Enquisidors per als moros de Valènçia
A
frares de Sent Françès e de Pricadors per enquisidors sobre
moros del regne de Valènçia.
Cartells
Diumenge a
enquisidors de part del emperador contra los moros
que
moros, e axí
notificant com venien per enquisidors contra dits moros
ý és que volen, sien crestians, pux són batejats, de huy avant fasen la ley crestiana.
Entrada del rey de França
en Valènçia per mar
Digous a
de Sent Pere, entraren
de Valènçia, les quals portaven lo rey de França pres, lo qual
avia nom don Françisco d'Angulema, lo qual s'enbarcà en Gènova,
e lo sendemà de matí a
e
Guerau, e allí dinà, e a les sinch ores aprés dinar partí del
Guerau per anar a Valènçia, e
molts cavallers de Valènçia acompanyant-lo e dos banderes ab soldats
del emperador ab ell en guarda, les quals foren de aquelles que
trobaren en pendre
Alarcon, de generaçió castellana, e lo virey de Nàpols ensems,
e axí restaren aquella nit en dit Real de Valènçia.
Mort del marquès de Brandanbuch,
alamany, marit de la reyna Germana,
en Valènçia
Dimecres a
morí lo marquès de Brandanbuch, marit de la serenísima reyna
Germana, vireyna de Valènçia, estant en lo Palau del Bisbe, de
què a les sis ores, aprés dinar lo portaren vestit del àbit de sent
Françesc, e
fora lo portal de Sent Viçent, e foren-y totes les paròquies
e monestirs de Valènçia ab les creus e cada prevere, axí frares com
capellans, portava hun siri blanch en la mà de mija liura
ý entorn del lit antorches grogues, e
del governador don Jeroni Cabanyelles davant l'altar major.
Dilluns a
de Brandanbuch en la Çeu de Valènçia ab moltes antorches, des de
la porta del Palau del Bisbe fins a la porta dels Apòstols, en
draps negres, e per les bancades de les antorches molts senyals
de paper de les sues armes, de on vingueren molts engramallats
a la Seu e ixqueren de casa del spectable comte de Oliva, nomenat don Serafí de Sentelles, on la
reyna estava, e portaven molts cavallers les coses seguents:
la hu de guerra, l'altre de justa real ab simera, e hun estoch daurat
e hun rey d'armes ab sobrevesta real posada en hun bastó,
e huna corona de or e huna cadena de or; e posaren-ó tot
entorn del capell ardent, e com agueren de oferir a la misa, digueren,
oferiren les sobredites coses cascuna per çí, e aprés en la nit les
portaren a Jerusalem, on està soterrat lo dit il·lustre marquès que
en glòria sia.
Mort de miçer Açio,
joriste
Dilluns a
mataren a miçer Jeroni Açio, joriste, qui era la hu dels doctors de la
Real Audiènçia de la serenísima reyna Germana, vireyna de Valènçia, e
a les espatles de Patrax prop l'alqueria de mestre Ultrametje,
camí de Patrax e de Jesús, e també nafraren a [...] Noguera,
apotecari, e ara viu de ses eretats, està al carrer de la Vedella a la
casa del pou que està en lo carrer, de què
de ayre e pluja e tan gran escuredat, que may gents tal
àn vist, e vingué nova que l'avien mort Miquel de la Torre, mercader, e hun
cosí seu, nebots del canonge de la Torre, e fon a causa que miçer
Açio avia levat huna donzella molt rica, filla de Joan Bernat,
perayre e botiguer de draps, al dit Miquel de la Torre, que s'era promesa
ab ell, e la casà ab miçer Gaspar Ferrer, joriste, nebot del dit
miçer Açio. E axí mort ell, los altres fogiren en Ytàlia
e la donzella restà muller del dit miçer Ferrer, e miçer Açio,
mort.
E lo dia aprés a
Torre se
alabarders ý ell se
reyna traure
de la Seu ý ella que y posàs tanbé guardes, e axí fon fet.
E aprés lo canonge de la Torre agué hun breu del Papa fent jutje
a [...], enquesidor de Valènçia; e
fon molt estret allí e turmentat, però ell ixqué ab sentènçia
de sinch anys bandejat de Valènçia.
