Crònica [R. Muntaner]

[Pròleg]

En nom de Nostre Senyor ver Déus Jesuchrist et de la sua beneyta mara madona santa Maria, et de tots los seus beneyts sancts et sanctes, amén. Per ço con deute és que cascun deja retre gràcies e mercès a Déu et a la sua beneyta mara de la gràcia et de la mercè que li fa, e encara que no la deja tenir çellada, ans ho deu manifestar per ço que cascun ne prenga bon eximpli et s'esforç de bé a ffer et a dir; car segurament pot tenir cascun per veritat que qui bé fa ne pensa ne tracta Déus li·n ret bon mèrit, et si fa lo contrari esper que contrari li vendrà, si donchs no se n'esmena enaxí que el mal, aytant con puscha, fassa tornar en bé; con a Déu res no pot ésser amagat. Et plau-me de una paraula qui notòriament se diu en lo regna de Sicília, que diu, con la ·I· se contrasta ab l'altre: Or laixa anda a fide, que Deus te vide. E axí, cascun farà que savi que vaja a fe, que Déus lo veu; que a Déu no pot ésser res amagat. Et per ço con entre·ls altres hòmens del món, jo, Ramon Muntaner, nadiu de la vila de Perallada et ciutadan de València, és rahó que fassa moltes gràcies a nostre senyor ver Déus et a la verge madona santa Maria et a tota la cort celestial de la gràcia et de la merçè que m'à feyta, de molts perills que m'à gitats e escapat, axí de ·XXXII· batayles entre de mar et de

terra en què són estat, et de moltes presons et turments que en ma persona són estats donats en les guerres hon yo són estat, et per moltes persequcions que hé aüdes, axí en riquees con en altres maneres, segons que avant porets entendre en los fets qui en mon temps són estats. Et segurament que yo m'estegra volenters de recomptar aquestes coses, mas covén-me a a ffer que u deja recomptar, et asenyalladament per ço que cascun entena que en tants perills negun poria escapar sens la ajuda et la gràcia de Déu et de la sua beneyta mara. Per què vull que sapiats que, con yo hisquí del dit loch de Perellada, que no avia encara ·XI· anys complits, et con fiu aquest libre e·l començé, era en temps, la Déu merçè, de sexanta anys. Lo qual libre jo comensé al ·XV_è· dia de mayg de l'any de la encarnacion de Nostre senyor Déu Jesuchrist ·mil_CCCXXV·. [c.1] E estant jo en una alqueria mia per nom Xilvella, que és en la orta de València, e durment en mon lit, a mi vench en visió un prohom veyl vestit de blanch qui·m dix: —Muntaner, leva sus e pensa de fer ·I· libre de les grans meravelles que has vistes que Déus ha fetes en les guerres on tu és estat, com a Déu plau que per tu sia manifestat. Et vull que sàpies que per ·IIII· coses seyelladament t'à Déus alongada vida et t'à aportat en bon estament e t'aportarà a bona fin. "De les quals ·IIII· coses és la una, primera, con tu has tengudes moltes senyories axí en mar con en terra hon pogres haver fet més de mal molt que no has. "La segona és per ço con jamés no has volgut guardar a negun qui en ton poder fos ne sia vengut mal per mal, ans molts hòmens

de gran affer són venguts en ton poder qui t'havien molt de mal fet, qui cuydaven ésser morts con venien en ta mà, e tu lavors feÿes gràcies a nostre Senyor de la de la merçè que·t fahia, e là hon ells se tenien per pus perduts tu·ls reties a nostre senyor ver Déus pròpiament, e·ls deliuraves de la tua presó e·ls ne trameties en lurs terres salvament et segura, vestits et apparaylats segons que a cascun se pertanyia. "La terça rahó és que a Déu plau que tu recomptes aquestes aventures et meraveyles con altre no és viu qui u pogués axí ab veritat dir. "Et l'altra és per ço que qualque sia rey d'Aragon que s'esfors de bé a ffer et a dir et entenent les gràcies que Déus ha fetes en aquests affers que tu recomptaràs, a ell et a les sues gents, et que pens que de bé en meylor iran tots temps mentre ells vullen en veritat et en dretura metre et despendre son temps, et que veja et conega que a la dretura ajuda tots temps nostre Senyor. Et qui ab veritat guerreja et va, Déus lo exalça e li dóna victòria, et que ab poques gents fa vençre et destrouir moltes qui ab supèrbia et malvestat van e·s fien més en lur poder que en lo poder de Déu. "Et axí, per aquesta rahon, leva e comensa ton libre e ta ystòria als mils que Déus te aministrarà. Et jo, con açò aguí entès, desperté·m e cuydé trobar lo dit prohom, et no·n trobé gens; e sí·m fiu lo senyal de la creu en mon front, e lexé·m alscuns dies que no vulguí res d'açò comensar. Et altre dia, en aquell loch mateys, en visió jo víu lo dit prohom, qui·m dix: —Ho foyll! què fas? Per què menysprees lo meu manament? Leva et fé ço que yo t'é manat; e sàpies que si u fas, que tu et tos infants et tots tos parents et amichs ne hauran bon mèrit de Déu per l'affany

e trebayl que tu ne passaràs. E·ncara n'auràs mèrit de tots los senyors qui són exits ne són en la alta casa d'Aragó. Et sí pensà a senyar et beneÿr mi et ma muller et mos infants, et anà-sse·n. Et jo aytantost comensé aquest libre, lo qual prech a cascuns qui l'hoyran que creeguen que per çert tot és axí veritat con ho hoyran et no y posen dubte negun. Et tota hora que hoyran les grans batayles et feyts d'armes, vaja-los lo cor que totes les victòries estan tan solament al poder et a la volentat de Déu, e no en poder de gents. Et sàpia cascun que yo no trop ne pusch pensar que la companya qui en Romania ha tant durat, de cathalans, que per àls hi aja tant durat con per dues coses, les quals han tots temps haüdes e encara han, so és: la primera, que hanc victòria que aguessen no reputaren jamés a lur bondat, mas tant solament al poder de Déu; et l'altra, que tots temps volgren que justícia se tengués entre ells. E aquestes dues coses tenien tuyt generalment en lur volentat, del menor al major. Et axí, per amor de Déu, a vosaltres, senyors qui aquest libre hoyrets, vaje-us lo cor en aquestes dues coses senyelladament, e axí con vos vendrà davant metets-ho en obra; et Déus adressar n'à mils tots vostres fets. Car qui pensa lo poder de Déu et pensa lo poder nostre, leugerament pot cascun pensar que no és àls mas Déus e·l seu poder. Con aquest libre senyelladament se fa a honor de Déu e de la sua beneyta mara e de l'alt casal d'Aragon. [c.2] Et per ço comensaré a la gràcia que Déus féu al molt alt senyor rey En Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, qui fo fill del molt alt senyor rey En Pere d'Aragó et de la molt alta dona madona Maria de Muntpestler, que fo molt santa dona et bona a Déus et al món, et fo del pus alt linatge del món, axí con

aquella qui exí de la casa de l'emperador de Roma, per sí et per son linatge. E per ço comens al fet del dit senyor rey En Jacme con yo·l víu, e senyelladament lo víu que jo era fadrí, e·l dit senyor rey [essent] a la dita vila de Perellada, hon jo nasquí, et posà en l'alberch de mon pare, En Johan Muntaner, qui era dels majors alberchs d'aquell loch et era al cap de la plassa. Et per ço recompte aquestes coses que cascun sàpia que jo víu lo dit senyor rey et que pusch dir ço que d'ell víu et aconseguí, que d'àls jo no·m vull entrametre sinó d'açò que en mon temps s'és fet. Et d'ell avant parlaré dels fets del molt alt senyor rey En Pere, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, fill major seu; et del molt alt senyor En Jacme, rey de Mallorques, axí mateix fill del dit senyor rey; et aprés del molt alt senyor rey N'Amffòs d'Aragó, fill del molt alt senyor rey En Pere; et aprés del molt alt senyor rey En Jacme, fill del dit senyor rey En Pere; et del molt alt senyor rey Ffrederich, fill del dit senyor rey En Pere; et del molt alt senyor En Pere, germà lur; et aprés, del molt alt senyor inffant N'Amffòs, primer engenrat del davant dit senyor rey En Jacme; et del senyor infant En Pere, fill del dit senyor rey En Jacme; et del senyor inffant En Ramon Berenguer, fill del dit senyor rey En Jacme; et del senyor inffant En Jacme, primer engenrat del dit senyor rey de Mallorcha; e del senyor rey En Sanxo, fiyl del dit senyor rey de Mallorcha; et del senyor inffant En Fferrando, fill del dit senyor rey de Mallorcha; et de l'inffant En Ffalip, fill del dit senyor rey de Mallorcha; et encara del senyor inffant En Jacme, fill del senyor inffant En Fferrando de Mallorcha. E cant de tots aquests ajam parlat, et de les honors que Déus ha fetes

a ells et a lurs sotsmeses, porà cascun ben saber que sobre ells et lurs pobles ha Déus tramesa de la sua gràcia compliment; et si a Ell plau, sí·s farà d'aquí avant a tots aquells qui són devaylats d'ells et de lurs vassalls. Emperò, tota hora sia plaer d'ells que·ls sia membrant lo poder de Déu et que no·s fien massa en lur valor ne en lur bondat, ans totes coses jaquesquen a la man de Déu. [c.3] Car manifestament pot hom entendre que la gràcia de Déu és e deu ésser ab tots aquells qui dexenduts són del senyor rey En Jacme davant dit, fill del dit senyor rey En Pere et fill de la molt alta dona madona Maria de Muntpestler, con la sua nexensa fo miracle senyelladament de Déu et per obra sua. Et per ço que tots aquells ho sàpien qui d'aquí avant hoyran aquest libre ho vull jo recomptar. Veritat és que·l dit senyor rey En Pere près per muller et per reyna la dita madona Maria de Muntpastler per la gran noblea que havia de linatge et per la sua noblea, et per ço con se·n crexia de Muntpastler et de la baronia, la qual havia en franch alou. Et per temps avant, lo dit senyor rey En Pere, qui era jove con la près, per escalfament que hac d'altres gentills dones estech que no tornà ab la dita dona Maria, ans venia alcunes vegades a Muntpastler que no s'acostava a ella, de què eren molt dolents et despagats tots los sotsmeses, et senyeladament los prohòmens de Muntpastler. Sí que una vegada s'esdevench que·l dit senyor rey En Pere vench a Muntpastler, e enamorà·s d'una gentill dona de Muntpastler, et per aquella bornava, et anava ab armes et trahia a taulat; e fahia tant que a tothom ho donave a conéxer. E·ls cònsolls e·ls prohòmens de Muntpestler, qui saberen açò, faheren-se venir un cavaller qui era privat del dit senyor rey en

aytals afers, et dixeren-li que si ell volia fer ço que ells li dirien, que ells que·l farien per tots temps rich e benenant. E ell dix que li diguessen ço que·ls plagués, que no era res e·l món que ell fer pogués a honor d'ells que no feés, salvant la sua fe. Et d'aquesta rahó demanaren secret los uns als altres; et si dixeren: —Ara, sabets vós que us volem dir? La rahó és aquesta: que vós sabets que madona la reyna és de les bones dones del món, e de les santes et de les honestes, et sabets que·l senyor rey no torna ab ella, de què és gran minva et dan de tot lo regne. E la dita madona reyna passe-ss'ó axí con a bona dona, que no·n fa res semblant que greu li sia; mas a nós torna lo dan: que si lo dit senyor rey moria et no y havia hereu, seria gran dan et deshonor de tota sa terra, et senyelladament seria gran dan de madona la reyna et de Montpastler, qui covendria que vengués en altres mans. Et nós per neguna rahó no volríem que Muntpastler hisqués null temps del realme d'Aragó. E axí, si vós vos volets, hi podets consell donar. Respòs lo cavaller: —Dich-vos, senyors, que ja no romandrà en mi que en tot ço que yo puscha consell donar qui sia honor et profit de mon senyor lo rey et de la reyna madona Maria et de tots los pobles, que yo no fassa volenters. —Ara, donchs, pus tan bé ho deÿts, nós sabem que vós sóts privat del senyor rey de la amor que ha a·ytal dona, e que vós percassats que ell la aja; per què nós vos pregam que vós que li digats que vós avets acabat que ell aurà aquella dona et que vendrà a ell tot secretament en la sua cambra, mas que no vol que lum hi aja, per ço que per negun no sia vista. Et d'assò haurà ell gran plaer. "Et con ell serà gitat et tothom haurà despatxada la cort, vós vendrets a nós assí e·l loch del consolat de Muntpastler, et nós serem, los ·XII·

cònsols, et haurem entre cavallers et ciutedans altres ·XII·, dels meylors de Muntpastler et de la baronia; et haurem madona Maria de Muntpestler, reyna, que ab nós, ensemps ab ·XII· dones honrades, de les pus honrades de Muntpestler, et ab ·XII· donzelles, hirà ab nós al dit senyor rey. E sí vendran ab nós ·II· notaris, los meylors de Muntpestler, e l'official del bisbe e ·II· canonges et ·IIII· bons hòmens de religió. "Et cascun hom et cascuna dona et donzella porterà ·I· ciri en la mà, lo qual ençendrà con la dita dona Maria entrarà en la cambra del senyor rey. Et a la porta de la dita cambra tuyt estaran justats entrò que sia prop de l'alba, que vós obrirets la cambra. Et con oberta serà, nós ab los ciris cascun en la mà entrarem en la cambra del senyor rey. Et aquí ell se meraveylarà, et lavors nós li direm tot lo fet, et mostrar-li ém que té de prop la dita madona Maria reyna, et que havem fe en Déu e en madona santa Maria que en aquella nit engenrerà tal fruyt de què Déu et tot lo món ne serà pagat et el seu regne ne serà provehit. [c.4] E con lo cavaller entès la lur rahó, qui era santa e justa, dix que era apparallat que compliria tot ço que ells havien dit, e que d'açò no s'esteria per pahor de perdre la amor del senyor rey et encara la persona; e que havia fe en nostre senyor ver Déus que, axí con ells ho havien pensat ne cogitat, que axí vendria a bon acabament, et que d'açò esteguessen tots segurs. —Mas emperò, senyors —dix lo cavaller—, pus vosaltres havets tan bé pensat, jo us prech que per amor de mi hi fassats més. Et ells dixeren: —Nós som aparallats que y fassam ço que vós consellets. —Donchs, senyors, a honor de Déu et de madona santa Maria de Vaylvert, vuy és dissapte, que havem comensat a tractar d'aquests affers; jo us prech et consell que diluns, a honor de Déu

e de madona santa Maria, comensen tots quants preveres ne hòmens d'orde aja en Muntpastler a cantar misses de madona santa Maria, et tenguen-ho ·VII· jorns per los ·VII· goigs que ella hac del seu car fill; e que li plàcia que a nós tuyt dón Déus goig et alegre d'aquest tractament, et que y dón fruyt d'on lo regne d'Aragon e·l comdat de Barchinona, d'Urgell, et Muntpestler et totes les altres terres ne sien bé provehides de bon senyor. Enaxí, que hordonaria que·l dicmenge següent a vespre farien tots los fets segons que havien tractat, e axí que a madona Santa Maria de Vaylvert faessen cantar misses; et a assò se acordaren tots. E·ncara hordonaren que·l dicmenge que açò·s faria, que totes les gents de Muntpestler se n'anassen per les esgleyes, et que y vetlassen tots dient oracions mentre la reyna seria ab lo rey; et que tuyt aguessen lo dissapte dejunat en pa et en ayga. E axí fo hordonat et endressat. E sobre açò tots ensemps, axí con eren estats al consell, anaren-se·n a madona Maria de Muntpestler, reyna d'Aragon, e dixeren-li tot ço que ells havien hordonat. E la dita dona dix-los que ells eren sos naturals, et que era çert que per tot lo món se deÿa que·l pus savi consell del món era aquell de Muntpestler; et axí con tot lo món testimoniejave açò, que a ella paria que·s degués tenir per pegada de lur conseyl, et que prenia la lur venguda en loch de la salutacion de l'àngel Gabriel, que féu a madona santa Maria; e que axí con aquella salutació se complí a salvació de l'humenal linatge, que axí lo lur tractament vengués a compliment et a plaer de Déu et de madona santa Maria et de tota la vera cort selestial, et a honor et a profit de la ànima et del cors del senyor rey et d'ella et de tots los seus sotsmeses, e que axí·s complís. Amén. Et axí partiren-se ab gran alegre. Et podets-vos bé pensar que tots estegueren

aquella setmana en oracions et en dejunis, e senyelladament la senyora reyna. [c.5] Ara pori·om dir: "Con se poria fer que açò no sentís lo senyor rey, pus axí manifestament aquella setmana se faés pregària d'aquest fet et manàs hom dejunar?" Jo respon e dich que ordinacion era per tota la terra del dit senyor rey, que tots dies se feÿa oracion especialment que Déus donàs pau et bona amor entre·l dit senyor rey e la senyora reyna, et que Déus donàs tal fruyt a ells que fos a plaer de Déu et bé del regne; e especialment tots temps que·l senyor rey fos a Muntpestler se·n feÿa professó senyellada. Et con ho deÿen al senyor rey, ell deÿa: —Ben fan; serà con a Déu plaurà. Et axí aquesta bona paraula que·l rey dehia, ab moltes d'altres bonees que ell dehia et que dehia la senyora reyna e lurs pobles, retrahien a les proffecies; per què nostre senyor ver Déus ó complí axí con a Ell vench en plaer e avant hoyrets. Per què de les ordinacions qui·s feÿen ne·s deÿen per aquesta rahó, lo rey no se·n movia de res, ne null hom no sabia que axí degués anar, salvant aquells qui al consell eren estats. Et axí les dites oracions et misses et benefficis se faeren per ·VII· dies aquella setmana. Et entretant lo cavaller obrà en los fets, et aportà lo fet en aquell acabament que havets hoÿt que era tractat. Axí que·l dicmenge a nit, cant tothom fo colgat al palau, los dits ·XXIIII· hòmens bons, et abats, et priors, e l'official del bisbe, et hòmens d'orde, e les ·XII· dones e les ·XII· donzelles, ab los ciris en la mà, entraren en lo palau, e·ls ·II· notaris; et vengren entrò a la cambra del senyor rey a la porta. Et aquí entrà madona la reyna, et ells estegren deffora agenoylats, en oracions tots ensemps. Et lo rey e la reyna foren en lur deport, que lo senyor rey cuydave tenir

de prop la dona de què era enamorat. E axí estegren aquella nit mateixa les esgleyes de Muntpestler obertes, et tot lo poble qui y estava pregant Déu, axí con davant és dit que era hordonat. Et con fo alba, los prohòmens tots, et prellats, et hòmens d'orde e dones, cascun ab son ciri ençès en la mà, entraren en la cambra hon lo rey era en son lit ab la reyna. Et meraveylà·s, et saltà tantost sobre el lit et près la espaa en la mà. Et tots agenoylaren-se et digueren en plorant: —Senyor, mercè! Sia de gràcia et de mercè vostra que vejats qui us jau de prop. E la reyna dressà·s, e·l rey la conech. E sí li comptaren tot ço que havien tractat. Et lo rey dix que pus que axí era, que plagués a Déu que fos complit lur enteniment. [c.6] Et sí cavalchà aquell dia e·s partí de Muntpestler. Et los prohòmens de Muntpestler retengren ·VI· cavallers d'aquells que·l senyor rey amava més, e ab ells ensemps tuyt, axí con eren estats al fet a tractar, hordonaren que no·s partissen del palau ne de la reyna ne ells ne les dones aquelles qui estades hi eren, ne les donzelles, entrò que ·IX· meses foren complits; e los ·II· notaris axí mateix, los quals davant lo senyor rey faeren cartes de la dita rahó públiques, e scriviren la nit aquella e·l canel·lar. E axí tots ensemps ab gran deport et alegre estegueren ab la reyna. E l'alegre fo molt major con saberen e veeren que a Déu havia plagut que lo lur tractament vengués a·cabament bo; que la reyna engruxà, et als ·IX· meses, axí con natura vol, ella infantà un beyl fill e graciós, qui bona fo nat a obs de crestians et majorment a obs de sos pobles; que jamés no nasch senyor a qui Déus faés majors gràcies ne pus asenyelades. Et ab gran alegre et ab gran pagament batejaren-lo a la esgleya de madona Santa Maria de les Taules de Muntpestler, e meteren-li

nom, per la gràcia de Déu, En Jacme; lo qual regnà molt de temps, ab grans victòries et ab molt creximent que donà a la santa Fe cathòlica, et majorment a tots sos vassayls et sotsmeses. Lo dit inffant En Jacme cresqué et meylorà més en ·I· jorn que altre no fera quatre. E no havia molt de temps que·l bon rey son pare morí, et ell fo coronat rey d'Aragon, e comte de Barchinona et d'Urgell et senyor de Muntpestler. Et hac per muyler filla del rey En Fferrando de Castella, de què hac ·I· fill qui hac nom N'Amffòs, qui fóra senyor de gran cor et de gran a ésser, si visqués; mas morí abans que·l rey son pare, per què no me·n cal pus parlar. E la reyna mara del dit inffant N'Amffòs era ya morta gran temps havia, que poch estech ab lo dit senyor rey. Et puys lo dit senyor rey près per muyler la filla del rey d'Ongria, et d'aquesta hac ·III· fills et ·III· filles. Lo major hac nom inffant En Pere, et l'altre inffant En Jacme, et l'altre inffant En Sanxo, qui fo archabisbe de Tolledo; e de les filles la una fo reyna de Castella, et l'altre reyna de Ffrança, l'altre muller de l'inffant En Manuell, germà del rey de Castella. Et de cascuna d'aquestes dues reynes, en vida del senyor rey En Jacme, exiren grans generacions de fills et de filles, et de l'inffant En Pere et de l'inffant En Jacme atretal, los quals lo dit senyor rey En Jacme víu en sa vida. Et sí tornaré d'aquí avant a mon propòsit: al fet del dit senyor rey En Jacme. Que dich, e axí fo veritat, que ell fo rey de ventura et rey de vertut et de gràcia; que asenyelladament havets entès que obra de Déu fo lo seu neximent, et dels majors miracles et pus visibles que Déus feés pus près carn humana de madona santa Maria. Per què cascuns dels reys qui són estats en Aragon e a Malorcha et en Sicília ne d'aquí avant hi seran

d'ell dexendens, podem fer compte que són en aquell mateix grau reys de gràcia et de vertut et de vera natura, et que axí con Déus los ha creats, axí los exalsa et exalsarà tots temps contra tots lurs enemichs. Per què lo pare sanct, lexats tots los altres reys del món, faria gran mercè a la crestiandat que ab aquests se ligàs e s'ahunís e·s fermàs; que aquests, ab bastament que·ls donàs de la moneda del tresor de la santa Esgleya, li cobrarien la terra d'Oltramar et metrien a baix tots los imffaels. Cor la obra que Déus féu en fer nèixer lo dit senyor rey En Jacme d'Aragon no la féu debades, ans ho féu al seu serviÿ; et ha-ho mostrat d'aquell temps entrò a ara, et ho demostrarà d'aquí avant. Per què debades se trebayla qui vol contrestar ab aquesta obra que Déus féu, cor per çert hon majors seran aquells qui ab los dexendens d'aquest senyor contrestaran, que major crebant pendran, cor contra la obra que Déus ha creada e feta no pot res durar. Et axí, senyors d'Aragó et de Mallorches et de Sicília, qui exits et sóts dexendens d'aquest senyor rey En Jacme que Déus per la sua obra e vertut féu nèixer, estats ab bon cor et siats tots d'un voler et de una volentat, e axí serets subirans a tots los prínceps del món; et males lengües no us fassen per res departir, que·l departir seria contra ço que Déus ha format; e tenits-vos per pegats d'açò que Déus vos ha donat e us donarà. Et vaje-us lo cor en tot ço que davant havets entès, que ben podets entendre que tots sóts factura de Déu, et Déus és veritat et misericòrdia et justícia. Et axí, la veritat, misericòrdia et justícia sia ab vosaltres. [c.7] Enaprés, per ço que cascú entena les grans gràcies que Déus féu en sa vida al dit senyor rey En Jacme d'Aragon, vos en vull dir partida sumàriament, que no u vull tot per orde recomptar. Cor per ço me n'estich, cor ja se·n són fets molts

libres de la sua vida et de les sues conquestes et de la sua bonea, et cavalleries et assaigs et proeses. Mas en suma vos ho comptaré, per ço que mils vénga a la matèria de què us vull parlar. Con ja davant vos hé dit, jamés no nasqué rey a qui Déus faés tantes gràcies en sa vida con féu a aquest senyor rey En Jacme. Et de les gràcies que Déus li féu, vos comptaré partida. Primerament, que mostrà gran miracle en lo seu neximent, axí con davant vos hé comptat. E aprés, que·s veé lo pus bell príncep del món, e·l pus savi, e·l pus graciós, e·l pus dreturer et çell qui fo més amat de totes gents, axí dels seus sotsmeses con d'altres estranys et privats, que rey qui hanc fos: que aytant con lo món dur, se dirà "lo bon rey En Jacme d'Aragon". Aprés, amà et temé Déus sobre totes coses: et qui ama Déu, sí ama justícia et veritat et misericòrdia; e de tot ço fo ell ben bastat. E aprés, fo lo mellor d'armes que negun altre. Et totes aquestes gràcies poguí yo veure e saber, et tots aquells qui·l veeren e d'ell hoÿren ne hoyran parlar. Aprés, féu-li Déus gràcia dels bons fills et bones filles et bons néts e nétes que·s veé en sa vida, axí con davant vos hé comptat. Aprés, encara li féu Déus gràcia que abans que agués ·XX· anys complits, conquès lo regne de Mallorcha et tolch a sarrahins, ab molt d'affany que·n sofferí ell et ses gents, axí de batayles con per desayre de viandes, con per malauties, con per altres rahons, segons que porets entendre en lo libre que·s féu de la presó de Mallorcha. Et encara, que vull que sapiats que la dita preson se féu pus vigorosament et pus baronil que hanc preson se presés d'aytal ciutat con Mallorcha és, qui és de les forts ciutats del món e la mils murada. Esdevench-se que con lo damunt dit senyor rey En Jacme hac tengut lonch de temps ab frets e ab calors et ab destrets de viandes lo setge, ell manà

al bon comte d'Empúries fer una cava per la qual la ciutat s'esvehí, que un gran tros del mur ne vench el dia del benauyrat monsènyer sent Silvestre et de santa Coloma, qui fo en l'any de ·MCCXXVIII·. Per lo dit loch hon la dita cava se féu, la host del dit senyor rey entrà en la ciutat; et vull que sapiats que·l dit senyor rey, a força de ses gents, fo dels primers, ab l'espaa en la man. [Et] dins en lo carrer qui ara se appella de Sent Miquell, là hon pus forts era la batayla, lo senyor rey conech lo rey sarrahí, et per força d'armes acostàs a ell e près-lo per la barba. E assò féu ell per ço con ell havia jurat que jamés no partiria d'aquell loch estrò lo dit rey sarraý agués pres per la barba; e axí volch salvar son sagrament. [c.8] E aquest sagrament féu lo dit senyor rey per ço con lo rey sarraý li havia gitats ab trebuchs en la host catius crestians; per què plach a nostre Senyor que ell los ne venjàs. E aprés que hac presa la ciutat, tot lo regne se reté a ell. Et hac a lexar la ylla de Menorcha, qui és a ·XXX· milles prop la ylla de Mallorcha, a Almoxeriff de Manorcha, qui se·n féu son hom et son vassall e s'avench ab ell que li donàs son çert trahut tots anys. E semblantment féu de la ylla de Ivissa, que és a ·LX· milles prop la ylla de Mallorcha. Et cascuna és bona ylla et honrada, et cascuna vogi ·C· milles, e cascuna era molt bé poblada de bones gents de moros. Et açò féu lo dit senyor rey per ço con no s'í podia aturar, que·ls sarraÿns del regne de València li corrien gran res de la sua terra, e axí les ffronteres sofferien-ne gran dampnatge; per què a ell fo mester que y anàs acórrer. Et per ço senyelladament leixà axí les dites ylles que en aquella sahon no·n gità los sarraÿns; et axí mateix los leixà per ço con havia a poblar de les sues gents la ciutat

de Mallorcha e la ylla tota, e axí la una població valgre menys per l'altre; per què li parech mellor, e axí fo, que leixà les dites dues ylles poblades de sarraÿns, qui en sa mà s'era tota hora de conquerir depuys. Et con hac presa la dita ciutat et tota la ylla de Mallorcha, ell féu molt grans dons a totes les sues gents, et gran gràcia. Et poblà la dita ciutat et ylla ab majors ffranquees et libertats que ciutat que sia e·l món; per què és vuy una de les bones ciutats que sia e·l món, e nobla et ab majors riquees, e poblada tota de cathalans, tots d'onrats lochs e de bo; per què·n són exits hereus qui són vuy la pus covinent gent et mils nudrida que ciutat qui e·l món sia. [c.9] E con tot açò hac fet, tornà-sse·n en Cathalunya, et puys en Aragon; et en cascuna d'aquestes províncies ell féu corts, on donà a sos barons e a sos sotsmeses molts richs dons e franquees et libertats, axí con se havia fet a Mallorcha. E no creats que ell anàs molt seyornant per la terra, ans tantost se n'anà a Tortosa a la frontera, e comensà la guerra ab lo rey sarraý de València et ab tots los altres sarraÿns del món, axí per mar con per terra, et soffirent pluges, vents, trons, fams, frets, calors, anant conquistant villes, castells, burchs et lochs de muntanyes et de plans, tolent als dits sarraÿns. Et durà tant aquest afany que, depús fo partit de Mallorcha estrò que fo al setge davant la ciutat de València e la hac presa, foren ·X· anys passats. E axí és cert que de la conquesta de Malorcha a la conquesta de la ciutat de València hac ·X· anys drets, sens pus et sens menys. Et aprés que la dita ciutat de València hac presa, qui·s près la vespre de sent Miquel de l'ayn ·MCCXXXVIII·, et poblada de les sues géns pròpies, anà conquistan et prenent tot ço qui del dit regne era, de València anant envés lo regne de Múrcia. Axí que ell près Algezira, qui és de les pus forts villes del món, et bona vila et honrada. Et

puys près lo castell de Xàtiva e la vila. Lo castell de Xàtiva és lo pus reyal castell que nuyl rey haja, et la vila bona et gran et de gran valor, et forts et ben murada. E aprés près lo castell de Cossentayna, et la vila d'Alcoy, e Albayda, Penàguila et molts d'altres lochs qui serien lonch d'escriure. Et axí mateix ab molts barons sarraÿns que havia en lo dit regne, ell féu treves per ço que·ls lochs que havia pogués poblar; et tots aquells, emperò, ab qui ell féu les dites treves li responien de cosa sabuda l'any. E encara puys près lo castell de Cullera, qui és riba mar, e la vila e·l castell de Corbera, la vayl d'Alffàndach ab ·III· castells qui hi havia. Et aprés près Bayrén, qui és bon castell et forts; puys Palma, Vilalonga, Rebollet, Gallinera e la vayl de la Guar, vayl d'Axelló, val de Xèbea, Alcallà, Segària, Dènia, Locaybe, Pop, Tàrbena, Garix, Berdia, Calp, Altea, Polop, Godalest, Confrides e·l castell Orxeta, Finestrat, Relleu et molts d'altres castells et villes qui són d'aquella part. Encara près Serra, Allocau, Torres Torres, Castellnou, la ciutat de Segorb e·l castell e la vila de Xèricha, Castalla, Tibi, Ibi, Sexona e d'altres lochs molts qui són d'aquelles parts. Et près Quart, Manitzes, Paterna, Riba_roja, Vilamarxant, Xest, Benaguatzir, Líria, Xiva, Bunyoll, Macastre, Madrona, Xulell, Vayl d'Ayora, qui són set castells en una vayl; et Navarrés et Lombay, Éngena et totes Terres Albes, qui són més de ·X· castells; e molts d'altres lochs los quals yo no vull scriure, per ço con davant vos hé dit que en lo libre qui és fet de la conquesta ho trobarets. Mas emperò, abans que la ciutat de València hagués conquesta, havia ja conquests molts bons lochs, viles et castells, axí con davant vos hé dit. Mas emperò nomenar-vos n'é molts

lochs qui són reyalls lochs, qui cascun tanyeria a ésser ciutat. Primerament conquès, hixén de Tortosa envés la marina, Amposta, qui en aquell temps era reyal loch, e·l castell de Huyldecona, Peníscola e Orpesa, Castelló et Borriana, Almassora, Xilxes, Almenara, Vayl de Segon, Murvedre e·l Pug. Et axí mateix conquès envés la terra ferma Vayl de Roures, Morella, Sent Matheu, Cervera, Vayl Traiguera, la Jana, la Salsadella, les Coves, Cabanes e Bell_Loch, Vilaphamés e·l castell de Munt Tornès, Burriol, Nulles, e·l castell de Uxó, e la Vayl, Altura, et tot riu de Millars, qui són bé ·XXX· castells forts a meraveyla; e·l castell e la villa de Onda, que hi à aytantes torres con dies ha en l'any; et axí mateix n'à a Dènia, de què davant vos hé parlat; et molts d'altres castells que e·l libre de la conquesta trobarets. Et con tot açò hac conquest e hordonat, volch anar visitar lo regne d'Aragon, e Cathalunya, e·l comdat de Rosselló, et de Cerdanya et de Comflaent, que son cusí germà lo comte En Nuno Sans li leixà, qui ab ell era passat a Mallorcha. Et axí mateix anà visitar Montpestler, de què ell havia gran desig a visitar. Et en cascuns dels lochs hon ell anava faÿen-li grans professons, et lohaven molt nostre senyor ver Déus, qui·l los havia salvat, et faÿen bayls et jochs et solassos de diverses maneres, que cascuns se esforçaven que li poguessen fer honor e plaer. Et ell, axí mateix, a tuyt fahia dons et gràcies tantes, que encara ne són tots benenants aquells qui exits ne romases són aprés ell. [c.10] E estant ell en aytal deport e plaer, los sarraÿns del regne de València, qui ab ell eren en treves e en pau, se alsaren con saberen que·l dit senyor rey los era luny, et que abans que ell hi pogués haver acorregut haurien cobrats molts castells et molts

lochs. Et axí con se pensaren, ab consell et ab ajuda del rey de Múrcia et del rey de Granada, alsaren-se per les ffronteres ab los castells que pogren haver, dels quals agren molts abans que·ls crestians se·n fossen percebuts; [et] corregren tota la terra, et cativaren molts crestians, et faeren molt de dampnatge. E tantost lo procurador del regne, et richs hòmens, e la ciutat et villes et lochs trameseren lurs missatges al senyor rey et faeren-li saber tota la veritat del fet, de la qual cosa fo molt ell despagat. Et tantost ell hordonà que·l senyor inffant En Pere, fill major seu, que pensàs de venir e·l regne de València; et que se·n menàs companya de cavallers de Cathalunya et d'Aragon. Et donà-li tot poder en totes coses axí con la sua persona. Et lo dit senyor inffant En Pere, axí con aquell qui era de pus alt cor et de meylor que nuyl qui hanc fos nat ne creu que nexerà, ab gran pagament et alegre reebé lo dit poder, et près comiat del rey son pare, qui·l benehí e·l senyà e li donà la sua gràcia. Et tantost pensà de venir e·l regne de València ab richs hòmens, cavallers et peons de Cathalunya et d'Aragon. Et con fo en la ciutat de València, pensà de hordonar sos richs hòmens et cavallers, ciutedans et almugàvers et sirvents de maynada et hòmens de mar; et departí·ls tots là hon veÿa que que feÿen major obs. Et ell anà-sse·n envés Xàtiva, et sí·s trobà ab los moros, qui eren grans gents, a la canal d'Alcoy, et descomfí-los e los manà tots a mort e a comfusió. Et puys va d'altra part, et féu atretal; que con hom se pensava que fos en ·I· loch, ell era en altre, et là hon no podia anar a cavayl, anava a peu ab los almugàvers. E axí, manà tant fortment la guerra que·ls sarraÿns no·s sabien què·s fessen; que là hon cuydaven ésser pus sauls, en aquell

loch los prenia e los ouceÿa, e·n captivave aquells que·s volia: axí que la mort e la pahor los mès e·l cor, en tal manera que no·s sabien a què se·n presessen. Et sí·s pensaren que faessen ajust en ·I· fort castell qui és a una lega prop de Xàtiva qui ha nom Muntesa, et que d'aquell loch darien dampnatge a tota la terra. Et lo dit senyor inffant sabé lo lur propòsit per espies que tenia entre ells, e lexà-y ajustar grans gents. Et ·I· matí, abans que jorn fos, ell fo entorn del castell et de la mola ab grans gents de peu, et aprés tramès per tota sa terra a sos richs hòmens e cavallers que venguessen a ell; e axí se féu con ell los ho manà, enaxí que y vench la host de la ciutat de València et de totes les villes del regne. Et assetyà lo dit loch de Muntesa, et tench-lo en tal manera assetyat e tant tro que hac lo dit loch, que·s reteren a ell. Et pus lo dit loch de Muntesa fo retut, tots los lochs qui·s foren alsats se reteren: axí que segurament hom pot ben dir que·l dit senyor inffant En Pere conqués partida del regne, altra vegada, de València. Enaxí que tots jorns les novelles anaven al rey son pare dels grans ardiments, cavalleries, almugaveries et assaigs que·l dit senyor inffant fehia sobre los moros, de què ell havia gran goig et gran plaer. [c.11] Emperò, al pus tost que ell pogué, ell vench e·l regne de València. Et senyelladament con hac missatge que·l rey don Alffonso de Castella se volia veer ab ell, qui era son gendre, et que amenava en València la reyna et sos inffans per honor et per amor del dit senyor rey En Jacme (que ell tenia en compte de pare), pensà de venir en València. Et trobà lo lo senyor inffant En Pere qui hac meses los moros, tots aquells qui li foren rebells, a destrucció; et sí fo molt alegre et pagat d'ell et de tots sos fets. Et finalment tractà et hordonà que li donàs muyler, per ço con de moltes parts li venien molts honrats

matrimonis de filles de emperadors et de reys. E finalment acordà·s que li donàs filla del rey Manfré, qui era rey de Sícilia, et de Principat, et de Terra de Labor, et de Calàbria, et de Terra de Tàranto, et de Terra de [O]trento, et de Poyla, et de Bruç, et de tota aquella aquella encontrada entrò a la ciutat d'Escalles, qui és en la Marcha d'Anchona; e la sua mar tenia de Plaja Romana entrò sus a Sent Ffabian, qui és mar de la dita ciutat d'Escalles et de Ffermo; et era fill de l'emperador Ffrederich, qui era lo pus alt senyor del món et de la major sanch del món. Et lo dit senyor Manffré vivia pus honradament que rey que en aquell temps fos e·l món, et ab major fets et messions. E axí, aquell matrimoni plagué al senyor rey d'Aragon et al senyor inffant En Pere son fill més que matrimoni que e·l món fos. Sí que hac sos missatges bons et honrats, qui anaren fermar lo fet ab los messatges del rey Manffré, qui per aquella rahó eren venguts; et con foren en Nàpols fermaren lur fet ab lo rey Manffré. Et ab ·X· galeas bé armades amenaren la donzella, qui era de edat de ·XIIII· anys, et era la pus beyla creatura e la pus sàvia et la pus honesta que nasqués aprés madona sancta Maria. Et ab gran goig et ab gran alegre, molt bé acompanyada de richs hòmens et de cavallers, de ciutedans et de prellats, de dones et de donzelles, amenaren-la en Cathalunya. E·l dit senyor inffant près-la per muyler legítimament, axí com la sancta Esgleya mana. Et a les nosces fo lo bon rey son pare, et tots sos germans et tots los barons d'Aragon et de Cathalunya. Et pogre-us dir los grans fets qui en aquelles nosses se faheren, mas qui u volrà saber, vaja-se·n e·l libre que·s féu de l'inffant En Pere depuys que fo rey, et là trobarets les grans noblees

et dons que en aquelles nosses se faheren, et d'altres longues rahons que yo leix d'escriure per ço con ja està en scrit. Et d'aquesta donzella, qui ach nom reyna Costança, hac lo dit senyor inffant En Pere molts inffants, dels quals sobrevisqueren a la dita senyora reyna et al rey lur pare ·IIII· mascles et dues donzelles, ço és a saber: l'imffant N'Amffòs, e l'inffant En Jacme, e l'inffant En Ffrederich, e l'inffant En Pere. Et cascuns d'aquests senyors exiren los pus savis prínceps del món, e·ls mellors d'armes et de tots lurs fets, segons que avant trobarets, con loch et temps serà que parlem d'ells. Et de les donzelles, axí con davant vos hé dit, fo la una reyna de Portegal, et és encara, et l'altra fo muller del rey Robert, rey de Jerusalem. E axí, fet aquest matrimoni, donà lo rey muller a l'altre fill, per nom l'inffant En Jacme, et donà-li per muyler la filla del comte de Ffoix, qui és lo pus honrat baró e·l pus rich qui sia en la Lenguadoch; la qual filla del dit comte de Ffoix havia nom madona Esclarmunda, e fo de les pus sàvies dones et de meylor vida et de pus honesta que hanc fos. E·n aquelles nosses axí mateix se faheren de grans fets et de honrats per barons d'Aragon, et de Cathalunya, et de Ffrança, et de Guascunya e de tota la Lengadoch. Et d'aquesta dona hac lo dit senyor inffant En Jacme molts fills et moltes filles, dels quals sobrevisqueren al pare et a la mara ·IIII· fills et dues filles, axí mateix con del dit senyor inffant En Pere. E·l primer fill hac nom l'inffant En Jacme, l'altre inffant En Sanxo, et l'altre imffant En Fferrando, et l'altre inffant En Phalip; et de tots aquests senyors vos diré la lur vida e·l lur fet con loch et temps serà. Et de les donzelles, fo la una

muyler de don Johan, fill de l'inffant En Manuell de Castella, et l'altre muyler del davant dit Robert rey, qui la près depús fo morta madona Violant, filla qui fo del senyor rey En Pere. E de tots aquests inffants vos comptaré lur vida et lur estament con loch et temps serà. Aprés que hac mullerats aquests ·II· fills seus, féu archabisbe lo ters fill, qui havia nom inffant En Sanxo, et fo molt devot et bon: que en lo temps de sa vida lo feÿa hom ·I· dels mellors prellats del món, et dels pus savis et hone[s]ts, et aquell qui molt ajudà a crèxer la santa Fe cathàlocha en Espanya, et donà gran dan et baixament als sarraÿns. Sí que en la fin morí en batayla per sarraÿns: e axí pot-lo·m metre en compte dels màrtirs, que per la sancta Fe cathòlica a mantenir et a exalsar morí. E com lo dit senyor rey En Jacme d'Aragon veé complides totes aquestes coses, estech molt alegre et pagat et endressà tots sos regnes. [c.12] Et sí retornaré con lo dit senyor rey N'Amffòs de Castella vench en València ab la reyna sa muyler et ab los inffants. E lo dit senyor rey En Jacme d'Aragon exí-li a carrera ab sos fills als mollons dels regnes. Et hordonà en tal manera sa terra que les gents qui ab lo rey de Castella venien no trobaren res a vendre per negun diner, ans tuyt venien pendre ració de totes aquelles coses que demanaven de bocha, de la cort del senyor rey d'Aragon. Et donà-los hom tant bastantment tot ço que demanaven ne havien ops, que·ls troters d'aquells venien per les plasses moltons entegres, et cabrits, et quarts de vedells et de vaques, et pa et vi, capons et gallines, conills, perdius et de totes altres volateries: axí que les gents del loch hon eren vivien quaix per no_res; tant feÿen bon mercat de les coses. E axí durà aquesta messió més de

·II· meses que·l rey de Castella estech en la ciutat de València et en lo regne, que hanc ·I· diner no despeneren ell ni persona qui ab ell hi fos. Et dins aquest temps podets saber que viviren los reys e les reynes e los imffants, comtes, vescomtes, barons, prellats et cavallers (que y havia molts de tots los regnes), et ciutedans et hòmens de mar, a gran alegre et deport. E estant ensemps, lo rey de Castella parlà un jorn ab lo senyor rey d'Aragó, et dix-li: —Pare, ben sabets que vós me prometés, con me donàs vostra filla per muller, que m'ajudaríets a conquerir lo regne de Múrcia. Et és veritat que en lo dit regne havets vós bona part en la conquesta; que de la conquesta vostra és Alacant, Elx, vall d'Etla, de Noel·la, Asp, Petrer, Crivillén, Ffavanella, Callosa, Oriolla, Gardamar, entrò sus al camp de Muntagut per terra, et per mar entrò a Carthagènia. E la ciutat de Múrcia, et encara Muntagut, Mollina, Secha, Cartegènia, Alhama, Lorcha, Mulla, Caravacha, Senes, Buyles, Nogalt, Libreny, Villena, Almansa et molts d'altres castells qui són del dit regne són de la conquesta nostra. "Et axí, pus Déus vos ha feta tanta de gràcia que havets conquès lo regne de València, prech-vos axí con fill pot pregar a pare que vós me ajudets a conquerir lo dit regne; et con conquest sia, vós ajats los lochs qui són de la vostra conquesta, et nós los nostres; que per çert a nós ve gran dan del dit regne et a totes les nostres terres. E mantinent lo senyor rey d'Aragó respòs que molt era pagat d'açò que dit li havia, et que axí era ver de totes coses con ell avia dit; et que pensàs de anar en la sua terra et donàs consell en les altres ffronteres, que ell prenia sobre si la conquesta de Múrcia et del regne; et que jurava devant ell que jamés no cessaria tro que li agués conquesta la ciutat

de Múrcia et gran res del regne. Et tantost lo dit senyor rey de Castella levà·s et anà besar en la bocha lo dit senyor rey En Jacme, et dix-li: —Pare senyor, jo us fas moltes gràcies d'açò que vós m'avets dit; et pus que axí és, jo me·n tornaré en Castella e pensaré de endressar totes les fronteres qui són envés la terra del rey de Granada, e senyalladament Còrdova, Úbeda, et Jaén, et Baesa et la frontera de Sibília; et pus yo·m tenga per segur que mal no·m puscha venir del regne de Múrcia, bé·m deffendré del rey de Granada et del rey de Marrocs et de tots lurs valedors; que·l mayor perill que ma terra porta és per lo regne de Múrcia, et d'aquí avant, ab la ajuda de Déu et de madona santa Maria, vós me·n deffendrets. Et sobre aquestes covinenses lo dit senyor rey de Castella tornà-sse·n en sa terra; e lo dit senyor rey d'Aragó acompanyà·l tro que fo fora de son regne, e li féu tota hora sos obs a ell et a totes les sues gents, axí con davant és dit. [c.13] Et d'aquí avant lexarem estar lo senyor rey de Castella, qui se·n torna en sa terra et en sos regnes, et tornarem a parlar del senyor rey d'Aragó, qui s'aparella d'intrar en lo regne de Múrcia. Finalment lo senyor rey d'Aragon hac son consell ab sos fills et ab sos barons, e tuyt atorgaren e s'acordaren que, pus la promessió s'era feta al rey de Castella, la qual ell los comptà tota per orde, que tantost pensàs d'entrar. Et cascuns proferiren-se de seguir ell a lur cost et messió, et que negun temps no li deffalrien mentre vida aguessen e·l cors et que ell fos vengut a cap de la dita conquesta. Et d'assò lo dit senyor rey fo molt alegre et pagat e los en féu moltes gràcies. Sí que encontinent ordonà que·l dit senyor inffant En Pere faés ·I·

correguda en lo regne de Múrcia per ço que regonegués tot lo dit regne de Múrcia entrò a la ciutat. Sí que·l dit senyor inffant En Pere, batayla arrengada, ab molts richs hòmens et cavallers de Cathalunya et d'Aragó et del regne de València, ciutadans, hòmens de mar et almugàvers, per mar et per terra, correch tot lo regne, et talà et affogà tota la terra. Et en cascun loch ell estava tant tro que l'avia tallat. Que primerament talà et affogà tota la orta d'Alecant et Nompot et Agost; et puys tallà Elx, et la Vayl d'El·la et de Noetla, Villena et Assp, Petrer, Crivillén, Cretal, Ffavanella, Caylosa, Guardamar, Oriolla. E anà entrò sus al castell de Muntagut, qui és en la orta de Múrcia, e ell en aquell loch tallà et affogà. Enaxí que exí lo sarraý rey de Múrcia ab tot son poder de cavall et de peu; e·l dit senyor inffant estech-li ·II· jorns, batayla arrengada, davant, que hanc lo rey de Múrcia no·s gosà combatre ab ell. E segurament vos dich que, si no fossen les cíquies qui eren entre amdues les hosts, que·l senyor inffant aguera brochat sobre ells; mas cèquies e·ls asarp[s] e·ls ayguals eren tan grans e·l mig d'ells que no u pogren fer. Emperò, sí y hac fet molt bo fet s'armes, que pròpiament en ·I· torneig que y hac, lo dit senyor inffant, de ses mans, trobaren que matà més de ·X· cavallers de genets; que là hon ell brocava, con lo agren regonegut, no creats que li gosassen aturar de cara en neguna manera. Què us diré? ·I· mes tot entegre, ab ses hosts creman et afogant, estech en lo dit regne; et tots aquells qui y eren ab ell foren richs et benenants de les grans preses que tragueren, axí de catius et de catives et robes et bestiars que n'amenaren. Sí que·l dit senyor inffant ne tramès al senyor rey son pare bé mil cabesses de bestiar gros et ben ·XX_míllia· de bestiar menut, et bé mil catius sarraÿns et altres mil catives sarreÿnes. Los quals catius et catives lo dit senyor

donà et presentà qui al papa, qui als cardenals gran res, et a l'emperador Ffrederich et al rey de Ffrança et a comtes et a barons amichs seus; les catives a la senyora reyna de Ffrança, filla sua, et a comtesses e a baranosses, per tots lochs, en tal manera que no se·n leixà ·I·, ans tots los departí e los donà; de què lo pare sant e·ls cardenals e los altres senyors del món de crestians foren molt alegres et pagats, et faeren professons a honor de nostre senyor ver Déus, qui al dit senyor inffant havia donada aquella victòria. [c.14] E enaprés lo dit senyor inffant, ab totes les gents qui ab ell eren anats, vench-se·n en la ciutat de València, hon atrobà lo senyor rey son pare, qui·ls féu gran festa et gran alegre. Et con la festa fo passada de la sua venguda, lo dit senyor rey mès en una cambra lo dit senyor inffant e demanà·l de tot ço que havia fet ne li era esdevengut depús partí d'ell. Et sí li u dix; emperò, ell se guardà bé, que hanc no li dix negun feyt d'armes que ell agués fet de sa persona, ans havia castigat tothom que res no li·n digués. E axí lo dit senyor rey hac gran plaer et gran alegre d'açò que·l dit senyor inffant li hac comptat que li era esdevengut, et majorment hac gran plaer con veé lo bon seny e lo bon enteniment que·l dit senyor inffant havia. Et sobre aquestes paraules, lo senyor rey dix al senyor inffant què li consellave que fahés de la conquesta, ne si li paria temps que u degués comensar. E·l dit senyor inffant respòs-li: —Pare senyor: lo meu consell no és bastant donar a vós ne a la vostra saviea, mas emperò yo, senyor, vos en diré lo meu enteniment, et puys vós farets-ne so que mellor vos en parrà, et Déus, per la sua bonea, vos ó aministrarà. Lo meu consell, pare senyor, seria aquest: que vós a la bona ventura pensàssets de anar visitar Aragó et Cathalunya et Montpestler et totes les altres

terres vostres, et leixats a mi assí en la ffrontera; et jo fer-los hé guerra guerrajada, en tal manera que res no poran sembrar, et si u sembren, no u culliran. "Et d'aquí a ·I· any vós, senyor, ab gran re de vostre poder siats tornat en València, et en la bona hora, en lo mes d'abrill, con ells deuen comensar a recullir lurs béns (per ço con ja en abrill comensa hom a segar ordis en aquelles terres qui són primerenques), lavors vós, senyor, entrarets, et no pensarets de aturar tro que siats sobre la ciutat de Múrcia, e aquí posarets vostre setge; et mentre vos estarets al setge, yo correré tota la terra et tendré los passos, que secors del rey de Granada no li pusca venir; e axí destroyrets la ciutat e tot lo regne. —Fill —dix lo senyor rey—, lo vostre consell tench per bo, e axí vull que sia deffenit con vós havets hordonat. E axí manà ses corts per tot lo regne de València, axí a richs hòmens con a prellats, con a cavallers et hòmens de villes, que tuyt fossen en la ciutat de València a jorn çert; e axí fo complit con ell manà. Et aquell dia, con tots foren ensemps en la claustra de madona Santa Maria de la Seu de València, lo dit senyor rey féu son sermon bo et dix moltes bones paraules qui fahien e·l temps; e recomenà per major et cap lo dit senyor inffant a ells, et manà·ls que guardassen et obeÿssen la sua persona axí con la sua pròpria: —Et axí, ab tot poder complidament, leixam vicari et procurador et major de tot lo regne de València. Et tuyt comunament, ab gran alegre e ab gran plaer, reeberen lo dit senyor inffant ab tot lo poder que·l dit senyor rey son pare li donà. E·l dit senyor inffant, axí mateix molt alegrament, reebé lo dit poder, et senyelladament per ço con sabia que romania en loch hon tots jorns hauria a fer en fet d'armes. Mas ell se·n cobria aytant con podia, per ço que·l senyor son pare no sabés la gran volentat que ell havia; que per

çert, si lo senyor rey son pare sabés la ·X_a· part dels perills dels perills en què ell se metia per aytals ·II· regnes, no li lexara, con agra gran pahor que no l'í perdés. Mas axí·s tenia secret los perills en què ell se metia en lo feyt de les armes, que·l dit senyor rey res no·n sabia, ans se pensava que·l dit senyor inffant manàs guerra molt medurament et ab gran seny. E axí segurament era veritat con ell se pensava, mas ultra açò, a son dia, lo dit senyor inffant no y guardava pont ne palancha: que là hon veÿa lo pus estret fet d'armes ó sabia que y devia ésser, là era ell tota vegada; per què los fets ne venien a mellor fin. Que segurament, là hon cascun veu son senyor natural, no pensa en àls mas en guardar la persona et la honor d'ell: que no us pensets que en aquell pas membre a negun muyler ne fill ne filla que aja ne res que sia e·l món, sinó tan solament que son senyor ajut a trer d'aquell loch ab honor et ab victòria et ab salvament de sa persona. Et sobre totes les gents del món tenen açò en lur cor cathalans et aragoneses et tots los sotsmeses del dit senyor rey d'Aragó, cor tots estan endret lur senyor plens de fina amor natural. [c.15] Et axí la cort se partí ab gran concòrdia [e] ab gran alegre, que·l dit senyor se entrà en Aragó, et puys en Cathalunya e·n Rosselló, et anà a Muntpestler. Que tota hora volia ell anar a Montpestler con natural cosa és que tota persona, et puys tota au et tota creatura ama la pàtria e·l loch hon és nat: per què lo dit senyor rey En Jacme, com nasc a Montpestler, amà molt tots temps aquell loch. Et tots los senyors qui dexendens són seus lo deuen axí mateix amar per los miracles que Déus hi demostrà en lo seu neximent. Et axí vull que sapiats que, axí mateix, no ha vassayls lo senyor rey d'Aragon haüts, ne à encara, que més pusquen amar los dexendens del dit

senyor rey En Jacme con fan los bons hòmens naturals de Muntpestler. Mas d'aquell temps a ensà hi à venguts poblar, per bona senyoria que y trobaven, hòmens de Cohors et de Fiyach et de Sent Xantoni et d'altres lochs molts, et d'Alvernya, qui no són naturals drets de Muntpeler, a qui à plagut que la casa de Ffrança s'í sia mesa; mas siats çert que no plau ne plaurà jamés a negun d'aquells qui són de dreta linya naturals de Muntpeler. Per què per çert, totes les terres dels dexendens del dit senyor rey deuen ésser de cor et de volentat que amen et honren tots los hòmens de Montpestler, que no ho deuen perdre per ·XXX· ho per ·XL· cases dels davant dits qui y són venguts poblar; ans requir et prech a senyors, richs hòmens, cavallers, ciutedans, consellers, mercaders, patrons de naus et mariners, almugàvers et peons, qui sien de la senyoria del senyor rey d'Aragó et de Mallorcha et de Sicília, que amen et honren tots aquells qui de Montpeler en lur poder vendran. Et si u fan, per vertut de Déu et de madona santa Maria de Vallvert et de les Taules de Montpestler, et del senyor rey En Jacme d'Aragon qui là nasqué, n'aurets bon mèrit, et per aquest món et per l'altre, et farets cortesia et honor a vosaltres mateixs, et conservarets la dreta amor qui entre vosaltres et ells deu ésser et serà tots temps, si a Déu ve en plaer. E partit lo dit senyor rey del regne de València, lo dit senyor inffant tench lo regne de València en gran dretura; et no y havia sarrahí ne altre qui·s mogués contra rahó que tantost ell no·l punís. Et axí mateix manà la guerra molt vigorosament et aspra contra lo rey de Múrcia, axí que los sarraÿns no sabien a què se·n prenguessen: que con ells se pensaven que·l senyor inffant los fos ·X· jornades luny, con se levaven ells veÿen córrer tots lurs lochs, et perdre et affogar tot quant havien; axí qu·él los havia mès lo glay e·l ventre. E axí seguí aquesta vida tot aquell any, que·l senyor rey se n'anava deportant

per sos regnes, et ell trenuytava et sofferia frets, calors, fams et desayres sobre los sarraÿns; que en son cor no·s posava que ·I· jorn de repòs degués haver, mas là hon era major festa nostra, aquell dia era sobre ells e·ls confonia en captivar et en destruccions de béns. Con siats çerts que hanc no nasqué fill de rey qui fos de tan alt cor ne pus ardit, ne pus valent, ne pus bell de sa persona, ne pus savi ne pus adret de sos menbres: que d'ell se pot dir ço que·s diu d'aquell que és complit de totes gràcies, que·s diu que ell no és àngell ne és diable, ans és complidament home. Per què per çert del dit senyor inffant se pot dir aquest proverbi: que vertederament és home ab compliment de totes gràcies. Et axí dins aquest temps lo senyor rey hoyia bones noves de l'inffant En Pere son fill, e·l dit senyor inffant hoiya bones noves del senyor rey son pare, qui ab gran plaer et ab gran alegre anava visitan ses terres et sos lochs. [c.16] Al temps que fo hordonat, lo dit senyor rey vench e·l regne de València ab gran res de son poder, et pensà d'entrar en lo regne de València axí aparallat et arreat, per mar et per terra, que hanc rey no pòch dir que mils hordonat ne endressat anàs sobre altre rey. Et ab gran alegre entrà e·l dit regne de Múrcia per mar et per terra; et per ço tench la mar que les sues hosts fossen bastades de viandes; e axí fo hordonat. Axí que de mantinent ell près lo castell de la vila d'Alacant, et Èlix et tots los altres lochs que davant vos hé comptats qui són entre lo regne de València e·l regne de Múrcia. Et posà son setge sobre la ciutat de Múrcia, qui és ciutat molt noble et honrada, et molt forts et mils murada que ciutat gayre que

sia e·l món. Et aytantost con fo davant la dita ciutat, hordonà son setge en tal manera que de neguna part no y podia nuyl hom entrar. E no us en faré longues noves: que·l setge durà tant que vench ab ell a pau, que·ls sarraÿns li reteren la meitat de la ciutat, et l'altre se retengueren a lurs obs sots la sua senyoria. Sí que·n passa per mig de la ciutat ·I· carrer qui és ara ·I· dels beyls carrés de la ciutat ne sia en neguna ciutat; que·l dit carrer és gran et ampla, e comensa del loch en què·s fa lo mercat qui és davant los Preÿcadors, et dura entrò a l'esgleya major de madona Santa Maria; et en aquell carrer és la Pelliseria, e·ls Cambis, e la Draperia et d'altres officis molts. Emperò, con aquesta ciutat fo axí partida, lo dit senyor rey la poblà de les sues gents. Et a pochs dies los sarraÿns veeren que entre ells e los crestians no podia haver bona companyia en la dita ciutat; demanaren et supplicaren al dit senyor rey que li plagués que presés la lur part de la ciutat et que la poblàs de qui ell tengués per ben, e·ls donàs ·I· ravall en què ells se poguessen murar et estar segurs. Et lo dit senyor rey, ab plaer que n'ach, obehí les lurs pregàries et donà·ls ·I· ravall de fora la ciutat, que ells muraren, qui ha nom la Rexacha; et aquí ells se mudaren. Et axí la dita ciutat de Múrcia fo presa per lo dit senyor rey En Jacme d'Aragon en lo mes de mayg de l'any ·MCCLXVI·. [c.17] E con la dita ciutat hac presa et poblada tota de cathalans, e axí mateix Oriolla, et Elx, et Alacant, Guardamar, Cartegènia e los altres lochs; sí que siats serts que tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia et en los

davant dits lochs són, són vers cathalans et parlen de bell cathalanesch del món; et són tots bons d'armes et de tots fets. Et pot hom bé dir que aquell és dels gracioses regnes del món; que en veritat vos dich que, entre tot lo món, yo ne altre no pot saber que dues províncies sien mellors ne pus gracioses de totes coses con són lo regne de València e·l regne de Múrcia. Et con lo dit senyor rey hac poblada la dita ciutat de Múrcia et los altres lochs, ell liurà-ho tot, et la sua part et l'altre, al senyor rey de Castella son gendre, per ço que tot ensemps se pogués ajudar, que·ls uns ajudassen als altres. Et senyelladament liurà a son gendre l'inffant En Manuel Elx, Vall d'Etla et de Noetla, Asp, Petrer. Et lo senyor rey de Castella, don Alffonso, fóu axí mateix lo dit inffant En Manuel adelentat de tota la sua part. E axí totes les terres se ajudaren e·s deffensaren dels moros los uns ab los altres. Emperò, ab aquella covinença liurà lo dit senyor rey En Jacme d'Aragó la sua part del regne de Múrcia a son gendre lo rey don Alffonso de Castella et a son gendre l'infant En Manuell: que tota hora que ell ho volgués recobrar, que li u retessen. Et axí li u prometeren; et d'assò·s faheren bones cartes. Sí que per aquesta rahon la casa d'Aragó ha cobrats los dits lochs, et foren cobrats segons que avant jo us diré con temps et loch serà. E con lo dit senyor rey d'Aragon hac los damunt dits lochs hordonats, et poblats, et establits et liurats als davant dits senyors sos genres, ell se·n tornà al regne de València, et en la ciutat de València ell manà ses corts. Et ajustaren-s'í molt grans gents; et en la dita cort

foren los inffants sos fills, qui ab gran plaer estegren ab lo senyor rey lur pare et ab tots los barons, richs hòmens, cavallers et ciutedans. Et la festa fo molt gran, que per totes les gents se féu en la dita ciutat; et no era meraveyla, que tantes de gràcies los havia Déus feytes a tots, que molt se devien alegrar en Déu et en lo senyor rey et en los senyors inffants. E·n aquella cort hordonà lo senyor rey que féu procurador et vicari general lo senyor inffant En Pere del regne d'Aragó, et del regne de València et de tota Cathalunya estrò al coyl de Panissars; et axí mateix féu vicari et procurador lo senyor inffant En Jacme del regne de Mallorcha, de Manorcha et d'Ivissa, et del comtat de Rosselló, et de Comflaent et de Cerdanya, et de Montpestler, per ço que cascuns visquessen axí con a senyors ab les reynes lurs muylers et ab los inffants et inffantes lurs, e que les terres ne fossen mils regides et governades, et que ell en sa vida veés et conegués lo bon seny e·l bon recapte e·l bon regiment de cascuns. Con siats çerts que jamés no pot hom conèxer nuyl hom, de qualque condició sia, estrò hom li dóna poder; e tantost con a la persona sia donat poder, quisvulla sia, hom ó dona, tantost porets conèxer lo seu recapte. Per què lo dit senyor volch assò ordonar et complir, e axí mateix per ço que ell pogués haver repòs et anant deportant et visitant tots sos regnes e les altres terres. E axí, la dita cort, ab aquesta hordinacion, de què totes les gents foren molt pagats, partiren-se·n cascuns et anaren-se·n en lurs affers. Et lo dit senyor rey anà visitant totes ses terres ab gran goyg et ab gran alegre; et là hon sabia que eren les reynes nores sues

e sos néts, anave·ls visitan et agracian et fahia gran festa ab ells et ab elles. [c.18] Lo dit senyor inffant En Pere avia en casa sua ·II· fills de cavallers qui eren venguts ab madona la reyna Costanca muyler sua, et la ·I· havia nom En Roger de Lòria, qui era de honrat linatge et de senyors de senyeres; et sa mara havia nom madona Beyla, qui nudrí la dita reyna madona Costança, et ab ella vench en Cathalunya, et era molt sàvia dona et bona, et no·s partí null temps, mentre fo viva, de madona la reyna; et axí mateix lo fill, que havia per nom Roger de Lòria, no·s partí d'ella, ans nodrí en la cort, axí que era molt fadrí con vench en Cathalunya. E la baronia sua era en Calàbria, qui són ·XXIIII· castells en un tinent, e·l cap de la dita baronia havia nom Lòria. E el dit En Roger de Lòria ja en aquest temps fo creegut, et fo gran et aut, et feÿe·s molt amar al senyor inffant, et a madona la reyna et a tots. E axí mateix vench ab madona la reyna altre honrat fadrí, qui era de comte fill et era parent de madona la reyna, qui havia nom En Corral Lança, et una sua germana, nina et fadrina, que era et nudrí ab madona la dita reyna. Et aquest En Corral Lança exí dels beyls hòmens del món, e·l mils parlant et pus savi; sí que en aquell temps se dehia que·l pus beyl cathalanesch era, del món, d'ell et d'En Roger de Lòria. Et no era meraveyla, que ells, axí con davant vos hé dit, vengren molt fadrins en Cathalunya et nudriren-se tota hora ab lo senyor inffant; enaxí apreseren del cathalanesch de cascun loch de Cathalunya et del regne de València tot ço qui bo ne beyl era, e axí cascun

d'ells fo lo pus perfet cathalà que hanc fos, et ab pus beyl cathalanesch. E·l dit senyor inffant En Pere féu cavaller cascun d'ells, et donà per muyler la donzella germana d'En Corral Lança al dit En Roger de Lòria, la qual exí molt bona dona, et sàvia, et honesta et de bona vida. Et de la dita dona sobrevisqueren a ell et a ella ·I· fill per nom En Rogeró, qui fóra estat de gran afer hom si agués molt viscut lonch de temps; mas jove de ·XXII· anys morí. Emperò, d'ell parlarem a avant, que covendrà a fer; que d'aquell temps que visch, féu tals fets que rahó és que·n dejam parlar con temps serà. E axí mateix n'ach ·III· filles, que totes foren bones dones; que la major fo muyler del noble En Jacme de Xèricha, nabot del senyor rey En Pere, qui fo dels mellors barons et dels pus honrats d'Espanya, per part de pare et de mara, et fo molt bona persona. Et l'altra fo muller del noble En Not de Muntcada; et l'altra muyler del comte de Santo Cebrino, qui és en Principat. Et aquella dona germana d'En Corral Lança, con hac haüts los dits inffants, morí, de què feu gran tala, per la sua bonea et per sos inffants, qui romangueren tots fort pochs. E puys lo dit noble En Roger de Lòria près per muller la filla d'En Berenguer d'Entença, qui és del pus honrat casal de richs hòmens qui sia en Aragon et en Cathalunya. Et d'aquesta dona hac, que li sobrevisqueren, ·II· fills et ·I· filla. Et axí, lexar-vos hé ara a parlar del dit noble En Roger de Lòria, con avant ne parlarem; que ell fo aquell et tal, que·ls seus fets aportaran rahó que jo·n deja parlar: que dir pot hom que hanc, pus Déus vench en madona santa Maria, no fo null hom, qui fill de rey no fos, a qui Déus fahés tantes gràcies, ne encara honràs son senyor en tots fets qui comenats

li fossen. [c.19] E tornaré un poch a parlar de son cunyat En Corral Lança, de un beyl fet qui per gràcia de Déu et del senyor rey En Pere li esdevench. Veritat fo que·l dit senyor rey d'Aragó En Pere, per avant [...] Mas ara vos ó vul comptar, que aytant se val con faria a avant; e fa-ho fer per ço con són en la matèria d'aquests ·II· richs hòmens, et ha mils loch ar·a parlar d'aquest fet que·l dit noble En Corral Lança féu, que no auria a anant. Que de tots fets, pus hom diga veritat, en qual loch se vulla hom del libre ne pot hom parlar, con en loch n'auria hom per avantura a parlar que·n torbaria altra matèria, et majorment que no sia estòria longa. Et axí a cascuns prech que·m perdonen si en aquest loch ne en altre troben que·s diguen coses qui sien dites abans de temps que dir no·s deguessen. Emperò, si a mi ho demanassen, yo·ls respondria rahó que ells me·n tendrien per escusat. Emperò, hon se vullen sien meses les rahons, que d'açò vos fas tots segurs que tot és veritat axí con trobarets per scrit, et no y metats dupte negun. Donchs, vull-vos dir la gràcia que Déus féu a aquest rich hom En Corral Lança. Lo senyor rey d'Aragó deu haver tots temps trahut del rey de Granada, et del rey de Tiremsè et del rey de Tunis; et per ço cor havia molt de temps que·l trahut no havien tramès al dit senyor rey d'Aragó, ell féu armar en València ·IIII· galeas, et féu-ne lo dit noble En Corral Lança capità. Sí que anà al port de Tunis et a Bugia et per tota la costera, barreyan et trencant tots los ports. Sí que vench en la mar del rey de Tunis et de Tiremsè, en una ylla qui ha nom Alphabiba; et en aquell loch ell vench per levar aygua. E axí con ell vench en aquell loch per l'aygua a levar, ·X· galeas de sarraÿns, qui eren del rey

de Marrochs et eren estades armades a Septa, vengueren en aquell loch mateix axí per levar aigua. Et aquestes ·X· galeas de sarraÿns eren les mils armades et de mellors gents de sarraÿns que jamés ne fossen armades; et havien ja fet gran dan a lenys que havien preses de crestians, et tenien molts catius en les galeas, de què era gran pecat. Et con les galeas d'En Corral Lança veeren venir les ·X· galeas, exiren de la posta; et los sarraÿns qui les veeren, que ja n'avien haüda lengua, cridaren en lur sarraÿnesch: —Aür, aür!—, et molt vigorosament vengren ves les galeas d'En Corral Lança. Et les galeas d'En Corral Lança estegren en roda, et aplegaren-se totes ·IIII· ensemps et agren lur consell. Et lo dit Corral dix-los: —Senyors, vosaltres sabets que la gràcia de Déu és ab lo senyor rey d'Aragó et ab tots sos sotsmeses, et sabets quantes victòries han haüdes sobre sarraÿns. Ben podets saber que·l senyor rey d'Aragó és present ab nós en estes galeas, que veus aquí lo seu estandart, qui representa la sua persona. E axí que ell sia ab nós, la gràcia de Déu et d'ell nos aydarà e·ns darà victòria. Et seria gran vergonya del dit senyor rey et de la ciutat de València, d'on som tuyt, que per aquests cans giràssem la cara, que hanc null hom qui del senyor rey d'Aragó fos no u fóu. Per què yo us prech a cascuns que us membre lo poder de Déu et de madona santa Maria, e la santa Fe cathòlicha et la honor del senyor rey et de la dita ciutat de València et de tot lo regne; et vigorosament tots, axí con estan afrenellades totes ·IIII· les galeas, que firam, et vuy en aquest dia fassam tant que tots temps parlen de nós; et segurament que nós los vençrem et serem tots temps benenants. "Emperò, tuyt veets que tants havem d'ells avantatges que a nostre sau nos en podem anar,

que si·ns volem no·ns poden forçar de batayla. E axí cascuns digam ço que mellor nos en parrà; mas de mi ja us hé dit mon enteniment. E encara vos ho dich e us prech de part del dit senyor rey et de part de la ciutat de València que firam, que tots són nostres. Et tots comensaren a cridar: —Firam, firam, que tots són nostres! Et sobre açò armaren-se tuyt molt ben, e·ls sarraÿns faheren atretal. Et con foren armats cascuns de cascuna part, En Corral Lança, ab una voga beyla tirada, anà-sse·n envés ells. Sí que hi hac sarraÿns que dixeren al lur capità que les galeas venien a ell per ço que·s retessen a ell; et gran res dels sarraÿns eren en aquesta oppinió, per ço con en les galeas dels sarraÿns havia molt bo cavaller sarraý, et no·s pensaven que·ls crestians fossen tan folls que ab ells se volguessen combatre. Mas l'almirayl dels sarraÿns era savi hom de mar, et era estat en molts fets d'armes et havia provats los cathalans qui eren; et comensà a menar lo cap et dix: —Barons, foyl pensament havets vosaltres! No conexets les gents del rey d'Aragó axí con yo·ls conech. Ara siats çerts que ell[s] se vénen bé et sàviament combatre ab nós, et vénen axí acordats de morir que ¡guay lo fill de la mara qui·ls espera! Per què axí con ells vénen acordats de aver victòria o de morir, que us metats al cor açò mateix: que vuy serà lo dia que, si bé no us esforçats, que serets tots morts o catius! E plagués a Déu que yo·ls fos luny ·C· milles, mas pus axí és, yo·m coman a Déu et a Mahumet. Et ab aytant féu tocar les trompes et les nàchares, et ab gran brugit et ab grans crits comensaren a fer ·I· baxamà molt vigorós. E les ·IIII· galeas, tot bellament et menys de crits et de paraules et de tabustol negun, van ferir enmig

de les ·X· galeas. Aquí la batayla fo molt cruel et aspra, et durà del matí entrò a hora de vespres, que hanc no hac negun laer de menjar ne de beure. Mas nostre senyor ver Déus e la sua beneyta mara, de qui vénen totes gràcies, e la bona ventura del senyor rey d'Aragó donà als nostres victòria, en tal manera que totes les ·X· galeas foren desbaratades et los hòmens morts et preses. Beneyt sia aquell Senyor qui u féu! E con agueren vençuda la batayla et totes les galeas desbaratades et preses, desligaren los crestians catius que y trobaren, et a cascun donaren aytan bona part d'açò que y trobaren, que Déus los havia donat a aguanyar, con a negun d'ells. Et axí, ab gran alegre et ab gran victòria, tornaren-se·n en València ab les galeas que amenaren et ab molts catius sarraÿns qui s'eren amagats dejús, dels quals tengren encant. [c.20] Et lo senyor rey féu-los gràcia que tot quant avien guanyat que fos lur, que no·n vol quinta ne res. E volch que les muylers d'aquells crestians qui en la batayla moriren et lurs fills aguessen axí bona part del guany con aquells qui n'escaparen, de què foren tuyt molt alegres et pagats; que tant ho tengren tuyt a bé que a tothom doblà lo cor de bé a fer, et mostraren-ho per avant en los grans fets et batayles que per avant entendrets. Con çerts siats que que·ls bons senyors ajuden als vassalls lurs a fer bons; et sobre tots senyors ho han aquells del casal d'Aragó, que no us diré que sien senyors a lurs vassayls, que ans los són companyons. Que qui pensa los altres reys del món con estan cars et cruus a lurs vassalls e·s pensa hom los senyors del casal d'Aragó quantes gràcies fan a lurs sotsmeses, la terra deurien besar que calciguen. Et si negun me demana:

"En Muntaner, ¿quines gràcies coneixets vós que fan més los senyors del casal d'Aragó a lurs sotsmeses que los altres?", yo us ho diré. La primera gràcia és que tenen lurs richs hòmens, prelats, cavallers et ciutedans et hòmens de villes et de mases mils en veritat et en dretura que neguns altres senyors del món. D'altra part, que tots temps los donen e·ls fan moltes gràcies. D'altra part, que cascun se pot fer major rich hom que no és, que no ha pahor que contra rahó et justícia sia a negun res demanat ne levat; so que no és axí dels altres senyors del món. Per què les gents de Cathalunya et d'Aragon ne viuen pus alt de cor com se veen axí poblats a lur guisa. Et nuyl hom no pot ésser bon d'armes si no és alt de cor. E axí mateix, encara han ab ells aquest avantatge: que cascun pot parlar ab ells aytant con se meta en cor que parlar-hi vulla, et aytantes hores ell escoltarà graciosament et pus graciosa li respondrà. Et d'altra part, que si un rich hom, cavaller, ciutadà o hom de villa qui honrat sia vol maridar sa filla et requer a ells que li fassen honor, que y iran e li faran honor a l'esgleya et là hon los plàcia. Et aytals mateix se fan si alcun mor o d'alcun volen fer aniversari, que axí hi hiran con farien lurs contirals; et d'açò no fassats compte d'altres senyors del món. D'altra part, a les grans festes, que faran convit a tota bona gent, et menyaran en la presència de tuyt, et là hon tots aquells que hauran convidats menyaran; ço que los altres senyors del món no fan. D'altra part, que si rich hom, cavaller, prelat, ciutadan, hom de villa, pagès ne altre natural los tramet fruyta o vi o altres coses, que sens tot dubte ó menyaran, et encara pendran en lurs castells, villes, lochs, alqueries lurs convits,

et menjaran de tot ço que·ls fassen aparallar, et dormiran en les cambres que li auran endressades. Et d'altra part, que cavalquen tots dies per les ciutats, villes et lochs, e·s mostren a lurs pobles; et si un bon hom o fembra pobre los crida: "Senyor, merçè!", que tiraran la regna et hoyr-los han, e·ls daran tantost consell a lur necessitat. Ítem, van visitar et parlar los richs hòmens e·ls prelats con són malauts. Què us diré? Que tant són bons et gracioses a tots lurs sotsmesos que longa cosa seria d'escriure. Et per ço los lurs sotsmesos són enflamats de lur amor, que no temen mort per exalçar lur amor et honor et senyoria, ans en res no guarden pont ne palancha ne·n temen a sofferir fret ne calor ne nuyl perill. Per què Déus creix et mellora en tots fets ells et lurs pobles et los dóna victòria et honor, et farà d'aquí avant si a Déu plau, sobre tots lurs enemichs. Ara lexarem a parlar d'esta matèria, et parlaré del senyor rey et de sos fills. [c.21] E con lo dit senyor rey En Jacme hac anat axí lonch de temps seyornant per ses terres, e·l senyor inffant En Pere atretal, e l'inffant En Jacme, missatges vengueren al senyor rey d'Aragó que·l pare sant faria consili general al Lehó del Royna, et que pregava et requeria a tots los reys de crestians del món que y fossen ells hó lurs procuradors; d'on lo dit senyor rey se aparallà d'anar. E enaxí con ell tractave que y anàs on pus honradament poria, missatges li vengren del senyor rey N'Amffòs de Castella, genre seu, que ell volia anar al dit consili, et volia passar per la sua terra ab la reyna et ab gran res de sos inffants; et que senyelladament volia passar per la sua terra per dues rahons: la primera, que ell e la reyna et sos fills havien gran desig de veer ell e·ls inffants; e l'altra, per ço con ell anava al dit consili per tan grans affers, que volia sobre aquells haver son consell axí

con de pare, et del senyor inffant En Pere et del senyor inffant En Jacme axí con de frares. E·l dit senyor rey e·ls dits senyors inffants agueren gran plaer d'aquest fet. Et tantost, ab los missatges del rey de Castella, ells n'í tramateren molt de gran valor; et tramateren-li a dir que molt eren pagats de la lur venguda, et que pensàs de pendra tota lur terra a son serviÿ axí con la sua pròpia, e que per aquests missatges que·ls faés a saber certament per qual part volria entrar en lur terra ne el dia que vendria. [c.21] E axí los missatges se·n tornaren al senyor rey. E·ls senyors infants faeren molts dons honrats als missatges qui aquest noveyl los havien aportat, axí que se·n tornaren molt alegres et pagats en Castella, ensemps ab los missatges que·l senyor rey d'Aragó los trametia e·ls senyors inffants. Et axí los dits missatges foren ben reebuts per lo rey de Castella, e per la reyna, et per l'inffant En Fferrando, et per l'inffant En Sanxo et per tots los altres, et majorment con hoÿren lur missatgeria et hoÿren les lahors que·ls lurs missatges ne deÿen. E axí mateix als dits missatges ells donaren molts richs dons, et tramateren fer gràcies al senyor rey d'Aragó et als inffants de lur proferta; e los tramateren a dir que volien entrar per lo regne de València, e los digueren lo temps. Et lo dit senyor rey En Jacme d'Aragó e los inffants agueren gran plaer et pensaren de hordonar, per là hon comensarien a entrar per lur terra estrò a Muntpeler, les viandes e tot ço que obs aurien, que en tal manera ho endressaren que jamés negun senyor no fos tan bastat ab totes ses companyes com ell fos; et que res, del

dia que seria entrat en lur terra entrò que fos fora de Muntpeler, que no despesés lo rey de Castella res del seu, ne persona qui ab ell fos. E axí se complí tan abondadament con davant havets hoÿt que fo fet l'altre vegada con estech al regne de València; sí que·l rey de Castella, et aquells qui ab ell eren, e la reyna e·ls inffants se meravellaren con ho pòch bastar, ne la terra de Cathalunya con ho pòch sofferir: que ells no·s podien pensar que per res la terra del senyor rey d'Aragó fos tan fartívol ne ab tanta de abundància, segons que per avant entendrets. Ara lexaré estar açò, que bé m'í sabré tornar; mas parlaré del senyor rey d'Aragó. [c.23] Con lo senyor rey En Jacme d'Aragó e·ls imffants agueren ordonades totes aquestes coses, ell pensà con poria anar al dit consili honradament, et majorment que li tramateren a dir cardenals e altres qui eren del consell del papa que, en partida, lo consili aquell s'era hordonat per lo pare sant per gran desig que avia que veés lo senyor rey En Jacme d'Aragó e la glòria que ell podia aver, que·s ves là aytals ·II· reys per genres con era lo rey de Ffrança e·l rey de Castella, e les sues filles reynes, et néts et nétes. Com lo papa se volia adellitar en veer aquella obra que Déus avia feta al neximent del dit senyor rey En Jacme d'Aragó, et volia veer la bona fin en què vendria; et axí mateix que a consell d'ell (que·l tenia per lo pus savi senyor del món e·l mellor d'armes et de tots fets) que ordonàs ab tota la crestiandat passatge sobre los infaells. E com ell hac ordonada la sua anada, pensà de ixir a carrera, ell e·ls senyors inffants, al rey de Castella; et vengren-se·n al regne de València, et volgren saber

les viandes con eren ordonades. E axí fo-los tot mostrat; et fo axí bé hordonat et complit que no y hac mester mellorament. Et axí lo dit senyor rey e·ls senyors inffants acostaren-se là hon lo rey de Castella devia entrar. Et con lo rey de Castella e la reyna e los inffants lurs saberen que·l dit senyor rey e·ls inffants eren aparallats que·ls reebessen a gran honor, cuytaren-se de venir. Et vengren, et con foren a l'entrant de la terra del senyor rey d'Aragó, lo dit senyor rey e·ls inffants los foren aquí, e·ls reeberen ab gran alegr·e ab gran deport, et ab grans professons et jochs que en cascun loch los fahien les gents del rey d'Aragó. Et depuys que foren entrats dins la terra del dit senyor rey d'Aragó, estegren ·XI· jorns abans que fossen a la ciutat de València. Et con foren a la ciutat, null hom no poria scriure los jochs, los alegres, taules rodones, taulats, juntes de rayló, de cavallers salvatges, barons anar ab armes, borns, galeas et lenys armats que·ls hòmens de mar feÿen anar ab carretes per la Ramla, et batayles de taronges et encortinaments. Sí que tants foren los jochs que havien a passar con foren a l'esgleya de Sent Vincens, hon aveylaren per fer reverència con entraren, que nuyt escura fo ans que fossen al Reyal, hon lo senyor rey manà que posassen lo rey de Castella e la reyna. E·ls inffants posaren cascun en honrades posades. Què us diré? ·XV· dies tots entegres durà la festa en València, que hanc ministral ne altre no y féu obra, ans tots dies refrescaven los jochs et les dançes; e·ls babans et les racions que·l senyor rey d'Aragó fahia donar a les gents del rey de Castella seria una meraveyla de hoyr. Què us

diré? Que qui comptar-vos-ho volia tot, seria cosa que alargaria la mia matèria et vendria tart al meu propòsit. Mas finalment vos dich que partén de València anaren tuyt a madona Santa Maria del Pug de València, et de Santa Maria del Pug a Morvedre, et de Murvedre a Burriana, et de Burriana a Castelló, et de Castelló a Cabanes, et de Cabanes a les Coves, et de les Coves a Sent Matheu, et de Sent Matheu a Uydechona, et de Uyldecona a la ciutat de Tortosa. E aquí sí fo feyta festa axí con en València, et aturaren-hi ·VI· jorns. E puys de Tortosa al coll de Balaguer, et passaren per Sent Jordi, que encara lavors no y era la Font del Paralló poblada; et del coll de Balaguer a Cambrills, et de Cambrills a la ciutat de Terragona. Que axí mateix seria gran infinitat de dir la honor que aquí los fo feta; que l'archabisbe de Tarragona, ab ·IX· bisbes de sa província, qui són totes de la senyoria del rey d'Aragó, et ab molts abats et priors et ab gran quantitat de gents de religió et de clergues, professó feta, cantan et lohan Déus los reeberen; et estegueren en la ciutat de Tarragona ·VIII· dies. Aprés, de Tarragona anaren-se·n a S'Erbòs, et puys a Vilafrancha de Penadès, que és una nobla vila et bona, hon los fo feyta aytanta de honor con en una ciutat; et estegren a Vilafrancha ·III· jorns. De Vilafrancha anaren a Sent Climent; de Sent Climent a Barchinona. E de Barchinona no me·n cal scriure, que pensar podets con hi foren reebuts, que molt fort seria de recomptar; mas axí con Barchinona és la pus noble ciutat et la mellor que·l senyor rey d'Aragó haja, axí passà la festa e·ls jochs de totes altres ciutats; et aquí se aturaren ·X· jorns. Et aprés, de Barchinona anaren a Granollers, et de Granollers a Hostalrich,

et d'Ostalrich a la ciutat de Gerona. Aquí si los fo feta festa no me·n cal parlar, que sol los ciutedans de Gerona, menys dels cavallers, qui són molts en aquella encontrada, hi faeren tant que tothom faheren meraveylar; et aquí estegren ·IIII· jorns. Et aprés, partent de Gerona, vengren albergar a Bàsquera et a Pontons; et puys lo rey e la reyna ensemps vengren albergar a Peralada. Et assò sé jo per ço con era fadrí, e·l dit senyor rey de Castella e la reyna jagueren aquella nit en la cambra de l'alberch de mon pare, on ja vos hé contat que·l damunt dit senyor rey En Jacme d'Aragó avia posat. Sí que per ço con lo rey de Castella e la reyna ensemps foren aquella nit, féu hom un portal de l'alberch d'En Bernat Rossinyol, qui·s tenia ab l'alberch de mon pare, on lo rey passàs en la cambra de la reyna; e axí per vista, no per hoÿda, vos pusc dir açò per çert. En Perallada estegren ·II· dies, que En Dalmau de Rochabertí, senyor de Peralada, hac supplicat al senyor rey d'Aragó que li plagués que en ·I· jorn los pogués convidar a Perallada. E·l senyor rey, a prechs d'ell et con lo amava molt, dix-li que ell no lexaria que un jorn no·ls faés lurs ops en Perallada, et l'altre jorn que ell, de gràcia especial, li u atorgava; de la qual cosa En Dalmau li féu grans gràcies, et dech-ho fer: que aquest fo un plaer que hanc no volch atorgar a prellat ne a rich hom qui fos en Cathalunya, salvant a ell; per què fo cosa que En Dalmau li u grahí molt. Et aprés que agueren estat ·II· jorns en Paralada ab gran goig et ab gran alegre, anaren-se·n a la Jonquera; de la Jonchera a·S Való; del Való al Masdéu, qui és molt beyl loch, qui era del Templa; del Masdéu entraren-se·n a Perpinyà. Et no·m demanets la festa gran que aquí·s féu, et durà

·VIII· jorns. Puys aprés anaren-se·n a Salses; de Salses a Vilafrancha; de Vilafrancha a Narbona, d'on N'Eymerich de Narbona los féu molta de honor et de plaer, et per ço con ell e·l senyor inffant En Jacme d'Aragó havien sengles germanes per muylers, filles del comte de Ffoix. Et de Narbona, hon estegren ·II· jorns, anaren a Basers, et de Basers a Sent Thiberi, et de Sent Thiberi a Lopià, et de Lopià a Montpeler; mas los jochs e l'alegre qui foren a Montpeler passaren a totes altres festes. Et aquí estegren ·XV· jorns, et d'aquí tramateren lurs missatges al papa; e aquí agueren resposta. Et con agren aüda lur resposta et agueren endressat lur camí d'entrar per la terra del rey de Ffrança, partiren-se de Montpeler. Ara d'aquí avant no pertany a la matèria d'aquest libre que jo deja d'ells parlar, que assats me basta que parla de la matèria per què aquest libre se fa, ço és a saber, de la honor et de la gràcia que Déus ha feta ne fa al casal d'Aragó. Et per ço con yo entén que aquesta sia matèria que torna a gran honor de la casa d'Aragó et de ses gents, é-us-en feta menció. Et no us pensets que sia poch ço que costà al senyor rey d'Aragon et a sos fills aquest fet, ans vos promet que muntà a tant que tota Castella no u poria pagar de ·IIII· anys. Per què vosaltres que hoyrets aquest libre, qui no sabets lo poder qual és del senyor rey d'Aragó, pensats qual és, que en veritat forts seria que·l rey de Ffrança hi pogués bastar; et con hi bastàs lo seu tresor, no li bastaria lo cor que u fes, que per desfet se tendria. Et lo senyor rey En Jacme d'Aragó fo d'aquest fet pus alegre a totes hores que no fóra si tant con ell despenia vengués en don hó en servey del papa o d'altres gents. Et axí Déus bastà al bon cor, per què Déus lo bastà e l'honrà en tots fets en la sua vida. Ara leixem anar lo rey de Castella, qui se n'és anat al consili, et

parlem del senyor rey d'Aragon. [c.24] Aprés ·XV· jorns que·l senyor rey d'Aragó se fo partit de Montpeler et del rey de Castella, anà en lo dit consili. Et con entrà per la ciutat del Lehó del Royna, con hi fo reebut fo gran cosa, que no y romàs comte, rey ne baró, ne cardenals, archabisbes, bisbes, abats et priors que no li exissen a carrera a rebre-lo. Et lo rey de Castella, et sos fills, li exí ·I· jorn abans que tots los altres. E con fo davant lo papa, lo papa exí fora la cambra e·l besà sus en la bocha ·III· vegades, e li dix: —Fill et gamfonaner et deffenedor de la santa Esgleya romana, ben siats vós vengut! Et lo rey volch-li besar la mà, e no u sofferí. Et tantost convidà ell e les sues gents a l'endemà, ço que no havia fet a negun rey que y fos vengut. Sí que·l dit senyor rey reebé més de honor et de dons et de gràcies en aquell consili per lo pare sant et per los cardenals et per los reys qui y eren que negun rey qui en lo dit consili fos vengut. Et axí, lo dit consili comensà con lo dit senyor rey d'Aragon hi fo. Mas d'açò que s'í tractà ne s'í féu no vull yo parlar, que no pertany a la matèria d'aquest libre, salvant que·l dit senyor hi acabà e y endressà tot ço que de bocha demanà, en tal manera que alegre et pagat hi anà, et alegra et pagat hi estech, et ab gran alegre se·n tornà en la sua terra, sà et alegre ab molt plaer. Mas del rey de Castella vos hé aytant dir que y era anat per ço con cuydave ésser emperador d'Espanya, que hanc res no y pòch recaptar, ans se n'hac a tornar en sos regnes. E al tornar que fó en Castella, axí mateix lo senyor rey d'Aragó li féu tota sa messió aytant con anà per sa terra, et molt mils et ab major abundància que no havia fet al venir. Mas no tornà per aquelles parts

hon era entrat, ans se·n tornà per Leyda et per Aragon; e axí seria molt lonch d'escriure les honors que li foren fetes. E axí ell fo tornat en Castella ab la reyna et sos inffants, hon agren gran plaer et gran goyg los seus sotsmeses con lo agren cobrat. D'aquí avant leixar-vos-hé lo rey de Castella, qui és en sa terra ab la reyna et sos infants, et tornaré al senyor rey En Jacme d'Aragó. [c.25] Quant lo senyor rey En Jacme d'Aragó hac acompanyat lo dit senyor rey de Castella entrò fo fora de son regne, e·l dit senyor rey de Castella et la reyna et sos inffants se foren agreciats del dit senyor rey En Jacme d'Aragon, et ell los hac donat, axí con a pare, la lur benedicció, anà visitan tots sos regnes et ses terres en manera de pendre comiat, per ço con lo romanent de sa vida volia fenir a honor de Déu et exalsar la santa Fe cathòlica, axí con avia fet en son jovent. Et ab cor et ab sen anà e·l regne de València que anàs sobre el rey de Granada et que·l gitàs de sa terra, en tal manera que·l nom de Déu et de madona santa Maria hi fos exalsat et beneyt. Et con ell hac visitades totes les sues terres et demanà et veé lo bon regiment que sos fills havien fet et faÿen, fo molt alegre et pagat, et lohà et benehí Déu con tan bons fills li havia donats. Et manà ses corts en Aragó, a Ceragossa; et aquí foren ajustats barons, maynaders, prellats, cavallers, ciutadans et hòmens de villes. Et con tota la cort fo ajustada, ell los preÿchà et los dix moltes bones paraules et rahons, et manà que jurassen lo senyor inffant En Pere per rey d'Aragon et per senyor, et la senyora reyna Costança, muyler sua —de què us hé ja parlat— per reyna. E

axí com ell ho manà, lo juraren tuyt ab gran alegre et ab gran plaer. Et si en la dita cort hac joya ne festa, no m'ó cal dir, que cascuns vos ó podets pensar. Et con lo dit senyor rey En Pere fo jurat, et madona la reyna, vengueren tuyt en València, et axí mateix aquí lo senyor rey féu corts en semblantment ajustar, et juraren-lo que fos rey de València, e la reyna atretal. Puys anaren-se·n en Barchinona, e axí mateix lo senyor rey manà corts a Barchinona et féu jurar lo senyor rey En Pere comte de Barchinona et senyor de tota Cathalunya, e axí mateix madona la reyna per comtessa. Et fet tot açò, heretà et féu rey de Mallorcha, de Manorcha et d'Ivissa lo senyor inffant En Jacme fill seu, et comte de Rosselló, de Comflaent et de Cerdanya, et senyor de Montpeler, et madona Esclarmunda, muller sua, axí mateix per reyna et per comtessa dels dits lochs et dona de Montpeler. Et con tot açò fo complit, ab la gràcia de Déu, ell tornà-sse·n e·ll regne de València per l'enteniment que davant vos hé comptat: que volia que·l romanent de sa vida despasés en crèxer et en muntiplicar la santa Fe cathòlica, et abaxar et abatre la fe de Mahumet. [c.26] E con fo en la ciutat de València, estech deportan [et] alegran sí mateix, et anava a cassa et a deports; sí que axí cassan anava visitan tots los castells et villes del regne. Et con fo a Xàtiva, axí con a Déu vench en plaer, malautia de febra li vench, et fo molt malalt, tant que no·s podia levar. Et tots los metges ne estaven en mala oppinió, et senyalladament per ço con ell havia més de ·LXXX· anys. E axí la persona qui és veyla, ja sabets que no pot haver aquell reveniment que ha ·I· jove, no per tant que neguna

hora no fo que ell no fos en son bon seny et en sa bona memòria. E estant que ell estava axí malaut, los sarraÿns del regne ó saberen, que ab ell eren en guerra, et entraren més de ·M· hòmens a cavayl et gran res de peu entrò sus a Alcoy. E ab aquella entrada trobaren-se ab En Garcia Ortiz, qui era tinent_loch de procurador en lo dit regne, et combateren-se ab ell et ab bona companya que·l dit Garcia Ortiz tenia, ço era tro a ·CC· hòmens a cavall et ·D· pehons. A Déu plach que en aquell encontra morí lo dit Garcia Ortiz et gran res de sos companyons. Axí que·l senyor rey En Jacme, estant en son lit, sabé açò, et cridà: —Tost amenats-me mon cavayl et aparallats mes armes, que yo vull anar contra los traydors de sarraÿns, qui·s cuyden que yo sia mort! No s'ó cuyden, que ans los destrouiré tots! E la volentat portave·l tant contra ells que, ab la fellonia, volch-se dressar al lit; mas no pòch. [c.27] E lavors ell levà les mans a Déu et dix: —A, Senyor, ¿per què us plau que en aquest punt yo sia axí despoderat? Ara tost, pus levar no·m pusch, hischa tost la mia senyera, et féts portar mi en una anda entrò siam ab ells: que no·m pens, pus que yo sia ab los malvats ne ells vejen la anda hon jo jaga, que tantost no·s meten en veensó. E axí aurem-los tots morts hó preses. E axí con ell ho manà, axí·s féu. Mas abans que ell fos ab ells, lo senyor rey En Pere son fill se fo cuytat et ferí entre ells. Et la batalla fo molt aspra et cruel, et no era meravella: que a ·I· crestià que y agués, hi avia ·IIII· sarraÿns. Emperò, lo senyor rey En Pere brochà axí fermament entre ells que·ls mès en veensó; emperò perdé-y ·II· cavalls, et dues vegades descavalcaren

cavallers seus que li donaren sos cavalls; e ell muntava en ells, et ells romanien a peu. Axí que·ls sarraÿns foren aquell dia tots morts et preses. Axí con los crestians levaven lo camp, la senyera del senyor rey En Jacme aparech en la anda en què·l portaven. Et lo senyor rey En Pere son fill fo molt despagat d'açò, per ço con hac pahor que al senyor rey son pare no fahés dampnatge aquell afany. E brochà et vench envés ell, et avellà et féu posar la anda en terra et aturà la senyera. E besà·l los peus e les mans, en plorant, a son pare, et dix-li: —A, pare senyor! ¿què és açò que vós avets fet? Con no us pensàvets que yo tenia vostre loch, et que vós no y faríets fretura? —Ffill —dix ell—, no·m digats axò. Mas què és dels malvats sarraÿns? —Pare senyor, que Déus e la vostra bonea et bona ombra et ventura los ha tots vençuts, que tots són morts et preses. —Fill, és veritat axí con vós deÿts? —Pare senyor, hoc. Et lavors ell levà les mans envés lo ceel et féu moltes gràcies a nostre senyor ver Déus, et besà ·III· vegades son fill en la bocha e li donà moltes vegades la sua benedicció. [c.28] Et con lo dit senyor rey En Jacme hac vist açò et féts moltes gràcies a nostre Senyor, tornà-sse·n a Xàtiva, e lo rey En Pere son fill ab ell. E con foren a Xàtiva, veérets d'una part molt gran alegre fer de la victòria que Déus los havia donada, et d'altra part estaven despagats del senyor rey En Jacme, que veÿen tan cuytat. Emperò, fo acort del senyor rey En Pere son fill et dels barons et prellats, cavallers, ciutadans et hòmens de la villa de Xàtiva et d'altres villes, que ab aquell comfort et alegre que·l senyor rey En Jacme avia de la batayla que·l senyor rey En Pere son fill avia

vensuda, que·l portassen a la ciutat de València. Sí que axí fo acordat e axí se complí. Et con fo en la ciutat de València, hon tota la ciutat li era exida a carrera, al Reyal aportaren-lo; et aquí comfessà moltes vegades et combregà, et puys lo peroliaren, et molt devotament près tots los sagraments de santa Esgleya davant dits. E con ho hac fet, ab gran alegre que hac ab sí mateix con veé la bona fi que Déus li avia atorgada, féu apellar los reys sos fills, et aquells néts, qui y eren, seus; et a tots donà sa benedicció e·ls adoctrinà e·ls pregà. Et ab son bon seyn et ab sa bona memòria, comenant tuyt a Déu, comanant sí mateix, ab les mans encroades posant sobre son pits, dix la oració que nostre senyor ver Déus Jesuchrist dix en la creu. Et con l'ach dita, la ànima se partí del seu cors et se n'anà en pareýs, a ·VI· dies a la exida de julioll de l'any ·MCCLXXVI·, ab gran alegre et ab gran pagament. Et lexà que·l seu cors fos portat a l'horde de Poblet, qui és enmig de Cathalunya, de monges blanchs. E·ls dolls, e·ls plors, e·ls plants e·ls crits comensaren per tota la ciutat, que no y romàs rich hom, maynader ne cavaller, ciutadà, dones et donzelles, que tuy anaven darrera la senyera e l'escut seu, et ·X· cavalls a qui hom havia tolta la coha. Et axí anaven tuyt ploran et braydan; et aquest dol durà en la ciutat ·IIII· dies. Et puys tots aquells qui eren honrats acompanyaren lo cors; et en cascun castell, vila hó loch on venien, axí con d'abans lo solien reebre ab grans bayls et ab grans alegres, axí·l reebien ab grans plors et crits et plants. Sí que ab aytal dolor con hoÿts lo cors fo portat a l'horde de Poblet. Et con fo là, foren venguts archabisbes, bisbes et abats, priors, abadesses, prioresses, hòmens

d'orde, comtes, barons, maynaders, cavallers, ciutedans, hòmens de viles et hòmens de totes condicions de totes les sues terres; axí que, a ·VI· legües luny, per villes ne per lochs no podien caber. Et aquí foren los reys sos fills, e les reynes, e·ls néts et les nétes qui nats eren. Què us diré? Que tant era la congregació de la gent que enfenitat era; axí que no·s troba que hanc tan grans gents fossen ajustades null temps a sebollir negun senyor. Et aquí, tots ensemps, ab grans professons et ab moltes oracions, et ab grans plors et plants et crits, ell fo enterrat. Déus, per la sua merçè, aja la sua ànima! Et axí és ma fe que ell sia ab los sancts en Paradís, amén. E açò devem cascuns creure. E con açò fo fet, cascuns dels reys se n'anaren en lurs terres, e·ls comtes e·ls barons et altres gents atretal. Et podem ben dir la conclusió d'aquest senyor: que bona fo hanc nat, e ben perseverà et en la fin fo mellor. Et plau-me ço que·ls pobladors de Mallorcha ordonaren: que tots anys, lo jorn de Sent Silvestre et de Santa Coloma, que fo presa Mallorcha per lo dit senyor rey, se fa professó general en la ciutat ab la senyera del dit senyor rey; e·n aquell dia preguen tuyt per sa ànima, et totes les misses qui·s canten en aquell dia per la ciutat et per tota la ylla se canten per ànima del senyor rey, et que Déus sal et guart los dexendens seus e los dó victòria et honor sobre tots lurs enemichs. Per què supplicaria a mon senyor lo rey d'Aragó que fos de gràcia et de merçè sua que hordonen ab los prohòmens de la ciutat de València que·l dia de Sent Miquel, tots ayns, se fahés professó general en València per ànima del dit senyor rey, et que Déus cresqués et melloràs tots temps lo[s] seus dexendents e·ls donàs victòria et honor sobre

tots lurs enemichs, per ço con la ciutat fo presa la vespra de Sent Miquel per lo dit senyor rey En Jacme; et que tots los prohòmens de la ciutat et hòmens d'orde que cantassen misses aquell dia per ànima del senyor rey et per la dita rahó. Et encara, que hordonassen lo dit senyor rey e·ls dits prohòmens de la ciutat que l'endemà se fahés caritat general per tots temps; e axí cascuns faran bé que s'í esforsen als mils que poran, et hauran-ne grat de Déu et honor en aquest món, e majorment con caritat no·s fassa neguna en la ciutat de València, et en totes les altres ciutats del món se fa, et Déus creix-ne lurs béns e·ls ne multiplicha. Et d'aquí avant lexaré a parlar del dit senyor rey En Jacme, et parlaré del dit senyor rey En Pere d'Aragó et de València et comte de Barchinona, fill major seu, et dels altres dexendents d'ell; et de cascun en son loch et en son temps. [c.29] E com lo dit senyor rey En Jacme fo passat d'esta vida, lo dit senyor inffant En Pere, fill seu, e·l dit senyor inffant En Jacme, axí mateix fill seu, se coronà cascun rey: ço és a saber, que·l senyor inffant En Pere anà a Ceragossa, et aquí aplegà ses corts, et posaren-li la corona del realme d'Aragó ab gran solepnitat et ab gran alegra et ab gran festa. E si us volia dir los dons et les gràcies que s'í faheren, lonch seria de recontar. E con la coronació sua fo feta en Aragó, vench-se·n en la ciutat de València; e axí mateix faheren-li corts molt grans que s'í faheren, e y vengren de Castella et de totes parts gents, qui reeberen d'ell grans dons et grans gràcies; et reebé et fo coronat rey del reyalme de València. Et aprés anà-sse·n a la ciutat de Barchinona, hon axí mateix féu grans corts e y foren diverses gents; et reebé ab gran glòria et ab gran

alegra la garlanda, d'on fo coronat comte de Barchelona et senyor de tota Cathalunya. Et negú no·s pens que en Cathalunya sia pocha província, ans vull que sàpia tothom que en Cathalunya ha comunament pus rich poble que negun poble que yo sàpia ne aja vist de neguna província, si bé les gents del món la major part los fan pobres. Ver és que en Cathalunya no ha aquelles grans riquees de moneda de çerts hòmens senyallats que ha en altres terres; mas la comunitat del poble és lo pus benenant que poble del món, et qui viuen mils et pus hordonadament en lur alberch ab lurs muylers et lurs fills, que poble qui e·l món sia. D'altra part, vos diré cosa de què us meraveylerets, emperò, si bé u ensercats, axí u trobarets: que d'un lenguatge solament, de negunes gents no són tantes com cathalans. Que si volets dir castellans, la dreta Casteyla poch dura et poch és, que en Casteyla ha moltes províncies qui cascun parla son lengatge, qui són axí departits con cathalans d'aragoneses. Et si ben cathalans et aragoneses són d'un senyor, la lengua no és una, ans és molt departida. Et axí mateix trobarets en Ffrança, et en Anglaterra, et en Alamanya, et per tota Ytàlia et per tota Romania: que·ls grechs qui són de l'emperador de Costantinoble són axí mateix moltes províncies, axí con de la Morea, et del realme de l'Arta, et de la Blaquia, et del realme de Salònich, et del realme de Massedònia, et del realme del Natholí et d'altres províncies moltes, en les quals ha aytal departiment de los lenguatges com ha de cathalans a aragoneses. E axí mateix s'és de les altres províncies del món: que hom diu que tartres són molta gent, et no ho són; mas per ço paren molts con sotsmeten moltes nacions del món; con jamés no ha tartre e·l món qui ffassa res de ses mans, ans hostegen tots temps e van ab lurs mullers e lurs enffants hosts fet[e]s.

