TEXT
Memòries importans succeÿdes en la ciutat de Barcelona en l'any 1588
Fou la causa la visita [que] feren los diputats precens dels pasats, so
és, trieni de 1585, conforme lo nou redès fet en les corts de [15]85, en
Monsó, per lo rey nostre señor don Felip, segon de aquest nom en Castella
ý primer en Aragó, lo qui fou molta part de veure
perills ý de perde
Fou don Yuan de Queralt diputat en lo trieni de 85, militar, lo qual
governà absolutament tot lo trieni. Ý fou en la visita inculpat de moltes
delatures. Ý sent visitat per les 18 persones, so és, 6 de cada estament,
volgué recórrer al Real Consell ý no volgué deffensar-se de dites dellatures,
pretenent que los yutyes de la visita no heren llegítimament estrets, perquè
vol lo nou redès que lo segon dia de agost, després de raver yurat los diputats,
se haye de publicar la visita, ab vida pública. Ý no
rey no l'havie enviat. Ý aprés lo enviaren perquè los brasos se volien servir
de uns borradós que tenie monsenyor Mollolla, notari en Monsó del bras
aclesiàstic. Ý en lo mes de octubre següent fou enviat ý posat en execusió.
Ý també pretenia que en la devuytena de la visita y havie sis yutyes que
se havien de suspendre per ser enemichs seus, ý axò per lo Consell Criminal
que dins sis dies donasen los yutyes de la visita raons per hon no pogués
recórrer dit don Yuan. Llavòs los diputats, yuntament ab los de la visita,
prete[ne]nt que no y pot haver recós de la Diputació a la Audiència, determinaren,
ý posaren per execusió, de hanar lo hoÿdor Fivaller, acclesiàstic,
ab altros aclesiàstics, a la plasa de Sant Jaume, que
de Queralt. Ý
a 13 de mayx del present any de 88. Ni may l'à
ni a sos ministres, pretenent que
al recós ý que donà fiansas si volia libertat per a paguar lo que fou condemnat
per los yutyes de la visita; fou un dia de yudici veure la yent tan alterada
ý, si hagués feta ninguna resistència, se té per cert lo hagueren mort
segons lo tenien en hodi. Alguns dies haprés determinà lo virey ý la Sala
del Criminal enviar a la Casa de la Diputació al veguer de Barcelona, don
Yuan Comallollga, ý a monsenyor Federic Poll, algusir real, peraquè donasen
los diputats la persona de don Yuan de Queralt, que estava guiat. Fou determinat
per diputats ý devuytena, [que] tenien yuntada a la Diputació per
la conservació de la visita, de no donar-lo perquè here gran peryudici del
General. Ý estigueren en fins a quatre hores de matí ab dades ý respostes
ý consultant-ho ab lo Consell, qui estave ayuntat en casa del virey. Ý quant
veren que no y havie remey determinaren que se
dormir en ses cases, pus no podien cobrar la persona de don Yuan. Aprés
feren regalia al diputat real ý oÿdor real ý a la devuytena. Ý en estos negocis
no y entrevingueren lo diputat aclesiàstic, lo habat de Poblet, ni lo diputat
militar, don Yuan Dansa, cunyat de don Yuan de Queralt; ni lo oÿdor Valentí
de Vilanova, oÿdor militar, perquè hafavorien a don Yuan. Determinaren
los tres anar a Sa Magestat a demanar yustícia, que
los altres ý la devuytena ý feyen coses que no
a capítolls de cort, entre les altres que poguesen despendre los dinés del
General, encara que no tingessen persones dels tres brasos, solament fos la
mayor part de la devuytena. Ý asò feren conforme lo capítol 7 del nou
redès. Ý hanats que se
estracció de nou dels dos militars perquè no y romanie bras militar conforme
un capítol de cort. Ý fou estret per militar don Francès Grimau ý per
oÿdor don Pedro Aymerich, proceint dits negocis, [que] se offerí perquè
se desbarataven totes les enbaxades que la Diputació feya a Sa Magestat.
Determinaren enviar per lo arquebisbe de Tarragona ý per
lo bisbe de Girona ý duc de Cardona. Lo de Tarragona no vingué, donà
escusa que estave mal. Lo de Girona vingué ý prest se
vingué ý se offerí molt llargament a la terra ý de hanar informar a Sa Magestat
ý, de fet, dins dos dias se n'hanà a Madrit. Ý féu la terra nou enbaxadós
sens tres [que] n'í havie ya per los altres negocis. Ý lo duc fou per
lo militar ý don Bernat de Boxadós ý Fivaller ý per lo aclesiàstic lo canonye
Bonet, lo qual havie dies here partit ab un asesor, monsenyor Ferrer, per
informar a Sa Magestat, ý lo canonye Reyadell ý lo ardiaca d'Oms. Ý per
lo real, Amat ý Luýs Corné ý Francès Terrè de Picalqués. Los tres que ya
heren molt dies havie en Madrit heren: lo canonye Vila ý don Pedro de
Queralt ý Enric Terrè de Picalqués. Ý feren manament als nou, [que]
ysqueren en Madrit, sinó al duc ý a Bonet los dispensaren perquè pretenien
que lo diputat ý dos oÿdós no podien fer enbaxada pus los militàs heren
absens. Ý axí tingueren per bé de hobeyr ý venir-se
primés no
brasos. Ý pasant hanant los negocis vingué lo adellentado de Castella, capità
general de les galleres de Espanya, per havarar setze galleres [que] havien
fetes así, en lo drasanall. Ý com fou desenbarcat, lo virey li envià la guarda,
pus ell no y podia hanar per estar mal. Molt gran fou lo havallot de la yent
que
lo rey hó son lloctinent. Fou menester havisar lo conseller segon Royx Soller,
lo qual estava a la Diputació per negocis de la casa. Ý en la hora matexa
y hanà ý digué a l' adellentado que no podie entrar ab la guarda. Ý él
digué que no la volia ý volia tornar a enbarcar-se. Ý lo conseller li replicà
que bé podie entrar sens la guarda. Ý axí ho féu. Ý lo poble se aquietà.
De la marina, que here molt més dins ciutat, se mogué molt havallot cridant
"via fora, moros", altres deyen "traÿció", ý tothom venie a la marina ab
armes hà veure lo que here. Ý moltes dones fugiren per lo portal de l'Àngell
ý tots tancaven les portes ý
remediar-se tant [...]. Pocs dies haprés se succeý un altro havallot en la
marina, piyor. Que, venint don Bernat de Pinós ab la conpanyya dels perayres,
que heren més de 600 per a fer la guarda, per noves [que] tenien
de la armada del turc, venint per lo pla de Sant Francès, ý muntà a la muralla
per hanar al baluart de Mityorn, pasant ab bona horde de nansa la
conpanyya, sent la bandera devall llo pont del virey, se mogué una qüestió
ab don Galseran Armengol, qui feye lo offici de saryento mayor per los
consellés, ab un vidrier que li fou malcriat que li hagué de paguar ab la
gineta [que] aportave. En la hora matexa corregué una veu per tota la conpanyya
que havien pres lo capità. Ý fou tan gran lo sentiment que
que, en un instant, se desféu tota la conpanyya, apellidant que posasen pillotes
ý hanant a casa del virey, pensant que here alí lo capità per a cobrar-lo.
Fou cosa que may s'és vista Barcelona ab tant gran perill perquè huns als
altres que no se entenien. Ý encararen los arcabusos a don Galseran Armengoll,
dient que
que no ere pres, que ho sabia sert ý que ere al baluart. Ý alguns cavallés
que
entrar per lo pont del virey, ab molta vallor, se posaren a detenir-los, que
no fessen tal cosa, perquè
los deyen que lo capità no here pres ý que ere al baluart. Ý per fer un acte
tant honrat los vull así posar per eterna memòria; foren: fra don Federic
de Meca, comanador de Vilafranca; ý don Sebastià de Vilalba, de l'hàbit de
Sant Yuan; ý don Anton Despalau, senor de Granera ý Vilalba; ý don Francisco
Salbà ý Despalau, senor de Gilida; ý Federic de Sarrià, dels quals ne
estigué molt content lo senor virey aprés quant ho sabé lo que havien fet
ý u agreý. Ý fou Déu servit que lo capità vingués a la bandera ý tots se
aquietaren ý hanaren al baluart. Ý per ciutat y hagué moltes alteracions.
Ý en la Casa de la Diputació perquè y eren los diputats ab molts cavallés
ayuntats per los negocis corrents de don Yuan de Querallt. Pocs dies haprés
se succeý la mort de lo oÿdor militar, don Pedro Aymeric, ý los diputats
ayuntaren brasos dins los deu dies ý feren estracció de monsenyor [...]
Comelles. Ý los del Real Consell donaren molts manaments als diputats que
no ffesen estració perquè no u podien fer, per causa que lo oÿdor Vilanova
ere a Madrit ý que no
en lo mes de yuliol 1588 ý també que no y avie bras militar per les raons
ya dites. Pasant havant dits negocis, donaren manaments als officials de la
casa que no tinguesen per diputat a don Francès Grimau ni per hoÿdor al
Comelles. Ý los
ý los feren a saber lo que pasave. Determinaren fer una enbaxada al virey,
fos servit remediar-ho perquè ho farien a saber a Sa Magestat. Ý en tot se
determinà fer laudamentum curie als del Consell Criminal ý luyr-los los
censals si no u tornacen a lloc lo proceÿt. A 2 de de agost 88 per horde del
virey, don Manrique de Lara, ý lo Consell Criminal, hanaren a la Diputació
lo regent Cordelles ý don Enric de Cardona, governador de Catalunya, ý
Federic Poll, algotzir real, ý altres officials. Ý com arribaren alí [i] trobaren
les portes tancades, ysqueren al corredor ý demanaren lo que volien. Fou
respost volien entrar. Ý encontinent obriren les portes ý muntaren dalt ý
los diputats ysqueren a rebre
Fou respost per lo regent que hanaven alí de part de Sa Excel·lència ý Consell
Criminal peraquè donasen la persona de don Yuan de Querallt ý
en los carses reals ý de alí no haxiria sens prestar causió ydònia. Ý lo
oÿdor Fivaller, aclesiàstic, respongué en nom de tots ý digué qu
yurat en lo yntroyt de son offici ý havie hoÿda sentència de escomunicatió
en què tenia a deffensar los privillegis ý capítolls de cort ý nou redès del
General, ý que havie de tenir més compte ab sa ànima que no ab altra cosa
ý que fora de axò que ningú serviria milor a Sa Magestat que
podie dar la persona de don Yuan de Queralt perquè serie molt gran dany
del General ý de sa consiènsia. Ý, en tot, volgueren hanar ab clau de compte
envés lo aposento hon estave dit don Yuan ý volien-lo traure contra voluntat
dels diputats. Ý acodiren gran multitut de aclesiàstics ý
atràs. Ý asò se féu dues hó tres voltes. Ý vént lo poc remey que tenien,
tornaren atràs ý deliberaren tornar-se
per los consellés ý
hanar, en persona, a la Diputació per a traure a don Yuan. Ý los consellés
li feren resposta que yuntarien lo Consell de Sent ý determinarien lo faedor.
Ý lo endemà se tingué lo consell de sent, ý resolgueren de no fer dita
asistència perquè havien trobat que en los negocis de la Mercè lo
prior don Hernando los demanà asistència ý no u feren; a consell de molts
yuristes ayuntaren que no tenien hobligació de fer-la. Ý axí no u feren. Ý
dels yuristes que llavòs aconsellaren n'í havie hara dos en lo Real Consell,
que eren misèr Fort ý misèr Mir ý altros molt cèlebres, ý determinaren tornar
la resposta los consellés ý tot lo Consell de Sent, que ere cosa de veure,
que hanaven dos consellés davant ab los vergués ý tots los del Consell de
quatre en quatre ý a la cloenda tres consellés. Ý entraren dins lo apossiento
del virey ý li digueren que li aportaven la resposta. Here en escrit ý feren-la
llegir. Ý no sols lo desengayaren que no u podien fer perquè en la Diputació
no
hanar contra lo que havien aconsellat. Ý en la escriptura hi avie quexes
del blat [que] se ere tret de Catalunya l'any pasat ab lisències sues ý que
lo poble ho sentie molt ý estava en camí de sentir-ho més, perquè la anyada
no here vinguda bona ý lo blat se n'ere muntat. Ý també donaren quexa
que moltes voltes havie tractat los catalans de rebeldes ý que no
hoyr, que si no fóre en lo càrrec en què estave que li hagueren respost
d'altra manera, que no podien dexar de donar-ne raó a Sa Magestat ý que
los catalans lo que més se preciaven here de ser estats sempre molt fells ý
que tenie lo rey altres regnes que nos podie dir axò d'éls, asenyallant Castella.
Ý él respongué ý digué que "él bien sabia la grande fidelidat que teníen Ý
los catalanes a su rey y que no lo desía sino por veynte y sinco encastados
que estavan retirados en la Diputación que se hazian alí fuertes y que los
suyos los havían conquistado y castigado en Castella quando los huvo"
digué que no llegisen més. Ý los del Consell deyen pasan havant ý
tota la escriptura. Ý aprés los demanà que li enviassen quatre hó sinc companyyes
perquè volie hanar a la Diputació a traure don Yuan de Queralt.
No y respongueren res ý tornaren-se
negocis lo Real Consell havie enviat executar a Perpinyà a don Francès
Grimau mil ducats, de penes que li havien posades en què no prengué la
posseció de diputat perquè no podie ser estret, perquè don Yuan Dansa ere
a Madrit ý ere llegítimament estret, ý en tot no dexà de exercir lo offici de
diputat, ý per axò lo axecutaren. Venint la nova así, que la execusió ere
comensada, los diputats ý devuytena deliberaren ab consell de misèr Pineda,
asesor [del] General, fer laudamentum curie a misèr Mir, yutye de cort, ý
misèr Sans, del Real Consell doctor.
Coses succeÿdes a la Diputació
Ý a 8 d'agost enviaren a fer dites execusions a misèr Mir [que] hobeý;
[que] misèr Sans tingué dos officials en sa casa ý tancaren les portes ý volien
fer resistència. Ý en aquex mes í aribaren tres en enbaxadós: Cellerer, monyo
de Sant Pere de Roda, ý don Francisco de Erill ý don Miquell Miyavilla, per
a presuadir als officials [que] tenie misèr Sans en casa hobeÿsen la execusió
de l'inventari. Ý que los diputats venien ab les mases devant. Ý ab esta
nova hobeÿren en la hora matexa ý enventeriaren ý ab est endemitx fou aquí
lo oÿdor Fivaller aclesiàstic ý molta altra yent ý molts aclesiàstics que l'aconpanyaven,
que no
ý se
les coses hanaven piyorant ý no y havie remey [que] lo virey remediàs estos
negocis, los consellés enviaren de part sua al virey :tots los frares de totes les
religions, dos de cada huna, que here una gran proffessó. Lo qui féu lo raonament
fou lo prior de Sant Pau, persuadint al virey fos servit remediar
los negocis de la Diputació, perquè la terra estava ab molt gran peril de
perdre
se feyen als diputats volent-los llevar la persona de don Yuan sens renunciar
al recós ni donar fianses, lo que may s'ere fet ý fent-se tot ere perdut. Ý
respongué que "galleras [no] tenia el en la playa, ni exércitos contra la Diputación Ý éls respongueren
y que cabesas [no] havía cortado ni hombres haorcado, para que sus
paternidades haviessen de venir de la manera que venian".
que lo peril here molt gran ý sabien que no donarien a don Yuan sinó
mort hó per forsa, ý se
cosa. Los cavallés que en esta temporada hanaven a casa del virey tots eren
ministres ý officials del rey: lo bal·le general, don Ramon Torrelles; don
Fernando Maymó, don Galseran de Semmanat ý Mur i Yuan de Sorribes ý
Luys de Claramunt; tots foren de parer que don Fernando Maymó, com
a més vell, digués a Sa Excel·lència, de part de tots, lo suplicaven per lo que
entenien que here servey de Déu ý de Sa Magestat ý bé de aquest Principat
fos servit donar remey als negocis corrents perquè estave aquest Principat ab
molt gran perill de perdre
Magestat de suplicar-lo "les agradesía la voluntat y A 20 d'agost de dit any 88 vingué don Pedro
que procuraría con Su Magestat fuere presto y que ya sabían su voluntat, que
tan catalàn era como todos".
de Leyva, general de les galleres de Cicília, ab 22 galeres, 12 de Cicília ý
10 de Yènova. Ý quant fou devant Besòs féu alto ý girà les proes ý entretenies.
Ý los consellés hi enviaren dos enbaxadós, lo hú ere don Galseran
Armengoll ý Miguell d'Oms menor, ý li digueren, de part dels consellés, que
no desenbarcàs los soldats perquè la terra estava alterada ý serie llevar algunes
qüestions que
en remediar-ho. Ý respongué don Pedro que "el deseava servir esta ciudat ý se
que por quien quiera que se lo enviaran a dezir, quanto más por Su Magestat,
que el lo haría"
posà davant lo moll sens saludar ý posà la tenda. Vént la ciutat que no volie
saludar, enviaren dos cavallés, que foren monsenyor Yeroni Cardona ý
monsenyor Allòs Colom, ý li digueren que en esta ciudad tenien acostumat
les galleres, quant venien, de saludar-la ý que, si no u volie fer, que se
tornassen hó que passasen de llarc. Ý quant estos hanaven a la gallera capitana,
lo capità venia a terra ý, en tot, li donaren la enbaxada. Ý respongué
que "él queria hazer una salva importante y que el virey le havía enviado a
dezir que no saludase porque tenía nueva de moros y convenía mutxo para
seguirles no fuessen avisados por ese camino y que por esso no se havia etxo".
Donada la resposta als consellés, que eren al baluart, determinaren en la hora
matexa enviar monsenyor Pont, de la plasa del Vi, ab molts cavallés, que no
podie entrar ý que se
bé tornar-se
les altres feren lo matex, ab la tenda posada. Trobant-se fra don Federic de
Meca, comanador de Vilafranca, al baluart, com a home molt pràtic en les
coses de la mar, digué als consellés que més afront ere que tirasen ab la tenda
posada que no haver saludat habans. Ý feren-li senyall ab una capa ý le y
enviaren a dir, per una barca, que no estaven contens de aquella manera de
salut, que se n'anasen; si no, qu'ells tirarien, ý feren paris de posar pilota
hà tres hó quatre peses. Ý quant veren asò alsaren lo ferro ý se
[a] alta mar ý tornaren ab bon consert ý fere[n] una solemne salva totes
les galeres. Ý lo baluart respongué altres peses ý hobriren les portes ý lo
capità desenbarcà ý lo bisbe de Oriola, monsenyor Reboster, que venia de
Roma, ý un altre bisbe ytalià ý molts pasatyés. Ý tota la ciutat estigué molt
contenta ý satisfeta.
Coses succeÿdes en Barcelona en l'any 1588. Detensió de lo conseller
per Tortosa
A 4 de yulioll 1588 vingué nova als consellés de Barcelona com monsenyor
Galseran de Navell, conseller en cap de dita ciutat, ab conpanyya
de tres cavallés que són: monsenyor Pons, de la plasa del Vi, ý monsenyor
Galseran de Sarrià ý monsenyor Yanot de Gualbes, [que] venien de Madrit,
que heren hanats en dies pasats en una enbaxada a Sa Magestat de part de
aquesta ciutat, tornant per València. Pasant per Tortosa, sent a la altra
part del pont, tingueren una enbaxada de part dels procuradós hó consellés
de Tortosa, que no volien que entràs lo Consell ab la gramalla ni ab insígnias
consullàs dins Tortosa, pretenent que no u podien fer per un privillegi que
tenien, ni tanpoc volien que tornàs atràs que nos llevàs la beca hó caparó.
Ý estigué en lo hostall del pont; tingueren a bé de havisar así als altres consellés
lo que pasave ý enviaren-li lo privillegi que té la ciutat ý, si no u volien,
que passasen sens aturar-se. Ý, en tot, no
tenien privillegi més entic ý que Tortosa ere més que Barcelona per ser
marquesat ý altres insolències que no és raó posar-les así. Ý, vingut lo havís
así de tot lo que pasave, ayuntaren lo Consell de Sent ý determinaren, com
a fells vasals de Sa Magestat, enviar una enbaxada solemna al virey, fent-li a
saber la temeritat dels tortosins ý que fos servit voler-ho remediar. Ý a 6">
de dit, vént l'hobligació [que] tenie la ciutat de tornar lo conseller en cap
ab la libertat, que here de raó, fou determinat per lo Consell de Sent que
tragués la bandera ý comaneren lo poder a 24 persones que elegiren per a
gastar tot a la ciutat en fins fos cobrat lo conseller ab la honra que convenia
a la ciutat. Ý determinaren los consellés ý 24 fer sis mil hòmens ý hanassen a
Tortosa ý asollasen dita ciutat en fins tinguessen lo consellé ab les
insígnies consullàs ý los tres cavallés [que] hanaven ab ell. Ý dins tres dies
tingué hoffertes la ciutat de molts magnats, nobles ý cavallés qui estaven
en ciutat de més de altres sis mil hòmens, sens les off ertes de la Llonya
ý de les cofraries, que foren molts ý
avensades ý guastar en fin lo conseller fos cobrat ý los tortosins ben castigats.
Foren tres mil hòmens, habans més que manco, los que oferí la Llonya
ý les cofraries. Los cavallés qui feren offertes són los següents: don Yayme
de Cardona, lo baró de Erill, don Miquell Agulló, don Yuan Semmenat, don
Garau Allentorn, don Anton Despalau, don Federic Despalau, lo baró de
Yóc, Yuan Batista Falcó, don Bernat de Pinós ý don Pedró de Pinós ý lo
bescompte de Canet, don Francisco de Erill, Pere de Sacosta ý Osett de Bellafilla,
don Berenguer d'Oms, don Ramon son yermà, don Yatxim Sentelles,
don Francisco Salbà ý Despalau, Sever Salbà, don Miquell Miyavilla, don
Federic de Meca, comanador de Vilafranca, capità de la artillaria que havie
de hanar a Tortosa; don Miquell de Meca, don Lluýs de Aragall, don Garau
de Cruÿlles, don Gispert de Guimerà, Luýs Salgueda, Miquell d'Oms, Gervasi
Sapilla, Francès Puyx, Conrrat d'Oms, Francès Cornet, Yulià de Navell,
don Yeroni Torres, Luýs de Claramunt, don Miquell Blanc ý de Ribera Dussay,
don Ugó de Tamarit ý Perot de Tamarit, Federic Poll, don Fernando
Maymó, Francès Pons, don Federic Desbosc, Tomàs Puyades, don Pedro de
Santcliment ý don Yayme, son fill; don Galseran de Semmanat, don Pedro
d'Espés, Espunys dos yermans, don Galseran Armengoll, sargento mayor; don
Luýs Turell, don Ramon de Blanes ý Sentelles, don Francès Agullana ý de
Caldes, Garau de Sayol, Yaume Camps, Toni Vidal, misèr Martí ý son pare,
los Desfavara, Pere Bernat Codina ý de Cardona, Raguer Vila del Born, don
Bernat de Yosa, don Cristòfoll Guadart Traginer, don Garau de Marymon,
fra Altarriba, lo prior de Catalunya Maymó.
Los diputats feren una solemne enbaxada, lo endemà que vingué la nova,
de 9 enbaxadós, per offerir-se a la ciutat molt llargament en tot lo que podrien.
Foren los enbaxadós: per aclesiàstics, lo prior de Santa Ana, lo canonye
Oliva ý lo canonye Guarcés, prior de Nostra Senyora del Coll; per
militàs, don Miquell Miyavilla, don Federic Despalau, don Luýs de Aragall;
per reals, monsenyor Dusay, Yeroni Vilanova, Miquell d'Oms, menor. Donaren
dita enbaxada als consellés ý Consell de Sent, que estaven tots
ayuntats. Fou acceptada ab molt gran contento de tots ý u agreÿren molt.
Ý de nou feren offertes als diputats en tot lo que se
presents.
A 9 de yuliol de dit any partí la bandera de la Casa de la Ciutat aconpanyada
del diputat militar don Francès Grimau ý diputat real Francesc
Sacoromina ý Monserrat Grau, oÿdor real. Lo aclesiàstic no y hanà perquè
lo bisbe Lloria havia ayuntats teòllecs lo dia habans perquè él volie aconpanyar
la bandera perquè los consellés lo havien convidat, ý determinaren
que no y podie hanar perquè hi havie un cànon en lo Consili de Trento que
ho proÿbie. Ý axí lo oÿdor aclesiàstic no y pogué hanar per la matexa raó.
Los qui la aconpanyaren de més foren: lo prior de Catalunya, lo bescompte
de Canet, lo baró de Eril, don Garau Alentorn ý don Ramon d'Oms ý Pere de
Sacosta ý don Francisco de Eril ý monsenyor Càors ý molts altres cavallés ý
ciutadans, que foren més de do_cens de cavall, ý los cònsolls de Llotya. Fou
lo guamfalloner don Miquell de Agulló ý de Pinós, señor de Gironella, ab
un bel cavall ab paraments de carmesí ý el vestit de blanc armat de peto ý
golla ý espal·lar, ab un sonbrero ab una ploma blanca ý aconpanyat a l'entorn
de molts manestrals honrats ý posats molt bé en horde yunt la bandera
sempre. Ý derrera él hanave un paye del conseller Federic Royx Soller
ab un bell cavall per lo conseller ab guardapolvos de velut carmesí gornit
de or ab les armes de la ciutat ý lo palo de general tot daurat, ab les armes
de la ciutat als caps. Totes les cofraries aconpanyaren la bandera ab sos pendons
en fins al portal de Sant Antoni ý alí la dexaren ab molta cerimònia,
més la aconpanyaren dos conpanyyes d'arcabusés: la de don Bernat de Pinós,
dels perayres; ý la de Bellafilla, dels calcetés ý vidriés, ý la bandera hanava
al mitx. Ý tots los dies que estigué la bandera al portal sempre tenia una
conpanyya de guarda. Ý posaren fora una tenda los notaris reals, de sa voluntat,
ab determinació de guardar la bandera mentre estaria al portal. Ý u
feyen ab molta voluntat ý ab gasto. En estos dias que la bandera estigué
al portal crearen los consellés molt[s] officials per la yornada; lo consellé
Soler havie de ser lo coronell, don Galseran Armengol sargento mayor, don
Federic Meca capità de la artilleria, ý molts capitans per la yent que havie
de hanar per Barcelona ý altros officis importants.
A 14 de yuliol, per les noves que heren vingudes que los tortosins havien
dexat pasar lo conseller per Tortosa, ab les insígnies consullàs, per horde del
virey, que ho havie escrit als procuradós ý al bisbe, ý axí determinaren dexar-lo
pasar ý tanbé per por [que] tingueren de la bandera que era axida. Tenint
nova que lo consellé ere a Martorell, determinaren que dit dia que tornàs
la bandera en Casa de la Ciutat, ab la matexa serimònia que ysqué; fou guamfalloner,
en lloc de don Miquell Agulló, Gervasi Sapilla, clavari de la ciutat,
ý la portà ab la matexa cerimònia; ý hanaren totes les cofraries ab sos pendons
hó banderes ý los diputats ab lo hoÿdor ab la agraduasió, ý lo prior de Catalunya,
ý lo bescompte, ý don Berenguer d'Oms, don Yuan Asbert, don Francisco
de Erill, ý Francès Puyx, ý Luýs Salgueda, ý molts altres ý una conpanyya
d'arcabusés derrera la bandera. Lo capità ere Miquell d'Oms ab los
fustés. Lo endemà entrà lo conseller Navell ab los tres pro[hò]mens Galseran
de Sarrià, Yanot Gualbes ý Francès Pons; ysqueren los consellés a rebre
ab promenia ý ben aconpanyats ý fou acabada la yornada ab contento de tots.
