COM LO SENYOR REY ALFONSO VINGUÉ DE NÀPOLS, Ý DE LES GRANS Ý SOLEMPNES
FESTES QUE LI FOREN FETES ASSÍ EN BARCELONA.
Com dama Joanella, regina del regne de Nàpols, fos molt oppressa, en
extrema necessitat constituïda per lo rey Luýs e per un capità appellat Esforça, lo qual, ab lo dit rey Luýs ý per ell, feya guerra a la dita dama Joanella,
ella, precehins serts tractes, emprà de socors al rey senyor nostre
contra lo dit rey Luýs e lo dit capità Esforça; e per inclinar pus fàcilment
lo dit senyor al seu voler ý propòsit; promès affillar ý heretar lo dit senyor
rey de tot lo dit regne aprés òbit de ella dita reyna, però, que de present
lo heretaria del ducat de Calàbria; la qual offerta lo dit senyor rey acceptà,
e offerí ý promès fer socors ý valensa a la dita regina contra lo dit rey e
capità. E volent per effectu ab obra complir e attendre la sua offerta, passà
ab son gran stolt de naus ý de galeres personalment en lo dit regne de Nàpols;
en lo qual fo ab gran honor e glòria rebut per la regina sobredita, la
qual aprés affillà lo dit senyor, l'heretà aprés òbit de ella, segons havia promès,
e llavós de present li lliurà lo castell Nou de la ciutat de Nàpols per
sa habitació. E la dita regina apartà
ý al primer cap de la ciutat. E més avant, la dita reyna mès en possessió lo
dit senyor rey de la ciutat de Gayeta, los habitadors de la qual prestaren
sagrament ý homenatge de fidelitat al dit senyor de voler ý exprés manament
de la reyna. En aprés, remeant ý cessant les pressures ý angusties en les
quals la dita dama Joanella, regina desusdita, era constituïda, ý açò per lo
singular sufragi, socós e valensa del dit senyor rey, debellant ý certant virilment
contra los dits rey Luýs e Esforça, la dita dama Joanella, a manera
de la verinosa serpent, la qual, nodrida ý ascalfada en lo sin del nodrint,
mord ý entuxeque aquell, continuant vers lo dit senyor les pràctiques
damnades ý de eximpli perniciós per ella tingudes especialment a son rey,
marit e senyor lo rey Jaques, lo qual tench en presó, tractant-li la mort,
la qual li agueren dada si no sobrevingués lo auxili divinal, migensant lo
qual lo dit rey Jaques, com a fugitiu, ascapà de la presó en què era. E darrerament,
lo gran ascarn e menyspreu del ilustre don Joan, germà del dit senyor
rey nostre, del qual la dita regina havia tractat matrimoni per a ssí
mateixa, e lo qual, per rahó del dit matrimoni, volent passar en lo regne de
Nàpols, fo en lo regne de Sicília, on sabé que la dita reyna revocà del tot
son propòsit, ý per consegüent lo dit ilustre don Joan se
presa semblanment certa ocasió, concebé dins son verinós coratge iniquitat
e odi contra lo dit senyor, e descobrint-ho de part de fora, li tractà
palesament en diversos temps presó e mort, e specialment fent-lo venir cert
dia al dit castell de Capuana, en lo qual dita regina fictament mès en fama
esser detinguda de malaltia. E com lo dit senyor fonch dins lo dit castell
al entrant d'aquell, fou coneguda e vista la trahició tractada al dit senyor,
a la qual scapà endresant-ho lo sobiran rey nostre senyor Déu; però
fou grant dupte de la persona del dit senyor, la qual fo constituïda en gran
perill al alçar del pont del dit castell; e com la dita regina se veu frustrada
de la sua depravada intenció, no mitigada gens la sua rabiosa furor, ans
aquella encessa en excesiva ardor envers lo dit senyor, axí com a desesperada,
ý volent-se affarrar a la espasa nua, tractà e féu lliga ab lo dit Esforça,
e qui ans eren enemichs capitals foren tots amichs, en taut que lo dit Esforça
près de continent la guerra contra lo dit senyor rey per la regina susdita;
la qual guerra continua tro a tant que la batalla naval, ço és, lo estol de
al dit senyor per lo seu principat de Catalunya fo ab lo dit senyor;
los quals, com a naturals vassalls, no podens sofrir les minves e desonors fetes
per la dita reyna ý los seus damnats tractes, encontinent lo jorn que arribaren,
exints en terra ivarçosament, entraren la dita ciutat de Nàpols, e aquí,
no contrastant gran resistència aquí atrobada, barrajaren ý affogaren súbitament
gran part de la dita ciutat. E aprés pochs dies, la dita reyna, la qual
era dins lo dit castell de Capuana, e la qual, precehint cert tracte, ere en acord
de metres en poder del dit senyor rey, amagadamnent fugí ab lo dit Esforça,
e reculliren-se en lo lloch e castell de Versa. En aprés, com lo ilustre infant
don Pedro, germà del dit senyor rey, fos passat ab certa gent de armes en
lo dit regne de Nàpols, lo dit senyor rey desliberà de venir-se
deçà de sos regnes ý terres, les quals, ab subiran desig, per fidelitat innada,
eren desijosos veure lo dit senyor ý esperaven son adveniment. E volent
lo dit senyor menar a deguda execució la sua deliberada vinguda, jaquit
per capita general lo dit infant don Pedro, partí de la dita ciutat de
Nàpols ab les sues galeres, dient e manant als patrons de les naus, que
navegasen vers illa d'Eres e si lo dit senyor no y era stat que
aquí; e si lo dit senyor hi era estat que tenguessen llur via. E partit
lo dit senyor de Nàpols, seguí
E per fortuna de temps las naus ý las galeres se espergiren totes, en tant
que, aprés la partida que
que no si
dit senyor rey, navegant ab certes galeres davant la ciutat de Marsella, manà
donar scala en terra, e per força de armes féu entrar la dita ciutat de Marsella
e barrejar aquella, tallant e affogant ý del tot donant-la a sacho mano.
E aprés pochs dies, lo dit senyor, navegant, fo ý arribà en lo lloch de Palamós;
e estant en lo dit lloch, tramès una letra als honorables consellers de
la dita ciutat de Barcelona per lo honrat en Joan de Gualbes, fill del honorable
en Luýs de Gualbes, ciutadà de la dita ciutat; la qual lletra, per lo
dit senyor rey tramesa, reberen los dits honorables consellers divendres,
a
de Gualbes; e com contengués en sí creensa, en virtut d'aquella lo dit Joan
de Gualbes notificà als dits honorables consellers, com lo dit senyor rey era
arribat sà, per gràcia divinal, en lo dit lloch de Palamós, e
saluts ý dilecció; ý explicà-los com ere succehit al dit senyor de la jornada
que partí de Nàpols tro que fo arribat en lo dit lloch de Palamós. E explicada
la dita crehença als dits honorables consellers, e per ells ab molt gran
exultació e alegria entesa, encontinent los dits honorables consellers provehiren
e ordenaren, que per part de la dita Ciutat foren elegits e tramesos
embaxadors al dit senyor rey los honorables en Galceran Dusay e en Guillem
Oliver, ciutadans de la dita ciutat, donant-los càrrech que, per part
de la dita Ciutat, anasen visitar lo dit senyor rey, on que fos, e explicassen
a la sua senyoria degudes recomendacions dels dits honorables consellers
e de tota la ciutat, e li denunciasen la sobirana e molt gran alegria que havien
haguda de la sua benaventurada venguda; los quals embaxadors pertiren
encontinent lo dit divendres, a
lur camí tro a la vila de Blanes, on lo dit senyor rey fo arribat. E
con foren juncts a la dita vila de Blanes, lo dit senyor fo en mar dins la sua
galera reyal, en la qual galera entraren los dits misatgés, e feren reverència
al dit senyor, de la venguda dels quals lo dit senyor demostrà en lo aculliment
que
del dit senyor, explicaren a la sua senyoria ab paraules molt pertinents e degudes
lur misatgeria.
Aprés, lo dit mateix divendres, a
en la Seu de Barcelona lo divinal offici de les vespres, los dits
honorables consellers, acompanyats de mols honorables ciutadans, anaren a
la dita Seu per lo gir de la qual se féu solempne professó per los honorables
canonges, beneficiats ý altres preveres de aquella, ab decantació de Te
Deum laudamus,
dignes e devotes lahors a nostre senyor Déu ý a la sagrada Verge Mare sua
ý a la gloriosa verge santa Eulària ý a tots los sants del paradís, de la dita
benaventurada vinguda del dit senyor rey.
E aprés, en la nit propsegüent, per ordinació dels dits honorables consellers,
foren fetes grans alimàries en lo cluquer de la dita Seu, e en diversos
altres cluqués de les esglèsies de la dita ciutat.
fusta devant la Llotge, en lo qual lo dit senyor entrà
per lo matí, lo dit senyor rey arribà a Badalona. E aprés mig dia los dits
honorable consellers, acompanyats de mols honorables ciutadans, anaren a
Sagrera de Badalona ý trobaren lo dit senyor en lo pla, vers lo puig de Montgat,
lo qual venia cavalcant. E los dits honorables consellers, cavalcans, feren
reverència al dit senyor, per lo qual foren amb molt alegre cara benignament
rebuts. E aprés, acostans-se a la Sagrera de Badalona, entraren-se
dins la Casa del honorable en Pere de Sant Climent, on los dits honorables
consellers a part parlaren e comunicaren molt familiarment ab lo dit
senyor, axí del succehiment del dit senyor en lo regne de Nàpols, com del
seu navegar, e aprés prengueren son comiat. E la nit següent, foren iterades
e continuades les alimàries molt copiosament, no solament en la dita
Seu ý en les altres sglésies, més encara per diverses torres e terrats de la
dita ciutat.
Successive, dijous a
a entrar en la dita ciutat, los dits honorables consellers, ensemps ab molts
ciutadans ý mercaders, foren en nombre de
de draps d'or recamats vermells, ajustats per lo matí dins la Casa del Consell
de la dita Ciutat, ab grans trompetes, sonants totes, ab penons de la Ciutat,
daurats e argentats, precehins, anaren ordenats de dos en dos al pont, lo
qual havien fet per devant la Llotge, per lo qual lo dit senyor rey, exint de
la sua galera, entrà
de draps vermells de la terra, e enramat de diverses branchs de llorer.
E lo camí per lo qual anaren a dit pont fo lo següent: ço és, que partits la
dita matinada en la dita Casa de Consell anaren per la plasa de Sant Jaume,
per lo carrer dels Speciés, e per les plases de les Cols, del Blat e de la Boheria
o Bòria tro a la capella d'en Mercús, e aquí giraren per lo carrer de
Muntcada, e entrans en lo Born, giraren per lo fossar de la església de madona
Santa Maria de la Mar, tro als Cambis, e dels Cambis, dreta via, tro al dit
pont, e aquí esperaren lo dit senyor rey, lo qual vénch ab son estol de galeres,
e arribà envers las
per un pontet llavadís, endrapat de drap vermell, lo dit senyor exí de la
sua galera, ý entrà en lo dit pont. E aquí, lo dit senyor fo ab gran reverència
rebut per los dits honorables consellers e pròmens, vestits de las ditas gramalles
d'or.
Aprés, fo aquí solempne professó dels honorables canonges, beneficiats
e altres preveres de la Seu; en la processó fou aportada la
bandera de santa Eulàlia, la qual la dita Ciutat havia feta fer de nou en
la festa de Corpore Xpisti proppasada. E la gran e solemna creu nova de
la Seu. E fou-hi portat un reliquiari, hon havia cert encast de la Vera Creu;
devant lo qual reliquiari anaren diversos sonadors sonants diversos instruments
de música, vestits de camís ý portans les cares e ales ab los quals se
representen los àngels de la dita festa de Corpore Xpisti.
los entremesos de la dita Ciutat representats Paradís e Infern ab la batalla
de sant Miquel e dels Àngels e de Lucifer e de sos sequases; e lo Vibre,
lo Ffenix e la Àguila. E precehint la dita processó ab los dits entremesos,
cascun en son orde, anà e seguí la dita processó lo dit senyor rey jus un
pali de drap de or vermell emperial, fet de nou; lo qual pali fou portat per
los dits honorables consellers e altres prohòmens ab
acostumada. E lo camí o via de la dita proffessó fo la següent, ço és: que
pertint del dit pont anaren per los dits Cambis e giraren per lo fosar de la
dita sglésia de madona Santa Maria de la Mar, per lo cap del Born, e per lo
dit carrer de Montcada e per la dita capella d'en Mercús e per les dites plases
de la Boheria o Bòria, del Blat e de les Cols, per lo carrer dels Speciés,
per la plasa de Sant Jaume, vers lo palau bisbal, e aquí girà per lo fossar
de la dita Seu, per lo portal principal de aquella, la qual Seu fo molt noblament
empaliada ý illuminada, ab cants de òrguens, e dels dits honorables
canonges, beneficiats e preveres, cantans solempnament Te Deum laudamus;
aprés, fetes aquí commemoracions e oracions pròpies e acostumades,
e retudes dignes gràcies o lahors de la vinguda del dit senyor, lo dit senyor
se entrà en son palau reyal. E tots los llochs o carrers per los quals passà lo
dit senyor foren tots empaliats de diversos draps de ras d'or e de seda, e enramats
de bova e de jonchs, e illuminats de luminària de diversos brandons,
als quals fo provehit, per ordinació dels dits honorables consellers. E no solament
en lo dit jorn, més encara lo sendemà, fou feta festa generalment per
tota la ciutat; e ací près fi la dita festa e solempnitat feta per la venguda
del dit senyor rey.
Los prohòmens devall scrits, vestits ab gramalles de drap d'or, anaren
devant lo pali, dejús lo qual anave lo dit senyor rey.
A la part dreta: A la part squerra:
Primo, lo honorable en P. Primo, lo honorable en G. Çabadia,
Ballester. cónsol.
Los honorables en Jaume Colom. Los honorables en Pere Marquet.
Joan Lull. Guillem Olivert.
[A] [la] [part] [dreta:] [A] [la] [part] [squerra:]
Joan Buçot. Francesch de Camós.
Guillem Romeu, cònsol, lo qual anà Bn. de Marimon, inmediat devant lo
inmediat devant lo pali. lo pali.
Aprés, se segueix lo orde dels honorables consellers e pròmens, los quals
portaren los bordons del pali, també ab gramalles de drap d'or.
Primo, Baltasar de Gualbes; Primo, Thomàs Gerona;
Aprés, Bn. Serra; Aprés, Moss. G. P. Buçot;
Al mig, Phelip de Farrera; Mig, Luýs de Gualbes;
Aprés, Galceran Carbó; Aprés, Francesch de Conomines;
Derrer, G. Dez Soler: consellers. Derrer, Galceran Dusay.
Aprés que fou feta la dita festa, per los dits honorables consellers fou
provehit e ordenat que les dites
e donades a les sglésies ý persones devall scrites, les quals encontinent
los foren lliurades per los dits honorables consellers; la qual distribució és
del orde següent:
Primo, la gramalla del dit honorable en Phelip de Ferrera fou donada
a n'Alfonço, ministrer del rey de Castella.
La gramalla del honorable en Galceran Carbó fou donada a n'an Jordi
Julià ý Barthomeu Julià, trompetés del senyor rey.
La gramalla del honorable en Bn. Serra fou donada al monestir de
Jonqueres.
La gramalla del honorable en G. Dez Soler, a
de Vallseca, ministrés de corda del senyor rey.
La gramalla del honorable en Baltazar de Gualbes fou donada a mossèn
Borra.
La gramalla del honorable en Luýs de Gualbes fou donada a la sglésia
del monestir de Santa Clara.
La gramalla del honorable en Francesch de Conomines fou donada a la
sagrastia e sglésia de Sant Pere.
La gramalla de mossèn G. P. Buçot fou donada als dits trompetés del
senyor rey; e axí hagueren-ne dues.
La gramalla del honorable en Thomàs Gerona fou donada als portés de
la porta forana del senyor rey.
La gramalla del honorable en Galceran Dusay fou donada a Pedro Manuel
e Luýs Doç, portés de la cambra ý de la sala del senyor rey.
La gramalla del honorable en G. Romeu, cònsol, fou donada a la església
de madona Santa Maria de la Mar.
La gramalla del honorable en Joan Buçot fou donada al spital de Santa
Creu.
La gramalla del honorable en Bnt. de Marimon fou donada a
Çaragossa per los de la scuderia del senyor rey.
La gramalla del honorable en Francesch de Camós fou donada a
Joan Andreu e Martí d'Aragó, àlias Borra, trompetés del comte de
Luna.
La gramalla del honorable en Joan Lull fou donada a la sglésia de Sant
Jaume.
La gramalla del honorable en G. Oliver fou donada a la sagrastia de
Valldonzella.
La gramalla del honorable en Jaume Colom fou donada als dits portés
de cambra ý de sala del senyor rey, e axí hagueren dues.
La gramalla d'en P. Marquet fou donada a la sglésia de Sant Just ý
Sant Pastor.
La gramalla del honorable en P. Ballester fou donada als vergués dels
honorables consellers.
E la gramalla del honorable en Pere Çabadia, cònsol, fou donada a
la sglésia del monestir de Montalegre.
Lo pali d'or, jus lo qual anà lo dit senyor rey, encontinent que
rey se
pertanye, segons costum antich e en tals festes e solempnitats practicat.
Los deu bordons, ab los quals fou portat lo dit pali, foren axí mateix
presos ý occupats per los de la scuderia del dít senyor rey, als quals se pertanyen,
segons lo costum e pràtiga dessús dits. E foren remuts e cobrats
dels dessús dits o d'en Joan de Çaragoça de la dita scuderia, per
sous, los quals foren donats al dit Joan de Ceragoça.
Les messions fetes per part de la Ciutat, per rahó de tota la susdita festa,
foren
EN LO QUAL SE CONTÉ COM LO SENYOR REY Ý LOS CONSELLERS POSAREN STEPES A
Divendres, a
n'Alfonso e los honorables en Phelip de Ferrera, Galceran Carbó Bernat
Serra, Guillem de Soler e Baltazar de Gualbes, consellers l'any present de
la ciutat de Barchinona posaren e ficaren dins la Darasana de la mar stepes
per
consellers per altres però no fou procehit a persequció e perfectió de les
dites galeres, sinó de dues de aquelles, les quals los dits honorables consellers
ficaren les estepes, la una de les quals és appellada Santa Maria e l'altra
Santa Creu, de la hobra de les quals foren administradors assignats per los dits
honorables consellers los honrats en Francesch Çatria e Pere de Muntrós,
menor de dies, mercaders, ciutadans de la dita ciutat. E fo lo mestre major
d'aixa de la dita galera appellada Santa Maria n'Arnau Romeu, e lo mestre
calafat de aquella mateixa galera en Bernat Muy; e de la dita altra galera
foren lo mestre major de axa en Bernat Loberes, e lo mestre calafat en Pere
Massanet.
a
benehides. E a la benedicció de aquelles fou present lo senyor rey e los
honorables consellers e molts honorables ciutadans; fou-hi encara present
lo reverent bisbe de Girona, lo qual dix la missa, e féu lo offici de la benedictió
de les dites galeres. E en Pere Parri, mariner, dix la bona paraula.
E fet lo offici de la dita benedictió, segons forma acostumada, lo honorable
en Galceran Carbó, conseller segon e n'Arnau Romeu, mestre major d'aixa
e en Bernat Muner, mestre major calafat, benehiren la una galera appellada
Santa Maria. E lo dit honorable en Galceran Carbó donà una copa
daurada al dit Arnau Romeu, lo qual donà al dit honorable en Galceran
Carbó una axa. E altra copa donà al dit Bernat Muner, mestre calafat lo
qual donà al dit honorable en Galceran Carbó un march. E per lo honorable
en Bernat Serra foren donades sengles copes daurades als dits mestres
de axa e calafat, e lo mestre de axa donali una axa, e lo calafat donali
un march.
mestre de axa, al qual foren fetes certes aventatjes a ell promeses ý entre
els altres li foren dades per los dits honorables consellers dues copes semblans
de les susdites. E lo dit Pere Blanch donà als dits honorables consellers
dues axes, axí que les dites axes foren e los marchs los quals
ells s'ó partiren.
EN QUI
TENIR NOVA DEL STOL DE GENOVESOS, NOSTROS ENEMICHS.
Dimecres a
consellers de la ciutat de Barchinona reberen una letra dels honorables jurats
de la ciutat de Girona, ab la qual eren avisats com en les mars de les
Medes eren estades vistes de
que fos lo estol de genovesos; la qual letra rebuda, encontinent fou notificat
al senyor rey, lo qual novellament era entrat en Barchinona, vinent de la
conquesta de Nàpols, per los dits honorables consellers, lo qual senyor, ensemps
ab los dits honorables consellers, foren en la Lotge de la dita Ciutat.
E foren fetes per los dits honorables consellers las provisions següents: ço
és, que trameteren per la costa deçà e dellà
los lochs marítims de la dita nova.
a la ciutat de Mallorquas, avisant los jurats de la dita ciutat de la dita nova,
e pregant-los, que u volguessen certificar a les isles adiecents.
escampar en la nit certs lahuts per la mar, per ensercar e spiar si haurien
alguna nova del dit estol.
tots los officis de la dita ciutat ab totes llurs armes, e en la nit depertiren-los
per tota la ribera, e per les places de aquella, del esperó de Sant Daniel
tro al speró de la Drasana; e aquí vellaren ab grans fochs per tota la nit.
E lo sendemà semblantment foren los dits officis per tota la dita ribera en
gran multitud de gent armada. E tota la nit e lo sendemà certs dels dits
honorables consellers ab altres honorables ciutadans visitans e cercans los
officis sobredits. Però aprés fou sabut de cert, que la dita nova no ere estada
vera.
I ORDINACIONS DE LA PROCESSÓ.]
[Any 1424]
Los arreus subsegüents són liurats cascuns anys al monestir de Sancta
Maria de la Mercè o al frare lo qual hi és deputat.
Primo ós o onsso ab tot son compliment, E és de pells de anyins negres.
calces del dit drach.
e és la una blancha ab corones, e l'altra blava.
Infant Jhs.
Los arreus devall scrits son liurats cascuns anys al monestir de Sancta
Anna, o al frare lo qual hi és assignat per lo dit monestir.
Primo, barba, caballera e diadema de Johachim.
Helena, e ab sa diadema.
de Constança brodada d'or, folrada de tela blava per aquell qui represente
sancta Maria.
e
del sepulcre.
barba e caballera rulla; altra de sanct Johan; altra de sanct Jacme major;
e altra de sanct Jacme manor; e altra de sanct Simon; e altra de sanct
Tadeu, ab barbes e caballeres.
Contestí.
de tela negra.
verda per la Magdalena.
Los arreus següents són liurats cascuns anys al dit monestir de Sancta Anna,
succeint al monestir dels frares dels Sachs al qual solien esser liurats.
Primo,
d'albadina e
e
de guants de Jhs., qui en forma de pobre, aparech a sanct Martí.
de sanct Bn.
sanct Bn. E una pensera. E la Ara Celi. E
guants.
sanct Martí, folrat de vays.
de sanct Julià e una altra de sanct Alzeas, e una ploma daurada.
La forma e ordinació de la dita festa e de la processó de Corpore Xpisti
e les precedències de aquelles són segons que
Ço és, que cascuns anys lo dimecres precedent al dijous en lo qual se
celebre la dita festa, aprés mig jorn, los honorables consellers de Barchinona
se ajusten en la lotge, la qual és denant la esglea de Sanct Jacme,
la qual lotge és molt notablement enramada de fulles e de flors. E aquí
mateix convenen molts honorables ciutadans e los honrats cònsols de la
mar ab molts honrats mercaders. E com se esdevé que a la dita jornada
se troben dins Barchinona ambaxadors o missatgers de alsgunes comunes
o universitats, axí fora la senyoria del senyor rey com dins aquella, són
convidats per part dels dits honorables consellers de venir a la dita congregació
e per anar ab ells a la Seu al offici de les vespres, e al sendemà al
offici de la missa e a la processó E ajustats tots en la dita lotge, los dits
honorables consellers, missatgers, ciutedans, cònsols e mercaders, graduats
e constituïts en degut orde per los honrats obrers de la dita Ciutat, precehints
diverses juglars sonants ab diverses trompes, van a la dita Seu e aquí hoen
lo divinal offici de les vespres. E acabat lo dit offici, se
orde a la dita lotge, e aprés, cascun pren e té sa via.
E aprés, lo sendemà, ço és dijous per lo matí que
festa del preciós Cors de Jhesu Xpist en semblant forma e manera que
dessús, los dits honorables consellers ab los altres dessús nomenats se tornen
ajustar en la dita lotge de Sanct Jacme. E aquí ajusts, precehints los dits
juglars sonants ab les dites trompes, se
que dessús a la dita Seu on hoen lo sermó e lo offici de la missa
major, lo qual se fa aquí molt solemnament. E fet lo dit offici, sens altre
mijà és procehit a la processó en la forma, manera e orde següents.
E la ordinació de la dita processó és feta per certs honorables canonges
e per los honrats obrers e
consellers.
Primerament, totes les trompes.
Aprés, la bandera de sancta Eulàlia.
Los ganfanons de la Seu.
Los ganfanons de la esglea de Sancta Maria de la Mar.
Los ganfanons de la esglea de madona Sancta María del Pi.
Los ganfanons de la esglea de Sanct Just.
Los ganfanons de la esglea de Sanct Pere.
Los ganfanons de la esglea de Sanct Miquel.
Los ganfanons de la esglea de Sanct Jacme.
Los ganfanons de la esglea de Sanct Cugat.
Los ganfanons de la esglea de Sancta Anna.
Los brandons:
Primo, los brandons de la Seu, a la part dreta.
Los brandons de la Ciutat, qui són
Los brandons dels orbs, contrets e spunyats.
Los brandons dels molers.
Los brandons dels forners.
Los brandons dels flaquers.
Los brandons dels peschadors.
Los brandons dels texidors de lin.
Los brandons de la confraria de Sanct Julià.
Los brandons dels blanquers.
Los brandons dels fusters.
Los brandons dels pellicers.
Les creus:
Primo, la creu de la Seu.
La creu de la esglea de Sancta Maria de la Mar.
Aprés, la creu de madona Sancta Maria del Pi.
La creu de Sanct Just.
La creu de la esglea de Sanct Pere.
La creu de la esglea de Sanct Miquel.
La creu de la esglea de Sanct Jacme.
La creu de la esglea de Sanct Cugat.
La creu de la esglea de Sancta Anna.
La creu de la esglea de la Mercè.
Les creus del Carme e dels Agustins.
Les creus dels Preÿcadors e dels Frares Menors.
[El clero].
Certa part del clero, ço és, aprés, los scolans e preveres de les esglees
parroquials ab los sobrepelliços.
Los frares del Carme a la part dreta, e los Agustins a la part squerra.
Los frares Preÿcadors a la part dreta e Frares Menors a la part esquerra.
Los canonges ab tot lo clero de la Seu.
Les representacions:
Primo, la Creació del món ab
Infern ab Lucifer dessús, ab
Lo majoral ab la maça ab
peu ab los àngels.
Sanct Miquel ab
Paradís ab tot són arreu.
L'àngel de Adam tot sol.
Adam e Eva.
Cahim e Abel.
La Archa de Nohé ab són arreu.
Melchisedech.
Abraam e Ysach ab l'ase.
Les dues filles de Lot.
Lot e sa muller.
Jacob ab són àngel.
Lo rey David ab lo giguant.
Los
Los
De les representacions les quals administre la Seu:
Primo, Moysès e Aaron.
Ezechies e Jeremies.
Helies e Heliseu.
Ezechiel e Jonàs.
Abacuch e Zacharies.
Daniel e Ysaies.
Sanct Johan babtiste, tot sol.
Los jutges de sancta Susanna.
Sancta Susanna ab l'àngel e Daniel.
Judit ab la serventa. Sanct Raphael ab Tobies.
La Anunciació de la Verge Maria ab los àngels cantants: A Déu
magnífich.
Lo entremès de Betlem o la Nativitat de Jhesu Xpist.
Lo primer rey de Orient cavalcant, tot sol.
Lo segon rey cavalcant, tot sol.
Lo terç rey cavalcant, tot sol.
Lo entramès dels ignocents ab Rachel dessús.
Los hòmens d'armes.
Lo rey Herodes ab dos doctors.
Los Alamanys.
Los
De sancta Anna:
Joachim e lo pastor.
Sancta Anna e sancta Elisabet.
Sancta Helena ab Contestí, emperador, ab sos doctors e cavallers.
Sancta Maria Egipciacha e Zozimas ab lo leó.
Sancta Paula e sancta Perpètua.
Sanct Elm.
Sancta Heutrix.
Les representacions de què han càrrech los frares de la Mercè van aprés,
ço és:
Sancta Úrsola, sola.
Sancta Tecla e sancta Càndia.
Sancta Caterina e sancta Bàrbara.
Sancta Agnès e sancta Cecília.
Sancta Agata e sancta Lucia.
Sancta Clara e sancta Eufrosina.
Sancta Appollònia e sancta Quitèria.
Sancta Margarita, sola ab lo drach.
Los àngels qui sonen.
Sancta Maria e Jhs. e Joseph.
Aprés, lo Resucitat, tot sol ab la creu.
Sanct Dimas ab son àngel.
Gestas ab lo seu diable.
Longí tot sol ab la seda.
Joseph ab Arimathia e Nichodemus.
Los
Lo moniment ab tot són arreu, e la Magdalena dessús.
Sanct Anthoni e sanct Honoffre.
Sanct Paul hermite e sanct Aleix.
Les representacions de Sancta Eulàlia dez Camp van aprés:
Primo, Sanct Ffrancesch e sanct Nicholau.
Sanct Domingo e sanct Thomàs de Aquí.
Sanct Bernat e sanct Yvo.
Sanct Benet ab lo diable.
Sanct Honorat e sanct Pacià.
Sanct Basili e sanct Maur.
Sanct Machari ab lo diable.
Sanct Gem ab són companyó e ab lo ase.
Sanct Martí ab Jhs. en forma de pobre.
L'àngel de sanct Julià ab la círvia.
Sanct Julià e sanct Alzeas.
Sanct Gregori e sanct Jerònim.
Sanct Ambròs e sanct Agustí.
Los
Aprés van les representacions de les quals ha càrrech lo majordom de la
esglea de madona Sancta Maria de la Mar:
Sanct Climent e sanct Dionís.
Sanct Lorenç e sanct Vicenç.
Sanct Blay e sanct P. martir.
Sanct Steve, sanct Pons e sanct Baudili.
Sanct Sever e sanct Ffabià.
Sanct Ypòlit e sanct Cugat.
Sanct Abdon e sanct Sennen.
Sanct Cosme e sanct Damià.
Sanct Xpistòffol ab l'infant Jhs. al coll.
Lo martiri de sanct Sabestià, ab los cavalls cotoners e ab los turchs.
Lo ffènix tot sol.
Sanct Jordi a cavall.
Lo vibre.
Aprés van aquells qui representen los apòstols:
Sanct Pere e sanct Paul.
Sanct Andreu e sanct Jacme major.
Sanct Phelip e sanct Jacme menor.
Sanct Macià e sanct Thomàs.
Sanct Barthomeu e lo diable.
Sanct Barnabé.
Sanct Simon e sanct Thadeu.
La àguila tota sola. Aprés, los àngels qui toquen sturmens. Aprés, los
ciris blanchs. Aprés, los qui canten denant la custòdia.
Sanct Luch. La custòdia ab Sanct March.
Sanct Johan lo sagrat Cors Sanct Matheu.
Evangelista. de Jhesuxpist.
Lo senyor bisbe ab sos ministres.
Ciris blanchs, si n'hi ha.
Los àngels percucients ab los diables percucients. Aprés, dos hòmens
salvatges qui porten una barra per retenir la gent.
Aprés, tot lo poble.
Purissime Genitrici.
Los lochs per on passe la dita processó:
Exint per lo portal major de la Seu passa denant lo palau major del
senyor rey. E per la Freneria, per les plaçes de les Cols, del Blat, de la Bòria
a la capella d'en Marchús, per lo carrer de Munchada e girant per lo Born
entre en la esglea de Madona Sancta Maria de la Mar. E aprés, exint de la
dita esglea passe per la plaça dels Cambis e per lo carrer Ample tro al cantó
del Regomir. E per lo Regomir. E per la plaça de Sanct Jacme. E per lo
carrer qui va tro al palau bisbal. E aquí girant, se
major dins la dita Seu.
E per los lochs dessús dits són ordonats per ministrar en la dita processó
Ço és, de la Seu tro al cantó d'en Senós
E del dit cantó d'en Senós tro a la plaça del Blat.
E de la carniceria de la plaça del Blat tro a la volta d'en Cirer
E de la volta d'en Cirer tro a la casa d'en Jacme de Màrgens
De la casa d'en Jacme de Màrgens tro al cantó del Born
Del cantó del Born tro al carrer Ample
De la carniceria del carrer Ample tro al cantó del Regomir
Del cantó del Regomir tro a la volta de Sanct Xpistòffol
De la volta de Sanct Xpistòffol tro a la plaça de Sanct Jacme
De la plaça de Sanct Jacme tro a la Seu
certs honorables ciutedans per portar los ciris blanchs denant lo preciós
Cors de Jhesu Xpist, però, a vegades se varie lo nombre, car alsguns anys
ni elegeixen
consellers. E los pus antichs en officis e altres honors van pus derrers
denant lo dit preciós Cors de Jhesu Xpist.
honorables consellers, e altres notables persones per los dits honorables
consellers elegidores, porten los bordons del pali, lo qual va sobre lo sagrat
Cors de Jhesu Xpist. E si hic ha missatgers són-hi posats segons lur grau.
[22 juny 1424]
En la festa del sagrat Cors de Jhesuxpist la qual se celebrà a
de juny any
devall scrits:
E Primo, al exint de la processó, a la Seu: ço és, los honorables Johan
Ferriol, Bn. de Gualbes, Bn. Ferrer, P. Boschà, ensemps ab los honorables
obrers, ço és, en P. Ça Calm e en Jacme de Sos.
Per los lochs on passe la processó:
Johan Roure, Pericó de Muntrós; de la Seu tro al cantó d'en Senós.
Johan Ros, Pericó Dusay; del cantó d'en Senós tro a [la] plaça del Blat.
Bn. Ca Triya, Ferruix de Gualbes; de la carniceria de la plaça del Blat
tro a la volta d'en Cirer.
Pericó Serra, Thomàs Gerona, lo jove; de la volta d'en Cirer tro a la
casa d'en Jacme de Màrgens.
Bertran Dez Vall, Johan de Marimon, Pericó Serra, Ffrançoy Lobet;
de la casa d'En Jacme de Màrgens tro al cantó del Born.
Jacme de Gualbes, Berenguer Lull; del cantó del Born tro a la carniceria
del carrer Ample.
Johan Luís de Gualbes, Johan de Camós, Bn. de Gualbes, fill de misser
Bn., Johanet Lull; de la carniceria del carrer Ample tro al cantó del
Regumir.
G. de Busquets, Johan de Gualbes, fill del honorable en Fferrer; del
cantó del Ragomir tro a la volta de Sanct Xpistòffol.
Esteve Ça Torra, Johan Sanxo; de la volta de Sanct Xpistòffol tro a
la plaça de Sanct Jacme.
Ramon de Malla, P. Marquet Roig, Françoy Ça Plana, Johan Dez
Puig; de la plaça de Sanct Jacme tro a la Seu.
Les persones ordonades lo dit any per portar e portaren los brandons:
Part esquerra: Part dreta:
Johan Fiveller. Lo Batle.
Thomàs Gerona. Missatger de València.
Missatger de Tortosa. Johan Buçot.
P. de Malla, cònsol. Ffrancesch de Camós.
Miquel Dez Bosch. Johan Lull.
P. Marquet. G. Romeu.
G. de Vallsecca. P. Ballaster.
Ffrancesch Dez Pla. Gaspar Buçot.
Misser Bonanat Pere. Andreu d'Olivella, cònsol.
Andreu Dez Vall. Ffrancesch de Conomines, mosteçaff.
Los dejús nomenats portaren lo jorn de la dita festa los bordons del pali.
Part esquerra: Part dreta:
Guillem Dez Soler, conseller quart. Bn. Serra, conseller terç. Missatger de València. Missatger de Venècia.
Phelipp de Ferrera, conseller primer. Lo senyor rey.
Missatger de Mallorques. Galçeran Carbó, conseller segon.
Luís de Gualbes. Baltasar de Gualbes, conseller derrer.
COMPRA E ENDERROCAMENT DEL ALBERCH D'EN JOHAN BALLARÓ, SITUAT AL CAP DE LA PLAÇA DEL BORN.
Dissabte a
jurats en lo qual fou conclòs e delliberat, que per la dita Ciutat fos comprat
l'alberch lo qual en Johan Ballaró, mercader, ha e posseex en la dita ciutat
en lo cap de la plaça del Born. E les senyories mijana e alodial e lo cens
que
plaça. E de fet per los honorables consellers foren assignats per regonexadors
e extimadors del dit alberch e del cens que fa lo dit alberch e les dites
senyories mijana e alodial los honrats mossèn G. Cortina, canonge de la
Seu, Ffrancesch de Camós, Ffrancesch Dez Pla, ciutedans, Ffrancesch
Loral, prevere, beneficiat en la dita Seu, P. Andreu, Gabriel Canyelles,
notaris, Bn. Cadireta, Salvador Roviradech, corredors, Barthomeu Gual,
mestre de la obra de la Seu, e P. Miquel, mestre del mur de la dita Ciutat,
los quals, presents e entrevinents los honrats en P. Ça Calm e Jacme de
Sos, obrers lo dit any de la dita Ciutat, haüda informació plenària de les
valors del dit alberch e del cens e senyories sobredites, e appellats e hoÿts
lo honorable misser P. Pujades, pabordre del mes de ffebrer en la Seu
de Barchinona, senyor alodial per rahó de la dita pebordria, e la dona muller
d'en Ramon Degà, cirúrgich, de la qual és la senyoria mijana, e en Johan
Ballaró, senyor útil del dit alberch, extimaren lo cens de
dit senyor del alou reeb ab tota la senyoria, que per rahó del dit morabatí
ha sobre lo dit alberch, romanent-li salva la senyoria que per rahó del dit
cens ha sobre certs alberchs aquí contiguus valer
mijana ab la dita senyoria mijana a
valer
messions; les quals extimes fetes, e notificat a cascuns dels dessús dits que
portassen les cartes an Bn. Splugues, scrivà del Conseil, e que en son
poder fermassen les vendes dels dits alberchs, censos e senyories a la dita
Ciutat, encontinent fou procehit a enderrochar lo dit alberch.
