Text view
Gestes dels Comtes de Barcelona
| Title | Gestes dels Comtes de Barcelona |
|---|---|
| Author | --- |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | B-14-Gestes_comtes.txt |
| Date | Segle XIVa |
| Typology | B-Cròniques i obres historiogràfiques |
| Dialect | Or:C - Central |
| Translation | No |
Cronica comitum Barchinone et regum Aragonum
[
de Barcelona e de tots los altres qui són venguts
aprés d'ell; e de l'ordonament de tots los comtats
qui són en Catalunya; e
d'aquells qui ho han tengut, los uns aprés dels
altres; e
al comtat de Barcelona; e dels fets recaptosos,
e grans e nobles que han estats fets per reys
e per comtes en lur temps.
[
territori de Comflent, costa lo flum que és apelat
Tet, era
gran conseyl, per nom en Guiffré, al qual, per
aquests bons aptes, e de molts altres que eren en
ell, lo senyor rey de França donà-li lo comptat
de Barcelona.
rey de França tramès missatges seus honrats
en Prohensa, als quals lo davant dit comte de Barcelona
anà ab son fill, en Jaufré Pelós, honradament,
a Narbona. E
venguts de França, acordadament aontà e tirà per
la barba lo davant dit comte. E ell, treyta aquí
l'espaha, ocís-lo. Per la qual cosa fo pres lo comte
e, con lo menassen pres davant lo dit senyor rey
de França, ab son davant dit fill en Jaufré Pelós, e
ell volent-se estorçre e pendre venjansa d'aquela
presó, ocieren lo comte e menaren-se
en Jaufré Pelós. De la qual cosa fo molt despagat
lo davant dit senyor rey de Fransa, e, per conseyl
de sos barons, emparà lo davant dit infant Jaufré
Pelós, fill del dit comte de Barcelona, lo qual liurà
per nodrir al comte de Flandres.
[
féu pensar e ben nodrir. E com vengués a temps,
la comtessa de Flandres, muyler del devant dit
comte, per cert conegués que l'infant los agués
emprenyada lur fila, a esquivar que la donzela
d'aquel feyt no
féu jurar lo macip sobre
que, si cobrava la honor del pare, que la presés
a muyler. La qual cosa feta, liurà l'infant a una
veyla, e vestit de vils vestedures, lo qual amenà
celadament a sa mare, qui estava en Barcelona.
Lo qual vist, e conegut en cert senyal, que era
pelós en loch de son cors que no és altre acustumat,
per què hac sobrenom de Pelós, apellà tots
los barons de la terra celadament e mostrà
donzell, e en veritat conegut fo per ells. Pensant
con a gran falsia era son pare stat mort, a dia cert
acordadament tots vengren a
qui era aquí comte, devia venir e vench. E ell
pres, liuraren-lo al donzell, e aquí especejà
sa espasa davant tots en presència d'ells, e près e
tench poderosament lo comtat de Barcelona e
de Narbona entrò en Espanya.
Pelós, membrà a él lo sagrament que havia fet
de pendre la fila del comte de Flandres, segons
que és dessús dit, tramès sos missatges al comte.
A cert dia e loch, él vinent, féu matrimoni solempnialment
ab sa fila, segons que n'era tengut.
E el comte de Flandres, ab sos amichs, acabà ab lo
senyor rey de França que ell tornà en sa gràcia e
conformà-li lo comtat de Barcelona.
en França, hac missatges certs que sarrayns eren
entrats en la sua terra, e li avien gran mal fet. E
pregà lo senyor rey de França que li donàs ajuda
e secors contra los sarrayns. Mas lo senyor rey de
França, per altres grans afers que havia, no li pòch
ajudar, salvant que li féu do e privilegi que, si ell
podia los sarrayns de la terra gitar, que ell e ells
seus aguessen per tostemps per successió lo comtat
de Barcelona, lo qual negun temps no avia
ahut negú per successió entrò aquest temps.
dit, ajustà gran companya de França e vench
a Barcelona, e tots los sarrayns gitats d'aquén
tro a Lèrida, ab gran honor cobrà tota sa terra,
e tench-la poderosament en sa senyoria. E en
aquesta manera vench lo comtat de Barcelona de
la senyoria del rey de França en poder del comte
de Barcelona.
fundà lo monestir de Ripol e
[
Aquest Guiffré Pelós hac
davant dita: Raolf, Guiffré, Mir e Sunyer. Lo primer
fo monge de Ripol e puys bisbe d'Urgell;
Guifré fo metzinat e no hac infans, e fo sebolit
a Ripol; Sunyer hac lo comtat d'Urgell, e fo lo
primer comte d'Urgell. Guifré, pare dels davant
dits, tots sos fets bé ordonats, morí,
[
Mir, son fill, e tench lo comtat
hac
E aquests fils estans pochs, morí lo pare,
Domini
de Ripoll. E aprés d'ell, hac lo comtat de
Barcelona Seniofré, lo fil major. Los comtats de
Besuldó e de Cerdanya hac Oliba Cabreta davant
dit, e en Mir, fill terz, fo bisbe de Gerona e
comte, e fo sebolit e
Domini
eren pochs, en poder e en tutela de son frare en
Sunyer davant dit comte d'Urgell, lo qual tench
los davant dits infans e tots lurs béns dessús dits
per
[de] [Barcelona,] de Besuldó e de Cerdanya,
morí
monestir de Ripol. Del qual Sunyer romaseren
comtat per
Domini
de Ripol.
