text view
Sermons [St. Vicent Ferrer]
| Títol | Sermons [St. Vicent Ferrer] |
|---|---|
| Author | Ferrer, Sant Vicent |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | C-03+C31_Sant Vicent.txt |
| Date | Segle XVa |
| Typology | C-Obres religioses i morals |
| Dialect | Oc:NO - Nord Occidental |
| Translation | No |
"Si spiritu vivimus, spiritu et ambulemus"
En la present nostra preÿcació yo entén declarar a vosaltres
quantes maneres o diferències són de vida bona spiritual, qui
vol servir Déu. Pens que serà matèria molt bona, si plau a Déu,
per ço que les persones que volen començar a servir Déu, sabran
com hi deuen començar, e aquelles que ja servexen Déu, com
deuen perseverar; sabran com d'ací avant se deuran regir e
governar.
sicut prius).
Per declaració e introducció de la matèria sapiats que trobam,
per philosofia e per theologia, que principi, començament, causa
e rahó de vida humanal és substància de vida spiritual. Axí que
no pot viure temporalment ne spiritualment sinó per spirit;
corporalment viure, tot ve per spirit, que la carn de si matexa
no ha sentiment ne viure; axí que ve per la ànima lo viure.
E has-ne auctoritat:
quidquam"]
ve per spirit.
Ara vejam la vida virtual e meritòria, que vol dir que
a guanyar mèrits ab ànsia, de nit o de dia: fa dejunis, etc. E tal
vida és meritòria, que totes quantes coses fem no han virtut
ne mèrit, sinó tant com lo Sant Spirit ordena e vol. Diu lo propheta
Ezequiel, que Déus lo près per los cabells e portà
hun camp que tot ere ple de ossos. E Déus dix:
putasne ut ossa?"
et reviviscant"
sufla sobre aquests morts.
revivixerunt":
de vida meritòria. Aquests ossos són les persones de aquest
món que no han sentiment de Déu, tan són sechs. Mas com
podem reviscolar? Que
orient, ço és que hòmens e dones, fadrins que claregen, que saben
servir Déu, que saben fer oració cada dia a matí e vespre, hoen
missa lo dichmenge devotament e complida, confessen-se cada
mes o almenys en la
Pascua florida, a
orient, que ja fan bona vida en son jovent. Altres fan bona vida
a occident, ço és que en tota sa vida són stats de mala vida, e en
la vellea convertexen-se a Déu, peniden-se de sos peccats ab
ferm prepòsit de no tornar pus a pecquar e fan oració
supra de pueris, etc.)
quan estan en prosperitat, ve
Déu, etc. Altres los ve de migjorn, quan l'ome està en prosperitat
e esmagina: "Qui m'ó ha dat, açò? —Déu."
Diu: "Senyor,
Veus ací lo secret de aquesta
tu m'ó has dat, yo te vull servir".
rahó, que tota bona vida ve per substància spiritual, e lo tema
és conclusió de aquesta declaració.
Veus lo tema declarat, e só en la matèria que vos entén a
declarar. E sapiats que tres diferències són de fer bona vida
spiritual, e són aquestes: La primera és vida activa, e aquesta
és fructuosa. La segona es vida contemplativa, e aquesta és delitosa.
La
de aquestes és vida spiritual, e qualsevol que tingam,
La primera és vida activa, e és quan l'ome se dóna tot a
fer bones obres per amor de Déu e en serví e utilitat de son proïsme.
Açò és vida activa.
que
viandes, etc.: açò és vida activa. Vosaltres qui haveu
rebut a mi e a la companyia ab gran cor e tota honestat e
haveu dat a mengar, etc.: açò és vida activa, que u haveu feyt
per honor e reguard de Déu: açò és vida activa.
és servir als malalts de ço que han necessari. Vida activa és
visitar los qui estan en la presó, etc.
és en ço que
de fer oracions, etc. Vida activa és, si algú dubte en alguna
cosa, que ha haüda tal temptació e demane de consell, e hom
lo li done: allò és vida activa. Axí matex tu veus que hun hom
vol fer alguna error e tu
és. Quan algú ha perdut algun amich, etc., vida activa és. Suportar
lo proïsme enugós, axí com algú, si té la muller raguinyosa,
si lo marit ó sosté, bona vida és aquesta. Axí matex, si lo
marit és raguinyós, etc.; hun vehí a altre, hun companyó a
altre: açò és vida activa. Axí matex perdonar injúries al proïsme
e generalment fer oracions o fer uns per altres: qui
en aquestes obres per dreta intenció de nostre senyor Déus, açò
és vida activa. Auctoritat:
operis est, et quid eligam, ignoro [...] ei: permanebo omnibus vobis
ad profectum] vestrum"
que no y cal dar a mengar ne beure, que tots estan sadolls ne han
set; no y cal vestir a degú, que pus vestits són que
cal albergar, no y cal visitar, que no y ha degun malalt, etc.;
no y cal ajudar a catius, que tots són franchs; no y cal soterrar,
etc.; no y cal mostrar uns als altres, que tots veurem
clarament a Déu, que per ignorant que sie la creatura, nostre
senyor Déus li mostre lo libre de vida, ço és, la divinitat, la sua
humanitat; que tantost saben més los sants, per rudals que sien
en aquest món, que
No y cal perdonar injúries, etc. Donchs, veus per què
in carne": Hic, non illich.
la diffinició de vida activa, e per ço aquests que
spitals, vida bona és; aquells qui
vida és, etc.
Dich axí matex que és vida spiritual per lo començament,
per lo mig e per la fi. Per lo començament, que aquell qui vol
fer bona vida, lo Spirit Sant lo mou per lo mig, que
Sant la governa, per la fi, si la tua vida deu ésser meritòria,
que no la faces per vanaglòria, mas per reguard de Déu. Auctoritat:
diu lo propheta que hun dia Déus li mostrà
no
spiritus, illuch et rote"
rodes? Les obres de vida activa. Per què rodes? Per les rahons
que us hé toquades. Car sabets que nostra vida va per
ço és per les
e primavera, a demostrar que totes les obres que fem en aquest
món van per aquestes rodes. Per ço diu lo propheta:
a la fi. Ara sabets què vol dir vida activa, e és dita fructuosa,
que fa molt fruyt. E per ço vosaltres que estau en aquesta vida,
vullats-la continuar. E per ço diu lo tema:
spiritu et ambulemus", id est, continuemus.
L'altra millor manera de viure és vida contemplativa. Es
delitosa molt e plasentera, e vol dir quan la creatura se separa
de les gens e done
senyor Déus, pensa en lo principi de la creació del món, etc.
E e
ve-li hun desig de entrar en paradís. E com la casa de paraís
deu ésser bella! E com les ànimes ballen davant la verge Maria!,
etc. Açò és vida contemplativa.
són quí tribulades, etc.
gran temor: vida contemplativa és. Com Déus governe los
pexos e
Tot açò és vida contemplativa.
de Déu devallà en lo ventre virginal, etc., com nasqué, com
près mort e passió e fon trahit, pres, ligat, açotat, etc., com devallà
la sua ànima als inferns, etc. Veus què vol dir vida contemplativa.
Scriptures santes, hoir misses, etc. E aquesta vida desigava
sant Pau, dient:
P_o)
per les contemplacions, que tot se dóna a Déu. E si
yo viu en aquesta,
de paradís. E no u dix Jesuchrist de Marta, que elegí vida
activa. (
fahie?
és millor que la activa, que jamés no
activa en aquest món feneix, mas la contemplativa no
ans quan és en paradís, la ha pus perfeta; axí que aquesta és
mellor.
E dir-vos-n'é hun exemple de
havie tres companyons, e tots havien bona intenció de servir
Déu e digueren: "Ara eligam quiscú sa vida bona".
Dix la hú
"Yo pens que faria bona vida que
Dix l'altre:
servir malalts". "Yo hé entenció que en aquesta
Lo
ciutat ha moltes bregues, e que tractassa paus entre ells".
"Yo hé entenció de estar solitari en lo desert";
e gran
partida de la nit e del dia contemplava e trobava gran plaer.
Aprés de gran temps aquests dos de la ciutat encontraren-se e
demanaren-se com vivien. Dix lo del spital que la sua vida ere
dolorosa. Dix l'altre: " E com?"
Diu aquell: "Yo servesch
ab caritat, mas vindrà lo pobre, dirà que la vianda no és bona
ne lo llit és bo, e de açò me ve malencolia e no puix fer oració
a mon plaer. E a tu com te va?" "Dich-te que tal me pren a
mi, que quan sé que
ells a tractar pau. E dirà lo marit: "Veu-vos-ne en bon hora",
etc. E pensaren que anassen al companyó del desert per saber com
vivie, e trobaren-lo en oració, e contemplava, etc., e digueren:
"Mal vos va",
etc. Dix aquest: "Cada dia hé plaer e consolacions.
Digueren aquests:
No "E
E aquest, per dar-los-ho a entenent, posà aquí
doncs, més val aquexa vida que la que nosaltres fem. E donchs,
com ó farem?".
davant ells hun bací ab aygua e ab cendra, e si no
l'aygua no s'enterbolie, e quan lo movien, l'aygua se enterbolie
de la cendra. "Axí",
dix aquest, "és de la vida vostra e mia."
Veus en aquest exemple com se declara que vida contemplativa
és mellor de la vida activa, bé que sie molt meritòria. E per
ço dehia Jesuchrist:
li durarie deçà e dellà.
Mas vejats què vos diré: que molts desigen fer aquesta vida,
mas és molt perillosa si no s'ordene com deu. E l'orde és
aquest: que
de teologia perquè no caygue en error. E axí vós, en hermità
lech, que estareu en vostra hermita, quan contemplareu en Déu,
vindrà-us hun enteniment de error, que caureu en infern. Axí
com hun hermità que adorava lo sol, que deye:
Axí que cové que haja tanta de sciència que
sobrar per error. E axí, si no havets sciència, apparellau-vos de
caure.
virtut, leugerament caureu en deffalliment. Veus com se deu
perdre vida hermitana. Mas no axí com ó fan alguns llauradors
ignorants o algun home d'armes que
tals ó erren. E per ço la vida contemplativa deu ésser en l'om
que haje sciència o que estigue ab companyia que haje sciència.
Diu
filles. La una havie nom Llia e ere laganyosa, e l'altra havie
nom Rachel e ere molt bella. Finalment Jacob metés al serví
de aquell hom, e l'hom dix-li: "Què
Jacob dix que no
menor
li donàs sa filla Rachel, e Laban dix-li que li plahie; e quan
vénch al vespre, dix Laban a Llia: "Gita
e amaguà a
Rachel, e Jacob gità
e al matí véu-la laganyosa e dix a Laban: "Odò! e per què
Respòs Laban:
no m'has dat a Rachel?"
in loco postro ut minorem [ante tradamus ad nuptias"
de Jacob no volie dormir sinó ab Rachel per la bellea. Mas què
féu nostre Senyor? Tantost com se jahye ab Llia, se emprenyave,
e de Rachel no
que aquestes dues filles són dues vides: activa e contemplativa.
Vida activa és Llia, que és laganyosa per los desplaers, affanys,
etc., mas ha molts fills, ço és, molts mèrits; mas moltes
laganyes s'í mesclen, ço és, affanys, desplaers, falsies en tractar
paus, etc. Mas la vida contemplativa és Rachel, que fon derrera.
E per ço, lo qui vol tenir vida contemplativa,
per la vida activa, e quan sereu perfet en sciència e virtuts, llavors
dau-vos a vida contemplativa.
set Prius [quod animale; deinde quod spiritale]"
ca_o
E ve la
dir vida prelativa? Que és la una e l'altra vida, e és dels prelats.
Sent Thomàs
de religiós o de prelats, e diu que de prelats és mellor, car la
vida de religiós és
La vida de religiós és servar obediència, dejunar, etc., e açò
ésser perfet, que aprofite als altres. E axí, tal deu ésser la vida
del prelat, que deu ésser perfet en vida activa e contemplativa.
què, si la persona religiosa no té los vots e pobresa e diligència
de obres, està en peccat mortal; axí lo prelat, si no és perfet,
primer en castedat e en pobretat, que no pres res les honors,
e que sie obedient, etc., e si axí no és perfet que pugue
aliis,
mas no han teologia: dapnat és, que no és perfet ne pot fer algun
perfet. E per ço, què vos diré? ¿Qual és mellor, lo cors o la
ànima, o l'ànima e "Bona és
l'ànima, bo és lo cors, mas mellor cosa és cors e ànima tot
ensemps".
de limo terrae, et inspiravit in faciem ejus spiraculum vitae, et
factus est homo in animam viventem]".
que ha vida activa e contemplativa. E per ço diu sent Gregori:
La pus excel·lent cosa que sie e
lo preÿcar done vianda a l'ànima famegant e despullada de
mèrits e virtuts; e per ço lo prelat se deu dar a preÿcació. E per
ço diu:
"Si enim nos spiritualia seminamus, [magnum est, si nos carnalis
vestra metamus]"
quiny perill és del prelat? Yo us ó diré. Si en hun camp ere
una ampolla plena de vi sobre hun pilar, e que quants hòmens
són e
los ocells e tempesta, en gran perill serie. Axí és del prelat, que
tothom li tire. Diran: "Certes, de tal matèria, no n'ha parlat
E los milans vénen a espuntar a ell. E com quiscun hom
bé".
ha qualque spirit, e lo prelat ha
batalla, que tots corren al capità, a aquell qui porte la bandera,
axí fan los dimonis que dien: Si aquest podem haver, tota la
gent perirà. Vejats si és perillosa. Mes si hú de vosaltres mor,
quan la ànima hix del cors, solament ha a retre compte de la
sua ànima. Mas lo prelat ha a retre compte de mil_mília ànimes.
Axí com lo arquebisbe de Saragoça, de quantes ànimes ha a
retre compte! Dels logrers, que no
de sos vicaris, que no
ideo: "judicium durissimum in hiis qui presunt"
tanto in majori periculo est constitutus".
Ideo dicit thema: "Si spiritu vivimus, spiritu ambulemus",
"Coram ipso ministravi". (Habetur verbum istud originaliter
in libro Ecclesiastici,
est statim in epistula hodierna.)
En lo preÿch de hir yo vos declarí tres maravelloses diferències
de bona vida spiritual, e ara vos vull declarar les virtuts per
les quals hom pot servir Déu en qualsevol de aquelles tres maneres.
E pens que serà matèria, etc.
"Coram ipso", etc.
Aquesta paraula preposada specialment és dita en persona de
la verge Maria, e generalment en persona de quiscuna creatura,
e diu axí: davant nostre senyor Déus yo hé servit e ministrat a
ell en bones obres en la mia vida. Per declaració de aquesta paraula
yo hé a manifestar una distinctió de la Santa Scriptura, ço
és, fer algunes bones coses de obra, dir algunes paraules de boqua
e pensar algunes coses de cor davant Déu, e davant Déu sciencialment
dir o pensar algunes coses o saber que tot ó sap quant
fas de obra o digues alguna paraula o la penses: tot ó sap, tot
se fa davant Déu sciencialment. Vols-ne auctoritat?
nuda [et aperta sunt oculis ejus]"
aquesta manera entenent fer algunes obres davant Déu, no és
mèrit de la creatura, mas perfectió del Creador, que tot ó veu.
E de açò vos diré hun exemple
hun hom appellat Membrot, e esmaginà
fo lo primer rey de aquest món. E segretament enginyave ab
alguns e fon rey.
Es dit açò per laor de l'hom. No que falsari ere, mas tot ó fahie
davant Déu.
Mas ha-y altra manera bona de laor de la creatura: sí fer
bones obres e pensaments davant Déu entencionalment, ço és
per amor de Déu; açò és mèrit e perfectió de la creatura, e açò
ha nom
a Abraam:
fes, fes per amor d'ell. E per ço la verge Maria e quiscuna persona
bona pot dir
E veus lo tema declarat.
Ara só en la matèria que vos vull preÿcar, e vejam què devem
ministrar a Déu, pus sabem que davant ell ó fem. E hé-u cerquat
e trobat en una auctoritat de la Bíblia, e diu axí:
omnem curam subinferentes ministrate [in fide vestra virtutem,
in virtute autem scientiam [...]" usque "Jesu Christi".
Aquesta auctoritat és
tota cura e diligència féts aquestes coses, si volets entrar en
paraís. E quals? Aquestes que diu, e si axí ó feu, serà administrada
la entrada de paraís per nostre senyor Jesuchrist.
Aquesta auctoritat clarament mostre huyt virtuts, e són aquestes:
La primera, fe universal; la segona, virtut usual; la
sciència racional; la
virtual; la
caritat divinal. Açò vol de nosaltres? Hoc,
E porem dir:
Primo dico
fe universal, ço és, la fe catòlica, que catòlica és vocable
grech e vol dir universal. Car qui vol edificar una casa, la primera
cosa que deu fer, deu edificar lo fonament bo e ferm;
si no, no li valrà res la obra. E qual és lo fonament de la fe?
Los
en res; si no, tot quant faràs, tot és perdut. Cové donchs fermar
lo cor en la fe catòlica sense dubitació deguna,
aliud [nemo potest ponere praeter id quod positum est,
quod est Christus Jesus]"
guarde son cor si està ferm en la fe catòlica.
per ço que és fonament contra lo qual lo dyable done temptacions,
més que en les finestres; car si lo fonament tremola,
mala y va la casa, mas encara que tremole la finestra, la casa
no és tan perillosa. E axí, si tempta de supèrbia, avarícia, etc.,
açò és finestra, e no és perillosa la casa; mas si toque a la fe, tota
la casa tremola, per què, si n'ha desplaer, a quiscuna temptació
guanye corona, per què n'ha gran desplaer, més que ésser temptat
de supèrbia o de avarícia, etc. E per ço diu sent Jachme
"Omne gaudium existimate, [fratres mei, cum in tentationes varias
incideritis, scientes quod probatio fidei vestrae patientiam
operatur. Patientia autem opus perfectum habet, ut sitis perfecti
et integri in nullo] deficientes"
dó hun consell ara bo: que vosaltres a matí e vespre vullats
regonèxer lo fonament de vostra casa qui està en
E sabeu com lo regonexereu? Que al matí, al peu de vòstron llit,
ans que us occupeu en altres negocis e ans que anets a la església,
digats agenollats ab les mans altes e ab devoció axí:
Deum", etc.
deu ésser fermada la vostra fe. Depuix digats axí: "Senyor, yo
protest que per tots temps yo vull viure e morir en aquesta santa
fe catòlica",
desviasses per temptació dyabolical o alienació de enteniment.
Ara haveu regonegut lo fonament de vostra casa, e pus axí ó
haveu fet, fareu de vostre prou, e per semblant al vespre. E si
sabets, si no aprenets-lo, que gran peccat és de no saber-lo; e
si
breu deu venir la fi del món e Antechrist, e quan seran acèn los
seus dexebles, quan te trobaran, diran: "Quinya fe has tu?"
Diràs
tu: "la fe christiana". "E quala és?"
Si no la saps, diràs:
"No u sé".
Oo, quiny perill! Que
que "Aquesta
és la mia fe",
e diràs-la,
"Veus ací la mia fe."
E si dien los dexebles: "No és axí",
diràs tu:
"No us hoiria, plegau vostres noves".
E per ço vayg
yo pel món per avisar-vos e mostrar-vos la fe. E per ço diu
David:
sum nimis".
mas
segons dessús. E per ço avisat-vos que les batalles que deuen
venir, que sapiats e tingats almenys lo eçqut de la fe ab què les
pugats deffendre.
La
haver ús e costuma de bones obres. Que la fe és fonament, mas
vosaltres sabets que degú no és content de fer solament lo fonament
de la casa, mas fer tota la obra de aquí amunt. E així,
¿què val haver fe e no obrar les sues obres? No val res.
proderit, fratres mei, [si fidem quis dicat se habere, opera
autem non habeat? [...] Sic et fides: si non habeat opera, mortua
est [semet]ipsa"
E vejats en quinya manera, ço és, donar proporció què devem
fer. Si ere feta qüestió, e tu has aquesta fe, que Pare, Fill
e Sant Spirit sien hun Déu, dirà "hoc".
Ara fes les obres, que
teu enteniment sie desigant de la sua glòria, e fes-li gràcies de
les gràcies que t'ha fetes. Açò és obra. Més, ¿creus tu que nostre
senyor Déus lo Fill, per voluntat del Pare e Sant Spirit, se
volch humiliar e devallar en aquest món, etc.? Creus-ó tu, açò?
"Hoc."
Ara donchs, respon per obra de humilitat contra supèrbia,
etc. Més, ¿creus tu que nasqués de la verge Maria e que
ella fos verge? "Hoc, sènyer."
Donchs, respon per obra que
tu sies cast, que
en aquest món? "Hoc, sènyer."
Donchs, respon-li tu per
obra, que
Et vet com respon la obra a la fe. ¿Creus tu que ell fes gran
abstinència e dejunis? "Hoc, sènyer."
Donchs, respon-li per
obra. E com? Que
e que no t'embriagues, etc. ¿Creus tu que ell hac diligència en
fer bones obres anant a preÿcar, etc.? Donchs, sies diligent
a hoir misses, sermons, a fer oració, etc. ¿Creus tu que hac
paciència gran, que los juheus li tiraven la barba, etc.? E
donchs, tu sies pacient en les injúries, que no les vulles venjar.
¿Creus tu que ell fos obedient? E donchs, ¿per què és tu envejós,
etc.? ¿Creus tu que tres jorns estech en lo sepulcre, e al
"Hoc, sènyer."
E donchs, hajes contrició, confessió
e penitència. E per ço diu la Scriptura:
bonis operibus [praeesse, qui credunt Deo]"
La
Déus. Moltes persones fan bones obres que no plaen a Déu perquè
no
te seran preses. Que quan hom vol fer bona obra, que no sie
offensió a Déu ne al proïsme.
Ací vos diré un exemple de
sent Anthoni estave en lo desert ab d'altres, e ajustaren-se
e ajustats fo moguda qüestió entre ells quala ere la obra que
guardave la creatura; e la hú dix: "A mi par que la obra e
E digueren tots los altres
virtut que pot conservar la creatura, que és abstinència, fer
grans dejunis, abstinències, etc."
"No és veritat, que vist havem hom en lo desert que no menjave
Dix l'altre que
sinó tres vegades en la setmana e morí en mala fi, e anà
a infern. Donchs, aquexa virtut no y basta."
oració ere bastant a guardar la creatura. Fon determenat aquí
que no ere veritat, "car yo hé vist hun hermità que fahie oració,
Dix l'altre que
e
almoyna ere virtut de conservar la creatura. Dix l'altre: "No y
baste, que molts que fan almoyna es dapnen, axí com logrers."
Finalment quiscú deya son consell, e dix sent Anthoni: "A mi
E tots concordaren
appar que la virtut que pot conservar la creatura contra lo dimoni
és discreció, ço és, manera e mesura, que en fer oració, si
discreció no y ha, contra Déus és, e si discreció hi ha, és molt
plaent a Déu. Axí matex, no massa dejunar."
que axí ere.
contrari fareu, no ireu a paraís.
fan poch o molt, e per ço
E puix ve l'altra virtut, ço és, abstinència corporal. Sciència
és gran excel·lència ab que no sie inflada, axí com de molts savis
malastruchs que no
humilia lo cor de la creatura; per què, quant hom fa
abstinència de no portar camisa, etc., guard-se que no sie massa
gran, car no y haurie discreció. Tal abstinència deu hom fer,
que lo cors la pugue suportar. E na façau axí com alguns que,
quan cau l'ase carregat, lo abastonegen, e ell no
si
lexau la abstinència, lexar lo dejuni e lo silici, etc. e llevar-vos-heu
tost, què guarreu, e puix poreu tornar en la penitència. Diu
sent Agostí:
autem vires pristine reparaverint".
Ve l'altra: paciència virtual. Abstinència comunament done
inpaciència, quan dejune, e li ve malencolia a hora de migjorn;
demanau-li compte, llavors dirà que us ne aneu en mal'hora.
Mas aprés menjar serà alegre. E per ço siats pacients, car no
val res abstinència si no y ha paciència. Més valrie menjar carn
e no dejunar, que haver abstinència sens paciència: és peccat,
car en infern ha tanta de abstinència que jamés poden haver una
gota d'aygua, mas han aquesta abstinència ab impaciència, que
lo pare diu al fill: "Oo, traÿdor, que per tu só yo dapnat",
[et
e contra]; e lo marit a la muller, e la muller al marit, etc. E
veus la vida de infern. E en paraís és lo contrari, que no y ha
abstinència, no y ha degun dejuni ne discòrdia, mas pau e concòrdia.
Veus que són dos hòmens. La hú fa gran penitència e
abstinència; mas veus tantost que hom li diu res, és superbiós.
Aquest fa la vida de infern. E l'altre menge carn e fa bona vida,
no dejune, etc., mas és pacient: aquest fa la vida de paradís.
Més val aquesta vida. Per ço diu Jesuchrist:
vestra [possidebitis animas vestras]"
penitència, bona cosa és. Mas fét que y haje paciència.
Ve l'altra,
e és en dues maneres: corporal e spiritual. Corporal és que
aquells que han béns temporals, que
n'han, o almenys emprestar sens logre, que prestar a vegades
val més que donar. Axí com si hun llaurador pobre passe fretura,
e hun hom li done hun real, e l'altre li preste
sens logre, qual fa major pietat? Aquell qui preste. E axí és
major pietat. Mas sabeu com se afolle açò? Que no y haje verme,
ço és, logre. E aquesta pietat torne a vegades en gran crueldat.
E com? Quan dius: "Yo us prestaré",
açò és pietat. Mas quan
diu que per prestar sobre lana, que vaje hun sou menys per
rova, açò és crueldat.
que
o si prestes a hun hom que t'ajude a cavar tant per tant, logre
és, per ço que li tols la libertat, o que molgue altre molí.
"Prestau-me
e diràs:
"En bon'hora, mas fer-me n'heu tant forment censal",
etc. Si
voleu censals, que y haje tres coses. La primera, que no sie
préstech, mas compra. La
anys no sie pagada la vera sort. Féts axí com en Barcelona,
que han tornat los censals a
intenció sie dreta, que no faces tals compres per ajustar riquees,
que les riquees fan tornar l'om porch, axí com a l'hom rich, e
via a infern. E axí no tenir tals maneres, mas pietat, e és donar
o prestar sens logre.
Ha-y una altra pietat més necessària, e toque als religiosos
e preveres: que
demanar res per fer babtisme ne confessions, etc. E açò és
pietat spiritual. Gran crueldat és prestar a logre, mas major
crueldat és pendre res per los sagraments. E com? Si hun
pobre ve a mi, e li presto a logre, no li faç perdre l'ànima;
mas lo confessor robe l'ànima, per què és major crueldat,
car en la usura se dapne lo logrer, e en la symonia lo confessor
e lo qui
confessor, car encara que l'absolgue, no li val res; car lo qui
està en peccat mortal no pot absolre, e en peccat mortal està
lo confessor qui en la confessió reb tal simonia. Bé
per caritat, per lo affany que n'han de hoir vostres viltats, e
ells ó poden ben rebre sens peccat.
Has-ne un cas tal: Veus que hun hom està a la mort e
confessar, e lo confessor diu: "Dau-me hun sou; si no, no us
Si pot haver altre confessor, leix lo primer. Mas si
absolré".
no
e val; e si no, si consent en dar tal sou, dapnat és. E si mor sens
confessió, salvat és. E axí matex, si portau l'infant al babtisme,
etc.
E axí avisat-vos de açò, vosaltres confessors. No siats cruels,
car si hun hom venie nafrat al metge, pregant-lo que
e lo metge deye que no u volie fer, gran crueldat farie. Axí ó
fas tu, confessor, que saps que la ànima és nafrada, etc.
L'altra és amor o dilectió fraternal. Vol dir que com tots
siam germans de hun pare, ço és de Jesuchrist, e d'una mare,
ço és, de la Església, de la font del babtisme que engendre fills
e filles:
est enim] Pater vester, [qui in coelis est]"
testimoni, mas perdonar injúries, etc. Açò és amor fraternal.
E dir-vos-n'é hun secret: perdonar al malfeytor a vegades és
gran peccat al jutge,
a la part.
tuorum]" "Oo, si
No és
totes les injúries se perdonaven, degú no
bona paraula, aquexa. Bé devem ésser punits per los jutges.
L'altra és caritat divinal. Alguns se pensen que caritat és
almoyna, e caritat és pròpriament amor de Déu, axí com fer
oració per amor de Déu, dejunar per amor de Déu, etc. E tals
obres són acceptables a Déu. Mas si
no
suam" [
majors obres del món se perden com no
Déu, car la major obra que hom pot fer en reguard de Déu és
preÿcació, e és major que fer oració. E axí fét tot ço que feu ab
caritat, car si no, veus què diu sent Pau:
loquar et angelorum, [caritatem autem non habeam, factus sum
velut aes sonans aut cymbalum tinniens"
guaste a ssi matexa, e les gens vénen a la església. Axí és del
preÿcador qui preÿque per vanaglòria, que fa bé als altres e
guaste a ssi matex. Açò és obra de boqua. Mas ve l'altra auctoritat
de l'enteniment e diu:
[...] et omnem fidem ita, ut montes transferam, caritatem autem
non habuero, nihil sum" (loc. cit.)].
Item
morir per llur amich, si no
Vejats com és necessària aquesta caritat que
Déu; car anar a missa per mirar la dona que ames, aquella
missa no
Axí matex, si
no
passió del Fill de Déu e per penitència, allò és caritat. E per
ço en la professó que "En remembrança
sie de la passió de Jesuchrist."
E axí, qui per aquestes maneres se porà governar, porà dir
ço que diu lo tema,
nostre senyor Déus que
aconseguir la sua santa glòria,
"Omnes magnificabant Deum" (Verbum istud habetur
originaliter Luc.,
in evangelio hodierno.)
La nostra present preÿcació serà del sant evangeli de aquest
dichmenge present, e si plau a Déu haurem moltes bones doctrines
a correcció de peccats, a mellorament de nostres bones obres
e a consolació de nostres ànimes. Mas
Maria, etc.
Bona gent: yo hé pensat que en aquesta preÿcació tinga la
manera que tenen los lauradors en sembrar los camps, que
lo lauren, aprés, sobre la terra llaurada sembren, e en aquesta
manera la llaurador spere haver bon fruyt. E axí ó vull fer yo.
Lo sant evangeli de huy dretament és dit camp, que axí com
la vida corporal hix dels camps, axí de l'evangeli de huy hix la
vida spiritual. Bé que dels orts havem alguns refrescaments; axí
dels altres libres de theologia havem molts refrescaments, ço és,
bones doctrines per a nostra vida; mas la vida principal és en
lo libre de vida, ço és, en lo Evangeli. E per ço és dit camp.
Auctoritat: dehya nostre senyor Déus al poble:
dilecte mi, [egrediamur in agrum, commoremur in villis]"
seu, que jamés fon amor de pare e de mare a fill tanta com la
de Jesuchrist que devallà del cel en terra, etc. E diu
a l'evangeli; açò cové a nosaltres al dia de la festa: exir al camp,
ço és a la missa, a l'evangeli, a les preÿcacions, e ell, lo beneyt
senyor, se met primer, e és aquí present. E per ço diu
Ara havem lo camp; e quant se llaure? Quan lo preÿcador
preÿqua ab la rella, ço és la llengua mou la terra, que preÿca
lo evangeli. Auctoritat:
ací que, quan algú preÿque, que ab la sua llengua menege la
Scriptura literalment, depuix sembra, que dóna doctrines morals.
quaedam ceciderunt secus viam, et venerunt volucres coeli et
comederunt ea"
per aquestes declaracions sobre aquest camp de l'evangeli, yo
tindré la manera del llaurador.
evangeli a la letra, depuix sembrarem.
Ara, vejam la terra,
en aquell temps beneyt que nostre senyor Jesuchrist preÿcava
en les parts de Oryent, de vila en vila, de castell en castell,
de ciutat en ciutat, veus que hun dia venia a una ciutat, Naÿm,
petita ciutat, e Jesuchrist venie ab gran companya de molts doctors
e mestres e nobles cavallers, e moltes dones e fadrins e
fadrines per hoir llurs sermons, en tant que en lo desert se
trobà ab
misses e preÿcacions de Jesuchrist. Digau: E deye misses?
Maravella ere com no
Hoc. Què vol dir missa? Llaor de Déu. E quinya laor? Que
mostrave al poble, e puix preÿcava e donava perdonances e
guarie malalts.
fo a la porta de la ciutat, exie molta gent de la ciutat, e ell
arrimà
e a la fi, que los hòmens portaven hun cors mort de hun jove,
fill de una vídua, e la viuda ab altres dones venie prop del cors
e plorava, que tota se arrapave; e axí com exien, nostre senyor
Jesuchrist, axí com a font de pietat, que vehie aquella dona axí
plorar, diu que fo mogut de pietat, que, pus que la dona no li
demanava res per la sua dolor, acostà "Dona,
E aquesta maravellà
no plors, que tost hauràs consolació".
torquà
llit, e los que
cridà e dix:
jove de
Parlava ab lo cors mort? No, que no pot hoir. Donchs, ab qui
parlava? Ab l'ànima del mort, que ere dins en infern. E fo
en tanta virtut aquesta paraula que la ànima la hoí, e los dyables
en infern, e l'ànima conech tantost e dix: "Oo, mon senyor me
Pensat com corregueren los dyables tost a tanquar les
crida!"
portes; e l'ànima isqué de infern e entrà en lo cors, e lo cors
assentà "Vet aquí ton fill
Pensat quanta de alegria hac aquí, e hagueren tota la gent
sà".
gran temor de ço que veren, e tots digueren: "Verament, lo
e en aquesta manera
propheta és vengut e ha visitat lo poble",
Veus lo camp llaurat. Lo sant evangeli ab la mia lengua lo
us hé llaurat. Ara comencem a sembrar doctrines spirituals a
consolació de nostres ànimes, reformació de nostra vida e correctió
de peccats. Ara, bé sabets que hun camp, quan lo sembren,
és partit per cavallons. Axí lo evangeli axí llaurat yo veyg que y
ha tres taules o cavallons, e són aquests: lo primer és la sua
disposició corporal; lo segon és la resurrecció virtual; lo
és la santa benedicció divinal, ço és,
Deum".
Ara comencem al primer bancal. Vejam la disposició corporal
de aquest mort. Nostre senyor Jesuchrist bé l'haguere pogut
resuscitar dins la ciutat, mas esperà de fora la porta. Nostre
Senyor molts morts resuscità, mas en tots los evangelis no
troba hom que faça menció sinó de tres. Lo primer mort fo
una fadrina de
pare
e és lo de huy. Lo
anys, per aventura mossènyer sent Làzer en lo moniment. Ara,
per què no n'í ha pus? Yo us ó diré. Bé sabeu que peccat
mortal és mort de la ànima; bé que
dins morta axí com en hun moniment. És bell de fora, e dintre
és la pudor, lo cors mort. Per ço dey a Jesuchrist als peccadors
parent hominibus speciosa, intus vero plena sunt ossibus mortuorum
et omni spurcitia]"
peccadors incorregibles que no
peccats, e per ço los appellà sepulcres. Veus com persona que
està en peccat mortal, la ànima és morta. Alguns són en peccat
secret, que no u sap degú, e aquests són la fadrineta que ere en
la cambra. Altres són en peccat mortal notori, que tot hom ó
sap, e és de fora la casa, e és lo jove de huy. Altres són peccadors
que ja són envellits en peccats, e vet ací l'altre de aquests
tres morts. Vol donar nostre senyor Déu a entendre que en
qualsevol peccat sien, que a tots baste la sua misericòrdia, mas
en diverses maneres.
secretament, que Jesuchrist no volch que y hagués degú, sinó lo
pare e la mare e sent Pere e sent Andreu, a donar entendre que
la persona que està en peccat mortal secret, secreta penitència
deu fer.
mas aquell peccat té en son cor, que no u sap degú, aytal persona,
com deu resuscitar? Com deu fer penitència? Que la face
secretament en sa cambra, agenollat devotament, batent lo seu
cor, e demanar a Déu vènia e confessar-se secretament. Si tu
és estat superbiós en ton cor, no
confessar-se.
son proïsme secretament, que nom ha dit sinó a hú o a dos, e
no u sap lo proïsme, quinya penitència deus fer? Confessar-te,
e no
deus dir a aquelles persones a qui ó has dit, pregant-los que no u
creguen, que ab falsia ó has dit. Aquesta penitència és secreta.
En açò erren alguns que hauran haüda mala voluntat secretament
e demanaran perdó al contrari seu, e erren-ó, que diffamen
a ssi matexs; mas secretament dir-ó a Déu, e açò baste. Mes
ha-y ací algun hom que secretament, per malvolença sie anat
al camp del proïsme e ha cremat los sellars o tallats arbres, etc.
Quinya penitència deu fer? No deu demanar perdó al proïsme,
mas estima los arbres e lo fruyt que
e deus donar aquella estima al confessor, e aquell que la dó a
l'injuriat, mas que no li digue qui li u tramet; e axí faràs la
penitència secreta. Mes ha-y ací algun religiós o prevere, que
quan confesse algun pacient, que lo pacient haje dit: "Yo vull
e tu tols-la-li secretament; deus
la sepultura en tal església",
pagar lo dapnatge de l'altra església. Axí matex, si li fas mudar
alguna altra devoció. Mes ha-y algun notari que, quan l'om fa
testament, haje fet mudar la voluntat d'aquell. Ara pagau-ó tot.
Mas pus no és sabut, no
actes, si
¿ha-y degun llogrer secret que presto secretament? No
diffamar, mas restituir los torts secretament. Mes digau, en
home, haveu aguaytat algun hom per venjar-vos secretament?
No li cal demanar perdó, etc. Per ço la fadrineta que signifique
l'ànima de home e de dona, per vell que sie, tan jove és l'ànima
com la ànima de hun fadrí del dia nat. Lo sol tan jove s'és ara
com lo dia que fon creat, e la luna e les steles e los àngels axí
matex. E per ço és significada la ànima per la fadrineta. Mas
l'ànima ere morta dins lo cors, e ell mateix entra en aquella, a
mostrar tot ço que dit vos hé. Auctoritat: de Jeremies dien:
"Sedebit solitarius", idest peccator secretes, "et tacebit"
per ço que s'és llevat per si matex.
Lo segon mort és del que parle lo evangeli de huy, e aquest
no
de fora la ciutat. Vet ací peccat notori. E com deu resuscitar?
Davant tota la gent, que de peccat notori la penitència deu ésser
notòria.
peccat de supèrbia, les dones ab blanquet, ab campanetes, ab
dinch, dinch, ab corns, la penitència deu ésser manifesta. E
com? Que us mudats de altre àbit honest, que tothom ó sàpie.
sobrepelliç: açò és penitència notòria.
vol entrar en paraís, haje a fer penitència secreta? No y baste
tal penitència, que notòria ha estar, que tothom ó sàpie. Si hun
prevere o llech té concubina notòriament, no y baste penitència
secreta, mas deu-la fer notòriament, car no serie fora del peccat;
que la fembra se deu llunyar, que tothom ó sàpie, que no estigua
ab ell. No axí com hun capellà en Castella, que tenie una
manceba, e confessà
llits, etc. Lluny, lluny, que no pude, e la gent sabran que no té
concubina. Mes si és hun logrer notori, que tota la vila sap que
preste a logre o compran a espera per lo temps o venén, etc.,
o compra censals per via de empréstech, per intenció corrupta,
o que
secretament, mas deu fer restitució general ab crida que face
fer per lo loch, e la gent que u sabrà diran que no és logrer, e
axí se deu fer. Al mort que ere fora la ciutat, notòriament lo
resuscità davant la gent, donant a entendre que peccat notori,
per penitència notòriament se deu descarregar.
hom mate a altre notòriament, no li val res la penitència secreta,
que mester és que tothom ó sàpie, o ab letra que
altra manera. Axí matex, si alguns que notòriament van lo
dichmenge o la festa a la taverna e aquí se embriaguen, e al
vespre tornen embriachs, que van axí, balancegan, que
li luen com a gat, la muller li dirà: "O embriach!",
a ell abastonegar-l'à:
açò penitència deu haver notòria, que lo confessor
li dó penitència que jamés no entrarà en la taverna, sinó per
camí, e la gent dirà: "Sabeu què?—. —E què?—. —Tal hom
que
la taverna—." Axí matex, si és algú que sie notòriament jurador
davant tota la gent, penitència deu haver notòria. E com? El
dichmenge, o tantes festes, que estigue en camisa a la porta de
la església e descalç, e no entro en la missa, que indigne és.
Aquesta és bella e bona penitència.
en apartat que
poenitentiam"
Lo
qui ere notori, mas aquell qui ere ja tanquat en lo moniment.
E com lo resuscità? No solament en presència de tota la gent,
mas ab làgrimes.
cridà:
que són envellits en
o per obstinació. Tots són vèrmens. Com se deuen resuscitar?
No solament en presència de tota la gent, mas ab crits.
No trobareu en degun libre que jamés Déus mogués la gent a
penitència pública com fa ara. Es hun senyal del món que és vell,
que deu fallir tost, e ben tost. ¿Quantes làgrimes gitats vosaltres
e quants crits de misericòrdia e làgrimes, no solament de aygua,
mas de sanch, tots vespres en les professons que féts los huns
ab diciplines punxants, altres ab açots, altres ab cadenes? Jamés
fon fet sinó ara. Axí se resusciten hòmens e dones envellits en
peccats. Yo volria que los preveres obrissen los huylls. Què
entén a fer nostre senyor Déus per aquesta obra? Que jamés
fon feta tal penitència. Pensat què deu fer nostre senyor Déus
e què deu ésser del món. Veus: aquesta és la manera de fer
penitència als envellits e endurits en peccats.
Havets
on era yo preÿcan. E ere hun hom que
confessor de la companyia, e lo confessor vénch a mi, que li
donàs consell de la penitència, e lo cas ere tal que l'hom havie
mort diverses persones; e yo diguí-li si havie conegut que hagués
haüda contrició, e dit que no, e yo pensí que li digués que
disciplinàs en la professó ab los altres. E lo confessor tornà e
dix-me: "ja li u hé dit, mas diu que no li bastarie lo cor a
E yo dix-li que li digués que anàs ab los de
escampar la sua sanch. Bé ere bastant a escampar-ne dels altres,
mas la sua no."
la companyia e que
corda pengan; e sí
sanch los plegave als talons, e ell, que véu allò e hoí los crits
tan grans de "Misericòrdia!"
per allò hac tanta de contrició, que
girà la diciplina, e
la disciplina. Yo sé hòmens que dien que han
hagueren contrició fins ara que han vist fer aquesta penitència.
in jejunio et in fletu et in planctu"
a mi, peccadors envellits. E com? Dejunant, diciplinant,
rompent la carn, a ella batre-la, que tant de mal ha feyt.
E veus ací lo sembrar, la disposició corporal e lo primer
banqual.
Lo segon bancal és resurrectió virtual. E com? Veus que
Jesuchrist resuscità aquest hom, toquant e parlant. Toquant,
que s'acostà al llit. Dirie algú: "Què y calie toquar?"
Secret hi
ha. E puix parlant: secret hi ha.
cessaren de portar. Ja vehets com lo porten comunament
l'ànima a infern. Lo primer és mala companyia; lo segon, longa
costuma; lo
final penitència. ¡Quants hòmens són e
per mala companyia que tenen en casa! Que quan hauràs hoït lo
sermó, penedir-t'às; mas quan tornaràs a casa, si allí trobes la
mala companyia, vaje fora a no veure-la jamés, per molt que
t'haje costat:
relinque", dicit poeta.
cremar, e la sua ànima. Vet ací la hun portador, de mala companyia.
L'altre portador és longa costuma. Molts se escusen de peccats
per costuma. Quant algú ve al confessor, dirà lo confessor
"Jurau de Déu?".
Dirà aquest: "Hoc". "Mal ó feu". "Oo,
Sent
costuma és". "Aquesta costuma vos portarà a infern".
Thomàs fa una qüestió: si la costuma trenque la ley; diu que
no pot trenquar la ley divinal, mas bé la ley civil. Axí matex,
si hun hom se confessa, dirà lo confessor: "Haveu peccat en
Dirà:
luxúria?". "No". "Haveu muller?". "No". "Donchs,
Dirà aquest:
verge sou". "No só". "Donchs, peccat haveu".
Dirà aquest:
"No hé!". "E donchs?". "Yo no hé jagut sinó ab
fembra pública". "Traÿdor romans a Déu, que sa filla és".
Axí matex: "Trenquau les festes de entresetmana?". "No, que
costuma és de anar a molí e a fira e al mercat", etc. "Feu
A infern vos
enquant ne teniu consell?". "Oo, costuma és!".
porte, santa Maria, toquar al dia de nostre senyor Déu! E vosaltres,
notaris, rebeu contractes, etc. Vet ací aquest portador.
Oo, e quants ne van a infern! Auctoritat:
viam suam, etiam curs senuerit, non recedet ab ea]"
Lo
E com? Diu l'om jove: "Encara só jove, e quan hauré
Oo, en malastruch! E sabeu que siau
anys, faré bona vida".
viu demà? Vejats quanta mala vida:
són jóvens, no volen tenir obediència, etc. Los preveres, quan hauran
dit missa, iran per vila julius, parlant ab dones, rient, etc.,
ab bona ballesta, ab spasa, broquer, etc. Vosaltres, hòmens e
dones: "Quant serem vells",
etc. Infern és ple de infinides ànimes
de aquesta confiança.
"Ne diferas converti de die [in diem]"
Lo quart és sperança de final penitència. Açò dien comunament
los logrers. Que los confessors los diran que restituesquen,
diran ells: "Jo ó hé ordenat, que aprés obte meu se restituesque".
No faràs restitució de ta vida; ab lo peccat te
numquam dimititur peccatum nisi restituatur ablatum.
no baste lo cor de restituir, com te penses que
O u faran o no.
Veus ací los
Mas quan Déus los toque per vera contrició al cor, llavors los
portadors lexen estar a l'ànima, e per ço deveu pregar als sants:
manus Domini tetigit me]"
E en aquesta resurrecció hagué
parle ab Déu. Aprés diu
axí com qui agrane la casa.
Bé sabeu que la persona que és cansada se siu ab pantaix
açò és la penitència. Depuix
deus fer a matí e vespre
quiscun any a Pascua de Resurrecció, car lo qui contrafarà,
e axí morrà, jamay entrarà en paraís. E dar-vos-hi hé
aquest consell: que aquells qui no havets combregat enguan,
axí los chics de
per a combregar per a la festa de mossènyer sent Miquel primer
vinent; e també s'és festa dels àngels, e els àngels pregaran per
vosaltres. E aveus que havem sembrat lo segon banqual.
E ve lo
Omnes magnificabant Deum.
tots digueren: "Oo, beneyt sies, Senyor!"
Ací ha secret,
que quan alguna persona de mala vida resuscita, que confesse e
fa penitència, tots nosaltres ne deuríem fer laor a Déus. Axí
ó diu David:
fan alguns, que axí com deurien fer gràcies a Déu de tal conversió,
diran que és ypòcrita, etc. Gran peccat és.
religiosos és axí que si sent Domingo tornave en aquest món,
no porie trobar monestir on estigués; e si hun religiós se converteix,
tots los altres se
de mala vida vol tenir bona vida, que no vol parlar ab dones e
lleve
e escarniran. Axí matex de vosaltres: si hun hom se vol
tornar a Déu, tots se
loaran mentre farà mala vida; mas si
tost lo escarnexen. E vejats quiny peccat és d'aquest mort que
huy és resuscitat: si aquells que y foren haguessen treyt les
spases e l'haguessen mort, quiny peccat fore! Axí és de nosaltres,
que Déus resuscite l'om per contrició, e puix fa penitència,
e trahen-se
"Quicumque scandalizaverit [unum de pusillis istis, qui in me
credunt, expedit ei ut suspendatur mola asinaria in collo ejus,
et demergatur in profundum maris]"
per ço havem final doctrina de glorificar e loar Déu, quan Déu
resuscite la creatura. E veus lo llaurar que havem fet e lo sementer
que havem sembrat. Plàcie, etc.
"Opera enim illorum sequentur illos"
XIIII_o, originaliter et in epistula hodierna recitative
scribitur verbum istud)
Costuma és santa e antiga en santa mare Església, que quiscuna
setmana e
que sie fet offici de deffunts. E per ço com no y ha festa huy,
la missa és stada de deffunts, e axí serà lo sermó, si plau a
Déu, de deffunts, etc.
L'enteniment de aquesta paraula preposada és tal que les
obres dels morts los seguexen e no
declaració de aquesta paraula preposada sapiats que les bones
obres dels morts són en
vivint en aquest món, les han fetes personalment. Altre grau
hi ha de bones obres, les quals los morts no han fetes, mas ans
que morissen, en sa derrera voluntat les han manades fer. Lo
jamés les manaren fer, mas los parents e amichs de tals morts
per son propri han fet bé per aquells. Veus ací les tres maneres
de obres dels morts, e de totes aquestes tres maneres se pot
entendre lo tema preposat,
illos".
Ara vingam a la primera.
obres bones dels hòmens morts, que ells matexs, vivent en
aquest món, estant en gràcia, les han fetes, axí com dejunis,
oracions, etc. E aquestes són les mellors e aprofiten a tres
coses:
dona, per gran peccador que sie estat en aquest món, quan passe
de aquest món e porte algunes bones obres, per petites que sien,
quan és davant Déu, és fet salvo. E havets-ne hun cas: que si
hun hom és stat de mala vida, si en la fi ha tanta de contrició
com és hun gra de mostaya, fora és de infern. Si ha dita una
avemaria o ha dat una almoyna, si aquesta pot presentar a Déu,
que la haje feta estant en la gràcia de Déu, fora és de infern.
Mas ha estar longament en purgatori, e si axí irà davant Déu,
porà ésser dit d'ell ço que diu la Scriptura:
Domini [merebaris, sed bona opera inventa sunt in te]"
Paralip., ca_o
Lo segon bé que fan, que les obres tals no solament delliuren
de infern, mas fan altre bé, que aminven e abaxen les penes de
purgatori. Que alguns són que han fets pochs béns, per aquells
fora són de infern, mas per lo poch bé que hauran feyt per
aventura hauran estar en purgatori cent o
hauran fet molt bé, que fort poch estaran en purgatori, e aquelles
penes són tan dures e tan forts que, si l'ànima hi està
miga hora, li semble que y haje estat cent anys. E veus lo segon
bé que fa. Diu David:
[quia potestas Dei est, et tibi, Domine, misericordia, quia tu
reddes unicuique juxta] opera sua"
hé hoït del parlament que Déus fahie ab los àngels dues conclusions,
ço és, poder e misericòrdia. Poder, que per gran que sie
la persona en aquest món, Déus la pot metre en infern. Misericòrdia,
que per grans peccats que la persona haje fets, pot
reduir les penes, moltes a poch. Vet lo
Lo tercer bé és que fan créxer la glòria en paraís. E no
pensets que totes les ànimes sien eguals, que la glòria a tots
és, mas és major a uns que a altres. E has-ne una semblança
que lo sol dóna
tots egualment lo sol, per la complexió diversa, car més
s'í escalfen unes que altres. E axí és en la glòria: és hun sol,
ço és Jesuchrist:
noster, Ecclesia"
senten tots egualment. La menor glòria que és en lo cel és
major que la major glòria que porie ésser haüda en aquest món;
e és axí que la persona que és stada de major perfectió sent
major glòria, e axí segons les obres que sien majors o menors,
sí senten la glòria. Auctoritat:
est in gloria Patris sui cum angelis suis, et tunc reddet unicuique
secundum opera ejus]"
verge Maria deu venir en la glòria del seu pare ab los seus
lo àngels, e en aquella retrà, etc. E veus ací ara que
o bones obres que són fetes en vida valen a tres coses ja dites;
e donchs diu lo tema:
Veus la hun enteniment bo. De açò havem una doctrina o
corralari: que pus que tant valen, que devem fer bona vida
tant com pugam, e nit e dia fer penitència, e obres de caritat
no deuríem cessar. Yo veyg que vosaltres bé vos donats a treballar
e nit e dia en les coses que y ha guany per a ésser richs,
però bé sabets que tots aquells guanys se perdran a la vostra fi.
E com? Vós que haveu guanyat tal dignitat, e vós tanta renda,
e vós tals heretats: tot açò se cremarà a la fi del món, que
vendrà tost e ben tost. E quan l'ànima tua serà dellà tota nua,
dirà nostre Senyor: "Oo, desaventurat, e com véns axí? On
Dirà aquesta:
són les tues riquees?" "Senyor, tot s'és cremat".
Dirà:
"E hon són les bones obres que devies fer?" "No n'hé
Via a infern! Molt hi deuríem treballar dementre
feytes".
temps havem.
omnes, maxime autem ad domesticos fidel]"
sexto)
temps havem obrem-les. Ací ha secret. Per què diu
fels e per infels. Per què per Déu? Que per bé que hajats los béns
e siats malalts, no anets a adevins ne adevines, sortillers, etc.,
car malaïta és la terra on se sosté adeví ne sortiller, encordador
ne conjuradors falsos. No anar a aquells, mas deveu fer aquesta
bona obra envés Déu dient: "Senyor, yo hé perdut tal cosa.
Plàcie-us de metre en cor e en voluntat a aquell qui la té, que
Açò és bona obra, e aquesta te seguirà, car has dat
la
honor a Déu. Si voleu fills ne filles, demanats-ne a Déu. No
anar a fetillers. Axí matex devets fer portar reverència al seu
nom, car si parles de hun cavaller o home honrat, ja diràs
"Mossènyer",
etc. E axí no devets jurar ne despitar ne blasfemar
de Déu. Mes en la església, que pus que tota la setmana
treballats, devets tenir lo dichmenge hoint missa complida, etc.,
no albardar, etc. Podets jugar a la ballesta o al dart aprés dinar
hun poch, car pot servir a defendre la cosa pública. Aquesta reverència
devets dar a Déu. Gran peccat és de aquells qui parlen
en la missa. Mas dirie algú de vosaltres: "Oo sènyer, vós corregiu
a nosaltres, e no corregiu als preveres que per hun respons
se escriden uns als altres e beuen e mengen aquí e y ballen".
De ço que fan e deuen fer, jals ó dich en les col·lacions que yo
faç.
lo delme, etc.
servidors.
de aquella mala bèstia de logre, que solament aquell qui diu que
no és peccat llogregar, roman heretge, que lo papa ne l'arquebisbe
per tot son poder no u poden absolre sense restitució, ne
encara sent Pere no u porie fer; e que
a rembre catius e dehie: "Axí yo prestaré açò, e que
logrer serie, e dapnat en
me donen tots anys hun préssech",
infern.
obrar bones obres, no haver enveja; als enemichs, perdonar-los.
què vos diré: que si una ànima dapnada havie spay de una
hora del temps que nosaltres havem a fer penitència, que farie
tanta de penitència dins en aquella hora que
que havem gran temps, no podem fer penitència. Depuix
diu:
què? Que quan lo temps de la mort vindrà, llavors collirem.
dicit "metemur".
Altre grau hi ha de bones obres, e són que
han fetes en sa vida, mas han-las manades fer en sa derrera
voluntat. Aquestes aprofiten a dues coses si
les penes de purgatori e a creximent de glòria, que si hun
home mor ara e va a purgatori, les obres que ha manades fer se
fan per los marmessors o hereus. Quan ve a la fi de la missa,
que diu lo prevere
la pena de la ànima. Mas avisau-vos que no y façau preu, que
paraula serie del Judes traÿdor que dix als juheus:
vultis mihi dare? Et ego tradam eum vobis"
tingue manceba, que no varien res, ans noen més que no aprofiten.
Car diu sent Gregori:
mititur irati animus ad deteriora provocatur".
si tal prevere vos dehie: "Yo pregaré per vós",
devets-li dir
"Sènyer, no vull que preguets per mi".
Ne prevere que sie
bevedor en tavernes tampoch. E lo prevere al segon
"Senyor, plàcie-us que hajats per recomanada la ànima
Si hun diner donen, gràcia hauran de
de aquell per qui
vós li vullats ajudar".
hun diner. Si donen hun florí, gràcia haurà de hun florí. Axí
deu fer: no fer-hi preu degú. Són alguns mesquins de marmessors
que diran a hun prevere: "Per quant me direu
Dirà lo prevere:
"Per
. Dirà lo lech: "Sènyer, tal prevere
O malaïts de preveres e de lechs
les me diu per
qui en tal mercaderia venen! Bé vos dó
haver lo mèrit de la missa, que donets per caritat al prevere
ço que deu despendre en aquel dia. Del temps podets fer preu,
axí com de anyals que
Axí com al campaner, si li deyu: "Toquau la campana major o
menor".
que en terra, etc. Mas de la missa no fer preu, que spiritual és.
Mes les misses de sent Amador no les façau dir, que molt de
mal s'í fa. Lo primer, que y ha symonia, que s'í fa preu. Lo
segon mal és que ja la Església ha ordenat de dir lo dichmenge
certa missa e lo dilluns e los altres dies, e si tu dius altres
misses, que dien que són certes:
etc., lo prevere és condepnat, e tu qui les fas dir; car certa
cosa és que lo dia de Nadal no diràs de requiem, mas de la Nativitat
de Jesuchrist. Malaÿta és la persona que tal regla trobà,
e lo prevere que la té, car ja és ordenat en quiscun bisbat quinys
officis se han a dir quiscun dia per consueta. Lo
prevere se obligue a dir les
E hon trobareu vós prevere que per
digne e apparellat de dir missa cada dia? Mes encara: que y ha
avarícia; que dirà lo prevere: "Tantes candeles e tants diners
Vet ací avarícia. Oo, traÿdors reprovats! Més
haveu a dar".
vos valrie no fóssets nats, axí com Judes. Més encara: feu
superstició de falsa creença, que cuyden-se les gens que per dir
aquelles misses exiran les ànimes de purgatori, e no u fan. Bé
és ver de la mare de sent Amador que hisqué de purgatori, per
ço com sent Amador ere tan santa persona, e la ànima de sa
mare ere en tal condició que li valgueren. Mas esdevé
per
tal condició que
ànima, pus no sie en tal condició que li poguessen valre. E
pren-los axí com féu al metge de Castella: Hun hom tenie mal
e
l'uyll, e aquest li posà de la ceba e tragué
a totes malalties. Veus ací la falsa creença. E axí lexat-ó estar,
no u posets en mercaderia, axí com Judes que vené a son senyor
Jesuchrist.
E si les dites obres se fan com deuen, e dejunis e almoynes,
¿quan se complexen, valen-li que li abreugen les penes? Hoc,
quan se fan. Mas què farem? Hun hom és mort e ha ordenat
que
molts malvats de hereus, que no u volen complir. Aquella ànima,
què farà? Haurà estar e complir en purgatori la penitència.
"Amen dico vobis, [non exies inde, donec reddas novissimum
quadrantem]"
valen a creximent de glòria, com ara la glòria de paradís és major
a les persones segons la caritat que hauran feta. Exemple:
Veus ací dos hòmens, e la hú ha estat
e honesta, e l'altre és hom llech, mas ha major caritat en
la religió de estar-hi. Major caritat ha de Déu aquest que la
desige que aquell que y està. Axí matex molts màrtirs són estats
en lo món, que han soffert martiri, mas bé
axí com los catius, per no renegar, mas major caritat hagué sent
Martí e altres, e aquests han major glòria. Axí matex són dues
dones, e la una és verge, l'altra és de matrimoni e no és verge,
e ha aquella devoció que fos verge. Moren aquestes dues. Quala
de aquestes ha major mèrit? La de matrimoni, per la virginitat
lo que ha desigada. Vols-ne auctoritat?
prompta est, [secundum id, quod habet, accepta est, non secundum
id quod non habet]"
si hun hom ordene en son testament ésser fets béns, per aquella
bona devoció ja li respon la glòria en paraís, o
facen. E per ço veus com aquests béns aprofiten a dues coses,
si va a purgatori; mas si va a infern, o
li valen res, jamay haurà remey. Si
son pare, tal restitució val al fill, mas al pare no li val res, car
ab lo peccat de furt hi és entrat. Dien alguns que bé que no
vàleguen a delliurar de infern, mas valen-li a aleugar les penes
de infern e a portar la càrrega. Error és e heretgia,
nulla est redempcio,
que bé se fa per ells, han major dolor. Has-ne rahó: Hun hom
està catiu en Barberia, e
lo restant, e pert-se en lo camí. Quan ó sabrà, ¿no n'haurà
major dolor, que romangue catiu e ço del seu se sie perdut? Axí
és dels de infern, e axí tingam aquest consell:
potest manus tua facere, [instanter operare; quia nec opus, nec
ratio, nec sapientia, nec scientia erunt apud inferos, quo tu properas]"
obres que són manades fer, e pus és en paraís:
Veus lo segon grau.
Ara ve l'altre, e breu. Altres condicions són de bones obres
dels morts, que ells no les han fetes ne manades fer, mas amichs
e parents les fan liberalment per aquell. E aquestes aprofiten a
una cosa: a alleugar les penes de purgatori, que si y ha estar
deu anys, per aquell bé que li faran, per aventura
a hun mes. Dar-vos n'é una semblança e auctoritat: Si
hun rey té hun scuder e li ha feyt algun desplaer e
en alguna tàvega, que no pot parlar ab degú, veus que no
ajudar, mas tendrà alguns amichs, e parlaran ab lo rey, e fer-li
han alguns presents e pregar l'àn que
de la cort. Lo rey, que veurà açò, soltar-lo ha, no per amor d'ell,
mas per amor de vosaltres. Axí és de tals morts: si la ànima ha
estar en purgatori
aquell, mas los parents e amichs iran al rey,
pregar-lo. E com? Quan fan lo aniversari, offiren la copa d'argent
blanqua, ço és, la òstia, e lo prevere diu: "Yo presente a
Lo rey
vós, Senyor, aquesta òstia per l'ànima de tal persona".
haurie plaer que li presentassen mil florins ab una copa d'or
pensat que hoc. Axí és del sacrifici.
si deyu devotament a la verge Maria: "Ave Maria",
aveus
ací una perla. E si
sants,
rapaços, que són los pobres de aquest món que preguen per
aquella ànima. E Déus, que veu açò, diu a sent Miquel que trague
aquella ànima de purgatori e la mete en paraís, o li alleugarà
la pena de purgatori. E per ço diu la Scriptura:
est et salubris [cogitatio pro defuntis exorare, ut a peccatis solvantur]"
[
Axí, que veus les obres que podem fer en aquest món són
en tres graus, e de quiscú de aquells parle lo tema que diu
"Opera", etc.
aquells hereus que y sóts obligats, per tal que Déus,
guardant-nos de les penes de infern e per la penitència no complida,
remesés a purgatori, puguam escapar de aquella pena de
purgatori e muntar a la glòria de paraís,
"Beatus vir qui in sapientia morabitur" (Habetur
verbum istud originaliter in libro Ecclesiastici, ca_o
En aquest present sermó, juxta lo terna, yo vull preÿcar a
vosaltres una matèria que serà molt profitosa, si plau a nostre
senyor Déus, a correctió de peccats, mellorament de nostra vida
e salvació de nostres ànimes. La matèria serà aquesta: quinya
cosa és verdadera saviesa, e en què està. Ara vos ó vull declarar
en aquest sermó, e per ço
"Beatus vir", etc.
"Benaventurada serà la persona que en saviesa estarà e morarà".
Bona gent: Ja vehets aquest tema posa tot nostre bé en
saviesa; e per ço yo, volent-vos preÿcar e declarar de aquesta saviesa,
hé pensat en la santa Scriptura quantes maneres són de
saviesa, e hé trobat una auctoritat que m'ó declara, e és aquesta:
diabolica]"
aquesta auctoritat, declare
la primera, saviesa demonial e dyabolical, que és de les
persones vanes e superbioses; la segona, saviesa carnal o animal,
e aquesta és de persones carnals e luxurioses; la
és terrenal, e aquesta és de persones mundanals e avaricioses;
la
spirituals. Les tres primeres savieses són males e falses; la
E de aquesta diu lo tema preposat:
per gràcia e dellà per glòria. Veus ací tota la matèria que vos
vull preÿcar. Ara vingam a la primera.
que és de les persones vanes e superbioses. E com? Quant
alguna persona és molt aguda, soptil e maestra en saber-se procurar
coses temporals ab maneres e llevar-se en honor, supeditant
e menyspreant los altres. E diu hom de tals: "Oo, què
etc. Açò diu hom saviesa.
ha fet!", "Vejats com és muntat",
etc.
Yo dich que aquesta saviesa és dyabolical: metre avant si matex
e menyspreant los altres. De aquesta saviesa legim Exo., ca_o p_o
en lo regne de Egipte, hon stave lo poble de Israel, Déus los féu
tanta de gràcia que multiplicaven. Què féu lo rey Pharaó?
"Aquesta gent multiplique, e seran més que nosaltres."
dix ell. O, que mala saviesa!
populus Israel, venite, sapienter opprimamus eum."
pus fort és e usen de saviesa",
E què? Abaxem-los perquè siam pus alts que ells. Per què és
appellada dyabolical, car dimoni fon aquell que la trobà primer.
E veus com. Dir-vos hé hun secret
nostre senyor Déus començà de crear lo món, no y havie dimonis,
mas àngels, e foren creats alt e
en terra. Veus que la hú de aquells, ço és Lucifer, com ell se véu
bell e era amich de Déu e sant, pus sant que sent Miquel llavors;
e tots los àngels que ara són dimonis, tots són estats
sants. Donchs, con són tornats dyables? Yo us ó diré: per
aquesta saviesa de supèrbia. Quan foren creats infinits, pensa,
axí, axí, com era agut e soptil. Dix en son cor: "Yo só lo major.
Què feu? Aquest
Si yo podia fer que pugués muntar e egualar-me ab Déus, e
que totes aquestes creatures fossen dejús mi!"
pensament revelà "No us par bo?"
Veus que totes les órdens dels àngels lagoters, axí com alguns de
les corts dels reys que "Certes, bé serie
E sent Miquel dix:
fet". "No y consent yo",
e sent Gabriel
"Solament sie Déus sobre tots".
E veus, per aquest peccat fo
gitat de paraís. Per ço diu David
hora foren gitats de paraís, e ve
Tot açò diu Ysaÿes, parlant a Lucifer a manera de escarn
"Quomodo cecidisti, Lucifer, [qui mane oriebaris?[...] Verumtamen
ad infernum detraheris in profundum] laci"
ca_o)
oriebaris",
e foren fets dimonis.
E aquesta fon la primera supèrbia, e per ço los hòmens que
són aguts, soptils a procrear-se honors e baxar los altres e dir
lagoteries en cort: vet esta saviesa folla e enrabiada e dyabolical,
e per ço los ne pren axí com al dyable, que tant com munten
en alt, tant cahen a bayx, e religiosos e preveres e llechs. Quanta
de honor donà Déus a Adam e a Eva! Mès-los en paraís terrenal,
hon havien plaers e delits, etc. Tal honor fa Déus al religiós,
que
dir paraís terrenal. No van a cavar ne llaurar, etc. E si estava
en la sua claustra, tenint e servant la regla, irie a paradís. Mas
què fa? Lo dyable tempte "Si
Ab aquesta
tu podies anar al studi de París, que studiasses e fosses gran
maestre, e puix que fosses confessor del rey, series haüd per
gran mestre, puix per aventura pories estar bisbe".
saviesa ve
E per ço deya el propheta David al dyable:
dolos [posuisti eis: dejecisti eos, dum allevarentur"
72)
Veus aquesta saviesa com se val poch. Axí matex dels clergues.
Quanta de honor ha fet Déus als preveres! Més que a la verge
Maria ne a sent Johan Babtista, que
santes paraules de la consecració, fa venir Déu en la òstia. E
com hi ve? Per la paraula del prevere, que la lengua del prevere
és clau de paraís, e s'obre lo cel e ve Déus aquí.
enim fidelium dubium habere possit[...]"
aquell sacrifici ha molts àngels. La verge Maria no podie consegrar,
ne sent Johan Babtista. Ara donchs, bé
content lo prevere, que deurie dir matines a miga nit, etc. E què
fa lo dyable? Met-li la sua saviesa e
algun gran maestre, e que haje gran benefici, e porà tenir concubina,
etc. E mort, via a infern! Per ço diu la auctoritat
"Propter dolos".
Axí matex se fa de vosaltres, llechs: nostre senyor Déus
gran honor fa a l'hom, quan lo fa pobre. Gran honor li fa, perquè
fa semblant a ell matex, que volch ésser pobre, que no
volch dignitats ne riquees ne casa ne cavalcadura, etc., ne
tenir què menjar; quan volie menjar, a donar-li
vosaltres volíeu viure sobre vostres heretats, simplement, ab
hun parell d'àsens, donar bé lo delme, dar a pobres, soferir injúries,
fer oració a matí e vespre, hoir missa lo dichmenge complidament,
confessar e combregar almenys una hora en l'any a
Pascua Florida: tal hom irie a paraís. Mas què fa lo dyable?
Met-li e "Per què
etc.
no seria batle o regidor, e que visqués de la universitat?",
Ve
cogitationibus suis, [et obscuratum est insipiens cor eorum. Dicentes
enim se esse sapientes, stulti facti sunt]"
ca_o p_o)
pla va. Mas lo pompós va per les montanyes. Di, qui vol anar
a Terol, la hun camí és pedregós e moltes costes, l'altre camí
és pla, no y ha pedres. No serie gran follia de anar per lo camí
pedregós? Sí serie. Aquesta follia han les persones que volen
anar alt; e trenquen-se lo coll e van a infern. E per ço diu:
"Obscuratum est cor eorum",
vehie Jesuchrist, e diu:
corde]"
és dyabolical e no és verdadera; e axí lexem-la estar, e ve la
segona.
La
persones carnals e luxurioses. Són alguns preveres e hòmens e
dones que són axí aguts en procurar plaers a la carn, studiar la
vianda com serà mellor, e lo vi com serà mellor: aquest és bo e
aquest és mellor. Del dormir també, e jamés no fan penitència
ne dejuneu ne
trahen escarn de aquells que fan penitència. Axí matex en luxúries:
los qui han mullers no
per Déus ordena[da], mas axí e axí, en esta manera. Ne
per contents de llurs mullers, ans se jahen ab altres dones.
Aquesta saviesa és animal o de bèsties, que tot quant fan és
carnal. E per ço tals persones han saviesa animal o bestial, e de
aquesta diu la Scriptura:
carnis [sunt sapiunt; qui vero secundum spiritum sunt, quae
sunt spiritus sentiunt]"
saviesa és falsa e mala.
Ara escoltat una paràbola que vos diré, per ço que la entenats.
Veus que ere hun rey, e havie una filla sola, molt bella,
e semblava a ell que qui vehie a ella, semblave que ves al rey, e
amava-la molt. E veus que aquest rey, per la gran devoció que
havie, mès en son cor que anàs a visitar Jherusalem e Betlem
e flum Jordà, etc. E axí com ell se
ànsia a qui acomanaria sa filla, e comanà-la a hun cavaller seu
carament ab una esclava que la servia: "E axí serveix-la e
etc. Dix lo cavaller:
ty-la "Senyor, yo ó faré,
E lo rey se n'anà e estech molts anys;
e ó tinch a gran honor".
e entretant lo cavaller se enamorà de la esclava, e tanta de amor
li havie, que meyspreà la filla del rey, en tant que en taula fahye
servir a la filla del rey a ell e a la esclava. E aquesta dehye-li
"Oo, e per què fets açò? Yo só filla de rey, e féts-me servir
Axí que tota la honor de la filla del rey ere de la
a la esclava."
esclava, e ço que havie a fer la esclava, fahye la filla del rey;
abufetegave-la, etc. Veus que
què merexie aquest cavaller? Yo entench que quiscú de vosaltres
dirye que no y bastarie sentència per la gran traÿció. Ara
vejats que vosaltres no siats en aquesta follia. Aquest rey, qual
és? Aquell que diu sent Johan en lo Apoc.,
regum et dominus dominancium".
de l'hom e de dona, e és tan bella, que si ací vehýem una
ànima pura, sens peccat, de aquests cent anys la estarien mirant,
que no haurien talent ne set ne son. Tal és com son pare,
ço és Déu qui diu:
rey passà ultramar. E quan? Lo dia de la Ascensió, que se
muntà al cel, a visitar los santuaris, e ha estat molts anys, que
encara y és. Mas vendrà tost, tost e ben tost, que yo ne són
ben cert. E qual és lo cavaller? Quiscun hom o dona. E quala
és la esclava? La carn sútzea. Ara vet que Déus te ha comanat
l'ànima, que la guards, e la esclava, que la servesque. E per
què has amat la esclava e has lexat la filla del rey? E com la
ames? Llaves-te tots dies la cara, perquè sies bell, e vas ben
vestit e arreat. Vosaltres, mes filles, que vos féts aquexs corns:
vaques, vaques, vos feu! E la cara de la filla del rey, ço és, l'ànima,
no la llaves sinó una hora en l'any, e per aventura no. Lo
lavar de la ànima és fer oracions, penitència, disciplines. Les làgrimes
són beure de l'ànima. La gonella és humilitat, lo mantell
caritat, la camisa castedat, etc. E quan vendrà lo rey? Tost, e
ben tost, e dirà a tu: "Què fa la mia filla tan amada, que tant
etc. Pensat
me ha costat que só muntat per ella en la creu?",
quinya dapnació!
Ací, ara, bé podets veure, per açò que havets saviesa carnal,
la dapnació vos està apparellada. E per ço diu la Scriptura:
penitència. Castigau la carn ab diciplines, dejunis, etc., aspre
llit, etc.
La
mundanals, avaricioses. Ésser aguts, soptils, e haver honors, riquees,
etc. E com se fa? Si algú demane que li presto
dirà: "Farem que metam
li presto
rich hom."
la lana, etc. Tot és logre. Vet ací saviesa mundanal.
sobre la possessió, e que sien seus los fruyts. "Yo prestaré
tot és logre, ha-n'í de aquest. Ara
a la vila diners a censal":
veus saviesa terrenal. Qui vol censals, que sien perpetuals, e
ab carta de gràcia, mas que y haje tres coses
presbiterorum).
saviesa és mala, e diu-ó la Scriptura:
ca_o
és vehina de Jesuchrist, e avarícia és estrangera, que
jamés hac avarícia; e de aquesta són fills los logrers, e aquests
tals han cerquada saviesa terrenal, e per ço són condepnats per
la sua follia. Follia la appelle.
Vejats una semblança: Era hun loch bo, e havia-y bona gent
riqua, e estava al peu de una montanya, e vénch gent d'armes
per robar-la. E quan los sentiren, digueren: "Muntem-nos-ne
Quan foren al peu
a la muntanya, que allí no
de la montanya, no podien muntar ab la roba, e lexaren-la
pujaren alt a la cima de la montanya. E
aquí e digueren: "Oo, prengam açò";
e fogint vingueren los
enemichs e mataren-los e prengueren la roba. Ara digats: Quals
foren pus savis: los qui lexaren la roba o
foren degollats? Tothom dirie que aquests foren folls. Oo, quants
n'í ha, d'aquests! La vila és aquesta vida present, la penya és
la glòria, los enemichs són les malalties e mortaldats. Què han
fet los hòmens, los patriarches, apòstols, etc.? Vehents que
havien a muntar a la montanya, lexaven les riquees, honors, etc.,
e no eren degollats.
ergo erit nobis?]"
som venguts nosaltres aprés, e quiscú vol fer càrrega dels béns
que aquells han jaquits. E com? Logregan, calumpnian vídues,
etc. E com hi muntarem ab açò? Vendrà la mort e mortaldats,
e vénen dyables e porten-se
Doncs, ¿teniu-ó a saviesa, de aplegar riquees mundanals e honors?
Vejats la follia.
apud Deum]"
saviesa. Savi és qui s'alleuge, alegret e pobret, e lleugeret de
roba; e açò és saviesa.
La
diu lo tema:
direm:
est ordinare".
la sua vida a la fi que deu venir. Axí ara de hun mariner: com
veuràs tu que sie bon mariner? Que sàpie regir la fusta per
venir a port salvador. Donchs, vejam nosaltres per què
creat Déu en aquest món: no per estar, mas per caminar. E a
hon? A paraís. Dues portes ha aquest món: la una és lo nàxer,
l'altre és de exir, o és la mort.
[civitatem, sed futuram inquirimus]"
ca_o)
per anar al port. Foll és aquell qui s'ature e
Voleu-la conèxer, aquesta follia? Sapiats que en una terra
ere aquesta costuma: que quiscun any mudaven son jutge, e
mentre ere jutge, dave
en una illa tot nuu, e allí
pensant: "Yo són duch. Mas com ó faré de l'estar de la illa?"
No volch menjar sinó mesuradament, e lo que devie despendre,
axí com los altres, secretament ó trametie a la illa. E passat
l'any, trameteren-lo a la illa axí com los altres, e pus trobà
aquí lo que y havie tramès. Hac ab què viure. Quals de aquests
diríeu folls o savis? Tothom dirie que aquest que y provehí, e
los altres folls. Hee! Vejats si y sou vosaltres. Pensat que Alexandre,
rey, e los altres, en infern són, perquè seguiren la
vanitat del món e pompa. E axí no façats provisió sinó per a
vostra vida. Tot l'alre trametet-ó dellà a paraís, dant almoynes,
rembre catius, etc. E quan seràs mort, iràs dellà e trobaràs lo
que-y hauràs tramès. Açò és saviesa.
ordinare".
te diré: que si menysprees los béns terrenals que pories haver,
aquells trobaràs dellà e seran teus. E axí ordenem nostra vida
alt e
no
glòria!:
E veus què vol dir saviesa verdadera. E de aquesta diu lo
tema:
vulla dar aquesta derrera saviesa e
follies primeres, en tal manera que, servant aquesta derrera, nos
vulla donar sa gràcia deçà e la glòria dellà,
"Non veni vocare justos, sed peccatores" (Mt. originaliter,
ca_o
scribitur verbum istud).
La festa present de huy, tota és de aquell gloriós apòstol e
evangelista, mossènyer sent Matheu, e axí matex serà la nostra
preÿcació. E si plau a nostre senyor Déu, haurem moltes bones
doctrines, a correctió de peccats, mellorament de nostra vida e
consolació de nostres ànimes, etc.
"Non veni vocare", etc. (Evangelio et capitulo sicut dixi).
Aquesta paraula presa per tema de nostra preÿcació és de
nostre senyor Déus Jesuchrist, dient axí: "Yo no só vengut en
Aquesta
aquest món per appellar los justs, mas los peccadors".
paraula ha gran difficultat e sobtilitat en santa theologia. Per
què diu que Jesuchrist no és vengut per appellar los justs, mas
los peccadors? E per ço que u entenats, sapiats que diferència
és entre just e peccador aytal com és entre ajustat a Déu e
appartat de Déu. La persona justa és conjunta a Déu en totes les
sues obres. E com vehets vós, ara que
és conjunt ab la claritat del sol, axí les persones de bona vida
són conjuntes ab Déu, que axí són il·luminadas que deguna oppinió
de error ne de dubitació no han, tant són clars. E veus com
són conjuntes a Déu. Més, quant hun ferre és estat e
és tot vermell, vehets com és conjunt ab lo foch. Axí les persones
justes e santes són conjuntes e ajustades ab Déu, que totes
són inflamades en la amor de Déu. E vet com són conjuntes
ab Déu. Més, veus tu com és conjunta la calor ab lo sol: axí la
vida de persones justes és ajustada e conjunta ab Déu; axí que
veus ací que cada persona de bona vida és conjunta ab Déu.
Vols-ne auctoritat?
in Deo manet, et Deus in eo"
ajustament: Déus és caritat, etc. Veus ací que persona justa és
conjunta ab Déu, mas persona de mala vida e peccadora impenident
està lluny de Déu, no pas per distància local, mas per
diferència formal. Com ara nostre senyor Déu si estava tan
lluny del peccador, tantost peririe; mas és lluny per diferència
formal. Axí com qui tenie dos draps cosits, la hú grog de poqua
valor e l'altre vert de gran preu, dirie algú: "Ajustats són";
bé que sien ajustats, mas differència ha de la hun drap a l'altre,
que la hú és de una color e de poch preu, l'altre d'altra color
e de gran preu. Axí nostre Senyor formalment és lluny del
peccador, car és veritat, e
senyor Déus és ple de caritat, e lo peccador és ple de usura e
de engans. Nostre senyor Déus és ple de humilitat, e lo peccador
és inflat, ple de supèrbia e de pompa. És ple de virginitat e
puritat, e tu ple de sutzura e de luxúria
"Longe a peccatoribus salus, quia justificacions tuas non exquisierunt"
diferència és en bona persona e mala persona. E certa cosa és
que no appelle hom aquell que està prop, mas aquell que és lluny.
E per ço diu lo tema:
ja,
E só en la matèria que us vull preÿcar de mossènyer sent
Matheu, qui ans que
peccador. E per ço Jesuchrist lo appellà. E com? "Vine, Matheu,
Ara, en aquesta vocació són
vine, par-te del dimoni!"
en què està tot nostre sermó, e són en latí:
ffructus copiosus, actus virtuosus, ffinis gloriosus.
Lo primer punt és
lo appellà. E com lo appellà? Sent Matheu havia tres officis
molt mals. E quinys? Offici perillós, que era cambiador en la
ciutat de Capharnaüm, ciutat marítima axí com Barcelona. Ell
tenia taula de cambi, e aquest offici ere perillós, que manejave
moneda. Axí los pren als cambiadors com a aquells qui menegen
oli o carbó o pegunta, que tots són sullats. Axí los cambiadors
qui menegen la moneda se sullen moltes vegades per los engans
mals que s'í fan. Diu la Scriptura:
ab ea"
perquè sent Matheu era cambiador, fahya molts engans per
multiplicar riqueses, e sullava la sua ànima. E veus ací lo primer
lo offici que havia, perillós. L'altre era pitjor, que era criminós,
perquè ere llogrer.
per amor de Déu "Plau-me, mas digam que
E si volia comprar lanes, o blats o vi en
són
flor, donava los diners avançats per haver mercat
etc.).
encara que y haje logre, que aquell ne passarà son temps. Ver
te dius que prestar és misericòrdia:
et comodat"
quan diu que
com si enganen, car Déus no u vol, ans te diu:
sine usura id quo indiget [commodabis, ut benedicat tibi Dominus
Deus tuus]"
nostre senyor Deus te farà bé en camps, en vinyes, en bestiars,
etc. E ja vehets quants de aquests ne van a infern, que
moren sens que no fan restitució ne
offici havia sent Matheu. Havia hun altre offici odiós: ell era
publicà, que vol dir que havia offici de rey, ço és lleuder, peatger,
morabatiner, victigaler, etc. Venie a la casa del qui devie, e
dehye al sayg: "Trau-li la roba de casa e ven-la".
Açò és molt
odiós, és offici de senyor que no han pietat a les gens.
odio est Deus [impius et impietas ejus]"
Ve los tres officis que havie sent Matheu.
E com lo appellà nostre senyor Déus? Diu sent March,
ca_o
hom, e estava aquí entrafegat dels barats que tenie de prestar
e de rebre e de cambiar; e estava lo mesquí tot offegat en negocis
del món, que no podia pensar en Déu, tant era entrafegat. Stant
axí, nostre senyor Jesuchrist passave aquèn entre la mar e la
casa de sent Matheu ab
Jachme, sent Johan e sent Philip. No n'havie fet encara sinó
e axí com fon davant la casa de sent Matheu, aturà
e remirava la creatura axí entrafegada, escarnat entre
borres, e estava axí, e sent Matheu negociegave. E estant axí,
fon voluntat de Déu que sent Matheu alçà lo cap e véu Jesuchrist,
e no
axí, e llavors Jesuchrist lo appellà:
paraula:
res, ne tanquar les caxes, e dix: "Senyor, veus-me ací".
ego, [quia vocasti me]" "Senyor, veus-me
Tanta fo la virtut de aquella paraula,
ací, que m'haveu appellat."
que súbitament perdé lo foch de aquella avarícia, que tot ó
oblidà, e vénch a Jesuchrist, e Jesuchrist dix-li: : "Matheu,
aquella moneda no
a l'emperador per los officis que tens;
logres;
"E axí torna a casa e pren la tua moneda e dóna
Sant Matheu
compte e rahó a ton senyor, e paga los servidors e restitueix
los torts. Fes una crida pública per la ciutat, que tots aquells
que tinguen clam ne querella de tu, que vinguen a tu, que tu
restituiràs, etc. Finalment satisfés tots los torts."
tornà a casa e restituí a tothom, que no s'aturà sinó l'alberch
que ere just —vejats si s'ere bé offegat— e alguna poqua de
moneda que tenie justa; tot ó tornà.
Que restitució és necessària a qui
o preveres o llechs: de tot ço que tenen de mal just, tot ó deuen
tornar, si en paraís volen entrar. En altra manera, per bé que
fesses tot lo bé del món, si no fahyes restitució de ta vida, dapnat
és, que ab lo peccat te
Regla és de dret e de theologia. E axí no us enganets, que dien
alguns: "Yo ó lexaré en testament, que u restituesquen mos
hereus o marmessors".
No, no, en vostra vida ó havets a tornar
a de qui és, e si no, dapnat sereu. A vós, no us hi baste lo cor
ne us en voleu desexir? Donchs, com? Pensau que vostres fills
ó restituesquen? Ans tindran que no
és peccat d'ells, e és una gran error.
debita, et nemini quidquam debeatis"
E què devets a Déu? Poqua cosa. E què? Com vosaltres havets
treballat tota la setmana en vostres obres, vós li deveu dar
lo dichmenge. Los sis dies vos ha dats nostre senyor Déus e
ha-se
No albardar, ni obrir botiga, ni segar erba, ne fira, enquant, etc.
Odà! E per què toquar a la part de nostre Senyor?
la hora de la missa, que tot se deu tanquar, hoc les carneceries,
mas venir a la missa, hoir aquella devotament e complida fins
que
beure, jugar al dart, a la ballesta hun poch, per saber deffensar
la cosa pública. Açò deveu a Déu, e axí pagat-lo-li, que més vos
aprofitaran les vostres possessions e ganados per lo treball del
dichmenge, que tot vostre treball de la setmana. E si no li
pagau lo dichmenge, ell farà que tot lo treball de la setmana vos
farà perdre ab pedra, ab sequades, ab pèrdues, etc.
E axí matex deveu pagar a la regina. E Déus ha muller?
Hoc. E qui? La Església, e la font del babtisme és lo ventre, etc.
Que li doneu los delmes e primícies complidament, etc.
als proïsmes, que
de lengua, que tols la fama; de la mà, de furts, rapina, logre,
etc. Car la tua lengua tol la bona fama. Di, qual val més
gran riquesa o bona fama? La Scriptura ó diu:
bonum nomen habere quam divicie multe"
que furtar la riquea, que més val la bona fama que mil florins.
Perquè axí com aquell qui furte riquees temporals és tengut a
restitució, axí com ó fon sent Matheu, sóu tenguts, e més, restituir
la bona fama. E axí apreneu de sent Matheu, que axí com
se volch tornar a Déu, axí vosaltres vos hi tornets: restituir a
Déu e a la Església e al proïsme.
graciosus".
Ara ve la
copiosus.
restà-li de bon just lo alberch e la moneda de bon just, e vénch
a Jesuchrist e dix-li: "Senyor, yo hé restituït lo de mal just,
Dix Jesuchrist:
mas encara vos deman una gràcia: que prengats a la mia casa
hun covit, e covidaré los mals companyons que hé haüds, per
ço que "Plau-me",
e sent
Matheu apparellà lo gran covit. Diu sent Luch que no
per Jesuchrist, com ell de poqua vianda havie prou, mas per
la gran gent que y devie venir. E quinya gent? Alcavots, rufians,
etc. Veus que
taules se apparellaren baix en la entrada. Quant vénch hora de
dinar, que nostre Senyor hac preÿcat, vénch a la casa de sent
Matheu a dinar, e trobà la casa plena de alcavots, de rufians
e de logrers, e ell que véu tota aquella mala gent, saludà
dix:
e donà aygua a mans. E dix Jesuchrist: "Ara, ordenat vós,
e par que
Matheu";
e los peccadors de prop Jesuchrist, per convertir-los. E Jesuchrist
dix: "Lo ves",
responien:
en lo mig dels peccadors, e los apòstols estaven de lluny, e
ell sech-se entre
prophecia de Salamó
inter ligna silvarum," scilicet peccatorum;
qui estave entre los peccadors. Veus que sent Matheu
porte la fruyta e vin grech e vin blanch. E nostre Senyor prenie
la vianda axí com hun pardalet, axí com a nòvia, e los altres
comencen a mengar golosament e guardaven a Jesuchrist com
menjave. Jals venie la contrició. E aprés de la beguda, de la
fruyta, en hun entrevall que s'í fa, legie en lo seu libre, ço és
la sua memòria, e deye als altres: "O bona gent, bé deuríem fer
E veus que aquells que havien
gràcies a Déu de ço que
begut lo vin grech, jal ploraven per los huylls, de la contrició
que
que jamés ne menjà sinó lo digous de la Cena, de l'anyell pascual;
e
speran l'altra vianda, legie encara en son libre, e dix-los: "Vejats,
E axí se convertien
Déus quant de bé fa, que no solament done fruyta, mas
los animals, cabrits e capons que menjets".
molts, e ja ploraven per la contrició. Finalment, què vos diré?
En quiscun entrevall de viandes, ell legie, axí
poch a poch. E a la fi del dinar vengueren los phariseus, enemichs
de Jesuchrist, a la porta, e par que ere uberta. E diu lo
evangeli que digueren als apòstols (nota que par que estaven
a la porta detràs), e digueren:
"Quiny maestre teniu? Bé par que mal home és."
Los
apòstols no saberen respondre, que encara eren molt simples.
E dix Jesuchrist als phariseus: "Venits, que una qüestió vos
E aquests
faré. Quant en alguna ciutat ha malalts e sans, e ve lo metge,
ab quals deu estar? Ab los malalts o ab los sans?"
callaren, e Jesuchrist dix:
aquests qui eren malalts de supèrbia, etc. "Malalts són, e donchs
E aquells tots confusos anaren-se
yo que só vengut humilment per guarir-los, e menge ab ells, e
jals hé guarits."
com en aquest convit fo
fo appellat, axí foren appellats aquells; e llavors se complí la
prophecia que diu:
et non dilectam, dilectam]"
ca_o)
Ara què n'havem nosaltres, de açò? Una bona doctrina, que
axí com sent Matheu no fo content de sa conversió, mas desigà
los altres ésser convertits, axí nosaltres, quan Déus fa gràcia
a hun hom que
convertesquen.
marit e muller, e l'hom serà de mala vida, superbiós, embriach,
etc., e per ventura la muller serà de bona vida: no deu ésser
contenta que ell[a] sie salvada, mas deu tirar lo marit. Quan
serà alegre, deu-li dir ab honor (que ab reverència li deu parlar,
que son senyor és): "He, sènyer, ara ve la quaresma, e devem-nos
confessar, e devem anar a missa",
etc. Axí matex lo marit
de bona vida deu tirar la muller de mala vida.
dels vehins: "Compare, anem a missa, anem a confessar".
No solament és hom tengut de salvar la sua ànima, mas la de
son proïsme. E no dix Jesuchrist:
sicut te ipsum]"?
E veus declarats los
Lo
e lo fruyt copiós, ve aprés l'acte virtuós de la obra que fahia,
que quan sent Matheu fa convertit, Jesuchrist lo féu son dexeble,
e no
passió e resurrecció e de la ascensió, e hac tramès lo Sant Spirit,
sent Matheu començà a preÿcar maravellosament, e il·luminava
cechs, resuscitava morts, sanave los lebrosos, etc., e anava per
la terra de Samaria, de castell en castell, de vila en vila. E vénch
en la terra de Etyopia, on estan los moros negres, e ell, fent
santa vida, preÿcava e convertia la gent; e féu aquí una maravella:
Quan preÿcava, la gent, que escoltava lo seu sermó, soptosament
se llevà una gran rumor, e ell dix: "Què haveu?",
e
digueren-li: "Sapiats que
E finalment sent Matheu féu fi a son sermó, e veus
rumor".
que
pare moria de dolor e la mare. Vénch hun dexeble de sent Matheu
e dix: "Hun hom ha en tal ciutat vostra, que entench que
e aquests de goyg digueren:
resuscitarà vostre fill"; "Oo, e
E trameteren-hi, e sent Matheu vénch, e la regina gità
vinga!"
als peus de sent Matheu, e ell demanà: "E hon és lo cors?",
e mostraren-lo-li. E dix-los: "No pensets que yo puga resuscitar,
E féu esta oració:
que hom só mortal; mas per virtut del nom de Jesús pens-me
que aquest resuscitarà". "Senyor, axí com
. E près-lo per la mà, e
resuscitàs a Làzer e al jove mort a la porta de la ciutat, e a la
fadrina de
fer nosaltres ab lo vostre nom, prech-vos que en virtut del vostre
nom vullats resuscitar aquest"
llevà
e la regina feren-se cristians, e tota la terra de Etyopia. E què
més féu lo, rey? Envià-li molt or e draps per a vestir-se, e dix
sent Matheu que no-li volie res, ne volgué que tornàs als coffres,
mas que li fessen una església, "on yo diré missa".
Tanta fo la
devoció, que dins hun mes fo acabada; e allí preÿcava e convertia
la gent, que tots los moros que y eren, tots los convertí; e ara
se són pervertits. E llavors se complí la prophecia de Ysaÿes:
Ací podem haver bona instructió per a nosaltres. ¿Com se
podia fer que hun hom convertís tanta gent, que nosaltres, que
som tants religiosos e tants preveres, no podem conservar ço
que aquells feren. Per què? Yo vos diré la rahó: los apòstols,
ultra la preÿcació, fahyen bona vida a exemple de son mestre,
que no volien diners ne res, mas veus que dehyen:
alimenta [et quibus tegamur, his contenti sumus]"
Timo., ca_o
Matheu, per allò se convertien. Mas ara, nosaltres no anam
darrere açò, que tots volem roba. En la fi del sermó diran: "Yo
etc., e llavors la gent diu:
só de tal monestir", "Aquest no y és
O malaïts de preÿcadors!
per convertir, mas per la roba".
E per ço ara los infels no
Axí matex los preveres, per dar los sagraments, fan
symonia. Si volen fer matrimoni, una spalla ha haver lo rector.
Si voleu peroliar, tantes candeles haveu a dar, etc. Si voleu
fer dir missa, "què n'haurem?",
etc. Oo, quanta de error! E
per ço són tants mals. E per açò singularment de les misses vos
vull donar doctrina.
tots nosaltres religiosos nos dapnam, e per ço no podem convertir
los infels, ans pervertim los cristians.
sunt, [non quae sunt Jesu Christi]"
què vos diré: tota Índia, tots eren cristians, tots són ara
fora; e Tartària, Turquia, Barberia e Granada. A poch a poch
perirem tots. Ja n'í ha de aquests que romanen de la Església,
que li llevarien la obediència, si fer ó podien.
E veus ací los tres punts:
actus virtuosus,
La
Matheu hac convertit Etyopia e tota aquella terra, morí lo dit
rey, e vénch-hi hun altre rey estranger, e la gent no l'amava.
E la filla del rey mort donà
près hun mantell burell e féu-se beguina ab la companyia de sent
Matheu. Veus que vénch aquell rey a senyoregar e enamorà
la filla del rey, que ere ja religiosa, e trameté-li moltes dones a
parlar que fes matrimoni ab lo rey, e aquesta responie: "No
Què
plàcie a Déu, que ja tinch spos, e vull servir a Jesuchrist".
féu lo rey? Hac consell que si sent Matheu ó consellava, que serie
sa muller, e vingueren a sent Matheu, e dix lo rey a sent Matheu:
"Vós me poríeu fer una gran gràcia".
Dix sent Matheu: " E
E sent Matheu pensà:
què voleu?" "Volria a tal per muller".
"Si yo dich ara rasament que no
E dix que
que u diga públicament".
e parlarie de matrimoni. E finalment fo lo rey a la missa,
e la filla del rey, e sent Matheu començà a preÿcar de matrimoni,
loant lo matrimoni, que fo lo primer sagrament que Déus instituí,
e féu-lo en paraís terrenal, e ell fo lo capellà.
fo honrat per Jesuchrist, que lo primer miracle que féu, féu
en les noces. E lo rey, pensant-se que lo matrimoni se farie,
havie "Matrimoni és conservació de
E com açò hac dit, dix
humanal linatge. Matrimoni és creximent de benedictió. Matrimoni
és tan santa cosa que primer volch que sa mare fos en orde
de matrimoni ans que fos sa mare."
"Et jatsesie que matrimoni sie tan santa cosa e yo lo lou molt
E dix sent
ab que marit e muller se amen axí com la primera setmana, no
axí com aquells que tant com dure lo pa de la boda, juguen e
volen molt, e aprés met-se Martí bastó per casa".
Matheu: "Depuix, e jatsesie que
E ell se llevà:
qüestió vos faré: Si huy hun rey ha sposada una donzella, e
hun cavaller spose aquella matexa, què mereix lo cavaller ?
Pensat que axí ó dich a tu, rey, que aquesta ja és sposa de rey:
Déu e emperador. Guarda
"O, en traÿdor",
e ell se "No, en bacallar, que yo vos
E quan fo a casa, no podia menjar ne beure, e dix
adobaré".
hú: "O fetge d'axí! E què cal sinó que
Dix hú:
matarà?" "Yo
e vénch a la església ab una
lança, e ja sent Matheu hac acabada la missa, e axí com se
despullave, aquell vénch ab la lança e matà
fo màrtir: no per la fe cathòlica, mas per guardar una dona de
sa companyia. Aquesta donzella, pus que havie pres l'àbit de religió
e de penitència, jamés volch tornar a l'orde de matrimoni.
Què haguere fet de hun passafrido? Per hun vellaco ha a jaquir
lo serví de Déu? Dix Jesuchrist:
[ad aratrum, et respiciens retro, aptus est regno Dei]"
Vol dir stament de penitència, e per ço aquell qui fa penitència,
no girar-se al món. E si ó fa, no entrarà en paraís. E veus sent
Matheu, com fo màrtir per aquest matrimoni. E axí ó fét vosaltres.
gloriam in Christo Jesu, modicum passos ipse perficiet, confirmabit,
solidabitque]"
"Obsecro vos ne deficiatis in tribulationibus"
verbum istud originaliter Ad Ephe.,
recitative in epistula currentis dominice)
En aquesta preÿcació present, segons requer lo tema preposat,
yo vull declarar los béns, utilitats e profits que nosaltres
havem per les tribulacions, affanys, dolors e adversitats en
aquest món. Pens que serà matèria molt profitosa a nosaltres, etc.
"Obsecro", etc. (libro et capitulo sicut ante).
Per declaració de aquesta paraula preposada e introductió de
la matèria, sapiats que aquesta vida del món tota està entremesclada
entre béns e mals, entre goygs e desplaers, entre prosperitats
e adversitats, etc. Jamés fo hom ne dona ne serà, que en
aquest món la sua vida fos tota pura en desplaers, ne tota pura
en plaers: adés tribulacions, adés plaers, adés malaltia, adés
sanitat, etc. La rahó se declara per una regla de prophecia, que
diu axí:
naturam extremorum".
de l'aygua està enmig de l'ayre, qui està dessús, e de la
terra, que està dejús. Ara veurets com participe ab los extrems.
Quinyes condicions ha l'ayre? És calt e humit, e la terra és
freda e sequa, e l'aygua pren una qualitat de la terra, ço és fredor,
e de l'ayre humiditat. Veus com participe ab abduys. Açò
és en los elements. Mas en les coses elementades és pus clar. Hun
home es ací e està entre hun munt de neu e altre de foch. Certa
cosa és que la part que tendrà envés lo foch se escalfarà, e l'altra
envés lo gel se esfredarà. Semblantment en persones humanals;
en vosaltres de la Serrania, qui estats enmig de Castella e de Catalunya,
e per ço prenets algun vocable castellà e altre català.
Axí és declarada la nostra regla:
Ara bé, teologia: la nostra vida és e
glòria, e dejús és infern. Nosaltres estam enmig. Ara veureu
com participam de l'hú e de l'altre. Alt en paraís no y ha sinó
goygs, plaers, etc.; contínuament són en dances, en bodes, etc.
Vols-ne auctoritat?
gaudium [et laetitiam obtinebunt, et fugiet dolor et gemitus"
és dolor, etc., en tant que axí com a desesperats blasfemen contínuament
Déu e cel e terra e pare e mare. Vols-ne auctoritat?
Veus ací la nostra vida que està en aquest món: dessús, alegries,
etc.; dejús és infern ple de dolors, etc. E donchs, nosaltres
que estam enmig, participam en aquest món en alguns
plaers, e açò ve de ssus, de paraís; e participam en malalties,
etc., e açò munte de infern. Però més havem de dolors que
de plaers: a hun plaer
nos està infern que paraís, que paraís més de
és lluny. E d'ací a infern fort poch hi ha. Veus la terra ací, e
l'infern està e
que ixen de infern, que los plaers de paraís. Veus-ne
Veus hun arbre alt, e que devallassen de les rames algunes
gotetes de la liquor que tingués, e que les prenguessen. Poch
serie, mas les tribulacions són les dolors que munten de infern,
axí com a fum. E açò diu Boeci:
multis amaritudinibus repleta plena est".
vida. E per ço, pus és plena de dolors, per ço sent Pau nos amonesta
en lo thema preposat, dient:
prech [...]
Veus lo tema declarat, e só en la matèria que us vull preÿcar.
Yo trop que les tribulacions, dolors, etc. que havem en aquest
món per la rahó dita, que si nosaltres fem tres coses, nos aprofiten
ens fan tres béns.
peccats passats, si hom les sap suportar. Lo segon bé, que les
tribulacions e affanys de aquest món, si
preserven e
créxer la persona en mèrits e en santes virtuts. E donchs, si
tant gran béns fan,
Prech-vos [...]
nativitatis sancte Marie, ubi tale signum est: g
"Hic est major in regno celorum"(Habetur verbum
istud originaliter Mt.,
hodierne solemnitatis).
Ja sabeu com la festa de mossènyer sent Miquel archàngel és
huy, e axí serà d'ell lo seu sermó, etc.
Doctrina és en santa teologia, e conclusió de tots los doctors,
que mossènyer sent Miquel és lo major àngel de tots los àngels,
e tots los altres àngels són sots sa governa. Axí com hun rey
qui fa una batalla contra sos enemichs, veus que y tramet hun
capità, lo qual governe tota la gent, e axí és de mossènyer sent
Miquel, qui és capità de aquella innumerable gent, segons diu
aquell sant hom Job:
non"
en cascú ha més àngels que no ha hòmens ni dones e
Miquel és príncep de tots:
donchs, com nosaltres façam festa de tots los àngels, mas specialment
fem festa del capità, car ja sabeu que quan se fa una
batalla, e venç la una part, specialment se fa menció del capità.
Axí la santa Església specialment fa festa de sent Miquel.
cantat Ecclesia: "Collaudantes veneramus Michaelem primatum
in Zabulon".
mas specialment a sent Miquel. E donchs, si algú faÿe qüestió
dient: "E qual és major en lo regne celestial?"
Respon lo
thema:
E sapiau que en tres batalles se mostre major sent Miquel:
la una és ja passada, l'altra és present, la
no foren tan grans batalles com aquestes. Car sapiau que en lo
cel, al començ del món, hac gran batalla, e lo major àngel que
llavors era, ere Lucifer. E veus com començà la batalla: quan
Lucifer véu que tan bell era, ell guardà entre tots los àngels si
n'hi hauria degú tan bell com ell, e véu que no. E puix guardà
damunt ell, si y havia major degú que ell, e véu que no y havia
sinó Déu, e entre son cor dix: "Oo, si
E aquest pensament revelà a tots los àngels dels nou órdens,
dient: "Què vos [par] de aquest pensament?"
Veus que alguns,
per complaure-li, digueren: "Certes, bo serie".