Aprés de les dites coses, per ordinació dels honorables consellers, dimarts
a
G. Dez Soler, conseller quart, Ffrancesch de Camós, Ffrançoy Dez Pla,
P. Ça Calm, Jacme de Sos e en P. Andreu e Gabriel Canyelles, notaris per
los dits honorables consellers en açò elegits fferen les taxacions devall
scrites, per ço com fou ordonat que lo veÿnat del dit alberch e les persones
devall contengudes contribuïssen o pagassen les quantitats a les quals
foren tatxats en ajuda del preu dessús dit, lo qual preu de totes les dites
coses venudes munte a quantitat de
Les dites taxacions són les seguents:
Primo, taxaren que lo honrat en Johan Roig pagàs.
carrer dels Flaçaders
Suma major de les dites stimes
És lo preu de la partida que fou venuda
a la muller d'en Ramon Degà
Hac-se nét de messions de la manobra.
Ha hi pagat la Ciutat.
RENCH DE JUNYR TENGUT PER LO SENYOR REY DON ALFONSO.
Digmenge a
rey tench
ensemps ab lo noble mossèn Bn. de Sentelles e mossèn Ramon de Mur,
e fo la sollennitat del dit rench en la forma següent:
La disposició de la dita plaça del Born:
Primerament, la dita plaça fou en alt cuberta de draps de lana blanchs
e vermells, e tots los postiços de alsguns obradors de la dita plaça foren
desfets. Aprés, fou la dita plaça tota en cascuna part empeliada de diverses
draps de raç. E aprés hi foren fets cadaffalchs per tota la dita plaça
al entorn, tots entapitats e empeliats de banchals. E a cascun cap del rench
fou fet
e vermells. E de loch en loch del dit rench foren posats penonets, semblantment
divisats. E en lo cap de la dita plaça del Born, en lo pati hon
ere stat enderrochat lo alberch d'en Johan Ballaró, foren fets dos cadafals
tots entapitats e empeliats de draps de raç. E en les spatles fou posat
dosser de drap d'aur e una cadira cuberta de drap brocat d'aur en la qual
reposave lo dit senyor rey com havie delliurats alguns aventurers.
En quina forma lo dit senyor e los dits altres taulagers vengueren al dit
rench:
Aprés lo dessús dit digmenge a les dues hores aprés mig jorn, lo dit
senyor e los dits altres taulagers armats de lurs cuyraces, ab sengles cassots
o sobrevestes de drap de seda divisat de blanch e vermell per lonch, ço
és, lo blanch a la part dreta e lo vermell a la part sinistra, cavalcants en
lurs cavalls, ab paraments de seda divisats de semblant divisa que dessús,
partiren del palau major del dit senyor acompanyats de molts barons e
cavallers, gentils hòmens e honrats ciutedans e d'altra molta notabla gent
d'estat ab
quals foren portades de dues en dues per
per la plaça del Blat e per la plaça de la Boheria e per lo carrer de
Munchada e aprés entraren en la dita plaça del Born en lo següent orde:
car en lo primer loch venie lo dit mossèn Ramon de Mur, e denant ell ere portat
lo seu elm per mossèn Corella, e lo seu scut per mossèn Ffrancí d'Arill.
Aprés, sens altre mijà, vénch lo dit mossèn Bn. de Centelles al qual portave
al denant lo seu elm mossèn Bn. de Brocha, e l'escut lo honrat en Dalmau
de Sent Just. E aprés venie lo dit senyor rey, lo elm del qual li portave
al denant lo comte de Cardona, e lo scut lo vescomte de Rochabertí. E
esser entrats en la dita plaça del Born cascú correch son cavall pres del rench.
E aprés lo dit senyor se mès a punct per junyr e deliurar alsguns aventurers
devall nomenats, los quals eren ja venguts al dit rench.
Los aventurers següents foren delliurats per lo senyor rey entre certes
vegades, ço és:
Mossèn Berenguer de Font Cuberta; Ffrare Gilabert de Monsoriu;
P. Dusay; mossèn Francí Dez Vall; P. Nunyo; mossèn Yuany de Vilamarí;
Bn. de Gualbes; mossèn Coharasa; Jacme Ça Pila; Bn. de Marimon.
Ab los més dels quals aventurers lo dit senyor féu encontra e rompé
alsgunes lançes. E féu molt belles carreres; donave-li la lança com junyie
lo dit comte de Cardona e molts cavallers de la sua cort qui
a peu com a cavall. E lo scut del dit senyor ere cubert de setí blau ab una
banda d'aur a travers qui resemblave les armes de Tristany de Lehonís.
Los aventurers dejús scrits foren delliurats per los dits taulagers mossèn
Ramon de Mur e mossèn Bn. de Centelles:
Mossèn Berenguer Mercader; Johan de Gualbes; G. Dez Torrent
mossèn Barthomeu de Palou; G. de Sent Climent; Bn. de Jonquer; Ffrare [...]:
Barutell; Bn. de Requesens; lo dit mossèn Berenguer de Font Cuberta
lo dit frare Gilabert de Monsoriu; lo dit mossèn Ffrancí Dez Vall; lo dit
mossèn Yuany; Bn. a Pila; Johan de Gualbes; mossèn Luís de Falçes
en Busquets, lo roig; lo fill del marquès d'Oristany; mossèn Bn. Miquel
lo nabot del vicicanceller; mossèn Johan Lor; Bn. Turell; Johan de
Marimon.
E en lo deliurar dels dits aventurers foren rompudes moltes lançes e
fets molts encontres, axí per los dits taulagers com per los dits aventurers,
e lo dit mossèn Ramon de Mur, lo qual junyhí ans que
de Centelles, portave lo escut cubert de setí negre, on eren pintades les dues
spases, ço és, les armes de Palomides. E en lo junyr ere servit lo dit mossèn
Ramon de Mur per lo dit mossèn Corella e per mossèn Francí d'Arill. Aprés
junyí lo dit mossèn Bn. de Centelles e lo seu scut ere cubert de drap domesquí
blanch e vert, partit per lo mig en lo lonch del dit escut, e ere servit
en lo junyr per mossèn Johan Dez Lor e per mossèn Bn. de Broca.
E delliurats los dessús dits aventurers per los dits taulagers, com fos ja
hora baxa, fou trenchat lo dit rench. E lo dit senyor se
per desarmar, en la forma que
apparellat sollemnament a sopar, e foren convidats de part del senyor rey
e soparen en la dita sala tots los dits aventurers. E en la taula del senyor
rey foren-se situats lo comte de Cardona, lo Conestable e lo Adalantado de
Castella, lo vescomte de Rochabertí, mossèn Bn. de Centelles, mossèn
Ramon de Mur. E en les altres taules foren collocats los aventurers ensemps
ab molts altres cavallers e gentils hòmens e ciutedans. E aprés del dit
sopar, se seguí solemna collació e moltes danças e altres solaços en la cambra
de parament del dit senyor rey.
LA NOVA DE LA SENYORA REGINA, RELICTA DEL SENYOR REY EN
FFERRANDO, LA QUAL SE DIX ESSER PASSADA DE AQUESTA VIDA, E NO
FOU VER. E LO PREPARATORI, LO QUAL SE FÉU PER LA SOLLENNITAT,
LA QUAL SE DEVIE FER, SI LA DITA NOVA FOS VERA.
Dissabte a
en lo palau major del senyor rey, on semblantment ere lo dit senyor rey,
tramès per los honorables consellers de la Ciutat. E con fossen ab la dita
senyora, ella los denuncià e
reyna, sogra sua, havie finats sos dies. E axí que provehissen que la dita
nova fos denunciada al dit senyor rey, lo qual de la dita nova no sabie res.
E encontinent, lo senyor patriarcha de Jherusalem e los dits honorables
consellers notifficaren la nova dessús dita al dit senyor rey, lo qual manà
vestir tots los de sa casa de drap negre. E féu bastir dins la Seu lo tuguri
o capell ardent ab preparatori de fer
la dita senyora mara sua.
E aprés, com los dits honorables consellers foren tornats a la Casa del
Concell, applegaren e tengueren Concell ab prohòmens de cascun stament,
en lo qual Concell, haüda primerament informació d'altres consemblants
casos, fou delliberat e conclòs en la forma e manera següents:
Primo, que per part de la dita Ciutat fos fet
de cors present dins la Seu de Barchinona, e que fos donat a la
dita Seu e per ornament de aquella
ab les orles de terçanell negre, en les quals orles fossen pintat[s]
e acabats de or fi ab oli los senyals de la dita Ciutat acompanyats de
diverses fullatges. E que fos folrat de tela negra e posat sobre la tomba
lo jorn del dit aniversari.
acustumat posar en semblants aniversaris ab
al entorn ab senyals de la dita Ciutat; e que sobre lo dit tuguri cremassen
brandons negres, cascú de pes de
lo clavari, lo scrivà del Concell e lo scrivà del offici del racional e los verguers
ffossen vestits de sengles gramalles e caperons de drap de bruneta de
bon tinct, a cascuns dels quals fossen dades sis canes. E encare haguessen
sengles gramalles e caperons en Bertran, correu; en Bn. Cadireta, crida;
en Jacme Palou, servint en lo offici del racional; en P. de Vilarasa, porter
servint al clavari; e n'Andreu d'Olivella, scrivà de les obres dels murs e dels
valls dels trossos qui sobraven de les peces dels draps, donant-ne a cascun
migençant lo dit Bn. Cadireta, corredor, peçes de drap de bruneta de
bon tinch, les quals foren encontinent mesurades, tallades e distribuïdes
entre los honorables consellers,
nomenades.
És ver emperò, que ans que
tramès per los honorables consellers, e com foren ab ell dix-lus, que ell no
volie procehir ne volia que ells procehixen a fer les sollemnitats dels anniversaris
acordats, car ell no creye ne havie alguna nova certa, que la senyora
sa mara fos morta. E axí cessà, que no hi fou procehit pus avant.
Les messions fetes per part de la Ciutat per rahó del dit aniversari e per
les rahons sobre dites són continuades en lo segon libre del honrat en Ffrancesch
Buçot, quòndam, clavari, en cartes
de Vilatorta, regent la clavaria per mort del honrat en Ffrancesch Buçot,
en cartes
Les persones les quals foren vestides o a les quals foren dades sengles
gramalles e caperons són les seguents:
Primo, los honorables consellers, los quals eren los següents en la pàgina
propsegüent scrits, ço és:
Los honorables en Phelip de Ferrera; Galceràn Carbó; Bn. Serra;
G. Dez Soler; Baltasar de Gualbes.
Dusay; Thomàs Gerona; Johan Buçot; Ffrancesch de Camós;
Johan Lull; P. de Malla, cònsol; Andreu d'Olivella, cònsol; Bn. de Marimon,
Jacme de Vallsecca; G. Oliver; G. Romeu; Jacme Colom; misser
Bonanat Pere, advocat; Pere Ça Calm, Jacme de Sos, obrers; Ffrancesch
Buçot, clavari; Bn. Splugues, scrivà del Concell; Gabriel Canyelles, scrivà
del offici del rational; Miquel Pere, G. Maçot, verguers; Bn. Cadireta,
crida; Bertran de Tamarit, correu; P. de Vilarasa, porter sevint lo clavari;
Andreu d'Olivella, scrivà de les obres dels murs e dels valls; Jacme
Palou, servint lo ofici del racional.
SOLLEMNITAT FETA PER LA TRANSLACIÓ DEL CORS DE LA SENYORA INFANTA YSABEL, FILLA DEL SENYOR REY EN PERE E MULLER DE DON JAYME D'URGELL.
Dimarts a
infanta dona Ysabel, filla del senyor rey en Pere, de bona memòria, e muller
qui fou de don Jayme de Urgell, fos passada de aquesta vida en lo loch de
Alcolege del comtat de Urgell, e fos portat lo seu cors a la ciutat de Barchinona,
lo jorn dessús dit, lo dit cors fou transladat en lo monestir dels Ffrares
Menors de la dita ciutat e en la esglea del dit monestir fou posada descarada
jus
E la sollemnitat feta per part de la dita Ciutat fo la seguent: ço és, que
hi foren fets cinquante brandons de pes cascú de
la Ciutat en cascú e no foren ennegrits los dits brandons. E drap d'or
algú no hi fou donat, com fos axí delliberat per Concell de prohòmens de cascun
stament, però los honorables consellers, aemprats per part de mossèn
Bn. de Fortià, oncle, e de mossèn Berenguer Barutell, ardiacha de la Mar,
cosí germà de la dita senyora infanta, ensemps ab diverses honorables ciutedans,
vestits cascuns ab lurs gramalles pròpries negres, foren presents al
offici de la missa de la dita translació.
[7 juny 1425]
En la festa del sagrat Cors de Jhesuxpist la qual se celebrà a
any
devall scrits per rahó de la processó.
al exint de la Seu:
Los honorables en Jacme de Sos; P. Ça Calm; P. Boschà; Bn. de
Gualbes, fill del honorable en Ffrancesch, ensemps ab los dits canonges e
ab los obrers, ço és, los honrats en Bn. Ça Tria e P. Serra.
Per los lochs on passe la processó ordonaren lo[s] següents:
P. Serra; Matheu Dez Vall: de la Seu tro al cantó d'en Senós.
Johan Sanxo. Steve Çatorra: del cantó d'en Senós tro a la plaça del Blat.
Johan Romeu; Thomàs Gerona: de la carniceria de la plaça del Blat
tro a la volta d'en Cirer.
Ramon de Malla; G. de Ciges: de la volta d'en Cirer tro a la casa d'en
Jacme de Màrgens.
Jacme Ros; Johan de Gualbes, fill del honorable en Fferrer; Bng. Lull;
Johan Roure: de la casa d'en Jacme de Màrgens tro al cantó del Born.
P. Oliver; P. Merquet, lo Roig: del cantó del Born tro a la carniceria del
carrer Ample.
Ffrancesch Merquet Dez Cros; Jacme Ça Pila; Johan de Gualbes, fill
d'en Jacme; Galceran Burgués: de la carniceria del carrer Ample tro al
cantó del Ragomir.
Pericó de Muntrós; Johan Des Puig: del cantó del Ragomir tro a la
volta de Sanct Xpistòffol.
Johan Merquet; Miquel Dez Pla: de la volta de Sanct Xpistòffoltro
a la plaça de Sanct Jacme.
Miquel Sayol; Ffrancí Foix; en Vilatorta; en Girgós: de la plaça de
Sanct Jacme tro a la dita Seu.
Los dejús scrits portaren los brandons denant lo sagrat Cors de Jhesuxpist,
e los primer scrits anaren detràs, ço és, pus pres del sagrat Cors de
Jhesuxpist.
Part esquerra: Part dreta:
Johan Fivaller. Lo batle.
Galceran Carbó. Thomàs Gerona.
P. Merquet, cònsol. Ffrancesch de Camós.
Miquel Dez Bosch. Bn. Serra.
G. Dez Soler. Jacme Colom.
Gaspar Buçot. P. Ballaster.
Anthoni Pujades. P. de Malla.
Jacme Steve, cònsol. Baltasar de Gualbes.
Lo dit jorn portaren los bordons del pali los seguents:
Part esquerra: Part theta:
G. Romeu, conseller terç. G. Oliver, conseller segon.
Luís de Gualbes, conseller primer. Lo regent la vegueria.
Miquel de Muntjuhic, conseller derrer. Ffrancesch Dez Pla, conseller quart.
[30 maig 1426]
En la festa del sagrat Cors de Jhesuxpist, la qual se celebrà a
any
devall scrits per ordonar per los trasts devall scrits:
E primerament, ordonaren al exint de la Seu, ensemps ab certs honorables
canonges, los honorables Bn. Marquet Ça Tria, P. Serra, Jacme de
Sos, P. Boschà. E los obrers.
Lo[s] devall scrits ordonaren per los carrers on passà la processó:
Thomàs Gerona, lo jove; P. Oliver: de la Seu tro al cantó d'en Mas,
barber.
Johan Sanxo; Steve Ça Torra: del cantó d'en Mas, barber, tro a la plaça
del Blat.
P. Serra, fill del batle general; Jacme de Gualbes, fill d'en Galceran;
Johan Oliver: de la carniceria de la plaça del Blat tro a la volta denant
lo monestir dels Preÿcadors.
P. de Connomines; Matheu Dez Vall: de la dita volta tro a la casa
la qual ere d'en Jacme de Màrgens.
Berenguer Lull; P. de Relat; G. Gerona; Jacme Ça Pila; Ramon
Merlés: de la dita casa d'en Jacme de Màrgens tro al cantó del Born.
Ffrancí Bosquet; Ffrancí Foix: del cantó del Born tro a la carniceria
del carrer Ample.
Ffrancesch Marquet de Palou; Johan Marquet; Ffrancí Tries; Johan
de Gualbes, fill d'en Jacme de Gualbes; Johan de Gualbes, fill d'en Fferrer:
de la dita carniceria tro al cantó del Regomir.
Miquel Dez Pla; en Vilatorta: del dit cantó del Regomir tro a la volta
de Sanct Cristoffol.
Ffrancesch Ça Plana; Galceran Narbonés: de la dita volta de Sanct
Cristòffol tro a la plaça de Sanct Jacme.
En Girgós; Miquel Sayol; P. Romeu, fill d'en G.; P. Dez Vall:
de la plaça de Sanct Jacme tro a la Seu.
Los dejús scrits portaren en la dita festa los brandons denant lo Cors
preciós de Jhesuxpist, e los primer scrits anaren derrers, ço és, denant
lo dit preciós Cors de Jhesuxpist:
Part esquerra: Part dreta:
Johan Ros. Lo batle.
Galceran Carbó. Thomàs Gerona.
G. Dez Soler, cònsol. G. Oliver.
Miquel Dez Bosch. Bn. Serra.
P. Marquet. Jacme Colom.
P. de Malla. Ffrancesch Dez Pla.
G. Dez Torrent, mosteçaff. Miquel de Muntjuhic.
Misser P. Gerona. Ffrancesch Pujada, cònsol.
Los devall scrits portaren los bordons del pali sobre lo Cors de
Jehsuxpist:
Part esquerra: Part dreta:
Anthoni Pujada. P. Ballaster.
Galceran Dusay. Lo veguer.
Johan Fivaller. Ffrancesch de Conomines.
[3 juny 1428]
Lo jorn de la feste del sagrat Cors de Jhesuxpist, any
elegits per los honorables consellers los dejús scrits per ordonar en tota la processó e tots ensemps, e no per trasts.
Los honorables:
Miquel de Muntjuhic; Ramon Ça Vall; Bn. Ça Pila; P. Arnau Pol;
P. Romeu; Bn. Turell; Berenguer de Vilatorta; P. Torrent; Fferrer
de Gualbes; Bn. Ferrer; Johan de Marimon; G. de Busquets; Bn. de Gualbes,
fill de misser Bn.; P. Ribalta; Jacme Ros; Bn. Fivaller; Johanet
Lull.
Los dejús scrits en lo dit any de
honorables consellers [portaren] los brandons denant lo sagrat Cors de
Jhesuxpist:
Los honorables:
Lo Batle; Johan Ros; Galçeran Dusay; Thomàs Gerona; Galceran
Carbó; G. Oliver; Johan Buçot; Ffrancesch de Camós; Bn. Serra; P.
Ballaster; Jacme Colom; Miquel Dez Bosch; Ffrancesch de Conomines,
cònsol; P. Marquet; G. Dez Soler; Johan de Lobera, cònsol.
Portaren lo pali los honorables consellers e lo veguer.
TERRATRÈMOL QUI COMENÇÀ EN BARCHINONA E EN ALTRES PARTS
DEL PRINCIPAT DE CATHALUNYA DIGMENGE EN LA NIT A [
ANY
Sapien tuyt e sie manifest com exigents nostres peccats provocants la
ira e indignació del subiran jutge, Déu e senyor nostre, punint nós, no segons
nostres demèrits mas punint se recordàs de la sua infinida misericòrdia
per continuada suplicació de la Regina celestial, mara sua e endesemps
Verge Mara semblantment de misericòrdia e dels peccadors piadosa advocada,
nostra dona sancta Maria, e per intercessió de la verge martir, patrona
e cors sanct de aquesta ciutat, madona sancta Eulàlia, se seguí que
digmenge a [
Nativitat de Nostre Senyor
e encare en diverses lochs del principat de Cathalunya, terratrèmol
lo qual continuà per entrevalls de temps no solament en lo dit mes ans
encare per tot lo dit any e encare en l'any aprés següent e més avant en vegades
forts e speventables, en tant que tota la gent de la dite ciutat romàs
molt espentada e plena de glay. E jaquints molts lurs pròpries habitacions,
faeren barraques per orts e camps e altres lochs desabitats en los quals
habitaven de dies e de nits. Molts encara monestirs e esgleyes de monjos
negres e lochs lurs, situats en e vers lo bisbat de Gerona, se enderrocaren e
caygueren e molts dels habitadors de aquells hi moriren. Per la qual rahó
foren en la dita ciutat instituïdes e fetes moltes devotes processons, clamants
mercè e misericòrdia a nostre senyor Déu. E per inducció de
del orde de Frares Menors appellat frare Matheu, italià, al qual tot lo poble
feye gran seqüela, molts foren induhits a fer grans penitències e especialment
en dues processons se bateren e
persones, entre hòmens, dones e infans, en tant que tro a la feste de Nadal
aprés següent, any
lo dit terratrèmol eren pus lentes e suaus, pensant la gent que Nostre Senyor
nos hagués perdonat.
Mas, crexent la malícia de les gents, se seguí que lo beneÿt jorn de la
Nativitat del Fill de Déu, appellat Nadal, començant l'any
estant lo poble ço és cascú en sa esglea parroquial, com lo divinal offici
de la missa major se celebrave, fou feta una molt gran e espeventable
percudida de terratrèmol la qual spahordí molt la gent, però no s'en
seguí en aprés tro a la jornada o feste de la Purificació de nostra dona
sancta Maria del mes de ffebrer, en la qual jornada, vers les
de matí, féu una gran percudida de terratrèmol. E qualque mige hora
aprés la propdita percudida, stant la major part del poble dins lurs esgleyes
parroquials per lo offici de la benedicció dels ciris e de les candeles, e com
la dita benedicció se feye, se seguí una molt fort e desastrada e molt terribla
percudida de terratrèmol, semblant de la qual no ere stada sentida en lo
passat, la qual durà per gran spay, en tant que tot hom se cuydave que los
alberchs de la dita ciutat se enderrochassen, però no hi hac alberch en tota
la dita ciutat que no
en caygueren alsguns e n'hagueren apuntelar, e hagueren enderroquar
molts merlets de torres. E moltes torres e cases altes hagueren abexar.
E més, se seguí cas molt desastrat dins la esglea de madona Sancta Maria
de la Mar, la qual com lo propdit terratrèmol se seguí ere plena de poble
molts dels quals volgueren exir per cascuns dels portals de la dita esglea.
E al exir del portal major, plach a Nostre Senyor que la O. la qual ere sobre
lo dit portal se desvià per lo dit terratrèmol e caygueren-ne diverses pedres
e moriren-hi bé
exint del dit portal foren ferits per les dites pedres, ultra los quals n'hi
moriren alsguns offegats e premuts, com per cuyta de exir se lançassen o
cayguessen los uns sobre los altres. E aprés la dita jornada hic hac nova
certa com en diverses parts del principat de Cathalunya se eren enderrocats
diverses castells, moltes esgleyes e lochs, e mortes infinides persones. Beneÿt
e loat ne sie de tot nostre senyor Déu e la sua molt puríssima Mara per tots
temps. Amén.
[26 maig 1429]
Les persones devall scrites foren per los honorables consellers ordonats a
portar e de fet portaren brandons blanchs denant lo sagrat Cors de
Jhesuxpist lo jorn de la sua feste any
Part dreta: Part esquerra:
Lo batle. Johan Fiveller.
Johan Ros. Galceran Carbó.
G. Oliver. Johan Buçot.
Huguet Fivaller, cònsol. Bn. Serra.
P. Ballaster. Jacme Colom.
Ffrancesch Dez Pla. P. Marquet.
G. Dez Soler. Bn. de Gualbes, cònsol.
Baltasar de Gualbes. Ffrancesch. Lobet, mosteçaff.
Portaren lo pali:
Part dreta: Part esquerra:
Johan Lull, conseller segon. Ffrancesch de Ciges, conseller terç.
Lo Governador. Galçeran Dusay, conseller primer.
Fferrer de Gualbes, conseller quart. Johan de Marimon, conseller quint.
[15 juny 1430]
Les persones devall scrites elegides per los honorables consellers portaren
los brandons blanchs denant lo sagrat Cors de Jhesuxpist lo jorn de la
sua feste del any
Part dreta: Part esquerra:
Lo batle. Johan Fiveller.
Galceran Carbó. Johan Lull.
G. Romeu. Bn. Serra.
P. Marquet, cònsol. G. Dez Soler.
Huguet Fivaller. Luís Ros.
P. de Malla. Ramon Dez Pla.
Fferrer Nicholau de Gualbes. P. de Gualbes, cònsol.
Misser Bonanat Pere, advocat. Misser P. Gerona, advocat.
Portaren lo pali:
Part dreta: Part esquerra:
Ffrancesch de Camós, conseller segon. Baltasar de Gualbes, conseller terç.
Lo governador. Johan Ros, conseller primer.
P. Romeu, conseller quart. Bn. Fivaller, conseller quint.
SOLEMNITAT QUE LA CIUTAT DE BARCHINONA FÉU EN LA SEPULTURA
DEL MOLT REVERENT MOSSÈN FFRANCESCH, QUÒNDAM PATRIARCHA
DE JHERUSALEM E ADMINISTRADOR DE LA ESGLEYA DE
BARCHINONA.
Diluns a
Senyor
mossèn Ffrancesch, patriarcha de Jherusalem e administrador dessusdit,
detengut de malaltia, passà de aquesta vida, retent la sua ànima a nostre
senyor Déu. E per ço, com la dita Ciutat en les sepultures de altres prelats,
axí bisbes de Barchinona com del arcabisbe de Terragona mossèn P. Çagarriga,
com del cardenal de Tolosa, defuncts en la dita ciutat e soterrats
dins la Seu de aquella, ha acustumat fer certa solemnitat, ço és, que a les
sepultures dels bisbes donen cert drap d'or blanch encasat dins orles de terçanells
negres ab certs senyals, ço és, los més de la Ciutat e los menys del
bisbe defunct, e
en quescun, dels quals romanen a la sacristia
lo candaler. E semblants fou fet a la sepultura de dit arcabisbe de Terragona.
E axí matex a la sepultura del dit senyor cardenal, anadint a les
propdites dues sepultures que
portats alt al coll e los cossors dels bisbes eren portats a mans; e a la sepultura
del dit cardenal foren donats
semblants senyals. E en totes les dites sepultures e quescuna de aquelles
ere acustumat que als caps dels lits portaven dos canonges e dos mestres
en theologia e dos honrats ciutadans, e atrestants als peus, e per los costats
portaven solament ciutadans. E los honorables consellers de la dita Ciutat
administraven en les dites sepultures e anaven denant, los caperons
vestits. E per ço, axí matex, com la persona del dit reverend patriarcha era
estada dotada de moltes virtuts e specialment de gran karitat e compassió
als pobres e molt gran honestat e molt pacífich e molt agradable per sos mèrits
a la dita ciutat e a tots los ciutadans e habitadors d'aquella, e lo qual
havie ab gran esforç prosseguida e consumada de sos propris diners la obra
de la dita Seu. Per ço per tots los esguards dessús dits los honorables
en Galceran Carbó, Huguet Fivaller, Bnt. Turell e P. Dusay, consellers
lo dit any de la dita Ciutat, ensemps ab lo honorable en Ffrancesch Dez
Pla, absent de la dita ciutat, ab Consell de notables prohòmens, honrats
ciutadans, delliberaren esser procehit e procehiren a la solemnitat de la dita
sepultura en la forma e manera seguents:
E primerament, ordonaren e delliberaren que los honrats en Berenguer
Lull e Johan Merquet, obrers lo dit any de la dita Ciutat, de part dels dits
honorables consellers convidassen a la dita sepultura la senyora reyna
dona Yolant, relicta del molt alt senyor en Johan de bona memòria, rey de
Aragó, lavors present en la ciutat de Barchinona. E que per los lurs verguers
de part dels dits honorables consellers fossen convidats tots barons,
nobles hòmens e cavallers qui
ciutadans e mercaders de aquella e lurs mullers. E que los parents e
amichs del dit senyor patriarcha e lo capítol de la dita Seu fessen convidar
a lur de part e per sí mateys.
en semblants sepultures encasat dins orles de terçanells negres ab senyals
de la dita Ciutat. Mas per ço com en lo temps de la dita sepultura no
trobaren semblants draps d'or en la dita ciutat, sinó fort sutils e pochs, fou
prestat a la dita Ciutat per la sacristia de la Seu lo drap d'or blanch, lo qual
per la dita ciutat fou donat per la sepultura del dit arcabisbe de Terragona,
ornat de senyals de la dita Ciutat; e lo dit drap d'or fou posat sobre lo lit e
cors del dit senyor patriarcha en la manera següent: ço és, que lo dit drap d'or
fou posat per lonch sobre lo dit cors de mig lit vers lo cap, axí que lo dit drap
se estès e cobrí les barres del dit lit, e precehints aquell. E los altres draps
d'or de la dita sepultura foren posats de larch, e esteses de mig lit avall,
vers los peus.
Aprés, foren elegits e ordonats per los dits honorables consellers per portar
lo dit cors, les persones següents, ço és, al cap del lit:
A la part dreta: Part esquerra:
Mossèn P. Malet, degà de la Seu. Ffelip de Ferrera.
Jacme Colom. Mossèn Pons de Busquets, canonge.
Als peus del lit:
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn P. de Palou, cabiscol. Johan Lull.
Baltasar de Gualbes. Misser Ffrancesch Dez Pla.
Als costats del lit:
Part dreta: Part esquerra:
Gaspar Buçot. Miquel de Muntjuhich.
Johan Boschà. P. Arnau Pol.
G. de Busquets. Bnt. Ça Tria.
G. Dez Torrent. Ramon Çavall.
G. Pujada. Joahn Lull, fill d'en Romeu.
Johan de Gualbes. P. Serra, del carrer de Muntcada.
Les messions fetes per part de la Ciutat per rahó dels ciris qui han servit
a la dita sepultura són continuades en lo segon compte del honorable en Berenguer
de Vilatorta, clavari de la Ciutat, en cartes
del dit senyor patriarcha, e l'altra per la sepultura del cors de la senyora
reyna dona Yolant.
[31 maig 1431]
Les persones devall scrites, elegides per los honorables consellers, portaren
los brandons blanchs denant lo preciós Cors de Jhesuxpist, lo jorn de la
sua festa del any
Part esquerra: Part theta:
Lo batle. Mossèn Steva Pinyol, missatger del
Mossèn Ramon Ça Fortesa, missatger rey de Xipre.
de Malorques. Misser P. Feliu, missatger de València. Misser Ffrancisco de Ginaro,
ger del rey de Xipre. P. Castelló, missatger de Perpenyà.
Johan Ros. Huguet de Pachs, missatger de Ma-
Johan Lull. llorques.
P. Net. Johan Buçot.
Guillem Romeu. Gerònimo Nicholau, missatger de
Jacme Colom. Mallorques.
P. Merquet. Johan de Marimon, cònsol.
Loýs Ros. Baltasar de Gualbes.
P. Grau, cònsol. G. Dez Soler.
Misser Bonanat Pere. P. Romeu.
Gaspar Buçot.
Lo dit jorn portaren los bordons del pali los següents:
Part esquerra: Part dreta:
Misser Gabriel Palomar, missatger Huguet Fivaller, conseller terç.
de València. Lo Comte Dore de Portogal.
Galceran Carbó conseller primer. Lo senyor rey.
Lo rey de Navarra. Misser Jacobo Crafa, missatger del
Misser Gerònimo de Linardo, missat- rey de Xipre.
ger de Venècia. Casano Spindola, missatger de Jé-
Bnt. Turell, conseller quart. nova.
Mossèn Palays, missatger de Mallorques P. Dusay, conseller quint.
ORDINACIÓ DE LA SEPULTURA DE LA SENYORA REYNA DONA YOLAND.
Per ço que en los successors pas la memòria de les coses dejús scrites,
les quals legints lo present acte les hajen com a presents e no sien meses en
oblit, los molt honorables senyors en Galceran Carbó, Ffrancesch Dez Pla,
Huguet Fivaller, Bnt. Turell e P. Dusay, consellers l'any present de la
ciutat de Barchinona, manaren a mi Gabriel Canyelles, scrivà del offici
dels honrats racionals de la dita Ciutat, que la solemnitat de la sepultura
de la senyora reyna dona Yolant e tots los actes precehints e seguints aquella
continuàs sots degut orde de scriptura. Per tant, jo, dit Gabriel Canyelles,
hé procehit en continuar les dites coses en la forma seguent:
Ço és, que dimecres a
Senyor
passà de aquesta vida la senyora dona Yolant, reyna relicta del molt alt
senyor rey en Johan, de loabla memòria, rey de Aragó, ço és, dins la casa
o torra de Bellsguard, del territori de Barchinona. E lo dijous aprés següent
a
portat dins la dita ciutat e posat en la sala gran del palau menor reyal,
sobre un lit alt ab son dosser e sobrecel de drap de seda negre, vestit lo dit
cors de una cota de lera folrada de erminis ab
e lo sceptre en l'altra, ab corona en lo cap, sobreposada una dalmàtica tota
reyal, ço és, de vetafrès ampla e de carmesí, stant lo dit die de dijous esquerada
ab gran luminària de brandons negres al entorn. E la dita sala
fou a cascuna part ornada de diverses draps de ras molt richosos, e foren-hi
construïts
dels quals, per tants dies com lo dit cors se trigà a soterrar, foren celebrades
e
per quescun jorn, stant lo dit cors en la dita sala, lo clero, axí de la Seu com de
les esglees parroquials e dels monestirs de la dita ciutat, axí
hòmens com dones, processionalment, ab creus levades, continuaren dues
vegades quescun die fer absolucions denant lo dit cors per refrigeri de la
sua ànima. E axí estech e romàs lo dit cors en la dita sala sots les dites
solemnitats del dit jorn de dijous tro al dilluns aprés següent en lo qual
fou liurat en via de comanda a ecclesiàstica sepultura dins la dita Seu, segons se mostre en la sèria subsegüent.
És ver, emperò, que
del dit mes de juliol, sabuda la mort de la dita senyora reyna, convengueren
dins la Casa del Consell de la dita Ciutat, e per ço que per part de la dita
Ciutat fos retut lo deute rahonable e pertinent a la sollemnitat de la sepultura
del cors de la dita senyora, faheren apellar per los lurs verguers Consell
de prohòmens de quescuns staments en nombre assats copiós, e ajustat lo
Consell dessús dit dins la casa del Consell de
los dits honorables consellers lo cas sobredit de la mort de la dita senyora
e demanaren lur consell e acort sobre la serimònia per los dits honorables
consellers en nom de la dita Ciutat servadora en la solemnitat de la sepultura
e per rahó d'aquella. E feta aquí la proposició per los dits honorables
consellers de les dites coses, foren haüts diverses colloquis entre los dits
honorables consellers e Consell de pròmens aquí ajustats e altercaren en alguna
manera sobre la solemnitat de la dita sepultura. E vistes, regonagudes
e ben enteses moltes delliberacions e conclusions en los temps passats
fetes sobre solemnitats de sepultures e aniversaris de reynes d'Aragó, axí
regnants com relictes, segons se troba continuat en scrits en lo archiu o casa
del racional de la dita Ciutat, ffinalment fou delliberat per los dits honorables
consellers e Consell que la sollemnitat de la dita sepultura fos feta per
part de la dita Ciutat en la forma seguent:
Ço és, que
los honorables en Johan Fivaller, Johan Ros, Johan Lull, Johan Buçot,
G. Romeu, Ffrancesch de Camós, Baltasar de Gualbes, P. Grau, cònsol
l'any present en absència del honorable en Johan de Marimon, cònsol, lo
qual ere absent de la dita ciutat, Berenguer Lull e Johan Merquet, obrers
l'any present de la dita Ciutat en absència de dos honorables ciutadans en
açò nomenats, los quals foren absents de la dita ciutat en aquest acte; e
semblantment lo honorable en Berenguer de Vilatorta, clavari, Bnt. Splugues,
scrivà del honorable Consell, e Gabriel Canyelles, scrivà del offici dels
honrats nationals, als quals clavari e escrivans pertanyie per dret de lurs
officis segons fou trobat en lo dit archiu o casa del rational; e axí mateix en
G. Maçot e P. Farrer, verguers dels dits honorables consellers, fossen vestits
de sengles gramalles e caperons de drap de bruneta de bon tint. E que
les dites gramalles fossen a quescun tallades dins l'ort de la Casa de la Ciutat,
metent quescú en la sua gramalla tant drap com hi hagués mester. E cessassen
esser donades a quescú
acustumat. E que d'aquí avant fos axí servat en los casos en lo sdevenidor
occorrents.
