1413, maig 28. Barcelona.
Dóna notícies de la seua salut i prega que li envie un cavall semental.
Reg. 2.450, fols. 20v-21.
Dios rey d'Aragón e de Sicilia, primogénito e de todos sus reinos e tierras
general governador, al ínclito don Johan, fillo del dito senyor e ermano nuestro
muyt caro. Salud e cordial afección damor. Muyt caro ermano, sapades que,
mercé de nuestro senyor Dios, huy, dada de la present, el dito senyor rey, padre, e
la senyora reyna, madre, e la infanta dona María, el infant don Pedro, hermanos
nuestros e vuestros, e nós son e somos sanos e en buena disposición de las suyas e
nuestra personas, las quales cosas deseamos muyt saber de vos e de los maestros
de Santiago e de Calatrava, nuestros e vuestros hermanos. Por que vos rogamos
que, como más sovín poredes, nos querades certificar de la vuestra salut e de los
ditos hermanos nuestros e vuestros. Noresmenos, ermano muyt caro, sapades que
un servidor del dito senyor rey e nuestro, poblado en el regno de Sicilia, nos ha
suplicado con su letra que tiene en sus heredades muytas yeguas, que le embiéssemos
un cavallo potro de suso tres anyos por guaranyón de las ditas sus yeguas.
Onde como nos, ermano muyt caro, tal cavallo no hayamos aquí, vos rogamos
que nos embiedes uno tal como dito y es, el qual sea de la tierra de Calatrava,
por tal que aquell podamos embiar al dito nuestro servidor, como desto, ermano
muyt caro, nos faredes plazer, el qual vos agradesceremos. Encara, ermano muyt caro,
vos rogamos que nos querades, com más sovín poredes, scrivir de todas
nuevas e aferes dexi regno de Castiella. Et si algunas cosas vos cumplan, ermano
muyt caro, de la part daquá, fiablement nos ende scrivit. E sia, ermano muyt caro,
el Sant Spirit vuestra guarda. Dada en
primogenitus.
Dominus primogenitus mandavit michi
Jacobo Tavaschani
[...]
príncep e senyor don Ferrando, rey d'Aragón e de Sicilia.
1413, juliol 24. Monestir de Montserrat.
Prega que accelere el desenvolupament de la causa entre l'abat de Ripoll i la vila d'Olot.
Reg. 2.402, fol. 7v.
Lo rey
Molt car primogènit: Certs singulars de la vila de Olot e de son terma són
vedats per rahó de la qüestió entre lo abat de Ripoll e la dita vila, la qual és molt
necessari que, per justícia, arcabisbe de Tarragona, vicecanceller, mossén Bernat
Dezpont e n'Esperandeu Cardona ó vegen per justícia, en tal manera que no sia
dilatat, com tota la vila stigue entredita per rahó dels dits vedats, que ofici divinal
algú no s'í celebra. Dada en lo monastir de Montserrat,
ayn
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
Probata.
1413, juliol 27. Barcelona.
Li comunica l'enviament de gent d'armes.
Reg. 2.449, fol. 4.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt alt:
De la vostra molt excel·lent senyoria hé reebudes algunes letres sobre la
presó del castell de Tresmós e altres noves d'Aragó, de què yo hé haüt plaer gran.
Sobre ço de la gent qui ab vostra molt excel·lent senyoria devia anar, notifich a
aquella que yo hé fet anar per les posades de la dita gent l'algutzir meu per fer-los
hic exir, e no
que cascú d'ells ne isque per d'ací a hora de vespres del present dia per
seguir vostra molt alta senyoria, sots pena de perdre lo cavall e les armes, e per tal
que vajen sens desviar-se hé ordonat que en Johan Dezplà, fill del vostre tresorer,
se
del any
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besant peus e
mans se comana en vostra gràcia e mercé.
[...]
michi Petro Companyoni.
Probata.
[...]
Al molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu
molt car, lo senyor rey.
1413, juliol 28. Barcelona.
Comunica que ha nomenat cavaller de l'infant mossén Lorenzo de Heredia.
Reg. 2.402, fol. 8.
Lo rey
Molt car primogènit: Nós havem atorgat a mossén Lorenço d'Eredia que
sia col·locat en lo offici de cavaller vostre en loch de Ferrant Carriello. Per què,
seguint nostra intenció, de continent fets scriure lo dit mossén Lorenço en vostra
carta de ració en lo dit offici e
segell secret a
[...]
Paulo Nicholay.
Probata.
1413, juliol 29. Montmaneu.
Li ordena que nomene el sotsveguer i el batlle de la vila de Berga.
Reg. 2.402, fol. 10.
Lo rey
Molt car primogènit: Per tal que la vila de Berga ha per sospitós lo
sotsveguer e batlle de aquella, és necessari que de continent proveïscats una bona
persona dels dits officis, de la qual persona vos porets informar ab los de vostre
consell. Dada en lo loch de Muntmaneu sots nostre segell secret a
juliol del ayn de
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
Probata.
1413, juliol 29. Barcelona.
Li envia unes cartes.
Reg. 2.452, fol. 41v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A la vostra gran excel·lència significh que anit vespre me foren dades
algunes letres les quals s'endreçaven a la vostra gran senyoria. E les quals yo,
pensant que y hagués algunes coses que haguessen mester presta provisió en
vostra absència, obrí aquelles, presents vostre canceller e mossén de Leó, segons
vostra ordinació. E jo, senyor molt excel·lent, jatsia legides aquelles haja vist que
aquí no ha coses que requiren sobtosa provisió, emperò, tramet-les, dins la present
intercluses, a la vostra gran excel·lència, la qual lo Sant Spirit tinga en sa
guarda. Scrita en
primogenitus
[...]
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui
besant vostres peus e mans se
comana en vostra gràcia e benedicció.
Jacobo Tavaschani.
Probata.
[...]
Al molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu
molt car, lo senyor rey.
1413, juliol 29. Barcelona.
Li prega que accepte la renúncia de mossén Riambau de Corbera, algutzir de l'infant, al
càrrec de veguer de Barcelona, i que l'envie al seu servei.
CRD, núm. 332; i també reg. 2.449, fol. 4.
Molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A la vostra excel·lència significh que
de Corbera, denant mi ha expost que, jatsie segons ell ha entés la vostra gran
senyoria lo haje provehit per lo trienni present de la vegueria de la ciutat de
per ell explicadores, no és, segons diu, expedient de acceptar e meys regir lo prop
dit offici de vegueria. On, com yo, molt excel·lent senyor, haja fort necessari lo
dit mossén Riambau per servir al dit seu offici de algutzir, supplich a la dita vostra
gran senyoria que là on ella admeta al dit mossén Riamabu les dites sues
rahons, lo
senyor, vos tinga en la sua guarda. Scrita en
en l'any
Senyor,
lo vostre primogènit,
qui besant vostres peus e mans
se comana en vostra gràcia e
benedicció.
[...]
Companyoni. Probata.
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, juliol 30. Cervera.
Li ordena enviar unes tendes que li ha de prestar la reina Margarida.
Reg. 2.403, fol. 38v.
Lo rey
Molt car primogènit: Nós scrivim a la reyna dona Margarita que nos prest
les tendes que haja e que les dó a vós, les quals de continent nos tremetets com
les hajam fort necessari. Dada en la vila de Cervera sots nostre segell secret a
dies de juliol del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, juliol 30. Cervera.
Li prega que li envie
Reg. 2.403, fol. 39v.
Lo rey
Molt car primogènit: Nós havem fort necessari ballesters que sien destres e
marinés, per què és fort necessari que de continent nos en trametats
sien bons, car nós scrivim a nostre tresorer que
presents. E açò manats ab grant diligència e cura metre en presta e cuytada
execució. E haja-us en sa contínua protecció, molt car primogènit, lo Sant Spirit.
Dada en la vila de Cervera sots nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, juliol 31. Barcelona.
Li recomana Joan d'Esparça.
Reg. 2.451, fol. 1v.
[1413], agost 1. Tàrrega.
Li ordena entendre en la causa contra Pere Vidal.
Reg. 2.403, fol. 42.
Lo rey
Molt car primogènit: Segons havem entés, en Pere Vidal és detengut pres
d'aqueixa ciutat per algunes nafres per ell perpetrades, per què us pregam e
manam que de continent façats veure la causa perquè lo dit Pere és detengut e li
façats spatxada justícia mesclada ab pietat. Dada en la vila de Tàrraga sots nostre
segell secret lo primer dia d'agost.
[...]
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
1413, agost 1. Barcelona.
Fa una consulta sobre l'enviament de
Reg. 2.449, fol. 4v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De la vostra molt excel·lent senyoria hé, vuy de matí, reebuda una letra
continent que yo enviàs a vostra alta senyoria d'ací
qual responch que, despuys ançà contínuament a no levar-ne mà, hé fet e fas
treballar axí diligentment com puix en trobar e haver aquells, mas occorren-hi a mi dos contraris, la
l'altre del temps de
creech que s'í donarà recapte. Al segon, per res no s'í poria donar manera si
donchs no és allongat lo dit temps almenys a dos meses. Per què, senyor molt
excel·lent, yo d'açò hé del·liberat consultar vostra excel·lència per n'Esteve
Carrió, correu, lo qual deu ésser ab aquella en la ciutat de Leyda dijous primer
vinent en hora del sol ixit, significant a vostra gran altesa que, entretant que
correu irà e vindrà, yo faré treballar en lo dit fet de guisa que no s'í perdrà temps.
E sia mercé de vostra gran senyoria remetre a mi de present lo dit correu ab
resposta. Lo Sant Spirit, molt virtuós senyor, vos tinga contínuament en sa guarda.
Scrita en
molt alt senyor, que demanats, yo
vistes les han, dien que no són bones, car l'aygua ne passaria de clar en clar per
aquelles. Per ço que trobar se porà qui bon sia, de continent yo ho enviaré a
vostra excel·lència. Dada com dessús.
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besant peus
e mans se comana en vostra gràcia e mercé.
[...]
michi Petro Companyoni.
Probata.
Dirigitur domino regi predicto
1413, agost 2. Tàrrega.
Li mana esbrinar on es troben les joies de Jaume d'Urgell i la seua família.
Reg. 2.403, fol. 45.
Lo rey
Molt car primogènit: Segons havem entés aquí en Tàrraga, són en penyora
moltes joyes de Jaume d'Urgell e de la infanta, sa muller, e de sa mare, per què
pregam e manam que secretament façats vostra punya saber en poder de quals
persones són les dites penyores e manets aquelles emparar en manera que no les
liuren. E en açò prestats e fets prestar aquella diligència que
Tàrraga sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
1413, agost 2. Tàrrega.
Recomana Antoni Busquet, veí de l'Arboç, per a l'ofici de batlle d'aquesta vila.
Reg. 2.382, fol. 100v.
1413, agost 2. Barcelona.
Li remet algunes causes de súpliques introduïdes en la seua audiència.
Reg. 2.452, fol. 41v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A la vostra gran excel·lència significh que, aprés vostra benaventurada partença
d'aquesta ciutat, són estades introduïdes en mon consistori algunes causes
de supplicacions dependents e devallans de sentències o declaracions per vostra
gran senyoria dades e fetes. On, com jo, molt excel·lent senyor, no vulla conéxer
de les dites causes, qui van a confirmació, infirmació o comutació en millor de
les dites sentències o declaracions, sens consciència e sabuda de la dita vostra gran
senyoria, humilment supplich a aquella que vulla manar e rescriure ço que volrà
e ordonarà per mi d'aquèn ésser faedor. Lo Sant Spirit, molt excel·lent senyor, sia
en guarda de la vostra reyal persona. Scrita en
any
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui
besan vostres peus e mans
se comana en vostra gràcia e
benedicció.
[...]
primogeniti facto per reverendum
archiepiscopum Terracone, cancellarium
regium ut regentem cancelleriam domini
primogeniti antedicti.
Probata.
[...]
Al molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu
molt car, lo senyor rey.
1413, agost 3. Barcelona.
Li remet tres cartes adreçades al rei que han arribat a Barcelona.
Reg. 2.449, fol. 5.
1413, agost 4. Barcelona.
Li consulta, per Lleonard de Sos, les peticions de gràcies ordinàries que han sol·licitat els
oficials.
Reg. 2.449, fol. 5-v.
1413, agost 4. Real prop de Balaguer.
Dóna notícies sobre el setge de Balaguer.
Reg. 2.402, fol. 11.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Hir, que era dijous, partim de Tàrrega ab
tota nostra gent e ab les hosts de Muntblanch, Vilafrancha e l'Arboz, fahent la via
de Balaguer. E per la lerguesa del camí e per comportar la gent de peu, no poguem
plagar sinó fins ací, vora lo riu devant Menargues e a poch més de miga
legua de Balaguer. E aquí havem alogat anit passada ab intenció de partir e posar
lo sege vuy. Per lo matí, per tal que lo riu és crescut, no som poguts passar e som
aturats ací, però de continent sta vesprada passarem sols per alojar dellà lo riu, e
demà per lo matí ab l'ajuda de Déu posarem lo siti, e d'aquí provehirem tantost
que un loch que ha nom Lineola se haja, lo qual havem guardejat com viníam, e
crehem que s'aurà al primer asalt. Aquell haüt, deçà Segra no y haurà res qui
tingua per don Jayme d'Urgell. E no
són ab lo dit don Jacme, los quals crehem lexeran sa seqüela, e seran en nombre
prop de cent rocins. Com fom ací devant Menargues, trobam l'
Johan de Luna, don Johan d'Íxar e tots aquests nobles e cavallers ab molta bella
gent, e la gent de Leyda, que són bona gent e ben presta e voluntària. An aquests
negocis de Agramunt havem noves que
que aprés se subseguirà contínuament vos certificarem. E tinga-us, molt car e
molt amat primogènit, en sa contínua protecció e guarda lo Sant Spirit. Dada en
lo reyal prop de Balaguer a
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
[...]
Al ínclit e magnífic infant n'Alfonso, nostre molt car e molt amat primogènit.
1413, agost 5. Menarguens.
Li demana que li envie bagatges.
Reg. 2.403, fol. 46v.
Lo rey
Molt car primogènit: Pregam e manam-vos que de continent nos trametats
al siti de Balaguer
de lança ab sos carabatos de ferre,
que porets trobar, per tal que hauran sostenir força per dreçar les scales a la
muralla, e en açò no haja falla o dilació alguna. Dada en lo nostre reyal devant
Menargues sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
Gabriel Mascaroni mandato
regio facto per Didacum Ferdinandi de Vadello, secretarium.
Probata.
[...]
Al ínclit e magnífich infant n'Alfonso, primogènit nostre molt car.
1413, agost 5. Siti de Balaguer.
Li comunica que ha rebut la seua carta i que li envia el seu majordom, Joan de Luna.
Reg. 2.403, fol. 49.
1413, agost 5. Barcelona.
Informe sobre el dret dels tres diners per lliura sobre els mercaders italians.
Reg. 2.450, fol. 51-52; i crd, núm. 344.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A vostra reyal magestat notifich com tantost, l'endemà aprés vostra benaventurada
partida, per ço com vostra gran senyoria ha a confirmar mijançant sagrament
la treva dels genoveses fermada per vostres procuradors, tenguí consell,
axí com vós, senyor, havíets ordonat, havent informació d'aquells qui han cabut
en lo tracte e conclusió de la dita treva, specialment sobre la libertat que
atorgada del dret de
levave per avinença que
alguns florentins e altres per rahó del drap d'or que acostumaven pagar per los
guiatges que impetraven, mijançant los quals poguessen star, mercadejar e negociejar
segurament en vostres regnes e terres, de la qual libertat de
lliura vós, senyor, vos tenits per tirat per tal com no sots stat consultat o avisat de
aquella, en lo qual consell, senyor, som stats entre
vostres qui han fermada la dita treva. E encercada la veritat del fet com era passat,
és stat trobat que, aprés que la dita treva e capítols de aquella foren legits en
vostre consell, fo fermada per vostres dits procuradors e per lo embaxadors e
procuradors del duch e comú de Jènova segons forma dels dits capítols legits, e
la ferma fo convengut entre les parts que micer Babtista Cigala e n'Esperandeu
Cardona poguessen adobar en lo dictat dels capítols allò que
no mudada la substància del fet ne de aquells, de què
n'Esperendeu regonegué lo dictat e tramés a dir per en Barthomeu Gras, scrivà
vostre, portador de la present, a vostre tresorer que volgués atendre al fet dels dits
patrimoni, lo qual respòs e trameté a dir al dit n'Esperendeu qui, si fer-se podia,
que lo fet dels
meses en capítol aquestes paraules:
senyor molt excel·lent, per tal com açò tocava substància no se
los dits embaxadors volgueren consentir que se
dessús per lo tresorer ajustades hi fossen meses, com tocaven substància e
mudaven aquella, e aprés lo dit n'Esperendeu féu sobre aquest article dels
per lliura la provisió davall contenguda, pus la provisió del tresorer no
poguda fer. A la final, senyor, haüt col·loqui sobre aquest material, par prima faç a
mon consell que vostra senyoria hauria dret e acció contra los dits genoveses en
lo dit drap d'or segons en temps passat és stat costumat, com en lo drap d'or la
treva e capítols no us contrasta en res; però, senyor, n'Esperendeu Cardona, al
qual era specialment comanat que ab micer Babtista Cigala pogués adobar en lo
dictat, segons dit és,
deguessen recullir en la nau, dix als dits missatgers, present lo dit vostre scrivà,
aquestes paraules o semblants: que ell lus significava e
senyoria que, si ells no faÿen levar de present que fossen en Gènova los
drets de poch temps ençà, durant la ingratitut entre los de vostra nació e los dits
genoveses o poch abans, eren stats imposats als sotsmeses vostres, vós, senyor no
servaríets lo capítol tocant los dits
respongueren que
ab acabament los dits drets, e que la nau d'en Fàbregues de Barchalona, ab la qual
ells se
dita nau no pagaria res de aquells drets. E per aquesta rahó, senyor, és stat
del·liberat a major cautela que sia presa informació de les dites paraules. E axí
mateix, com serà arribada la dita nau, sia sabut ab lo patró e ab l'escrivà e altres
de la dita nau si los dits genoveses hauran levats los dits drets, e que de tot sia feta
carta pública o actes autèntichs. E si los dits genoveses no hauran levats los dits
drets, axí com versemblantment cresein
vós, senyor, porets fer, si us plaurà, en aquell cas e
de la libertat dels dits
senyor, hauran levats los dits drets, vós, senyor, per vostra mercé, per tenir e servar
la cosa promesa, confirmarets la dita treva, axí com és stat convengut mijançant
sagrament, e en aquest cas farets levar lo drap d'or que havien acustumat pagar en
temps passat. E per tal, senyor molt excel·lent, com en fermar la dita confirmació
no ha temps sinó fins a
clemència confirmar e jurar de continent la dita treva e totes les coses
fermades per los dits vostres procuradors, retenint-vos emperò, senyor, si serà
vostra mercé, en la ferma que farets, que la dita confirmació sia ordonada a
conexença de vostre consell o de aquell o aquells que a vós, senyor, hi plaurà
elegir e nomenar, majorment, senyor, com per la gran instància que los ambaxadors
de Venècia, los quals vostra gran excel·lència me ha remesos, fan davant mi
sobre lo dret mateix dels dits
secretament quin fundament han los dits
haüt, e de quant de temps ençà són stats inposats e levats, e qui o quals han pagats
aquells, e si són stats imposats per pacte o avinença feta, segons alscuns dien, per
alcunes nacions ab lo senyor rey don Martí, oncle vostre, de memòria recordable,
de què
ordonada, serà informada e certificada per mi de la justícia dels dits
axí mateix, senyor, que haüda, la resposta de la dita nau, se porà mils e pus justificadament
ordonar plenament la vostra confirmació, e en aquesta manera, senyor,
vós haurets feta la confirmació dins lo temps que és convengut, e la ferma de la
dita confirmació serà fermada tal com rahó e justícia volran. Més avant, senyor
molt alt, com sia convengut per capítol que vós, senyor, havets elegir en Gènova
dues persones e lo duch e comú de Gènova de vostres sotsmeses altres dues
persones, per conservadors de la dita treva, e lo dit duch e comú hajen novellament
elegits n'Esperendeu Cardona e en Johan Ros per conservadors, és necessari
que vós, senyor, segons és emprés, ne elegiscats de continent altres dos en
Gènova. Yo, senyor, segons hé feta pendre informació ací de aquelles persones qui
sien bones e sufficients per conservadors en Gènova segons que
Gras, scrivà vostre, se
continent aquelles que a vostra gran excel·lència seran plaents. Lo Sant Spirit,
molt excel·lent senyor, sia en guarda de la vostra reyal persona. Scrita en
a
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besan
vostres peus e mans se comana en
vostra gràcia e benedicció.
[...]
reverendum archiepiscopum Terrachonensem ut regentem cancelleriam
domini antedicti, vicecancellarius regius ut regens vicecancillariam domini
supradicti dixit posse expediri cum non obstant capitulo
curie.
Probata.
[...]
Al molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu
molt car, lo senyor rey.
1413, agost 6. Siti de Balaguer.
Envia Lleonard de Sos amb instruccions sobre les demandes de la coronació, i ordena que li
trameta diners.
Reg. 2.403, fol. 50.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Nós havem scrit dez Sos que de continent
fos ací ab nós ab totes les instruccions necessàries a les demandes de la
coronació, ço que
lo façats partir ab les dites instruccions, e no
scusació. No
provehir en diverses coses que de tots jorns occorren e havíem manat a nostre
tresorer que prestament nos trametats a
primer dia del present mes e no
trameta sens altra triga. Dada en lo setge de Balaguer a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, agost 7. Siti de Balaguer.
Li ordena que li remeta fusters i picapedrers de Barcelona.
Reg. 2.381, fol. 20v.
Molt car e molt amat primogènit: Nós havem molt grant necessari, segons
vos havem scrit, fusters e molers per fer diverses artellarias que havem mester, e
segons havem entés los molers de aqueixa ciutat, per privilegi, són tenguts anar
ab nós en host, per què de continent los fets partir, no admetent-les scusa o dilació
alcuna. E si per ventura pretenían nós ésser-los tengut de donar cert sou o
alcunes coses juxta certa covinença, segons havem entés, feta entre nostres
predecessors [e] ells, vist sumariàment los privilegis e convinença sobre les coses
damunt dites e complint-les ço que per justícia siam tenguts, vós los fets venir,
tota dilació apart posada. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant
Spirit en sa
secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, agost 7. Barcelona.
Per tal de poder tractar amb les Corts de Catalunya, demana que li envie la pragmàtica sobre
el fet de l'Audiència que està en poder del secretari Paulo Nicolás. Prega, a més a més,
que ordene a mossén Berenguer de Montagut que exercesca l'ofici de veguer de Girona.
Reg. 2.449, fol. 6.
1413, agost 8. Siti de Balaguer.
Li notifica el canvi d'ubicació del real.
Reg. 2.402, fol. 13v.
Lo rey
Reyna molt cara e molt amada muller: Nós havem acordat de passar lo
setge de la part dellà de Balaguer, lo qual tenia a part deçà, e açò perquè és pus
dispost a estrènyer e combatre-los pus fortment e segura. Per què de continent
manats fer crida per tota la ciutat que tots aquells qui hauran a venir per portar
viures e en altra manera a nostre stage, passen lo pont e vinguen de la part dellà,
per tal que vinguen pus segurs, car nós farem star contínuament gent d'armes a
Vilanova, qui és una legua luny de Balaguer, qui
hajats, molt cara e molt amada muller, lo Sant Spirit en la sua protecció e guarda.
Dada en lo siti de la ciutat de Balaguer a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
Similis fuit expedita paciariis civitatis Ilerde.
1413, agost 9. Siti de Balaguer.
Sol·licita bagatges.
Reg. 2.403, fol. 52v.
de barriles o de portadores cun sus besties, per que tiren auga contínuament del
río a fazer les tapies, e fazetles logar así, car nos las faremos pagar aquí. E axí
mismo nos enviat
Pero García, por tal que a la dita mida fagamos fazer aquí les piedres. E en esto
no y haja dilación. E sia Dios vuestra guarda. Dada en el sitio de Balaguer a
d'agosto del anyo
Dominus rex mandavit michi
Johanni
1413, agost 9. Siti de Balaguer.
Li ordena entregar a mestre Pedro, sastre del rei, diverses peces de drap.
Reg. 2.403, fol. 53.
maestre Pedro, nuestro sastre, aquel panyo blancho que será necessario pora una
jornea pora nos. E assí mismo le mandat liurar aquell terçanell vermelló que
haurá mester pora folradura. Dada en el sitio de Balaguer a
anyo
Dominus rex qui eam signatam
misit expediendam.
Probata.
1413, agost 10. Siti de Balaguer.
Indica el camí que deuen seguir els proveïdors fins al real de Balaguer.
Reg. 2.403, fol. 54v.
aquí que todas las gentes que vienen daqueixa ciudat aquí al sitio nuestro
passen el ayua, de que somos muyto meravellados, por que vos rogamos que
mandedes que daquí avant fagan todos la vía daquá de la aygua, considerado que
nos somos e tenemos el sitio daqual del aygua, e quando serán al lugar de
Menargues favlen con mossén Huch de Vilafrancha, el qual les mostrará de allí el
camino seguro. E sia Dios vuestra guarda. Dada en el sitio de Balaguer diús
nuestro siello secreto a
1413, agost 10. Siti de Balaguer.
Respon mitjançant Lleonard de Sos, conseller reial i lloctinent del mestre racional, a una carta
que li havia tramés.
Reg. 2.381, fol. 22.
1413, agost 10. Siti de Balaguer.
Credencial a favor de Lleonard de de Sos, conseller reial i lloctinent del mestre racional, sobre
les demandes de la coronació fetes al principat de Catalunya.
Reg. 2.383, fol. 110.
1413, agost 10. Siti de Balaguer.
Li comunica que proveirà sobre les peticions dels oficials de la casa de l'infant.
Reg. 2.383, fol. 110v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Vostra letra havem reebuda sobre les
gràcies ordinàries que us demanen los vostres oficials. A la qual vos responem
que, pus ací és en Leonart dez Sos, nós hi provehirem prestament. Dada en lo siti
de Balaguer sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
Lo dit en Leonart dez Sos és ja partit d'ací, tornant-se
que
aquell, de les gràcies ordinàries que
fer als oficials de casa sua, per tal que nós hi puixam provehir. Dada axí
com dessús.
Johanni
1413, agost 10. Siti de Balaguer.
Credencial a favor de misser Pere Basset, advocat fiscal del rei, i Pere Grimau, burgés de Perpinyà.
Amb una nota autògrafa del rei afegida per tal que només es done fe a Pere Basset.
Reg. 2.383, fol. 125.
1413, agost 10. Barcelona.
Recomana mossén Lluís Vidal.
Reg. 2.449, fol. 6v.
1413, agost 10. Barcelona.
Respon a les cartes del 5 i el 6 d'aquell mes.
Reg. 2.449, fol. 6v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A la vostra gran senyoria significh que d'aquella hé reebudes dues letres e
contenien tres caps. Lo primer, que a vostra excel·lència enviàs yo quaranta astas
de lança, és assaber, vint ab ses quotles de ferre e altres vint ab sos
ferre, e que fossen de les pus forts que
yo enviu a vostra celsitud les dites quaranta astas de lança, guarnides segons aquella
les demana, de les més longues e fortes que s'ich són posqudes trobar, e encara
altres astas més a avant que m'an dit alguns vostra senyoria havia mester per la raó
en les dites letres contenguda. Lo segon cap, que de continent yo fahés partir
d'ací en Leonard de Sos ab les instruccions necessàries a les demandes de la
coronació per anar a vostra alta senyoria, a la qual responch que, ja dies ha, lo dit
Leonard partí d'ací per anar a vostra excel·lència ab totes les dites instruccions.
Lo terç cap, que com vostra altesa hagués mester diners, manàs yo al tresorer
d'aquella que li enviàs los
tresorer lo primer dia del present mes. E responch a aquella sobre açò que
dit tresorer ha ja enviats a vostra senyoria los dits
manera que monsènyer de Tarragona e monsènyer de Leó han ja scrit per lur
letra a vostra excel·lència. Nostre senyor Déus molt poderós, senyor, faça viure
longament e regnar vostra senyoria ab creximent de sa reyal corona. Scrita en
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besant peus e
mans se comana en vostra gràcia e mercé.
[...]
michi Petro Companyoni.
Probata.
1413, agost 10. Barcelona.
Comunica la via que ha adoptat per enviar-li els fusters i molers que sol·licitava el rei.
Reg. 2.450, fols. 54.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Aprés que haguí feta la provisió dels
excel·lència demanave, e entre los quals és compresa [e] ha una conastablia de
fusters e de molers, los quals fusters e molers en son cas e loch han a servir de
offici de fuster e de moler e encara de ballester, e los quals cascun pren
per mes, e cascun dels dits altres ballesters no pren per mes sinó
quals
una letra de la vostra gran senyoria, dada en lo setge de Balaguer a
present mes d'agost, la qual contenie en acabament que la dita vostra gran senyoria
havie necessaris fusters e molers per diverses artallarias, e que, segons ella havie
entés, los molers d'aquesta ciutat, per privilegi, són tenguts anar ab la dita vostra
gran senyoria en host. Per què yo de continent los fes d'ací partir, no admetent-lus
scusa o dilació alguna. E que si per ventura ells pretenien que la vostra gran
magnifficència los era tenguda donar cert sou o alcunes altres coses, segons certa
covinença entre los vostres molts il·lustres antessessors e ells feta, segons ella, dita
vostra gran magnifficència, havie entés, yo, vist sumàriament lo dit privilegi o
covinença sobre so que dit és, complint-los ço que la dita vostra gran excel·lència d'aquèn los fos tenguda, los vos fas aquí anar, tota dilació apart posada. A la qual
vostra letra, senyor molt poderós, humilment responch que jo, reebuda la dita
vostra letra ab mon consell, comaní al vostre tresorer que veés e regonegués
prestament lo dit privilegi e covinença; lo qual, senyor, ha trobada e vista una
covinença feta entre los dits vostres molt il·lustres predecessors de una part, e los
molers de aquesta ciutat de la altra, en virtut de la qual, entre las altres coses, los
dits molers són tenguts seguir la dita vostra gran excel·lència a on se vulla vaje. E
lla, emperò, fahent-los lo despens e donar-los calvalcadures e atzembles per portar
lus artallarías. Emperò, fahent, senyor molt poderós, appar a mi e a mon
consell pus costós e de major despesa que la manera sots la qual vos hé trameses
los dits molers compreses entre los dits
excel·lent, deliber la dita vostra gran magnifficència què volrà, e man a mi so que
li
contínua guarda de la vostra reyal persona. Scrita en
del any
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui
basan vestros peus e mans se
comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
prius per reverendum archiepiscopum Terrachone, cancellerium regium ut regentem
cancelleriam, ipsius domini mandavit mihi Jacobo
Thavaschani.
Probata.
[...]
Al molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu
molt car, lo senyor rey.
1413, agost 10. Barcelona.
Informe sobre el cobrament del dret de tres diners per lliura als mercaders italians.
Reg. 2.450, fols. 54v-55v; CRD, núm. 356.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Jo, per ordinació e manament de la vostra gran excel·lència, hé hoït e fet
discutir en mon plen consell lo fet dels venecians, e hé trobat, sobre los
per lliura que los italians a vós acustumen e deuen pagar per les mercaderies que
manegen e conctracten dins vostre senyoria, que lo molt il·lustre senyor en Jacme
antich, rey d'Aragó de bona memòria, predecessor vostre, atorgà a la ciutat de
star en la dita ciutat de
magnífich senyor n'Alfonso, rey d'Aragó, de memòria comendable, succehidor
del dit senyor rey en Jacme, seguint-les las vestíguies de aquell, féu semblants privilegis
e prohibició dels demunt dits, e ampliant ultra los mots o paraules florentins,
seneses, pisans e luqueses, ab paraules generals mercadejar prohibí altres italians;
los quals privilegis e prohibicions, molt excel·lent senyor, no hé trobat, per
la dita discussió en lo dit meu consell feta, que sien stats observats. Mas segons
appar, e aytal és la oppinió comuna, los florentins e altres dessús dits, per temor de
las ditas reyals prohibicions, volgueren impetrar e haver seguraments e guiatges,
per los quals cascun d'ells qui tengués casa en la dita ciutat de
al senyor rey d'Aragó lavors regnant o al batle general de Cathalunya per ell,
cascun any, en la festa de Nadal, un drap d'or o
de aquell, la qual cosa, molt excel·lent senyor, és stada per molt temps servada.
Emperò, si venecians fins ací dels molt il·lustres reys d'Aragó passats han obtenguts
los dits asseguraments o guiatges, no
en temps del molt alt senyor rey en Martí, oncle vostra, de gloriosa memòria, ni
s'és trobat en l'ofici de vostre maestre racional o en altre loch que los prop dits
dos o altres venecians fins ací hajen pagat lo dit drap d'or. Part açò, senyor molt
poderós, hé trobat per la dita discussió que las ciutats de
altres ciutats e viles vostres, contengudes en lo capítol del pariatge davall expressat,
en aprés obtengueren del dit senyor rey en Martí que a florentins, pisans,
ceneses, luqueses e altres italians daçà mar negociar e mercadejar dins Cathalunya
fos prohibit, e que sobre açò fossen servades les prohibicions e ordinacions dels
dits senyors reys d'Aragó antichs, d'aquèn ja fetes, segons aquestas cosas apparen
en
l'any
capítol e preses
en susteniment de la illa de Serdenya convertidors, féu pendra informació
si era dan de la cosa pública de Cathalunya que florentins e altres prohibits dessús
dits fossen d'aquèn expel·lits, o si era major proffit que hi fossen admeses que si
eren foragitats. E diu-se, molt magnífich senyor, que
trobà per la dita informació que era major proffit de la dita cosa pública que
fossen aquí admeses e de star a ells permès que d'aquèn ésser expel·lits o foragitats,
per què ell, dit senyor rey en Martí, aquells en lo dit principat admeté certs
capítols, ladonchs entre ell d'una part e alcuns florentins, qui de la dita admissió
tractaren, de la altra, concordats, fets e fermats sobre los dits
los quals del dit any
Vista, donchs, e percebuda, senyor molt poderós, en la forma demunt dita la
veritat de las ditas cosas, yo e lo dit meu consell son e és de oppinió que vós,
senyor, segons tenor del dit capítols de pariatge e encara en virtut de la dita
prohibició del dit senyor rey n'Alfons, poríets als dits venecians, con sien italians e
per tal reputats e nomenats, prohibir de mercadejar e star en lo dit principat, e
que per aquesta via indirecta los poríets fer venir a pagar los dits
lliura, posat fins ací no
expedient a la vostra gran senyoria o no, jo e mon consell ho remetem al voler e
determinació d'aquella, car fer aquells pagar los dits
demunt dita és a mi e a ell duptós, con no
ells no fan la reducció davall contenguda, vós, senyor, per altre capítol del dit
pariatge, del qual vos tramet còpia dins la present interclusa, podets metre e posar
sobre e contra los strengers tals e tan grans càrrechs con ells fan pagar en la llur
terra a vostres naturals e sotmeses, qui pujarien a molt més dels dits
lliura. Per què, senyor molt magnífich, sembla a mi e a la major part del dit meu
consell que vostra molt gran senyoria porie respondre o fer respondre als ambaxadors
de Venècia que vós, senyor, no havets res innovat contra los venecians,
no contrestant que hajats hagudes e hajats de present grans e iterades quereles,
per tal com en Venècia se exhigexen e
molt grans drets, e a aquells són fets diverses prohibicions, qui tornen en gran e
notori dan llur e perjudici e lesió de llur libertat, e encara en no poch abatiment
de las mercaderies d'aquells. Per què si ells volen reduir los drets que fan levar en
llur terra e la libertat dels dits vostres naturals e sotsmeses en egual de aquells
drets que vós, senyor, fets levar en vostra terra e la libertat que fets aquí servar a
llur sotmeses, vós, senyor, per les ardents e grans affecció e amor que portats als
venecians, vos metrets ab ells en egualtat. E açò matex, senyor molt poderós, los
pot ésser dit e entés en las leudes de Tortosa, en quant se clamen que són ampliades,
car tants són, segons se diu, los drets que ells exhigexen dels dits vostres naturals
e sotmeses, e las oppresions que
que ells, qui
senyor, no a les llurs, o si u féu serà gran vostre avantatge. E açò, senyor molt
magnífich, pot ésser dit e entés en las leudas de Copliure, con sia sens dans de la
dita vostra gran senyoria, quant és a les dites leudes, qui no
exaccions dels dits venecians, mas las llurs a las vostras solament. Emperò, porà
ésser que lo fet dels dits
remoure o reduir les dites llurs exaccions a la quantitat e mesura de las vostres, la
qual cosa los serà molt diffícil, ans quaix impossible, segons la informació que yo
hé trobada ací ab lo stament dels mercaders, e d'altre part, senyor molt poderós,
se
gran libertat en Venècia e en seran molt contents. E considerat, senyor
molt poderós, que lo fet dels dits
clar ni practicat ni aporta gran fruyt, car atard hinc atura alcun venecià, parrie
que açò no sia gran interés. Per què, senyor molt excel·lent, plàcia a la vostra gran
senyoria sobre aquestas coses deliberar e provehir axí con li plaurà, o rescriure a
mi quina resposta d'aquèn faré als dits ambaxadors, que molt cuyten e prenen en
gran desplaer la dilació, e cominen de tornar-se
senyor molt poderós, que ells demanen contra cossaris e altres qui
dapnifficats en la mar, jo, ab deliberació del dit meu consell, són d'opinió que
contra los dits cossaris e altres damnifficants presents sie procehit a determenar e
exequir aquells, segons justícia e ús del consolat de la mar d'aquesta ciutat, car axí
ho provehí e menà la dita vostra gran senyoria quant partí d'ací. E que contra los
absents cossaris e dampnificats demuntdits sie enantat per letres e provesions ab
las quals sia manat als officials reyals dels lochs on són los dits cossaris e dampnifficants
domiciliats o constituïts que aquells en o dins llur jurisdiccions o
districtes no sien sostenguts. Entés, emperò, senyor molt excel·lent, que los dits
venecians fessen semblant provessió de no sostenir cossaris o dampnifficants
vostres naturals en llur senyoria. Per ço, senyor molt poderós, plàcia a la dita
vostra gran senyoria, de rescriure a mi al pus tost que fer-se puxa, attesa la gran
cuyta que
ésser fet. Lo Sant Spirit, senyor molt excel·lent, sia en contínua guarda de vostra
reyal persona. Scrita en
primogenitus
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui basan vostros peus
e mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
et fuit visa et recognita prius per reverendum archiepiscopum
Terrachone, cancellarium regium et regentem cancelleriam domini primogeniti antedicti.
Probata.
[...]
Al molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu
molt car, lo senyor rey.
Senyor molt excel·lent:
Aprés que haguí signada la present letra, fuy informat que los dits ambaxadors de
Venècia han deliberat anar de present a la vostra gran excel·lència per
pendra son cumiat e veure sa potència. E axí, senyor molt magnífich, si
aquí spetxar sobre los fets en la dita letra contenguts o remetre
complida vostra voluntat.
1413, agost 11. Siti de Balaguer.
Demana informació sobre les causes de súpliques presentades davant l'audiència de l'infant.
Reg. 2.383, fol. 111v.
Lo rey
Molt car primogènit: En letra per vós tramesa nos supplicats que us
deguéssem scriure e notificar-vos nostra intenció si conexerets de algunes causes
de supplicacions devallants de sentències o declaracions per nós dades e fetes. E
responem-vos que
e entre quals persones són stades donades o fetes les dites sentències o
declaracions. E haüda aquesta certificació, nós vos rescriurem de nostra intenció
sobre les dites coses. E sie vostra guarda, molt car primogènit, l'Espirit Sant. Dada
en lo siti denant Balaguer sots nostre segell secret a
1413, agost 11. Siti de Balaguer.
Li envia mossén Riambau de Corbera.
Reg. 2.402, fol. 18.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Vostra letra rebem per mossén Rembau
de Corbera, conseller e alguazir vostre, a la qual responents-vos, vos trametem lo
dit mossén Rienbau, segons en la dita vostra letra era contengut, per residir en
vostre servir, lo qual mossén Riembau, molt car e molt amat primogènit, vos informarà
largament de les novelles d'acà. E haja-us lo Sant Spirit en sa contínua
protecció e guarda. Dada en lo setge de Balaguer sots nostre segell menor a
dias d'agost del ayn
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
Probata.
1413, agost 11. Barcelona.
Comunica la mort de la primogènita de Carles III, rei de Navarra, i demana permís per a
vestir-se de dol.
Reg. 2.449, fol. 7.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A la vostra gran senyoria significh que ací ha noves certes que la primogènita
de Navarra, del comte de Foix muller, ab la qual vostra celsitud havia gran
acostament de sanch, és morta, e que yo, attés que no sé vostra altesa quina
menció ne ha feta, no me
d'aquella sens consultar-ne vostra excel·lència. Per què, senyor molt poderós,
supplich a la vostra alta senyoria que sia sa mercé rescriure a mi què volrà yo faça
sobre les dites coses. Lo Sant Spirit, senyor molt virtuós, faça viure e regnar
longament vostra gran senyoria ab creximent de sa reyal corona. Scrita en
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besant peus e
mans se comana en vostra gràcia e mercé.
[...]
michi Petro Companyoni.
Probata.
1413, agost 11. Barcelona.
Li recomana Joan d'Ístria, germà de Vicentelo d'Ístria, comte de Còrsega.
CRD, núm. 359; i també reg. 2.449, fol. 7.
Molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A vostra gran excel·lència significh que lo bastart de Ínstria, frare del
comte de Còrçega, va de present a aquella ab letres del dit comte. Per què, senyor
molt poderós, com segons yo són stat informat lo dit comte haja longament e
notabla servida en temps passat la casa d'Aragó en la
present hi servesque vostra reyal corona, mantenint lo nom d'aquella, supplich a
vostra celsitud que sia de sa mercé haver lo dit bastart e lo dit comte e fets seus
per recomanats. Lo Creador de totes coses, senyor molt alt, faça viure e longament
regnar vostra altesa ab creximent de sa reyal corona. Scrita en
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besant
peus e mans se comana en vostra gràcia e mercé.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, agost 12. Siti de Balaguer.
Retarda l'arribada de l'infant al setge de Balaguer.
Reg. 2.402, fol. 19.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Vostra letra havem reebuda sobre la
vostra venguda, de la qual vos responem que vostra aturada és molt necessària en
aquexa ciutat per donar compliment als negocis que aquí, axí per rahó de les
Corts com per les coses ací necessàries, com diners e altres, restaven fer e concludir;
les quals deduÿdes a bona fe e conclusió, ladonchs sobre la vostra venguda
vos scriurem nostra intenció. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, en sa
contínua protecció e guarda la Santa Trinitat. Dada en lo setge de Balaguer sots
nostre segell menor a
[...]
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, agost 12. Siti de Balaguer.
Promet de respondre-li a una carta.
Reg. 2.402, fol. 19-v.
Lo rey
Reyna molt cara e molt amada muller: Vostra letra havem rebuda, e sobre
les coses contengudes en aquella, com sia vengut Diago Ferrández de Vadillo,
haurem informació e us respondrem stesament. E haja-us, reyna molt cara e molt
amada muller, ell Sant Spirit en vostra contínua protectió e guarda.
[en] [lo] [setge] [de] [Balaguer] [sots] [nostre] [segell] [menor] [a] [ ·XII·] [dies] [d'][agost] [del] [ayn][·MCCCCXIII·].
Dominus rex mandavit
michi Paulo Nicholai.
Probata.
A la molt cara e molt amada muller, la reyna d'Aragó.
1413, agost 12. Siti de Balaguer.
Li ordena instar els marmessors del rei Martí a pagar el que deuen a Pasqual Lledós.
Reg. 2.421, fol. 13v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Per en Pasqual Ledós som stats diverses
vegades suplicat que li donàssem licència de anar en aqueixa ciutat per tenir
aprop en cobrar certa quantitat que li és deguda per la marmessoria del senyor
rey en Martí,
Pasqual entrevé e contínuament treballa en alguns fets tocants molt nostre servey,
la dita licència li havem denegada, prenents càrrech de manar e ordonar la dita
quantitat li sia satisfeta segons és rahonable. Per què vós donats càrrech e fets
instar los marmessors del dit senyor que lo dit en Pasqual cobre ço del seu, pus
per nostre servey continuar ell ha lexats sos fets propris. E haja-us, molt car
primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda. Scrita en lo siti de la
ciutat de Balaguer sots nostre segell menor a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, agost 12. Barcelona.
Li remet la llista de les personas proposades per a cobrir els oficis de Sardenya.
Reg. 2.449, fol. 1.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt alt:
A vostra gran senyoria significh que sobre los officis de Sardenya e quines
ne quals persones porien ésser donats, hé yo ab los de mon consell raonat longament,
e
parer meu, haüd consell, los dits officis deuen ésser donats o comanats a les persones
e en la forma e manera en lo quaern, inclús dins la present, dels dits officis
scrites, però vostra excel·lència disponga
que ella tinga per bones les provisions per lo dit quaern contengudes e li plaurà
que yo aquelles ací spatxe e faça, sia mercé de vostra altesa remetre a mi lo dit
quaern ab letra d'aquella en què
segons en lo dit qüern és contengut, e açò per lo portador de la present. Lo
Creador de totes coses, senyor molt virtuós, faça viure e regnar longament vostra
altesa ab creximent de sa real corona. Scrita en
Senyor, vostre humil primogènit,
qui besant peus
e mans se comana en
vostra gràcia e mercé.
[...]
archiepiscopum Terrachone.
1413, agost 13. Siti de Balaguer.
Comunica la rendició d'alguns llocs que foren de Jaume d'Urgell.
Reg. 2.383, fol. 112v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: A vostra plaer e consolació vos notificam
que sus ara havem haüdes noves certes com les viles e lochs següents, los quals
eren de Jayme d'Urgell, se són reduhits e donats a nostra obediència e senyoria,
ço és, la vila e loch d'Alcoleja e de Os s'és donada per part nostre al noble mossén
G. R. de Moncada, e les vila e castell de la Almolla e de Castellfollit al nostre
governador d'Aragó, e lo loch e castell de Ratfallo a
vos ne certificarem per nostres letres. E sia tostemps vostra guarda l'Aspirit Sant.
Dada en lo siti denant Balaguer sots nostre segell secret a
any
Dominus rex mandavit michi
Johanni
1413, agost 13. Siti de Balaguer.
Respon al seu informe sobre l'impost dels tres diners per lliura.
Reg. 2.402, fol. 20.
El rey
Molt car primogènit: Vostra letra havem rebuda, per la qual nos notificats lo
consell que havets tengut sobre la remissió dels tres diners feta per los nostres
procuradors als genovesos. E par-nos que los remeys que s'í troban sían flachs.
elegidas en conservadors de la treva per part dels genovesos, segons en vostra letra
era demanat. E no
dos dels nomenats que vós e vostre consell triarets. E haja-us, molt car e molt
amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda. Dada en lo siti
de Balaguer a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
Probata.
1413, agost 13. Siti de Balaguer.
Li remet una apel·lació dels homes de la vegueria de Cervera.
Reg. 2.421, fol. 20v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Los de la vegueria de Cervera se són
apel·lats a nós sobre certs procehiments fets per lo capità de la dita vila e vegueria
per rahó de una letra nostra, segons veurets en la dita letra e apel·lació ésser contengut,
les quals vos remetem per tal que sobre aquelles provehiscats segons justícia
exegesca. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa
guarda. Dada en lo setge de Balaguer sots nostre segell menor a
del any
Paulo Nicholai.
Probata.
[...]
Al ínclit e magnífich infant n'Alfonso, nostre molt car e molt amat primogènit.
1413, agost 13. Barcelona.
L'informa de las negociacions per al préstec de 50.000 florins que han de fer les Corts catalanes,
li comunica els plans de Jaume d'Urgell i demana permís per a anar a Balaguer.
CRD, núm. 364; i també reg. 2.449, fol. 9.
Molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Vostra senyoria ha scrit que ab diligència se traball que la cort vos prest
florins d'aquella quantitat qui per la dita cort és assignada en lo quitament
de vostre patrimoni, vós, senyor, assegurant de restituir aquells en lo temps del dit
quitament. Yo, senyor, havent conexença que açò és gran servey de vostra
excel·lència, traball e fas los preparatoris a mi possibles en lo dit fet. Però, per
major e millor spatxament d'aquell, és necessari que, de present e fort cuytada,
vostra celsitud scrisca a la dita cort e a cascun braç d'aquella e als consellers de
singulars e algunes blanques de prechs e càrrech del dit fet. Sia vostra mercé,
senyor, que de present me trametats les dites letres cuytadament, e yo, senyor, en
lo endemig e tots temps fas e faré en lo dit fet los preparatoris e bé que porem.
proveesca e preveesca en e los casos següents e altres, però, senyor, axí com
aquell en qui va més en la honor e seguretat de vostra persona que a persona del
món, vos supplich humilment me perdonets si
que
Jacme d'Urgell e los seus han del·liberat dissimular e no moure
sperar tro a tant que qualque dia o nit vostra senyoria, havent lur fet a menyspreu,
sia en lo reyal, e lo punt que ell, ab espies o senyals o en altra manera, sabran que
vós, senyor, siats pus mal acompanyat o guaytat, que en aquell punt tots los de
cavall e de peu qui són a Balaguer, ab lo major sforç e poder que puxen, isquen e
donen sobre vós, senyor, no aturant ja més tro que sien ab vostra persona. E més
avant, senyor, som molt meravellats car açí
personalment lo dit loch de Balaguer, s'í és acostada algunes de vagades fins a
colp de bombarda. Senyor molt alt, supplich humilment a vostra senyoria, ab la
major afecció que sé ne pusch, que, en preservar vostra persona dels dits e altres
perills, vulla per sa mercé tots temps provehir. E plàcia a nostre senyor Déus per
sa infinida clemència, sia vostra custòdia e guarda e que us meta en lo cor, senyor
molt alt, de donar-me licència que yo vaja aquí per servir vostra altesa, segons li
hé scrit e humilment supplicat. Scrita en
Senyor, lo vostre primogènit, qui besant peus e
mans se comana en vostra gràcia e mercé.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, agost 15. Siti de Balaguer.
Dóna instruccions per a l'enviament de queviures.
Reg. 2.403, fol. 60v.
no adugan streytura de otros, vos rogamos que en el enviar de las ditas vituallas
mandedes sényer servado aquesta orden, que envien tres partes de pan e civadas, e
la una de uno
lo sitio de Balaguer diús nuestro siello secreto a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
[...]