Mas sent
Miquel dix tantost: "Yo no y consent, ans dich que no
E llavors dix Déu:
fer. E és just que
ab lo creador? Certes no."
Veus que sent Miquel lance a Lucifer e a sos sequaces
in medio domus mee qui fecerit superbiam:
de ma casa!"
del cel e cabuçà
que féu sent Miquel.
celo: Miquael et angeli ejus preliabantur cum drachone, et dracho
pugnabat, et angeli ejus, et non prevaluerunt, nec locus inventus
est eorum amplius in celo"
batalla en aquest món, que de cascuna banda hagués mil_mília
millers de hòmens? Bé serie gran; major fo aquesta. E diu:
e diu
tal és Lucifer, mas
Veus ací com fo aquella batalla.
Ara, moralment. Donchs Lucifer caygué del cel per supèrbia
qui era ja dedins, e per allò ne fo lançat e mès en lo abisme de
infern. Donchs tu, hom superbiós, hi vols entrar? E tu dona, ab
aquexa vanitat, ab aquexs corns que
que rocegues, que no són sinó carretes de dyables, hi vols entrar?
Ab Lucifer iràs e estaràs.
La
n'és lo capità, e açò en la Església universal. Car sapiau que,
quant sent Miquel hac lançat a Lucifer del cel, veus que Lucifer
per envega, qui és capità dels diables, nos fa guerra contínua,
nit e jorn, dient que natura humana és creada per posseir aquelles
cadires que eren sues e de sos sequaces, e per ço és mogut a
fer-nos guerra. E diu lo Mestre de les Sentències
distincione prima,
lo dimoni nos tempta. E lo dimoni, quan tempta, té la manera de
la serp, que, quan va, no va dreta, mas a voltes. Axí lo dimoni
tempta a voltes sí per aquesta, sinó per aquesta, dient: "O,
n'aytal va ben vestit. E tu, per què no vas axí com aquell?"
E a les dones: "O, aytal, veus com va aquella dona ben arreada
e ab corns? E també t'í pots tu anar."
E nosaltres no
ell nos deffensa. Ara veus com Lucifer dóna a la creatura tres
batalles: la primera al començament de la vida; la
la vida; e la
en podem deffendre, veus que sent Miquel per ordenació de
nostre senyor Déus done
e açò són los àngels. Diu Jesuchrist:
vident faciem de Patris mei qui in celis est"
Diu sent Jerònim sobre lo dit test
XI)
ortu nativitatis in custodiam sui angelum delegatum".
diu:
omnibus viis tuis"
ha tenguda bona vida, l'àngel va a Déu e diu: "Senyor,
tal ànima me comanàs tal dia e tal hora. Senyor, ara està per
passar. Senyor, manat què
E diu a sent Miquel: "Avallau-hi ab tants àngels a
Auctoritat:
tal persona en bona hora".
meum qui precedat te".
paradís
La
venerit Filius hominis [in majestate sua, et omnes angeli cum
[eo...] zizaniam"
Messis dicam messoribus: [Colligite primum zizania, et
in] orreum, meum"
Car segons que són los peccats, sí serà fet hun feix, axí com de
tots los mals prelats que entren ab symonia, e quan són en la
prelatura, no saben ben governar. E per ço de tots ells serà fet
hun feix, e xof!, en infern.
altre feix, etc.
Adventus Domini).
E qui serà capità d'aquesta batalla? Sent Miquel, car veus que
la sua companya vendrà a congregar los bons e
filius hominis angelos suos, [et colligent de regno ejus omnia
scandala et eos, qui faciunt iniquitatem, et mittent eos in caminum
ignis: ibi] erit fletus"
del juhí lo fill de la verge Maria trametrà los seus àngels a plegar
aquella mala companya e metran-la en infern, e allí estaran
per tots temps en turment e en plor. Déus nos guard de tal
jornada! Donchs, prengam lo consell de sent Pau:
tempus habemus, operemur bonum ad omnes".
humana és stada creada per omplir les cadires dels mals
àngels qui caygueren del cel per supèrbia.
bonum",
és capità. E per ço ne devem fer gran festa. Plàcie a nostre
Senyor, etc.
"Videte ne contemnatis unum ex hiis"
Honorables senyors: Lo present sermó serà de mossènyer
sent Miquel e de tots los àngels de paradís. E entén-vos declarar
quants profits e gràcies e bones operacions havem nosaltres de
tots los àngels de Déu.
La present festa ha dos noms: la hú és propri e singular,
l'altre és comú e general. Propri és quant a sent Miquel, e açò
per dues rahons: la primera, car sent Miquel és príncep e capità
de tots los altres àngels de paradís. Car axí com hun rey
done gran capità sobre tots en alguna terra o guerra, axí nostre
senyor Déus ha mès capità a sent Miquel sobre tots los àngels.
E axí com dehim que sent Pere és lo major capità entre los
apòstols e sent Steve entre los màrtirs [...] La
solament sent Miquel és capità de tots los àngels, mas encara
de tots los cristians, car axí com una persona ha hun àngel per
custòdia, axí tota la cristiandat ha per capità a mossènyer sent
Miquel. E per ço diu Daniel:
Item
car tots los àngels en son temps vénen al món a procurar nostra
salvació e a ajudar-nos. Axí ó diu sent Pau
primo)
festa de tots los àngels, axí com la fem de tots los sants. E per
ço diu la Església:
in Zabulon".
ne de sent Miquel, car de tots fem festa. E açò diu lo tema:
Ara, senyors meus, yo hé cogitat dir a vosaltres quants profits
e gràcies e béns havem de tots los àngels; e dich que havem
en aquest món set profits dels sants àngels, e són aquests: Lo
primer és que per los sants àngels som contra los dimonis en
aquest món deffensats. Lo segon és que per los sants àngels som
en nostres temptacions ben aconsolats. Lo
peccam, per los sants àngels som a penitència provocats. Lo
que en los secrets de la santa fe cathòlica som bé il·luminats. Lo
Lo
exalçats. Lo
Donchs, si tants profits havem per los sants àngels,
"videte ne contempnatis unum ex his".
Ara, vingam a la primera part, que diu que per los sants
àngels nosaltres som contra los dimonis en aquest món deffensats.
Car tants són los dimonis entre nosaltres, que
dapnar e fer peccar, que si los sants àngels no
tots seríem perduts e dapnats. Nosaltres no
àngels, qui són dalt, los vehen bé e nos guarden bé, axí com
hun pastor qui guarde e serva les sues ovelles, que no
menge lo lop, e porte molts cans en la cabana contra los lops,
e aquells guarden lo bestiar. Axí fa nostre senyor Déus, qui és
pastor nostre e tramet a nosaltres guardians, per tal que
ço és, los dimonis, no
nosaltres som les ovelles. E qui són los guardians? Los àngels
de Déu, qui guarden les ovelles de nostre senyor Déus, ço és,
tots los cristians. E que Jesuchrist sie nostre pastor, axí ó diu
ell matex:
no és degú que, quan naix, no caygue en mà de l'àngel, ans
que de la paridera o nodriça, e reserve
E per ço diu sent Jerònim,
Distinctione
habeat ab ortu nativitatis in custodiam sui angelum
delegatum".
Ara vingam a la pràctica, com se fa. Quant alguna dona és
prenyada, que vol parir, decontinent Déus appelle hun àngel
per son nom propri (car tots han nom propri), e diu a l'àngel:
"Vés a tal dona prenyada que vol parir, e vés-hi decontinent".
E aquest va-y, e quan la dona ha parit, ans de totes coses la
creatura cau en les mans de l'àngel, ans que en les mans de
la paridera, per presta que sie, e té-la en sa guarda per manament
de Déu fins a la mort. E per ço nosaltres som molt tenguts
e obligats als àngels, qui tant de affany han de nosaltres. E ja
si hun rey havia moltes ovelles e les fahie guardar als seus
duchs, prínceps e cavallers, ells s'ó darien a gran minva e a
desonor, que ells anassen per lo mont guardant les ovelles. Mas
quant Déu hi tramet los seus àngels a guardar les ànimes, no
s'ó donen a desonor, ans ó reputen a gran gràcia. E lo menor
àngel és major que
que hun àngel guardo
dit és dessús, car cascuna ànima ha hun àngel. E quan nosaltres
dormim, l'àngel no dorm jamés, mas guarde
fahien, tots periríem e seríem destroïts per los dimonis. Per
ço diu David
de te, ut custodiant te in omnibus viis tuis".
lo tema, guardat-vos que no menyspreets la hú de aquests.
E veus la primera part.
A la
temptacions som ben aconsolats. E com? Quan ve que una persona
vol pecquar, decontinent l'àngel li diu: "Guarda, no faces
Dirie algú:
tal peccat, car si
"No m'ó diu l'àngel".
Yo
ab tu e ab quiscun hom. No a l'hom, mas en l'om, ço és, en lo
coratge. E com? Quan tu esmagines ço que
peccat, si "Oo, si yo faç tal peccat, axí e axí me
porie esdevenir, que seràs descubert, e perdré la fama deçà e
Quan aquest pensament és en tu, l'àngel
serie dampnat dellà".
parle ab tu, no ab tu, mas en tu. Axí ó diu sent Jachme:
Ara vingam a la pràtica. Com se fa? Quan alguna persona
vol cometre lo peccat de supèrbia, axí com tenir-se ben vestit e
ben arreat, e ergullar de bellesa e de semblants coses, ¿què fa
l'àngel? Parle en lo cor de la persona, que no u face e que haje
contrició. Aquest pensament aytal és lo parlament de l'àngel
en tu, que
avarícia: quan lo diable conselle a algú que face usura per ço
que sie rich e que pugue sostenir honors, ben mengar, ben
beure, bona cavalcadura, vexella d'argent, e tu penses que tals
coses no
e te aconsole.
plaer ab alguna dona, o la dona ab l'om, lo dimoni te tempte;
ve l'àngel del cel axí com la àguila trespuntant, dient-te:
"No faces, traÿdor, tal cosa, que en gran perill te mets, que
Aquest pensament és lo parlament
t'acoltellaran menut, si és sabut, e la dona degollada, e puix
ireu a infern". "O llas! E per tan petit plaer e tan sútzeu yo
me dapnaré? Cert, no u faré."
de l'àngel.
E veus la
La
peccat, per l'àngel som provocats a penitència, axí com la àguila
trespuntant que devalle del cel. Que quan tu pecques, no cregues
que l'àngel te desempar, ans te dóna contrició del peccat que
has fet, e fa
tu vols fer lo peccat, l'àngel és present e diu-te en lo cor: "Oo,
E tu no
malvada persona, perquè fas aquest peccat?"
peccar, e pus has peccat, llavors l'àngel provoque
E que axí sie, lig-se en lo Libre dels Reys,
propheta ere en lo desert dormín, entre males serps e vipres, e
estave aquí perquè ere fugit als seus enemichs; e estant adormit,
vingué l'àngel ab hun pa que li portave, e dix-li: "Lleva,
que gran camí has a fer, per ço com tu dorms entre les bèsties,
e los enemichs te perseguexen, e ací estàs en gran perill. Lleva
. E llavors lo propheta obrí los huylls e
tost e vés ton camí"
llevà
la custòdia de provocació de penitència per l'àngel, com
som provocats a penitència, quan havem fet lo peccat. Car axí
com lo propheta peccave estant entre les bèsties, axí lo peccador
dorm quan és en lo peccat, e llavors és en gran perill, car los
enemichs, ço és, los dimonis, lo encercrexen per ço que
offegar en lo peccat. Que quan som en lo peccat, llavors dormim
entre les serps e cuques malvades. Mas què fa l'àngel? Desperte
que
venguda la compunctió, dient: " Oo, traÿdor! Yo só en tan gran
obres los huylls,
peccat e tan gran offensa que hé feta a Déu",
per tal que vages a confessió. E quan ha fet fer l'àngel açò,
demostre
confessat e has descarregada ta consciència havent prepòsit de
no tornar pus a peccar, deus mengar del pa de vida, ço és, rebre
dignament lo cors preciós de Jesuchrist; e açò és lo pa que porte.
E per ço diu sent Jachme:
4_o ca_o)
A la
som ben il·luminats. Car los secrets de la fe són tan alts e tan
soptils, que degú no
Tant són cosa soptil, que són sobre tot enteniment de hòmens e
sobre tota natura. Axí com la rata penada, que no pot saber
quinya cosa és lo sol, com no
Pose la sua lum, e entre sens lum ab la lum, ço és ab lo enteniment
de l'hom. Lo nostre enteniment és molt gros a entendre
aquestes coses, mas l'enteniment de l'àngel comporte
ajuste lo seu lum ab l'enteniment de l'hom, e llavors l'om és
confortat per la lum de l'àngel en la santa fe, quan l'om creu
indubitantment la fe. E axí li près a la verge Maria quan l'àngel
li anuncià la incarnació: per enteniment ella no u podie compendre,
e per ço dix: "Com se farà? Car no conech hom",
e
l'àngel dix-li: "Lo Spirit Sant sobrevindrà en tu, e la virtut
de l'Altisme obumbrarà a tu"
dix:
E decontinent la verge Maria fo refermada en la santa fe, quant
hac hoït açò per l'àngel. E entra la lum de l'àngel dins la lum
en lo nostre enteniment, e axí fa a nós ésser ferms en creure
la fe.
A la
Déus recomanats, car és axí que quan tu fas bones obres, ço és,
dejunis, abstinències, almoynes, oracions e altres bones obres,
los àngels decontinent dien a nostre senyor Déus: "Aveus,
lo Senyor, que tal persona ha fet huy tal bé, que ha perdonat a
son contrari, o tal bé. Per ço, Senyor, hajats-lo per recomanat."
E si fas qualque vial, dien los àngels a Déu: "Senyor, no prengats
E açò fa natura humana, que
venjança de tal persona que ha peccat, car són inclinats
a mal".
bé; e per ço, quan algú pecque, encara preguen los àngels a Déu
per aquell peccador. E axí ó deye l'àngel a Tobies
ca_o): "Com pregaves a Déu ab làgrimes, yo portí la tua oració
Encara vos daré altra prova que
davant Déu".
a Déu quan algú pecque, car de justícia, tantost com l'om ha
peccat e ha feta offensa a Déu, deu morir a mala mort e tramès
a infern. Axí com ó diu sent Luch
que ere plantada en la vinya, e no volie fer fruyt per tres anys,
e lo primer any anà lo senyor ab sa cistella a collir figues, e no
n'í hagué de verts ni de madures, e volgué-la tallar, e que la
cremàs. Lo senyor d'esta vinya és Jesuchrist, e la vinya és
la Església, e la figuera és cascuna persona, e l'ortolà és l'àngel
que la guarde. E és axí: quant hun ortolà arrende una possessió
a tres anys, e lo senyor de la possessió, quan ve en lo temps de
la fruyta, va a veure la possessió e pren una cistella que
que se
diu lo senyor: "En ortolà, tallau esta figuera, pus no fa
Dirà l'ortolà:
fruyt". "Senyor, no façau. Sperem aquest any
dirà lo senyor,
si "estigue
A l'altre any lo senyor torne, e la figuera no té fruyt.
donchs".
Diu lo senyor: "En ortolà, tallem esta figuera, pus no fa fruyt;
E diu lo
no n'estigue la terra embargada, e façam-ne foch".
bon ortolà, que veu tan bell arbre e que sense fruyt se tall,
dol-li e diu: "Senyor, aquest any lexau-la, e yo tallar-li hé les
Lo senyor de la heretat és Jesuchrist, e l'ortolà és l'àngel,
raÿls entorn, e gitar-hi hé fems, e cavar-la hé e regar-la hé, e
no
hem".
e la figuera és quiscuna persona; e l'orta, la tens a tres anys, a
denotar que tres edats són de persones, de les quals Déus vol
fruyt, ço és, que façana bones obres per lo primer any, ço és en
la primera edat, que és de
Déus val fruyt, e si no, tantost com aquesta edat és complida,
mane que tal arbre sie tallat e metut e
persona muyre e que sie mesa e
és l'àngel, diu a nostre senyor Déus: "Senyor, no
ço és, l'altra edat, que és de
encara. Esperem altre any",
anys fins a
senyor de la possessió, ço és, Jesuchrist, vol lo fruyt, e no n'í
trobe, e llavors diu a l'ortolà: "Sie tallat aquest arbre. Ja l'hé
Diu:
sperat altre any e no done fruyt, e lo mal arbre no deu empaxar
la terra. Tallar-lo deu hom e fer-ne foch." "O del mesquí
E l'àngel encara
de peccador qui continue llur mala vida!"
pregue al senyor que sper hun any, e ell cavar-lo ha e femar-l'à
e regar-l'à. E si al tercer any, que és la
mort e porte
feme l'om e cave
done contrició, aprés feme
que
plorat llurs peccats e confessats. Llavors fa fruyts, ço és, bones
obres, e llavors és plaent a Déu, e no mane que tal persona sie
mesa e
A la
sants àngels som alt festivats en los cels. Bona gent: En lo cel
quiscun àngel e sant guarde per sa fenestra, e degú no guarde
per dues fenestres ne dos per una, sinó la santa Trinitat; e les
fenestres són les sciències de cascú de aquells, que quan vehen
que nosaltres fem bones obres, ells se alegren e guarden-nos
alegrament e ab gran goyg, e fan gran festa quan fem penitència.
Axí ó diu Jesuchrist:
super uno peccatore penitentiam agente"
Solament per hun peccador fan gran festa e alegria quan fa
penitència; donchs molt més si la compleix, e molt més si són
mil o més peccadors fent penitència. E encara que la penitència
se face secretament en una cambra, car tots los àngels ó vehen
e s'alegren, com tal persona vol anar a paraís. E per lo contrari,
si pecque, tots se entrestexen e han gran rumor de la dolor del
peccat, e dien, quant algú fa peccat: "Oo, traÿdor! Al traÿdor!
Axí ó diu aquell propheta Ysaÿes:
Al traÿdor!"
pacis [amare flebunt]"
ploren amargosament, car en lo cel no y ha plors; mas quasi que
han tristícia e desconsolació, que no volrien que degú pecquàs.
E nosaltres no
Estam-nos de pecquar davan altra persona, que no és sinó hun
verme, e no davant l'àngel qui és major e millor que
millor emperador del món. Axí ó diu sent Bernat: "Tu has
E
gosar de fer davant l'àngel ço que no faries present mi".
ve la
A la
portats al cel. E com se fa? Quan alguna persona ha feta penitència
de sos peccats, o és perfeta en bona vida quan mor, ve
l'àngel e porte la ànima de aquella davant Déu e diu: "Senyor,
E si haurà feta mala
aveus ací aquesta ànima que vós me comanàs quan nasqué. Veus
que ha feta penitència de sos peccats e bona vida, e axí dats-li sa
retribució, la glòria que li aveu promesa."
vida, quan la ànima hix del cors, diables la se
l'àngel torne-se
mala vida a Déus, que tal persona ha feta, e llavors Déus ha
l'àngel per mal escusat. E la bona ànima no és portada al cel
per hun àngel, mas per molts, D o mil o
presenten-la a Déu. Axí ó diu sent Luch. Fet és que morí l'om
pobre, e fo portat per los àngels. E diu
angelum meum qui precedat te".
deu exir del cors, aquí ha una emboscada de dimonis que speren
l'ànima perquè la apòrton a infern; e si l'ànima és bona, l'àngel
irà davant aquella ans que muyre, e los dimonis llavors partexen-se
d'aquí e van-se
que tots los dimonis fugen terriblement. E aquest és lo
hun secret. L'altre és que
e per llur peccat tornaren dyables, no caygueren tots en infern,
sinó solament aquells que y són mester per aturmentar les ànimes,
car molts ne romangueren en l'ayre, e aquí ha infinida
multitud de dimonis, més que fulles de arbres en tot lo món.
Car entre nosaltres ací baix no n'í ha sinó fort pochs, mas dalt
en l'ayre són, e allí estan, l'altra emboscada; e per ço los àngels
van davant l'ànima, que la guàrdon de aquells. E per ço diu
David
custodiant te in omnibus viis tuis".
Ha-y altra emboscada en la porta de paradís, però no són
dyables, mas sants, ço és sent Pere, qui guarde la porta, e
d'altres sants. E a aquesta porta molts hi toquen que no y tornen,
e dien:
papa o del rey, que molts hi toquen que no y entren, car los
porters ó contrasten. E si l'ànima és mala, debades s'í toque;
mas si és bona, és portada per los àngels e posada als peus del
Senyor, e ella bese los peus e les plagues de Jesuchrist dient:
"Oo, bones de plagues per les quals tot lo món fo salvat e delliurat
e llavors nostre senyor Déus pose la corona
de infern";
sobre
que
aquella, on la ànima se repose.
E per ço, bona gent, pus tants profits rebem per los sants
àngels, devem fer d'ells gran festa e solemnitat, e no jaquir-ne
degú. De tots devem fer gran festa. E per ço diu lo tema:
quan vos sou llevats, e al vespre, quan vos deveu gitar, que
digats ab les mans altes al cel, genolls ficats en terra, una oració
a l'àngel propri que vos té en custòdia, e és aquesta:
qui meus es, custos pietate superna, me tibi comissum serva,
deffende et guberna. Amen."
la exida de la ànima del cors, e com diu
la carrera dels dyables, e com diu
mete dins en paradís. E veus lo sermó complit, etc.
secundum omnium sanctorum in 2_a parte.)
"Lucerna fulgoris illuminabit te"
Senyors, lo nostre sermó de huy serà de mossènyer sent
Jerònim, e si plau a Déu, serà bona matèria e haurem moltes
bones doctrines de sa vida per a edifficació de nostres ànimes
e mellorament de nostra vida.
"Lucerna", etc.
Sent Jerònim fo candela per il·luminar-nos, e pus que és dit
candela, yo trop que sent Jerònim és dit candela en tres maneres,
e són aquestes:
de caritat;
de veritat;
E de aquesta parle lo tema:
Ara vingam a la primera, que sent Jerònim és dit candela de
ardor per dilectió de caritat. Quiscuna persona que ha
en si, pot ésser dita candela de ardor. E aquestes
en sent Jerònim. La primera, que ame Déu sobiranament. La
del proïsme diligentment, que no solament cure dels seus béns,
mas axí dels seus com del proïsme. La
porte afflictió penitencial. Sí ha aquestes
dit candela de ardor o persona de ardor. E per ço diu
secrets. Lo primer: per què diu oli? E en aquesta auctoritat
parle Déus a son fill e diu-li que mano al seu poble
la primera, que li pórton oli, per ço com l'oli rode sobre tota
liquor. Axí deu ésser de nosaltres, que sobre totes coses devem
haver la amor de Déu, la qual deu ésser sobre tota cosa. E per
ço li diu que porten oli, ço és, amor sobre totes coses. Lo segon
secret és com diu dels arbres de les olives, e no diu de altres
arbres. A denotar que tots los órdens dels àngels són arbres.
La olivera a penes pert la fulla. Axí aquells e los sants jamés
lexen la fulla, ço és la laor de Déu. Axí ó diu David:
qui habitant [in domo tua, Domine: in saecula saeculorum laudabunt
te]"
no continuam axí la laor de Déu, car com dehim matines, adormim-nos-hi,
e encara que no
cessam la laor de Déu, e los sants jamés cessen, car en loar Déu
està tota llur alegrança. Per què la bona persona, fent laor a
Déu, desige paraís? Per cordial affectió. E per ço diu dels arbres
de les olives. Al tercer secret diu pur: ací
falsa del proïsme, car en amar lo proïsme molts deffalliments
s'í troben, car moltes de vegades la persona és devota, e a poch
estar no serà tan devota. E axí matex marit e muller, quan se
ajustaran, portar-se àn bon voler, e a mig any jay ha punyades.
E per ço diu pur, a denotar que la amor deu ésser pura tots
temps, e que axí com en lo principi ere bona, que fins en la fi
sie governada en bona e semblant virtut. Al quart secret, com
diu percudit, ab la pedra, a denotar que nosaltres devem fer
penitència e continuar aquella. E si aquestes
porà ésser dit candela de ardor. E totes aquestes
sent Jerònim. Oo del beneyt!
béns e la sua terra, que ere de Esclavònia; e açò féu per la
gran amor de Déu que havie. E vingué-sse
E com fo bon gramàtich, aprengué grech e ebraych e latí; e açò,
perquè ell en totes lengües pogués loar Déu, ensenyar e preÿcan
a totes nacions. E axí appar que él amà a Déu sobiranament,
per ço com lexà la sua heretat, desigant la heretat de paradís.
De què havem doctrina que quan volem servir a Déu, que fugam
a la terra pròpria e als parents, car en altra manera no podem
ben servir Déus. Axí ó diu nostre senyor Déus:
"Hix de la terra de ton parentiu, de casa de ton pare, e vine en
la terra que yo te mostraré".
ço lexà la sua terra, car la persona que lexe llur terra e fuyg
a honors de aquest món, presumpció és que vol les honors de
paradís. E per ço sent Jerònim, tant com pogué, féu bona vida
amagadament, per fugir a les honors de aquest món; car si u
sabessen, tantost li
que encara que
de les gens. E axí
vida fo publicada per Roma, e lo papa, que u sabé, féu-lo
venir, e contra sa voluntat féu-lo cardenal. E si bé
cardenal, ja per allò no dexà la costuma de bona vida que tenie
de primer, ans en aquell matex llit de penitència dormie estant
cardenal, que dormie d'abans; e totes les vestidures que tenie
de abans, aprés que fo cardenal les lexà; e may lexà, si per
necessitat no, de llevar-se a matines e a totes les hores. Donchs
appar que sent Jerònim sobre totes coses desigave la glòria de
paradís.
proïsme, que ell estant en Roma, aquí havie molts clergues e
religiosos, e alguns qui no fahien bona vida e honesta, e sent
Gerònim appellave
E havie-n'í que
la persona que és predestinada a infern, no li plau correctió,
ans se penit del bé que ha feyt, e açò és hun mal senyal de la
persona.
En tant que hun prevere de aquells que corregie ere son
cambrer, e perquè ell lo corregie, cogità com lo poria deshonrar
e confondre, perquè ell no
anar a una putana del bordell, que tothom la conexia, e hagué
lo quot de aquella e posà
llevarie a matines a la seu, que la s'abrigàs. E axí fon, car sent
Jerònim ere tal que no
de la bagassa e anà a matines, que no guardà què s'abrigà. E per
ventura no y havie lum, e axí vestit fo enmig de la seu, e les
gens que
"Vejats, fa
E digueren-li:
Bé appar que ab ella ha dormit esta nit." "Sènyer,
E ell véu que la gonella de la bagassa vestie,
e de quala part venits, que tal vestidura portats? Hon
haveu jagut? Féu-vos sant e corregiu los altres, e vós portats vestidura
de bagassa!"
hagué
feyt, ans dix que Déus los ó perdonàs.
E aprés anà-sse
vestidura de cardenal e lo capell, e dix-li: "Pare sant, aveus
E anà-sse
ací lo capell. Yo renunciu al cardenalat. E aveus ací la capa, car
en aquest àbit no puch servir a Déu."
estigué aquí
E allí féu fort penitència ab cilicis, e sobre lo cilici portave solament
una gonella e dormie en terra, e lo seu capçal ere una
pedra e no menjave res que toquàs a foch, sinó erbes, e la sua
companyia ere escorpions e serps. E per tal penitència sent
Jerònim font feyt candela luent.
De ací podem traure doctrina que, si no podem fer tanta
de penitència com sent Jerònim, almenys façam alguna part
de penitència, axí com lexar lo vi o no mengar carn o no
sopar, o almenys no dormir molt delicat. Car si hun de vosaltres
cometie hun gran crim contra lo rey, e lo rey manave que
aquell vestís una cuyraça roent o una camisa de stopa, cert
tu amaries més vestir la camisa de stopa que la cuyraça. Axí
és de nosaltres, que fem molts peccats contra Déu, e ell diu-nos
que per los peccats que havem fets, que
una cuyraça roent o la camisa de stopa. Per ço diu camisa
aspra, car la penitència és aspra, e si no prenem la camisa
deçà, haurem a pendre la cuyraça dellà en infern. Axí ó diu
sent Luch:
E per aquesta manera podem mudar lo tema, que és candela
per cognició de veritat, car axí com la candela il·lumene
tota la casa, axí sent Jerònim il·lumina tot lo món. E dich que
degun hom del món no ha il·luminat axí com sent Jerònim: ne
sent Agostí ne sent Ambròs ne sent Benet ne sent Thomàs ne
degun altre; car tots los altres sants feren librets, mas sent
Jerònim féu gran libre, ço és la Bíblia que reduí de ebraych en
latí. E jatsesie que tots los altres sants fessen molts libres, però
tots isqueren de la Bíblia, car la Bíblia és font d'aygua natural
que tots temps brulle, e los altres libres són axí com a rius, que
adés hi ha aygua, adés no n'í ha. Mas la Bíblia tots temps brulle,
axí com la gran font, e que brulle secrets soptils. E per ço, com
és paraula de Déu tramesa a nosaltres, axí ó diu Salamó:
primer no podie apendre la Bíblia, mas los altres libres, ço és,
Ciceró, etc., los quals libres alegraven molt en ses cadències
rectòriques e belles locucions, en tant que ell no curave de
apendre altra sciència sinó philosofal.
E finalment sent Jerònim caygué en malaltia e morí de febra,
e quan lo hagueren portat a la església per soterrar-lo, ell se
llevà, e l'altra gent digueren-li què ere stat d'ell. E dix: "Yo
E aprés
só estat en lo juhí de Déu e hé vist com Déus demane compte e
rahó a cadahú de tota llur vida, e com fa lançar los mals
a infern e los bons fa entrar en paraís, dient al bo:
bone et [fidelis, quia super pauca fuisti fidelis, super multa te
constituam. Intra in gaudium domini tui"
dix que havie vist Jesuchrist, qui l'havie appellat, e li havie
dit: "Tu, de quinya condició és?"
E ell dix: "Só cristià".
Jesuchrist dix: "Fals dius, que ans és ciceronià, car no has
E per ço diu lo evangeli de huy:
curat de apendre ne studiar sinó en lo libre de Ciceró, e devies
studiar en la santa Bíblia".
Jesuchrist per com ell studiave en lo libre de Ciceró, e diu que
féu-lo açotar fortment, e llavors sent Jerònim féu sagrament
que jamés studiarie en tals libres de philosofia, mas en la santa
Bíblia, e açò recomptà als qui
la spalla sua, tota açots. E d'aquí avant studià en la santa Bíblia
e trelladà-la de ebraych en latí. E axí vosaltres qui studiau
devets studiar la santa Bíblia e lexar totes altres sciències. Axí
ó diu sent Johan:
cognició de veritat.
A la
caritat, per ço diu honor, car la candela se pose en taula de
grans reys, que degun cavaller no s'í pose, e encara sobre l'altar.
E antigament degú no gosave encendre candeles en la església
o lànties sinó Aaron o son fill, car Aaron ere papa. E axí appar
que hom fa gran honor a la candela, car no s'encenie sinó per lo
papa. Axí ó diu Levítich:
oleum de olivis purissimum ac lucidum ad concremandas lucernas
jugiter", et sequitur: "ponetque eas Aaron a vespere
usque ad mano coram Domino cultu rituque perpetuo in generationibus
vestris"
sent Jerònim, axí com la candela, car Déus lo posà alt en paradís
en gran honor.
E seguí
legint, vingué-li hun leó gran e entrà per la porta que ere uberta,
e quan los altres frares ó veren, fugiren tots cridan, e llavors
sent Jerònim llevà
E lo leó alçà la sua mà, a denotar
"E què voleu vós ací, en Leó?"
que ell venie ab la mà uberta, que y havie mal, ço és cranch,
e per ço la alçà, que sent Jerònim lo guarís. E llavors sent
Jerònim cridà als altres frares e dix-los que li portassen aygua
calda e oli per sanar lo leó, e tragué-li lo cranch, e brach que y
tenie. E lo leó, volent satisfer lo bé que li ere stat feyt, romàs-se
en lo monestir per servir-lo, e estave
hun ase per abat, que
a ops del monestir. E lo leó mene son ase cada dia e
e l'açotave ab la coha, quan no volie anar; e los dichmenges
menave
hun dia lo leó se adormí a la pastura en lo mont, e l'ase va-sse
anar pasturant; en tant que huns mercaders anaven a una fira
e trobaren aquell ase, que degú no
que
que tenie en comanda e no
cridar e odular. Com poria tornar al monestir? E què li diria lo
prior? En tant que ell no gosava anar ni tornar a ells; e estaven
maravellats, com estava tant lo leó, que no venia ab l'ase, e
dehyen: "Sol que no
car tots jorns venie a
la hora del dinar. "E ara, com és? No està bé, açò."
" E hon és l'ase, en Leó?"
Ell dix que perdut lo havia. Dix lo
prior: "Donchs, pus vós haveu perdut l'ase, vós portare[u]
E ell dix:
llenya en loch seu, axí com ell fahya". "En bona
baxant lo cap, quasi demostrant obediència, que li plahye.
hora",
E seguí
tant que
riquees que havien comprades, e menaven l'ase del monestir;
e lo leó conegué l'ase e corregué contra los mercaders, e ells,
quan lo veren, dexen les bèsties e donen a fogir; e lo leó no
curà d'ells, mas menà-sse
portaven, tot goyós. E los del monestir, que u veren, estigueren-ne
molt maravellats; e los mercaders, cerquant les bèsties,
vingueren al monestir, e aquests donaren-los ço del seu, e ells
digueren-los com ere stat, e aturaren-se l'ase. E d'aquí avant
portà lenya, e lo leó sempre fo obedient en lo serví del monestir.
De què appar que sent Jerònim hagué senyoria sobre tots los
animals, e axí en glòria és pus alt que tots los sants doctors.
Del leó poden pendre doctrina que nosaltres devem haver paciència
en totes coses, e que façam bé a aquells que
e que no siam desconexents; mas façam axí com lo leó, car
nunqua fon desconexent, ans fo sempre en servey del monestir,
perquè
que façam boca vida, axí com sent Jerònim; e totes les bèsties
serien a nosaltres obedients, si fahyem bona vida, car com Adam
ere obedient a Déu, totes les bèsties li eren obedients, e decontinent
que fon desobedient, ço és, quan pecquà, totes les bèsties
lo desconegueren. Havem altra doctrina: quant pert hom, quan
pren ço que no és seu, no guanye res, axí com aquests mercaders
que prengueren l'ase. Havem altra doctrina; que quan començam
alguns béns, devem-los perseverar fins en la mort. Havem altra
doctrina; que devem fer restitució de ço que no és nostre, axí
com féu sent Gerònim als mercaders, etc.
"Latitudo, longitudo, sublimitas et profundum"
Aquesta paraula preposada conté en si subtilitat en theologia,
e per ço yo de present la us vull declarar.
Maria", etc.
Lo gloriós sent Pau, volent-nos declarar com devem fer oració,
diu axí:
Déu lo Pare que vos dó a entendre què cosa és longitud, amplesa,
altesa e pregonesa. La pus devota oració que may legim de sent
Pau és aquesta. E veus com pregue per tots los cristians. E
aquesta oració, yo la us vull declarar segons l'enteniment literal
e moral; e dóna
mossènyer sent Agostí, car latitud vol dir la largitat que
Jesuchrist mostrà en la creu, car volch morir ab los braços estesos
en la creu, car la sua passió no solament aprofità a hun poble,
ço és, al poble de Israel, mas a tots los altres pobles; e per ço
estench los braços. Longuesa, que fins a la fi del món durarà.
Sublimitat, car per virtut de la creu les portes de paradís nos
són ubertes.
E veus ací quant és a la honor de Déu.
Mas quant és a nostre profit, veus que
dimensions.
Pare està alt,
al cap: "En nom del Pare".
mà baix al ventre e dius "e del Fill",
signifique lo Fill de Déu
que devallà en terra.
del muscle eçquerre a la dreta, e dius "e del Sant Spirit".
E de
aquesta creu diu santa mare Església:
mundi gloria, vera spes nostra, vera ferens gaudia, signum salutis,
salus in periculis, vitale lignum, vita ferens omnium. Te
adorandam, te crucem vivificandam, per te redempti, dulce
decus seculi, semper te laudamus, semper tibi canimus, per
lignum servi, per te sumus liberi. Hoc contra signum nullum
est periculum."
E veus ací los secrets de la creu segons sent Agostí. Mas yo
ara la vos vull declarar segons l'enteniment moral, e són-nos-hi
dades
penitència final,
La primera virtut que
general, car la persona deu bé axí amar los amichs com los
enemichs, que tots nos vejam en paradís.
los infels, pregant a Déus que Déus los converta.
amar los de paradís, per la gràcia que Déus los ha feta; e per
ço deu tenir lo cor tan llarch, e pus llarch, que cel ni terra. E per
ço deya Jesuchrist:
habetis?"
veus que deya:
quia voluit me"
final,
final hajam retribució. Mas encara vos ne daré auctoritat. Sapiau
que Abram féu guerra contra
e per ço Déus, segons la perseverança final, sí done la
glòria. E per ço, pus que ell te done glòria, tant com ell serà,
vol que tu servesques tant com tu seràs, e per ço deye:
[II_o] ca_o)
La
e puix fa oració agenollat, plorant ab aquells gemechs e
sospirs. De tal oració deya lo savi:
in fluctibus maris"
voleu saber com se fa? David nos ó dirà en spirit de prophecia
FFERIA
"Obsecro vos" [...] (Jam est supra, post sermonem
sancti Mathei.)
"Flecto genua mea ad Patrem"
De present yo vull declarar totes les maneres que devem tenir
en fer devota oració. Serà matèria, etc.
Maria", etc.
Aquesta paraula preposada és paraula de mossènyer sent
Pau, e demostre la manera que ell tenia en fer oració, dient:
"Quant yo vull fer oració al Pare de Jesuchrist, yo fich los meus
Mas sapiau que segons que la persona és major que
genolls".
hom, sí li fa major reverència. E com? Vet que si tu vols demanar
alguna cosa a ton companyó, no li faràs reverència, mas
tot simplement lo li diràs; e si vols parlar ab hun ciutadà
honrat, vet que jat descobriràs lo cap; e si ab una comptessa,
ja te inclinaràs més; e si ab hun rey, ja li ficaràs la hun genoll
eçquerre; si al papa, lo dret, etc. E per ço diu sent Pau:
"Omnes invicem humilitatem in sinu a te"
segons que ha la dignitat, s'í deu mostrar la honor. Ara, certa
cosa és que nostre senyor Déus Jesuchrist és lo major senyor
del món; e per ço cante santa mare Església:
E per ço, donchs, com ell sia lo major senyor del món,
per ço li deu ésser feta major honor. E ja ó diu ell matex:
E per ço, quant hom vol fer oració a Déu, deu ficar
abdós los genolls. E axí ó diu lo tema:
quant al cors. Mas quant és a l'ànima, yo ne trop
les quals ha mester en fer oració. La primera és concordança
fraternal; la segona, elevança cordial; la
la
La primera condició que la ànima ha mester en fer oració és
concordança fraternal. E com? Que no sie en discòrdia la vila,
mas que y hage concordança, o en la casa, quan hi [ha] concordança;
veus que llavors la oració va pura davant Déu. E la
rahó és aquesta: que pus que tots som fills de Jesuchrist e de
la Església, no devem haver divisió, e per ço devem ésser units
en pau e concòrdia, e axí la oració serà plaent a Déu. E veus-ne
ací semblança: Quan la prevere vol anar a offerir, veus que
pren lo ensenser e ensense l'altar. E allò signifique la unitat del
poble ab bona concòrdia, per les brases; e per lo ensens, la oració.
(ut in sermone[...]).
La
que quan farem oració, que llevem lo cor en pensar en Jesuchrist.
Car què val si la boqua parle ab Déu e lo cor ab la taverna,
ab la concubina, e barateries, etc.? Car si vós anau a parlar ab
lo rey, e axí, com parlau ab ell, que us dó tal gràcia, e guardau
com volen les mosques, dirà lo rey:
No l'hoirà, ans se indignarà contra ell. Susaxí és de Jesuchrist.
E per ço deya sent Pau:
anima) mea sine fructu est"
spiritu. E per ço, si hun poble demane a Déu sanitat, Déu li
done malaltia; si demane pluja, done-li pedra pura, etc.
E per ço que u entenau,
vegada ere hun hom pobre, e havie muller e fills, e no havie
que
donà-li una masia ab ses possessions, dient-li: "Tu és pobre,
no tens de què viure, yo te dón açò, que estigues ací, ab què
pugues viure; e tot ço que n'hauràs, sí és teu. Emperò, en
senyal de senyoria, daràs a mi quiscun dia set ous." "Plau-me",
dix aquell, e prengué la possessió e dave-li los set ous cascun
dia. E per avant enugà-sse "E què? Cada dia li hauré
E axí ó féu, en tant que hun
a dar set ous? Yo sé què faré: trauré
romandrà dins, e dar-los-li hé axí."
dia lo senyor li dix: "Porta
Portà-li
e n'y trobà res sinó la cosqua. Lo senyor se aïrà contra
aquell: "Ho, hoo, e axí ó ha fet aquell traÿdor?"
Ell li tol la
heretat, e depuix morie de fam.
Axí és Jesuchrist:
hores canòniques, e aquestes donen los preveres. E són plens
los ous quan hi és lo blanch, ço és, l'enteniment literal, e lo
rovell és l'enteniment spiritual; e la cosca és formar bé les
paraules, no "xam, xam", sò de caldera. E axí com los ous
són medicinals, axí les hores canòniques són medicinals, si
devotament se dien: que Déus guarde la terra de guerra e de
mal temps. Mas ara, com se dien? Que ni
ne
honorat, cor autem eorum longe est a me. Sine causa, (idest,
sine comodo,) colunt me"
menyspreen lo offici, Déus los fa menysprear a les gens,
que ja no
la Scriptura:
in lege]" [
La
filial. Car sapiau que Jesuchrist vol que quan nosaltres
li demanam, que hajam confiança, que rebrem d'ell ço que
demanam, semblant que ha lo fill del pare en aquest món, quan
està sots si, etc. E sapiau que moltes de vegades demanam
moltes coses que Jesuchrist no les nos done per ço com sap
que no
febra, demana vi, digau, dar-li
eu aygua cuyta. Si demane figues, dar-li eu çucre. Per ço
Jesuchrist, qui coneix que no us serie profitós ço que li demanau,
no u dóna. Mas si és profitós, sí bé. Per ço diu sent Bernat:
La
ordenança natural, car en la oració devem servar ordenança, que
tant com són les coses pus principals al món, veus que aquelles
devem demanar primerament. E ja ó ha mostrat Jesuchrist en
lo
que lo nom de Déu sie loat; en la segona, salvació celestial, etc.
no feu sinó com vos dóna de vegares, dient: "Senyor,
Veus que no y ha ordenança.
guarda
E ací vos diré hun miracle. Sapiau que una vegada ere hun
hom qui anava a Sent Jachme e fahie tota via aquesta oració:
"Senyor, guarda
e nunqua dehie alre.
"Oo, mossènyer sent Jachme! E no us havia pregat sinó que
Veus que sent Jachme li
guardàsseu de enemichs? E vós haveu-me gitat en enemichs.
Oo, las! E per què u haveu feyt?"
apparech, dient: "Tu plores perquè és pres. Vet que per ço
dix aquell,
tu és estat pres: per ço com tu no sabies bé demanar a Déu,
car tu primer devies demanar salvació, e aprés, que fosses guardat
de perills". "Oo", "si
E sent Jachme delliurà
faré d'ací avant".
avant ell dehia primer lo
delliurat de enemichs, de foch, etc.
La
una gràcia e no la haveu tantost, que persevereu en
demanar-la. E per ço diu sent Gregori:
perseverancia". Ideo dicit Christus: "Oportet semper orare et
non defficere"
Sapiau que fo hun jove qui près muller, e aprés vénch-li desig
de cerquar terra, en tant que ell partí de sa casa ab hun scuder.
Quan vénch al vespre, dix al scuder: "Vet que per ço que Déus
E veus que molts anys ells passaren sens
nos conserve, tots matins façam oració. E si a mi no membrave,
fé-m'ó membrant, car sí
"En bona hora."
perill, anant per mar e per terra; e finalment ells tornaren a
casa, a sa terra. E lo jorn que devien entrar en sa casa, veus
que l'escuder dix: "Senyor, e la oració?"
Respòs: "Via, que
no
E no la feren. E sus que foren prop, que ja vehien sa casa, veus
que veren gran fum. "O santa Maria! Què és allò? Sembla
E veus que plegaren, e fo la sua casa cremada
fum." "Hoc."
ab tot quant hi havie, que no n'escapà res sinó la muller ab les
criatures. E per ço veus com deu hom perseverar en oració;
a matí e vespre no dexar-la, e tindrem lo consell de sent Pau
defficientes".
"Omnis qui exaltat humiliabitur, et qui se humiliat,
exaltabitur"
in evangelio presentis dominice).
Lo sermó de huy serà de la present dominica, etc. Nostre
senyor Jesuchrist en lo sant evangeli de huy nos mostre
virtuts: la primera, temprança personal; la
proximal; la
La primera virtut que Jesuchrist nos mostre en lo sant evangeli
és temprança personal. E què vol dir? Que en nostre menjar,
beure, dormir, riure, etc. hajam temprança. E veus com ó
mostre lo evangeli:
eum". Hoc est quod expectabant si faceret aliquid excessum in
comedendo, bibendo vel nimis loquendo.
March:
als camps sembrats e menjave de les spigues del forment. Mas
algunes de vegades, quan ell havie preÿcat, algunes persones lo
covidaven a dinar, dient: "Mestre, plàcie-us de anar a dinar
e ell anave-y ab la sua companyia.
ab mi",
E axí, hun dia hun gran maestre va
son cor ple de malícia e de enveja contra Jesuchrist, e ja abans
havie covidat altres mestres, per tal que si Jesuchrist faÿe algun
deffalliment, que aquells que
que covidà
maneres: una per parlar comú, axí com ara, diu hom: "He,
sènyer, anats a casa mia, que encara y trobareu del pa e de
l'aygua".
auctoritat:
bibant"
est eis magna aposicio epulorum" (ibidem).
com se entén pa. Mas aquell doctor lo havie covidat per tal
que
ab qui
prudencia, non est consilium contra Dominum" [
E veus que Jesuchrist anà ab aquell a la casa, e quan foren lla,
veus que la casa fo plena de aquells doctors, e Jesuchrist saludà
dient-los: "Ben siau
ab gran honor. E posaren-se a taula, e tantost
vengut, mestre",
aquells volgueren menjar. Mas Jesuchrist havie aquest costum:
que tots temps fahie primer oració, donant la benedicció per
donar exemple a nosaltres, que quan nós volem dinar o sopar,
que façam oració, o almenys senyar-se e dir "Jesús".
Ara, per
què açò? Sapiats que és una natura de serps que si de matí
morden la rahil de l'arbre, seque
Axí que la primera vianda fo mezinada; lo primer bocí que
mengà Adam, lo dimoni de sa malícia lo enmetzinà. E per ço
fem oració ans de dinar, aquella que fahie a Déu lo Pare Jesuchrist
en lo psalm de
te sperant, Domine", etc.
assigué
aquells menjaven molt, e ell poch, donant exemple a nosaltres
que no façam axí com les bèsties e com lo esturç; car si no,
veus com ó dehie David:
est jumentis et similis factus est illis"
la boqua. Veus que l'hom és la pus noble creatura dels animals
e de les bèsties, e les bèsties tenen gran boqua, e l'hom chiqua,
a demostrar que devem ésser abstinents.
esse"
vivim res, e en temps antich ab aygua e ab erbes vivien molt
les gens
La segona virtut la qual Jesuchrist mostre en lo evangeli de
huy és misericòrdia proximal, co és, com devem ésser misericordiosos
a aquells que u han mester. E veus com ó diu lo
evangeli:
quanta malícia hagueren aquells doctors. Ells, vehent que no
podien rependre en menjar, beure ne parlar, veus que anaren e
portaren hun malalt que ere ydròpich, qui tenie hun ventre com
si fos prenyat, e posaren-lo-li davant; e aquell no gosave demanar
sanitat a Jesuchrist, per tal que
algun mal; mas en son cor havie aquell desig que Jesuchrist lo
guarís, e estave
desiderium meum et gemitus meus a te non est absconditus"
(David, psalm "Domine, ne in furore").
lo ydròpich, llevà
que veren que Jesuchrist se llevave de taula, digueren: "Mestre,
Ell dix:
e on anau?" " Hun poch",
e anà fins a l'ydròpich e
posà les sues mans sobre aquell, e tantost fo curat. E açò féu
Jesuchrist, donant exemple als apòstols; com ell d'allí on se
sehie lo podie guarir, mas no u volch fer. Ara, ací havem
exemple que axí com Jesuchrist féu misericòrdia a aquell malalt
tantost, e s'í llevà, axí com dit hé, que axí vosaltres grans
senyors de juristes, quan vindrà algun pastor que vos demanarà
ajuda, que no
que gran almoyna li feu. E si la feu ab humilitat, serà acceptada
davant Déu. En altra manera fets gran mal.
E dir-vos hé hun miracle de la almoyna, que legim en la
Bíblia.
anaren al Temple uns grans senyors, e quan foren lla, feren
almoyna en lo Temple, lançant en una caxa los diners, e feren
gran brogit. E aprés vingué una fembra e meté-y una pugesa.
E Jesuchrist appellà los apòstols e dix
ço Tobies veus quiny consell donave a son fill:
potueris, esto misericors [...] [Fiducia magna erit coram summo
Deo eleemosyna omnibus facientibus] eam"
preciosa.
Cor., 9_o ca_o)
La
en casa, donà
usque "respondere".
de la ciutat o vila
La
humils. E veus com ó mostre lo evangeli:
fueris ad nupcias" usque "exaltabitur".
aquell siu al cap de taula qui vol dominii temporal e prelació
eclesiàstica; mas sapiats que unes noces són feytes en les
quals tots los cristians són appellats, e les noces són de Jesuchrist,
la sua incarnació en aquest món. E tu vols siure en cap
de taula: què vols? Prelatura e cura de tantes ànimes? E a tu
matex no saps regir!
in hiis qui presunt fiet"
humiliarà, cap avall, en infern, que mala ó ha vist. Mas la
persona que no
E per ço diu David:
[in altis habitat, et humilia respicit in coelo et in terra?]"
"Laudate pueri",
"Vade et recumbe in novissimo loco"
Lu.,
En aquest sermó vos vull declarar de les condicions de les
ànimes que passen a purgatori, etc. Hir vos declarí aquesta
paraula a la letra, mas ara la us vull declarar anagogicalment,
que vol dir que quan allò que hom diu o parle signifique les
coses de l'altre món,
quod est dictio, quasi aliena dictio.
entenau, sapiats que Déus féu dos graus de creatures, e la hú
és spiritual totalment
vanitati, [et omnia pergunt ad unum locum; de terra facta sunt,
et in terram pariter] revertentur"
ha tot, que quant a la ànima és totalment spiritual, e quant
al cors és tot corporal. Mas Déus posà la ànima en lo cors, axí
com fa lo rey quan pose hun escuder en hun castell, que
e
teu cors, axí com si ere hun castell; e són moltes portes per
les quals los enemichs poden entrar, e si
bon salari, e si no, gran pena. E quan lo cors mor, veus que
torne a terra, e l'ànima a Déu. Auctoritat:
unde egressus est, et spiritus ad Deum suum"
és loch dels dapnats, e aquest és ple de turments; lo segon loch és
de bandegats, e aquest és tenebrós; lo
e aquest és dolorós; lo
gloriós.
Lo primer loch és dels dapnats e és ple de turments, e allí
van los peccadors qui moren en peccat mortal, alguns per paor
de restitució, altres per obstinació, altres per vergonya. Mes
filles, per vergonyós que sie lo peccat, confessau-lo, e los
hòmens també. No vullats estar tots temps en lo turment. Mas
si us voleu convertir havent contrició de sos peccats, e ferm prepòsit
de no tornar pus a peccar, e confessar-los fent penitència,
no van lla. Auctoritat:
illis ne et ipsi veniant in hunc locum tormentorum"
ca_o)
loch:
et fornicatoribus et veneficis et idololatris, et omnibus mendacibus,
pars illorum erit in stagno ardenti igne et sulphure, quod
est mors secunda]"
quia Pro timore
"Oo, que hagués a dejunar? Que haja a restituir torts, de ffer
Ni gosen començar bona vida; per ço lla iran.
misericòrdia?"
que no
secrets de la fe ab lo seu enteniment. E pren-los axí com a
aquells qui han bons florins, e volen-los provar ab una candela
sola, qui són passats per foch. Los secrets de la fe catòlica
són passats per infinits fornells, ço és, doctors: sent Agostí,
sent Ambròs, Athanasi, etc. E ara, hun hom vol-los compendre
ab la sua candeleta del seu enteniment!
és, aquells qui blasfemen Déu, etc.
parle de aquells qui fan o donen sentència de mort justament,
mas de aquells qui per malícia o venjança maten lo proïsme.
peccat e maten lo prenyat, etc.
e ells, e qui a ells van.
la una és peccat venial, dient alguna trufa, que hom se
l'altra és peccat mortal, axí com si has a taxar, no dius la veritat,
per tal que no hagues a pagar peyta. Aquests van en
aquest loch, primer les obstetrices de Pharaó, que
matassen los infants de les juhies; per ço com no u feren, hagueren
retribució temporal. Mas per la falsia que digueren al
rey que no conexien lo part de aquelles, a infern ne anaren
habetur[...]).
Lo segon loch és dels bandegats, e aquest és tenebrós, e
lo aquest loch és dels fadrins petits qui no són batejats, e van
en aquest loch. Mas per què no van a paraís? Dar-vos-n'é una
semblança: Si huy ere hun rey que hagués hun castell que
fos tan alt que degú no
a hun cavaller, e si aquell lo volie ben governar, e si no, que
fos traÿdor, e aquell lo prenie axí, e aprés que
enemichs del rey, digau: aquell no serie digne de mort? Sí,
mas lo rey no
aquell ha fills, no són traÿdors? Sí, veus que van a la casa del
rey e dien al rey: "Senyor, lexats-nos estar en vostra casa";
ell dirà: "No vull haver traÿdors en ma casa".
E si ells dien:
"Oo, senyor, e si no érem nats encara", " Sí, si
Axí fon de
no us mataré ne vull que estigau en casa mia".
Adam, a qui fo acomanat o donat lo castell de paraís terrenal,
qui és inexpugnable, e Adam en aquell dia matex donà
enemichs de Déu, ço és als dyables. E per açò Déus no
matar, mas lançà
aquests fadrins qui moren sens babtisme, que fills són de Adam,
e quan moren, van a la porta de paraís e criden:
aperi nobis", "E què voleu, fadrins?" "Senyor,
Diu Jesuchrist:
que "Hee, guarda
e ells venen-se ab aquella màcula del peccat original.
quiny estàs",
"Oh, fills sou de traÿdor !" "Oo, Senyor, si nosaltres
E veus
encara no érem nats, e nosaltres no fém la traÿció." "E per ço
yo no us daré pena, mas ireu en aquell loch tenebrós."
donchs, com van lla. E per què? Vols-ne auctoritat? De aquell
loch, Job ó dirà:
lux habitet, et tenebrarum quis locus sit]"
Altra:
Lo
persones que han fets molts peccats, mas de bon hora són-se
tornats a Déu e peniden-se de sos peccats, confessen-se e fan
penitència, mas poqua. E per ço, quan moren, van lla, e allí
han a purgar sos peccats fins que han complida la penitència.
tormenta"
han, dir-vos n'é hun miracle de aquell hom qui havie tan fort
malaltia, e desigave morir, e l'àngel dix-li, si volie soferir la
malaltia, o si volie estar tres hores en purgatori. Aquest dix
que més amave estar en purgatori. L'àngel lo portà lla e desaparech,
e tantost fo ab ell. Aquest que "Oo, traÿdor
E aquest
de àngel, e no
E hé-y estat més de D anys!" "Quan tu morist, lo teu curat
començave de dir prima, lo
acabat lo
e axí, si vols tornar en la malaltia, yo t'í tornaré."
dix que més amave sostenir la malaltia (e ere tan dolorosa que
desigave morir), e tornat en aquella, trobà-y refrigeri.
Scriptura: "Heu mihi, quia incolatus [meus prolongatus est:
habitavi cum habitantibus Cedar"
Donchs, si tanta pena han, per què no pagats los testaments
de vostres pares? Car si
estarets mil anys en purgatori, e per aventura en infern.
E dir-vos n'é hun miracle: Eren dos grans companyons, e la
hú havie entrar en guerra e dix a l'altre: "Molts entren en la
Tantost
batalla que y romanen. Si yo roman en la batalla, venet lo meu
cavall e tot ço del meu, e distribuït-ho per la mia ànima."
veus que aquest morí, e lo companyó no curà de fer ço que
aquell li havie comanat. Al sisèn jorn aprés aquest menjave ab
d'altres senyor[s] en hun bell palau, e la ànima del mort entrà
per lo palau e anà-sse "Oo, traÿdor !
Yo hé estat sis dies en purgatori per ço com tu no has complit
ma voluntat, e me
Súbito e visiblement vingueren dyables e
mil_mília anys."
prengueren d'allí on sehye e
coses la una: o que complescau la voluntat dels testadors, o que
no us ne emparets.
Lo quart loch és dels benaventurats, e és gloriós. E allí van
persones de perfeta vida, e són aquells qui en aquest món se
són regits segons la voluntat de Déu, han vençut lo món, lo
dimoni e la carn. E de aquests deye David:
et nihil mihi deherit. In loco pascue ibi me collocavit". "Dominus
regit me", scilicet, visum, auditum, odoratum. Ideo dicebat
Beda: "Quis plus peccat: qui difamat aut qui ascultat?"
hi ha què fer e què dir.
et os in laudando Deum".
"Omnes in una spe vocati estis"
Ephe.,
Huy hé pensat que vos predique de la epístola, perquè y ha
moltes bones doctrines. Mas
En aquest tema són dues conclusions, e la primera serà per
introducció del sermó, e la
Donchs, lo tema a la letra, veus què vol dir: que tots quants
som, som appellats en una glòria,
et desiderata. Et in isto verbo, "omnes in una spe", erit
introductio thematis, et "in hoc vocati estis", erit persecutio
sermonis.
appellats en una glòria. Mas dirie algú: "E no és sinó una glòria
Dich que no subjectament, mas bé diversa formalment.
de sants?"
Vocables són de theologia, mas declarar-vos ó hé. Yo dich
que la glòria no és sinó una en tots los sants subjectament, e per
tal que u entenau, dar-vos n'é una semblança.
Veus que en lo món no y ha sinó hun sol, e aquell il·lumene
lo món. Donchs, si vós preníeu hun tallador de fust, altre de
estany, altre d'or, altre d'argent, e
veus que
de fust, altra del stany, altra de l'argent, altra de l'or. Ara,
veus ací per la differència.
calor per tot lo món, mas més fa fructificar en una terra que en
altra.
la hú que l'altre. Per què? Per la disposició, que ans serà
calt aquell qui és sanguí que aquell qui serà colèrich. Axí és
de la glòria dels sants: veus que no y ha sinó hun sol, hun Déu,
Pare, Fill e Sant Spirit, e de allí hix la glòria tota. Veus ací
quant al subject. Mas emperò una és la glòria de la verge Maria,
e altra és la glòria dels patriarches
per la disposició que segons que la persona en aquest món ha
tenguda mellor vida, e açò per penitència, que en la penitència
és fabricada la persona, e és en enteniment pus clara en la fe.
Donchs aquells seran pus lluents en la glòria de paradís. E la
glòria hix de Jesuchrist, del qual deÿm a la verge Maria:
namque es[...]"
E que la glòria sie una quant al subject, havem-ne auctoritat
operarios et redde illis mercedem suara". Et sequitur: "Tradidit
illis singulos denarios".
mas per què compare aquella a diner? Per ço que en lo diner ha
tres coses: la primera, la redonea, que signifique la eternitat de
Déu, que jamés hagué principi ne haurà fi. La segona, que y ha
letres, que signifiquen la sciència que Déus done als sants. E
dir-vos hé una consolació: que per ruda que sie la persona en
aquest món, tantost com entra en paraís ha tanta sciència e més
que no hagué sent Agostí en aquest món. E saps com? Axí com
a tu apparrie hun libre tanquat: dementre serie tanquat, tu
no y veuries res, mas tantost com serie ubert, veuries tot allò
que y serie, o letres o figures. Axí és de la ànima. La
ha, és la figura del rey, que està enmig, e signifique la glòria que
Déus done, car la creatura no la done, sinó Déus. Mas és diversa
en quiscun sant, axí com vos hé dit. E havem-ne altra auctoritat
et alia claritas stellarum [...] resurrectione".
conclusió declarada.
Mas ara vingam a la segona, en ço que diu
E vejam quantes maneres té Jesuchrist que
glòria de paradís. Dich que són
La primera és aquesta: pregant graciosament; la segona,
provocant longament; la tercera, menaçant asprament; la
tiraçant durament.
La primera manera que Jesuchrist té perquè nosaltres anem
a paradís és pregant graciosament, e açò en tres maneres. La
una, quan te toque al cor, quan te diu: "Oo, malastruch, e tants
peccats has fets? Tants anys ha que tu estàs en mala vida?
Partex-te d'ella e vés a confessar; e lexa lo dimoni, e pren a mi
que só ton senyor. Tu que estàs en pompa e ufana, vet que serveixs
al dimoni: lesa
serveixs lo dimoni: lexa
E quan la creatura ha aquestes compunctions, Déus és que
parle al cor. Vols-ne auctoritat?
La
Scriptura. Quan, bé que tu saps legir, legiràs una postilla o
evangeli, e vet que has fet lo contrari, tantost diu lo teu cor:
"O llas! Mal hé feyt!"
Vet que, tu legint, Déus te toque al cor.
E qui ha legit tota la Bíblia, vet que pot dir ab David (en lo
psalm de
omnia judicia oris tui".
boqua de Déu.
La
E que lo preÿcador sie boqua de Déu, has-ne auctoritat:
scilicet Biblia; "a vili", scilicet dantes purfirii, etc.
E axí matex,
E ací vos diré una bella cosa. Sapiau que sent Cristòvol ere
hun hom tan gran, que havie
E veus que mès-se en lo cap que tan bell hom ere, que servís
al major hom del món. E veus que ell anava demanant e cerquant
qual serie lo major hom del món. Veus que digueren-li que dellà
mar havia hun rey cristià qui era lo major hom del món; e ell
hi anà e dix-li: "Senyor!" "Què vols?" "Senyor, vull-vos
E lo rey hac-ne plaer, fent compte que en batalla valrie
servir."
per
fi, veus que vingueren los ministres e sonaven-li davant, e aquell
qui sonava deye ab l'esturment una cançó, e moltes vegades s'í
nomenava lo dyable. E lo rey, quant ó hoÿa, per ço com lo nom
era tan terrible, senyava
se senyava tan sovín, e fonch-ne maravellat. E aprés dinar, quan
lo rey fo en sa cambra, dix-li: "Senyor, e per què vos senyàveu
e lo rey dix-lo-li, e sent Cristòvol dix:
damunt lo dinar?",
"Donchs, major senyor és aquex que vós, si vós li haveu paor.
E ell se
Donchs, esforçau-vos bé, que a cerquar-lo vayg, car yo al major
senyor del món vull servir."
boscatge, ell trobà molta gent d'armes, e entre ells haví-n'í hú
que ere pus alt que tots, e aquell vénch-se
dient-li: "Què cerques, hom?"
Dix: "Lo major senyor del
E aquell dix-li:
món, al qual vull servir". "Yo só". "Donchs,
E féu-li fer fe e homenatge que
a vós vull servir."
que li daria l'ànima el cors, e ell dix: "Hoc, tot serà teu",
e ell
se
e lo dimoni, que la véu, de hun bon tret de ballesta ell lexà lo
camí e va-sse "E hon anau,
dix lo dimoni,
que lo millor camí lexau?" "No curos", "vine,
E quan lo dimoni hac feta la volta, veus que tornà al
segeix-me!"
camí, e sent Cristòvol dix-li per què s'ere llunyat del camí.
Ell li dix: "No
Aquell diu: "Yo ó vull saber".
"No." "Si vós me teniu per leal servidor, vos m'ó haveu a dir."
Finalment dix-lo-li. "Donchs, altre senyor hi ha, major?"
E veus que ell cerquà a Jesuchrist e deya a les gens:
"Hoc." "E
E anant axí, veus que trobà
poríeu-me ensenyar Jesuchrist?"
hun hermità e dix-li si li sabria ensenyar Jesuchrist, e ell dix-li
que hoc, e preÿcà-li la fe cristiana e bategà
l'hermita havia hun gran riu, e les gens no
e sent Cristòvol passava-les. E hun dia una criatura dellà lo riu
cridava "O Cristòvol, vine, passa
E passà-y
e no trobà res, e tornà-sse
cridà "Vine, passa
e anà-y e no lay trobà,
e tornà-sse
e trobà-la e meté-la
lo bastó qui era sech tornà florit, e ell fon-ne maravellat e no
véu res. E en aquesta manera sent Cristòvol jaquí la mala vida
e prengué la bona vida, cerquant Jesuchrist e trobà
nosaltres, si havem peccat, confessem-nos e lexem la mala
vida, e prengam la bona vida, e trobarem Jesuchrist.
La
car si tu serveixs lo dimoni per peccat de supèrbia, vet que
a la fi te donarà pena e turment, e si serveixs Jesuchrist, dar-t'à
la vida eternal. Axí com ara, si ere hun hom, hun gran
senyor, e fahia guerra ab altre e donava a cascun hom cent
florins, e aquell senyor és just e bo e ha la justícia, e l'altre no
ha la justícia, e diu a tothom qui li vulle ajudar, que ell li darà
a la fi per soldada la forqua. Ara di tu, si anar-hi havies, ab
qual iries? Certes ab lo millor. Donchs, susaxí és nostre Senyor,
e ha enemichs los dimonis; e aquell qui en sa necessitat va a ells,
quan ve a la fi, done-li per soldada pena e turment, e Jesuchrist
glòria. E ell te appelle per promissió, dient:
meum super vos, quia jugum meum suave est et onus meum
leve et invenietis requiem animabus vestris".
La tercera manera és menaçant asprament. Axí com quan
algun diu a altre: "Ous, o no faces tal cosa, avisa
O si hun mestre diu als scolans:
te "Si no sabeu
Susaxí fa Jesuchrist, que
la liçó, açotar-vos hé".
menaçant no a les penes de infern ne a la dapnació perpetual,
mas a la sua glòria, dient:
requiem animabus vestris"
si per penitència promet glòria, si no
La
com? Axí com fa hun hom a son fill que no vol anar a la scola,
e ell pren-lo pels cabells, e tiraçant porta-lo-y perquè aprengue e
aprofite. Susaxí fa Déu, que a vegades algunes persones no volen
anar a paraís, e Jesuchrist fa
fa bé lo sant evangeli, que diu:
Diu que "Ara via, vés als convidats
E aquell anà a la hú e dix-lo-li, e ell
que vinguen a cena".
respòs:
servidor:
com per força los hi fahya entrar. Mas ell demanà a son senyor
que li donàs hòmens, que si per força los hi fahie anar, que
punyades hi haurie, e lo senyor donà-li
mercat e trobà astí hòmens que ploraven per sos negocis, e
aquell dix-los: "E què feu vosaltres astí? Tost anau a cena!"
"E per què?" "Lo senyor ó vol." "No y volem anar." "No?"
Ell los trenquà los braços ab lo bastó, a l'altre lo nas, etc. Ells
ne van. Los lenyaders que trobave per los camins havien a
jaquir los àsens e havien anar a la cena. E quan foren lla a la
cena en aquell palau tan bell, tots foren guarits; e quan vehien
aquell que
estaven, dehien: "Oo, bon pos hage qui
Susaxí fa Déu a alguns que no volen anar a paraís, e
a plaer".
Déus done
dehie sent Pau:
llavors, pus que han bona paciència, van a paradís. E veus ací
les maneres declarades.
"Ipse vero apreensum sanavit eum",
Huy vos predicaré a vostra reverència del sant evangeli, e
haurem moltes bones doctrines, etc.
Aquesta paraula preposada ha dos enteniments: la hú literal,
l'altre spiritual. Lo literal és aquest: Diu que una vegada
hun hom rich covidà a Jesuchrist ab mala intenció per veure
si
ydròpich davant per veure si
opinió que lo sàbbat, dia de la sua festa gran, que si Jesuchrist
lo guaria, que trenquaria lo dissapte. Mas ell los dix lo contrari
per semblança: "Digau, ¿no és axí en la vostra ley, que si hun
E axí Jesuchrist,
de vosaltres ha hun bou o ase, e cau en hun pou o bassa de aygua,
que bé
"E emperò a traure hun bou, gran affany hi ha haver. Donchs,
vosaltres deyu que yo hé trenquat lo dissapte perquè hé guarit
aquest hom que estave en lo pou de la malaltia."
quan véu l'om malalt, no féu sinó guarir-lo, segons diu
lo tema:
Mas l'enteniment spiritual és aquest, que legim
Quod non est opus medicus valentibus, sed male habentibus".
Per ço com Jesuchrist estave ab molts malalts per peccats, e los
juheus digueren: "Hee, quiny hom! Vejeu ab quinya gent
E llavors Jesuchrist dix-los:
està!"
donchs, veus que s'appellà metge
sancti Mathei).
ad vos venit medicus quoniam magnus per totum mundum jacebat
egrotus".
auctoritat de David:
sum; sana me, Domine, quoniam conturbata sunt ossa mea"
p[r]en en cura la tua ànima, guarint-te, per ço diu lo
tema:
Ara, yo hé cerquat en philosophia e en teologia quantes maneres
té per guarir lo malalt, e é
La primera, per suor; la
per untament; la
cristiri; la
La primera manera que lo metge té per guarir lo malalt és
per suor, e açò fent-lo abrigar fort, e llavors sua fort e guareix.
Axí fa Jesuchrist, que al peccador, quan lo vol guarir, fa
quan li done làgrimes per contrició de cor, e cobre
de la memòria que ha dels peccats. E saps com? Quan la
persona pensa: "O llas! E tants peccats hé feyts contra Déu!"
E aquellavors ve la dolor al cor, e plore, e vet com sue.
penses quan vendrà que morràs: Hee! qui
ànima?
que estaràs davant Jesuchrist: He! quinya sentència speraràs?
Si bé y penses, certes tu suaràs.
factus est sudor ejus sicut guttae sanguinis decurrentis in]
terra[m]"
no havia tal batalla com nosaltres havem, car la carn
nostra contriste al spirit. E havem-ne auctoritat:
concupiscit adversos spiritum hec sibi ipsis ad invitem adversantur"
que la sensualitat hac batalla ab lo subject de la
passió, car ja sabie totes quantes dolors havie a passar; e quan
la sensualitat hi pensa, vet que ssua suor de sanch. Susaxí,
donchs, tu ara posa
He quinya serà? Si bé hic penses, certes tu suaràs e guariràs.
E vet la primera manera.
La
com ara, quant algú ha mengat massa: si vols guarir, met-te los
dits en la gola, si vols que n'isque, e hauràs sanitat. Susaxí fa
Jesuchrist que fa vomitar lo peccador. E quan? En la confessió,
car quan la persona se confesse e diu: "Pare, yo hé fet axí
vet que aquellavòs tu vomites. Mas quan la persona
e axí";
vomite, vet que ha-y hun remey: que altra persona, per lo affany
que passe, estreny-li lo cap ab les mans. Susaxí deu fer lo confessor,
car quan ve que la persona se confessa, lo confessor li deu
tenir les mans al cap, ço és, confortant-la, dient: "No hajau
E axí no estigats ab vergonya ni per
vergonya de dir los peccats, car major és la misericòrdia de Déu
que
temor, car Jesuchrist vos perdonarà. E digats-los tots; si no
no us valrie res. E ací vos diré hun miracle de la gentil dona
que
que Jesuchrist té a guarir lo peccador. Voleu-ne auctoritat?
te] [...] refrigerii"
La
malalt ha gran febra, diu: "Guarda
Susaxí fa Jesuchrist, car quan
mengo fruyta ni carn de bou".
la persona és ben confessada, diu lo confessor: "Ara, mon fill,
etc. Vet que li done dieta. E per
de aquests peccats que haveu feyts, ¿haveu-ne contrició e dolor,
e ferm prepòsit de no tornar a peccar?" "Hoc, pare." "Ara
donchs, dejunareu tants dies",
ço deya sent Pere:
carnalibus desideriis que militant adversus aninam"
Petri, 2_o ca_o)
Digau, ¿on són los hòmens que vivien ara ha mil anys? Ja són
passats, etc.
La
lo metge: "Hajam açò e allò",
e untarà; mas calfen primer
hun poch, e aprés tot suau unten-lo. Susaxí fa Jesuchrist. Quant
hun hom és tot inflat per supèrbia, dirà lo confessor: "Mon
E açò diu sent Bernat:
fill, vós vos haveu a desinflar. Per ço vós, agenollat devotament,
fareu oració tanta, e veus que untareu a Jesuchrist ab aquest
preciós engüent que, per aspre que sie, lo fareu tornar tan suau,
que maravella".
pungit".
axí
aquesta: diu que l'apotecari farà confits de suavitat e ordenarà
medicina de sanitat. Ara, quinya diferència ha entre confits e
medicina? Diu-ó per dues coses, car lo confessor deu dir al peccador:
"Vós direu tants paternostres, set
E vet ací los confits. Mas la medicina
e puix direu lo Credo".
de sanitat és lo
La
mas per ço que hajen sanitat, la han a soferir. E lo metge vol
que axí vage e que
n'isque la sanch podrida; e l'altra, que encara que la sanch
sie bona, mas té
que fa sagnar lo peccador per restitució de torts. E per
ço tornau-ho, per què diu la santa Scriptura:
de Mammona iniquitatis"
sanch podrida, que hun florí de mal just farà podrir tots los
altres. Mas dirà algú: "Yo no hé res de mal just, mas hé prou
Donchs, de aquexa bona sanch fes-ne almoyna; si no
de bé".
ella te farà venir en ocasió de peccar. E per ço deye Jesuchrist:
"Verumtamen quod superest" (suple
et ecce omnia munda sunt vobis".
La
que tot fa "xii, xi", per ço com són algunes malalties tan forts
que no poden guarir sinó per foch, axí com fístola que
la cama, e has a guardar ab foch. Susaxí fa Jesuchrist, e açò
és per tribulació, donant mort a les persones de la tua casa o
malalties. E Jesuchrist no s'alegre de la tua dolor, que no
tanpoch lo metge, car com ell te ha ben turmentat, tu lo
dónes-li diners. Donchs fes tu axí a Jesuchrist: dóna-li
laors de la tribulació que
Déus l'ach posat en tribulació
que
La
medicina que pus tost guareix és lo cristiri, mas és vergonyosa.
Susaxí fa Jesuchrist que dóna cristiri al peccador. Ara, cristiri
ja sabeu en quiny sturment se done, e quiny és. Susaxí la manegueta
és la tua consciència, e lo cristiri, que és ordenat de molts
materials, són los peccats. Ara, pren lo cristiri tu, pensant quan
Jesuchrist perdonà als juheus, dient:
Item, aprés al ladre, quan li dix:
Donchs, di tu: "Si Jesuchrist perdonà als qui
e tantost seràs
donchs sí
guarit; e si no li vols perdonar, Jesuchrist no
diu lo propheta:
quasi dicat quod non habebit
La
E havem-ne auctoritat, que quan Làzer fo mort, Jesuchrist dix
als apòstols:
Jesuchrist, que si la persona vol reposar, lo dia del dichmenge,
de treball, vet que la sua ànima guarirà. E per ço diu ell matex
per lo propheta:
Jesus Christus, si revertamini", scilicet a laboribus mundi, "et
quiescatis, salvi eritis"
reposeu lo dichmenge, que hojau vostra missa complidament,
devotament e callada, etc.
La
persones són que porien treballar, mas no u fan, e pren-los enaxí
com al ferre, que si no
exemple de l'hom gros de Mallorqua qui fo cativat per los moros
en obres de penitència, pren-li
rovelle, que s'í lleve molt rovell de peccats, mas si treballe,
no u fa.
omnia valet"
La
aprés done la purga. E per ço que no fasse fastí al pacient, lo
metge cobre-la ab una neula blanqua, e lo malalt rep-la, e axí
ha sanitat. Susaxí fa Jesuchrist, que aprés que la persona ha
fet tot ço que vos hé dit, veus que dóna-li lo seu cors a mengar,
ço és, a combregar, e axí la ànima ha salvació. E veus lo sermó
complit.
"Amice, ascende superius, et tunc erit tibi gloria"
Huy predicaré de la fi del món, etc. Ara, sapiau que quan
Antechrist haurà regnat tres anys e mig, e foch lo haurà cremat
a vista dels seus, la terra se obrirà, etc. Aprés, lo món no durarà
sinó
baste a tant, mas ha-u revelat lo Déu creador de natura, e Déu
ó manà dir e revelar a l'àngel a Daniel propheta, dient-li:
tempore cum [ablatum fuerit juge sacrificium, et posita fuerit
abominatio in desolationem, dies mille ducenti nonaginta]"
tots tornaran a la nostra fe. E açò diu David, parlant a Déu
"quia veniet dies Domini sicut fur".
E ara lo tema és declarat, car si aquest món se ha a destroir
e a cremar, donchs diu lo tema axí, com a bon amich:
lo món se cremarà, que tu que u tingues en salvo. E de aquest
cremament vos hé a declarar
rahó per què aquell cremament vindrà; la segona, manera que
aquell foch tindrà; la
effecte que lexarà
seculi, in Adventu Domini).
"Tercia die resurget"
Huy vos hé a predicar de la resurrecció universal, etc. Ara,
sapiau que la fi del món e la resurrecció seran en hun dia. E de
açò havem dues auctoritats. La primera és de Job que diu:
quod redemptor meus vivit et in novissimo die de terra surrecturus
sum"
mília anys. E ja deye:
en quant Déu. La
resurrectione in novissimo die".
Ara donchs, yo vos hé a declarar, pus que
cremar, que quants jorns passaran fins al dia del juhí, e aquell
gran doctor sent Jerònim diu que tres dies passaran. E açò
trobam
foch serà, los hòmens morran de paor:
pre timore et expectatione que superveniet universo orbi".
E aprés passaran dos dies, mentre que la terra se purificarà e
l'aygua e l'ayre, e
auctoritat tan pròpria, concordant ab sent Jerònim. E no par
que digue alre:
que resuscità. Ara dirie algú: "E no resuscità abans de Jesuchrist
No pas a vida inmortal, car
Làzer, e d'altres molts?"
jatsesie que aquells fossen resuscitats, mas no a vida inmortal,
car a morir havem altra vegada. E per ço diu:
E havem-ne auctoritats:
dormiencium"
primogenitus mortuorum"
declarat.
Ara vejam en la resurrecció, quantes coses hi concorreran. E
dic que sis, segons dix ell matex:
infra in aliis sermonibus adventus Domini).
SABBATO. "IN PLENITUDINE SANCTORUM"
(ut supra).
"Et non poterant ei respondere verbum"
Lo sermó de present serà del sant evangeli de aquest dichmenge,
e ha-y moltes speculacions, etc.
Lo sant evangeli de huy toque tres disputacions. La primera
fon dels saduceus contra Jesuchrist, e fo maliciosa. La
dels phariseus contra Jesuchrist, e fo indignosa. E la
Jesuchrist contra los juheus, e fo graciosa.
La primera disputació fo maliciosa, e fon dels saduceus contra
Jesuchrist. Ara, sabeu què vol dir saduceus? La interpretació
ebrayca ó dirà. Diu que persona justa, e ells appellaven-se justs
e eren infels, per ço com havien una gran error. E vejau quinya
infidelitat havien: que deyen que no són àngels ne ànimes, mas
que axí com lo cors moria, que sí
veritat, que la ànima no mor aprés lo cors, ans viu. Nosaltres no
la vehem per ço com és invisible. E de aquesta error veus què
diu la Scriptura
Encara ne havien altra, que deyen que no y havie resurrecció.
O, bé eren bestials! Car Jesuchrist los havie resuscitats molts
morts, e ells ó sabien bé. E veus com toque lo evangeli aquesta
rahó:
resurrecció, ells li feren una qüestió, la qual és scrita
respondre dient:
por ço que lo món se sostingue, per ço com allí mor un veyll e allí
naix hun infant. Mas quan vindrà, llavors Déus los tirarà aquesta
virtut, e no s'í faran matrimonis ni cosa. E si ja legim de
Adam, quan Déus l'ach creat, que ell guardava a Eva tota del
cap als peus e no n'havia deguna concupiscència, donchs quant
més llavors, que no farà mester pus.
"Digau, vosaltres, ¿no haveu legit que
E Abraam ja ha tants anys que és mort, e donchs, de
Déus dix a Moysès:
et Deus Jacob, Non est Deus mortuorum, sed vivorum"
3_o ca_o)
les ànimes ó deye, que vivien. Mas per ço que diu:
sicut angeli".
nou órdens de àngels, axí muntant; lo primer han nom àngels,
etc. E Lucifer era del pus alt orde, e quan pecquà, ell
guardà baix
cels, caygueren en infern, e axí com eren dels nou órdens, axí
en infern ha nou órdens e càrcers; e allí anaren, quiscuns en
son carcre, e Lucifer, que ere pus alt, fo llavors pus baix en
infern. Ara, voleu saber com se féu? Si ací hagués una barra
llarga, e al hun cap que hagués
alta, axí en avall, veus que ans que no serà a sòl se giraria, que
cap primer iria derrer, vet per lo pes major. Susaxí fon de Lucifer
e de sos sequaces, que Lucifer, que era de l'orde pus alt
ab d'altres, ara és en lo pus baix.
E ara som en la matèria moral, que axí com en lo cel són
vida, e quan moren, van lla. E axí com en infern ha
axí en aquest món ha
persones que y són, van lla ab los diables, quiscuns en son carçre
segons la vida que hauran tenguda.
Ara, a la pràtica, lo primer grau de bona vida és afflictió
penitencial: fer penitència de sos peccats, ab oracions, dejunis,
cilicis, disciplina, etc. E quan tal persona mor, veus que va a
paraís en lo primer orde dels àngels. Oo, quinya glòria que no
poria comtar ne dir ne pensar!
sermone "Cum defeceritis recipiant vos in eterna tabernacula",
de mala vida, que és de carnal conversació, ben mengar, ben
beure, dar delits a la carn, etc., quan ve que mor, va ab los
diables que caygueren del primer orde dels cels, e allí ells la
turmenten de dura e incomparable pena que no.s pot dir
supra in sermone "Decent mundati sunt",
E veus la primera disputació.
La
qüestió indignosa. Ara, sabeu què vol dir phariseu?
fares, quod est divisio,
los vestirs e mengars. E aquests no havien les errors dels saduceus
que vos hé dites, mas eren ypòcrites, grans peccadors e
hòmens de mala vida. E quan volien fer oració, anaven-se
mercat, e allí agenollaven-se e gitaven hun gran sospir: "Haay!"
E quan volien fer almoyna, fahien fer una crida per la ciutat,
que tot hom que volgués almoyna, que se n'anassen a la casa
d'aytal. Oo, malastruchs!
ca_o)
qüestió entre los juheus en tant que no se
qual ere lo major manament de la ley, o lo sacrifici, o "amaràs
Déu". E los uns tenien deçà e los altres dellà, e digueren:
"Anem a Jesuchrist, e ell, qui és fill de hun fuster e no ha estat
Veus que ells li posaren sa qüestió,
en studi, no y sabrà respondre, e adur-lo em a vergonya, e nosaltres
serem tenguts per savis".
dient:
respòs:
"pendet".
dix més, més de aquests que dels altres? Per ço com aquests
dos manaments ordenen bé la creatura devers Déu e lo proïsme.
E per ço, qui
són
qui ame Déu, no
etc. E los set manaments en lo segon, car qui ame lo proïsme,
no
La
"Pus que vosaltres me haveu feytes tantes de qüestions, per ço
E lo poble escoltava bé.
bo és que yo vos ne faça una". "Digau-me",
dix Jesuchrist, "qui és lo salvador del món, e lo qual és
Ells responeren:
promès per Déu en la vostra ley? De qui és fill?"
Ara veus que ells no tingueren
"Com? De qui? De David!" "Hee! escoltat donchs, si
David lo appelle senyor"
meo".
vosaltres que és fill de David?"
què dir, mas veus com ó entenia dir Jesuchrist: no pas que ell
digués que no era fill de David, car sent Matheu en lo començament
dels seus evangelis diu axí:
Christi, fili David".
filla de David. Mas ell ó entenia a dir que pus gran dignitat hi
havia que no era aquella, ço és que ere fill de David e fill de
Déu. E donchs, dix que era Déus e home. E per ço diu lo tema
de aquells:
Ara, moralment, que Jesuchrist nos farà a la mort a quiscú
una altra qüestió, e per ço se apparelle quiscú que y sàpia respondre;
e és aquesta: quan ve que la persona mor, e l'ànima
va al juhí de Déu e veu Jesuchrist, e ell diu-li: "Quinya creatura
és?" "Senyor, cristià." "Ara vet yo què hé fet per tu, e
com me só humiliat, e tu contra mon voler has viscut superbiosament."
Què diràs llavors?
"Est cogitatio pro defunctis exorare" (In libro
Machabeorum, ca_o
Mas per ço que diu
deffunts : la primera, persones que de nostres béns no han res
mester ; la
sermone.)
"Gracia Dei data est vobis in Christo Jhesu"
De present yo entench a predicar com la persona, encara que
sie cayguda en peccat, com pot tornar en gràcia de Déu. Matèria
serà profitosa, etc.
Segons doctrina de tots los doctors, sapiau que Jesuchrist és
aquell per lo qual havem aquesta gràcia de Déu. E veus com.
Ans que Jesuchrist prengués carn humana, les gens no havien
libres ni doctors, mas ja havien la fe de Jesuchrist,
explicite.
format a Eva de la sua costella, veus què dix Adam:
ex ossibus meis, [et caro de carni] mea"
sent Pau:
com creya la encarnació.
fet peccar a Eva, dix Déus a la serp:
eris. [...] [Inimicitias ponam tinter te et] mulierem"
ca_o)
Havie a venir una dona que trenquarie lo cap a la serpent. Mas
veus què dix Déu a Abram:
federis sempiterni"
los altres patriarques ja eren il·luminats, per ço com diu
sempiterni".
reverència per bones obres. E veus ací
e axí havien la gràcia de Déu. Mas depuix, des que
Jesuchrist és vengut, generalment havem a creure
sabent lo Credo, e per ço cascú lo ha a saber, e degú no
escusar que no
la gràcia de Déu sinó per Jesuchrist,
persones,
maneres són per tornar a la gràcia de Déu, e hé
la primera, per operació sacramental; la segona, per oració
spiritual; la
vol tornar, pot tornar per operació sacramental. E sapiau que
doctrina és de teologia que set són los sagraments de santa mare
Església: lo primer lo babtisme, lo segon la confermació, lo
tercer la confessió, lo quart la eucharistia, lo
lo
rep algú de aquests sagraments, rep la gràcia de Déu, si ja no y ve
obstinat. Axí com lo sol te il·luminarà, si ja no
susaxí és d'açò, que si tu, quan reps hun sagrament, has la
gràcia, vet que la
clara de si matexa, mas si y entra lo sol, vet que torna pus clara.
Susaxí, donchs, quan la creatura rep lo babtisme, vet que rep
gràcia de afiliació divinal; car axí com l'om engendra de sa
sement fill o filla, axí Jesuchrist, etc. Lo segon sagrament és
confermació, e quan la creatura lo rep, rep fermetat de gràcia
a morir per la fe, e no u farà axí hun altre que no sie confermat.
Ara, com se dóna?
aperire").
gràcia de reconciliació filial, car per lo babtisme som fets fills
de Déu, mas per peccats partim-nos d'ell; mas en la confessió,
quan lo prevere diu:
de Déu. Lo quart, eucharistia, e està enmig dels altres. Axí
com ha en lo cel
supra in sermone "Extollens vocem quedam mulier").
rep almenys una vegada en l'any dignament, serà rebud en la
glòria de paradís. Lo
gràcia de administració universal. E veus com se fa aquesta administració:
que quan lo prevere diu les paraules, etc. Per ço deya
sent Gregori:
sisè és matrimoni, e quan la creatura lo rep, rep gràcia de afiliació
spiritual, car si vol bé nodrir sos fills spiritualment, han
gran laguer. Lo
a done-li gràcia de introductió celestial, car per aquest sagrament
li són perdonats tots los peccats
E veus ací una auctoritat que diu tot quant vos hé dit:
est, sacramentorum, "donacionis Christi"
E Jesuchrist ha ordenats aquests sagraments, car conclusió és
de sent Thomàs
no poria ordenar hun sagrament de nou. Mas sapiau que Jesuchrist
dóna la gràcia segons la disposició. Axí com si ací havia
dos talladors, la hú de estany, l'altre de fust: ¿qual rebria major
claritat del sol?, etc.
Segonament, si degú ha perduda la gràcia de Déu, dich que
si y vol tornar, pot-hi tornar per oració spiritual, jatsesie que no
és sagrament. Mas si vós la feu devotament, pensant en Déu,
axí com si vós haveu hun ort, voleu-lo regar, etc. Susaxí, toquant
a la porta, dient:
affectió cordial a Déu, que sens parlar reben la gràcia de Déu.
Axí, si lo fill està davant lo pare, etc. Susaxí:
te omne desiderium meum"
furore")
Que lo dia de Pascua Florida volen fer pan beneyt de corders,
com a juheus. No, no!
"Omniumque potencior est sapiencial"
En aquest sermó yo vos vull declarar què és vera sapiència o
saviesa.
Veus què vol dir que la major cosa que l'hom pusca haver és
saviesa. E vull-la-us declarar per una auctoritat que diu:
sapiencie venit ad me"
tots los béns de aquest món estan en tres graus. Lo primer, en
honor mundanal, mas no ha comparació a saviesa, car no és
sinó fum, car la persona, per honrada que sie, ve la mort, e tot
és passat.
la sua ànima.
inferno positi sunt"
Lo segon bé de aquest món són riquees temporals, e tanpoch
no han comparació a saviesa, car no y ha majors robadors que
richs, car diu la philòsof que
simul esse";
"Avarus non implebitur peccunia"
donassen a beure hun got ple d'or, a beure no
amat divicias, fructum non capiet ex eis",
Mas saviesa farte lo cor, car està en l'ànima.
Lo
E sapiau que totes les coses vivents són en tres graus: lo primer,
àngels, e no han res corporal, mas tots són spirituals; lo segon,
tots corporals, e són les bèsties, aus, peix, etc.; lo tercer,
corporal e spiritual ensemps, e aquests són hòmens e dones.
E donchs, si tots los béns estan en aquests tres graus, yo vos
vull declarar los deffalliments que han, e tals béns si han deffalliments.
E veus com ó diu sent Jachme:
[desursum descendens, sed terrena, animalis, diabolica"]
E com? Car la persona que és ben trachmanyant, aquella
tenen per sàvia, e la que se n'està, tenen per folla: "Oo, del
Mas ell savi és, que
tal no és per a res!"
Que guanyar com te vullau, en bon hom, endeutau-vos, e no
us lexaran entrar en paraís fins hajau feta satisfació dels torts
sancti Martini,
E sapiau que en aquest món són quatre savieses: la primera,
saviesa terrenal; la segona, saviesa mundanal; la
diabolical; la
La primera saviesa és terrenal, e aquesta és en persones avaricioses.
E com? Quant hun hom sap de trafegar per guanyar,
què dien la gent? "Oo, com és cert e savi!"
E yo dich que és
gran follia, e no saviesa. E dien que bé poden prestar
car de sa moneda no se
no u fa, etc. E de aquests diu la santa Scriptura:
acquisierunt prudenciam que de terra est"
lo secret toqua sent Pau.
sinagoga, e la muller és la Església. Ara vejam la sinagoga
què promet.
ca_o)
diu que menyspreem los mundanals:
E per ço de aquells que
fills de Agar, de la serventa. E yo dich que haver aquesta saviesa
que és gran follia.
E dar-vos n'é una semblança: Eren dos mercaders qui s'acordaren
de anar a fira per comprar qualque bona mercaderia;
e anaren-hi e compraren cascú ço que li plagué.
mercaderia que compraren feren-ne hun fardell ben lligat e ben
estret, e de fora cobriren-ó de drap gros de sargil, per tal que si
trobaven degú, que no coneguessen què portaven. E veus que
ells acaminen cascú ab son fardell al coll; e quan foren axí a
una llegua o dues de la ciutat, trobaren hun bell prat vert,
e havia-y una font d'aygua e hun arbre que li estava damunt
ple de fruyta, e digueren ells: "Refresquem ací"
(que fahia
gran sol). "Bé
Ells refrescaren. Dix la hú: "Sus, sus,
dix l'altre,
anem! Vet que
lo anem, per tal que siam ab temps de entrar en la ciutat; si no,
ja saps quinya costuma hi ha." "No", "yo me vull
E aquest se
reposar ací, que cansat só." "Hoc, mas pendrà
"No farà." "Anem!" "No." "Saps la costuma? Que pus que
sol és post, que degú no pot entrar dedins." "No, vull reposar
hun poch." "Axí donchs, yo me
e camina fort, quan trotan, quan a bon pas, e per dreceres dretes.
Veus que sus que tanquaven la porta los portalers, ell pleguà:
"E qui ha aquí?" "Amichs."
E obriren-li: "Hee, a bon hora
E veus que
sou vengut; si no, poguéreu haver haüd mala nit".
tantost se n'anà hun de aquells a sa muller, dient: "Bones
e aquella lo rebé ab gran plaer e
noves, que vostre marit ve",
féu-li la gran festa. E veus com hac bon vespre, pus que hac
treballat bé. E l'altre, que romàs e
ja fo hora baxa, e ell ne ve tost a la vila. Quan fo lla, ja fo gran
nit, e ell cridà: "Oo!, del portal!" "Qui ha ascí?" "Oo, e no
e aquell ó féu e donà-li. Veus
conexeu? Aytal, obriu-me!" "Obrir? Alguna espia és. Oo, de
la torre, tira-li hun passador",
aquí lo mal vespre e la mala nit. Si fos vengut ab lo primer, més
li haguere valgut. E encaral prengueren e
e feren-lo dejunar a pa e aygua, en tant que quan n'isqué, tot
ere flach. Ara, digau vosaltres, qual teniu per foll o per savi
de aquests? Clar és.
Mas Déus ó vulla, que vosaltres no y siau. Quala és la ciutat?
La glòria de paradís.
E los mercaders som nosaltres, que som en aquest món per
comprar bones mercaderies, ço és, per fer bones obres. Mas
veus: la hú hi va corrent, axí com dit vos hé, e l'altre se bolqua
per lo prat de aquest món. L'arbre és lo món, los fruyts que
fa són plaers, honors, riquees. La font de la aygua és luxúries
e plaers carnals. E quan s'í és enbolcat en aquestes coses, vendrà
a la porta de la ciutat, dient:
Dirà nostre senyor Déus: "Oo, malastruch! E com véns de
Bona gent: guardau-vos d'esta saviesa
nit? Vés, vés a infern!"
terrenal que us dapne.
La
viandes e haver plaers carnals e en dormir. E dien: "O, quinya
etc. E aytals no pensen en alre. Per ço de aytals
vianda haveu menjada?" "Sènyer, aytal." "No, millor fore
stada aytal",
deya sent Pau:
sapiunt"
que és gran follia. E declarar-vos-ó hé per una semblança, car
les coses soptils per semblança se entenen millor. Sapiau que
fo una vegada hun rey, e volch passar ultramar, e havie una
bella filla e molt sàvia, e va-la acomanar a hun cavaller en qui
ell confiava molt, ab una serventa que la servís. E el rey se
partí. E veus que aprés lo cavaller se enamorà de la sclava, e
lo tresor, que
e a provehir, lo cavaller lo
e vestí-la d'or e de seda, e ben calçada, e a la filla del rey
fahye-la anar quasi despullada e descalça. E quan se dinaven,
la serventa seya e la filla del rey servia-la, e quan ella deya:
"Oo, no u manà lo senyor rey, axò!" "Hee, na ribauda!",
donava-li de bons colps. E quan lo rey tornà, la filla contà-u al
rey tot: "Senyor, axí e axí ha fet",
e lo rey decontinent féu-lo
escapçar. Ara, qui és lo rey? És nostre senyor Jesuchrist. E la
filla és la ànima de cascú, e la serventa és la carn. E lo rey
Jesuchrist se n'anà en la sua ascensió, e tornarà al dia del judici
general, tost, tost. E ha
nosaltres fem lo contrari, que la carn ha los plaers, e l'ànima és
pobra. Mas serviu-la ab oració.
La
car per haver honors fan injúria al proïsme. E tal saviesa és la
del dimoni, car quan Déu hac creat a Lucifer molt bell, etc.
E per ço fo lançat de paradís. E per ço aquells qui volen muntar
en honors e dignitats, veus la saviesa del dimoni.
David: "Ascendunt usque ad celos, [et descendunt usque ad
abyssos; anima eorum in malis] tabescebat"
vejau com és gran follia que per hun poch de vent caen en infern.
Odà! E no y ha altra manera de viure? ¿No valrie més viure
en sa casa de ço del seu, per no anar a infern? Diu sent Pau:
cor eorum; dicentes enim -se sapientes, stulti] facti sunt"
Ro., p_o ca_o)
La
hé són folles, mas aquesta
diu lo philòsof:
anar a paraís, ordenau lo camí, e no
yo dich a vós: "On voleu anar? A paraís o a infern?" "A paradís."
Certes no fareu, mas
"E digau: supèrbia, a on va?" "A infern." "E donchs,
per aquex camí hi voleu anar a paraís?"
per lo camí de humilitat. E vós, en avariciós, etc.
peccata.)
per obedienciam
FFERIA
DE FINE MUNDI
"Quid vobis videtur de Christo, cujus filius est?"
Aquest tema és una qüestió que féu Jesuchrist als juheus, e
ells no li saberen bé respondre. Mas nosaltres cristians li sabrem
ben respondre, si plau a Déu, etc.
Tres generacions trobam de Jesuchrist, e per cascuna generació
ell és fill de tres persones. La primera és eternal en la sua
divinitat, e per aquesta generació és fill de Déu omnipotent. La
segona generació és temporal en nostra humanitat, e per aquesta
generació és fill de la Verge excel·lent. La tercera generació
és spiritual en vera santedat, e és fill de cascuna persona
penident.
que és eternal en la sua divinitat, e és fill de Déu omnipotent.
Ara, que vol dir que Jesuchrist eternalment és procehit, e
proceeix e procehirà de Déu lo Pare? E açò vol dir generació
eternal. E de aquesta generació deye Ysaÿes:
ejus quis ennarrabit?"
Ysaÿes parlave de la generació eternal, e aquesta generació,
jatsie que hom no la pugue ben compendre ni bé declarar pròpriament,
mas encara se pot declarar bé. E dar-vos n'é una
semblança. En tot lo món no ha sinó hun sol. E no y veus tu
generació, en lo sol? Di, qui engendra, no és pare? Sí, etc.
Susaxí Jesuchrist és rayg de Déu lo Pare. Auctoritat:
cum sit splendor glorie [et figura substantie ejus [...] sedet ad
dexteram majestatis in excelsis"
en aquest món a fer fructificar lo món en obres de penitència
e de fruyts de mèrits.
Déu lo Pare.
"Dominus dixit ad me: filius meus es tu, ego hodie genui
te".
algunes persones sàvies, que tots no y sabrien respondre, ans
se
que no durà sinó hun jorn? Ara, com sapiau que en aquest món
los dies són per lo moviment del sol, car quan lo sol va damunt
la terra, veus que és de dia, e quan va dejús la terra, és de nit.
Mas si lo sol estave en una tots temps enmig del cel alt, que
no
com en la generació de Jesuchrist tots temps hi és aquella claritat
incessantment, per ço diu:
la generació eternal. Aprés, l'altre vers diu:
[et dabo tibi gentes hereditatem tuam, et possessionem tuam
terminos terrae]".
de terra, diu hom: "Açò és de aytal",
e aprés obte se
pertany an aytal fill seu, e açò per hereditat. Axí, sapiau que
totes les gens del món per bona rahó totes són de Jesuchrist, e
açò per hereditat. E puix diu:
terre":
que en infern ha set capitans de dimonis, que tolen aquesta
possessió a Jesuchrist. E lo primer és Leviatan, capità de supèrbia,
e és-se mès per lo món e ha fet tant de mal, que tot és
ple de supèrbia
lo Pare a Jesuchrist:
E ja u ha feyt, que totes gens són de Jesuchrist per hereditat,
mas no
possessió? A la fi del món, quan los bons estaran a la dreta de
Déu, e los mals a la sinistra. Quan haurà dit als bons:
benedicti",
e quan haurà dit als mals:
posseirà per força. E havem-ne auctoritat de David:
gentes [quascumque fecisti venient et] adorabunt [coram te"
que ell és senyor de tots. Per què podem dir lo tema:
e aquesta generació se féu en temps; per ço la appellem
temporal, car més de
món fins a la verge Maria. E veus que ella concebé lo Fill
de Déu, e Jesuchrist, qui de primer no era sinó Déu tan solament,
vet que llavors fon Déu e hom. E de aquesta generació
havem auctoritat:
sit semen tuum in terra non sua [...] generatione autem quarta
revertentur] huc"
són estades en lo món. E la primera fo sens home pare
e sens dona mare, axí com de Adam. E la segona fo sens dona
mare, mas no home, mas de la sua costella, axí com de Eva,
que fo creada de la costella de Adam. La
home e de dona, axí com de Caÿm, Abel e de tots nosaltres. Mas
llavors encara no entraven en paradís tantost. E la
fon de dona, sens home, e aquesta fo en Jesuchrist. E veus
que aprés ell près mort, e finalment resuscità, e aprés muntàsse
alt al cel, e aquellavòs los seus fills, ço és, persones justes,
isqueren de la terra no sua, ço és del limbe dels sants pares o
de infern, e muntaren a paradís. E aquesta generació nos hi
porte a paradís, a nosaltres. E per ço, si negú deya lo tema,
de dona sens home havem auctoritat:
hom diu: "Escoltat, que una gran maravella vos diré",
e
tot hom escolte. Susaxí deya Ysa.:
algú: "Com se poria fer?"
Exemple ne havem en una amel·la:
aquell gra, qui lo y ha mès?, etc.
Ara, moralment: car en aquesta generació de Jesuchrist havem
com nosaltres som fets fills de Déu; e axí com la verge
Maria concebé, l'àngel parlant-li davant, axí nosaltres som fets
fills de Déu, lo prevere dient
lo prevere deu ésser axí com l'àngel:
scientiam", scilicet, in locucionem,
parlar sinó en necessitat, e que sien encara bones paraules o bones
doctrines.
La
cascuna persona penident. E açò és quan Jesuchrist te dóna
conexença de tos peccats e dolor e propòsit de no tornar-hi pus,
e confesses-te bé. Vet que novellament tu conceps lo Fill de
Déu, Jesuchrist. E havem-ne auctoritat:
querencium eum", scilicet Deum, "per penitenciam querencium,
faciem Dei Jacob".
ne Ysaach? Haa! , per lo secret que y és. Què vol dir Jacob?
Luytador, car la persona que fa penitència no és alre sinó que
lluyte lo spirit ab la carn. Auctoritat:
adversus spiritum, et spiritus adversus carnem"
e ell contrasta-y. Aprés lluyta ab lo món, que li done
moltes occasions de peccats, e ell té fort. E veus ací, donchs,
per que diu Jacob. E que Jesuchrist sie fill de la persona penident,
havem-ne auctoritat. Hun dia, Jesuchrist preÿcava en lo
Temple, e estave ple de gent, e la verge Maria vénch al Temple
e fo ja ple de gent, e ella estave
a Jesuchrist:
foris querentes te"; e Jesuchrist dix: "Que est mater mea [et
qui sunt fratres] mei?" [
Ara, voleu saber com se fa aquest afiliatge? Yo vos ó diré.