Ffou encara delliberat per los dits honorables consellers e prohòmens,
que a la dita sepultura fossen fets, per part de la dita Ciutat,
de cera, de pes de
ab senyals de la Ciutat en quescun brandó, los quals enceses fossen portats
denant lo dit cors ensemps ab l'altre luminària, en son degut orda, com
portarien lo dit cors a la sepultura; però que fos feta certa avinença ab lo
regent la sagristia de la Seu a cert nombre dels dits brandons, los quals romanguessen
a la dita sacristia, e los restants fossen cobrats per lo candaler
quil
sacristia brandons. E los restants foren cobrats per en Ffrancesch
Vilardell, candaler, qui havie fets los dits ciris
que a la dita sepultura fos donat bell drap d'or blanch emperial,
en lo qual fossen fets
reyna e altres senyals de la Ciutat en les orles de terçanell negre, en les
quals fos encasat lo dit drap, lo qual fos tot folrat de tela negra, e axí acabat,
fos en deguda orde posat sobre lo cors dessús dit. Mas, per ço com en lo dit
temps no
sinó fort pochs e sotils e en gran for, fou acordat que per lo regent
la dita sacristia fos prestat a la dita Ciutat
altres casos donat a la dita sacristia per la dita Ciutat, en lo qual havia
senyals tots de la dita Ciutat, ab condició que en l'esdevenidor, com les botigues
de la dita ciutat ne fossen pus copioses, ne fos comprat
encasat e folrat e ab los
E lo qual drap prestat per la dita sacristia lo jorn de la dita sepultura fou
posat sobre lo dit cors, e lo qual se mostrà de mig cors avall vers los peus,
dejús los altres draps qui aquí foren donats, los quals foren solament tres,
ço és: del senyor rey, qui fou posat de mig cors amunt vers lo cap, e altre
del cors, lo qual fou posat sobre los altres, pero no vedà que
rey al cap e de la Ciutat als peus no
Aprés les dites coses, dissapta, que
per ço com lo senyor rey era en la dita ciutat, los dits honorables consellers,
volents consultar lo dit senyor e comunicar ab la sua senyoria de e sobre
la ordinació fahedora de la sepultura de la dita senyora, e de totes les serimònias
a aquella pertanyents, foren personalment ab lo dit senyor, e present
lo molt reverent mossèn Dalmau, arcabisbe de Ceragoça e canseller del
dit senyor e cap de son consell, explicant-li si li playria assignar certes persones,
les quals per part sua entrevinguessen, ensemps ab ells dits consellers,
en les dites coses. E feta la explicació dessús dita al dit senyor rey, plagué
a ell, e dix als dits honorables consellers, que ells ordonassen les dites coses,
car ell volia que en la forma e manera per ells ordonadora prenguessen fi
e fossen a exequtió deduhides.
E per ço, com los primers actes necessaris a la dita sepultura són elegir
certes persones, les quals de part del dit senyor convidassen prelats, barons,
nobles, cavallers, honorables ciutadans e mercaders de la dita ciutat, que fossen
a la dita sepultura; per ço, lo dit die de dissabta, a
mig die, los dits honorables consellers, constituïts dins la sala dels cavals del
dit palau menor en presència del dit senyor archabisbe, nomenaren e elegiren
les
prelats, barons e altres dessús dits per interesser a la dita sepultura lo diluns
prop següent, a
elegits e nomenats al dit acte foren
los quals cavalchant, ab caperons vestits, fahessen lo convit dessús dit; les
quals
a dues tandes, ço és, tres cavallers e tres ciutadans de part del dit senyor
rey, empraren e convidaren per esser a la dita sepultura lo sendemà, ço és,
lo dit dilluns, a
honorables ciutadans e mercaders com se trobaren en la dita ciutat, discorrent
tota la dita ciutat per carrers.
E los nomenats e elegits a convidar són los seguents:
Cavallers: mossèn Jacme Alamany, de Bellpuig; mossèn Loýs Aguiló;
mossèn Pujades; mossèn Berthomeu de Palou; mossèn Matheu Cardona;
mossèn Ffrancí Dez Vall.
Ciutadans: G. Romeu; Ffrancesch de Camós; Baltasar de Gualbes;
P. Merquet; G. Dez Soler; Loýs Ros.
E seguit lo dit jorn de dilluns, assignat a fer la dita sepultura, com los
dits honorables consellers sabessen que a la solemnitat de la dita sepultura
eren estades appellades les abbadesses e covents dels monastirs de Sanct
Pere [e] de Valldonzella, e les prioresses e covents dels monastirs de Jonqueres
e de Muntalegre, les quals per la dita rahó eren ajustades dins la dita sala
del dit palau, on ere lo cors de la dita senyora reyna; recordants-se los dits
honorables consellers de la qüestió la qual és entre les dites abbadessa e
covent del dit monastir de Valldonzella e la prioressa e covent del dit monastir
de Jonqueres, pretenents quescunes deure anar e obtenir lo loch pus
honorable en processons e altres solemnitats; recordants-se encara dels debats
e inconvenients entre la abbadessa e covent del dit monastir de Valldonzella
de una part, e la prioressa e covent del dit monastir de Jonqueres
de la part altre, en temps passat ja seguits, e specialment en l'acte de la sepultura
de la senyora reyna Sibília, relicte del senyor rey en Pere; volents
a semblants inconvenients provehir, per lo molt reverent senyor mossèn
Dalmau, elet de Seragoça, canceller del senyor rey, e per los dits honorables
consellers ab entreveniment de molts honorables ciutadans en la dita sala
presents, fou delliberat, provehit e ordonat que jassia les dessús nomenades
abbadesses, prioresses e covents de Sent Pere, de Valldonzella, de Jonqueres
[e] de Muntalegre fossen estades appellades a la dita solemnitat de la sepultura
de la dita senyora reyna Yolant, ara ne d'aquí avant no fossen ne
anassen en alguna manera a la solemnitat dessús dita ne a qualsevol altres
solemnitats de sepultures occorents de reys, reginas, Primogènits e fills
lurs, e de qualsevol prelats, e totes altres sepultures en les quals en lo temps
passat sia estat acustumat esser appellades, inhibints perpetualment tal
lur entreveniment en les dites sepultures; però en aquestes ordinació e inhibició
los dits reverents senyor archabisbe e honorables consellers no volgueren
esser enteses les absolucions les quals per lo clero de la Seu e de les esgleyas
parroquials e per los covents dels monastirs, axí de hòmens com de
dones, processionalment se acustumen de fer quescun die sobre lo cors com
es posat e present en la sala o loch d'on lo trahen per portar-lo a ecclesiàstica
sepultura, ans semblants absolucions, segons és bé acustumat, se hajen
a fer processionalment per quescunes de les dites abbadesses, prioresses e
covents, la dita inhibició en res no contrestant; la qual inhibició fou notificada
a les dites abbadesses e prioresses e monges, les quals eren aquí presents.
E notificada a elles la dita inhibició, acceptaren aquella molt pacientment; e
de continent cessaren e s'abstingueren de anar en la sepultura dessusdita.
E provehit a les dites coses, los dits honorables consellers, no divertint
a altres actes, vehents que en la sala dessús dita, on lo dit cors ere apparellat
per portar-lo a eclesiàstica sepultura, eren presents lo senyor rey e lo rey
de Navarra, lo archabisbe òlim de Terragona, elet de Ceragoça, lo bisbe de
Vich, lo prebost de París, lo castellà de Emposta, lo prior de Cathalunya e
molts prelats, barons, nobles hòmens, cavallers, honorables ciutadans e
mercaders e moltes nobles e honorables dones, mullers de molts honorables
ciutadans en la dita sala congregats per esser a la dita sepultura, volents
donar degut orde a la execució de la dita sepultura, elegiren primerament
les
dit, axí en la part dreta com en la part esquerra, començant a cascunes
parts als peus e prosseguint vers lo cap, e anants primers los qui primers
són scrits, ço és:
Als peus de la part dreta: Als peus de la part esquerra:
Huguet Fivaller, conseller terç. Mossèn Bnt. Centelles.
Mossèn P. Pardo. En Pachs, missatger de Mallorques.
G. Romeu. Mossèn Ffrancí d'Arill.
Mossèn Antich Almugàver. Mossèn Guerau de Palou.
G. Dez Soler. Loýs Ros.
Mossèn Ivany de Vilamarí. Mossèn Jacme Alamany, de Bellpuig.
Mossèn Ffarrer de Lanuça. Mossèn Berthomeu Castelló.
Gaspar Buçot. Ffarrer de Gualbes.
Mossèn Vallgornera. Loýs Dez Bosch.
Mossèn Matheu Cardona. Mossèn J acme March.
Mossèn Johan de Barbara. G. de Vallsecca.
P. de Malla. Andreu Dez Vall.
Mossèn Jacme de Tagamanent. Mossèn Barthomeu de Palou.
Arnau de Biure, hoÿdor de comptes Bnt. Pinyol, hoÿdor dels comptes de
de la Diputació. la Diputació.
Ffrancesch de Camós. Miquel Dez Bosch.
Mossèn Guerau de Cervelló. Mossèn Johan Roger d'Arill.
Lo mestre racional. Mossèn Palay Unís, missatger de
Ffrancesch Dez Pla, conseller segon. València.
E aprés, la prop dita ordinació feta de les dites
collocades en lur trast e orde prop lo dit cors, estants prests de portar lo dit
cors, exint la processó de la dita sala, los dits honorables consellers collocaren
en lurs graus lo dit senyor rey e lo rey de Navarra e totes les altres persones
les quals eren en la dita sala per acompanyar lo dit cors, e detràs aquell,
sots l'orde següent: ço és, que anassen primerament tots aquells qui fossen
domestichs e familiars de la dita quòndam senyora dona Yolant, vestits
de saques.
Aprés, anassen los verguers dels dits honorables consellers ab les vergues
dreçades.
Aprés, los porters del senyor rey.
Aprés, los honorables en P. Dusay, conseller quint, e en Baltasar de Gualbes.
Aprés, los honorables en Bnt. Turell, conseller quart, e mossèn Ramon
Boÿl, camerlench.
Aprés, lo honorable en Galceran Carbó, conseller primer, e mossèn G.
Ramon de Muntcada, camerlench.
Aprés, aquell qui porta l'espasa denant lo senyor rey.
Aprés, lo senyor rey e lo rey de Navarra.
Aprés, los uxers del dit senyor rey.
Aprés, anaren en
òlim de Terragona; lo comte de Portegal; lo prebost de París; lo comte
de Castro; comte de Pallars; primer missatger del Rey de Xipre; missatger
de Venècia; missatger de Génova; deputat de Cathalunya; Pachs, missatger
de Mallorques; Johan Fivaller.
segon trast: Castellà d'Emposta; bisbe de Vich; prior de Cathalunya;
abbat de Muntserrat; comte de Módicha; lo president; missatger de Xipra;
mossèn Pinyol; comte de Calatanoxeta; Johan Ros.
terç trast: Prior de Huclés: abbat de Sent Cugat; don Hugo de Cardona;
governador de València; vicicanceller; mossèn Ffrancesc Gilabert de
Centelles; mossèn Galceran de Cruÿlles; l'altre missatger de Xipre; Johan Lull.
quart trast: Abbat de Sent Ffeliu; lo vaguer; tresorer; mossèn Dalmau
de Rochabartí; mossèn Jofre de Vilarig; scrivà de ració; mossèn Ramon
Dez Puyol, hoÿdor de comptes; Johan Buçot; lo secretari.
Quint trast: Abbat de Amer; mossèn Ramon de Pinós; batle de Barchinona;
mossèn Arnau de Vilademany; mossèn Ramon de Cabrera; mossèn
Bnt. Albert; mossèn Bng. de Muntbuy; P. Merquet; misser Bonanat Pere.
mossèn Luís de Falces; mossèn Berenguer de Erill; mossèn Huch de
Vilafrancha; mossèn Loýs Aguiló; G. de Sent Climent.
misser Jacme Palagrí; Manuel de Muntagut; Ffontcuberta, comenador
del Mas Déu; mossèn Anthoni Bertran; mossèn Ramon de Calders; Miquel de
Muntjuhich; Misser P. Gerona.
mossèn Luís de Raquesens; mossèn P. Barutell; P. Grau, cònsol,
misser Jofre d'Ortigues.
Barutell; mossèn Bnt. de Raquesens; Bnt. Ça Pila; mossèn G. Ermangol;
mossèn Martí Benet de Torrelles.
Montoliu; mossèn Johan Rocha; G. Dez Torrent.
Ffrancesch Ça Tria.
procurador; Rafael Ferrer; Andreu de Sos.
Pol; Johan de Gualbes.
Burguès.
Dones
Aprés, anaren les dones en l'orde seguent:
primer trast: Dona Sicília; dona Johana d'Urgell; comtessa de Prades.
Ximèniç; dona Aldonça de Cervelló.
Vilaragut.
Aprés, foren ordonades moltes altres nobles dones e mullers de cavallers
e honorables ciutadans, quescuns segons lur grau.
E com la ordinació de totes les dites coses fon feta per los dits honorables
consellers, ans que
de Sentmanat, cavaller, lo qual ere camerlench de la dita senyora
dona Yoland, levant-se en peus en presència del dit senyor rey e del dit rey
de Navarra, arcabisbe, bisbes, prelats, barons, nobles, cavallers e honorables
ciutadans dessús ordonats e altres aquí ajustats en multitud copiosa, mostrà
a uyll en públich los segells d'argent de la dita senyora ab los quals se segellaven
les gràcias e provisions que la dita senyora feye. E aprés, premeses
algunes paraules molt pertinents e provocants a plors, trencà los dits segells
e aquells sclafà ab multiplicats colps de martell, los quals colps durants,
foren aquí scampats grans crits, plors, lamentacions e senglots per la nobla
dona Alienor de Cervelló e per los domèstichs e servidors de la dita senyora
reyna.
Ffetes donchs e acabades totes les dites coses, començà e continuà de
exir la processó de la dita sepultura en la manera següent:
Ço és, que per ordinació dels dits honorables consellers anà la luminària
dels ciris següents:
Primo, los brandons de mossèn Galceran de Sentmanat.
Aprés, los brandons del castellà d'Emposta.
Aprés, los brandons de dona Alienor de Cervelló.
Los brandons de València.
Los brandons de Barchinona.
Los brandons del arcabisbe.
Los brandons de la infanta de Castella.
Los brandons del rey de Navarra.
Los brandons de la senyora reyna.
Los brandons del senyor rey.
Los brandons del cors.
Les creus
Primo, la creu de la Seu.
La creu de la esgleya de Sancta Maria de la Mar.
La creu de la esgleya de Sancta Maria del Pi.
La creu de la esgleya de Sent Just.
La creu de la esgleya de Sent Pere.
La creu de la esgleya de Sanct Jacme.
La creu de la esgleya de Sanct Cugat.
La creu de la esgleya de Sancta Anna.
La creu de la esgleya de la Meré.
Les creus del Carme e dels Agostins.
Les creus dels Preÿcardors e dels Frares Menors.
Aprés, los preveres de les esgleyes parroquials de la dita ciutat.
Aprés, los frares de la Mercè.
Aprés, los frares del Carme, ensemps ab los frares dels Agostins.
Aprés, los frares Preÿcardors, ensemps ab los Frares Menors.
Aprés, los beneficiats e canonges de la Seu.
Aprés, lo bisbe de Barchinona qui celebrà les exèquias de la dita sepulture
Aprés, lo cors.
E aprés, tots los dessús nomenats en l'orde dessús largament declarada.
Los lochs per on passà la dita processó:
Exint la dita processó del dit palau on ere lo dit cors, passà per lo Regomir
e aprés per lo carrer Ampla. Aprés, per los Cambis Vells. E denant
esgleya de Sancta Maria de la Mar fins al cap del Born; e per lo carrer
de Muntcada e a la capella d'en Marchús e per la Bòria e per la plaça del
Blat e per la plaça de les Cols. E per la Freneria. E finalment, entrà dins
la Seu. E posaren lo dit cors en
los grasers de la capella de sancta Eulàlia, jus un tuguri o cimbori lo qual
havien fet de draps d'or axí dintra com defora. E fet aquí solemne offici
e preÿch, lo qual féu mestre Ffelip de Malla, fo liurat lo dit cors a ecclesiàstica
sepultura en via de comanda en la dita Seu. E romàs lo dit cors dessús
les dites grases per alguns jorns, en los quals foren fets en la dita Seu alguns
anniversaris per ànima de la dita senyora. E aprés, fou posat lo dit cors al
costat dret del altar major de la dita Seu. E en la dita forma près fi la solemnitat
de la dita sepultura.
Les messions fetes per part de la Ciutat per rahó de la dita sepultura
feta per lo cors de la dita senyora reyna dona Yolant són continuades en los
comptes terç e quart d'En Berenguer de Vilatorta, clavari de la dita Ciutat,
ço és en lo dit terç compte en cartas
E en lo dit quart en cartas
E en lo primer compte d'en P. Buçot, clavari, en cartas
ço és per
de la dita senyora e l'altre per la sepultura del cors del senyor patriarcha
de Jherusalem, per què
E totes les dites messions són en summa
LA SOLLEMNITAT FETA PER LO SENYOR REY QUANT FÉU METRE LO
ESTANDART, A
MUNTÀ LO DIT SENYOR. E MOSSÈN RAMON DE PERELLÓS HI ENTREVENCH
COM A CAPITÀ GENERAL DE LES MARS.
Primo, anaven los trompetes.
visalmirall.
lo estandart de mossèn Ramon de Perellós, capità major de la armada.
estandart del comte de Cardona, almiral.
Sicília.
estandart reyal. E axí, partint de la Seu, anaren per la plaça del Rey a la
Cort del vaguer, per lo carrer de la Mar fins a la plaça de la Lotja, hon era
lo gran cadafal ab dos estandarts grans e
dit clero, e torna-sse
los estandarts, muntaren al dit cadafal e meteren quescú en lur loch.
aprés del estandart major, e ab grans crits salomaven, e ab grans sons de les
trompetes alsaren tots los dits standarts.
acustumat.
colp de diners, lansà
e féu la via de la taula de acordar; e aquí ell romàs per acordar gent d'armes
e ballesters, hon havien posats
horas.
[19 juny 1432]
Les persons devall scrites, elegides per los honorables consellers, portaren
los brandons blanchs denant lo sagrat Cors de Jhesuxpist lo jorn de la
sua festa del any
Part dreta: Part esquerra:
Lo missatger de França. Lo batle.
Galceran Carbó. Misser Sunyer, síndich de Leyda.
Síndich de Gerona. L'altre missatger de Ffrança.
Johan Buçot. Síndich de Tortosa.
G. Romeu. Ffrancesch de Camós.
Bnt. Fivaller, cònsol. Huguet Fivaller.
Luís Ros. P. Romeu.
Misser Bonanat Pere. Misser Vicens Padriça.
Bnt. Turell. Gaspar Buçot.
Luís Dez Bosch. Miquel de Muntjuhich.
G. Dez Torrent.. Johan de Muntrós, cònsol.
Johan Boschà. Ffrancesch Ça Tria.
Portaren lo pali.
Part dreta: Part esquerra:
P. Marquet. Bnt. Ça Pila.
Missatger de Ffrança. Missatger de Venècia.
Lo regent la Vagueria. Johan Lull.
G. Dez Soler. Síndich de Leyda.
G. Pujada. Johan Fivaller.
[11 juny 1433]
Les persons devall scrites foren elegides per los honorables consellers per
portar los brandons blanchs denant lo sagrat Cors de Jhesuxpist lo jorn
de la sua festa del any
Part dreta: Part esquerra:
Lo batle de Barchinona. Galceran Carbó.
Johan Lull, major de dies. G. Romeu.
Ffrancesch de Camós. G. Dez Soler.
P. Dusay, cònsol. Jacme Colom.
Huguet Fivaller. P. Marquet.
Luýs Ros. Ffarrer de Gualbes.
P. Romeu. Bnt. Turell.
Bnt. Ça Pila. Gaspar Buçot.
Luís Dez Bosch. Micer Bonanat Pere.
G. Dez Torrent. Miquel Ros, cònsol.
Bnt. Fivaller. Jacme Ros, mostaçaf.
Portaren lo pali.
Part dreta: Part esquerra:
Baltasar de Gualbes, conseller segon. G. de Vallsecca, conseller terç.
Lo regent la Vagueria. Johan Buçot, conseller primer.
Miquel de Muntjuhic, conseller quart. Ffrancesch Lobet, conseller quint.
LA SOLLEMNITAT QUE LA CIUTAT DE BARCHINONA FÉU EN LA SEPULTURA
DEL REVERENT MOSSÈN ANDREU, quòndam, BISBE DE
BARCHINONA.
Dimecres, a
per la gràcia de Déu, bisbe de Barchinona, detengut de malaltia finí sos
dies en lo palau bisbal de Barchinona.
Los honorables consellers, haüt acord ab alguns pròmens ciutadans e
altres, delliberaren comprar un drap d'or imperial, lo qual, guarnit o encasat
de terçanell e forrat de tela negra, fos posat sobre lo cors del dit reverend
bisbe. E fou delliberat que fossen fets
drap,
d'or fou comprat per ordinació dels dits honorables consellers per en P. Pellicer,
scrivà del racional de la Casa de la Ciutat, d'en Carman, per preu
de
Aprés, los dits honorables consellers ordonaren que fossen comprats
brandons, de pes cascú de
quals fossen portats per pobres acompanyant lo dit cors, e que dels dits
brandons ne fossen donats a la sacristia
fossen restituïts al candaler.
Dissapta, a
Buçot, G. de Vallsecca, Michael de Muntjuhich e Ffrancesch Lobet, consellers
ensemps ab lo honorable en Baltasar de Gualbes, absent de la
ciutat de Barchinona, acompanyats de certs honorables ciutadans, anaren
al palau bisbal, en lo qual, ço és, en la sala major del dit palau, lo cors del dit
reverend bisbe jahia, e fou posat sobre lo dit cors o aprés sobre un drap
d'or ab senyals del dit bisbe, lo qual ere posat sobre lo dit cors, un drap d'or
emperial ab camper vert e flors vermelles, e fou orlat de terçanell negre ab
Aprés, los dits honorables consellers, ordonants la sepultura del dit
reverend bisbe, ordonaren en la forma següent: ço és, que elegiren en la
forma següent dotze notables persones, ço és, quatre canonges, quatre
honorables ciutadans e quatre mestres en theologia, los quals portassen
lo cors del dit bisbe.
Ço és, a la part dreta del cap: Part esquerra del cap:
Mossèn Ffonolet. G. Romeu.
P. Ballester. Misser Ffrancesch Dez Pla.
Mestre Torres, de Preÿcadors. Mestre Johan Ros, de Frares Menors.
Als peus. Part dreta: Als peus. Part esquerra:
G. Dez Soler. Misser Ffrancesch Bertran.
Misser Baltasar Buçot. P. Marquet.
Mestre Nadal Garriga. Mestre Anthoni Serra, dels Agostins.
Costat dret: Costat esquerre:
Bnt. Ça Pila. Gaspar Buçot.
Bnt. de Jonqueres. G. de Busquets.
Bnt. Farrer. P. Serra.
Bnt. Ça Tría. P. Dez Torrent.
Luýs Dez Bosch. Johan Boschà.
E aprés, per los honorables en Jacme de Gualbes, obrer, e per en Johan
Marquet, lo qual fou adjunt al dit obrer, foren ordonats los brandons qui
foren portats a la sepultura en la forma següent:
primers, los brandons del dit bisbe.
Aprés, aquells de Barchinona.
Aprés, del arcabisbe de Ceragoça.
Aprés, aquells del arcabisbe de Terragona.
Aprés, de la senyora reyna.
E aprés, lo diluns seguent, los dits honorables consellers, ab certs pròmens
vestits de negra, anaren al dit palau bisbal ab dos verguers ab les
vergues denant ells, segons és acustumat, per anar a les misses qui
per lo dit bisbe.
Les mesions que foren fetes per la sepultura del dit reverent bisbe per
part de la Ciutat són en suma
[16 juny 1435]
Les persons devall scrites, elegides per los honorables consellers, portaren
los brandons blanchs denant lo sacrat Cors de Jhesuxpist lo jorn de la
sua festa del any
Part dreta: Part esquerra:
Lo batle. G. Dez Soler.
Jacme Colom. Ffrancesch Lobet, cònsol.
G. de Vallsecha. Andreu Dez Vall.
Ramon Çavall. Ffarrer Nicholau de Gualbes.
P. Romeu. Bnt. Turell.
Bnt. Çapila. Michael de Muntjuhich.
Bertran Dez Valls. Gaspar Buçot.
G. Dez Torrent. Johan de Marimon.
Bnt. Fivaller. P. Dusay.
P. Dez Torrents. Luýs Sirvent, cònsol.
Misser Bonanat Pere. Johan Boschà.
Los dejús nomenats portaren los bordons del pali.
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn Huc Fivaller, conseller segon. Mossèn P. de Malla, conseller terç.
Mossèn G. de Sentcliment, vaguer. Mossèn Ffrancesch Dez Pla, conseller
Mossèn Jacme de Sos, conseller quart. primer.
Mossèn Johan Lull, fill d'en Romeu,
conseller quint.
LA SOLEMNITAT DEL ANNIVERSARI DE LA SENYORA REYNA DONA ALIENOR,
RELICTA DEL SENYOR REY EN FFERRANDO DE BONA MEMÒRIA.
Divendres, a
pare en Xpist lo senyor mossèn Dalmau de Mur, arcabisbe de Seragoça,
canceller del senyor rey e cap de son consell, tramès a dir als honorables
consellers com hic havia nova certa que la senyora reyna dona Alienor,
relicta del senyor rey en Fferrando, de bona memòria, havia finits sos darrers
dies en lo monastir appellat de Sancta Maria de les dones del orde de Preÿcadors,
lo qual és assats prop de la Vila de Madina del Campo, del regne de
Castella, a
E per ço, lo dit senyor arcabisbe pregava los dits consellers, que lo sendemà
de matí fossen ensemps per denunciar la dita nova al senyor rey de Navarra,
qui era present en Barchinona, fill de la dita senyora e frare del senyor rey.
E de fet lo sendemà, que era dissapta, per lo matí, que
del dit mes de janer e any demunt dit, los dits senyor arcabisbe e honorables
consellers foren ab lo dit rey de Navarra en la sua posada, ço és, a la casa
del honorable en Johan Loýs de Gualbes, la qual és al carrer Ampla, e ab degudes
paraules e pertinents denunciaren al dit senyor la dita nova. E aprés,
los dits honorables consellers partiren d'aquí e anaren-se
Consell, e aplegaren e tengueran Consell ab prohòmens de quescun estament
en nombre assats copiós; e ajustat lo Consell dessús dit dins la Casa del Consell
de
sobredita de la mort de la dita senyora. En lo qual Consell, haüda primerament
informació de altres consemblants cases, fou delliberat e conclòs en la
forma e manera següents:
Primo, que per part de la dita Ciutat fos fet un solemne anniversari,
ab representació de cors present, dins la Seu de Barchinona, e que fos donat
a la dita Seu, e per ornament de aquella, un bell drap d'aur vermell imperial
qui tira
preu de
ab les orles de terçanell negra, en les quals orles fossen pintats e acabats
d'or fi
Ciutat, acompanyats de diverses fullatges. E que fos posat sobra la tomba
lo jorn del dit anniversari.
lo die del dit anniversari fossen posats e cremassen, ço és, los
e los
Navarra devia fer bastir en la dita Seu sobre les graus de sancta Eulàlia, e
los restants
l'altar major.
qui cremassen baix entorn la tomba o cors present de la dita senyora lo die
del dit anniversari, e que de tots los dits brandons ne fos donat lo deè a la
sacristia de la dita Seu. E la resta cobràs lo candaler qui
E axí
que dejús lo dit tuguri fos posat un sobrecel de bocaram negre al mig, ab
gran senyal de la dita senyora e
a l'entorn del dit cembori o tugurí fossen fets tovallons de terçanell negra
ab
e dels quals fossen los cònsols, e ultra aquells, los obrers, lo clavari, l'escrivà.
del consell e l'escrivà de l'offici dels honrats racionals, als quals clavari
e scrivans pertanyie per dret de lurs officis, segons fou trobat en lo archiu o
casa del racional, e axí mateix los verguers dels dits honorables consellers
fossen vestits de sengles gramalles e caperons de drap de bruneta de bon
tint. E que les dites gramalles fossen tallades dins l'ort de la Casa de la
Ciutat, metent quescú en la sua gramalla tant drap com hi hagués mester.
E cessassen esser donades a cascú
era acustumat. E que d'aquí avant fos axí servat en los casos en l'esdevenidor
occorrents.
Los honorables consellers e pròmens e los altres als quals foren fetes
les dites gramalles, són los següents:
Mossèn Johan Lull, major de dies; mossèn G. Dez Soler; mossèn
G. Dez Torrent; mossèn P. Dusay; mossèn Johan de Gualbes: consellers.
Los honorables en Johan Fivaller; en Ffrancesch de Camós; en Jacme
Colom; en Ffrancesch Lobet, cònsol; G. de Vallsecca; Ramon Çavall; P. de
Malla; Ffarrer Nicholau de Gualbes; P. Romeu; Bnt. Turell; Luís Sirvent,
cònsol; P. Dez Vall, Steva Ça Torra, obrers; P. Buçot, clavari; Gabriel
Canyelles, scrivà del consell; Johan Franch, scrivà del offici del racional;
G. Maçot, P. Farrer, verguers.
E aprés les dites coses, los dits honorables consellers donaren càrrech
als honrats obrers que pregassen lo vicari del senyor bisbe de Barchinona,
lo qual bisbe era absent, e era en la vila de Muntsó per la celebració de les
Corts generals qui de present se celebren en la dita vila, que fahés sonar les
campanes de la Seu e de les esgleyas parroquials; e los dits obrers axí mateix
preguassen los monastirs de hòmens e de dones que quant hoyrien tocar les
campanes de la Seu fahessen tocar les lurs campanes, segons en semblants
coses és acustumat; e en la dita Seu foren tocades les campanes de vespre
e de matí trossús los aniversaris foren fets. E axí mateix fou donat càrrech
als dits honrats obrers, que lo die abans del dit anniversari, al d'aprés dinar,
ensemps ab los honrats en Johan Merquet e Johan Boschà, menor de dies,
ab gramalles negres e caperons vestits, anassen supplicar lo senyor rey de
Navarra de part dels dits honorables consellers, que li plagués, lo die del dit
anniversari, esser en la dita Seu. E preguassen lo senyor arcabisbe de Ceragoça
e l'arcabisbe de Lisbona e lo bisbe de Vich que fossen a la Casa de
la Ciutat per anar, ensemps ab los consellers e pròmens, a la dita Seu per
fer honor a la solemnitat del dit anniversari. E que pregassen lo dit bisbe
de Vich que fahés l'ofifci, ço és, que digués la missa.
la comtessa de Luna que fos a la dita Seu per rahó del dit anniversari.
que fahés tocar en les esgleyas parroquials per lo matí, lo die del dit anniversari,
les campanes la hora que hoyrien sonar aquelles de la Seu, e que processionalment
vinguessen a la Seu per absoldre sobre lo cors present de la
dita senyora reyna.
dones de la dita ciutat, e encara aquell de Valldonzella, que aquella hora
mateixa, com hoyrien tocar a la Seu, tocassen lurs campanes, e vinguessen
a la dita Seu per absoldre sobre lo dit cors present.
d'or e lo sobrecel e orles del tuguri o capellardent.
dels quals se havien a fer les gramalles, qui de fet comprà certs draps a rahó
de la peça mercantívolment. E axí mateix, donà
candaler fahés los brandons e
offerts, ço és
altre de
de altres onzes qui fos liurat al arcabisbe de Lisbona, e los
fossen liurats als dits honorables consellers, abbats, barons, nobles hòmens,
cavallers, honorables ciutadans e hòmens de paratge, mentre bastassen. E
que fossen comprades
valent
una de les dites candeles. E que en lo ciri del dit rey de Navarra fos posat
un florí; en aquells dels arcabisbes, en quescú mig florí; e en quescú dels altres
ciriets blanchs, mig croat; e en quescuna de les candeles grogues,
menut. E d'aquesta offerta hagueren càrrech mossèn Johan Quintà e mossèn
Thomàs Valentí, preveres, als quals foren occorreguts
per la dita offerta com per
Seu per distribuir-les entre los canonges e preveres de la dita Seu lo die del
dit anniversari; e per donar-ne als monges per tocar los senys
E foren donats als dits Johan Quintà e Thomàs Valentí, ço és, a quescú
d'ells per lurs treballs,
de part lur, sens vestir los caperons, convidassen los diputats, hoÿdors de
comptes del General de Cathalunya, abbats, barons, nobles hòmens, cavallers,
honorables ciutadans, hòmens de paratge e mercaders honrats, que lo
die del dit anniversari per lo matí fossen a Casa de la Ciutat per anar, ensemp
ab los dits honorables consellers, a la Seu per rahó del dit anniversari. E
axí mateix, que emprassen la senyora de Mur, mara del senyor arcabisbe
de Ceragoça, la muller de mossèn G. Ramon de Muntcada, la senyora de
Nuales e les altres dones mullers de barons, nobles, cavallers, honorables
ciutadans, hòmens de paratge e mercaders honrats, que lo die del dit anniversari
fossen a la dita Seu per rahó del dit aniversari. E axí mateix fou
ordonat en lo dit Consell, que los dits honorables consellers, ensemps ab los
pròmens demunt dits qui han haver gramalles, lo daprés dinar anassen
visitar lo dit rey de Navarra, e per dir-li algunes bones paraules consolatòries.
E de fet axí
ensemps ab los dits pròmens, foren a la posada del dit rey de Navarra, e
quant foren al menjador aquí
en la cambra on era lo dit rey de Navarra. E lo honorable en Johan
Lull, conseller primer, en nom de tots li dix algunes paraules pertinents,
degudes e consolatives
E aprés, dimarts a
dit senyor rey de Navarra féu posar grans bigues sobre les graus de sancta
Eulàlia, e desobre aquelles, postam; e aquí fou posat un bell tuguri o capellardent
de fusta qui era de la dita Seu, car era estat fet per la sepultura del
senyor patriarcha de Jherusalem, administrador de la dlta Seu, e dejús
aquell fou posat un sobreçel de brocaram negre, ab un gran senyal al mig
de la dita senyora, e a quescun cantó un senyal del dit senyor rey de Navarra
e a l'entorn del dit tuguri foren posats tovallons de terçanell negre, ab
senyals,
tuguri fou posat un lit de posts ab dos matalafs cuberts d'un drap de ras
e sobre aquell, una tomba qui representava cors present; e sobre aquella tomba
fou posada una tela de drap de lí; e sobre aquella, un bell drap d'or blanch
encasat ab les orles de terçanell negre, ab senyals de la dita senyora e del
dit rey de Navarra; e sobre aquell fou posada una dalmàtica tota reyal,
ço és, de vetafrès ampla e de carmesí, la qual fou feta a obs del senyor rey
en Martí, de bona memòria, quant se coronà; e al cap de la caxa fou posada
una corona d'aur e un pom e un ceptre d'or e un maniple; e lo cap de l'altar
major, a l'entorn, fou empaliat de draps de ras del senyor rey d'Aragó, molt
bells, e en los quals eren los
tomba, sobre les posts, draps de peus. E aquell jorn mateix, anans de
dinar,
caperons vestits, a cavall, de part del dit senyor rey de Navarra, anaren
emprar los dits honorables consellers, diputats e hoÿdors de comptes del
General de Cathalunya, barons, nobles, cavallers, honorables ciutadans,
hòmens de paratge e honrats mercaders e lurs mullers, que lo dit jorn fossen
a la Seu per hoyr les matins de morts, les quals, lo daprés dinar, aprés dites
vespres, se celebrarien en la dita Seu per ànima de la dita senyora. E lo
sendemà, que los hòmens fossen al palau reyal major per acompanyar lo
dit rey de Navarra per anar a la dita Seu per la celebració del dit aniversari.
E de fet, lo daprés dinar, lo senyor arcabisbe de Ceragoça e molta altre gent
foren a les dites matines. E los honorables consellers, ab los pròmens qui
havien haüdes gramalles, se aplegaren a la Casa de la Ciutat, e d'aquí anaren
a la dita Seu; e quant foren allà vestiren-se los caperons, car los altres qui
aquí eren los tenien vestits. E aquella hora, mentre les dites matines se
celebraven, foren posats
canalobres de l'altar major, los quals prop dits brandons eren negres,
de pes, ço és, cascú de
negres qui cremaven, e les esgleyas parroquials e los monastirs de hòmens
e de dones qui aquella hora absolien sobre lo dit cors present.
E lo cendemà, que
rey de Navarra, en la forma següent: ço és, que lo dit senyor, aquell
die mateix per lo matí abans de jorn, partí de la sua posada e vénch-se
al palau major del senyor rey, qui és prop la Seu, en lo qual vengueren
los dits honorables consellers ensemps ab los pròmens qui havien haüdes
gramalles.
los diputats, hoÿdors de comptes del General de Cathalunya e diverses barons,
nobles hòmens, cavallers, honorables ciutadans e hòmens de paratge
e molts d'altres. E lo dit senyor rey de Navarra donà càrrech d'administrar
e metre en orde los demunt dits als dits honorables consellers, segons
en semblants coses és acustumat, per la qual rahó los dits honorables consellers,
ensemps ab los dits pròmens qui
en la capella dalt qui és en la esgleya del dit palau, e aquí materen en
scrits la dita ordinació. E la hora que devien partir per anar a la Seu, los dits
honorables consellers foren informats que los dits diputats del General de
Cathalunya havien fets venir tres porters lurs, que tenen per exequtar los
deutes del General, per anar ab maçes alçades denant, ensemps ab los verguers
dels dits honorables consellers. E ells, sabents certament que tals
coses no són acustumades ni may foren fetes, trameteren a dir als dits diputats
que
deliberació entre ells, respongueren que anar-hi devien, e que hi hirien. E
aquesta altercació durà entre ells més de una hora, entant que los dits honorables
consellers, ab los pròmens, acordaren que si los dits porters hi anaven,
ells no farian la dita ordinació ni hirien al dit aniversari. E lo dit rey de
Navarra, informat que en semblants solemnitats e sepultures on los dits
honorables consellers acustumen d'administrar, porters dels dits diputats
ni d'altres sinó del senyor rey no y acutusmen d'anar, trameté a dir als dits
diputats que donassen loch en lo dit negoci, per què ladonchs los dits diputats,
vehents que los dits honorables consellers no volien supportar que los
dits porters hi anassen, partiren primers del dit palau e se
la Seu.
E aprés, los dits honorables consellers collocaren en lurs graus lo dit
senyor rey de Navarra, qui era en lo retret de la cambra de paraments, e
totes les altres persones, les quals eren en lo dit loch e en la dita cambra de
paraments del dit palau reyal, sots la orde següent, ço és, Que anaren primerament
los verguers dels dits honorables consellers ab les vergues
dreçades.
Aprés, los porters del dit senyor rey de Navarra.
Aprés, los honorables en P. Dusay, conseller quart, e en Johan de Gualbes,
conseller quint.
Aprés, los honorables en G. Dez Torrent e lo manaxaut de Navarra
e camerlench del dit rey de Navarra.
Aprés, los honorables en Guillem Dez Soler, conseller segon e RoïçDíeç
de Mandoça, camerlench del dit rey de Navarra.
Aprés, anava aquell qui apporta l'espasa del dit rey de Navarra.
Aprés, lo dit senyor rey de Navarra, al mig del dit senyor arcabisbe de
Ceragoça, qui anava a la part dreta, e del honorable en Johan Llull, conseller
primer, qui anava a la part esquerra.