I encara que no
tot lo temps que estigué lo conseller a Madrit, Sa Magestat may lo volgué
oyr ab la gramalla, diu-se ho féu per no donar desgust als altres regnes ý deye
que él lo oyria sens la gramalla hó als qui hanaven ab él. Ý de fet los hoý
dues hó tres voltes ý no y hagué remey del conseller. Quant pasà per Saragosa
li feren vesita los consellés d'alí ý lo endemà li aparellaren la dinada
ý sopada haon se offerí ý fou aconpanyat de molta yent de cavall. Ý a la
tornada, pasant per València, li feren los valencials molta festa ý li presentaren
un present molt sumptuós ý mirà la profesó del Corpus en una casa
molt parada de brocat i li feren molts compliments. Ý los tortosins no u han
volgut conèxer sent de la terra. Pocs dies aprés és vingut de part de la ciutat
de Saragosa un ciutadà que
ciutat de Saragosa en aquesta molt llargament contra Tortosa. La ciutat ho
à hagreÿt molt ý àn procurat que dit enbaxador, tots los dias [que] ha estat
así, estigués aposentat a casa de don Bernat de Pinós ab molt gran plat a
dinar ý sopar de molts cavallés. Ý los consellés y són anats moltes voltes, ab
gasto de la ciutat. Ý dit don Bernat ha parada la casa molt ricament ý molta
provisió de plata per lo servey ý sempre ha tingut cavalls ý cotxes per a
paseyar. Ý a la partida li àn donada una cadena de sinc_cens escuts ab les
armes de la ciutat ab una sortiya gran ab la cadena. Ý àn mostrat molt gran
contento ab les offertes. Ý són romasses les dues ciutats ab molta amistat ý
offertes.
Entrada del cardenal de Mendosa
A 14 de noembra del present any de 88, entrà en Barcelona don Yuan
de Mendosa, yermà del duc de l'Ynfantado, cardenal, lo qual hanava a Roma.
Resebiren-lo los diputats consistorialment ý trobaren-lo més ensà de la Creu
Coberta ý feren-se molts compliments ý offertes. Ý aprés vingueren los consellés
ý
après yunt al portal de Sant Antoni ysqué lo virey aconpanyat de pocs cavallés
per causa que estava mal quist per les coses demunt dites de la Diputació.
Lo endemà, a 15 de dit, los consellés de matí lo hanaren a visitar ý
los diputats aprés dinar. Pocs dies aprés vingué don Pedro de Leyva, de
ponent, ab 22 galleres ý féu millor salva que quant vingué. Ý la ciutat li
respongué ab dues peses com té de bon costum ý tots estigueren contents.
en est endemitx lo cardenal envià a cerca[r], propi ús, als diputats per 6">
mil escuts ý 400 marcs de plata ý cadenes ý agnusdey que aportava. Ý los
diputats, per cer la persona que here, enviaren a don Federic Despalau ab
dit ús propi a dit cardenal ý li digui de part dels diputats que, encara que
heccedís lo que demanave al que ells solien ý poden, conforme lo nou redès,
que heren molt contents de concedir-ho per ser la persona de Sa Senyoria
il·lustrísima ý que en totes les altres cosses [que] se offerisen farien lo
mateix. Ý lo cardenal respongué ab molt gran content que "besava las manos Ý mostrà estar molt content.
de sus Senyorías y que tenía esa confiansa que le havían de hazer esa
merced y que la agradessía mutxo y que a donde quiera que se hoffressiesse
serviría a este Principado y a Sus Senyorías".
Ý pocs dies aprés los diputats enviaren a Francès Cornet ý a dit don Federic
ý li digueren que los diputats lo suplicaven fos servit, quant serie en Roma,
donàs audiència hà un agent que tenien allí per negocis d'aquest Principat
tocans a les encomandes de San Yuan, de donar-li grata audiència ý en mostra
[de] yustícia afavorir-lo. Ý respongué que "se holguava mutxo que se
offressiesen cosas allà por donde pudiesse servir este Principado y que sabía
que los cardenalles allà podían mutxo y que con lo que él podía serviría
ha este Principado y a Sus Senyorías". Ý mostrà molt gran voluntat en hafavorir
dits negocis. Ý a 26 de dit se enbarcà ý l'acompanyyà lo virey. Ý
hagué gran havallot a la marina ab lo veador de les galleres, que no volia
dar un forsat que havie acabat lo temps. Ý los diputats, com a deffensós de
les libertats ý privilegis de Catalunya, feren tancar lo portall ab voluntats
dels consellés ý no dexaren enbarcar a ningú. Ý lo virey afavoria la terra ý
don Pedro de Leyva ý deyen que los diputats feyen molt bé. Vist asò, lo
veador tingué per bé donar libertat a dit forsat ý tragueren de les galleres.
1589
A 26 de gener 89, parent al virey que los ànimos dels diputats ý devuytenes
estaven molt descontents ý de tots los altres estaments per allergar-se
tant los negocis de la Diputació, li aparagué enviar a Costa als diputats,
fent-los a saber com él estava molt mal ý que no tenia salut per a dar remato
als dits negocis, ý que avie dat tot lo poder que él tenia per Sa Magestat ý
per él al regent de Catalunya peraquè
Magestat ý en bé de la terra. Ý envià una lletra als consellés ab molts compliments
ý al bisbe. La dels consellés és del tenor següent:
"A los amados y fieles nuestros, los consellés, Conseyo y hombres buenos
de la nuestra ciudat de Barcelona. El rey.
"Amados y fielles nuestros: deseando el bien universal y particular d'esa
provincia y la quietud d'ella y usar, con todos, de nuestra acostumbrada clemencia
y havérmelo suplicado con tanta instància don Manrique de Lara, mi
llugartiniente general y el opispo d'essa ciudad y vosotros, he tenido por bien
de venir, en lo que con vuestra carta de 9 del presente también me suplicáys
en la forma y manera que se contiene en las respuestas de los capítulos que
estavan apuntados y se envían al ditcho nuestro llugartiniente general, pues
no se pueden hazer de otra manera, por ser contra disposiciones expresas de
constituciones y capítulos de corte d'esse Principado y preyudicial a nuestras
regalías. Presuponiendo vosotros que en todo ello no ha de haver cosa
que contradiga ni peryudique a mi yuridicción, autoridad y regalías, como es
yusto y es digno d'essa ciudad mirarlo d'essa manera y no permitir que se
haga lo contrario; y assí confio que, conossiendo vosotros esto, ternéys la
mano y procuraréys que se consiga la pas y sosiego, que es rasón que ya que
allende que en ello haréys lo que tanto conviene a essa ciudad. Y a todos
quedaré d'ello muy servido. Dada en Madrit a 24 de desiembre 1588.
"Yo, el rey.
Campi, regens. Vidit Marsilla, regens. Vidit Tersa, regens. Vidit Quintana,
regens. Gassol, secretarius."
"Al reverendo y en Christo padre y amado conseyero nuestro el
obispo de Barcelona. El rey.
"Reverendo in Christo padre opispo de nuestro conseio, resebí vuestra
carta con los motivos que huvo para asentar las differencias de los diputados
en la forma que venían y el haveros interpuesto en ello. Y echos los officios
que representáys, tengo bien creýdo que procede del amor y zello con que
siempre me havéys servido y de lo incumbe a vuestra dignidad, yo
agradesco mutxo. Y movido de lo que mi llugartiniente general me á suplicado
de vuestra interseción y de la ciudat, he tenido por bien de pasar
por ello conforme a lo enmendado en los capítulos que os comunicarà el ditcho
lugarteniente general, pues lo que se dize en el particular de Phelipe Bestrús
no sé puede escusar que no se haga por vía de remisión y no de cassación
por el peryuycio que se haría a mi yurisdicción real y ser asimismo lo que se
pretende en el particular de Oliver y Corbera contra expressa constitución y
capítulo de corte, que disponen la forma que se ha de tener. En lo de las
enparas allende de que con ello venían a declararse que en nuestras cárselles
realles no se podrían tener pressos que fuessen hobligados a la Diputación y
por estas y otras causas que se representan a ditxo lugartiniente general, no
vemos cómo se pueda hazer lo que han suplicado y así seré muy servido que
pues veys la yustificación y razón que todo esto trahe consigo procuraréys que
se asiente, assí como confío que lo aréys, pues no se á de dar lugar a otra
cosa ni se á de creher que ellos quieren insistir en lo que no fuere yusto.
Dada en Madrit a 14 de desiembre 1588. Yo, el rey."
A 7 de febrer 1589 los consellés, entenent que lo virey tenie horde de Sa
Magestat per a traure los presos ý tots los negocis de la Diputació vinguessen
a rematar-se en bon fi, lo suplicaren fos servit voller donar asiento en les
coses de la Diputació, que haxò entenien que ere servey de Déu ý de Su
Magestat ý bé de aquest Principat, ý respongué que "no deseava hotra cosa Ý los
y que lo havía suplicado mutxas veses a Sa Magestat y que él lo haría".
diputats li feren una enbaxada, haprés que los consellés se
de 9 persones, 3 de cada estament, ý contenie lo matex ý donà
resposta. Ý donà horde en la hora matexa traguesen los presos a Miquell
d'Oms ý a Prats de Bigues ý a misèr Axerrat ý a misèr Pomet. Ý los diputats
tragueren a don Yuan de Queralt. Ý tornà lo virey lo bastó al sot_batlle Fonollet
ý a Felip Bestrús, porter dels diputats, li tornaren la facultat real ý
tornà a servir los diputats en son offici. Ý tota esta ciutat estigué ab molt
gran contento en que don Yuan havie renunciat al recós ý havie donades fianses
de nou als diputats ý regonegué la devuytena de la visita perquè totes
les qüestions posades heren estades per aquex afecte com debans està dit.
Treballs de Aragó 1591
A 12 de noembra 1591 entrà don Alonso de Bargas, capità general del rey
nostre senyor, en Saragosa ab gran heccèrsit, 25 mil infants ý quatre mil cavals
ý més de mil ý sinc_cents gastadós. Ý entrà de pau ý reberen-lo los yurats de
Saragosa ý diputats ý lo virey ý molts cavallés ab grans demostracions de contento.
Ý molts aragonesos se
ynsults [que] havien fets en dies pasats matant lo marquès de Almanara tant
ynominiosament ý ab tanta cruelltat; ý aprés fent-se provisió ab los ministres
de la yustícia ordinaria de alí que no here contrafuero lliurar la persona de
Antonio Peres als inquisidors, secretari qui fou de Sa Magestat, lo qual,
tenín-lo Sa Magestat pres en Castella, escapà de les presons ý fugí en Saragosa.
Ý alí és estat causa de tots los demunt dits danys. Ý, executant-se la
promisió [que] havien feta, no duptaren los labradores ý altres del poble,
tenín per cap a don Diego de Heredia, señor de Alcarràs; hanant lo virey
aconpanyat dels yurats ý diputats de aquell regne ý molta cavalleria, quant
foren prop la plasa devant la presó, ysqueren més de sent hòmens apellidant
"Visca la libertat" ý tirant-los moltes pedres ý als que hobligaren al virey ý a
tots los qui l'aconpanyaven retirar-se per cases ý salvar-se ahon millor pogueren;
ý no duptaren en entrar en la presó ý traure la persona de Antonio
Peres ý portar-lo-se
aparellat per portar-lo a la Alyaferia, haon estan los inquisidós, ab quatre
mulles les mataren ý alsguns ministres del rey. Vuy, que contam a 3 de desembre,
ha vingut nova com don Alonso no havie ynnovat alguna cosa ý que la
yent estava en dita ciutat sens fer agravi a ningú. I que here aribat lo marquès
de Lombay, fil del duc de Gandia, lo qual lo enviave alí Sa Magestat
per dar asiento en les coses de aquel regne; perquè la yntenció del rey no here
altre sinó, ab aquex exèrsit, dar autoritat a la yustícia ý al Sant Offici, perquè
estaven tots los tribunals molt postrats. Axí
vingué aquí a ynstància del virey ý yurats ý diputats ý tota la mayor part de
la gent noble ý que tots los diputats heren tornats, sinó don Yuan de Lluna,
lo qual no
molta yent del poble que se n'heren hanats. Han deliberat lo marquès ý lo
virey de alí proceyr contra los rebelldes per via del Sant Offici, ý que havie
més patit aquest tribunal que no los altre[s], ý que cada dia ve una yent
nova de Castella ý que
A 22 de desembre vingué un correu del virey de Aragó al maestre de
Montesa, virey de Catalunya, en què li feye a saber com havien feta
yustícia en la plasa pública del yustícia de Aragó, don Yuan de Lanusa, per
rebel·le a son rey hí haver, ab yent armada, voler resistir a l'exèrsit del rey,
lo qual venia a càrec de don Alonso de Bargas. Ý havien enviats presos en
Madrit per lo matex afecte lo duc de Vilahermosa ý cada dia asotaven ý
penyaven yent per lo Sant Offici ý per horde de don Alonso. Ý aprés és mort
en Castella pres lo duc de Vilaermosa ý lo conde de Aranda. Ý aprés sentenciaren
a don Yuan de Lluna, ý a don Diego de Eredia, ý molts altres de diversos
estaments, ý molts que heren absents se són presentats per por de perdre
las haziendes; estan ab esperances, molt temps fa, que vindrà altro perdó general;
a 20 d'abril 1595 no és vingut encara.
A 5 de desembre 1591 s'és enbarcat al moll nou don Yuan de
Erill ý Despalau ab dos fills, don Ferrando de Erill ý don Yerònim de Erill ý
de Sarriera, los quals hanaven a Palamós per aconpanyar la duquesa de Cessa
a Roma, perquè asístia lo duc Cesa, son marit, en Roma, en la càrrec de
ambaxador de Roma per lo rey nostre señor. Comanà lo duc de Cesa dit
càrrec a don Yuan per ser cosín germà seu.
A 11 de desembre 1591 és entrat lo arcabisba de Tarragona, don Yuan
Terès en Barcelona. Ysqueren-lo a rebre dellà la carnisaria de Sancs totes
les dignitats ý los canonyas de la Seu ý tots los benifisiats ý molts altros
religiosos que eren, entre tots, més de 200 de cavall ý molts cavallés de la
terra. Ý aprés ysqueren los diputats dellà les carniseries de Sancts consistorialment
ý acompanyats ab agraduasió de molts aclesiàstics, nobles ý cavallés ý
siutadans ý molts altros dels altros estaments. Ý anà a la Seu ý cantàvan lo
Te Deum laudamus ý digueren les horasions acostumades en semblant yornadas.
Ý aprés lo acompanyaren fins al pla de Sant Francesc a les cases de don
Garau de Carallt, ahont se haposentà.
Lo endemà, a 12 de dit, lo naren a visitar los consellés ý diputats, ý
digué que avie pres molt gran pler en ser aribat en ella ý que en tot lo
que
ý que no ere vingut sinó per acabar los nagosis de la provínsia en esta
siutat, la quall serà convocada en Tarragona.
1595
En yener de 1595 vingué Yuan Francisco Aldrobandino, nebot de papa
Clement Octau, per al rey nostre señor ab quatre galleres del papa. Fou rebut
per lo duc de Maqueda, virey en aquest Principat, aconpanyat de molts nobles
ý cavallés. Ý
tot ab horde del rey. Essén anat a Castella, fou rebut de l'almirant de Castella
ý de molts señós ý cavallés de part del rey. Ý també
de Mèdicis, yermà del duc de Florensa, ý lo núncio d'Espanya. Ý lo rey, al cap
de tres dies, li donà audiènsia ý
a grande. Ý aprés hanà a visitar al príncep ý a la infanta doña Ysabel ý donà
recado de part del papa. Alguns dies aprés, en la yglésia de [...] hanaren
lo príncep ý molts cavallés ý vingué dit Aldrobandino aconpanyat ab més
de sinc_cens de cavall. Ý lo núncio digué lo offici. Ý lo dit camarllenc li presentà,
de part del papa, un capil·lo ý un estoc, lo qual li senyý de ses mans.
Ý aprés dinar anà a palàcio ý presentà la rosa a la senyora infanta. Fou
yornada de molta allegria ý contento per a tots. Anava tan ricament vestit
que ll'estimaren ab deu mília ducats, les gales [que] aportave, ý brodat lo vestit
de moltes pedres ý perlles.
La entrada del príncep cardenal en Barcelona 1595
A 9 d'abril 1595 fou tan gran lo temporal que
aprés per vent de miyorn, que donaren al través alguns llondrons davant
la muralla de casa del virey. Ý les galleres del papa que eren vingudes así
per espalmar ý per a portar-se
peril de perdre
a sinc hores de matí ý anà al moll ý posà pena de la vida que los mestres
d'axes ý marinés yudasen a dos naus que estaven devant les galleres ý trabucar-se
devant elles. Ý tot se fóra perdut. Ý també lo pont del moll donà
al través ý moltes pedres ý feren gran dany a les naus. Ý fou consultat ab lo
bisbe, de part del virey, que fes anar ab profesó lo sant sagrament de Santa
Maria de la Mar. Consultà dit negoci lo nostre bisbe ab monsenyor d'Ellna
ý lo de Vic, los quals heren así per la consegració de monseñor de Solsona.
Ý tots fóran de parer anàs lo sant sagrament. Anà aconpanyat de molts capellans
ý de molta yent [que] entraren al baluart de Miyorn ý digueren moltes
oracions. Ý fou Déu servit remediar lo temporal ý lo peril [en] [què]
estaven les naus de trabucar-se demunt les galeres. També los frares de la
Mercè cantant la llatania portaren al moll las relíquies [que] tenen de santa
Marina ý altres. Ý aprés se n'anà a Roma ý tingué bon viatye ý fou rebut
del papa ý cardenals ab molt gran contento. Ý aprés l'à enviat lo papa en
Alemanya ab deu mil infants ý dos mil cavals a favorir lo enperador ý molts
señós de Allemanya, perquè lo turc estave anuyat que li havien mort ab
voltes més de xexanta mil turcs ý havien cobrades algunes fortaleses en Hungria,
Alba Real ý Buda. Ý aprés àn tingut lo siti a Estrigònia, à importat
molt la bona sort [que] à tinguda lo vayvoda de la Transilvània ý à tingudes
moltes victòries contra d'él; ý és molt catòlic ý lo enperador l'à casat
amb una neboda sua, filla de l'arxiduc Carlos.
Entrada del príncep cardenal, en 1595, de Àustria
A 23 de setembre 1595, dia de Santa Tecla, és entrat en Barcelona lo
príncep cardenal Alberto de Àustria, cunyat ý nebot del rey don Felip, primer
en Aragó ý 2_o en Castella de aquest nom, fil de l'enperador Maximiliano ý nét
de Carlos 5 ý de Ferdinando ý yermà del que vuy és enperador Rodolfo, tots
de Casa de Àustria. Lo qual venie de Madrit per a pasar a governar los estats
de Flandes per Sa Magestat. Tenie lo príncep Doria, general de la mar,
a son fil don Carlos de Oria ab 18 galleres de Yènova, en lo moll. Les quals
portaren de Civilla 4 milions per a Flandes, sense los que aportave lo príncep
cardenal a son compte, que heren més de quatre_centes mília. Ý aprés ne són
arribats més de 300 mil de or per lo enperador, per ayuda d'esta guerra
[que] aporte contra lo turc. Portaren-se les galleres molta infanteria [que] se
ere feta en Castella, València ý Catallunya. Venie aconpanyat de molts
señós; entre ells venie lo príncep de Oranye, lo qual havie estat pres en
Espanya més de 28 anys, lo qual és molt gran señor en Flandes, ý tractave
lo cardenal com a grande. Ý venie lo príncep de Castell Vitrano, nét del duc
de Saboya, ý lo marquès de Trevico, ý lo almirant de Aragó, mayordom del
rey ý mayordom mayor seu; don Rodrigo de Meneses, mayordom seu; ý don
Luys d'Ávallos també; son mayordom portava la casa a la real ý aportave
sinc cavallés de la cambra, ab claus dorades, don Rodrigo Loso li servia la
copa, don Bernardino d'Ayalla ý don Luys Vanegas de mestre_sales ý 22 cavallés
de la boca molt principals; don Rodrigo de Córdova, don Antonio de
Toledo ý un nét de Ernando Cortés, yermà del marquès del Valle. Ningú s'és
cubert de tots los anomenats, sinó lo d'Oranye ý lo nostre virey, lo duc de
Maqueda, per ser grandes. Lo marquès, son fill, [que] també estave descubert,
al príncep ý al duc tractà de señores; als altres no
Fou lo resibimient [que] se li à fet molt gran, perquè hanà lo baró de
Erill servint lo offici de governador, per absència de don Enrich de Cardona,
a la raya del regne, lo qual havie molt temps ere en Madrid ý havie de acompanyar
a don Yuan de Cardona a Navarra a servir lo offici de virey en aquel
regne per lo rey nostre senor. Anà aconpanyat dit baró de Erill de molts
cavallés ý foren: don Plegamans de Marymon, de l'àbit de Santiago, señor
de San Marsal; don Yuan d'Eril ý Despalau; don Alexos Albert, besconde de
Millàs; don Yuan de Semmanat, baró de la Roca ý señor de Semmanat, ý don
Miquell, son yermà; Luýs de Gualbes ý Desvalls, Miquell de Salbà ý de Valseca,
Pere de Reguer ý don Francisco de Erill, señor d'Elapruyà ý de
Castelldefells, son yermà. Altres cavallés [que] foren convidats ý per certes
hocasions dexaren de anar foren: don Federich Despalau, don Guillem de
Yvorra ý don Francisco Gilabert ý Caldés ý Ortís de Concabella. Ý altres hanaren
tots molt en orde ý aconpanyats de molts criats de librea ý aportave
una cobla de ministrills. A tots féu lo gasto dit baró, que ere més de 60 de
cavall. Paragué-li al cardenal tan bé lo ressibiment que digué que en Aragó
lo havien rebut de guerra ý en Catalunya de pau; per ocasió de la música [que]
li feren foren molt ben rebuts. Ysqué ab la guarda lo governador de Aragó
quant entrà en lo regne
dexà en fins fou entregat al de Catalunya. Ý se
costum ab les persones reals pasant de un regne en altre. Aribà a Leyda. Lo
bisbe lo rebé ab profesó ý digué-li "señoría", lo cardenal, diu-se per ser de la
casa real de Aragó, yermà de la duquesa de Cardona, fil del duc don Alonso;
a l'arquebisbe de Saragosa no li donà títol, al de Barcelona diuen li à dit mercè.
A Belpuyx tocaren les campanes ý li feren molta festa a Servera; lo matex
a Santa Coloma. Anà a la yglésia don Pedro de Queralt, señor de dit lloc,
[que] lo hospedà en lo castell. Paregué-li molt bello lloc ý lo castell ý lohà
molt a don Pedro. Ý se n'anà a Ygualada, [on] posà en casa de Franquesa.
Aribà alí lo duc de Maqueda aconpanyat de molts magnats, nobles ý cavallés:
lo compte de Quirra; lo bescompte de Canet ý son fill, don Miquell de
Pinós; don Bernat de Boxadós, señor de Vallmoll; don Berenguer d'Oms,
señor de San Pau; don Yuan Ycart, bal·le general de Catalunya; Yuan de
Orbuia, tinent de capità general en Perpinyà; ý altres. Fou lo duc molt ben
rebut de Sa Altesa. Ý tots los qui l'aconpanyaren donà
de moltes confitures de València ý de Portugal ý molta diversitat de vins de
Castella. Despedí
así ab tots los qui ll'avien aconpanyat per poder fer-li lo ressebiment més
sumtuós. Lo governador lo aconpanyà a Monserrat ab tots los qui l'aconpanyaven
per seguir l'orde [que] tenie de Sa Magestat que, en entrant en
Catalunya, lo prengués ý no
peu de la costa lo rebé Boxadós de Pontons de part de l'habat, ab dos_cens
hòmens. Lo abat ab los monyos lo reberen ab profesó. Estigué molt agradat
de aquel santuari. Sercà totes les armites; après abaxà a Martorell ý vingueren
tantes aygües que hagué de pasar per lo pont de pedra ý per casa d'en
Margarit. Del pont anà a Castellbisbal ý tornà a la riera de Robí. Per horde
del baró se posaren més de dos_cens hòmens per adobar los camins. Vingué
a Sans, dinà a la torre de Albanell ý se
a rebre primerament lo bisbe aconpanyat de tot lo capítol ý de moltes dignitats
ý molts beneficiats, que fou molt gran resibiment. Ysqué aprés lo duc
de Maqueda ab tota la cavalleria, que eren en gran número, la qual hanave
devant; eren los ya anomenats don Francisco de Rocabertí, don Galceran de
Cardona, don Anton Despalau, señor de Granera ý Vilalba; don Federic
Despalau, don Garau Despalau ý don Miquell Despalau ý don Dalmau Despalau;
don Noffre d'Oms, don Ramon d'Oms, don Garau Allentorn, don Alexandre
Allentorn, don Luýs de Queralt, don Yuan de Boxadós, don Miquell
de Meca ý de Clasquerí, don Galseran de Semmanat, don Francisco de Rabolledo,
don Yuan Blan, lo baró de Yóc, don Bernat de Yosa, don Berenguer
de Peguera, don Juan de Peguera, don Yeroni Casador, don Luýs de
Aragall, don Bernat de Pinós, don Pedro de Pinós, don Pedro Sancliment, don
Ramon de Blanes ý de Sentelles; don Enric, son yermà; Bernat Codina, señor
de Pons; Cosme Fivaller Masdovelles, Batista Poll, Luýs Sayoll; Baltasar
Pardina, señor de Vernet, ý son fill; Francès Descamps Lupià, señor de
Corbera; Copons de la Manresana; Luýs de Claramunt, señor de la Figuera;
don Yayme Puyades, Galceran de Sarrià, Yaume Camps, Miquell d'Oms; señor
de Sant Yordi; don Batista Terrè, don Bernat Terrè, don Garau de Marymon,
don Alexos de Marymon, Francès Salaverdesa, Magí Grau, Miquell Ciurana,
don Yuan Grimau, Gervasi Yuyent ý de Erill, Yaume de Aguillar, Yoatxim
Setantí, Yeroni Bosc, Yoseff de Belafilla, Gervasi Spilla, Gaspar Granollacs,
Pons de la plasa del Vi, Monrodó de Vic, Galceran d'Albanell, Francès
Albanell, Yuan Antoni Ferran, correu mayor de Catalunya; don Pedro Vila,
Antonio de Alsate Ferrer, señor de Pinell; don Francès de Agullana, don Rafell
de Agulana, T. Torroella, don Yerònim Torres, don Bernadí Torres, Francès
Gualbes, don Yuan Despalau Monsuar de Favara.
