Any
Morts en la ciutat de Valènçia, les quals comensaren a [...]
de [...], any
persones cascun dia, e duraren fins en lo mes de [...].
Venguda de mi Jeroni
Sòria de Gènova a Valènçia
A
perquè mon pare Simó de Sori her[a] genovès e natural del
loch de Sori, prop de la çiutat de Gènova, no obstant que açí
en València me corrompen lo nom, que per dir Sori me diuhen
Sòria, lo qual me trameté a Gènova perquè ves si hera yo
juheu ho de quina part venia, com yo naixquí açí en Valènçia.
E trobí allà que tots mos oncles heren çiutadans e mercaders
de Gènova.
Any
Levada dels banchs
A
essent jurats los següents: primo, Juan Pasquet, çiutadà, e Jeroni
Blasco, çiutadà, e Françes Gil, çiutada, e Jeroni Alegre, cavaller,
e [Bertomeu] Figuerola, cavaller, e altres.
Mort del catòlich rey
don Ferrando
A
rey don Ferrando, de inmortal memòria, rey de Aragó
e de València e governador de Castella, e morí en hun loch que
à nom Madrigalejos, prop Toledo, anant a nostra Senyora de Guadalupe.
A
a tots los consellers de les parròquies e dels ofiçis, e tots los
ofiçials de València se posaren gramalles de màregua, les quals portaren fins
al dia de capell ardent, que fonch a
dit any; de què fet lo capell ardent se vestiren tots los ofiçials
reals de dol negre e foren ofeçials los següents en dit any.
la canselleria de Valènçia.
Mort de Gonsalo Ferrandis
A
en Granada, de què se li féu grandísima onra lo dia de la sepultura
ab totes les banderes que guanyà de vichtòria en Hitàlia
davant ell quant lo portaren a soterrar, e lo fill del duch de Béjar,
nebot seu, ab hun estoch davant del cos. E axí vingué fama que
en son testament lo dexava casat al dit son nebot ab sa filla,
e axí de fet lo catòlich rey don Ferrando, de inmortal memòria,
lo casà al dit fill del duch de Béjar ab la filla
del dit Gonçalo Ferrandis, gran capità.
Any
Desenbarcà l'enperador
en Espanya
A
don Carlos en Viscaya, en hun loch que à nom Vilaviçiosa,
ab sa germana madama Leunor, e axí fon ver.
La venguda del riu a Valènçia
A
Cosme e sent Damià, a les sis hores de matí, vingué lo riu
de Valènçia molt gros, en tal manera que entrà per la Blanqueria
e al Pòblich e a la Esparteria, e de altra part, al Temple,
a la plaça de Pricadors, al carrer de les Barques, e des del pont del
Remey a la plaça de Pricadors anava huna barca ab rems,
tanta era l'aygua; e asitià dos capellans e hun lech a cavall al
pont del Remey, abraçats ab la creu que està en mig del pont,
de què estigueren hun dia e huna nit; e après amaynà l'aygua
e
barqua. E lo pont restà romput prop de la mitat, e lo pont del
Real se trencà, e lo pont del Serans trencat, e lo pont del Portal Nou
derocat tot, e derocà les parets del ort del Real e lo del costat,
que es de mosèn [...] Almúnia, e pujà l'aygua fins a Sent
Jolià per lo camí de Morvedre amunt, e derrocà en lo camí de
Morvedre pus de
cases, e al Pòblich, per lo semblant; e Senta Creu més de deu cases,
e a la Blanqueria altres tantes. E amaynà a
mes a les
Any ·1519·
Llam del Micalet del
campanar de la Seu de València
Dimecres a
del campanar de la Çeu de Valènçia hí
de fusta que estava damunt dita campana, que durà lo cremar
més de huna hora de rellonge, que pareixia que tota Valènçia
se cremava; e
Ferrando flaquer,
bujarró, e hun capellà
Diumenge a
hun capellà e hu que à nom Ferrando Sanchis, flaquer, està a la Sèquia
podrida, de què los chichs, per ésser
bujarró, lo demanaren als jurats de Valènçia lo
dit Ferrando, e no
los jurats e governador. E vist tant gran avalot, entraren lo dit
Ferrando en la Segrestia de la Seu e no
per por de algun major avalot e tancaren la Seu. E los chics
vist açò que no
manera que peguaren foch a les portes del Palau del Bisbe,
e llavors obriren les portes del palau e veren que no y era dit Ferrando,
tornaren a les portes de la Seu dient: "Viva el rey e muyra mala
, de què hixqué lo jostíçia creminal ab sobre vesta
jostíçia!"
real e may pogué apasiguar la gent, de què ab huna bigua
derrocaren lo postich de la porta de la Seu, e vist açò, los canonges
determinaren donar dit Ferrando per la porta del Foçaret e, tenint
l'ome entre mans lo poble, tantost vista la present, lo portaren
a cremar al cremador dels Tints, de què fon cremat.
E venint de cremar dit Ferrando anaren a casa Diego Trevinyo, torçedor
de seda, per pendre son fill, e combateren-li casa de la huna
ora fins a les tres hores aprés mig jorn, de què hixqué son
pare a la finestra ab hun croçefici cridant misericòrdia,
que no y era son fill. E los amichs foren tants del dit Trevinyo
que amançaren lo poble e feren-los-ne anar de allí
enaxí que no
Crema de mossèn
Gomis, cavaller, per
bujarró
Diumenge dia de Rrams a
Gomis, cavaller, per bujarró, qu'està davant lo forn de Soler, davant Sent
Jordi, lo qual lo prengué hu dels tretze que
velluter, de què
vespre lo jostíçia creminal que és [...] Vilarasa,
cavaller, que està al carrer de n'Alcover, li denunçià la mort
y li donà hun confeçor. E com vingué lo dilluns sant tingueren
consell per ell, e agué alguns consellés que tingueren per bé que
no
per quant era home que tenia los primers òrdens de la Església.