Similes due litere diriguntur
1413, agost 15. Siti de Balaguer.
Li demana que sol·licite a les Corts de Catalunya un préstec per continuar el setge de Balaguer.
Reg. 2.403, fol. 62-v.
Lo rey
Molt car primogènit: Com nós, per los grans càrrechs, messions e despeses
que a nós han convengudes e cové fer e sostenir necessàriament en pagar lo sou
de gent d'armes, axí de cavall com de peu, e picapedrers, ferrerchs e altre manestrals,
artallarias e pertrets necessaris al siti e combatiment de Balaguer; axí meteix
car nos ha convenguts pagar
menys perill, per via de tractes, axí com havem haüt, Agramunt, e
per lo castell de Montaragó, e que de la gent qui los dits castells tenien assetjats,
axí de cavall com de peu, nos poguessem acórrer, som venguts ab tal pas, ço
que ab despler referim, que no havem al present pus moneda de què
occórrer ne sabem bonament d'on ne per quina via prestament ne puscam haver.
Per què us pregam, molt car primogènit, que de continent convoquets tots los
de la cort qui aqui són e, ensemps ab l'archabisba de Terragona e ab los altres de
vostre consell qui són aquí, los exposets lo cas ten necessari e perillós e de gran
innominia en què som, pregants-los de nostra part e de la vostra que, de les monedes
del donatiu consignades al quitament del patrimoni e d'altres, nos presten
de present
e pagar al temps e per la forma e manera que aquí concordarets. Axí meteix volem
que
havem ja manat per altres letres, que, vista la present, nos trameta tota quanta
moneda tenga o sia devers ell e haver porà, axí del donatiu de la Cort com d'altre
qualsevol part, hoc no
nostra manament ha fetes, e los càrrechs axí ordinaris com extraordinaris a què
som tenguts, a fi que nós, avisats clarament sobre açò, puscam provehir e donar
manera a la paga e sosteniment dels dits e molts altres càrrechs e messions que
cumplen grantment a nostra servir e honor. E no
ho vulla, tro a total fi e conclusió desijada, lexar la execució que tenim entre
mans per falta de la gent d'armes e altres, qui, no ocorreguts axí com seria necessari,
nós hauríem a lexar, en gran difamació nostra e de nostres sotsmeses e dan
de la cosa pública de nostres regnes e terres. E en açò, molt car primogènit, donats
aquella gran cura e diligència que
general com ab particulars de la Cort, aquells porets saber sien més zeladors de
nostra e vostra servir e honor e beavenir. E que no s'í perda punt ne hora, com
tota cuyta sia triga. E rescrivits-nos prestament dels sentiments que sobre açò
haurets. E sia tostemps vostra guarda l'Aspirit Sant. Dada en lo siti denant
Balaguer sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
1413, agost 16. Siti de Balaguer.
Resposta a la seua carta de 13 d'agost.
Reg. 2.381, fol. 24-v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Vostra letra havem reebuda e, responents-vos,
trametem les letres que demanats axí als braços e cort com blanques a
singulars; és fort necessari que ab contínua sol·liçitut congoxets que los diners de
què scrivim se hajen, car, axí com sabets, la necessitat és molt urgent, que no sofer
alcun flix. E de ço que sobre les dites coses haurets fet, nos scrivits de continent.
Axí mateix, responents-vos a
Balaguer serà tengut de ferir certa hora del dia en nostre real, sapiats que aqueixes
acorts e altres sabem bé han haüt e han tots dies, dels quals, en tal punt són,
no és a ells la execució; e com ho atemtassen, en tal hordinació e disposició, axí de
dia com de nits, ab gran guayta nostra gent se regeix, que haurien gran plaer attentassen
tal follia, com, ab la ajuda de Déu e de la Verge Maria, de aquella reportarien
lo fruyt qu
Spirit en sa contínua protecció.
Paulo Nicholai. Probata.
1413, agost 16. Barcelona.
Suplica que proveesca a Bernat dels Angles, sotspanicer seu, de l'ofici de la sotsbatllia de
Perpinyà per al trienni que comença, en cas de renúncia del seu titular.
Reg. 2.448, fol. 2.
1413, agost 17. Barcelona.
Recomana els candidats per a l'ofici de veguer del Rosselló i Vallespir.
Reg. 2.450, fol. 60v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Segons son stat clarament informat, en Johan Janer, al qual vostra senyoria
havia provehit de la vegueria de Rosselló e de Vallspir, no ha volguda ni vol
acceptar la dita vegueria. E per ço hé acordat, haüt mon consell, que fahés reebre
informació d'algunes persones que fossen abtes e sufficiens a regir lo dit offici. E,
entre los altres, hé trobat que en Guillem Ramon de Lorach o n'Anthoni Rocha
d'Ampurdà, hòmens de paratge, o en P. Terrades, ciutadà de Gerona, són hòmens
sufficients e sforçats per tenir e regir lo dit offici. Per què, senyor molt alt, certiffich-ne
vostra senyoria, per ço que aquella, a un dels demunt dits o a altri qui
sia per al dit offici, provehesca d'aquell, o que vostra senyoria man a mi si ni com
volrà que jo hi provehesca. Car aquella terra gran e de frontera no està bé sens
veguer. Però, senyor molt alt, sia mercé de vostra senyoria que
aquí si lo primer dessús nomenat fou jamés de la seqüela de Jacme d'Urgell, car
alguns ho han vulgut dir. Lo Sant Spirit, senyor molt virtuós, tingua vostra
celsitut en sa contínua protecció. Scrita en
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besan vostres
peus e mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
Petro Companyoni. Probata.
[...]
Al molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu
molt car, lo senyor rey.
Li remet dos cavallers que han abandonat Jaume d'Urgell.
1413, agost 18. Siti de Balaguer.
Reg. 2.384, fol. 55v.
Lo rey
Molt car primogènit: Los nobles e amats nostres n'Ivany dez Ponts e
mossén Ombert de Vilafrancha, moguts per la fe e naturalesa en les quals eren
tenguts e obligats a nós, rey, príncep e natural senyor lur, se són exits de Balaguer
e reduïts a nostra senyoria, la qual, usant de benignitat ab ells, lus ha feta remissió
graciosa. E com nós vos remetam aquells, pregam-vos, molt car primogènit, que
aquells returets de vostra casa, so és, lo dit n'Ivany ab quitació de
dit mossén Ombert ab quitació de
primogènit, l'Espirit Sant. Dada en lo siti denant Balaguer a
any
Gabrielis Mascaronis mandato regio facto
ad relacionem Didaci Ferdinandi de Vadillo,
secretarii. Probata.
1413, agost 18. Siti de Balaguer.
Informa sobre la seua salut i dóna una credencial a favor de Berenguer de Bardaxí.
Reg. 2.403, fol. 64.
Lo rey
Molt car primogènit: Certificam-vos, a vostra consolació e plaer, que som
ben sans, per gràcia de Déu, e en bona disposició de nostra persona, e que los
afers que tenim entre mans, de la exequció que fem contra Jayme d'Urgell e sos
béns, crexen per nostra par cascun die de bé en millor, a Déus mercé. Car primogènit,
nós trametem aquí l'amat conseller nostre don Berenguer de Bardaxí, lo
qual havem informat largament de nostra intenció sobre alscuns afers tocants
grantment nostre e vostre servir e honor, los quals vos dirà de part nostra. Per
què us pregam que, a tot ço que lo dit nostre conseller vos recitarà de part nostra,
donets plena fe e creença, axí com si nós personalment vos ho dehíem. E tengue-us,
primogènit molt car, en la sua santa guarda l'Espirit Sant. Dada en lo siti
denant Balaguer sots nostre segell secret a
Gabriel Mascaroni mandato
regio facto per Didacum Ferdinandi
1413, agost 18. Siti de Balaguer.
Demana que li envie Joan Desplà, tresorer, i altres juristes i l'orienta sobre les negociacions amb les Corts de Catalunya.
Reg. 2.403, fol. 64v.
Molt car primogènit: Com nós, per alguns afers molt urgents concernents nostre
servir e profit de la cosa pública de nostres regnes e terres, hajam de gran necessitat
ací lo nostre tresorer, micer Bernat Miquel, micer P. Basset e micer Jacme
Calliç, pregam-vos e volem que de continent lus manets que partesquen e vinguen
a nós prestament, sens altra dilació, car staran ací sinó un jorn o dos tan
solament, e per consegüent se
nostre tresorer que de continent acórregue a cascun dels dessús dits cinquanta
florins per al despens del camí, car nós li ho manam per altra letra nostra. No
molt car primogènit, nós scrivim a la Cort del principat de Cathalunya,
aquí ajustada, sobre certes coses concernents nostre honor, servir e beavenir de la
cosa pública, que facen ço que vós lus direts de nostra part. Per què us pregam,
molt car primogènit, que
la dita Cort per tot lo mes de setembre primer vinent o almenys migant lo
dit mes. E en açò no haja falla. E per instar aquests affers, nós trametem a vós lo
feel secretari nostre en Johan de Tudela, informat a ple de nostra intenció, al qual
sobre los dits affers donats plena fe e creença. E sia vostra guarda, molt car primogènit,
l'Espirit Sant. Dada en lo siti denant Balaguer sots nostre segell secret a
1413, agost 18. Barcelona.
Li comunica l'estat de les negociacions amb les Corts de Catalunya i d'altres afers tractats en
la correspondència de dies anteriors.
Reg. 2.449, fols. 9v-10v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De vostra gran excel·lència hé vuy reebuda una letra, ab la qual, notificant-me
les rahons de vostra necessitat, me manats faça ab la Cort que almenys vos
presten
assignada, e que lo vostre tresorer vos trameta totes les quantitats que sien devers
ell per resposta de la dita letra. Senyor molt alt, notifich a vostra celsitud que vuy,
data de la present e ans de la recepció de la dita letra, yo hé proposada en la Cort
vostra necessitat e voler, pregant-los de vostra part e mia del prèstech de
florins de la dita quantitat e d'aquella qui és al fet de Cerdenya assignada. La dita
Cort, senyor, s'à aturada del·liberació. Yo, senyor, a part, abans de ma proposició
hé carregats e pregats diverses singulars de la dita cort e finalment hé trobats la
major part de bona intenció, però trob que alguns del braços fan difficultats e
meten en dilacions e que Barcelona
la Sglésia volria haver jutges no sospitosos en esta ciutat sobre lo fet de la coronació,
e altres diverses spachen de fer diverses demandes, segons sabets, senyor,
que han acostumat. Yo, senyor, considerant vostra necesitat e la arduïtat del cas en
què sots, e veents les dilacions e maneres de la Cort, les quals, senyor, vós no
ignorats, son molt tribulat; però, senyor, faç e faré e yo e los de mon consell ço
que és possible en obtenir los dits
segons vostra letra. E sia vostra mercé, sobre les dites e semblants demandes, de les
quals yo
faça. Lo tresorer, senyor, carregat per mi, m'à respost que ja ha tramesses a vostra
senyoria totes les pecúnnies qui eren en qualsevol manere e devers ell, e encara e
encara
molt maravellat com les respostes e provissions qui d'aquí deuen ésser ací
tramesses són tant dilatades, de què
Senyor, més ha de
supplicada que
de la qual la Cort, per mi instada, mostrà voler, però sens la dita pracmàtica no
pot executar, e com la Cort dega finar dins aquest mes, plàcia pensar a vostra
excel·lència quin dampnatge se haurà seguit per la triga, car encara yo no hé
haüda la dita pracmàtica. Senyor, hun mes ha que vostra excel·lència ha manat
que sia procehit en les demandes de la coronació; és mester que vós, senyor, trametats
ací les letres qui
però fins en aquest punt no són ací tramesses. Senyor, ab correu de
us hé scrit e tramesa forma de certes letres a la cort e braces necessàries; encara,
senyor, no n'è resposta, e axí, senyor, poria dir de moltes coses. E per tal, senyor,
com açò poria ésser fretura o negligència de ministres, supplich a vostra altesa
que en açò vos plàcia provehir, car la Cort e molts, special per lo fet de la dita
pramàtica, ne són fort maravellats. Més avant, senyor, plàcia saber a vostra excel·lència
que la Cort, entre hir e vuy, ab prou difficultat ha concordada la forma de
la diputació, e lo fet e dret dels sclaus, e la constitució del arromesar los ussatges e
constitucions, e la constitució de les fembres públiques dels hostals, e són en punt
de concordar los abreujament dels plets, però encara los hi occorren alguns duptes
e treballen més avant en concordar les constitucions de les venjances e dels
trencadós de sagraments e homenatges, e dels arreaments e altres semblants. Yo,
senyor, no hé volgut res fermar sens consultar-ne vostra alta senyoria, e de fet vos
tramet ab la present lo fet dels sclaus e les constitucions del arromansar les leys de
la terra e de les fembres públiques dels hostals e dels abreujament dels plets. E axí,
senyor, succesivament vos tramet ço que concordaren d'aquí avant, si en altra
manera no era per vostra senyoria ordonat. Però, senyor, és oppinió de alguns que
axí, consultant e dilatant e difficultant e examinant les dites coses, spirarà la Cort,
qui sabets, senyor, qui fina per tot aquest mes, e que les dites constitucions fetes e
fahedores, qui són molt sanctes e conformes a vostres voler e dessig, romandran
en ruptura. Però, senyor, tot açò remet yo axí com deig a vostra excel·lència, a la
qual plàcia de present e ab gran cuyta scriure a mi com voldrets, considerades les
dites rahons, que procehesca en les dites constitucions axí fetes com fahedores.
Senyor, en los diners de Mallorques, anit e vuy tractant e scrivint en diverses
maneres, yo e los de mon consell havem fet e farem d'aquí avant tot ço que és
possible, però, senyor, encara no n'è res cert, sinó cominal sperança. En lo fet del
sagramental s'à treballat vuy tot jorn ab consellers de
senyor, que en bon camí. Sobre les penyores de Jacme d'Urgell e de sa mare e
muller, yo hé fet e faç procehir, e de continent, senyor, vos trametré tot ço qui és
stat denunciat, e los preus perquè stà. Ací, senyor, és arribada la galera de mossén
Ramon Torrelles, qui porta hun cavaller del rey Lançalau per ambaxador a vostra
senyoria. E plàcia a nostre senyor Déus, senyor molt alt, que faça viure e regnar
longament vostra senyoria ab creximent de sa reyal corona. Scrita en
a
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui bessant peus
e mans se comana en vostra gràcia e mercé.
[...]
Petro Companyoni.
Dirigitur domino regi
1413, agost 19. Siti de Balaguer.
Li remet els missatgers del fill bord de micer Branca.
Reg. 2.381, fol. 25.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Los missatgers del bastart de micer
Brancha són venguts ací a nós ab cert poder, per nós ja a ells demanat, per complir
certes coses de què
e dilatar-los en les coses per ells demanades e provisions de aquelles, los remetem
a vós per tal que aquí los detengats a noves fins que de la disposició hi sia de lur
spachament, car detenir-los ací no
molt amat primogènit, lo Sant Spirit en vostra guarda. Dada en lo setge de
Balaguer sots nostre segell secret a
Paulo Nicholai.
1413, agost 20. Siti de Balaguer.
Carta a favor de la vila de Cervera.
Reg. 2.381, fol. 25v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Per tal que la host de Cervària és ací en
nostre servey e llà no ha al present qui procura los fets de la dita vila, és necessari
e us manam que no atorguets ni permetats ésser spachada alcuna provisió tocant
los censsalistes de la dita vila en favor d'ells contra la vila, ans los demanadors o
impetradors nos remetets ací, per ço que, oÿda la dita vila, hi provehiscam per
justícia. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua
protecció e guarda. Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell menor a
de agost del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
1413, agost 21. Siti de Balaguer.
Resposta a les constitucions negociades amb les Corts de Catalunya.
Reg. 2.381, fol. 27v-28.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Vostra letra havem rehebuda ensemps ab
la constitució del arromançar los Usatges e Constitucions, e la constitució de las
fembras públicas dels hostals, e las constitucions del abreujament dels plets, e lo
fet e dret dels sclaus. E havem-ho regonegut en nostre consell. E par-nos que
constitució del arromançar dels Usatges e Constitucions haje algunes coses
necessàries a esmenar. Primerament, comanar a tres persones que corregesquen los
Usatges en què sien grant part de nostres regalies de Cathalunya, e
manera se entena la correcció, no
de nostra certa sciència ab assentiment de la Cort, ni
e Constitucions, corregits que fossen, haguts per originals, dejen ésser meses en la
casa de la Diputació, car la Diputació no és perpètua, que resoluble és quitant-se
lo General. E per consegüent, en casa que no ha perpetuïtat no
los originals dels Usatges e Constitucions, que de si han perpetuïtat, e
més és deviant de tota hora, car, puys que les leys proceexen principalment del
poder e actoritat del príncep, encara que y entervenga assentiment de la Cort,
rahó dicta en ubert que
de on dirivean e en son archiu, en lo qual són conservades totes altres scriptures
fahens per dret real e de la terra, e fóra fort impertinent cosa que
Usatges e Constitucions fossen fora del Archiu real, e que en dubte se hagués a
recórrer a altre archiu e no al real. E si
haüda en loch de Archiu real, hauria
e no de altre, e encara la hora no vehem que la casa de la Deputació fos pròpria
per a Archiu, car pus propri és nostre Palau real. E bé podeu pensar vós e los del
vostre consell quants inconvenients se porien subseguir si los dits originals se havían
a recondir en altre Archiu, sinó en lo nostre e sots nostre custòdia. Per
què
dels dits Usatges e Constitucions, e referir-la a nós e o alguns per la Cort deputadors,
per tal que nós, de consentiment de aquells diputadors, vista e examinada la
dita correcció, si serà ben feta la puscam aprovar. E si cas és que la Cort molt
screbave en que
nominació de les persones ab consentiment de alguns per la Cort deputadors. La
constitució de les fenbres públiques nos par ésser bona. Les constitucions tocants
abreujament dels plets, dubtam que no done occasió a major dilació; però, puys
que ells se
nostra preheminença, e n'í trobam una molt clara tocant nostra preheminença
e grant dan de la cosa pública, car vehem en les dites constitucions que negú
no poria prosseguir appel·lació de interlocutòria alcuna denant nós, e seria en facultat
de mal ordinari que per fas vel ne fas les sentències sues interlocutòries
passassen en cosa jutjada. E per consagüent se
lesos per interlocutòrias majorment perjudicials. E jatssia
privilegi particular, però, speriència ha mostrat que se
e és presunció que se
semblants devets ben advertir vós e los de vostre consell. A la ordinació dels
sclaus, vos responem que en si par bona, però no crehem que la Cort puxa tal
cosa per si ordenar, mas nós e vós en loch nostre ho devem ordenar ab consentiment
de la Cort. Emperò açò remetem a vós que ho façau ben veure als de vostre
consell. E que se
que demanau sobre lo fet de la audiència ja la vos havem tramesa, e
encara, per no trigar, en sa pròpria figura. Les letres que demanàvets sobre lo fet
dels
de aquells hajam recepta. Axí mateix, vos havem scrit ab en Johan de Tudela que
façats ab los de la Cort que la dita Cort se prorogue per tot lo mes de setembre o
per aquell temps que més poreu. De ço que
és concordat, havem plaher, mes volríem haver sabut com ne en quina
manera. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa custòdia
e guarda. Dada en lo setge de la ciutat de Balaguer sots nostre segell menor a
dies d'agost del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, agost 22. Siti de Balaguer.
Li dóna instrucciones perquè inste els mallorquins a fer-li la subvenció que els demana.
Reg. 2.403, fol. 66v.
Molt car primogènit: Vostra letra havem reebuda, per la qual, entre les altres coses,
havem saput com los de Mallorques entenen trametre a nós per missatger mossén
Johan Vivot sobre
responem que si aqueixa pràtica volen tenir, serà dan e messions de la universitat
e gran tarda dels affers nostros, car no parien ésser accorreguts tan prestament
com seria necessari e lo cas en què som ó requer. Per què us pregam que de
continent scriscats per vostra letra als jurats de Mallorques pregants o encarregants-los
que
faedor, e que no curen al present trametre
missatgeria alguna. E per instar e tenir a prop aquests affers, scrivits axí meteix de
continet a
alguna persona fiable de vostra casa qui, ensemps ab lo dit P., treball per bona fe e
conclusió dels affers. E en açò, molt car primogènit, entenets ab subirana cura.
Dada en lo siti denant Balaguer sots nostre segell secret a
[...]Dominus rex mandavit
michi Gabrieli
Mascaroni.
Probata.
1413, agost 22. Siti de Balaguer.
Li ordena que s'ocupe de fer batejar el fill de mossén Roger de Cabanyals.
Reg. 2.421, fol. 27.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Mossén Roger de Cabanyals nos ha
suplicat que us deguéssem scriure que, com sa muller sie en los dies del part, volguéssets
la criatura que Déus li donarà fer-la christianar. Per què com lo dit mossén
Roger sia ací en nostre servey, vos pregam que, axí com nos ha suplicat, ho
façats. Certificants-vos que
nostre segell menor a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, agost 22. Barcelona.
Li tramet una súplica de les Corts catalanes perquè el rei revoque una ordre de requisar
queviures.
Reg. 2.450, fols. 59-60; i CRD, núm. 377.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Creent que la vostra molt gran excel·lència d'aquèn haurà plaer, notifich
humilment a aquella que los negocis de la Cort general de Cathalunya e en special
lo fet dels
dat càrrech, tenen bona via e són en bona disposició. Emperò, senyor molt magnífich,
los de la dita Cort són venguts denant, molt entrenyorants e scruxents-se
de una provisió, la qual és exida de la vostra cort, e la qual entre les altres coses
conté, segons me han explicat, que la dita vostra gran excel·lència comanà e manà
al lochtinent de prothonotari vostre, en Johan Aguilar, que vage per totes les
ciutats, viles, lochs e castells dins la vostra gran senyoria constituïts on sàpie que
hage fertilitat, compliment e habundància de vitualles o de qualsevol viures, e en
aquells requera a ell ésser fet manifest e ordon que les dites vitualles sien trameses
e portades là on la vostra gran magnificència serà, segons un memorial per ella a
aquell d'aquèn donat, car ella li comanà sobre açò plenerament ses veus. E manà,
de sa certa sciència e expressament, sots la fe, naturalesa que li són tenguts e incorriment
de la sua ira e indignació, a tots e qualsevols officials e sotsmeses seus
que a les ordinacions per lo dit Johan sobre les dites coses fahedores obeesquen,
donen loch e no y contradiguen, donan a ell, tota vegada que request-ne seran,
favor, consell e ajuda, axí com farien a la vostra reyal persona. Manà, encara, la
dita vostra gran magnificència ab la dita letra, a tots e qualsevol comtes, vezcomtes,
barons, cavallers e lochs de Sglésia e officials de aquells, que, si per ventura
convendrà, per habundància de vitualles, que en lurs lochs seran ell dit Johan
anar, sien tenguts, sots la fe e naturalesa en què a la dita vostra gran senyoria son
strets, manifestar lo nombre de les dites vitualles e viures, e de aquells lo dit Johan
lexen ordonar segons que demunt, e li donen consell, favor e ajuda, axí con
aquestes coses e altres, senyor molt magnífich, en la dita letra dada en Tàrrega lo
primer dia del present mes d'agost, segons se diu pus largament, són contengudes.
On, com, senyor molt excel·lent, la dita Cort, clamant-se no poch de la dita letra,
pretenga aquella en dues coses ésser feta contra los capítols de la dita Cort per
la dita vostra gran senyoria no ha molt atorgats e fermats. Primerament, que ab la
dita letra lo dit Johan Aguilar és fet notòriament comissari, la qual cosa fer no
devia, tots temps parlant ab la reverència de la dita vostra magnificencia, car los
dits capítols prohibexen comissaris ésser trameses. Segonament, que la dita letra és
signada de la vostra mà, ço que fer no
que la dita letra tocha evidentment part e interés de aquella deduhible en juý.
Pretenga encara, senyor molt excel·lent, la dita Cort la sobredita letra ésser a ella
molt perjudicial là on diu: E no
vezcomtes, barons, cavallers e lochs d'Església e officials de aquells, que sien tenguts
e strets, sots la fe e naturalesa en què a nós són tenguts e strets, manifestar lo
nombre et cetera. Com aytal manament, parlant ab la reverència dessús dita, no
degués fer als dessús prop dits sinó en certs casos dels quals no és lo dessús dit.
Pretenga més avant, senyor molt poderós, la dita Cort les letres que la vostra gran
senyoria, per lo lochtinent de maestre racional de la sua Cort, ha trameses a la
sobredita Cort e braços de aquella, ésser a ella perjudicials per ço con los manats
de fer ço que aquí és contengut. Car jamés los reys d'Aragó passats a cort o
braços de aquella no acustumaren manar, mas pregar. E la dita Cort ha supplicat a
mi ab gran instància que en açò se degués provehir per via de revocació de totes
les dites letres. A la qual supplicació, senyor molt poderós, yo hé respost que là on
les dites letres sien contra los dits capítols e altres coses dessús dites, són exides de
la dita vostra Cort per inadvertència. E que yo de continent n'escriuré a la vostra
reyal magestat, la qual sens tot dubte prestament hi provehirà segons deurie. E axí,
senyor molt magnífich, humilment supplich a la vostra dita gran senyoria que, per
millor e major expedició e conclusió dels negocis sobredits e specialment del fet
dels
manera que a la dita vostra subirana magnificència apparrà ésser fahedor, molt
prestament e cuytada vulle provehir. Car en altra forma, senyor molt excel·lent,
yo hé dubte que los dits affers no prenguen alguna dilació. Emperò, senyor molt
magnífich, yo e mon consell entretant, ab subirana cura e sol·licitut, contínuament
entendrem a la bona expedició, fi e conclusió d'aquells. Lo Sant Spirit,
senyor molt excel·lent, sia en contínua guarda de vostra reyal persona. Scrita en
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besan
vostres peus e mans se comana en
vostra gràcia e benedicció.
facto per reverendum archiepiscopum Terrachone,
cancellarium regium ac regentem cancellariam domini ante
dicti, qui quidem archiepiscopus eam vidit.
Probata.
Al molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu
molt car, lo senyor rey.
1413, agost 22. Barcelona.
Li envia, seguint les seues instruccions, micer Bernat Miquel, i li prega que no el retinga en la
seua cort més de tres dies, segons li va prometre.
Reg. 2.451, fol. 2v.
1413, agost 23. Barcelona.
Li comunica, responent així a una carta del rei, que ha localitzat algunes persones que tenen
joies i altres béns de Jaume d'Urgell i de la seua muller i la seua mare, que han estat
embargats. Comunica també l'arribada d'una carta dels ambaixadors del rei de França.
Reg. 2.449, fol. 11v.
1413, agost 23. Barcelona.
Informe sobre el dret dels tres diners per lliura sobre els mercaders italians.
Reg. 2.450, fol. 63-v; i també CRD, núms. 379 i 380.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Jatsia en la letra que ara novellament hé tramesa a la vostra gran excel·lència
sobre lo fet dels venecians, tres coses entre les altres sien contengudes. La
primera, que yo no havia trobat, per la discussió en la dita letra expressada, que
los privilegis e prohibicions per los senyors en Jacme e n'Alfons, reys d'Aragó
passats, atorgats a la ciutat de
luqueses e altres italians mercadejar e star en la dita ciutat e territori d'aquella,
sien stats observats. La segona, que si venecians fins ací, dels molt il·lustres reys
d'Aragó passats han obtenguts los seguraments e guiatges en la dita letra mencionats,
no
en Martí, oncle vostre, de gloriosa memòria, ni s'és trobat en l'offici de vostre
maestre racional o en altre loch que los dits dos o altres venecians fins ací hajen
pagat lo dit drap d'or en la dita letra expressat. La terçera, que considerat que lo
fet dels
precitat. Emperò, senyor molt magnífich, ara de nou hé trobat, per informació o
relació de persones dignes de fe, que los dits privilegis e prohibicions dels sobredits
senyors en Jacme e n'Alfons, reys d'Aragó, a voluntat e disposició llur en
algun temps foren observats e en altre no.
o relació, com per tal no
los dits guiatges e seguraments dels dits senyor reys d'Aragó passats, sinó los
dos en la dita letra contenguts qui
Martí, com en aquell temps los venecians no comersaven en aquest regne per
què no obtenien los dits aseguraments e guiatges ne per consegüent paguaren lo
dit drap d'or. Mas sta, senyor molt magnífich, en veritat, segons la dita informació,
que los dits dos venecians qui los dits asseguraments e guiatges del dit senyor
rey en Martí, segons dit és, obtengueren, posat en lo dit offici de maestre racional
o en altre loch en temps de la dita discussió no sia trobat, pagaren los dits tres diners
per liura tansolament con dins lo temps de la imposició dels prop dits
diners per liura los dits asseguraments e guiatges obtengueren, per què lo dit drap
d'or no pagaren, com per la prop dita imposició aquell del tot cessàs. Està encara,
senyor molt poderós, en veritat que lo fet dels dits tres diners per lliura, quant als
dits venecians, a alguns de mon consell par clar e a alguns no, segons la dita letra
ja ho ennueix e demostra. Emperò, senyor molt excel·lent, trobe
los dits tres diners per liura per la prodita forma per venecians ésser pagats. Part
açò, senyor molt excel·lent, hé trobat per la dita informació e relació que uy en
dia ha ací molts venecians mercadejants, de què
profit a la dita vostra gran senyoria. E axí, senyor molt magnífich, plàcia a la
vostra reyal magestat que, axí sobre açò com sobre les altres coses en la dita letra
contengudes, vulla del·liberar e proveir e a mi manar ço que li
Spirit, senyor molt excel·lent, tingua en sa contínua guarda la vostra reyal persona.
Scrita en
Senyor, lo vostre humil primogènit, qui
besan vostres peus e mans se
comana en vostra gràcia e benedicció.
facto per reverendum archiepiscopum Terracone,
cancellarium regium ut regentem cancellariae dicti domini
primogeniti qui eam vidit. Probata.
[...]
Al molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu
molt car, lo senyor rey.
1413, agost 23. Barcelona.
Li prega que nomene un altre jutge per a la marmessoria del rei Martí que substituesca
misser Berenguer Colom.
Reg. 2.451, fol. 3.
1413, agost 24. Siti de Balaguer.
Prega que li envie bagatges.
Reg. 2.403, fol. 69.
Molt car primogènit: Com a nós fàllega alguna quantitat de coure sens la qual las
nostres bombardes que
façats cerquar e hajats tro en
porà trobar, e aquell trametats de continent e ab gran cuyta a nostra molt cara muller,
la reyna, mare vostra, o a mossén Olfo de Pròxida. E en açò dats bona diligència,
com tota cuyta sie triga. Dada en lo siti denant Balaguer sots nostre segell
secret a
primogènit, que
trobar e haver porés per a les bombardes. Dada axí com dessús.
1413, agost 24. Siti de Balaguer.
Li tramet una carta de Lleonard Cubello, marqués d'Oristany, adreçada al rei amb tres capítols
de súpliques.
Reg. 2.449, fol. 8.
1413, agost 24. Barcelona.
Respon a la seua carta del 18 d'agost passat, relativa a l'enviament del seu tresorer, Joan
Desplà, i d'altres juristes i sobre la pròrroga de les Corts de Catalunya.
Reg. 2.449, fol. 12-v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De la vostra excel·lència per lo fel secretari d'aquella, en Johan de Tudela,
hé yo rebuda una letra la qual contenia specialment dos caps. Lo primer, que
vostra senyoria mana a mi que li trameta son tresorer, micer Bernat Miquel,
micer P. Basset, e en Jacme Calliç. A la qual responch que a vostra celsitud van de
continent los
Miquel. Los restants
homenatge que fets han de haver provehit, dins cert temps qui encara corre,
alguns greuges de la Cort, però que, passat lo dit temps, yo los manaré que de
continent vajen a vostra altesa. Lo segon cap, que vostra magnificència mana a mi
que dón a la Cort la letra que aquella li envia e que faça ab ells que vullen prorogar
la dita Cort per tot lo mes de setembre primer vinent o almenys migant lo
dit mes. E sobre açò responch yo, haüd consell, que, parlant ab reverència vostra,
no fa a demanar la dita prorogació per tal que
no
segons que pus largament ho dirà de paraula lo dit Johan de Tudela, qui és
de mi informat, a la vostra excel·lència, a la qual supplich yo humilment que li
plàcia donar-li
mercé a la vostra senyoria, la qual nostre senyor Déus per sa infinida clemència
faça longament viure e regnar ab creximent de sa reyal corona. Scrita en
a
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besant peus
e mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
Petro Companyoni. Probata.
Dirigitur domino regi predicto.
1413, agost 24. Barcelona.
Demana notícies sobre la seua salut i la de la seua germana, la infanta Maria, i li fa saber
el bon estat de la seua i de la de l'infant Pere.
Reg. 2.449, fol. 12.
1413, agost 25. Siti de Balaguer.
Li comunica haver revocat l'ordre de requisar queviures.
Reg. 2.402, fol. 33.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Vostra letra havem reebuda sobre
la revocació demanada per la Cort de alcunes letres sobre los viures per nós
manades spachar. E responents-vos, jatsia que, contrastants les rahons en vostres
letra contengudes, en lo cas present poguéssem per justícia fer e manar semblants
letres e pus forts, emperò puys forts
havem aquella revocada, la qual revocació vos trametem ab la present.
Havem molt gran plaher que lo fet dels
molt major que prestament vingués a deguda conclusió per la necessitat que ho
requer. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua
protecció e guarda. Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell menor a
dies d'agost del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, agost 25 [26]. Barcelona.
Informa sobre les negociacions amb les Corts i braços catalans i amb els representants de
Mallorca.
Reg. 2.450, fol. 62-63; CRD, núm. 383.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Axí com per diverses letres hé ja notifficat a la vostra gran excel·lència, yo
ab los de mon consell hé feta, faç e faré sobirana instància envers la Cort general
de Cathalunya per e sobre los
a préstech. Ara, senyor molt magnifich, hé vist e sabut que los de la Esgleya
e milícia se mostren de bona intenció sobre lo dit préstech
[que] [Perpinyà] [e] [Gerona] [saguiran] [volenter] [la] [oppinió] [de] [la] [Esgleya] [e] [milícia] [dessús]
[dites] [si] [vehien] [que] [pogués] [passar]. La ciutat de
se aturà deliberació sobre lo dit fet, per la qual havedora han tengut gran
consell, e aprés ha
dos meses de no traure sa host ultra lo temps que ja d'aquèn ha obtengut,
segons per altra letra a la dita vostra gran senyoria per mi tramesa, la qual
degué reebre digmenge prop passsat, e a la qual me ha feta resposta sinó a aquest
cap. A ella hé fet ja saber les altres universitats de Cathalunya, senyor molt magnífich,
en açò qui no u solien ésser, són ara de la adherència de la dita ciutat de
volenter la opinió de la Esgleya e milícia dessús dites si vehien que pogués passar.
Car tant com jo pusch conéxer, sens atorgar-lus dilació alguna de temps sobre lo
fet de les dites hosts, no serà possibla induhir-los en açò; e entre los altres, senyor
molt poderós, és en aquest fet molt dura la ciutat de Leyda, e axí veya vostra gran
senyoria si de la dita ciutat de Leyda porà haver cuytadament letres a lur síndich,
com la Cort no dur sinó entrò diyous primer vinent. Emperò, yo açò, senyor
molt victoriós, no hé sabut per via de resposta que la Cort me haja feta, sinó per
sentiment que yo e los de mon consell havem haüt de alguns de aquella. Yo, senyor
molt poderós, treball e treballaré ab los del dit meu consell, dins aquests
pochs dies que la Cort deu durar, de aportar-los a la vostra e mia intenció. E si
aquest negoci dins lo dit poch temps finar no
ab los del dit meu consell que la Cort ans de son finament dón plen poder a
certes persones, les quals, passat lo dit temps, puxen plenerament entendre e finar
aquest e altres fets qui romanguen a determenar e concloure. Yo, senyor molt
magnífich, als dessús dits sobre ço que demanen, fins haja d'aquèn vostra resposta,
hé tostemps dada expressa negativa. E axí, senyor molt excel·lent, supplich a la
vostra gran magnificència que aquella haja de continent. Aprés, senyor molt
virtuós, certifich la dita vostra gran senyoria que a mi han dit mossén Johan Vivot
e en Francesch Carbonell, del regne de Mallorques, que ells han hagut ara de present
nova que los del prop dit regne han acordat de fer-vos subvenció e ajuda de
mossén Johan Vivot e un altre per lo fet de la reemçó de vostre patrimoni del dit
Regne. E diu-se per alguns que ells han plen poder de augmentar e créxer-vos la
subvenció e ajuda dels dits
per la subvenció e ajuda que vós los demanàvets, diverses provesions, e de fet havia
acordat, per major e millor expedició de aquella, trametre llà una bona e sàvia
persona. Sobre lo fet, senyor molt victoriós, de les constitucions e altres affers de
la dita Cort, de què la dita vostra gran magnificència ab sa letra me ha avisat, vos
dich que yo ab los del dit meu consell hi entendré, segons per la prop dita letra
vostra veix procehir de vostra providència e intenció reyal. E jatsia, senyor molt
excel·lent, jo us hagués trameses les dites constitucions en lur primera figura e
segons la Cort les demanava, crech que yo e los del dit meu consell les concordarem
ab la dita Cort assats rahonablement e deguda, la qual Cort, senyor molt
magnífich, yo encara no hé volguda pregar ni strényer sobre la prorogació
d'aquella, per tal com dubtave e dubte que no nongués al fet dels
Però, senyor molt victoriós, haguts sentiments particulars, trob que la Cort per
res no ha voler, pretenents alguns que no pot fer en vostra absència, pus que per
vós, senyor, personalment fon fet l'acte de la conclusió de la dita Cort e altres no
havents voler en açò. Yo, senyor molt poderós, crech que la constitució del arromançar
les Constitucions fetes en latí e les altres de què yo us hé scrit a la dita
vostra magnificència e aquella a mi respost, se concorderan prou bé e seran assats
conformants a vostra intenció. Però, senyor molt magnífich, porà
qualsque dubtes, e encara sobre les altres constitucions faedores, les quals no són
per la cort encara concordades. On, com lo temps, senyor molt magnífich, no
sofirà d'aquèn consultació alguna e sia yo sobre açò en gran perplex, supplich
humilment a la dita vostra gran senyoria que me scriva sa plena e clara intenció
fort cuytadament. Sobre tot notifich a la vostra magnificència que los de la dita
Esgleya vos suppliquen, com pus subjectament e humil poden, que
assignar certs jutges en e sobre los greuges, los quals jutges stiguen ací en
per la dita rahó seguint vostra cort. Lo Sant Sperit, senyor molt victoriós,
tingua en sa contínua protecció vostra reyal persona. Scrita en
dies d'agost del any
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besan
vostres peus e mans se comana en
vostra gràcia e benedicció.
[...]
facto per reverendum archiepiscopum
Terracone, cancellarium regium et regentem
cancellariam domini antedicti.
Probata. Bello.
[...]
Al molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu
molt car, lo senyor rey.
1413, agost 27. Siti de Balaguer.
Li tramet unes cartes de Joan I, rei de Portugal, i li prega que li envie bagatges.
Reg. 2.381, fol. 30v-31.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Vuy havem rehebuda una letra del rey de
Portogal, la qual vos trametem interclusa en la present, per tal que sobre lo
contengut en aquella provehiscats, justícia mijançant. E haja-us, molt car e molt
amat primogenit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda. Dada en lo siti
de Balaguer sots nostre segell menor a
Ferdinandus.
de Jazeran e altres, per què us pregam que façats que los mercaders de aquella
se
que nostra gent d'armes se
E fets-los guiar, que vinguen lo pus prest que ésser pusquen. Dada com
dessus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1413, agost 27. Siti de Balaguer.
Dóna instruccions sobre les joies embargades a Jaume d'Urgell i la seua família i sobre la
ambaixada de Lleonard Cubello, marqués d'Oristany.
Reg. 2.383, fol. 118.
Lo rey
Molt car primogènit: Vostra letra havem reebuda e havem vist lo memorial
que dins aquella nos havets tramés sobre los empenyoraments dels joyels que
foren de Jayme d'Urgell e de la muller e mare de aquel. E loants la bona cura e
provesió que sobre açò avets feta e donada e entenets a fer, vos pregam que los
dits joyells tots e sengles manets de continent emparar e façats tenir de manifest
al present tro que y ajam feyta altra provesió. Axí mateix, havem vists los capítols
e creença explicada per los misatgers del marquès de Oristany, a què responem,
segons veurets, en la fi de cascun capítol scrit e continuat de mà del amat
secretari nostre mossén Diago Ferrándiz de Vadiello. La provisió que demanen en
lo derer capítol vos trametem en sa forma. E tenga-us, molt car primogènit, en la
sua guarda l'Esperit Sant. Dada en lo siti denant Balaguer sots nostre segell secret
a
Gabrielis Mascaronis mandato regio
facto ad relacionem Didaci Ferrandi
Vadillo,
Probata.
1413, agost 27. Siti de Balaguer.
Comunica els resultats de les negociacions amb els ambaixadors venecians sobre l'impost
dels tres diners per lliura.
Reg. 2.402, fol. 34-v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Aprés que rebem vostra letra sobre lo fet
dels venecians, rehebem una letra dels embaxadors seus, ab la qual nos suppliquen
volguéssem sobreseura en respondre-us tro sus ells fossen stats ací ab nós, on vinían
dreta via. E per aquesta rahó que havem dilatat la present resposta. E subsegüentment,
los dits embaxadors són stats denant nós explicants les coses en vostra
letra contengudes. A què, haüda nostra deliberació e consell, nos par ésser ben
satisfet e pot ésser ben respost en la forma en la dita vostra letra expressada, en tal
manera que si lo dret dels dits
Mulet e Leonart de Sos, no valrà, de
per uns per
egualar-nos ab ells, segons en vostra letra se conté. E per ço los tremetem a vós,
qui
l'u de aquells cavaller. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit
en sa contínua protecció e guarda. Dada en lo siti de la ciutat de Balaguer a
dies d'agost del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
1413, agost 27. Siti de Balaguer.
Prega que li envie bagatges.
Reg. 2.403, fol. 73.
Molt car primogènit: Per altra letra vos havem scrit pregants-vos que
ací molt necessàrias. Per què us pregam que, si enviades no les havets, les trametats
prestament, com aquelles hajam, segons dit és, molt necessàrias. E com hajam
ací gran fretura de cànem per fer cordes als gins e a altres menuderies contengudes
en cert memorial que tramet aquí mossén Diago Ferrández, nostre
secretari, fermat de son nom, pregam-vos axí meteix, molt car primogènit, que lo dit cànem
e totes les altres coses en lo dit memorial contengudes nos trametats
com pus prestament fer-se porà. E vinguen aquells qui les aportaran a las majors
jornades que fer-se porà, caminant die e nit, axí com l'acte ho requer. E sia vostra
guarda l'Espirit Sant. [en] [lo] [sitio] [de] [Balaguer] [diús] [nuestro] [siello] [secreto]
[a] [ ·XXVII·] [días] [d'][agosto] [del] [anyo] [·MCCCC_tretze·].
1413, agost 27. Barcelona.
Trasllada las peticiones del braç eclesiàstic de Catalunya.
CRD, núm. 385; i també reg. 2.446, fol. 44-v.
Molt excel·lent e molt e molt
senyor meu molt car:
A la vostra gran excel·lència yo e mon consell ab veritat podem dir e
affermar que los de la Esgleya en la Cort de Cathalunya ara congregats, davant
tots altres, ab cor fervent e affecció immensa són ben venguts e vénen contínuament
axí en lo fet dels
demanats a préstech a la dita Cort com en tots e sengles altres negocis tocants
honor, servey e benavenir de la vostra reyal magestat, de què, senyor molt poderós,
ells són dignes no solament de la gràcia dejús scrita, mas encara de molt
major. On, com ells, senyor molt victoriós, ab gran instància ara me hagen
supplicat que a la dita vostra gran senyoria per la gràcia devall contenguda per
ells demanada, yo supplicant scrivís, yo, hagut mon consell, senyor molt poderós,
com pus humilment pusch, supplic que, attés que ella haja semblants favor e gràcia
al braç de les universitats reyals de Cathalunya atorgades, vulla dar e assignar a
los de la Esgleya damunt dits en e sobre lur greuges reparadors e provehidors jutges
qui estiguen contínuament ací en la ciutat de
senyor molt poderós, a la vostra gran magnificència, les sentència o sentències
sobre aquells greuges donadores, a fi que ells, senyor molt virtuós, coneguen la
present mia supplicació haver-los approfitat. En altra manera, senyor molt excel·lent,
ells seguir vostra cort per rahó dels dits greuges reparadors e provehidors
seria a ells cosa intolerable, considerades les grans messions e despeses e encara
enugs que per açò haurien a fer e a sostenir. Lo Sant Spirit, senyor molt
excel·lent, tenga en sa contínua guarda vostra reyal persona. Scrita en
a
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besan vostres
peus e mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
Legionis episcopo tunc presente. Probata.
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, agost 28. Siti de Balaguer.
Recomanació a favor de Miquel de la Font per al càrrec de sotscomprador de sa casa, en cas
que Bernat de Mur abandone l'ofici.
Reg. 2.383, fol. 118v; i també reg. 2.382, fol. 107v.
Molt car primogènit: Entés havem que Bernat de Mur, sotscompredor vostre, per
ço car se diu que és maltractat per alscuns, vol lexar l'offici. E com nós, jatsia siam
stats suplicats que del dit offici en lo dit cas provehissem a
no vullam que lo dit en Bernat de Mur, si és apte e sufficient a regir e tenir
aquell, leix lo dit offici ne sie maltractat per algú; emperò, si cas és que axí
lexar, pregam-vos que us informets de la suficiència del dit Miquel. E si trobarets
aquell apte e suficient, reebats aquell per sotscomprador de casa vostra. E sie, molt
car primogènit, vostra guarda l'Espirit Sant. Dada en lo siti denant Balaguer sots
nostre segell secret a
Johannes
facto ad relacionem Didaci Ferdinandi
de Vadillo,
1413, agost 28. Siti de Balaguer.
Mana accelerar la consagració d'Antonio Stamingo, bisbe de Bosa.
Reg. 2.382, fol. 107-v.
Lo rey
Molt car primogènit: Com, per nostra cuytada partença d'aquexa ciutat, no
hajam pugut provehir a la consacració del bisbe de Bosa que havíem proposat fer
en nostra capella, e vullam que lo dit bisbe prestament se
de Serdenya, com sia molt necessari, pregam-vos, molt car primogènit, que façats
e donets loch que lo dit bisbe sia prestament consagrat en la vostra capella a totes
nostres despeses e messions. E serà cosa de què
guarda l'Espirit Sant. Dada en lo siti davant Balaguer sots nostre segell secret a
1413, agost 28. Siti de Balaguer.
Dicta instruccions per negociar amb les Corts de Catalunya.
Reg. 2.402, fol. 34v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Una letra havem rebuda, data a
present mes, ab la qual nos notificats lo passejament del fets dels
altres fets concorrent en la Cort. E vista la dita letra, vos responem, sobre porrogació
demanada dels dos mesos de no traure les hosts, és nostra intenció que, per
tal que no fos afferrador a desviar la conclusió dels
atorgada per hun mes solament. E si cas era que al dit mes no volguessen passar,
atorgat-les los dits mesos, puys àls no s'í puscha fer, però nós havem scrit a Leyda
e Cervera que scriscan a sos síndichs que condescenguen açò que toch nostre
servir. De la porrogació de la Cort hauríem subiran plaher, però, de cas que no
puga fer e lo fet dels
poder a certes persones per finar aquell segons en vostra letra és contengut. E no
obstaria lo dubte que
dubte, que tots lo podets fer encara que fos a nós reservat. E per tal com lo temps
de la dita Cort és curt e poria exir entre tant alcuna cosa dubtosa que
consintria consultació, segons nos scrivits, som contents que vós e vostre consell
los provehiscats e satisfaçats als dits dubtes, segons rahonablement vos semblarà,
tots temps guardant nostres regalies e interés ésser il·lesas. Tant com tots los jutges
per lo vraz eclesiàstich demanats, nós no
la ciutat de
per squivar consultació, si n'í volen saber nostra intenció, los asignarem lo bisbe
de Barcelona, en Berenguer de Bardaxí, micer Berenguer Colom e altres no
sospitosos.
E ab totes les dites coses crehem ésser satisfet a tot ço en la dita vostra
letra contengut. E haja-us en sa contínua protecció e guarda l'Espirit Sant. Dada
en lo siti de Balaguer sots nostre segell menor a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
Probata.
1413, agost 28. Siti de Balaguer.
Comunica haver nomenat a Lluís de Torreamarell com a escrivà de manament de l'infant.
Reg. 2.402, fol. 35v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Com nós, a suplicació d'alcuns familiars
e domèstichs nostres, hajam rebut per scrivà de manament vostre lo feel nostre en
Luýs de Torreamarell, manam-vos que de continent lo façats scriure a vostre scrivà
de ració en vostra carta de ració. E haja-us, molt car e molt amat primogènit,
l'Espirit Sant en sa contínua protecció e guarda. Dada en lo siti de Balaguer a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
Probata.
1413, agost 28 Siti de Balaguer.
Recomanació a favor d'Aimeric de Centelles, conseller reial, per tal que li faça justícia ràpidament
en la causa que té pendent davant l'audiència del príncep.
Reg. 2.403, fol. 74.
1413, agost 28. Barcelona.
Li notifica que les Corts catalanes han concedit el préstec de 50.000 florins.
Reg. 2.449, fol. 12v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A la vostra gran senyoria notifich que la Cort ací ajustada, aprés molts
treballs, ginys e affanys, segons vostra excel·lència ja sab qui són haüts a fer, vuy,
en aquest dia, ans de dinar, sobre
préstech a la dita Cort, me ha respost concordablement que són apparellats prestar a vostra
magnificència los
de la seguretat d'aquèn per part de vostra senyoria fahedora han remesa a les
cascun braç, les quals yo hé pregades que aprés dinar sien ab mi per praticar e
veure la forma e manera de la dita seguretat. Yo, tantost com sia dinat, per
acurtar-ho, iré a Preÿcadors per strényer-los e haver de continent resposta, de
guisa que iverçosament vostra senyoria pas en los dits
coses, senyor molt excel·lent, axí com se passejaran, yo
vostra excel·lència, la qual nostre senyor Déus per sa infinida clemència faça viure
e regnar longament ab creximent de sa reyal corona. Scrita en
Senyor,
lo vostre homil primogènit et cetera.
[...]
Petro Companyoni.
Dirigitur domino regi
1413, agost 28. Barcelona.