[
E él mort sens infant, axí con ja és dit, Borrell,
fill d'en Sunyer comte d'Urgell, hac lo comtat
de Barcelona.
[
comtats de Besuldó e de Cerdanya a n'Oliba
Cabreta, lo qual sobrenom li fo posat que, quan
era despagat ne mogut contra alcú, menan son
peu, era semblant que cavàs la terra axí con a
cabra irada. Lo qual Oliba fo molt poderós e de
gran fama, e tench poderosament los davant dits
comtats de Besuldó e de Cerdanya, sots senyoria
dels devant dits senyors e comtes de Barcelona
en Seniofré e en Borrell. Lo qual Oliba Cabreta
hac
e poderosa los davants dits comtats per
sots en Borrell comte de Barcelona.
Bernat davant dit, son fill, e en Guiffré lo comtat
de Cerdanya.
[
Barcelona e d'Urgell poderosament e en pau,
sarrayns vengren a Barcelona, e destruhiren tota
la terra e preseren la ciutat, e fo molt dura pestilència,
e açò fo
gràcia e per volontat de Déu. En Borrell, comte
davant dit, ahut secors e ajuda de sos amics, aontadament
gità tots los sarrayns de la ciutat, e de
tota la sua terra e de sos vehins, e cobrà poderosament
la ciutat e tota la terra. E tench entre totes
vegades los davant dits comtats
e hac
e morí
son fill, hac lo comtat de Barcelona e Ermengou,
son frare, hac lo comtat de Urgell. Lo
davant dit Ramon Borrell tenc
comtat de Barcelona, e hac
e morí,
[
Ermengou, son frare, tench lo comtat d'Urgell
mescles e fort dures ab sarrayns. E a la fi, ach
pus fort batayla a Còrduba en la qual morí ell,
e Arnulf bisbe d'Osona, e Encio bisbe de Barcelona,
e Oth bisbe de Gerona, ab molts d'altres
nobles barons e poderosos, sots en Ramon Borrell,
frare seu, comte de Barcelona. E morí lo
davant dit Ermengou,
qual fo apellat Ermengou de Còrduba, per ço
con morí en la batayla de Còrduba. E hac aprés
d'ell Ermengou, son fill, lo comtat d'Urgell.
[
Berenguer son fill tench lo davant dit comtat
de Barcelona, e de longa via no fo tan bo con
cels qui són dessús dits. E visch aprés de son pare
Berenguer, e Guillem Berenguer e Sanç Berenguer;
e morí
davant dit, fo comte de Manresa e morí sens
infant. E l'altre frare d'aquest, ço és a saber Sanç
Berenguer, fo monge de Torneres e prior de Sen
Benet de Bages, lo qual loch no era encara abadia,
e morí aquí.
[
fill en Berenguer comtes de Barcelona,
d'en Oliba Cabreta visqueren honradament. Mas
en Bernat Taylaferre, lo qual avia aytal sobrenom
per ço con era de gran força e sobrer d'armes,
hac lo comtat de Besuldó e tench-lo
e hac
Lo qual passan lo flum de Rosa morí aquí,
Domini
E visch e
comtat de Besuldó Guillem Bernat, son fill.
comte sus dit, fo monge e abat de Ripol, e bisbe
de Vich, e abat de Sen Miquel de Cuixà, los
quals
e fo
al monestir de Ripol; e honradament fo deycat
lo dit monestir, ajustats molts bisbes, sots en
Berenguer comte de Barcelona,
Aquest féu l'esgleya de Ripoll e l'altar molt noblement,
e cobrí l'altar e la creu d'aur, e d'argent
e de péres precioses molt noblement. E fo
sebulit a Cuxà per so com aquí morí.
comte de Cerdanya, hac lo comtat davant dit
aprés d'ell, lo qual tench lonch temps, e féu lo
monestir de Sen Martí de Canigó e
archabisbe de Narbona; e en Ber[nat] Guiffré, bisbe
de Gerona; e Guillem Guiffré, bisbe d'Urgell;
e en Berenguer Guiffré, comte de Berguedà. E
morí
[de] Canigó. E visch e
[
Barcelona, romaseren
E aprés d'él, en Ramon Berenguer, qui
és apelat Veyl, hac lo comtat de Barcelona, qui
fo molt prous; entre
hac senyoria e prerogativa que
sarrayns li fahien tribut. A crèxer son nom e sa
fama, e sa senyoria meylorar, denant
de Roma, que avia nom Hugo Candidus, ab
conseyl seu e de sos barons, dins son Palau de
Barcelona féu establimens de dret, los quals apelà
Usatges de Barcelona. E ordonà e manà que los
comtats tots que són sots senyoria de Barcelona,
que per aquels se jutgen e
Pere Ramon, e Berenguer Ramon e Ramon
Berenguer. Los
de vibra, qui naturalment quant són e
ventre de lur mare trenquen-lo e mor-[ne]. Lo
primer, Pere Ramon, ocís Almoch, sa madrastra,
lo qual fo exilat e morí en Espanya sens infant.