E així
escriptura al Consell Real que
quaranta consellers que deyen que
deyen que
gran avalot en lo Consell de què los que estaven defora lo Consell
hoihen tant gran avalot que no sabien què podia ser; ý vingué
hun home que crech fon diable, vist lo gran avalot que tenien
de dintre los consellers, tirà dit home de la espasa e devallà
a la plaça de la Seu, a hon tot lo poble de Valènçia estava ajustat
ý molt avalotat, cridant e dient que dins la sala avien mort hu
dels síndichs dels ofiçis perquè demanaven dit home, de què
tot lo poble se posà en armes, de hon se seguí que
banderes de camp, e són les següents:
flaquer; Bernabeu, argenter; Ramon, velluter; Juan Aloy,
velluter; Vila, corredor de orella; Cantos, coredor de coll;
Seguer, carniçer; tots estos són alferis, cascú de son ofiçi,
sols estos foren los primers a venir e aprés vingueren los altres,
e lo governador don Geroni Cabanyelles, vist les banderes, pujà a la sala, e los oficis cridant:
"jostíçia!", tingué per bé de fer traure l'ome. E tret que fon
de la presó, lo portaren a cremar, e los ofiçis ab ses banderes
se
Anada dels ofiçis a
Chelva
Disapte a
ofiçi a Chelva armats ab cos[t]alers e piques ý escopetes, tots fets
esquadrons ab banderes de camp ý capitans e alferis, ý essent
allà trobaren les portes de Chelva hubertes, de hon destroçaren
lo castell e deroquaren part del castell e algunes cases del loch,
e molts dels de Chelva se
de Chelva, e açò fon a causa que hu de Chelva se
ý sa dehena allí, de hon lo Bescompte de Chelva prengué
molta hira, de hon donà tal delligènçia que prengué aquell dit
home que se
arbre e li posà hun albarà als peus segons se deya, que lo Bescomte
ho avia fet, lo qual alabarà deya que
lo vinguesen a rescatar. De què lo poble de Valènçia ne tingué tal notíçia,
mogut ab molta malíçia, féu lo dit moviment de anar
allà. E primerament ans que la gent anàs a Chelva derrocaren
huna casa açí en València, la qual està en la plaça Calatrava al
costat d'en Pelliçer, la qual és huy de Gonstanço de Barzi, mercader
florentí.
Any
Levada dels drets
de Valènçia
Digous a les quatre ores aprés dinar a
de Valènçia, de què l'ofiçi de velluters prengué la querella e axí anaren
ab gran avolot a la taula del general del tall e de la sisa del
tall e a totes les altres taules dels drets e a totes les taules de
les filloles de la mercaderia e al quint del pex, que està en la
pexcateria, e a la sisa del vi, que està a la plaça de la Seu, e al
Almodí. E tot açò ab grandísim avolot e molta gent, cascú ab
les armes li paregué portar, enaxí que los menistres de
dits drets tingueren per bé de tancar e no collir dengun dret, e tot
açò cridant: "viva el rey!"
, de què
capa, perquè d'una part cridaven "viva el rey", e d'altra part
li levaven los drets seus.
Dilluns a
del pex a la pexcateria, de què posaren totes les banderes dels
ofiçis, ço és, les de camp en la pexcateria e huna sobrevesta
real penjada en la taula de dit dret, e lo alguazir del governador
allí perquè lo poble no s'avolotàs. E segons se deya que los
que
Dimecres a
peatje a la del Almodí, e per lo semblant posaren los ofiçis
les banderes de camp, e dits drets, la mitat al Almodí e l'altra
mitat al peatje.
Divendres a
Tall e lo de la Mercaderia e la sisa del Tall e la sisa de la
mercaderia e la sisa del vi, e les banderes dels ofiçis repartides
per dites taules e los
la gent del poble.
Pere Canti, penjat per la mort
de mestre Moles, barber.
Digous a
mosèn Manuel Exarch, cavaller, tragué a penjar a hu, que à nom Pere
Canti, texidor de llana, acompanyat ab molta gent de cavall e los
lo Governador, e molta gent armada acompanyant dit home
que penjaren, e quant fonch dalt a la forqua dix: "Senyors, no tinch ajutori
. De què manaren que li levàs lo dogual lo
sinó de nostre senyor Déu e de la Verge Maria, vosaltres me
penjau per la mort de mestre Moles, barber, que està a la plaça
de la Lonja, dich-vos que done l'ànima al diable si tal mort
é fet ni tal home conech. E sobre vós senyor governador e senyors
jurats e asesor de governador —que era miçer Gaspar Rosell—,
vaja la mia ànima!"
moro_de_vaques, que à nom Jorba, e de fet lo y levà e féu devallà
de la forca e anà a fer gràcies a la Verge Maria de Gràcia
de tal gràcia li havia fet.
Quant se buida la campana
del Micalet de Valènçia
A [...] de [...], any
qual à de servir per a rellonje, e féu-lo [...] Trilles, campaner,
fill de Valènçia, està en la plaça de Senta Tecla, de què
pesava poch més o menys [...] quintars de metall, e donaren-li
los jurats de Valènçia, de mans,
lo metall.
A [...] de [...], any [1521], lo pujaren dalt al campanar de la
Seu de Valènçia e pujà
de llivellar aygues e obrer de vila.
Mort de Mateu,
negre
Digous a
Mateu, lo qual era de don Ramon de Castalla. E
en la plaça dels Pelliçers perquè dix certes paraules contra
lo poble de Valènçia, e çertificadament se deya que era vengut
de Gandia per peguar foch a Valènçia. E de fet hun fadrí se prengué
a noves ab ell e tirà de la espasa cridant: "muyra lo
. E axí
traydor!"
e aprés lo portaren a la plaça de la Seu, com a desenparat,
e soterrà
Mort de Françí,
saliner
Digous a
que estava a les Salines, dient que era traydor al poble de València,
de hon l'acassaren de sa casa fins al foçar de sent Nicolau a coltellades,
e los capellans de sent Nicolau, per salvar-lo, tragueren
lo Corpus ý, ell demanant confeçió, lo posaren en huna casa, e
e combregà, e acabant de combregar lo tragué lo poble
de València de dita casa e
Seu, com a desemparat, e la confraria de la sagrada Verge Maria
dels Ignosents lo soterrà.