Axí com vos hé dit de la verge Maria, con concebé e parí, verge,
sens dolor, axí concep lo peccador, e l'àngel és lo predicador qui
predica bones doctrines. E vet, tu és pompós, ufaner, e humiliaràs-te
ab dolor, axí com diu Ysa., que la dona ab gran plaer
concep, mas ab dolor pareix. Susaxí la persona que
lo prenen les dolors.
[ad partum [...] concepimus [...] et peperimus spiritum]
salutis"
ó met en obra, partint-se de peccat, porem dir lo tema:
penident.
"Duobus enim mandatis universa lex pendet"
En aquest sermó yo vos vull declarar quants manaments Déus
nos ha donats, e la manera de la ordenació que en aquells ha
posada. Serà matèria speculativa; mas ha-y de bones moralitats.
Los manaments de Déu a la persona que
són ordenats en
dich que són ornament de l'ànima racional; e segons
aquests manaments dich que són infinits. La
que són fermament de la gràcia divinal; e que segons aquest
compte dich que
cors de home. La
e que segons aquesta manera dich que
són en compte covinent en deu. La
premis en glòria celestial; e segons aquesta manera no són sinó
dos. La
aquesta manera, dich que són en hun manament.
són ornament de la ànima racional, e que segons aquesta proprietat
que són infinits, axí com los cabells del cap. Que quan
la persona se vol regir e governar segons los manaments de Déu,
li donen tanta de bellea en l'ànima, que tan bella és, que no y
ha tan bella creatura en lo món com ella és. Ara, com veets
vosaltres lo sol com és bell e clar, veus que no és creat a ymaga
e semblança de Déu, axí com és la ànima racional, que és creada
a ymaga de Déu. E per ço, quan se vol regir segons los seus
manaments, veus que és pus bella que lo sol. Diu la Scriptura
axí:
donchs, quant més, com serva los manaments. Vet allò li és
lo seu ornament, que tota la ornen, axí com ara si és una donzella
de si matexa molt bella, mas quan ella s'és ben affaytada
de bells ornaments e de pedres precioses, etc., llavors és pus
bella. Susaxí és de la ànima, que quan serve los manaments
de Déu e fa bones obres, açò li és lo seu ornament e és-ne molt
pus bella. Voleu-ne auctoritat? David ó diu e appelle observança
dels manaments, or e pedres precioses:
vera justificata desiderabilia super aurum et topazion"
Ha-y secret moral en ço que diu que són justs, e alguns dien
que no, ço és de obra, e tenen-ó en son cor, mas de paraula no u
gosen dir, per ço que no sien tenguts per mals cristians. Mas
ignorància los ó fa dir. Ara, veus com dirà lo irós: "No és
O! Ignorància
verdader aquest manament: "No mataràs"; car si preneu una
formiga, tantost se gira, o hun passaren. E donchs, per què yo?
Que perdon an aytal que n'ha fet axí e axí?"
t'ó fa dir. Ara di: si tu vehies ton enemich en casa del rey,
gosar-lo-ÿes tu toquar? No. Donchs, quant més de açò, car tu
estàs en aquest món qui és casa de Déu, e ell te veu, e donchs,
¿gosar-n'às tu perdre venjança de ton enemich? Certes no u
deuries fer. Mas bé pots demanar justícia per punir, no pas per
vengança. "E com tindrà mos diners
etc.
de bades?", "Si ella e yo nos en
etc. Diu aprés que los manaments són desiderables
som avenguts",
sobre or e pedres precioses. Són or per la caritat que donen
a la persona que
que mostren e per la virtut e dolçor que donen.
quam servare mandata Dei."
que són infinits e sens comte; car si volem comptar los manaments
que són en los
que són en les Decretats e en lo sisè, e los manaments dels emperadors
e papes e prelats, dich que són infinits quant és a
nosaltres. Mas Déus bé sap quants són, axí com sap quants
cabells té hom en lo cap. Per ço dix:
numerati sunt"
virtut.
La
de gràcia divinal, e que segons aquesta proprietat dich
que
que quan la persona se vol abstenir de peccar e vol servar los
manaments de Déu, veus que tal persona tots temps haurà la
gràcia de Déu, e no
los servarà, tant haurà la sua gràcia, e per ço dich que los manaments
són sosteniment de la ànima, per ço com havem moltes
males inclinacions. E axí ó diu la Scriptura
ab adolescencia sua".
en ço que Déus te mana, ço és, que sies humil
[...] [si] [volueris] [mandata] [servare], conservabunt te"
[
Déu al començament del món creà l'om a ymaga e semblança
sua, e lexà
precepta.
tot vol dir manament?
hi ha; que
axí com ara: "Honraràs ton pare e ta mare", "Honraràs lo sant
dichmenge". Vet ací
cars que vindrà, e no que tu poràs fer lo contrari, e no serà
peccat mortal. Que per aventura tu hauràs enemichs e seràs en
una vila, e aquells vindran per matar-te; vet que tu poràs fogir
e lexar la missa, que no serà pas peccat mortal. Aprés diu
e són los manaments negatius, axí com: "No hauràs
Déus estranys", "No juraràs", "No mataràs", etc. Ací no
trobar cas en contrari que no sia peccat mortal. Per ço són
aquests pus forts.
de Déu;
Item:
"Tots volem anar a paraís; donchs tots lo hauran".
No hauran pas,
car tots no y volen anar. Hoc, açò és bé ver: que y volrien anar
per lo camí de infern. Açò és
com ara, si hun hom diu: "Yo vull anar a París",
e ell pren
lo camí de Spanya; o diu axí: "Yo vull anar a Paníscola",
e
pren lo camí de Calatayú; què direu vós? "O, com deu ésser
Axí és de molts qui dien:
aquell hun gran trufayre!" "Yo vull
hoc, per lo camí d'infern. E com? Quan tu és
anar a paraís",
ple de supèrbia e vanitat, di: aquex camí, on tira?
Diràs tu:
a infern.
Si no, ést heretge. Donchs, no dius tu que volies
anar a paraís? E tens lo camí d'infern.
A infern, a mengar calç viva. Luxúria, on irà? A la pudor de
infern. Enveja, gola, ira, perea: on tira? A infern. E tu dius
que vols anar a paraís? Oo, en trufayre! Bé és ver que tu hi
volries anar per lo camí de infern, mas no
anar a paraís, cové que tingues lo camí de bones obres.
bonum acceptum est coram Deo salvatore nostro, quod omnes
vult salvos fieri"
la persona vage a paraís, mas tu no u vols, car no prens lo camí.
E per ço aquell qui serva e vol servar los manaments de Déu,
haurà la gràcia divinal,
vitam suam", scilicet animam, "in gratia Dei, et qui necligit
viam suant mortificabitur"
Ha-y secret en ço que diu
que dix Jesuchrist:
són en compte prou covinent, ço és, tants com ossos són
en cors de home. E són
E per ço deya David, parlant a Déu:
dicent quis similis tui eripiens egenum de manu forciorum",
scilicet, malarum inclinacionum.
podem dir lo tema de la primera manera: infinits manaments, et
de aquests
La
de mèrits spirituals; e segons aquesta proprietat dich que
són en compte molt covinent, ço és que són tants com són dits
en les mans. Ara, què vol dir? Que nosaltres servant los manaments
de Déu, que en aquest món guanyam la glòria de paradís.
Mas ara escoltat: que Déu per servança dels manaments de
rigor de justícia, no és tengut a nosaltres de dar-nos glòria. E
dar-vos n'é una semblança. Si era hun senyor qui hagués comprat
hun esclau, e lo senyor li fa tal manament, que vage a cavar
lo a la vinya, e aquell fa-u. Ara di: quan aquell vindrà al vespre,
porà dir: " Senyor, pagau-me"?
Hoc, bon fart de bastonades!
Mas si la senyor deya axí: "Ara, via, que si bé
Ara vos dich que la poria demanar, mas
te daré la mia heretat".
no per lo servici: "Senyor, açò hé fet",
mas: "Senyor, açò
Susaxí
me prometés; donau-m'ó, pus hé fet vostre manament".
és de nosaltres. Sapiau que nosaltres no som sinó esclaus de
Jesuchrist, per ço com ell nos ha comprats ab lo seu preciós
sanch. E que siam esclaus, axí s'apellà santa Àgueda, quan lo
lochtinent de l'emperador Gostantí en la ciutat de Cathània
li dix que per què anave axí vestida pobrelletament, e ella respòs-li
axí:
que sobirana noblea és ésser esclau de Jesuchrist.
E havem-ne altra de sent Pau:
estis precio magno"
una ànima de nosaltres va a paradís, lla a la porta, dient: "Senyor,
yo vos hé servit". "E donchs, què demanes?" "Senyor,
yo hé fet tant de bé per amor de vós, e axí donau-me paraís."
"He! Guarda quinya glòria és aquesta, que major és la pus
petita perla de paraís que tot quant bé has feyt." "Senyor, no u
gós dir, mas vós guardau la carta que diu que qui farà la vostra
voluntat, haurà paradís."
in celis est, ipse intrabit in regnum celorum." Item,
ell matex ó mostra en lo món:
debuimus facere, fecimus"
consolació: que ell vol que de cascun bé que façam, que n'hajam
mèrit. Auctoritat:
aque frigide tantum in nomine meo, amen dico vobis quod non
perdet mercedem suam"
fa Déus.
Mas dich que segons açò, que
compte, ço és, que són tants com dits són en les mans,
que són
pensar que de
Scriptura:
opera sua"
a la persona que
spirituals.
et custodi ea ut pupillam occuli tui. Lliga ea in digitis tuis, et
pone ea in tabulis cordis tui"
La
premis de glòria celestial. Ara, escoltat una auctoritat per entendre
açò; que diu sent Agostí:
non diuturnitas temporum, sed major caritas que voluntas auget
meritum".
vetlar, fer almoyna, oir misses sovín, e no longuesa de temps,
ço és, una hora, dues,
devoció, no fa créxer la persona en molt mèrit de glòria. Mas
lo que hom fa a Déu, quan lo serveix ab caritat, ab amor de Déu
e bona voluntat, encara que sie poqua cosa, aquellavors creix
hom en mèrit. E segons aquest compte, dich que los manaments
són en dos. E açò dix Jesuchrist:
tuum ex toto corde tuo, et proximum tuum sicut te ipsum".
La
regiment de vida virtual. E està en una cosa, ço és en lo cap.
Ara, sapiau que hom no
enteniment ni sentiment, mas segons la ordenació de Déu. E per ço
Déu ha posat aquest regiment en una cosa, ço és, en lo cap, per
ço com allí està tot lo regiment; car en lo cap estan tots los
sentiments, la vista, la hoïda, lo adorat, lo gust e lo toquament,
e és pus soptil en la cara que en altre loch.
mostren més les potències de la ànima. E segons aquest compte
los manaments són en hú. Per ço diu Jesuchrist:
lucerna est, [et] lex [lux]", scilicet, in capite
vos facite illis"
impletur"
"Ascendens Jesus in naviculam, transfretavit, et venit
in civitatem suam"
Lo sermó de huy serà de la dominica present, etc.
En aquest sermó yo vull tenir la manera que tenen los maestres
de fer cases, etc.
hun bell miracle que Jesuchrist féu. Mas sapiau que quan
Jesuchrist hac començat a predicar, veus que ell jamay no volch
estar en una vila sola, mas contínuament volch anar predicant
de vila en vila, de ciutat en ciutat, per ço que totes les viles
fossen il·luminades de la sua doctrina. E açò diu sent Luch
in tenebris [et in umbra mortis sedent: ad dirigendos pedes
as nostros in viam] pacis".
mas passava la mar, e és l'aygua dolça, e entorn de aquella mar
havia moltes ciutats, e ell, quan hi volia anar, veus que entrave
en una nau e anave-y. E açò diu lo tema:
Mas per què diu
que, jatsia que Jesuchrist sie senyor de tot lo món e que tot és
seu, mas encara specialment ne havie dues de ciutats que eren
dites sues. La primera Betlem, la qual nasqué, e en aquesta
estech no hun mes, mas fins que
adorar-lo, e aprés fogí en Egipte, e allí estech set anys. La
ciutat ha nom Capharnaüm, e en aquesta estech
E açò diu lo tema de aquesta ciutat:
E quan fo allí, hun hom ere malalt, e féu-se portar a Jesuchrist
per
véu davant, dix-li axí:
tua".
haver sanitat al cors, mas Jesuchrist li dix:
peccata tua",
car si la persona no havia fets peccats, tampoch no hauria malaltia.
E açò diu sent Gregori:
nulla dominatur iniquitas".
e sabia bé donar la cura, e dix-li primer
quan Jesuchrist hac dit açò, los maestres de la ley qui eren
allí a darredor d'ell, digueren axí entre si matexs:
potest dimittere peccata nisi solus Deus?"
vehent les sues males cogitacions, dix axí als mestres:
est facilius dicere: remittuntur tibi peccata tua, surge et ambula?"
qui ere Fill de Déu, ó podia fer, dix axí al malalt:
ambula",
e anà-sse
deya sent Pau:
preter id quid positum est, qui est Jhesus Christus"
Cor.,
Ara, yo hé a edificar les cambres en aquest alberch, e són
tres: la primera, presència graciosa; la segona, clemència copiosa;
la tercera, potència virtuosa.
La primera cambra per habitació nostra serà presència graciosa,
e és toquada al començament de l'evangeli, en ço que diu
lo tema:
tres. Lo primer és la sua incarnació humanal; lo segon, la sua
conversació virtual; lo
Lo primer secret és en aquesta cambra: la sua incarnació
humanal. E sapiau que aquesta nau de la qual lo evangeli parle,
és natura humanal. Ara, ja sabeu com és feta la nau:
clavades dues posts fort ab la carena, la una deçà, l'altra dellà,
e aquestes sostenen les morrades aprés de dues en dues, deçà e
dellà. E axí la proha munte estreta, e anant muntant al ventre,
ella se example, puix torne
tant com a proha. Susaxí natura humana fo al començament
estreta, que no y havia sinó una post, ço és, Adam, e puix Eva.
E aquests eren fermats e ajustats ab la carena, ab Déu:
ca_o: "Formavit [igitur Dominus Deus hominem de limo
terre[...] ]"
dos en una ventrada, fill e filla. Veus dues posts deçà, dues
dellà. Abel nasqué ab la muller de Caÿm, e Caÿm ab la muller
de Abel, e axí de huns en altres multiplicà natura humana en
tant que fo plena lo ventre en lo temps de Jesuchrist, quan vingué
en aquest món. E açò diu sent Pau:
temporis", scilicet hominum, "misit Deus filium suum"
Gal.,
e quan més irà, més se estrenyerà per mortalitats, guerres, fams,
tempestes, en tant que tornarà quasi a la primeria, a popa. Mas
no tant com a proha, ço és a dues persones, ne a deu, ne a
cent, etc. En tant que en una ciutat semblant de Saragoça, no
quedaran pus de
ideo: "Facta est navis quasi institutoris de longe portans panem
suum"
tantes mortalitats, e hé-la trobada que diu axí:
jurans replebitur iniquitate et non recedet a domo ejus plagua"
va per mortalitats e serà tost complida una prophecia de Ysaïes
que diu:
non erunt in mundo"
Jesuchrist és muntat en aquesta nau de natura humanal.
Mas ara escoltat: que
natura humana és estada alta e baxa. Fo alta ans que Adam peccàs
e fo baxa des que hac peccat. E per ço dix Jesuchrist:
deorsum, scilicet ex peccato estis. Ego de supernis sum"
prenent natura humana, mas no ab peccat, que ell nunqua
pecquà. E veus que navegà per la nau de aquest món, de la
qual deya David:
illic reptilia, quorum non est numerus]"
mar per dues rahons: la primera, perquè en la mar no y ha res
ferm. La
Lo segon secret és de la sua conversació virtual, per la rahó
que vos hé dita. Car penitència és axí com a nau, estreta de
primer, puix exampla
bé que continuo sa bella penitència, mas no
E havem-ne auctoritat:
cum ingressus fueris, no arctabuntur gressus tui"
ca_o)
vel·lant:
sinó una hora e
de preÿcar, e tots temps perseverant, e veus que
in civitatem suam", scilicet, glorie.
resemblar haurà axí matex glòria:
[Jesu in corpore nostro [...] ut et vita Jesu] manifestetur"
Cor.,
Lo
creu de Jesuchrist és dita nau
lo dia del divendres sant,
resuscità, e aprés vénch a la sua ciutat de paradís.
"facta est quasi navis institoris".
en la passió de Jesuchrist.
notada en ço: quan lo malalt li demanava sanitat al cors, e
Jesuchrist donà-la-li primer en l'ànima:
tu és vengut per haver sanitat al cors tan solament, e yo dar-la
t'é en l'ànima e en lo cors. E per ço com més val l'ànima,
spiritus est qui vivificat, caro autem non prodest quicumque"
que no lo cors. Mas nosaltres fem lo contrari, que més cura
havem del cors que de la ànima. Com si és una persona, per
delicada que sia, se abstindrà de beure vi hun mes, per guarir
lo cors; mas per abstenir-se de luxúria no
quan lo foch de luxúria se encén, lexar lo vi o lo sopar; e si no,
convindrà que façam penitència de foch en l'altre món. E dir-vos
hé una conclusió disjunctiva
en aquest món, que per força la farà en l'altre. E açò dix Jesuchrist:
omnes similiter peribitis"
La
fi de l'evangeli. Per ço com aquells juheus estaven en aquesta
error, e per traure
Déu. Susaxí deu fer cascú de nosaltres, que si deguna
mala pensa li ve, tantost la deu lançar. E per ço digau lo Credo
a matí e vespre.
"Offerebant ei paraliticum in lecto jacentem"
Costuma és huy, qui és dilluns
Ara, per entrar en la matèria, yo vos hé a declarar tres punts:
lo primer és qual és l'om paraliticat; lo segon és qual és lo
llit en lo qual jau despoderat; lo tercer és quals són los qui
l'han a Jesuchrist presentat.
Bona gent: Hir yo declarí aquesta paraula a la letra, e ara
la us vull declarar per al·legoria, que vol dir que quan ço que
hom diu, que hom ó expon de la vida spiritual de l'altre món.
sermo, quasi alienus sermo.
Lo primer punt de l'evangeli és que qual és l'om paraliticat.
Ara dich que l'hom qui és mort, lo qual és trespassat de aquesta
vida. E què vol dir paralítich? Persona sequa, la qual no
ajudar de les mans a obrar ni dels peus a passegar. Susaxí
la persona, des que és morta, ja no pot obrar meritòriament
Ara, si degú deya: "Digau: ¿en paradís no y obren, e en purgatori
Sí, tots obren: en paradís los sants fan
e en infern?"
moltes bones obres, axí com contemplar en Déu e cantar e loar
e beneir-lo. Mas no n'han mèrit, per ço com ja han glòria. E
dar-vos n'é una semblança, per ço que mills ó entenau. Veus que
hun infant, quan és petit, menga, e ell, mengant, creix fins
a
ample no. Susaxí és dels de paraís, que no crexen per haver
més glòria. Mas bé han plaer del bé que fan. Aprés, aquells de
infern també
la dolor de la pena, tornen-se a malair pare e mare, la hora en
què nasqueren, etc. Mas no
E dir-vos hé que més peccats se fan en infern que en aquest
món. Mas no
hun ladre fahia molts furts, per los quals lo rey li donàs sentència
de ésser bollit en oli, e quan hi fos, que digués al rey: "A
ja per açò lo rey no s'indignaria a
despit vostre yo u hé feyt",
dar-li major pena?
Susaxí és, donchs. E veus ací com la persona, des que és
morta, com és. Axí com lo paralítich, car no pot obrar res
meritòriament. E havem-ne auctoritat: David, parlant a Déu,
diu:
meam, quoniam non est in morte quis memor sit tui, in inferno
autem quis confitebitur tibi?"
furore"). "Oo, Senyor, e prech-te
E dien alguns
que
car en la mort no és degú que de tu se remembre.
que en la mort no és degú que
les persones bones, e més que jamay. Mas mort vol dir quan
l'ànima s'és separada del cors, e per ço:
memor tui",
confitebitur tibi?"
superbiosa va a infern, en plom fus, per ço com és stada pesada
e fexuch a les altres persones; e quan és en aquella pena, diu:
"Oo, mesquí! Si
vehén a sent Pau en aquella glòria, que ere superbiós. E lo
avariciós va en infern e done en calç viva e menge d'aquella,
pus deçà no s'és pogut fartà de aplegar. E quan és en aquella
pena e veu a sent Matheu en glòria, diu: "Oo mesquí! Si
Oo, traydor!
hagués feta restitució com aquell, seria salvat."
E per què no restituhies? Lo luxuriós veu a David e a santa
Maria Magdalena, qui foren luxuriosos: "Oo, mesquí!"
aliis.) "Videntes turbabuntur [timore horribili, et mirabuntur
in subitatione insperatae salutis]"
penitència infructuosa.
Lo segon punt de aquest evangeli és que qual és lo llit en
lo qual lo paralítich jau despoderat, e dich que purgatori. E lo
malalt està aquí ab tanta de dolor, que conclusió és de tots los
doctors que en aquest món jamay fon tan gran pena ne tan fort
dolor. Gran pena fo la de sent Bertomeu, quan lo escorxaren,
e la de sent Lorenç quan lo rostien; mas no és res en comparació
a la de purgatori. E per ço deya David:
illi super lectum doloris ejus"
Item,
si est dolor sicut dolor meus]"
món no és sinó via per a l'altre món. Digau: on són los hòmens
qui eren ara ha mil anys? Etc. E per ço deya sent Pau:
enim habemus [hic manentem civitatem, sed futuram inquirimus]"
Ara diria algú: " E com és açò: que tan fort sie la pena de
E no, si purguem sinó los peccats venials, car la
purgatori?"
persona que mor ab peccat mortal, a infern ne va; e majorment
que en aquest món tan leugerament se perdonen per pendre una
poqua d'aygua beneyta, etc., per entrar en església consagrada.
E donchs, oo, per ço, com se fa forçada. E dar-vos n'é una
semblança: Si són dos fadrins, e que facen desplaer a son pare,
e ell los vol corregir
que quan ell te diu: "Despulla
via que a la
forçada. E dir-vos n'é hun miracle de l'hom malalt qui desigave
morir
significat per lo llit, per la dolor que y sosté. E veus quiny
plant fa:
Lo
a Jesuchrist presentat, aquest paralítich. E diu sent March que
a Jesuchrist. E són aquestes: la p_a, missa; la
la
La primera obra que presenta la ànima a Jesuchrist és fer
dir misses. Ara, com se deuen fer dir? A preveres que sien de
bona vida. O, que us ó penseu! Car més val una missa que sie
ben celebrada per bon prevere, que cent de mals preveres. E
dir-li: "Digau-me una missa per l'ànima de mon pare".
Mas
no dir: " Dar-vos n'é
ne lo prevere deu dir: "Poch o massa me
Mas lo qui
la fa dir, deu dar per caritat al prevere ço que ha mester per a
provisió aquell dia; però que
missa ab allò, e sens allò
La
dar pa e vi e diners a pobres per amor de Déu per aquella ànima
La
aquella ànima.
exorare, ut a peccatis solvantur]"
La
o dormir en taula dura, etc., car per ço deya sent Pau:
alterius onera portate, et sic adimplebitis legem Christi"
Gal.,
Ara, veus quala és la persona paraliticada, e lo llit en lo
qual jau despoderada, e los qui davant Jesuchrist la han aportada
o presentada.
"Dedit potestatem talem hominibus"
En aquest sermó yo vull declarar les potestats que Jesuchrist
nos ha donades. Matèria serà profitosa e haurem bones moralitats.
Ara, per declaració de aquesta paraula preposada, sapiau que
per la incarnació de Jesuchrist lo humanal linatge, ço és la
cristiandat e los cristians, han aconseguit gran dignitat, que són
stats exalçats sobre àngels, archàngels, etc. e seraphins. E dar-vos
n'é una semblança: Si huy lo rey se enamorave de una filla
de hun llaurador, e que la volgués pendre per muller; ara digau:
quan vindrà lo dia de les noces, ¿lo rey no faria siure los
amichs de la nòvia a taula, e los cavallers que
E si tu deyes: "¿E no són pus gentil gent los cavallers que
Sí són, mas per ço com lo rey ha pres aquella filla
llauradors?"
de llaurador, per ço los vol fer aquella honor. Susaxí nos ha
pres a nosaltres. Sapiau que
humanitat e près-la en lo ventre de la verge Maria en tan gran
conjunctió, que la persona divinal e nostra humanitat no són
pas dues persones, mas una persona, hun Jesuchrist. E per ço
dix ell matex del matrimoni:
caro"
de paradís, nosaltres nos siurem a taula, e los àngels nos servirar.
E vet ací per què Déus ha exalçat tant a nosaltres sobre
los àngels. E axí ó diu sent Pau:
spiritus"
E per ço, vejau què vos diré: antigament, quan los àngels
apparien als sants hòmens, veus que
los àngels ho sostenien bé, e
honor. Axí com legim de aquell gran patriarcha Abraam, que
quan véu venir tres àngels, ell estant a la porta de la sua casa,
tantost anà corrent per adorar-los, e ells ó sostengueren
et adoravit". Item,
lo poble judaych, e hun dia véu hun àngel e adorà
de David, quan hac peccat e véu l'àngel que torquava la spasa
de la sanch de la mort que havia fet dels hòmens, que dins tres
jorns matà tants mília hòmens, e David, quan lo véu, adorà
incarnació sostenien que
des que Jesuchrist hac pres carn humana, los àngels no volien
pas sostenir que
revelacions a sent Johan, sent Johan lo volch adorar fent-li
gràcies, mas l'àngel no u volch sostenir. Vet lo test que diu:
ne feceris, conservus tuus sum[...] Deum adora".
sent Bernat de aquesta tan gran gràcia:
beneficia [...] factus homo" (in sermone Corporis Christi).
Ara, per amor de vosaltres yo hé cerquat quantes potestats
Déu nos ha donades, e hé
generació divinal; la
corporal; la
La primera potestat que Déus nos ha donada és potestat de
generació divinal, car quan som nats, som fills de Adam, e
tantost per lo babtisme som fets fills de Déu. E veus ací potestat
divinal, car ans que la creatura no sie bategada, filla és
de Adam, filla de traÿdor, que traÿdor fo a Déu Adam. Voleu
saber la traÿció?
terrestri ut operaret et custodiret illum[...]" (dic prodicionem,
ut supra in sermone[...]).
tantost podem ésser fills de Déu per lo babtisme, car Déu,
per la boqua del prevere, tramet la sua sement. E quala és? Les
paraules que diu:
de "Decem mundati sunt").
criatures, no porien entrar en paradís. E per ço los sants antichs
no y podien entrar
anys, etc., ne sent Johan Babtista ne Johachim ne Anna. E per
ço dix Jesuchrist a Nicodemus:
non potest videre regnum Dei]"
al colp que som bategats, som fets fills de Déu per generació
divinal, de la qual deya sent Johan:
Dei fieri". Item, altra: "Videte qualem potestatem dedit nobis
Deus Pater, ut filii Dei nominemur et simus"
ca_o 3_o)
guardau-vos que no
etc.
divine consors nature, scilicet esse filium Dei, quod Deus est
homo et homo Deus. Noli degenerare quia precium tuum sanguis
Christi est qui judicabit te stricte et veritate, quia misericordia
redemit te" (hec Leo papa).
La
criminal o remissió. E açò de remetre peccats, e aquesta digninitat,
jamay Déu no la volch comanar a hom ni a àngel; e per
ço digueren los juheus:
nisi solus Deus?"
poder, ni a Aron, qui fo lo major papa dels juheus, per ço com
la Scriptura lo appelle
se féu home, veus que ha volgut honrar los hòmens donant-los
aquesta potestat de absolució o remissió criminal. E no és peccat
e
Maria, lo que no
Jesuchrist com ó dix:
E ara ve la rahó que soleu fer vosaltres, dient: "Oo, ¿tan
beneyt temps ere aquell, que no calia confessar a les gens?"
Haa, ho, mas a Déu no era plaent, ans malaït
ara, tantost com hom s'és confessat, que
que hom tantost entra en paraís. Ara, vols saber com ó diu lo
evangeli de dichmenge, si vos membre del paralítich, com lo
portaren
guarir cascú, si és mort per peccat. L'om paralítich és la persona
que està en peccat mortal. Aprés, lo llit és la penitència, e los
dolor dels peccats; la
peccar; la
lo confessor te absol, diu:
peccata tua", et dicit
potestatem dedit hominibus".
La
sanitat corporal, car quan Jesuchrist hac donat sanitat a les
ànimes a la sua fi, quan se
donà potestat als cristians que en virtut del seu nom haguessen
sanitat. E aquesta fo la derrera paraula que Jesuchrist dix, segons
sent March
[ejicient, linguis loquentur novis, serpentes tollent, et si
mortiferum quid biberint, non eis] nocebit". " Vocatum est
nomen ejus"
a aquest nom que a degun altre
aquesta potestat diu sent March
L'altra potestat és de salvació celestial, que jatsesia que siam
nats en aquest món e conversats, mas encara, si
muntar alt a paradís. E havem-ne auctoritat:
[quocumque vellet ire, habens libertatem quaecumque
facere] voluisset
potestat és entesa lo franch arbitre, que la creatura pot fer
tot quant vol fer. E los camins de paradís són dos: lo primer
és estret, e és penitència; e per ço deya Jesuchrist:
sunt qui inveniunt] eam" [
camí pla: ben mengar, ben beure, moltes disolucions.
Christus: "Lata est via que ducit ad perdicionem".
diu la auctoritat:
"Vols anar a paraís?" "Hoc." "E qual
etc. Doncs, si a paraís voleu anar, anats per lo camí de
camí prens? Lo de infern? Di, superbiós, aquex camí, on
va?",
penitència. Diu Ysaÿes:
"Conformes fieri ymaginis filii Dei"
Ja sabeu, bona gent, com huy és la festa dels dos apòstols
de Jesuchrist, de sent Simó Zelotes e de sent Judes Thadeu, e
axí matex serà lo sermó.
Sapiau, bona gent, que una regla és aytal de theologia, que
diu axí: que deguna persona humanal no pot haver glòria ab
Jesuchrist alt en paradís, si ja no té vida spiritual. E sapiau, per
entendre, que nostre senyor Déus donà hun guiador a l'humanal
linatge. Aquest fo Adam, e ell ere lo camí prenent a la sinistra,
ço és, per inobediència, com ell per la dreta part devia anar, ço
és, per obediència. Mas ell tingué lo camí de inobediència, e
per ço los qui
havem auctoritat:
hunc mundum intravit, et per peccatum mors, et ita in omnes
homines mors pertransiit , in quo omnes] peccaverunt"
errat, veus que donà altre guiador que no pogués errar lo camí,
ço és, Jesuchrist. E per ço deya ell matex:
mundi. [Qui sequitur me, non ambulat in tenebris, sed habebit
lumen] vite"
quan van molts per camí, si lo qui va primer erre lo camí, sí
fan tots los altres. Susaxí és, donchs: per ço com Adam errà lo
camí primer, sí
Mas nosaltres , quan anam de nit, què devem fer? Devem pendre
una canela encesa, per ço que hom sia il·luminat per aquella.
E veus que no erra lo camí. E per ço deya sent Pau:
omnes", scilicet christiani, revelata facie gloriam Dei speculantes",
scilicet, per fidem, ["in eandem imaginem transformamur
a claritate] in claritatem"
scilicet glorie, in claritatem, scilicet gracie.
Scriptura:
lege] tua" [
Ara vejam en què e en quantes coses los apòstols de huy
foren resemblants a Jesuchrist. E dic que en sis coses: la primera,
en carn humanal; la
ànima racional; la
la
Thadeu, foren semblants a Jesuchrist en la carn corporal. E
com? Quan eren germans de Jesuchrist. E veus com. Santa Ana
hac tres marits, e lo primer havia nom Johachim, e hagueren una
filla de son matrimoni, e meteren-li nom Maria; e aquesta fo la
verge Maria sagrada. E aprés morí Johachim, e santa Ana près
altre marit, e havia nom Cleophàs, e hagueren altra filla, e per
ço com la primera filla era axí bona, veus que per amor de aquella
meteren nom a aquesta axí matex Maria, e per ço ha nom Maria
Cleophé,
près-ne altre, e havia nom Salomé, e hagueren una altra filla,
e meteren-li nom també Maria per la dita rahó, e per ço ha nom
Maria Salomé,
Maria, e parí Jesuchrist; e la
dos fills, ço és Simon Zelotes e Judes Thadeu; e la
és Maria Salomé, parí tres fills, ço és sent Johan Evangelista e
sent Jachme major e sent Joseph just; e aquest no fo apòstol,
mas dexeble, e los altres sí. E per ço sent Simon e sent Judas
eren fills de la
digueren Johannes et Jacobus, mas de Simon et Juda. Vet,
donchs, com són germans de Jesuchrist en la carn corporal.
Mas ara, moralment: que pus que Jesuchrist se conservà pur,
sens peccat en la sua carn, que almenys nosaltres que li semblem
en puritat e que
concupiscentiis ejus]"
nos mostra que
De luxúria, que no
verdader, e aquests, encara, per la manera per Déus
ordenada. Et per ço deya sent Pau:
sanctificacio vestra"
de gola: mengar ço que sie necessari e no beure en taverna,
estant en vostre loch los caminants bé:
domos ad manducandum?"
Secundo,
en obra virtual. Ara ja sabeu la obra per la qual lo Fill de Déu
se encarnà; ço fonch per destroir la obra del dyable. E d'açò
havem auctoritat:
disolveret"
treballaren molt per destroir la obra del dyable. E per ço sapiau
que aprés la mort de Jesuchrist e la sua assensió, ell manà
a tots los apòstols que anassen a predicar per tot lo món, e los
apòstols partiren-se tot lo món, los uns a una part e los altres
a l'altra. E veus com: sent Bertomeu e sent Thomàs a Índia,
sent Mateu e sent Johan Evangelista a Etyopia, sent Andreu
a Achaya, sent Jachme menor a Judea, sent Simon Zelotes
e Judas Tadeu a Pèrsia, de una terra que diu que
lla en aquella terra de Pèrsia, e havia-y dos encantadors,
e la hú havia nom Zelotes, e l'altre Arphassat, e fahien moltes
fetilleries e sortilleries. E aquests dos apòstols anaren per destroir-los,
e finalment hun dia Déus envià foch del cel que
cremà a tots. E veus ací com los apòstols destroïren la obra del
dyable, axí com féu Jesuchrist.
fuerit spiritus, morte moriantur]".
Tercio,
en ànima racional, que ells hagueren ànima axí com Jesuchrist;
mas encara la hagueren semblant en sciència, car la ànima de
Jesuchrist, en aquell punt que fo creada, hac tanta de sciència
com ha huy, car hac sciència de totes coses passades, presents
e esdevenidores. E susaxí, semblantment, sent Simó e Judes;
no dich egualment, mas semblantment. E los apòstols de huy
hagueren sciència de les coses passades, presents e esdevenidores.
E ara vos diré de la sua ystòria. Sapiau que quan los
encantadors foren morts, veus que hun gran duch anà a les
ýdoles per demanar-los què seria de aquella batalla que sperava;
e los dimonis per la presència dels apòstols no podien parlar, e
ell se maravellà quan no li responien, e digueren-li que no podien
parlar car aquells apòstols de Jesuchrist los tenien lligats.
Veus que "Par que vosaltres
E ells digueren-li:
siau majors que
què serà de la mia batalla?" "Per ço que
E axí fonch. E veus que
vós entenau que aquexos déus que vosaltres appellau, que són
dimonis, veus que nosaltres los donam licència que vos parlen
e que vos responguen".
a les ýdoles ab los apòstols, e lo duch demanà als seus déus
que què serie de aquella batalla. E los dimonis respongueren
axí: "Gran batalla serà, e molta gent morrà".
E los apòstols
que u hoïren, començaren-se "E de
E los apòstols
què us reyts? Que yo ja començ a tremolar."
responeren, dient-li: "nosaltres nos reym de la mentira que
E los sacerdots qui eren aquí, respongueren:
dien, car deÿm que no y haurà guerra ne batalla deguna, ans
te dehim que
hora, per fer pau ab tu, e te tornarà les ciutats e les viles, per
les quals haveu lo mal".
"Senyor, no u cregats, mas volen-vos decebre per tal
E los apòstols digueren:
que no siau percebit de companya".
"Nosaltres no us deÿm que vos càlegue esperar fins a hun
any, sinó fins a demà a tal hora".
E lo duch dix axí: "Yo vos
e axí ó féu. E en l'altre dia per
diré com serà: yo vos pendré a tots, e
e
lo matí vénch hun hom al duch, dient-li: "Senyor, los embaxadors
Lo duch manà que entrassen,
de vostre enemich són al portal".
e vingueren davant ell, e digueren-li que son senyor
volia fer pau ab ell e que li tornaria totes les ciutats per les
quals havien lo debat; e axí
havien sciència de ço que havia a venir. E lo duch tragué
los apòstols de la presó, e volia matar los sacerdots; e los apòstols
pregaren-lo que no
volien convertir, en bon'hora; si no, que estaven a son risch de
dampnació. E lo duch dix: "Donchs veus que vos dó tots llurs
e ells digueren que no u volien. En tant que
béns e rendes",
príncep se convertí a la fe cristiana e tota sa casa e tot lo
realme, que és major que lo de Ffrança.
en vida spiritual, car Jesuchrist, jatsesie que fos senyor de
tot lo món, mas encara no volch tenir una casa ni res ni diners,
ans si degú li volie fer bé, ó prenia, axí com mengar, que quan
havia preÿcat, estava guardan la gent, si
per tal que nosaltres no vullam elegir riquea:
Dei nostri [Jesu Christi, quoniam propter vos egenus factus
est, cum esset dives, ut illius inopia vos divites essetis]"
Corint.,
ells hagueren obtengut que
duch dix que almenys que prenguessen los béns de aquells, "car
E ell[s] digueren:
pobrament anau vestits". "Senyor, axí ó
E veus que no u volgueren.
vol Jesuchrist, com ell nos ha donat tal regla dient:
possidere aurum".
Moralment: que si haveu béns, que guardeu que no us
tingau res de degú; restituÿu si
dir-vos n'é hun miracle. Sapiau que ere una infanta molt bella
e noble, e enamorà
peccat, e emprenyà-la e parí; e los parents, vehent la deshonor
que havien rebuda, veus que axí com ella paria, ella
digueren-li que qui u havia feyt; e no u volch dir, per ço que
no
e fo pres. E los apòstols, que u saberen, corregueren-hi
tantost e digueren que per què l'havien pres; digueren: "Per
E los apòstols digueren:
açò". "No
"Sí, ell ó ha feyt." "Ara, que nosaltres
E feren-ho, els apòstols davant
vos mostrarem que no u ha fet, aquest. Anau e portau la criatura
que ha parit la donzella."
ells digueren a la criatura: " Nosaltres vos manam que vós que
E l'infant respòs:
digau si aquest dyacha és vostre pare". "No
E saltaren-lo, e la
és mon pare lo dyacha, que verge és e pur".
deshonor que havia rebuda li tornà en honor, car no u sabien
que fos verge, mas que ere devot. E quan los parents veren que
aquell no u havia feyt, digueren als apòstols: "Donchs fét dir
E
a l'infant que qui és son pare".
tan notable paraula:
solvere non decet".
per al dia del juhí, dient:
no vullau descobrir lo peccat secret, que gran peccat és e difícil
de reparar.
sostench passió per nosaltres, per ço que
a la sua glòria de paradís. Susaxí los apòstols matexs, com
ells volgueren sostenir passió per acostar les gens errades a
Déu. Ara veus com. Sapiau que aprés de allò ells se n'anaren
a una ciutat que ere de infels qui adoraven lo sol e la luna, per
ço que deyen que gran profit ne havien; mas gran follia ere.
E en aquella ciutat havia hun temple e havia-y
e aquells digueren axí: "Oo, los apòstols han destroït los déus
de tal ciutat; sí
preÿquen, prengam-los e façam-los adorar los nostres déus."
E axí ó feren; prengueren-los, e menaren-los als seus déus, e
digueren: "Adorau nostres déus, sots pena de mort".
E los
apòstols digueren: "Ara, per ço que vosaltres entenats que
vostres déus són dimonis",
digueren axí: "Dimonis, nosaltres
e súbitament ne isqueren pus negres que la pegunta,
vos manam que a vista de tots isquats de ascí e que destroescats
les ýdoles";
gitant foch per les orelles, e trenquaren les ýdoles ab grans crits
e ab gran pudor, e anaren-se
havien feyt, e que
colp de coltell e de spasa mataren-los. E les sues ànimes anaren
a paraís; que axí ó diu lo tema:
aquest món li havien semblat per aquestes sis coses, que en
l'altre li semblassen per glòria.
Ara, moralment: que no vullau fer reverència al sol ne a la
luna, mas a Déu tan solament. E veus lo sermó complit.
"Renovate spiritum mentis vestre"
Per ço que les paraules divinals, etc.
L'enteniment de aquesta paraula, veus què vol dir: "Renovat
E de
l'esperit de la vostra pensa, car jatsesie que havets feyts
tants de peccats, mas pus que ara haveu temps, que per penitència
que renovelleu la vostra pensa ans que no muyrau".
aquest renovament yo hé a declarar dues conclusions. La primera,
que estament de peccat mortal és vellea e antiquitat de la
ànima verament. E de la
Mas escoltat que no parle de la vellea del cors, car l'ànima
no ha tal vellesa com lo cors, per ço com és substància spiritual,
e per ço no envelleix. Axí com ara los àngels: sent Miquel ha
prop de
com lo primer dia. E axí dels altres. E axí s'és de la ànima.
E veus com parle la santa Scriptura a Jesuchrist:
nomen tuum"
tuum"
clar e medicinal; axí és lo nom de Jesuchrist.
corporals, algunes n'hi ha que no envellexen, axí com lo sol e la
luna, que tan jóvens se són com lo primer dia. E altres n'í ha
que envellexen, axí com les cases e arbres.
et senescit prope interitum est"
Mas si volem parlar spiritualment, la ànima envelleix, e axí
com vellea ha alguns deffalliments, tants ne ha la ànima per
semblança. E ha sis deffalliments la vellesa, e són aquests: lo
primer és
lo
Lo primer deffalliment que ha vellesa és que fa tornar a la
persona los cabells blanchs. E ja sabeu que hun hom, quant
és vell, com los cabells li tornen blanchs; e jatsesia que açò,
cascun dia ó vege hom, mas encara a major confermació ne
havem auctoritat:
tanquam lana munda"
si ha aquest deffalliment. E dich que hoc. E sapiau que
cabells de la ànima són los pensaments del cor; e axí com quan
fa ayre, los cabells se mouen, e par que vullen fugir, e la hú va
ça, l'altre lla, axí los pensaments, la hú va ça, l'altre lla, e
l'altre ve; e axí com los cabells són innumerables, axí són
los pensaments. Vols-ne auctoritat de David?
sunt super capillos capitis mei"
per la multitud dels pensaments, lo meu cor me ha lexat. Ara,
saps com tornen blanchs? Vet com: quan tu presumeixs res de
tu matex, axí com serà hú e dirà: "Oo, yo hé haüd tant de bé,
Ho, hoo, mon amich! Los
per ço com yo y hé bé treballat".
cabells teniu blanchs. "Oo, com hé bona veu",
axí matex.
Una vegada ere hun mestre en teologia, e hun dia preÿcà
molt bé, e lo sermó plagué molt a la gent, en tant que hun hom
dix: "Oo, mestre, e com haveu fet bell sermó, que tant me ha
. E
plagut, e axí soptil!" "Gràcies al cresol",
a demostrar que per son studi l'avia haüd; e tantost perdé la
paraula. Vet donchs com tenia los cabells blanchs. Mas les persones
bones, de bona vida, los cabells tenen negres. E havem-ne
auctoritat fort bella:
et nigre quasi corvus"
l'ànima, ço són los pensaments que són axí com a fulles dretes
de palmera, e són negres axí com lo corp. Ara veus com. Si
és hun hom rich, o és justícia o jurat, etc., vet que quan ell
pensa axí: "Senyor, yo no sé regir mi matex, e vós haveu-me
comanat aquest offici. He, Senyor, e vós vullau-me ajudar!"
Vet ara que
aprés, si a atal home és feta honor, ell torna negre pensant en
lo càrrech que porta, e vet com tornen negres
E axí fa Jesuchrist que acomanà a la ànima hun costal de
virtuts e bones obres, e que
ista materia
Lo segon deffalliment que vellesa ha és grossesa dels membres,
axí com de la vista, que
hoïda tan sobtil, ni lo gust ni lo toquament. E de açò havem
auctoritat
que lo rey David covidà a dinar hun bon hom vell. Veus que
respòs: "Senyor, ¿e com me covidau a dinar, que yo haja
Susaxí és
no puch discernir qual és dolç ni qual és amarch?"
de la ànima que és en peccat mortal, que no pot dicernir qual és
peccat ni qual és virtut, per ço com lo peccat li tol lo sentiment.
Axí com ara, si hun hom va per camí, e veus que trobarà una
spina que li entrarà per lo peu: tantost cridarà: "Hay, ay!"
etc. Mas quan tu vas a adevins, que lo dimoni
"E què haveu?",
te travessa la ànima ab una lança, tu no
menges vianda de escudella, axí com arroç, e y trobes una pedra,
tantost crides: "Hay!"
Mas quan jures lo cap, lo fetge de
Déu, etc., que y tens una gran roqua, etc. Ara veus ací com
torna la ànima grossera. E havem-ne auctoritat:
sunt sensus eorum, [usque in hodiernum] diem"
3_o ca_o)
Dich que no en la ànima, mas sí bé en lo cors. Que
tots l'àn, mas en la ànima no, que no haurà begut sinó hun glop
de vi de més, que ja diu: "O mesquí!",
e que no haja peccat.
E per ço diu sent Gregori:
culpant, ubi non est",
ço diu sent Pau:
sunt, set spiritualis omnia dijudicat"
L'om qui viu axí com a bèstia, ço és, per lo peccat, no percep
axí les coses de Déu, axí com fa aquell qui viu en la gràcia
de Déu.
Lo
pell. E ja ó veeu per speriència, que quan la persona és jove,
que menge bé, veus que té la pell estirada, per ço com és plena.
Mas quan ve que no pot mengar, la carn se aminva e la pell se
arrua. Vols-ne auctoritat?
me"
contra mi, que só vell. Ara, susaxí és de la ànima. Sabeu com
quan una persona està en peccat mortal e coneix-ó bé, veus que
fa compte: "Oo mesquí! Yo per mon peccat hé perdut les
honors angelicals, que si ara moria, no
Donchs, què fa? Veus que
menjant e bevent, e honors, si haver-les pot. E vet ascí ja la rua.
spirituals, donchs que veus que
l'altra rua
a aytals:
sic et vos aforis quidem paretis hominibus justi, intus
autem pleni estis hypocrisi et] iniquitate"
ere malalt, e los metges donaren-li de consell que menjàs carn;
e hagueren-li
E veus que
honrables senyors per visitar-lo, dient: "E com vos va?",
e
ell respòs: "Ans que vosaltres entràsseu, me anave bé, que
Veus ací com cobria son deffalliment. Aquest
tenia hun capó davant, e vosaltres sou venguts, e los frares
han-lo amagat".
no tenia la pell ruada.
Cor. 3_o ca_o)
Lo
és aquesta, car la calor que ha l'om jove, aquella lo fa anar tot
dret, e per ço flama de foch munta tota dreta. Mas al vell, que
li fall la calor, fa
mulier inclinata [...] ad celum"
una dona vella, que tant ere vella e corba que no podia llevar
los huylls alt al cel. Ara, aquest incurvament és lo pensament
del cor e l'enteniment, e de açò deya Jesuchrist:
fieri incipientibus, levate capita vestra in celem."
Levate, idest, "exilarate corda vestra"
mostrat Déu en la figura que
demostrar que la nostra sperança deu ésser tota alt al cel, e les
bèsties ha fetes corbes, per ço com lo ésser han tot de la terra;
e per ço van corves. Auctoritat:
de ista materia, in sermone [...] large cum suis actibus).
Lo
In nichilum redacti sunt omnes membri mei.
ço que tota persona que
haver béns temporals e a treballar fort, mas són flachs a treball
de penitència, e açò és quan se van a confessar, que
dirà: "Ara fareu tal penitència, que dejuneu". "He, sènyer, no
poria"
donat una sentència disjunctiva
penitenciam egeritis, omnes similiter peribitis".
deya a tu, o lo rey deya axí a hun hom, que hagués feyt hun
furt: "Ara vet-ó, tu has a vestir una camisa de estopa o aquesta
Ara digues, si aquell prenia la
cota de malla roent, ara elig!".
cota roent, no seria foll? Sí
"Infirmata est in bonum [quae habitat in amaritudinibus"
en peccat no
les pot perseverar,
primo ca_o)
era temple en lo qual habitava Déu, axí la ànima deu ésser
temple on Déu habito per bona vida.
Lo sisèn deffalliment de vellesa és
car de una persona de
morir. Mas de aquell qui és jove no u diu hom, perquè naturalment
deu viure molt. E havem-ne auctoritats
et Gen.,
domum meum et moriar".
e si no, pendrà-li axí com a aquells que diu la Scriptura:
prop de la mort. E per ço diu la santa Scriptura:
in me stat gradum"
lo morir los és plaer, que jatsesia que
viu per tots temps:
"Renovamini spiritum mentis vestre"
Ja hir vos declarí la una conclusió de aquest thema, e ara
vos vull declarar l'altra. Serà matèria profitosa, etc.
Ara, sapiau que vellea de cors jamay per natura no pot tornar
jove, ni jamay Jesuchrist no volch fer tal miracle. Bé
transcendens, que natura no u poria fer axí: guarir los contreyts,
il·luminar los cechs, resuscitar morts, etc. Mas açò jamay
no u volch fer. Aprés legim que Déus ha preservat de vellesa,
axí com legim de Enoch qui visqué en aquest món
e aprés nostre senyor Déus meté
està e ha ja prop de
com quan hi entrà. Item, aprés, de Elyes axí matex
de vellea, que quan aquell emperador Dècius perseguie
tan fort la cristiandat, veus que los
hun desert e meteren-se dejús
se despertaren, que
naren-se a la ciutat e trobaren que tota ere mudada, e maravellaren-se,
dient: "E com és açò?",
e les gens que
deyen: "Oo, quinys jóvens, que no són tals com nosaltres!"
E demanaren-ho, etc., e finalment trobaren que havien passats
del temps de l'emperador fins llavors
donchs, com nostre senyor Déus preservà alguns de vellesa, mas
no que
com ja és privilegiat a la resurrecció general, que tots havem a
tornar jóvens. E la verge Maria que visqué en aquest món
anys; altres dien que
resuscità; veus que la resuscità en edat de
havem una bella prophecia:
terram novam, et non erunt in memorial priora"; et sequitur:
"et non erit [ibi amplius] infans dierum, [et senex qui non
impleat dies suos]"
Mas ara vejam com se farà aquest renovament de la ànima.
Ara yo vos ó diré: per lo contrari dels deffalliments de la vellesa
del cors, que axí com lo cors torna vell per aquells sis deffalliments
que hir vos declarí, axí a la ànima són altres sis coses
que la fan tornar jove, per vella que sie de peccat, e són aquestes:
la primera, mundícia babtismal; la
la
jove, per vella que sie per peccat. Ara, sabets, com ja sabets
que
vellea de l'ànima. Per què? Car almenys
en la vellea del peccat original. E sabeu com? La pren, la ànima,
axí com qui prenia una bella tela de llenç, e que la enbolcàs
en fanch podrit, tornarie lega. E veus ací com la ànima pren la
màcula. Mas quan la criatura és bategada, veus que torne tan
jove e tan bella, que maravella. E per ço deveu fer pintures
en la capida com a pechines de sent Jachme. E no solament la
criatura petita, mas hun moro o juheu, per vell que sie. E açò
deya sent Pau:
Cor.,
figura; mas los poetes dieu que ja és estat sperimentat, mas
yo dich que no, si ja donchs no u prenen per figura. E veus
que dieu que en lo món havia una font jove, e que axí la appellaven,
e que les gens que s'í bategaven, que tornaven jóvens.
E axí ó pinten alguns pintors. Mas jamay no fon ver, si ja no u
prenen per figura. E aquesta font és lo babtisme. E havem-ne
una bella prophecia:
et habitantibus Jerusalem in ablutionem peccatoris]"
Jesuchrist ó dix a Nicodemus:
fuerit [denuo, non potest videre regnum, Dei]"
ca_o)
vobis] cor novum"
Secundo, dico
tornar jove. Ja sabeu vosaltres, cristians, que les nostres ànimes
totes són estades renovades per lo babtisme. Mas aprés havem
fets tants de peccats mortals e actuals, que són pus forts que
primer peccat original E per ço diu lo Mestre de les Sentències
que
pena. E per ço, donchs, com aprés lo babtisme havem fets tants
de peccats que
segona manera que Jesuchrist ha ordenada, ço és, per penitència
sacramental. Com ara, havent dolor dels peccats,
exemplum infantis
mare tantost lo lleve e
com havem fet lo peccat, aprés confessar-lo, aprés fer la penitència
que
vestra"
speriment en natura tan bell, que dien los naturals que la serp,
quan ve que és vella, que no pot anar, veus que vol tornar jove
confessió. E açò diu la santa Scriptura:
priscinam conversacionem" (scilicet male vite), "et induite
novum hominem"
sanctitate per penitenciam.
Tercio, dico
jove. E sabeu com? Sapiau que moltes persones són que són
velles per peccat en l'ànima, e no la volen rejovenir per penitència
donada per lo confessor. E per ço Jesuchrist, qui és lo major
confessor, diu axí al peccador, quan és al juhí: "Digues, ¿e no
has volguda fer la ànima jove per la penitència del meu lochtinent?
Ara, donchs, què yo te
E veus que dóna-li gran tribulació, una malaltia o
affanys, dolors o plagues o guerres o tristícies. E no solament
ell les dóna, mas ell les fa
non, est alter, creans lucem [...] ego Dominus faciens] hec
omnia".
la ànima, axí com fahie Thobies, que deye:
sit nomen tuum, Domine, [qui [...] in tempore tribulationis]
peccata dimittis"
invocant nomen tuum".
mas a aquells
"Senyor, moltes gràcies a vós",
axí com fahia Job
supra, large in sermone[...]).
facit tribulacio homini justo" (sanctus Gregorius).
Quarto, dico
jove, humiliant-se de les pompes e de les superfluïtats. E açò
és salut a la ànima, axí com legim de sent Gregori, que u lexà
tot, e de sent Loís, fill del rey, qui renuncià al regisme e donà
a son germà, e ell meté
tant, almenys algun poch. Per ço diu la Scriptura:
superbis resistit, humilibus autem dat graciam"
ca_o 3_o)
vella, diu que lo bech li
la vianda ni pot menjar, e per ço torne magra e té les plomaces
grans, que tota torne quasi ploma. Mas veus què fa ella:
se
e puix egual·la
e jove. Susaxí deus fer tu; car la àguila, que va alta, signifique
persona superbiosa, per ço com és sobre totes les aus. E axí
los superbiosos volen ésser sobre tots los altres per pompa e
uphana e vanitat.
Jesuchrist:
com si has sciència que vulles pensar com Jesuchrist ab
bona amor il·luminava les gens. E axí trenquarà
tu, rich, pensa en Jesuchrist, com ell, qui era totpoderós, com
volch viure pobre, e vet com rejoveniràs. E saps, quan se
doblega lo bech? Quan tu presumeixs de tu matex la cosa:
"O, com só rich! O, com sé fer açò!",
etc. E per ço diu David:
[136])
altre loch:
aquila juventus tua"
Quinto, dico
donant a mengar e a beure als pobres, complint les obres de
misericòrdia corporals
ut supra in sermone).
quid superest, date elemosinam, et omnia inunda sunt vobis".
Hay secrets, scilicet, (acta restitutione debitorum.
cervo, quant és vell, los corns li
ço, com és vell, no
córrer. Mas ell què fa? Veus que menga de una erba que és molt
fort, que si hom ne menjava, morria. E quan l'à menjada, ell
crema tot e va-sse
e ab la ardor de dins e ab la fredor de fora, les banes li caben, e
la pell li
Per què? Per ço com lo cervo és animal que porte dues
banes ab molts corníchols; axí lo avariciós ha molts corníchols
per haver riquea. Lo primer, per rapina forçada; lo segon, per
furt secret, per furt a palès, robar los pobres, los llauradors, los
espitals; l'altra bana dreta és los capellans que furten per simonia,
comprant e venent béns spirituals, etc. E per ço, de
aquests corns deya David:
e quan morran,
peccatores in infernum, omnes gentes que obliviscuntur Dominum"
Sexto, dico
jove, e açò, amant Déus sobre totes coses. E aquesta és la major
perfectió que la creatura pot haver, axí com legim de santa
Maria Magdalena, que tant amava a Jesuchrist, e ella per peccat
fo feta vella, e Jesuchrist, per la gran amor que li portava,
perdonà-li los peccats, dient:
quoniam dilexit multum".
Dieu los naturals que en lo món que no y ha sinó hun fènix, hun
ocell que s'appelle fènix. E quan lla viscut D anys, diu que fa
hun niu de buscalles, e ell està lla en la terra on se fa la canella
e lo pebre, e despuix gite
que les buscalles són besi caldes, lleves sobre elles, e ab les ales
bufe-y tant, fins que s'í pren foch, e quan són ben ençeses, ell
se met dins les buscalles e creme
hix-ne hun verme de tot, e puix torna altre fènix, e axí se renovella.
Susaxí devem fer nosaltres per amar Jesuchrist. Les
buscalles són los pensaments del cor. Ara saps com se entén
aquest foch? Yo t'ó diré.
en la amor de Jesuchrist en lo niu del teu cor, prin aquesta
buscalla: Pensa tu qui te ha format lo cors. Cert és que Déus.
cors, oo, quant lo amaries! E donchs Jesuchrist, qui t'ha fet
tot lo cors, oo, com lo deuries amar! E per ço deya Job:
tue fecerunt me".
sciència.
tu. E vet que si tu hi mets de aquestes buscalles en lo teu cor,
ell se encendrà en la amor de Jesuchrist, per què ell te renovellarà
la tua ànima per gràcia.
nupcias filio suo"
in evangelio hodierno habetur verbum istud)
Huy és la major festa de tot l'any, car huy és la festa de
la santa Trinitat e de la verge Maria e de tots los sants àngels
e sants e santes de paraís. Axí com ara vosaltres, bona gent,
haveu replegats vostres béns e pa e vi e fruytes, e axí la Església
se conforma ab lo temps, que fa huy festa de tots los sants, e per
ço d'ells serà tot lo sermó. Mas primerament, ab gran reverència,
inclinant vostres testes per no fer rumor, saludarem la
verge Maria, Mare de Déu, dient:
"Simile est regnum celorum homini regi qui fecit nupcias
filio suo"
En aquest sermó yo vos hé a declarar dos punts. Lo primer
serà per introductió de la matèria; lo segon serà per prosecució
del sermó. Lo primer punt serà de la dignitat o excel·lència de
la glòria que han los sants, per ço que
e per ço que vos ne enamorets. E lo segon punt serà de la dignitat
o excel·lència de gràcia per la qual han guanyat aquesta
glòria.
Donchs, lo primer punt del sermó de huy serà per introductió
de la matèria, e és aquest: de la dignitat o excel·lència
de la glòria que han los sants. E sapiau que nostre senyor Jesuchrist,
volent-nos dar algun sentiment de la sua glòria, veus
que dix:
que en noces són primerament lo nòvio e la nòvia qui fan les
sposalles e aprés les noces. Ara, donchs, diu Jesuchrist que
nòvia, e on se són fetes les sposalles e on se fan les noces. Lo
nòvio és Jesuchrist, Fill de Déu eternal, e la nòvia és nostra
humanitat. E ja no són dues persones, mas una persona. E per
ço Jesuchrist, parlant del matrimoni, dix axí:
sunt duo, sed una caro"
del Fill de Déu ab la nostra humanitat,
unus est Christus".
sit et homo, non duo tamen, sed unitate persone";
que Jesuchrist sie fill de Déu e sia hom, mas no són dues persones.
unitate persone." "Conversione",
alterat en la humanitat, ans s'és romàs en aquella perfectió que
d'abans era, mas ha-la
non confusione substancie, sed unitate persone".
substància se fa quant hom amera lo vi ab aygua, etc. Mas no
fa axí de Jesuchrist, mas que Jesuchrist e nostra humanitat, que
no és sinó una persona. E veus ací lo nòvio e la nòvia. E les
sposalles se feren en aquest món. Mas per ço que no y havia
loch, nostre senyor Déus sperà més de
no
Maria, que fo pus pura que
món. ¿Vols-ne auctoritat de David, qui
que degun altre propheta?:
"posuit tabernaculum suum", scilicet Christus Jesus.
de Nadal
car en aquest món no y havia loch covinent per a tanta gent
que y és covidada. E quanta? Tots los àngels bons e tots los
sants e santes. E açò diu lo tema:
Mas axí com en covit de fill de rey no solament hom s'í
sadolla de mengar, mas encara tots los sentiments corporals s'í
sadollen:
grosser entra en lo palau del rey, veus que estarà ab la boqua
uberta, reguardant les coses tan belles que y són, aquells paraments
tan bells de draps, etc. E donchs, ¡quiny deu ésser lo
palau del rey de paradís, lo qual Déus ha fet ab les sues pròpies
mans! E com és entalamat de bells draps! Que yo só de aquesta
creença: que si hun hom hi metia lo cap, que estaria mil anys
que no volria mengar ni beure ni dormir. E si algú lo
que dirie: "No
E mirarie tots
temps. E veus ací com s'í sadolle la vista.
E ací vos diré hun devot miracle. Sapiau que una vegada
era hun devot studiant, e fahia aquesta honor a la verge Maria;
que tots dies li deya son offici, e era tan enamorat de la verge
Maria, que li vénch aquest desig en son cor, que la veés. Que
quan havia dit matines o tèrcia, deye axí: "O verge Maria, yo
E via estava
ara vos hé loada, mas no us hé vista ab los huylls corporals.
Oo, si vos podia veure! E feu-me aquesta gràcia!"
ab aquest desig, e finalment veus que li vénch hun àngel e
dix-li: "Tu desiges tal cosa?" "Hoc, senyor, més que res."
E ell dix:
"Ara tu la veuràs, mas guarda que tornaràs cech; car huylls
que vehen tan excel·lent senyora no deuen veure depuix altres
dones." "Bé
E l'àngel se n'anà.
confessa
Veus que al studiant aprés vénch-li hun tal pensament: "Vet
Veus
que ton desig se complirà, mas depuix que si és cech, seràs perdut,
que no poràs scriure ne legir, ne veuràs on anar".
que stava en esta concoxa, que no haurie de què viure; veus que
dix: "No, més val que
E axí ó féu; veus que ell se tape la hun huyll bé
e depuix, encara que sia cech de la hun huyll, depuix veuré
ab l'altre".
ab queucom, e lliga-u bé. E la verge Maria vénch, e ell fon tot
plasmat, quasi arrapat, e dix: "Mon fill, vet-me ací. Ara
e anà-sse
guarda
huyll, mas no " Verge
E veus que la verge Maria tornà
Maria, l'altre huyll vull perdre, sol que us veja bé, que no us
hé vista bé a mon vegares".
en l'altre dia, e ell tenia
per ço que la ves bé; e veus que estava ab tan gran plaer, que
no "Ara, mon fill, vós
e tornà-li la vista, toquant-li als huylls
haveu hagut desig de veure a mi, mas yo, mon fill, no vull que
vós perdau res per mi",
ab les sues sagrades mans, e dix-li: "Ara, mon fill, guardau-vos
E ell estave ab quiny plaer,
bé d'ací avant, e si bé me haveu servida d'ací atràs, serviu-me
millor d'ací avant, e guardau-vos bé de guardar molt altres
dones, pus que a mi haveu vista".
segons que deya Ysaÿes:
et dilatabitur cor tuum"
la verge Maria, e l'studiant depuix fo més devot a ella que de
primer, e axí molt devotament la serví fins que morí, e anà
a la glòria de paradís. E veus ací com la vista hi és sadollada
en lo palau de paradís.
entra en lo palau del rey, veus que ascí ha molts esturments, e
ella està escoltant així ab la orella, en tant que si degú li vol
dir res, tantost dirà: "Lexau-me estar",
tant hi trobe de plaer
en aquella melodia. E quant més, donchs, en la glòria de paraís!
Oo, quinys sons e quinys sturments et quinys cants hi ha!
E dir-vos n'é hun miracle fort devot. Sapiau que era hun
monge de sent Benet, fort devot, e era sacristà. E hun dia,
aprés matines, ans que fos jorn, ell vénch a la església per toquar
a prima, e guardà: "Oo, no és hora encara";
per ventura
que-li fallia hun quart de hora. "Donchs, metré
E veus que ell se n'entrà en l'ort e començà de
fer oració."
contemplar davall hun arbre. E estant axí, veus que vénch
ocell; àngel me pens yo que fos en forma de ocell; e començà
a cantar. Aquell sò li plagué tant, que fo fora de si matex
arrapat. E veus que passe aquell dia e aquella setmana e aquell
mes e aquell any; què vos diré?: més de
E quan tornà a ssi matex, dix: "Oo, hora serà de toquar a
E quan volch anar a la església, ell no trobava la porta
prima".
e deye: "Oo, santa Maria! E on só?"
Finalment ell isqué de
l'ort e volch anar a la església, e
se maravelle molt. Finalment véu hun monge e aquell dix:
"E quiny hom és tu?",
que ja no portaven sol aquell àbit. "E
quiny monestir és aquest? No és aytal?" "Sí és." " E qui és
l'abat? Aytal?" " No és aquex."
e quan lo véu, dix: "No és aquest mon abat". "E quiny
E contaren e cerquaren, e trobaren que
hom és tu?" "Yo só sacristà de aquest monestir." "E qui ere
ton abat?" "Aytal."
de aquell abat fins a aquest altre abat havien passats més de
Ara guardau, escoltant hun àngel. E de aquest cantar havem
auctoritat de David
Deus in jubilo", idest, in magno gaudio cordis, "et Dominus
in voce tube".
servi tui, qui astant coram te semper et audiunt sapienciam
tuam"
Item,
que qui menga en noces de rey, menga de bones viandes e precioses.
Susaxí en paradís, sinó que no y són deffalliments que
són en aquest món; car si tu vols mengar hun capó,
has a pendre, puix apparellar, etc. No és axí en paradís, mas
hauràs hun mengar aytal com lo volràs, e tindràs los budells
plens de una liquor gloriosa e clara, e aquella nunqua farà sinó
muntar e devallar per los budells, e tu asaborir bé. E per ço
deya Jesuchrist:
meus regnum, ut edatis et bibatis in regno meo]"
XVI)
Item,
quan lo rey és dinat, ab tota sa companya ballen. Oo, quiny
plaer és aquell qui
paradís, quiny plaer serà, quan tu te tindràs ab senta Caterina,
filla de rey bella, ab santa Agnès, ab santa Bàrbera, etc. Mas
allí no y haurà enteniment desordenat de luxúria. E açò dix
Jesuchrist:
sicut angeli] Dei sunt"
Item,
rey fa noces, vet que les donzelles posen-se mosquet e algala,
e altres bones odors, e los qui s'í atancen han-ne plaer. Ara di:
en paraís, quinyes odors hi ha? Oo, quinya odor deu exir de
la verge Maria e del cors de Jesuchrist e de tots los sants!
dicit Scriptura: "Trahe me post te, curremus in odorem unguentorum
tuorum, oleum efusum nomen tuum"
ca_o)
E veus ací la dignitat de la glòria que han los sants de ço
que toquave lo primer punt, per introductió del sermó. E ara
ve lo segon punt.
Lo segon punt de aquest sermó és de la dignitat e santedat
per excel·lència de gràcia, per la qual han guanyada los sants
aquesta glòria. E veus quantes són. E pose-les sent Johan en
lo Apocalipsi:
poterat, ex omnibus gentibus et tribubus et] populis"
7_o ca_o)
glòria. E lo primer grau són los àngels; lo segon grau són
los patriarches; lo tercer los prophetes; lo quart los apòstols;
lo
lo
àngels. E per quinya obra han guanyada la glòria de paraís?
Dich que per ferma feeltat, car quan Déus hac creat los àngels,
los pus bells, axí com Lucifer ab sos companyons, feren una
traÿció a Déu, ço és que
Legim de Lucifer, quan ell en lo principi del món estave guardan-se:
"O, yo só lo pus bell de tots los altres àngels! E ha-y
Veus ací lo seu peccat. E revelà-u als altres, dient:
altre sobre mi? No, sinó Déu. Oo, si
e exalçar!"
"Tal desig hé haüd. Què deÿts vosaltres?"
Digueren ells:
"Cert, que serie bé feyt".
Axí com fan alguns servidors a son
senyor, que si ell diu: "Què vos done de vegares de tal cosa?",
e pus que saben la inclinació de son senyor, encara que sie contra
lo manament de Déu, li dien: "Cert, senyor, bé serie feyt".
E axí ó feren los mals àngels; e mala per a ells, pus que veren
la sua inclinació, quasi per manera de llagot. Tantost dix Déus:
deye ell:
consentir, ans digueren: "Certes, no és bona cosa que
E veus, los àngels per ferma
la creatura se compar al Senyor".
lealtat guanyaren la glòria de paradís
sancti Michaelis).
que siam feels a Déu, axí com diu sent Pere:
stote et vigilate, quia adversarius vester tamquam leo rugiens
circuit, [quaerens] quem devoret. Cui resistite fortes in fide"
Segonament dich que
los patriarches. E sabeu què vol dir patriarches? Yo us ó diré.
pares, ço és, dels apòstols. E aquests, com han guanyada
la glòria de paradís? Per virtut de misericòrdia e pietat. Ara,
veus com. Ells eren molt richs e despenien la riquea per aquesta
manera: que ells, dels bén seus,
necessitats, e depuix tot l'aire donaven-ó a obres de misericòrdia
e pietat. E veus com. Quan venie axí al migjorn, lo senyor
de casa se exie de vila a hun camí, e ascí sperava si vendrie degú.
E si venie algun hom, deye-li: "Sènyer, e on anau?" "A tal
E si u volia fer; si no
loch." "Veniu, e dinar-vos heu ab mi."
deya: "No u puch fer, que vayg cuytat". "E donchs, teniu
E tornave-sse a casa, e quan venie al vespre, fahie
prou diners per al camí? Que tantes llegües hi ha." "Sènyer,
no tinch sinó tant." "Oo, no n'haureu prou! Ara ja veu mig
florí o hú."
axí matex; e si "E on
e aquells deyen:
anau?", "Sènyer, a tal loch". "Donchs, veniu
e donave
a dormir a ma casa",
per lo matí, deya: "Teniu diners?",
etc. E axí ó fahien tots
los patriarches. E si la hú ne havie dos, l'altre venie e deya:
"O, sènyer, vós ne haveu dos, e yo no n'hé degú. E llexau-me
Veus ací la misericòrdia
la hú, que a nostra casa soparà e dormirà." "Certes, sènyer,
yo
que
no, no
paradís. E per ço, de aquests diu Jesuchrist:
quoniam ipsorum est regnum celorum"
almenys algun poch, per ço que no vinga sobre nosaltres la
paraula de sent Jachme:
qui non fecerit misericordiam"
Tercio dico
prophetes. Ara, sabeu què vol dir propheta? Yo us ó diré. Prophetes
vol dir que eren unes persones que prophetizaven ço que
nosaltres creem ara, que creem que
humana en lo ventre virginal de la verge Maria. E ells creyen
que lo Fill de Déu la havie a pendre, e deyen:
concipiet et pariet filium, et vocabitur nomen ejus Emanuel"
mansesa e humilitat; e de aquesta deye Jesuchrist:
mites, quoniam ipsi possidebunt terram"
vosaltres, si voleu guanyar la glòria de paraís, que
siau humils e suaus en vostre enteniment, no presumint res de
vosaltres matexs, per gran sciències que hajau ni potències.
E per ço deya Jesuchrist:
vos exaltet"
Quinto dico
apòstols, qui han guanyat la glòria de paraís per evangelical
pobretat, car Jesuchrist los dix:
argentum., neque pecuniam"
dix:
coelorum]"
Quinto dico
màrtirs, e han guanyada la glòria de paradís per paciència e
fermetat. E com? Que quan los turmentaven, nos tornaven a
aquells, ans havien bona paciència. E deyen "Jesús"
quan venie
que
turment. E per ço de aquests cante santa mare Església:
murmur resonat nec querimonia, sed corde tacito conservat paciencia".
E de aquests dix Jesuchrist:
justiciam (ut in sermone[...]).
Sexto dico
e han haüda la glòria per concòrdia e unitat, com ells studiaven
e fahien libres per ço que l'hom hagués pau ab Déu, e
los pobles ab los senyors, e los petits ab los grans, e la ànima
ab lo cors. E per ço deya sent Bernat:
ancillari, nec ancillam dominari",
la ànima, mas la ànima deu senyoregar lo cors. E de aquests
deya Jesuchrist:
Septimo dico
confessors, e han guanyada la glòria per gran e fervent devoció
en Déu, car moltes vegades contemplaven en los fets de Déu
e ploraven la passió de Jesuchrist e contemplaven los affanys del
proïsme. E de aquests deye Jesuchrist:
ipsi consolabuntur"
doctor e confessor? Doctor vol dir hom qui predicava la fe de
Jesuchrist; e no eren contents de açò, mas encara ó metien en
libres, per ço que mills ó creguessen les gens. Mas confessor
vol dir hom qui predicava la fe cristiana, mas no fahien libres.
la glòria de paradís per castedat e puritat. Ara, què vol dir
castedat? Que de cor ni de boqua ni de obra hom no senta de
aquella corrupció, e per ço de aquests dix Jesuchrist:
mundo corde, quoniam ipsi Deum videbunt"
encara que la persona ne haja temptació en l'enteniment, ja per
axò no pert la virginitat, pus no y consent. E açò dix santa
Lúcia:
mentis".
Nono dico
e aquests han guanyada la glòria per penitència e aspredat, car
la persona que ha fets molts peccats no y ha altra medicina sinó
que faça penitència. E per ço deya Jesuchrist:
vobis quod nisi penitenciam egeritis, omnes similiter peribitis"
istud in psalterio Davidis, ps._o
Santa mare Església fa festa huy de tots los sants de paradís.
La rahó és per ço com tants són los sants de paradís, que
de cascú no
mare Església ha ordenat que en lo dia de huy que sie celebrada
festa per tots los sants. E axí matex d'ells serà lo sermó.
primo: "Ave Maria".
"Laudate Dominum in sanctis ejus"
dixi)
Aquesta paraula nos dóna motiu a loar Déu en aquest món.
E sapiau que gran conveniència és que loem Déus e tots los
sants;
que ha creades totes les altres creatures a serví nostre.
justificació, car la major cosa que ell haja feta és aquesta, e açò
per dues rahons. La primera
ad quem. Per terminum a quo,
obediens, sinó l'om. Auctoritat:
mandavit, et creata sunt. Statuit ea in eternum, et in seculum
seculi. Preceptum posuit, et non preteribit"
Guarda lo sol que nunqua ha trespassat son manament, etc. Açò
no ha terme "Fèt axí e axí",
e nosaltres
no
los prophetes.
e confessors.
res, car pus que Déus nos appella del
de la creació,
que deuríem-hi anar. Mas no u fem,
ço val més la justificació de la creatura que no la creació, car
ésser creat e dapnat poch se val, mas ésser creat e salvat, açò
és bo. E per ço és fort cosa que no volem fer ço que Déus mane.
E havem auctoritat de la justificació:
gloria et virtute [...] ut per haec effictiamini divinae] consortes
nature"
appellats per Déu. E veus, donchs, quan som justificats, com
som participans a la divinitat, axí com deya David:
dii estis[...]".
justum, quam celum et terram creare.
fan a crear novellament
de "Beati mortui", post nativitatem virginis Marie).
ço diu David a Déu:
renovabis faciem terre", scilicet, corpus
veus, donchs, com Déus deu ésser loat per creació e per justificació.
E veus ací la primera rahó per què devem fer aquesta festa
de huy.
La
fan festa de nosaltres, que quan hun hom fa penitència, tots se
alegren e
peccatore penitenciam agente".
nosaltres, nosaltres bé devem fer festa d'ells e dels graus de
glòria que són e
sants han aconseguit la glòria de paradís. E són deu graus de
glòria, los quals posà David en lo psalm de
Lo primer és:
ejus".
ejus".
eum in psalterio et citara".
tympano".
eum in cimbalis bene sonantibus." "Laudate in cimbalis
jubilacionis. Omnis spiritus laudet Dominum."
Mas dirie algú: "Ara, frare, açò appar que s'entene de la
Yo vos dich que pus pròpriament se entén de la nostra ley,
vella ley, car llavors usaven de aquexos sturmens, e nosaltres
no".
que no de la ley vella, car jatsesie que en la Església no usem
sinó los òrguins, mas emperò també
E veus com, que per ço deya sent Pau:
sunt, ad nostram doctrinam scripta sunt"
Lo primer grau de santedat és:
virtutis ejus".
lo major grau és remembrar-se de Déu e contemplar en Déu.
E remembran e contemplan, hom se acoste a Déu. E per ço,
si hom per contemplar en Déu, hom se acoste a Déu, donchs
¿què direm de la verge Maria, que tots temps contemplava en
Déu, per lo pròpiament que y havia? E per ço David deya:
la verge Maria és appellada capitana de aquesta festa de huy.
Per ço diu
a fermament, car fo axí ferma, que null temps no pecquà, ni
venialment ni mortalment. Donchs veus com fo axí com a fermament
de la virtut de Déu, que no fo jamay de negun altre
sant que tan ferm fos, que almenys venialment no pecquàs. E
per ço deya sent Agostí
fuissent utrum si sine peccato essent, omnes una voce
responderent: Si dicimus quod sine peccato sumus, ipsi nos seducimus,
et veritas in nobis non est",
E per ço diu sent Pau
firmamentum veritatis]".
a David: "Digau, David, on començarem a loar Déu, a on?",
ell respon:
ço és a la verge Maria, car a ella se pertany primer de loar Déu.
Lo segon grau de santedat és dels sants àngels, car primerament
hagueren lo mèrit de glòria, administrant a nosaltres. E és
opinió del Mestre de les Sentències, e també ó diu sent Pau:
propter eos, qui hereditatem capient] salutis"
Ara veus com nos administren, que quan una dona va en part,
veus que Jesuchrist appelle hun àngel per son nom e diu-li:
"Veus aquella dona?" "Senyor, hoc." "Tal hora parirà. Vet
Veus que l'àngel hi va, e tots
que yo te acoman la criatura."
temps, mentre viu en aquest món, la té en sa guarda. E açò
diu sent Jerònim:
in sermone angelorum).
mandavit de te, ut custodiant te in omnibus viis tuis"
"Qui habitat").
virtutibus ejus",
que
gracia,
ço és de escalfar, de fer fructificar, mas jamés no pot venir en
aquest món sinó migançant la virtut de Déu, que ell que
guar les núvols, e aquellavòs, migançan aquella virtut, ve lo
sol.
li tira la virtut que ha, veus que no pot cremar. Axí com legim
dels philòsofs, que senta Caterina convertí, e l'emperador féu-los
metre en lo foch, e lo foch no
què? Per ço com Déu li tolgué la virtut. E per ço totes les
coses de aquest món són governades per los sants àngels, axí
com a administradors. E axí ó diu sent Gregori,
"In hoc mundo visibili nichil disponi potest nisi per
creaturam invisibilem".
fer, mas vol que ells ó facen axí com a ministres. E a cada
creatura creada Déus ha donat hun àngel president. E açò diu
sent Thomàs,
trobam:
E donchs, veus que a les mosques Déus ha donat hun àngel
que les govern.
cascuna natura de animals hun àngel que les governe.
cada natura de gra son àngel, al forment, a l'ordi, etc., que
quan hi ha bons blats, aquell àngel los hi dóna, e ell hi porta
pluja e vent que les faça granar; e axí dels altres.
arbres: cada natura de arbres han son àngel, axí com los noguers,
que quant hi ha moltes nous o ametles, los àngels les hi
donen. E per ço, pus que tant de bé ne havem, que axí nos
administren bé,
àngels sien appellats virtuts, axí ó diu Jesuchrist:
celorum movebuntnr"
açò diu:
Dei?".
que cascú ha cura de una natura de fruyt, e nosaltres ne havem
hú cascú, més excel·lència havem nosaltres que
donchs, cascú al seu àngel face-li una poqua de reverència, dient
la sua oració
Lo
nostre senyor Déus hac mès nostre pare Adam en paraís terrenal,
no volch encara que fos perdut per lo peccat que havie fet,
ans li donà temps que fes penitència; e ell féu-ho, e fo lo primer
patriarcha, que vol dir
Jatsesia que
són primers, a lo primer patriarcha és Adam, l'altre Noè,
Abram, Ysach e Jacob. De aquests diu:
secundari multitudinem magnitudinis ejus",
entrats en paradís per gran multitud e miseracions de obres de
misericòrdia. E per ço diu David:
misericordie ejus"
més s'í demostre la sua misericòrdia que no la sua justícia.
Sapiau que aquests havien tanta de misericòrdia, que anaven-se
a la porta de la vila
Lo quart grau de santedat és dels prophetes. E què vol dir
propheta?
les coses esdevenidores. E com?
trompa ha tres canons, e estan lligats uns ab altres. E axí los
prophetes preÿcaven hun Déu. Veus ací la trompa. Mas que
aquell Déu ere tres persones: Pare, Fill e Sant Spirit.
aspra vida. E vet per què diu David:
sono tube".
E axí ó diu Ysaÿes:
Lo
loar, car si hun rey contra
hòmens, e aquests havien victòria, digau, no serien dignes de
laor? Susaxí, doncs, fon dels apòstols. Car, què vol dir apòstol?
tot lo món.
et in fines orbis terre verba eorum".
eum in psalterio et cithara".
hun instrument que
primer, per molt temps estigueren en Judea predicant, que no
exien de allí, e veus llavors com sonaven en la cambra, ço és,
en la terra de promissió. Mas aprés prengueren la guitarra, que
fa lo sò molt agut, que si en hun loch alt la sonen, de gran troç
la hoen. Susaxí fon dels apòstols que, des que hagueren estat
en la terra de promissió, escamparen-se per tot lo món, predicant
e convertint molta gent:
[praedicate evangelium omni creaturae]"
vet com foren psaltiri e guitarra.
et cithara".
Lo sisèn grau de santedat és dels màrtirs. E diu David:
"tum, tum".
boqua. E la tambor fa lo sò gros, e la flauta agut, e significa los
màrtirs, que quan los turmentaven, vet que ab lo fust donaven
a la pell, a la carn de aquells del màrtir, e depuix aquell per
la dolor que havia cridave "Jesús"
alt: vet lo sò agut. E l'altre
deya: "Daa-li!",
e donave-li, e"Loat sie el nom
de Jesús". "Cristià
sooo!".
tant lo flaviol alce més la veu; susaxí ere dels màrtirs, que
tant quant pus fort los donaven lo colp, tant pus fort cridaven
"Jesús, Jesuus!",
etc. E per ço diu sent Pau:
vicerunt regna, [operati sunt justitiam, adepti sunt re]promissiones"
Lo setèn grau de santedat és dels doctors, e per ço diu:
Hom qui ha predicada la doctrina evangelical, e aprés ha-la
mesa en libres. E sapiau que
l'arpa, veus que ab la clavilla tiren les cordes, e axí la tempren.
Susaxí fahien los doctors, que ab la clavilla de l'enteniment
tiraven les cordes de les auctoritats de la santa Scriptura, estiran
tro concordaven; e també los doctors sonaven òrguins, car
los canons grossos són los senyors temporals e prelats ecclesiàstichs.
E los altres canons són los capellans e religiosos, e los més
baxos són hòmens e dones de viduatge, e los altres pus baxos
los hòmens e dones de matrimoni. E vet com toquaven los òrguins:
ventegaven tremolan en la predicació.
Lo
eum in cimbalis bene sonantibus".
entre doctors e confessors?
usar, e toquaven-les axí que tenien-ne cascuna en sa mà e
fregant axí les boques les sonaven e fahyen-ne benot sò. Susaxí
fahien los confessors, que predicaven a les gens bones doctrines,
e adés prenien una auctoritat del Vell Testament, adés del
Novell, e fahien-ne tan bon sò, que convertien-ne moltes ànimes.
E per ço diu la santa Scriptura:
celorum profert de thesauro suo nova et vetera"
Nova,
Lo novèn grau de santedat és dels vèrgens, que no han volgut
corrompre si matexs per obra lo cors ne la anima per desig.
E per ço diu:
diferència ha entre
lo cors ab la ànima, e açò per penitència e per abstinència. E
com? Abstenir-se de massa mengar, de massa beure, de massa
guardar, mas dejunar hun dia o dos la setmana. E tal persona
és
veu tota bella e pura. E per ço deya sent Pau:
Domini nostri Jesu Christi in corpore vestro subinferentes"
ad Cor., 4_o ca_o)
Lo
sants qui són en paradís, que no
axí com dels fadrinets qui moren petits e altres qui fan en tota
sa vida peccats, mas a la fi peniden-se e moren. E veus que
de aquests, per ço com no són axí de tan gran dignitat, diu per
tots aquests:
en aquest món ha molts officis, ja sabeu, etc. Mas en l'altre
món no n'í ha sinó hú. E quiny és? Loar Déu. E per ço dehia
David
in secula seculorum laudabunt te".
avisar aquells qui ja en aquest món tenen aquest offici de loar
Déu, axí com preveres e religiosos, que quan ve que dien lo
offici, com lo deurien dir? Devotament, e estar devotament,
que enmig d'ells és Déu e los àngels. Auctoritat de David:
Deus et dissipentur)
cantan, e són-hi abans que hom en lo loch on se han a dir les
hores,
ego sum"
"Cum audisset rex, iratus est"
Lo sermó de huy serà del sant evangeli de aquesta domínica
present, e si plau a Déu, haurem moltes bones doctrines, etc.
En lo sant evangeli de huy yo hé notat tres punts: benignitat
divinal, perversitat humanal, severitat virtual.
benignitat divinal, car gran benignitat nos mostra. E veus
com ó diu lo sant evangeli:
matrimoni féu Jesuchrist ab la nostra humanitat, e per ço,
parlant lo sant evangeli de aquest matrimoni, diu axí:
jam non sunt duo, [sed una caro]"
diu aquell doctor Athanàsius:
duo tamen, sed unus est Christus".
cel; e de les viandes que donen en aquell covit yo no
ara, que jan parlí lo dia de Tots Sants. Mas predicar-vos hé de
una oratòria novella. Ara sapiau que quan dos reys han haüda
gran guerra, de què se ha seguit moltes morts, veus que per
fermar segura pau fan-hi matrimoni, que la hú dó son fill a
la filla de l'altre. E quan açò hi és stat feyt, la pau és ferma.
Susaxí és estat. Sapiau que entre dos reys és stada gran guerra,
e la hun rey fo Jesuchrist, e l'altre rey fo Adam. E que Adam
sie appellat rey, havem-ne auctoritat
p_o)
començà la guerra, e lo rey celestial véu que axí
corregué-li la terra, lançant-lo de paraís terrenal. Auctoritat:
et malum [...] et emisit eum Dominus Deus] de paradiso"
[3_o] ca_o)
que Adam, pus que, bé que axí u fahia Déu, no volch haver
pus guerra ab ell, car no legim que jamés peccàs pus. Mas Adam
depuix engendrà molts fills, e los fills tornaren a batallar ab
Déu per peccats, e Déu tornà a guerregar e va trametre lo
diluvi. Oo, quinya guerra tan fort! Que tots los offegà sinó
a batallar per manera de aquell qui vol escalar hun castell,
que fa guaytes. Axí los de Babilònia feren una torre, e que
pendrien lo cel. Auctoritat:
et edificemus turrim cujus cacumen pertingat usque
ad celum"
als àngels:
los uns als altres, que quan la hú deya: "Daçà, pedra",
los altres donaven morter, etc.; en tant que u hagueren a lexar.
Mas veus que en aquesta guerra de aquests dos reys meteren-s'í
bons hòmens per fer pau, e aquests foren los sants patriarches
e los prophetes; e veus que dix Déus a Abram: "Abram!"
E aprés los prophetes scriviren
"Senyor." "Vet que
gentes"
carn humana, ço és, se vestirà carn humana." "E què se
seguirà?"
les cartes de la pau, e per ço feren lo Vell Testament; car los
primers tractadors, ço és, los primers patriarches, no havien
libres, per ço com ells tractaren la pau entre Déu e l'home. Mas
aprés los prophetes feren les cartes e hagueren libres, que no
n'havien, ço és, lo Vell Testament. E veus-ne una carta de
Ysaÿes qui scriví lo primer libre e carta de aquesta pau e matrimoni.
Aquí dix Déus:
scribe in eo stylo hominis]"
capítols té, major que
forma de hom, ço és, que lo Fill de [Déu] pendrà carn humana.
E veus que aprés, pus que
sinó que
suum" (ut supra).
aquests dos reys.
Mas ara escoltat hun secret. Que quan Jesuchrist fon nat de
la verge Maria, veus que
"Senyor, de aquesta vostra nativitat, quinya cançó ne cantarem?",
e ell dix:
qui ha volgut donar son fill per sposalles a nostra humanitat.
E per ço se segueix:
Veus que pau és feta ab los hòmens de bona voluntat. E
per ço Jesuchrist, quan saludave les gens, deye,
axí com nosaltres deÿm: "Déus vos dó bon jorn".
E axí
matex, quan se
pacem meam relinquo vobis".
ell se
noces, e los àngels cantaven una cançó de goyg, de aquelles
noces, e veus què deyen:
gloriam, ei, quia venerunt nuptiae] agni"
Ara, quinya diferència ha entre
tot vol dir hú, mas parlant pròpriament, diferència
hi ha, que
aquell goyg hix defora, aquellavòs és exultar,
saltar.
la creació e les scriptures del Vell Testament, que no són en
suma sinó cartes, e lo Novell Testament declaració del Vell
e vocació e appellació per a aquell covit de aquelles noces.
Ara moralment. Veus que aprés diu:
usque "cenam".
axí com yo ara. E per ço yo vos vull mostrar lo camí per on
anets a les noces. E són deu coses per les quals vosaltres sereu
portats a aquelles beneytes noces: la primera,
la
societatis evitacio;
vigilia sancti Johannis Babtiste, et sabbato primo Adventus
Domini.)
perversitat humanal, que
E veus com ó diu lo sant evangeli:
usque "mortui sunt".
servidors del rey, e finalment de colps e de costades no n'í hagué
poques, que mataren-los. E són notats en aquests tres punts tres
peccats que
indignació,
Lo primer peccat que és huy en lo món és indevoció, e són-hi
los llauradors pròpriament, car tota la setmana han devoció per
a treballar, e quan ve lo dichmenge no han devoció per a hoir
la missa major complida, que no dure sinó hora e miga. En la
setmana ha
e miga. Vet indevoció, que no u volen fer. E per ço diu:
noluerunt". Item,
comprar ni vendre, etc. E per ço ó perden per lo poch,
per indevoció,
Lo segon peccat que és huy en lo món, és de aquells qui
van a adevins. Axí com deurien anar a Déu, van al dimoni, per
menyspreu, per despectió,
santa Scriptura
magos vel ariolos [...] ponam faciem meam contra eam, et interficiam
illam de medio] populi sui".
fuerint".
ver matrimoni, e la hú lexe a l'altre per altre o altra. Ara di:
aquell no fa adulteri? Sí fa. Susaxí és que quant la creatura
va a adevins, vet que lexa a Déu, al qual se ere donada en lo
babtisme, e per ço fa fornicació; per què diu
fuerit".
Lo
Déu, que tu contumèlies, e açò jurant e blasfemant, renegant e
despitant. Oo, quiny peccat! E per ço ve per indignació,
contumeliis.
Tercio,
virtual. E veus com ó diu lo tema:
les gens blasfemen: Déus tramet mort corporal e mal temps.
Ara, voleu la rahó? Si són uns qui combaten hun castell ab
sagetes, los d'alt com se deffensen? Ab quanteres. Susaxí fa
Déus: lo qui jure combat a Déu, qui està dalt en lo castell.
E com? Ab ballesta. Vet la boqua, lo labi davall és la corda, lo
dessús és l'arch, la lengua lo virató: " pru, tpruu" . E Jesuchrist
ab quanteres, ab pedres. Tot lo món se pedrege, ara que no u
solie fer, mas ara port e plana. E per ço deye David:
erunt qui contempserunt te".
donant mort corporal per lo jurar e blasfema, e per ço com
trenquen les festes. E ha-y bona rahó; car lo temps és de Jesuchrist,
e axí ó diu ell mates:
tuas judicabo"
nosaltres lo dilluns, lo dimarts, lo dimecres, etc., e ha
per a ssi lo dichmenge. Mas tu què fas? Trenques-lo-li, e per
ço ve ell e dóna-li la mort corporal, e a ton fill. Ara, vols-ne
auctoritat?:
et vos[...]".
adevins. E vejau com se complany Déu per la boqua de Ysaÿes:
furore meo, et ardebit usque ad inferni] novissima"
20_o ca_o])
Sapiau que en lo babtisme nosaltres som fets e engendrats
fills de Déu; mas quan lexam a ell e anam a altri, aquellavòs
som generació perversa. E aprés,
per la fe que li havem promesa, e trenquam-la-li, etc.
"Redimentes tempus quoniam dies mali sunt"
Huy vos vull preÿcar dels deffunts.
"Ave", etc.
Lo tema vol dir que nosaltres vullam rembre lo temps de
purgatori, que los dies són mals. Ara, per què los dies de purgatori
són dits mals? Ara, yo dich que són dits bons e mals.
Mals,
Si ací és hun hom qui haje càncer en lo peu, que és
malaltia incurable, segons dieu los metges, e per ço no y ha
millor sinó tallar lo peu; ara di: ¿no és mala cosa tallar hun
membre del cors? Sí és. Vet
car més val tallar hun membre que perdre tot lo cors e la vida.
E havem-ne auctoritat. Per a quiscú deya Jesuchrist:
tira aut pes tuus scandalizaverit te, abscide eum [et projice
abs te: bonum tibi est ad vitam ingredi debilem vel claudum,
quan ducs manus vel duos pedes habentem mitti in ignem] eternum"
parlar comparative de la pena de purgatori, vet que
dits bons, per ço com purgatori està entre infern e paraís; e
donchs, si deÿm per comparació que la ànima és exida de infern
e és entrada en purgatori, vet que són dits dies bons. Mas si
volem parlar absolute, quan és a la pena de la ànima, són los
dies mals. E havem-ne auctoritat del patriarcha Jacob, que hun
rey li dix:
meae centun triginta annorum sunt,] parvi et mali"
Ara, per què és tan fort lo foch de purgatori? Per tres
rahons: la primera és per rahon del foch, car dien los doctors
que
de purgatori ha aquella operació activa tan fort, que no
dir; e turmenta la ànima tan fort, que si una ànima exia del
foch de purgatori e entrava en un forn de calç roent, gran
alleugament li seria. Mas lo foch nostre no pot turmentar ànima,
car l'ànima és substància spiritual, e cosa corporal no pot de
si matexa turmentar spirit. Mas en quant és sturment de la
justícia, sí bé. E poríem dir:
que comparetur ei"
La
la rahó de les ànimes, per ço com són molt delicades. E per ço
diu una regla de prophecia:
et ideen hagis";
pus calt és que tu.
és que tu. Susaxí és que la ànima és molt soptil, e per ço tant
pus fort sent la pena, e diu axí la ànima, quant està en aquell
foch:
dolor sicut dolor neus"
La
pena és considerant lo foch, car aquella pena és forçada, e en
aquest món és voluntària. E dar-vos n'é una semblança. Si ere
hun senyor que hagués dos infants e havien feta qualque follia,
etc. E per ço, com nosaltres havem deffalliment, fent molts
peccats,
bonum et non peccet"
confessió, quan diu lo confessor: "Fareu tal penitència", "Hoc,
Mas de aquell que no u vol fer, per ço ha ésser dapnat.
sènyer".
E ací vos diré hun miracle. Sapiau que una vegada era hun
hermità, e desigava saber en infern quals havien major pena
comunament, car la regla és aquesta: que qui més pecquà, ha
major pena. E desigava-u saber de tres condicions de gens, axí
com de senyors temporals, e de richs mundanals e de llauradors
terrenals. E veus que hun dia, axí com estava en sa contemplació,
apparegueren-li tres ànimes; e la una tenia una capa de
bruna de fora, e de dins forrada de vermell; e la segona ere
tota nua, e tremolava fort, que
e la
E l'hermità demanà a la primera ànima que quinya ànima
ere ella. Respòs: "Yo só tal senyor temporal". " E com te va?"
E veus ací com fo complit lo
"Yo só dapnat." "E quinya pena passes?" "La vestidura ó
mostre; la capa que de fora és bruna, vet que té color de plom,
per tal com yo era molt pesat e fexuch a mos vassals fent-los
pagar deutes inmoderats a palers; e la forradura, de dins vermella,
és foch que
fahia pagar moltes talles." "E a tu, ànima segona, com te va?"
"Yo só rich hom mundanal e só dapnat." "E per quiny peccat?"
"La vestidura ó mostre. Aquesta banda deçà de color vermella
és foch que
llom venia a mi e deya "Prestau-me!" e yo mostrava-li foch de
caritat, dient: "Bé
aquesta altra banda blanqua que és foch que
a tu, tercera?" "Yo só laurador, e só dapnat per tal que quan
anava a llaurar o a cantar ab altri, fahia mal jornal, e aprés pagava
mal los delmes e primícies."
desig de l'hermità.
E per ço havem hun remey: que nosaltres, deçà, que vullam
rembre lo temps de dellà de les ànimes. E diu sent Gregori que
dejunis e almoynes
"Ecce prandium meum paravi"
En aquest sermó de huy yo vos vull declarar les viandes que
Jesuchrist nos ha apparellades en l'altre món. Serà matèria
speculativa; mas haurem algunes moralitats.
Maria", etc.
Lo tema vol dir açò: Bona gent, venit-vos a dinar,
"ecce prandium".
per dues rahons: la una, que y anem per nostre grat, axí com
quan hun hom diu a altre: "Senyor, dinau-vos ab mi". "Bé
Vet que lo qui covide ne ha gran plaer. Susaxí fa
plau."
Jesuchrist, que diu: "Mos fills, veniu al meu dinar, que yo us
Auctoritat:
ne prech".
vias meas custodiant"
Jesuchrist nos covida graciosament és per ço com havem franch
arbitre, e si ell nos hi apparellava forçadament, vent que
tiraria lo franch arbitre, e no n'hauríem tant mèrit.
ipse: "Venite ad me omnes qui concupiscitis me"
E per ço deye Sèneca:
ducitur quam trahitur". Ideo dicit tema: "Ecce".
tema és declarat.
E yo hé cerquat quants dinars o reffections Jesuchrist nos
ha apparellats, e hé
sacramental, e és ubernal; lo segon dinar és de eucharistia
divinal, e és conjugal; lo tercer és de gràcia spiritual, e
és special; lo quart és de glòria celestial, e és nupcial. Veus
ací quants dinars o reffections nos ha apparellades.
La primera reffectió que Jesuchrist nos ha apparellada és
dinar de penitència sacramental. E aquesta reffectió és ubernal,
que, jatsesia que aquestes viandes que
sien amargues al cors, mas a la ànima són dolces; e per ço
dich que aquest dinar és dinar ubernal. E la primera vianda
que
La
penitència, etc. (Dich
E de aquest dinar deya David:
in mensura"
dich que és dinar ubernal. Ara, sabeu com? Quant és mort hun
hom rich, veus que van-lo a soterrar, e quan és soterrat, los
amichs tornen-se
mas tot simplement ells se dinen. Susaxí és, quan la persona
ha contrició de sos peccats; vet que
dinar no y són appellats los justs,
glòria
parlant Déu lo Pare a son fill:
noli vocare amicos tuos", scilicet apostolos, "negue fratres tuos",
scilicet innocentes parvos, "neque consanguineos", scilicet martires,
"neque vicinos", scilicet confessores, "neque divites", scilicet
virgines, "set cum facis prandium aut cenam, voca pauperes,
debiles et claudos et cecos"
que tota aquesta auctoritat és plena de secrets,
com dinar se fa de matí, e aquells que
persones que en son jovent fan ja penitència; e en aquesta taula
se sigué santa Maria Magdalena, que, jatsesia que hagués fets
molts peccats, mas estant jove ne féu penitència. Mas quan
ve que la persona en sa vellea fa penitència de sos peccats, aquell
se siu a taula al vespre. E axí u fé lo ladre de la dreta que, quan
fo a la fi de la sua vida, començà de fer penitència, dient:
memento[...]".
los amichs, ço és, los apòstols, que aquests són dits amichs
de Jesuchrist, per ço com des que hagueren pres lo Sant Sperit,
no feren peccat, mas tots temps estigueren en la amor de Jesuchrist.
Vols-ne auctoritat de açò?
set amicos"
germans, ço són los innocens creatures, per ço com aquells en
lo babtisme se són fetes frares de Jesuchrist.
et sanctificatur ex uno omnis qui non confunditur, fratres suos
eos vocare"
los cosins de Jesuchrist, ço són los màrtirs, per ço com la sanch
dels màrtirs tota és mesclada ab la sanch de Jesuchrist.
sunt qui venerunt ex magna tribulacione et laverunt stolas suas
in sanguine agni"
appellar los richs, ço és, los vèrgens. Ara, per què los vèrgens
richs? Per tal com virginitat nos pot conservar sinó ab grans
treballs, e per ço virginitat porta totes virtuts ab si. E per ço
aquests
per força, mas si per son grat ne volen fer, hauran més creximent
de glòria.
Mas deuen fer penitència
lo test:
despitant, etc. E Déu torna-se
e no u fan.
contra me".
penitència, si salvació volen haver.
e són aquells qui pecquen per costuma, singularment del trenquar
les festes, etc.
drecen, e puix tornen baix. Oo, quants n'í ha d'aquexos! Són
alguns que tindran queucom de tort, e quan hoiran que peccat
és, veus que prenen prepòsit de tornar-ho. Vet que ara estan
drets, mas quan ve que són a casa e vehen los diners, dien: "Hee,
si u tornava, de mon dan faria. Mas via, que fer-ó hé a la mort,
lexar-ó hé en testament."
Ve
per inconstància.
predicar, mas no han après tant que sàpien conèxer hé en tal
cosa si y ha error, e per ço preÿquen moltes errors e moltes
follies. Aytals són cecos per necligència, e aquests tals són appellats
al dinar de penitència, si volen ésser salvats.
vocare justos, set peccatores ad penitenciam"
veus lo primer dinar.
Lo segon dinar és eucharistia divinal,
quod est bonum, et "charis", quod est gratia.
pus excel·lent creatura corporal que sie e
si yo fallia tal qüestió a vós, quala és la pus excel·lent creatura
corporal
la santa Scriptura:
del Vell Testament,
esset dies festus Domini., [et factum esset prandium bonum in
domo Tobiae, dixit filio suo: Vade, et adduc aliquos de tribu
nostra, timentes Deum, ut epulentur] nobiscum"
Ha-y secrets:
e aquest se fahya antigament, car lo dichmenge tots los cristians
combregaven; mas ara no y ha res, tota devoció spiritual va fora.
Mas en remembrança de açò se dóna lo pan beneyt a nosaltres
mesquins. Mas aquellavòs, quanta devoció havien! E sent Jerònim
ó dóna de consell, que cascun dichmenge combrego hom
libro de docmatibus ecclesiasticis).