Aprés d'aquest Ramon Berenguer comte de Barcelona,
qui tench lo comtat
lo terç fill, per nom Ramon Berenguer.
[
Ramon Berenguer, foren comtes e
d'Urgell n'Ermengou, qui fo apellat Peregrí per
ço con morí peregrí en Oltramar,
son fill, qui fo apellat de Barbastre, per ço
con sarrayns l'ocieren a Barbastre, lo qual tenien
christians asetjat, en què molt trebaylà. E en
aquell any que fo pres Barbastre,
de Gerp son fill, lo qual fo axí apelat per ço
com bastí él lo castel de Gerp, del qual castell
hac gran ajuda a destrènyer la ciutat de Balaguer
entrò fo presa. Tench lo comtat
anys, e fo en
comte de Barcelona primer, e segon e terç, e
morí
de Mayorica, lo qual és axí apelat com morí en
aquel loch ab
christians, los quals ocieren Almoràvits, regnant
en Ramon Berenguer terç, comte de Barcelona,
fill, qui fo apelat de Castela on hac sa mare, e
estech molt aquí en la heretat de sa mare, e hac
grans dons de l'emperador don Alfons de Castela
qui molt l'amà. E aquest Ermengou fo ab
lo comte de Barcelona en Ramon Berenguer al
setge e a la presó de Lèrida, en què molt ajudà
al pendre, per la qual cosa li fo donada la terça
part de la ciutat. Visch e
e morí,
Ramon Berenguer comte de Barcelona.
[
Bernat apelat Gras, qui hac
Guillem Tron, per ço con avia lo nas fent,
e Bernat Guillem. Visch e
[Bernat] [Gras]
e
Bernat, frare menor, qui fo hom benigne e sofirent.
En Guillem Tron davan dit, son frare major,
fo hom feló e no de bon tempre, e fo dit que per
conseyl de son frare e d'alcuns barons de la terra
fo mort,
avia fill, lexà lo comtat de Besuldó a
Berenguer comte de Barcelona, e jau e
de Ripol.
[
devant dit [Guiffré,] [Ramon] Guiffré, comte de
Cerdanya, e tench lo comtat
fils: en Guillem Ramon e Enrich. Morí
Domini
Ramon, qui hac
Guillem. Enrich, fill del comte desús dit, hac
files, e donà
e l'altre donà al vescomte de Lautres, e morí.
Visch En Guillem Ramon e
Jordà, lo qual tan tost se n'anà en Oltramar, e féu
aquí moltes de coses dignes de bon nom e de
gran fama, axí con aquel qui fo molt bon d'armes
e fo molt amat e temut, per bons fets e per armes,
entre
aquí fo nafrat de sageta, e morí sens infant.
de Cerdanya aprés d'ell, e tench-lo
anys, e morí,
e lexà lo comtat a
comte de Barcelona.
qui antigament foren de Barcelona, són
tornats e restituïts a Barcelona, e axí són fenits.
[
comte de Barcelona, hac lo comtat de Barcelona
Ramon Berenguer, son fill. Lo qual fo molt
bo d'armes, benigne, dols, piadós, alegre, e prous,
bell en son cors e en tots sos membres, lo qual
fo apelat Cap de Stopes per gran cap que avia
de molts cabells. A aquest donà son pare muyler,
fila d'en Robert Guiscart, duch de Poyla e de
Messina, de la qual hac
Berenguer.
del davant dit Ramon Berenguer Cap de Stopes,
tench-se per menyspreat de son pare, qui
hac l'altre germà tant prous heretat e no ell. Una
sahó aguaytà
Gerona e Sent Celoni, e ocís-lo, molt jove que
era. De la qual mort fo gran dol e gran despagament
en tota la terra, per la gran bonea que en
ell era. Assò fo fet
Cap de Stopes, en Berenguer Ramon se
volch emparar del comtat de Barcelona e que
fos comte. Mas los barons e
no pogren sofrir que aytal hom regnàs
sobre ells; gitaren-lo de la terra, e anà-sse
Oltramar, e morí aquí peregrí e mut que fo.