Quant partí la gent de
Valènçia per a Gandia
A
suma de dos mil hòmens elegits per ofiçis, cascun ofiçi la gent
que li paregué, ab moltes banderes e la bandera de València, ço és,
que feren huna bandera de camp, era de tela grogua e vermella, feta
a bandes, e portava-la hun tretzè, que era corredor de coll, que à nom
Simó, e feren capità general a Joan Caro, sucrer, que era Raçional
de València, e feren sotacapità Esteve Hurgellés, ostaler del ostal
dels de Arevalo; e mestre de camp, Joan Ledó, barreter; e coronells,
quatre, ço és, Andreu Font, perayre, e Cristòfol Romero, velluter; e Joan
Martí, llaurador de Benimaclet; e Pastor, texidor de llana. Les banderes
són les següents:
dels perayres; la bandera dels velluters; la bandera de baxadors;
la bandera dels sastres; la bandera dels tintorés de seda; la bandera
de corredors de coll; la bandera de boters; la bandera de flaçaders;
la bandera de corders; la bandera de matalafers; la
bandera de fusters; la bandera de texidors de llana, e moltes altres
de altres ofiçis.
Presa del Castell de
Morvedre
Dimarts a
lo castell de dita vila perquè lo batle de Morvedre e molts altres
en suma de sinquanta hòmens s'eren retrets en dit castell
e se alsaren ab ell, e deya
combat fogiren molts del dit castell, los quals se dexaren
caure de la muralla avall e moriren obra de
hòmens e huna dona. E prengueren lo batle de dita vila de Morvedre
e sa muller e fills e posaren-lo en la església de Morvedre
e allí lo tingueren pres los de la Germania de Morvedre.
Capità Caro e
Raçional de Valènçia
partí a Gandia
Digous a
per capità general de tots los ofiçis per anar a Gandia, e aquell
dia matex partí l'artelleria de Vàlençia, que foren
entre groses e chiques, e molta gent ab ella per acompanyar
dita artelleria fins on estava la gent dels ofiçis que era en
Silla a dos legües de Valènçia.
Venguda de don Jeroni Vich,
enbaxador del rey nostre senyor,
que venia de Roma
A
del Catòlich rey don Ferrando, lo qual vengué de Roma, e
a
e los jurats de Valènçia e lo governador de Valènçia don Jeroni Gabanyelles
e molts altres cavallers e mercaders, e l'acompanyaren del Guerau
fins a casa sua, que estava prop lo portal de sent Visent.
E de allí a dos hores hun jove pegà foch en huna garbera de forment
en la era alta al Portal dels Ignosents, de hon s'avolotà tota
Valènçia dient que
e aprés veren que fon falçia, e axí la gent se reposà.
E de allí altra hora vengué altra nova a Valènçia que los cavallers
avien fet
de què tota Valènçia fonch molt avolotada, e anaren molts
a Catarroja e veren que no era veritat, sinó que en Alfafar volien
penjar hun negre e per acampar-lo posaren aquella fama e axí acampà
dit negre.
Combat del Castell
de Corbera
Divendres a
loch del Duch de Gandia a huna legua de Alzira. E disapte a
de dit dia de Sent Pere també li donaren combat al dit Castell de Corbera,
en què mataren los del Castell
e
Alzira per refrescar de provesions, e de allí a çerts dies partí dita
gent per a la çiutat de Xàtiva, vist que no
Quant feren governador al marquès
de Atzaneta
Dimecres a
Rodrigo de Mendoça, marquès de Atzaneta, e dijous a
de Valènçia, e divendres, a
Governaçió; e per asesor Miçer Escarner, juriste, de què los ofiçis e mercaders
e notaris anaren armats acompanyar-lo per Valènçia, fent mostra per alguns
desmandats, e tornaren-lo al Real hon estava; ý ell féu regent per a hoir
los plets a mosèn Manuel Exarch, cavaller, ý axí seya
cadira per lo marquès.
Presa del Castell de Xàtiva
A
Xàtiva, ensems ab la gent de Xàtiva, ý estant allí pres
lo il·lustre duch de Calàbria el guardaren molt bé.
Mort dels fadrins
de Morvedre e treta
de la bandera de Valènçia
Dimarts a
de Gilet dos fadrins de edat de
portaren a Valènçia morts damunt hun roçí en dos pavesos. Les nafres
que tenien són les seguents: degollats per la gola, ý en lo cap dos
coltellades damunt lo front en creu, ý les mans desconjuntades
hun poch; enaxí que portats a Valènçia, essent al Portal, tot lo poble
fonch avolotat vist tal acte, ço és, que lo motiu era que moros los avien
degollats. Prengué hun jove hun cruçifiçi e, cridant "misericordia",
anà per tota Valènçia avalotadament, de què fonch ajustada molta gent,
e anaren a la Sala de Valènçia demanant la bandera del rat_penat per obs
de anar contra moros, e de fet a força d'armes tragueren l'estandart
a la finestra de la Sala de Valènçia ý, essent allí, se tornà avalotar tot
lo poble, e anaren a la Sala de Valènçia ý prengueren lo estandart ý
portaren-lo a Sent Antoni ý allí lo tingueren fins a la huna ora.
E los jurats, vist que
fer armar lo jurat en cap çiutadà, que és Jaume Ros, per capità general,
e lo lochtinent creminal, que és mestre Pere Marçal, carder e carabaser,
lo qual portà l'estandart, e Joan Siso, ostaler del bordell,
per mestre de camp, e de fet aquell dia anaren fins als Ostalets de Puçol,
e lo sendemà de matí, fonch dimecres a
matí en Morvedre, de què buydà tanta gent aquell dia de Valènçia ý en la nit
per a Morvedre, que l'endemà se trobaren passats set
de ses cases los demés, e molts desmandats ab ells.
Batalla e camp de Valènçia
en Morvedre
E dijous aprés següent de matí a
Morvedre e veren que y avia sis
peu, de què feta resenya, partiren de Morvedre per a Almenara,
ý essent en vista de Almenara obra de hun quart de llegua, trobaren
lo duch de Sogorp en camp ab obra de quatre
entre catalans ý moros, e dosents de cavall; e quant vingué a les
onze ores de mig jorn tocaren alarma los huns e
pelearen fins a la huna ora aprés migdia, de què sumaven que de huna
part e de altra moriren dos
e de la part de Valènçia morí molta gent e molts caps de cases,
menestrals molt honrats, entre nafrats ý ofegats. De fet que la
batalla fonch tan gran que los huns e
vichtoriós ý aver guanyada la batalla, que los de Valènçia anaren fins
Almenara e los del duch fins dins Morvedre, e quant cascú
s'agué recordat, replegaren cascú sa gent e tostems peleant fins
que los del duch se trobà en Almenara e los de Valènçia en Morvedre. E moriren
en dita batalla molts cavallers de Valènçia que eren ab lo duch de
Sogorp, ço es, lo turch Penarroja e mosèn Francès Penaroja e don
Loís Servat e altres.