Et axí podets pensar, si·ls cathalans feÿen atretal, si serien molt més que ells: yo us dich que sí serien ·II· tants. E axí jo us hé dita cosa dels cathalans que és vera veritat. E seran molts qui se·n maravellaran e u tendran en faula: però què·s vullen se·n diguen, que axí és la veritat. Aprés, con lo senyor rey En Pere hac reebudes les corones et ab la gràcia de Déu fo rey coronat, anà visitan ses terres. [E] segurament pot hom bé dir d'ell que no fo hanc senyor qui ab tan poques morts con ell donà per justícia fos més temut ne tant duptat per ses gents. Que enaxí aportà en tal pau tots sos regnes, que ab lo sach dels florins et de les dobles podien anar los mercaders et tot altre hom per tota sa terra salvament et segura. E axí mateix lo senyor inffant En Jacme anà a Mallorcha et coronà·s rey de Mallorcha, ab gran alegra et gran festa que·n faheren les sues gents. Et puys vench en Rosselló et a Perpenyà et près la garlanda de ·III· comtats, ço és a saber, de Rosselló, de Serdanya et de Comfleent. Et lavors ell féu grans corts, que y foren gran res de barons de Cathalunya et d'Aragon et de Guasconya et de la Lengadoch; e·n aquella cort hac molts richs dons donats. E puys anà-sse·n a Montpeler, [e] axí mateix près et entrà en possessió de la senyoria de Montpeler et de la baronia. Et con tot assò fo fet, cascun d'ells regnà en son regne ab gran vertut et veritat, et ab gran dretura, et a plaer de Déu et de lurs pobles, et ab vera justícia. [c.30] Ara tornaré a parlar del senyor rey En Pere. Lo senyor rey En Pere anà visitan sos regnes e les sues

terres totes. Sí que s'esdevench que fo a Barchelona, et pensà·s que a ell era mester que agués lo trehut de la casa de Tunis, et que, pus que era mort lo Mostansar (que fo lo mellor sarraý del món, aprés lo Miramamolí de Marrochs et aprés Saladí, soldà de Babillònia), que de tot en tot a ell no era bon que lexàs lo dit trehut. Et appellà a consell gran res de sos conselers, et assenyalladament lo noble En Corral Lança, e davant tots ell li dix: —En Corral, ja sabets que vós anàs demanar lo trehut l'altre any a Tuniç con lo Mostançar fo mort, qui era gran amich de nostre pare; e sabets que·l dit trehut no·ns han tramès, ans par que·ns ho tenguen en vil. E axí és mester que nós los ne fassam dolents et que·ls mostrem lo nostre poder; que nós nos havem posat en cor que desposem aquest rey qui y és et que y metam Mirabussach, son frare, rey et senyor. E complir híem justícia, et farem gran honor tots temps a la casa d'Aragon, que puscha hom dir que nós ajam mès rey en Tunis; per què és mester que·s fassa. —Senyor —dix En Corral—, digats donchs lo tractament aquest per què l'avets mogut ne per què ho volets fer ne complir, per ço que tuyt sàpien la rahó complidament. Et con nos ho ajats dit, cascuns dir-vos ém ço que·ns parrà a honor vostra. E lo senyor rey En Pere dix: —Ben dehits. Jo vull que sapiats que·l Mostançar, axí con davant vos hé dit, fo gran amich del rey nostre pare, e li trametia tots anys son trehut et moltes joyes. Ara és veritat que ell és mort, que fill negun no y ha romàs, mas à-y romàs ·II· frares seus: la ·I· qui ha nom, ço és lo major, Mirabussach, et lo menor Miraboaps. E·l dit Mirabussach, germà major, havia tramès, ab grans hosts de crestians et de sarraÿns, envés lo Lavant per fer peytar les terres, et en Tuniç era romàs Miraboaps. "E con lo Mostançar

fo mort, qui hac lexat lo regne a Mirabossach, Boaps, qui era en Tunis, sens que no esperà son frare, se levà rey de Tunis falçament et malvada. Et con Mirabussach sabé la mort de son frare rey, vench-se·n envés Tunis; mas con Boaps sabé que son frare venia, tramès-li a dir que, aytant con cara havia la sua vida, que no s'í acostàs, con degués saber que, si u fahia, que ell li levaria la testa. Et axí Mirabussach tornà-sse·n a Càpiç, e là estech, et està encara, que no·s sap què·s fassa. "Per què farem bé que ajudem a la dretura, et senyelladament que·s complescha la volentat del Mostançar. E axí nós farem armar ·X· galeas, et volem que vós, En Corral, ne siats capità et major. Et dretament irets-vos-en a Capis, et portarets vostres cartes a Mirabossach, et a Ben Margan et a Ben Àcia et a·N Bàrquet, qui són, aquests ·III·, los majors barons qui són en Ffrequia, et ab major poder; et són hòmens qui són molt obligats a nós per ells mateixs et per lurs pares, a qui lo senyor rey nostre pare féu fer grans dons al Mostançar, rey de Tunis, qui mort és; per què ells faran tot ço que nós los manarem et vós direts-los de part nostra. Et hordonarets ab ells que ab tot lur poder vajen per terra ab Mirabussach devant Tunis; et vos hirets-vos-en primer ab les galeas al dit port de Tunis, et barrajarets tot lo dit port et pendrets totes les naus e·ls lenys qui y seran de crestians et de sarraÿns, e axí mateix pendrets totes quantes n'í vendran; e axí destrenyerets la ciutat de viandes, enaxí que negun refrescament no poran haver per mar. Et axí mateix, secretament portarets cartes que trameterets a la major part dels moats. "E con aquells de la ciutat veuran lo gran destret que sofferran de viandes, revellar s'àn contra Boaps, et senyelladament que vós los trametats a dir que nuyl temps ·X· galeas nostres, et més, no·s partiran

del dit port tro que ajen reebut per rey et per senyor Mirabussach, qui deu ésser rey et senyor. E axí con jo hé pensat, axí·s complirà, ab la volentat de Déu. Sí que lo dit En Corral Lança et tots los altres del consell dixeren que molt era ben dit et ben dictat, et que lohaven al senyor rey que axí·s feés. [c.31] Et tantost lo dit senyor rey En Pere féu armar en Barchinona ·V· galees, et altres ·V· en la ciutat de València; et pot hom ben dir que foren axí bé armades que compte podi·om d'ells fer de ·XX· galeas de totes altres gents. E con les dites galeas foren armades e·l dit En Corral se volch recullir, anà pendre comiat del senyor rey, qui era en la ciutat de Leyda. E lo dit senyor rey ordonà-li les cartes que devia portar e li hordonà sos capítols de tot ço que devia fer. Et entre les altres coses qui eren en los dits capítols, eren aquestes: que tantost con se seria vist ab Mirabussach, et ab En Margam, et ab Ben Àcia, et ab En Bàrquet et ab los moats qui eren a Càpiç, ne hauria hordonada la entrada de Tunis, que ell presés sagrament del dit Mirabossach et confirmació dels altres ab sagrament et homenatge, en què prometés que, tantost con seria rey de Tunis, que li pagàs tot lo trehut qui destrò a aquell temps li fos degut; et que d'aquí avant per tots temps la casa de Tunis fos tengut de donar lo trehut a qualque fos rey d'Aragon et comte de Barchinona. Et que assò fermassen los moats tots. D'altra part, que tots temps l'alcayt major qui en Tunis seria sobre los crestians fos rich hom o cavaller natural del dit senyor rey d'Aragon, et que·l senyor rey d'Aragon lo y mesés e·l ne pogués gitar et mudar tots temps a sa volentat. Et que en tot loch hon hostejassen, portassen la senyera ab lo senyal del senyor rey d'Aragó, sia que hostejassen ab lo rey hó per ells matexos, et

que tots fossen tenguts de guardar aquella senyera axí con aquella del rey de Tunis. Et encara, que·l gabellot de la gabella del vi, qui és gran offici, fos cathalà, et que·l senyor rey d'Aragó l'í pogués metre, per con la meytat del dret de la dita gabella devia ésser, et deu, del senyor rey d'Aragó. D'altra part, que·l senyor rey d'Aragon hi degués metre cònsol en poder del qual faessen dret tots los mercaders cathalans et patrons de naus et mariners qui venguessen en Tunis et en tot lo regne; et que axí mateix n'agués altre a Bogia. Et totes aquestes coses et altres moltes franquees, qui estan totes en cartes, promès et atorgà lavors lo dit Mirabossach al dit senyor rey d'Aragó et a ses gents. E axí u comfermà e u féu fermar, con feu dins Tunis rey et senyor. Et axí lo dit Corral, ab les cartes et capítols, partí·s del senyor rey et anà·s recullir a València en les ·V· galeas, e puys anà a Barchinona, hon trobà les ·V· galeas altres. E axí recullí·s ab la gràcia de Déu, en aquella hora et en aquell punt, que complí tot ço que·l dit senyor En Pere li avia manat et encara molt més. Què us diré més? Que ell mès lo dit Mirabossach per rey et per senyor en Tunis, enaxí en aquella manera que·l senyor rey En Pere hac dictat. Et féu aytant més: que con ell entrà ab la senyera del senyor rey en Tunis, no la volch metre per lo portal, ans la mès sobre la torna del portal. E puys, con açò hac fet, confermà tots los capítols axí con damunt és dit, ab lo trehut tot complidament et ab moltes joyes riques et honrades, ultra lo trehut, que·l rey de Tunis trametia al senyor rey d'Aragon. Et si se n'anà batén per tota la Barberia estrò a Septa, et près moltes

naus et lenys e tarides de sarraÿns; axí que jamés nuy hom no pòch fer mils sos affers. Et ab aquell guany ell se·n tornà en Cathalunya, et atrobà lo senyor rey en la ciutat de València, hon lo dit senyor rey lo reebé ab bona cara et ab bona volentat. Et de l'aver que aportà et de les joyes, lo senyor li·n féu bona part a ell et a tots aquells de les galeas; axí que cascun d'aquels de les galees havien tan guanyat en lo viatge que ab ço que·l senyor rey los donà foren richs et benenants. Et axí veus nostre Senyor qual bon comensament féu al senyor rey depuys que fo coronat. Ara lexaré a parlar d'ell, que bé m'í sabré tornar con loch et temps serà, et parlaré de l'emperador Ffrederich e de sos fills, per ço con cové a la nostra matèria. [c.32] Veritat és que l'emperador Ffrederich fo lo pus alt hom de sanch del món, e·l pus savi e·l meylor de tots fets; e fo ellet en Alamanya emperador, ab concòrdia et ab volentat del sant pare apostoli; et fo ellet là hon elléger se devia et per aquells qui elléger se devia, et puys comfermat a Milan et en Roma per lo pare sant apostoli et per tots aquells a qui·s pertanyia de comfermar. Et fo plenerament en possessió et legítimament de tot so que tanyia a l'Emperi. E axí com a Déu plau que en aquest món nuyl hom complidament no pot haver goyg ne plaer complit, per obra del diable moch-se entre ell e·l papa discòrdia; et de qual part vench lo tort, no tany a mi que u diga, per què no us en diria res. Mas lo trebayl et la guerra cresqué et multiplichà entre la santa Esgleya e l'emperador, e assò durà molt de temps. Et puys per avant se féu pau entre la santa Esgleya et ell, ab covinença que ell passàs en Oltramar per conquerir la Santa Terra et que fos cap et major de tots los crestians qui dellà mar eren ne y vendrien, et que l'Emperi tot se tengués

en la sua senyoria et al seu manament. E sobre aquesta pau, ell passà en Oltramar ab gran poder, et féu molt de bé et guanyà ciutats et lochs, que tolch a sarraÿns. E com là hac estat lonch temps, hac-se·n a tornar desà mar, per colpa de qui ne per qual rahó axí poch vos en diria res; mas ben trobarets qui us ho dirà si bé ho sercats. Sí que con fo tornat desà mar, la guerra tornà de la santa Esgleya et d'ell, ço és a saber, guerra ab los regidors de la santa Esgleya. E axí mateix vos dich que no sabrets la colpa d'esta guerra de mi, per què vench ne per qui: no és dat a mi que·n deja parlar. Què us diré? Que tant durà la guerra con ell visqué. E con morí leixà ·III· fills, los pus savis e los mellors qui hanc fossen romases de senyor negun, salvant del senyor rey En Jacme d'Aragó, de qui davant vos hé parlat. Et, dels ·III· fills, féu hereu Corralí d'açò que havia en Alamanya, de son patrimoni; e l'altre féu rey et hereu de Sicília, et de Principat, et de Terra de Labor, et de Callàbria, et de Poyla et de Brus, axí con davant vos hé ja comptat, qui havia nom lo rey Manffré; et l'altre fo rey de Serdenya et de Còrçega, qui havia nom Ens. E enaxí cascuns d'aquests ·III· senyors tengren lurs terres en gran fe et en gran dretura. Emperò, los clergues tractaren que·ls poguessen desraÿgar de tot quant havien, per la sentència que·l pare sant havia donada contra lur pare l'emperador. E escomateren quants reys de crestians havia e·l món que presessen la conquesta, et no trobaren negun qui pendre la volgués, et senyalladament con lo sant rey Lohís de Ffrança, qui era en aquell temps, era en covinença et en gran amistat ab l'emperador Ffrederich, et axí mateix lo rey N'Andohart d'Anglaterra, [e] axí mateix lo rey de Castella; et axí mateix lo rey En Pere d'Aragon

havia la filla del dit Manffré per muyler; e axí mateix no havia baron en en Alamanya que no fos lur parent. E axí sobre aquest tractament estegren molt de temps que no trobaren qui pendre-ho volgués. Et és veritat que en aquella sahó lo rey Lohís de França havia un frare per nom Karles, qui era comte d'Anyou; et [ab]dós germans havien dues germanes per muyllers, filles del comte de Proença, qui era cusí germà del rey En Pere d'Aragó, pare del bon rey En Jacme. Et en vida del dit comte de Proença, lo rey Lohís de Ffrança près sa filla major per muyler. Et con lo comte de Proença fo mort, romàs l'altra filla, et el rey de Ffrança tractà que la hac lo comte d'Anyou, son frare, per muyler, ab tot lo comtat de Proença; e axí fo comte d'Anyou e comte de Proença. Et con aquest matrimoni fo feyt, la regina de Ffrança hac gran desig que veés la comtessa sa germana, et la comtessa axí mateix havia gran desig que veés la regina. Axí que, finalment, la reyna tramès a pregar al comte et a la comtessa que, con lo comte vendria en Ffrança al comtat d'Anyou, que y amenàs la comtessa per ço que la pogués veer. E lo comte e la comtessa atorgaren-li-ho. E no anà a molt de temps que·l comte amenà la comtessa a Pariç, hon era lo rey e la reyna. E·l rey et la reyna, per goyg d'ells, faheren aplegar grans corts, et faheren venir comtes et barons, ab lurs muylers cascuns. E com la cort fo plena de comtes, et de barons, et de comtesses et de baronesses, lo seti fo feyt de la reyna solament per ella, et als peus d'ella fo feyt seti per la comtessa sa germana et per les altres comtesses; sí que la comtessa

de Proença feu tan dolenta con sa germana la reyna no la·s assegué de prop que per poch no esclatà de dolor. Et con hac ·I· poch axí estat, dix que mal li feÿa lo cor et que se·n volia anar a la posada, enaxí que hanc la reyna ne negun no la pòch aturar. Et con fo a la posada, gità·s al lit et plorà et suspirà et féu gran dol. Lo comte, qui hac sabut que la comtessa se·n fo anada, que no hac esperat lo menyar, fo molt despagat, axí con aquell qui la amava més que negun senyor ne altre hom pogués amar sa muyler. Et anà-sse·n a ella et trobà-la al lit plorant. Et ell, tot enflamat, de fellonia, qui·s pensà que alcú hó alcuna li agués dita alcuna cosa que li desplagués, besà-la et dix-li: —Amiga, diats-me que és açò que havets, ne si neguna persona vos ha res dit que us desplàcia; que si u ha, sapiats per çert que tantost vos en daré yo venyança, et sia qui·s vulla. E la comtessa, qui sabia que ell la amava més que res del món, per ço que en aquell pensament no aturàs molt, dix-li: —Senyor, pus m'ó demanats, dir-vos-ho é, que yo a vós res no tendria cel·lat. Qual dona ha e·l món que tan dolenta deja ésser con yo, que vuy hé presa la major desonor que hanc gentill dona prengués null temps? Vós sabets et sóts çert que vós sóts frare, de para et de mara, del rey de Ffrança; e axí mateix yo són sor, de pare et de mara, de la reyna. E vuy, que tota la cort era plena, la reyna segué en son siti, e yo ab les altres comtesses seguí als seus peus, de què·m tench per dolenta et per desonrada; sí que encontinent vos prech que demà nos en tornem en nostra terra, que per res no m'ich vull aturar. Et sobre açò lo comte respòs-li: —Ha, comtessa! No us tingats a mal axò, que axí és costuma que ab la reyna

no pot seure ne deu neguna si no era regina. E axí co[n]fortats-vos, que yo us jur per lo sagrament de santa Esgleya et per la bona amor que yo us hé que, si yo són viu, que abans que sia passat ·I· any, que que vós haurets la corona en la testa; que serets reyna et porets çiure en lo siti de la reyna vostra sor. E d'açò us fas sagrament e us en bes en la bocha. Et sobre assò la comtessa fo comfortada, no per tant que la dolor no li hisqué de son ventre, ans dins ·IIII· jorns s'espeegà et près comiat del rey et de la reyna e se·n tornà ab lo comte en Proença; de què fo molt despagat lo rey e la reyna con tantost se n'anaren. Et tantost con lo comte fo tornat en Proença ab la comtessa, féu armar ·V· galeas et anà-sse·n en Roma al papa. Et con fo en Roma, el papa e·ls cardenals meravellaren-se con saberen que axí era vengut, que res no no n'havien sabut, no per tant que ab gran honor reeberen-lo e li faeren gran festa. E l'endemà ell tramès al dit papa a dir que ajustàs son col·ligi, que ell los volia dir ço per què era vengut. E·l papa ho féu axí. Et con lo papa e·ls cardenals foren ensemps, tramateren-li a dir que vengués; et ell vench entre ells, et levaren-se et faeren-li son seti bo et beyl, axí con tanyia a·ytal fill de rey con ell era. Et con tuyt se foren asseguts, comensà axí sa rahó: [c.33] —Pare sanct, yo hé entès que vós havets aemprats tots los reys et fills de reys de crestians que presessen la conquesta del rey Manffré, et tuyt han-vos dit de no. Hon yo, a honor vostra et de la santa romana Esgleya et de la santa Fe cathòlica, prench la dita conquesta en aquella manera que vós la proferíets de donar als reys, et per açò hic són vengut,

que no hé demanat de consell mon frare lo rey de Ffrança ne negun altre, ne nuyl hom no sap per què hic són vengut. Et axí yo, ab que del tresor de la Esgleya vós m'abastets, són aparallat que encontinent me metré a hordonar la dita conquesta; que en altra manera, si vós, pare sant, no·m bastàvets de moneda, yo no·n poria res fer del meu poder, ne la mia riqueha no és tanta que en açò pogués bastar; et majorment que vós sabets que·l rey Manffré és ·I· dels grans senyors del món, et qui pus honradament viu et ab molta bona cavalleria; per què serà gran mester que ab gran poder ho comensem. Et lo papa levà·s et anà·l besar en la bocha, et dix-li: —Fill de la santa Esgleya, ben sies tu vengut! Jo, de part de Déu et per lo poder qui m'és donat per sant Pere et per sant Paul, te fas moltes gràcies de la proferta que m'às feta. Et yo adés pos-te la corona del regne de Sicília et de tot quant posseheix lo rey Manffré, et te·n fas rey et senyor a ·III· generacions; et promet-te que·t bastaré de moneda aytanta con mester n'ajes, del tresor de sant Pere, estrò la dita conquesta ages feta. E axí li fo atorgat aquell dia, qui fo dia maleÿt a obs de crestians: que per aquella donació asenyellada s'és perduda tota la terra d'Oltramar et tot lo regne del Nathulí, que turchs han levat a l'emperador de Costantinoble, et se n'és feta e·s fa e·s farà grans morteldats de crestians; per què hom pot dir que aquell dia fo de plor e de dollor. Et axí lo comte exí del consistori ab la corona en testa et altra corona que trasch en la mà, que·l papa li donà que posàs a la comtessa con seria a Marsella, et que la coronàs reyna. E li liurà un cardenal, que féu legat del papa, qui de part del

papa, ab lo rey Karles ensemps, la li posàs al cap e la coronàs reyna de Sicília. E axí se complí. Et con tot açò fo fet, près comiat del papa, et fou publicada aquesta donació et aquest coronament; [et] [l'] [apostoli] liurà molt tresaur al rey Karles, et [manà] al cardenal que no·s partís d'ell. [E] tornà-sse·n a Marsella, hon trobà la comtessa, que hac gran alegra et gran goig, e majorment con fo coronada reyna. Et con tot açò fo feyt, lo rey Karles e la reyna sa muyler entraren en Ffrança et vengueren a París. E les reynes segren en ·I· siti tota hora, de què fo molt alegre cascuna. Et si elles agueren alegre, lo rey de Ffrança hac gran desplaer d'açò que·l rey Karles havia fet, axí que si u pogués destolre, que u fera volenters; no per tant que no pòch fallir a son frare, ans li donà tot secors et ajuda que pòch. E axí mateix tots los barons de Ffrança li faeren ajuda, qui d'aver qui de persones, en tal manera que ell se ajustà ab gran poder, et vench contra lo rey Manffré e li entrà en sa terra. [c.34] Et con lo rey Manffré sabé que·l rey Karles li venia dessús, axí con aquell senyor qui era dels valents reys qui e·l món fos, aparallà·s et fo-li ab tot son poder a l'entrant de son regne; et vengueren a la batayla cascuns molt volenterosament. Et segurament que·l rey Manffré aguera vensuda la batayla, si no fos lo comte de Quasarte, e·l comte de la Serra et d'altres barons seus, que al ferir que havien la daventera se·n passaren al rey Karles et vengueren contra lur senyor lo rey Manffré, axí que les gents del rey Manffré ne foren tots esmayats. No per tant que·l rey En Manffré de res no se·n esperdé, ans ferí valentment là hon veé la senyera del rey Karles; e la batayla, en aquell loch on amdosos los reys eren, fo molt cruel et fellona, et durà del matí al vespre. Et plach a nostre Senyor que·l rey Manffré

hi morí. E con vench a la nuyt, que la sua gent veé que·l rey Manffré no trobaven, axí con a desconfits anaren-se·n cascun fugén envés lurs paýs. E axí lo rey Karles hac lo regne. D'açò no vull pus dir com ne en qual manera, que no tocha ne tany a la matèria de què yo entén a parlar; mas aytant tan solament vos dich que ell fo senyor, aprés esta batayla, de Sicília et de tota l'altre terra que·l rey Manffré senyorejava. E assò fo en l'any de ·MCCLXVI·, a ·XXVII· de ffebrer. [c.35] E no anà a lonchs de temps que·l rey Corral vench d'Alamanya ab grans gents contra lo rey Karles, per venyar lo rey Manffré e·l rey Ens qui eren estats morts en la batayla. E axí mateix combaté·s a jorn çert ab lo rey Karles; e axí con a Déu plagué, la descomfita tornà sobre el rey Corrall et ses gents. E lo rey Karles fo vensedor et levà lo camp, et hac víu lo lo rey Corrall; et ab mal que li estech, tolch-li la testa a Nàpols, d'on tots los prínceps del món e les altres gents li·n donaren gran blasme; emperò axí·s féu. Enaxí, lo rey Karles puys no hac contrast en sa terra per negun, ne null hom no se·n mès en venyansa a fer neguna, entrò que·l rey En Pere d'Aragó, per honor de sa muyler et de sos fills, se posà en cor que aquelles morts venyàs. E d'açò lexaré ara a parlar, cor bé hi tornaré con serà loch et temps, et tornaré a parlar del senyor rey En Pere d'Aragon. [c.36] Lo dit senyor rey En Pere anà endressan sos regnes, et hac gran plaer d'açò que·l noble En Corrall Lança hac complit segons que ell li menà; que hac mès rey en Tunis, axí con havets hoÿt. E puys ell endressà totes ses daressanes, axí en València et en Tortosa et a Barchelona, que les galeas esteguessen en cubert;

et féu daressenals per tots los lochs hon li paria que galeas degués tenir. E plaurie·m fort que·l senyor rey d'Aragó posàs son cor en so que yo li diré: que ·IIII· deressenals hordonàs en les sues marines, qui fossen daressenals sabuts; e·ls ·II· fossen per bona hordinació, e·ls altres per necessitat. Los ·II· de necessitat fossen la ·I· a Barchelona et l'altre a València, per ço con són les dues ciutats en què ha major poder d'hòmens de mar que en ciutat que ell aja. Los altres dos, de bona hordinació, fos la ·I· a Tortosa, qui és nobla ciutat et bona et és en frontera de Cathalunya et d'Aragon; et porien-s'í armar ·XXV· galeas, que, entrò que fossen fora del riu, nuyl hom no se n'aperçebria; e semblantment a Cuylera, hon vendrien tots aquells del regne de Múrcia, et d'Aragó et de Castella gran res, que nuyl hom no·n sintria, et armades et aparallades porien axí en mar entrar. Que, per veritat, yo no sé de príncep ne de rey tan bells ·II· daressanals ne tan secrets con seria aquell de Tortosa et de Cullera. Per què, senyor rey d'Aragó, demenats als vostres hòmens de mar què·ls par d'açò que yo dich; que çert són que aquells qui rahó han diran que yo dich veritat. Com al daressanal de Tortosa vendran tots temps de Cathalunya et d'Aragó, et al darassanal de Cuylera tots aquells del regne de València et de Múrcia et de les fronteres dels lochs que havets envés Castella. Sí que en cascun d'aquests lochs ab ·V· mília libras farets un bell daressenal. Et en cascun d'aquests daressenals podets tenir ·XXV· galeas, et puys a Barchelona altres ·XXV·, e·l darassanal de la mar de València altres ·XXV· e axí podets tenir ·C· galeas aparallades, con obs vos

sia, contra vostres enemichs. Mas les ·XXV· de Tortosa et les altres ·XXV· de Cullera podets armar, que sol enemichs que ajats no sintran res entrò fora sien dels rius. Per què, senyor, féts ço que fa bon aministrador: que en vostra terra ha rich hom o cavaller que ab pocha de riquea fa més que altre ab gran. Et açò per què esdevé? Per la bona cura et per la bona aministracion que fa. Per què, senyor rey d'Aragon, pensats que ajats bona cura et bona aministracion; e axí farets dels afers aytants con en cor vos metats, ab tota vegada que ajats Déu e·l seu poder en memòria, e puys, con obs sia, ajut-vos a complir la vostra volentat, [e] lo daressenal de la ciutat de Barchinona e aquell de València. E si açò metets en orde, pensats que ab la ajuda de Déu vós sotsmetrets crestians et sarraÿns qui contra la vostra reyal senyoria et dels vostres vullen contrestar; et si u fan tantost los ne porets punir, que·l poder vostre és molt mayor que les regions del món no·s pensen; et poden-ho veer per les conquestes qui per lo senyor rey vostre pare se són fetes menys de ajuda de diners et de croada que l'Esgleya no y ha donada. Que més de ·XX_míllia· misses se canten vuy en aquell dia et tots dies en ço que·l sant rey En Jacme conquerí sens ajuda et croada que no hac de la Esgleya: que·l regne de Mallorcha, e·l regne de València e·l regne de Múrcia conquerí sens croada et ajuda de la Esgleya, de què ha l'Esgleya vuy tant que fort cosa seria de dir que de ·V· regnes altres agués tants de delmes et de premícies con ha·n d'aquests ·III· regnes. Per què la santa Esgleya de Roma et aquells qui la regen deurien pensar lo creximent que han per la casa d'Aragó et que n'aguessen conexensa en los seus dexendens. Emperò, conort-me·n en so: que

si·l pare sant ne·ls cardenals no han conexensa, lo Rey dels reys, nostre senyor ver Déus, n'à memòria, que·ls ajuda a totes lurs necessitats e·ls fa anar de bo en mellor, et farà, si a Déu plau, a avant. [c.37] E axí lo senyor rey En Pere, con hac enteses les batstayles et les veensons que·l rey Karles hac fetes per la conquesta que hac presa, fo molt despagat per la gran amor que havia a madona la reyna, muller sua, et per ços fills, que ell amava molt; per què·s posà en son cor que yamés no seria alegre entrò venyansa n'agués presa. Sí que ordonà en son cor ço que tot savi senyor deu ordonar en los fets grans que emprén: que ell pensà en lo començament, et puys en la mijania et en la fi; con d'altra manera nuyl hom no farà res si no pensa en aquestes ·III· coses. E el dit senyor rey, axí con el pus savi senyor que e·l món fos ne serà jamés, pensà en aquestes ·III· coses. Sí que de la primera vos diré que era cella que ell avia major obs que pensàs: que abans que res comensàs, que sabés qui li devia ajudar hó de qui lo calria guardar. L'altre, que agués moneda ab què u pogués bastar. La terça, que sos fets faés tan secret que null hom no·n sentís d'açò que ell avia en cor, mas la sua persona solament, per ço con ell pensava que·l seu propòsit era tal que nuyl hom no li consentire que aquell fet assejàs con assayara, ço que nuyl hom en cor no s'ó degra metre. E axí, per ço que nuyl hom no li u trestornàs, no u volia descobrir a negun, cor pensar pot cascun qual fóra aquell qui consentira al rey En Pere que comensàs guerra contra la Esgleya, qui és tot lo poder de crestians, et puys contra la casa de Ffrança, qui és pus antiga casa de reys qui sia en crestiandat; con contra cascunes d'aquestes cases havia posat en son cor que comensàs guerra; et si negú ne demanàs, no fóra hom e·l

món qui li u lohàs. Mas ell, confiant en Déu et e·l bon dret que volia mantenir, pensà que de sa testa et de son enteniment, ab la ajuda de Déu, tractaria que la venyansa pogués fer del pare et dels avoncles de madona la reyna muller sua, et de l'avi et dels sobreavoncles de sos fills. Con cascun se pot pensar en quina dolor vivia madona la reyna muyler sua, con sabé que son pare et sos avoncles foren morts. Et axí lo senyor rey En Pere amava més madona la reyna que res qui fos e·l món; per què cascú se pot pensar, con era ab ella, quin trebayl sofferia. Que a cascuns vaja lo cor ço que dix En Muntanyagol: Bé ha prop la guerra cell qui l'à enmig del sòl, et pus prop l'à qui l'à en son coxí. E axí, lo senyor rey consentia. Un plant de madona la reyna dins lo cor li cavava; per què, tots perills pensats, en son cor se pensà que la venjança se faés per ell. E entrà en ·I· aytal pensament que fo mester que ell pensàs de la dita venyança ço que son cor a nuyla persona no volch descobrir, ans pensà que donàs recapte a les ·III· coses que davant vos hé dites, ço és a saber: que negun contra son regne no pogués venir; l'altre, a la moneda ab què pogués complir son enteniment; l'altra, que nuyl hom no sabés ço que ell volia fer. E sí pensà primerament en la casa de Ffrança què y tenia. Ara és veritat que, mentra que era inffant, que son pare era viu, que anà ·I· ivern en Ffrança per veer lo rey de Ffrança e la reyna sa germana, que ell amava molt. E pensà·s que si axí mateix en ivern hi anava, que no perdria res de son temps ne faria fretura a la frontera dels sarraÿns, con los sarraÿns, d'ivern, no poden hosteyar: tant són mal arreats et vestits et temen fret més que gents del món. Et per ço entrà en Ffrança

[en] [gener]. E con fo en Ffrança, fo reebut ab gran honor et goyg et alegra que n'hac lo rey de Ffrança et la reyna. E là estech ben ·II· meses ab gran deport et solàs; et là ell bornà et tirà a taulat et anà ab armes ab los cavallers et fills de cavallers qui y eren anats ab ell, et ab molts comtes et barons de Ffrança qui u asseyaven per amor d'ell et honor. Què us diré? Tanta de amor entrà entre lo dit senyor rey En Pere e·l rey de Ffrança que de una hòstia sagrada combregaren abdoses; e juraren e·s faheren homenatge que jamés la un a l'altre no·s venguessen contra per neguna persona del món, ans se ajudassen e·s valguessen contra tots hòmens. Sí que la amor fo axí coral entre abdosos con pot ésser entre ·II· frares: que yo, mon cors, víu que·l rey de Ffrança, en les sues çelles que cavalcava, portava a quarters lo senyal del rey d'Aragó per amor d'ell, et en l'altre quarter lo seu senyal de les flors; et axí mateix se fahia lo senyor rey d'Aragó. Puys lo dit senyor rey d'Aragon tornà-sse·n molt pagat del rey de Ffrança et de la reyna, sa germana. E assò vos hé comptat yo per ço cor per avant se tanyerà que parlem d'aquesta avinença et haurà loch al nostre propòsit. [c.38] Ara lexaré a parlar d'esta rahó et tornaré als affers que esdevengren al senyor rey En Pere. Que membrà-li la covinença et la fermetat qui era entre ell e·l rey de Ffrança, per què li paria que de la casa de Ffrança fos segur et que negun dan no li pogués venir d'aquella part a res del seu per la dita fermetat et sagrament, e axí mateix per lo gran deute que era entre ells, e majorment que y havia ja fills qui eren grans et alts et eren sos nabots. E axí veus que·s tench per segur de la casa de Ffrança. Et mentre ell

estava en aquests pensaments, lo senyor rey de Mallorcha se veé ab lo senyor rey son frare, et complangué·s a ell de molts torts et novitats que·l rey de Ffrança li fahia en Montpeler e en la baronia; sí que ensemps sobre aquests torts et injúries tramateren lurs missatges en Ffrança al rey de Ffrança. Et el rey de Ffrança, axí con aquell qui havia gran desig de veer lo rey d'Aragó senyelladament, tramès-los a dir que ell vendria a Tholosa et ells que s'apparallassen que là·s veessen; emperò, si ells volien que ell vengués a Perpinyà hó a Barchelona, que per honor d'ells que y vendria. Et los reys, abdosos germans, agueren gran plaer d'esta rahó et tramateren-li a dir que los plahia que la vista que fos a Tholosa; e axí la vista fo empresa a Tholosa, et cascuns apparallaren-se de venir a la dita vista. E lo rey Karles, qui sabé que aquesta vista devia ésser, tramès son fill, qui era príncep de Tàranto aquella sahó et puys fo rey aprés la mort del rey Karles, al rey de Ffrança, et pregà-lo que anàs ab ell ensemps a la dita vista; e assò fó ell per ço con no havia persona e·l món de qui tan gran dubte agués con havia del senyor rey En Pere d'Aragó. Et tramès a pregar al rey de Ffrança, qui era son nabot, que ell endressàs en tal guisa en aquella vista que no·l calgués en res en res tembre del dit senyor rey En Pere d'Aragó; e assò senyelladament fehia lo rey Karles con entenia de fer passatge en Romania contra l'emperador Paliàlogol, qui tenia l'emperi de Costantinoble contra rahó, cor per çert dels fills de l'emperador Baldaví devia ésser l'emperi, los quals eren nabots del rey Karles. E axí, ell havia dubte que con seria fora del regne, que·l senyor rey d'Aragó no li levàs lo regne de Sicília. Què us

diré? A la dita vista vengren tots ·III· los reys et lo dit príncep; et si hanc negun temps fo gran alegre ne gran pagament entre reys et senyors, sí fo entre tots ·III· los reys. Mas per res lo príncep no podia trobar bona cara ne consolació neguna ab lo dit senyor rey En Pere, ans li estava molt brau et felló. Sí que lo rey de Ffrança et lo rey de Mallorcha preseren un dia en la cambra el senyor rey d'Aragon e li digueren con podia ésser que ell no parlava ab lo príncep, que ben sabia ell que son parent era ben carnal, axí con aquell qui era fill de sa cusina, filla del comte de Proença, et d'altra part que havia per muyler sa parenta carnal, filla del rey d'Ongria; e axí que molts deutes hi havia. Sí que finalment ab ell no pogueren res acabar. Sí que·l príncep convidà lo rey de Ffrança, e·l rey En Pere e·l rey de Mallorcha; et hanc lo rey Pere no u volch pendre, per què lo convit hac a cessar. Mas lo rey de Mallorcha li fahia molta de honor, e·l príncep a ell; axí que a la partença de la vista se n'anà ab lo rey de Mallorcha, hon yo·ls víu abdosos entrar en Montpeler, hon los fo feta gran festa. E·l tenc lo rey de Mallorcha aquí ·VIII· dies. Are us lexaré estar lo príncep, et tornaré a les vistes. Que con la festa fo passada, qui durà ben ·XV· jorns, pensaren de tractar dels affers; et finalment lo rey de Ffrança promès al rey d'Aragon et al rey de Mallorcha, e·ls jurà, que ell null temps, ne per cambi ne per res, ell no·s metria en fer cambi ab l'avescha de Magalona ne s'entrametria de res qui fos dels affers de Montpeler; et axí mateix lo rey de Ffrança comformà la bona amistat qui era entre lo senyor rey En Pere et ell, la qual havien fermada, axí con davant és dit, en temps que·l senyor rey anà en Ffrança. Et

per tot açò et altres bones comfirmacions que hac entre ells, partiren-se; et lo rey de Ffrança tornà-sse·n per Cohors et per Ffiyach en Ffrança, et lo senyor rey En Pere tornà-sse·n en Cathalunya, et lo senyor rey de Mallorcha ab lo príncep ensemps, axí con davant és dit, a Muntpeler. [c.39] E sobre aquestes fermetats que·l rey de Mallorcha hac del rey de Ffrança, dormí segur del fet de Muntpeler. Axí que sota aquesta fermetat fo ell deçebut per lo rey de Ffrança, que féu cambi ab l'avesche de Magalona ab ço que l'avescha havia en Montpeler; et con lo cambi fo fet, lo rey de Ffrança entrà en possessió de la part que·l dit avescha havia a Muntpeler. Emperò los prohòmens de Montpeler per res no u volien consentir, ans havien enteniment que abans se lexassen tots espessejar que lur senyor lo rey de Mallorcha presés tan gran deseret. Et lo rey de Ffrança féu cridar les hosts sobre Montpeler, axí que s'í ajustaren tantes de gents de cavall et de peu que fo una infinitat. Et los prohòmens de Montpeler apparallaren-se molt bé de deffendre. Et con lo senyor rey de Mallorcha sabé açò, pensà·s que leixàs metre lo rey de Ffrança en possessió, que en son cor no·s posava que, tantost con ell fos ab lo rey de Ffrança, que ell no li u retés per les covinençes qui eren entre ells et per la gran amor et deute que y era. Et axí mateix tramès manament als prohòmens de Montpeler que no li contrestassen la possessió; e assò los manà en pena de tració, que ell no volia haver desamistat ab lo rey de Ffrança, et que estegren tuyt ab bon cor, que ell entraria en Ffrança, et que sabessen que tal deute et fermetat havia ab lo rey de Ffrança que tantost ho auria ell del rey de Ffrança. Et axí los prohòmens de Montpeler, greu

que·ls fo, agueren obehir lo manament de lur senyor lo rey de Mallorcha, et majorment per la bona esperança que ell los mès. Et axí veus con decebé lo rey de Ffrança lo rey de Mallorcha. Sí que·l rey de Mallorcha entrà en Ffrança e·s veé ab lo rey de Ffrança aquella vegada et d'altres moltes, que tota vegada metia qualque escusa que aqueyla sahó no u podia fer, mas per çert que·s tengués per dit que en breu ho faria. Et ab aytals paraules lo menà mentre fo viu, et aytal mateix se fan los altres reys de Ffrança qui estrò al dia de vuy són estats. E no basta que tenguessen et aguessen la part de l'avesque, que ans puys s'ó han tot pres, que·l pus manifest desaret és que en tot lo món se fassa. Per què siats çert que per temps d'aquest deseret exirà gran guerra et gran mal, que·l rey d'Aragon ne el rey de Mallorcha no u poran sofferir; per què creu que car costerà a la casa de Ffrança. Déus, per la sua merçè, ho jutge segons lo dret ne la rahó que y ha feyt ne í fa. Ara leixaré açò estar, que lexar-ho é a la justícia de Déu et a la veritat, de què han a venir totes venjanses per dretura, et parlaré del senyor rey En Pere, qui·s tench molt per assagurat del rey de Ffrança, e axí mateix a la fi trobà-sse·n enganat axí con lo rey de Mallorcha et molt més, entant con l'engan muntà a més; mas emperò, del engan que·l senyor rey d'Aragó près per ell, bé li·n féu Déus venjansa abans que l'engan fos del tot complit, segons que avant hoyrets. [c.40] Et axí lo senyor rey En Pere estech a son enteniment, con fo partit de la vista de Tholosa, molt segur de la casa de Ffrança, et pensà·s que axí mateix se asseguraria de la casa de Castella. E axí vench-se·n en Aragon. Et és veritat que·l rey N'Amffòs de Castella

hac de la reyna, muller sua, germana del rey En Pere, entre·ls altres, ·II· fills: lo major, axí con davant vos hé dit, qui hac nom l'inffant En Fferrando; e l'altre, inffant En Sanxo. Et al major ell donà per muyler la filla del rey Lohís de Ffrança et germana del rey Phelip, qui avia la filla del senyor rey d'Aragó. Et per ço con lo rey N'Amffòs de Castella e·l rey Phelip de Ffrança eren cunyats, que havien les filles del senyor rey En Jacme d'Aragó, hordonaren que aquel matrimoni se féu del fill major del rey de Castella ab la germana del rey Phelip, qui havia nom madona Blancha; et donaren-la-li ab enteniment que, aprés la mort del rey N'Amffòs, ell fos rey de Castella, per ço con era lo major fill que havia. E lo dit inffant En Fferrando hac de la dita madona Blancha ·II· fills, que hac nom la ·I· N'Amfòs, et l'altre En Fferrando. Et con hac haüts aquests ·II· fills, lo dit inffant En Fferrando, axí con a Déu plach, hac malautia et passà d'esta vida, de què fo gran tala, que molt era bona persona et molt dreturer. Et con lo senyor rey d'Aragon sabé la mort de son nabot, fou-ne molt despagat, axí con d'aquell que ell amava aytant com ·I· de sos fills; et havie·n bé rahon, que no havia persona al món a qui l'inffant En Fferrando amàs tant con fehia son avoncle lo rey d'Aragon. Sí que a pochs de temps lo senyor rey d'Aragó entrà en Castella ab pocha companya, et anà en ·III· dies et en ·III· nits ben ·VIII· jornades, et anà là hon eren los ·II· fills de l'infant En Fferrando, et près-los e los se·n manà e·l regne de València, e·ls mès e·l castell de Xàtiva, on los féu nudrir axí con tanyia a fills de rey. Et açò féu per dues rahons senyellades: la primera, per gran amor que havia a lur pare, que negun no·ls pogués fer mal en lurs persones; et l'altre, que si

l'imffant En Sanxo, nabot seu, se desconexia de res envers d'ell, que ell tengués aquells inffants et que·n fahés rey de Castella; e axí que tendria la casa de Castella puyada a sa volentat. Sí que con lo rey de Castella ho sabé, que·n fo molt pagat, mas creu que no u fou l'imffant En Sanxo. E no anà a molt de temps que·l rey de Castella fóu jurar a gran res dels rich[s] hòmens de sos regnes l'imffant En Sanxo, et que fos rey aprés sa mort. Et con açò fo fet, l'imffant En Sanxo veé-se ab son avoncle lo rey d'Aragon, qui axí mateix lo amava molt, et dix-li: —Pare senyor, ya sabets que·l rey mon pare m'à fet jurar a gran res de sos richs hòmens, et és ver que à-n'í alcuns qui·m contrasten, que no·m volen jurar per ço con havien jurat l'imffant En Fferrando mon frare, que fos rey aprés la mort de nostre pare. Ara, pare senyor, a vós deu saber mellor que yo sia rey que negun de mos nebots; sí que yo veig que açò està tot en vostra mà. Per què us soplech e us prech que vós d'açò me siats valedor e, con no me·n volguéssets ajudar, que sia merçè vostra que no me·n nogats; que ab que vós no me·n siats contrari, no·m tem que de Déus en avayl nuyl hom m'ó puscha tolre. E con lo senyor rey d'Aragó hac entès ço que son nabot li dix, que ell amava aytant con si fos son fill, respòs-li: —Nabot, bé hé entès ço que m'havets dit, e respon-vos que, si vós volets ésser envés nós aquell que devets ne yo·m cuyt, siats çert que yo no us vendré contrari, ab què fassats ço que yo volré, et que d'açò me fassats sagrament et homenatge. E ell dix-li: —Pare senyor, demanats què volets que yo fassa, que tot quant vós manarets ara et tots temps són apparallat que yo fassa, que tot quant vós manarets ara et tots temps són apparallat que yo fassa,

et no àls, et d'açò vós fas sagrament et homenatge axí con a fill de rey. —Adonchs —dix lo senyor rey—, vos diré yo què fassats. La primera cosa, que tostemps me prometats que·m siats en ajuda ab tot vostre poder contra tots los hòmens del món, et que per neguna rahó ne per neguna persona contra mi ne mos regnes ne per vós no vingats ne fassats venir per null hom. E l'altra rahó, que·m prometats que, com los vostres nabots seran grans, que a ma coneguda que·ls dejats fer part del regna, en guisa que sien bé heretats. —Senyor pare —dix ell—, vós me dehits coses qui són rahonables, que yo us promet que faré, que totes són bones et qui són en honor mia; per què yo són aparallat de fermar en totes aquelles maneres que vós manets. Et sobre açò foren aquestes coses fermades, axí con damunt és dit, ab sagrament et homenatge et encara ab cartes públiques. Et feta aquesta fermetat entre ells, l'inffant En Sanxo tornà-sse·n alegre et pagat en Castella, et dix-ho tot a son pare, qui n'ach gran alegre e gran plaer et comfermà al senyor rey d'Aragó tot ço que hac promès son fill. Ara lexaré a parlar d'ells et parlaré del senyor rey En Pere, qui fo molt alegre et pagat d'açò que hac endressat, per què ell se tench per segur de Castella. [c.41] E tantost con ell fo e·l regne de València, trobà missatges del rey de Granada qui li vengueren ab grans joyes et ab grans presents, que li requeseren treva per part del rey de Granada. Et lo dit senyor rey En Pere, pensant que son propòsit havia bon comensament, atorgà-los la treva a ·V· anys. Et segurament que açò era cosa que per res ell no fera si no fos ço que ell tenia

en cor de fer: la venjança del rey Manffré e del rey Corralí et del rey Ens. Mas açò lo féu acordar la dita treva a fer. E axí féu crida per tota sa terra de la dita treva. Et con açò fo fet, ell veé que era complit lo primer profit del propòsit seu, ço és, que·s tenia per segur que de neguna part no podia venir dampnatge a la sua terra, d'on podia comensar lo viatge que en son propòsit se avia posat. Et pensà·s que·l segon propòsit complís, ço és a saber, de aplegar moneda. Et per totes ses terres ell aemprà sos vassalls que li ajudassen de moneda, per ço con ell entenia a fer tal viatge que seria creximent gran d'ell et de tots sos sotsmeses. E les sues gents sabien-lo de tan alt cor et de tan bo que ben pensaven que no·s movia debades, et cascuns atorgaren-li tot ço que ell demanava; axí que metia sises et altres ajudes per tots sos regnes et terres, qui muntaven a tant que era una inffinitat. Et de tot eren pagats sos sotsmeses. Ara lexaré estar aquesta ajuda qui·s fa e·s cuyl per totes ses regions sues, et tornaré a parlar del rey Karles. [c.42] Veritat és que con lo príncep de Tàranto fo partit de les vistes de Tholosa, que anà tant per ses jornades que fo ab lo rey Karles son pare, que li demanà novelles de la vista. Et ell dix-li tot ço que li era esdevengut, ne con lo rey de Ffrança e·l rey de Mallorcha li avien feta molta de honor, mas lo rey d'Aragon per res no s'era volgut ab ell en res consollar, ans li era estat brau et feyló; d'on lo rey Karles ne fo molt despagat, e conech que aquella espina tenia e·l cor que ell se pensava et de què·s dubtava. Emperò, ell se fiava tant en la sua bona cavalleria et el gran poder que havia que posà en son cor que no

hagués dubta d'ell; e segurament axí s'ó podia pensar, que en si havia ·IIII· coses que no avia altre rey e·l món qui les agués. Primerament, que ell era tengut lo pus savi príncep et mellor d'armes qui e·l món fos, aprés la mort del bon rey En Jacme d'Aragon. Et l'altre, que era lo pus poderós rey del món: que en aquella sahó ell era rey et senyor de tot quant lo rey Manffré solia aver; aprés era comte de Proença et d'Anyou; aprés era senador de Roma et viccarii general de tot la part gelffa de Toschana, de Lombardia et de la Marcha; aprés, era viccarii general de tota terra d'Oltramar, et cap et major et senyor de tots los crestians qui dellà mar eren, axí de les ordes del Templa et de l'Espital et dels Alamanys et de totes les ciutats, castells et villes et altres nacions de crestians qui y fossen ne y venguessen. Aprés, havia en sa mà lo sant pare apostoli et tota la santa romana Esgleya, axí con d'aquell de qui feÿen compte de gamfanoner et de regidor. D'altra part, havia la casa de Ffrança, per ço con son ffrare, lo rey Lohís de Ffrança, morí et leixà rey lo rey Phelip, e·l recomenà carament a son ffrare lo rey Karles; e axí fehia compte de son nabot lo rey Phelip de Ffrança axí con faera si·l rey Lohís son frare fos viu. Donchs, segurament que, esguardant aquest poder seu, poch lo calia duptar del rey En Pere d'Aragon; e axí ell posà en son cor aquest poder et no pensà al poder de Déu. E axí, qualque sia qui·s fiÿ més en son poder que en lo poder de Déu, pot fer comte que Déus mostrerà sobre ell lo seu poder, a donar entendre a tot lo món que res no és mas solament lo poder

seu. Et d'aquesta rahon, d'aquest poder de Déu, hé tant parlat davant que no me·n cal pus parlar. E axí estech-se en sa esperança et en la força de son poder. [c.43] E estant en aquesta volentat tant alta, ell hac tals officials meses per tota la ylla de Sicília, que no fahien ni deÿen sinó mal et supèrbies, et no los paria que e·l món fos altre Déus mas lo rey Karles; sí que·s desconexien de Déus et de hòmens, et faÿen tant que meraveyla era con los sicilians no·[l]s degoylaven abans que no u sofferissen. Et entre les altres malvestats, esdevench-se ·I· dia, que eren festes, et a Palerm ha una esgleya que és envés lo pont de l'Almirayl, hon a les festes de Pasqua ix tota la ciutat de Pallerm a perdonansa, e majorment les dones de Pallerm hi van totes; et aquell dia anaren-hi alcunes gentils dones entre les altres, qui eren molt beyles dones. E·ls sargants franceses exiren deffora e trobaren aqueyles dones, que anaven acompanyades de bons jóvens, lurs parents. Et per ço que a les dones poguessen metra la mà hon se volguessen en lur persona, sercaren los jóvens hòmens si portaven armes, et con veeren que no·n portaven dixeren que a les dones les avien comenades; et escorcoylaren les dones, et per les maneres ells los matien la mà, e les pecigaven, et metien-los les mans a les mamelles axí mateix. Axí que los jóvens qui anaven ab les dones, qui veeren açò et veÿen que batien ab vergues de bou aquells et aquelles qui d'açò s'esquivaven, cridaren: —A, Déu, pare senyor! Tanta de supèrbia, qui la porà sofferir? E en aquell punt davant Déu vengren aquelles clamors, en tal manera que volch que d'aquelles supèrbies et de moltes altres fos feta venjança; sí que imflamà lo cor d'aquells qui en aquell loch veÿen la supèrbia, et cridaren: —Muyren, muyren! Axí que en tal punt comensà aquell

crit que a pedra sequa mataren tots aquells sargants. Et con los agueren morts, entraren per la ciutat de Pallerm et tuyt cridaren, hòmens et fembres: — Muyren li francesqui! Et tantost tothom se près a les armes, et tots quants francesos se atrobaren en Pallerm, tots moriren. Et tantost levaren per capità et per comun misser Aleynep, qui era dels richs hòmens et dels honrats de Sicília. Et con assò fo fet, host feta, anaren là hon franceses havia, enaxí que per tota Sicília anà la veu, e aytant con la veu anà, aytans ne mataren. Què us diré? Que tota Sicília se reveylà contra lo rey Karles a colp, et mataren tots quants franceses pogueren trobar, axí que hanc ·I· qui fos en Sicília no n'escapà. Et açò esdevench per sentència de Déu: que nostre senyor ver Déus soffer lo peccador, et con veu que no·s vol esmenar dels mals tantost tramet sobre aquells la espaha de justícia; e axí la tramès sobre aquells malvats superbioses qui axí devoraven lo poble de Sicília, qui eren obediens et bons a tot ço que fer devien envers Déu et envers lur senyor, et axí ho són vuy en aquest dia; que no creu que pus leyals gents ne mellors aja e·l món con són estats et són et seran als senyors que puys han haüts et han encara, segons que per avant entendrets. E con assò fo fet [e] lo rey Karles sabé aquest dampnatge que hac pres, molt mogut de gran fellonia aplegà grans hosts, et per mar et per terra venc assetiar la ciutat de Messina; et vench ab tant poder que ·XVII_míllia· provendes de cavayl donava. E axí, qui ·XVII_míllia· hòmens a cavayl, et de gent de peu sens nombre, et bé ·C· galeas, ha sobre una ciutat qui no era lavors murada, paria que encontinent se pogués e·s degués pendre. Mas aquell poder era no_res al poder de Déu, qui guardava et deffenia

a bon dret los sicilians. Et axí, lexar-vos hé estar lo rey Karles, qui té setge sobre Messina, et tornar-vos hé a parlar de la casa de Tunis e ço que s'í esdevench. Veritat és que con lo rey Mirabussach fo creat rey de Tunis per mà del senyor rey En Pere d'Aragon, axí con davant havets entès, que son germà Boaps se n'anà a Bugia e a Costantina, et ab Bogia et ab Contestina ell se alsà contra Mirabussach e·s coronà rey de Bugia; et cascuns d'aquests ·II· germans estegueren en lurs realmes. Et per avant morí Boaps, rey de Bogia et de Costantina, e lexà rey de Bogia Mirabossecri, fill seu, et senyor de Costantina Boqueró, lo segon fil seu. [c.44] E con açò fo fet, lo dit Mirabossecri volch deseretar et pendre, si pogués, lo dit Boqueró. Et lo dit Boqueró sabé assò, et veé que no·s podia a ell deffendre si no u feÿa per mà del senyor rey En Pere d'Aragó. Et hordonà sos missatges que tramès al dit senyor rey En Pere d'Aragó, et que li fahia a saber que ell avia volentat que·s tornàs crestian en mà del senyor rey d'Aragó; et que·l senyor rey d'Aragó vengués a Alcoyll, qui és port del dit loch de Costantina, et con ell seria a Alcoyll, que pensàs de anar a Costantina, que ell li retria la dita ciutat de Costantina, qui és la pus forts ciutat del món; e que·s faria crestià e li retria tota quanta terra ell havia, et que·s faria son hom et son fiyoll et son vassall; et que·l requeria de part de Jesuchrist que ell açò degués reebre; en altra manera, si no u feÿa, que Déus li u demanàs a la ànima et al cors. Et con lo senyor rey En Pere d'Aragó hoý aquesta missatgeria que li vench de part d'En Boqueró, senyor de Costantina, levà les mans envés lo ceel et dix: —Senyor ver Déus! Laors et gràcies vos fas de tanta gràcia et de merçè que·m féts. Plàcie-us

que, si açò deu ésser ne venir a honor vostra ne a ben de mos regnes, que vénga a bon acabament. E los missatges eren ·II· cavallers sarraÿns, molt savis hòmens, qui faheren semblant que per catius a reembra fossen venguts; et axí digueren tan secretament aquella missatgeria que no fo hom e·l món qui·n sabés res sinó lo senyor rey. E·l senyor rey hac ·II· mercaders molt savis et prohòmens et féu-los carregar una nau de mercaderies. Et anaren-se·n al port d'Alcoyl ab les dites mercaderies, et los ·II· sarraÿns anaren-se·n ab ells ab ·X· catius que agueren comprats, qui eren d'aquelles encontrades. Et hordonà lo senyor rey ab los ·II· mercaders que, con serien a Alcoyll, que ab partida de mercaderia que muntassen a Costantina et que·s veessen ab En Boqueró, et que sabessen si era ver ço que aquells missatges havien dit. Et axí descobrí lo dit senyor rey lo fet als dits ·II· mercaders, qui eren prohòmens et naturalls seus, e manà·ls en pena de la persona et de tot quant havien que açò no descobrissen a neguna persona; e axí com ell ho manà se féu e·s complí. E con foren a Costantina, parlaren ab En Boqueró et trobaren que axí era veritat con los ·II· missatges havien dit, et comformaren ab En Boqueró tot lo fet en tal manera que·l senyor rey tench lo fet per ferm, et En Boqueró atretal. E tantost lo dit senyor rey pensà de fer naus, lenys, galeas et terides per cavalls aportar, axí que per tota la costera se féu gran navili et gran apparallament de tot ço que fo mester al passatge. Sí que totes les gents de son regne se meraveylaven del gran apparallament qui·s fehia: que primerament, a Copliure, los ferrés no feÿen àls mas ànchores, et los

maestres d'aixa, tots quants n'í havia e·l Rosselló, eren venguts a Copliure, et faÿen naus, lenys, terides [et] galeas; [et] a Roses atretal, [et] a Torrella, et a Pallamors, [et] a Sent Ffeliu, [et] a Tossa, [et] a Sent Pol des Maresme. A Barchinona no us en cal parlar, que infinitat s'era la obra que s'í feÿa, [et] puys a Terragona atretal, [et] a Tortosa, [et] a Paníschola, et a València et per tota la costera de les marines. E en les ciutats qui són dintre terra se fahien ballestes, cayrells, crochs, lançes et darts, cuyrasses, capells de ferre, gamberes, cuxeres, escuts, paveses, gates, manganells; [et] a les marines trebuchs et pedres de ginys, a les pedreres de Muntjuÿch et a d'altres lochs. Axí que tant eren los fets grans que per tot lo món anà la nomenada. [c.45] Lo senyor rey de Mallorcha vench al senyor rey d'Aragó et pregà·l que li digués ço que entenia de fer, et que, si li plahia, que ell iria ab ell en tot loch ab tot son poder. E ell respòs-li: —Frare, yo no vull que en aquest viatge vós anets, mas que romangats et que us prenats guarda et cura de nostra terra. Et axí mateys prech-vos que no us pes con yo no us dich ço que entén de fer; que per çert, frare, si ha persona e·l món a qui yo degués descobrir mon cor, yo·l descobriria a vós, mas no és mon enteniment que, salvant Déu, que nuyl hom sàpia mon cor d'aquest viatge. E axí encara vos prech que no us sàpia greu. E axí mateix no vull ajuda ne secors de hom del món, sal de mos vassalls et sotsmeses. Et sobre açò lo rey de Mallorcha, ab greu que li sabé, no se·n mès més sobre ell. Et semblantment lo rey de Castella et son nabot l'infant En Sanxo faheren atretal; que sol per aquesta rahon vench l'imfant En Sanxo en Aragó, e·s veé

ab ell et s'í proferí, per part del rey son pare et d'ell mateix, que en persona lo seguiria ab tot lo poder que agués, et que auria ·XXX· hó ·XL· galeas en Xibília et en altra marina sua bé armades et aparallades. Què us diré? Aytal resposta li féu con a son frare lo rey de Mallorcha, salvant que li dix que li comenaria tota sa terra axí con a aquell que tenia en compte de fill. Et lo dit senyor imffant respòs que la dita comanda prenia ell volenters, et que manàs a tots aquells que ell lexava procuradors en sos regnes que si en res l'avien obs, que tantost lo requesessen, que, totes coses lexades, tantost en persona l'aurien ab tot son poder. E d'açò fo molt pagat lo senyor rey d'Aragó, et abrassà-lo e·l besà més de ·X· vegades. E axí preseren comiat la ·I· de l'altre. E lo dit senyor inffant tornà-sse·n en Castella et comptà al rey son pare ço que entre ells fo estat. —A, Déus! —dix lo rey N'Amffòs de Castella—. Et qual cor de senyor ha e·l món qui·s pogués comparar a aquest d'aquest senyor? Sí que no anà a lonch de temps que·l rey N'Amfòs de Castella morí, et romàs rey de Castella l'imffan En Sanxo. [c.46] Com lo dit senyor imffant En Sanxo fo partit del dit senyor rey d'Aragó e se·n fo tornat en Castella, lo dit senyor rey anà per ses marines anant regonexén totes ses obres. Et pensà de hordonar de fer fer bescuyt a Saragossa, a Tortosa, a Barchinona et a València. Et féu venir a Tortosa molta civada et forment et farina, sí que tanta n'í féu venir que en la ciutat de Tortosa no podia caber, ans fahien barraques et cases de fusta en què u matien. Et axí mateix tramès ses cartes a tots aquells richs hòmens de sa terra que volia que anassen ab ell, que s'aparallassen

de seguir ell e·l viatge ab aytants cavallers, et ab aytants ballesters et ab aytants pehons; et a cascun ell feÿa donar en lurs terres hó là hon ells volien lur acorriment de moneda, tanta con los fahia mester. E manà que negun no s'entramatés de viandes, de civada ne de vi, que ell faria metra per tuyt compliment de tot quant haurien mester per tot lo viatge; e açò féu ell per ço que no s'aguessen entrametre mas dels arreus de lurs corses, cascuns, et que anassen molt bé arreats. E axí·s complí: que jamés entrò a aquell dia no s'era fet passatge hon tan bell erreu de cors et de cavayl, et de ballesters, et de pehons et de hòmens de mar hagués con hac en aquell passatge. E axí mateix hordonà que hac ·XX_míllia· almugàvers, tots de la frontera, et ben ·VI_míllia· ballesters de munt. Ara és ver que hordonà que anassen ab ell ·M· cavallers, tots d'onrat paratge, et molts ballesters de Tortosa, et d'Aragon et de Cathalunya, et cirvents de maynada. Què us diré? Que tant era gran l'aparallament que tots los reys e·ls senyors del món, axí crestians com sarraÿns, qui res aguessen en les marines, se guaytaven; et havien gran pahor et gran dupte cascuns de lurs terres per ço con no era null hom nat ne viu qui sabés ço que ell volia fer. [c.47] Sí que·l papa li tramès a dir que·l pregava que li dixés ço que havia en volentat de fer, et si li u trametia a dir, que en tal loch poria anar que li trametria secors de moneda et de perdonansa. E·l senyor rey En Pere d'Aragon tramès-li a dir que li grahia molt la sua proferta, mas que·l pregava que no li desplagués con en aquella sahó no li u trametia a dir, mas que en breu ell li u faria a saber, et que lavors hauria loch la ajuda e la perdonança que li proferia; mas que ara en aquell punt que li plagués que se·n sofferís. Et axí los missatges tornaren-se·n ab la dita resposta al papa. E·l papa,

qui u entès, dix: —Per çert, ma fe és que aquest, Alexandri serà altre qui és vengut e·l món. Aprés axí mateix li vengren missatges del rey de Ffrança, son cunyat, qui li tramès semblant missatgeria que havia feta lo papa, et ab aytal resposta se n'anaren. Et aprés n'í vengren del rey d'Anglater[r]a et d'altres prínceps del món, et tuyt se·n tornaren ab una resposta, axí los missatges del papa com de reys con de les comunes. Dels sarraÿns no·m cal parlar, que a cascun rey sarraý dehia lo cor que sobre ells vengués; sí que era la major meraveyla del món, dels farahons et de les guàrdies qui eren per tota Barberia. E al rey de Granada deÿen los seus hòmens: —Senyor, ¿què és açò que vós no guarnits Bera, et Almeria, et Saraveyna, et Mòneca e Màleca? Que per çert lo rey d'Aragon vendrà sobre vós. Et responie·ls lo rey de Granada: —Ha, foyla gent! Què havets? No sabets que·l rey d'Aragon ha treves ab nós a ·V· anys? Donchs, ¿cuydàvets que ell nos trenchàs so que nos ha promès? No us ó cuydets, que per çert creegats que ell és tal et de tan alt cor que per tot lo món no vendria menys a res que agués promès. Ho! Plagués a Déu que ell volgués que yo, ab gran res de mon poder, anàs ab ell, volgués-se que anàs sobre crestians volgués-se sobre sarraÿns! Que en veritat yo·l seguiria volenters a mon cost et a ma messió. Et axí, lexats estar aquesta suspita, que no vull que negun hom de ma terra se·n crescha de guayta neguna; que la casa d'Aragon casa de Déu és et ab fe et ab veritat. Què us diré? Tot lo món estava ab les ales alsades d'aquest senyor què faria. Mas emperò, quisque n'agués dol et pahor, En Boqueró n'avia gran alegre. Ara lexaré estar esta rahó et tornaré al senyor rey d'Aragó et al seu espeegament. [c.48] Lo dit senyor no cessava de anar et de

visitar totes les obres, axí que per ell s'espeegaven los fets tant, que més s'í feÿen en ·VIII· jorns que no fahera d'un mes si ell no u anàs visitan. Et con ell veé que les obres eren quaix acabades, ell féu corts a Barchinona, et en aquelles corts ell hordonà tota sa terra et hordonà tot son passatge. Et fé almirayl ·I· fill que havia naturall, per nom En Jacme Pere, qui fo molt graciós et bo et bon de tots fets; sí que·l dit Jacme Pere près la verga de l'almiraylat. Et féu vicealmirayl ·I· cavaller de de Cathalunya, d'onrat casal [e] de bo, per nom En Cortada, qui era bon hom, fort d'armes et de seny e·n to[t]s affers qui tenguessen a cavaller. Et con açò fo fet, donà dia que tothom qui anar degués e·l viatge que fos a Port Ffangós lo primer jorn de maig, apparallat et arreat de recúller. Et hordonà que·N Ramon Marquet et En Berenguer Mayoll que espeegassen los affers de Cathalunya axí de les galeas, naus, terides, con dels lenys. E axí mateix, puys, en cascun loch ordonà bons hòmens de mar que espeegassen ço qui en lurs lochs se feÿa per lo passatge. E a València lo dit senyor En Jacme Pere, qui era poblat en lo regne de València, hordonà l'espeegament axí de la armada, con de cavallers, con d'elmugàvers con de ballesters de munt. Què us diré? Que en tots los dits lochs, axí con de marines com dintra terra, hordonà lo dit senyor rey que espeegassen los fets et lurs companyes, en tal manera que·l jorn que ell hac donat foren tuyt, axí de mar con de terra, qui a Tortosa qui a Port Ffangós. Què us en faria majors noves? Que axí vengueren tuyt ab bona volentat

que aquells qui devien manar ·C· cavallers e peons ne amenaven dos tants, que mal lur grat lo segien et no volien sou negun; e encara hi vengren tots quants capdals havia en Aragó et en Cathalunya et e·l regne de València, et síndichs de totes les ciutats. Et axí lo senyor rey En Pere vench [e] atendàs a Port Ffangós, hon era tot lo navili, qui ja era tot aparallat de tot quant havia mester, et no havien àls a fer mas que·l senyor rey et comtes, barons et cavallers, ciutadans, ballesters, almugàvers, sirvents de maynada, que·s recullissen. [c.49] E com lo senyor rey hac regonegut que tot era apparallat, axí naus, con terides, con galeas armades, lenys, [et] barques, fo molt alegre et pagat, e féu ajustar totes les gents generalment ab trompes, que tothom fos a hoyr ço que·l senyor rey volia dir, que volia pendre comiat, et aprés lo parlament que·s volia recullir. E con aquesta crida hoÿren, tothom vench al parlament, richs hòmens, cavallers, ciutadans et totes altres gents. Et con foren tots aplegats, lo senyor rey pujà en ·I· cadaffal de fusta que hac fet fer en tal guisa alt que tuyt lo poguessen veure et entendre. E con fo sus, siats çerts que fo bé escoltat. E lo senyor rey pensà de preÿcar et dix moltes bones paraules per aquells qui avien anar et per aquells qui havien a romanir. E com ell hac finat son preÿc, levà·s per tuyt comunament lo noble N'Arnau Roger, comte de Pallars, qui ab ell anava e·l viatge, e dix-li: —Senyor, totes les nostres gents, axí nós qui anam ab vós con aquells qui romanen, han gran plaer de les bones paraules que vós los havets dites, et tuy ensemps suppliquen-vos molt humilment que los digats e·ls descobrats hon és vostra volentat

d'anar. Per ço con per descobrir sa volentat no li podia venir negun torbament: tant era prop lo recullir; et que tuyt ne serien consolats, axí aquells qui irien con aquells qui romandrien, et encara, que mercaders et altres bones gents se aparallarien de viandes et ab tots refrescaments que portarien a la host; et encara, que les ciutats et les villes sues axí mateix li tramatrien tots jorns ajuda et secors de totes coses. Et lo senyor rey respòs et dix: —En comte, yo vull que vós sapiats, et tots los altres que açí són, et encara aquells qui no ych són, que si nós sabíem que la mà esquerra sabés ço que ha en cor de fer la man dreta, que nós mateix le·ns tolríem; e axí, no·ns parlets pus d'esta rahó, mas pensats-vos de recúller tots aquells qui ab nós devets anar. E com lo comte e·ls altres barons hoÿren tan fort paraula con aquella que·l senyor hac feta et dita, no·n volgren pus parlar, mas que resposeren: —Senyor, pus axí és pensats de manar, que nós farem ço que vós manets. Et plàcia a nostre senyor ver Déus e a madona santa Maria et a tota la cort celestial que·s complescha lo vostre enteniment a honor d'ells e a creximent et a honor vostra et de vostres sotsmeses, et que a nós dón gràcia que us puscam servir en tal manera que Déus et vós ne siats pagats. Et sobre açò levà·s lo comte d'Ampúries e·l vescomte de Rochabertí et d'altres richs hòmens qui no devien anar al viatge, et dixeren: —Senyor, plàcie-us que vós vullats que nós nos recullam ab vós et que per res no·ns lexets, que nós som venguts axí bé aparallats de recúyler con aquells qui havien albarà de anar al viatge. Et lo senyor rey respòs al comte d'Ampúries et al vescomte de Rochabertí et als altres, et dix-los: —Nós vos grahim molt la vostra bona proferta que·ns féts et de la bona volentat. Mas aytant vos responem que axí bé nos servirets vosaltres qui romanets con aquells qui van; que vuyl que sapiats tuyt que aytant

haurets a fer vosaltres qui romanits con nosaltres qui anam. Et con açò hac dit, beneý·ls e senyà·lls tots et los comenà a Déu. Et si hanc veés grans plors et crits, aquí foren a pendre lo comiat, axí que·l senyor rey, qui era el pus forts senyor de cor qui e·l món fos, n'anuyrà tot de plorar. E levà·s et anà pendra comiat de madona la reyna et dels infants, et agracià·ls et beneý·ls e los donà la sua benedicció. Et hac-li hom aparallat ·I· leny armat, et recullí·s ab aquella benedicció et gràcia que hanc senyor se pogués recullir. Et con ell fo recullit, tothom se pensà de recullir, axí que dins ·II· jorns foren tuyt recullits. Et ab la gràcia de nostre senyor ver Déus et de madona santa Maria et de tots los seus beneyts sancts et santes, ells faheren vela tuyt de Port Ffangós per anar en lur bon viatge, en lo mes de maig en l'any de la incarnació de nostre senyor Jesuchrist ·MCCLXXXII·. E con hagueren feta vela, sapiats que foren més de ·CL· veles entre unes et altres. Et con foren entrò ·XX· millers en mar, ab ·I· leny armat, l'almirayl En Jacme Pere anà a cascuna nau, leny, terida, galea, [et] barcha, et a cascun patró ell donà ·I· albarà segellat ab lo segell del senyor rey, clos et tanchat ab lo dit segell. E manà a cascun patró que pensassen fer la via de Mahó, qui és en la ylla de Manorcha, et que en lo dit port entrassen tuyt, et là refrescarien; et con fossen fora del port de Mahó, que cascun obrís son albarà et no abans en pena de la persona; et con l'aurien obert, que fessen la via que·ls manava lo senyor rey en l'albarà. E axí·s complí con l'almirayl manà. [c.50] Et tuyt entraren al port de Mahó, que agueren bon temps, e là refrescaren. Sí que·l moxeriff de Manorcha vench al senyor

rey et dix: —Senyor, ¿què volets ne manats que yo fassa? Que si vós volets ne venits a pendre la ylla, yo són aparallat de complir ço que vós manets. E lo senyor rey respòs-li: —Moxeriff, no us dubtets en res, que nós no venim per fer henug ne pesar a vós ne a la ylla. Et d'assò estats segur. Et lo moxeriff levà·s et besà-li lo peu et féu-li moltes gràcies. Et tantost tramès tant de refrescament al senyor rey et a tot l'estol que seria molt fort de comptar: que tanta d'abundància los tramès de tots refrescaments que a més de ·VIII· jorns los bastà. Et comptar-vos hé una gran malvestat que féu. Devets saber que aquella nit hac una barcha armada de sarraÿns que tramès a Bogia et per tota la costera, en què féu saber que·l senyor rey ab tot son astol era al port de Mahon, et que crehia que hiria en Barberia; [et] axí que·s guardassen. Et con açò agren sabut, entre los altres, En Boqueró, senyor de Costantina, hac lo major alegre que null hom pogués aver, et en loch de desestruch, per lo gran plaer que havia, descobrí son cor a alcuns especials amichs et parents que havia et en qui·s fiava de totes coses; et assò fehia per ço que s'endressàs que complís al senyor rey d'Aragon ço que li havia promès. Et ·I· d'aquells a qui hac descoberta sa volentat, descobrí-ho et féu-ho a saber a tots aquells de la ciutat et als cavallers sarraÿns qui ab ell eren. Què us diré? Que tuyt a rumor levaren-se et prengueren-lo, et tantost levaren-li la testa a ell et a ·XII· altres qui assò li consentiren. Et tramateren missatge al rey de Bogia que·s vengués emparar de la ciutat et de tota la terra, et axí·s féu. Ara lexaré a parlar d'ells et tornaré a parlar del senyor rey d'Aragó.

[c.51] Con lo senyor rey hac refrescada sa gent, ell partí de Mahó. Et con foren ·X· milles en mar, cascun obrí son albarà, et tuyt agueren manament dins l'albarà que faessen la via del port d'Alcoyl. E axí u faeren, sí que hagueren bonançes, que ·VII· jorns jurcaren a anar del port de Mahon al port d'Alcoyl. Et con foren a la vila d'Alcoyl, preseren tantost terra. Et aquells d'Alcoll pensaren de fugir, axí que pochs n'í aconseguiren. Emperò, aquí avellaren los cavalls et exí tothom en terra. Et con tuyt foren en terra, lo senyor rey demanà als sarraÿns que havien preses en Alcoyl noves d'En Boqueró; et contaren-li ço que li era esdevengut, d'on lo senyor rey ne fo molt despagat. Emperò, pus que aquí era vengut, pensave·s que·l viatge se complís a plaer de Déu et de la santa Fe cathòlica. Et tantost manà fer ·I· mur de palls qui environà tota la villa et la host tota, los quals palls ell feÿa portar en les naus, tots ab doyles de ferre et ab anells de ferre en cascun pall. Et axí, ab los dits pals et ab cordes qui entraven en los aneyls, ell féu son mur qui environà tota la host et la vila. Et féu exir de les naus los tapiadors que manava, et de tàpies ells faheren barreres als camins hon la host devia exir fora d'aquell mur. Et dementre que ell fahia enfortir sa host, ajustaren-se entorn d'ell més de ·XXX· mília hòmens a cavall de sarraÿns, et tanta de gent de peu que la terra e les muntanyes veérets totes cubertes. Què us diré? Que·ls alhigs et morabichs anaren preÿchan et cridan per tota la Barberia, donan perdons a la lur mala lig; sí que abans que fos passat ·I· mes hi ac venguts més de ·C_míllia· hòmens a cavall, et de peu sens tot nombre. E·l bon comte de Paylars, qui veé aquella tan gran congregació, havia feta ·I· bastida, qui de tàpies, qui de fusta, en ·I· pug qui és prop de la villa d'Alcoyl; e d'aquell loch lo dit

comte de Pallars, ab molts d'altres, feria en ells. Sí que y havia ·I· pug de la bastida que hom appellà lo puig de Pichabarayla, e en aquell puig se feÿen tots dies tan grans fets d'armes que no era en comptar. Et qui volia veure ardiment et bondat de senyor, vós la pògrets veure en aquell loch; que con lo torneig era mesclat e lo senyor rey conexia que·ls crestians n'avien lo piyor, ell brocava enmig de la pressa e feria entre ells. Mas no us cuydets que hanc Alexandri, Rotlan, ne Oliver, ne Tristany, Lansalot, ne Galeàs, ne Parseval, ne Palemides, ne Boors, ne Beliomberís, ne Estors de Marès, ne·l Morat de Gaunes, ne neguns altres poguessen fer tots dies ço que·l rey En Pere fahia; et aprés d'ell, tots los richs hòmens, cavallers, almugàvers et hòmens de mar qui là eren. Per què cascú se pot pensar que obs era al senyor rey e a ses gents que axí·s fahés, que en tal loch eren que no y havia força neguna, ans eren en un beyl pla sens vayl et sens mur, sinó aquell de la pallissada que yo us hé dita; et de l'altra part eren reys, et fills de reys, et barons et moats de sarraÿns, qui eren la flor de tots los sarraÿns del món et no y eren per àls sinó per comfondre los crestians. Per què si s'adormissen a la guayta, pensar podets que a mal son los faheren despertar; per què no·ls era obs que s'ó gitassen a no cura. Et per çert, hon majors eren los fets e pus perilloses, lo senyor rey era pus alegre, e les sues gents atretal; que jamés neguna host no fo pus bastada de tots béns con en aquella eren, e tots dies crexia la abundància. Sí que con saberen en Catalunya que·l senyor rey era a Alcoyl, tothom en manera de perdonança pensaven de carregar naus et lenys de gent, et de viandes et d'armes et de totes ajudes, et tuyt atenien là; axí que jorn hi esdevenia que ·XX· o ·XXX· vexells carregats

de les dites coses entraven en Alcoyl; axí que major mercat hi havia de tota res que en Cathalunya. E con lo senyor rey hac vist et regonegut tot aquell pahís et vist lo poder dels sarraÿns, pensàs que per no_res conquerria tota la Barberia si·l papa li volia ajudar de moneda et de perdonança; e que jamés los crestians no·n foren en tan bon punt, que hanc rey de crestians qui y fahés passatge, ne·l rey de Ffrança, ne·l rey d'Anglaterra, ne·l rey Karles, qui ab croada et ab lo tresor de la Esgleya passaren a Tunis, no tengren tanta de terra en la Barberia con ell tenia: que de Ciger entrò a la ciutat de Bona sarrahí no gosava parer, ans per tota aquella marina anaven los crestians aportan lenya a la host, e encara hi tenien los bestiars, que sarraý negun no y gosava aparer, ans dels crestians hi havia qui entraven en cavalcades ·III· et ·IIII· jornades e n'amenaven presa de persones et de bestiars; axí que los sarraÿns no·s gosaven partir de les lurs hosts, que tantost con se partien de les hosts cuydaven ésser catius: e axí era, que tots ne cativaven assats, que a Alcoyl ne veérets tots dies encant. Sí que con més durava lo setge lo senyor rey se tenia per pus segur, et tota la host. E alcunes vegades lo senyor rey brocava ab ·D· cavallers armats, et los altres lexava a les barreres. E con brocava ab aquells fahia axí los sarrahins esparpaylar que no se·n tenia ·I· ab altre, et fahien-ne tanta de morteldat que fareha seria de dir; et cativaven tans que per ·I· dobla hi havia hom ·I· sarraý. Axí que tots los crestians estaven richs et alegres, et sobre tots lo senyor rey. Ara vos lexaré a parlar dels fets de les armes qui·s fahien tots jorns, et parlaré d'açò que·l senyor rey se pensà

[c.52] Com lo dit senyor rey veé aquests affers tan honrats et tan bons a obs de la crestiandat, hordonà que tramès al papa lo noble En Guillem de Castellnou, qui era honrat capdal de Cathalunya et parent seu, [e] ab ·II· galeas ell lo tramès en Roma al papa. Et la rahó fo aquesta: que manà al dit noble que tantost que·s reculís et que se·n muntàs per la feu de Roma, et no s'aturàs enloch tro que fos ab lo papa; et con seria ab lo papa que·l salludàs de part d'ell, ell et tots los cardenals; et con l'auria saludat que·l pregàs de part sua que fahés ajustar son consistori, con ell volia dir alcunes paraules a ell et als cardenalls de part del davant dit senyor rey. E con açò seria fet e tuyt serien ajustats, que ell altra vegada salludàs lo dit papa et tot son col·legi de part sua, et que digués axí: "Pare sanct, mon sènyer lo senyor rey d'Aragó vos fa a saber que ell és en la Barberia en ·I· loch qui ha nom Alcoyl, et troba que per aquell loch se pot haver tota la Barberia si vós, pare sanct, li volets fer ajuda de diners et de perdonansa. E serà açò complit, de la major part, abans que lonch temps sia passat. Què us diré? Que ans que vénga ·III· meses troba que aurà la ciutat de Bona, de què fo bisbe sent Agustí, et aprés la ciutat de Ciger. Et con aquestes dues ciutats —qui són en la marina pres d'Alcoyl, la una de lavant et l'altra de ponent— haja conquestes, féts compte que totes les ciutats de les marines haurà dins poch de temps. E la Barberia és aytal que qui haurà les marines, haurà tota Barberia; et són gents qui tantost con vejen lo gran destret que hauran, se faran crestians la major part. Per què, pare sanct, lo dit senyor rey vos requer de part de Déu que aquests