[
tots los altres de Catalunya elegiren a comte de
Barcelona Ramon Berenguer, fil del davant dit
comte. Lo qual fo hom dolç, larch, e bon d'armes,
e hac muyler na Dolça, fila del comte de
Proensa, ab la qual hac los comtats de Proensa
e de Millau. Los comtats davant dits de Besuldó
e de Cerdanya ordonà que fossen del comtat de
Barcelona. E donà sa filla, na Dolça, a muyler a
n'Anfós emperador de Tolèdol, del qual fo nat
infant molt bo e molt noble.
companya de barons, e de richs hòmens, e d'altres
molts e de Pisans, e assetjà la ciutat de Mayorcha,
e près-la, e destruhí la terra.
e moltes mescles, e de tots hac victòria, e
tolch-lur molts castels forts. E hac tribut dels reys
de València, e de Tortosa e de Lèrida.
Ramon Berenguer e Berenguer Ramon,
instituit post se heredes:
comtat de Barcelona, e Cerdanya e Besuldó; en
Berenguer Ramon e
Ramon Berenguer comte davant dit víu que
son temps s'acostava de morir, féu-se Espitaler
en la casa de l'Espital de Jherusalem a Barcelona,
e morí aquí gloriosament,
on fo sebolit honradament.
[
quart Ramon Berenguer comte de Barcelona, e
de Besuldó e de Cerdanya, fill primer, fo molt
prous, savi, de gran enginy, e de gran consell, e
de gran fama per tot lo món; gran de cor e assats
leuger de persona, e humil e subtil, en son
propòsit ferm, e fonc hom qui guardava per
aenant; en son anar e en son vestir cortès, gran
de persona e de força, forts de cors e de mans,
avinent en tots sos membres, bell de color, ans,
segons dit cominal, no li falia res de bé, e fo pus
savi e pus bastant de tot bé que negun altres
dels seus qui són passats.
d'Aragó ab dona Urracha filla del rey Raynimir,
ajuda de l'emperador de Tolèdol n'Amfós per
terra, e ab ajuda de genoveses per mar, asetjà Almaria,
en la qual intrà ab
esvahí contra
E posà ses tendes costa
no
cosa fo feta
asetjà la ciutat de Lèrida, e la près, e Fraga en
dia,
fort, e
Siurana, e tota la muntanya e tota la terra [qui]
[és] [entorn] [
on establí e féu bé
on és Déu adorat e pregat e loat e beneyt.
frare, comte de Proença ocieren robadors de mar
e
fill, e
comtat de Proença. E assetjà la ciutat d'Arle, e
destruhí moltes torres e tota la terra; e tolch als
Balçents, enemichs seus e de son nabot,
castells. Féu encara, contra el castell de Trencatayla,
castell de fust molt meraveylós sobre Rodes,
e
armats qui sabien de fet de mar, e per lo flum,
ab gran maestria e per art, amenaren-lo tro al
davant dit castell, e près-lo e l'enderrochà.
seu nabot e la filla de l'emperador d'Alamanya, la
qual hac per muyler ab tot lo ducat de Proença
per tostemps.
monge, [hac] [a] [muyler,] [e] [fo] axí ajustat lo regisme
d'Aragó e
e
hac a marit lo rey de Portegal Sanxo. Aquest Sanxo,
près muyler na Sança, fila del comte en Nuno
de Castella, e hac-ne
comte de Barcelona, fo malalt al Burg Dalmau,
costa Gènova en Lombardia, e morí aquí ple de
gràcia e de molts dies,
son poble, perill a sa terra, goig a sarrayns, grans
crits a pobres, sospirs a hòmens de religió. Aprés
la sua mort exiren ladres e robadors; pobres e
despoderats s'amagaven; e en clergues, e en lechs,
e en aquells de la terra e de fora fo gran mal vengut
e gran destrucció, entrò vench Ildefons son
fill qui comensà de regnar, qui era infant quant
son pare morí. Lo qual fo portat e sebolit honradament
e
E visch e
[
Berenguer, fo comte d'Urgell Ermengou, qui
près sa naboda del devant dit Ramon Berenguer
a muyler, qui fo comte de Barcelona e
príncep d'Aragó, de la qual hac
Ermengou. E visch lo devant dit comte, pare
d'aquest Armengol, al comtat
morí,
rey d'Aragó. Lo qual ocieren christians a
València ab son frare Galceran de Sales.
hac lo comtat d'Urgell Ermengou son
fill, e tench poderosament lo comtat d'Urgell. E
e
Maria de Gauter. E visch e
anys, e morí
rey en Aragó lo senyor en Pere, fill del senyor
Ildefons, e no lexà negun fill.
[
de Barcelona en la persona del senyor rey
Ildefons, e ajustats lo regne d'Aragó e
de Barcelona, dels quals fo rey e comte Ildefons
davant dit, és mester de saber lo comensament
del regisme d'Aragó e d'aquells qui
ans que fos ajustat ab lo comtat de Barcelona.
fill d'en Sanxo rey de Navarra, lo qual fo fill
d'una dona molt noble, de
Aynuar. E mort son pare, qui tenia lo regne
de Navarra e d'Aragó, qui eren sots
aquest Raynimir primerament se féu apellar
rey d'Aragó. E aquest fo primer rey en Aragó.