Li prega que excuse l'assistència de Joan Vivot, de Mallorca.
Reg. 2.450, fol. 65v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Certifich la vostra gran excel·lència que mossén Johan Vinté
de Mallorques, per mostrar la fervent e gran affecció que ha de servir a la vostra
gran senyoria, ha proposat de anar servir aquella, e per açò haja de fet venir sos
cavalls e altres coses per açò a ell necessàries del dit regne. Emperò, senyor molt
excel·lent, jo, vehent que ell és persona molt bona qui ha treballat e treballe molt
bé en lo fet de la subvenció e ajuda que la vostra gran magnificència al dit regne
a present demana, e pot molt bé fer en aquella de part de la vostra gran senyoria
e de la mia, manant-le, affectuosament pregat, e fortment e streta encarragat
que ell no partesca de así fins lo fet de les dites subvenció e hajuda haya la
conclusió que la dita vostra gran senyoria e jo desijam, la qual cosa, senyor molt
excel·lent, ell de molt bon grat me ha atorgada. E axí, senyor molt magnífich, a la
dita vostra gran excel·lència supplich que aquell vulla a present, per ço que dit és,
del tot haver per excusat. Car ell, senyor molt victoriós, finida la dita subvenció e
ajuda serà de continent ab la dita vostra gran senyoria per servir a aquella. Lo Sant
Spirit, senyor molt poderós, tingua en sa contínua guarda la vostra reyal persona.
Scrita en
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besan vostres
peus e mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
Petro Companyoni.
Probata.
Al molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu
molt car, lo senyor rey.
1413, agost 28. Barcelona.
Li prega que li envie notícies de la seua salut i de la de la seua germana, la infanta Maria, i li
comunica el bon estat de la seua i de la de l'infant Pere. Li comunica també que les Corts
catalanes han concedit al rei un ajut de 50.000 florins.
Reg. 2.449, fol. 12.
1413, agost 29. Siti de Balaguer.
Dóna instruccions perquè es recupere una dalmàtica encomanada per a la seua coronació.
Reg. 2.402, fol. 36.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: La almàticha que fem fer per a nostra
benaventurada coronació havem partida per obrar, la meytat a
brodador, e l'altra meytat a
en Francesch Clar ha consumada la sua obra o no continuada axí com devia. Per
què és necessari que de continent façats haver
la sua e un altre tercer per abdosos e façats veura ad aquests e jutgar, mijançant
sagrament, quina obra serà acceptable e quina rebujadora, e la que sia acceptable
le acceptats, e l'altra li rebujats. E segons la obra acceptadora sia contentat axí
com los dits maestres conexeran. E per avisament lur, vos certificham que él té de
nós
de ço que lo dit Francecsh haurà consumat o no ben obrat, manats e fets donar al
dit nostro brodador perquè aquella continue e acabe segons li havem manat. Axí
mateix li fets donar, si res haurà a tornar lo dit Francesch dels dits
tenia de nós. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa
custòdia e guarda. Dada en lo setge de la ciutat de Balaguer sots nostre segell
menor a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
Probata.
Similis due dirigitur
1413, agost 29. Siti de Balaguer.
Li comunica que ha nomenat Alfonso de Argüello, bisbe de Lleó, com a canceller major de l'infant.
Reg. 2.403, fol. 74.
Lo rey
Molt car primogènit: Havents degut esguard, axí com devem, a les virtuts,
promenia e consciència del venerable pare en Christ lo bisbe de León, e axí
mateix als servís que ha fet a nós e a vós, e que fer no cessa contínuament, havem
axí ordonat que lo dit bisbe sia vostre canceller major. Per ço us pregam, molt car
primogènit, que lo dit bisbe fassats de continent scriure e ésser scrit per vostre
canceller major en la carta del scrivà de recció de casa vostra, ab los salaris de
drets acustumats. E açò per res no mudets, com nós axí de certa sciència vullam
ésser fet. E per tal que, axí com sabets, lo dit bisbe no és stat acorregut per nós ne
vós en los temps passats, ans ha viscut e viu ab ço del seu, havem ordonat e volem
que sia acorregut de
en la quitació dels companyons de casa vostra. Per què us pregam que axí
ho fassats. E res no y mudets. E sia ab vos, molt car primogènit, l'Espirit Sant.
Dada en lo siti denant Balaguer sots nostre segell secret a
1413, agost 29. Siti de Balaguer.
Li mana que li consulte les causes presentades davant la seua audiència que afecten el patrimoni reial.
Reg. 2.403, fol. 74v.
Molt car primogènit: Segons havem entés, denant vós e en vostra audiència se
menen alguns fets toquants interés molt gran de nostre patrimoni, axí toquant lo
marquesat de Malta com altres, los quals és subiranament necessari que sien bé
digests e discutits e no pas escaldats. Per ço us pregam, molt car primogènit, que,
tota vegada que semblants fets vindran per denant vós, hi sia appel·lat e huÿt a
ple nostre advocat fiscal, e en cosa alguna que sàpia dicessió del fet, no y anentàssets
sens que primerament no consultets a nós, e de nós haguéssets resposta axí
com se deuen fer. Aquestes coses, molt car primogènit, vos significam per vostre
avisament. E sia vostra guarda l'Espirit Sant. Dada en lo siti denant Balaguer sots
nostre segell secret a
1413, agost 29. Barcelona.
Informe sobre Cerdenya.
CRD, núm. 389.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Notifich a la vostra gran excel·lència que yo, en e sobre los
que són ordenats per trametre en soccors e ajuda del regne de Cerdenya, hé
haüt mon consell e aquí és stat acordat, reservada tots temps a la vostra gran
senyoria la determinació e conclusió de açò, que sien pagats los
qui foren preses per la gent d'armes de mercaderies guiades dins lo loch del
Alguer, de la qual cosa la vostra gran magnificència és ja informada. E que lo restant,
per cessar-ne moltes missions, en Guillem Ça Tria se
certifficcador
qui són sots llurs capitanies, que per rahó de les grans e inmenses messions e
despeses que ara a la vostra reyal magestat cové fer per occasió de la continuada
execució que fa contra Jacme d'Urgell e la ciutat de Balaguer e altres diverses
lochs temeràriament a ella rebel·les, ella de sos cofres a present no
subvenir de moneda e altres coses al dit regne necessàries. Mas que lo principat
de Cathalunya, per reverència vostra e per la naturalesa llur molt gran e per lo
gran e continuu servey que ells, dits capitans e gent d'armes lur, han fet e fan
incessanment a la vostra reyal corona en lo dit regne, tramet lo dit restant dels dits
se puxen sostenir fins en altra manera dins breu la dita vostra gran magnificència
hi haja mils provehit. No
consell, havia acordat, si a la dita vostra gran senyoria paria ésser fahedor que lo
dit Guillem Sa Trilla, quant fos en lo dit regne, parlàs ab cascun dels dits capitans
separadament, rahonant e dient-los la dita molt gran neccessitat en què la dita
vostra excel·lència és per rahó de la dita execució. E que, ab la millor e pus sàvia
manera que pogués, se concordàs ab cascun d'ells qui són principals e qui poden
ésser causa de fer-hi romanir los altres, fahent-los secretament alcun evantatge, axí
de les rendes e drets qui són en lo dit regne, com encara de les viles qui huy són
en llur poder, a fi que ell, dit Guillem, se pogués mils concordar ab la altra gent
d'armes induïda per aquells fins que la dita vostra reyal magestat hi hagués en
altra manera mils provehit, segons dit és. Ultra açò, senyor molt virtuós, certifich
la dita vostra gran senyoria que per alcuns del dit meu consell era mogut que, per
rahó del notable e molt gran servey que lo comte de Quirra e mossén Aquard de
Mur çertament han fet a la dita vostra gran magnificència, los deuria ésser fet lo
dit evantatge queaucom e major que els altres capitans demunt dits. Emperò, alscuns
altres del dit meu consell són de contrària opinió, ço és, que no
fet lo dit evantatge major que als altres. On, con yo, senyor molt poderós, veja açò
dubtós, haüt d'aquèn madur consell, he
excel·lència, a la qual humilment supplich que sobre totes les dites coses vulla
del·liberar, e a mi manar e rescriure al pus tost que fer-se puxa, ço que
ésser fahedor, per tal que
dit regne ab la nau d'en Guillem de Fonollet, la qual hé feta e faç romanir per
aquesta sola rahó. Més avant, senyor molt magnífich, plàcia a la dita vostra gran
senyoria axí metex cuytadament ordonar dels officis del dit regne de Cerdenya,
sobre los quals hé ja scrita e uberta ma intenció e de mon consell, salva vostra determinació,
trametent un qüern en què són los dits officis distinctament scrits e
posats. Lo Sant Spirit, senyor molt excel·lent, tenga en sa contínua guarda la vostra
reyal persona. Scrita en
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besan
vostres peus e mans se comana en vostra
gràcia e benedicció.
[...]
archiepiscopum Terracone, cancellarium regium ut regentem cancellariam
domini antedicti. Probata.
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, agost 30. Siti de Balaguer.
El felicita per haver aconseguit el préstec de les Corts de Catalunya i li prega que li
prompte i que li trameta també alguns bagatges.
Reg. 2.383, fol. 120.
Lo rey
Molt car primogènit: Vostra letra havem rebuda notifficants-nos com lo
diluns prop passat la Cort de Cathalunya ha atorgat prestar a nós los
ab certa seguratat faedora per nós, la qual ordonadora ha mesa a les
a la qual vos responem que loam fort vostre treball e diligència que en les
dites coses havets haüt, pregants-vos, molt car primogènit, que cuytets la dita cort
e que la dita seguretat faedora per nós sia concordada e ordonada. E per consegüent
sían haüts prestament los dits
axí com vehets, molt necessaris, e que aquells sien liurats al nostre tresorer, al qual
scrivim que
vos pregam que
totes les altres coses que havem necessàries, contengudes en cert memorial que
ha tramés aquí mossén Diago Ferrandis de Vadillo, com ajam molt aquelles necessàries.
E sia vostra guarda, molt car primogènit, l'Espirit Sant. Dada en lo siti devant
Balaguer sots nostre segell secret a
nostre Senyor
Johannes
ad relacionem Didaci Ferdinandi
1413, agost 30. Siti de Balaguer.
Comunica que ha nomenat mossén Joan Soler com a coper de la reina.
Reg. 2.402, fol. 36v.
Reyna muy cara e muy amada muller: Nos havemos recebido por copero
vuestro a mossén Johan Soler, por que vos rogamos que en el dito officio lo fagades
continuar en vuestra carta de ración. E hajaus, mui cara e mui amada muller,
el Spíritu Santo en su continua protección e guarda. Dada en el sitio de
Balaguer diús nuestro siello menor a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
Probata.
1413, agost 30. Barcelona.
Sol·licita instruccions sobre les súpliques presentades en la seua audiència contra sentències reials.
Reg. 2.450, fol. 66-v; i CRD, núm. 393.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A la vostra gran excel·lència, ab ma letra, scrita en
present mes de agost, notifique que, aprés de la vostra benaventurada partença
d'aquesta ciutat, eren stades introduhides en mon consistori alscunes causes de
supplicacions deppendents e devellants de sentències o declaracions per vostra
gran senyoria dades e fetes. On, com jo, senyor molt excel·lent, no volgués conéxer
de les dites causes que anaven a confirmació, infirmació o comutació en millor
de les dites sentències e declaracions sens consciència e sabuda de la dita vostra
senyoria, a aquella humilment supplique que
que
senyor molt poderós, la dita vostra gran excel·lència, ab sa letra dada en lo setge
de Balaguer a
la certificàs sobre quins e quals fets e entre quals persones són stades dades o fetes
les dites sentències o declaracions. E que, haguda aquesta certificació, ella dita
vostra gran excel·lència me rescriurà de sa intenció sobre les dites coses. Per què,
senyor molt poderós, alguns de les Corts de Cathalunya que ací
diverses altres persones de qui és interés, sentida o sabuda la dita vostra resposta
sobre ço que dit és a mi feta, se són d'aquèn molt entrenyorats, scruxits e
clamats, dients que si la reparació de lur justícia, axí en e sobre lo fet de les dites
causes de supplicacions com en e sobre diverses letres e provisions que a vegades
se esdevé exir de vostre reyal cort, a llur parer injustes, se ha a fer segons les forma
e manera en la dita vostra resposta a mi feta contengudes, serà cosa a ells molt
dilatòria, sumptuosa, anujosa e no poch damnosa, com per mi sobre aquestes
coses, attés lo molt gran e molt ample poder de consentiment
de la dita cort per la vostra molt gran senyoria a mi donat, se pogués plenerament
provehir. A les quals coses, senyor molt magnífich, lus hé respost que yo per res
no y tocaria, mas que altra vegada jo
ço que ella d'aquèn me menaria. Per què, senyor molt excel·lent, yo, a gran
instància e importunitat de les persones demunt dites, altra vegada humilment
supplich a la dita vostra gran magnificència que, vist e regonegut lo dit poder,
còpia del qual li tramet dins la present interclús, e considerades les altres coses demunt
dites, me vulla de present rescriure e manar si sobre totes les dites coses
staré de tot en tot a la dita vostra resposta a mi ja feta, o si volrà que yo faça altra
cosa sobre aquelles. Lo Sant Spirit, molt excel·lent senyor, sia en contínua guarda
de la vostra reyal persona. Scrita en
any
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besan vostres
peus e mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
primogeniti facto per reverendum archiepiscopum
Terracone, cancellarium regium ut regentem
cancellariam domini antedicti
qui quidem regens eam vidit.Probata.
[...]
Al molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu
molt car, lo senyor rey.
1413, agost 31. Barcelona.
Li prega que excuse el retard dels ministrers de la seua capella.
CRD, núm. 394; i també reg. 2.449, fol. 14.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A la vostra gran senyoria significh que yo, havent plaer gran de oir los sons
e novelles obres dels ministrers de la vostra excel·lència exhibidors de la present,
hé aquells fet romandre ací ab mi per alguns dies. Per què, senyor molt poderós,
com jo los trameta a vostra magnificència, supplich humilment a aquella que sia
de sa mercé haver los dits ministrers, de la stada que ací per la dita raó han feta,
per escusats e que li plàcia no y prena anuig ne desplaer algú. Lo Creador de
totes coses, senyor molt virtuós, faça viure e regnar longament vostra gran senyoria
ab creximent de sa reyal corona. Scrita en
agost del any
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui basant peus e mans
se comana en vostra gràcia e benedicción.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, agost 31. Barcelona.
Demana informació sobre la seua salut, la del rei i la de la seua germana, la infanta Maria, i li
comunica el bon estat de la seua i de la de l'infant Pere.
Reg. 2.449, fol. 13v.
1413, setembre 1. Siti de Balaguer.
Li mana accelerar l'acció de la justícia en el cas de la mort de Samsó de Navers.
Reg. 2.421, fol. 53.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Sobre aqueix negoci del comés sobre la
mort d'en Sampsó de Navers, de tots jorns som congoxats e quasi és vergonya
que lo dit fet tant se dilata, car sabets bé com ho congoxàvem quant érem presents
en aqueixa ciutat. Per què de continent manats a nostres canceller e vicecanceller
que, per bones e no sospitoses persones, en lo dit fet façen ministrar
presta e spatxada justícia. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant
Spirit en sa custòdia e guarda. Dada en lo siti de la ciutat de Balaguer sots nostre
segell menor lo primer dia de setembre del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
Al ínclit e magnífich infant n'Alfonso, nostre molt car e molt amat
primogènit.
1413, setembre 1. Barcelona.
Comunica la conclusió de les Corts de Catalunya i l'estat dels diversos assumptes que hi
havien estat tractats.
Reg. 2.449, fols. 14-15.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Plàcia saber a vostra senyoria que la Cort, no contrastant la gran instància per mi de vostra part e mia a ells feta que volguessen prorrogar aquella, al·legants que per moltes rahons no era servey vostre ni bé de la terra, anit passada, entre
e
jatsia que entre ells haja agudes prou divisions e contrasts e sien stats en punt de
ruptura, però, Déus mercé e migançant lo treball meu e d'alguns de mon consell,
la dita Cort pres fi e conclusió la dita hora ab gran concòrdia e unitat, e digueren
a mi per final conclusió moltes bones paraules denotants a vostra excel·lència e a
mi gran naturalesa e humil subjecció, a les quals, senyor, yo per vostra part e mia
los responguí segons que, agut consell, me semblà que lo cars requeria, e axí,
senyor, ab gran plaer de tots, la dita Cort finà. És ver, senyor, que la dita Cort,
instant e tractant yo ab mon consell, ha remesa la forma de la seguretat dels
florins e totes altres coses açò tocants a
pus que n'í haja de cascun braç, e axí mateix, senyor, los han remeses tots los
affers e constitucions tocants en la cèdula dins inclusa, e de fet, senyor, foren les
dites constitucions fermades la dita hora concordadores per mi ab consell dels
senyor, de les constitucions e affers que concordaran, ans que jamés ferm en res,
consultaré vostra senyoria, e aprés hi procehiré segons aquella ordonarà. És ver,
senyor, que en la conclusió de la dita Cort, per gran instància d'aquella, fiu
publicar tres coses. Primerament, lo fet dels sclaus e de les leys de la terra arromançadores
e de les fembres públiques dels hostals, de les quals
consultada vostra senyoria. E segons vostra resposta, senyor, lo fet dels sclaus s'és
posat en forma de supplicació e per capítols ab respostes fetes per mi en cascun,
car axí hé trobat ab mon consell s'és fet dels altres drets impossats al General. E
sobre açò hé volguts veure los registres passats. Sobre lo fet de la constitució de
arromançar les constitucions, yo, senyor, haüt consell, hé provehit al dupte que
vostra senyoria havia de dar poder de corregir, car solament han poder de comprovar
ab los vertaders e antichs originals sens mudar substància, letra ni dicció.
Axí mateix hé provehit que los originals stiguen en lo vostre arxiu e sia a aquells
haüt recós, e jatsia, senyor, ab gran trebayll la cuyt haver concordada ab mon consell,
segons vostra ordinació, e sens tot perill e perjudici, e encara per major seguretat
de tot, no hé volgudes concordar les persones sens saber-ne vostra intenció
e voler. De la constitució, senyor, de les fembres, ja vós, senyor, m'avíets respost
que
açò hé fet ab consell de vostres consellers e meus e de diverses juristes, entre los
quals són stats vostre vicecanceller e tressorer, micer Pere Basset, micer Miquel de
Navés, micer Francés Ametla, micer Johan Navarro, e lo consell de tots appar per
scrits. Senyor, sobre lo fet de les hosts de les universitats, sta en veritat que yo, no
podent en altra manera fer los affers del préstech dels
consell, prometí e los de mon consell juraren a les dites universitats que si vós,
senyor, responent a les mies letres o lus, los atorgàvets gràcia de les dites hosts,
que yo
senyor, que vós denegaríets la dita gràcia o almenys manaríets que
millor partit que pogués e al menys temps. Ara, senyor, per tal com vós per vostra
letra me manats expressament que
agut mon consell e vehent que en altra manera axí mateix en les seguretats fahedores
les dites universitats no
dels affers, los hé atorgat un mes quant los
de secret a present. Senyor, la Sglésia persevera en sa supplicació e fan a mi tot
jorn apart grans crits e retrets e lamentacions. Yo
finalment recusen e donen per sospitoses tots los quatre jutges que vostra senyoria
los donà sobre los greuges notoris, car com no
algun, dien que han gran rahó no haver sperança en semblants jutges. Al·leguen,
senyor, que no han manera al món de proseguir los affers sinó ací, e suppliquen
que ací los donets jutges axí com havets als altres braçes, dients que us ho cuyden
haver ben servit, e que vostra senyoria los promès fer-los totes gràcies que fahéssets
als altres braçes. Encara, senyor, dien que, sguardant que ací és vostra archiu e
per consegüent vostres drets, e lo batle general e altres officials vostres, que vostres drets
serien ací mills anostrats, e specialment, senyor, pus que a vós, senyor, és la
sentència reservada, que si vehíets res fallir al procés, per vostra part lo poríets fer
fortificar. Par-me, senyor, que la dita Església serà fort desolada si per vostra senyoria
los és aquesta gràcia denegada. Sia vostra mercé d'aver-los per recomanats
e scriure
ajustar
assignar a les quitacions e càrrechs de la mia casa, car segons que diu mon
tressorer ell no ha manera d'aver diners. Los vostres missatgers qui són venguts de
Anglaterra, qui par que avien pres cambi de Bruges, m'an supplicat que us scriva
que vostre tressorer no
vuy, senyor, m'avets scrit, s'és dat bon recapte e tal diligència que de present vos
són trameses, e demà, senyor, hic partiran. Lo Creador de totes coses, senyor molt
virtuós, faça viure e regnar per sa infinida clemència longament vostra altesa ab
creximent de sa reyal corona. Scrita en
any de nostre Senyor
[...[
Senyor, sobre lo fet de
m'avia respost que, provehit en lo fet de les interlocutòries, ço és, que d'aquelles
pogués ésser appel·lat, vos plàcia que passàs en la Cort, yo, senyor, agut mon
consell, encara ab la dita provisió, hé reputat que açò fóra perillós per molts
sguarts si passàs per constitució, e per aquesta rahó hé servada manera que lo dit
fet, aprés que sia encara per mon consell mills vist, pas per via de pracmàtica e no
de constitució, per tal que, si la pràtica d'aquella mostra inconvenients, puga per
vostra excel·lència tostemps ésser reparada e corregida. Senyor, de la dita constitució
feta sobre les leys arromançadores tramet yo trasllat dins la present a vostra
excel·lència. Yo, haüt consell, hi hé vist tot ço que veure-hi hé pogut, e axí notifich-ho
a vostra senyoria, e sia de vostra mercé creure que yo e los de mon consell
de tot nostre poder guardam sobre vostres regalies e preheminències tot ço
quant és possible. Scrita axí com dessús.
Senyor,
lo vostre homil primogènit, qui besant peus e
mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
Petro Companyoni.
Dirigitur domino regi
1413, setembre 2. Siti de Balaguer.
Contesta diverses consultes de l'infant.
Reg. 2.381, fol. 35v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Vuy, dada de la present, havem rehebudes
tres letres vostres, ab una de les quals en favor del bras ecclesiàstich demanats per
nós ésser-los assignats en jutges als greuges hòmens residents en la ciutat de
vos responem que ja vos scrivim que no
vos descrivim que nostra intenció era que los jutges fossen lo bisbe de
en Berenguer de Bardaxí e micer Berenguer Colom, dels quals rahonablement
se deuen tenir per contents, los quals encara confermam, offertes que
nós ho farem cuytar e prestament spachar ací en Leyda, en tal manera que per
aquesta rahó aquells que ho hauran a prosseguir seran preservats de enuys, despeses
e afans. Ab la segona, cohaptats l'altra vostra letra que sobre lo fet dels venecians
nos tramases saber que, haüda la informació rehebedora per en Leonart de
Sos e en Guillem Mulet, podets provehir e respondre segons ja vos havem scrit.
Ab la tercera, nos notificats la intenció vostra e de vostra consell sobre lo fet dels
segons ha lo tenor de la dita vostra letra. E haja-us, molt car e molt amat
primogènit, lo Sant Spirit en sa custòdia e guarda.
[ciudat] [de] [Balaguer] [diús] [nuestro] [siello] [menor] [a] [dos] [días] [de] [setembre] [del] [anyo] [
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, setembre 2. Siti de Balaguer.
Mana que li envie bagatges i subministraments.
Reg. 2.383, fol. 122v.
Lo rey
Molt car primogènit: Bé sabets com vos havem scrit que
e certes altres coses contengudes en un memorial signat de mà de mossén
Diago Ferrándiz, secretari nostre, e tro ací no
som meravellats, sabent que
què us pregam que de continent entenats en trametre
e lo dit coure o pólvora, e totes les altres coses en lo dit memorial contengudes, e
manats-los que caminen dia e nit perquè prestament sien ací, car nós manarem
pagar als dits molers lur sou degut e acostumat entegrament del dia que partiran
tro ací sien e aprés tant com staran. E en açò, molt car primogènit, dats aquella
bona cura que
l'Espirit Sant. Dada en lo siti denant Balaguer sots nostre segell secret a
setembre del any
Gabrielis Mascaronis
mandato regio facto per Didaci
Ferdinandi
Probata.
[...]
Sub simili forma, mutatis mutandis, fuit scriptum archiepiscopo Terraconensis
et episcopo Legionensis hoc addito:
de continent
que sien seques, de grossària de un dit o dos, les més longues e leugeres que
puxen aquí atrobar. E tot açò hajam com pus prestament porets. Dada axí com
dessús.
Sub simili forma excepta addicionem predictam fuit scriptum Johanni
Ferdinandi
Idem.
1413, setembre 4. Barcelona.
Demana instruccions sobre la causa entre Saurina, vídua de Guillem Sagarriga, i els seus gendres,
Berenguer de Palol i Ramon Marquet, que ha estat apel·lada davant de l'audiència
de l'infant.
Reg. 2.443, fol. 39-v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A la vostra gran excel·lència, ab una letra scrita en
del mes d'agost, notifiqué que, aprés vostra benaventurada partença d'aquesta ciutat,
eren stades introduïdes en mon consistori alcunes causes de supplicacions
deppendents e devallants de sentències o declaracions per vostra gran senyoria
dades e fetes. On, com jo, senyor molt excel·lent, volgués conéxer de les dites
causes que anaven a confirmació, infirmació e conmutació en millor de les dites
sentències e declaracions sens consciència e sabuda de la dita vostra gran senyoria,
a aquella humilment suppliqué que
e ordonara per mi d'aquèn ésser fahedor. A la qual mia letra, senyor molt poderós,
la vostra gran excel·lència, ab sa letra dada en lo setge de Balaguer a
del dit mes d'agost, me respòs que yo clarament e distincta la certificàs sobre
quins e quals fets e entre quals persones són stades dades o fetes les dites sentències
o declaracions. E que, haguda aquesta certificació, ella, dita vostra gran excel·lència,
me rescriurà de sa intenció sobre les dites coses. Per què, senyor molt
poderós, a vostra excel·lent senyoria certifich que en una qüestió la qual se mena
entre la dona na Saurina, muller de maestre Guillem Çagarriga,
pobre e miserable persona, de una part, e en Berenguer de Palol e Ramon Marquet,
genres seus, de la part altra, per vostra senyoria fou donada sentència ab la
qual fou donat curador a la dita dona axí com a folla e inpensada, de la qual sentència
fou supplicat per la dita dona, e donades proves legítimes e suficients per
les quals fou trobat la dita Saurina haver bon seny, e per tal deure ésser haüda, e
segons que per diverses interrogacions per micer Miquel de Navés, relador de
la dita causa, fetes, appar clarament. E feta relació en la vostra audiència e hoïts a ple
los advocats de les parts e exquisits aquí los vots, resta en la dita causa donar sentència,
la qual lavors fou ordonada revocant la primera. On, com, senyor, sie stat
opposat per part dels dits genres que la dita sentència en millor commutadora per
mi no
de jutge superior, axí com vos, senyor, sòts, supplich a vostra alta senyoria
me vulle de present rescriure e manar què li
dites parts se pusque administrar justícia, aquella que
molt excellent senyor, sie en contínua guarda de la vostra reyal persona. Scrita en
Dominus primogenitus mandavit michi
Petro Compnayoni.
Probata.
1413, setembre 4. Barcelona.
Li comunica que li ha remés els bagatges que li havia demanat en cartes anteriors i l'informa
dels assumptes tractats en la comissió de les Corts catalanes i de les necessitats del governador
del Rosselló.
Reg. 2.449, fol. 17.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De vostra gran senyoria hé reebuda per lo portador una letra sobre lo fet
del coure, pólvores de bombardes, picapedrés e altres coses en lo memorial de
mossén Diago Ferrández de Vadillo contengudes. Senyor, ja ha dos o
que les pólvores e
trobar en aquesta ciutat, són stades trameses a vostra excel·lència. Axí mateix, senyor,
hic són vuy ja partits los
memorial, jatsia que ara en la dita letra ne demanats
ja vuy, senyor, vos en hé trameses gran partida, e lo restant sta prest per sperar
adzembles, per les qual havem tramés per los lochs circumvehins, car no se
trobaven pus. Senyor, yo e los de mon consell havem tant instat aquests
la Cort que finalment, aprés prou empatxament, ells han acordat que la embaxada
de la Cort, qui són l'abat de Monserrat, en Castellbisbal e micer Bonanat Pere,
s'ich partirà demà per anar a vostra excel·lència, e deuen-se
florins que vós, senyor, demanats, bé que
ciutat ven censals. Senyor, les difficultats d'aquests affers seran, primerament, de la
seguretat.
d'aquesta revocació que vós, senyor, m'avets tramesa.
justícia que alguns volen sobre los creedors de les rendes de Mallorques qui
dien gitats de possessió d'aquelles.
vos hé scrit, e altres coses semblants. Senyor, de present hé haüdes letres del
governador de Rosselló, e per ell mateix translat de letres que han haüdes los
cònsols de Puigcerdà, segons les quals par que deuen fort prest intrar
e certs ballesters. Lo dit governador me scriu que la gent d'armes que tenia
l'à jaquit per fretura de paga o de sou, e que seria bo que fos acorregut de gent
de cavall e de peu per vós, senyor, o per lo General. E segons lo dit governador
m'à scrit, en aquella mateixa forma ho ha tot fet saber a vostra excel·lència. Sia
de vostra mercé, senyor, respondre e provehir prestament al dit governador e manar
a mi si ni com volets que li responga. Lo Creador de totes coses, senyor molt
excel·lent, faça viure e regnar longaments vostra altesa ab creximent de sa reyal
corona. Scrita en
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besan peus
e mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
Petro Companyoni.
Dirigitur domino regi predicto
1413, setembre 4. Barcelona.
L'informa de les reclamacions al Reial Patrimoni del regne de Mallorca i de les seues
conseqüències.
Reg. 2.450, fol. 67-68.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Entés hé que, per tal com a vostra excel·lència, stant ací, fon supplicat per
los consellers d'aquesta ciutat e per los personers dels contractes apel·lats d'en
Luqui Scaramp e d'en Francesch Dauder, als quals són obligats, entre les altres
coses, les rendes e altres drets de la Procuració reyal de Malorques, que com lo
procurador reyal del dit regne fos tengut migençant sagrament e homenatge respondre
a ells o a lur procurador íntegrament de les dites rendes e drets, deduïts
tan solament los càrrechs expressats en lurs contractes, e d'açò fosen e sien stats
en possessió pacífica, en P. de Casaldàguila, novellament provehit per vós, senyor
del offici de la dita Procuració reyal de Malorques, no ha volgut ne vol, sens
vostre exprés manament, prestar lo dit sagrament e homenatge segons que havia
prestat e servava lo procurador reyal del dit regne derrerament mort. E axí mateix,
que en aquells dies fon per ells donat greuge en la cort qui
per vostra senyoria als cathalans, la prosequció del qual havien cessada per ço com
per vostra senyoria los fon dit que
lurs contractes ab salvatat que per açò no entenia a aprovar ne improvar lurs dits
contractes. E que per açò, senyor, havien donat càrrech en Jacme Sala, qui partí
d'ací ab vostra senyoria e qui és
aquella, e en Berenguer de Bardaxí, al qual vós, senyor, ho comenàs; e lo qual
Jacme Sala, segons dien, axí com aquell qui poch ho entenia, ha aportada una
letra qui
censals als dits curadors, la qual cosa, segons affermen, és mès gitar-los de possessió
per vós, senyor, e per lo dit procurador reyal, com de les dites rendes íntegrament
dege ésser respost als dits personers que aquelles convertesquen en pagaments
de les pensions degudes e devedores de lurs censals, e puys en luicions
d'aquelles e messions, segons en los dits contractes als quals ho refferen és contengut,
que conservar-los en aquella. Per què los dits personers e encara los
consellers d'esta ciutat ara, ab no poca instancia, proseguexen e demanen que lo
dit greuge sia per justícia proveït, e que ells, qui axí per vostra provisió, segons
affermen, són, parlant ab tota humil e subjecta reverència de la vostra senyoria,
privats de lur possessió de reebre les dites rendes, sien reduïts e restituïts en
aquella. De la qual instància, molt alt senyor, atesos los instadors del dit greuge e
personers del dit contracte, dels quals ni ha molts barons, nobles, cavallers e
ciutadans d'aquesta ciutat qui caben en la Cort, e encara los diputats per raó de
lur offici, car lo General de Cathalunya hi ha més de
e moltes vídues e pubils, e lo qual, segons affermen, ha just fundament, se poria
seguir dilació al espetxament dels
Cort novellament atorgats e consentits, e axí ho menassen que u faran tro lo dit
greuge sia per justícia bé provehit. Per què, molt alt senyor, jo, vehent la dita
instància e considerant lo cas e necessitat que vostra senyoria ha de haver la dita
quantitat, certificant aquella de les dites coses, la supplich que hi vulla prestament
proveir per tal que en lo desliurament de la dita quantitat per la dita raó no
intervenga dilació, e rescriure a mi o manar ço que li
senyor molt excel·lent, tinga en sa contínua guarda la vostra reyal persona. Scrita
en
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besan vostres
peus e mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
Petro Companyoni.
Regens officium vicecancellarie dixit hanc
posse expediri, non obstante
capitulo curie. Bernardus
[...]
Al molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu
molt car, lo senyor rey.
1413, setembre 5. Siti de Balaguer.
Dóna instruccions per negociar amb les Corts de Catalunya i demana que li envie
picapedrers.
Reg. 2.403, fols. 82v-83.
Lo rey
Molt car primogènit: Vostra letra havem reebuda, ensemps ab la cèdula dins
aquella interclusa, tocants los afers e constitucions d'aqueix principat de Cathalunya,
los quals afers e constitucions, segons par, són stades remeses a les
persones ab ple e bastant poder a aquelles donat per la Cort, lo qual poder dura
fins al
responem-vos que, per tal com los affers e constitucions dessús dites són de gran
caler, molt poderoses e arduus, volents sobre aquelles ab gran consell e maturitat
veure, e vistes e regonegudes a ple ab nostre consell, segons que
qualitat dels afers requer, nós vos respondrem distinctament a cascunes de nostra
intenció e voler. Tant solament, molt car primogènit, vos responem al fet dels
florins en cas de
e vuytubri, que us pregam e encarragam, axí stretament com podem, que traballets
e tingats manera ab les dites
necessaris, considerada la exequció dels affers en los quals va e redunda tot lo bon
stament e repòs de la cosa pública de nostres regnes e terres. Axí mateix vos pregam,
molt car primogènit, que axí com nos devíets trametre
nos en trametats
part que
ésser feta cautela neccessària a la reddició de son compte. E en açò no haja falla.
E sie vostra guarda, molt car primogènit, l'Espirit Sant. Dada en lo siti denant
Balaguer sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
Gabriel Mascaroni mandato regis facto
per Didacum Ferdinandi
1413, setembre 5. Barcelona.
Torna a demanar instruccions sobre les negociacions amb els venecians.
CRD, núm. 402; i també reg. 2.449, fol. 17v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De la vostra molt alta senyoria hé reebuda una letra sobre la remissió que
vostra excel·lència ha a mi feta del delliurament e spachament dels venecians, a la
qual responch que yo, hagut consell, parlant ab reverència de la vostra altesa, no
puix a present delliurar aquells fins que vostra celsitud haja a mi respost a una
letra que últimament li hé tramesa sobre moltes coses toquants gran substància
d'açò que
vostra magnificència si ha haüda la dita letra o no, e stiga ab dupte no sia perduda,
tramet yo transllat d'aquella a vostra altesa, interclús dins la present, a fi que
vostra excel·lència puxa pus del·liberadament manar a mi què serà de sa mercé
yo faça en lo spatxament dels missatgers dessús dits, los quals fan gran instància e
congoxen molt terriblement que sien spatxats prestament. Senyor molt excel·lent,
la dita letra fon liurada a
en mans de vostra senyoria, la qual nostre senyor Déus per infinida clemència
faça viure e regnar longament ab creximent de sa reyal corona. Scrita en
a cinch dies de setembre [del] [any] ·[MCCCC]XIII·.
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besant peus e
mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
Probata.
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, setembre 5. Barcelona.
Exposa les queixes de la reina Violant per l'embargament de 10.000 florins que el rei Ferran
li havia assignat. Sol·licita al rei que nomene bons veguers per a Barcelona i el Rosselló i
que obligue el veguer de Girona a regir el seu ofici. Li comunica que reté el doctor Juan
Gonzálvez.
Reg. 2.449, fol. 17v-18.
1413, setembre 6. Barcelona.
L'adverteix de l'enviament de bagatges.
Reg. 2.449, fol. 18v.
1413, setembre 7. Barcelona.
L'informa sobre els excessos comesos pel sagramental contra mossén Riambau de Corbera,
algutzir reial.
CRD, núm. 408; i també reg. 2.449, fol. 19.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A la vostra molt excel·lent senyoria significh que ací se ha sdevengut un
fort cas del sagramental de Vallès, qui és vengut sobre lo loch de Linars e han fet
tala gran en lo terme d'aquell e són entrats en lo castell qui és del amat alguzir
meu mossén Riambau de Corbera, faent-hi ço que
alt, jatsia yo, tantost com ho sabí que y foren arribats, los agués scrit e manat que,
cessants de la dita tala, se desaplegassen, e aprés per rahó d'açò los agués enviat lo
veguer d'aquesta ciutat que
ells, emperò, en menyspreu de mos manaments, no
faeren contínuament la dita tala tant com los plagué. Per què, senyor molt excel·lent,
com yo, haüt consell, haja fets pendre alguns capitans e altres hòmens
dels pus principals del dit sagramental qui foren en la dita tala, contra los quals
faç enquerir e fer-ne fer bon procés, de manera que hi sia feta complidament la
justícia que
volen aquí anar per inpetrar de vostra altesa qualque provisió empatxant-mi en la
dita justícia, supplich humilment a vostra magnificència que sia de sa mercé e li
plàcia de no tocar-me en lo dit fet, ne encara en altres que yo tenga ací entre
mans. Car, molt alt senyor, axí en lo dit fet com en los altres dessús dits, yo, haüt
consell, hi hé començat procehir de tal manera que serà mills vista e discutida la
justícia ací, attés que y ha molts notables e bons juristes e que les proves se hauran
ací fàcilment que no en altra part. Però, senyor molt alt, vostra excel·lència
faça ço que plasent li serà. Lo Creador de totes coses, senyor molt poderós, faça
viure e regnar longament vostra altesa ab creximent de sa reyal corona. Scrita en
Barcelona a
primogenitus
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besant peus e
mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
Probata.
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, setembre 8. Siti de Balaguer.
Li envia les respostes per a les Corts de Catalunya i un memorial sobre aquest mateix assumpte
amb en Francesc Basset.
Reg. 2.383, fol. 125v.
Molt car primogènit: Remetem-vos dins la present interclusa la cèdula que
trametets sobre
fetes per nós a cascun dels capítols de aquella, segons en aquella porets veure,
pregants-vos, molt car primogènit, que us conformets ab les dites respostes. E sia tostemps vostra guarda l'Esperit Sant. Dada en lo siti denant Balaguer sots nostre
segell secret a
[...]
Memorial de ço que deu explicar micer Francesch Basset, en vigor de les
creències que se
de Tarragona, bisbe de León e al vicicanceller e al tresorer del senyor rey:
Primerament, darà la letra al dit bisbe de Leó, e ab ell ensemps darà la letra
al dit senyor primogènit, als quals tan solament explicarà la deliberació que
senyor rey ha haüda sobre lo procés de
rey té assatjat son enemich, ha loch lo usatge. E que
present Jayme d'Urgell, lo qual notòriament, per les coses per ell fetes et cetera,
és enemich del dit senyor e
Jacme ha fetes confederacions e ligues ab gents strangeres qui deuen entrar en lo
regne per debel·lar lo príncep e dampnificar la terra.
que lo dit senyor tramet a ell principalment per dues coses sobre lo present negoci.
La primera, per explicar-lus la deliberació dessús dita, la qual s'és feta sobre
dit usatge ab gran e madur studi per solenes letrats, ço és, micer Bernat Miquel,
micer Bernat Miquel
Johan de Subirats, micer Francesch Basset e micer Berenguer Monmany, los quals
tots concordes, en presència del bisbe de
Bardaxí, han votat sens discrepància alguna que
de dret en dret en dret
ordinació de la letra ordonada sobre la convocació del dit
fortificació de la qual letra, si cosa alguna s'í porà adobar per lo dit primogènit e
son consell, que
Leó, donarà al dit archabisbe la sua letra e explicar-li ha apart largament les dites
coses. E aprés, en presència dels dits primogènit e bisbe de León, per tal que ells
tots
e tresorer les sues letres, les quals, aprés que lus haurà explicades les dites
dues coses, tindrà manera que vinguen denant lo primogènit e los dits archabisbe
e bisbe, e en presència rahonarà les dites coses e per animar aquells e redificar
aquellas en lur coratge e enteniment. E aprés donarà les letres a micer Bernat
Miquel e en Jacme Calliç, comunicant ab ells sobre la dita deliberació en la qual
en la ciutat de Leyda ells, segons dessús és dit, han prestat lur vot. E aprés donarà
les letres als consellers de
e en Ferrer de Gualbes, e a mossén Johan Ferrándiz de Heredia e a mossén Berenguer
d'Olms, als quals semblantment explicarà les dites coses.
E informats e animats a ple tots los dessús dits sobre lo present negoci, lo
dit primogènit appell son consell, en lo qual sien los dits archabisbe e bisbe e
vicicanceller, tresorer, micer Bernat Miquel, en Jacme Calliç e micer Bernat dez
Pons, el qual donarà la letra que se
los altres qui hauran a ésser en lo dit consell sien primerament avisats e informats
del negoci, e en presència del dit primogènit e de tot son consell explicarà
disertement e bé les coses dessús dites, gardant-se en sa explicació de posar
res en dubte ne demanar sobre açò consell, sinó posant la dita diliberació per
ferma e irrevocable e ésser santa e justa e rahonable, e sobre la ordenació de la
letra de la convocació e
parer, e que sia prestament exequtada.
correu volant al senyor rey ab letres sues e dels dits primogènits, archabisbe e bisbe,
vicicanceller e tresorer demun dits, certificant-los de la resposta e asentiment
que sobre açò seran fets en lo consell del dit primogènit, per tal que, si debat algú
o dubte eren moguts, ço que no és presumidor, lo dit senyor hi pusca provehir,
com tot espetxament del present negoci sia gran triga, considerada la qualitat e
ponderositat dels negocis.
Dominus rex mandavit michi
Johanni
1413, setembre 8. Siti de Balaguer.
Li comunica l'acord pres pel Consell Reial sobre l'aplicació de l'usatge
el nomenament dels jutges per als greuges del braç eclesiàstic.
Reg. 2.403, fols. 84-v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Per haver consell ja si
namque
solemnes letrats de Cathalunya, ço és, micer Bernat Miquel, micer Jacme Calliç,
micer Berenguer Colom, micer Johan de Subirats, micer Francesch Basset, micer
Ramon Doso e micer Berenguer de Monmany, los quals, tots concordes, en presència
del bisbe de
discrepància alguna que
dret loch en lo cas present per ço que tenim assatjat Jayme d'Urgell, lo qual per los actes per
ell fets és notoriament enemich nostre. Per què, molt car primogènit, significants-vos
la deliberació dessús dita, la qual, Déu volent, entenem fer exeguir, pregam e
encarragam-vos affectuosament que
Tarragona, ab lo bisbe de León, ab lo vicecanceller e ab lo tresorer nostres, als
quals nós sobre açò scrivim de present, e animants aquells a tenir e sostenir en lo
vostre consell que la deliberació dessús dita és santa, justa e fort notable. En la
letra que
Església vos fa instància e us conguxa contínuament per rahó dels jutges donats
per nós sobre lo fet dels greuges, donants los dits jutges per suspitosos, de què
som maravellats, considerada la qualitat de les persones, car lo bisbe de
no és persona de suspita, ans gran e de lur bras mateix, al dit don Berenguer
no li va interés e menys a micer Berenguer Colom, e ells són tals persones
de literatura e de consciència en los quals rahonablement no pot ésser
causada alguna suspita. Per què en açò, molt car primogènit, nós hi provehirem
segons ben vist serà. E sia vostra guarda l'Espirit Sant. Dada en lo siti denant Balaguer
sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
1413, setembre 9. Siti de Balaguer.
Contesta dues cartes seues sobre la qüestió dels venecians i del sagramental, i li mana que
prenga dos castells de la frontera.
Reg. 2.402, fol. 44-v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Dues letres havem rehebudes, ab la una
de les quals interclusa nos trametets trallat de una altra letra a nós tramesa sobre
lo fet dels venecians; ab l'altra nos notificats la resistència feta per los del sagramental
a alcuns officials nostres, per què tenits presos alscuns capitans de aquell. A
la primera, vos responem que la dita primera letra vostra rehebem e us responguem
de continent a aquella, de la qual resposta, si aquella no havíats haüda, vos
trametem trallat interclús en la present. A la segona, som contents que de la dita
resistència e altres de fets axí inormes façats rigorosa justícia, car nostra intenció
no és de tocar-hi un punt encara que recórregan a nós.
amat primogènit, per les noves que
necessari provehir a la securatat dels castells e forces situades en los passos o ports.
On, com mossén Johan Cortit, qui segons som informats és aquí en
haja un castell fort que
aquí, altro apellat Orquau e una vila appellada Conques, vos manam que, ab les
pus millors e honestes maneras que porets, ginyets e façats que aquelles meten e
deliuren en nostres mans e poder, e de qui nós volrem, solament per securatat del
present temps. E vós assegurats-los en nom nostre que aquells les seran restituïts
sens alcun dampnatge e diminució dels béns en aquells residents. E si per ventura
ab giny no ho volien fer, ab qualque color, vós, assegurats d'ells, els
ho hajen afectuosalment complit, car cosa és molt expedient e necessària a
nostre servir. Dada en lo siti de Balaguer a
Berenguer d'Olms.
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, setembre 8. Siti de Balaguer.
Li demana que aconseguesca de la ciutat de Barcelona cent o
un mes de sou pagat.
Reg. 2.403, fols. 86.
Lo rey
Molt car primogènit: Com hajam sabut certament que gents estrangeres se
apparellen per entrar en nostres regnes per dampnificar aquells, e per consegüent,
per resistir e ofendre aquells hajam neccessària e vullam més gent d'aquella que
ja tenim ací, per ço us pregam, molt car primogènit, affectuosament que de continent,
vistes les presents, remoguda tota dilació, hajats per via de sou d'aqueixa
ciutat de
del dia que faran la muestra e partiran per venir a nós contínuament comptadors,
d'aquells
de continent la dita gent d'armes, e sia destra e de la mellòs estofa que porets
trobar aquí, remoguda tota triga e dilació, les quals serien molt perilloses. E sie
vostra guarda, molt car primogènit, l'Espirit Sant. Dada en lo siti denant Balaguer
sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
E si era cas que no poguéssets haver axí promptament los dits
fets almenys que vinguen de continent
venir per temps de un mes, donats-lus sou a
Gabriel Mascaroni
mandato regio facto per Didacum Ferdinandi
Probata.
1413, setembre 9. Siti de Balaguer.
Li mana que dicte justícia en la causa d'Hug de Vilafranca.
Reg. 2.403, fols. 88-v.
Lo rey
Molt car primogènit: Vostra letra havem rebuda sobre
per part de mossén Huc de Vilafrancha als
E aquella entesa, vos responem que a nós plau e volem que sobre açò façats
justícia spatxada, totes dilacions apart posades. E sia, molt car primogènit, vostra
guarda l'Espirit Sant. Dada en lo siti denant Balaguer sots nostre segell secret a
facto ad relacionem Didaci Ferdinandi
Probata.
[...]
Sub simili fuit scriptum archiepiscopo Terrachonae et episcopo Legionis.
Item alia similis consiliariis Barchinonae.
1413, setembre 10. Siti de Balaguer.
Li envia diversos presoners de la vila d'Albesa per tal d'evitar-ne la sublevació.
Reg. 2.402, fol. 44v.
Reyna mui cara e mui amada muller: Por tal que la villa d'Albesa no se
pueda rebellar e los habitadors de aquella no puedan fer tractar algunas cosas que
tocassen desservir nuestro, vos enviamos a Jaume Florejahas, Bernat de Florejachs,
fillo d'en Francesch de Florejachs, Fructoy Gerona, fillo d'en Pere Gerona, Bertomeu
Mara, fillo d'en Bertomeu Mara, Bernat Rog, fillo d'en Jaume Roig,
Bertomeu Gerona, fillo d'en Bernat Gerona, Remonet Jordà, fillo d'en Remon
Jordà, e Jullià Castelló, fillo d'en Guiamó Castelló, e Meach Albarà, fillo major de
na Fahina, habitadores de la dita villa, e así fetlos tener bien guardados en aqueix
castillo, e que no ixquan de aquí empero vayan sueltos. E hajaus en su guarda la
Santa Trinidat. Scripta en el sitio de Balaguer diús nuestro siello menor a
de setiembre, anyo
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
1413, setembre 10. Siti de Balaguer.
Li demana que li envie diversos mestres armers i d'altres subministraments.
Reg. 2.383, fol. 128v.
Lo rey
Molt car primogènit: Com en aquest reyal sien necessàries gran colp de
lances largues, lances manereses e de viratons, pregam-vos, molt car primogènit,
que de continent façats venir ací
càrragues de les dites lances e viratons per vendre ací aquells. E açò per res no
haja falla. E sie, molt car primogènit, vostra guarda l'Espirit Sant. Dada en lo siti
de Balaguer sots nostre segell secret a
matex, molt car primogènit, nos trametets de continent sens tardar hora
de cànem de
cordes tan grosses com la breó del bras. E açò fets prestament. Dada axí com
dessús.
Gabriel Mascaronis mandato regio
facto ad relacionem Didaci Ferdinandi
Probata.
1413, setembre 11. Siti de Balaguer.
Li mana fer justícia en la qüestió del sagramental.
Reg. 2.402, fol. 45v-46.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Per la ciutat de
de la Seu de aquella nos fon tramesos misagers suplicants-nos volguésem reservar
del fet del sagramental e de mossén Rambau de Corbera, la qual cosa nós no
havem volgut atorgar, ans expressament les havem dit que vós al vostre consell les
farets mera justícia, oferint-los de scriure-us-en. E per ço vós trametem la
present, manant que segons nostra offerta ho metats en execució. E haja-us, molt
car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció et guarda.
Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell major a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, setembre 11. Siti de Balaguer.
El comissiona per fer justícia en l'assumpte del sagramental.