·II· secors tan solament li fassats; et en breu, si a Déu plau, la santa Esgleya se·n crexerà de tanta renda que muntarà a més que no y haurets bastret; que ya veets lo rey son pare de quant de renda ha crescuda la santa Esgleya sens que no n'ach hajuda neguna. Per què, pare sanct, assò us demana e us requer, et que us plàcia que no u tardets." —Et si per aventura ell vos responia: "Per què açò no dix als nostres missatges que li tramatem en Cathalunya?", vós li responets: "Con no era temps que a vós, pare sanct, ne a altre descobrís son cor, per ço con ho havia jurat et promès als missatges d'En Boqueró, que a persona del món no u descobrís; per què, pare sanct, no us deu saber greu." "Et si per aventura ell no us volia atorgar secors negun, vós li protestats de part nostra, et en la protestació li digats que si lo secors no·ns tramet que nós li demanam, que en colpa d'ell nos en aurem a tornar en nostra terra; que ben sap ell et tot lo món que·l nostre poder no és tant de moneda que a assò poguéssem longament aturar, et que Déus li u deman; con ben sàpia que nós havem en volentat que, si·ns fa lo secors que nós li demanam, que tots los nostres dies volem metre en crèxer la santa Fe cathòlica, et specialment en aquestes parts hon ara som venguts. Emperò, manam-vos que aquesta missatgeria fassats al pus ivassosament que vós puschats. —Senyor —ço respòs lo noble En Guillem de Castellnou—, bé hé entès ço que m'havets manat que diga ne fassa; et ab la volentat de Déu, jo ho compliré en tal manera que vós ne serets pagat. E pensats-me de donar la vostra benedicció et gràcia, que yo us coman a nostre Senyor qui us deffena e us guart e us dó victòria sobre vostres enemichs. Emperò, senyor, si a vós plagués, d'altres richs hòmens mils enrahonats hic havets que y pògrets trametre, et jo grahira molt més a Déu et a vós que en lo cas

en què sóts, que yo no·m partís prop de vós, que tots dies veig que us metets en loch que gran dolor hé en mon cor que yo no us sia de prop. E lo rey començà a riure e dix: —Segurament, En Guillem, yo són çert que vós àgrets més plaer del romanir que de l'anar; que·l delit que vós carregats a nós del fet de les armes vos ne podem comptar per ·I· d'aquells qui sien en la nostra senyoria. E axí, no us ne enyorets, que con vendrets bé hi trobarets encara tant a fer que bé us en porets tolre lo desig. E nós fiam en vós tant que pensam que en aquesta missatgeria et en tots altres fets qui majors fossen nos darets axí bon recapta con negun baró que nós hajam. E axí, pensats d'anar. Que Jesuchrist vos giu e us torn a nós sà et alegre! Et sobre açò lo dit noble baxà·s en terra et volch-li besar los peus, ans lo levà e li donà la mà; e con la mà li hac besada, lo senyor rey besà-lo en la bocha. Et tantost dues galeas foren apparallades et bé armades, et muntà sus et pensà-sse·n de anar. Déus l'aport a salvament! Ara lexaré ell estar, et tornaré a parlar del senyor rey et dels grans fets d'armes qui tots dies se fahien en Alcoyl. [c.53] Un jorn s'esdevench que·ls sarraÿns se foren acordats que, batayla feta, venguessen a la bastida del comte de Pallars, et que, de tot en tot, hó que perdessen la persona tots o la aguessen. E dementre que açò agueren pensat, ·I· sarraý qui era estat del regne de València, de nits vench al senyor rey et dix: —Senyor rey, açò han pensat. E·l senyor rey dix-li: —Quant serà aquex jorn que ells açò volen fer? —Senyor —dix ell—, vuy és diyous, et dicmenga matí, que serà festa vostra, que ells se pensen que vós serets a missa et gran res de vostres barons, ells han en volentat de fer aquesta brocada. —Ara —dix lo rey— vé a la bona ventura, que molt te grahim ço que tu às dit,

et nós prometem-te que t'heretarem là hon tu nasquist, entre tos amichs; et plau-nos que estigues entre aquesta gent, et fé·ns saber tot ço que ells faran. Et dissapte a nit sies ab nós, et diràs nós tot ço que ells auran acordat. —Senyor —dix ell—, siats çert que yo seré ab vós. E·l senyor rey féu-li donar ·XX· dobles d'or, et anà-sse·n. Et hordonà lo senyor rey ab les escoltes que cascuna nit hi fahien, et ab les guaytes, que cascuna hora que vengués a ells e·ls dixés "Alfàndach", que·l lexassen salvament anar et tornar (per ço con ell era nadiu de la vayl d'Alffàndach). Et sobre assò anà-sse·n. E·l senyor rey ajustà son consell et dix-los ço que·l sarrahí los hac dit. Sí que manà cascun a sos vassalls et sotsmeses que estaguessen aparallats, que·l senyor rey volia ferir sobre la host dels sarraÿns. Et si hanc nuyl temps fo goig ne alegre en neguna host, sí fo entre ells, que·l dia los paria ·I· any. [c.54] E dementre que estaven en aquest apparallament, ells veeren venir de lavant dues barques armades bé espalmades, et dretament vengren-se·n ab senyeres negres al port et preseren terra. Et si·m demanats qui eren ne de quals gents, yo us ho diré: que eren sicilians de Pallerm, et venien-hi ·IIII· cavallers del dit loch et ·IIII· ciutadans per missatges de tota la comunitat de Sicília, et eren molts savis hòmens. Et con agueren presa terra, vengren-se·n davant lo senyor rey et gitaren-se davant los seus peus ploran, et besaren la terra ·III· vegades abans que fossen a ell; et genoyls tiran per terra, anaren-se·n entrò als seus peus et preseren-li los peus, et tots ·VIII· ensemps cridant: —Senyor, merçedi! Senyor, merxedi! E besaren-li los peus, que nuyl hom no·ls ne pudia levar; que tot axí con la Magdalena ab ses làgremes lavà los peus a Jesuchrist, axí levaren ells los peus ab làgremes et ab plors al senyor rey. E·ls crits

e·ls plants e·ls plors que ells fahien era molt gran pietat; et eren tots vestits de negre. Què us diré? Que·l senyor rey se trasch a enrera et dix: —Què demanats, ne qui sóts, ne d'on? —Senyor —dixeren ells—, nós som de la terra òrffena de Sicília, desemparada de Déu et de senyor et de tota bona res terrenal, caydius, mesquins, qui estan apparallats tots de pendre vil mort: hòmens, fembres et inffans, si vós, senyor, no·ls acorrets. D'on, senyor, nós venim a la santa reyal magestat vostra de part d'aquell orffe poble a clamar merçè a vós, que sia de gràcia et de merçè vostra que per la per la santa passió que Déus près en la vera creu per l'umenal linatge, que vós hajats merçè d'ells et pietat, et que·ls acorregats e·ls gitets d'aquella dolor en què ells estan. He, senyor, devets-ho fer per ·III· rahons: "La una per ço con vós sóts lo pus sanct rey e·l pus dreturer qui e·l món sia. "L'altra rahó és que la ylla de Sicília et tot lo regne és et deu ésser de madona la reyna muller vostra, et aprés d'ella, dels inffants vostres fills, axí con aquells qui són de la santa linya de l'emperador Ffrederich et del sanct senyor rey Manffré, qui ligítimament eren senyors nostres; e axí seguent deu ésser madona la reyna Costança, muyler vostra, dona nostra, et aprés reys et senyors vostres fills et seus. "La terça rahó és que tot sanct rey és tengut de hajudar a òrffens et a pubills et a vídues; et con la yla de Sicília sia vídua, axí con aquella qui perdé tan bon senyor con lo sanct rey Manffré, podets-la comptar per vídua; e·ls pobles són tots òrffens, que no han pare ne mara ne persona qui·ls ajut, si Déus et vós no·ls acorrets; et les criatures innocentes qui són en la ylla, qui esperen mort, pot hom comptar a pubills qui són de

pocha hedat et no saben consell donar a lur necessitat. "Adonchs, sant senyor, ajes merçè de nós, et plàcie·t que vajes pendre aquell regne qui és teu et dels teus inffants, et leve·ls de la mà de Pharaó; con axí con Déus deliurà lo poble d'Irraell de les mans et de poder de Pharaon, axí, senyor, pots tu deliurar aquell regne de la man de la pus cruel gent qui e·l món sia: que·l món tan cruel gent no ha, là hon han poder, con són franceses. E lo senyor rey, mogut de pietat, féu-los levar et dix-los: —Barons, vosaltres siats ben venguts! Ben és veritat que·l regne de Sicília deu ésser de la reyna nostra muller, et aprés de nostres inffants, e havem gran desplaer de vostre trebayl. Nós havem hoÿda la vostra missatgeria, et sobre açò que dit nos havets, nós haurem nostre conseyl; et tot ço que nós puscham fer de bé envés vosaltres, nós ho farem. Et ells resposeren: —Senyor, Déus vos dó vida e us meta en cor que ajats mercè de nós mesquins. Veus assí cartes de cascunes de les ciutats de Sicília et cartes dels richs hòmens et de cavallers de villes et de castells, que tots són apparallats de obeyr-vos per senyor et per rey, et tots aquells qui aprés vós vendran ne vos manarets. Et lo senyor rey près les cartes, qui eren més de ·C·, et manà·ls donar posades bones et ració de tot quant havien obs. [c.55] Are us lexaré ells estar et tornaré als sarraÿns, qui s'apparallaven que·l dicmenge venguessen, batayla arengada, sobre la bastida del comte de Pallars. E·l dissapte a vespre lo sarraý tornà al dit senyor rey et dix: —Senyor, siats apparallat a l'alba ab totes vostres gents, que la batayla tenits en camp. Dix lo rey: —D'açò som nós molt pagats. E tantost lo senyor rey manà que en l'alba fossen los cavalls armats, et tothom, axí cirvents de maynada con almugàvers et hòmens

de mar, fossen aparallats en l'alba et fossen tuyt en les barreres; et con les trompes et les nàcarres tocarien del senyor rey et l'estandart se desplagueria, que tantost tothom cridant: "Sent Jordi et Aragó!", que tothom ferís. E axí manà lo lo senyor rey que tothom anàs dormir; et tuyt avien tan gran goig que a penes ne pòch negun dormir aqueyla nit. Et con fo alba, tothom fo apparallat , et de cavayl et de peu, là hon lo senyor rey era, fora de les barreres. [Et] hac la daventera lo comte de Paylars e·l noble En Pero Ferrandis, senyor d'Íxer, et d'altres richs hòmens. Et axí com jorn fo, los sarraÿns, molt bé hordonades lurs batayles, vengren envés la bastida e·l pug de Pichabarayla, et con veeren los crestians axí apparallats, meraveyllaren-se·n et tengren-se tots per morts, que volenters giraren si gosassen. Què us diré? Que con lo rey veé que ells rebuyaven e s'anaven aturan, cuytà·s et manà a la daventera que ferís; sí que féu desplagar l'estandart, e les trompes e les nàcarres tocaren, e la daventera va ferir. Sí que·ls sarraÿns tengren molt fort, axí que·ls crestians no·ls podien esvahir: tanta era la gent. E lo senyor rey brochà ab la senyera e va farir entre·ls moros, et los moros se desbarataran en tal manera que no·n romàs negun qui en la daventera dels sarraÿns fos qui n'escapàs, que sens nombre foren aquells qui y moriren. Axí que·l senyor rey volch passar una muntanya qui·ls era davant; e·l comte de Pallars et d'altres richs hòmens cridaren: —Ha senyor, per Déu no sia! Que si avant passats, tingats per perdut tot ço qui en Alcoyl serà ni roman, ne en les tendes; que nuyl hom no y ha romàs mas persones malautes o infants hó fembres. Et si açò perdem no hauríem viandes. E axí, senyor, per Déus membre-us de vós mateix, que la vostra persona pream nós més que tot l'altre món! E

lo senyor rey era tan escalfat contra los sarraÿns que en res d'açò no li anava lo cor. Mas com ell entès ço que ells deÿen, recordà·s et pençà que axí era veritat; sí que aturà al peu de la muntanya e féu tochar la trompeta, et tothom aplegà·s al senyor rey, et tot beylament et ab gran alegre tornaren-se·n a Alcoyl. Et levaren lo camp, et aquell jorn guanyaren tant les sues gents que en tot lo viatge ne foren benanans. Et los sarraÿns foren axí espaventats et esperduts que més de una legua se tiraren a enrera de là hon solien estar, no per tant que tanta de gent venia tots jorns a ells que no era nombre que metre s'í pogués; emperò, no eren tan ardits ne tants que·s gosassen pensar que altra vegada tornassen là hon lavors vengren. Ans lo senyor rey féu cremar tots los corses dels sarraÿns, per ço que la encontrada aquella no·n fos pus malsana. Ara leixaré estar lo rey e la host, axí dels crestians con dels sarraÿns, et parlaré del noble En Guillem de Castellnou. Emperò, abans vos vull dir de les meraveyles que els sicilians se donaren d'açò que agren vist que·l senyor rey d'Aragó et sa gent agren fet ne fahien tots dies. Axí que deÿen entre ells: —Si a Déu plau que aquest senyor vaja en Sicília, féts compte que los franceses són tots morts et vensuts et que nós som tots deliurats de parill; que açò és la major meraveyla qui hanc fos de negunes gents: que ab alegre et ab goig van a la batayla, axí con totes altres gents hi van per força et ab gran temor. Sí que la meraveyla era sens fin, que ells se·n donaven. [c.56] E con lo noble En Guillem de Castellnou fo partit d'Alcoyl, anà tant a horça et a puya et a rems que vench a la ciutat de Roma ab les galeas, et anà là hon era lo papa. Et con fo davant lo papa et davant lo consistori,

féu tot ço que·l senyor rey li hac manat e·ls dix tot ço que·l senyor rey los manà dir. Et com lo papa ho hac hoÿt, respòs axí con lo senyor rey s'ó ac pensat, et dix: —Per què lo rey d'Aragó no·ns tramès a dir axí son cor con era en Cathalunya, con ara? Et lo dit noble respòs axí con lo senyor rey li avia dit. Què us diré? Que·l papa li respòs que, pus ell lavós se cobria d'ell, que negun secors no li daria, ne de croada ne de res. E·l dit noble protestà en aquella manera que·l senyor rey li hac manat; et tantost près comiat mal et felló del papa, et dix-li aytant més que·l senyor rey no li hac manat: —Pare sanct, yo me·n vaig ab cruel resposta que m'havets feta. Plàcia a nostre senyor ver Déus que si per la vostra resposta vén mal a la crestiandat, que tot sia sobre l'arma vostra et de tots aquells qui us han consentit ne consellada aquesta resposta. Et ab aytant pensà de recúller et vench-se·n a Alcoyl. E com lo senyor rey lo veé, hac gran plaer, et senyalladament per ço con lo amava molt e·l prehava de fet d'armes et de tots fets. Et aplegà son consell et volch saber la resposta que aportava, et ell va-li-ó dir tot. E com lo senyor rey hoý la gran crueltat del papa, levà les mans envés lo ceel et dix: —Sènyer ver Déus, qui sóts cap et major de totes coses! Plàcie-us que Vós me jutgets segons lo meu enteniment: que ben sabets que la mia volentat era de viure et de morir al vostre servey; mas ben sabets que yo assò no poria durar. Per què sia de gràcia et de merçè que la vostra gràcia trametats sobre mi et sobre mes gents, et de consell et de ajuda. Et lavors dix et pregà tots aquells qui de son consell eren que pensassen en ço que li consellarien, et axí mateix que ell hi pensaria. Et sobre açò partiren-se et anaren-se·n cascun en sa posada. [c.57] E no anà a ·IIII· jorns que altres dues barques armades

vengren de Sicília ab semblant missatgeria que aquells eren venguts et ab molt pus piadosa, en tant que la ·I· barcha ab ·II· cavallers et ·II· ciutedanis era de Messina, qui era assetiada per lo rey Karles, axí con ja havets entès, et estaven a condició tots de mort hó de ésser preses; e l'altra barcha era exida de Palerm ab los altres ·II· cavallers et ·II· ciutadans, axí con ja havets hoÿt, ab poder de tota Sicília. Et vengren tots vestits de negra et ab les veles negres et ab senyeres negres, et a ·I· plant que·ls primers aguessen fet ne faheren aquests ·IIII·; sí que tothom n'ach tan gran pietat, que tothom a colp cridà: —Senyor, en Sicília! Senyor, en Sicília! Per honor de Déu, no leixets perir aquell poble mesquí, qui deu ésser de vostres inffants! E con los richs hòmens hoÿren la volentat de tots aquells de la host, anaren-se·n al senyor rey tots plagats et dixeren-li: —Senyor, què és assò de vós? Per amor et per reverència de Déu hajats pietat d'aquest mesquí de poble, qui axí us crida merçè! Que no ha tan cruel cor de senyor e·l món, vulla·s crestià o sarrahí, que no·n degués haver pietat. Donchs, ¡quant més la·n devets haver vós per moltes rahons, les quals aquests bons hòmens vos han dites davant, qui són totes veritat! E aytant més, que havets vista la cruel resposta que·l papa vos ha feta. Per què creats que tot açò ve pròpiament de Déu: que si a Déu plagués que·l vostre cor se complís, d'estar en aquest loch, ben li agra plagut que·l papa vos atorgàs ajuda; mas no li plau que que le us aja atorgada per ço que anets acórrer et ajudar a aquest mesquí de poble. E encara, senyor, que per açò podets conèxer que a Déu plau: que ben sabets que veu de poble, veu de Déu és. Et veets encara aquesta gent de vostra host tota, que criden: "En Sicília, en Sicília!" Donchs, senyor, què esperats? Que nós tuyt vos proferem per nós et per tota la host que us seguirem, et pendrem mort et la darem a honor de nostre senyor Déus et a honor vostra et a restaurament

del poble de Sicília. Et som tuyt aparallats, que menys de sou vos seguirem. [c.58] Con lo senyor rey entès esta meraveyla et aquesta bona volentat de les gents, levà los uyls al ceel et dix: —Senyor, en vostre servey et en vostra honor prench jo aquest viatge, et en les mans vostres coman mi e les mies gents! Et dix: —Pus a Déu plau et a vosaltres, pensem de anar ab la gràcia de Déu et en la sua guarda, et de madona santa Maria et de tota la vera cort celestial. Anem en Sicília! E tantost totes les gents cridaren: —Aür, aür!—. Et tuyt agenoylaren-se et cridaren, altes veus, Salve Regina. Et aquella nit espeegaren-se les dues barques de Sicília, qui se n'anaren a Palerm ab lo bon novell. Et l'endemà lo senyor rey féu recollir totes coses, et los cavalls et tot quant havien en terra; et lo darrer qui·s recullí fo lo senyor rey. Et con se foren recullits, que·s recolliren tots dins ·III· dies, les altres ·II· barques armades de sicilians anaren-se·n dient que·ls avien vista fer vela. Et Déus dón-nos aytal goig con hac per tota Sicília con açò saberen! Ara lexem lo senyor rey, qui se·n va en bon viatge en Sicília, e parlem dels sarraÿns. [c.59] Com los sarraÿns veeren les veles en mar, cuydaren-se que fos altre estol que vengués en ajuda al senyor rey d'Aragon, et estegren ·IIII· dies que no·s gosaren acostar a Alcoyl, que havien pahor de engan. Et a la fin anaren-s'í acostan poch a poch, et con veeren que·ls crestians se n'eren anats, faheren gran festa et gran alegre, et tornaren-se·n cascun en sa terra ab tants de plants et de plors, dels amichs et parents que agren perduts, que per tostemps ne parlarà hom en Barberia e·n tenbran més la casa d'Aragon que casa de rey qui sia e·l món. Ara lexaré ells estar, et tornaré al senyor rey d'Aragon. [c.60] Lo senyor rey hac bon temps, aytal con demanà de bocha, que dins pochs

dies fo en Tràpena, a ·III· dies a la exida d'agost de l'any davant dit ·MCCLXXXII·. E axí podets saber quant estech lo senyor rey a Alcoyl: que ell fo a Alcoyl a la exida de maig, et près terra a Tràpena ·III· dies a la exida d'agost; per què no creu que rey sia e·l món, de crestians, que tant hi pogués haver estat ab lo seu poder tan solament. Et con hac presa terra a Tràpena, la lumenària se féu tan gran per tota Sicília (hon los hòmens de Tràpena tramaseren correus de totes parts) que açò fo una gran meravella lo goig que tuyt fahien. Et avien-ne ben rahon: que Déus los havia tramès lo sanct rey d'Aragó qui·ls deliuràs de les mans de lurs enemichs e·ls fos guiador et governador, axí con tramès Moysèn al poble d'Irraell e li donà la verga. Et axí, ab senyal de verga que fa, lo senyor rey d'Aragó deliurà axí mateix lo poble de Sicília. Per què tuyt podem conèxer que açò fo obra pròpria de Déu. Et con lo senyor rey et ses gents foren exits en terra a Tràpena, no·m cal dir lo goig ne l'alegre que tuyt faheren, que les dones et les donzelles, dança feta, venien davant lo senyor rey et cridaven: — Santo senyor! Déus te dó vida e·t dó victòria per què·ns pusques deliurar de la mà dels malvats ffrancesos! Et ab aquests cants et ab aquest tan gran goig anaven tuyt, que no fahien feyna ne jornal. Què us diré? Tantost con ho saberen en Palerm, tramateren al senyor rey la major part dels richs hòmens ab gran tresor et ab gran moneda que donàs a les sues gents. E lo senyor rey no·n volch gens pendre, que dix que destrò ho agués mester que no·n volia gens, que ell se portava tresor et moneda assats; mas que fossen çerts que ell venia per reebra ells per vassalls et per defendre·ls contra totes les persones del món. E axí anà-sse·n a Palerm, et bé ·IIII· legües exiren-li totes les gents; et qui hanc veé gran alegre e

gran festa, ben pogra dir que aquella fo la pus alegre et major que jamés se faés. Et aquí, ab grans professons et goig et alegria d'òmens et de fembres et d'imfants, reeberen lo dit senyor rey e l'amanaren al palau imperial, et puys donaren bones posades a tots aquells qui ab ell eren. E axí mateix, com lo senyor rey hi entrà per terra, sí y vench l'estol per mar. E con tuyt foren asesegats, los prohòmens de Palerm tramateren missatges per totes les ciutats, villes et castells, que venguessen síndichs de totes parts qui aportassen les claus e·l poder, et de cascuns lochs; et que les claus del loch en nom de senyoria liurassen al senyor rey e li faessen sagrament et homenatge, e·l coronassen rey e senyor. E axí·s féu. [c.61] Et entretant, lo senyor rey hac ·IIII· richs hòmens que tramès per missatges al rey Karles, qui era sobre Messina, axí con davant havets entès. E tramès-li a dir que ell li manava e li deÿa que li exís de son regne, que ben sabia que aquell regne no era seu, ans era et devia ésser de la reyna muller sua et de sos fills, e axí que pensàs de deliurar la terra tantost; et si fer no u volia, que·l desafiava et que·s guardàs d'ell, con sabés per çert que ell lo·n gitaria. Què us diré? Axí anaren los dits missatges al rey Karles, et digueren-li ço que damunt los fo manat de part del senyor rey En Pere d'Aragon. E con lo rey Karles entès açò, dix: —Ara és vengut lo temps d'açò que tostemps nos érem dubtat. [Et] és veritat bé l'eximpli qui·s diu: que d'aquell mal mor hom de què hom à pahor. Per què vuy més, mentre viu sies, no pots viure en pau, que a fer has ab lo mellor cavaller del món et ab major cor. Ara vaja con se vulla, que axí ha a passar. Et con hac estat gran pessa et pensat, respòs als

missatges que se·n pensassen de anar, que ell no entenia a desemparar son regne per lo rey d'Aragó ne per negun altre qui e·l món fos, et que entenés que ell havia emparada cosade què ell lo faria penedir. E axí los missatges pensaren de tornar en Palerm al senyor rey. Et con lo senyor rey hac entesa la resposta del rey Karles, pensà·s que tantost se aparallàs, per mar et per terra, d'anar a Massina. E·ls cicilians, qui·l veeren aparallar, dixeren-li: —Senyor, què volets fer? —Vul anar sobre lo rey Karles. Dixeren los sicilians: —Senyor, no vulla Déus que vós hi anets menys de nós. [c.62] E tantost faheren cridar les hosts per tota Sicília, et que dins ·XV· dies fossen tuyt, de ·XV· anys amunt et de ·LX· anys a avayl, ab les armes et pa a ·I· mes en Palerm. E axí anà lo manament de part del senyor rey d'Aragon pertot. E entretant, lo senyor rey tramès ·II_míllia· almugàvers a Massina, que y entrassen de nits. Et aquests anaren-hi cascuns ab son sarró a costes, que no creats que amenassen asembla neguna, ans cascun portava pa en son serró; que axí són acostumats et nudrits: que con van fer cavalcada, cascun porta ·I· pa per cascun dia, et no pus; et puys del pa et de l'ayga et de les erbes passen lur temps aytant con lur obs és. E axí agueren bons pillots qui eren de la terra, qui les muntanyes sabien e les sendes. Què us diré? Que dins ·VI· jornades que ha de Palerm en Massina, en ·III· jorns hi entraren. Et entraren en la ciutat de nits, per ·I· loch qui ha nom la Camperinya, hon les dones de Messina fahien ·I· mur qui encara hi és; e entraren tan secretament que de nuyl hom no foren sentits de la host. Ara lexaré a parlar d'ells qui són dins Messina, et parlaré del senyor rey. [c.63] Con les hosts foren a Palerm, axí com lo rey hac manat, tuyt pregaren lo senyor rey que fos la sua merçè que reebés la corona del

regne. Et ell atorgà·ls-ho, et ab gran sollempnitat et ab gran alegre lo senyor rey d'Aragó fo coronat rey de Sicília en Palerm, ab la gràcia de nostre senyor ver Déus. E tantost con fo coronat rey de Sicília, ab totes les hosts, et per mar et per terra, exí de Palerm per anar a Messina. Ara vos lexaré a parlar del rey, qui ve a Messina, et tornar-vos hé a parlar dels almugàvers qui eren entrats en Messina. [c.64] Com los almogàvers foren entrats en Messina (qui y entraren de nits), no·m demanets l'alegra e·l comfort qui fo per tota la ciutat. Emperò, l'endemà matín en l'alba ells se aparallaren per ferir en la host, et les gents de Messina, qui·ls veeren tan mal enrobats et ab les antipares en les cames e les avarques als peus e·ls capells da rrets en testa, digueren: -Ha Déus! E con havem haüt goig perdut! Et què gent és aquesta, que van nuus et despullats, que no vesten mas ·I· cassot et no porten darga ne escut? No·ns en cal gran compte fer. E si aytals són aquells, del rey d'Aragon tot atretal. E los almogàvers, qui u hoyren entrebunir, dixeren: -Vuy serà dia que us mostrarem qui som. Et faheren obrir ·I· portal et van ferir en la host, en tal manera que abans que·s fossen regoneguts hi faheren tanta carn que açò fo una gran meraveyla. Axí que·l rey Karles se cuydà, et aquells de la host, que·l rey d'Aragó en persona hi fos; e ans que·s fossen regoneguts, hi agren més de ·X_míllia· persones mortes. Et puys, ab tota la bona roba que trobaren, se n'entraren en la ciutat sauls et segurs. E con les gents de Messina veeren aquestes tan grans meraveylles que aquestes gents faheren aquell dia, preharen-los cascun més que ·II· cavallers et faheren-los molta de honor et de plaer, et hòmens et dones. E foren axí reco[n]fortats, que aquella nit faheren tal lumenària et tal festa que en tota la host estegren esbalaïts e ab gran temor e ab gran dolor. [c.65] Et aquella nuyt

vench missatge al rey Karles que·l rey d'Aragon venia ab tot lo poder de Sicília et ab son poder per mar et per terra, et que no li era luny ·XL· milles. E·l rey Karles, qui hac açò entès, qui era molt savi senyor de fets d'armes et de tots fets, pensà·s que si·l rey d'Aragon venia, que per çert no podia venir sens sabuda d'alcuns de la sua host, e que axí con havien trahit lo rey Manffré, que enaxí podrien ell trahir. Et part açò, havia pahor que la terra de Calàbria no·s revellàs; per què la nuyt pensà·s de recullir et passà-sse·n a Rèjoll. Et al recullir que·s fahien en l'alba, veeren aquells de Messina que anats se n'eren, et que encara n'í havia molts romases. Los almugàvers donaren per ells, e tots quants n'í havia romases en terra, de peu et de cavall, moriren. Et puys carregaren a les tendes, et guanyaren tant que Messina ne fo richa per tots temps; e·ls almugàvers no cal dir, que axí manaven los florins con hom manaria diners menuts. E encara tantost anaren al daressenal et a Sanct Salvador, hon havia en l'escar més de ·CL· entre galeas et terides que·l rey Karles feÿa fer per lo passatge de Romania, axí con davant vos hé dit, et meteren foch a totes; e·l foch fo tant gran que paria que tot lo món cremàs. De la qual cosa lo rey Karles hac gran dolor, que ell ho veÿa tot de la Gatuna, hon ell era. Què us diré? Que missatges anaren al senyor rey d'Aragó et de Sicília, et trobaren-lo ab totes les hosts a ·XXX· milles de Messina; et digueren-li tot lo fet axí con era estat, de què fo lo senyor rey molt despagat, per ço con de tot en tot se volia combatre ab lo rey Karles, et ab aquell goig hi venia ell et ses gents; mas emperò, pensà·s que tot era obra de Déu et que Déus sabia qual era per lo mellor. E axí vench-se·n

a Messina. Et si festa li fo feyta en Palerm, gran res major fo en Massina, sí que la festa durà més de ·XV· dies; emperò, qual qui faés festa, lo senyor rey pensava en los afers. Et al terç jorn que·l senyor rey fo en Messina, ·XXII· galeas de les sues hi entraren bé armades. Are us parlaré del rey Karles, e lexaré lo senyor rey d'Aragon. [c.66] Com lo rey Karles se fo levat del setge de Messina, qui se·n levà lo primer son de la nuyt, ell se féu posar en terra a la Gatuna, per ço con és la pus prop terra de Calàbria, de Messina: que de Messina a la Gatuna no ha mas ·VI· milles. Et açò féu ell per ço que les galeas et les barques faessen molts viatges la nuyt. Emperò, no faeren tants viatges que molta gent, et de cavayl et de peu, no y fossen romases en l'alba, los quals moriren tots per man dels ·II_míllia· almugàvers qui eren a Messina. E encara sapiats que tenda neguna, ne vi, ne viandes ne res qui en la host fos no se·n portaren; que sapiats que, mentre que los almugàvers pensaven de la gent del rey Karles qui en terra era romasa, aquells de Messina espeegaven de plegar la roba de les tendes. Emperò, los almogàvers se espeegaren axí tost de matar-los que encara agueren part de la roba qui era en les tendes. Emperò, ell[s] n'avien tanta guanyada, que tanien aquells que havien morts, que sens nombra era; con cascuns podets saber hó pensar que hom qui fuig e·s vol recullir, que aur ne argent no leixa, que ans lo se·n vol portar tot ab sí. Axí aquells qui·ls oucien ho han tot; e axí tots guanyaren sens fin. Emperò, podets entendre quin poder era aquell del rey Karles qui era sobre Messina: que bé hi havia ·CXX· galeas, et sens nombre lenys armats,

et barches armades, et barques de ribera, qui passaven a colp ·VI· cavalls cascuna; et hanc en la nuyt no pogren apoderar de passar la gent; et sí era en lo mes de setembre, hon fehia aytanta de nit con dia, et és tan breu lo passatge con ja us hé dit, de ·VI· milles. Emperò, per ço con alcuns entendran assò que no saben què són milles, vull que sàpien que tant ha poch de la terra de Sanct Reyner de Messina a la fossa de la Gatuna que de la una part a l'altra veurets ·I· hom a cavall et conexerets si va a levant hó a ponent; per què vejats con és prop ne quantes gents hi avia, que tant navili no·ls pòch en una nit passar. Per què les gents del món blasmen lo rey Karles con no volch esperar a la batayla lo senyor rey d'Aragó; mas aquells qui saben dien que hanc senyor del món no féu major saviea que féu lo rey Karles per les rahons que ja us hé dites que ell pensà, dubtant-se de la tració d'aquells qui ab ell eren. D'altra part, que sabia lo cor del rey En Pere, que era lo mellor cavaller del món et que manava ab sí més bons cavallers de sa terra que hanc lo rey Artús no hac a la Taula Redona, et de gents de peu més de ·XXX_míllia· de sa terra, qui cascun valia ·I· cavaller. E axí, pensan aquestes coses, féu gran saviea que·s tengués al pus segur: que ell sabia que era tan gran lo seu poder que en poch de temps ho cuydava tot cobrar. Què us en diria? Que per çert ell ne trià lo mellor, que si ell hi fos romàs, fóra mort et vençut; que Déus era en la guarda del senyor rey d'Aragó et de ses gents, qui l'havien fets venir en aquell loch. [c.67] E com lo rey Karles fo a la Gatuna et totes les sues gents foren en terra que la nuyt pogren ésser passades, hordonà que·l comte d'Elençó, nabot seu, ffrare del rey Philip de Ffrança, romangués a la Gatuna ab gran res de la cavalleria; et ell anà-sse·n a la ciutat de Rèjoll, qui és a ·VI· milles prop de la Gatuna et a ·XII· milles de Messina. Et con

a la ciutat de Rèyol, donà paraula a totes les sues galeas que cascuns se·n tornassen en lur terra; e axí aquells ab gran goig anaren-se·n cascun en lurs terres. Sí que de ·CXX· galeas que y havia, n'í havia ·XXX· de Poyla qui fahian la via de Brandís; et les XC totes ensemps anaven-se·n envers Nàpolls. E lo senyor rey d'Aragó veÿa assò tot de Massina; e apellà son fill En Jacme Pere, almirayl, et dix-li: —Almirayl, jo vull que en vostre loch metats en aquestes ·XXII· galeas lo noble En Pere de Queralt e·l vostre vicealmirayl En Cortada, et que vajen aprés d'aquest estol et que firen en ells; que gents són qui fugen et han lo cor perdut de tot, et són de moltes nacions et no estan jamés en una volentat; per què siats çerts que ells los vençran, et que no·s tendran la ·I· ab l'altre. Respòs En Jacme Pere: —Pare senyor, plàcie-us que yo no meta negun en mon loch en aquests affers, mas jo en persona que y vaja. Que tot ço, senyor, que vós deÿts és veritat: que tots seran morts hó preses. E axí, plàcie-us que yo n'aja aquesta honor. E·l senyor rey respòs: —Almirayl, nós no volem que vós hi anets, per ço con haurets a donar recapte a tot l'altre navili. Sí que·l noble En Jacme Pere, ab gran desplaer que n'hac, romàs et hordonà les galeas axí con lo dit senyor rey li hac manat. Sí que encontinent se reculliren ab gran alegria, cridant tuyt: —Aür, aür!—. Et les gents de Sicília et de Messina qui eren aquí, totes meraveylaren-se d'açò; con lo senyor rey trametia ·XXII· galeas contra XC galeas et ben ·L·, entre lenys et barques, que y havia més, et barques de creu qui van per ribera. Et vengren tuyt al senyor rey et digueren-li: —Senyor, ¿què és açò que vós volets fer? Que ·XXII· galeas volets trametre contra bé ·CLX· veles que són aquestes qui se·n van. E lo senyor rey començà a riure et dix: —Barons, vuy en aquest dia veurets lo poder de Déu con obrerà en aquest fet. Et leixats-nos fer, que no volem que negun

nos contradiga a la nostra volentat; que nós nos fiam tant en lo poder de Déu et en lo bon dret que mantenim que, si eren ·II· tants que no són, tots los veurets vuy en aquest dia morts et desbaratats. Resposeren tots: —Senyor, la vostra volentat sia complida, et sia plaer de Déu que us hi ajut. E tantost lo senyor rey cavalchà a la marina, et féu tocar la trompeta, et tothom se recullí ab gran alegre. Et con foren recullits, lo senyor rey et l'almirayl ab ell muntaren a les galeas, e·l senyor rey preÿcà·ls et hordonà·ls què deguessen fer. E·l noble En Pere de Queralt et En Cortada dixeren: —Senyor, plàcie-us que·ns leixets anar, que vuy farem tal cosa que la casa d'Aragó ne serà honrada et vós, et l'almirayl et tots quants n'à en Sicília n'aurets goig et alegria. Sí que totes les xormes de les galeas cridaren: —Senyats et beneÿts-nos, et manats que anem, que tots són nostres! E lo senyor rey levà los uyls al ceel et dix: —Pare Senyor, beneyt siats vós, que a mi havets donada senyoria de gent tan alta de cor! Plàcie-us que·ls deffenats e·ls guardets de tot mal, et los dats victòria. Et senyà·ls et beneý·ls, e comanà·ls a Déu. E tantost ell et l'almirayl son fill exiren-se de les galeas, per l'escala que tenien en terra, a la Font de l'Or de Messina. Et tantost con lo senyor rey fo en terra, les galeas van batre de rems; et en aquell punt que ells bateren de rems, l'estol del rey Karles no havia passada la Coha de la Volp. E les ·XXII· galeas pensaren d'arborar et fer vela, que·l vent era a la hòstria, et a rems et a vela pensaren de anar a l'estol del rey Karles. E l'estol del rey Karles veeren-les venir, faheren la via de Nichòtena et, con foren e·l golff de Nicòtena, aplegaren-se et dixeren: —Veus açí les ·XXII· galeas qui eren en Messina, del rey d'Aragó. Què farem? Resposeren los napoletans, que havien gran pahor que·ls proençals

no·ls desemparasen, e·ls genoveses e·ls pisans, que s'aparallassen de la batayla. Et si·m demanats quantes galeas hi avia de cascun loch, jo us ho diré: primerament hi havia ·XX· galeas de proensals bé armades, et ·XV· galeas de jenoveses, et ·X· de pisans, et ·XLV· de Nàpols, et les barques e los lenys de la ribera de Principat et de Calàbria. Què us diré? Que tantost con l'estol del rey Karles fo davant Nichòtena, pensaren tuyt de desarborar et meseren-se en cuns de batayla. E les ·XXII· galeas foren a ·II· trets de ballesta prop d'ells, e axí mateix desarboraren et escarpiren et levaren l'estendart en la galea de l'almirayl. Et armaren-se tuyt et enfrenaylaren la una galea ab l'altre, axí que totes ·XXII·, enfrenellades et enbarbotades, van vogar, aparallats de la batayla, contra l'estol del rey Karles. Et aquelles de l'estol del rey Karles no·s podien pensar per res que aguessen cor que·s combatessen, mas que se·n faessen afeenats. Mas con veeren que a de veres se feÿa, les ·X· galeas de pisans van exir de la esquera et van arborar, et en redon, ab lo vent que era fresch, van-se metre en mar et pensaren de fugir. Con los pisans agueren açò fet, semblantment faeren los genoveses, e axí mateix los proensals, con tots aquests havien galeas leugeres et ben armades. Et con les ·XLV· galeas, et los lenys armats et les barques de Principat veeren açò, tengren-se per morts et van ferir en la plaja de Nichòtena. E les ·XXII· galeas van ferir entre ells. Què us diré? Que de la gent oucieren tanta que sens nombra fo; et preseren més de ·VI_míllia· persones vives; et preseren totes les ·XLV· galeas et lenys armats et barques. E no bastà açò, que anans anaren combatre Nichòtena, et preseren-la; e y oucieren més de ·CC· hòmens a cavayl, de ffranceses, que ya hi eren venguts

de la host del rey Karles; que de Messina a Nichòtena no havia mas ·XXX· milles. Et con açò agueren fet, fo vespre, et donaren part a la nuyt. [c.68] Et con fo passada mija nuyt, ab l'oratge qui·s mès en lo golfs, faeren vela; et foren tants que la mar tollien de veer: que no us pensets que aguessen sol les ·XLV· galeas ne los lenys ne les barques qui eren ab ells, ans trobaren a Nichòtena lenys, et tarides de bandes et barques qui eren carregades de viandes que portaven a la host del rey Karles, més de ·CXXX·. Et totes les se·n manaren a Meçina; e y materen tota la roba e l'arnès de Nichòtena. Què us diré? Que ab l'oratge anaren la nit tant que a l'alba foren en Bocha de Ffar, davant la torreta del far de Meçina; et con jorn se fo fet foren dins la torreta. Et la gent de Messina guardaren, et veeren tantes veles, [et] cridaren tuyt: —Ha Déus, pare senyor! Què és açò? Veus l'estol del rey Karles qui torna sobre nós, que han preses les galeas del senyor rey! Sí que·l senyor rey, qui s'era lavat, qui tots temps se levava en l'alba, d'ivern et d'estiu, hoý lo brugit et dix: —Què és açò? Quin crit és aquest qui és en la ciutat? —Senyor, dien que l'estol del rey Karles torna ab molt major poder que no ych era partit, et que les vostres galeas han preses. Et lo senyor rey demanà ·I· cavall et muntà tantost, que no creu que ·X· fossen que poguessen ésser a cavayl. Et con exí del palau, per la marina ell se n'anà, hon trobà gran dol de hòmens et de fembres et d'imfants. Et ell comfortave·ls et deÿa-los: —Bona gent, no hajats pahor, que les nostres galeas són, qui amenen pres tot l'estoll. E axí con cavalcava per la marina, sí·ls ho deÿa; et ells deÿen: — Santo senyor, plàcia a Déu que axí sia! Què us diré? Que tota la gent li anava darrera, axí hòmens et fembres et infants qui eren de Messina con totes les hosts de Sicília, que hi eren. Et con lo

senyor rey fo a la Font de l'Or et veé la meraveyla de tantes veles qui venien ab lo vent a la boyra, que era meraveylós, pensà, et con hac pensat, dix en sí mateix: —Aquell senyor qui açí m'à aportat, sia per la sua merçè que no·m desempar, mi ni aquest poble mesquí! E dementre que estava en aquest pensament, ·I· leny armat, tot enpenonat d'armes del senyor rey, ab En Cortada qui y era, vench là hon veé lo senyor rey, qui era a la Font de l'Or ab la senyera estesa, ab sa cavalleria e la gent tota qui eren ab ell; et tantost va pendre terra. E lo senyor rey qui veé venir aquest leny ab les sues senyeres, si hac goig no m'ó cal dir; et acostà·s a la mar, et En Cortada exí en terra et dix: —Senyor, veus assí les vostres galeas qui us amenen preses totes aquestes altres, et han presa Nichòtena, et cremada et affogada, et morts ben ·CC· cavallers ffranceses. E com lo senyor rey hoý açò, avellà del cavall et fermà los genoyls en terra, e axí mateix faheren tots quants n'í avia; e comensaren de cantar Salve Regina, et grahiren et loaren Déus d'aquesta victòria, et no la reputaren a ells mateix, mas tan solament a Déus. Què us diré? Lo senyor rey respòs a·N Cortada que ben fossen venguts, et manà-li que tantost se·n tornàs, et que menàs a tuyt que davant la Duquena venguessen et loassen Déu et saludassen. E axí·s féu con ell ho manà. Et les ·XXII· galeas entraren primeres, et cascuna tirava darrera, entre galeas et lenys et barques, més de ·XV·. E axí, totes enpenonades, e l'estandart levat, et les senyeres dels enemichs tiran, entraren en Messina. Et si hanc null hom veé goig et alegre per mar et per terra, là ho pogra hoyr. Què us diré? Que paria que mar et terra se combatés; e·ls crits eren lohan et glorifican Déus et madona santa Maria et tota la cort celestial. Et con foren a la Duquena, qui és al palau del senyor rey, los laus cridaren totes les gents de mar et de terra, et responien axí que, en veritat, ma fe és que la veu se poria hoyr en Calàbria. Què us diré? Ab aquella

festa et ab aquell alegre preseren terra, et tots los sicilians cridaven: —Pare senyor ver Déus, beneyt siats vós qui aytals gents nos havets trameses a deliurar-nos de la mort! Et par bé, Senyor, que aquesta gent és pròpriament vostra; que aquests no són hòmens, an[s] són lehons: que cascun és aytal entre·ls altres hòmens del món con són lehons entre les altres bèsties. Per què, Senyor, lohat et agraciat siats vós, qui aytal senyor nos havets donat, et ab tan bona gent. Què us diré? Que la festa fo tan gran que jamés nuyll hom no la veé major ne ab major alegre. Are us leixaré aquests estar, et parlaré del rey Karles e del comte d'Elensó et de les lurs gents. [c.69] Con lo rey Karles hac sabut que ·XXII· galeas del rey d'Aragó anaven aprés del seu estol, senyàs, et ab grans meraveyles que n'ach, dix: —Ha, Déus, et que folla gent és aquesta, que axí van a morir a ben vista! Bé és la paraula que dix lo savi: que tot lo seny d'Espanya és en testa de cavalls; que les gents no n'àn gens, e los cavalls d'Espanya són pus asenats et mellors que cavalls qui e·l món sien. E l'endemà, con ell veé entrar tantes veles per la Bocha de Ffar, ell e·l comte d'Elensó, qui era a la Gatuna, qui ho veé primer et ho tramès a dir al rey Karles a Rèjol, pensaren-se que l'estol tornàs ab les ·XXII· galeas que aguessen preses et que les presentassen al rey Karles. Et aquest fo l'enteniment del rey Karles et del comte d'Elençó et de tota la lur host; mas con veeren que entraren en Messina e la nuyt veeren la lumenària que·s féu en Messina, estegren meravellats. Et con saberen la veritat del dit fet, digueren: —Ha, Déus! Què és açò? Què gent és aquesta que·ns és venguda dessús? Açò no són hòmens, que ans són diables imfernals! Déus, per la sua merçè, nos jaquescha escapar de lurs mans. Et axí lexar-los

hé estar, que molt han gran dolor et gran pahor, et tornaré a la festa de Messina. [c.70] Què us diré? Que los hòmens de mar qui agren en les galeas estat, agueren tant guanyat que per tots temps ne pogren ésser benenants, ells et los lurs, si u sabessen bé guardar. E com los almugàvers et sirvents de maynada veeren lo gran guany que hòmens de mar agren fet, agueren-ne gran enveja. E los almugàvers et caps de sirvents de maynada anaren-se·n davant lo senyor rey et digueren-li: —Senyor, vós veets que·ls hòmens de mar han molt guanyat, et en nom et en preu et en dinés, sí que les gents se pensen que nós, qui som malrobats, que no vaylam res. E axí mateix és mester que·ns donets vinentea que puscham guanyar. E lo senyor rey dix-los que: —Tota avinentea que dar-vos puscham de guanyar, que u farem volenters. —Donchs, senyor —dixeren ells—, ara és lo punt que·ns podets fer tots richs hòmens, et farem a vós la major honor e·l major profit que hanc vassalls fessen a senyor. Et lo senyor rey dix-los: —Ara vejam què és axò. —Senyor —digueren ells—, veritat és que·l comte d'Elençó, ffrare del rey de França et nabot del rey Karles, és a la Gatuna ab gran poder de cavalleria; et si a vós plaurà, féts encontinent tochar la trompeta, que les galeas se recullen; et tantost, senyor, recullir s'àn, que gran goig han los hòmens de mar que no estiguen vagants. Et tantost con sien recullits, nós muntarem en les galeas; et con haurem donada part a la nuyt, axí que sia de mija nuyt a avall, les galeas posen-nos a la plaja de la Gatuna, a ponent, en tal manera que les galeas pusquen fer ·II· viatges ans de l'alba. "E con nós siam dellà, al matí, en l'alba, si a Déu plau, nós farrem en la host, et farem tal cosa que Déus et vós, senyor, et tots aquells qui bé vos volen, n'auran gran plaer et alegre, et nós

ne serem tots temps richs hòmens et benenants. Emperò, senyor, clamam-vos merçè que la cavalcada sia reyal, que quinta ne res no n'ajam a donar; que ben, senyor, vos deu plaer: que fe avem en Déu que demà serà lo jorn que nós farem tal venjança del rey Manffrén et de sos frares, que per tots temps ne serets, vós e·ls vostres, alegres. Que ben veets vós, senyor, que si nós matam lo comte d'Elençó et tant bon hom de França et d'altres parts que y ha ab ell, que bona partida de la venjansa haurem feyta. E lo senyor rey respòs-los alegrament, et dix: —Ben són pagat que tot ço que vós havets pensat que·s fassa. Et siats bons et valents, e féts en tal manera que nosaltres vos ajam tots temps què grahir; que segurament, si sàviament estats con les galeas vos ajen posats en terra entrò que l'altra barchada sia passada, que pus en l'alba firats en ells, que tot ço que havets pensat se porà fer. —Senyor —digueren ells—, senyats-nos e·ns beneÿts, et lexats-nos anar; et féts tocar la trompeta, et digats a l'almirayl tot lo fet, et que meta ·II· lenys armats en roda, en guisa que lenga aquells no pusquen haver. E lo rey dix-los: —Ara senyats et beneÿts siats de la mà de Déu et nostra. Et anats a la bona ventura et en la guarda de Déu et de la sua beneyta mara, qui us defena de tot mal e us dó victòria. Et sobre açò, besaren-li los peus et anaren-se·n. E lo senyor rey féu-se venir l'almirayl, et manà-li fer recullir les galeas et dix-li tot lo fet. E l'almirayl tantost complí ço que·l senyor rey li hac manat. Què us en faria pus paraules? Que axí con s'era hordonat davant lo senyor rey se complí; que les galeas agren fet ·II· viatges carregades d'almugàvers et de sirvents de maynada a hora de matines, et encara tornaren per lo terç viatge: que tanta de gent estava a Sanct Rayner de Meçina per passar a la Gatuna, que axí hi muntaven con si anassen fer una dança de què fossen tenguts a dansar per nòvia

en què·s deguessen molt alegrar. Et con no podien entrar en les galeas, metien-se·n tants en les barques que per poch no negaven; sí que més de ·III· barcades se·n perderen, que tants n'í muntaven que sostsobre fahien. E con ·II· viatges hi agren fets les galeas et moltes barques e·s començà a fer alba, ells tot suau vengueren a la vila de la Gatuna; et hordonaren caps de companya sabuts que ab ses companyes no aguessen d'alre cura mas que anassen en l'alberch major de la Gatuna, hon posava lo comte d'Elençó; et los altres ferissen per la vila, et los altres per les tendes et les barraques qui eren entorn; que en la vila no podien tuyt posar. E axí con fo hordonat, axí·s féu. Què us en diré? Que axí con jorn fo, cascun fo endret la sua ferida; et les trompes tocaren, dels almogàvers et dels caps de cirvents de maynada, et tots ensemps fariren; et no·m demanets con ne en qual manera, que jamés negunes gents no fariren pus vigorosament que ells. Et aquells de la host del comte d'Elençó levaren-se, que no·s saberen què·ls era esdevengut; et los almogàvers et cirvents feriren en ells, que sol ·I· no·n podia escapar. Et aquells qui foren hordonats de anar a la posada del comte d'Elençó, anaren et feriren vigorosament. Et çertes aquells agueren gran affany, que ben trobaren ·CCC· cavallers a peu, tots armats, qui guaytaven lo comte. Mas què los valch? Que tantost foren espeegats; sí que trobaren lo comte qui·s guarnia, e entrò a ·X· cavallers foren a la porta de la cambra, qui no lexaven negun entrar. Què us diré? Los almugàvers pujaren sobre la cambra et pensaren de descobrir; e·ls cavallers cridaren: —No sia, no sia! Que açí és lo comte d'Elençó! Prenets-lo a vida, que ell vos darà més de ·XV_míllia· marchs d'argent. Et aquests cridaren: —No serien jamés pensats! Que a fer avé que muyre, en venyança de les morts que per lo rey Karles se són fetes. Què us diré? Tots ·X· cavallers moriren a la porta de la cambra con a bons et a valents, e·l comte

d'Elençó hi fo tot espessejat. Et mentre la brega era gran, les galeas tornaren ab altre viatge, et moltes barques. Et veérets gents avallar en terra et fer mortaldat de francesos; que aquella host la major part era de francesos, per ço con eren ab lo frare del rey de França. Què us diré? Que abans que fos tèrcia, los agren tots qui morts, qui preses. E·l via_fora anà a Rèjoll. E·l rey Karles, qui u sabé, pensà·s que·l rey d'Aragó hi fos passat; et féu armar tota sa gent et estech en la ciutat de Rèjoll, aparallat de deffendre sí et la ciutat, que no sabia la veritat què era; et estava que negun de la ciutat no gosava exir. E entretant, los almugàvers et los cirvents de maynada se reculliren en les galeas et barques; que y hac tantes vengudes de Meçina que en ·I· viatge los levaren tots, ab tant de tresor d'aur et d'argent, axí en vexelles con en cintes, et en espaas, et florins, et moneda d'aur et d'argent, e robes, et cavalls, et muls, et mulles, [et] palaffrens, et arnès de cavallers, et tendes, et robes de vestir et de lits, que infinitat cosa seria de comptar. Què us diré? Que jamés no·s pòch contar que en neguna cavalcada que gents faessen se guanyàs tant aver ne tant movent. Què us iria pus parlant d'aquest fet? Que·l menor que y fo guanyà sens mesura et sens fi. Et paria-ho bé en Messina, que més florins s'í despenien que no solien fer pitxolls; per què en aquell punt muntà Messina de riqueha, que hanc puys no foren pobres. Ara lexaré a parlar d'aquest fet, de què·l senyor rey hac gran alegre. Et dech-ho aver per moltes rahons; entre les altres, era aquesta: que·ls sicilians prehaven cascun hom de les sues gents més que ·VI· cavallers d'altres gents; axí que tal cor los materen que sol que ab ·L· sicilians hagués

·X· cathalans, que no cuydaven ésser desbaratats per ·CC· hòmens d'altra gent. Ara lexaré a parlar del senyor rey d'Aragó et de les sues gents, et tornaré a parlar del rey Karles. [c.71] Com lo rey Karles hac sabut que·l comte d'Elençó era mort, et tots los capdals qui ab ell eren, et cavallers et altre gent, hac gran dolor, tan gran que null hom no la poria scriure; et majorment con sabé que gent de peu ho hac fet. Et pensà en sí mateix què poria fer. Et manà a tota sa gent que esteguessen apparallats, que per çert, si·l rey d'Aragon passava dellà, que ell venjaria la mort aquella. E axí mostrave·s molt comfortat davant ses gents; mas emperò, altre havia en son cor. Mas hom podia dir d'ell que era lo pus savi príncep d'armes qui e·l món fos. Et devia-ho ésser per moltes rahons: La primera, que era de la pus alta sanch del món. D'altra part, que havia tots temps viscut en fet d'armes; que ell era estat ab son frare lo rey Lohís de França al passatge de Dimiata e·l passatge de Tunis, et puys en les batayles que ell havia vençudes et en moltes guerres de Toschana et de Lombardia et en altres parts. Et negun qui assò aja no·s pens que senyor aja mester tan solament que sia bons d'armes, ans ha mester seny et bondat et saviea, et triar en les guerres son aventatge; que ja sabets que l'Evangeli diu que no viu hom solament del pa. Per què negun senyor no·s pot comptar per acabat solament perquè diga hom que és bon d'armes, ans vol hom moltes altres coses aver. Per què del rey Karles podi·om dir que era bon d'armes, et no tan solament d'armes, ans ho era de tot fet. Et dar-ho à a conèixer a tot lo món, al consell que ell pendrà en aquest pas tan estret en què·s veé;

que cosa farà et tractarà que li deu a major valor et bondat ésser reputat que si ell agués vençuda altra batayla aytal con aquella del rey Manffré et del rey Corralí. Et si·m deÿts per què, leuger m'és a respondre; que con ell féu aquelles batayles era en gran prosperitat, et ara era en gran perill et en fort estret partit per moltes rahons: La primera, que havia perduda la mar. Et l'altra, que havia perdut lo comte d'Elençó, ab la major part de barons et de cavallers en qui ell se pogués fiar, que ell havia. Et d'altra part, que estava en regart que tot Principat, et Calàbria, et Poyla, et Brus, que no·s revellàs per la mala senyoria que·ls seus officials hi havien feyta. E axí, qui bé s'í pensa tot açò et molts d'altres perills en què·s vehia, et vehia que li era contra lo pus valent príncep del món, et senyor de les mellors gents et pus mortalls que e·l món sien, et pus leyals a lur senyor (que tots se lexarien abans espessayar que lur senyor presés desonor en res), donchs ben li era obs en aquest punt que agués seny e sforç et bondat. Què us diré? Que aquella nuyt, que·ls altres dormien, en vetlant ell pensava, et pensà lo pus savi pensament que jamés rey ne altre senyor pensàs a restaurament d'ell et de sa terra. [c.72] Et pensà enaxí: —Lo rey d'Aragó és lo pus alt hom de cor qui hanc nasqués, d'Alexandri a ensà, et si·l reptes de fe, con t'és vengut en ta terra, ell escondir-se n'à. Et finalment tu li continua missatges qui·l repten; et ell tantost d'açò escondir-se n'à per batayla o de son cors o ·X· per ·X·, o ·C· per ·C·. Et con ell asò aurà dit, no ho tornaria per res a enrere. Et axí tu pendràs la batayla de ·C· per ·C·, e metràs-ho en poder del rey d'Anglaterra. E axí fermarem cascun que y siam a jorn çert et breu a Bordeu. Et con la batayla sia fermada et les gents ho sabran, axí con estan tots soslevats de revellar, cessaran et diran: "A què·ns revellarem? Que·l rey d'Aragon ha anar a la batayla, et si era vençut, nós seríem tots martris,

ab lo poder que·l rey Karles ha". E axí cascun estarà a la vista, que no·s mourà de res entrò que la batayla sia feyta. Et bé con no·s fassa, sí passarà aquest punt: que ara no·s mourà negun. E axí, fet aquest pensament, qui fo lo pus savi que hanc senyor se pensàs, et lo pus alt, a tan estret cas, hac sos missatges molt honrats, et tramès-los al senyor rey d'Aragon a Messina. Et manà-los que davant tota la cort plena, axí con de les sues gents com dels sicilians et altres gents, que ells que li parlassen, et que li diguessen que ells no li volien parlar sinó en presència de tuyt; et con seria la cort plena, que·l reptassen. E axí, los dits missatges vengueren a Massina, et tantost faheren ço que lur senyor hac manat. Et con la cort fo plena, digueren: —Rey d'Aragon, lo rey Karles nos tramet a vós, et tramet-vos a dir per nós que la vostra fe val menys, perquè li sóts entrat en la sua terra sens desafiar. E lo senyor rey d'Aragó, mogut de ira, respòs et dix: —Digats a vostre senyor que nós haurem vuy missatges qui seran a ell, qui per nós li respondran et sabran si mou d'ell so que vosaltres nos havets dit. E si u fa, ells li respondran davant, personalment, axí con vosaltres davant nostra presència havets dit aquest reptament. E axí pensats-vos-en de anar. E los missatges, sens comiat que no preseren del rey, anaren-se·n al rey Karles et digueren-li la resposta que·l rey d'Aragó hac feta. Et no passaren ·VI· hores del dia que·l senyor rey d'Aragó hi tramès ·II· missatges ab ·I· leny armat qui anaren davant lo rey Karles. E axí, sens que no·l saludaren, digueren-li: —Rey Karles, nostre senyor lo rey d'Aragon nos tramet a dir si vós manàs als missatges que vuy li tramatés que diguissen aytals paraules cor li han dites. Et respòs lo rey

Karles: —Tot segurament vull que sàpia lo rey d'Aragon, et vosaltres et tot lo món, que nos les menam que diguessen, e axí les tornam encara davant vosaltres, de nostra bocha. E lavors los cavallers levaren-se, et parlà la ·I·, et dix: —Rey, nós vos responem, de part del nostre senyor rey d'Aragon, que vós mentits per la gola; que per res que ell aja fet no val menys sa fe. Mas diu que la vostra fe ne val menys, con vengués contra lo rey Manffré et encara con matàs lo rey Corrallí. Et si açò volets dir que no, ell vos ho farà dir cors per cors, jassia que ell no y diu res contra vostra cavalleria, que sab bé que bon cavaller sóts, et que us darà aventatge d'armes per los dies que havets més que ell. Et si açò no volets pendre, que·s combatrà ab vós ·X· per ·X·, o ·L· per ·L·, hó ·C· per ·C·. E assò som nós prets et apparallats de fermar. E lo rey Karles, qui açò entès, fo molt pagat dins sa volentat, et conech bé que al seu propòsit era vengut. Et dix: —Barons, aquests nostres missatges qui vuy hi foren iran ensemps ab vosaltres, et sabran del rey ell si dirà ço que vosaltres dehits. Et si u fa, pens de donar son guatge, davant tots, als nostres missatges, et que jur sobre los sancts Evangelis, axí con a rey, que ell no·s trestornarà d'açò que dit haurà. Et si açò fa, vosaltres, ab los nostres missatges ensemps, tornats a nós, et semblantment darem a vosaltres nostre gatge, et farem aquell sagrament mateix. Et puys jo hauré mon acort dins ·I· jorn, et pendré la ·I· d'aquests partits que ell me dóna; et qualque jo prenga, són aparallat de tenir en peus. Et aprés acordar m'é, jo et ell, en poder de qui farem la batayla; et dins altre jorn que açò hajam acordat, e con

hajam acordat en poder de qui la farem, pendrem lo pus breu temps que puscham, que siam a la batayla aparallats. —Tot açò nos plau —digueren los missatgers. Et tantost passaren-se·n a Messina et vengren davant lo senyor rey. Et los missatges del rey Karles dixeren ço que lur senyor los hac manat. Et con agueren complida lur rahon, lo senyor rey respòs et dix: —Digats al rey Karles que tot quant han dit los nostres missatges dehim nós, et per ço que mils ho creega ell et vosaltres, yo les vos tornaré. Et dix-los axí, sens més et sens menys, axí con los seus missatges havien dit. E lavors resposeren los missatges del rey Karles: —Donchs, rey, pus axí u deÿts dats-nos vostre gatge en presència de tuyt. E lavors lo rey près ·I· parell de guants que tenia ·I· cavaller et va-llos gitar en presència de tuyt. Et los missatges del rey Karles preseren los gatges e tantost dixeren-li: —Donchs jurats sobre los sancts Evangelis de Déu, axí con a rey, que vós d'açò no us tornarets a enrera; et si u fahíets, que romanguéssets fals, e·n loch de vençut et perjur. E·l senyor rey féu venir los Evangelis et sí u jurà axí con ells requeseren. E·ncara dix dix lo senyor rey: —Si més entenets que y fassa a fer, de fermetat, jo són aparallat que le y faré. Dixeren los missatges: —Bé·ns par que compliment hi aja. E tantost, ab los missatges del senyor rey, tornaren-se a Rèjoll, al rey Karles, et dixeren-li tot ço que s'í era fet ne que·l rey d'Aragó havia dit. E tantost lo rey Karles féu tot ço que·l rey d'Aragon havia dit ne fet, axí del gatge com del sagrament; et los missatges del rey d'Aragon portaren-se·n los gatges. Et com açò fo fermat, en guisa que

no·s pòch tornar a enrera, lo rey Karles fo alegre; et dec-ho ésser, que tantost fo girat lo cor d'aquells qui contra ell se volien revellar: axí que tot son pensament li venc fet. Et per ço diu hom, e axí és veritat, que no·s troba que hanc lo senyor rey d'Aragon fos enganat en fet de neguna guerra, sinó en aquest. E açò li esdevench per dues rahons: la primera, que havia a fer ab rey antich et molt savi de tots fets; con vull que siats çerts que la longa pràticha val molt a tots los fets del món; e lo rey Karles havia longament praticat en guerres, et era vell et madur en tots sos fets. E lo rey d'Aragó era axí ben bastat de totes bondats et de tots béns et sabers con ell era; ver era que era jove et que la sanch li bullia, que no la havia tan asserada con lo rey Karles, perquè no pensà en lo temps present. Et creats que tot savi príncep et tota persona, de qualque condició sia, deu fermar son enteniment en lo temps passat et el present et en lo esdevenidor; et si u fa, ab que tota vegada requira Déu et prech que sia ab la sua part, no vendrà menys de son enteniment. Et lo senyor rey d'Aragó en aquest pas no gardà mas ·II· temps, ço és, lo temps passat et esdevenidor, et leixà lo present; que si al present li anàs lo cor, bé se gardara que no féra ne fermara aquestes batayles. Que ben podia ell veer que·l temps present era tal que·l rey Karles perdia tota la terra; et encara era en tal punt que segurament en açò vengra: que en poder se aguera a metra del rey d'Aragon sens colp et sens costada; que tota la terra estava en revellar. Per què, senyors qui hoyrets aquest libre, vaje-us lo cor que en vostres consells hajats richs hòmens, cavallers, et ciutadans, et totes altres maneres de gents, entre·ls altres, antichs, que ajen vist et hoyt et longament praticat en so que hauran acostumat; et segurament axí triaran de ·II· béns lo mellor et de ·II· mals lo menor. Et no y diré pus en aquest fet; que tots los senyors del

món són de tan alta sanch et són tan bons que, si no eren mals consells, jamés no farien res que fos desplaer a Déu; et encara, con ho consenten que·s fassa, no u cuyden fer, ans los diu hom e·ls fa entendra alcunes coses que·s cuyden que sia bé, et serà contrari. Per què ells, quant a Déu, ne romanen escusats; mas los mesquins qui axí los enganen e·ls donen entendre ·I· per altre ne romanen encarregats e·n portaran pena en l'altre setgla. [c.73] E com tot assò fo fermat, que negun dels reys no·s pogué estrer d'aquesta batayla, lo rey Karles tramès a dir al rey d'Aragon que ell havia pensat et s'era acordat que, axí con cascun d'ells eren de la pus alta sanch del món, que no tanyia que sols se combatessen, ne ·X· per ·X·, ne ·L· per ·L·, mas que·s combatessen ab lo major nombre, ço és a saber, que fossen ·C· per C; et que poria hom dir que en aquell camp, com abdosos hi fossen entrats, cascun ab ·C· companyons, hauria los mellors ·CC· cavallers del món. E açò fo fermat de cascuna part. Et aprés lo rey Karles tramès-li a dir que ell se havia pensat que·l rey N'Andoart d'Anglaterra era a cascun lo pus cuminal rey qui e·l món fos, et que era dels dreturés reys del món, et bon crestià; et que havia la ciutat de Bordeu prop de les terres de cascun d'ells, et que en son poder a la ciutat de Bordeu se combatessen; et que a dia çert, sots pena de tració, que cascun fos a Bordeu; et que aquell dia per dia, en pena de tració, fos al camp. E axí, açò paria a ell que era pus covinent que negun altre príncep ne loch que ell pogués pensar; emperò, si el rey d'Aragó hi veÿa mellor et pus segur a amdues les parts, et que en pus breu temps se degués fer, que u dixés; et si açò li paria bo, que u pensàs de fermar sota la vertut del sagrament que davant avia fet, en poder de sos missatges. Et si li plahia, que ell faria atretal en poder dels seus. Et sobre açò los missatges vengren al senyor rey d'Aragon, et dixeren-li tot ço que·l rey Karles los hac

manat que diguessen. E com lo senyor rey d'Aragó hac entès tot ço que li agren dit, axí con davant havets entès, tench lo fet per bo, et que li parech que·l rey Karles havia bé elegit, axí de la quantitat, com del rey d'Anglaterra, con de la ciutat de Bordeu; et no y volch pus res contrestar, ans fermà tot açò axí con davant és dit, salvant que s'í retench més e·l segrament —et que·l rey Karles fes axí mateix— que, sots la pena que entre ells era, que negun no y amenàs més cavallers ne major poder, salvant los ·C· cavallers qui e·l camp devien entrar. Et al rey Karles plagué, et axí u jurà et ho fermà cascun d'ells; e axí foren fermades les batayles de abdosos los reys ab la quantitat del nombre, et en poder de qui, e lo loch hon fer-se devien, e lo temps que fer-se devien. Ara lexaré açò estar, et parlaré de l'anomenada qui era per tot lo pahís, d'aquestes batayles, et puys per tot lo món; sí que tothom esperava la justa a quina fin vendria, e estech cascun en sí, que en res no·s volch asenyallar contra negun dels reys. E axí lo rey Karles tramès a dir al rey d'Aragon que, si ell ho volia, que a ell plauria que agués treves entre ells entrò les batayles fossen fetes. E·l senyor rey d'Aragon tramès-li a dir que ell, mentra viu sia, no volia aver pau ne treves ab ell, ans li fahia a saber que ell li faria e li percasseria tot lo mal que pogués, que bé era çert que aytal se faria ell a ell; ans degués saber que en breu lo veuria en Calàbria, et que si·s volia, que no·l calria anar, per combatre, a Bordeu. E com lo rey Karles entès aquesta resposta, pensà·s que no·l fehia bon aturar a Rèjoll per ·III· rahons: La primera, que pus hauria perduda la mar, que no hauria viandes. L'altra, que sabia que·l rey d'Aragon volia passar, segons que

havia entès a Rèjol. L'altre, que hiria fer sos afers, que·l jorn que avia emprès fos a Bordeu. Et per ço ell partí de Rèjoll et anà-sse·n per terra a Nàpols; et lexà son fill, lo príncep, en son loch. Et de Nàpols ell se n'anà a Roma, al papa. Are us lexaré ell estar, qui és ab lo papa, et tornaré a parlar del senyor rey d'Aragó. [c.74] Com lo senyor rey d'Aragó hac fermades les batayles, ell se féu venir l'almirayl, et manà-li que tots quants preses crestians hi havia, que entre ·L· que·ls donàs una barcha d'aquelles barques grans, de creus, que les galeas havien amenades de Nichòtena. E axí mateix manà al majordom que a cascun presó fes donar una gonella, et camisa, et bragues, et ·I· capell cathalanesch, et çinta, et coutell cathalanesch, et ·I· florí d'or per messió, et que tantost tuyt fossen fora de la presó et se·n pensassen d'enar cascun en lur terra. E encontinent con assò fo manat, l'almirayl encontinent, ell son cors, cavalchà, et trià de les barques les mellors, a honor de Déu, et en cascuna mès pa, et aygua, et formatges, [et] cebes et ayls per ·XV· jorns, a ·L· persones. Et axí, con tot açò fo hordonat et aquesta gent foren al port, fora la porta de Sent Johan, segurament foren més de ·XII_míllia· persones. Et lo senyor rey cavalchà et anà a ells, et féu-los tots vestir axí con davant és dit, et apparallar; et dix-los axí: —Barons, veritat és que vosaltres no havets colpa en lo mal que·l rey Karles ha fet, ne havets colpa con ab ell érets venguts; e axí, de part de Déu, vos absolvem, et que us en pensets de anar cascuns en vostra terra. Mas prech-vos e us consell

que, si donchs no érets forçats, que altra vegada contra nós no venguéssets. Et tots comensaren a cridar: — Sancto senyor, Déus te dó vida, et a nós dón Déus gràcia que us vejam emperador! Et posaren tots los genoyls en terra, et cantaren Salve Regina. Et con ho agren fet, l'almirayl los féu recullir segons que·l senyor rey hac hordonat; e axí anà-sse·n cascun en son loch. Et Déus dón-nos aytal goig con cascuns d'ells agueren, et lurs amichs con los veeren. Sí que l'anomenada anà, aquesta, per tot lo món, et fo cosa que tot lo món, amichs et enemichs, pregaren Déu per lo senyor rey d'Aragon. [c.75] Et féu fer crida que tothom se aparallà·s de recullir, axí de cavall con de peu, pa a un mes; que tuyt deguessen saber que ell volia diluns passar en Calàbria per combatre ab lo rey Karles (e açò era diyous, con la crida se féu), et que si a Déu plahia que ell li volgués exir a la batayla, que no·l calgués anar a Bordeu, que·n seria fort pagat. Et con les gents hoÿren la crida, tothom, ab gran alegre, pensàs d'eparallar de passar. E com lo rey Karles sabé aquesta novella, no li parech joch, ans tantost (et per aquesta rahon et per ço con havia perduda la mar, axí con davant vos hé dit, et no podia haver compliment de viandes) pensà-sse·n de anar, axí con davant vos hé dit, que hanc no volch esperar lo rey d'Aragó. Et lo senyor rey d'Aragó tenie·s per dit que de tot en tot lo esperàs. Què us diré? Lo diluns matí lo senyor rey d'Aragon passà en Calàbria et près terra a la Gatuna, et cuydà trobar lo rey Karles, e digueren-li que anat se n'era. Et d'açò feu ell molt despagat, et dix: —Pus dassà nós som, no ych siam venguts debades. Sí que anà-sse·n a la ciutat de Rèjol e la assetyaren; et no y hac estat ·II· jorns que·ls avien molt for[t]ment combatuts, que·s reteren a merçè

a ell, et meteren-li en poder tots los ffrancesos qui y eren. E·l senyor rey tramès-los-ne axí con avia fet los altres. Et com la ciutat de Rèjoll hac presa, près Calana, et la Mota, e·l castell de Santo Noxet, e·l castell de Santa Àgata, e·l castell de Pendedàtill, e l'Amandolea et Giraix. Què us diré? Que aytant con cavalcaven, aytant prenien. E·ls hòmens a cavall alforrats e los almogàvers fahien corregudes, que entraven ·III· et ·IIII· jornades et trobaven encontres de cavalleria que·l rey Karles hi havia leixats per los lochs. Mas, què us en diré? Que si fossen los del senyor rey d'Aragon ·C· hòmens a cavall et ·D· de peu e·s trobassen ab ·D· hòmens a cavall d'altres et ·III_míllia· o ·IIII_míllia· hòmens de peu, tots los metien morts hó preses; que en tal manera los avien meses en veençó que tantost con hoÿen cridar "Aragó!", tantost se tenien per morts e·s metien en veençó. Et qui volia dir tots los bons fets d'armes que les gents del senyor rey d'Aragon fahien a tots dies en Calàbria, no y poria hom bastar d'escriure. Et si hanc veés senyor alegre, lo senyor rey d'Aragó ho era. Sí que ·XV· jorns estech en Calàbria, et dins aquells ·XV· jorns hac tota la costera de Turpia estrò a Giraix; et adelitava-s'í, mas con li membrava quant havia anar al temps de la batayla, tot l'enteniment li mudava. Et con hac ·XV· jorns estat en Calàbria et ab senyera levada anà per tot aquell pahís, ell jaquí son vicarii general en Calàbria et establí de ses gents los castells et los lochs que hac preses; d'altra part, lexà-y tots los hòmens d'armes, axí d'almugàvers con cirvents de maynades; et lexà-y ·C· hòmens a cavall, tots cathalans et aragoneses, e ell tornà-sse·n a Messina ab l'altre cavalleria. E con fo a Messina, hordonà tota Sicília, et en cascun lloc mès estràtico, et en Messina et en los altres

lochs, capitans et justiciers et maestres justiciers. E fo capità de vall de Matzara misser Aleynep. Et a cascuns dels latins richs hòmens et cavallers de Sicília ell donà et departí officis ab los cathalans et aragoneses ensemps, axí que en cascun offici metia ·I· cathalà et ·I· aragonès et ·I· latí; [et] açò fahia ell per ço que s'acostumassen los uns ab los altres et que amor et amistat cresqués entre ells. Et con hac axí tota la ylla hordonada et Calàbria, volch hordonar lo fet de la mar; et sí appellà lo noble En Jacme Pere, fill seu, et dix-li: —En Jacme Pere, vós sabets que nós nos devem combatre a dia çert ab lo rey Karles, e·l temps que havem és breu. Et nós fiam-nos molt en vós et en vostra cavalleria, et volem que us ne anets ab nós et que siats ·I· d'aquells qui e·l camp deuen entrar ab nós; per què volem que renunciets a l'almiraylat, que a nós no par que d'aquí avant fos honor a nós ne a vós que fóssets almirayl. Que l'almirayl nostre haurà a fer d'aquí avant ab diverses gents, e axí no y ha loch, segons aquell que vós sóts, qui sóts fill nostre que amam molt, et que vós ab aquells ajats a perseverar. Et lo noble En Jacme Pere respòs: —Pare senyor, jo us fas gràcies et merçès con vós a mi féts tanta de honor que us plau que yo sia ·I· d'aquells qui entraran e·l camp ab vós; et prèu-vos-ho més, senyor, que si m'havíets donat lo mellor comtat que sia en vostra terra. Perquè, senyor, e l'almiraylat e la persona et ço que jo hé prenets al vostre plaer, que hanc negun temps no fuy tan alegre com són d'esta gràcia que m'havets feyta. Et axí posà la verga de l'almiraylat, e la mès en la mà del senyor rey. [c.76] Et lavors lo senyor rey appellà lo noble En Roger de Lòria, que ell havia nudrit, et féu-lo·s agenoylar davant, et dix-li: —En Roger:

dona Beyla, vostra mara, ha ben servida la reyna, muller nostra, et vós havets nodrit ab nós, et entrò assí nos havets ben servit; e axí donam-vos, ab la gràcia de Déu, la verga de l'almiraylat, axí que d'aquí avant siats almirayl nostre, et de Cathalunya, et del regne de València, et de Sicília, et de totes les terres que havem ne Déu nos darà a conquistar. E lo noble En Roger de Lòria gità·s en terra et besà los peus al senyor rey, et puys les mans, et près la verga de l'almiraylat en tal bona ventura que plàcia a nostre senyor Déus que a to[t]s los officials que·l senyor rey comenarà sos officis, que axí bé los li aministren con lo dit noble féu; que ben pot hom dir que que hanc jamés vassayl en negun offici no honrà mils son senyor que ell féu, et açò li durà del jorn que près la verga de l'almiraylat estrò que passà d'aquesta vida. Et lavors con lo dit noble En Roger de Lúria hac presa la verga de l'almirallat, veérets alegres, jochs et dançes a Messina, et fer festa tan gran que meraveyla seria de comptar. Et con tot açò fo passat, lo senyor rey féu aplegar consell general a la esgleya de Santa Maria la Nova; et preÿchà tan bé et tan hordonadament, et castigà et somoní totes les gents, axí cathalans con aragoneses e latins, e los pregà que tots se amassen e s'honrassen los uns los altres, et que negun departiment no agués entre ells, et que s'amassen axí con a frares. Et con tot açò et moltes altres bones paraules los hac dites, ell los dix: —Tuyt sabets que nos havem curt temps per anar a la batayla que havem enpresa, a la batayla del rey Karles, a la qual per neguns affers del món nós no falríem que aquell jorn nós no fóssem dins lo camp. Per què vos dehim que estigats ab bon cor et bé esforsats, que nós vos lexam tanta bona gent que, sol que nós vos lexem aquests, se combatrien ab lo poder del rey Karles; e axí, podets estar, ab la ajuda de

Déu, tots segurs. "Et nós prometem-vos que tantost con siam en Cathalunya, que us tramatrem la reyna et ·II· fills nostres, per ço que entenats que axí car havem aquest regne et vosaltres con havem Cathalunya et Aragon. Et aytant con aquest món dur, podets estar segurs que nós ne·ls nostres no us fallirem, ans ne fem aquell compte com de naturals vassalls. E encara, que us prometem que, si nós escapam vius de la batayla, que nós hic tornarem tantost, si donchs altres afers a qui no poguéssem deveure no·ns venien; et ben con altres affers nos venguessen, tota hora tendríem la cara girada envés vosaltres. Et ab aytant senyà et benehí tota la gent, et près cumiat de tuyt. Et qui veé plants e plors, aquí foren, et cridan: — Santo senyor, Déus te dón vida et victòria, et a nós dón Déus gràcia que tots temps n'ejam bones novelles de vós! Et axí lo senyor rey devallà de la trebuna hon havia preÿchat; et aquí veérets la pressa de besar-li peus et mans, que mester fo que tuyt li besassen peus hó mans. E axí, a peu, acompanyaren-lo tro al reyal, que hanc cavalchar no pòch; e aquí mateix no u volch fer, per rahó de dones et de donzelles qui exien per les carreres a besar la terra davant ell, com los peus ne les mans no li podien besar. Què us diré? De matí, que era con ell començà lo preÿch, vespre escur fo abans que fos al palau; que hanc ell ne hom qui y fos no hac talent de menjar ne de beure, que no·s podien sedoylar de la sua vista. E com fo al palau, les trompes e les nàcarres sonaren, et tothom qui aquí volch menjar, menjà; que nuyl temps que·l senyor rey fos en Sicília no vedà hom porta ne taula a nul hom qui menjar volgués. Et lo senyor rey et tots assegueren-se al menjar, hon foren ordonadament pensats. Et con vench l'endemà, lo senyor

appellà l'almirayl, et dix-li: —Almirayl, tantost armats ·XXV· galeas, et armats-les axí: que en cascuna aja ·I· còmit cathalà et altre latí, et ·IIII· notxers cathalans et ·IIII· latins, e axí mateix de proers, e los remers sien tots latins, et los balesters tots cathalans. E axí, que d'aquí avant totes quantes armades farets sien axí hordonades; et per res no u mudets. E axí tantost, vaja l'estendart a la taula, et pensats de pagar aquestes ·XXV· galeas et ·II· lenys, de ·IIII· meses; que nós volem en les dites galeas pujar, et passar en Cathalunya. Et assò dix davant tothom. Et tantost l'almirayl féu ço que·l senyor manà. E a la nuyt ell se féu venir l'almirayl, et dix-li: —Almirayl, vós tenits secret ço que nós vos direm; aytan carament vos ho manam con vos és cara la nostra amor. Vós, entre aquestes galeas, armar n'ets ·IIII·, totes de bones gents de cathalans, que sol ·I· latí no y aja, ne nuyl hom d'altra lengua. Et farets semblant que les trametats a Tunis; et vajen-se·n a Tràpena, que nós serem a Tràpena de vuy a ·XXIIII· jorns. Et contà-li les jornades que entenia a fer. —E axí, trobem-les là; et en aquelles ·IIII· galeas nós muntarem, et irem-nos-en en la guarda de Déu et de madona santa Maria. Et açò sia secret, que null hom res no sàpia. E vós romandrets ab les altres galeas a guardar la ylla e la nostra gent qui és en Calàbria. Et lo dit almirayl dix-li: —Ha, senyor, per Déu merçè! Què serà açò, que vós ab tan poques galeas volets passar? Dix lo rey: —No parlets pus, que axí·s farà. —Donchs, senyor, per amor de Déu, vaja yo ab aqueixes ·III· galeas. Dix lo rey: —No farets. Et no·ns tornets paraula en so que nós volem. —Senyor —dix l'almirayl—, sia fet ço que vós manats. Et què us en diria? Que axí·s féu con lo senyor rey manà. E com tot açò fo hordonat, lo senyor rey près comiat de Messina, et anà visitan totes les terres de Sicília. Et vench

a Palerm, hon faheren la major festa que hanc fos feta per negun senyor; e axí mateix ajustà parlament general, con a Messina havia fet; e axí·ls preychà, et d'aquella rahon mateixa; et axí mateix veérets plants et plors et crits. E·l seguiren de la esgleya major, hon fo lo parlament, entrò al palau; e axí mateix dones et donzelles exien per les plasses, besant la terra davant sa fàs sua, cridant benediccions et molt de bé. E con açò fo fet, lo senyor rey partí de Palerm et anà-sse·n a Tràpena. Et si·m demanats quina gent lo seguia, seria inifinitat de dir; que tantost que fo fora de Messina, anava de cascun loch tanta de gent ab ell que infinitat era. E en cascun loch convidaven-lo et fahien sos ops a tots aquells qui ab ell anaven, de qualque condició fossen. Què us diré? Con fo a Tràpena, féu axí mateix altre parlament, [et] hac-hi més de gents que en negun dels altres parlaments no era estat; et dix-los tot ço que havia dit als altres en los altres lochs. Et aquell jorn mateix, mentra lo rey estava en la trabuna, que preÿchave, les ·IIII· galeas e ·I· leny armat que l'almirayl hi hac mès vengren a Tràpena; et de les dites galeas foren-ne capitans En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayol, en qui lo senyor rey se fiava molt. E tantost con les galeas foren vengudes, los prohòmens de Tràpena donaren-los gran refrescament. Et aquell dia lo senyor rey, ab grans plors que hac en Tràpena, recullí·s a la bona ventura, et féu-hi muntar tant solament aquells que ell avia hordonats, et no pus (et aquests eren pochs per ço que les galeas anassen leugeres). Et axí lo senyor rey, ab la gràcia de Déu, fo recullit et mès-se en mar. Déus, per la sua bonea et merçè, lo aport a salvament! Ara lexaré a parlar del senyor rey, que bé m'í sabré tornar; que ell se·n va a la bona ventura, et la ylla de Sicília roman ben hordonada, et per mar et per terra, et tot ço que havia en Calàbria

bé hordonat et establit. E axí, parlaré del rey Karles. [c.77] Con lo rey Karles fo ab lo papa, pregà-lo que fahés ajustar tot son concistori, que ell volia parlar ab ell et ab tots los kardenals. E axí con ell ho requès, axí fo complit. Et açò fehia lo rey Karles per ço con ell reebé la conquesta de Sicília axí mateys en presència de tuyt, et sí li prometeren secors et ajuda. Et con lo papa e·l seu col·legi fo ajustat, lo rey Karles dix axí: —Pare sanct: vós et tot vostre consistori sabets que yo pris la conquesta de la terra del rey Manffré a honor de la santa Esgleya, axí con lavors recapté; et vós en aquella sahon, et tot vostre col·legi, prometés a mi d'ajudar contra totes persones et tothom qui aquella me volgués embargar, e encara que·m basteríets de moneda et d'açò que a mi fos mester. Et vós, pare sanct, et tots aquests altres senyors qui assí sóts, sabets que yo us hé bé complit ço que us promís, et no n'hé gardat perill de ma persona, ne de amich, ne de parent, ne de vassayl que yo haja. "És veritat que·l rey d'Aragon, a gran colpa vostra, és vengut contra nós en Sicília e·ns ha tolta la ylla de Sicília et gran res de tota Calàbria, et tolrà tots dies, si Déus et vós consell no·ns hi dats. Et segurament, pare sanct, vós et aquests altres senyors, per ·IIII· rahons senyellades devets-nos-hi donar consell: "La primera rahon és perquè·ns en sóts en covinença. "La segona: ço que·l rey d'Aragon ha fet, que u ha fet a gran colpa vostra. Que per la cruell resposta que vós fahés al noble En Guillem de Castellnou, per ell s'és ell mogut, axí con aquell que en deffalliment de la ajuda que vós li negàs, hac a sercar consell en sos affers; so que no agre fet si vós li aguéssets ajudat d'açò que us demanava, qui era justa rahon, e tan bona que no us diré de vós, que

tots los reys de crestians del món hi degren ajudar, per ço con jamés no fo rey qui tan alta cosa assejàs con ell assejà; et ho mantench tant que·ls meylors ·V· reys de crestians qui e·l món sien no u pogren haver mantengut. Et axí, en gran colpa vostra s'és mogut et vengut en Sicília; hon los sicilians, ab gran humilitat, lo demanaren per senyor; et vós sabets que ell havia rahon per la reyna sa muyler, et per sos fills, que no·ls defallís. Però si vós li aguéssets atorgada la ajuda que ell demanava a vós, çert som nós que ell no desemparara ço que havia ben comensat. "E axí, pare sanct, vós sóts occasió del nostre mal, lo qual munta molt a nós; que con no haguéssem perdut mas solament lo comte d'Elençó, nabot nostra, sí fóra tan gran pèrdua que per res no·s pogra esmenar; sí que, menys de la sua mort, hi avem tants bons parents perduts, et vassayls, et de nostre nabot lo rey de Ffrança e nostres, que jamés no·s poran venjar. "E la terça rahon: que siats çert que, si encontinent no enentats de vet contra ell et tots aquells qui en sa ajuda sien, que farà tant que entrò en Roma se·n vendrà; et que de pena et de colpa absolvats tots aquells qui contra ell seran et a nós ajudaran, et que condempnets ell et tots aquells qui en sa valença hauran ne seran, de perdra tot quant han. Et con aquesta sentència ajats donada, segurament que·l rey de Castella, e·l rey de Mallorches, e·l rey d'Anglaterra et los altres senyors del món, de crestians, qui han en cor de mantenir lo rey d'Aragon, se n'estaran, que en res no se·n asenyellaran, ans per avantura n'í haurà alcuns qui volran guanyar la perdonança; però si no la volen guanyar et valer no·ns volran, almeyns no·ns nouran en res. "La quarta rahon: que del tresor de sent Pere que·ns bastets a tota aquesta guerra, a nós et encara al rey de Ffrança, qui és gamfanoner de la santa Esgleya, et que·l somenescats que encontinent,

ab la croada que darets contra el rey d'Aragó, que pens de anar sobre sa terra. Et axí, si aquestes ·IIII· coses féts, nós vendrem bé a cap del rey d'Aragon, axí que li tolrem tota sa terra, et encara, que no porà donar ajuda en Sicília. [c.78] E tantost lo papa respòs: —Fiyol de la santa Esgleya: tot ço que vós havets dit havem bé entès, et responem-vos a les ·IIII· rahons que·ns havets posades per què nós vos som tenguts d'ajudar. "Et a la primera vos responem que és en veritat que som en covinença ab vós que us devem ajudar, et de tot quant ajudar-vos puscham, contra tota persona qui contra vós vénga; e açò faré volenters. "L'altre, que·ns dehits que en colpa nostra és lo rey d'Aragó anat en Sicília, que us ó atorgam: que en aquell temps que li diguem de no, et en aquell punt, conexem que més no[s] portà volentat que rahó; per què conexem la colpa, et que nós vos en som tenguts de ajudar en totes coses. "La terça, de la croada et del vet, vos prometem que, abans que vós vos parteschats de nós, s'í farà et s'í enantarà. "E la quarta, del tresor que·ns demanats, et que requiram lo rey de Ffrança axí con a gamfanoner de la Esgleya, que u farem volenters, e som apparallats que bastem vós e·l rey de Ffrança de moneda. "E axí, estats ab bon cor et confortats-vos, que en tot ço que vós demanats farà la santa Esgleya compliment. E sobre açò parlaren los cardenalls, et cascun conformà ço que·l pare sanct hac dit. E axí lo rey Karles fo molt conformat et pagat e·ls féu moltes gràcies de la bona resposta, et pregà·ls que tantost lo espeegassen de totes coses, per ço con ell se n'havia a anar a son nabot lo rey de Ffrança a demanar secors et ajuda et que ab ell se n'anàs a Bordeu. E axí lo papa enentà en tal manera contra lo senyor rey d'Aragon, que dins pochs dies donà la scentència et la croada contra lo rey d'Aragon et sa terra et tots aquells qui ajuda ne secors li faessen, e absolvé de pena et de colpa tots aquells qui contra

li venguessen. Et aquesta scentència donà papa Martí, qui era ffrancès. Et diu-se que jamés no exí de cort de Roma scentència que no fos justa: e axí ho deuen tuyt creure, que diu-se per los clergues, qui són aministradors de la santa Esgleya, que "scentencia pastoris, iusta uel iniusta, tenenda est"; e axí ho deuen tots faells crestians creure, e axí ho creech jo. Per què aquesta ajuda fo molt gran et la major que la santa Esgleya pòch fer a negun senyor, et qui més deu ésser temuda per tot fael crestià. [c.79] E axí lo rey Karles près comiat del pare sant et dels cardenals, et vench-se·n en Ffrança; et con lo rey de Ffrança et ell se veeren, fo lo dol molt gran que faheren del comte d'Elençó et de la sua mort. Aquest dol durà, d'ells et de tota la gent, ·II· jorns. E al terç jorn, lo rey Karles feu a parlament ab lo rey de Ffrança, son nabot, et ab tots los ·XII· pers de Ffrança. Et con foren al consell, lo rey Karles se levà et féu sa clamor de la gran desonor et del gran dan que·l rey d'Aragon li havia fet, et requès lo rey de Ffrança e·ls ·XII· pers d'ajuda et de consell. Et la ajuda era aquesta: que·ls pregà que no·l desemparassen a tan gran necessitat com aquella era, axí con aquells que ells sabien que era fill del rey de Ffrança et que era una carn et una sanch ab ells; et que jamés la casa de Ffrança no desemparà negun qui exit fos d'aquella casa. Et axí, que·l senyor rey son nabot, et tots, li n'eren tenguts. E·l consell que demanava era aquest: que en ses necessitats tan grans de la batayla que ell havia empresa, e·l jorn, que era prop, que devien ésser a Bordeu, que·l consellassen. E axí, que d'aquestes dues rahons los pregava que pogués fer compte d'ells. Et sobre açò ell caylà, et levà·s lo rey de Ffrança et dix: —Avoncle, bé havem entès ço que us és esdevengut,

et ara havem entès ço que·ns requerits; hon vos responem que per moltes rahons vos som tenguts que us ajudem e us consellem: que en la desonor vostra havem nós major part que persona que·l món sia, et en lo dan que havets pres axí mateix, et asenyelladament de nostre frare lo comte d'Elençó, que a tan vil mort l'avem perdut. Mas, con ·X· tants de rahon n'aguéssem que no havem, no·ns sabem què·ns fassam: que nós som obligats ab sagrament al rey d'Aragó, cunyat nostre, de valer et de ajudar contra totes les persones del món, et ell axí mateix a nós; et encara, que per neguna rahon no li venguéssem contra. E axí, en aquest pas no·ns sabem què·ns hi digam. Lavors levà·s ·I· cardenal qui era legat del papa ab tot poder, et dix: —Senyor rey: ja per assò no estigats empatxat, que jo són assí ab tot poder del pare sanct. Et vós cregats que·l papa ha aquell poder que ço que liga en terra és ligat e·l ceel, e que ço que sia absolt en terra és absolt e·l ceel. Per què yo, de part de Déu et del sanct pare apostoli, absol-vos de tot sagrament e de tota promissió que vós aguéssets feta per neguna rahó a vostre cunyat En Pere d'Aragó. Et d'açò us fas fer, con d'açí siam exits, bona carta ab segell pendent; per què d'aquí avant vos tenits per absolt de tot quant vós a ell fóssets tengut. "E encara vos requir, de part del pare sanct, que vós vos dejats aparallar de anar sobre ell, et dón a vós et a tots aquells qui vos seguiran ne us ajudaran, absolució de pena et de colpa; et dón a tots aquells qui contra vós seran, vet. Et d'açò demà yo preÿcaré en general en la ciutat de París, et puys tots dies se preÿcarà per totes les terres dels crestians del món. E encara, senyor rey, que us dich, per part del pare sanct, que·l tresor de sent Pere vos abundarà e us bastarà en tot quant vos faça mester. "E axí, pensats de donar vostra ajuda et vostre

conçeyl a vostre avoncle lo rey Karles, qui assí és, que sens tot reteniment ó podets fer d'aquí avant. [c.80] E lavors lo rey de Ffrança respòs et dix: —Cardenal: bé havem entès ço que·ns havets dit de part del pare sanct, et entenem que axí és veritat con vós havets dit, e axí és creensa nostra et deu ésser de tot feel crestià; per què·ns tenim per absolts de tot ço que al rey d'Aragó, cunyat nostre, fóssem tenguts. Et pus axí és, adés de present respondrem a nostre avoncle complidament a la ajuda que·ns demana, et aprés al consell del fet de la batayla que han empresa lo rey d'Aragó et ell. "Nós primerament, avoncle, vos responem tot soltament que de persona et de aver et de gents vos ajudarem, mentre vida ajam al cors, contra lo rey d'Aragó et tots sos valedors. E açò vos juram e us prometem en la man del cardenall qui assí és en loch del sanct pare apostoli; e assò vos profferim a honor de la santa Esgleya et a honor vostra, et per ço con vos en som molt tenguts, et en venjança de nostre frare lo comte d'Elençó. "Aprés, vos consellam axí: que vós per res no fallescats que vós al jorn de la batayla no siats a Bordeu. Et nós en persona irem ab vós, et irem tan bé acompanyats que no creem que·l rey d'Aragon sia tan ardit que aquell jorn hi gós parer, et si u fa, que la persona no y perda; que·l rey d'Anglaterra ne altre no li·n porà ajudar. E sobre açó lo rey de Ffrança hac parlat, et caylà. E lo rey Karles respòs: —Nabot senyor: nós fem grat et gràcies a vós, de part de la santa Esgleya et de la nostra, de la bona proferta que·ns havets feta et del bon consell que·ns donats e·l viatge de la batayla. Mas nós duptam que·l rey d'Aragon no·ns pogés alguna cosa dir contra nostra fe, con axí hirem acompanyats; que tot quant ha entre nós et ell està en cartes

partides per abc Dix lo rey de Ffrança: —Neguna res ell no us pot dir contra vostra fe, d'esta rahon, que ya havem nós vistes totes les covinençes qui són entre vós et ell. Et lo punt de què vós vos dubtats diu que vós no y manerets mas solament aquells ·C· qui ab vós entraran e·l camp, ne ell atretal. Et vós no y manarets mas aquells ·C· qui ab vós entraran al camp, mas nós hi manarem qui·ns [v]ullam, que açò no està en covinenses; sí que d'aquest pas ell no s'és sabut gardar. E axí vós no passarets res d'açò que ayats promès. Et respòs lo rey Karles: —Segurament que axí és veritat que diu en la covinença con vós havets dit; per què fassam ço que vós, senyor rey, havets consellat. E lavors lo legat levà·s et féu moltes gràcies al rey de Ffrança de part del sanct pare apostoli et de tot lo col·legi del papa, et senyà·l et benehí-lo e li donà la benedicció. E con açò fo fet, levaren-se gran res dels ·XII· pers de Ffrança qui aquí eren et comformaren tot ço que·l rey de Ffrança havia dit ne hordonat, e·s profferiren cascuns de persona et de aver et de tot quant havien a fer ajuda al rey Karles et de seguir lo rey de Ffrança a lur cost et a lur messió, per guanyar la perdonança. E con agueren tuyt parlat, lo rey Karles dix: —Rey senyor: nós havem poch de temps per ésser a Bordeu. Nós lexarem assí lo legat, que no·s partirà de vós, et nós hirem-nos-en en Proença; et manar-nos n'ém ·LX· cavallers de Ffrança que nós havem posat en nostre cor que ab nós entren e·l camp, si la batayla se fa; et haurem-ne ·XL· de Proença. Et ab aquests ·C· cavallers, sens pus, nós serem a Bordeu ·VIII· jorns abans del terme. Et vós hordonarets la vostra anada a vostra volentat; que en la vostra anada nós

no podem ne devem res dir. E lo rey de Ffrança respòs que tenia lo fet per bé; et que se·n pensàs de anar et fer sos afers, que ell sabia què s'avia a fer. E sobre açò besaren-se et preseren comiat la ·I· de l'altre. E axí, lexar-vos lo rey de Ffrança e·l legat, que tots jorns fan preÿcar la croada per totes parts, et parlaré del rey Karles. [c.81] Com lo rey Karles hac pres comiat del rey de Ffrança, vench-se·n per ses jornades a Marçeyla ab los ·LX· cavallers de Ffrança, aytals con ell los hac triats. Et con feu a Marceyla, féu-se venir En Guillem Cornut, qui era dels honrats hòmens de Marçella et dels antichs, et dix-li que tantost que fes parar taula, et que armàs de bones gents, tots marçelleses de la ribera de Proença, ·XXV· galeas, et que de nuyla altra nació no y metés nuyl hom, mas proensalls; et que y matés armament de còmits, et de notxers et de proers dobl'armament, et que pensàs que cascun fos un lehó; et que·n feÿa ell capità et senyor et major; et que tantost que se n'anàs en les parts de Sicília, et que visitàs lo castell de Malta, e là refrescàs sa gent; et con los hauria refrescats, que sercàs En Roger de Lòria, que no havia mas ·XVIII· galeas, que·l rey d'Aragó no·n menà mas ·XXII· galeas, et d'aquelles ell se n'amenà en Cathalunya ·IIII·, e, axí, que no·n romaseren con ·XVIII·: —E si aquelles podets haver, tota la mar és nostra, que tota quanta gent ha lo rey d'Aragó qui sia bona de mar, són en aquelles ·XVIII· galeas. E axí, per res no sia que us escap; et negun temps davant nós no siats estrò morts hó preses los ayats. Et sobre açò En Guillem Cornut levà·s et anà besar lo peu al rey Karles, et dix: —Senyor, jo us fas grat et gràcies de la honor que·m donats; et jo promet-vos que

negun temps no tornaré en Marceyla ne davant vós entrò En Roger de Lòria, ab tot aquell estol que·l trop, yo no us aport morts hó preses. —Ara —dix lo rey Karles—, pensats de anar en tal manera que dins ·VIII· jorns hic siats fora; e açò vos manam en pena de la nostra amor a perdra. —Senyor —dix En Guillem Cornut—, axí sia fet con vós manats. E axí lo dit En Guillem Cornut pensà d'armar les galeas, et féu tot ço que·l rey Karles li hac manat. E axí parlar-vos hé d'ell entrò aja complit son bon viatge (aytal lo fassen tots temps moros!); et lexar-vos hé a parlar del rey Karles, que bé hi sabré tornar e·l loch hon me·n leix. Veritat és que·l dit Guillem Cornut armà les dites ·XXV· galeas; et foren segurament les mils armades que hanc galeas que exissen de Proença. Et mès-hi de son linatge més de ·LX· bons hòmens, et puys molt honrat hom de Marçella, qui per honor d'En Guillem Cornut hi anaren per sobresellents. Et partiren de Marceyla, et faheren la via de Nàpols ab ·XXII· galeas; et les ·III· ell tramès que passassen per Bocha de Ffar per pendre lenga. Et trià les mellors ·III· galeas de rems que y fossen, et donà·ls posta que que al castell de Malta los trobarien, et que là venguessen; et quals que y fossen abans, que·ls esperassen. [c.82] Ara vos lexaré a parlar d'ells, et parlaré d'En Roger de Lòria, qui hac armades les ·XXV· galeas que·l senyor rey d'Aragon li manà, et tramès-ne les ·IIII· et ·I· leny armat a Tràpena, al senyor rey d'Aragon, axí con davant havets entès; e axí foren-ne romases ·XXI· galea et ·II· lenys, et aquelles foren molt bé armades de catalans et de latins. E tantost con foren armades et hac trameses les ·IIII· al senyor rey a Tràpena, e·l leny armat, ab les ·XXI· et ·II· lenys ell baté la costera de Calàbria entrò a les Castelles, qui és

prop del golf de Tàranto. Et en moltes parts faheren tarasania, et preseren villes et castells e·l dit loch de les Castelles, que establí; et faheren gran guany. Et agueren molt de mal fet, si·s volguessen, mas los calabreses venien a l'almirayl e li dehien: —Sant almirayls, no·m fasses dampnatge! Que çert siats que tuyt tenim en cor que si·l sanct rey d'Aragon estors Déu de la batayla que ha empresa ab lo rey Karles, que tots a colp nos revallerem contra lo rey Karles. E axí, plàcie-us que no·ns fassats aquell mal que poríets. E l'almirayl, veent açò (et entenia que dehien bé), passava axí con podia, al meyns mal. Que, en veritat, aquelles gents d'aquell pahís eren en aquella sahó axí bèsties de fet d'armes, que ·C· almugàvers ne prenien ·M·, si ab ·M· se trobassen; que sol no·s sabien què·s faessen. Et los hòmens qui anaven ab l'almirayl, d'almugàvers, et de hòmens de mar et de cirvents de maynada, eren tals que en una nit entraven en trinitada ·LXXX· o ·C· milles dintre terra, et amenaven a mar tot quant se volien; axí que infinitat era ço que guanyaven. Et qui tot vos ho volia comptar, seria tan longa scriptura que tothom s'enujaria de hoyr; per què yo·m pas per les summes. Que en veritat, sol d'aquesta exida que l'almirayl féu ab aquesta ·XXI· galea e ·II· lenys, vos poria contar més de ·XXX· corregudes que faheren; e·s trobaren, cascuna, ab cavalleria et molta pehonada, que tots descomfiren; que ·I· gran libre se poria fer. Per què basta que la summa dels viatges vos diga. Què us diré? Con l'almirayl hac batuda tota Calàbria et hac fets molts bons fets, ell ab gran guany se·n tornà a Messina. Et con fo al cap de l'Arma, qui és a entrada de Bocha de Ffar, de levant, ell se encontrà a alba de dia ab les ·III· galeas de proençals que En Guillem Cornut, almirayl de Marsella, havia trameses per pendre lengua. Et los ·II· lenys armats qui anaven davant l'almirayl En Roger de Lòria veeren les ·III· galeas a la posta, que daven part a la nuyt et esperaven lengua.