Aquest hac
a son avi.
aquí d'una sageta, e féu jurar
Pere e Anfós, que no sebollissen son cors ne
levassen del setge tro aguessen presa la ciutat.
son fill, fo fet rey aprés d'ell d'Aragó. Tenent la
ciutat d'Oscha assetjada, vengren molts sarrayns
en ajuda d'Oscha, per levar los christians del setge.
E Pere, rey davant dit, aportà lo cors de son
pare al monestir de Sent Victorià, e feta aquí sa
oració, comfortat per vista del davant dit màrtir
sent Victorià, combaté
venguts contra ell, e vencé
e les altres coses qui foren perdudes dels sarrayns;
e comfortada la ost dels christians, e refrescada
de la fretura gran que avien, combateren la ciutat
en tal virtut que
e Raynimir qui fo monge e prevere de Sent
Ponç de Torneres. Aquest rey Pere regnà en Aragó
qui féu molt de mal ha sarrayns. E près muyler
dona Urracha, filla del rey de Castela. E per ço
car duptava que valgués aquell matrimoni per
raó de parentesch, comanà molts castells forts
en aquela frontera a[mb] [e]l rey de Castela, e
[comanà][
alcuns castellans feelment tengren longament.
E mort lo davant dit Anfós rey de Castela,
sogre del davant dit Anfós rey d'Aragó sens infant
altre, oyda la mort d'ell, tantost ajustada gran
ost de cavalers e d'altres géns, Anfós rey d'Aragó,
ab dona Urracha sa muyler, entrà-sse
Castela. E per ço com no hi avia altre a qui per
dret vengués la terra d'ella en fora, près e emparà
poderosament tota Castella. E regnà aquí en pau
axí con a bon príncep, e guardà e defès la terra
de sarrayns, e cresch e poblà molts lochs del regne.
E per ço con avia consciència que la regina
davant dita, per raó de parentesch, no podia ésser
sa muyler, jaquí-la. E per aquesta rahó fo gran
guerra e gran contensó entre els casteylans e
davant dit rey, e foren-hi moltes mescles, però de
totes hac victòria lo rey d'Aragó.
Aquest rey n'Amfós près Saragossa, e Tarassona
e Tudela, que tolch als sarrayns, e molts
d'altres castells forts, e
Aquest Anfós regnà
hac batayla ab sarrayns e fo nafrat, e morí,
Domini
e fo sebolit a Montaragó.
sens hereu, entre
per raó del regne, con no hi avia hereu natural,
si no Raynimir monge, lo qual no pòch mantenir
justícia, ni axí con a rey defendre lo regne,
ne muler pendre. E per ço fo feta
cort a Montsó, e fo conseyl dels majors que
monge trasquessen del monestir, e que
en loch de son frare en rey. La qual cosa feta, e
ell amenat del monestir a Oscha, posaren-lo en
la cadira del rey. E donaren-li per muyler la sor
del comte de Peyteus. Lo qual fo molt aventurat
hom en batayles, e benigne, e liberal e de
gran mercè, e molt larch als seus, en tal guisa que
molts castells del regne donà a cavalers. D'aquell
matrimoni exí una filla que hac nom Urracha,
la qual fo dada per muler a
comte de Barcelona. E enaprés, lo davant dit
Raynimir tornà-sse
e recobrat l'àbit morí aquí.
entrò a l'ajustament del regne e del comtat de
Barcelona foren
tench lo regne e
temps con desús és dit, e hac
dita regina, axí con desús és dit.
[
comtat de Barcelona, lo qual fo molt valorós
e molt larch, e qui féu moltes de coses dignes
de gran fama en Proença. El qual [estant] [poch],
vench a Barcelona Ramon Berenguer, comte
de Proença per gràcia de son avonclo Ramon
Berenguer comte de Barcelona. Lo qual rehebé
honradament, e
tota sa terra, poderosament e bé. E aprés
tornà-sse
de Niçe on fo nafrat e morí,
romàs lo comtat de Proença a n'Ildefons rey
d'Aragó e comte de Barcelona, al qual féu molts
d'enugs e de desplaers Ramon comte de Tolosa,
qui depuys ne cobrà guardó. Lo davant dit Ildefons
rey poblà Cinolium e molts altres castells. E
près muler dona Sança, fila del gran emperador
de Castella. Lo qual hac los comtats de Rosseyló
e de Paylars e
dit comte de Tolosa qui, e
intrar en Proença, e era ab ell Hug archabisbe de
Tarragona e Pere bisbe de Vich, e primerament
fossen albergats en
lo volch fort aontar. E, per voluntat de Déu, fugí
en
flum de Rosa e vengren a Arlet, e fo ben rehebut
e honrat. E hac tota Proensa, la qual tench
poderosament.