Aprés, anaven
Aprés, anaren tots los següents per diverses trasts segons devall se
conté:
primer trast: L'arcabisbe de Lisbona; mossèn G. de Sentcliment,
vaguer de Barchinona; misser Marcolino de Milà.; lo vescomte d'Illa e de
Canet; don Fferrando de Castro; Johan Fivaller.
la cort del senyor rey; mossèn G. de Vich; Ffrancesch de Camós.
mossèn Galceran de Raquesens, batle general de Cathalunya; misser P.
Ram, prothonotari del senyor rey; Roÿs Garcia de Vilalpando; Jacme Colom.
fill del vescomte d'Illa; lo fill de mossèn Bng. Arnau de Cervelló; Ffrancesch
Lobet, cònsol.
d'Èvol; lo fill de don Ffelip de Castra; mossèn Jacme de Tagamanent;
mossèn Guerau de Palou; Gillem de Vallsecca.
nebot del arcabisbe de Lisbona; mossèn Comes, de Leyda; misser
Anthoni Torres, qui regeix la justícia per lo dit rey de Navarra com a governador
general; mossèn Antich Almugàver; mossèn Barthomeu de Palou;
mossèn Ffrancí Ribera; Ramon Çavall; mossèn Ponç Dez Callar.
Loýs Costo; mossèn Cola; Dalmau de Castellbisbal; en Johan Fayena, de
Perpenyà; P. de Malla; Ffarrer Nicholau de Gualbes; Andreu Ballester.
[
del rey de Navarra; Pero Vacca; P. Romeu; Bnt. Turell; mossèn
Ffrancí Ermangol; Johan Diello.
de Caxana; mossèn Vilagaya; l'escrivà de ració del rey de Navarra; Lorens
de Casanova.
de Marimon; Loýs Sirvent; mossèn Marza.
dies; mossèn Jacme Vicens; mossèn Ffrancí Dez Pla; Jacme Ça Pila, mostaçaf;
Johan Loýs de Gualbes.
Pol; mossèn Ffarrer de Gualbes; Ffra Sanxo, del orde de Sent Johan; Jacme
Ros; Bnt. Farrer; mossèn Roger de Pinós; mossèn Ladernosa.
E aprés, tots los altres qui restaven, per sí mateys se materen
en orde.
E quant lo dit rey de Navarra, ensemps ab los altres demunt nomenats,
foren a la dita Seu, havien enceses tots los ciris qui eren posats sobre lo dit
cimbori o tuguri e
ab
e denant la dita tomba. E axí mateix en candaleres de fusta qui eren
baix, llà on estan les dones, cremaven
Ceragoca, ab sos senyals;
ciris del bisbe de Vich, ab sos senyals;
senyals. E dix la missa lo dit bisbe de Vich; e féu lo sermó mestre Nicholau
Quilis, del orde de Frares Menors. E lo dit rey de Navarra offerí un brandó
blanch d'una lliura ab
ço és, quescú un brandó de mige lliura de cera groga, ab mig florí. E los
honorables consellers, diputats, barons, nobles hòmens, cavallers e honorables
ciutadans e hòmens de paratge, quescú
d'una quarta ab un croat; e tot lo clero e tots los altres, axí hòmens com
dones, offeriren sengles candeles de cera groga, ab
e tota la dita offerta pagà lo dit senyor rey de Navarra. E lo dit senyor
donà a la sacristia de la Seu tots los dits brandons del dit senyor, axí del dit
cimbori com dels costats de la dita tomba; e los dits arcabisbes, bisbe, vescomte
d'Illa e madama de Nualles, de la lur luminària donaren a la dita sacristia,
per avinença, lo
parroquials e los monastirs de hòmens e de dones absolien sobre la dita
tomba. E aprés, dita la missa, tot lo clero de la Seu faheren solemna
absolució.
E aprés, dijous a
los dits honorables consellers, en nom de la dita Ciutat, faheren la solemnitat
de l'aniversari qui era estat deliberat de fer, segons demunt appar, per la
dita Ciutat per ànima de la dita senyora, lo qual anniversari fou fet en la
forma seguent:
Ço és, que lo dit senyor rey de Navarra fou soplicat per los dits consellers
que aquell die del dit aniversari los dits draps de ras, qui eren entorn l'altar
major de la dita Seu, romanguessen en lur loch, e lo tuguri o capellardent
e lo lit de posts ab la tomba que romanguessen en lur loch trossús lo anniversari
fahedor per la dita Ciutat fos celebrat. E lo dit senyor ho atorgà graciosament,
per què fou posat per part de la dita Ciutat dejús lo dit cimbori
o capellardent un sobrecel de bocaram negre, ab un senyal gran de la dita
senyora al mig e senyals de la Ciutat, ço és,
dels dits
senyals, ço és,
capellardent foren posats
cantó, e
de l'altar major.
de
les bandes e denant la dita tomba. E sobre la dita tomba fou posada una
tela de drap de lí, la qual prestà lo regent la sacristia; e sobre aquella fou posat
un bell drap d'or vermell imperial ab orles de terçanell negra, ab
de la dita senyora, e de la Ciutat, lo qual per la dita Ciutat fou donat
a la dita Seu per rahó del dit anniversari; e sobre lo dit drap fou posada la
dacmàtica e lo pom e lo ceptre e manipla qui serviren a l'anniversari fet
per part del dit rey de Navarra, los quals dacmàtica, pom e ceptre lo dit
regent la dita sacristia prestà per lo dit aniversari.
corona d'aur, la qual fou logada d'en Truyars, argenter, per
dix la missa lo bisbe de Vich; e féu lo sermó mestre Johan de Vilalonga, de
l'orde del Carma, al qual foren donats per caritat tres florins. E al dit
anniversari foren convidats, per part dels dits honorables consellers, lo dit
senyor rey de Navarra, qui fou soplicat que y fos, e los dits arcabisbes de
Ceragoça e de Lisbona e los altres devall nomenats, qui foren pregats que y
fossen; als quals fou donat per part de la Ciutat, per offerir a la missa, ço és,
al dit rey de Navarra, un brandó de cera blancha d'una lliura ab un florí;
e als dits arcabisbes, a quescú un brandó de cera blancha, quescú de pes de
notables hòmens e a canonges qui apportaven bordons ab capes, tots
en nombre de
de mige liura, ensemps ab mig croat. E a tots los altres qui per rahó del
dit aniversari eren venguts a la dita Seu, axí hòmens com dones, a quescú
una candella de cera grogua, de valor de
abans de la missa com durant la celebració de aquella, les esgleyas parroquials
e los monastirs, axí de hòmens com de dones, uns aprés d'altres, absolien
sobre la dita tomba.
E és ver que los
tuguri com de aquells de cera groga, fou donat a la sacristia lo deè, car axí és
acustumat en semblants anniversaris que fa la dita Ciutat, e la resta fou tornada
al candaler.
de la dita Seu lo die del dit anniversari,
dits,
E és cert, que lo senyor rey de Navarra e los dits arcabisbes de Ceragoça
e de Lisbona, lo die del dit aniversari, vingueren ensemps a cavall a la dita
Seu sens vestir los caperons.
E los devall nomenats vingueren a la Casa de la Ciutat per anar, ensemps
ab los dits consellers, a la Seu per rahó del dit aniversari; e partint
d'aquí ab los caperons vestits, foren ordonats per los honorables obrers en
la forma seguent:
mossèn Johan Lull, conseller primer; misser Marcolino de Milà.
Cruÿlles; mossèn Johan Fivaller.
Almugàver; mossèn Ffrancesch de Camós.
de Castellbisbal; mossèn Jacme Colom.
Lobet, cònsol; mossèn G. de Vallsecca.
Bnt. Terré; mossèn P. Romeu.
Fivaller; Loýs Sirvent, cònsol.
Johan de Lobera; mossèn Roger de Pinós.
[
E alguns altres qui aquí eren, se ordonaren per sí mateys e anaren ab
los demunt dits al dit anniversari.
E celebrada la missa, fou feta una solemna absolució; e los dits honorables
consellers se acostaren al dit rey de Navarra, e faheren moltes gràcias
de la honor que havia feta al dit aniversari. E aprés, lo dit rey de Navarra
se
honorables consellers, ensemps ab los altres qui eren anats ab ells a la Seu
ab los caperons vestits, se
se
altres coses, a despeses de la Ciutat foren desfetes, qui eren estades fetes per
la dita senyora reyna,
Les messions fetes per part de la Ciutat per rahó del dit anniversari són
continuades, per alguna part, en lo quart compte del honrat en Pere Buçot,
clavari de la dita Ciutat, en cartas
E per l'altra part, en lo primer compte del honrat en Johan Boschà, menor
de dies, clavari de la dita Ciutat, en cartas
Les quals messions pugen en suma
LA SOLEMNITAT, LA QUAL SE FÉU DE LA BENEDICCIÓ DE LES BANDERAS
DEVALL DESIGNADES, PER RAÓ DE LA ARMADA QUE DEUEN FER
CONTRA GENOVESES.
Les
en les Corts generals, les quals la senyora reyna, com a loctinent
del senyor rey, pochs dies ha passats, ha celebrades en la vila de Muntsó:
Ço és, que com los reverent, noble e molt honorables lo senyor bisbe de
Barchinona; mossèn l'abat d'Arles; mossèn Francesch Dez Pla, canonge,
per lo Braç de l'Església. Lo noble mossèn Johan Roger d'Arill; mossèn
Bng. de Muntbuy e en Bertran de Vilafrancha, per lo Braç militar;
mossèn Johan Lull, major de dies, conseller primer aquest any de Barchinona;
Narcís Miquel, de Gerona e en P. Castelló, de Perpenyà per lo
Braç reyal;
Deputats a fer armada contra genoveses, per los dits tres Braços del principat
de Cathalunya, de
mariners, e galiotes, de la qual armada fou elegit capità lo noble
baró don Bnt. Johan de Cabrera, comte de Módica; per ço, per dar exequció
a la dita armada, diluns, festa del benaventurat mossèn sanct Jordi, que és
comptava
en la Seu de Barchinona, lo qual offici fet, lo dit reverent senyor bisbe de
Barchinona fou preparat dins la capella de sancta Eulàlia a fer lo offici
de la benedicció de les banderas e estandarts qui devien esser posades en
la plaja de la mar, per acordar gents a ops de les dites
armadas. Lo dit compte de Módica, capità, certificat que les dites
persones, per raó de certs actes que
lo estandart del comte de Cardona, almiral, anàs e fos posat primer que no
aquell del dit comte de Módica, capità, acordà que
e se
féu de fet. E per aquella raó, lo dit senyor bisbe, instants e requerints los
altres dels dits
ço és, la bandera de sanct Jordi e la bandera reyal, e los estandarts del almiral
e visalmiral; la qual benedicció feta, encontinent les dites banderas
e estandarts devall scrits foren portades e portats a la dita plaja de la mar,
en la forma e manera següents, ço és: Que partints de la dita Seu anaren
primerament
Aprés, anà la bandera de sancta Eulàlia, e los guanfanons nous, e la creu
de la dita Seu.
Aprés, anaren tots los canonges, beneficiats e preveres de la dita Seu
ab lurs capes solemnes.
E a la darreria, anava l'abat de Sent Cugat de Vallès en manera pontifical.
Aprés, tres xeremies e una trompeta.
Aprés, dos araus ab sobrevestes d'armes.
E aprés, lo senyor bisbe de Barchinona, no en manera pontifical,
lo qual apportava la bandera de sant Jordi, e era acompanyat de mossèn
Johan Roger d'Arill a la part dreta, e d'en Narcís Miquel a la part esquerra,
per ço com lo dit mossèn Johan Lull, conseller aquesta jornada, no anà ab
los dits
per los altres consellers.
Aprés, anà mossèn Johan de Corbera, governador de Cathalunya, lo
qual portave la bandera reyal, acompanyat del abbat d'Arles, e d'en
P. Castelló a la part dreta, e de mossèn Bng. de Muntbuy a la part
esquerra.
Aprés, anava don Hugo de Cardona, fill del compte de Cardona, qui
apportava lo estandart del dit compte, pare seu, almiral, acompanyat de misser
Ffrancesch Dez Pla a la part dreta, e d'en Bertran de Vilafrancha a la
part esquerra.
Aprés, anava en Jacme Bertran, lo qual portave lo estandart de mossèn
Anthoni Bertran, visalmiral, acompanyat del noble mossèn Guerau de Cervelló
a la part dreta, e de mossèn Ffrancí Ermengol a la part esquerra.
Aprés, anaven los honorables mossèn lo vaguer a la part dreta en lo
primer grau, e lo dit mossèn Johan Lull a la part esquerra en lo segon
grau, e mossèn P. de Palou, deputat, al mig en lo terç grau.
E aprés, anaven tots los altres consellers e altra notable gent per trasts,
un aprés altre inmediadement.
E axí, partints de la Seu, anaren per la plaça del Rey a la Cort del vaguer;
per lo carrer de la Mar fins a la plaça de la Lotga, hon havia dos grans
cadafalcs, en la un dels quals havia dues entenes grans e tres astes. E
d'aquí partí lo dit clero, e tornasse
les banderes e estandarts, ensemps ab aquells qui
o al mig dels quals anaven, muntaren al dit cadafal.
E los honorables mossèn Johan bull e altres consellers, deputats del
General e altre notable gent, pujaren en l'altre cadafalc. E los qui havien
portades les banderes e estandarts meteren-los en lur loch, ço és, que la bandera
de sent Jordi fou mese primera e en la primera entena. Aprés, fou mesa
la bandera reyal en la altre entena qui era daprés la prop dita. Aprés, fou
mès lo estandart del almiral en la asta qui ere daprés. E en la asta qui ere
daprop, hon devia estar lo estandart del comte de Módica, no y
fou mesa alguna cosa, per ço com lo dit seu estandart no y ere, segons demunt
és dit. E aprés, lo estandart del visalmiral fou mès en la darrera asta,
e ab grans crits salomaven, e ab sons de les trompetes e xeremias alsaren ensemps
les dites banderas e estandarts.
de galea, cridà les laus, axí com és acostumat. E aprés, lo dit mossèn lo
governador, tenint en la mà una bacina de argent on havia gran colp de diners
menuts, los quals eren en summa
parts del dit cadafal entre la gent. E aprés, los dits honorables consellers,
deputats e altra notable gent qui y eren, se
senyor bisbe, governador, mossèn Johan Roger d'Arill, Narcís Miquel,
abbat d'Arles, mossèn Bng. de Muntbuy, P. Castelló, misser Francesch
Dez Pla e Bertran de Vilafrancha devallaren del dit cadafal, e ab les trompetas
e xeremias faeren lur via un poch avall del dit cadafal, e en nom del
General de Cathalunya posaren stepes per
per lo dit senyor bisba de Barchinona, altre per lo dit mossèn lo governador,
altre per mossèn Johan Roger d'Arill, altre per Narcís Miquel, altre per
l'abat d'Arles, altre per mossèn Bng. de Muntbuy, altre per en P. Castelló,
altre per misser Ffrancesch Dez Pla.
E aprés, los demunt dits ab les dites trompetas e ministrers faheren la
via de la taula de acordar, e aquí alguns d'ells romaseren per acordar gents
d'armes, ballesters, mariners e galiots, hon havien posats
és
casa; e ere entre una e dues hores daprés dinar.
LA SOLEMNITAT DEL ANNIVERSARI FET PER LA SENYORA REYNA PER
ÀNIMA DEL COMPTE DE FFOIX.
Divendres, a
reyna dona Maria, benaventuradament regnant, fou celebrar un anniversari
en la esgleya del monastir dels Frares Menors de aquesta ciutat per
ànima del comte de Ffoix, marit de la nobla dona Johana, qui fou filla del
comte d'Urgell, del qual, pochs dies ha passats, vengué nova que era mort;
e fou posada al cap del cor de la dita esgleya de Frares Menors una tomba
sobre posts no molt altes; e sobre aquelles, matalafs; e al mig la tomba, e deçà
e dellà, sobre les dites posts, draps d'or; e sobre la dita tomba, un drap d'or
ab orles de terçanell negre, ab
senyora e
d'or, tot pla, ab manera de sobrecel de cortines, lo qual sobrecel estava
penjat en una corda qui estava alt en la volta de la esgleya, e al entorn del
dit sobrecel eren posats tovallons de terçanell negre, ab senyals dels dits
senyor e senyora e del dit comte; e al mig del sobrecel, un gran senyal del dit
comte cosit en aquell; e dalt a les orles del cor foren posats
cera groga, ab senyals del senyor rey e de la dita senyora, e aprés hi foren
posats
tia de la dita dona Johana, muller del dit comte; e foren negres per ço com
ella, dita dona Cicília, en lo dit anniversari representava la dita dona Johana.
E axí mateix hi foren posats
Sanxez de Nualles. E al dit anniversari foren appellats lo dia passat
per
caperons negres, sens vestir los caperons, de part de la senyora reyna, los
honorables consellers, diputats, bisbes, abbats, barons, nobles, cavallers,
honorables ciutadants e hòmens de paratge que fossen a la dita esgleya de
Frares Menors, per fer honor al dit anniversari; e de fet hi foren ensemp
ab la dita senyora reyna, e axí mateix hi foren alguns frares dels altres
monastirs, sens venir processionalment, per fer lo offici ab los altres, e
moltes monjas per fer-hi honor, ensemps ab les altres dones notables de la
ciutat qui y foren presents; e a la missa fou lo sermó mestre Nicholau
Quilis, del orde de Ffrares Menors.
[7 juny 1436]
En la festa del sagrat Cors de Jhesuxpist, la qual se celebrà a
mes de juny del any
los ordonadors devall scrits.
Thomàs de Rajadell; G. Buçot; Ffrancesch Busquet; Jacme de Bonet,
ensemps ab los honorables obrers, ço és, en P. Dez Vall e n'Esteva Ça Torra.
Per los lochs on passe la processó:
P. de Conomines; Johan Ffrancesch Foix: de la Seu tro al cantó d'en P. Andreu.
Miquel de Vilagaya; Jacme de Gualbes, fill d'en Loýs: del cantó
d'en P. Andreu tro a la carniceria dels cabrits.
Galceran de Prat Narbonés; Johan Aguilar; P. Johan Girgós: de la
carniceria dels cabrits tro a la volta d'en Cirer, àlias de Preÿcadors.
Nicholau Serra; Jacme Dez Quer: de la volta d'en Cirer, àlias de
Preÿcadors, tro a la casa qui solia esser d'en Jacme de Màrgens.
P. Serra; Matheu Dez Soler; Bng. bull; Miquel Dez Pla; Anthoni
de Vilatorta; G. Romeu: de la casa qui solia esser d'en Jacme de Màrgens
tro al cantó del Born
Bertran Torró; G. Mulet; G. Xatantí; Galceran de Gualbes; P. Cestrada:
del cantó del Born tro a la carniceria del carrer Ampla.
Johan Merquet; P. de Relat; Johan Boschà, clavari; Gabriel Ça
Plana; P. de Ciges: de la carniceria del carrer Ampla tro al cantó del
Regomir.
P. Dez Bosch; Thomàs Pujada; Johan Çes Avaces: del cantó del
Regomir tro a la volta de Sent Xpistòfol.
Miquel Ça Torra; Miquel Seyol: de la volta de Sent Xpistòfol tro a
la plaça de Sent Jacme.
Ffrancí Çes Avasses; Miquel de Conomines; Leonard de Sos: de la
plaça de Sent Jacme tro a la Seu.
Les persones elegides lo dit any per portar e portaren los brandons.
Part esquerra: Part dreta:
Ffrancesch de Camós. Lo batle.
Huguet Fivaller. Jacme Colom.
Ramon Çavall. P. Romeu, cònsol.
Ffarrer de Gualbes. P. de Malla.
Bnt. Ça Pila. Bnt. Turell.
Bertran Dez Vall. Miquel de Muntjuhich.
Bnt. Fivaller. Jacme de Sos.
Ffrancesch Lobet. P. de Muntrós, cònsol.
Jacme Ça Pila, mostaçaf. P. Dez Torrent.
Lo dit jorn portaren los bordons del pali los següents.
Part esquerra: Part dreta:
Mossèn P. Dusay, conseller quart. Mossèn G. Dez Soler, conseller segon.
Mossèn Johan Lull, conseller primer. Mossèn lo governador.
Mossèn Ffrancesch Dez Pla. Mossèn Johan de Gualbes, conseller
quint.
DE LA VENGUDA QUE LA SENYORA REYNA FÉU CONSELL DE LA CIUTAT
Divendres, a
cent jurats, en lo qual fou present la illustra senyora dona Maria, muller
del magnífich e poderós senyor don Alfonso, per la gràcia de Déu rey d'Aragó,
vuy benaventuradament regnant, la qual proposà en lo dit Consell
com lo dit senyor, qui és en lo regne de Nàpols, està en fort gran perill de
sa persona, per què pregava lo dit Consell, que axí com a questa ciutat per
sa innada naturalesa ha acustumat de fer serveys al dit senyor, que ara
li
als cathalans en aquesta ciutat, dilatava de fer donatiu o fer armada en
favor del dit senyor, que la dita Ciutat vulle soccórrer e donar a la dita senyora
del dit senyor. E de continent li fou respost per lo honorable mossèn
Johan Buçot, conseller primer aquest any, que lo dit Consell delliberaria
en les coses contengudes en la dita proposició, e aprés seria respost a la
sua senyoria per part de la dita Ciutat. E de continent la dita senyora se
partí del dit Consell, e se
que la dita Ciutat dóns a la dita senyora los dits
rahons, e entre les altres, car no és acustumat que llà on lo senyor rey
celebra Corts en Cathalunya, que per aquella rahó per la qual principalment
les dites Corts se celebren, que la dita Ciutat faça algun donatiu al dit senyor,
e vuy sia lo cas semblant; e axí per aquesta rahó, com per altres, lo
dit Consell deliberà de no fer lo dit donatiu, e ordonà lo dit Consell, que los
honorables consellers, ab aquelles millors paraules que poran, donan resposta
a la dita senyora de la delliberació del dit Consell
E és cert, que com la dita senyora lo dit dia vénch al dit Consell, per ço
com era indisposta de sa persona, fou portada al dit Consell ab unes andes,
les quals portaven alguns cavallers e notables hòmens, e ab la dita senyora
eren lo senyor arcabisbe de Seragoça e molta altra notable gent qui a peu
acompanyaren la dita senyora. E quant la dita senyora degué esser prop
la Casa de la Ciutat, los honorables consellers, acompanyats de alguns notables
ciutadans, li isqueren a camí un poch fora lo portal de la dita casa, e faheren-li
reverència; e aprés ensemps pujaren-se
de celebrar lo Consell de cent jurats, en la qual lo dit Consell era aplegat.
E la dita senyora fou treta de les andes, e asseguda en lo bancal qui és sobre
aquell on acostumen de seure los consellers; e era estat posat a les espatles
un drap d'or antich ab les orles de cetí blau ab senyals de la Ciutat, qui
se acustume de posar com lo senyor rey ve al dit Consell; e sobre lo bancal
on seya la dita senyora eren posats dos bancals de drap de ras, ab senyals
de la Ciutat, e sobre aquells un drap de seda antich, qui en cascun cap ha dos
senyals de la dita Ciutat; e de sobra, un coxí de drap de seda sobre lo qual
seya la dita senyora; e a quescun costat, un coxí vert brocat d'or; e aquests
dos coxins nos prestà mossèn Huc Fivaller. E en l'altra bancal, dejús
on seyen los dits honorables consellers, foren posats dos altres bancals de
drap de ras semblants als demunt dits; e sobre aquells, un coxí de drap de
seda ab un senyal al mig, de la Ciutat, en lo qual tenia los peus la dita senyora
reyna. E en terra eren posats tres draps verts de ras, de peus, ab
senyals de la Ciutat, e en mig de quescú havia un senyal reyal; los quals tres
draps eren estats levats, ço és, la un de la taula de la casa del racional e l'altre
de la taula de l'escrivania del Consell e l'altre de la taula qui és en la dita
casa de cent jurats. E en lo dit banchal on seyen los dits honorables consellers,
seyen a la part dreta lo dit senyor arcabisbe de Seragoça, canseller
del senyor rey, e era-li estat posat un coxí de drap de seda, lo qual ell
mateix appartà e no y volgué seura; e aprés d'ell, lo honorable mossèn
G. de Vallsecca, conseller segon; mossèn P. de Sent Climent, mestre
racional de la Cort del senyor rey; mossèn P. Arnau Pol, conseller quart;
mossèn lo tresorer; mossèn Jacme Ros, conseller quint; mossèn Ffrancesch
Dez Pla; mossèn Jacme Colom, e per consegüent molts altres del
Consell de la dita Ciutat. A la part esquerra del dit bancal seyen los honorables
mossèn Johan Buçot, conseller primer; don Johan d'Ixer; mossèn
Bnt. Ça Pila, conseller terç; mossèn lo vaguer; mossèn Johan Lull, major
de dies; mossèn Guillem Dez Soler, e molts altres del dit Consell. E en
terra, denant la dita senyora, seyen mossèn Bng. d'Olms; mossèn Biure, e
altres. E a la part dreta, les donzelles. E quant la dita senyora reyna
se
de la dita casa de cent jurats; e la tornaren en les andes aprés que fon fora
de la dita casa de cent jurats, e despuys la apportaren al palau reyal. E
los dits honorables consellers, ensemps ab aquells mateys ciutadans qui
eren estats a la entrada, acompanyaren la dita senyora trossús fora la porta
major de la dita Casa de la Ciutat. E aquí la dita senyora volgué que los
dits consellers se
de la dita senyora, e aprés se
qui
honorables consellers tornaren resposta a la dita senyora segons la delliberació
del dit Consell.
[30 maig 1437]
En lo dia de la festa del sagrat Cors de Jhesús, la qual se celebrà a
del mes de maig de l'any
lo Cors de Jhesuxpist per la ciutat, per ço com dos dies abans plogué molt
e eren grans fangues. E per tant, la dita processó fou prorrogada al digmenja
següent, que es comptà a
consellers no anaren a la Seu a les vespres lo dimecres, segons era acostumat,
ni al offici lo dijous, mas anaren a les vespres lo dissapta aprés següent,
ab trompas e acompanyats de prohòmens, segons és acostumat; e lo digmenja
fou feta la processó e solemne offici en la forma acustumada. E la
dita Seu romàs tota empaliada del dijous tro al digmenja per tot lo jorn, e
foren dites les matines del digmenja al dissapte aprés vespres.
E foren elegits per los honorables consellers per ordonar la dita processó
los devall scrits.
mossenyors mossèn Bnt. Fivaller; mossèn Ffrancesch Lovet;
mossèn Johan fill d'en Romeu; mossèn Johan de Gualbes, fill d'en
Jacme, ensemps ab los honorables mossèn Jacme de Sos e en P. Ribalta,
obrers l'any present de la dita Ciutat.
Per los lochs on passe la processó:
Ffrancesch Busquet; Steve Ça Torra: de la Seu tro a la plaça de les Cols.
P. de Conomines; P. Dez Pla; Ffrancí Ça Sala: de la plaça de les
Cols tro a la carniceria dels cabrits.
Nicholau Serra; Johan Bng. Ça Pila; Galceran Oliver: de la carniceria
dels cabrits tro a la volta d'en Cirer, àlias de Preÿcadors
G. Xatantí; Bnt. Miquel: de la volta d'en Cirer, àlias de Preÿcadors,
tro a la capella d'en Mercús,
Johan de Camós; Anthoni de Vilatorta; Jacme de Gualbes; Ffrancí
Carbó; Johan de Junyent de la capella d'en Mercús tro al cantó del Born.
Johan Ces Avaces, menor; Jacme de Bonet; Gabriel Ortigues; Jacme
Maçana: del cantó del Born tro a la carniceria del carrer Ampla.
Ramon Dez Pla; P. Cestrada; Galceran Dusay; Jacme Genís de
Vallsecca: de la carniceria del carrer Ampla tro al cantó del Regomir.
G. Mulet; Bertran Torró: del cantó del Regomir tro a la volta de Sent
Xpistòfol.
Gabriel Ros; Ffrancí de Conomines: de la volta de Sent Xpistòfol
tro a la plaça de Sent Jacme.
Ffrancí Ortal; Loýs Xatantí: de la plaça de Sent Jacme tro a la Seu.
Les persones devall scrites aportaren los brandons denant la custòdia,
però és ver que mossèn Jacme de Sos era obrer e devia administrar la processó,
e mossèn Bnt. Turell qui devia portar, fou malalt, e per aquella rahó,
a fi que fossen pars, hac apportar brandó lo dit mossèn Jacme, però administrà,
ab los altres en açò deputats, al exint de la Seu; e despuys près lo
brandó.
Part esquerra: Part dreta:
Mossèn Ffrancesch Dez Pla. Mossèn lo batle.
Mossèn Jacme Colom. Mossèn G. Dez Soler.
Mossèn Bertran Dez Vall, cònsol. Mossèn Huguet Fivaller.
Mossèn P. de Malla. Mossèn Ramon Çavall.
Mossèn Ffarrer de Gualbes. Mossèn G. Dez Torrent.
Mossèn Miquel de Muntjuhich. Mossèn P. Romeu.
Mossèn P. Dusay. Mossèn Jacme Dez Sos.
Mossèn Ffrancesch Lobet. Mossèn Bnt. Fivaller. Mossèn Johan Lull, fill d'en Romeu. Mossèn P. Torrent.
Mossèn Johan de Gualbes, fill d'en Barthomeu de Lobera, cònsol.
Jacme. Matheu Dez Soler, mostaçaf
Misser Ffrancesch Castelló, advocat
Lo dit jorn portaren los bordons del pali, los següents.
Part esquerra: Part dreta:
Mossèn P. Arnau Pol, conseller quart. Mossèn Bnt. Ça Pila, conseller terç.
Mossèn Johan Buçot, conseller
Mossèn G. de Vallsecca, conseller
Missatger de Leyda. segon.
Mossèn Johan Lull, major de dies. Mossèn Jacme Ros, conseller quint.
I PROHOMES DELS COTONERS PER L'ENTREMÈS DE SANT SEBASTIÀ,
I ESMENES POSTERIORS]
[15 novembre 1437 — 17 abril 1439]
DELS TURCHS. Divendres, a
de Nostre Senyor
entre los honorables mossèn Johan Buçot; mossèn G. de Vallsecca;
mossèn Bnt. Ça Pila; mossèn P. Arnau Pol e mossèn Jacme Ros, consellers
aquest any de la Ciutat de Barchinona, de una part, e n'Anthoni Scuder,
cònsol; Jacme Oriol; Barthomeu Vinyoles; Johan Cenrre; Lorens Pantaleu;
Johan Mas; Anthoni Manescal; G. Solsona; Ffrancesch Armedans,
pròmens del offici dels cotoners de la dita ciutat, de la part altra, presents
per testimonis los honorables mossèn Ffrancesch Dez Pla; misser Bonanat
Pere e en Johan Boschà menor de dies, ciutadans de la dita ciutat.
Capítols fets e concordats entre los honorables consellers de Barchinona,
de una part, e los cònsols e pròmens del offici dels cotoners de la dita
ciutat, de la part altra, sobre lo entramès de sant Sabestià, àlias appellat
del gran Turch e dels cavalls cotoners, qui acustume de anar quescun any
lo jorn de la festivitat del sagrat Cors de Jhesu Xpist en la processó qui
fa aquella jornada per la dita ciutat.
Primerament, és concordat e avengut que los dits honorables consellers
facen liurar als dits cònsols e prohòmens tot lo dit entramès e tots los cavalls
cotoners que ha la Ciutat, qui són ab tots lurs arreus e arneses, e la diedema,
barba e caballera e vestadura de aluda de aquell qui representa en la
dita processó sant Sabastià, e les barbes del gran Turch e dels dos jutges
qui estant prop d'ell, e la cabellera del dit Turch; e lo gran tebal qui
entre los turchs qui van a peu. Emperò, si los dits cònsols e pròmens de
cotoners volran que los dits entramesos, la hora que hauran servit, en tot o
en partida estiguen e romanguen en la casa qui és de la Ciutat on estan
los altres entramesos de la dita Ciutat, plau als dits honorables consellers
que y estiguen e y romanguen.
dit entramès, e a ses pròpies messions e despeses fer reparar e pintar lo castell
on està lo dit gran Turch, e si mester serà, tornar-lo de nou; e axí mateix
la roqueta on està aquell qui representa sant Sabastià e los dits cavalls
ab tots lurs arneses e totes altres coses del dit entramès, e pagar bastays e
totes altres despeses qui lo dit jorn quescun any se hajen a fer per la dita
rahó, e los qui serviran en lo dit entramès sien molts en nombre e vagen
ben arreats, segons que fahien los payers qui
millor si poran. E los dits honorables consellers, per les dites coses e per
totes altres qui fossen acustumades de donar per rahó del dit entramès, los
hajen a fer donar quescun any
dita rahó, ans d'aquí avant tot lo dit entramès sia quescun any a càrrech
del dit offici de cotoners; car axí ó accepten de bon grat los dits cònsols e
pròmens, axí per reverència de nostre senyor Déu e del dit sant Sabestià
com per fer-ne pleer e servey a la dita Ciutat e als dits honorables consellers.
Aprés divendres a
consellers, attès que los dits
quescun any per rahó del dit entramès appellat de sanct Sabastià no abastan
a les despeses les quals per los dits cotoners se han a fer quescun any
per lo dit entramès, e no sia rahonable que los dits cotoners, ultra diverses
treballs que los dits cotoners han a sostenir per les dites coses, de pròprias
pecúnias lurs hi hagen a bestraure, deliberaren que, ultra los dits
florins, sien liurats als dits cotoners, de pecúnies de la dita Ciutat, quescun
any,
quescun any
emperò que d'aquí avant, los dits cotoners no demanan alguna altre esmena
per les dites coses, ans lo dit entramès vage e sia quescun any per los
dits
E totes les dites coses, en Jacme Oriol, un dels cònsols aquest any dels
dits cotoners, en Bnt. Pons, n'Agustí Padrós e Johan Cenrre, cotoners, en
nom, veu e per part de tot l'offici dels dits cotoners, acceptaren ab la dita
condició. E prometeren, les dites coses en los preinserts capítols contengudes,
complir ab efecte, tota excepció remoguda. E foren presents per testimonis
quant a la deliberació dels dits consellers e ferme dels dits Agostí
Padrós e Johan Cenre, lo honorable en G. Gerona, ciutadà, e G. Maçot,
verguer dels dits honorables consellers, e quant a la ferme dels dits Jacme
Oriol e Bnt. Pons, lo dit honorable en G. Gerona, Jacme Dez Quer e Jacme
Tutxó, mercaders, ciutadans de Barchinona. És emperò cert, que los
cavalls vedres dels dits cavalls cotoners quant se hauran a fer de nou, se han
a fer nous, una vegada ten solament, a càrrech de la Ciutat, car axí fou promès
als dits cotoners per los honorables consellers, quant los dits cotoners
prengueren càrrech del dit entramès, jatsia demunt no
DE LA VENGUDA QUE LA SENYORA REYNA FÉU AL CONSELL DE LA CIUTAT.
Dijous, a de juny del any
Palamors, dels jurats de la dita vila, qui
com lo die mateix en hora d'alba, en les mars de la dita vila, vers les Formigues,
eren estades vistes
los dits honorables consellers se aplegaren a la Casa de la Ciutat, e aplegaren
Consell de algunes notables persones, e fou provehit que fou tramès de continent
un leüt per avisar les illes, e
vers Tortosa; e per lo matí, que fou divendres a
dits honorables consellers foren a la dita Casa de la Ciutat, e aplegaren
Consell de notables persones sobre lo dit fet; e fou delliberat que aquell
die mateix lo aprés dinar, fos celebrat Consell de cent jurats; e de fet fou
cridat que tots los cent jurats, a la una hora aprés mig jorn, fossen a Consell
en la dita Casa de la Ciutat. E la senyora reyna envià a dir als dits honorables
consellers com ella volia venir al dit Consell, e per aquella rahó fou posat
en lo loch acustumat, ço és, dejús les ymages de santa Maria, de sent Andreu
e de santa lo drap d'or antich, ab les orles de cetí blau ab senyals
de la Ciutat, lo qual se acostume de posar com lo senyor rey ve al dit Consell;
e al banchal pus prop, dos banchals verts ab senyals de la dita Ciutat; e sobre
aquell, un drap antich de seda ab senyals de la Ciutat; e sobre aquell, un coxí
de seda verda, on sigués la dita senyora; e en l'altre banchal on acostumen
de seure los dits honorables consellers foren posats dos altres banchals ab
senyals de la dita Ciutat; e sobre aquells, un altre coxí ab senyal de la Ciutat
al mig, per ço que la dita senyora hi tingués los peus; e en aquell banchal
mateix, a la part dreta, foren posats dos coxins de seda, vermell e altre
vert, per ço que y siguessen l'arcabisbe de Ceragoça, canceller del senyor
rey, e lo bisbe de Leyda, qui devian acompanyar la dita senyora; e per terra,
foren posats
sobre atzembles.
E aplegat lo dit Consell, quant la dita senyora degué venir, los dits
honorables consellers, acompanyats de alguns notables ciutadans, se
devallaran baix en la casa de
acompanyada dels dits archabisbe e bisbe e de altra notabla gent. E
los dits consellers, ab los dits notables ciutadans, isqueren-li a la porta de
la dita Casa de la Ciutat, e faheren-li reverència; e metent-se primers ab
los altres, la dita senyora al mig dels dits arcabisbe e bisbe, se
dita casa de cent jurats, e un de sos servidors hac portats dos coxins de
velut vermell, e foren levats los coxins de la Ciutat qui devien servir a la
dita senyora, e foren-hi posats los dits dos de velut; e la dita senyora se assigué
en lo dit loch acustumat; e a la part dreta segueren los dits arcabisbe e
bisbe; e aprés, lo compte de Prades; e aprés, mossèn Farrer Nicholau de
Gualbes, conseller segon; e aprés, mossèn P. de Sent Climent, mestre
racional; e aprés, mossèn Ffrancesch Lovet, conseller quart; e aprés, mossèn
Jacme Colom; mossèn Bnt. Fiveller, cònsol, e molts altres del dit Consell.
A la part esquerra, seyen mossèn Huc Fivaller, conseller primer;
mossèn G. Ramon de Muntcada, senyor de Mequinença; mossèn Johan
de Marimon, conseller terç; mossèn G. Ramon de Muntcada, de Sicília;
mossèn Jacme Ça Pila, conseller quint; mossèn Galceran de Requesens,
batle general de Cathalunya; mossèn Johan bull; mossèn Johan Buçot e
altres del dit Consell; e per terra, denant la dita senyora, seyen mossèn G.
de Vich, e molts altres curials, e les doncelles seyen a la part dreta, per terra.