Si aprés venie lo virey, al costat dret anava lo conseller Lluýs de Copons
ý a l'esquerre Miquell Cordelles, regent de Catalunya, ý aprés tots los
altres del Consell Real. Fou molt solemne ressibiment ý cosa nova anar en ressibiment;
may se ere fet sinó en temps de don Manrique, que ysqué a rebre
lo duc d'Usuna, que venia de servir lo càrrec de Nàpols. És introducció en
què perden molt los cavallés que aconpanyen lo virey, que, per ser
molts ý anar lo virey en mitx, no
[què] els està bé. Ysqueren aprés los diputats consistorialment ab les mases,
aconpanyats de tots los officials. Prengué lo diputat aclesiàstic, ardiaca Agullana,
lo costat esquerra del cardenal ý lo virey anave a la dreta ý lo diputat
militar, lo señor de Ceró, anave devant ab los oÿdós. Lo diputat real misèr
Bonet no y anà, per ser conseller, ý anà ab los consellés. Quant foren a la
Creu Cuberta, vingueren los consellés ab agraduasió de aclesiàstics ý nobles ý
militàs ý reals, d'on solen, ý prengué lo conseller en cap lo costat esquerre del
cardenal perquè los diputats se
al cardenal ý li parlà ab lo barret en mà. Lo cardenal se llevà lo seu ý
cobrí en fins agué acabat son reonament. Ý lo cardenal se
ý tots se cobriren. Ý se
havie una bandera. La huna ab les armes del conde de Barcelona, que són
4 pals vermells en camp de or, ý l'altra ab les de la ciutat, ý una cobla de
ministrills ý moltes trompetes ý ataballs que aparagué molt bé. Entrà ý pasà
per lo carrer del Carme, vingué a la Porta Ferrisa. Ý també y avie en les
torres altres dues banderes ab altres tants músics. Pasà per les cases del marquès
d'Eytona, anà a la Plasa Nova ý a la Diputació. Posaren les banderes
[que] acostumen a posar per la festa de Sant Yordi, ab molta diversitat de
música. Pasà a la Libreteria ý a la Bòria ý per lo carrer de Moncada, ý al
Born també y hagué molta música. Los consellés ý diputats havien proveÿdes
moltes graelles per los llocs haon pasà ý proveÿren 500 atxes peraquè estiguessen
los carrés clas si entrave tart. Ý tot serví. Ý en lo Carrer Ample
vingué apear-se a les cases del duc de Maqueda, lo qual se apeà abans que no
ell ý estigué ab lo barret llevat en fins fou apeat. Serví de cavallerís lo almirant
de Aragó. Anà a l'apossiento de la vireyna a la part del Carrer Ample.
La duquesa lo ysqué a rebre [a] una altra istància fora de la que estave;
isqué ab ella la condesa d'Elda, muller del virey de Serdenya, ý
molts grans compliments ý entraren a l'apossiento, ý
del doser ý lo cardenal també; ý volgué aportasen una cadira per lo
virey, la prengué ý
fora la tarima, amb molt gran respecte. Fou la visita curta. Ý anà al seu
apossiento a la part de la marina. Ý la ciutat tirà tota la artilaria dels baluarts
ý de les torres ý de les muralles, que fou molt gran salve, ý lo baluart de la
Drasana féu lo matex. Lo diumenye se estigué en casa ý
ab molts capitullàs ý lo Consell Real ý los consellés. Los diputats no y anaren
en fins lo endemà, per no estar bo lo oÿdor real, per què lo diputat real
y anà ab los consellés. Ý lo endemà, que fou lo dilluns, y anaren. Ý aprés dinar
anà a veure les dresanes ý veure la gallera capitana [que] fan per Cicília.
Estigué molt agradat del drasanal ý loà
del rey ý bé de la crestiandat les hobres [que] feyen alí los diputats. Ý aprés
muntà a Monyuÿch; agradà-li molt aquela vista. Lo dimars anà a misa a Santa
Aulària. Fou rebut del bisbe ý de tot lo clero ab tedèum. Muntà a fer oració
a l'altar mayor ý aprés abaxà [a] oir misa a la capella ý lo bisbe li digué
la misa. Aconpanyà
entre 12 ý una se n'anà a
Quant fou al portal de Mar, comensà a tirar la artillaria de la ciutat dels baluarts
ý muralles ý torres ý lo baluart de la Drasana, que parie que tot se n'entràs.
Ý entrant en la gallera capitana de Yuan Andrea comensaren altra salva,
les galleres de arcabuseria ý artillaria molt gran ý moltes banderes. Per
l'ocasió la capitana posà les banderes encarnades ý negres ý un tendal de brocat
forrat de or ý carmesí molt rich. Lo virey lo aconpanyà ý se
ab tota la cavalleria. Anaren-se
que foren a bona ora a Copliura ý a B[arca]rès. Àn pasat lo golf ab bon
temps. Que Déu lo guart ý a tots. Avie dat d'almoyna, a Nostra Señora de
Monserrat, mil ducats, deu ducats a cada ermità. Donà tota la cavallerisa
[que] aportave; al virey de Aragó li donà una carrosa amb sis cavalls rúsios
que l'aportaven; al de Catalunya, altra carrosa ab altres sis cavalls castanys;
al baró de Erill, per lo que l'avie aconpanyat ab tan gran gasto, donà un
frisó que li havie costat 8.000 ducats; ý a la baronesa, un yoel com una
medalla que y avie setanta diamans que l'al estimat en mil ý sinc_cents ducats
ý li à dada una lletra per lo rey de molta recomendación.
En l'any 1575 en la província de Galísia y agué tanta fam que
moriren en sis mesos més de sent mília persones, ý fou tan gran la nessecitat
que lo corregidor de alí donà licència que totom que vés la taula parada en
casa de altri poguessen pendre per son manteniment, los qui tenien nessecitat
sens demanar ni licència.
Disapte que contaven 15 de noembre 1575, sent virey de Catalu[n]ya
ý capità general lo Cerenísimo Señor don Fernando de Toledo, fil del duc
d'Alba, prior de Castella, envià dos frares de la orde de la Mercè castellans,
que yls feye asistència Noffre Ferreres, algotzir real, los quals, quant foren
en la Mercè, los frares los prengueren ý reberen de tal manera, que dit Ferreres
se n'anà molt escandalizat ý ab por no fessen algun dany als frares, ý
féu relació al virey, per on ne estigué molt descontent ý volie ab los
soldats de la drasana ý ab altra yent anar a traure
los consellés, lo endemà anaren a casa del virey dient-li los fes a saber quines
novetats eren estes, ý él donà raó de tot ý éls anaren an la ora matexa
a la Mercè; ý dits frares, quant veren los consellés, obriren les portes, perquè
estaven molt tanquats ý molt apersebits de perdre
dits frares als consellés. Ý totes este[s] cosses se feyen per quant los
frares avien ayuntat capítol general per a fer general de Barcelona com tenien
de bon costum, ý los castellans y feyen molt grans contraris; ý en tot
axò a 16 de dit mes feren general un frare francès ý anaven a la Seu ab
profesó, com solien fer les altres voltes en semblants yornades, ý lo
capítol lo recibí com tenie acostumat altres voltes.
A 4 de agost any 1580 vingué una manera de catarro en Barcelona que
donava febra ý tos ý algunes dolós que tota la yent de Barcelona ne pasà
ý se
Fransa ý lo qual féu estrago molt gran alí a quaranta galeres que aguardàvan
los soldats de Flandes, los quals avien de venir a Espanya per la guerra
de Portugal. Féu també grandíssim dany a Perpinyà ý Girona ý casi per tota
Catallu[n]ya. La cura [que] feren los metyes en dit mal fou molta dieta ý
ayudes. Los qui foren signats se
A 10 de setembre 1580, [a] entrada de nit, aparagué envés la tramuntana
un núvol tot vermell ab algunes vies blanques que anave disminuint ý en
sec se aumentave, ý de aquestos núvolls se
fets grans yudicis en Barcelona ý la yent romangué molt espantada.
A 10 de noembre 1580 vingueren letres al vyrey, lo compte d'Eytona
ý a consellés ý diputats, als bisbes ý ciutats de Catalu[n]ya de part
del rey don Felip, señor nostre, com a 28 de octubre proppasat Nostre Señor
fou servit de aportar-se
Anna, muller sua, la qual morí dels catarros pasats ý dels trebals [que]
avie tinguts en los mals del rey nòstron señor, los quals foren molt
grans ý
Feren los conselés la capela ardent en la Seu a 29 de noembra 1580.
Escusado
En l'any 1572 consedí Pio V al rey don Felip, segon de aquest nom,
un breu o motu propi que vulgarment li digueren lo escusado , so és, una
casa de cada pila tant en les paròquies espirituals com en les dels barons.
Tota la Espanya hobeý dit motu propi exeptat lo Principat de Catalu[n]ya,
perquè pretenien que los delmes no eren eclesiàstichs sinó profans, ý per
aquexa raó ý per altres ho deffensaren. Durà dita execució en dit Principat
sinc anys. Los qui defensaren los dits delmes o cases no les prengués lo rey
foren los següens: so és, lo vescompte de Rocabertí, lo baró Palou, don Yuan
de Boxadós, señor de Savallà; don Esbert Despalau, lo qual fou detingut
dos mesos en los carces reals per no voler paguar dit escusado ý fou lo primer
dels qui patiren en dita deffenció; ý don Yayme de Cardona, señor de
Sant Mori ý de les baronies de Vèryens ý Belcayre, lo qual estigué dos anys
en la presó ý fou molta part en que se remediàs la execució en dit escusado;
ý don Yuan de Guimerà, señor de Papiol; ý don Miquell Despalau, señor de
Granera ý de Vilalba, yermà de dit don Esbert, señor que era de la Bovera
en lo terme del Palau; ý don Ramon Dansa, baró de St. Vicens dels Ort[s];
ý Enric Terrè, señor de Picalqués; ý Làtzer Bosc de Vilagayà, señor de Llorens;
ý Francès Gualbes de Corbera, señor de Corbera; ý don Garau de
Alentorn, yermà del señor de Seró, lo qual també fou pres per dita defenció.
Lo que se tingué en més en defenció de dit escusado fou lo que feren
lo vescompte de Rocabertí i lo dit Miquell Despalau, ý fou que agueren un
contrabreu del papa, lo qual venie comès a un canonye Cortada, qui ere de
la Ceu de Girona, lo qual manave que absolgués als predits vescompte ý
don Miquell, ý si contrari y fessen lo[s] comisaris del motu propio pogués
proseyr contra éls, com de fet se féu, que
ý un yermà dels predits don Miquell ý don Esbert, que
Despalau, senor de la Torre de Orta, posà en los cantons més principals
cartels contra dits comisaris apostòlichs, ý axí tingueren per bé ý
que uns ý altres revocasen los proseÿments fets en fins la present yornada,
com de fet se féu. També fou tingut en molt lo que feren dos señores
principals en deffensa de dit escusado, so és, dona Ysabel de Semmanat ý de
Allentorn, señora de Semmanat, ý dona Rafela de Oms ý de Cardona, muller
qui fou del governador de Roseló, qui
Cruÿlles, les quals per no hobeyr dit escusado les posaren en la presó.
També fou molt lloat lo que féu don Yuan de Eril ý de Orcau, que lansà
per la escala de la Diputació lo procurador fiscal de l' escusado, lo qual instave
als diputats no habilitasen per a concórrer a diputats los qui pretenien ser
escomunicats per éls, pus no pagaren dit escusado ý en tots estos contraris
no dexaren de ser habilitats. Ý en tots estos proseÿments foren
tan ruÿns hòmens los advocats que trovaven en Barcelona aquela temporada
de que no volgueren defensar ni advocar ningú de aquels qui defensaven
dit escusado, ý axí fou loat ý tingut en molta opinió lo egregi doctor misèr
Federic Font i de Pastor, que no sols lo defensà, però féu [que] no
dit escusado ý féu se abilitasen per la estracció [que] se avie de fer de diputats.
També se ha de lloar ý tenir en molt lo que féu Onoffre de Allentorn,
señor de Seró, lo qual fou part ab sos parent[s] ý amichs, [que] tenia molts
en Urgel, que may volgueren paguar dit escusado per molt que los ministres
del rey ho porfiaren. També és de lloar lo que don Fransès Marymon féu
en dita deffenció, que per moltes penes que li posaren los axecutadós sempre
estigué ferm en no voler paguar ý és fama que se n'aborrà algú dels ministres
per son respecte en les pars de l'Enpurdà.
Al cap de sinc anys, anant a Castella lo vyrey don Ernando de Toledo,
prior de Castella de l'orde de St. Yuan de Yerusalem, suplicà a S. M. per
los serveys [que] hi avie fets fos servit llevar lo escusado de Catalunya ý axí
le y consedí en fins les primeres cors.
Fou tingut en tant lo que àn fet los demunt dits cavallés en deffenció
de dit escusado perquè l'àn paguat en Castella ý Aragó ý València ý Navarra
ý Mallorca ý per a vuy lo paguen, que se
perpètua onra ý hobligació a pregar a Déu per éls. Amén.
1585
Vuy dimars, que contam a 7 de mayx 1585, és entrat en Barcelona lo
rey don Felip, segon de aquest nom, rey de Espanya, ý lo príncep don Felip
ý la infanta doña Ysabel ý la infanta doña Caterina ý lo duc de Saboya,
casat ab la dita doña Caterina. És entrat lo rey sens ningun resibiment per
causa que, estant en Sant Feliu lo rey ý concertant lo ressibiment lo compte
de Xinxón, tesorer general en la Corona de Aragó, ý lo compte de Miranda,
virey de Catallunya, lo modo [que] se havien de fer per causa dels príncep
ý infantes ab los consellés ý altres tribunals, sobrevingué al príncep una mala
gana, de uns ascos que li vingueren. Ý també que a la infanta dona Ysabel
tenie tarsanes pus here lo bon dia. Aconsellaren los metyes a Sa Magestat
entràs en Barcelona dit dia, ý axí Sa Magestat fou forsat posar-se en camí
ab totes les persones reals ý entrà en Barcelona sens saber-ne res los conssellés,
ni lo virey, ni los altres tribunalls, so és, diputats ni los altres. Que tots
se heren posats molt en horde per a dita yornada, so és, vestir molt bé ses
persones, ý
carmesí enforrades de tella de hor. Ý lo endemà prengueren hora los consellés.
A quatre hores després dinar hé quedat per anar a besar las mans de
Sa Magestat, lo qual estava en la casa més haval del comanador Pol; ý [en] la
del duc de Soma estaven lo príncep ý ynfantes. Haprés de haver besades
les mans a Sa Magestat, lo compte de Xinxón se posà devant ý guià los
consellés al príncep ý infantes ý lo matex feren los diputats. Ý lo endemà
hi anà lo bisbe ý lo capítol ý los inquisidós, ý últimament lo regent ab tot
lo Consell Real. Lo conseller no y anà per estar mal. Sa Magestat manà al
compte de Miranda que digués als consellés que no tinguessen ninguna admiració
de la manera que here entrat, sens fer-los-ho a saber, que no u
havie fet sinó per les nessecitats ya dites del príncep ý infanta, hí que ho
escriguessen en lo dietari, que no se here fet per altra causa sinó per aquexa.
Es vingut aconpanyat Sa Magestat de molts grandes, so és: don Yuan de
Súnyega ý de Requessens, príncep de Petra Precia ý comanador mayor de
Castella, mayordom mayor hí hayo del príncep; lo marquès de Aguilar, lo duc
de Maqueda ý lo marquès de Dénia, lo conde de Fuensalida ý lo de Osseda ý
lo de Alva de Lista, elet virey de Cicília; ý lo marquès de Vilafranca, general
de les galeres de Nàpolls; ý lo compte de Valencià, fil del duc de Náyara; don
Diego de Córdova, cavallerís del rey; ý don Alonso de Leyva, gentilhom
de la boca del rey del qual dexà lo càrec de general de Espanya per no ser
subyecte al príncep Doria, general de la mar, ab lo duc de Saboya ý don
Amadeo de Saboya, yermà bastard del duc; ý molts señós ý cavallés de la
Anunciata, que per tots heren més de sent. Vuyt dies haprés de la vinguda
de Sa Magestat és aribat de Roses lo príncep Doria (a cartes 94 pase la
ystòria), general de la mar, a 6 [...] 42 galleres. Féu una bella
entrada ý saludà la ciutat primer ab molta arcabuseria ý artillaria. La ciutat
respongué lo que tenie acostumat; foren sinc tis per ser general de la mar,
ý aprés al pont del rey, que axie de la casa del bescompte de Rocabertí, lo
qual estave molt bé. Ý quant fou devant lo pont, saludà ab molta més
arcabuseria ý artillaria, que aparagué al rey ý desenbarcà, ý besà les mans
al rey ý a les persones reals ý aprés se
consento.
A 22 de mayx 1585 volgué Sa Magestat, ab les persones reals, anar a la
drasana per a veure lansar en mar unes galleres, la capitana que havie de ser
de España ý dos galeres [que] havien fetes per a navegar a les Índies, que
may se n'avien fetes así, perquè eren de dos cuberts ý de 20 bancs, ý
digué aprés feren bona prova per aquelles mars. Muntà lo rey, ab totes les
persones reals, al baluart de la Drasana, ý totes les dames de Palàcio; ý d'alí
miraren com les llansaren en mar. Estava lo baluart tot entoldat de brocats
ý cubert per lo sòl del matex; prengueren molt gran plaer ab aquella vista
perquè lo príncep ý infantes may ho avien vist. Aprés, al tart, quant se
n'anaren, volgué Sa Magestat pasasen los cotxes dins la drasana per a veure
les obres ý cubertes de les galleres ý andanes que los diputats de molts anys
atràs avien fetes per son servey. Perquè en tots los regnes del rey no y à
milor comoditat per a fer galleres que en Catallunya, per lo gran aparell que
y à de fusta, ferro ý càyem ý abres ý entenes ý rems, que tot ho produex
la terra ab molta abundància. Mirant Sa Magestat dites obres ab molt gran
contento, acostà
General, ý li digué, de part dels diputats per orde [que] tenie d'éls, lo següent:
"Los diputados resiben muy grande contento y mercé en que Vuestra Respongué lo rey ab
Magestad haya venido a ver estos cubiertos que se han hecho por servicio de
Vuestra Magestad y si falta alguna hay en la obra, holgarán que Vuestra Magestad
lo mande ver, que ellos lo remediarán porque no dessean hotra cosa
sino acertar al servicio y contento de Vuesa Magestad."
molta afabilitat ý digué a los diputats n'estigueren "muy bien y é holgado Fou resposta que los diputats ne estigueren
mucho en verla y la agradesco".
molt contents ý tots los qui u saberen aprés. Aprés isqueren fora, anà a veure
lo vall ý a veure lo orde en què estave en l'aygua la fusta de roure ý de alsina
per conservació d'ella. Fou lo inventor de tenir-la en l'aygua Pedro de
Insunsa, biscaý, pagador a la drasana per Sa Magestat. Agradà la invenció
molt al rey perquè abans se perdia molta fusta per estar fora de l'aygua.
Les festes [que] se són fetes per la ciutat, per la vinguda de les persones
reals, foren tres dies de alimàries ý molts sous per la ciutat; ý una professó
com la de Corpus pasà per lo cantó de Oliver ý per la camiseria d'en Sos;
allargaren asò més de la del Corpus perquè lo rey ý les persones reals estaven
en les finestres prop la cantonada de Vilafranca. Lo rey prengué la devisa
que cada cofraria aportave al cap de la bandera; aparegué molt bé la devoció
ý orde [que] aportaven, ab totes les circunstàncies com la del Corpus. Los
diputats feren alimàries en totes les cases de la Diputació ab gran abundància
ý a la drasana. Ý posaren sous en totes les cases del General ý a casa dels
diputats ý oÿdós ý officials priminents ý en totes estes casses feren moltes
alimàries. Los diputats deliberaren, per ornament de ses persones ý dels officials,
donar vestiari a qui
tenien ab la vinguda de Sa Magestad ý de Ses Alteses. Feren una yusta
partida sis a sis. Foren los caps de crudilles don Enric de Cardona, fill del
governador don Pedro, abyunt seu, ý don Yuan de Queralt, diputat militar.
Isqueren ab paraments de velut negre ab xaperia de plata. Foren sis a sis
ý dotse padrins vestits de vellut negre ab gornicions de or. Donaren 500">
lliures a cada yustador ý 300 lliures a cada padrí. Paragué bé la justa a Sa
Magestad ý a Ses Alteses ý a tots los cortesans.
Lo diumenye aprés féu lo conde de Miranda una sala de dames al Palau
de la Comtesa. Entre velles ý jóvens foren més de 150. Isqueren ben devisades
ý ab moltes gales ý riques. Vingué lo rey ab totes les persones reals
ý ab totes les dames de Palàcio; entraren per la porta de la camiseria d'en
Sos. Volgué lo rey no dansasen sinó les dames de la terra ý dansaren bé.
Agradaren molt les danses d'esta terra ý en particular la serdana. Habans del
serau donà la condesa de Miranda una merienda a les persones reals
ý a les dames de Palacio ý algunes señores estranyeres que y avie: la condesa
de Xinxón, la virey de Cicília, condesa d'Alba de Lista, la qual quant
és tornada donà a Monserrat dos blandons que valien prop de dos mília
liures; la muller de don Cristòfoll de Móra, que fou aprés gran brivat del
rey; ý a totes les señores de la terra que eren convidades. Fou una de les
mayós mariendes que
dames de la terra volgué lo rey estiguessen mesclades ab les de Palàcio; les
persones reals estaven un poc més amunt a una lonya que y à la taula
més alta que la de les dames, mes les unes veyen les altres, ý les dames
menyaven en terra ab almoades; a sinc o sis pases estave la una taula de la
altra. Molts cavallés yóvens ý ben adresats, tant cortesans com de la terra,
serviren les dames. Estave la taula plena de moltes confitures de València
ý de altres parts, molt riques, ý molts fiambres ý pagos ý galls d'Índies armats
ý laurats ý ensellades de moltes maneres, que no y avie més que dessiyar.
Pocs dies aprés volgué fer lo duc de Saboya a la muralla unes festes de
molta manera de focs ý cuets, a la muralla de Palàcio, que parie que tot se
n'agués d'entrar. Aparegué bé, encara que moltes dones se espantaren en
veure tan gran insendi ý tanta ramor de cuets. Quatre dies aprés, que contàvem
a 12 de yuny 1585, lo duc de Saboya ý la infanta doña Caterina se
enbarcaren per lo pont cubert [que] axie de Palàcio ab la gallera real. Ý
tiraren les galleres, per orde del príncep Doria, molta artillaria ý arcabuseria
ý prest feren via a la volta de Saboya. Ý al despresdinar se n'anà lo rey ý
príncep, infanta ab tota l'altra cort a dormir a la Pallaressa; a l'axir de
la ciutat anaren a Yunqueres; aquelles monyes donaren una gran merienda
al príncep, infanta ý a les dames. Ý aprés a Sant Yeroni de la Murtra ý a
Sant Culgat ý aprés a Monsó, a tenir corts als tres regnes de la Corona. Juraren
lo príncep don Felip, les quals corts se clogueren a 5 de desembre en
Binesa; fou lo sòlio 1585.
1596. De sant Ramon
Memòries importants succeÿdes en 1596. A 4 de mars de dit any és
entrat en Barcelona don [...] Terès, arquebisbe de Tarragona. Venie per un
breu [que] avie enviat Clemente 8 per él ý per lo bisbe de Barcelona, don
Yuan Dimas Lloris, ý per lo bisbe de Vic, peraquè los tres prenguessen informatió
de la vida ý santedat ý miracles [que] los avia fets fra Ramon de
Peñafort, català ý natural de Barcelona. Lo qual morí en temps del rey
don Yayme lo Conquistador a 6 de yener 1275. Foren en les sues obsèquies
lo rey don Alonso de Castella ý lo rey don Yayme, son sogre, ab tots sos
fills ý molts señós ý prelats que
de Barcelona. Ysqueren al ressibiment de dit arquebisbe molts aclesiàstics ý
capitulàs ý molts cavallés; ý per part del general dels dominicos ý prior
ý convent de Sant Domingo, don Federic Despalau, cunyat del prior fra
Bernat de Sarrià ý de Meca, ab molts nobles ý cavallés, [que] són los següents:
lo bal·le general de Catalunya, don Yuan Ycart; don Plegamans de
Marymon, señor de Sant Marsal, de l'hàbit de Santiago de la Espasa; don
Yuan de Erill ý Despalau ý don Alonso Meca, señor de Monfalcó; ý don Miquell
de Meca, don Anton Despalau, señor de Granera ý de Vilalba; ý don
Garau Despalau, senor de la Bovera; don Galceran de Cardona, don Francisco
de Erill, yermà del baró de Erill; don Pau de Salbà, señor de la Bisbal;
don Alexos Albert, bescompte de Millàs; don Guillem de Yvorra ý Federic
Poll, Yerònim Bosc, señor de Llorens; Yaume de Aguillar ý de Camporrells,
señor de Castellet; Pere de Bel_loc, señor de Bell_lloc; Miquell Poll, Perot
Ferreres, Pere de Reguer, Bernat Codina, señó de Pons, Francès de
Aguillar, fill de Yaume de Aguillar; Baltasar Pardina, señor de Vernet; Yuan
Batista Falcó, Francès Costa, Yeroni Villa del Born. O sy descobrisen la sua
sepultura!
Trobà dit don Federic a l'arquebisbe un poc més enllà de la Creu Cuberta;
anaven ab él molts aclesiàstics ý cavallés [que] eren exits primés;
donà-li la benvinguda de part del general ý prior ý convent, ý lo arquebisbe
agreý molt dit resibiment ý digué que tots li avien feta molta mersè; mostrà
estar-ne molt content per ser tants cavallés ý tots los anomenà dit don Federich.
Venint a la ciutat un poc aprés, ysqué monseñor de Barcelona, ý
monsenor d'Elna, T. Sala, ý monseñor de Solsona, yermà del regent Sans,
ý él se apeà de la mulla, com los véu, perquè venien en cotcho, ý
moltes cortesies ý compliments ý los bisbes lo persuadiren entràs en cotcho
ab ells. Él no u volgué acceptar per no agraviar tants cavallés ý aclesiàstichs
com lo aconpanyaven. Los consellés ý diputats no li àn fet ressibiment per
ser la segona volta [que] és entrat en Barcelona. Anà
ysqué
estrado a la porta, prengué aygua beneyta ý cantaren lo Te Deum laudamus.
Aribà a l'altar mayor [i] donà alí la benedicció. Aprés anà a fer oratió a la
capella de San Ramon; entra-se
qual estave molt ben adrasat.
A 4 d'abril de dit any determinaren lo arquebisbe de Tarragona ý lo de
Barcelona ý lo de Vic, don Pedro Yayme Aragonès, com a comisaris apostòlics,
hobrir la tomba del gloriós san Ramon de Penafort, la qual és de
marbre ý sta pintat san Ramon ý los dos reys de Aragó ý Castella ý dues
reynes ý tres bisbes ý altres ý alguns miracles. Asistiren en dit acte lo bisbe
d'Elna ý lo de Solsona ý los consellés ab promenia ý los diputats consistorialment.
No y fou lo governador perquè volie venir ab los consellés, per
no tenir lloc ý no tenir-ho acostumat de hanar; se féu dit acte sens ell.