E tantost con los ·II· lenys los agren vists, ab voga sorda tornaren a l'almirayl e li u dixeren. Et tantost l'almirayl partí les galeas per escala et environà les ·III· galeas, que per res no·n poguessen anar; e tantost, ell en persona, ab ·III· galeas acostà·s a ells. Et ells, qui·l sentiren, van-se pendre a rems, que més se fiaven en los rems que en Déus ne en les armes; et l'almirayl va-les farir. Què us diré? Con ells giraren, veeren-se davant altres galeas; e tantost venseren-se et foren preses. E axí agren aquella lenga que sercaven, que ben pogren dir que agueren lenga çerta d'En Roger. Sí que tantost con l'almirayl los hac preses, lo jorn se féu; et ell volch saber tot lur fet, et sabé-ho, que hanc res no li·n fo amagat. E tantost ell se n'anà ab gran alegre a Messina, et amenà les ·III· galeas, ab la popa primera e les senyeres tirant. Et encontinent, aquell dia mateix, ell posà en terra tot ço que en les galeas tenia, e tot hom malaute et nafrat que y fos, et refreschà de gent. Et l'endemà, ell partí de Messina ab les sues ·XXI· galeas et ·II· lenys, et féu la via de Malta. Què us diré? Que aquell dia se n'anà entrò a Saragoça, et demanà lengua de les galees dels proensals; et ·I· barcha que y avia venguda del Goy de Malta comtà·ls que dins en Malta eren. Et tantost l'almiral partí·s de Saragoça et anà-sse·n tro al cap de Capupàsser aquell jorn, et aquí donà part a la nuyt. Et con hac donada part a la nuyt et fo prop del jorn, ell, costejan la terra, anà-sse·n tro al cap de Rasalcaran. Et aquesta via féu ell per ço que si les galeas dels proençals eren partides de Malta, que tota hora n'agués vista, jassia que ell sabia que les ·III· galeas que ell havia preses devien ells là esperar; mas gens per açò ell no volia que les galeas li poguessen escapar ne esgambar. Et con fo a la Ffont de Xicle, del castell agren gran refrescament; axí que ell féu tothom refreschar et endressar, que cascun regonegués ses armes, e·ls

balesters les cordes de les balestes, e les nous et tot ço que·ls feÿa obs. Axí que aquella vesprada agren gran refrescament de carn, et de pa et de vi et de fruytes; que de les gracioses terres de Sicília és aquella de Xicle. Et levaren cascuns de l'aigua, que és de les bones aygües et de les sanes del món. Et cascun fo hordonat et mès en cuns de batayla. Et com tots agueren sopat et levada aygua, l'amirayl preÿcà·ls e·ls dix moltes bones paraules qui fahien al temps; e senyelladament los dix: —Barons, abans que jorn sia serem al port de Malta, hon atrobarem ·XXII· galeas de proençals et ·II· lenys armats; et són la flor de tota Proença, et encara tot l'ergull dels marçelleses. E axí, és mester que cascun de nós ajam ardiment sobre ardiment et cor sobre cor, et que fassam en tal manera que per tots temps abaxem l'ergull dels marsalleses, qui tots temps han menys prehats cathalans que negunes altres gents. E axí mateix, que d'aquesta batayla vendrà gran honor et gran profit al senyor rey d'Aragon, et a tota Cathalunya et a tota Sicília; que pus que aquests ajam vensuts, la mar és nostra. E axí, plàcie-us a cascun de bé a ffer. Et tantost resposeren tuyt: —Almirayl, pensem de anar, que per çert tots són nostres! Et aquest és lo jorn que tots temps avem desigat: que ab ells nos poguéssem combatre! Et tuyt comensaren a cridar a la veu: —Aür, aür!—, e tantost reculliren-se. [c.83] Et manaren-se·n una barcha de ·VIII· rems que atrobaren a Xicla, per ço que ab aquella descobrissen lo port secretament. E con foren recullits, meteren-se en mar ab l'oratge qui fo a la terra; et abans de hora de matines ells foren davant lo port. E tantost, a la sorda, surgiren, et enviaren los ·II· lenys armats davant per descobrir lo port; et

davant los lenys armats bé una ballestada anava la barcha. E·ls proençals tenien los ·II· lenys armats, en guàrdia, en cascuna de les puntes qui són a l'entrant del port. Et la barcha entrà per mig del port, en tal manera, ab voga sorda, que vench davant lo castell et trobà totes les galeas, qui estaven ab palomeres largues; et comptà-les totes, et atrobà que eren ·XXII· galeas e·ls ·II· lenys que descobrí, que estaven axí mateix cascú en sa punta ab palomera larga. Et exí·s del port, et atrobà los ·II· leyns qui estaven en roda enmig de la entrada del port; e tantost vengren a l'almirayl et digueren-li ço que havien vist. Et mantinent l'almirayl féu guarnir la gent et metre les galeas en cuns de la batayla. Et con foren tots aparallats de la batalla, comensà·s a fer alba, et tuyt cridaren: —Almirayl, firam, que tots són nostres! E lavors l'almirayl féu una cosa que li dech més ésser notada a follia que a seny: que dix que ja Déus no volgués que ell los ferís durmén, que ans volia que tocassen totes les galeas les trompes et les nàcarres, et que·s despertassen, et que·ls lexaria aparallar; que no volia que null hom li pogués dir que no·ls agra vensuts si dorment no·ls agués trobats. Et tuyt comensaren a cridar: —Ben diu l'almirayl! E açò senyelladament l'almirayl féu con era la primera batayla que ell fehia depuys fo fet almirayl, e axí, que volia son ardiment et la prohea de la bona gent qui era ab ell. Et féu tochar les trompes et les nàcares, et comensaren a entrar, esquera feta, per lo port, totes enfrenellades les unes ab les altres. Et los proensals despertaren-se a mal son; et tantost l'almirayl, levan rems adés adés, lexà·ls guarnir et aparallar. Et avellaren del castell bé ·C· hòmens de paratge entre proençals et franceses, qui entraren en les galeas dels proençalls;

sí que foren molt pus forts, et parech-ho a la batayla. Et con En Guillem Cornut, almirayl de Marçella, veé l'erguyl de l'almirayl En Roger de Lòria, que·ls pogre haver tots preses menys de batayla, dix, tan alt que tuyt ho hoÿren: —Ay, Déus! Què gent és açò? No són hòmens, ans són diables, qui no demanen mas batayla; que al lur saul nos pogren haver haüts, et no u han volgut. Donchs, senyors, vaje-us lo cor ab qui us havets a combatre. Ara parrà què farets. Assí és l'erguyl de Cathalunya et de Proensa, et la honor et desonor de tot, aytant con lo món durarà. E axí pens cascun de bé a fer, que al partit som venguts que anàvem querir: que per ells partim de Marçeyla, et par-me que no·ls nos ha calgut sercar, que ells són venguts a nós. Ara vaja lo fet con puscha, que no és de romanir. E lavors ell féu tochar ses trompes et ses nàchares, et levà volta a les palomeres; et bé apparallat, en cuns de la batayla, vengren devés les galeas d'En Roger de Lòria, et aquelles d'En Roger envés elles. Et enmig del port van-se ferir tan vigorosament que totes les proes de cascuns se romperen; e la batayla fo molt cruell et fellona. Què us diré? Que·l joch feÿen lançes et darts que·ls cathalans gitaven, en tal manera que res no·ls havia deffensa; que colp de dart hi havia que passà hom ab les cuyraçes et ab tot, et colp de lança que passava lo home que aconseguia et passava la coberta de la galea. Dels ballesters no us ó cal dir, qui eren ballesters en taula; que en tal manera eren atersats que no gitaven treta que no guastassen hó matassen home que faria. Que creegats que en les batayles los ballesters en taula fan lo joch. Per què fa que foyl, almirayl de Cathalunya, con mena galeas ab terçolls, salvant ·XX· per centenar, per descobrir ho per retenir galees, que·s metessen en caça; que·ls ballesters en taula van aterçats et hordonats, e axí res

no·ls pot durar davant. Què us diré? Que la batayla comensà al sol exit et durà entrò a hora de vespres; que null temps null hom no pòch veer tan cruell batayla. Et jasfós que·ls marçelleses havien aventatge de una galea et dels ·C· hòmens de paratge que y eren muntats del castell de Malta, a la fin no pogren haver durada los proensalls; que con vench a hora de vespres, tota hora hi hac morts ·III_míllia_D· hòmens de proensalls; axí que no_res foren aquells qui romaseren sobre cuberta. Et con los cathalans veeren que aquells pochs se deffenien tan fort, cridaren a la veu: —Aragó, Aragó! Via sus! Via sus!—, et tuyt comensaren a prendre vigoria; et van muntar en les galeas dels proençals, et tots quants ne trobaren sobre coberta mataren. Què us diré? Que entre nafrats et altres qui·s meteren sota cuberta, de tots no n'escaparen vius ·DCC· hòmens; et d'aquells moriren molts puys, per naffres mortals que havien. Et l'almirayl En Guillem Cornut e tots sos parents et amichs que y havia, e·ls hòmens de paratge et de vergonya, foren tots espesseyats. E axí van pendre totes les ·XXII· galeas; et dels ·II· lenys armats, la ·I· hi romàs, et l'altre exí entre ells et fugí, et mès-se en mar; que fo molt mellor de rems que aquells de l'almirayl. E axí anà-sse·n a Nàpolls et a Marçella, per comptar lo mal mandado lur. E com lo rey Karles ho sabé, fo molt dolent et despagat, et tench son fet per perdut, et no sabé què·s fahés. Et con l'almiray En Roger de Lòria hac preses les galeas et el leny, anà-sse·n a la punta del port, de ponent, et va metre la sua gent en terra; et cascun regonech son companyó, et trobà que havia perduts ben ·CCC·

hòmens, et de naffrats ben ·CC·, dels quals guariren la major part. Et dix que tothom qui hagués res guanyat, que fos seu salvament et quítia; et que ell los donava tot lo dret que·l senyor rey ni ell hi agués, que assats hi havia que per lo senyor rey et per ell agués les galeas e·ls presons. E axí tuyt faeren-li gràcies. Et aquella nuyt ells pensaren bé d'éls mateixs, e l'endemà atretal. Et tantost tramaseren la barcha armada a Saragoça, per què los faheren a saber la victòria que Déus los havia donada. Et l'almirayl manà per sa letra als officials qui per lo senyor rey hi eren que tantost haguessen molts correus que tramatessen a Messina et per tota la costera de la ylla de Sicília, a comptar aquest bon novell; e axí·s complí. Et Déus dón-nos aytal goig con tota Sicília hac. E axí mateix l'almirayl aparallà la ·I· leny armat que hac haüt dels prohençals et tramès-lo en Cathalunya al senyor rey et a la senyora reyna; et passà per Mallorcha, et vench a Barchinona; et de Barchinona tramateren ·I· correu al senyor rey, et a madona la reyna et als inffants, et per tota la terra. Et cascun se pot pensar lo goig quin fo per cascuns dels lochs del senyor rey d'Aragó, ne·l goig que·l senyor rey ne madona la reyna ne los inffants agueren. E axí mateix, lo leny dels marselleses vench a Marçella, et contà-los ço que·ls era esdevengut; e·l dol se començà en Marçella et en Proença, tal que encara dura, et durarà d'aquests ·C· anys. Ara lexaré açò estar, et tornaré a l'almirayl. [c.84] Con l'almirayl hac refrescada la gent ·II· jorns, senyera levada, anà-sse·n entrò a la ciutat de Malta, et volch-la combatre. E·ls bons hòmens de la ciutat digueren-li que per amor

de Déu no·ls fahés dampnatge negun, que la ciutat se metria en guarda et en comanda del senyor rey d'Aragon et d'ell, et que·s retrien a ell per fer et dir tot ço que ell manàs. Et lavors l'almirayl entrà dins la ciutat ab tota la gent, et près homenatge d'ells et de tota la ylla; et lexà-los ben ·CC· hòmens de cathalans qui·ls deffenssassen dels hòmens del castell; però ab menys n'í agra assats, que la major part n'avien perduts a la batayla, et majorment d'aquells qui bons eren. Et con açò hac fet, senyera levada, vench assetgar lo castell, e·l combaté; però veé que res no y podia fer menys de trebuch, e axí levà·n lo setge, que pensà·s que en breu hi trametria setge tal que no·n levaria null temps entrò que l'hagués. E·ls bons hòmens de Malta donaren ·M· unçes de joyes a l'almirayl; e axí l'almirayl fo pagat d'ells, et ells d'ell. Et donaren refrescament a les galeas, tal que entrò foren a Messina los bastà. Et con açò fo fet, anà-sse·n a la ylla del Goy, et combaté la vila, et hac lo reval tantost. Et con lo raval hac haüt, volch combatre la vila; et reteren-se al senyor rey d'Aragó, et per ell a l'almirayl. Et entrà dins, et reebé sagrament et homenatge d'ells; et lexà-y per guarda del castell, qui és ab la vila ensemps, ·C· cathalans. Et con hac hordonada la vila et la ylla del Goy, los hòmens donaren-li ·D· unçes d'or, de joyes, et donaren a les galeas gran refrescament; e axí l'almirayl anà-sse·n pagat d'ells, e axí mateix ells romangueren alegres et pagats. Com assò fo fet, l'almirayl féu la via de Sicília, et près terra a Saragoça; et aquí li fo feta gran festa et donat gran refrescament. Et puys, partit de Saragoça, vench a Agosta, et puys a Cathània,

et a Jayx et a Tavarnina; et en cascun loch li fo feta gran festa, et donat tant de refrescament que no sabien hon lo matessen; et en cascun loch tiraven les galeas que havien preses, ab la popa primera et les senyeres rossegan. E axí mateix entraren en Messina; et no·m cal demanar la festa e la lumenària quina fo, quant fo lo goyg, que encara dura et durarà tots temps. Et lavors se tengren tots los sicilians per estorts et per segurs, que entrò que que açò fo fet no·s tenien bé per assegurats; mas lavors conegren la valor de l'almirayl e dels cathalans, e·ls preharen e·ls dubtaren; e lavors se comensaren a mesclar en Messina et per tota Sicília de matrimonis ab ells, et foren —et són, et seran tots temps— axí con a frares. Et Déus dón mala ventura qui aquesta fraternitat et amor voldrà departir, que molt és bona companyia: que hanc nuyl temps ·II· nacions de gents no s'avengren tan bé con ells han fet d'aquell temps a ensà, et faran, si a Déu plau, d'aquí avant. Are us lexaré a parlar, d'aquí avant, de l'almirayl, et tornaré a parlar del senyor rey d'Aragon. [c.85] Com lo senyor rey d'Aragon fo partit de Tràpena ab les ·IIII· galeas et ·I· leny armat, ell manà a·N Ramon Marquet et a·N Berenguer Mayol que faessen la via de la Galleta, que ell volia costejar la Barberia, et volia anar a la vila d'Alcoyl per veer si era poblada, ne què fahien ne deÿen; e axí con ell ho manà, ho faeren. E con foren a Galeta, lo senyor rey, ab bona companya, anà a la cassa dels bochs, qui y són, salvatges; et ell era dels bons cassadós del món, de tota salvagina, qui e·l món fos, que tostemps anava volenters a cassa de mont. Et preseren tants de bochs que totes les galeas ne refrescaren

(et és de la bona carn del món, et la pus grassa); sí que tant[s] n'alcís que de ·V· ayns hi parech. Et con agueren ·I· jorn refreschat en Galleta, costejaren la Barberia et vengren davant la vila d'Alcoyl. Et lavors tota la gent d'Alcoyl, qui eren tornats, et encara ben ·M· hòmens qui eren romases en guàrdia, exiren a la marina ab lurs armes; e les galeas estegren en roda, ab les senyeres levades. Et lo senyor rey, son cors, muntà en lo leny, et dix: —Acostem-nos en terra, et portats escuts davant, que yo vull parlar ab ells. —Ha, senyor! —dixeren En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayol—, què volets fer? Tramatets-hi ·I· de nós hó ·I· cavaller, que axí mateix vos adurà aquelles noves que vós ne volets hoyr. Dix lo senyor rey: —No·ns sabria bon si nós no·ns ho enteníem. Et lavors lo rey baté de rems. Et con foren a tret de ballesta, ell tramès ·I· palomer, qui sabia molt de sarraÿnesch, en terra, et que los digués que assegurassen lo leny, que volia parlar ab ells; que no li traguessen, e·l leny faria atretal d'ells. —Et si·t demanen les galeas de qui són, digues-los que del rey d'Aragon, qui van per missatge en Cathalunya. Et si de més te demanen, di-los que "aquest cavaller qui ve e·l leny, de part los missatges, vos dirà ço que volets demanar". E axí lo pallomer anà en terra, et dix-los ço que·l senyor rey li hac manat. Et tantost los moros comensaren-los assegurar, et agren ·I· moro qui sabia parlar pla, qui nadan se n'entrà ab lo palomer qui aportà l'asegurament. Et con foren assegurats, lo leny se acostà en terra, et ·IIII· cavallers dels sarraÿns, a cavall, entraren en mar entrò a la popa del leny, et muntaren e·l leny. E tantost lo senyor rey féu-los seure davant

ell, e·ls féu donar a menyar e·ls demanà de noves; et dix-los: —Con lo rey d'Aragó se·n fo anat, los moros què faheren ne què digueren? E ells dixeren: —Con lo rey d'Aragó hac feta vella, que de ·II· jorns encara nuyl hom no·s gosà acostar a la villa, ans se pensaven de les veles que fos altre estol qui y vengués en ajuda del rey d'Aragó. —Ara·m digats —dix lo senyor rey—: lo dia de la batayla trobàs moltes gents menys? —Segurament siats çert que tota hora trobam menys més de ·XL_míllia· hòmens d'armes. Dix lo rey: —Con se pot fer axò? Que nós, qui érem ab lo senyor rey, no·ns pensàvem que n'aguéssem morts ·X_míllia·. —Segurament —dixeren ells— que sí foren més de ·XL_míllia·. Et dehim-vos que la pressa era tan gran, del fúger, que los uns ouffegaven los altres. E si per desastre lo rey agués passada aquella muntanya, tots érem desbaratats et morts, que ·I· no·n fóra escapat. Et dix lo senyor rey: —Et con passara ell la muntanya, que vosaltres havíets hordonada cavalleria qui ferís en la villa et en les tendes, si·l rey passàs aquella muntanya? —Segurament —dixeren ells—, res de tot axò no y havia, que nós érem gents ajustadiçes, et jamés entre nós aquella concòrdia no·s pogra fer; que nós teníem lo fet per guanyat, e cascun volia ésser en la batayla. Hon vos deÿm que, si per aventura et per nostre desastre ell agués passada la muntanya, que tots érem morts et fóra tota la terra conquesta; que d'aquí avant no trobara contrast, ans agra presa Bona, et Costantina, et Giger, et Bogia, et puys gran res de les altres villes de la marina. Lavors lo senyor levà los uyls al ceel, et dix: —Ay Déus, pare senyor! Plàcie-us que no perdonets aquest peccat

a qui mal ne mer, ans ne féts venyança visible en breu. Ara·m digats —dix lo senyor rey—: aquestes gents, ¿volen-li gran mal al rey d'Aragó? Et ells resposeren: —Mal? Ja Déus no u vulla! Ans li volem més de bé que a senyor que sia e·l món, crestià ne moro. Et a bona fe vos prometem que, per la sua bondat, si entrò ara hic agués estat, que ·L_míllia· persones, entre hòmens et fembres et inffants, s'ich foren bateyats e·s foren fets seus. Ans ardidament vos deÿm, sobre la fe nostra et del rey Mirabosetrí, que tots, mercaders et mariners et tota altra persona qui sia del senyor rey d'Aragon, vénga saul et segur a·Lcoyl et per tota la terra del rey Bossetrí. Et açò vos dehim per aquella fe que Déus nos ha mesa en lo cors; et podets-nos-en creure, que tots ·IIII· som assí caps et senyors d'aquesta gent et d'aquest loch, et de Giger, et som parents carnals del rey Bossetrí, et de Bogia. E·l senyor rey dix-los: —Pus sóts tan honrats hòmens con vós sóts, e axí us fiats en nós? Et ells dixeren que negun temps no·s dubtarien que gents del rey d'Aragon los faessen falsia ne tració, que hanc no·s trobà ne d'aquí avant no·s trobarà. —E siats çerts que a negunes altres gents no·ns fiarem, sinó en vosaltres; que Déus ha donada ·I· vertut al rey d'Aragó et a ses gents: que tenen fe et veritat a amichs et a enamichs. Et ara, donchs, pus vos havem dit ço que·ns havets demanat, pregam-vos que·ns digats lo rey d'Aragon hon és, et con partí d'açí què·s féu, ne què ha fet. E lo senyor rey comptà-los tot ço que li era esdevengut pus partí d'Alcoyl. Et aquests meravellaren-se, et digueren que verament era lo mellor cavaller et ab lo mayor cor, et si molt vivia,

que sotsmetria tot lo món. E axí, foren molt pagats d'açò que agueren hoÿt; et preseren comiat del senyor rey, et pregaren-lo que les galeas se aturassen entrò que·ls aguessen tramès refrescament; que per honor del senyor rey, là hon era, darien refrescament a aquestes galeas et a tots quants seus hic passassen. E·l senyor rey féu-los-en moltes gràcies, et donà·ls joyes en les galeas hon los mès, et puys féu-los posar en terra. Et no anà a gayre que li tramateren ab barques ·X· bous et ·XX· moltons, e tot lo pa que atrobaren cuyt en terra, et mel, et mantega et molt peix. De vi no n'havien gens, ans lo senyor rey ne donà a ells ·II· bótes de mena, una de blanch et altre de vermell, que amaren més que si·ls agués donat sencgles cavalls. [c.86] Et axí, lo senyor rey estech aquell jorn a·Lcoyl, et refreschà la gent; et la nuyt mès-se en mar, et ab l'oratge hac bon temps; et fó la via de Cabrera. Et con fo a a Cabrera, levà aygua, et puys féu la via de Ivissa; et puys, de Ivissa, fo al grau de Cullera, e aquí exí en terra. E·l goyg e l'alegre fo per Cullera. Et de Cullera anaren correus a madona la reyna et a tots los inffants, qui eren a Saragoça; et per totes les terres, axí con les noves sabien, fahien professons et lumenàries, et lohaven Déu qui tornat los ó havia sà et alegre. E tantost con ell fo a Cullera, vench-se·n a Algezira, hon estech ·II· jorns; et puys vench-se·n a la ciutat de València. Et no·m demanets la festa que s'í féu; que de totes quantes festes jo us é comptades que en València fossen estades fetes per neguna rahó, no n'í ach neguna semblant d'aquesta. Què us diré? Quisque fes festa, lo senyor rey pensava en sos affers, especialment en lo fet de la batayla, que una hora ne un punt del dia ne de

la nit no·n perdia. Et tantost ell hordonà que cartes fossen fetes a aquells que ell havia hordonats que fossen ab ell a la batayla; que ell los tenia per scrit, que en la mar los havia pensats et scrits. Et aquells scrits donà als scrivans seus, et que faessen cartes a cascuns de part sua que, a jorn çert, fossen apparallats a Jaqua, axí con al camp devien entrar. Et axí con ell ho manà, axí fo fet; e los correus pensaren de totes parts anar. Et hac-ne ellets, per ·C· que n'havia mester, ·CL·, per ço que, con serien a Jacha, que si n'í havia de malaltes, que tota hora pogués triar los ·C·, et que ab los ·C· se n'anàs a Bordeu. E axí, cascun se aparallà axí con si al camp degués entrar, que negun no·s cuydave que a més fossen fetes cartes sinó tan solament a C; sí que nuyl hom no u sabia sinó lo senyor rey et ·II· scrivans seus, de secret, qui les cartes faheren de lus mans, als quals manà lo senyor rey, en pena de la persona, que fos secret, que null hom no sabés que fossen mas ·C·. E d'açò féu lo senyor rey gran saviea, que si fos sabut que més ne apparellàs, cascun estegra en dubta que fos ell aquell que·l senyor rey volria que entràs al camp, e axí no s'apparallara tan bé ne de tan bon cor con ell tenia per ferm que ell fos ·I· dels ·C·. [c.87] E com lo senyor rey hac trameses les cartes en totes parts, ell hordonà missatges molt honrats que tramès a Bordeu, ço és a saber, lo noble En Gillabert de Cruÿllers, et que digués al rey d'Anglaterra si li assegurava lo camp a Bordeu, que no·l calgués tembre de negunes altres gents. Et axí lo dit noble En Gillabert partí del senyor rey

et anà-sse·n a Bordeu. Et ab poques paraules que·l rey li comenà, hac assats: que qui savi missatge envia, poques paraules li cal dir; e·l noble En Gillabert de Cruÿlers era dels savis cavallers de Cathalunya. Et és veritat que, com les batayles foren fermades entre lo senyor rey d'Aragó e·l rey Karles, avengren-se abdós que missatges de cascuns ensemps anaren al rey N'Andoart d'Anglaterra, qui era dels prohòmens del món, en què cascú lo pregava que la batayla presés, et que asseguràs lo camp en la ciutat de Bordeu. E lo rey d'Anglaterra, a grans pregàries de cascun, reebé a guardar et assegurar lo camp en la ciutat de Bordeu; e axí u tramès a dir fermament a cascun per los missatges meteixs, et que ell en persona seria a Bordeu. Et axí lo senyor rey d'Aragó pensave·s que·l rey d'Anglaterra fos a Bordeu, e per ço ell asseguradament trametia lo noble En Gillabert de Cruÿlers a ell. Con lo noble En Gillabert de Cruÿlers fo a Bordeu, pensà atrobar lo rey d'Anglaterra, et no l'í trobà; et vench denant lo senescal, qui era noble hom, et de gran veritat et de gran justícia, et dix-li la missatgeria axí con la degra dir al rey d'Anglaterra. Et lo senescal dix-li: —En Gillabert, sènyer: monsènyer lo rey d'Anglaterra, és veritat que assegurà aquestes batayles, et que promès que ell que y seria en persona. Ara, és veritat que ell à sabut per çert que·l rey de Ffrança ve a Bordeu, et amena ben ·XII_míllia· cavalls armats. E·l rey Karles serà assí, a Bordeu, lo dia que·l rey de Ffrança hi vendrà. E axí, havem sabut açò, et lo rey d'Anglaterra veu que no poria tenir segur lo camp; axí que no ych vol ésser, ans ha manat a mi que trameta a dir al rey d'Aragon que, aytant con ha cara la sua honor et la sua vida, que ell no vénga a Bordeu; que ell sap per çert que·l rey de Ffrança ve a Bordeu

per metre a mort lo rey d'Aragon et tots aquells qui ab ell hi seran. Sí que yo volia trametre, vuy en aquest dia, missatges al rey d'Aragon d'aquesta rahon; mas pus vós sóts vengut, a vós ho dich, et que us n'anets e li u digats. Et si no, jo tench per bé que vós romangats et que li u trametats a dir, et veurets ço que jo us dich si serà veritat; et que tots dies lo çertifiquets d'açò que ych veurets. E lo noble En Gilabert, axí con a savi que ell era, en moltes maneres assejà lo seneschal per saber què tenia en ell; et tota hora trobà-lo de bon enteniment envers lo senyor rey d'Aragon: con més lo menajava, pus ferm lo trobava. E axí, con ell se fo ben fermat en la leyaltat del senescalch e la bona amor que li havia, ell tramès a dir al senyor rey per molts correus, qui anaren cascuns separat, tot ço que·l senescalch li hac dit. Et los correus foren ·IIII·, e tots ·IIII· entraren tots dins ·II· jorns a Jacha, hon trobaren lo senyor rey d'Aragon, que y fo vengut en pochs jorns; que de ·II· jornades avia feta una, et no us pensets que ell se aturàs en festa ne en alegre que en negun loch li faessen. Et com lo senyor rey entès ço que·l noble En Gillabert li feÿa a saber de part del rey d'Anglaterra e·l senescalch, estech molt despagat. No per tant, los cavallers foren tuyt al jorn que los fo donat; que hanc dels ·CL· no·n fallí negun, et cascun vench arreat e apparallat axí con covenia a·ytals con cascun d'ells era. E estant que·ls fets se apparallaven, lo senyor rey anà a Saragoça a visitar la ciutat et veure madona la reyna e·ls imffants. Et si y hac festa, no us ho cal dir; axí que jamés tal goig ne tal alegre no fo en terra. Et estech ·IIII· jorns ab ells; e tantost près comiat de madona la reyna et dels inffants, et los senyà e·ls benehí et los donà

la sua benedicció et gràcia. Et partí·s d'ells, et vench-se·n a Jacha. E con ell fo vengut a Jacha, aquell dia ell trobà altres ·IIII· correus qui eren venguts d'En Gillabert; et que li fahia a saber que·l rey de Ffrança e·l rey Karles, abdosos ensemps, entraren en Bordeu en ·I· jorn, ab tanta de cavalleria con ja havets entès, et attendaren-se prés de la ciutat, hon lo camp era fet hon se devien los ·II· reys combatre, a menys de ·IIII· ballestades; sí que tots dies venien lo rey Karles e·l rey de Ffrança ab gran gent al camp, per veer-lo con era hordonat. Et creats per çert que fo lo camp molt bé hordonat, que camp que hanc fos fet; e al cap del camp havia una capella hon devia seer lo rey d'Anglaterra, et puys, entorn, là hon devien los cavallers estar, qui·l camp gardassen. E com lo senyor rey hac entesa aquesta rahon, fo molt pus despagat que d'abans no era; et tramès sos correus a·N Gillabert, que li faés a saber lo senescalch de quin enteniment era devés ell. Et ell respòs-li·n la veritat, e li féu a saber ab tota segur[e]tat que no havia hom e·l món qui més pogués amar senyor com lo senescalch amava ell; et d'açò fos segur. E con lo senyor rey hac sabut açò, tench-se per estort. Ara vos lexaré a parlar d'ell, et tornar-vos hé a parlar del rey Karles et del rey de Ffrança. [c.88] E com lo rey Karles hac fetes armar les ·XXV· galeas a·N Guillem Cornut, e·s foren partides de Marsella, et hac los ·XL· cavallers de Proença qui ab ell devien entrar e·l camp, ell féu axí ben gran saviea con fóu lo senyor rey d'Aragon dels ·CL·: que més de ·CCC· cartes féu fer en diverses parts, de cavallers qui fossen ·I· d'aquells qui entraven ab ell al camp, axí con aquell que ell amava e·s fiava molt.

Et d'aquests n'í hac de romans et de cascuna part de Toschana et de Lombardia, et n'í hac de napoletans, et de calabreses, et de poyleses, et de Bruç, et de la Marcha, et de la Lengadoch et de Gascunya; axí que cascun d'aquells se pensava que axí fos veritat, et que ell que los amàs e·ls prehàs tant que·l camp los volgués. Et ell havia·n bé fred cor que y metés mas franceses o proençalls; mas açò féu per so que tots temps aquells et cells qui d'ells eixirien haguessen esperança que·l rey Karles los amava molt, et que per ço tenguessen la sua part. Et cascuns eren molt apoderats en lur loch. E axí con s'ho pensà, axí és esdevengut. Que la major part e·l major esfors que·l rey Robert ha vuy en Roma e·n Toscana et en Lombardia et en los altres lochs és per aquesta rahó: que cascun diu: "Mon pare devia ésser la ·I· d'aquells ·C· qui ab lo rey Karles devia entrar en lo camp contra lo rey d'Aragon", et preen-se·n molt; et deuen-ho fer, si fos con ells se cuyden. Per què veus, sens que res no li·n costà, quants amichs sabé guanyar a si et als seus. E axí podets pensar que·l senyor rey En Pere d'Aragon e·l rey Karles cascun sabia assats; mas lo rey Karles lo passava de longa pràticha, per los dies que avia molt més que ell. Et con lo rey Karles hac tot açò fet, hordonà sos parents, barons et amichs que ell havia seus, assenyelladament lo comte d'Artès, qui era fill de son nabot, que anàs a Nàpolls ab gran cavalleria, que·l papa lo bastava de moneda, et que pensàs de defendre la Calàbria; et que fahés armar galees a Nàpolls, et ab aquelles ·XXV· de Proensa que pensàs de fer córrer Sicília, et que y fahés tot aquell damnatge que pogués, mentre lo rey d'Aragon no hi podia ajudar. E axí

se féu con ell manà. Et con tot açò hac hordonat, ell d'una part, e·l rey de Ffrança d'altra, pensaren d'anar a Bordeu; axí que·l jorn que agueren emprès entre·l rey de Ffrança et ell, entraren en Bordeu, axí con davant vos hé dit que En Gilabert de Cruÿles ho féu a saber al senyor rey d'Aragó. Ara veus lo rey de França et el rey Carles a Bordeu, et són-se atendats axí com davant avets entès. Et leixaré ells estar, et tornaré al senyor rey d'Aragon. [c.89] Con lo senyor rey d'Aragon sabé la bona volentat que·l seneschal li avia, pensà·s que per res ell no falria que, al jorn qui emprès era, ell no fos dins lo camp. Mas açò tench secret, que anc ab negun hom no·n volch parlar. Et tantost ell se féu venir un honrat mercader, per nom En Domingo de la Figuera, qui era natural seu de Seragossa et era hom bo, et leyal, et savi et discret; et era mercader qui tots temps usava en Gascunya ab cavalls, et en Navarra, que traÿa de Castella e los menava per totes aquelles parts, e·n Bordelès e·n Tolzà. Et era hom qui avia gran poder: que a les vegades ·XX· et ·XXX· cavalls justats traÿa de Castella et los manava per los davant dits lochs; axí que creats que ell sabia tots quants camins havia en cascuna d'aquelles províncies, axí camins reyals com camins apartats, con de plans et de muntanyes; que no havia senda en la terra, qual que fos, d'aquelles parts, ne en Aragon ne en Catalunya, que ell no sabés molt mills que aquells qui eren de la terra. Et açò sabia ell per lonch ús, et per ço con a vegades avia anar descaminat, per los cavalls que manava, per alcuns richs hòmens qui a vegades, per guerres que avien, no se·n plevissen. E con En Domingo de la Figuera fo ab lo senyor rey, ell lo mès en una cambra, et dix-li: —En Domingo, vós sabets que sóts nostre natural, et que tots temps a vós et als vostres avem fet bé et honor. Per què nós vos volem aemprar de cosa que, con

sia acabada, ab la volentat de Déu nós vos farem tant de bé que per tots temps vós e·ls vostres ne serets benanants. E·N Domingo, qui hoý açò, llevà·s et anà·s ajonoylar al senyor rey, et besà-li lo peu, et dix: —Senyor, manats vós, que yo són apparallat de complir tot vostre manament. Et sobre açò lo senyor rey près un libre en què eren los Evangelis, et dix-li que juràs que d'asò que ell li diria no parlàs a hom del món. Et ell jurà-li-ho tantost, et li·n féu homenatge de boca et de mans. Et con fo fet, —Sabets —dix ell—, En Domingo, vós què farets? Vós pendrets ·XXVII· cavalls vostres, aquells que jo us diré, e tramatets-ne ·IX· en ·III· lochs e·l camín que nós farem a Bordeu, e altres ·IX· en ·III· lochs e·l camí que nós poríem fer a la tornada per Navarra, et altres ·IX· en tres lochs al camín que porem fer per Castella. Axí que nostra volentat és que aytal jorn, que deu ésser lo jorn qui és emprès que siam al camp de la batayla en Bordeu, que nós que y anem en persona, en aytal manera: que vós irets cavalcant en ·I· bell cavall, con a senyor, et nós hirem axí con a escuder vostre en un altre cavayl, ab una escona muntera en la man; et aurem En Bernat de Perataylada, qui cavalcarà en altre cavall ab una seyla de de trossa, et portar-vos à la trossa, qui serà leugera, que no y aurà mas la vostra gramayla et diners per despesa, et portarà altra escona muntera. "Et cavalcarem tot lo jorn, que enloch no posarem; et a la nuyt, al primer son serem a posada, et menyarem, et darem part a la nuyt; et con les matines tocaran, nós haurem altres cavayls que trobarem, qui ensellaran, et jaquirem aquells; et farem atretal en totes parts. Et jo seré escuder vostre, e us tendré l'estrep con muntarets, et tayaré davant a taula; et En Bernat de Perataylada pensarà dels cavalls. Et axí és mester que de ·III· jornades fassam ·I· a l'entrar, et molt més a l'exir; et no és mester que tornem per là on entrarem. E axí és mester que·s fassa. "E axí, pensats lo camí qui·ns serà pus segur a

l'anar; e prenets los ·IX· cavalls, e·ls trametets cascun ab ·I· escuder en qui us puschats fiar, d'aquells vostres fahedors, et ab sencgles mantes tan solament; [et] adés pensats-los-me de trametre cascuns a la posta de là hon los dejam canviar. Et los escuders no sàpien los ·III· qui manaran los ·III· cavals res dels altres ·III· qui hiran en altre loch. Et axí sia de tots, et que cascú se pens que no·n trametats mas aquells ·III·; et deÿts-los que·ls trametrets a vendre, et que us esperen en aytal loch, que per res no se·n partesquen; et que pensen bé d'ells et dels cavalls, et que tots ·III· estiguen en una posada. Et con nós hirem, posarem en altra posada, per ço que ells no vegen mi, que conèxer m'hien. "E axí, pensats d'hordonar tot ço que yo us é dit, que res null hom no·n sàpia. Et jo faré-us liurar los cavalls de ·III· en ·III·, axí que aquells de qui són los cavalls no sabran a què·ls volem, salvant que direm que a vós los volem liurar, et que deffora los volets assajar per regonèxer aquell qui mellor serà per nós. E En Domingo de la Figuera respòs: —Senyor, axí con vós manats se complirà. Et leixats a mí, d'aquí avant, endressar tot lo fet, que, pus que jo sé la vostra volentat, jo hé fe en Déu que y daré aytal acabament que Déus et vós ne serets pagats. Et ab l'ajuda de Déu estats a[b] bon cor, que yo us manaré a Bordeu per tal part que de res no us cal dubtar, et axí mateix al tornar. Et pensats-me de hordonar ·I· hom qui em liure los cavalls. Et lo rey dix: —Ben dehits; pensats d'enentar. Et tantost apellà lo seu cavallerís, et dix-li que, aytant con li era cara la sua amor, en pena de la persona, que null hom no sabés res d'açò que li diria, sinó ell e·N Domingo de la Figuera. Et lo cavallerís dix: —Senyor, manats, que yo faré. —Anats tantost, et, de ·III· en ·III· cavalls, liurats ·XXVII· cavalls

a·N Domingo de la Figuera los mellors, triadament, que nós hajam. Et lo cavallerís dix: —Senyor, lexats fer a mi et a·N Domingo, que per çert yo·n tench en mon poder ben ·LXX·, entre aquells que·ns han trameses lo rey de Mallorcha, e el rey de Castella et d'altres. E axí par que·n puscham triar los mellors ·XXVII·, jatsesia que tots són tan bons que poch hi porem triar. Dix lo senyor rey: —Anats en bona ventura. Et ells anaren et faheren tantost tot ço que·l senyor rey los hac manat a cascun. Et lo senyor rey tantost hordonà aquell dia ·X· cavallers que cascun anàs si quart, e cascuns ell envià a Bordeu, ço és, cascun dia ·I·, a·N Gillabert de Cruïllers; e cascun portava missatge a·N Gillabert et al seneschal de Bordeu. E la missatgeria era aquesta: que·l senyor rey d'Aragon tramatia a dir al seneschal si l'assegurava; et si l'assegurava, que ell era aparallat de ésser al jorn al camp. E açò fehia ell per dues rahons: la primera, que·l camí se usàs que missatges veessen passar tots jorns del rey d'Aragon, et si anant ne tornant trobarien que·ls faés neguna cosa de enuig, ne quin solas trobarien, et que tots dies n'agués lengua; et l'altra rahó era per ço con ell sabia que·l senescalch avia manament que tot ço faés que·l rey de Ffrança volgués ne manàs, salvant emperò que havia manement senyallat, que·l rey d'Anglaterra li havia feyt, que per neguna guisa no consentís ne sofferís que la persona del rey d'Aragon presés mal ne dampnatge, ne hom seu, ans de son poder los donàs via et carrera que anassen salvament; sí que per ço con lo rey d'Anglaterra sabia que aquest senescalch era cors et ànima del rey d'Aragon, e tot son linatge ho era tots temps estat, per ço lo féu senescalch de tot Bordellès tantost

con sabé que la batayla se devia fer. E axí lo senescal, con hi venia missatge al rey d'Aragon, tantost ho anava dir al rey de Ffrança, e·l rey de Ffrança manava-li que li escrisqués que pensàs de venir, que·l camp era apparallat et que·l rey Karles era apparallat; et lo senescal trametia-li a dir lo contrari: que aytant con havia cara la vida, que no y vengués, et que Déus et tot lo món lo·n tenia per escusat, et que per ço con lo rey d'Anglaterra vehia que no·l poria assegurar, no y era volgut venir; e axí, que per res no u assejàs. E axí lo rey de Ffrança usava tots jorns d'aquestes missatgeries, a saber, que no havia jorn que no n'hoýs que missatges hi avia del rey d'Aragon. E axí, pensave·s que·l senescalch scrivís axí con ell li menava; per què estava en esperança que y vendria. E con tot açò se fo continuat et hordonat, lo jorn se acostà, de la batayla. Lo senyor rey appellà En Bernat de Perataylada, qui era fill del noble En Gillabert de Cruÿlers, et mès-lo en una cambra ab En Domingo de la Figuera ensemps, et descobrí-li lo fet et manà-li tenir secret; e axí li u promès con avia fet En Domingo de la Figuera. Et manà·ls que aquella nit fossen aparallats de partir, de miya nuyt avant. Et manà al cavallerís que hagués apparallats et ençellats ab les çelles d'En Domingo de la Figuera los ·III· cavalls, et que al ·I· metés la çella de trossa. E axí con ho manà, axí fo aparallat, que null hom no·n sabé res sinó tots ·III· ells e·l cavallerís. Que ben sabia lo senyor rey que nuyl hom no li u consentira, que en tan gran ventura se matés; et ell era de tan alt cor et de tan leyal que per tot lo món ell no romanguera que·l jorn que era emprès ell no fos al camp. E axí, per ço ell no volch que negun hom ho sabés; que son fill N'Amffòs, lo fill major, no·n sabé neguna cosa. Què us en faria pus longues noves? Que con miya nuyt hac tocat, ells se levaren, e·l cavallerís hac apparallats los mellors

·III· cavalls qui y eren. E·l senyor rey puyà en la ·I· et aportà davant la gramayla d'En Domingo de la Figuera et una escona muntera en la man; et dejús, guarnit de unes bones espatleres et d'un bon camisol; et puys, dessús, un cassot vert de drap de lin qui u cobrí tot; et puys una gramayla fort àvol, veyla, que vestí, et son caperó e una cervellera en son cap, ab ·I· capeyl de li. Et En Bernat de Perataylada fo axí mateys guarnit, et portà la trossa, ço és, una boneta que no pesava molt, et ab l'escona muntera en la man. E En Domingo de la Figuera cavalcà con a senyor ben arreat, axí con havia acostumat de cavalchar, ab ses oses et ab capell de sol et guants, et bé hordonat. Et En Bernat de Perataylada portava un gran carner en què anaven tota vegada ·VI· fogasses, per ço que aquelles menjassen de jorn, et beguessen de l'ayga là hon hom no u veés. E axí, ab la gràcia de Déu, partiren-se de Jacha, e segurament anaren en tal manera que ·III· jornades anaven entre la nit e·l dia et ço que prenien de l'altra nuyt; que tota hora venien a posada al primer son, que de jorn e·l món ells no descavalcaven en poblat ne per beure ne per menjar, ans menyaven lo pa cavalcant et caminant. Et con eren a cap de jornada, trobaven los ·III· cavalls. Et tantost En Domingo de la Figuera, ab son hoste, anava a l'hostal hon eren los cavalls, e aquells dels cavalls havien gran goig et demanaven-li con era tan gran nuyt vengut. Et ell dehia-los que per ço que·ls cavalls no venguessen ab calor. E entretant que ell estava ab aquella sua companya, lo rey e·N Bernat de Perataylada aparallaven de menjar; e con ell se pensava que podia ésser aparallat, ell se·n tornava a l'hostal hon era lo rey e·N Bernat de Perataylada, e fahia romandre aquells, que dehia que al matí los veuria. E con era a son hostal, trobava la taula

mesa, et donava-li aigua a mans; et En Bernat de Perataylada pensava dels cavalls. E axí con En Domingo havia escudeyla e li havia taylat, venia En Bernat de Perataylada, et ab lo rey seÿen en altra taula et menjaven ensemps; e axí menjaven tost que no us pensets que moltes noves hi fassen, que cascun portava la salça en la boca. Et tantost con havien menyat anaven-se gitar e dormien entrò a matines. Et a hora de matines levaven-se, et En Domingo de la Figuera amenava aquells ·III· cavalls als seus escuders, a la lur posada, et fahia-los levar les çelles et metia-les als altres ·III· qui eren reposats, et dels altres ell manava que pensassen bé; e axí pensaven de cavalcar. Et faheren axí cada dia con faheren a la primera jornada. [c.90] Et anaren tant que vengren a miya legua prop de Bordeu a hora del seny sonant, a una torra de ·I· cavaller antich et prohom qui era gran amich d'En Domingo de la Figuera. E aquí foren bé reebuts et ben pensats; et con agren sopat, anaren-se·n gitar. E al matí, con se féu alba, levaren-se, et muntaren sobre lurs cavalls et anaren envés lo camp. Et aquell jorn era lo jorn que era emprès de la batayla. Et tantost tramateren l'oste a·N Gillabert de Cruÿles, qui posava en un alberch fora la ciutat, qui era pus prop del camp que negun altre qui fos en la ciutat. Et digueren-li que En Domingo de la Figuera et ·I· cavaller del rey d'Aragon eren aquí, et que havien anuyt posat ab ell, et que tantost, solament, si altre, vengués parlar ab ells. E l'hoste anà tost a·N Gillabert, qui ja era levat, et dix-li la missatgeria; et En Gillabert, qui sabia que aquell era lo jorn que·ls reys devien ésser al camp, et estava tot resellat, et duptave·s d'allò que veé per l'alt cor et la gran fe que sabia que·l rey d'Aragó avia. Et tantost, ab l'oste solament, cavalcà, que no demanà negun. Et con fo a ells et

ell veé lo senyor rey et son fill, mudà·s tot de color; mas era tan savi que no·n féu res aparès, per rahon de l'hoste. E·l rey près-lo a una part, e romàs ab l'oste En Bernat de Perataylada et En Domingo de la Figuera. E·N Gillabert dix: —Senyor —con foren apartats—, què és açò que vós havets fet? Con vós sóts mès a tan gran ventura? —En Gillabert —dix ell—, vull que sapiats que, con yo fos çert que·l cors hic degués perdre, yo no romanguera de venir per neguna manera. Et axí no fassam pus longues noves. Vós me havets tramès a dir que yo·m pusch fiar en lo senescalch; et per ço anats a ell, et digats-li que açí ha un cavaller del rey d'Aragon qui vol parlar ab ell, et que amèn ab si ·I· notari et ·VI· cavallers qui sien seus, et no pus; et que açò fassa tantost. E En Gillabert tantost anà al senescalch e li u dix. E·l senescal anà al rey de Ffrança et dix-li: —Sènyer, ·I· cavaller ha vengut del rey d'Aragó, et ha parlat et dit que vol parlar ab mi. Et ab vostra licència vull-hi anar, si a vós plau. E lo rey de Ffrança respòs que tots dies avia aytals manaments a fer: —Anats a la bona ventura, et con hajats ab ell parlat féts-nos-ho a saber, què us haurà dit. —Senyor —dix ell—, sí faré. Et tantost lo senescalch, ab lo notari, lo mellor e·l pus antich de Bordeu et de la cort del rey d'Anglaterra, ell se n'anà, et ab ·VI· cavallers, los pus honrats que ell havia en sa companya. Et con foren al camp, ells atrobaren lo rey, e En Bernat de Perataylada et En Domingo de la Figuera e·l camp. Et dins lo camp lo senescalch entrà, et aquells qui ab ell vengren, e l'hoste qui era ab lo rey, et En Gillabert, qui y vench ab lo senescalch. E com lo senescal entrà per lo camp, lo senyor rey exí-li ab sos companyons a carrera e saludà·l de part del rey d'Aragon; et ell molt cortesament

reté-li les saluts, et dix-li: —Senescal, sènyer, jo són comparagut açí davant vós per lo senyor rey d'Aragó, per ço con vuy és lo dia que ell e·l rey Karles havien jurat et promès que fossen al camp, aquest jorn de vuy. E axí, deman-vos si porets tenir segur lo rey d'Aragó, si vuy ve en aquest camp. Et ell dix: —Senyor, yo us respon breument, de part de mon senyor lo rey d'Anglaterra et de mi, que yo no·l poria tenir segur, ans de part de Déu et del rey d'Anglaterra lo·n tenim per escusat e·l ne donam per bo et per leyal et per quiti; que per res no·l poríem tenir segur, ans sabem per çert que s·ich venia, que res no·l poria restaurar, ne ell ne aquells qui ab ells venguessen, que no morissen: que veus assí lo rey de Ffrança e lo rey Karles, que ych són ab ·XII_míllia· cavalls armats. E axí podets entendre monsènyer lo rey d'Anglaterra, ne yo per ell, com lo poríem assegurar. —Donchs —dix lo rey d'Aragon—, plàcie-us que·n sia feta carta, senescal, et que u manets al scrivà. E·l senescal dix: —Que·m plau —et ho manà al notari. Et tantost lo notari scriví tot ço que·l senescalch hac dit. E con vench al demanar lo rey con havia nom, dix al senescalch: —Senescal, ¿assegurats-me, mi et tots aquells qui ab mi hic són? —Sènyer —dix ell—, hoc, sobre la fe de mon senyor lo rey d'Anglaterra et de mi. Et lavors lo senyor rey gità·s lo caperó darrera, et dix-li: —Senescal, conexets-me? E lavors ell lo guardà, et conech que era el rey d'Aragon. Et va donar del peu en terra, et volch-li besar lo peu; e·l rey no u sofferí, ans lo féu cavalcar et puys donà-li la mà, que li besà. Et dix: —Ha, senyor! Què és açò que havets feyt? —Yo —dix ell— són vengut açí per salvar ma fe, et vull que tot ço que havets dit, ne yo diré, lo notari assí scriva largament, [et] con yo en persona són comparagut et hé sercat tot lo camp. Et lavors ell va brochar lo cavall et environà tot lo camp, et entorn et per mig, en presència del senescalch et d'aquells

qui y eren. E entretant lo notari scriví tot ço que feÿa al fet, et a escusa del rey d'Aragó. Et ab veritat lo dit senyor rey no cessava de brochar per lo camp, axí que tot lo calcigà ab la escona muntera en la mà. Sí que tuyt dehien: —Ha, Déus! Quin cavaller ha açí! Jamés no nasqué cavaller que a ell fassa a comparar, cors per cors. E com hac tot lo camp sercat moltes vegades, mentre lo notari scrivia ell se n'anà a la capella; et avellà, et tench lo cavall per la retgna, et ahorà Déus, et dix aquelles oracions que havia a dir, et lohà et benehí Déus qui a aquell jorn lo avia aportat a complir son sagrament. Et con hac feta sa oració, ell tornà al senescal et a l'altra companya; e·l notari hac scrit tot ço que fahia a scriure, e legí-u en presència de tuyt e levà sos testimonis. Et con ho hac fet, et el rey hac dit ·III· vegades al senescal ell si·l poria assegurar, que s'aturaria per fer la batayla, et ell respòs que no, et tot açò se mès per scrit —e con ell baronívolment sobre son cavall ab la eschona muntera en la man sercà tot lo camp entorn et per mig et per travers, et anà ahorar a la capella—; e con tot açò fo mès en forma públicha, lo rey requès al senescal que manàs al notari que fahés d'aquella rahó dues cartes públiques partides per abc —La una que romanga a vós, et l'altra que donets a·N Gillabert de Cruÿllers. —Senyor —dix lo senescal—, axí ho man jo al notari que sia fet. E axí·s complí. Et fet açò, lo rey près per la mà lo senescal et mès-se en lo camí; et anaren tro là hon havien jagut. Et con foren davant la torra, dix lo rey al senescal: —Senescal —dix ell—, aquest cavaller nos ha feta molta de honor et de plaer en son alberch, per què yo us prech que, per honor de nós et per honor, li fassa lo rey d'Anglaterra et vós tal do que ell et son linatge ne vayla més. —Senyor —so dix lo senescalch—, açò serà fet. E·l cavaller

correch besar la man al rey. E con açò ac dit, lo senyor rey dix al senescal: —Esperats-nos, que avallarem assí pendre comiat de la dona qui·ns hic ha anuyt tan bé acullits. —Senyor —dix lo senescal—, pensats de fer ço que us plaurà, que bé·n par de la vostra cortesia. E axí lo rey avellà et près comiat de la dona. Et com la dona sabé que era lo rey d'Aragon, baxà·s als seus peus et féu gràcies a Déu et a ell de la honor que·ls havia feta. E axí près comiat, et cavalchà ab lo seneschal; et lunyà·l, tota hora parlant, bé una legua, e li féu gràcies de la bona volentat que en ell havia atrobada. E·l senescal profferí·s a ell, e axí preseren comiat. Et lo senescal dix a·N Domingo de la Figuera: —En Domingo —dix ell—, vós sabets lo camín; consell-vos que per res no tornets per là hon sóts venguts, ne encara per Navarra: que yo sé que·l rey de Ffrança ha fetes cartes per totes parts que, d'aquest dia avant, sia tothom pres que sia del rey d'Aragon, sia que vaja o que torn. E En Domingo de la Figuera dix: —Sènyer, ben dehits; et si a Déu plau, bé hi darem consell. Et lavors preseren comiat los uns dels altres; e·l senyor rey, ab la gràcia de Déu, anà-sse·n, et près lo camí per Castella. Ara lexaré a parlar d'ell, et tornaré a parlar del senescal, [et] del rey de Ffrança et del rey Karles. [c.91] Con lo senescal fo partit del senyor rey d'Aragó e los altres qui ab ell eren, acompanyaren En Gillabert de Cruÿlers entrò a la sua posada. E puys lo senescal, ab l'altra companya, axí con eren, anaren-se·n al rey de Ffrança et al rey Karles, et dixeren-los tot ço que·ls era esdevengut, ne con lo rey d'Aragon dins lo camp brochà, mentra l'escrivà scrivia, per tot lo camp entorn et per mig et per totes parts, et con avellà ahorar en la capella; et finalment,

tot quant féu ne dix. E com los reys hoÿren assò, senyaren-se més de ·C· vegades; et tantost dix lo rey de Ffrança: —Mester és que tothom se pens, anuyt, de guaytar; et los cavalls, que sien armats, et que ·M· cavalls armats faessen la guayta anuyt; et que tots estiam resellats. Que per çert vós veurets que aquesta nuyt ferrà en nós; que vosaltres no·l conexets tant bé con yo fas: que aquest és lo mellor cavaller et del pus alt cor que vuy sia e·l món. Et podets-vos pensar qui és, con tan gran cosa ha assejada. E axí, senescal, hordonats la guayta de vostres gents; e nós farem hordonar la nostra, de la host. E·l senescal respòs: —Senyor, tot açò serà fet que vós manats. E lo rey Karles dix al rey de Ffrança: —Anem al camp et veyam les peades del seu cavall, si ja pot ésser ver ço que·l senescal diu. E lo rey de Ffrança dix: —Que·n són pagat. Et dich-vos que aquesta és estada la pus alta cavalleria, sia que hic sia ab companya o solament axí con entrà e·l camp, que hanc nuyl temps cavaller faés; per què tothom lo deu molt dubtar. Dix lo senescal: —Senyors, no duptets ço que yo us dich; que veus assí lo scrivà que ha feta la carta, e aquests ·VI· cavallers qui·n són testimonis, qui ja lo conexien lonch temps havia, et veus assí lo cavaller qui fo lur hoste anuyt. Sí que la major valor et cortesia féu que yo hanc veés fer a senyor: que comiat anà pendre de la dona muller d'aquest cavaller, e y aveylà, e y muntà en les cambres, axí con si fos en lo pus segur loch del món. Et tot açò han vist han vist aquests. —En veritat —dix lo rey de Ffrança—, aquí hac gran valor et gran ardiment et gran cortesia. Et pensem de cavalcar. Et cavalcaren, et vengren al camp; et veeren l'esclau del cavall et tot ço que·l senescal los dix. Què us diré? Que la veu anà per tota la host et per tot lo pahís. E aquella nuyt veérets fets, et tohom estar

armat, e·l[s] cavalls armats; que hanc, la nuyt, no dormí null hom en la host. E l'endemà levaren les tendes et anaren-se·n abdosos los reys ensemps; et vengren-se·n tro a Tholosa, hon trobaren lo cardenal, per nom En Xaudet, qui era legat del papa, et monsènyer En Ffelip, fill del rey de Ffrança, lo major, et mosènyer Karles, son germà. Et faheren gran festa a lur pare et al rey Karles, et el cardenal atrestal. Et con lo rey de Ffrança e·l rey Karles agueren comptat al cardenal ço que·l rey d'Aragó hac fet, meraveylà·s et senyà·s més de ·C· vegades, et dix: —Ha, Déus! Et con gran peccat féu lo pare sanct et nós tuyt, con a aquest senyor dixem de no, de ajuda! Que aquest és altre Alexandri qui és nat e·l món. Ara lexaré a parlar del rey de Ffrança, et del rey Karles et del cardenal, et tornaré a parlar del senyor rey d'Aragon. [c.92] Com lo senyor rey d'Aragó hac pres comiat del senescal et dels altres, ell se mès al camí aquell que En Domingo de la Figuera los mostrà; et anaren-se·n per per lo raÿgar de Navarra, ço és a saber, tota hora per terra del rey de Castella; et manà·ls per aquell camín hon sabien que devien trobar los cavalls. E axí con avien fet a l'entrar, axí mateix faheren a l'exir. Axí que vengren a la vila de Sòria, et de Sòria a Seron, et de Seron a Xavaquello, qui és lo darrer loch de Castella et a l'entrant d'Aragon; et de Xavaquello vengren a Verdejo, qui és lo primer loch que trobaren d'Aragon. Et pus que foren a Verdejo, pensaren d'ells mateixs; et les gents de Verdejo, qui conegren lo rey, faeren-li gran festa et gran alegre, et pensaren d'ell ·II· jorns. Et tots aquells de la encontrada saberen-ho; et tothom, de cavall et de peu, qui d'aquella encontrada fos, atenien a ell et acompanyaven-lo. Et axí ben acompanyat vench a Calathayú; et si hanc en loch fo feta gran festa, là la faheren. E·l senyor rey tramès sos correus

de totes parts, et especialment a Jacha, al senyor inffant, et a tots los capdals de Cathalunya et d'Aragó, et als ·CL· cavallers de la batayla, que fossen a Saragoça "al ·X· jorn depús les cartes hauran reebudes, que ell serà a Saragoça, hon tendrà corts". Et axí u tramès a dir per tot Aragon. Et si hanc veés goig ne festa, sí fo feta a Jacha per lo senyor infant et per tots aquells qui y eren. Et faheren gran professó, que tots los prellats de Cathalunya et d'Aragon hi eren, et loharen et benehiren Déu de la gran merçè que feta los havia, de lur senyor, que de gran perill l'avia Déus escapat et tornat ab gran honor; que per tots temps n'auria la casa d'Aragon, d'açò que fet havia, honor et preu. Et con aquesta festa fo feyta, cascun pensà de anar là hon li plach, en guisa que·l jorn emprès fos a Saragoça; e·l senyor imffant N'Amffòs e la major part dels richs hòmens, cavallers et prellats anaren envers Calathayú, al senyor rey. Et axí mateix, no·m demanets la festa que madona la reyna e·ls inffants faheren, e tots aquells de Saragoça, con saberen açò. Que aquells qui eren a Jacha, et a Saragoça et per tota la terra estaven ab gran temor, que no sabien hon era lo senyor, ne·n podien entrar en senyes entrò que ell mateix vench; per què no era meraveyla si n'estaven en gran reguart. Are us lexaré a parlar del senyor rey, et tornaré a parlar de l'almirayl. Con l'almirayl hac vençuda la batayla de Malta et la festa fo passada a Messina, axí con davant havets entès, ell aparallà d'armar ·XXX· galeas, per ço con hac lengua que a Nàpols se armaven totes quantes n'í havia; e axí ell volia estar aparallat, sí que armà les ·XXX· galeas. [c.93] Et con foren armades,

hac lenga de Nàpolls que aquelles galeas encara de tot un mes no exirien, et que y devien muntar, entre comtes et altres senyors de senyera, més de ·XIIII·, ab molta cavayleria; et que amanaven lurs cavalls ab barques de creu et en les galeas. Et axí ell féu ·I· bon pensament: que no era mester que aquell mes estegués debades. Et appellà son cunyat En Manffré Lança, et dix-li que pensàs de muntar en les galeas ab ·C· cavallers et mil almugàvers et ·C· hòmens de mar; et que cascuns anassen ab lurs tendes, et portassen ·IIII· trebuchs; et que hirien al castell de Malta e·l tendrien assetyat tant entrò lo aguessen. E axí con ell ho hordonà, axí fo fet. E muntaren en les galeas et anaren-se·n al castell de Malta; et là posaren lur setge e·ls trebuchs pensaren de trer. E con l'almirayl los hac posats en terra, hordonà que aquells de la ciutat de Malta et de la ylla aportassen tota res a vendre al setge, et aquells del Goy atretal; et cascuns faeren-ho volenters, per ço con per lo castell los fahia gran pahor que no fossen barrejats. Et axí l'almirayl, con los hac hordonats e lexats En Manffré Lança cap, qui era molt savi cavaller et bo, pensà·s de partir d'ells; e lexà·ls ·II· lenys armats et ·II· barques armades, per ço que si res los fahia mester que tantost tramatessen a ell. Et féu la via de Tràpena, et visità et comfortà tota la fassana de ffora et aquella dintre entrò fo a Lípper. E a Lípper ell fó exir la gent en terra et manà combatre la villa; et a la fin aquells de la villa de Lípper, qui veeren lo poder tan gran et l'almirayl qui·ls volia talar, reteren-se al senyor rey d'Aragon et a l'almirall per ell. E l'almirayl entrà ab tota sa gent dins, et près sagrament et homenatge de tuyt, et refreschà tota sa gent. Et hac ·II· lenys armats

que tramès per lengua a pendre; et anà cascun per sí. Et d'altra part, axí mateix, tramès ·II· barques armades de hòmens de Lípper, qui anaren per pendre lenga de l'hostol de Nàpolls. E axí, lexar-vos hé ara a parlar d'ell, et tornaré a parlar del senyor rey d'Aragó. [c.94] Com lo senyor imffant N'Amffòs, [et] richs hòmens, [et] cavallers et prellats foren ab lo senyor rey en Calatahiú, agueren los uns dels altres gran plaer. Et En Domingo de la Figuera et En Bernat de Perataylada comptaren-los tot ço que·ls era esdevengut; sí que tuyt ho tengren a gran cosa, et loharen Déus, qui·ls ne havia escapats. E axí lo senyor rey, ab tots ensemps, vench a Saragoça; et la festa fo gran que madona la reyna et los infants faheren, et tota la gent. Sí que la festa fo molt gran, et durà ·IIII· jorns, que res nuyl hom no y féu. Et con la festa fo passada, ell manà que·l segon jorn tothom fos a parlament. Et aquell dia vench lo noble En Gillabert de Cruÿlers de Bordeu, et aportà totes les cartes qui e·l camp foren fetes, bullades del senescal; e·l senyor rey hac-ne gran plaer, et tothom. Et ell comptà-los ço que·l rey de Ffrança e·l rey Karles havien fet, con saberen con era estat, et con se guaytaren la nit et se n'anaren l'endemà. E·l senyor rey ris-se, et tots los altres, assats. Lo jorn que·l senyor rey hac hordonat, tothom fo a parlament. Et con tuyt foren aplegats, lo senyor rey los preÿchà e los dix moltes bones paraules, e·ls comptà tot ço que·ls era esdevengut depuys partí de Port Ffangós. Et dix con ell era vengut per la batayla, et con li n'eren fallits; et que fahia moltes gràcies a tots aquells qui e·l camp devien entrar ab ell, qui axí de bon grat hi eren venguts. E aprés dix-los con ell entenia a trametre la reyna,

e l'inffant En Jacme e l'inffant En Ffrederich ab ella, en Sicília, per ·II· rahons: la primera, per ço que les gents de Sicília n'aurien gran alegre e n'estarien pus ferms; et d'altra part, que la reyna n'auria plaer. E axí, que·ls pregava que en assò li consellassen. D'altra part, que havia entès que·l papa havia dada sentència contra ell, et croada; et que·l rey de Ffrança havia promesa ajuda al rey Karles, de què ell se meraveylava molt: —Per les covinençes tan fortes que ha entre nós et ell; per què·ns pensam que per res no u puscha fer. Per què us deman axí mateix consell d'aquests affers. E axí lo senyor rey assech-se. E levà·s l'archabisbe de Tarragona, et respòs a tot ço que·l senyor rey havia dit; et féu laors et gràcies a Déu, que de tants perills lo havia escapat. Et axí mateix, respòs al fet de madona la reyna que tenia per bé ço que·l senyor rey rey n'havia dit, que anàs en Sicília ab los ·II· inffants; et posà-y moltes bones rahons per què fahia a fer. —Et d'altra part, al fet del papa et del rey de Ffrança, tench per bé que ajats missatges savis et honrats que trametats al papa e a tots los cardenals, et altres missatges al rey de Ffrança. Et a cascuns manarets que diguen, de part vostra, ço que hordonarets ab vostra consell. E con l'archabisbe hac parlat, levaren-se richs hòmens d'Aragon et de Cathalunya, et altres prellats, et cavallers, et ciutedans, et síndichs de les villes et lochs; et tots tengren per bé ço que l'archabisbe ach dit, e u comformaren. Et sobre açò la cort se partí ab gran alegre et ab gran concòrdia; et lo senyor rey donà de grans dons a tots los ·CL· cavallers qui eren venguts a Jacha per entrar en la batayla, e·ls desféu la messió de tot quant havien despès, axí en cavalls, con en arnès, con en messions de venir et de tornar en lurs lochs. Axí que cascun se n'anà en lurs lochs pagat et alegre

del senyor rey; et degren-ho fer, que jamés no fo senyor que mils se captengués de vassalls con ell féu de tots, cascun segons sa vallor. Axí mateix, En Domingo de la Figuera hac fets tornar los ·XXVII· cavalls al cavallerís del senyor rey. Et d'aquells et d'altres, més de ·CC·, lo senyor rey donà als altres richs hòmens et cavallers qui y eren venguts de Cathalunya et d'Aragon et del regne de València per honor d'ell, qui no havien aüt albarà de entrar e·l camp. Axí, què us en diré? Que hanc null temps null hom qui bo fos, qui vengés a Jaca, de res no·s tench per pagat con faheren del senyor rey; que a tots donà richs dons, et majorment foren los grans dons als ·CL· cavallers. E axí tuyt partiren-se pagats et alegres, et anà-sse·n cascú pagat et alegre en sa terra. E·l senyor rey romàs ab madona la reyna et ab los inffants en Saragoça. Et aprés ·VIII· jorns, hordonà ab madona la reyna que ab los inffants tots ensemps, salvant l'imffant N'Amffòs, "qui se n'hirà ab nós", que·s n'anassen a Barchinona, et que là que·s recullirien. De la qual cosa madona la reyna havia d'una part gran alegre, et d'altra part era despagada con se lunyava del senyor rey. Mas lo senyor rey li promès que al pus tost que poria que y passaria, et d'açò la comfortà. E axí lo senyor rey anà-sse·n en Barchinona, e·l senyor imffant N'Amffòs ab ell; e passaren per Leyda. Et en cascuns lochs la festa era gran, que li faÿen; et majorment fo la festa gran en Barchinona, la major que hanc s'í faés; que tota hora hi durà ·VIII· dies, que no s'í fahia mas jochs et bayls. E tantost con lo senyor rey fo a Barchelona tramès missatges a tots los barons de Cathalunya, et a cavallers, [et] ciutats [et] viles, que aprés ·XV· jorns de la data de les cartes, fossen

en Barchinona. E axí·s complí com ell manà. Et con lo senyor rey de Mallorcha sabé que·l rey era en Barchinona, vench-lo veer; et la festa fo molt gran que abdosos germans se faheren. E·l jorn que la cort fo manada, lo senyor rey féu aplegar la cort general al palau reyal de Barchinona; et dix tot ço, sens més et sens menys, que hac dit a la cort de Seragoça, e axí mateix li fo respost con a la cort de Ceragoça, e axí fo comformat. Et axí mateix lo senyor rey hi féu molts dons et moltes gràcies a richs hòmens, cavallers et ciutedans et hòmens de villes; et axí·s partiren tuyt alegres et pagats. Et lo senyor rey hordonà sos missatges, ab son consell, que tramès al papa, molt honrats et savis. Axí mateix, ne hordonà que tramès al rey de Ffrança. Et con foren ellets, féu-los donar diners per despesa complidament, e·ls féu aparallar honradament de totes coses; et pensà·ls d'espeegar los capítolls, et de tot ço que portar devien. Et preseren comiat del senyor et anaren en bona hora. [c.95] Et con lo senyor rey hac espeegats los missatges, demanà a·N Ramon Marquet et a·N Berenguer Mayoll, et dix-los que pensassen d'armar la nau d'En Pere des Villar, per nom la "Bonaventura", et altra nau de les majors qui en Barchinona eren aprés d'aquella; et que les encuyrassen, et en cascuna metessen ·CC· hòmens combatens, los mellors que en Barchinona fossen; et que y metessen bussons, et ànchores en arganell, et castells levadissos, et encuyrar et armar les gàbies et tot ço que a naus armades fahia mester; et que armàs ·IIII· galeas et ·II· lenys et ·II· barques armades, et que tots ensemps anassen en conserva. Que ell volia trametre la reyna, e l'inffant En Jacme e l'inffant En Ffrederich ab ella, en Sicília, et

que y volia tramatre ·C· cavallers ab ells, "meyns d'aquells qui són de lurs cases"; et d'altra part, oltra los mariners, ·D· ballesters ben apparellats, et ·D· cirvents, per ço que les naus et les galeas fossen ben apparallats et que refrescassen la ylla de Sicília. Axí con ho manà, En Ramon Marquet et En Berenguer Mayoll ho compliren, que segurament, con que y cresquessen, no y minvaren res; et majorment que que a ells donava lo càrrech lo senyor rey, que y anaven per capitans. Et con tot fo armat et apparallat axí con lo senyor rey hac manat, madona la reyna e·ls inffants foren venguts, et fó-los feta gran festa; e·l senyor rey manà, ab la gràcia de Déu, que·s recullissen, et tantost recullí·s tothom. Et con tuyt foren recullits, madona la reyna en la cambra près comiat del senyor rey; et cascun se pot pensar qual fo lo departiment que entre ells fo, que jamés no fo tan gran amor entre marit et muyler con entre ells era et fou tots temps. Et con madona la reyna hac pres comiat del senyor rey, els imffants amdosos intraren en la cambra al senyor rey, e gitaren-se als seus peus; e lo senyor rey levà-los, e·ls senyà e·ls benehí moltes vegades, et los donà la sua gràcia et benedicció, e·lls besà en la bocha. E los dix moltes bones paraules, e asenyelladament al senyor inffant En Jacme, qui era lo major, que tota hora havia, et ha encara, ben ·VI· anys més que l'imffant En Ffrederich; sí que ja era de bon enteniment, et molt savi et entès en totes coses de bé: que d'ell pot hom dir l'axempli que·s diu en Calathaiú, que "espina con púnyer deu, aguda neix"; e axí ell paria bé en sa juventut que savi era et savi devia ésser. Et si hanc ho parech, bé u ha demostrat e u mostra tot jorn; que jamés no nasch pus savi príncep, ne mils nudrit, ne pus cortès, ne mellor

d'armes ne de tots fets, con ell és estat, et és encara, et serà molts anys, si a Déu plau; que Déus li darà bona vida. E axí lo senyor inffant En Jacme entès bé et mès en obra totes les bones paraules que·l senyor rey son pare li dix; e axí mateix l'imffant En Ffrederich, d'aquell enteniment que havia, retench ço que·l senyor rey los dix. Et pot hom dir axí mateix ço que de l'inffant En Jacme hé dit: que cascuns d'ells són tan bons envers Déus et envers lo món, et envers los pobles et lurs sostsmeses, que al món no·n pot hom anomenar ne trobar de mellors. Et axí con lo senyor rey los hac agraciats et benehits, besà-los altra vegada en la bocha, et ells besaren-li los peus et les mans, et exiren-se de la cambra. E·l senyor rey romàs en la cambra tot sol ben ·IIII· hores del dia, que no volch que null hom hi entràs. E axí mateix féu madona la reyna, en altra cambra, ab lo senyor inffant N'Amffòs et ab lo senyor inffant En Pere; e·ls senyà e·ls benehí moltes vegades, e los donà la sua benedicció e·ls besà en la bocha més de ·C· vegades; et ells bexaren-se et besaren-li los peus e les mans, et enteseren molt bé moltes de bones paraules que ella los dix e·ls castigà. E con açò fo fet, lo senyor rey de Mallorcha, et comtes, [et] barons, et prellats, [et] cavallers et ciutedans, tots van exir del palau. Et madona la reyna dix que entrassen en la seu, que ella se volia agraciar de madona santa Eulàlia et de sanct Euleguer. E axí entraren en la seu; et davant santa Eulàlia et de sanct Eulaguer, l'archabisbe de Tarragona et ·VIII· bisbes qui y eren dixeren molta bona oració sobre el cap de la reyna et de tots los inffants. E com tot açò fo fet, madona la reyna hac complides ses oracions, et foren les bèsties apparallades, et anaren-se·n a mar. E·l senyor rey de Mallorcha destrà madona la reyna a cavayl;

et a peu la destraren lo comte d'Ampúries, e·l vescomte de Rochabertí, et En Ramon Folch vescomte de Cardona, et d'altres richs hòmens de Cathalunya et d'Aragon més de ·L·, que li anaven a peu entorn, e·ls concellers de Barchinona, et molts d'altres ciutadans, et puys tot lo poble de Barchinona, axí hòmens con dones, et donzelles et imffants; que tuyt ploraven et pregaven Déus per madona la reyna et per los inffants, que·ls guardàs de tots embarchs e·ls aportàs sans et sauls en Sicília. Què us diré? Que fort havia dur cor qui en aquell punt no plorava. E axí con foren a la riba de la mar, lo senyor rey de Mallorcha descavalchà et avaylà madona la reyna, et puys la mès en una beyla barcha de penescalm de la nau, que hom li hac empaliada, et ab ella los ·II· inffants. E al pendre comiat dels dos inffants qui anaven ab los ·II· qui romanien, aquí veérets pietat: que no·ls podi·om per res partir, entrò que·l senyor rey de Mallorcha hi avallà de la barcha, qui, en plorant, los departí, et mès en la barcha lo senyor inffant En Jacme e·l senyor inffant En Ffrederich, ab madona la reyna. E tantost con los hi ac, ell muntà en la barcha, et lo comte d'Ampúries, et En Dalmau de Rochabertí, et En Ramon Folch vescomte de Cardona; et sí manaren vogar. E axí con comensaren a vogar, madona la regina se girà, et senyà et benehí sos fills, et puys tot lo poble, et encara tot lo pahís. Et los mariners vogaren et anaren-se·n a la major nau, per nom la "Bonaventura". E con madona la reyna e·ls inffants se foren lunyats de la terra, faheren recullir les dones et les donzelles en altres barques que y havia apparallades, et richs hòmens et cavallers axí mateix ab elles, per honrar et per acompanyar; et ab la gràcia de Déu anaren-se·n tuyt a la nau. Et madona la reyna e·ls inffans muntaren

en la nau, e·l senyor rey de Mallorcha, e·l comte d'Ampúries e·l vescomte de Richabertí ab ells; et puys muntaren-hi les dones et les donzelles qui anaven ab madona la reyna. Et l'altre gent En Ramon Marquet departí per l'altra nau et per les galeas. Et con tots foren recullits, En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayoll vengren al senyor rey de Mallorcha, et besaren-li la mà, et dixeren-li: —Senyor, senyats et beneÿts-nos, et aveylats en terra; et lexats-nos anar, ab la gràcia de Déu. E sobre açò lo senyor rey de Mallorcha près comiat de madona la reyna en ploran, et puys dels inffants, e los senyà e·ls benehí e·ls donà la sua benedicció molt carament, en ploran; e·l comte e·l vescomte atretal, et En Ramon Folch. E con agren pres comiat, exiren de la nau. E la nau estava a la coyla, e·lls imffants a la lama; e·l notxer pensà a salludar. Et con hac salludat, manà fer vela; et tantost la nau féu vela. Et hoýrets tals crits en la plaja, qui cridaren tuyt: —Bona, là vas! Bona!—, que parech que tot lo món retentís. Et con agren feta vela, lo senyor rey de Mallorcha anà-sse·n en terra, e·ls barons et richs hòmens; et cavalcaren et anaren-se·n al palau, hon trobaren que·l senyor rey estava encara en la cambra ab los ·II· inffants qui eren ab ell, ço és a saber, l'imffant N'Amffòs e l'inffant En Pere. E con lo senyor rey sabé que·l senyor rey de Mallorcha fo vengut, e·ls comtes e·ls barons, exí de la cambra; et les trompes tocaren, et anaren menjar. Et cascun s'esforçà de fer sollàs et deport per alegrar lo senyor rey e·ls inffants; et con agren menjat, levaren de taula et estegren en altra sala, hon vengren juglars de diverses maneres, qui·ls alegraven. Què us diré? Tot aquell dia passaren axí. Et lexar-vos hé estar ells, et tornar-vos hé a parlar de madona la reyna e

dels imffants, et del lur estol. [c.96] Com les naus e les galeas e los lenys armats agren feta vela, aquell Senyor qui guià los ·III· Reys e·ls tramès la estel·la ab qui·s guiaven, axí tramès Déus a aquestes ·III· persones estel·la de gràcia sua, ço és, a madona la reyna, et al senyor inffant En Jacme et al senyor inffant En Ffrederich. E axí són ·III· persones que podets comparar als ·III· reys qui anaren ahorar Jesuchrist, dels quals la un havia nom Baltasar, l'altre Melchior e l'altre Gaspar. Que per Baltasar, qui fo lo pus devot hom qui hanc nasqués, et lo pus graciós a Déu et al món, axí u podem dir de madona la reyna; que de madona santa Maria a ensà, no nasch pus devota dona, ne pus santa, ne pus graciosa que madona la reyna. E·l senyor imffant En Jachme podets comparar a Melchior, qui fo lo pus just hom, de justícia et de cortesia et de veritat, qui han[c] nasqués, sal Jesuchrist; e axí lo senyor inffant En Jacme pot hom comparar a ell, que totes aquestes bondats, et molt més, ha en ell. E l'inffant En Ffrederich pot hom comparar a Gaspar, qui era jove et nin, e·l pus bell hom del món, et savi et dreturer. Adonchs, axí con Déus volch guiar aquests ·III· reys, axí guiarà aquestes ·III· persones et tots aquells qui ab ells van ne ab ells són ne seran sotsmeses. Et adés, en començament, en loch de la estel·la Déus donà·ls bon vent, axí con de bocha demanaven, et no·ls desemparà entrò sans et sauls et alegres foren al port de Palerm. [c.97] E con aquells de Palerm saberen que madona la reyna era aquí, e·ls ·II· inffants, si fo lo goig gran no us ó cal dir; que quaix aquells, et tots los

de la ylla, se tenien per desemparats, et ara tengren-se per segurs. Et tantost tramateren correus per tota Sicília; et tots aquells de Pallerm, hòmens et dones et imffants, exiren a Sent Jordi, hon preseren terra. E con madona la reyna exí en terra, e los inffants, madona la reyna, axí con posà los peus en terra, senyà·s et levà los uyls al ceel, et en plorant besà la terra; et puys anà-sse·n a la esgleya de Sanct Jordi, et aquí ahorà ella e·ls inffants. Et entretant tot Palerm vench; et foren-hi amenades més de ·D· bèsties de cavalchar. Et a madona la reyna amenaren ·I· palaffrè blanch, mans et beyl, et meteren-li l'ançellament de madona la reyna. Et tantost tragué hom, de ·II· galeas obertes que y havia, ·II· bells palaffrens dels inffants, ab molt rich arnès. Et puys tragueren ·III· mulles et ·II· palaffrens que y havia, molt beyls, de madona la reyna; et depuys ben ·XXX· d'altres, entre mulles et palaffrens que y havia, de les dones et de les donzelles qui ab madona la reyna venien, cascun ab son bell arnès. Et aprés tragueren, qui de les galeas, qui de l'altra nau en què no anava madona la reyna, ben ·L· cavalls d'Espanya, bells et bons, qui eren dels cavallers qui ab madona la reyna venien, et ab los senyors inffants. E con açò fo en terra, los barons, e·ls cavallers, e los honrats hòmens de Palerm, et dones et donzelles et imffants, vengren a madona la reyna et als inffants besar los peus e les mans. Et aquells et aquelles qui no s'í podien acostar, besaven la terra, et tuyt cridaven: —Ben veya madona la reyna e·ls senyors inffants! E·l goig era tan gran, e·l brugit de trompes, et de nàcarres, et de çembes et de tots altres esturments, que paria que·l

ceel et la terra ne vengués. E axí madona la reyna cavalcà, e·l senyor inffant En Jacme, a cavall, destrà-la; et misser Alayme, et misser Johan de Calatagiró, et misser Pere de Calthagiró, et misser Matheu de Tèrmens, et molts d'altres richs hòmens, a peu, destraren-la. Et puys tota la gent de Palerm anaven cantan et baylan davant ells, et lohan et glorifican Déus, qui·ls havia amenats. Et aprés cavalcà l'imfant En Ffrederich, qui anà d'altra part ab madona la reyna; et aprés totes les dones et les donzelles qui vengren ab ells, et cavallers et tots aquests de casa lur. Axí que neguna persona no y cavalchà sinó madona la reyna, e·ls inffants et aquells qui ab ells eren venguts; que los altres tots anaven a peu. E axí, ab aquell alegre anaren-se·n al palau reyal. Et abans que fossen al palau reyal, madona la reyna volch que anassen a la esgleya major de l'archabisbat et que y fessen reverència et honor a madona santa Maria; e axí se féu. Et con foren a la porta de la esgleya, madona la reyna manà que no y descavalcassen mas ella, e·ls ·II· inffants et dues dones. Et entraren dintre, davant l'altar de madona santa Maria, et aquí faheren lur oratió; et tornaren a cavalcar, et ab aquell alegre anaren-se·n al palau. E con foren al palau devaylats, madona la reyna entrà en la capella del palau, qui és de les riques del món, e axí mateix ella et los inffants faheren lur oratió; et puys muntaren en les cambres, et adressaren-se e s'aparallaren. Et les trompes e les nàcares tocaren, et anaren menjar; et tohom qui menjar volgués, pòch menjar. Et tramaseren a les naus et a les galeas tant de refrescament que a més de ·VIII· jorns los bastà. Què us diré? Que la festa durà ben ·VIII· jorns, que null hom no féu res mas dançar et alegrar. Et aytal mateix faeren

per tota Sicília. [c.98] E tantost con agren presa terra, et madona la reyna e·ls inffants foren ab aquella festa reebuts et anats al palau, En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayoll tramateren los ·II· lenys en Cathalunya, cascuns per sí, ab letres en què faheren a saber lo jorn que havien presa terra en Palerm, ne con foren reebuts ne quin temps havien haüt, ne con tots eren sans et alegres. Et los ·II· leyns partiren de Palerm et anaren en Cathalunya sans et sauls, e preseren terra a Barchinona, hon trobaren lo senyor rey; que ell havia promès que jamés no·n partiria entrò que sabés noves d'ells. E axí los leyns vengren a Barchinona, et donaren les cartes al senyor rey; et con lo senyor rey les hac legides, et aquells dels lenys ho agren comptat, con eren anats sans et sals e la honor qui·ls fo feta, lo senyor rey féu fer professó et gràcies a nostre senyor Déus d'aquella gràcia que feta li havia. E axí, lexar-vos hé a parlar del senyor rey, et tornaré a madona la reyna et als inffants. [c.99] Com la festa hac durat en Palerm ben ·VIII· dies, et madona la reyna e·ls infants foren bé revenguts de l'afany de la mar, madona la reyna hac son consell ab misser Johan de Pròxida, qui era dels pus savis hòmens del món, qui era vengut ab ella, et ab En Corral Lança, qui axí mateix era vengut ab ella, et ab altres richs hòmens e cavallers qui ab ella eren venguts , et ab lo senyor inffant En Jacme. Et ella ab ells trià·s a consell, et demanà-los què li consellaven que faés. Et misser Johan e·ls altres donaren-li de consell que tramatés cartes a totes les ciutats et villes de la ylla, que tramatessen síndichs et procuradors en Palerm: —Que dins ·X· dies aprés la carta reebuda vostra, que sien

a Palerm, a la cort que vós volets tenir; e axí mateix als richs hòmens et cavallers de Sicília. E axí con seran aplegats, lavors direts-los-ho, ço que dir-los fassa. Et madona la reyna e·l senyor inffant En Jacme tengren per bo aquest consell; e axí se complí. Et con vench al jorn que dit los fo, ells foren tots a Palerm; et aquell jorn ajustaren-se tots en general a la Sala Vert de Palerm. E aquí fo fet lo citi de madona la reyna et dels inffants, et puys dels richs hòmens et dels cavallers; et puys tots comunament segueren en terra, hon havia esteses tapits. E la nuyt avant madona la reyna e·l senyor inffant appellaren misser Johan de Pròxida, et dixeren-li ço que degués dir, et que parlàs per ell[s], ço és, per madona la reyna et per los senyors inffants; et que presentàs les cartes que·l senyor rey d'Aragon trametria a tota la comunitat de Sicília en general, e axí mateix aquelles que en special trametia a cascuns dels lochs et a richs hòmens. Et axí con tots foren ajustats, levà·s madona la reyna, et dix-los: —Barons, misser Johan de Pròxida, en loch de nós, parlarà a vosaltres. E axí, entenets ço que us dirà, que féts compte que nós vos ho deÿm personalment. Et tornà ciure. Et misser Johan levà·s, e axí con era dels pus savis hòmens del món, dix-los moltes bones paraules; e·ntre les altres, dix-los: —Barons, mon senyor lo rey d'Aragon vos salluda molt et tramet-vos aquesta carta a tota la comunitat de Sicília. Féts-la legir en general; et con serà lesta, aurets entès so que us tramet a dir. Et jo, puys, en loch de madona la reyna et dels inffants, dir-vos hé ço que dir-vos aja. Et tantost donà la carta a misser Matheu de Tèrmens; et ell près-la et posà-le·s al cap, et puys, ab gran reverència, besà lo segell, et obrí-la en presència de tuyt; et con l'ach oberta, legí-la en tal manera que tuyt la pogren hoyr. E la substància de la carta era aquesta: que ell los donava la sua gràcia, et que·ls feÿa a saber que·ls trametia

la reyna Costança, muller sua et dona naturall sua; et que·ls manava e·ls dehia que ella tinguessen per dona et per reyna, et que la obeÿssen en totes coses, et que la amassen. Et encara, que·ls trametia l'infant En Jacme, fill seu, e l'inffant En Ffrederich, axí mateix fill seu; et que·ls recomenava e·ls manava que, aprés de la reyna et d'ell, que guardassen et tenguessen l'imffant En Jacme, fill seu, per cap et per major et per senyor, en loch d'ell et de la reyna mara sua. Et per ço con a la reyna no era dat d'estar tots dies et totes hores en consell, que en loch d'ella que termenassen et ordonassen et deliurassen consells et totes coses ab l'imffant En Jacme; et que menys d'ell no faessen neguna cosa si donchs la reyna, hó ell per ella, no·ls en dava poder; et creeguessen que ells trobarien tanta de saviesa en lo dit senyor inffant que ells se·n tendrien ben per pagats. Et con la carta agren legida, levà·s misser Alayme per tots, et dix: —Senyora reyna: vós siats la benvenguda; et beneyta sia la hora que vós entre nós arribàs, e los inffants; et beneyt sia lo nostre senyor rey d'Aragon, qui en guarda e en defenca nostra vos hic ha trameses. Per què pregam tuyt nostre senyor ver Déus Jesuchrist e la sua beneyta mara et a tots los seus beneyts sancts, que ell dón vida al senyor rey et a vós, senyora, et a tots los vostres inffants; et que de nós tolga los dies e los alarch en bona vida a vosaltres, et que Déu vos prest a nós et a tots los vostres pobles. E nós, senyora, reebem adés tuyt, per nós et per tots aquells qui no ych són, de part de nostre senyor lo rey, vós per dona nostra et per reyna, et per fer et dir tot lo vostre manament; et reebem los senyors inffants axí con aquells qui deuen ésser senyors nostres; et aprés del senyor rey et de vós, majorment reebem lo senyor inffant En Jacme per cap et major et per senyor, en loch del senyor rey et de vós. E a major fermetat, jo jur per Déu et per los sancts Evangelis, per mi et per tota la comunitat de Sicília, que atendré et compliré tot ço que hé dit. Et

axí ho juram tots quants n'à en esta cort, per ells et per los lochs de què han lo sindicat. Et tantost con hac jurat, levà·s et anà besar la mmà a madona la reyna et als inffants; et cascuns dels síndichs, et dels richs hòmens, [et] cavallers et honrats ciutedans faheren atretal. E com açò fo fermat et fet per madona la reyna, levà·s lo dit misser Johan de Pròxida, et dix-los: —Barons: madona la reyna fa grat et gràcies a Déu et a vosaltres de la bona volentat que li havets mostrada, et promet-vos que tots temps, axí en general con en especial, vos amarà, e us honrarà e us ajudarà ab lo senyor rey et ab sos fills en tot ço que puscha ne bo ne honest sia. Et prege-us e us mana que d'aquí avant guardets lo senyor inffant En Jacme axí con a senyor vostre, en loch del senyor rey, son pare, et d'ella, per ço con a ella no és donat que vaja per les terres, et ell haurà anar en les guerres et en los affers, axí en fet d'armes con en altres perills. Que aquests inffans nostres són de tal casal que nuyll temps de res no·s prehen tant con que sien bons d'armes; e axí u han haüt tots los ancessors, et axí u mantandran ells et tots aquells qui d'ells exiran. Per què és mester que us prengats guarda et cura d'ells, et majorment de l'imffant En Jacme, qui adés de present entra en los afers et en les guerres; que l'inffant En Ffrederich és tan poch et de tan pochs dies que no volem que·s partescha de nós entrò sia gran. E levà·s lo dit misser Alayme, et respòs per tuyt, a madona la reyna et als imffants, que tot axí, si a Déu plau, ho compliria con madona la reyna manà: —En guisa que Déus et lo nostre senyor lo rey, et vós, madona, e·ls inffants, et tots vostres amichs et sotsmeses, ne seran pagats. Et sobre açò, madona la reyna senyà·ls e·ls benehí tots, et los donà la sua gràcia et la sua benedicció. Et levaren-se tuyt, et cascun tornà-sse·n en sa terra ab gran alegre et gran pagament. Et misser

Johan donà a cascuns les cartes qui en cascun loch en singular venien, et a cascú rich hom. [c.100] Et madona la reyna e·ls inffants, ab lur companya, anaren-se·n per terra, a poques jornades, a Meçina; et en cascun loch feÿa-los hom tan gran festa que meraveyla era. Sí que vengren a Meçina, et ab ells vengren los ·D· ballesters et los ·D· almugàvers, per terra, ab lurs armes, et tots los cavallers ab totes lurs armes e·ls cavalls en destre; sí que tota la gent n'avia gran alegre et gran esforç, que molt los feÿa bell veure. Et si en Palerm los fo feta festa gran, molt fo pus gran aquella de Meçina sens tota comparació; axí que més de ·XV· jorns durà, que nuyl hom no y féu res. Et dins aquells dies vengren noves que·l noble En Manffré Lança hac pres lo castell de Malta, que·s fo retut a ell a bona merçè; et segurament la festa se meylorà, et madona la reyna e·ls infants n'agren gran plaer; et degren-ho haver, que molt és real castell et bo, et aquell castell et illa està axí ben a la illa de Scicília con fa la pedra en l'aneyl. E con la festa fo passada, madona la reyna ajustà parlament en la ciutat de Messina, de les gents de la ciutat, et de la plana de Millars, et de la ribera entrò a Tavarnina. Et con tots foren ajustats, per madona la reyna et per los inffants misser Johan de Pròxida dix-los moltes bones paraules, et los donà gran comfort et gran alegre; axí que tuyt se partiren pagats, et madona la reyna e los inffants. Ara lexaré a parlar d'ells, et tornaré a parlar del senyor rey d'Aragó. [c.101] Con madona la reyna e·ls inffants agren feta vela de Barchinona, lo senyor rey de Mallorcha estech ·VIII· jorns, depuys, ab lo senyor rey d'Aragon, e·ls richs hòmens et barons; e als ·VIII· jorns passats lo senyor rey de Mallorcha près comiat del senyor rey d'Aragon et tornà-sse·n

a Perpinyan; et ab ell anà-sse·n lo comte d'Ampúries e En Dalmau de Rochabertí, per ço con són sos vehins. Et aprés que ells se·n foren anats, axí mateix se n'anaren tots los richs hòmens de Cathalunya et d'Aragó. E·l senyor rey romàs en Barchelona, qui en son cor se posà que no·n partís entrò que sabés noves de madona la reyna et dels inffants. E axí·s complí con ja havets entès davant, con n'ach noves per los ·II· leyns armats; sí que tantost ell n'escriví al senyor rey de Mallorcha, et a tots los richs hòmens de son regne, et a les ciutats et a les villes, per ço que faessen professó et lohassen Déu. [c.102] Et com lo senyor rey hac haüdes aquestes bones noves, ell anà visitan sos regnes; et anà·s veure ab son nabot lo rey de Castella, qui·l tramès a pregar, con sabé que fo en Aragon, que·s veés ab ell. E axí·s féu, que·s veeren ensemps a Ffarissa; e là hom féu gran festa, et senyelladament lo rey de Castella féu gran goig et gran alegre de son avoncle. Et con la festa fo passada, lo senyor rey d'Aragon mès-lo en ·I· cambra, et dix-li: —Nebot: yo creu que vós havets entès con l'Esgleya, sens tota rahó, ha donada scentència contra nós. Et assò és esdevengut per lo papa, qui és ffrancés; e axí, creegats, con és de la nació del rey Karles, que ell li darà tota favor et tota ajuda; et podets-ho conèxer adés, que, sens que no·ns ha citats, nos ha condempnats. Et axí mateix lo rey de Ffrança, cunyat nostre, qui ab nós és en forts covinences, qui axí mateix ha profferida valença et hajuda al rey Karles, son avoncle; sí que bé·ns ha demostrat tot son cor: que contra nós vench a Bordeu per acompanyar al rey Karles ab ·XII_míllia· cavalls armats. Sí que yo veig que per çert nós tenim a dors la guerra de la Esgleya et de Ffrança;

e axí vull saber de vós en quin enteniment ne sóts. E lo rey de Castella respòs: —Avoncle sènyer: tot ço que vós m'avets dit, sé yo per çert que axí és. E·ntre les altres coses, per ço vos requís aquesta vista: hé entès que·ls havets tramases missatges, et creu bé que los missatges vos aporteran noves de guerra. E yo, avoncle sènyer, promet-vos, per la covinença qui és de vós a mi, et encara, que adés vos ho conferm ab sagrament et ab homenatge de bocha et de mans, que jo no us falliré de la persona et de tota nostra terra, et que m'haurets en vostra ajuda, ab tot mon poder, contra totes les persones del món. E axí con los vostres missatges sien tornats, féts-nos a saber ço que us portaran; et si guerra vos aporten, aparallem-nos de la guerra, que par que entre vós, et nós, e·l rey de Mallorcha e·l rey de Portegal, que·ns puscham deffendre d'ells; ans entenem que, si esforçadament ho manam, que·ls tolrem Navarra tantost, et puys més avant. Et axí, avoncle sènyer, comfortats-vos et estats alegres et pagats. Et segurament ell dehia veritat: que si aquests ·IIII· reys, que ell nomenà, d'Espanya, qui són una carn et ·I· sanch, se tenguessen ensemps, poch dubtaren et preharen tot l'altre poder del món. Et axí, lo senyor rey d'Aragó, qui hoý axí parlar lo rey de Castella son nabot, levà·s, et besà-lo més de ·X· vegades, et dix: —Nabot, aytal esperança avia jo en vós; e són molt pagat, et fas gràcies de la bona proferta que feta m'avets, e axí·s ma fe que m'ó complirets. E aprés d'aquestes paraules, partiren-se la ·I· de l'altre, et preseren comiat molt dolçament, axí con pare pot partir de fill. E·l rey de Castella tornà-sse·n en son regne, e·l rey d'Aragon anà visitan sos regnes, que novitat neguna no volch fer entrò los missatges fossen tornats que él avia tramès [...]

E axí·s féu. Et lo papa respòs: —Nós justament havem enantat contra lo vostre rey. Et qui assò no creu, siats çert que és vedat et descombregat; que cascú sab et pot saber que de la cort del papa jamés no exí scentència que no fos justa. E axí és veritat que aquesta és justa; per què d'aquí avant àls no y mudaríem. Et pensats-vos-en de anar. Et sobre açò los missatges partiren-se del papa malpagats, et tornaren-se·n en Cathalunya, al senyor rey; et dixeren-li tot ço qui·ls era estat dit ne ells què havien fet. Et lo senyor rey levà los uyls al ceel et dix: —Pare senyor, en les vostres mans coman mi et ma terra, et a la vostra potència! Què us diré? Que si aquests missatges del papa vengren ab mala resposta, ab aytan mala vengren aquells del rey de Ffrança, e axí mateix s'í protestaren. Et con foren davant lo senyor rey d'Aragó e li agren comptada la missatgeria, ell dix: —Ara vaja con puscha, que, ab que Déus sia ab nós, no temem lo lur poder. E axí, no vull més parlar d'aquestes missatgeries, que massa hauria a fer si tot ho volia comptar; mas assats me basta que les sumes ne diga e la substància. E axí, lexar-vos hé a parlar dels missatges et del senyor rey d'Aragó, et tornaré a l'almirayl. [c.105] Con l'almirayl hac pres Lípper et hac trameses los ·II· lenys armats et les dues barques armades de Lípper per lenga, a pochs jorns tornaren cascuns per sí, et aportaren lenga que ·XXXVI· galees eren exides de Nàpolls ab molts comtes et barons, et amenaven ab ells tantes barques, que aportaven ben ·CCC· cavayls; et que, axí mateix, per terra venia gran cavalleria estrò a l'Amantea, et que aquesta cavalleria venia pendra

terra a Xifalló, per rahó del castell de Xifayló, qui és dels forts castells de Sicília, qui encara se tenia per lo rey Karles (mas no u fehia la ciutat, qui està al peu de la muntanya); e axí, que venien per metra secors al castell et per pendre la ciutat de Xifayló, et con haurien posada la cavalleria en terra, que tornassen a l'Amanthea, et que·n faessen tants viatges tro los hi aguessen passats. E segurament, axí·s faera, si Déus no y donàs consell; et a bona fe, meteren a gran ventura de donar dampnatge gran a la ylla de Sicília. Et con l'almirayl hoý aquesta noveyla, tantost féu tocar la trompeta, et féu ajustar la gent a la popa de les galees, et contà-los tot ço que hac entès; et puys preÿcà·ls et los dix moltes bones paraules; e finalment, entre les altres, dix-los: —Senyors: entès havets con madona la reyna d'Aragon és venguda en Sicília, et ha amenats ab ella lo senyor inffant En Jacme e·l senyor inffant En Ffrederich, de què tuyt devem aver gran goig et gran alegra. E axí, és mester que nós fassam en tal guisa que, ab la ajuda de Déu, ajam aquestes galeas et aquesta gent qui ab tan gran ergull vénen: que cascun se pot pensar que, là hon vénen ·VIII· comtes et ·VI· altres senyors de senyera, que erguyl et poder hi à. Per què ara és mester que a cascú dobla lo cor; que, a bona fe, gran honor pendrem tuyt que·ns combatam ab tanta bona gent. Et tuyt cridaren: —Almirayl, pensem de anar, que·l jorn nos par ·I· any, que ab ells siam! Et tantost la trompeta sonà; et tuyt se reculliren, et anaren a la bona hora. Et faheren la via d'Estràngol, et d'Estràngol callaren-se en Calàbria. Et puys que foren en Calàbria, costejaren la Calàbria, et

vengren dretament a l'Amantea, et de l'Amantea a Xomofret, et puys a Santo Nòxet, et puys al Citrar; et puys vengren a Castragut et a Maratia. Et con foren a la plaja de la ciutat de Nicastre, ells viren sobre el cap de la Pellunuda l'estol dels comtes; et con los agren vists, tuyt cridaren: —Aür, aür!—, et pensaren-se de arrear de la batayla molt bé, et puys faeren la via de lurs enemichs. Et con los comtes veeren venir l'estol de l'almirayl ab senyeres esteses, per çert que agren gran plaer. Mas si ells n'avien plaer, no u avien les xormes de les galeas; emperò, agueren a fer con a fforçats, que no gosaren contradir los menuts a açò que·ls comtes ne los altres barons volien. E axí, aparallats de la batayla, van-se venir. Et si hanc veés cascuns ferir ab gran vigoria, sí faheren ells; et con se foren mesclats, veérets colps donar, et les ballestes dels cathalans en taula jugar, que creats que no n'erraven treta. Què us diré? Forts cosa és qui ab lo poder de Déu se vol combatre; et Déus era ab l'almirayl et ab los cathalans et latins qui ab ell eren. Sí que no s'í guardà paratge ne ricor, ans los cathalans preseren vigoria en tal manera que les galeas dels comtes se venseren. Sí que aquelles qui de la presa se pogren escarparar, se n'exiren; et foren ·XI· galeas tal adobades que no havien loch de cridar laus, ans pensaren de fugir. Et l'almirayl, qui les víu anar, féu descarparar ·VI· galeas de les sues, qui les seguissen; et seguiren-les entrò al castell de la Pixota, et là fariren en terra; et per molta cavalleria que en terra havia, no·n pogueren haver neguna. Mas emperò aytant se valch, que la cavalleria qui y era, qui havien lurs senyors en les galeas, dixeren: —Ho, traÿdors! Con havets desemparat tant honrat capdal que en les galeas havia? Et taylaren-los tots. Et l'almirayl et

les sues galeas pensaren de pendre vigoria, et cridaren: —Aragó, Aragó! Via sus! Via sus!—, et van pujar en les galeas tothom. Et tothom que trobaren sobre cuberta morí, salvant los comtes e·ls barons, aquells qui vius n'eren escapats, qui·s reteren a l'almirayl. Et axí, l'almirayl près los comtes e·ls barons et tota l'altra gent, morts hó preses, de ·XXV· galeas, et les galeas et tot quant hi havia. Et puys tramès per les barques que portaven los cavalls, et hac-les totes, que no n'escaparen ·X·; et aquelles escaparen con la batayla era pus forts, que se n'anaren al dit castell de Pixota. E axí l'almirayl, ab gran goig et ab gran alegre, hac les ·XXV· galeas qui eren romases, et totes les barques et leyns, et encara tots los comtes et barons, salvant lo comte de Muntfor[t] et ·I· seu germà et ·II· cusins germans, qui·s lexaren abans tots espessejar que no·s volgren retre. E assò faeren ells bé, con bé sabien que aytanpoch pogren escapar que no perdessen la testa, si vius fossen romases. Mas tots los altres comtes et barons se reteren a l'almirayl. E con tot açò fo fet, l'almirayl féu la via de Meçina, et tramès-ne tantost ·I· leny armat en Cathalunya al senyor rey d'Aragó, et altre en Sicília a madona la reyna et als inffants; et si hac gran alegre en cascuna d'aquestes regions no m'ó demanets, que cascuns vos ho podets pensar. E axí mateix podets pensar la gent de l'estoll del senyor rey d'Aragó què hagren guanyat: que tant hac cascú guanyat, del menor al major, que seria forts de dir; que l'almirayl lexà a tothom tot quant percàs hac fet. Et ab aquestes franquees que·ls fehia, l'almirayl feÿa-los doblar lo cor; et hac-ho après d'açò que·l senyor rey hac fet de les ·X· galees que En Corrall Lança desbaratà, dels sarraÿns, axí con davant havets hoÿt. Per què tot almirayl et

cap major de gents d'armes se deu esforçar que tenga alegres et richs hòmens aquells qui ab ells van; que si los leva lo percàs que fan, axí los leva lo cor, et puys, als obs, troba-ho. Per què molts se són perduts et se·n perdran, si no són larchs et abondonats a aquells ab qui han a guanyar honor et victòria. E axí pagats con podets entendre, vengren-se·n a Messina. Et si hanc veés festa, aquella fo major que hanc en terra se fahés. E·l senyor inffant En Jacme e l'imffant En Ffrederich exiren a cavayl, ab molta bona gent, a la Font de l'Or, et tota Messina que y exí. Et con l'almirayl veé los inffants, muntà en ·I· barcha et aveylà en terra, et acostà·s al senyor inffant En Jacme et besà-li la mà, e·l senyor inffant besà-lo en la bocha; et aprés, axí mateix, al senyor inffant En Ffrederich. Et l'almirayl dix al senyor inffant En Jacme: —Senyor, què manats que yo fassa? Dix lo senyor inffant: —Pensats de muntar en les galees et féts vostra festa; et puys anats salludar al palau, et avellats fer reverència a madona la reyna. Et puys nós haurem nostre consell ab vós, et ab l'altre consell nostre, d'açò que dejats fer. E axí l'almirayl muntà-sse·n en les galees; et anà-sse·n faent festa, tiran les galeas et les barques et los lenys que havia preses, ab la popa primera et ab les senyeres rossegan. Et con fo davant la Duquena, cridà lo laus, et tota Messina li responia; et paria que ceel et terra ne vengués. Et axí, con tot açò fo fet, l'almirayl avaylà a la Duquena, et entrà-sse·n al palau et anà fer reverència a madona la reyna; que besà la terra ·III· vegades abans que s'í acostàs, et puys li besà la mà. Et madona la reyna, ab bella cara et alegra, reebé·l. E axí mateix, con hac feta reverència a madona la reyna, anà besar

la mà a dona Beyla, sa mara; et la mara besà·l, en ploran de goig, més de ·X· vegades, axí que tant estret lo tenia que no li podi·om tolre, entrò madona la reyna s'í levà, qui·ls departí. E axí con los hac departits, l'almirayl, ab gràcia de madona la reyna et de sa mara, dona Beyla, anà-sse·n a la sua posada, hon li fo feta gran festa. E l'almirayl féu metre los comtes e·ls barons e·l castell de Matagriffó, et féu-los ben ferrar ab bons grillons, e y hordonà bones guardes; e·ls cavallers comenà en lochs sabuts, axí mateix, que esteguessen ben ferrats et ben guardats; e l'altra gent féu metre tots en presons comunes, axí mateix ab bones guàrdies; et tots los cavalls, qui eren ben ·CCC·, tramès tots a l'infant En Jacme, que·n faés ço que li plagués. E·l senyor inffant, abans que·ls faés metre en estables, donà·n ·XXX· a l'almirayl, et los altres tots donà a comtes, et a barons, et a cavallers et a honrats ciutedans; que hanc no·n retench ·I· a sos obs, salvant ·IIII· palafrens beyls que y havia, que donà a l'inffant En Ffrederich. E con tot açò fo fet, lo senyor inffant En Jacme aplegà son consell al palau; en lo qual conseyl fo l'almirayl et los altres qui hordonats eren a consell. Et con tots foren ajustats, madona la reyna tramès a dir al senyor inffant En Jacme que ell, ab son consell, vengués davant ella. Et ells tantost hi anaren, e, con foren davant ella, ella dix: —Fill, jo us prech que per honor de nós et per amor de Déu, abans que res determenets dels presons, que vós que deliurets tots quants presons hi aja de la terra de Principat, et de Calàbria, et de Poyla et de Brus, axí con lo rey vostre pare féu aquells qui foren preses a la Gatuna et al desbarat de les galees de Nichòtena. Que, fill, vostre pare, et nós et vós

podem ésser çerts que negun d'aquells ab lur volentat no vénen contra nós, ans ho fan axí con a forçats; que ben saben ells que nostres naturalls són, et si a cascun obria hom lo ventre, hom hi trobaria scrit nostre avi, l'emperador Ffrederich, et nostre pare, lo rey Manfré, et nós et tots vosaltres; e axí seria peccat que aquesta gent deperís en poder nostre. Et sobre açò lo senyor inffant dix a madona la reyna: —Sia fet axí con vós manats. E tantost, davant madona la reyna, manà lo senyor imffant a l'almirayl que axí u complís; et l'almirayl respòs que fet seria axí con ells ho manaven, et axí·s complí. Per què no me·n cal pus dir, que pròpiament s'í tench aquella hordinació que·l senyor rey havia fet dels altres; e axí n'anà lo gran nom et la gran fama de la santitat de madona la reyna per tot lo pahís, et aprés per tot lo món. Et con açò fo atorgat, lo senyor inffant et son consell anaren tenir lur consell là hon havien acostumat, de tots fets; et fo determenat que de comte, ne de veguer, ne de cavaller ne de baró no fahés neguna novitat sens volentat del senyor rey d'Aragó; et que tantost fos armada una galea ab missatges que anassen en Cathalunya et portassen los nom[s] de tots, et puys lo senyor rey manàs-hi ço que li plagués. E axí con fo determenat, axí·s complí; que la galea se armà et partí de Messina. E axí, lexar-vos hé a parlar de la galea, et tornar-vos hé a parlar d'un altre fet qui no fa a romandre. [c.106] Veritat és que dementre que aquest estoll dels comtes se fehia a Nàpolls, que ·I· rich hom de Ffrança, per nom misser Arnau d'Evella, qui era baron ab gran poder, pensà·s que ell per sí mateix pogués fer qualque fet asenyellat qui tornàs a honor d'ell et dels seus et que·n pogués fer plaer al rey Karles, pus de Ffrança era partit per valer-li. Et vench-se·n al príncep,

et dix-li: —Príncep, yo sé que vós havets ·XX· galeas obertes a Brandís. Plàcie-us que les fassats armar, que totes són adobades, et que metats en veu que volets mi trametre a la Morea ab cavalleria; et que tantost tothom hi munt, per grat o per força. Et yo, ab ·CCC· hòmens a cavals, tots naturalls de mi et de mos parents, muntarem ab los cavalls en les galeas; et fer m'é posar en Sicília, a Agosta, en què ha bon port e y ha castell bon et bell, que jo hé tengut ja per vostre pare; et ara lo rey d'Aragon no n'ha cura de guardar, e la villa no és ben murada, et ab la xorma de les galeas entrarem laïns tantost. E axí darem de la una part, et lo comte de Brenda e·l comte de Muntfort e los altres comtes qui són anats a Xifalló daran de l'altra part. Axí que per çert afogarem et cremarem tota la ylla, et comfortarem los castells qui encara se tenen per nós. Et dementre que·N Roger de Lòria és fora de Sicília, nós podem fer a nostre sau ço que yo hé pensat. Què us diré? Lo príncep sabia per tan bon cavaller misser Arnau d'Avella, et per tan savi, que creech ço que li hac dit, et atorgà-li-ó. E axí con ho pensà, axí·s féu; que mentre l'almirayl era a Lípper, ells se aparallaren et partiren de Brandís, et vengren a la vila de Agosta, e la combateren, e la preseren e la barrejaren. Et con açò fo fet et agueren presa terra, demanaren de l'estament de la ylla, et dixeren-los alcuns hòmens que agueren preses de Agosta, ço és, al capità de les galeas, qui u demanà, qui era de Brandís (que·ls ffranceses ab tant d'erguyl venien que no havien cura de res a demanar, mas de cremar et de guastar la vila; mas lo dit capità, qui tenia lo glay scrit e·l cor, d'En Roger de Lòria, ho demanà tot secretament); et aquells a qui ó demanà dixeren-li: —Sènyer, siats çert que vuy ha ·III· jorns que l'almirayl vench a Meçina. Et contà-li tot lo fet. E tantost lo capità de les galeas anà a misser Arnau d'Avella et dix-li: —Misser Arnau,

si vós ho volets, jo esta nit hiré ab les galeas en Calàbria, et levaré companya que trobaré a la plaja, que·l príncep nos haurà tramesa. E axí serets-ne mils acompanyat; que yo açí, ab les galeas, no us faria serviÿ negun. E·ls ffranceses són una gent aytal, que del fet de la mar creen tot ço que hom los en diu, per ço con ells no·n saben res; e axí dix-li que anàs a la bona ventura, et que tornàs tost. Et de l'anar no us cal dir, que si u dix al sort no u dix al pararós; emperò, aytant se n'hac d'aventatge misser Arnau con li·n donà licència, que si no la li agués donada axí mateix la nuyt se·n fóra anat, que ben sabia e·s pensava que mala hi eren venguts. E axí posà en terra la vianda et tot ço que portava dels cavallers, e la nuyt mès-se en mar. Mas no us pensets que ell agués cura de acostar-se a la plaja d'Estil, ans se mès en redon en la mar et féu la via de les Colones, et puys no cessà tro que fo a Brandís; et con fo a Brandís, lexà les galeas davant lo daressenal, et tothom se n'anà de qual part se volch, que encara, si viu n'í ha negun, fugen. Ara lexaré ell estar, qui ha meses les galeas en bon loch et en salvament, et tornaré a parlar de l'imffant et de l'almirayl. [c.107] Com lo senyor imffant En Jacme sabé açò, et l'almiray, que misser Arnau d'Avella havia barreyada et cremada Agosta, tantost lo senyor inffant féu exir la sua senyera deffora, ab ben ·DCC· hòmens a cavall et ·IIII_míllia· almugàvers et molta altre gent de peu, et anà-sse·n dretament a Agosta. E l'almirayl aytantost féu muntar tothom en les galeas; et no·ls ne calia molt pregar ne forçar, que a perdonansa s'í recullien, et ab gran goig et ab gran alegre. Et con foren recullits, anaren-se·n al port de Agosta; et con foren al port, no creegats que