E la dita senyora proposà lo fet de les dites
Consell que, attès que los genoveses eren enemichs del senyor rey e de tots sos
vassalls per molts esguarts, los quals serien larchs d'escriure, e havian tanta
de audàcia que eren venguts ten prop de aquesta ciutat; e attès que ací havia
tres naus quasi armades e dues galees grosses, que la dita Ciutat, per la innada
naturalesa que havia al senyor rey, e que en semblants e majors fets
ho havia mostrat, ella pregava e exortava lo dit Consell, que y fahés la provisió
que
senyora, féu aquella mateixa persuasió estenent-la a pus largues paraules.
E aprés, lo dit mossèn Huc Fivaller, e inclinat primer la
terra, se levà de peus, e ab paraules pertinents respós a la dita senyora que
sobre la proposició per la dita senyora feta, lo Consell hi deliberaria, e que,
Déus migençant, hi faria tal provisió que seria a lahor de Déu, honor del
senyor rey e profit de la cosa pública. E la dita senyora replicà que ella
se
Consell.
E de fet ella, ab tots aquells qui eren venguts ab ella, se
baix en la dita casa de
ciutadans, la acompanyaren trossús fora la casa de cent jurats; e
ella los manà que se
delliberat e conclòs que lo dit fet fos reemès als dits honorables consellers ab
Consell de
abans que lo dit Consell se desplagàs; los quals aprés reportassen la lur deliberació
al dit Consell. E de fet, los dits consellers se
qui és en la dita casa de cent jurats, e faheren elecció dels dits
fou publicada en lo dit Consell. E aprés, los honorables consellers, acompanyats
dels dits notables ciutadans, se
reyna, e faheren-li relació de la deliberació del dit Consell; e despuys, tornaren-se
dalt en la dita casa de cent jurats, e romanents ab ells aquí
los dits
senyora, ab los dits archabisbe e bisbe e altres qui l'havian acompanyada,
se
[12 juny 1438]
En la festa del sagrat Cors de Jhesu Xpist, la qual se celebrà a
del mes de juny del any
los ordenadors devall scrits.
mossèn P. Dusay e Johan Romeu, obrers l'any present de la dita
Ciutat, los honorables mossèn P. Torrent; mossèn Johan de Gualbes,
fill d'en Jacme; mossèn Jacme Ros.
Per los lochs on passe la processó:
De la Seu tro al cantó del alberch qui fo d'en P. Andreu, quòndam,
notari, qui és al capdemunt de la plaça de les Cols: Francesch de Casasage;
Ramon Dez Pla, fill d'en Ramon; Loýs Xatantí.
Del cantó del dit P. Andreu tro a la carniceria dels cabrits: G. Xatantí;
Bnt. Miquel; Ffrancí de Conomines.
De la carniceria dels cabrits tro a la volta d'en Cirer, àlias de Preÿcadors:
P. Dez Pla; P. Cestrada; Felip de Ferrera.
De la volta d'en Cirer, àlias de Preÿcadors, tro a la capella d'en Mercús:
P. de Conomines; Johan Berenguer Ça Pila; Ffrancí Ça Sala;
P. Metge.
De la capella d'en Mercús tro al cantó del Born: Johan de Camós
Matheu Dez Soler; Ffrancesch Carbó; Anthoni de Vilatorta; Galceran
Dusay.
Del cantó del Born tro a la carniceria del carrer Ampla: Jacme de Bonet;
Gabriel Ortigues; Jacme Maçana; Bertran Torró; Gabriel Ros.
De la carniceria del carrer Ampla tro al cantó del Regomir: Johan
Merquet; Ffrancesch Merquet, àlias Trias; Jacme Genís de Vallsecca; Jacme
de Gualbes, fill d'en Loýs; Galceran de Prat Narbonès.
Del cantó del Regomir tro a la volta de Sent Xpistòfol: Loýs Caselles;
Miquel d'Alós; Johan de Migevila.
De la volta de Sent Xpistòfol tro a la plaça de Sent Jacme: Miquel
Seyol; Anthoni Pujades; Ffrancí Xatantí.
De la plaça de Sent Jacme tro a la Seu: Ffrancí de Vallsecca; Ffrancesch
Fonolleda.
Les persones devall scrites apportaren los brandons denant la custòdia
del sagrat Cors de Jhesu Xpist.
Part esquerra: Part dreta:
Mossèn Johan Lull, major. Mossèn lo batle.
Mossèn G. Dez Soler. Mossèn Johan Buçot.
Mossèn Bnt. Fivaller, cònsol. Mossèn Jacme Colom.
Mossèn G. Dez Torrent. Mossèn Ramon Çavall.
Mossèn P. Romeu. Mossèn Bnt. Ça Pila.
Mossèn Bertran Dez Vall. Mossèn Miquel de Muntjuïch.
Mossèn P. Arnau Pol. Mossèn Jacme de Sos.
Mossèn Johan de Gualbes, fill d'en Mossèn P. Dez Torrent.
Jacme. Johan Aguilar, cònsol.
Mossèn Jacme Ros. Gabriel Ça Plana, mostaçaf. Misser Ffrancesch Castelló, advocat.
Lo dit jorn portaren los bordons del pali los següents.
Part esquerra: Part dreta:
Mossèn Johan de Marimon, conseller Mossèn Ff. Nicholau de Gualbes,
terç. conseller segon.
Mossèn Huc Fivaller, conseller Mossèn lo regent la Vagueria.
primer. Mossèn Ffrancesch Lobet, conseller
Mossèn Jacme Ça Pila, conseller quart.
quint.
LA SOLEMNITAT ANNIVERSARI SENYOR INFANT DON PEDRO,
FRARE DEL SENYOR REY VUY BENAVENTURADAMENT REGNANT, E FOU
FILL DEL SENYOR REY EN FFERRANDO, DE BONA MEMÒRIA.
Dimarts, a
dues galees de mercaderia de les parts de Levant, les quals patronejaven,
ço és, la una en Nicholau Cantó, e l'altre en Ramon Amat, mercaders;
e passants les dites galees per Caller, foren-los liurades letres, les quals hi
havia portades un rampí qui era vengut de Nàpols, a on és lo senyor rey, e
entre les altres hi havia una letra dreçada als honorables consellers, la qual
los trametian los honorables mossèn Johan major de dies, e mossèn
Bnt. Ça Pila, qui són ab lo dit senyor per missatgers de aquesta Ciutat; ab
la qual letra, entre les altres coses, informaven los dits honorables consellers,
com a
Pedro, frare del senyor rey e fill del senyor rey en Fferrando, de bona memòria,
era mort per colp de bombarda en lo siti que lo dit senyor rey tenia
demunt la ciutat de Nàpols, per pendra aquella per força d'armes.
E legida la dita letra, de continent los dits honorables consellers aplegaren
Consell de alguns notables ciutadans en la casa del honorable mossèn
Huc Fivaller, conseller primer l'any present; e legida aquí la dita letra,
tentost faheren cercar en lo archiu de la Casa de la Ciutat com se acostumaven
de regir los consellers com eren certs de mort de algun fill de rey
d'Aragó. E legits aquí diverses actes, fou delliberat, que per ço com los dits
consellers lexarien la conselleria a
la festa de sent Andreu, que los dits consellers portassen les lurs gramalles
de drap negra, e axí mateix los altres ciutadans qui aquí eren; peró, que
lo dit die de sent Andreu que
qui vuy són, stants en lo Consell en la Casa de la Ciutat, lo dit dia
portassen les çamarres de la conselleria, mentre duràs lo dit consell, e no
pus. E axí
mes de deembre del dit any, los honorables consellers novellament elets
applegaren Consell de algunes notables persones, e fou proposat aquí per los
dits honorables consellers, com la senyora reyna devia fer fer aniversari
per lo dit infant don Pedro, e havia fets vestir de negra tots los de sa casa.
E axí mateix, los diputats de Catalunya s'en eren vestits per la dita rahó,
per què fou aquí deliberat e conclòs en la forma següent, ço és, que attès
que la dita senyora havia vestits los de casa sua, e los diputats axí mateix
se
Primo, que los dits consellers, de continent, ensemps ab los verguers,
fossen vestits de sengles gramalles e caperons de drap de bruneta, de bon
tint; e que les dites gramalles fossen tallades dins l'ort de la Casa de la
Ciutat, metent quescú en la sua gramalla tant drap com hi hagués
mester.
part de la dita Ciutat sia fet un altre aniversari per lo dit senyor infant,
ab representació de cors present dins la Seu de Barchinona. E que fos
donat a la dita Seu, e per ornament de aquella, un bell drap d'aur vermell
imperial qui tira
seder, per preu de
e fou encasat ab les orles de terçanell negra; en les quals orles ffossen pintats
e acabats d'or fi
de la dita Ciutat, acompanyats de diverses fullatges. E que fos posat
sobra la tomba lo jorn del dit anniversari.
de
de tots los dits brandons ne fos donat lo deè a la sagristia de la dita Seu,
segons en semblants cases és acostumat. E la resta cobràs lo candaler.
E axí
lo tàlem., que la senyora reyna fehia fer per altre semblant anniversari, fos
posat un sobrecel de bocaram negre al mig, ab un gran senyal del dit senyor
infant e senyal de la Ciutat a quescun cantó; e al entorn del dit tàlem
fossen fets tovallons del dit bocaran, ab senyals, ço és,
infant e
en semblants cases, segons devall és contengut.
E aprés, dijous a del dit mes de deembre, a una hora pres mig jorn,
la dita senyora reyna, per ço com lo cendemà devia fer solemnitzar lo dit
aniversari, en la Seu de Barchinona foren sonades les campanes de la dita
Seu e de les altres esgleyas de Barchinona. E axí mateix en la vesprada
del dit die de dijous, e al divendres en la matinada. E aquell die mateix,
negra, ab los caperons vestits, empraren molta notable gent qui era en la
ciutat per rahó del Parlament que la senyora reyna tenia en la dita ciutat,
e los honorables consellers, diputats del General e altre notable gent, axí
hòmens com dones, que lo die del dit anniversari fossen per lo matí a la Seu,
per fer honor al dit anniversari. E de fet, lo dit aniversari fou fet per part
de la dita senyora, divendres, que
en la dita Seu, en la qual fou molta notable gent, axí hòmens com dones, en
aquesta forma, ço és: que per alguns dies abans foren posades grans bigues
sobre les graus de la capella de santa Eulàlia, e sobre aquelles, gran colp
de postam; e foren-hi fets grahons per pujar; e sobre lo dit postam, draps
de peus ben larchs; e aprés hi fou bastida una gran taula de posts, e sobre
aquella, draps de ras; e dessús, una tomba; e sobre aquella, una tela de lí;
e dessús, un drap d'or blanch imperial, ab les orles de terçanell blau e ab
fullatges d'or fi, en los quals havia senyals de la dita senyora e del dit
don Pedro; e dessús fou posat un bell tàlem fet de draps d'or, lo qual era fet
a forma de tomba, ab diverses senyals de la dita senyora e del dit senyor
infant, que hi eren sobreposats; e dejús lo dit tàlem fou posat un sobrecel
de tela blava, ab un gran senyal del dit don Pedro al mig, ab un gran e bell
taxell d'or partit, e als cantons, ço és a quescú, un senyal de la dita senyora
sens algun texell; e al entorn de part dejús, tovallons de semblant tela, ço
és, blava ab senyals de la dita senyora e del dit infant; e a part dessús retien
tovallons les orles dels draps dels quals ere fet lo dit tàlem, e sobre aquelles,
diverses senyals de la dita senyora e del dit infant. E a les bandes, ço és,
sobre les rexes, foren posats entorn
quescú de pes de
E la offerta fou feta en aquesta forma: que foren donats al senyor arcabisbe
de Çeragoça e al bisbe de Leyda sengles ciris de cera groga, quescun de pes
de
cera groga, quescú de pes de
foren donats [...].
E dix la missa lo bisbe qui fa los òrdens en Barchinona per absència
del senyor bisbe de aquella, qui és al consili de Bala. E fou lo sermó mestre
Johan de Vilalonga. E mentre dehian la missa, e abans, les esgleyas parroquials
e los monastirs de hòmens e de dones absolien sobre lo dit cors present.
E aprés, dita la missa, tot lo clero de la Seu faheren solemna absolució.
E aprés, feta la dita absolució, e abans, la senyora [reyna] fou suplicada de
part de la Ciutat que fos de sa mercè, que lo tàlem, ab lo bastiment on
estava la tomba, e les coses qui y eren, que romanguessen trossús lo anniversari
que devia fer la dita Ciutat fos fet. E axí fou atorgat per part de la
dita senyora, però que d'aquí avant, lo loguer de la fusta corragués a la
Ciutat, e fos a càrrech de la dita Ciutat lo desfer e tornar la fusta als
fusters de qui és.
dits honorables consellers fou donat càrrech als honorables en Johan de Gualbes,
fill d'en Jacme, e an P. de Conomines, obrers l'any present de la
Ciutat, que per part dels honorables consellers preguen lo vicari del senyor
bisbe de Barchinona que lo die del diluns, aprés vespres, e axí mateix en
la vesprada, fassa sonar les campanes de la Seu e de les esgleyas parroquials;
e que les dites parròquias vinguen lo die del dit anniversari processionalment
a la dita Seu per absolre sobre lo cors present. E axí mateix,
que los dits obrers preguen los monastirs de hòmens e dones, e encara aquell
de Valldonzella, que quant hoyran sonar les campanes de la dita Seu, facen
sonar les lurs campanas, segons en semblants coses és acustumat. E no
que dimarts pel matí, quan oiran sonar les campanes de la dita
Seu, que sonen les lurs, e que vinguen processionalment absolre a la Seu
sobre lo dit cors present.
dinar, ensemps ab los honorables en Jacme Ça Pila e en Johan Merquet,
ab gramalles negres e ab caperons vestits, anassen soplicar, de part dels dits
honorables consellers, la senyora reyna, que sia de sa mercè que lo die del
dit anniversari, fahedor per part de la dita Ciutat, sia a la dita Seu. E si
era cas que ella se escusàs per indisposició de sa persona, que la soppliquen
que y faça esser les sues dones. E axí mateix soppliquen lo senyor arcabisbe
de Ceragoça, e preguen lo bisbe de Leyda e lo comte de Módica, que lo dit
dimarts, die del dit aniversari, sien a Casa de la Ciutat, per anar, ensemps
ab los dits honorables consellers e altres, a la dita Seu per fer honor a la solemnitat
del dit anniversari.
lo bisbe de Barchinona, que digue la missa lo die del dit anniversari.
de Cabrera, que sia a la dita Seu per fer honor al dit aniversari.
la Casa de la Ciutat, per ordonar e acompanyar los dits honorables consellers
e altres qui aquí seran per rahó del dit aniversari.
sens vestir los caperons, conviden los diputats, hoÿdors de comptes del General
de Cathalunya, abbats, barons, nobles hòmens, cavallers, honorables
ciutadans, hòmens de paratge e mercaders honrats, que lo die del dit aniversari,
ço és, dimarts primer vinent per lo matí, sien a la Casa de la
Ciutat, per anar, ensemps ab los honorables consellers, a la Seu per rahó
del dit anniversari.
E axí mateix, que los dits verguers emprassen la senyora de Mur,
mare del senyor arcabisbe de Ceragoça, la muller de mossèn G. Ramon de
Muntcada, la senyora de Nualles, dona Aldonça de Cervelló, dona Ffrancesquina
Cardona, dona Anthonia de Cervelló e les altres dones, mullers
de barons, nobles, cavallers, honorables ciutadans, de hòmens de paratge e
de mercaders honrats, que lo die del dit aniversari sien a la dita Seu per
rahó del dit aniversari.
Gerona, clavari, que tengue aprop lo pintor que fornescha lo drap d'or e
lo sobrecel e les orles del tàlem; e que diluns primer vinent en la nit sia
tot a punt.
pes de
los
meytat a una part, e l'altra meytat a altra part; e los restants
sien posats en los canalobres denant l'altar major.
que
ciriets, quescú de pes de
de Ceragoça, l'altre al bisbe de Leyda e l'altre a dona Cicília de Cabrera;
e los altres sien quescú de
consellers, diputats, hoÿdors de comptes, abbats, barons, nobles hòmens
cavallers, honorables ciutadans, hòmens de paratge e mercaders honrats, e
als
valent diners, per ço que sien donades a totes les altres gents, axí hòmens
com dones, ço és, a quescú candela.
Quintà e mossèn Narcís Reig, preveres, per la offerta qui
rahó del dit anniversari.
Primerament, que
quals ne donaran al manner de la Seu,
canonges e preveres de la dita Seu lo die del dit anniversari.
de una liura ab
Cicília de Cabrera, a quescún brandó de
abbats, barons, nobles hòmens, cavallers, honorables ciutadans, hòmens de
paratge e mercaders honrats, los altres ciriets blanchs, mentre basteran,
ab mig croat en quescú.
hòmens com dones, per offerir, una candela e
per part de la dita Ciutat, dejús lo dit tàlem fet per rahó del dit anniversari,
fou posat un sobrecel de bocaram negre, ab un senyal gran del dit
senyor infant al mig, e
quescú dels
bocaram negre ab senyals, ço és,
dita Ciutat.
la meytat del dit senyor infant e l'altra meytat de la dita Ciutat.
de
foren posats en los
qual prestà lo regent la sagristia; e sobre aquella fou posat un bell drap
d'or vermell imperial, ab orles de terçanell negre, ab
dit senyor infant e
fou donat a la dita Seu per rahó del dit anniversari. E dix la missa
lo bisbe qui fa los òrdens per lo senyor bisbe de Barchinona, qui és al concili
de Bala. E fou lo sermó lo honorable misser Baltasar Buçot, doctor
en decrets e canonge de la Seu de Barchinona. E al dit aniversari foren
convidats per part dels dits honorahles consellers lo senyor arcabisbe de Ceragoça
e lo bisbe de Leyda e los altres devall nomenats, als quals foren donats
per part de la Ciutat, ço és, als dits arcabisbe e bisbe e a la senyora dona
Cicília de Cabrera, a quescú brandó de cera blancha, de pes de onzes
ab mig florí; e als dits honorables consellers, e a alguns notables hòmens,
e a
fou donat a quescú
mig croat. E a tots los altres qui per rahó del dit anniversari eren venguts
a la dita Seu, axí hòmens com dones, a quescú una candela de cera de valor
de
de aquella, les esgleyas parroquials e los monastirs axí de hòmens com
de dones, uns aprés altres, absolien sobre la dita tomba.
E és ver que dels dits
havian cremat per rahó del dit aniversari, ne fou donat a la sacristia de la
Seu lo deè, segons és acustumat en semblants casos, ço és,
e la resta, que és
de la dita Seu, lo die del dit anniversari,
dits,
E és cert, que los devall nomenats vingueren lo die del dit anniversari
a la Casa de la Ciutat, per anar ensemps ab los honorables consellers a la Seu,
per rahó del dit anniversari. E precehints los verguers dels dits honorables
consellers e los porters dels diputats, los següents partint d'aquí ab los
caperons vestits, foren ordonats per los honorables obrers en la forma
següent:
primer trast: Lo senyor arcabisbe de Ceragoça; lo governador de
Cathalunya; lo comte de Módica; mossèn Ffrancesch Dez Pla, conseller
primer; lo diputat del General per l'Esgleya.
mossèn G. Dez Torrent, conseller segon; lo fill del comte de
Módica; don Ramon de Cardona; mossèn G. de Sent Climent, deputat
per lo Braç militar; lo síndich de Leyda.
lo mestre racional de la Cort del senyor rey; mossèn G. Galceran de Cruÿlles;
n'Arnau Guillem de Cervelló; lo deputat per lo Braç reyal; lo síndich
de Gerona
lo batle general de Cathalunya; lo fill major de don Ramon de Cardona;
mossèn Johan Ramon de Josa; lo síndich de Perpeny; mossèn Galceran
de Sentmanat; mossèn Johan Buçot.
Feliu; lo batle de Barchinona; mossèn Johan de Boxadors; l'altre fill de
don Ramon de Cardona; lo hoÿdor de comptes del General per l'Esgleya;
mossèn Huc Fivaller; lo síndich de Tortosa.
G. Dez Soler; lo hoÿdor de comptes del General per los militars; mossèn
Bng. de Muntbuy; mossèn Josa; lo síndich de Cervera
March; lo hoÿdor de comptes del General del Braç reyal; en G. de Masdovelles;
l'altre síndich de Perpenyà.
mossèn Yvany de Vilamarí; mossèn Cortit; en Bertran de Vilafrancha;
mossèn Bnt. Fivaller; lo síndich de Vich.
n'Andreu Balester; Gispert de Guimerà.
E molts d'altres qui aquí eren se ordonaren per sí mateys e anaren ab
los demunt dits al dit anniversari.
E celebrada la missa, fou feta una solemna absolució, e los dits honorables
consellers, ensemps ab tots los altres qui eren anats ab ells a la Seu
ab los caperons vestits, se
se
foren desfets lo tàlem e totes les altres coses qui eren estades fetes per rahó
del dit aniversari fet per lo dit senyor infant don Pedro,
requiescat in pace.
Les messions fetes per part de la Ciutat per rahó del dit anniversari,
són continuades en lo segon compte del honorable en G. Gerona, clavari de
la dita Ciutat en cartas
Les quals messions són en summa
[4 juny 1439]
En la festa del sagrat Cors de Jhesu Xpist, la qual se celebrà a
mes de juny del any
los ordonadors devall scrits.
Johan de Gualbes e P. Conomines, obrers l'any present de la dita Ciutat,
los honorables mossèn P. Arnau Pol, mossèn Francesch Lobet, mossèn
Jacme Ça Pila e mossèn Bng. Lull.
Per los lochs on passe la processó:
De la Seu tro al cantó del alberch, qui fo d'en P. Andreu, quòndam,
notari, qui és al capdemunt de la plaça de les Cols: G. Mulet; Jacme de
Bonet.
Del cantó del dit P. Andreu tro a la carniceria dels Cabrits: Nicholau
Serra; Ffrancí de Conomines; Miquel de Gualbes.
De la carniceria dels Cabrits tro a la volta d'en Cirer, alies de Preÿcadors:
Anthoni Pujada; P. Cestrada; Bnt. Miquel.
De la volta d'en Cirer, àlias de Preÿcadors, tro a la Capella d'en
Mercús: P. Metge; Johan Bng. Ça Pila; P. Johan Girgós.
De la Capella d'en Mercús tro al cantó del Born: Ramon Dez Pla; Galceran
Dusay; P. de Ciges; Galceran Oliver; Jacme Genís de Vallseca.
Del cantó del Born tro a la carniceria del carrer Ampla: Ffrancí Çes
Avasses; P. Johan Conesa; Ffrancí Fonolleda; Valentí Gibert; Jacme
Maçana.
De la carniceria del carrer Ampla tro al cantó del Rogomir: Johan Merquet;
Ffrancesch Merquet Trias; Thomàs de Rajadell; Ffrancesch Bosquet;
Gilabert Queralt.
Del cantó del Regomir tro a la volta de Sent Xpistòfol: Loýs Colom;
Barthomeu Tàrrega.
De la volta de Sent Xpistòfol tro a la plaça de Sent Jacme: Ffrancí
Xatantí; Thomàs Dez Puig; Jacme Dez Quer.
De la plaça de Sent Jacme tro a la Seu: Miquel Ça Torra; Jacme Ces
Avaçes.
Les persones devall scrites apportaren los brandons denant la custòdia
del sagrat Cors de Jhesu Xpist.
Part esquerra: Part dreta:
Mossèn Johan Lull major. Mossèn lo batle.
Mossèn Huc Fivaller. Mossèn Johan Buçot.
Mossèn G. de Vallseca. Mossèn Jacme Colom.
Mossèn Jacme Ros, cònsol. Mossèn Ff. Nicholau de Gualbes.
Mossèn Bnt. Ça Pila. Mossèn Ramon Çavall.
Mossèn Miquel de Muntjuhich. Mossèn Johan de Marimon.
Mossèn Jacme de Sos. Mossèn Bertran Dez Valls.
Mossèn Ffrancesch Lobet. Mossèn P. Arnau Poll.
Mossèn P. Torrent. Mossèn Bnt. Fivaller.
Mossèn Jacme Ça Pila. G. de Gualbes, cònsol
Lo dit jorn portaren los bordons del pali los següents.
Part esquerra: Part dreta:
Mossèn P. Dusay, conseller terç. Mossèn G. Dez Torrent, conseller
Mossèn Ffrancesch Dez Pla, conseller segon.
primer. Mossèn lo vaguer,
Mossèn Matheu Dez Soler, conseller P. Buçot, conseller quart.
quint.
LA SOLEMNITAT DEL ANNIVERSARI FET PER PART DE LA CIUTAT PER
ÀNIMA DE LA SENYORA INFANTA, MULLER DEL SENYOR INFANT DON
ENRICH, FRARE DEL SENTOR REY VUY BENAVENTURADAMENT
REGNANT.
Dissapta, a
consellers reeberan letra del discret en Berthomeu Sellent, scrivà del senyor
rey, ab la qual los certifica com a
Caterina, muller del senyor infant don Enrich, frare del senyor rey vuy
benaventuradament regnant, e la qual era germana de la senyora reyna,
ere morta en Ceragoça d'Aragó, de part, parint un fill mort. E aprés, diluns
a
de alguns notables ciutadans en la botja, on eren los dits honorables consellers
per vendre les imposicions. E haüda primerament informació per los
actes continuats en lo archiu de la Casa de la Ciutat, com no y ha continuada
sepultura de muller de fill de rey, sinó una de la muller del infant en Johan,
estant duch, qui era Primogènit, fou aquí delliberat e conclòs, que si la senyora
reyna scrivia de la mort de la dita senyora infanta als dits honorables
consellers, que li fos fet un anniversari per part de la dita Ciutat, semblant
d'aquell que la Ciutat fou per lo senyor infant don Pedro, fill del senyor
rey en Fferrando, de bona memòria, e germà del senyor rey vuy benaventuradament
regnant; lo qual és continuat atràs en lo present libre, atràs,
en cartes
consellers e lurs verguers se vestissen de gramalles e caperons de drap negre
de bon tint, que ara no
E aprés, dimarts a
consellers reeberen una letra de la dita senyora reyna, la qual és de la tenor
següent, ço és, lo sobrescrit:
Als amats e feels nostres los consellers e prohòmens de la ciutat de
Barchinona.
E de part de dins la dita letra és de la tenor següent:
La Reyna. Prohòmens: Per tal com a la bona affeció e voler que havets
al senyor rey e a nós, pertany que tots los casos e successos, axí de adversitat
com de prosperitat, vos sien manifestats, per ço, ab dolor de cor e abundància
de làgremes, vos notificam com la ínclita e magnífica infanta dona
Caterina, de gloriosa memòria, nostra molt cara sor, reebuts ab molt gran
devoció e humilitat los sants sagraments de sancta mare Ecclésia en lo
die de ir, en hora de vespres, aprés que hagué parit un fill mort, passà d'esta
vida en l'altra, com a cathòlica e vertadera xpistiana. Aquest tan dolorós
e trist cas vos denunciam, per tal que, segons vostra bona e loable costum, axí
en devotes oracions per la ànima de la dita deffuncta, com en nostres tribulacions
per piadosa compassió, vullats participar. Data en Ceragoça a
dies d'octubre del any
E reebuda la dita letra, fou aplegat Consell d'alguns notables ciutadans
en la dita botja. E legida primerament la dita letra, fou delliberat e conclòs,
que fos fet en la Seu de Barchinona un aniversari per part de la Ciutat
per ànima de la dita senyora infanta, segons que fou fet per lo senyor
infant don Pedro. E attesa la tenor de la dita letra de la dita senyora
reyna, que los dits honorables consellers e lurs verguers se vestissen de gramalles
e caperons de drap negre de bon tint, segons que fou fet per lo dit
senyor infant don Pedro. E per aquesta rahó, los dits honorables consellers
acordaven que per lo dit anniversari de la dita senyora infanta fos fet
tàlem de draps d'or de la Seu, segons que fou fet per lo dit senyor infant don
Pedro; però foren pregats per part del capítol de la Seu, que no volguessen
fer tàlem, car los draps se
que en loch del dit tàlem hi fos posat lo tuguri o capellardent.
E per donar cumpliment al dit aniversari fou liurat al honorable en G.
Gerona, clavari de la dita Ciutat, un memorial de la tenor següent:
Memorial del honorable mossèn lo clavari, per rahó del aniversari
fahedor per part de la Ciutat per la senyora infanta dona Caterina, muller
del senyor infant don Enrich.
Primerament, que per via de loguer haje algunes grans bigues per fer-les
posar sobre les graus de la capella de santa Eulàlia, e sobre aquelles,
postam; e que y sien fets grahons per pujar. E dalt, a forme de lit, que y
sien posades posts, e sobre lo postam que y faça posar draps de peus o tapits,
e sobre la taula o allò qui serà fet a forma de lit, sien posats draps
de ras, a fi que la tomba puxe estar dessús; e que lo sagristà que prest la tela
aui starà sobre la tomba: e sobre aquella serà posat lo drap d'or imperial.
la tomba, e que romangue a la Seu per ornament de aquella; e que lo sagristà
que y sie present.
de la Ciutat, de terçanell blau escur, o d'altra, a coneguda del sagristà de
la dita Seu, e ab fullatges d'or fi en los quals haje senyals, ço és,
de la dita senyora infanta e altres
temps del dit anniversari no
sinó fort sotils, fou prestat a la dita Ciutat per la sagristia de la Seu lo drap
d'or vermell, lo qual per la dita Ciutat fou donat per lo aniversari fet per
lo senyor infant don Pedro, frare del senyor rey. E aprés, per avant,
quant haurà loch, ne serà comprat
qui per aquest anniversari serà donat a la dita Seu per ornament de aquella.
la dita. Seu, e que sia adobat e ennegrit de nou.
negre, ab un senyal gran al mig, de la dita senyora infanta, e senyals de
la Ciutat, ço és, a quescun cantó; e en quescun dels
obrat de fulla d'or partit.
dit bocaram negre, ab senyals, ço és,
de la dita Ciutat.
recapta a fornir los dits tuguri e drap d'or.
negres, quescú de pes de
cantó del dit tuguri, e los que estiguen en los canalobres dins l'altar
major.
de cera groga, quescú de pes de
la alt e l'altre baix; e que sien posats en les orles als costats del cors present,
ço és la meytat a una part e l'altra meytat a la altra part. E fet lo
dit anniversari, de tots los dits ciris ne Déu romandre lo delme a la Seu, e
la resta que sia tornada al candaler.
pes de
notables qui seran emprades per fer honor al dit aniversari, e als
qui portaran los bordons, e en quescun sia posat mig croat.
diners, per ço que sien donades a totes les altres gents, axí hòmens com
dones, ço és, a quescú una e
e caperons a obs dels honorables consellers e de lurs verguers.
E axí mateix, per rahó del dit aniversari, fou fet memorial als honorables
en Johan de Gualbes, fill d'en Jacme, e an P. de Conomines, obrers
l'any persent, de la tenor següent:
Memorial de les coses que los honorables obrers han a fer per lo aniversari
fahedor per part de la Ciutat, per ànima de la senyora infanta dona
Caterina, muller del senyor infant don Enrich.
Primerament, que los dits obrers, acompanyats dels honorables en
P. Torrent e en Joahn Merquet, ab los caperons vestits, per part dels honorables
consellers preguen la senyora dona Sicília de Cabrera, que sia a
la Seu lo die del dit anniversari per fer-hi honor.
sols, sens vestir los caperons, preguen lo vicari del senyor bisbe de Barchinona,
per ço com no ych ere en Barchinona lo dit senyor bisbe, que dijous
aprés dinar, que
aprés vespres, e axí mateix en la vesprada, e lo divendres per lo matí, faça
sonar les campanes de la Seu e de les esgleyas parroquials; e que les dites
esgleyas parroquials vinguen lo die del dit anniversari, ço és, divendres a
del dit mes, processionalment, a la dita Seu per absoldre sobre lo cors present.
aquell de Valldonzella, que quant hoyran sonar les campanes de la
dita Seu, facen sonar les lurs campanes, segons en semblants coses és acustumat.
E axí mateix, que lo dit divendres per lo matí, quant hoyran sonar
les campanes de la dita Seu, que sonen les lurs. E que vinguen processionalment
absoldre a la Seu sobre lo dit cors present.
la missa lo die del dit anniversari.
Casa de la Ciutat per ordonar e acompanyar los dits honorables consellers,
e altres que aquí seran per rahó del dit anniversari.
E més avant, per rahó del dit aniversari fou fet memorial als verguers
de la tenor següent:
Memorial dels verguers, per rahó del aniversari fahedor per la senyora
infanta dona Caterina, muller del senyor infant don Enrich.
Los dits verguers, de part dels honorables consellers, sens vestir los
caperons, convidaran mossèn lo governador de Cathalunya, los honorables
vaguer e batle, abbats, barons, nobles hòmens, cavallers, honorables ciutadans,
hòmens de paratge e mercaders honrats, que lo dit die del dit aniversari,
ço és, divendres primer vinent per lo matí, sien a Casa de la Ciutat
per anar, ensemps ab los honorables consellers, a la Seu per rahó del dit
aniversari.
E axí mateix, que empren la senyora comtessa de Luna; la senyora de
Mur, mara del senyor archabisbe de Ceragoça; la muller de mossèn G. Ramon
de Muntcada; la senyora de Nualles, e les altres dones mullers de barons,
nobles, cavallers, honorables ciutadans, de hòmens de paratge e de mercaders
honrats, que lo die del dit aniversari sien a la dita Seu per rahó del dit
aniversari.
E ultra les dites coses, per rahó del dit aniversari fou fet memorial als
preveres qui han càrrech de la offerta lo die del dit aniversari, de la tenor
següent:
Memorial de mossèn Johan Quintà e de mossèn Narcís Reig, preveres,
per la offerta de què han càrrech lo die del dit aniversari, fahedor per part
de la Ciutat per la senyora infanta dona Caterina, muller del senyor infant
don Enrich.
Primerament, que
quals ne donaran al manner de la Seu
e preveres de la dita Seu lo die del dit aniversari.
cavallers, honorables ciutadans, hòmens de paratge e mercaders honrats,
los ciris blanchs, mentre bastaran, ab mig croat en quescú.
ciriet blanch, ab mig croat per offerir.
hòmens com dones, per offerir, una candela e diner menut.
per part de la dita Ciutat fou fet lo dit aniversari en la dita Seu, ço
és, que sobre les dites graus de la capella de santa Eulàlia ere estat posat
lo tuguri o capellardent en la forma contenguda demunt en lo memorial
del clavari, e baix sobre lo postam, e en los grahons qui eren fets per pujar,
foren posats draps de peus, verts, ab senyals de la Ciutat, los quals eren
aquell de la taula de la casa del racional, e aquell de la scrivania del consell,
e aquell del archiu on estan los libres de la Taula del Cambi de la Ciutat, e
qui és de la taula de la casa de cent jurats, e un antich qui és en la dita casa
del racional; e alguns banchals de la dita casa del racional.
E dejús lo capellardent, fou posat un sobrecel de bocaram negre, ab un
gran senyal de la dita senyora infanta Caterina al mig, e
la Ciutat, ço és, a quescun cantó. E en quescú del dits
al mig, un bell taxell obrat de fulla d'or partit.
dit tuguri
de la dita senyora infanta e
foren posats
quescú de pes de
posats, [ço] [és], [
brandons de cera groga, de pes quescú de
és alt e baix, foren posats a les bandes e denant la tomba e dejús lo dit
capell; e sobre lo postam foren posades posts a forma de lit; e sobre aquelles
fou posat un bell drap de ras que y prest, lo honorable en Ramon de Merlès.
honorable en Macià Cathalà. E sobre lo dit drap de ras fou posada una
tomba, sobre la qual fou posada una tela de drap de la qual hi prestà lo
regent la sagristia de la Seu; e sobre aquella fou posat un bell drap d'or
vermell imperial, lo qual la Ciutat havia donat a la dita Seu per lo anniversari
fet per part sua, per ànima del senyor infant don Pedro, quòndam,
frare del senyor rey, en lo qual foren sobreposats
infanta, com los altres
com en la present ciutat en aquest temps no
imperials sinó fort sotils, que la dita Ciutat se servís del dit drap. E que
aprés, com se
ab les orles de terçanell, en les quals fossen pintats e acabats d'or fi
Ciutat.
del dit anniversari lo honorable mossèn P. de Palou, canonge e cabiscol
de la Seu. E fou lo sermó lo honorable mossèn Baltasar Buçot, doctor en
decrets e canonge de la Seu de Barchinona.
E al dit anniversari, per part dels dits honorables consellers, la senyora
dona Sicília de Cabrera fou convidada per los honorables en Johan de Gualbes,
fill d'en Jacme, e en P. de Conomines, obrers, en P. Torrent e en
Johan Merquet, ab gramalles negres e ab caperons vestits, anants hi a cavall;
a la qual dona Sicília fou donat per offerir un brandó blanch de
onzes, ab mig florí.
canonges qui apportaren bordons ab capes, e a la nobla muller del noble
mossèn G. Ramon de Muntcada, e la nobla na Boÿl, tots en nombre de
fou donat a quescú ciri de cera blancha, de pes de
mig croat.
quescú, al dit mossèn P. de Palou, qui, segons és dit, dix la misa, e al
diacha e sotsdiacha.
dones, qui per rahó del dit aniversari eren venguts a la dita Seu, e a altres
qui eren en aquella, axí hòmens com dones, fou donada a quescú una candela
de cera de valor de diners, ab un diner menut. E axí abans de la
missa com durant la celebració de aquella, les esgleyas parroquials e los
monastirs, axí de hòmens com de dones, uns aprés altres, absolien sobre la
dita tomba.
E és ver, que dels dits
brandonets qui serviren al tuguri, ne fou donat a la sagristia de la Seu lo
deé; e los
cantó e alt al mig, e
e la resta fou tornada candaler.
de la dita Seu lo die del dit aniversari,
preveres, per treballs de distribuyr la oferta,
E foren les candeles qui foren offertes, ultra los ciris blanchs demunt
dits,
E és cert, que los devall nomenats vingueren lo die del dit aniversari
a la Casa de la Ciutat per anar, ensemps ab los honorables consellers, a la
Seu per rahó del dit aniversari. E precehints los verguers dels dits honorables
consellers e porter de mossèn lo governador, los següents, partints
d'aquí ab los caperons vestits, foren ordonats per los honorables obrers en
la forma següent:
Mossèn lo governador; mossèn Ffrancesch Dez Pla, conseller primer;
mossèn P. de Palou, canonge e cabiscol de la Seu.