Batalla de Gandia. Lo camp
de Valènçia contra lo duch e·l virey
Don Diego de Mendoça e lo comte
de Oliva.
Digous dia de sent Jaume, a
campal Visent Peris, capità del camp de Valènçia, e lo virey e altres per lo camp
del duch de Gandia, entre Sent Jeroni de Cotalba e Gandia, de què
foren romputs los del duch de Gandia e guanyaren victòria fins
que entraren dins Gandia e saquejaren-la tota e prengueren-li la
artelleria. E tanbé los seus soldats se mesclaren ab lo camp de Valènçia,
e tanbé prengueren sa part del saco; e aprés en lo dia matex anaren
a Oliva ý tanbé la saquejaren, de què lo virey don Diego de Mendoça
y lo compte de Oliva e duch de Gandia, e la mare del duch e sos fills e
filles, e la comtesa de Oliva e la filla de don Jerobi e son fill de don Jerobi,
que à nom don Francisco Sentelles, nebot del compte de Oliva, que à nom don Serafí de Sentelles, e molts altres cavallers e dames, qui més podia, fins a Dénia a tres llegües
de Oliva, e allí dexaren los cavalls, ý en l'ora que aribaren s'enbarcaren
ab huna nau de hun genovès que à nom Bertoroto, e axí foren salvats
de la Germania mala e perverça. Recordant-me escrevint
la present memòria dels cavallers que moriren en dita batalla foren
Don [...] Flos e mosèn Andreu Penaroja, gendre de don Miquel de Vilanova,
senyor de Parçent.
Quatre òmens penjà lo marquès,
era Quinto, ligador de orts, per lladres
Disapte a
de Mendosa, a quatre hòmens, ço és, Quinto, ligador de orts, e a hun
alcayt de Chelva e a hun corder que fonch lochtinent criminal en l'any
hun escuder de mosèn Manuel Exarch, perquè hixqueren al camí real e furtaren
huna requa de forment venia de Beniferri, loch de miçer
Crespí, de què anaren tots los ofiçis acompanyar al marquès e a mosèn
Exarch, [...] de governador, e los Jurats de Valènçia e Raçional e lochtinent
creminal de Valènçia, e axí
Mort de Joan Siso, ostaler del bordell
de Valènçia e agermanat o amich d'ells,
en Morvedre
Digous lo primer de agost mataren los de Morvedre en Morvedre
a Joan Siso, ostaler del bordell de Valènçia, lo qual prengueren
e posaren en Morvedre en la presó perquè
que ell fon causa de ésser morts tanta gent del camp de Valènçia,
e açò perquè lo marquès de Atzaneta, don Rodrigo de Mendoça, avia de
anar de dia en dia per la bandera de Valènçia a Morvedre; tement que no
e no li donàs escapo, lo tragueren de la presó e a coltellades
lo feren troços viu.
Quant anà lo marquès
don Rodrigo a Morvedre
per la bandera real de Valènçia
A
ab sinch_sents òmens de peu armats e portaren lo Rat_penat
a Valènçia lo dia mateix a les honze ores de la nit, que no volgué
reposar aquella nit allí lo marquès perquè no fesen alguna caranbola
com solien fer altres voltes, e tanbé portà lo batle de dita
vila de Morvedre que
la gent ab lo marquès foren tornats a Valènçia ab la dita bandera,
de hon los pesà molt als de Morvedre de aver dada la bandera
e lo batle, e axí restaren molt mocats de la burla que
féu lo marquès don Rodrigo, que si ell resta allí aquella nit may
donen la bandera de Valènçia ni lo batle de dita vila de Morvedre.
E lo sendemà que fon diumenge a les sinch ores deprés dinar, feren
mostra lo marquès ab molta gent a peu acompanyant lo estandart e lo
Rat_penat al cap del estandart e dos banderes de camp de la ciutat
e huna bandera de camp dels sabaters, les quals banderes e Rat_penat
avia dexat lo marquès lo disapte que vengué de Morvedre en lo Real,
e de allí les tragueren lo diumenge quant féu la mostra, e tornaren la bandera
a la Sala de Valènçia; les quals dites banderes eren restades en Morvedre
ab la bandera real e Rat_penat ý per axò vingueren
acompayades ab dita bandera real, la qual estandart e Rat_penat
lo portava hun jurat en cap dels ciutadans, lo qual
à nom Pere Ros, que anà per capità a dit camp de Morvedre e la dexà
allà ell e
Benedichció de la mesquita
de la Moreria de Valènçia
Disapte a
de Valènçia, està al Toçal, e los pochs moros que y eren se feren crestians
e posaren-hi la envocaçió de sent Miquel Arcàngel
ý sent Dionís.
Lo diumenge aprés hi digueren misa e també aquell dia y possaren
campanes.
Mort de la marquesa
de Atzaneta
Divendres a
del il·lustre marquès don Rodrigo, marquès de Atzaneta, e morí en lo Real
de Valènçia, la qual fon soterrada en la Trenitat, de hon se li féu molt
bella sepoltura e rebrenmansa. A
de la Verge Maria de la Seu e li donaren los títols següents: a la il·lustríssima dona Maria de Fonseca
marquesa de Atzaneta, comtesa del Sit, senyora de Coqua ý Asalegos ý Ayora e de Alberich e Alcàser.
Moneder de reals
falços
Digous a
lo qual era germà de Gil lo sabater, e posaren-li hun collar al coll
de dits reals falsos quant feyen la volta per Valènçia portant-lo a penjar.
Quant desenbarcà Viçent
Peris en la plaja de Valènçia
Divendres a
de Valènçia, lo qual s'era enbarcat en Dénia com a capità de la Germania
per la mort de Hurgellès, que morí en Xàtiva, e vingueren
ab ell mil hòmens en
chics, en
altra dels perayres, e velluters, e listers, e tapiners, e corders,
e baxadors, e corredors, de coll, e flaçaders, e boters, e sastres,
e calsaters, e tintorers de seda, e lo quarter de Rusafa.
E lo disapte aprés dinar s'aposentà al Real de Valènçia.