Lo
té bona vida ha de aquelles viandes tan saboroses de gràcia, e
açò quan pensa en la creació del món, etc., en la incarnació, en
la obra de nostra redempció, la passió, etc.
de salvació, com està Jesuchrist e
ànima. Auctoritat:
"convivium"
figura? Que legim
fo pres en la ciutat de Babilònia, e lançaren-lo en una presó,
on havia set leons, e allí estech sis jorns, e los leons no
toquar ni fer-li degun mal. Mas vejau com lo delliurà Déus.
Veus que
apparellat bon dinar. E axí lo
dient: "Abacuch!" "Senyor." "Porta aquex dinar a Daniel,
E l'àngel près-lo pels
propheta, que està pres en Babilònia, en hun lach de leons."
"Senyor, si nunqua y fuy ni sé lo lach!"
cabells e portà
mà d'ací ací, e posà
súbitament lo tornà Abacuch dellà on lo havia portat. Ara, qui
és aquest Daniel? Lo servidor de Déu qui està entre set leons,
entre set capitans de dimonis. Lo primer és Leviatan, príncep de
supèrbia, lo segon Mammona, etc. E l'hom està entre aquests
leons sis jorns, ço és, sis edats en les quals viu. Si són set edats,
mas la primera de innocència babtismal no s'í compte, per tal
com los dimonis no
com serà delliurat, que Abacuch li port lo dinar. E per Abacuch
són entesos tots los prophetes qui han apparellat aquestes
viandes de creació. Mas lo dinar porta
Vell Testament, car tot està velat per figures, e ara tot està
clar en lo Novell Testament. Vet ascí lo tallador pla. Mas
portà-u a Daniel, ço és al cristià, e donchs, tu menga d'aquesta
tan bona vianda, ço és, de gràcia spiritual.
Lo
manducabit panem in regno celorum".
singularment:
homines Veteris Testamenti, "et altilia que sunt dulcia", scilicet
apostoli, martires, etc. Novi Testamenti.
Mas ara ve una qüestió de predestinació, que dien alguns:
"E si yo só predestinat a salvació per Déu, e donchs, què
fer bones obres? Car la sua sciència no pot fallir ni mentir."
Ara, dich-te que fer tal rahó és follia gran e ignorància e gran
error
"Multi sunt vocati, pauci vero electi"
Lo sermó de huy serà, com les ànimes santes són ordenades
en la glòria de paradís. E demà, si plau a Déu, vos declararé
com són ordenades en infern.
Aquesta paraula és paraula de Jesuchrist, e és molt terrible
per a nosaltres. E veus què diu, etc. Mas sapiau que aquesta
paraula és de gran soptilitat per rahó de theologia e per rahó
philosòfica. Ara, per rahó de theologia, veus que doctrina és
en santa theologia, que tants són los sants alt e
porien contar. E veus com ó diu sent Johan:
[magnam, quam dinumerare nemo poterat, ex omnibus gentibus
et tribubus, [...] amicti stolis] albis"
ànima tenia sendos rams de palma en la sua mà, e ací solament
parle dels màrtirs. Ara donchs, quants deuen estar los doctors,
confessors, vèrgens e penidents! E donchs, quinya multitud
deuen ésser! E veus ací com per rahó de theologia, com és soptil.
res operatur secundum suam materiam et formam",
ara lo sol, segons la claredat que ell ha, sí il·lumene tot lo món.
E donchs, com Jesuchrist sie de infinida clemència, donchs los
salvats molts deuen ésser. E donchs, per què lo tema diu:
parlant dels salvats, als dapnats ha hom a parlar en dues maneres:
pochs, axí com ara, si yo prenia hun punyat d'arena en la riba
de la mar e deya a tu: "Ací ha molts grans d'arena",
diries tu:
"Sí, n'í ha molts, infinits".
Vet ací
comparació a la arena que roman en la hora de la mar, no serien
res, aquells grans. Vet ací
tema
dapnats. Mas si parlam axí
infinits; e axí ó près sent Johan en ço que diu:
etc. Lo humanal linatge és comparat a arena. Vols-ne
auctoritat? Dix Déu a Abram:
arenam maris"
sua mà plena.
pochs en comparació dels dapnats.
E ací vos diré hun miracle que legim en la legenda de sent
Bernat. Legim que
ciutat de Leó, e havie renunciat a l'artiaconat per devoció, et
havia elegit vida solitària; e l'arthiaca, aprés que fo mort,
apparech a hun son amich e dix-li: "Sàpies que
Donchs, pochs són los de paradís en comparació
morí, moriren
dues: sent Bernat e yo, e tres altres en purgatori, e tots los altres
són dapnats".
dels dapnats.
Ara, voleu-ne una concordança del Vell Testament:
si pauce olive [quae remanserunt, excutiantur ex olea, et
racemi, cum fuerit finita vindemia. Hi elevabunt vocem suam,
atque] laudabunt"
la una de les olives, e l'altra dels raÿms. E donchs, com
Jesuchrist sia de infinida misericòrdia, per què no són salvats
tots? Car conclusió és de theologia que la pus petita gota de
sanch sua ere bastant a rembre
tota. Ara, la rahó és per ço com tu no y vols anar, que a
Jesucrist bé li plau. Auctoritat:
fieri [...] qui dedit redemtionem semetipsum pro] omnibus"
Thimo., ca_o 2_o)
Que ell no vol forçar lo franch arbitre. Auctoritat:
servos suos [vocare invitatos ad nuptias, et] nolebant venire"
Ara, sapiau que Jesuchrist, volent declarar la ordenació entre
les ànimes, com seran ordenades entre los àngels, veus que
dix axí
Luch diu
lo sent Dionís ó ha posat escrit segons que u hac de la boqua de
sent Pau, e posà que alt e
lo primer orde que és dels àngels, lo segon dels archàngels
in sermone dominice
sermone diei judicii).
civitatis aurum perlucidum"
Ara donchs, voleu saber on ireu? Ara ó sabreu, segons que
són
"Ligatis pedibus et manibus mitet eum in tenebras
exteriores"
Lo sermó de huy serà com les ànimes males seran posades
en infern per
"Ave", etc.
Moltes persones són que
perpetualment, e funden-se sobre raó e auctoritat, e dien
axí: que degun jutge just no done major la pena que no és lo
crim; e la auctoritat diu axí:
motos"
persona està en peccat hun any, hee rahó que estigue en infern
altre any
fine venit ista auctoritas: "Ibunt hii in suplicium eternum".
de cosa. Susaxí aquells no
que
de infern, e són
de mala vida. E la primera és carnal conversació
feria
dico vobis").
"Nolite fieri imprudentes, sed intelligentes"
Bona gent: Yo vos vull preÿcar de la epístola del dichmenge
corrent, e si plau a Déu, haurem moltes bones doctrines.
primo: "Ave", etc.
Ara, sapiats que en la santa Scriptura virtuts e bones obres
són appellades saviesa, e peccats e males obres son dites follies
e inprudència. La rahó és aquesta: car nosaltres som composts
de dues natures: la una és spiritual, semblant a hun àngel;
les obres que
saviesa. Mas l'altra natura que havem és semblant a bèstia;
e per ço les obres que
follies e inprudència. E havem-ne auctoritat de abdues:
cor et intelligens abstinebit se a peccatis [...] eis"
3_o ca_o)
non judicantes neque quod verum est cognoscentes, [condemnastis]
filiam [Israel]?"
compost,
són fets a semblança de Déu, e per ço deurien fer més la voluntat sua
que no la del dimoni.
Ara, proseguint la matèria, yo vos vull declarar que
peccats mortals són gran follia, e lexar-ó hé a vostre enteniment:
e que les virtuts contràries dels peccats mortals són
saviesa. E primerament dich que supèrbia, pompa e ufana, que
és gran follia, e humilitat que és gran saviesa. Ara digau: si
ací havie dos camins qui van a hun loch, e la hú fos camí pla
e dret e suau e que portàs a vida, e l'altre camí que fos aspre,
muntanyós e tort; ara di: si hun hom prenia lo camí muntanyós
e que lexàs lo bo a dret seient, no seria fallia? Certes, sí. Susaxí
és, que quan hun hom vol regiment de gent o prelació, oo,
quant vent hi troba! Car si tu vols prelació, vet que altri la
vol; e hun regisme també, que si tu
en lo camí de humilitat no y ha vent ne pompa, car la persona
humil no y treballa per haver-ho, mas diu: "Hee, si Déu me
Auctoritat:
dóna, certes pendré-u ab gran càrrech de la mia ànima; mas
no y treballaré".
et qui depresserit occulos suos, [ipse salvabitur]"
entrar, pren-li
de paraís. Auctoritat:
oriebaris?] Demergeris"
que volia haver sciència axí com Déu, per ço fo lançat de paraís
terrenal. Donchs, mon fill, sies humil.
"Fili mi, superbiam in tuo sensu nec in tuo intellectu dominari
permitas, quia [in ipsa enim initium sumsit omnis perditio]"
superbia, et qui tenuerit illam, adimplebitur [maledictis, et
subvertet eum in finem]"
rahó: si supèrbia porta a infern, e humilitat a paradís, ¿no és
follia de aquell qui pren lo camí de supèrbia? E per ço deya
sent Pau:
est insipiens cor eorum, dicentes enim, se esse sapientes,] stulti
facti sunt
la segona.
Aprés, de peccat de avarícia: és follia; e misericòrdia e
liberalitat és saviesa. E dar-vos n'é una semblança. Veus que és
hun hom en aquesta vila, e ven tot quant ha per passar en
Ffrança. Ara, per ço que no perde la moneda en lo pas dels
ladres que és en lo camí, met-la en taula de cambi, que és segura.
És hun altre, e per semblant mude
e porte-se-n'ó ab si. Quan lo primer és al pas, ixen los ladres
"Tenir!, tenir!"
Diu aquest: "No port sinó per a messió",
e
aquests lexen-lo. Ve l'altre, e troben-lo ab molta roba, maten-lo
e duen-se
per ço, de aytals diu la santa Scriptura:
divicie eorum et fatuitas stultorum inprudencia"
E axí, bona gent, restituïu los torts, e de ço que sobrarà, de
bon just, fèts almoyna; trametets-ó dellà per la mà dels pobres,
que és taula segura.
Aprés, peccat de luxúria és gran follia; puritat e castedat
és saviesa. E dir-vos n'é una semblança. Una vegada, en una
vila era hun hom rich, e tenia ordenada sa casa per aquesta manera:
que davall al sol de casa tenia la palla, e damunt en les
cambres tenia lo tresor. Axí que hun dia fahia fret, e ell hac
fret e dix: "O, bé só bèstia! E per què no
Veus que
ell encengué la palla e calfà
ell la volch amortar, no pogué, e cremà
bé follia? Susaxí és que
d'aval són les inclinacions males; e met-si'í foch quan ve lo
foch de la temptació e crema tots los tresors que estan en la cambra
de la sensualitat. E com? Digues: ¿fe no és gran tresor de la
ànima?
sperança,
vet que tots los tresors se cremen. Auctoritat:
ad perditionem] devorans"
sent Pau:
Dei]: stulticia est illi" [
Aprés, peccat de envega és follia. E què vol dir envega?
Haver desplaer del bé de l'altre. E haver plaer del bé que
Déus ha donat és saviesa. Ara escoltat: Sapiau que una vegada
era hun hom, e havia enemichs; e veus que hun dia ells lo
acaçaven, e veus que havia a passar hun pont de hun fluvi, e
ans que passàs, ell destroí lo pont, e entretant vingueren los
enemichs e mataren-lo. Mas si ell fos passat primer, e despuix
que l'hagués trenquat, haguera feta saviesa. Susaxí és l'om,
és cascú de nosaltres. Los enemichs són los dimonis, lo pont
per hon devem passar lo fluvi de infern és dilectió fraternal.
Mas vet que tu
aquest pont de dilectió ha deu archades. La primera, amor e
dilectió a pare e mare, e deu ésser reverencial. La
amor als enemichs, ço és que no
per justícia.
his qui oderunt vos, et orate pro] persequentibus vos"
La
béns del proïsme. La
la volentat pròpria de si matex, e no desigant res de degú; car
diu sent Pau que
Cor.,
diu sent Pau:
Plenitudo ergo legis] est dilectio"
morte ad vitam, quoniam diligimus fratres"
[III_o])
¿no és bé foll qui va per aquest camí? E per ço deya la santa
Scriptura:
petit aquell a qui tot lo món no li cap en lo seu cor, e més
és petit qui hun sol hom no li cap. O, que follia! E per ço hi
deuen cabre tots
Aprés, peccat de gola és follia. Sapiau que una vegada ere
hun hom qui havie anar camí, e ere mort de fam, que per aventura
havia hun dia que no havia mengat; e fo a casa de hun
rich llaurador e dix-li: "Sènyer, donau-me a mengar!" "En
e p[a]rà-li taula e donà-li carn; e ell portava realgar
bon hora",
ab si, e quan tingué la carn davant, va-la salbuscar damunt,
damunt del realgar, e mengà e morí. Ara, aquest no fo foll?
Sí. Susaxí és de nosaltres. L'om que ha fam som cascú de
nosaltres. L'om qui donà a mengar és nostre senyor Déus. Mas
tu, què fas? Mets-hi realgar, e ha nom destemprança, que
tant menges, e veus que perts l'enteniment. E per ço, tu matex
te mates, que si deus viure cent anys, no
què vos diré de Alexandre
dicit Scriptura: "Noli avidus esse in omni epulacione"
33_o ca_o)
p_o ca_o)
Aprés, peccat de ira és follia. E què vol dir? Portar mala
voluntat a son proïsme de la injúria feyta. Oo, com és gran
follia! Ara, di: si ací havia hun hom al meu costat e és ton
enemich, e tu vols-lo matar, mas vet que no li pots donar si no
lo passes primer los teus rinyons, e que
que pleguo a ell, sinó a la roba, donchs, no serie foll tal hom?
Certes sí. Susaxí és que aquell qui porte mala volentat a son
proïsme; si matex mate. E lo teu coltell no plegue sinó a la
roba, al cors de l'altre, e a tu mate la ànima. E has-ne auctoritat:
ca_o)
vera, car molts són que maten, e puix moren en son llit". Per
ço ó diu, que ab aquell matex relatarà la sua ànima. Auctoritat:
emulari")
tenia hun moço qui l'havia robat, e vénch a mi e dix-me que
tanta de mala voluntat li portave que no
que si
ell alçà la mà e donà-sse
aquella mala voluntat.
ad irascendum, quia ira stulti sinu", scilicet cordis, "requiescit"
Aprés, peccat de perea és follia, e açò és als hòmens que
ara no volen treballar; e és follia. Ara, scoltat: Una vegada
en una ciutat se tenia mercat gran; tan gran era, que ço que
valia
que y havia era-y per comprar, e dix: "Més me val que dorma
e gita
hun poch",
tan gran, dix: "Sènyer, sus, sus! Que prou haveu dormit!"
E él dix: " Dinar me vull",
e quan fon dinat: "Ara, anau al
mercat!" "No hé prou dormit",
e tornà-ssi'í, e lo dia passà
fins a vespres; la muller torne: "Ara, anau sopar?" "Vull",
e sopà, e ella cuytada: "Ara, anau sopar?" "Vull".
E axí
passà lo dia, e quan vénch per lo matí, ell se
lo mercat fo passat e no póch haver ço que volia, e depuix tots
temps visqué pobre. Ara, aquest no fo bé foll? Que podia viure
rich e dexà
fira e mercat se té ara, ací en aquest món, per a guanyar paradís,
e ha-y tan gran mercat de la misericòrdia de Déu, que
conclusió és de teologia que per una petita làgrima que gitos
de tos huylls per contrició, Déus te perdonarà tots tos peccats
mortals, quant és a la culpa, e puix, per una poqua de oració
te lexarà les penes. Vols-ne auctoritat?
ponere racionem cum servis suis. [...] Misertus autem dominus
servi] illius"
de aquesta vida sies passat, no hauràs gens de misericòrdia.
Auctoritat:
ut intingat extremum] digiti sui"
E donchs, de bon hora canvertam-nos a fer penitència, e
serem savis; e si no, serem folls. Auctoritat:
terram suam, [satiabitur panibus]; qui sectatur ocium suum,
stultissitimus est]"
set; intelligentes".
"Egressi sunt servi ejus in vias"
En aquest sermó yo vull declarar les maneres de viure que
tenen los hòmens en lo món. E algunes bones persones la tenen
bona, altres mala, altres cominal. Serà matèria profitosa.
Primo: "Ave Maria", etc.
Yo, volent pertractar aquesta paraula en l'enteniment spiritual,
veus què diu que
de aquestes maneres de vida, e són dues: la primera, quals són
los servidors de Déu verdaderament; la segona, quales són aquelles
vies que han pres.
Donchs, la primera manera de vida és que quals són los
servidors de Déu verdaderament. E dich que si volem parlar
generalment, que són totes creatures corporals e celestials o
spirituals. Ara, per què? Per tal com jamay no passaren lo manament
de Déu. Ara, primerament de les celestials. Lo sol,
quan Déu l'ach creat, féu-li manament, dient-li axí: "Vet que
tu faràs tal camí: de l'estiu iràs axí dalt, e de l'ivern bayx".
Item, "Tu, lupa, faràs tal cors, que
seràs nova, puix crexent, puix plena, puix minvant, puix girant,
e puix te eclipsaràs tantes vegades de ací a la fi del món"
enteniment ne rahó. Vols-ne auctoritat?
Aprés, dels elemens, de les sues actions e passions, que
obren, etc. Aprés, de les aus: "Vosaltres fareu nius en l'estiu
e engenrareu", etc.
sobre terra e engendrareu, e axí vos conservareu".
donat regla als arbres: "Vosaltres, de l'estiu gitareu flors e
E vet ací com los
fulles e fruyt, e en l'ivern tot ó lexareu".
donà regla. Auctoritat:
sunt posita, [et non est qui possit tuae resistere voluntati[...]
Dominus omnium] tu es"
generalment, les creatures celestials són servidors de Déu. E
havem-ne auctoritat:
omnia serviunt tibi"; omnia, scilicet, corpora celestia.
volem parlar estretament, tan solament los cristians són servidors
de Déu. E ha-y bona rahó, que quan lo rey és en son
regne, veus que tots los del regne són sos servidors, mas specialment
sos familiars són servidors seus. E ja diu hom:
"Aquest és servidor del rey".
Susaxí és dels cristians, que
ells són en la casa del rey, en la santa Església. E lo nom propri
de cristians:
vocabit nomine alio, [in quo, qui benedictus est super terram,
benedicetur] in Deo"
appelle totes les creatures sos servidors, mas specialment los
cristians qui estan en sa casa, de la Església militant. E per
ço diu lo tema:
Ara, sapiau que tres vies són les quals prenen los servidors
de Déu: la primera és via criminal, e aquesta és scandalizosa;
la segona és via mundanal, e aquesta és perillosa; la
via spiritual, e aquesta és maravellosa.
criminal e que és scandalizosa. E què vol dir? Que quan alguna
persona, de quiny estament que sie, coneix e sap: "Yo no visch
e tal vida és scandalizosa, car
segons ma condició, per ço com só en peccat mortal, e jamay
de tal vida no
una persona que està en peccat mortal lonch temps, veus que
tantost vol que no vage tot sols, mas que vage acompanyat. E
dar-vos n'é una semblança: si una montanya alta està ací, e
vos del cap lançau hun gran cantal, veus que ell no serà content
que vage tot sols, mas molts d'altres que vagen ab ell, ço és,
tots quants ne troba. Susaxí la muntanya és vida spiritual, e
la persona que y serà, veus que està alt, mas quan cau per peccat
e mortal, no li basta que tota sola vaja a infern, mas que molts
altres hi vagen ab ell. E de aquests deya David
hec omnes"): "Hec via illorum scandalum ipsis et postea in
ore suo complacebunt".
Ha-y secrets: dos. Lo primer:
"scandalum ipsis",
d'aquell altre, e donant mal exemple. Ara, per entendre açò,
si de la montanya alta hom lança una pedra petita, poques ne
menarà ab si; mas si és grossa, quantes? Moltes. Veus com.
Si és hun laurador pobre e que estigue en peccat mortal, vet
que no
estament, oo, quants ne mena a infern! Tots los escuders, los
parents, per ço com cerque guerra, e ells fan-li valença.
per ço com los fa rebre contractes usuraris. Aprés, la
muller e la filla e lo gendre, per ço com los case ab ço que és
de usura, etc. Donchs, bé és ver lo test:
ipsis et aliis".
scandalizaverit unum ex pusillis hiis", scilicet de christianis qui
noviter sunt in gratia Dei. Item,
Lo segon secret:
està en peccat mortal en aquest món no plau a Déu ni a la boqua
ni al cor ni a les obres, mas quan seran en infern,
ore suo", scilicet, peccatores, "complacebunt", Deo suple.
com? Quant hun hom està al turment, e per força de turment
li fan dir la veritat. Com? "Has mort tal hom?" "Hoc,
Veus que llavors l'om fa plaer al jutge. Susaxí és
ha ver".
en infern. Veus que les ànimes de infern vehen los sants. Auctoritat:
que vehen sent Pau, qui fo hom molt superbiós, e dieu los superbiosos:
"E qui és aquell? No és sent Pau?" "Sí." "Oo, mesquí!
Vet
Si
que llavors complaeu a Déu e confessen la veritat e la justícia de
Déu. Axí matex, hun usurer, quan veu sent Matheu, que fon
dels grans logrers del món e cambiador e procurador del rey,
e lexà-u tot per servir a Jesuchrist e restituí tots los torts
in suo sermone). Item,
tan gloriosament col·locada en paraís, que fo gran bagassa,
que qui no "Oo, mesquí! Si yo
E a David, qui fo
hagués feta penitència axí com aquella!"
molt luxuriós, etc. Donchs, vet com complaen a Déu de boqua,
mas no de cor ni de obra. Vols-ne auctoritat de aquesta laor que
los dapnats donen a Déu?
anllà no;
salutis",
tornem-nos a Déu.
lapides, [...] ne ponas animae tuae] scandalum"
La
E què vol dir? Que hòmens o dones que serven los manaments
de Déu, axí com ara, veus que tals persones hoen una missa
tots dichmenges. E si per aventura algú lo dilluns los deya:
"Anau a missa",
dirien: "No u vull fer, Déu no u mane".
Item, confessen-se tots anys e no pus. E axí serven los manaments
de Déu e de la Església. Veus que tals persones són en
gràcia de Déu, mas tal vida és perillosa, per ço com hi ha molts
llaços, axí com fan los qui volen caçar, que ans posen los laços
molts. Susaxí les persones spirituals ja volen alt per desig de
paraís, en tant que poden dir:
dimoni, del qual deya David:
absconderunt superbi laqueum mihi"
gracia,
molt, e haurà una malaltia, de la qual tu seràs despagat, e vindrà
hun ton amich e dir-t'à: "E com estau?" "Oo, mon fill està
Dirà aquell:
mal." "E menau-lo a tal adeví o a tal erbolària",
etc. E vet que tu fer-ó has. Vet que ja és en lo laç del
dimoni.
E ací vos diré hun miracle que legim en la vida de sent
Anthoni. Diu que hun dia, axí com ell contemplava, vingueren
àngels, etc. E per ço li respòs sàviament, car per humilitat és
entesa tota virtut
me"
La
persona spiritual? Yo us ó diré. L'om ha dues substàncies, la
una spiritual, e l'altra corporal. E per ço hom se deu conformar
més ab la ànima, que és spiritual. E declarar-vos n'é una figura
que féu Déu als fills de Israel, e féu-los
e són totes en una. Auctoritat:
via mirabili [...] et transvexit illos per aquam] nimiam"
E la primera maravella que Déus féu als fills de Israel és en
ço que diu:
e fallia gran sol, Déus los trametia una núvol damunt
ells, que tots los cobria e
affany del camí, pus que la núvol los anava damunt. Susaxí fa
Déus a la persona spiritual. E lo dia significa prosperitat quant
a honors e reverències, mas per tal que
Déu la núvol damunt. Recordant-se dels propris peccats e dien:
"Senyor, yo hé fet tal peccat, mas les gens no u saben, que
sinó, etc. E per ço fan-me honor. Mas, Senyor, no a mi, mas a
tu, Senyor, que
nobis set nomini tuo da gloriam"
de Egypto")
no
remor fui Dei, et consolatus sum"
La
que diu:
de nit, veus que havien a passar per hun desert que y havia
moltes feres, e nostre senyor Déus fahia
que la núvol que de dia los refrescava, de nit se girave per
lo contrari, que lo que anave damunt, aquellavòs anava davall
e il·luminava
nit signifique adversitat, e per ço que
per la serp o fera de infern, dóna-li paciència en tant que
affanys li tornen en plaer.
meis, ut inhabitet in me virtus Christi"
La
que diu:
fills de Israel vingueren hun dia en hun estret fort gran, e veus
quiny era, que de part damunt havia una gran montanya que no
podien passar sinó les aus, volant, e deçà era la mar Roga, que
dien (l'aygua no ere roga, mas per ço com la terra ere roga,
l'aygua parie que fos roga, e per ço li deyen la mar Roga). E
veus que Déus manà a Moysès que toquàs ab lo seu bordó a
l'aygua; e axí u féu, e partí
delliurats del rey Pharaó que
aquesta manera Déus los delliurà. E axí fa Déu al seu servidor.
E la mar que és amarga significa contrició, dolor dels peccats;
e les làgrimes que vénen als huylls vénen per la passió de Jesuchrist.
La
diu:
lo flum Jordà. Ara veus com. Quan los sacerdots hagueren toquat
ab l'arqua en l'aygua, veus que foren feytes dues parts de la
aygua, que l'aygua d'avall se n'anà a la mar, e la d'amunt no
passà d'allí avant, mas aturà
en amunt. E lo camí romàs bo e exut, e ells passaren, e
aprés l'aygua tornà axí com de primer. E axí fa Déu al servidor
seu: fa
va baix, quan li remembren los peccats propris, e plora; e
aprés, quan plora per lo proïsme o per los de purgatori, va baix;
mas quan plora per contemplació o en la encarnació o per la
passió o per la glòria que spera haver, llavors va alt. E per ço
deya:
"Hora septima reliquid eum febris"
Huy vos predicaré de aquest evangeli de aquest dichmenge
present, specialment sobre ço que diu lo tema:
reliquid eum febris". Set primo: "Ave Maria", etc.
En aquest sermó yo vull tenir una manera novella, la qual
tenen los juristes, que quan ells volen disputar, primer posen
la ley en térmens, e aprés fan les qüestions que
Susaxí faré yo. La ley serà lo sant evangeli, e aprés yo
posaré les qüestions morals.
Ara donchs diu sent Johan, qui posà millor aquest evangeli
que degun evangelista, diu que en una ciutat que havia nom
Metropolis havia hun rey petit de potestat, e per ço diu
axí. Veus que aquell rey havia hun fill, e no n'havia pus, e fon
malalt, e molts metges vingueren-hi per guarir-lo, e finalment
desempararen-lo, vehent que devia morir. E lo rey, vehent
que
que Jesuchrist fahia molts miracles, e dix: "Més val que y vaja,
E anà-y e trobà
per aventura si
montanya, que estava preÿcant. E quan Jesuchrist hac preÿcat,
lo rey anà-li davant, gitant-se als seus peus, dient-li tals paraules:
videritis, non creditis".
per què Jesuchrist li respòs e
rey li estave davant tan humilment. Per ço com aquell rey bé
creya que Jesuchrist fos hom, mas no creya que fos Déu; car
si u cregués, no li diguera que devallàs a sa casa. E puix dix:
pogués resuscitar. E per ço havia més fe Centurió, qui dix:
ca_o)
dient-li: "Ara, vés-te
E veus ací la
ley, lo test evangelical en summa.
Mas tres punts fan a declarar en aquest tema: lo primer,
qual és aquest fill de rey, parlant moralment; lo segon, quala
és la febra per la qual fo agreujat mortalment; la
aquesta
cristià e cristiana, e som fills de aquell rey, del qual deya sent
Johan:
ca_o)
en lo sant babtisme, e que sie sa muller. Vet lo test:
habet sponsam, sponsus est"
font del babtisme, e ell tramet allí la sua sement
regina a dextris tufs".
e de regina, del qual affillatge deya sent Johan:
potestatem filios Dei [fieri, his, qui credunt in nomine ejus,
qui [...] ex Deo nati] sunt"
a una qüestió que soleu fer vosaltres dels infants chichs no
bategats, per què Déus no
per ço, pus que som fills de tan gran senyor, semellem que u
siam. E per ço no jugar a taules ne a degun joch de daus, ne
a nayps, car per ço hun doctor, parlant als cristians, diu axí:
factus nature noli in veterem vilitatem degenerare, quia precium
tuum sanguis Christi est, qui judicabit te stricte et veritate, quia
qualem caritatem dedit nobis Deus pater, ut filii Dei nominemur
et simus"
Dico, 2_o,
Ara, aquesta febra és entès peccat mortal. E ha-y rahó,
car la febra, ans que no ve, tramet primer missatgers, ço són
freces e fret, e tots temps ve primer lo fret. Susaxí és lo fret
necligència.
missa, oo, ab quanta fervor la diu! E les hores! Mas quant ve
per temps, ve lo fret de necligència, e axí cau en peccat mortal.
Axí matex de religiosos, etc. Mas quant ha part en l'ase, no
farà res de bé.
està ab aquella fervor de servar los manaments de Déu, de
fer oració a matí e vespre, de dejunar
Quan ha durat hun temps, a poch a poch lexe lo dejunar, etc.
E per ço diu la santa Scriptura:
ab aquis nimium, et usque ad inferos peccatum illius".
de sent Jachme:
abstractus et illectus"
ad bona spiritualia que diligenter debent facere, et "illectus",
scilicet inclinatus
ha, és que destroeix e destorba lo apetit de mengar; que l'ordiat
que li és medicinal, no vol mengar e desiga fruyta, que li és
contrària. Susaxí fa lo peccat mortal, que tal lo desig de la
bona sabor de la bona obra spiritual. Car si la persona és en
gràcia, ab gran sabor serveix Déu, dient:
delectatus suro". Item,
ex Dec est, verba Dei audit"
obres que fa, fa-les diligentment e serve los manaments de Déu
ab gran dolçor e plaer.
Dei"
és mal senyal:
febre iniquitatis palacium cordis amisit"
Dico,
Diu lo tema
és que Jesuchrist podia guarir lo fill del rey en la primera hora
de prima, mas no u volch fer, ni en la
mortal: la primera,
la
(dic large, ut infra, in sermone primi sabbati Adventus Domini,
qui incipit: "Ecce dies veniunt").
FFERIA
"Est cogitacio" (ut supra
de deffunctis)
"Credidit ipse et domus ejus tota"
Per ço que les paraules divinals que yo vull preÿcar sien
dites e sien escoltades a honor e glòria de Déu, saludarem, etc.
Aquesta paraula és del sant evangeli corrent, e és dita de
hun rey en gran laor de Jesuchrist, com axí
des que fo convertit, no solament fo content de si matex, mas
de tota sa casa, que tots cregueren en
sapiau que degú no deu ésser content de si matex tan solament,
que ell tot sols vaja a paradís, mas tots los altres de sa casa, o
de sa vila, si és regidor. E com? Si lo marit se converteix
primer a Déu, que tir aprés la muller, aprés los fills, aprés los
servidors, aprés los vassalls, e si n'í ha de infels, axí matex, car
si no, vet que
curam non habet, fidem negavit, et est infideli
deterior"
E yo hé cerquat, quantes maneres són de creure, e hé
trobat tres: la primera és creure Déu ésser
ve per sciència; la
la
Donchs, la primera manera que yo hé trobat per acostar-se a
Déu es creure Déu ésser
e governador de totes coses. E si u volets entendre bé, dar-vos
n'é una semblança. Ara, digau: en hun cors de hom o de
dona, com coneix hom que y haje ànima? Quan lo cors fa ses
operacions: ab los peus passegar, ab los huylls guardar, ab la
boqua parlar e mengar, e lo ventre digerir, etc. Susaxí és de
aquest món, que pot ésser dit hun cors, e les cames són la terra.
E guarda quinya operació ha, que en l'estiu produeix flors, fulles
e fruyts; en lo autumpne dexe-les. Les cuxes són les montanyes
forts, lo ventre és la mar. E quinya operació fa? Que en l'estiu
se aplana, e en l'ivern se lleva. E la diversitat de pexos que y
són. E los braços són los ayres, e lo cap és lo cel, e los huylls
lo sol e la luna, e les altres steles són los sentiments. Donchs
axí com tu coneixs que en lo cors és la ànima per les operacions,
axí en aquest món, per la sua operació pots creure que
alguna substància spiritual hi ha que
dit Déu, en tant que la persona que no u creu, no és sensada,
car per sciència ó pot saber, axí com t'é dit. E açò toquava sent
Pau, dient:
conspiciuntur]"
vol de sos vassalls. Susaxí vol Déu.
que
Item, quiscun senyor vol que
ab reverència, etc.
La
a Déu, de les veritats de la fe, les quals ell matex nos ha preÿcades
e revelades en la santa Scriptura simplement. Axí com ara,
si tu sabies hun hom que jamay no digués falsia, ni u farie per
tot lo món, e és vengut de la mar, ara digam de Jerusalem, e
conte
hun ase volar, e tu saps que no dirie mentira, si axí no fos;
vet que si tu ó creus sens altre testimoni, gran reverència li
fas. Susaxí vol Déu que façam nosaltres, que li portem aquesta
reverència, axí com ara, de aquella substància spiritual, de la
qual és Déu e que és tres persones realment distinctes: "Senyor,
gran cosa és, mas per reverència vostra yo ó crech".
la verge Maria sie parida verge, etc.
l'altar, etc. Gran cosa és, mas per reverència vostra yo ó crech.
E veus la
La
aquesta ve per obediència. E les dues maneres primeres de
creure no porten a paraís sens aquesta, mas quan aquesta tercera
hi és, hoc, servant los seus manaments. E com? Fent oració a
matí e vespre cada dia, etc., hoint missa lo dichmenge, etc.
supra in sermone de "Assumptus est in celum". Fferia
post Ascensionem). Item,
de Pascua. Açò és obediència als manaments de Déu e de la
Església.
Huy és la festa de mossènyer sent Martí, confessor; axí
matex serà lo nostre sermó. Mas
Aquesta paraula preposada vol dir aytant que Jesuchrist ha
conegut a sent Martí en les sues benediccions. Ara, sapiau que
totes les virtuts són appellades generalment benediccions, e
ja ó diu lo philòsof:
hortes est, et res bona est; et cujus finís males est, et res mala
est".
e per ço són mals, e per ço són dits mortals, per tal com
donen la mort:
A vida eternal. Axí ó diu sent Pau:
[habetis fructum vestrum in] sanctificacione"
benedicti"
appellada segons la fi, donchs ¿què direm de mossènyer sent
Martí qui ha feyta tan gentil fi, axí com veurem segons diu lo
tema:
hé
"Ffecit illum. Dominus crescere in plebem suam"
Lo tema vol dir aytant: que Jesuchrist ha fet créxer a sent
Martí en lo seu poble. Com ara, ja sabeu que set edats són,
en les quals la persona viu: la primera infància, puerícia, etc.
E en les tres edats primeres, la persona creix en alt, e en les
aquestes
ànima en altitud en tres graus de caritat, en los quals la ànima
creix. Lo primer és incepció, e vol dir que quan la persona ha
estat en peccats per algun temps, mas depuix ha
confesses bé, e fa alguna penitència e ha batalles molts e forts,
moltes males inclinacions, e aprés del món, que done molts
abelliments; e vet que si resesteix fort, és en lo primer grau
de incepció. Vols-ne auctoritat?
Dei, sta in timore et prepara animam tuam ad temptacionem"
quan la persona ja no cura de temptacions, mas done
plaure a Jesuchrist, segons diu sent Luch:
[qui non veterascunt, thesaurum non deficientem] in celo"
intel·ligència e voluntat. Lo
la persona és tan enamorada, que meysprea tot aquest món e
honors e riquea, e desiga la mort. Axí ó féu sent Pau, dient:
aquests tres graus de caritat diu la santa Scriptura:
edificacio constructa crescit in templum Domini". "Constructa",
id est, perfecta,
mèrits. Mas ja no pot exir de perfectió, mas pot muntar més
avant, e per ço diu
cedere et crescere in templum in Domino".
declarat, que diu:
suam".
Ara, yo hé cerquat quants graus de caritat ha haüd mossènyer
sent Martí, per los quals és crescut en multiplicació de
mèrits, e hé
segon, humilitat personal; lo tercer, pietat proximal; lo quart,
pobretat corporal; lo
lo
Ara, sapiau que
tan bo, que era
la sua mare ere també noble. Mas eren infels, e sent Martí no
volia entrar en lo seu temple. Ara, pensat lo pare, com lo abufetegave.
Mas vejau què féu. En aquell temps havia en lo món
tres leys: la una ere pagànica; la segona, mosayca; la altra,
evangèlica. E diu que sent Martí havia deu anys, e anà per
instruir-se en la fe catòlica. Ara, com? Veus que
n'anà al temple dels pagans e demanà qual ere major clergue.
Digueren: "Ve
e ell dix-li: "E què voleu, mon fill?"
Dix sent Martí:
"Yo volria saber quinya creença haveu".
Tantost
aquell dix: "Nosaltres creem hun Déu",
e sent Martí dix
tantost: "E hon és?",
e mostraren-li una ýdola; e ell dix:
"E açò és vostre Déu?" "Hoc, certes." "No
E anà-sse
cosa adorar creatura, mas Déu tan solament, qui ha fet totes
creatures."
jueus, e allí demanà: "Digau, ¿qual és lo major rabí?",
e digueren:
"Ve
Dix sent Martí: "Yo volria saber de
Dix aquell:
vosaltres quinya creença haveu". "Nosaltres creem
hun Déu, creador de totes coses e governador". "Ara, què
sperau haver d'ell, e què?" "Honors e riquees, que axí
E anà-sse
ha promès." "Ara, bona creença haveu."
a la església, e demanà: "E quinya creença haveu vosaltres?"
E sent Martí dix:
"Quinya? Que creem hun Déu, creador del cel e de la
terra, mas que aquell Déu és tres persones, Pare, Fill e Sant
Spirit." "E com se pot fer?" "Yo us ó diré",
dix lo sacerdot, "mas per ço que u entenau millor, dar-vos n'é
una semblança natural del sol", etc. "Ara ó crech." "que
E dix:
Fill de Déu lla près carn humana", etc. "Ara ó crech."
"que és dins la òstia tot", etc. "Ara-u crech." "Aquesta
Mas havem-ne auctoritat:
fe val més que deguna de les altres".
"Mas vegam
dix sent Martí.
la sperança", "Nosaltres, dix lo sacerdot,
E sent Martí dix llavors:
de aquest senyor nostre no n'esperam or ne argent, ans diu
que
cel, quant exirem de aquest món. E axí ó diu ell matex:
fecerit voluntatem patris mei qui in celis est, ipse intrabit in
regnum celorum." "Aquesta ley
dix lo sacerdot,
me plau". "E donchs", "voleu-vos fer cristià?"
"Hoc, pare." "Ara donchs, mon fill, veus ací la fe: lo Credo,
apreneu-lo, e quan lo sabreu, bategar-vos em." "En bon'hora,
pare."
Ara, moralment: que vullau dir lo Credo tots jorns, a matí
e vespre, etc. Aquest consell dóna sent Jerònim.
car depuix que fo bategat, tots temps fo humil. Ara, veus com.
Lo pare, axí com vos hé dit, ere noble e féu cavaller a sent
Martí, e donà-li molts escuders. Mas ell no
e aquell anava ab ell, perquè
a ell a la pràticha. Quant venia que
scuder prenia una tovallolla e una cetra per donar-li aygua a
mans, e sent Martí deya: "Daçà, e llava
en tant que axí se havia a fer.
no u faria!" "Tu, creu-me!",
E sent Martí li tallava la carn.
que portava son cavall, sent Martí descavalcava e fallia cavalcar
l'escuder, e ell anava a peu, quan altri no y anava. E quan
venie al vespre, que
ell descalçava al scuder. Oo, quanta humilitat! E per ço legim
en la sua ystòria:
cui versa vice adeo] serviebat".
Moraliter:
axí com diu sent Pere:
ut vos exaltet"
sermone[...]).
Tercio, dico
misericordiós que tot ó donava. E singularment vos ne contaré
hun miracle. Sapiau que una vegada sent Martí fahie mostra
de sa companya, axí com cavallers ó acostumen, e axí com exien
de la ciutat, ell estave bé armat, e damunt portava un bell mantó.
E axí com fo a la porta de la ciutat, hac-hi hun pobre tot despullat,
e tremolava fort e demanava almoyna; e axí com los
altres cavallers passaven, tots lo guardaven e jaquien-lo estar,
que res no li donaven, e finalment vénch sent Martí e véu lo
pobre despullat e dix: "O llas, e si yo jaquia axí aquest pobre,
Ell guardà si tenia diners, e no
què
de aquest món?"
axí, perquè estava armat e no havia sinó lo mantó. E cridà lo
pobre e dix: "No tinch sinó aquest mantó, mas
E tragué la spasa e partí
tibi, sed dividatur".
e va-sse
que anava ab la mitat del mantó, trahien-se
bé sabia què fahia. E quan vénch al vespre, que sent Martí fahia
oració, ell véu lo cel ubert, e Jesuchrist qui tenia lo mantó abrigat
que havia donat al pobre, quasi que se
hac veste me contexit".
Moralment: bona gent, que vullau fer almoyna per poch que
hajau mudar la roba de lla, etc.
lexar les honors e lo pare e la mare, e mès-se en hun monestir.
E ascí stava tot simplement, en tant que hun dia apparech-li
Jesuchrist e dix: "Martí!" "Senyor." "E no has compassió
de ton pare e de ta mare que són en via de dapnació?" "Senyor,
donchs, què faré?" "Vés-hi tantost!"
E anà-y. Ara, pensau
com lo pare lo lançava a la mala ventura, quan lo véu ab l'àbit,
dient-li: "Tot mon linatge me has deshonrat".
Mas sent Martí
en açò no y donà res, e començà-li de preÿcar, mas no
convertir, e per ço és dapnat. O del mesquí! E quinya dolor
li deu ésser, ara que veu son fill estar en glòria, e ell en turment.
Si l'hagués cregut, bé haguere fet. Mas veus que convertí
a la mare, e ara és en paraís. E puix tornà-sse
monestir.
Moralment: que aquell que s'obliga ab vot a Déu, que
complir. Axí ó diu David:
psalm [75])
elegit en bisbe. E sapiau que lla, en la ciutat d'on ell era, que
havia nom Turònia, morí lo bisbe, e finalment tot lo clero se
acordà a sent Martí que fos bisbe: "Mas veus que no u volrà
E axí ó feren, e com lo hagueren pres,
acceptar, com ell ha jaquit tantes de honors ja, e per ço no u
volrà; mas tingam-hi manera que y vage
hun hom ha de necessitat de confessar, e ell fer-ó ha, e nosaltres
pendrem-lo".
menaren-lo a la església per cathedrar-lo, e ell contrastà-y fort.
E hun bisbe que y havia, qui havia nom Deffensor, deya: "Oo,
en tant que
aquex hom volen fer bisbe? Certes no li tany";
molts tiraven ja atràs, que no u fos. Mas veus que per tots fo
oïda una veu que dix axí:
perfecisti laudem propter inimicos tuos, ut destruas inimicum
et defensorem"
que ell fos destroït, baxà lo cap e anà-sse
sent Martí, vehent que Déus ó volia, acceptà-u. Mas ara, en la
Bíblia ha
que sent Martí se estava axí com de primer, que sol no mudà
l'estament, car axí matex portava cilici com de primer, e una
gonella pobra damunt, ni féu altre llit sinó lo de primer, una
poqua de cendra ab hun cilici gros nuat per lançol. No tenia mules
ni escuders, mas capellans devots. E vejau què us contaré:
Hun dia ell anava per visitar lo bisbat, cavalcant en hun ase ab
hun scolà, e axí com anaven, veus que dos cavalcans vingueren
ab dos rocins, e los rocins espantaren-se de l'ase, en tant que
cuydaren caure, e descavalcaren, e la
bé al bisbe. E sent Martí diu que acubanà
per ço que no
a cavalcar per fugir, e los rocins no
ells se "Aquest hom deurie ésser
e tornaren-hi e trobaren que ere sent Martí:
sant hom", "Oo,
Vejau que no
senyor, e perdonau-nos!" "Déus vos perdó."
volgué vedar. E si ara
sous veden ara. No legim que sent Pau vedàs a degú, sinó a
hun fornicador qui tenie muller e amiga en la ciutat notòriament.
E huy, quants n'hi ha de aquests! Estirpau-ó, que per
peccats manifests vénen pedres, plagues, guerres e tempestes.
quant anava deçà e dellà, veus que
Alguns li deyen: "E per què anau axí simplement?"
E pugau dir com deyen: "Guardau com va lo bisbe! Si yo fos
E vejau què-us contaré: Hun dia,
bisbe, en altra manera yria!"
axí com exia de la església, veus que hun pobre li vénch davant,
despullat, mort de fret, e demanà-li almoyna, e ell dix al
tresorer: "Per amor de mi, feu-li una gonella". "En bon
E dix: "Pobre, vine ab mi!";
e anà-sse
meté-li escusa e partí
pobre tornà e dix: "Senyor, no la m'à donada",
e ell, que
véu açò, despullà
sinó lo cilici. E lo pobre se
que porten damunt los bisbes e anà-sse
tresorer que "Tost, vestiu-vos, que tant
e ensenyà-li
à que us speren a missa, que lo pobre ja haüda la gonella".
"Oo, quinya mentira!" "No, que de altre pobre dich",
lo cilici, e aquell anà-li a comprar una vestidura per
vestí-la
E quan vénch al levar del cors de Jesuchrist, les mànegues del
camís, que són amples, tornaren-se
descobriren tots de mig avant, e veus que àngels ab una tovallola
molt bella de perles e de pedres precioses posaren-la davant
los braços de sent Martí, per tal que lo poble no li ves los braços.
Hee, guarda com plahia a Déu la sua humilitat! E ara los
bisbes, sol que puguen aplegar diners e fer ufanes, etc.
compleix bona vida; si no, no. Axí com si hun hom anava a la
perdonança de Roma, e quant fos a la porta de Roma, que se
tornàs, no la guanyarie, per ço com hi ha a plegar e ha a visitar
los santuaris, susaxí és de la persona que serveix Déu e va a
Roma, a paradís, e sent Pere e sent Pau, e no plegue a la porta
de la mort ab la bona vida: veus que tal hom no serà salvat,
mas si-y plegue, sí. E susaxí ó féu sent Martí. E veus que
Jesuchrist li revelà lo dia de la sua fi. Oo, quinya consolació!
"Martí, tu entraràs ab mi en la mia glòria."
E ell que havia
dejús si moltes santes persones, dix-los: "O, Déu me ha revelat
e aquells començaren de plorar. E quan
que tal dia morré";
vénch lo dia, ell se mès en lo llit de cendra ab lo cilici gitat de
cara amunt, per tal que ves lo cel. E los metges deyen-li:
"Girat-vos de costat",
e ell deya: "Bé estich, per tal que
E
veja lo cel, e ja veyg lo camí per hon la mia ànima irà".
estant axí, veus que hun dimoni li apparech, e sent Martí dix-li:
Abrahe sum."
la cambra, axí com se n'anave dix: "Martí, e la mealla?"
E ell pensà-y: quan era chich, trobà
"Quinya mealla?" "E no
de tal casa?"
en casa de sa padrina, e dix: "O, ver te dius!",
e appellà lo
majordom e dix: "Tost, tost, cerquau los hereus de ma padrina
e confessà-sse
e tornau-la per mi vosaltres",
e baratistes, ¿què fareu al dia de la mort, que teniu tants
florins de tort? La bèstia cruenta vos acusarà davant lo juhí
de Déu. E aprés combregà e perolí, e veus que vingueren àngels,
e ab sobirana devoció donà la sua ànima en les mans dels àngels,
e axí anà a paraís. E veus per què diu lo tema:
illum", etc.
"Et vos stote parati"
Per ço que les paraules, etc.
Ara, ací ve una qüestió que feu vosaltres comunament, e
deÿu axí: "Pus que Déus nos ha elegits per a la glòria de paraís,
què
E veus per què diu lo tema:
Ara donchs, quantes són les maneres per les quals devem
entrar en paraís?
a Déu per santedat; la segona és que devem ésser apparellats
a la Església per dignitat; la
apparellats al proïsme per amistat; la
ésser apparellats a ssi matex per honestat.
Donchs, la primera és, etc. Que cascú guard de quinya condició
és e que vulle viure segons aquella, com ara, si és religiós,
que visque segons la regla
prevere, si és laurador o mercader o cavaller[...]
La
per dignitat, e que no y vullam fer res sinó ço per a què és
feyta, segons diu sent Agostí:
ad id quod factum est".
se mostràs irat, sinó per la Església.
in sermone [...]).
La
que no
no fan consciència de furtar. Digau: per què Adam fo lançat
de paradís?
La
l'enteniment, que sia clar en la fe.
de les gràcies que Déus nos ha fetes.
a amar Déu; e la boqua a loar-lo, les orelles a escoltar sermons;
e les mans a obrar coses spirituals e oracions devotes,
e los peus per a gu[a]nyar perdonances. Hoc en dia de festa,
hoïda emperò la missa major, pot hom acaminar sens peccat a
guanyar perdonances. E per ço diu lo tema:
parati"
"Accipite armaturam Dei"
"Ave", etc.
Ací ve una qüestió: per què sent Pau nos amoneste axí com
si ell fos hun gran bataller, e que
forts en la batalla. E sapiau que qui desarmat serà atrobat, serà
vençut. E per ben declarar aquesta matèria, ací vénen dues
qüestions, e de la una serà huy lo sermó, e de la segona serà
lo de demà. E la primera qüestió serà contra qui nos devem
armar; e la segona serà de quinyes armes nos devem subvenir.
Donchs, la primera qüestió és contra qui nos devem armar,
e dich que contra tres enemichs. Lo primer, considerant lo loch
hon habitam; lo segon, considerant los enemichs ab qui batallam;
lo tercer, per lo loguer que speram.
Donchs, lo primer enemich per lo qual nos devem armar és
considerant lo loch on habitam; e lo loch és aquest món que
està posat entre dos contraris: la glòria celestial que està dalt,
e infern que està baix. E a aquests qui estan alt en paraís no
fa mester armar, car los dimonis no s'í poden acostar, e tots
temps han pau. Auctoritat:
al cel los sants han bellea de pau. No és axí en aquest món,
que quan los hòmens d'armes han pau, veus que no han bellesa,
car pus que no han guerra uns ab altres, fan sutzures ab dones,
e per ço no han bellesa. Mas en paraís
los durarà?
infern, e aquells no
bé ó haurien mester! Mas no
no
estam enmig, parle lo tema, e nosaltres qui havem lo franch,
podem fer bé e mal, e per [ço] cové que
què? En lo sermó de demà ó haurem.
Secundo, nos devem armar contra los enemichs ab qui batallam,
per ço com ells són invisibles. E per ço diu sent Pau:
nobis colluctatio adversus carnem et sanguinem, sed] in principes
[et potestates"
han de batallar, que
E donchs, com ne deuen saber l'art! E sí hun llaurador no
gosarie pendre ab hun hom que hagués fama de ben batallar.
E sapiau que
n'ha ací en lo món, e altres pochs en infern. E aquells qui van
per aquest món van-hi per avisar-nos, mas han mala entenció,
per ço que
saben què
qui deya: "Yo no sé què vol dir fam".
E dix hun altre: "E com
Susaxí és per ço que tu t'í cuytes a fer lo peccat, que
se pot fer que tants ne moren?" "O, per ço que yo m'í cuyt
abans."
axí com ve, tu tantost hi consents. Mas si tu prenies prepòsit
de ésser humil, llavores conexeries quantes temptacions hauries.
E per ço com a la mort vénen los dimonis, per ço havem més
mester de contrastar-los. Aprés són en l'ayre, més que fulles
de arbres en lo món
armem, considerant aquells ab qui havem a batallar.
ço és, la glòria de paradís. E ací vos diré hun miracle que legim
bona vida, e havia hun dexeble que li mostrava de legir
supra in sermone).
Et ideo: "Accipite".
"Induite vos armaturam Dei"
Sent Pau, axí com vos diguí hir, pus que nos hac avisats
contra los tres enemichs, veus que ara nos avise quinyes armes
devem pendre contra los enemichs. E veus com les posa:
ergo succincti in veritate et induite loricam justicie, calciati
pedes in preparacionem evangelii pacis, in omnibus sumentes
scutum fidei, ut possitis omnia tela nequissimi extingere, et
galeam salutis accipite et gladium spiritus quod est verbum
Dei".
per batallar. Mas veus què volen dir, per tal que u entenats. E
diu que
penitència virtual;
divinal;
integral, e és notada en ço que diu:
in veritate".
que aquell qui està descint,
veus com. Si són dos hòmens que vullen lluytar, e la hú és
cintat e l'altre descint, e lluyten, veus que major força haurà
lo cenyit que l'altre. Susaxí parla sent Pau a nosaltres, dient
que siam cenyits de castedat. E com? Que aquells qui són en
matrimoni, que no hajen cura d'altri, l'om de altra dona, ni la
dona tanpoch d'altre hom, car per ço la tovallola que
pose sobre lo nòvio e la nòvia signifique açò: que hajen castimònia
integral. E aquells la han que diu Jesuchrist:
eunuchi qui castraverunt se ipsos propter regnum celorum"
solament deu ésser cast lo cor, mas la ànima, que no u desige.
E per ço diu:
Jesuchrist:
veus la primera armadura.
per ço com diu:
lorica és cota de malla, e signifique penitència virtual, per tres
rahons. La primera, car ja sabeu que cota de malla és feta per
aquesta manera, que una anelleta és lligada ab altra. Susaxí
penitència és de moltes anelletes, de moltes obres e de moltes
dolors de peccats e de moltes làgrimes e de moltes confessions.
La segona: si de la cota tirau una anelleta, veus que tota seguirà,
que tota
de penitència totes estan lligades en la gràcia de Déu; si no,
no serien meritòries. La tercera són les anelletes de ferre dur.
Susaxí la penitència és dura. Digau: ¿no és dura haver dolor
dels peccats?
vigilia Adventus Domini.)
angusta porta que ducit ad [vitam]".
sobre davant e derrere e als costats. Susaxí fa vera penitència
que dels peccats ha remissió (vet detràs).
cobre davant, car guarde dels peccats advenidors.
costat eçquerre, que no haurà dapnació.
que serà salvat certament. E per ço diu una auctoritat:
armaturam scelus illius" et sequitur "et pro torace justiciam"
"¿per la cuyraça pendrà
Car qui fa penitència, no és alre sinó que fa
la justícia"?
justícia de si matex, car quan la tua ànima va al juhí de Déu,
e los dimonis te acusen, vet que tu dius: "Senyor, ja hé feta
E veus què diu de aquells qui fan penitència:
justícia de mi matex, e vós me haveu dat carta de absolució".
E diu la ànima:
Dico, 3_o,
dicit: "et calciati pedes in preparacione pacis".
que quan la persona va descalça, si una pedreta li punta, tantost
crida: "Aay!";
mas si va bé calçada, no. Susaxí de la persona
que va descalça per impaciència, tantost que li dien una injúria,
tantost se sent e crida; mas si és calçada, no se
suaument: "Déu vos ó perdó".
E per ço dix sent Pau:
vobis necessaria est, [ut voluntatem] Dei [facientes,
reportetis promissionem]"
dels fills de Israel, quan isqueren de la captivitat de Egipte e
tornaven en la terra de promissió, veus que
habebitis in pedibus vestris, tenentes baculos in manibus
vestris"
dos bastons, o tres, segons dien. Ara donchs, tu, impacient,
pren aquests bastons en lo teu cor, pensa quan lo clavaven los
juheus, que ell dix:
gran ere, mas ell pacientment ó soferí, e encare perdonave.
peccats, e Jesuchrist dix-li:
Item,
pectora sua, revertebantur"
aquests bastons en la memòria de la tua ànima, de la passió de
Jesuchrist e de les dolors que sostenie en la creu; e si u fas,
seràs pacient, e seràs calçat, e no
injúries. Mas per què diu
Novell Testament parle que hajam pau ab Déu, ab nostres
proïsmes.
pacem habete"
Quarto, dico
E per ço diu:
omnia tela iniquissimi extinguere".
significada per l'escut. En l'escut ha tres angles, e vet ascí
la Trinitat; e lo Pare no preceeix de degú, mas lo Fill, del Pare,
e lo Sant Spirit, del Pare e del Fill. E per ço deya sent Johan:
et Spiritus Sanctus"
porte en lo braç eçquerre; per ço Déu ha donat dues vides a
l'hom, la una de glòria, l'altra de vida de aquest món, car
en aquest món, jatsesie que hom a huyll no veja les veritats
de la fe, mas creem-ho. E per ço deya Salamó:
gloria, "amplexabitur me"
la fe, creure ço que hom no veu. E ja ó dix sent Pau:
nunc per speculum in enigmate, tunch autem facie ad faciem"
in omni mane et in omni sero.
nostra fe. E per ço deya David:
ejus, non timebis a timore nocturno"
habitat")
Dico,
E per ço diu
la pus alta és sperança; mas no dich major, car sent Pau diu
"Major harum est caritas". "pus alta".
Ara, com?
Ffe dues parts ha, e la una és alta, a creure la vida eternal,
e l'altra és baxa, a creure que en infern ha perpetual dapnació.
totes creatures, e l'altra baxa, a amar son proïsme axí com si
matex. Mas esperança tota és alta. E no confiar res d'aquest
món, ni en or ni en argent, car tot ó has a lexar; mas posar
la sua sperança en Déu. E per ço diu David:
in principibus in quibus non est salus", scilicet vite.
ço dix David
nomen Domini spes ejus". Et Lu.,
ejus Jhesus".
de Jhesús. E veus IHS en scriptura. Què signifique la H?
Signifique la divinitat e la humanitat, e lo títol signifique la
corona. E lo ladre bo
quid mali gessit?
chiqua. La S, retorcillada, és lo ladre de la eçquerra, qui fon
retort, e los punts chichs deçà e dellà signifiquen la verge Maria
e sent Johan. E per ço deya sent Pau:
[sobrii simus, induti loricam fidei et caritatis, et] galeam spem
salutis"
Dico,
E per ço diu
ací dirie algú: "Inconvenient hi ha de gramàtica, o fals latí.
e raurie-s'ho.
No deurie dir
et 'quod' est neutri.
Oo, qui
ad vocem,.
parts, la una als dimonis, e l'altra als hòmens. Als dimonis:
vejau què legim de hun emperador qui fo cristià primer, e
depuix tornà infel, e creu que havia nom Dioclecià. Ell era
hun gran nigromàntich e estava lla en Roma; e deçà en Spanya
havia hun jutge, lochtinent seu, e ell volia saber he ell què
fahia. E veus que deya: "Si yo hi tramet correu, estarà molt
(per ço com lo dimoni pot anar de la hun cap del món
en anar e en venir. Mas per ço que u sàpia tost, trametré-y hun
dimoni"
en l'altre, axí tost com yo mudar la mia mà d'ací allí). E axí u
féu, e veus que ell li dix: "Ara vet, porta
e açò era una miga
e sies ací abans de dinar". "En bon hora",
hora abans. E veus que
no ve, e alguns dies que no vénch, e quant vénch, vénch tot
suan e exufogant, axí com si fos cansat, e l'emperador li dix:
"E com te has estat tant?" "Oo, sàpies-te que en una ciutat
Ara, donchs, guarda com la
que està en lo camí d'ací lla on me trameties, ha hun sant hom
de bona vida, religiós, e la oració de aquell no m'ha lexat passar.
Bé deu dies hé stat sperant."
oració devota és coltell als dimonis. Aprés, és coltell als hòmens,
e legim en la Bíblia
Israel havien guerra ab los enemichs, veus que Moysès era ja
vell e no anà a la batalla, mas muntà-sse
de on vehia la batalla e fahia oració a Déu, ab les mans altes.
E tant com les tenia altes, los fills de Israel vencien. Ara, ja
sabeu que qui té les mans altes, que la sanch devalla avall, e
ha
vencien. E puix Moysès tornava a alçar les mans, e los
fills de Israel vencien. Mas veus que prengueren aquest remey:
que dos hòmens li tenien los braços alt, fins que hagueren victòria,
Ara, guardat donchs, com oració devota és coltell als
hòmens enemichs. E per ço vosaltres vullau pendre aquestes
armadures, perquè siau forts, etc.
"Serve nequam, omne debitum tibi dimisi, quoniam
rogasti me" (Habetur verbum istud textualiter, Mt., ca_o
Lo sermó present serà del sant evangeli de aquest dichmenge
de huy, e ha-y molts secrets e moralitats, etc.
Lo sant evangeli de huy està tot en tres punts. Lo primer
és de part del rey; lo segon de part dels hòmens; lo
part dels àngels. Lo primer és misericòrdia copiosa, lo segon
malícia verinosa, lo tercer sciència il·luminosa. E veus lo sant
evangeli de huy, com ó diu:
me".
Ara, qui és aquest rey? Dich que Jesuchrist, e que sia rey,
sent Johan ó diu:
la una, en quant hom, perquè s'és volgut humiliar fins a la
mort. E per ço Déu lo Pare lo ha volgut exalçar sobre totes
creatures. Auctoritat:
[2_o])
de tres ciutats, com les ha regides.
in sermone[...]).
homo [ut ministros Christi, ut] dispensatores"
lo rey Jesuchrist? Ço són los
manaments. Ara, per què
compte gran, e dóna a entendre aquell qui passa lo manament,
que quinya gravitat és de peccat que fa, mortal. E què vol dir
mortal? Sent Jerònim ó deffeneix
Agostí. E quant hom passa hun manament, és obligat a Déu
de mil florins. Ara com? Vet que, quan tu vas a adevins, etc.
Mas tu fés axí com féu aquell. Veus que "Yo
ço és la ànima,
vull que sies venut tu", "e la muller"
ço és
la carn, lo cors, "e los fills",
ço és los sentiments, "e les filles",
ço és les potències.
"Prociderites adoraverunt eum"
Devets notar que a açò que adoració sie vera, dic que s'í
requeren dues coses: la primera, reverencial pensament en la
ànima; la
concorrents és vera adoració a Déu, car llavors l'ànima
e lo cors adoren Déu. Hon, nota que l'hom és format de dues
coses:
egual als àngels;
bèsties. Car l'àngel és tot spiritual, e la bèstia tota carnal, e
l'hom té-ó tot. On, los àngels, qui solament són spirituals,
car no n'han,
lo contrari, car per sola continència adoren Déu, axí com se diu
del bou e de l'ase qui adoraren Jesuchrist. Mas per ço com
nosaltres havem aquestes dues coses, si aquestes dues coses no
fem, no som egualats a hòmens, mas a les bèsties o als àngels.
Per exemple del volent fer reverència al rey:
et nunc est, quando veri adoratores adorabunt Patrem in spiritu
et veritate"
in duobus, scilicet anima et corpore, et sic merito dicitur de
istis magis, quod procidentes adoraverunt Deum;
vera reverència feren a Jesuchrist, qui servaren huyt maneres
adorant-lo, les quals quiscú de nosaltres deu servar. E són
aquestes: la primera és infal·lible eveniment; la segona és eternal
magestat; la
puríssima santedat; la
sua gran dignitat; la
Donchs, la primera manera és infal·lible eveniment, e en
aquesta manera nosaltres éram quan levam los huylls al cel.
E axí ó feren aquests tres reys, guardants la stela.
24_o ca_o: "Video Salvatorem, set non ego aspiciam")
ço diu que de Balaam fins a Jesuchrist passaren mil_D anys,
Dicitur ibi quod rex Moab, id est, peccatorum.
són los prínceps de dimonis. Lo primer Leviatan, príncep de
supèrbia
vastabit duanes filios Seth".
exit de aquest Seth, qui fon la hú dels tres fills de Adam.
dicit: "omnes filios Seth vastabit", set bona destruccione, quia
primo adorabantur ydola per filios Seth,
són nats. Ara, totes aquestes cessen, solament se deu adorar
Jesuchrist. On, aquesta stela ja fo prophetizada per Balaam;
per ço totes les gens en lo mont appellat Victòria fahyen oració
que Déus los trametés aquella stela, e en la manera del demanar
servaven aquesta manera de pregar Déu: les mans junctes axí,
e dehyen: "Oo, Déu Pare poderós, e tramet-nos aquella stela!"
Veus la, primera manera de orar a Déu. Per què sapiats que
quiscú, volent servar los manaments de Déu, major stela haurà
que aquells tres reys no hagueren, de la qual parie sent Johan
en lo
opera mea, [...] dabo illi stellam matutinam]".
serà aquesta stela que aquella, car aquesta serà paraís, e aquella
demanaren-la les gens per mil_D anys en lo mont Victòria. E
quant més nosaltres devem demanar paraís, car aquella stela,
fet açò, desapparech, mas aquella empertotstemps durarà. E
veus la primera manera.
La
sapiats que aquella nit que la verge Maria parí Jesuchrist,
aquests reys eren en aquell mont Victòria, pregants que Déus
los trametés aquella stela. En aquell punt que Déus fo nat apparegué
a aquells la stela, la qual, segons diu sent Grisòstem,
apparegué en forma de hun infant, portant la creu en la squena.
[et ad populos exaltabo signum meum]"
nota tu, cristià, que quan veuràs la creu en lo camí o en altre
loch, tota hora deus inclinar lo cap e adorar Déu, no pas lo
fust o la pedra, a exemple de l'amich venent la forqua en la
qual fo pengat son amich, que tota hora que la véu, tots los
membres e les entràmenes li
creu: deu-se remembrar de la passió de Jesuchrist, car per
aquell haurem salvació.
La
manera servaren aquests tres reys entrant en son camí. E axí
com aquests tres reys portaren tres dons, axí quiscú ve ab gran
apparellament per adorar tan grau rey. E aquests feren aquesta
oració en aquesta manera:
ad perquirendum regem, novum in terra sarracenorum. Nos,
tum non ducimus gentes armorum, et ideo, Deus, dirigere digneris
nos".
a ells la stela, la qual los guià fins en la terra de promissió.
E axí fo complit lo dit de David
"Emite lucem tuam [et veritatem tuam: ipsa me deduxerunt et
aduxerunt in montem sanctum tuum]".
Ara moralment: que en totes coses que façam, recorregam
a Déu, principalment axí com feren aquests reys, pregant-lo, e
no a adevins ne a sortilleres ne a stelabres, car precisament hi
poden guardar, e no los altres, a la luna, les steles, per servar
sanitat, e
aquells que dien: "Dia egipcíach és tal dia: no talleu la vestidura
etc., aytals són heretges a exemple
e no entreu en camí",
de l'amich del rey, al qual los servidors de aquell no poden
noure.
discere, et a signis coeli nolite metuere]"
car com vénch al vespre en una casa, en l'endemà perderen la
stela, e batien-se los pits. E vehents que havien perduda la stela,
tingueren consell e concordaren que anassen a Jerusalem, e
anant, guardaven la dita stela; e per ço ella cessà: perquè
complís la prophecia de
[quia venit lumen tuum]".
aquesta stela.
Ara, moralment: que quan lo peccador ha perduda la stela
de guia, ço és, de gràcia, deu anar a la església, al confessor,
quid te oportet facere"
La
On, aquests, entrats en la ciutat, demanaren:
natus [est rex Judaeorum?"
dels sacerdots digueren:
solus rex est Herodes";
est rex, et nos vadimus ipsum adorare, nam vidimus stellam in
[oriente]".
a adorar Jesuchrist, e demanà als sacerdots on ere nat, e aquests
trobaren una prophecia, dient:
nequaquam minima es in principibus Juda: ex te enim exiet
dux, qui regat populum meum Israel]".
vehents que havien trobat lo loch on devie nàxer, quan foren
davant ell, adoraren-lo plegant los braços a manera de creu, axí.
Ara, moralment: que lo cristià deu molt considerar en Jesuchrist,
no per prophecia, mas per pura theologia, car l'aygua
no pot muntar més que la font d'on hix. Axí és de prophecia,
que no pot muntar al cel:
excelsis"
dabo, [non sitiet in aeternum]"
sapiencia, scilicet sancta theologia.
que feren cerquar les prophecies.
a sclava. E les leys humanals, etc.
La
aquests reys quan recobraren la stela que havien perduda.
On, per consuetud antiga podem col·ligir que foren tramesos
missatgers per aquests reys a la ciutat de Betleem, e
entrants en lo camí, veren la stela,
magno valde".
que
trobat palau en Betlem. Mas per què perderen axí la stela a l'entrant
de Jerusalem? E digué
havien mal cor. De què devem notar que devem fogir a mala
companyia, car peccant perdem la stela, ço és, la guia,
graciam Dei
axí com feren aquests reys que
del dyable. E axí partescam-nos de aquells que
peccar: tu, clérigo qui tienes concubina e creatures de aquella,
vis sint tibi cara, relinque", dicit poeta.
La
com feren aquests reys, per ço com veeren a Betlem,
'domus panis', Beth
ibi multum comendaverunt istam civitatem.
moralment que tota vegada que vehem Déu, lo devem adorar
ab los genolls fiquats.
mihi flectetur omne genu"
als prínceps terrenals devem fiquar lo hun genoll eçquerre tan
solament, e als prelats lo dret. Mas a Déu ó a la sua ymaga
abduys los genolls.
la sua ymaga, no s'humilien, e si u fan, posen la hun genoll en
la taula, tant, e stan estirats; e si vehen la bella dona, lancen-se
tots per ço que ells puguen complaure a elles. E no va bé açò.
La
aquests reys quan foren davant la verge Maria e son fill, Jesuchrist.
est, cujus radium et gens perfida visa est universorum occulis[...]
fulgebat
hom se maravellave molt de açò. E aquests reys demanaven
on ere nat lo rey dels juheus, e los juheus dehyen que no havien
rey sinó a Herodes. E axí aquests seguien la stela que
fins lla on ere Jesuchrist, de carrer en carrer, e allí estigué la
stela ferm, lançant raygs e ensenyant-los que aquí ere (dich
que per ço dubtaven: que no y havie palau ni deguna companyia
ne altres coses reals, sinó l'ase e lo bou. E quant hagueren adorat
Jesuchrist
et mirram").
a dar bona odor, e mirra que confortàs lo cors de Jesuchrist.
E axí fo complida la prophecia. E al vespre vénch Joseph e
dolgué-li molt com no y ere estat a tan gran solemnitat. Ell ere
anat a fustegar, per a què tinguessen què mengar. Mas hagué
gran goyg de aquell or e volie
Maria dix que no, mas que u donassen a pobres. E diu sent
Bernat que tot aquell or fon donat a pobres. E bé ó appar per
rahó que quan lo presentaren al Temple, no tingueren moneda
sinó per a dos colomins. E axí notats contra les mullers de richs
hòmens que
a missa,
en membre gens.
les monges, que no deuen parlar ab los hòmens que
peccúnies, mas a exemple de la verge Maria, que trebàllon de
ses mans. E los hòmens pobres, axí com Joseph; car la verge
Maria, Jesuchrist e Joseph pobres foren.
"Ab oriente venerunt Jherosolymam"
recitative in evangelio currentis octaba)
Per venir a la matèria de la qual vos entén a preÿcar, notat
que Jesuchrist, preÿcant una vegada en qual manera les persones
de diverses parts del món vingueren a ell, dit:
ab oriente et ab occidente et ab aquilone et ab austro"
ca_o,)
persones que vingueren a ell, algunes són que comencen bona
vida en son jovent, e aquests són dits venir de orient. Altres
persones són que en la vellea comencen bona vida, e aquests
vénen de occident. Altres persones són que vénen a Déu en
temps de adversitat, e tals són dits
de prosperitat, e aquests vénen de migjorn. E dels primers parle
lo tema:
ca_o)
nostra"].
Primo,
joventut vénen a Déu, lexant vanitats e renunciant a tots sos
béns terrenals, a semblança si algú e
collida alguna rosa bella o flor, e la demanave lo seu rey, e per
lo seu servidor: a qual de aquests la darie abans, al rey o al
servent? Certes gran grosseria serie, si primer no la donave
al rey. Axí és en nostre prepòsit. Jesuchrist és dit lo rey, e lo
món és dit
servus.
rosa, ço és la juventut, la cara lo sentiment e l'ordorat soptil;
e Jesuchrist demane tal rosa
ad me omnes qui laboratis". Et mundus vel dyabolus petit eam.
flor de joventut, no en la vellea:
custodiam, quia Deus susceptor meus es]"
"Eripe me [de inimicis meis]")
ab illo loco oritur sol et nobiliores res sicut margarite et
similia.
ardentment, e de aquest orient se diu:
ab oriente [avem, et de terra longinqua virum voluntatis meae]"
Ací ha secret. Per què no diu jove axí com vell? Per ço que
dóna
jove
ales, anants ben ornades a manera de la au, car fan volar aquells
a infern.
talis ignoravit viam, ut dicit Job, sicut avis vel visus docendo
sibi laurum, ita et Christus docet nobis crucem,
vehent aquella, siam membrants d'ell e de la flor de la sua joventut,
en la qual morí per nosaltres en edat de
tal que membrant-nos d'ell, vingam a ell.
gustando,
missa e la preÿcació, són appellades per Jesuchrist
psalm "Benedicam Dominem")
est Dominus". "Non enim vos estis qui loquimini, set spiritus
qui loquitur in vobis"
pren axí com fa al falcó, que quan té la gorga plena e son senyor
lo cride, cabotege e no vol anar, e lo senyor ab hun bastó o pedra
mate
molt richs en sa flor de la joventut, no volen venir a Déu.
Christus, quid facit? Quando vocat cristianos et nolunt ad eum
venire nec converti penitendo, etc.;
mort, e moren axí en peccats mortals, e axí
anar a ell per salvació de nostres ànimes.
"Vocabis me, et ego respondebo tibi" et subsequitur: "de terra
longinqua virum voluntatis mee". Juventus dicitur terra longinqua,
naturaliter et moraliter. Naturaliter acatem moriuntur
persone tam senes quam juvenes. Moraliter,
no cureu de venir a Déu ni penedir-se axí com los vells.
dicitur: "longe a peccatoribus salus, quoniam justificaciones tuas
non exquisierunt"
"Delicie mee esse cum filiis hominum"
Alie persone sunt que veniunt ad Deum tempore senectutis,
qui malam vitam duxerunt in peccatis, senescentes, et tunc
tempore senectutis convertuntur ad Deum.
poden fer, vénen a Déu, e aquests tals són dits venir de part
de occident. Emperò Déus los deurie lançar e expel·lir ab lo peu.
Axí com si algun cavaller ere fort e jove en serví de algun rey,
e tal cavaller se n'anave a l'adversari de aquell en ajuda sua,
contra son senyor lo rey, donchs, si fet vell venie al rey, cridant:
"Senyor, perdonau-me!",
¿rebrie
generosament? Certes no, ne rahó deguna no ha de rebre
Jesuchrist encara los accepte en qualsevol temps que vinguen,
preÿcant aquell vulgar:
solvere quitquam, ordea vel paleas sumere non dubites". Unde,
Ysa., 59_o ca_o: de talibus scribitur: "timebunt qui ab occidente",
suple, veniunt, "nomen Domini, et qui ab ortu solis gloriam
ejus", suple, agunt. Et hoc erit, quando "venerit quasi fluvius
violentus, quem spiritus Domini cogit".
Ací ha secret: ¿per què no diu
vel salvatoris",
creatorem",
destruat". Ideo, non dicit creatoris nec eciam redemptoris,
algunes persones prenen occasió dient que Jesuchrist los ha
reemuts e morí e soferí passió per aquells; donchs no destroïre
aquells, car no serie dit redemptor o salvador. Car si salvador
és, axí com ells dien, farie ço que és de son offici de salvador,
ço és, salvar los seus, los quals segons lo nom de l'offici deu
salvar, al·legarien ço que
salvos fieri". Ad idem non habet nomen gubernatoris;
governador és, deu-nos governar. Mas diu
per temor de Déu, los vells tan solament per temor de
mort se convertexen. Axí com pren a aquell qui deu ésser pengat,
qui per temor de la mort diu que
fluvius". Similiter,
e estan estrets entre dues moles,
est, fluvius lacrimarum.
tots los sants
letificat civitatem Dei". Item, Lu.
gaudium erit in coelo super uno peccatore poenitentiam agente,
quam super nonaginta novem justis, qui non indigent poenitentia]".
Et de isto fluvio dicitur Eze.,
indignacione [spiritus mei; manus enim Domini erat mecum,
confortans me]". Ideo dicit manus,
axí nostre senyor Déus, quan toque lo peccador, lo toque ab
dits de la mà.
peccats;
propria;
facit satisfacionem;
remitit injurias,
cor, etc.;
Jesuchrist.
Inmaculati")
no
dist. 7, "o si quis" et in ca_o "quicumque egerit")
Altres persones són que vénen a Déu en temps de adversitat,
e tals són dits venir
vent molt fret e fa la persona en si matexa molt estrènyer, axí
en temps de adversitat són afflictionats e són vists ésser afligits,
llavors vénen a Jesuchrist
seus súbdits; e com se acostàs la hora del menjar, no vingueren
los covidats, e lo senyor tramès a aquells hun missatger domèstich,
e com trobave alguns dels covidats e
a la cena, quiscú se escusave en diverses maneres;
aquest, tornat a son senyor, tornà-li resposta, de què fon
trist. Altra vegada tramès-hi gent d'armes que per força o ab
armes los fessen venir; e com alguns dels covidats no volguessen
venir, escusant-se, batien-los e nafraven-los: a la hú trenquaven
les celles, a l'altre lo nas, etc. E axí fahyen venir a alguns;
a altres, que
nafrats, foren en lo palau del rey e veren lo palau axí bell, e
tan belles viandes, per lo goyg que n'havien, cobraven la vista
e les altres coses perdudes. Per què? Bona gent: lo regne de
Déu és dit cena
vocati sunt".
aquella cena, e escusen-se: que han a llaurar o comprar bous
per a laurar, o han a fer bodes, etc. Emperò aquells qui s'escusen,
nostre senyor Déus ab malalties los se fa venir; e com
són venguts a ell, e verdaderament han conegut Déu e la sua
error, peniden-se com no són venguts de bon grat e recobren los
seus membres per amor d'ell, perquè axí com lo laurador ha a
llaurar ab los bous, axí en quiscun seny corporal és doble,
patet in auribus,
les persones o en béns temporals, són compellits de venir a Déu.
ad Deum ire compellunt." Unde Job,
optimum est", etc.
Altres persones són que, com són en prosperitat de aquest
món, tornen a Déu. E tals són dits venir de migjorn. Mas açò
és molt diffícil, car com algú és en prosperitat de aquest món,
diffícilment ve a Déu ni
capitulo: "incrassatus est, dilatatus est, recalcitratus et dereliquit
Deum salutare suum".
E que açò sie ver, que algunes persones vénen de orient, altres
de occident, altres de migjorn, altres de occident,
senten tuum". "Ducam" dixit, non dixit "duxi", ut denotetur
quod juvenes, qui habent sanguinem dulcem,
mas per sola paraula e preÿcació vénen a Déu, axí com fa
l'anyell qui ab lo manoll de la erba, vehent aquell, és menat
on se vol.
vénen a Déu, e són duyts axí diffícilment, axí com serie
diffícil lo sach del blat escampat per hun gran jornal ésser
congregat.
les persones que en adversitats o persecucions se tornen
a Déu.
les persones que vénen a Déu en les prosperitats, axí com los
richs, etc. Donchs, conclou-se:
"Proficiebat etate, sapiencia et gracia"
Segons lo evangeli de huy,
Primo,
e totes són compreses en aquest tema. E primerament, en ço que
diu
proficeret:".
que dure set anys; la
la
que dure fins a
la
que dure fins a la mort. E Jesuchrist solament visqué
fins a la edat que
en les altres edats, car en les altres edats aprés de joventut
tots temps va hom a diminució e sofir mals d'aquí avant. E
encara volgué morir en aquesta edat a denotar que axí com l'om
és pus fort e pus poderós en aquella edat, axí ja quiscú deu estar
en perfectió de bona vida. E que açò sie ver, que Jesuchrist sie
mort en aquesta edat,
omnes in virum perfectum, [in mensuram aetatis plenitudinis
Christi]".
distinc. 17)
en edat de
tan gran com Adam, mas no u volch fer, ans volch créxer per
edats fins a
de puerícia com los de adolescència, e vells e jóvens, e per tal
que semblàs als hòmens qui axí naturalment crexen per edats,
axí com ell. Déus ó ordena;
"Debuit per omnia fratribus asimilari".
volch créxer per aquestes edats fins a edat de virilitat
e no passà d'aquí avant. ¿És vist que les altres edats o los
hòmens de les altres edats no vénch a salvar? Responch que sí,
mas, axí com dit és, volch morir en aquella edat perquè donàs
la flor de la joventut sua e que los hòmens prenguessen exemple
d'ell, que muyren en perfectió de vida. E per ço que ell figuràs
açò, volgué lo spos de la sua benigna mare ésser vell e tal, e
Symeon, al qual fo offert en lo Temple, ésser decrèpit. Vols-ne
auctoritat?
fieri"
Huy Jesuchrist passa la edat de adolescència que comença
de entrar en lo
la festa venien al Temple, e axí matex Joseph e la verge Maria
e Jesús petit. On, com hun dia vingués la verge Maria ab Jesús e
Joseph e se
lexaren l'infant e
se oblidassen e no
quan anaven al Temple, les dones anaven e venien totes en una
a una part per hun camí, e
per altre camí; mas los chichs podien anar a vegades ab los
pares e a vegades ab les mares, e Jesuchrist, anant al Temple,
anà ab Joseph, mas a la tornada pensà
ab sa mare, e la verge Maria se pensave que tornàs ab Joseph,
axí com ere anat ab ell. Mas com la verge Maria véu venir a
Joseph sens l'infant Jesús, fo molt torbada,
car tanta ere la amor que ella li portava, que si totes les dilections
e affections que totes les mares del món porten envers sos
fills eren o
affectió de la verge Maria. E la verge Maria havie dos claus
de dolor ficats en si. Lo primer ere que pensave e dubtave que
Herodes, no l'hagués matat. L'altre ere que dubtave que no se
fos muntat ja el cel; mas emperò no axí ferm pensave açò, per
ço com ella no sabent ó hagués feyt. E diu lo evangeli
"perquirebat eum inter notos et cognatos",
et magnum planctum faciebant",
que
e delliberaren que tornassen a Jerusalem per cerquar-lo, e axí
ó feren; e axí com entraren en Jerusalem, totes les dones e qui
la conexie se maravellaven molt e li demanaren perquè ere tornada,
e ella responie que havie perdut son fill, dient-los ço que
lig
filium meum, nuncietis, quia langore morior".
al Temple, entrà-sse
a carrera. E en açò fo complida la prophecia,
"In lectulo meo per mortem quesivi quem diligit anima mea",
diem dominicam et alia festa precepta per Ecclesiam, quia si
Christus Deus et homo illis diebus festum celebrabat et ad templum
veniebat de una civitate ad aliam, ad idem et nos, et sicut
per pluviam nec tempestatem non stabat quin veniret ad templum;
Mas porie fer qüestió algú a la verge Maria per què venie
al Temple, dient: "O verge Maria, e no sou vós temple puríssim
Diu lo Mestre que
de Déu? Per què veniu vós al Temple?"
ella respondrie, per ço ó fahye: perquè
féssem semblant no obstant temprança de temps o de
tempestat. E axí matex ó podem dir, si semblant qüestió ere
feyta a Déu, que axí matex respondrie. E axí com lo senyor
directe, atorgant la possessió en
o almenys lo loïsme, en senyal de directa senyoria, axí matex
Jesuchrist se retingué senyoria: los delmes de les terres e de les
vinyes e altres coses, dels fruyts de aquelles, perquè la terra
sua és:
temps se pagaven millor que ara, e per ço les gens augmentaven
e prosperaven en béns. La
és lo setèn dia, ço és lo dichmenge.
degú dels manaments no és posada aquesta paraula
sinó en aquest. Per ço ó mane Déus axí: a denotar que aquest
manament és majorment servador.
E notats que les gens no deuen exir de la missa fins que sie
dita la benedicció del prevere, aprés de
que sobre de aquell dia, se deu despendre en obres spirituals
o en consolacions corporals, sense peccat. Podeu jugar hun
poch als jochs permesos, al palet, a la pilota, al dart, a la ballesta,
perquè sapiau exercir armes a deffensió de la cosa pública,
mas no a degun joch de dau, que prohibit és per la Església. E
més pequen jugant als daus que si cavaven o llauraven, com
en allò no s'í dampne sinó una persona sola, e en lo joch de
daus no solament los qui juguen, mas encara los qui miren, los
qui presten diners o daus o taulell o flaçada o casa. Set persones
s'í dapnen, e los regidors qui u sofiren. E si altre peccat
no y havie, aquest serie bastant a confondre tot lo món, e lo
pigor, que és font de renegar Jesuchrist, que aquí juren, reneguen,
despiten de Déu. E més, que
de Déu,
Jesuchrist, a salvació de natura humana. "Yo",
dix ell, "faré
e féu lo as. Sabent
altra cosa que serà dapnació de aquella",
que dues coses serien a salvació de natura humana, ço és, lo
cors e l'ànima de Jesuchrist, en despit de aquestes dues coses
féu dues en lo dau. Lo
de Jesuchrist; les
humana; les
sagraments de la Església
lo dau mostre tots temps set: si damunt ha as, davall sis, vet
set, etc., axí se seguexen aquí set peccats: supèrbia de jurar
Déu, renegar, etc.; avarícia, que furt és; luxúria, quan són
a casa; gola, etc. E axí guardau-vos-hen com lo rey en Pere,
e axí, com Tobies, dient:
servo animam meam", et sequitur: "numquam me miscui cum
ludentibus"
Havem altra doctrina en la verge Maria, que cerquà Jesuchrist
tres dies, a denotar que si algú és en peccat mortal, deu
cerquar Jesuchrist e venir a Jesuchrist per tres dies. Lo primer
dia és contrició de cor, lo segon confessió de boqua, lo
de vida E axí lo peccador pot trobar Jesuchrist ab aquests tres
dies, cerquant-lo. E en açò són represos tots los rectors e curats
que costrets e forçats volen hoir sos súbdits, que deuen ésser
inclinats e voluntaris a hoir aquells, e fer-los entrar a Jesuchrist.
E en açò prenen doctrina los sacerdots de nostra companyia qui
han potestat de hoir confessions, que s'exhibuesquen inclinats
a hoir confessions. D'aquests tres dies se lig
"Dominus Deus ebreorum vocavit nos, ut eamus viam trium
dierum". Ergo concluditur quod Jhesus proficiebat etate.
La
que
e lo Mestre de les Sentències tenen que Jesuchrist en la sua
naxença havie tanta sapiència com ha ara.
vehem en lo sol, que quan hix de matí, tanta claritat se ha habitualment
com al migjorn, mas no effectualment, car vehem que
major calor done al migjorn que de matí. Axí ere de Jesuchrist.
et sublifnis erit valde".
l'evangeli, diu sent Luch que
doctorem disputantem, et eos de omnibus interrogantem".
Beda que Jesuchrist sehye en terra, a manera de dexeble, ço
que és contra aquells qui dien que Jesuchrist sehye en loch alt,
los juheus petits, fills dels juheus, sehyen humilment entorn
d'ell, donant-li reverència e aprenent de la sua doctrina e de les
sues bones costumes.
in templo, et unus de illis
de l'adveniment del Messies. Arguÿe preposant axí:
"Certa. cosa és que les prophecies són complides, que són
Los altres responien segons sa intenció,
49, et Ysa., et Dan., 9 ca_is,
lo seu adveniment són complits,
modicum movebo celum",
Messies ésser vengut.
e Jesuchrist, ver messies, del qual ells disputaven, estave davant
ells, del qual no cogitaven res, car eren cechs, com aras
són. E Jesuchrist humilment llevà
dix: "Molt reverents senyors e pares! Ab licència vostra
yo y diré lo que y sé. A mi és vejares que
que los cels se mogueren tal nit e que la denunciació fo feyta
als pastors per los àngels, denunciant que messies ere nat,
cantant
vingueren a adorar e donar reverència en la lotgeta de Bethleem.
Vejats donques, vosaltres, pares, què direm a açò, si és ver."
E los doctors, maravellant-se de les sues qüestions, foren torbats
entre si
digueren: "Certes ver se diu. Aquest fadrí nos obre l'enteniment."
Mas si no fossen cechs, no se
llevà "Oo, senyors! e com dubtats? E no
sabets vosaltres que
que
e d'aquí avall, que pogué trobar en Betleem e en les circumstàncies.
Donchs, cregau, que si nat fos, ell fore mort ab los altres."
"Cert és que aquella auctoritat o prophecia no és
E Jesuchrist dix:
complida, que diu:
ca_o [...])
lo anyell se courà en la let de la sua mare, serà senyal que
Messies vindrà, e açò encara no u havem vist ne u servam.
Donchs, no és vengut." "O senyors e pares
reverents! Yo volria apendre de vosaltres la dita auctoritat;
segons les paraules sonen, volrie dir que
quan vindrie, que no fos matat petit, en la let de sa mare, per
coltell mas que gran fos sacrificat e matat".
E ells foren tots
maravellats e dehyen alguns: "Verament, aquest serà molt
E hun de aquells,
sabent".
dixit
llevà "Cregats, senyors, que lo Messies no és vengut,
car scrit és que quan lo Messies vindrà o serà nat, vindrà al
Temple e serà offert al sacerdot del Temple".
"Veniet ad templum sanctum"
respòs: "Verament, pares reverents, ara són
E ells foren molt maravellats de allò,
hé hoït, que una verge parí fill e offerí aquell a aquell sant hom
lo Symeon en lo Temple".
com aquest infant axí parlave molt sàviament.
de disputacione ista in prologo Biblie,
questionibus legis interrogans[...]".
qüestió, vingué la verge Maria, entrant per lo Temple; véu
son fill Jesús e dix:
te". "Bona dona, cert vós haveu
E ells eren cechs, que no
molt bon fill. Fet-lo erudir en sciència, que encara serà molt
pus sabent hom."
Ara moralment.
pares o mares e no devem contradir a aquells, mas servar sos
manaments, car scrit és d'ell:
oportet me esse".
e no contrastar ne trespassar aquells, qui és pare nostre. E qui
no u fa, no és fill de aquell, mas del dyable.
"Vos ex patre dyaboli estis, qui opera[...]"
Item,
vanes ne parlar aquelles. E devets notar que en
dien o
dient: "Yo dejun tants dies la setmana, o vist cilici",
e semblants
paraules. E a tals pren-los axí com a la gallina, que
quan haurà post los ous, cride "cacacà",
e no pot callar fins
que li han levat l'ou. Axí és de aquests hòmens que
aquelles coses que fan perden, axí com si no havien fet res. La
diguen veritat, car gran peccat és imposar mala fama,
utilitat o necessitat no requer. La
comprant e venent o volent lliurar a son amich de pena. La
és jurar per los membres de Déu, e és tant com si
o l'esquarteraven. La
etc. La
matar mil hòmens. E que açò sie gravíssim e punidor, appar per
semblança, car axí com serie malvada cosa e nequíssima malair
lo rey e blasfemar, e crim punible, axí és molt pus fort açò; e
per ço guardem-nos-en, de tal parlar.
procedat ex ore vestro, set si quis bonus est ad edificacionem
fidei."
Tercio, proficiebat gracia,
"Apparuit gracia salvatoris".
de l'evangeli, que Joseph e la Verge Maria e son fill se
de Jerusalem en Natzareth. E en la casa de la verge
Maria no y havie servents ni serventes, sinó tres persones.
Donchs qui servie en la casa? Diu lo Mestre de les Ystòries
que Jesuchrist la servie, car de matí ab los altres fadrins anave
a l'aygua, a una font fora la ciutat (e encara y és), e no permetie
que sa mare ne Joseph fessen degun serví, a donar entendre
que
mares facen lo serví de casa, e que
e per ço dix:
feci, ita et vos faciatis"
Ve ací una qüestió. Ans que Jesuchrist hagués
fahye? Respon mestre Nicolau de Lira,
ell,
a serrar e fustegar e son offici, e aprés fahye lo serví de casa.
Ací aprenguen exemple les gens del món, que diguen son offici,
e si no saben legir, almenys diguen lo dia tants patenostres,
partint-ó per set horas del dia, axí com fahye sent Bertomeu e
sent Pau:
"Exemplum enim dedi vobis" (ut supra).
"Ambulabunt gentes in lumine tuo"
Venint a la declaració de la paraula preposada e a la matèria
de la qual entench a preÿcar, devets notar que aquesta vida, en
esguard de la vida eternal, és dita nit, e quanta diferència ha
entre dia e nit, tanta és entre aquesta vida temporal e la vida
eternal. E axí matex, quanta és la escuredat de la nit tenebrosa
e la claredat del dia clar a migjorn. E per ço les ànimes que
són en l'altre món,
si va de nit, no va sens lum, per tal que no sie presumit
d'ella e no sie offesa e vage segura,
ambulemus"
de nit, ço és en aquesta vida, havem anar ab lum. E són
lums, sens les quals degú no pot anar a paradís. La primera lum
és de enteniment natural; la
la
E de aquesta lum derrera parle lo tema:
Donchs, la primera lum ab la qual anam al regne de Déu en
aquesta vida és lum de enteniment natural, e aquesta lum ja la
havien les gens, e per aquesta se regien, ja ans que Déus donàs
ley deguna als hòmens. E aquesta lum ja bastave a creure hun
Déu ésser, creador del món e deure tembre aquell. E que a açò
bastave enteniment natural, e mostre
algú entre en algun palau gran e bell o casa, per tal que
excel·lentment construït e ordenat, e veu allí lo bell palau ab
molt bell apparellament, e veu les cambres belles construïdes
ab ses recambres, etc., e los stables ab ses grans menjadores
de cavalls, composts com se pertany, e totes les altres coses, e
aquell encontinent, per aquell enteniment natural, creu e cogite
e afferme aquell qui tan grans obres e maravelloses ha fetes,
ésser gran senyor potent e molt savi. Axí és en los hòmens de
aquest món, car aquest món és dit palau o casa molt bella, de la
qual dix Baruch propheta
est domus [Dei, et ingens lotus possessionis ejus!]".
la persona entre en aquesta casa e és en edat de discreció e veu
estar aquesta axí ordenada e bella, e les coses que en aquella
són — veu lo sol en l'ivern fer son cors bayx e breu, e en l'estiu
alt e llarch, e veu la luna axí mates, e les steles, la mar,
los hòmens, los animals, etc.—, e donchs presumirà e creurà
aquell ésser gran senyor e molt savi, e per conseguent aquell
ésser temedor, com sie tan gran senyor qui aquesta casa ha
construïda. Cert, si donchs l'enteniment natural baste a creure
açò, encara que l'home fos nat en hun desert e criat, e degú
no li u hagués mostrat, e per ignorància deguna persona no és
escusada, depús que ha enteniment natural, e per ço pot creure
Déu ésser amador, e aquell solament creador, car, si no,
est sine fide [placere Deo]"
beatus Paulus de infidelibus dicit: "Invisibilia Dei per ea que
facta sunt intellectu conspiciuntur"
Donchs, a açò abaste l'enteniment natural: a creure solament
Déu ésser amat; e per conseguent encara te deu dictar l'enteniment,
que no deus anar a sortilers o lo sortilegi exercir;
e veus lo primer manament:
habebis Deos alienos"
habes naturale, debes credere quod non debes Dominum Deum
tuum blasfemare nec ipsum irreverenter tractare nec nomen ejus
sumere in vanum.
per eum, aliter "non assumes nomen Domini tui in vanum"
dictar que aquell tan gran senyor vol que li faces algun serví e
honor, e veus lo
altres vells, deus creure que
los vells; e veus lo
de sa casa prengue venjança de la injúria a ell feta per algun
domèstich seu, mas que recórreguen a ell per justícia entenidora;
e veus lo
Item,
l'enteniment natural te deu dictar que molt greu serie al senyor
que algú dels servidors violàs o corrompés la filla o la
serventa de l'altre; e veus lo
sa part a quiscú dels servidors, e dividida la vianda a quiscú
en son tallador, molesta cosa serie al senyor que algú d'aquells
prengués la part de l'altre; e veus lo
facies"
dictar que pus que aquest senyor ha molts servidors, greu li
serie que la hú de aquells, per ministrar justícia, fes fals testimoni
contra l'altre; et e quo veus lo
falsum testimonium dices"
Item,
són sots hun senyor e han mullers, que quiscú deu ésser content
de la sua, axí que aquell qui ha muller e aquell qui no n'ha, no
deu anar a la muller de l'altre, e pots cogitar com li serà greu;
e vet lo
"Unicuique"[...]
si aquest senyor ha molts servidors e diu a quiscú: "Yo daré
a tu tant salari e a tu tant e a tu tant, e tantes possessions",
de ésser axí que quiscú sie content de ço del seu, e no levar res a
l'altre, ne encara copdiciar,
als quals li plaurà donar més béns e més riquees; e axí aquests
servidors accepten-ó, e quiscú de principi és content. Donchs,
si depuix la hú cobege lo de l'altre, et non equo, naturalment
pots cogitar quant li desplaurà al senyor; e vet lo
caveto suas.
Axí és de Déu, qui és senyor dels senyoregants e salvador
de tot lo món, qui
natural. E nosaltres fem lo contrari. Per ço és molt dubtós e
temedor de nostres ànimes
castigando, ut tibi videbitur). Unde Paulus de hoc loquens dicit:
"Cum. gentes que legem non habent naturaliter ea que legis sunt
faciunt"
"Multi dicunt: quis ostendit nobis bona?" Et sequitur: "Signatum
est super nos lumen vultus tui, Domine". Et sic concluditur:
"Ambu[lo] ergo i[n] l[uce] t[ua]".
lum.
La
philòsofs solament se regien per enteniment natural. E tal lum
no bastave a vida eternal. E per ço diu sent Jerònim:
non esse salvatos; ideo, quia lumen intellectus naturalis
non sufficiebat.
doctrina spiritual,
dant in terra spiritus". Item, quod Christus esset natus
de Maria virgine vel incarnatus in ea, non sufficiebat intellectus
naturalis,
quo Ad Philip., 2_o ca_o: "Cum, in forma Dei esset, [non rapinam
arbitratus est, esse se aequalem Deo, sed semetipsum exinanivit]".
Item,
lo pa e vi és fet cors e sanch de Jesuchrist, que obren tan solament
que allí sie ver cors de Jesuchrist e la sanch de Jesuchrist,
no y bastave enteniment natural, mas aquest de doctrina spiritual.
Vols-ne auctoritat?
meus vere est potus"
aprés lo peccat, per la confessió feta al sacerdot, optingués
remissió de peccats, e que
enteniment o lum natural, mas afreturegaven de aquesta lum
spiritual.
disputabat in templo cum judeis, dixit eis: "Aduch modicum
lumen est in nobis"
La
encara en nosaltres per similitud. Bona gent: vejau si algú vol
anar a algun loch e ha a passar per camins perillosos, per los
quals no és passat, e demane a algú que
lo li vol mostrar, dient: "Vós ireu per tal via, e aprés trobareu
dos camins, e pendreu tal camí, e aprés que haureu anat
una legua, trobareu tres camins, e
aquesta informació abaste, mas la via és diffícil e perillosa;
per què ha haver algú qui vaje ab ell, que li mostre, e axí se
requer lo exemple de doctrina. E a açò que cascú pugue saber
la via de paraís, cové que haje aquest lum de exemple virtual.
fins que Jesuchrist près mort e passió e se
cels, la qual no ere a ell coneguda.
in ea"
de virtut, e és scrit
ante servum suum, et ego sequar paulatim vestigia ejus]".
què devem pendre exemple de Jesuchrist, segons diu sent Pere:
superbim? E per ço tu, cristià, pren via de humilitat e de oració.
E Jesuchrist haje presa via de largitat, e no posseir res; a què,
donchs, nosaltres nos desfem los uns als altres? Vosaltres religiosos
e preveres e senyors temporals, a què acumular diners
e viure grassos? ¿No podets haver pietat dels lauradors qui ab
tant de affany viuen per sostenir tot lo món, treballant de nit
e de dia ab cuynaces, ab pulces? Són d'ells molts que tindran
dues o tres criatures e
tres caguerades e
(Dich
sanctus Symeon de isto lumine dixit: "Viderunt occuli mei
[salutare tuum]"
La
dites no abasten al cristià, car aquesta lum done lum de vida
eternal a l'hom ; e són molts qui han les lums dessús dites e no
han aquesta.
vias ejus"
lums; donchs façam que hajam lum de gràcia, ço és que si som
en peccat mortal, que confessem nostres peccats bé e diligentment,
axí com la Església mane, façam penitència e altres obres
de caritat, e axí haurem aquesta lum. Diu Ysaïes:
Jherusalem" "Cert
és que Jesuchrist ja sap qui
què cal haver aquesta lum?"
car scrit és Ad Ebre.,
occulis ejus".
creació del món, ja sabie totes les coses que en lo món havien
a venir, e tots los qui se havien a salvar o dapnar, e quants
hòmens havien haver en lo món, car axí com no és sinó una
essència de Déu, axí no és sinó una sciència, e aquesta és la
regla de teologia. Donchs, què direm? Dar-t'é una semblança:
certa cosa és que si algun rey ha entrar a fer guerra ab altre,
donchs ja sap Déus qual vençrà,
lo rey fa sos preparatoris a la batalla, e entre en la batalla, la
qual cosa a la rahó damunt dita serie vista frustratòria, de què
Déus ja sap qual haurà victòria. Aquesta rahó lexa-la, mas fés
bones obres e seràs salvat, jatsie sies prescrit, car Déus a quiscú
done franch arbitre, e per sa presciència no li és tolt lo franch
arbitro, si bé
bones obres. Axí matex responch per semblança dels metges:
per què donchs los metges donen la medicina al malalt, si ja
Déus sap si aquell viurà o morrà de aquella malaltia. Açò donchs
és gran follia, fer tals rahons de la presciència de Déu. Axí
matex responch dels rústechs: aquels cal laurar e sembrar, que
Déus ja sap si lo pa és necessari en la casa o no. Axí matex del
prevere qui vol empetrar benefici, si ja Déus sap si li atorgaran
la gràcia o no; emperò si no y treballe, no n'haurà. Axí matex
del studiant, del qual Déus sap si deu haver sciència o no; mas
emperò si no compre libres e no studie ferm, no haurà sciència.
Per què les gens de les coses temporals no fan qüestions, mas
de les coses spirituals sí, lo que fan mal. On, sent Pau diu de
açò, responent als hòmens fent tals qüestions, diu
Placeat Deo, etc.
"Voluntas Dei bona, beneplacens et perfecta"
En lo present sermó se dirà què demane Jesuchrist a nosaltres
estant en esta vida. Aquesta paraula segons lo latí plana
es, emperò nova, que la voluntat de Déu no és sinó una, axí
com és una essència, una sciència, una eternitat; mas és aquella
voluntat en tres maneres; que
Ideo dicit bona. Secundo
Tercio
Primo,
en bon prepòsit de confessar sos peccats, ço és que si la persona
és en mal prepòsit e peccat, que
penitència de aquell. E per ço diu conversió penitencial, car
és convertit de supèrbia a humilitat per conversió de peccat
de luxúria a castedat
argenter ha feta una copa bella de argent, e aquella cau en
lo fanch, no la lançarà per allò, car la matèria és molt preciosa.
cayguda; no la lançarà, mas en quant porà, adobar-la e reformar-la
ha. Axí Jesuchrist, quan l'ànima pecque, no la vol
lançar tantost en infern, no per ço Déu condapna aquella, car
és vexell,
molt preciosa matèria, car és la pus noble creatura que Jesuchrist
haje creada, e per ço no la vol lançar tantost, hans vol-la
sperar que
e axí se lave e
plorar, etc.
a "auferte malura cogitacionum vestrarum"
idem, si cadat super terram et debilitaretur:
peccador cau per peccat de avarícia, cometent usures, reformes,
restituint los torts;
nisi restituatur ablatum
sobre la pedra dura per supèrbia, que face penitència e que
reforme.