Foren nomenats per testimonis per aclesiàstichs: lo ardiaca de la Mar, tal
Oliva; lo canonye Rovira, lo prior de Manleu, lo canonye Federic de Sarrià
ý de Meca, lo canonye Cassador, lo ardiaca Mas, tots los de la Seu de Barcelona,
lo cabiscol Ferreres de Vic, don Yoatxim Sentelles, conde de Quirra;
don Yuan Ycart, bal·le general de Catalunya; don Berenguer d'Oms ý don
Ramon, son yermà; don Federich Despalau, don Anton Despalau ý don Yuan
de Erill ý Despalau, sos nebots; don Yuan Burguès ý don Guillem Yvorra,
don Miquell Meca ý de Clasquerí, Yaume de Aguillar, Pere Ferreres, Miquell
d'Oms, T. Moradell, Federic Poll; estos sinc foren també pròmens dels consellés.
Hobriren la tomba, ysqué
ý, ab una tovalla molt prima, mostrave los osos del gloriós sant. En lo cap
s'í tenien dues dens; en la barra, una. Lo metye Soller anomenave cada
hos per si al notari falte res, qui
Santitat. Fet que fou, tornaren a cobrir la tomba. Posà lo arquebisbe pena
de escomunicatió que ningú la hobrís ý pendre ninguna cosa d'ella. Estave
envolicada la osa ab un drap que parie nou, tan blanc ý fort ere, y avie
tres_sens anys [que] y ere. Han-lo tret per tenir-lo en la secrestia ý dar-ne
alguns devots ý àn-n'í posat altre de nou. Àn-se div[u]llgats alguns miracles
[que] se són fets ab estas ocasions.
1596
Letra del rey nostre señor per a don Enric de Cardona, governador de
Catalunya, feta a 6 de abril 1596. Governant vice_règia per absència. El rey.
"Rey, noble, magnífico y amado conseyero nuestro: he recebido vuestra
carta de dos del pasado serca de lo que me escrivís de que, para abrir el sepulcro
del fray Ramón de Penafort y pasar adelante su canonitzatión, se an
de ayuntar en essa ciudad algunos prellados d'esse Principado y que, según
entendéys, se hayarán presentes a ello los inquisidores, diputados, consellés
y doctores d'essa Real Audiencia. Y para que sobre los preminentia de los
llugares no succedan algunas inquietudes os mandé advertir lo que sobre ello
se me ofresse. Y así, para que los consellés entiendan mi voluntad cerca de
las pretentiones que otras vezes han tenido de poner en vuestra presentia
almoadïlla, os encargo uséys vos tan solamente de ponerla. Y en lo que a
respecto a tener cillas, guardaréys, con pareser del conseyo, al orden que asta
aquí sea costumbrado. Y en lo que toca al lugar que han de tener los inquisidores
y diputados, consellés y doctores, ya tenéys entendido que en autos
públicos los inquisidores no tienen llugar cierto y assí, caso que quieran assistir
al tiempo de abrir ditcho sepulchro, procuraréys que primero se trate y
concierte entre ellos, al que cada un dice tener, y quando no se avinieren
daréys orden en que el arsobispo no llame a los inquisidores, ni assistan a
ello, para que d'esta manera se excusen las differencias que podrían suceder,
que en ello me serviréys. Datum en Açeca a
"Yo, el rey.
"Vidit Frígola, uicecancellarius. Vidit Comes, generalis thezararius. Vidit
Covarubias, regens. Vidit Munoz, regens. Vidit Batista, regens. Vidit Sans,
regens. V + DPS fisci advocatus Gassol, secretarius."
La dita carta no ha fet ningun affecte lo dia [que] s'és descuberta la
tomba, perquè s'és dit, continuant don Enric ses pretencions ý desenganyat[s]
los consellés, que per la festa de Sant Yordi volie[n] anar a la Diputació ý posar
almoadilla ý que ells no pensassen en posar-la conforme lla lletra ý altres
[que] ne tenie[n] des mol[t]. Determinaren los consellés no hanar a la festa
de San Yordi, ni tampoc són anats a la yusta, que fou lo diumenye aprés, per
què tenen intenció de donar llarga raó de ses pretencions a Sa Magestad.
Hanà lo governador a les primeres vespres de Sant Yordi a la Diputació
aconpanyat de molts cavallés. Reberen-lo los hoÿdós consistorialment ab ses
mases. Asentà
guarnida de or, [que] tenie dos pamps de llarc; ere un poc quadrada,
no ere tan gran com les ordinàries. Anà aconpanyat de molts cavallés: lo
bal·le general de Catalunya, don Yuan Ycart; don Plegamans de Marymon,
don Yuan de Eril ý Despalau, don Galceran de Semmanat, don Ramon Blanes,
don Federic Despalau, don Miquell Meca ý un cavaller napolità que
deye Yuan Batista de Llerma. Los diputats no y asistiren perquè lo aclesiàstic
Agullà no volie porrogar la festa; lo militar, que ere lo de Seró, estave
mal de la gota; lo real Bonet volie donasen almoades als consellés ý per axò
no s'í trobà. Lo de Ceró ab los tres hoÿdós volgueren fer la festa per no
desgustar a Sa Magestat. Hagué-y molts aclasiàstics ý cavallés ý alguns ciutadans.
Digué la misa monseñor d'Elna, predicà lo provincial dels descalsos.
Vingué lo governador ab los matexos cavallés del dia habans ý lo señor de
Favara ý Argensola de les Pallargues ý altres; a la yusta hanà aconpanyat
dels matexos cavallés. Mira-la de casa don Galceran Meca; de la finestra real
posà un toldo de vellut carmesí ý dos cuxins grans del matex garnit de or.
Los consellés asestiren devant ab dues finestres, al costat de la dels diputats,
ab unes catifes a la finestra ý, al peu del[s] catafals [que] tenien per los notaris
ý criats, un drap vert guarnit de vellut, ab les armes reals; los diputats,
com solen los consellés, no y vingueren com està dit.
1596. Memòries importants y vinguda del duc de Feria
En noembre de dit any vingueren vint galeres de Ytàlia, 12 de Nàpols
ý 8 de Yènova. Vingué ab elles lo duc de Feria, elet de Catalunya; ý don
Pedro de Mèdicis, yermà del duc de Florència; lo conde de Fuentes, gran
governador de Flandes; ý lo duc de Pastrana; hí hun fil de Yuan Andrea,
general de la mar. Feren gran salva les galeres. Lo de Feria no tenie lo privilegi
de virey encara. Desenbarcà a la tarda, lo duc de Maqueda lo rebé ab
molts cavallés de la terra [i] hospedà
cunyat.
Los diputats me daren horde a mi, don Federic Despalau, per l'amistat
[que] tenie ab lo de Maqueda, sabés si tenie lo privillegi ý si li aparia
li enviassen a dar la benvinguda, pus venie per ser virey. Aparegué-li estave
en son lloc. Fou-li consultat si serie la enbaxada de tres estaments ý en mases;
no u lloà ý axí no u feren, sinó privadament li enviaren dos cavallés.
Mostrà molt gran contento en lo compliment [que] se li féu. Pocs dies
aprés vingué lo privillegi. Ysqué a la torre de Albanell. Entrà en serimònia,
ysqueren a rebre
a la Seu. Parà sa casa a les cases del marquès d'Eytona.
A 20 1596
En desembre vingué don Ernando Ninyo, cardenal, lo qual venie de Vinaròs
ab les galeres de Yènova [que] eren anades alí. Entrà sens serimònia
per ser tart. Los consellés ý diputats lo anaren lo endemà a visitar, ý
molts conpliments ý offertes los uns als altres.
1597
A 2 de yener 1597 morí lo marquès d'Elxi, fil mayor del duc de Maqueda.
Lo virey envià don Ramon d'Oms als consellés, fent-los-ho a saber,
ý assenyallà pendria plaer visitasen al duc de Maqueda, dant-li lo pésame.
Los consellés vingueren a casa la ciutat lo després_dinar, ab gramalles de doll
per hanar-hi. Foren avisats que lo duc de Feria havie feta una crida en que
no y hagués màsqueres ni sons ni comèdies. Enviaren tres enbaxadós a Sa
Excel·lència, fent maravella de la crida, perquè no se acostumen de fer semblants
proseyments sinó [a] persones reals ý que Sa Magestad no dexarie de
donar-los-ne molt bona corecsió, pus són los defensós de les serimònies
reals, ý que quant morí doña Victòria, muller de don García, no
ela ningun sentiment més que de algun particular. Ý axí lo suplicaven ho
remediàs ý que havien dexat de fer la visita per aquex respecte. Respongué
que "se avía hetxo porque las màscaras y sones no pasasen por alí, estando Los consellés han estat molt satisfets
tan castigados, y no por hotra cosa, y pues no se podia hazer, que él lo remediaría,
y que no dexasen de hazer la visita".
de la resposta ý feren la visita ý u [ha] agreÿt molt.
A 2 de febrer 1597 hanaren a la Seu lo duc de Feria, virey de Catalunya,
ý lo cardenal don Ernando Ninyo, lo qual esperava las galleras per anar a
Roma. Foren rebuts per lo capítol ý consellés a la porta mayor; anaren
agraduats los tres, lo cardenal al mitx, a mà dreta lo virey, ý lo conseller
en cap a mà esquerra, Pere Ferreres, ý los altres devant. Arribaren a l'altar
mayor [i] trobaren dos estrados, lo hú al costat de l'altre; lo del virey
estave a mà dreta cubert de velut negre ý lo del cardenal cubert de carmesí
a mà esquerra. Portaren-los lo avangeli, lo cardenal lo besà primer ý en la
pau feren lo matex, la qual fou portada per lo diaca, ý lo subdiaca donà pau
als consellés ý aprés al cor, com tenen de costum. Lo cardenal donà la benedicció
acabat lo offici. Lo bisbe no s'í és trobat. Tornaren-se
serimònia, posaren-se en cotches. Los cavallés no
fins a posar-se en cotcha. Fou yornada que no y à memòria dels qui vuy
són vius l'àyent vista, virey ý cardenal ý consellés a l'altar mayor; seguiren
un asemplar que s'ere seguit en temps del mestre de Montesa. Vingué lo
duc de Saboya ý lo cardenal de Yoyosa, los quals seguiren la profesó de
Corpus ý estigueren a l'altar mayor junts, arodillats en un estrado, ý lo
mestre, per no desbaratar la yornada, aprés hagué de muntar-se
la troneta ý d'al[l]í mirar la professó quant exia ý esperà quant la professó
tornàs, per aconpanyar lo duc en sa casa, haon posave, al Carrer Ample, a
les cases del duc de Sesa. Després de dinar, lo duc de Feria ý lo cardenal
anaren ab cotxo al Born, cada hú aconpanyat de sa família, a veure un tornex;
fa
Baltasar de Meca, fill del governador don Galseran de Meca ý de dona Ysabel
de Meca, señor[s] de Clasquerí, ý por horde de la dita senora digué don Federic
Despalau, cosín yermà de dita senyora, al virey que, si se offeria, en
aquella casa, ningun servey de Sa Excel·lència ý del cardenal, ho farien ab
molta voluntat ý com devien. Hagreÿren-ho molt ý lo duc digué que "le besava Lloaren los dos la casa ý la plasa ý lo
las manos y que estava muy confiado en aquella casa, [que] no podia
dexar de resibir muy grande contento".
tornex ý les galles [ý] ynvensions. Acabà
tots.
Convocà lo rey don Felip, haprés de haver estat 36 dies en Barcelona,
les corts per a Monsó. Féu la prepossició a 28 de juny 1585. Foren,
los aclesiàstics [que] s'í trobaren, 18, ý los militàs, 52, ý los reals.
A 22 de agost 1585 se publicà la habilitació dels militàs, [que] foren
los següens: los que foren ynibilitats ý són los següens:
doceat de milicia.
Don Bernat de Guimerà, senyor de Ciutadila, doceat de nobilitate (és-se
amostrada aprés).
repellatur.
Don Lleandro de Margarit, doceat de nobilitate.
doceat de milicia.
Yerònim Miquell Mir, doceat de milicia.
Nicolau Melguar, doceat de milicia.
doceat sed repellatur.
doceat de milicia (és-se amostrada aprés).
Puyxvert Gerunden, doceat de milicia.
doceat de milicia.
Nobilis Yoannes Enricus doceat de nobilitate,
admitatur ut domicellus.
Riera de Granollés, doceat de milicia.
Nobilis Ludovicus doceat de nobilitate, admitatur ut domicellus.
Miquell Ferrer de Lluna, doceat de milicia.
Andreu Ferrer de Tarragona, doceat de milicia (és-se amostrada aprés).
Mascarell, doceat de milicia.
doceat de milicia.
doceat de milicia.
Misèr Alzina de Girona, doceat de milicia.
Nobilis de Prado, doceat de nobilitate, admitatur ut domicellus.
Nobilis Anton Galindo de Terreros, repellatur ut nobilitate, admitatur ut
domicellus.
Nobilis Ugo de Palau, doceat de nobilitate, admitatur ut domicellus.
Nobilis Yeronimus doceat de nobilitate, admitatur ut
domicellus.
doceat de milicia.
doseat de milicia.
doceat de milicia.
Baltasar Dot, admitatur ut miles.
Nobilis Yoanes doceat de nobilitate, admitatur ut domicellus.
doceat de milicia
et poste a pressentetur.
Don et don Geraldi de Alentorn quia constat dominis .
habilitatoribus de voluntate expresa Sue Magestatis admitantur tanquam
nobiles
et Monserratus militis creati
per ducem de Terranova super eorum admicione uel repulcione reseruarunt
sibi ad mayorem de liberacionem consedendo tam fisco quam dictis Arlles et
Reguer et Casamiyana, terminum triginta dierum intra quos dicant et alleguant
quit quit dicere et allegare uoluerint et interim non admitantur.
Nota important: sentència real ab la qual declara lo rey en Pere que
Catalunya preseex a València, Cicília ý Malorca. Fou feta dita declaració en
Monsó a 11 de febrer 1363. Preposant la gran necessitat en què estava Saragosa
ý tot lo regne de Aragó, per la vinguda del rey de Castella, lo qual
venie ab gran poder per aquelles partides, ý també aprés Catalunya estaria
ab los matexos perills, feta la prepossició per lo rey als aragonesos ý catalans
ý mallorquins ý valencians, enquerint molt los treballs en què estave, alsà
dempeus Pere de Santcliment, ciutadà de Barcelona, síncdic ý enbaxador, yuntament
ab tots los altres síncdics, [i] comensà a respondre per tot los síndics
de Catalunya. Alsà
de la dita ciutat; féu contraris al Pere de Santcliment, que a él
tocave parlar primer ý l'autro no dexave de pasar avant. Sentint molt lo rey
la presunció de dit Claramunt, ab cara colèrica, prengué una verga de un uxer
[que] estava alí ý manà al Claramunt que callàs; ý digué que ere molt yust
que primer avie de parlar Catalunya que València, ý que ere molt cert que
Aragó ere lo pare ý Catalunya era la mare dels valencials, ý de València ý
de Mallorca ý de Çicília, ý que eren fills de aragonesos ý catalans ý que serie
gran presunció los fills voler preseyr los pares, ý que ere molt cert ere més
noble la nació catalana ý poderosa que no València; ý manà als valencials
se dexasen de aquelles pretencions ý manà a Pere de Santcliment parlàs primer.
Fou pres dit acte per Yaume Conesa, secretari de dit rey, dia ý any
susdit. Està dita declaració a publico et autentico libro secundo uirado nuncupato de la casa de la
reperto recondito et custodito in escribania mayori
ciutat de Barcelona, in folio ducentesimo decimo quinto libri eiusdem continentis .
Foren testimonis de dit acte reuerendo in Christo patre domino fatre
Yoane; diuina prouidencia arquiepiscopo Callaritano, confessore et dominico
Cerdan, yusticia Aragonum; Berengarius de Rellato, tesseur domine regina;
Geraldo Despalau, lisensiato in llegibus promotore; Petro Sacosta, bayulo Catalonie
generali et bayulo de Rocafort, bayulo regni Aragonum, consiliaris domini
regis.
1585. A cartes [...]
General de la mar ab quaranta_ý_dos galeres. Féu una bela entrada ý salve,
so és, a la ciutat primerament, perquè venie de Roses, de molta arcabuserie
ý artillaria. Ý la ciutat respongué lo que té acostumat ý haprés devant
lo rey, que havie fet un pont, en fins a la mar, de casa del bescompte de
Rocabertí, lo qual estave molt bé. Ý com fou devant lo pont ab molta més
abundància féu la salva de la arquabuseria ý artillaria, que haparagué molt
bé a tots. Posà
ý besà les mans a Sa Magestat ý a totes les persones reals, ý aprés se
en gallera. Ý fol molt ben rebut de tots ý ab gran contento. A 22 de mayx
volgué Sa Magestad hanar a la drasana per a veure llansar en mar unes galleres,
la que havie de ser capitana de Espanya ý dos galleres que havien fetes
per hà navegar a les Índies, que may se n'havien fetes así de tals que aquelles
ma[r]s. Muntà lo rey ab totes les altres persones reals ý totes les dames al
baluart de la Drasana ý d'alí miraren com les llansaven en mar. Estava lo baluart
tot entoldat de brocats ý docés ý estave cubert del matex. Ý prengueren
molt gran plaer en veure avarar les galleres perquè lo príncep ý infantes
may ho havien vist. Ý aprés, al tart, quant se n'hanaren, volgué Sa
Magestad que passassen los cotxos per dins la drasana per hà veure les hobres
ý cubertes de les galleres que los diputats de molts anys en esta part havien
fets per son serveyx, perquè en tots los regnes del rey no y à milor comoditat
per a fer galleres que en Catallunya, per lo gran haparell que y à de fusta
ý ferro ý cànyem ý abres ý entenes. Ý mirant dites hobres Sa Magestad ab
gran contento, acostà
a Sa Magestad, ý li digué de part dels diputats, per horde [que] tenie d'éls,
lo següent: "Los diputados ressibíen muy grande contento y mercè en que Y respongué
Vuestra Magestad haya venido ha ver estos cubiertos que se han hetxo por
Servicio de Vuesa Magestad, y si falta alguna [que] hay en la hobra holgarán
que Vuesa Magestad lo mande ver, que ellos lo remediarán, porque no desean
hotra cosa sino acertar al cervicio y contento de Vuesa Magestad."
lo rey ab molta afabilitat ý digué "a los diputados que la hobra Fou resposta
està muy bien y he holgado mutxo en verla y la hagradesco".
que los diputats ne estigueren molt contents ý tots los qui u han sabut haprés.
Ý aprés ysqué fora ý anà hà veure lo vall ý hà veure l'orde en què
estave en l'aygua la fusta de roure ý de alzina. Fou lo inventor de tenir dita
fusta en l'aygua Pedro de Insunsa, biscaý ý contador del rey. Agradà molt
a Sa Magestad la invenció, perquè habans se perdia molta fusta per estar
fora de l'aygua. Les festes [que] se són fetes en Barcelona per la vinguda de
Sa Magestad ý altezes, són les de la ciutat: tres dies de alimàries ý molts
sons per la ciutat. Ý lo General à fet lo matex. La ciutat à feta una proffessó
com la de Corpus ý molt devota ý és pasada per la Carniseria d'en Sos. Ý lo
rey prengué de totes les confraries la devisa de cada confraria [que] aportave
en les banderes. Los diputats feren una yusta partida, sis a sis; don Enric
de Cardona, fill dell governador, ý don Yuan de Queralt, lo diputat, són
estats los caps de codrilles ab paraments de vellut ý molta xaperia de plata
ý molt galans que ysqueren. Lo General donà a cada yustador 500 lliures ý
als padrins 300 lliures. Ha agradat molt la yusta a Sa Magestat ý a Ses Alteses
ý a tots los cortessans.
1585
Lo diumenye aprés féu lo conde de Miranda, virey de Catalunya, una
sala de dames al Palau de la Condesa ý convidà les señores de la terra; ý
foren, entre velles ý yóvens, 140. Ysqueren moltes ben divisades ý molt galanes
ý riques. Vingué-y lo rey ab totes les persones reals ý ab les dames de
Palàcio ý entraren per la porta de la Carneseria d'en Sos. No y dansaren sinó
les dames de la terra ý molt bé. Ý habans del cerau en l'ort del Palau donà
una merienda la condesa de Miranda les persones realls ý a totes les dames
de Palàcio ý algunes senyores estrangeres que y avie, com la condessa de
Xinxón ý la vireyna de Cicília ý la muller de don Cristòfoll de Móra ý totes
les de la terra, que eren convidades, ý que fou molt lloat. Les dames de
Palàcio estigueren mesclades ab les de la terra. Les persones reals estaven
un poc més amunt en una llonya que y à ý la taula més alta que la de les
dames, ý un poc més avall la de les dames, que los uns podien veure los
altres. Fou yornada que tots ne estigueren molt contents. Pocs dies aprés,
féu lo duc de Saboya, a la muralla de Palàcio, un clos molt gran ý féu unes
festes de foc que may se eren vistes per así, de molts instruments de foc ý
cuets de moltes maneres, que parie que tot se ne agués de entrar. Ý quatre
dies aprés, que contàvem 12 de yuny de 1585, se enbarcà lo duc de Saboya
ý la infanta dona Caterina per lo pont cubert que havie fet lo rey davant
Palàcio en fins a la mar. Ý aprés dinar se n'anà Sa Magestat ab lo príncep
ý ynfanta dona Ysabell a dormir a la Torre Pallaresa. Ý a Sant Yeroni de
la Murta ý aprés a Sant Cullguat ý après a Monsó a tenir les corts als tres
regnes de la Corona de Aragó. Ý a yurar lo príncep don Felip. Les quals
corts se són acabades a 5 de desembre; fou lo sòlio en Binefa[r].
1597
De muntar-se
quant la profesó tornàs per aconpanyar lo duc en sa casa haon posave, al
Carrer Ample. Són yornades [que] està molt bé estiguen en dietari ý axí ho
àn fet los consellés ý molts particulàs. Al després_dinar lo duc de Feria ý lo
cardenal anaren ab cotche al Born, cada hú ab sa família, a veure un tornex
[que] fan los diputats de confraria. Veren-lo de casa de don Baltasar de Meca,
fil del governador don Galceran Meca ý de dona Ysabell, senyós de Clasquerí.
Ý per horde de la dita señora digué don Federic Despalau, cosín yermà de
dita senyora, al senyor virey que tenia horde de dita senyora per asistir alí
davant Sa Excel·lència ý de monsenyor il·lustríssim perquè si se offerís algun
servey particular en aquella casa ho farie ab molta voluntat. Hagreïu-ho molt
Sa Excel·lència ý digué que "le besava las manos, que estava muy confiado en Ý loaren los dos
que la casa no podia dexar de resibir muy grande contento".
la casa ý lloc, ý lo tornex los paragué molt bé ý lloaren los galles ý ynvencions
ý los torneyans. Acabà
A 7 de febrer 1597 vingueren 8 galeres de Yènova, de Vinaròs, ab infanteria
ý moneda per Ytàlia. Aportaven lo cardenal don Francisco de Ávilla
per anar a Roma. Entraren a una hora pasat miyorn. L'altro cardenal, don
Ernando Niño, ý lo duc de Feria miraren la entrada del pont. Feren salva
totes les galeres. La ciutat respongué ab tres peses. Anaren ab cotches lo duc
de Feria ý lo cardenal a la marina ý al moll, entraren ab huna barca ý feren-li
huna vesita. Tirà la gallera tres hó quatre peses. Anaren-se
marquès d'Eytona, haon està lo virrey. Aposentà los dos cardenals a la part
del carrer perquè gosasen dels balls ý de les màsqueres. Lo divendres lo visitaren
los consellés ý lo disapte los diputats. Lo habat de Poblet, diputat aclesiàstic,
li digué: "És costum molt antic en aquest Principat, sempre que vénen
persones tan alegades a la sede apostòlica, com és Vuesa Il·lustrísima, de
venir-los a visitar ý offeri[r]-se en tot lo que convindrà, ý axís nosaltres
venim a besar les mans a Vuesa Il·lustríssima ý ynsiguir les matexes hobligacions
ab aquella voluntat [que] tenim en servir a Vuesa Il·lustríssima en tot
lo que convindrà ý se offerirà en servey de Vuesa Il·lustríssima." Respongué
lo cardenal: "Haunque yo nunca he estado en esta provincia, ni haver salido Despediren-se. Acompanyà
de Castilla, no dexo de saber lo que tienen acostumbrado de hazer en este
Principado a personas tan alegadas a la sede apostólica y así yo, como huna
d'ellas, con la misma voluntat, no dexo de agradeser a Vuesa Paternidad y a
estos señores la voluntad; aquí y a donde quiera que estuviere no dexaré de
responder a ella en todo lo que se offreserá."
quatre hó cinc pasos de la anticàmara. No y à memòria de hòmens en Barcelona
haver vist dos cardenals espanyols yunts per anar a Roma. Enbarcaren-se
a 12 de dit, a onse hores de nit. No
moll. Ysqueren del cotche, abrasaren-se los dos cardenals ý despediren-se.
Cada hú entrà en sa galera, tirà quatre tis cada galera ý anaren-se
Pallamós.
A 8 de dit, de part dels consellés anaren monsenyor Francès Pons, cavaller,
ý monsenyor Federich Vilana, ciutadà, als diputats ab una enbaxada
persuadint-los, pus en Espanya se feyen tants preparatoris de guerra per causa
de la liga [que] se deye serà feta Anglaterra ab Fransa ý Escòcia ý Dinamarca
ý los rebeldes de Flandes ý ab lo de Fes, que
fessen los senyós diputats lo que per la[s] corts últimes de 1585 se
ere deliberat de fer torres per la costa de Catlunya, ý també se procuràs
ab Sa Magestat algun asiento de galeres, perquè s'entenie que a Marsela
feyen galeres ý que serie molt gran dany per la costa de Catalunya lo que
porien fer. Ý que de mols anys a esta part eren molt grans los danys [que]
havien fet los moros de Barberia ý molts vaxells fransesos en aquest
Principat.
Ý en tot lo que porien valer-los ý afavorir-los ho farien com sempre
han tingut de bon costum valer-se la huna casa a la altra.
A 9 de dit, tornaren los diputats la resposta a la ciutat per don Federich
Despalau ý per monsenyor Bonaventura Bollet, donzell, que havien rebut
molt gran contento ab la bona corespondènsia [que] mostraven tenir ab
aquela casa; hí u agreÿen molt ý que els procurarien lo més prest que porien
entendre, en dites coses, vinguesen a l'efecte que per tots ere desiyat, ý que
no dessiyaven sinó tot lo que fos servey de Déu ý de Sa Magestad ý bé de
aquest Principat. Estigueren molt contents los consellés ab la resposta.