Mort del Cardenal Vich
Digous a
Vich en Roma, cardenal d'Espanya, lo qual era germà de don Jeroni
Vich, embaxador d'Espanya.
Divendres a
solemne, e sermonà mestre Serra e digué la misa lo bisbe de Gràçia
ý damunt la tonba y avia la imatge de la Sagrada Verge Maria de
la Seu ý absolgueren totes les parròquies de Valènçia.
Crida contra los moros
de Benaguazil
Dimecres a
donant als moros de Benaguazir per traÿdors a la sezàrea real
magestat.
Motra dels ofiçis
Dilluns a
mostra los ofiçis de Valènçia a l'ordenança ab banderes de guerra
ý atanbors e armes competents d'escopetes e piques e ballestes, e anaren
per Valènçia, e aprés cada ofiçi al Real per fer cascú son descús
ý exerçiçi de guerra, e açò per manament de don Jeroni Cabanyelles,
governador de Valènçia, e per obs de anar contra los moros de Benaguazir.
Tragueren l'estandart real
a la finestra de la Sala de Valènçia
per a Benaguazir
Dimecres a
a la finestra de la Sala de Valènçia e tocaren alarma la campana de la Çeu.
Dit dia ixqué lo Governador don Geroni Cabanyelles e mossèn
Ximèn Peres Pertuza, jurat en cap dels cavallers, per capità ab
mil hòmens dels ofiçis per a Benaguazir ab huna bandera de camp
de Valènçia e tres banderes de camp dels ofiçis, e de fet partiren
en lo present dia de huy.
Presa de Benaguazir
Disapte a
a partit, ço és, que donaren en rehenes
la vida e que
los crestians de traçió, prengueren dits moros en raenes, e axí
donats dites reenes entraren los crestians dins de Benaguazir
e posaren guardes, de on se
eren forasters a causa que lo governador e lo jurat no
axí la cosa fon sosegada.
Tragueren la bandera del Rat_penat
a la finestra de la Sala per a Espadà
Dimarts a
la bandera del Rat_penat a la finestra de la Sala de Valènçia per anar
contra los moros qu'estan en la muntanya d'Espadà, que està prop de
Onda.
Presa del Corpus del
loch de Chinches, prop
Almenara, per los moros de
la muntanya d'Espadà
Dimarts a
capítol tots los Mestres en Taulegia en lo capítol de la Seu
de Valènçia sobre huna nova que vingué de Honda, dient que los moros de la
muntanya d'Espadà avien saquejat hun loch entre Almenara e
Nules, lo qual à nom Chinches, e se
ab lo sacrari de argent a la dita muntanya; e axí tingueren per bé que
la
de negre e deyen los ofiçis baxos, e aquell any no feren lo
dia del Corpus la profesó per Valènçia com tots anys se sol fer.
Bandera de Valènçia al Portal dels Serrans
Divendres a
portaren la bandera del Rat_penat al Portal dels Serrans ab los
del sentenar de sent Jordi armarts acompanyant-la, e portà-la mosèn
Rafel Beneyto, cavaller e jostíçia creminal de Valènçia, ab molts cavallers
e los jurats de Valènçia, tots acompanyaren-la fins al dit portal e la posaren
damunt dit portal e restaren en comanda d'ella los dits
del sentenar, e axí la guardaren de dia e de nit
Partida del governador per a enbaxada a Espadà
Diumenge a
Cabanyelles ab
de allí trametrà a dir als moros de la muntanya d'Espadà
que
Taula de moneda
Dimarts a
moneda en lo carreró enlosat de la Lonja, dins huna casa, la qual
parà Françisco Pasabonelo e Hurbà de Novara, mercaders genovesos,
e posaren contrasts per ells matexos, e feren mostra de
Crida contra la dita taula
Dimecres a
lo jostícia cevil féu crida dient que notificava a totom en general
que los sobredits mercaders paraven dita taula e que no avien dat fermanses
a Valènçia, e axí que qui posaria dinés en dita taula fos
a son càrrech e pas no a càrrech de Valènçia.
Bandera de Valènçia partí
a la muntanya d'Espadà
Dimecres a
partí la bandera de Valènçia ab lo Rat_penat per anar a la muntanya d'Espadà,
e portà-la mosèn Rafel Beneyto, cavaller, jostíçia creminal,
ab los del sentenar de sent Jordi, ý ab dita bandera anaven sinch
capitans ab mil hòmens dels ofiçis, de què paguà Valènçia la mitat
del sou. Los capitans són: don Françès Malferit, senyor de Ayelo.