Ro., 12_o ca_o)
convertatur et vivat. Item, "numquid voluntas mea est mors
impii, dicit Dominus, non, set magis ut convertatur, ut vivat".
Voluntas Dei bona.
contra Déu impietat que peccat lo qual lo peccador comet.
eum denegando sicut in crimine lese magestatis,
e socorrent a l'adversari del rey.
offiren l'anyell cuyt al dia de Pascua, e tots ne mengen, a representar
la Passió de Jesuchrist. Mas açò és judaizar,
debemus judaizare, quia preterit figura hec;
penedint e combregant aquell dia.
com és fer sorts, axí com se serve encara en algunes bodes, que
spos apague la candela, etc. E dien que en altra manera lo matrimoni
durada.
és com la creatura és blasfemada; mas major peccat és blasfemar
Déu que matar mil hòmens. Axí matex, si los dies dels
dichmenges les gents, lexant la missa major per joch de daus
divinam clemenciam et essenciam comituntur,
malvat peccat contra Déu joch de daus, axí com serie greu al
rey que la gent d'armes
gentes suas.
dits capitans de les gens d'armes, ço és los punts del dau. E en
aquest joch se cometen molts mals.
de bèstia morta no han deguna auctoritat de dar la cosa de la
hú a l'altre, axí com ne lo rey ne altres prínceps; donchs molt
menys lo dau ha auctoritat de fer açò.
in domo; domus Dei estis vos
segons aquesta auctoritat, aquest món e qualsevol persona és
dita casa, e lo món és corromput per aquest peccat.
ànima de aquest peccador és corrompuda, quant jugue degerant
e blasfemant;
peccúnia e casa a jugar.
penitendo, ut sic Domino placeamus,
Ergo voluntas Dei bona.
Secundo,
diu
convertesque, mas que persever en bé,
compre una pedra preciosa, e totes les peccúnies ha despeses
en aquella pedra, e recomane-la a sa muller, e la muller, vehent
que no ha diners ab què compràs fruyta, ¿no serie bé folla,
aquesta dona, donar la pedra per comprar fruyta? Axí és de nosaltres.
que Jesuchrist és vengut en aquestes parts mundanals,
ço és, en aquest món, del cel imperial, prenent carn humana, e
comprant bella pedra preciosa, ço és, la nostra ànima que ere
subjecta a les penes infernals, comprant-la ab lo seu preciós
sanch, tot soferint per nosaltres moltes penes, e aquest fo lo
gran preu.
4_o ca_o)
és dada,
peccats, comprant, venent, cometent perjuri, mentint e cometent
usures per a ssi o a sos fills, mantenint o cometent
furt. E per ço, com porà respon la muller a son marit, e qualsevol
creatura al dia del juhí, quiny compte o resposta farà de
la sua ànima;
servem los seus manaments,
veniam"
los manaments de Déu, ço és, la sua voluntat. Diu David
"Exaudi me, Domine")
eum"
e dapnació de les penes infernals fa corregir algú e convertir a
nostre senyor Déus. Lig-se
qui ensemps delliberaren fer vida aspra e penitència, quiscú
en lo desert; e axí u feren, que quiscú se partí de l'altre, e
estaven dejunant e affligint los llurs còssors, e la hú fahye tal
vida com l'altre, ne més ne menys. E com hagueren estat gran
temps, alguns anaren-los a veure, e trobaren la hú molt gros
e redon, e l'altre flach, e demanaren-los com s'ere pogut fer
açò, com abduys haguessen tenguda vida comuna; e aquell qui
ere flach respòs que ell, ymaginant e contemplant en les penes
infernals e tement-se de aquelles, tots temps ab gran tristícia
ere fet axí flach; e l'altre respòs que, com tots temps contemplàs
en la divinal magestat e en la corona la qual Jesuchrist
li havie a donar quan serie en la glòria de paraís, ere
Donchs, estigam contemplant e ymaginant en aquestes
coses per amor de Déu, e per temor de aquelles penes tan terribles,
perseverem en bones obres,
Tercio sequitur
ço és que Déus vol donar a nosaltres de les coses ben [fetes]
salvació celestial. Los senyors temporals remuneren los seus
súbdits e servidors en dons temporals, e Jesuchrist la glòria
celestial o vida eternal.
aquesta glòria pugam optenir, e façam que Jesuchrist per nosaltres
Car Jesuchrist, lo humanal linatge qui ere perit, és
vengut a rembre e salvar. Auctoritat:
salvare quod perierat"
salvem, car Jesuchrist és vengut salvar a tots, com dit és, e no
tan solament los chichs e humils, mas los superbiosos e endurits
en peccats.
est, ut pereat unus de pusillis hiis"
Per què diu
que sien salvats. Per ço ó diu:
cor dulce, humile et bonum, ideo modicum, et istud cor dicitur
cor pusillum, et iste salvatur qui habet istud cor. Unde legitur
regem vellent, pecieret a Samuele ut daret eis regent, et ivit
voluntate Dei ad Saulem, et Dei voluntate invenit eum, et fuit
electes in regem. Iste dicitur pusillus, quod cum ipse fuit electus,
dixit ei Samuel: Non enim cum parvulus essem[...]
Regum, 15_o ca_o)
incepit superbire et elevari in superbia. Ipse ivit ad prelium et
omnes gentes ejus fuerunt occise, et ipsemet occidit se, desperando
se de gracia Dei, et postea fuit electes David in regem,
qui fuit multum humilis, et ideo placens Deo.
si matex:
perficiet". Ergo concludamus: "Voluntas Dei", etc.
"Domine, memento mei, dum veneris in regnum mei" (Lu.,
de la qual fo causa Judes Escarioth; e ara vos predicaré
de la causa final de la Passió de Jesuchrist, e és la causa final lo
regne celestial, per ço que
aquest món poguessen muntar a paraís. E per ço que Jesuchrist
dón gràcia a nosaltres, direm
"Domine, memento mei", etc.
e fonament de nostre sermó, és una oració molt devota, de gran
valor e efficàcia, la qual féu lo ladre de la dreta, dient a
Jesuchrist:
valor gran de aquesta oració, sapiats que la pus pròpria demanda
e petició que hom pot fer a Jesuchrist en aquest món, hom o
dona cristià, sí és que li deman lo regne celestial. Rahó: per ço
com aquesta demanda o petició del regne celestial concorde ab
la oració divinal que nostre senyor Déus ordena, no per estar en
aquest món ne per regnar ne per posseir vanitats, mas la final
causa és perquè vingam al regne celestial. Aquesta és la intenció
de la causa final, e tots temps hom la aconsegueix si no per
peccat. No us cal guardar de diables ni de hòmens ni de àngels
ni de tribulacions, malalties e adversitats; mas guardau-vos de
peccats. E per ço al dia del judici, quan nostre senyor Déus
Jesuchrist estarà en la cadira, tots resuscitarem en cors e ànima.
E veus què dirà
benedicti [patris] [mei], [possidete] [paratum] [vobis] [regnum] [a] [constitutione]
mundi"(Mt., Tots
Nota: constitució se
quants sóts sens peccat e entrarets en lo meu regne, lo qual ja
vos fon apparellat
pren en dues maneres, ço és en la creació fon apparellat, o
pren per ordenació, axí com diu hom: "lo rey o
e és constitució perpetual. Axí fon de la
ordenat tal cosa",
ordenació divinal que ha creats a nosaltres per avenir al regne
celestial; en la oració que fa hom que
divinal, és bona.
Altra rahó hi ha: per ço que la demanda que fa hom que
enclou tota altra demanda, bona demanda és a Déu que li
demanes que tu, moro o juheu, demanes que t'il·lumene en la
fe, que enclou per venir al regne celestial; e a tu, cristià, que t'í
conservo, que enclou per venir al regne celestial. Quan tu,
cristià, dels peccats que has fets demanes remissió de peccats e
penitència, bé està; que enclou-se que demane hom lo regne
celestial. Més, quan demanes alguna virtut, bona és; ja s'enclou
lo regne celestial. Si tu demanes perseverança de bona vida, ja
s'enclou lo regne celestial. Veus com per aquesta demanda
demanam lo regne celestial, e és bona.
regnum celorum, [et] [justitiam] [ejus], [et] [haec] [omnia] [adjicientur]
[vobis]" (Lu., ca_o
hé dit que la pus pròpria demanda que hom pot fer a Déu és
aquesta: demanar lo regne celestial. E per aquesta rahó vos dich
que la oració del ladre de la dreta, que féu a Jesuchrist dient:
e valor, que no legim que altre bé fes aquell ladre. Vejats si és
de gran bé! Veus lo tema declarat.
Vejam donchs, pus aquest ha aconseguit lo regne celestial per
sa oració, si hi ha certes maneres de demanar aquell. Yo trop que
són tres maneres de aconseguir lo regne celestial, e són aquestes:
que algunes persones aconseguexen lo regne celestial comprant-lo
rigorosament; altres, furtant-lo amagadament. Altres, trobant-lo
venturosament. E en aquesta
camí: lo trobà quan dix, estant pengat en la creu:
Primerament, donques, dich que algunes persones aconseguexen
lo regne celestial comprant-lo rigorosament, que y donen lo
preu just, e són los màrtirs, hòmens que han soffert tribulacions,
affanys, vituperis, blasfèmies, apresonats, turmentats, e finalment
mort per amor de Jesuchrist, los uns crucificats, escorxats,
escapçats, rastrats, altres cremats. Açò és preu just. Com se
entén? Tant com val, no pus. Nosaltres no podem trobar preu
just per egualtat. No és martiri degú que
glòria celestial; que com tots los martiris fossen en hun home,
no serien bastants a estar una hora ne hun moment en paradís.
[ad] [futuram] [gloriam], [quae] [revelabitur] [in] nobis" (Ad Ro.,
ca_o).
Donchs, com se pren preu just? Per proporció. E com? Pus la
creatura lexa en aquest món los béns temporals o lo cors a
martiri, justa cosa és que nostre senyor Déus li dón los majors
béns del món, ço és, paradís. Açò és proporció e conveniència,
e axí just és que hajam paraís. E de aquesta justícia diu Jesuchrist:
(Mt.,
malalties pacientment suportades
festi Omnium Sanctorum, qui incipit: Ite in castellum quod
contra vos est).
Sobre aquest
moral. Nostre senyor Déus Jesuchrist, parlant del mèrit de
aquesta matèria, no u volch estrènyer solament per una cosa
sola; axí com que hagués dit:
propter fidem",
castedat. Axí com de santa Dul·la, que no volch consentir la
malvestat de aquell hom ab qui estave, que la corrompés: màrtir
fo per allò, mas no per la fe
Johannis Babtiste).
fidem", "Na Dul·la,
Sent Johan
no podeu entrar ací perquè no sou morta per la fe".
Babtista axí matex no morí per la fe, mas per corregir a Herodes
que
Déus Jesuchrist hagués dit solament
a sent Johan: "No entrareu ací",
e per ço dix
la Església. Era arquebisbe de Conturbera
per què dix generalment
general que enclou a totes les virtuts. E concorde una altra
auctoritat:
ca_o
paraís per preu just, no hajats paor de deffendre la justícia, per
paor, car
aquells que volen fer mal. Mas huy en lo món contra aquesta
justícia se fan molts mals. E és complida la prophecia:
qui invocet justiciam [neque] [est] [qui] [judicet] [vere], [sed] [confidunt] [in]
[nihilo][...] [Ova] [aspidum] [ruperunt], [et] [telas] [araneae] texuerunt"
(Ysa.,
justícia. E per ço no enclou a tots. Secrets hi ha. Ja sabets que
en quiscuna cort de senyor han sos advocats e pensionats, e axí
matex procuradors, e ab gran diligència advoquen e procuren
aquells fets per hun petit de salari que n'han. Ara vejam si
nostre Senyor Jesuchrist ha advocats, que per sostenir justícia
algú hi vullgue treballar per amor de Déu e honor sua, axí com
corregir peccats notoris. Diran-li: "No n'haurets salari".
Oo, sí
haurets! En què? La glòria de paraís. Tots troben advocats per
diners, mas per Jesuchrist no y ha degun advocat. Tot hom s'í
adorm. Veus per què diu
molts. Oo, malaÿts són los
Anem a avant:
los peccats notoris, que nos deuen sostenir, car la comunitat
ne ha retre compte, e dels secrets quiscú. Axí s'és fet en
aquesta ciutat de les regles que s'í són fetes ab mon consell: bé
és stat feyt, hoc, mas han texit fils de aranya los regidors de
aquesta[...]
"Manifestavit se Jesus discipulis suis"
(Jo.,
Jesuchrist féu als seus dexebles, etc. Ave Maria, etc.
manifestació que Jesuchrist féu a set dexebles seus. E sent
Johan nomene
sent Andreu e sent Philip. E veus que havien gran indigència, e
sent Pere dix:
pescar, e los altres digueren: "E nosaltres irem ab tu",
E vejau
que, mentres Jesuchrist fo viu, les géns rebien volenters als
Apòstols en ses cases. Auctoritat:
[et] [pera] [et] [calceamentis], [numquid] [aliquid] [defuit] [vobis]?" (Lu.,
ca_o).
dia no
(Jo., "Yo vull tornar a
e tots anaren-se
mon offici, a pescar",
demanaren a algun pescador que
e anaren a pescar, e pescaren tota la nit e no prengueren res, e
axí estaven trists. E veus que en l'alba vench Jesuchrist allí,
anant per la riba de la mar en forma de mercader e cridà
la part sinistra, mas ara meteu-la a la dreta, e trobar n'éu."
E axí
ó feien, que entrà-y tant de peix que no
Johan dix: "E qui és aquest hom que tant nos ha fet pescar?",
e
girà
ço que y fos primer, e sí
E veus que ascí en la riba de la mar trobaren foch molt
clar, brasada que diu hom ab peix que s'í coÿa, e menjaren.
Açò és lo test de l'evangeli a la letra; mas ara vingam a
l'enteniment spiritual, e entrar-hi ém per qüestions, segons que
són
E la primera qüestió és si sent Pere pecquà ab los altres, quan
tornà a pescar, per ço com ja eren en religió. Car diu la
Scriptura:
[retro], [aptus] [est] [regno] [Dei]" (Lu.,
la terra, veus que semblant és l'om religiós que ha a fer penitència.
per ço com sent Pere havie votat religió e puix tornà a pescar,
he, sí pecquà! E açò toque sent Gregori en la omilia. Mas sapiau
que cové primer que façam distinctió dels officis, car alguns
officis són que
pot fer lícitament, sense peccat. Mas alguns n'í ha que no
poden fer sens peccat, car diu la Scriptura:
coinquinabitur ab ea" (Ec_ci,
"Nemo mitens[...]". E per ço sent Matheu no tornà a cambiar,
per ço com quasi no
s'és al serví de Déu, guard-se que nos meta als negocis del món.
Mas bé poden scriure
aquest offici, sens peccat tornà a aquell. E sent Pau, quan fo en
la ciutat de Corinto, diu que quan havie preÿcat, que metie
corder a treballar.
La
sinistra. E signifique que no deu hom fer res ab mala intenció.
Mas sapiau que la nit signifique peccat, e ja, si degú vol fer mal,
de nit lo fa.
fer bé, no u cal fer de nit, mas de dia. E per ço Jesuchrist volch
que de dia gitassen lo filat a la dreta, que vol dir amor de Déu, e
pescàran. Quan hun preÿcador vol preÿcar, guard-se que git lo
filat a la dreta per bona intenció, e pescarà, axí com faç yo ara
vehien Jesuchrist, e negú no
sent Pere, e vench primer, e sent Johan derrer. Per què açò?
Sapiau que sent Johan fon tots temps verge, e per ço lo véu
primer e
que sent Pere vench primer. Per què? Per ço com lo amave pus
ardentment, jatsesie que Jesuchrist amàs més a sent Johan;
e puix vench derrer sent Johan, e signifique persones que volen
haver sciència. Sent Johan per sciència conech a Jesuchrist,
mas sent Pere per amor hi fo primer, e axí, qui vol haver
sciència, conservo
La
de pexos grans:
a venir
Església.
ne ha haver, jatsie que haja una poqua de color, car si bé
cerquau les ystòries dels papes, ja són passats més de
veus ací què signifiquen: los
multiplicat per
sentiments doblats, que valen deu. E vet com signifiquen los
manaments.
vegades
sentiments del cor per los
tres virtuts theologals: fe, sperança e caritat. E si la
persona ha aquest compte de
de
mare".
los mals de fora los han lançats.
La
et prandete". "E de quala part ó
Dix Jesuchrist:
haurem? E donchs irem a pa e a vi!" "No us cal,
per ço com ell matex ó havie apparellat
que ja és apparellat tot",
tot; e signifique lo dinar que
divinitat.
appelle.
FFERIA
"Venit Maria Magdalena annuncians,
discipulis" (Jo.,
Maria Magdalena. Veus com lo dia de Pascua per lo matí ella
anà al moniment, pensant-se que y trobaria lo cors de Jesuchrist
mort, e véu que no y ere, e pensà
plorava del dol que n'hac, dient: "Oo, Jesuchrist me han furtat!"
E veus que altra vegada guardà al moniment e véu-hi dos àngels,
la hú al "Dona, e per què
Ella respòs:
plores?" "Per ço com se n'han portat lo cors de
E girà
nostre senyor Jesuchrist".
l'ort, e ere Jesuchrist, e dix-li:
guardant als àngels, se girà detràs? Què són tan bells! Veus ací la
rahó. Per què? Per ço com los àngels se llevaren a fer reverència
a Jesuchrist, e ella véu-ho e per ço se girà.
com sentí lo alè detràs e dix-li: "Si tu [...]".
E veus que y ha dos
relatius sens antecedent, car tant lo amava que pensava
axí com ella lo amava, que sí "si tu".
E Jesuchrist, axí com se girà, cridà-la: "Maria!",
e ella conech-lo
en la paraula e va
Jesuchrist dix-li: "No
E ara, per què no u volch? Per tal com
pare e senyor vostre".
encara no creya la resurrecció, que Jesuchrist fos resuscitat.
corde tuo per fidem resurreccionis. "Mas vés als Apòstols e
E veus ací com santa Maria
digues-los que yo me
Déu vostre per adopció filial."
Magdalena fo missatgera als Apòstols, e axí, com los Apòstols
foren tramesos per lo món a denunciar la resurrecció, axí santa
Maria Magdalena fon tramesa als Apòstols. E veus ací lo evangeli
a la letra.
Mas ara vingam als secrets, e ha-n'í
paraules en lo tema. Lo primer en ço que diu:
Magdalena ad monumentum".
Jesuchrist ara a Pascua és fet moviment de Jesuchrist. E quan
Jesuchrist fo mort, on fo posat? En lo moniment de pedra, e ha
hom en gran reverència. Ja sabeu com hi van molts al sant
Sepulcre. Mas quan la persona ha rebut a Jesuchrist, és pus
excel·lent sepulcre que aquell, car en aquell no y entrà sinó una
vegada, e en lo vostre moltes vegades.
Jesse, [qui] [stat] [in] [signum] [populorum], [ipsum] [gentes] [deprecabuntur]
[et] [erit] [sepulcrum] [ejus] gloriosum" (Ysa.,
a la letra de aquell,
Jessé fo pare de David, mas açò vos fa mal, quan no teniu veritat
en la boqua, e per ço diu David:
dicito miri, et ego eum tollam".
sabeu que l'hom mort pese més que quan és viu, e ella dix que
se
confiança que havia, car lo cors tant pot com vol, e molts dyen:
"Oo, yo no poria dejunar",
etc., car no u has e
faries. E per ço dix Jesuchrist:
possibilia sunt".
Regum,
batalla, e veus que de la part de Sibiseu havia hun gigant, e vench primer e
dix que si y havia degú que gosàs exir hú per hú;
e degú no gosava, e David dix: "Yo li exiré",
e lo rey Saül dix:
"Com exiràs tu, mon fill, a aquell qui és tan gran?"
Dix David:
"Sie, si
Veus que David près gayata e près
la bacetga ab cinch pedres e dix al gigant: "Comença!"
Aquell
dix: "Vergonya me serie que començàs primer!"
E veus que per
supèrbia no volch portar bacinet, dient: "Aquell que no és sinó
E veus que David començà de
formiga, tantost lo hauré acabat".
tirar una pedra ab la baceja, e donà-li en lo front, e lo gigant ve
devés ell, e aquest li
puix altra e altra, e donà-li sobre les altres e matà
que David havie confiança. Axí deu fer la persona que no pot fer
penitència: prin
quanta de dolor ne passà, etc.
altres, e Jesuchrist anava sobre l'aygua, e ells hagueren paor, e
Jesuchrist dix:
"Tu fes que yo vaja sobre l'aygua a tu". "Vine donchs."
E veus
que ell anava sobre l'aygua, e puix guardà a l'aygua e véu venir
una ona e pensà
fe, axí se n'entrà e cridà: "Senyor, ayuda
e Jesuchrist
respòs-li:
Lo 3 és en ço que diu que santa Maria Magdalena se girà als
àngels, e Jesuchrist la cridà: "Maria!",
e conegué
E donchs, per què no
haveu a fer testimoni, no
és lo contrari, que la fe catòlica no ve per vista, mas per oïda.
veritat? No per la vista, car nunqua ó vist, mas per la oïda.
sunt qui testimonium dant in celo: [Pater], [Verbum] [et] [Spiritus],
[Sanctus]"(P_a Jo. Can_ca ca_o
"Per ço
Donchs, si Jesuchrist no
com no só muntat en lo teu cor a la immortalitat del meu pare,
car tu me cerques axí com a mort".
volch que
"tercia die resurrexit a mortuis",
fort la fe cristiana. Per ço dix se[n]t Pau: "Tu persona, vols
servir Déu? Donchs avisa
oportet"
aprés la resurrecció se mostrà en formes diverses.
en forma de peregrí,
mercader.
quant és a la conversació, e quan havie preÿcat, guardava si
degú lo convidaria a dinar,
no. Ideo: Vulpes foveas habent [et] [volucres] [coeli] [nidos]. [Filius]
[autem] [hominis] [non] [habet], [ubi] [caput] [reclinet]" (Mt.,
Secundo,
erbes e planten de bones. Axí féu Jesuchrist, preÿcant. Per ço
dehye Déu lo Pare:
ca_o ).
sanch preciós paraís, car nos podia comprar ab or.
estis [red]empti corruptibilibus, auro vel argento [...] sed pretioso,
sanguine quasi agni immaculati Christi]" (P_o Petri, ca_o p_o).
matex tu
per contrició, la
comunió
FFERIA
"Pax vobis, pax vobis, pax vobis"
(colligitur, Jo.,
volem haver la pau de Jesuchrist. Ara, lo sant propheta
Zacaries, prophetitzant de l'adveniment de Jesuchrist, dix axí:
scilicet nobis, "et loquetur pacem gentibus" (Zaca.,
fo en la nativitat, quan los àngels cantaren
Déu, et in terra pax hominibus bone voluntatis" (Lu.,
vestra[...] prope" (Ad Ephe.,
Apòstols, dient:
dix:
domui, et si ibi fuerit filius pacis, requiescet super illum pax
vestra. Sin autem, ad vos revertetur" (Lu.,
resurrecció, quan se demostrà, dix:
ult. ca_o)
e lo tema veus com parla de aquesta pau. Mas per què dix tres
vegades
havien paor. E per ço los dix
vegada "Pax vobis" per la dubitació que havien si ere verdaderament
resuscitat. Aprés per sent Thomàs que no u creya, e per ço
que vol venir a paraís deu haver tres paus. La primera, pau
interior ab sí matex. La
pau superior ab Déu altisme.
La primera pau és interior, ab sí matex. Ara, com ve aquesta
pau? Sapiau que la persona ja naturalment ha guerra, car la
carn batalle ab la ànima, e aquesta guerra és o ve naturalment,
car los àngels no han aquesta contrarietat. E açò diu David:
facis angelos [tuos], [spiritus] [ei] [ministros] [tuos] [ignem] [urentem"]
de Déu
Aprés altres creatures són que no han gens de aquesta substància
ut supra).
necessària la pau interior. E com la haurem? Yo us ó diré: quan
dos hòmens han guerra mortal, veus que no
en una de dues maneres: o per concordança o per subjectió, e
nom ha pus per concordança quan abduys se concorden a una
voluntat, o per subjectió, e açò si la hú és pus poderós que
l'altre. E llavors lo que menys pot ha
l'altre vol. E veus que axí
concordança, car bé li desplau, car fa-u per temor.
Susaxí havem a fer nosaltres. Mas veus que no podem fer pau
ab Déu per concordança. E axí ó diu sent Pau:
legi Dei mei [secundum] [interiorem] [hominem]" (Ad Rom.,
per oracions, etc. Mas són molts que no la senten, aquesta
batalla, per ço com l'ànima és subjecta a la carn. E per ço tal
pau no és bona.
domina ancillari nec ancilla dominari".
casa ha una serventa, e ella no vol fer ço que deu, mas que u
face la dona de casa, e la serventa que estiga com a dona. Susaxí
és: la dona és la ànima, la serventa és la carn. E quan tu, hom,
fas ço que la carn mana, senyora vol ésser, e la ànima és la
serventa. E per ço moltes persones ne són condempnades. E
dir-vos n'é una paràbola del rey que lexà sa filla al cavaller
supra).
La segona pau és exterior, ab lo proïsme. E la rahó és aquesta,
car diu lo philòsof:
l'om pren casa ab sa companyia e fan congregació, e per ço han
mester aquesta pau exterior.
pacem cum sanctimonia".
aquella pau ab santedat, car santedat deu ésser en aplegament
de persones en bones obres; mas aquesta pau deu ésser entre
pare e mare e fills e filles, amant-se de cor.
pau ab los enemichs. E com? No prenent-se
vehets naturalment com les bèsties del desert han ja pau, e açò
per amistança.
La
Senyor, car mala cosa és haver guerra ab Déu. E veus com la
podem haver, ço és, guardant-li sos manaments subjectament. E
veus com ó diu Job:
voluntat, e açò servant los manaments. E així com una ciutat ha
pau ah lo rey, quan fa sa voluntat, axí haureu vosaltres pau ab
Déu, si li servau
jurar lo seu nom, la
als manaments de la sua sposa, la Església.
"Venit Jesus januis clausis et stetit
in medio" (Jo.,
infants petits, e açò deya sent Pau:
[unitatem] [fidei][...] [in] [mensuram] [aetatis] [plenitudinis] Christi" (Ad
Ephe.,
retribució als bons e als mals perpetualment. E açò segons la
manera que
locutus est Deus, duo hec audivi (jam est supra).
auctoritat:
[visurus] [sum] [ego] [ipse][...] [et] [non] alius". scilicet eodem numero
[(Job)] [19)].
accidents, les quals ara no havem, e haurem
notades soptilment en lo tema. La primera, agilitat rigorosa,
gloriosa,
Lo primer accident que la creatura haurà quan serà resuscitada
serà agilitat rigorosa, e és-nos mostrat en ço que diu:
Jesus".
Doctrina és de theologia que estech en paraís terrenal. E yo hé
cercat la sciència per prophecia que diu axí:
debent proporcionari".
ha? La primera, que és alt. La
que no y fa fret. La
ço no y cal roba. E veus donchs que aquell loch convenia al
cors gloriós de Jesuchrist. E havent-ne auctoritat de David,
psalm
[et] [habitavero] [in] [extremis] [viaris], [etenim] [illuc] [manus] [tua]
[deducet] [me], [et] [tenebit] [me] [dextera] tua".
Jesuchrist stave llà comunament, sinó quan venie als Apòstols. E
veus donchs que hun dia Jesuchrist vench súbitament, axí com
faria la mia mà de ací a
que
on volrà. Sabeu com? Axí com lo pensament de la persona, que
si ací és ara, tantost pot pensar en Roma e estar llà. E veus ací
que axí serà leugera la persona llavors. Auctoritat:
infirmitate, [surget] [in] [virtute]"(P_a ad Cor., ca_o
apellada diligència. E açò quan ve que la persona és diligent en
fer bones obres. Veus que per aquell mèrit haurà aquesta
leugeria. Ara com? Quan la persona és diligent a fer oració a
matí e vespre, etc.
confessar e combregar a Pascua Florida, etc.
quan és diligent.
La
subtilitat virtuosa, car axí com lo pensament entre en una caxa
tanquada, axí farà lo cors gloriós. E havem-ne auctoritat de
Jesuchrist:
[propter] [metum] [Judaeorum], [venit] [Jesus]" (Jo.,
veus que gran és la soptilitat de l'ayre que passe lo drap; mas
major és la soptilitat de la lum, car per una vidriera l'ayre no y
pot entrar, mas sí fa la lum. Mas encara és pus soptila veu, que
l'ayre no pot passar una paret grossa ne la lum, mas la veu sí fa,
per grossa que sie; que si degú parle alt o cante, tantost lo
hoireu. Mas pus soptil serà lo cors glorificat, car si ací havia una
caxa de plom en la qual hagués hun cors gloriós e damunt havia
una paret grossa, no l'empaxaria en res. E veus com o diu lo
testament:
Idem,
guanye la persona per una virtut que és abstinència, e açò
dejunant los dejunis de la Església, etc.
ne graventur [corda] [vestra] [in] [crapula] [et] [ebrietate] " (Lu., [
rigorosa, car no haurà deguna impassibilitat ni dolor ni malaltia,
e és mostrat en ço que diu
de la font natural, que nunqua se atura en hun loch, mas va fins
que és a la mar, susaxí nosaltres nunqua estam fins que som a la
mort.
ans que fos resuscitat, veus que axí havia fam, set, dolor e affany
com nosaltres; mas quan fo resuscitat,
"Deus stetit in sinagoga Deorum".
resuscitats, veus que estarem ferms; car ara, si fem oració, una
pulça nos destorba; allavors, si tots los hòmens li donaven ab les
spases, sol no
ja veeu com entre en l'aygua e no s'offegue ne s'enfelloneix. Axí
la persona glorificada, si vol entrar en infern, sol no s'enfellonirà.
E havem-ne auctoritat:
seminatur in corrupcione, surget in gloria idem".
quiny mèrit? Per paciència virtual en malalties, en falsos testaments
e altres adversitats. Per ço deya sent Pau:
necessaria est, [ut] [voluntatem] [Dei] [facientes] [reportetis] [promissionem]"
scilicet de aquesta glòria (Ad [Hebr.]
contrari, si la persona s'enfelloneix per una petita paraula, etc.,
per açò d'ella seran plens de dolors e turments,
perdiderunt sustinentiam, relinquerunt vias suas rectas et declinaverunt
in vias pravas, ¿quid facient, cum inspicere ceperit
Dominus?" (Ec_ci
La
condició: claritat gloriosa. Ara, sapiau per entendre que lexús alt
e
lo primer cel està la luna, en lo segon
Jesuchrist donarà claritat a nosaltres. Auctoritat:
"Stetit itaque sol in medio".
castedat. E ha-y tres maneres de castedat segons diu Beda:
set optima virginalis", etc.
DOMINICA PRIMA POST PASCA
"Ostendit eis manus et latus"
(Jo.,
e com Jesuchrist les ha retengudes, etc. Sapiau que doctrina
comuna és ecclesiàstica que a Jesuchrist són romases les plagues
que rebé en la sua Passió, és saber les de les mans, dels
peus e del costat. May no y són los forats, mas són-hi los senyals.
E poríem-hi ajustar una auctoritat, que ell mateix dix:
signa in sole, luna et stellis"(Lu.,
secrets.
claritat a la luna e a les steles, axí Jesuchrist a tots los sants,
donant-los claritat de glòria. E que Jesuchrist sie dit sol, veus la
Església com ó canta:
és apellat lo cors de Jesuchrist en la humanitat, car ha feyt tot lo
cors de la luna, com la luna és nova, e axí Jesuchrist fo nou en
la nativitat; aprés crexent en saviesa; aprés fo ple en la predicació;
aprés fo minvant en los juheus; aprés post en la mort.
Apòstols. Veus ací
cerquat per quantes rahons en la santa Scriptura Jesuchrist
volch resuscitar e retení
La primera per ensenyar sa resurrecció gloriosa. La
demostrar sa dilectió copiosa. La
virtuosa. La
per confermar en retribució abundosa. La
nostra affectió amorosa.
Donchs, la primera rahó per què Jesuchrist volch retenir les
plagues fo per ensenyar sa resurrecció gloriosa, per ço com la
major dificultat que les géns fahien a creure ere lo article de la
resurrecció. Ja vos ó diguí dichmenge. E veus que legim
Actibus Apostolorum, ca_o
preÿcar, e havie-y molts philòsofs, e sent Pau preÿcave allí, e
quan vench a l'article de la resurrecció, veus que no y pogueren
haver paciència, ans deyen:
veus donchs que Jesuchrist, sabent açò, volch retenir les plagues
en lo cors, per tal que no diguessen que era cors fantàstich.
E veus com ó dix sent Thomàs:
fo complida una prophecia.
sponsa, et veni, columba mea, in foraminibus petre".
Jesuchrist parlà ab la congregació dels Apòstols:
mea, quia jam non dicam vos servos, set amicos" (Jo.,
menyscreença. Aprés diu
Jesuchrist e la Església sposalici hi ha.
amica mea, sponsabo te mihi in fide in sempiternum".
més, que ha gran puritat. Donchs diu:
creença. E per quinya manera?
antena era Christus.
pedra de la lançada del costat de Jesuchrist o forats de les mans.
Moralment, que vosaltres vullats fer axí com los Apòstols, com
ells, pus que veren los forats de les plagues. Veus que cregueren
la sua resurrecció. E axí vosaltres guardau-lo per
etc.
La
demostrar sa dilectió copiosa. Ara, vosaltres sabeu bé que quan
algun home ame alguna dona, veus que per sa amor porte una
divisa. Susaxí Jesuchrist, que si vós li deÿu: "Digau, Senyor, per
què portau la divisa, les plagues?". "Per amor de la mia sposa."
E voleu-ne una prophecia?
me dominus domus, oblitus est mei. Numquam potest oblivisci
mulier filio suo, et in manibus meis descripsi te, et muri tui
coram oculis meis". Syon speculació e signifique la
cristiandat a la letra, car la fe que havem, no la havem per la
vista, mas per la speculació, car si yo tenia hun spill davant, yo
mirant allí veuria qui ha derrere. E veus donchs que
molts miralls en què pot guardar: la hú és la Scriptura, e açò
quan lig. L'altre és la òstia.
speculum" (P_o ad Cor.,
dona ha hun infant qui està en tribulació, e li pot bé ajudar,
certes, ajudar-li ha, susaxí encara que l'oblidàs. Yo, diu Déu, no
l'oblidaria. E vet que en les mies mans yo hé scrit, e la tinta fo lo
seu preciós sanch,
[murus] [et] antemurale" (Ysa. [
Jesuchrist s'és posat en mur:
mans, vet que y veu les plagues. E donchs, si Jesuchrist porte
divisa per amor de tu, e donchs tu porta
E com? Que vulles sofferir treballs per amor d'ell.
nemo molestus mihi sit. [Ego] [enim] [stigmata] [Domini] [Jesu] [Christi]
[in] [corpore] [meo] porto" (Ad Galat., ca_o [
La
exalçar sa Passió virtuosa, e açò contra lo dimoni. E açò vos
declararé per una semblança. Sapiau que una vegada fo una
ciutat, e va"Senyor,
donau-me companya, que yo la us hauré".
la ciutat e fo ben nafrat, mas finalment ell la prengué; e depuix
hagué metges que
que
per ço que
humanal linatge, e los enemichs són los dyables, e lo cavaller fo
Jesuchrist. E veus que batallà contra los dimonis e hac-ne
victòria e romàs plagat e volch-se retenir les plagues. E havem-ne
auctoritat
Bosram?". E Jesuchrist respon: "Ego qui loquor justiciam et
propugnator sum ad salvandum". E puix tornà encara: "Quare
ergo rubrum est indumentum tuum et vestimenta tua sicut
calcantium in torculari?".
solus, et de gentibus non est vir mecum" (Ysa., Edom
sangonós, e açò per les plagues.
Bosra,
membra. Vir, a virtute.
Havem doctrina moral, que axí com Jesuchrist retench les
plagues en remembrança de la sua victòria, que axí matex
nosaltres vullam algun colp per amor d'ell e retenir lo que diu
sent Agostí, que quan vindrà a la resurrecció, que aquells qui
hauran rebud colp per Jesuchrist, los romandrà hun ornament,
axí com sent Pau qui fo escapçat, que llavors ací al coll li
romandrà hun gentil senyal o ornament. Axí donchs façam
qualque penitència perquè en romangué qualque senyal.
La
soplicar en affectió piadosa, car quan Déu lo Pare vol donar
alguna sentència contra alguna ciutat o vila, veus que Jesuchrist
li mostre les plagues, dient "Veus ací, Pare, què hé rebud per
Vols-ne auctoritat?
los peccadors".
(
Mas per bé entendre açò, dir-vos hé una bella ystòria que
recite lo Mestre de les Ystòries scolàstiques
que fo pare del rey Alexandre. Veus que aquell havia haüd grans
batalles contra los enemichs, e depuix per envega acusaren-lo
ab l'emperador, e l'emperador féu-lo
"Diu-se que tu me vols fer traÿció". "Yo?"
dix aquest. Diu que
E
va
que havie rebuds, dient: "Senyor, aquest; colp, per amor de qui
rebí? E aquell?" etc. "No
donchs, com podeu pensar que yo fes traÿció en vostra casa?
Ans, senyor, quan yo hagués fet algun deffalliment en vostra
casa, per amor de aquests colps vós me deuríeu perdonar."
llavors l'emperador llevà "Yo te
e puní aquells qui l'havien acusat.
perdó",
Semblantment féu Jesuchrist, que quan les querelles van a
Déu per los dimonis, dient: "Los vostres servidors fan tants de
veus que Jesuchrist
peccats e no se
diu a Déu lo Pare: "Senyor, guardau: per qui hé pres yo aquests
colps e aquestes plagues? Senyor, per la vostra amor. E axí hajau
hic misericòrdia, que yo y trametré preÿcadors e faran penitència."
E havem-ne auctoritat
(scilicet Salvatori): "qui sunt hiis plagis in medio manum tuarum?".
E respon Jesuchrist: "Hiis plagatus sum in domo qui diligebant
me" (scilicet prophetarum, apostolorum).
l'amam, car més amam hun diner que a ell, e Jesuchrist encara
nos perdone, si
"Filioli, hec scribo vobis, quoniam advocatum habemus apud
Patrem, et non solum pro nobis, set pro totius mundi".
juheus e per moros
confermar en retribució abundosa; car quan vindrà al dia del
juhí, dirà Jesuchrist a les géns: "Veus yo què hé fet per amor de
vosaltres. Hee, vejam vosaltres què haveu feyt per amor de mi!"
E diran los bons: "Senyor, yo en mon vestir só estat humil per
e l'altre:
amor de vós","Yo hé feta almoyna e restitució per
etc. E per ço aquells que no
amor de vós",
mesquins? E per ço Jesuchrist mostrarà les plagues.
Ysaias: "Tunch videbis et aflues", scilicet plagas, "mirabitur et
dilatabitur cor tuum, quando conversa fuerit a te multitudo
maris", scilicet Passionis, "in tua consolacione".
què direm de aquells que no poran mostrar res? Veus què
dirà Jesuchrist: "Yo per amor de vosaltres tres só stat despullat
etc.
en la Passió, e vosaltres haveu fetes tantes pompes",
peccata).
nubibus celi [et] [videbit] [eum] [omnis] [oculus] [...]et] [plangent] [se] [super]
[omnes] [tribus] [terre]". Eciam: [Amen] [Apoc.,
ço és perdurable.
La
no menysprear nostra affectió amorosa, car vosaltres en la
hagués
la
e ha retengut les plagues. Axí vosaltres ara, que les vullau
retenir, car són alguns que dien que no deu hom fer penitència
sinó en
llavors, mas sí bé alguna poqua.
FFERIA
"Amen, dico vobis, quia plorabitis
et flebitis, vos" (Jo.,
axí:
sole, tempus flendi, tempus ridendi, tempus plangendi, tempus
saltandi" (Ect_te,
aquest món és temps de plorar nostres peccats per contrició e
confessió, e puix en l'altra vida serà temps de riure. E riure en
aquest món és gran follia. E dar-vos n'é una semblança de l'hom
que menen a pengar, etc. E per ço, com Jesuchrist sabie que
plorar ere saviesa, dix als Apòstols, axí com a persones sàvies, lo
tema:
yo vos vull declarar quantes maneres són de làgrimes, e hé
trobades cinch. La p[rimer]a ve per afflicció temporal; la
compassió fraternal; la
devoció spiritual; la
La primera manera que ve de plorar a la creatura ve per
afflictió temporal, e açò, quan la persona ha tribulacions,
malalties, persecucions, veus que naturalment li vénen làgrimes,
car axí com bona nova fa plorar lo cor, així dolor fa plorar
la creatura.
plorareu e cridareu, e aquest plor no ha mèrit sinó en una
manera, e açò que la creatura vulla temprar son plor dient:
"Senyor, tot mal de pena ve de part vostra". E havem-ne
auctoritat: "Bona et mala, vita et mors, paupertas et honestas a
E per ço tempra
Deo sunt" (Ec_ci,
Dominus, Deus tuus: Quiescat vox tua a ploratu, et occuli tui a
lacrimis, quoniam est merces tua magna nimis" (Jere.,
pus que la persona se conforma ab la voluntat de Déu, veus que llavors ha
La
fraternal, e açò quan veu son proïsme plorar en afflictió, axí
com quan ve que una persona mor en casa e ploren aquí alguns.
E aquesta manera és bona e millor que la primera, per ço com
amor verdadera fa hun cor. E per ço deya sent Pau:
flentibus id ipsum sencientibus" (Ad Ro., p_o ca_o),
és dretament almoyna de cor.
La
peccats propris pensa: "O llàs! e què diré a Déu, quan seré
e llavors lo cor se estreny e plora, e
davant la sua magestat?",
aquesta manera és millor que les primeres.
hú de vosaltres pensa en sa vida, e hun prevere, e diu: "Quan me
etc.
fiu prevere, yo era devot e diligent en dir mon offici; e ara só
concubinari",
La
amor de aquella glòria de paraís, e desiga morir per aquella
glòria.
FFERIA
"Tristitia vestra vertetur in gaudium"
(Jo.,
nos ne dóna Déu, etc.
doctor sent Agostí en lo libre appellat Incendium,
operibus suis visi ab eo?".
que no permetria mal, si ell no fos bastant a traure
gracia,
peccàs ab Eva? Açò permeté per lo bé que
que
gran dignitat, que és sobre àngels. Vet donchs quant de bé se
seguí per aquell peccat. E per ço deya Boeci:
talem ac tantum meruit habere redemptorem!" Felix
peccat, per lo bé que n'és exit.
juheus prenguessen Jesuchrist e l'açotassen e finalment lo
matassen ab tanta malícia? Per què? Per lo bé que n'isqué, car si
la malícia dels juheus no fos, Jesuchrist no fóra mort ni no
haguere reemuts, si no l'haguessen.
tanta malícia als emperadors, que matassen tanta gent per la fe?
Per què? Per la corona que hagueren los màrtirs, car si la
malícia de aquell emperador no fos, sent Lorenç no haguere
aquella glòria que ha.
Per tal que
havien a studiar e fer libres e a estar avisats.
permeté que
de glòria que
tantes inclinacions? Per lo fruyt de glòria que
refermar-nos en bona vida.
peccàs? Per tal que fos pus fort e que hagués compassió dels
peccadors. E donchs, veus ací per què Déus permet mal: per lo
bé que se
quoniam diligentibus Deum omnia cooperantur in bonum" (dicit
glossa: eciam peccata) "hiis qui secundum prepositum vocati sunt
sancti" (Ad Ro.,
que lo mal torne en bé.
malalties, dolors, injúries, affanys e tribulacions? Per lo bé que
deu exir. E Déu fa axí com lo bon metge, que per sanitat done
medicines amargues. Susaxí fa Jesuchrist. E havem-ne auctoritat:
letificaverunt animam meam". Altra (
abundant [passiones] [Christi] [in] [nobis], [ita] [et] [per] [Christum] [abundat]
[consolatio] nostra".
Ara só en la matèria. Sapiau que
La primera tristícia és de occupació temporal. La
de contrició cordial. La
La
La primera tristícia que la persona ha és occupació temporal.
E com? Ja les géns, com se occupen per mar e per terra per
haver riquees. E açò los dix Déu:
pane tuo" (Gen., [
altre los li tira, veus quinya tristícia ha. E per ço lo savi:
ca_o).
com ve lo dia del dichmenge, deu-se reposar lo bon cristià dels
negocis, no
que la tristícia li
est dies Domini, nolite constristari [gaudium] [etenim] [Domini] [est]
[fortitudo] vestra" (in libro Neemie, ca_o
nostre Senyor? E los altres dies no són de Déu? Sí. Donchs, per
què? Per tal com en aquell dia resuscità Jesuchrist gloriós.
cantat Ecclesia: "Hec dies quam ferit Dominus exultemus et
letemur in ea".
La
pensa en sa mala vida que ha tenguda.
"Tristicia que secundem Deum est".
supra in sermone de "Extollens vocem": recogitabo tibi, etc.)
veus aquesta tristícia se converteix en goyg en la absolució,
quan lo prevere lo absol. Ideo dicit sapiens:
amaritudinem anime sue et non miscebitur extraneus",
desig de peccar (Prov.,
La
persona ha dolors, plagues, affanys. Oo, quants són! Mas fan
gran bé. Veth quiny:
quod fornax auro, hoc facit tribulacio viro justo" (Gregorius).
aquesta tristícia se converteix en goyg en la oració, e axí ó diu
sent Jachme:
psalat" (Jacobi, ca_o [
oratis Deum observetur in corde quod profertur in ore".
La
açò quan l'ànima hix del cors. Oo, quanta tristícia ha lo cors!
Vols-ó entendre? Si
Donchs, quant més, quan l'ànima hix de tots los membres, o
quinya tristícia tan gran!
est mors".
que "cepit contristari". Mas aquesta tristícia se converteix en
plaer tantost, car si és bona persona, Jesuchrist la aconsole, e lo
bon àngel,
perill és a les males persones, que no y ha qui les aconsol sinó
lo dimoni que les acuse, etc.
"Militant adversos animam"
(P_a Petri,
dimoni dóna, etc.
Sapiau que santa mare Església, parlant als cristians, diu axí:
ejus"(Job, ca_o [
que la nostra vida és tots temps en batalla, e no diu ab quinys
enemichs. Mas altra auctoritat ó declare
"Non est nobis colluctacio adversus carnem et sanguinem, set
adversus principes et potestates et adversus hujus mundi rectores
et adversus spiritualia nequicia".
Ara, sapiau que
és dejús en infern, e aquests batallen ab nosaltres. E sent Pau
appelle
e aquests nos tempten ab moltes errors. Ideo dicit "mundi rectores",
e declare avant
L'altra és en l'ayre, e aquests nos volrien destroir ab pedres, sinó
que Déus lo refrene. E veus ací ab qui batallam. Mas encara
reste. Hee! com se fa aquella batalla? David nos ó declara:
invocabimus". Ideo dicit thema: "militant adversus animam",
carnalment no
Jesús que vol dir salvador. Mas encara reste la batalla. Quinya
és? E sent Johan pose-la com se fa
molts cristians són vençuts. Lo primer és de ergull, e diu que té
lo cavall blanch; e ja sabeu que blancor és color que appareix
molt de lluny, e per ço és significat ergull, car la persona que és
ergullosa, tantost se vol mostrar; si és dona: "O, com és bella!",
e si és hom, axí matex. Aprés, de béns spirituals, que si dejunen,
fan la cara trista: "Exterminant
E veus ací lo cavall blanch. Mas lo
hominibus jejunantes".
cavaller diu que és lo dimoni, car axí com lo qui cavalca regeix
lo cavall, que vage avant o atràs, axí fa lo dimoni que regeix la
temptació. E diu que tire ab arch ab sageta, e tira deçà e dellà.
Ara com? Quant te diu: "E tu no és axí rich com aytal?" "Sí." "E
Avet la sageta. Hee?, si te
donchs, no vas axí com aquell."
sabràs guardar! Vet
eo paravit vasa mortis"
corona, car aquest peccat és lo primer:
universos filios superbie" (Job, ca_o[...]).
vintens",
quasi a tots los ha vençuts: a capellans, a llechs, e quasi a tots. E
quasi ja és complida aquella prophecia de aquell savi:
cuncta que fiunt sub sole, et ecce universa vanitas",
supèrbia, mas pot-se vençre per humilitat,
"Discite a me, quia mitis sum et humilis corde".
equm rufum".
caval royg, car luxúria no és sinó foch de infern. Ara escoltat
hun bell secret. Dien los doctors que la creatura ja quan naix té
aquell foch de concupiscència, e
infern e de purgatori, mas no apaga lo foch de luxúria, mas bé la
flama, mas no la brasa.
consumacionem devorans omnia erradicans germina", scilicet
virtutes et bona opera.
haver: que s'humilie per oració, e la carn per abstinència,
segons dix Jesuchrist:
ardentes in manibus vestris".
Lo 3 peccat és de avarícia, e veus com la demostre:
per lo cavall negre, car avarícia jamay és clara, ans tal persona
avariciosa diu moltes falsies.
prestar, tantost diu: "Sènyer, per amor de vós."
Mas veus:
"Tornar m'éu
etc. E per ço diu Jeremies de tal:
ore suo pacem loquitur, et occulte ponit te insidias" (Jere., [
ca_o). Mas veus que l'engane: "Hoc, sènyer, del meu argent":
"Domini est terra[...] "
Lo
equum pallidum, [et] [qui] [sedebat] [super] [eum], [nomen] [illi] Mors".
diligimus fratres" (P_o Jo. canonica, ca_o
verme que mate l'ànima.
què diu
cor, que tot lo món hi càpia.
dyaboli mors introivit in orbem" (Sapien.,
per què diu:
dóna armadura. E quinya?
invicem." Item:
devem amar uns als altres.
FFERIA
(Jo.,
Doctrina és de teologia certa que a salvació de les ànimes és
stada necessària fe implícita o explícita. Axí com ara en lo temps
de natura, les géns que volien venir a salvació convenie que
creguessen dos articles: la hú, que Déus era, l'altre, que ell ere
just. E d'açò havem auctoritat:
placere" (Ad Ebre.,
géns convenia que creguessen tres articles: los predits, e l'altre,
que
David, psalm
Jacob, [justitias] [et] [judicia] [sua] [Israel], [non] [fecii] [taliter] [omni]
[nationi]". Verbum, scilicet "in principio erat verbum".
temps de gràcia cové que la creatura que vol venir a salvació,
que cregue los articles de la fe, los quals los Apòstols han
preÿcat e la Església confermats. Veus com ó diu:
vult salvus esse", etc. Salvus esse non potest Atanaus.
fe és necessària a salvació. E veus lo tema com ó diu:
Ara, sapiau que nosaltres devem creure la fe en tres maneres,
e són aquestes: la primera simplement sens disputació.
La
dubitació.
disputació. E com? Axí com hom deu creure a altre de sa
paraula sens jurament, pus que és de creure, susaxí nosaltres
devem creure a Jesuchrist de ço que ell nos ha revelat simplement,
dient: "Senyor, yo vos vull donar aquesta honor, que us
E de tals
vull creure simplement, e no vull pas que m'ó jureu".
diu David:
similiter "intelligent veritatem", scilicet tenebunt in corde credendo,
"et fideles in dileccione adquiescent illi". Nota "in dileccione".
Pau: "Timeo [autem], [ne] [sicut] [serpens] [Hevam] [seduxit] [astutia] [sua],
[ita] [corrumpantur] [sensus] [vestri], [et] [excidant] [a] [simplicitate]" (
Cor., ca_o
usurer: "Quiny peccat és prestar
etc.
fidem. Item, "Quiny peccat és jaure ab dona
etc. Per ço dehye Jeremies
solta?",
Jerusalem" (Jere.,
Secundo,
sent Thomàs de Aquí fa una tal qüestió que persona que dubte
en hun article, he si ha la creença de tots los altres, e diu que
no, per ço com los articles han lo fonament de la veritat divina;
e si la persona dubta en la hú, diu que no ha creença de la
veritat divina, e axí, que si deffall en la hú, que sí
altres. Mas diu que dels altres han presumpció, per ço com axí li
plau. Per ço vosaltres avisau-vos, que cregau fermament e ple,
sens diminució, car per ço deye sent Pau:
nemo", id est, nullus homo, "potest ponere preter id quod
positum est" (P_a ad Cor., ca_o
plenament, axí com t'é dit, di-la tots jorns, a matí e vespre, e
seràs salv.
canela; axí ó diu David:
Tercio,
metes a disputar, mas creu-ó fermament. Axí ó diu sent Jachme:
[usque] [ad] mortem" (Apoc., [2] ca_o).
fermament la fe, diu sent Jo. (Apoc.,
aparuit".
Maria,
que tu no és vestit, mas met-te la luna davall los peus, ço és
prophecia que tota és una partida contra la fe cristiana.
"Noli es se incredulus, set fidelis".
SABBATO
"Multa quidem et alia signa fecit Jesus"
(Jo.,
Sapiau que nostre senyor Déus Jesuchrist té tal manera en la
reparació de la ànima, com fa en la reformació del cors. Ara
donchs, vejam com creà Déus lo cors, e aprés creà l'ànima. E
axí ó legim
en la ley antiga, que no
mas aprés provehí a la ànima.
[prius] [quod] [spiritale] [est], [sed] [quod] [animale], [deinde] [quod] spirituale",
no
circumcisió és axí secreta, veus que donà-ls-ne altra de fora: que
no
senyals, mas tots són corporals. E veus aquell sant hom sabé.
Sabent açò, dix a Déu:
[mirabilia]. [Glorifica] [manum] [et] [brachium] dexterum" (Eccl_ci,
ca_o]). Brachium
la puxança. E ara glorifica a Déu lo
Testament. E açò diu lo tema:
axí ne ha fets altres
aquests: Lo primer és innocència personal. Lo 2 és de milícia
special. Lo 3 és de presidència spiritual. Lo 4 és de penitència
sacramental Veus ací
Testament.
Lo primer senyal que Déus ha donat en lo Novell Testament
és de innocència babtismal. Ara, sapiau que tots los doctors
concorden en açò: que la creatura, quan naix, que naix en
peccat original. Ara, sabeu com hi cau, en peccat original?
similitudinem, ut supra).
creatura és donat hun bell senyal, que és la innocència personal.
Açò deya sent Pau
quant la persona està en aquella innocència, veus que té aquell
senyal. Mas quan pecque mortalment, lo pert, e l'ànima torne
negra. E per ço deye sent Johan:
vestimenta sua, ne nudus ambulet".
deuen ben nodrir a sos fills, mostrant-los devoció, que
senyar, etc., que no juren
Lo segon senyal és de milícia spiritual, e açò se fa en la
confermació, e llavors són fets fills de Déu e cavallers, a batallar
per la fe. E de aquests deya sent Johan:
[mari], [neque] [arboribus], [quoadusque]signati sunt" (Apoc.,
(ca_o). Terre, scilicet
Lo 3 senyal és de presidència spiritual, e açò als preveres,
prelats, qui han potestat de absolre e de lexar peccats.
enim potest dimitere peccata nisi solus Deus?" Item,
potestat de consegrar, etc.
Lo
persona se confesse. E veus que quan s'és confessada, que
prevere la absol, veus que rep aquell senyal que és hun ornament
tan bell, que quan ve a la fi, que la ànima li hix del cors e
los dimonis estan allí per pendre-la e vehen aquell senyal,
han-ne gran paor e fugen.
E veus ací aquests
donats en reparació de la nostra ànima, e lo sermó complit.
DOMINICA
"Ego sum pastor bonus"
(Jo.,
Ave, etc.
Ara, sapiau que tantes són les dignitats de Jesuchrist, que no
són sinó meravella. Mas dir-vos n'é algunes.
és appellat creador de totes coses, e axí ó diu la santa Scriptura:
les creatures, car si Jesuchrist deya a una montanya: "Muda
tantost ó faria. E açò diu la santa Scriptura:
d'ascí!",
rex, in dicione tua [cuncta] [sunt] [posita]" (Ester,
Jesuchrist és appellat senyor, per la senyoria e regiment que ha;
per ço diu David:
[aequitatem] [vidit] [vultus] ejus" (psalm [10]).
appellat governador, per la sua providència que ha a totes
persones, que vinguen a salvació. E per ço diu la santa Scriptura:
suaviter" (Sapien.,
sua clemència. Axí ó diu Ysaïes:
seculo nomen tuum" (Ysa., [
salvador. Axí ó diu Ysaïes:
merces ejus cum eo" (Ysa.,
açò diu lo tema:
nosaltres, e mostre-la a nosaltres en quatre maneres o coses, e
són aquestes:
conservant studiosament. Tercio, en pasturant copiosament.
preciosament. Com ell les sues ovelles no les ha haüdes
per rapina, mas ab la sua sanch preciosa les ha volgudes
comprar. E vet com ó diu lo evangeli tantost al començament:
ovibus suis". "Per
responch
què Jesuchrist nos ha volgut comprar ab la sua sanch?",
que altra manera no y havie pus convenient que comprar-nos ab
la sua sanch. E vejau què us diré: Si Déu en la sua balança
posave totes les creatures corporals, e en l'altra part de la pesa
una ànima sola, més pesaria l'ànima en valor, e açò per la gran
dignitat que ha l'ànima. Per ço dix Jesuchrist:
homini, si universum mundum lucretur, anime vero sue detrimentum
paciatur?" (Mt.,
Jesuchrist hi era superabundant en valor a l'ànima. Per ço deya
sent Pere:
[argento] [redempti] [estic], [...] [sed] [pretioso] [sanguine] Jesu Christi" (P_a
Petri, ca_o p_o).
Mas ha-y secret en aquestes paraules, que diu
diu pas
gota de la sua sanch ere bastant a comprar tot lo món, hoc, la
pus petita gota de sanch que gità en la circumcisió.
nit de la Passió, quan vench en suor de sanch. Aprés, quan fo
batut. Aprés, quan li posaren la corona de spines.
claus de les mans e dels peus.
e concorde", ab sent Pau: "Habemus redempcionem per sanguinem
ejus, [remissionem] [peccatorum] [secundum] [divitias] [gratiae]
[ejus], [quae] [superabundavit] [in] nobis" (Ad Ephe., p_o ca_o).
per què diu lo terna:
escampar tanta sanch, donchs què direm, quan tu per una petita
cosa la dónes al dimoni per peccat, que quan compres o vens,
jures lo nom de Déu per no_res, falsament.
hun poch de plaer
Scriptura: "Custodi igitur temet ipsum et animam tuam sollicite"
(Deuterono.,
magno, glorificate in corpore vestro" (P_a ad Cor ca_o
lo primer senyal.
studiosament. E veus lo evangeli com ó demostre (
usque "me mee"
comunament dues guardes: la una, lo pastor, açò és lo bon
àngel. E quan lo li dóna? Tantost com la dona vol parir. Ara
com?
cans, e aquests cans són los preÿcadors. E quinya dignitat és
ésser cà de Jesuchrist!
vegada tots los cans se aplegaren e tingueren consell que
anassen a matar tots los lops, que mal ere, que molt de mal
fahyen. E axí ó feren. Los lops saberen-ho e aplegaren-se tots, e
los cans vingueren, e ans que no s'aplegassen, hun lop antich
anà a parlament als cans e dix-los: "Vosaltres, senyors, sou
E tots acordaren que
venguts ací per batallar ab nosaltres, e si nosaltres vencem,
sere[u] morts, tots, e mala per a vosaltres; o si venceu vosaltres,
mala per a nosaltres e per a vosaltres; car ara les géns vos
governen per amor de nosaltres, e des que hajau mort a
nosaltres, no us governaran, e axí us morreu de fam. E axí
consellar-vos hia que us ne tornàsseu".
més valia, e almenys que no morrien de fam, e los lops no
prengueren mal.
Susaxí és ara dels preÿcadors que no preÿquen sinó per haver
moneda. Mas lo lop, en quinya manera pren la ovella? En
quinya? Quan ella se llunye de les altres, mengant de erbeta en
erbeta, e ve lo lop e porte-la-se
persona se llunya de Jesuchrist per peccat, hú aprés d'altre, vet
de erbeta en erbeta, e ve lo dimoni e porte-la-se
Tercio, Jesuchrist mostre la sua bondat en pasturant copiosament,
e açò no solament en los béns temporals, mas encara en
los spirituals, que
pastura diu lo evangeli:
sent Gregori la glossa sobre
excelsis, in pascuis uberrimis" (Eze.,
són en la òstia
Quarto,
E sabeu com? Veu vosaltres al vespre lo pastor, com
col·loca les sues ovelles?, etc. Susaxí fa Jesuchrist a la mort, que
met l'ànima en paradís.
non sunt ex hoc ovili, et illas oportet me adducere".
paraula, yo la prench
"Si
Veus que no és culpa
Jesuchrist fos bon pastor, totes les ovelles posaria en hun corral,
axí com fa lo bon pastor; mas no u fa".
sua, ans nostra, com ell bé u vol;
venire",
vols ésser superbiós, va, etc.
Mes filles, aquexos corns, etc. Ell mana que no sies avar, etc.
FFERIA
"Ffiet unus pastor et unum ovile"
(Ja, [
de la glòria celestial. La una, de preheminència: los àngels, si estaven
damunt los sants, o per lo contrari. Donchs, com estan? La
de residència: los àngels, si estan a la dreta part, e los animals a
la sinistra, o per lo contrari. Mas Jesuchrist les nos ha declarades,
aquestes qüestions, per tres evangelistes. E sent Luch
respon a la primera qüestió, de preheminència, e diu axí:
angeli sunt" (Lu.,
nescientes Scripturas. [neque] [virtutem] [Dei]. [In] [resurrectione] [enim]
[neque] [nubent], [neque] [nubentur], [sed] [erunt] [sicut] [angeli] [Dei]" ([Mt.,
mas que serà una congregació de tots. E açò diu lo tema: "Fiet",
etc.
Ara, la glòria celestial, Déus la ha revelada a sent Pau e a sent
Johan, e sent Pau apella-la órdens, e sent Johan places, e sent
Dyonís ne ha fet hun libre intitulat Libre de Jerarchia. E veus
com són ordenats: axí com hom munta alt al cel, hom troba hun
orde o plaça que és apellat àngels, e és major que
França. E ja dien los philòsofs:
major orbis terre firme".
d'aquest orde és sent Raphael. Lo segon és dels archàngels, etc.
E sobre tots està la cadira de Déu.
sanctum esse super omnes ordines, nisi beata virgo Maria.
axí com són 9 órdens d'àngels, axí són 9 maneres de viure. La
primera és afflictió penitencial
judicii, in fine, et de "Cum defeceritis, recipiant vos",
augusti).
FFERIA
"Non veni solvere legem, sed adimplere"
(Mt.,
volgut servar los manaments de la ley.
etc.
"Non veni", etc. (Sicut ante).
Jesuchrist, dix dos aytals versos:
"nocte", e diu: "beates vir", a virtute.
Christum [crucifixum], [Judaeis] [quidem] [scandalum], [gentibus]
[autem] [stultitiam], [ipsis] [autem] [vocatis] [Judaeis] [atque] [Graecis] [Christum]
[Dei] [virtutem] [et] [Dei] sapienciam" (P_a ad Cor., [p_o] ca_o).
Et in consilio impiorum non stetit.
dyable, Adam e Eva, contra lo manament de Déu, per ço com
los havia manat que no menjassen del fruyt vedat.
lignis comede, set de ligno vite non comedas" (Gen.,
ells, què feren? Feren lo contrari, etc. Susaxí fa lo dimoni ara,
que quan tempta alguna persona, no va a l'enteniment, a l'hom,
mas a la dona, a la sensualitat, e puix, quan l'à inclinada, va a
l'enteniment. Mas quan Jesuchrist fon temptat per lo dimoni,
veus que la dona, la sensualitat, fo fort e sàvia, que no consentí.
Scriptura:
obediència, e jamay la persona fa peccat mortal, si no fa contra
lo manament de Déu. Axí ó diu sent Ambròs
Paradiso ): "Peccatum est transgressio divine legis et in celestium
inobediencia divinorum mandatorum". E de aquesta via deya
Déu: "Perversa est via tua mihique contraria" (Num.,
per obediència Jesuchrist morí
semetipsum [factus] [obediens] [usque] [ad] [mortem]". Item: "in catedra
pestilencie non sedit".
general, e la cadira és malícia, e quan la persona siu sobre
aquesta, corromp totes ses obres. E veus que Jesuchrist no y
sigué, en aquesta cadira, may, car jamay no hagué ira ni mala
voluntat. E de aquesta cadira dix ell matex:
Moysi sederunt".
quan aquells hi sehyen, dix
superbiosos. Mas Jesuchrist no y sigué may, mas en obediència
sí.
servà són los manaments morals. E axí ó diu ell a hú qui
demanà, ell respòs:
servar tots de hú en hú, e són-nos inscrits en les mans, en quiscun dit: en
lo polze de la mà dreta, lo primer és lealtat de
cor
FFERIA
"Ego cognosco oves meas"
(Jo.,
Huy vos vull preÿcar dels senyals que ha la persona que és
predestinada, e com pot conèxer si és predestinada o prescita.
"Ego cognosco", etc., sicut dixi.
Ara, sapiau que la santa Scriptura les persones bones appelle
ovelles, e les males bochs. Auctoritat
[Filius] [hominis] [in] [majestate] [sua] [...]et] [congregabuntur] [ante] [eum]
[omnes] [gentes], [et] [separabit] [eos] [ab] [invicem], [sicut] [pastor] [segregat]
[oves] [ab] [hoedis] [...] eternum".
vos hé dit, que
e los mals bochs. E quan vindrà al jorn del juhí, ó conexerem.
Mas ara no u podem conèxer. E veus com ó diu la santa
Scriptura: "Nescit homo utrum sit dignus odio vel amore" (Ec_te,
"Ego cognosco". E com? Bé que nosaltres no sapiam quals seran
salvats o dapnats, mas bé y ha alguns senyals per los quals
podem dir certament: "Aquell serà salvat".
E axí ó dix sent
Bernat:
indubitabile sit eum de numero sanctorum, si in ista signa
permanserit".
segon gran benificència. Lo 3 ferma paciència. Lo 4 plena obediència.
Lo
Lo primer senyal que hom pot haver d'altri que serà salvat, o
de sí matex, és que haja vera innocència. Què vol dir? Quan la
persona no vol fer mal ni dapnatge a altri ni de cor ni de feyt ni
de boqua malparlant, e açò vol dir vera innocència, e aquesta és
la condició de la ovella que és vera innocent, que no fa mal ab
les banes axí com lo bou, ni ab les cames axí com lo cavall, ni
ab los dens axí com lo cà que mort.
invicem mordemini, [...]videte] [ne] [ab] [invicem] [consumamini]".
aveus ací, vera innocència és senyal de salvació. Vols-ne auctoritat?
Quan David hac peccat, nostre senyor Déus li donà una
plaga, que dins tres jorns moriren més de
ell què dix:
qui oves sunt, quid fecerunt?" (
gran misericòrdia; que quan ve en l'ivern que fa gran fret, que
veu hun hom despullat e mal vestit, veus que vist-lo: veus ací la
gran magnificència. Susaxí fa la ovella, que de dues vestidures la
una dóna a nosaltres. E quales són? La pell e la lana. E tal
persona que fa açò, senyal és que serà salvada. E per ço deya
sent Pau
a la ovella, o la feriu ab lo bastó, veus que no
dellà. Axí, quan la persona ha aquesta paciència, senyal és que
serà salvada. E per ço deya Jesuchrist:
possidebitis animas vestras".
en la Passió, que quan li donaren en la una galta, parave-y
l'altra.
coram tondente se nos obmutescet" (Ysa.,
Lo 4 senyal, etc., plena obediència, e aquesta ha la ovella, en
tant que hun pastor guardarà cent ovelles, que per llà on ell
volrà, per llà iran. No són de tal condició los cabrons, que
mester hun pastor. E per ço la persona que ha aquesta plena
obediència és senyal que és predestinada.
"Oves mee vocem meam audiunt et secuntur me, et ego vitam
eternam do eis" (Jo.,
que haja feta penitència condigna, e és significada per ço com
les ovelles ab la coha cobren sa vergonya. E axí ó deu fer la
persona; per penitència final, deu cobrir sos peccats.
David: "Beati quorum remisse sunt iniquitates, et quorum tecta
sunt peccata" ([psalm] [31]).
predestinada.
"Qui perseveraverit usque in finem,
hic salvus erit" (Mt., [
persona deu perseverar en obres bones, e no solament en
mas encara en carnal.
"Qui perseveraverit", etc., sicut dixi.
bona vida, dix axí:
declarar-vos-ó hé per geumetria. Dien los geumètriques que qui
vol fer
acabament, fins que lo punt derrer se té ab lo primer. Susaxí
la vida de la persona ha son començament en Déu, e Déu comença
a fer les bones obres. E veus com ó diu ell matex:
alpha et O, [principium] [et] [finis], [dicit] Dominus Deus" (Apoc., p_o
ca_o).
alpha, e la derrera letra que ha és O, axí com entre nosaltres la
primera és A e la derrera és Z, e en ebraych la p[rimer]a letra és aleph,
e la derrera tau. E per ço, quan la persona ha a començar bona
vida en Déu, que la acap quan serà en glòria. E veus donchs per
què diu sent Gregori que bona vida està en perseverança. E açò
diu lo tema:
Tres n'é trobades en suma: la primera, obrant bé diligentment.
La
reverentment.
bona vida és obrant diligentment. Com? Ja sap quiscú què ha a
fer: los preveres, que diguen ses hores
fferie
sermone).
haveu perseverat! E quan ve que mor tal persona, va en paraís.
Ara, vejam per quant de temps li darà Déus glòria. Per hun any?
Per hú? Per tots temps! Donchs, cové que persever.
in vitam eternam."
per ço, pus que la glòria durarà tant, cové que
mentres que hauràs vida; e qui fa lo contrari, veus què dix
Jesuchrist:
autem perseveraverit usque in finem, hic salvus erit" (Mt.,
ca_o).
Secundo,
E diu sent Gregori
afferunt in paciencia, nulla sunt bona que agimus, si mala
proximis nostris equo animo tolleramus".
bones obres, mas si
hajam bones obres ab paciència, car aquest món és axí com la
mar, que adés està alta, adés baxa, per riquea e per pobrea. Per
ço deya David:
y haje fortuna. Per ço hajes paciència.
disciplina perseverate" (Ad Ebre.,
disciplina, e ha-n'í tres
maneres. La p[rimer]a, aflicció penitencialment voluntària. La
tribulació naturalment necessària. La
inventària. E ha
sos peccats. La
de torts. La
La primera, què vol dir? Que la persona per amor de Déu vol
fer penitència. La
e açò quan no y pot alre fer, que haurà malalties, per què
cové que haje paciència.
(Prov.,
rebaté lo bossot, ut supra in sermone).
per nostre proïsme.
in presenti justiciam" (Ad Ebre.,
Tercio,
[vobis]: [Etsi] [non] [dabit] [illi] [surgens] [eo] [quod] [amicus] [ejus] [sit], [propter]
[improbitatem] [tamen] [ejus] [surget] [et] [dabit] [illi] [quotquot] [habet]
[necessarios]" ([Luc.],
FFERIA
"Peccata nostra ipse pertulit
in corpore suo super lignum"
(P_a Petri, ca_o [
Ave Maria, etc.
literal e serà per introducció de la matèria. Lo segon serà per
prosecució del sermó.
Ara, al primer tractat diu mossènyer sent Pere que Jesuchrist
sobre son cors ha portat nostres peccats. Ara, com? Sapiau que
una vegada ere una vila, e féu gran traÿció al rey, e lo rey donà
sentència que fossen penjats o que pagassen mil_mília florins,
etc. Susaxí, la vila és lo humanal linatge, e la justícia de Déu
requeria que fossen morts e pengats en infern. Auctoritat:
per unum hominem [peccatum] [in] [hunc] [mundum] [intravit], [et] [per]
[peccatum] mors, [et] [ita] [in] [omnes] [homines] [mors] [pertransiit], [in]
[quo] [omnes] peccaverunt" (Ad Ro.,
Déu lo Pare: "Senyor, gran compassió n'é. Donchs, què voleu
vós, Senyor? Que yo que muyra e ells que escapen, per ço que
negun creent no sie pengat en infern?". "Plau-me."
Vet com ó
diu:
[injustis], [ut] [nos] [offerret] Deo" (P_a Petri can., ca_o
l'enteniment propri e literal, segons diu lo tema:
nostra[...]".
ésser penjat en la creu, per tal que
aquesta doctrina havem per
creu, les quals són contra los set peccats mortals. E la primera
cosa que Jesuchrist féu per donar-nos exemple que
de peccar, és que
què u féu? Que negú no
exemple, que
moltes persones se dapnen. E per ço Jesuchrist se volch despullar
ans que muntàs en la creu. Axí tu, ans que muntos en lo llit
per malaltia, te deus despullar, restituint los torts, car si no u
fas, a ladronici tornaran. Vols-ne auctoritat? Lo propheta Michee:
et ululabo et vadam spoliatus et nudus" (Michee, ca_o
que
si ací havia una dona que "O de
E si
la putana!"
avarícia que
maximum cuncti faciunt dolum" (Jere.,
mercedibus meretricis congregata sunt",
avariciosos han, d'on ixen? De la avarícia. E per ço diu
ad mercedem meretricis revertentur".
mor, veus que
la muller, etc.
La
és que
que
axí: "Si mon senyor Jesuchrist volch soferir dolor e estar axí
E specialment en les mans e en los peus. Axí
clavat per mi, donchs, per què hauré yo plaer de carnalitat?
Certes, no faré!"
peccat de luxúria se fa en una de tres maneres: la una ab les
mans, per toquaments il·lícits.
altri, sinó los de matrimoni, etc.
a bordells, etc. E veus ací com se deu hom crucificar.
Christus: "Qui Christi sunt, carnem suam crucifixerunt" (Ad Gal.,
35
La
alt, e llavors Jesuchrist hac major pena e véu lo Pare ab la lança
de la justícia, cridà:
perdonà, no a aquells qui
que no sabien què
sua revertebantur" (Lu.,
perdonar a nostre enemich, etc.,
[ne] [pater] [vester] [dimittet] [vobis] [percata] [vestra]" (Mt., [
ca_o).
La
Jesuchrist volch sostenir per ço que
d'ergull.
abundans ) "et flori decidenti".
flors; axí la persona que serveix Déu deu haver
corona. La d'avant signifique que és pus obligat a servir Déu, la
de tras signifique la excel·lència del cors. La dreta signifique
béns de gràcia; l'altra signifique béns de fortuna, riquees, etc. E
per ço deye Ysaïes:
fenum" (Ysa., [
La
golós, etc.
ca_o).
dix fins a
diligent en fer oració e servir Déu e que
La
Jesuchrist perquè
venjança, mas que
SABBATO
"Extollens vocem quedam mulier de turba
dixit illi" (Lu.,
començament del món, per ço que
batalla. E veus com: Déus féu al començament del món tres
graus de creatures. Lo primer tot spiritual, etc.
enim concupiscit adversus spiritum" (Ad. Gal.,
què devem fer? Que ajudem al spirit, llevant-nos en alt en
maneres. La p[rimer]a, lo cor sospirant en contrició. La
demanant en oració. La
La
Dico primo,
sospirant en contrició. E què vol dir? Quant algú se recorde de
sos peccats, que tantost deu llevar los huylls a Déu demanant-li
perdó. E no deu pensar ab plaer, mas ab dolor. Ara scoltat: gran
qüestió és en theologia
Ara sapiau que vera contrició ha dues parts: matèria e forma. La
matèria és dolor dels peccats, quan la persona pense en sos
propris peccats. La forma és que aquella dolor vingué per
reguard de Déu e no del món. Auctoritat
"Recogitabo tibi omnes meos. Recogitabo":
dolor dels peccats. La forma:
honore, set tibi, scilicet Deo.
hun prevere, etc., si és hun de vosaltres, etc., si és una dona, etc.
Secundo,
com? Si hun hom fahye tal crida: "Tot hom que vulla almoyna,
e que ell estigués a la
vinga a casa mia, que yo li
finestra, veus que aquells qui estarien davall, tots alçarien les
mans axí. Susaxí és, sapiau, que Jesuchrist ha fet una crida
spirituals e gràcies corporals, béns spirituals e béns corporals. E
Jesuchrist està alt en lo cel e té les sues mans plenes de gràcies.
E quan tu fas oració, vet que li demanes: donchs estén-li les
mans en què les te dó. E havem-ne auctoritat de David:
anticipent nos misericordie tue, quia pauperes facti sumus nimis"
conclusió és de theologia que, entre totes les creatures, no y ha
creatura que tanta pobrea haje com l'om, e en l'ànima e en lo
cors. E com? Veus que en la ànima una bèstia ne ha més, que
no li cal haver mestre, car naturalment sap què ha a fer, e hun
hom, ans que no haurà sciència estarà tant de temps. Per què
diu lo philòsof
tanquam tabula rasa, in qua nihil depictum est.
diu
naxen, que exiran ja amb sa vestidura, e l'hom tot nuu, e ans
que no la han, oo, quant ha a fer!
Les aus ja naxen ab ses armes: ungles, grapes, etc. E l'hom
primo ha a cavar lo metall, etc. E per ço en oració devem levar
les mans a Déu. E veus David com ó diu:
sperant" usque "benedictione" (psalm [144]).
Tercio,
fa bon fer, quan ve de nit, que
pensar: "O, que bella cosa! O, Senyor, e quant hi seré yo?"
E per
ço ó deu hom desigar ab affectió, axí com desige hom una noble
cosa, la qual per fortuna ha perduda. Susaxí deu hom fer de
paraís, car Jesuchrist nos ha promès que
dient:
no pas mentires ni juraments falsos ni falsos testimonis, mas
devem rahonar bones paraules, devotes oracions; bones doctrines.
bonus, est ad edificacionem fidei.
de la glòria de paraís, veus que una dona fon-ne enamorada
e llevà
portavit", etc.
DOMINICA
"Quid est hoc quod dicit nobis: modicum?"
(Jo.,
sapiau que aquesta paraula
Ara com? Sapiats que Jesuchrist ans de la sua Passió dix als
Apòstols:
passarà que no
estech mort. Aprés dix:
de la resurreció fins a la ascensió, e encara que durant aquell
temps no estava ab ells tots jorns, mas mostrava
vegada, e los Apòstols, quan Jesuchrist los ó dix, no u enteneren,
mas açò dix per los grans secrets que y ha, e són set, segons
veurets:
dicit modicum
dilectió fraternal.
dicit modicum
miseració proximal.
virtual.
La primera virtut de la qual havem
intel·lectual. Què vol dir? Sapiau que discreció intel·lectual és
una lum que il·lumene lo enteniment com se deu governar la
persona en bé viure per anar a paraís, car a morir havem.
enim habemus hic manentem civitatem, sed futuram inquirimus"
e llà mor hun vell, e aquell se
lluny que hun falcó no y plegaria en
Axí ó diu la Eglésia:
subsistere".
dir-vos hé una paràbola. Sapiau que una vegada eren dos jóvens
e anaven a una ciutat, e aquella ciutat havia una tal costuma
degú, si ja no y va de dia, ço és, en la gràcia de Déu, fent moltes
bones obres. Aquell s'í cuyta, e aquell que no se
aytal de nit vol anar, e mala per a ell. Mas aquell que
aquell fa bé.
què diu
E què vol dir? Donar-se tot a bones obres, que quan ve lo
dichmenge, que vulles anar a missa que dura hun
hora. Donchs dóna-la a Déu, axí com dónes sis jorns al món per
tos fets, que y ha
E vet
fraternal, car diu Jesuchrist:
diligatis invicem" (Jo.,
legem adimplevit" (Ad Ro.,
quant ha feyt, ha fet per amor. Per què ha fet los elements? Per
nostre serví, etc.
Per què volch dejunar?
dic que n'havem
meyspream los uns als altres
miseriis).
[coram] [te] [ostium] [apertum] [quod] [nemo] [potest] [claudere], [quia]
[modicam] [habes] virtutem", id est, caritatem (Apoc.
penitencial, e açò quan ve que la persona se confesse, que haurà
fets tants peccats, dirà lo confessor: "Poríeu dejunar?" "No,
Mas si ha febra,
pare, que só tan vell e tan dèbil e tan delicada".
lexarà lo vi, que no
poch de afflictió penitencial. E per ço diu sent Pere:
[in] [Christo] [Jesu] modicum passos [ipse] [perficiet]" (P_a Petri,
ca_o).
qualque penitència, gràcia és que Déus li fa.
La
E què vol dir? Quan la creatura, de tot ço que fa, fa dejús la
voluntat de Déu e no
n'havem
gosàs anar a tal loch, sots pena de perdre lo cors o lo peu, certes
degú no y irie. Mas Déu, què mana? Que degú no jur lo seu nom
en va; sol no
l'ànima. E per ço havem modicum. E per ço dehya Ysaïes:
"Manda, remanda, specta, respecta, modicum ibi, modicum ibi"
(Ysa., [
prophetes,
quiscun temps ha
fraternal. E com? De fer almoynes. Mas havem-ne
quan ve lo pobre a la porta e crida "Almoyna!",
tu fas la orella
sorda; e si li
deu fer almoyna? Dar-la-li tantost o dir-li: "Déus te ajud!"
Per ço
deya sent Pau:
datorem diligit Deus" (
temporal, car si una persona comença bona vida, tantost la lexe.
Com hun prevere comença a dir missa, diu-la ab tanta de
devoció; mas quan ve al cap de l'any, ja no y ha res.
vosaltres, si comença a pendre devoció, a cap de hun temps la
lexau. E per ço ne havem
Jachme:
deinceps exterminabitur" (Jacobi,
DE SENT JORDI
"Beatus vir qui inventus est sine macula"
(Textualiter in libro Ec_ci,
present.
Ara, sapiau que
e quan volien offerir hun sacrifici, fahyen primer
La primera, que prenien la ovella e portaven-la. La
als preveres, si serie bona per a sacrifici a Déu. La
escorchaven-la. La
cremaven la carn. E axí fou de Jesuchrist.
portat dels Apòstols als bisbes;
Cayphàs e Pilat;
escampada en la creu;
dolor. E per ço, quan volien offerir aquell sacrifici, guardaven
que fos sens màcula. E com? que no fos tort ne ronyós ni
rancallós, per ço com significave la Passió de Jesuchrist, car
Jesuchrist fo sens màcula tots temps.
sacrifici nostre, e per ço lo prevere deu guardar que la òstia que
sie pura. E havem-ne auctoritat:
[et] [bovem] [in] [quo] [est] [macula], [...]quia] abhominacio est" (Deutero.,
[
Ara, yo hé trobat que sent Jordi se conservà de set màcules.
La primera, de peccat de ergull. La
peccat de gola. La
invídia.
La primera màcula de la qual sent Jordi se conservà fou de
peccat de ergull, que en sa vida ere tan humil, que no era sinó
maravella. E veus com ó diu la sua ystòria:
Capadocia, regis magni".
e açò per tres rahons. La primera per ço com era de noble
linatge, e lo linatge naturalment infla lo cor e done ergull. Mas
sabeu com se conservà? Veus ací ell pensava: "Axí matex me só
yo fill de Adam, de aquell laurador, e axí matex m'é a morir e
n'han a menjar vèrmens".
"Que utilitas in sanguine, non dum descendo in corupcione".
per gràcia.
La
poder havia sent Jordi, que quan entrava en batalla, portava
dejús son estandart mil hòmens. Axí ó diu la ystòria:
tribunus"
n'havia supèrbia, mas deya: "Senyor Jesuchrist, e de tant vos só
E per ço estava ab gran temor,
tengut, que si degú de la mia companya furte o fa deshonestat,
que us ne haja a dar compte".
per ço com diu la Scriptura:
presunt fiet".
La
jamay ere vençut. E quan venia que ell havia entrar en batalla,
scrutava primer si la justícia ere sua, e aprés acomanava
Déu, e puix si les géns li fahyen honor, veus què deya:
nobis, Domine, non nobis, set nomini tuo da gloriam" (David,
psalm "In exitu Israel").
ergull.
hòmens que siam. Ec_ci,
omnibus".
La
de peccat de luxúria. E hom pensa que tots temps fon verge, car
com prenia una vila per força, veus que ell donava la roba als
hòmens d'armes, e ell guardava les dones, e qui fahya vilania no
podia escapar a morir.
Ara, escoltat: sapiau que llà en aquella terra havia hun lach
gran, e havia-y hun gran drach e menjava
havia ýdoles en aquella terra, e deyen que la ciutat devia ésser
devorada per aquell drach, si ja lo rey no li donava sa filla. E
veus que
gentilment, susaxí com si hagués ésser nòvia. E pensat que
plorant li dix: "Ara, ma filla, yo vos havia el cor de dar-vos a hun
E
gran rey per muller, mas pus que axí és, no s'í pot alre fer".
ella respòs: "Mon pare, bé
E veus que posaren-la prop lo
peresca, que vós ni la ciutat".
lach, per tal que
sent Jordi passàs allèn, e ell anava
tot sols. E axí com fo allí, ell véu la donzella bella molt ben
ornada e dix-li: "Odà, donzella! Com sou ací tota sola?",
e ella
respòs-li: "O bon cavaller, anau-vos-ne, sinó morreu ací ab mi!"
Ella li comptà tot lo fet, axí com vos hé dit, e
"E com és açò?"
sent Jordi dix-li: "Senyora, no hajau paor, que yo us deffendré
E veus que, ells esta[n]t axí parlant,
ab la ajuda de Jesuchrist".
lo drach hoí les p[a]raules e alçà lo cap sobre l'aygua, ab aquell
cap fer guardant-los, e quan la donzella lo véu, tremolà fort de
paor, axí com aquella que llavors havia a morir. E sent Jordi
aconsolà-la dient: "Senyora, no hajau paor, que Jesuchrist nos
E espaxadament ell apartà lo cavall e descavalcà. E lo
ajudarà."
drach, que véu que aquell se amania per deffendre
donzella e corregué a sent Jordi. E sent Jordi, invocant lo nom
de Jesús, donà-li una gran lançada, que sus allí romàs mort. E
aprés prengué la donzella e molt honradament menà-la al rey.
Pensat que
sent Jordi no u vo[l]ch, mas dix-li que la donàs a Jesuchrist. E
axí fo, car lo pare e ella e tota la ciutat se bategaren.
Ara, vosaltres cavallers, què haguéreu feyt, que trobàsseu axí
tal donzella ornada? E què? ¿Haguéreu-la deshonrada axí com
feu a d'altres, que no us studiau en aldre? Oo, traÿdors! E veus
ací com sent Jordi fon cast. Ara moralment, que siau casts,
vosaltres de matrimoni e vídues e vèrgens,
castitas conjugalis, melior vidualis, optima virginalis", etc.
de peccat de avarícia. Car com lo rey véu que no volia pendre sa
filla per muller, donava-li molt or, e sent Jordi no
pendre, mas dix-li que
Moralment, que vosaltres no vullau ésser avariciosos de ço que
no és vostre
fon de peccat de ira, car axí com vos hé dit, ell havia tanta de
gent, e no ere menys que no li fessen desplaer. Mas havia-y
paciència. E sapiau que en aquell temps hun emperador, Dacià,
regnava e perseguia fort los cristians, e hun dia sent Jordi
anà-sse
gencium demonia, Dominus autem celos fecit".
que u hoí dix: "Què diu aquell hom?" "Senyor, diu que tots los
e vench, e l'emperador lo enterrogà:
déus de les géns són dimonis, mas que
cels." "Feu-lo
"Qui és tu?" "Yo só aquell cavaller Jordi." "E donchs, com
E sent Jordi dix:
vols morir a mala mort?""Yo vull morir per
amor de Jesuchrist, car tal mort no és mala, ans és bona."
psalm [115]). E l'emperador li dix: "Jordi, no saps tu que aquells
E l'emperador manà tantost:
que confessen la fe cristiana, que yo los mato?" "Sí sé, e per ço
só yo vengut ací.""Tost, tost,
e sent Jordi dix:
despullau-lo!","No cal, que yo me despullaré".
E féu-lo posar sobre hun turment appellat aculeu, a manera de
tisora:
de Jesuchrist quan lo clavaren en la creu. Aprés féu-lo
tot esquinçar ab grafis de terra, axí, e puix féu-li posar sal en
les nafres. Oo, quinya dolor! E sent Jordi deya: "Non sunt
condigne passiones".
Moralment: que vullau haver paciència e que perdoneu a
vostres enemichs, e pregar per aquells, etc.
La
de peccat de gola. Veus com. Quan venia en la
dejunave tota, e los
dien? "Dejúnon los capellans!"
E què vol dir açò? Que
capellans dejunant vagen a paraís, e los cavallers no dejunant a
infern.
Aprés, veus que Dacià dix a hun encantador: "Ara, com ó
poria fer de aquest hom, que
E aquell dix:
poria matar tantost. Mas no u vull fer". "Yo
E veus que
vos hauré metzines que torben l'enteniment, e fèt-les-li beure, e
quan tindrà torbat l'enteniment, farà ço que volreu".
l'emperador féu-li beure aquell got ple de metzines, e sent Jordi,
ans que begués, féu-hi lo senyal de la creu ab lo nom de Jesús e
begué e semblà-li que hagués begut una taça de bon vi. E aprés
l'emperador, vehent que no li havia fet mal, féu-li
de mort; e no_res. E
l'emperador matà
Ara guarda sent Jordi per què havia volgut donar afflictió a la
sua boqua. Vet com havia virtut que no pòch morir per la
boqua. Moralment: que vullau dejunar la
de santa mare Església. E vosaltres, cavallers, preneu exemple de
aquest sant cavaller, si us voleu salvar. No us escuseu per
conservar la força, que més tol la força una vegada de luxúria
que
de peccat de perea, car tots jorns per lo matí fahye sa oració, e
al vespre també, e anava hoir missa en l'alba e hoye aquella sens
parlar, devotament e complida.
e combregave. E per ço, com ell ere tan diligent, dir-vos-n'é
una maravella. Quan aquell encantador fo mort, Dacià dix:
"Per cert, per terror yo
e féu fer
senta Caterina, etc., e dix-li: "Vet Jordi, ací has entrar". "Plau-me."
E veus que àngels desferen les rodes, e axí com les
trenquaven, los troços mataren tants mília hòmens. E aprés
l'emperador manà que
sent Jordi lavave-sse "Oo, tan bo és açò!"
vullau ésser pereosos. Fèts axí com ell.
La
fon de peccat de envega, car may hac envega de son proïsme. E
veus que quan Dacià véu allò, dix: "Oo, si
e dix-li:
bones paraules!"; "Oo, Jordi, si tu volies adorar los meus
e dix-li:
déus, yo te faria axí e axí","Plau-me, que yo adoraré,
Veus que
mas emperò que faces venir tota la gent de la ciutat e de la
tinença al temple, per veure com adoraré". "Plau-me."
l'emperador féu fer crida e féu empaliar la ciutat de draps d'aur;
e tots los de més de la ciutat anaren al temple, e sent Jordi ne va
llà. E quan fon davant lo temple, sent Jordi féu senyal als
cristians que s'apartessen, e altes veus dix: "Yo ador, mas no
E tantost
ídola ni creatura, mas ador Déus Creador del cel e de la terra,
en virtut del qual te man, temple, que
caygué e matà molta gent. E veus que les noves anaren a
l'emperador, e féu-lo"E no havies dit tu
E féu-lo rocegar per la
que tu adoraries?" "Sí, mas no ýdola."
ciutat, e puix féu-lo escapçar. E ve
àngels.
E veus ací com se conservà de màcula de peccat sent Jordi. E
per ço dix:
viam."
DE SENT MARCH
"Qui timet Deum, faciet bona"
(Textualiter in libro Cant.,
evangelista, mossènyer sent March; e d'ell serà lo sermó.
primo: Ave Maria, etc.
"Qui timet" etc. (sicut prius).
de tots béns serà complida, e corporals e spirituals. E com? Vet
que tal persona té plena la memòria, recordant-se dels beneficis
que Déu li ha fets.
en bons pensaments.
en hoir misses, sermons.
oracions e bones paraules.
Scriptura:
(Prov.
si una persona és en una comunitat e vulla béns temporals,
guard-se de offendre Déus, e Déu dar-li
"Intravit Jesus in Templum").
vida havia gran temor de offendre Déu, diu lo tema:
haüd són
lo tercer, vera devoció; lo 4, perfeta dilectió.
Lo primer bé que hac sent March en sa vida fo fel conversió,
cor ell fo infel e havie les errors que
Jesuchrist preÿcà, convertí
Trinitat, com etc.; e puix resuscitava hun mort, veus que sent
March havie
supra in sermone miraculorum apostolorum).
a sent Pere e dix-li que
sent Pere mostrà-li la fe, lo Credo menor, e bategà
sent Pere aprés appellave
que de degun altre no u legim mas d'ell sí; e açò quan scriví als
de Corinto, diu:
Lo segon bé que hac sent March fo humil conversació, car
havia gran sciència, e ell fo lo segon que scriví lo evangeli, per
pregàries de alguns cristians, per la gran sciència que havia, e
humilment ell lo scriví. Aprés fahye molts miracles, e era fort en
batalles spirituals, car sent Pere, llà on sabia los pus forts infels,
lo trametia. E veus que sent Pere per la sciència que havia,
volch-lo fer prevere, e sent March, quan véu allò, tallà
per ço que no u fos, car no
Pere appellà"Si no tinch tots
e per virtut de Déu lo polze li tornà, e dix:
los membres!", "Oo,
E llavors sent Pere féu-lo prevere e depuis
açò Déus ó vol!".
bisbe. Ara, què y venien tan forçats llavors a les dignitats? Per ço
com contaven los càrrechs de les ànimes. Mas ara,
valet in portatis vel in furtatis,
Lo 3 bé que hac sent March fo vera devoció, car hom veu que
persones simples, quan no han prelació, han devoció; mas quan
són muntats alt, tota la perden. Mas no u féu axí sent March, car
com fo bisbe de la ciutat de Alexandria, veus que ell anava per
entrar en possesió del bisbat, e axí com entrava per la ciutat,
cahye-li la çabata, e hac hun çabater aquí, e sent March dix-li:
"Adoba
e axí com la volie adobar, ab
la alena passà"O, mal punt hi sies vengut!",
e sent
March havie molta devoció en lo nom de Jesús, en tant que
nomenant-lo, guaria los malalts. E veus que ell près de la sua
saliva e posà-la-li sobre
nom de Jesús e guarí"O, tu sant hom ést!
Yo
E axí ó féu, e convertí
E la gent, quan sabé lo miracle, vingueren-hi e guarí molts
malalts.
Moralment: per les pompes dels ecclesiàstichs que
Lo quart bé que hac sent March fo perfecta dilectió. E dir-vos
n'é
de peccat; lo segon, quan se parteix de mala companyia e de
occasions de peccats; lo tercer, lexar parents e amichs; lo 4,
lexar riquees e possessions; lo
lo sisè, lexar lo franch arbitre; lo
martiri.
suam ponat pro amicis suis" (Jo., [
March, que quant ell hac convertit moltes ciutats deçà mar e
dellà mar, veus que en la ciutat de Alexandria los infels hun dia
de Pascua digueren: "O, aquest hom convertirà tota la ciutat.
E anaren llà a la església, e ell estava a
Donchs, matem-lo!"
l'altar, e vingueren-li derrere e posaren-li una corda al coll. E
veus que Jesuchrist li apparegué: "Hajes bon cor, que ara
E veus que portaren-lo per la
guanyaràs la glòria de paraís".
ciutat, roçegan, e quan fo prop lo portal de la ciutat, sent March
dix:
lo seu spirit en paraís. E veus com hac la dilectió a Déu.
E vosaltres per amor de Déu no us cal fer ara tant com féu
sent March, sinó aquestes
de peccats, etc., confessió, penitència e comunió, etc.
SANCTI PETRI MARTIRIS
"Coronabitur qui legitime certaverit"
(
moltes, per ço nosaltres ne porem pendre alguna governació de
bona vida.
"Coronabitur", etc. (sicut prius).
del món fins a la fi jamay no entrà degú en paraís sinó per
victòria de batalla.
hagueren glòria tantost: primer la hagueren a guanyar per
victòria. E com?
col·locà en paraís terrenal. E bé
glòria, mas no u volch. Bé
batallà ab ells e vencé
donchs, vera és la conclusió que vos diguí.
ca_o): "Milicia est hominis". Item ,
ésser fet home, veus que també se volgué ésser dejús aquesta
batalla, e l'ànima, tantost com fo creada, hac la glòria, mas no lo
cors, e per ço la hac a guanyar ab victòria. Auctoritat:
hec oportuit [pati] [Christum], [et] [ita] [intrare] [in] [gloriam] [suam?]" [(Mt.,
"Hoc, mas los infants petits no
Yo dich que sí entren
han batalla; donchs no entren en paraís".
en paraís per batalla, e no y poden entrar sinó per victòria de
batalla. E dar-vos n'é una semblança. Si lo rey tenia una ciutat
asetyada e la pren, di: los rapaços no entren en la ciutat per
victòria? Sí. E donchs, no han batallat, ells. Susaxí Jesuchrist ha
batallat ab los patriarches e ab tots los sants, e los infants petits
jahen malalts de feblea. E de açò havem auctoritat:
sicut miles Christi, [...]et] [qui] [certat] [in] [agone], [non] [coronatur], [nisi]
[legitime] certaverit" (
declarat.
victòria. La primera batalla fo contra l'enteniment natural, e hac
victòria per simple creença; la
natural, e hac victòria per santa obediència; la
contra la carn, e hac victòria per neta continència; la
fo contra l'enemich spiritual, e hac victòria per vera sapiència.
La
ferma paciència.
contra l'enteniment natural. E sapiau que l'enteniment natural
és de tal condició que no vol creure fins que veu la rahó. Axí
com ara, si yo deya a hú de vosaltres: "Yo hé vist hun hom que
tantost diria:
de la hun huyll a l'altre havia dos palms", "No
Vet que l'enteniment no u vol creure; mas yo dich que és
fer".
ver. Ara, mesura derrere lo toç, e veuràs si no y ha dos palms, e
llavors dirà: "Yo u crech".
Sapiau que susaxí és de la fe, que si
yo te dich: "Déus és tres persones",
vet que l'enteniment no y
pot bastar ne ó pot creure. Donchs di: "Senyor, yo ó crech",
e
de tal batalla havem nosaltres corona. E deya sent Pau:
certamen[...] justicie" (
que ell havie tots los seus parents infels, e hun dia, quan ell
venia de la scola, que yo
en la plaça ell trobà son oncle e enterrogà"E d'on véns?"
L'oncle:
"Oncle, de la scola." "E què has après?" "Yo us ó diré: aquesta
liçó:
liçó.""Què dius?" "Yo us dich açò",
e l'oncle suaument
li dix: "Com pots tu creure que Déu sia creador del cel e de la
E
terra? Bé Déus és creador dels àngels e de les coses invisibles,
mas del cel e de la terra e de l'or e de l'argent, no u cregues".
sent Pere deya: "Yo crech açò",
e l'oncle donà-li hun bufet:
"Taquany!";
e"No
E veus que l'oncle li dix:
feu alguna rahó"."Ara, scolta, negun
E l'infant li respòs:
senyor bo no fa res contra sí matex. Donchs, com les coses
terrenals sien contra Déu, donchs no les ha creades ell; car les
géns per amor de l'or fan contra Déu, e per amor de haver
senyoria"."Oncle, yo us responch que les
E
coses corporals axí com vós haveu dit, yo dich que totes les ha
creades Déu; e tots quants àngels són no porien crear de no_res
una formiga. Mas és follia dels hòmens de abusar de aquelles,
car Déu per significar la sua magnificència les ha creades".
veus que l'oncle lo ferí e anà-sse
l'oncle anà a casa del germà e contà-li com li havia pres e com
lo havia fet venir a vergonya. "Axí, no li mostreu pus." "No, més
E veus que tots jorns ell aprenia gramàtica e
val que aprengue."
philosophia, que dins
havia aquella batalla de la fe ab los parents.
voleu ésser ferms en la fe al temps de Antecrist, que digau lo
Credo menor a matí e vespre, etc.
La
natural, e hac victòria per santa obediència. Prona rei que
prohibetur ei, e açò per lo franch arbitre que hom ha, e quant
hom no vol fer sa voluntat, mas la de Déu, allò és mèrit e
guanya
certo, Domine: omnis qui colit te, [quod] [vita] [ejus] coronabitur"
(Tobie,
entrar en religió, e llavors, quasi hom lexe tot lo franch arbitre.
E veus, quant hac entorn de
canonizà, veus que ell estant axí ab los infels, hun dia ell se
n'anà a hun monestir, que encara ere viu sent Domingo, e
anà-sse "Yo per inspiració divinal hé
E los frares, sabent la sua devoció, hagueren-ne gran
en cor de entrar en religió, per tal que puga preÿcar contra los
heretges".
plaer e reberen-lo per frare. E sent Pere, quan fo frare, tenie la
regla stretament. E veus que hun dia, pus que ell se inclinava
contra sa voluntat a tenir la regla, trobà hun hom que blasfemava
Déu, e ell li dix: "Oo, malastruch! E no n'has consciència?";
e
aquell perseverava pus fort, e sent Pere dix: "Yo prech Déu que
sies dels predestinats e que
Tantost perdé la paraula.
blasfemar axí com los dapnats
deorsum estis").
corporal, e hac victòria per vera continència. Car axí
que
carnem" (Ad Galat.,
refrenava sa carn. E de aquesta batalla havem corona. Lo savi ó
diu:
segueix-se aprés:
són casts en lo cors, mas han l'ànima putana, e açò per desig
carnal.
Màrtir. Diu lo papa que
com vencé la carn, que si li venie algun mal pensament, tantost
nomenava lo nom de Jesús, senyant-se. Hoc encara pensava:
"Quinya pena han los dapnats!"
E per ço Déu li féu gràcia que
guaria les persones de malaltia. E per ço vullau-vos guardar de
tal peccat. Car diu sent Pau:
vestra" (P_a ad Timo.,
spiritual. E hac victòria per vera sapiència. E sapiau que
dimoni done dues batalles: la una és general, l'altra special. Mas
per ço que u entenau: si lo rey donava dos castells a dos
cavallers qui estan en frontera de enemichs, e veus que la hú
conserva son castell bé e encara pren dels altres castells dels
enemichs; e l'altre conserva bé son castell, mas no fa pus: Oo,
aquell altre fa més, e per ço mereix major corona. Susaxí és:
quiscú de nosaltres ha a guardar lo castell del seu cors,
governant bé los
entren per peccat mortal. E puix encara volen convertir los
altres, preÿcant-los, e quant hun superbiós se converteix, vet
llavors has pres hun castell. Oo, quinya corona ne hauràs!
coacte, [sed] [spontanee] [...]percipietis] [immerescibilem] [gloriae] coronam"
(P_a Petri, ca_o
Màrtir, que tantes mília ànimes convertí, preÿcant.