Reg. 2.402, fol. 46v-47.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Per la ciutat de
del capítol de la Seu de aquella, axí com a protectors del sagramental, són
venguts a nós missagers supplicants-nos que deguéssem reservar a nós e nostra
conexença lo fet del sagramental, forma e conexença de aquell, que s'és mogut
contra mossén Riambau de Corbera o son fill e d'altres, fins que fossen aquí
que
deliberat que vós, axí sobre lo dit sagramental com sobre la forma de aquell e
altres coses concernents lo dit fet, segons per les parts serets request, dits aquells
de qui serà interés en lur dret, façats justícia e compliment de aquella a quescuns
segons trobarets ésser fahedor per justícia. E haja-us et cetera. Data ut supra [en] [lo]
[siti] [de] [Balaguer] [iús] [nostre] [segell] [menor] [a] [ ·XI·] [dies] [de] [setembre] [del] [any] [·MCCCCXIII·].
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1413, setembre 13. Siti de Balaguer.
Li comunica que ha nomenat Bernat Ferrer, habitador de Barcelona, com a argenter de
l'infant.
Reg. 2.381, fol. 42.
1413, setembre 13. Siti de Balaguer.
Credencial a favor de Pere Sagarriga, arquebisbe de Tarragona, i d'Alfonso de Argüello, bisbe
de Lleó, per a tractar l'assumpte del sagramental.
Reg. 2.381, fol. 43.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Sobre lo fet del sagramental nós havem
informats per nostres letres plenament de nostra intenció los reverent, venerable e
amat canceller e consellers nostres, l'arquebisbe de Tarragona e lo bisbe de Leó,
als quals vos manam donets plenera fe e crehença sobre lo dit fet a tot ço que de
nostra part vos diran, axí com si nós personalment vos ho dehíem. E haja-us,
molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda.
Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell menor a
any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1413, setembre 13. Siti de Balaguer.
Li comunica que ha nomenat Ramon Batlle com a secretari de l'infant.
Reg. 2.403, fol. 90v.
Lo rey
Molt car primogènit: Per ço com som informats que havets fretura de
secretaris, trametem a vostre servey lo feel scrivà de manament nostre en Ramon
Batle, lo qual volem que del dit offici contínuement vos servesca. Per què us
pregam que
Sant Espirit vostra guarda e protecció de vostra persona. Dada en lo siti
de Balaguer a
1413, setembre 13. Barcelona.
Contesta dues cartes anteriors del rei relatives al reclutament de gent armada per a la frontera,
a l'assumpte del sagramental i d'altres temes.
CRD, núm. 1.479 bis; i també reg. 2.449, fol. 20.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De vostra gran senyoria hé reebudes dues letres, e primerament tant com
toca lo fet dels
de Rosselló en los passos e ports, yo, senyor, hé scrit als lochtinent de governador
e cònsols de Perpenyà e al batle general, qui són a Perpenyà, que de present
donen sou a la dita gent, la qual los hé tramesa per memorial, e la facen pujar als
dits ports. E per tal com sens diners semblants coses no
tractat ab aquests
present, jatsia ab gran difficultat, prestaran
restaven dels
no
compte e
Tarragona per correu fort cuytat ha scrit al dit governador, son frare, avissant e
carregant-lo segons és necessari e vós havets manat. Dels altres
cavall, senyor, que demanats d'ací per anar aquí, yo encara no hé pogut acabar ab
los dits
missatgers que hajen obtengut de vostra senyoria ço perquè són trameses, e
encara confirmació de algunes constitucions que acorden ací, e lavós són apparellats,
segons dien, de liurar tota la quantitat. En altra manera, al·leguen que no
poden pus avant procehir. Per què, senyor, sia de vostra mercé ab gran celeritat
spatxar los dits missatgers e servar manera que ells ab gran cuyta scriven ací als
dits
excel·lència serà vist que aquelles deja atorgar, car en altra manera, segons lur
disposició e brevitat del temps de lur poder, qui passa divendres, lo préstech dels
e enpatxament. En aquest endemig, senyor, yo faç en aquesta ciutat e terra cercar
la gent que vós volets; a present trob-ne fort pochs per rahó del poch sou, de què
tothom se clama. Però, senyor, fort prestament vos scriuré ço que trobaré, bé que
aytanpoch en lo endemig no hé de què
lo fet de la resistència del sagramental, yo hé provehit hé procehit e faç procehir
justament e deguda, e per forma que tota la terra sta pla e ab gran temor de la
vostra justícia e mia, segons per altra letra pus specificadament vos hé scrit.
Senyor, yo no hé pogut trobar que mossén Johan Cortit sia ací. En lo fet de
n'Orcau procehiré segons manats. Senyor, en fet d'en March Torell se ha provehit
sàviament e ab tal manera que ell, senyor, no ha acceptat ni acceptarà lo consolat
de Gènova, jatsia ne sia stat ab gran instància pregat. E per les coses dessús dites,
senyor, creech que sia respost a les dites dues letres vostres, e encara an aquella
que havets tramesa als arquebisbe de Tarragona e bisbe de León. Lo Creador de
totes coses, senyor molt excel·lent, faça viure e regnar longament vostra altesa ab
creximent de la sua reyal corona. Scrita en
any de la nativitat de nostre Senyor
merçé de vostra excel·lència que prestament scriva a mi sa intenció sobre
la reyna dona Yolant de què yo a vostra senyoria hé ja scrit, car la dita reyna e
molts per ella me
promogenitus.
Senyor molt poderós, segons ara hé sabut, lo dit Johan Cortit és a la Pinyana
o a Vallfegona, qui és pres de aquí.
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besant peus e mans
se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, setembre 14. Siti de Balaguer.
Remet un debitori a favor dels diputats del principat de Catalunya perquè el signe.
Reg. 2.381, fol. 43.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Nós havem firmat debitori als diputats
del Principat de Cathalunya dels
par-nos que y vúllan ferma vostra. Per qué us manam que
trametem. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa protecció
e guarda. Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell menor a
setembre, any
en la Cort concordades e a nós trameses.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, setembre 14. Siti de Balaguer.
Li demana informació sobre la capacitat i la posició social de Pere de Sarrià, Arnau Busquets i
micer Berenguer Desvall.
Reg. 2.384, fol. 67.
[Civitatis] [Barchinonae].
Lo rey
Molt car primogènit: Lo missatger de la ciutat de
nostra cort nos ha supplicat que fos de nostra mercé, segons se deu fer per bona
costuma e constitució de Cathalunya, fer comissió a mossén P. de Sarrià, a
de Busquets, ciutadà de Barcelona, e a micer Berenguer dez Vall, [com] los
consellers de la dita ciutat, stants nós aquí, haguessen a nós supplicat e nós a
memòria haguéssem aquells menats scriure en lo libre a nostre secretari. E com
nós, attés que no havem plena notícia dels damunt dits, jassie bon testimoni
hojam d'ells, dubtem ací fer la dita comissió, pregam-vos que us informets bé de
la suficiència e promenia de aquells. E si trobarets que sien persones bones e
sàvies e pertanyents a la dita comissió, volem que aquella los manets fer de part
nostra. E sie, molt car primogènit, vostra contínua protecció e guarda l'Espirit
Sant. Dada en lo siti denant Balaguer sots nostre segell secret a
setembre del any
1413, setembre 14. Barcelona.
L'informa que la comissió dels divuit ha atorgat lliurar-li 6.000 florins pels 200 rossins que el
rei els havia demanat, i li comunica que ja li ha enviat els bagatges sol·licitats. Demana que
li lliure els 5.000 florins que les Corts catalanes li havien atorgat per a sa casa i suplica al
rei que done una resposta sobre el tema de les imposicions sol·licitades per les universitats.
Reg. 2.449, fol. 21v.
1413, setembre 14. Barcelona.
Recomana mossén Joan de Sessé, mossén Llorenç de Heredia i Lluís Aguiló.
Reg. 2.449, fol. 21v.
1413, setembre 14. Barcelona.
Sobre la resistència dels homes del sagramental contra mossén Riambau de Corbera.
Reg. 2.450, fols. 71-72; i també CRD, núm. 420.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Per avisar estesament vostra gran senyoria de ço que s'és procehit per mi
en la resistència feta als officials reals per los del sagramental faents tala en lo
castell e béns de mossén Riambau de Corbera, stants los dits castell e béns del dit
mossén Riambau en mà e poder dels dits officials, certifich la dita vostra gran
senyoria que yo, per certs ardits e dubtes de què era certificat per los dits officials,
los quals bé acompanyats havie tramesos a Granollers per pendre e haver aquells
més hòmens que porien dels qui havien feta les dites resistència e tala. E de fet ne
havien preses bé
consell axí ab juristes com ab altres, acordí que, per seguretat dels dits officials e
per certes exequcions que y eren fahedores, segons lo cas e ço que apparia per
procés e altres rahons requerien, yo devie anar personalment en lo dit loch bé
acompanyat, e axí s'és seguit. Però, senyor, ans de ma partida foren ab mi los
consellers d'aquesta ciutat ab alguns del capítol, dients que la conexença del
sagramental venie a ells o almenys la devie fer yo ab consell dels advocats de la
dita ciutat e no en altra manera, e altres paraules, per desviar los dits meu procehiment
e anada, als quals fon per mi e alguns de mon consell satisfet segons se
devie. E que l'endemà yo partí d'ací ab
primers, e quant fuý en la dita vila haguí mon consell ab los vostres vicecanceller
e tresorer e altres juristes e lechs, e en lo dit consell alsguns no foren axí forts en
lur oppinió e consell com eren stats de primer, però los més tenien que, atteses
les grans resistència e inobediència, que certs dels dits delats qui eren pus principals
en la dita resistència devien ésser exequtats. Emperò, los dits vostres vicecanceller
e tresorer tingueren que sens deffensions no
vinguessen en
E yo, attés que ells són vostres grans officials e que donaven tal consell, dubtí
fer ço que primer era stat acordat. E que en aquest instant vingueren altres dos
per part de la ciutat, e un per lo capítol, continuants la primera instància ab moltes
paraules qui, segons son informat, no stan axí en fet, les quals anaven a dilatar
les exequcions e favorejar los delats, als quals axí matex fon respost e satisfet,
dient-los que açò no era d'aquelles cases qui
dits advocats, segons forma del privilegi del dit sagramental, ans era procés de
grans resistència e inobediència, de què solament se havie a conéxer, punir e
corregir per vostra gran senyoria o per mi en nom d'aquella. E que
que
mantenir e esforçar són strets e tenguts, devien instar que s'í fes bona e breu
justícia, a què no satisferen segons se merexia. E que aprés, senyor, en ma tornada,
haguda vostra resposta, yo ab cert consell maní que un dels dits delats pus
principals fos exequtat, e axí s'és seguit, car ell fet penyar en un arbre. E que los
altres delats són stats manats ací e mesos en la presó. E de fet se streny lo procés
tant com és possible per procehir e exequtar ço que per justícia se deurà fer, jatsia
que
exequció dels dits delats, los quals, segons la enquesta e procés d'aquèn fets, són
axí culpables de crims detestables que ya tro ací han trobada més misericòrdia
que justícia. E que tota ora que vostra senyoria ho manarà, vos trametré còpia del
dit procés, lo qual donarà callament rahonable en aquells qui rahonen lo contrari.
E que sobre açò han tramés en Gabriel Cardona a vostra excel·lència. E que ara
hi volen trametre altra missatgeria major per desviar lo dit fet o que vingue a
composició sens que primer no
segons lo cas merex, qui profitarà en altres coses majors qui de necessitat ó
requiren. E majorment, attés lo temps, hon molts prenen atreviment de parlar.
Per què, senyor, vos plàcie e sie vostra merce desenganar los dits misstagers segons
que
lo bon stament de la terra, hage son degut compliment e sie exempli als
actes sdevenidors, en tal forma que, per satisfacció de vostre honor e mia, qui és
glòria vostra, haya manera de portar lo dit fet en aquella deguda fi que
e requiren, remetent a mi e a mon consell del tot la conexença segons ab
letra de vostra excel·lent senyoria me havets scrit. Lo Sant Sperit, senyor molt
excel·lent, tinga en sa contínua guarda vostra reyal persona. Scrita en
a
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besan vostres
peus e mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
mandavit
[...]
Al molt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu
molt car, lo senyor rey.
tenoris sequentis:
Aprés, senyor molt excel·lent, que la present és stada feta, hé sabut per mon
tresorer que
donar recapte a les despeses necessàries que
qui serà deguda per tot aquest mes. E com la dita Cort hage enadits per
mi, en lo préstech que us ha atorgat dels
avant, vos supplich, senyor, que per vostra senyoria sien obligats axí com los altres
e manets al vostre tresorer ab letra, la qual me sie tramesa, que
meu, com en altra manera jo haurie fort mal adreç en ma casa.
Més avant, senyor, certifich vostre senyoria que s'és trobat un procés per lo
qual appar que lo governador de Cathalunya, per occasió del sagramental de Vich
ajustat e qui havie fetas algunes resistències e passada la forma del dit sagramental,
conech del dit fet, en puní molts e
1413, setembre 14. Barcelona.
Recomana Guillem de Vilagut, donzell, per a l'ofici d'escuder de coltells de la taula de
l'infant.
Reg. 2.451, fol. 6.
1413, setembre 14. Barcelona.
Li envia la súplica presentada per les Corts catalanes sobre una reclamació de mossén Gilabert
de Centelles.
CRD, núm. 416; i també reg. 2.443, fol. 48.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Per les
Cathalunya a certs actes, és stat a mi supplicat que, com de la vostra cort sia exida
una letra, segons affermen, contra lo noble mossén Gilabert de Sentelles a ell perjudicial,
de la qual, senyor, va translat dins la present, yo degués suplicar la dita
vostra senyoria que aquella degués per sa mercé revocar. Per què, molt alt senyor,
supplich la vostra gran excel·lència que, si axí és, hi vullats per vostra mercé per
justícia provehir e tornar lo dit fet a loch, per tal que les dites
coneguen que per la mia e lur intenció lo dit mossén Gilabert ha compliment de
sa justícia. E sia, molt alt senyor, lo Sant Sperit guarda de la vostra reyal persona.
Scrita en
primogenitus
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui
basant vostres peus e mans
se recomana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
reverendum archiepiscopum Tarracone ut regentem cancellariam qui eam vidit
et dixit posse expediri.
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, setembre 15. Siti de Balaguer.
Li mana que envie una persona perquè, en nom del rei, pose la primera pedra del monestir
de les illes Medes.
Reg. 2.381, fol. 43v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: A suplicació del prior de Santa Maria de
les Medes vos manam que trametats una persona pertinent, qui en persona nostra
pos la primera pedra qui en lo monestir qui a deu del mes qui ve se deu edificar
en la ylla de les Medes. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit
en sa contínua protecció e guarda. Scripta en lo siti de Balaguer sots nostre segell
menor a
[...]Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
Probata.
[...]
Al ínclit e magnífich infant n'Alfonso, nostro molt car e molt amat
primogènit.
1413, setembre 15. Siti de Balaguer.
Li demana que no dificulte el curs de la causa incoada contra diversos mariners de Mallorca
acusats de pirateria.
Reg. 2.381, fol. 44.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Nós trametem al regne de Mallorques lo
feel scrivà nostre en Pere Nicholàs e Alí de Belvís, alcaydí nostre, per recobrar e
haver a nostras mans certs moros e béns lurs e mercaderies de altres moros
mercaders de València, los quals se
en terra de moros ab licència e guiatge de nostre bal·le general en lo dit regne de
València, e havien pagat lo dret acostumat pagar al dit batle, segons per letres del
dit batle en altra manera som stats plenerament informats. E arribant en les mars
devant Iviça, una nau de la qual es patró Orto Johan de Bremeu, ensems ab una
galiota patronejada per Christòfol Murta, del dit regne de Mallorques, no tement
Déu ne nostra correcció, violant e rompent nostra fe ab los dits guiatges als
damunt dits moros donada, feriren en la dita nau, e aquella e los dits moros, béns
e mercaderies violentment prengueren, robaren e ab si forcívolment amenaren,
ab les quals aprés, segons se diu, són arribades en la dita ciutat de Mallorques, e
aquí ab licència e guitage del lochtinent de governador, surgit e descarregat e
mès en encant, de [què] som molt maravellats e no poch indignats si axí és. E
com desemblants e tant detestables actes, no solament violants nostra fe, dejús
protecció de la qual los damunt dits reposaven, e rupció de nostres mars e senyoria,
més encara deterioració grant de nostres regalies e drets, ab sobirana diligència
dejam ministrar càstich e punició rigorosa, per tal que axí stretament com
podem vos dehim e manam que en los dits afers algun torb o impediment no
façats, ans tota ora que per los damunt dits scrivà e alcadí nostras serà demanada
vostra ajuda e favor, la
los dits moros, mercaderies e béns e coses damunt dites. E haja-us, molt car e
molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció. Dada en lo siti de
Balaguer a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, setembre 15. Siti de Balaguer.
Reitera les seues peticions de bagatges i subministraments.
Reg. 2.403, fol. 91-v.
Lo rey
Molt car primogènit: Nós vos havem scrit per altres letres que
braçes, e som maravellats com no les havets trameses. Per què us pregam affectuosament
que
vint talles de varar galees, ço és, les sis de dues rodes e les altres sis de una roda, les
quals creem que tindrà en Jachme Sala, daraçaner; e si ell no
continent. Axí mateix nos trametets altres
dobles.
dos palms en lonch e de un palm en ample. E totes les dites coses nos trametets axí com pus cuytadament
porets, caminant aquells qui les aportaran de nit e de dia, com en lo fet de les
bastides no
trametre
Balaguer sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
Les dites
ample han nom talles de popesos de naus de Bruyol, e que pas per l'ull de la paloma
una corda de cànem tan grossa com lo bras. E trametem-vos per lo portador
de la present la forma de les dites talles, per què us pregam, molt car primogènit,
que aquelles ab totes les altres coses dessús dites nos trametats de continent.
Dada axí com dessús. Axí metex vos pregam, molt car primogènit, que
us enviem per lo dit correu portador de la present.
1413, setembre 15. Barcelona.
Recomanació a favor de mossén Lorenzo de Heredia, cavallerís de l'infant.
Reg. 2.449, fol. 22.
1413, setembre 16. Siti de Balaguer.
Li remet micer Bonanat Pere perquè l'informe del procés iniciat contra Jaume d'Urgell i els
seus seguidors.
Reg. 2.402, fol. 48.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Com sobre lo fet de la conclusió del
procés fahedor per nós contra Jayme d'Urgell e sos còmplices e sequàcies, axí
condemnant lurs persones com confiscant lurs béns, hajam largament informat lo
feel nostre micer Bonanat Pere, manam-vos que a tot ço que lo dit micer Bonanat
sobre la dita matèria vos dirà de nostra part, donets plenera fe e crehença,
axí com si nós personalment vos ho dehíem. E sobre instar vostre consell de
aquelles persones de qui puxats confiar que sia secret, fets concordar tota la
discussió e manera del dit procés, la qual, ensemps ab micer P. Basset e micer
Jacme Calliz, als quals nós ne scrivim per letres de creença comanada a vós, nos
fets venir ací, per tal que de consell de aquells puxam lo dit procés concloure
segons se pertany. E no admetats als sobredits scusació alguna. E nós scrivim a
nostre tresorer que per lur partida les bestraga cada cent florins. Podets-les
afermar que nós haurem degut sguart a sos serveys en tal manera que rahonablement
se[en] [lo] [siti]
[de] [Balaguer] [a] [ ·XVI·] [dies] [de] [setembre] [del] [any] [·MCCCCXIII·].
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, setembre 16. Siti de Balaguer.
Li ordena convocar les hosts per l'usatge
representats de Mallorca i que li envie diners.
Reg. 2.403, fol. 92-v.
Lo rey
Molt car primogènit: Bé sabets les grans e excessives messions e despeses
que fem incessantment e los càrrechs que portam, los quals nos crexen de dia en
dia axí per rahó de les gents d'armes de cavall e de peu que tenim en sou, axí en
lo present siti com en altres parts, e per aquelles més gents d'armes e ballesters, de
què
d'armes stranyes que menassen de entrar, com encara per les bastides, artellaries e
petres que fem fer contra Jayme d'Urgell e sos sequaces, a les quals coses bonament
no
se porien seguir fàcilment grans inconvenients, innomínia e dans irreparables, ço
que Déus no vulla, a nós e a la cosa pública de nostres regnes e terres. Per què us
pregam, molt car primogènit, que pus és declarat e determinat haver loch la
convocació de les hosts per rahó de usatge
convocar e cridar de continent, com en altra manera no poguéssem complir als
dits càrrechs, messions e despeses e altres coses a açò necessàries. Del fet dels
florins que havem sabut han oferts los de Mallorques, vos pregam que
traballets ab tot lo vostre consell e façats per manera que cresquen e munten més
avant a aquella major quantitat que ésser pusqua, considerada la gran necessitat en
què som. E si acabar no u podets, façats almenys e ginyets ab ells que
e anticipen tota la quantitat que per rahó del quitament de nostre patrimoni
en aquell regne nos haurien a donar. E sobre açò treballets tractant dia e nit
ab los missatgers qui aquí són, sens perdre hora, ne permetats que per açò vinguen
ací tractar ab nós, per no tenir temps, lo passament del qual és gran dan e a
nós congoxa. E sie, molt car primogènit, vostra guarda lo Spirit Sant. Dada en lo
siti de Balaguer sots nostre segell secret a
Molt car primogènit: Segons podets veure dessús, per rahó de les dites
grans despeses que
necessitat de diners, per què us pregam que per en Leonard de Sos nos trametats
tota la resta dels
present prestament dels dits
aquells és gran lagui, considerada la gran fretura e necessitat en la qual som de
diners. Dada axí com dessús.
1413, setembre 16. Barcelona.
L'informa de les dificultats que té per a trobar 200 homes de cavall al Rosselló.
Reg. 2.449, fol. 22.
1413, setembre 16. Barcelona.
Li envia algunes correccions de la convocatòria de l'usatge
Reg. 2.449, fol. 23.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De vostra molt excel·lent senyoria reebí dimecres pus prop pasat, a hora de
dinar, una letra, e creença ab aquella a micer Francesch Basset comanada, la qual
per ell a mi explicada, a vostra celsitud responch que yo lavors per los fets que
restaven de les Corts, haüt consell, acordí que en los fets a mi per lo dit micer
Francesch explicats, no
la Cort prenguessen millor conclusió, e vuy, senyor, lo dit micer Francesch, mi
present e mon gran e solempne consell, presents molt e grans juristes, ha tornada
explicar la dita creença, la qual és sobre la convocació del usatge
lo qual vostra senyoria vol manar convocar. E vista e legida en lo dit consell
una cèdula per lo dit micer Francesch portada en què ha una forma de convocació
del dit usatge, e regoneguda en lo dit consell e comprovada e examinada ab
los registres antichs, fon trobat aquí aquella dita forma ésser bona e conformant
ab les altres formes antigues de la dita convocació, ab fort poques correccions
que s'í són haüdes a fer, però són-s'í affegides la letra executòria qui va a cascun
dels veguers de Catalunya e los noms dels dits veguers, continuades en la fi de la
dita forma. Per què, senyor molt alt, remet yo a la vostra senyoria la dita cèdula ab
ço que s'í és affegit interclusa dins la present. Lo Creador de totes coses, senyor
molt poderós, faça viure e regnar longament vostra senyoria ab creximent de sa
reyal corona. Scrita en
primogenitus
sobre certes coses que demanen, contengudes en la dita letra, la qual a vostra
excel·lència enviu yo interclusa en sa forma dins la present.
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besant peus
e mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
Petro Companyoni.
Dirigitur prelibato domino regi
1413, setembre 16. Barcelona.
Carta de recomanació a favor de mossén Antic Almugàver.
Reg. 2.449, fol. 26.
1413, setembre 17. Siti de Balaguer.
Li demana que li envie porters.
Reg. 2.402, fol. 50v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Manam-vos que, vistes les presents, nos
façats venir los porters que
fretura, que no s'i
scusa alcuna. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en
vostra guarda. Scripta en lo siti de Balaguer sots nostre segell menor a
setembre del any
[...]Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, setembre 17. Barcelona.
Diu que li ha arribat la seua carta de 15 de setembre on demana bagatges i que li
Reg. 2.449, fol. 27-v.
1413, setembre 18. Siti de Balaguer.
Accepta Guillem de Vilagut como a escuder de taula de l'infant,
Reg. 2.382, fol. 117.
Lo rey
Molt car primogènit: Vostra letra havem reebuda en favor d'en Guillem de
Vilagut
de casa vostra, per scuder de taula causa honoris tan solament, sense quitació alguna.
E sia vostra guarda, molt car primogènit, l'Espirit Sant. Dada en lo siti davant
Balaguer sots nostre segell secret a
1413, setembre 18. Siti de Balaguer.
Li mana que dicte justícia en la causa entre els oficials i els mestres sabaters de Barcelona.
Reg. 2.402, fol. 51v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Segons som informats, los macips dels
çabaters de la ciutat de
no bé informats, una carta de confraria sparsa dels çabaters maestres, de la qual lo
offici dels çabaters maestres prenen grant perjudici per certes e diverses rahons. E
han mostrat devant nós, entre les altres coses, una sentència en semblant cas per
los consellers de la ciutat de
offici de çabaters e macips costurers sie unit. E com sobre lo dit debat per part
del dit offici proposen recórrer a nós, vos manam façats sobre aquell justícia
spachada, si per justícia trobareu ésser fahedor. Manam entretant sobreseure en la
execució de la dita carta per los dits macips novellamente impetrada, tro atant
que per vós hi sia, migansant justícia e en altra manera, provehit. E haja-us, molt
car e molt amat primogènit lo Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda.
Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell menor a
any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
Probata.
1413, setembre 19. Siti de Balaguer.
L'informa que ha concedit a misser Guillem Ros la "judicatura dels apells de les sentències
dels jutges de la taula del Principat de Cathalunya".
Reg. 2.382, fol. 117v.
1413, setembre 19. Barcelona.
Contesta una carta anterior sobre l'usatge
Reg. 2.449, fol. 27v-28.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De la vostra excel·lent senyoria hé reebuda vuy una letra, a la qual responch,
primerament, al fet del usatge
excel·lència hé scrit per correu cuytat, qui ir degué ésser aquí, per una letra dins
la qual ere inclusa la cèdula o forma de la convocació del dit usatge, la qual havia
portada a mi micer Francesch Basset, e la qual, per mi en mon gran consell regogenuda
e comprobada ab los registres antichs, fon trobada bona ab algunes addicions
qui s'í són fetes, e ab la letra exequtòria de la dita convocació ab los noms
de les vegueries que s'í són afegides e afegits. E senyor molt alt, par a mi, haüt
consell, parlant ab reverència de la vostra altesa, que per aquella deuen ésser aquí
spatxades les provisions de la dita convocació, car la cosa ne serà pus auctèntica e
de major auctoritat; però, senyor molt virtuós, manatas-me si àls volrà vostra
senyoria yo faça e serà complit. Sobre lo fet, senyor molt excel·lent, de Mallorques,
hé de present reebuda la letra dins la present és inclusa, e par a mi, haüd
mon consell, que continuadament se deu treballar en haver los
car traballant a present a pujar aquells seria dilació per ventura sens fruyt, e aprés
par que
que sia possible, e entrosús que la dita quantitat sia concordada e assegurada no
deu ésser feta menció de anticipar aquella, car si los de Mallorques havien d'açò
sentiment, fort fredament e ab grans dilacions se portarien en la quantitat del dit quitament. E sobre açò, senyor, yo fas ací ço que pusch ab mossén Vivot, lo qual,
però, no ha poder de res fermar, e esper l'ambaxada de Mallorques per estrényer
lo dit fet. Però, senyor, si plau a vostra senyoria que en altra manera hi sia
provehit, son prest de seguir lo manament de vostra excel·lència. Aprés, senyor
molt alt, sobre la resta dels
maneres, però aquells qui u han spetxar volrien haver primerament les obligacions
e constitucions e comissions que los embaxadors del principat han de vostra
senyoria obtengudes, e més, senyor, contrast molt en açò la dificultat de haver
la moneda, car lo General a rahó de
comprar. Senyor molt excel·lent, plàcie-us de respondre
d'armes d'ací, ço és, dels
meses hajen tots lo aucmentatge dels
per rahó de la carestia que
sperança del sou del General. Yo, senyor molt poderós, vehent la necessitat de la
vostra altesa e la cuyta de la gent de Rosselló, ab consell de tresorer, micer Johan
Dezplà, e d'en Leonard de Sos, hé del·liberat que en Johan de Ribesaltes vaje de
present a Perpenyà e a Rosselló per finar les demandes de la coronació, creent
certament que ell na traurà pus prest e major profit que altre, e axí mateix per
cuytar la dita gent d'armes en Rosselló. Lo Creador de totes coses, senyor molt
alt, faça viure e regnar longament vostra altesa ab creximent de sa reyal corona.
Scrita en
Dominus primogenitus mandavit michi Petro
Companyoni, et fuit visa per archiepuscopum
Terrachonae, cancellariam regentem.
Dirigitur domino regi
1413, setembre 20. Siti de Balaguer.
Li envia Miquel de Còrdova, pobre, perquè li faça justícia.
Reg. 2.381, fol. 46v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: En Miquel de Còrdova, pobre e miserable,
portador de la present, demana, sobre certs greuges que diu ésser-li fets, justícia,
sobre que diverses vegades és stat devant nós. Per què, com a present, occupats
en altres negocis, no puxam oyr ne provehir la clamor, remetem aquell a vós,
manants li façats, atesa la miserabilitat, justícia spachada. E haja-us, molt car e
molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda.
supra[en] [lo] [siti] [de] [Balaguer] [sots] [nostre] [segell] [menor] [a] [ ·XX·] [dies] [de] [setembre] [del] [any] [·mil_CCCCXIII·].
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1413, setembre 20. Siti de Balaguer.
Atés que està ocupat en altres afers, li remet el nunci dels conversos de la ciutat de Mallorca,
que porta diverses súpliques per a la seua provisió.
Reg. 2.381, fol. 46v; i també reg. 2.421, fol. 80.
1413, setembre 20. Siti de Balaguer.
Li mana que envie diners, bagatges i picapedrers, i mana que detinga els picapedrers que han
abandonat el real.
Reg. 2.403, fol. 96.
Lo rey
Molt car primogènit: Per altres letres vos havem scrit e sol·licitat que per
Leonard de Sos nos trametéssets prestament los
resta e ço resta d'aquells. E per tal que les nostres necessitats crexen contínuament,
sobrevinent los càrrechs excessius del sou axí de la gent d'armes com de
les artelleries, convé
molt car primogènit, que donets recapte e bon compliment en tremetre
resta dels dits
Leonard o altra persona fiable prestament, en açò aquella diligència que
e la gran necessitat nostra requer. No
quintars de cànem fi, sens stopa, per fer cordes, com aquellas que
e no
cascuna e de la grossària de la munyequa del braç de hun hom, e d'altra part
cordes de altres
manesca, e sien axí matex de cànem fi. Part açò, nos trametets
jòvens ab tots sos ferraments, lo quals havem ací molt necessaris. E com los
picapedrés qui eren ací venguts per fer les pedres per als ginys e les bonbardes
se
hajam tremés derrere ells, e
als altres, ab lo caporal d'aquells, lo qual ha nom Sala, presos e ben guardats ab
bones cadenes, nos trametats, punidors per nós segons la exhigència de sos demèrits,
car si aquestes coses passaven sens deguda punició no
levàssem lo siti, freturants de les coses en aquell necessàries. E sia vostra guarda,
molt car primogènit, l'Espirit Sant. Dada en lo siti davant Balaguer sots nostre
segell secret a
1413, setembre 21. Siti de Balaguer.
Li encomana que entenga en les suplicacions de les causes menors presentades davant de
l'Audiència i que accepte la nova quantitat oferida pel General de Catalunya.
Reg. 2.383, fol. 136v-137.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: En les letres que
havem vist que us dejam notificar nostra intenció sobre
nós interposades de algunes sentències donades per nós en nostra audiència en
moltes causes, e ja si de les dites causes de suplicacions conexerets vós. A què us
responem que plau a nós que, per tal que les dites causes e la exequció de aquelles
per justícia fahedora no stiguen empatxades, vós ne conegats tant solament
de aquelles que són stades interposades nós estans presents en la dita ciutat de
majorment de aquelles en les quals haja fet part de instància nostre fisch, car de
aquelles no volem que conegats sens que primerament no
consultats e
de aquelles causes de suplicacions que de nostra cort seran stades interposades
aprés que nós som partits de aquexa ciutat de
volem conéxer axí com és rahonable. E no
florins que dehits que ultra los
quitar les vostres companyes, que som contents e
sien anticipats, emperò que no sien de aquelles que són assignats al quitament
de nostre patrimoni ne aytampoch per aquells nós ne vós haguéssem a fer
obligació alguna, axí com havem fet dels dits
Balaguer sots nostre segell secret a
[...]
michi Johanni
1413, setembre 21. Barcelona.
Li envia diverses cartes que han arribat de París i Perpinyà, i l'informa que hi ha dificultats
per a trobar diners.
Reg. 2.449, fol. 28-v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Susara en aquest punt hé yo reebudes algunes letres a vostra excel·lència
dreçades, les quals, creent que y hagués tals coses requerints necessària e cuytada
provisió, hé descloses e legides. Són dels embaxadors per vostra magnificència
tramesos a París, les quals aquella tramet intercluses dins la present. Axí mateix en
lo dit punt hé reebudes letres de Perpenyà, dels lochtinent de governador, del
procurador reyal de Rosselló e dels cònsols de Perpenyà e d'en P. Martí, del offici de scrivà de ració de casa mia, les quals a vostra celsitud tramet intercluses dins
aquesta, e per les quals vostra altesa porà veure lo fet dels
quals a aquella havia manat a mi que fahés soldejar en Rosselló, en quin ne qual
punt està. Més avant, senyor molt virtuós, en Johan de Ribesaltes, conservador
del patrimoni de vostra celsitud, ha reebuda en lo dit punt una letra dels dits
cònsols de Perpenyà, en la qual havia
del qual a vostra excel·lència tramet yo interclús dins la present. Lo Creador de
totes coses, senyor molt alt, faça viure e regnar longament vostra altesa ab creximent
de sa reyal corona. Scrita en
Senyor molt excel·lent, ab sobirana e gran diligència traball yo en haver e
trametre diners a vostra altesa, mas occorren-hi dos contraris, la
General no ych troba a present diners, l'altre per la dificultat de la cautela. Però,
he-hi trobada una manera de manleutes de singulars persones qui presten
florins sots certa seguretat, los quals a vostra celsitud trametré demà per en
Leonard de Sos.
[...]
Senyor,
lo vostre humil primogènit, et cetera.
[...]
Petro Companyoni, et fuit visa
per archiepuscopum Terrachone.
1413, setembre 22. Siti de Balaguer.
Reitera la seua carta anterior on li encomanava que entengués en el fet del sagramental.
Reg. 2.381, fol. 47v-48.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Una letra vos havem tramesa del tenor
següent: "Molt car e molt amat primogènit: Vostra letra havem reebuda sobre
del sagramental, sobre que fon stats devant nós missatgers d'aqueixa ciutat e
capítol al·legants, entre les altres coses, que vós no us deveu entremetre de la conexença
de les coses del sagramental, com pertanga a nós. E encara dients que
nós ni vós, hon a vós se pertangués, no poríem conéxer sinó ab e de consell dels
advocats de la dita ciutat, segons la forma del privil·legi del sagramental. Nós lis
havem [dit] com en vostre consell s'és al·legat que la conexença e procés que vós
féu no és d'aquelles coses que
segons la forma del dit privil·legi, ans és procés de resistència e inobediència feta
contra officials, qui
misatgers supliquen que abans de totes coses per vós sia feta conexença d'aquest
article com perjudicial, entenem que sie rahonable sa suplicació. Per què volem
que d'aquest article, abans de totes coses, conegau, e
en la causa principal, com axí
amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda. Dada et
cetera." E ben creem que, segons les coses en la letra que
del sagramental entengudes, la conexença pertany a vós, per què açò és fet de resistència
feta a officials nostres, e segons en vostra letra se conté, haxí u ha usat e
exercit en semblant cas lo governador de Cathalunya en un fet de Vich. E més, lo
governador de Cathalunya nos ha informat com sobre lo dit fet los de
e altres del dit sagramental tremet[er]en misatgeria al rey en Martí, nostre
oncle, lavors stant en València, en la qual misatgeria fon entre
Bernat Dezpont, e fon vist en son consell que no
del dit governador. Per què causants-vos de les dites coses, vos manam que en
aquest fet façats ben veure als de vostre consell, puis a vós ho remetem. E aja-us,
molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció e
guarda. Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell menor a
setembre del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, setembre 22. Siti de Balaguer.
Contesta diverses consultes sobre l'usatge Princeps namque , l'ajuda del regne de Mallorca, el
retard en l'enviament de diners, la retribució de la gent d'armes, l'enviament de picapedrers
i la presència de l'infant en el setge de Balaguer.
Reg. 2.403, fol. 97v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Vostra letra havem reebuda, a la qual
responem que, vista la forma que
prestament deliberarem e us certificarem ço que per vós ne serà exeguidor, e ja si
les provisions seran spatxades aquí o ací. Al fet de Mallorques vos responem que
par a nós que lo vostre acord sia bo, ço és, que de continent se hajen los
florins del donatiu, e, aquells haüts, traballets en finar lo quitament del
patrimoni a la major quantitat que
assegurada, que no
és necessari que totes aquestes coses se cuyten per vós e per aquells de vostra
consell, per manera que prestament nós puscam acórrer de les dites quantitats,
les quals havem tant necessàrias que més no podem. Al fet dels
o de la resta d'aquells, per los quals per tantes e tantes letres vos havem scrit
que
maravellats que aquells qui
obligacions, constitucions e comissions que han obtengudes de nós los ambaxadors
del principat de Cathalunya, car ja per açò, pus per nós són atorgades a ells,
no qual duptar en liurar-nos les monedes. E axí meteix nos maravellam que lo
General no trop monedes a raó de
font de tota nostra senyoria. Subiranament és necessari que los dits
florins, o açò que resta d'aquells, nos trametats volant, si ja fet no u havets,
certificants-vos tots aquells són ja despeses, e deurien fort considerar aquells qui
fer-ho han moguts de lur acustumada naturalesa e feeltat nostres grans necessitats,
e com som en los camps en defensió d'ells, e per consegüent de tota la cosa pública.
Al fet del aventatge dels
aquí, ultra lo sou dels dos mesos, vos responem que
emperò sens pages, exceptats los primers
haüt lo dit acurriment e per consegüent no és rahó que
tenim per bo e loam que en Johan de Ribesaltes hajats tramés en Rosselló per lo
fet de les demandes, car persona és de qui nós fiam e la qual sabrà dar bon recapte.
E sia vostra guarda, molt car e molt amat primogènit, l'Espirit Sant. Dada
en lo siti devant Balaguer sots nostre segell secret a
Dominus rex mandavit
michi Joannes
[...]
Al fet de la vostra venguda ab los
al qual ley de natura vos obliga; emperò, no és al present necessària vostra
venguda. Com serà mester, nós vos ho farem saber. Dada axí com dessús.
secretarius.
Molt car primogènit: Hir vos fem saber per altra letra que
1413, setembre 22. Siti de Balaguer.
Li ordena que entenga en la reclamació contra el sagramental, feta pels enviats de la ciutat i el
capítol de Barcelona.
Reg. 2.421, fol. 81v-82.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Vostra letra havem reebuda sobre
sagramental, sobre que són stats davant nós missatgers d'aqueixa ciutat e capítol,
al·legants entre les altres coses que vós no us deveu entrametre de la conexença
de les coses del sagramental, com pertanga a nós. E encara dients que nós ni vós,
on a vós se pertangués, no poríem conéxer sinó ab e de consell dels advocats de la
dita ciutat, segons forma del privilegi del sagramental. Nós los havem dit com en
vostre consell s'és al·legat que la conexença e procés que vós féu no és d'aquelles
coses que
privilegi, ans és procés de resistència e inobediència feta contra officials que
conéxer e punir per nós o per vós. E perquè los dits missatgers supliquen que
abans de totes coses per nós sia feta conexença d'aquest article com a perjudicial,
entenents sia rahonable sa suplicació, volem que d'aquest article, abans de totes
coses, conegats e entre tant façats sobreseure en la causa principal, com axí
fer de justícia. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa
contínua protecció e guarda. Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell menor
a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1413, setembre 23. Siti de Balaguer.
Li ordena que entenga en la qüestió del capítol del pariatge de l'ofici de la governació de
Càller i d'altres oficis de Sardenya.
Reg. 2.421, fol. 88.
Molt car e molt amat primogènit: A humil suplicació per part dels missatgers de
la ciutat de
tocant lo offici de la governació de Càller e altres officis de la ylla de Cerdenya,
oÿts los advocats de la dita ciutat e lo nostre tresorer e advocat fiscal en vostre
consell, on sien l'arquebisbe de Taragona, lo bisbe de Leó e lo doctor Johan Gonçálvez
e altres, vejats ço que
trametets-nos ço que per vós hi serà enantat, per tal que us puxam de nostra
intenció informar. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en
sa contínua protecció e guarda. Dada en lo siti de la ciutat de Balaguer sots nostre
menor segell a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
Dirigitur primogenito.
1413, setembre 23. Siti de Balaguer.
Li envia una comissió perquè puga entendre en les causes d'algunes súpliques contra diverses
sentències reials.
Reg. 2.402, fol. 53.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Responents a vostra última letra per vós
a nós tramesa sobre les causes de supplicacions deppendents e devallants de sentències
o declaracions per nós dades e fetes, vos trametem ab la present comissió
per conéxer de les dites causes, sens la qual directament no poríets conéxer de
aquelles. E haja-us et cetera. [in] [obsidione] [civitatis] [Balagerii] [sub] [nostro]
[sigillo] [maiori] [ ·XXIII·] [die] [septembris] [anno] [a] [nativitate] [Domini] [millesimo] [quadringentesimo]
[·XIII·].
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, setembre 23. Barcelona.
Explica les dificultats que ha trobat per a enviar les quantitats aprobades per les Corts
catalanes i per al reclutament de gent d'armes al Rosselló.
Reg. 2.449, fol. 28v-29v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Vostra gran senyoria certiffich com yo, ab ajuda e entervinent de alguns de
mon consell, attés que la resta dels
falta del debitori qui
provehit que fossen trameses a aquella
Sos en aquesta manera, ço és, los
sou dels
present no
scrit, e lo restant prestaven alguns servidors de vostra celsitud e meus. E stant,
senyor molt alt, lo dit Leonard per partir ab la dita quantitat, són venguts los
embaxadors qui per part de la Cort eren anats a vostra senyoria, los quals han feta
relació als
una de les condicions per ells demanades, la qual conté que axí com vós, senyor,
havets promés de tenir mil de cavalls de cathalans en certa forma per tot octubre
primer vinent, que
quals, en cas que haja loch lo usatge
lo dit temps en deffensió del principat, e ab aquesta condició és stada manada la
cautela de la dita resta a instància d'alguns dels dits
volien consentir, jassia yo e alguns de mon consell hajam fet tot ço que havem
pogut per relevar la dita condició. E per tal, senyor, com lo temps de lur poder
donat per la Cort expirava e la dita resta no
loch en la condició dessús dita. E per lo dit dubte, aquells qui havíem atorgat lo
dit préstech se són apietats, per ço com, cessant lo debitori, dien que no haurien
seguretat bastant de recobrar ço que prestarien, e d'altra part entenen alguns de
mon consell que en açò no haja tal interés que vostra senyoria hi deja tant
dubtar, majorment pus aquella ha per clar que la convocació del dit usatge ha
loch, com tota la gent d'armes e aquells a qui lo General donarà sou se convertirà
en spatxament de la execució de Jacme d'Urgell. Per què, senyor molt poderós,
tramet ara a vostra senyoria lo debitori ordenat e translat de la cautela per en
Leonard de Sos, on porets veure que en altra manera no
per vostra altesa demanada. Si a vós, senyor, serà plasent de fermar, segons és
ordenat, enadint-hi los
per les necessitats de ma casa, sia mès de continent en forma e spatxat, e per
correu qui vinga cuytat sia tramés ab son compliment, e yo faré mon poder que
sia portada a vostra altesa tota la resta dels
necessitats de vostra senyoria. En altra manera, vós, senyor, perdrets lo préstech de
la dita resta e yo, senyor, los dits
no fos plasent de fermar la dita condició, lexant lo dit préstech, plàcie-us,
senyor, de fermar lo segon debitori de
entre dues partides per lo sou dels
què yo, fermant aquell, me són obligat que dins
debitori per vostra senyoria. E ultra açò, hi són entrats fermances e principals
pagadors lo reverent e venerable pares en Christ l'arquebisbe de Tarragona e bisbe
de Leó, e mossén Berenguer d'Olms. E los quals, confiant fermament de vostra
senyoria, ho han fet liberalment, supplicant a aquella que
tot càrrech, axí com se pertany. Part açò, senyor molt alt, hé yo reebudes letres de
Rosselló, del lochtinent de governador, batle general e cònsols de Perpenyà, en
què
havia donat càrrech, ab tan petit sou, si donchs no
caps e principals. Per què, senyor molt excel·lent, plàcia a vostra senyoria de manar
a mi si ha necessària la dita gent d'armes per aquelles fronteres o anar aquí o
si manaré sobreseure en donar lo dit sou. Aprés, senyor molt poderós, que haguí
manada fer la present, hé reebudes letres de vostra senyoria, e per semblant alguns
de mon consell, continuant los càrrechs e perills de vostra necessitat; e més avant
algunes cordes, cànem e molers que vós, senyor, demanats, ab remissió e persones
d'aquells que sens comiat e licència de la vostra senyoria àn lexat lo servir de
aquella, en què de continent per mi e los de mon consell se ha donat orde, e
parem los càrrechs en tal manera que prestament serà exequtada la ordinació e
manament de vostra senyoria. E veent, senyor molt alt, ço que en les letres de
vostra altesa és contengut, hé acordat de enviar a aquella de continent los dits
portador de la present, lo qual és a ple informat de totes les coses dessús
dites, e lo qual aquelles explicarà pus larch a vostra gran excel·lència. Per què
supplich a vostra senyoria que sia de sa mercé donar al dit en Leonard fe e creença
de tot ço que a aquella dirà de ma part sobre les dites coses. E aprés, senyor
molt alt, faré mon poder que, havent compliment e ésser ací lo dit debitori, tota
la resta dels dits
relevant tant com serà possible alguns dubtes que s'í fan, en special per part
dels barons e cavallers qui dien ells no haver compliment d'algunes coses que
són estades promeses. Lo Creador de totes coses, senyor molt virtuós, faça viure e
regnar longament vostra altesa ab creximent de sa reyal corona. Scrita en
a
Senyor, lo vostre humil primogènit, qui
besant peus e mans se
comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
Companyoni, et fuit visa per reverendum archiepuscopum Terrachone.
Probata.
1413, setembre 25. Siti de Balaguer.
Demana informació sobre la petició de l'Hospital de Barcelona d'eximir de prestació militar
els seus servidors.
Reg. 2.381, fol. 48v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Per ço com nos és stat suplicat per part
del Spital de la ciutat de
nostra e encara exhimir de host e cavalgada en tot cas tots aquells qui són en
servey d'aquell, vos manam que us informets en què nombre cert porien ésser los
damunt dits, e açò specificadament e per particlaritats
que ab deguda moderació, no ab progalitat, puxcam la dita gràcia atorgar. E haja-us,
molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció e
guarda. Dada en lo siti de la ciutat de Balaguer sots nostre segell menor a
dies de setembre del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay. Probata.
1413, setembre 25. Siti de Balaguer.
Demana l'enviament de bagatges, subministraments i diners.
Reg. 2.403, fol. 98v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Sapiats que las ballestes que compraren
ací en Barcelona són exides forts e no axí forts
us pregam, molt car primogènit, que
d'aquestes de martinet ben grosses e forts
nos trametets de continent. E axí mateix nos trametets
e de fins e forts ferros, dels millors que
quintars de cànem fi per fer cordes, e les
longària e de grossària de la munyeca del braz de hun hom, e d'altra part
cordes de altres
E los
ací. E tremetets-nos presos e ben guardats los picapedrers ab en Sala, qui
era lur caporal. De totes aquestes coses, molt car primogènit, vos havem scrit. E
no
de aquells, com los hajam ací molt necessaris, segons per diverses letres vos havem
fet saber. En totes les dites coses no haja falta. E sia vostra guarda, molt
car e molt amat primogènit, l'Espirit Sant. Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell
secret a
Dominus rex mandavit michi
Joannes
[...]
No
comuns, emperò sían de la millor forga que trobar-se porà, certificant-nos-vos
que, sense aquells e les cordes, res no podem fer ací. Dada axí com desús.
1413, setembre 25. Siti de Balaguer.
Li mana que envie trenta maniners i diversos bagatges i subministraments.
Reg. 2.403, fol. 99.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Pregam-vos afectuosament que de continent,
vistes les presents, nos trametats
puscats haver aquí, los quals nós havem ací molt necessaris per al dia del combat,
sens los quals e les cordes e les altres coses que us havem trameses demanar, axí de
viratons de ballesters, cordes e los molers, no podem en res enantar en los affers.
Per què és mester que de nit e de dia totes les dites coses nos sien per vós iversosament
trameses. E sia en vostra guarda, molt car e molt amat primogènit,
l'Espirit Sant. Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell secret a
setembre del any
Dirigitur archiepiscopo Tarraconensi et episcopo Leonensi.
1413, setembre 25. Siti de Balaguer.
Mana que li paguen el salari a Jaume Miralles, mestre major de les drassanes de Barcelona.
Reg. 2.421, fol. 91.
Jacobi Miralles.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Segons havem entés per relació clamorosa
denant nós feta per en Jacme Miralles, ací present en nostre servey, maestre
major de la dreçana nostra de la ciutat de
ciutat dels triennis passats, jatsia diverses vegades requests, han dilatat e recusat
pagar al dit Jacme lo salari a ell pertanyent per rahó del dit son offici, juxta les
concessions nostres. Per què us manam, ab aquelles coeccions de justícia que
pertanga, los forcets a pagar lo dit salari, no admetent-los alguna escusació o
dilació no deguda. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en
sa contínua protecció e guarda. Dada en lo siti de Balaguer sots nostre menor
segell a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1413, setembre 25. Barcelona.
Li comunica els problemes que té per a trobar oficials per a les vegueries de Barcelona,
Rosselló i Girona, i recomana Pere de Montclar per a l'ofici de sotsveguer de Girona, vacant
per renúncia d'Arnau Banyuls.
Reg. 2.449, fol. 30.
1413, setembre 26. Siti de Balaguer.