[...] Carseres, castellà e capità.
capità.
çiutadà, fill de miçer Alegret; e capità general és [...]
Monsoriu, cavaller, jurat en cap en lo present any, e sota capità
Nicolau Benet del Pont, jurat dels çiutadans, e molts cavallers de Valènçia
ab ells; e anaren lo primer dia a Masamagrell, dos legües de Valènçia,
e als del sentenar donaren cada mes a cascú de sou
e axí aribaren a Honda, on està prop dita muntanya.
Presa de Ahim e
l'Alcúdia de Veo
Diumenge a
dos lochs al peu de la muntanya d'Espadà, de moros, on estaven retrets
molts moros, los quals àn nom Ahim e l'altre l'Alcúdia de Veo,
de què prengueren molta roba que
ducats, hi moriren
d'Espadà.
Crida a foch e a sanch
Dilluns a
ores feren crida per los lochs acostumats de Valènçia d'esta forma: hun
trompeta a cavall e
la trompeta: "Ara ojats de part del echselent duch de Sogorb, capità
general del exèrçit real qu'està en lo loch de Ahim, al peu de
la serra d'Espadà, que si dins tres dies aprés la poblicaçió de la
present crida no
pacte ne sens condiçió denguna, que dava los dits moros de dita
muntanya a foch e a sanch, axí en béns com en presona, e dels béns
e presones que cascú que
e les persones, catives".
Àpoca del empedrador
de la entrada
A
ducats, la qual fermà Pedro Salasar, empedrador, per empedrar
la entrada de ma casa, en què estich, que comprí de mossèn Joan Antich,
Tancada de les corts
de Valènçia
Dilluns a
fet de la serra d'Espadà, perquè dengú no negoçiàs fins ésser presa
la dita serra e los moros que en ella abitaven, de hon aquell dia feren
crida a foch e a sanch, axí en béns com en presones, ý ésser catius
perpetus.
Presa de dita serra
d'Espadà
Digous de matí a
hun correu als jurats de Valènçia, com la serra d'Espadà era presa per
los crestians ý exèrçit de Valènçia ensems ab quatre
que vingueren de Perpinyà, de hon feren gran matança de molts moros
e prengueren moltes dones e moltes criatures e molta roba, que
no
formes consagrades, les quals avien pres dits moros de la església de
Chilches; e tots los moros e dones que prengueren foren catius e axí
venien per tot lo regne, e
e
de Valènçia e totes les esglésies e descobriren los altars; e l'endemà,
que fonch divendres dia de sent Mateu, feren profesó a la glòriosa
Verge Maria de Gràçia, fent gràçies de tal vichtòria.
Tornada la bandera
a Valènçia
Dimecres de matí a
a Valènçia del Rat_penat ab los alamanys e lo governador
e gurats, e portava-la lo jostícia creminal mosèn Françès Beneyto,
cavaller, e vengué sense los del sentenar de la ploma de sent
Jordi per serta divisio hi avia entre ells; e axí tornaren a hobrir
les corts.
Foch del Trench
Dimecres de matí a
de matinada, se pegà foch en lo carrer del Trench de Valènçia, de la hun
cap de carrer al altre, que no y restà casa denguna. E comensà
lo foch en huna casa qu'està al cantó dels manyans, qu'està hun espesier
que à nom Joan Fuster, en la qual casa se cremaren sa muller e sa nora
e son fill e son nét e la dida que
ý Joan Fuster saltà per la finestra del estudi en la carrera e se
anà a casa miçer Figuerola, viçicanseller, que li era gran amich.
Profesó del Corpus Crist
Digous dia de sent Luch a
profesó de Corpus Crist ab tota la solemnitat que
septo que no y agué roques. E feren-la est dia a causa que en lo
seu dia no
segons més largament conté arere en altre capítol fet a
Memòria de bons cavalls
de Andalusia, terra de Castella
Memòria que en Andalusia són los cavalls molt bons e són de la
gineta, e són en los lochs següents:
està a
En Còrdova, de la casta de Valdívia, ý en Baylel ý en Andúger ý en Porcuna.