E vejau quiny exemple vos ne diré. Sapiau que hun dia, axí
com preÿcava a molta gent fora la ciutat, veus que fahya gran
sol, e la gent sostenia gran calor per lo sermó, e ell hac-ne pietat
e pregà a Jesuchrist: "Senyor, prech-vos que vullau trametre una
E veus que subito hac allí una núvol, e la
núvol que
gent hac-ne gran plaer. E significava lo refrescament que donava
als peccadors. E per ço deye Ysaïes:
perfectio" (Ysa.,
terrenal per ferma paciència, car los infels, vehent que tanta
gent convertia e confonia a ells, veus que digueren que morís, e
donaren
com ell vindria de una vila que havia nom Gomeç a Milà, e açò
fo en la Setmana Santa. E veus que sent Pere lo dia de Rams dix
al poble ço que Déu li havia revelat de primer, dient: "Yo, bona
E veus que,
gent, me vull partir de vosaltres, no solament presencialment,
mas corporalment, car la mia mort és ja tractada, e la mia vida
lliurada per
vull morir voluntàriament per amor de Jesuchrist".
quant hac preÿcat, cerquave companyó que l'acompanyàs, dient:
"Frare aytal, acompanyau-me!" "Hee, yo vos prech que no, que
Yo me pens que li hac a
axí hé a fer." "E vós?" "No, tampoch."
manar per obediència, e ells ne van; e axí com foren prop lo
pas, veus que"E
e veus que començà
què haveu? E no hajau paor, mas cantem!",
hun ymne que comença:
cristiani".
"Tenir, tenir, a mort!",
e lo companyó fuyg, e sent Pere agenollà
dient:
que la hú donà-li hun colp per mig del cap, que la mitat li
fené, e torbà
sua sanch, ab lo dit, scriví en lo pols de la terra lo Credo in
Deum, "Encara és viu",
e donà-li una punyalada en
lo cor, e llavors la sua santa ànima isqué del cors, e ve-la-us ab
mil_mília àngels en paraís. E veus aquest sant beneÿt, com ha
vençut aquesta batalla contra lo món per ferma paciència.
Moralment, que vosaltres hajats paciència en vostres tribulacions,
affanys, malalties, que fan muntar a paraís.
de "Ite in castellum", Ffe.
parte.)
DE INVENCIONE SANCTE CRUCIS
(Dic ut it Exaltacione, mutatis mutandis.)
"Coronam de spinis imposuerunt capiti ejus"
(Jo.,
Jesuchrist, e hir fem festa de la creu. E santa mare Església
ha-les axí acompanyades, e açò per tal com per la creu de
Jesuchrist havem salvació, e axí per la corona, per ço que
creens e obediens sien coronats de corona de glòria. E veus
com ó canta huy santa mare Església:
de ista corona dicit tema: "Coronam[...]".
veus què
Scripturam, "et vidi equum album", scilicet corpus Christi.
Quare dicit album?
scilicet per promissiones Veteris Testamenti quas complevit, "et
justus", scilicet in die judicii, "et in capite ejus habebat dyademata
multa" (Apoc., [19_o] ca_o).
present sermó. E són tres corones. La primera fon de sapiència
divinal. La
general.
La primera corona de la qual fo coronat Jesuchrist, fo o és de
sapiència divinal. E aquesta hac Jesuchrist en la sua encarnació,
quan la verge Maria lo concebé, etc. E que aquesta sapiència fo
appellada corona, ha-y una rahó, car la corona és tota redona, e
no és axí com a xapellet. E per ço sapiència és appellada
corona, per ço com nunqua hac començament ne fi, que la
sapiència nunqua haurà fi.
sapiència ha
Déu. La derrera, conexença de les creatures. La dreta dóna
conexença de la glòria de paraís. E la sinistra dóna conexença
de infern. E veus ací la corona divinal.
"Dabit capiti meo [augmenta] [gratiarum], [et] [corona] [inclyta] proteget
te" (Prov.
Ara, de aquestes
d'avant és conexença del Creador, car en aquell punt que fo
creat Jesuchrist en quant hom, hac clara conexença, com és
hun Déu e com és tres persones realment distinctes. Aprés, la
derrera, que és conexença de la glòria de paraís, e aquesta hac
Jesuchrist en quant hom. E açò, quants serien salvats. La
sinistra que és conexença de infern, e aquesta hac Jesuchrist, e
açò quants serien los dapnats e qui. E havem-ne bella auctoritat:
[...]et] [in] [laetitia] [cordis] [ejus]" (Cant,
secrets. Syon vol dir speculació, etc. Moraliter, que vullats haver
aquestes
senyal de la creu. La flor de tras, que devets creure la creu. La
dreta, que devets servar los manaments. La sinistra: deveu saber
lo
La
corporal, e açò quan fo crucificat. E com era gran pena! E tu,
per una poqua te mous. Ara, per què la volch soferir Jesuchrist?
Per nosaltres, e per profit nostre. E la primera dolor que hac
Jesuchrist fo en la nativitat, quan nasqué ploran. Per què? Per
ço que nosaltres siam delliurats de les dolors e penes infernals.
La
pendre? Per ço com que nosaltres no y siam tenguts de pendre-la.
La
per què? Per tal que
aquest món. La
nits en lo desert. E per què? Per tal que vingam a la taula de
paraís dejunant.
meam". Item,
nosaltres escapem dels treballs de infern.
ésser pres e lligat? Per ço que nosaltres siam deslligats de
peccats.
batuts per dyables.
que siam coronats de glòria.
[coronam] [spineam] [et] [purpureum] vestimentum" (Jo., [
Moraliter,
memòria dels peccats.
La
humanal, e açò serà al dia del jutgament, car tots havem
estar llà e llà nos jutgarà. E. aquesta corona ha optenguda
Jesuchrist per la sua humilitat, que
car com li deyen: "Despulla
E per ço ha merescut
haver glòria.
minus[...]" usque in fine (psalm [8]).
se mostrarà al dia del juhí en
de géns que seran al dia del jutgament. E veus com llavors
alguns estaran a la dreta de Jesuchrist, altres a la sinistra, altres
alt ab Jesuchrist. E de aquests alguns estaran a la dreta, altres a
la sinistra. Los de la dreta appellarà ovelles, per ço com són
obedients, e los de la sinistra appellarà cabrons, per ço com no
volen regir segons la llur guarda. Aprés, alguns estaran ab los de
vida apostolical, e appelle
femelles que tenen dues mamelles. Axí los preÿcadors ab lo
Novell Testament e Vell aleyten les géns,
ad Cor.,
estaran a la sinistra, e apelle
no són obediens.
[suae], [...][et] [statuet] [oves] [quidem] [a] [dexteris] [suis], [hoedos] [autem] [a]
sinistris" ([Mt., 25_o] ca_o).
dimonis que van per la mar de aquest món per fer caure les
géns en peccat, etc.
"Cum venerit ille, arguet mundum
de peccato" (Jo.,
senyor Déus té dues corts, la una de misericòrdia, e l'altra de
justícia. E veus David, com ó diu:
cantabo [tibi], [Domine]"
se done sentència de expectació, car quan lo peccador ha
peccat, veus que Déus li done espay que
diu Ysaïes:
(Ysa., 3_o ca_o). Item,
penidents,
ca_o). Item,
gràcies als perseverans:
[finem] [hic] [salvus] [erit]" (Mt., [
la cort de misericòrdia que de la justícia.
filius mortuus [est]" (
dient:
[tuam]".
perdonà-li tantost, dient:
Non morieris."
la justícia és major. E veus David com ó diu:
tempus, ego justicias tuas judicabo"
dir: en l'altre món no y ha misericòrdia, mas justícia rigorosa,
pura. E per ço de aquestes dues corts yo hé pres lo tema:
venerit'.
sua justícia.
Ara, lo tema és declarat. Mas aquesta paraula és santa, per ço
com diu "arguet". Mas de quins peccats nos argüirà? Yo,
cerquant la santa Scriptura, hé-u trobat en una auctoritat de
David, en hun psalm que s'appelle
com ó diu:
justicias meas?".
pus que tu justícia és, regiment deus fer, justícia espaxada et
justícia sinó per tal que faça justícia? No pas per lo bastó. E per
una hora que tu faces star de més al pobre, tu estaràs mil anys a
la porta de paraís, tot nuu, que no
per ço diu
corregir, e són
quiscú, e si u fa bé, en hora bona, e si no, vet com te rependrà.
E per ço feu justícia a quiscú.
Aprés diu:
sapiats que Déus ha fets dos testaments. La hú lo Vell Testament,
e lo notari fo Moysès; e l'altre lo Novell. E quant hun hom
fa dos testaments, la hú aprés l'altre, lo derrer val,
testamentum per mortem confirmatur.
per ço del primer diu hom "Vell Testament", que quasi ja és
cassat. Mas lo Novell ha valor en virtuts e no
temporals, axí com lo primer, mas virtuts e glòria, dient:
pauperes spiritu, [quoniam] [ipsorum] [est] [regnum] [coelorum]" (Mt.,
puix de tot volen diners. Si voleu degun sagrament, a pagar-lo
haveu. Haa!
tuum?"
[ca_o]).
penitencia.
(psalm
ha
rebre lo cors preciós de Jesuchrist.
supra).
divinorum.
prens prepòsit de restituir torts, e quan és a casa no
haa!
mi, custodi eloquia mea" (Prov., [
auditores verbi tantum, set et factores".
cupidorum,
volie fer hun ladronici, que
pogué. E per ço fo gitat de fora. E tu, avariciós, no
aquest ladre, quan te diu: "O, bon hom, e si tu no t'exerceixs, no
muntaràs en riquees, mas si prestaves
Si videbas furem[...]
ad malum currunt" (Sapien.,
Aprés:
cerquen d'altres. "Et cum adulteris..," "Audistis quia dictum est
ab antiquis: [non] [moechaberis]. [Ego] [autem] [dico] [vobis:] [Quia]
[omnis], [qui] [viderit] [mulierem] [ad] [concupiscendum] [eam], [jam][moechatus]
[est] [eam] [in] [corde] suo" (Mt.,
inmundorum,
etc. Vet ací
[implebitur] [iniquitate]" (Eccl_i, 23_o).
mercatorum,
o si compren, vet ací
jumenta in stercore suo" (Jere., 9_o ca_o).
alre que fer, parlen mal de aquell e de aquell altre.
David "Adversum me loquebantur" (psalm "Salvum me fac").
Mes filles, quan estau en una, no sabeu parlar sinó d'aquella e
d'aquella. Mellor cosa serie resemblar a la verge Maria que
jamés parlave sinó de coses de bé, e encara per grau, que us
deurien mostrar lo Credo, etc.
Aprés:
algú comence bona vida, vet que és filla de la Església, e tu a
cada cantó li dius ypòcrit en tant que una bona persona no pot
viure en lo món.
[unum] [de] [pusillis] [istis] [...]expedit] [ei] [ut] [...]mergatur]
[in] [profundum] [maris]" (Mt.,
(In istis diebus magister predicavit de fine mundi, et sunt jam
in adventu Domini.)
DOMINICA
"Si quid pecieritis Patrem in nomine meo,
dabit vobis" (Jo.,
mossènyer sent Johan en lo evangeli de huy, e diu axí: "Si
Açò deye Jesuchrist a sos dexebles; en les
demanats al meu pare alguna cosa en lo meu nom (ço és de
Jesús), serà-vos dada".
quals paraules podem nosaltres considerar
és aquell pare lo qual devem demanar. E sapiats que aquell és lo
Pare de glòria. La
l'hom just, e en qual manera l'om just deu demanar lo Pare. La
deu demanar en lo nom de Jesuchrist. E açò vol dir
pecieritis", etc.
Primo,
primera per ço com és ple de misericòrdia e misericordiós,
havent compassió de nosaltres. Axí ó diu David (psalm
"Miserator et misericors".
en oir nostres pregàries, hoint aquelles e atorgant aquelles
dolçament, majorment quant hom se acoste a pregar-lo.
dicit David: "Audivit Dominus et misertus est mihi"
La
diu sent Jachme:
llarch, hoc hi fo molt llarch, car lo seu Fill unigènit tramès en
aquest món, donant aquell en preu de nostra redempció. Axí ó
diu sent Pau
pepercit, Deus, set pro nobis omnibus, tradidit filium".
Secundo,
l'hom just. E devets saber que en
l'om just, e són aquestes:
devotament;
Deus, quoniam in te confidit anima mea".
l'om just al pare, car més fàcilment és hoït l'om quan demane
per sí, que per algun altre,
Samuel,
Saulis, ymo dixit Deus: usquequo tu rogas pro salute Saulis, cur
ego projecerim eum ne regnet super populum meum Israel?"
la oració de Hester fo exaudida per sí, dient:
tuam, pro qua rogo, si inveni gratiam coram occulis Domini, Domine
mi rex" (Hester, ca_o
aprés per als altres.
just deu ésser discreta, perquè sie exaudida. Saps qui demane
discretament? Aquell qui demane ço que diu nostre senyor Déus
justiciam ejus, et omnia adhicientur vobis".
a salut, car discreció mostre que no sie demanat res en contrari
de salut. Discreció, donchs, se pertany que lo bé sie demanat
bé, axí com ó féu Balam
castrum filiorum Amon, dixit: moriatur anima mea morte justorum,
et fiant novissima mea horum similia".
volie viure, e per ço la sua oració no fo exaudida. Axí mateix ó
diu sent Matheu dels fills de Zebedeu qui demanaven lo regne
dels cels ans del suplici de la Passió de Jesuchrist qui
sum?" (Mt.,
ésser fets companyons de la consolació, mas no de la Passió.
just és devota, llavors és exaudida pus fàcilment. E açò és ben
figurat e mostrat en lo
muller de Helcana, de la qual se diu que
animo, [oravit] [ad] [Dominum], [flens] [largiter] [...]Tunc] [Heli] [ait] [ei:]
[Vade] [in] [pace], [et] [Deus] [Israel] [det] [tibi] [petitionem] [tuam] [quam]
[rogasti] eum". Adidem in
Quarto,
l'hom just deu ésser assídua, e llavors leugerament és exaudida.
intermissione orate".
despreciacio justi assidua" (Jacobi,
coses que
assídua, parle Jesuchrist
és, discretament,
invenit, et pulsanti aperietur.
devoció pietat, la assiduïtat perseverança. Aquestes
deuen ésser en la oració del just, car l'om just deu pregar e demanar:
mundanal honor. La
de llurs malvestats, mas per guanyar riquees per donar delits a
la sua carn. La
sos enemichs. La
del món. E a aquells aytals qui aquestes coses demanen diu
sent Jachme:
(Jacobi,
honor mundanal no és sinó fum, broma e sompni; fum, car fa
inflar; broma, car encegue
és trepassat, poch dure.
primera, que jamés farten lo posseint, aquelles. Axí ó diu lo
"Venter insaciabilis est impiorum".
gran got de or mòlt, no
La
com la canya, que dedins és vana, e defora bella, enaxí que
aquell qui creu que
Auctoritat:
cades confractus in Egiptum",
eternal dapnació.
fructum non capiet nisi interitum et perdicionem".
volunt divites fieri, incidunt in temptacionem, et in laqueum
dyaboli" (P_a ad Timo., ca_o
inutilia et nociva que mergunt, in interitum hominem et perdicionem.
Radix est omnium malorum cupiditas quam quidam apetentes
erraverunt a fide et inseruerunt se doloribus multis" usque
"veram vitam". Item,
usque "in novissimis diebus".
est in Deum dives".
paradisum".
Item,
sie contra caritat, car caritat nos mostre que amem postres
enemichs. Diu Jesuchrist
"quam mercedem habetis", quasi dicat
sinó solament a fer penitència, axí com féu Salamó que li
demanà sapiència, e dix-li:
"nemo tibi simile fuerit in regibus" (Regum,
sciència del món, la qual molts demanen, no és molt demanadora,
car infle.
amplius ca_o[...]): "Scientia hujus mundi stultitia est apud Deum".
aquesta sciència habite e està en los mals jutges e falsos savis
qui per una poqua de sciència volen ésser appellats per tots
rabins, e aquests aytals són malaïts per Déu.
usque "justiciam justi" (Ysa.,
"Non est ista sapiencia desursum descendens, set terrena, animalis
et dyabolica".
los hòmens justs demanen a nostre senyor Déus altres
ço és, fe, sperança e caritat, saviesa de Déu e plenitud de goyg
eternal. La vera fe que és de les coses invisibles, la sperança que
és de les coses celestials, e la caritat que pertany a Déu e al
proïsme són tres pans, los quals lo amich demane
ca_o).
és amich fel,
l'amich qui és vengut de carrera és l'ànima del peccador, la qual
per vagació de cogitacions, quasi anant per longa via enugada,
és venguda per aquesta rahó, quan torne a les entràmenes del
cors, e llavors l'om just deu demanar a Déu lo Pare, a son
amich, tres pans, ço és, vera fe, sperança e caritat. E deu
imposar aquelles a l'ase famegant qui és lo nostre cors.
demanar la saviesa de Déu. Diu sent Jachme:
indiget sapiencia[...]" (ut supra). Quinto,
plenitud del goyg eternal.
gaudium vestrum sit plenum".
cors e ànima davant Déu, que
E devets saber que en lo nom de Jesuchrist.
quid[...]"
[usque] [ad] [occasum], [ex] [Sion] [species] [decoris] [ejus]"
FFERIA
"Petite et dabitur vobis. Querite
et invenietis. Pulsate, e aperietur
vobis" (Lu.,
en grech, que volen tant dir com rogacions o pregàries en latí,
car huy totes les géns en tot loch de cristians va processionalment
cantan per sos lochs les letanies, com vehets. Mas per
què
"Petite", etc. (sicut dixi).
coses o tres rahons, per què en aquests tres dies se fan aquestes
professons, e canten les letanies, e són aquestes: La primera
rahó és per obtenir ubertat temporal. La
corporal. La
toque en la primera clàusula del tema, com diu:
dabitur vobis";
com diu:
matèria del nostre sermó.
de blats en los camps, vi en les vinyes, fruytes en los arbres
e moltes e bones aygües en les fons, erbes en les praderies, e
que
Per ço fem ara aquestes professons, majorment en aquest temps
pascual, més que en altre temps, per dues rahons molt bones.
La primera natural, la
aquest temps lo sol puge
les vapors de la terra, car la terra se escalfe ara e bull e tramet
en alt les vapors, e quan les vapors són altes en la regió migana,
que és freda, com allí no y ha reverberació dels raygs del sol,
per ço en la terra les vapors se engrossexen e s'espessexen e
gelen e tornen pedres. Allí se engendren trons e lamps, e llavors
les pedres cahen e destroexen e guasten los béns de la terra,
blats, vinyes, fruytes e tot l'àls que y és. Per ço és ordenat per los
sants pares que en aquests temps
aquestes professons, e pregant recórreguen a Déu qui és sobre
natura, que vulle refrenar a natura e conservar los béns terrenals.
Veus ací la rahó natural per què ó fem. Mas per tal que
millor entenats aquesta rahó, declarar-la hé per una semblança.
Era hun senyor rich e poderós qui havia una cativa o serventa
e molts fills e filles petits e grans, a la qual havie comanat
les claus del pa e del vi e de les fruytes e de totes les altres coses, en
tant que
esclava. E a vegades ere tan cruel, que no volie dar als fills del
senyor pa ne vi. Los fills, no sabents què
a son pare, que corregís la cativa, etc. Axí és de nosaltres: el
senyor de la casa, de aquest món, és nostre senyor Déus, que la
ha edificada. Les cambres són alt, e nosaltres estam ací en la
stablia de aquesta casa. Diu Baruch:
domus Domini et ingens locus possessionis ejus[...] in duracione"
(Baruch,
juheus e moros e altres infels són borts, e per ço no han la
heretat de paraís. Vejats quinya caritat nos ha dada Déus lo Pare,
que siam nomenats fills de Déu,
pa e del vi e de les altres coses terrenals és natura, per les mans
de la qual a nosaltres cové de haver pa e vi e les altres coses
terrenals, car axí ó ha ordenat Déus, pare nostre, que algunes
vegades és massa cruel als fills del senyor, que quan cuydam
collir molt pa e bon vi, etc., ella no u vol, ans nos ó tol, que
tramet pedres, lagosta, secades e neules. Per açò nosaltres
recorrem al Senyor, pare nostre, pregant-lo e soplicant-lo que
correguesque e refrene la serventa, e li man que
les coses necessàries a nosaltres. E veus per què
letanies. E que Déus sie senyor e que natura e totes coses li sien
obediens, havem-ne auctoritat que diu axí:
[in] [ditione] [enim] [tua] [cuncta] [sunt] [posita], [et] [non] [est] [qui]
[possit] [resistere] voluntati tue" (Hester,
pus que Déus hac creat en lo cel imperial los àngels. Vet que
Lucifer, qui ere lo major àngel, pecquà contra Déu ab gran
multitud de àngels (crech que eren més que fulles de arbres en
tot lo món), qui per lo peccat són fets dimonis, los quals Déus
lançà de paraís. E alguns ne caygueren en infern a turmentar les
ànimes dapnades; altres romangueren ací entre nosaltres a
temptar-nos; mas tot lo trapell romàs en la dita regió migana en
gran spissitud, axí com són los àthomus en mig del sol. Veus tu
en lo rayg del sol aquelles cosetes que y belluguen, espesses?
Allò és dit
nosaltres, quan devem collir los blats, oli, vins, etc., ajuden a
natura, qui u poden fer per poder natural, Déus permetent, que
tot lo món poden destroir. E ells trameten pedres e guasten tots
los béns com a saygs, per ço que
Déu per impaciència, blasfèmies, e malair capellans perquè
no toquen campanes, malaexen e no conexen llurs peccats, per los
quals vénen les tempestes. Per ço ara pregam a que refrene la
malícia dels dimonis. Aquesta és la rahó theologal.
Mas per ço que mills ó entenats, declaro-la-us per tal semblança:
Una ciutat una vegada estava en gran fretura de caristia e de
fam, a la qual venien les naus carregades per mar e rècues per
terra, e ladres volgueren pendre aquelles coses que portaven
per mar e per terra. Mas què feren aquells de la ciutat? Sabents
açò anaren derrere lo rey de aquells, poderós, que
féu-ho. Axí és de nosaltres qui som en la ciutat de aquest món,
qui ha moltes indigències e necessitats, a la qual vénen les naus
carregades e rècues, ço és les possessions e les vinyes, etc. Mas
los ladres, ço és, los dimonis, volen pendre aquelles coses e
destroir-les. E per ço nosaltres recorrem al senyor rey nostre
poderós, demanant-li ajuda. E per ço, quan vénen les males
núvols, trons e lamps, hom sone les campanes e trau hom les
creus e les géns preguen devotament ab làgrimes: "Senyor,
misericòrdia!".
Car les campanes són les trompetes e nafils que
donen terror als enemichs de Jesuchrist, ço són los dimonis. La
creu és la bandera estesa, e llavors cada cristià, on se vulle que
sie, deu pregar agenollat en terra, no en porta ne en pedriç, axí
com fan alguns que fiquen los genolls, la hú axí. E quinyes
oracions deuen dir? Que moltes persones llavores fan sò de
calderes, de bacins, etc., per spantar los dimonis. Mas rocí de
trompador no s'espante per sò de trompetes ne de tabals, car
ja y és acostumat. Altres cremen erbes pudents, mas los dimonis
ja són acostumats de pudors del fems e sofre de infern. Altres
posen les bragues del marit en lo terrat. Altres lancen los ferres
o treudes de sobines, altres la çabata: unes oradures! E los
dimonis llavors rien-se
agenollats són
los dyables e mal temps. Auctoritat de David (psalm 43,
auribus"): "In te inimicos nostros ventilabimus cornu" (scilicet
crucis,
"spernemus" (id est expellemus) "insurgentes in nobis"(suple
demones).
la ajuda de nostre senyor Déus pare
Petite,
meo, dabitur vobis" (Jo.,
e mortaldats, e comencen per dues rahons. La primera és
natural, la
les humors multipliquen e los arbres lancen flors, fulles e fruyta,
e les aus volen engendrar; per ço demanen mullers e barallen-se
al partir de les mullers. E per ço ara són les temptacions
més que en altre temps de l'any, en lo qual les géns no saben fer
abstinències e mengen bé e beuen molt. Per ço vénen les
malalties, glànoles e altres corrupcions de sanch. Per ço nosaltres
aquests tres dies recorrem a aquell gran metge Jesuchrist
que
muntar alt al cel el dia de la Ascensió, procurà la salut de les
ànimes, llavors ordenà hun amforisme o recepta per sanitat del
cors, dient:
nomine meo [daemonia] [ejicient] [...]([Marci], ult. ca_o). Nota: "qui
generalment a tots aquells qui
a la ànima, Déus la li darà; si no, no. Veus ací la rahó natural
per què fem aquestes professons e rogacions.
La
senyor Déus moltes gràcies que als penidents remet los peccats,
e ell matex se comunica ab nosaltres a Pascua, quan combregam.
E ara ja nosaltres som ingrats a Déu, tornant a pecquar e a
mala vida, e enormement expel·lim a Déu de nosaltres, rebent
son enemich. E per ço los castells rebel·les a son senyor, per
sanch e ab foch se deuen guastar. Aquesta és la rahó theologal
per què vénen mortaldats. Mas per tal que mills ó entenats,
declarar-vos-ó hé per tal semblança: Hun gran rey anà a caçar a
hun bosch, qui
e toquà a la porta
vosaltres no siats en aquest cas. Aquest rey és Jesuchrist, del
qual diu l'Apoch.,
nostres ànimes, qui diu al món:
tibi".
géns fan penitència e confessen-se, e los cans, ço és los preÿcadors,
llavors majorment ladren, preÿcant. En la nit, ço és en la fi
de la
sie castell o vila, en la qual Jesuchrist vol entrar lo dia de
Pascua, e molts li dien: "Jatsie que vós siau rey, no y entrareu,
etc. Culpa és vostra: apparellau-vos-hi.
car no m'í só apparellat, que no hé feta pau ne restitució ne hé
lexada la concubina",
Mas bé y permeten entrar lo cabrit e lo porquet rostit, etc.
Altres per falsa humilitat dien:
Veu vosaltres si és gran peccat aquest; que no y lexets entrar
Jesuchrist! E altres ben apparellats lo reben, donant-li bona
cena e bon llit, mas ara repel·lexen-lo legalment, tornant a
peccar, e reben lo dyable, enemich seu. Altres lo reben, axí com
aquell de la
combreguen solament per vergonya, que sien reputats per bons;
acullen a Jesuchrist ab los porchs, ço és, ab la xoça dels peccats
en llur consciència, que no és sinó sòl de peccats e de porchs.
"Hoo, diu Jesuchrist, yo sé què faré contra aquests traÿdors."
Tramet la gent d'armes, ço és, los àngels, costil·lacions, e diu:
"A sanch e a foch! Muyren, muyren los traÿdors!"
La sanch són
les glànoles, e lo foch febres. E açò singularment fo mostrat en
lo temps de sent Gregori; són quasi
cristians combregaven a Pascua, e puix en aquest temps pascual
tornaren a fer peccats e a mala vida, menjant, bevent supèrfluament,
carnalitats e indignacions, uns contra altres. Finalment
Déus tramès la gent d'armes, que en l'ayre vehyen los àngels ab
armes e sagetes, etc. E les géns
com esternudaven,
ànimes a infern. E per ço fon atrobat de dir: "Déus vos valle!".
E
per ço mossènyer sent Gregori ordenà les letanies e aquestes
professons, e cessà aquella plaga. Veus la segona rahó per què
fan aquestes professons.
Ara, per ço diu la segona clàusula del tema:
sanitatem corporis, eundo in processione, "et invenietis eam".
"Querite Dominum, dum [inveniri] [potest]. [Invocate] [eum] [dum]
[prope] [est]. [Dereliquant] [impius] [viam] [suam], [et] [vir] [iniquus] [cogitationes]
[suas], [et] [revertatur] [ad] [Dominum] [...]quoniam] [multus] [est]
ad ignoscendum". (Ysa., [
cerquar a Déu se demostre allí:
avarus
vindicativus, "cogitationes suas".
Dico,
de
procedere".
sanch se infle e bull, e la còlera se encén, e los hòmens són fets
impacients, ara més que en altre temps. Per ço ara se menen les
guerres e les batalles e bregues, e per ço ara devem més pregar
a Déu que en altre temps per pau e unitat.
tematis: "pulsate et aperietur vobis", scilicet ad portam pacis.
"Omnis enim qui petit, accipit, et qui querit, invenit, et pulsanti
aperietur" (Mt.,
demanant almoynes de porta en porta, e axí obtenen almoyna.
Axí diu que façam nosaltres, que anem de porta en porta per la
ciutat de paraís, de la qual diu David:
civitas",
Trinitat, pulsant e demanant almoyna, dient axí:
avant anem al palau de la sua mare beneÿta, dient:
Maria, ora pro nobis", etc.
dient:
dels quals és major sent Johan Babtista. Aprés al palau dels
Apòstols, etc., dels màrtirs, etc., dels confessors, vèrgens, continents.
No són tan cruels que no
sabeu per què a vegades no som hoÿts e què
manifests, adevins, etc., jurar, etc.
"Exiit fama in universa terra".)
per pau: que retingam unitat amical.
que ad pacem sunt Jerusalem", scilicet cristianitatis.
avant de peguejar e no sostingau per res peccats manifests, si
voleu que no sentau guerres, etc.
"Omnis qui petit, accipit"
(Lu.,
professons e letanies. E ara vos vull declarar les maneres que
devem tenir en les rogacions per a optenir ço que demanam
a Déu.
Aquesta paraula preposada mostre inextimable liberalitat e
franquea e magnificència divinal, dient:
demanen, axí com los pobres als richs, e no obtenen res, ans
buyts van e buyts se
magnificència sobre tots los altres senyors. Mas ha-y argument
en oppòsit per una auctoritat de sent Jachme, dient a alguns qui
demanen gràcies à Jesuchrist:
male petatis" (Jacobis,
contradien;
et numquam in verbis sacre Scripture potest esse contradictio.
petatis".
tema.
maneres de ben demanar o en bona manera, e hé trobat que són
La
La
appellant fiantment. La
ferventment. Qui en les sues peticions serve aquestes
maneres, sens dubte optindrà ço que demane,
petit, accipit".
Dico primo
nostre senyor Déus Jesuchrist, desigant ardentment. Quan lo cor
desige aquella gràcia e s'inflame, jatsie que la boqua no digue
res, quasi ex verecundia, car no
allò, mas de cor desige, e és clamosa petició en les orelles de
Déu. No és axí dels altres senyors, als quals cové que de boqua,
signe o scriptura mostren lo seu desig de cor. Mas Déus veu
clarament los coratges dels hòmens, axí com tu veus la mia
cara.
cor" (P_o Regum,
donar glòria.
lo pare, seynt a taula, e és clamosa petició en les orelles del
pare, provocant lo pare a dar al fill ço que demane o desige, ço
és, carn, peix, fruyta, etc. Axí Déus, lo pare nostre, ab la verge
Maria, siu en la taula de glòria, e nosaltres estam en oració
davant ell, quasi dyent: "Senyor, no gós demanar, mas vós,
Senyor, sabeu lo meu cor e lo meu desig".
"Domine, ante te o. d. m." (psalm[...])
quals perseguien los egipcians, e no poden fogir, car a la una
part havie una montanya molt alta, e a l'altra la mar roja, e
començaren a murmurar contra Moysès, dient:
erat sepultura in Egipto? Moyses vero, videns necessitatem, stetit
coram Domino".
corde suo auxilium Domini, cui dixit Deus: Moyses, quid clamas
ad me?" (Exo.,
desig de Moysès ere clamor en les orelles de Déu, e optingué
que la mar se partí, etc. Vet com és bona aquesta manera.
angústia o turment, e lo cor li s'estreny e lo cervell axí com a
sponga distil·le làgrimes. Aquesta manera és ja millor, car no
solament és lo desig del cor, mas les làgrimes que punyen a
Déu.
aspra e dura e fort, si s'unte, torne molla e suau. Axí per nostres
peccats Déus és a nosaltres aspre, dur e rígid, mas la oració
devota lo amolleix e l'assuave e
matex en persona de hun rey, dix que hun rey demanà compte
al seu tresorer, e feta adequació de data e rebuda, trobà que
tresorer li ere tengut de tornar
"Senyor, e si no
Al qual dix lo rey: "Car tu
Vet ací
vanament ó has despès ab ta muller e ab tos fills".
durícia e asperitat en lo rey. Mas diu lo test que aquell tresorer,
agenollant-li
pacienciam habe in me!", et misertus est ei (Mt.
lexà-li tot lo deute. Ecce oratio, quomodo Deum ungit; set
lacrima Deum pungit.
Déu, a remetre peccats, la làgrima lo puny a donar gràcies. E
per ço és bona manera a persones bones e devotes e a persones
tribulades, axí com viudes, pubills e òrphenes, que no han altre
remey sinó recórrer a Déu a plorar davant ell. Les làgrimes lo
punyen a dar-los consolació e gràcies, fent justícia dels perseguidors
de aquell. Auctoritat:
vidue, si effundant loquelam gemitus. Nonne enim lacrime vidue
descendunt ad maxillam? A maxilla enim ascendunt usque ad
celum" (Ec_ci
plangenter accipit" (
Déu ses necessitats e misèries e tribulacions o malaltia: "Senyor,
No entenats que tals coses sien a Déu
vullau-me ajudar!"
explicadores com a no sabent, que millor ó sap que vós matex
de vostres tribulacions. Mas diu-se a humiliar lo cor, que quan
tals tribulacions se dien de boqua, se humilie de cor, e la
devoció creix. Aquesta manera mostre David dient:
Domino viam tuam," scilicet necessitatem "et spera in Deo, et
ipse faciet" (psalm 36).
Lig-se in Vitis Patrum
havia la gràcia de orar, e alguns demanaren-li que
orar, lo qual los respòs:
modum orandi, si vultis" "E qui us ó ha
Respòs: "Los pobres qui mostrant llurs plagues, dient
mostrat?".
ses pregàries, mouen les persones pies a dar-los. Axí yo, mostrant
a Déu les plagues de mos peccats, les viltats e les mies
mesquines e necessitats, dient: "Senyor, tot só corrupte de
luxúria: lo cor, la boqua, los huylls; per ço, Senyor, ajudau-me!
Dau-me virtut de castedat!"
"Omnis qui petit[...]"
Dico
manera té: soplique humilment agenollat, lo cap descubert.
Donchs, quant hom fa oració, llavores soplique a Déu, lo rey o
papa Jesús. Quan deÿu
e per ço humilment genolls ficats en terra, se deuen fer les
oracions, que no són sinó soplicacions. Mas en açò molts hi
deffallen, que quan se lleven e
no són oracions, mas recitations de bones paraules. Digau
donchs, com devem pregar? Cogitan que vehem Jesuchrist irat
per los peccats, llavores tu comença la oració devotament. Tal
soplicació és humil. Llavors papa Jesús sigue la soplicació,
dient:
e invocador dels dimonis e matador dels innocens e sens
justícia, al qual vench Elyes, propheta, de part de Déu, dient:
canes comedent carnes tuas, si in campo, aves celi, nech
remanebit de Acap" usque ad "unguentem" "et parietem" usque
"non inducam malum in diebus ejus" (
aquella humilitat Déus li perdonà, com fos axí tan mal. Per ço
en vostres oracions humiliau-vos, pensant ab qui parlau. No
façau axí com aquell qui soplique lo rey e està miran com volen
les mosques. Dirà lo rey:
diu la Scriptura:
discedet donech Altissimus aspiciat" (Ec_ci,
Dico
juristes davant los jutges o prínceps. Mas molts en tal manera
al·leguen en la oració, que
príncep per sa al·legació, axí com se lig de hun hom
començà a al·legar axí:
etc.
prenie-les per mal cap, ço és, de part sua, car la creatura en les
bones obres no és sinó instrument de Déu; e Déus és lo obrer,
car axí com no
devem al·legar en dues maneres, ço és, precreença e obediència
per creença, obsecrant e al·legant que hom creu de Déu, en tal
manera: "Senyor, vós qui sou provehidor de totes coses, provehiu
a mi gràcia que tinga bona vida".
"Senyor, moltes gràcies me has fetes, que m'has fet creatura
racional, has-me fet nàxer entre cristians e só bategat. Has-me
remut, esperat, etc. Plàcie
gràcia, que yo só inclinat a supèrbia: dat-me lo cor humil"
de aliis).
peticiones vestre innotescant apud Deum" (Ad Philip.,
E en esta manera: "Omnis qui petit, accipit".
Dico
papa ne de l'emperador? Dic que sí, no de la hú a l'altre, mas de
una cort a altra, axí com se fa sovín, que de la cort de l'official
se appellen a la cort del bisbe, e de aquesta a la cort del papa.
Axí matex en les corts del rey de glòria. Déus encara ha dues
corts, en les quals se donen sentències e s'í fan justícies. La
primera és dita cort de justícia, l'altra cort és dita de misericòrdia,
de les quals diu David:
tibi, Domine"
de misericòrdia és major. Auctoritat:
judicium" (Jacobi, ca_o
omnia opera ejus"
cadahú, la cort de justícia és major. Donchs, quant vivim, si
done sentència contra nosaltres en la cort de justícia, podem-nos
appellar confiantment a la cort de misericòrdia degudament,
car major és ara, e obtindrem revocació de sentència.
Nota de açò dos exemples de la Bíblia, del Vell Testament. Lo
primer és de David, jatsie sie sant, mas emperò greument peccà
com una dona esguardàs, la muller de Ories, molt bella. Axí
com deguere girar tantost los huylls, ell estave allucant, etc.,
pecquà e gravidà aquella, e per cobrir lo peccat, matà a son
marit Ories. E tantost en la cort de la justícia fon donada
sentència contra David, e Nathan propheta denuncià-li-u e dix-li:
emperò, axí com aquell qui entenie lo feyt, appellà
cort de misericòrdia. La forma de la sua appellació fo aquesta:
morieris".
justícia se pot revocar en la cort de misericòrdia.
Lo segon exemple és del rey Ezechies
(Dic eum).
Donchs appar que la sentència de justícia se revoque en la cort
de misericòrdia, mas a aquella se appelle. Auctoritat:
impio: Morte morieris, [et] [egerit] [poenitentiam] [...]on morietur"
(Auctoritas aurea, Eze.,
penitència, e és contrició;
scilicet satisfacionem, et isto modo "omnis, qui petit", etc. Dico
Dico
importunitas vel modestia decet fieri.
vestrum habebit amicum, [et] [ibit] [ad] [illum] [media] [nocte], [et] [dicet]
[illi:] [Amice], [commoda] [mihi] [tres] [panes] [...]
bona fi vendrà.
en la casa del qual estigué lo dyable
et expulit, et conversus fuit militem (ut supra).
[J. SANCHIS SIVERA
Déus! Axí ho diré.
tavernes, e no diu oracions, etc. Mas quant és devot, dien:
"O, que bon prevere!"
Lo pintor ne ha gran plaer. Axí mateix de
vosaltres lechs, etc. Veus ací la raó que visquam ab honestitat
exemplal e auctoritat:
[obmutescere] [faciatis] [imprudentum] [hominum] [ignoranciam] voluntas
Dei" (p_a Petri, c_o
La
pau e concòrdia e amistança, etc. La rahó és esta: tots quants
cristians som, fem hun cors per sperit sant de vida. E ha-y
diverses membres: Veus que los huylls són persones contemplatives
que han gran sciència. Les orelles són los jutges e confessors.
Lo nas són persones devotes simples que unten la odor de
les virtuts que hac Jesuchrist e los sants e santes, sa mare, los
Apòstols, etc. La boqua, que ha offici de parlar e mengar, los
preveres qui donen a mengar la òstia. Aprés, los colls són
religiosos que axí com les viandes del coll passen per lo coll, axí
donen viandes de la ànima per lo coll, preÿcant. Los braços són
los cavallers qui deuen defendre los regnes e ciutats ab armes.
Lo ventre són los mercaders, que axí com recullen totes
mercaderies, que aquelles distribuesquen segons la voluntat de
Déu. Les cuxes són hòmens e dones que són en orde de
matrimoni e usen de aquell per la manera per Déus ordenada.
Les cames e los peus són los lauradors que delmen bé e donen
bé llur dret als senyors, e sostenen lo món. Vet ací hun cors:
[autem] [membra] [non] [eundem] [actum] [habent], [ita] [multi] [unum]
[corpus] [sumus] in Christo" (Ad Rom., ca_o
cristià és cors místich de Jesuchrist. Ara ve la rahó: ha-y algú
que volgués tenir tallat degun membre? No. Axí Jesuchrist vol
que nosaltres siam tots hun, no pendre vengances, etc. Digues:
no
mal en la lengua, que la
Axí és de nosaltres:
[gallina] [congregat] [pullos] [suos] [sub] [alas] [et] [noluisti?]
[Ecce] [relinquetur] [vobis] [domus] [vestra] deserta." (Mat., ca_o
que pongue ha bona veu, e quant ha polls, torne rigallosa
e magra; axí és de Jesuchrist: lloqua se féu quan preÿcave per lo
món e tornà rugallós. Diu David (psalm
"Rauce facte sunt fauces mee".
dejunant, vetlant, treballant, e no sopava sinó de l'an[y]ell
pascual e
anys, per amor dels pollets. Ell véu venir lo milà, lo dimoni, e
ell, què fa? Cride:
[estis], [et] [ego] [reficiam] [vos"] (Mat., ca_o [
pren a algú? Lo pollet està llà ab hun bocinet, e la lloqua cride
que veu lo milà. E no vol venir, e lo milà porte
nosaltres que no volem fer pau a estam ab cor dur de pedra, e
morim en aquella duretat, e ve lo dimoni e porte
E veus per què vol Déus de nosaltres unitat amical.
La
que
uns als altres: açò vol Déu. E ha-y rahó e auctoritat. La rahó és
que no vol Déus que nosaltres, qui som creatures racionals e
fets a ymaga e semblança sua, que siam pus avariciosos que
deguna altra creatura, que totes les altres creatures comuniquen
de ço que han ab nosaltres.
tramet que
virtut calefactiva no la
franquesa ha! La luna axí matex. Lo foch, guarda quinya
franquea ha! L'aygua, preneu-ne prou, e del peix. La terra, tot
quant ha, tot ho done: les ovelles se despullen e
lana, leyt, formatge, los fills; no s'aturen res, tot nos ho donen.
Guarda quanta caritat! Legim de sent Matheu: diu que hun dia
anava per son camí e trobà una ovella, e hun hom tolie-li la lana
e altre munye-la, e sent Matheu aturà
"Oe! per què us aturau?"
Dix ell: "O mesquí, aquesta ovella
compleix lo manament evangelical que diu axí:
tunicas [det] [non] [habenti]; [et] [qui] [habet] [escas], [similiter] [faciat"]
(Luc., ca_o
pell e la lana, ature
malastruchs, no u fem axí".
Donchs, nosaltres façam-ne part de les gràcies que Déus nos
done. Auctoritat: dehie Jesuchrist als juheus:
[quid] [est:] [misericordiam] [volo], [et] [nom] sacrificium" (Mat., ca_o
açò? Los juheus llavors fahyen força que
géns lexaven los aniversaris, etc. No vol Déus açò, mas que
restitució de torts e puix misericòrdia;
et non sacrificium; anima ejus defuncta est in inferno":
són de les ànimes.
rendes e ajusten. E per què ajustau, senyor? E per fer-ne hun
benefici? A hun cavaller no li és mal tengut de retenir per als
fills, ne al llaurador qu'él a hun any no cull res, l'altre poch, etc.
Mas a hun prevere, a què scolta, a què, fer sisterna en casa per
aplegar aygua? Que ja y ha fontana que tots jorns brulle; en loch
sech se fa sisterna, ço és en los mercaders e en los llauradors
per a llurs fills, mas a tu, prevere, a què fer sisterna? Valdrie
més que
fadrines òrphenes van als bordells perquè no han res!
los religiosos, quan hoen de confessió, dirà l'om: "Yo hé mort
E yo
hun hom". "Donchs feu dir misses per aquell".
traÿdor! Més valrie que féssets dar a la muller que li haveu tolt
lo marit e no ha res de què
diu ton mestre Jhesús:
altra. Tot ho reduiran a sacrifici a Déus,
dir que jaquís la
desplau a Déu.
L'altra és aspredat penitencial, que si havem deffallit, que
façam penitència penedint-se, confessant-se, etc. Rahó e auctoritat:
La rahó és esta: Si hun argenter ha fet hun preciós vexell
d'or e de argent, e aquell cau de alt e
caygut lo argenter no
refer. Axí ho fa nostre senyor Déus, que bon argenter és.
Axí com hi ha diverses metalls, axí Déus ha fetes diverses creatures,
uns que no han sinó hun ésser, axí com terra, pedra. Altres han
ésser e viure, axí com bèsties. E l'home ha ésser, viure, sentiment,
rahó e enteniment. Vet diverses metalls. Si algú dels
metalls primers deffall, no y dóna res Déu; mas si hom o dona,
deffall, que són d'or e d'argent, si cau e està en peccat, cuydau
que Déus lo lance en infern? No, mas vol-lo reffer;
fornell de contricció que bufa, depuix a la anclusa, a la confessió:
aquí vénen les martellades, quan lo confessor diu: "Guardau-vos
e done-li penitència. Mas depuix fa
de tal peccat",
abrondir ab disciplines, etc. E veus que no vol que
Auctoritat:
[Deus], [et] [non] [ut] [convertatur] [a] [viis] [suis] [et] vivat" (Eze., ca_o
La
obres, no siam axí com lo penell, mas estar ferms fins que siam
en paraís, que si algú ere que hagués viscut
vida e la lexave e
Dien alguns: Si hun servidor ha servit a hun hom
encara hi ha estar més, e diu-li: "Pagau-me, que altre senyor vull
tal senyor no
servir",
Jesuchrist per lo serví que li ha fet no
Hun hom ha comprat diverses mercaderies e fan hun costal e
diu a hun bastaix: "Què
Aquell lo
florí."
portar-lo e pose
diu: "Pagau-me!"
Diu aquell: "Has-lo mès en casa?"
Diu aquest:
"No, que era hujat e posí
què mereix aquest? No
res, mas que sie especegat. Axí és de nosaltres, quant algú
serveix a Déu. La bona vida és lo costal, oracions, dejunis, cilici,
etc. Oo, quant de tresor! E tot és de Déu que"E
Vet que l'hom o
Senyor, e què
dona comence a fer bona vida, e quant ve a
costal, e quan és al juhí, diu-li Déus: "E hon és lo costal?"
Oo, traÿdor, tan precioses
"Senyor, enugava
coses has lexades! Tant, quant algú fa major vida bona e la lexa,
tant és més punit. E per ço diu Jesuchrist de sent Johan, que
fahye bona vida:
que s'estigue ab aquest costal de bona vida fins que vingue en
paraís.
Ere hun hom de bona vida e ja ere vell, e hun altre jove en
aquell any que havie feta penitència morí e anà a paraís, e axí
fou revelat. Dix lo vell: "Si aquest jove per hun [dia]
E morí en
de penitència és anat a paraís, donchs yo, per tants anys,
paraís. Donchs bé
peccat e fou al juhí de Déu, e Déus féu-li mala cara: "Digues,
hom, on és lo costal que t'havie comanat e carregat de virtuts?
On és?"
Bona gent! perseverar deveu, no jaquir lo costal en la carrera,
que
paraula de David (psalm 29):
[animam meam]".
veus ací totes les voluntats;
DE SANCTA CATERINA
"Profert de tesauro suo, nova et vetera"
(Habetur verbum istud originaliter Mat., ca_o
et recitatum est statim in Evangelio hodierno).
gloriosa verge e màrtir, esposa de nostre senyor Jesuchrist,
madona sancta Caterina. E haurem en aquest sermó, si plau a
Déu, moltes bones doctrines speculatives e grans disputacions
que ella hac ab sos adversaris, e també haurem algunes bones
doctrines morals.
testes, no moure per no fer rumor, saludarem a la Mare de
Déu, dient:
"Profert", etc.
Sapiats que el nostre salvador e senyor Jesuchrist, el Messies,
quan devie trametre per lo món los Apòstols a il·luminar lo
món, sabeu que devien ésser en moltes disputacions, volch-los
donar regla en quinya manera devien disputar de la fe catòlica
contra los infels; e és aquesta:
[celorum] [similis] [est] [homini] [patrifamilias], [qui] [profert] [de] [thesauro]
[suo] [nova] [et] [vetera"] (Mat., ca_o
e predicador en les sues disputacions deu ésser semblant al pare
de la gent cristiana, ço és, Jesuchrist. E en què? Déu al·legar
doctrines velles e novelles, del Vell Testament e del Novell
Testament. La rahó és esta: entre lo Vell Testament e
Testament no y à sinó esta diferència, que la ley de Moysès és e
fo figura, la del Novell Testament fo veritat e és veritat representada,
perquè tot quant ha en la ley de Moysès, tots los sacrificis,
festes, etc., són figura de la ley nova del rey Messies. E la ley
nova és stada veritat figurada en la vella, que los sacraments de
la Església, lo sacrifici e la fe és figura de aquella. Veus quinya
diferència hi ha, e açò mostra Moysès quan devallà del mont de
Synaí, quant hac presa la ley
Moysès era resplandent com lo foch, e quan parlava als juheus,
cobrie
no, a significar que aquella ley contenie secretament la veritat
de la ley del rey Messies. E per açò dehie lo Apòstol:
figura [contingebant] [illis]; [scripta] [sunt] [autem] [ad] [correpcionem]
[nostram], [in] [quos] [fines] [saeculorum] devenerunt" (
nostra ley. E per ço manà nostre Senyor Jesuchrist que aquells
qui preÿcaven la veritat de la fe cristiana, que no solament
al·legasen lo Novell Testament, que és veritat, mas encara lo
Vell Testament, que ere figura. E així fahie ell, e
gent cristiana, quan preÿcava de la ley dels juheus, preÿcava
de aquella. E axí ho diu
et vetera, dilecte mi, servavi tibi" (Ca_o
"Amat
E per ço aquels qui preÿquen, deuen preÿcar de
meu, totes les pomes (ço és, les doctrines, que són axí odorants
a les ànimes, més que pomes), totes, velles e novelles, hé
reservat ací."
les pomes velles e novelles, no de Aristòtil, Plató, Dantes, etc.
scribendo.
E axí ho ha fet madona sancta Caterina, que fo en moltes
disputacions soptils e entrincades, e ella deffenie
aquesta regla.
profereix e rillega del tresor [...]lb />
Veus lo tema declarat. Ara só en la matèria: trop yo en la ystòria
autèntica de madona sancta Caterina que fo en tres
disputacions soptils e entricades, e en quiscuna hac victòria, e
són aquestes. La primera fou domèstica secretament. La segona
fo philosòfica públicament. La tercera fo tyrànica forçadament.
En açò se veu e en quiscuna se regie segons diu lo tema.
Ara a la primera. La primera disputació secreta en la qual fo,
fou disputació domèstica. Veus com sancta Caterina havie
quatre excel·lències: la primera, gran altea de linatge. Ella era
filla de rey Costus de Xipre, fort nomenat en tot, però no ere
cristià. Aprés, bellea de cors; era tan bella, que esglayava la
gent. La
pare, com no n'hagués pus, féu-li mostrar totes les sciències, les
les trobà. Gran excel·lència ere. La
ere riquees. Ella a
romàs ab sa mare.
Veus ací 4 excel·lències que havie, e per aquestes 4 coses
la sua fama se estenie per tot lo món, en tant que
l'emperador de Roma la volie per muller, cogitant tot ço que
ere en ella. E veus que vingueren embaxadors a la mare de
sancta Caterina, com lo emperador volie que fos muller de son
fill. Ella, la mare, se alegrà molt de la nova, perquè ere
mundanal, e dix: "Yo enterrogaré a ma filla si li plau, que a mi
bé
La mare li parle. Veus ací la disputació domèstica. E diu axí:
"Ma filla, molt deveu ésser alegra: Sapiats que l'emperador vos
Veus com respòs:
vol per a son fill, que siau sa muller. Gran honor vos seria que
siau nora de l'emperador"."Mare mia, per bé
E la mare:
e profit e conservació de mon regne bé y consentiré, mas cové
que veja primer lo marit, si és bell o leyg, si és geperut o canut,
etc., o savi o foll"."Oy, ma filla, jamés no és
La mare:
acostumat de fills de reys fer axò, mas creu-ne hom als embaxadors".
"Mare mia, e no deÿu vós que per la mia bona fama me
demanen? E donchs, yo compraré gat en sach? Matrimoni no és
de hun dia. E que yo no sàpia l'om si és tinyós o orb, o si li put
lo alè?" "Oy, ma filla, no ha rahó que vós lo avets a
venir a Roma, ne ell que vingue ací". "Mare mia, e dech-yo
creure a boqua d'altri? Ans consentiria de pendre
que fos discret, savi, adret, bell, etc. E ha
en va, que axí me acabuce? No me
mesquina, e quinya resposta porem fer?" "Mare mia, digats que
no
Mas la mare encara volie treballar. E què féu? Ajustà-y hun
hermità cristià, hom sant e de gran literatura, e pregà
él induís la filla a fer lo matrimoni. Lo hermità vehé que la cosa
ere factiva, atorgà-li que li plahie de treballar-hi e fo ab ella. E
dix: "Ma filla Caterina, jatsie que vós siats molt sàvia, mas aquest
regne, no
havie guerres. Per què cové que vós, que prengats marit", etc.
"Pare, yo faç la resposta a vós que hé feta a ma mare"
supra). "Pus
E l'hermità dix:
no voleu aqueix, volríeu a mon senyor? Yo hé hun senyor tant
gran que tot quant vós demanau hi és: pus bell que
rich que tot lo món, que tot és seu, e és axí honest, que la sua
mare és verge, e és tan excel·lent que
etc. "Pare, dix ella, bé
pus bell que vós ne deÿu." "Fet que degú no
dorma esta nit ab vós, fet arrear la cambra e enceneu ciris, e a
la miga nit fareu aquesta oració a la mare: "Verge Maria, per
vostra cortesia mostrau-me vostre fill Jhesús!" E yo, en la mia
cel·la, pregaré axí mateix."
vegades, veus que súbitament la verge Maria apparech aquí, e
paria que portàs qualque cosa davall lo mantell. Santa Caterina,
que la véu, tota se espaordí. E dix: "Què voleu, ma filla?" "O
mare, que veja vostre fill, que fort ne só enamorada."
E mostrà
que"Què vos par, Caterina, voleu-lo?" "Oo,
Dix la verge Maria:
no
volria." "Matrimoni ha ops consentiment de
E dix a son fill:
abdues les parts"."Voleu-la vós, mon fill?"
Dix ell: "No, que molt és légea e sútzea",
e desapparech; ella
romàs confusa. "Odà",
etc. Ella se mirà en l'espill e no y vehie
taqua. Romàs trista, plorant.
Vench lo jorn, e l'hermità fo aquí e trobà-la plorant. "Odà! ma
Dix l'ermità:
filla, e per què ploràvau?" "Oo, mesquina, no
e sútzea. Ha"Ma
Dix ella:
filla, quant al cors bella sou, mas la vostra ànima és lega, que sapiats que
cascuna ànima, de hom o dona, ja naix ab una
màcula que ha nom peccat original"."E què vol dir
axò?" "Yo us ho diré: Axí com si una ymaga de or caye en hun
Dix ella:
fanch pudent rebrie màcula, axí és de l'ànima, que quant és a
semblança de Déu, és molt bella creatura, pus bella que
la luna. Mas cau en lo fanch en aquella generació que
hom e dona en son ajustament carnal, que la ànima de Adam e
Eva no hagueren peccat original, que no foren engendrats per
ajustament de hom e dona. E per aquesta rahó, ma filla, la
màcula és en vós, e per ço lo meu senyor vos ha dit que sou
lega." "E no
dix ell. Ell li declarà la fe cristiana e lo babtisme, e aquí
passant per la bugada que ell mateix se ha feta, que purifique
més que tota l'aygua del món." "Ooy! pare, e poria-la haver?"
"Hoc",
mateix la bategà. "Ara, ma filla, fet axí com en la nit passada, e
yo crech que encara hi tornarà."
Veus que ella u apparellà axí com l'ermità li havie dit; posà
en oració. Veus aquí la verge Maria ab son fill man per mà: "Ma
Ella dix:
filla, què volets?" "Senyora, vostre fill!" "Mon fill,
Respòs:
voleu-la?" "Hoc, que ara és bella en lo cors e en
E Jesuchrist podie-li dir:
l'ànima". "Ara, mon fill, en senyal de sposalici yo daré aquest
anell a Caterina."
amica mea. [Tota] [pulcra] [es], [et] [macula] [non] [est] [in] [te]" ( Canticorum,
ca_o
bellea del cors e de la ànima. E les sposalles se feren, e llavor
podie dir Jesuchrist:
et quesivi sponsam mihi eam assumere, et amator factus sum
forme illius" (Sapien., ca_o
joventut. Per què joventut? Car lo cors glorificat se pot mostrar
en jovent e en totes maneres que
aquesta entre la mare e l'ermità e la verge Maria e son fill e
sancta Caterina. Mas victòria hac.
Ara, moralment, podem pensar que sancta Caterina, quan se
véu en aquella glòria, ésser sposa del senyor del món, pensat
que ella mentalment demanava a la verge Maria: "Beneÿta
Açò li demanava, e la
senyora, pus axí és, volria saber en quinya manera volrà lo meu
senyor que vischa yo per complaure-li".
verge Maria respòs: "Ma filla, si vós li voleu complaure, governau-vos
en
filla, que ni per linatge, ni per bellea, ni per sciència ni riquea
no us orgulleu per ergull, pompa ne ufana, ni en vestirs,
cortinatges de cendat o de seda, draps de figures, perles ni
or ni brodadures, ni coco (?), ni les mànegues de les vestidures amples,
etc., mas tant com ireu simplement e humil, més li plaureu; car
humilitat vol, que tal fou ell, dient:
et humilis corde" (Mat.,
consell?" "Senyora, hoc. Tantost que sie jorn me
les mies ufanes." "La
pobres e spitals. La
home e
degú. Lançat los hòmens jóvens de vostra cort, mutats-hi hòmens
e dones vells. La
mengar, beure e dormir, així com ell ho fou. E en vostra taula
no y haja capons, etc., mas simplement legums, spinachs, peix,
etc. La
vostres matines, segons diu David:
[confitendum] [tibi] [super] [judicia] [justificacionis] [tue"]
hoir missa tots jorns. Obrat de vostres mans, filar, etc., que sí
fahia yo, si bé m'era regina de tot lo món. Les rendes vagen a
pobres. Car si axí ho feu, certifich-vos que serets amada per ell,
e puix farem les bodes lexús en paradís ab dances e grans plaers."
Dooones! Ara podeu conèixer quant sou lluny de Jesuchrist. E
veus ací lo esposalici. E per ço podie dir la verge Maria:
ca_o [
complí. Posa que axí ho fahie, e axí podem dir d'ella:
innupta [et] [virgo] [cogitat] [que] [Domini] [sunt], [ut] [sit] [sancta] [corpore]
[et] spiritu" (P_a ad Cor., ca_o
acabada la primera disputació domèstica, e ve la
és major.
La
ciutat de Alexandria. Veus que en aquell temps, com ella fou
sposada vivint segons les regles de la Mare de Déu dessús dites,
vench aquell malvat emperador Maxençi aquí en Alexandria, e
senta Caterina, axí com estava en son palaci, veus que una festa
aquest malvat adorava les ídoles d'or e de argent e de pedra
e avorrie la ley cristiana. Santa Caterina, que u sabé, vench-se
a l'emperador al palau, ben acompanyada. Aquells qui eren
aquí, que la vehien tan bella, esbalaïren-se
dix-li: "Emperador, bona rahó requerria que yo te fes reverència,
E l'emperador dix:
mas per ço que tu no la fas a ton senyor, creador del cel e
de la terra e de tot quant hi ha, e fas reverència a ídoles plenes
de dimonis, per ço yo no la vull fer a tu, e axí tira
oradura e reconeix ton creador, e llavors seràs digne que hom
te face reverència"."Tost, tost, metet-la en la
E demane de consell què
cambra, e sie convocat consell!"
farie. Digueren: "Senyor, bé merexeria que la matàsseu; mas no
la mateu, que no serie gran victòria, mas appellat los vostres
savis, que disputen ab ella, e si la poden vençre per rahons,
llavors poreu-la matar, e si no, serà vençuda de sa presumpció".
Veus que ell hi tramès e féu-los venir, e ajustaren-se
philòsofs dels majors de la terra, los uns vells, los altres jóvens,
e presentaren-se davant ell, e dix-los: "Sapiats que ací ha una
Dix la hú:
donzella presa que diu que nosaltres som ydòlatres e que devem
adorar lo seu Déus. E axí hé mester que disputeu ab ella, e per
ço vos hé fets venir"."E qui vos ha dat aqueix concell,
Dix l'emperador:
appellar tans grans hòmens contra una donzella? E no y bastava
hun dexeble nostre?" "Yo vos prech que y
Ara via, vingué. Veus que fo
disputeu, que quan la veureu parlar, sereu-ne encantats. Yo vos
promet de fer-vos grans dons".
assignat lo dia e
molta gent. L'emperador e los duchs e comptes, cavallers e
barons, e los philòsofs aquí.
E vench hun àngel a santa Caterina en la cambra e dix-li:
"Vostre spòs me tramet ací que us digués que contra vós se fa
Ella se va e estigué
tal aparell, e diu que siats fort, que no hajats paor, que ell vos
darà sciència que porets disputar e vençre".
aquí enmig, e uns ne altres no dehien res. Dix l'emperador: "E
Dix l'emperador:
sou venguts ací debades?" "Na donzella, les
Ella se senye en lo front, en la boqua e sobre
paraules que digués l'altre jorn, direu-les ara, que ací ha qui us
entendrà".
començà axí a dir: "Emperador, molt me maravelle que en
camp clos hajau apellats
haveu promès grans dons e honors si
No vull res del vostre, que
Llevà"Vejats que ha
E sancta Caterina dix:
començat de parlar de hun enforcat, de hun pobre hom, fill de
fuster, venut per sos dexebles mateix".
"Escolta, philòsof, guarda ací lo concell del poeta que diu axí:
E tantost lo philòsof dix:
podia parlar de millor senyor que de Jesuchrist, car diu lo
philòsof que
Jesuchrist sia principi de totes creatures, per ço yo no podia
parlar de millor senyor"."Com podeu
Dix senta Caterina:
dir que Jesuchrist és principi? Digau vosaltres, cristians: no dieu
que aquest és hom e que és nat de dona? Digueren: "Sí bé". "E
donchs, començament ha haüd"."Ara,
E
escolta hun poch. Yo dich que Jesuchrist és Déu e hom, e en
quant Déu, nunqua hac principi ni començament, mas és hun
principi ab lo Pare e ab lo Sant Sperit. Mas quan près nostra
humanitat, començà a ésser novell hom, mas no novell Déu, axí
com yo te diré: Si l'emperador qui ací és te fahya cavaller, mas
no novell hom, car ja ho eres abans, susaxí és de Jesuchrist".
veus que aquell se començà a baxar com qui
li isqués sanch del nas. E l'emperador deya: "Diu-se ver de açò,
E veus que ja n'havem hú a terra dels philòsofs.
Caterina?"
Aprés l'altre se llevà e dix: "Na Caterina, vós dyeu que
Dix ella:
Jesuchrist és Déu e hom, e açò no pot ésser. Car diu una regla
de philosofia que
donchs, com Déu sia infinit e la humanitat sie finida, donchs no
pot ésser Déu e home aqueix que tu dius"."Ara, scolta:
E veus
ver és que Jesuchrist en quant Déu és infinit, e també s'és hom.
Mas de la humanitat, si
dic-te que no porie ésser, mas per dependència sí; car
Jesuchrist ab la divinitat ha
persona, sostenint-la
per dependència. Axí com yo te dich, emperador, de la mar, vet
que aquell abysme de aygua és infinit, que no
mas si vós hi posau una nau damunt, veus que la reté en sí. E
veus que açò per equiparació no
sí. E donchs, susaxí és de Jesuchrist ab la humanitat".
que
veus-ne dos a terra.
E vench lo tercer e dix: "Vós, Caterina, appar que digau
E veus que aquell
que són tres principis, e és contra philosofia, que diu que
est principium,
que Déu lo Pare és principi de totes creatures, ab lo Fill e ab lo
Sant Spirit. Mas aquestes tres persones no són tres principis,
mas hú, axí com vos ne daré semblança, emperador: Veus que
en tot lo món no y ha sinó hun sol. Ara digau: no y veeu trinitat,
pare, fill e spirit? Mas no és sinó hun sol, car lo sol de la sua
substància engendre lo fill, lo rayg, e tramet-lo en lo món, e no
parteix del sol. E del sol e del rayg no proceïx la calor? Sí;
emperò no són tres sols, mas hun sol."
philòsof se siu. Dix l'emperador: "Ver se diu".
E lo quart se lleve e dix: "Vós, na Caterina, posau dues
Dix
generacions: la huna, que Jesuchrist ha pare eternal, e l'altra
que és hom, e donchs, per consegüent, ha pare humanal".
ella: "Ara escolta: yo dich que Jesuchrist en quan és Fill de Déu
E veus aquell se siu.
eternal, que ha pare e no mare, mas en quant és home, ha mare,
mas no pare; e per ço són dues generacions, axí com te dich.
Emperador, en una avellana que té de dins lo gra, qui lo y ha
mès? Que prenys és. Dich que Déus. Susaxí Déu formà aquell
cors de Jesuchrist en lo ventre de la verge Maria, sens obra de
hom e sens corrompre-la lo parí".
E lo quint se llevà e dix: "Digau, Caterina, vós si haveu legida
Dix ella:
philosofia, no sabeu que diu lo philòsof
possunt esse simul?
donchs corrompé-la, car hun cors corromp l'altre".
"Ara escolta: naturalment ver és que
E vel-vos a
esse simul,
dar-vos hé una semblança: Digau, lo sol, quan done en una
regellera de vidre, veus que passe lo rayg, mas no la romp. Axí
Jesuchrist, naxent de la verge Maria, no la rompé".
terra.
E aprés lo sisè se llevà tot furiós e dix: "Vosaltres cristians feu
Dix
una gran follia, que adorau pa, e si los altres adoren ídoles, no
és maravella. Mas adorar pa e puix mengar-lo
ella: "Tu furiós ést! Ara escolta, e membra
impedit animum ne posse cernere verum.
adoram pa, ni creatura, mas Déu Creador que en tal forma vol
devallar en semblança de pa. E ja antigament, quan Déu donà la
E aquell
ley antiga en lo mont de Sinaí, veus que volie ésser adorat en
forma de foch. Per què? Per ço com lo foch és actiu e en hun
colp crema, e axí Déu antigament en hun colp, quan peccaven
les persones, les punia, que
Aprés, veus que volch ésser adorat en forma de una archa, per
ço com l'archa té guardat ço que té dins, e axí Déu guardave
aquell poble de enemichs e donave
adorat en forma de pa, per tal com lo pa done vida; axí Déu
Creador done vida de gràcia e de glòria, e no adoram ço que
vehem, mas Déu qui en tal forma vol ésser adorat".
calle.
E veus que l'altre se lleva e diu: "Digau, Caterina, vosaltres
Dehie
cristians deÿu que Jesuchrist volch morir per los creens e
obedients a ell. E no sabeu vós una regla de philosofia que diu:
Déu era, què li calie morir a tan cruel mort, sinó que hagués
perdonat a tots generalment?" "Ara scolta, philòsof: sàpies que
en Déu no [à] accident axí com en l'om, que adés és
misericordiós, adés no gens, adés és justicier, adés no gens, etc.;
mas en Déu no és axí, que en Déu la sua misericòrdia hi és, la
sua justícia és la sua essència, e per ço no la pot lexar, axí com
no pot lexar sí mateix. E per ço convenia que en la redempció
general tingués tal manera que y servàs justícia e misericòrdia.
E axí ho féu, e féu sobirana misericòrdia que no u merexia, e
gran justícia quan volch morir, per tornar lo fruyt que Adam
havia pres de l'arbre de vida. E per ço diu lo philòsof la dita
regla de
l'emperador: "Aquesta rahó me conforte molt".
E aquest se
moque.
E veus que "Cert és, senyor
E l'emperador que véu que axí
emperador, no y [ha] altra ley verdadera sinó la de Caterina, la
qual nosaltres volem tenir".
fahia, que s'eren convertits, dix als saygs: "Tost, tost, cremau-los!"
E veus que en una plaça posaren lenya e encengueren-la e
posaren-hi los philòsofs, e ells cridaren: "Oo Caterina, e no
Dix ella:
serem bategats! E serem salvats?" "Salvats sereu, que
E veus que
no haveu temps, e aqueix martiri vos serà babtisme".
quan lo foch fo posat, ells foren morts. Mas no foren cremats gens,
ne hun pelet de la roba, ni los pèls de la barba, mas
vingueren els àngels a vista de tots. Oo, quinya glòria, morir per
la veritat! E cascun àngel dehye al cors beneÿt: "Da
e sens dolor la rethie. Ooy, bona gent! Posau-hi esment.
ànima!",
E veus ací la segona disputació com fo philosòfica.
La
l'emperador, vehent que los philòsofs foren axí convertits, e
com pacientment havien soffert martiri, per ço veus que
tornà-sse
manera, que l'emperador li féu
respòs, e són aquests: Lo primer fo
respòs per pasciència. Lo segon fo
respòs per gran confiança. Lo tercer fo
ella respòs per constància. Lo quart fo
ella respòs per perseverància. Veus ací quins arguments li féu lo
emperador.
Lo primer fo, etc. Ara veus com: Quan l'emperador véu que
axí havia convertit sancta Caterina los philòsofs, tots
ell se devia convertir, dix als saygs: "Tost, tost, despullau-la
(que s'appellen aculeus, a manera
e posau-la entre dos bastons"
de tesora,
cames e les cuxes estirades baix, perquè
aquella bellesa tanta; perquè ere luxuriós. E estant axí stirada,
ab graffis de ferre tiraven-li tota la carn axí avall, e ella havie
gran dolor, e no maravella, mas no dehya res sinó: "Jhesús!
a quiscuna tirada. E veus com li respòs per pasciència,
Jhesús!"
e quan deye "Jhesús"
passave-li
Jesuchrist:
[Dei] [facientes], [reportetis] [promissionem]" (Ad Ebreos,
veus que aprés, des que bé la hagueren axí entretallada, féu-la
metre en hun càrcer escur e ja véu si devia haver orror. Mas
veus que ella li respòs per confiança, e per ço veus que, quan fo
allí tota sola en lo carçre, Déus li tramès gran claredat, en tant
que la casa torne axí clara com si lo sol hi fos. E ella hac-ne
gran consolació. E per ço deya Jesuchrist:
habetis, sed confidete: [ego] [vici] [mundum]" (Joh.,
plaça
e movien-se les rodes per esta manera, que la una anava
contra l'altra. E què posarie allí? A sancta Caterina tota nua, e
que aquells raors li trenquarien los ossos e la carn. E quant ella
véu aquell turment, per tal com allí havie molts cristians que
ploraven, dient: "E què? com porà sostenir tal turment?",
vet
que ella féu oració a Jesuchrist, dient: "Senyor, prech-vos que
E
per mèrit de la vostra sancta Passió e per consolació de aquests
cristians e conversió de infels, que vullats destroir les rodes".
veus que tantost vingueren àngels e ab spases varen-les tallar a
vista de tots, e axí com donaven lo colp, veus que allà sortia hun
raor e matava hun hom e llà altre, etc., en tant que més de set_mília
hòmens infels mataren. E veus ací com li ajudà Jesuchrist
que dehia:
[occidunt] [corpus], [et] [post] [hec] [non] [habent] [amplius] [quid] [faciant"]
(Luc.,
manà als saygs: "Tost, tost, sie escapçada!"
E ella dix:"Plau-me",
e agenollà"Senyor, gràcies te faç
E Jesuchrist
quan me has conservada tots temps en pura virginitat e quan me
has donada paciència en los turments, e per ço, Senyor, ara vos
deman una gràcia: que
e prech-te, Senyor, per tots aquells que m'hauran en devoció o
te demanaran ajuda en lo meu nom, que
li respòs: "Caterina, sposa mia, axí
dient-li:
his pro quibus rogas, spem promito".
tots quants aquí eren. E aprés ella dix a aquell que la havie a
escapçar: "Mon frare, fes ço que t'és manat".,
e baxà axí lo coll, e
aquell llavors tallà-li lo cap. Llavors de part de tras donaven
lo colp, e veus que del cors isquí llet blancha, a mostrar la sua
puritat; e tantost vingueren àngels del cel e prengueren lo seu
cors e portaren-lo al mont de Synaí, e ere lluny de llà
jornades. E veus ací com senta Caterina
nova et vetera".
"Faciet judiciam et justiciam in terra"
(Verbum istud originaliter in libro Jere. Prophe.
ca_o
serà lo sermó de les condicions de les ànimes que passen
de aquest món. E per ço que sie acceptable a nostre senyor
Déus e meritable a nosaltres e profitable a les ànimes de
purgatori, ab gran reverència saludarem la Mare de Déu, dient-li:
en aquest món per a corregir peccats, és lo pensament del juhí
de Déu, e tant com és pus verdader en pensar-hi, tant aytal
creatura se llunya més de peccats e viu ab temor de Déu. Rahó e
auctoritat. Rahó: quiscun dispenser o tresorer, quan sap de cert
e pense: "Compte hé a retre a mon senyor de la mia administració",
ab quant reguard està! Avisar que totes les rebudes e
despeses són scrites; pensar, donchs, majorment si hi va la pena
de pengar. Mas pel contrari, si no y pensa en açò, ab regna
soltava, no n'ha cura, llavors dissipa los béns de son senyor; mas
si ha pensa, oo! com lo fa estar ab temor! E axí és de nosaltres:
quiscuns pensam,
hoïrs de les orelles, les paraules de la boqua, los toquaments, de
tota paraula que sie exida de la boqua, de briscles simples,
de una cirera has a retre compte. Auctoritat:
Cor.,
met aquesta error: que no li serà demanat compte: en açò
treballa lo dimoni molt: vel-vos perdut. Mas quant la creatura té
açò ferm, de retre compte de les coses dites, de tot, oo, Senyor!
està quiscú ab gran temor: "Què sé yo, si demà o l'altre morré?"
etc. Veus per què vos dic yo, que entre totes les altres coses, etc.
és lo pensament del juhí de Déu, etc. Auctoritats: tantost la una
de Job:
[gladius] [est], [et] [scitote] [esse] judicium" ( "Fugiu del
etc. E que de açò diga hom haver temor, David ho diu:
coltell",
judicium et justiciam" [Ps. 118,120].
tua és particular, l'altre universal, al dia del juhí general, e aquí
haurem sentència diffinitiva.
Ara donchs, veus ací per açò lo tema preposat; no
memòria,
justícia en terra. Veus que havem ací que
coses: Primerament, se fa inquisició estreta, perquè diu
judicium".
la matèria de què vos entén preÿcar.
pensat. E que y cal fer inquisició per Déu? No u sap ell tot ja?
Los pensaments, etc., tot ho veu.
saben lo fet de la veritat, sí fan; mas Déus per què vol servar
forma judicial? Yo te dich que jamés damne si no ve lo acusador
primer, puix reb testimonis e dóna deffensions, e puix proceïx
a la sentència. Axí, quan la ànima hix del cors, tantost
és aquí lo dimoni aquell que te ha tengut tot e cride: "Senyor,
justícia, justícia contra aquesta traÿdora de ànima que ha fet
tants peccats, açò e açò, que yo, no pense sinó hun poquet, só
dapnat; e donchs aquest que ha fet tant de mal: Senyor,
justícia!". "Ara via, ha-y testimonis?" "Hoc, Senyor: l'àngel bo
E l'altre testimoni? Ell mateix:
testes" (Jere. "Què dius tu, ànima?"
Tantost vet la consciència uberta: "Senyor meu, no u puch
negar".
És bé estret açò per aquesta inquisició estreta; deus
haver temor.
[omni] [errato], [sive] [bonum] [sive] [malum], [illud] sit" (Ecclesiastès, ca_o
ult_o).
de cors.
Ara escoltat: quan diu de bé o de mal, que del mal sie jutgat
no y ha qüestió. Mas del bé, a què juhí és tret? Yo us ho diré:
Nostre senyor Déus no solament vol que façam bones obres,
mas que sien ben feytes. Açò no u cal servar, car tu mateix ó
vols, que la obra que fas fer vols que
gracia:
porie fer, que serie damnació. Ara com? "Yo vull metre aquest
fill ací en religió, que encara porie ésser mestre en teologia",
etc. La obra santa fo, mas la intenció és peccat mortal. Si algú
s'í met ab intenció que no li càlegue treballar, pecque mortalment.
Metre hun fill a monge blanch, que han grans rendes, e
poreu-ne haver qualque bé, etc. Vosaltres, lechs, bona obra és
ésser jutge, e dar bona sentència, mas si haveu dilatat aquella e
no
justa preneu males maneres, sereu condemnat.
justum est tibi" (Deuteronomini,
que les coses bones no
tuas judicabo": "Yo les condemnaré". "Oo, Senyor! E obres
Quinya manera s'í té? Quant algú la vol
justes condempnareu vós?" "Hoc, perquè no
Vegats, bona cosa és fer una capellania o aniversaris, mas vejam
si s'í té la manera bona."
fer, va lo notari al capítol de la Seu e diu: "Veus que tal hom vol
Vet ací la
fer tal benefici ab tanta renda, e vosaltres vos obligau a fer
tal cosa, e tal, e tal per aquell, e y obligau los béns".
symonia; dapnat és aquell qui fa la capellania, e lo notari e los
testimonis també.
Donchs, com se deu fer? Vós qui voleu fer capellania, perquè
elegiu a sent Salvador o frares menors, etc., feu-ho per devoció.
Si u feu per vanitat, ja començau a peccar. Si u feu per devoció,
vós confiau de llur consciència. Donchs fet axí, en notari: digau
al capítol: "Tal persona ha devoció en vosaltres e lexe-y tant; de
Llavors lo capítol ajustat
açò podeu fer contracte, mas no plus".
dirà. Dirà la hú: "Tal persona nos ha lexat tant".
E què deuen
fer, si bons hòmens són? "Donchs respongam-li de açò."
Açò va
bé, no obligació deguna. Si algú diu: "Si no s'í fa obligació, no
Donchs per bacallars les teniu! Oy, bona gent, e
faran res".
quant de mal s'í fa huy! e mal y van tots, que tots són
symoniàtichs. Bona cosa és elegir sepultura, etc., mas si no
justament, dapnat sou.
justicias tuas judicabo" [Ps. 74,3].
temps a quiscú, a la hú
A la mort de cascú, e llavors ó jutge. Veus què vol dir.
vos [manifestari] [oportet] [ante] [tribunal] [Christi], [uí] [referat] [unusquisque]
[propria] [corporis], [prout] [gessit], [sive] [bonum] [sive] malum"
(
de pensaments, de paraules e de bones obres e males ejustes, etc.
E resta deffinició condigna, e açò toque, quan diu
que mereix la ànima. Si és estada de vida apostolical, santa,
beneÿta, ab almoynes, aspredats, etc., no reste en l'altre món
sinó que vaja a paradís; no va a purgatori, sinó tot dret a paradís.
Mas lo juhí se ha a fer e
Déus diu: "Pus condigna penitència has feta"
(estén la mà e
diu-li axí:)
[fidelis], [super] [multa] [te] [constituam], [intra] [in] [gaudium] [Domini] tui"
(Mat.,
la persona és impenident, diu nostre senyor Déus:
servum inutilem [in] [tenebras] [exteriores], [illic] [erit] [fletus] [et] [stridor]
dentium" (Mat.,
Si per aventura la persona no ha feta penitència condigna,
mas ha
confessor, la qual li deu dar segons la pugue tenir, declarar-li lo
temps (si la té, fora és de infern); e si té la penitència e amor
axí, aquesta ànima, exint del cors, no va tantost a paraís, per ço
com no ha feta penitència complida, ne va a infern perquè s'és
penedit, confessat, etc., mas va a purgatori. E açò ha nom
justícia, diffinició condigna. Auctoritat:
[et] [justiciam] [in] [mensura], [et] [subvertet] [grando] [spem] [mendacii],
[et] [proteccionem] [aque] inundabunt" (Isa., ca_o
l'acusador, dels testimonis, etc. Vet la balança, puix ve la
mesura, e diu: "Pus tant de bé has fet, dar-t'é tanta glòria".
Ací
ha secret en ço que diu que justícia fa en mesura; no la
entengats segons egualtat, mas segons proporció. Ne la glòria de
paradís ne infern ne purgatori no
proporció.
com ara quan serveix hun hom a Déus
quan durarà? Mil,
car encara que no y hagués stat sinó
de anys e infinidament li darà glòria. Veus que no
y ha egualtat de mesura ne tampoch en valor, que si hom
ajustava totes les bones obres de prophetes e dels Apòstols,
màrtirs, doctors, confessors, vèrgens e continents, tot en una
ànima, bé serien moltes les bones obres: totes no serien eguals
solament de veure una hullada a nostre senyor Déus.
condigne [passiones] [hujus] [temporis] [ad] [futuram] [gloriam] [que]
[revelabitur] [in] nobis" (Ad Rom.
mesura de egualtat, mas proporció, que aquells qui més hauran
treballat envers Déu, aquells hauran més glòria. Axí com si yo
deya de hun fadrí petit, que hage hun any o dos, puix creix, pot
hom dir: axí segons lo creximent del cors crexen los dits de la
mà. Açò no
palmas, e los dits, quant? Ja ho vehets, no podem dir que açò sie
egualtat, mas proporció. Auctoritat:
[mensi] [fueritis] [remetietur] [vobis"] (Luc.,
no diu
Anem a infern: Semblanment no
proporció. Veus, hun hom mate hun altre; quant hi ha stat? Per
spay de una Ave Maria; en infern mil_mília_millers de anys
infinidament hi estarà, encara que no y estigués en matar-lo sinó
hun moment. Si mor impenident, estar-hi ha infinidament. E no
diu:
Sapiats que per aquesta rahó grans hòmens s'í han trenquat lo
coll. Alguns trobem en Scriptura, en Orígenes, que diu que la
damnació de infern haurà terme e no durarà infinidament.
Quisque tingue aquella error, heregia serie e proceeix per
ignorància. Aquells qui aquella rahó fahien se pasaven lo temps
quant stave l'ànima e
peccat: no s'entén així. L'ànima pren condició alguna del cors o
lo cors pren virtut de la ànima. Quinya condició? Que axí com
lo cors és vertible, axí la ànima és veritable, e variable que
parexca que sie, pot variar a peccar. Vols-ne auctoritat?
quid corrumpitur agravat animam" (Sap., ca_o
deu hom desesperar, per gran peccador que sie; mas pus que
ella és exida del cors, ve-la
lignum ad austrum aut ad aquilonem, in quocumque loco
ceciderit, ibi erit" (Ec_te, ca_o
en lo cristianisme; e quant se planten? En lo babtisme.
homines velut arbores [ambulantes]" (Mar., ca_o [
fruyt, la penitència. E quant se talle aquest arbre? Quan l'ortolà
lo talle, ço és la mort:
[posita] [est]. [Omnis] [ergo] [ arbor] [qui] [non] [facit] [fructum] [bonum]
[excidetur] [et] [in] [ignem] [mittetur]" (Mat.,
Salamó:
[in] [quocumque] [loco] [ceciderit], [ibi] [erit]" (Ec_tes [11,3]).
és estament de gràcia, perquè quan la part de mig_jorn és
calda en devoció, puix humida, que plore los peccats, e quan
cau a part de tremuntana que és freda e seca; vet ací stament de
peccat mortal, que no trobe plaer en fer obres spirituals; vet ací
tot sech, que no pot lacrimar, e vet ab aquell peccat se
tots temps li és inherent. Pare esment a Lucifer: aquell peccat és
en ell, que tots temps ha desig de egualar-se ab Déu. Vet per què
dura la pena tots temps, que si una ànima de infern, la pus
dapnada que y sia, podie haver contricció, tanta com hun gra de
mill, tantost exirie de infern; mas no pot, que tots temps li dure
aquella malícia.
los voleu ferir, sí diu la hú: "Oy, mon senyor, prech-vos que
vet que no li done sinó
perdoneu, que yo me
diu: "A despit vostre yo u faré!"
: Da-li, da-li! etc. Axí és de la
ànima, que quan és en infern, malaeix Déu e la hora, etc., per
què la mesura que Déus dóna a l'ànima impenident no és egual
ab lo peccat de aquest món. Per què? Veus per què no dóna
aquella pena per egualtat mas per proporció:
[contra] [mensuram], [cum] [adjeta] [fuerit], [judicabis] [eam]" (Is.,
dure segons duració de temps, com ara, si hun hom ha fet tants
peccats que y havie estat
No pas, que per ventura no y estarà sinó hun any o dos. Mira:
Era un hom rich que vivia prou bé segons cristià, mas fahie
peccats e penedie
fahia aquella penitència que devie. Vench-li una malaltia gran
e deya: "Senyor, e per què no
Veus que li vingué hun àngel bo, lo seu propri:
O mort, vine!". "E
Ell ellegí que anàs a
qui és tu?" "L'àngel teu." "E què vols?" "Tu desiges la mort?"
"Hoc." "Ara, elegeix què
aquesta pena pacientment, e quan morràs iràs-te
o que estigues tres dies en purgatori."
purgatori. "Ara donchs, ordena de tot fets!"
E al matí hora de
prima morí, e la ànima anà a purgatori, e veus aquí l'àngel sus a
la porta e dix: "Aytal, e qui sou vós?" "Yo só l'àngel teu." "Oo
Dix l'àngel:
traÿdor! E com me has enganat, que tres_mília anys ha que só
ací e tu diguist-me que no y estaria sinó tres dies."
"Ara escolta: recorda
Dix aquest: "Hoc, hora de prima". "Donchs, ton curat començave
Veges, dix aquest:
de dir
en la malaltia tres anys." "Hoc",
e tornà-y e
trobà refrigeri en la malaltia. Veus la rahó per què no és
egualtat tres dies de purgatori a tres anys de penes. Havem ací
doctrina moral, que pacientment suporteu malalties, affanys,
pobrees, etc., que allò tot és purgatori:
[erit] [et] [plagarum] [modus]" (Deut.,
condigna, per ço que diu justícia.
Ara vejam la execució e com in terra. Ara, bona gent, parlem
de purgatori e de infern. E com estan? Yo t'ó diré: axí com en
poma de dins ha casetes, axí la terra és redona, e en lo cor de la
terra ha-y casetes. En la una és infern dels dapnats, ple de foch
actiu, pudent, escur, ardén, e aquí estan les ànimes impenidens.
Altra casa hi ha aprés, pus alta, e és dels infans no bategats. No y
ha foch ni dyables ne turmens, mas tenebres, que no senten la
glòria. Han tanta de sciència, tots disputant ab gran plaer
sermones Sabbati Sti. et ferie
casa pus alta és purgatori, plena de foch actiu, clar, que la pena
que done és intol·lerable. L'altra casa és
buyda és, que
Auctoritat:
[filius] [hominis] [in] [corde] terre" (Mat.,
"faciet judicium et justiciam in terra".
la terra, que algunes ànimes passen penitència en casa; és
maneres: o del loch comú o extraordinari; com ara ací en
Saragosa, hay-y sinó una presó? Hoc, una n'í ha ordinària, mas
lo príncep o justícia assignarà altre loch a algú que li dirà: "Yo
allí estarà arrestat. Axí
vos man que no isquau dels Preÿcadors",
és de purgatori: nostre senyor Déus assigne altre loch a vegades
a l'ànima per lo gran peccat, que allí u sostengue la pena, és
voler seu, e fa-ó per gràcia special: alguns la fan parlant,
altres brogint, altres en sopnis. Mirau: Era hun hom de bona
vida a juhí de tothom e morí, e stave de una casa ab hun altre, e
quan fo mort, lo viu no havie gran cura de pregar per aquell,
perquè sabia que ere stat de santa vida. E hun dia apparech-li
l'ànima de aquell en terrible forma. Aquest diu: "E qui sou vós?"
Veus que aquest
"Tal." "Oo, llas, e com sou tal?" "Yo estich en pena de
purgatori, e axí pregau per mi, que
purgatori per aquest peccat, e axí ajudau-me!"
ere prevere, dehie missa per aquell, e dehie: "Hee, senyor, yo
etc. Veus
veyg en aquest món que hun scuder, si serveix a hun cavaller
gran temps, e per hun deffalliment entre en la presó,"
per quinya manera la terra e purgatori és elegit a nosaltres a
purgar nostres peccats.
FERIA
EN QUINY PUNT ESTÀ LO MÓN
(
del món, donant-vos una clara experiència com la fi del món
serà tost e ben tost e fort cuytadament; e ara axí mateix vos ne
daré altra, per ço que siats avisats.
"Testificor coram Deo" (lib.
aquesta paraula preposada. E sapiats que offici de preÿcar no és
altra cosa sinó offici de testificar les veritats divinals al món, e
axí los predicadors dretament són testimonis que Déus los
tramet per verificar-los les veritats divinals. E veus com ho
mostrà Jesuchrist als seus sants Apòstols e dexebles, e a nosaltres
en persona de aquells, dient:
[ego] [mittam] [vobis] [a] [Patre], [spiritum] [veritatis], [qui] [a] [Patre] [procedit],
[ille] [testimonium] [perhibebit] [de] [ me]; [et] [vos] [testimonium] [perhibebitis],
[quia] [ab] [inicio] [mecum] estis" (Jo., ca_o
quan se
[supervenientis] [Spiritus] [Sancti] [in] [vos], [et] [eritis] [mihi] [testes] [in]
[Jerusalem], [et] [in] [omni] [Judea] [et] [Samaria], [et] [usque] [ad] [ultimum]
terre" (Actuum, p_o). Prima,
que offici de preÿcar no és sinó testificar.
Ara veus algú de vosaltres entricat. Farie qüestió a mi, dient:
"Frare, aquexes auctoritats parlave a nosaltres; com ne podem
dar testimoni, que no u hajam vist? Lo testimoni de hoïda no és
bo, aquells no poden dar testimonis. Què veren?
vidimus [et] [testificamur], [quoniam] [Pater] [misit] [Filium] [suum], [Salvatorem]
[mundi]" (P_a Jo., ca_o
vista, que ab ell mengaven, dormien, caminaven, etc. Mas
vosaltres, frares, ara no haveu vista la Trinitat ne la Encarnació
ne lo part de la verge Maria, ne haveu vistes les altres obres
sues: la Passió, la Resurrecció, etc. No haveu vist paradís ne
infern, etc. Donchs com? No podeu dar testimonis, que no u
haveu vist. Sent Pau ho véu a huyll e d'altres, mas vosaltres no."
E yo respon que los qui preÿquen la doctrina evangelical, qui
són de bona vida, estudiosos e devots, poden dar testimonis de
vista a huyll. E com? Si algú deye a mi: "Podeu dar testimonis de
Hoc, testimonis ne puch dar, perquè só mirat en
vista, a huyll, si teniu la cara vermella, lo nas llonch, etc.? Que
jamés ho veés".
l'espill que
és, l'espill. Testimonis de vista puch dar, que puch dir: Tal cara
tinch, vermella o descolorida, o tal senyal tinch en la cara.
Susaxí nostre senyor Déus nos ha dat hun spill dels secrets de la
fe catòlica no sophisticat e infallible, qui mostre les veritats
divinals de ço que és passat e serà, ço és la Bíblia. Per què dich
que a aquells qui preÿquen, pus sien studiosos, speculatius e
contemplatius, no llenganyosos per luxúria ni polsosos per
avarícia
studiosos, etc., e especulatius en aquest spill. Auctoritats:
Vejats què diu sent Jachme:
[vultum] [nativitatis] [sue] [in] [speculo]" (Jacobi, ca_o p_o).
Item
neguna màcula ne és sofisticat, no puch dar testimoni qui n'està
detràs, quinyes ymages, quinys draps hi ha, si ha. Axí les coses
que no
sine macula [Dei] [majestatis], [et] [imago] [bonitatis] [illius]" (Sap.,
ca_o).
dones quan se pinten e s'affayten, ací hun palet, etc., axí los
preÿcadors studiosos estan miran en la sancta Scriptura les
veritats divinals e donen-ne testimonis de vista. Vols-ne auctoritat?
testimonis, etc., e quan serem en lo cel, fàç a fàç. Veus ací la
conclusió, que offici de preÿcador, etc., en tant que podem dir:
[contrectaverunt] [de] [verbo] [vite]" (P_a Jo., ca_o p_o). Vidimus,
los huylls studiosos, speculatius, contemplatius e ab bona vida;
cové que sie bona, no ab huylls llaganyosos, etc. Per ço de la fi
del món que yo preÿque ara, dirie algú: "Frare, haveu-ho vist?",
dich que en lo mirall de la sancta Scriptura ho hé vist, e per ço
vull preÿcar.
Ara no havem cura de les evidències de la epístola que hé
tramesa al papa ne de les [que] vos preÿquí huy ha huyt jorns;
mas una vos ne diré ultra les que vos hé dites, la qual hé haüda
depuix. E vejats si serà ben evident. Veus que sent Johan en lo
Apocalipsis
aquest. Diu sent Johan que la destrucció de la fi del món és e fo
significada en la destrucció de Babilònia, e axí com vingué
aquella, vendrà aquesta, e ha-y rahó e auctoritat. La rahó és
aquesta: Babilònia vol dir confusió, ciutat plena de peccats
e de abhominacions, e per ço se nomene Babel, e és significada
la destrucció de aquest món.
[illa] [magna], [que] [a] [vino] [ire] [fornicacionis] [sue] [potavit] [omnes]
gentes" [Apoc.],[
fort de la sua ira, etc. Quales són les persones que no sien
embriagues del vi fort de supèrbia, etc., quants n'í ha que no
poden corregir, quants embriachs de avarícia, etc., quants de
luxúria, etc., de ira, que no volen perdonar, etc. Per ço diu
segons les gloses que sent Johan no parlava de Babilònia que ja
ere destroïda, mas de aquest món, e devie venir axí com
aquella.
Ara vejam con fou de aquella e veureu en quiny punt està ara
lo món. Daniel la pose
hun gran covit, e quan foren al sopar, lo rey stava alt e
e depuig la gent mengaven e bevien ab llurs amigues, e en la
paret havie hun gran canalobre cremant, e de la paret isqué una
mà, tres dits tenint una ploma a scriure. Lo rey que véu allò
vench-li gran terror, que de paor se soltava, e la mà scrivie en la
paret tres reglons; e tots, e tots los qui u vehien foren spaordits.
nigromàntichs e féu axí: "Qui sabrà legir açò e declarar a mi, yo
Vingueren los philòsofs e
li faré aquesta honor: ell irà vestit d'or e serà lo tercer en lo
meu regne, aprés de mi e de mon fill".
nigromàntichs e no u sabien legir.
propheta, e ell dix que legirie e dix al rey: "Lo primer, ves, vol
Dix lo rey:
dir Mane
statera.
persis et mediis"."Tost, tost, vestiu-lo de porpra!"
Dix
aquest: "No u vull, que poch durarà".
En aquella nit se destroí.
Diu sent Johan, en la dita auctoritat, que semblant serà la
destrucció del món. Ara vegam los tres mots:
phares.
staments de aquest món de cristiandat.
Lo primer diu
l'ha acabat. Veus ací lo temps dels Apòstols, màrtirs e doctors. E
per què diu
cristians, que tots los podien contar.
sent Pere e sent Andreu
foren
alios septuaginta duos" (Luc.,
Ascensió:
e foren ben D:
[simul]" (P_a ad Cor.,
Pentecostes foren ben
virorum quinque millia" (Actuum, ca_o
pochs, que tots se podien comptar.
regnum tuum, et complevit illud".
dels màrtirs e saviesa dels doctors, car paciència e saviesa
donen perfecció. Als cristians que han paciència en tots son
affanys e perills loan e beneynt Déu, vet que açò és una gran
perfecció. Gran honor fa a Déu qui los affanys pren en pasciència,
car conclusió és de theologia que tots vénen per la mà de
Déu: si mor ton fill, Déus lo mate, encara que altre li dón lo
colp o la pedrada, que aquell no poria moure la mà si Déus no u
vol. Si vas per la carrera e cau una pedra per vent que fa e
trenque"Senyor, vós la haveu tramesa,
etc., si caus de febra.
Senyor, per profit meu se fa",
Vegats bell testimoni: aquell sant hom de Job. Diu lo test
ca_o p_o):
bous,
sols e nafrat. En aquell dia mateix vingueren caldeus e prengueren
aquell dia mateix lo dyable féu vent e enderroquà la casa on se
dinaven sos fills e ses filles, nores, néts e servents: més de
sexanta hi moriren. En aquell dia mateix vench-li tanta malaltia
a manera de floronquos spessos entre carn e cuyro, que quan se
esclataren, parie que fos mesell. En aquell dia mateix, la muller
se alçà ab la casa e gità
Ara, vejats què dix:
[Domino] [placuit], [ita] [factum] [est:] [sit] [nomen] [Domini] [benedictum"]
(Job, p_o ca_o).
ho feren, e ell dix: "Senyor, vós me haveu dat",
etc., considerant
d'on ve lo mal e que
enderroquar una fulla de arbre, si Déus no u permet. La muller
li tolch l'alberch e ell dix: "Senyor, vós me haveu tolt lo meu
Guarda que bella cosa, guarda, que si hun hom done
alberch".
una pedrada o coltellada a altre, no és sinó instrument, tot ho fa
nostre senyor Déus. Si una serp mate hun hom, la serp instrument
és, que Déus vol que axí muyre. Hoc, l'àngel bo és
instrument seu, a matar hòmens, axí com los sayg dels jutges
qui no y han culpa deguna. E axí paciència, no tornar-se a la
pedra axí com fan los cans. Veus què vol dir paciència: que
dóna perfecció.
[Dei] [facientes], [reportetis] [promissionem]" (Ad Hebr., ca_o
complevit illud" [Daniel] [9], [26], hoc per pacienciam martirum.
com tribulació done perfecció per paciència, axí en prosperitat
ha mester saviesa, que hom no face excés, no descompondre, no
fer ufanes, etc., mas sàviament governar-se, no guardar els folls,
que dien algunes dones: "Per què yo no iré vestida axí com
etc. Vol dir açò; e per què no sou folla? Lo marit
aquella?",
haurà pochs diners, e la muller: "Nadal ve ara, e no hauré hun
Dirà lo marit:
cot a Nadal, axí com d'aytal!" "No hé diners." "O,
Veus la follia, millor cosa serie que us
e què ne cure yo d'axò?"
humiliàsseu a confessar e combregar a Nadal. E axí mester és
que y hage saviesa. E com? Ara tinch
prou n'é de
Veus ací saviesa: provehir per a dellà, e és necessària saviesa,
car diu la auctoritat:
sapiencia inhabitat" (Sap., ca_o
et sapiencia in prosperis,
scriptura del primer vers,
tuum et complevit illud,
dels doctors. Una auctoritat ho diu tot:
[celos], [ut] [impleret] [omnia]; [et] [ipse] [dedit] [quosdam] [quidem] [Apostolos]
[...]ad] [consummationem] sanctorum" (Ad Eph., ca_o
prophetas,
com per açò sostenien martiri?, etc. Axí que
per sapienciam martirum.
Avant la segona dicció.
tuum statera, et inventum est minus habens".
molt hi fall. Veus ací lo segon estament de cristiandat. En lo
primer temps se contava, mas en lo segon temps dels religiosos
no
moneda no la conte hom, que no
hom? Pesa-la hom; e per ço en lo segon temps multiplicaren los
cristians, e
religiosos innumerables e preveres, e per ço diu
regnum tuum",
de David (psalm
[sunt] [amici] [tui], [Deus], [nimis] [confortatus] [est] [ principatus] [eorum],
[dinumerabo] [eos], [et] [super] [arenam] [multiplicabuntur]".
eren de Déu per la santa vida que fahien. Principat és dels
religiosos qui són prínceps de doctrines, mas ara no són
prínceps per la mala vida que fan, que totalment són destroïts. E
ve aprés
perfecció, que tots los staments de cristians són deffallits. Si
volem parlar de emperadors, reys, prínceps, officials e de
regidors, de comitants, de aquests és complida la prophecia de
Ysaÿes:
[munera], [sequuntur] [retribuciones]" (Is., p_o ca_o). Ergo inventum est
minus habens:
ecclesiàstichs, tots són symoniàtichs en la prelatura, dignitat e
rectoria; no y entre degú per la porta. La porta és aquesta, no ab
desig ne ab engins, dons, servicis, mas per inspiració divinal o
elecció verdadera. Hi deuen entrar per la porta, mas ara per lo
portigó: ladres, ladres són! E puig, quan hi són entrats, ve
plens de ufanes, avarícia, luxúria, e és complit lo compliment de
sent Pau:
[Christi]" (Ad Phil., ca_o
són logrers: dar diners a juheus a logregar, proprietaris
avariciosos, e de castedat pochs són que no hajen una special,
que no vullen haver una filla. Les cerimònies, on són? E los
dejunis? Ne
"Inventum est minus habens".
bagassors, juradors, bevedors per tavernes, ajustadors de diners:
e no
Benet:
vestitum retinuisti, furtum fecisti et sacrilegium comisisti." Et
ideo: "Inventum est minus habens."
deuen fer? Sostenir la cosa pública, vídues, etc. E ara, què fan?
Cremen esglésies e roben e desfan les comunitats, matar hòmens.
Si és una vídua jove o fadrina pobre, trameten-hi alcavotes
a les serventes de casa, hoc a les dides, may cessen fins que
les han haüdes, etc. Ideo:
Avant, si anau a ciutadans, totes les vendes són logres ab les
quals viuen com a porchs: ben mengar, beure, dormir e dar-se
plaers carnals. Si anau a mercaders, e venent o comprant, tot és
frau e logre, e pigor logre sobre logre. Diran: "No tinch diners,
E puix tornarà allí mateix;
mas veus ací roba".
est minus habens".
enganen als altres. Si n'í ha hú simple, tots los destroexen e ja
no paguen bé los delmes, etc. Les dones, axí com a cans fan lo
matrimoni; a les primeres paraules, no han cura de la ordenació
de la Església e comença ja la heretgie dels gatzaros, uns
heretges que yo hé trobats. "lo marit és vell e yo joveneta":
lexe
y ha res fi, e per ço veus lo plan de Jeremies:
est persis et mediis",
papes: lo verdader és aquest papa Benet. Dirà algú: "Ja són
Hoc, mas no axí com ara
estats aquets divisos en temps passat".
que llavors lo dret era clar, qui ere verdader papa; mas huy
trobareu infinits doctors de quiscuna part a tenir que quiscú és
verdader.
cisma com ara.
persis et mediis".
Alexandria, que parie fos dau, e entenien que Neró era Antichrist
e que la fi devia ésser prop, e trameteren a dir sent Pau:
"No, no",
dix ell,
[homo] [peccati], [filius] [perditionis] [...]llustracionis sue" (Ad Tess.,
ca_o
l'appellen Daniel propheta e sent Johan en lo Apocalipsi.
Donchs, façam la rahó. Si, segons diu sent Johan, la destrucció
del món ere significada per la destrucció de Babilònia, en
aquella nit fon destroïda. E axí som ja nosaltres en la nit, e com
no s'í troba degú que per vera sciència tengua qual és verdader
papa, e donchs en la nit de la cena de Babilònia som ja ara,
obrit los huylls. Altra auctoritat a la letra:
dispersio [manus] [populi] [sancti], [complebuntur] [universa] [hec"]
[(Dan.,) [ca_o] [
e no
[interibunt] [ipse] [confringet] [simulacra] [eorum], [depopulabitur] [aras]
[eorum]" (Ose.,
Ara
que allí fo figurada, la destrucció del món fo figurada en la
destrucció de Babilònia. Quiscú pot pensar que ja y som, e
que
etc.
Similitudo:
collir fruyta, e està en la rama, e cruix: Què farà la fadrina?
Afferrar-se ha ab l'altra rama, etc. L'arbre és la vida present, e
quiscú vol de aquesta fruyta. E quinya? Honors, riquees, plaers
carnals, etc. Ara, no tingam los peus en aquesta rama, e axí
arrapem-nos ab l'altra rama, recogitem nostres deffalliments e
confessem-nos
Adventus Domini).
mundum [neque] [ea] [que] [in] [mundo] [sunt]. [Qui] [autem] [facit] [voluntatem]
[Dei], [manet] [in] eternum" (P_a Jo., ca_o
trenqua, ja som en la fi. E veus ací lo sermó complit.