ells esperassen lo senyor inffant, ans tantost muntaren en la vila; et per les carreres veérets fet d'armes lo pus beyl del món. Què us en diré? Que colp de dart hi havia que exia de mà d'almugàver, que·l cavaller e·l cavall passava tot d'ultra, ab los garniments que portava. Et segurament que l'almirayl los agra morts et debaratats aquell jorn; mas nuyt era con açò fo, et agren-se a lexar del torneig. E con vench a l'alba de dia, lo senyor inffant, ab sa host, feu devant lo castell. Et aquells, qui ho veeren, axí con a morts et perduts tiraren-se al castell, tan cuytats que no y pogren metre vianda ne civada per ·III· jorns; e axí tengren-se per perduts. Et sobre açò lo senyor infant manà combatre; et si hanc veés combatre força ab gran vigoria, aquella sí feu. Mas lo castell segurament és lo pus forts que jo gayre ne sàpia, en terra plana; et és ver que no·s pot comtar ben castel en terra plana, que ans està en gran altura de dues parts, envés la mar del port et envés la mar del grech; e axí bonament no·l podi·om haver a escut et a lança. Et axí lo senyor inffant féu arborar l'endemà ·II· trebuchs que tragueren de les galeas. Et con misser Arnau d'Avella se víu en tan fort partit, tench-se per foll, que ja hac perduts ben ·C· cavallers et molts hòmens de peu, et vianda que no havia. Et axí tramès ·II· cavallers al senyor inffant, et que li clamava merçè que ell lo·n lexàs anar, et que·l fahés posar en Calàbria; et ell prometia-li que null temps no li vendria contra. Et lo senyor inffant, mogut de bonea et de misericòrdia, et per amor de Déu et de gintelea, respòs que ell los ne lexaria anar ab aytal covinença: que li prometés que li fahés tot aquell mal que pogués tots temps; et que fos çert que cavall, ne arnès ne res qui e·l món fos, mas les vestedures, ells no·n traurien. Et con misser Arnau hoý açò que·ls missatges li agren dit que l'infant havia dit, demanà·ls si açò li havia consellat negun; et

ells resposeren que no, ans axí respòs, sens tot acort. —Ha, Déus! —dix misser Arnau— ¡tan gran peccat fa qui en aytal casa d'aytals cavallers fa ne percassa dampnatge! Que dich-vos que la pus altament ha respost que hanc príncep faés. Per què us dich que sia fet ço que ell ne vol; e axí ho fermats. E axí fo fermat, ab greu que sabé a l'almirayl et a tots quants n'í havia, que molt tengren per mellor que morissen; mas lo senyor inffant, a honor de Déu, li parech que açò fos lo mellor. Et axí, lo senyor inffant manà a l'almirayl que·ls metés en terra en loch qui·s tengués per lo rey Karles; e axí reculliren-se axí con era emprès. Et con foren recullits, lo senyor imffant tramès ·X· cavalls a misser Arnau, en què cavalcàs ell et ·VIII· richs hòmens de son limatge qui y havia ab ell; et a cascun tramès l'arreu d'armes de lurs corses; et féu manament a l'almirayl que, com los posaria en terra, que·ls ho donàs de part del senyor inffant. E con açò fo recullit, lo senyor inffant appellà l'almirayl, et dix-li: —Almirayl, vós pendrets ·XII· galeas ben armades, et nós fer n'ém capità En Berenguer de Vilaragut. Et con esta gent haurets posada en terra, vós vos en tornarets a Messina, et En Berenguer de Vilaragut fassa la via de Brandís; et si·s pot encontrar ab les ·XX· galees qui aquesta gent posaren a Agosta, combate·s ab ells, que, ab la volentat de Déu, ben los amenarà. —Senyor —dix l'almirayl—, açò serà fet axí con vós manets. Et plau-me con les comenats a·N Berenguer de Vilaragut, que molt és savi cavaller et bon de tots fets. Et sobre açò appellaren En Berenguer de Vilaragut, e·l senyor inffant dix-li ço que havia pensat, et que pensàs de muntar en les galeas, et que pensàs de ben a ffer. Et En Berenguer de Villaragut

anà-li besar la man e li féu moltes gràcies; et tantost recuylí·s ab bona companya de cavallers et de hòmens de peu que ell avia. Et preseren cumiat de l'inffant et d'aquells qui ab ell eren, et anaren-se·n a la plaja d'Estil; et davant lo castell d'Estill l'almirayl posà misser Arnau et sa companya, et puys li donà, de part del senyor inffant, los dits ·X· cavalls a obs d'ell et dels altres barons qui y eren, parents seus, e l'arnès de cors et de cavall qui era lur. Et con misser Arnau et los altres veeren aquesta cortesia, dixeren: —Ha, Déus! Què fa lo papa e·ls cardenals, con no fan lo rey d'Aragon et sos fills senyors de tot lo món? Et faheren a l'almirayl moltes gràcies, et pregaren-lo que·ls comenàs en gràcia del senyor inffant; et que sabés per çert que, per la sua bondat, que aytant con ells vius sien contra ell no vendrien en neguna part. Et axí, lexar-vos hé estar miçer Arnau d'Avella et sos companyons, qui se·n tornen a Nàpols, hon trobaren lo príncep dolent et despagat d'açò que li era esdevengut dels comtes; et doblà-li la dolor con misser Arnau li hac comptat con li era pres, ne ço que l'inffant havia fet: —Ha, Déus! —dix lo príncep—. Misser Arnau, tant valria més al rey Karles, nostre pare, que aquest fet se adobàs! Que si·s mena guerra per guerra, tot ho veig perdut. Ara parlaré de l'almirayl, qui se·n torna a Meçina. Et En Villaragut partí d'ell ab ·XII· galeas, et ·II· lenys armats et dues barques armades. Et lexaré a parlar d'En Villaragut, et tornaré a parlar del senyor inffant En Jacme. [c.108] Con l'almirayl e·N Villaragut foren partits de l'inffant ab aqueyla gent, lo senyor inffant establí bé lo castell, e·l forní e l'adobà; et encara féu fer ·I· mur en la

vila, que la estrengué bé de dues parts envés lo castell; que la vila era longa, per què no era tan fort defenent, et per ço se perdé. Et con aquest mur hac hordonat de fer, féu cridar per la host, et tramès per tota Sicília, que aquesta crida se fahés: que tothom qui fos romàs viu, de Agosta, que pensàs de tornar; mas, per mal peccat, pochs n'í havia de restaurats. Axí mateix féu cridar per tota la host, et puys per tota Sicília, que tot cathalà qui·s volgués poblar en Agosta que pensàs de venir, que hom los daria bones possessions, franques et quíties. Et vengren-hi molts qui encara hi són, ells ho aquells qui d'ells són exits. Et con açò fo fet, anà visitar Saragoça, et Not et tota la vall de Not; et puys anà a Sotera, que·l castell se tenia encara per lo rey Karles, et hordonà-y setge tal que en breus de dies se reté. Et puys anà visitan gran res de tota la ylla; puys anà a Xifalló et hordonà setge al castell, qui axí mateix se tenia per lo rey Karles; et semblantment no anà a molt de temps que·s reté. E axí gità de Sicília tots sos enemichs. Et puys tornà-sse·n a Messina, hon li fo feyta gran festa, et per la reyna et per l'imffant En Ffrederich et per tuyt. Ara lexaré a parlar de l'inffant, et tornaré a parlar d'En Berenguer de Vilaragut. [c.109] Com En Berenguer de Villaragut fo partit de l'almirayl, ell féu la via del cap de les Colones; et en alba de dia ell anà a Cetró, hon atrobà ·III· naus et moltes terides del rey Karles, carregades de viandes, que trametia a la cavalleria, que·s cuydaven que fossen en Sicília. Et tantost envestí-les et près-les totes, et les amarinà e les ne tramès a Meçina. Et puys féu la via de Tàranto, e axí mateix hi atrobà gran navili,

que près et tramès a Messina; et puys féu la via del cap de les Leuques, et près Gallípoll e·l barrejà. Et en cascun loch ell avia lengua de les galeas, que ya podien ésser a Brandís ben avia ·VIII· jorns, que enloch no se n'éran aturades. Et ell anava per ço corrén la costera que debades no fos anat; et per ço entrava en cascuns d'aquests lochs que les cuydava là trobar. Et puys de Gallípoll vench a Otrento, qui és bona ciutat et graciosa, et al port de Otrento axí mateix trobà gran navili, que près et tramès a Messina. Et puys anà al port de Brandís, et entrà dins entrò a la cadena, [et] d'aquí avant no pòch entrar. E tramès a dir al capità de les galeas que, si ell li volia exir a batayla, que l'esperaria ·III· jorns. E axí féu: que ·III· dies l'esperà dins lo port, que hanch no li volch negun exir. Et con ell veé que negun no li volia exir, una nit partí·s de Brandís et anà barrejar Villanova, et puys Poylina, et puys tot lo burch de Manòpoll. Et con tot açò hac barrejat et en cascun loch hac pres molt navili, lo qual ne tramès a Meçina, anà córrer la ylla de Corfó; e axí mateix hi près naus, et lenys et terides. Et con tot açò ha[c] fet, et guanyat sens fin, ell se·n tornà a Meçina alegre et pagat, et tots aquells qui ab ell eren; et devien-ho ésser, que·l guany era estat sens tot nombre que ell havia fet, et tots aquells qui ab ell eren. Et con fo a Meçina, fo bé reebut per madona la reyna, et per los senyors inffants, et per l'almirayl et per tots, e li fo feta gran festa. Et con açò fo passat, lo senyor inffant manà a l'almirayl que faés adobar totes les galeas et que metés taula

a ·XL· galeas, que ell volia que ·XL· galeas se armassen; que ell havia entès que a Nàpolls ne armaven ·L·. E axí con ell ho manà, se féu. Ara lexaré a parlar de madona la reyna et dels infants, et de l'almirayl, qui fa adobar les ·XL· galeas et té taula, et tornaré a parlar del senyor rey d'Aragon. [c.110] Com lo senyor rey d'Aragó hac entesa la gran victòria de la batayla dels comtes (que axí·s dix e·s dirà tots temps, per ço con molts comtes hi havia), e axí mateix lo fet de Agosta, et ço que En Villaragut ha[c] fet, hac gran alegre et gran pagament, et lohà et benehí Déus de la gràcia que li fahia. E axí mateix pensà en sos affers endressar; et con hac entès ço que·ls missatges li agren dit, que havia trameses al papa et al rey de Ffrança, dix en sí mateix que assò no era joch, que aytals ·II· poders se aparallassen de venir sobre sa terra, ultra la croada que·l papa avia donada perquè s'í mesclaren d'altres. E sí féu aplegar corts a Ceragoça, de tots los aragoneses. Et con la cort fo aplegada, lo senyor rey dix-los moltes bones paraules, et contà·ls la gràcia que Déus li avia feyta de la batayla dels comtes. Que la galea havia jorns que era juncta en Barchinona, qui les noves li havia portades; et tantost le espeegà lo senyor rey, que le·n féu tornar, et tramès a dir al senyor inffant manament què faés dels comtes et dels barons et cavallers que tenia preses. Sí que d'assò no·m cal fer menció, que·l senyor rey era tan savi que tota hora ne trià lo meylor, d'açò que fer-se degués; et ço que ell manà se·n féu, et no àls. Et sabé-li molt bon d'açò que madona la reyna havia fet de la gent menuda. Et con tot los ó hac comptat,

axí mateix comptà-los ço de Agosta, et ço que En Berenguer de Vilaragut avia fet. Et aprés, con açò los hac comptat et moltes bones paraules dites qui fahien al temps, ell los dix ço que·ls missatges havien fet ab lo papa, e axí mateix ço que aquells del rey de Ffrança li havien dit, ne en qual manera lo papa havia donada scentència contra ell et sos valedors, et con havia feta donació a son nabot Karlot, fill del rey de Ffrança, de sa terra; e axí mateix, con lo rey de Ffrança se aparallava per mar et per terra, que avia jurat que d'aquell abrill a ·I· any seria ab tot son poder en Cathalunya. E axí, que requeria richs hòmens, prellats, cavallers, ciutats, villes et castells, que tuyt li donassen consell e li faessen ajuda. Et con tot açò los hac dit, levaren-se aquells qui foren hordonats de respondre, et dixeren que ben havien entès tot ço que ell havia dit, et que lohaven et beneÿen Déu de la honor e de la victòria que Déus li havia donada; e axí mateix, que eren molt despagats d'açò que·l sanct pare apostoli avia enentat ne fet contra ell, e axí mateix del rey de Ffrança. Emperò, que ells havien fe en Déu que Ell los ajudaria, et que ell et les sues gents mantenien dret et aquells tort; e axí Déus, qui és vera veritat et dretura et justícia, que li seria valedor et que comfo[n]dria aquells qui ab tanta de supèrbia et d'erguyl venien contra ell. Et que ells que·s profferien a ell de ajudar et de valer mentre cors et haver los bastàs, et poder; et que eren aparallats de pendre mort et de dar mort a tots aquells qui contra li venguessen; et que·l pregaven e li clamaven mercè que·s donàs alegre et confort, en manera que totes les sues gents se n'alegrassen

et se·n confortassen; et que pensàs de endressar sa terra, qui en les ffronteres del rey de Ffrança fossen; et que faés fer galeas et totes coses aparallar que en deffensament de son regne fossen; et que pensàs de les altres fronteres. —Que, quant a les fronteres d'Aragó ab Navarra et ab Guascunya, nós la guardarem e la deffendrem en tal manera, si a Déu plau, que vós, senyor, nos haurets què grahir, et que los enemichs conexeran que han a fer ab tals que de la mala ventura los daran assats. E com lo senyor rey hoý la bona proferta que·ls barons d'Aragó e·ls cavallers, ciutats, villes et lochs li agren feta, fo molt alegre e·s tench molt per pagat d'ells. [c.111] Et abans que·l senyor rey partís de Saragoça, ne richs hòmens ne altres, missatge çert los vench que N'Eustatxe, qui era governador de Navarra per lo rey de Ffrança, era entrat en Aragon ab ·IIII_míllia· cavayls armats, et que havia presa la torra d'Uyl, que tenia N'Exemèn d'Arteda, ·I· cavaller d'Aragon qui era molt bon cavaller. Et parech-ho en deffendre la torra d'Uyl, que tan hi féu que hanc cavaller no pòch més fer en negun fet d'armes; sí que per la sua prohea restaurà a vida, ab greu que li sabé: que N'Estatxa manà que per res no morís, que gran tala seria si aytal cavaller moria; e axí, per força preseren-lo viu. Et con lo agueren pres, N'Estatxe tramès-lo a Tholosa, al Castell Narbonès, e·l manà liurar a·N Toset de Satxes, qui·l tenia. Et puys N'Exemèn d'Arteda féu tant per sa prohea que fugí d'aquell loch et tornà en Aragon; et féu molt de mal, pus fo exit de la presó, a ffranceses. Et lexaré a parlar d'ell, que massa hauria a fer si de totes les proees et ardiments et bondats que cavallers d'Aragó et de Cathalunya han fetes en estes guerres

et en altres volia recomptar, que no·m bastaria temps d'escriure. E diu hom en Cathalunya que "la obra loha el maestre"; per què en general pot hom conèxer als fets que han fets cathalans et aragoneses en comú, qui són: que si no eren valents et bons, no haurien fets los fets que fets han et fan tots jorns, ab la ajuda et gràcia de Déu. Per què en singular no·m cal parlar de negun, salvant dels fets dels caps qui han los fets a hordonar. E com lo senyor rey sabé açò, et aquells qui ab ell eren, apellido fet, exí la senyera del senyor rey et de tots los capdals fora de Ceragoça. E·ls consells de les ciutats et de les villes d'Aragó pensaren de venir et de seguir la senyera d'él; enaxí que hanc, depuys que Aragó fo poblat, tanta bona gent d'aragoneses no foren poblats ne ajustats. E axí, en veritat, no us diré lo poder que N'Estatxa hi havia, que·l poder del rey de Ffrança desbarataren. Et lo senyor rey, ab gran alegre et pagament, pensà de anar là hon sabia que la host d'En Estatxe era. E axí pensà·s de cuytar tant que fo ·I· dia, que era hora de completa, prop de la host d'En Estatxe, a l'entrant de Navarra, que se·n fo ja N'Estatxe tornat, con sabé noves del rey, a una legua. Sí que cascuna de les hosts saberen noves los uns dels altres. E la nuyt lo senyor rey preÿchà a la gent, et los somoní de bé a ffer et los dix moltes bones paraules, et que al maytí, ab la gràcia de Déu et de madona santa Maria, que tothom pensàs de seguir la sua senyera, et que pensàs de bé a fer, que ell se volia combatre ab sos enemichs; et que hanc tan foll ardit no s'havien pensat com aquell fo: que en son regne entraren. Et con lo senyor rey hac parlat, tothom respòs que fos a la bona hora. Mas los fets se faheren en tal manera: que N'Estatxa, ab tota sa gent, se·n tornà sà et saul en Navarra, de què lo senyor rey

fo molt despagat, que hanc pus fo nat no fo tan despagat; et no y vull pus dir, que sens fayla ésser-ho dech. E com sabé que N'Estatxa se·n fo tornat en Navarra a salvetat, lo senyor rey d'Aragó se·n partí, et vench-se·n per ses jornades a Barchelona. Et axí mateix manà corts que tots aquells de Cathalunya fossen en Barchinona a dia çert. [c.112] Et con les cartes foren anades als richs hòmens, prellats, et ciutadans et a hòmens de les villes, lo senyor rey appellà En Ramon Marquet et En Berenguer Mayol, qui eren tornats de Sicília ab les galeas ab què havien acompanyada madona la reyna et los inffants, e manà·ls que encontinent fessen fer ·X· galeas noves, per ço que menys de galeas no estiguessen. E·N Ramon Marquet e·N Berenguer Mayol dixeren al senyor rey: —Senyor, ¿què és açò que vós dehits: que vós sabets que vostres enemichs fan ben ·CXX· galeas, et que vós no fassats mas ·X·? Respòs lo senyor rey: —Et no sabets vosaltres que nós n'avem en Sicília ben ·LXXX·, les quals con obs ho haurem, vendran armades? Dixeren ells: —Senyor, almenys nós tendríem en bo que·n faéssem fer açí ·L· galees, que no·ns sabem aqueyles qui són de Sicília si vendrien a punt, con ops les hauríem, que per fets que là fossen se porien tardar: que·l poder és tan gran, de la Esgleya, et del rey de Ffrança, et del rey Karles et de lurs valedors, que creem que là et sà nos daran què fer assats. Et si nós havem ·L· galeas, entre València, Tortosa, Tarragona et Barchinona, ben les armaríem, et més, si més n'avíem. Mas emperò, ab que vós, senyor, vullats que nós ajam ·L· galeas que nós havem en Cathalunya, ben havem fe en Déu e en la vostra bona ventura que ben exirem a cap de totes aquelles dels enemichs. E·l senyor rey respòs-los: —Prohòmens, vosaltres dehits bé, mas molt

més val que·ls enemichs no sàpien que n'hic hajam. Que si sabien que ·L· galeas aguéssem, irien totes ensemps, et seria forts cosa et gran perill que ab totes nos combatéssem: que en aquelles galeas haurà molta bona gent, axí con proençalls, guascons, genoveses, et pisans et altres molts. Et con sabran que no n'ich aja mas ·X· galeas, vendran assegurats et no preharan res lo nostre poder, et per açò hiran-se departén; et vosaltres, ab aquestes ·X· galeas, hirets firent là et sà a vostre saul; et entretant que axí hiran desprehan lo nostre poder, les nostres galeas vendran de Sicília, et iran ferir là hon la major part de l'estol sia; e axí, ab la ajuda de Déu, vendrem a cap de nostres enemichs mostrant-nos ab poch poder que si ab gran nos mostràvem. E de les guerres és axí: que hom se deu a Déu comenar; et puys, que hom ab la ajuda de Déu ne triÿ lo mellor e·l pus profitós, et que hom ne leix anar la hufana. Et con tot açò agueren hoÿt En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayol, dixeren: —Senyor, perdonats-nos con nós volíem-vos consellar, que ben és çert a nós que aytals ·C· con nós som no veurien a les peades vostres. Et dehim, senyor, que és gran seny ço que vós dehits; e axí, senyor, con vós manats, farem fer les ·X· galeas. —Ara —dix lo senyor rey—, anats a la bona ventura, et tenits secret ço que nós vos havem dit. —Senyor —dixeren ells—, d'axò estats tot segur. Et ab aytant besaren-li la mà, et anaren fer ço que·l senyor rey los hac manat. E com la cort fo ajustada, que foren tuyt a Barchinona el dia que·l senyor rey los hac donat, et foren al palau reyal, lo senyor rey los dix tot ço que hac dit a la cort de Ceragoça als aragoneses, et moltes d'altres bones paraules qui fehien e·l temps. Et com lo senyor rey hac parlat, levà·s l'archabisbe de

Tarragona, et dix moltes bones paraules; et entre les altres, dix: —Senyor: jo us dich, per mi et per tots los prellats de nostre archebisbat et altres clergues, que nós no us podem consellar res en lo fet de la guerra, et majorment contra la scentència del sant pare que ha donada contra vós. Per què us plàcia que de nós altre consell no vullats haver; mas plàcie-us que·ns jaquescats solament renda al pus estretament que obs la ajam. Et con lo senyor rey hac entès ço que l'archabisbe hac dit, conech la gran bondat d'ell et dels altres prellats et clergues, e la gran naturalea que li mostraven. Que ço que l'archabisbe hac dit, hac dit a bon entenedor, que aytant volia dir que·l senyor rey se presés tot ço qui de la Esgleya era et que se n'ajudàs en la guerra; mas dix-ho en guisa que no pogués ésser reprès ne per lo papa ne per altres. Et per veritat, axí fo l'enteniment de tots quants prellats ne clergues hi havia en tota la terra del senyor rey: que sol la vida aguessen mentre la guerra duràs, et que de tot l'àls se servís lo senyor rey. E axí lo senyor rey respòs a l'archebisbe, et dix-li que ben havia entès ço que ell havia dit, et que tenia per escusats ell et tots los altres prellats et clergues, et que conexia que ells deÿen rahon; e axí, que se·n pensassen de anar a la bona ventura, que ell romandria ab los capdals, cavallers, ciutadans et hòmens de villes a tractar de la guerra. Et axí l'archabisbe e·ls altres prellats et clergues exiren del consell, e cascun se n'anà en sa terra; e·l senyor rey romàs en la cort ab los davant dits hòmens richs et altres. Et con l'archabisbe e·ls altres prellats et clergues foren fora del consell, levaren-se richs hòmens, cavallers, et ciutedans et hòmens de villes a tractar de la guerra, cascuns per orde axí con devien parlar. Et si hanc

a Ceragoça fo feta bona resposta al senyor rey, et d'ejuda et de consell, molt pus complidament li fo respost en aquesta cort per richs hòmens, [et] cavallers, et ciutadans et altres; [et] axí con bé ho profferiren, segurament que molt mils ho compliren per obra, segons que avant entendrets. De la qual resposta lo dit senyor rey fo molt pagat de tuyt, e·ls féu de grans dons et de grans gràcies. E axí la cort se partí ab gran concòrdia del senyor rey et de sos vassalls et sotsmeses; et ab paraula que agren del senyor rey, cascun se·n tornà en lurs terres. E com la cort fo partida, lo senyor rey anà-sse·n a la ciutat de Gerona, et tramès a dir al senyor rey de Mallorcha, son frare, que ell se volia veer ab ell, et que·l pregava que vengués a la dita ciutat, hó si ell se volia, que ell hiria a ell a Perpinyà. Et lo senyor rey de Mallorcha dix que ell volia a ell venir, e a pochs dies ell vench a Gerona; et el senyor rey d'Aragó exí-li a carrera entrò al pont Desteriyà. Et si fo festa la un a l'altre, no m'ó cal dir, que cascú s'ó pot pensar; que la ·I· frare de l'altre havia gran desig de veer. E axí entraren en Gerona, ab gran festa que·ls fo feta. Aquell jorn menjà lo senyor rey de Mallorcha e sa companya ab lo senyor rey d'Aragó; et puys l'endemà, e·l ·III· dia, e·l quart dia lo senyor rey de Mallorcha convidà lo senyor rey d'Aragon ab tota sa companya; et puys, al ·V_è· dia, lo senyor rey d'Aragó volch que·l rey de Mallorcha menjàs ab ell. Et con agren hoÿda missa, abdosos germans, sens negun altre, entraren-se·n en la cambra; et tota hora fo passada horonona abans que n'isquessen ne menjassen. Què hordonaren et dixeren entre ells, açò negun no pot saber; mas ben se dix per moltes gents

que·l senyor rey d'Aragon donà licència al senyor rey de Mallorcha que valgués et ajudàs al rey de Ffrança contra ell, per ço con cascun d'amdosos germans eren savis et conexien que Montpestler, e·ls comdats de Rosseló et de Comflaent et de Cerdanya serien perduts si àls se·n fahia. E la casa de Ffrança havia, et ha, aytal costuma: que res que prenga per guerra no u tornaria, ans perdria tota sa terra. E axí, conexien que Montpestler, Rosselló, Comfleent et Cerdanya no li porien deffendre; per què valia més que ho restaurassen. E axí partiren-se, que null hom no·n sabé res què s'havien dit, salvant açò que·n pensaren aquells qui savis eren, e encara los franceses n'estegren tots temps, en aquesta suspita. E con hac pres comiat la ·I· de l'altre, lo sènyer rey d'Aragó se·n tornà a Barchinona, e·l rey de Mallorcha a Perpinyà. Are us lexaré a parlar de amdosos los reys, et tornaré a parlar del senyor imffant En Jacme et de l'almirayl. [c.113] Con l'almirayl hac fetes adobar les ·XL· galeas que·l senyor imffant li manà fer adobar, et hac les xormes totes et tota l'altra companya de cap segons que hordonat era (que aytants hòmens de cap hi hagués latins con cathalans, et los ballesters tots cathalans en taula en totes les galeas, salvant ·VI· galeas leugeres que y havia ab terçolls), féu metra lo pa en les galeas et so que obs agren. E com les galeas agren compliment d'açò que obs agueren, ab la gràcia de Déu manà lo senyor inffant a l'almirayl que fahés recullir la gent. Et tantost la trompeta anà per la ciutat, e la gent se recullí ab bon cor et ab bona volentat. Et con foren recullits, l'almirayl anà pendra comiat de madona la reyna et dels inffants. Et madona la reyna senyà·l

e·l benehí. E·l senyor inffant trasch a ·I· part l'almirayl, et dix-li: —Almirayl, nós tenim per bé que fassats la via de Nàpolls, et que fassats en guisa, si fer-ho podets, que ajats Hiscle; que si la ylla d'Iscle avíem, leugerament destrouiríem Nàpolls. E l'almirayl respòs: —Senyor, senyats-nos e·ns benahits, et lexats-nos anar; que per çert nós, ab la volentat de Déu, farem tant que tots temps ne parlaran. Et sobre açò l'almirayl besà-li la man et près-ne comiat, d'ell et del senyor inffant En Ffrederich et de tots los altres; et ab la gràcia de Déu ell se recollí. Et con foren recullits, foren ·XL· galeas et ·IIII· lenys armats et ·IIII· barques armades. Et digueren la bona paraula, et anaren-se·n a la bona hora. E costeyaren la Calàbria, e en aquella entrada preseren L'Escalea. Et trobaren al port de Santo Nicholò de l'Escalea ·IIII· naus et moltes terides qui carregaven d'estelles de rems et d'arbres, et d'entenes de galeas et de lenys, per portar a Nàpols; e l'almirayl près-les totes e les tramès a Meçina. Et puys près l'Amantea, et Xomofret, et Santo Nòxet, et el Citrar, e la ciutat de Policastre (e la affogà et la cremà tota); et puys près Castellabat. Et cascuns d'aquests lochs ell establí. Et creegats que depús que u saberen los calabreses, que la batayla no s'era feta, de Bordeu, que cascuns ab poch de combatre se retien; que cascuns havien lo cor et l'ànima ab lo senyor rey d'Aragon, et volien mal de mort als ffrancesos. Sí que bé ho donaven a conèxer, et daran con lo senyor inffant pas en Calàbria; que no esperen àls mas que·l senyor inffant hi pas. Et con tot açò hac pres l'almirayl, la novella vench a Nàpolls, al príncep, qui·n fo molt despagat. E l'almirayl féu la via de Nàpolls, tota hora prenent lengua; et con fo davant Nàpolls, ell hordonat et en cuns de batayla,

escala feta de les galeas, guarnits et apparallats, acostà·s prop del moyl a ·II· trets de ballesta; et pogra-s'í més acostar, que no trobaren qui·ls contrestàs. Mas ell ho féu a dret seny, per ço que no·ls contrestàs lo muntar en les galeas; que ell de tot en tot vulia que armassen ells totes quantes galeas hi avia et que·s combatessen ab ell. E com aquells de Nàpols veeren acostar les galeas al moyl, veérets crits et via_fora, et repichar campanes en Nàpolls, que parech que ceel et terra ne vengués. Et lo príncep, ab tota la cavalleria, vench al moyl, et féu tocar la trompeta e cridar, en pena de la persona, que tothom muntàs en les galeas; et debades cridaven, que negun no y volia muntar. Et con lo príncep veé açò, mogut de fellonia, ell, son cors, muntà primer en les galeas. Et con los comtes, barons, cavallers et ciutadans et totes altres gents veeren lo príncep en les galeas, moguts de vergonya, tots pensaren de muntar en les dites galeas, cascuns ab lurs armes et ben apparallats. Què us diré? ·XXXVIII· galeas armaren, et molts lenys et moltes barques. Et con foren armades, pensaren de vogar envers l'almirayl. E l'almirayl fó semblant que fugís, et pensà·s de tirar fora, en tal manera que·ls tengués en loch que una no·n pogués escapar. Et con veé que·ls tenia en bona mar, pensà de girar envers ells; et aquells, qui·ls veeren girar, tantost perderen la vigoria ab què encalçaven, et levaren rems. Et l'almirayl féu atrestal; et féu enfrenellar la una galea ab l'altra, e·s mès en cuns de batayla. Et con açò agueren cascuns fet, van-se ferir les unes galeas ab les altres; et si hanc nuyl temps fo forts batayla en mar, aquesta ho

fo, que sol no s'í féu a comparar la batayla de Malta ne la batayla dels comtes. Què us diré? Que la batayla durà de hora de tèrcia entrò a la hora de vespres. Mas contra la volentat de Déu ne son poder res no pot durar; e axí, lo poder et la volentat de Déu era, et és, ab lo senyor rey d'Aragon et ab los seus; per què lo poder del rey Karles et del príncep era nient contra aquell. Et per ço nostre senyor ver Déus donà vigoria a l'almirayl et a ses gents, que tuyt a colp cridaren: —Aragó, Aragó et Sicília! Via sus! Via sus!—, et ab aquella vigoria escombraren ben ·XXX· galeas. Et con aquelles agueren escombrades, no pogueren pendre a la galea del príncep ne les altres qui entorn li eren; tant honrat hom de paratge hi havia, que tuyt volien abans morir que veure lo príncep pres. Mes, què valch? Que a la fin no pogueren durar, et moriren la major part de tots los comtes et barons et hòmens de paratge que y havia; sí que la galea del príncep romàs sola, que nuyl hom no y podia pendre. Et sobre açò l'almirayl mès força contra força et poder contra poder, et cridà: —Vergonya! Vergonya!—. Sí que tothom pensà de saltar en la galea del príncep, et van escombrar tota la proha; et l'almirayl fo sus ab l'espaa en la man. Et con foren en la mijania de la galea, veérets fets d'armes, et colps pendre et donar, que açò fo una gran meraveyla; axí que tots aquells qui sobre cuberta eren de la galea del príncep moriren. Et l'almirayl vench devant lo príncep, qui·s deffenia mills que rey ne son fill hanc faés, ne altre cavaller; que tant se deffenia que no era nuyl hom que als seus estochs se gosàs acostar. Et segurament que ell amava més morir que viure; tanta de fellonia avia. Sí que y hac cavallers de l'almirayl qui vengren ab lançes a sobre man,

qui·l volgren ferir; mas l'almirayl cridà: —Barons, no sia! Que açò és lo príncep, et amam-lo més viu que mort. E axí lo príncep, veén açò, et que poch valia sa deffençó, reté·s a l'almirayl. E axí foren tuyt morts et preses. Et tantost con la batayla fo vensuda, l'almirayl dix al príncep: —Si viure volets, dues coses havets a ffer tantost; et si fer no u volets, féts compte que adés se venjarà la mort de Corrallí. Et lo príncep respòs, et dix a l'almirayl: —Què és ço que volets que yo fassa? Que si fer-ho pusch, volenters ho faré. —Yo —dix l'almirayl— vull que·m fassats adés venir la filla del rey Manffré, germana de madona la reyna d'Aragon, que vós tenits presa açí al Castell de l'Ou, ab aquelles donzelles et dones que sues sien; et que·m fassats retre lo castell et la vila d'Iscle. Et lo príncep respòs que u faria volenters; e tantost tramès ·I· seu cavaller en terra ab ·I· leny armat, et amenà madona la imffanta, germana de madona la reyna, ab ·IIII· donzelles et dues dones vídues. Et l'almirayll reebé-les ab gran goig, et agenoylà·s et besà la mà, en ploran, a madona la imfanta. Et con açò fo fet, féu la via d'Iscle ab totes les galeas; et con foren a Hiscle, trobaren que s'í fahia gran dol, per ço con la major part de la gent de Hiscle eren estats morts et preses en la batayla. Et lo príncep manà que fos retut a l'almirayl lo castell e la vila; e tantost, sens molt pregar, ho faeren, per ço que poguessen cobrar lurs amichs qui eren preses en les galeas. E l'almirayl reebé lo castell et la villa, et lexà-y ·IIII· galeas ben armades et ·II· lenys, et bé ·CC· hòmens d'altres armes; et féu exir de les galeas tots los preses qui y eren d'Iscle, et lexà·ls anar sens tota reemçó, e·ls féu vestir de la roba dels altres; de què les gents d'Iscle foren molt comfortades. E con açò fo fet, ell manà a aquell que havia lexat capità

de les galeas que negun no lexàs entrar ne exir de Nàpolls menys de son albarà; et que aquells qui y entrarien, que·ls donassen cosa sabuda per nau o leny o per la roba; et aquells qui n'exirien, que pagassen per bóta de vi ·I· florí d'or, et ·II· florins per bóta d'oli; e axí mateix totes altres mercaderies, de cascuna cosa trahut sabut. Et axí·s complí, et aytant més; que en tal manera ho destrengueren que·l capità d'Iscle tenia son faedor en Nàpolls, dins, qui reebia lo trehut de totes les dites coses, et ab albarà d'aquell havien tuyt a exir; en altra manera foren preses et perderen la nau o leny et les mercaderies. Sí que açò fo la major honor que hanc rey prengués sobre altre, que·l senyor rey d'Aragó hac sobre el rey Karles; e·l rey Karles ho hac a sofferir per les gents de Nàpolls, qui foren consumats si lurs béns no poguessen vendre et haver exida. E con açò hac hordonat, l'almirayl féu la via de la ylla de Pròxida et de la ylla de Capri, et cascuna d'aquestes ylles ell près. E axí con aquells d'Iscle li agueren fet homenatge per lo senyor rey d'Aragó, axí aquells de Pròxeda et de Capri li faeren homenatge; et ell reté·ls los presons que tenia de cascuns d'aquests lochs. Et con açò fo fet, l'almirayl tramès ·I· leny armat en Cathalunya al senyor rey d'Aragon, et altre en Sicília, a fer saber aquesta bona novella; et Déu dón-nos aytal goig con en cascuns d'aquests lochs agren. Et axí con lo senyor rey d'Aragon, et tota Cathalunya, et Aragon et tot lo regne de València agueren goig, et madona la reyna et los inffants, et tota Sicília, axí fo lo dol gran que lo rey Karles féu con ho sabé en Roma, hon era el papa et tots aquells qui de la lur part eren; mas la part gibil·lina n'ach gran alegre et gran plaer. E con los lenys armats foren partits de l'almirayl, aquell

Senyor qui los havia donada victòria los donà tan bon temps que dins pochs dies foren a Messina. Et con foren dins la Torreta, lo goig e l'alegre se comensà a Messina, lo major que hanc s'í fahés; et los infants exiren-hi ab tota la cavalleria, a cavall, a la Font de l'Hor, et tot lo poble de Messina. Et l'almirayl ab les sues galeas tirava ab la popa primera les altres, et les senyeres rossegan; et con fo davant la Font de l'Hor et veé que aquí eren los imffants, aveylà en terra ab ·I· barcha. E los imfants, qui·l veeren exir en terra, acostaren-se a l'almirayl; e l'almirayl vench a ells et besà·ls la mà, et cascuns d'ells se baxà et besaren-lo en la bocha. Et con açò fo fet, l'almirayl demanà al senyor inffant En Jacme què manava que fahés del príncep; e·l senyor inffant respòs: —Pensats de muntar en les galeas et complits vostra festa; et nós serem al palau abans que vós, per reebre la imffanta, tia nostra. Et haurem nostre consell ab vós e ab los altres consellers nostres, què farem del príncep et dels altres presons. E axí l'almirayl muntà-sse·n en les galeas, [et] ab aquell goig et ab aquell alegre entrà-sse·n per lo port de Messina; et vench davant lo palau et cridà lo laus, et tota Messina li responia, axí que gran glòria era d'aquells qui ben volien a la casa d'Aragon, et gran dolor als altres. E com lo laus fo romàs, l'almirayl mès escala en terra a la Duquena, al pont; et aquí fo exida madona la reyna e·ls inffants. Et los inffants muntaren en les galeas, et reeberen lur tia ab gran goig et ab gran alegre, et ab ella avellaren per l'escala; que ·IIII· escales havien meses en par, et dassà et dellà, per bandes clavades de fusta, en guisa que madona la inffanta et los inffants amdosos, qui anaven a par d'ella, exiren per la escala. Et con foren al peu de la escalla, madona la reyna et sa germana anaren-se abrassar; et

estegren axí abrassades, et besant et plorant, que nuyl hom no les podia partir, que gran pietat era qui u veÿa. Et no era meraveyla, que, depuys que no s'eren vistes, havien perdut lo bon rey Manffré, lur pare, e la reyna lur mara, e·l rey Karles qui ouçís lo rey Corrallí e·l rey Ens, lurs avoncles, et molts d'altres honrats parents et parentes que avien menys. Axí que finalment los inffants e l'almirayl departiren-les; e axí amdoes, man per man, muntaren-se·n al palau, hon la festa fo molt gran que hom los feÿa. E·l[s] menjars foren aparallats molt richament, et foren tots servits. Et abans que menjassen, lo senyor imffant manà a l'almirayl que·l príncep metés e·l castell de Matagriffó; e·ls comtes e·ls barons que·ls comenàs a cavallers que·l[s] guardassen cascun en lus cases; e los altres presons que·ls metessen en presons comunes. E axí con lo senyor inffant ho manà, axí fo fet et complit dins ·II· dies. Aprés, com la festa fo passada, lo senyor inffant tramès per tots los richs hòmens de Sicília, et cavallers, et ciutedans, et hòmens de villes et de lochs, que de cascuns venguessen síndichs qui aguessen tot poder; et donà·ls terme que a ·II· meses pus les dates de les cartes fossen fetes que fossen a Messina. Et per ço los donà tan gran terme que, dins aquest terme, fos anat et vengut missatge al senyor rey en Cathalunya, et que·l senyor rey manàs què li plauria que fahessen del príncep ne dels altres presons d'auctoritat; que los altres menuts, madona la reyna los féu deliurar et fer anar en lur terra, axí con havia fets dels altres. E tantost lo dit senyor inffant et l'almirayl aparallaren una galea et ·II· cavallers que trameseren al senyor rey d'Aragon, et que li fahien a saber que·l príncep havien mès a Matagriffó sota bona guàrdia, et què manava que·n faessen, et dels comtes et dels barons axí mateix;

et tramateren-li per scrit los noms de cascuns. E axí la galea pensà de anar; et trobà lo senyor rey a Barchinona, que ja havia haüdes les noves per lo leny que l'almirayl li tramès con la batayla fo vencuda (et per ço se n'era vengut a Barchinona con se pensava que d'altres missatges auria en breu de Sicília). Et con foren a Barchinona, saludaren; et sí hac en la plaja venguda tanta de gent que fon gran infinitat, et tuyt resposeren, que paria que tot lo món ne vengués. Et tantost los missatges exiren en terra et anaren-se·n al palau al senyor rey, et besaren-li lo peu et la mà; [et] pus donaren-li les cartes que li aportaven, e li digueren lur missatgeria. Et lo senyor rey reebé·ls ab gran alegre, et féu donar gran refrescament a la galea. Et aquell dia mateix los espeegà, en guisa que l'endemà se partiren d'ell et dins pochs dies foren a Messina, hon trobaren madona la reyna e·ls inffants et l'almirayl; et donaren-los les cartes que·l senyor rey los tramatia. Què·ls féu a saber, açò no us pusch dir; mas los fets qui·s seguiren a avant, del príncep et dels altres barons, mostraren que tot ço que·l senyor inffant féu, del príncep et dels altres, féu lo manament que hac del sènyer rey. Que tanta de saviesa s'í mostrà que tothom pòch conèxer que de la gran saviesa que era al senyor rey era exit. [c.114] Et aprés d'açò, lo dia fo vengut que la cort fo ajustada, lo dia que era manada. Et lo senyor inffant féu cridar consell general, que tothom que vengués davant lo palau de Messina, axí aquells de la ciutat generalment con tot altre hom, et richs hòmens, et cavallers, et síndichs de totes les terres de Sicília, et tots los savis. Et con foren tots ajustats, lo senyor inffant, qui era dels pus savis prínceps del món, et mils parlant (et fo aprés, et és encara et serà mentra viu sia), levà·s et dix: —Barons: nós vos havem fets assí ajustar per ço con sabets que nós tenim assí en Matagriffó

lo príncep, fill major del rey Karles, en nostra presó. Ara, tuyt sabets que·l rey Karles, son pare, près lo deseret del bon rey Manffré, avi nostre et senyor natural vostre, et puys con morí en la batayla ell et el rey Ens, son frare. Aprés, sabets con lo rey Corrall, nostre avoncle, vench d'Alamanya per venyar aquella mort et aquell deseret, et axí con a Déu vench en plaer, fo ell et sa gent desbaratats per lo dit rey Karles. Et sabets que·l dit rey Corral vench en ses mans viu; et sabets que féu la major crueltat que hanc rey ne fill de rey faés, de tan gentil hom con lo rey Corral era (qui era per çert de la pus alta sanch del món): que a Nàpolls li féu tolra la testa. Et per la gran crueltat que ell féu, podets veer tuyt quines penitències li va Déus donan, ne quines venjances ne pren. "Et perquè vosaltres sóts aquells qui en açò havets pres més de dampnatge et de desonor que persones qui e·l món sien, axí de la mort de vostre senyor naturall et de sos ffrares, con cascuns que y perdés parents et amichs, e axí, pus a Déu plau que per vosaltres d'açò sia feta venjança, e us ha aportat en poder la pus cara cosa que Karles havia e·l món, pensats-lo de jutgar, et dats-li aquella scentència que us parrà que sia vista. Et sobre açò anà seure. E levà·s miçer Alaymo, qui fo hordonat qui resposés per tuyt comunament, en ço que·l senyor inffant proposaria; et dix: —Senyor: ben havem entès ço que vós nos havets dit, et sabem que tot és axí veritat con vos ho havets posat. Et grahim a Déu et a nostre senyor lo rey con [a] ell ha plagut que tant savi senyor con vós sóts nos ha tramès per regidor, e con a vós plau que per nós sia feta venjança de la mort et del dampnatge que·l rey Karles nos ha donat et fet. Per què, senyor, Déus havén

davant mos uyls, scentència dich jo, per mi: que·l príncep prenga aquella mort que son pare donà al rey Corral. E axí, axí con yo açò dich, leu-se cascun dels barons, et dels cavallers, et síndichs de les terres; que si los par bon, que axí scentencialment se comferm e que s'escriva tantost; et que ço que cascuns dels síndichs diran, diguen per sí et per tota la comunitat qui y és. Et si y ha negun qui alre hi vulla dir, leu-se; que yo açò dich et conferm per mi et per tots los meus. Et con açò hac dit, assech-se. Et abans que negun se levàs, tot lo poble de Messina se levà, et cridaren tuyt: —Bé ha dit! Ben ha dit! Et dehim tots que perde la testa, et conformam tot ço que misser Alaymo ha dit. Et sobre açò levà·s l'almirayl, qui sabia què jahia en la nança, et dix: —Barons, axí con misser Alaymo ha dit, leu-se cascun per sí, richs hòmens, cavallers et síndichs; e·l dit e la scentència de cascun, et puys en general, scriva·s. Et tantost appellà ·II· notaris de la cort de Massina, lo[s] pus auctèntichs qui y eren, et ·II· jutges; et que·ls jutges dictassen e·ls scrivans scrivissen los dits de cascuns a memòria perdurable. E axí·s féu e·s complí. Et con tot açò fo fet, l'almiral manà que·s legís en presència de tuyt. Et con fou legit, et tuyt li agueren aquella scentènçia donada, per ells et per aquells de qui ells havien loch, l'almirayl demanà a tots comunament si comformaven aquella scentència. Et tuyt resposeren: —Axí u volem et axí ho comformam, per nós et per tota la comunitat de la ylla de Sicília. Et sobre açò, levaren-se et anaren menjar, et pensaren-se que l'endemà se·n faés justícia. Mas lo senyor inffant, pus la sentència fo donada et conformada, volch usar de misericòrdia; et no volch guardar mal per mal, ans li membrà la paraula de l'Evangeli, que diu: "Déus

no vol la mort del peccador, mas que·s converta". Per què ell no volch la mort del príncep, "mas que ell farà pau et concòrdia, et per ell nexarà"; et con sabia que ell no meria mal en res que son pare, lo rey Karles, agués fet, ans havia hoÿt dir, e axí fo veritat, que molt fo despagat de la mort del rey Corral, e axí mateix que era çert que era parent proÿsme del senyor rey son pare, et sí s'era d'él mateix. E l'endemà ell appellà l'almirayl, et dix-li: [c.115] —Almirayl, aparallats la major nau de cathalans que hic sia, et ·IIII· galeas et ·II· lenys armats, et tramatrem-ne lo príncep a Barchinona, al senyor rey nostre pare. Et l'almirayl dix: —Senyor, ben deÿts, et tantost serà fet. E axí, tantost con la nau fo armada, e las galeas et los lenys, meteren-hi lo príncep sota bona guàrdia et ben hordonada, et partiren de Messina. Et agueren bon temps, sí que a pochs dies foren a Barchinona, hon trobaren lo senyor rey. Et tantost lo senyor rey manà que·l matessen e·l Castell Nou de Barchinona, et hordonà-y bona guàrdia. E axí, lexar-vos hé estar lo príncep, qui és en bon loch et en segur, et tornaré a parlar del senyor imffant et de l'almirayl. [c.116] Com lo príncep fo recullit, lo senyor infant manà a l'almirayl que faés armar ·XL· galeas; que ell volia passar en Calàbria, et que volia manar la guerra en guisa que·l senyor rey son pare no y faés fretura. Et l'almirayl hac gran goig con veé lo senyor inffant de tan bon enteniment e axí ardit et esforçat; et segurament que ell no li·n destolgué res, ans li u anagà. Et dix: —Senyor, ben dehits. Féts aparallar vostra cavalleria et vostra peonada; que les galeas tingats per apparallades. E axí, lo senyor inffant cridà les hosts de tots los cathalans et aragoneses qui eren en Sicília, salvant d'aquells qui regien los officis et tenien

los castells. A pochs de dies tothom fo apparallat a Messina; et passà lo senyor inffant en Calàbria entrò ab mil cavalls armats et ·C· alforrats a la genetia, et gran quantitat d'almugaveria et de cirvents de maynada. E l'almirayl fo apparallat ab les ·XL· galeas, en les quals n'avia ·XX· obertes per popa, en què hanaven ·CCCC· hòmens a cavayl et molts almugàvers. E axí, ab la gràcia de Déu, lo senyor rey per terra et l'almirayl per mar anaven prenén ciutats, villes, castells et lochs. Què us diré? Que si tot vos ho volia per ordre comptar, con yo altres vegades vos hé dit davant, no basteria paper: que tantes de cavalleries et de fets d'armes s'í fahien en los lochs que prenien, que en neguna història del món no hoís de majors meraveyles que les gents qui eren ab lo senyor inffant e l'almirayl fahien; que ·C·, entre richs hòmens et cavallers, de cathalans et d'aragoneses, havia en aquella cort que de cascun d'ells, de lurs prohees et cavalleries, pogra hom fer major romans que no és aquell de Jauffré; et puys, oltra los ·C·, vos en pori·om dir mil de peonada semblantment. De l'almirayl no us cal parlar, que meraveyles foren tots sos fets; que ell se tengra per mort que, en tot loch hon fet d'armes agués, ell no levà·s cavalleria a tothom. Què us diré? Tanta fo la bondat e la valor et la bona cavalleria del senyor inffant que, depuys que ell fo partit de Sicília entrò que fo tornat en Cathalunya, se veé que hac conquesta tota Calàbria; que no·n fallí mas tan solament lo castell d'Estill, qui està en una gran muntanya prés de la mar. E oltra Calàbria, hac de Principat entrò a Castellabat, qui és prop de Salern, a ·XXX· miles, et Hiscla, con ja havets entès, et Pròxida et Capri; et encara, de la part de levant, la ciutat de Tàranto, et tot lo Principat entrò al cap de les Leuques,

e la ciutat de Otranto e la Lix, qui és a ·XXIIII· milles prop de Brandís. Et qui us comptava los fets qui en Otrento se faheren per lo dit Berenguer d'Entensa, cunyat de l'almirayl, et d'altres qui·l tengren, seria meraveyla de hoyr; que tota Poyla currien, et en tota la ylla del Curffó e·l dispotat de l'Artha, e la Velona et tota Esclovònia. E axí con se trahutaven a Nàpolls les naus que entraven hó exien a Nàpolls a les galeas d'Iscla qui y eren per lo senyor rey d'Aragon, axí·s trahutaven al senyor rey tota nau o leny qui entràs al golffs de Vanècia, a la ciutat de Otrento, a aquells qui per lo senyor rey d'Aragon et per lo senyor imffant hi eren, salvant aquells qui exien hó entraven en la ciutat de Vanècia, per ço con la dita ciutat et comun havien pau ab lo senyor rey d'Aragon. E negun no·s meraveyl con axí en summa vos parle d'aquestes tan grans conquestes; que per ço ho fas cor ja se·n són fets libres qui particularment parlen de cascun d'aquests afers et locs, con se prenien; e axí mateix, que seria longa rahon. E com lo senyor inffant hac tota Calàbria conquesta, et tots los altres lochs, donà dels dits lochs a richs hòmens et a cavallers seus, et a honrats ciutadans, et a·dalills, et a·lmugàvers, et a caps de cirvents de maynada. Et lexà totes les fronteres establides, e puys ell se·n tornà en Sicília, hon madona la reyna e la imffanta sa tia et totes les gents de Sicília n'agueren gran goig et gran alegre, per ço con d'aquí avant no sentiren res de la guerra en Sicília; que·ls frontallers qui eren en Calàbria, et en Principat et en Poyla menaven la guerra e la guanyaven, e la venien despendra a Messina. [c.117] Et con lo senyor inffant fo en Sicília, l'almirayl, ab licència del senyor infant, anà-sse·n en Barbaria, a

una ylla qui ha nom Gerba, qui era del rey de Tunis, et barrejà la ylla et tragué·n més de ·X_míllia· entre sarraÿns et sarraÿnes, que aportà en Sicília; e·n tramès a Mallorcha et en Cathalunya. Et guanyà tant que la messió que les galeas havien feta et ço que costaren d'armar se quità. E aprés féu altre viatge, que anà en Romania et correch la ylla del Matelí, et Estalimenes, et les Formentes, et Tin, et Àndria et les Micoles. Et puys correch la ylla del Xiu, on se fa lo màstec et çeda; et carregà totes les galeas del màstech e de la çeda. Et près la ciutat de Malvesia; et tornà ab tal guany en Sicília que aytals ·V· armades se pagaren. Et axí mateix, correch la ylla del Curffó, et cremà et affogà tot l'araval del castell. Et correch tota la Xifellònia e·l Duchat. E les gents qui ab ell eren estats foren tots richs, en tal manera que si jugaven no volien acúller null hom e·l tauler si no tenia moneda d'or; et que aportàs moneda d'argent, mil marchs, no l'í aculliren. Et aprés, no anà a lonch de temps que correch altra vegada la ylla de Gerba, e·n trasch més gents que d'abans no havia treta. Sí que·ls moros de Gerba se n'anaren al rey de Tunis e li dixeren: —Senyor, tu veus que no·ns pot[s] deffendre del poder del rey d'Aragon, ans per fe de vós que·ns deffenats som estats correguts ·II· vegades per l'almirayl del rey d'Aragon, hon havem perduts pares, et frares, et muylers, et fills et filles. Per què, senyor, plàscie·t que·ns deges absolre, que·ns puscham sotsmetre a la lur senyoria; e axí viurem en pau, et faràs merçè et benestar. En altra manera fe compte, senyor, que la ylla romandrà desabitada. E axí lo rey de Tunis hac son acort et absolvé-los.

Et ells tramateren lurs missatges al senyor rey d'Aragon, et reteren-se a ell, e per ell a l'almirayl. Sí que l'almirayl hi féu fer ·I· bell castell et fort, qui s'és tengut e·s té e·s tendrà a major honor de crestians que castell qui e·l món sia. Que Gerba és ·I· ylla qui és enmig de Barberia; que si ben comptats, aytant ha de Gerba a Septa con de Gerba en Alexandria. Et no us cuydets que de tot sia ylla, que tant és prop de la terra ferma que ·C_míllia· hòmens a cavall et atretants a peu hi passarien, que no·ls tocaria aygua entrò a les singles, si aquell pas no·ls era vedat et defensat per crestians. Per què és mester que tothom que qui sia capità de Gerba aja ·IIII· uyls et ·X· oreyles, et que aja lo cervell segur et ferm per moltes de rahons, et majorment con lo pus prop secors que ha de crestians és Massina, hon ha ben de Gerba a Messina ·D· milles; e axí mateix, que Gerba ha vehins Selim Bemargan, Jacob Ben Àçia, et Bon Bàrquet, et els Debebs et d'altres barons d'elarps, qui cascun ha gran poder de cavalleria. Et si·l capità qui en Gerba és tenia la son als uyls, ben trobaria qui·l desparteria a mal son. E axí con l'almirayl hac fets aquests fets, sí pensà de adobar totes quantes galeas havia, per ço con havia entès que·l rey de Ffrança feÿa fer moltes galeas. E axí, lexar-vos hé parlar de l'almirayl, et tornaré a parlar del rey de Ffrança et del rey Karles. [c.118] Com lo rey Karles hac hoÿdes les novelles, axí de la presó del príncep, con de la batayla dels comtes, com del fet de Agosta, con de tots los altres dampnatges que hac presos et prenia tots dies, pensà de recórrer al papa et puys al rey de Ffrança, et pensà de ordir

et de endressar tot ço que pòch contra el rey d'Aragó. Et con ho hac tot mogut et hordonat, que·l rey de Ffrança vengués sobre el rey d'Aragon, pensà-sse·n de venir a Nàpolls, que havia gran pahor que no·s revellàs; et ab ell vench lo comte d'Artès et d'altres comtes et barons, qui foren bé ·II_míllia· cavallers. Et anaren tant per lurs jornades que vengren a Nàpols; et vengren-hi en tal punt que çertament no·n tornaren en Ffrança, de tots ·II_míllia·, ·CC·; que tots moriren en la guerra, en Calàbria et a Tàranto. Que sol ·I· dia ne moriren a Otrento més de ·CCC· cavallers; e axí mateix ne moriren a Tàranto molts; et al pla de Sent Martí ne moriren en ·I· dia, per mans d'almugàvers, més de ·D· cavallers. Què us diré? Que enloch no·s podien trobar ab los cathalans et aragonesos que no fossen morts o desbaratats. E açò s'esdevenia per obra de Déu, qui abaxava lo lur ergull e exalsava la humilitat que·l senyor rey d'Aragon havia, et sos fills et sa gent. Et podets-ho entendre als presons que per honor de Déu lexaven anar soltament; que hanc no·s pòch dir que·l rey Karles ne soltàs negun qui en son poder ne dels seus vengués, ans, con ne prenien negun, los tollien los punys e·ls exorbaven. Et assò hac molt de temps sofferit l'almirayl e·ls altres del senyor rey d'Aragon; sí que a la fin veeren la gran desmesura que·n fehien, [et] l'almirayl pensà de tolre punys et exorbar. Et con ells veeren açò, castigaren-se·n, et l'almirayl féu atretal; sí que ab mal foren castigats, et no per honor de Déu ne per misericòrdia neguna. Et axí s'esdevé de moltes gents, que més acaba hom ab ells ab mal que ab bé; per què a cascú valria més que·s castigàs de son mal vici, si l'ha, per honor et per temor de Déu, que con Déus dóna la sua hira sobre ells. Què us diré? Que tots

dies venien al rey Karles aytals novelles; sí que·s diu que hanc no fo senyor e·l món que, aprés tan gran prosperitat que ell havia haüda, se veés tant de desplaer a la sua fin. Per què cascuns se deuen esforçar que·s guarden de la hira de Déu, que contra la hira de Déu res no pot haver durada. Què us diré? Que en aytal planea con fo caygut plach a nostre senyor Déus que fenís sos dies, et passà d'aquesta vida. Et pot hom bé dir d'ell que·l jorn que morí, morí lo mellor cavaller del món, aprés lo senyor rey d'Aragon e·l senyor rey rey de Mallorcha; et solament vos en leu amdosos. E axí la terra sua romàs en gran trebayl, per rahon de la sua mort et per ço con lo príncep, qui devia heretar la terra sua, era pres a Barchinona. Emperò, lo príncep havia molts inffants; entre·ls altres, havia ·III· inffants grans, ço és a saber: monsènyer En Lohís, qui puys fo bisbe de Tholosa et frare menor, et morí bisbe, et vuy és sanct et canonitzat per lo sant pare apostoli et fa hom d'ell, per totes les terres de crestians, festa. Et aprés hi havia altre fill, per nom monsènyer En Robert, qui s'appellava duch de Calàbria; et puys altre fill qui s'appellava, e s'appella encara, príncep de Tàranto. Et aquests ·II· fills, ab lo comte d'Artès et ab d'altres barons honrats de lur sanch, regiren la terra entrò que lur pare, lo príncep, fo fora de la presó; qui n'hisqué ab pau, segons que avant hoyrets. E axí lexar-vos hé a parlar del rey Karles et de sos néts, qui regien la terra, et tornar-vos hé a parlar del rey de Ffrança. [c.119] Com lo rey de Ffrança hac hordonades de fer les galeas et de apparallar viandes per tot Toltzà, et Carcassès, et Badarrès, et Narbonès, et encara al port de Marçella, et en Aigüesmortes et a Narbona, ell tramès al cardenal et legat que era, e·l senescal

de Tholosa, a Montpestler, per endressar ab lo rey de Mallorcha que poguessen en pau haver passatge per la sua terra. Et lo rey de Mallorcha fo a Montpestler; e·l cardenal preÿcà·l, e li féu moltes proffirençes de part del pare sant, e axí mateix lo senescal de part del rey de Ffrança. Et lur preÿchar valgre·ls fort poch, si no fos l'acort que·l senyor rey d'Aragon e·l senyor rey de Mallorcha agren haüt a Gerona, segons que fo oppinió de les gents; que agren acort, per dues rahons senyellades, que·l senyor rey de Mallorcha los lexàs passar, ço és a saber: La primera rahon, con no·ls podia contrestar la entrada de Rosselló per neguna manera, et si per força hi entrassen era perdut per tots temps Montpestler, et Rosselló, et Comflahent et Cerdanya. L'altra rahon, que si aquèn no entrassen et entrassen per Navarra et per Gascunya, havien mellor entrada que per Rosselló; que ben con fossen en Rosselló, era forts cosa d'entrar en Cathalunya. E axí, per aquestes rahons lo senyor rey de Mallorcha obehí los prechs del papa et del rey de Ffrança. E axí lo cardenal e·l seneschal tornaren-se·n al rey de Ffrança ab gran goig, que ja tengren lo fet per guanyat; et axí mateix, con ho agren dit al rey de Ffrança, hac-ne gran plaer, et Karles, rey del xapeu. Et tramateren-ho a dir al papa, qui n'hac gran plaer. Et tantost lo rey de Ffrança sí féu fer paga de ·VI· meses a richs hòmens, cavallers et cirvents, et mariners et altres persones, que dels diners havia assats, del tresor de sant Pere qui s'era ajustat per lo passatge d'Oltramar, et convertí·s contra lo senyor rey En Pere d'Aragon; per què porets entendre lo fruyt que farà. Com la paga hac feta fer lo rey de Ffrança, et la primavera fo venguda, l'oriflama exí de París; et tota hora aesmà hom, con foren a Tholosa, que venien ab lo rey

de Ffrança ·XVIII_míllia· hòmens a cavall, et de gent de peu sens tot nombre. Et venien per mar ·CXL· galeas grosses, et més de ·CL· naus ab viandes, et lenys et terides et barques sens tot nombre. Què us diré? Que·l poder era tan gran, que·l rey de Ffrança amenava, que·l poder de Déu hi era desconegut. Que tuyt deÿen: —Aytant poder mena lo rey de Ffrança, sí que tantost haurà tota la terra d'En Pere d'Aragon. Sí que jamés no era anomenat en lur fet sinó tan solament lo poder del rey de Ffrança. Et si parlàssets ab negun hom d'aquells del rey d'Aragon e los diguéssets: —Què farà lo rey d'Aragó e sa terra?—, aquells dehien: —Déus és totpoderós, qui li ajudarà a son dret—. E axí, tots aquells del rey d'Aragon soplegaven al poder de Déu, et los altres en res no·l conexien. Per què oyrets nostre senyor ver Déus con hi obrà del seu poder, qui és sobre tots altres poders: haver pietat dels passiens et donar-se greuge dels ergullosos et dels desconexens. Are us lexaré a parlar del rey de Ffrança et del seu poder, qui és a Tolosa et per tota la encontrada, et tornaré a parlar del senyor rey d'Aragon. [c.120] Com lo senyor rey d'Aragó sabé que·l rey de Ffrança era exit de París, et havia treta l'orifflama et venia ab tan gran poder per mar et per terra, tantost tramès sos missatges en Castella, a son nabot, et que li fahia a saber ab qual poder lo rey de Ffrança li venia dessús, et que·l requeria, per la covinença que era entre ells ab ·II·, que li tramatés ajuda de cavalleria; et si u feÿa, que sabés per çert que ell daria batayla al rey de Ffrança. Et con lo rey de Castella hac haüda aquesta missatgeria, respòs als missatges que se·n tornassen, que ell se apparallaria en tal guisa de fer ajuda al rey son avoncle que ell se·n tendria per pagat. Mas la resposta fo bona e·ls fets foren no_res;

que hanc de ·I· cavaller ne de ·I· pehó no n'hac ajuda, ans de tot en tot se trobà lo senyor rey d'Aragó enganat en ell con fou ab son cunyat lo rey de Ffrança. E axí con vench als ops, de tots sos amichs terrenals se trobà desemparat. Per què ell, axí con a savi et esforçat senyor, e·l mellor cavaller del món e·l pus savi, levà los uyls envés lo ceel et dix: —Senyor, ver Déus, a vós coman ma ànima et mon cors, et totes les mies gents et les mies terres; et plàcie-us que, pus que tots aquells me són fallits qui·m devien ajudar, que vós, senyor, me ajudets, et siats valedor a mi et a les mies gents, Et senyà·s et benehí·s, e, tot esforçat et escalffat en la amor de nostre senyor ver Déus Jesuchrist, manà ensellar, et tothom qui aparallat ne fos manà anar ab armes; axí que aquell dia ell portà armes en la ciutat de Barchinona, et féu gran festa et gran alegre a honor de Déu. Et confortà axí lo cor de les sues gents, que ja·s volgren tenir ab lurs armes contra lurs enemichs; que·l jorn los paria ·I· any que fossen venguts. Et con aquesta festa fo passada, lo senyor rey tramès missatges per tot Aragon, als aragoneses, que guardassen que per Navarra ne per Guascunya no poguessen venir dampnatges en sos regnes. E tramès per tota Cathalunya ses cartes de manament a richs hòmens, cavallers, et ciutadans et hòmens de villes, que venguessen ab lurs armes tots al coyl de Panissars, con là entenia ell a contrestar lo rey de Ffrança que no entràs en sa terra. E con cascú hac haüt lo manament, molt volenterosament pensaren de complir aquell. Sí que el dia que los fo donat, foren tuyt al coyl de Panissars, e là ells se atendaren; e·l senyor rey et l'inffant N'Amffòs, ab gran res de cavalleria de Cathalunya, foren aquí. Et con foren tots aplegats, lo senyor rey hordonà

que·l comte d'Ampúries, ab les sues gents, gardàs lo coll de Banyulls et el coyl de la Massana; sí que·l comte mès la host de Casteyló al coyl de Banyulls, et dels altres lochs mès al coll de la Maçana; et lo comte, ab sos cavallers, anava visitan los uns e·ls altres, per ço con eren prop, que no havia mas mija legua dels uns als altres. Et cascun d'aquests era tan fort pas que no paria que calgués negun tembre que aquèn passassen. D'altra part, mès a guardar lo Pertús lo vescomte de Rochabertí. Et lo senyor rey, ab totes les altres gents, estech al coyl de Panissars. Et en cascuns lochs eren hordonats mercaders et altres gents qui·ls aportaven a vendre tot ço que obs havien. E axí, los passos estaven bé hordonats et establits. Et leixar-vos hé a parlar del senyor rey d'Aragon et de les sues gents, et tornar-vos hé a parlar del rey de Ffrança et del rey de Mallorcha. [c.121] Con lo rey de Ffrança hac aplegada tota la sua gent et sabé que tots eren aparallats d'açò que obs los era, e axí mateix lo seu estoll que era aparallat et recullit, pensà-sse·n de venir en Roselló. Et con entrà per Rosselló, lo rey de Mallorcha li exí a carrera; et lo rey de Ffrança li féu gran festa, e·l rey de Mallorcha a ell et sos nabots, fills del rey de Ffrança, qui venien ab lur pare, ço és a saber, monsènyer En Ffalip, fill major del rey de Ffrança, qui havia gran dolor et gran despagament d'açò que son pare fahia, et l'altre, monsènyer Karles, rey del xapeu, qui havia gran goig per ço con ell entenia ésser rey d'Aragó. E axí ensemps vengren-se·n a Perpinyà. E tota la host del rey de Ffrança estech atendada de Perpinyà a·S Veló; sí que tots dies aquels de la host del senyor rey d'Aragon los corrien entrò a

les tendes, e·ls mataven e·ls prenien molta de gent, e·ls fahien gran dampnatge. Què us diré? Axí estech lo rey de Ffrança que no·s sabia què·s faés. Et ·I· dia ell se acordà que s'acostàs al coyl de Penissars et que assejàs de passar; et con fo a·S Veló ell guardà lo loch per hon avia a passar, et veé tota la muntanya plena de cavallers de la host del rey d'Aragon, [et] malahí aquell qui li consellà que per aquèn degués entrar. Axí que un dia ell assejà de passar, et hanc tan foyl assaig gents no feren; que a colp foren contra ells més de ·L_míllia· entre almugàvers et cirvents de maynada, qui fariren en la daventera lur de tal manera que per la muntanya avayl los veérets gitar et caher, cavalls et cavallers; et preseren tant de dampnatge aquell dia que més de ·M· hòmens a cavayl hi perderen, et gents de peu sens tot nombre. E con lo rey de Ffrança, qui era en lo pla, veé la sua gent axí venir desbaratada, e·n tal manera malmanada, et ajudar no·ls podia, dix: —Ha, Déus! Què serà açò? Yo són trahit! E lavors monsènyer En Ffelip girà·s a son ffrare Karles et dix-li: — Beu frare, er regardés la gent del vostre realme, con honrablamaunt vos recuylen! Et Karles res no respòs, tant era dolent. Mas lo rey de Ffrança, lur pare, qui u entès tot, ab gran fellonia respòs: — Or taxés-vos, sire Ffelip! Que ill faunt tal xosa dont ill se repentran! —Ha, sire, sire! —dix monsènyer En Ffelip—, je planch pus la vostra honta et desonor e·l vostre dan que no fan lo papa ne·ls cardenals, qui aquest bé vos han percassat, et nostre frare han fet rey del vent; et ells estan en lur deport et solàs, et donen poch al perill ne al dampnatge que a vós està apparallat. Et lo rey de Ffrança caylà, que ben conexia que li dehia veritat; mas tart era al penedir. Què us

diré? Que tota la host se n'hac a tornar vers Eune, per rahó que esteguessen prop de la flumayre del Tech. E com lo rey de Mallorcha veé que·l rey de Ffrança se n'anava envers la ciutat de Euna, ell tramès sos missatges a tots aquells de la ciutat de Euna que ab proffeçó reebessen lo rey de Ffrança. E exí-li lo bisbe d'Euna ab tots los clergues; et lechs, et fembres et imffants, ab les creus, exiren a reebre lo rey de Ffrança. E axí con ells se degren humiliar a les creus, ells van ferir en ells et taylaren-los tots, et clergues, et lechs, et hòmens, et fembres et inffants, per la fellonia d'açò que·ls era esdevengut. E axí veus, senyors, ab qual devoció et perdonança ells anaven, ne nostre senyor ver Déus con pogra sofferir aquesta crueltat tan gran, que no·n faés venjança. Sí que, con açò agren sabut per tota Cathalunya, doblà lo cor a tothom, et pensaren que més los valria morir contra ells que sol n'í agués ·I· qui a ells se retés. Et con açò fo fet, estegren altres ·XV· jorns que no·s sabien què·s faessen; e l'estoll era tot a Copliure. Què us diré? Que en volentat fo lo rey de Ffrança que se·n tornàs; mas no plach a nostre senyor ver Déus que per tan bon mercat n'escapassen, ans los donà via que passassen, perquè anassen morir en poder de lurs enemichs. [c.122] E esdevench-se que ·IIII· monges de Toltzà, qui estaven en ·I· monestir qui és prop d'Argillés, vengren al rey de Ffrança; et la ·I· d'aquests era abat d'aquell loch (sí que per ço eren d'aquella terra con aquell monestir és soffregani del monestir de la Grassa, qui és en Narbonès, e axí tota hora hi ve abat d'aquella terra; per què los senyors d'Espanya farien gran saviesa que en lur terra no sofferissen que agués

prellat, si lur natural no era), et dix al rey de Ffrança: —Senyor, yo et aquests altres monges som naturals de vostra terra et naturals vostres; per què, senyor, a nós dolria molt que vos en tornàssets ab tan gran desonor. Per què, senyor, si a vós plaurà, nós vos mostrarem loch per hon porets passar; e·l loch aquest és veritat que és fort, mas per menyspreu no y ha gents qui contrestar-lo-us puguen, que està ben que y haja ·L· hòmens. Et vós, senyor, haurets molta gent ab exades, et ab palaffangues, et ab pichs et ab destralls; et pens d'entrar tantost ·I· rich hom vostre ab ·II_míllia· cavalls armats et ab molta gent de peu, et vajen davant aquells ab les exades et pics et destrals, et pensen de fer camín; et poden davant ells anar uns ·M· pehons, que si eren sentits, que tantost ho agen ab ells, en guisa que aquells qui faran lo camín no·ls cayla lexar de la obra. E axí, segurament, senyor, vós et tota vostra gent porà passar; que pus vós ajats ·M· hòmens lessús al pas, no havets pahor que nuyl hom lo us puscha tolre, abans ne serets vós muntat et la vostra cavalleria. Et lo rey de Ffrança dix-li: —Abat, con sabets vós axò? —Senyor —dix ell—, con los nostres monges et hòmens van tots jorns en aquell loch fer lenya et calç; sí que a vegades, con han a passar al comtat hòmens de peu, passen aquèn. Et aquest loch, senyor, ha nom lo coyl de la Maçana. Sí que, si vós ne demanats lo comte de Ffoix, qui és usat en esta terra, hó a·N Ramon Roger, trobarets que axí és. Dix lo rey de Ffrança: —No·n demanarem negun, que bé·ns fiam en vós. E axí, aquesta nuyt ne fassam ço que a fer n'ejam. Et tantost féu apparallar lo comte d'Armenyach, qui y havia bona companya de cavayl et de peu, et féu-lo·s venir, e·l senescal de Tholosa; et manà·ls que a mija nuyt fossen apparallats de seguir aquells monges ab ·M· cavalls armats et ·II_míllia· pehons de la Lengadoch; et que aguessen encontinent tots quants hòmens

havia en la host ab exades, et ab palafangues, et ab pichs, et ab dayls et ab destrayls; et que pensassen de anar fer ço que·ls frares los dirien. E axí u faheren e u compliren. Et con vench a la mija nuyt, lo comte d'Armenyach e·l senescal, ab tota aquella gent, seguiren los frares monges, et comensaren a fer camins tantost con foren a la muntanya. E·ls ·II· monges, per una çenda que y havia, anaren primers ab la pehonada; e l'abat et altre monge, ab hòmens del monestir qui sabien tota aquella muntanya, estaven ab aquells qui faÿen lo camín. Què us diré? Que con alba se féu, los ·II_míllia· pehons foren sus alt al coyl, que hanc no y foren sentits per aquells qui y estaven en guàrdia entrò ab ells foren. Mas segurament, si mal agren guaytat, ells foren bé espessejats, que de ·L· qui n'havia no n'escaparen mas ·V·, qui meteren via_fora et fugiren envers la host de Castelló, qui era al coyl de Banyulls. Et con aquells de la host de Castelló ho sentiren, preseren tuyt les armes; et fo ventura que en aquell punt lo comte d'Ampúries era anat a Castelló per endressar sos lochs et sos castells, et ab ells eren anats la major part de la cavalleria et dels bons hòmens de Castelló. Emperò, aquells qui eren a la guàrdia del coll de Banyuls, vengren-se·n envers lo coyl de la Maçana; et con guardaren, veeren gran congregació de gents qui ja eren muntats, et que d'aquí avant res no y porien contrestar. Et pensaren de tornar al coyl de Banyulls, et de Tornavells, hon ne havia alscuns, et levaren lurs tendes et tornaren-se·n cascuns en lurs lochs. Et tantost tramaseren missatge al rey d'Aragon al coyl de Panissars, et que li fahien saber que·ls ffranceses eren passats per lo coyl de la Maçana. Et lo senyor rey d'Aragon no u pòch creure, e tramès-hi ·M· almugàvers vers aquella part; e trobaren que ja tenien lo pas grans gents, sí que dixeren:

—Per res no·ns en anem menys de lengua. Soffiram-nos anuyt, et en l'alba ferrem en ells; et fer-los ém gran dampnatge, et amenar-nos n'ém vius ·III· hó ·IIII· presons qui al senyor rey diguen lo fet con és estat. Et tuyt ho tengren en bé; e aquell dia ne la nuyt no·s descobriren. Are us tornaré a la host del rey de Ffrança, que axí·s complí con l'abat e·ls monges agren dit. Sí que tantost con de la cavalleria hac sus, trameseren al rey de Ffrança missatges ab gran alegre, que·l pas tenien sens tot embarch, et que·l camí era en tal guisa adobat que les carretes ne podien passar; e axí que pensàs de venir, ell et tota la host. Et d'açò hac lo rey de Ffrança gran plaer, et tantost pensà de desplegar l'aurifflama, et tota la host pensà de muntar. Què us diré? Vejats què és poder: que dins ·IIII· dies hi faeren tal camín que les carretes carregades hi muntaren. E con vench l'endemà, en l'alba, los ·M· almugàvers feriren en ells; et lo brugit se moch major del món en la host del rey de Ffrança, axí que·s cuydaren que·l rey d'Aragó hi fos vengut. Et veérets cavalls armats espenyar, et asembles, enaxí que tuyt cuydaven ésser perduts; et sí·s foren, si sol hi fossen venguts ·III_míllia· almugàvers. Què us diré? Los ·II_míllia· cirvents de la Lengadoch tengren forts tots ensemps, et preseren ·I· cabessó, et en aquell, entrò que jorn clar fo, ells se deffensaren, que hanc lo pas no volgren lexar. E con fo jorn, veeren que aquells qui açò havien fet eren pocha companya, et aquí si faeren fet d'armes no us ó cal dir; mas les lançes et darts dels almugàvers fahien joch. E axí los almugàvers veeren lo gran poder qui y

eren et qui muntaven (que ja havia ab ells sus al coll més de ·M· cavayls armats); per una cresta de la muntanya aplegaren-se. E·ls almugàvers amenaren-se·n més de ·X· presons bons et honrats, et agren-ne morts et fets espenyar tota hora, entre cavayl et de peu, més de ·III_míllia·; et tengren lur camín, et anaren-se·n al senyor rey et comptaren tot lo fet; et amenaren-li davant los presons, qui li comptaren lo fet axí con era estat. Et lo senyor rey féu anar la crida per tota la sua host, que tothom plegàs les tendes et que tothom se·n tornàs en lurs lochs; e axí tantost faheren tuyt lo manament del senyor rey. Et lo senyor rey, ab l'inffant N'Amffòs, et ab lo comte de Pallars, e·l comte d'Urgell, e·l vescomte de Cardona, e·l vescomte de Rochabertí et los altres richs hòmens de Cathalunya, anaren-se·n a Perallada. Et con foren a Perallada, missatge los vench del monestir de Sent Quirch, qui era al pla, passada la muntanya del coll de la Maçana, que·l rey de Ffrança era al monestir de Sent Quirch ab tota la cavalleria. Què us diré? Que·l rey de Ffrança estech al dit loch de Sent Quirch ·VIII· dies, que hanc no·n volch moure entrò que la sua host, et de cavall et de peu, et de carretes et asembles, ne foren passats, ne entrò que l'estol seu sabé que fos a Roses, al port, qui és lo mellor port de Cathalunya e·l major, que tot lo navili que fet és hi poria estar; et açò fehia ell per ço que les viandes no li poguessen fallir. [c.123] Et con tota la gent fo passada et foren tots plegats a Sant Quirch, la host se mogué, batayla arrengada (axí con si tots se deguessen combatre anaren hordonats et garnits), et vengren-se·n dretament a Perallada; et attendaren-se

de Carrigela a la Garriga, et de la Garriga a Vallgornera, et de Vallgornera a Pujamillot; et axí foren tuyt attendats en aquell bell plan dels Aspres de Perellada. Et segurament que hanc la host del rey de Ffrança no·s pòch tan bé veure negun temps con se vehia de la villa de Perellada; que no y havia tenda neguna que no la pogués hom veure dels murs de Perellada. E com lo senyor rey d'Aragon los veé axí tots, levà los ulls al ceel et dix: —Ha, sènyer ver Déus! Et què és assò que yo·m veig davant? No·m cuydava que entre tot lo món tanta de gent se pogués aplegar en ·I· dia. E axí mateix víu tot lo navili en lo golff de Roses, que era tota infinitat de veer. E lavors lo rey d'Aragó dix: —Sènyer ver Déus, plàcie·t que no·m desempars, ans la ajuda vostra sia ab mi et ab mes gents. E axí con lo senyor rey se·n maraveylava, sí·s fahien tots aquells qui u vehien; que·l rey de Ffrança mateix et aquells qui ab ell eren se·n donaven gran meraveyla, per ço con jamés no s'eren axí vists justats con en aquell pla fahien. Que en aquell pla no ha un arbre, ans són tots camps et laurons; que axí és Perellada: que envers aquella part qui té entrò a la meytat de la vila és lo pla dels camps de la lauró, et de l'altra part estan los rius qui y passen, ab la orta, qui és gran cosa. Et no era meraveyla si era gran congregació de gents: que menys de ·XX_míllia· cavayls armats a sou del rey de Ffrança et de la Esgleya, et més de ·CC_míllia· hòmens de peu, hi havia altre infinitat de gents de peu et de cavall venguda per la perdonança a guanyar (que perdonança hi havia a pena et a colpa). Et con foren tots assetyats et attendats, e l'estol hac presa la vila de Roses, meseren lurs viandes

per les cases. Lo senyor rey d'Aragó dix a l'inffant N'Amffòs que presés ·D· cavallers et companya de peu, et que ferís en la host. Et lo senyor inffant hac lo major goig que hanc negun temps hagués; et apellà lo comte de Pallars, e·l comte d'Urgell, e·l vescomte de Cardona, et En Guillem d'Anglarola e·l vescomte de Rochabertí, et dix-los que s'apparallassen, que ell volia ferir en alba de dia en la host; et cascuns agren-ne gran plaer. Et lo senyor rey appellà lo comte d'Empúries (qui era a ell vengut tantost con sabé que·ls ffranceses eren passats) e·ls altres richs hòmens, et dix-los: —Barons, axí mateix nos nos armem ab nostres cavalls, et estigam a les barreres, que, si aquests havien obs ajuda, que la los faéssem. —Senyor —dix lo comte e·ls altres—, vós dehits bé. E axí, al maytí, axí con l'alba se fehia, lo senyor inffant, ab la cavalleria qui li era hordonada, exí de Perellada et ferí en la host en ·I· cantó, axí con jorn se fehia. Et en la host feÿen guayta tota la nit ·M· cavalls armats, qui anaven guardan la dita host. Et tantost con agren ferit, veérets tendes enderrocar a hòmens de peu ben ·II_míllia·, qui eren exits ab ell, et gents matar, et coffres trenchar, et metre foch en barraques. Què us diré? Que·ls crits foren grans, et als crits los ·M· cavallers de la guayta vengren; et lavors veérets fets d'armes, sí que en pocha de hora n'agren aquells de l'inffant N'Amffòs morts més de ·DC· dels M; et sol ·I· no·n fóra escapat si no fos lo comte de Ffoix, e·l comte de Comenge, e·l comte d'Estarach, e·l senescal de Miralpeix, e·N Jordan de la Ylla, e·N Roger de Comenge et tota la cavalleria

de la Lenguadoch, qui ateseren et vengren molt gint arreats, batayla feta. Que no us pensets que vinguessen axí con los nostres fan, con ixen a·pellido, que la ·I· no espera l'altre; ans ell[s], de bel pas, axí con cavallers assegats, bons, batayla arrengada, vengren envers la senyera del senyor inffant. E·l senyor inffant, escalffat de bona cavalleria, volch fer brochar la senyera per anar ferir en ells, mas lo comte de Pallars ne·ls altres no li u consentiren. Què us diré? Que anvides lo podien capdellar que no ferís, entrò que·l comte de Pallars lo va pendre per lo fre, et dix: —Ha, senyor! E què volets fer? Ja per res no·ns farets traÿdors. Et a bon enteniment féu-lo girar, et aplegaren tota lur companya. Et en açò lo senyor rey fo exit de Perellada ab lo comte d'Empúries et l'altra cavalleria, per reebre lo senyor inffant. Què us diré? Hordonadament se·n tornaren dins les barreres de Perellada; e·l darrer qui entrà, ab la senyera et ab la companya, fo En Dalmau, vescomte de Rochabertí, qui era senyor de Perellada, et ab ell ensemps En Ramon Folch, vescomte de Cardona, ab la sua senyera. Et ells amdosos havien la reasaga, et, la merçè de Déu, entraren-se·n ab gran alegre sans et sauls en Perellada, que hanc no agueren perduts mas ·III· cavallers et ·V· hòmens de peu, et agren morts més de ·DCCC· cavallers, et gents de peu sens tot nombre. Què us diré? Que axí foren afaytats, que tots dies veérets prés de les barreres fer torneigs de cavallers et de hòmens de peu, que tot lo món se·n devia meravellar. Et açò durà ·V· jorns, que dins aquests ·V· jorns nuyl hom no perdé d'entrar ne de exir de Perellada per la orta; que quant

ffrancès hi entrava negun, per son desastre, ne null altre hom de la host del rey de Ffrança, jamés no n'exia negun que no fos mort o pres. Que la orta de Perellada és la pus forts orta que e·l món sia, que no és null hom qui y entràs que no fos perdut, pus que·ls hòmens de Perallada se volguessen; que altre no pot saber los passes mas aquells qui de la vila són nats et nudrits. Que comptar-vos n'é una meraveyla qui fo veritat, axí con cascuns veets veritat què és. [c.124] En Perellada havia una fembra que yo coneguí et víu, la qual havia nom Marcadera, per ço con ella tenia obredor de mercaderia; et era fort e esperta fembra, et gran et alta. Et ·I· jorn, axí con estava la host davant Perellada, ella exí de la vila et anà a ·I· seu hort per cúller cols; et vestí·s ·I· goneyla de home, et près una lança et ·I· espaa que portà cinta, et ·I· escut al bras; et anà-sse·n a l'ort. Et con fo a l'ort, ella sentí campanelles, et meravellà·s; et tantost lexàs de cullir les colls, et anà en aquella part per veure què era. Et gardà, et veé, en lo rech qui era entre lo seu ort et ·I· altre, ·I· cavaller ffrancès ab son cavall armat, ab lo pitral de campanelles, et anava sà et là, que no·n sabia per hon se n'exís. Et ella, qui l'hac vist, cuytàs a ·I· pas, et secut-li la lança, et donà-li tal colp de la lança, per les faldes en la cuxa, que tota la cuxa li passà, et la çella, et apuntà el cavall. E tantost que açò hac fet, el cavall se sentí ferit, et lavà·s davant et detràs; axí que fóra cahut, si no fos que era ab cadena fermat en la çella. Què us diré? Ella va metre la man a l'espaa et vench a ·I· portell altre, et anà ferir lo cavall per la testera; e·l cavall estech estaburnit. Què us diré? Lo cavall va pendre per la regna, et cridà: —Cavaller, mort sóts si no us retets. E·l cavaller

tench-se per mort, et va tenir lo bordó e va·l gitar en terra, et reté·s a ella; et ella près lo bordó, e trasch-li la lança de la cuxa, e axí mès-lo dins Perellada; de la qual cosa lo senyor rey e l'imffant N'Amffòs foren molt alegres et pagats, et li u faheren comptar moltes vegades, con li era pres. Què us diré? Lo cavayl e les armes foren sues, e·l cavaller se reemé, ·CC· florins d'or que ella hac. E axí podets conèxer la hira de Déu si era ab ells. [c.125] E con aquests ·V· dies foren passats, tots los comtes et richs hòmens et barons dixeren al senyor rey que no era bon que ell ne l'imffant N'Amffòs esteguessen aquí a Perellada, mas que anassen donar recapte a la terra; e axí mateix lo comte d'Empúries e·l vescomte de Rochabertí que anassen enfortir lurs castells, per ço con per los castells porien gran dampnatge donar als enemichs; et que En Ramon Folch, vescomte de Cardona, que s'era proferit guardar et deffendre la ciutat de Gerona, que anàs hordonar et establir la dita ciutat; que assats havia que en Perellada romangués ·II· richs hòmens ab lurs companyes. Què us diré? Que tot açò se ordonà, et lo senyor rey volch que·l comte de Paylars e·N Guillem d'Anglarola romanguessen a Perellada, et N'Arnau de Cortsaví e·N Dalmau de Castellnou; e·N Gillabert de Castellnou, era assats fadrí lavors, et no·s partí del senyor rey. Et podi·om comptar que en Perellada romanien ·IIII· richs hòmens qui eren dels bons cavallers del món; et fo hordonat puys que N'Arnau de Corsaví et En Dalmau de Castellnou anassen enfortir lurs lochs, que assats havia en Perellada del comte de Pallars et d'En Guillem d'Angleola. E axí, al maytí, de bell jorn clar, lo comte d'Empúries anà-sse·n per lo seu comtat a endressar Castelló

e·ls altres lochs. E·l vescomte de Cardona anà-sse·n a Gerona, et mès-se dins et escombrà la ciutat de fembres et d'infants; et près en sa companya molt honrat cavaller qui de cor lo amaven, et molt honrat ciutadà; et establí molt bé la Torra de Geronella et tota la ciutat. E axí lo vescomte de Rochabertí anà per los seus castells a enfortir, e·l vescomte de Castellnou et En Dalmau de Castellnou atretal, et N'Arnau de Corsaví. Et con tot açò fo hordonat et cascuns agren, en plorant, près comiat del senyor rey, lo senyor rey fó apparallat l'endemà de exir, e féu aplegar consell general en Perellada; et preÿcà·ls et los dix moltes bones paraules, e los confortà et los alegrà et los requès de bé a fer; et près comiat, et dix que al maytí se n'hiria ell e·l senyor imffant. E tuyt, axí mateix en ploran, beneÿren-lo, et anaren-li besar la mà a él e al senyor imfant; sí que los prohòmens de Perellada li dixeren: —Senyor, no us faça pahor aquest loch, que·l loch és forts et bo et bé establit de viandes et de gents, et, ab la volentat de Déu, nós farem tant que us tendrem enbarrerat lo rey de Ffrança, que no hirà pus avant, et, si ho fa, nós li trancarem los camins e·ls tolrem les rehacoues de les viandes. Et lo senyor rey los grahí molt ço que dit agren. Què us diré? Los almugàvers qui eren ab lo senyor rey eren ben ·V_míllia·, e·l senyor rey havia hordonat que romanguessen dins Perellada mil; de la qual cosa los almugàvers qui foren hordonats per romandre ab lur companya, qui eren molt dolents con dins havien a romanir, per ço con los anava lo cor e·l guany que los altres farien sobre los francesos en les trenuytades, pensaren-se que ells hi darien altre consell. Sí que entendrets gran malea que faeren: que con vench a la mija nuyt, que·l senyor rey e·l senyor inffant foren exits de Perellada et pogren ésser a Vilabertran hó a Ffigueres, ells van metre bé en ·C· parts de la villa de Perellada foch, et cridaren: —Exir, exir! Què us diré? Les bones gents, et hòmens et dones, qui geÿen en lurs lits, hoÿren lo via_fores, et veeren la vila

abresar de foch, cascun et cascuna pensava d'estorçre son fill o sa filla, e·ls hòmens sa muyler et sos inffans; et los almugàvers pensaven de pendre roba et barrejar. Què us diré? Tota la vila abresà et afogà, que saul los murs no y romaseren ·X· alberchs en peus. E fo gran tala, que la pus antiga vila era Perellada, que hanc depuys Karles Maynes et Rotlan la conquès, no fo de sarraÿns; ans és veritat que·l monestir de Sent Quirch féu Karles Maynes, e·l dotà, qui en Perellada, qui en altres terres de Perelladès et del comtat d'Empúries. Et con lo foc se tenia per la vila, tota la gent n'exí, que hanc no y romàs negun, salvant una bona fembra qui havia nom Na Palomera, qui se n'anà a l'altar de santa Maria, hon havia gran devoció, et dix que là volia murir; et si hanc ho dix, bé trobà qui féu tant per amor d'ella. E aquella nuyt lo rey de Ffrança, et tota la host, qui veeren lo gran foch, meraveylaren-se; et tota la nuyt estegren sus en lurs cavayls, guarnits. Et con vench que fo jorn, veeren tota la vila cremar, et conegueren que era desemparada, et entraren dins et apagaren lo foch axí con podien. Et aquells qui bons eren planyien con tan bell loch et tan bo s'ere cremat; e axí eren de ·II· volentats: que·ls bons apagaven lo foch, et els malvats l'ensenien. E axí vengren a la esgleya, e atrobaren aquella bona fembra, qui tenia abrassada la himatge de madona santa Maria. Et van venir los malvats de picarts, qui era la piyor gent de la host, et espessejaren tota la bona fembra sobre l'altar; et puys ligaven les bèsties als altars e y fahien totes sutzures, d'on Déus los ne pagà molt ben, segons que per avant entendrets. E con açò sabé lo senyor rey d'Aragon, e·l senyor inffant e·ls capdals tots,

que axí era estada destrouïda et cremada, foren molt despagats; mas lo temps era tal que àls no s'í podia fer. Per què, per tots temps, qual que sia rey d'Aragó és molt tengut de bé a fer a la vila de Perellada en general, et en special a tothom qui d'ella sia, e axí mateix al senyor de Perellada, con ben podem saber que en serviÿ del senyor rey d'Aragon perderen tot quant havien. Que yo et d'altres qui en aquella hora hi perderen, hi perdem gran res d'açò que havíem, et no y som puys tornats per habitar, ans anats per lo món sercant conseyl ab molt mal et molt trebayl et molts perills que n'havem passats, et dels quals la major part ne són morts en les guerres aquestes que la casa d'Aragó ha haüdes. [c.126] E com lo senyor rey d'Aragó fo exit de Perellada et de Vilabertran, près lo camí de Castelló, et anà-sse·n a Castelló, hon trobà lo comte que no·s sabé què·s faés, con sabé que Perellada era cremada et desemparada, et los hòmens de Castelló atretal; con ben sabien tots que pus Perellada era desemparada, que no·s podien tenir al poder del rey de Ffrança; mas si Perellada no fos estada desemparada, ben fahien compte que·s tengren; que enfre amdosos lochs assats los donaren de la mala ventura. Sí que tantost con los prohòmens de Castelló saberen que Perellada era estada cremada per los almugàvers, se n'anaren a lur senyor lo comte, et dixeren-li: —Senyor, digats al senyor rey d'Aragon, qui ve, que si ell e·ls cavallers volen entrar en la vila, que u poden fer, mas no volem que almugàver negun hi meta lo peu, que aytal joch farien de nós con de Perellada. Et pregam-vos que·ns donets consell què volets que nós fassam; que, si us volets, nós som prests et apparallats que desemparem Castelló et que us seguescham ab nostres mullers et ab nostres inffants, et nós mateixs metrem

foch a la villa; que més ho amam nós cremar et que·ns en portem ço que puscham, que si los almugàvers nos barrejaven, axí con han fet los bons hòmens de Perellada; que con exien ab anaps d'argent et taçes o lurs vestedures, tantost con eren fora del portal los ho tollien. Et axí no deu plaer al senyor rey ne a vós que aytal fassen de nós. E·l comte respòs et dix: —Yo exiré al senyor rey, e axits ·XX· de vosaltres, qui parlen per tota la vila, et veurem lo senyor rey què volrà ne manarà; que tot quant ell volrà, vuyl jo que sia fet. —Senyor —dixeren los prohòmens—, ben deÿts. Et tantost cavalchà lo comte, et anaren ab ell ·XX· prohòmens dels mellors de Castelló; et trobaren lo senyor rey qui era prop de Castelló. Et tiraren-lo a una part lo comte e los prohòmens, [et] appellaren-hi l'inffant N'Amffòs, qui y era, et richs hòmens que y havia; et comensaren los bons hòmens a dir a lur senyor lo comte ço que ya li havien dit. Et con lo comte los hac escoltats et ells agren fenida lur rahon, lo comte dix al senyor rey: —Senyor, bé havets entès ço que aquests prohòmens han dit; et yo, senyor, respondé·ls davant vós ço que·ls resposí en absència vostra: que·ls responch que ço que vós, senyor, volrets dir ne manar, et d'ells et de tot lo comdat, que axí vull que·s seguescha. Et si vós volets que yo mateix hi meta foch, encontinent serà fet; que per çert, mentra vida aja e·l cors, de la vostra carrera ne de la vostra via no·m partiré. E lo senyor rey respòs: —En comte, bé havem entès ço que aquests prohòmens de Castelló vos han dit, et dehim-vos a vós et a ells que de la destrucció de Perellada som axí despagats, que ·X· tants que Perallada no

valia hi volríem haver donat, que no fos estat fet; mas lo temps és tal que en àls no·ns en podem pendre, d'aquells qui fet ho han. Et conexem que nós e·ls nostres en per tots temps ne som tenguts de restitució al senyor de Perelada, et a tota la universitat et a cascun en singular; que ben sabem que ells no han perdut ço del lur per res en què ells aguessen colpa, ans la guerra aquesta és propiament nostra et per nostres affers et de nostres fills, et no per res qui a ells toch. Per què a Déu et al món nos en tenim per tenguts, de restitució, e si Déus nos dóna vida e·ns trau a honor d'aquesta guerra, nós e·ls nostres ne farem bona esmena a ells et als lurs. "Donchs, si d'açò nos tenim per tenguts, ¿con volríem que Casteyló se perdés? Cascuns vos podets pensar que per res no u volríem. Et atorch-los que si Perellada no fos estada desemparada, que Casteyló se pogra tenir; que entre amdues les villes, hon agra molta bona gent, et dels lochs et de ffora, ben se pogren tenir ab los castells qui·ls són entorn, e la nostra gent qui tots jorns los donaren assats què fer. Mas pus aquest desastre és esdevengut de Perellada, no conexem que Castelló se pogués tenir contra lo poder del rey de Ffrança. Per què us man, en comte, que vós donets licència als hòmens de Castelló que·s reten al rey de Ffrança; et yo adés absol-ne vós et ells de tota res que me·n fóssets tengut, et vós féts atretal a ells. E axí lo comte girà·s en ploran als prohòmens de Castelló, et manà et dix-los axí con lo senyor rey hac manat. Et si hanc veé dol ne plor, aquí fo; et no era meraveyla, que dur departiment hi havia. E axí lo senyor rey, e·l comte ab ell, et lo senyor imffant et tota la companya anaren-se·n a Gerona. Et aquells de Casteyló faeren ajustar consell generall et digueren-los ço que havien fet; et abans que del consell exissen agren l'abat de Roses et de Sanct Pere, et tramateren-los a la host del rey de Ffrança

et al cardenal; et pregaren lo cardenal que ell fos migancer entre ell e·l rey de Ffrança. Et ell dix que u seria volenters, que ja fehia el rey de Ffrança et ell pus blana farina que no solien fer, con se pensaven que bé havia ·III· meses que la paga havien feta et encara negun loch no havien pres, ne per grat ne per força; per què cuydaven exir de lur seny. Que ells se pensaven que tantost con los Ports aguessen passats, que tota la terra atesés encontinent a retre a ells; mas ells trobaven lo contrari, que hon més les gents lo regonexien, menys los prehaven. Sí que no ha e·l món regne de què fos açò esdevengut, salvant Cathalunya, et Aragon et regne de València: que tan gran congregació de gents venguessen sobre ells, et encara ab vet et ab perdonances, que no·s fossen a ells retuts; per què ells se tenien per enganats de lur arbitre, que no·s pensaven aver a contrestar ab tan enfortida gent. E axí lo cardenal fo mijancer entre los prohòmens de Castelló e·ls abats qui per ells hi eren. E·l rey de Ffrança exí, que·ls reebé sobre la corona de Ffrança salvament et segura, et que no fossen a ell a alre tenguts sinó d'açò que al comte eren tenguts; et encara, que acabaren que tots los portals tenguessen tancats, salvant ·II·, et que nul hom de la host no y acullissen menys d'elbarà. E axí féu-los donar ben ·X· penons que posassen per les portes et per los murs, en senyal de seguretat. Et encara, lo rey de Ffrança los féu tanta de gràcia que si per aventura ell se·n tornava sens conquerir lo regne d'Aragon, que con fos exit del coll de Panissars, ço és, anant, que no li fossen de res tenguts qui entre ells fos. E axí los abats vengren a Casteyló ab aquesta

fermetat. [c.127] Et con açò fo fet, lo rey de Ffrança anàs atendar a Gerona, et posà son setge aquí. Et les galeas vengren a Sent Ffeliu, mas les naus et la vitayla tota estava al port et a la vila de Roses, que pus Castelló era lur, no·ls calia de res tembre. Sí que l'almirayl de les galees del rey de Ffrança, con fo a Sanct Ffeliu, trobà que tota la gent era fuyta per les muntanyes, et féu cridar que tothom qui fos de Sent Ffeliu ne de tota la encontrada, qui volgués almoyna, que vengués, que ell la li faria. E les gents mesquines e·ls pobres et imffants vengren a Sant Ffeliu molts; et con foren aquí, e l'almirayl veé que no·n venien més, féu metre aquesta gent en cases, que dix que·ls daria almoyna. Et con foren en les cases, féu-hi metre foch, et cremà·ls tots. Veus l'almoyna, quina la los féu! Et d'aquest alocaust podets entendre si·n pujà lo fum envers lo ceel; que no us diré del fer, que·l recomptar és pietat et dolor. Déus, ¡beneyt sia ell!, qui tant soffer, emperò a la fin de tot fa dreta venjança. Ara lexaré a parlar del rey de Ffrança, qui ha posat son setge a Gerona, et tornaré a parlar del senyor rey d'Aragon. [c.128] Com lo senyor rey d'Aragó hac hordonada et establida la ciutat de Gerona, et fou romàs dins, per cap et per major, En Ramon Folch, vescomte de Cardona, et ab ell molt honrat cavaller et ciutadà, et veé que la host del rey de Ffrança se fo attendada entorn et hac hordonat lo setge, lo senyor rey partí d'aquèn et anà-sse·n a Besuldó. Et establí la villa molt bé, et establí los castells qui entorn de Gerona eren; sí que molta mala matinada donaven a la host aquells que·l senyor rey d'Aragon havia meses per los castells et lochs que havia establits, et molta beyla reacoha qui venia de Roses a Gerona crebentaven

et destrouïen. Axí, què us diré? Que tant guanyaven los hòmens d'armes ab los ffranceses, et tants ne destrouïen e·n consumaven, et tanta bona cavalleria et almugaveria fahien sobre ells, que axí con davant vos hé dit de Calàbria, massa hauria a fer si tot ho volia scriure; per què me·n passaré per sumes. Que en veritat vos dich que tant los tenien a prop, que de la host no podien anar los ffranceses a erba ne a lenya que mil cavallers armats no·ls aguessen a seguir. E axí mateix aquells de dins los feÿen exides et daven-los de la mala ventura assats, que negun dia no era que de menjar no·ls faessen levar ·III· o ·IIII· vegades; e axí mateix, un bon dormir no·ls lexaven haver. Sí que malbé los fahia e·l menjar e·l dormir, et parech-ho bé que la hira de Déu los venc dessús: que tanta d'enfermetat se mès en ells que açò fo la major pestilència del món que hanc Déus tramatés a negunes persones. Et con lo senyor rey d'Aragon hac establit Besuldó e·ls altres lochs qui eren entorn de Gerona, et hac jaquida l'almugaveria et cirvents de maynada per aquella ffrontera, que no us pensets que fossen pochs, ans eren per partides ben ·L_míllia· almugàvers, entre cirvents de maynada et almugàvers, et ben ·D· cavallers, et altres ·D· de hòmens a cavayl de la genetia. Sí que en tal manera jaquí la frontera establida, que jamés host no estech pus destreta con fahia al rey de Ffrança la sua host; et hanc gents no guanyaren tant con faheren aquells que el senyor rey havia jaquits sobre los ffranceses; que tan[t] guanyaren que infinitat era. E d'aquells de dins, axí mateix vos pori·om comptar grans meraveyles d'acçó que feÿen en la host. Et axí, con lo senyor rey hac tot axò lexat et hordonat, et hac lexats per cap de les gents que leixà en la frontera lo senyor

imffant N'Amffòs, et ab ell lo comte d'Empúries, e·l vescomte de Rochabertí, e·l vescomte de Castellnou, et N'Arnau de Corsaví, et En Guillem Galceran de Carteylà, senyor d'Ostolles et de Pontons, qui podi·om dir que fo dels bons cavallers qui hanc fos en Espanya, e mostrà-u bé en Calàbria et en Sicília moltes vegades; que aquesta gràcia li féu Déus: que hanc no hac batayla en Calàbria ne en Sicília que ell no y fos, et que tota hora, ab la ajuda de Déu, vencien per son consell et per sa hordinació. Et d'aquest rich hom, En Guillem Galceran, se pogra aytan gran libre fer de les proees que ell féu, con féu de Lansallot del Lach; et pot hom conèxer Déus si li volia bé, que ell fo alcayt en Barberia, e y fo en molts fets d'armes, et puys passà ab lo senyor rey d'Aragon a Alcoyl et en Sicília, e y fo, axí con ja us hé dit, en tots los afers; sí que per sa proea lo féu lo senyor rey d'Aragon comte de Catanssar. Et féu-li Déus tanta de gràcia que entrò hac ·XC· anys portà armes; et puys vench morir en lo dit loch de Hostolles, en la cambra hon nasqué, entre los seus. [c.129] E axí com lo senyor rey d'Aragon veé que axí bé havia hordonada la frontera, et veé que·l fet de la guerra era en bon estament, et que la ciutat de Gerona era axí forts et bé establida de bones gents, et que assats daria què fer a sos enemichs, anà-sse·n en Barchinona. E con fo en Barchinona, féu-se venir En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayol, et dix-los: —Prohòmens, què havets fet? Resposeren ells: —Senyor, trobarets armades ·XII· galeas et ·IIII· lenys armats, ço és a saber, les ·X· galeas noves que vós manàs fer et ·II· velles que n'ich havia, que havem fetes adobar. Et lo senyor rey dix: —Bé havets fet. Ara·ns digats: ¿què entenets a fer ab aquestes galeas? —Senyor —digueren ells—, nós vos ho direm. Veritat és

que nós havem tengudes et tenim nostres espies a Roses et a Cadaquers —que cadascun d'aquests lochs tenen ffranceses—, e axí mateix ne tenim a Sent Ffeliu. Et havem sabut per çert que les galeas del rey de Ffrança són ·CXL·, de les quals ha hordonat l'almirayl del rey de Ffrança que ab ell ensemps ne romanen a Sent Ffeliu ·LX· armades; et ab lo seu viçalmirayl van et vénen ab vianda ·L· de Sent Ffeliu a Roses, que àls no fan mas carrejar vianda ab moltes barques et lenys qui vénen ab elles de Roses a Sanct Ffeliu, et puys hi tornen ab ells. D'altra part, n'à ·V· a Narbona et Aigüesmortes et a Marçeyla per fer venir viandes; que no vaguen de venir les naus e·ls lenys per neguna rahon. Et les romanents ·XXV· romanen a Roses, al port, bé armades et apparallades, per guardar-lo; et és-ne capità ·I· bon cavaller de Proença, per nom En Guillem de Lodeva. E axí, senyor, són hordonades les galeas per l'almirayl, et aparallades. "E nós havem pensat que si vós, senyor, ho volets, que ab aquestes ·XII· galeas nostres et ·IIII· lenys nos n'anem, et metrem-nos en mar; et con serem en la mar de cap de Creus, de dia estarem deffora en mar, en roda, et la nuyt acostar-nos ém a Cadaquers. Et a Cadaqués yo hé hordonat ab En Gras, qui és lo mellor hom de Cadaquers, qui per ·II· nabots que ha, qui·s són nudrits ab mi, que totes nits me sien a la punta de Portligat, et aquí yo hauré lenga d'ells; que yo hé hordonat ab En Gras que tenga ·IIII· hòmens que no fassen sinó anar et venir de Roses a Cadaquers, que tots dies li diguen tot ço que s'í fa. E nós sabem que les ·L· galeas són partides de Sent Ffeliu per anar a Roses bé ha ·IIII· jorns; et con són a Roses, dins ·VI· jorns, al pus larch, hi són espeegades; et tantost que nós sapiam que ajen passades les Medes de