E en Andalusia à-y hun senyal de ferro de cavalls de la casta
de marufa, lo qual és lo contrasenyal.
Entrada del duch de Calàbria
ab la Reyna Germana, sa muller,
en Valènçia per virey ell ý ella
Dimecres a
e la serenísima reyna Germana, marit e muller, lo qual duch és
lo que estava pres en lo castell de Xàtiva, los quals entraren per vireys
generals, ý entrà per lo portal de Sent Viçent a causa que venien
de la cort qu'estava en Granada, e anaren a jurar a la Seu e de allí al
Real de fora Valènçia. Entrà lo duch ab hun sayo de brocat cubert de setí burell
escur e tot acolltelegat e los talls envetats de tiretes de seda e hullals
de or, de hon s'estimava lo sayo valer
ab huna gonella de domàs blanch ligada a la flamenca,
e cascú ab sa mula, ý ella en la mula gualdrapes de brocal ras,
ý lo duch gualdrapes de altibaix carmesí.
Nova del part de la Emperatris
Divendres a
correu del emperador e rey nostre senyor don Carlos als jurats e deputats
de Valènçia, notificant-los com la
parit hun fill, la qual parí dimarts a
deprés dinar, e posaren-li nom don Felip, e axí feren crida los jurats fesen
començaren digous aprés següent e de la forma següent:
Digous a
Verge Maria de Gràçia ab tots los ofiçis de Valènçia ab les banderes
ý estandarts reals, exint de la Seu per la porta del Campanar, e per
la Tapineria e l'Argenteria al Mercat, per la plasa dels Alls al carer
de la Verge Maria de Gràçia, e per dins Sent Agostí al carrer de Sent
Viçent fins a la plaça Senta Tecla al carer de les Avellanes e a la
Seu. E tostemps lo duch de Calàbria ab la profesó dins lo palis al costat
del bisbe de Gràçia, e no y anaven los jurats, sinó lo governador,
e açò perquè los jurats pretenen que lo governador esent-hi virey en
Valènçia, que no té loch. E també feren festa divendres aprés següent,
e disapte e diumenge feren festes, e los dies de fayner dengú
no obrí les portes ni feren faena, e posaren moltes lums per los
terrats, de farons, e portals, e per los carrés grans balls los ofiçis.
Diumenge a
feren que
hixquesen per lo carrer de Cavallers e per la Boseria al Mercat, e cascú ab sa
envençió de balls ý desfresos, e quant pasava cada ofiçi ab sa bandera
davant la reyna a hon mirava, que era al Mercat, feyen sa reverènçia ab
la bandera, ý aprés cada farça o desfrés feyen son desfrés, e aprés
l'altre ofiçi, e axí pasaren tots; e quant foren passats juguaren a canyes
lo duch de Calàbria e molts cavallers, e hixqueren molt richs.
Presa de Chilches
per los moros de Alger
A
cases, està entre Almenara e Nules, ço és,
Alger, de hon primerament la nit enans anaren segretament a la Vall
de Huxó, e de tornada los moros de la mar e de la terra pasaren ab tota
la roba e ses mullers e fills per lo dit loch de Chilches de matinada,
e se
dies esperant rescat e no s'í rescatà dengú, de hon hixqué lo duch
de Sogorp ab gent de cavall e
dels de la terra, e altres pelearen, e s'í nafrà serta gent, e Miquel
Aragonès, receptor del duch, fon nafrat, e axí se
moros.
Mort de Borbó en Roma
e presa de Roma per l'enperador
A
ab correu de la cort del emperador que havia pres Mose de Borbó a Roma
e l'avien mort, e avien pres al Papa [...] ab
e morts de la part del camp d'Espanya sinch cardenals, segons la letra
contava.
A
avien dat en dita çiutat de Roma, de hon portaren molt hor e moltes
joyes e perles e moltes riqueses de anells, e plats de argent e robes de
vestir de seda e de brocats, e deyen com avien saquejat molts cardenals
e composat lo sant pare en suma de quatresents
ducats, axí per sa persona com per la roba, e cardenals que estaven en lo
Castell de Sent Àngel.
Letra de ofertes e socors fet
al Sble. compte de Oliva per mi
Geroni Sori
Senyor molt Sble.