Li explica que, atés que ha decidit col·locar sicilians a la seua casa, ha nomenat Federico di
Vintimilla com a uixer d'armes.
Reg. 2.383, fol. 139v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Nós havem del·liberat col·locar en nostra
casa e
haja servit los senyors reys predecessors nostres, de bona memòria, havem
ordonat que aquell sia rebut per vós en huxer d'armes vostre, per què us pregam,
molt car primogènit, que per tal lo façats scriure en lo libre de ració de casa vostra
ab los drets acostumats. E serà cosa a nós molt agradable. E sia vostra guarda,
molt car e molt amat primogènit, l'Espirit Sant. Dada en lo siti de Balaguer sots
nostre segell secret a
Ferdinandus.
Dominis rex mandavit michi
Johanni
1413, setembre 27. Siti de Balaguer.
Credencial a favor d'Antoni Rigau, escrivà reial.
Reg. 2.383, fol. 140v.
1413, setembre 27. Barcelona.
Contesta la carta del rei del 22 de setembre.
CRD, núm. 444; i també reg. 2.449, fols. 30-31.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De la vostra excel·lència hé reebuda una letra dada en lo siti denant Balaguer
a
menció de la convocació fahadora del usatge
vostra altesa responch yo, haüd consell, que, parlant ab reverència de aquella, la
dita convocació deu procehir necessàriament de vostra celsitud e no en altra manera.
Sobre lo fet de Mallorques contengut en la dita letra, a vostra magnificència
responch que
ab poder de finar del fet del patrimoni, jatsia que d'açò sien encarregats e instats
contínuament, e los de Mallorques qui són ací dien que prestament hic seran los
misatgers per finar de totes coses, per què, senyor molt alt, de present que sien
venguts serà exeguit lo manament de vostra celsitud fet a mi ab la dita letra. Axí
matex fahia menció la dita letra dels
corts per los quals tantes vegades vostra excel·lència per tantes letres havia menat
a mi que per en Leonard dez Sos o altre persona fiable los trametés yo a aquella.
A la qual responch que a vostra senyoria plàcia cogitar e pensar que en açò yo hé
fet tot ço e quant és estat a mi posible e faré, segons ja per altres letres e ara
derrerament per lo dit en Leonard n'é yo certificada vostra altesa, la qual no pot
haver los dits
estat ordonat per les
tocar ni mudar. Però si vostra celsitud tramet a mi lo dit debitori fermat e
espetxat ab tot ço qui s'í pertany, yo treballaré, tant com a mi serà posible, que a
vostra senyoria sia tramesa prestament la resta dels dits
que alguns al·leguen e dien fallir-lus algunes coses que
atorgades per vostra senyoria, ço és, barons e cavallers. E no stiga meravellada
vostra excel·lència si li és estat escrit que ací lo General no troba diners a censal a
raó de
a baix for sens pagar imposició, per què lo dit General, per açò e per les noves e
dubtes occorrents, no troba uy diners a raó de
de cavall qui
tocat, a aquella responch que
exequtar fins a tant que vostra senyoria puxa haver la resta dels dits
florins, car los
a vostra excel·lència hé yo tremesos per lo dit en Leonard. De fer aventatge als
de cavall de Rosselló qui no havien pres sou, dubte yo fort que no
entre ells e que no
mercé de vostra altesa que n'escriva a mi sa intenció. D'aquest fet, senyor molt
alt, jo hé donat càrrech en Johan de Ribesaltes, lo qual jo tramet a Perpinyà que
entretant ell faça lo dit fet endraçar, e axí matex les demandes e altres fets toquants
la vostra senyoria en aquella terra. Senyor molt alt, del fet de ma anada
aquí ab
necessitats e perills occorrents, és pròpria cosa a mi, qui son en edat juvenil e ja
assats rebusta per portar e sostenir-los, per què suplich vostra celsitud que sia de
mercé que en tot o en part vulla donar a mi loch que puxa satisfer a ma honor,
majorment si la ciutat de Balaguer se deu combatre per asalt, axí com se diu, e
serà cosa la qual jo tindré a singular gràcia a vostra senyoria. En los molers, cordes
e cànem e altres coses per vostra excel·lència demenats, se ha provehit de manera
que ja són partits. Sobre aquells qui sens licència de vostra altesa se
los quals ella manava que hi tornassen preses a aquella, responch que a mi és estat
dit e afermat que los quatre de aquells se
amagat que no
ben guardat jo
que les dites Corts havían atorgat prestar per les necessitats de ma casa, a vostra
excel·lència responch que los de les dites Corts me han dit que vuy ells no han
nengun poder per mudar alguna cosa en la forma de la dita obligació. Per què,
senyor molt alt, suplich vostra altesa que sia sa mercé que
sien axí bé obligats per aquella com los
de ma casa, axí de les quitacions com de la messió ordinària, no hauran algun
recapte si donchs d'altra part no y és iverçosament provehit per vostra magnificència
e que sia de sa mercé pendre
e menys carregós. Senyor molt alt, l'altre dia fou scrit per vostra senyoria a
mi que publicàs les costitucions qui
quines ne quals constitucions serien, sinó que ho dehia generalment, yo hé dubtat
e dubte de publicar aquelles. Per què, senyor molt poderós, sia de vostra mercé
manar ésser scrit a mi distinctament quines ne quals constitucions són stades
atorgades e fermades per la vostra senyoria, la qual lo Creador de totes coses faça
viure e regnar longament ab creximent de sa reyal corona. Scrita en
Senyor molt excel·lent, vostra senyoria fort sovén scriu a mi que li trameta
artillaries e altres coses. Yo no hé diners per bestraure-hi. A la final hé fortment
estret micer Johan dez Pla, tresorer, que hi bestrasque, lo qual m
certa regla per vostra magnificència a ell donada, ell ha a fer la distribució de les
monedes, e que quant ell francament ho pogués fer, no ha
de vostra senyoria, ni
quant se haja. Per què, senyor molt virtuós, vostra excel·lència declarant lo dit
debat provehesca en açò de tal guisa que vostra excel·lència haja recapte de les
coses que demana e que yo sàpia com ne en qual manera se hauran a pagar les
dites coses. Susara hé reebuda una letra del governador dels comtats de Rosselló
e de Cerdanya, la qual a vostra senyoria enviu interclusa dins la present. Scrita axí
com dessús.
Senyor,
del vostre humil primogènit, qui besant peus e
mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
[fui] [visa] [per] [archiepiscopum] [Terrachone]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, setembre 27. Barcelona.
Li comunica que ha instant mossén Pelai Unís, regent de la gobernación d'Eivissa, perquè li
remeta la persona i els béns de Guillem Rixamant, anglés.
Reg. 2.446, fols. 11v-12.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Com per la vostra molt gran senyoria stant ací en
de Guillem Rixamant, anglés, patró d'una nau, la qual arribà a Eviça e puys a
Mallorcha, e lo qual ab la dita nau e tots altres béns sues són stats presos e detenguts
més de
Mallorques, affermant que lo dit Guillem hauria comeses alguns crims a Eviça, e
que d'altra part que los dits béns devien ésser exequtats per occasió d'algunes
marques intrades a algunes persones de Mallorques contra lo rey d'Anglaterra e
sotmeses seus passats ha
procurador reyal de Mallorca, que los dits anglesos ab tots lurs béns liurassen a
Berenguer de Comalonga, porter vostre, qui aquells manàs e portàs a la dita
vostra gran senyoria qui sobre les dites coses faria justícia, lo dit regent ha ara a
mi enviat lo dit Guillem e lo scrivà e dos altres de la dita nau ab consultòria e lo
procés criminal en lo qual no
ne hi són stades dades alcunes deffensions ne
consultòria, procés o demanda de alcuna persona qui faça instància per exequció
de la per ell afermada marcha ésser feta. Emperò, ha
de la dita nau ans de condempnació per lo crim, si algú per lo dit Guillem és stat
comés, no sperada de vós exequtòria de la asserta marcha. Per què, molt excel·lent
senyor, yo, sabut que lo dit Guillem porta letres a vós, senyor, del dit rey
d'Anglaterra e del duch del Encastre
e procès per execució de vostres manaments e per obviar a la cubdícia de tenir o
occupar-se aquest béns que fa e vol fer lo dit mossén Palays, he-li manat per ma
letra que encontinent, sots privació de son offici, del qual lo privaré si no complex
los manaments per vostra dita senyoria e per mi ara fets, aquells exeguesca.
On, senyor molt excel·lent, com sia cosa molt dura qualsevol official, sens causa
justa precedent, haver tanta presumpció que vostres manaments duplicats e
triplicats, segons aquests, no vulla exeguir, majorment sobre fets concernents
vostre fisch e de què
damnatge a vostres sotmeses per fer oppressions e injustícia a estrangers e d'altre
senyoria, notifich les dites coses a la dita vostra molt gran excel·lència, supplicant
a aquella que man a mi ço que li
obtemperàs als dits vostres e meus manaments. E sia, molt excel·lent senyor, lo Sant
Spirit guarda de la vostra reyal persona. Scrita en
[segell] [menor] a
Senyor, lo vostre humil primogènit,
qui besant vostres peus e mans
se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
viderunt eam Bernardus
Probata.
[...]
Al molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu
molt car, lo senyor rey.
1413, setembre 27. Barcelona.
Li envia micer Pere Basset perquè l'informe sobre el fet del sagramental, tot pregant-li que
no el retinga molts dies.
Reg. 2.449, fol. 31v.
1413, setembre 29. Siti de Balaguer.
Li mana que faça tornar els homes de la vall de Querol fins que haja estat revisada una sentència donada en contra seua.
Reg. 2.381, fol. 49v-50.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Segons havem entés per letres del
governador de Rosselló e dels cònsols de la vil·la de Pugcerdà, les quals entercluses
en la present vos trametem, en vostra audiència s'és donada una sentència
contra los hòmens de la val de Querol, per lo qual los dits hòmens han derenclida
la dita vall, se són anats en lo vezcontat de Foix, segons veurets pus larch en
les dites letres. Per què, com sia necessari provehir a conservació de la dita vall e
que per la dita rahó no vengue a despoblació, nos parria los deguésiets atorgar
guiatge e alongament ben bastants, segons en semblants fets és acostumat, durador
per un any, dins lo qual seria reconeguda la dita sentència, e si són agreugats
axí com pretenen, les seria tornat a degut stament. Per què us manam que, axí
per la dita provisió e expedient e altres justes e rahonables, provehiscats de continent
que los dits hòmens tornen en la dita vall e que aquella no sia despoblada
per la dita rahó. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa
contínua protecció e guarda. Dada en lo siti de la ciutat de Balaguer sots nostre
segell menor a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay. Probata.
1413, setembre 30. Siti de Balaguer.
Li mana que envie a la seua audiència els recursos de mossén Lluís Suárez, misser Joan
Domínguez, misser Climent de Vilanova i d'altres presoners del portantveus de governador
de València.
Reg. 2.382, fol. 124.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Entés havem que, ab vostra provisió
signada per lo regent vostra cancelleria, havets manat al portantveus de governador
en lo regne de València que trasqués de la sala o presó de la ciutat de València
mossén Luis Suáreç, micer Johan Domínguez, micer Climent de Vilanova
e altres que eren en aquella detenguts, ço que nós, jassia ne fóssem stats supplicats,
havíem denegada per certes e justes causes e rahons. E com ab letra nostra hajam
manat ésser reduhits a la dita sala e presó, manam-vos que si sobre lo dit fet d'ací
avant recorrien a vós, los recorrents nos remetats. Manant al vostre cancellaria
regent que letres tocants aquesta matèria sens consultació nostra no faça en
alcuna manera spatxar. E haja-us, nostre molt car e molt amat primogènit, en sa
contínua protecció la Santa Trinitat. Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell
secret a
Dominus rex mandavit michi
Johani
1413, setembre 30. Barcelona.
Li confirma l'enviament de les ballestes que havia demanat i d'altres bagatges i
subministraments.
Reg. 2.449, fols. 31v-32.
1413, setembre 30. Barcelona.
L'informa de l'estat dels negocis que s'han tractat: préstec de les Corts catalanes, de Mallorca,
sou de la gent d'armes del Rosselló, pragmàtica de l'Audiència i d'altres matèries.
Reg. 2.449, fols. 32v-33v.
Molt alt et cetera:
De vostra reyal senyoria é rebuda huy, hora de tèrcia, una letra, e par que lo
correu haja falit, car devia ésser ací lo jorn passat, hora de completa. E vistes les
coses en aquella contengudes, responch a vostra reyal majestat. Primerament, al
fet dels
qui portaran a vostra senyoria los
persones que demanassen la obligació dels mil de caval, e que fessen lur poder
que la aguessen, mas que, en cars que la poguessen haver, que no recusassen liurar
a vostra senyoria la dita quantitat, fahents comptes que en lo liurament dels
restants haurien la dita obligació. En aprés, molt excel·lent senyor, yo hé
ginyada manera que dels dits
dels quals són stats tramesos
a vostra reyal senyoria en Leonart de Sos, e són stats deliurats ab semblant confiança
que la primera, ço és, que abans que
haurien la obligació que demenaven. E més avant, ab seguretat e obligació que
han haüda dels reverents e venerable pares en Christ lo archabisbe de Tarragona,
e bisba de Leó e de mossén Berenguer d'Olms, que vós, senyor, faríets dels dits
ésser haüts los dits
les quals són molt rahonables e justes, e altres encara que als de mon
consell occorrien, per contradicció de alguns del braç militar no s'és pugut fer ni
concloure ni és stat posible, ans fon menada la cautela axí com los plagué sens
que yo no y consentí ni hi cabí en res. Ara, senyor molt poderós, yo conech que
al·legar ni replicar rahons algunes a les
quals ja se
e no sinó persones privades. Hé parlat ab los deputats e dien-ma que solament
són exequdors de la cautela e administradors dels diners, segons tenor de
aquella. Los scrivans dien que no y poden res afegir ne tolre ne
axí que no trop tall ne manera en lo món com aquesta quantitat restant pusca
ésser haüda sinó en la manera que la dita cautela conté, ordon vostra excel·lència
ço que li
obligació en la manera que és demanada, plàcia almenys a aquella fer semblant
obligació per los dits
promés e los demunt dits arquebisba, bisbe e mossén Berenguer d'Olms axí ho
han obligat, segons dessús és dit. En lo fet de Malorqua és provehit en la manera
que ab vostra letra és menat. En Rosselló fou scrit ab correu cuytat, de continent
que vostra letra fon rebuda, sobre ço que vostra senyoria à menat que no
sinó a
reduhir e tornar en la manera que per vostra senyoria era ordonat e demanat. E
jatsie ne sien toltes e levades moltes excepcions e condicions axí com a deviants
de rahó, però, en conclusió no s'és pugut fer que totes ne sien stades remogudes.
Tramet a vostra excel·lència dins la present l'originall de la pracmàtica, tal com
per vostra senyoria fon ordonat, car aquella que pres és stada ordonada ja la ha
portada a vostra senyoria en Leonart de Sos, axí que ab la una e ab la altra porà
veure quines coses hi són stades afegides o toltes. Axí mateix, senyor, vos tremet
les condicions per la Cort a vostra senyoria demanades, segons appar per lo final
acte per los
senyor, són de oppinió que, per lo gran bé e utilitat que
tothom ho spera ab singular confiança, vostra excel·lent senyoria, salvada sa
determinació, hi pot en tot passar, car, segons vostra excel·lència pot veura, per tal
com la potestat de les
en res. És ver, senyor, que per mi no és stat res fermat ni obligat ni aytampoch lo
temps soferí que
qual sta si voldrà que les dites coses hajen acabament o no. Les persones, senyor,
qui han poder de nomenar als diputats, los
que vostra excel·lència d'aquells triets los
concordades, mas han fet rahonament entre si de les persones contengudes en
una cèdula qui prestament vos serà tremesa. E aprés han en cor, examinant-les,
reduhir al dit nombre. Mas, per tal que vostra excel·lència puxa a mi certificar si
ha affecció a algun ultra los nomenats, o que dels nomenats sien foragitats aquells
que li plaurà, li tremetré yo la dita cèdula ab certa nota sobre cascú, segons,
senyor, porets veura. Sie vostra mercé que secretament me
intenció certificar, per tal que de mon poder tinga manera que sien nomenats per
les dites persones tals que vostra excel·lència ne sia contenta. E plàcie-us, senyor,
remetre en Leonard de Sos, car gran és la fretura que fa en los afers que ací
deuen spatxar. Lo Creador de totes coses, senyor molt virtuós, faça viura e regnar
longament vostra alta senyoria ab creximent de sa reyal corona. Scrita en
lo derrer dia de setembre del any
et vidit eam arquiepiscopus Terracone, cancellarius regius,
cancellariam domini primogeniti regens.
1413, octubre 2. Barcelona.
Li explica que no té diners per a poder fer el que li ha dit de part seua Antoni Rigau.
CRD, núm. 454; i també reg. 2.449, fol. 35v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Susara en aquest punt hé reebuda de vostra excel·lència, per lo feel scrivà
d'aquella n'Anthoni Rigau, una letra de creença a ell acomanada. E oïda la dita
creença e vist lo memorial de les coses que vostra senyoria mana a mi li trameta a
aquella, responch que yo fort volenterosament faria entendre en haver e trametre
les dites coses a vostra celsitud e axí matex tots los de mon consell se offeren ab
gran affecció e volen treballar-hi, sinó que no ych ha diners, ne yo, qui no
sens los quals, segons vostra magnificència sab, les dites coses no
Per què, senyor molt virtuós, vostra senyoria provehesca en açò en la forma e
manera que a ella semblarà. Lo Creador de totes coses, senyor molt poderós, faça
viure e regnar longament ab creximent de sa reyal corona. Scrita en
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui basant peus
e mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
Probata.
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, octubre 3. Siti de Balaguer.
Remet, perquè les signe, les àpoques de les quantitats adelantades per les aldees de les
comunitats de Daroca i de Calataiud.
Reg. 2.381, fol. 51v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Las aldeas de la comunidat de Darocha,
Calatahiú, a gran pregàries nostres, nos han bistret e anticipat, de les peccúnies
del morabetí qui deu cullir en l'any prop vinent,
necessari que vós fermets. Per què tremetem-vos les dites àpoques, per tal que en
aquelles possets la vostra ferma e fermets en la manera que
interclusa en la present. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo
Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda. Dada en lo siti de Balaguer sots
nostre segell menor a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
Probata.
1413, octubre 3. Barcelona.
Recomana Joan d'Esparça per a algun ofici en la casa del rei o de l'infant, atés que s'ha casat
recentment.
Reg. 2.451, fol. 9; i CRD, núm. 456.
1413, octubre 4. Siti de Balaguer.
Credencial a favor de Leonard de Sos, lloctinent del mestre racional.
Reg. 2.383, fol. 143.
1413, octubre 4. Siti de Balaguer.
Li envia un greuge presentat per Gilabert de Centelles per tal que hi proveesca.
Reg. 2.422, fol. 51v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Responent-vos a una letra vostra sobre
cert greuge pretés per mossén Gilabert Centelles per una letra spatxada en nostra
cort, vos certeficam que per part del dit mossén Gilabert nos és stada donada una
supplicació, la qual, interclusa en la present, vos trametem e us remetem per ço
que sobre aquella façats proveir per justícia. E haja-us, molt car e molt amat
primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda. Dada en lo siti de la
ciutat de Balaguer sots nostre menor segell a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
Dirigitur domino primogenito
1413, octubre 5. Siti de Balaguer.
Respon una carta de l'infant, on aquest explicava que no disposava de diners per fer el que li
havia manat, donant les instruccions escaients.
Reg. 2.403, fol. 107v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: De present havem reebuda huna letra
continent com no havets diners per provehir en les coses que per altra nostra, de
la qual la dita letra vostra és responsiva, vos havíam scrit. Per què, puys axí és,
com les bastides e les altres artelleries sien molt avançades, e lo combat o assalt
no
les quals havem manat convocar lo
picapedrers de continent partir per venir ací, car si del dit
farà rehemçó, los que vindran nós los farem contar de son sou e salari. E en les
dites coses demostrats la conguoxa e cuyta que la necessitat requer, per forma
que
lo Sant Spirit en sa contínua guarda e protecció. Dada en lo siti de Balaguer sots
nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Simili fuit missa archiepiscopo Terracone.
1413, octubre 5. Barcelona.
Li exposa l'estat del reclutament de gent d'armes al Rosselló.
Reg. 2.449, fols. 34v-35v.
1413, octubre 6. Barcelona.
Li comunica els dubtes dels diputats del General de Catalunya sobre la manera com ha estat
publicada la constitució
Reg. 2.449, fols. 35-v.
Molt alt e molt excel·lent príncep et cetera:
Ab humil reverència notifich a vostra real senyoria que los deputats del
General de Catalunya són venguts a mi sobre la publicació de la constitució
és stada servada la forma deguda segons les constitucions de Catalunya. Aprés
moltes rahons que al·leguen, par-me, senyor, que, almenys per excusació lur e salvatat
de la terra, ells volrian que vostra senyoria declaràs que Jacme d'Urgell,
considerat que
se faés per vós segons la forma de la costitució qui vol que les declaracions
hó interpretacions d'aquelles se deuen fer ab quatre prelats, e quatre dels
barons e cavallers, e quatre de les ciutats e viles reyals.
publicació havie algunes paraules qui eren perjudicials al principat de Catalunya.
però que sobre açò ells volien trametre misatgeria a vostra reyal majestat, si yo
volia entrar en algun rahonament o tracte, que
mi, senyor molt poderós, lo
havie feta la dita publicació ab gran deliberació e ab madur consell, e que si
no agués loch no la aguera feta, e que no ere dupte si havie loch, car la cosa era
ten clara e manifesta que no freturava de alguna declaració, però que yo
alguns de mon consell ab qui purien de aquesta matèria parlar pus estesament.
E de fet, senyor molt excel·lent, són stats ensemps e han altercat de la dita
matèria. E los dits deputats estan e perseveren en lur oppinió, ço és, que primer
se deu fer la declarasió en la forma dessús dita, jatsie los sien stades dites diverses
rahons, de les quals rahonablement devien ésser contents. En conclusió, són stats
estrets que, presuposat que la declaració dessús dita se faça ho sie vist no havent
loch, ja vostra reyal senyoria quin compte pot fer d'éls ne quina és lur intenció.
En açò, senyor molt poderós, no han vulgut clarament encara respondre ne pus
avant són vulguts pessar, al·legants que lur poder sobre açò és limitat en certa
forma e que per absència d'un scrivà no
dit scrivà hic deu ésser huy e que, vist lo poder que han, poran respondre a
aquesta demanda. E en l'endemig me han supplicat que yo supplicàs a vostra real
senyoria que li plagués sobreseure en la exequció de la dita constitució
namque
coses, senyor molt poderós, yo, considerat lo cars e la necessitat de vostra real senyoria,
estich en gran perplexitat e no
estrényer e portar a deguda conclusió, notiffich a vostra real majestat lo punt en
què és per tal que, aquella avisada d'açò, hi pusca proveir en la manera que li serà
plasent. D'açò que per avant se seguirà, de jorn en jorn scriuré a vostra excel·lent
senyoria, la qual nostre senyor Déu conserve e prosper benaventuradament per
molts anys ab exaltament de la sua real corona. Scrita en
octubre del any
Dominus primogenitus mandavit michi Raymundo Baiuli et vidit
eam reverendus arquiepiscopus Terracone, cancellarius regius.
1413, octubre 7. Siti de Balaguer.
Mana l'enviament de subministraments.
Reg. 2.383, fol. 146.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Pregam e manam-vos que de continent,
vistes les presents, nos trametats cinquanta quintars de pólvora de bombarda. E si
tanta pólvora no s'í troba, trametets-nos cinquanta quintars de salitri. E no
nos trametets deu quintars de sofre e d'altra part cinquanta quintars de
coure, car totes aquestes coses havem ací molt necessàries. E sia vostra guarda,
molt car e molt amat primogènit, l'Espirit Sant. Dada en lo siti de Balaguer a
dies d'octubre del any
Dominis rex mandavit michi
Johanni
1413, octubre 9. Siti de Balaguer.
Li mana que reba Juan Fernández com a ajudant de rebost de sa casa, i que incrementa
la quitació d'Alfonso Toledo, agranador de casa de l'infant.
Reg. 2.382, fol. 127v.
1413, octubre 9. Siti de Balaguer.
Dicta instruccions sobre la convocatòria de l'usatge
Reg. 2.383, fol. 147-v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Vostra letra havem reebuda, continent en
acabament lo rahonament que davant vós e vostre consell és stat fet per los
diputats de Cathalunya sobre la convocació de
que per alguns de vostre consell és stat fet, e que sòts en perplexitat, que sobre
açò consultats a nós. A la qual vos responem que, segons a vós e als dits de vostre
consell és stat de nostra part intimat, lo cas de la convocació és tal que és posat en
lo usatge
contra ell axí com contra enemich. E pus que lo dit cas de
clarament occorre e ha loch, no y ha mester declaració, car declaració e interpretació
se deu fer en cas duptós. E en aquest cas que és axí clar, segons les paraules
de la constitució, no és necessari. E solament sta en arbitre nostre, puys lo cas
occorre. E si dien que almenys se deuria fer declaració si Jayme d'Urgell és nostre
enemich, no és necessari fer tal declaració, car ésser algun rebel·le o enemich
nostre les obres lo fan rebel·le e no declaració alguna. E nós sens declaració li
podem fer lo procés de enemich. E açò és clar e ubert, segons rahó scrita. E suposat
que de necessitat nós haguéssem declarar lo dit Jayme ésser enemich nostre,
ço que fer no
poríem e deuríem a fer sens consell dels quatre de quascun bras del dit principat,
car no seria dubte de constitució, mes dubte de fet. E si dien encara que les letres
de la dita convocació devien ésser primer monitòries e aprés altres executòrias,
açò fon primerament ben regonegut axí per nós e los de nostre consell que
ajustaren en Leyda com per los de nostre consell e tots foren de una concòrdia. E
segons lur concòrdia són stades trameses les letres. E jatsia en algunes convocacions
se tròpia que y hagué letres primerament monitòries e apres exequtòrias,
allò era per ço que
sinó que sperava occórrer, mas, quant lo cas occorre axí com ara, supervàcua e
encara impertinent seria la monitòria. Per ço, molt car e molt amat primogènit,
sobre la dita convocació no sobreseuríem en alguna manera, ne vós ne
consell vos deveu metre en tractar de expedient algú ni de altra cosa que inferís
dubte al fet de la dita convocació. Mes si sobre
volran tractar alguna cosa, la qual mogue d'ells e no de vós ni d'algun de vostre consell,
en aquest cas plau a nós que scoltets tractes e rahonaments e consultats ara tots
temps a nós, per tal que us puxam rescriure de nostra intenció. E sia vostra guarda,
molt car e molt amat primogènit, l'Espirit Sant. Dada en lo siti de Balaguer sots
nostre segell secret a
1413, octubre 9. Barcelona.
Li fa una consulta sobre la súplica de Joana, esclava de Domingo Cot, de Perpinyà, detinguda
a la presó, perquè siga remesa a l'audiència de l'infant la seua causa contra el seu
propietari, avocada per l'audiència del rei.
Reg. 2.447, fol. 77.
1413, octubre 10. Barcelona.
L'informa sobre les negociacions de la convocatòria de l'usatge
CRD, núm. 479; i també reg. 2.446, fols. 36v-37v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Axí com per altres letres hé scrit a vostra excel·lent senyoria, yo contínuament,
despuýs que haguí lo manament de aquella, hé treballat sobre la reemçó
del usatge
qui en açò poden aprofitar. E primerament, los hé pregats affectuosament
sobre aquest fet, al·legant-los la necessitat de vostra excel·lència e los dampnatges
que s'esperen a la terra de la exequció del dit usatge e moltes altres rahons fort
raonables e justes. Per ells, senyor molt poderós, ere en lo començament posada
scusa que lo poder lur ere limitat e que per absència de un scrivà no podien
haver aquell ne sabien com se havien a regir. Lo dit scrivà, senyor molt excel·lent,
és vengut e lo poder és stat vist en forma pública, clos per los tres scrivans de la
cort. E yo, senyor, hé volgut veure axí mateix aquell. Per lo qual manifestament
appar los dits deputats e hoïdors haver plen poder de distribuir o convertir
jatsie que per los deputat e hoïdor e altres del braç militar fossen al·legades
algunes rahons per les quals impugnaven lo dit poder, affermants aquell ésser
condicional, ço és, que los dits
d'armes del principat e per mà dels deputats ab lo sou e estimes acostumades,
però, los altres deputats e hoïdors e altres persones ecclesiàstiques e de universitats
se concorden lo dit poder ésser bo e legítim e tal com ésser deu. Per mi,
senyor, los és stat dit e rahonat que les dues condicions en lo dit poder contengudes,
ço és, si lo dit usatge serà convocat e haura loch, no freturen de clarificació
alguna, car manifestament apar que per vostra senyoria és stat convocat. Sobre
l'altra si ha loch, no és dubte, car per vostra real majestat és estat aquí ben vist,
e ací axí mateix és stat vist, e los diputats mateixs hi han fet veure a sos advocats e
altres juristes, e tots unànimes se concorden lo dit usatge haver loch. És ver,
senyor molt excel·lent, que alguns n'í ha qui han dit que açò se deu declarar si ha
loch o no, e que aquesta declaració se deu fer per vós, senyor, ab consell de
prelats, e
segons forma de una constitució sobre açò feta. Yo, senyor molt poderós, vehent
la necessitat de vostra senyoria e lo dampnatge de la terra, sostench ab gran
desplaer aquests rahonaments e aquestes disputes per los grans desserveys que
se
a la terra, e hé usat trosús ací ab alguns barons e cavallers qui són causa d'aquest
empatxament a massa càrrech lur de tanta benignitat e graciositat com hé pogut,
e no
aquesta rahó, ab congoxa e ardor, nit e dia hé tenguts e tench consells què faré ni
com poré portar a exequció aquest fet, per tal que vostra excel·lència sie en tanta
necessitat servida e la terra preservada de tants dampnatges. E vuy en aquest jorn,
a gran instància mia, los dits deputats e hoïdors són venguts a mi e, aprés molts e
diversos rahonaments, en conclusió me han feta resposta final en la manera
següent: que si vostra senyoria declara primerament la convocació del dit usatge
haver loch, axí com vol la dita constitució, ells són apparellats de reembre aquella
en aquesta guisa, que donaran los dits
cascun mes
seyoria se oblich convertir la meytat de la dita quantitat en sou donador a gent
de Cathalunya. E que si abans de sis meses la exequció dels negocis que vostra
senyoria té entre mans ere finida, no sien tenguts de pagar, dels dits
florins, sinó prorata de temps a la dita rahó. E que durant aquest temps vostra
senyoria sobresegua en la exequció del dit usatge, e que no pusque costrènyer ne
forçar algú de anar a son servey per occasió de hosts ni en altra manera, encara
que li
acustumat en altre temps en cas de reemçó del dit usatge. E que si dins los dits sis
meses la dita exequció no ere finida, que vostra senyoria no pogués convocar lo
dit usatge sinó primerament convocats e ajustats tots vostres regnes e terres,
affermants que aquest acte, considerat que Jayme d'Urgell se diu rey, toque a tots
los regnes e terres, e que tots deuen contribuir en aquell. De aquestes respostes,
senyor molt poderós, yo són mal content, e hé estrets los de mon consell e altres
doctors e juristes antichs que donen consell yo què deig fer. E hé trobat per la
major part de aquells que los dits deputats deuen ésser requests que exequten lo
poder sobre lo dit fet a ells atribuït e donat juxta sèrie e tenor de aquell. E que
no escolten sobre açò persones algunes com stigue tot a càrrech e en mans lurs.
En altra manera, que sie protestat contra ells e lurs persones e béns de tots dans,
inconvenients e perills que per aquesta rahó seguir se puguen, axí a vostra
senyoria com a la terra. E que axí mateix sien requests los barons e cavallers qui
açò empaxen que no se
altra manera, que sie protestat contra ells,
per açò no voldran de lurs embarchs desistir, que y sie proceït per avant
segons justícia e lurs actes requeriran. Los dits deputats, senyor, són aprés estats ab
mi e encara los són stades replicades les dites e moltes altres rahons, per les quals
ells són romasos en deliberació, e que demà me faran resposta. E per aquesta
rahó, yo hé sobresegut en fer les dites requestes e protestes. E si la resposta no és
tal que vostra senyoria ne deje ésser contenta, les dites requestes e protestes seran
fetes en la forma dessús dita. Més avant, senyor, me sembla que los dits deputats
trametrien a vostra excel·lència missatgeria per concordar ab aquella de la dita
reemçó, e yo no gós res acceptar, sinó que hé cor de exequtar la convocació axí
com per vostra senyoria m'és manat. A la qual notifich totes les dites coses, les
quals exequtaré e compliré axí com per aquella serà ordonat. Lo Creador de totes
coses, senyor molt virtuós, faça viure e regnar longament vostra alta senyoria ab
creximent de sa real corona. Scrita en
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besant
vostres peus e mans se comana en
vostra gràcia e benedicció.
[...]
mandavit michi Raymundo Bajuli, et fuit visa
per archiepiscopum et
episcopum Legionensem.
Probata.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, octubre 10. Barcelona.
Contesta una carta de la reina dient-li que ell i l'infant Pere tenen bona salut.
Reg. 2.449, fol. 38.
1413, octubre 11. Barcelona.
Sol·licita que siga remesa a la seua audiència la causa de Joan Conesa, pobre.
CRD, núm. 480; i també reg. 2.447, fol. 76v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Estant vostra gran senyoria en esta ciutat, se donà declaració o sentència en
la qüestió qui
part, e n'Angelina, sposa d'en Grabriel Sorolla, de la part altra, de la qual sentència
la dita Angelina, o altri per ella, no supplicà dins lo temps ordinat e degut, mas
aprés algun temps ne ha supplicat denant vostra gran senyoria o del regent aquí
vostra cancellaria e ha obtenguda letra citatòria contra lo dit pobre, evocant la
causa a la vostra audiència, a fi que lo dit pobre, per inpotència de no supplir a les
messions qui
qual ha obtenguda hoïdes les parts a ple e vist e regonegut lur dret e haüdes moltes
deliberacions e acords. Per què, molt alt e molt excel·lent príncep e senyor,
pare e senyor meu molt car, considerades les dites coses e vehent encara que ací
són les juristes qui en moltas col·lacions e acord foren en la examinació de la dita
causa, e axí mateix lo procés, qui no ab poques despeses hauria aquí ésser remés,
e la pobresa del dit Johan, a què vostra gran senyoria ha acostumat haver per singularitat
consideració gran, supplich a vostra gran excel·lència que li plàcia per
sa mercé remetre la causa de la dita supplicació a ma audiència, de manera que
prengua en aquella breument e ab menors despeses de les parts, e specialment del
dit pobre, aquella fi e conclusió que justícia ordonarà. E açò, molt alt e molt excel·lent
príncep e senyor, pare e senyor meu molt car, lo dit pobre tendrà a vostra
gran senyoria, de la qual sia eternal guarda l'Esperit Sant, a do e gràcia singular.
Scrita en Barçalona a
primogenitus
Senyor, lo vostre humil primogènit, qui besant vostres peus
e mans se recomana en vostra gràcia e benedicció.
regentem officiium eius vicecancellarie.
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, octubre 12. Siti de Balaguer.
Mana que la ciutat de Lleida envie pa cuit al real.
Reg. 2.422, fol. 67v.
Lo rey
Molt cara e molt amada reyna: Per falta e culpa dels pahers e altres officials
de Leyda, qui dies ha no han tramés pa cuyt al nostre reyal, segons havien promés
e eren tenguts, ha haüda e ha de present en lo nostre reyal tanta fretura de pa
cuyt que les gents haver e conseguir no poden, de què no poria àls pejor al
nostre reyal venir. Per què és mester que, en tota aquesta nit e aprés contínuament,
façats pastar e coure tant de pa en aqueixa ciutat com fer se puscha, a fi
que
compliment de pa. Dada en lo siti de Balaguer a
Dominus rex mandavit mihi
Johanni
1413, octubre 12. Barcelona.
L'informa de las negociaciones para a l'execució de l'usatge
CRD, núm. 485; i també reg. 2.449, fols. 36-37.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De vostra gran senyoria hé rebuda una letra sobre la reemçó de la exequció
del usatge
primerament, al fet de la declaració si la convocació del dit usatge ha loch o no,
que jatsie, senyor, yo e los de mon consell hajam per clar, axí com vós, senyor, e
los del vostre havets, la dita convocació haver loch, però, los deputats e hoïdors de
comptes dien e demanen, per satisfer a una constitució sobre açò feta e altres
pràtiques e declaracions sobre açò seguides e observades per los reys passats, que
primerament e ans de totes coses la dita declaració se faça per vós, senyor, o per
mi en la manera que la dita constitució vol e requer. E com és dit que la cosa és
tant manifesta que no fretura de alguna declaració, és respost per ells que de
continent que contradicció o dubte hi és fet, axí com és per ells, qui per interés
de la terra fan part en açò, cové de necessitat per satisfer a la ley de la terra que la
dita declaració se faça, e no par que en altra manera vullen passar avant. E sembla
a mi e als de mon consell que, per ço com aquest cas és inusitat e que jamés fon
vist semblant, aquesta declaració sia a vós, senyor, molt favorabla. Més avant, molt
alt senyor, demanen que la forma de la dita convocació sie reformada e adaptada,
car en la manera que sta no porie passar sens gran perjudici de la terra, segons
la forma de la constitució, e presuposat, senyor molt excel·lent, que les dites
declaració e reformació se facen, dien. E aquesta és la resposta que vuy per part
lur m'és stada retuda per alguns de mon consell, qui a instància e supplicació lur
han tractat ab ells, la qual resposta és stada aprés moltes altercacions ab gran dificultat
obtenguda, que, per servir e complaure a vostra real senyoria en tan gran
necessitat, per virtut del poder a ells sobre açò atribuït e donat, donaran per la
dita reemçó
dits deputats e hoïdors de comptes pensen que devallaran, ço és, que
loch que vostra gran senyoria puxa haver dins dos mesos e mig, del dia que la
dita declaració sia per vós, senyor, o per mi feta en avant, comptadors
florins, ço és, cascun mes
continent tots los dits
lo primer mes hagués aconseguida la fi de la exequció que té entre mans contra
Jayme d'Urgell. E los altres
han tractat sobre aquest fet ab los dits deputats e hoïdors, que
hajen a pagar dins altres dos mesos e mig aprés següents a la dita rahó de
florins per cascun mes. Axí, emperò, que si la dita exequció ere finida dins
los derrers dos mesos e mig, se pagàs prorata de temps e lo restant romangués al
General. E no
per certa persona elegidora per los dits deputats e hoïdors en gent d'armes de
nació catalana, a ordinació, emperò, e voler de vostra reyal senyoria, tant com
toquarà la dita gent d'armes. Mas que lo sou sia almenys a rahó de set sous per
cascun jorn. Més avant, que per vostra senyoria sia sobresegut en la exequció del
dit usatge, e sie promés no usar de aquell per spay de sis meses, començadors del
dia que la dita declaració sia per vostra excel·lència o per mi feta, ni costrényer
algú de altra servitut personal per via de hosts o de feus o en altra manera,
pretenents que axí és acostumat en semblant cas. De totes aquestes coses scriu yo
a vostra excel·lència per tal que, avisada de tot, pusca deliberar e manar ço que li
serà plasent e agradable. En l'endemig, senyor, yo faç e faré treballar que les condicions
de la segona partida dels
senyoria fos en segur que tots poguessen venir a mà e ordinació sua ab les menys
condicions que fer-se pusca. Lo Creador de totes coses, senyor molt virtuós, faça
viure e regnar longament vostra alta senyoria ab creximent de sa real corona.
Scrita en
primogenitus
Senyor,
lo vostre humil primogènit,
qui basant peus
e mans se comana en vostra gràcia
e benedicció.
[...]
visa per reverendos archiepiscopum Terracone, episcopum Legionis et Berengarium
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, octubre 12. Barcelona.
Sol·licita instruccions sobre una súplica sobre els greuges presentats pels barons i cavallers de
les Corts catalanes.
CRD, núm. 486; i també reg. 2.449, fol. 37-v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Vostra excel·lència certifich que alguns, per part dels barons e cavallers de
la Cort per vostra senyoria derrerament ací celebrada, me han supplicat que, per
observació de certa obligació fermada per vostra celsitud e per mi e per deute de
justícia, a ells degués assignar dos notables doctors o juristes a ells no sospitosos,
als quals fos feta comissió larga e bestant, axí de cullir e fer relació de certs greuges
offerts per los dits barons e cavallers en la dita cort, com encara per regonéxer
e provehir los greuges particulars en la dita cort offerts per ells, ajustat als dits dos
doctors o juristes en aquest derrer article
axí
E que en les dites coses no
magnificència. Per què, senyor molt virtuós, supplich a vostra altesa que li plàcia e
sia de sa mercé manar cuytadament a mi ab letra sua què li serà plasent yo faça en
les coses desús dites. Lo Creador de totes coses, senyor molt alt, faça viure e
regnar longament vostra alta senyoria ab crexement de sa reyal corona. Scrita en
Senyor,
lo vostre humil primogènit,
qui besant peus e
mans se comana en vostra gràcia
e benedicció.
[...]
fuit visa per archiepiscopum Terracone. Probata.
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, octubre 13. Barcelona.
Li remet una carta de Joan I, rei de Portugal.
CRD, núm. 495; i també reg. 2.449, fol. 38.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Una letra que
mans mies, la qual, creent que y hagués coses requirents necessària e cuytada provisió,
hé desclosa e legida, e puys tornada cloure, e la qual a vostra senyoria tramet
dins la present inclusa. Per què, molt excel·lent senyor, notifich-ho a vostra
excel·lència, la qual lo Creador de totes coses faça viure e regnar longament
vostra alta senyoria ab crexement de sa reyal corona. Scrita en
dies de octubre del any
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besant peus e
mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
fuit visa per archiepiscopum Terracone.
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, octubre 13. Barcelona.
Li remet una carta de Joan I, rei de Portugal.
Reg. 2.449, fol. 38.
1413, octubre 14. Siti de Balaguer.
Pregunta per la seua salut.
Reg. 2.403, fol. 117.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Segons havem entés, vós sòts stat un
poch destemprat en vostra persona, de què havem haüt un poch de congoxa, fins
que havem sabut que ere poca cosa. E per ço com nós, ab l'ajuda de Déu, entenem
en breu dar lo combat a aquesta ciutat, plau-nos, molt car primogènit, que
us sforcets bé per tal que puxats venir al dit combat, e que comencets a fer usar
dels actes e exercicis de cavaller a què vós e tots los altres bons cavallers són strets
e obligats. E sia, molt car primogènit, en vostra guarda lo Sant Spirit. Dada en lo
siti de Balaguer a
las nuevas d'aquá, Ényego López vos las dirá.
1413, octubre 14. Siti de Balaguer.
Respon les seues consultes sobre l'execució de l'usatge
Reg. 2.403, fol. 118v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Vostra letra havem reebuda, dada en
rebuda una letra que havem tramés a vós e altra als de vostre consell, de les quals
a major cautela vos enviam traslat interclús en la present. E per aquelles porets
veure clarament qual és nostra intenció, car ço que
demanen los diputats per nós ésser feta declaració sobre la convocació del usatge
molt injusta, segons tenor del usatge e de les gloses de aquell, majorment com
ocorre lo present cas de tenir assetjat nostre enemich. E nós per res no daríem
loch a fer tal declaració, com nos fos molt perjudicial e destrucció totalment de
nostra preheminència que
saber en vostra letra, que havets trobat per la major part de vostre consell e altres
doctors e juristes que los deputats deuen ésser requests que exeguescan lo poder
sobre lo fet del dit usatge a ells atribuït e donat, e que no scolte sobre açò persones
algunes, com stigue açò a càrrech en mans lurs, e que axí mateix sien requests
los barons e cavallers que açò empatxen e que havets sobresegut en fer les
dites requestes per certes rahons en vostra letra contengudes et cetera, nostra intenció
és que semblant requesta de aquesta no sie feta per vós ni en nom nostre
ni vostre, com fos molt inpropri la reemçó que ells han a demanar que per nostra
e vostra part se requerís
de nostre procés de convocació e de procehir contra los inobedients e oyr lo
tracte sobre la rehempçó, si
o altres qui pratenen interés volen fer la dita requesta, hauríam-ho per bo. E
sobre qualsevol actes que en aquesta matèria se hajen a fer, abans de concloure,
consultats-nos-en. E havem sperança que, Déu migençant, los fets vendran breument
bé a nostra honor, e pensar poden los qui en açò nos desservexen, dilatant o
en altra manera malignant, que
amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda. Dada en lo siti
de Balaguer sots nostre segell secret a
vós fazet dar gran diligència en executar lo dit
vindran molers e picapedrers e altres que havem ací mester, puys hi són tots
tenguts, car si açò ab diligència se executa, si la reempçó volen, ells la demanaran.
Dada axí com dessús.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1413, octubre 14. Barcelona.
Credencial a favor de Leonard de Sos, lloctinent del mestre racional.
Reg. 2.449, fol. 38v.
1413, octubre 15. Lleida.
Recomana el prior de Santa Maria del Carme.
CRD, núm. 502.
Senyor, ya sabedes cómo en el monasterio de Senyora Sancta María del
Carmen se son feytas e fazen las bonbardas, por la fechura de las quales se ha
havido a descobrir el terrado del refitorio del dito monasterio e se han quebrantado
las taulas de comer, cavado toda la casa e la claustra e otras casas enpachado,
por la qual cosa ha recebido el dito monasterio muy grandes dapnages. E si no es
que vuestra senyoría haya sguart vers los ditos dapnages, por ventura nunqua tornaría
el dito monasterio en el primero stamiento. Por que, senyor, suplico a vuestra
senyoría que, por contemplació de senyora santa María, la qual es vuestra
devota, quiera haver sguart en el dito monasterio, de manera que sía reparado e
tornado al primero stamiento. E sobre aquesto va, senyor, allá el prior de dito
monasterio. Sía vuestra merced de haverlo recomendado. E nuestro senyor Dios
conserve vuestra real persona con victoria de vuestros enemigos por luengos
tiempos, segunt desea. Dada en la ciudat de Leyda diús nuestro siello secreto a
de octobre, en el anyo
[...]
1413, octubre 15. Barcelona.
Recomana micer Joan Inveja
o de jusreleu del regne de Sicília.
Reg. 2.451, fol. 11; i també CRD, núm. 501 (inclou la minuta de la provisió reial).
1413, octubre 15. Barcelona.
Consulta sobre una súplica de Joan Gisbert, patró d'una galiota, i dels jurats de l'illa d'Eivissa,
que demanen que li facen un salconduit.
CRD, núm. 500; també en reg. 2.449, fols. 37v-38.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A la vostra excel·lència significh que a mi l'altra dia fou supplicat per part
d'en Johan Gisbert, patró de galiota de la
de Eviça, ab letra, que degués fer remissió al dit Johan de la resistència notòria
feta per ell a mossén Palay Oniz, regent la governació de Mallorques, sobre, en e
per los actes contenguts en la cèdula dins la present inclusa, la qual remissió lus
fon ladonchs per mi denegada. E ara, per part dels jurats són tornats alguns a supplicar-me
que, pus no volia fer la dita remissió, fahés almenys guiatge al dit Johan,
de guisa que ell pogués tornar ab la dita galiota en la dita
moros, axí com havia acustumat e en la dita cèdula se conté. E jassia, senyor molt
alt, considerades les causes en la dita cèdula designades, e per tal car la dita
seria guardada de perills dels dits moros, e que axí mateix ne reportaria profit de
les preses que
intenció, e los de mon consell axí mateix, e tots ho haguéssem del·liberat que lo dit
Johan devia ésser guiat a cert temps, emperò, imaginant que vostra excel·lència
raonablement, axí com creech, és certificada de la dita resistència, no hé volgut
atorgar lo dit guiatge sens consultar-ne primerament vostra celsitud. Per què,
senyor molt poderós, supplich humilment a vostra magnificència que sia mercé
d'aquella manar a mi ab letra sua què li serà plasent faça en lo dit fet. Lo Creador
de totes coses, senyor molt virtuós, faça viure e regnar longament vostra altesa ab
creximent de sa reyal corona. Scrita en Barcelona a
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besant peus
e mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
[fuit] [visa] [per] [archiepiscopum] [Terrachone]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, octubre 15. Barcelona.
Li explica les queixes per la indefensió que provoca la convocatòria del
llocs marítims i de frontera.
Reg. 2.449, fols. 40-v.
Molt alt et cetera:
A vostra gran excel·lència certifich com yo é moltes letres e supplicacions
sobra la exequció de les hosts que vostres officials fan contínuament en virtut de
la convocació del usatge
continua fer, dients en lochs alguns qui són poblats en lochs marítims e no
murats que si les dites hosts, qui ja són exides d'aquells, an anar a Baleguer segons
los és menat, que
irreparable, en special que si fustes de moros hi ferien, segons àn fet altres
vegades, que
los de les fronteres de Rosselló e de Serdanya, en special lo loch de Salses, qui n'à
protestat, dien que per la exida de les dites hosts, e que són costrets contínuament,
romanen en gran peril, que en tal cas e temps ajen axí desemperar les forces, les
quals per tan longa absència dels pobladors, e romanent axí indefenses,
se purien perdre algunes, com sien molt envejades. E ultra açò, que són en lo pus
fort temps del any, per lo venemar e sembrar qui
tals clamors e supplicacions yo, senyor molt poderós, fet ajustar algunes vegades
los de mon [consell], los quals m'an dit e consellat que, considerades les rahons
dessús dites e altres, yo solament hi fassa la resposta e provisió, translat de la qual
tremet a vostra excel·lència ensemps ab les letres que hé de Perpenyà resebudes.
Part açò, senyor, dien alguns de mon consell que plàcia a vostra excel·lència
considerar lo gran dan e vexació que
la exequció de les dites hosts, creent que si a vós, senyor, era serta, per vertadera
informació no puria ésser, atesa vostra gran consiència e per discreció, que no
fos provehit de
poder particularment, o tatxar lo nombre de la gent que rahonablement vos
semblaria necessària a fer la dita exequció, segons altres vegades és stat fet, e
auríets gent criada e bé armada e presta. L'altre és que si
façen pus prestament e liberall la remissió de les dites osts, pot creure vostra gran
senyoria que sia fet e fa tot quant és possibla, segons per altres letres vos [és] stat
scrit e més avant comenat en Leonard de Sos, qui pus stesament ó deu explicar
aquella. Per què, senyor, veya vostra senyoria que avent sguard als càrrechs, dans e
perils dessús, toquats a tal e tan gran interés vostre e de la cosa pública, de la qual
vós sòts cap e senyor, volrets en altra manera provehir e menats a mi prestament
ço que us plaurà que
càrrechs no
favor e servir de vostra gran senyoria no romanguen desconsolats, car, segons sab
vostra senyoria, lo major tresor dels reys, en special de la casa d'Aragó, és haver
del tot lo cor de lurs vassalls. Lo Creador de totes coses, senyor molt excel·lent,
faça viure e regnar longament vostra altesa ab creximent de sa reyal corona. Scrita
en Barcelona a
[...]