Torrella, nos entrarem e·l golff de Roses, et en alba de dia nós ferrem en les ·XXV· galeas qui estan a la punta del port; et ab la volentat de Déu et ab la bona ventura vostra, nós les aurem hó y romandrem tuyt. Que per çert sapiats, senyor, que ab aquest cor anam: hó que nós tuyt hi romangam espessejats, hó nós les ajam; que la misericòrdia de Déu és tan gran, e·l bon dret que vós, senyor, et nós mantenim, que per res no havem fe que·ns fallescha, ans abatrà l'erguyl e la malvestat d'aquella mala gent. Per què a Déu, senyor, nos comenats, et lexats-nos anar, que demà hic puscham partir. E lo senyor rey fo molt pagat de l'esforç tan bo que aquests ·II· prohòmens havien, et veÿa que tot era obra de Déu: que no paria que ells fossen hòmens que tan gran cosa se deguessen metra en cor. Et ab bona cara et rient ell los respòs, et dix: —Prohòmens, nós nos tenim molt per pagats de vosaltres et del vostre bon seny et ardiment, et plau-nos que axí·s fassa con vosaltres havets hordonat. E axí hajats tota hora vostra fe en Déu, et Déus traurà·n a honor nós et vosaltres d'aquest fet et d'altres, con àls no és mas lo poder de Déu. Mas, prohòmens, ab greu que·ns sab, nós vos haurem a desexir de la una galea et dels ·II· lenys, que volem trametre en Sicília a la reyna, et a l'inffant En Jacme et a l'almirayl; et fer-los ém saber tot nostre estament, e·lls trametrem manament que encontinent l'almirayl, ab ·L· o ab ·LX· galeas, vénga, bé armades. Et vosaltres tramatets-li a dir, de part nostra et per consell vostre, ell quina via deja fer ne com se deja captenir, et que per res no atur; et fer-li ets a saber l'ordonament que l'almirayl del rey de Ffrança ha fet; que ab la volentat de Déu, pus les

galeas se departexen, ben ne vendrem al dessús; et si la mar havien perduda, sí·s faran la terra e·l cors. Que ara, prohòmens, devets veer, ho podets, si és esdevengut ço que nós vos dixem: que per ço con sabrien aquells del rey de Ffrança que poques galeas havem, faran parts parts d'ells mateixs, ço que no faheren si n'aguéssem L; e axí, ab la volentat de Déu et ab la sua ajuda, lo nostre pensament nos vendrà fet. "La galea volem que se·n vaja per mig del doll, que no s'acost en la Barberia ne en la Cerdenya; et la ·I· dels lenys armats vaja per la Barberia, et l'altre per la Serdenya. E axí, hó per la ·I· hó per l'altre, hauran lo nostre manament; et aytals cartes se·n port la ·I· con l'altre. Et d'aquí a demà anuyt los hajats espeegats, enaxí que s'ich sien partits. Et nós manarem al nostre cançaller que fassa fer de part nostra aytals cartes con vosaltres manarets; et nós adés manarem les cartes que nós tramatrem a la reyna, et a l'imffant En Jacme et a l'almirayl; et manar-los ém que creeguen les vostres cartes axí con les nostres, et açò que vosaltres consellerets a l'almirayl, de la sua venguda, que assò faça. —Senyor —dixeren ells—, ja per ço no us sàpia greu de la galea et dels ·II· lenys que·ns levats, que bon consell és ço que havets pensat. Et nós, ab la volentat de Déu, farem aytant, menys de la galeha et dels ·II· lenys, con fahérem ab ells. E axí lo senyor rey féu-se venir lo cançeller et manà ses cartes, e, axí mateix, que tot ço que En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayol li dirien, que fahés de part sua. Et la fi de les cartes era aquesta —et del senyor rey, et d'En Ramon Marquet et d'En Berenguer Mayol—: scriviren a l'almirayl que vengués ab ·L· hó ab ·LX· galeas armades encontinent, et que per res no tardàs, sots pena de la gràcia del senyor rey. E axí les cartes foren fetes aquell dia totes, closes et segellades. Et d'altra part, En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayoll scriviren a l'almirayl, de part del senyor rey et per lur consell, que fahés la via de Cabrera, et con seria a Cabrera que tramatés

·I· leny a Barchinona qui d'ell no comptàs noves negunes, et vengués lo missatge a casa d'En Ramon Marquet; et que aquí trobaria lo dit Ramon Marquet et Berenguer Mayol, qui li dirien què degués fer ne qual via. Et si ells no eren a Barchinona, ells hi trobarien aytan bon recapta con si ells hi eren, que ells hi haurien lexat. Et sí·s faheren. E axí la galea e·ls ·II· lenys se reculliren, et preseren comiat del senyor rey et de lurs amichs, e cascun hac ses cartes. Et cascun féu la via que li feu donada, et anaren-se·n ab la gràcia de Déu. [c.130] Et con se foren partits, que null hom no sabé per què anaven, salvant lo senyor rey, e·N Berenguer Mayol, e·N Ramon Marquet, e·l cançeller e·l scrivà qui féu les cartes, e En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayol se reculliren en les ·XI· galeas qui·ls eren romases et ·II· lenys; et podets dir que hanc negun temps, de hòmens de mar, sens cavaller que no y hac negun, ne son fill, no foren ·XI· galeas tan bé armades, ne de tant bon hom de mar. Et preseren comiat del senyor rey, qui·ls senyà e·ls benehí e los comenà en la gràcia de Déu; et recuyliren-se, et a rems meteren-se en redon en mar, que parech que faessen la via de Sicília. E com se foren recuylits e·s foren meses en mar en guisa que de la Cathalunya no·ls pogués hom veer, et l'embat se fo mès de ·I· beyl garbí, et donaren les veles et faheren la via de cap de Creus. Què us diré? Que entre la nuyt e·l dia e l'endemà, ells foren en la mar de cap de Creus, entrò a ·XX· milles en mar sobre lo cap. Et con lo sol fo post, ab les veles acostaren-se a la terra, et faheren la via de Cadaquers; que·l ventitxol era deffora, a l'exaloquet, sí que a hora de bona paraula foren a ·II· milles prop del port de Cadaqués. E tantost En Ramon Marquet, ab la ·I· dels lenys armats, féu posar a la punta de Portligat ·II· cosins germans d'En Gras qui ab ells eren. Et aquells havien ja posta ab En Gras quin senyal farien

con vendrien ab los ·II· nebots seus. E assò En Gras podia-u fer, que ell era senyor et major de Cadaquers estat per lo comte d'Empúries, e axí mateix se tenia per lo rey de Ffrança; et ço que ell fahia, feÿa per manament de son senyor lo comte d'Empúries. E axí, qui és cap et major de una villa o de un castell, a sa volentat pot fer de nuyt et de dia; per què sos nabots et aquests ·II· parents seus qui eren venguts ab En Ramon Marquet, tot segurament podien fer lurs afers, que res no·ls calia dubtar. Et con aquells cusins d'En Gras foren venguts a Cadaquers et agren fets lurs senyals, tantost los ·II· nabots d'En Gras exiren e ab ells ensemps anaren a·N Ramon Marquet et a·N Berenguer Mayol. E axí con Déus vol endressar los afers del senyor rey d'Aragon e volch destrouir l'erguyl dels ffrancesos, foren axí venguts a punt que no y hac mester més ne menys; que tantost con En Ramon Marquet veé aquests ·II· criats seus, dix-los: —Barons, ben siats venguts. Què·ns direts de nostres enemichs? —Senyor, siats çerts que jamés nuyls hòmens no pogren venir en mellor sahó con vosaltres sóts venguts. Sapiats que hir matí partiren les ·L· galeas de Roses ab moltes barques et lenys, et ab l'oratge passaren les Medes de Torrella —et nós veem-los tots passar—, et puys tot lo dia hagren del treball; et ells ab l'oratge eren-se meses en la mar, et ab l'altinell mudaren; et hir tot dia navegaren, sí que nós los fem que han passat lo cap d'Aiguafreda. —Ara —dix En Ramon Marquet—, què·ns comptarets de Roses? —Sènyer —dix la ·I· d'aquells ·II· germans, nabots d'En Gras—, yo fuy hir a Roses, et con les ·L· galeas foren partides no y romaseren mas ·XXV· galeas, qui segurament són bé armades, et de cavallers et de hòmens de peu et de mar, et de bona gent; et estan en guàrdia del port, et és-ne capità

·I· noble hom de Proença, per nom En Guillem de Lodeva. —Ara —dix En Ramon Marquet—, digats-me con la nuyt estan. —Sènyer —dix aquell—, cascuna nuyt, con han saludat lo sol, se n'hixen en la punta fora del port, et estan palomeres largues; e axí estan entrò que·l sol és exit l'endemà. E axí estan tots dies et aquesta regla tenen; que yo hé jagut en les galeas més de ·X· nits, per partides, ab conexents que y hé, et tota vegada veig que tenen ·I· hordonament. —Donchs, prohòmens, què consellats que fassam? —Que us pregam que, si là devem anar e us volets combatre ab ells, que us plàcia que muntem ab vosaltres, que per çert, si en cor vos ho metets, tots són vostres, ab Déus qui us ajudarà, e la bona ventura del senyor rey d'Aragon. —Barons —dix En Ramon Marquet—, assats hi ha que aquests ·II· cusins germans vostres sien ab nós, et vosaltres no és bo que desemparets vostre avoncle En Gras. Et siats çerts que si Déus nos en fa ben et merçè, que haurets mellor part que si ab nós érets. E axí anats a la bona ventura, que nós al matí serem ab ells, ab la ajuda de Déu qui serà ab nós. Et salludats-nos vostre avoncle. —Senyors —dixeren ells—, molt nos férets major gràcia que·ns levàssets. Et dix En Ramon Marquet: —Per çert no u faríem, que en les batayles no y nexen hòmens. E axí no volem que per res lo prohom En Gras pogués de vosaltres veer sinó ço que son plaer fos. Et ab aytant ells los comenaren a Déu, e los ·II· nabots comptaren a·N Gras tot lo fet, què què havien fet ne havien dit; e·l prohom En Gras dix: —Ha, senyor ver Déus beneyt, qui sóts veritat et justícia! Ajudats-los e los dats victòria, e·ls deffenets de tot mal. Et con açò hac dit, los ·II· nabots preseren ·XX· cirvents et, marina marina, anaren-se·n per veer la batayla. E les galeas pensaren de vogar, et alba de dia ells foren davant les ·XXV· galeas. Et ·II· lenys, qui estaven en guàrdia, d'En Guillem de Lodeva, agren vista d'ells et comptades

les galeas, et tantost anaren-se·n a ell, et dixeren-li: —Senyor, via sus! Féts armar vostra gent, que veus açí davant que vénen ·XI· galeas et ·II· lenys; et per çert que aquestes són les ·XI· galeas et ·II· lenys d'En Ramon Marquet et d'En Berenguer Mayol, de què avem haüdes noves, que són partides de Barchinona. E tantost En Guillem de Lodeva féu tocar les trompes et les nàcarres, et féu armar tothom. Et entretant lo jorn se féu, et les unes galeas veeren les altres; e·N Guillem de Lodeva féu levar volta a les palomeres, et féu la via de les ·XI· galeas. Et les ·XI· galeas estaven ben fora, per ço que no fossen prés de terra. E·N Guillem de Lodeva vench a les ·XI· galeas ab ·XV· de les sues, enfrenellades, davant, e hac hordonat que les ·X· galeas los venguessen per popa; e axí que les tendrien enmig, en guisa que no·n pogués neguna escapar; et segurament hordonà-ho sàviament. Et En Ramon Marquet et En Berenguer Mayol faeren enfrenellar ab frenells larchs les galeas et metre tots los rems en frenells, per ço que los enemichs no·s poguessen entre ells metre, estrò ells se volguessen, que donassen los rems de larch et que los ballesters en taula los canscassen; et con veurien que·ls aurien ben canscats, que donassen los rems de lonch et que s'acostassen a menés. E axí se féu. Et per çert vull que cascun sàpia —et diu-vos-ho aquell qui en moltes batayles ho à vist— que·ls ballestés en taula se·n porten les batayles pus les galeas meten rems en frenell. Per què tots temps, qual que sia almirayl o capità de galeas de cathalans farà que savi que no port terçolls en les galeas, mas que·ls ballesters estien en taula; que·ls ballesters en taula van reposats, et ab lurs ballestes et vires et tretes ben ordonades, et ben adobades et enpenades, et mentre les galeas voguen, ells estan atersan lurs ballestes. Que·ls ballesters cathalans tots són tals que de nou sabrien fer una ballesta; sí que cascú sab atersar sa ballesta, et

sab fer una vira, et ·I· matràs, et corda, et encorda, et ligar et tot ço qui a ballester pertany; que cathalans no entenen que sia ballester negun si no sab, del comensament tro a la fin, tot ço que a ballesta pertany. E axí porta tot son arreu en caixa con si havia a tenir obredor de ballesteria, et negunes altres gents açò no han; que·ls cathalans ho aprenen ab la mamella e·l queix, et les altres gents del món no u fan; per què los cathalans són los pus sobirans ballesters del món. Per què los los almirayls e los capitans dels estolls dels cathalans deuen donar tota avinentea que aquesta bondat singular, que en altres gents no és, no lexassen et fassen obrar. Per què no és mester que ballesters aytals voguen terçolls, que, si u fan, tantost perden la gràcia de la ballesta. Encara, los ballesters en taula fan altre ben: que con veuran que aquell planer hó posticer qui voga e·l seu trast serà uyat et volrà beure et menjar, que·l ballester vogarà el seu rem per delit entrò que aquell aja fet ço que ha a fer. E axí los ballesters van reposats et freschs, et fan anar la xurma freschs et reposats. No dic que que en ·I· estol no sia bo que no y aja ·X· galeas per centenar ab terçolls, per ço que aquelles pusquen encalsar galea o leny qui·ls vénga davant; e axí, basta que n'í aja, a ·XX·, ·II· et no pus. Et axí los prohòmens En Ramon Marquet et En Berenguer Mayol havien d'açò testat, et jugaren segons que jugar devien galeas de cathalans. E axí les galeas estaven proha per proha, e les altres ·X· qui eren de popa, et no podien entre ells entrar per los rems qui estaven ben enfrenellats. Et en les proes et en les popes veérets lançes et darts trer, qui exien de mans de cathalans; que axí exien temprades les lançes e los darts, que tot quant aconseguien, tot n'ó menaven; et entretant los ballesters jugaven, que sol treta no·n peccaven. Et aquells de les galeas d'En Guillem de Lodeva estaven ab l'espaa hó

bordó en la mà, que àls no podien fer; et con n'í havia alcun qui prenia lança o dart, sabien-ne tant que tantost donaven de l'aristol com del rayló. Et axí la batayla durà tant que En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayoll veeren que les cubertes de lurs enemichs eren gran res escombrades per los ballesters, qui·ls havien règeament nafrats; que d'aquells mateixs qui eren sobre cuberta, qui eren hòmens de vergonya, agren major mester que·s faessen metgar que no combatre. Et con açò agren vist, van fer tocar la trompeta de la lur galea, qui era senyal emprès que tantost com la trompeta de la galea d'En Ramon Marquet et d'En Berenguer Mayol tocaria, que tothom donàs rems de lonch et que envestissen lurs enemichs de lonch; [et] axí·s féu. E con les galeas se foren mesclades, veérets estochs de bordons et colps d'espaes et de masses donar, e·ls ballesters en taula lexaren estar les ballestes et lexaren-se córrer a manés a lurs enemichs. Què us en diria? La batayla molt cruel fo et forts, pus foren acostats; mas a la fin los cathalans, ab la ajuda de Déu qui era ab ells, venseren, axí que totes les galeas agren. Et per çert tota hora moriren en la batayla, de la part d'En Guillem de Luderna, més de ·IIII_míllia· persones, et dels cathalans hi moriren tro a ·C· et no pus. E axí, con agueren vençuda la batayla, et près En Guillem de Luderna et d'altres cavallers alscuns, et pochs qui·n romangueren vius et malament nafrats tots, et En Guillem de Lodeva et los altres, tragueren les galeas deffora; et con foren ben fora, vengren a una punta qui és prop Cadaquers, e aquí exí la gent en terra et refrescaren, ab gran goig et ab gran alegre et gran guany que agren fet. E los ·II· nabots d'En Gras, ab los ·XX· cirvents, vengren a ells; et En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayol amagadament tramateren a·N Gras mil fflorins d'or, et altres

mil que·n donaren als ·II· nabots seus; et assò·s féu per tal que negun d'aquells ·XX· qui ab ells eren venguts no·n saberen res, ans, con a ells se acostaren, se faeren axí assegurar con si null temps no·ls coneguessen; et açò·s féu per so que negun d'aquells ·XX· qui ab ell eren no·ls ne poguessen acusar. E los lurs cosins germans qui eren en les galeas agueren molt guanyat, mas, ultra lo guany que havien fet, los donaren En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayol, a cascun, ·CC· florins d'or et d'altres coses. E axí los nabots d'En Gras anaren a Cadaquers alegres et pagats, et donaren a lur avoncle los mil fflorins d'or e li comptaren tot lo fet. E lo prohom hac-ne gran goig et gran alegre, mas no·n gosà fer semblant negun. [c.131] E con la gent fo refrescada, de les galeas, et agueren regonegut tots los presons que tenien et ço que havien, tocà la trompeta et pensaren-se de recullir. Ara és veritat que, dementre que la batayla se fehia, de Roses anaren dues barques armades a les ·L· galeas dient tot aquest fet; sí que les barques aconseguiren les ·L· galeas dellà el cap d'Ayguafreda, en una cala que ha nom la Tamariu, qui és cala de Palafurgell; et van-los dir aquestes noveyles. E les ·L· galeas encontinent tornaren envers Roses; et con foren passat lo cap d'Aiguafreda, ells veeren les galeas d'En Ramon Marquet en mar, qui tiraven les ·XXV· galeas, et faeren la lur via. Et En Ramon Marquet era ·I· dels bons mariners del món, et pensà·s tot ço que veé: que los hòmens de Roses los tramaseren barques darrera e·ls farien tornar; per què ell a la nuyt, ab l'oratge, mès-se en mar aytant com l'oratge los portà, en guisa que si les ·L· galeas tornaven sobre ells, que com l'embat

se metria, que ells que fossen a sobrevent. E axí s'esdevench; que con les ·L· galeas agren vista d'ells, axí con davant vos hé dit, faeren la lur via a rems, que eren ben armades. E·N Ramon Marquet e·N Berenguer Mayoll veeren que si totes les ·XXV· galeas tiraven, que no·ls porien escapar, per què·n maseren a ffons ·XIIII· galeas ab tot ço qui y era, et retengueren-ne ·XI·, a cascuna galea una. Et lo ventixol mès-se deffora, et faheren vela totes ·XXII·, e·scantaren-se sus alt aytant con pogren; sí que les ·L· galeas, qui veeren açò, e·l vent qui·s mès fresch, pensaren-se que jamés no y porien pendre, que ells los eren molt a sobrevent cavallers. E axí, ab gran dolor vengren-se·n a Roses, hon trobaren naus et lenys desemparats, que si sol altres ·XI· galeas hi agués de cathalans, tot lo navili agueren cremat et affogat. Et axí confortaren lo loch, et lexaren-hi ·XXV· galeas, et les altres ·XXV· anaren a Sent Ffeliu, ab aquelles barques et leyns que agren lexats a la Tamariu. [c.132] Et con lo rey de Ffrança e·l cardenal ó sabé, tengren-se per morts, sí que dix lo cardenal: —Ay, Déus! Quins demonis són aquests qui aytals fets van faent? Et dix lo rey de Ffrança: —Cardenal, aquestes són la pus leyal gent a lur senyor qui e·l món sien, que vós los poríets tots baconar abans que ells no volrien que lur senyor, lo rey d'Aragon, no agués perduda la terra. E axí, o per mar o per terra ne veurets moltes d'aquestes verguntades; per què us dich que foyla empresa havem feyta, et nós et vós. Et vós sóts en partida ala d'aquest feyt, et qui açò havets ordit et tractat ab nostre avoncle, lo rey Karles, qui aquesta gent et sos fets l'àn fet morir ab gran dolor. Et Déus vulla que aytal loguer no n'ajam nós con ell ha haüt. E lo cardenal no·s sabé què li digués, car ben sabia que·l rey de Ffrança li dehia veritat; e axí callaren-se. Et l'almirayl del rey de Ffrança, qui sabé assò,

no us cal dir ab quina pahor estava. Emperò, hordonà que axí con anaven les ·L· galeas de Sent Ffeliu a Roses, que axí anàs ell, et vengués, ab ·LXXXV· galeas, et que les ·XXV· esteguessen tota hora a Roses. E axí·s seguí d'aquí avant; per què l'almirayl En Roger de Lòria se aurà ab més a combatre, d'aquí avant, ensemps, que·l senyor rey d'Aragó ne En Ramon Marquet ne En Berenguer Mayoll no·s pensaven. E axí lexar-vos hé estar l'almirayl del rey de Ffrança, et tornaré a parlar d'En Ramon Marquet et d'En Berenguer Mayoll. [c.133] Com En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayol veeren que les ·L· galeas se foren partides de lur cassa, apodararan veles, et mollaren de la hosta, et faheren la via de Barchinona. Què us en diria? Que entre aquell jorn, e la nuyt e l'endemà a hora de tèrcia, ells foren en vista de Barchinona; et con aquells de la ciutat los veeren, agueren gran pahor de les ·XI· galeas que no fossen perdudes, sí que tuyt n'estaven esmayats. Mas lo senyor rey, a qui seÿen al cor aytant com a negun, vench a cavall a la marina ab gran cavalleria, et guardà-les, et comptà que eren ·XXII· veles grosses et ·II· lenys. E axí cascun ho comptà, et comfortaren-se, per ço con lo senyor rey los dix: —Barons, comfortats-vos et estats ab bon cor, que aquestes són les nostres ·XI· galeas qui amenen altres ·XI· galeas; et veus los ·II· lenys lurs que amenen. Et entretant los ·II· lenys lurs preseren terra, et anaren-se·n al rey, que conegren que estava riba la mar; et dixeren-li la bona noveyla, et lo senyor rey féu-los donar bona albaxínia. Et con les galeas foren prop de terra, desarboraren et escarpiren, et a rems entraren-se·n, ab les altres tiran ab la popa primera et rossegan les senyeres. E la festa fo gran qui·s féu en Barchinona. E·N Ramon Marquet e·N Berenguer Mayoll exiren al senyor

rey e li besaren lo peu; e lo senyor rey baixà·s et anà·ls abrassar, et reebé·ls ab beyla cara et ab bell semblant. Et ells dixeren-li: —Senyor, què manats que fassam? —Que us dich —dix lo senyor rey— que a tothom lexets ço que s'aja percassat, et escorcoyl negun no fassats en les galeas; et los presons sien nostres, et l'alre sia vostre; et partits-vos-ho, et dats-ne ço que us parrà de donar als bons hòmens sobreseylents qui ab vosaltres sien estats. Et sobre açò ells besaren-li lo peu, et ab gran goig tornaren-se·n en les galeas, et dixeren a tuyt la gràcia que·l senyor rey los havia feyta. Et tuyt comensaren a cridar: —Senyor, Déus vos dó vida! E axí tothom exí en terra franchament, ab tot ço que hac percassat. E com assò fo fet, En Ramon Marquet et En Berenguer Mayoll anaren-se·n al senyor rey et dixeren-li: —Senyor, si vós tenits en bé, les ·XXII· galeas farem tirar en terra et adobar-les ém, que totes han mester adob. Dix lo senyor rey: —Ben dehits; et tantost fets posar l'estandart nostre en la taula, et pensats tothom de pagar de ·IIII· meses; axí que com sien adobades, ajats l'armament, que si l'almirayl venia, que ab ell ensemps anàssets. —Senyor —dixeren ells—, açò serà fet, et estats ab bon cor d'aquí avant, que, con l'almirayl no vengués, nós, ab la ajuda de Déu, los comfondríem ab aquestes ·XXII· galeas. Dix lo senyor rey: —Axí plàcia a nostre senyor Déus que·s fassa. E axí pensaren de tirar les galeas en terra, et adobar, et tenir taula, et pagar de ·IIII· meses. Et con assò hac hordonat, lo senyor rey partí·s de Barchinona et anà-sse·n là hon era lo senyor imffant N'Amffòs, e·ls capdals, e·ls cavallers et l'altra bona gent que havia lexats en la ffrontera. Et anava dels uns als altres ab pocha de gent de cavall et de peu, per regonèxer què fahien. [c.134] E lo jorn de madona santa Maria de Agost, que ell

se n'anava envers Besuldó, a alba de dia esdevench en una cellada de ·CCCC· cavallers franceses, qui s'eren meses en cellada per ço con reacoha venia de Roses a la host ab vianda, et per aquell loch hòmens a cavayl et a peu los asaltejaven totes vegades; et per ço meteren-se en aquell loch, de nuyt, que·ls ne poguessen castigar. E lo senyor rey anava axí parlan d'açò que veÿa: que les sues gents en cascuns dels lochs de les ffronteres estaven richs et manents per moltes cavalcades que fahien tots jorns sobre los ffranceses, e·ls mataven molta gent et guanyaven sens fi; sí que cascuns estaven alegres et pagats. E axí con lo senyor rey anava descuydat, Déus, qui no fa sinó tot bé et volia guardar de mort et de preson lo senyor rey, los almugàvers qui ab ell eren, qui eren entrò a ·CC·, anaven per les raÿgues de la muntanya, et levaren ·II· hó ·III· lebres; et al levar que les lebres se faheren comensaren a cridar grans crits et ahucar. Et lo senyor rey et aquells qui ab ell eren, qui eren entrò a ·LX· hòmens a cavall, tantost preseren-se a les armes, que cuydaren-se que aguessen vista cavalleria; e los ffrancesos qui estaven enboscats pensaren-se que fossen descoberts, et tantost van exir de la cellada. Et lo rey, qui·ls víu, dix: —Barons, fassam bé. Apleguem-nos ab los nostres hòmens de peu, que açí ha gran cavalleria qui per nós s'ich són meses. Et tuyt pensats de bé a fer, que vuy farem tal cosa que tot lo món ne parlarà, ab la ajuda de nostre senyor Déus Jesuchrist. Et tuyt resposeren: —Senyor, sia de gràcia et de merçè vostra que·ns en pugem en aquella muntanya, en guisa, senyor, que la vostra persona sia salva; que a nós no fa pahor sinó la persona vostra. Et con cós serets lassús, veurets què farem nós. Dix

lo senyor rey: —Ja Déus no u aja hordonat, que nós mudem nostre camín per ells. Tantost los almugàvers, partida d'aquells qui eren prop del senyor rey, aplegaren-se a ell, et no foren pus de ·C· al ferir; et van migpartir les lançes. Lo senyor rey va brocar primer, et va ferir lo primer que trobà ab la lança tal per mig de l'escut, que no li calch sercar metge; et puys va metra mà a l'espaa, et donà dessà et delà, que tal loch se fehia fer que negun no·l gosà esperar a dret colp, con lo agueren regonegut del seu ferir. E los altres qui ab ell eren fahien axí bé que neguns cavallers no pogueren fer majors meraveyles con ells fahien. Dels almogàvers és bon que us diga que axí anaven entre ells ab les miges lançes, que no romania cavall a esfondrar. Et açò faheren con agren los dats esmerçats; et creats que no y hac negun que son dart no matàs cavaller o cavayl; et puys ab les miges lançes fahien meravelles. E·l senyor rey era adés sà et adés là, adés a destre et adés a sinestre; sí que tant ferí de la espaa que tota n'enà per pesses. E tantost mès la mà a la massa, de què faria mils que cavaller qui e·l món fos. Et acostà·s al comte de Nivers, qui era cap d'aquella companya, et donà-li tal de la maça sobre l'elm que en terra lo mès; et tantost girà·s et dix a ·I· bon macip, qui no·s partia d'ell, per nom En Guillemó Scrivà, de Xàtiva, qui anava ab cavall alforrat a la genetia: —Guillemó, avayla et mata-lo. Et aquell donà del peu en terra, et matà-lo. Et con l'ach mort, per son desastre, luý-li en l'uyll l'espaa, qui era molt richa, que portava, et desenyí-la-li; et mentra la li dessenyia, ·I· cavaller del comte qui mort era veé que aquell havia mort son senyor, vench-li et donà-li tal del bordó per les espatles que mort lo mès. E lo senyor rey giràs, et veé que aquell cavaller hac mort En Guillemó Scrivà, donà-li tal de la maça sobre el capell de ferre que·l cerveyl

li féu exir per les oreyles, et caech mort en terra. Et en aquell loch, per lo comte qui y jahia mort, veérets colps donar et pendre. E·l senyor rey, qui veé axí la sua gent en tan gran pressa, lexà·s córrer sobre los enemichs, et féu-se fer una tal plassa que tota hora en aquella entrada matà ab la massa, ab la sua, més de ·XV· cavallers; que creegats que aquell que aconseguia de ple en ple, no li·n calia mas ·I· colp. Et estant en aquella pressa, un cavaller francès veé que·l rey los fehia tan de dapnatge, ab l'espaa en la mà ell va venir et taylà-li les regnes; sí que per açò lo rey se cuydà perdre. Per què negun cavaller no deuria anar en fet d'armes menys de ·II· parells de regnes, les unes de cadenes et les altres de cuyr; et aquelles de cadenes fossen cubertes de cuyr. Què us en diré? Que·l senyor rey anà axí abondonat que·l cavall lo manava sà et là; et ·IIII· almugàvers qui tenien a prop lo senyor rey acostaren-se a ell et nuaren-li les regnes. Et lo senyor rey tench-se bé esment d'aquell cavaller qui les regnes li hac taylades, et anà d'aquella part hon era et pagà·l-ne en guisa que jamés no li calch pensar de regnes a taylar, ans romàs, ab son senyor, mort. Et lavors, con lo senyor rey fo tornat en la pressa, veérets ferir et donar; que richs hòmens et cavallers havia en la companya del senyor rey que jamés no s'eren vist en fet d'armes, qui cascun féu aquell jorn meraveyles d'ell mateix. Què us en diré? Que ·I· cavaller jove de Tràpena, per nom En Palmer Abat, que·l senyor rey havia reebut en Sicília en casa sua, que jamés no s'era vist en negun fet d'armes, hi valch aytant con féra Rotlan si fos viu. Et tot açò esdevenia per la gran amor que havien al senyor rey, et per ço que li veÿen fer de ses mans. Que ço que·l rey fahia no era obra de cavaller, mas obra

de Déu pròpiament; que Galeàs, ne Tristany, ne Lançallot, ne Galvany, ne Boors, ne Beliomberís, ne Palamides, ne Perçavall lo Galoys, ne·l Cavaller de la Cota mal taylada, ne Estor de Marès, ne·l Morant de Gaunes, con tots ensemps fossen ajustats ab tan pocha gent con lo senyor rey d'Aragon era, no pogren tant fer en ·I· jorn contra ·CCCC· cavallers tan bons con aquells eren, qui eren la flor del rey de Ffrança, con féu lo senyor rey d'Aragó et aquells qui ab ell eren aquella hora. Què us diré? Que·ls franceses se volgren replegar en ·I· cabaçó, mas lo senyor rey va brocar envers aquell qui portava la senyera del comte, et va-li tal donar de la maça sus en l'elm que mort fret lo mès en terra; et los almugàvers van tantost trer la senyera de la asta, a trosses. Et los francesos, qui veeren la senyera de lur senyor en terra, van fer tots ·I· mota, et lo senyor rey va ferir entre ells ab tots los seus ensemps. E axí los francesos agren pres ·I· puig, et estegren tan estrets los uns ab los altres que·l senyor rey ne negun dels seus no pogren entre ells entrar, no per tant que axí durà la batayla entrò fo vespre et escur. Et dels francesos no y hac romases pus de ·LXXX· cavallers. E lo senyor rey dix: —Barons, de nits és, e tantost nos poríem ferir los uns los altres con ferríem ells. Apleguem-nos! Et con foren aplegats en ·I· altre pug, ells guardaren, et veeren venir ben ·D· cavallers francesos ab ·III· senyeres. Et si·m demanats qui eren, jo us ho diré: que eren ·III· comtes parents del comte de Nivers, qui agren gran pahor de lur cosí qui era anat en la cellada, et no·l veeren tornar a hora de migdia, que degra ésser tornat a la host; per què ells, ab licència del rey de Ffrança, anaren-lo sercar. E axí veeren aquells cavallers en ·I· puig, et veeren lo rey d'Aragon en altre; aytantost anaren als lurs, qui·ls exiren

a carrera, et hoÿren lo mal mandat a lurs obs; sí que anaren-se·n là hon lo comte geÿa mort et d'altres capdals ben ·VI· , parents seus, et levaren-los ab grans plors et ab grans crits; et anaren-se·n tota la nit, tro que foren a la host. Et con foren a la host, veérets dols, plors, sí que paria que tot lo món ne vengués. Sí que En Ramon Folch, vescomte de Cardona, qui era dins Gerona, gità ·X· hòmens defora per amenar lengua, et preseren ·II· hòmens de la host que se·n meteren dins; et con En Ramon Folch los veé, demanà-los per què faÿen aquells plors et plants en la host, e ells comptaren-li-ó axí con era estat. Et lavors En Ramon Folch féu fer gran lumenària per tota la ciutat de Gerona. Ara vos lexaré estar ells, et tornaré al senyor rey d'Aragon. Lo senyor rey d'Aragó dix als seus: —Barons, nós estigam assí tota la nuyt, et al maytí levarem lo camp et regonexerem quina cavalleria han perduda; que gran deshonor nos seria que axí lexàssem lo camp. —Senyor —dixeren aquells qui ab ell eren—, què dehits? No basta ço que vuy havets fet? Per aventura demà hauríets més a fer. Et lo senyor rey respòs que per çert que ell levaria lo camp, que no vol que hom li u puga retrer. Sí que con jorn fo, los altres almugàvers qui anaven per les muntanyes foren ateses al senyor rey, et de la cavalleria sua més de ·D· hòmens a cavayl. Et lo senyor rey, ab la senyera estesa, anà per lo camp ab aquells qui eren estats ab ell a la batayla, que no volch que altre negun hi avellàs. Et aquells levaren lo camp, et guanyaren tants de bells arnesos, et de florins et de tornesos, que per tots temps foren benenants. E lo senyor rey regonech sa gent, e trobà que havia perduts tro a ·XII· cavallers et aquell Guillemó Scrivà qui morí per l'espaa que li féu

enveja. Per què cascun se deu guardar que mentre que és en la batayla, que no li vaja lo cor mas en haver victòria, et que no li faça enveja aur ne argent ne neguna cosa que veya, sinó tan solament que men mans contra sos enemichs; que si vens la sua part, assats haurà, puys, de roba en lo camp a levar; et si pert, poch profit li farà res que tengués, que ab la persona hi romandrà. Per qu·a cascuns vaja lo cor a açò que jo us dich; et si u fa, tots temps vos traurà Déus a honor del camp. E axí mateix trobaren que havien perduts entrò a ·XXV· hòmens de peu. E axí podets pensar quin fet d'armes fo aquest de tan pocha gent contra tant bon cavaller, que tota hora hi romaseren més de ·CCCXX· cavallers franceses morts, dels quals fo oppinió, d'aquells qui a la batayla eren, que sol lo senyor rey, de les sues mans, n'avia més morts de·LX. Et axí, lavat lo camp de l'arnès et de la moneda (que dels cavalls no·n calch trer ·I· del camp, que no y havia cavall que no tengués ·VII· o ·VIII· lançades), anà-sse·n lo senyor rey a Besuldó. Et totes aquelles fronteres trobaven que estaven richs et basts, axí com de les altres fronteres se feÿen. Què us diré? Con lo senyor rey hac regonegut tot quant hi hac, vench-se·n a Hostalrich, hon era lo senyor imffant N'Amffòs. Ara lexaré a parlar d'ells et tornaré a parlar de madona la reyna et del senyor imffant En Jacme et de l'almirayl, et de la galea et ·II· lenys que·l senyor rey los tramès de Barchinona. [c.135] Com la galea e·ls ·II· lenys que·l senyor rey trametia en Sicília foren partits de Barchinona, cascun se n'anà per la via que li fo donada. Et anaren tant que vengren a Massina, hon trobaren madona la reyna, e·ls senyors inffants et l'almirayl; et donaren-los les cartes que·l senyor rey los trametia, et

En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayoll. Sí que tantost lo senyor imffant manà a l'almirayl que encontinent faés armar totes quantes galeas hi havia, et l'almirayl tantost féu anar la trompeta que tothom vengués pendre paga de ·IIII· meses; et tothom ab gran alegre près la paga. Què us diré? Dins ·XV· jorns hac armades ·XLVI· galeas que y havia adobades, que no·n volch pus esperar adobar; et va fer recúller la gent, et près comiat de madona la reyna et dels inffants. E cuytà·s tant, per ço, de partir, que lengua no·n pogués d'ell anar, que dins aquells ·XV· jorns nuyla vela no pòch exir de Sicília qui a ponent pogués venir. Et féu la via de Cabrera, et hac bon temps, sí que en pochs dies fo a Cabrera. Et con fo a Cabrera, tramès ·I· d'aquells lenys que·l senyor rey li havia trameses a Barchinona; et là trobà En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayoll, et tantost faheren-li resposta que fahés la via del cap d'Aygafreda, et que en aquella mar devien trobar ·LXXXV· galeas qui faÿen lo càrrech de Sent Ffeliu a Roses ab la vianda, et que l'almirayl del rey de Ffrança hi anava son cors. Et faeren-li saber con açò feÿa depuys ells agueren haüdes les ·XXV· galeas a Roses, e axí que·s pensàs de cuytar abans que lengua n'aguessen, et que ells sabien que en aquella mar los devien trobar, segons les lurs espies; et que axí mateix ells, ab totes les galeas que havien en Barchinona adobades, serien en breu ab ell. E axí lo leny armat se n'anà ab aquesta resposta, et En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayoll faeren a saber al senyor rey aquesta noveyla, qui era a Hostalrich. E com lo leny armat fo partit de Barchinona, En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayoll faheren recullir tothom, et armaren ·XVI· galeas

que y havia adobades. Et lo leny armat trobà l'almirayl en la mar; et con l'almirayl hac vista la letra d'En Ramon Marquet et d'En Berenguer Mayol, ell féu la via del cap d'Aigafreda; et de nuyt près terra a les Formigues, et aquí ell donà part a la nuyt. Et hac hordonat ab totes les sues galeas que cascuna galea tengués ·III· fenars apparelats: ·I· a proha, altre al mig et altre a popa, per ço con, si les galeas del rey de Ffrança venien de nits, que tantost los ffenars fossen encesos, per ço que coneguessen les sues galeas, et que los enemics se pensassen que en cascun fenar agués una galea. Et per aquesta provisió que l'almirayl féu se guanyà tot lo fet, que axí con ell ho pensà, axí esdevench. Et con fo prés de jorn, l'estol del rey de Ffrança passava ab lo faró davant, et tantost con l'almirayl lo veé venir, féu armar la gent; et encontinent ell tramès ·II· lenys armats per descobrir, et tantost tornaren et armaren, et dixeren a l'almirayl que tot l'estol del rey de Ffrança era aquí. Et l'almirayl féu la lur via, et mès-se entre la terra et ells; et con fo ab ells, a colp los fenars foren encesos, et van ferir en ells. Et aquí veérets lançes et darts volar, et ballesters en taula jugar. Què us diré? Que abans que fos jorn l'almirayl los hac desbaratats, e n'hac ·LIIII· galeas, et ·XV· que·n feriren en terra, de pisans, et ·XVI· de genoveses qui·s n'anaven ja deffora ensemps, per pahor d'açò; et no esperaren res, mas que faeren la via de la mar et anaren-se·n en lur terra. Et con fo jorn, l'almirayl regonech les galeas et hac vist que en terra n'avia ·XV· qui eren de pisans, et foren-se esfondrades en terra; e·ls galiots de l'almirayl tragueren-ne tota la roba et meteren-hi foch. [c.136] Et con açò fo fet, l'almirayl féu la via de Roses. Què us diré? Aquell jorn que la batayla fo feta, a hora de vespres,

En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayoll foren ab l'almirayl. E l'almirayl liurà·ls totes les galeas que havia preses, et dix-los que passassen per Palamors et per Sant Ffeliu, et que tot quant navili hi trobarien, que·l se·n manassen ab les galeas ensemps a Barchinona; et que tantost se·n pensassen de cuytar, et ell hiria-se·n a Roses per aver lo navili qui en Roses era, e les ·XXV· galeas et tota la vianda qui en terra era; que ell no partiria tro que Roses agués pres. E axí En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayoll faeren ço que l'almirall los hac manat, et tantost anaren-se·n a Palamors et a Sent Ffeliu, et preseren tot quant hi havia de navili. Et puys exiren a Sent Ffeliu en terra, et cremaren tota la vianda qui y era; que aquells qui y eren romases del rey de Ffrança fugiren tots. E·N Ramon Marquet e·N Berenguer Mayoll tramateren ·X· hòmens per partides al senyor rey d'Aragó, a Hostalrich, per fer saber aquesta bona noveyla, et puys que se n'anassen a la ciutat de Barchinona per fer saber aquest bon noveyl. E con açò agueren fet, dixeren: —Nós esperem l'almirayl assí, jatsesia que ell nos haja dit que·ns en anem en Barchinona; mas molt és mellor que ab ell ensemps hi anem, et que ell n'aja la honor, a qui pertany. E axí u faeren, et parech bé de la lur promenia. Et con En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayoll se foren partits de l'almirayl, ell féu la via de Roses. Et aquells de Roses cuydaren-se que fos lo lur estol, et les ·XXV· galeas, regatan, exiren defores ab gatzara. Et l'almirayl féu levar les senyeres del rey de Ffrança, per ço que les tiràs ben fora et que no perdessen la gent, que no ferissen en terra; et con se foren acostats, l'almirayl met rems, et va fer abatre aquelles senyeres, et mès aquelles del senyor rey d'Aragon. Et aquelles, qui veeren açò, volgren girar, mas l'almirayl los va ferir.

Què us diré? Que totes les hac ab tota la gent. Et puys anà-sse·n al port de Roses, hon trobà més de ·CL·, entre naus et lenys et terides, e totes les hac. Et puys exí en terra, hon havia ben ·D· cavallers ffrancesos et moltes atsembles qui y eren vengudes per viandes; et va ferir en ells, et descomfí-los, sí que y mataren més de ·CC· cavallers franceses et moltes asembles qui y eren. E·ls altres, ab tota aquella gent que seguir-los pòch, fugiren envers Gerona, hon trobaren ja que·l rey de Ffrança havia haüt son mal mandat. Et aquests aportaren-li·n més. E l'almirayl combaté la vila de Roses, et près-la e establí-la bé, per rahon de les viandes qui y eren. Et con ho hac fet, vench-se·n envers Barchinona, e trobà En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayoll a Sent Ffeliu; et dixeren-li per què l'avien esperat, et ell fo·n molt pagat. E axí l'almirayl tramès tot lo navili que havia pres, axí galeas con altres lenys, e naus et terides, a Barchinona, que ben veÿa que la mar era sua et que no·l calia de res tembre. [c.137] Et tantost, ab En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayoll ensemps, ab totes les galeas armades, pensaren-se·n de tornar a Roses, pensant que·l rey de Ffrança no podia aturar e·l setge, et que seria bo que ell, ab los hòmens de mar, que·ls fos al coyl de Penissars et que aguessen lur part de la roba et dels hòmens. E axí con ho pensà, axí u complí, que ell se·n vench a Roses, et de Roses als Graels de Castelló. Et si agueren goig les gents de Castelló et de tota la terra, no me·n demanets, que sens fin era la glòria que era en Empurdà, et en Rosselló axí gran, si bé no s'ó gosaven fer aparès, per rahó con lo rey de Ffrança tenia ·II· fills del rey de Mallorcha a París, ço és a saber, l'imfant En Jacme, lo major, e l'infant En

Sanxo, qui era aprés de l'inffant En Jacme. Et per ço lo senyor rey de Mallorcha et sens gents no gosaven fer semblant que·ls plagués la honor que Déus fehia al senyor rey d'Aragon. Ara vos lexaré a parlar de l'almirayl, qui està apparellat de anar al coll de Penissars, hó là hon sàpia que·l rey de Ffrança deja exir ab ses gents, et tornaré a parlar del senyor rey d'Aragon. Emperò siats çert[s] que de tot ço que li era esdevengut, et de l'estament del senyor rey d'Aragon, et del fet del rey de Ffrança en quin partit era, tramès a dir en Sicília per ·I· leny armat. [c.138] E com lo rey d'Aragon sabé aquesta novella, tantost ab totes les gents sues qui eren en les fronteres, de cavayl et de peu, se n'anà al coll de Penissars, per ço que·l rey de Ffrança ne negun de la sua host no n'escapàs. Et con lo rey de Ffrança hac sabudes totes aquestes coses, levà·s del setge de Gerona, malaut et destret que era, et vench-se·n al pla de Perellada, e aquí ell aplegà sa gent; et segurament no atrobà que en tota sa host hagués ·III_míllia· cavalls armats, et de gents de peu no res, que tots eren estats morts, qui en fet d'armes, qui en malauties; sí que tench-se per perdut. E del cardenal no·m demanets, que volenters absolvera lo senyor rey d'Aragon de pena et de colpa, et que tot segurament lo lexàs exir de la terra. Què us diré? Que·l rey de Ffrança fou tan dolent, que ab la malautia que havia lo mal li entuxà. Et féu-se venir sos fills davant, et dix a monsènyer En Ffelip: — Sire Ffelip, vós sóts estat tota hora pus savi en aquests affers que nós, que si us aguéssem creegut, ja no morírem nós açí —que serem morts abans que la nuyt sia passada—, ne tanta bona gent qui en colpa nostra és morta et morrà. Per què nós vos dam

la nostra gràcia et la nostra benedicció, et pregam-vos que guardets que aquesta gent de Castelló, qui a nós s'eren retuts, ne d'aquests altres logars qui són assí entorn, que no·ls sia mal fet per negun; e·ls absolvets de tot ço que a nós fossen tenguts, et que cascun torn a son senyor. Encara, vos consellam que secretament vós trametats missatge a vostre avoncle, lo rey d'Aragon, que us dó passatge, que salvament puscats passar vós et vostre frare e·l meu cors; que çert són jo que, si ell se volrà, sol ·I· de vosaltres no escaparà que no siats morts o preses. Et nós sabem que·l rey d'Aragon vos vol tant de bé, et ell sap que vós féts a ell atretal, et que no us en diria de no. E axí farets bé a la mia ànima et a la vostra. Encara, fill, vos prech que vós me donets ·I· do. —Senyor —dix ell—, ço que havets dit serà fet. Et del do, manats ço que us plàcia, que yo són apparallat de complir. —Fill —dix ell—, ben dehits. Beneyt siats de Déu et de mi! Et sabets, fill, qual és lo do que us demanam? Que vós no vullats mal a vostre frare Karles, qui assí és, per ço con près lo realme de vostre avoncle et seu; que ben sabets vós que ell no y ha colpa, que la colpa fo tota de nós et de nostre avoncle lo rey Karles. Ans vos prech que l'amets e l'honrets axí con bon frare deu amar altre: que no sóts mas ·II· frares de una mara qui exí del mellor casal de reys del món et qui són los mellors cavallers; per què vos devets amar carament. Et encara vos prech que tractets e féts tot vostre esfors que la casa d'Aragon aja pau ab lo rey de Ffrança tots temps, et ab lo rey Karles, et que·l príncep nostre cusí hisca de la presó; et que si vós ho volrets ben procurar la pau se farà. Et sobre açò près-lo et besà-lo, et féu atretal de Karles, et los féu besar ensemps. Et con açò hac fet, levà los uyls al ceel, et féu-se venir

lo cor[s] de Déu et reebé-lo ab gran devoció; et puys féu-se periolar. Et con tots los sagraments hac reebuts que bon crestià deu reebre, encruà les mans sobre son pits, et dix: —Senyor ver Déus, en les tues mans coman lo meu esperit. E axí passà dolçament, et féu bona fin. Et si·m demanats hon morí, jo us ho diré: que morí en ·I· alberch d'En Sort de Vilanova, cavaller, qui és al peu de Pujamilot, prop Vilanova, a menys de mija legua de Perellada, l'any de ·MCCLXXXV·. E com lo rey de Ffrança fo mort, lo rey Phalip manà que·s tengués cellat; emperò ell tramès sos missatges secrets a son avoncle lo rey d'Aragon, qui era al coyl de Penissars, et féu-li a saber que son pare era mort, et que·l pregava que ell lo lexà·s passar ab ses gents, que més li valia que ell fos rey de Ffrança que negun altre. Et lo senyor rey d'Aragon haüt aquest missatge, tantost diu-se que u féu a saber a son frare lo rey de Mallorcha, qui era a·S Veló, a una legua luny de llà hon ell estava; et féu-li saber que ell, ab la sua cavalleria et gents de Rosselló, que exís a son nabot, lo rey de Ffrança, a reebre a la Clusa, per ço que los almugàvers et hòmens de mar qui eren ab En Roger de Lòria ja al pas, que no·ls poguessen destrouir; que ell dassà al Pertús et al coyl, axí con pogués, deffendria que no s'acostassen là on l'orifflama passeria; et ell faria a saber a son nabot lo rey de Ffrança que tota hora anàs prop de l'orifflama, ell et son ffrare e·l cors de son pare; e axí, que en tal manera ho faessen, que torbassen que les sues gents no faessen tant de mal con porien fer. Et axí con lo senyor rey ho manà, axí·s complí; e axí u féu ell a saber a son nabot lo rey de Ffrança. E con monsènyer En Ffelip açò hac entès, que·l senyor rey d'Aragon assegurava ell et son frare, et encara de les sues gents qui

prop d'ell passarien, et que havia hordonat que·l senyor rey de Mallorcha que li seria ab sa cavalleria a la Clusa, pensà què faria; et appellà lo cardenal et son frare, et dix-los: —Jo hé aüt respost de nostre avoncle lo rey d'Aragon, et fa·m saber que assegura mi et mon frare et aquells qui entorn mi ab l'orifflama passaran; mas dels altres no·ns pot fer segurs, que les sues gents són tantes que null hom no les poria capdellar. E axí veig que gran res de les gents qui romasa és perdrem. Et lo cardenal respòs: —Senyor, pus ell vos fa esta gràcia, pensats de passar, que més munta sol la vostra persona et de vostre frare e·l cors de vostre pare que no fa tot l'àls. E axí, no tardem; pensem de anar, que aquells qui assí morran, ab los altres n'iran en paradís. [c.139] E monsènyer En Ffelip appellà sos barons, e féu una devantera —en què fo lo comte de Ffoix— de ·D· cavallers armats; e aprés anava ell ab l'orifflama, et ab son frare, et ab lo cors de son pare et ab lo cardenal; et ab ells anaven entrò a ·M· cavalls armats. E puys aprés venien totes les asembles e la gent menuda de peu; et en la reesaga venia tota l'altre cavalleria qui era romasa, qui podien ésser tro a ·MD· cavallers. E axí mogueren-se de Pujamillot, et pensaren-se·n de anar aquell jorn a la Jonquera. Et aquell jorn mateix, l'almirayl, ab tots los hòmens de mar, fo al coyl de Panissars. Et aquella nuyt sab Déus quina nuyt agueren los franceses, que hanc ·I· no se·n desguarní ne dormí, ans tota la nuyt hoýrets plants e gemechs; que los almugàvers, et cirvents de maynada et hòmens de mar ferien per les esponeres de la host, et mataven gents et trencaven coffres; que major estelladís de coffres hi hoýrets

que si fóssets en un bosch et que y agués ·M· hòmens qui no fessen sinó estellar lenya. Del cardenal vos dich que si hanc partí de Perellada, no féu dir sinó oracions entrò fo a Perpinyà, que adés adés se pensava ésser degoylat. E axí passàran tota aquella nuyt. E l'endemà matí lo senyor rey d'Aragó féu cridar que tothom seguís la sua senyera, e que, en pena de la persona, que nuyl hom no ferís entrò que la sua senyera ferís et que les trompes et nàcarres tocarien. E axí tothom se se aplegà a la senyera del senyor rey. E com lo rey de Ffrança fo arreat e la sua devantera pessà per lo Pertús, lo senyor rey d'Aragon leixà-los passar, et tota la gent del rey d'Aragon cridaren: —Senyor, firam! Senyor, firam! Et lo senyor rey capdallava que no fos per res. Et aprés vench l'orifflama ab lo rey de Ffrança, son nabot, et ab son frare, et ab lo cors de son pare, e·l cardenal, axí con ja havets entès que era hordonat; et pensaren de passar per lo dit loch de Pertús. E axí mateix lavors les gents del senyor rey d'Aragon cridaren a grans veus: —Senyor, vergonya! Senyor, vergonya! Firam, firam! E·l senyor rey pur tenia fort entrò que·l rey de Ffrança fos passat, et aquells qui ab ell anaven prop l'oriflama. Et con les asembles et les gents menudes comensaren a passar, e les gents del senyor rey d'Aragon veeren assò, no creats que·l senyor rey ne altre los pogués capdellar; axí que ·I· crit se moch per la host del senyor rey d'Aragon: —Firam! Firam! Et lavors tothom se lexà córrer a ells, et veérets trencament de coffres, et barregs de tendes, et de robes, et d'or, et d'argent monedat, et vexella, et tanta de riquesa que tothom fo rich et benenant. Què us diré? Que qui avant fo passat, valch-li, que de les asembles ne de les gents de peu ne dels cavallers de la reesaga no n'estorçé negun, que tots foren morts e la roba

barrejada. Et con comensaren a ferir, los ahucs foren tan grans que de ·IIII· legües los hoyia hom. Sí que el cardenal, qui u hoý, dix al rey de Ffrança: —Senyor, què és açò? Tots som morts! Dix lo rey de Ffrança: —Creats que nostre avoncle no ha pugut més tenir la sua gent, que assats ha haüt d'efany a leixar passar nós. Que ja u pogués hoyr, que con la daventera nostra passà, que tuyt li cridaven: "Senyor, firam!", et ell vehíets que capdallava ab una escona muntera en la man; et puys, con nós passam, cridaren: "Senyor, vergonya! Firam, firam!", e ell lavors se capdellava més, et trebellava en ells a capdellar; et con nós fom passats et les sues gents veeren les asembles, que·ls seÿa en l'uyl, ab la roba, no·ls ha puguts capdellar. Per què féts compte que d'aquells qui són romases no n'escaparà negun. E axí pensem de anar. E con agren passat lo Pertús, en ·I· coyl qui és sobre una ribera que y ha, ells veeren lo senyor rey de Mallorcha ab sa cavalleria et molta bona gent de peu, de Rosselló, et de Comfleent et de Cerdanya; et estech en aquell coyl ab la senyera reyal estesa. Et lo cardenal, qui los veé, acostà·s al rey de Ffrança, et dix: —Ha, senyor! Què farem? Veus lo rey d'Aragon qui ja·ns és devant exit! E lo rey de Ffrança dix-li: —No us temats, que aquell és nostre avoncle lo rey de Mallorcha, qui·ns ve acompanyar, que nós sabem que axí era hordonat per lo senyor rey d'Aragó et per lo rey de Mallorcha. E lavors lo cardenal hac gran goig, emperò no se·n tench gens per bé segur. Què us diré? Lo rey de Ffrança se acostà al rey de Mallorcha, e·l rey de Mallorcha a ell, et van-se besar et abrassar; et aprés besà et abrassà miser Karles, et aprés lo cardenal. E·l cardenal dix-li: —Ha, senyor rey

de Mallorcha! Què serà de nós? Morrem adés? E·l senyor rey de Mallorcha dix, com lo veé estar axí tan mudat que parech que fos mort; et no pòch estar que no faés un somrís, et dix-li: —Cardenal, no us duptets. Sobra la nostra testa, que vós sóts sau et segur. E lavors ell se tench per assegurat, que hanc de sa vida no hac tan gran pahor. Et pensaren de caminar, que los ahucs eren tan grans per les muntanyes, e·ls crits de la gent del rey d'Aragon, que paria que tot lo món ne vengués. Què us diré? Ab bell trot, là hon podien, pensaren de anar, pus agren passada la Clusa, sí que no·s tengren neguns per segurs entrò foren a·s Velon. Et aquella nuyt romangueren al Velon lo rey de Ffrança et tota la companya; mas lo cardenal se·n pensà d'entrar en Perpinyà. Et no·ls calch esperar reasaga neguna que darrera aguessen lexat, que en paradís los agueren tots trameses les gents del senyor rey d'Aragon. E l'endemà lo rey de Ffrança, ab lo cors de son pare, et ab son frare et ab lo rey de Mallorcha, qui no·s partí d'ells, anaren-se·n a Perpinyà. E aquí lo senyor rey de Mallorcha féu-los lurs obs ·VIII· dies a tots; et cascun dia ell fehia cantar misses per lo rey de Ffrança, e la professó tots dies exia sobre el cors, que l'absolvien; et de nuyt et de dia li fahia cremar lo senyor rey de Mallorcha, del seu, aytant con foren en sa terra, ·M· brandons grans de cera. Sí que tanta de honor féu al cors del rey de Ffrança, et a sos fils, et a tots aquells qui ab ells eren, et al cardenal, que tots temps la casa de Ffrança li·n deuria ésser molt obligada, et la casa de Roma atretal. Et què us diré? Con agren ·VIII· jorns estat a Perpinyà et foren ben revenguts, anaren-se·n. E·l senyor rey de Mallorcha

acompanyà-los entrò que foren fora de sa terra, e·ls féu lurs obs; et puys partí·s d'ells, et tornà-sse·n a Perpinyà. E·ls ffranceses anaren-se·n en tal punt que d'aquells mateixs no n'escaparen ·X· per centenar que no morissen tots de malauties. E lo cardenal anà-sse·n axí espahordit que la pahor no li pòch exir del cor entrò que, dins pochs dies, morí; et anà-sse·n en pareýs ab aquells que ell hi havia fets anar per la sua preÿcació. Què us diré? En tal punt se·n tornaren que, aytant con lo món dur, en Ffrança ne en tot son deseret, no hoyran parlar de Cathalunya que no·ls menbra. E axí lexar-vos hé a parlar d'ells, et tornar-vos hé a parlar del senyor rey d'Aragon et de la sua gent. [c.140] Com l'aurifflama fo passada, axí con ja havets entès, e la gent del senyor rey d'Aragon hac morts et preses tots aquells qui romases eren et guanyat tot lo món de riquees, lo senyor rey tornà-sse·n a Perellada, et endressà et adobà la vila, e y féu tornar tothom, e·ls féu molts dons et gràcies; e axí mateix, puys, a Gerona. Et l'almirayl anà-sse·n a Roses; e·l senyor rey d'Aragon manà a l'almirayl que retés Roses al comte d'Empúries, et que li donàs tota quanta vianda hi havia, que era ·I· gran cosa ço que valia; et puys manà a l'almirayl que se n'anàs en Barchinona. E axí mateix, con lo senyor rey hac hordonada et endressada la ciutat de Gerona, anà-sse·n a Barchinona, et manà que tothom se·n tornàs en sa terra; e axí cascuns tornaren-se·n alegres et pagats et richs en lurs terres. E lo senyor rey anà-sse·n a Barchinona, e·l senyor imfant N'Amffòs et tots los richs hòmens, salvant aquells qui eren d'Empurdà hó de la muntanya dels Ports. Et con entraren per Barchinona, volch Déus que aquell dia mateix hi entrà l'almirayl ab totes

les galeas, et En Ramon Marquet e·N Berenguer Mayoll. E la festa fo molt gran en Barchinona, que jamés semblant no·s féu en neguna ciutat; sí que lo senyor rey, aquell dicmenge qui vench primer, tragué a taulat ·III· estills a cada correguda, e lo senyor imffant N'Amffòs atretal. Et los altres bornaven, e·ls altres portaven armes, sí que lo alegre era tal que Déus et tot lo món se·n devia alegrar. Emperò, l'alegra començava cascun matí en Déu, con cascun matí la professó se fehia per la ciutat, lohan et agracian [et] beneynt Déus de la gràcia que·ls avia feta; e axí, entrò a hora de dinar metien tot lur temps en Déu a pregar, et aprés de dinar feÿen los altres jochs. Què us diré? La festa durà ben ·VIII· jorns. [c.141] E com la festa fo passada, lo senyor rey appeylà lo senyor inffant N'Amffòs et l'almirayl, et dix-los: —Inffant, nós volem que encontinent vos aparallets per passar a Mallorcha ab ·D· cavallers; et l'almirayl hirà ab vós. Et assetjats la ciutat; e·l fet serà axí hordonat: que a pochs de dies que y siats la ciutat vos serà retuda, et tota la ylla, et Ivissa atretal. Et assò no tardets, ans se fassa tantost. Et lo senyor inffant respòs: —Senyor, ço que vós manats serà fet, et veus-m'í apparallat. Hordonats vós qui volets qui vaja ab mi. Et l'almirayl, qui era molt savi cavaller, dix al senyor rey: —Senyor, mercè; plàcie-us que·m perdonets d'açò que us vull demanar. Dix lo senyor rey: —Almirayl, demanats tot segurament, et dehits ço que volrets dir. —Senyor, donchs plàcie-us que·ns digats què és açò que·s mou que nós anem a Mallorcha. Dix lo senyor rey a l'almirall: —Ben dehits, et plau-nos que l'inffant et vós ho sapiats.

Veritat és que a nós és çert per letres que havem de amichs nostres, ço és en Venècia, et en Pisa et en Jènova, que·l papa cuyda endressar que·l rey de Ffrança haja la ylla de Mallorcha de nostre frare, a grat hó a força. E la força és per ·II· fills seus qui té a París, los majors que ell n'à; que si per grat no la li vol liurar, que diga que tolrà la testa a sos fills si no la li liura et encara que li tolrà Montpestler, Rosseyló, Confleent et Cerdanya; e axí, breument, jo no trop que ell li·n gosàs dir de no. E axí és mester que nós guardem nostre frare d'aquesta occasió, et nós et nostra terra: que per Mallorcha se poria perdre tota Catalunya, ab les comunes, a qui fan gran enveya Mallorcha, que volenters s'í matrien et per diners ajudarien al papa et al rey de Ffrança. "Sí que aquesta cosa havem nós feta a saber a nostre ffrara lo rey de Mallorcha, axí que axí mateix n'à ell entès semblant rahó. Per què ell ha manat a alcuns prohòmens de la ciutat que fassen semblant que·s fassen forçar, mas que encontinent, a pochs dies, que reten la terra a l'inffant. E axí vosaltres haurets tantost la ciutat, e lo rey de Mallorcha, nostre frare, serà fora del perill, et nós fora de tota suspita; que si una vegada hi entrava lo poder del rey de Ffrança ne de les comunes, jamés lo rey de Mallorcha no s'hi veuria; et a ell val aytant que nós la tingam com ell, que con pau ajam et ell aja sos fills en sa terra, nós la li retrem. E l'almirayl dix: —Senyor, molt savi pensament havets feyt, et per vós et per lo rey de Mallorcha. Et dich-vos que aquella cosa que a mi fa pahor d'aquesta guerra és que la ylla de Mallorcha no fos contra nós. —Donchs, almirayl, pensats de anar ab les

galeas a Salou, et là féts apparallar lenys qui us aporten tot ço que ajats mester. Et l'inffant adés pens de anar a Tarragona, et nós tramatrem-li los richs hòmens et cavallers aquells de qui ell sia ben acompanyat, entrò a quantitat de ·D· cavallers. Et volem que vaja ab vós En Corral Lança, qui és bell parler et molt savi; et ell hordonarets que entra dins la ciutat a parlar ab los prohòmens, et N'Albert de Mediona axí mateix, qui ha molt vist et hoÿt. "Et féts en guisa que a una col no tocassen ne taylassen, ne res no tocassen les nostres gents, que hordonat és que a pocs dies que y ajats estat vós serà retuda la ciutat, et puys tota la ylla. Mas bo és que no·s fassa de mantinent, ans parega que·n sien forçats, per tal que·ls francesos no pusquen entrar en mala suspita contra nostre frare lo rey de Mallorcha; que·l seu perill és tan car a nós con de nostra persona, et de sos fills axí con dels nostres; per què havem mester, et jo et ell, que ab seny fassam nostres afers: ab tal gent havem a contendre. Déus, per la sua merçè, nos hi ajut: que plagués a Déu que ells anassen a tan bona fe a nostre lo rey de Mallorcha con ell los va e·ls irà. Et a nós plau que en ell jamés no trobem mas veritat et tota leyaltat, que de tal pare et de tal mara nesquem ell et jo que alre no par que en nós se deja atrobar, et per amichs et per enemichs; que per enemich que hom aja no deu hom afoylar sa fe. E axí pensats a la bona hora de anar. E tantost l'almirayl près comiat del senyor rey, et anà·s recullir et féu la via de Salou ab totes les galeas; e·N Ramon Marquet e·N Berenguer Mayoll, ab ells ensemps, ab les lurs galeas. E·l senyor

inffant, a cap de ·IIII· dies, axí mateix près comiat del senyor rey son pare, que l'agracià e·l benehí e li donà la sua benedicció; et anà-sse·n a Terragona. E·l senyor rey tramès-li la cavalleria et ·II_míllia· almugàvers; et a la bona hora apparallaren-se de recúller a Salou. Et fo gran poder: que tota hora menaren ben ·LX· galeas armades, et naus, et lenys et terides, et ·D· cavallers et ·II_míllia· almugàvers. Et asò·s féu per ço que paragués que per força aguessen la ciutat e la ylla; et si ab pocha gent hi anàs, fóra massa manifest que per volentat del senyor rey de Mallorcha que s'era retuda, et pogre·n néixer molt perill, axí con davant és dit. Ara vos lexaré a parlar del senyor imffant et de l'almirayl, qui s'apparallen de recúller, et tornar-vos hé a parlar del senyor rey d'Aragon. [c.142] E com lo senyor inffant et l'almirayl se foren partits del senyor rey, lo senyor rey, de la sua man, scriví una letra al senyor rey de Mallorcha. Què li scriví, cascuns vos ho podets pensar, segons les paraules que avant havets hoÿdes. Et con lo senyor rey de Mallorcha hac reebudes les letres del sit senyor rey d'Aragó, son frare, tramès una barcha armada a Mallorcha ab letres que scriví de sa mà, que tramès al noble En Pons Saguàrdia, qui per ell era lochtinent en Mallorcha; e axí mateix ne tramès d'altres a prohòmens, de secret, de Mallorcha. Què los féu a saber, açò no·m sé; cascuns vos ho podets pensar. Et con lo senyor rey d'Aragó hac haüda resposta del senyor rey de Mallorcha, alegre et pagat partí de Barchelona per anar a Salou, per ajudar a espeegar lo senyor imffant. Et depuys entenia-sse·n a venir en lo regne de València per trer de Xàtiva don

Alffonso et don Fferrando, fills de l'imffant En Fferrando de Castella, nebot seu, et que faés rey de Castella don Alffonso, per què·s venjàs bé de son nabot lo rey En Sanxo de Castella, qui axí li era fallit als obs e li era vengut menys de tot ço que li havia promès. E axí volie-sse·n en tal guisa venjar que tot lo món ne presés eximpli. [c.143] Et con fo partit de Barchinona, que·s levà gran matí, se refredà, et ab aquell refredament vench-li cremoreta de febra; axí que ell sofferí per lo camín affany en tal guisa que hac a romandre a Sent Climent aquell dia. Et tramateren missatges a Barchinona a maestre Arnau de Vilanova, qui y era, et d'altres metges; axí aquella nit foren a ell a Sent Climent. Et maestre Arnau et los altres faeren-li fer l'aigua al matí, et guardaren-la; et tuyt dixeren que comoviment era de fredor, et que no temia res. Et aquell dia cavalchà, et vench-se·n a Vilafrancha de Penadès; et con fo là, lo mal li fo entuxegat, axí que hac de la febra assats. Et con la febra li fo espassada, él se féu venir l'escrivà seu, ab qui ell fahia sos affers secrets, et féu son testament bé et hordonadament aquell dia; et puys l'endemà lo regonech, et puys l'altre. Et con tot l'ach regonegut e fet a tota sa volentat, ell lo féu publicar, e y reebé en testimonis prellats, et richs hòmens, et cavallers, et honrats ciutadans et hòmens de viles. E con açò fo fet, ell se confessà moltes vegades, de bisbes, et de l'abat de Santes Creus, e a preÿcadors, et a ffrares menors, et denejà ben sa conciènsia. Et puys reebé lo Salvador molt devotament, et ab gran contricció et devoció et en presència de tothom, mentre en la cambra ne pogren caber. Et ab plors et ab làgrames qui dels uyls li exien, reebé-lo; e axí mateix ploraven tots aquells

qui y eren. Et con açò hac fet, ell demanà et volch que·l periolassen, e axí·s féu; e axí hac reebuts tots los sagraments de la santa Esgleya, ab gran devoció et ab gran contricció de sos peccats. Et con tot assò hac fet, et lo mal tota hora li entuxava, enaxí que la novella n'enà per tota la terra, et especialment al senyor imffant N'Amffòs, qui ja s'era recullit, et con ho entès, ell hac de consell que y vengués. Et con fo a ell, lo senyor rey lo veé, et dix-li: —Imffant, ¿qui us ha donat aquest consell, que a nós venguéssets? Sóts metge, vós, que·n puscats consell donar a nostra malaltia? Ben sabem que no u sóts, e axí no·ns féts fretura. Si axí mateix plau a nostre senyor ver Déus que passem d'esta vida en aquest punt, aytanpoch hi féts fretura, que nós havem ja fet nostre testament et publicat. Per què pensats-vos-en de anar et recullits-vos a la bona hora, que la vostra anada és molt bona, et envers Déu et envers nostre regisme et de nostre frare lo rey de Mallorcha; et la tarda poria tornar a gran dan. E sobre açò lo senyor imffant, ploran, besà-li los peus et les mans. E·l senyor rey abrassà·l et besà-lo en la bocha, e li donà la sua benedicció e·l senyà més de ·XX· vegades. Et tantost mès-se e·l camín, et anà·s recúller a Salou, ab la gràcia de Déu. [c.144] E tantost con lo senyor inffant se fo recullit, lo mellor vent se mès a la terra, et tuyt faheren vela. Et a pochs de dies foren a la ylla de Mallorcha, et preseren terra a la Porrassa, et là posaren los cavalls en terra. E lo senyor inffant, ab tota la cavalleria et l'almugaveria, anaren-se·n atendar a les Torres Levaneres; et l'almirayl anà là ab totes les galeas. E con tothom fo en terra, lo senyor imffant féu cridar que null hom, en pena de la persona, no taylàs ne faés negun dampnatge a la orta, ne a vinyes ne a res

qui y fos. Et con açò fo fet, a pochs de dies ells entraren en parlament los uns ab los altres, axí que En Corral Lança, per lo senyor inffant, entrà moltes vegades en la ciutat a parlar ab lo lochtinent et ab los altres prohòmens, e adés anava de la ciutat al senyor inffant et adés tornava en la ciutat. Ara us lexaré ells estar, qui estan en lurs parlaments, et tornaré a parlar del senyor rey d'Aragon. [c.145] Com lo senyor imffant fo partit del senyor rey, l'endemà lo senyor rey volch que·l testament seu se publicàs altra vegada en presència de l'archabisbe de Terragona, qui aquí era, et ben ·VIII· bisbes, tots naturalls et de la terra del senyor rey, et abats, et priors, et hòmens d'orde, et richs hòmens, [et] cavallers, [et] ciutadans et hòmens de les villes. Et con tots foren aplegats davant lo senyor rey, el testament se legí, axí alt que tuyt l'enteseren; et leixà sos marmessors l'archabisbe, et bisbes, e l'abat de Santes Creus et richs hòmens —tots bons, et savis, [et] discrets et bons crestians—, que, a coneguda d'aquells, tots sos torts fossen restituïts. Et leixà que·l seu cors fos enterrat al monestir de Santes Creus, qui és molt honrat monestir de monges blanchs, qui és entrò a ·VI· legües prop del dit loch de Vilafrancha. Et lexà hereu universal lo senyor imffant N'Amffòs del regne d'Aragon, et de València et de Cathalunya, et lexà-li tots los drets qui a la corona d'Aragon et al comdat de Barchinona ne al regne de València pertanyien en totes les ·IIII· parts del món. Et d'altra part, leixà al dit senyor imffant N'Amffòs, que li comenà madona la reyna sa mara, que fos de sa vida dona et reyna, et que nuyl temps no exís de sa volentat, et aquella amàs et honràs axí con aquell qui havia la mellor dona et pus santa, de mara, qui e·l món fos. Et d'altra part, li leixà l'imffant En Pere son frare, lo

menor qui y era, que li degués donar consell et vida aytal con tanyia a fill de rey. Et lexà-li sa germana, la imfanta dona Violant, que li fos tengut de donar rey per marit, qui fos d'alta sang. D'altra part, leixà lo regne de Sicília, ab tots sos drets que li pertanyen en les ·IIII· parts del món, al senyor imffant En Jacme, qui era aprés de l'imffant N'Amffòs, de dies. Et lexà vinclat que si lo senyor imffant N'Amffòs moria sens imffants de leyal conjuÿ, que tornàs lo regne d'Aragon, e Cathalunya e·l regne de València al senyor imffant En Jacme, axí con ho lexava al senyor imffant N'Amffòs; et si per aventura lo senyor inffant En Jacme moria abans que·l senyor imffant N'Amffòs, que·l regne de Sicília romangués al senyor imffant En Ffrederich —que ell lexava en poder del senyor inffant En Jacme, et que li donàs aquella vida que tanyia a fill de rey—. E axí mateix lexava-li madona la reyna per reyna, et que tots temps en sa vida fos dona, senyora et reyna, e la amàs e la honràs, axí con ho leixà manat al senyor imffant N'Amffòs; e axí mateix la imffanta madona Violant, lur germana, que li fos tengut de donar rey per marit, qui fos d'alta sanch. Et puys en lo testament hac moltes d'altres coses, que a mi no cal retrer ço con no toquen a la mia matèria. E com lo testament fo legit et publicat, lo senyor rey demanà a tots, axí con a leyalls vassayls, que li diguessen si los paria que ben estagués. Et cascuns loharen-li-ó, con per çert axí fo fet sàviament et madura, ab gran deliberació, con tanyia fer a ell, qui era lo pus savi senyor del món, et pus avist en tots fets. Et con açò fo fet, lo senyor rey estech ben comfortat, et tothom

se pensà que fos mellorat. E l'endemà lo mal li entuxà, qui era la vespra del benauyrat monsènyer Sant Mertí; et tot aquell dia ell sofferí molt d'efany, e la nuyt. E l'endemà, lo jorn beneyt de monsènyer Sanct Mertí, cavaller de Déu molt graciós et digne, nostre senyor Déus volch appellar al seu regne aquest senyor rey En Pere d'Aragon, lo mellor cavaller del món, e·l pus savi, e·l pus graciós a totes gents, et a qui Déus havia feta més de honor que a rey que hanc nasqués, axí com aquell qui hac més gràcies en sa persona que hom que hanc nasqués aprés Jesuchrist. D'altra part, que leixà ·IIII· fills, los pus savis e·ls mellors, et d'armes et de tots fets, qui e·l món fossen, e·ls pus corteses e·ls mils nudrits; e leixà ·II· filles, la una que ja era reyna de Portegal, et l'altra donzella. Et d'altra part, que en sa vida hac presa venjança de tots aquells qui tort li tenien, ne a ell ne a sos fills, e·s veé subirà de tots sos enemichs; et hac la santa fe cathòlica crescuda et multiplicada, et morts et vençuts molts malvats sarraÿns. Què us en diria? Que no trobarets en ligenda que hanc Déus faés tantes de gràcies ne de merçès a negun rey. Et encara, que sos fills eren de hedat de regnar; que hanc la casa d'Aragon no calch ·I· jorn vegar de amenar a exequció ço que ell havia començat. Sí que Déus veé que no y fehia fretura, tan bons fills havia; volch-lo, aquest beneyt dia, acompanyar ab lo baró sant Mertí. Sí que la mort se acostà, et con lo senyor rey conech que la sua fin era prop, près comiat de tuyt, et los recomenà madona la reyna et sos imffants, et puys los senyà e·ls benehí. [c.146] Et puys, com açò hac fet, féu-se donar una creu que li estava davant, et reebé-la en ses mans, ploran ab gran devoció; et dix molta bona oració.

Et con ho ac fet, levà los uyls al ceel, et senyà·s ·III· vegades, et puys abrassà la creu, et encrohà los brassos sobre ella, et dix: —Pare senyor ver Déus Jesuchrist, en les vostres mans coman lo meu sperit! Plàcie-us per la santa passió que presés per nós peccadors que reebats la mia ànima en paradís ab lo benauyrat monsènyer sant Martí, de què vuy fan tots los crestians del món festa, et ab los altres sants beneyts. Et con assò hac dit, levà los uyls al ceel, et la ànima se partí d'ell axí dolçament con si fos ·I· albat; et anà-sse·n ab los àngells en pareýs. Déus, per la sua bonea et mercè, vulla que axí sia! E axí ne devem tuyt estar de oppinió que ell sia ab lo benauyrat sant Mertí et ab los altres sancts en pareýs, que hanc crestià no fó tan beyla fi con ell féu, en l'any de ·MCCLXXXV·. E com lo senyor rey fo passat d'esta vida, veérets dols, plors, crits, que jamés no foren vists aytals, ne hoÿts. Et dementre que los uns ploraven, los marmessors, aquells qui en aquell loch eren, havien ja feta armar una galea a Barchinona con veeren que·l senyor rey estava mal. Et tantost con fo passat, agueren ·I· cavaller savi et bo, et donaren-li ·II· translats auctèntichs del testament del dit senyor rey; et manaren-li que s'anàs recullir tantost a Barchinona en la galea que trobaria aparallada, et que fahés la via de Mallorcha, et là hon trobaria lo senyor rey d'Aragó N'Amfòs, que là anàs; et con seria là hon ell fos, que nuyl hom no avellàs en terra mas ell tot sol, et a la galea no lexassen null hom entrar; et con seria là, que ell que parlàs ab lo dit senyor rey et ab l'almirayl solament,

et digués-los la mort del senyor rey e li donàs la ·I· dels translats del testament. Et tantost con açò hauria fet, que·s recullís et que anàs en Sicília, et que davant tothom fahés la via de Sicília; et con seria en Sicília, digués a madona la reyna, et al senyor rey En Jacme, rey de Sicília, et al senyor inffant En Ffrederich, la mort del senyor rey, et donàs al senyor rey de Sicília lo translat del testament. Et lo cavaller dix que apparallat era de fer ço que ells manaven; et anà-sse·n a Barchinona, et trobà la galea aparellada et recullí·s; et tantost baté de rems et anà-sse·n. Ara lexaré a parlar de la galea, et tornaré a parlar del senyor rey d'Aragon. Com ja us hé dit, lo dol fo gran qui·s féu per tota la terra; que·ls missatges anaren per totes parts, et l'endemà hi hac més de ·XX_míllia· persones de Barchinona, et de Tarragona més de ·V_míllia·, et del camp de Peneders; axí que tanta gent s'í aplegà que no podien caber a Vilafrancha ne a ·II· legües prop. E l'endemà, ab gran professó, portaren lo cors al monestir de Santes Creus, et aquí faheren l'ofici molt solempnial —per ço con ell era absolt, que havia jurat manament de santa Esgleya—, e y hac preÿc et tota aquella sollepnitat que tanyia a fer a·ytal senyor; et veérets-hi, depuys fo passat d'esta vida entrò fo mès en terra, més de ·X_míllia· brandons cremar. Et con lo senyor rey fo enterrat, cascuns se n'anaren en lurs terres, et pertot trobaven grans plors et grans plants. Et Déus, per la sua merçè, aja la sua ànima, amén! Que mort és aquell qui altre Alexandri fóra estat e·l món, si sol ·X· anys agués més viscut. Are us lexaré a parlar d'ell et tornaré a parlar del missatge qui se·n va a Mallorcha et en Sicília. [c.147] Com la galea fo partida, dins pochs dies fo a Mallorcha,

hon trobà lo senyor rey N'Amffòs a les Torres Lavaneres. Et féu tot ço que li havien manat los marmessors del senyor rey, et aytant més; que ab les pus belles robes que ell hac exí en terra. Et açò féu sàviament, per què diu l'aximpli del prohom: "Tramit savi, et no li digues què faça"; per què tot senyor et ciutat e vila deu metra sa punya que, con tramet missatges, que·ls haja los pus savis que puscha, que bon missatge honra son senyor —e açò comunament— et aporta tot ço per què va a bona fin. Et con hac parlat ab lo senyor rey et ab l'almirayl, recullí·s et féu la via de Sicília. Et a pochs de temps ell fo en Sicília, et atrobà madona la reyna, e·l senyor rey En Jacme, rey de Sicília, e l'imffant En Ffrederich, a Meçina; et dix-los la novella et tot ço que·ls fo manat. Et con la mort fo publicada e·l testament fo legit a Messina, veérets dols, plors, per tota Sicília et per tota Calàbria, que ben durà ·VIII· jorns que no faheren àls mas plorar. [c.148] Et con fo passat lo dol, lo senyor rey En Jacme manà per tota Sicília et en Calàbria que tothom fos a jorn çert en Palerm, a la festa, que ell se coronaria rey de Sicília et de tot lo regne. E les cartes anaren de totes parts; et con les cartes ne foren anades, lo senyor rey, et madona la reyna et l'imffant En Ffrederich anaren en Palerm; et con foren là, la festa se féu molt gran. E lo jorn fo vengut que·l senyor rey havia donat; et aquí, ab gran alegre et ab gran festa, ab la gràcia de Déu, lo senyor rey En Jacme près la corona del realme de Sicília et de tot lo regne, en tan bona hora, et ab la gràcia de Déu, que jamés no fo rey qui tan graciós ne tan estruch fos a ses gents, et és encara et serà molts anys si a Déu plau; que depús fo coronat, si les gents de Sicília sembrassen pedres, sí culliren beyl forment

et beyl ordi. Que en veritat, en Sicília se tenien, et en Calàbria, ·XX· cases de richs hòmens seus, qui cascun fehia major messió que ·I· rey no fehia; et tuyt eren richs et assehats, e la cort sua era richa et abondonada de tresor et de tot bé. Per què li pot hom dir lo sant rey En Jacme benavanturat. Et con la festa fo passada, ell se·n tornà a Meçina, et tantost féu armar ·XX· galeas, e féu-ne capità ·I· cavaller que ell amava molt, per nom En Bernat de Sarrià; qui segurament podi·om dir que ells eren ·II· germans, la ·I· per nom lo dit En Bernat de Sarrià, qui era major de dies, e l'altre En Vidal de Sarrià, que de cadascun —con vos diguí davant d'En Guillem Galceran— pogr·om fer, de lurs proeses et cavalleries et de tots fets d'armes, major libre que no és lo Libre de Jauffré. Et majorment del dit En Bernat, qui era estat, et és encara, lo pus larch cor que cavaller que hanc fos en Espanya; et ha haüt tal senyor qui ben li u ha bastat, ço és a saber, aquest rey En Jacme de Sicília, qui puys per temps lo féu noble et li donà senyera et tot ço que pertany a noble, segons que avant hoyrets en son loch et en son temps. [c.149] E com les galeas foren armades, les ·XX·, et hac fet capità lo dit En Bernat de Sarrià, ell li manà que·s pensàs de recúller et que fahés la via de Nàpolls; et que sabés què s'í fehia, et puys que·s giràs a Hiscle et que batés la costera entrò a la feu de Roma; et con seria tornat, ell passaria en Calàbria, que ell volia donar a conèxer als enemichs que·l rey d'Aragon no era mort, ans davant havien a contrastar ab ·I· rey, et d'aquí avant ne haurien a contrastar ab ·II·, qui és ·I· cors et una volentat. Et con açò ha[c] dit, En Bernat de Sarrià près comiat d'ell et de madona la reyna et de l'inffant En Ffrederich, et recullí·s a la bona hora et en la guarda de Déu. Et baté tota Calàbria, et

vench-se·n al cap de la Pellunuda; et del cap de la Pellenuda ell se mès en mar, e féu la via de la costera de Malfa. Et aquella costera era poblada de la pus mala gent et dels pus cossaris qui e·l món fossen, et especialment de un loch qui ha nom Passatà. Et de tot en tot panssà que si la costa de Malffa corria, que faria ·III· bons serveys al senyor rey de Sicília et a ses gents, et al senyor rey d'Aragó atretal et a ses gents: La una, que vengeria lo dampnatge que havien fet en les guerres passades. L'altre, que con serien destrouits, que d'aquí avant no·n porien pus fer. L'altre, que seria lo mellor fet d'armes e·l pus aventurat que, gran temps ha, se faés d'aquella part. E axí con s'ó mès en cor, axí ho complí, que abans d'alba de dia hi près terra et hac tota la gent en terra, prop de la ciutat de Sent Andreu de Malffa, et correch tota la munyanya, et cremà et affogà Menor, et Major, et Revel, et Passatà et tot quant hac en la muntanya; axí que ·IIII· jorns estech, senyera levada, et anà creman et affogan tot. Et sorprès als lits los malvats de Passatà, axí que tots ne anaren a tayl; et cremà-y galeas et lenys que tenien en terra, tirats en la vila, que no·n lexà ·I· aquí ne enloch de la costa. E con tot ho ac cremat et affogat, recullí·s et anà a Sorrento, et féu atretal; et aguera aytal fet de Castellamar, si no fos molta cavalleria que y havia venguda de Nàpolls. Què us diré? Que al port de Nàpolls se n'entrà, et tragué·n naus et lenys, e n'hi cremà. Et puys anà-sse·n a Hiscle, hon estech ·III· jorns; et puys baté la costera entrò a la feu de Roma, et près naus et lenys et galeas, que tramès en Sicília. E·l papa, qui sabé lo gran via_ffora que era per tota la costera et en la bocha de la ffeu de Roma —que près tots quants leyns hi avia—, demanà què era aquest brugit; et dixeren-li: —Pare

sant, açò és ·I· cavaller de Sicília a qui dien En Bernat de Sarrià, qui és vengut ab ·XX· galeas de Sicília e ha cremada et affogada tota la costa de Malffa e·l port de Nàpols, et tota la costera barrejada; et d'açí, de la feu de Roma, ha tretes galeas [et] lenys et barques, que res no li pot estar davant. Dix lo papa: —Ha, Déus! Què és açò? Ab tants diables ha a contrestar qui ab la casa d'Aragon contrasta? Que cascun cavaller d'aquells de Cathalunya són diables encarnats, que res no·ls pot estar davant, ne per terra ne per mar. A Déu plagués que ells fossen reconsiliats de la Esgleya, que aquestes són gents ab qui conquistaríem tot lo món, et matrie·n hom abaix tots los imffaels; per què prech Déus que en breu trameta pau entre la santa Esgleya et ells. Et Déus perdó a papa Mertí, qui axí los tragué de gràcia de la santa Esgleya; mas si nós podem, en breu, si a Déu plau, los reconsiliarem, que molt són gents valents et de gran bondat. Que no ha gayres de dies que han perdut lur senyor, qui era lo mellor cavaller del món, et creu que sí·s seran sos fills, con axí comensen. [c.150] E com En Bernat de Sarrià hac fet tot açò, ab gran guany tornà-sse·n en Sicília, hon trobà lo senyor rey, qui fo molt pagat d'açò que ell hac fet; et sí·s foren tots los sicilians, per los grans dampnatges que·ls malffatans los faÿen tots dies. Et tantost con les galeas foren a Messina, lo senyor rey passà en Calàbria ab grans gents, et anà visitan totes ses terres; et aytant com cavalcava, de la terra qui encara no era sua, aytanta se·n retia a ell; sí que per çert, si l'almirayl ab l'estoll fos estat aquella sahó dellà, a la ciutat de Nàpolls dretament se·n fóra anat. Què us diria pus? Que netament hac tota Calàbria, salvant lo castell d'Estill, axí con davant vos hé dit, e Tàranto, et tot lo Principat, e·l cap de les Leuques,

et Otrento —qui és archebisbat, et bona ciutat et basta—; e puys, dessà de Principat, entrò prop Salern a ·XXX· milles. Et axí lo senyor rey, con hac conquest açò que·l cor li estava, anà·s deportan et cassan per la Calàbria, per ço con és la pus sana província del món, et la pus graciosa de totes sanitats, e les mellors aigües et les mellors fruytes del món. E en la Calàbria havia molt honrat rich hom et cavaller poblat de Cathalunya, et d'Aragon et del pahís mateix; e axí lo senyor rey anava de convit en convit et de plaer en plaer. Et con lo senyor rey se n'anava axí deportant, En Bernat de Sarrià vench ab les galeas a Maçina, et desarmà; e axí mateix hac molt guanyat en aquesta entrada. Are us lexaré a parlar del senyor rey de Sicília, et tornar-vos hé a parlar del senyor rey N'Amffòs d'Aragon. [c.151] Com lo senyor rey N'Amffòs hac haüt lo missatge de la mort del rey En Pere, son pare, ell féu enentar en sos affers en tal manera que, a ·II· jorns aprés que·l missatge hac haüt, se reté a ell la ciutat de Mallorcha, et lo noble En Pons Saguàrdia mès-se e·l Templa. Et puys, a ·II· jorns que la ciutat se fo retuda, publicà·s la mort del senyor rey En Pere e·s legí lo seu testament; et veérets plors et crits et plants los majors del món. Què us en faria pus longues noves? Que ben ·VI· jorns durà lo dol, que nuyl hom no féu res en la ciutat. Et con lo dol fo passat, lo noble En Pons Saguàrdia reté·s al senyor rey; et lo senyor rey, san et saul, ab tota sa companya et ab aquells qui ab ell se·n volgren anar, féu-los passar a Cobliure. Et de Copliure anà-sse·n a Perpinyan, al senyor rey de Mallorcha, qui·l reebé molt bé e li féu tots temps molta de honor; et devia-ho fer, que ell lo serví tots temps molt ben, et era dels bons cavallers del món. E con n'hach

tramès En Pons Saguàrdia, ell leixà per procurador de la ciutat et de la ylla N'Albert de Mediona, e leixà-li bona companya. Et puys près comiat de la ciutat et de tots aquells prohòmens de ffora qui y eren venguts, et anà-sse·n et féu la via de Iviça. Ara és ver que mentre ell tenia lo setge a la ciutat de Mallorcha, havia tramès a Ivissa que sabés lur volentat, si·s retrien a ell; et los prohòmens de Ivissa prometeren-li que ço que faria la ciutat de Mallorcha, farien ells. Per què ell anà a Ivissa, et tantost los prohòmens reeberen-lo ab gran honor et entrà dins lo castell; e estech-hi ·II· dies, et lexà-y ·I· cavaller molt savi et bon, per nom En Loret, per castellà. Et près comiat, et anà-sse·n en Barchinona; et aquí li fo feta gran festa. Et de Barchinona tramès per tots sos regnes a richs hòmens, et a cavallers, et a ciutats, et a villes, que a jorn çert li fossen a Ceragoça. [c.152] E com lo senyor rey hac trameses les cartes per totes parts, que al jorn que ell los donà fossen a Ceragoça, per ço con ell volia fer festa et pendra la corona, l'almirayl vench a ell et dix-li: —Senyor, vós havets donats ·L· dies que tothom sia a Saragoça a la vostra festa del coronar, et a mi seria molt que la companya de les galeas estegués axí vegant. Et per ço, ab la gràcia de Déu et vostra, jo m'ich partiré, et iré barrejan la costera d'aquí a Marçella, et faré en guisa que, ab la ajuda de Déu, jo sia tornat a temps, que puscha ésser a Saragoça a la vostra coronació. Dix lo rey: —Almirayl, ben dehits. E axí l'almirayl près comiat del senyor rey, et recullí·s ell et totes les galeas; et féu la via del cap de Leucata. Et con fo en la mar del cap de Leucata, anà-sse·n entrò a la plaja del grau Sirinyà; et aquí, a alba de dia,

posà la gent en terra, et ell exí entrò ab ·C· hòmens a cavayl; et al jorn ells foren a Sirinyà, et barrejaren tot Serinyà. Et lo via_fora anà per tota la encontrada et vench a la ciutat de Besers, qui n'és luny ·II· legües; et la host de Besers exí, et vengren a Serinyà, et foren ben ·XXX_míllia· persones, ab d'altres lochs que s'í mesclaren. Et l'almirayl dix a les sues gents: —Barons, vuy és lo dia que la casa d'Aragon guanyarà honor et preu per tota aquesta encontrada. Et féts compte que açò qui ve és gent morta, que null temps no veeren ·I· home fayló; per què firam de ple en ple en ells, que vosaltres veurets que no n'haurets mas les espatles. E la cavalcada sia reyal, que tot quant guany cascun sia seu; mas emperò, sots pena de tració, man a cascun que no prenga roba ne cavall ne negunes coses entrò la batayla sia passada. Et axí u atorgaren tuyt. E entretant la host se acostà a ells, que no·s pensaven que calgués mas ligar; et con foren prop, que·ls darts pogren jugar et les ballestes a colp trer a triquet, les trompes et les nàcarres van sonar, e l'almirayl, ab los hòmens de cavall, va brochar als hòmens de cavall, qui eren ben ·CCC· d'altra part, qui franceses, qui del pahís. E los almugàvers, que y havia ben ·II_míllia·, van trametre los darts, que hanc ·I· no·n peccà que no metés hom mort, hó naffrat per mort; et los ballesters a colp van desparar. Axí que tant fo l'esforç al comensament que l'almirayl et sa companya faheren, que cridaren: —Aragó, Aragó!—, que a colp aqueyls van girar, axí de cavall con de peu, e l'almirayl et l'altre companya foren ensemps ab ells. Què us diré? Que l'encalç durà entrò a mija legua de Basers; et agra durat tro dins la ciutat, mas vespre se fehia, et a l'almirayl fehia pahor que

de jorn poguessen tornar a les galeas, per ço con eren en plaja la piyor que era de levant a ponent. E axí capdellà la gent e los ne féu tornar; e axí tornant levaven lo camp, mas no cal demanar lo gran guany que y faheren. Axí, con fo nuyt, ells foren en la playa davant les galeas, et cremaren et affogaren tot Serinyà, salvant l'esgleya, qui és molt beyla, de madona Santa Maria de Serinyà. E aquells de Basers et dels altres lochs reculliren-se a Basers; et agren tanta de gent perduda que ben vehien que l'endemà, si l'almirayl tornava, que no li porien deffendre la ciutat si gent estranya no y havia. E axí tramateren aquella nuyt a via_fora a fer per tota la encontrada, que venguessen a deffendre la ciutat de Besers, que major part de la gent havien perduda. Et podien-ho dir per veritat, que no n'hi tornaren dels ·XII·: e axí moriren tots, sens que l'almirayl, con hac regoneguda sa companya, no trobà que agués perduts mas ·VII· hòmens de peu. Sí que al maytí, a Besers, hac venguda tanta de gent que fo meravella. Mas l'almirayl d'açò no hac cura, mas de mija nuyt a avant recullí·s ell e la sua gent et anà-sse·n al grau d'Acde; axí que y fo a alba de dia, et posà la gent en terra. Et per l'agulla da Viats muntaren-se·n les galeas sotills e los lenys armats; et les galeas altres anaren-se·n a la ciutat d'Achde. Et en cascuns d'aquests lochs prengueren tots quants lenys et barques trobaren. Et l'almirayl, ab la meÿtat dels hòmens a cavall et ab la meÿtat dels almugàvers [et] ab gran res de les xurmes, anà-sse·n a la ciutat d'Acde, e la près e la barrejà tota. Et no volch que fembra ne inffant hi morís negun, mas los hòmens de ·XV· anys a ensús, ne de ·LX· a enjús, n'anaren tots; los altres restauraren. Et barrejà et affogà quant hi hac, salvant l'apiscopat; que jamés ell no consentí que a esgleya faés hom dampnatge negun ne haontàs hom fembra neguna. Aquestes ·II· coses se retench l'almirayl tots temps: que no consentí que negun feés dampnatge a esgleya ne·n levàs valent de ·I· botó, ne axí mateix que fembra neguna fos ahontada, ne despuylada ne tocada en sa persona; que Déus