Mossèn lo regent la Vagueria; mossèn G. Dez Torrent, conseller segon;
mossèn P. de Sent Climent, mestre racional de la Cort del senyor
rey; mossèn Galceran de Sentmenat, cavaller.
Mossèn P. Dusay, conseller terç; mossèn lo Visalmiral; mossèn
Johan Buçot.
Mossèn P. Buçot, conseller quart; mossèn G. Ermengol; mossèn G.
Dez Soler.
Mossèn Matheu Dez Soler, conseller quint; mossèn Johan de Marimon;
misser Jofre d'Ortigues; n'Arnau Ballester.
Mossèn Bertran Dez Valls; mossèn Jacme Dez Sos; Gispert de Guimerà;
misser Bonanat Pere.
Mossèn Oliver; mossèn Gaspar Buçot; mossèn P. Dez Torrent.
Mossèn Johan Lull, menor de dies; mossèn Lor; mossèn Johan
Boschà.
Mossèn Jacme Ça Pila; mossèn Ffarrer de Gualbes; G. de Gualbes,
cònsol; misser Ffrancesch Castelló.
Lo clavari; mossèn Janer; Bnt. Farrer; en Ffrancí Carbó.
Mossèn Ffrancí Torrent; en Miquel Ros; misser A. Dez Mas.
Misser Bonanat de Puigmarí; Galceran Oliver; Bnt. Vidal.
E molts d'altres qui aquí eren se ordonaren per sí mateiys, e anaren
ab los demunt dits al dit aniversari.
E celebrada la missa, fou feta solemna absolució, e los dits honorables
consellers, ensemps ab tots los altres qui eren anats ab ells a la Seu ab
los caperons vestits, se
se
desfets lo tuguri e totes les altres coses qui eren estades fetes per rahó del
dit aniversari fet per la dita senyora infanta dona Caterina,
requiescat in pace.
Les messions fetes per part de la Ciutat, per rahó del dit anniversari,
son continuades en lo quart compte del honorable en G. Gerona, clavari
de la dita Ciutat, en cartas
del honorable en Thomàs de Rajadell, clavari de la dita Ciutat, en cartas,
Són totes les dites messions en summa
DE LA ENTRADA DEL EGREGI DON JOHAN DE CLEVAS, GERMÀ DE LA
SENYORA PRINCESSA DE NAVARRA E FILL DUCH DE CLEVAS, QUE
FÉU EN BARCHINONA, E DEL ACOLLIMENT E COLLACIÓ QUE LOS HONORABLES
CONSELLERS LI FAHEREN
Digmenja, a les
reyna de Navarra, e ab una letra que
segell segellada; lo sobrescrit de la qual era de la tenor següent:
Barcelona".
E de la part de dins la dita letra era de la tenor següent:
vuestra loable costumbre de fazer honor e buen acullimiento a estrangeros,
specialmente a personas insignes, vos notifficamos como el egregio e muy
amado cosino nuestro don Johan de Clevas, hermano de nuestra muy cara
e muy amada fija la princessa, el qual es venido en este nuestro regno por
acompanyar a la dita princessa su hermana, quando agora vino por solemnizar
las bodas con el príncep su marido, nuestro muy caro e muy amado
fijo Primogénito e heredero, se torna en su tierra, e passa por essa ciudat
por veer la dita ciudat e sus noblezas, por la grant fama que d'ella ha oÿdo.
Si vos rogamos affectuosament que por honor e consideracion nuestra el
dito nuestro cosino sea por vosotros bien recibido, e trobe en essa ciudat
aquell buen acullimiento e honor que de vosotros confiamos, e somos cierta
que vosotros sabeys ordenar e fazer en manera que conozca que por honor
nuestra li es fecha buena fiesta en estas partidas, e será cosa que mucho
vos agradeceremos. Et si cosas algunas por honor de essa ciudat e vuestra
Sant Spirito vuestra protección continua. Dada en nuestros palacios de
Taffalla a dos dias de jenero l'anyo del Nascimiento de nuestro senyor Jesuxpristo
E legida la dita letra per los dits honorables consellers, tentost aquell
die mateix, al daprés dinar, aplegaren Consell de algunes notables persones,
poques en nombre, ja com se regirien en los dits affers; e fou deliberat, que
attès que lo dit don Johan de Clevas no és rey ni fill de rey, los dits consellers
no isquen per reebre
fill de rey; peró, que atessa la letra de la dita senyora reyna de Navarra, e
attès encara lo acostament qui és de la casa de Navarra ab la casa de Aragó,
e lo acostament que lo dit don Johan de Clevas ha ab la dita casa de Navarra,
fou delliberat, que de part dels dits honorables consellers sien pregats tots
los ciutadans e mercaders, que lo jorn que lo dit don Johan entrarà en la
ciutat lo isquen a reebre; e que lo cendemà que serà entrat, los honorables
consellers, acompanyats de pròmens, lo vagen visitar a la sua posada. E
aprés, que
aquella. E axí mateix, que lo jorn que serà en la Casa de la Ciutat,
li fos feta una bela collació de beure ab diverses confits, axí nostrats com
alaxandrins.
E successivament, diluns aprés dinar, a
moltes e diverses persones a reebre
portal de Sent Anthoni, e dret camí, se
e aprés girà per lo carrer de la Deputació, tenint son camí a la Cocorella,
trossús a la casa de mossèn Ffrancí Dez Pla, en la casa del qual posà lo dit
don Johan de Cleves.
E lo sendem, que era dimarts, a
consellers acompanyats dels honorables mossèn Johan Buçot; mossèn
Ffrancesch Dez Pla; mossèn Ffarrer Nicholau de Gualbes; mossèn Ramon
Çavall; mossèn Johan de Marimon; mossèn P. Dusay; mossèn Bnt. Turell,
anaren visitar lo dit senyor don Johan, mencionant-li com havien
haüt gran pleer de la sua venguda, la qual lus era estada notificada per la
senyora reyna de Navarra, e que la Ciutat, axí per rahó del dit don Johan,
com per lo acostament que havia ab la casa de Navarra, qui és molt acostada
a la casa de Aragó, era presta e apparellada de fer-li aquells pleers e serveys
que posqués e a ell fossen plasents, e ell los regracià molt. E de continent,
li foren asignats los honorables: mossèn Ffarrer Nicholau de Gualbes;
mossèn Johan de Marimon; mossèn P. Dusay; mossèn Bnt. Turell, per
acompanyar-lo per la ciutat, e mostrar-li aquella.
E aprés, fou delliberat que, dijous primer vinent, fos feta [collació] al
dit don Johan en la Casa de la Ciutat. E per aquestes coses fou fet memorial
als honorables mossèn Arnau Pol e a
memorial al honorable en G. Gerona, clavari, los quals són de la tenor següent.
Memorial dels honorables obrers:
Primerament, que facen adobar e metre apunt lo tinell, e que hajen tovalles
per cobrir-lo.
jurats, e que
Foix.
ça és, drapers, botiguers, argenters e altres menestrals.
de cent jurats, e que hajen los hòmens del mur per ajudar e posar los dits
draps e bancals.
per portar-la.
per posar-lo en la casa de cent jurats, com ja en la dita casa, ne haje
un altre.
Memorial del argent del qual han càrrech los dits honorables obrers.
Primerament,
altres trompetas, ab panons e sobrevestes de la Ciutat sien prests la jornada
de la collació.
Bocaria, que ell ab sa deesme, ab esturments de corda, vestits de camís,
e ab las caras e ales dels angells, sien prests la dita jornada.
e les bacines, e tovallolles, e que y haje peets.
de Jonqueres e de Santa Clara, que facen entre tots
e de violes boscanes, que sien perfumats; e que
per donar-lo al dit don Johan de Cleves, del qual fou donat càrrech al
dit monastir de Pedralbes.
e que
d'aygarós; e aprés, que sien donades als pus avançats de la companya del
dit senyor don Johan, e que de la aygarós, mesclada ab aiga de la font,
sia donada aygamans a la fi de la collació.
Memorial del honorable en G. Gerona, clavari:
Primerament, que faça fer
Confits alaxandrins dels quals ha càrrech lo dit clavari:
Primerament, gingebre vert,
Cera de què ha càrrech lo dit clavari per ço que n'hi hage, si lo vespre
sobrevenia:
Primerament,
Vins de què ha càrrech lo dit clavari:
Primo, una somada de malvesia.
quescun jorn mentre lo dit don Johan de Cleves sia en Barchinona posen
en la dita Taula molts florins e molts croats.
Memorial dels verguers, ço és, que appellen los següents, per ço que sien
emprats
per los honorables consellers:
Mossèn Bnt. Turell sia emprat per majordom.
Mossèn Jacme Ça Pila, per servir de copa lo dit senyor don Johan.
Lo honorable en Johan Lull, fill d'en Johan, per servir de botaller.
Los honorables mossèn Matheu Dez Soler, e en Ffrancí Carbó, per portar
les bacines dels confits per lo dit senyor don Johan.
Los honorables mossèn P. Dez Torrent e en Ramon de Merlés, adjunts
als honorables obrers.
Los honorables en G. Gerona, clavari, Jacme Dez Quer, Nicholau
Farrer, racionals de la Ciutat, e en Ramon Amat, guardes del rabost.
G. Martina, Johan Bach, guardes del tinell.
Guarda de la primera porta, Bng. Sabater, farrer e finador per la Ciutat,
e que li ajuden aquells que ell se elegirà.
Guarda del cap de l'escala, Pere Teraschó, fuster de la Ciutat, ensemps
ab aquells que ell se elegirà.
Servidors per portar les bacines.
Part dreta: Part esquerra:
Ffrancí Trilles. Antich Pujades.
Johan Bng. Ça Pila. Johan de Mijavila.
P. Metge. Bnt. Miquel.
Nicholau Serra. P. Johan Conesa.
Miquel de Gualbes. Bertran Torró.
P. de Malla. Miquel de Conomines.
Bng. Seyol. Ffrancí Xatantí.
Ffrancí Queralt. Galceran Carbó.
Jacme Carbó Thomàs Puig.
Ffrancí Ces Avaces.
Servidors per donar a beure.
Part dreta: Part esquerra:
Bnt. Farrer. Jacme de Palou.
Johan Farrer, àlias Ces Avaces. Lo fill de misser Puigmarí.
[Part] [dreta:] [Part] [esquerra:]
Lo fill d'en Jacme de Sós. Bnt. de Marimon.
Lo fill d'en Johan de Marimon. Luís Lull.
Lo fill d'en G. Martina
En Gener. Lo fill d'en P. Oliver.
Lo fill de misser Ramon Dez Papiol. Anthoni Pol.
Ramon Lull. Lo fill de misser Morot.
Andreu Malla
Lo fill de misser Bng. Dez Valls Lo fill de misser Ortals.
P. Johan Farrer. Lo fill de misser P. Ces Déus.
Lo fill d'en Thomàs de Rajadell. Lo fill d'en Gabriel Ballester.
Lo cunyat d'en Relat. Lo fill d'en Ffrancesch Pujada.
Lo fill de misser Jofre d'Ortigues. Lo fill d'en Merquet Ça Tria.
Lo fill de misser Johan Farrer. Johan Diona.
Lo nét d'en Anthoni Cases. Lo nét d'en Seyol.
Lo fill d'en Moles. Lo fill d'en P. Dez Puig.
Jacme Dez Torrent. Lo fill d'en Spigoler.
Lo fill d'en Buguera. Lo fill de misser Oló.
Lo fill de mossèn Bn. Turell. Lo fill de mossèn Bng. Miquel.
En Romeu de Marimon. Lo fill de misser G. Jordà.
Lo fill d'en P. Torayes. Lo fill de misser Anthoni Torres.
Lo fill d'en Ffrancesch Torayes
Lo fill de misser Pau Aroles.
Lo fill d'en Theserach.
E successivament, dijous, a
don Johan de Clevas, lo da prés dinar a les hores, ab sa companya, ab
los dits honorables ciutadans qui han càrrech de acompanyar-lo per la
ciutat, se
descalvalcat, fora lo portal, decontinent trompetas, qui eren dalt en
lo primer claustro, començaren de trompar, e los honorables consellers,
acompanyats dels honorables ciutadans, qui seran anomenats devall, al
seure de la collació isqueren de la casa del Consell de
senyor don Johan trossús a mig pati e quia [...] com més, e fahent-li reverència,
inclinant la testa, [e] li mostraran la dita Casa de la Ciutat, ço és, que
faheren entrar en la dita casa del Consell de
precehints los dits trompetas, qui ja eren dalt segons és dit, lo faheren
pujar en la casa del Consell de cent jurats, la qual era empaliada de draps
de peus, vermells, de la Ciutat, e ab senyals de aquella, e los sitials plens de
bells banals, qui eren estats manlevats de diverses gents, e axí mateix, defora
la dita casa de cent jurats, en la claustra, eren posats diverses banchs
ab banchals sobre aquells; e en lo claustro, qui és sobre lo portal major,
al mig de les dues finestres, fou posat un tinell de molt argent, e molt bell,
lo qual hi havia prestat en Bnt. Blascho, argenter; e aprés de aquell, vers lo
claustro pus ençà, fou posada una gran taula on estava lo argent qui havia
a servir. E en la dita casa de Consell de cent jurats, en lo banch on sehen
los honorables consellers, vers lo mig jorn, era estat posat un coxí cubert de
drap d'or on segué lo dit senyor don Johan, e en l'altre banchal dessús,
detràs lo dit senyor, ere estat posat un altre semblant coxí, los quals dos coxins
foren manlevats del honorable mossèn Huch Fivaller, e als peus del dit
don Johan fou posat un coxí cubert de drap de seda, ab senyal de la Ciutat,
qui és en la casa del racional. E assegut lo dit senyor don Johan, de continent,
los honorables obrers, ensemps ab los dits lurs adjunts, faheren seure
deçà e dellà del dit senyor don Johan los honorables consellers, absent
emperò lo honorable mossèn Bnt. Fivaller, qui era malalt. E axí mateix
ordonaren e faheren seure los honorables ciutadans e cavallers e gentils hòmens
del dit senyor don Johan, mesclant-los segons se segueix.
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn G. Dez Soler, conseller primer. Mossèn P. de Malla, conseller segon.
Mossèn Guilleumes de Lalay. Mossèn de Hostreyla.
Mossèn Johan de Gualbes, conseller Mossèn Johan Merquet, conseller quart. quint.
Mossèn de Hobeus. Luýs de Santa Merla.
Mossèn Johan Buçot. Mossèn Ffrancesch Dez Pla.
Mossèn de Laudas. Jaqua de Lalay.
Mossèn Ffarrer Nicholau de Gualbes. Mossèn Ramon Çavall.
Mossèn de Hostambur. Arnaut Dalnissa.
Mossèn Johan de Marimon. Mossèn P. Dusay.
Luýs de Luyvila. Anthoni de Vandrí.
Mossèn P. Romeu. Mossèn Miquel de Muntjuhich.
Ffelip de Luyvila. G. de Vandrier.
Mossèn Jacme de Sos. Mossèn P. Buçot.
Atie de la Luyzossa. Johan de Coxi.
Mossèn Gaspar Buçot. Mossèn Johan bull.
Johan de Salm. Johan Durnes.
G. de Gualbes, cònsol. Misser Bonanat Pere.
Milia de Huch. Johan de Guasses.
Bng. Lull, mostaçaf. Johan Boschà, major.
Rotlan de Vadines. Jacques de Bellforrier.
Misser Ffrancesch Castelló.
E aprés que los demunt dits foren asseguts, lo honorable mossèn Bnt.
Turell, qui era majordom, fou portar los confits alaxandrins, ço és, que mossèn
Matheu Dez Soler portà primer una bacina per obs del dit senyor don
Johan, e per ço cessà, del càrrech que havia lo honorable en Ffrancí Carbó.
E aprés, vengueren los altres baciners, segons lur orde, e precehints lo entramès
de la àguila e
ab cares, diademes e ales dels angells, e precehints aprés lo dit majordom,
e los honorables obrers e lurs adjunts, qui faheren posar les tovalloles, començant
a la una part al dit honorable mossèn G. Dez Soler, e a la
altra part, al dit honorable mossèn P. de Malla. E fet lo tast per lo dit
majordom en la bacina qui apportava lo dit mossèn Matheu Dez Soler,
la qual ere per lo dit senyor don Johan, lo dit senyor començà de menjar
dels confits, e per consegüent tots los altres. E lo dit majordom pres en la
ma una tovallola de seda, que apportava al muscle esquerra lo dit mossèn
Matheu Dez Soler, e aquella acostà al dit senyor don Johan, e torca-ss
e la bocha. E aprés, lo dit majordom la torn, al dit mossèn Matheu Dez
Soler. E los dits sonadors sonaven, e la dita àguila anava una amunt e
altre avall per la dita casa de cent jurats. E com hagueren menjats dels
dits confits, precehints los dits majordom, obrers e adjunts, les dites bacines
foren tornades a la casa del archiu, on són conservats los libres de la Taula,
qui és sobre lo pati, a la un cap del claustre, denant llà on eren posats los
tinells, de la qual casa fou fet reebost per aquesta rahó. E axí mateix se
isqueren los dits àguila e
a beure, ço és, que mossèn Jacme Ça Pila portà una copa cubertrada per
obs del dit senyor don Johan, e en Francesch Trilles près lo pitxer per servir
de botaller, per ço com lo honorable en Johan qui
trobà. E successivament, vingueren tots los altres qui eren assignats per
donar a beure, quescú ab una copa, ab vi e pitxer ab aygua. E preceheints
los dits àguila e
adjunts, per orde entraren en la dita casa de cent jurats. E fet lo tast
per los dits coper e botaller donaren a beure de vi de malvesia al dit senyor
don Johan e per consegüent a tots los altres. E per la forma demunt dita
foren donats e distribuïts los confits de sucre nostrats, demunt en lo memorial
del clavari mencionats. E aprés, fou donat a beure del vi moscat en
semblant manera que fou donat de la malvesia. E per la finestra de la casa
on ere lo reebost foren lançats diverses confits als muços e a altres gents,
qui eren en lo pati denant la Casa de la Ciutat. E aprés, foren portades
bacines, molt notablement enramades ab diverses rams, que havien fets los
monastirs demuntdits, los quals rams foren distribuïts, donant-ne un qui
era plus bell al dit senyor don Johan, e als altres qui aquí eren. E aprés
d'açó, diverses ciutadans e cavallers e altres de la companya del dit senyor
don Johan, a sò dels esturments que sonaven los dits angells, dençaren
denant lo dit senyor. E ell mateix se levà dues veguades a dançar. E fetes les
dites dançes, lo dit senyor don Johan se
tots en peus. E precehints les trompetes, ell se
honorables consellers e los altres honorables ciutadans, cavallers, e altres
de la companya del dit don Johan. E los dits honorables consellers e altres
ciutadans lo acompanyaren fins prop la porta forana. E lo dit don Johan
prés lur comiat e ana-sse
ciutadans qui han càrrech d'acompanyarlo per la ciutat.
E munten les messions qui foren fetes per la dita collació:
racional per en Ffrancesch Padró, qui ha haüt càrrech de pagar les dites
despesses. E ací ha fi la dita collació. Deo gràcias.
[26 maig 1440]
En la festa del sagrat Cors de Jesu Xpist, la qual se celebrà a
de maig del any
Xpist per la ciutat, per ço com lo dimecres abans de la dita festa, la hora
que los honorables consellers ab altres eren aplegats en la plaça de Sent
Jacme per anar a les vespres en la forma acustumada, plogué molt. E per
ço, la dita processó fou prorogada al digmenja següent, que
a la Seu a les vespres lo dit die de dimecres, ni al offici lo dijous, mas anaren
a les vespres lo dissapta aprés següent, ab trompas, e acompanyats de pròmens,
segons és acostumat, e en la vesprada del dit dissapta foren dites matines;
e lo digmenja fou feta la processó e solemne offici ab sermó, en la
forma acustumada. E la dita Seu romàs tota empaliada del dijous fins al
digmenja per tot lo jorn.
E foren elegits per los honorables consellers per ordonar en la dita processó
los devall scrits.
qui són ordonats per los trasts. E fou delliberat per los honorables consellers
que axí
Ço és, ab los honorables mossèn Mossèn P. Buçot;
P. Arnau Pol e Bnt. Farrer, obrers Mossèn Matheu Dez Soler;
l'any present de la dita Ciutat, los P. Serra, fill del batle general;
honorables: Johan Nicholau Dirga, A. de Gualbes;
Ramon de Merlés,
e P. de Conomines.
Los dits honorables obrers, ensemps ab los
al exint de la Seu, e aprés, mossèn P. Buçot e mossèn Matheu
Dez Soler portaren brandons, e los dits obrers, ab los restantes
per tota la processó, ultra aquells qui són ordonats per los trasts.
Per los lochs on passe la processó:
De la Seu tro a la Cort del vaguer: Jacme de Gualbes; P. Johan
Girgós.
De la Cort del vaguer fins a la carniceria dels cabrits: Nicholau Serra;
Miquel de Gualbes.
De la carniceria dels cabrits fins a la capella d'en Mercús: P. Metge;
Bnt. Miquel; Luís Xatantí; Johan Ces Avaces; Luís Colom; Ffrancí Ces
Avaces; Baltasar Romeu.
De la capella d'en Mercús, fins al cantó del Born: P. de Ciges; G. Romeu; P.
Cestrada; Galceran Dusay; P. Dez Pla.
Del cantó del Born fins a la carniceria del carrer Ampla: Jacme de
Bonet; G. Mulet; Gilabert Queralt; Nicholau Farrer.
De la carniceria del carrer Ampla, fins al cantó del Rogomir: Galceran
Oliver; Johan de Mijavila; G. Xatantí; Galceran Ocelló; Gabriel Ros;
P. Torrent, menor de dies; Johan Colom.
Del cantó del Rogomir fins a la volta de Sent Xpistòfol: Ffrancí Xatantí;
Ramon Dez Pla, germà. del batle; Ffrancí Ortal.
De la volta de Sent Xpistòfol fins a la plaça de Sent Jacme: Thomàs
Dez Puig; Bnt. Ça Bastida; Galceran Carbó; Andreu Merquès.
De la plaça de Sent Jacme fins a la Seu: P. de Malla; Bng. Seyol;
Ffrancí Queralt.
Les persones devall scrites apportaren los brandons denant la custòdia
del sagrat Cors de Jesu Xpist.
Part esquerra: Part dreta:
Mossèn Johan Lull, major de dies. Mossèn lo batle.
Mossèn G. de Vallsecca. Mossèn Johan Buçot.
Mossèn G. Dez Torrent. Mossèn Ffarrer Nicholau de Gualbes.
Mossèn Johan de Marimon
Mossèn Miquel de Muntjuïch. Mossèn P. Dusay.
Mossèn Ffrancesch Lobet. Mossèn Jacme Dez Sos.
Misser Bonanat Pere
Mossèn Jacme Ros. Mossèn P. Torrent.
Bnt. Vidal, cònsol. Mossèn Jacme Ça Pila.
Bng. Lull mostaçaf. Mossèn Matheu Dez Soler.
Lo dit jorn portaren los bordons del pali los següents.
Part esquerra: Part dreta:
Mossèn Bnt. Fivaller, conseller terç. Mossèn P. de Malla, conseller segon.
Mossèn G. Dez Soler, conseller Mossèn lo vaguer.
primer. Mossèn Johan de Gualbes, conseller
Mossèn Johan Merquet, conseller quart.
quint.
[15 juny 1441]
En la festa del sagrat Cors de Jhesu Xpist, la qual se celebrà a
del mes de juny del any
los ordonadors devall scrits.
qui són ordonats per los trasts.
Ço és, ab los honorables mossèn Mossèn Johan de Gualbes, fill d'en
Jacme Ça Pila e Ramon Dez Pla, Jacme;
obrers l'any present en la dita ciutat, Mossèn Johan Merquet;
los honorables: P. de Conomines;
P. de Relat,
e P. Dez Valls.
Los dits honorables obrers, ensemps ab los
al exint de la Seu. E aprés, mossèn Johan de Gualbes, e
mossèn Johan Merquet portaren brandons, e los dits obrers ab los restants
ordonaren per tota la processó, ultra aquells qui són ordonats
per los trasts.
Per los lochs on passe la processó:
De la Seu tro a la Cort del vaguer: acme de Gualbes; P. Johan
Girgós.
De la Cort del vaguer fins a la carniceria dels cabrits: Miquel Ça
Bastida, àlias, Font; Ramon Ros.
De la carniceria dels cabrits fins a la capella d'en Mercús Andreu Merqués;
Baltasar Romeu; Ramon Dez Pla, fill d'en Ramon; Jacme Ces
Avaces.
De la capella d'en Mercús fins al cantó del Born: Loýs Colom; Ffrancí
de Vallseca; Nicholau Serra; Miquel de Gualbes; Gabriel Ros.
Del cantó del Born fins a la carniceria del carrer Ampla: Jacme de Bonet,
G. Mulet, e Nicholau Ffarrer.
De la carniceria del carrer Ampla fins al cantó del Rogomir: Galceran
Ocelló; Johan de Mitjavila; Gilabert Queralt; Loýs Caselles; Johan Colom;
Bnt. Miquel; P. de Malla.
Del cantó del Rogomir fins a la volta de Sent Xpistòfol: Bng. Seyol;
Thomàs Dez Puig.
De la volta de Sant Xpistòfol fins a la plaça de Sent Jacme: Ffrancí
Ortal; Miquel Ça Torra.
De la plaça de Sent Jacme fins a la Seu: Ffrancí Queralt; Bnt. Farrer,
menor de dies.
Les persones devall scrites apportaren los brandons denant la custòdia
del sagrat Cors de Jhesu Xpist.
Part esquerra: Part dreta:
Mossèn Johan Buçot. Mossèn Johan Lull, major de dies.
Mossèn G. de Vallsecca. Mossèn G. Dez Soler.
Mossèn G. Dez Torrent. Mossèn Ffarrer Nicholau de Gualbes.
Mossèn Bnt. Fivaller. Mossèn Matheu Dez Soler, cònsol.
Mossèn Jacme de Sos. Mossèn Miquel de Muntjuhich.
Mossèn Ffrancesch Lobet. Mossèn P. Arnau Pol.
Misser Bonanat Pere. Mossèn P. Buçot.
Mossèn P. Dez Torrent. Mossèn Johan de Gualbes.
Mossèn Johan Merquet. Jacme de Casasage, cònsol.
Al mig d'aquests dos darrers, Johan de Gualbes, mostaçaf.
Lo dit jorn portaren los bordons del pali los següents.
Part esquerra: Part dreta:
Mossèn Jacme Ros, conseller terç. Mossèn Johan de Marimon, conseller
Mossèn Huch Fivaller, conseller segon.
primer. Mossèn lo regent la vagueria.
Mossèn Ffrancesch Carbó, conseller Mossèn Miquel Dez Pla, conseller
quint. quart.
[21 maig 1442]
En la festa del sagrat Cors de Jhesu Xpist, la qual se celebrà a
del mes de maig del any foren elegits per los honorables consellers
los ordonadors devall scrists.
qui són ordonats per los trasts:
Ço és, ab los honorables mossèn P. Buçot e Bertran Torró, obrers
l'any present de la dita Ciutat, los honorables mossèn Miquel Dez Pla;
mossèn Ffrancesch Carbó; P. de Conomines.
Los dits honorables obrers, ensemps ab lo dit en P. de Conomines e
altres, administraren al exint de la Seu, e aprés, los dits mossèn Miquel
Dez Pla, e mossèn Ffrancesch Carbó, portaren los brandons; e los dits
obrers, ab lo dit P. de Conomines, ordonaren per tota la processó, ultra
aquells qui són ordonats per los trasts.
Per los lochs on passe la processó:
De la Seu tro a la Cort del vaguer: P. de Relat; Jacme de Gualbes;
Jacme de Bonet; Gilabert Queralt.
De la Cort del vaguer fins a la carniceria dels cabrits: Baltasar Romeu,
e Ramon Ros.
De la carniceria dels cabrits fins a la capella d'en Mercús: Ffrancí
de Vallseca; Miquel de Gualbes; Nicholau Serra; Loýs Colom; Bnt. Miquel.
De la capella d'en Mercús trossús a la plaça del Born: Arnau Ça Bastida;
Galceran Dusay; Galceran Oliver; Ffelip de Ferrera; Gabriel Ros;
Ffrancí de Conomines.
De la plaça del Born trossús a la carniceria del carrer Ampla: G. Mulet;
Galceran Ocelló; Johan Colom; Luís Caselles; Bng. de Junyent.
De la carniceria del carrer Ampla trossús al cantó del Rogomir: Johan
Bng. Ça Pila; Ffrancí Trilles; P. Torrent, menor; Johan de Mitjavila;
Loýs Xatantí; Antich Farrer; Ffrancí Xatantí.
Del cantó del Regomir fins a la volta de Sant Xpistòfol: Bnt. Farrer,
menor; Ffrancí Queralt.
De la volta de Sant Xpistòfol fins a la plaça de Sant Jacme: Miquel Ça
Torra; Ffrancí Ces Avaçees.
De la plaça de Sant Jacme, fins a la Seu: Ramon Dez Pla, germà d'en
Miquel; Leonard de Sos.
Les persones devall scrites apportaren los brandons denant la custòdia
del sagrat Cors de Jhesu Xpist lo die de la sua festa del any
Part esquerra: Part dreta:
Mossèn Anthoni Pinya, Mossèn Johan, Mossèn lo batle.
missatger de Perpinyà, major de dies. Mossèn Johan Buçot.
Mossèn Ffrancesch Dez Mossèn G. Dez Soler.
Pla. Mossèn P. de Malla.
Mossèn Ffarrer Nicholau Mossèn Johan Merquet,
de Gualbes
Mossèn Johan de Mossèn Jacme Ros.
Marimon. Mossèn P. Arnau Pol.
Mossèn Bnt. Fivaller. Mossèn Miquel Dez
Mossèn Miquel de Bng. Gibert, cònsol.
Muntjuïch. Thomas Pujada,
Mossèn Ffrancesch mostaçaf.
Lobet.
Mossèn Matheu Dez Soler.
Mossèn Ffrancesch Carbó.
Mossèn Ffrancesch
Castelló.
Lo dit jorn portaren los bordons del pali los següents.
Part esquerra: Part dreta:
Mossèn Johan Lull, conseller terç. Mossèn P. Dusay, conseller segon.
Mossèn G. Dez Torrent, conseller Mossèn lo governador de Cathalunya.
primer. Mossèn Jacme Ça Pila, conseller
Mossèn P. Johan de Sentcliment quart.
conseller quint.
En lo dit any
de Jhesu Xpist., en P. Deuna, pintor, ciutadà de Barchinona, vené a la
Ciutat per preu de
ensemps ab testes d'angells, ab ales e diedemas daurades, qui sonen
sturments en lo dit entramès, e parells de ales daurades e argentades per
angells qui canten en lo dit entramès.
e un arbre enfullat, ab poms daurats en lo dit arbre. E lo dit P. Deune ha
promès de tenir en condret lo dit entramès, e donar-hi tot ço que y sia mester,
axí de fusta e mans de fuster e de ferra e de totes altres coses necessàries
al dit entramès, e quant sia mester que l'haje a tornar de nou; e per aquest
càrrech ha haver quescun any
apparen en la àpoca que fermà dels dits florins en poder d'en Ffrancesch Moles, notari de Barchinona, a
DE LA BONA NOVA QUE HAGUEREN LOS HONORABLES CONSELLERS DE
LA ENTRADA QUE LO SENYOR REY FOU PER FORÇA D'ARMES, EN LA
CIUTAT DE NÀPOLS.
Dimarts, a
hagueren bona nova per letres certas, que lo senyor rey, per gràcia del
Actor increat qui és donador de tots bens e principal vencedor de les batalles,
a
d'armes en la ciutat de Nàpols, la qual, per molt de temps havia tenguda
assetjada. E de continent, los honorables consellers, sabuda la dita nova,
ne scriviren a la senyora reyna qui era a Ceragoça d'Aragó, e per aquesta
rahó li trameteren correu qui entrà dins
en la hora baxa, per ordinació dels dits honorables consellers, per mijà dels
honorables obrers, pregaren lo senyor bisbe qui ho manà a la Seu e a les esgleyes
parroquials, e los dits obrers ne pregaren los monastirs. La dita Seu
e les altres esgleyes, demostrant alegria de la dita nova, sonaren a clas los
senys e esquelles. E en aquell mateix die, los dits honorables consellers faheren
emprar lo senyor bisbe, mossèn lo governador, mossèn lo vagué e batle,
los honorables diputats del general, abbats, ciutadans e mercaders que fossen
lo cendemà, per lo matí a la Casa de la Ciutat, per ço que ab ells ensemps
anassen a la Seu per fer gràcias a Déu de la dita bona nova. E aquell die
mateix, en la nit, les gents de la dita ciutat, mostrants haver alegria e consolació
de la dita bona nova, faheren grans alimares, tocants bacins, e fahents
altres coses de alegria. E de fet, lo dit cendemà. per lo matí, los dits
honorables consellers, ensemps ab los altres, anaren a la Seu, qui fou ampaliada
en lo cap de draps d'aur, e fou-s
los òrguens majors. E per prechs dels dits honorables consellers dix la
missa lo dit senyor bisbe. E celebrada la missa, cantaren
laudamus,
Eulàlia. E aprés, los demunt dits tornaren a la Casa de la Ciutat, e, complides
les dites coses, quescú se
E los demunt dits anaren e tornaren ordonats en la forma següent:
primer trast: Lo senyor bisbe; mossèn lo governador; mossèn
G. Dez Torrent, conseller; mossèn Andreu de Buire, diputat.
Bnt. Ça Pila, diputat; mossèn l'abat de Ripoll; mossèn Johan Lull, major.
mossèn G. de Sent Climent; fra Loýs Dez Puig.
Pla; en Bertran de Villafrancha, ohydor de comptes del General; mossèn
G. Dez Soler.
Nicholau de Gualbes; mossèn P. de Malla; mossèn Johan Cavallaria, ohydor
del General.
mossèn Ramon Cavall; misser Jofre d'Ortigues.
Pol; misser Ramon Dez Papiol.
Ça Pila; mosén Ffrancí Carbó; Bng. Gibert, cònsol.
Ffrancesch Pujada; P. Grau.
les nits, per la dita bona nova foren fetes grans alimares ab bacins e en altra
forma, e per la Seu e altres esgleyas, en les Casas de la Ciutat e del General
e a la Loja e altres cases de la dita ciutat, ab grans lums, segons en lo passat
en semblants coses és acostumat.
DE LA VENGUDA QUE LO MOLT REVEREND PARE EN XPIST E SENYOR,
LO SENYOR EN DALMAU, PER LA GRÀCIA DE DÉU, ARCABISBE DE CERAGOÇA
FÉU A LA CASA DE LA CIUTAT DE BARCHINONA PER LA RAHÓ
DEVALL DESIGNADA.
Dimarts, hora de tèrcia, que es comptave
per la gràcia de Déu arcabisbe de Ceragoça, vénch a la Casa de la Ciutat,
a cavall, acompanyat de molta gent, e descavalcaren a la porta de la dita
casa; e quant lo dit senyor arcabisbe fou dins lo pati de la dita casa, quaix
en dret de la escala qui puge a la casa de cent jurats, los honorables consellers,
qui eren dins la casa del Consell de
qui eren elegits per virtut del Consell de cent jurats, per rahó de la convocació
de la Cort feta per la senyora reyna als cathalans en la Villa de Ulldecona,
isqueren, ço és, los dits honorables consellers, en lo dit pati per reebre lo dit
senyor arcabisbe, e entraren-se
en la qual eren estats posats los
són de la dita Ciutat, ço és, en los dos sitials on acostumen de seure los dits
honorables consellers; e en los altres dos sitials qui estan al denant foren posats
altres bancals en què ha hòmens salvatges; e aquí romangueren tensolament
lo dit senyor arcabisbe, los dits honorables consellers e los dits
e scrivà del honorable Consell de la dita Ciutat, e assigueren-se en la forma
següent: ço és, que en lo loch on acostumen de seure los dits honorables
consellers, ço és, en lo mig, sigué lo dit senyor arcabisbe, al qual ere estat
posat per seure un coxí de seda escacat, qui és un de aquells qui estan en la
casa del racional, lo qual ell appartà e no y volgué seure. E aprés, a la
part dreta, seyen mossèn Johan mossèn Ffrancesch Lobet e mossèn
Johan de Junyent, consellers; e a la part esquerra, mossèn Ramon Çavall e
mossèn Anthoni de Vilatorta, axí mateix consellers. E aprés, a la dita
part esquerra, prop los dits consellers, seyen mossèn Ffrancesch Dez Pla,
mossèn G. Dez Soler e altres del dit Consell de
dreta, seyen prop los dits honorables consellers mossèn n'Huch Fivaller,
e altres del dit Consell de
senyor arcabisbe, per tal com ja havia liurada als dits consellers certa letra
de creença de la senyora reyna, esplicà la dita creença al dit Consell; la qual
era per rahó dels actes fets aprés la dita convocació de la Cort, feta per la
dita senyora reyna.
E feta la dita proposició, e haüt cert rahonament entre ells, se levaren
de peus, e lo dit senyor arcabisbe isqué fora la dita casa del Consell de
ensemps ab los dits consellers, qui
fora la dita casa del Consell de
consellers e no volgué que anassen pus avant. E aquí prengueren son comiat,
e lo dit senyor arcabisbe ab aquells qui l'havien acompanyat al venir
se isqueren de la Casa de la Ciutat, e cavalcaren, e anaren a la posada del dit
senyor arcabisbe. E los dits honorables consellers, ensemps ab los dits
[20 juny 1443]
En la festa del Sagrat Cors de Jhesu Xpist, la qual se celebrà a
del mes de juny del any
los ordenadors devall scrits.
qui són ordonats per los trasts:
Ço és, ab los honorables mossèn Mossèn Jacme Ça Pila;
P. Torrent e Johan Dez Puig, obrers Mossèn Johan Merquet;
l'any present de la dita Ciutat, los P. Dez Valls;
honorables: Jacme de Gualbes.
Los dits honorables obrers, ensemps ab los
al eixint de la Seu. E aprés mossèn Jacme Ça Pila e mossèn
Johan Merquet portaren brandons; e los dits obrers, ab los restants
ordonaren per tot la processó, ultra aquells qui són ordenats per los trasts.