Enbaxada al virey y diputats
En yuny de dit any 97 vingué avís de l'oÿdor Saguarra, lo qual estave
a Tortosa per afavorir als de les encomandes de Sant Yuan, per los diputats,
que no posasen en posseció als aragonesos ý valencials, com lo rey los
havie escrit, [sinó] [que] posasen en posseció los comanadós de nou proveÿts,
sent tot contra l'orde de Catalunya, no demanant los axecuturials al virey ni al
Real Consell. Ayuntaren los diputats les persones dels tres estaments ý feren-los
a saber lo que pasave. Fou deliberat per tots, vist lo agravi tan gran, anassen
los diputats al duc de Feria, virey de Catalunya, aconpanyats de les persones
dels tres estaments, que eren més de do_cens. Ý lo abat de Poblet, diputat
aclesiàstic, li donà la enbaxada de part de tot lo regne dient-li lo gran agravi
[que] rebie aquest regne que, de des que
mayor, perquè se perdien tots los privilegis que los condes de Barcelona ý
reys de Aragó, per bons serveys, avien consedit als catalans en mar ý en
terra fets. Ý que se havie de creure que lo rey, sent tan vell ý ab tan poca
salut, no u sabie, sinó que u feyen ministres. Ý axí ho soplicaven a Sa Excellència
fos servit voler remediar semblants agravis ý escrigués a Sa Magestad
lo gran sentiment [que] ne feye lo Principat. Lo virey digué que no u sabie
ý li pesave molt, que él sempre estave en un pensament en voler guardar
los privilegis ý constitucions de Catalunya ý axí ó avie yurat, ý que ho escrigués
a Sa Magestad ý que éls fessen lo matex perquè li aparie tenien molta
yustícia. Ý despediren-se de Sa Excel·lència. Ý aprés y anaren los consellés
ab pròmens ý li pregaren lo matex. Féu-los les matexes offertes. Escrigué al
rey ý los diputats als nou[s] enbaxadós [que] tenien alí per lo negoci de les
encomandes; prest se remedià dit negoci ý mudaren lo proseyr, que lo núncio
escrigué al bisbe dins 15 dies, si no obbeÿssen, publicàs lo entredit. Ý, pasats,
lo publicà; escrigueren de nou lo duc ý diputats [ý] porrogaren un mes lo entredit.
Haprés han tingut a bé lo núncio enviàs así un auditor ý demanà
los executorials. Ý
justícia no traure
petitori se tinrà molt gran compte en la espedició de dita causa, perquè no
estiguen tan desevinguts dits regnes. Ý per en asò don Pedro de Mèdicis,
yermà del duc de Florensa, ý lo duc de Cardona ho han escrit al papa ý
cardenals, ý també
Porte
don Yayme Oliver ý lo hoÿdor Saguarra.
Relació llarga de la vinguda [que] féu en Roselló Alfonso Corso,
fil del señor Pere Corso
A 19 de agost 1597, dimars, una ora abans del dia, estant los de la vila
de Perpiñà ab vària sospita si vindrien hó no, conparagueren yunt a la vila de
Perpinà 8.000 infants ý 1.500 cavalls fransesos. Entraren per la part de
Llocata, que és a huna llegua de Salses, 400 infans ý 600 cavalls; aribaren
al portal d'Elna ý volien posar uns mortarets ý posar foc a les portes. Foren
ben rebatuts ab la arcabuseria ý artillaria de la vila ý del castell, aon estave
lo tinent de capità general, don Ernando de Tolledo, lo qual acodí ab molta
promtitut a la defensa de la vila, ý tots los cavallés ý habitants de dita vila
determinaren retirar-se. Vént tant gran resistència, cremaren a Vilallonga ý
cerca de 35 persones ý un religiós [que] se ere retirat al campanar; cercaren
a Canet, lloc de 200 cases, on lo qual s'í posaren cerca de 300 hòmens, ý
deffensaren molt bé.
Ab estes noves, tots los de Roselló ý Enpurdà se posaren a punt; acodiren
a Perpinà molt en horde; apoderaren-se del Pertús. Dins pocs dies se
posaren dins Perpinà 4.000 infants ý 200 cavalls. Lo duc de Feria, virey ý
capità general en aquest Principat per lo rey nostre senyor, isqué de Barcelona
a 21 de dit ab ànimo de aribar a Figueres, a 9 llegües de Perpinà, ab
molts cavallés ý molta altra yent [que] se posave en orde. Ý arribà a Girona
als 23, haon acodí tota la cavalleria de Catalluya. Habans de partir de Barcelona
comunicà ab diputats ý consellés los perills [en] [què] estave la frontera
ý la jent de guerre [que] ere vinguda ý nova que abundava tota la
Fransa; ý lo rey també venie, tant segura tenien la presa de Perpinà. Vista
los diputats tan urgent nessecitat, ayuntaren les persones dels tres estaments
ý deliberaren socórre[r] la frontera ab dos mil hòmens, dels quals fou mestre
de camp fra don Federich Meca, oÿdor de comptes del General, comanador
de Vilafranca de l'àbit de Sant Yuan, ý saryento mayor don Miquell de
Alentorn, comanador de Masdéu, del matex àbit. Los capitans foren don
Yuan Dansa, don Garau de Marymon, Yoseff de Bellafilla, Yeroni Bosc,
don Gaspar de Lupià, don Yuan Ayguaviva ý de Tamarit, Pere Pau de
Bel_loc ý Bonaventura Bollet ý Luýs de Boxadós, Vergós de la Parra. Aribaren
a Girona, foren alotyats en los llocs més veïns. La ciutat dexà al virey
dos mil arcabusos ý mil picas, els diputats dexaren, per àls, 2.000 infants
ý 1.000 arcabusos ý 500 picas, ý enviaren de socorro a Perpinà 300 barrills
de pólvora ý deu quintàs de corda de arcabús ý trenta de plom ý offerta de
1.000 infants paguats a son sou ý més cantitat si fóra menester ý dinés.
Estigueren molt satisfets los de la vila de Perpinà de tantes offertes ý conpliments
dels diputats ý consellés.
Romanien a la ciutat per mayor nessecitat 4.000 arcabusos, 1.000 mosquets
ý 6.000 picas. Donaren orde les confraries se posasen a punt ý la yent
de recolita, que serien més de vint mília hòmens, per anar a Perpinà si fóra
menester, sense la yent [que] se posave a punt per horde del virey en les
vegueries ý vasalls de la Yglésia ý dels barons, que serien més de quaranta
mília, conforme las listas antigas.
Los del Real Consel sospengueren los negocis dels de la frontera ý feyen
poc negoci ab intensió, si los enemichs no se n'anaven, porrogar tots los
negocis. Ab lo duc anaren lo regent, misèr Yuan Sabater; lo tesorer, misèr
Mur; misèr Yoseff Ferrer, misèr Sescases, yutyes de cort.
A 20 de dit ysqué lo mestre de camp, don Federic Meca, ab dues conpanyes
de la Diputació, aconpayat de tot lo consistori ý dels officials ý moltes
persones dels tres estaments ab ataballs ý trompetes ý ministrills, que fou
molt bona vista; sent fora del Portal Nou se espediren los uns dels altres ý
feren son camí. A la volta de Girona, les altres conpayies anaven marxant;
romangué don Enric de Cardona, governador de Catalunya, en Barcelona;
governà vice_règia. Donà orde lo duc de Feria que tots los alcaydes se posasen
en sos castells ý estiguessen molt en orde: don Galseran Armengol
en lo de Salses, don Ramon d'Oms en Elna, don Galseran de Semmanat en
Copliure, Copons de la Manresana en Castelló de Enpúries, don Batista
Terrè en Belver, Nuri Yuan Sorribes en Puixcerdà, don Bernat d'Oms en
Taltaüll, Francesc de Marymon en Castellbò, Yoatxim de Setantí en
Bellaguarda, Tort en lo castell de València, Canet per lo duc de Cardona.
Tota la frontera se posà en arma per avisos [que] tenien volien entrar per
tres hó quatre parts. Los cavallés [que] seguiren lo duc de Feria quant partí
de Barcelona són los següens:
Nobles ý magnats
don Yoatxim de Sentelles, conde de Quirra
don Felip de Aril, baró de Erill
don Pedro de Queralt, baró de Queralt
don Bernat de Boxadós, baró de Valmoll
don Pedro de Lanusa, bescompte de Milàs
don Yuan Ycart, bal·le generall
don Francisco de Eril, baró de Anglesola
don Plegamans de Marymon, señor de Sant Marsal
don Anton Despalau, senor de Granera ý Vilalba
don Yuan Burguès, señor de Talavera
don Luýs de Queralt
don Cristòfoll Sentelles
don Francisco de Rocabertí ý de Pau
don Yuan de Boxadós
don Galseran de Cardona
don Climent de Cardona
don Enric de Castro ý de Servelló
don Miquell Despalau
don Garau Despalau
don Gispert de Guimerà, señor del Papiol
don Pau Salbà, señor de la Bisbal
don Rafell Agulana
don Bernat Terrè
don Yayme Santcliment
don Bernat de Pinós
don Pedro de Pinós
don Miquell de Pinós, bescompte de Canet
don Francisco Girón de Rabolledo
don Dalmau de Rocabertí
don Alexandre de Alentorn
don Noffre de Alentorn, senyor de Seró
don Yeroni de Alentorn
don Carlos de Vilademany
don Miquell de Cruÿlles
don Yuan de Peguera
don Galseran de Peguera
don Yeroni de Peguera
don Francisco Sagarriga
don Ramon de Blanes
don Guillem Yvorra, capità de 300 hòmens
don Bernat de Camporells
don Luýs de Aragall
don Pedro de Vilanova
don Pedro Vila, capità del rey
don Yuan de Eril, capità del rey
don Yuan de Yosa, senyor de Oliana
don Ugo de Tamarit
don Yuan de Semmanat
don Miquell de Semmanat
don Yeroni Casador
don Bernat Aymerich
don Pedro Clariana
Militàs
Riambau de Corbera, senyor de Linàs
Ferrando Oliver, senyor de Balsereny
Francès de Argensola, senyor de les Pallargues
Marc Antoni Monsuar, senyor de Favara
Yeroni de Argensola
Francès de Argensola
Bernat Codina, senyor de Pons
Luýs de Claramunt, capità del rey
Miquell d'Oms, senyor de Sant Yordi
Francès de Masdovelles
Baltasar Pardinas, senyor de Vernet
Pere de Reguer
Galseran Cente[lle]s
Francès Aguilar, senyor de Castellet
Alexandre Aguilar
Yuan Batista Falcó
Perot Ferreres
Amat de Palou
Francès Salavardeya
Rafel Xemmar
Monradons de Vic, dos yermans
Prats, dos yermans
Graels
Rotllan
Luýs de Sayoll
Silvestre de Sayoll
Bas de Girona, capità
Sever Salbà ý de Valseca, senyor de Foxà, ý [...]
Galseran Torró
Pau de Fluvià, capità
Yeroni Vila
Miquell Yuyent
Yuan Desparés
Ugó Guimerà
Allexandre Cordelles
Yuan Amat ý Desfar
Garcia Masip
Francès Granada
Francès Granollacs
Galserà Albanell
Galseran de Sarrià
Francès Puyx
Yoatxim Bollet
Joseff Maduxer
Luýs Gualbes, veguer de Girona
Santmartí de Girona
Yuan Sella
Francès de Taffurer
Luýs Blanes
Ramon Xemmar, senyor de Marinyà
ý molts altres que n'í acodiren per totes les fronteres.
A 4 de setembre de dit any, tenint lo duc de Feria serts avisos
que los enemichs se heren retirats a Llocata ý a Narbona ý ab les esperanses
perdudes de no poder fer ninguna enpresa en Perpinà ni en Roselló, per lo
gran socorro [que] y ere vingut ý de cà[da]l dia venie yent de refresc; al
virey, estant en Girona, féu un billet al mestre de camp, don Federic Meca,
del tenor següent: "[...] con la resolución que tengo tomada, he hordenado se
llevanten algunas conpanyías para acudir a esta ocasión al servicio de Su Magestad
[Vuesa] [Magestad]. Como acabo de dezir, lisensiarà luego la yente y
deserbolarà las vanderas, sesando el nombre y exercicio de capitanes, porque
quede libre para hazer su voluntad. Nuestro Senyor guarde a Vuesa Magestad.
En 4 de setiembre 1597. El duque de Feria."
Resposta de don Federich Meca al duc:
los contadores y pienso tomarles muestra, luego y hecho esto se despedirá la
yente y se deserbolarán las banderas, como Vuesa Excelencia manda, porque
a ninguna conpanía asta agora se à tornado muestra y estan lexos unas de
otras.
"Haráse toda la diligéncia posible para rematar este negocio, y en esto y
en lo demás se servirà a Vuesa Excelencia, cuya excelentísima persona guarde
Nuestro Senyor como puede. De Santa Augènia a 4 de setiembre 1597.
"Illustrísimo y excelentísimo señor besa la mano de
Vuesa Excelencia, su mayor servidor
"don Fadrique Meca."
Letra del rey als de la vila de Perpinà. El rey
"He visto vuestra carta de los 19 del presente y la otra que trusco Yosepe
Carbonell, a quien oyó mi hiyo, el príncipe, por estar yo convalesiendo de la
indispossición que estos dias atrás he tenido, de que a Dios gracias estoy muy
aliviado, y todo lo que dezís de la entrada de los enemigos y de su intento y
de las prevensiones havéys hetcho en vuestra deffensa y de la buena correspondenxia
de capitán general en esa frontera, es muy yusto, conforme a esa frontera que
siempre he tenido y tengo a vuestra fidelidad al amor con que siempre me
havéys servido y servís, y ansí confiado que en esta ocasión no solo coresponderéys,
que en esta ocasión y asta aquí avéys acostumbrado, para que hagàys
más de lo pasado para la deffensa y seguridat d'esa vila, en quien con tanta
razón tengo puestos los hoyos para amaria y mirar por su conservación. En
esta no me queda más que deziros, sino aseguraros que para vuestra mayor
defensa mando hazer, por vía de mar y tierra, todas las prevenciones nessesarias
y que sin falta seréys socorridos, amparados y favorecidos, y que se
dará tanta prisa a todo que llegue a tiempo mediante vuestro valor y d'esa
provincia que no sólo hos sabréys defender del enemigo pero que le offenderéys
con mucha gloria vuestra y nuestra. Dada a 29 de agosto 1597. Yo,
el rey. Gasol, secretario."
Letra del rey per a don Ernando de Toledo, loctinent general per lo rey en
Perpinà
"Don Fernando de Toledo, mi lugartiniente de capitàn general en la frontera
de Perpinàn, por vuestras cartas de los 22 y 24 del pasado se á entendido
la retirada de Alfonso Corso y el designo con que venía, y es muy conveniente
lo que acordàys acerca de meter en mayor orden de lo que asta
aquí an estado las cosas d'essa frontera. Y al duque de Feria se escrive que,
en quanto el tiempo dé ïlugar a proveer la yente de a pie y de cavallo que
pedís, ordene que asista en essa villa y castillo la infantaría que ha mandado.
Dentro de los dos mil hombres con que me sirve la Diputació y en las galleras
con que ha de bolver el príncipe Doria se llevarán quatrocientos quintales
de pólvora de arcabús, 1.500 arcabuses y 150 mosquetes y 300">
quintales de cuerda, y se procurará proveer plomo, que, por no haverle
en los magasenes, no yrà con los demàs. Entretanto procurad que la
provisión de las vituallas se haga para que, por falta d'ellas, no succeda inconveniente,
y buélvohos encargar y mandar tengàys mutcha cuenta con que
se conserven conforme a lo que antes de aora se hos à advertido. Y de nuevo
hos doy muychas gracias por el cuydado y diligència con que procurastes prevenir
la defensa y seguridad d'essa villa y castillo, de que me tengo por muy
servido. De Sant Llorens, a 5 de setiembre 1597. Yo el rey. Por mandado
del rey nuestro señor, Andrés de Prado."
Catalunya, per lo nostre señor el rey
"Illustre duque primo, mi lugartiniente y capitán general, por estar el
príncipe, mi hiyo, muy hombre y ser ya tiempo que nos ayudemos, aviéndolo
hecho Dios qual se podía dessear y para ser mayor injormación y espediente
de los negocios y que corra más aprisa su despacho sin que haya dilación,
por el impedimento de mi mano drecha que ha causado la gota, he
acordado que, de qui adelante, firme el príncipe por mí generalmente las
cartas y despatchos que se hizieren, no alterando el estïllo que se suelle tener
en ellas; en ninguna otra cosa fuera de que la firma sea del príncipe en lugar
de la mía, que es lo mismo. He mas, lo [he] querido escrivir con las causas
que a ello me mueven para que lo tengàys entendido, que lo digáys el cansiller
regent la cansellaría y doctores d'essa Real Audiensia y al por tanta vez
de general governador d'esse Principado y Condados, y al maestre racional
de nuestra casa y corte y su llugartinente y al balle general y a los diputados
del General y a la ciudad de Barcelona y a los demás tribunales y siudades,
que es yusto lo sepan, pues de hoy más yràn llegando cartas y despachos
d'esta forma, a que vos y los demàs haréys la respuesta, dirigidas de la
manera que asta aquí lo ayades, porque éste es el estilo que quiero que acá y
allà se guarde. Y tanhién avisaréys del resiho d'esta carta. Dada en Sant Llorenzo
a 2 de settiembre 1597.
"Yo, el rey
"Gasol, secretario.
regens.
"Al illustre duque de Feria, primo nuestro, lugartiniente y capitàn general
en el nuestro Principado de Catalunya y condados de Roselón y Serdanya.
Covarubias, regens. Vidit Guardiola, regens. Vidit don Pedro Sans, fisci
aduocatus."
A 9 de setembre és entrat lo duc de Feria en Barcelona. Lo qual és vingut
molt content del bon succés [que] avie tingut en la frontera. Isqué
a rebre don Enric de Cardona, governador de Catalunya, aconpanyat de molts
cavallés: lo conde de Quirra, don Pedro de Queralts, don Federic Despalau,
don Yuan Burguès, don Francès de Agullana ý de Caldes, Daniell Corteron,
Faderic Poll, Yuan Antoni Ferran, correu mayor de Catalunya; lo veguer
de Barcelona ý don Miquell Miyavilla ý molts altres. Mostrà tota la ciutat
molt gran contento en sa vinguda.
En aquest temps vingué de Saragosa un secretari, de part dels diputats
de aquell regne, ab una letra de offertes per als de así del tenor següent:
"Muy illustres señores: En este Reyno se á tenido mucho sentimiento de
la entrada que los franceses han hecho en el condado de Rosellón por el desosiego
que había causado en esse Principado y, por haver salido luego de la
retirada, havernos dexado de conplir antes de aora con nuestra hobligación;
y entendiendo que el senor duque de Feria se está en Girona y que no están
los enemigos aún deshechos, nos ha paresido que faltávamos a la antigua
amistad y buena corespondencia que hay entre este Reyno y esse Principado
y, para conplir con entrambas cosas y saver con sertidumbre lo que pasa,
inbiamos a Pedro López, nuestro secretario, para que de nuestra par te offresca,
a Vuesas Señorías, la voluntad con que este Reyno se enpleará en servir
a Vuesas Senorías en quanto se offressiere. Suplicamos a Vuesas Senorías le
mandan dar crédito en lo que en este particular esplicare y nos manden lo que
fuere de su servicio, pues saven Vuesas Señorías con la voluntad y veras
que acodiremos a ello.
Y Nuestro Señor, las muy illustres personas de Vuesas Senorías,
guarde muchos haños, con el cresentamiento que puede. De Saragosa
y setiembre a
Muy illustres señores,
Besan a Vuesas Señorías las manos sus servidores
El opispo de Albarrasín don Luys de Bardaxí
don Bernardino Avarcas don Francisco Peres Colón
Miguel Llopes Matcalvilo
Leonardo de Erlas Yuanete Almenara
Diputados del Reyno de Aragón.
"Muy illustres señores lo señores diputados del Principado de Catalunya."
Letra dels yurats de Saragosa y per als consellés de la ciutat de Barcelona
"Muy illustres señores: Aquí se tuvo aviso que algunas conpanyas de
yente de guerra de Francia havían entrado en esse Principado por el biscondado
de Canete; y, por aguardar de saver con sertesa lo que era, no escrivimos
luego a Vuesas Mersedes. Y aunque asta aora no havemos sabido más particularidad,
viendo zelan Vuesas Mersés tanto el bien universal que lo reputan
por propio y la obligación que esta ciudad tiene de acodir a todo lo que sea
conservación de la autoridad d'essa y su servicio, representamos a Vuesas
Mersedes que esta ciudad, en esta ocasión y en todas las que nos querrán
enplear, estará promta y acudirá siempre que nos lo avisarán a servir a Vuesas
Mersedes con pontualidad y serteza. Guarde Dios a Vuesas Mersés como
manos de Sus Mersedes, sus servidores: Pedro Yerónimo de la Porta, Pedro
Vilanueva, Lorenso de Brerge, Yoan de Mosaraví, yurados de la ciudad de
Saragosa.
"A los illustres señores los conselleres de la ciudad de Barcelona."
Los malorquins enviaren un cavaller de l'àbit de Sant Yuan que
Fortuny, lo qual portà lletra als diputats ý consellés de part de la ciutat ý
cavallés de aquel Regne, offerint yent ý altres coses nessesàries per la guerra
de la frontera. Feren les matexes offertes los diputats ý consellés del Regne de
València. Les lletres són del tenor de les de Aragó. Donaren los consellés a
Fortuny una cadena de do_centes liures ab un senyal ab les armes de la
ciutat ý molta provisió per los dels bergantins, ý molts cavallés yóvens [que]
venien ab ell. Anaren-se
Perseverant los de la vila de Perpinyà, per avisos [que] tenien serts,
aprés de la vinguda del virey de Girona, que
la frontera grans preparatoris per tornar a Perpinyà, aparagué al virey que
serie de molta inportància, pus tardava tant a venir la yent de peu ý de caval
[que] avie de venir de Castella, que la ciutat de Barcelona fes mil hòmens,
los quals offerí de bona gana la ciutat. Fou cabo d'éls Yeroni de Argensola,
lo qual avie servit molts anys a Sa Magestad en Flandes. Foren capitans don
Yeroni de Armengoll ý Pere Lloselles, Francès Carbonell, son alferis; Yuan
Bonaventura de Gualbes, Yuan Antoni Ferran, ý alferes de sa companyia, don
Noffre de Cruÿlles. Los quals estigueren alí tres mesos per abundar les neus
ý ser lo cor de l'yvern. En yener se
desfeyen, per veure aribave socorro sempre de nou ý los de la vila se anaven
molt fortificant.
1598
En lo principi de 98 vingueren de Cuenca prop de 300 hòmens, yent
molt lusida ý ben armada. En febrer tornaren avisos de nou al duc com se
feyen grans preparatoris per tota la frontera ý feyen algunes entrades per
robar bestiar ý yent. Ý vingué a Moset mosur del Viver en la [...] de la
casa de Cruÿlles ab més de sinc_sens hòmens. Ý don Garau de Cruÿlles estave
al lit. Ý la mayor part de la villa, sentint lo viafòs, fou tan gran l'ànimo
[que] prengueren que
molt lloada per tota Catalunya. En Pallàs era aquest temps entra[t] mosiur
de Sant_Girons ý molta altra yent, ý cremaren molts llocs del rey ý 17 llocs
del duc de Cardona ý prengueren molta yent ý bèstias ý molta roba. Per
acodir prest socorro se
de Aran feren lo matex, mes los aranesos ne mataren molts ý
molt bagatye ý armes ý alguns cavalls. Ý se
molta presa ý morts més de 60 ý alguns morterets los prengueren. Vént
los grans danys [que] feyen los fransesos cada dia en Catalunya, aparagué
al duc de Feria demanar als diputats mil hòmens per a Perpinyà. Ý donà
horde al governador anàs a la Seu de Urgell per donar raó. Anà. Que la
frontera ý al baró de Eril a les sues baronies que estiguessen a punt
ý ben armades totes aquelles vegueries. Per açò, corren alí hà on fos menester.
Ý donave molta presa als diputats per los mil hòmens. Los diputats,
per lo escrúpol [que] tenien de fer yent lo General, per aver molt temps
no se here feta ý aver-y opinions no
la terra en semblants nessecitats; ab tot, los aparagué ayuntar yuristes,
que foren dotze dels millós de la terra ý feren persones aletes, so és, de cada
estament. Per lo aclesiàstic, lo bisbe de Barcelona ý lo d'Elna, lo secristà
Ferrer, lo canonye Pla de Barcelona, Rovirola ý canonye Pla; per militàs
foren don Pedro de Queralt, señor de Santa Coloma de Queralt; don Berenguer
de Peguera, los de Seró, don Noffre de Alentorn, don Federic Despalau,
Argensola, senor de les Pallargues; don Guillem Yvorra ý Federic
Poll; per reals, Francès Cornet, Federic Vilana, Yulià de Navell.
Vista per les persones dels tres estaments la conclusió feta per los yuristes,
nemine discrepante, foren de parer que lo General, en temps de tanta
nessecitat, here hobligat a fer yent de guerra per a defensar la terra ý traure
los enemichs d'ella, que per axò se ere fundat lo Yeneral ý per deffensar les
cosses de yustícia ý los privillegis ý constitucions de Catalunya. Ý altres voltes
se ere fet, ý en particular en temps del rey don Martí. Ý axí aparagué
a les persones aletes que los diputats tenien hobligació en fer la yent ý arostrar,
en tot lo que podrien, les coses de la frontera. Ý espediren-se, dat lo
vot dels diputats. Ý en tot apareguéls diputats, per a sanear-se de les informacions
[que] venien de la frontera, enviar a Perpinyà lo oÿdor de comptes
militar, Francès de Gàver, ab conpanyia de Francès Argensola ý de missèr
Yener ý alguns officials de la casa. Ý ab la relació que feren a la tornada,
conformaren molt ab los avisos pasats ý que havie a la frontera molt gran
rumor de guerra. Pocs dies aprés, en lo mes de abril a 12, partiren sinc
cavallés per orde dels diputats per a senear-se més de dites noves ý per tenir
nova que Fonsusa, aquels dies, avie pres Òpoll ý lo castell de Salvatierra
ý
don Plegamans de Marymon, don Luýs de Queralt, Yeroni de Argensola.
Los quals se posaren dins Perpinyà ab tres dies ý comunicaren l'orde
[que] tenien dels señors diputats ab Duarte Nunyes, tinent de capità general
en aquela frontera, per absència de don Ernando de Tolledo, lo qual
ere en Madrit en aquelles ores, ý ab los cònsols de la vila de Perpinyà ý ab
lo bras militar de aquela vila, tal Cànter ere president de dit bras. Ý lo endemà
anaren a Salses a pendre la matexa informació de don Galseran Armengol,
castellà de dit castell. Ý tots foren conformes en que està la frontera
ab grandísim perill. Per asegurar-ho més volgué don Galseran anassen a veure
lo castell de Salvatierra ý a Òpull. Los francesos se posaren en arma ý tiraren
alguns mosquets. Aconpanyà don Yeroni Armengoll los cavallés de la Diputació
ab 10 soldats [que] portave de Salses, ý don Yuan de Queralt portà
de la sua conpania 20 cavallés, que per tots eren més de 30 cavallés. Prengueren
dos soldats ý
Fou de tanta importància la relació [que] feren los cinc cavallés que dins
vuyt dies deliberaren los diputats fer los mil hòmens. Fou cabo d'éls Rafell
Terrades de Girona, capità del rey en Flandes, ý en altres parts molt temps;
saryento mayor, Vergós de la Parra; capità, don Garau de Marymon, ý son
alferis, don Miquell Despalau; don Nofre de Cruÿlles; capità, Felip Sorribes;
capità, Luýs de Claramunt, ý don Gaspar de Lupià, ý Francès Tort de Perpinyà,
ý son alferis tal Tort, yermà seu; Gispert de Pons fou alferis de Claramunt
ý portaven molts cavallés ab ses conpanyies.