Colligite que superaverunt fragmenta"
(Jo., ca_o
de madona sancta Caterina; per què romàs lo offici de la
dominica, e ara huy fem lo offici de la dominica, e axí mateix
serà lo sermó. Moltes bones speculacions toque a il·luminació
de nostres enteniments, e moltes bones doctrines morals a
millorament de nostra vida.
"Colligite que superaverunt fragmenta" (Evangelio et capitulo
sicut ante).
pobres servidors en casa de algun senyor on servexen, que quan
lo senyor ha mengat e finit lo dinar, vénen los pobres servidors
e prenen los cantells de les taules, cerquen què puxen mengar.
Tal manera tendré yo. Sapiats que
nostre senyor Jesuchrist, féu hun bell convit e mengà ab los
Apòstols, dexebles e sants e moltes bones persones. Nosaltres no
som stats condignes de mengar de aquell convit, mas ara que
encara és parada la taula, cerquarem alguns troços de pa de
nosaltres pobres servidors de Jesuchrist, que poch lo servim.
Puscam refrescar les nostres ànimes! E fet açò, porem dir lo tema:
comencem en aquesta taula. Yo hé pensat que poré collir
troços de vianda a sadollar nostres ànimes, e són aquests: lo
primer, providència habitual; lo segon, sapiència temporal; lo
tercer, confidència divinal; el quart, misericòrdia liberal; el
quint serà benivolència virtual. Veus ací
aquella mesa parada, ço és, la ystòria evangelical.
Ara, al primer cap de la mesa o taula és aquest, e diu així:
Diu axí: que hun dia el nostre senyor e salvador Jesuchrist stava
ab los Apòstols en una montanya en hun desert. Era-se
aquí e parlava dels secrets divinals ab ells; e axí com ell estava
axí, llevà los huylls
parts exien de les ciutats, castells e viles. E venien a seguir-lo
per
hoir-lo, que no se
sabor devien haver aquelles paraules! Legim de Moysès que
dies e
donchs, quan més a
dolces! Yo me maravelle quan no
seguien per necessitat de dolors, etc., los uns per sí mateix,
altres que
guarie. Altres lo seguien per curiositat, per plaer e sabor que
havien de veure
veure los cechs, etc. Altres per iniquitat e per envega, axí com
los phariseus e sacerdots que havien envega d'ell, com tot hom
lo seguie. Deyen: "Aquest hom jamés estigué en studi; e com ve
E
que ell preÿque? Alguna paraula li escaparà de error".
veus iniquitat.
anys enjús, per ventura d'aquí enjús altre tants. Fet compte
que
moltitut, e era passada ja hora de mengar, hora de nona, e esta
gent no havie portat vianda, dix a sent Philip que ere hun poch
simplicià per exercer-lo: "D'on haurem tanta vianda?",
e ell dix:
"Oo, Senyor, si havie
O, bé respòs com a grosser!
que
Si hagués dit: "Oy, Senyor, e vós feu qüestió? Vós, Senyor, qui
etc. Ara vosaltres, veu ací hun bell
multiplicau los camps",
cantell de pa o providència habitual, e és aquesta que, quant
home o dona ha a fer alguna cosa gran que y ha perill, deu
demanar de consell a d'altres per haver providència habitual. E
aquell consell donà Salamó a son fill:
nil facias [et] [post] [factum] [non] [penitebis]" (Ec_ci, ca_o
ha nom providència habitual: provehir de consell de altres
persones. E d'on haveu aquesta vianda de ço que diu que
demanà de consell a sent Philip? E donchs per què l'enterrogà?
Per donar a nosaltres doctrina, que en los grans fets no
prengam a supèrbia; humiliar-se a demanar de consell a qui
sàpie donar o a altre.
Ara digam de les ànimes: Huuy! religiosos jóvens, quan ixen
de philosofia, comencen a studiar teologia, gran vergonya se
donen de demanar ço que no saben, hoc encara de no legir en
sermons de algun altre; van-se
trahen d'aquí son sermó. A vegades hi haurà moltes errors, e les
preÿcarà, tot per aquesta supèrbia. E axí humiliar, car per
açò Jesuchrist demanà de consell, e no l'havie mester. Aquell
qui preÿca, done a mengar a la gent, a les ànimes, axí com yo
ara que estich de nit en la cuyna, en mon studi, e si yo dubte en
qualque cosa, no m'estaré de demanar-ho a hun altre encara
que sie menor de mi. Axí mateix; quants preveres són en lo
món, que no saben gramàtica e hauran vergonya de dir a hun
altre que li mostre de legir e a crentar (?), vergonya se
Major vergonya serà e perill davant la gent no saber legir, etc.
Confessors axí mateix, de cassos forts que vindran en la confessió,
e per vergonya de demanar-ho a hun altre vendrà lo perill
de les ànimes; e axí, demanar-ho com dech absolre.
"Interroga [patrem] [tuum], [et] [annunciabit] [tibi]; [maiores] [tuos],
[et] [dicent] [tibi"] (Deut.,
Ara anem als còssors. Quants metges són e
conexeran la rael de la malaltia, e per vergonya no u demanaran
de consell, e via que la pedra ho cobrirà tot e arisquen-se, e veus
aquí, si mor lo pacient per mala cura, romanen homicides.
Vejats quant de mal fa aquella supèrbia, quants pleyts, juristes,
doctors, jutges, advocats hi erren per vergonya de no demanar
lo dubte que y serà, perquè no donen entendre ésser ignorants!
Quants mesquins de notaris! Rebrà hun contracte de una vila o
hun gros testament, e per una clàusula que no la sabrà posar
segons dret, veus aquí qüestions, e roman per aquesta supèrbia:
"Oo, si yo ho demanava a tal notari, parria que yo sia ignorant!"
Par-vos si va bé açò? E per ço Jesuchrist volch demanar per dar
exemple a nosaltres. E a qui? Al pus simplicià de la sua
companyia, a sent Phelip.
Hun miracle: era hun gran maestre en theologia e molt soptil,
e estudiant en la sancta Scriptura, vench en hun dubte e no
podie entendre; près en cor de dejunar a pa e aygua fins ho
hagués entès, e passe
torne magre. Veus que hun servidor seu li dix: "Oo, mestre, e
Va-li-u a dir clar, rahonant-se ab aquell
com estau axí?" "O, no
mosèn, sí, digau-me."
del dubte: súbitament ho entengué; Déus lo il·luminà. Vet per
aquesta humilitat, com ho entès a mostrar que per humilitat no
hajam vergonya de demanar, encara que no u sàpie aquell a qui
hom ho demana, que aquella humilitat li u farà entendre. E
concorda una auctoritat:
[volatilia] [celi], [et] [indicabunt] [tibi]; [loquere] [terre], [et] [respondebit] [tibi],
[et] [narrabunt] [pisces] maris" (Job, ca_o
simples a les quals hom deu enterrogar,
humilitat. Los juments,
que ajuden als pobres. Si tu dubtes e no has major de
tu a qui ó demans, demana-ho a
contemplatives, però no u saben: demana-ho a aquelles, etc.
Altres són terra, persones pobres, etc. Los pexos de la mar són
persones penidents,
a aquelles, que elles te respondran. Veus què vol dir. Ara
prengam aquest consell de providència habitual, demanar de
consell, e aquest consell de pa, estogem-lo. E veus ací troç.
Lo segon diu:
bon consell. Diu que quan Jesuchrist se fo rahonat ab Philip,
hun altre apòstol, sent Andreu, dix, etc. Diu sent March
[fenum"]:
per centenars: en
comptave. De lonch eren
e les dones axí mateix ordenades per carrers, e entre dona e
dona havie mig pas, etc. Veus que
Ara ací vehets-hi degun cantell de pa per a nostra vida? Hoc,
haver, ço és, sapiència temporal.
Diu lo philòsof:
temporal. Nos hi mostre com devem ordenar nostra vida en
persones, car Jesuchrist, ans que
que
nosaltres volem ésser ben provehits en nostres persones, cases e
ciutats, cové que
primera, religiosa, ecclesiàstica o lega, ja deu tenir sa vida
ordenada. Com ara, en lo temps de la nit yo faré oració, e tal
cosa en lo matí, diré o hoiré missa, puix dinar-me, etc. Beneÿt
és tal hom: "Digats, religiós: Què fèts aprés miga nit?" "Senyor,
etc.: Ja té lo temps ordenat. Oo, beneÿta de
dic matines devotament, e aprés, en l'alba, dich missa, puix dic
prima, a tal hora", etc. "E quan vós dinau?" "A tal hora, e al
vespre
creatura que tal ordenació té! "Digau, en prevere, e quinya hora
deÿu matines?" "Senyor, a vegades aprés miga nit, a vegades en
l'alba, matines blanques, a vegades de vespre, matines roges",
etc. Oo, en malastruch de prevere que no té orde en sa vida!
"vosaltres, en bon home, e quinya vida feu? Deÿu oració
de matí?" "Senyor, a vegades ne dich, a vegades no." "E hoÿu
missa lo dichmenge?" "A vegades hoc, a vegades no".
"Quantes vegades confessau? Sovín?" "A vegades passe l'any o
dos". "O en malastruch! Mala vida teniu, no la teniu ordenada!"
Los de la nostra companyia quiscun dichmenge confessen e
combreguen. Vosaltres qui treballau elegiu
l'any de les majors y confessau e combregau, que Déus vos
provehirà. Déus vol que us ordeneu, almenys confessar en
combregar a Pascua Florida. Cové que axí
que per açò nostre senyor Déus no us proveeix. Auctoritat:
(Canticorum,
oració a matí e vespre, hoir missa lo dichmenge, etc. E per ço
nos provehirà de abundància. Semblantment de la casa, que
tenga orde, certa hora de dormir, certa de llevar-se, certa hora
de fer oració, certa hora de fer obres, etc.
[secundum] [ordinem] [fiant]" (P_a ad Cor., ca_o
Item,
per Déus, que no sentíssets guerres, secades, mortaldats, etc.,
que tinguéssets bones ordenances per a estirpar peccats manifests,
les ordenacions bé y són en lo libre, mas no s'í serven; que
si
moro o juheu no jague ab cristiana se servave, bon regiment
serie aquest. Mas en culpa dels regidors mesquins no s'í serve
res: la ordenació fas, mas
cantonades o ostals, que
haurà cura de allò, ella lo tire, e ach! ve
tota la dapnació ne va sobre
fematers. E axí tenits bon orde,
sic" (Ad Rom.,
esquarterar
destrucció, car per hun que fos cremat, mil dels altres se
castigarien. E axí prenets aquest cantell de sapiència
temporal.
E puix:
punt. Diu que Jesuchrist, quant tot hom fo ordenat, mirave
aquella orde tan bella, dix: "Dau-me aqueixos
e
beneí"Ara parau la falda!"
Sent Pere pren e done
Apòstols.
que
maneres:
daven: "O, encara dure!"
menjaven. Axí com mengaven: "Oo, encara dure aquest cantell!",
e axí multiplicà lo pa e lo peix, e tots foren complits e
farts.
Ara ve una qüestió: "O frare, vós nos haveu dit que aquest
Dich que mengaren e
covit fo complit, bell e fart. Oo, donarà dinar a farts e no beure,
aquest covit?
beure? Que no y hagués vi ne aygua?"
begueren, car açò que Jesuchrist fa fart és:
[Deo] [nostro]. [Dei] [perfecta] [sunt] opera" (Deut., ca_o
isqueren de captivitat, foren en hun desert sech, etc. Moysès
donà-y ab la gayata, etc. Veus ací hun riu d'aygua clara de la
roqua viva, etc. Per aquella mateixa manera lo pa e lo peix
menjant, exia lo beure. Vosaltres dones, quan donau la let a la
criatura, no y cal beure, que aquella let done a mengar e beure.
E açò ja ere major miracle que
pa de forment, bé que era de ordi, tan sabrós com aquell. Dien
los doctors que quan Jesuchrist donava alguna cosa per miracle,
pus sabrosa era que aquella que fahie per natura, axí com del vi
de Architicli. E açò fa figura del combregar; quan vos
donen a combregar, no us donen de la sanch en lo calze. Dien
alguns de vosaltres: "Preveres ne beuen, mas nosaltres no!"
Sapiats que e
quan combregaven la gent ne daven del sanguis. E per ço dix
sent Sist a sent Lorenç:
per què és tolt açò? Per ço com se
per allò s'és tirat, mas tota la sanch és en la òstia sagrada, car lo
cors viu no és sens ànima ne sens sanch. Veus ací resposta; per
ço diu sent Pau:
[Petra] [autem] [erat] [Christus]" (P_a Cor.,
hon ix lo mengar e
divinal, que confiem de Déu qui ha infinides maneres de
provehir, car si fall una manera de provisió, ell ne done altra.
Quinya manera haveu vosaltres de ben sembrar? Veus que si
plou, ix la laor e deÿu: "Bon principi de any havem."
Mas si no
plou, deÿu: "Mal any havem",
e és ben dit axò e no pot pendre
altra. manera, que mil mília ne ha Déus.
sembrat, e ixque bé lo sementer, e no plogué, que eren ja dellà
Pasqua Florida, que
"Senyor, pluga!",
ab grans dolors, ab dejunis, a peu descalç: una
gota no"O de la gent
bestial! Pluga demane. E no y ha altres maneres sinó de pluga?"
Quan vench a les messes, si bé no
hagué palla, e trobaren per via dels delmes que havie
passats que en València no havie haüd tant blat. No és hom
degú. Tanta cura hage de res que haje a fer, com ell ha de
nosaltres, e ací hajats confiança. No veets vós hun fadrí, si hom
li diu: "Quant hages rota aquexa gonella, d'on n'í hauràs
ell dirà:
altra?", "Mon pare ne haurà cura".
Tota la cura remet a
son pare, que ell no
jurar.
tots temps, poríem dir: "Déus nos en darà".
Si yo, jurista, yo
advocaré bé e daré bons consells, no cavil·laré, etc. Si yo,
notari, rebré bons contractes e llícits, si yo duptaré, demanar-ho
he a hun altre, no curaré de salaris desmoderats, que Déus me
darà vida e
[serunt] [neque] [metunt] [neque] [congregant] [in] [horrea], [et] [pater] [vester]
[celestis] [pascit] [illa]. [Quanto] [magis] [vos] [modice] fidei" (Mat.,
ca_o):
allí on han dormit, comencen de dir matines, e puix volarà,
tantost trobarà hun bocinet. Odà! E qui lo y ha posat? Nostre
senyor Déus. E axí nosaltres religiosos e preveres, aprés miga nit
dir matines, etc. Vosaltres hòmens e dones, si a miga nit, si no
en l'alba, quan vos llevau, ans que us occupeu en negocis
temporals, al peu vòstron llit, etc. E als fillets, mostrar-los de
senyar, de fer oració, etc., e als servens. Diu David (psalm
[escam] [illorum] [in] [tempore] [opportuno]; [aperis] [tu] [manum] [tuam] [et]
[imples] [omne] [animal] benedictione"
cantells.
Lo
"manducaverunt".
"Oo, que de vianda!"
Dehyen: "Yo hé mengat, sabor de capó",
etc., en tant que cascú d'ells se estogaven lo que li havie sobrat,
una en papé, altre en saquo.
"Pus han mengat, plegau ço que ha sobrat".
Pensat que algú se
n'amagave e"Dat ça lo que vos ha sobrat,
Dotze coffins ne sobraren.
dat ça! Més ne teniu?"
Ací podem collir un bell cantell, ço és, misericòrdia liberal.
Per quinya rahó Jesuchrist manà que fossen collits los troços
que sobraven? Per mostrar-nos misericòrdia liberal, que ço que
sobre el dinar, dar-ho a pobres, no
fer. Oo, beneÿta és la casa de hom o dona que té aquesta ley!
Direu vós: "Oo, ço que
só".
Si pobre sou, ja ho donau a vós mateix. Mas dich: O dels
richs! Què ho donen a pobres! Quantes viandes se guasten en
llurs cases, e los pobres estan morts de fam. E per ço dix
Jesuchrist:
Jesuchrist hac preÿcat e vench hun hom: "Oo, senyor, dinau-vos
Veus que aquest home hac covidat dels
ab mi!" "Plau-me".
majors de la ley, luxuriosos, carnals, e dix:
[hypocrite], [quia] [mundatis] [quod] [de] [foris] [est] [calicis] [et] [paropsidis],
[intus] [autem] [pleni] [estis] [rapina] [et] [inmundicia] munda sicut vobis"
[Mat.], [23].
eren belles e les taces; ço que és de fora ten bell, mas dintre són
sútzeus. E voleu bon consell? Que ço que sobre, que u doneu.
Tots los peccats vos són nòdeus per la almoyna que feu, si
peccat mortal no y ha; e si n'í ha, ans que muyres, allò te farà
venir a bona fi.
Lo
taula, e la gent dehie axí: "Verdaderament",
etc. Diu sent Johan:
"Jamés haurem fam, façam-lo
E fugí tot sols, car sent Pere e
rey!"
perfets, que hagueren consentit perquè los fes comptes, etc. Ací
ha hun cantell de benivolència virtual, beneir a Déu de ço que
us done. Ara escoltats: ans del dinar yo hé notat oració, e aprés
del dinar axí mateix, que aquella gent digueren laors a Déu. Axí
mateix vosaltres al començament del dinar dir oració que és
necessària, e al llevant per caritat. Al començament que la
primera vianda fo verinosa de Adam e Eva, e axí pot ésser la
vianda de vosaltres verinosa e perillosa; per què metets-hi triaga
primer, ço és oració, si és letra de lo vers de taula:
Deus",
cuytat és de Jesús, o senya
endemoniats me trobí hun dia per aquesta rahó: que no dehien
oració. Una fadrina chiqua de set anys ne tenia tres, de dimonis.
Donchs metre-y triaga ans que us hi prèngan, fer oració.
Miracle de sent Gregori Dialogorum ).
cullgué una letuga a menjà-se
endemoniada. Fo aquí hun sant home appellat Equícius e
conjurave-la, lo dimoni deye: "Yo no y culpa, que yo me estava
en la frescor de la leytuga, e ella près la fulla on era yo e entrí
que no u fóra si
ensemps ab la fulla";
treballà, que prou lo n'hagué que lançar.
Hun altre de hun frare llech nostre: dita completa, veus que
dyable lo turmentà. Vench sent Domingo per conjurar-lo. Dix lo
dyable: "Yo no y mer mal, perquè aquest frare entrà en vila sens
Sent Domingo prou de traure-lo
licència e begué en una casa sens que no
com a moscalló en lo vi. Quina culpa hé yo si entrí ab lo vi
ensemps? E axí no
de completes fins a miga nit. Vols-ne auctoritat?
creavit Deus [ad] [percipiendum] [cum] [graciarum] [accione] [fidelibus],
[et] [his] [cognoverunt] [veritatem] [...]sanctificatur] [enim] [per] [verbum] [Dei]
[ et] oracionem" (P_a ad Tim., c_o
mateix, quant hom ha mengat, no us oblideu les oracions:
noster"
tingueren aquells qui li digueren laors, ço és:
E axí devem loar e beneir Déus al levar de taula. E veus lo
sermó complit.
DE PREDESTINACIONE
"Ipse sciebat quid esset facturus" (Johannis,
ca_o
dominice recitative scribitur verbum istud.)
de una matèria soptil en teologie, la qual tot hom desige saber, ço
és, de predestinació e de presciència. Sap Jesuchrist quals iran a
infern e quals a paradís? E de açò vos vull preÿcar de present. E
jatsesia sie matèria molt speculativa, per ço pens si plau a Déu,
que bé la entendreu, e haurem moltes bones doctrines, etc.
Maria", etc. "Ipse sciebat", etc.
preÿquí hir, aquest tema ja sabets què vol dir, ço és, quan
Jesuchrist enterrogà a sent Philip, diu que no u demanava per
pendre consell de aquell, car ja sabie què devie fer e proveir.
Veus ací l'enteniment literal. Mas ara vull preÿcar per enteniment
anagogical de la dapnació e salvació. Ans que vingués
salvació e dapnació, ja sabie què farie de hòmens e dones, de
salvació e dapnació. Ja vehets que toque de predestinació. Ara,
tota aquesta matèria pendré en tres conclusions o tres doctrines.
La primera és que davant la creació del món, eternalment
nostre senyor Déus ja sabie quales e quantes persones se devien
salvar certament. L'altra, que la sciència de nostre senyor Déus
de aquells que
franch arbitre, ans los hi lexa estar planerament. La
conclusió,
que segons la sciència e saber eternal, tots quants som nos
devem donar a fer penitència en bona vida infal·liblement. Veus
ací tres conclusions de predestinació. De la primera parle lo
tema.
La primera diu que davant la creació, etc. Ara veus com se
entén. Davant que nostre senyor Déus creàs cel, terra, etc., ja en
la sua sciència eternal sabia tants emperadors, tants reys, tants
prínceps, etc. haurà en lo món, tal e tal, e de aquests, tants
dapnats, tal e tal, e tants salvats, tal e tal e tal. Axí mateix de
prelats, tants papes, tants cardenals, tants arquebisbes, bisbes, etc.
haurà en lo món, tants salvats, tal e tal, e tants dapnats, tal e
tal. Nostre senyor Déus sabie tants religiosos haurà en lo món,
tants salvats, tal e tal, e tants dapnats, tal e tal. Axí mateix de
clergues: tants seran salvats e tants dapnats. Axí mateix de tots
los altres hòmens e dones, tants salvats que faran penitència, e
tants dapnats impenidents. Veus què diu la conclusió que
davant la creació del món, etc.
Ara, bona gent, veus aquesta conclusió per quinya rahó la vos
declararé, e veurets tota la disposició del món; e pren fonament
parlant de paraís, diu:
[qui] [facit] [nupcias] [filio] [suo]" (Mat.,
prengam fonament de ací. Quant hun rey vol fer noces de son
fill, quinya manera pren?
tants duchs, tal e tal, tants comptes, tal e tal, tants
cavallers, tal e tal, tants prelats, tal e tal, etc., e scriu-ho en una
cèdula ans que compra res.
deuen mengar e convida"Oo, quanta
Veus que aprés que ha elegit e convidat, ordene la
bona gent havem convidat! Ara apparellem-nos: gran casa havem
mester."
gran casa on mengen. Puix, la casa ordenada, "vegam quinyes
viandes los darem";
mester és que sien notables e bells e que sàpien bé servir.
retraure ans del siure. Veus ací la ordenació de tot lo món; tot
se ordena per lo fonament de les noces.
Axí, a nostre propòsit, què féu Déus? És lo matrimoni que féu
ab natura humana, ço és que Déus se fes home, que axí com
marit e muller són ajustats en ver matrimoni, axí fou de la
humanitat de Jesuchrist.
(Mat., ca_o [
[una]" (Gen.,
prengué, no penseu que sien dues persones, mas una persona
conjunta. La major cosa que féu e principi és aquesta. Ara
escoltat lo fonament. Ara aquest matrimoni ja ere creat eternalment
ans de les altres coses. Ara vejam donchs, en aquell
consistori de la sancta Trinitat fou dit: "Ara covidem gent a
aquestes noces, tants senyors temporals, emperadors, reys,
prínceps, etc., tants papes, cardenals, etc. vull que mengen en
aquestes noces"
La primera cosa que féu: ans de res crear, féu lo covit, e
aquell triament que féu o elecció, allò és la predestinació.
Auctoritat:
[ut] [essemus] [sancti] [et] [immaculati] [in] [conspectu] [ejus] [in] [charitate];
[qui] [predestinavit] [nos] [in] [adopcionem] [filiorum] [per] [Jesum] [Christum]
dominum nostrum" (Ad Eph., ca_o p_o).
Primo,
lo consistori. Huuy! Quanta bella gent havem covidat! Tants
emperadors, etc. Gran cosa havem mester per a aquesta gent.
Per ço creà lo cel, vet com ve aquesta aprés, que per a ell no n'í
calie, que en lo palau de la sua eternitat habitave. Mas per a los
convidats lo volgué crear, lo cel, que altre sala no ere condigna
ni apta per a rebre tal excel·lent gent com los salvats. Vet per
què
maravella aquell notari:
[et] [ingens] [locus] [processionis] [ejus]" (Baruch, ca_o
hom mortal podie metre lo cap de dins, serie fet inmortal
per la inextimable excel·lència que ha, no
que no haurà fi.
Vet que, feta la elecció del covit, creà e ordenà lo loch. Aprés
dix: "O, que bella sala havem feta! Ara curem de les viandes".
Veus, a tan bella gent e noble, e casa, mester és que y hage
excel·lents viandes. E quales són? Los graus de paraís, en tal
taula siuran los patriarques, en tal los prophetes, en tal los
Apòstols, etc. E dar-los ém tals viandes. E veus-ne ací auctoritat:
graus hi ha de persones: los patriarches, los prophetes, los
Apòstols, los màrtirs, los confessors, los doctors, vèrgens e
continents. Les viandes són plaers, dançar e ballar. Lo vi serà la
fruÿció de la benauyrança mesclada la divinitat e humanitat. La
Ara vejam qui servirà, que mester que sien aptes e lleugers.
Quals són? Los àngels qui són en 9 órdens, apparellats als elets.
Oo, no ha rahó que cavallers sien nostres servidors! Bona rahó
hi ha, que parents som de la nòvia; ço és, la nostra humanitat
nostra parenta és, e és esposa ajustada al Fill de Déu. Si
primogènit prenia una filla de llaurador per muller, lo nòvio
farie siure als parents de la nòvia, e serien llauradors, e fer-los
hie servir als cavallers. Veus quanta de honor apparellada:
[eos] [qui] [hereditatem] [capient] salutis" (Ad Ebr., ca_o p_o).
bona gent, gràcies a Déu que som parents de la nòvia!
Puix què resta, pus los covidats són estats elegits? Resta la
derrera, que sia deputat loch on se aparten los covidats a posar
o mudar roba, o per ço Déus creà la terra, que ací nos
apparellàssem al covit, que ací nos havem a mudar de vestidures.
Si vestiu vestidures aldeanes, ço és, de supèrbia, vestiu-vos
de vestidures de humilitat. Si vestiu vestidura polsosa de avarícia,
vestiu-vos de vestidura de misericòrdia e liberalitat. Si vestiu
vestidura fangosa e podrida de luxúria, vestiu-vos de vestidura
de castedat e honestat. Si vestiu vestidura esquinçada de enveja,
vestiu-vos vestidura d'or e bellea de caritat. Si vestiu vestidura
mullada de gola, vestiu-vos de temperança. Si vestiu vestidura
negra de ira, vestiu-vos de bona pau e amistança; a perea,
diligència de obres. Veus ací nos havem apparellar: si havem
superfluïtat de cors de riquees, alleugar la riquea ací en terra,
que en bodes de rey no y entra degú mal apparellat. Auctoritat:
(Mat.,
ànimes bones e meten-les en la glòria de paradís, e puix,
tanquant la porta als mals apparellats. Donchs, davant la creació
del món nostre senyor Déus ja sabia, etc. Veus la conclusió per
què diu lo tema:
"Senyor, si nostre
senyor Déus ja sap si yo só salvat, la sua sciència no pot fallir;
Haa! no u deÿu vosaltres, açò! Axí mateix dels dapnats que
donchs què
etc.?"
dien: "Si Déus ja sap que só dapnat, què
Haay! Quants folls fan aquesta rahó! Ara escoltat.
deçà e dellà?"
La sciència que ha Déus certa de aquells que seran salvats o
dapnats, està en dues proporcions, e la una és afirmativa,
absoluda, l'altra negativa e condicional. La afirmativa és de part
sua, la negativa és de part de la creatura que
gracia:
Déus sabie de cert que ell se salvarie si perseverava, e sabia que
si no perseverava, que no
proporcions.
Donchs escolta, lexeu la proporció affirmativa absoluda, prengam
donchs aquesta altra: si yo no fas bones obres, dapnat seré?
Hoc; donchs cové que faça bones obres. Auctoritat de Ezequiel
propheta:
aquesta mateix
tu fas peccat e perseveres, no seràs salv ni viuràs, ans seràs
dapnat. La certitud és de part de Déu, lo mudar és de part de la
creatura. Veus ací, axí mateix dels dapnats: nostre senyor Déus
ja sabia que Judes Scarioth seria dapnat. Vet ací dues proporcions,
la primera affirmativa, que seria dapnat, l'altra negativa,
que si Judes fahia e perseverava en bones obres, no seria
dapnat. Veus ací la auctoritat:
[et] [egerit] [penitenciam] [a] [peccato] [suo] [feceritque] [judicium] [et] [justiciam]"
(Ezeq.,
salva a degú sens bones obres ne dapna a degú sens males
obres? Vols-ne auctoritat de tot açò? Veges què dix Jesuchrist
als seus Apòstols:
[omnibus] [vobis] [dico:] [ego] [scio] [quos] elegerim" (Jo.,
vosaltres
si hec scitis mea data, suple beati eritis, si feceritis ea.
bona gent, tornem-nos a Déu e tots temps fer bones obres e
perseverar. Ara siam predestinats o proscrits, que aquelles nos
salvaran a tots. E veus ací la primera conclusió que dehia que
nostre senyor Déus ans de la creació del món, etc. Ara vingam a
la segona.
La
axí certa e infal·lible, però no tira ni minva lo franch arbitre, ans
la y lexe estar en son franch arbitre plenerament. E a Judes
Scarioth no li
bones obres e perseverave en aquelles, se fóra salvat. Axí és de
nosaltres: franch arbitre havem de salvar-nos e de dapnar-nos.
No han açò los àngels, que solament han franch arbitre de fer
bé e no mal; e los de infern de fer mal e no de fer bé. Per què
dich en la dita conclusió que Déus, per tot lo seu saber no tol lo
franch arbitre a degú. Auctoritats pròpies de açò: la una diu axí:
[consilii] [sui]. [Adjecit] [mandata] [et] [precepta] [sua].[Si] [volueris] [mandata]
[servare], [conservabunt] [te..], [Ante] [hominem] [vita] [et] [mors], [bonum] [et]
[malum], [quod] [placuerit] [ei] dabitur ei" (Eccl_ci, ca_o
quinya libertat tan gran! Aygua frescha, ço és, bona vida.
certa: que
per anar en altra terra, ha-y dos camins: lo baix de mà eçquerra
és pla e plaent, ple de tavernes, e de ça e de llà arbres, donzells,
rossinyols, regadius e putanes per los ostals. Mas veus e
del camí ha hun pas de ladres, que no
robat. E deçà a la mà dreta és altre camí, montanyós, aspre, etc.,
e no y ha tavernes, mas no y ha ladres. Ara, veus que la ciutat fa
estar una talaya en una torre molt alta, que mira los camins a
avisar la gent dels camins, e diu als qui volen anar per lo camí
de mà eçquerra: "Oo, per amor de Déu, lexau aquex camí, que
Diu la gent:
yo veyg llà los ladres que vos robaran!" "Oo, com és
E la
folla aquesta talaya! Ara nos farà anar per lo camí aspre".
talaya, quan veu que no la volen creure, diu: "Ara via en mal
Són e
guany!" "Tenir! Tenir!"
Despullen-los
e roben-los e degollen-los. Ara, aquesta talaya sap, que a
huyll ho veu clarament, que aquests seran robats e degollats.
Aquesta talaya forçarà degú que vage per lo mal camí? No, bé
que u sàpia.
Bona gent, dos camins són per acaminar per aquest món per
anar a l'altre. Quals són? Aquest:
illam":
[que] [ducit] [ad vitam], [et] [pauci] [sunt] [qui] [inveniunt] [eam"] (Mat.,
ca_o).
la confessió, que tu hajes a dir tes viltats a hun confessor strany,
difamant-te tu mateix, que ell te té per bon home, e diràs-li ço
que a ton pare no u diries. És estreta cosa aquesta que hajes a
dir tes viltats e peccats. Aquesta és la porta per la qual havem
entrar. E la via és streta, que dejunem e
perdonem a nostres enamichs, etc. Oo, massa hauríem de fer!
Anem pel camí pla, e la talaya, ço és, nostre senyor Déus que
habita en una torre tan alta, ço és, en la eternitat, veu tot quant
és passat e lo que ha a venir, tot lo temps li és present. Vols-ne
auctoritat?
[et] [sanctum] [nomen] [ejus] [in] [excelso] [et] [in] [sancto] [habitans]" (Isa.,
ingratitud, de vanaglòria, de ypocresia, etc. Lo avariciós, etc.
los mesquins. Mas los bons dien: "Jo solia anar ben vestit,
etc.
pompós, etc. Ara estenyr-me vull e aredonir, e vull-me humiliar;
iré simplement vestit",
contrariis). E la atalaya veu-ho. Auctoritat: "Hec est via, [ambulate]
[in] ] [ea], [et] [non] [declinetis] [neque] [ad] ] [dexteram] [neque] [ad] [sinistram"]
(Isa.,
infern. "Digats, vós que sou superbiós, avariciós, etc.: ¿no sabets
Dirà:
que axò a infern vos porta?" "Oo, ya sap Déu hon hé anar".
Oo, en foll, ja sap Déu que fent axò e perseverant sereu dapnat.
E si ó jaquiu prenent vida contrària sereu salvat. Ell veu tots los
camins. Aquest que va pel camí aspre se salvarà, etc. Veus la
conclusió, que
de les gents és aquesta: que tot hom vol anar a infern. Axí
mateix, si és hun hom qui vol caminar, e hun altre li diu:
"Senyor, e hon voleu anar?" "A Pamplona",
e aquest pren lo
camí de Leyda. Dirà l'altre: "E no deÿu vós que a Pamplona
Axí mateix, si tu vols anar a paraís e tu és
voleu anar?" "Sí dich." "E donchs, com anau aquèn, que a
Leyda anau!"
superbiós, avariciós, etc. Veus aquesta follia vos farà anar a
infern. E per ço tingam aquest consell:
faciatis" (
La
Déus ha cert e infal·lible, que tots quants som e
devem donar a fer penitència e bona vida infaliblement. Ara
escoltats que alguns són que pensen que en lo libre de predestinació,
que no y ha scrit axí: "Tal e tal se salvarà per innocència
Anant aytal per sa cura de servar
babtismal, que petit serà bategat e morrà dins la innocència, e si
batejat no serà, no y entrarà".
los manaments, entrarà en paradís; donchs si és inobedient a
aquells, no y entrarà. Aytal per condigna penitència entrarà en
paraís; si no u fa, no y entrarà. Vet que la causa hi és; si la lexes,
no y entraràs. Aytal religiós, si serve la regla, etc., aytal prevere
per devoció entrarà, etc.
que
"Ipsa eterni regni predestinacio sic est a Deo omnipotenti
disposita quatenus[...]"
lo libre hi sien scrites les conclusions; ans hi són les causes.
Veus com Judes Scarioth per vendre Jesuchrist serà dapnat; si
no l'hagués venut, no fóra dapnat. Vols que no vinga la conclusió?
Guarda
peccata).
saber de la sciència de Déu que devem fer bones obres e
llunyar-nos de males obres, e axí irem a paraís:
tempus habemus [operemur] [bonum] [ad] ] [omnes], [maxime] [autem]
[ad] [domesticos] fidei" (Ad Galat.,
no pensen ésser vells, que dien: "Quan serem vells, farem
Llavors se pensen que haurien mester brou de
penitència".
gallines, e los qui són vius, demà seran morts, etc.
sermo.
"Dives est in omnes qui invocant illum".
(Habetur verbum istud originaliter Ad Rom., ca_o
et recitative in Epistola hodierna).
aquell gloriós Apòstol, mosèn sant Andreu, e semblantment serà
lo sermó. En la sua sanctíssima vida porem collir e triar bones
doctrines, a correcció de pecats e mellorament de nostra vida.
Andreu és rich envés totes les persones que l'han en devoció.
Ara, bona gent, ací ve a declarar una qüestió, per entrada molt
antiga, e entre teologia e philosofia, e la qüestió és: quales són
les coses que fan la persona verdaderament riqua. Veus la
qüestió. En aquesta qüestió farem tres respostes. Alguns digueren
que riquees naturals que fan verdaderament riqua la creatura:
haver possessions, olivars, molt pa, molt vi, oli, fruytes,
ortalices, etc.; açò és dita riquea natural, e aquestes dehien que
fahien riqua la persona. Mas falsa és aquesta opinió, car error, e
una regla és de philosofia que diu axí:
in eodem inducit effectus contrarios".
cosa natural que ensemps donàs calor e fredor? No
sanitat e malaltia naturalment; e la persona blancha e negra
ensemps, no porie ésser.
effecte han riquees naturals, haver moltes possessions, pa e vi,
etc.? Quiny? que porten moltes fretures e indigències; donchs
no fan riqua la persona. Ara veges: has tu camps e olivars? Veus
una indigència, que ha-ho menester: blat a sembrar, bous a
llaurar, llauradors, segar, batre, porgar, adur al molí, cendre,
pastar, adur al forn on se cogue. Ooy! quantes indigències!
Haveu moltes vinyes? Ara senyor, hajau podadors, cavadors,
vexells, llevar aquells, veremar, carregar taces. Ooy! quantes
indigències ans que no
pastors, cans, erbatge, farina, etc., fins als sartres. Huuy! quantes
indigències porten! Vejes com fan l'om pobre e indigent a
moltes coses. Haveu cavalls e mules? Hajam stables, scuders,
rapaços, palla, cibada, etc. Guarda quantes indigències! Donchs,
per rahó natural, vejats si les riquees naturals porten indigència.
Donchs més la fan freturosa que riqua. Donchs aquesta opinió
fo reservada, dir que per haver riquees sie la persona riqua.
sancta Scriptura dicit: "Est quasi pauper [cum] [in] [multis] [diviciis]
[sit]" (Prov.,
Ve la
riqua verdaderament, e són moneda de or, d'argent, metalls;
que en lo principi del món, quan volien comutar, no y havie
diners, mas deyen: "Dau-me blat, e dar-vos hé vi"
porien negociar; e feren-ne. Veus per què esta manera és
artificial. E digueren que aquesta riquea fahie la persona verdaderament
riqua, que tenien caxes de diners, e qui no té prou
diners pot haver tot ço que vol.
(Ecc_tes, ca_o
guardar sens grans indigències.
auctoritate teologie ab exteriori non fiet vera et absoluta denominacio.
blanch dintre? No. Perquè sou vós ben vestit, puch ésser dit yo
ben vestit? Los diners no estan dintre l'ome, que en la caxa
estan. E per ço podem dir: "Oo, com té tal home la caxa riqua!",
mas vós no. Si davant hun home qui haja gran set, pare-li hom
una taula bella e prou vianda, e aquest no pot pendre dintre,
poré dir yo que sia sadoll? No, que la fam tinch, mas la taula és
farta, no l'ome. Vejats rahó natural
aquesta opinió també s'és falsa com la primera, que per riquees
artificials la persona no és feta riqua.
quasi dives [cum] [nihil] [habeat]; [et] [est] [quasi] [pauper], [cum] [in] [multis]
[diviciis] [sit]" (Prov.,
Pot ésser dit que hun hom sie rich per les riquees d'altre? No
pas. Ara vejam: les riquees de aquest món, de qui són? "Mies."
Enganat hi anau! E de qui són? Del món. Veets vosaltres que van
dos hòmens e menen hun cà, e diu hom: "De qui és aquest cà?"
Quan se partexen aquests dos hòmens, coneix hom de qui és lo
cà. Vós qui anau ab les riquees, anau ab lo món, etc. Quan se
parteix l'om a la fossa, la riquea ab lo món roman. E diu hom:
"Verament aquesta riquea no ere sua".
Tot solet e nuu vos
ne anats; per què no són dites veres riquees.
[suffocat] [verbum], [et] [sine] ] [fructu] [efficitur]" (Mat.,
"Per què appelleu
Perquè
no són verdaderes.
Ara a la
deguna, mas sadollen, e quan ve la mort, ab ell se
les virtuts: humilitat de cor, pietat de obra, castedat de vida,
caritat al proïsme, abstinència en mengar, pau ab tot hom,
diligència en bones obres, governar sí mateix, saviesa en conèxer
Déu, intel·ligència a entendre les Scriptures, etc. Aquestes
són les riquees verdaderes,
riquees de virtuts no estan dintre la caxa; dintre la ànima estan,
e quan la ànima se parteix de aquest món, ab ella se
Diu sent Gregori:
amate: vere divicie sunt virtutes, bona opera meritoria."
ple de virtuts, veus per què diu lo tema:
per glòria en paradís, e en aquest món per gràcia. Veus lo tema
declarat, e só en la matèria. De les riquees de sent Andreu, moltes
vos ne poria dir; mas ara vos ne diré sis, de les quals si
pendre poreu ésser richs, e són aquestes, atrobades tres en lo
Evangeli de huy, e
La segona, vera amicícia. La tercera, prompta obediència.
La
gloriosa. Ve-les-vos ací en suma.
diligència. És una virtut que dóna cura e ànsia a la creatura, no
solament als treballs de aquest món, mas encara per a l'altre
més; que aquesta dels negocis de aquest món no és santa
diligència, ans és mala, e axí qui s'ordena a procurar diligència
temporal e a procurar la spiritual, és bona. E per ço diu
Jesuchrist:
[omnia] [adjicientur] [vobis]" (Mat.,
justicie,
vejats sent Andreu com le hac. Ell era no molt gran e era
pescador, e tenia muller e creatures, e anava pescant, e de açò
avidava sa casa. Però no lexava la oració de quiscun dia, a matí
e vespre, no trenquava les festes ne de venir al sacrifici. En
aquell temps sent Johan Babtiste qui havia estat
desert, que no u sabie degú, començà a preÿcar axí: "Bona gent,
La fama
lo verdader Messies és vengut, ja és nat, e està entre vosaltres,
mas no
nescitis" (Jo., p_o ca_o),
a rebre
isqué per tota la terra: hun hom és vengut del cel, tot sech,
descolorit, ho diu axí, etc. Sent Andreu que hoí açò dix a sent
Johan: "Prech-vos que
E si
que
com partie lo temps de la nit en tres parts: la una a dormir per
la necessitat natural, e tant com necessària era. L'altra dava a
fer oració. E quinya? que encara no y havie
sent Johan:
psalm de
[facias] [nos]. [Domine] [Deus] [virtutum] [converte] [nos] [et] [ostende]
[faciem] [tuam], [et] [salvi] erimus".
sent Andreu estava una gran par de la nit en açò. La
pescar per provehir a la sua casa, e com se fahya jorn, ell
portava lo cove del peix a casa, que
companya, e ell anave-se
Babtista, bé que no dehia missa ne dava indulgències, mas
preÿcava, e sent Andreu hoÿa
sent Johan fins a dinar, preparava quan vindrie el Messies, e
puix tornava a negociar a casa. E veus ací la sua santa diligència.
La necessitat de casa és primera; mas per aquella no lexava
lo serví de Déu. E veus Déus com lo provehí. Veus que hun dia
Jesuchrist tot sols estava vora lo riu del flum Jordà, e sent Johan
dix a sent Andreu: "Vols veure a Messies? Ve
Agnus Dei".
apparès que no u hoÿe. Los juheus que
digueren:
que aquí havia gran moltitut de gent, e de tots no
sent Andreu e hun altre:
[Joanne] [et] [secuti] [fuerant] [eum]" (Jo., p_o ca_o).
sent Johan, mas per humiltat no
Evangeli, e per ço com tos altres veren a Jesuchrist axí pobre,
no curaren d'ell, e sent Andreu e l'altre seguiren-lo per veure on
habitave, e Jesuchrist girà
habitas?" "Yo vos ho mostraré."
E menà
e lo primer sermó fon dit a sent Andreu. "Senyor, veus que
Dix Jesuchrist:
nostre mestre Johan Babtista nos ha dit que vós sou lo ver
Messies qui perdonats los peccats." "Ver se
Veus ací la santa diligència de sent Andreu, e per ço que
diu".
axí ho féu, ell lo trobà e estech ab ell, e lo primer dexeble de
Jesuchrist fo sent Andreu.
ca_o).
Domine", etc., e per tal lo trobà. Cerquava
porta seguint-lo. Veus ací la primera virtut que hac sent
Andreu.
Ara moralment per a vosaltres: preneu exemple de sent
Andreu, e per amor de Déu, vullau refrenar e temprar la
solicitud dels fets temporals. Malaïta és la creatura que dexe los
fets spirituals. La major partida devets treballar en fer oració,
hoir misses, sermons, confessar sovent e combregar, dar sovín
almoyna, dejunar, puix dar recapte a la casa, no lexar la casa. E
vejats què vos diré: que emperadors, reys, duchs, etc., papes,
cardenals, bisbes, etc., a la fi nuus se n'iran, que paraís no
done per senyoria ne per linatge, ne per bellea ne riquea. Per
amor de Déu fèts que trobets la taula de paraís. E no us ne
prengue axí com aquell que diu David (psalm
viri diviciarum in manibus suis".
s'és esdevengut açò: serà algun pobre e somia que és rey o
príncep, e té aquell tresor, e quan se desperte, trobe
chinxes. "O, pare sant, dau-me tal
e atorgue
arquibisbat!",
ple de polls. Lo papa ara somie quan serà mort: "Odà!",
dirà la
ànima, "e on són los cardenals, cambres e les rendes?"
Tot solet
se
ànima tota soleta se"Oy, on són los
Dretament somiava.
cavallers, los consellers? O, yo me encuydava que fosse rey! O,
mesquí!"
en fer oracions, hoir misses, etc. Aquests aytals no somien. Tot
ho troben dellà, e per ço prenets aquesta virtut. Diu sent Pau:
[in] [incerto] [diviciarum][...] [ut] [apprehendam] [veram] vitam" (P_a ad
Thimot.,
diligència sancta.
L'altra és vera amicícia, e és quan quiscú ama son proïsme
e procure no solament lo bé del cors, mas de la ànima. Dos
alcavots, quan se ajusten a dar-se plaers, enemichs són mortals,
que la llur ànima mor per los molts peccats que fan. Axí mateix,
aquells que volen matar a qualque home, enemichs són, que no
procuren lo bé de la ànima, així com fahie sent Andreu, quant
ell fou de Jesuchrist, i també s'í menà a son germà Pere
de son germà e trobà"O, germà, lo rey Messies hé trobat." "E
dix sent Pere. Ell lo pren per la mà e mena
hon [és]?"
era Jesuchrist e dix-li: "Senyor, veus ací mon germà, home
etc.
simple que no furte",
[tu] [vocaberis] [Cephas], [quod] [interpretatur] [Petrus]" (Jo., p_o ca_o).
pare de sent Pere havie nom Johannes: "Tu has nom Simon, ara
Veus sent
hauràs nom Cephas, ço és, capità de tot lo món".
Andreu com hac aquesta virtut. Ara nosaltres prengam-la, que
cascú la tingue.
(Eccl_ci,
ere de mala vida, si ell trobe Jesuchrist, quan li done contrictió
de sos peccats, què deu fer? Deu haver cura no solament de sí
mateix, mas si ha hun germà e no ha trobat Jesuchrist, deu-lo-y
fer anar. E com? Anem a missa, anem hoir lo sermó, etc. Tira la
hú a l'altre. Axí mateix vosaltres dones: algunes han trobat Déus,
que han haüda contricció, que s'han tirats ja los vels, lo
blanquet, les faldes. Aquestes deuen tirar a les altres germanes,
vehins e parents, que lexen aquelles vanitats e que
confessar, e dir: "Per què no us açotaríeu vós, e yo? Per ço no
Axí mateix lo marit a la muller, si ella és
passem pena dellà".
vana, deu-li dir: "Muller",
etc. Tirar-la [...]
proïsme, etc.
sotsmeses, o si no, si
Isaïes:
[jugiter] [tota] [die] [nomen] [meum] blasfemaverunt" (Isa.,
mala fi vendran. Ideo: "quicumque honorificaverit [me], [glorificabo]
[eum], [qui] [autem] [contemnunt] [me], [erunt] [ignobiles]" (P_o Reg.,
ca_o). Quicumque
huns als altres per ço que
veus la
La
és fet ans que sia dit, ja sia complit. Aytal fou sent Andreu. Ara,
vegats què vos diré: aquesta és
procurat lo bé spiritual, havia hoït sent Johan; ell tornava a
procurar la casa. Que vosaltres no devets jaquir la muller, per
bé que serviats a Déu. Veus que hun dia, axí com ell estava en la
mar de Galilea (no és mar, mas és tan grava l'aygua que semble
mar, aygua dolç, e passe flum Jordà per mig), e axí com ell e
sent Pere pescaven, Jesuchrist passava tot sol vora la mar
(encara no havia dexeble degú que
aquí, e sent Pere e sent Andreu tiraven la reth, e Jesuchrist dix:
"Prohòmens, què us plau?
La primera cuberta és la cintina,
hominum.
en aquexa barqueta, e yo fer-vos hé pescar en una nau de tres
cubertes, ço és, la cristiandat".
estament de religiosos. La
l'estament dels preveres. La alta és dels negociadors, ço és,
vosaltres del món. Veus ací la cristiandat que deu venir.
ult_o ca_o).
vosaltres la reth com hi ha molts fils e molts nuus? Axí en la
preÿcació ha molts fils lligats, e la corda que tira és lo tema. E
com se tiren? Veus yo ara estench mon filat, la preÿcació, per
pendre pexos, ço és los hòmens, dones. Quan Déus fa gràcia a
degun gran home de mala vida que
peccats: Ha, ha! hun delfí havem pres en lo nostre filat. Quant
una gran dona se converteix a Déu, que regoneix llurs
vanitats de lligars, faldes, blanquet, etc., e diu: "No vull que açò
una tonyina havem presa. Quant algun
se faça d'ací avant",
home migancer jurista o mercader se converteix: O, una savoga
havem presa. Quant un laurador o menestral se converteix e fa
penitència per lo sermó que ha hoït: Hee, hun barbet havem
pres! Quant alguna filanera o putana se converteix per lo sermó:
Hee, una madrilleta havem presa! Veus, per pescar só vengut yo
ací. Aquest és lo peix.
volie dir Jesuchrist, e fo complida aquella prophecia:
veniunt [dicit] [Dominus], [...][Ecce] [mittam] [piscatores] multos" (Jere.,
Jesuchrist los hagué axí apparellats, tantost entengueren la
paraula. "Senyor,
E digueren:
veus-nos ací"."Tan bella promissió nos haveu
Veus ací tantost la obediència prompta.
feyta".
Bona gent! E quantes vegades vos appelle nostre senyor Déus
per paraules de preÿcadors? Moltes vegades:
qui loquimini, set Spiritus qui loquitur in vobis".
tardar? No, no, que a vegades en la triga haurà perill. Diu la hú:
"Via, que tal dia me confessaré o faré tal bé."
E vós morreu huy
per aventura. E pren-ne alguns axí com al falcó que, quan té
buyt lo gavayg e
ple, lo senyor lo cride, e lo falcó fa axí: cabotege, e ell no
Què fa lo senyor? Pren hun bastó o una pedra e mate
femer. Axí pren a alguns de vosaltres, hom o dona pobre: tantost
que hou lo sermó e va convertir-se, a confessar e pendre
penitència. Mas l'ome que [té] la caxa plena de diners, té la casa
plena de roba e molta renda, e diu-li Jesuchrist: "Home, vine e
segueix-me!"
Diu aquell: "A l'altre any, quan seré vell".
Dirà
Déus: "O, aquest home per noves me mene! E no vols venir?"
Xach! Ve
axí:
ca_o).
Andreu. Les altres tres són de les Ystòries, e són aquestes: La
primera sapiència fructuosa, vol dir quan la saviesa que l'om ha
no solament proveïx a ssí mateix, mas als altres. Diu que sent
Andreu, aprés que Jesuchrist se
a preÿcar;
gran temps e pescava aquí a grans e a xichs; puix passà a
Galilea, anant de ciutat en ciutat e convertie
Samaria, altra província, de ciutat en ciutat, ell gitava son filat
dessús axí com faç yo ara. Puix de regne en regne fins en Grècia
e en Acaya, e convertie la gent e la ordenava.
Ve una qüestió: per quinya rahó la gent que era llavors infel
se convertie per aquell pescador, hom pobrellet, que ara
vehie lo contrari, que
Per què donchs se convertien llavors los infels e tants que
no
sent Andreu, hoc e los altres Apòstols, e ara nosaltres lo
contrari.
al·legava sinó la Bíblia que és exida de paraís e ha aquesta virtut
de convertir quan són ben dits: veus que
(Jere.,
[dicit] [Dominus], [et] [quasi] [malleus] [conterens] petram?"
e les mies escalfen quan són dignament dites e posades, e
nosaltres ara tot lo contrari: bon Virgili que jau enmig de infern,
Ovidi, Dantes, poetes. Les doctrines dels poetes donen plaer a
les orelles per les cadències que fan als sermons; rimats preÿquen
ara, mas no toquen al cor. Per què? Car may isqueren de
la dolçor de paradís, la qual los philòsofs no pogueren entrar,
sinó solament les coses que són dejús lo cel. E veus per què no
convertexen ara.
La segona cosa de sent Andreu, que la sua vida ere virtual,
no volie res de les coses del món, diners, ne roba, ne senyories.
Quan los convidaren: "Voleu mengar?" "No_res."
Dehie la gent:
"Què volen donchs aquests hòmens?"
Solament salvació de
ànimes. Açò trenquava lo cor de la gent. E ara nosaltres, mala
vida: predicam humilitat, nosaltres som pus superbiosos que
Lucifer; predicam de misericòrdia e liberalitat, e nosaltres ara
som avariciosos, donar o comanar diners a juheus per a logregar
altres, a sos amichs arrear la cel·la. Pus fort tanquadura
té ara la caxa del religiós que la del mercader. Preÿquen de
castedat, etc. Solament hi és la garganta de la boqua;
pejus est,
hun correu ve de part del rey e porte una letra ben ordenada e
no ha segell, vosaltres no fareu res per ella. Axí la preÿcació no
és sinó letra. Oo, que bell sermó! He, girau la letra: no y és la
emprenta del segell de bona vida. E direu vosaltres a l'exint de
la missa: "Oo del bacallar! E que bé ha preÿcat".
Fraare! Met axò
al cabaç. Vet sent Andreu que havie la emprenta, la bona vida,
com convertie la gent, e podie dir:
[eorum] [que] [per] [me] [non] [efficit] [Christus] [in] [obedienciam] [gencium],
[verbo] et factis"] (Ad. Rom.,
que fahie miracles com ell preÿcava aquella doctrina tan alta,
quan ell e los altres Apòstols preÿcaven, portaven-los los malalts,
e ells dehien: "Ara yo vos hé preÿcat de la sancta Trinitat.
Ara veus ací: en nom del Pare e del Fill e del sant Spirit":
ve
verge Marie havie concebut sens màcula, etc., dehie: "Yo vos hé
e
preÿcat de la Incarnació, etc.; a mostrar aquesta Incarnació yo
man que per virtut de aquella, que tu, lebrós, guariesques",
ve
aquests miracles se convertie la gent.
[ubique], [Domino] [cooperante], [et] [sermonem] [confirmante],
[sequentibus] [signis"] (Marc., ult. ca_o).
miracles? Hoc, de embotits! E, què sabeu?, què? E que tal
religiós que l'ha trobat la guayta ab una dona, e sabeu que tal
prevere que ha dada bona coltellada a tal hom, etc. E per açò no
convertim, ans pervertim, e és verificada la prophecia Malachies:
[irritum] [fecistis] [pactum] [Levi] [mala"] (Malac.,
condició.
La
que ell no pogués peccar mortalment del die de Pentecostès
avant, venialment sí, e ab tot açò que sabia que no podie peccar
mortalment, fahie tanta de penitència, no solament per a ssí
mateix, mas per als altres. Finalment vench en Acaya, e hun dia
hac preÿcat de hun peccat mortal que tenien los de aquella
terra, que no ere peccat mortal: fornicació simpla és quan l'om
e dona són solts e se n'avenen. Dehyen aquesta rahó: "Si la dona
Yo t'ho diré: Si tu, home, te jahies ab la filla del rey,
és solta e yo axí mateix, e a ella plau e a mi plau, odà! e quiny
peccat és?"
per bé que a ella plàcie, tu traÿdor és al rey. Di: les dones, de
qui són filles? Del rey de glòria, en lo babtisme, en la sua casa
són; no vol que y uses si no la
peccat és. E sent Andreu preÿcava d'aquest peccat, que del furt
ja s'ó tenien per dit que ere peccat, e adulteri, etc.
Veus que, com hac feyt lo sermó e fou tornat a la sua casa,
vench-li hun home appellat Nicolau, ploran, e dix-li: "Oo,
Dix sent
apòstol de Déu beneÿt, ayda
a usar de luxúria fornicària e volria
Prech-te que pregues a Déus per mi que n'isqua".
Andreu: "Vés-te
e ell comence a
pregar, e ve la hora de dinar e los servidors dehien: "Reverent
Dehie ell:
mestre, venit a mengar"."Mos fills, mengat, que jamés
mengaré fins que sàpia que Déus li perdonarà a aquell hom".
Tres dies estech en oració, que no mengà ne begué, e
finalment vench una veu e dix:
venir e dix: "Haüda hé revelació que Déus te perdone, me has a
Aquest dejune, e
fer açò: sis meses has a dejunar en pa e aygua".
a la fi dels sis meses ell morí, e sent Andreu pregà encara si
aquell ere en paraís, e hoí una veu que dix:
lucratus fuisti".
peccat acostumat converteix-se en natura, e hom se vol corregir
e no u pot fer. Vejats què legim del gran rey Alexandre: Ell havie
haüd hun maestre appellat Leònides, e per complaure-li mostrave-li
viltats e sutzures, e quan Alexandre fo gran, volie-se
corregir e no podie. Féu venir al mestre e dix-li: "Com has nom
Als leons lo féu mengar.
tu?" Dix aquest: "Senyor, Leònides". "Oo, tu mateix portes nom
de sentència que deus portar, que sies donat als leons per ço
que m'has mostrat de fer tals viltats!"
Fort se deu hom guardar en lo jovent. Diu la Scriptura:
mutare potest etyops [pellem] [suam] [aut] [pardus] [varietates] [suas],[et]
[vos] [poteritis] [benefacere] [cum] [didiceritis] [malum"] (Jere.,
fornicació, que no usave sinó ab bordelleres, e sent Andreu hi
hac quant que fer.
L'altra doctrina és si fer aquest peccat simple. Haay, quiny
peccat és adulteri! De aquí ensús. Yo us ho diré: si algun hom
lexe sa muller, si ella havie força, en camp li entrarie, que
traÿdor és tal hom. Oo, quants mília pel món de aquests, si
elles havien bona força, elles hi entrarien en lo camp ab ells;
mas no n'han. Mas ab la lengua criden a Déus: "Justícia, justícia,
E cuydau-vos que Déus
senyor, d'aquell traÿdor de mon marit!"
no u vege? E axí mateix pel contrari, d'aquelles ribaudes que
lexen sos marits per seguir a rufians e mals hòmens. Per amor
de Déu, avisar-vos.
L'altra doctrina és qui s'abstenir de aquest peccat. Aquell vell
portave relíquies sobre si per exir de aquell peccat, e no y valien
res. Mas què li valgué? Dejunis a pa e aygua, bon cilici, bones
disciplines, e guardar-se de amistança de dones, no pensar-hi. Si
vos ve la temptació de aquell peccat, senyar-se e dir "Jhesús"
e
fer axí com aquells que diu sent Matheu:
[matris] [utero] [sic] [nati] [sunt][...] [Et] [sunt] [eunuchi] [qui] [se] [ipsos] [castraverunt]
[propter] [regnum] [ celorum]" (Mat.,
mas les condicions de peccar llunyament, de amistança, de
avinentesa, lexaven lo sopar o lo vi
semblants a sent Andreu en penitència rigorosa.
La
près martiri ab paciència, per muntar a la glòria del paradís.
Quant ell hac preÿcat per lo món bé
estant en la província de Acaya, vench aquí hun comissari
contra los cristians. Ho sabé de sent Andreu, que preÿcave aquí,
e féu-lo pendre e féu-lo venir davant e dix-li en sò de brega: "Ést
Sent Andreu diu:
tu Andreu, lo qual goses preÿcar doctrina condepnada en Roma
per los philòsofs?" "Jo preÿque tal fe que
Roma no ha poguda entendre"."No, no, dix aquest, abreugem
Dix
noves, o tu has a renegar aquexa ley, o seràs crucificat."
sent Andreu:
Dix lo
[non] [predicarem].
comissari als saygs: "Tost, tost, bateu-lo bé!"
ells lo abastonegen,
e axí com venie lo colp, altra cosa no dehie sinó "Jhesús",
e axí
soptosament ere confortat ab lo nom de Jhesús, e aquells que
ferien no podien llevar los braços. Dehie lo comissari: "E com?
No l'abastonegau?" "Senyor, no podem, que no havem força."
Fet açò: "No, no",
dix aquest malvat, "sie crucificat!"
Veus que
la creu fo posada fora la ciutat, e quan sent Andreu la veu, ell la
salude axí: "Déus te sal, creu santa. beneÿta, pren-me!"
E axí
saludada, posaren-lo en la creu tot nuu. Dos dies e dues nits hi
estech, e no cessava de preÿcar.
Diu la ystòria:
eren cristians, en tant que aquesta gent volgueren anar a metre
foch a la casa del comissari, e sent Andreu: "No, no façau!"
Veus
que vench Jesuchrist en similitud de àngels e cobrí la creu, e
dix-li Jesuchrist axí: "Andreu, elegeix de dues coses la una: o
e llavors Jesuchrist dix:
vols vengança d'aquells que t'han pengat, o vols anar a paraís?"
"Vull anar, no vull vengança",
dilecte",
la se
que sofferí aquell turment e martiri tan fort pacientment e
preÿcant la fe, e no volch vengança de aquells, que bé la
haver, mas no la
Bona gent! Prengam aquesta paciència gloriosa, que en tots
nostres affays, tribulacions e injúries siam paciens, no vengar-se
de sos enemichs,
vestras" (Luc.,
(Forent fets en Saragosa)
"Ecce dies veniunt, dicit Dominus". (Habetur
originaliter in libro Jere, prophete, ca_o
"Ave Maria", etc.
és dues vegades recitada en la epístola del domingo corrent. La
primera:
senyor Déus, que dies vénen, e yo despertaré a David, linatje
just. L'altre diu:
ací dues vegades. Açò recite sancta mare Església per dues
rahons. La primera vegada del tema és dita en singular a les
persones devotes, e la
primera a devotes persones e spirituals. Ja sabets que aquestes
solen dejunar l'advent que comença demà, primer dia, fins a la
vigília de Nadal. Vol dir advent "adveniment de Déu" ço és, la
nativitat, que en aquell dia Déu naxerà del ventre virginal. E per
ço, quant algun rey deu venir en alguna ciutat, la gent se
apparelle de agranar, entalamar, etc. E per ço, com lo rey dels
reys se representarà lo dia de Nadal, per ço les persones devotes
apparellen-se en l'advent per a la jornada: llaven e purifiquen
les sues consciències, confessant-se e dejunant, etc., per ço que
aquell dia lo puxen rebre ab gran reverència.
Dien los metges que
conforte molt. De aquell ventre ardent del Sant Spirit exirà tot
calent, enbolcat en aquella òstia. Lo pendran calent e confortar-los
ha. E veus la rahó: sabets que quan nostre senyor Déus
Jesuchrist quiscun any deu exir del moniment segons la Església,
que tots los cristians se deuen apparellar set setmanes
abans, dejunant la quaresma per al dia de Pasqua de resurrecció
de Jesuchrist. No axí com molts malastruchs que mengen carn,
reprovats són, si no en gran necessitat. E per ço confessar-se,
estar en pacificació, etc. Per què ara açò? Per rebre
Ara vejam quala és pus digna cosa, o el sepulcre o el ventre
virginal de la verge Maria, que
façam la rahó: quant per la exida aquella el dia de la Pasqua per
set setmanes hom se apparelle confessant, etc., per què hom lo
rebe ben apparellat; e quant més donchs quan deu exir del forn
calent del Sant Sperit de la verge Maria, lo deus rebre enbolcat,
calent, e confortar-t'à. Par-vos que haje rahó, açò? Mas la
Església sancta no u vol estrènyer axí que encara lo manament
de quaresma les géns no volen tenir. E per ço de bona rahó e de
bon consell ara deveu combregar a Nadal, dejunant lo advent.
De açò havets bones auctoritats. Yo trop que ans del fill de Déu
encarnat nasqués del ventre virginal, ja d'abans per
anys, ja dejunaven los prophetes lo advent. Auctoritat, quan diu
tot:
[diebus], [panem] [desiderabilem] [non] [comedi], [et] [caro] [et] [vinum] [non]
[introierunt] [in] [os] [meum], [set] [neque] [unguento] [unctus] [sum], [donec]
[complerentur] [trium] [hebdomadarum] dies" (Dan., ca_o
id est, jejunabam.
desigós ni pa bell de forment, mas pa d'ordi, mal pastat, ni carn,
ni vi, ni altra cosa delicada,
veus ací, lo advent no ha sinó 3 setmanes complides, jamés en lo
açotar lo dichmenge, lo dissapte seran set dies, etc. Veus
que seran
auctoritat, perquè a persones devotes, spirituals se proposa lo
tema:
menjar carn. Molts dien: "Demà farem carnistoltes".
E no és lo
primer dia de l'advent? Si axí u feu, trenquar-lo heu.
Antigament los religiosos e preveres axí ho fahien. Ara tota
devoció va fora. E axí se deu fer de bon consell. Mas los de la
nostra companyia no u poden fer axí, que han a menjar de ço
que
no n'han peccat que mengen de la vianda que
carn o què
orde diu que no devem menjar carn jamés sinó en malaltia;
però quan són de fora, bé poden menjar de la vianda que
donen.
se endreça a persones devotes. Demà començaran. Ja és de
l'adveniment David, ço és, Jesuchrist, ver Messies. Odà! e com
dorm bé! Sabets que la creatura en lo ventre de la mare quasi
dorm, e per ço ara està e
despertarà, e açò vage per entrament. Veus que segonament se
endrece a tots generalment, e per ço segonament diu:
dies veniunt", etc.
devem pensar e tenir en nostra memòria e endreçar-nos a fer
bona vida, e són aquests: Lo primer, dia penitencial; lo segon,
dia de mort corporal; lo tercer, dia del juhí general.
Lo primer que devem tenir és dia penitencial. Aquesta diferència
és entre stament de peccat e de penitència, que tant com
la persona està en peccat mortal en nit està; e per ço, si staves
en la lum, que veries la lum spiritual, no lexaries perdre lo
temps que és tan preciosa cosa. Vejats què vos diré: que si les
ànimes que estan en infern podien haver del nostre temps tant
com spay de dir una
salvarien; mas no
cosa aquest temps! E nosaltres vivim
lo perdem. E per ço, si havíets lum que poguesses veure la
glòria de paradís o infern, del temps no
havets lum; per ço anats de nit, no vehets la excel·lència de
paradís que perdeu; sinó hauríeu-ne dolor. Huy lo primogènit ja
és jurat per lo regne a ésser rey, axí com son pare aprés llur
obte, e si huy tornarà femater, no plorarie? Sí farie. Axí és de
aquells qui són en peccat, per lo qual[...]
[Ací] [acaba] [el] [talonari]
home. Més val la forma humanal. E donchs, si vosaltres haveu
per cert que Déus près forma de foch per donar la ley vella e sia
devallat per donar la ley nova en forma humana, no és pus
digna cosa açò? E axí dexats la forma de foch e prenets la forma
de home, car hajats per cert que Jesuchrist és Déus e home. E
aquells digueren: "Steve, punt ací que
Dix sent Steve:
dehyen contra: "Haveu vós legit lo psaltiri?"
"Hoc, haver". "Bé par que mal lo sabeu. Digau en lo psalm de
E ell dix:
[contestabor] [te:] [Israel], [si] [audieris] [me], [non] [erit] [in] [te] [Deus] [recens],
[neque] [adorabis] [Deum] [alienum]". Recens,
açò serie fer Déus strany, e vós preÿcau que Déus és exit fresch
de sa mare e axí revocau ço que haveu dit." "E yo dich
que
com: Si hun rey ha hun fill e fa
fresch, mas cavaller fresch. E axí ho féu Déus de son fill que
isqué del ventre virginal, home fresch, mas no Déu fresch. E pus
que David dix:
Dominus Deus tuus [qui] [eduxi] [te] [de] [terra] [Egipti:] [dilata] [os] [tuum] [et]
[implebo] [illud]".
vosaltres deÿu "Él", e nosaltres deÿm "Déu" ab boqua estreta;
E aquests baxen la cara
mas ara devem dir "hom" ab la boqua ampla. Vosaltres no
haveu entès aquest secret."
poterant resistere sapiencie.
E ve la
soferir!" Hun dia, axí com sent Steve preÿcava de la santa
Trinitat e deye: "Veritat que no és sinó hun Déu, mas és en sí
E deye pas a pas
mateix en tres persones. E per ço que no us paregue impossible,
(deye axí): Quants sols ha en lo món? No sinó hú; mas ha-y
Trinitat, sol que engendre raygs e la calor spirada. Donchs, si el
sol ha tres coses e no és sinó hun sol, donchs de què vos
maravellats de les tres persones que són hun Déu? Germans,
no u veeu vosaltres açò? E per ço David en lo psalm de
enarrant"
[suam]".
Steve: "No dehie Déus axí:
E
axí revocat ço que deÿu!" E sent Steve dix: "Yo vos dich que
E axí tots
nostre senyor Déus no és sinó hun Déu en la sua essència. Mas
no sabets vosaltres què dix Moysès? Posà-y tres vocables:
Deus tuus. Dominus
per què posà tres vocables e depuix hú. E quant Moysès scribí,
dix:
avergonyits baxen lo cap e anaren-se
La
sent Stèvan preÿcava del sant sacrifici de l'altar: "Bona gent! En
E Jesuchrist dix:
lo sant sacrifici de l'altar lo prevere, ans que digue la sancta
paraula, pa material és; mas dita aquella santa paraula, Jesuchrist
Déus e home és. Axí com hun rey que està dins les
cortines, los cavallers creens defora: "Que
cortines", agenollen-se. Axí nosaltres lo devem adorar, que està
dins aquella cortina de la òstia blancha. "Per
Ha ordenat aquella fruyta, e ja diu la
ço com nostra dampnació vench per mengar fruyta, yo vull que
per menjar fruyta se salve".
Déus e home. E aquells qui dignament lo reben són salvats.
dicit: "Hic est panis" (Joh_s,
clara tantost se convertien. E veus aquí la
dehie: "No, no, la terra se
E sent Steve dix:
donchs, com deye? Què adorem pa que és fet per mans de
hòmens? Maravelle com lo poble ó sosté".
"Nosaltres no adoram pa, mas Déus que és dins la òstia. E vejats
E aquells
com ó diu la ley: l'archa que féu Moysès encuyrada, cuberta de
launes d'or, e aquella archa tots los juheus la adoraven. No lo
fust ne l'or, mas Déus qui
açò? Sí. L'archa ere feta per mà de fusters, e Déus volie ésser
adorat en aquell temps dins l'archa, e ara qu
Messies, Déus e home, vol ésser adorat en forma de pa que val
més que fust. Hee, menjau, no del fust. Donchs per què ó teniu
per inconvenient? E axí açò no és contra la Scriptura."
se tenen per confusos.
"Hee, aquests nos
Vengueren los de Aria, e sent Steve preÿcava
confonen! No, no!"
com la ley de Moysès se devia lexar, la circumcisió, lo disapte,
etc., e pendre la ley nova. E declarave-la axí: "Nostre senyor
E ells digueren a sent Steve:
Déus tot quant fa és bo, mas ell mellore aquelles. Al principi del
món, com creà l'om, diu lo test:
[limo] [terre], [et] [ inspiravit] [in] [faciem] [ejus] [spiraculum] [vite"] [(Gen.,) [
ca_o)].
cosa ere; mas depuix per la ànima fo millor. Axí vos dich que la
ley de Moysès bona ere, mas ere e és terrenal, car Déus per
aquella no prometé res que fos spiritual, e per ço convenie que
vingués la ley spiritual e prometés coses spirituals: la glòria
celestial. E axí, bona gent, dehie sent Steve, no estigau en
aqueixa creença, que bona cosa és estar fadrí, mas més val estar
home. Fadrins ere la ley de Moysès, e home és la ley nova. E axí
lexam vostra intenció"."E havem
Dix sent Steve:
legit lo psalm de
mandata ejus, confirmata in seculum seculi."
manaments de Déu, e tots són confermats de setgle en setgle. E
donchs, per què dehiu que sien revocats?" "Açò
vull. Què vol dir "de segle en segle"? Dos segles: pose los dos
primers per los quals solament devie durar la ley de Moysès. E
aprés ve la redempció, e per ço diu aprés:
[populo] [suo], [mandavit] [in] [eternum] [testamentum] [suum]".
e pus vengut és, prenet-lo".
E aquells fugen tots confusos.
E veus la victòria de mosèn sent Steve.
E aprés totes les "Pus
Prengueren-lo
no
e volta volut portaren-lo a la cort e acusaren-lo ab falsos
testimonis, e lo jutge dix: "És axí?"
Steve llavors escusà
jamés havie dit blasfèmia contra Déu ne dels prophetes ne de la
ley, mas que Déus és vengut. E axí com ell deye aquesta paraula,
tots renyaren, e sent Steve dix-los: "Oo, hòmens de dur cervell!
E
Axí voleu fer com vostres pares que han morts los prophetes e
ara vosaltres lo Salvador, e encara no us voleu convertir?"
agenollà"Qual vols
Dix sent
fer? Vols que tots aquests muyren, o vols morir tu?"
Steve: "Senyor, prech-te que
etc.
suam).
proïsme, que quan pregà per ell, estave en peus, mas quan
pregà per aquells qui
vosaltres, si algun n'í ha que li haje mort son pare o fill o marit,
perdonat e pregats a Déus que perdó a aquells qui morts los dos
han, etc.
"Exaltavit illum apud proximos suos".
(Verbum istud habetur orginaliter in libro Ecclesiastici,
ca_o
mosèn sent Johan, del qual és tota la solemnitat e festa de huy,
per ço que nostre senyor Déus done virtut e efficàcia en les sues
santes paraules que sien dites en honor sua principalment, e
aprés, etc.
salvador Jesuchrist ha exalçat a sent Johan evangelista davant
los seus proïsmes, davant los seus Apòstols. Per declaració de
aquesta paraula a mi recorde una breu ystòria
que aquell gran rey Assuer una vegada féu una qüestió a hun
savi seu e conseller. La qüestió ere aquesta: "Vine: quant hun
E aquell respòs axí:
rey vol exalçar hun seu cavaller, quales són les coses que deu
fer envers ell?" "Rey o príncep que vol
exalçar algun seu servidor cinch coses deu fer. E són aquestes:
La primera, que aquell cavaller sie vestit de les vestidures e roba
del rey e de aquella peça de drap del rey. La
cavalcar en lo cavall del rey mateix ab aquella sella, esperons,
etc. La
aquell mateix rey. La
deçà e dellà, que
peu destran-lo. La
Aquesta és la ystòria.
que en quiscuna plaça se face crida:
[voluerit] [rex] [honorare] (Hester, ca_o
Ara, bona gent, hun cavaller, al qual lo rey fes aquestes
coses, no porie hom dir que serie exalçat en honor? Sí. Axí trop
yo que Jesuchrist ha donats aquests
Evangelista, e no
lo tema:
la matèria. Vejam donchs com és stat exalçat davant los altres
Apòstols e dexebles.
Lo primer grau de honor e exaltació que Jesuchrist féu envers
sent Johan Evangelista és que
pròpia de Jesuchrist. E com? Quala és la vestidura de Jesuchrist?
La carn humana, per ço que, axí com la roba cobre la
persona, axí la carn humana cobre la deÿtat, axí que la carn
humana que près Jesuchrist és carn humana. Vols-ne auctoritat?
[servi] [accipiens], [in] [similitudinem] [factus], [et] [habitu] [inventus] [ut]
[homo] dono" (Ad Philip., ca_o
matexa vestidura fo vestit sent Johan, mas de l'altre cap de la
peça. Ja sabets que tota peça ha dos caps. La carn de sancta Ana
ha dos caps: la hun cap ere la verge Maria, e l'altre Maria
Salomé, d'on isqué sent Johan Evangelista, cosín germà de
Jesuchrist. Ve"O
Responch: Què pensat fer a
frare, axò no és excel·lència, que sent Jachim menor fou vestit
de aquella bala e peça, que ere fill de sancta Ana. E axí no és
privilegi singular de sent Johan".
aquesta instància? Dix Jesuchrist: "Johan, yo te vull vestir de
Lo dia del
aquest cap mateix; yo te faré fill de la mia mare".
Divendres Sant dix: "Vet aquí ta mare".
Vet aquí una excel·lència a mostrar que pus pròpriament ere
vestit de aquella peça que degun altre.
per aquesta rahó ell mateix, sent Johan recompta
et
revelacions, sent Johan se volch agenollar davant ell, e l'àngel li
dix: "No, no,
No volch que l'adoràs, dient: "Tu
me representes la persona de Jesuchrist","Tanta és
la tua excel·lència que Déus te ha donada, que no
honor".
He, trobau-me
semblant. E per ço de sent Johan canta Ysaÿes propheta:
meo, quia induit me vestimentis salutis et indumento justicie
circumdedit me" (Isa.,
est, extra saltabit.
gaudebo in Domino, quia induit me vestimenta salutis".
l'ha vestit de vestidures de salut? Car salut tant vol dir com
Jesús, que Jesús vol dir salut. Hoc, mas per què diu vestiments?
Havie-y carns humanes?
Salomé. Depuix fo vestit de altra vestidura de Jesús, quan lo
comanà a sa mare. E per ço diu de vestidures. Alegrant-me de la
primera vestidura me alegraré per la segona.
L'altra clàusula:
males vestidures que hom visca, sí hom se cobre de penitència.
Tanta mala vestidura cobre. Mala vestidura és supèrbia que és
oldana, etc.
aquestes vestidures, ¿voleu que no appareguen ne al dia del juhí
tan poch? Veus-ne auctoritat:
remisse sunt iniquitates) et quorum tecta sunt peccata."
què? Ab mantell de justícia, ço és, de penitència. E per ço sent
Johan Evangelista bé
vestidures de Jesús. Mas per totes aquestes coses bé sabia que
no podia entrar en paraís sinó ab mantell de penitència, e de
aquesta se alegrave més. Què vol [dir] penitència? Fer justícia
de sí mateix e punició de sos peccats, per ço que en l'altre món
no estigue descubert. E per ço nosaltres, encara que no siam
parents de Jesuchrist, abriguem-nos ab aquest mantell de penitència,
e serem ab sent Johan en paraís. E veus la primera part
declarada.
La segona honor: dich que
haüd sent Johan, que en lo cavall propri de Jesuchrist ell
cavalcave, e ab aquell fre e sella, estreps, etc. Ara, qual és lo
cavall en què cavalcava Jesuchrist? Que jamés cavalcà sinó en
ase o somera? Donchs com dehyu cavall? Yo vos ó diré. En la
santa Scriptura lo cors propri de l'hom és dit cavall de l'ànima,
e aquest deu cavalcar lo cors governant-lo en les virtuts e bones
obres.
que cavalcave Jesuchrist ere lo seu cors propri governat per lo
seu sperit. La sella era virginitat. Rahó e auctoritat; rahó: Qui
cavalca en sella no toque en la carn, qui cavalque en dors toque
en la carn. E per ço virginitat és una virtut que guarde la carn,
que no toque ne ha pensaments ne voler. Haa, en sella cavalque
qui és verge! Mas aquells qui no la serven cavalquen min (?) de
sella, que jamés Jesuchrist no
Vols-ne auctoritat?
[sanctus], [innocens], [impollutus], [segregatus] [a] [peccatoribus] [et] [excelsior]
[celis] [factus] fieri" (Ad Ebre.,
maneres de peccat. Alguns de cor desigant ja no cavalquen en la
sella. Quants religiosos, preveres, jóvens e vells, monges e
religioses no toquen la carn, mas han aquell desig. Mal punt vos
hi preneu! E per ço que Jesuchrist no n'hac desig, diu
carn de cor, mas parlant e cantant; les cançonetes totes toquen
al paper,
ca_o).
mateixes, mas Jesuchrist nunqua.
són que van ab persones peccadores.
peccatoribus".
cavall e sella cavalcava mosèn sent Johan, que jamés esmaginà
en son cor, de tal corrompés, ne
creatura deguna; pus pur era que
cavalcava. Ací ha dos streps: amor de paraís e temor de peccat.
Quan hom fa bones obres per a conseguir paraís, tu firs ab lo
strep dret. E quant hom se absté de peccar per temor de ésser
dapnat, toque ab lo strep eçquerre. La brilla o lo fre és contra
molt mengar e beure. Poch deu mengar e beure l'om, sinó irà a
luxúria. E per ço sent Johan ab lo fre de temperança hac
aquesta honor. E diu ell mateix
[albus] [et] [qui] [sebedat] [super] [eum], [vocabatur:] [fidelis] [et] [verax]
vinceret",
petit. Molts hòmens e dones són en paraís per virginitat, mas
no
Johan.
Sapiats que ell havia fermat matrimoni. Alguns dien que ab
sancta Maria Magdalena. No és ver, que ella era de linatge real,
e sent Johan era pescador pobre e defallí lo vi a les sues noces,
que no y haguere fallit si santa Maria Magdalena fos la nòvia,
perquè ere molt riqua e senyora de lochs, axí que no ha rahó
que ella fos, mas alguna altra donzella. E féu noces e covidà-y a
Jesuchrist, e no y bastà lo vi perquè eren pobrets. Veus que el
dinar se acabà e el sopar, e al vespre, que ja la nòvia ere en sa
cambra e lo nòvio ere ja aquí. Digats: l'ome en què pense
llavors? Vosaltres ó sabeu, que no yo. En aquest punt stant,
vench Jesuchrist e dix: "Johan!" "Què us plau, Senyor?"
Dix:
"Vine, segueix-me!"
No s'escusava perquè tenie tan bella dona,
mas dix a la nòvia: "Ma germana, adéu siats, Déus vos dó altre
e anà-sse
bon marit!",
no s'í és seguida còpula carnal, se poden separar. Ara vejats si
hun lop havie estat mort de fam
li deyes: "No la toques!",
no la lexarie per ton dir. E axí dels
hòmens. E digau-los que no y toquen! Oo,
l'apellà ans que fessen bodes ne ans del sacrifici, ne ans de dinar
ne aprés del sopar, mas quan lo lop volie pendre la ovella. Oo,
pensat en açò, quinya virginitat! E diu sent Jeroni:
[Johannes] [evangeliste] [unus] [ex] [discipulis] [Domini], [qui] [virgo] [a] [Deo]
[electus] [est], [quem] [de] [nupciis] [volentem] [nubere] [vocavit]Deus".
mana ara que l'exposat lexe la sposa ne
mane
aquells qui no n'han que no"O, yo
No toleu-li la civada al
só de tal qualitat e no me
cavall, que regresse, e veureu com estarà segur e simple. E
com? Toleu-li al cors lo sopar e lo vi sie enayguat.
dirà: "Senyor, tendré amiga":
Si la teniu secretament, vós e ella
secretament sereu dapnats en infern, e no n'ha càrrech la
universitat. Mas si notòriament la teniu, dapnació és de tota la
universitat, en la ira de Déu està, e molt més de l'hom que ha
muller, encara que sie vella o lega o cativada o malaltiça. Servar
devets la fe del matrimoni e castedat. Per què, bona gent,
avisau-vos. E los regidors avisen-se si volen que la ira de Déu no
sie sobre la ciutat. E veus que vendrà lo senyor rey: si n'í trobe
deguna, ell ó esquivarà e ó castigarà. Mas jo tinch per tals als
regidors que quan el rey vendrà, aquest peccat ja serà escombrat.
E si axí no u feu, veus quants deffalliments se
concubina e per qualque rahó lançarà la muller de casa. Altre
deffalliment, que hun jove pendrà amiga si no ha paor de res.
Axí com se esdevench en una ciutat plena de aquest peccat,
on era yo, e los regidors pregaren-me que yo degués preÿcar del
peccat de luxúria, que axí s'í governaven los jóvens, que quan
devien pendre muller, compraven una esclava quiscú e axí les
havien per mullers. E yo fuy certificat de açò que axí ere, fiu-me
venir los jóvens de la ciutat e diguí
etc. Ells digueren que més amaven pendre lo menor peccat de
luxúria que ésser desfeyts, que
vestirs e arreaments de llurs mullers. E quan no les arreaven,
no
Veus quiny peccat per la vanitat! Axí huy seria aquesta ciutat, si
era sostengut que hòmens poguessen tenir concubines, cascú
dirie: "No vull muller",
e la ciutat romandrie corrupta.
"Qui non potest contineri[...]"(P_a ad Corint., ca_o
Lo 3 grau és que
coronat el dia que entrà al seu regne, ab aquella matexa fo
coronat mosèn sent Johan. Quala fo la corona? Corona de
saviesa, que axí com la corona està al cap, axí saviesa està al
cap.
Déus entrà en lo ventre de la verge Maria li foren
primera, saviesa de la santa deÿtat. La derrera conexença de
totes quantes creatures havie fetes. La flor dextra era conexença
quants hòmens se devien salvar: tot lo libre de predestinació hac
aquí present. La eçquerra hac conexença de tots aquells qui
devien ésser dapnats. E ab aquesta corona fo coronat quan se
encarnava. Auctoritat:
[in] [diademate] [quo] [coronavit] [eum] [mater] [sua] [in] [die] [desponsacionis]
[illius] [et] [in] [die] [leticie] [cordis] ejus" (Canticorum, ca_o
dels juheus que allí on diu spòs és entès Déus, e allí on se diu
Salamó deÿm nosaltres Déus. Mas aquesta paraula me dóna
occasió que diga del nostre rey. Veus què diu: "Exits (si hi ha
degú) de la casa de mala voluntat, exit? e fets penitència".
Sabets quant de mal s'í ha feyt.
En aquell punt que yo pronuncí la sentència en Casp, totes les
bandositats cessaren: los genovesses ja havien armat per occupar-se
Aragó, los moros de Granada tremolen, mas vosaltres rey haveu: No havem rey
qui li diu hom: "Oo, per amor de mi",
etc.
Bon Martinet! Què més diu la auctoritat? Que
mare, no diu pare. Nostre senyor Déus Jesuchrist, en quant
hom, no hac pare, mas mare, e
Jesuchrist. Dien alguns: "Lo nostre rey de dona ve! Oo, e nostre
Vejats què vos diré:
Senyor no donà excel·lència a nostre rey!"
No ha huy hom e
nostre rey en Martí ne al rey en Pere. Per què diu mascle? Per
foragitar dona, que no havem mester dona en rey en Aragó.
Molts grossers dien: "E qui serà rey?"
E si les aus ó dien!
Frederich, Frederich, tapau-vos la boca! Pensau que nosaltres,
nou persones, no hajam vist los drets de quiscú? Dirà algú de
vosaltres: "Hoc, mas aquest ve de dona".
Semblant era Jesuchrist,
que la successió li venia de David per la mare.
lo primer rey de Aragó, fill de dona Petronilla, dret hac per part
de dona de ésser rey.
de mare aquest rey tot és aragonès e valencià. Lo seu pare fo lo
rey don Johan de Castella, concebut fo en regne de València,
nat a Tamarit de Litera, nodrit en aquest regne. Mas lo avi, el
rey don Andrich, bé
lo rey don Pedro qui destroí aquest regne.
aquest rey no ha condició de castellà mas de cathalà o aragonès,
no té amigues, tot verge vench al matrimoni. E veus quantes creatures!
E aquestes no
cavalcar, a caçar, etc.
"Ferrà Ferràndeç de los Archos de los mayores".
Mas lo nostre
rey a tart parle sinó que desempache los feyts. E axí:
etc.
la matèria m'ó requir, que axí com Jesuchrist succeí a David per
mare, axí aquest nostre rey en aquest regne.
E mosèn sent Johan fo coronat de aquesta corona de
flors. La primera dix
per la dreta féu
canòniques. El digous de la Cena, quant Jesuchrist seye a taula e
sent Johan era jove e ere gran nit e començaren a bequar en
taula, e Jesuchrist dix-li: "Reclina lo cap ací e
Manat-li fo per Jesuchrist, e li posà la mà dejús on tingués lo
cap, e quant se fou reclinat, llavors rebé la corona de saviesa de
Déu. Auctoritat:
per ço podem dir "corona aurea [super] [caput] [ejus], [expresso]
[signo] sanctitatis" (Eccl_ci, ca_o 45_o).
theologia són e
de fora per bona vida de santedat. Mas nosaltres mesquins, lo
contrari bé conexem; mas no y ha expressat senyal de santedat,
que no tenim lo manament que devem tenir.
disputar de les creatures.
dapnats, mas no[...]
La
rey celestial ere sent Miquel qui destrave a sent Johan. E què vol
dir açò? Que axí com anava pel món, sent Miquel lo destrave.
ca_o).
verí.
en paraís. Lo emperador lo cità de Àsia, e vench en Roma, e
finalment donà-li sentència que fos bollit en oli en una caldera
gran. Sent Johan fo mès de dins, e axí com vós estaríeu dins lo
bany, trobaríeu gran plaer, axí trobava plaer en l'oli bullent. E
per què açò? Sent Miquel lo destrava. E depuix per lo miracle
tan gran tragueren-lo
E aprés lo emperador donà-li per turment que l'exellà en la illa
de Phathmos on no havie sinó serps, e aquí stava que no tenie
què mengar; mas sent Miquel lo destrava.
lo emperador Dacià, tornà a Roma e preÿcava e convertie e
il·luminave cechs, etc. E vench-li hun malvat príncep, Aristodemus,
e avalotà "Què porie fer a tu
Ell no
quant aminvàs la ira e la còlera que tens?"
axí com Jesuchrist no desonrava a degú. Deshonorar vol dir
menysprear, avilar algú per indignació. Mas increpave, e increpar
no vol dir deshonrar, mas increpar per correcció. E dix lo
príncep: "Yo sé què faràs! Si tu vols beure una taça de vi, que yo
Et quinya taça era? Tota plena de verí. E
te daré, no
dix que"Plau-me",
e quan tench la
taça, dix: "Axí no pot noure vianda de mort, llà on se fa lo
E dix:
senyal de vida"."en nom del Pare"
, etc., e va
"Oo, com és bo e saborós!",
e dix: "Ha-n'í més?"
E llavores
molts se convertiren perquè foch no li noÿe ne verí, per ço com
lo gran príncep lo governave. Per què, bona gent, fo complida la
promissió que li dix Jesuchrist:
veniam" (Johan., ult. ca_o),
que yo lo appelle. Dirie algú: "No haveu dit vós que diferència
ha entre la ley de Moysès e la ley nova? Que per la ley de Moysès
nostre senyor Déus promès coses terrenals, e per la ley nova
coses celestials? E donchs a sent Johan promès coses temporals".
Dich-vos que les coses temporals que prometie per la ley
vella eren en retribució de santedat, mas per la nova per
retribució e consolació de fragilitat, mas no per retribució de
santedat. E per ço, quan nostre senyor Déus Jesuchrist dix a
sent Johan:
món, que no
ací lo quart grau de honor, e ve lo
Lo
coses, la crida se fahie per sent Miquel, dién:
etc.
apparech, que devie morir, e l'appellà, e sent Johan entrà-sse
en la església e dix al poble: "Bona gent, nostre senyor Déus
E feren-la-li davant l'altar e féu gitar la terra fora la
Jesuchrist me ha appellat per a l'altre món, e axí fèts-me la
fossa".
església, que dix-los que no havie mester la terra, e dix-los:
"Regit-vos com vos hé mostrat!",
e mès-se en la fossa e pregà
nostre senyor Déus que
devallà Jesuchrist ab molts àngels e estech aquí per spay de una
hora. Diverses qüestions se féu, si romàs allí o si pugà a paraís.
Diu sent Johan
prophetes vindran, Elyes e Enoch, e no fa menció deguna d'ell.
Voleu la veritat? Sent Thomàs diu expresament que sent Johan
morí aquí, e Jesuchrist près la ànima en ses mans e estech aquí
per spay de una hora e aprés resuscità, e axí pujà al cel en cors e
ànima. E vet quinya excel·lència. Axí com Jesuchrist se
a paraís ab sent Johan, man per mà anant per les places de paraís: places de
or,
[vitrum] [perlucidum]" (Apoc., ca_o
primera dels àngels, veus aquí sent Miquel que anave ab ell en
cors e ànima. Dehya sent Miquel:
la plaça dels archàngels, etc. E axí passà totes les places fins als
cherubins, als peus de la verge Maria: Oo, quina honor!
procedebam [ad] [portam] [civitatis] [in] [platea], [parabant] [mihi]
[cathedram]" (Job, 29). Ergo: "Exaltavit illum", etc.
"Pueros percusserunt gladio et evasi ego solus"
(in libro Job, ca_o primo).
preÿcar de la mort e martiri dels sants innocens que lo rey
Herodes, per enveja que havie de Jesuchrist, matà. Pens que
serà matèria, etc.
(libro et cap., sicut dixi).
per
quan fo nat, e la fi de la sua vida, hé trobat gran contrarietat. E
veus com: la fi de la sua vida fo aytal que ell volch morir tot
sols, e neguna santa persona no volch que morís ab ell. Rahó:
perquè si alguna santa persona fos morta ab ell, poguere entrar
error en alguns, que pogueren dir: "Hee, no era sufficient la sua
E a tolre aquesta error tot
sola Passió, que altre n'í hac mester!"
sols volch morir, sens companyia de santes persones. Bé hi
moriren dos mals hòmens, e com vench en la hora de la Passió,
no dix ja:
vejats quinya prophecia vos ne daré: "Torcular calcari solus [et]
[de] [gentibus] [non] [est] [vir] [mecum]" (Ysay.,
follador? La santa vera Creu, en la qual aquell raÿm preciós que
nasqué de aquella verga, la verge Maria, que tot que isqués lo vi,
ço és, la sanch, ell fou tot sols. Qui
de la verema. Senyor, no y ha haüd degun hom en vostra
companyia, no que sant fos. E per ço diu
tots los sants innocens qui devien ésser sants, tots volch que
morissen e ell escapà tot sols. Rahó e auctoritat, car si ell fos
mort petit: "Hee, haguere dit algun foll o heretge, la sua Passió
E per ço, per mostrar
no fo voluntària, que fadrinet lo mataren".
que voluntàriament hi vench, volch morir en la pus perfeta edat
de l'hom, que és de 33 anys. E vejats quinya prophecia, Moysès,
parlant als juheus, veus què dix de nostre senyor Déus
ca_o e
lacte matris sue".
los mostrave com deguessen menjar cabrit o corder, e dix-ó tres
vegades. Juheus escoltat lo secret: lo cabrit no devie ésser cuyt
per cuÿçor de foch de mort, estant petit, mamant. E diu-ó tres
vegades per ço com tres anys fo aquest cabrit en la let de sa
mare, e tres vegades estant axí, fo en perill de mort.
dia de huy, quan Herodes lo volch matar;
la terra de promissió e entrà-sse
Jesuchrist havie entrar en Egipte. Lo 3, quant tornà de Egipte en
la terra de promissió. E vet per què diu tres vagades. Veus ací en
aquesta prophecia que Jesuchrist en lo començament de la sua
vida no volch morir, mas bé los altres. E açò diu lo tema:
La primera és dels innocens, de la sua mort e passió dolorosa
en ço que diu:
Jesuchrist que fugí en Egipte, en ço que diu: "et evasi ego solus".
morien aquests infants, tants e sense que no havien culpa. La
primera rahó, de part de Jesuchrist, que hac rahó per què fo
feyta, ço és, per obediència copiosa; la
fo malícia verinosa, que per pròpria malícia matà aquells
infants; la
Veus per què
a nostre senyor Jesuchrist, que hac rahó per què fo feyta,
ço és per obediència copiosa. Veus que tan com Jesuchrist
visqué en aquest món, volch servar tota la ley de Déu, tant com
visqué fins a la mort. Per què? Per tal que
fon terme de la mort de Jesuchrist. Lo començament fo mort,
quant hac dada la ley a Moysès. Moysès interrogà al seu poble si
la volien servar, digueren: "Hoc, hoc".
Ara donchs començà a
matar los animals
mort finà sa vida Jesuchrist, e axí servaven tal ley, a quan morí
Jesuchrist, fo morta la ley vella. Vols-ne auctoritat?
putare [quoniam] [veni] [solvere] [legem] [aut] [prophetas:] [non] [veni]
[solvere] [sed] [adimplere]. [Amen] [quippe] [dico] [vobis], [donech] [transeat]
[celum] [et] [terra], [ista] [unum] [aut] [unus] [apex] [non] [preterivit] [a] [lege],
[donech] [omnia] fiant" (Mat.,
Apòstols e dexebles: "No pensats",
etc. E aquests digueren: "He,
Dix ell:
Senyor, e haurà-y terme?"
morint e venint al moniment, e veus la ley morta. E veus per
què volch servar tota la ley.
Entre
dels primers fruyts, offerís al temple a Déu. E com ara, quan ve
llà en mayg, que ja comence a colrar lo blat, collien les spigues
primeres,
"Senyor, veus ací les primícies, lo primer fruyt, beneÿu
e axí dels primers raÿms.
lo camp",
[quam] [Dominus] [Deus] [tuus] [daturus] [est] [tibi] [...]tolle] [de] [cunctis]
[frugibus] tuis primicias et ponas in cartallo pergesque ad locum
quem Dominus [Deus] [tuus] [elegerit] [ut] [invocetur]nomen suum ibi"
(Deut.,
en paner. Veus ací manament de dar primícia segons lo manament.
És paraula de Déu al poble; segons prophecia, és paraula
de Déu lo Pare al seu Fill Jesuchrist, dient-li: "Mon fill, quan
E quinys fruyts? Infinits màrtirs e confessors,
seràs entrat en la terra de promissió, ço és, en lo ventre virginal,
e hauràs obtenguda aquella, ço és, a la tua nativitat, e hauràs
habitat en aquella alguns dies, de tots los fruyts que sien en la
terra offerràs".
persones verges, innocens. E per ço "tan tost quiny sies entrat,
E ha offert aquests fadrinets
etc., offir-me de les primícies".
innocens. Veus com offerí per obediència copiosa. E veus
perquè volch que fossen martirizats. Note lo secret:
o cistella. Per què? Aquest cartalló és lo lim de infern, que com
aquestes primícies foren preses e morts, no anaren tantost a
paraís, mas al llim de purgatori, e allò és cartalló. Oo, e tots
temps hi estaran? No pas, mas
és, al dia de la Ascensió trauràs-los-ne e offerràs-los. Veus com
la rahó de aquests infants és obediència copiosa de Jesuchrist.
Altre auctoritat del Novell Testament: Diu la Epístola:
sunt primicio Deu et agno [et] [in] [ore] [eorum] [non] [est] [inventum]
[mendacium]; [sine] [macula] [enim] [sunt] [ante] [thronum] Dei" (Apoc.,
sanch de Jesuchrist. És Déu, e en quant hom és dit anyell.
Aquests són comprats per la sanch de Jesuchrist que jamés
pogueren entrar en paraís fins que ell fo mort. Secrets hi ha. En
la boqua de aquests no y ha haüda falsia. Dirie algú: "Ne grat ne
En aquests
greus, que tan chichs fossen. Quinya rahó és aquesta? En
persona gran és virtut guardar que no y haje falsia".
hac preÿcació de paraula: en lo llim de infern preÿcaren, hoc,
quan dintre hun dia tants fadrinets partiren de aquest món, sens
fe, trobaren aquí los sants pares Adam, Matusalem, Noè e altres, etc.
Estaven aquí sperant quan vindrie Jesuchrist, e quan veheren
aquí tanta minyonalla, maravellaren-se molt, que dels altres
a cap de hun any n'í venie hú, mas quan dins hun dia ne veren
venir tants e interrogaren-los: "E de hon veniu?",
tantost començaren
a parlar e digueren: "Nosaltres sapiats que som venguts
Digueren aquests:
del món, que hun rey, Herodes, per ço com sap que Jesuchrist
és nat, ha mort a nosaltres, e ell és romàs, fugit en Egipte". "Oo,
donchs, ja és nat lo Salvador nostre?" "Hoc".
Pensat quiny plaer e consolació degueren haver! E veus ací la
preÿcació que feren. Ja preÿcaven en lo llim de infern e
digueren veritat, e per ço diu:
quan isqueren de aquell cartalló? El dia de la Resurreció, e puix
pugaren al cel lo dia de la Ascensió, que foren
de ignorància e màcula de culpa. Màcula de ignorància és que
hun pollet tantost triarà e conexerà son enemich, ço és, lo milà.
Mas si ve hun lop contra lo fadrí, no
ignorància. E veus la primera màcula. E per ço diu lo philòsof
Aristòtil:
tabula rasa in qua nichil depictum est".
davant Déu, que tantost com la creatura és nada, encara que sie
aquella ha tanta de sciència que lo major hom de sciència que
sie e
totes creatures, quant més de aquelles que són en paraís e
conexen pare e mare e amichs. E veus per què diu
sunt ante tronum Dei". Diu sent Gregori: "Quid est quod non
videmus".
gonella de palla, e per ço lo havem a batre perquè isque lo gra.
Axí exim nosaltres cuberts de aquella màcula de peccat original,
e vet Jesuchrist ha enviat lo babtisme per lo qual som mundats.
Mas quan moriren los innocens, no y havie babtisme de aygua,
mas hagueren babtisme de sanch lo qual se fahia en nom de
Jesuchrist. E com? Quan aquells qui
fadrí, dehien: "Aquest deu ésser aquell Jesús",
xach! mataven-lo,
en nom de aquell morien. Veus-ne una ystòria
mans:
[stolas] [suas] [in] [sanguine] [agni]",
squarterats, e han llavat les stoles, ço és, les ànimes, en la sanch
de l'anyell, no en la sua, que no era voluntària. Ara, si volets
saber per què morien: per obediència copiosa.
La segona rahó és per part de Herodes, per malícia verinosa,
que per malícia matà aquells infants. Segons doctrina del
philòsof, possible és que una obra matexa és virtuosa e odiosa,
meritòria e inmeritòria.
en sa casa e menge a la sua taula, e ve una joveneta pobra e
demane a la porta; el senyor de la casa guarde-la e ha gran
compassió de la pobrea de aquella e appelle hun escuder que li
port almoyna, "O, yo li
Aquesta
diré que per aquesta almoyna ella consente a mi".
almoyna és virtuosa per part de l'agent, ço és del senyor, mas fo
viciosa per part de l'escuder. Una joveneta era, ço és, la gent
judayca, ornada de moltes bones coses, e volch fer lo agent hun
present a Déu, ço és dels innocens; mas lo rey Herodes hac
malícia perquè fos senyor de la gent judayca. E de açò diu lo
Evangeli de huy:
Abymatu,
fou nat, ja sabets los miracles que s'í feren per lo sermó de
Nadal.
bones havien-ne plaer per ço com Herodes senyorejave tiranament
a Judea, e los escuders de aquell digueren-li: "Sapiats que
E per ço appellà
tals paraules se dien, e hun dia vos mataran".
los seus cavallers e hòmens d'armes e tench son consell estret, e
dix-los axí: "Veus que yo só rey per lo emperador e vosaltres me
E aquests digueren:
serviu. Sapiats que hun dia morrem vosaltres e yo perquè tot diu
que
"Donchs muyre; mas on és?"
Dix ell: "Yo no
Digueren:
pensat una manera que tots los infants de dos anys enjús
muyren, e no porà ésser que aquell no muyre"."Bé,
E ell partí la gent d'armes per
serà feyt". "Ara donchs, açò se face secretament, que sinó, si u
sabien, amagarien los infants."
diversos lochs e dix-los que en tal hora fessen la matança.