Dominus primogenitus mandavit michi Petro Companyoni
et fuit visa per archiepiscopum Terrachone.
1413, octubre 16. Siti de Balaguer.
Demana l'enviament de més diners.
Reg. 2.383, fol. 151v.
Lo rey
Reyna molt cara muller: Sobre los
que
nos fets saber que ací eren ab nós micer Berenguer Colom e micer Francesch
Basset e en Noguers, los quals los porien ben prestar. A la qual vos responem que,
part aquests
pregam, reyna molt cara muller, que ja per açò no estigats de haver e procurar-nos
los dits
los quals haurem aquells tornats. E axí n'escrivim a mossén Elfo que en açò sia
ben diligent. Los hòmens qui són aquí presos del loch de Liniola, pregam-vos,
reyna molt cara muller, que sien ben guardats e per res no sien donats a manleuta.
E sia vostra guarda, reyna molt cara, l'Espirit Sant. Dada en lo siti davant Balaguer
sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
Dominis rex mandavit michi
Johanni
1413, octubre 16. Siti de Balaguer.
Reitera literalment la carta de 29 d'agost de 1413 sobre la dalmàtica encomanada per a
la coronació (vegeu doc. 87)
Reg. 2.403, fol. 132v.
1413, octubre 16. Siti de Balaguer.
Dicta diverses instruccions favorables als seus capellans.
Reg. 2.421, fol. 132-v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Frare Johan Steve, lochtinent de nostre
capellà major, va aquí per tenir aprop que la causa que
cara tia, la reyna dona Margarita, e lo dit nostre capellà sobre certes joyes de
nostra capella, sia prestament per justícia decidida. Per què us pregam que en la
dita causa façats fer spatxada justícia, per tal que lo dit frare Johan, spatxat, se
puxa de continent tornar a nostre servir. E no
nostra capella nos són fets clamors que lo nostre prothonotari los tarde o dilate
sens alcun comport pagar ses ordinàries quitacions, manats al dit prothonotari
que pach als damunt dits de nostra capella en tal manera que no hajen justa
clamor d'ell. E si mester serà, fets venir los comptes del dit prothonotari, per tal
que siats informats quins diners haurà ves ell de què
haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció
e guarda. Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell menor a
octubre del any
[...]
Johan d'Aguilar
et fuit tradita jam signata.
Probata.
1413, octubre 16. Barcelona.
Li demana que escriga al papa recomanant Diego de Llúria, sobrecoc de l'infant, de l'Orde
de Calatrava, per a la comanda de Maqueda.
Reg. 2.449, fols. 40v-41.
1413, octubre 17. Siti de Balaguer.
Li ordena que no permeta que els oficials de l'escrivà de ració de la casa de l'infant impedesquen
a Nicolás de Biota, escrivà de ració del rei, cobrar el dret del "florí per lança"
sobre la gent d'armes, segons correspon.
Reg. 2.382, fol. 130v; també en reg. 2.383, fol. 153v.
1413, octubre 17. Siti de Balaguer.
Li prega que faça batejar el fill nounat de mossén Borra, el qual es troba al servei del rei en el
setge de Balaguer.
Reg. 2.421, fol. 130v.
1413, octubre 17. Barcelona.
Informe sobre l'usatge
Reg. 2.449, fols. 41-43.
Molt alt senyor et cetera:
De vostra gran excel·lència é resebuda vuy, hora de tèrcia, una letra dada a
quals, senyor, apar que la declaració hó interpretació per los diputats demanada
sobre la convocació feta del usatge
segon, que menats a mi, senyor, que us scriva particularment les rahons qui àn
mogut los de mon consell a dir que per aventura la dita interpretació és a vostra
excel·lència favorable e no perjudicial. Lo tercer, senyor, manats a mi que fassa
continuar ab gran diligència la execució del dit usatge. Senyor, lo primer punt
crésech yo fermament que les rahons per vostra excel·lència scrites són justes e
molt rahonables, e les quals, senyor, són stades als dits diputats per mi e lo de mon
consell diverses vegades al·legats, e per tall, senyor, que vostra excel·lència sia de
les dispisició e rahons dels dits diputats miyls
me menats que particularment vos scriva, tot yo, senyor, vos en explicaré. Primerament,
senyor, sàpia vostra excel·lència que ab gran e singular dificultat s'és
obtengut que los dits diputats agen agut primerament poder e aprés voler que los
acostumats distribuïts mas per vostra excel·lència, car al·leguen, senyor, que asò és
a vostra excel·lència molt favorable e a ells molt injudiable
que cuydaven aver molt que donassen loch a despendra tots los
com lur poder fos despendra tro en la dita quantitat, e per consegüent devien
aver treballat an no despendra-la tota e més, senyor, e d'assò par que cuydaren fer
singular servey a vostra altesa. Havia yo algun santiment que tots los dits
florins passaren de present e obligaren a vostra senyoria, axí que si la execució fos
feta de present hó dins pochs dies, los dits
a vostra excel·lència adquirits, e açò, senyor, entre ells, que ere molt car lo servey
principal e personal en loch del qual succehien los dits
deu durar sinó aytant com la dita execució duraria, e per consegüent no deuria
pus durar la despesa dels dits
altres condicions se foren tolts e areglats ab rahó, e que jatsia los agen a pegar per
pagues, les quals dien que àn demanades per tal com ab veritat no troben vuy
sinó ab gran dificultat qui
que si ans del temps trobaven la moneda, no farían dificultat anticipar aquella.
Totes aquestes coses e moltes altres que ells particularment al·leguen considerades,
dien, senyor, los dits diputats que vostra excel·lència, acceptant açò graciosament,
deuria dar loch que la terra no romanguera de la dita convocació perjudicada
ni ells ancarregats, e sobre asò, senyor, par que al·leguen que ells àn tanguts
diverses consells de molts e grans juristes, e que jatsia tots, un o dos exceptats,
agen vocat lo dit usatge aver loch, però, tots en concòrdia àn axí mateix vocat la
convocació d'aquell, en la forma que és feta, ésser perjudicial a la terra, e que per
aquesta rahó ere necessària la declaració hó interpretació per ells demanada. E
jatsia que al·leguen moltes rahons e pràtiques antigues, però, senyor, lo principall
fonement par que sia aquest. Vostra senyoria en convocació al·lega moltes rahons.
Primerament, fama de companyes estranyes.
assejat de dapnificar vostra reyal persona e trencar sagrament de feeltat, es fa
dir rey, e ha forçat alguns de fer-sa jurar per rey, e treballa en occupar-se lo
reyalme, et cetera. Dien, senyor, que, segons asò apar per cascun cap dels demunt
dits, vostra excel·lència à pugut convocar lo dessús dit usatge, e assò, senyor, dien
ells que a la terra subirava perjudici, car per la primera rahó al·légan que, ab vostra
reverència parlant, no
per la dita fama et cetera. Per los altres caps al·leguen no aver loch lo usatge, car
en altra manera que cascun rebel·la e mallfactor se puria en diversers maneres
applicar, mas que solament à loch per los derrés caps, so és, car s'és dit e
e fet jurar a alguns per rey e vol occupar lo regna, e que vostra senyoria declar
que per açò és vostra enamich d'aquella enemistat de què parla lo usatge, e que
seran contents, car dien, senyor, que per res no
loch lo usatge, car tots los gitats de pau e de treva són vostres enemichs, e aquells
qui
e dien que per res no
al·leguen, senyor, que pus que vostra senyoria pot elegir les persones a son vol·ler
ab qui
que la convocació valgués e lo fet agués loch e anàs avant, que vostra senyoria hi
pudria segurament condescendra. Senyor, aquestas rahons entre les altres fan los
diputats e que, jatsia que alguns juristes agen mugut que vostra senyoria faés la
prop dita declaració per si mateix e sensa les persones e la costitució, e que assò
deuria bastar als dits diputats, però, senyor, jatsia a alguns
gran cara, al·legants que és dupta tocant lo usatge, ço és, si aquesta enemistat és
aquella de què parla lo usatga hó no, per consagüent que
forma de la costitució, ni yo axí mateix no y hé dada orella, axí com aquell qui,
saguint vostra manament, no
sobre les dites coses vostra excel·lència ordonava so que lis serà plasent, car yo,
senyor, no hé àls a fer sinó obeir vostres manaments e creure fermament que ço
que vós ordenats és lo pus just e lo millor, e molts de mon consell, senyor, sobre
les dites raons e fets stan dubtosos. E açò, senyor, sia del primer cap. Sobre lo
segon cap, senyor, ço és, quines raons han los de mon consell que per ventura la
dita declaració fos a vostra excel·lència favorable, ells, senyor, solament movent e
remetent, axí com és raó, la determinació a vostra senyoria, obrien les raons
següents. Primerament, senyor, dien que jassia ells hajen per clar lo dit usatge
haver loch, però, senyor, molts e grans del principat mostren que són de contrària
oppinió e molts ne stan dubtosos, e jassia lo vullen de boca e de fet obeir per tal
com és cosa molt delicada, però, en lo cor creuen e dubten de lo contrari, la qual
oppinió o esitació, senyor, sta molt mal en lo cor de vostres vassalls, car aquells
qui açò pensen no serviran de tan bon cor, e en la pensa fan alguns arguments
que són injustament vexats, e vós, senyor, fahent la dita declaració, tolíets totes les
dites oppinions e scrúpols, e cascun ara e per tots temps, ab clara e indubitada
oppinió, seguiria e obehiria lo dit usatge.
cosa molt favorable a vostra altesa e a la terra molt carregosa, ab voler e consentiment
de la terra fer tal ley perpetual e irrevocable e indubitable del dit fet, car,
feta la dita declaració o interpretació, la terra se vestia aquest càrrech perpetualment,
e si la execució de Jacme d'Urgell o d'altre per semblant cas feedora durava
cent anys, tots temps la terra hauria per vigor del dit usatge la dita execució
prosseguir, e seria-li tolta tota spècia de excepció, pus que la dita declaració fos
feta.
particulars tots temps per ventura vos serà mès denant lo dit fet, e per ventura lo
metran per tal greuge, que se
no fóra aquesta declaració, la qual feta jamés en corts ni en parlaments no
poguera impugnar.
e de la amor que havets a la terra e a servar lurs libertats era augmentada. Moltes
altres raons, senyor, hi al·legaven, les quals e aquestes han per clar que vostra
excel·lència ha considerades plenament, en ha feta e
mereix. Sobre lo terç cap, senyor, en lo qual me manats que faça executar lo dit
usatge, yo, senyor, de fet hi fas e faré tot ço que
dies passats, hagut mon consell, yo haje fet algun flix e comport per les raons
deval scrites en alguns lochs, de què, senyor, vistes aprés vostres letres, me penec
fort e, dubtant haver offesa vostra excel·lència, vos clam mercé e us supplich humilment
m'ó vullats perdonar si errat hi hé, car Déus sap que yo e los de mon
consell ho fehiem a bona intenció e per vostres servir e ben de vostres vassalls.
Però, senyor, de present yo continuadament fas executar lo dit usatge, excitant los
veguers e altres officials tant com pusch, e de fet, senyor, segons letres, les hosts de
Perpenyà e de Rosselló e de Girona e de Empurdà e de Vich e de Osona són ja
fora e en lo camí, e vuy ab difficultat és ja exida d'aquesta ciutat la bandera, e
tostemps treballaré an continuar les dites coses. Però, senyor, pus que vostra
senyoria mana a mi que us scriva les oppinions dels de mon consell, dubtem fort,
ab reverència vostra parlant, que lo traure de les dites hosts axí sobtadament e
justades de tot lo principat sia per res vostre servey, per les raons següents. Primerament,
car los diputats e consellers de
dubtós per les rahons demunt dites, dubten que assó, senyor, sia justícia, o si u és,
entenen, senyor, que és massa rigorosa.
jamés no fou vist, per moltes companyes estranyes que hagués en lo regne, que
les hosts isquessen totes e de tot lo principat, dients que tots temps se fahia sobre
cert tracte e manaçant, mas no ferint.
gloses d'aquell volen que, segons la necessitat, lo príncep pren lo servey e ajuda
del principat, primerament d'una vegueria, puys de altra e axí discorrent, e que
en temps del infant de Mallorques, qui dien que eren més de
de deu hòmens prenien
no serà als diputats de poder ni voler composar, ans ho jaquiran passar avant e
per aquesta raó les hosts, pus que de la exida hajen fet lur dan, no volran aprés fer
composició ni altre pati, car haurien doble mal.
les fronteres e altres perillosos romanen abandonats e en gran perill, e de què
pot seguir inconvenient irreparable.
e de sementer e a la pobresa e carestia de la terra, gran pietat és qui vol considerar
los damnatges qui se
açò se fa per sola vexació, car bé saben que vós, senyor, no
car la major part no són per fer armes, e en tres jorns se haurien menjats tots los
viures d'Urgell, e se
loch vostra excel·lència que lo poble, qui us ha singular amor e affecció, perdén
aquella, n'í hajen raó de murmurar.
fan ni més ni menys e la lur oppinió o triga no deu ésser ab tan gran dan e affany
portada per lo poble.
senyor, dién que no havets acustumar dar occasió que lo poble faça errada, certificant-vos,
senyor, ab veritat que d'açò aquells qui us han dreta e vertadera affecció
se dolen molt, e los altres se
semblava a alguns de mon consell que lo millor partit seria concordar ab los dits
diputats en qualque manera o, si açò no és vist feedor a vostra senyoria, que de
present vós, senyor, trametéssets persones bé entenents e sàvies per les vegueries
ab poder de traure e manar les dites hosts hó de composar ab elles a certa
quantitat de diners hó de gents o de tot, e qui
senyor, havets açò diferit tant com havets pogut, e
havets pogut haver de Castella e d'altres parts per guardar ells de perill e de mal, e
metets vostra persona en gran traball e perill per dar a ells repòs e bé, e axí, ab
dolçes maneres e ab cominacions de traure les hosts, vós, senyor, dien que hauríets
diners e gent e lo cor de vostres pobles, qui val més que tot. Però, senyor, la
primera raó de concordar ab diputats, si
les hosts de fet e sobtadament e justada par, salva vostra determinació, la pijor e la
pus damnosa e la pus scandalosa e menys profitosa. Però, senyor, ço que
vostra excel·lència ne ha ordenat e
lo millor, e execut e executaré de tot mon poder. Lo Creador de totes coses,
senyor molt virtuós, faça viure e regnar longament vostra senyoria ab creximent
de sa reyal corona. Scrita en
Senyor molt alt: Jatsia yo, per raó dels barons e cavallers d'aquest principat de
Cathalunya qui no veurien bé en los dits fets del usatge
scrit a vostra excel·lència que ells donaven lagui e destrich en los dits affers, e
axí
Burgues, per ells e per los altres regonexents lur errada, dien e
que
com en ells serà, los dits fets a profit de vostra excel·lència, de guisa que d'aquells
ella ne haja son obrar. Susara, senyor, és arribat ací mossén Palay Oniz, de
Mallorques, ab la galea e porta los
vostra senyoria demana, no ych volen exir menys de paga, car dien que si per lo
usatge hic han exir, no són tenguts de portar ferraments neguns, sinó enar ugal
si
present no hic haja d'altres de què
bestret a artillaria e altres coses per vostra excel·lència demanades. Senyor, susara
m'an dit que los diputats d'una part e la ciutat de
del·liberat fer grans embaxades a vostra excel·lència.
Dominus primogenitus mandavit michi Petro
Compayoni et fuit visa per reverendum
archiepiscopum Terracone.
1413, octubre 17. Barcelona.
Recomana Narcís de Sant Dionís, fill de micer Dalmau de Sant Dionís, doctor en lleis de
Barcelona, per a un ofici en la casa de l'infant.
Reg. 2.451, fol. 11.
1413, octubre 18. Barcelona.
Contesta una carta del rei sobre la conveniència de remetre a la seua audiència els recursos de
mossén Lluís Suárez, misser Joan Domínguez, misser Climent de Vilanova i d'altres presoners
retinguts pel portanveus de governador de València.
Reg. 2.449, fol. 47.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De vostra gran senyoria reebí una letra no ha molts dies del tenor següent:
Molt car et cetera: Entés havem que ab vostra provisió, signada per lo regent
vostra cancelleria, havets manat al portantveus de governador en lo regne de València
que trasqués de la sala o presó de la ciutat de València mossén Luis Suáriç,
micer Johan Domínguez, micer Climent de Vilanova e altres qui eren en aquella
detenguts, la qual cosa nós, jassia ne fóssem stats supplicats, havíem denegada per
certes e justes causes e rahons. E com ab letra nostra hajam manat ésser reduhits a
la dita sala e presó, manam-vos que si sobre lo dit fet d'ací avant recorrien a vós,
los recorrents nos remetats, manant al vostre cancellaria regent que letres tocants
aquesta matèria sens consultació nostra no faça en alcuna manera spatxar. E haja-us
et cetera. Dada a
ab humil reverència responch que yo
e no trop, senyor, que yo la haja feta ni regent la cancellaria ni vicecanceller ni en
les scrivanies s'és trobada semblant provisió en registre. Per què, senyor molt
poderós, escusant-me yo de les dites coses, suplich a vostra excel·lent senyoria que en
aquelles vulla metre la mà e saber qui ha feta la dita provisió e punir aquell, a
càstich seu e a terror d'altres. Lo Creador de totes coses, senyor molt virtuós, faça
viure e regnar longament vostra alta senyoria ab creximent de sa reyal corona.
Scrita en
Senyor,
lo vostre primogènit, qui besant peus e mans se
comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
reverendum archiepiscopum Terrachone ut consiliarium et cancellariam
regentem. Probata.
1413, octubre 19. Lleida.
Recomana en Mongay per a l'ofici de veguer de Lleida.
CRD, núm. 772.
Senyor, yo hé scripta otra vegada a vuestra senyoría que le plaziesse de la
veguería de aquesta ciutat provedir en Mongay, el qual ha treballado e treballa de
cada día con grant diligencia en vuestro servicio. E senyor, yasía por constitución
de Cathalunya si es de la dita veguería no puede haver el dito officio, pero,
senyor, yo hé favlado con los del consello de aquesta ciutat, los quals me lo han
otorgado, e senyor vos enbían suplicar por el dito officio poral dito Mongay.
Suplico ad aquella que, por contemplación de los ditos treballos e servicios que el
dito Mongay ha feytos, lo plazia proveyr del dito officio. E aquesto tenrré a vuestra
senyoría en singular gracia e merced, la qual nuestro senyor Dios exalte luengament
con victoria de sus enemigos. Dada en la ciudad de Leyda diús nuestro
siello secreto a XVIIII de octubre en el anyo de
1413, octubre 19. Barcelona.
Sol·licita permís per anar al setge de Balaguer.
CRD, núm. 775; i també reg. 2.449, fol. 43-v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Per moltes letres hé scrit e tramés a vostra gran senyoria supplicant que li
plagués e fos de sa mercé donar a mi licència de enar al combat de Balaguer, com
sia empresa e fet de gran honor a vostra gran senyoria e a tots los qui seran presents,
segons lo estat de cascú. E considerant a la mia edat fóra pertinent que de
tals traballs e perills yo preservàs del tot vostra senyoria, de què
repòs a aquella e singular principi e avançament de la mia honor, qui és gloria de
la vostra celsitud, e pus axí és que a vostra mercé no ha plagut donar-me cargua
de la exequció de Jacme d'Urgel, almenys vos plàcia que mon gran desig que yo
hé de ésser en lo dit combat e la bona sperança en què son posat per vostra senyoria
de enar en aquell no sia dada sens fruyt digne de memòria, com de lonch
temps no
haver de qualsevol persones en altres fets no
aquells que hauré de vostra excel·lència, en qui, aprés Déu, és tota ma sperança e
consolació. E per aquesta raó vos torn enviar a Ényego Lóppez de Mandoça, lo
qual vos plàcia de present delliurar, e posat a present no puxa enar en tal stat com
a vós, senyor, pertanyeria, yo seré content d'açò que prestament e sens gran carga
vostra poré haver per ma partida, de la qual ma farets gran gràcia e mercé. La
Santa Trinitat sia guarda e exalçament de vostra corona, ab victòria de vostres e
meus enemichs. Scrita en
escrivo esto de mi mano, suplicando a vuestra señoría que sea de su merçed
mandar a mí por letra con correo cuytado que vaya al combate, por que yo me
pueda adreçar.
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui basant peus
e mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
Probata.
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, octubre 20. Siti de Balaguer.
Dóna instruccions sobre la convocatòria de l'usatge
sagramental.
Reg. 2.403, fol. 122-v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Sobre lo fet de la convocació del usatge
sobre
maestre racional de la nostra cort en Leonard de Sos. E vista la dita letra e enteses
a ple les coses que en vigor de la creença nos ha explicades largament lo dit Leonard
de vostra part, responem-vos que nós havem informat a ple de nostra
intenció, sobre los dits fets e altres, lo dit en Leonard, a les paraules del qual vos
pregam donets plenera fe e crehença, complint aquelles per hobra axí com si nós
personalment vos ho dehíem. E sia vostra guarda, molt car e molt amat primogènit, l'Espirit Sant. Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell secret a
de octobre del any
Dominus rex mandavit michi
Johanni
[...]
Memorial de les coses que ha a dir en Leonard de Sos al senyor primogènit
de part del dit senyor rey en vigor de la creença que se
Primerament, li dirà e li rahonarà largament lo fet del usatge
namque
vegueries de
és largament explicat. Exceptat que, si per ventura los poblats dintres les dites
vegueries recusaven o no volien fer les dites obligacions en la dita comissió
contengudes, que lo dit en Leonard cuyte la gent de la dita convocació que vinguen
e continuen lur camí vers lo dit senyor, e que, mentra tractarà ab ells sobre
les obligacions per ells fahedores, que cuyte tostemps les gents per venir al dit
senyor, a fi que no
Ítem
consell que, ans de totes coses, sia pronunciat e declarat sobre
pertanyent al dit senyor. E sia avisat lo dit senyor primogènit que en lo article
de la dita jurisdicció no perda cosa alguna lo dit senyor rey. E tant com toque
sobre lo article de la causa principal, vol lo senyor rey que, facén e cloguén lo
procés e actes de la pronunciació, sia consultat lo dit senyor rey per lo dit primogènit,
per tal que lo dit senyor rey li puxa rescriure e notificar sa intenció.
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Johanni
1413, octubre 20. Siti de Balaguer.
Credencial a favor de Joan de Tudela, secretari real.
Reg. 2.403, fol. 124v.
1413, octubre 20. Barcelona.
Sol·licita llicència per guiar Joan de Ístria i en Raynes, patrons d'una galera.
Reg. 2.449, fol. 44.
1413, octubre 20. Barcelona.
Recomana Caterina Vilalta, ama de la infanta Isabel.
Reg. 2.451, fol. 15-v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Per part de la dona na Caterina de Vilalta, ama de la infanta dona Isabell,
me és estada donada la suplicació dins la present inclusa. Là vista e regoneguda,
jatsia prima faç semble procehir de justícia, però, senyor, per tant com la Foya de
Bunyol, sobre les rendes de la qual los
dien ésser assignats, és en mà de vostra excel·lent senyoria, per raó de la
exequció que per aquella se fa justament e loable contra Jayme d'Urgell, yo senyor
no y hé volguda fer provisió alguna, mas remet aquella a vostra reyal
senyoria, la qual, segons oppinió de alguns de mon consell, considerada la causa
de què la dita quantitat davalla e los serveys per la dita dona fets a la dita infanta,
deu haver la dita suplicant en ço que demana favorablement per recomanada. Lo
Creador de totes coses, senyor molt virtuós, faça viure e regnar longament vostra
alta senyoria ab creximent de sa reyal corona. Scrita en
octubre del any
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besant
peus e mans se comana en vostra
gràcia e benedicció.
[...]
per reverendum archiepiscopum Terrachone ut
consiliarium et cancelleriam regentem.
Probata.
1413, octubre 21. Barcelona.
Li remet la informació sol·licitada sobre l'exempció de servei militar a l'Hospital de la Santa
Creu de Barcelona.
Reg. 2.451, fol. 13.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De vostra excel·lència hé reebuda una letra ab la qual mana a mi que, sobre
la supplicació que per part del Spital de Santa Creu d'aquesta ciutat és estada feta
a vostra senyoria, que li plagués en sa protecció e salvaguarda posar e encara
eximir de host e de cavalcada en tot cas tots aquells qui són en servey del dit
Spital, yo
dits, e que specificadament e per particularitats ne certificàs vostra magnificència,
de guisa que aquella ab deguda moderació e no ab prodigalitat pogués la dita
gràcia atorgar. Per què, senyor molt alt, yo exeguint lo manament de vostra
celsitud axí diligentment com hé pogut, hé reebuda la dita informació de persones de
fe dignes, per la qual hé trobat que a vós e servey del dit spital són
necessàries a no levar-ne una les persones en la cèdula dins la present interclusa
contengudes particularment e distincta. Lo Creador de totes coses, senyor molt
virtuós, faça viure e regnar longament vostra altesa ab creximent de sa reyal corona.
Scrita en
primogenitus.
Dominus primogenitus mandavit michi Petro
Companyoni et fuit visa per
reverendum archiepiscopum Terrachone.
1413, octubre 22. Siti de Balaguer.
Demana l'enviament de bagatges i subministraments.
Reg. 2.383, fol. 157v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Bé sabets com per lo feel scrivà nostre
n'Anthoni Rigau vos fou explicat e dit de part nostra que
semphonies. E som molt maravellats com no les nos havets trameses, per què
us pregam que, vista la present, ab aquella major instància que porets, nos trametats,
totes coses apart posades, les dites
millor que trobar porets, e
e bé forts, per manera que dins dos jorns sien ací, com siats cert que, sens les dites
madexes e samphonies, nós no podem anantar ne dar lo combat que entenem a
donar molt prestament, per què és neccessari que y donets sobirana cura, diligència,
com los fets ó requerien. E sia, molt car primogènit, lo Sant Espirit vostra
contínua protecció e guarda. Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell secret a
Gabriel Mascaroni mandato
regio facto ad relacionem Didaci
Ferdinandi
Probata.
1413, octubre 22. Barcelona.
Li envia la petició dels marmessors del rei Martí perquè nomene un jutge que sustituesca
misser Berenguer Colom.
Reg. 2.451, fol. 12v.
1413, octubre 23. Siti de Balaguer.
Li ordena que envie diners als seus ambaixadors a França i que li remeta la resta de la subvenció
de Mallorca.
Reg. 2.383, fol. 158v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Crehents que nostres embaxadors
residents en lo realme de França no hàjan diners, vos manam que dels
florins de Mallorques façats penre mil florins, e de aquells fets fer cambi a París,
per forma que
a París de nostre manament, per lo qual porets notificar lo dit cambi. E vistes les
presents, nos fets venir lo lochtinent e missatger de Mallorques ab los restants
florins. Dada en lo siti de Balaguer, sots nostre segell secret a
octobre del any
Dominus rex mandavit
michi Paulo Nicholai. Probata.
DEL REI FERRAN A L'INFANT ALFONS
1413, octubre 24. Siti de Balaguer.
Demana l'enviament de bagatges.
Reg. 2.403, fol. 129.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Pregam-vos que, dels
de Mallorques o d'altres diners de la nostra Cort, nos trametats de continent
o
fil de bramant, de què per altres letres nostres vos havem scrit. E açò fets prestament e
que caminen dia e nit, per ço que de continent nos en puxam servir. E sia, molt
car e molt amat primogènit, l'Espirit Sant vostra guarda e protecció. Dada en lo
siti de Balaguer sots nostre segell secret a
Gabriel Mascharoni mandato
regio facto ad relationem Didaci Ferdinandi
1413, octubre 24. Barcelona.
Protesta perquè el rei no contesta la seua petició d'autorització per a poder anar al setge de
Balaguer i participar en els combats.
Reg. 2.449, fol. 44v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A vostra senyoria de algun temps ançà hé scrit e escrich contínuament,
supplicant que li plàcia donar-me licència que pogués anar aquí per ésser en lo
combat, e a totes les altres coses que li haja notificades e scrites me ha particularment
respost e respon, exceptat en la dita licència, la qual entench haver-li
demanada e deman rahonablement axí per honor de vostra excel·lència com per
avançament de mon principi, de què yo pendria sens falla gran avisament,
majorment que tal ne semblant cas no s'ich spera per aventura jamés seguir. Per
què, senyor molt excel·lent, yo, continuant les dites supplicacions, les quals ma
parexen procehir de raó e dels quals a cessar no entench fins que
resposta de vostra celsitud, a aquella humilment com puix supplich que sia
de sa mercé, per letra sua ab correu cuytat, manar a mi que vaja aquí, per tal que
hi puxa ésser quant lo dit combat se donarà o
tindré yo a gràcia molt gran e singular a vostra magnificència, la qual lo Creador
de totes coses faça viure e regnar ab creximent de sa reyal corona. Scrita en
Dominus primogenitus mandavit michi Petro
Companyoni et fuit visa per arquiepiscopum
Terrachone, cancellariam regentem. Probata.
Dirigitur domino regi
1413, octubre 24. Barcelona.
Recomana al bord d'Orinyó, sicilià, pels serveis prestats en l'època de la successió.
Reg. 2.449, fol. 45.
1413, octubre 24. Barcelona.
Sol·licita llicència per a fer una gràcia a la filla del seu tresorer, Ramon Fivaller, amb motiu
del seu matrimoni.
Reg. 2.451, fol. 13-v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A mi és stat supplicat per lo feel conseller e tresorer meu, en Ramon
Fivaller, que com ell haja fet matrimoni de una sa filla ab en Johan Ros, ciutadà
d'aquesta ciutat, e sia de costum antiquitat en cases de primogènits d'Aragó ells
per rahó de semblants matrimonis fer gràcia a lurs officials, degués al dit Ramon
en ajuda del dit matrimoni fer gràcia, de la qual yo no
licència e manament de vostra senyoria. Per què, senyor molt virtuós, significant-ho
a vostra celsitud, a aquella humilment supplich que sia de sa mercé manar e
cometre a mi ab letra sua que, reebuda per mi informació ab maestre racional e
ab son lochtinent e encara ab los de son offici de la cort de vostra altesa de les
gràcies com se acostumaven fer per los dits primogènits a lurs dispensers o
tresorés per raó de matrimoni de lurs filles, faça yo de semblant quantitat per la
dita informació trobaré al dit Ramon la gràcia dessús dita. Lo Creador de totes
coses, senyor molt virtuós, faça viure e regnar longament vostra magnificència ab
creximent de sa reyal corona. Scrita en
any
Dominus primogenitus mandavit michi Petro Companyoni
et vidit eam reverendus
archiepiscopus Terrachone.
1413, octubre 25. Siti de Balaguer.
Li dóna llicència per venir a Balaguer.
Reg. 2.403, fol. 130v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Volent condescendre a vostres justes e
repetides instàncies e peticions sobre vostra venguda, nos plau que de continent,
ab tota vostra cort ordinària e altres officials vostres als quals scrivim e ab los
altres que us volran de son motiu propri seguir acompanyar, vos en vengats a la
ciutat de Leyda, car allí nós provehirem a tot ço que haurets mester a vostra venguda
ací. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua
protecció e guarda. Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell secret a
dies de octobre del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, octubre 26. Siti de Balaguer.
Mana que els tresorers del rei i de l'infant busquen diners per pagar el viatge de l'infant a
Balaguer.
Reg. 2.403, fol. 131v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Per tal que a present d'altra part no nos
occorren dinés per a vostra partida e venguda ací, nos par expedient que vós
donets càrrech, axí com nós donam ab aquesta mateixa, a nostre tresorer e al
vostre que us cerquen e hajen dinés solament ab què vós puxats pagar les
quantitats de la terça passada e lo sou de la gent d'armes vostra ordinària, fins
migan nohembre, car nós de continent, com vós siats ací, sens alguna falla los
farem pagar ço que hauran manlevat o bistret dels dinés del
de altres qui prestament d'altra part donez reebre. E per res no stiguen en aquest,
cars de fer-hi son dever. Emperò, en los dinés de Mallorqua no consentíssets fos
tocat, car nós los havem ja assignats ací, e si hi fahían falta nos en seguiria gran
dan e
Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda. Dada en lo siti de la ciutat de Balaguer
sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1413, octubre 26. Siti de Balaguer.
Ordena que no despatxe provisió alguna que afecte el Reial Patrimoni del regne de València.
Reg. 2.422, fol. 91-v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Entre les altres coses les quals havem
molt a cor, és reduir l'offici de la batlia general del regne de València e les altres
batlies locals del dit regne a la orde e costum antiga, la qual nos par molt profitosa
a augmentació e conservació del patrimoni, drets e regalies nostres, e la qual
és stada perturbada e pervertida per occasió de les grans alienacions fetes per nostres
predecessors, de gloriosa memòria. E per ço com nós dubtam que vós, a
impurtunitat dels impetrants, no bé informat de les dites coses, féssets alguna
provisió contrària a nostra intenció e voler, vos manam que, de res que siats
supplicat per quisvulla toquant la dita batlia general ne les batlies locals, rendes,
drets e patrimoni nostre del dit regne, no us entrametats, ans volem que u
remetats tot a nós, qui y proveyrem segons conexerem ésser fahedor. E haja-us,
molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció. Dada
en lo siti de Balaguer sots nostre segell menor a
Dominus rex mandavit mihi
Paulo Nicholai.
1413, octubre 26. Barcelona.
Recomana mossén Bernat Vives, mossén Pere de Cabanyelles i Joan Ximénez Cerdán, cambrers
de l'infant que van a combatre a Balaguer.
Reg. 2.449, fol. 45.
1413, octubre 27. Siti de Balaguer.
Demana l'enviament de dues barques per evitar la fugida de Jaume d'Urgell.
Reg. 2.403, fol. 132.
aquí dos barquas de pescar, rogamos vos que de continent fagades venir aquellas
con sus remos e qui vingan luego a denant Menargas. E esto por res ho haya falta
o dilación alguna. E sia, reyna muy cara e muy amada muller, siempre en vuestra
guarda la Santa Trinidat. Dada en el sitio de Balaguer diús nuestro siello secreto a
entendido que don Jayme se quiere ir por el río aiuso. Dada como desuso.
signatam expediendam. Probata.
1413, octubre 27. Siti de Balaguer.
Reclama que li envie la gent d'armes que li havien promés.
Reg. 2.403, fol. 133.
tarda que fan de venir a nos los
e los
reyna muy cara e muy amada muller, que los ditos
d'Aragó nos fagades venir de continent sin tardar una hora, como de la tarda de
aquella torna a nos a gran danyo. E sea, reyna muy cara e muy amada muller,
vuestra guarda l'Espirit Sant. Dada en el sitio de Balaguer diús nuestro siello
secreto a
Gabriel Mascaroni, mandato regio
facto ad relationem Didaci Ferdinandi
1413, octubre 27. Barcelona.
Demana notícies sobre la seua salut, la del rei i la de la infanta Maria, i recomana mossén
Bernat Vives, mossén Pere de Cabanyelles i Joan Ximénez Cerdán, cambrers de l'infant,
que van a combatre a Balaguer.
Reg. 2.449, fol. 45.
1413, octubre 27. Barcelona.
Li comunica l'enviament de l'artilleria i d'altres subministraments demanats amb el capità de
Tàrrega, el qual li recomana.
Reg. 2.451, fol. 14v; i també CRD, núm. 840.
1413, octubre 27. Barcelona.
Demana que escriga als missatgers de Mallorca perquè li lliuren els diners per a pagar
l'artilleria enviada.
CRD, núm. 839; i també reg. 2.449, fol. 46.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Per tal que vostra excel·lència ne sia certa, totes les artillaries e altres coses
qui són estades enviades a aquella, per falta de diners se són haüdes a comprar a
espera. E ara los de qui foren comprades demanen a gran instància ésser pagats, e
lo tresorer de vostra excel·lència, segons ella ben sab, no ha diners de què los
puxa pagar. Per què, senyor molt virtuós, com dels
ciutat e regne de Mallorques ha subvengut a vostra senyoria, sien romasos ací en
poder d'en Gabriel Çapila
veguada que haja letra dels misatgers de la ciutat e regne dessús dits, presents en
la cort de vostra celsitud, a aquella humilment suplich que sia de sa mercé fer ab
los dits misatgers que ells scriuen ab letra al dit Gabriel que los
dessús dits dó e liure al dit tresorer per convertir aquells en paga d'alguna partida
d'açò qui degut és per raó de les artillaries e altres coses dessús dites, la qual letra
plàcia a vostra altesa trametre a mi per correu cuytat, de guisa que prestament se
puxa fer per lo dit tresorer lo dit pagament de les dessús dites coses a aquells de
qui foren comprades a fi que no hajen matèria de fer ne complanctes ne lamentacions,
les quals de tot cert faran si dins breu no són pagats. Lo Creador de totes
coses, senyor molt alt, faça viure e regnar longament vostra magnificència ab
creximent de sa reyal corona. Scrita en
any
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besant peus e mans
se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
fuit visa per reverendum archiepiscopum Terracone, cancellariam regentem. Probata.
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1413, octubre 28. Siti de Balaguer.
Ordena empresonar els fusters de Barcelona que abandonaren el setge de Balaguer sense
llicència reial.
Reg. 2.403, fol. 134.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Certificam-vos que anit prop passada
se
donats, ço és a saber, en Johan Rocha, Guillem Rocha, son frare, Pere Faliu,
Anthoni Ferrer, Anthoni Gual e Ramon Salelles, fusters d'aqueixa ciutat, los quals
vós nos trametets de ordinació e manament nostre, pagats en lur sou, de la qual
cosa havem haüt no poch despleer del gran atreviment que los dessús dits han
haüt de partir-se axí del siti sens nostra licència e manament. Per què us pregam
e volem que, vistes les presents, encontinent los demunt dits façats metre en la
presó e encara procehiscats contra ells, en tal manera que hajen la pena que merexen
e coneguen per obra quina cosa és jaquir lo servey e honor de lur príncep
e senyor. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua
protecció e guarda. Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell secret a
Gabriel Mascaroni,
mandato regio facto ad relationem
Didaci Ferdinandi
1413, octubre 28. Siti de Balaguer.
Demana bagatges.
Reg. 2.403, fol. 134v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Com nós hajam ací fretura de viratons,
pregam-vos afectuosament que de continent, vistes les presents, nos trametats
madexes de fil de Brebant per a cordes de ballestes, car aquelles que
lo bisbe són grosses e no valen res, e és mester que les dites coses vinguen
cuytadament de nit e de dia, tota triga apart posada. Dada en lo siti danant Balaguer
sots nostre sagell secret a
Ferdinandus.
Gabriel Mascaroni, mandato
regio facto ad relationem Didaci
Ferdinandi
[...]
Similis alia fuit missa reverendo et venerabile archiepiscopo Terrachone et
episcopo Legionis, mutatis et mutandis.
Probata.
1413, octubre 28. Lleida.
Li comunica que no pot disposar de les dues barques que havia demanat.
CRD, núm. 836.
Senyor, una letra vostra hé recebido en la qual me mandávades que vos
enviase dos barchas de pexcar. E, senyor, en aquesta ciudat no hay barcha alguna.
E, senyor, yo hé enbiado a en Antoni Frontera, ciudadano de aquesta ciudat, a
Mequinença, e hé scripto a otros lugares do dizen que hay barchas. E, senyor,
como han de venir el agua a suso, no podrán seyer assí prestament allá. Pero,
senyor, vos las hauredes lo antes que seer pueda. Los hombres de pie, senyor, por
que enbiastes ya son ydos allá. Nuestro senyor Dios, muyt excellent senyor, sia
todos tiempos vuestra guarda, amén. Dada en la ciudat de Leyda diús nuestro
siello secreto a
1413, octubre 28. Barcelona.
Insisteix perquè intercedesca davant del papa perquè proveesca Diego de Llúria, sobrecoc de
l'infant, amb la comanda de Martos, de l'Orde de Calatrava.
Reg. 2.451, fol. 14v.
1413, octubre 28. Barcelona.
Recomana Antoni Descoll, fill de Guillem Dezcoll, notari de Girona, com ajudant de
l'escrivania de l'infant.
Reg. 2.451, fol. 15.
1413, octubre 31. Siti de Balaguer.
Comunica la rendició de Jaume d'Urgell.
Reg. 2.403, fol. 135-v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Lo Rey de reys, posant lo fre en la boca
dels superbioses, lur elació conculca en les baxeses e los corns d'aquells elats subjuga
a servitut per tal que no posen lur sedilla en les alteses e no presumesquen
ésser fets semblants al Altisme. Tant és públich que no creem ignorets com Jayme
d'Urgell, rompent los ligams de sa feeltat per la qual a nós, axí com a son rey e
senyor, és stret, quants actes rebel·les, quantes iniquitats, quants engans e malvades
obres ab diabòlica austúcia havia consebut, parit e abortat, offenent nostra reyal
magestat, volent en nostra senyoria sembrar infidelitat e rebel·lió, de la qual en
aquella jamés fon trobada alguna sement, per lo qual, provehints a la indempnitat
de nostra cosa pública, nos ha convengut personalment venir ací e ab pròpries
mans ministrar salut en tan orrible plaga, e havem assatjada aquesta ciutat de
Balaguer, e aquella, no sens gran renom e fama de nostre car oncle lo duch de
Gandia, comtes, barons, nobles, cavallers, gentils hòmens e altres, axí de nostres
regnes e terres com del regne de Castella ací presents, ab diverses e multiplicades
invasions e artallarias, havem macerat fins a la jornada de vuy, en la qual lo Fill de
la Verge, a intercessions de la gloriosa Mare sua, en qui és tota nostra esperança,
no volent la destrucció del poble de la dita ciutat ne
ha humiliat e opprimit lo cor del dit Jayme, que ell ab ses muller, mare e
germanes s'és vengut metre en nostre poder, ab jonolls fiquats, demanant mercé e
misericòrdia, confessant sa gran error. E nós, moguts més de pietat que de rigor
de justícia, al dit Jayme havem perdonat mort natural, mutilació de membres e
exili perpetual de nostres regnes e terres, e a les dites muller, mare e germanes
sues les dites morts, mutilació e exili, e encare presons, però lo dit Jayme, pres e
ben guardat, nós havem detengut, per tal que porgue la pena de sos peccats orribles.
E per tal que hauríets plaer, les dites coses vos notificam ab
de la present. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, en la sua santa guarda la santa
Divinitat. Dada en lo siti de Balaguer sots nostre segell secret a
[...]
Gabriel Mascaroni, mandato regio facto ad
relationem Didaci Ferdinandi
Probata.
1413, octubre 31. Barcelona.
Agraeix la llicència que l'autoritza a anar al setge de Balaguer.
Reg. 2.449, fol. 48.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De vostra senyoria hé reebudes letres nunciantes la licència a mi donada de
anar a vostra excel·lència. Per què, senyor molt alt, jo, responent a vostra celsitud
a aquelles ab deguda humilitat e subiecció, faç infinides gràcies del atorgament
que fet m'à de la dita licència, e que de present me prepar per anar, sinó que
encara no hé peu de la moneda a mi necessària per rahó de ma partensa, exceptat
de
meu, és a saber, cascun
jo e los de mon consell, manera d'on se puxa haver prestament a vostra
magnificència, significant que diluns primer vinent, ab la ajuda de Déu, entén
partir yo d'ací per anar dret camí llà on mana vostra altitud que vaja, lo qual lo
Creador de totes coses faça viure e regnar longament ab creximent de sa corona
reyal. Scrita en
Senyor,
lo vostre primogènit, qui besant peus e
mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
et fuit visa per reverendum archiepiscopum
Terrachone, cancellariam regentem.
Probata.
1413, novembre 4. Barcelona.
Li comunica que misser Joan Desplà, tresorer del rei, li ha lliurat 1.500 florins d'or d'Aragó
per a la seua partença a Balaguer.
Reg. 2.449, fol. 49.
1413, novembre 4. Celona.
Comunica la seua alegria per la rendició de Jaume d'Urgell.
Reg. 2.449, fol. 49v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Gràcies infinides hé fetes e fas contínuament, humilment e devota, al donador
d'aquelles que, axí com lo tenor delitable e plasent de les letres de vostra
excel·lència a les mies orelles, ab gran e superlativa letícia de cor, car fortment ha
sonat, li ha plagut, segons la multitud innumerable de les sues misericòrdies,
mijançant intercessions de la humil Verge, gloriosa Mare sua, madona sancta
Maria, en la qual ha singular refugi e esperança vostra altesa, complint lo coratge
de aquella, fer venir en mans de vostra magnificència Jayme d'Urgell, qui li era
inobedient e rebel·le, ses muller, mare e germanes. De la qual cosa, senyor molt
poderós, tota aquesta ciutat ne sta ab sobirana alegria e consolació. Lo Salvador
de totes coses, senyor molt virtuós, faça viure e regnar longament e pròspera
vostra senyoria ab creximent de sa reyal corona. Scrita en
noembre del any
Dominus primogenitus mandavit michi Petro Companyoni,
et fuit visa per reverendum archiepiscopum
Terrachone, cancellariam regentem.
Probata.
1413, novembre 4. Barcelona.
Suplica que revoque les provisions dictades per l'Audiència reial en les causes entre l'Hospital
de Barcelona i na Clara, vídua de Berenguer Salvador, contra Margarida, vídua de Pere de
Capdebou, per anar contra les preeminències de l'infant com a governador general.
Reg. 2.443, fol. 84-v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Vostra molt excel·lent senyoria humilment certifich que, sobre dues qüestions de
appel·lacions les quals últimament se són menades en ma audiència entre
en Berthomeu Salvador, actor dels administradors del hospital de la ciutat de
de una part agent, e en Francesch Çarovira, procurador de na Margarida, muller
d'en P. de Capdebou,
en los processos d'aquèn actitats contengudes, precedents madur consell e del·liberació,
e hoÿdes les parts a ple, no una vegada sola, se són en la dita audiència
mia promulgades dues sentències, cascuna sobre sa causa, de les quals sentències
lo dit Berthomeu Salvador en cas appel·lable s'és appelat a vostra senyoria, e en
cas no appel·lable ha supplicat a nós sobre la admissió o denegació; de les quals
appel·lació o supplicació s'és tengut solenne consell en la dita mia audiència, e
d'aquèn seguida certa del·liberació en scrits, ab la qual no solament la dita supplicació,
axí com no posada en deguda forma ne legítimament o rahonable, mes
incivil o no deguda; més encara la dita appel·lació com no fos o sie en cas appellable,
e declarat justament ésser repel·lides e lacrades per les rahons demun dites e
encara per tal car no és stat vist que de sentència de governador general que fos
primogènit sie sortida appel·lació. E jatsie lo dit Barthomeu Salvador en los dits
noms degués obtemperar a mes sentències demunt dites axí com a justes o almenys
supplicar degudament hon hagués loch supplicació, emperò, senyor, açò
no contrestant, lo dit Barthomeu Salvador és recorregut per la dita appel·lació, no
a vostra excel·lència, segons crech, mes a vostra audiència, de la qual ha obtenguda
letra citatòria a la part adversa e inhibició als officials de ma cort, ab la qual los és
manat que tot lo procehit e enantat contra les dites supplicació e appel·lació
tornen al primer stat, e la qual vos tramet dins la present dins la present
interclusa. Les quals coses, molt poderós senyor, són vistes redundar en gran prejudici
de les preheminències de ma general governació e lesió en partida de justícia, e
encara del ús, pràtica, stil e custum de la casa d'Aragó anticats, les quals preheminències
de ma governació la vostra gran senyoria, segons fermament crech, vol e
farà de tot en tot servar, e en son cas e loch aquelles augmentarà. Per què, senyor
molt triümphant, supplich com pus humilment pusch a la vostra exhuberant clemència
que les dites coses contra les preheminències de la dita mia governació fetes
vulle revocar, e als regents vostres cancelleria o audiència manar que semblants
coses d'aquí avant no vullen fer, ans totes les dites preheminències de ma governació
a la ungle serven e hagen a servar, car de açò, senyor molt poderós, jatsie
dret e justícia ó requiren, farets a mi gràcia singular. Lo Sanct Sperit, senyor molt
excel·lent, tinga en sa contínua guarda vostra reyal persona. Scrita en
a
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besant
vostres peus e mans se recomana en
vostra gràcia e benedicció.
[...]
primogeniti. Probata.
1413, novembre 4. Barcelona.
Li remet la causa de Bernat Torner perquè hi proveesca.
Reg. 2.451, fol. 17v; i CRD, núm. 831.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Vostra excel·lent senyoria certifich que a mi és estat suplicat que degués fer
deliurar en Bernat Torner de la presó en la qual los officials de vostra excel·lència
dins Perpenyà lo tenen per les causes e raons en la suplicació dins la present
interclusa contengudes. E jatsia, senyor molt alt, yo e los de mon consell, attés
que vostra altesa ab letra sua havia manat donar translat al comte de Foix dels
encartaments que
ab lo dit comte, fóssem de intenció que lo dit Bernat devia ésser soltat de la dita
presó, emperò, per tal car lo dit negoci és vengut a audiència de vostra excel·lència,
yo no hé volguda provehir la dita suplicació sens licència e special manament
de vostra altesa, la qual faça del dit fet ço que plasent li sia. Lo Salvador de totes
coses, senyor molt poderós, faça viure e regnar longament vostra excel·lència ab
creximent de sa reyal corona. Scrita en
any
Dominus primogenitus mandavit michi Petro
Companyoni et fuit visa per
reverendum archiepiscopum
Terrachone, cancelleriam regentem.
1413, novembre 4. Barcelona.
Recomana Jaume Pallarés, fill de mossén Jaume Pallarés, per a l'ofici de sotsfalconer o d'altre
semblant de la casa de l'infant.
Reg. 2.451, fol. 18-v.
1413, novembre 6. Barcelona.
Comunica que ha ajornat el seu viatge a Lleida i que hi envia mossén Bernat de Cabrera.
Reg. 2.449, 51v.
1413, novembre 6. Barcelona.
Recomana Pere Belloc, cavallerís de la reina Blanca de Sicília, que viatja a la cort del rei per
sol·licitar algunes gràcies i provisions.
Reg. 2.451, fol. 18v-19.
1413, novembre 7. Barcelona.