Als primés de mayx 1598, consertada que tingué lo duc de Feria
la yent, [...] de fer la Diputació, per horde [que] li vingué de Castella
ý per lo que habundaven los avisos de Perpinyà, partí de Barcelona
ab alguns cavallés per alí ý féu, pocs dies abans, yunta de molts cavallés ý
digué los parills de la frontera ý la nessecitat [que] y havie el haver-y de
anar ý que
tinent de capità general en Barcelona a don Bernat de Boxadós. Vingueren
de ponent, pocs dies aprés, quatre galleres de Castella ben armades ý capità
d'elles tal Colleyn de Sant Feliu, home molt pràctic en les cosses de la mar,
lo qual guardà l'any pasat la costa de Portugal ab dotze galleres ý venie ab
intenció de guardar la costa, no vinguessen tartanes de Fransa, ý portar yent
ý provisions per als qui havien de entrar en Roselló. En lo matex temps
vingué don Pedro Patxeco ab 4 _sens cavals de Castella ý
los llocs de Roselló, ý vingueren 8_sens soldats de Ocanya ý
Perpinyà. Ý en aquells llocs de la frontera, estant-se fent totes estes diligències
ý provisions en la frontera, a 14 de mayx 1598 mosur de Fonsusa,
nebot de Memoransí, vingué en lo lloc de Illa, cap del bescomptat que és
del baró de la Llacuna, ab dos mília hòmens, arcabusés ý piqués ý alabardés,
ý 50 cavalls maestres, que són tres cavalls cada hú, ý 120 arcabusés de cavall,
dos càrregues de escalles, 4 morterets ý tres salsitxes. Donaren arma a la
vila per moltes parts. Posaren una salsitxa en una torre, la qual caygué en
la hora matexa. Entraren per allí los enemichs ý
Retiraren-se a la yglésia los naturals de la vila ý alguns castellans [que] ý
avie ý més de sent cavalls dels de don Pedro estaven alí alotyats. Ý don
Francès de Ardena se retirà en sa casa ab altres. Ý may se volgué dar a
Fonsusa, que confiave tenir prest socorro. Los fransesos comensaren a robar
lo lloc, devertint-se ab axò. Prengueren ànimo los de la yglésia, monsenyor
Compte ý altres [que] estaven alí comanant-se a Déu. Ysqueren ab molta
fúria cridant "Espanya, Espanya" ý los de casa de don Francès, sentint asò,
feren lo matex; prengueren unes bótes ý posaren-les devant ý d'esta
manera arribaren a la plasa ý comensaren a matar fransesos. Ý
a retirar de tal manera que
nostres ne moriren 22 ý alguns de ferits. Ý prengueren-ne los nostres molts
d'ells, ý persones de rescat. Tenint avís lo duc de Feria de totes estes coses,
ab prontitut, envià alí a don Ernando de Tolledo, tinent de capità general
en aquela frontera, ab molt[s] cavallés ý soldats, que eren més de mil. Los
qui anaren ab don Ernando eren: don Pedro Patcheco ab los seus cavallés;
don Yuan de Queralt, governador de Roselló, ab la sua conpanyia de cavallés;
don Cristòffol Sentelles, don Yuan Ycart, bal·le general de Catalunya;
don Yuan de Lupià, don Ramon de Vilanova, Francès de Lupià, senyor de
Corbera; Raffell Xemmar, don Baltasar d'Oms, don Rafel Antoni Daví, Francès
Orís, Marsal Forner, Juan Descamps ý altres cavallés d'alí.
A 22 de mayx de dit any 98 mosur Durban ý lo capità Casiès, son lloctinent,
lo bescompte de la cort, ab molts altres cavallés ý capitans francesos
acodiren a la volta de Puyxserdà estant colèrics de la yornada d'Illa, que
eren en nombre de tres mil hòmens. Foren descuberts per les sentinelles de
la Torre Serdana, que és la primera de la Vall de Caroll. Fou tan gran l'ànimo
en què acodiren tots los de aquella part, que mataren més de tres_sens francesos
ý comensaren a fugir, estant aquelles montanyes totes cubertes de neu,
que és fama. Conforme tornaren desbarriats en Fransa, ne preteriren de fam
ý de la neu més de mil. I
[que] havien pres. Ý tots se foren perduts sinó que mosiur Durban donà
una arma a una vila; acodiren alí per a socórrer-la. Mentre y anaven, se retiraren
ý salvaren-se
tinent de Nuri; Yuan Sorribes, alcayde del castell de Puyxserdà; ý don Guilem
Ivorra, lo qual acodí alí ab molta yent ý molts altres cavallés veÿns
de alí. Per les montanyes ne trobaren molts de morts ý molt[s] ne entraren
per Catalunya com a pobres demanant per amor de Déu, que
fam. Recordar-se àn los fransesos, per molts anys, de Ylla ý de Puyxserdà.
Parlant don Federic Despalau ab lo duc de Feria [d']estes dos yornades, li
digué que eren estades fetes ab molta valor ý que eren de molta importància
per a Catalunya, que resucitaren la memòria de aquels almugaves del
temps antich.
Succeÿdes totes estes coses, tractant lo papa la pau entre Fransa
ý Espanya ý retirar-se los francesos, ý consultant lo duc de Feria ab lo
de Yoyosa sobre les coses de la pau, se posava en moltes parts en execusió;
dexà lo duc de Feria bon horde a la frontera ý se
yuny en Barcelona. Encara que no tornaren encara lo castell de Salvatierra
ni Òpoll, per no tenir horde esprés del rey de Fransa, mes no feyen mal a
ningú ý dexaren segar los grans als de Roselló.
Estant mal lo bisbe de Barcelona, a 5 de agost li aportaren a conbregar
de la Seu. Acodí alí molta yent ý los consellés foren convidats per part del
bisbe, que los canonyes miraren axemplàs ý no u trobaren se convidassen
virey ni consellés en semblants coses; nos trobave sinó un axemplar de
don Guillem Casador. Ý anà lo duc de Francavila. Ý los consellés, no
havent sinó aquest axemplar ý molts altres en contrari, no convidaren lo
virey, ni consellés foren convidats per los parents del bisbe. Lo duc de Feria
anà a casa del bisbe, los consellés a la Seu, foren no més de quatre. Convidaren,
per les dues vares [que] sobraven, a don Federich Despalau ý a Yaume
de Aguillar, senyor de Castellet. Ý portaren lo tàlem ab los quatre consellés,
ysqueren per lo portal mayor de la Seu, abaxaren les escalles, vingueren
per la Plasa Nova, muntaren al palau. En la profesó anave lo capítoll
ý tot l' altio[r] clero. Lo duc de Feria abaxà al peu de la escala, aconpanyà
lo Sant Sagrament, entrà en la cambra del bisbe ý los consellés, donà-li a
conbregar lo canonye Mas, en latí se digueren totes les paraules. A la tornada
volgué lo virey portar la vara del tàlem; los consellés digueren a Aguillar
dexàs la sua ý portaren lo tàlem lo virey ý los quatre consellés ý don Federic
Despalau, [que] anaren per la Libretaria ý Carsetaria ý plasa del Rey ý per
devant lo Palau Real, ý tornaren a la Seu ab molta luminària ý molts cavallés
ý molt poble, que paragué molt bé a tots.
A 8 morí dit bisbe. Tres dies anaren les parròquies ý altres monestís
ab sobrell ý tota la ciutat ý besaven-li les mans ý la roba. Al soterrar convidaren
los consellés, com a cap del dol que eren, lo duc ý marquès d'Eytona
ý tots los aclesiàstics, nobles ý militars ý ciutadans [que] eren en la ciutat.
Feren la volta de Corpus al revés; anaren les parròquies ý monestís ý
més de 150 atxes. Ý feren capella ardent; devant la trona anave lo virey,
a mà dreta del conseller en cap; en la segona fillera, lo marquès d'Eytona
ab lo abat de Banyoles, tal Montegut; en la tersera, don [...] tal Malendric,
nebot del bisbe; en les altres molts cavallés ý ciutadans com tenen de costum
agraduar-se.
A 25 de agost vingué nova de Madrit en que lo rey estave molt mal.
Avisan a consellés, deliberaren en la ora matexa per al després_dinar fer una
profesó solemne. Féu la volta de la de Corpus. Anà-y lo virey ý consellés ý
portaren los sis lo tàlem. Anaren-y les parròquies ý los monestís ý tota la
cavalleria de Barcelona ý molt poble; continuaren les pregàries totes les parròquies
ý monestís. Lo endemà tragué la Seu lo Sant Sagrament ý totes les
parròquies ý monestís per orde.
A 28 de agost feren enbaxada los consellés als [...] diputats; foren enbaxadós:
Francès Pons ý Miquell d'Oms, senyor de Sant Yordi. Contenia lo
gran pesar ý sentiment [que] tenien los consellés de que se ere posat, a les
portes de la Ciutat, un paper molt infame per la fidelitat de aquest regne
a son rey ý que avien soplicat al señor virey fos servit manar se fessen crides
ý diligències en que
Ses Senyories la matexa enbaxada a Sa Excel·lència, que lo negoci requeria
que tots ne fesen molt gran sentiment. Aparagué als diputats fer la enbaxada
ý comanaren-la a don Federich Despalau ý a Yeroni de Gàver, los quals anaren
a Sa Excel·lència ý li digueren que los diputats tenien molt gran pesar ý
descontento en que, tenien entès, se ere posat a les portes de la Casa de la
ciutat un paper a modo de pesquinada, ý suplicaven a Sa Excel·lència manàs
fer les diligències nessesàries peraquès descobrís qui u ho avie fet ý que
éls, per sa part, farien lo matex ab premis ý altres cosses; hasò ho soplicaven
a Sa Excel·lència ab moltes veres, perquè fos castigat qui tal havie fet, que
aquest regne se ere sempre presiat de tenir molta fidelitat a son rey ý senyor
ý de asò ne rebrien molta mercè de Sa Excel·lència, [que] manàs se fes ab
molta brevedat perquè lo negoci ho requeria.
Respongué Sa Excel·lència als enbaxadós que "ningun cuydado se
les havia de dar esso, porque éll no tenía ninguno, que el que lo havía hecho
ya tenía la pena del cuydado en que estava no se supiesse, por lo que sería
castigado; que éll en cosas de más importancia estava muy confiado d'este
reyno por la grande fidelidad que tiene siempre a su rey y que procuraría se
haguan diligencias para que sea castigado el que lo á hecho".
A 19 de setembre 1598 enviaren los diputats al virey una enbaxada ab
tres enbaxadós: missèr Sellés, canonye ý degà de Barcelona, don Federich
Despalau ý Francès Reart, per lo bras real, soplicant-lo fos servit tornar a
lloc unes provisions [que] se eren fetes, per la Capitania General, en una
nau de un francès, sobre un recós [que] s'ere fet en dita Capitania avent-se
de fer a la Audiènsia, sent molt gran peryudici a la la terra. Ý també
que se ere comanat dit recós, o apel·lació, a missèr Ortallà, lo qual, per
ser sart i no tenín naturalesa en Catalunya i no aver-la poguda aver en les
corts últimes de Monsó, ý aver-lo tret per sentència de la Diputació de
un offici [que] tenie, suplicaven a Sa Excel·lència manàs revocar tots estos
proseïments fets, perquè eren contra privilegis ý constitucions de Catallunya.
Respongué que "le diessen en un memorial los privilegios [que] se avíen
rompido, porque su intención no era de romperlos. En lo que tocava a misser
Ortalà, que no sabía nada en ello y que avía oýdo que abaxava de catallanes;
mas, en todo, que él lo miraría no se rompiessen ningunos privillegios, porque
ell lo avia yurado ansí".
Dit dia sentenciaren tal Pou, mercader, per aver tret dinés de la taula
de la ciutat ab procura falsa. Féu instància la ciutat ý lo notari, qui havie
pres a la procura. Juntà
deliberaren yuntament ab consellés fer una enbaxada al duc de Feria [perquè]
li volgués comutar la sentència, ý moltes altres persones intersediren
en lo mateix, i no y abastaren, de manera que fou penyat.
A 21 de setembre vingué un correu de Madrit de 15 als diputats,
despatxat per lo agent [que] tenen alí, tal Ardèvol, com Sa Magestad del
rey nostre señor morí als 13 a sinc hores de matí. Estant los diputats ab
vàrios pensaments del que tenien a fer, pus lo virey ni consellés no
ninguna nova serta, enviaren don Federic Despalau ý a Yoatxim Setantí a
Sa Excel·lència fent-li a saber la nova [que] tenien ý que
asenear-los del que pasave, perquè
Respongué "él no tenía nueva más sierta que ellos y Habans de dar al virey la enbaxada,
que no tenía carta del rey ni de ninguno del Conseyo de Aragón y que, en
tenerla, en la misma hora, los avisaría".
tenien horde de conferir dita enbaxada als consellés que eren a casa
del conseller en cap, prop de la plasa del Vi. No y trobaren sinó lo conseller
en cap ý donaren-li la enbaxada, en què
tenien de bon costum, fessen al virey la matexa enbaxada. Respongué
conseller que tot lo després_dinar havien estats ajuntats tractant del matex
ý que havien resolt aguardar-ho per lo endemà per a veure si vindria algun
correu, ý que lo endemà comunicaria ab los altres consellés la enbaxada dels
señós diputats ý que
A 22 de setembre 1598 vingué correu de Madrit al duc de Feria de part
del rey don Felip, 2 de aquest nom en la corona de Aragó ý 3 en la de
Castella, ab letres per diputats ý consellés ý per totes les ciutats ý llocs
reals de Catalunya ý per los prellats ý magnat[s], fent a saber la mort de
son pare lo rey don Felip, I de aquest nom en la corona de Aragó, com morí
a 13 del present en lo Escurial a 5 hores de matí. Envià als diputats una
lletra, la qual fou enviada a diputats per lo duc de Feria, yuntament ab un
recado de part de Sa Magestad en que anasen en la ora matexa a Sa Excellència
ý per dir-los de part de Sa Magestad cosses que inportaven al servey
de Déu ý del rey ý bé d'esta província. Lo secretari Alzina portà la lletra
ý lo recado. En la ora matexa deliberaren los diputats fer nominació de persones
elletes, so és, de tots los tres estaments. Per lo eclesiàstic foren lo
canonye Reart, ellet d'Ellna; lo abat de Sant Culgat, don Miquell Aymeric;
lo abat de Banyoles, tal Montagut de Vallgornera; lo abat de Ripoll, yermà
de Pons, senyor de Monclar; lo ardiaca de la Mar, Oliva; don Noffre de
Allentorn, ardiaca de Benast; lo sacristà de Tortosa, Yuyent; lo canonye
Casador, don Miquell de Allentorn, comanador de Masdéu; lo comanador
Yuyent; lo canonye Cordelles de Barcelona, canonye del Pas d'Elna.
Militàs: don Yoatxim de Sentelles, conde de Quirra; don Noffre de
Alentorn, señor de Seró; don Bernat de Boxadós, senor de Vallmoll; don
Anton Despalau, señor de Granera ý Vilalba; don Federic Despalau, don
Yuan de Erill ý Despalau, don Miquell de Meca ý de Clasquerí, don Francisco
de Erill, don Miquell de Cruÿlles, don Gispert de Guimerà, Copons
de la Manrasana, Bel_loc, Alòs Colom, don Plegamans de Marymon, señor de
Sant Marsal; don Luýs de Queralt; Marc Antoni Monsuar, señor de Favara;
don Alexos Albert, don Yuan de Vilanova, Batista Falcó.
Reals: Federic Vilana, Gervasi Lapila, Miquell d'Oms, senyor de Sant
Yordi; Francès Cornet, Pere Ferreres, Francès Reart. Resolgueren, les persones
alletes, anasen los diputats consistorialment al duc, per a veure lo
que
per entrar, trobaren los consellés que n'axien ý eren-y anats per lo matex,
ab gramalles de dol ý ab lo cap cubert ý ab pròmens ab lo cap cubert també,
anà sinó un conseller, perquè lo 4 ere mort quatre dies havie ý lo cap estave
mal ý morí a 28 del matex de setembre. Ý los dos romangueren per
dar raó al Consell de Sent, que estave ajuntat per los negocis corrents. Los
diputats no aportaren dol per no ser fet. Digué
la lletra [que] tenie de Sa Magestad, los digués de paraula "el gran sentimento Fou respost per lo diputat
[que] hazía por la muerte del rey su padre y señor y les dixese, por
estar ocupado en asentar tantos reynos, no podía venir tan presto y pensava
sería muy presto su venida y se convertiría el lluto en allegría y que, por
tener esta provincia en pas, le havía enviado el privillegio de virey y capitán
general y que pensava presto tomar posseción porque convenía a la buena
administración del reyno y lo resolviessen presto".
aclesiàstic que mirarien prest lo privillegi ý resoldrien lo que més convindria
al servey de Déu ý del rey ý bé de la terra. A la vesprada, per lo
secretari Alzina, envià còpia als diputats comprovada ab lo original del privilegi,
ý lo endemà dos diputats la amostraren a les persones alletes ý als
advocats [que] tenien aplicats ab los assesós.
Dit dia vingué don Carlos Doria, duc de Turcí, fil del príncep Doria,
general de la mar per lo rey nostre senyor, ab 16 galeres, sinc de Nàpols,
les altres de Yènova. Vingueren molt matí, dues ores ans del dia; entraren
en lo port les 12. Les 4 pasaren de llarc; anava ab ells la duquesa de Gandia,
que hanave a Millà per a ser camarera de la reyna d'Espanya, que venia a
casar ab lo nostre rey, fila de l'arxiduc Carllos de Àustria, ý venia de Alamanya
aconpanyada de molts senyós d'alí; ý també venia ab ella lo enbaxador
de l'enperador, don Guillem de Santcliment ý de Sentelles, lo qual
havie molt temps estava en Alemanya per lo nostre rey. Havien-li proveït
dinés, [que] havie, per lo gasto d'ella ý dels que la avien de aconpanyar,
sent mília escuts ý deu mília per ell de ajuda de costa. Ab la duquesa de
Gandia venia son fill, lo duc de Gandia; també venia ab les galleres lo marquès
de Ayamonte, [que] anave a Saboya per portar dos fills del duc en
Espanya, ý molts cavallés ý infanteria. Vént los consellés que les galleres
eren entrades sens saludar ý deyen que no [ho] avien fet per la nova [que]
tenían de la mort del rey, aparagué als consellés tencar lo portal de Mar ý
no dexar entrar ni axir ningú. Havent ya en ciutat molta yent de galera
ý xusma entrada, tingueren per bé les galleres axir fora del port ý fer salva
com si entrasen de nou. Romangué una gallera sens tirar, la ciutat no volgué
fer resposta. Al cap de mitx quart tirà la gallera ý la ciutat respongué
ab tres tis, com té de costum. Hobriren les portes i
menester.
A 26 de dit mes de setembre, donant molta presa lo duc de Feria als
diputats ý a consellés ý que aniria a la Seu ab los del Consell ý ab los cavallés
[que] lo agueren aconpanyat, se ajuntaren los advocats de la ciutat
ab los de la Diputació, que eren més de 25. Hordenaren les protestacions
[que] havien de fer al virey en lo jurament, per ser cas tan nou, mes en tot
ya havien feta relació lo dia habans del que havien deliberat ser de yustícia ý
raó. Los advocats de la ciutat la avien feta a consellés ý a Consell de Sent,
ý los asesós, missèr Yover ý missèr Selso Ferrer, la feren a diputats ý a les
persones alletes que eren les ya anomenades, ý ab moltes leys en llegaren
en lo dret civil ý canònic ý deduÿren ý resolgueren que
lletra del rey nou, encara [que] no juràs de nou, per tenir llegítima escusa en
estar impedit ab tants altres regnes [on] havie de donar horde per la bona administració
d'ells, conforme en sa lletra ho referia molt llargament, ý també
asayalle ab sa lletra que prest pensave venir en estos regnes per a fer lo que
tenie hobligació, so és, en jurar los privillegis ý constitucions de Catalunya
i tenir corts ý desagraviar los agraviats ý tornar a lloc lo que convé a la
bona administració de la justícia. També deduÿren, dits asesós, los axemplàs
que y à dels reys pasats de bona memòria; lo primer fou el rey en Pere lo
Serimoniós, [que] quant morí son pare, lo rey Alfons, ere en Saragosa ý
escrigué a diputats ý consellés que no podie venir tan prest per estar alí
molt ocupat en les corts [que] tenie als aragonesos ý que hobeïsen sos
manaments ý los officials [que] havie creat de nou. Respongueren-li que
per privillegi[s] ý constitucions de Catalunya avie de yurar primer. Anujà
molt lo rey d'esta resposta. Tornà
dels quals ab moltes parts lo obeÿren. Los consellés ý diputats, vént
la còllera del rey, li escrigueren que los contraris [que] li avien fet ere
peraquè tingués ocassió de venir més prest en Catalunya a jurar ý alegrar
s'ien tots los del Principat ab la sua vista. Ý foren contents de obeir-lo. Ý lo
rey los asegurà que prest serie en Barcelona a jurar ý a tenir corts. També
per la mort del rey don Yuan feren, son yermà, lo rey don Martí, [que]
ere a Cicília; prengueren la duquesa de Muntblanc, muller del rey en Martí,
aportaren-la al Palau del Rey, los consellés ý diputats ý tota la noblesa de
Catalunya dels tres estaments, sens aver jurat lo rey en Martí, ý enviaren
enbaxadós peraquè vingués ý foren: lo bisbe de Tortosa, lo fil del conte de
Cardona, Rayadel ý Savall ý Grimau de Perpinyà. També tragueren altro
exemplar de don Ferrando Primer; feta la ellecció per los de Casp, quant
fou a Leyda, que venie, posà lo Princep[s] namque, convocà tota la terra, posà
siti a Ballaguer contra lo conte de Urgell. La ciutat de Barcelona ý envià
yent ý lo General també ý un trabuc, ý tota la terra acudí alí, no
d'alí en fins lo comte ý la ciutat foren rendits. Ý entraren dins Balaguer,
yurà a Sant Francès ý tingué corts als catalans a Sant Francès. També
quant morí lo Rey Catòlic don Fernando, dexà en son testament dos governadós,
hú en Castella, fra Francisco Ximenis, arquebisbe de Toledo, peraquè
governàs aquella corona; en la Corona de Aragó dexà lo arquebisbe de
Saragosa ý governà tota la Corona de Aragó. Governaren en fins vingué lo
enperador Carlos 5, qui ere en Flandes; durà quatre anys aquest govern.
L'altro exemplar fou quant morí dit Carlo[s] 5; lo rey Felip, son fill, ere
en Flandes; governave en Espanya la princesa de Portugal, sa yermana, [que]
donà privillegi de virey de Catalunya a don García de Tolledo. Fou obeÿt
ý acceptat. Vist[s] tants axemplàs, los diputats ý les persones eletes ý consellés
ab la vint_ý_quatrena [que] avie feta lo Consell de Sent, nemine discrepante,
foren de parer obeyr dit privillegi. Ý yuraren lo duc de Feria per
virey conforme la voluntat del rey. La nit matexa despatxaren lo virey ý
diputats ý consellés a Sa Magestad, fent-li a saber la bona deliberació [que]
s'ere feta. També envià lo duc correu a les galleres, a don Carlos Doria, fent-li
a saber lo que s'ere fet así peraquè
del rey nostre senyor, perquè tots prenguessen llum de así en fer lo matex.
Yurà lo duc a 26 de setembre 1598 en molt gran contento de tots. Feren
los diputats ý consellés al yurament moltes protestacions ý algunes més de
les ordinàries. Lo endemà anaren los diputats al virey; féu lo raonament
Noffre Burguera, diputat militar, per estar mal lo aclesiàstic, ý digué: "Tot
aquest Principat à fet molt gran sentiment, com a fidelísims vasalls, de la
mort del rey nostre senyor, l'ànima del qual Déu tinga en lo Sell. Aconsole
molt lo sucsesor [que] ha dexat, en ser tan bon crestià com és lo
rey nostre senyor, fil seu, del qual aguardam tan bon govern ý ab tan bons
sucsesos com en lo senyor rey son pare, ý estam molt contents en que
aye confirmat hà Vuesa Excel·lència per son loctinent general, perquè confiam
governarà esta província com en fins así, ab tan bona pau ý justícia.
Ý en asò ne rebrà tot aquest Principat de Vuesa Excel·lència molt gran contento
ý mercè." Respongué que "la pérdida era muy grande en aver perdido Despediren-se los diputats. Anà a les finestres del Carrer
un tan gran rey y que nos devemos aconsolar que el nuevo lleva camino de
no ser menos que su padre y que la mercé [que] le avía hecho en confirmarle
en el cargo la estimava mucho, en que se offresiessen ocasiones pudiesse
tener esta provincia en la pas y yusticia que él deseava, porque quería
mucho los catalanes".
Ample per a veure lo aconpanyament dels diputats, [que] eren més de
60. Lo dels consellés no eren tants ni tan lusidos. Aparagué-li tot molt bé.
La lletra [que] fa lo rey a consellés per la mort de son pare y la
dells diputats són totes de un tenor
"Amados y fielles nuestros los consellés, Conseyo y hombres buenos de
la nuestra ciudat de Barcelona. El rey.
"Amados y fielles nuestros, domingo a 23 de setiembre presente mes, fue
Dios servido de llevar para sí el rey, mi padre y senyor, que aya gloria, aviendo
resebido todos los sacramentos de la Yglesia, con la acostumbrada devoción.
Y su fin á sido tan católico y exemplar como su vida y mi sentimiento
com[o] la pérdida de tal padre y senyor, que las obligaciones naturales de
hiyo las acresento con beneficios més que de padre y no solos ti[e]nen menores
los de esse Principado, pues tantos años los governó y conservó en
religión, pas y justicia, con aumento general y particular de los naturalles
d'él. I doyos cuenta d'este sucseso para que lo sepáys, como es justo,
y que en essa mi ciudad hagáys la demostración pública de lutos y honras,
tanto mayor que en semejantes casos sea acostumbrado quanto la ocasión presente
lo es de todos los de los siglos pasados; pidiendo [a] Nuestro Señor
su descanso eterno y que mis acciones las endresa a su santo servicio y al bien
universal de mis reynos y vasallos y al d'esse mi Principado particularmente,
que yo tanto amo y estimo, como su Divina Magestad sabe que deseo acertar
a daros la satisfacción que merecéys vasallos tan fielles y llealles como vossotros
soys. Y en el entre tanto que doy asiento y me desembaraso de las cosas
d'estos mis reynos para yr a visitar essa provincia por mi persona é mandado
al duque de Feria, como rey y senor natural que soy d'esse Principado, que
en mi nombre haga el officio de mi lugartiniente y capitan general en virtut
del privillegio que le he mandado enbiar firmado de mi real mano y despat[c]hado
con las solemnidades que se acostumbra. Mandaros que le acceptéys
y le obedescáys, como bien sabéys, y sed ciertos que, en dando llugar
los negocios d'estos reynos, que espero seran con mucha brevedat y sin perder
que os tengo y conplir con mis obligaciones con mi gusto y contento. Os
aseguro bastantamente que no obrà dilación de consideración y agora no se
podría hazer sin atropellar lo de acà y de allá sin conseguir el fruto que devéys
esperar de mi ida en todo lo que fuere bien y acresentamiento de los
naturales d'esse dicho Principado, como más en particular os lo dirà el duque
de Feria, al qual daréys entera fe y crédito en todo. Dada en Torre de Ladones
a 27 de setembre 1598.
"Yo, el rey.
Covarubias, regens. Vidit illustrisimo Pedro Sans, fisci aduocatus. Vidit Gardiola,
regens. Vidit Batista, regens. Vidit Clavero, regens. Gasol, secretario."