ocieren en [Ramon] [Berenguer],
aquest, lo rey Ildefons asetjà, e près e destruhí
Murvell, qui era dels davant dits baares, e tots,
aytans con ne pòch pendre, destruhí e ocís. E
axí cobrada Proença tench-la poderosament.
desplaers que li havia fets lo davant dit comte
de Tolosa, del qual fo tostemps enemich. E con
anava a veer lo rey d'Anglaterra, a onta d'ell passà
per sa terra e albergà denant Tolosa, on féu gran
mal e gran destrucció passant per tota sa terra a
veer lo davant dit rey, e[
no
hac ab sos vehins reys d'Espanya. E del rey de
Castella, ab qui hac guerra, e ab gran poder de
cavalers e d'altra gent entrà en sa terra e destruhí-la.
E quan fo albergat denant la ciutat de
Sòria, vench-li cert misatge que
de Castella, ab altres hòmens, eren intrats en
Catalaiub e a Derocha, e que s'enmenaven hòmens
preses molts e bèsties. El rey davant dit,
açò oyt, tantost per
ves aquells, e combaté
e cobrà tot ço que s'enmenaven. E moriren-n'í
molts e menà-sse
honor e ab victòria tornà-sse
lo senyor apostoli Celestí féu establiment e
manà que
e negú no fos ab ells en treves ne en amistat,
la qual cosa era entre alcuns. E per ço con
tots los reys d'Espanya entre sí avien discòrdia, e
eren en palia e en amistat ab alcuns reys sarrayns,
Ildefons rey davant dit, complit de tots bons pensaments,
vench-li en cor que anàs a Sant Jacme, e
que
acordàs tots e
acordats, lo manament que
avia fet, dels sarrayns a guerrejar, mils se pogués
complir. Ildefons rey davant dit, comensat son
viatge, víu tots los prínceps d'Espanya, per los
quals fo molt ben rehebut, e honrat per cascú per
tot son regne. E per ajuda de Déu féu amistat e
posà entre alcuns prínceps d'aquela terra; alcuns
altres d'aquela terra, [que] no pòch aportar a sa
volentat, deposà; e axí, quan no pòch acabar ço
que avia volentat, tornà-sse
romaria, fo gran fam per tota sa terra, començà,
e féu e continuà grans almoynes de son thesaur
en qualque loch que fos. Sercada axí tota sa terra
vench a Perpinyà, on avia manada cort a tots los
prínceps e
febra, e gloriosament morí aquí en Jhesuchrist,
de Poblet, lo qual avia fundat e dotat.
ne li volch donar neguna part de la honor.
fils e
e de la dona regina Sanxa: en Pere, qui hac
lo regisme d'Aragó e
de Besuldó, e de Cerdanya, e de Rosseyló e de
Paylars; e Anfós, qui hac lo ducat de Proença.
muyler sa naboda del comte de Fontcalquer, de
la qual nasch Ramon Berenguer, qui fo comte
de Proensa, e hac muyler dona Beatriu, filla
del comte de Mariena, de la qual exiren
filles, la una de les quals fo muyler del rey de
França Leovich, l'altra de Karles son frare, l'altra
d'Enrich rey d'Alamanya, e l'altra de son frare,
del rey d'Anglaterra. Aquest comte de Proença
tornà moltes ciutats e molts castells al comtat de
Proença que avia perduts.
Lo terç fill del rey Ildefons, Ferrando, romàs
e
qui fo muyler del rey d'Ungria, la qual tornà en
Aragó mort lo marit sens infant;
una hac nom Elienor e l'altra Sanxa.
de lahor féu lo davant dit senyor Ildefons, rey
d'Aragó, comte de Barcelona, fill del molt noble
senyor en Ramon Berenguer comte de Barcelona.
[
rey d'Aragó e comte de Barcelona, bon d'armes,
cortès e larch, en tant que ciutats, castels e viles,
e tot ço que podia, obligava per tal que pogués la
en muyler, qui era rey de Cicília e fo depuys
emperador de Roma. La qual seguí n'Amfós,
comte de Proença, en Cicília, ab molts cavayllers,
e morí a Palerm. E hac
la davant dita Constansa, qui près a muyler la filla
del duch d'Ostalrich, lo qual tenc pres son pare
en Poyla, per ço con li era semblant que
contra ell, e morí en la presó sens fill.