Dilluns a
lavós eren, hixqueren a resebir al Real ab molts ofiçis, aprés dinar,
e ab tot lo caruatge que portava de la artelleria, ý entrà per lo portal
dels Serrans ab trompes e tabals, e féu mostra per Valènçia e se
dia matex al Real, de on donà lliurea a
e
ý ell vestit ab hun sayo de setí blanch forrat de setí groch daurat
e tot acoltellegat lo sayo, a cavall a la brida e huna gorra de grans
ab un plomall. E davant ell, mestre Martí Navarro, velluter,
està en lo carrer del Fumeral, a cavall ab hun cavall a la brida e huna
bandera de camp de Gandia, de les del duch, e la portava cap avall; era devisada
lo camper tot negre e huna creu verda, ý en lo camper negre
hunes efs verdes. E feta dita volta se
Entrada del infant en Valènçia,
senyor de Sogorp
Divendres a
adobar entre lo poble e los cavallers les deferències que hi avia, de
què hixqué a reçebir molta gent e descavalcà a la Seu e feren-li
Deum laudamus
ý en dit palau estaven aposentats lo marquès de Atzaneta
e lo infant cascú en son apartament, de hon feren un pont del palau
bisbe a la Seu, de volta, per què pasàs a hoir misa dit infant.
Presa de artelleria
del Real
Divendres a
dosents òmens soldats de Valènçia e forasters, gent desmandada, se
del Real de Valènçia l'artelleria e hun carro de monició ab dos
banderes de camp, de què lo marquès de Atzaneta e l'infant
feren tocar la campana de la Seu alarma, e ixqué de València los jurats
ab set
armat en blanch ab bastó de governador, enaxí que
a Sent Antoni ab l'artelleria e carro de monició, de hon se
feren forts una mija ora e tirant l'artelleria. E volgué nostre
senyor Jhesucrist que no mataren dengú de nostra part, e de fet se
prengué l'artelleria e carro de muniçió; de on sí mataren de la
part dels que se
e presos quatre, e tots los altres fogits. E pres que fon, la
entrà lo marquès en Valènçia e la posà en la terasana de
Valènçia prop lo portal dels jueus, e asò fon ver, perquè yo m'í trobí.
E lo dit marquès féu mercè de
e a Jaume Savallos, cavaller de Ayora, criat del marquès de Atzaneta sobredit,
e a Galcerà Ferrer, cavaller, per haver mort al artiller que se
la presa de dita artelleria.
Bocanegra, capità
esquarterat
Dilluns a
à nom Bocanegra, perquè anava saltegant per los camins reals en
nom de capità del camp de Valènçia, e portava patent contrafetes, lo
qual tragueren de huna nau que vingué de Dénia a Valènçia,
en la plaja.
Entrada del jurat de
Saragoça
Dimarts a
de Çaragoca, senyor de hun loch que à nom de Sobrediel, que à nom mossèn Miquel Çerdà
ciutadà, lo qual aposentaren en casa mosèn Albert, en les espatles de la
Diputaçió, e lo marquès de Falses ab ell, e vengué per adobar les
deferències del poble ab los cavallers, de què feren que
les banderes en armes en Sent Francès, e axí fon fet.
L'artelleria tragué lo marquès
de la terasana de Valènçia, e presa
per los agermanats de Catarroja
Divendres a
marquès de Atzaneta, don Rodrigo de Mendoça, prengué l'artelleria
de la teraçana de Valènçia, la qual estava desencavalcada, e posà-la ab
sinch carros e la tragué de València per lo portal dels Serans, e rodà a la
Creu de Xàtiva, e quant fon a Cataroga, los de dit loch regonegueren
dits carros e veren que era l'artelleria de Valènçia, e a belles coltellades la levaren
als que la portaven. E tantost donaren nova a Valènçia, de hon fon posada
tota Valènçia en armes, les poques que y havia, com fosen posades en lo
refector dels frares de Sent Fransès per manament del virey, que era en
Paterna, ço és, piques, escopetes, banderes e atanbors, e axí la gent
fon poch armada; tragueren lances e rodelles e ballestes, e lo disapte
de matí foren tornats ab los carros de la artelleria ab l'artelleria e los carreters,
ý essent en Valènçia los soltaren, lo qual era Pedro de Vilanova e sos moços.
La artelleria portaren
a Paterna al virey
Dimarts a
feren ab lo poble que
e foren
Gandia e Oliva, e açò perquè lo virey ó dexà tot en ses mans, e lo poble
tanbé, perquè la demanava lo virey al poble e may la y volgueren donar,
e axí foren contents de dexar-ho en ses mans, e axí la y liuraren al virey.
Hun home penjaren al Espital General
Dimarts a
hun ome a la porta del Espital General, perquè la nit enans
a les nou hores matà dos hòmens e nafrà tres altres ab huna ganiveta;
lo qual sentensiat era del matex Espital General, ý esquartera
don Diego de Mendoça, virey de Valènçia, e per ell lo comanador
Pelegrí, comanador de Muntesa, que és alguasir real.
Any
Venguda de Viçent Peris
de Alzira per a Valènçia
Disapte a
capità que
hòmens per agabellar Valènçia, de què
don Loís de Cabanyelles e Jaume Lopis, çiutadà regent de Raçional,
l'ixqueren a reçebir ab vint_e_sinch de cavall, e
en la torre de Silla, e
E quant vengué huna hora ans de la oraçió feu certes flamades
de foch, de hon ixqueren de Alzira treçents hòmens
ab dos banderes e atanbors tocant alarma, de què tement lo governador
de trayçió, vént que la gent de Alzira venia, tengueren per bé
de anar-se
qui devés l'Albufera, qui a Paterna, qui a Valènçia, e axí lo dit Viçent
Peris tengué modo d'exir de dita torre e se
de hon aquell dia estigué en dita torre sens provisió denguna,
de hon se menjà ell e la sua gent que era dintre hun
cavall, de fam.
Entrada de Viçent Peris
en Valènçia
Digous a dos hores aprés dinar, que fon a
entrà Viçent Peris en Valènçia ab
cridant: "Viva el rey don Carlos e muyren traydors!"