Quatre dies aprés, que fou a 30 de setembre, enviaren los diputats a don
Federic Despalau ý a Yoatxim Setantí al virey peraquè
remetre de les regalies als cavallés [que] les tenien per aver servit la
Diputació ý aprés en ses persones ý gasto [de] ser anats a Perpinyà, ý en estes
ocasions molls d'éls aver ajudat en la Diputació ý ciutat, en que obeýs, la
letra del rey nostre senyor ý lo yurament del duc de Feria, com a virey, ý
estar aparallats en tot lo que se offerirà a Sa Magestad ý a Sa Excel·lència
servir.
Respongué lo duc que "él deseava mucho hazer la voluntad de los diputados
y que les tenia mucha hobligación, y que avía escrito al rey muerto
muchas vezes por esse negocio y no le avía respondido, y que aora lo avía
de escrivir al rey y que està haún muy ocupado en negocios, que presto pensava
escrivirle esse negocio y en todas las veras afavoreserle porque lo deseava
mucho."
A 5 de octubre enviaren los diputats a don Federic Despalau ý a Yerònim
de Gàver al virey, donant-li raó no fes maravella que lo dia de la capella
ardent, que avie de ser a 9 del present, no y anasen perquè no tenien lloc,
lo que acostumaven tenir, ý que en la Diputació farien dir moltes mises ý
alí pregarien per l'ànima del rey nostre senyor.
Respongué lo duc li pesave molt un tribunal de tanta importància com
la de la Diputació "no tuviesse lugar esa yornada y vería si se podría remediar".
Demanà en què
temps pasat los diputats prenien la huna part de l'altar mayor ý los consellés
l'altra, ý los del Real Consell no y anaven per no tenir lloc; ý que de
pocs anys a esta part no volien dexar lo virey, perquè tots fan un cos, ý per
exa causa los diputats ara no tenen lloc ý no y van per exa raó. Digué [que]
"no le paresía se podía remediar, mas que él lo vería".
A 6 de octubre comensaren a tenir lo doll los diputats ý consellés ý
lo virey en sa casa per lo rey don Felip senyor nostre. Los consellés enviaren
quatre cavallés, a Yosep de Bellafilla ý a Batista Falcó ý altres aconpanyats
de molts officialls als diputats fent-los a saber com tenien doll per Sa Magestad;
gestad; i
rebrien molt gran contento ý mercè en que y anasen.
Aparagué als diputats enviar quatre cavallés als consellés, los quals foren:
don Federic Despalau, Francès Palau, cavaller, Yoatxim Setantí ý Yeroni
Desgàver, en que
en la casa de la Diputació tenint dol per lo rey nostre senyor ý que
si anasen alí voldrien se
ý que
quant anaven a la Diputació. Respongué lo conseller en cap que
ells avien mirat los exemplàs en los dietaris nous ý antics ý per aquexa raó
los avien convidats ý que
ý ciutadans quant tenen consell de sent, qu
deyús la Verge Maria. Ý que si avie duc, compte o marquès, que
posarien al mitx perquè per forsa lo avien de regonèxer. Ab la cortesia tornaren
la enbaxada a diputats. Aparagué
bé los dos asesós, missèr Yover ý Selso Ferrer, ý apuntaren lo matex; i no
contents de axò, los consellés, perquè estiguessen los diputats ben enterats
del lloc, enviaren dos asessós seus, missèr Gamís ý Dalmau, ý asentà
de manera que los diputats los respongueren que, al després_dinar, ý
anirien, com de fet ho feren, aconpanyats dels officialls, que aparie una gran
proffesó. Posà
haon avien posat habans lo marquès d'Eytona ý aprés lo conde de Quirra,
i tots los altres diputats ý oÿdós ý assesós ý officials cavallés ý ciutadans anaven
ab diputats; feren miya ora de visita ý anaren-se
tots, perquè del doll [que] tingueren de les dues reynes pasades may saberen
consertar bé lo lloc [que] avien de tenir. Los altres officials estaven ab
los de la ciutat asentats en los bancs [on] seuen los altres estaments del
Consell de Sent. Aparagué als diputats tornar al dol lo endemà; feren la
visita més curta que lo primer dia.
Los dimecres feren una enbaxada los diputats al virey per don Federich
Despalau ý Francès Palau fent-li a saber que dessiyaven molt trobar-se a la
capella ardent ý que fos servit Sa Excel·lència tinguessen lloc condessent en
la capella ardent. Respongué [que] "le pessava mutcho un tribunal de tanta Asenyallà posar un banc a sa mà dreta per
autoridad com ell de la Diputación no assistiesse alí y que tractaria con el regente
se les diesse lugar desente".
als diputats devan lo altar mayor. Après de esta enbaxada ne vingué una als
diputats de part dels consellés, que anassen a Casa de la Ciutat, que
ab ells ý anirien a la Seu plegats. Lo endemà enviaren los consellés
altra enbaxada als diputats ab 4 enbaxadós en gramalles ý caps cuberts, aconpanyats
de molts officials de la ciutat, dient-los com avien mirat tots los
exemplàs [que] tenien ý no trobaven milor lloc per a Ses Senyories que
que avien asenyallat, que anasen a Casa de la Ciutat ý tots plegats agraduats
porien anar a la Seu. Respongueren los diputats que tenien alí ayuntades
les persones dels tres estaments peraquè
fer. Lo diyous a 8, lo virey los envià a dir per lo secretari Alzina, als diputats,
que avie tractat ab lo regent ý ab alguns del Consell dels més antic[s]
sobre dar-los lloc [que] los estigués bé; que
banc per a diputats ý oÿdós a mà dreta sua, davant lo altar mayor, a la part
dels consellés. Comunicaren los diputats esta enbaxada a les persones elletes
que allí estaven ajuntades peraquè
bras aclesiàstic, lo canonye Reart, elet d'Elna; lo canonye Pla, lo canonye
Casador, lo canonye Oliva, tots de la Seu de Barcelona. Per militàs, don
Nofre de Alentorn, senyor de Seró; don Berenguer de Peguera, don Federich
Despalau, Federich Poll, Allòs Colom, Yuan Palau, Yeroni de Gàver.
Per reals, Pere Ferreres, Yoatxim Setantí, Alexandre Cordelles. Féu-se llarga
discusió en lo lloc [que] los dave lo virey ý veure que als consellés no
estave bé, sinó que anasen agraduats ab ells; ý lo conseller en cap aguere
preseït lo aclesiàstic ý, si y anàs títol, fóre estat lo diputat preseït de dos.
Aparagué als diputats ý als ellets fer una enbaxada a consellés. Foren los
enbaxadós: don Federic Despalau, Yuan Palau, Yoatxim Setantí ý Yerònim
de Gàver, i
anar a la capella ardent ý que Ses Magestats quin lloc los donarien quells
estigués bé. Respongueren que havien mirat tots los asemplàs vells ý nous
ý que no
anassen a Casa de la Ciutat, ý
sens ells, que no podria dexar-se de seguir alguns inconvenients perquè a ells
tocave la agraduació. Ý lo conseller se girà als altres i
bé la resposta [que] avie dada ý digueren tots que sí. Tornada la resposta
a diputats, aparagué als ellets ý a diputats no y anasen per llevar ocasions
ab estos dos tribunalls que
resposta al virey agraint-li molt lo lloc que
resposta dels consellés. Foren enbaxadós: monsenyor Allòs Colom ý Alexandre
Cordelles. Lo virey amostrà als enbaxadós pesà-li molt no anasen los
diputats a la capella ardent.
Lo divendres a 9 de octubre partiren los consellés de Casa la Ciutat ab
quatre pròmens cada hú, tots engramallats ý ab los caps cuberts, aconpanyats
de tots los officials de la ciutat. Anaven agraduats ab ells, sense los pròmens,
lo conde de Quirra ý quatre abats: lo de Sant Culgat, don Bernat Aymeric; lo
de Sarratex, tal Yuallar; lo de Ripoll, Pons de Monclar; lo doctor Bernat
Casa, abat de Sant Pere de Galicant en Girona. Posaren-se a l'altar mayor,
a la part de la secrestia. Vingué aprés lo virey; devant él anaven alguns entretinguts
en Catalunya per Sa Magestad ý alguns cavallés de la terra, ý pocs,
los quals també eren entretinguts ý capitans del rey. Ý aprés venien los
assesós de la Capitania Generall, per causa dels qualls no y anaren los altres
cavallés perquè anaven yunt al virey ý de pocs anys ensà no y anaven. Aprés
venie lo virey ý al seu costat lo regent missèr Mur, ý aprés tots los de les
tres salles agraduats per ses antiguitats de officis de dos en dos, que fou
molt bona vista, tots engramallats,
ý los caps cuberts. Tots se posaren yunt al virey, a la part de l'orgue.
Aprés vingueren los cònsolls de Lotye: Francès Fivaller ab tots los officials
del Consolat, que eren més de 30, engramallats com los altres; donaren-los
lloc junt a la capella ardent; lo bal·le general, don Yuan Ycart, ý son tinent,
don Francès Agullana, ab tots los de la bal·lia, [que] se posaren al cor deyús,
la trona. Los inquisidós volien l'altra part devant la trona; demanaren lo
lloc al capítol ý que en lo aufertori los dos capellans [que] anaven en les
capes al cor anasen primer a ells que no al bal·le general. Respongué lo capítoll
que lo hú aniria a la una part ý l'altro a l'altre. No
resposta; no y anaren lo racional ab sos ministres; no y anaren perquè los,
consellés no
de la Ciutat, perquè digueren, pus lo marquès ere en ciutat, que no volien
dar lloc a son tinent, don Gaspar de Vilanova, que y volie anar. Ý per
aquexa raó no són anats a Casa la Ciutat ni a la capella ardent. Lo marquès
anà al doll de la ciutat; a la capella ardent no y és anat, per no anar ab los
seus officials ab tanta tabaola.
Donaren los consellés, a l'offertori, al virey una atxa blanca ý anà offerir
a l'altar mayor, ý en l'atcha posaren un dobló. Als consellés anà lo diaca ý
lo subdiaca als del Consell; a cada hú donaren una candella ý un real per
offerir, no sols als de l'altar mayor, mes a tots los del cor, canonyes ý beneficiats
ý a tots los qui estaven en les cadires ý altres, que foren molts.
Tota la offerta proveý la ciutat, que fou molt lo profit [que] entrà en la
secrestia de sera ý dinés. Predicà lo prior dels descalsos molt altament les,
alabanses del rey ý les yornades [que] avie fetes ý aver mantingut tots sos.
regnes ab molta pau ý yustícia ý religió. Posaren-se molts epigratmes a l'entorn
del túmol en llatí ý en català ý castellà, [que] foren loades per molts
poetes ý hòmens de bon discús. Digué lo offici lo canonye Reart, elet d'Elna;
lo diaca ý sus_diaca foren canonyes de la matexa yglésia.
Lo rey escrigué a l'arcabisbe ý bisbes ý abats ý als títols de Catalunya.
ý a les ciutats la mort del rey nostre senyor; ý a tots los llocs reals peraquè
pregasen tots per l'ànima del rey son pare, l'ànima del qual tingué Déu en
la Glòria. És molt gran lo sufragi [que] se à fet per tota Catalunya
ý lo dol [que] se à donat, que és de molt gran cost tot lo que s'és fet.
Volent insiguir los diputats la voluntat [que] los aseyalle lo rey nostre
senyor en sa lletra en que
l'ànima del rey son pare, avantatyadament del que se ere fet per sos predesesós
de bona memòria en fins ara, los aparagué fer posar, quatre dies
abans de la capella ardent; se feren los consellés molts altàs en la Casa de la
Diputació, en los quals de sis hores de matí en fins a mitxdia digueren tots
los frares de tots los monestirs de Barcelona moltes mises. Ý a 10 de dit,
que fou lo endemà que fou la capella ardent, feren un solemne offici ý sermó;
sermonà lo pare Emanuel, frare agustí, lo qual féu un grandíssim sermó
en lo qual se aventatyà en extrema manera dient les alabanses del rey mort en
la pau ý la justícia ý religió [que] administrà a tots los regnes tant en Espanya
com en Flandes ý en lo ducat de Millà, regne de Nàpols ý Cicília ý
en les Índies Orientals ý Octidentals. Pararen lo altar aon se digué lo offici,
haon se diu lo dia de Sant Yordi; posaren un doser de velut negre ab una
gran creu de brocat carmesí al mitx, ab quatre escuts ab les armes de la
Diputació ý ab un Christo de or molt ric ý pàlit ý vestiments de velut negre,
ab uns escuts de Sant Yordi molt ricament brodats ý molts candeleros de
plata ý los dos blandons devant lo altar. Feren un túmol devant la capella
de sin[c] grades, ab molta luminària, ý dalt, dos coxins sobre un drap de
velut ab les armes del General ý una corona ý un ceptre de or ý uns escuts
de or ab les armes reals. A l'entorn del túmoll tots los corredós estaven entoldats
de dol ý moltes atxes alrededor. Fou convidat lo virey, [que] anà-y
ab tota la cavalleria; ý los consellés, ý lo abat de Sant Culgat, ý lo de
Sarratex, ý lo de Ripoll, ý lo de Sant Pere de Galicant, ý lo prior de Catalunya,
ý moltes altres dignitats. Digué lo offici lo elet d'Elna, lo canonye
Oliva lo evangeli ý lo canonye Safont la epístola. Ý tots los músics de la
Seu ý de altres yglésies acudiren alí; lo paborde Senyust, elet abat de Arles,
ý altres.
Lo dia abans tocaren per lo aniversari de la Diputació totes les yglésies,
sinó la Seu, perquè no u tenen acostumat, no fent-se lo offici alí; per en
axò anaren al capítoll. Per diputats, pregant-los-ho molt, pus ere per lo rey.
Don Federic Despalau ý Yerònim de Gàver respongueren mirarien lo que
porie fer; aprés enviaven dos canonyes, Pla ý Casadou, donant raó no podien
mudar l'orde antic; que, si volien, farien un universari; ab exa ocasió porien
tocar ý se aconortaven de fer-lo de franc. Als diputats no
ý no tocaren totes les altres iglésies, [que] ho feren de bona gana. Ý lo
endemà, en fins fou acabat lo offici, totes les parròquies ý monestís anaren
ab professó a la Diputació per absolre alí ý pregar a Déu per l'ànima del rey
mort, cuyus anima requiescat in pace, amen. Offerí sol lo virey, [que] donare-li
una atxa blanca sua.
Los consellés, tenint alguna notícia, si convidaven los inquisidós al dol
[que] tingueren a Casa de la Ciutat ý a la capella ardent, y anirien com may
se ere acostumat, ho colsultaren ab algunes persones velles. Foren de parer
los convidassen. Comanaren-ho a dos yuristes, los quals anaren aconpanyats
de alguns officials, [que] convidaren-los de part de la ciutat; ý aprés no y
anaren, no
volta no
Letra del rey a consellés en resposta de la que li escrigueren del
que havíent fet en jurar lo duc de Feria per virey per la terra [que]
tenien sua. La dels diputats és del matex tenor
"A los amados y fieles nuestros los consellés y Conseyo y hombres buenos
de la nuestra ciudad de Barcelona. El rey.
"Amados y fieles nuestros, por vuestra carta y la que el duque de Feria
me à escrito tengo entendido el sentimiento que con tanta razón tenía desde
el fallecimiento del rey mi señor y padre, que tenga gloria, y la voluntat y
aplauso grande con que essa ciudad concurrió a yurarle por mi lugartiniente
y capitán general, que todo es claro testimonio de vuestro amor y gran fidelidad
y lo estimo en tan accepto servicio como es razón y es muy conforme
al concepto que yo tengo d'essa ciudad. Y así podréys creer que tenré todo
esto presente para hazerhos el favor y merced que huviera llugar y que me
daré toda la prisa posible para visitar essa ciudad y provincia y daros esse
contentamiento y resebirle yo. Dada en Madrid a 11 de octubre 1598.
"Yo, el rey.
"Vidit Frígola, uicecancellaris. Vidit Comes, generalis thezararius. Vidit
Gardiola, regens. Vidit Covarubias, regens. Vidit don Petrus Sans, fi[s]ci
aduocatus. Vidit Batista, regens. Vidit Clavero, regens. Gassol, secretarius."
A 26 de octubre envià lo virey als diputats una letra de part de Sa Magestad
ý als consellés altra, ý
com a 10 de noembra pensava partir de l'Escurial ý venir per Saragosa
en esta ciutat ý yurar ý casar-se. Así asanyalà als diputats que Sa Magestad
hescrivie fessen les demostracions ordinàries per sa vinguda ý per son casament;
que no dexassen lo doll per sa vinguda, sinó per lo casament; ý
fessen moltes gales ý plomes i que no portassen brodat; ý en lo demés se
avantatyasen de l'acostumat.
"El rey.
"Diputados, al duque de Feria, mi lugartiniente y capitàn general, escrivo
que de mi parte os diga la resulución que he tomado en mi partida y en yr
a yurar a essa ciudat y casarme en ella y la que acerca d'esso y otras cossas
se havrá de hazer. Y así, remitiéndome a ello, en esto no terné que dezir
más de encargarhos, quedándole entera fe y creencia os mostréys en la execusión
y cumplimiento d'ello, lo que yo confío y havéys acostumbrado, y
de favorecer y hazer merced a essa provincia en todo lo que le tocare y fuere
de su beneficio, como lo merese su gran fidelidad y buenos servicios. Dada
en Madrid a
"Yo, el rey.
generalis thezararius. Vidit Gardiola, regens. Vidit don Petrus Sant, fi[s]ci
aduocatus. Vidit Batista, regens. Vidit Clavero, regens."
rey don Felip, primer en la corona de Aragó, son pare, feta a 13 de setembre
1598">
Confío en la misericordia divina, que à ganado mucho según fue su vida y
su muerte. Yo, que he perdido tal padre, no pudiendo hallar consuello en
cosas de quantas me dexa, acudo a Vuesa Santidad a que me resiba por su
hiyo obediente, y d'essa Santa Sede suplico a Vuesa Santidad desde luego,
mientras lega la persona que enviaré a hazer esse officio, y que Vuesa Santidad
me alcanse de Nuestro Señor su luz para governar con el zelo de religión
que desseo haver heredado de mi padre, que haya gloria. Nuestro Señor
guarde a Vuesa Santidad para mucho bien de su Yglesia, como deseo. De
San Lorenzo a 13 de setiembre 1598.
"Muy humilde hiyo de Vuesa Santidad. El rey."
Viernes a 9 de octubre 1598 hizo Su Santidad consistorio, en el qual,
después de haver dado a los cardenales las audiensias ordinarias, con palabras
graves y muy alegantes dixo que, si en algún tiempo havía tenido esta
Santa Sede Apostólica ocasión de dolerse, era en éste, con la muerte del rey
de Espanya, el qual havía muerto a los 13 del pasado en su casa y monesterio
de San Lorenso del Escurial, dexando a todos con el sentimiento que
era razón por tan gran pérdida, y a él con mucho más por lo que le amava
y le tenia merecido con la devoción y obediensia que siempre le havía tenido.
Fue luego discurriendo por las grandes partes y virtudes que Sa Magestad
tenia y diso que no havía havido rey tan prudente, tan sabio, tan amigo de
hazer yusticia a todo género de gente, por muy pobre y miserable que fuesse;
tan pasiente y costante en las adversidades, como se havía visto en la pérdida
de tantas muyeres y hiyos como se le avían muerto; tan reconosido y
que tan bien supiesse usar de las felisidades y prosperidades que havía tenido,
tan bien y con tanta ygualdat supiesse hazer merced y repartir lo que Dios
le havia dado, como se veýa en la provisión y presentación de las iglésias y
opispados que, entendiendo quanto convenia al Servicio de Su Divina Magestad
que las personas fuessen tales, les avia nombrado siempre sin tener
consideración más que a las partes que tenían y lo que más hazia al caso,
tan cristiano y católico que en las obras y palabras le quadrava bien el nombre
que tenía. Y por tantas razones se le devia y que d'este último era buen
testigo toda la cristiandad pues, por procurar que se conservase y obediensia
d'esta Santa Sede, no solamente en Spanya, donde quando se entendió que
comensava alguna desventura Sa Magestad, dexando otras cosas gravísimas en
que en otras partes de sus estados estava ocupado, havía, por su propia persona,
acudido y con su presencia y gran valor se havían castigado los delinqüentes;
de suerte que aquel reyno se havía limpiado y conservado en la fe
y crestiandad que todos sabían. Pero por hazer lo mismo en todos sus reynos
y senoríos, y no haver querido consentir en ninguno d'ellos libertat de
consiencia, y por haver ayudado a reduzir a la fe católica y obediencia d'esta
Santa Sede los agenos, tenía su real patrimonio tan enpeyado como era notorio
y gastado en ello los grandes tesoros que las Indias le avían traýdo y las
contribuciones y servicios de sus reynos de Castilla, en tantos años como havía
reynado, le havían hecho. De suerte que se puede dezir que toda la vida del
rey fue una continua batalla contra los enemigos de la santa fe y que, quanto
a su religión y santo zelo, ninguno fuera de los que gozan de Dios, que están
en el catálogo de los santos, se le podría comparar. Y esto lo dilató mucho
y muy bien y últimamente dixo que, en tan gran pérdida y trabayo, dos cosas
le aconsolavan; la una la cristiandad y conformidat grande con la voluntad de
Dios con que le escrivían havía muerto, de que tenía firmísima esperansa
que estava en el Cielo, gosando del premio eterno, que por lo que en esta
vida le avía servido merecía. La segunda, el dexar hun hiyo y succesor en sus
reynos tan parecido a él en los fechos como en el nombre, de quien tenía
grandísima esperansa que avía de resucitar y mantener la santa y buena memoria
de su padre, de suerte que no paresiesse sucseción sino resurección la
que Dios en su persona huviesse obrado, que él havía en sus oraciones y sacrificios
encomendado mucho a Dios a entrambos, que encargava a todos hiziessen
lo mismo, pagando en esto lo que el uno havía hecho o lo que
el otro offresía hazer de qui adelante. En la carta que de su propia mano le
avía escrito, que haunque breve era muy buena, la qual mandó leer a su
maestro de cámara, que para este affecto entró en consistorio. Y, aviéndose
leýdo, dixo que para tratar del día que se havían de hazer las honras y las
serimonias que en ellas y en el resibimiento y desposorio de la Serenísima
Reyna se avían de guardar deputava los tres cardenales cabessa de las órdenes
y a los de la congregación de ritos y a sus dos nepotes para que se ayuntasen
que Su Santidad propuso se acabó el consistorio
.
Letra del rey par a los diputats en 1599">
"Diputados, al duque de Feria, mi lugartiniente y capitán general, scrivo
que de mi parte os represente las causas que me han movido y forsado para no
poder hazer en essa ciudad la selebración de mi casamiento, como lo tenía
propuesto y desseava, y la voluntad grande que me queda de visitar esse
Principado y tener las cortes como más en particular lo entenderéys del dicho
duque. Y así en ésta no queda qué dezir, sino remitirme a él y aseguraros
siempre terné muy presente la voluntad con que hos havéys dispuesto a
servirme y que la mía estarà muy dispuesta para hazeros el favor y merced
que vuestra gran fidelidad y servicios meresen. Dada en Madrid el último
de dessiembre 1599."
Fou tant gran lo sentiment [que] féu tot lo regne de veure una mudança
tant fora del que habans Sa Magestat havie escrit ý havent-se fet tants
gastos en la ciutat ý General, ab los dos arcs de la Rambla ý Llonya a la plasa
de la Reyna, òlim la Pescateria Vella ý la yusta havien deliberada ý la publicatió
d'ella ab tan gran gasto, ý les alimàries ý balls per los diputats ý
consellés ý lo serau ý merienda [que] havien de fer en la Llonya los consellés,
aparagué als diputats ayuntar brasos a la Diputació; fou-y lo duc de
Cardona ý més de 150 persones dels tres estaments. Resolgueren se fes una
solemne enbaxada a Sa Magestat no volgués fer tan gran agravi ý peryudici
en aquest Principat ý serie dar ocasió a nacions estranyes yusgassen alguna
falta en los catalans. Nomenaren per enbaxadós al secristà Descamps ý al
baró de Erill, ý a missèr Olles per lo reall. Anaren ab molta pressa ý no
trobaren lo rey en Madrid; ya ere partit per a València. En lo camí lo trobaren
ý li donaren la enbaxada. Remeté
ayuntaren en la matexa hora consell de sent ý resolgueren anàs lo conseller
en cap ab tres de la ciutat, que l'aconpanyaren ab molt gran gasto. També
trobaren lo rey camí de València; anaren per tot lo camí ab mases altes.
En Saragosa li avien fet ressibiment; lo yurat segon lo aportà a mà dreta
ý li tragueren un cavall blanc ý molts cavallés ý ciutadans lo acompanyaren.
Lo yurat lo ospedà en sa casa; ý lo endemà ab coches lo aportaren a misa a
Nuestra Senyora del Pilar ý
plat. Hanà a visitar lo virey, lo duc de Alburque[r]que, [que] féu-los molta
onra ý conpliments. Lo tercer dia se n'anà a Madrid ý seguí lo rey. Donà
la enbaxada en Almansa; respongué no havie pogut fer altra cosa per los
molts negocis [que] tenia en Castella, tant per la inglesa com per les
corts [que] tenie preposades en Castella, ý que prest vindria a tenir-nos
corts ý a yurar. Féu-los molts regalos, i
altres cosses; lo matex avie fet als enbaxadós dels diputats. Lo conseller se
vingué per València. Los consellés d'alí lo regalaren molt ý li féran un gran
present. Lo virey, lo conde de Benavent, los féu molta festa; volgué [que] lo
conseller entràs a veure la condessa, [que] mostrà molt contento en veure yent
de sa terra; és fila de don Luýs de Requesens ý Súyega. Vingué-se
content de València. Al duc de Cardona ý a tots los militàs [que] se trobaven
en aquelles ores en Barcelona aparagué enviar un cavaller donant les
matexes quexes ab gasto del bras a Sa Magestad. Fou don Alexandre Alentorn,
[que] fou molt ben arribat ý tingut en molt per lo bras per ser-se fet
poques voltes. Ý li donaren una carta per lo bras molt regalada ý offertes
si lo rey tingués esperanses [que] les corts fossen breus, que él quisà vindria
ý farie así son casament. Lo matex escrigué a diputats que u comunicassen
ab consellés ý ab lo duc de Feria. Alsguns y à agut que no u han mostrat de
bona gana. Lo bras militar tornà la sua resposta sens consultar ab lo duc
de Feria. Per esta discòrdia no
ý lo baró ý Ollés aguardaven la resolució, la qual pensaven se daria prest
en est endemitx. Als 22 de marx 99 conparagueren 40 galeres a cap de Creus
ý lo endemà vingué lo fil del príncep Doria, don Carlos, lo qual anave a
València a dar la nova al rey, fent-li a saber com la reyna ere en Espanya.
Als 23 vingueren una esquadra de galleres; pensà tota la ciutat ere la reyna
perquè don Guillem de Santcliment, enbaxador de l'enperador, venia de Alemanya
ab la reyna, la qual vingué a càrrec seu, de sa terra, en fins a Milà;
ý vingué de matí ý portà aquexa nova ý que venia ab exa esquadra. La ciutat
tirà la sua artillaria moltes voltes ý lo baluart de la Drasana ý en la ora
matexa lo virey se posà en una galera de Malta [que] y avie al moll. Los
diputats ý consellés tots se posaven a punt per anar ab barques a besar la
mà a la reyna. Vingué nova no venie la reyna ab aquexes galleres, que ere
dalà Badalona ý que en fins al vespre no pusarie. Tots se anaren a dinar.