Per los lochs on passe la processó:
De la Seu tro a la Cort del vaguer: los honorables Jacme de Bonet;
G. Mulet; Gilabert Queralt.
De la Cort del vaguer trossús a la carniceria dels cabrits: los honorables
Ffrancí Ces Avaçes; Bnt. Ça Bastida.
De la carniceria dels cabrits trossús a la capella d'en Mercús: los honorables
Miquel de Gualbes; Bnt. Miquel; Nicholau Serra; Gabriel Ros, e
Johan Colom.
De la capella d'en Mercús trossús a la plaça del Born: los honorables
Arnau Ça Bastida; P. Dez Pla; Galceran Oliver; Phelip de Ferrera;
Ffrancí de Conomines.
De la plaça del Born trossús a la carniceria del carrer Ampla: los honorables
Galceran Ocelló; Ffrancí Ça Rovira; Thomàs Dez Puig; Ffrancí
Ramis.
De la carniceria del carrer Ampla trossús al cantó del Rogomir: los honorables
Ffrancí Pallarés; Loýs Xatantí; Ffrancí Ortal; Ramon Dez Pla,
germà d'en Miquel; Ramon Ros.
Del cantó del Rogomir fins a la volta de Sant Xpistòfol: los honorables
Johan de Marimon, menor de dies; Bertran Ramon Çavall; Anthoni de
Vilatorta, menor de dies.
De la volta de Sant Xpistòfol fins a la plaça de Sant Jacme: los honorables
Ffrancí Bosquet; Phelip de Puigmarí.
Los que apportaren los bordons del pali.
Part esquerra: Part dreta:
Mossèn Ffrancesch Lobet, conseller Mossèn Ramon Çavall, conseller
terç. segon.
Mossèn Johanconseller primer. Mossèn lo governador de Cathalunya
Mossèn Johan de Junyent. Mossèn Anthoni de Vilatorta,
conseller quart.
Les persones devall scrites apportaren los brandons denant la custòdia
del sagrat Cors de Jhesu Xpist lo die de la dita festa del any
Part esquerra: Part dreta:
Mossèn Huc Fivaller. Mossèn lo batle.
Mossèn Guillem Dez Torrent. Mossèn G. Dez Soler.
Mossèn Johan de Marimon. Mossèn Ffarrer Nicholau de Gualbes
Mossèn Ffrancesch Carbó, cònsol. Mossèn P. Dusay.
Mossèn Jacme Ros. Mossèn Bnt. Fivaller.
Mossèn Miquel de Muntjuhich. Mossèn Johan Llull, menor de dies
Mossèn Jacme Ça Pila. Mossèn Miquel Dez Pla.
Mossèn Johan Merquet. Mossèn Matheu Dez Soler.
Mossèn P. Johan de Sent Climent. Anthoni Pujada, cònsol.
Mossèn Ramon Grau. P. Serra, mostaçaf.
E és cert, que lo die de 1a dita festa o d'aquell que és fou la processó
la hora que devia partir la dita processó, era fet dupte entre los honorable
consellers sobre los lochs on devien esser collocats lo cònsol mercader e lo
mostaçaf en lo portar dels dits brandons devant la custòdia del sagrat Cors
de Jhesu Xpist. E jatsia que per aquesta rahó fossen aplegats alguns
honorables pròmens, pochs en nombre, attès que lo temps era curt e breu,
fou delliberat que per aquesta vegada anassen en la forma darrerament
acustumada, e segons demunt és contengut. E lo dit dupte, ço és, si es deu
fer en altre forma, fou remès a major deliberació.
Més avant, és cert, que lo die de la festa del sagrat Cors de Jhesu
Xpist, hoÿda missa, segons és acostumat en l'esgleya de Sant Jacme, per
los honorables governador de Cathalunya, consellers e pròmens de Barchinona,
e fet lo beure de matí en la Casa de la Ciutat, e estants en la Seu en
la missa, vénch gran pluja, en tant que la processó se hac a prorrogar al digmenja
aprés següent; e los entramesos, que ja havian apportats al fossar de
la Seu, hagueren esser tornats a la casa on solen estar. E lo dissapte aprés
del dit dijous, los demunt dits, ab la serimònia acustumada, anaren a les
vespres a la Seu, e lo clero celebrà les matines a la vesprada, segons acustumen
lo dimecres. E aprés de les vespres, fou menat lo cavall, ensemps ab
les trompes, per los lochs de la processó; e lo digmenja per lo matí los dits
honorables governador, consellers e pròmens hoÿren missa a la dita esgleya
de Sant Jacme, e aprés, en la forma acustumada, vengueran a la Casa de la
Ciutat per beure de matí, e aprés, anaren a la Seu, e fou procehit en la processó
segons és acustumat.
En lo dit any
Jhesuxpist, en Johan Ça Era, pintor, ciutadà de Barchinona, féu de nou lo
entramès dels
e fou concordat entre los honorables consellers, migençant los honorables
obrers d'una part, e lo dit Johan Ça Era de la part altra, que ell fahés de nou
lo dit entramès en la forma que es, e per aquesta rahó li foren donats
florins; e lo dit Johan Ça Era promès de tenir en condret lo dit entramès,
e donar-hi tot ço que y sia mester, axí de fusta e mans de fuster e de ferra
com de totas altres coses necessàries al dit entramès; e quant sia mester
que l'haje a tornar de nou; e per aquest càrrech ha ha haver quescún any
DE LA BENAVENTURADA CONCÒRDIA FETA E SEGUIDA ENTRE NOSTRE
SANT PARE PAPA EUGENI E LO SENYOR REY.
En nom de Déu sia, e de la humil verge madona santa Maria, mara sua,
e de tota la cort celestial. Amén. Dissapta, a les hores aprés mig jorn,
que
del senyor rey e apportà una letra closa del dit senyor, e ab son segell
segellada, e aquella liurà als honorables consellers que atrobà a la plaça de Sant
Jacme, la qual és de la tenor seguent; ço és, lo sobrescrit:
Als amats e feels nostres los vaguer, consellers e prohòmens de la
Ciutat de Barchinona.
E dins era segons se segueix:
Lo Rey. Prohòmens: perquè som certs de açò haurets plaer, vos avisam
que per dar manera en aquest nostre realme en nostra absència se puxe
mils conservar e perpetuar en continua obediència e fidelitat nostra, e per
que puscam haver millor opportunitat de anar prestament visitar aqueix
principat, havem fermada perpetua e inviolable pau e bona concòrdia ab
nostre
Sant Pare Papa Eugeni, per medi e intercessió del molt reverent
pare en Xpist e car amich nostre lo senyor cardenal de Aquileya, legat apostolical,
de què speram se seguirà servey accepte a nostre Senyor Déu, e
gran benefici, no solament a nós més encara al estat universal de santa mare
Esgleya, e occasió a nós pus fàcil e més presta de poder-vos personalment
anar visitar segons dit és, com sia un dels pus principals desigs que nós
hajam, lo qual esperam en nostre Senyor Déus haurà pus prest effecte forse
que no pensariets. Dada en la ciutat de Gayeta a
E lesta la dita letra, decontinent los dits honorables consellers aquí
mateix appellaren alguns honorables ciutadants, e ab ells ensemps se
anaren a la Seu, e trameteren al molt honorable mossèn Galceran de Raquesens,
governador de Cathalunya, e als honorables en Bng. Seyol, sotsvaguer
e ara regent la vagueria, e a
de Barchinona; e esser venguts a la dita Seu, lo senyor bisbe, ab tot lo
clero, cantaren en lo cor
E aprés, seguints los demuntdits, se
oracions. E d'aquí se
la qual digueren certas oracions, e despuys se
oracions, e no fou pus procehit.
En aprés, dimarts a
dits honorables consellers foren ab lo senyor bisbe, e ab alguns canonges
de la Seu, e deliberaren que per contemplació de la dita concòrdia feta e
seguida entre nostre Sant Pare e lo senyor rey, sia feta una notabla processó
general e alienares; e per aquesta rahó, dimecres a
de juliol, fou feta e publicada per la ciutat e per los lochs acustumats crida
de la tenor següent:
Ara hoiats, que us fa hom a saber, com per honor e reverència de nostre
senyor Déu Jhesu Xpist, e per esguart e contemplació de la benaventurada
concòrdia feta e seguida entre nostre Sant Pare Papa Eugeni e lo
molt alt e poderós príncep e senyor, lo senyor rey n'Alfonso, per la gràcia
de Déu vuy benaventuradament regnant, la qual lo dit senyor ab sa letra
ha notificada als honorables consellers e prohòmens d'aquesta ciutat sia
estat ordonat que divendres primer vinent, per lo matí, tuyt sien a la Seu
e que sia feta processó general; e que ans de la dita processó sia fet sermó,
celebrada missa alta en la dita Seu, e puys, finida la dita missa, pertint
la dita processó de la dita Seu, pas per la plaça del Palau del senyor rey, e
per la plaça del Blat e per lo carrer de la Mar, e entra en l'esgleya de madona
Santa Maria de la Mar, e feta allí reverència a nostre senyor Déus e a la
gloriosa verge madona Santa Maria, mare sua, la dita processó, pertint de
la dita esgleya e tornant a la dita Seu, pas per lo carrer dels Cambis e per
lo carrer Ampla fins al cantó del Regomir, e passant per lo dit carrer del
Regomir, vaya dreta via, passant per la plaça de Sant Jacme, al palau del
senyor bisbe, e entra en la dita Seu. Per ço, los honorables consellers e
prohòmens de la dita ciutat preguen tuyt generalment, ço és, que los hòmens
e les dones de la dita ciutat, per honor e reverència de nostre senyor
Déus, e per esguart de la dita benaventurada concòrdia, lo dit die de divendres
bon matí, sien a la dita Seu, e tot humilment, e ab gran reverència
e honor, acompanyen la dita processó per los lochs demuntdits, per los
quals passarà entró que sia tornada a la dita Seu, e que tuyt, lo dit die de
divendres, bon matí, hajen escombrades e denejades les carreres e lochs
per los quals passarà la dita processó, ço és, quescú aytant com la sua possessió
s'esten. E encara, preguen los dits honorables consellers e prohòmens
tuyt generalment, que per mostrar major alegria, per rahó de la dita benaventurada
concòrdia, demà primer vinent, que serà dijous, en la nit
facen alimàries, segons és acustumat en semblants coses, e encara millor
si poran.
E consegüentment, dijous a
en lo qual se celebrava la festa dels glorioses sant Jacme e sant Cugat, los
verguers dels honorables consellers de part lur empraren los devall nomenats
e altres, que divendres primer vinent per lo matí, fossen a la Casa de
la Ciutat per anar a la Seu e oir lo sermó e la missa, e aprés per anar a la
processó fahedora per aquesta rahó. E en la nit del dit dijous, les gents axí
ecclesiàstichs com seglars, mostrant sobirana alegria de la dita benaventurada
concòrdia, faheren grans e belles alimares. En aprés, divendres
festa de madona santa Anna, que
los honorables consellers, ensemps ab los devall pus prop nomenats, foren
a la Casa de la Ciutat, e d'aquí partiren ordonats per anar a la Seu e hoyr
la missa e lo sermó, e per anar a la processó fahedora per aquesta rahó, los
quals foren graduats en la forma següent:
primer trast: senyor bisba de Barchinona; mossèn lo governador;
mossèn Johan Llull, conseller primer; mossèn l'abbat de Muntserrat,
deputat del General de Cathalunya per lo Braç eclesiàstich.
segon trast: Lo regent la Vagueria; mossèn Ramon Çavall, conseller
segon; mossèn Bnt. Ça Pila, deputat del dit General per lo Braç reial; don
Jayme de Cardona; mossèn l'abat d'Ager.
mossèn Ffrancesch Dez Pla, cabiscol de la Seu; mossèn G. de Sant Climent;
mossèn Ffelip Sen Celoni, de Gerona.
mossèn Johan de Marimon; mossèn Ffrancesch Carbó, cònsol; mossèn
Johan Cavalleria, hoÿdor de comptes del General per lo Braç reyal.
Llull, menor de dies.
cònsol mercader; P. Serra, mostaçaff; lo síndich de Mallorques; misser
Ffrancesch Castelló.
Grau.
E aprés, molts d'altres qui ells mateys se materen en orde.
E quant foren a la Seu, ja havia començat lo sermó mestre Johan de
Vilalonga, del orde del Carme, e aquí era ja lo molt reverent senyor, lo
senyor en Dalmau, per la gràcia de Déu arcabisbe de Ceragoça, lo qual
los honorables obrers, de part dels dits honorables consellers, havien emprat
que y fos, e ell e los demuntdits e gran nombre de poble, axí hòmens com
dones, hoÿren complidament lo dit sermó. E aprés, lo senyor bisbe se
revestí per celebrar la missa de Santa Trinitat, la qual fou cantada per lo
clero, ensemps ab los òrguens majors, e lo cap del altar era estat empaliat
de draps d'aur de aquells qui són ja en la sacristia.
E celebrada la missa, fou procehit a la processó, la qual ordonaren los
honorables obrers, e anaren en la forma següent:
Primo, la bandera de Santa Eulàlia.
Los gamfanons de la Seu.
Los gamfanons de Santa Maria de la Mar.
Los gamfanons del Pi.
Los gamfanons de Sant Just.
Los gamfanons de Sant Pere.
Los gamfanons de Sant Miquel.
Los gamfanons de Sant Jacme.
Los gamfanons de Sant Cugat.
Los gamfanons de Santa Anna no y foren per ço com aquest die fou
la festa de Santa Anna, e no pogeran lexar la esgleya.
Les Creus:
Primo, la Creu de la Seu.
La Creu de Santa Maria de la Mar.
La Creu de Santa Maria del Pi.
La Creu de Sant Just.
La Creu de Sant Pere.
La Creu de Sant Miquel.
La Creu de Sant Jacme.
La Creu de Sant Cugat.
La Creu de la Mercè.
Les Creus del Carme e dels Agostins.
Les Creus dels Preÿcadors e dels frares Menors.
La Creu de Santa Anna no y fou, per ço com aquest die fou festa de
Santa Anna, e no pogueren lexar la esgleya.
Los escolans e preveres de les esgleyes parroquials ab sobrepelliços.
Los Preÿcadors, a la part dreta.
Los frares Menors, a la part esquerra.
Los canonges, ab tot lo clero de la Seu.
Lo senyor bisbe, ab sos ministres.
Aprés, tot lo poble, ço és:
primer trast: Mossèn lo governador; mossèn Johan conseller
primer; mossèn l'abat de Muntserrat, deputat del General, per lo Braç
eclesiàstich; mossèn G. Ramon de Muntcada, menor de dies.
segon; mossèn Bnt. Ça Pila, deputat del General per lo Braç reial;
mossèn l'abat d'Ager; mossèn Guerau de Queralt; mossèn G. Dez Soler.
mossèn Ffelip Sent Celoni, de Gerona; mossèn G. de Sant Climent; mossèn
Ffarrer Nicholau de Gualbes; Mossèn Bertran de Vilafrancha, ohydor dels
comptes del General per lo Braç militar.
Ballester; mossèn Johan de Marimon; mossèn Johan Cavalleria, ohydor
dels comptes del General per lo Braç reial.
mossèn Ribes.
mossèn Jacme Ros.
Muntjuhich; mossèn Miquel Dez Pla.
mossèn Matheu Dez Soler; mossèn Johan Merquet.
cònsol; lo mostaçaf; misser Ffrancesch Castelló.
E aprés, molta gent, axí hòmens com dones, en gran nombre. E quant
la dita processó, ensemps ab tots los demuntdits, fou tornada a la Seu, los
dits honorables consellers, ensemps ab mossèn lo governador e ab alguns
altres dels demuntdits, pertint de la dita Seu se
Sant Jacme, e d'aquí quescú se
DEL ANNIVERSARI O CORS PRESENT QUI FOU FET PER LO NOBLE
MOSSÈN BNT. GALCERAN DE PINÓS, VESCOMTE D'ILLA E DE CANET.
Dimecres, a
cors present en la esgleya del monastir de Frares Menors de Barchinona
per lo dit mossèn lo vescomte d'Illa e de Canet, lo qual, dies ha passats,
havia finits sos darrers dies en la present ciutat, e fou soterrat de nit en
la esgleya del dit monastir; lo qual anniversari o cors present fou fet en
aquesta forma; ço és, que fou fet un gran lit de posts denant l'altar major
de la dita esgleya de Frares Menors, e cubert de draps; fou posada demunt,
una tomba, e sobre aquella, un drap de vellut de carmesí vermell; e al entorn,
orles ab senyals del dit vescomte; e dessús, un àbit de Frare Menor,
e sobre aquell una estola blancha; e dalt, estava un tuguri que era estat fet
de palis o draps d'or antichs, ab orles al entorn, ab senyals del dit vescomte;
e ans de la missa, vengueren a la dita esgleya los òrdens de la ciutat,
axí d'omens com de dones, sens que no portaven creu ni venien processionalment
ni justats, majorment los hòmens, e quescuns faheren absolució
alta, sobre lo dit cors present. E lo fill major del dit vescomte, lo qual ara
es vescomte d'Illa e de Canet, havia fets emprar molts hòmens e dones de
la ciutat, ço és, lo senyor bisbe, lo fill del comte d'Armenyach, qui es troba
en Barchinona, mossèn lo governador, los honorables consellers e deputats
e molta altra notabla gent, los quals se eren aplegats al carrer Ampla, dins
la casa del honorable en Johan Loýs de Gualbes; e d'aquí partiren; e aprés,
los caperons vestits e les dones, segons és acustumat, e alguns portaven al
denant una bandera del dit vescomte, e lo estandart e les sues armes e sobrevestes
e cubertas de cavall, e anaren-se
monastir de Frares Menors en la qual era posada molta luminària de ciris
qui cremaven, e fou-hi celebrada missa alta, e fet bell ofici, e y preycà mestre
Johan Bnt.; e aprés, faheren una bella absolució, e la bandera, estandart e
altres coses demunt dites foren posades dalt, no molt luny del altar major;
e fetes les dites coses, los demunt dits se
és cert, que al dit anniversari o cors present eren estades emprades la
Seu e les parròquies e los monastirs de hòmens e de dones, que vinguessen
fer la absolució ab creu levada. E per ço com tals absolucions se pertanyen
a persones de casa reyal, fou deliberat que solament hi vinguessen los
monastirs de hòmens e de dones sens creu, e no processionalment. E axí
fou fet.
[11 juny 1444]
En la festa del sagrat Cors de Jhesu Xpist, la qual se celebrà a
mes de juny del any
los ordonadors devall scrits.
tota la processó, ultra aquells qui són ordenats per los trasts.
Ço és, ab los honorables mossèn Mossèn Anthoni de Vilatorta;
Matheu Dez Soler e Johan de Mossèn Johan de Junyent;
Mitjavila, obrers l'any present de la dita G. Romeu,
Ciutat, los honorables; e P. Dez Valls.
Los dits honorables obrers, ensemps ab los defora nomenats, administraren
al exint de la Seu. E aprés, mossèn Anthoni de Vilatorta e mossèn
Johan de Junyent portaren brandons. E los dits obrers ab los restants
ordonaren per tota la processó, ultra aquells qui són ordonats per los trasts.
Per los lochs on passa la processó:
De la Seu fins a la Cort del vaguer: los honorables G. Mulet; Jacme de
Bonet; Luís Caselles; Gilabert Queralt.
De la Cort del vaguer fins a la carniceria dels cabrits: los honorables
Ffrancí Ces Avaçes; Bnt. Ça Bastida.
De la carniceria dels cabrits fins a la capella d'en Mercús: los honorables
Leonard de Sos; Ffrancí Pallarés; Anthoni Vidal; G. Oliver, e Johan Ros.
De la capella d'en Mercús fins a la plaça del Born: los honorables
A. Ça Bastida; P. Dez Pla; Galceran Oliver; Ffrancí de Conomines;
Baltasar Romeu; Bnt. de Marimon.
De la plaça del Born fins a la carniceria del carrer Ampla: los honorables
Ffrancí Ça Rovira; Ffrancí Ramis; Thomàs Dez Puig; Johan Baldich.
De la carniceria del carrer Ampla fins al cantó del Rogomir: los honorables
Miquel de Gualbes; Miquel Cardona; Johan Ça Rovira; Antich
Farrer; Ffrancí Ortal; Galceran Carbó; Jacme Fivaller.
Del cantó del Rogomir fins a la volta de Sant Xpistòfol: los honorables
Johan Ces Avaçes; Anthoni de Vilatorta; Ramon Guerau.
De la volta de Sant Xpistòfol fins a la plaça de Sant Jacme: los honorables
Bnt. Farrer, menor de dies; Johan Oliba.
De la plaça de Sant Jacme fins a la Seu:
Los qui apportaren los bordons del pali.
Part esquerra: Part dreta:
Mossèn Miquel de Muntjuïch, Mossèn G. de Busquets, conseller
conseller terç. segon.
Mossèn Johan de Marimon, Mossèn lo regent la vagueria.
conseller primer.
Mossèn Thomàs Pujada, conseller Mossèn G. P. Oliver, conseller quart.
quint.
Les persones devall scrites apportaren los brandons denant la custòdia
del sagrat Cors de Jhesu Xpist, lo dia de la dita festa del any
Part esquerra: Part dreta:
Mossèn Huc Fivaller. Mossèn lo batle. Mossèn Ffarrer Nicholau de Gualbes. Mossèn G. Dez Soler.
Mossèn Ramon Çavall. Mossèn P. de Malla.
Mossèn Bnt. Ça Pila. Mossèn Jacme Ça Pila, cònsol.
Mossèn Jacme Ros. Mossèn Bnt. Fivaller.
Mossèn Ffrancesch Lobet. Mossèn Johan Lull, menor de dies.
Mossèn P. Buçot. Mossèn P. Arnau Pol.
Mossèn P. Dez Torrent. Mossèn Anthoni de Vilatorta.
Mossèn Ffrancesch Carbó. Mossèn Johan Merquet.
Mossèn Johan de Junyent. Miquel de Manresa, cònsol.
Johan Bng. Ça Pila, mostaçaf. Misser Ffrancesch Castelló, advocat.
MEMORIAL DE LA SEPULTURA QUI
BEATRIU, QUE FOU MULLER DEL NOBLE MOSSÈN LOÝS DE MUR, SENYOR
DEL ALBI, E FILLA DEL NOBLE MOSSÈN RAMON ALAMANY DE CERVELLÓ,
QUÒNDAM, LO QUAL MEMORIAL ÉS ESTAT FET PER TANT COM FOREN
FETS EN LA DITA SEPULTURA ALGUNS ABUSOS, DELS QUALS DEVALL
SE FARÀ MENCIÓ, A FI QUE NO PUXEN ESSER TRETS A CONSEQUENCIA,
ANS EN AQUELL CAS LOS HONORABLES QUI LADONCHS SERAN CONSELLERS
HI PROVEESQUEN, SEGONS DEURAN PER RAHÓ.
Divendres, a
al cors de la dita nobla dona Beatriu en la esgleya del monastir
de Preÿcadors, e ans de la sepultura, alguns dels amichs de la dita deffuncta
acordaren que en la casa de la habitació sua, qui és a la plaça de Santa Anna,
ans que fos soterrat lo cors, ço és, en la sala on estava, fossen fets altars per
celebrar-hi misses, e que los preveres de les esgleyes parroquials e los frares
dels monastirs, processionalment e ab creu alçada, venguessen absolre
sobre lo dit cors; però los honorables consellers comportaren que fossen
fets los dits altars e celebrades misses, mas faheren cessar les absolucions
processionalment e ab creu alçada; és emperò ver, que los frares dels dits
monestirs, sens creu, e no processionalment, vengueran fer les dites absolucions.
E lo die de la sepultura, los dits honorables consellers administraren
segons és acostumat; però abans de la sepultura no y faheren alguna
visitació, e jatsia que alguns dels amichs de la dita deffuncta volguessen
que notables hòmens anassen, ço és, dos denant e dos detràs lo cors,
los dits honorables consellers ho faheren cessar, attès que no és acostumat
a dones, si no són comtessas o abbadessas. E la sepultura fou feta en aquesta
forma, ço és, que a la dita casa de la habitació de la dita deffuncta, qui és,
segons és dit, en la plaça de Santa Anna, vengueren aquí les processons de
les esgleyas parroquials, ab creus alçades. E axí mateix la processó dels
frares Preÿcadors, per ço com la dita deffuncta havia pres l'àbit de lur orde.
E les dites processons de les esgleyas parroquials e de Preÿcadors, quescuna
en son loch, acompanyaren lo dit cors, precehints aquell, fins al dit monastir
de Preÿcadors, on fou soterrat lo dit cors. E tentost que foren les processons
de les parròquies a la dita esgleya de Preÿcadors, se
lo dit cors portaren a la sepultura frares del dit monestir; e
al denant e detràs, portaven
vestits, domèstichs. E succesivament alguns notables hòmens, per
trasts. E aprés, los honorables consellers acompanyants los caperons vestits,
e succesivament vengueren les dones. E jatsia lo dit cors fos portat per los
dits frares a braços fins al palau del senyor bisbe, però aquí los dits frares
qui
com ella era dona grossa e havien mès lo dit cors dins tres caxes, d'aquí
avant lo apportaren al coll, la qual cosa no vénch a sabuda dels honorables
consellers, qui anaven ab los caperons vestits, segons és dit, car si a lur sabuda
fos pervengut, sens dupte, ells hagueren feta dar obra que
portat a braços segons devien. E aprés, portaren lo dit cors a la dita esgleya
del dit monestir de Preÿcadors, e posaren-lo denant l'altar major, en lo qual
loch no devia estar, ans lo devian haver posat baix en lo cor; e si los dits
honorables consellers ho haguessen sabut ans que y fos posat, ells ho hagueren
fet cessar; e quant foren a la dita esgleya, e lo offici era ja començat,
per no escandalitzar no y faheren altre enantament. Peró, per ço que no sia
tret a conseqüència, se fa ací lo present memorial de tot, e si tal cas s'esdevenia,
que y fos provehit degudament. E és cert, que en la dita esgleya havia
molta luminària, que alguns parents e amichs de la dita deffuncta hi fahian
cremar. E celebrada la missa, en què hac sermó, lo dit cors fou soterrat en
un vas, que li havien fet sobre les graus a la part esquerra, on se diu la espístola.
E aquells qui havien acompanyat lo cors, ço és, hòmens e dones,
tornaren a la casa de la dita deffuncta. E aprés, cascú se
E lo sendemà, foren dites les misses, e foren-hi los dits honorables consellers,
però no y anaren ab verguers.
LA SOLLEMNITAT DEL ANNIVERSARI FET PER LA CIUTAT DE BARCHINONA
EN LA SEU DE AQUELLA PER ÀNIMA DE LA SENYORA REYNA DE
PORTUGAL, GERMANA DEL MOLT ALT SENYOR REY, LO QUAL ANNIVERSARI
FOU CELEBRAT DISSABTE, A
Dimecres, a
alta senyora reyna ffou presentada e liurada una sua letra als honorables
consellers, la qual és de la tenor següent:
"Als amats e feels nostres los consellers e prohòmens de la Ciutat de
Barchinona.
La reyna. Prohòmens: Per tal com a la bona affecció e voler que havets
al senyor rey e a nós se pertany que tots los casos e successos, axí de adversitat
com prosperitat, vos sien manifestats, ab dolor de cor e abundància
de làgrimes vos notificam com la molt alta dona Elienor, de gloriosa memòria,
reyna de Portugal, germana del dit senyor rey e de nós, és passada
d'esta present vida en l'altra axí com a cathòlica e vertadera xpistiana.
Aquest cas dolorós vos denunciam per la dita rahó. E per tal, que segons
vostra bona e loable costum, axí en devotes oracions per ànima de la dita
deffuncta, com en les altres tribulacions per piadosa compassió, vullats
participar. Dada en València a
E reebuda la dita letra per los dits honorables consellers, e aquella
legida, de continent ffou appellat cert consell de notables prohòmens, honorables
ciutadans, ço és, los honorables mossèn G. Dez Soler, mossèn Johan
de Marimon, mossèn P. de Malla, mossèn Fferrer Ni. de Gualbes, mossèn
Ramon Ça Vall, mossèn P. Dusay, mossèn G. de Busquets, mossèn Jacme
Ros, mossèn Johan Lull, mossèn Miquel Dez Pla, e mossèn Thomàs Pujada,
los dits honorables consellers, ab los dits prohòmens, ajustats dins la casa
del Concell de
la dita letra, aprés molts rahonaments entre ells haüts, ffou conclòs e deliberat,
que per ànima de la dita senyora reyna de Portugal, per ço com ere
germana del molt alt senyor rey, ffos fet e celebrat
de Barchinona, en la manera e forma e sollempnitat següents:
Ço és, que
sengles gramalles e caperons de drap negre de bon tinct. E lo preparatori
e apparell del dit aniversari e sa deguda fi e perfecció fossen aquests, e que
fossen fets los memorials devall scrits, ço és,
altre als obrers, e altre als verguers, e altre a dos preveres de la dita Seu,
los quals memorials descobren tota la sèria del dit anniversari. E primerament
lo memorial del clavari és lo següent.
Memorial del clavari.
Ço és, que per via de loguer procur de haver alsgunes bigues graus per
posar-les sobre les graus de la capella de nostra dona santa Maria e de santa
Eulàlia.
E que sobre les dites bigues face clavar o posar postam.
E empostat tot, que hi sien fets grahons per pujar-hi. E lo postat sie
cubert tot de tapits verts, ço és, lo tapit de la casa del Concell de cent jurats
e lo tapit de la casa del racional e lo tapit de l'escrivania del Concell e
de la casa de les eleccions. E si mester serà, lo tapit de la Taula de Cambi
de la dita Ciutat.
Aprés, sie en lo mig posat o bastit, en forma de lit, cert bastiment,
lo qual sie cobert de draps de ras. E sobre tal bastiment sie posada la tomba,
la qual representarà lo cors present.
E que sobre la tomba dessusdite sie posada una bella tela de aquelles
que són ja en la sacristia, la qual hi sie prestada.
present lo qui regeix la sacristia, per ço que hajen tal drap com sabran esser
pus àbil e pus propri al hornament del cap de la dita Seu. E que aquest
drap sie encastat dins orles de terçanells negres o tals com elegirà lo dit
regent la sacristia, en les quals orles sien fets d'or fi
de la dita senyora reyna e altres de la dita Ciutat. E los quals
senyals sien acompanyats de diverses fullatges de or fi. E que aprés sie folrat
de tela blava, e lo die de la celebració del dit anniversari sie posat sobre la
tomba desusdita, e aprés que romanga e sie de la dita Seu. E lo dit drap sie
fet e acabat en la dita forma per en Jacme Vergós, banderer de la dita Ciutat.
Mas com al present no
sien axí bells com se pertany a la honor axí de la dita Ciutat com de la dita
senyora, per ço, fou acordat que
fer se puga, qui sie ja de la dita sacristia, on sien ja los senyals de la dita Ciutat.
E en los restants senyals sien sobreposats los senyals de la dita senyora
reyna de Portugal. E aprés, com n'ich haje tals com se pertany, que
comprat segons dit és, encasat e acabat en la manera dessusdita, e sie donat
e liurat a la dita sacristia.
lo qual és ja en la dita Seu. E que en la faç del dit tuguri sie fet sobrecel de
bocharam negre o blau, tal com elegirà lo regent la dita sacristia, e en lo
mig sie pintat, d'or partit,
senyora. E d'altre part hi sien pintats
en cascún corn del dit sobrecel. E que al entorn del dit capellardent sien
fets e posats quatre tovellons de semblant drap de boqueram en los quals
sien pintats
altres
E més avant lo dit clavari face fer per lo candaler de son bienni
brandonets negres, cascú de pes de sis onzes, los quals sien posats sobre lo
dit tuguri, encenadors lo jorn del dit anniversari. E d'altra part, nou ciris
negres, de pes cascú de tres ll., dels quals sien posats
dit capell ardent e los
qui són dins denant l'altar major.
en cascú dels quals sien pintats
E encesos, sien posats lo jorn del dit anniversari als costats del dit tuguri,
tans deçà. com dellà. E de tots los dits ciris, axí grochs com negres, Deu romandre
a la dita sacristia lo delme. E tot lo sobrepús que torn al dit
candaler.
E d'altra part, face fer
onzes, per la offerta del dit anniversari, los quals sien liurats e distribuïts
entre los honorables consellers e los convidats al dit anniversari, mentre
basteran, ab mig reyal en cascú per la offerta. E
reyal en cascú als
avant hi haje alguns brandonets blanchs, de pes de
ab
a les comteses que hi seran. E aprés, sien fetes
encare més, quare si
entre lo clero e les dones, les quals seran en lo dit anniversari distribuint-ne
a cascú e a cascuna una candela e
offerta.
E semblantment, que compre lo dit clavari brunetes de bon tinct, per
que
Memorial dels honorables obrers.
Ço és, que
Johan Merquet e P. de Conomines, a açò deputats per los honorables
consellers, ab los caperons vestits e cavalcants, de part del dits honorables
consellers convidaran la senyora dona Cicília de Cabrera e les senyores
comtesses, pregant-les de part dels dits honorables consellers vullen esser a
la dita Seu dissabte, a
aniversari, per fer honor a la celebració de aquell. Aprés, los dits obrers,
sols, sense los caperons vestits, seran ab los honorables mossèn lo vicari de
la Seu, per ço com lo bisbat vague, pregant-lo de part dels dits honorables
consellers, que per notícia e sollemnitat del dit anniversari, divendres primer
vinent, precedent lo die del anniversari, aprés dites vespres, e en la
vesprada aprés següent, e lo dit disabte per lo matí, man esser fets los tochs
acustumats per semblants anniversaris de les campanes de la dita Seu.
E semblantment, proveesque lo dit mossèn lo vicari que los curats de les
esglees parroquials, e per los presidents dels monestirs de hòmens e de dones
de la dita ciutat, e per lo monestir de Valldonzella, com hoyran fer los dits
tochs de la Seu, semblantment facen, cascuns en lurs esglees, fer semblants
tochs de lurs campanes, e cascuns e cascunes sien processionalment e ab
creu levada a la dita Seu e facen aquí sobre lo cors present lurs absolucions,
segons en semblant cas és fer acostumat.
de matí a Casa del Concell de la dita Ciutat, e aquí, ensemps ab mossèn Johan
de Gualbes, quart, e mossèn P. de Ciges, quint, consellers, en companyia
de mossèn P. Dusay e de alsguns altres honorables ciutadans, ordonaren
per deguts trasts, dejús continuats, tots los qui aquí foren presents dels
aemprats a fer honor al dit anniversari. E semblantment, provehiren que
la missa major e alta del dit anniversari fos celebrada per lo senyor bisbe
de Puçol, del orde de frares Heremites de Sant Agustí, lo qual se trobà present
lavors en la present ciutat.
Memorial dels verguers dels honorables consellers.
Ço és, que de part dels honorables consellers, sens vestir-se los caperons,
convidaren los molt honorables mossèn Galceran de Requesens, veusportant
de Cathalunya, mossèn lo regent la Vegueria, los deputats e ohydors de
comptes del General, lo batle general de Cathalunya, lo batle de Barchinona,
abats, barons, nobles hòmens, cavallers, honorables ciutadans, hòmens
de paratge e honrats mercaders, que lo dit disabte, die del dit anniversari,
de matí, sien a Casa de la Ciutat per anar a la Seu per fer honor al
dit anniversari.
Memorial dels discrets mossèn Johan Quintà e mossèn P. Nes, preveres
de la Seu, que hi fou mès per mossèn Narcís Roig, principalment elegit,
lo qual fou malalt, los quals han haüt càrrech de la offerta del dit anniversari.
Ço és, que
manner de la Seu
de la dita Seu lo die del anniversari. E als monjos de la dita Seu per
los tochs de les campanes,
abats, barons, nobles hòmens, cavallers, honorables ciutadans,
hòmens de paratge e mercaders honrats, los ciris blanchs, mentre basteran,
ab mig crohat en cascú. E a cascú dels
ciri blanch, ab sengles mig croats, per la dita offerta. Emperò, a dona
Cecília e a les comtesses que hi seran, sengles ciris blanchs, de pes de
onzes, ab
Les candeles grogues distribuïren entre les altres dones convidades a
la solemnitat del dit anniversari, les quals offeriren ab diner en cascuna candela.
E és cert, que lo dit disabte, a
fou celebrat e hac son degut acabament en la Seu dessusdita, servades
e complides totes e sengles coses dessús ordonades e contengudes,
res no jaquit. E la missa del dit anniversari dix lo bisbe de Puçol. E féu
lo sermó mestre Blay, del orde dels frares Preÿcadors.
És semblantment cert, que los dejús nomenats e molts d'altres,
aemprats e convidats de part dels dits honorables consellers, foren lo dit
disabte per lo matí a la dita Casa de la Ciutat, en nombre assats copiós,
assitiats en lo ort cascú en son orde en los padriços qui aquí són. E aquí
foren agraduats per los honorables mossèn Johan de Gualbes, quart, e per
mossèn Pere de Ciges, quint, consellers, e per los honorables mossèn Miquel
Dez Pla e P. Cestrada, obrers de la dita Ciutat. E per, mossèn P. Dusay
e altres honorables ciutadans.
E foren fets los trasts següents:
primer trast: Mossèn Bn. Esplugues, regent la Vegueria; mossèn
Ffrancesch Dez Pla, conseller primer; don Jacme de Cardona, deputat del
General per la Esgleya; don Johan d'Ixer; l'abat de Sanct Cugat.
per los militars; lo justícia d'Aragó; lo governador de Mallorques; lo mestre
racional; l'abat de Vila Bertran; mossèn Huc Fiveller.
reyal; lo fill de mossèn Johan d'Ixer; lo batle general; lo fill del Comte de
Módica; lo viç
mossèn Blascho de Castellet; mossèn G. Dez Torrent; mossèn
Vallterra.
G. Ermengol; mossèn Johan de Marimon; mossèn Johan de Pau; mossèn
Sa Masó; lo Comanador de Tortosa.
mossèn Barthomeu Castelló; mossèn P. de Malla; mossèn P. Johan
de Sent Climent, ohydor de comptes del General; mossèn Ffrancí Dez
Vall; lo procurador del comtat d'Empúries.
mossèn Gispert de Guimerà.
Pila, cònsol; Bng. de Palou.
Gualbes; Bn. de Muntbuy.
Vilatorta.
Carbó; P. Serra.XIII
Manresa, cònsol; Johan de Camós; lo mostaçaff.
E aprés, alguns altres, los quals ells mateys se ordonaren.