Yo, vista ý entesa la nesesitat que al present acorre a vostra Senyoria
per causa de aquestos moros que van per la mar, ý é pensat
de què
delliberat tremetre en servey de sa Sble. senyoria dos hòmens ab ses escopetes,
los quals serviran a vostra senyoria en aquesta nesesitat per
tant temps quant ell manarà. Són persones molt fiades ý honrades,
en fi als quals é pagat lo sou per a tant temps quant vostra Sble.
senyoria manarà, e soplique-li me perdone com no puch servir-lo yo en
ma persona a causa de molts negoçis e ocupasions que tinch. E
guart nostre senyor la molt magnífica persona de vostra Sble. senyoria,
la vida ý estat del qual nostre Senyor guarde ý aumente. De Valènçia
a
De V. Sble. Senyoria.
Afectat servidor que
les mans li besa,
Jeroni Sòria
Lo sobre scrit de la present lletra:
Al molt Sble. e magnífich Senyor
don Cerafí de Çentelles, compte
de Oliva, mon senyor, en Oliva.
Penjaren hun home que
matà a sa muller
A
als Manyans, perquè matà a sa muller; e
e quant fon a Senta Catalina la Marta, a la porta de la
plaça, tragueren a sa muller del vas, hon avia tres o quatre
dies era soterrada, e la posaren estesa en terra ab la cara descuberta
e
ella damunt d'ell, boca ab boca, ý ell cridà tant grans crits: "Senyor ver
e demanant-li perdó a sa muller e a tots los que estaven
Déu, misericòrdia!"
entorn d'ell, que era la major dolor del món, e aprés acabaren
de fer-li la volta acostumada, e axí
Entrada del emperador
don Carlos e rey nostre en Valènçia
Diumenge a
hores, entrà la magestat del emperador don Carlos e rey nostre
per lo portal de Quart perquè venia de Madrit, dexant allí la
prenyada de
On feren hun portal de tela al portal de Quart, pintat al
romà, fins al abeurador, e dos chichs dels deputats de la Seu revestits
com àngels devallaven del sel del dit portal: la hú ab huna
corona e l'altre les claus del portal, e devallaven cantant; de hon
ixqué lo clero de la Seu a
e monestirs ab les creus en profesó e los jurats lo prengueren davall
de hun palis de brocat molt rich, a peu, ý ell dins lo palis a cavall
ab hun cavall, e hanà per lo camí de Quart fins a la Carneseria del
Tosal, e girà per la Boseria ý al cap de la Boseria, deves lo mercat,
feren altre portal de tela al romà; e anà per lo mercat e a la Merçè,
e los frares de la Merçè li feren hun portal de brocat al romà, e anà
per los flasaders e gira per la plasa dels Caxers, ý en dita plasa li feren
hun portal de tela pintada al romà, e anà per Sent Martí
e a la Bareteria e a la Coregeria, e girà a la porta de la Seu del Campanar,
e quant fon a la porta de la Seu descavalcà, e lo clero en profesó
ixqué, e lo bisbe Cardador ab lo
fins a la porta. E llavós los jurats dexaren lo palis que portaven
als alabarders del emperador per estrenes, ý ell entrà en la Seu
dins altre palis que tragué lo clero, de què la Seu avia fet hun
portal a la porta de la Seu de brocats e sedes ab les armes del
emperador, molt rich, e axí entrà dins la capella del altar
major, e sols adorà lo
allí se
de vellut de grana forrades de tafetà de grana, e les ales
de setí carmesí, e los verguers portaven les cotes de
pell de grana ab les ales de chamellot de grana, e los advocats
de Valènçia e Raçional e altres ofeçials de la Sala, axí escrivans com
altres, portaven capes lombardes, qui de setí negre, qui de vellut
negre, e lo jostíçia de
notari, huna capa de setí negre. E aprés de ser aposentat
sa magestat en lo Real feren crida que fesen tres dies festes,
ço és, lo dia de huy e dilluns e dimarts, e cada nit lums a les finestres
e tocant botsines e fent moltes alegries; de hon lo dimarts a
present los ofiçis anaren al Real, cascú ab sa bandera ab sos
sons; de hon los barreters tragueren huna torre feta de canya
e cuberta de tarongers, e quant foren davant la finestra on mirava
l'emperador, obriren la torre e ixqué hun corp e sis miloches
e trenta hosos de aquells que van per la Rambla; e altres
ofiçis ab altres entramesos e farses; los quatre quarters
dels lauradors tragueren huna bandera de domàs blanch
e les roses de or fi, lo qual domàs era vengut de Florença, e axí
fon acabada la festa.