Dona Elianor donà a muyler a
comte de Tolosa e morí sens infant. L'altra, dona
Sanxa, hac per muyler son fill del comte de Tolosa,
en Ramon, e hac
n'Amfós, frare de Leovich rey de França, e era
comte de Peyteus.
muyler dona Maria, filla del noble príncep en
Guillem, senyor de Monpesler, la qual era filla
de la fila del noble emperador de Constantinoble,
e hac-ne
de la qual hac Monpesler ab tota sa senyoria.
en Pere no volch ne en noblea, ne en larguea
ne en fets valoroses menor ésser de sos ancessors,
ans li plach ésser major de tots aquells en
larguea e en fama e en dignitat, molt honradament
anà-sse
pensan [en] [lo] [dit] [rey] compliment de tots bens
desús dits e de molts d'altres, en la esgleya de
Sent Pancraç, ladoncs, lo mès e
rey. Lo rey en Pere aprés d'açò, per sa plana volentat,
e franquea, e per honor de Déu e de la
Esgleya de Roma e del senyor apostoli Innocent,
donà franquea e especial privilegi a totes
les esgleyes, e a tots los monestirs de son regne
e de sa senyoria, que, sens conseyl e atorgament
e consentiment d'ell, e dels seus successors, per
tostemps pusquen fer elecció e escrit, que ans
d'aquest privilegi neguna elecció no s'í gosava
fer en totes les esgleyes cathedrals ni e
sens conseyl e consentiment del senyor
rey. E el senyor Innocent apostoli féu-li gràcia
que port tostemps son senyal en sa tenda.
lo senyor rey en Pere ab gran honor en
sa terra. E vinén ves sa terra, ohí dir que
de Fontcalquer avia pres son frare, lo comte de
Proensa, e era entrat en sa terra ab gran cavaleria,
e li avia gran re de sa terra destruhida. E recobrat
son frare ab honor, féu pau entre ells.
gran contensó entre ell e
als quals féu molt d'enug e molt de mal,
e hanc depuys no
matrimoni seu e de dona Maria sa muyler se partís.
La qual se n'anà a Roma, e Innocent l'apostoli
per dret confirmà lo matrimoni fet entre
senyor rey en Pere e dona Maria de Montpesler.
La qual, assò fet, morí aquí de febre, e honradament
fo sebolida en l'esgleya de Sent Pere, costa
sancta Petronilla fila de sent Pere. De la qual
romàs
la qual regina se manifestà per moltes virtuts e
miracles que Déu féu per ela.
amor e en gran amistança ab lo noble n'Amfós
rey de Castella, e foren abduy en la gran batayla
d'Úbeda. Al qual rey en Pere fo donada la venzó
e la victòria de la batayla, lo qual avia tot son
cor e tot son enteniment a subjugar los sarrayns,
als quals tolch los castels de Madrit, e de Fobit,
e de Calatrava e d'altres molts. E la batayla
moguda, passà ab tots los cavayllers e sa gent oltra
los ports de Muradals, e
Londes de Tolosa, aquí vençé Miramamolí e
tota sa host, e
molts sarrayns morts. E aüda de tan gran fet
tanta de victòria, faent gràcies a Déu, ab honor
tornà-sse
honrat sobre tots los altres de belea, de proea,
de larguea, de cavalaria e de laor.
de Narbona hagués gran croada de França,
amenada en la província de Narbona contra los
heretges qui en aquella terra públicament staven,
e contra la fe e
e blasphemaven, lo senyor rey en Pere davant dit,
per manament del senyor apostoli, lo qual fo tostemps
en totes coses obedient, liurà Carcassona
e Beers ab tota lur senyoria a
Monfort, reebut homenatge e feeltat d'ell.
davant dit s'era levat contra lo comte de Tolosa e
ses sors, e
amonestamens molts e diverses, ni per l'apostoli,
a qui tramès per açò sos certs missatges, no
d'aquest mal lexar. Per aquesta raó solament, no
per altra, vench en ajuda del comte de Tolosa e de
ses sors al castell de Morell. E aquí fo gran mescla
entre
d'una part, e
d'altra. Lo rey en Pere, ab los seus tan solament,
morí aquí. La qual cosa soferí, enans que fos vensut
en batayla campal. Los comtes de Tolosa e de
Fox ab los lurs fugiren e lexaren e
rey ab gran desonor, d'on són e seran en gran
blasme perpetual. Moriren ab lo rey en Pere Asnart
Pardo e Pere Pardo son fill, e Gomis de Luna,
e Michel de Lusia e molts d'altres barons d'Aragó,
mas de Catalunya no n'hi morí negú.
Morí lo senyor rey en Pere
lo qual hedificà dona Sanxa sa mare, e posà aquí
covent de dones de l'Espital de Jherusalem.
Lo senyor rey en Pere tan solament vench
en ajuda del comte de Tolosa e de ses sors, axí
com dessús és dit, no per ço que ell fos en ajuda
de negun hom partit de la fe christiana, en la qual
fo él leyal e cathòlic per tostemps sens tot dupte.
[
d'Urgell en Guerau de Cabrera, qui l'hac
aprés d'en Ermengou davan dit comte, qui morí
sens infant, per ço con aquell Guerau era son
nabot, fill de sa sor. Lo qual li féu moltes guerres,
e molts torts e moltes injúries. Per les quals
coses, ajustades ses hosts, lo rey asetjà-li Balaguer
e Lorentz, e
comte en Guerau e sa muyler, e tench-los preses
e
senyoria tot lo comtat d'Urgell.