Comunica que, atés que han despés ja en el mantenimient de sa casa i en altres preparatius els
3.000 florins prestats pel tresorer reial, no té diners per al seu viatge a Lleida, i com que
sap que el rei ha arribat a un acord amb els diputats del General de Catalunya, li demana
un avançament de 5.000 o 6.000 florins per a les quitacions dels seus oficials i domèstics.
Reg. 2.449, fol. 52.
1413, novembre 9. Barcelona.
Recomana Guillem de Bellhom, sicilià, cònsol dels catalans a Siracusa, que viatja a la cort
del rei.
Reg. 2.451, fol. 20v.
1413, novembre 10. Lleida.
Envia diners per al seu viatge.
Reg. 2.403, fol. 138.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Trametem-vos ab l'amat cambrer nostre
mossén Sancho Dávila
a
son poder d'aquells
E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció
e guarda. Dada en Leyda a
Ferdinandus.
Gabriel Mascaroni,
mandato regio facto ad relationem
Didaci Ferdinandi
1413, novembre 10. Barcelona.
Comunica que ha dictat treves en la guerra que s'espera entre mossén Lluís de Pontós i
Ramon de Marata, i demana al rei que ordene a mossén Berenguer de Montagut que vaja
a exercir el seu ofici de veguer de Girona.
Reg. 2.449, fol. 53v-54.
1413, novembre 12. Lleida.
Li comunica que ha nomenat Ramon Torrelles, patró de galera, com a algutzir de la casa de
l'infant.
Reg. 2.384, fol. 85.
1413, novembre 12. Lleida.
Li ordena nomenar Huguet Vinyàgol com a especier de sa casa, càrrec que ha deixat vacant
Pasqual Lledós, creat cavaller pel rei a Balaguer.
Reg. 2.421, fol. 170.
1413, novembre 14. Lleida.
Dicta instruccions sobre els presoners detinguts pels procediments iniciats contra els del
sagramental.
Reg. 2.382, fol. 145-v; i CRD, núm. 823.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Per los missatgers de la ciutat e del
capítol de la Seu de
coses dejús scrites e altres trameses a nós, és stat reverentment supplicat que, com
per lo procehiment que en vostra cort se fa a instància del procurador fiscal e de
mossén Riambau de Corbera, algutzir vostre, del fill del dit mossén Riambau de
una part, axí conjunctament com divisa, contra lo sagramental e hòmens d'aquell,
vós façats detenir preses en carce dels dits hòmens en gran nombre de lonch
temps ençà, per la qual presó han sostenguts e sostenen molts e diverses dampnatges,
perdent lurs venemes e ara lo sementer e en altres maneres diverses, de
què havien e han a sostenir lur vida mullers, fills e famílies, lus deutes e altres
càrrechs molts e diverses pagar, a les quals coses fer e sostenir per les grans messions
que per rahó de la dita presó fetes han e fan contínuament i abastar no
poden, ans a molts dels dits presos cové, forçadament e per consegüent, o lurs
mullers e fills de almoynes e altres sufragis viure. E a tanta multitut de persones
preses e a tants dampnatges que per lur presó no solament a ells, mas encara a
molts altres contínuament se segueixen, se deja haver gran sguard e compassió,
majorment com de so que són delats e perquè stan preses entenem e creem ésser
innocents e sens culpa, e sien appel·lats donar per lur delliurament caució sufficient
ab fermances, sobre açò nos plagués breument de nostra benignitat e gràcia
provehir de remey covinent. E nós, considerades les dites coses e altres, movents a
açò nostre coratge, dehim e manam-vos expressament e de certa sciència que,
exibida e presentada a vós la present, tots los dits hòmens presos, sinó almenys en
nombre de sinch los quals trobarets pus culpables, a manleuta sufficient donets o
donar façats en continent. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant
Spirit en sa custòdia
secret a
Dominus rex mandavit michi
Pauli Nicholai, et vidit
hanc Berengarius de Bardaxí, consiliarius et vicecancellarius,
qui eam vidit, dixit posse expedire
Gabriel Mascaroni.
Probata.
1413, novembre 16. Barcelona.
Li comunica que ha rebut els 2.000 florins enviats amb Sancho Dávila, però que Gabriel
Sapila no vol entregar res dels diners enviats per regne de Mallorca. Notifica que ajorna el
seu viatge per causa de les grans plujes.
Reg. 2.449, fol. 54v.
1413, novembre 18. Lleida.
Instruccions sobre el sagramental.
Reg. 2.384, fol. 88-v.
Molt car e molt amat primogènit: Los missatgers de la ciutat e capítol de la Seu
de
serenitat tramesos, no sens gran clamor, nos han humilment supplicat que
com lo sagramental, officials e hòmens de aquell, segons lurs privilegis, pràticas
e observanças e usos, hajen acostumat de lonch temps ençà fer certs exercicis e
procehiments per manteniment del dit sagramental e en aquell exercicis e procehiments,
e en los dies no molt ha passats lo dit sagramental, officials e hòmens
sien stats e sien contra justícia perturbats e empetxats en moltes maneres en
perjuhí de nostres regalies e lur dampnatge e perjudici evidents, nos plagués
sobre açò de remey covinent de justícia provehir, nós, aquesta suplicació axí com
a justa benignament admesa, vos dehim e manam de certa sciència e expressament
que durant la conaxença de les causes que denant vós entre lo dit mossén
Riambau de Corbera e son fill, conjunctament o divisa de una part, e los dits
sagramental se menen de la part altra, los dits privilegis, pràticas et observanças e
usos tengats e observets de tot en tot en e per aquella forma que abans de les
dites qüestions e causes se acostumaven tenir e servar. E res contra aquells privilegis,
pràticas, observances e usos no façats ne fer permetats ne innovets ne
innovar façats en alguna manera. Ans, si en les dites coses o alguna d'aquelles lo
dit sagramental, officials e hòmens d'aquell són o sien stats perturbats o empetxats,
aquells reformets e reintegrets en tot ço que seran o són stats contra justícia
perturbats o empetxats entegrament e complida, tota dilació o excepció apart
posades. E hage-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa
contínua protecció e guarda. Dada en Leyda sots nostre segell secret a
de noembre del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai et
vidit hanc Berengarius
Bardaxino, consiliarius.
Probata.
1413, novembre 19. Barcelona.
Li remet una carta del dux i Comú de Gènova.
CRD, núm. 818; i també reg. 2.449, fol. 55.
1413, novembre 21. Lleida.
Li mana que reba Juan Fernández de Valldelomar como a sotsreboster de sa casa.
Reg. 2.382, fol. 148v.
1413, desembre 1. Lleida.
Agraeix les notícies sobre els infants Enric, Sanç i Elionor, i diu que tant ell com el rei, la
reina i els infants Pere i Maria gaudeixen de bona salut.
Reg. 2.449, fol. 56v.
de Sicilia, primogénito e de sus regnos e tierras general governador. Al ínclito
don Johan, fillo del dit senyor e hermano nuestro muyt caro. Salud e cordial
affección d'amor. Muyt caro hermano: vuestra letra por el portador de la present
havemos recebida, con la qual notificades a nos la sanidat e buen stamiento en
que érades de vuestras personas vos, els maestros de Santiago e d'Alcántara, e assimismo
la infanta duenya Leonor, hermanos vuestros e nuestros muyt caros. E respondientes,
vos significamos quende havemos havido plazer muyt grande, rogantes
vos que cada quende hayades lugar nos ende querades avisar a nuestra
consolación. E porque somos ciertos que vos plazerá, vos certificamos que, en el
fazimiento de la present, el dito senyor rey e assimismo la muyt alta senyora madre
e senyora nuestra la senyora reyna, e els infantes don Pedro e duenya María,
hermanos vuestros e nuestros muyt caros, e nos éramos sanos e en buena disposición
de nuestras personas por gracia del Altisme. E si cosas algunas, muyt caro
hermano, vos son plazientes de las partes dacá, embiátnoslas a dezir, e nos compliremos
aquellas de buenamiente. E tíngavos, muyt caro hermano, siempre en su
protección la Sancta Divinitat. Dada en Leyda diús nuestro siello secreto el primero
dia de deziembre del anyo de la natividad de nuestro Senyor
primogenitus.
Dominus primogenitus mandavit michi Petro Compnayoni et
fuit visa per episcopum legionensem, cancellarium.
Probata.
[...]
alt senyor don Ferrando, rey de Aragón e de Sicilia.
1413, desembre 1. Lleida.
Agraeix les notícies sobre els infants Enric, Sanç i Elionor i diu que tant ell com el rei, la
reina i els infants Pere i Maria gaudeixen de bona salut.
Reg. 2.449, fol. 57.
1413, desembre 1. Lleida.
Agraeix les notícies sobre els infants Enric, Sanç i Elionor, i diu que tant ell com el rei, la
reina i els infants Pere i Maria gaudeixen de bona salut.
Reg. 2.449, fol. 57.
1413, desembre 1. Lleida.
Recomana Diego del Prado.
Reg. 2.449, fol. 57.
1413, desembre 23. Lleida.
Ordena que atenga el sindicat enviat pels diputats de Catalunya.
CRD, núm. 790.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Los deputats de Cathalunya trameten
aquí a vós, per cert decret que han mester de vós, en un sindicat, segons veurets.
Per què, com del dit sindicat dejen surtir certes quantitats, les quals nós devem
haver, vos pregam que lo exhibidor de la present, lo qual per la dita rahó va a vós,
desempachets prestament. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant
Spirit en sa contínua protecció e guarda. Dada en Lehida sots nostre segell menor
a
In Gratiarum
amat primogènit.
1413, desembre 26. Tortosa.
Recomana Ramon de Perellós, munter major de l'infant, que viatja a la cort del rei.
Reg. 2.451, fol. 29-v.
1413, desembre 29. Lleida.
El cita per organitzar l'entrada a Saragossa amb motiu de la seua coronació.
Reg. 2.404, fol. 3v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Com nós hajam determenat partir, Déu
volent, de la present ciutat de Leyda dimars primer vinent, e entenem fer dret
camí a la ciutat de Çaragoça per celebrar la festa de nostra benaventurada coronació,
e com vullam que vós intrets ensemps ab nós a la dita ciutat de Çaragoça,
pregam-vos que de continent, vistes les presents, partiats d'aquí e façats dret camí
a la dita ciutat de Çaragoça, per manera que divenres primer vinent siats al loch
d'Alfajarí, qui és a
dita ciutat. E aquí
dos lochs lo dit dia de divenres. E puys, si plaurà a Déu, emsemps intrar-nos-n'em
a la dita ciutat de Çaragoça. E en açò no posets dilació alguna. E sia, molt
car e molt amat primogènit, vostra guarda l'Esperit Sant. Dada en Leyda sots nostre
segell secret a
Gabriel Mascaroni, mandato
regio facto per Didacum Ferdinandi
Probata.
[...]
Al ínclit e magnífich l'infant don Alfonso, nostre molt car e molt amat
primogènit.
1413, desembre 30. Maella.
Dóna notícies del seu viatge i demana instruccions per a continuar.
Reg. 2.449, fol. 60.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A la vostra senyoria significh que jo, dijous prop pessat, festa dels Ignocents,
hora entre vespres e completa, isquí de Tortosa e fuý-me a dormir en lo loch de
Xerta, del qual ir, divendres matí, partint, vinguí a lloch de Orta, on en la nit me
alotgé. E, exint vuy matí del dit loch, son arribat en la vila dejús scrita, en la qual
entench aturar aquesta nit e demà, que serà dicmenga, e diluns primer vinent per
tot lo die, per rahó de la festa de capdany. E jassia, senyor molt excel·lent, fos intenció
de vostra altesa que partint del sant pare me
emperò, per tal car en la vila desús scrita és a
axí mateix car de aquella, segons hé entés, partirà dimars primer vinent vostra
excel·lència, yo no entench a partir d'ací fins que de vostra celsitud sàpia on
plaurà a aquella yo la asper pres de la ciutat de Çaragoça, si me
aquella primer, o què li serà plasent faça. Per què, senyor molt alt, suplich-vos que
sia merçè de vostra excel·lència per lo portador de la present manar de continent
scriure a mi com me deuré regir sobre lo qui desús se contén. Lo Salvador de
totes coses, senyor molt excel·lent, façe viure e regnar longament vostra altitud ab
creximent de sa reyal corona. Scrita an la vila de Maella a
any
Senyor, lo vostre humil primogènit,
qui basant peus e mans se comana
en vostra gràcia e benedicció.
1414, enero 1. Lleida.
El cita per organitzar la seua entrada a Saragossa.
Reg. 2.404, fol. 83v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Vostra letra havem reebuda e, aquella
entesa, responem-vos que, Déus volent, lo dissabte primer vinent entenem ésser
en lo loch d'Alfajarín, qui és a
intenció que vós siats ab nós en la jornada que nós entrerem en la dita ciutat, és
necessari que vós nos esperets lo dit dissabte en lo dit loch d'Alfajarí. E en açò no
haja falla. E tingue-us en sa guarda l'Esperit Sant. Dada en Leyda sots nostre
segell secret lo primer dia de janer del any
Gabriel Mascaroni, mandato
regio facto ad relationem Didaci
Ferdinandi
consiliarii et promotoris.
Probata.
[...]
Al ínclit e magnífich l'infant don Alfonso, nostre molt car e molt amat
primogènit.
1414, gener 5. Fontes.
Comunica la impossibilitat de creuar l'Ebre i demana instruccions per organizar l'entrada a
Saragossa.
CRD, núm. 1.393; i també reg. 2.449, fols. 60v-61.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De la vostra senyoria lo dia present, stant en lo loch de Quinto, de matí
mentre me levava, rebí una letra ab la qual manava a mi que anàs la via d'Alfagerí,
de guisa que hi fos disapte primer vinent, car vós, senyor, hi serets, per tal que yo,
acompanyant vostra altesa, m'en entre en la ciutat de Çaragoça ab aquella. A la
qual responch que dimecres prop passat, stant yo en lo loch Dezquatro e veent
que Ebro era crescut en tant que sens gran perill no
vent que fahia e que la barcha no té gúmena per menar-la en loch cert, scriví
d'açò per correu cuytat a vostra magnificència, de la qual encara no hé cobrada
resposta. Per què, senyor molt poderós, despuýs ençà que yo són partit del dit
loch Dezquatro, lo vent no sia baixat, ans se tenga e
contínuament sia crescut en tant, e crescha encara, que d'aquests sis dies no
passar, segons informació que yo
notificant yo les dites coses a vostra excel·lència, a aquella humilment supplich
que sia mercé sua manar de continent a mi, ab letra, si plasent li serà yo m'en
entre en Çaragoça o què deuré fer. E entretant yo esperaré ací la dita letra o resposta
de vostra celsitud, la qual nostre senyor Déus per sa infinida clemència faça
viure e regnar largament ab creximent de sa reyal corona. Scrita en lo loch de
Fontes a
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui besant peus e
mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
Probata.
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, gener 5. Lleida.
Dóna órdens per organitzar la seua entrada a Saragossa.
Reg. 2.404, fol. 12-v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Vostra letra havem reebuda, a la qual vos
responem que puys lo riu no se pot passar sens perill, havem per bo e som
contents que us se
nostra entrada en la dita ciutat porets axir a nós. E haje-us, molt car e molt amat
primogènit, lo Sant Spirit en ça contínua guarda e protecció, amén. Dada en
Leyda sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
Probata.
1414, gener 5. Lleida.
El cita per organitzar la seua entrada a Saragossa.
Reg. 2.404, fol. 87.
Lo rey
Molt car primogènit: Vostra letra havem reebuda e, aquella entesa, vos responem
que, si havets passat lo riu, nós volem que us sperets Alfajarí, e si passat
no
anats-vos-en dret camí a la ciutat de Çaragoça, car d'allí porets venir e exir a carrera
a nós quant deurem entrar en la ciutat. E sie, molt car primogènit, l'Espirit
Sant en vostra guarda e protecció. Dada en Leyda sots nostre segell secret a
de janer del any
1414, gener 11. Saragossa.
Demana per a Juan Fernández, cambrer de l'infant Joan, que li faça la gràcia de la recaudació
d'aquell any dels bisbats de Mondoñedo i de Lugo.
Reg. 2.449, fol. 62v.
1414, gener 15. Saragossa.
S'interessa per la seua salut.
Reg. 2.449, fol. 63.
Molt alta e molt excel·lent senyora, mare e senyora mia molt cara:
A vostra magnificència significh que a
aquesta ciutat, esperant de lavors ençà lo molt alt senyor pare e senyor meu molt
car lo senyor rey, que manarà per sa letra a mi faça sobre fer-me yo a la sua
senyoria. E en aquest endemig, senyora molt alta, per alguns sia a mi estat dit que
vostra celsitud
persona, de què hé haüt e hé gran e singular desplaer, em sap molt greu. E stich
maravellat com vostra excel·lència no me
humilment suplich que si volrà que yo vaja a ella, que
sua liuradora al portador de la present, o que per ell o per altra persona me certifich
com se atrobarà ara del dit accident vostra altesa, la qual nostre senyor Déus,
per sa infinida clemència, vulla restituir en plena sanitat e faça viure e regnar longament
segons ella desija. Scrita en Çaragoça a
Dominus primogenitus mandavit michi
Petro Companyoni
Probata.
1414, gener 15. Saragossa.
Demana instruccions sobre l'entrada del rei a Saragossa.
CRD, núm. 1.387; i també reg. 2.449, fol. 63.
Molt alt e molt excel·lent [príncep] e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Vostra excel·lència, segons per mossén Johan Carillo hé entés, deu entrar
aquesta nit a Pina, e que demà deu ésser a Alfagarín. Per què, senyor molt alt,
com yo, per saber de vostra altesa si
què li serà plasent faça, trameta l'amat meu mossén Asbert de Vilafrancha a vostra
excel·lència, a aquella humilment supplich que sia de sa mercé manar-me
certificar de les dites coses per letra o de paraula per lo dit mossén Asbert. Lo
Salvador de totes coses faça viure e regnar longament e pròspera vostra celsitud
ab creximent de sa reyal corona. Scrita en Çaragoça a
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui basant peus e
mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, gener 16. Pina.
Dóna ordres per organitzar la seua entrada a Saragossa.
Reg. 2.404, fol. 20v-21.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Vostra letra havem reebuda per mossén
Asbert de Vilafrancha, a la qual vos responem que nostra intenció és de entrar, ab
la ajuda de Déu, lo dimecres per lo matí en aqueixa ciutat, per què la dita hora
porets exir a nós entre lo loch de la Pobla e la dita ciutat. E haja-us, molt car e
molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda. Dada en
lo loch de Pina sots nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
1414, juny 23. Alcanyís.
Li recomana la moreria de Saragossa.
Reg. 2.423, fol. 27v.
[Cesarauguste]
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Com la aljama dels moros de aqueixa
ciutat sia molt encarregada de deutes e hajam donat càrrech a micer Johan de
Funes de tractar e manegar ab los creedors de aquella algun tracte o via preservativa
de la dita aljama, com en altra manera la dita aljama poria encórrer perill
de destrucció, pregam-vos que, en tot ço que sobre la dita raó los convindrà
recórrer a vós, hajats la dita aljama favorablement recomanada. E haja-us, molt car
e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda.
en la vila de Alcaniz jús nuestro siello menor a
Dominus rex mandavit mihi
Paulo Nicholai. Probata.
1414, juny 25. Alcanyís.
Li encomana que examine el conflicte de jurisdicció entre l'oficial eclesiàstic de Saragossa i
el justicía d'Aragó.
Reg. 2.404, fol. 68v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Sobre la contesa de la jurisdicció que
per grant temps és stada entre lo official ecclesiàstich d'aqueixa ciutat e lo justícia
d'Aragó, volent defensar nostra jurisdicció segons lo nostre advocat fischal, en
Ramon Torrelles, nos ha scrit, lo dit official ne fa certa desexida a nós molt
perjudicial, per què de continent vós fets venir lo dit nostre advocat e en vostre
consell fets veure e procehir sobre açò, en tal manera que nostra jurisdicció ara e
en esdevenidor romanga il·lesa. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo
Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda. Dada en la vila de Alcaniz a
dies de juny del any
[...]
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
[...]
Al ínclit e magnífich don Alfonso, príncep de Gerona, nostre molt car e
molt amat primogènit.
1414, juny 25. Saragossa.
Comunica la seua entrada i la del seu germà l'infant Enric, mestre de Santiago, a Saragossa.
Reg. 2.450, fol. 92v; i també CRD, núm. 740.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Certifich la vostra gran excel·lència que dissapte prop passat, entre nou e
deu horas, yo entrí en aquesta ciutat de Çaragoça, e que yo e el mestre de
Santiago, frare meu molt car, som per la gràcia divinal ben sans e en bona
disposició de nostras personas. Açò, senyor molt excel·lent, fas saber a la vostra
gran senyoria, creent fermament que
molt magnífich, sia en contínua guarda de la vostra reyal persona. Scrita en
Çaragoça a
[...]
Senyor,
lo vostre humil primogènit, príncep de
Gerona, qui besant vostres peus e mans
se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
facto per venerabilem episcopum Legionis, consiliarium et cancellarium
qui eam vidit.
Probata.
[...]
Al molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu
molt car, lo senyor rey.
1414, juny 25. Saragossa.
Comunica la seua entrada i la del seu germà, l'infant Enric, mestre de Santiago, a Saragossa.
Reg. 2.450, fol. 92v-93.
1414, juny 26. Bellmont.
Li dóna instruccions sobre els jutges escollits per les Corts.
Reg. 2.404, fol. 73.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Per tal que mils hajats a memòria
algunes coses de què en nostra partida vos donam càrrech, vos trametem de les
dites coses, interclús en la present, un memorialet, pregant-vos e encarregants-vos
que en lo contengut en lo dit memorialet façats donar deguda e presta exequció.
E hage-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua
protecció e guarda. Dada en lo loch de Bellmont sots nostre segell secret a
dies de juny del any
Primerament, tatxarets als jutges de quitar lo nostre patrimoni, elegits en la
Cort penúltimament celebrada en aqueixa ciutat, a cascú,
matex als elegits en la Cort ara últimament celebrada.
que han en e cerca lo quitament del dit patrimoni, e que no s'í perda punt
ne hora.
de la Cavallaria, que ab gran solicitud tinguen aprop e insten los dits jutges
que en lo quitament del dit patrimoni entenen e traballen contínuament e
curosa.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
1414, juny 26. Saragossa.
Sol·licita instruccions sobre l'execució contra els béns d'Antón de Luna.
CRD, núm. 741; i també reg. 2.446, fols. 77v-78, i fol. 78-v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Significh a la vostra gran excel·lència que mossén Pere Lóppez de Gurrea
me ha supplicat que com ell hagués, supplicant, demanat a la vostra gran senyoria,
d'aquest dies com era en lo loch de Fontes, que la opposició o empatxament
que
virtut de la sentència per los quatre jutges per la vostra gran magnificència e la
Cort d'Aragó a ell dats e assignats sobre les coses en la dita sentència contengudes,
fahia en e sobre los lochs de Pradiella e la meytat de Plasença, los quals
eren de don Anthón de Luna, per manament vostre yo levàs o fahés levar ab
acabament, e la vostra gran senyoria açò hagués a mi manat yo degués levar lo dit
empatxament. On, com yo, senyor molt excel·lent, lavors entengués que vós manàvets
a mi que yo no metés torb en la dita execució, hé propossat d'açò consultar
la vostra gran excel·lència. Per què a aquella, com pus humilment pusch,
supplich que, rescrivint, vulla a mi manar què li
senyor molt gloriós, tenga en sa contínua guarda vostra reyal persona. Scrita en
Çaragoça a
[...]
Senyor, lo vostre humil primogènit, príncep de
Gerona, qui besan vostres peus e mans se
comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
per episcopum Legionis.
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, juny 27. Alcanyís.
Dicta instruccions perquè es faça el pagament de les quitacions dels seus domèstics; li comunica
que ha deixat la reina Elionor com a lloctinent i que cal que el seu consell examine
aquest nomenament; li ordena que prenga Huguet d'Olms, fill de mossén Berenguer
d'Olms, com a cambrer.
Reg. 2.404, fol. 139.
Lo rey
Molt car primogènit: Com nós, a supplicació e instància del amat conseller
nostre mossén Berenguer d'Olms, hajam fetes deliurar certes provisions e assignacions
qui
per donar compliment a les quitacions dels officials e domèstichs de vostra casa
qui seran presents en vostra cort per tot lo present mes de juny, per ço, volem,
dehim e us manam que, al menys dan nostre que porets, façats cercar e haver les
quantitats a què pujen les dites assignacions, e que
oficials e domèstichs segons és acostumat, ço és, los presents. E com nós tramatam
cuytadament lo dit mossén Berenguer per affers nostres qui toquen gran honor e
interés nostre, volem e us manam que a ell e sos fills e altres qui iran en sa companya,
los quals prenguen vostra quitació, los façats encontinent e sens dilació
quitar ço que
juny, restituint albarans de vostra scrivà de ració, provehint en açò en tal manera
que
car nós, per rahó de les vistes que en la vila de Morella se han a fer entre lo sant
pare e nós, partim d'ací uy, data de la present, e jaquim per loctinent nostre la
reyna, nostra cara muller, per ço com per alguns sia denant nós al·legat que açò
nós no podem fer, com sia contra fur, vos ne avisam, manam-vos que sobre açò,
si
Bardaxí, e si ells conexen que puxam lexar la dita reyna per loctinent nostre, en
aquell cas enviats-nos la forma del dit poder. E ultra açò, volem prengats per
cambrer vostre Uguet d'Olms, fill del dit mossén Berenguer, faent-lo scriure en
carta de ració, e haya la quitació, vestits e altres drets acustumats. Dada en la vila
de Alcaniz sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1414, juny 27. Saragossa.
Remet la súplica presentada per Joan Fumat, ciutadà de Barcelona, en tractar-se d'una
matèria privativa del monarca.
CRD, núm. 743; i també reg. 2.447, fol. 167v.
1414, juny 28. Monroyo.
Sol·licita l'enviament de roba.
Reg. 2.404, fol. 132.
Reyna muy cara e muy amada muller: Rogámosvos affectuosament que,
vistas las presentes, nos enviedes todos vuestros drapos de ras e vuestro dosser e
aquesto lo más ayna que esser pueda. E hayaus, reyna muy cara e muy amada
muller, el Santo Spirito en su continua protección e guarda. Dada en lo lugar de
Montroig diús nuestro siello secreto a
E no
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
A nuestra muy cara e muy amada muller, la reyna.
1414, juny 28. Monroyo.
Ordena restituir a Luis de Mayares les armes amb què havia proveït el castell d'Arcaine.
Reg. 2.423, fol. 43v.
El rey
Príncep nostre muy caro e muy amado primogénito: Entendido havemos
que, maguera el fiel taiadero nuestro Luhis de Maiares de sus proprios dineros
haia mercades ciertas balestas, e aquellas con otras armas e cosas suyas haia metidas
en el castillo d'Arcayne, como li fue per nos comendado por fornimiento
de aquello, aquellas, empero, no li han lexado saquar del dito castiello, antes a
instancia de qui quiera li son sehidas emparadas. Por sto vos dezimos e mandamos
que, si trobaredes que la dita empara no procedescha de razón e no haia fundamento
de justicia, las ditas balestas o otras armas e cosas quel dito Luhis e hombres
suyos haian metidas en el dito castiello faguades restituhir e donar al dito
Luhis o a sus hombres, no obstant qualquiera frívola empara en ellas feyta. E no
permetades quel dito Luhis contra razón sobre las ditas cosas sea agreviado en
ninguna manera. Dada en ell luguar de Muntroyo diús nuestro siello menor a
Dominus rex mandavit mihi
Petro Marguayll. Probata.
Dirigitur illustri Alfonso, principe Gerunde.
1414, juny 29. Monroyo.
Li ordena fer les demandes de la coronació a les viles d'Alcanyís i de la terra de Calatrava.
Reg. 2.404, fol. 134.
Reyna muy cara e muy amada muller: Acordado havemos que vos fagades
les demandes de la coronació vuestra a aqueixa vila d'Alcaniz e a la terra de
Calatrava, pues aturades así, por que fazetvos venir lo justicia e los jurados e fazetlos
la dita demanda segund nos scrivimos a mossén Elfo. E hayaus, reyna muy
cara e muy amada muller, lo Santo Spíritu en su continua protección e guarda.
Dada en el lugar de Montroig diús nuestro siello secreto a
del anyo
Paulo Nicholai.
1414, juny 29. Saragossa.
L'informa sobre la seua salut i la de l'infant Enric.
CRD, núm. 745; i també reg. 2.449, fol. 67v.
Molt alt e molt excel·lent senyor, pare e senyor meu molt car:
A vostra excel·lent senyoria fins ara hé tardat scriure del accident del ínclit
infant n'Anrich d'Aragó e de Sicília, maestre de Sentiago, germà meu molt car,
per molt alt senyor, com lo dit maestre apparega de alguns dies ançà haver pres
millorament. E yo axí mateix stiga covinentment del accident que dimecres prop
passat me sentí. Segons que
a vostra celsitud, notifich yo açò a aquella, e confiu en nostre senyor Déus que
dintre breu, axí de la convalescència mia com del dit maestre, scriuré pus clarament
e distincta a vostra molt virtuosa senyoria, la qual nostre senyor Déus per
sa infinida clemència faça viure e regnar longament e pròspera ab victòria de sos
enemichs. Scrita en Çaragoça a
Senyor,
lo vostre humil primogènit, qui basant peus e
mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
Probata.
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, juny 30. Saragossa.
L'informa que el nomenament de lloctinent a favor de la reina Elionor és un contrafur.
Reg. 2.450, fol. 94-v; i també CRD, núm. 1.686.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Significh a la vostra gran excel·lència que hé reebuda una letra vostra, la
qual, entre les altres coses, contenia que, per les vistes que entre lo sant pare e vós
se han a fer en la vila de Morella, partíets d'Alcaniç, jaquint per lochtinent vostre
la molt alta e molt excel·lent senyora, mare e senyora mia molt cara, la senyora
reyna. On, com per alguns davant la vostra molt alta senyoria fos al·legat que açò,
com fos contra fur, fer no u podíeu, la vostra gran magnificència, havisant-me de
açò, manàvets a mi que sobre açò, si
entre los quals fos en Berenguer de Berdexí. E que si ells conexien que la dita
vostra gran excel·lència pogués fer la dita lochtinència, en aquest cas enviàs a
aquella la forma del dit poder. Per què, senyor molt gloriós, responent a les coses
dessús dites, certifich la dita vostra gran senyoria que yo hé haguts los dits de mon
consell, entre los quals són stats mossén de Leó, mon canceller, en Berenguer de
Bardaxí, en Ramon Torrelles, major de dies, lo doctor Ferrant Gonçálvez Dávila,
micer Johan de Funes e Domingo La Natja, los quals, vista la dita vostra letra e lo
fur d'Aragó d'aquesta matèria parlant, tots ells, algú no discrepant, foren de
oppinió e conclusió final que, attés que la dita vostra gran excel·lència e yo som
en les regions e parts daçà mar e que ella e yo, per la gràcia divinal, no som detenguts
de alcun just impediment per lo qual en nostres persones no pusquam
regir los regnes vostres d'Aragó e València e principat de Cathalunya ne part alcuna
de aquells, la dita lochtinència, parlant tostemps ab aquella major humil e
subjecta reverència que fer-se pot, no té ni pot tenir, com sia expressament contra
disposició total del dit fur, trellat del qual, per ço que la dita vostra gran senyoria
puxa veure aquell e en sia pus contenta, vos tramet dins la present interclús. Lo Sant
Sperit, senyor molt triümphant, tenga en sa contínua guarda vostra reyal persona.
Scrita en Çaragoça lo darrer dia de juny del any
Senyor, lo vostre humil primogènit, príncep
de Gerona, qui besant vostres peus e mans
se comana en vostra gràcia e benedicció.
principis facto per episcopum Legionis,
consiliarium et cancellarium qui eam vidit. Probata.
[...]
Al molt alt e molt excel·lent senyor príncep e poderós senyor, pare e
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, juliol 1. Alcanyís.
L'informa de l'estat de salut de l'infant Joan.
CRD, núm. 1.546.
Yo, la reyna, beso vuestras manos e me encomiendo en vuestra merced.
Senyor, el infante don Johan, por gracia de Dios, stovo yer bien e oy es estado en
millor convalecencia, e fío en Dios que dentro de dos o tres días yo vos scriuré
millores nuevas. E sía todos tiempos nuestro senyor Dios guarda e protección de
vuestra real senyoría. Scripta en Alcaniz, primero día de julio en el anyo de
1414, juliol 1. Saragossa.
L'informa de la millora de la seua salut i de la de l'infant Enric.
Reg. 2.449, fols. 67v-68.
1414, juliol 1. Saragossa.
L'informa de la millora dela seua salut i de la de l'infant Enric.
Reg. 2.449, fol. 68.
DEL REI FERRAN AL PRÍNCEP ALFONS
1414, juliol 3. Morella.
S'interessa per la seua salut.
Reg. 2.402, fol. 59.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Vostra letra havem reebuda e entés ço
que
de Santiago, nostro molt car fill, de què havem haüd molt gran plaer e consolació,
com stiguéssem sobre açò ab gran ànsia, pregant-vos, molt car primogènit, que us
esforçets bé e tingats lo regiment que los metges vos ordonaran de tenir en
aquex accident. E scrivits-nos contínuament de vostre millorament e stat e del
maestre de Santiago, frare vostre. E tengue-us, molt car primogènit, en la sua
sancta guarda l'Esperit Sant. Dada en la vila de Morella sots nostre segell secret a
Gabriel Mascharoni
mandato regio facto per archidiaconum
promotorem curie.
Probata.
Al ínclit e magnífich don Alfonso, príncep de Gerona, nostre molt car e
molt amat primogènit.
1414, juliol 6. Saragossa.
L'informa de la millora de la seua salut, atés que ja no té febre, i recomana el seu uixer
d'armes, Federico di Vintimilla, portador de la present.
Reg. 2.449, fol. 69.
1414, juliol 6. Saragossa.
Acusa la recepció d'una carta del rei en què ordena que faça executar la seua comissió a
Ramon Torrelles i Pero Gil, comissaris, per a inquirir contra els oficials deçà e dellà l'Ebre.
L'informa de la millora de la seua salut.
Reg. 2.449, fol. 83v.
1414, juliol 6. Saragossa.
Dóna notícies sobre la seua malaltia i la de l'infant Enric.
Reg. 2.449, fol. 82v.
Molt alta senyora et cetera:
De la vostra excel·lent senyoria hé reebuda una letra de la pròpria mà sua
scrita, la qual cosa li tench a gran gràcia, e contenia la dita letra en sustància dos
caps. Lo primer, que yo e lo maestre sobre nostres accidents nos recomanàssem
devotament, ab oracions e en altra manera, a la Verge gloriosa, madona sancta
Maria, que li plagués pregar nostre senyor Déus que nos restituís en plena sanitat.
E responch a vostra altesa que ja ho havem fet e fem tot dia tant com podem. Lo
segon cap, que yo e ell stiguéssem a regiment dels metges físichs. E responent
sobre açò a vostra excel·lència, notifich que yo e ell stam e starem a ordinació e
regla dels dits metges, e que en res no les passarem. Mas, vinent al dit meu accident
e del maestre, notifich a vostra magnificència que a present yo
bé, com sí
que yo e ell romanem flachs, axí per rahó del flux de ventre que yo hé haüt, com
encara per les grans sudors qui
los dits metges físichs fan saber ab letres les dites coses pus largament a vostra senyoria.
E, senyora molt alta, confiu yo en Déu que dintre breu scriuré a vostra
altesa de la bona convalescència mia e de ell. Lo Salvador de totes coses, senyora
molt alta, faça viure e regnar longament vostra altesa segons ella desija. Scrita en
Çaragoça a
1414, juliol 7. Morella.
Li mana que entenga en la causa de Domingo Salvador, pobre.
Reg. 2.381, fol. 62v.
Reyna muyt cara e muyt amada muller: Denant nuestra real presencia es
comparecido Domingo Salvador, pobre e miserable persona, diçiendo e querellándose
que, jatsea nos con otra letra nuestra, hoviéssemos mandado a Guillem
Pelegrí, notario del lugar de Valljonquera, quel diese copia de un compromisso
firmado entre ell e algunos otros de una sentencia dada sobre aquel, e así mesmo
con otra letra nuestra hoviéssemos mandado al justicia daqueixa villa d'Alcaniç
que forçase el dito notario a dar las ditas copias sin pagar alguna cosa, considerando
la pobreça del dito Domingo. Ellos, empero, segund diçe el dito Domingo,
no han curado complir nuestros mandamientos. Por que vos rogamos afectuosament
que vos mandedes venir delant los ditos justicia d'Alçaniç e Guillem
Pelegrí, notario, e, apellado el advocado del dito pobre, sepades la raçón del
negocio hé porqué hestá el dito notario de darli las ditas copias, sobre lo qual, si
conosceredes que se faga por dilación o malicia alguna, mandedes al dito justicia
que sil dito notario nol da las ditas copias franchas segund li havemos mandado,
que faga execución en sus bienes por tal forma quel dito pobre no haya acorrer a
nos sobre esto otra vegada. E desto hauredes mérito de Dios, ende faredes a nos
plazer muyt agradable. E sea, reyna muyt cara muller, siempre en vuestra guarda
l'Espírito Sancto. Dada en la vila de Morella diús nuestro siello secreto a
de juliol del anyo
Gabrielis Mascaroni
mandato regio facto in consilio.
Probata.
A la reyna, nuestra muyt cara e muyt amada muller.
1414, juliol 7. Morella.
Agraeix les notícies sobre la salut dels infants.
Reg. 2.402, fol. 63.
Reyna muy cara e muy amada muller: Muyto vos agradassemos las nuevas
que nos havedes feyto saber de la sanidat de nuestro caro primogénito, el príncep
de Gerona, e del maestro de Santiago, nuestro e vuestros caros fillos, de que nos
havedes feyto assenyalado plazer, por quanto ne stávamos con ansia, car los qui
stán allá con ellos havían poco curado certificarnos ne, de que los havemos poco
que agrahir. Por que vos rogamos afectuosament, reyna muy cara e muy amada
muller, que contínuament así de vuestra sanidat como de los ditos nuestros caros
fillos e del infant don Johan nos querades certificar a nuestra consolació e plazer.
E háyavos, reyna muy cara e muy amada muller, el Santo Spírito en su continua
protección e guarda. Dada en la villa de Morella, diús nuestro siello secreto a
días de julio del anyo
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
A la reyna, nuestra muy cara e muy amada muller.
1414, juliol 7. Morella.
Demana que s'informe de la salubritat de Gandesa, Ulldecona, Corbera i dels altres llocs de
Catalunya on vol celebrar corts.
Reg. 2.402, fol. 65.
Reyna muy cara e muy amada muller: Porque havemos entendido que en
el lugar de Gandesa, a do deliberávamos hir tener la Cort de Cathalunya, mueren
de pestilencia, vos rogamos que enviedes uno de nuestros o vuestros meges qui
son aquí al dito lugar de Gandesa, Ulldecona, Vilalba, Corbera e otros lugares de
Cathalunya cerca los limites de regno de Valencia, e que se informe de la disposición
del tiempo e de la sanidat que trobará en aquellos, e tantost certifíquenos
de lo que haurá trobado, por tal que, assí a la celebración de la dita cort como a
otros negocios que en aquellas partidas havemos de fazer, podamos assí como se
pertanesce provehir. E sia el Santo Spírito, reyna muy cara e muy amada muller,
en vuestra continua protección e guarda. Dada en la villa de Morella diús nuestro
siello secreto a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay. Probata.
A la reyna, nuestra muy cara e muy amada muller.
1414, juliol 8. Morella.
Li mana que faça justícia contra Giralt de Gallur.
Reg. 2.402, fol. 68v-69.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Segons som sertifficats, en
Guiralt de Guallur ha comeses alcunes inobediències contra nós e encara en
aquellas persevera de tots jorns, de les quals en Ferrando Días Daux, assessor de la
governació d'aqueix regna, vos informarà pus amplament. Per què us pregam que
de les dites inobediències, sabuda la veritat, manets e façats fer aquella justícia
que
molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en vostra contínua protecció e
guarda. Dada en la vila de Morella sots nostre segell secret a
any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1414, juliol 8. Saragossa.
Dóna notícies sobre la seua malaltia i la de l'infant Enric.
Reg. 2.449, fol. 83.
Molt alt et cetera:
A la vostra excel·lència é scrit últimament que del accident de ma persona
stava jo assats bé com sí
maestre de Sent Yago, germà meu molt car. Per què, molt virtuós senyor, ara
notifich a vostra celsitud que de
bé del seu accident, e és també sens febre, endosos entram en via de bona convalescència
per gràcia de nostre senyor Déus, segons que de totes aquestes coses los
metges físichs n'escriuen pus largament e stesa per lurs letres a vostra altesa. On,
senyor molt excel·lent, supplich humilment vostra magnificència que sia de sa
mercé manar-me avisar per letres de la sanitat e stament d'aquella a consolació
mia. Lo Salvador de totes coses, senyor molt poderós, faça viure e regnar longament
e pròspera vostra senyoria ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en
Çaragoça a
Item alia similis domine regine.
1414, juliol 8. Saragossa.
Dóna notícies sobre la seua malaltia i la de l'infant Enric.
Reg. 2.449, fol. 83-v.
1414, juliol 9. Saragossa.
Dóna les gràcies per l'enviament de conserves i pomes que li ha fet, i pregunta per la salut de
la reina.
Reg. 2.449, fols. 83v-84.
Molt alta senyora et cetera:
A vostra excel·lència fas yo infinides gràcies dels
conserves e mançanas que li ha plagut enviar a mi per rahó de mon accident per
en Martín Ximénez, porter d'aquella, portador de la present. E jassia, senyora
molt alta, les dites conserves e mançanas fossen molt notables e bones, emperò,
attesa la via de bona convalescència en què yo e lo maestre de Sent Yago, germà
meu molt car, entram, segons que a
celsitud, a aquella significh que ara yo de grat cambiaria les dites conserves e
mançanas per perdiganes e limons. Per què, molt virtuosa senyora, com yo stiga
ab desig molt gran de saber nova certa de la sanitat e stament de la persona de
vostra celsitud certificar per ses letres, car a gràcia singular ho tindré a aquella, la
qual nostre senyor Déus, per ça infinida clemència, faça viure e regnar longament
e pròspera segons lo seu desig. Scrita en Çaragoça a
[1414], juliol 9. Saragossa.
Sol·licita instruccions sobre si ha d'anar on està el rei o no, i li demana que intercedesca
davant del papa pels homes d'un lloc que no identifica.
CRD, núm. 2.389.
Yo, el infante don Juan, vuestro omil fijo, beso vuestras manos e me
encomiendo en vuestra merçet, a la qual plega saber que grasias a Dios e a la
Virgen Santa María yo só bien sano e resio, por lo qual enbío suplicar a la vuestra
vuestra señoría proquierde
que me enbiédes algunos de vuestros monteros pora correr monte, por quanto
me dixeron que havía buen lugar por el camino por donde tengo que yr. Otrosý,
señor, sepa la vuestra mercet que va allá
cámara de los paños, con Pero Álvares, mi camarero, sobre el fecho del entredicho
de los vuestros lugares de los barrios de
por merced que a vuestra señoría plega de lo ver con el señor padre santo y a su
santidat plega de querer aver piedat dellos, e alçarlos este entredicho, ca esto,
señor, bien puede ver vuestra merced, que era grant servicio de Dios e vuestro. E
señor, manténgavos Dios. Fecho en Alcañís a nueve días de jullio.
1414, juliol 10. Saragossa.
Comunica la millora de la seua salut i la de l'infant Enric.
Reg. 2.449, fol. 84.
1414, juliol 11. Alcanyís.
L'informa de l'estat de la salut dels infants.
CRD, núm. 1.787.
A vuestra senyoría notifiqueo que miércoles, que se conta axí del mes de
julio, vino de la ciudat de Çaragoça el fiel Martín Gracia de Santa Pau, portero
mío, el qual dize que el inffant don Alfonso e el maestre stán bien sanos por
gracia de Dios, e yer se levantaron e fueron a misa, e el inffant don Johan está ya
bien fuert, e por tal que seyades consolado e hayades plazer vos lo notifiqueo. E
muy alto príncep e poderoso senyor, sía todos tiempos guarda e protección de
vuestra real corona nuestro senyor Dios. Dada en la villa de Alcanyz diús mi siello
secreto a
1414, juliol 11. Saragossa.
Comunica la millora de la seua salut i de la de l'infant Enric, li demana que li faça arribar
melons i sol·licita notícies sobre la malaltia de l'infant Joan.
Reg. 2.449, fol. 84-v.
Molt alta senyora et cetera:
A vostra excel·lència hé ja scrit de la via en què entràvem de bona convalesència
yo e
meu molt car, dels accidents que havíem en nostres persones. Per què, molt alta
senyora, certifich vostra senyoria que yo e el dit maestre, per gràcia de nostre
senyor Déu, estam bé e comensam-nos de vestir, però, dien los metges que a mi
és necessari que haja melons e que los use. E axí, senyora molt virtuosa, supplich
a vostra celsitud que li plàcia, o de aquí o de altra part, haver de continent dels
dits melons e enviar-los cuytadament per lo present o per altre. Axí mateix
manau-me avisar per letres del stament e ésser de la persona de vostra altesa, la
qual nostre senyor Déus per sa infinida clemència faça viure e regnar longament
vostra magnificència. Scrita en Çaragoça a
Axí mateix, senyora molt excel·lent, plàcia a vostra senyoria avisar-me del
stament e ésser en què és del seu accident l'infant don Johan, duch de Penyafiel e
de Muntblanch, germà meu molt car.
1414, juliol 12. Morella.
Li mana que faça de mitjancer en el conflicte entre mossén Lope de Gurrea i els canonges
d'Osca.
Reg. 2.402, fol. 68.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Crehem que siats certificat com
és certa qüestió entre mossén Lop de Gurrea e los canonges de la Seu de Oscha
sobre cert blat o forment que dien los dits canonges que lo dit mossén Lop,
durant la declaració de nostra reyal successió, pres. E, considerant que la disposició
o necessitat del temps per ventura ladonchs donara loch a la occupació del
dit blat o forment e per alscunes altres rahons que a present no curam exprimir,
les quals scusarien en part lo dit mossén Lop, nos parria que ell, pagant e satisfent
ço que lo dit forment o blat valia ladonchs, que la dita qüestió se levàs de via. Per
què us pregam que, recitant als dits canonges totes les dites coses, los encarragats
que accepten la dita satisfacció e donen loch que la dita qüestió sea levada de
carrera. E crehem que fahent açò, ateses les dites coses, hauran plenament conseguit
ça justícia e a nós ne complauran molt, segons per nostres letres nós a major
cautela los scrivim. E en açò exhibits axí vostra intervenció que lo fet conseguesca
la dita fi e conclusió. E haja-us, príncep molt car e molt amat primogènit,
lo Sant Spirit en sa guarda e protecció. Dada en la vila de Morella sots nostre
segell secret a
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
Dirigitur principi Gerunde.
1414, juliol 12. Saragossa.
Dóna notícies sobre la seua salut.
CRD, núm. 1.702; i també reg. 2.449, fol. 70.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A vostra senyoria hé scrit ja per altres letres de la via de bona convalescència
en què entràvem yo e lo ínclit n'Enrich d'Aragó e de Sicília, maestre de
Sent Yago, germà meu molt car, dels accidents que havíem en nostres persones.
Per què, senyor molt alt, certifich vostra excel·lència, que ara yo e lo dit maestre
per gràcia de nostre senyor Déus som en bon propòsit e nos sentim bé en nostres
persones, segons que don Ferrando de Villena dirà e recitarà pus stesament de
paraula a vostra altesa. On, senyor molt virtuós, com yo stiga contínuament ab
desig de oir bona nova de la sanidat e stament de la persona de vostra celsitud, a
aquella humilment supplich que sia de sa mercé manar-me
a ma consolació. E açò, senyor molt poderós, tindré yo a gràcia singular a vostra
magnificència, la qual nostre senyor Déus, per sa infinida clemència, faça viure e
regnar longament e pròspera vostra senyoria ab creximent de la sa reyal corona.
Scrita en Çeragoça a
primogenitus
Senyor,
lo vostre humil primogènit, príncep de Gerona, qui basant
vostres peus e mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, juliol 12. Saragossa.
Li comunica la milloria de la seua salut i de la de l'infant Enric.
Reg. 2.449, fol. 84v-85.
[1414], juliol 12. S. l.
Demana notícies sobre la seua salut i comunica l'estat de la seua i la del príncep Alfons.
CRD, núm. 2.385.
Yo, el infante don Enrrique, maestre de Santiago, vuestro muy omil fijo,
beso vuestros pies e vuestras manos e me encomiendo en vuestra merçet, a la
qual, señor, plega saber que, como yo hé muy grant deseo de saber nuevas de
salud e buena prosperidat de vuestra real persona e de la reyna, mi señora mi
madre, e de mi señor e mi hermano el infante don Juan, e de mis muy caros e
muy amados hermanos el infante don Sancho e la infante doña María e el
infante don Pedro e la infante doña Leonor, vos pido por merçet, señor, que a la
vuestra altesa plega mandarme escrivir a menudo las tales nuevas, lo qual, señor,
vos terné en mucha merçet, porque seran nuevas con que yo mayor plaser e
alegría non puedo aver. E señor, porque soy çierto que a vuestra señoría plaserá,
le fago saber que el príncipe, mi señor e mi hermano, está ya en muy buena
disposiçión de sanidat e en mejor convaleçencia e eso mesmo yo, muchas gracias
a Dios e a la Virgen Santa María, su madre, e ayer miércoles que se contaron honse
días deste mes se levantó de la cama el dicho señor príncipe e yo eso mesmo. E
asý tengo, plasiendo a Dios, que en muy pocos días seremos bien resios. E señor,
manténgavos Dios.
1414, juliol 13. Morella.
Agraeix les notícies sobre la salut dels infants.
Reg. 2.402, fol. 68v.
Reyna muy cara e muy amada muller: Vuestra letra havemos recebida con
la qual havemos haúda no poca consolación e plazer por la salut que nos havedes
notifficado de nuestros e vuestros caros fillos, el príncep de Gerona, el duch de
Muntblanc e del maestro de Sentiago, por que vos rogamos que de la dita salut e
del vuestro e suyo buen stamiento nos certiffiquedes contínuament a nuestra
consolación. De enviar el metge segunt vos havíamos scripto, pus axí es, no
curedes, car nos hi provehiremos. E sía, reyna muy cara e muy amada muller, en
vuestra custodia e guarda la Santa Trinitat. Dada en la vila de Morella diús
nuestro siello secreto a
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
1414, juliol 14. Morella.