Crema de conversos
Digous a
Miquel Ferrer, ciutadà; e Daniel Ginestar, mercader; e Anrich
Barberà, çiutadà; e Ferando Aguilar, mercader; e frare Delgado,
del Socors; e Àngela Maçip, muller de mossèn Jofre, cavaller,
tia de Bernat Maçip, mercader cunyat meu, e molts altres que no
fan al cas.
Joch de canyes
Dit dia deprés dinar jugaren a canyes, ço és, l'emperador e lo
duch de Calàbria e duch de Sogorp e duch de Gandia e don Francisco
Sentelles, fill de don Jerobi Sentelles, germà del comte de Oliva,
e don Joan Coloma, senyor de Elda, lo qual vestí
ab ell, axí als patges com a ells, capes e sayos de vellut groch
e forados de setí blanch e molts altres cavallers jugaren també,
en què tots eren huns
agué desastre dengú, sinó don Berenguer Aguilar, fill de don
Jaume de Aguilar, huna canyada al front e a la galta, e no fon res.
Corpus, ço és, la profesó acostumada
Divendres a
e molts altres entramesos, e profesó, sols lo
al cantó de la plasa Calatrava girà la profesó a tornà-se
sa magestat miràs a la Diputaçió, e pux ell ó véu, no curaren de fer
la volta acostumada.
Jurament del Emperador
en la Seu
Disapte a
hun cadafal davant lo cor, e aprés hun cadafalet de
damunt aquell més alt, e al darer graó huna cadira ab hun doser
de brocat de pel molt ric; ý sa magestat tenia en la mà
hun estoch daurat molt bell, e davant ell tres hòmens ab huna
sobrevesta real cascú ý en les mans huna masa de argent cascú,
molt abultada e rica, e la hu dels tres tenia en la sobrevesta
real pintat huna àguila ab dos caps que
deferençiada dels altres, enaxí que los dos reys d'armes se diu
que significa l'estat real e l'altre rey ab l'altra masa significa
l'estat emperial. E davant sa magestat, huna cadira ad hun drap
de brocat e hun libre misal, de què pujaren molts cavallers de Valènçia
en lo cadafal e feren sos protests, ý ell aprés de aver legit tots
los protests, que legia hun escrivà de sa magestat dels tres brasos,
que li feyen protestant que no volen adbilitar a la reyna Germana
ni a son marit lo duch de Calàbria, sinó que sa magestat tinga
corts en Monçó generals, enaxí que ell jurà furs e privilegis ý que
quant a la adbilitaçió que fosen a Monçó e que allí se determinaria.
E acabat de jurar féu molts cavallers e aprés tornà al Real
hon féu sala de dames, hon se ajustaren
de brocat e de carmesí ý or tirat, e féu-les dançar fins a les dos
ores aprés mija nit, e
Justes Reals en lo
Mercat
Diumenge a
Mercat. Los mantenidors foren dos jurats en cap, la hu per los
cavallers, que és mosèn Jaume Penaroja, e per los siutadans mosèn
Agostí Joan Albert, e prengueren per companyons mosèn [...]
Crespí, cavaller, e don Joan de Castellví e mosèn Françès
Penaroja. E lo jurat Albert no gosà justar per ésser poch
pràtich en justar. E lo dilluns aprés també justaren los
matexos, de què feren lo rench de fusta e guarnit de canyes,
com a canyisos, molt espeses les canyes, e damunt cuberts
e lafardats de algeps que parexia barandat, e reparats
de paleta que totom se creya que fos barandat. E dimarts
aprés justaren de guerra e fon mantenidor don Joan Aguiló,
home de
la justa, e justaren
ho feren molt bé sense desastre degun.
Partida de sa magestat per a Barcelona
e de alli per a Gènova
Dimecres a
duch de Calàbria per a Barçelona a enbarcar-se l'emperador; e lo
echselent duch de Calàbria, essent enbarcat l'emperador tornarà
a Monçó a tenir corts generals ab la reyna Germana,
sa muller.