Ara ve la manera: Ells digueren als pobles axí: "L'altre dia de
Déus nos guard de tals estrenes! E
part de l'emperador de Roma foren scrits los hòmens grans per
saber quants hòmens grans havie e
vol saber quants infants hi ha, e no
argent a noces per estrena".
vingueren totes les dones ab los infants. Havie-n'í que
dos o tres. E quan foren aquí, digueren aquells: "Són-hi
e començaren a traure les spases e los uns
tots?" "Hoc",
esquarteren, dels altres baten les parets, los altres degollaven,
etc. Finalment no y romàs fill mascle de dos anys enjús en
Betlem ne en totes les encontrades de aquella. E per aquesta
dolorosa passió tota la ciutat corrie sanch, e per aquesta passió
e plan la Església lexe los cantars de alegria, no havent dit huy
lo
diu: "Vox in Roma audita est [ploratus] [et] [ululatus] [multus:] [Rachel]
[plorans] [filios] [suos], [et] [noluit] [consolari], [quia] non sunt" (Jerem.,
qui? De Rachel, mare de aquells. Raquel vol dir la santa mare
Església plora. E per què?
hom festa de alegria, per tal com tantost com són morts han
glòria. Mas aquests a infern anaren.
Dominus[...] terminos suos" (Jere.,
senyor Déus: "Rachel",
l'enemich appelle infern. E per ço quan aquesta festa ve en
dichmenge, la Església no lexe los cantars de alegria, per ço que
la Resurrecció de Jesuchrist que ve en dichmenge tragué
aquells de infern.
Ací ha una moralitat bona, per quals devem plorar e per quals
no. La mare Església,
axí, quant mor fill o filla de dona affollada, majorment si
s'affolle per sa culpa, per dançar, rebuçnar, cavalgar ça cama
llà, anar e ça e de llà, e mor sens babtisme, aquella crida en
infern contra la mare. De tal manera deveu plorar, que en culpa
sóts tots temps. Tal ànima demanarà justícia cridant davant Déu
contra lo pare o la mare de aquell que és culpa.
bagasses que maten la creatura per ço que no sien descubertes,
e
més, si haveu fills o filles que ja són grans. E quinys? Acoltellejadors
e alcavots, barruers que fan mala vida e moren: ara plorau
aquells.
toquen al paper, és enamoradiça tes lapeda (?) e mor: axí
dampnada és, ara plorau.
sabeu quals no deveu plorar, ans riure
mor la creatura batejada, innocent: van en glòria axí com la
verge Maria. Aquell dia deuríeu haver trompes e tabals e ballar.
Per què? Per tal com tal fill o filla entre en la cort del rey de
glòria. E vosaltres, folles, rabioses, plorau-vos!
supra: "Qui estat vox tua", etc.
[ignorare] [de] [dormientibus], [ut] [non] [contristemini] [sicut] [et] [ceteri] [qui]
[spem] [non] habent" (P_a ad Tesalon.,
part, e la
prime dominice Adventus Domini).
malignosa, que per la durícia que hagueren los pares e les
mares contra la Mare de Déu, quan vench en la nativitat de son
fill, que morissen llurs fills. Regla és que quant nostre senyor
Déus dóna alguna pena, tots temps és corresponent al peccat.
"Hoc".
Donchs qualque peccat hé fet
per lo cap, ab supèrbia.
"Hoc".
Açò vos ve per les polseres.
que entre les mameles li sie fet mal de càncer o foch de sent
Anthoni? "Hoc".
Hee, mostrat les mamelles als milans! Mes
filles, avisau-vos! Ha-y deguna dona que
cara? He, que no y haje alguna lebrosia!
que sie bella balladora? "Hoc".
Bon puagre me
de aliis).
que dóna per punició és peccat, per ço que la creatura conegue
llur deffalliment.
Exemple del rey en Martí: Yo era ab ell en la sua cambra a
Barcelona, e dix: "Mestre Vicent, voleu veure les mies cames
E yo dix-li per què li ere
que tinch totes plenes de podre?"
vengut, e dix: "Yo hé açò per quant era jove, yo tenia belles
cames e mostrava-les que diguessen que era ben fet de cames, e
per allò yo hé aquesta pena". "Haa, dix yo, bé està, pus ó
conexeu!"
Era cruel e havia vençut e preses
féu que
e los peus, e fehia
lo os entre ells, venia hun cà e barallave
açò se rehye aquell rey. E veus que hac anar a una batalla
ystoria),
[summitatibus] [colligebant] [sub] [mensa] [mea] [ciborum] [reliquias] sicut
feci, ita reddidit mihi Deus".
les mans e
acusa".
Capellans, avisau-vos que huy les benifets tots se han ab furt,
ab simonia. E com? O per diners o ab letres, ab enganys, etc. E
quan són en la honor, què fan? Acumular riquees, fer sistrina
ultra la font natural, que no pot fallir, tenen sa bona renda, e
encara fan caxa de multiplicar. E per ço tornen a furt. E qui ó
diu, açò?
sunt, et usque ad mercedem meritricis revertentur. Super hoc
plangam et ululabo, vadam spoliatus et nudus".
appellen putana e a la fi, quan hix de aquest món, tot solet, nuu
e despullat se
hun gran preborde rich, e quant fo en lo article de la mort, los
domèstichs de casa roben la casa: hun scuder per spaxar prenie
la roba del llit e lançave-la per una finestra en la carrera e
lançà-y lo canonge, e encara no ere mort. Haa!
meretricis", etc.
de l'any, no fer sisterna. Veus-ne auctoritat pus clara de tot açò,
per què
en què havien peccat contra Déu, e veureu la punició justa. E en
què? No vos recorde de la Mare de Déu, com entrà en Betlem
la vespra de Nadal e no la volgueren acollir, ans la menyspreaven?
Més: quant ha parit en aquell porchet, que
degú no li fahie reverència ne honor; per no desplaure al
rey Herodes desplageren a Déus, e Déus volch per allò foren
punits. Los pares de aquests infants bé ó merexien, que per
complaure a Herodes desplagueren a Déus: ara prenen axò.
Vejes la justícia de Déu.
Oo, bona gent, e quinya instrucció ha ací en vosaltres?
gracia:
sie contra Déu, guarda-te
aquesta és la rahó per què poch duren tals hòmens ab sos
senyors. Mes filles, ha-n'í deguna que vulle complaure a son
marit e que sie contra Déu? Déus lo us abocarà desús, que vos
atochegarà. No façats tals coses, car si lo marit vos mathe,
màrtir sereu en paradís ab sancta Caterina. Més: ha-y ací batle
governador, etc.? Ha-n'í degú que per complaure a algun noble
e a algun senyor dexo la justícia d'algun altre home? Açò fèts?
Hoc. Déus la us abocarà, Déus, que aquell vos destroirà; lo
primer la justícia se ha a fer. E axí lo jutge passo per tots
egualment. Déus lo conservarà en son bon estat. E per ço veus
aquests juheus volgueren complaure a Herodes.
Deus dissipavit [ossa] [eorum] [qui] [hominibus] [placent], [confusi] [sunt],
[quoniam] [Deus] [sprevit] eos" (David, psalm "Dixit insipiens").
és, penes los done Déus a aquells aytals, la primera:
dissipavit eos ossa", id est, divicias quas habent.
pena.
tals hix del món, ve al juhí de Déu, e: "Què vols tu?" "Senyor,
paraís." "Ara scolta: e no saps tu que tal dia me fist desplaer per
complaure a tal hom?" Vejats quinya confusió. La
menysprearà. E com? Déus menyspreava lo preu de la sua
Passió que per aquell tal sostench a infern, lo remet. E veus per
què menysprea los juheus que dapnats foren. Dirie algú: "Com
etc.
dehyu? Que per peccats del pare",
[iniquitatem] [patris], [et] [pater] [non] [portabit] [iniquitatem] [filii]" (Eze.,
del pare. Al propòsit: Bé que aquests innocents foren morts, mas
no portaren la iniquitat del pare, que no foren dapnats ne
punits, que en paraís entraren e són ara, mas los pares a infern.
E axí açò és punició, etc.
"Ubi ego sum, illich et minister meus erit"
(Joannis, ca_o
hodierno scribitur verbum istud).
Cantorbera, axí serà tot lo nostre sermó. Tres festes fem en
l'any: de sent Thomàs, doctor de Aquí, al començament de
març. Ha-y altre sent Thomàs, apòstol, davan Nadal. Ha-y sent
Thomàs, màrtir, bisbe de Cantorbera en Anglaterra; a aquests
dos han-se mès enmig a Jesuchrist, axí com a grans amichs seus.
De aquest de huy yo hé a preÿcar de present, que tanta fo la sua
perfecció de santa vida, que nosaltres ne porem pendre molta
bona instrucció.
gran promissió celestial que fa a quiscú, dient axí: "Hon só, allí
Dues declaracions ha: la
serà lo meu servidor e ministre".
primera serà segons lo enteniment literal e propri e breu.
L'altre segons lo enteniment no propri mas apropiat e moral.
Donchs a l'enteniment propri e literal: que doctrina és de
theologia general, aquesta, que nostre senyor Déus Jesuchrist,
en lo primer punt en aquell dia y hora que fo concebut Déu e
hom en lo ventre virginal, hac tanta sciència e glòria com ha
huy en lo cel. No li donà Déus lo Pare la sciència a poch a poch,
axí com fa a nosaltres, mas tanta com ne devie haver. No podie
ésser major. E açò és regla.
Mas vejats-ne rahó e auctoritat: La rahó fundaré per una regla
de philosophia, que rahó és que la esclava servesque algun poch
a la senyora, ço és, teologia. E diu axí:
habet virtutis, per quas suos producit effectus".
açò? Causa instrumental: no perfetament la virtut per què és
feta e com. Hun scrivà que scriu e ordene na (?)
abtament: veus lo scrivà és la causa principal e la ploma és lo
instrument, lo effecte és la carta. Per qui ve la ordenació? Per la
saviesa del scrivà, no per la ploma.
una caxa, veus que ell és la causa principal; la serra, la axa, etc.,
són instruments. Per quinyes virtuts se fa la casa? Per art de
abtesa, ço és, del fuster e no de la serra. E açò vol dir
causa principalis", etc.
en lo punt que fo feyt, en lo punt que s'encarnà, fo fet
causa principal de gratificació e salvació de ànimes, en tant que
no és degú que pugue entrar en paraís sinó per Jesuchrist. Altra
via Déus no ha ordenada sinó la via de Jesuchrist. E en aquell
punt lo féu home e causa principal de justificació de ànimes.
Auctoritat:
[et] [santificacio] [et] [redempcio]" (Prima ad Cor., ca_o p_o).
principal o principi universal deu haver
quals deu obrar los effectes, e com nostre senyor Jesuchrist sie
estat causa principal en aquell punt de justificació, convenie
que perfetament hagués saviesa. Açò dix sent Thomàs de Guido.
E havets una semblança: lo sol és fet principi de universal
il·luminació del món, e ja en aquell punt que Déus lo creà, li
donà totes les virtuts de gratificació de ànimes. Auctoritat:
[cum] [eo] [et] [opus] [ejus] [coram] [illo]" (Ysaÿ.,
prophetes e preÿcadors, vets a les filles de Syon,
loguer o obra és davant aquell. Qual és lo loguer? Que devie dar
a les ànimes bones la sua passió. Mas aquesta obra no fou
tantost ab ell, que no près passió tantost. E Déus lo Pare
mostrà-li lo libre de la predestinació, quals devien ésser salvats:
"mas aquests per la vostra obra han d'ésser salvats, ço és, pres,
etc. Dix lo Fill:
lligat", "Yo, Pare, vull pendre e sostenir totes
aquexes coses".
E per ço la doctrina dels teòlechs veus com és
vera, que en aquell punt hac saviesa e compliment de glòria en
la qual estave.
et minister meus erit".
Aquest és lo enteniment propri e literal.
Lo enteniment apropiat e moral és tal que quant sent Thomàs
era en aquest món e servia a Déu, los àngels estaven al cel e
deyen: "Senyor, e aquell servidor sent Thomàs on estarà?"
Dix
Jesuchrist:
Veus l'enteniment
en aquella cadira que és ja intitulada per a ell".
moral apropiat. E en cinch maneres aquest sant serví a
Déu, per què ha haüd glòria. E veus com serví Déu per
maneres: Primerament, feelment per obediència.
per penitència.
paciència.
Primo dico
temps de la sua vida, chich, en jovent e estant gran, fo molt fel a
nostre senyor Déus, a servar los seus manaments. No fahie res
contra aquells, ans se lexave esquarterar. E dir-vos n'é una
singularitat: E ell en la terra de Anglaterra era molt amat e
honrat per la bona vida que fahye. Veus que morí lo bisbe de
Cantorbera, e havie més renda que el bisbe de València e
l'archebisbe de Saragoça. Ara pensat quants al papa per obtenir
lo benefici tan gran! Finalment veus que sent Thomàs, qui era
fort, famós e de bona vida, fo elegit sobre tots en archebisbe, e
presentada a ell la elecció, ell hac notari e renuncià tantost a
l'arquebisbat. Los electors anaren-se
sent Thomàs, e ell no u volch fins que ab pena li fo manat. E per
obediència ell prench lo càrrech ab gran dolor de cors.
més, com l'ach tengut algun temps vehent lo gran càrrech de
les ànimes e lo compte que havie a dar de aquelles, ell estava
pensant: "O mesquí!"
Axí com fa hun bastaix ben carregat, que
tost volrie ésser descarregat. E què féu? Vench-se
tan féu que renuncià a l'arquebisbat e féu-se monge negre.
Vejats que bona manera! E lo papa no trobà aprés degú quiny
fos sufficient, e encara per força lo féu tornar per obediència.
Ell és de aquells que diu sent Pau:
[ad] [Cor.], [ca_o] [
força, quiny entre per obediència. Quant algú és fet prelat, que ell no l'à demanat, ans
li desplau, mas que Déus ó ha feyt per spiració en lo cor dels
electors, aquest són fels. E qual serà fel, ara que no y entra degú
forçat? Tantost com vague ara la dignitat o rectoria, demanen:
poré tenir, e dues amigues secretes. E veus què diu sent
Thomàs de Guido: Que per digne que sie l'om, si demane la
dignitat o benefici és symoniàtich; car diu axí
in secunda secunde):
que digne és; donchs no és digne, e si indigne és, pecque. Si lo
prevere va al papa e diu: "Yo só de tal condició. Dau-me
açò va bé. Mas si demane tal rectoria o
sustentació de vida!",
dignitat, simoniàtich és. Hee! que hi entrat forçat ara? Mostrau-me
hú! Tots són infels.
Vejats què vos diré: Lo emperador de Roma féu ley que degú
no prengués títol de emperador, de rey o de príncep. E de
aquesta ley se volgueren ajudar los juheus contra Déu que
fahie rey:
(Joannis,
prengua ne
axí com Déus lo y mourà.
[sed] [qui] [vocatur] [a] [Deo] [tamquam] [Aaron]. [Sic] [et] [Christus] [non]
[semetipsum] [clarificavit] [ut] [pontifex] [fieret], [sed] [quid] [locutus] [est] [ad]
[eum:] [Filius] [meus] [es] [tu], [ego] [hodie] [genui] [te]" (Ad Ebr.,
"Yo no la hé presa, que lo papa la me ha dada":
Hoc,
per vostres letres e enginys e tractes vostres! E contra aytals diu
Jesuchrist:
[non] [cognovi:] [aurem] [suum] [et] [argentum] [suum] [fecerunt] [sibi] [idola],
[ut] [interirent] cognicionem" (Ozee, ca_o
[constituit] [Dominus] [supra] [familiam] [suam], [ut] [det] [illis] [in] [tempore]
[tritui] mensuram" (Luc., "Qui
servidor en aquell temps mal que ara tenim?" "Senyor, dix sent
Pere, sent Thomàs de Cantorbera, que ell serví Jesuchrist per
obediència feelment."
Secundo,
Ans que fos prelat ja fahye penitència gran, mas singularment,
tantost com acceptà la dignitat, féu aquest compte: "Les
rendes són grans e molts escuders; ara cové que faça major
penitència".
mas bragues fins als genolls, e tots temps anava així. Més:
dejunava, vetlava, dormie sobre taules e sarments, humiliava lo
seu cors per ço com sabie que major mester ó havia per les
animetes que quant major és l'om, llavors ha mester major
penitència. E per ço se conservava pur e net en castedat neta. E
de açò diu David, psalm
in via inmaculata hic ministrat".
inmaculada, axí com una carrera exuta no risulle hom les
faldes, mas quan és mullada; axí com quan algun té vida
mullada, sovint mengar e beure, vós anau per la carrera mullada:
hun dia caureu en luxúria. E veus per què és nomenada
penitència via inmaculada. En la via exuta e aspra anava sent
Thomàs. Ara notau una qüestioneta: sent Thomàs en uns col·libets
que fa: Hee! hun religiós, quant és fet bisbe, si és tengut
servar la regla e cerimònies de la sua religió. Veus ací la
determinació. Diu que les cerimònies que no són compatibles,
excusat n'és de aquelles, ací com ara silenci, car lo religiós
depús que han dita completa, no deuen parlar fins a l'endemà
que la missa és dita, mas pregar o plorar sos peccats. Aquesta no
és tengut servar lo bisbe perquè ha a respondre a moltes
qüestions. E a altre, lo preÿcador religiós deu portar la capa
negra pus alta que les gonelles blanques per tal que apparegue
la gonella blancha; mas quant és prelat, per la dignitat pot-la
portar pus longa. Per què açò? Perquè són compatibles aquestes
cerimònies, mas les altres cerimònies no les deu trenquar axí
com menjar carn, car no
qui
empaxa res, ans més la deu portar llavors.
dejunis e altres cerimònies compatibles deu servar. E aquests
tals van in via inmaculada.
[qui] [ambulant] [in] [lege] [Domini]": la ley que són obligats a servar
aquella, beati inmaculati.
Axí com ell visitava lo seu arquebisbat, era hun prevere ignorant
que no sabie dir sinó de santa Maria, e tots dies volie dir missa,
e fou acusat a sent Thomàs. Trobà açò en veritat e sospès-lo, que
no digués missa. E era fort devot a la verge Maria e tornà-se
casa e dix axí: "Veus, verge Maria, que sospès só. Mas vós, verge
La verge Maria li apparech e
Maria, hajau-me per a escusat".
dix-li: "Vés a l'arquebisbe e di-li que aquella que tu servies te és
(que sent Thomàs mudà
appareguda e que
creure, di-li que aquella que tu servies li ha cosit lo seu cilici ab
seda vermella"
altre). Aquest va-sse"Veus que la
Dix ell:
verge Maria m'és appareguda"."O, bé
E
aquest dix-li del cilici, e axí se trobà, e sent Thomàs dix-li: "De
Veus com se mostre que
dret comú yo havia procehit contra tu, mas pus que Déus hi ha
dispensat, serveix la verge Maria".
serví per penitència de sent Thomàs ere plaent a Déu. Mas
vosaltres preveres no lexeu vostres hores, e si no les sabeu,
aprenet-les. Açò no u traguésseu a conseqüència per a vosaltres,
que sent Thomàs era fort misericordiós; de aquelles tantes
rendes que havie no se
escassament lo que havie mester. Si vídues pobres hi havie o
mercaders pobres, tots los cobrie. Si en les presons havie
hòmens apresonats perquè no podien pagar, ell ó pagave e
redemie catius e no volie pendre res per segell ne per los
sagraments de la Església. Açò se lix expresament en la libreria
del papa en la vida sua de sent Thomàs. No
consagrar esglésies ne calzes. Veus com era misericordiós.
Quiscun dia ultra les almoynes que fahye, ell dava a mengar a
apòstols e Jesuchrist. Ell mateix los servia e
mans.
morí, e és Jesuchrist: pobre morí, e en lo derrer testament que
féu, lexà marmessors dels béns terrenals los prelats. E per ço
diu la auctoritat allegada:
que tota la sua vida meten en trevall de la marmessoria, poden-ne
pendre la vida. E axí los prelats poden pendre la vida de
les rendes, segons son estament, mas l'altre dels pobres és. Si
hun rich hom de esta ciutat morie e lexave sos béns per la sua
ànima, e los marmessors se partien los béns, què diríeu vós, de
tals? Que són dapnats! Tals seran los prelats que ó despenen en
cavalcadures e pompes. Contra aquests diu sent Pere:
enim coronam" (Prima Petri, ca_o
vullau péxer los pobres de Déu, etc. Veus per què sent Thomàs
ere útil per misericòrdia, e no solament
spiritualibus,
Dir-vos n'é hú: Un hom nodrie "Sent
Açò li fahie dir. Hun dia
Thomàs ajuda, sent Thomàs ajuda!"
lexà
dehye: "Sent Thomàs ajuda, sent Thomàs ajuda!";
soptosament
esclatà l'esparver e l'ocellet escapà. E veus com sent Thomàs
ministraba útilment, e encara ajudave als ocells, e quant més a
nosaltres, etc.
La
per diligència. Ab gran diligència servia a Déu, que visitava lo
arquebisbat de vila en vila; si havie algun logrer notori, si havie
alguna dona pública notòria ni concubines, si y havie joch de
daus, etc.
fornicador notori, suple, no mengat ab ell, que vedat és. Visitava
axí lo bisbat per a les ànimes. E per a rebre les rendes tenia hun
tresorer, mas per les ànimes tenie
sa messió pròpia, e per ço tenia lo concell de sent Pere:
autem [curam] [omnem] [subinferentes]" (
Miraculum
vosaltres. Ere una bella dona, e axí com la visitaven los jóvens
folls, los milans, deyen-li: "Per l'agost, si vós havíeu una cosa, ço
és, los huylls vayres, vós seríeu la pus bella dona del món!" "O",
dix aquesta, "yo veuré si
Demanà a metges si li
porien tornar los huylls vayres. Digueren no. "Donchs yo iré a
e agenollà
sent Thomàs, a pregar l'é que
pregà"Sí faré",
e aquesta se n'anà, e sent
Thomàs pregà axí: "Senyor, haveu vista aquesta folla. Yo vos
Tantost torne orba, e aquesta vench e
prech que torne orba."
dix: "O sent Thomàs, e tornau-los-me aytals com los me tenia!"
Dix sent Thomàs: "No n'haureu degú!"
"Almenys hú!" "No
n'haureu degú", e aquesta stech tant de temps cega, e ella,
vehent e cogitant que molt havie errat, penedí
confessar diligentment e cobrà la vista, e d'aquí avant lexà les
llavaces e polseres e altres fatuïtats e vanitats. Mes filles, moltes
dones són que s'í posen alcofoll. Déus li darà llaganya! Altres
cabells rosos, e tornen tinyoses, etc. E per què açò? Per ço molt
desplau, molt, a Déu. E veus com mosèn sent Thomàs procurave
salvació de ànimes.
animas, cetera tolle tibi".
La
com? Quan fo en lo arquebisbat, lo rey de Anglaterra e d'altres
nobles havien-se planit de la església de Conterbera, e molts
d'altres nobles havien-ó sostengut, e sent Thomàs allegà sos
drets e que no u sostendrie per res. La persecució se mou
contre ell. Set anys fou exellat en França e lo rey se prenie la
renda, que sent Thomàs no n'havie gens. Hoc, encara los amichs
fahien instància e fahien letres que tornàs, que
consentint a açò, e ell responie no, no
mans de cristians morí en tal dia com huy.
Axí com era en la església, los preveres que veren que ses
enemichs venien, volien tanquar les portes. Ell dix "no, no",
ans
los isqué a carrera davant l'altar e dix-los: "Què voleu?" "Volem-vos
e mataren-lo, e quan li donaven los colps, gran
matar!",
constància havie.
per soterrar-lo, e axí com los cantors començaren lo offici, la
església se omplí de àngels.
havem dit huy. Tota la seu resonava llavors: "Fora, fora, capes
e prengueren capes d'or. En aquell dia lo
negres",
canonizà lo papa Jesús e
est regi[...] inimichi" (Prov.,
mort, aquells que
ego sum", etc.
la fe cathòlica ne per infels, mas per cristians, per sostenir la
justícia de la Església. O, quinya consolació als officials per fer
justícia e sostenir la caritat: si moren en açò, companyia faran
ab sent Thomàs.
paciuntur propter justiciam" (Mat.,
general, etc.
QUINYS CONTINENTS FARAN LOS CRISTIANS
E
istud originaliter Luc.,
et recitatum est statim in Evangelio hodierno).
al sermó que fíu de Antechrist e de la fi del món, ara de present
hé a començar a la matèria de aquell, e és matèria de moure los
coratges de les géns a menysprear aquest món mesquí e desigar
la glòria de paradís. Per ço hé comentat de preÿcar aquesta
matèria.
tost e brevíssimament ara a la fi del món són tres: La primera
serà lo adveniment de Antechrist, la segona serà aprés lo cremament
del món, la
Veus ací tres coses que jamay foren tan grans, e per aquestes
tres deu ésser destroït lo món. Auctoritat:
fills que havie, ne havie hú molt falsari, rebelde e traÿdor a son
pare, appellat Absalon, en tant que ultra tot açò tractava que son
pare David morís. Mas veus lo traÿdor com morí: Hun dia estant
en la batalla contre son pare, cavalcava sobre hun mul e tenie
molt bells cabells. E axí com corrie per lo bosch, passà davall
hun arbre, e los cabells, qui anaven ventolegan enredor, tillaren-se
en l'arbre, e ell romàs pengat.
E sabut açò,
Que secret hi ha: Qui vol matar hun hom, qui n'y cal? Tres
lances? Prou n'í ha de una que lligat stague. Pensat que ací
havie gran secret, que Déus volia de ço que
món. Lo fill rebelle, traÿdor, és aquest món. E que axí sia,
plàcie-us-ó veure a l'huyll, car Déus mane humilitat, simplea e
suavitat, e lo món fa batalla contra Déu ab ufana, pompa e
supèrbia. Déus mana liberalitat e misericòrdia, e aquest fill fa
logres, rapines, furts, simonies, etc. Nostre senyor Déus mana
puritat, castedat, honestat, mundícia, e
luxúries, adulteris, incests, sacrilegis, etc. Nostre senyor Déus
mana caritat, bona amor e amistança, e
males voluntats, enveges. Nostre senyor Déus mana temprança
en mengar e beure. etc., e
concòrdia ab lo proïsme, e
ab bregues, etc. El pare vol e mane diligència, que quiscú
sia diligent ab bones obres, e
Donchs, veus si és traÿdor. Veus ací Absalon, que vol dir
tristura de affany:
constituitur" (ca_o
aquest traÿdor de món qui està pengat per los cabells, ço és
ufanes, etc. Veus que lo príncep de aquest món trametrà
aquestes tres lances, tost e ben tost e brevíssimament. La
primera
de persones travesserà en hun colp.
E veus ací les tres lances, e fer-vos n'é tres sermons. Lo
primer de l'adveniment de l'Antechrist. Dues coses se pertanyen
de saber: la una és necessària, l'altre voluntària. Necessària cosa
és saber les maneres que tendrà. Voluntària és que tot hom ó
vol saber quan vindrà, e de aquesta no pens que vos en dega fer
sermó, ja vos n'é fet hun tractat que fiu al papa, e axí hajats
aquell e sabrets-ó, que molts de aquesta ciutat lo tenen ja. Allí
veureu tot lo fet. E veus per què no n'entench a preÿcar car la
santificació allí és.
Vench donchs a la manera que tendrà Antechrist, e de aquesta
vos hé proposat lo tema:
dita aquesta paraula per Symeon, mas yo la prench per Antechrist.
Veus que Antechrist, que deu venir tost e ben tost, és
posat en ruïna de les géns del món. Yo hé cerquat una a
uctoritat que diu tot arreu, e diu axí:
Domini magnus[...] ruina hec" (Zacar., ult_o ca_o).
Ara, bona gent, aquesta auctoritat declara la manera que tendrà
Antechrist per
illa erit tumultus Domini magnus" usque "proximi sui".
declare lo començament del món, quinya continència faran les
bones persones. Diu que
id est, virtuosus.
de perdició, que ja regnarà, que no serà opinió, com ara és,
llavors serà gran rumor en les bones persones. E quinya rumor?
Dirà lo bon cristià als altres: "Diu-vos lo cor de estar ferm en
E axí s'ó permetran uns als altres:
Jesuchrist?" "Hoc." "Donchs dau-me la mà,
propria."
"Que
"Anem-nos-en a tal cova!"
Veus què faran los bons, quan vendrà
aquella nova certa, que tot lo món se regararà. Iran-se
deserts, lexaran alguns ses mullers e pare e mare, que veuran
que no tindran fort.
erbes e aygua, e no se
deserts, de la persecució de aquell traÿdor. E veus la auctoritat
què
aquis" (Ezechiel,
Gemecaran aquells qui fugiran, e axí com la coloma és temerosa
de l'esparver, axí aquells de l'Antichrist.
punxaran los uns als altres. E veus la primera clàusula.
La
contra Jherusalem. Judas fou trib real, e vol dir confessant e
loant Déu. La primera condició que fo en Judas significa los
reys e prínceps, governadors, batles, justiciés e senyors que
faran crides per les ciutats, que degú no gós nomenar aquell
nom de Jesús. Vejats quinya tribulació! Quan yo hoiré açò,
esclataré pel cor. E faran encara crides que degú no gós donar
ne vendre pa ne vi sinó a aquells qui portaran lo caracte de
Antechrist. Diu sent Johan
gent farà cremar les montanyes e farà parlar les ymages de sent
Pere e de sent Pau
prínceps que batallaran contra Jerusalem, ço és contra la
Església e Jesuchrist. E veus la prophecia de David complida:
Dominum et adversus Christum ejus" (David, psalm "Quarum
fremuerunt gentes").
mas prengam-ó segons la interpretació, e axí signifique los
maestres en teologia que faran guerra contra Jerusalem. E com?
No poran disputar contra Antechrist? Sí. E com? Los regidors de
les ciutats posaran los doctors e mestres en theologia, e los
dexebles de Antechrist en cadafals, e los dexebles argüiran
contra aquells suficientmén e aguda per test de Bíblia, e quan
hauran dit: "Responeu vosaltres!",
lo dyable los lligarà la lengua,
que no poran dir sinó "Me, me!"
Església. E puix es preÿcarà contra Jesús, e vet la batalla que
farà contra Jerusalem. E veus la prophecia:
ejus" (Ysay.,
és l'estament de aquells qui deuen avisar la cristiandat. Aprés
parla dels infels e diu:
haver batalla contra los cristians, e seran los primers que
s'alegraran los juheus, e
"Filii hominis[...]" (Eze.,
pendre Messies. Axí los ha pres als juheus com als orbs, que
quan han perdut lo bastó, arrapen tot ço que
bastó és Jesús, e han-lo perdut, e axí prenen tot ço que
davant.
que
digueren los rabins: "O mesquins! E què farem, que havem
Dix-los hun encantador:
preÿcat a la gent contra aquest"."Yo
me faré Messies".
sermone).
enganats. Depuix los moros no se
cubert, Magog descubert. E llavors tots aquells asustar-se han
contra los cristians.
los hòmens d'armes. E veus la prophecia complida:
aquells que van sobre el sol, mas dins lo sol. Nostre senyor
Jesuchrist jove morí, e Antechrist jove començarà. Mas quals
van dejús lo sol? Hòmens e dones, que llur sperança han en
haver riquees e plaers carnals. Aquests seran tots ab ells, mas
desús lo sol van aquells qui menyspreen lo món,
conversacio in celis est" (Ad Philip., ca_o
faran los bons llavors a fugir de Jerusalem, e
contre los cristians.
Ara ve la ruÿna.
ací
aquells qui seran atrobats en aquestes condicions o alguna de
aquells, que no
qui no y seran atrobats, seran conservats per Déu, per què
diu:
bèstia superbiosa, significa persones superbioses que volen
haver senyoria en lo món, ruÿna hauran de cavall. E com? Quan
Antechrist exalçarà aquests, fer-los ha grans maestres. A la qual
molts seran competidors de hun regne. Qui són? D'aquells se
cuytarà de anar a Antecrist, e aquell qui primer irà obtendrà
just. Vet injust! Veus ací la ruïna. E ja haveu vist que hun rey
cristià trameté hun mestre en teologia: altabar-l'à
ab ell. Ara donchs, què faran ab Antecrist?
contendran en les dignitats. Dirà quiscú: "Si
evite de anar a Antecrist, ell obtendrà: més val que yo m'í
cuyte."
de persones superbioses. E per ço mal senyal és de hòmens qui
desigen senyoria de regiment, car si llavors hi són atrobats,
tantost cauran. E vejats què diu David:
(ps. "Dixit injustus").
veus, pompa e supèrbia són peu inflat. E quiny bé se
Que Antechrist no us mourà. E donchs, quals cauran? Los
superbiosos. Diu sent Agostí:
què diu
Ara anant:
Tota persona luxuriosa que no sie en orde de matrimoni. E
aquella que és de matrimoni que segueix lo plaer de la carn, no
per amor de fills, mas per lo plaer de la carn. E axí ó fa lo mul
que no engendre. Los altres animals, quan se ajusten, per
intenció de procrear ó fan; mas lo mul no. E aquests cauran. E
com? Sapiats, bona gent, que Antecrist farà axí com lo pescador
o brillador, etc. Aquell podrimer de luxúria! E què farà? Darà
licència que tolrà la quaresma e les
golosos: "O, aquest és bon hom".
Soltarà regla de matrimoni,
que quiscun hom pugue pendre tantes mullers com li plaurà, a
miga carta, e
la cel·la. E diran: "E no dix Déus:
"Crescite et multiplicamini et
(Genes,
replete terram"?"
jaquiran l'àbit en la figura
donzelles, axí com en lo temps de Noè, e emprenyar-se han e
cuydar-s'àn tenir fills, e seran dyablets e offegar-los han de nit e
portar-los-se
lo secret? E axí, si vos voleu avisar de açò:
(Luc.,
cura sinó de ses mullers, e per la manera per Déus ordenada. Bé
és pech qui no m'entén! E los religiosos e tots los altres,
estrènyer-se que no hajen cura de aquella cosa ne
cor gens; e aquests estaran ferms.
Ara ve l'altra ruïna,
e geperuda. Açò són les persones avaricioses, que porten gran
gep de les riquees, de roberia, etc., e aquests cauran. Tants de
tresors darà Antechrist, que tots los farà richs. E de hon haurà
tanta moneda?
cameli.
Joan:
Depuix diu:
persones negligens a fer penitència de sos peccats, ans se burlen
de aquells qui n y fan. O persona desastringa (?), si Déus no te
ha toquat al cor, lexa fer penitència a aquells a qui haurà toquat!
Quants hòmens són que porten cuyraça tot l'estiu per aguaytar
son enemich! E no porien portar una camisa de estamenya per
salvar sa ànima? Ne poran dejunar hun dia e estaran en lo bosch
tres o
enemich. Lexats, lexats fer penitència a qui la volrà fer! Cuydau-vos
que açò Déus no u vege? E axí aquells qui fan penitència,
Déus los conservarà, que no cauran en la temptació de Antechrist.
(Ad. Ephes., ca_o
etc.
Lo
hòmens e dones que no
enemichs ne restituir torts, etc.? Aquests cauran per los turmens
que darà Antechrist. E quinys turments? Grans eren los turments
dels màrtirs, mas no són res en comparació de aquells.
Lo primer, que quan veurà Antechrist, algú qui no volrà renegar
Jesuchrist, què farà? Que més amaran que
no que muyre. E què faran? Pendran lo fillet o filleta per dar-li
dolor al cor e per capolar-lo-li davant, e diran: "Qui deÿu vós
Lo bon cristià dirà:
que viva?" "Jesuchrist".
Si per açò moriu,
màrtirs sereu davant Déu. Mas si temor havets de cor, dapnat
is sereu, car de cor o de boqua vol que li siam leals.
grans, fer-los han durar lo turment hun any, com ara ab gavinets
que no tallaran: tallar-los han de nuu a nuu, quiscun dia hun
nuu, e fer-los han viure a pa e aygua e dar-los han engüents
dolorosos e presons escures. Forts seran los turments, rastrar,
atenallar. E per ço descarregats vostres peccats, confessau-vos
bé, perdonau-vos los uns als altres, restituïu torts, etc. Los
capellans simoniàtichs renunciar, etc. E llavors nostre senyor
Déus conservarà la creatura, que no caurà en aquell perill. E
veus la auctoritat que diu:
(Ad Ebreos,
sermonem et alium post illum qui dat raciones quare Deus
permitat hoc fieri).
tant sotrigue,
set abundancia iniquitatis, etc. Credo ego scriptor qui benefactum
esset sequi consilium David qui dicit: "Prepara tibi ostiam".
Erigere montem cum tempore et victu et ibi domare paulatim
carnem, ut melius posset tunch sustinere tantum laborem, quia
spectare punctum dicte nove.
sach de pa, no
trigar, car cent anys ha que
legenda beati Dominici ordinis predicatorum, et jam nuncius finis
mundi mortus est in Betanya).
"Gracia Dei erat cum illo"
(Habetur verbum illud originaliter Luca,
confessor de Jesuchrist e prelat molt excel·lent en la Església de
Déu. Pens que de la sua santa vida haurem moltes bones
doctrines e de grans secrets a millorament de nostra vida, etc.
Mas
Aquesta paraula preposada ha aytal enteniment: parlant de
sent Silvestre, que la gràcia de Déu ere en ell quant vivia en
aquella, que la gràcia divinal era en ell. Per declaració de
aquesta paraula yo pren fonament de una qüestió de teologia. La
qüestió és tal: si en la vida present hom pot saber de una
persona si està en gràcia de Déu, la determinació és aquesta, e
està en dues conclusions. La primera és aytal que en aquesta
vida no se pot saber de degú que haje la gràcia de Déu
sciensalment, mas conjecturalment. Veus la diversitat, e açò se
declara per altra qüestió semblant. Si una qüestió és feta de hun
arbre, si la rael és viva o no, responch que certament e
sciensalment no
està. E pus que la causa no pot ésser sabuda, no pot ésser sabut
sciencialment, mas conjecturalment sí. E com? Quant veu hom
que gite fulles e flors e fruyt, veu hom que la raïl de tal arbre és
bona per aquests effectes que ha. Susaxí, bona gent, al nostre
propòsit los hòmens són axí com arbres, plantats en la Església
de la cristiandat el dia del babtisme, que
per ço diu sent March ( "Video homines [velut] [arbores]
O, e caminen los arbres? Hoc, senyors, tres
[ambulantes].)"
jornades fan: la primera flors, la segona fulles, la tercera fruyt.
Los hòmens són arbres? Hoc. Donchs com conexerem que sien
en gràcia de Déu? etc. Mas la
ha. Quant hun hom fa belles flors, que troba gran plaer e
consolació en servir Déu, en fer penitència, en hoir misses,
sermons, confessa sovín e combrega, etc.: veus ací les flors. La
ànima és en la gràcia de Déu. Quant fa fulles, que ha bones
paraules, que no ha falsia en sa boqua, ans metrie fruita en sa
boqua, dóna bones doctrines, bons consells, bon exemple de sí
mateix a les gents: açò són fulles verts, senyal és que la rael és
viva. Avant fa fruyts de obra de misericòrdia, almoynes a vídues,
ospitals, e fa temps de penitència.
[Lu.], [
dubtar.
Veus les conclusions declarades. Mas açò no és entès quan se
y fa divinal, que llavor no y cal altra conexença. E veus què diu
la auctoritat de la primera conclusió:
[et] [opera] [eorum] [in] [manu] [Dei] [et] [tamen] [nescit] [homo] [utrum] [amore]
[an] [odio] [dignus] [sit]. [Set] [omnia] [in] [ futurum] [servantur] incerta"(Ecclesiastes,
ca_o
abundancius omnibus laboravi illis: non ego solus,
sed gracia Dei mecum" (Prima ad Cor., ca_o
declaració. E per ço com sent Silvestre abundàs en effectes de
bones obres, veus què diu lo tema:
E só en la matèria que vos vull preÿcar. Yo, guardant la vida
de mosèn sent Silvestre, hé trobat cinch senyals de la gràcia
divina, e són aquests: lo primer, larga misericòrdia en prosperitat;
el segon, ferma paciència en adversitat; el tercer, digne
presidència en magestat; e
quin, alta eminència en potestat. Per aquests
hom dir: En sa vida
Dico primo
misericòrdia en prosperitat. Ell havie gran riquesa en aquest
món, la qual li lexà son pare e sa mare en Roma, e en infantesa
se creà en virtuts, e axí com era virtuós, la sua cara era tota
graciosa. Mort lo pare e la mare, romàs sent Silvestre en aquella
riquesa. Jamés volch pendre muller, e dels béns féu larga
misericòrdia, per ço com los cristians eren mal acollits entre
infels, e féu del seu alberch hun espital molt bell. E quant
venien pobres hòmens, jahyen a depart, e les dones a altra part,
e los malats en l'altra, e dava
beure, dormir, vestir e bones doctrines e diners. E si estaven
alguns dies que no vinguessen pobres, e per ço anave-sse
portals per haver pobres. E pensau-vos lo poble que ere gran
llavors, e a tots donave recapte, e quan venie als vespres que
pobres venien ab los peus fangosos, tantost los donave aygua
calda als peus e dave
los malalts aturaven-se aquí, e axí allí en sa casa servie Déu. No
ere cristià degú en Roma que passàs fretura. Ell mateix los
servia e
effecte? E tenie la Scriptura, dient:
[in] [vobis] [et] [hospitalitatem] [nolite] [oblivisci], [per] [hanc] [enim] [placuerunt]
[quidam] [angeli] [hospicio] receptis" (Ad Ebreos, ca_o ult_o):
devets oblidar tenir ospitalitat, car molts ne han plagut a Déu:
Abram
hom ne dona qui diligentment vulla servar ospitalitat, que ell
mateix, ans que muyre la creatura, hi entre. Bona gent, per
amor de Déu, preneu-ne exemple, aquells qui han gran prosperitat,
que
vostra casa no vindrà a pobrea, e en vostres tribulacions haurets
ajuda e aprés glòria en paradís. Auctoritat:
aperuit [inopi] [et] [palmas] [suas] [extendit] [ad] [pauperem]. [Non] [timebii]
[domui] [sue] [a] [frigoribus] [nivis:] [omnes] [enim] [domestici] [ejus] [vestiti]
[sunt] duplicibus" (Pro., ult_o ca_o)
obre la mà al freturós. No diu la bossa ne la caxa. Ací dóna
manera al dichmenge, que quant venits a la església a hoir
missa, venits a demanar almoyna a Jesuchrist de vostres dolors
o de remissió de peccats o de tribulacions. E què deveu fer vós
per tal que Jesuchrist vos face almoyna? De ço que demanats,
metet-vos
Perquè, que quan farets almoyna de la bossa, estarets aquí
lagujan (?) a obrir la bossa e poríets venir en occasió de vanaglòria.
E axí ó fets, e açò vol dir la auctoritat. E per ço demà, que
és die de Capdany, molts fan estrenes. O, si volien obrir la mà al
pobre! E quan hi guanyarien! Depuix diu
Açò, bona gent, parle de la ospitalitat: rebre los pobres ab
caritat e honestat e ab gran amor. E què se
timebit a frigore".
Açò són tribulacions, les quals Déus li mitigarà en tal pes, quan
haurà hom plaer. E són tres tribulacions. La primera és malalties
de les quals no haurà temor. L'altra és temptació del dyable,
que no
haurets plaer, que Déus hi darà dolçor e bona consolació.
L'altre secret: per què diu
de casa deu donar dues vestidures als seus domèstichs: la una
temporal e l'altre spiritual. Temporal, ço és, vida necessària,
spiritual, dar-los doctrina de servir Déu. E açò és vestir de dues
vestidures. E si no, vejats la dapnació:
[maxime] [domesticorum], [et] [est] [infideli] deterior" (
ca_o
effectes de gràcia, e poreu dir:
La
sie presa ab misericòrdia, e si ve adversitat, que sie presa ab
paciència. Ara, vejats com la hac moser sent Silvestre. Tant com
usava de aquella misericòrdia, mogué
cristians per lo emperador Constantí, que depuix fo bon cristià.
E de açò dix sent Johan:
jam est in mundo".
vénen o tenen contra Jesuchrist o contra la cristiandat, e és
nom propri de aquell dyable que vendrà ara, tost e ben tost. Axí
que aquell emperador Constantí començà a dar tribulació als
cristians que renegassen a Jesuchrist o que morissen a mala
mort, e que no preÿcassen de Jesuchrist ne abergassen als
cristians. E estan axí, vench hun cristià appellat Thimoteus, e
va-sse
hac preÿcat, no trobà qui l'acullgués. Sent Silvestre que sabé
açò, anà e dix: "Venits a ma casa!",
e per açò fo pres sent
Silvestre. E sent Thimoteu fo martirizat e sent Silvestre fo pres
per lo prefet de Roma, axí com dirie hom governador, e dix-li
axí: "Tu reps manifestament los cristians contra voler de l'emperador".
Dix sent Silvestre: "No dich yo emperador a aqueix, sinó
Dix aquell:
a Déus qui mana que los pobres sien reebuts"."O tu
Dix sent Silvestre:
has a renegar lo nom de Jesuchrist, o demà a greus turments yo
te mataré"."Has dit?" "Hoc."
E dix-li: "Yo te
E aquell féu-lo metre en
diré altra nova a tu. Tu me menaces, yo te diré altra nova pus
breu de tu: que esta nit dyables te escanaran, e estaràs tots
temps en infern. E llavors per força conexeràs a meu senyor
Jesuchrist qui te ha creat, a tu e a mi".
la presó e anà-sse
s'entravessà en la gola, que no podie exir ne entrar.
hora de miga nit vench lo dyable e escanà
infern, e allí conech Déu. Quant vench al matí, lo poble cristià e
molts dels infels qui l'amaven vengueren a la presó e
tragueren-lo
Mas no obstant açò, la persecució dels cristians durava, e sent
Silvestre no s'estava de fer llurs bones obres, e fou exellat tot
pobre e hac-se
temps. E ell ó soferí ab gran paciència e consolació.
"Gracia Dei erat cum illo".
aquesta salsa. Si algun n'í ha que haje tribulació de malalties,
pobrea, etc.: mesclats-hi paciència, e veurets com serà dolça, en
tant que les tribulacions se convertiran en tot goyg e plaers.
[in] [tentaciones] [varias] [incideritis], [scientes] [quod] [probacio] [fidei]
[vestre] [pacienciam] [operatur]; [paciencia] [autem] [opus] [perfectum]
[habet], [ut] [sitis] [perfecti] [et] [integri] [in] [nullo] deficientes" (Jacobi, ca_o
p_o).
al rey demà mil florins sots pena de mort, e no ha hun florí, vós
digats: si tal hom, estant en la presó, venia
ple de florins e que
e
propri. Quiscú de nosaltres és en peccat mortal e la sentència és
donada ja: a pagar o anar a la forqua d'infern. E com havem a
pagar? Fent penitència, portant cilici, etc. E què fa nostre
senyor Jesuchrist? Per ço que pugues pagar, tramet-te una
tribulació, que si tu la vols pendre ab paciència e ab goyg, ell
se
ca_o
ne murmureu contra Déu, mas hajats bona voluntat, que tribulació
és que Déus vos done per pugar a ell, pus no volets fer
penitència ne dejunar. Entegre és l'om quan lo cor no li deffall
en la tribulació, que no pren mala voluntat contra degú.
La
fou papa. Quant fo mort hun papa, Melchíades, súbitament, per
inspiració divinal, quan aquell fo soterrat, tota la gent digueren:
"Sent Silvestre volem per papa!"
Sent Silvestre que veu açò
comence a fugir, mas no pot fugir, que prengueren-lo e per
força lo volien en papa, e ell a escusar-se. No fo sofficient, etc., e
no li valien res ses escuses e fo papa. E per ésser papa no mudà
sa vida de la misericòrdia per prosperitat, e de paciència per
adversitat ne de penitència. Tantost com fo papa féu cerquar per
tota Roma les vídues e pobres vergoyants: quantes fadrines
òrphenes! E vingueren a sos redolins tants pobres vergonyants,
tantes vídues, etc. A tots donà provisió, que no
Als religiosos que anaven a acaptar donava sustentació de vida e
manà
metien en la presó que no havie de què pagar, ell pagava.
E tenint aquesta presidència, ell hac aquesta gràcia que
convertí l'emperador Costantí. E com? L'emperador per los
mals que fahie, nostre senyor Déus li donà malaltia de lebrosia
en la
que ere incurable e no li u gosaven dir, mas fahien-li banys e
altres coses perquè
que matàs molts infans, uns tres_mília, e de la sanch que s'í
banyàs, etc. E les mares ploraven agrament e l'emperador
hac-ne pietat e dix: "Més me val morir e haver vida dolorosa que
e avià los infants a ses mares.
viure e haver sanitat dolorosa",
Veus que una nit apparegueren-li sent Pere e sent Pau, e dix: "O,
Digueren-li:
e qui sóu vosaltres?" "Vés a sent Silvestre, que ell te
E ell al matí féu-lo
guarrà"."Yo hé hoÿt que tu és
etc.
un gran metge, que saps una fon d'aygua que si m'í bany yo
guariré","La fon és lo babtisme que guareix la lebrosia de
les ànimes."
Dix l'emperador: "O, donchs bategau-me!" "No, no,
E aquell dix:
dix sent Silvestre, a dispondre-vos-hi haveu." "E com?" "Que
hajau disposició e l'ànima, que
Jesuchrist." "Plau-me" (tant volie guarir). "La
disposició dels cors: que dejuneu una setmana." "Plau-me." "La
E axí
tant de claredat, e dix l'emperador que havie vist Jesuchrist, e
lexà Roma a l'Església, e passà-sse
Vejats quinya fo la presidència de sent Silvestre que convertí tot
lo imperi a la Església.
Església. Alguns dien que no, que aquell dia que l'emperador
donà Roma a la Església hoïren una veu que dix:
venenum intravit in Ecclesiam Dei".
diu-se que és en la libreria del papa,
Ideo: "Homo quidam peregre proficiens [vocavit] [servos] [suos], [et]
[tradidit] [illis] [bona] [sua]; [et] [ideo] [dedit] [quinque] [talenta], [alii] [autem]
[duo], [alii] [vero] [unum], [unicuique] [secundum] [propriam] [virtutem],
[et] [profectus] [est] statim" (Mat.,
sapiència en castedat, no solament a convertir los cristians que
fahien mala vida, mas a convertir los infels. Quan lo emperador
fo axí convertit, la mare, sancta Elena, que s'ere fete juhia, com
sabé que son fill se ere feyt cristià, hac-ne gran dolor e féu-li una
letra, e dehya axí: Que com ella sabés que cristià se ere fet, etc.
E l'emperador scriu a sa mare e dix axí: "Mare mia, ver és que
Per quinys
yo hé lexat les ýdoles e hé près la ley cristiana".
fornells és passada? Per disputacions, per arguments. Ja és tot
declarat, no í cal fer dubte ne disputar, pus ja és or purificat e
tot disputat. Auctoritat:
[in] [variis] [tentacionibus], [ut] [probacio] [fidei] [vestre] [multo] [preciosior]
[auro] [quod] [per] [ignem] [probatur] Jesu Christi" (Prima Petri, ca_o p_o).
en potestat de fer miracles, resuscitar morts. Ja vos ó hé dit de
aquell bon, quan hac convertit lo emperador e a santa Elena e a
tota aquella gent, veus que vench hun drach fer dins en Roma e
mès-se en una casa fonda, e axí com exia, gitava lo alè: més de
quasi despoblada. Vingueren los sacerdots a l'emperador e
digueren: "Senyor, depús que vós haveu presa la ley cristiana,
Dix l'emperador:
havem haüda tal tribulació". "Yo vos daré bon
e scriu a sent Silvestre qui n'y donàs remey. Dix sent
consell",
Silvestre: "Si faré",
etc. Dyable ere, que la ystòria Sathanàs lo
appelle. Ara vejats quinya prophecia diu sent Johan de açò:
esponen aquest drach a Lucifer e esponen que devie estar lligat
fins al temps de Antechrist, e serà deslligat per poch temps, tant
com regnarà Antechrist, ço és tres anys e mig, e depús serà
tornat a lligar. Aquests mil anys començaren a sent Silvestre. E
quant havem ja de la mort de sent Silvestre? Mil_cent anys o
circa. Donchs, per què diu que aprés mil anys devie ésser soltat,
com ja havien passats
complits en lo temps de sent Domingo e de sent Francès, que
foren confermades les sues órdens.
Donchs llavors se devia soltar? Dich que hoc, que axí
en lo cel que Jesuchrist ja tenie les tres lances en lo món per
destroir aquell, etc.
sanctorum).
Donchs ja la primera devie venir passats los mil anys. E donchs,
per què no és venguda? La verge Maria la
hac condició que aquestes dues religions vagen per lo món
preÿcan, e si
"Perdonar-los hé".
E sinó diu la ystòria de sent Domingo:
Jamés lo món fo en tantes disolucions,
est ipsi ordinis sunt destructe,
e sent Francès venien a estar en aquest món, altre orde haurien
a ordenar. E per ço Jesuchrist tramet crida per lo món a fer
penitència per expressa revelació. E no sperets altre crida sinó
dos, mas aquells vindran ab Elies e Enoch e iran per totes les
parts del món. No sap hom de qual orde seran, que yo no u sé, e
axí hajau per cert que
crida haurà acabat de fer son camí, que estigats apparellats, car
tost, tost vindrà tan gran temor, ne que
Nou anys ha qu
revelacions n'é haüdes que yo hé per cert. E axí apparelleu-vos
en tal manera que vos trop ben apparellats per a pugnar contra
ell. Plàcie a nostre senyor Déus, etc.
Fet en València any
"Apparauit benignitas et humanitas Salvatoris"
(Habetur verbum illud ad Titum, ca_o
et recitatum est statim in Epistola hodierna)
santa mare Església fa gran solemnitat e festa de la sagrada
circumcisió del Salvador e redemptor, nostre senyor Jesuchrist,
per ço com tal dia com huy volch pendre la circumcisió per les
rahons que yo vos declararé. Matèria és molt speculativa e de
grans secrets e de instrucció moral, a millorament de nostra
vida e correcció de peccats. E per ço:
singularment que foren fetes e observades en la persona de
l'infant Jesús. La primera fo sucepció de tall dolorós; la segona
fo effusió de sanch preciós; la tercera fo donació de nom
virtuós. Veus ací tres coses que foren fetes en la persona de
Jesús, e totes aquestes tres per orde són notades en lo tema
preposat, com diu:
La primera cosa que fon feta e observada en la persona de
l'infant Jesús fo sucepció de tall dolorós, que tal dia com huy fo
en aquella partida vergonyosa tallat, per ço que aquella part és
més sensible e dolorosa, e donave
infans ne morien. E lo beneÿt infant Jesús, havent
volch rebre aquell tall segons lo manament de la ley que diu axí:
manament aquest. Nostre senyor Jesuchrist lo vol servar, e veus
ací la sucepció del tall dolorós. Par-me que nostre senyor Jesuchrist
la vol servar e haje rebut aquesta suscepció e la manà. E
sabets per què la manà? Hun senyor de molts esclaus pose
una anelleta als peus que siguen coneguts. Esta manera donà als
de Israel; quan los tragué de Egipte volch-los donar una anelleta.
E hon? En aquella part vergonyosa, volch que quiscun hom,
com a esclau de Déu, que portàs aquella anelleta.
auctoritas: "Masculus [cujus] [prepucii] [caro] [circumcisa] [non] [fuerit],
[delebitur] [anima] [illa] [de] [populo] suo" [Gen.], [
que ell, vehent que
anelleta tan dolorosa, hac-ne compassió e dix a Déus lo Pare
que ell que prengués aquella anelleta en sí, e ells, que no sien
tenguts de a portar-la, e que ell romangués esclau. Appar-nos si
és açò benignitat!
diu la santa Scriptura:
[malos]" (Luc.,
veus ací que aquesta benignitat ha feta Jesuchrist, volent ésser
obligat a la ley que no li ere mester; s'és fet esclau per nosaltres.
E veus ací la auctoritat:
[Deus] [filium] [suum] [ factum] [ex] [muliere], [factum] [sub] [lege], [ut] [eos],[qui]
[sub] [lege] [erant], [redimeret], [ut] [adopcionem] [filiorum] [reciperemus]"
(Ad Gal., ca_o
declarada.
Ara vingam al secret. Açò font fet quan vench la plenitud del
temps. A totes coses Déus ha donat temps cert.
Salomo: "Omnia tempus [habent] [suis] [spaciis] [transeunt] [universa]
[sub] [celo]" (Ecclesiastes, ca_o
era Abram, e lo derrer era Jesús. E dix Déus a Abram
[esto] [perfectus]. [Ponamque] [fedus] [meum] [inter] [me] [et] [te]".
vet ací la plenitud del temps, que axí com Abram fo principi de
la circumcisió, axí Jesuchrist fou terme. Sent Pau, volent declarar
qual temps les géns franques de la circumcisió, dix:
venit plenitudo temporis [misit] [Deus] [filium] [suum], [factum] [ex]
[muliere] [sub] [lege]" (Ad. Gal.,
ací pensar quanta és la ceguedat dels mesquins de juheus, que Déus los ha
afranquits si u volen, e encara volen portar la anella.
accepistis [spiritum] [servitutis] [iterum] [in] [timore], [sed] [accepistis]
[spiritum] [adopcionis] [filiorum]" (Ad. Rom., ca_o
que aquella circumcisió ere tall dolorós. Nostre senyor Jesuchrist
la vol rebre per la sua benignesa.
Ara ací moralment: veritat és que quant a la circumcisió de
aquell tall carnal no y és tengut degun hom de allí avant. Mas en
circumcisió moral sí. E com? Cové, si us voleu salvar, que
prengam hun coltell, que
ja sabets que aquell tall era de aquell supèrfluu o prepuci, e axí
aquesta circumcisió moral, e deu ésser que quiscú prenga açò
que en sie necessari. Tu qui és en matrimoni usa de ton bon
matrimoni, mas guarda
o altra talla. Vet ací lo tall. Religiosos, preveres, vídues e tots los
altres deveu pendre aquell coltell e tallar entorn, fugir a
pensaments, a familiaritats, a obres de corrupcions. Traÿdor és
qui contra fa. Veus quinya circumcisió deveu, moral, no carnal.
E havem-ne auctoritat:
[propter] [regnum] [celorum].[Qui] [potest] [capere] [capiat"] (Mat., ca_o
[circumcisione] [non] [manu] [facta] [in] [expoliacione] [corporis] carnis
[sed] [in] [circumcisione] [Christi]" (Ad Colo., ca_o
vos diré: Axí com quiscun hom o dona que vol aconseguir paraís
cové que prenga aquesta circumcisió, axí mateix comunitat, si
vol ésser ben conservada e salvada de la ira de Déu, no deu
sostenir sinó solament bordell general per als malastruchs, mas
particular no, per gran noble que sie e per gran capellà que sie.
Què tingue putana? Tallar-lo deveu, tal bordell particular e de
putana cantonera. E açò toque als regidors, si volen ésser
salvats. E tan com és major la persona, menys se deu sostenir,
car peccat de grans persones molt se estén als altres per
exemple, e no de hun sotil home. Diu sent Gregori:
culpa in exemplum extenditur cum pro gradu honoris peccator
honoratur".
esquivar-ho! E per ço legim
Herodes, près una concubina, e sent Johan que u sabé per la ira
que devie venir sobre Jerusalem, lexà lo desert e anà a aquell e
castigà
la terra.
anys que no y plogué. E per ço, bona gent, per amor de Déu, axí
com quiscú que vol ésser salvat de la ira de Déu deu rebre
aquesta circumcisió, axí la comunitat que vol ésser salvada de la
ira de Déu [deu] repel·lir açò, car peccats notoris corrompen les
comunitats. Auctoritat:
massam corrumpit?" (
de ço que yo dich: l'ome o dona que comence a lebrosia, los
metges li poden ajudar; mas si ve en la segona spècie no s'í pot
dar remey. Axí de aquest peccat que ara comence en aquesta
ciutat tan noble, los regidors ja no y poden dar recapte. Quant
més quan tota la ciutat hi serà embolcada! E veus ací la primera
part.
La segona part és: dich aprés que la segona cosa que huy fou
feta en nostre senyor Jesuchrist fo efusió de sanch preciosa. E
com? Aquell tallament no
E legim
tallà, tant fo lo scapament:
et circumcidit prepucium filii sui titigitque pudes ejus et ait:
Sponsus sanguinum [tu] [mihi] [est]".
Bona gent, quant hun mercader va en alguna fira a
comprar perles o pedres precioses, e digam que costen
florins, e no ha tantost la moneda e done lo senyal de la
mercaderia, e aprés al temps de la paga pague-ó tot: Aquesta
manera tench Jesuchrist. Ell vench del cel en terra. Quan se
encarnà e mostrà
perles, ço és, les nostres ànimes, que axí ó dix ja:
animas cetera tolle tibi" (Gen.,
havie a pagar. E quiny? Tota la sanch del seu cors: la del cap per
la corona de spines, la dels braços per los claus, etc. Mas ere
assignat lo dia, ço és, lo divendres sant, e donà lo senyal de la
sanch en tal dia com huy; ja
com tench la manera de mercader, que donà arra, ço és senyal,
e dia a fer tota la paga, al dia de divendres sant. E en açò se
mostra home en quan diu:
se mostra home.
Ara, per què escampà sanch? Sabia Jesuchrist que alguns
hereges serien qui dirien que ell no haurie pres carn humana,
mas que haurie pres forma de ayre. Contra aquesta rahó volch
ésser circumcís. E per ço és complida una prophecia de David
que dix en lo psalm de
natus est in ea [et] [ipse] [fundavit] [eam] Altissimus":
creador és nat home en ella (en la mare) e ell, Déu e home, la
ha fundada. Ací ha secret. Bona gent! Lo fonament de tota
humanal redempció és la passió sua.
[nemo] [potest] [ponere] [preter] [id] [quod] [positum] [est]" (Prima ad Cor.,
ca_o
la sua sanch.
Ara vejats com fundà son fundament: Huy, en aquest dia, la
circumcisió carnal de llavors significà la passió de Jesuchrist
per dotze circumstàncies que s'í servaren en la circumcisió de
Jesuchrist. Veus que huy per lo matí Joseph spos, quan se fo
llevat de sa oració, vench a la verge Maria e dix-li: "Beneÿta, ja
E anà als rabins e lexà la verge Maria
sabet que huy és lo
que rebe la circumcisió".
en sa cambra. Axò fou exemple que hun dexeble seria en la
Passió de Jesuchrist que
irie-sse
vench ab gran multitut de juheus, rabins, parents e amichs, e axí
com la verge Maria los véu entrar, dix: "Ay, mesquina, axí
etc. E
vindran los juheus a mon fill per pendre
Joseph dix: "O, per què plorau? Bé par que sou fadrina!"
Ella no
volch dir lo secret, mas dix-los: "Sapiats que lo cor tinch
Depuix los rabins digueren:
tendre"."Ara, dat ça vostre fill!"
Ella lo près e entench que en la Passió ell serie portat ab
empentes davant Annà e Cayphàs, Ponç Pilat e Herodes per
ésser sentenciat, e ella plorà. Depuix assigué
fillet, e digueren-li: "Com voleu que haje nom?"
Ella dix:
"Jesús".
Veus que entene que la sentència serie dada contra
Jesús, e plorava. La
descobrí son fillet, ella pensà que al peu de la creu serie
despullat, e plorà. La
e
La
pensava que el dia de la Passió sobre lo seu vel se escamparie la
sanch del seu fill crucificat, e plorava. Aprés li posaren ungüents,
e entench que significaven que depuix que serie mort,
aquell cors preciós serie untat, e plorà. Depuix tornaren-lo-li e
meteren-lo-li en lo breçol, e romàs sola ab Joseph: ella entenie
que
breçol, ella plorava pensant que
plorarie sobre
en aquest fundament. Auctoritat:
[masculinum] [et] [circumcidetis] [carnem] [propucii] [vestri] e erit
signum" (Gen.,
Ara enteneu lo secret?
"apparuit humanitas".
aquesta speculació aquell sant Leó papa ne trau una moralitat e
diu axí:
nature quod Deus est homo et homo Deus, et noli degenerare.
Memento quia precium tuum sanguis Christi est qui judicabit te
stricte et veritate, quia misericordia redemit te"
tan gran és estat lo preu que te ha remut, e donchs no vulles
donar la ànima al dyable per hun poch de supèrbia, per hun
poch de avarícia e per hun beure de hun got de vi, per hun plaer
de luxúria. O, e què faràs de aquell preu? Déus lo
demanarà.
Voleu que vos digue una paràbola? E conexereu quanta és la
culpa de aquell qui pecquà. Veus que era hun mercader e
comprà una pedra molt preciosa e donà-la a sa muller que ha, e
lo marit stech defora per alguns dies. E hun dia passà una dona
ab hun paner de leytugues fresques per vendre-les, e la dona de
la pedra mès la mà en la bossa e no y trobe diners. Dix la
venedora: "Tant amaré la pedra",
e donà-la-li. E lo mercader
tornà e demanà la pedra a la muller. Dix aquesta: "Sapiats que
Què merexie la
comprí tres leytugues a una dona e no trobí diners en la bossa e
ella dix que tan amave la pedra, e donà-la-li".
muller? Tirar-li lo cap, no y bastave sentència.
Bona gent! Nosaltres som aquesta dona. La pedra preciosa
que costà tant és la ànima per la qual lo mercader beneÿt vench
a comprar-la e donà-y gran preu, ço és la sua sanch.
corruptibilibus auro vel argento redempti estis, sed precioso
sanguine quasi agni immaculati Jesu Christi" (Prima Petri, ca_o p_o).
nosaltres e està dins lo cors. Veus que passe la dona de les
leytugues, ço és la temptació que porte les leytugues fresques. E
què li daràs? La pedra preciosa, ço és, la ànima! Sou-vos
refrescat? "Hoc, dirà la muller, dada la hé per tres leytugues, ço
Ara notau,
és, per pensar, parlar e obrar. Diu David (psalm
[omnes] [gentes]"): "Frater non redemit, redimet homo".
açò vol dir que degun proïsme no pot rembre a l'altre. E
donchs, qui u farà?
e depuix diu al peccador mesquí qui per peccat mortal done la
ànima al dyable e lo preu de la redempció de la sua ànima. E
què se
axí guardau-vos de peccar mortalment, per aquesta rahó. E veus
ací la
La
fou donació de nom virtuós, que fou-li donat aquest nom virtuós
"Jesús". Per què diu virtuós? Moltes virtuts ha posades nostre
senyor Déus en les criatures, mas totes les virtuts són en aquest
nom Jesús que li fou donat en la circumcisió.
Evangelium: "Postquam", etc. (Luc.,
speculació: Com appar que
de l'home? Aquells qui scriuen lo llibre güernan-lo (?), escriuen-lo
e il·luminen-lo, mas no y posen lo títol fins qu
quiny títol posen?
tal. Nostre senyor Déus, lo Spirit Sant ordena la carn, la pell, los
ossos, etc. e scriu la ànima plena de virtuts:
[grandem] [et] [scribe] [in] [eo] [stylo] [hominis]" (Ysa.,
lo Pare al Sant Sperit: "Pren lo libre gran que de terra plegarà
E aquell libre isqué al
fins al cel, e scriu ab lo graffi de home".
dia de Nadal. No y havie títol, que encara no y havie vermelló, e
huy hac sanch, e scriu e
y ha degun nom que sie propri del fill de Déu e de la verge
Maria, sinó Jesús. E per ço li devem dar reverència, inclinar e
besar la creu dels pobres, axí, quan lo nomenen. E per ço que
aquest nom vol dir "salvador",
açò sent Gabriel dix a Joseph:
[enim] [salvum] [faciet] [populum] [suum] [a] [peccatis] eorum" (Mat., ca_o p_o).
redempció en tres maneres: en la enterpretació jo vos ó hé dit
que vol dir salvador; en la pronunciació són dues síl·labes e
deuen-se pronunciar la primera baix, que signifique la humanitat,
e sus alt e llarch per la divinitat. En Je ha dues letres que
signifique la humanitat e divinitat, hom e Déus. En sus ha tres
letres que signifique que deu ésser loat per creatures celestials,
terrenals e infernals. E veus que diu la auctoritat:
nomen [quod] [est] [super] [omne] [nomen], [ut] [in] [nomine] [Jesu] [omne]
[genu] [flectatur], [celestium], [terrestrium] [et] infernorum" (Ad Philip.,
ca_o
tant que tot genoll se fique a adorar, en tant que si tu deyes al
cel a la verge Maria "Jesús", ella e tots los sants se agenollarien,
e les ànimes dapnades se agenollarien. Quant més nosaltres!
Ara vejats, quiscú de vosaltres voleu haver retaules en casa: en
aquest nom Jesús se represente la Passió de Jhesús. Lo h que
està en mig signifique Jhesuchrist crucificat, que no fou letra
legible, tant fo pelat la barba e escopit ab gargallaços grossos,
e sech e sanguinós; per què diu Ysaÿes:
[aspectus]". h e dues, una deçà e
l'altra dellà, la una dreta, l'altra retorta. La i dreta, a la dreta
part, e signifique lo bon ladre que fou fet petit per humilitat.
Què dix-nos? Auctoritat:
[hic] [autem] [nihil] [male] [gessit"] (Luc., ca_o [ s : lo ladre
malvat qui blasfemà Jesuchrist per supèrbia, e retort, que no
hac la fe. E pose hom hun puntat deçà e dellà, e signifique la
verge Maria e sent Johan que foren en la sua passió. Si voleu fer
oració a la passió, ve-la-us ací tota. E per ço diu sent Pere:
est aliud nomen [sub] [celo] [datum] [hominibus] [in] [quo] [oporteat] [nos]
[salvos] [fieri]" (Actuum, ca_o
nom fetiller ne nomines conjurs falsos? Quantes modorries se
dien! "Tres te prenen, tres te estrenyen",
etc. Si bona devoció
havíeu en lo nom de Jesús, no us calrie anar jamés a metges.
Sobre la plaga tot suau, ab calor de devoció, dir "Jesús", ab la
creu com qui pose lo engüent calt suavement
sancte Crucis e sancti Pauli).
hom se incline quan se nomene lo nom de Jesús, que inclinant-se
axí lo cors, la ànima se agenolle. E per ço, quanta blasfèmia
és huy en lo món, de renegar lo nom de Jesús! Tan gran peccat
és, que maravella com la terra no se n'entre. E per ço, com
aquesta blasfèmia se engendre més en joch de dau, per ço vos
ne preÿquí, e los regidors ne hagueren tantost bon propòsit e
feren sa bona ordenació. E per allò hagués tantost pluga en tot
lo regne de València, e en Aragó se moren de set, que yo ó sé.
Tem-me que Déus no us oblide. Esta nit haguí ta mala. Anit me
vingué hun hom digne de fe e dix-me que ere pasat per lo carrer
de sent Cristòvol e jugaren a daus en
Déu. Quant yo hoí açò, esclatar cuydí pel cor. Yo crit e cridaré
tant com estaré en aquesta ciutat. Yo descarregat ne só, e yo
pens que recapte s'í darà e
abhominable.
Reproduïm a continuació dos sermons més del manuscrit perdut.
Foren publicats per Josep Sanchis Sivera l'any 1926, dins el "Boletín de
la Real Academia de la Historia", volum
respectem la grafia, la puntuació i l'accentuació, encara que no corresponguin
al sistema d'"Els Nostres Clàssics". Tampoc no canviem el
text en casos d'errata evident.
Per llur data, aquests dos sermons s'han d'inserir després del sermó del
"Sabbato primo Adventus Domini" (pàg. 191), i completen per tant, en
part, la llacuna que hi ha en la transcripció parcial de Sanchis
Sivera.
Benedictus qui venit in nomine domini (Habetur texti verbum istud
Matthei,
Redemptor Jhesu Xrispt, quant vindrà al día del judici; e convé aquesta
matèria ab lo temps present, e lo tema me dóna matèria de preÿcar a
vosaltres del juhí general; pens que serà matèria bona a edificació de
vostra bona vida, que la pus principal matèria de fer tornar la criatura a
bona vida e a fer penitència és la matèria del día del judici. Mas per ço
que sie acceptable a nostre senyor Déu e meritable a les nostres
ànimes, primerament, ab gran reverència, inclinant vostres testes, no
moure per no fer rumor, saludarem la Verge Marie, mare de déu, dient
axí: Ave María, etc.
Aquesta paraula propasada és gràcies e laors que fem a Jhesu Xrispt
del seu adveniment en aquest món, dient axí: "Beneÿt sie aquell qui és
Ara, bona gent, sapiats que
vengut en aquest món e axí com a senyor."
en la sancta Scriptura trobam tres adveniments de Jhesu Xrispt, e són
aquests: adveniment per humanal incarnació, e aquest és passat;
adveniment per sacerdotal conservació, e aquest és present; adveniment
per judicial retribució, e aquest ha avenir. E de aquest tercer yo
hé proposat lo tema. Quant ell vindrà, dirà:
quant Déus se volch incarnar en lo ventre virginal de la verge Maria, e
vench del cel en terra a pendre humanitat tot simplement, anant per lo
món pobrellet, servint a nosaltres, e deya de aquest adveniment:
hominis non venit ministrare sed ministrari [et] [dare] [animam] [suam].
(Matth.
sanctes, donant-nos exemple; servint-nos de sa preÿcació; servint dels
seus miracles per què nostra creença fos ferma; servint-nos del seu cors
donant-lo acorriment e a mort; servins de la sua ànima, devallant als
inferns, etc. Vet com vench en aquest primer adveniment, e per ço li
devem fer gràcies dient lo tema, mas mudant-hi una dicció,
benedictus qui venit in nomine famuli,
que axí ho fes qui
devem servir! Veus
Altre adveniment és per sacerdotal consecració, e aquest és present,
que, bona gent, quant la verge Maria dix aquelles paraules,
Ecce ancilla Domini, etc.,
hac dit
primera paraula de la consecració, ne la segona, ne la terça, ne la
quarta, que són cinch, no encara; mas quant ha dit
Déu e ver home, axí, com la verge Maria lo tench; e aquest adveniment
és de quiscun dia, e és de sovirana caritat. Dretament té manera de
companyó dinant, menjant, beure, participar e conversar ab nosaltres.
Vols-ne auctoritat?:
ejus Jhesu Xrispti domini nostri [obsecro] [autem] [vos] [fratres] [per] ] [nomen]
[Domini] Jhesu Xrispti (P._a ad Corint.,
senyor Déus lo pare, per lo qual lo dia del dichmenge vosaltres sóts
appellats per les campanes que veniu al seu fill a la missa. Per què
appella fel? per ço que jamàs trenquà sa promissió.
Déu ha manat que dites aquelles paraules per lo prevere, per mal que
sia, allí ve. Bé és ver que si lo prevere és luxuriós e de mala vida, no y
ha mèrit. Una qüestió és de teologia: qui lo prevere que està en peccat
mortal, en tots los actes pecqua mortalment; a quisqun acte que fa en
la missa, pecca mortalment, mas la consecració és verdadera per què
appar la error de alguns qui dien que encara que
peccat, pus se vist les vestidures sanctes, és sanctificat, heretgia és, ans
pecque novellament e mortalment, e qui
inquiridor. E per ço, jatsia que sia en peccat lo provere
ascoltat: si per una vegada que Déus vench en la incarnació lo loam,
bé
consecració com a companyó! E direm:
socii,
Lo tercer adveniment: Aquest serà per judicial retribució, quant
vendrà a retribuir a quiscú, segons que haurà fet: als de bones obres la
glòria, e als mals la infernal damnació. Diu David:
judicia faciens [in] [operibus] [manum] [suarum] (Psalm. "Confitebor
tibi".);
tots los elets de Déu lo loaran, e diran lo tema declarat:
venit in nomine Domini,
la sancta Scriptura de aquest adveniment tercer del dia del judici, com
lo us poria declarar per pendre devoció, e hé trobat una auctoritat que
diu tot quant se deu servar al dia del judici general, e diu axí:
venerit filius hominis in majestate suo,
angeli ejus, etc. usque ad vitam eternam (Matth.,
la solemnitat qui si servarà. Ara digam de cascuna un poch.
La primera clàusula diu axí:
sua.
huc, homo.
majestat. Quant vench en lo món tot simple, pobre, etc., lexava
pendre, escopir, etc., e no deya res; mas al dia del juhí vindrà ab
aquella majestat tan gran e terrible, que tot lo món tremolarà.
saltant de rama en rama àn gran plaer; mas quant ve hun falcó
trespuntant sobre l'arbre, tots se acoten, tots tremolen: par que sien
morts. Axí serà aquell dia del jutgament, tot lo món se acotarà. Ara,
dretament, les creatures que Déus ha creades, par que no facen sinó
jugar. Lo sol hix per lo matí a Orient, e va al sol ponent: adés alt, adés
baix; vet jugua. La luna se gira, creix, etc.: oda! jugua. Mes les steles, axí
mateis. Lo vent, a vegades lo farà tan gran, que tot ho cuyde
derrocar, e a vegades temparat, e a vegades no
juga. La mar, a vegades és tan plana, que una escudella de fust passaria
d'açí en Cerdenya, que no
done herbes, etc.; los ocells, quant ve en la primavera, prenen mullers,
etc.; los animals, etc.; mas quant vindrà aquell dia, trespuntant aquella
àguila capdal que no si mourà res, lo sol se aturarà a Orient, e la luna
plena a Occident, que no si mourà res. Veus? no serà creatura
que puxe sostenir, e per ço canta sancta mare Esglesia:
Domine, de morte [eterna:] [dum] [veneris] [judicare] [seculum] [per] ignem.
et majestate (Luch.,
jamés feren peccat contra Déu, si lo sol, la luna, etc., si aquestes staran
tremolant quant vindrà lo Senyor, ¿que faran hòmens e dones, los
renegadors, juradors, los superbios, etc?; si les creatures inocents, no u
poran sostenir ¿que faràs tu, peccador? Yo vos daré bon consell,
que no tremolar-éu que encara que lo sol, etc., tremolen, vos poreu
estar ferm, sols que tingau lo concell que vos daré: que estigau en dos
peus, ço és, en verdadera creença, veus la hú; e bona consciència.
Guarda lo teu cor, no prenga error contra la fe: morir abans que venir
contra la fe, ti ferm; l'altra, bona vida: que vera creença no salva si no
té bona vida. Ya vehets que ab hun peu no està hom ferm, a axí,
refermant-vos en aquests dos peus, e quant vindrà en aquell dia, no
tremolareu ans estareu ab lo cor alegre si dos peus haveu, e açò
demanava sent Gregori a Déu:
quem redemptorem suscipimus.
peus. Veus la primera circunstància e clàusula. E ve la segon.
Aprés:
algú, e los apòstols, els martirs, etc. no y vindran ab'ell, que lo Evangeli
no fa enmenció sinó dels àngels; dich que se faran, mas per ço com ja
ere dit en altra auctoritat, dels sants e no dels àngels; per ço dix depuix
dels àngels, e és aquesta:
[cum] [eo]
en tant que en lo cel no y romandrà degú.
aquell dia? tost, tost e brevíssimament. Jhesus dirà a la verge Maria per
lo matí: "Mare beneÿta, huy és lo darrer dia del món, e axí, anem a dar
Pendrà-la per
retribució a quiscú, segons hauran fet." "Mon fill, anem."
la mà, e dirà als àngels: "Avant, vosaltres!"
Iran los àngels, arcàngels,
etc. primers; puix los patriarches, etc.; apres Jhesu Xrispt e la verge
Maria, e los sants e santes aprés, e devallaran en l'ayre: (Isa.,
ad judicandum Dominus [et] [estat] [ad] [judicandum] populo suo.
ho pose tot, perquè
en los vells és saviesa, e tots los sants la hauran.
Ara, pensat si davant tanta gent havem a dar compte de tota nostra
vida, o peccats, o virtuts. ¡Huuy! quanta mala bugada s'í descobrirà que
per virtut de Déu se farà axí com ara, que
conexen si som blanchs o negres! axí nos conexerem aquell dia de
peccats o bones obres: tot se manifestarà. Auctoritat:
judicare [vivos] [et] [mortuos], [ut] [judicentur] [secundum] [homines] [in] [carne][...]
hòmens que ara no
dintre bon cilici, etc.; molts que tenen la portella tanquada fins al sol
exit, e ells se lleven a miga nit a dir matines, etc.; llavors, se parexeram,
diran: "Oda! tal home que semblava mudanal, e quant de bé ha fet!"
aparrà!
se manifestarà propietari, luxuriós.
mullers ha preses ensemps, una ça altra llà, etc.; ¡oo, del traÿdor! aquí
se deyclararan les bugades.
No, que també se
aquella que portave tan gran rastre de patrenostres?; ¿e no és aquella
que dix que vench verge al matrimoni, e ja havia offegat tres o quatre
criatures en lo albelló? ¡oo, de la traÿdora! etc. Si yo deya ara: "Bona
e que la us mostràs, ¡quina confusió li
gent! una dona ha fet axí e axí",
serie!; e per ço avisat-vos de aquesta jornada, no vullau venir a tanta
vergonya e a tanta confussió. E per ço dar-vos-hi bon consell: que vos
poseu hun vel davant, quadrat, e ha hom penitència; lo primer angle és
contricció e dolor dels peccats passats, e no és degú que
dolor,
deveu plorar vosaltres, tantost que haveu fet lo peccat; l'altre angle és
propòsit de no tornar pus a peccar: morir abans; lo tercer és confessió
de boqua: tots los ne gita per terribles que sien; lo quart, tenir la
penitència quant done el confessor. Vet ací lo velet de quatre cayres, e
llavors no
auctoritat de David? (Psalm:
quorum remisse sunt iniquitates, et quorum tecta sunt peccata;
se remeten a la fi de la confessió, presa la penitència, e pux aquell dia
seran cuberts.
La tercera clàusula diu:
punt. No estaràs en peus, ne jaurà mas alt en la cadira, car jutge quant
deu donar sentència, deu siure. Ve una qüestió: com estarà la verge
Maria e los sants?; de la verge Maria dien alguns, e axí ho pinten los
pintors, que estarà agenollada, pregant per nosaltres: no és ver, donchs,
com estarà; ella seurà axí com a conjutge e advocada del seu fill.
Auctoritat:
(
siurà. Los apòstols axí mateix en cadires. Auctoritat:
reliquimus omnia [et] [secuti] [simus] [te]; [quid] [ergo] [nobis?] (Matth.,
[vos] [que] [secuti] [estis] [me] [in] [regeneratione], [cum] [sedit] [filius] [hominis] [in] [sede]
[majestatis] [sue], [sedebitis] [et] [vos] [super] [duodecim], [judicantes] [duodecim]
[tribus] [Israel]
quant naix la creatura del ventre de sa mare; mas aquella del dia del
juhí, una dona nos parirà a tots, ço és, la terra, e llavors, com lo fill de
la Verge siurà en la sua magestat en l'ayre: axí mateix, vosaltres,
apòstols, ab mi, siureu sobre cadires conjutges ab mi. Dirie algú: "Açò
què direm dels altres sants? que diu la glosa de sent
diu dels apòstols";
Agostí, que tots los que tindram vida apostolical, e és aquesta:
omnia et sequi Xrisptum;
per necessitat; no dues capes ne dos scapolaris, etc.
e neta dels huylls, no guardar coses deshonestes; castedat de orelles, etc.
amichs e tot; solament a tancar-se a Déu, açò és vida apostolical: tots
aquests estaran assentats en cadires.
A la pràtica. Los dits de les sues mans: lo dit pus alt,
Ihesu Xrispts; lo del costat,
apòstols,
apostolical, e los de bona vida iran alt, e los de mala vida baix. Bona
gent! veus que no solament los apòstols, mas aquells qui tendran bona
vida apostolical. On vos pensau que estiga sent Domingo e sent
Francès? allí ab los apòstols, per a jutgar los altres. On estaran los altres
frares de vida apostolical? als peus del apòstols. Què vos diré si hun
scuder o cavaller sabia de cert que per servir al Rey en guerra o en altra
manera, lo Rey lo faria compte? quant treball ahuria, e aquella honor
quant durarie? dos dies. Axí mateix del servens per obtenir algun
benefici o altre honor: seguiran cert tants anys, e per aquesta honor de
Déu, ço és, tenir vida apostolical, e obediència e fer penitència, tal
persona haurà aquesta dignitat; e que papa, e que cardenals, què són?
no_res: mas és estar en paraís que ésser senyor de tot lo món. Bona
gent! treballar per hun banquet per aquell dia per siure als peus dels
apòstols en aquell dia! Quant Déus guardarà la gent, posem que hun
pobrellet de vida apostolical, romangués baix en terra, com dirà ell:
"Ooy, mon fill! e que fas aquí en terra? vine, vine, mon fill".
Fer-lo ha
pujar alt ab los altres sants per sent Miquel archàngel ab més de
àngels. Oo, quina glòria serà aquella!, e açò és cert. Diu Davit
"Laudate pueri Dominum"): Quis sicut Dominus Deus noster qui in altis
habitat, et humilia respicit sicut in celo et in terra: suscitans a terra
inopem et de stercore erigens pauperem; ut collocet eum cum principibus
populi sui.
Aprés:
invicem, procul sicut pastor segregat oves et edis, et statuet oves quidem
a destris suis, edos autem a sinistris.
Dic que en aquella terra e partida del món en la qual Ihesu Xrispt fo
jutgat e sentenciat a mort per los juheus, llà en Jherusalem, en la vall
de Josafat, que vol dir "judici". No y cabran allí tanta gent, e no y haurà
llavors vall, que tot serà pla, que tot serà cremat:
[tempore] [ illo], [cum] [convertero] [captivitatem] [Juda] [et] [Jherusalem], [congregabo]
[omnes] [gentes], [et] [deducam] [eas] [in] [vallem] [Josaphat][...] (Joel,
diu "dies": vet text clar.
Ve una qüestió. Donchs tots havem a passar ultra mar; si llà havem
venir a la dita vall, donchs com hi passaran? iran en nau, o nadan?;
volar no poran; o iran per terra, gran camí haurien a fer; e si per terra,
iran a cavall o a peu? Yo vos ho diré. Ya sabets que quiscú ha
hun bon àngel en custòdia, e quiscú, bo o mal, serà portat sobre la mar
fins llà. Ara que los bons siens portats per àngels bons no y ha dubte;
has ne auctoritat:
[suos] [a] [quatuor] [ventis], [a] [summo] [terre] [usque] [ad] [summum] celi (Marci,
portats per àngels bons; mas dels mals, qui
auctoritat n'í ha:
[angelos] [suos], [et] [colligent] [de] [regno] [ejus] [omnia] [sandala], [et] [eos] [qui] [faciunt]
[iniquitatem]; [et] [mittent] [eos] [in] [caminum] [ignis] (Matth, c_o
idest, bonos, det gloriam.
"scàndel"? iniquitat és de peccat secret; mas escàndel és qui fa
iniquitat e escàndel de peccats notoris. Què vos par de tal religiós, hom
de mala vida, fembrer, propietari, bella cel·la plena de roba, etc.?; què
vos par de tal clèrigo jugador, concubinari, etc.? què vos par de tal
home etc.?; de tal dona, és putana, etc.? Allò és escàndel. Tots iran llà,
mals e bons: mas ha-y gran diferència, que en altra manera seran
portats los bons ab grans consolacions e plaers, e, en altra manera, los
mals ab gran injúria e vituperis etc.
A la pràctica. Vindran los àngels per Payre als ciminteris, e los mals
diran: "Hooy, mesquí";
tanta de paor haurant. E saps com los pendrà?
per los cabells quasi rocegan: "A avant, traÿdors, avant! lo dia del juhí
Ara pensat que iran mil_milia_millons en
és huy, e yo te acusaré davant Déu: tants anys ha que hé estat ab tu, e
no
una, sobre la mar pudents, texuchs, inflats. Diran: "Àngel beneït! e
Auctoritat:
gitam en la mar e no
ireu, que no y volrrien anar."
(Job,
fins pasàs la furor del dia del juhí. E axí com seran llà, e estaran, que
no gosaran alçar los huylls a guardar a Ihesu Xrispt. E
en la barba hun colp: "
Mas amarie laSus, na traÿdora! guardat-la."
ànima estar mil_milia_millons de anys en infern, que guardar a Ihesu
Xrispt solament hun reguard, e llavors serà dit:
[profundum] [in] [corde] [maris], [et] [flument] [circumdedit] [me] [omnes] [gurgites]
[tui], [et] [fluctus] [tui] [super] [me] [transierunt] [(Jonas], [
seran portats axí; dirà sent Miguel: "Quiscú de aqueix àngels vage a sa
Vindran resplandents, e saludaran la ànima, e besar-l'àn:
ànima."
"Vine, vine ànima beneÿta!" "¿E hon me portaràs?" "Al fill de la verge
e portar-la ha e
Maria, llà, a la vall de Josafat, per dar retribució a tu e als altres."
"Oo!", dira aquell, "e porta-me tost",
com hum ram de flors; guarda quina honor!; e iran mil_milia_millions de
ànimes sobre la mar; oo! quanta bona odor!; e los àngels iran cantant
tres cobles; lo sò, no
cobles, nostre senyor Déus fa tres gràcies a la creatura: la primera
gràcia és que face llunyar la creatura de peccats, e cantaran:
felix hora, felix tempus, felix mora in qua peccata dimisisti;
gràcia que Déu fa a la creatura, pus la ha feta llunyar de peccat,
confessar-se e acostar-se a Déu, e ve l'altra cobla:
Deo adhesisti;
l'altra cobla:
cantaran? e, axí, appellau-vos-hi a açò, e quant sereu llà no us posaran
en terra, mas alts, e"Oo! senyor beneÿt! sies
Oo! quinya glòria tan gran! E
tu qui és vengut en lo nom del Senyor!"
per ço dix Ihesu Xrispt:
[capita] [vestra], [quoniam] [apropinquat] [redemptio] [vestra] [(Lucc.], [
complirem les altres. Plàcia, etc.
Audivi vocem de celo dicentem michi (Habetur verbum in libro Apocalipsis,
c_o.
de ir començada del dia del judici, e per ço que sia en honor de nostre
senyor Déu principalment, e mellorament de nostra vida, e correció de
peccats e consolació de nostres ànimes, saludarem la humil verge
Maria dient axí: Ave Maria.
està en dos punts: la hú és ordenació judicial; l'altre deffinició
sentencial: que
los bons a la dreta, e los reus a la sinistra,
(sit ad Romanos,
la deffinicio. La orde vos declaré hir per quatre circunstancies: la
primera, con lo jutge vindrà en sa magestat, no humilment, mas
terriblement als mals, mas als bons no, segurs estaran, e açò en ço que
diu:
no vindrà solet, mas acompanyat dels àngels,
cum eo;
Xrispt, no estarà de
ell, mas la verge Maria, los apòstols e los de vida apostolical, con a
cojutges; la quarta, que tot home generalment, de Adam fins a aquell
dia, tots serem llà ajustats, e per ço diu:
[omnes] [gentes] [in] [nomine] [Domini], [etc.].
ordenació com serà lo jutge, alt.
Ara ve a declarar la deffinició sentencial que
exirà de la boqua de Ihesu Xrispt, e tots los doctors se concorden que
vocalment se darà, e serà de tan gran virtut que en aquell mateix dia se
farà la execució, e de aquesta diu David (psalm
dabit [voci] [sue] [vocem] [virtutis],
deffinicio judicial, e porà dir lo tema proposat:
dicentem mihi:
la glòria de paradís, e al mal a infern. Lo tema declarat.
Ara vegam la primera deffensió dels bons, que de dues sentències, la
una serà als bons, l'altra als mals.
consolació, per ço que si la mala se dava primer, los bons encara no
serien segurs.
erunt, venite, benedicti patris mei, percipite regnum quod vobis paratum est
a constitutione mundi.
se concorden. Oo, quin goyx dels bons! Diran:
A la pràtica, qui si vos recorde en lo
nosaltres que entrem en paradís."
tercer punt, no solament jutgarà Ihesu Xrispt, mas encara ab ell los
conjutges, ço és, la verge Maria, etc. E diu la auctoritat de hir:
sedebit filius hominis.
per pròpria potestat e auctoritat, mas la verge Maria, els apòstols, etc.,
seran assesors de Ihesu Xrispt, qui li daran consell, no pas per què li
sie mester, mas per fer-los honor, axí com Salamó, que era molt savi
que no li cabie concellers; mas, per dar-los honor, appellave
deye"Que vos par a vós?, e a vós?";
no sabrien tan com ell.
E axí serà en aquell dia del judici. Nostre senyor Déu ja sap que deu
fer, mas darà honor a la sua mare, etc. A la pràtica. Girar-se a la mare e
dirà: "Mare mia beneÿta, que vos [par] de aquesta bona gent que deyg
E la verge Maria dirà:
fer, e que
"Mon fill!, vós que sou sapiència eternal, no haveu mester consell de
Los bons bé hoiran açò, com diran ells:
degú, ne de mi ne de altres, mas pus tanta honor me voleu fer, yo vos
ho diré." "Oo, mare beneÿta! O
E ella dirà:
mare de Déu! bon consell per a nosaltres!" "Mon fill! par-me,
Ara pensats ço aquells diran:
que pus aquests han servat los vostres manaments, e són regits, no
segons la sua sensualitat, mas segons la vostra voluntat, e han feta
penitència contra les nafres dels peccats mortals, par a mi que pus axí
ho han feyt, senyor, que
"Oo, mare de Déu beneÿta! açò desigavem nosaltres." "E a vosaltres,
Diran aquests:
apòstols Pere, Johan, etc., e a vosaltres, que haveu servat vida apostolical,
que vos par?" "Senyor, la mare vostra ho ha dit tan
Vet com jutgaran la verge Maria, los apòstols, els
bé, que nosaltres no y poriem millorar; e pus aquests són stats semblants
a nosaltres en penitència e gràcia, senyor, que munten en
glòria ab nosaltres."
sants de vida apostolical com a assesors.
E llavors Jhesu Xrispt, axí com a Senyor, darà la sentència e dirà:
"Yo, com a senyor universal, dich deffinitivament, que sie fet axí com
e dirà:
la mia mare ho ha dit";
[regnum] [quod] [vobis] [paratum] [est] [a] [constitutione] mundi,
Vet la sentència dita
hoc vocati [estis] [ut] [benedictionem] [hereditate] [possideatis] (P_a Petri
canonica, c_o,
ànimes que ara y són, ja
entraran en posessió apparellada
com vos diguí l'altre dia en lo sermó de predestinació:
gràcies a Ihesu Xrispt e a la verge Maria, tots se alegraran e diran:
appellam? e, fet açò, llevar-se han de terra tots en cors e ànima: no
hauran mester que
peus de Jhesu Xrispt, e diran: "Oo, senyor! per aquestes plagues som
E puix a la mare, besar-li han les mans:
nosaltres salvats." "O mare
e dira Jhesu Xrispt:
beneÿta","Avant, avant! sent Miquel! cadires,
E que açò sie veritat, diu sent Pau:
cadires, per aquesta bona gent!"
enim vobis [dicimus] [in] [verbo] [Domini][...] [itaque] [consolimini] [invicem] [in]
qui reliquimur, scilicet, in terra ab dexteram simul rapiemur
ab Jhesu Xrispt,
apparellada veus la veu "deffinició judicial" per als bons, e poran dir:
[in] [auribus] [meis], [vox] [enim] [tua] [dulcis], [et] [facies] [tua] decora (Canticorum,
c_o
segon.
Una altra veu serà hoida de la boqua divinal, e aquesta serà sentència
deffinitiva als mals, quant dirà:
sentència del bons serà donada, a la dreta part no y aurà degú, mas a la
sinistra. Oo, quanta gent!
[exurexi], [et] [adhuc] [sum] [tecum].
"Mare beneÿta?".
¿Què us plau,
mon fill?". Dirà él: "Mare beneÿta, pus haveu dada sentència als bons,
Dirà ella:
¿què vos par de aquets de la sinistra?" "Mon fill gloriós! pus
Diran aquells:
tanta honor me voleu fer que yo parle primera?" "Ooy,
Dirà ella:
mare beneÿta! e bon consell per a nosaltres!". "Yo diré
E diran ells:
veritat: e dirà mon fill, par mi, que pus aquests no han volgut tenir la
vostra voluntat, mas han seguit la llur sensualitat, e segons la voluntat
del diable ne han volgut fer penitència, par a mi que pus tots temps han
servit lo dyable, que per tots temps estiguen ab ell; par vos, bona gent,
que sie bona oració aquesta?" "Oo, mare beneÿta!, e vós
Dirà ella:
que sóts advocada dels peccadors, e pregat per nos!" "Ver
dyen que de mentre estaven de llà, yo stada advocada dels peccadors;
mas ara hé pres offici de ésser advocada del meu fill, e conjutge seu".
Veus la oració que serà llavors? Ara és hora que la reclameu; ara pensat
quan veuran los dapnats que aquest escaló los fallirà. Oo, ab quiny cor
poran estar! E puix, Jhesu Xrispt dirà als apòstols e a aquells qui
hauran servada vida apostolical: "Senyor! a nosaltres a par, etc.",
e
llavors Jhesu Xrispt se girarà la cara ab la cara tan irada, e dirà axí: "E
E dirà axí:
yo, axí com a jutge universal de totes creatures, diffinitivament dich
que sie fet axí, com la mia mare e vosaltres haveu dit."
angelis suis.
cridaran: "Oo, malaïta sie la hora en què nesquí! malaïta sie la mare
que
benedicció axí com aquexos altres!".
loch delitós
menys algun bon capità diable!; al menys qualque bona companyia
quant lo fill: "O traÿdor! que per tu só yo dampnat! per fer-te gran home
e lo fill contra lo pare:
hé logregut, etc.";"Oo, pare traÿdor! que yo só
e lo marit a la
dampnat per tu, que no
muller: "O traÿdora, que per seguir ta voluntat en tos ufanes, yo fiu
e la muller contra lo marit
barats e só dampnat per tu!";
etc.
avisau-vos bé de aquesta jornada que tost serà. Dien alguns: "Mestre
peccat mortal és dir falsia en la preÿcació, e
Vicent ho diu per spantar";
no u diria per tots vosaltres. Diu David:
dir, per què plores, home?
hir, e segon de huy.
Lo
execució. En dar la sentència,
mas la exequció se farà al contrari, que,
que entraran en infern ans que els sants en paraís. Auctoritat:
in suplicium eternum: [justi] [autem] [in] [vitam] [eternam]; primo ponit de
malis: ratio est quorum sancti videbunt injusticiam illorum
serà bon home, e
plaer de la justícia de Déu e dirà: "Senyor bé ho mereix."
Axí mateix, lo
marit de la muller, et contra; e per ço,
mals en aquesta manera.
Axí com estaran aquells mesquins cridant e plorant, Jhesu Xrispt
darà altra veu:
una ubertura en la terra, major que d'ací a Roma, e exiran aquella
pudor de soffre incomparable; entre peus se romperà la terra e
sorvir-los ha en cors e en ànima; e veus com ho dix Jhesu Xrispt:
[in] [fasciculos] [ad] [comburendum], [triticum] [autem] [congregate] [in] horreum
meum (Matth
consumacio seculi est; idem messores sunt angeli; "Vous
¿Per què diu
plegau-me aquesta zizània
meu blat entrarà alt, en lo meu graner." fasciculos?
mostrar que segons que les géns seran stades semblants o companyons
en aquesta vida a fer mal, axí serà la execució, com ara. Hun feix de
prelats, arquebisbes, bisbes, retors e vicaris, officials, etc. si mal ho han
haüd ab symonia, o han mal regit ab ufanes cavalcadures, concubines, etc.,
no donant bon exemple de sí a les géns, ne havent cura de
aquelles; Oo, quiny feix serà tan gran de aquells en infern! Hun altre
feyx se farà de emperadors, reys, etc., o que no han la senyoria ab bona
justícia, o que no han punits los peccats, o no gosen estirpar los crims
que les ciutats tan nobles se podrexen per peccats, e
aque[s]ts tals, gran feix ¡sus! al foch de infern. Altre faxot de mals
religiosos qui no tenen la religió, mas volen viure per llur volentat,
proprietaris, etc.; Ooy, quiny faxot tan gran! Altre faxot de mals
clergues simples, perquè no dien Matines ne Hores, e si u fan, xam,
xam, sò de aram, confusament a hú e dos, par indevots, jugadors,
concubinaris, ab bona vallesta; Ooy, quiny faxot tan gran de aquests,
via a infern! Altre faxot de persones superbioses, enteneu-me, dones!,
quant han en vanitats, blanquets, corus, etc.;
inflats de sciència. ¡Oo, què serà gran aquest faxot, irà a infern! Altre
faxot de logrers, etc.
faxot tan gran via infern, xof! en les calderes! Altre fayx de tots aquells
que han feta deshonor a les sglésies, prenent-se los delmes, usurpant-se
los drets, aquells que y ballan e pasegen, etc. Ooy, quiny peccat, que ab
temor e devoció hi deuen estar, axí com David:
[minetur],
faxot de aquestes tals tan gran, via a infern,
hauran viscut en mala vida e consemblant en aquest món,
tempore messis, etc.;
concorde: (Isaÿes)
[super] [reges] [terre] [qui] [sunt] [super] [terram], [et] [congregabuntur], [et] [claudentur]
[ibi] [in] carcere (Isa.
dels sants, dalt; depuix, aquella ubertura se tanquarà, que jamés no
poran exir, ne
contra Déus. Veus la
E ve la derrera, pus que davall no y haurà res, sinó la terra pura; veus
que llevar-s'à Jhesu Xrispt, e metrà en posseció del cel als sants: per ço
diu depuix:
"Mare mia beneÿta! entrem-nos-hen ab aquesta bona gent",
e muntar-se
han.
glòria! Puix Jhesu Xrispt, puix los apòstols, etc.; ooy, quanta companya,
tots lluents, resplandents, clars e fragans!; e quan seran a la porta, que
no hauran vista aquella glòria les ànimes, si mas los huylls corporals no
fins a aquell dia; e quan entraran e veuran aquella bellea de Jherusalem
celestial, entraran per aquella, que és tota bellea, que si hun home
o dona podie metre lo cap per una fenestra, e que veés solament la
bellea corporal del cel qu'y estigués cent anys, no haurie fam, ne set, ne
li vendria sabor de dormir, jamay se
veuran aquella bellea. ¡Ooy, senyor, e tanta bellea! E dirà Jhesu Xrispt:
"E vosaltres, perquè no pensaven que hun rey entalamarà lo palau per
a fer noces de son fill ¿perquè no pensaven que ací se devia apparellar
major bellea?"
E veus que,
aquí les cadires intitulades ab ses corones. Auctoritat:
quod nomina vestra scripta sunt in celis (Luc. ,
e veuran aquí la cadira e lo nom. "Oo, senyor! veus ací lo meu nom
e Jhesu Xrispt pendrà la corona, e
scrit?". "Hoc, mon fill,
posar-la-li ha sobre lo cap,
[manu] [Domini], [quod] [dextera] [sua] [teget] [eos] [et] [brachio] [sancto] [defendet]
[illos] (Sapient.
món, castigant la carn ab cilicis, etc. seran allí col·locats en l'orde dels àngels.
A avant, l'altre orde dels archàngels: quan hi entraran, ¡hoy,
senyor! e quanta bellesa ací encontraran, persones devotes que no
solament hauran feta penitència, mas encara hauran haüda aquella
devoció spiritual de fer oració, hoir misses, sermons, etc.; dic:
sermone de "Cum deffeceritis, recipiant vos in eterna tabernacula" (
die augusti).
ordenada, tots temps hauran plaers, no y haurà malalties, ne deguna
discòrdia, ballant, cantant, etc.: tot quant volran hauran,
liberati fuerint [et] [redempti] [a] [Domino] [convertentur], [et] [venient] [in] [Sion]
[cum] [laude] [et] [letitia] [sempiterna], [super] [caput] [eorum], [gaudium] [et] [letitiam]
[obtinebunt] [et] [fugit] dolor (Isaïe,
per sanguinem Xrispti.
paraís ab plaers in
tots temps; e axí, bona gent! apellau-vos. Ya ha