li·n reté bon mèrit, que li donà victòries e li féu fer bona fi. Et l'altre companya sua anaren a la vila da Viats, qui per terra, qui per l'agulla amunt; e axí mateix barrejaren-ho tot e·n tragueren tot ço que y havia, et lenys et barques, que y havia en la agulla molts. E axí mateix lo via-fos anà per la encontrada, et aquells de Sent [T]iberi, et de Luppià et de Guisà vengren a mar. Mas con foren prop d'Acde, noves los van venir con havia pres, lo dia passat, a aquells de Basers; e axí con ho hoyren, pensaren de girar, mas no·s cuytaren tant que·ls hòmens a cavall de l'almirayl et los almugàvers no n'aconseguissen més de ·IIII_míllia·, que n'alensajaren. Et puys tornaren a Achde, et estegueren-hi ·III· jorns creman et affogan tota la encontrada. Et con agueren açò fet, l'almirayl féu recullir la gent, et féu la via d'Aigüesmortes. Et al port d'Aygüesmortes ells trobaren naus et leyns et galeas; e tot quant hi trobà, ell tramès a Barchinona. Et puys anà al cap de la Espigueta, et con fo exit d'aquella mar et fo exit de lengua (que tothom se cuydà, d'aquella encontrada, que ell fos anat en Sicília), la nuyt, ab l'oratge, ell se mès en mar aytant con pòch, en guisa que de la terra no·n poguessen haver vista. Et l'endemà, que l'ambat se mès, ell féu la via del cap de Loucata, e la nuyt ell hi près terra; et trobà-y ben ·XX· entre lenys et barques carregades de bona roba, et los près tots e·ls tramès en Barchinona. Et en alba de dia ell entrà per lo grau de Narbona et trobà-y lenys et galeas, et tot ell ho manà a mar. Què us diré? Que sens fi fo ço que ell guanyà, et tots aquells qui ab ell eren; et agra molt més fet si no fos la cuyta que ell havia de tornar en Cathalunya, per ço que a temps pogués ésser a la coronació del senyor rey d'Aragó. E axí partí·s del grau de Narbona ab tot aquell

navili que hac pres, et féu la via de Barchinona. E axí leixar-vos hé l'almirayl estar, et tornaré a parlar del senyor rey d'Aragon. [c.153] Com l'almirayl hac pres comiat del senyor rey a Barchinona, lo senyor rey exí de la ciutat; e·l primer viatge que féu, féu a Santes Creus. Et aquí ell hac fets venir l'archabisbe de Terragona, et tots los bisbes de la terra et tots los altres prelats, axí que y hac més de ·CCC· crosses; et de les hordes ·X· frares de cascuna casa, de tots sos regnes. Et aquí ell féu son dol, et totes les gents; et féu cantar misses, et s'í féu preÿch, et ab gran professó féu absolre lo vàs del bon rey En Pere, son pare; et açò tench ·X· jorns a tots dies. Et con assò fo passat, per honor de la ànima del bon rey son pare, féu molts dons et moltes gràcies al monestir, per ço que, tots temps, tots jorns se cantassen, e·s canten, per l'ànima del bon rey son pare, ·L· misses. Et con açò hac fet, ell près comiat de tuyt et anà-sse·n a Leyda, hon li fo feta gran festa. Puys entrà-sse·n en Aragon et vench a Saragoça, hon li fo feta la major festa que hanc negunes gents poguessen fer a lur senyor. E com lo senyor rey fo a Saragoça, tothom pensà d'atendre a Saragoça. Et leixar-vos hé estar lo senyor rey, et tornar-vos hé a parlar de l'almirayl. [c.154] Com l'almirayl fo exit del grau de Narbona ab tot lo navili que n'ha[c] tret, ell féu la via de Barchinona; et con fo a Barchinona, aquí li fo feta gran festa, et estech aquí ·VIII· jorns. [Et] puys anà-sse·n ab la armada a Tortosa; et con fo a la ciutat de Tortosa et les galees foren a la dita ciutat, ell hi leixà per cap son nabot, En Johan de Lòria, qui era molt bon cavaller et espert, que en aquell temps no·s pogra hom pensar que ·I· cavaller de son

jovent fos pus savi ne pus çert ne mellor d'armes en gran partida del món. Et menà-li que fahés la via d'Espanya, ab les galeas, sobre moros qui no fossen en pau ab lo senyor rey, et que donàs a guanyar a la gent de les galeas, per tal que no s'ujassen; et que ell hiria a la coronació del senyor rey. [c.155] Et axí En Joan de Lòria, ab la armada, féu la via de València, e l'almirayl anà-sse·n per terra a Saragoça, ab gran cavalleria et ab molt bon hom de mar que y manà; e·l rey acullí·l ab molt beyla cara et li féu gran honor, et hac goig d'açò que hac fet. E l'almirayl tantost féu arborar ·I· taulat molt alt, per ço con ell n'era, aprés del senyor rey En Pere e·l senyor rey de Mallorcha, el pus adret cavaller de trer que nuyl cavaller qui fos en Espanya, et En Berenguer d'Entença, son cunyat, atretal; que cascun d'ells hi víu tirar jo. Mas per çert, lo senyor rey En Pere e·l senyor rey de Mallorcha se·n levaven la flor de tots quants hanc n'í víu tirar. Et per tots temps hi tiraven cascun d'ells ·III· estills et ·I· taronya, et l'estill darrer era tan gros con una asta d'atzagaya; et tota hora los ·II· primers sobrepujaven gran cosa lo taulat, per alt que fos, e·l darrer feria e·l taulat. E aprés hi féu e y hordonà taula redona; e los hòmens de mar seus faheren ·II· lenys armats fer, d'aquelles plates qui van per lo riu, en què veérets batayla de taronges, que del regne de València n'avien fetes venir ben ·L· càrregues. E axí siats çerts que l'almirayl ennoblehí aquella festa aytant com del tot. Què us en diria? Que la festa fo molt gran, e lo senyor rey N'Amffòs près la corona ab gran alegre et ab gran pagament. Et durà la festa més de ·XV· dies, que en Saragoça null hom no féu mas cantar et alegrar et fer jochs et solasses. E com la festa fo passada, l'almiral

près comiat del senyor rey et vench-se·n a València, et anà regonexén sos castells et viles et lochs, que n'í havia molts honrats et bons. E tramès ·I· leny armat a·N Johan de Lòria que pensàs de venir; et lo leny armat trobà-lo en Barberia, hon avia feyta una ferida entre Tenes et Alger, e y hac feta tarrasenia; e y près més de ·CCC· presons de sarraÿns, e n'hi matà, e y afogà lochs, et près lenys et tarides de sarrahins. E axí con hac missatge de l'almirayl son avoncle, vench-se·n, et a pochs dies fo en València. Et con fo vengut en València, l'almirayl acuylí-lo alegre et pagat, et manà-li que ell fahés aparallar les galeas, que ell se·n volia anar en Sicília; e axí con ho manà, axí fo fet. Et con l'almirayl hac fet ço que havia a fer e·l regne de València, recullí·s ab la gràcia de Déu et féu la via de Barberia, per ço que costejan se n'anàs et prengués tot quant trobar podria de sarraÿns. Are us leixaré estar l'almirayl, qui se·n va per la Barberia, et tornaré a parlar del senyor rey d'Aragon. [c.156] Com lo senyor rey hac complida sa festa, e l'almirayl hac pres comiat d'ell et li hac donades cartes que se·n portàs a madona la reyna en Sicília, sa mara, et al senyor rey En Jacme de Sicília et al senyor imffant En Ffrederich, frares seus, ell féu venir l'imffant En Pere, son frare, et tot son consell, et dix-li: —Frare: nostre pare, lo rey En Pere, partí de Barchinona ab cor et ab volentat que, si Déu lo aportàs sà et saul en València, que havia en cor de trer de Xàtiva los fills de l'imffant En Fferrando de Castella, et que volia fer rey de Castella don Alffonço, lo major, per ço que·s venjàs de son nebot lo rey En Sanxo de Castella, qui tan gran

fayla li havia feta: que al major obs que ell havia, li fallí de tot quant li era tengut. "Et pus a Déu no ha plagut que ell en sa vida no se n'és pugut venjar, nós lo devem venjar, que devem pendre lo fet axí con la persona del rey nostre pare; per què adés vull que ajam ·II· cavallers qui vajen al rey En Sanxo de Castella et que·l desafien de part nostra per la rahó damunt dita. Et tantost vós, imffant, apparallats-vos ab ·D· cavallers de Cathalunya et ab tretants d'Aragó, et ab ·CC· hòmens a cavall, alforrats a la genetia, del regne de València, en guisa que, con los missatges seran tornats de Castella, que vós siats apparallat d'entrar en Castella; et cremats et affogats tots los lochs qui no·s volran retre a vós per don Alffonso, fill de l'imffant En Fferrando; e manarets ·XX_míllia· hòmens de peu, bons almugàvers. "Et con açò sia fet, nós hirem e·l regne de València et traurem aquells imffants de Xàtiva, et aplaguerem nostres hosts et ab ells ensemps entrarem en Castella. Et farem tant que ells sien reys de Castella, et ab la ajuda de nostre senyor ver Déus Jesuchrist, qui al dret ajudarà. Et con lo senyor rey hac parlat, levà·s lo senyor inffant En Pere e dix: —Senyor, bé hé entès ço que vós havets dit; per què graesch a Déu con a vós ha donat tal cor et tal volentat que les venjanses que·l senyor rey nostre pare havia en cor de fer, que vós les fassats; et adés mostrats la valor et la gran bondat qui en vós és. Per què yo, senyor frare, me profir a fer et a dir, en aquests fets et en tots altres que vós manets a mi a fer, la vostra volentat: que en res per negun temps no·m trobarets en fayla. "E axí pensats vós de endressar tots altres affers que havets a fer, et

de trametre los desafiaments; que yo·m percassaré de richs hòmens et de cavallers de Cathalunya et d'Aragó et del regne de València, que entraré en Castella ab aquella companya que vós, senyor, manets, et ab molt més. Et sóts segur que yo entraré ab tal cor et ab tal volentat et ab tals gents, que si sabia que·l rey don Sanxo vengués contra nós ab ·XV_míllia· hòmens a cavall, que trobara ab nós batayla. Et sobre assò lo senyor rey N'Amfòs près per la man lo senyor imffant En Pere, qui li sehia de prop, ·I· poch pus baix, et anà·l besar, et dix-li: —Imffant, aytal resposta esperàvem de vós, et aytal fe hi avíem. [c.157] Et con açò hac dit lo senyor rey, levaren-se aquells del consell; et aquell qui primer se levà dix: —Senyor, lohat et graciat sia nostre senyor ver Déus, qui tanta de gràcia ha feta als vostres regnes qui axí los provehex Déus de bons senyors, et de valents et d'ardits, et ab compliment de tot bé, que de bé en mellor n'anam tots dies; per què devem tuyt estar alegres et pagats. "Veritat és, senyor, que aquesta és la primera empresa que vós havets feyta aprés la vostra coronació, e és la pus alta empresa que jamés senyor emprengués, per ·IIII· rahons: "La primera, que vós emprenets guerra ab ·I· dels pus poderosos senyors del món, et aquell qui us és pus vehí. "Et l'altre, que vós havets ja guerra et afers ab la Esgleya romana, et ab la casa de Ffrança et ab lo poder del rey Karles, que hom pot dir que és tot lo món. "La terça, que fassats compte que·l rey de Granada, con vos veja en tan grans afers, cregats que us romprà les treves que havia ab lo senyor rey vostre pare. "E axí mateix, que totes les comunes del món, pus que la Esgleya és contra vós, vos són contràries. "E axí, senyor, féts compte que tenits la guerra a dors, de tot lo món. Mas emperò, pus que en cor vos ó havets

mès, et de tot mantenits veritat et dretura, féts compte que Déus, qui és veritat et dretura, serà de la vostra part, e axí con n'à tret a cap lo senyor rey vostre pare ab gran honor, axí, si a Déu plau, ne traurà vós et nós tots. "E jo dich-vos, per mi et per tots mos amichs, que·m proffir, aytant con vida me bast ne res que jo aja, que no us falré, ans, senyor, vos prech que·m comptets al pus estret loch que vós ajats ne vós sapiats; et prenets et ajudats-vos de tot quant jo ne mos amichs ajam, et encara que prenats los fills et les filles mies et les metats penyora, con obs hi sia, là hon vos plaurà. Et con aquest rich hom hac parlat, levà·s ·I· altre et dix semblant mateix. Què us diré? De ·I· en ·I· se levaren tots, que cascun se proferí axí bastantment con havia feyt lo primer. Et sobre açò lo senyor rey féu-los moltes gràcies e·ls dix moltes bones paraules. Et tantost elegiren ·II· cavallers, la ·I· cathalà et l'altre aragonès, que tramès en Castella ab los desafiaments. Et lo senyor imffant, ans que·s partís d'Aragon, hac ·D· cavallers scrits qui·l seguissen. Et no us diré ·D·, que si·n volgués, ·II_míllia· haver los pogra: que no calia que ell n'empràs negun, ans venia cascun a profferir-se a ell, et a pregar que li plagués que anassen ab ell; mas ell no·n volia pus sinó aytant con lo senyor rey li n'havia hordonats. Et con açò fo fet, anà-sse·n en Cathalunya, e axí mateix tots los richs hòmens e cavallers de Cathalunya se vengren proferir a ell; e axí en pochs dies hac compliment d'altres ·D· cavallers et molts cirvents de maynada. Del regne de València no us cal dir, que a perdonança anaven là hon ell era, a proferir-se a ell; et axí hac tota la companya que li fahia mester en pochs de temps, los mils arreats, tots,

que hanc fos neguna gent qui seguís senyor. Et a tuyt donà dia çert que fossen en Aragon, a Calathaiú. Ara lexaré a parlar del senyor inffant, et tornaré a parlar del senyor rey N'Amffòs. [c.158] Com lo senyor rey hac tot lo fet hordonat, de la entrada del senyor imffant En Pere, et tramesos sos missatgers al rey de Castella per desafiar-lo, ell se·n vench e·l regne de València. Et con entrà en la ciutat, fo-li feta gran festa. Et a jorn çert foren-hi venguts tots los barons del regne, et cavallers et hòmens de villes; et con foren tuyt aplegats, prellats e altres gents moltes, ab gran sollepnitat ell reebé la corona del regne de València. Et con la festa fo passada, ell se n'anà a Xàtiva, et tragué del castell de Xàtiva don Alffonso et don Fferrando, fills de l'imffant En Fferrando de Castella; et féu fer ·I· bella senyera a senyal del rey de Castella, et féu aparallar moltes gents de cavall et de peu ab què pogués entrar ell, d'una part, en Castella ab don Alffonso, et que d'altra part entràs l'imffant En Pere. Et estant que aquest apparallament se fehia, a Déu plagué que·l senyor inffant En Pere fo malalt molt greument; et vench-ne correu esprès al senyor rey, en què li faheren saber richs hòmens et cavallers, que ja eren tuyt a Calathaiú, què manava que fahessen. Et lo senyor rey, qui sabé açò, fo molt despagat, et près acort que més valia que ell, son cors, anàs a Calathaiú, et que là amenàs don Alffonso et don Fferrando, et que de llà faés una entrada ab tuyt ensemps. E axí tramès-los a dir que s'esparassen; et tantost ell se n'anà a Calathaiú ab tota aquella gent que ell manà que·l seguissen. Et a pochs de jorns ell fo là ab grans gents, et trobà que·l senyor imffant encara no era guarit, ans estava molt agreujat. Et tantost ell pensà d'entrar; et foren ben ·II_míllia· cavallers armats,

et ·D· hòmens a cavall alforrats et ben ·C_míllia· hòmens de peu. Et hordonà que agués la daventera don Alffonso de Castella, et que sa senyera anàs primera; e açò féu ell per ço con tots los barons de Castella, et de ciutats et villes, havien jurat per senyor l'imffant En Fferrando, lur pare, aprés la mort de don Alffonso, rey de Castella. Et per ço donà Ffelip, rey de Ffrança, sa germana per muller, madona Blancha, a l'imffant En Fferrando; que d'altrament no la li aguera donada, si sabés que·ls fills qui n'exirien no fossen reys de Castella. E axí, hordonadament, ells entraren en Castella ·VII· jornades, et anaren tot dret là hon saberen que·l rey don Sanxo, lur avoncle, era. Et segurament que·l rey don Sanxo hac fet ajust, que fo bé ab ·XII_míllia· cavalls armats et ab gent de peu tot lo món. E lo senyor rey d'Aragó sabé que ell era ab tanta cavalleria, et que no havia mas una legua de la una host a l'altra, tramès-li missatge que ell era aquí per venjar la fayla que ell havia feyta al bon rey son pare, et per fer rey don Alffonso son nabot, qui ésser-ho devia. Per què, si ell era aquell que fill de rey deu ésser, que pensàs de exir a la batayla a ell. E com lo rey En Sanxo hoý açò, fo molt dolent; mas emperò, pensà que tot ço que li trametia a dir lo senyor rey d'Aragon que era ver, et que nuyl hom no·s devia metre en camp per mantenir tort. Et per ço dix ell als missatges que se·n tornassen, que ell no·s vulia metre en camp contra ell et son nabot, ans los deffendria contra tots hòmens. Sí que·l rey d'Aragon l'esperà en aquell loch ·IIII· jorns, que hanc no·n volch partir entrò lo rey En Sanxo se·n fo partit; [et] ell, prenén villes et lochs, et cremant et affogant aquells lochs qui obehir no volien don Alffonso de Castella, tornà-sse·n. Emperò, hac un bon loch qui ha nom Saeron, qui és prop de Sòria, et d'altres lochs molts,

qui·s reteren a ell; et ell tantost feÿa·ls jurar per rey de Castella don Alffonso. Et axí ell leixà don Alffonso en aquells lochs qui·s foren a ell retuts, et lexà-li ben ·M· hòmens a cavall et molts de peu, qui eren almugàvers et hòmens d'armes, et leixà-los tot ço que·ls fehia mester; e encara li hordonà que totes les ffronteres d'Aragó li faessen ajuda, si la havia mester. E segurament que en aquell pas ell agra tolta tota la terra al rey don Sanxo, sinó que li vench missatge d'Empurdà, del comte d'Ampúries et del vescomte de Rochabertí, que grans gents de la Lenguadoch se aperallaven, per part del rey de Ffrança, d'entrar en Empurdà; e axí que li clamaven mercè que·ls vengués acórrer. E axí lo senyor rey, per açò, hac-se exir de Castella, et leixà lo dit don Alffonso de Castella et don Fferrando en los lochs de Castella que a ell s'eren retuts, axí hordonats et esforçats con ja havets entès. Què us diré? Que tota hora estech lo senyor rey d'Aragó en Castella, tro que fo en Calathaiú, ben ·III· meses complits. E axí pensats qual rey ha e·l món qui per sa bondat fahés tant per altre com ell féu per aquests ·II· inffants. E con fo en Calathaiú, trobà lo senyor imffant En Pere qui fo mellorat, e manà·l-se·n en Cathalunya, et donà-li aquell poder en sa terra que ell mateix hi havia, per ço con lo amava més que res qui e·l món fos; et fahia molt a amar, que molt era savi et bon de tot fet. Ara vos lexaré a parlar del senyor rey et del senyor inffant En Pere, qui són en Cathalunya, et tornaré a parlar de l'almirayl. [c.159] Veritat és que con los francesos foren desbaratats e exits de Catalunya, e·l

senyor rey En Pere fo en Barchinona, que donà a l'almirayl, a ell et als seus, la ylla de Gerba, et encara li donà castells et lochs bons et honrats e·l regna de València. E axí l'almirayl anà-sse·n alegre et pagat per moltes rahons, que nuyl hom pus alegre no pogra ésser com ell fóra, si no fos la mort del senyor rey En Pere, qui li dolia molt. E axí con ja havets entès, con ell hac pres comiat del senyor rey N'Amffòs con fo coronat a Saragoça, et puys con se·n vench e·l regne de València visitar sos lochs, et puys con se recullí et se n'anà per la Barberia. E axí con per la Barberia se n'anava, ell barrejà lochs, et près naus et lenys; e axí con ho prenia, sí ho trametia a València, al fahedor seu. Sí que anà axí costejan tota la Barberia entrò que fo a Gerba; et a Gerba endressà la ylla e la hordonà. Et correch tot Riç, qui és en la terra ferma; et aquells de Riç sotsmateren-se a ell, que li pagassen ço que aquells de Gerba li pagaven, et que fossen sotsmeses a ell axí com aquells de la ylla de Gerba. Et com açò hac fet et hac refrescada tota sa gent, ell féu la via de Tolometa, costejan la costera; e axí mateix féu tarrassenia a Munt de Barches, e n'hac molts esclaus et esclaves, et naus et lenys que près, carregats d'espaciayria, que venien d'Alexandria a Trípoll. E tot ço que prenia, depús fo de Tuniç a enlà, ell trametia a Messina. Què us diré? A la ciutat de Tolometa vench, et barrejà tota la ciutat, salvant lo castell de la ciutat, qui és fort et ben murat, que tenien jueus. Et aquell combaté ·I· jorn, et en l'altre jorn ell hac apparallades ses escalles per combatre et per muntar, et ses gates. Et lavors aquells de dins faheren-li parlar pati, et donaren-li tota una gran summa d'aur et d'argent, tant que ell veé que molt més li valia que si ell los cremàs

ne los barrejàs; que si una vegada ho cremava, que jamés no y habitaria negun, et ara fehia compte que tots ayns n'auria trehut. E com tot açò hac fet, partí de Tolometa et féu la via de Cret; et près terra en Candia, e là ell refreschà. Et puys vench-se·n batén la Romania, et barrejà molts lochs; et puys passà per la bocha de Setrill, et près terra al port de les Guatles. Et vench-se·n puys a Corron, et los venecians donaren-li gran refrescament, et a Corron et a Monton. E puys vench-se·n a la plaja de Matagriffó, et aquí ell près terra. E les gents del pahís, axí de cavall con de peu, exiren-li tants que bé eren, de cavall, ·D· cavallers franceses, et molta gent de peu; et arrengaren-li batayla. E ell féu exir de les galeas los cavalls seus, qui eren entrò a ·CL·, et armà·s et apparallà·s; et vengren-se, batayla arengada. Et plach a Déu que donà victòria a l'almirayl, axí que·ls francesos e·ls hòmens del pahís foren tots morts et preses; per què la Marea, d'aquell temps a avant, fo despoblada molt de bona gent. E com assò hac fet, vench-se·n a la ciutat de Clarença, et féu rescat de la gent et hac-ne tot lo món de tresor. Et puys partí d'aquí et anà barrejar la ciutat de Petraix; et puys barrejà la Xifellònia, e·l Duchat et tota la ylla del Curffó, la qual ja altra vegada havia barrejada. Et puys féu la via de Poyla, et près terra a Brandís. Et a Brandís cuydà ésser enganat; que ·I· jorn abans que ell hi fos, hi era entrada gran cavalleria de ffrancesos, de què era cap l'Estandart, qui eren venguts per guardar Brandís e la encontrada, per En Berenguer d'Entença, qui tenia Ortrento, qui corria aquella encontrada. E axí con fo exit en terra ab tota la gent, la cavalleria fo exida deffora

entrò a Santa Maria del Casal, de Brandís; et l'almirayl, qui veé tota la cavalleria, qui eren bé ·DCC· hòmens a cavall, de franceses, tench-se per deçebut. Emperò, comenà·s a Déu et féu replegar sa gent, et va ferir en ells tan esforçadament que per çert que·ls féu tornar a·nrera, envers la ciutat, axí que·ls enderrochà envers lo pont de Brandís. Et aquí veérets fets d'armes, et a cavallers dins et deffora. Et los almugàvers, qui veeren aquesta pressa et que·ls franceses se tenien tan fort, van trossejar lançes, et puys van-se metra entre ells, et pensaren d'esbutlar cavalls et de matar cavallers. Què us diré? Que·l pont los tolgren, sí que se·n foren entrats ab ells mesclats, si no fos l'almirayl, a qui mataren lo cavall. Et al levar de l'almirayl veérets colps de darts et de lançes dels cathalans, et dels francesos colps de bordons. Què us diré? A despits d'ells levaren l'almirayl, et ·I· seu cavaller donà del peu en terra e li donà lo cavall. Et con l'almirayl fo muntat, lavors veérets esforç; et tolgren-los lo pont, et se·n foren ab ells entrats si no fos que tancaren les portes. E axí l'almirayl tornà-sse·n alegre et pagat a les galeas, et levaren lo camp. Et trobaren que tota hora agren morts ben ·CCCC· cavallers, et tanta gent de peu que sens nombre fo; et tothom guanyà assats. E segurament, d'altra gent hi hac a trametre, frescha, lo rey Karles, que d'aquests no·n calch aver dubta a·N Berenguer d'Entença, ne a aquells qui ab ell eren a la ciutat de Otrento. E com açò fo fet, l'almirayl se n'anà a la ciutat de Ortrento, hon li fo feta gran festa; et aquí refreschà

la gent, et pagà de ·IIII· meses tots los cavallers et pehons que y eren ab En Berenguer d'Entença per part del senyor rey de Sicília. Et puys, partent de Ortrento, vench-se·n a la ciutat de Tàranto, e axí mateix los pagà, et puys a Cotró, et a les Castelles, et Giraix, et a l'Amandolea, et a Pendedàtill, et al castell de Santa Àgata, et a Règoll. E puys entrà-sse·n a Meçina, hon era lo senyor rey En Jacme de Sicília, et madona la reyna sa mara, e l'imffant En Ffrederich; e si li fo feta festa, no m'ó demanets, que jamés semblant no li fo feta en negun loch. Et madona la reyna hac gran plaer de la sua vista, e l'acullí e l'honrà molt més que no solia; et sobretot dona Beyla, sa mara, hac gran alegre et gran pagament. E axí mateix lo senyor rey de Sicília li féu gran honor, e li donà castells et lochs; et li donà tal poder que l'almirayl fehia et desfehia, per mar et per terra, so que·s volia. E axí lo senyor rey de Sicília tench-se fort per acompanyat d'ell. Ara vos lexaré a parlar d'ell et del senyor rey de Sicília, et tornaré a parlar del senyor rey d'Aragon. [c.160] Com lo senyor rey d'Aragó fo en Barchinona et sabé que gran cavalleria de la Lenguadoch se apparallava per entrar en Rosselló et Empurdà, féu cridar ses hosts en Cathalunya, pa a ·IIII· meses, et que tothom a jorn çert que fos a la vila de Perellada; et cascuns richs hòmens, et cavallers, et ciutedans et hòmens de villes foren molt gint apparallats aquell dia a Perellada. Et lo senyor rey, abans que partís de Barchinona, tramès l'imffant En Pere en Aragon per governador et per major, per ço que si per Navarra volia entrar negun en Aragó, que·ls ho contrastàs. Et con açò hac fet, vench-se·n a Perellada [et], ab totes les hosts, ell se

n'entrà en Rosselló. Et com fo a·S Velló, sabé que no y havia gent estranya entrada, et per lo raÿgar de la muntanya anà-sse·n a Copliure, et de Copliure tornà-sse·n en Empurdà. Enaxí que no us diré que aquells de la Lenguadoch se metessen en cor que entrassen en Cathalunya, ans con saberen que·l senyor rey fo en Rosselló, se·n tornà cascun en so del seu. [c.161] Et com lo senyor rey fo tornat a Perellada, donà paraula a tothom, e cascuns tornaren-se·n en lurs lochs. Mas lo senyor rey, qui veé que no·s pòch ésser combatut ab sos enamichs, manà ·I· torneig a Ffigueres; axí que foren ·CCCC· cavallers al torneig, ço és a saber, ·CC· cavallers a la part del senyor rey et altres ·CC· qui eren ab En Gisbert de Castellnou e·l vescomte de Rochabertí, qui eren caps de l'altra part. Et aquí féu-se la pus beyla festa e·l pus beyl fet d'armes que hanc en torneig se fahés, del rey Artús a ensà. E com aquesta festa fo passada, lo senyor rey tornà-sse·n en Barchinona; et a Barchinona veérets tots jorns taules redones, tornegs, anar ab armes, et bornar, et solàs et goig; que tota la terra anava de goig en goig et de bayls en bayls. [c.162] Et dementre estaven en aquest solàs, miçer Bonifaci de Calamendrana sí vench al senyor rey per missatge del papa, qui requeria lo senyor rey d'Aragó de pau, et lo rey de Ffrança atretal, et que poguessen haver lo rey Karles qui era en sa presó, et que matrimoni se fahés d'ell et de sa filla. E estant en aquest parlament, miçer Johan de Grillí vench a Barchinona per part del rey N'Andoart d'Anglaterra, que li parlava que s'acostàs ab ell de matrimoni, ço és a saber, que·l senyor rey d'Aragon presés sa

filla per muller, et que ell que·s metria migancer entre ell et la santa Esgleya de Roma, e·l rey de Ffrança e·l rey Karles, que aguessen ab ell bona pau. Què us diré? Que con micer Bonifacii sabé la missatgeria que micer Johan de Grillí havia aportada, et micer Johan la sua, acostaren-se abdosos et sa ahonaren; que miçer Bonifacii atrobà que·l senyor rey d'Aragon volia abans l'acostament del rey d'Anglaterra que del rey Karles, e axí pensà·s que per aquella via podien haver la pau abans, et trer lo rey Karles de la presó, que per neguna altre. E axí féu-se principal, ab micer Johan d'Agrillí ensemps, de tractar lo matrimoni de la filla del rey d'Anglaterra. Què us en diria pus noves? Que·ls tractaments se menaren en moltes maneres, que seria lonch d'escriure. Sí que micer Bonifacii et micer Johan d'Agrillí se acordaren que micer Bonifacii se·n tornàs al papa et al rey de Ffrança, et micer Johan al rey d'Anglaterra, et que cascuns resposessen d'açò que havien tractat ne podien fer; et que a jorn çert fossen ensemps a Tolosa per saber ço que cascun hauria respost. E axí preseren comiat del senyor rey d'Aragon, et anaren-se·n cascun axí con havien hordonat. Ara us lexaré a parlar dels missatges, qui se·n van cascun per son camín, et tornaré a parlar del senyor rey de Sicília. [c.163] Com l'almirayl fo tornat a Mecina, axí con ja havets entès, ell féu adobar totes les galeas. Et ·I· jorn lo senyor rey de Sicília appellà l'almirayl et tot son consell, et dix: —Barons, nós avem pensat que bon seria que armàssem ·LXXX· cors de galeas, [et] que nós, ab ·M· cavalls armats et ab ·XXX_míllia· almugàvers, que anem envés Nàpolls. Et si podem haver la ciutat, que la ajam,

e y fassam nostre poder mentre lo rey Karles és en la presó, en Cathalunya; et que si no podem haver Nàpolls, que anem assetgar Gayeta: que si la ciutat de Gayeta podem aver, més nos valria que si havíem Nàpols. E l'almirayl et los altres loharen molt aquest fet al senyor rey; axí que encontinent hordonaren tots lurs fets. Et l'almirayl posà la senyera a la taula, e·l senyor rey féu scriure tots aquells qui ab ell devien anar. E com açò fo hordonat, lo senyor rey féu manar corts a Messina, et donà dia çert que richs hòmens, et cavallers, et síndichs de les ciutats totes et viles, et de tota Sicília et de Calàbria, fossen a Maçina. Et com lo dia fo vengut, madona la reyna fo venguda a Messina, e·l senyor rey e l'imffant En Ffrederich; et foren tots ajustats a la esgleya qui·s diu Santa Maria la Nova. Et lo senyor rey preÿcà, e los dix moltes bones paraules. Et dix-los que ell volia anar en Principat, et que los lexava madona la reyna per dona et per senyora, et en loch d'ell que·ls lexava l'imffant En Ffrederich, qui degués, ab lo consell que ell li lexava, règer et governar tot lo regne; et que·ls manava quel guardassen axí con la sua persona. Et con açò hac dit, et moltes altres bones paraules qui fehien e·l temps, assech-se. Et levaren-se los barons de la terra, et dixeren-li que eren apparallats de fer tot ço que ell los manava; e axí mateix respongueren cavallers et ciutadans et hòmens de villes. Et con açò fo fet, lo consell se partí. Et a pochs de dies lo senyor rey passà en Calàbria ab tota la gent; et puys l'almirayl féu recúller les galeas, et d'altres leyns, et terides et barques qui portaven viandes et tot ço que obs havien. Et con tot fo fet et apparallat, l'almirayl ab tot l'estol partí de Messina et passà-sse·n en Calàbria;

et anà al plan de Sant Mertí, hon lo senyor rey era ab la gent que havia passada de Sicília, et ab aquells richs hòmens et cavallers et almugàvers que s'ach fets venir de Calàbria; axí que tots foren ab ell lo dia que·ls fo donat. E axí lo senyor rey se recullí ab tota aquella gent qui en lo viatge devien anar ab ell; et féu la via de Principat, ab la gràcia de Déu. Are us lexaré a parlar d'ell, et tornaré a parlar de sos enemichs. [c.164] Com sos enemichs agueren sabut lo gran apparallament que en Sicília se fehia, tantost se pensaren que per Nàpolls se fehia, et per Salern. E axí lo comte d'Artès et d'altres barons molts que havia en lo regne per lo rey Karles vengren ab tot lur poder a Nàpolls et en Salern; et foren gran cavalleria, ab lo papa que y hac tramesa gran ajuda, et de gent et de moneda. E axí reforsaren aquestes dues ciutats en tal manera que per res no·s poguessen pendre entrò ells tots hi aguessen perduts les persones. Ara vos tornaré al senyor rey de Sicília. Com lo senyor rey fo recullit, anà visitan tots sos lochs de marina entrò a Castellabat, qui és prop de Salern a ·XXX· milles, axí con davant vos hé dit. [c.165] Et con hac visitat Castellabat, féu la via de Salern; [et] aquí veérets gran via_fora, axí que tot lo món paria que·n vengués. Sí que l'almirayl donà la popa en terra, davant los escuyls qui són endret de la meÿtat de la ciutat; et aquí, ab les ballestes, los ballesters hi faheren gran dan. Et aquí estegren aquell jorn et aqueyla nit. Et l'endemà, partén de Salern, costejaren tota la costa de Malffa; et posà l'almirayl almugàvers en terra, que hi cremaren e y affogaren molts lochs que y havien tornats en peus depús que En Bernat de Sarrià los hac barrejats. Et partén d'aquèn, féu la via de Nàpolls. Et a Nàpolls veérets repicar campanes

e exir cavalleria, que fo una gran meravella la gent qui vench a mar. Emperò, tanta de gent no y havia, ne de cavallers ne d'altres, que l'almirayl no tragués totes quantes naus ne terides ne galeas havia dins lo moyl. E axí estegren davant la ciutat ·III· jorns. [Et] puys faheren la via d'Iscla; e aquí lo rey devallà et regonech lo castell e la vila, et prehà-ó molt con ho hac regonegut. Et puys partí d'Iscla et féu la via de Gayeta; et [a] Gayeta ell trasch los cavalls et tota la gent en terra, et assetgà la ciutat, et per mar et per terra, e y arborà ·IIII· trebuchs qui tots jorns trahien dins la ciutat. Et segurament que la agra haüda, mas ·II· jorns abans que ell hi fos hi havia entrats ben ·M· hòmens a cavall del rey Karles, e axí aquells tengren fort la ciutat. Què us diré? Lo setge se tench molt fort, et destrengueren la ciutat axí que dins havien de la mala ventura assats. Et encara, aquells del senyor rey de Sicília corrien tot aquell pahís tots jorns, que ·IIII· jornades entraven intra terra, et amenaven cavalcades les pus reyals del món, axí de presons con d'altres robes, et d'aur et d'argent, que havien de viles et de casals que cremaven et afogaven. Et dels bestiars amenaven tants, que en la host sol per lo cuyr mataven lo bou, et ·I· moltó sol per lo fetge; axí que tan gran divícia hi havia de totes carns, que tota res se·n devia meravellar qual terra podia bastar a tant bestiar que aquella host consumava. E axí lexar-vos hé a parlar del senyor rey de Sicília, qui té son setge a la ciutat de Gayeta, et tornar-vos hé a parlar del senyor rey N'Amffòs d'Aragon. [c.166] Com micer Boniffacii de Calamandrana et miçer Johan d'Agrillí foren partits de Barchelona, cascun d'ells havien hordonat là hon anassen,

et anaren-hi. Què us en diria pus longues noves? Que tant anaren et vengren, qui al papa, qui al rey d'Anglaterra, qui al rey d'Aragó, qui al rey de Ffrança, que aportaren lo fet a açò: que·l senyor rey d'Aragon se veés ab lo rey d'Anglaterra en un lloch qui ha nom Aleró, qui és en Guascunya; et la vista fo empresa a jorn çert. E·l rey d'Anglaterra, ab la reyna sa muller et ab la imffanta lur filla, foren al dit loch d'Aleró; e axí mateix hi fo lo senyor rey d'Aragon, e·l senyor inffant En Pedro ab ell, et molts richs hòmens, et cavallers, et ciutadans et hòmens de villes, que tots anaren richament arreats et apparallats de bells vestits et de richs arnesos; e axí mateix hi fo miçer Bonifacii de Calamandrana et micer Johan de Grillí. E la festa fo molt gran que·l rey d'Anglaterra féu al senyor rey d'Aragon, et al senyor inffant En Pedro et a totes les sues gents. Què us en diria? Que la festa durà, molt gran, més de ·X· jorns abans que de res s'entramatessen de parlar de neguns affers. Et con la festa fo passada, entraren al parlament; et finalment lo senyor rey d'Aragon afermà per muller la imffanta filla del rey d'Anglaterra, qui era la pus beyla donzella et la pus graciosa del món. E com les esposayles foren fetes, la festa comensà, molt major que d'abans no era estada. E lo senyor rey d'Aragon féu endressar ·I· taulat molt alt, et tota hora trahia ·III· estills, tan meravellosament que·ls angleses et les altres gents se meravellaven molt, et les dones n'avien axí mateix gran meraveyla. Et aprés bornaren, et puys anaven ab armes et puys altres fehien taules redones. Et d'altra part veérets anar en dança cavallers et dones; et a les vegades, los reys abdosos, ab les reynes et ab les comtesses et d'altres dones,

e l'imffant, et richs hòmens de cascuna de les parts, hi dançaven. Què us diré? Que bé ·I· mes durà aquella festa, et ·I· jorn menjava lo senyor rey d'Aragó ab lo rey d'Anglaterra, et altre dia lo rey d'Anglaterra ab lo rey d'Aragon. [c.167] Et con tota aquesta festa fo passada, lo rey d'Anglaterra estrangué·s ab lo rey d'Aragó a consell, et ab misser Bonifacii de Calamandrana et ab misser Johan d'Agrillí, sobre·l tractament que·l rey Karles exís de la presó. Et açò hac molt dit et parlat, et dit pro et contra, cascuna de les parts; et a la fi lo fet vench a açò: que foren donats al senyor rey d'Aragon ·C_míllia· marchs d'argent, los quals lo rey d'Anglaterra prestà al rey Karles; et fo hordonat que·l rey Karles exís de la presó, et que juràs con a rey que ell, dins temps çert, hauria tractada pau entre l'Esgleya, e·l rey de Ffrança et d'ell mateix, ab lo senyor rey d'Aragó et ab lo senyor rey de Sicília; et que entrò que allò fos fet, que·l rey Karles devia metre ·III· fills seus en la presó en loch d'ell, et ·XX· fills de richs hòmens. Et d'açò tot entrà fermança de complir lo rey d'Anglaterra. E axí lo senyor rey d'Aragó, per honor de son sogre lo rey d'Anglaterra, volch fer aquestes coses; sí que encontinent féu exir lo rey Karles de la preson. Et foren molts qui digueren que, pus que·l rey Karles era exit de la preson, que no y trametria negun de sos fills; et aquells qui ho deÿen no u deÿen ben, que·l sagrament d'aquest senyor rey Karles, segons que en la preson era del senyor rey d'Aragon, fo et era en aquell temps, et fo tots temps, dels benignes senyors del món, et a qui desplach tots temps la guerra de la casa d'Aragon, et era dels devots senyors del món et dels dreturers. Et parech-ho ben

a la honor que Déus li féu: que en visió li vench que sercàs a Sent Maxemí lo cors de madona santa Maria Magdalena, en Proença; e en aquell loch hon li vench en vision, més de ·XX· astes de lançes devall terra, ell trobà lo cors de la benauyrada madona santa Maria Magdalena. E axí cascun pot saber et pensar que si ell no fos bo et just con era, que nostre senyor Déus no li agra feta aytal revallació. Et axí, con fo exit de la presó, veé·s ab lo rey de Mallorcha, qui li féu molta de honor a Perpinyà. Ara vos lexaré a parlar del rey Karles, et tornaré a parlar del senyor rey d'Aragó et del rey d'Anglaterra. [c.168] Com tot açò fo complit, lo senyor rey d'Aragó partí d'Oleró, et près comiat de la reyna d'Anglaterra et de la imffanta reyna, muller sua afermada; e al partir hac moltes joyes donades de la una part et de l'altre. Et puys lo rey d'Anglaterra seguí lo rey d'Aragon entrò fo tornat en sa terra; et puys preseren comiat la ·I· de l'altre, axí dolçament com de pare a fill, e axí anaren-se·n cascun per sa terra. E com lo rey Karles fo partit del rey de Mallorcha e·s fo vist ab ell, veé·s depuys ab lo rey d'Anglaterra, e li féu moltes gràcies d'açò que havia fet per ell. Et abans que d'ell partís se pagaren los ·C_míllia· marchs d'argent que ell havia donats al senyor rey d'Aragon per ell. Et lo rey d'Anglaterra pregà-lo que les recenes que ell havia promeses per ell, que les trametés tantost al rey d'Aragon; et ell promès-li que ell no y falria per res. E axí prengueren comiat la ·I· de l'altre, et lo rey d'Anglaterra tornà-sse·n en sa terra, et pensà d'ordenar et de tractar la pau entre la santa Esgleya et lo rey de Ffrança ab lo senyor rey d'Aragó, son gendre. Ara lexaré a parlar d'aquests, et tornaré a parlar del rey Karles, qui se n'anà en Proença. [c.169] En Marceyla havia ·III· de sos fills, ço és a saber: monsènyer En Lohís, qui era, aprés del rey Martell, lo major; e y era monsènyer En

Robert, qui era aprés de monsènyer En Lohís; e y era monsènyer En Ramon Berenguer, qui era lo quart fill que ell havia. Et aquests ·III· fills, ab ·XX· fills de nobles hòmens de Proença, ell tramès a Barchinona al senyor rey d'Aragó, que en loch d'ell tingués en ls preson. E·l senyor rey d'Aragon reebé·lls, et tramès-los a Ciurana, et là foren guardats axí con lo rey Karles fóra, si y fos. Et con açò hac complit, lo rey Karles anà-sse·n en Ffrança, et veé·s ab lo rey de Ffrança et demanà-li secors de cavalleria, per so con havia entès que·l senyor rey de Sicília tenia setge a Gayeta. E·l rey de Ffrança donà-li tot aquell secors et ajuda que ell li demanà, axí de gent con de moneda. E axí partí ab gran cavalleria de Ffrança et anà-sse·n a Roma, al papa, e axí mateix li demanà secors; e·l papa féu-li·n aytant con li·n demanà. Et ab tot aquell poder ell se·n vench a Gayeta, et là vench-hi son fill Karles Martell, qui era lo major fill que ell havia, ab gran poder; axí que foren tantes de gents que una infinitat era. Emperò, si l'almirayl e·ls altres barons qui eren ab lo senyor rey de Sicília li u aguessen consentit, per çert ell los fóra exit a batayla; mas per res no li ho consentiren, ans se vallejàran molt ben al setge hon estaven; e·l rey Karles assetgà lo rey de Sicília al setge. Per què semblant fet negun no pot mostrar en neguna ligenda: que·l rey de Sicília tenia assetgada la ciutat de Gayeta, e y trehia ab trebuchs, e la ciutat axí mateix treÿa ab trebuchs al setge del rey de Sicília; et puys lo rey Karles vench, qui assetgà lo setge del rey de Sicília, trahia al dit setge ab trebuchs, e·l setge del rey de Sicília axí mateix treÿa al setge del rey Karles. E axí mateix veérets tots jorns

fets d'armes que·l rey de Sicília et ses gents feÿen sobre aquells de la ciutat et de la host del rey Karles, que miracles eren a veer. Què us diré? Açò durà molt de temps, sí que·l rey Karles veé que aquest fet li tornava a gran dapnatge, et que a la fin lo rey de Sicília n'auria la ciutat, et que si la ciutat havia, que tot Principat et Terra de Lavor se perdia; féu requerir lo rey de Sicília de treves, et tramès-li sos missatges al setge. Et féu-li axí saber, per sa carta, que ell lo requeria de treves a ·I· temps, et que per ço li requeria treves con contra sa conciència li estava davant e li tenia setge: que ell havia promès et jurat al senyor rey d'Aragó que, con seria fora de la presó, que tractaria aytant con pogués que "entre nós hagués pau et bona amor"; et axí con ho havia promès, que enaxí ho havia en volentat de complir, si Déus li dava vida; et que molt més se tractaria la pau estant en treves que en guerra. E lo senyor rey de Sicília entès aquesta carta que·l rey Karles li hac tramesa, et sabia que axí era veritat con ell li havia fet a saber, et, encara, que ell conexia en lo rey Karles tanta de bondat que ben sabia que tractaria de pau et de bona amor; per què ell consentí a la treva. E axí la treva se atorgà en aquesta manera: que·l rey Karles se pensàs de anar, et puys lo rey de Sicília, aprés que·l rey Karles se·n fos anat ab tota la sua gent, que·l senyor rey de Sicília se pensàs de recullir ab tota la sua gent et ab tot so del seu que tenia al setge. E axí se complí; que·l rey Karles se n'anà a Nàpolls ab tota la sua host, et puys lo senyor rey de Sicília reculí·s a son bel ayre et vench-se·n en Sicília, a Maçina, hon li fo feta gran festa; et l'almirayl desermà les galeas. Et puys lo dit senyor rey de Sicília anà visitan tota Calàbria, et l'almirayl ab ell; et pensaren-se de deportar et de cassar. Et tengren la terra tota en gran pau et en gran justícia. Ara vos lexaré a parlar d'ells,

et tornaré a parlar del senyor rey d'Aragó. [c.170] Com lo senyor rey fo partit d'Aleró et tornat en sa terra, ell se pençà que gran vergonya era de la casa d'Aragon que la ylla de Manorcha tenguessen sarraÿns, e axí que era bo que·ls ne gitàs et que la conquerís, et que·n levàs d'affany son avoncle lo rey de Mallorcha; et que més valia, quant li retés la ylla de Mallorcha, que li retés la ylla de Manorcha poblada de crestians, que no faria que·ls sarraÿns hi aguessen lexats. E axí tramès sos missatges al moxerif de Manorcha, que li pensàs d'espeegar la ylla; en altra manera, que si no u feÿa, que degués saber per çert que ell li tolria la persona, a ell et a tota la sua gent. Et el moxeriff de Manorcha féu-li·n molt fret respost; e axí lo senyor rey respòs que, ab Déu, ell venjaria lo senyor rey son pare de la tració que li havia feta con féu a saber en Barberia que·l senyor rey hi anava, per què perdé lo cap En Boqueró et se·n perdé Costantina, axí con davant havets entès. Et tantost ell tramès son missatge al senyor rey de Sicília, son frare, que li tramatés l'almirayl ab ·XL· galeas armades; et féu-li saber con les volia per lo dit viatge de Manorcha. E axí mateix tramès cartes a l'almirayl, que pensàs de enentar et de venir tost ab les dites galeas en Barchelona. E axí con lo senyor rey ho tramès a dir a son frare lo rey de Sicília, et a l'almirayl, axí·s complí. Sí que l'almirayl armà les dites ·XL· galeas, et vench-se·n a Barchelona; et vench-hi la festa de Tots Sancts. E trobà lo senyor rey qui hac apparallada la cavalleria qui ab ell devia passar, et [l']almugaveria; axí que tota hora foren ben ·DCC· cavalls armats et ben ·XXX_míllia· almugàvers. Et a Celou, ab la gràcia de Déu, recolliren-se; et vengren a la ciutat de Mallorcha, hon foren ·XV· jorns abans de Nadal.

Et exivernà tan forment, que jo jamés no víu tan forts ivern de neus et de pluges et de tant de glas. Què us en diria? Que bastara que hom fos en la mar de la Tana; que galiots hi havia que de fret perderen los caps dels dits. Et comptar-vos hé ·I· beyl miracle que s'í esdevench per aquest mal temps, lo qual jo víu, et tothom comunament; et aquest vos vull recomptar per ço que cascun se guart de la ira de Déu. [c.171] Veritat és que en una companya eren ·XX· almugàvers qui eren de Segorp et de la encontrada, et posaven al portxe de Sent Nicholau de Portupí. E la vespra de Nadal anaren-se·n los ·X· a percassar bestiar que menjassen lo dia de Nadal; et aportaren ·IIII· moltons, et faheren-los escortxar, et, escortxats, penjaren-los al portxe. Et la ·I· dels companyons, lo qual era de Segorp, havia jugat et havia perdut; et près ·I· quarter de moltó, ab la fellonia, et mès-lo en ast. E és costuma de cathalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, et no menja estrò a la nuyt; e axí los almugàvers aquells anaren percassar colls, peix et fruyta que menjassen. Et al vespre, con foren venguts a la dita posada del portxe de Sent Nicholau de Portupí, veeren prop del foch hon ells devien menjar lo quarter del moltó en ast, et meraveylaren-se·n, e se n'esquivaren fort, et digueren: —Qui és aquest qui aquest quarter de moltó nos ha mès al foch? Et aquell respòs que ell l'í havia mès. —Et per què ho havets fet? —Per ço con jo vull anit menjar carn, a desonor de la festa que demà serà. Et aquells reprengueren-lo molt, et pensaren-se que si bé ho dehia, que no u faria; e axí apparallaren lur sopar, et maseren lur taula. Et aquell près una tovalleta a l'altre part del foch, et assech-se; et mès sa tovayla, et tuyt comensaren a riure et axuffar, que cuydaven-se que u fes per escarn. Et con ells se foren

asseguts, comensaren a menjar; et aquell près son quarter de moltó, et va·l-se posar davant, et taylà de la carn, et dix: —Jo vull menjar d'esta carn, a desonor de la festa que anuyt és et demà serà. E el primer bocí que·s mès en la bocha, vench-li en vision ·I· hom tan gran que tocava del cap al teginat del portxe, et donà-li tal de la mà per la cara, plena de senra, que a envés lo gità en terra. Sí que cridà, con fo en terra: —Santa Maria, val! —·III· vegades. Et jac axí con si fos mort, tot despoderat de sos membres, et hac la vista perduda. Et los companyons levaren-lo, et posaren-lo sobre una flassada, et estech con a mort bé estrò a hora de mija nuyt. Et con lo gayl cantà, ell cobrà la paraula, et demanà prevera; et el clerga de la esgleya del dit loch de Sent Nicholau vench, et confessà·s d'ell molt devotament. E lo dia de Nadal per lo matí, a prechs et a requesta d'ell, portaren-lo a la esgleya de madona Santa Maria de Mallorcha, et davant l'altar ell se féu posar; et tothom venia-lo veure. Et ell era axí dèbill que de negun menbra que ell agués no·s podia en res ajudar, et la vista que havia del tot perduda. Et ploran, pregava lo poble que degués Déu pregar per ell; et davant tuyt ell manifestava sos peccats et sos falliments ab gran contricció et ab gran dolor; sí que tot hom et tota dona n'avia gran pietat. Et hordonà·s en la dita esgleya, qui és la seu, que tots dies se·n digués Salve Regina entrò fos mort o guarit. Què us en diria pus? Que açò durà entrò al dia d'Eparisci; et al dia d'Eparici la seu fo plena del poble, et con lo preÿcador hac preÿcat, pregà lo poble que tuyt pregassen madona santa Maria que pregàs lo seu beneyt car fill que aquell dia beneyt mostràs sos miracles sobre aquell peccador, et que tuyt se agenoylassen,

et el[s] clergues cantarien Salve Regina; et tuyt faheren-ho de bona volentat. E con començaren a cantar Salve Regina, lo home gità ·I· gran crit, et los membres, tots quants n'avia, exiren de lurs locs; sí que ben ·VI· preveres l'avien a tenir. Et a la fin de la Salve Regina, ab gran croxit que donaren tots quants orses havia en sa persona, en presència de tuyt recobrà la vista, et los membres li tornaren cascun en son loch, adrets et bons. E axí ell et tot lo poble faheren grans gràcies a Déu d'aquell tan bell miracle que Déu et madona santa Maria los havia mostrat aquell jorn. E axí lo bon hom anà-sse·n sà et adret. Per què cascuns de vosaltres qui aquests miracles hoyrets, creats que axí fo manifest et palès. Et féts-ne vostre prou, et dubtats lo poder de Déu, et esforçats-vos de bé a fer; et guardats-vos que de fet ni de paraula no fassats res qui contra el nom de Déu, ni de madona santa Maria ni dels seus beneyts sancts ni santes vinga, ni contra les festes qui són hordonades per la santa Esgleya. Ara vos tornaré a parlar del senyor rey d'Aragó. [c.172] Quant la festa fo passada, de Nadal, que·l senyor rey hac tenguda en la ciutat de Mallorcha, féu recollir tothom et féu la via de Manorcha. Et con fo entrò a ·XX· milles de la ylla de Manorcha, una gran fortuna acullí-lo, axí que li departí tot l'estol, en tal manera que sol ab ·XX· galeas ell près terra al port de Mahó. Et con fo al port de Mahó, lo moxeriff de Manorcha, qui s'era apparallat de deffendre, et gran secors que li era vengut de Barberia, fo-li ab tot son poder a la popa de les galeas; axí que tota hora era ben ab ·D· hòmens a cavall et ben ·XL_míllia· de peu. Et lo senyor rey, ab les galeas, estava escala en terra a la ylla dels

Conills. E la fortuna aquella durà ben ·VIII· jorns, que hanc nuyl hom dels seus no y pòch atendre; et aprés abonançà·s lo temps, et adés venia una galea al port de Mahó, et adés ·II·, et adés ·III·, qui una nau, qui ·II·, et tuyt atenien axí con podien. Et con lo senyor rey veé que y havia ben ·CC· cavalls armats venguts, pensà de posar los cavalls en terra et exir tota la gent en terra. Et el moxeriff, qui veé que·l poder venia, anà-sse·n al castell de Mahó, et aquí aplegà tot son poder. E con lo senyor rey veé que havia ben ·CCCC· cavalls armats, et partida dels almugàvers, dix a l'almirayl et als altres richs hòmens que hiria, que no volia pus gent esperar. Et l'almiral e·ls altres clamaren-li mercè que no fos, mas que esperàs tot l'estoll et tots sos cavallers. Et ell dix que gran hivern era, et les gents qui sofferien gran desayre, et que per res no u sofferria. E axí anà-sse·n là hon era lo moxeriff. Et el moxeriff, ab tot son poder, avallà-sse·n, batayla rengada, en ·I· beyl pla qui és prés del dit castell de Mahon. Et con les hosts foren la una prop de l'altra, lo senyor rey va ferir hordonadament ab tota la sua gent, e·l moxeriff axí mateix contra lo senyor rey. Et la batayla fo molt cruell, que·ls hòmens de la ylla eren bons hòmens d'armes, et havia-y cavallers turchs bons, que·l moxeriff hi havia a sou. E la batayla fo axí cruell et fallona que tuyt havien assats què fer; mas lo senyor rey, qui era dels mellors cavallers del món, brocava sà et là, et no li escapava cavaller a qui ell pogués ferir a colp; sí que totes ses armes rompé, salvant la maça, de què fehia tant que null hom davant no li gosava estar. E axí, ab la gràcia de Déu et ab la sua proesa et de les sues gents, ell vençé la batayla;

sí que el moxeriff fugí et mès-se el castell entrò ab ·XX· de sos parents; los altres moriren tots. E lo senyor rey féu levar lo camp a les sues gents, et puys anà assetgar lo castell hon lo moxeriffs s'era mès. Et entretant l'estol del senyor rey fo vengut; et con lo moxeriff veé lo gran poder del senyor rey, ell li tramès sos missatges, et pregà-lo que fos de sa gràcia et de merçè sua que ell, ab ·XX· de sos parents qui ab ell eren, ab lurs muylers et lurs imffants, que·ls ne lexàs anar en Barbaria, solament ab lurs vestedures et ab vianda estrò là; et ell retria-li lo castell de Mahó et la vila de Ciutadella. E lo senyor rey, per ço que tota la ylla pogués haver sens tot embarch, atorgà-li-ó; e axí lo moxeriff reté-li lo castell et la vila de Ciutadella et tots los altres lochs de la ylla, e li donà tot quant tresor havia. E lo senyor rey liurà-li una nau que noliejà, de jenoveses, qui era venguda al port de Mahó per fortuna, que anava en Hiviça carregar de sal; et dins aquella nau lo senyor rey féu metra lo moxeriff estrò ab ·C· persones, entre hòmens, fembres et imffants, et pagà la nau, et los féu metra molta vianda. Et partiren-se del port en tal manera que la nau aquella acullí fortuna et rompé en Barbaria, que hanc no n'escapà persona. E axí veus nostre Senyor, con vol destrouir una nació de gent, con leugerament ho ffa; per què cascuns se deuen guardar de la sua hira. Que la roda de fortuna veus con girà en ·I· colp contra lo moxeriff et son linatge, qui havien senyoria d'aquella ylla més havia de ·M· anys. E com lo senyor rey n'ach tramès lo moxerif, anà-sse·n a Ciutedella, et féu pendra totes les fembres e·ls inffants de tota la ylla, e·ls hòmens qui romases eren vius, que eren assats pochs, que en la batayla foren tots morts. Et con les fembres et los

imfants e·ls hòmens foren preses, de la ylla, foren entre tots ben ·XL_míllia· persones; et aquelles ell féu liurar totes, que·n fos cap et major de fer vendra, En Ramon Calbet, ·I· hom honrat de Leyda. Et aquell hi mès altres officials sota si; et tramès-ne la major part a Mallorcha, et puys tramès-ne en Sicília, et en Cathalunya et en altres parts; et en cascun loch se·n tench encant públich, et de les persones et de les robes qui los foren trobades. Et con assò fo hordonat, lo senyor rey hordonà que e·l port de Mahó se fahés una vila ben murada, et jaquí procurador en la ylla En Pere de Libià, ·I· honrat ciutadà de València; et donà-li tot poder que pogués tota la ylla donar a pobledors, et que de bona gent poblàs la ylla. E axí ho féu segurament, que axí és poblada la ylla de Manorcha, de bona gent de cathalans, con negun loch pot ésser bé poblat. E con lo senyor rey hac hordonats en la ylla tots los officials, et hac hordonada la ordonació del poblar, de què fo cap et capità lo dit Pere de Libià, qui era molt prohom et savi, partí·s de Manorcha et vench-se·n a Mallorcha, hon li fo feta gran festa per la sua venguda. E visità tota la ylla de Mallorcha ab l'almirayl, et ab En Guillem d'Anglarola et d'altres richs hòmens qui ab ell eren. Et puys partí de Mallorcha, et tramès-ne tot l'estol en Cathalunya, ab l'almirayl; et lo senyor rey, ab ·IIII· galeas, girà·s en Ivissa per visitar, hon li fo feta axí mateix gran festa, et estech-hi ·IIII· jorns. Et puys anà-sse·n en Catalunya, et près terra a Salou; et de Salou anà-sse·n en Barchinona, hon trobà l'almirayl, que ja havia presa terra ab tot l'estol. Et l'almirayls près comiat d'ell et tornà-sse·n en Sicília; sí que al tornar que fehia en Sicília, acollí·l una fortuna molt

gran al golff del Lehó, que totes les galeas se departiren, et n'í hac qui corregueren en Barberia, et d'altres en Serdenya, et d'altres en Principat. Et l'almirayl fo en aquella hora en gran condició, emperò, ab la ajuda de Déu, qui en molts lochs li avia ajudat, restaurà-lo, et correch a Tràpena et fo san et salve; et puys, a pochs de dies, cobrà totes les galees. E con totes foren a Tràpena, anaren-se·n a Messina, hon trobà lo senyor rey et tota la gent, qui·n feren gran festa; et a Messina desermà, et pensà de segir la cort del senyor rey, axí con aquell qui el dit senyor rey de Sicília no fehia res que ell no y sabés. Et visqueren en gran alegra et en gran deport, visitan et costejan tota Calàbria, e·l Principat de Taranto, et terra de Otrento et aquells lochs que tenien en Principat. E axí lexar-vos hé a parlar del senyor rey de Sicília, et tornar-vos hé a parlar del senyor rey d'Aragon. [c.173] Com lo senyor rey d'Aragó fo en Barchinona, fo-li feta gran festa, et anà-sse·n visitan tots sos regnes. Et con fo en Aragon, veé·s ab don Alffonso de Castella et ab don Fferrando, son frare; et donà-los molt del seu, e trobà que estaven molt ben, et que manaven la guerra ab lo rey don Xanxo, lur avoncle, et guanyaven tots dies terres sobre ell. E axí anà visitan totes les ffronteres. Et els missatges li venien espressament del papa, et del rey de Ffrança et del rey d'Anglaterra, per tractar pau entre ells; e açò manava lo rey d'Anglaterra per ço con volia que al primer any següent lo matrimoni se complís entre lo rey d'Aragon et sa filla; sí que per ço hi metia tot son poder. Et en veritat, aytal se fehia lo rey Karles, per ço con ho havia promès et jurat. Sí que tant tractaren lo rey Karles e·l rey d'Anglaterra, que·l papa tramès ·I· cardenal en Proença, a Taraschó, ab lo rey Karles, qui tractàs de la pau ab lo senyor rey d'Aragó;

sí que con foren a Taraschó tramateren lurs missatges al senyor rey d'Aragó, que·ls tramatés missatges qui ab ells tractassen de la pau. E·l dit senyor rey, sobre el dit tractament a hordonar, vench-se·n a Barchinona; et con fo a Barchinona, manà ses corts, que tothom a dia çert fos a Barchinona. [Et] axí con ho manà, axí·s complí. Sí que con la cort fo ajustada, et foren ajustats al palau reyal, ell los dix con lo rey Karles et el cardenal eren a Taraschó, et que·l requerien que y trametés missatges qui ab ells tractassen de la pau; e axí, que ell no y volia res fer sens consell de sos barons, et cavallers, et ciutadans et prohòmens de les viles; e axí, que hordonassen entre ells aquells richs hòmens, et cavallers, et ciutadans et hòmens de viles qui deguessen tractar los missatges quals serien, ne ab quin poder hirien; et que enaxí con aquells ho tractarien, que·l senyor rey et tuyt ho tenguessen per ferm. E abans que d'açí partissen, fo atorgat que·ls missatges fossen ·XII·, ço és a saber, ·II· richs hòmens, et ·IIII· cavallers, et ·II· savis, et ·II· ciutadans et ·II· hòmens de viles; et fo hordonat quants companyons ne escuders degués manar cascun. E axí con fo hordonat, axí·s complí e·s féu; et sobre açò donaren poder a ·XL·, entre richs hòmens, cavallers, ciutadans et hòmens de viles, que deguessen assò hordonar et endressar. E encara fo hordonat que nuyl hom de Barchinona no partís estrò los missatges fossen anats et venguts de Taraschó, per ço que sabessen què haurien fet; e axí fo tot atorgat. Et con açò fo atorgat, aquells ·XL·, tots jorns ·II· vegades, se ajustaven a la casa dels Preÿcadors, et tractaven et hordonaven dels fets. E axí con ho hordonaven cascun dia, axí ho portaven davant lo senyor rey; et ell adobave-y ço que li paria que fahés a mellorar, axí con aquell senyor qui era molt savi et molt bon, et havia la volentat plena de vera caritat et justícia et de tota altra saviea.

E com los missatges foren ellets, et hordonats en qual manera deguessen anar, a honrament del senyor rey et de tots sos regnes, a ells foren donats los capítols et el poder. Et con foren gint arreats, e·ls fo hordonat majordom tal que convenia a vera valor, partiren de Barchinona; et tota hora, entre cavalls en destra et les cavalcadures d'ells, et de lurs companyons et de lurs escuders, et les asembles, foren tota hora que manaven ·C· bèsties. Et cascun dels missatges foren bons et savis. Et anaren tant per lurs jornades que vengren a Taraschó. Et lo senyor rey romàs a Barchinona ab tota la cort; [e] si hanc veés jochs et solasses, axí de taules redones, com de trer a taulat, con de anar ab armes, et bornar, et dançes de cavallers, et de ciutadans, et de hòmens de viles et de cascun mester [de] la ciutat —que s'esforçaven de tot goig et de tot alegre a fer—, lavors ho pògrets veer; que negun no pensava mas d'alegra et de solàs, et de fer tot ço que a Déu et al senyor rey plagués. Et con los missatges foren a Taraschó, foren bé reebuts per lo rey Karles, e per lo cardenal, et per los embaxadors qui y eren del rey de Ffrança, et majorment per los missatges qui y eren del rey d'Anglaterra. E qui volrà saber los noms dels missatges, et tot ço que el cardenal los dix de part del pare sanct, et encara tot ço que ells li respongueren, et tot ço que s'í féu del comensament entrò a la partença, vajen-se·n a la gesta que En Galceran de Vilanova ne féu, et là trobarà-ho tot per horde, et encara tot ço que entre·ls altres hi respòs En Maymon de Castellaulí, qui era ·I· dels dits missatges del senyor rey d'Aragon. Et si negun me demana per què hi anomèn més En Maymon de Castelaulí que negun dels altres, jo us dich que per ço ho fas con hi respòs pus baronívolment, et mils con a cavaller, que negun altre; et si bé negun s'í féu, se féu per les paraules que ell dix.

Et axí no me·n cal pus parlar; que·l parlament durà molt entre ells, et a la fin preseren comiat d'ells, et tornaren-se·n ab ço que fet agren. Et trobaren lo senyor rey en Barchinona, et aquí, davant tota la cort, digueren lur missatgeria, tal que·l senyor rey et tot son consell ne foren pagats. Sí que endressada era la pau, tan honrada et tan bona con lo senyor rey havia mester et les sues gents, et encara a gran honor del senyor rey de Sicília; e axí que·l matrimoni se devia complir, a pochs de dies, de la imffanta, filla del rey d'Anglaterra, ab lo dit senyor rey d'Aragó. Mas nostre senyor ver Déus volch d'altra manera mudar l'enteniment de tot ço que s'í era tractat. E cascun pot entendre que nostre senyor ver Déus és vera dretura et vera veritat; per què negun no sap ni pot entendre en los seus secrets, et là hon hom se cuyda, per son febla enteniment, que alcunes coses que Déus fa vengan per mal, tornen en gran bé. Per què negun no·s deu treballar de res que Déus faça; e axí és mester que en aquest punt ne prengam cascun bon comfort, et lohem et graciem Déu de tot ço que·ns dóna. Per què, là hon la major festa era a Barchinona, et major alegra et major deport, a Déu vench en plaer que al senyor rey N'Amffòs vench malautia d'una nexença que li féu en la cuxa, al raÿgal. Et per aquella ell no estech que no tragués a taulat ne anar ab armes, et axí con aquell qui era lo pus coretgós de tots fets d'armes a fer que negun altre qui e·l món fos. E axí, menysprehan aquella nexença, mesclà-ss'í febra; axí que tan fort lo combaté ben ·X· jorns, que tot altre hom fóra mort. [c.174] E com ell se sentí axí fortment agreuyat, féu son testament, axí ab gran diligència con negun altre pogués fer; et una vegada et dues lo féu legir et examinar. E leixà lo regne a son frare, lo senyor En Jacme, rey de Sicília; et leixà lo seu cors a l'horde dels

Ffrares Menors, a Barchinona. E axí, ab gran contricció de sos peccats, comfessà moltes vegades et reebé lo nostre salvador Jesuchrist, et fo periolat. Et con hac reebuts tots los sagraments de la santa Esgleya, axí prenén comiat de tots, féu-se donar la creu, et ahorà-la molt devotament, et ab plors et ab làgremes; et encroà sos brassos ab la creu sobre sos pits, et levà los ulls al ceel, et dix: —En les mans tues, Pare senyor, coman lo meu spirit. Et senyà et benehí sí mateix, et puys tot son poble et tots sos regnes. Et ab la creu abrassada, dient moltes bones oracions, passà d'aquesta vida. E si hanc vis gran plor, aquí fo, axí con aquells qui avien perdut bon senyor. E axí con ell hac manat, ab gran professó fo portat als Ffrares Menors, et aquí ell fo enterrat. Déus, per la sua merçè, haja la sua ànima! Et sens tot dubta podem estar que ab Déus és en paradís, axí con aquell qui se n'anà verge: que jamés no hac paria de fembra, ans era son enteniment que verge vengués a sa muller, et que puys axí mateix jamés no agués cura d'altra dona. [c.175] Et con lo cors fo enterrat, lo testament se legí. Et tantost armaren-se ·IIII· galeas, e·l comte d'Empúries et d'altres richs hòmens et cavallers et ciutadans foren ellets per anar en Sicília per amenar lo senyor rey En Jacme. E axí·s féu; que tantost lo comte d'Empúries et els altres qui ellets hi foren se recolliren per anar en Sicília, per amenar lo senyor rey En Jacme de Sicília per ésser senyor et rey d'Aragó et de Catalunya et del regne de València. Et entretant los barons, e·ls richs hòmens, cavallers, ciutedans et hòmens de viles hordonaren que·l senyor inffant En Pere regís et governàs los regnes et tota la terra, ab lo consell que li fo donat, estrò que el dit senyor rey En Jacme fos vengut en Cathalunya. E lo senyor inffant

En Pere regí et governà axí sàviament los regnes con hanc senyor sàviament ó pòch fer. E com lo comte d'Empúries e·ls altres qui ab ell eren foren recullits, anaren tant, qui ab ·I· vent, qui ab altre, qui a rems, qui a veles, que a pochs de temps preseren terra a Tràpena. Et saberen que madona la reyna, e·l senyor inffant En Jacme e·l senyor imffant En Ffrederich eren a Messina, et tantost faheren la via de Messina. Et con foren a Messina, vengren, que hanc no levaren senyeres; et anaren-se·n a la Duquena, e aquí exiren, que altre laus no levaren. E con foren davant madona la reyna e·l senyor rey e·l senyor imffant, lo comte, en ploran, dix-los la mort del rey N'Amffòs; et si hanc veés dols ne plors, aquí foren. Què us diré? ·II· jorns durà lo dol, gran et aspra. Et a cap dels ·II· jorns, lo comte pregà madona la reyna e·l senyor rey que faessen ajustar consell generall; et tantost lo dit senyor rey féu cridar lo dit consell. Et tothom fo ajustat a Santa Maria la Nova; et lo comte d'Empúries, en presència de tuyt, féu publicar lo testament del senyor rey En Pere, en lo qual vinclava que si el rey N'Amffòs moria sens imffants, que tornàs lo regne d'Aragó al dit senyor rey En Jacme, et Cathalunya e·l regne de València, axí con davant havets hoÿt. Et puys féu publicar lo testament del senyor rey N'Amffòs; e axí mateix lexava tots los regnes al dit senyor rey En Jacme, frare seu, rey de Sicília. Et con los testaments foren legits, lo comte e·ls altres missatges qui foren venguts requeseren lo dit senyor rey En Jacme que li plagués que pensàs de anar en Cathalunya et reebre sos regnes. Et lo senyor rey En Jacme respòs que era apparallat de anar, mas que hordonaria la ylla de Sicília, et tota Calàbria et tota l'altre terra, en qual manera degués romandre, et puys que

se·n pensaria de anar. E la resposta plagué a tots. Et mantinent lo senyor rey manà a l'almirayl que armàs ·XXX· galeas; et l'almirayl tantost parà taula, et féu metra en cuns les dites ·XXX· galeas, apparallades d'armar. Et entretant lo senyor rey tramès, per tota Calàbria et les altres terres, que richs hòmens et cavallers et síndichs de ciutats et de viles venguessen a ell tost a Messina. Et con foren a Messina, ell preÿcà·ls et dix-los moltes bones paraules; et comenà·ls madona la reyna, que la guardassen axí con per reyna et per senyora; e axí mateix los manà que guardassen per cap et per senyor et per major, axí con la sua persona, lo senyor imffant En Ffrederich, et que faessen tot quant ell manàs ne volgués, axí con farien per ell. E cascuns prometeren-ho axí. Et ell senyà·lls et benehí-los tots, et près comiat; et aquells, en ploran, cascú besà-li lo peu et les mans, et aprés besaren les mans al senyor imffant En Ffrederich. Et con assò fo fet, cascun près comiat d'ells, et tornà-sse·n cascun en son loch, ab gran enyorament que·s donaren del senyor rey; emperò, havien tuyt gran goig del creximent que li era vengut, e axí mateix del bon cap que·ls havia lexats, ço és a saber, lo senyor imffant En Ffrederich. [c.176] E com assò fo fet, lo senyor rey En Jacme près comiat de tota la universitat de Meçina, et aquell manament los féu que havia fet a aquells de Calàbria. Et aprés anà-sse·n a Palerm, hon axí mateix hac fets venir tots los barons de Sicília, et cavallers, et síndichs de ciutats et de viles. Et con foren tuyt ajustats, dix-los moltes bones paraules, enaxí mateix con havia dit als altres, et aquell mateix manament los féu. Et con açò hac fet, près comiat

de tuyt et anà-sse·n a Tràpena. Et entretant l'almirayl fo vengut ab les galeas, et madona la reyna e·l senyor imffant En Ffrederich foren aquí, et tots los barons de Sicília. Et aquí lo senyor rey près comiat de madona la reyna, que li donà la sua benedicció; et puys aprés près comiat del senyor inffant En Ffrederich, e·l besà més de ·X· vegades, axí con aquell qui ell amava molt per moltes rahons, ço és a saber: per ço con era son frare de pare et de mara; et l'altre, que·l senyor rey son pare lo li comenà; l'altre, per ço con ell lo s'havia nudrit, et ell qui tots temps li era estat obedient, et és vuy en dia, axí con bon fill deu ésser a bon pare. Per què l'avia molt coral en son cor, et molt car; e axí lexà-lo governador et senyor en tot lo regne. Et près comiat, axí, de tuyt, et recullí·s ab la gràcia de Déu, e·l comte d'Ampúries et els altres embaxadors ab ell, et l'almirayl qui d'ell no·s partí. Et materen-se en mar, et Déus donà·ls bon temps, sí que en pochs de dies foren en Cathalunya. Et preseren terra a Barchinona, ab la gràcia de Déu; que ben fo gràcia de Déu qui vench als pobles dessús, con lo senyor rey En Jacme los vench per rey et per senyor: que aquell dia intrà pau et bona volentat per tots los regnes et terres del senyor rey d'Aragó; que axí con fo graciós et benaventurós al regne de Sicília, axí és estat et és benaventurós et plen de totes gràcies al regne d'Aragon, et a tota Cathalunya, et al regne de València et a tots los altres lochs seus. E con hac presa terra en Barchinona, no·m cal dir la festa que li fo feta. Emperò, abans que la festa començàs, ell féu ajustar tothom als Frares Menors, et reté son deute, axí de plorar, con de misses, con de benificiis que féu dir et fer sobre el cors del senyor rey N'Amffòs, son frare. Et con açò hac fet, qui durà ·IIII· jorns, la festa se començà, tan gran

que tot lo món paria que vengués. [Et] aquesta festa durà ben ·XV· jorns. Et con aquesta festa hac durat, partí de Barchinona et anà-sse·n per Leyda a Saragoça; et en cascun loch li feÿen gran festa. Mas emperò, con fo exit de Barchinona, e·l primer loch hon anà, anà a Santes Creus, e aquí ell reté axí mateix son deute al cors del senyor rey son pare. Et puys tench son camí, axí con ja us hé dit, a Seragoça; et là fo la festa sens comparació la major qui hanc se fos feta; et aquí près la corona en la bona hora. Et puys, con la festa fo passada, de la coronació, veé·s ab don Alffonso de Castella, qui·l vench veure en Aragon; e·l senyor rey donà-li del seu. Et ell lo pregà que fos de gràcia et de merçè sua que no·l desemparàs, et que era son desastre con lo senyor rey N'Amffòs era mort: que si ell agués més viscut ·II· anys, que li agra fet senyorejar tota Castella; per què, si d'ell no havia ajuda, que tenia tot son fet per perdut. E lo senyor rey comfortà·l, et li dix que sabés per çert que ell no·l desempararia, ans li faria tot aquell secors que fer-li pogués. Et con açò fo fet, don Alffonso partí molt alegre et pagat del senyor rey et se·n torna en Castella, a Seron et als altres lochs seus. [c.177] Et lo senyor rey anà visitan tot Aragon; et puys vench-se·n a la ciutat de València, hon axí mateix li fon feta gran festa et reebé la corona del realme. Et dementre que ell anava visitan ses terres, al senyor rey vengren missatges molt honrats del rey don Sanxo de Castella, cusí germà seu; et saludaren molt devotament lo dit senyor rey En Jacme de part del rey don Sanxo de Castella. Et fehia-li saber que havia gran alegre de la sua venguda, et que·l pregave, axí con a car cusín a qui ell molt amava, que li plagués que agués pau ab ell, et que ell que era aparallat

que li valgués contra tots hòmens del món; et que lo rey N'Amffòs qui l'havia garrejat e l'havia mès en punt de tolre sos regnes e·ls volia donar a sos nabots, que no li atenyien tant con ell —de què era estat molt maraveylat—, et que no paria que ab ell agués deute negun. E axí, que pregave ell que no guardàs ço que lo rey N'Amffòs, son frare, havia fet, mas que pensàs lo gran deute qui era entre ells. E lo senyor rey d'Aragon respòs als missatges molt cortesament, axí con aquell senyor qui és estat et és lo pus cortès et el mils nudrit de totes coses que hanc senyor negun fos. Et ell dix que ben fossen venguts, et puys dix-los que el rey don Sanxo no·s devia meraveylar de res que·l rey N'Amffòs li agués fet: —Que el rey N'Amffòs feÿa con a bon fill, que volia venjar la gran fayla que ell havia feta al senyor rey nostre pare; e dich-vos que d'aquell cor mateix nos érem nós. Mas, pus ell demana pau, a nós plau que la haja. E los missatges respongueren: —Hoc, senyor, ab una cosa: que·s profer que a coneguda vostra farà esmena a vós de tot ço que ell agués fallit al senyor rey vostre pare; e la esmena sia aquella que vós, senyor, vullats, vullats-vos que us en dó ciutats, hó castells, hó viles o lochs, et fer tota aquella honor que vós conegats que fer-vos-en deja. Et lo senyor rey respòs que pus tan bé ho dehia, que ell se·n tenia per satisfet, et que d'ell no volia ciutats, ne castells, ne viles ne altres lochs; que, la merçè de Déu, que ell havia tants realmes et tan bons que no li fehien fretura sos lochs, mas bastava-li que ell se·n penedís d'açò que fet havia. Emperò, volia que ell fahés et donàs part de la terra de Castella a aquells ·II· inffants sos nabots, ço és a don Alffonso et a don Fferrando, que ell per res no·ls desempararia. E los missatges

digueren que sobre açò se n'hirien. E axí tornaren-se·n al rey de Castella, et comtaren-li tot ço que·l senyor rey los hac dit, e li digueren la gran bonea et saviesa que era en ell. Et lo rey de Castella fo molt pagat, et manà que tornassen a ell, et que ell era apparallat que totes coses fahés que ell manaria. Què us en diria? Que tantes vegades anaren missatges entre ells que la pau fo atorgada de cascuna de les parts; et que don Alffonso et don Fferrando de Castella volien haver pau ab lur avoncle lo rey don Sanxo, et que·s tenien per pagats d'açò que el senyor rey d'Aragon avia tractat que·l rey de Castella los donàs, et que renunciarien al regne. E axí fo empresa la vista del senyor rey d'Aragon et del rey de Castella, que fossen a Calathayú, qui és del senyor rey d'Aragon, et fossen a Sòria, qui és del rey de Castella; et cascuns esforçaren-se de ésser a la vista con pus honradament pogués. Sí que con lo rey fo a Calathaiú, ab gran gent de richs hòmens, prellats, cavallers, [et] ciutadans, sabé que·l rey de Castella era a Sòria; axí mateix, que y havia amenada la reyna, et era-y l'inffant En Johan, frare del rey don Sanxo, e molts d'altres richs hòmens. E lo senyor rey d'Aragon, qui sabé que la reyna era a Sòria, per sa cortesia et per honor de la reyna volch anar a Sòria abans que ells venguessen a Calatahiú; et anà a Sòria. E·l rey de Castella, qui sabé que ell venia, exí-li a carrera més de ·IIII· legües; et aquí fo acullit lo senyor rey d'Aragon ab molt gran honor, et totes les sues gents, que aytant con estegren a Sòria no s'í féu mas festa et alegre. Et con la festa fo passada, lo senyor rey d'Aragon volch-se·n tornar, et pregà lo rey de Castella et la reyna

que vinguessen a Calatahiú; et ells digueren que ho farien volenters. E axí tots ensemps vengren-se·n a Calatahiú, hon lo senyor rey los féu lurs obs, al rey de Castella et a la reyna et a tots aquells qui ab ells eren, d'aquell jorn que entraren en Aragó entrò al jorn que entraren en Castella. E segurament vos pusc dir per lo çert que de totes quantes viandes o coses hom agués mester, que anomenar se poguessen, de tot fahia donar ració a tothom lo senyor rey d'Aragon, tan bastant que per res no ho pogren menjar negun; ans pògrets veer per les plasses donar ·II· dinades de pà per ·I· diner, e ·I· porcell, o ·I· cabrit, hó ·I· moltó, hó gallines, hó civada, o peix fresch et salat, que per ço que us costara en altra sahó ·II· solidos, avíets per ·VI· diners. Et de tot açò trobàrets totes les plaçes plenes de troters qui ho venien, axí que tots los castelans, et gallegos et altres gents moltes que y havia se·n meravellaven. Et ·I· dia menjava lo senyor rey d'Aragon a la posada del rey de Castella ab lo rey et ab la reyna, et altre dia menjaven ells ab ell a la sua posada; sí que la festa era tan gran que a tots jorns se fehia, que açò era una gran meravella a veer. Sí que en Calatahiú estegren, tots ensemps, ·XIII· jorns; et dins aquests dies fo feta la pau et refermada entre ells. E encara fo feta pau del rey de Castella ab sos nebots, e·ls donà en Castella tantes de terres que ells se·n tengren per pagats; et ho grahiren —e u pogren grahir— al senyor rey d'Aragon: que d'altrament, si no fos per ell, res no n'agren haüt. Et axí, con agren estats ·XIII· dies en Calatahiú, ab gran concòrdia et pau et amor partiren-ne. Et el senyor rey d'Aragon acompanyà lo rey de Castella et madona la reyna de Castella estrò foren fora de

tot Aragon. Et pertot lo senyor rey féu a tots sos obs, axí con davant vos hé dit, estrò foren fora de tots sos regnes; que hanc ·I· dia no pòch hom conèxer que les racions se minvassen de res, ans crexien et melloraren tots dies. Et con foren al departiment dels regnes, preseren comiat los uns dels altres ab gran concòrdia, amor et gràcia que Déus hi avia tramesa. Et lo senyor rey de Castella et madona la reyna sa muyler anaren-se·n pagats e alegres per la pau que havien feta ab lo senyor rey d'Aragon, et encara per la pau de sos nabots; de què era estat en gran pahor que·l regne no li tolguessen, con agren fet si lo senyor rey d'Aragon s'egués volgut; mas lo senyor rey d'Aragó volch tractar abans entre ells pau et amor, per lo gran deute que havien entre ells, [et] ab ell axí mateix. Ara vos lexaré a parlar del rey de Castella, et tornar-vos hé a parlar del senyor rey d'Aragon et de Sicília. [c.178] E com lo senyor rey d'Aragon se fo partit del rey de Castella, ell se n'anà deportan et visitan tots sos regnes et terres alegrament et pagada, axí que en breu de temps hac mesa tota la terra en pau et en concòrdia; que depuys ell fo rey coronat d'Aragon, et de Catalunya et del regne de València, ha tenguda et té la sua terra axí en pau et en concòrdia, que de nits et de jorn pot hom anar lo coyl carregat de moneda, que no trobarà qui enuig ni dan li faça. E axí mateix mès pau et concòrdia entre tots sos barons, qui tots temps havien acostumat de garrejar; e encara esquivà bandos que no pogués haver en la ciutat de Barchinona, ne en les altres, ne en totes les altres viles. Que a Tortosa havia durat bando gran entre los Garidells, et els Carbons et els Pugs; que per ço que ho pogués castigar, s'avench ab En Guillem

de Montcada, qui havia lo ters en Tortosa, et li·n donà cambi, et al Templa atretal. Et con tota la ciutat fo sua, adobà lo dit bando, qui per grat, qui per força, en tal manera que ara està pus pla que ciutat que sia en Cathalunya. E axí mateix se féu de molts altres lochs. Ara vos lexaré a parlar del senyor rey, qui va axí endressan sos regnes, et vull dir una honor de tan pocha rahon que féu Déus a l'almirayl a Calatahiú, con los reys hi eren, que fo de les grans honors de tan pocha rahon que Déus féu a negun rich hom ne cavaller. [c.179] Veritat és que con los reys foren a Calatahiú, axí con davant havets hoÿt, los castellans tots demanaven: —Qual és l'almirayl del rey d'Aragó, a qui Déus ha feta tanta de honor? Et hom mostrave·l-los; axí, que axí li anaven darrera ·C· o ·CC· cavallers et altres con a altra persona faheren ·II· o ·III·; que no·s podien sedollar de la sua vista. Et l'almirayl, per honor del rey de Castella et de la reyna, féu cridar taula redona en Calatahiú, et mès la tela per júnyer; et hac fet fer al cap del camp, hon ell exís, ·I· castell de fusta, con a cavaller vengués. Et lo primer jorn que la taula se tench (que ell tot sol volia tenir aquell jorn la taula a tothom qui júnyer volgués), lo senyor rey d'Aragon, e·l rey de Castella, et l'inffant don Johan, frare del rey de Castella, et don Johan fill de l'imffant En Manuell, et don Diego de Biscayla, et d'altres barons de totes les terres et regnes del rey de Castella, et richs hòmens d'Aragó, et de Cathalunya et del regne de València, et encara de Guascunya, de la terra del rey d'Anglaterra, et tota altra gent qui eren venguts a veure les juntes, et senyalladament per veure l'almirayl què faria, de què tot lo món parlava tant; axí que tot aquell plan de Calatahiú, hon la taula redona se fehia, era tant ple de gent

que a penes hi podi·om estar (axí que, si no fos que era hivern, no y pogra hom aturar); sí que aquella hora pluvicava ·I· poch. Et axí con estaven los reys et tota la gent, ·I· cavaller d'aventura vench, molt gent arreat et ab bon continent, apparallat de júnyer; et tantost con aquells del castell lo veeren, tocaren la trompeta, et tantost l'almirayl exí del castell, axí mateix ben arreat et gentilment, et parech bé cavaller de gran aventatge. Et si negun me demanava qui era lo cavaller d'aventura, jo dich que era En Berenguer Arnau d'Algera, de la ciutat de Múrcia, qui era molt valent et ardit, et dels pus bells cavalcadors d'Espanya; et era de la companya del rey de Castella, et era gran et soberch et de beyl tayl. Et axí mateix vos pusch dir de l'almirayl, que era dels bons cavalcadors del món et dels beyls cavallers del món. Què us diré? Los feels portaren ·II· astes molt grosses al dit Berenguer Arnau d'Algera, et près aquella que li plach, et l'altra donaren a l'almirayl. [E] pus los feels meteren-los al mig de la tela, et faheren senyal a cascun que moguessen; et pensaren de moure la ·I· contra l'altre. Et qui veé venir aquells ·II· cavallers, pogra dir que no eren cavallers, mas foldre et tempesta, que jamés cavallers no pogren venir mils ab tot ço del lur, ne pus baronívolment. Et En Berenguer Arnau d'Algera ferí l'almirayl per lo cortó davant de l'escut, sí que l'asta n'anà en pesses; et l'almirayl ferí·l per l'elm, et donà-li tan gran colp, davant per la cara de l'elm, que l'elm volà del cap més de ·II· astes de lança luny, et la lança féu més de ·C· peçes. Et al ferir que féu l'elm, avantà tan fort a la cara del dit En Berenguer Arnau, que tot lo nars li fonyà, en tal manera que null temps puys no fo adret, et encara per lo mel de la cara et per les seyles, que tot correch en sanch; sí que tothom se cuydà que fos mort. Et, però, bé féu bona cavalleria,

que si tot s'ach pres tan gran colp, hanc no·s desmayà de res. Sí que los reys abdoses corregren là, qui l'amaven molt et agren pahor que no fos mort, et veeren-lo tot cubert de sanch, et lo nars tot trencat et afollat; digueren-li con se sentia, et ell dix que bé et que no havia mal. Et levaren l'elm de terra, et los reys manaren que la taula se levàs, que no volien que pus se n'í fessen, per pahor que brega no n'exís. E axí l'almirayl, ab les sues trompes et nàcares, tornà-sse·n axí guarnit a la posada, et tota la gent, axí castellans com altres, anaven-li darrera, et dehien que bé era digne que Déus li agués feta aquella honor que feta li avia en molts lochs, que dels bons cavallers del món era. Et ab aquella honor ell romàs, et aquella fama qui anà per tota Castella. E axí lexar-vos hé estar l'almirayl, et parlaré dels afers del senyor rey d'Aragon et de Sicília. [c.180] Con lo senyor rey d'Aragó hac endressats los fets de Castella et endressada tota sa terra, ell manà a l'almirayl que se·n tornàs en Sicília, et que estegués prop del senyor inffant En Ffrederich; et que tota hora tengués ·L· galeas adobades et apparallades, que no calgués mas muntar la gent, si obs hi era; et que anàs ab l'inffant En Ffrederich visitan tota Calàbria et les altres terres del regne, et que tenguessen la terra en veritat et en justícia. E axí con lo senyor rey ho manà, axí·s complí: que l'almirayl anà e·l regne de València et visità totes les sues viles et castells, et puys vench-se·n a Barchinona per mar, ab totes aquelles galeas que pendra volch de València. Et a Barchelona ell se recullí, et près comiat aquí del senyor rey et anà-sse·n en Sicília. Et passà per Mallorcha

et per Manorcha; et puys costeyà la Barberia, et près naus et lenys de sarraÿns, e y barrejà viles et lochs; et ab gran guany et ab gran alegre ell se·n tornà en Sicília. Et trobà a Palerm madona la reyna et l'imffant En Ffrederich, qui·l reseberen ab gran goig et ab gran alegre; et ell donà·ls les cartes que tenia del senyor rey. Et con agren vistes les cartes et saberen la pau que havia feta ab lo rey de Castella, foren-ne molt pagats tots quants n'avia en Sicília et per tot lo regne. Et l'almirayl, ab lo senyor imffant En Ffrederich, anà visitan les terres per tota Sicília, et puys passaren en Calàbria et faheren atretal. Et con foren en Calàbria, vench-los missatge que Karles Martell, lo fill major del rey Karles, era passat d'aquesta vida; per què·n fo fet gran dol per tots aquells qui ben li volien, per ço con era bon senyor. E romàs de Karles Martell ·I· fill, qui fo, et és encara, rey d'Ongria, et una filla per nom madona Climença, qui fo puys reyna de Ffrança. Et la mort de Karles Martell féu saber lo senyor inffant En Ffrederich al senyor rey d'Aragon. Ara vos lexaré a parlar del senyor emfant En Ffrederich, et del senyor rey d'Aragó, et de la mort de Karles Martell, et tornaré a parlar del rey Karles. [c.181] Com lo rey Karles sabé la mort de son fill, fo·n molt despagat; et dech-ho ésser, que molt era bo et valent. Et segurament, axí con era bon crestià, posà en son cor que Déus no li donava aytals verguntades mas per ço con sofferia que agués guerra entre ell et la casa d'Aragon. E axí pensà de tractar que en totes maneres pogués fer pau ab lo senyor rey d'Aragó et de Sicília; et anà-sse·n al papa, et dix-li que·l pregava que ell de tot en tot tractàs et hordonàs que pau agués entre la santa Esgleya e la casa de Ffrança ab lo rey d'Aragó, que, quant per ell, tota res hi faria que fer-hi pogués. Et lo papa respòs que ell dehia bé

et gran saviea; que qui pensava lo poder que·l rey d'Aragó avia ara, que tot lo món era ço que ell posehia, part ço que havia tota Espanya a son manament, e axí mateix hauria lo rey d'Anglaterra a la sua part, si·s volia, et encara tota la Lengadoch; per què de tot en tot era mester que la pau se tractàs. E axí lo papa féu-se venir miçer Bonifaci de Calamandrana, et manà-li que ell que u trebaylàs; et ell respòs que u faria volenters, et que ab la volentat de Déu ell ho aportaria a bon acabament; et sobre açò aparallà·s. E axí lo papa tramès, ab lo rey Karles ensemps et ab miçer Bonifacii, ·I· cardenal en Ffrança al rey, en que·l pregava e·l consellava que ell que degués fer pau ab la casa d'Aragon, ab lo rey Karles ensemps, que ell era aparallat que y faria de part de la santa Esgleya tot ço que plagués a ells. E axí lo rey Karles, e·l cardenal et micer Bonifacii partiren del papa et anaren al rey de Ffrança; et trobaren-lo a París, et monsènyer Karles, son frare, ab ell, qui·s feÿa apellar rey d'Aragon. E con agren parlat ab lo rey de Ffrança et ab mosènyer Karles son frare, lo rey de Ffrança respòs que li plahia molt la pau, et que tota res hi soferria que sofferir-hi pogués. Mas monsènyer Karles respòs lo contrari, que dix que ell no lexaria lo regne d'Aragó per res; sí que sobre açò fo gran contrast entre lo rey Karles et ell. Et a la fin avengren-se axí, ab lo rey de França que y fo bo; que·l rey Karles li donà tot lo comtat d'Anjou, que ell havia en Ffrança, qui és molt honrat comdat et bo (et cascú se pot pensar que honrat comdat et bo deu ésser, con son pare, lo rey Karles, qui era fill del rey de Ffrança, ne fo heretat); et monsènyer Karles donà al rey Karles tot lo dret que havia en lo regne d'Aragon, qui per lo papa Mertí li era donat, que lo rey ne pogués fer a totes ses volentats. E axí se complí e axí·s féu,

per què açò era aquella cosa qui més contrastava la pau que res. E axí, negun no diga que al rey Karles costà poch la pau que féu ab lo senyor rey d'Aragó, segons que a avant hoyrets, ans li costà lo dit comdat, qui és molt honrada cosa. Et con assò fo fet, ab tot poder del rey de Ffrança e de monsènyer Karles, lo rey Karles e·l cardenal et micer Bonifacii vengren en Proença, et de Proença tramateren miçer Bonifaci en Cathalunya, al senyor rey d'Aragon, ab la missatgeria. Què us en diria? Que tant anà et vench dels uns als altres que hac acabat tot son enteniment, que la pau fo atorgada per cascunes de les parts. E la manera de la pau fo aquesta en summa; que qui tot ho volia recomptar, major libre se·n faria que aquest. La pau fo axí tractada: que el papa revocava la scentència que papa Mertí havia donada contra lo rey d'Aragon, et absolvia lo senyor rey d'Aragon et tots aquells qui eren estats ni eren sos valedors, de tota mort de hòmens et de tot ço que aguessen pres, per qualque manera fos, de lurs enemichs, a tot lo mellor enteniment que entendra se pogués; et d'altra part, monsènyer Karles de Ffrança, e·l rey Karles per ell, renunciava aquella donació que a ell era estada feta del regne d'Aragon; et d'altra part, que agués pau et concòrdia ab lo rey de França et ab sos valedors lo senyor rey d'Aragó, et ab la santa romana Esgleya et ab lo rey Karles; et encara, que lo rey Karles donà sa filla, madona Blancha, que era la major filla que el rey Karles havia, per muyler al senyor rey d'Aragon. Et lo senyor rey d'Aragon renunciava a tot lo regne de Sicília en esta manera: que el papa li donava Serdenya et Còrcega en esmena; et que no era tengut que·l retés al rey Karles

ne a l'Esgleya, mas que·l desemparava, et emparàs-se·n l'Esgleya si·s volia, o lo rey Karles; d'alre no era tengut. D'altra part, retia al rey Karles sos fills que havia en sa presó, et les altres reçenes. E axí los missatges a la fin vengren al senyor rey d'Aragon ab aytal pau, et que açò li farien, et ell açò que damunt és dit; et que n'agués son consell, que àls fer no y podien. Et sobre açò lo rey féu ajustar corts a Barchinona. Et estant axí lo parlament aquest, lo rey En Sanxo de Castella morí de malautia, et lexà ·III· fills: lo primer, que lexà rey de Castella et havia nom don Fferrando; et l'altre, don Pedro; et l'altra, don Phelip; et leixà una filla. Et con lo senyor rey sabé la mort del rey de Castella, hac-ne desplaer, et féu-ne univerçarii, axí con tanyia fer a ell. [c.182] E com la cort fo ajustada, lo senyor rey hac son consell ab sos barons, prellats et cavallers, ciutadans et hòmens de viles; et a la fin la pau fo atorgada en aytal manera con davant havets entès. Et los missatges tornaren-se·n al rey Karles et al cardenal, que atrobaren a Montpestler, et faheren lur fermetat de totes les paus. Et tantost, tots ensemps, ab la inffanta madona Blancha, que amenaren molt honradament et bé acompanyada, vengren a Perpinyà. Et con foren a Perpinyà, lo senyor rey d'Aragó, et l'imffant En Pere ab ell, et molt honrat capdal de Cathalunya et d'Aragon ab ell, foren a Gerona. Et lo senyor rey tramès lo noble En Bernat de Sarrià, tresorer seu et conçeller, a Perpinyà, ab tot poder per refermar totes les paus et el matrimoni, et que veés la donzella. Et con lo dit noble fo a Perpinyà, fo bé acollit per lo rey Karles, et per lo senyor rey de Mallorcha et per

tots; et con hac vista la donzella, tench-se·n fort per pagat, sí que tantost fermà per lo senyor rey d'Aragó totes coses, axí de les paus com del matrimoni. Et con assò fo fet, lo senyor rey d'Aragon tramès a Ciurana, et amenaren los fills del rey Karles et les altres recenes totes. Et con foren a Gerona, lo senyor rey, ab ells et ab tota la cavalleria sua, et dones et donzelles totes quantes honrades n'avia en Cathalunya, vench-se·n a Ffigueres. E d'altra part, lo rey Karles, e·l cardenal, et la donzella et tota l'altre gent qui ab ell venien, vengren-se·n a Perellada, et posà, ell et sa companya, entre Perellada et Cabanes, et e·l monestir de Sent Ffeliu. E lo senyor rey tramès al rey Karles sos fills et les recenes totes; et lo senyor inffant En Pere acompanyà·ls estrò foren a lur pare. Et si hanc veés gran goig, aquí fo entre lo rey Karles et sos fills; et cascuns dels barons de Proença et de Ffrança faheren atretal de lurs fills qui eren en recenes, que recobraren; mas sobre tot fo lo goig que madona Blancha fó a sos germans, et ells a ella. Què us diré? Tanta de gent havia de la una part et de l'altra, que Perellada, et Cabanes, et Sent Ffeliu, et Ffigueres, et Vilabertran, e·l Ffar, et Vilatenim, et Vilasèquer et Castelló d'Empúries, et Vilanova et tota aquella encontrada era plena de gent. E lo senyor rey d'Aragon fehia donar ració complida a tothom de totes coses, axí a estranys com a privats. Et el solàs e·l deport se moch entre ells, que el senyor rey d'Aragon anà veure lo rey Karles et la imffanta muller sua, e li posà lo senyor rey la corona al cap, la pus richa et la pus beyla que hanc reyna portàs en testa; et d'aquella hora a avant hac nom regina d'Aragon. Què us diré? Les joyes foren grans qui·s donaren de les unes parts

a les altres; et fo hordonat que, ab la gràcia de Déu, que la missa hoÿssen al monestir de Vilabertran, et que faessen lurs noçes; e lo senyor rey féu-hi fer una sala de fusta, la pus beyla que hanc fos feta de fusta. Et lo monestir és honrat loch, et beyl et bon. E axí con ho agren hordonat, axí·s complí, que al dit monestir de Vilabertran foren tuyt; et aquí hac gran alegre et gran festa per moltes rahons. La una rahó per lo matrimoni qui a la bona hora se féu, que ben pot hom dir que hanc tan bell parell de marit et de muller no s'acostaren nuyl temps; que del senyor rey vos pusch dir que és lo pus graciós senyor, et lo pus cortès, e·l pus ensenyat, e·l pus savi et mellor d'armes qui hanc fos, et dels bons crestians del món; et de madona la reyna Blancha pot hom dir axí mateix que fo la pus beyla dona, e la pus sàvia et la pus graciosa a Déu et a sos pobles que hanc fos regina neguna, e la mellor crestiana: que ella era ffontana de gràcia de totes bonees. Per què Déus hi tramès la sua gràcia, que hanc no fo marit ne muller de neguna condició qui tant se amassen; per què a ella pot hom dir lo món que les gents de Cathalunya et d'Aragó et del regne de València li dixeren: que la appellarien "la santa reyna dona Blancha, de santa pau"; que pau santa et bona ventura vench per ella a tota la terra. E segons que per avant hoyrets, exiren-ne molts fills et filles, qui tots foren bons a Déu et al món. E con lo matrimoni fo complit, durà la festa ben ·VIII· jorns que estegren tuyt ensemps. Et aprés preseren comiat los uns dels altres, et lo rey Karles, ab sos fills, tornà-sse·n. Et con fo al coyll de Penissars, lo rey de Mallorcha exí-li a carrera, et entraren-se·n a·S Veló, et depuys d'Es Veló a Perpinyà; et lo senyor rey de Mallorcha tench-los aquí ben ·VIII· jorns. Et dins aquells ·VIII· jorns

intrà tanta de privadea entre monsènyer Lohís, fill del rey Karles, et l'imffant En Phelip, fill mayor del senyor rey de Mallorcha, que diu-se que entre ells se prometeren que la ·I· fes ço que l'altre faria; axí que s'acordaren que cascun renunciassen als regnes que·ls devien pervenir, et que·s mesessen en l'orde de monsènyer sant Ffrancesch. Sí que a pochs de temps s'í mès monsènyer Lohís, fill del rey Karles, et renuncià al regne, et puys fo bisbe de Tholosa mal son grat; et puys morí et fo canonitzat per lo papa, per molts miracles que Déus féu per ell, et en sa vida et en sa mort; e vuy se·n són fets altars per tota crestiandat, e se·n fa festa. Et axí mateix com l'imffant En Ffelip, fill del senyor rey de Mallorcha, qui era lo major et devia regnar, se reté frare menor et renuncià al regne; et con fo passat d'esta vida, axí mateix creu que serà sant en paradís. Que qui més fa per Déus, major mèrit par que·n deja esperar; per què qui regne jaqueix en aquest món per Déu, par que al regne celestial ne deja haver per esmena, pus la sua vida sia bona et vaja continuan estrò a la fin a tot bé a dir et a fer. Ara vos lexaré estar aquests ·II· senyors, ffrares menors sants et benignes, et tornar-vos é a parlar del rey Karles, qui·s partí del senyor rey de Mallorcha et se·n tornà a les sues terres ab sos fills. Et axí mateix lo senyor rey d'Aragon, ab madona la reyna, anà-sse·n a Gerona, et de Gerona a Barchinona, et puys per tots los regnes. Et la glòria e·l goig qui·s fehia en cascuns dels lochs, no us ho cal comptar, que pensar-vos-ho podets; que qui avia cobrada pau et havia cobrats los sagraments de santa Esgleya, axí con misses et tots altres officis, d'aquelles gents eren molt desigoses, quin goig et quin alegre devien haver! [c.183]