Presa de mestre Joan Gomis,
sermonador
A
Gomis, prevere e mestre en Taulegia, e li escrigueren los béns, dihén
que per eretje.
Disapte dia de sent Martí a
dit ensems ab altres ý ell per eretge per sertes eretgies avia dites
en la trona en diversos sermons, ý l'enebiren de sermonar e de dir
misa e d'epístola e de evangeli ý de hoir de confesió e de qualsevol
cosa tocant a prevere, ý desterat per tota sa vida de Valènçia, donant-li
càrser perpètua allà hon los enquisidors volran. E hixqué sense
baret e hun siri vert en la mà e huna corda d'espart senyida.
Presa de frare Martí Sanchis,
de sent Agostí, per luterà
A
Sanchis, de sent Agostí, e prior en dit any del monestir, e deyen perquè creya
en les coses del eretge à nom Lutero, qu'està en Alamanya, e li escrigueren
los béns que tenia.
Disapte dia de sent Martí lo tragueren ab siri vert e desterrat del
regne de Valènçia per
del Lutero eretje en Alamanya.
Nau se crema en la
plaja de Valènçia
Divendres a
plaja de Valènçia en què hi avia llanes e forment, e s'estalvià tota
la gent e part del forment e de les llanes, la qual carregava
per a Gènova e descarregava lo forment.
Trellat de huna letra de desafiu
tramesa a mi
Hieroni Sòria, sta nit dimarts vespra de sent Sebastià, que contam
denou de janer de
ý una spasa ý un punyal a la porta de la Verge Maria del
Socors, de les nou hores de la nit fins a les onze, per mostrar-vos
que sou hun çivil y molt mal criat home. Fet a
de
Andreu Martí
Pineda, notari
de Valènçia.
Sobrescrit: A Hieroni Sòria
sia donada.
Resposta de la damunt
dita letra de desafiu
Esta nit vespra de sent Sabastià que contam denou de giner
rebí huna letra vostra ý per aquella m'enviau a dir
que de les nou hores a les honze de la nit m'esperau a la porta
de la Verge Maria del Socors per a dar-me a entendre que só hun
sevil ý molt mal criat home, ý estich molt maravellat de
vós, sent notari ý persona que us teniu per discret desafiar a dengú
ý elegir lo loch e les armes ý a tal hora, perquè encara que siau molt
home de bé m'à paregut no anar aquí, ý perquè cregau que tinch gana de satisfer a vostra voluntat,
vos espere demà dimecres dia de sent Sabastià en Alfara
de mossèn Cruelles ý demanareu de mi a Vilana, que ell vos portarà
hon yo seré, ý sent vós e yo junts, nos podrem anar en loch que
tindrà efecte vostra entençió ý allí me podreu acusar la mala
criança que dieu ý yo a vós la vostra, ý perquè paraules no fan al cas
no vull satisfer per lletra, puix que crec serem en loch a hon no
seran mester, ý espere-us demà fins a les dos hores aprés mig
jorn. Feta esta nit vespra de sent Sabastià a
Jeroni Sòria.
Sobrescrit:
Andreu Martí
Pineda, notari.
Enaixí que fórem en sent Anofre a les set hores de matí, e
apartàrem a la volta dels Germanells, en hun baranch avall fora
camí molt apartats, e
ell huna coltellada en lo bras de la capa e
coll e nenguna lo encarnà; e yo huna coltellada al muscle e
altra en la falda del sayo e huna en lo dit polze de la mà
de la espasa, e d'esta fuy nafrat e no molt. Estant en açò
nos departiren huns casadors e
e yo li dexí la mia cavalcadura, que era huna gentil
aca d'Irlanda que parexia cavall, ell en la sella e yo en les
anques venguérem com a germans a Valènçia, de què lo meu colp
no fon res. Lo dit desafiu fon per ma cunyada na Maçipa,
per causa dels béns de ma sogra, que ell era procurador d'ella,
e may me féu desdir res del que ell s'obliguà en sa letra.