, esent ell
aquell, e durà l'avolot fins a mija nit, de què lo marquès de Atzaneta
féu tocar la campana de la Seu alarma, de on s'apleguà molta
gent de honra en suma de quatre mil hòmens, e axí aquell
dia frare Gaspar Esteve, de Pricadors, e frare Estanya, del Carme,
e lo enquesidor Palacios ho adobaren d'esta manera: que Vicent
Peris demanà per raenes al marquès de Atzaneta que li das algun
cavaller, e que ell hiria a parlar ab sa senyoria per consertar e
adobar lo avalot del poble, e de fet lo marquès li trameté
per raenes al comanador Sentàngel e al fill del tresorer
mossèn Miquel Sanchis Dalmau, e axí anà dit Viçent Peris a
parlar ab lo marquès a Sent Tomàs, de hon lo Marquès li féu
hun albarà de la sua mà asegurant-lo e prometent-li que auria perdó general
a ell fins a la venguda del rey, e axí seçà l'avalot aquell dia.
Mort del dit Viçent Peris, velluter,
capità que·s feya de la Germania
Dilluns a tres de març, any
deprés dinar entre huna e dos, los jóvens dels perayres se avolotaren
e s'amotinaren contra los amos, e de fet anaren a casa de
Viçent Peris qu'està al carrer de la Verge Maria de Gràçia, e los
jóvens de velluters, e feren traure hun atanbor, de manera que
anaven per Valènçia cridant: "Vixca lo rey don Carlos e muyren traydors
, de hon los perayres, ço és, los amos, hòmens
masquarats!"
de ses cases, honrats, determinaren de traure la sua bandera de
camp e tots se ajustaren al Tirador e tragueren hun tir gros de
artelleria que tenien en lo Tirador e anaren al Palau del Bisbe,
hon estava lo marquès de Atzaneta don Rodrigo de Mendoça, de
què lo dit marquès feu tocar la campana de la Seu alarma e de prest
se fon ajustada molta gent de onra de tots los altres officis,
tots de la voluntat del rey, en suma de huit
mercaders e notaris, los quals tostemps són estats de la voluntat
del rey nostre senyor. La qual gent se ajustà en dit Palau, de hon se feren
tres esquadrons: la hu anava ell dit marquès per lo carrer de
sent Viçent, e l'altre anava mossèn Manuel Exarch, lochtinent
de governador, per lo carrer de la Verge Maria de Gràçia,
e l'altre anava don Luís de Cabanyelles, governador, per lo carrer
del Fumeral, e cada esquadró ab ses banderes de camp,
enaxí que foren sercuhits dits agermanats ab lo dit Vicent
Peris en casa del dit Vicent Peris, de què pelearen fins
a les cinch hores deprés dinar del dia mateix per tots los carrers
damunt nomenats e per les traveses, axí per terra com per los
terrats, de canteres com d'escopetes, de hon sí nafrà molta
gent de la nostra part del rey nostre senyor, e de la part de Viçent
Peris moriren uns vint hòmens e nafrats molts, e molts
presos. E tostemps peleant aplegaren a la casa hon estava
dit Viçent Peris e li prengueren los terrats ý estigueren peleant
bona estona, de hon se féu fort en hun caragol més de
mija hora, e vént que
vespre, determinà lo marquès de Atzaneta de fer crida
qui
ducats, e mort, çent ducats. E axí la gent,vént que estaven
molt en pendre
e axí lo fum fonch tant que
e fills cascú de huit o nou anys, de hon se féu a la finestra
de la carrera e cridà al governador que li volia parlar, e lo governador
dix-li que devallàs, e axí devallà per la finestra
de la carrera ab una escala que li posaren, e devallà ab una
cuyrasa de vellut vert, ý en essent devallat, entant l'agueren
degollat e li llevaren lo cap e despullaren-lo e los
chichs lo rosegaren per Valènçia. E aprés lo portaren a la forca
del mercat e penjaren-lo cap avall per no tenir cap; e la muller
e fills los portaren al marquès, e ell los donà cobro.
Nou hòmens e una
dona penjats
Dimarts de matí a
don Rodrigo de Mendoça penjà en lo mercat de València
nou hòmens, ý al cantó de Vicent Peris, una dona que portava
una mata de cabells des del cap fins als talons, ý essent
penjada a mig dia, la casa de dit Viçent Peris fonch tota
derrocada. Los quals dits hòmens e dona prengueren en
la pelea de Viçent Peris, que heren de la sua part.
Mort de don Joan de Pòxita,
degollat
Dilluns a
Verge Maria, de matí entre cinch e sis hores, tragueren
lo governador don Loís de Cabanyelles, a don Joan de Pròchita, degollat, fill
de don Matheu de Pròxita, e
e hun crosifici damunt ell e dos siris negres
al cap, ý axí estigué fins a la vesprada, e aprés lo soterraren
al Carme en la sua sepoltura, de què vedaren aquell
dia perquè tenia corona, e lo sendemà desvedaren e no se
féu mes cas.
Correu que portà lo cap
de Agulló de Xàtiva a València
Dimecres sant de matí a
correu del camp del virey, que era en Xàtiva en hun loch que à nom
Canals, lo qual correu vingué al marquès de Atzaneta e portà
lo cap de Agulló, capità de la Germania de Xàtiva, e
finestra del estudi del Palau del Bisbe, on estava lo marquès,
ý estigué tot lo dia, que totom lo ves, per què lo poble conegués
que era ver. E dit correu portà huna letra als jurats de València de
par del virey don Diego de Me[n]doça de com era estada la batalla
d'ell ab la gent de Xàtiva, lo qual trellat és consegüent.
Esquarteraren a Joan Alfonso
[...] de la Germania,
Bertomeu Andari, velluter
Dilluns a
Andari, velluter, perquè era gran amich de Viçent Peris e
amagat çerts dies en sa casa, e fon fama que lo dia de la mort
de Viçent Peris lo prengueren en sa casa.
Mort del Encubert
Dilluns a
l'Encubert en Burjasot, e axí anà lo governador don Loís de Cabanyelles
allà armat ab molta gent, e trobà que fon ver, de què llevà
lo cap de dit Encubert e
hun roçí de albarda e porta
féu llançar lo cos en terra e porta
roçí per tota Valènçia, e portaren-lo a la Enquisiçió, e de allí al
cremador e allí lo cremaren. E lo cap de dit Encubert trameté
lo il·lustre marquès de Atzaneta a son germà don Diego de Mendoça,
virey de Valènçia, qu'estava en Canals a una llegua de Xàtiva,
e aprés lo tornà lo cap a trametre a Valènçia.
Mort de Vilatorta, alguazir
real
Digous a
rebetles de Alzira a Catarroja ab
e aprés se
al camí de Xàtiva, e
al coll, e li prengueren totes les farines tenia en dit molí.