Al vespre anà lo duc ab molts cavallés ab la gallera a la reyna a besar-li la
mà ý dar-li la benvinguda en Espanya, ý en aquex punt y arribà lo conseller
en cap aconpanyat de alguns pròmens ý féu lo matex. La reyna li féu senyal
se cobrís ý él no u féu; fet son raonament, li respongué per lo farante agreint
molt tot lo que la ciutat avie fet ý que intersidirie ab lo rey vingués
prest; así tornà-se conde de Quirra,
lo dia abans, hi ere anat per los diputats per a dar-li la benvinguda ý preguant-la
fos servida quant pasaria dar-los licència peraquè li poguessen besar
la mà. Respongué per lo ofarante que "le pesava mucho no haver podido No sols
desembarcar en esta ciudat, que tenía horden de ir con prisa, que no se podía
detener, que procuraria con el rey viniesse presto en esta ciudat".
féu molta mercè al conde, mes als officials [que] lo aconpanyaven de la
Diputació donà a besar la mà. Tots se
ý diputats enbeliren lo General ý la Llonya de moltes banderes ý moltes
lanternes ý graelles, que parien molt bé de lluny, ý per totes les muralles
féu la ciutat lo matex. Totes les cofraries se possaren per les muralles tirant
molta arcabuseria ý la artilaria, que no y avie més que dessiyar a la part de
la mar, que tot paria se cremava.
Pocs dies aprés la reyna fou pasada per anar a València. Aparagué als
diputats, inseguint l'orde antic [que] té la Diputació, enviar alguns o algú
dels diputats per noces hó casament de rey a dar la norabona de son casament.
Aparagué al consistori enviar a València Noffre Burguera, diputat militar,
a Ses Magestats per a dar-los norabona de son casament ý pregar-los
vinguessen en esta província per allegar los poblats en ella ý tenir-nos corts,
pus n'í à tant gran nessecitat. Volgueren los diputats anàs ab molta autoritat
ý nomenaren a molts nobles ý cavallés peraquè l'aconpanyasen; ý
do_cens escuts a cada hú per posar-se a punt, éls ý sos criats. Foren los cavallés:
don Berenguer de Peguera, don Yuan Burguès, don Federic Despalau,
don Anton Despalau, senyor de Granera ý de Vilalba; don Miquell de Meca
ý don Baltasar, son nebot, senyor de Clasquerí; don Yoself Quintana, Selso
Ferrer, Yuan Palau Rius ý Tort de Perpinyà ý missèr Francès Alzina, don
Miquell Despalau, don Garau Despalau, don Luýs de Claramunt, Ribot de
Palmarola, racional de la Diputació; Galseran Deslloc, missèr Francès Serra,
tal Carreras, official de la casa; ý Bas, official de la casa; Yuan de Gualbes,
Moradel ý Monrodon de Vic ý altres officials ý cavallés ý les dues mases.
.A Vilafranca de Panadès ý a Tarragona ý a Tortosa entrà en
mases altes; tots axien a veure lo diputat ý lo gran aconpanyament [que]
aportave. Los consellés ý yent onrada da estos llocs lo visitaren ý li feren
molts compliments. En Regne de València fou molt regalat per los llocs
[on] pasave, a Sant Mateu, a Vila_real ý a Morvedre. Entrà lo dia de Sant
Yordi en València; fou gran lo recibiment [que] se li féu. Ysqué lo almirant
de Castella, lo conde de Benavent, lo marquès de los Veles, don Pedro
de Mèdicis, lo príncep de Oranye, el conde de Berlamon, lo de Marruecos ý
molts cavallés cortesans ý valencians, que los carrés anaven plens de cotxes,
de dames ý de cavallés per a veure lo diputat, que eren los qui anaven ab
él més de sent ý sinquanta de cavalls ý 60 asèmillas; entrà en les mases
altes. Lo de Benavent ý lo almirant lo posaren al mitx ý los altres grandes
se mesclaren ab los cavallés [que] anaven ab ell. Lo endemà tingué moltes
visites de la noblesa de València ý don Guillem de Santcliment, enbaxador
de l'enperador. La condessa de Benavent envià a visitar lo diputat per quatre
fills aconpanyats de molts cavallés. Pocs dies aprés lo aconpanyaren a Palàcio
a besa la mà al rey ý reyna los 7 grandes, ý s'í afegiren lo
Llemos, ellet virey de Nàpolls, lo príncep de Malfeta, lo conde de Agamon[t]
ý lo duc de Umala. Ysqueren de l'apossiento del rey a rebre lo diputat
el conde de Miranda ý lo duc de l'Infantado; ý ab tots entrà a l'apossiento
del rey, besà-li la mà, donà-li lo parabién de part del regne ý
servit venir en esta província, que tots los poblats d'ella ne rebrien molt
gran contento ý mercè. Aprés la mayor part dels cavallés [que] lo aconpanyaven
li besaren la mà, mostrà molt contento ý digué agreÿe molt la
voluntat [que] tenien a son servey ý que procurarie "presto venir a tenernos Ý aprés anà lo diputat ab lo matex aconpanyament a l'apossiento de
cortes".
la reyna ý besà-li la mà ab alguns dels cavallés [que] lo aconpanyaven. La
reyna mostrà molt gran contento ý agreý molt la voluntad de aquest regne
ý procurarie ab lo rey ý vinguessen prest. Lo duc de Cardona no
aconpanyà lo diputat perquè encara no havie besada la mà al rey; entrà
mitx quart abans aconpanyat de alguns grandes dalt dits ý del príncep Doria;
dient don Federic Despalau al príncep Doria com no havie honrat lo diputat
de Catalunya en acompanyar-lo com al duc, respongué que lo conde de Benavent
no l'avie convidat, que si u agués fet també fóre axit com los altres,
perquè él vol molt aquest regne ý té molts amichs en ell. Digué-li asò don
Federic per aver més de 30 anys [que] tenie amistat ab ell ý l'avie pasat en
Ytàlia ý tornat en Espanya ab sa gallera ý l'avie molt regallat en ella. Veren
algunes festes, les cayes ab toros ý la yusta ý lo serau. Tot se féu ab tres
dies, areu aparagué tot molt bé. Los dies [que] estigueren alí foren pocs, per
publicar-se la vinguda del rey en Catalunya. Vingué tan prest que los arcs
no foren acabats, ý en tot foren de tanta mayestat que los de Milà ni de
València ni de Aragó ý los de Madrit no n'í à ningú [que] se yguale al
de la Llonya.
Los diputats [a] [qui] avien comanades les sues festes miraren en conpondre-llas,
so és, la yusta ý la publicatió ý alimàries ý balls. A don Berenguer
de Paguera, ý a don Federich Despalau, ý a don Plegamans de Marymon,
ý a don Miquell de Allentorn ý a Yoatxim Setantí aparagué fer la publicatió
differentment del que se acostume, perquè anave aconpanyat lo mantenedor
de la yusta ý don Federic Meca, oÿdor aclesiàstic de l'àbit de Sant
Yuan, ab lo cartell [que] aporta ve un enano, ab les condicions ordinàries;
anava aconpanyat de 4 reynes, la una de Ungria ý l'altra de Moscòvia, aconpanyades
de moltes dames, cada huna ab sa carrosa, vestides ab sayes de
tillilles a la usansa [de] la terra [que] representaven. Les carroses les tiraven
leons ý cavalls ý 24 bridons ab ses llanses ý escuts ý ab moltes atxes ý música
ý altres dues reynes de Àfrica ý de la Índia, aconpanyades de altres
tantes dames ab los trayos [que] representaven; ý les carroses les tiraven
camells ý alefants; ý 24 ginets ab ses lanses ý adargues entraren corrent ý
los altres al galop yugaren [a] alcansies; fou festa que retirave a la que féu
Ferrer de Claravalls; ý legí
de veure la festa, [on] avie ý més de mil atxes ý los qui les aportaven anaven
vestits de telilles ab los trayos [que] representàvan.
Entrada del rey en Barcelona
Consertant-se les festes per los sinc anomenats, vingué 12 de mayx lo
rey ab 47 galeres de València. S'ere enbarcat a Vinaròs, entrà a les 4 ores
de la tarda. Lo pont no fou acabat. Reberen-lo los consellés ý besaren-li la
mà ý de la senyora reyna ý infanta. A l'arxiduc no li besaren la mà, sinó
donaren-li la benvinguda. Aprés vingueren los diputats consistorialment; feren
lo matex ý los officials priminents. Lo vestiari anà molt llarc. Donaren
mil escuts a cada diputat, als demés conforme la calitat de les persones.
Feta la serimònia, se n'anaren. Muntà lo rey a cavall ý los consellés ý lo
cap al seu costat. La reyna se posà ab coche ab la infanta, ý lo arxiduc a
caval, al costat del cotxe; les dames, ab carroses ý cotches. Ý de aquexa manera
anaren a Palàcio. Tirà tierra ý molta
música al portal de Mar ý a la Llonya ý General.
A 19 de mayx volgué lo rey fer altra entrada per contentar la terra, per
ser estada la primera tan apresurada, per lo portal de Sant Antoni. Dinà a
Valdonzella. Entrà a la vesprada, ab tàlem de brocat; portave lo conseller
en cap lo fre del cavall ab un cordó de or ý seda; los altres consellés, ab
pròmens, les vares del tàlem. Vingué a Sant Francès, yurà en mans del
guardià servar los privilegis ý ordinacions de la ciutat ý aprés los consellés
li besaren la mà. Ý vingueren totes les confraries ab moltes invencions. Feren
alimàries ý balls tres dies com tenen de costum. Pocs dies aprés yurà a la
sala del Palau del Rey, als tres brasos, los privillegis ý constitucions de Catalunya
ý tots li besàrem la mà en senyal de fidelidad. Pocs dies aprés anà
la reyna, ab sa mare, a Monserrat ý a la tornada feren altres alimàries ý
balls 3 dies per amor de la reyna ý sa mare. Pocs dies aprés se féu la publicatió
de la yusta ab les serimònies demunt dites.
. Pocs dies aprés fou la yusta. Don Federic Meca, mantenedor. Los
yustadós foren 12; los següens: don Yuan de Eril ý Despalau, don Anton
Despalau, don Alexos Albert, don Bernat de Pinós, Yoseff de Bellafilla, don
Francisco de Rocabertí, don Dalmau de Rocabertí, Batista Falcó, don Pedro
Vila, don Yuan Ferran, Pere de Bel_loc, don Cristòfoll de Prado, Calses de
Perpinyà. Foren mestres de camp lo baró de Erill, nunc compte de Erill,
ý don Federich Despalau. Lo pendon de Sant Yordi aportave lo senyor de
Seró, don Nofre de Alentorn; clavaueros del mantenedor eren: don Berenguer
de Paguera ý don Miquell de Alentorn. Lo mantenedor entrà ab 12">
padrins; los 12 yustadós ne tragueren 4 cada hú, [que] foren 48. Los yutyes
foren lo duc de Náyara, lo conde de Fuentes, lo duc de Cardona ý lo duc
de Feria ý lo senyor de Seró. Donaren los prisos a les dames de Palàcio
ab un serau [que] y agué conforme se acostume en Palàcio. Al mantenedor
daren 1.500 lliures per a posar-se en orde; a cada justador, 600 lliures; als
padrins, 300 lliures; als mestres de camp, claveros ý pendons, 60 lliures.
Pocs dies aprés la ciutat féu [a] la Lonya un serau; y avie més de 150">
senyores ben adresades que no
gales ni ab ben dansar. Donaren los consellés una marienda als Teronyés,
que lo rey ý reyna se asagueren in menyaren; ý les dames de Palàcio ab
les de la terra devant Ses Magestats feren lo matex, lo que no
València, que la menyaren los de la guarda ý altres.
Acabades les festes, la infanta ý arxiduquesa ý lo arxiduc se enbarcaren
ý así se preposaren les corts, les quals són estades closes dins 30 dies. Àn-se
ordenades constitucions de molta importància, à consedit Sa Magestat tot
lo que se li à demanat: la visita dels de la Audiència ý la de la Diputació
ý lo nou red[r]ès de la Diputació ý àn abolit lo vell, so és, lo de 85, lo qual
causà molts danys a la terra. Consedí
que desiyar. À
ý sent mil ducats, so és, 300 mília liures de contans ý les restants en sinc
anys, cosa nunca vista de Rodrigo ensà. Sa Magestad, per mostrar lo contento
[que] tenia de la espedició de les corts ý del gran servey, comensà a
fer moltes mercès; en una matinada se publicaren 8 comptes ý lo de Enpúries,
que és tornat al duc de Cardona, que són 9, que no
Magno quant instituý les novenes. També se à creat un bescompte de nou,
que és lo baró de Yóc, que à pres lo títol de bescompte; ý més de 80 nobles
ý altres tants cavallés, ý a molts féu mercè de la boca; ý alguns àbits se
són promesos ý enfeudà moltes yurisdicions a molts: a don Bernat de Pinós,
la de Barberà; a don Anton Despalau, la de Granera; a don Bernat Codina, la
de Pons, ab deu mil escuts [que] ne à pagats; ý a molts altres a ciutats ý
a villes reals, [que] valen do_centes mília liures los enfranquiments [que] à
fets. A la ciutat à fetes moltes mercès ý a les confraries alguns privillegis. A
tots los monestirs de monyes ý frares, moltes almoynes ý groses: a Monserrat,
3 mil; a les Descalces, 500 lliures; a les Madalenes, 4_centes; a les Yerònimes,
4_centes; a Sant Francès, 500; sense 3 mil [que] ne àn dades los brasos.
Los brasos ne àn dades 6 mil per la canonisació de sant Ramon a l'Espital
General, 5_sens de renda; més de mil ne avien dades a les altres corts.
Al marquès de Dénia donà la cort, per los treballs [que] tingué en ser
tractador ý ser estat molta part per fer venir lo rey así, deu mil; al vicicanceller,
6 mil; al regent Sabater, 3 mil; a missèr Salbà, los matexos; ý a
missèr Francès Ubac de la tersera sala, per ser tractador entre la vint_ý_quatrena
ý lo bras real, 3_sens; a Oliba, lo matex; a missèr Salbà, los matexos,
ý a missèr Santyust; al tesorer, missèr Fontanet, 3_sens; al regent ý
conseller los àn crescut 800 lliures en lo salari [que] rebien; als yutyes
de cort los àn crescut 5_sentes liures; valen ara tots los salaris dels del Consell
Real més de mil escuts, entenent-y los salaris de les causas [que] fan.
És estada de molta importància la deliberació que se à feta en estes corts
per lo rey ý per los tres brasos que Catalunya armàs 4 galleres, ý per lo sustento
d'elles se à feta una constitució: se pòsan drets en los sombreros ý
cartes ý llanes ý altres coses [que] axiran de Catalunya ý sertes saques [que]
darà lo rey de Cicília, que muntarà tot 80 mília liures, a raó de 15 mil
escuts per galera; les 4 munten 60 mília liures. Los vint mil [que] restaran
seran per a créxer-les dins pocs anys; fan compte seran 8 galleres. Lo rey
à de anomenar lo general ý los capitans ý los entretinguts, que seran deu
cavallés per galera. Les altres plases proveyran los diputats. Lo rey ý sos
ministres tenen lo servey [que] s'és fet en estes corts en compte de tres
milions, so és, lo milió ý sent mil ducats del servey ý lo sustento de les quatre
galleres, que dins poc temps seran 8, so és, tenen ab dos milions ab lo
del servey [que] són tres, que ningun regne los à dats yunts de quants ne
té lo rey en Ytàlia, ni Espanya, ni Flandes, ni les Índies. Té
molt gran remey per a tots los yermans esterns de Catalunya ý serà resucitar
la memòria de les cosses [que] feren catalans per la mar en temps pasat,
que no sols en Yènova, Ytàlia, mes encara en los ducats de Atenes ý Neopàtria,
que són en la Grècia, y à memòria d'ells lo dia present, ý lo rey se
n'onre de tenir aquexos dos títols.
Les mercès dels 8 comptes són les següens: al bescompte de Rocabertí
à fet compte de Peralada; lo de Canet, compte de Vallfogona; lo bescompte
d'Évol, compte de Guimarà; lo baró de Eril, conde de Eril. Ý 4 mil ducats
li à pagats en lo servey de la Diputació ý 3_cens ducats en lo bisbat de Barcelona
per un fil a don Pedro de Queralt, conde de Santa Coloma Ý li à
enfranquit 25 mília escuts [que] li devie de certes impossicions a don Bernat
de Boxadós, conde de Savallà, a don Garau de Cruÿlles, conde de Montagut;
ý 4 mil ducats a la Diputació ý altres coses al conde de Quirra, compte
de Sentelles ý a son yendre, don Cristòfoll Sentelles, de la boca ý pencions
sobre València ý altres esperanses [que] té; al duc de Cardona à dat lo
contat de Enpúries ý lo ducat de Segorp, [que] és gran mercè.
A 26 de setembre 1955 don Federich Despalau ý Yoatxim
Setantí anaren al duc de Feria de part de diputats ý li digueren: "Los diputats
nos àn dat orde [que] diguéssem a Vuesa Excel·lència [que] los havien
dit que los doctós del Real Consell aurien llevades algunes de les constitucions
noves fetes en estes últimes corts ý postil·lades algunes, les quals cosses
serien en gran perjudici de aquest Principat ý serie ocasió per allargar la
yustícia ý per llevar gastos de enbaxades ý altres cosses. Supliquen a Vuesa
Excel·lència sie servit procurar nos fasen dites cosses ý de asò ne rebran
particular mercè de Vuesa Excel·lència."
Respongué que "no se á de pensar de ombres tan graves como el cansiller
y regent y tessorero y misser Oliba y otros [que] las han mirado y éll se
avia hallado como las miravan muchas vezes con ellos y no havía visto cossa
de sospecha y si sabían algo en particular lo dixessen, que lo remediaría, porque
no desseava hotra cossa sino conservar los privillegios y constituciones
conforme lo avía yurado".
A 2 de noembra 99 vingué de Ytàlia ab 4 galleres lo cardenall Nino de
Gavara, lo qual venia de Roma per ser inquisidor mayor en Espanya ý
pressident de Espanya. Venien molts hòmens principalls ab ell: lo duc de
Salmoneta de Casa Gaytano, don Yuan de Moncada ý son nebot, don Ferrando
de Erill, fill de don Yuan de Erill ý Despalau; don Yayme Oliver,
enbaxador [que] ere en Roma per diputats per los negocis de les encomandes
de Sant Yuan; lo doctor Ramon Cornet, canonye de Barcelona, ý Terrè
de Picalqués ý molts altres cavallés espanyolls. Feren les galleres gran salva
devant lo moll. Respongué la terra, so és, lo baluart de la Ciutat, sinc
pesses, no acostumant tirar-ne sinó 3. Lo baluart de la Drasana ne tirà quatre
o sinc; diu-se lo procurà lo virey per venir aseyaliat ab tants càrrecs.
Lo endemà lo visitaren consellés ý diputats ý
Paseyà la ciutat ab cotxe ab lo virey. A la vesprada anà a visitar los inquisidós
ý mirà la casa ý les persones. Lo dia abans li avien feta visita los inquisidós
ab tots los familiàs; anaren a cavall, que eren molts.
Los diputats li feren una enbaxada per don Miquell Allentorn, comanador
de Masdéu de l'àbit de Sant Yuan, ý per don Federic Despalau ý per
los assesós de lla casa missèr Ylla ý missèr Ollzina, fent-li a saber com en
estes últimes corts Sa Magestat los avia consedit moltes porrogatives ý tornat
a lloc moltes cosses en lo civill ý criminal molt peryudicials al regne ý als
vasalls del rey ý dells barons; pus venie a servir lo càrrec de inquisidor mayor,
fos servit tornar a lloc molts agravis [que] se eren rebuts ý conforme les
constitucions noves [que] regissen ý governassen les cosses del Sant Offici,
ý que Sa Magestad se ere hobligat escriure
lo inquisidor mayor quant serie en Espanya ý que confiaven molt [que] Sa
Il·lustrísima, en nostra yustícia, afavoririe dits negocis.
Respongué que "venía para servir ditcho cargo y en todo lo que se offreseía
hazer por esta provincia lo haría con mucha voluntat porque quería mucho
los catalanes".
A 12 de desembre 1599 és entrat en Barcelona don Alonso Coloma,
bisbe de Barcelona, yermà del conde d'Elda, virey de Serdenya. Entrà per
lo portal de Sant Antoni; dinà a l'Espitalet. Ysqueren-lo a rebre molts cavallés,
en particular don Pedro Clariana per orde de don Guillem de Santcliment,
enbaxador de l'enperador per lo rey nostre senyor, ý li parà lo palau
per orde seu; don Cristòfoll Sentelles, yendre del conde de Centelles ý de
Quirra; don Federic Despalau, ab sos nebots, don Yuan de Erill ý Despalau,
don Anton Despalau, senyor de Granera ý de Vilalba, ý lo doctor don
Yuan Despalau, son yermà, lo qual lo bisbe lo prengué per advocat ý consultor
seu; don Miquell de Meca ý de Clasquerí [...]; Pere de Reguer,
yendre de don Yuan de Erill. Aprés vingué ab altre conpania lo conde de
Erill, ab don Galseran de Cardona, don Nofre de Argensola, don Francisco
de Erill, don Yuan de Semmanat ý don Miquell, son yermà; don Miquell de
Caldes, senyor de Segur; aprés vingué tot lo capítoll, molt en orde, aconpanyats
de molts beneficiats ý capellans. Aprés vingueren los diputats consistorialment
ab tots los officials. No avent trobat ningun axemplar en la
Diputació, sinó en lo arxiu de la Seu, [on] se
primera volta, com se acostume, a l'arcabisbe de Tarragona com entre en
ciutat; hí axí ho àn deliberat, per les raons dites. A la Creu Cuberta lo
aguardaven los consellés agraduats de molts estaments. Anave ab la agraduació
lo conde de Valfogona ý molts aclesiàstics nobles ý cavallés ý ciutadans.
En gran número aribaren a la Seu ý estava molt il·luminada de atxes
per les capelles ý los rol·los, tots ensesos, que estave tant clara
com al mitxdia. Cantaren lo Tedèum. Ysqueren-lo a rebre ab proffessó ý
aprés lo aconpanyaren los consellés ý capítol a casa ý molts cavallés. Lo endemà
de matí anà a dir misa a Santa Aulària, ý aprés entrà en la secrestia
ab lo capítoll, ý anaren bisbe ý canonyes a capítol. Féu lo yurament [que]
se acostume de servar les ordinacions ý costum de la Yglésia ý aprés preposà
se fes un universari per lo bisbe mort, que per tota Espanya se feye axí,
ý
ere la primera cossa que
a 18 de desembre se féu solemne offici. Ý sermonà lo bisbe. Aprés de l'offici,
foren convidats lo virey ý consellés ý diputats per lo bisbe ý capítoll. Diputats
no y anaren per no tenir lloc [a] [l'] altar mayor, aon estigué lo virey, a la
una part ab molts cavallés ý los consellés a l'altra. Té
un gran prellat per lo gran cuydado [que] té de ses ovelles en predicar moltes
voltes ý tenir compte molt particular per los pobres de tota la ciutat en
supvenir-los ab moltes almoynes ý offerir-se als pobres de la presó, que estan
per deutes, [a] ayudar-los perquè puguen axir de la presó per a festes. Són
totes estes cosses de molta importància per un prellat. Déu lo dex ben
perseverar.
1600
À fet un seminari de dotze estudians; 4 ne à trets del seminari de Muntallegre,
lo qual avie instituÿt lo bisbe Lloris, son predessesor. Los 8 són
payes seus, fills de cavallés. Lo dia de Sant Pasià, que és a 8 de mars, vingueren
tots a la Seu. Lo bisbe digué lo offici. Convidà virey ý consellés
ý aprés los donà a conbregar a l'altar mayor a tots ý vestí
paragueren molt bé. Acabat que tot fou, lo bisbe ysqué de la secrestia; anà
al virey, ý lo conseller en cap se posà a mà esquerra ý virey al mitx. Fou lo
conseller preseÿt de dos, [que] foren aconpanyats de molts canonyes ý cavallés.
Quant foren al portal de Santa Aulària, lo bisbe se espedí dels consellés
ý lo virey ý él[s] anaren yunts ab los col·legialls devant a la casa de don
Federic de Cabrera. Lo bisbe convidà lo virey ý tots los asistens ý alguns
cavallés; creu-se que
puguen entretenir. Alí no poran dexar de reaxir molts bons estudiants;
à
A 18 de mars 1600, vegília de la dominica in pasione, donà órdens que
eren més de tres_sens [a] [l']altar mayor de la Seu; llevaren Déu a tres ores
després dinar ý digueren les vespres entre quatre ý sinc, ý aprés feren una
proffesó per lo entorn de la yglésia, que tot aparagué molt bé ý ser cossa
nova, perquè los altres bisbes sempre donaven ordes al capítoll.
A 23 de abril, dia de Sant Yordi, féu lo offici a la Diputació lo bisbe
ý, acabat lo offici, sermonà. Fou cosa nova en aquella casa fer les dues
cosses ningun prellat, ý totes molt bé.
"A los venerables nobles y amados nuestros los diputados del General de
Cathalunya. El rey.
"Diputados, con lo que los días passados me scrivistes, que la paga caída
del servicio se pagaría con brevedad, y el duque de Feria me ha aiudado que
ya el dinero está en la tabla d'essa ciudad para que se pueda librar a quien
fuera servido, y con lo que agora me scrivís con vuestra carta de diez d'éste
que en esse concistorio se havía determinado que al duque de Lerma se pagasse
la remuneración que se le senyaló en las cortes que celebré
a essa provincia. Quedo muy assegurado con siempre lo he estado que havíades
de acudir con gran voluntad a todas las cosas de mi servicio y a las que
os pidiere; y a lo que acerca d'esta havéis determinado no solamente lo apruevo
y tengo por bien, pero os lo agradesco mucho y tengo en accepto servicio
y todo lo demás que me offrecéis, que con tanta voluntad es devido a la que
con razón tengo a esa provincia; y confío que, pues las mismas causas militan
con los demás, esperen las remuneraciones que se les offrecieron
por los braços, haréys lo mismo con ellos como os lo encargo mucho y porque
podia ser que los que tan voluntariamente an querido contradezir tan
justa y honrada deliberación y la que espero haréys con los demàs, pues todo
es una misma causa, pretendiessen calumniar esso con motivo de que se os
pedirá en la visita o otramente, aunque no creo que havrà ninguno tan mal
intençionado que en cosa passada por los braços y aprovada por mí y mandándola
cumplir, y por consiguiente ay obligación para que se haga y de castigar
a quien lo contradigesse, se atreva a intentarlo; pero, en caso que le
huviesse, desde ora tome esse negossio por mío para sacaros a paz y a salvo
tiempo podáys sobre ello reçebir danyo ni ser molestados, sino amparados
y affavoresçidos como lo meresçe vuestra voluntad y la justificaçión del
negossio y al celo que mostráys a las cosas de mi servicio de que me quedará
la memória que es razón para haceros la merced y favor que merescéys. Dada
en San Lorenço a
"Yo, el rey
"Gassol, protosecretario.
generalis thezararius. Vidit don [...] de Guardiola, regens. Vidit Batista, regens,
Vidit don [...] Sabater, regens."