Atenallat l'Encubert
segon
Disapte a
encubert, e feren damunt hun carro de dos bèsties hun cadafal
ab dos foguers de foch ab tenalles, e anava ligat al modo de
sent Visent, feta una creu a cavall damunt huna biga,
e a les espatles huna biga foradada endret del cap e per lo
forat pasava un dogal del coll, e quant fon a la entrada
de la Freneria los capellans que anaven ab ell e la reyna
li feren dar hun garot perquè no desesperàs, e de allí avant
l'anaven atenallant fent-li la volta acostumada, e quant
fon a la forca del mercat cremaren lo carro ý a ell, e li levaren
lo cap e
passat per lo cap.
Esquarteraren tres hòmens
comovedors nous de la Germania
Dimecres a
volien tornar a moure la Germania; la hu és hun fuster,
està a la plaça del Palau del Bisbe, a nom [...]; e l'altre,
hun sastre de Alsira, à nom [...]; l'altre, hun llaurador, à nom
Albert, que està al costat del ort de don Jeroni Cabanyelles, los quals
tragueren a cavall de la presó, e
e quant foren a la plasa de la Seu los pujaren en hun cadafal que
[...].
Nova de la enbarcada del emperador
en Barcelona per a Itàlia
Divendres a
nostre en la çiutat de Barçelona per anar a Ytàlia, e s'ebarcà ab [...]
galeres e [...] naus, que per tot foren [...] veles, ý ell anava en
la galera de Andrea d'Òria a soles sense cavaller dengú, sols Andrea
de Òria, capità de naçió de Gènova, e la gent que
que dengú cavaller anàs, per què los cavallers d'Espanya
murmuraven que per què
que essent enans capità de França e ara s'era ligat ab Espanya; e venint
a notíçia Andria de Òria soplicà a sa magestat que volgués anar ab
altra galera e dix-li lo perquè, e llavós dix l'emperador que per vida de la
respongué Andria de Òria e prengué
quien pesare
feren pregàries en la Seu de Valènçia fins vingués nova del desenbarcar.
A
ab tota l'armada en Jènova l'endemà de la Verge Maria de
agost a salvament, de què feren en Valènçia profesó de gràçies.
Rota del gran turch
Disapte a
don Fernando, germà del emperador e rey nostre don Carlos, avia romput
lo gran turch e mort molta gent en huna çiutat nomenada Vienna,
en lo ducat de Àustria, segons més largament conté en la letra
tramesa per sa magestat al duch de Calàbria ý la reyna Germana,
sa muller, virey de Valènçia, segons és la següent.
·16· fustes de moros
foren en la vall de Alfàndech
Divendres de matí a
de moros de Alger de front la vall de Alfàndech, e desenbarcaren
ý entraren fins a la vall de de nit e s'emportaren
e dones e molta roba, de què l'endemà de matí hixqué lo duch de Gandia,
à nom [...], e don Francisco Sentelles, fill de don Jerobi
Sentelles e nebot del comte de Oliva, que à nom lo comte don Serafí
Sentelles, ab
a la calsada de la vall, ý que tengueren gran pelea e foren morts
los moros anaven de fogida a la mar a enbarcar-se; e fon
nafrat lo dit don Francisco de huna sageta en la cuxa ý restà alesiat de la cama
e lo duch li mataren lo cavall, e caygué del cavall e tantost li
donaren altre cavall, ý li pegaren una sageta en la cara e restà lo ferro en la gola, e axí s'enbarcaren peleant en les fustes.
Trencada del Micalet
A
per huna victòria que tengué l'emperador contra lo turch en lo ducat de Àustria,
en huna çiutat que à nom Vienna.
Se buydà el any
Crema de conversos ý restituçió de
Solanes
Dilluns de matí dia de sent Jordi, a
crema Joan Gonsales, enquisidor de Valènçia, en què tragueren molts
a penitènçia ý a cremar sols hun convés que à nom [...] Solanes,
e quant li ligiren la sentènçia en lo cadafal a la plasa de la Seu,
ans que l'acabasen de llegir la sentènçia, lo dit Solanes se
meté a cridar "misericòrdia", e respòs lo inquisidor e dix-li:
E lavós lo dit Solanes tornà a cridar "misericòrdia";
dix l'enquisidor
,
dix dit Solanes
. Tornà a dir
lo enquisidor
, ý de fet lo se
secular"
als càrsers de la santa inquisiçió.