Pere, los richs hòmens del comtat d'Urgell e
de Catalunya recobraren dels procuradors del
regisme lo comte davant dit e sa muyler e sos
fils. Lo qual Guerau comte tantost se n'entrà en
l'orde del Temple, e morí aquí.
de Cabrera son fil. Lo qual morí
fill, qui hac dues muylers, la una filla d'en Pere
de Montcada, e l'altre filla d'en Roger comte de
Fox, e romaseren-hi infans de cascuna. Lo qual
Àlvaro morí,
lo comtat en gran tribulació e en gran discòrdia.
Lo qual comtat tot d'Urgell se près lo senyor en
Jacme rey d'Aragó, lo qual avia, e
Pons de Cabrera, ja ganyat per raó de la dona
n'Aurembiaix, filla d'en Ermengou davant dit
comte d'Urgell.
[
son fill poch, lo qual avia liurat per nodrir a
comte de Montfort e desposada sa fila. Mas
con lo comte de Montfort era estat en la batayla,
e avia donada ajuda a la mort del rey en Pere son
pare, ordonà Innocent papa que en Jacme, infant
e rey d'Aragó, fos liurat a sos barons naturals.
E tramès per fer açò maestre Pere de Benavent,
cardenal de Roma, per lo qual fo restituït lo davant
dit infant en Jacme a sos faels barons. E tot
açò procurà, en la sua pròpria persona e en ses
pròpries despeses, n'Ispan bisbe de Segorb. E fo
mès per nodrir e per guardar, l'imfant en Jacme,
e
e nodrent aquí, levaren-se molts mals entre
e les ciutats e les viles de tot lo regne, e foren
devant dit, aüt conseyl de la Esgleya e de tots los
barons, comanà l'infant en Jacme a son avonclo
en Sanxo comte, lo qual, sempre que fo cre[sc]ut,
regnà ab conseyl de sos barons.
piadós e qui hac victòries de moltes batayles.
près dona Elienor, filla del rey de Castella,
e engendrà en ella
qual matrimoni fo departit per en Johan bisbe de
Sabina e cardenal de Roma per parentesch que
era entre ells, e
sens imfant.
avent cor noble de ressemblar son linyatge, e no
en re minvar sos regnes, mas a tot son poder créxer,
moch guerra contra tots sos vehins sarrahins,
e entrà en lur terra, e près Borriana e molts d'altres
castels.
gran navili, anà a les illes de Mayorques, que
són antigament apellades Balears. E aprés hac
diverses batayles, on morí molt rich hom de
Catalunya e d'Aragó. Assetjà la ciutat de Mayorques
e, ab ajuda de Jhesuchrist, pres la ciutat, el
rey sarahí e tota sa gent, e molts mor[t]s aquí
e en diverses guises, subjugà a ssí la ciutat de
Mayorqua, molt noble e richa, e la illa de Mallorcha,
e de Manorcha e de Evissa. E lexats aquí
qui defesessen la ciutat e les illes, ab gran honor
e ab gran victòria tornà-sse
barons, assetjà la ciutat de València, e per lonch
de temps combatuda, reté-se a ell. E ell tenent
poderosament la ciutat, contrastà a ell lo regne
per la noblea de molts forts castels que y avia, e
de viles, e de grans vals e de grans géns. E aprés
grans trebayls, e dans donats e preses, subjugà a sí
tota la terra, els castels, e les viles e les géns, sens
tota minva. E axí complidament conquestes totes
les fronteres dels sarrayns, roman a tant noble
senyor e rey de fer tostemps laors e gràcies a Déu
lo pare, e a Jhesuchrist fill seu, e al Sant Esperit, e
a la verge dolça madona sancta Maria e a tota la
cort celestial, qui hordonaren e volgren tan bon
rey ésser, e li donaren cor e volentat e poder de
comensar, continuar e acabar tans de bons fets
con dessús són dits, e molts d'altres qui serien
molt lonchs d'escriure.
muyler partit per Esgleya, axí con dessús
és dit, près depuys dona Hioles, filla del rey
d'Ongria per nom Andreu e de dona Hioles regina,
muler sua, qui fo fila de l'emperador Pere
de Constantinoble e de la dona Hioles emperadriu
de Constantinoble, que foren de linatge dels
reys de França. E d'aquesta exí filla dona Hioles,
qui fo muyler d'en Amffós rey de Castella, primer
fill de don Ferrando, lo bon rey de Castela;
e hac-ne encara
qui fo clergue e archabisbe de Tolèdol, e
dona Constança, qui fo muler d'en Manuel,
frare del devant dit rey de Castella; e Helisabet,
qui fo muyler d'en Phelip, fill de Ledohic rey de
França; e dona Maria, qui morí sens infant.