Les messions fetes per part de la Ciutat per rahó del dit aniversari són
continuades en lo terç compte del honorable en G. de Gualbes, clavari, en
cartes
E són en summa
SOLLEMPNITAT FETA EN LO ANNIVERSARI DE LA SENYORA REYNA DE
CASTELLA, GERMANA DEL MOLT ALT SENYOR REY.
Dilluns, a
Ffrancesch Dez Pla, mossèn Bn. Ça Pila, mossèn P. Dez Torrent,
mossèn Johan de Gualbes e mossèn P. de Ciges, consellers l'any present
de la Ciutat de Barchinona, apellats per ells los honorables mossèn Huc
Fiveller, mossèn G. Dez Soler, mossèn Johan de Marimon, mossèn P. de
Malla, e mossèn P. Dusay, ciutadans de la dita ciutat, e ajustats tots dins
dits honorables consellers en lo present mes convenen per vendre les imposicions
de la dita Ciutat, e ffou aquí exposat per los honorables consellers
com la senyora reyna de Castella, germana del senyor rey, havie finats
sos derrers dies. E lo seu òbit ere a ells stat notificat per la senyora reyna
ab una sua letra de la tenor següent:
"Als amats e feels nostres los consellers e prohòmens de la Ciutat de
Barchinona.
La reyna. Prohòmens: Per tal com a la bona affectió e voler que havets
al senyor rey e a nós, se pertany que tots los cassos e successos axí de adversitat
com de prosperitat vos sien manifestats, vos notificam com nós és refrescada
e augmentada la dolor de la mort de la molt alta dona Maria de
gloriosa memòria, reyna de Castella, sobre la dolor e les làgrimes de la reyna
de Portugal, abdues germanes del senyor rey e de nós; són finades abdues
com a cathóliques xpistianes.
Aquest cas tant dolorós, poch aprés del primer, vos denunciam per la
dita rahó, e per tal que segons vostre bo e loable costum, axí en devotes oracions
per ànima de la dita defuncta com en les altres tribulacions per piadosa
compassió vullats participar. Data en València, a
del any
E presentada e legida en lo dit Concell la letra dessusdita, los dits honorables
consellers explicaren al Concell dessusdit lurs intencions, demenant-los
de concell que
que
gramalles ne caperons negres, ne aximateix los verguers, quare
tant s'eran stats propinques los dits aniversaris, lo
fetes per lo aniversari de la senyora reyna de Portugal seran axí bé
noves com lo primer dia que les se vestiren. E per aquesta rahó cessarie
la despesa de les dites gramalles.
E exposades les dites coses, lo dit Concell, tots concordes, attès que la dita
senyora reyna de Castella ere axí bé germana del senyor rey com la senyora
reyna de Portugal; e attesa la letra de la senyora reyna dessús inserta, delliberaren,
que [fos fet] semblant aniversari de aquell celebrat per ànima de la
senyora reyna de Portugal, exceptades solament les gramalles noves fahedores
als honorables consellers e als verguers, seguints la oppinió dels honorables
consellers, la qual loaren e bendigueren per les rahons dessusdites. E exceptat
semblanment que no cal fer de nou sobrecel ne tovallons al tuguri
o capell ardent, com aquell ja fet per lo anniversari de la senyora reyna de
Portugal és axí fresch que no hi cal sinó mudar los senyals de Portugal.
En totes les altres coses e sollempnitats fetes en lo dit anniversari de la
senyora reyna de Portugal sia procehit, fet e servat en lo dit anniversari
faedor per la dita senyora reyna de Castella, no detreent-ne res. E en la dita
manera près conclusió lo dit Concell. E ffou assignat die a fer lo dit
aniversari a divendres, que
Lo primer trast dels convidats al prop dit anniversari, e los altres
per lur orde són los següents:
Lo bisbe de Puçol; mossèn lo regent la vegueria; mossèn Ffrancesch
Dez Pla, conseller primer; don Jacme de Cardona, deputat del General
per la Esglea; don Johan d'Ixer.
los militars; l'abat de Sanct Cugat; lo governador de Mallorques; lo batle
general; lo justícia d'Aragó; mossèn G. Dez Soler.
Braç reyal; lo batle de Barchinona; mossèn Cruhilles; mossèn G. Dez
Torrent; mossèn Vallterra.
mossèn Johan de Marimon; lo comanador de Tortosa.
lo hoÿdor militar dels comptes de la Deputació; mossèn P. Dusay.
lo hoïdor per lo Braç reyal dels comptes de la Deputació; lo procurador del
comtat de Ampuries.
Gispert de Guimerà; lo cònsol de Palerm.
Bn. Fiveller.
Lobet; mossèn Gaspar Bussot.
cònsol; P. Serra de la Capella.
Les messions fetes per rahó del dit anniversari són continuades en lo
terç compte del honorable en G. de Gualbes, en cartes
Són en summa:
ANNIVERSARI FET PER LOS PARENTS, DOMÈSTICHS E FAMILIARS DEL
REVERENT MOSSÈN SIMON, QUÒNDAM, BISBE DE BARCHINONA, EN LA
SEU DE BARCHINONA PER ÀNIMA DEL DIT REVERENT LO QUAL
FINÍ SOS DERRERS DIES EN LA CIUTAT E CORT DE ROMA.
Los honorables consellers, precehint delliberació de alsguns honorables
ciutadans, delliberaren que no fos fet per part de la Ciutat algún anniversari
per lo dit senyor bisbe, quare, jassie ab diligència encerquat, no
que de algún prelat o bisbe de la dita ciutat qui morís en parts remotes e
fora son bisbat, se faés solempnitat alguna, exceptat solament que
consellers se vestiren de lurs gramalles negres per alsguns dies, fort
pochs. E per ço, los dits parents e amichs procehiren a ferlo dit lur anniversari
en la forma següent.
Dimarts, a
en lo cor de la Seu
E sobre lo dit lit ffou posada una tomba representant cors present, cuberta
primerament de solempna tela prima. E foren posats de sobre dos draps
d'or blanchs emperials, encasats dins orles de terçanells negres, ab certs
senyals e diverses fullatges d'or fi. E sobre los dits draps d'or ffou estesa
una casulla de drap d'or vert ab lo camper vermell. E al
totes les dites coses ffou bastit
ennegrits encesos. E en la faç del dit tuguri fou fet
negre, ab
tots del dit senyor bisbe. E al entorn, tovallons de semblant drap e ab diverses
senyals semblants dels propdits.
negres en les rexes, les quals són als costats de les graus de la capella de santa
Eulàlia, tant com durà lo offici de la misa major del dit anniversari, la qual
missa celebrà lo reverent bisbe de Puçol, lo qual en lo dit temps se trobà
en Barchinona. E féu la collació o sermó del dit anniversari mestre Blay,
del orde dels ffrares Preÿcadors.
E jassie totes les esglees parroquials, e los monestirs de hòmens de Barchinona,
e lo monestir de les monges de Muntalegre, venguesen processionalment
a fer lurs absolucions ab creu levada, però lo monestir de Sanct Pere
e lo monestir de Jonqueres, e lo monestir de Valldonzella o los presidents
e convents dels, prop dit monestirs venguessen e absolguessen processionalment,
pero no vengueren ab creu levada.
E ací près conclusió lo dit anniversari.
Los honorables consellers, jassie convidats per parts dels dits parents,
attinents e amichs del dit reverent bisbe, però no anaren al palau bisbal,
ans dreta via se
[27 maig 1445]
En la festa del sagrat Cors de Jhesu Xpist, la qual fou celebrada dijous,
a
consellers los dejús nomenats per ordonar en la processó qui
al exint de la Seu, e aprés per tota la processó, no contrestan los trasts
dejús scrits.
E primerament, al exint de la Seu, ab los honorables obrers: los honorables
mossèn P. Oliver; mossèn Johan Marquet; Bng. Lull; P. de
Conomines.
De la Seu fins a la Cort del veguer: Jacme de Bonet; Ramon Dez Pla;
Gilabert Queralt.
De la Cort del veguer fins a la carniceria dels cabrits: Ffrancí Ces Avaces;
Bn. Ça Bastida.
De la dita carniceria fins a la capella d'en Marcús: Galceran Oliver;
Antich Ferrer; Ffrancí Ortal; Galceran Carbó.
De la Capella d'en Marcús fins per tot lo carrer de Munchada: Balthasar
Romeu; Miquel de Gualbes; Johan Colom; Ffelip de Ferrera; Johan
Torrent; Ramon Ros.
De la plaça del Born fins a la carniceria del carrer Ample: Andreu Bosquet;
Ramon Ça Vall; Ffrancí Ramis; Anthoni Vidal.
De la carniceria del carrer Ample fins al cantó del Ragomir: Miquel
Cardona; Johan Ça Rovira; Ffrancí Xatantí; Francí de Vallseca; Johan
Dez Vall.
Del cantó del Ragomir fins a la volta de Sanct Cristoffol: Bn. de Marimon;
Jacme Fiveller; Johan Luís de Vallsecca.
De la volta de Sanct Cristòffol fins a la plaça de Sanct Jacme Ffrancí
Bussot; G. Oliver; Johan Ros.
De la plaça de Sanct Jacme fins a la Seu: nemo.
Los prohòmens dejús scrits portaren en la dita processó los brandons
blanchs denant lo sagrat Cors de Jesu Xpist.
Part dreta, los honorables. Part esquerra, los honorables.
Mossèn lo batle. Mossèn Huc Fiveller.
Mossèn G. Dez Soler. Mossèn Johan de Marimon.
Mossèn P. de Malla. Mossèn G. Dez Torrent.
Mossèn Anthoni de Vilatorta, cònsol. Mossèn Fferrer Nicholau de Gualbes.
Mossèn Bn. Fiveller. Mossèn Ramon Ça Vall.
Mossèn Johan Mossèn G. de Busquets.
Mossèn P. Arnau Pol. Mossèn Jacme Ros.
Mossèn Jacme Ça Pila. Mossèn Ffrancesc Lobet.
Mossèn Johan Marquet. Mossèn Miquel de Montjuïch.
P. de Prexana, cònsol. Mossèn P. Bussot.
Misser Ffrancesch Castelló. Jacme Genís de Vallseca, mostaçaff.
Los qui ab sengles bordons portaren lo jorn de la dita festa lo pali
jus lo qual fou portat per la dita processó lo sagrat Cors de Jesu Xpit.
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn Bn. Ça Pila, conseller segon. Mossèn P. Dez Torrent, conseller
Mossèn Bn. Esplugues, regent la terç.
Vegueria. Mossèn Ffrancesch Dez Pla,
Mossèn Johan de Gualbes, conseller conseller en cap.
quart. Mossèn P. de Ciges, conseller quint.
ANIVERSARI FET PER ÀNIMA DEL SENYOR INFANT DON HENRIC, MESTRE
DE SANCT JHAGO, GERMÀ DEL MOLT ALT SENYOR REY.
En nom de nostre senyor Déu e de la sagrada verge Maria, mara sua.
Com los honorables consellers haguessen reebuda una letra del senyor rey
de Navarra, dada en la Almunia de Dona Godina, a
e dejús scrit, ab la qual los notificave com a
lo senyor infant don Henric, mestre de Sant Jhago, frare seu, sobrevinent
ffebres, finà sos derrers dies; perque
dit senyor infant, aquella memòria que la dita ciutat acustumave de fer en
semblants casos, segon pus largament e distincta és en la dita letra contengut.
E per tant, los honorables mossèn Ffrancesch Dez Pla, mossèn Bn.
Ça Pila, mossèn P. Dez Torrent, mossèn Johan de Gualbes e mossèn P. de
Ciges, consellers l'any present de la dita Ciutat, dilluns a
del dit mes de juny, any
mossèn Johan Lull, mossèn Huc Fiveller, mossèn G. Dez Soler,
mossèn G. Dez Torrent, mossèn Johan de Marimon, mossèn Fferrer Nicholau
de Gualbes, mossèn Pere Dusay, mossèn Ramon Ça Vall e mossèn
G. de Busquets, exposades a ells les dites coses per los dits honorables consellers,
e comunicat molt entre ells de e sobre lo anniversari faedor per
ànima del dit senyor infant don Henrich, e sobre la sollempnitat de aquell,
concordablement delliberaren e conclougueren lo dit anniversari esser rahonablement
e deguda esser fet, attès lo dit infant esser germà del dit molt
alt senyor rey, e attesa la prosapia reyal de on devellave, e atteses les virtuts
de les quals nostre senyor Déu havie dotada la persona del dit senyor infant.
E que
dita Ciutat per ànima del senyor infant don Pedro, germà semblantment
del dit molt alt senyor rey, axí en drap d'or bell imperial posador sobre
la tomba on se representaria lo cors present, lo qual drap fos donat e romangués
a la sacristia de la dita Seu, e per ornament de aquella. E fer-hi bastir
capellardent ab la luminària de brandonets negres acustumada. E jus lo
dit capellardent fos fet
E lo dit drap d'or fos encasat dins orles de terçanells negres ab
de or fi, ço és,
E entre senyal e senyal fossen pintats de or fi diverses fullatges. E en lo mig
del sobrecel fos pintat
cascun cap del dit sobrecel fossen pintats sengles senyals de la Ciutat; e en
los tovallons fossen pintats
altres
de cera los quals no fossen ennegrits, e que cascú fos de pes de
senyals de la Ciutat en cascún brandó, los quals cremassen en les rexes de
ferre deçà e dellà lo cors present. E que fossen fets los tochs acustumats de
les campanes de la Seu lo jorn precedent e lo jorn del dit anniversari. E semblants
tochs fossen fets per les esgleyes parroquials e per les esgleyes dels
monastirs de la dita ciutat. E que
les dites esgleyes axí parroquials com de monestirs, e axí de hòmens com de
dones, processionalment, ab creu levada, fessen lurs absolucions sobre lo
dit cors present. Volgueren emperò los dits honorables consellers e Concell
que no fos procehit a la celebració del dit anniversari ne fos die prefigit a
la celebració d'aquell, fins fos haüda clara notícia e certitut, per los honorables
consellers, del anniversari faedor per la senyora reyna en la ciutat
de València, per no premetre
senyora.
E aprés, los dits honorables consellers reeberen una letra del discret
en Johan Oliver, notari e síndich de la dita Ciutat, lo qual ere en la ciutat
de València, scrita a [tres] del mes de juliol,
altres coses certificave los dits honorables consellers com la senyora reyna
devie fer de cert anniversari per lo dit infant don Henrich, dimarts a del
dit mes de juliol, en la esglea de la Trinitat.
E haüda la certificació propdita del dit en Johan Oliver, de continent
assignaren jornada a fer lo dit anniversari en la Seu de la dita ciutat, ço és,
dimecres a
En lo qual die de dimecres, a
lo anniversari dessusdit en la dita Seu. E foren fetes e complides totes
les coses preparatories e faents al dit aniversari, segons és dessús estesament
designat en la delliberació dessusdita. E la missa major del dit anniversari
fou celebrada per lo honorable misser Ffrancesch Dez Pla, canonge
e cabiscol de la dita Seu, en defelliment de bisbe e de abat qui hagués insignes
episcopals, dels quals no
sollemne sermó per lo religiós ffrare conventual e bíblich del monestir dels
Frares Menors de Barchinona.
E per part dels honorables consellers foren convidats a fer honor a la
celebració del dit aniversari mossèn lo governador de Cathalunya, mossèn
lo regent la Vagueria, los deputats del General, batlle general de Cathalunya,
lo batlle de Barchinona, abats, barons, nobles hòmens, cavellers, honorables
ciutadans, homes de paratge e honrats mercaders. E semblant hi foren
convidats dona Sicília de Cabrera, la comtesa de Luna e altres nobles e
honorables dones qui
E lo dit dimecres per lo matí, los convidats al dit anniversari se ajustaren
per lo matí dins lo hort de la Casa de la Ciutat, e aquí fforen ordonats
per los trasts e orde devall scrits per los honorables mossèn Miquel Dez Pla
e P. Cestrada, obrers l'any present de la dita Ciutat, assistents a ells los
honorables mossèn Johan de Gualbes, conseller quart, e mossèn P. Dusay.
E feta la ordinació dessusdita, partiren de la dita casa, ab los caperons
vestits, en la ordinació e graduació fetes, les quals són les següents.
regent la Vagueria; mossèn Ffrancesch Dez Pla, conceller primer;
don Pedro de Quixones; lo prior de Portegal; don Johan de Cardona.
Ramon de Cardona; lo batle general; don Johan de Mur; mossèn G. Dez
Soler.
prior de Santa Anna; lo batle de Barchinona; don Hugo de Cardona;
mossèn G. Dez Torrent.
mossèn Bn. Johan; mossèn Cruhilles; mossèn Johan de Marimón; misser
Jordà d'Avinyó, hoïdor de comptes del General.
mossèn Fferrer de Gualbes; mossèn Ça Masó, hoÿdor de comptes; ffrare
Vallgornera.
P. Dusay; mossèn P. Johan de Sent Climent, hoïdor de comptes; mossèn
Ramon Sa Vall.
mossèn Ffrancí Dez Valls; mossèn Anthoni de Vilatorta, cònsol.
de Gualbes, cònsol de Palerm; mossèn Ffrancí de Mur.
mossèn Galceran de Santmenat.
Johan de Mur; mossèn Jacme Janer.
de Vallseca, mostaçaff; G. Colom; mossèn Muntbuy; mossèn Ladernosa.
Sentmenat.
Les despeses fetes per rahó del dit aniversari són continuades en lo terç
compte del honorable en G. de Gualbes, clavari, en cartes
Són en summa
SANT SEBASTIÀ I ELS CAVALLS COTONERS].
[Any 1446]
En nom de nostro Senyor Déu:
Capítols concordats entra los honorables consellers de la Ciutat de Barchinona
de una part, he en Thomàs Alemany, pintor, de la altra part, sobra
los antremesos del martiri de sent Sabestià e los cavals guodoners de la batalla
dels turchs qui han a servir a la festa de Jhesu Xpist, segons evant se seguex:
Primo, que lo dit Thomàs Alamany aga e sia tangut ha tot son càrrech
de mentenir lo antremès del gran turch axí de pintar, recorer e adobar he
tornar de nou com necesari sarà, abseptada la fusta e mans de fuster he
ferro.
antremès, e totes altres coses necesàries al dit antremès hó castel, segons los
cotoners lo solian menar hó portar en lur temps.
he barbes, segons solien anar ab los dits cotoners.
e casots e elmets guorgerins e lanses e spases e dargues, e totes coses
nesesaries els dits cavals e cavalés, septat los caschevels e fusta.
lunes d'argent, una per lo pannoner e dues per les escoltes e totes altres coses
nesesàries a tots aquels qui faràn de la batala contra los dits cavals qui sian
de son art, ço és del dit Thomàs Alamany, septat fusta.
bastó del alguotzir, he barba e cabelera de haquel, he lo panó del gran turch,
e asta per lo dit panó, he barba he cabalera de aquel qui aporta la gran massa,
e sobravesta de aquel he la dita massa.
turch sobra l'entremès.
ab lunes d'argent, e barba e cabalera per aquel qui aporterà la dita
bandera.
banderes.
Sebestià.
he la diadema ab lo Jhs., he
guafes per les dites ales.
dit Thomàs Alamany que per cetefecchió de mentenir he tanir en condret
les atràs dites coses haga caschun any
d'aquell; so és,
les atràs dites coses del dit antremès, e los restants
aver donat bon compliment en totes les dites coses necesàries als dits antremesos.
que lo dit Thomàs Alamany haga libertat de mudar los dits
és, dos cavals caschun any, e no pus, so és, antès fins a la cantitat dels
dits
per tant com lo dit Thomàs Alamany vuy no hauria temps de fer los dits
cavals de nou qui pertochan per aquest any, que l'any vinent, que comptarem
cavals, e no pus, e los altres restans
dels
que farà de nou fins a la cantitat dels
de donar al dit Thomàs Alamany
veys sien del dit Thomàs Alamany; és antès anperó que d'aquí avant esser
tornats los dits
del dit Thomàs Alamany, so és, de mudar de nou si nessesari sarà, sens
aver algun sechós de la Ciutat, ceptat ffusta.
caschun caval que farà de nou, la dita Ciutat lo hi haga a fornir de nou, ço és,
de manta e de casot fins a la cantitat dels
anant sian a càrrech del dit Thomàs Alamany, amperó que les mantes veyes
sien del dit Thomàs Alamany.
chascun any la dita Ciutat sia tanguda de loguar pitrals e retrangues de
caschevels ha servitut dels dits
prevere, lo qual Deu aver càrrech de fer fer los jochs demuntdits, que aga
caschun any, per fer donar a mengar he a beura, axí de matí com el dinar
megor, ha tots aquells qui faran los dits jochs, och anchara per remuneració
e setisfechsió de sos trebals, per caschun any,
[16 juny 1446]
En la festa del sagrat Cors de Jhesu Xpist, la qual fou celebrada digous
a
consellers [los] dejús nomenats, per ordonar en la processó qui
dit die, al exint de la Seu, e aprés per tota la processó, no contrestant los
trasts dejús scrits.
E primerament, al exint de la Seu, ab los honorables obrers: los honorables
obrers mossèn Johan de Gualbes; mossèn P. de Citges; P. Cestrada;
Galceràn Oliver.
De la Seu fins a la Cort del vaguer: Jacme de Bonet; Ramon Dez Pla;
Gilabert Queralt.
De la Cort del vaguer fins a la carniceria dels cabrits: Guillem Oliver,
fill d'en P.; Ponç de Gualbes.
De la dita carniceria fins a la capella d'en Mercús: Luís Lull; Johan
de Marimon, fill d'en Johan; Bertran Ramon Ça Vall; Jacme Carbó.
De la capella d'en Mercús fins per tot lo carrer de Muncada: Balthasar
Romeu; Miquel de Gualbes; Johan Colom; Arnau Ça Bestida; Antich
Ferrer; Bnt. de Marimon.
De la plaça del Born fins a la carniceria del carrer Ample: Arnau Bosquet;
Ffrancí Queralt; Ffancí Ramis; Anthoni Vidal.
De la dita carniceria, per lo carrer Ample, fins al cantó de Ragomir:
Romeu Lull; Galceran Carbó; Ffrancí Xetantí; Ffrancí de Vallseca;
Johan Dez Vall; Luís Colom.
Del cantó del Regomir fins a la volta de Sanct Xpistòffol: Johan Bng.
de Vallseca; Johan Oliba; Agustí Maçanet.
De la volta de Sant Xpistòffol fins a Sant Jacme: Galceran Dusay,
fill d'en P.; Johan Ros; Ramon Merquet; en Baldrich.
De la plaça de Sant Jacme fins a la Seu: nemo.
Los prohòmens dejús scrits portaren en la dita processó los brandons
blanchs denant lo sagrat Cors de Jhesu Xpist.
Part dreta, los honorables: Part esquerra, los honorables:
Lo balle. Mossèn Guillem Dez Torrent.
Missatger de Mellorques. Mossèn Johan de Marimon. Mossèn Fferrer Nicholau de Gualbes. Mossèn P. Dusay.
Mossèn Ramon Ça Vall. Mossèn Guillem de Busquets.
Mossèn P. Oliver, cònsol. Mossèn Jacme Ros.
Mossèn Francesch Lobet. Mossèn P. Dez Torrent.
Mossèn Miquel Dez Pla. Mossèn Anthoni de Vilatorta.
Mossèn Johan de Gualbes. Mossèn Johan Marquet.
Valentí Gibert, cònsol. Mossèn Thomàs Pujada.
P. Metge, mostaçaff. Mossèn Ramon Grau.
Los devall nomenats portaren los bordons del pali dejús lo qual fou
portat lo sagrat Cors de Jhesu Xpist.
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn Ffrancesch Carbó, conseller Mossèn Guillem Colom, conseller
terç. quart.
Mossèn lo veguer. Mossèn Johan Lull, conseller
Mossèn Bernat Fiveller, conseller primer.
segon. Missatger de Mellorques.
Mossèn Anthoni Pujada, conseller Mossèn Guillem Dez Soler.
quint.
[16 juny 1446]
En la festa del sagrat Cors de Jhesu Xpist, la qual fou celebrada digous,
a
foren elegits per los honorables consellers los dejús anomenats per ordonar
en la processó qui
processó en los trasts devall designats.
E primerament en la Seu, ab los honorables mossèn Johan de Gualbes
e mossèn P. de Malle, pus jove, obrers l'any present de la dita Ciutat, foren
elegits e assignats los honorables mossèn Guillem Colom e en Ffrancí Tries.
Los dits honorables obrers, ensemps ab los dits honorables mossèn Guillem
Colom e en Ffrancí Tries, e ab los honorables mossèn Johan Marquet,
en P. de Conomines, en Guilem de Gualbes e Johan de Migevila, administraren
al exint de la Seu. aprés, los dits mossèn Johan Marquet e Guillem
Colom portaren brandons en la dita processó. E los dits honorables obrers,
ab altres dejús designats, ordonaren per tota la dita processó. E del exint
de la Seu fins a la Cort del vaguer han administrat los descús nomenats.
De la Cort [del] vaguer fins al cantó de Sant Xpistòffol, al entrant de la
Bòria: en Bng. Sayol; en Busquets, lo ros; en Lorenç Martina; en Ffrancí Ramis.
Del cantó de Sant Xpistòffolfins a la capella d'en Marcús: en Guilem
Oliver, fill d'en P.; en Luís Lull; en Jacme Carbó; en Johan Ros.
De la capella d'en Mercús, per lo carrer de Muncada, fins a casa de Galceran
Dusay: en Balthasar Romeu; en Ramon Dez Pla; en Leonard de
Sos; en Johan Dez Valls; en Johan de Marimon; en Xetantí; en Johan
Colom.
De la dita casa d'en Galceran Dusay, la plaça del Born, fins a la carniceria
del carrer Ample: en Pons de Gualbes; en Galceran Dusay, fill d'en P.; en
P. Johan Serra, fill d'en P.
De la dita carniceria fins al cantó d'en Buçot: en Galceran Carbó; n'Anthoni
Vidal; Ffrancí Xetantí; Bertran Ramon Ça Vall; n'Asquerit; Antich
Pujada.
Del cantó den Buçot fins a la Casa de la Ciutat: en Johan Berenguer
de Vallseca; en Johan Oliba; n'Ortal; en Johan Carreres; en Johan
Ferrer, àlias Çes Avasses; en Busquets, lo negre; en Thomàs Puig.
De la dita [Casa] [de] [la] Ciutat trossús a la Seu: nengú.
Los devall scrits portaren los bordons del pali dejús lo qual fonch portat
lo sagrat Cors de Jhesu Xpist.
Part dreta: Part esquerra:
Missatger de Ffrance. Mossèn Jacme Ros, conseller segon.
Lo governador. Mossèn P. Dusay, conseller
Mossèn P. Johan de Sant Climent, primer.
conseller quart. Síndich de Leyda.
Mossèn P. de Relat, conseller quint. Mossèn Ffrancesch Dez Pla.
Les persones e prohòmens dejús scrits portaren los brandons denant la
custòdia hon era reservat lo sagrat Cors de Jhesu Xpist, en lo dit any
Part dreta: Part esquerra:
Missatger de France. Lo balle.
Missatger de France. Síndich de Perpinyà.
Mossèn Guillem Dez Torrents. Mossèn Johan de Marimon.
Mossèn Fferrer de Gualbes. Mossèn Ramon Ça Vall.
Mossèn Guillem de Busquets. Mossèn Bnt. Ça Pila.
Mossèn P. de Citges, cònsol. Mossèn Ffrancesch Lobet.
Mossèn Miquel de Monjuhic. Mossèn Ffrancesch Carbó.
Mossèn Miquel Dez Pla. Mossèn P. Oliver.
Mossèn Guillem Colom. Lo cònsol mercader.
Mossèn Johan Merquet. Lo mostaçaff.
Ordonaren los dits honorables consellers que les representacions e jochs,
la dita feste, se faessen per lochs següents, e no en altres:
Primo, denant la senyora reyna, qui vahé los entrameses e representacions
en la plaça del Rey,
de la Bòria,
Item,
Galceran Dusay,
Item,
dues vegades
E d'aquí avant, fossen fetes a conaguda e voluntat dels administradors.
DE LA SEU.]
[30 octubre — 14 desembre 1447]
Com, per loable e antiquada consuetut de aquesta insigne ciutat de
Barchinona, sia usitat que en cascuna sepultura e solemne anniversari
que la dita Ciutat fasse celebració o celebre per reys o reynes e altres de llur
consaguinitat o sanch en la dita ciutat, los honorables consellers ladonchs
presidents delliberen ab consell de alguns prohòmens fer
d'aur emparial, qui deservex a la dita sepultura o anniversari; e fos delliberat
en lo anniversari celebrat per la dita Ciutat en reffrigeri de la ànima
del senyor infant don Enrich, mestre de Sant Hyago, germà del molt alt senyor
rey Alfonso, benaventuradament regnant, seguons és dessús continuat
en cartes
bell drap d'aur vert emparial, en lo qual fossen fets
en què fossen figurades les armes del dit senyor infant, e altres
Ciutat en orles de terçanell blau, en mig dels quals, lo dit drap fos mès e
ornat, e fos folrat de tela blava, qui axí acabat, fos en deguda orde posat
sobre lo cors o monument dessús dit. E per tant com en lo temps de la dita
solemnitat no
covinents e acceptables als honorables consellers, per exequtar la dita delliberació,
fou concordat que per lo regent la dita sacristia fos prestat, lo dit jorn del dit
anniversari, a la dita Ciutat
solemnitats donat a la dita sacristia per la dita Ciutat; lo qual de fet
fou prestat e posat sobre la tomba, representant lo cors del dit don Enrich,
ab condició que quant draps covinents se trobassen per vendre en la dita
ciutat, fos fet lo dit drap, seguons era stat delliberat, e aquell fos donat a
la dita Seu, e lliurat a la dita sacristia. E per lo dit esguart lo die present,
qui
drap, delliberat esser donat, fou lliurat en nom de la Ciutat per en Jacme
Verguós, pintor de la dita Ciutat, al discret en Bnt. Guamir, prevere, un
dels regents la dita sacristia.
lliurat per lo dit Jacme Verguós, pintor, al dit en Bnt. Guamir, prevere
regent la dita sacristia de la Seu, de voluntat dels honorables consellers,
altre drap ja per passat deliberat donar a la dita Seu per lo anniversari
per la dita Ciutat celebrat o fet celebrar en la dita Seu, per ànima de la
senyora dona Elionor, reyna de Portogal, continuat dessús en cartes
blau, ab
de la Ciutat, acompenyats de moltes fulles e flors de diverses maneres, e
ab alguns carxoffos d'aur, e ab una faxa de sermentona al entorn, folrat de
tela blava de Alamanya.
[23 maig 1448]
En la festa del segrat Cors de Jhesu Xpist, la qual fou celebrada digous, a
foren elegits per los honorables consellers los dejús anomenats per ordonar
en la processó qui
processó en los trasts devall designats:
E primerament en la Seu, [ab] los honorables en P. de Conomines, lochtinent
de mossèn Anthoni de Vilatorta, obrer, e en Johan Ça Rovira, ciutadans,
obrers l'any present de la dita Ciutat, foren elegits e assignats los
honorables en P. Johan de Sant Climent; n'Anthoni Pujade; P. Cestrada;
Balthasar Romen; Galceran de Pratnarbonés; Jacme Genís de
Vallseca; Johan Boschà; P. Dez Valls.
Los dits honorables obrers, ensemps ab los altres dessús anomenats,
administraren al exint de la Seu. E aprés, los dits honorables en P. Johan
de Sant Climent e n'Anthoni Pujade portaren brandons en la dita processó.
E los dits honorables obrers, ab los restants dels dessús nomenats, ordenaren
per tota la dita processó, ensemps ab los devall anomenats, cascuns en son
trast o loch a qui per los dits honorables consellers ne fou donat càrrech.
De la bandera, luminària, clero e òrdens fins a la creació del món: en
Jacme Bonet; n'Andreu Marquès; Johan Dez Puig; Jacme Ces Avasses,
qui conferian ab los dejús scrits.
De la creació del món fins a la archa de Nohé: Bng. Sayol; Ffrancí
Ramis; Bnt. de Marimon, qui conferien ab los propsegüents.
De la archa de Nohé fins a la Nativitat: Bertran Ramon Ça Vall:
n'Asquerit; Jacme Fiveller; aquests conferien ab los propsegüents.
De la Nativitat fins a la Resurecció: P. de Malle; Ffrancí de Vallseca;
Johan Colom, qui conferien ab los propsegüents.
De la Resurecció fins a la batalla dels xpistians e moros: P. Metge;
Johan de Migevila; Johan Dez Valls, qui conferien ab los següents.
De la batalla fins a santa Eulàlia: Ffrancí Pallarés; Ffrancí Busquets,
lo ros; Bnt. Johan de Casaldàguila, qui conferien ab los següents.
De sancta Eulàlia fins al Cors de Jhesu Xpist, inclusive: Johan Bng. Ça
Pila; Ramon Ros; Ramon Dez Pla, germà d'en Miquel, aquests conferien
ab los prop dessús nomenats.
Los prohòmens dejús scrits portaren los brandons blanchs denant lo
sagrat Cors de Jhesu Xpist en la dita processó:
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn Anthoni Pujada. Misser Ffrancesch Castelló.
Mossèn Thomàs Pujada. Luís Xetantí, mostaçaff.
Mossèn Johan Marquet. Ramon Amat, cònsol. Mossèn P. Johan de Sent Climent. Guillem Colom.
Mossèn Johan De Gualbes. Mossèn P. Oliver.
Mossèn Jacme Ça Pila. Mossèn Ffrancí Carbó.
Mossèn P. Torrent. Mossèn Miquel de Munjuhic.
Mossèn Ffrancesch Lobet. Mossèn Miquel Dez Pla, cònsol.
Mossèn Jacme Ros. Mossèn Bnt. Fiveller.
Mossèn Guilem de Busquets. Mossèn Ramon Çavall.
Mossèn Fferrer de Gualbes. Mossèn P. Dusay.
Mossèn Johan Mossèn Guillem Dez Torrent.
Mossèn Huc Fiveller. Mossèn Johan de Marimon.
Mossèn lo Balle. Mossèn Ffrancesch Dez Pla.
Los devall scrits portaren los bordons del pali dejús lo qual fonch portat
lo segrat Cors de Jhesu Xpist.
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn P. Romeu, conseller Mossèn P. Serra, conseller terç.
segon. Mossèn Bnt. Ça Pila, conseller
Mossèn lo vaguer. primer.
Mossèn Berenguer Lull, conseller Mossèn Ffelip de Ferrera,
quart. conseller quint.
E més, ordenaren los dits honorables consellers que les representacions
e jochs se faessen per los lochs e per les vegades següents. E no en altres
ne més avant:
Primo, en la plaça del Rey e fins a la Cort del vaguer:
De la Cort del vaguer fins al cantó de Sant Xpistòffol, al entrant de la;
Bòria:
Del prop dit cantó fins a la capella d'en Mercús:
De la dita capella, per lo carrer de Muncada, fins a casa de mossèn Galeceràn
Dusay:
De la propdita casa fins a la carniceria del carrer Ample:
De la propdita carniceria fins al cantó de mossèn P. Buçot, al carrer
Ample:
E d'aquí avant,
[12 juny 1449]
En la feste del sagrat Cors de Jhesu Xpist, la qual fou celebrade dijous
a
los dejús anomenats per ordenar en la processó qui és féu en lo dit
die, al exint de la Seu, e aprés per tota la processó, en los trasts devall
designats:
E primerament en la Seu, [ab] los honorables mossèn P. Johan de Sant
Climent, e P. de Conomines, obrers l'any present de la dita Ciutat, foren
elegits e assignats los honorables mossèn Matheu Dez Soler; Mossèn Anthoni
Pujada; en Johan Ça Rovira; en Ffrancesch Fonolleda.
Los dits honorables obrers, ensemps ab los honorables dejús designats,
ordenaren per tota la processó. E los dessusdits mossèn Matheu Dez Soler
e mossèn Anthoni Pujada portaren brandons per tota la processó:
De la Seu fins a la Cort del vaguer: Jacme de Bonet; Anthoni de Gualbes;
Ffrancí Ces Avasses.
De la Cort del vaguer fins a la carniceria dels cabrits: Ponç de Gualbes;
P. de Conomines; Bnt. Pol.
De la carniceria dels cabrits fins a la capella d'en Mercús: Johan de Marimon;
Luís Lull; Jacme Carbó; Ffrancí Buçot.
De la capella d'en Mercús, e per tot lo carrer de Muncada, fins al Born:
Galceran Dusay; Ffrancí de Coromines; Bnt. de Marimon; Ramon Dez
Pla, germà d'en Miquel; Johan Dez Vall; Bertran Ramon Ça Vall.
De la plaça del Born fins a la carniceria del carrer Ample: Ffrancesch
Bosquet; Ffrancí Queralt; Miquel Ça Torra; Arnau Esquerit.
Tot lo carrer Ample: Ffrancí de Vallseca; Ffrancí Xetantí; Ramon
Merquet; Jacme Fiveller; Andreu Marquès; Bnt. Ça Pila.
Del cantó de Regomir fins a la volta de Sant Xpistòffol; Ffrancesch
Sunyer; Barthomeu Sant Just.
De la volta de Sant Xpistòffol fins a la Seu: Guillem Pere Buçot;
Bnt. Ferrer, fill d'en Barthomeu Ferrer.
Los prohòmens dejús scrits portaren los brandons blanchs cremants denant lo sagrat e preciós Cors de Jhesu Xpist.
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn Thomàs Pujada. Johan Dez Puig, cònsol.
Mossèn Anthoni Pujada. Mossèn Johan Marquet.
Mossèn Matheu Dez Soler. Mossèn P. Johan de Sant Climent.
Mossèn Guillem Colom. Mossèn Miquel Dez Pla.
Mossèn P. Serra. Mossèn Jacme Ça Pila.
Mossèn P. Dez Torrent. Mossèn Ffrancesch Lobet.
Mossèn P. Arnau Pol. Mossèn Jacme Ros.
Mossèn Bnt. Fiveller. Mossèn Bnt. Ça Pila.
Mossèn Guillem Dez Torrents Mossèn Guillem Dez Soler.
Mossèn lo batlle.
Los devall scrits portaren los bordons del pali sots lo qual fonch portat
lo sagrat Cors de Jehsu Xpist.
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn Ffrancesch Carbó, conseller Mossèn P. de Coromines, conseller
Mossèn lo regent la Vagueria. Mossèn Ramon Çavall, conseller en
cap.
Mossèn P. de Citges, conseller quart. Mossèn P. Cestrada, conseller quint.