Nova de la partida del Emperador,
de Laredo per a Espanya
Diumenge a
era partit lo rey nostre senyor don Carlos de la ciutat de Antona, que
és en Inglaterra.
Dilluns a
qual trameté Papa Adrià, que està en Tarragona, dient com avia
rebut huna letra del rey nostre senyor don Carlos dient com lo rey era
arribat a
a sis hores deprés dinar. Ý en essent venguda la nova, feren gràcies
e alegries en la Seu de Valènçia e l'endema se féu profesó a la Verge
Maria de Gràçia.
Bandera al portal de
Sent Viçent
Dilluns a
de Sent Viçent, e
al Portal e molta altra gent a peu e a cavall, e porta-la lo jostíçia
creminal a cavall, que hera, e lo capità, que era Guillem Ramon Català, jurat en
cap.
Mort del infant
Disapte a
infant don Anrich, alias Fortuna, senyor de Sogorp e cosingermà
del Catòlich rey don Ferrando, e axí fon ver que era mort en
la çiutat de Sogorp.
Soriano esquarterat
Dimecres a
lo qual prengueren en les Tendetes de Campanar perquè era estat rebetle
a la sezàrea magestat del emperador e fon en companyia
del Encubert.
Any
Martí lo torner,
esquarterat
Dilluns a
esquarteraren a mestre Martí, torner, perquè era companyó de
Viçent Peris, capità que
de Requena, ý en aribant lo dia matex l'esquarteraren.
Mort del marquès
de Atzaneta
Dilluns a
e dos hores aprés mig jorn, morí lo il·lustre marquès don Rodrigo
de Mendoça, marquès de Atzaneta, e morí sens fer testament,
e quant foren a huit hores del vespre lo portaren a la Trenitat
totes les parròquies de Valènçia e tots los monestirs ab siris negres,
ý a ell lo portaren quatre hòmens al coll en hun llit cubert
de hun drap de setí carmesí, ý ell vestit damunt dit llit en calses
de grana e gipó de setí carmesí e huna capa lombarda de brocat
risat de pel, forrada de setí carmesí, e al cap huna
còfia de or e huna gorra de setí carmesí guarnida de joyells
de or, molt rica, e damunt tot hun estoch daurat molt rich.
E tots sos criats anaven entorn d'ell ab moltes antorches, que parexia
lo dia, e lo governador don Jeroni Cabanyelles acompanyant-lo
fins a la Trenitat hon fon soterrat.
Lo di'aprés lo soterraren molt solemnement en calses e gipó e la
còfia d'or en huna capella, on està sa muller, al costal del altar
major.
Entrada de la reyna
Germana a jurar per
vireyna de Valènçia
Divendres a
Germana en Valènçia ab son marit lo marquès de Brandanbuch, de generaçió
de alemanys, e vengué ella per vireyna de Valènçia, ý entrà per lo
Portal de Quart e anà dret a jurar a la Çeu, sens anar en altra
part, e de allí al Real.
Mostra de totes les botigues
de draps e sedes
Digous a
de draps e sedes e de llens e droguers fesen parades cascú a ses portes,
perquè la reyna Germana volia pasejar per Valènçia, e axí fon fet.
Mort de Don Loís Cabanyelles,
governador de Valènçia
Diumenge dia de sent Antoni a
don Loís de Cabanyelles, cavaller e governador de Valènçia, a les tres hores deprés dinar, e
Viçent, vestit ab l'àbit de sent Françès, e
huit hores ab molts siris.
Entrada del echselent duch
de Sogorp en Valènçia
A
ab molta gent de cavallers de Valènçia acompanyant-lo, e davant d'ell sis
cavalls tots
hun palafrener cada cavall portant-los de destre, ý ells en calses
e gipons de vellut negre, ab trompes e tabals e ministrils ataviats
ab tavardos morats e les manegues blanques e gipons de çetí e blanch,
e les trompetes [ab] banderes de domàs morat e blanch, ý lo il·lustre duch
vestit de negre, e davant ell anava don Margarit com a rey
d'armes a cavall, e hun cavall a l'astradiota molt ben ataviat,
e lo duch ab huna mula parda molt gentil, e axí entrà per lo portal
dels Serrans, e anà a posar a la plaça Vilaraza en casa de
mosèn Cosme Vilaraza; e parà hun aparador de peses de plats de
argent e or, e taçes e cànters e moltes altres peses [de] argent molt riques,
de hon estigué en Valènçia obra de hun mes perquè feya gran despesa.
Joch de canyes
Diumenge a
marit de la reyna Germana, e lo il·lustre duch de Sogorp e molts cavallers
en lo mercat de Valènçia, e mirà la reyna ab les sues dames, e aprés
juguaren per Valènçia, de què hixqueren molt ataviats.
Portaren a Joan Caro, raçional,
pres de la Cort
Dimarts a
portaren a Joan Caro, sucrer e raçional de Valènçia fet per la Germania,
e vengué pres de Valladolit a cavall damunt hun macho ab hunes
angarilles, segut com a dona, ab grillons als peus e deu hòmens de
cavall de la guarda de la reyna Germana, e portaren-lo al Real,
hon era la reyna, e aprés lo posaren en la torre de la Sala de Valènçia
ben ferrat ab huna cadena al coll e guardes ab ell.
La sentència és avant, per oblit, a
Joan Alfonço, perayre, e altres,
esquarteraren
Dilluns a
perayre alferis dels perayres, e mestre Jeroni Esteve, texidor
de lli, síndich, e Pere Lorenç, perayre e tretzè, e mestre Joan Tàrrega, calsater,
e tots per la Germania. E deya la crida e lo trompeta que anava
davant: "Aquestos són los rebetles traydors manifests a la çezàrea
e axí
e catòlica real magestat, e mana que sieu rosegats per los lochs acostumats
e degollats ý esquarterats de manera que muyren";
fon fet.
Mestre Pere, carabaçer e carder, e dos
altres esquarteraren
Dimecres a
e carder, lo qual era lochtinent creminal de Valènçia e portà lo Rat_penat
ab l'estandart de Valènçia com alferis de la Germania a Morvedre en l'any
de Cas, sucrer e capità dels
Loís, cofrener a la plaça sent Bertomeu; e deya la crida: "Aquestos són los rebetles
etc.
traydors manifests a la çezàrea e catòlica real magestat",
Obligaçió feta per mon pare
Simo de Sori a mossèn Miquel Falcó
Lo primer de març, any
Miquel Falcó, procurador del Rmo. arquebisbe de Valènçia, de donar e pagar tot
lo que
dels delmes de Gandia dels anys
yo dit Jeroni Sori, segons consta ab acte rebut per Françès Joan
Arbó, notari, en lo dit dia e any desús dit.