E axí com lo senyor rey se n'anava deportan ab madona la reyna per sos regnes, lo senyor inffant En Pere no·s partia de madona la reyna; per què madona la reyna pregà lo senyor rey que degués percassar honor a son frare l'imffant En Pere, et que li donàs de què pogués tenir honrada casa, e axí mateix que li percassàs muller, aquella que li pertangués. Et lo senyor rey, obehín ses pregàries, que l'heretà molt honradament, et donà-li per muller de les honrades donzelles que filla de rey no fos, qui fos en Espanya, ço és a saber, madona Guillema de Muntcada, filla d'En Gastó de Biern, ab grans riqueses; que sol en Cathalunya havia, en bons castells, et villes et lochs, ·CCC· cavalleries. Sí que les nosses se faheren molt honrades et bones, et fo-y lo senyor rey et madona la reyna, et tota Catalunya et d'Aragó partida. Et con açò fon feyt, el senyor rey ab madona la reyna, d'una part, e lo senyor inffant En Pere ab madona Na Guillema de Muntcada, de l'altra, anaren-se·n deportan per los regnes. [c.184] Et lo senyor rey d'Aragon tramès missatges en Sicília, a·N Ramon Alamany, qui era maestre justicier de tot lo regne, et a·N Villaragut, qui era maestre portolà, et puys a tots altres, que desemparassen castells et ciutats et villes que fossen en Sicília, et en Calàbria et per les altres parts del regne; et que·s guardassen que a persona neguna no liurassen castell negun, mas con lo castell haurien desemparat, que cridassen a la porta del castell, ab les claus en la man: —À-y null hom de part del sant pare apostoli que vulla reebra aquest castell per part d'ell et de la santa Esgleya? Et que ho cridassen alt ·III· vegades. Et si dins aquelles ·III· vegades no y aperia negun qui pendra ne reebra lo·s volgués, que lexassen les portes ubertes et les claus als forraylats, et anassen-se·n. E axí se complí e·s féu, que hanc null hom del pare sanct ne de la santa romana Esgleya no y comparech. E axí anaven-se·n; et con se n'eren anats, les gents del loch emparaven-se·n, de part

de l'imffant En Ffrederich, de cascun castell o loch. E axí desempararen En Ramon Alamany, et En Villaragut et tots los altres qui per lo senyor rey d'Aragon hi eren, tota Sicília; et recolliren-se en naus et en galeas, et vengren-se·n en Cathalunya al senyor rey, qui·ls acullí molt ben et féu a cascun bona esmena de tot ço que havien desemparat, qui era lur, en Sicília, e li plagué ço que fet agren. E axí lo senyor rey d'Aragó hac complides totes ses covinençes de la pau, que en res no y hac fallit; de què la santa Esgleya et lo papa se·n tengren per pagats et per alegres. E axí lexar-vos hé a parlar del senyor rey d'Aragon, et tornar-vos hé a parlar del senyor inffant En Ffrederich, son frare. [c.185] Con lo senyor inffant En Ffrederich et l'almirayl, qui no·s partia d'ell, et misser Johan de Pròxeda et los altres de son consell, et barons, et cavallers, et ciutedans et hòmens de villes de Sicília et de Calàbria saberen con lo senyor rey d'Aragon los havia desemparats, digueren al senyor inffant En Ffrederich que ell que pensàs de emparar la terra; que la ylla de Sicília, et tot lo regne, era vinclat a ell segons lo testament del senyor rey En Pere, son pare; et si lo senyor rey En Jacme ho havia desemparat, havia-y desemparat lo dret que ell hi avia. —Mas lo dret que vós, senyor, hi havets, ell no ha loch de desemparar, ne creem que li sàpia greu que vós vos n'emparets; que basta-li a ell que ell aja atès ço que promès a les paus. Què us diré? Axí fo acort de tuyt, et atrobaren ab doctors et altres savis que ell podia justament emparar ço que·l senyor rey son pare li havia lexat per vincla. Et sobre açò tramès tantost per tota Sicília et en Calàbria et als altres lochs dels regnes, et emparà·s dels castells, et ciutats, et viles et lochs; e féu entretant donar

dia que tots, capdals, cavallers et síndichs de ciutats et de viles fossen a dia çert a Palerm, que ell se volia coronar rey et volia que tuyt lo jurassen. Et lo jorn que·ls fo donat hi foren tuyt; et aquí hac grans gents de cathalans, et d'aragoneses, et de letins et de calabreses et dels altres lochs del regne. E tantost foren ajustats al palau reyal, ço és a saber, en la Sala Vert de la ciutat de Palerm. E l'almirayl preÿcà·ls, e·l[s] dix moltes de bones paraules que fahien al temps que tenien entre mans. Et entre les altres coses que·ls dix, mostrà-los per ·III· rahons que aquest senyor era aquell terç Ffrederich que les profecies deÿen que devia venir et ésser senyor de l'Emperi et de la major part del món. E les rahons eren aquestes: que era çert que ell era lo terç fill que·l senyor rey En Pere havia; et d'altra part, que ell era lo ters Ffrederich qui havia senyorejada Sicília; d'altra part, que seria lo terç Ffrederich qui és estat emperador d'Alamanya. Per què per dret li podi·om dir Ffrederich terç, rey de Sicília et de tot lo regne. E sobre assò tuyt se levaren, [et] a una veu cridaren: —Déus dón vida a nostre senyor lo rey Ffrederich terç, senyor de Sicília et de tot lo regne! E tantost levaren-se tots los barons et faheren-li sagrament et homenatge, et puys tots los cavallers et ciutedans et hòmens de viles. E con açò fo fet, tantost, ab gran sollempnitat, axí con és costuma, anà-sse·n a la seu de la ciutat, et ab gran benedicció reebé la corona. E axí, ab la corona en testa, et ab lo pom en la man sinestra et la verga en la man dreta, ab vestedures reyals, anà-sse·n cavalcant de la esgleya major de Palerm al palau, ab los majors jochs et solasses que hanc se faessen en coronació de

negun rey. Et con foren al palau, los menjars foren apparallats, et aquí tothom menjà. Què us diré? Que ·XV· jorns durà la festa, que nuyl hom no féu res en Palerm mas solassar, et baylar, et cantar, et fer jochs de diverses maneres. Et tota hora les taules eren meses al palau, a tothom qui menjar volgués. E con tot açò fo passat et cascuns se·n foren tornats en lurs lochs, lo senyor rey Ffrederich terç anà per tota Sicília visitan, et puys per Calàbria et per tots los altres lochs. Et madona la reyna fo absolta per lo papa, et tots aquells qui eren de sa companya; sí que tots dies hoÿa missa, que axí ho hac a fer lo papa per covinença a les paus que lo senyor rey d'Aragon féu ab ell. Per què madona la reyna partí de Sicília ab ·X· galeas et se n'anà en Roma en peregrinatge; et près comiat del senyor rey de Sicília, e·l senyà e·l benehí e li donà la sua benedicció, tal con mara pot donar a fill. Et con fo en Roma, lo papa li féu molta de honor et li atorgà tot ço que ella li demanà. Et estech là, et anava tots jorns sercar les perdonançes, axí con aquella dona qui era la mellor crestiana que en aquell temps sabés hom e·l món; et misser Johan de Pròxeda no·s partia d'ella. E estech tant en Roma, a guanyar les perdonances, estrò que·l senyor rey d'Aragó vench a veure lo papa et per tractar pau entre lo rey Karles e·l rey de Sicília, son frare, axí con davant entendrets. Et ella se·n tornà en Cathalunya; et con fo en Cathalunya madona la reyna fóu molt de ben per la ànima del senyor rey En Pere et per la sua, et féu molts monestirs et molts d'altres béns. Et en Barchinona ella fení, et lexà·s a la casa dels Ffrares Menors, ab son fill lo rey N'Amffòs; et morí manoreta vestida. Et segurament que cascun pot aver sa fe que és ab Déu en

glòria. Ara lexaré a parlar del senyor rey de Sicília et de madona la reyna, et tornaré a parlar del senyor rey d'Aragon. [c.186] Com lo senyor rey d'Aragon veé que havia pau ab tot lo món, pensà·s que fos bon que retés les ylles de Mallorcha et de Manorcha et d'Ivissa al senyor rey de Mallorcha, son avoncle. Et con ja us hé dit, lo senyor rey d'Aragon anà ·I· vegada veure lo papa en Roma, depús les paus foren fetes, e lo papa e·ls cardenals faeren-li molta d'honor, et tots los romans; e encara li fo feta molta de honor en Gènova et en Pisa. Et en aquella venguda no pòch acabar res de la pau que·s fahés del rey Karles et del rey de Sicília, son frare; sí que se·n tornà en Cathalunya, et amenà-sse·n madona la reyna, axí con ja us hé dit davant. E puys, per temps a avant, lo senyor rey d'Aragó tramès missatge a l'almirayl, en Sicília, que vingués en Cathalunya; et l'almirayl encontinent vench a ell. Et puys no anà a molt de temps que·l senyor rey, ab gran estol, partí de Cathalunya per anar al papa, per tractar de tot en tot la pau del senyor rey de Sicília et del rey Karles. Et con fo espeegat, a Palamors, hon se recullí, tramès al senyor rey de Mallorcha son avoncle que·l trobàs a Copliure, que ell se veuria ab ell; et lo senyor rey de Mallorcha vench-hi encontinent. Axí que lo senyor rey partí de Palamors ab ·CV· galeas, et a les partides de Copliure ell se veé ab lo senyor rey de Mallorcha son avoncle; e en aquella vista féu gran festa la ·I· a l'altre. E lo senyor rey d'Aragon reté-li les ylles de Mallorqua et de Manorcha et d'Ivissa, et refermaren lurs paus et lur amor, axí con de pare a fill; de què fo gran alegra de tots aquells qui ben los volien. E lo senyor rey leixà son loch al noble En

Ramon Folch et al noble En Bernat de Sarrià, que li retessen les ylles per ell; e axí·s féu e·s complí. Et lo senyor rey anà et trebaylà en aquell viatge, que hanc pau no pòch endressar que·s fahés entre el rey Karles, son sogre, ne el rey de Sicília son frare; ans se·n tornà en Cathalunya; de què les gents agren plaer gran con Déus l'ach tornat sans et viu, et madona la reyna atretal. E axí lexar-vos é a parlar dels fets de Sicília, et tornar-vos hé a parlar del rey don Fferrando de Castella, qui per son mal consell desefià lo rey d'Aragon, con les paus foren fetes del rey Karles, no anà a lonch de temps a avant. Et alscuns diran: "Con se·n passa En Muntaner axí sumàriament d'aquests fets?" Et si a mi ho deÿen, yo diria que paraules hi ha qui no han respost. [c.187] Com lo senyor rey d'Aragó se posà en son cor dels desafiaments que·l rey de Castella li hac trameses, donà-sse·n gran honta, et dix que mester era que·l ne fahés penedir. Et menà al senyor inffant En Pere que s'aparallàs ab ·M· cavalls armats et ab ·L_míllia· hòmens de peu, et que pensàs d'entrar en Castella, et que entràs per Aragó; et lo senyor rey entraria per lo regne de Múrcia axí mateix ab gran poder. Què us en faria pus noves? Que axí con lo senyor rey ho dictà, axí·s complí; que·l senyor imffant En Pere intrà ab ·M· hòmens a cavall armats, de cathalans et d'aragoneses, en Castella, et ab ben ·L_míllia· almugàvers. Et intrà ben ·IX· jornades intra Castella, axí que assetgà la ciutat del Lehó, e y trasch ab trebuchs. Ara vos lexaré a parlar del senyor inffant, qui té assetgada la ciutat del Lehon, qui és dintra Castella, ben a ·VIII· jornades d'Aragó, et tornar-vos hé a parlar del senyor rey d'Aragó,

qui se n'intrà per lo regne de Múrcia, ab grans gents, per mar et per terra. [c.188] Et en lo primer loch hon ell vench del regne de Múrcia fo Alacant, e combaté la vila e la près. Et puys muntà al castell, qui és dels beyls castells del món, et pensà·l de combatre tan fort que, sus per la muntanya a amunt, el senyor rey, son cors, se·n muntà, ab molts cavallers a peu, estrò a la porta del castell; et un poch lunyet de la porta hac ·I· tros de mur qui era enderrocadís, et per aquell loch, per força d'armes, esvahiren lo castell. Et siats çert que lo senyor rey, son cors, fóra estat lo primer qui y fóra intrat, si no fos ·I· cavaller bo et espert de Cathalunya, per nom En Berenguer de Pugmoltó, qui tirà lo senyor rey e cridà: —Ha, senyor! Què serà açò? Lexats-nos entrar primers. Et lo senyor rey sol no l'escoltà, ans se mès avant; et lo dit En Berenguer de Puigmoltó saltà avant, et ·I· altre cavaller. Et aquells de dins van-se aquí defendre, axí que per çert aquells ·II· cavallers foren morts si no fos lo senyor rey, son cors, qui ab l'espaa en la mà et ab l'escut abrassat donà salt dins; e axí lo terç qui y entrà dins fo. E con lo senyor rey fo dins, e·N Berenguer de Puigmoltó et l'altre veeren lo senyor rey que·ls fo de prop, pensaren-se d'esforçar. E lo senyor rey mès-se davant l'escut; et ·I· cavaller qui era dins, companyó d'En Nicholàs Pèriz, qui era alcayt del castell, qui era gran et valent, tramès una eschona muntera que tenia en la mà al senyor rey, et donà-li tal colp per lo quarter primer de l'escut que més de mig palm ne passà dins. E lo senyor rey saltà dins, avant, qui era jove et nin et ben trempat, et va-li tal donar per mig del cap, de la espaa, que el capmayl que portava vestit

no li valch ·I· diner, que entrò en les dents lo fené; e puys va-li trer l'espaa del cap, et va·n ferir altre, que el bras ab tot lo muscla n'avaylà en terra. Què us diré? Lo senyor rey, de la sua man, n'espeegà ·V· en aquell loch. Et entretant les gents atenien, et entraven per aquell portell; et En Berenguer de Puigmoltó no·s partia del senyor rey, e axí mateix feÿa d'armes que meraveyla era. Què us diré? Que ab molta cavalleria qui fo entrada aprés del senyor rey, se n'anà lo senyor rey a la porta del castell, hon era En Nicholàs Pèriz, l'alcayt, ab l'espaa en la man dreta et ab les claus del castell en la mà sinestra, e aquí ell se defençà; mas poch li valch son deffençar, que aquí fo tot espessejat. E axí lo castell fo pres, qui és dels reyals castells del món. Et con lo castell fo pres, lo senyor rey manà que l'alcayt no fos soterrat en cimenteri, ans lo donà per mal et féu gitar lo cors als cans. Per què en veritat, senyors qui hoÿts aquest libre, guardats-vos con empararets castells per senyor; que qui castell empara per senyor, la primera cosa en què li deu anar lo cor és que li salve lo castell a son senyor, et l'altre que·n puscha exir a honor de sí et de son linatge. Et no·ls va lo cor axí a molts qui ara reeben castells, ans la primera cosa en què pensen, pensen: "Aytant hé de guàrdia del castell, et per aytant trobaré ·I· escuder qui·l me tendrà, et aytant me·n sobrerà cascun any". Per què aquells qui açò pensen, fan foll pensament; per què·n són molts cavallers et altres bons hòmens estats morts et consumats, et lurs senyors los han donats per traÿdors. Que aquest cavaller, alcayt d'Alacant, per nom Nicholàs Pèriz, hi murí e·l deffençà mentra vida li bastà, a ell ni a aquells qui ab ells eren; mas per ço con no y tenia tanta companya con tenir-hi devia et de què prenia sou del rey de Castella,

e no y havia més en obra ço que·n prenia cascun any del rey de Castella, et per cascuna d'aquestes coses, fo donat per traÿdor. E axí dich-vos que dels grans perills del món és tenir castell per senyor, per gran pau que sia; que en ·I· dia hó en una nit vén ço que jamés no·s cuyda hom que vénga. E axí, con lo dit senyor rey hac pres lo castell, comenà·l a·N Berenguer de Pugmoltó; et feu gran rahó, que ben li u havia servit; et puys anà-sse·n a la villa. E·N Ramon Ça Coma, e·N Jacme Bernat et En Saverdum, qui eren dels mellors de Alacant, ab tots los altres, faheren sagrament et homenatge al senyor rey; que avallaren a ell a la villa d'avayl, con veeren que·l castell era perdut, et conexien que no·s podien tenir en la villa, dintra, vella; que per çert, si el castell no fos estat pres, ells null temps no foren estats retuts al senyor rey. Per què Déus, e·l rey de Castella et tot lo món los ne tench per escusats; et lo rey de Castella, con ho sabé, los donà per bons et per leyalls, et donà per traÿdor En Nicholàs Pèriz, axí con lo senyor rey d'Aragó havia fet; et conech que·l senyor rey d'Aragó havia fet con a bon senyor et a vallerós, qui per mal l'avia donat. E con lo senyor rey hac hordonat Alacant, anà-sse·n a Elx, et posà setge a Èlix, e y trasch ab trebuchs. Et dins aquell temps que·l setge se tenia, hac tota la Vayl d'Etla et de Noetla, et Nampot, Asp, [P]etrer, la Molla; et hac Criveleny, que l'arays de Criveleny se·n vench a ell e·s féu son hom et son vassall; et puys hac Favanella, Callosa et Guardamar. Què us diré? Tant tench assetgat Elx que l'hac, e·s reté a ell. Et puys hac Oriola e lo castell, que li reté Pero Roíz de Sant Sebrià, qui n'era alcayt, que·l li reté con veé que la vila de Oriola hac haüda; et hac gran rahon que li retés lo castell sens colp et senes costada, que un dels pus

forts castells et dels pus reyals és d'Espanya; e axí podets entendre aquell cavaller con féu gran bondat et gran cortesia, que axí reté lo dit castell al senyor rey. Et aprés hac lo castell de Muntagut, et la ciutat de Múrcia, et Cartegènia, et Lorcha, et Molina et molts d'altres lochs, los quals és ver que la major part pertanyien que devien ésser per just títoll del dit senyor rey, segons que ja davant havets pogut entendre, en lo temps de la conquesta del regne de Múrcia. Et con lo senyor rey hac haüda la ciutat de Múrcia e la major part del regne, establí la terra, et lexà-hi per procuredor lo noble En Jacme Pere, son frare, ab molta bona cavalleria que y leixà ab ell; et vench-se·n al regne de València. [c.189] Et con fo tornat al regne de València, a ell vengren noves que l'inffant En Pere, son germà, de malaltia era mort al setge del Lehó, et En Guillem d'Angleola. Et lo senyor inffant, en sa malautia, féu axí ben tota sa horde con a bon crestian pertanyia, que tots los sagraments de santa Esgleya près molt devotament, axí con a bon crestian et net et pur que ell era; que hanc no hac coneguda dona carnalment mas madona Guillema de Muntcada, sa muller. Et con ell passà d'aquesta vida, féu axí bona fi con crestià del món pogués fer; et pregà a tuyt que dol no·s fahés d'ell entrò la host fos tornada en Aragon ab lo seu cors, et que als seus peus fos enterrat lo dit En Guillem d'Angleola, axí con aquell qui en mort et en vida li havia tenguda bona companyia. E axí la host levà·s del Lehó, et ab lo cors del senyor imffant et d'En Guillem d'Angleola tornaren-se·n en Aragon. Et con foren en Aragon et lo senyor rey ho sabé, fo molt despagat de la sua mort, et féu-hi retre son deute, axí con bon senyor deu fer a son car ffrare et bo; sí que·l dit senyor imffant

fo molt plant per totes les gents. Déus, per sa merçè, haja la sua ànima, axí con de bon senyor et just et dreturer deu haver! Ara vos lexaré a parlar del senyor rey d'Aragon, et tornaré a parlar dels fets de Sicília. [c.190] Com lo senyor rey d'Aragon fo vengut, la segona vegada que anà al papa, e a Nàpolls et en Sicília, et no pòch haver feta pau entre lo rey de Sicília son frare e·l rey Karles son sogre, el duch Robert, fill major del rey Karles, fou romàs en Sicília, en la ciutat de Cathània; que ser Virgili e·N Napoleon, ·II· cavallers de Cathània, li agren retuda la ciutat, et puys axí mateix li fo retut Paternò, et Adernò et d'altres lochs. La guerra era molt gran en Sicília, que el duch hi havia gran poder de cavalleria, que bé hi havia ·III_míllia· cavalls armats; e lo rey de Sicília no n'hi havia pus de mil cavalls armats, de cathalans et de aragoneses; et tots dies aquells del senyor rey de Sicília guanyaven sobre ells. [c.191] E esdevench-se que ·III· barons de Ffrança vengren en Sicília en ajuda del rey Karles, per venjar la mort de lurs parents, qui eren estats morts en la guerra de Sicília en temps del senyor rey En Jacme. Et aquests ·III· barons amenaven ab si ·CCC· cavallers, tots triats, qui eren dels mellors de Ffrança, et materen-los nom "los Cavallers de la Mort". Et vengren a Cathània ab cor et ab volentat que de tot en tot se combatessen ab lo noble En Guillem Galceran, comte de Catançer, et ab don Blascho d'Alagó, qui eren de part del senyor rey de Sicília. Et açò juraren, sí que con foren a Cathània, tothom los dehia los Cavallers de la Mort, axí com ells s'avien mès lo nom. Què us diré? Ells saberen ·I· jorn que·l comte Galceran et don Blascho eren en ·I· castell de

Sicília qui ha nom Gallano; et tots ·CCC· cavallers, molt gint arreats, et d'altres qui·ls volgren acompanyar, anaren-se·n a Gallano. Et lo comte Galceran et don Blascho saberen-ho, que en aquell pla de Gallano eren venguts; et regonegueren la gent que havien, et trobaren que no tenien mas ·CC· hòmens a cavall et estrò a ·CCC· de peu; et agren lur acort que de tot en tot los exissen a batayla. Et a alba de dia exiren de Gallano, batayla arrengada, les trompes et les nàcarres sonan. Et els cavallers de la mort, qui·ls veeren, axí mateix regonegueren quants eren; et atrobaren que tota hora eren ben ·D· hòmens a cavall, de bona gent, et molts hòmens de peu de lur pahís. Et con cascuna de les hosts se veeren, los almugàvers del comte Galceran et de don Blascho cridaren: —Desperta, ferres! Desperta!—, et tots a colp van ferir dels ferres de les lançes en les pedres, sí que el foch ne fehia cascun exir; axí que paria que tot lo món fos lumenària, et majorment con era alba. Et los ffrancesos, qui veeren açò, meravellaren-se·n, et demanaren què volia allò dir; et cavallers qui y havia, qui ja s'eren atrobats ab almugàvers en Calàbria en fet d'armes, digueren-los que açò era costuma d'ells: que tota hora que entraven en batayla, despertaven los ferres de les lances. Sí que dix lo comte de Brenda, qui era ·I· dels comtes de Ffrança: —Ho, Déus! —dix ell—, què serà açò? Ab diables nos som atrobats; que aquell qui ferre desperta, par que en cor aja de ferir. Et creu que nós ajam trobat ço que anam sercant. E lavors senyà·s et comenà·s a Déu, et, batayla arrengada, van-se ferir los uns e·ls altres. Et lo comte Galceran et don Blascho no volgren fer devantera ni saguera, ans tots plegats, la cavalleria de la banda sinestra et los almugàvers de la dreta, van ferir la daventera d'aquells, en tal

manera que parech que tot lo món ne vengués; et la batayla fo molt cruell. Et los almugàvers van trametre los darts, que endiablia fo ço que ells ne faheren; que a l'entrar que ells faheren en ells, més de ·C· hòmens a cavayl, qui mort lo cavaller, o·l cavall, n'anaren en terra, dels ffranceses; et puys van trossejar les lançes et esbutlar cavalls, que axí anaven entre ells con si anassen per ·I· beyl jardí. Et lo comte Galceran et don Blascho van-se faxar ab les senyeres dels ffranceses, en tal manera que a terra les gitaren totes. Et lavors veérets fets d'armes, et colps pendre et donar, que hanc de tan pocha gent no fo tan gran batayla e tan cruell; sí que açò durà estrò a hora de migdia, que null hom no pogre conèxer quals n'avien lo mellor, sinó tan solament en les senyeres dels ffrancesos, qui eren totes abatudes, salvant aquella del comte de Brenda, que ell levà con lo seu senyaller fo mort, et la comenà a altre cavaller. E con los cathalans et aragoneses veeren que aquells se tenien tan fort, moch-se ·I· crit entre ells, et cridaren: —Aragó, Aragó!—; et lavors aquell nom escalfà·ls tots, et van tan règeu farir que açò fo la major meravella del món. Axí que dels cavallers ffrancesos no·n foren romases pus de ·LXXX·, et foren-se·n pujats en ·I· cabeçó; et lavors lo comte Galceran et don Blascho, tropel fet, van ferir en ells. Què us diré? Que tots se·n portaren lo nom que havien aportat de Ffrança; que ells s'avien mès nom los Cavallers de la Mort, et tots moriren: que de tots ·CCC·, ne encara dels altres qui ab ells eren, no n'escaparen mas solament ·V· hòmens a cavayl alforrats, qui eren de Catània, qui anaven ab ells per pillots, los quals fugiren.

E com tots foren morts, la companya del comte Galceran et de don Blascho levaren lo camp; et podets dir que agren tant guanyat, que per tots temps ne foren richs aquells qui en aquella batayla foren. Et regonegueren quanta gent havien perduda, et trobaren que havien perduts estrò a ·XXII· hòmens a cavall et ·XXXIIII· hòmens de peu. E axí alegres et pagats, con agren levat lo camp, entraren-se·n en Gallano, et aquí, entre Gallano et Traÿna, meteren los nafrats e·n feren ben pensar. E la novella anà al senyor rey de Sicília, qui era a Nichòsia, et hac-ne gran plaer, ell et tots aquells qui ben li volien. Et ·IIII· jorns depuys fo feta la batayla, lo comte Galçeran et don Blascho corregueren Patrenò et Adernò, et levaren gran presa de ffranceses qui eren venguts de Cathània, al bosch, per lenya et per erba; et havie-y ben ·CC· cavallers de ffrancesos, qui y eren anats per guarda d'aquelles asembles, qui tots foren morts et preses. E axí, en aquella sahó, agren gran dol a Cathània per la mort dels Cavallers de la Mort et dels altres; e axí mateix n'ach gran dolor lo rey Karles e·l papa, con ho saberen. Sí que·l papa dix: —Nós cuydàvem haver fet, et res no havem fet; que par-nos que la Sicília axí le·ns defendrà aquest con son pare et son frare han fet; et si ben s'és fadrí, ell mostrarà de qual casal és exit. Per què creu que a la fin, si per la pau no la havem, jamés no n'haurem res sinó dampnatge. [c.192] Et con lo rey Karles sabé açò, féu apparallar a Nàpolls son fill, lo príncep de Taranto, et liurà-li mil ·CC· cavallers, entre ffranceses et proensalls et napoletans, tots de bona gent; et féu aparallar ·L· galeas, totes ubertes per popa, et reculliren-se. E lo rey Karles manà a son fill lo príncep

que de tot en tot se n'anàs dretament a la plaja de Cabo d'Orlando, per ço con era lur la Nogata, e la Figuera, e·l Cabo d'Orlando, et lo castell de Sent March, et Castelló et Franchavila; e axí, que valia més que presés terra là en salvu, en lur terra mateixa, que si en altra part fehia host per si mateix; que là havia gran cavalleria del duch, qui tantost serien ab ell, et encara que n'aurien gran refrescament dels lochs qui·s tenien per ells; et que d'aquell loch tota hora podien anar a Cathània per lur terra et qui per ells se tenia. Et segurament lo rey Karles dehia la dreta via, qui creure lo·n volgués; mas lo jovent no s'acorda a vegades volenters ab la saviea, ans se acorda més ab la volentat. Et axí lo príncep, ab tota aquella gent, recullí·s a Nàpolls, et près comiat del rey Karles son pare, qui·l senyà e·l benehí e·l somoní de bé a fer, ell et tots aquells qui ab ell eren; et tuyt besaren-li les mans, et recolliren-se, et faheren la via de Tràpena. Veus con los membrà bé ço que·l rey los havia dit, que tuyt digueren al príncep: —Senyor, al pus lony que puscham del duch prengam terra, et puys, senyera levada, hirem-nos-en a Cathània, afogant et cremant tot ço que davant nos trobarem; que vergonya seria a vós et a nós que tantost vos mesclàssets ab lo duch, et parria que per vós mateix no gosàssets res fer. E axí lo príncep, cresent aquest consell, et no membran ço que·l rey Karles li havia manat, vench-se·n a Tràpena. Et con les velles passaren davant Cap de Gayl, les guàrdies veeren que fehien la via de Tràpena, et tantost anà·n missatge al senyor rey de Sicília, qui era a Castrojohan; que per ço estava a Castrojohan con és enmig de la ylla et que tantost pogués acórrer sà o là. Et con sabé que·l príncep fehia la via de Tràpena, tramès per sos barons, per tota Sicília, que atenessen a ell a Calatafim, hon trobarien ell; e axí mateix ho tramès

a dir a N'Uget d'Ampúries, qui era a Rèyoll, en Calàbria. E con cascun hac lo missatge, pensaren d'etendra al senyor rey. Et el príncep hac haüt tan bon temps que, abans que·l senyor rey agués tota sa gent aplegada, hac presa terra a les seques de Tràpena, entre Tràpena [e] Marçara; et aquí posà los cavalls et tota sa gent en terra. Et vench-se·n a Tràpena et combaté-la, et no y pòch res fer, ans hi près dampnatge; e axí levaren-se·n et anaren-se·n a Marçara. Et lo senyor rey fo-li davant ab aquella gent, qui eren tro a ·DCC· hòmens a cavall et ·IIII_míllia· almugàvers; et era ab lo senyor rey lo comte Galceran, et don Blascho d'Alagó, et En Guillem Ramon de Muncada, et En Berenguer d'Entença, et d'altres cavallers molts et bons. Et con les hosts se veeren, cascuns se meseren en horde de batayla; e·l comte Galceran, et En Guillerm Ramon de Muntcada et don Blascho d'Alagó agren la daventera del senyor rey de Sicília; et materen la pehonada a la banda dreta, et la cavalleria a la sinestra. Et con los almugàvers veeren que eren prop de ferir, cridaren tuyt: —Desperta, ferres!—, et tuyt donaren dels ferres de les lances per les péres, sí que paria que fos ·I· gran lumenària; de què fort se espaventaren tots aquells de la host del príncep, con saberen la rahon, axí con saberen los Cavallers de la Mort davant dits. E axí les senyeres de les devanteres de cascunes parts se acostaren, et van-se ferir tant fortment que açò fo una gran meraveyla. Et con la daventera del senyor rey de Sicília hac ferit, lo senyor rey, qui era bé arreat et sobre son cavall, et ell qui era nin et jove, et bon d'armes et coretgós, no volch pus esperar, ans se n'anà tot dret là hon víu la senyera del príncep; et va ferir tan vigorosament

que ell, son cors, donà tal de la lança al bandarer del príncep que en terra mès ell et la bandera en ·I· munt. E lavors veérets fets d'armes al príncep, que axí mateix era gran, et soberch, et nin et jove, et dels bons cavallers del món; que meraveyla era ço que feÿen lo senyor rey et ell, cascun de sa persona. Què us diré? Que a la pressa que·l príncep volch levar la sua senyera, s'ajustaren de la una part et de l'altra tota la bona cavalleria; et lo senyor rey no·s partia de la presa, ans contrestava que la senyera del príncep no·s levàs, et deffenia la sua que no pogués caher. Et en aquella pressa encontrà·s lo senyor rey ab lo príncep, et conegren-se, de què cascun hac gran plaer; et lavors veérets-los abdosos combatre cors per cors, que segurament que cascun podia dir que avia trobat ben son companyó; sí que en tal manera se adobaren que cascun despès sobre l'altre totes quantes armes avia. E a la fin lo senyor rey donà tal de la maça al cap del cavayl del príncep, que·l cavayl fo fora de tot son seyn e va caure en terra. Et tantost con fo cahut lo príncep, un cavaller, per nom Martinis Pèriz d'Eros, descavalchà, que conech que era lo príncep, et volch-lo matar; e·l rey dix: —No sia! No sia! No muyra! Sí que don Blasco atès, et cridà: —Matats-lo! E·l rey cridà: —No sia! No sia! Sí que lo senyor rey volch devallar; et lavors En Mertí Pèriz d'Eros cridà: —Senyor, no avaylets! Que yo·l guardaré que no muyre, pus vós ho volets. E axí lo senyor rey pot dir que fo bon padrí aquell dia al príncep, que per Déu et per ell hac la vida restaurada. Déus vulla que li·n rete bon mèrit, jatsesia que sia rahon justa que gentill sanch deu gardar sa par. E con lo príncep conech que aquí era lo rey, et encara que tant s'era ab ell combatut, reté·s a ell; et el senyor rey comenà·l al dit Mertí Pèriz d'Eros, et a son germà En

Pero d'Eros et a·N Garcia Exemenis d'Ayvar. Et con los hac comenat, anà per lo camp ab la maça en la mà, là hon veÿa la major pressa; et féu tant d'armes aquell dia que tothom pòch conèxer que·l fill era del bon rey En Pere et nét del bon rey En Jacme. Què us diré? Axí gay anava per lo camp, abatén cavallers et enderrochant cavayls, con fa lo lehon entre les bèsties. Et dels almugàvers vos sé dir que colp s'í féu per ·I· almugàver qui havia nom Porcell, qui fo puys de ma companya en Romania, que ab coutell de tayl donà tal a ·I· cavaller ffrancès, que la gambera et la cama n'anà en ·I· pich, e encara ne mès ben mig palm per la hillada del cavall. Dels darts no us ó cal dir, que colp de dart hi hac qui passà lo cavaller que·l faria per l'escut; que l'escut e·l cavaller guarnit passava ultra. E axí la batayla fo vençuda, et tota aquella gent del príncep qui en terra eren foren morts et preses. E lo senyor rey, con la batayla fo vençuda, tramès a Tràpena, et a Marçara, et a Calatafim et a Calatamaure, et a·Lcamo, que tothom aportàs pa et vi, que ell volia tot aquell jorn estar al camp, et que la sua gent levassen lo camp; et que fos de tothom ço que hauria guanyat, que ell no·n volia mas lo príncep et tot senyor de senyera qui fos pres; los altres fossen de qui·ls havia guanyats ho preses. E axí lo refrescament vench gran al camp, et tothom menjà et bech a sa volentat; e lo senyor rey mateix hi féu metre les sues tendes, et aquí menjà ab tots sos richs hòmens. E axí mateix, en una bella tenda ell féu reposar lo príncep, e·l desarmaren, et faheren-li venir los metges del senyor rey, qui li adobaren ·I· gran ferida de bordó que tenia per la cara, et d'altres nafres; et aparallaren-li molt richament a menjar, et menà lo senyor rey que fos ben pensat. Et aquell dia ells reposaren

tuyt al camp, en les tendes, e la gent levaren lo camp; sí que no y havia negun que no hagués guanyat sens fin. Et a la nuyt lo senyor rey, ab tota sa host, alegres et pagats, et ab lo príncep et ab los altres presons, ells se n'entraren en Tràpena; et aquí estegren ·IIII· jorns. E puys lo senyor rey manà que·l príncep fos amenat al castell de Xifalló, et là que fos ben gardat et ben pensat; et los altres presons, richs hòmens, féu axí mateix departir per los castells, e·ls comenà a diverses cavallers. E axí con ho menà, axí·s complí: que fahén poques jornades, lo príncep fo amenat a Xifalló, e li fo hordonada la guàrdia aytal con tanyia a aytal senyor. Et con tot açò fo fet, lo senyor rey e·ls cavallers, cascun en son loch, tornaren-se·n a la frontera. E axí lexar-vos hé a parlar d'ell, et tornaré a parlar del duch et del rey Karles. [c.193] Com lo duch sabé la presó de son frare, et el desbarat que avia haüt et lo gran dan que havia pres, podets pensar con fo despagat; et lo rey Karles sobre tots los altres. E totes les gentills cases de Nàpolls foren òrffenes de senyors. E axí mateix lo papa, con ho sabé, fo molt dolent; et si hanc dix res con sabé la mort dels Cavallers de la Mort, ben dix ara ·II· tants: que dix que per consumat tenia lo tresor de sent Pere si ab aquest rey Ffrederich no havia pau. Sí que tramès ·I· cardenal en Ffrança ab missatges del rey Karles, qui axí mateix hi anaren a pregar lo rey de Ffrança que tramatés son frare, miçer Karles, en Sicília, en ajuda del duch; que si no u fehia, que fes compte que·l duch havia a fer de ·II· coses la una: hó avia a desemparar tot ço que tenia en Sicília, hó y havia ésser

mort hó près; et que·l papa que·s proferia que daria a misser Carles, del tresor de la Esgleya, aquell sou que a ell plauria a tots aquells cavallers que amenàs; et pregà·l que, si fer-ho podia, que amenàs ·V_míllia· cavallers ab ell, que ell lo bastaria de moneda. Et axí los missatges del rey Karles et el cardenal anaren en Ffrança, et posaren lo fet davant lo rey de Ffrança e·ls ·XII· pers. Et a la fi fo acordat que per res lo rey Karles no fos desemparat, ne sos fills, per la casa de Ffrança; que la honta e·l dan del rey Karles més s'esguardava a la casa de Ffrança que a neguna altra. Et dich-vos que agren bon conseyl; per què si aytal feÿen los altres reys del món, que ajudassen a aquells qui d'ells serien exits, mils los estaria e·n serien mils dubtats que no són con los desemparen. E axí fo acordat que misser Karles, son cors, hi vengués, et que·s percassàs de richs hòmens et de cavallers, aquells que li plagués; que tot ho pagaria l'Esgleya. Et misser Karles près lo viatge volenters; de què, si li plagués, se pogra estar: que assats li bastava que presés la donació del regne d'Aragó contra lo senyor rey En Pere, son avoncle; et que ara aja pres lo viatge contra lo rey de Sicília, qui és son cusí germà, molt en mal li deu ésser vocat. Et per aytals desconexençes, cascun pot veure con vénen lurs fets, que ·C· anys ha que la casa de Ffrança no féu res de què li vengués honor, ans los és venguda tota desonor; et sí·s farà a tots aquells qui no van ab veritat et ab justícia. Ara vos lexaré a parlar de misser Karles de Ffrança, qui va percassant la gent qui ab ell deu passar en Sicília, e tornar-vos hé a parlar de ·I· valent hom de pobre afer, qui per sa valentia muntà a pochs de de temps a més que nuyll hom qui hanc nasqués. Et per ço vull parlar d'ell en aquest cas car los affers seus qui avant se seguiran foren

fets molt meraveyloses et de gran cosa, et qui tots són reputats, et deuen ésser, al casal d'Aragon; e com, en partida, la cosa per què yo·m són mogut a fer aquest libre és per les grans meraveyles qui per ell se són mogudes et esdevengudes, et grans victòries que cathalans et aragoneses han haüdes en Romania per lo seu comensament. De les quals meraveyles nuyl hom tan vertaderament no·n poria recomptar la veritat con yo fas: que fuy en Sicília, en la sua prosperitat, procurador general seu, et puys en Romania fuy tresorer et maestre racional seu, e cabí en tots los seus afers majors que ell féu, et per mar et per terra; per què cascuns me·n devets creure. [c.194] Veritat és que l'emperador Ffrederich hac un falchoner qui era d'Alamanya, qui avia nom ser Ritxard de Fflor, et fo molt asalt hom. Et donà-li muyler, en la ciutat de Brandís, una donzella filla de un honrat hom de la ciutat, qui era rich hom; sí que entre ço que l'emperador li donà et près ab sa muyler, ell fo gran rich hom. Et d'aquella dona hac ·II· fills: lo major hac nom Jàcomo de Fflor, e l'altre menor hac nom Roger de Fflor. Et en lo temps que Corrallí vench al regne, lo major d'aquests no havia ·IIII· anys, ne aquell Roger no havia mas ·I· any; et lur pare era bon d'armes e volch ésser a la batayla de Corralí contra lo rey Karles, et en aquella morí. Et con lo rey Karles hac lo regne, près-se tot ço qui fos de negun qui fos estat de família de l'emperador ne del rey Manfré, sí que [a] aquests fadrins ne a lur mara no romàs mas ço que la mara hi havia aportat en dot; de l'àls foren deseretats. Et en aquells temps les naus de les maysons fahien cap a Brandís, et aquí venien exivernar aquelles qui de Poyla volien trer, ne del regne, peregrins ne viandes. E les maysons havien totes grans heretaments, et han encara, a Brandís, e per tota Poyla et per tot lo

regne. E axí les naus qui exivernaven a Brandís, a la primavera carregaven, per anar a Acre, de pelegrins, et d'oli, et de vi, et de tota graxa et de forment. Et segurament que és lo pus apparellat loch per lo passatge d'Oltramar que negun que crestians ajen, et pus abondosa terra de totes gràcies; et és assats prop de Roma, et és lo mellor port del món; et la ciutat, beyla, qui risingla tot lo port, que les cases són entrò dins la mar. Et per temps avant, con aquest fadrí Roger hac estrò a ·VIII· anys, esdevench-se que ·I· prohom del Templa qui era frare sargent, per nom ffrare Vassayl, et era nadiu de Marçella, et era comenador de una nau del Temple, et era bon mariner, et vench exivernar ·I· ivern a Brandís ab la nau, et donà lats a la nau e la féu adobar a pala. Et mentra fehia adobar la nau, aquell fadrí Rogeró anava per la nau et per la exàrcia axí con si fos ·I· bugiot, molt leugerament; et tots dies era ab ells, per ço con l'alberch de lur mara era prop de llà hon la nau tenia lats. Et aquell prohom ffrare Vassall aaltà·s tant d'aquest fadrí Rogeró, que axí l'amava con si fos son fill, et demanà-lo a la mara, et dix-li que si·l li liurava, que faria son poder que fos bon hom al Templa. Et la mara, per ço con li paria prohom, liurà·l-li volentera, et ell reebé·l. Et exí lo pus espert fadrí en mar, que meraveyles feÿa de muntar et de totes coses; sí que, con hac ·XV· anys, fo tengut dels bons mariners del món, de la persona, et con hac ·XX· anys fon bon mariner de la persona et de rahon de marinatge; sí que aquell prohom ffrare Vassall li lexava fer de la nau a totes ses volentats. Et lo maestre del Temple, qui·l veé axí ardit et bo, donà-li lo mantell et féu-lo ffrare sargent del Templa. Et a poch de temps que fo fet frare, lo Templa comprà de jenoveses la major nau qui en aquell temps fos feta, et avia nom "lo Falcó", et liurà-la a aquest ffrare Roger de Fflor. E d'aquesta nau navegà molt de temps, molt sàviament et ab gran valor sí que ab la nau se atrobà en Acre tan bé lo

Templa, que entre totes quantes naus havien no los valien tant com sol aquesta. Que aquest ffrare Roger fo lo pus larch hom qui hanc nasqués, que sol no s'í féu a comparar lo Rey Jove; et tot quant ell guanyava departia et dava per los honrats cavallers del Templa, et per molts amichs que·n sabia guanyar. Et en aquell temps Acre se perdé, et ell era al port d'Acre ab la nau, et levà dones e donzelles, ab gran tresor et molta bona gent. Et puys axí mateix levà gent a Muntperegrí; axí que ell guanyà en aquell viatge sens fin. Et con féu desarmar, donà molt al maestre et a tots aquells qui poder havien al Templa. Et con açò fo fet, envegoses acusaren-lo ab lo maestre, dient que tenia gran tresor que li era romàs del fet d'Acre; sí que el maestre li emparà tot quant trobà del seu, et puys volch-lo pendre en persona. Et ell sabé-ho, et desemparà la nau al port de Marcella et vench-se·n en Jènova; [et] aquí trobà misser Tisí Dòria et d'altres amichs que havia sabuts guanyar, et manllevà d'ells tant que comprà una bona galea, per nom "l'Oliveta", et armà-la molt bé. Et ab la galea ell se·n vench a Cathania al duch, et profferí·s a ell que li valria de la galea en la guerra, et de la persona. Et lo duch no l'acullí bé de fet ne de paraula; et sí hi estech ·III· jorns que ·I· bon respost no·n pòch haver. Et el ·IIII· jorn ell li tornà davant e dix-li: —Senyor, jo veig que a vós no plau que yo sia en vostre serviÿ, per què vos coman a Déu et iré sercar altre senyor a qui plàcia. E lo duch respòs-li que anàs a la bona ventura. Et tantost ell se reculí et vench-se·n a Messina, hon trobà lo senyor rey Ffrederich; et vench-li davant et profferí·s a ell, axí con havia fet al duch. Et lo senyor rey acullí-lo molt graciosament e li féu gràcies de la proferta, et tantost féu-lo de sa casa

e li asignà ració bona et honrada. Et ell féu-li homenatge, ell et tots aquells qui ab ell eren venguts. E ffrare Roger, qui hac vist tan bell aculliment et tan honrat que lo senyor rey li hac fet, tench-se·n molt pagat. Et con hac estat ·VIII· jorns ab lo senyor rey et hac refrescada tota sa gent, ell près cumiat del senyor rey et féu la via de Poyla; et près una nau carregada de viandes del rey Karles, qui anava a Cathània al duch; et tantost amarinà-la de sa companya, et d'aquells de la nau mès en la galea, et tramès la nau a Saragossa, qui era de ·III· cubertes, carregada de forment et d'altres viandes. Et aprés près ben ·X· terides, axí mateix carregades de viandes, que el rey Karles trametia al duch; et ab aquestes terides ell se·n vench a Saragoça, hon havia gran freytura de vianda; et ab la galea axí mateix mès-ne e·l castell de Agosta. Què us diré? Que d'aquella presa forní Seragoça, et el castell de Agosta, et Lentí et tots los altres lochs qui per lo senyor rey se tenien, que entorn de Seragoça fossen, axí con er'Avola e d'altres lochs. Et pensà de vendre les viandes a gran mercat a Saragoça, e·n tramès a Messina. Et dels diners ell pagava los soldaners qui eren als castells de Seragoça, et en la ciutat, et a Agosta, et a Lentí et als altres lochs; sí que tothom pagà, qui en diners, qui en vianda, de ·VI· mesos; [et] axí ho restaurà tot. Et con açò fo fet, sobrà-li encara del guany que havia fet ben ·VIII_míllia· onçes; et vench-se·n a Maçina, et tramès al senyor rey, qui era per la Sicília, mil unçes en bells carlins, et pagà los soldaners qui eren ab lo comte d'Esquilax a Rejo, et a Calana, et a la Mota, et al castell de Santa Àgata, et a Pendedàtill, et a l'Amandolea et a Girax, ço és a saber, en diners et en

viandes, axí mateix de ·VI· meses. Et puys armà tantost ·IIII· galeas, ultra la sua, les quals près del darassenal. Et con les galeas hac armades, tantost féu la via de Poyla altra vegada; e près a Otrento la nau d'En Berenguer Ça Muntada, de Barchinona, qui era carregada de forment del rey Karles —gran nau de ·III· cubertes, que·l rey Karles trametia a Cathània—, et amarinà-la et tramès-la a Messina. Et donà gran divícia a la ciutat, ab d'altres naus e lenys que près, que y tramès axí mateix carregades de viandes, més de ·XXX·; axí que fo infinitat ço que ell guanyà, e el bé que ell féu a Meçina, et a Rèjol et a tota la encontrada feu gran cosa. E com tot açò hac fet, comprà ben ·L· bèsties, totes bones, et encavalchà escuders cathalans et aragoneses que reebé de sa companya, e·s mès ·X· cavallers de cathalans et aragonesos en son alberch. Et ab molta moneda anà là hon lo senyor rey era, e trobà·l a Plaça; et aquí ell li donà més de ·M· unçes en diners, et donà a Don Blascho et a·n Guillem Galceran, et a·n Berenguer d'Entença sobre tots, ab qui s'acostà de tal amor que·s faheren frares, e que tots temps fos comun ço que ells haguessen. Què us diré? No y hac rich home ne cavaller que no presés sos dons. Et en tots los castells que venia ell quitava los soldaners de ·VI· meses; enaxí que enfortí lo senyor rey e refreschà axí la sua gent, que ell féu que ·I· ne valia ·II·. E lo senyor rey, qui hac vista la sua bondat, féu-lo vicealmirayl de Sicília, et de son consell, et li donà lo castell de Trip, et lo castell de la Liquata e les rendes de Malta. E frare Roger, qui veé la honor que·l senyor rey li hac feta, jaquí la sua companya de cavall

ab lo senyor rey, et lexà per lur cap ·II· cavallers, per nom la ·I· En Berenguer de Munt_roig, català, e l'altre miçer Roger de la Macina; et lexà·ls moneda per mession et per ço que lur feÿa mester. Et ell près comiat del senyor rey et vench-se·n a Mecina, e armà ·V· galeas et ·I· leny; et pensà de batre tot Principat, e Plaja Romana, et la ribera de Pisa, et de Jènova, et de Proença, et Cathalunya, et Espanya e Barberia. Et tot ço que trobava, de amichs e de enemichs, qui fos moneda o bona roba, que pogués metre en galeas, ell prenia; et als amichs fehia carta de deute et dehia-los que con pau seria, que·ls pagaria; dels enemichs prenia axí mateix ço que bon los trobava, et lexava-los los lenys et les persones, que a negú no fehia mal de la persona; e axí cascun se partia pagat d'ell. Axí que en aquell viatge guanyà sens fin d'aur, et d'argent et de bones robes, aytant com les galeas ne pogueren portar. E axí, ab aquell guany tornà-sse·n en Sicília, hon tots los soldaders, axí de cavall con de peu, lo esperaven axí con los jueus fan Messies. Et con fo a Tràpena, hoý dir que·l duch era vengut sobre Meçina, et que la tenia assetjada per mar; vench-se·n a Saragoça, et aquí desarmà. E si hanc los soldaders lo esperaven ab gran fiança, ell los pensà d'acórrer, que tothom que trobava, axí de cavayl com de peu, con guàrdies de castells, e en Sicília et en Calàbria, ell quità d'altres ·VI· meses; axí que tots los soldaders foren axí en bona volentat, que ·I· ne valia més que ·II· no solien valer. E puys tantost féu-se venir sa companya, e axí mateix quità-la; et tramès al senyor rey gran refreschament de moneda, et a tots los richs hòmens. [c.195] Ara és ver que·l duch sabé que en Meçina no havia molta vianda, e pensà·s que la podia destrènyer, pus ell ab sa host se n'anàs a la Gatuna e l'estol que estegués aquí, que leny ne barcha ab forment

no pogués entrar a Meçina ne a Rèjoll; e axí que podia ·II· setges tenir. Et assenyelladament podia destrènyer Meçina, que per terra no li vengués secors, con ell tenia Millars, et Muntfort, et Castelló, et Ffranchavilla, et Gays et Cathània. E axí hordonà les fronteres, que lexà a Cathània, et a Paternò, et a Adernò, et a Tçerò et als altres lochs, companya; e vench a Meçina ab tot son estol, qui eren més de ·C· galeas, et près terra a Rochamador. Et puys vench-se·n al Burch, là hon se ajusta lo mercat, e·l cremà e l'affogà; et puys vench al darassanal, e cremà-y ·II· galeas, et les altres li foren deffensades. Què us diré? Que tots dies nos donava gran batayla; et jo pusch-vos-ho dir, que jo fuy dins lo setge del primer dia entrò al darrer, et havia dejús ma conestablia de la torra de Santa Clara entrò al palau del senyor rey; et segurament que en aquell loch portàvem més d'efany que enloch de la ciutat. Què us diré? Que assats nos daven què fer, qui per mar, qui per terra. E lo senyor rey de Sicília féu apparallar Don Blascho e·l comte Galceran, et ab ·DCC· hòmens a cavall, escut a coyl, e ·II_míllia· almugàvers, ell los tramès acórrer Meçina. Et ells eren tals que no venien per cor que entrassen a Mecina entrò que·s fossen combatuts ab lo duch; et no creats que ells guardassen àls, que ab aquell cor venien tots. Et con foren a Trip ells tramateren a nós que·l matí, a alba de dia, serien davant Messina, et que nós feríssem de una part , et ell[s] d'altra, en la host del duch. E axí nós, ab gran alegre, apparallam-nos de exir al matí et de fferir. E la nuyt lo duch ho hac sabut, et con fo jorn ja se·n foren tots passats en Calàbria, que ·I· no fo romàs, salvant que jaquiren alcunes tendes

que no pogueren levar, que·l jorn los sobreprès. Et axí con alba se féu, Don Blascho e·l comte, ab tota la companya, arreats de la batayla, ells foren en la muntanya sobre Matagriffó. Et aquells de la ciutat foren apparallats de exir, et con guardaren, no trobaren negun; que tots se·n foren passats en Calàbria, [et] a la Gatuna ells se posaren. E axí Don Blascho e·l comte Galceran, ab aquella companya, entraren a Meçina, e tots foren molt despagats con no trobaren batayla; sí que N'Exiverre de Josa, qui portava la senyera del comte Galceran, los tramès a la Gatuna ·I· jutglar ab cobles en què·ls fahia a saber que eren apparallats que, si volien tornar a Meçina, que·ls lexarien pendre terra salvament, et puys que·s combatrien ab ells. Et res d'açò no volgren fer, que ells dubtaven aquests ·II· richs hòmens més que persones qui fossen e·l món; et devien-ho fer, que molt eren bons cavallers et de gran valor et moltes batalles los havien vençudes. [c.196] Et axí lo setge durà tant que Messina fo a ventura de desemparar per fam. E sí y entrà lo senyor rey dues vegades, que cascuna vegada hi mès més de ·X_míllia· bèsties carregades de forment et de farina, et molt bestiar; mas tot era no res: que forment qui vénga per terra no res munta, que la cavalleria e les gents qui l'acompanyen se n'han menjat gran res con se·n són tornats. E axí la ciutat estava molt destreta. Et ffrare Roger, qui sabé açò, havia ·VI· galeas a Saragoça, et comprà·n ·IIII· que n'havia entre Palerm et Tràpena, de jenoveses; e axí hac ·X· galeas. E carregà-les a Xacha de forment, et vench-se·n a Saragoça, et esperà que·s metés fortuna de xaloch o de migjorn. E con la fortuna fo, que era tan gran que tota la mar n'enava en sanch, que null altre hom no s'ó gosara pensar qui no fos axí bon

mariner com ell, féu vela de Saragoça con hac donat part a la nuyt, et en alba de dia ell fo en Bocha de Ffar. Et en Bocha de Ffar és la major meraveyla del món, con res hi ha durada con fortuna d'axaloch o de migjorn hi ha: que les correns hi són tan grans, et la mar hi cava tan fort, que res no y ha durada. Et ell, ab la sua galea primera, pensà d'entrar ab los artimons borts que havia ferrats. Et con les galeas del duch les veeren, totes comensaren a ciular, et volgren levar los ferres et no pogren. E axí les ·X· galeas, ab ffrare Roger, entraren en Meçina salvament et segura; mas no y hac negun qui agués fil exut. Et tantost con fo a Messina, féu cridar lo forment a ·XXX· tarins la salma, qui costava a ell més de ·LX· terins ab les messions; et pogre·l vendre a ·X· unçes la salma, si·s volgués. E axí Messina fo restaurada; e l'endemà lo duch levà·s del setge et tornà-sse·n en Cathània. E axí podets entendre si los senyors deuen menysprear negun, que veus aquest gentill-hom quant serviÿ féu al senyor rey de Sicília, qui per sa cortesia l'ach bé acullit, et quant deservey féu al duch per lo mal aculliment que li féu. [c.197] E con Messina fo desasetjada, tota Sicília et tota Calàbria fo ab gran goyg et ab gran alegre, e·l senyor rey e tots sos barons. E lo rey Karles e·l papa estegren ab gran reguart et ab gran pahor que·l duch no s'í perdés, et tots aquells qui ab ell eren; pensaren de trametre missatges cuytosos a miçer Karles, que pensàs de venir. Et miçer Karles vench a Nàpols, et amenà ben ·IIII_míllia· cavallers soldejats per lo papa. Et con fo a Nàpols, pensà de muntar

en les galeas que·l duch hi hac trameses et en altres qui eren en Nàpols, que·l rey Karles havia fetes apparallar, et naus, et lenys et tarides; et vench pendre terra a Tèrmens. Et a Tèrmens lo duch, ab tota sa host, vench de Catània, et aquí faheren-se gran festa. Et per bon comensament, a Tèrmens moch-se una brega entre latins et proençals et franceses, tan gran que y moriren tota hora més de ·III_míllia· persones. Et de Tèrmens partiren, et anaren assetjar la vila de Xacha, qui és en la fassana de fora, et segurament que és la pus febla vila e la menys forts de Sicília; et estegren-hi molt de temps que y trahien ab trebuchs. Et asegur-vos que molt sabera greu al senyor rey d'Aragó que aytal vila assetjàs, que dins ·I· mes, hó per grat o per força, no la agués; e ells res no y pogren fer, ans, là hon lo setge se tenia pus estret, et per mar et per terra, y entrà de nuyt, per la marina, un cavaller de Perellada, per nom En Simon de Valgornera, bé ab ·CC· hòmens a cavall, de cathalans et de aragoneses, et de peu molts; et aprés ell fou dins lo loch, estegren en tal guisa que poch temeren lo setge, ans los feÿen gran dan. Què us diré? Lo setge durà tant que miçer Karles e·l duch agren perduts tots quants cavalls havien, per malauties, et de la gent gran partida; axí que per cert entre tots no pogren fer ·D· hòmens a cavall. [c.198] E lo senyor rey Ffrederich estave·ls ab tot son poder a una legua luny, en ·I· loch qui ha nom Calatabellot; e aquí era ab ell lo comte Galceran ab sa companya, et N'Huguet d'Empúries, comte d'Esquilaix, et Don Blascho, et En Berenguer d'Entença, et En Guillem Ramon de Muntcada, et Don Sanxo de Aragó, frare del senyor rey, et ffrare Roger, et misser Matheu de Tèrmens, et miçer Corrall Lança et molts d'altres

richs hòmens et cavallers, qui tots dies cridaven al senyor rey: —Senyor, anem a Xacha e prengam misser Karles et lo duch, que per çert a nostre salve ho podem fer. Et lo senyor rey dehia: —Barons, ¿no sabets vosaltres que·l rey de Ffrança és nostre cusí germà, et miçer Karles atretal? Donchs, ¿con podets consellar que jo vaja pendre miçer Karles? Que çert som que en nostre man s'és; mas ja Déus no u vulla que nós fassam tan gran desonor a la casa de Ffrança ni a ell, qui és cusí germà nostre; que si ara és contra nós, altra vegada per aventura serà ab nós. Sí que per res àls no li·n podien donar a entendre. Què us diré? A misser Karles vench a saber; et con ho hac sabut, pensà e dix: —Ha, Déus! Que dolça sanch és aquesta de la casa d'Aragó! Que si bé·m menbre, lo rey Ffellip, mon ffrare, e jo fórem morts en Cathalunya si lo rey En Pere, nostre avoncle, se volgués; et havia gran rahó, segons que nós li faÿem, que li plagués que moríssem. E axí mateix me par que·l rey Ffrederich, son fill, fa semblant a mi; que çert són jo que en ses mans és que·ns pogra haver morts hó preses, et per sa cortesia et per dreta naturalea no li u soffer lo cor. E axí la desconexença fo gran con jo venguí contra ell; per què, pus axí és la bondat lur et la malvestat nostra, cové que jo no partescha de Sicília entrò jo haja feta pau de la santa Esgleya et d'ell et del rey Karles. Et és ver que tot era en sa mà; que ell havia poder del papa que alt et baix et tot ço que ell faria, axí en guerra con en pau, fos ferm per la santa Esgleya; et semblantment havia poder del rey Karles. Per què ell tantost tramès sos missatges a Calatabellot, et demanà vistes ab lo senyor rey, et que entre Calatabellot et Xacha ells se veessen. Et la vista fo atorgada; e·l jorn que [a] la vista fo hordonat foren cascuns

d'ells a la vista, et van-se besar et abraçar. E tot aquell dia estegren abdós tot sols en parlament; et puys, la nit, tornà-sse·n cascun en son loch, et lexaren les tendes parades per l'endemà. Et l'endemà, per lo matí, foren aquí. Què us diré? Abdós tots sols tractaren de la pau, e puys mesclaren-hi lo duch et aquells que·ls plagué. E la pau fo axí feyta: que·l rey Karles lexava la ylla de Sicília al rey Ffrederich, et que li dava sa filla per muller, madona Elionor, qui era et és encara de les pus sàvies creatures, et mellor, qui e·l món fos, sinó tan solament madona Blancha, sa germana, reyna d'Aragó; e lo senyor rey de Sicília desemparava-li tot quant tenia en Calàbria et en tot lo regne. Et assò·s fermà de cascuna de les parts, et que l'entredit que·s levava de Sicília; sí que per tot lo regne n'hac gran goig. Et tantost lo setge se levà de Xacha, et miçer Karles et les sues gents anaren-se·n per terra a Meçina, et en cascuns lochs foren bé acullits. E·l duch anà desemparar Cathània et tots los altres lochs que tenien en Sicília; e vengren-se·n tuyt a Meçina, e·l senyor rey atretal. E·l senyor rey féu molta de honor a miçer Karles, et hac fet venir lo príncep, de Xifalló, e·l reté a misser Karles; et aquí fo la festa gran. Et miçer Karles et tots los altres preseren comiat del senyor rey et anaren-se·n per Calàbria, que·l senyor rey los reté. Et a poch de temps lo rey Karles tramès madona la inffanta molt honradament a Meçina, hon fo lo senyor rey, qui la reebé ab gran sollempnitat; e aquí a Messina, en la esgleya de madona Santa Maria la Nova, lo senyor rey la près per muller. Et aquell dia fo levat l'entredit per tota la terra per ·I· legat archabisbe qui y vench de part del pare sant, et foren perdonats a tothom tots los peccats que en la guerra aguessen fets. Et aquell dia fo posada a madona

la reyna la corona en testa, e fo la festa la major feta a Meçina que hanc s'í fahés. [c.199] Et mentra aquesta festa se fahia tan gran, quisque agués festa, ffrare Roger estava en gran pensament; que ell paria que fos testart, et era lo pus savi hom del món per veure a enant. Sí que ell pensà: "Aquest senyor has perdut, e·ls cathalans e·ls aragonesos qui l'àn servit atretal; que ell no·ls porà res donar, e fer-li-han sofferir gran embarch. Et ells són tals con tothom és, que sens menjar no poden viure; e axí no hauran res del rey et faran carxena per força, et a la fin destrouiran tota la terra et ells morran tots per partides. E axí és mester que, pus tant às servit aquest senyor qui tanta de honor t'a feta, que tu percàs que li leus aquesta gent de sus, a honor d'ell et a profit d'ells". E axí mateix pensà de si mateix que no·l fahia bon aturar en Sicília; que, pus lo senyor rey havia pau ab la esgleya, que·l maestre del Temple, ab lo mal que·l rey Karles e·l duch li volien, que·l demanarien al papa, e que·l rey hauria a fer de ·II· coses la una: hó hauria obehir lo papa, que·l li donàs, hó n'hauria a tornar en guerra de la Esgleya; e axí, que ell ho valria mal, que·l senyor rey hagués per ell tan gran affronta. E com tots aquests pensaments, qui eren vers, ell hac fets, vench-se·n al senyor rey, et mès-lo en una cambra, et dix-li tots aquests pensaments que havia fets. Et con li u hac dit, dix-li: —Senyor, jo hé pensat, si vós ho volets e m'ajudats, que jo daré en aquest fet consell a vós, et a tots aquells qui servit vos han, et a nós mateix. Et dix-li lo senyor rey que li plahia molt et que li grahia molt ço que s'havia pensat, et que·l pregave que u provehís en tal guisa, que ell ne fos sens blasme et que fos

profit d'aquells qui l'havien servit; et ell que era prest et apparallat que y donàs tota ajuda que pogués. —Donchs, senyor —dix ffrare Roger—, ab vostra licència jo tramatré ·II· cavallers ab una galea armada a l'emperador de Contestinoble, et fer-li hé a saber que jo són apparallat de anar a ell ab tanta companya de cavayl et de peu con ell vulla, tots cathalans et aragonesos, et que·ns dó acorriment et sou. Et jo sé que ell ha gran mester aquest secors, que·ls turchs li han tolta més de ·XXX· jornades de terra; et ell en nulles gents no·s fiaria tant con en cathalans et en aragoneses, et majorment en aquests qui han menada aquesta guerra contra lo rey Karles. E·l senyor rey respòs-li: —Ffrare Roger, vós sabets en aquests afers més que nós; emperò, par-nos que·l vostre pensament sia bon. E axí hordonats-hi tot ço que us plaurà, que de tot ço que vós hi ordonets nós tendrem-nos per pagats. Et sobre açò ffrare Roger va besar la mà al senyor rey, et partí·s d'ell; et vench-se·n a sa posada, et estech tot aquell jorn a acordar en los afers. Et lo senyor rey et los altres entenien en la festa, et en lo solàs et en lo deport. E con vench l'endemà, ell féu apparallar una galea, et hac ·II· cavallers en qui·s fiava, et dix-los tot lo fet que s'havia pensat. Et encara los dix que de tot en tot tractassen que ell hagués per muller la neboda de l'emperador, filla de l'emperador de Latzaura; et encara, que fos magaduch de l'emperi; et encara, que l'emperador fahés paga a tots aquells que ell menaria de ·IIII· meses, a rahon de ·IIII· unçes per mes per sou de cavall armat, et per hom de peu una unça lo mes; et que en aquell sou los mantengués tots temps que estar-hi volguessen; et que la paga trobassen a Malvesia. Et de totes

aquestes coses los donà capítolls, axí d'aquests fets con de tot ço que aguessen a fer; et per ço sé jo aquestes coses, con jo mateix fuy a dictar et a hordonar los dits capítolls. Et donà-los poder ab procuració ben bastant que totes coses poguessen per ell fermar, axí matrimoni con tots altres fets. E segurament que·ls cavallers eren bons et savis, et pus agren hoÿda la manera, ab pochs capítols hi hac assats; mas emperò tot anà per orde. E axí con foren espeegats, preseren comiat de ffrare Roger e anaren-se·n ves l'emperador. E com foren partits de Meçina, ffrare Roger, qui tench lo fet per fet (per ço con ell havia gran nomenada en la casa de l'emperador, per aquell temps que ell manava la nau per nom "lo Ffalcó", del Temple, qui havia molt de plaer fet a naus de l'emperador que trobava en Oltramar, et sabia gregesch assats cominalment; e axí mateix havia ja major nomenada en Romania et per tot lo món per la ajuda que havia feta tan franchament al senyor rey de Sicília), percassà·s de companya; axí que, finalment, En Berenguer d'Entença, qui era ab ell germà jurat, li promès que·l seguiria, e·N Ferran Exemèniz d'Arenós, et En Fferran d'Eunés, et En Corberan d'Elet, e·N Martín de Logran, e·N Pere d'Eros, e·N Sanxo d'Eros, et En Bernat de Rochafort et encara molts d'altres cavallers cathalans et aragonesos, et dels almugàvers ben ·IIII_míllia·, tots bons, qui del temps del senyor rey En Pere entrò en aquell dia havien menada la guerra de Sicília. Sí que ell fo molt alegre; et entretant acorria a cascun d'açò que havia, que no·ls leixava fretura. Et la galea anà tant que en poch de temps fo en Contestinobla, hon trobà l'emperador xor Andrònicho et son fill major xor Miqueli. Et com l'emperador hac hoÿda la missatgeria, fo

molt alegre e pagat, et acullí ben los missatges. E finalment, lo fet vench axí con ffrare Roger havia dictat: que l'emperador volch que ffrare Roger hagués sa neboda per muyler, filla de l'emperador de Latzaura, sí que tantost la afermà per ffrare Roger la ·I· dels cavallers; et aprés volch que tota aquella companya que ffrare Roger amenàs, que fos al sou de l'emperador, ha ·IIII· unçes per mes per cavayl armat, et dues unçes per cavayl alforrat, et una unça per hom de peu, et ·IIII· onçes còmit, et una unça notxer, et ·XX· tarins ballester, et ·XXV· tarins proer; et que de ·IIII· en ·IIII· meses foren pagats; et tota hora que alcun n'í agués que se n'agués en cor de tornar a ponent, que comptàs ab la cort et que fos pagat, et puys se·n pogués tornar, et agués paga de ·II· mesos per torna; et que ffrare Roger que fos magaduch de tot l'emperi. E megaduch és aytal offici que vol aytant dir con gran príncep, senyor de tots los soldaders de l'emperi, et que haja afer sobre l'almirayl, et que totes les ylles de Romania sien sotsmeses a ell, e encara los lochs de les marines. Et d'aquest magaducat tramès privilegi ab boyla d'or, ben fermat per ell et per sos fills, a ffrare Roger. E li tramès la verga del magaduchat, e la senyera e·l capell; que tots los oficis de Romania han capell triat, que altre no gosa portar semblant capell d'aquell. E axí mateix hac atorgat que a Malvesia trobarien refrescament de paga et d'açò que obs aguessen con vendrien. [c.200] E axí los missatges, alegres et pagats, ab tota fermetat tornaren-se·n en Sicília, et trobaren ffrare Roger a la Liquata; et digueren-li ço tot ço que avien feyt, e li donaren los privilegis de totes coses, e la verga del megaduchat, e la senyera, e·l capell e·l segell. Et ffrare Roger, ab gran alegre et pagament,

acullí los missatges et reebé lo magaduchat; et d'aquí avant haurà nom "magaduch". E com lo megaduch hac totes coses reebudes, anà-sse·n al senyor rey, que atrobà en Palerm ab madona la reyna, et dix-li tot lo feyt. Et lo senyor rey fon molt alegre, et encontinent manà donar al magaduch ·X· galeas del darassanal et ·II· lenys, et féu-les-li adobar et apparallar. E·l magaduch havie·n ja de sues ·VIII·, e axí hac ·XVIII· galeas et ·II· lenys; et aprés noliegà ·III· naus grans, et moltes terides et altres lenys. Et tramès en totes parts que tohom qui ab ell degués anar, que vengués a Meçina. E lo senyor rey acorrech a tothom d'açò que pòch, de moneda, et donà per persona, axí a hom, con a dona con a imffant qui ab lo magaduch se n'anàs, qui fos cathalà o aragonès, ·I· quintar de bescuyt, et ·X· pesses de formatge, et entre ·IIII· ·I· bachó de carnsalada, et ayls et cebes. [c.201] E axí cascun se recullí ab lurs muylers et lurs infants, molt alegres et pagats del senyor rey, que hanc no fo senyor mils se captangués de gent qui l'agués servit com ell féu, en tant com fer podia; et encara mès més de poder, que cascun sabia que·l senyor rey no havia tresor, que de tals guerres exia que res no li podia bastar. E axí mateix reculliren-se los richs hòmens et cavallers, et havien los cavallers et los hòmens a cavayl dobla ració de totes coses. E·n Berenguer d'Entença no pòch ésser apparallat aquella sahó, ne En Bernat de Rochafort; que En Bernat de Rochafort tenia ·II· castells en Calàbria que no havia volgut retre en les paus entrò fos pagat d'açò que li era degut de son sou a ell et a sa companya, per què axí tost no·s pòch recullir. Mas recullí·s En Fferran

Xeminis d'Arenós, et En Ferran d'Eunés, et En Corberan d'Elet, et En Pere d'Eros, et En Mertí de Logran et molts d'altres cavallers, et adallills et almugatens. [Et] axí, con foren recullits, foren, entre galeas, et naus, e lenys et terides, ·XXXVI· veles; et hac-hi mil et ·D· hòmens de cavall per scrit, arreats de totes coses, salvant de cavalls; et hac-hi ben ·IIII_míllia· almugàvers, et ben ·M· hòmens de mar de sou, menys dels galiots et dels mariners qui eren del navili. Et tots aquests eren cathalans et aragoneses, et la major part menaven lurs mullers o lurs amigues et lurs infants. E axí preseren comiat del senyor rey, et partiren-se en la bona hora de Meçina, ab gran alegre et ab gran pagament. [c.202] Et Déus aprés donà-los tan bon temps, que dins poch temps preseren terra a Malvesia; et aquí los fon feta molta de honor, et los fo donat gran refrescament de totes coses. Et atrobaren aquí manament de l'emperador que dretament se n'anassen en Contestinoble; e axí u compliren, que partiren de Malvesia et anaren-se·n en Contestinobla. E con foren en Contestinoble, l'emperador, lo pare, e·l fill, los reeberen ab gran goig et ab gran plaer, e totes les gents de l'emperi. Mas si ells n'eren alegres, los genoveses n'eren dolents; que ben veÿen que si aquesta gent hi durava, que ells havien perduda la honor e la senyoria que ells havien en l'emperi; que l'emperador no gosava fer sinó ço que ells volien, et d'aquí avant no·ls prehara res. Què us diré? Les noçes se faheren, que·l magaduch près per muller la naboda de l'emperador, qui era de les beyles donzelles e de les sàvies del món, e havia entrò a ·XVI· anys; et les noçes se faheren ab gran alegre et ab gran pagament. Et fo feta

paga de ·IIII· meses a tothom. E mentra aquesta festa era tan gran, jenoveses, per lur supèrbia, mogren batayla ab los cathalans; sí que la brega fo molt gran. Et un malvat hom, qui havia nom Russo de Ffinar, trasch la senyera dels jenoveses, et vengren d'En Pera davant lo palau de Blanquerna. E los nostres almugàvers et hòmens de mar exiren a ells, que hanc lo magaduch ne·ls richs hòmens ne·ls cavallers no·ls pogueren tenir; et anaren-se·n deffora ab ·I· penó reyall, et ab ells anaren solament tro a ·XXX· escuders ab cavalls alfforrats. Et con foren prop los uns dels altres, los ·XXX· escuders van brochar, et van tal ferir, là hon era la senyera dels jenoveses, que abateren a terra aquell Rosso de Finar; et los almogàvers van ferir de tal vertut en ells —què us diré?—, que aquí morí aquell Rosso de Ffinar et més de ·III· Míllia jenoveses. Et tot açò vehia l'emperador de son palau, et havie·n gran goig et gran alegre; sí que dix davant tuyt: —Ara han trobat los jenoveses qui abatrà lur erguyl! Et és gran rahon, que a gran colpa dels jenoveses se són moguts los cathalans. Et con la senyera dels jenoveses fo en terra, et En Rosso mort, et d'altres honrats hòmens, los almugàvers, matan lurs enemichs, volien anar barrejar En Pera, qui és una vila triada de jenoveses, en què era tot lo tresor e les mercaderies de jenoveses. Et sobre açò, con l'emperador veé que se n'anaven En Pera barrejar, clamà lo magaduch et dix-li: —Fill, anats a aquesta vostra gent e féts-los-ne tornar; que si En Pera barregen, l'emperi és consumat; que los jenoveses tenen molt del nostre tresor, et dels barons et de les altres gents del nostre emperi. E tantost lo magaduch cavalchà en ·I· cavayl, ab la maça en la mà,

ab tots los richs hòmens et cavallers qui ab ell eren anats, qui·l seguiren; et anà-sse·n ves la almugaveria, qui ja volien esvahir la vila d'En Pera, et féu-los-ne tornar. E axí l'emperador romàs molt pagat et alegra. Et l'endemà fé-los donar altra paga, et que tuyt se apparallassen de passar en Bocha d'Aver et anar sobre los turchs, qui en aquell punt havien tolt a l'emperador més de ·XXX· jornades de terra de bones ciutats et villes et castells, et les havien subjugades, que·s trahutaven a ells. Et encara, que era major dolor: que si ·I· turch volgués per muyler la filla del mellor hom d'aquelles ciutats o viles o castells qui a ells eren subjugats, que la li avien a donar per muyler lo pare o la mara o·ls parents. Et si fills nexien, si eren mascles, feÿen-los turchs e·ls fahien taylar del membre, axí que eren sarraÿns; e si fos fembra, podia tenir qual lig se volia. Veus en quin dolor ne en quin subjugament estaven, et a gran deshonor de tota la crestiandat! Per què podets conéxer si havia mester que aquesta companya hi passàs; et majorment que, en veritat, tant havien los turchs conquest que, host feta, venien davant Contestinobla —que no y havia mas ·I· bras de mar al mig, qui no ha d'ampla ·II· milles—, et trahien les espaas e manassaven al emperador; e l'emperador tot ho podia veer. Per què veus ab quina dolor devia viure: que si aguessen ab què passassen aquell bras de mar, Contestinoble agueren haüt. [c.203] E vejats grechs quines gents són, ne Déus con los ha ahirats, que xor Miquelli, fill major de l'emperador, passà a l'Artaqui ben ab ·XII_míllia· hòmens a cavall et ab ·C_míllia· hòmens de peu, que hanc ab los turchs no·s gosaren combatre; sí que se n'hac a tornar ab gran

vergonya. Et en aquell loch de l'Atarqui hon ell era estat e se n'hac a tornar, aquí tramès l'emperador lo magaduch ab sa companya, qui no eren mas mil et ·D· hòmens a cavall et ·IIII_míllia· hòmens de peu. E abans que partissen de Contestinobla, lo magaduch hordonà que l'emperador donà per muyler una sua parenta a·N Fferran d'Eunés, e·l féu almirayl de l'emperi. Et tot açò hordonà lo magaduch per ço que les sues galeas se mantenguessen ab los hòmens de mar que ell havia amenats, et que jenoveses ne altres gents no·s gosassen contra los cathalans moure en tot l'emperi; e axí mateix, que con ell entraria ab la host dintra terra, que les galeas li fossen en loch sabut, ab viandes et ab tot refreschament. Sí que tot lur fet hordonà tan bé, que nuyl hom no y pogra res mellorar; e axí mateix, ab les galeas havia de les ylles, de les terres et de les marines tot ço que li fahia obs per si et per sa gent. Et con tot açò fo hordonat, preseren comiat de l'emperador, et reculliren-se et anaren-se·n al cap de l'Artaqui, per ço con los turchs de tot en tot volien haver aquell cap, qui és molt graciós loch. Et tot aquell cap se guarda ab ·I· mur que ha en lo cap de l'Atarqui envés la terra ferma, qui no ha de lonch de batayla mig miller, de la una mar a l'altra; et puys, d'aquell estret a avant, és lo cap molt gran, en què ha més de ·XX_míllia· entre alqueries et mases et casals. Et los turchs moltes vegades eren venguts per esvahir aquell mur, que si·l poguessen esvahir, tot lo cap barrejaren. Et axí lo magaduch, ab tota sa gent, près terra aquí, que hanc los turchs no·n saberen res. Et con hagren presa terra, agueren sabut que·ls turchs hi havien combatut aquell jorn; sí que·l magaduch demanà si eren

luny d'aquí, et ells dixeren que n'eren luny tro a ·II· legues, que estaven enmig de dues flumayres. Et tantost lo magaduch féu cridar que tothom fos apparallat, l'endemà matín, per seguir la senyera. Et és ver que ell portava la sua senyera et de l'emperador ab la cavalleria, e·ls almugàvers portaven ·I· penó del senyal del senyor rey d'Aragó en la daventera de la filla, et en la reesaga ·I· penó de senyal del senyor rey Ffrederich, rey de Sicília. E axí s'ó empreseren tots ells con faheren homenatge al magaduch. E al matí, ab gran volentat et ab gran alegre, levaren-se tan gran matí que en l'alba foren a la flumayre hon los turchs eren atendats ab lurs mullers et lurs infants. Et pensaren de de ferir en ells en tal manera, que·ls turchs estegren meraveylats d'aquestes gents qui ab los darts fahien tan grans colps que res no y havia durada. Què us diré? La batayla fo molt forts con los turchs se foren preses a les armes. Mas, ¿què·ls valia? Que·l magaduch, ab sa companya de cavall et de peu, se matien en tal manera sobre ells que·ls turchs no pogueren pus durar. Et aquí mateix no volien fugir, per les mullers et per los infants que y havien, de què los dolia lo cor, ans volien abans murir; sí que jamés no foren hòmens vensuts qui tan grans tornes faessen; mas emperò a la fi tots ne anaren, e lurs muylers et lurs inffants foren tots catius. Et dels turchs moriren aquell dia més de ·III_míllia· hòmens a cavayl et més de ·X_míllia· a peu E axí lo megaduch et les sues gents levaren lo camp, et no tengren a vida nuyl hom qui de ·X· anys amunt fos. Et tornaren-se·n a l'Atarqui ab gran

goig et ab gran alegre; et tantost meteren los esclaus et les esclaves en les galeas, et moltes de beyles joyes, et tramès-ne lo megaduch la major part a l'emperador, et de les esclaves a l'emperadriu et al fill de l'emperador. Et a madona muller del magaduch tramès lo magaduch esclaves et joyes moltes, et cascuns dels richs hòmens, et adalils et almugatens; et a madona sogra del emperador atretal. E açò fo al ·VIII· jorn que foren partits de l'emperador; sí que·l goig e l'alegre fo tant per l'emperi, et majorment per l'emparador, et madona sa germana, sogra del magaduch, et madona sa filla ne faheren tant, que tot lo món se·n devia alegrar. Mas, quisque n'hagués goig, los jenoveses n'agren gran dolor; e axí mateix n'ach gran desplaer xor Miquelli, lo fill major de l'emperador, et gran enveja; sí que d'aquell jorn a avant posà sa hira sobre el magaduch et sa companya, que més amara perdre l'emperi que con aquesta victòria havien haüda, per ço con ell hi havia estat ab tanta gent et era estat desbaratat ·II· vegades, jatsesia que ell, del cors, era dels bons cavallers del món. Mas sobre los grechs ha Déus tramesa tanta de pestilència que tothom los confondria. E assò esdevé per ·II· peccats senyellats qui en ells regnen, ço és: la ·I·, que són les pus ergulloses gents del món, que no ha gents al món que ells prean res sinó ells mateix, et res no valen; d'altra part, que han la menys caritat de lur prohisme que gents que sien e·l setgle. Que con nós érem en Contestinoble, cridaven "Fam!" les gents qui fugien del Nathalín per los turchs, et querien pa per amor de Déu, et geÿen per los famers, et no y avia grech negun qui los volgués res donar; et si y havia gran mercat de totes viandes. E los almugàvers, de pietat que n'havien, migpartien ab ells ço que devien menjar; sí que, per aquesta caritat que la nostra gent fahia, con en loch hostejaven,

més de ·II_míllia· pobres grechs que turchs havien deseretats los anaven darrera, et tuyt vivien ab nós. E axí podets entendre Déus con ha ahirats los grechs: que diu l'aximpli del savi que, con Déus vol mal a l'hom, la primera cosa en què·l poneix és que li toyl lo seny. E axí los grechs han la hira de Déu sobre ells, que ells, qui res no valen, cuyden més valer que les altres gents del món; axí mateix, que no ajen caritat a lur prohisme, bé par que de tot los ha Déus tolt lo seny. E com tot açò fo passat, lo magaduch, ab tota sa companya, se apparallà d'entrar sobre los turchs per lo Natulí, et trer de catiu les ciutats e·ls castells e les villes que havien los turchs subjugats. Et con lo magaduch et ses géns foren apparallats de partir de l'Atarqui, era lo primer dia de noembra, [et] començà a fer lo major ivern del món, et de pluja, et de neu, et de fred et de mal temps; sí que les flumayres vengren tan grans que nuyl hom no les pogra passar. Et axí hac son consell que exivernàs en aquell loch de l'Atarqui, qui és loch graciós de totes coses. Que en aquella terra fa lo major fret del món, et les més neus hi caen; que, pus hi comença a nevar, entrò a l'abrill no fa àls. Et con açò hac acordat, d'exivernar en aquell loch de l'Atarqui, féu lo pus bell pensament que nuyl hom pogués fer: que hordonà ·VI· bons hòmens d'aquell loch, et ·II· cavallers cathalans, et ·II· adalills et ·II· almugatens; et aquests ·XII· hordonaren a cascun rich hom sa posada, et als cavallers atretal, et als adalills et als almugàvers. Et hordonaren axí: que l'hoste de cascú li devia donar pan, vi, et civada, et carnsalada, et formatges, et ortelliça, et lit et tot ço que mester hagués, salvant carn frescha et salça; de totes altres coses los havien a bastar. Et en cascuna cosa posaren preu covinent aquells ·XII·, e hordonaren que l'hoste

faés tayla ab aquell qui posaria en son alberch, de totes coses, et que açò los complissen del primer dia de novembre entrò per tot març; et con vendria, lavors comptarien cascuns ab lur hoste davant aquells ·XII· hó la ·I· d'aquells; et aytant con haurien pres, los comptarien sobre el sou, e al bon hom, senyor de la casa, pagar-li-u hia la cort. Sí que d'açò foren molt pagats aquells de la host, et los grechs atretal. E axí foren hordonats d'exivernar. Et lo magaduch tramès en Contestinoble et féu-se venir la magaduquessa, et axí exivernaren ab gran goig e ab gran alegre. Et el magaduch hordonà que l'almirayl, ab totes les galeas et ab tots los hòmens de mar, anassen exivernar a la ylla del Xiu, qui és molt graciosa ylla, et là se fa lo màstech, et enloch més del món no se·n fa. Et per ço los féu là anar, con turchs, ab barques, corrien totes aquelles ylles, e axí ells guardaven tota aquella encontrada et anaven visitan les ylles totes de l'Ajopèlech. Per què passaren tot aquell ivern ab bona vida, et ab solàs et ab deport, e·ls uns e·ls altres. Et con lo ffebrer fo passat, lo magaduch féu cridar per tot l'Artaqui que tothom agués comptat ab son hoste per tot mars, et que fos apparallat de seguir la sua senyera lo primer dia del mes d'abrill. [c.204] Axí que cascun comptà ab son hoste. Et hac-n'í de tals que tan follament menaren lur priorat, que per ·I· any de paga havien pres de lur hoste; et aquells qui savis eren agren viscut hordonadament. Emperò, no n'í ach negun que no hagués pres molt més que·l temps no era que havien estat. Et dementra lo compte se fahia, en lo mes de març, lo magaduch, ab ·IIII· galeas, ab la magaduquessa et sa sogra, germana de l'emperador (que havia exivernat ab ells), et ·II· germans de sa muller, anà-sse·n en Contestinoble per lexar la megaduquessa en Contestinoble et per pendre

comiat de la persona de l'emperador. Et con fo en Contestinoble, fo-li feta gran festa et gran honor, et recaptà ab l'emperador paga de ·IIII· meses, que aportà a la companya; ço que negun no se·n suspitava, per la gran despesa que havien feta a l'ivern —e cascun n'avia molt a tornar a la cort—. E axí leixà la magaduquessa en Contestinoble et près comiat d'ella, et de sa sogra, et de sos cunyats et de sos amichs. Et puys près comiat de l'emperador, et recullí·s ab les dites ·IIII· galeas. Et fo tornat a la companya, a l'Atarqui, al ·XV_è· jorn del mes de març; et tuyt agueren gran goig con lo veeren. E lo magaduch demanà si tothom havia comptat ab son hoste, et dixeren que hoc. E sobre açò ell féu cridar que tothom fos l'endemà en una plaça que y havia davant là hon lo magaduch posava, et que cascun aportàs l'albarà d'açò que devia a son hoste; que al compte fet, fo hordonat per los ·XII· bons hòmens que·s faessen ·II· albarans, partits per abc, et que·n tengués la ·I· l'oste et l'altre lo soldader; et aquells albarans eren segellats ab lo segell del magaduch. Et con vench l'endemà, tothom fo vengut ab son albarà. E·l megaduch sech en ·I· siti que li agren fet dejús ·I· olm, et féu-se cascun ab son albarà; et atrobà que havien reebut sens nombre, segons lo temps que havien estat en lo xivernar. Et con tots los albarans hac reebuts et meses en ·I· tapit davant si, ell se levà et dix: —Prohòmens, jo us hé molt que grahir, con a vosaltres plagué que fos cap e senyor vostre e·m volgués seguir là hon vos volguí menar. Jo trop que tuyt havets més pres dos tants que no havets estat en l'exivernar, et ha-n'í qui n'àn pres tres tants, et d'altres quatre tants; sí que jo trop que, si comptar-vos-ho volia la cort, que vosaltres hauríets a passar gan desayre. Per què, a honor de Déu, et a honor de l'emperi et per la amor que jo us hé, jo de gràcia especial vos dó tot quant

havets despès aquest ivern, que no us sia res abatut de vostres pagues. Et adés de present vull que sien cremats tots los albarans que assí m'havets posats; e·ls grechs porten los lurs als nostres racionals, et fer-los han estar pagats. Et tantost féu venir foch, et féu cremar davant tuyt los albarans; et tothom levà·s et anaren-li besar la mà, e li faeren moltes gràcies. Et devien-ho fer, que·l pus bell don fo justat que senyor fahés a sos vassalls, passat ha ·M· anys; que tota hora fé paga de ·VIII· meses uns ab altres, qui muntaren, sol dels hòmens a cavall, ·L_míllia· unçes d'or, et dels hòmens de peu prop de ·XL_míllia· onçes. Sí que tota hora, ab ço que richs hòmens havien pres, comptava hom que havien pres qui muntava ·VI_míllia· unçes d'or, qui fan dos comptes de moneda de barchinonès o de reyals de València. E com açò hac fet, encara los volch més alegrar: que manà que tothom fos l'endemà a la dita plaça per reebre en bell aur paga de ·IIII· meses. E axí devets entendre quin goig hac en la host, ne ab quin cor d'aquí avant lo serviren. E axí l'endemà féu-los donar la paga de ·IIII· meses, et tothom s'aparellà bé d'ostejar. [c.205] E·l primer dia d'abrill, ab la gràcia de Déu, la senyera exí, et tothom pensà de seguir la senyera; et a la bona hora entraren-se·n per lo regne del Natholín. Et los turchs foren-se aplagats per contrestar ab ells, ço és a saber, la gabeyla de Sesa et de Tin, qui eren parents d'aquells que la companya havien morts a l'Atarqui. Sí que con la companya fo prop de una ciutat qui ha nom Ffiladàlfia, que és noble ciutat et de les grans del món, que ben vogi ·XVIII· milles dretament —aytant vogi con Roma, et con Costentinoble—, et prop d'aquella ciutat, a una jornada, les dites ·II· gabeyles de turchs, qui eren tota hora ben ·VIII_míllia· hòmens a cavall et ben ·XII_míllia· hòmens de peu, ells arrengaren

batayla al magaduch et a sa companya. Et la companya hac-ne gran plaer; sí que aytantost, abans que no sofferissen les fleques dels arcs dels turchs, van brochar en ells, los de cavall a aquells de cavall, et los almugàvers aquells de peu. Què us diré? Que la batayla fo molt fort, et durà del sol exit entrò a hora nona; sí que los turchs foren tots morts et preses, que no n'escaparen de cavall ·M·, ne de peu ·D·. E·l magaduch et sa companya, ab gran alegre, levaren lo camp, que no agueren perduts mas entrò a ·LXXX· hòmens et entrò a ·C· de peu, et agueren guanyat sens fin. E con lo camp agren levat, que y estegren ben ·VIII· jorns que estaven attendats en aquell loch, qui era molt bon et delitós, ells vengren-se·n a la ciutat de Filladèlfia, hon foren reebuts ab gran goig et ab gran alegre. E axí la novella anà per tot lo Natholí, que la gabella de Sesa et de Tin eren estats desbaratats per los ffranchs; et si agueren goig no fo meraveyla, que tots foren estats catius si los ffranchs no fossen estats. E axí lo magaduch e la companya estegren a la ciutat de Philadèlfia ·XV· jorns. E puys partiren d'aquí et anaren-se·n a la ciutat del Niffs, et puys a Magnèsia; et puys faheren la via de la ciutat de la Tira. [c.206] Et con foren a la ciutat de la Tira, aquells turchs qui eren escapats de la batayla, ab d'altres qui·s foren aplegats a ells, qui eren de la gabeyla de Mandexia, corregren a la Tira entrò a la esgleya hon jau lo cors de mossènyer Sanct Jordi, qui és una esgleya de les beyles que jo hanc veés, et és prop de la Tira estrò a ·II· milles. Et a alba de dia corregren a la Tira, et no sabien que·ls ffranchs hi fossen. E axí con ells començaren a córrer, lo via_fora se moch per la encontrada, et lo magaduch guardà et víu los

turchs, que tots los podien veure; que·ls turchs eren en lo pla, et la ciutat de la Tira està alt. Et manà a·N Corberan d'Elet, qui era manescalch de la host, que y anàs ab aquella companya qui seguir-lo volgués; e la companya près-se a les armes et pensà·s de cuytar. Et En Corberan d'Elet, entrò ab ·CC· hòmens a cavayl et ·M· de peu, va entre ells ferir, sí que tantost los mès en veençó, e·n matà ben ·DCC· hòmens a cavayl et molts de peu; et agra-los tots morts, mas la muntanya era prés, et pensaren de lexar los cavalls, et a peu pensaren de fugir per la muntanya. Et En Corberan d'Elet era molt bon cavaller, et, per massa volentat, pensà axí mateix d'avallar del cavall, e pensà de muntar a peu per la muntanya. Et los turchs, qui veeren que·ls muntaven darrera, pensaren ab les segetes de trer, et, per desastre, una segeta va ferir En Corberan, qui s'ach desarmat lo cap per calor, per lo polç. Et aquí ell morí, de què fo gran tala; sí que los crestians se aturaren aquí ab ell, et los turchs anaren-se·n. E con lo magaduch ho sabé, fon molt despagat, per ço com ell lo amava molt e l'havia fet maneschal, e li havia afermada per muyler una filla que havia haüda d'una dona de Xipra et era romasa ab madona la magaduquessa en Costentinobla, et devia fer les nosçes con fossen tornats en Costentinobla. E axí, a la esgleya de Sanct Jordi, ab gran honor, soterraren lo dit En Corberan, et estrò a ·X· d'altres crestians qui eren morts ab ell. Et féu-los hom fer bells moniments; que ·VIII· jorns s'í aturà lo megaduch e la host, per ço que la tumba d'En Corberan fos feyta richa e beyla. Et de la Tira lo megaduch tramès missatge a l'Esmira, et de l'Esmira al Xiu, a l'almirayl En Fferran d'Eunés, que vengués a la ciutat

d'Ània, ab totes les galeas e·ls hòmens de mar qui eren ab ell; e axí u féu l'almirayl. E con l'almirayl fo apparallat de partir del Xiu, En Rochafort, ab ·II· galeas, vench en Costantinoble, et amenà ·CC· hòmens a cavall, ço és a saber, ab tot lur arreu, salvant cavalls, et amenà ben ·M· almugàvers. Et veé·s ab l'emperador, et l'emperador tantost manà-li que anàs là hon sabés lo megaduch. E axí vench-se·n a la ylla del Xiu, et ab l'almirayl ensemps partí del Xiu et vengren-se·n a la ciutat d'Ània. Et con aquí agueren estat tro a ·VIII· jorns, saberen noves que·l megaduch venia, et agren gran goig; et tramateren ·II· murtats al magaduch, et trobaren lo megaduch a la ciutat de la Tira. Et lo megaduch, qui ho sabé, fo molt alegre, et volch que jo anàs a Ània, et que manàs En Bernat de Rochafort estrò a la ciutat d'Altoloch, qui altrament appella la Scriptura Èffeso. E e·l dit loch de Èffeso és lo moniment en què monsènyer Sent Johan Evangeliste se mès con hac pres comiat del poble, et puys veeren una nuu en semblança de foch, d'on és oppenió que en aquella se·n muntà al cel en cors et en ànima. Et par-ho bé en lo miracle qui en lo muniment seu se demostra cascun any: que·l jorn de Sant Estheve, a hora de vespres, comença a exir del moniment aquell (qui és de quatre cayres, al peu de l'altar, et à-y una beyla pedra de marbre dessús, qui ha bé ·XII· palms de lonch et ·V· palms d'ampla, et e·l mig de la pedra ha ·IX· forats fort pochs), et d'aquells ·IX· forats, con les vespres comensen a dir lo jorn de Sent Stheve et de Sent Johan, ix manna d'arena trida de cascun, que munta bé ·I· palm en alt sobre la pedra; axí com una dou d'ayga ix. Et d'aquella manna comensa a exir, axí con vos hé dit, axí con les vespres comensen de Sent Johan a dir, lo jorn de Sent Stheve, et dura tota la nuyt et puys tot lo dia de Sent

Johan entrò al sol post; sí que és tanta aquella manna con al sol post és cessada de exir, que tota hora són bé ·III· quarteres de Barchinona. E aquella manna és bona meravellosament a moltes coses, ço és a saber: que qui·n beu con se sent febra venir, que jamés la febra aquella no li torna; d'altra part, si dona va en part et no pot fillar, que·n bega ab aygua o ab vi, tantost és deliurada; encara, que si és fortuna gran de mar, e·n gita hom en la mar ·III· vegades, en nom de la santa Trinitat et de madona santa Maria et del benauyrat sent Johan Evangeliste, tantost cessa la fortuna; et encara, qui ha mal de vexigues e·n beu en nom del sobredit nom, tantost és guarit. Et d'aquella manna donen a tots los peregrins qui y vénen; et axí aquella manna no ix sinó d'any en any. [c.207] E axí jo tantost presí companya, et mené ·XX· cavalls a obs d'En Rochafort; et ab grans perills que passé, de molts assaltajaments que aguem de turchs, jo venguí a la ciutat d'Ània. E diguí a·N Rochafort que pensàs de cavalchar et vengués ab mi a la ciutat de Èfesso, qui d'altrament se diu Tehòlocho en gregesch, et nosaltres, ffranchs, li dehim Altoloch; e·N Rochafort tantost donà los dits ·XX· cavalls a companya sua, e pensà de cavalchar et de venir ab mi a la dita ciutat d'Altoloch. Et vengren ab ell ·D· almugàvers; los altres romaseren a la ciutat d'Ània ab l'almirayl En Fferran d'Eunés, per rahon dels turchs, que tots dies hi corrien. E com fo a la ciutat d'Altoloch, lo megaduch, ab tota la host, a cap de ·IIII· jorns fo aquí, e reebé bé lo dit Bernat de Rochafort, axí que ell lo féu manescal de la host, axí con era En Corberan d'Elet, e li afermà sa filla per muyler, aquella que·l dit En Corberan havia afermada. Et tantost ell entrà en possessió de l'offici; e·l magaduch donà-li ·C· cavayls, et tantost féu-li donar paga de ·IIII·

meses, a ell et a tots aquells qui ab ell eren venguts. E axí estech lo megaduch en la dita ciutat ·VIII· jorns. Et puys vench-se·n ab tota la host a la ciutat d'Ània, et lexà En Pere d'Aros per capità en la ciutat de Tira; e·l dit En Pere d'Eros romàs a la dita ciutat de Tira ab ·XXX· hòmens a cavayl et ab ·C· de peu. Et con lo megaduch entrà en Ània, l'almirayl, et tots los hòmens, et tots aquells qui eren venguts ab En Rochafort lo exiren a carrera a reebre, ab lurs armes; sí que·l megaduch n'ach gran plaer, per ço con li agren refrescada la host. Et dementre que·l megaduch era en Ània, ell refreschà de paga tota la companya. Et ·I· jorn lo via fora se moch, que·ls turchs qui eren de la gabeyla de Tira corregren la orta d'Ània. E la host exí en tal manera que aconseguiren los turchs et van ferir en ells; sí que en aquell jorn mataren ben ·M· hòmens de cavayl, de turchs, et ben ·II_míllia· hòmens de peu; et los altres fugiren, que·l vespre lo los tolch; si no, tots foren estats morts e preses. E axí tornà-sse·n la companya a la ciutat d'Ània, ab gran goig et ab gran alegre et ab gran guayn que agueren fet. E axí lo megaduch estech ab la host en la ciutat d'Ània ben ·XV· jorns, e puys aprés féu exir la senyera et volch complir de visitar tot lo regne del Natholí. Sí que la host anà entrò a la Porta del Ferre, que és una muntanya en què ha ·I· pas qui s'appella la Porta del Ferre, que és en lo despartiment del regne del Natulí et del regne d'Armínia. Sí que, con fo de prop la Porta del Ferre, los turchs d'aqueyla gabeyla d'Ània qui eren estats desconfits en la horta d'Ània, et tots los altres turchs qui eren romases de les altres gabeyles, foren tots aplegats a una muntanya; et foren tota hora ben ·X_míllia· hòmens a cavayl et ben ·XX_míllia· de peu. Et, batayla arrengada, ·I· alba de