Dit dia e any lo dit mossèn Miquel Falcó, en dit nom, donà poder al dit Simo
de Sori, ab huna letra de sa mà, que vena l'osofruyts que toquen a la part
d'en Romà en
mon pare.
Dit dia e any donà poder Antoni Borell, perayre, a mi e a mon pare,
que vena l'osofruyts del dit arrendament en
sa mà.
Presa de Fuenterabia
Digous a
als jurats Valènçia ab hun correu del emperador com avia pres
Fuente_Rabia, e axí feren
Pere Ros, esquarterat,
capità del camp de Morvedre
Dimecres a
çiutadà, lo qual fon jurat en l'any
anà capità general ab la bandera de Valènçia al camp de Morvedre ab
tots los agermanats de Valènçia contra lo duch de Sogorp.
Tres notaris esquarteraren,
que fon
Gisbert, Lavata e Manyiques
Divendres a
la sereníssima reyna Germana, vireyna de Valènçia, a Jaume Gisbert,
notari, e Miquel Llavata, notari, e Pere Manyiques per
agermanats e per fautors de la Germania, los quals foren los primers a sentençiar
en la forca de pedra en lo mercat de València ans de ser acabada,
sols y eren les parets e los començos dels
Testimoni de sufiçiènçia
A
Coves, velluter vehí meu, que era segur per a traure de la cort çevil
perquè és perillós, que si lo que trau ara la moneda à de tornar-la per algun
temps e no tenia béns, lo que fa lo testimoni de sufiçiènçia ó à de pagar.
Mosèn Antoni dels diables, capellà
a la escala
Diumenge a
capellà de Sent Joan del mercat, a la escala a la porta del Palau del
Bisbe, ab huna mitra al cap e hun títol als pits que deya: "Per la diabòlica
Germania". Lo perquè li deyen mosèn Antoni dels diables és
perquè treya los diables dels cosos de les persones.
Acte de comanda per los diputats
del General de Valènçia
A
Valènçia me acomanaren a mi Jeroni Sòria, hun picher d'argent
en poder de mi Jeroni Sòria, com a depositari en restituir aquell o lo preu,
fent-lo valer
que li fonch tret de casa sua com a fermança de Andreu de Medina per la pèrdua
dels anys
Bataller, notari ý escrivà dels diputats, de què paguí Antoni Pelliçer, coredor,
per cobrar dita penyora
Joan Caro, sucrer e raçional per la
Germania, sentençiat
A
sentençiaren a Joan Caro, sucrer, e fon en la forma seguent: que
a rosegar e feren-li la mija volta fins a tornar a les Corts,
e quant fon a les barres de ferro li feren, damunt lo cavalcador de la
porta de la Sala de la carrera, hun cadafalet e allí lo pujaren, e de
les barres a la paret frontera feren huna forca de què
en dit cadafal, e donaren-li hun garrot, e aprés lo pujaren cap
avall ý estigué fins a les quatre ores aprés mig jorn. E de
allí lo devallaren e
a coa de roçí ab hun crosifiçi damunt fins a la forca del mercat,
e allí lo esquarteraren e li fon llevat lo cap e posat al cantó de la
paret de la Sala de Valènçia, on està lo senyal del rellonje devés
Diputaçió, damunt la cort de
"Aquest és lo traydor rebetle a la sezàrea real magestat del emperador don Carlos"
.
Acte de guardar de dan
A
Sòria e Joan Crespo a Loís Beltran, mercader, sobre huna sotascrita
féu a don Gaspar de Borja, artiaca major de València, de
les quals prengué a cambi de Bernardo de Franquio per a fira de
Rioseco. Apar ab acte rebut per Baltazar Verdancha, notari,
en dit dia e any.
A [...] de dehembre,
ab acte rebut per lo dit Baltazar Verdancha, notari.
Desagraduaren hun capellà
portogués per la Germania
Dimarts a
lo qual à nom mossèn Joan Vilallongo, de Fuerte_Ventura en la
plaça de la Seu en hun cadafal allí hon se sol fer com cremen los enquisidors,
e desgradua
que à nom Ausiàs Carbonell, e la forma fon esta: que
com si digués misa e aprés li levaren cada peça per çí, dient sertes
paraules, e aprés li ragueren los caps dels dits e aprés li ragueren
tots los cabells del cap mostrant desfer la corona, e aprés l'abrigaren
ab hun capús de home lech e
de la reyna Germana, e
acostumada dels sentençiats, e
e allí lo esquarteraren e li levaren lo cap, e
de la ciutat de Xàtiva, on ell abitava, e
en lo vas dels pobres de Sent Joan del mercat de Valènçia.
Justes reals en lo carrer
de Sent Visent
Diumenge a
Vich, embaxador del catòlich rey don Ferrando, vivint, tingué
hun rench de justa real, a soles, en lo carrer de Sent Visent
dins lo portal, des del portal de Sent Visent fins a la Confraria
dels perayres, e quant fon cansat li ajudà don Françisco Rebolledo,
a quatre lanses cascun aventurer avien de rompre ab ells,
de què era lo pris huna terraça de argent de valor de
de on la guanyà don Francisco Rebolledo, per quant les
tirà al pris, e de fet y justaren molts cavallers e molt
ben ataviats e gran música e li feren molta onra ý el dit
don Loís mantingué molt bé lo rench e rompé
moltes lanses; lo qual rench lo féu per huna dama de Castella que la servia
açí en Valènçia, à nom dona Mençia, e aprés fon sa muller, la qual hera neboda
del cardenal de Sevilla e Inquisidor Major.
Definiçió feta a mon pare
A
mon pare Simó de Sori e Sancho Ferrer, tintorer de draps, de qualsevol
draps que aja tenyit lo dit Sancho Ferrer a mon pare que
content e pagat. E mon pare se té per content de qualsevol roba
lo dit Sancho aja pres de la botiga, segons més largament se
conté per l'acte de difiniçió rebuda per Baltazar Verdancha, notari, en
dit dia e any. Lo qual acte tinch en pregamí.