Agraeix les notícies sobre la seua salut i li fa algunes recomanacions per tal d'evitar un
empitjorament.
Reg. 2.405, fol. 7.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Vostra letra havem reebuda ab la qual
havem haüt singular plaer com per aquella hajam sabut vostra bona sanitat e estament,
pregant-vos que, a nostra consolació, continuadament nos en certifiquets.
No
treballar ni jugant ni en altra manera, que vostra persona ne reeba angoxa.
Certifficants-vos que en les dites coses nos complaurets molt. E haja-us, molt car
e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda. Dada
en la
Dominus rex mandavit
michi Paulo Nicholai.
Probata.
Al ínclit e magnífich don Alfonso, príncep de Gerona, nostre molt car e
molt amat primogènit.
1414, juliol 14. Morella.
Agraeix les notícies sobre la seua salut i hi fa diverses recomanacions.
Reg. 2.405, fol. 7v.
Caro fillo: Vuestra letra havemos reebuda, con la qual havemos havido
singular plazer como por aquella hajamos sabido vuestra buena sanidat e estamento.
Rogámosvos que, a nuestra consolación, continuadament nos ne certiffiquedes.
Noresmenos vos rogamos que vos guardedes del sol e de la calor e de las
fruytas e de treballar, ni jugando ni en otra manera que vuestra persona ne reciba
congoxa. Certifficántesvos que en las ditas cosas nos complacededes muyto. E
háyavos, muy caro fillo, ell Santo Spirito en su continua protección e guarda.
Dada en la villa de Morella diús nuestro siello secreto a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
Probata.
Al venerable e religiós nuestro muy caro e muy amado fillo don Enrich,
maestro de Santiago.
1414, juliol 14. Saragossa.
Demana la intercessió del rei davant del papa a favor dels seus capellans.
Reg. 2.451, fol. 56v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Vostra excel·lent senyoria ha reebuts per capellans de la sua capella e
aquells manats fer scriure en carta de ració de casa sua los capellans de la mia
capella, e en special los qui
decrets, del bisbat d'Elna, Johan Martínez de Toledo, P. Sabater, Johan Gili, Garcia
Reynant, capellans e scolans, Bernat Bosch e Anthoni Fuster. On, senyor molt
virtuós, a mi sia stat dit que vostra altesa, quant sia present ab lo sant pare, lo vol
supplicar per los capellans seus que sien benificiats de manera que del treball que
per servey de vostra excel·lència sostenen ne reporten algun premi, e yo
gran que
magnificència suplican humilment e affectuosa com puch que sia de sa mercé en
la supplicació faedora per los dits seus capellans voler metre los meus capellans e
scolans ja dits, graduant-los en la forma que los seus dessús dits seran agraduats
e beneficiats o en aquella manera que sia plasent a vostra altesa. E serà cosa, molt
excel·lent senyor, que tindré a singular gràcia a vostra celsitud, la qual nostre
[senyor] Déus faça viure e regnar longament e pròspera ab creximent de sa reyal
corona. Scrita en Çaragoça a
1414, juliol 14. Saragossa.
Dóna notícies sobre la seua salut i la de l'infant Enric.
CRD, núm. 1.661; i també reg. 2.449, fol. 71.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A vostra excel·lència hé ja scrit per altres letres e notificat que yo e lo ínclit
infant n'Enrich d'Aragó e de Sicília, maestre de Sent Yago, germà meu molt car,
dels accidents que haüts havíem, stàvem bé e que
què, senyor molt alt, certifich vostra altesa que despuýs ançà yo e ell havem pres e
contínuament prenem gran millorament per gràcia de nostre senyor Déus, e que
yo ir, levant-me del lit, ané al dit maestre per visitar-lo a la sua cambra, e que ell
se leve ja del seu lit e passeja-se per la dita cambra. On, senyor molt virtuós, com
yo stiga ab desig molt gran de saber bona nova de la sanitat e stament de la
persona de la vostra celsitud, a aquella humilment supplich que li plàcia e sia de
sa merçé manar-me
poderós senyor, la qual tindré a gràcia singular a vostra magnificència, la qual
nostre senyor Déus per sa infinida clemència faça viure e regnar longament e
pròspera ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
juliol del any
Senyor,
lo vostre humil primogènit, príncep de Gerona, qui besant
vostres peus e mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, juliol 15. Saragossa.
Dóna notícies sobre la seua salut i la de l'infant Enric, li agraeix l'enviament de llimes i
melons que li ha fet, i demana que li envie més melons, perquè no en troba a Saragossa.
Reg. 2.449, fols. 71v-72.
1414, juliol 16. Morella.
Sol·licita que recullga informació sobre unes paraules injurioses dites contra el rei per Ramon
de Casaldàguila.
Reg. 2.402, fol. 72v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Segons havem entés per letra de
nostra cara muller la reyna, en la ciutat de Calatahiú
[de] [Castella] han aturada una adzembla ab certa roba del tresorer de nostre molt
amat fill lo maestre d'Alcàntera, e açò han fet los gaiardes del General. E com
sobre la dita detenció fos recorregut en Ramon de Casaldàguila, dient que
lexàs, que havia o hauria letra nostra, lo dit en Ramon respòs que si la dita letra li
donaven, la lançaria al foch. Per què us pregam que de continent façats deliurar la
dita adzembla e robes, e si res han a pagar per rahó de generalitat que ho paguen.
Emperò, aquells qui han a càrrech de exigir-ho, deurien-hi servar gracioses maneres,
en special als astrangers. E axí mateix fets penre informació si lo dit en Ramon
haurà dites les dites paraules. E presa la informació, remetets-nos-la per ço
que hi puxam fer, si axí és, lo càstich que
molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda. Dada en
la vila de Morella sots nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nichola.
Probata.
[...]
Al ínclit e magnífich don Alfonso, príncep de Gerona, nostre molt car e
molt amat primogènit.
1414, juliol 16. Morella.
Li mana que vigile les menjades de l'infant Joan i l'informa de l'arribada del príncep.
Reg. 2.405, fol. 8.
Reyna muy cara e muy amada muller: Segunt havemos entendido, nuestro
e vuestro muy caro fillo, el duch de Penyafiel, no serva algun tempre en su
comer, la qual cosa, lo que Dios no quiera, lo podría fazer venir a retruar, lo que
sería muyto más pijor que la malaltía primitiva, por que vos rogamos afectuosament
que lo fagades regir en tal manera assí moderada que su persona non
pueda tomar algun retruament, encargando el metge muy stretament a la temprada
ministración de la vianda e assimismo encarragándovos en él, que nos ne
fará a vos e a nos en no regirse muy gran desplazer. E háyavos, reyna muy cara e
muy amada muller, el Santo Spirito en su continua protección e guarda. Dada en
Morella diús nuestro siello secreto a
padre santo partió hier de Sant Matheu e vino a dos lenguas e media de aquí. Oy
manyana, el maestro de Alcántara, e con éll diversos d'aquestos barones e cavalleros,
es partido e va a fazer la reverencia. E nos a la vesprada, que será ja solament
a media lengua de aquí, hiremos a fazerli asimismo reverencia, e cras miércoles
per la manyana entrará aquí. De la fiesta e recepció seredes avisada aprés
largament. Dada com dessús.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
A la reyna, nuestra muy cara e muy amada muller.
1414, juliol 16. Morella.
Li recomana moderació en el menjar.
Reg. 2.405, fol. 8-v.
Muyt caro e muy amado fillo: Segunt havemos entendido, aprés vuestra
convalencia no servades rienda en el comer, queriendo satisfer al apetito, la qual
cosa es muyt periglosa fazervos retruar e venir en piyor articlo que de la malaltía
primitiva, por que vos rogamos afectuosament en el dito comer servedes tempre,
en special per algún tiempo daquí a que vuestra persona sea en plena firmeza de
sanidat, e siades obedient a la ordinación de les metges cerca el dito articlo. Certifficántesvos,
muy caro fillo, que si lo fazedes nos complazeredes muyto, e el
contrario hauríamos por muyt desplasent e en que nos faríades no poco greuge e
anoiyo. E sía, muy caro e muy amado fillo, el Santo Spírito en vuestra continua
protección e guarda. Dada en la villa de Morella diús nuestro siello secreto a
días de julio del anyo
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
Al ínclito e magnífico l'infant don Johan, duch de Penyafiel, nuestro muy caro e muy
amado fillo.
1414, juliol 16. Saragossa.
Es disculpa per no poder anar a visitar-la, demana que li envie més llimes i melons, i dóna
notícies sobre la seua salut i la de l'infant Enric.
Reg. 2.449, fol. 72.
Molt alta e molt excel·lent senyora, mare e senyora mia molt cara:
En la letra que vostra excel·lència, ab los
últimament a mi, se contenia que vostra altesa havia enbiat a supplicar al molt alt
senyor pare e senyor meu molt car, lo senyor rey, que, quant yo fos ben esforçat, li
plagués scriure a mi que anàs a la sua senyoria, en cas que yo trobàs plaer en açò,
que
senyora molt alta, responch a vostra altesa que yo hé plaer gran de star e romanir
en aquesta ciutat e en comarques d'aquella, per la sanitat que ych és e per
tal car m'ich trob bé, e que ych ha bons munts per a caça, e per ço axí mateix
que per anar en cort de papa no
pertany, supplicant a vostra celsitud que sia de sa mercé no voler pus avant scriure
ne supplicar de la dita manera al dit senyor. Més avant, senyora molt virtuosa,
com dels dits dos melons no haja a present sinó
dels dits melons e limones contínuament, o en altres parts de un se
haver. On, senyora, molt excel·lent, com stiga ab desig gran de saber bona nova
de la sanitat e stament de la persona de vostra excel·lència, e del ínclit infant don
Johan d'Aragó e de Sicília, duch de Penyafiel e de Muntblanch, germà meu molt
car, a aquella humilment supplich que a consolació mia me
letres sues, notificant a vostra senyoria que yo e lo ínclit infant n'Enrich d'Aragó
e de Sicília, maestre de Sent Yago, germà meu molt car, stam bé en nostres
persones e visitam-nos tot lo dia la
per tota l'Aljafaria per gràcia del Altisme, al qual, senyora molt alta,
plàcia per sa infinida clemència fer viure e regnar longament e pròspera vostra
magnificència axí com ella desija. Scrita en Çaragoça a
1414, juliol 17. Saragossa.
Dóna notícies sobre la millora de la seua salut i la de l'infant Enric.
Reg. 2.449, fols. 86v-87.
1414, juliol 19. Alcanyís.
L'informa de l'estat de salut dels infants.
CRD, núm. 1.562.
Senyor, porque hayades plazer e consolación vos notifiqueo que, segunt
letras que hé havido, el príncep e el maestre son por gracia de Dios bien sanos. E
semblantment el inffant don Johan. Otrosí, senyor, si es vuestra mercé que, pues
el padre santo es venido, que el inffant don Johan le vaya ha fer reverencia,
enbiátmelo mandar, car, Dios loado, él puede hir muy bien. E, muy alto príncep e
poderoso senyor, sia todos tiempos guarda e protección de vuestra real senyoria el
Spiritu Santo. Dada en la villa de Alcanyz diús mi siello secreto a
del anyo de
1414, juliol 19. Saragossa.
Li sol·licita que proveesca sobre la matèria continguda en l'escrit que li adreça el seu conseller,
Alfonso de Argüello, bisbe de Lleó, que eleva una súplica presentada davant de l'infant
per Abraham Mayor, jueu de Saragossa.
Reg. 2.451, fol. 54v-55; i també CRD, núm. 1.523.
1414, juliol 19. Saragossa.
Recomana Pero Martínez, físic de l'infant Joan, per a una de les comandes vacants de l'Orde
de Santiago a Castella.
Reg. 2.451, fol. 55.
1414, juliol 19. Saragossa.
Dóna notícies sobre la seua salut i la de l'infant Enric.
Reg. 2.449, fol. 72v.
1414, juliol 20. Saragossa.
Dóna notícies sobre la seua salut i la de l'infant Enric, i demana que li envie melons.
Reg. 2.449, fol. 71-v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De vostra excel·lent senyoria hé reebuda una letra continent dos caps. Lo
primer, e respon a les coses en aquella contengudes, certifich que yo
bé en ma persona, com sí
Sicília, maestre de Sentyago, germà meu molt car, per gràcia del Altisme. E que
yo, servant los manaments de vostra altesa que
que
jugant ne en altra manera, car los metges dien que
me són molt profitoses, plàcia a vostra senyoria enviar-me
senyor, com yo stiga ab desig de saber bona nova de la sanitat e stament de la
persona de vostra excel·lència, a aquella humilment supplich que sia mercé de
aquella manar-me escrivir a ma consolació, car cosa serà, molt poderós senyor,
que tindré a singular gràcia a vostra altesa, la qual nostre senyor Déus et cetera.
Scrita en Çaragoça a
1414, juliol 21. Morella.
Li mana que respecte els privilegis de l'aljama dels moros de Saragossa.
Reg. 2.388, fols. 6-v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Com per la aljama dels moros
de la ciutat de Çaragoça nos fos demanada confermació de un privilegi qui han
de nostres predecessors, de gloriosa memòria, sobre les posades que no puxen
ésser costrets donar ultra son voler a nostres domèstichs, nós fem penre informació
si del dit privilegi havian usat, e trobam que ha
que fem en aquests regnes e ara en nostra benaventurada coronació, que per
contemplació nostra volentàriament hi han donat loch. E com, vista la dita informació,
hajam feta a la dita aljama confirmació del dit privilegi, e no sia rahonable
que, per ço que han fet volentàriament per contemplació nostra, los sia engenrat
algun perjudici, vos pregam que manets que lurs cases los sien buydades dels
hostes que y seran, si no és que los moros mateix per son plaer alt volguessen
aquells tenir, e la dita nostra confirmació los fets servar, no permetent sien en
alguna manera costrets a tenir en casa o donar posada a alcú, sinó per sa líbera
volentat. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua
protecció e guarda. Dada en Morella sots nostre segell secret a
juliol del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1414, juliol 22. Morella.
Li mana que ajorne la vinguda de l'infant Joan a causa de la pesta.
Reg. 2.402, fol. 78.
Reyna muyt cara e muy amada muller: Respondientsvos sobre la venida
aquí del infant don Johan, nuestro e vuestro caro secundogénito, vos certificamos
que aquí cerca, en una masada, es muerto un moço de pestilencia, e hanlo aduyto
aquí a enterrar. E yassea sobre la fuessa le hayamos feyto lançar muyto vinagre e
muyta terra por tal que no enfeccione aquesta villa, dubdámosnos, por la muyta
afluencia de la gent, en aquesta villa haya sanidat. E por aquesto, sobreseyets en la
venida del dito infante daquí a que veyamos certinidat de la dita sanidat, de la
qual, si será, tantost vos certificaremos. Assimismo, reyna muyt cara e muyt amada
muller, vos rogamos no consintades al dito infant ir a mont por la flaqueza de su
persona, e assimismo por el tiempo, que es congoxoso. E háyavos, muyt cara e
muyt amada muller, el Santo Spírito en su continua protección e guarda. Dada
en Moriella diús nuestro siello secreto a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1414, juliol 22. Morella.
Li ordena que ajorne la seua vinguda i que s'abstinga de caçar.
Reg. 2.402, fol. 78v.
dubdo si hi haurá sanidat, havemos acordado sia sobreseydo daquí aquende
hayamos plena certificación, la qual tantost vos notificaremos. De hir a mont,
muyt caro fillo, muy caro fillo
res, car el tiempo es congoxoso e en aquestos meses la caça de mont, como
sabedes, es scusada, e assí mismo se deve scusar por seyer vuestra persona flaqua e
podríavos fazer el treballo grant damnage. E háyavos, muyt caro e muyt amado
fillo, el Santo Spírito en su continua protección e guarda. Dada en Moriella diús
nuestro siello secreto a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1414, juliol 23. Morella.
Acusa la recepció de la seua recomanació a favor de Pero Martínez per a la primera comanda
vacant.
Reg. 2.405, fol. 12v.
1414, juliol 24. Morella.
Acusa la recepció de la seua recomanació a favor de Pero Martínez per a la primera comanda
vacant.
Reg. 2.405, fol. 12v.
1414, juliol 24. Morella.
Ordena repartir el gra de Saragossa com es fa a Barcelona i València, i que consumesquen el
gra que compraren a Guillem Ramon de Montcada.
Reg. 2.381, fol. 76v-77.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Segons havem entés, en aquexa
ciutat, hon per gràcia de Déu és gran opulència de vitualles, se ven encara lo
forment de la segura per los penaderes, so que
justícia, per que us pregam que de continent, si algun forment hi haurà de la
segura, aquell façats partir e distribuir per la ciutat, axí com en semblant cas se fa
en les ciutats de
tenguda de fer gastar sert forment de mossén Guillem Ramon de Moncada, juxta e segons
les contractes entre la ciutat e lo dit mossén Guillem Ramon fermats, fets e
forçats la dita ciutat guastar lo dit forment e totes altres coses que per justícia sia
tenguda. E haja-us, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua
guarda e protecció. Dada en la vila de Moriella sots nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
[...]
Al ínclit e magnífich don Alfonso, príncep de Gerona, nostre molt car e
molt amat primogènit.
1414, juliol 24. Morella.
Li prega que resolga favorablement i ràpida una causa que afecta Joan de Salanova, uixer del
papa.
Reg. 2.388, fols. 6v-7.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Segons havem entés, a vostra
audiència és estada evocada una causa de cort del justícia d'Aragó, la qual se
mena sobre lo loch de Favara, entre en Johan de Salanova, uxer de nostre senyor
lo papa, de una part, e alscuns altres de la altra. Per què, com la dita causa haja
gran temps que
per alguns serveys per lo dit en Johan a nós fets no solament deja trobar en nós e
vós justícia espatxada, mes encara gràcia, vos pregam que la dita causa façats en tal
manera spatxar que sens dilació, tota malícia de la part foragitada, lo dit en Johan
de Salanova haja prestament sa justícia e no se verifique la intenció de la part
contrària, que, per dilatar, segons se diu, ha feta fer la dita evocació. E açò,
príncep molt car e molt amat primogènit, vos tindrem en singular plaer. E haja-us,
príncep molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció
e guarda. Dada en la vila de Morella sots nostre segell secret a
juliol del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
Probata.
[...]
Al ínclit e magnífich don Alfonso, príncep de Gerona, nostre molt car e
molt amat primogènit.
1414, juliol 24. Morella.
Agraeix les notícies sobre la seua salut i la de l'infant Enric.
Reg. 2.402, fol. 80.
Lo rey
Príncep molt amat primogènit: Certifficam-vos, a gran consolació e plaer
vostre, que som ben sans e en bona disposició de nostra persona, per gràcia de
nostre senyor Déus, e que havem reebuda vostra letra, per la qual de vostra bona
sanitat e del maestre de Santiago, car fill nostro e frare vostre, axí mateix som stats
certifficats, de què havem hagut fort singular plaer, pregant-vos, molt car e molt
amat primogènit, que, com pus sovín porets, nos en certifiquets per vostres letres
e en altra manera, car plaer nos en farets fort agradable. E sie, molt car e molt
amat primogènit, tot temps vostra protecció e guarda el Spirit Sant. Dada en la
Idem [Dominus] [rex] [mandavit] [mihi] [Paulo] [Nicholai.]
Probata.
1414, juliol 24. Morella.
Credencial a favor de Pero Álvarez de Cepeda, cambrer de l'infant Joan.
Reg. 2.405, fol. 13.
1414, juliol 24. Morella.
Credencial en favor de la reina Elionor.
Reg. 2.405, fol. 13-v.
1414, juliol 24. Tortosa.
Recomana Francesc Martorell, del bisbat de València.
Reg. 2.451, fol. 50.
1414, juliol 24. Tortosa.
Consulta sobre el nomenament de Ximeno o Ximén d'Urrea, germà de mossén Pedro
d'Urrea, per a un ofici de sa casa.
Reg. 2.451, fol. 50-v.
1414, juliol 25. Alcanyís.
Recomanació a favor de mossén Berenguer d'Olms.
CRD, núm. 1.521.
1414, juliol 28. Saragossa.
Sol·licita una comanda de l'Orde de Santiago en Castella per a don Fernando, cosí de la
reina.
CRD, núm. 1.519; i també reg. 2.449, fol. 74v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Segons ja sab vostra excel·lència, don Ferrando, cosín germà de la molt alta
senyora mare e senyora mia molt cara, la senyora reyna, de poquesa se és criat ab
ella e ha servit tots temps a mi e a mos germans, e no és axí opulent en facultats
que, esguardat ell qui és, posqués viure a sa honor. On, senyor molt alt, com ara
vaguen algunes comandes del Orde de Sant Yago en los regnes de Castella situades,
e per aquesta raó yo veja loch e manera que pot ésser satisfet en partida al
sosteniment del stat del dit don Ferrando, a vostra altesa, axí humilment e
affectuosa com puix, supplich que al dit don Ferrando, considerada la dita criança
e los serveys que fets ha a la dita senyora, a mi e als dits germans meus, sia mercé
de vostra senyoria manar ésser donada una de les dites vagants comandes, decent
a la sua condició e al linatge del qual devalla. E, senyor molt virtuós, tindré yo
açò a gràcia molt singular a vostra magnificència, la qual nostre senyor Déus per
sa infinida clemència faça viure e regnar longament e pròspera ab creximent de
la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
Lo vostre humil primogènit, príncep de Gerona,
qui besant vostres peus e mans
se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
Probata.
senyor meu molt car lo senyor rey.
1414, juliol 28. Saragossa.
Fa una consulta sobre la incorporació de Ximeno d'Urrea a la seua casa.
CRD, núm. 1.520.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Vostra excel·lent senyoria certifich que per lo noble mossén Pedro d'Urrea,
conseller e camarlench d'aquella, son yo stat suplicat diverses vegades que
prengués de casa mia lo noble en Ximeno d'Urrea, germà seu. E jassia, senyor
molt alt, yo hagués voler en açò, emperò, attés que vostra excel·lència és no molt
luny d'ací, no li ho hé volgut atorgar sens consoltar-ne primerament aquella. Per
què, senyor molt virtuós, a vostra altesa humilment supplich que sia de sa mercé
manar scriure a mi què li serà plasent yo faça en lo dit negoci. E senyor molt
virtuós, lo Rey dels cels per sa infinida clemència faça viure e regnar longament
e pròspera vostra altesa ab creximent de sa reyal corona. Scrita en Çaragoça a
es de buena condición me atrevo soplicar a vuestra señoría.
promogenitus.
Lo vostre humil primogènit, e príncep
de Gerona, qui besant vostres peus e
mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
[1414], juliol 29. Saragossa.
Dóna notícies sobre la seua salut i la del príncep Alfons.
CRD, núm. 2.387.
Yo, el infante don Enrrique, maestre de Santiago, vuestro muy
beso vuestros pies e vuestras manos e me encomiendo en vuestra merçet, a la
qual, señor, con toda reverencia suplico que, lo más contínuamente que a vuestra
altesa cayere en plaser, le plega de me mandar
noble estado de vuestra real persona e de la reyna, mi señora mi madre, e de mi
señor e mi hermano el infante don Juan, e de mis muy caros e muy amados
hermanos el infante don Sancho e la infante doña María e el infante don Pedro e
la infante doña Leonor, lo qual, señor, vos terné en mucha merçet, porque serán
nuevas con que yo averó muy grant plaser e consolaçión. E señor, porque soy
çierto que a vuestra señoría plaserá, le çertifico que al tiempo del escrivir de la
presente, el príncipe, mi señor e mi hermano, era bien sano de su cuerpo e en
buena disposiçión de su persona, e eso mesmo yo, muchas gracias a Dios, lo qual
a Él plega por su misericordia asús adelante continuar. E señor manténgavos Dios.
1414, juliol 31. Morella.
Li mana que intervinga per afavorir la conversió d'Orico, jueva, germana de Juan de la
Cavallería, comprador major del rei.
Reg. 2.381, fol. 78-v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Com nós siam informats que
una donzella apellada Orico, germana de Gonsalvo e de Johan de la Cavallería,
comprador major nostre, e néta de nostre tresorer, haja sana e bona intenció e
inclinació venir a la sancta fe cathòlica, emperò, endurehida e instigada per la
pertinàcia de na Tholosana, mara, e Poria, germana de la dita donzella, juÿas, en
poder de la qual mara la dita donzella està, és lunyada e retreta de no poder metre
en obra la dita sua sancta e bona intenció, com, stant en poder de la dita sa mare,
no sia en sa plena libertat per elegir e seguir la carrera de la veritat e venir al sant
babtisme. Per què nós, desijants la conversió de la dita donzella e volents aquella
deduhir en sa mera libertat, per tal que puxa elegir e pendre la via cathòlica, a la
qual som obligats obrir la porta tant com en nós sia a tota ànima aberrada e denia
traure de la casa de la dita sa mare e altres, e menar a casa del dit Gonsalbo, son
frare, e aquí arrestats, e menets ab bones penes star aquella per alcun temps, dins
lo qual haja plenament deliberat e líberament exprimit son propòsit e intenció,
prohibint a les dites mare e germana e altres no conversen ab la dita donzella, per
ço que ab maxinoses induccions e persuasions no la retraguen de bé e cathòlicament
obrar. E sobre les dites coses e altres toquants aquesta matèria, jatsia nós lo
haguéssem mester ací, havem donada licència al dit Johan de la Cavellaría, nostre
comprador, per anar aquí e tenir aprop e instar aquests fets sien meses en aquella
presta execució que
hajats specialment per recomenats, donats-los tota favor que sia necessaria,
certificants-vos, príncep molt car e molt amat primogènit, que, ultra lo mèrit
que
sots nostre segell secret lo darrer dia de juliol del any
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit
michi Paulo Nicholai.
Probata.
Al ínclit e magnífic don Alfonso, príncep de Gerona, nostre molt car e
molt amat primogènit.
1414, agost 1. Saragossa.
Dóna notícies sobre la seua salut i la de l'infant Enric, i diu que sobre aquest tema l'informarà
millor Joan de Tudela, portador de la carta.
Reg. 2.449, fol. 76.
1414, agost 1. Saragossa.
Dóna notícies sobre la seua salut i la de l'infant Enric, i diu que sobre aquest tema l'informarà
millor Joan de Tudela, portador de la carta.
Reg. 2.449, fol. 76v.
1414, agost 3. Saragossa.
Li demana que abandone Morella a causa de la pesta.
Reg. 2.449, fol. 77-v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Per persones dignes de fe qui són vengudes d'aquexa vila de Morella, hé
certament sabut que en la dita vila se moren tots dies, de malaltia epidemial, de
en
partir-se per rahó d'açò de la dita vila e esguardant la oppinió dels metges físichs,
la qual és que dels lochs en què regnen epidèmies e a on són les ayres corruptes
se deuen les persones exir e anar en los lochs sans e quitis de la dita epidèmia, per
tal que per causa dels dits ayres no cayguen en la dita malaltia, stiga ab gran ànsia
en mon cor de la persona de vostra excel·lència, a aquella supplich, axí humilment
e affectuosa com puix, demanant-li açò en gran e do special, que sia de sa
merçé exir-se de continent de la dita vila e que li plàcia enar en altre loch sà, net
e quiti de la malatia epidemial. Senyor molt alt, lo Rey dels cels per sa infinida
clemència faça viure e regnar longament e pròspera vostra altesa ab creximent de
sa reyal corona. Scrita en Çaragoça a
primogenitus
1414, agost 4. Morella.
Li mana que entenga en el cas de l'assassinat de Martín Cajal, fill de García Cajal, senyor de la
Torre de Biescas, comés per Guerau Avarca.
Reg. 2.386, fols. 21v-22.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Deplasentment havem entés, per exposició
lacrimosa d'en García Caxal, alias de Gavín, senyor de la Torre de Biesquas,
que Guerau Avarcha, scuder, senyor del loch de Huera, mogut per tip e oy de
malícia concebuda per él contra lo dit García, per ço com denant nós havia
instada restitució de la Torra de Biesquas, de la qual lo dit Guerau havia despullat
lo sobredit García, e, induhit encara per maligne sperit, no tement Déu ne la
verga de nostra correcció reyal, jatsia en nostra cancellaria, nós ladonchs residents
en la ciutat de Çaragoça, agués assegurat lo dit García, muller, fills e béns seus,
aprés de la dita seguretat ha fet matar un fill del dit García, apellat Martí, de edat
de
Bernadico Petrico, Johan Castellano, el bort de n'Anes e altres familiàs e domèstichs
del dit Guerau, ab voluntat, manament e tracte seu. E com la dita mort, la
qual és molt cruell e nephària e de exemple perniciosa, redunde en torn e
ofensa de Déu e menyspreu gran de nostra reyal majestat. E per ço, com vullam e
hajam molt a cor que d'aquella sia feta punició greu e rigorosa, a humil supplicació
del dit García Caxal volem e us pregam e, sots obteniment de nostra
paternal benedicció, com pus expressament podem, vos manam que, elegit per
vós o vostre consell un de vostres algutzirs vigorós e gosat, trametats aquell a les
muntanyes de Jaqua o là on la dita mort s'és feta, la qual ab gran audàcia, e si
mester serà ajuda de sobrejunctés e altres oficials sotsmesses nostres, prengua,
si possible serà, lo dit Guerau Avarcha e los matadors sobredits o encara los
còmplices e sequaces lurs, e de les persones e béns d'aquelles, segons fur, si fer-se
porà, faça breu e rigorosa justícia. E si bonament, segons fur, no
secretament e cautelosa sie feta la dita justícia, pretermés fur dels dits homeys, en
tal manera que a ells sia pena e altres semblants coses volents attemptar eximpli. E
sia, molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en vostra guarda. Dada en
Morella sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
som de les dites coses informats ab Pero Périz de Lóriz, lochtinent de capità en
les dites muntanyes, remetem a vós lo dit lochtinent per ço que ab ell, qui de la
mort sobredita e altres delictes ha fet procés e s'és plenerament informat, segons
que à-nos dit ací de paraula, vos porets informar de la dita mort e altres malificis
comeses en les dites muntanyes, volents que
que vós hi trametets. E lo dit García Caxal ensemps ab éls, per ço que vaja pus
segur e no li faça algú dampnatge.
Petro Margayl.
Probata.
Dirigitur Alfonso, principi Gerunde.
1414, agost 4. Morella.
Li encomana la causa de García Giménez de Viscarra, pobre, contra Guerau Avarca, a qui
acusa d'assassinat i robatori.
Reg. 2.386, fols. 23.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Venint a nostra reyal majestat García
Ximénez de Viscarra, vehí de la ciutat de Jaqua, pobre e miserable persona, nos ha
exposat humilment ab querela que, jatsia per nós l'altre dia en la partida que fem
de la ciutat de Çaragoça, un fet del dit exposant donant-vos càrrech que en e
sobre la mort d'un fill seu feta per companyes de Guerau Avarches, ell segons se
diu consentint, e sobre una depredació o roberia que fonc feta per lo dit Guerau
Avarcha de mil caps de bestiar menut, ço és, ovelles, moltons o cabres, li faéssets
fer justícia spatxada, emperò, el dit exposant de les dites coses no ha poguda haver
o conseguir justícia. Per què, suplicant a nós lo dit García Ximénez, volem e
sots obteniment de nostra paternal benedicció, com pus expressament podem,
vos manam que axí sobre la dita mort com sobre la roberia desús dita li façats fer
e ministrar bo e breu compliment de justícia, totes malícies e frustatòries dilacions
apart posades. Encarregant l'algutzir per vós trametedor a les dites muntanyes
per rahó de la mort d'en Martí Caxall que, en e sobre la mort del fill d'en
dit exposant, en les persones o béns del dit Guerau Avarcha o d'aquells que han
feta la dita mort faça aquells rigorosos procehiments que a ell seran vist fahedor,
en tal manera que als dits matadors e homicides sia pena e a altres exempli. E sia,
molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en vostra guarda. Dada en Morella
sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Petro Margayl.
Probata.
Dirigitur illustri
1414, agost 4. Morella.
Li mana confiscar la Torre de Gavín i els altres llocs de Ruy Pérez i Guerau Avarca, acusats de
l'assassinat de Martín Cajal, fill de García Cajal, àlias de Gavín.
Reg. 2.386, fols. 23v-24.
1414, agost 4. Morella.
Li ordena que obligue al justícia del lloc de La Naja a tornar les quantitats que ha pres
indegudament.
Reg. 2.386, fols. 24-v.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Per lo feel nostre Pedro Périz de Loris,
lochtinent de capità de la ciutat e montanyes de Jaqua e missatger a nós per la
dita ciutat tramés, havem entés que
per lo portantveus de governador d'Aragó a les dites muntanyes de Jaqua,
era mès per fer adobar e repparar passos e camins, ha extorquides e excessivament
haüdes de les universitats dels lochs de les prop dites muntanyes moltes e diverses
quantitats de peccúnies, les quals no ha convertides segons devie en reparació e
adob dels dits camins o passos, ans ab aquelles se n'és vengut e tornat a sa casa,
apropiant e convertint-les en sos usos. Per què volem, provehim e manam que,
haüda sobre açò informació ab lo dit lochtinent de capità e ab en Nicholau de
Biota, scrivà de ració de casa nostra, e ab altres sabents d'açò la veritat, forcets e
compel·liscats per remeys de fur e de rahó covinents lo dit justícia a restituhir
e tornar totes e qualsevol quantitats de peccúnies per ell exeguides e en adob dels
dits camins no convertides, mas en son poder restants per la rahó dessús dita, satisfet
a ell per son trebayll de salari condescent. E sia, molt car e molt amat primogènit,
lo Sant Spirit en vostra guarda. Dada en Morella sots nostre segell secret
a quatre dies d'agost del any
Dominus rex mandavit michi
Petro Margayl. Probata.
Dirigitur illustri
1414, agost 5. Saragossa.
Sobre la disputa de jurisdicció amb l'oficial eclesiàstic de Saragossa.
Reg. 2.449, fol. 78v-79v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A la vostra gran senyoria significh que en la setmana pus prop passada fon
pres ací
de tres adulteris e levaments fets per ell de dones maridades, les quals per aqueixa
rahó estan vuy en dia apartades de lurs marits, per aquesta causa és estat condempnat
a mort, per la qual cosa, senyor molt alt, l'official de Saragoça, qui no és
content de observar los térmens de sa jurisdicció, a hostensió a ell feta de
de clericat de una altra persona, de la qual fraudulosament per consell de Johan
de Cavaldos,
del dit Johan, que fon jurat en l'any passat, no contrastant que
qui havia nom Johan de Vilalón, natural de la vila de Molina, e aquell de qui era
lo dit títol, qui ha nom Miquel Garcés, natural de la dita ciutat, no concordassen
en los noms, de la qual cosa yo e los de mon consell érem vertaderament informats
molt cuytadament e precipitada, e no guardada a mi, axí com devia, reverència
alguna, mas, axí com si fos
una sola presentació de una letra sua requisitòria feta a mon algutzir, posà entredit
en la dita ciutat. De la qual raó, senyor molt alt, yo hé haüt e hé sentiment, car
entench que yo, axí com a príncep cathòlich, seguint los vestígies de vostra
excel·lència, hé en reverència singular la Esgleya de Déus, he per tot mon poder
guard e defén la libertat ecclesiàsticha, e en special a fer levar un entredit que en
la dita ciutat havia assats longament durat, favorejant tant quant fon possible per
justícia, entenguí e mané ab diligència ésser entés per los de mon consell deuria
per semblant qualsevol official ecclesiàstich haver-me en major reverència e
reputació que a
meu no posar entredit, almenys no haver a mi primerament recòs. Mas,
senyor molt alt, no contrestant lo dit sentiment que d'açò yo hé, no hé volgut per
raó d'açò en altra manera lo dit official afrontar, sinó tant solament per fer levar
lo dit entredit, lo qual axí inconsultament era per ell posat, lo hé manat e fet, mi
present, informar e demostrar a hull la barateria que era estada feta de la supposició
falça del dit títol de clericat, e mostrada-li a hull la persona de qui lo dit títol
és, en tant que
molt virtuós, notificant yo les dites coses a vostra senyoria, a aquella humilment
supplich que sia mercé d'aquella parlar d'açò ab lo sant pare a fi que la sua
santedat vulla provehir prestament que semblants coses per los officials ecclesiàstichs
no se attenten axí irreverentment e precipitada. E açò tindré a gràcia special
a vostra gran senyoria. Més avant, senyor molt excel·lent, a vostra senyoria certifich
que, a punició dels dessús dits e altres qui en la bareteria de configir lo dit
títol colpables seran trobats, entench a fer procehir de guisa que a altres sia exempli
e a ells càstich. E senyor molt alt, lo Rey dels cels faça viure e regnar longament
e pròspera vostra magnificència ab creximent de la sua reyal corona. Scrita
en Çaragoça a
1414, agost 5. Saragossa.
Consulta sobre el regiment de Saragossa.
CRD, núm. 1.853; i també reg. 2.449, fol. 80-v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A vostra excel·lència significh que en ordenar lo bon regiment d'aquesta
ciutat, despuýs ançà que vostra altesa s'ich partí, seguint lo seu manament, se ha
entés e se entén contínuament per los de mon consell, e en special per lo
venerable pare en Christ n'Alfonso, per la divinal providència bisbe de Leó, mon
canceller, per lo doctor Ferrant Gonsálvez Dávila e per micer Johan de Funes,
consellers meus, los quals les dites ordinacions fer continuen conformants-se ab la
intenció de vostra excel·lència manada scriure per ella al dit bisbe. E per tal,
senyor molt virtuós, car lo temps de posar jurats e officials en la dita ciutat és en
lo dia de Santa Maria d'Agost, lo dit regiment d'ací fins en lo dit dia, com hi haja
poch temps, no poria axí com se pertany perfetament ésser ordenat, los jurats de
la dita ciutat han a mi notificat que és necessari provehir que, passat lo dit dia de
Santa Maria, no romanga la dita ciutat sens officials qui aquella regesquen. Per
què, senyor molt alt, yo hé fet veure en mon consell en quina manera millor a
açò se deu provehir, e atrob que en una de tres maneres. La primera, que los
jurats e prohòmens de la dita ciutat façen ses eleccions segons han acustumat, e
aquesta manera no sembla a mi ésser expedient, perquè lo posar lo nou regiment
és en poder de vostra senyoria e per aquella se deuen posar officials en ells o
segons ella manarà e no per altre. E encara que seria de gran traball e de poch
fruyt, que no han a durar sinó tro que les dites ordinacions sían per vostra altitud
dades. La segona manera és que al temps per manament de vostra magnificència
sien posats alguns en regidors de la dita ciutat fins que les dites ordinacions sien
fetes. E en aquesta via, senyor molt poderós, par que haja inconvenients,
vostra senyoria en una vegada deu provehir segons la submissió al dit regiment e
no en moltes, e faent ara aquesta provisió serà posar en dubte lo fer les dites
ordinacions despuys. E axí mateix, que seria traball sens fruyt e hauria dificultat
per los altres officis que ultra jurats se deuen posar, als quals seria necessari
provehir. La terça manera és que los jurats e officials que ara són hàjan manament
meu que ultra lur temps usen dels officis entró que vostra excel·lència haja provehit
en les dites ordinacions e regiment de la dita ciutat complidament. E
aquesta tercera manera, haüts d'aquèn molts consells, ma par ésser pus covinent. E
axí, senyor molt excel·lent, notificant yo les dites coses a vostra senyoria, a aquella
humilment supplich que sia de sa mercé manar-me scriure ab letres qual de les
dites maneres, o altra si la ordenarà, deuré yo seguir per a provehir al cas qui occorre
e que plàcia a vostra altesa me scrischa envers açò lo que sia de sa mercé de
continent, per tal que
alt, se entén e se entendrà ab diligència, de guisa que breu e en la manera per
vostra excel·lència tramesa al dit bisbe les enviaré a vostra gran magnificència, la
qual nostre senyor Déus per sa infinida clemència faça viure e regnar longament
e pròspera ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
agost del any
Senyor, lo vostre humil primogènit, príncep de Gerona,
qui besant vostres peus e mans se comana
en vostra gràcia e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, agost 6. Saragossa.
Recomana don Pedro, fill del comte don Alfonso, que viatja a la cort del rei.
Reg. 2.451, fol. 57v.
1414, agost 6. Saragossa.
Acusa la recepció de la seua carta, en la qual li comunicava el bon estat de salut de la reina i
dels infants Joan, Pere, Maria i Elionor. Dóna notícies sobre la millora de la seua i la de
l'infant Enric, i diu que ja van a caçar. Li notifica que, tot seguint un petició de la reina
continguda en una carta a Alfonso de Argüello, bisbe de Lleó, ha escrit al rei pregant-li
que abandone Morella i que ha adreçat aquesta mateixa sol·licitud també al papa.
Reg. 2.449, fol. 79v-80.
1414, agost 6. Saragossa.
Li envia quatre gossos conillers.
Reg. 2.449, fol. 80v-81.
Penyafiel e de Muntblanch, hermano nuestro muyt caro. Salut, con fraternal
amor. Muyt caro hermano: Vuestra letra, con la qual demandávades que vos embiássemos
quatro podencos buenos e finos havemos recebida. E respondémosvos
que por el portador de la present vos embiamos quatro podencos, los tres de los
quales, segons nos han feta relación aquellos de qui los havemos hovido, son
muyt finos. Del otro podenco no vos dezimos que sea bueno ne covinent, por
que tornatlo por lo que valga. E tiéngavos, muyt caro hermano, sempre en su
protección la sancta Divinitat. Dada en Çaragoça diús nuestro siello secreto a
días de agosto del anyo
1414, agost 7. Morella.
Dóna instruccions sobre la manera de procedir en el cas del contracte de subministrament a
Saragossa, per Guillem Ramon de Montcada, de 300 cafissos de gra.
Reg. 2.386, fols. 29v-30.
Lo rey
Molt car e molt amat primogènit: Instant e suplicant lo noble e amat conseller
nostre mossén Guillem Ramon de Moncada, havem fet madurament en
nostre conseyll regonéxer lo contracte fet e fermat entre lo dit noble d'una part e
los qui eren lavors jurats de la ciutat de Çaragoça d'altra, de e sobre certa segura
per los sobredits jurats, entervinents alscuns de nostre conseyl, al dit noble feta de treents cafiços de forment, los quals lo dessús dit mossén Guillem Ramon, per
subvenir a la carestia e fretura que ladonchs era, promés fer portar a la dita ciutat.
E com segons forma de la segura e del sobredit contracte fet per aquella, hajam
trobat la dita ciutat de Çaragoça ésser tenguda a pendre lo forment restant de la
dita segura, volem e provehim e a vós dehim e manam que, no contrastants qualsevol
rahons o oposicions en contrari fetes o fahedores, forcets e destrengats per
remeys de fur e de rehó covinents los jurats de la dita ciutat a pendre tot aquell
forment qui reste dels dits
e contengut en lo contracte de la sobredita segura. E aquell forment façats e
manets ésser partit per casades, segons la forma d'aquèn ordenada per nós ans que
partissen de la ciutat de Çaragoça. E açò per res no mudets, com axí per justícia
ho hajam provehit e vuyllam que
a
Dominus rex mandavit michi Petro Margayl,
et vidit Berenguarius
Dirigitur illustri
1414, agost 8. Morella.
Li mana que despatxe la causa entre mossén Lope de Gurrea, algutzir reial, i les valls de
Hecho, Aïnsa i Ansó.
Reg. 2.386, fol. 39.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Com entre l'amat conseller e
algutzir nostre, mossén Lop de Gorrea, d'una part, e les universitats de la vall
d'Etxo, d'Aÿza e de Ansó e altres lochs seus constituhits en lo regne d'Aragó de
l'altra, se men una causa o qüestió a la qual per nós, ladonchs residents en la ciutat
de Çaragoça, fon assignat en jutge Johan Gilbert, juriste, per determenar
aquella, vos dehim e us manam expressament e de certa sciència que, no contrastants
qualsevol manaments per vós en contrari fets, manets e provehiscats que la
dita causa sia per lo dit Johan Gilbert, segons forma de la dita comissió per nós a
ell feta, axí com dit és, decidida e determenada, si donchs legítima sospita o altra
justa causa a la persona del dit Johan Gilbert no contrastava, en lo qual cars manets
a la dita causa breument e expedita ésser finida hi espatxada. E açò per res
no mudets, com axí u hajam provehit e vullam que
nostre sagell secret a
Dominus rex mandavit michi
Petro Margayl. Probata.
Dirigitur illustri
1414, agost 8. Morella.
Dóna instruccions sobre el regiment de Saragossa.
Reg. 2.402, fol. 87v.
Lo rey
Príncep molt amat primogènit: Vostra letra havem reebuda sobre la manera
de provehir als officials de prop ordonadors en aqueixa ciutat, e la dita vostra
letra, havén ben vista en nostre consell, vos responem que sobre totes coses és
principalment advertidor que al poder a vós donat no sia feta alcuna lesió o que
dubte alcú ne pogués sortir. E per ço nos par que o micer Johan de Funes o en
Domingo Lanaja o en Ramon Torrelles, per si e no pas de vostra part o de vostre
consell, deuria conferir ab los de la ciutat que prenguen un de dos partits sense
que no s'í mostre en alcuna manera consentiment, aprobació ne assentiment
vostre, és a saber, o que los officials que vuy són se stiguen fins en lo dit regiment
sia per nós o vós en nom nostre provehit juxta lo poder a vós donat, o que la
ciutat elegescha, com s'à acustumat altres anys, jurats e officials. E lo primer nos
par seria pus factible, per ço que los officials que novellament se eligirien per
ventura haurían tantost dintre breu temps desistir dels officis per lo regiment que
nós posaríam. E que per vós ne vostre consell ne alcú per vós no sia dit res a alcú
dels dits partits, sinó que la ciutat per si ho faça a motiu de alcú dels demunt dits,
e vós ó tol·lerets, car no és nostra intenció que per res demunt dit ne alcun altre
cas sia perjudicat a nostre poder donat sobre lo dit regiment. E haja-us, príncep
molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua guarda e protecció.
Dada en la vila de Morella, sots nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay. Probata.
[...]
Al ínclit e magnífich don Alfonso, príncep de Gerona, nostre molt car e
molt amat primogènit.
1414, agost 8. Saragossa.
Reitera l'enviament de quatre gossos conillers.
Reg. 2.449, fol. 81-v.
1414, agost 9. Saragossa.
Recomana mossén Lorenzo de Heredia, cavallerís de l'infant, el qual viatja a la cort del rei.
Reg. 2.451, fol. 58.
1414, agost 9. Saragossa.
Li envia el trasllat de la carta entregada pels ambaixadors de Carles VI, rei de França, i sol·licita
instruccions per a poder contestar-li.
Reg. 2.449, fols. 81v-82.
1414, agost 9. Saragossa.
Intervé a favor de la jueria de Saragossa.
Reg. 2.451, fol. 58-v; i també reg. 2.449, fol. 82.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Vostra gran senyoria ab letra sua ha manat al merino de Çaragoça que certs
jueus de aquesta aljama, los quals lo sant pare manava anar a sa santedat de continent,
los dits juheus constrengués a anar a aquella, los quals són en nombre de
en destrucció total de la dita aljama, la qual deu de present fer arrendament de les
sises de carns e de vi, axí mateix provisió de vi per la juderia, e si no ho fahia
romandrían sens recapte algú per tot l'any. De què, considerats los grans càrrechs
que han, a vostra altesa plàcia veure que, romanent axí en buyt sens tota falla, ven
la dita aljama en final perdició. Hé del·liberat yo per aquesta rahó notificar a
vostra magnificència les dites coses, a fi que vostra altesa per sa mercé provehesca
que la dita citació se diferesca, si ésser pot, e
los dits jueus sien ací retenguts e donada-lus promissió e licència per mi,
que a present, fins a tant que haüda resposta de vostra senyoria, no partesquen
d'ací. E axí, senyor molt virtuós, veja vostra altesa e ordon lo que serà de sa mercé
que fer dejen los dits juheus, car, segons ella ordonarà, axí se complirà, encara que
del tot la dita aljama se
faça viure e regnar longament e pròspera vostra celsitud ab creximent de la sua
reyal corona. Scrita en Çaragoça a
primogenitus
1414, agost 9. Saragossa.
Agraeix les notícies sobre la seua salut i la dels infants, i comunica el bon estat de la
seua i la de l'infant Enric.
Reg. 2.449, fols. 82-v.
1414, agost 10. Morella.
Li demana que prorrogue les citacions contra mossén Federico i Jordán de Urríes fetes per la
seua audiència.
Reg. 2.402, fol. 88v-89.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Segons havem entés, en vostra
audiència entenen n'Arnau Darús e Jaume Coscó intemptar algunas qüestions
contra mossén Frederic e Jordan d'Orries, los quals són presents ací en servir de
nostre senyor lo papa, per què com lo dit mossén Frederich, segons som verament
informats, no pusca jaquir de present lo servir del dit sant pare, vos pregam
que porroguets e dilatets la dita citació solament per mijant el
[present] el mes de setembre
e Jordà d'Orries se oferen apparellats fer compliment de justícia als damunt dits e
altros havents clamors d'ells. E de açò nos complaurets molt. E haja-us, príncep
molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua guarda e protecció.
Dada en Morella, sots nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1414, agost 11. Morella.
Demana que faça venir a la seua presència els quatre jutges encarregats de jutjar els rebels i
que sobreseesquen les causes contra n'Antón de Luna.
Reg. 2.402, fol. 92.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Per algunes justes causes e
rahons tocants nostre servir, vos pregam vós façats venir los quatre jutges assignats
a conéxer e jutgar contra los rebel·les e a aquells encarregats, e manats que en
totes causes que sían contra don Anthón de Luna e sos béns sobresehéscan de
present fins que de nós o vós hajen altro manament, certifficants-los que en açò
nos faran servir gran. E haja-us, príncep molt car e molt amat primogènit, lo Sant
Spirit en sa contínua guarda e protecció. Dada en Morella, sots nostre segell
secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1414, agost 11. Saragossa.
Li recomana mossén Asbert de Vilafranca, de la casa de l'infant, que viatja a la cort del rei.
Reg. 2.449, fol 86; reg. 2.451, fol. 63-v; i CRD, núm. 1.699.
1414, agost 12. Saragossa.
Sol·licita que nomene Guillem de Copons com a promovedor de sa casa.
Reg. 2.451, fols. 58v-59; i també CRD, núm. 1.861.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A vostra senyoria significh que, jassia don Johan d'Íxar me haja supplicat
que reebés de ma casa per promovedor en Guillem de Copons, scuder, la qual,
segons lo dit don Johan me ha affermat que considerada sa edat, entinga e la gran
pràtica que ha haüda en cases reyals, axí en Aragó com en França, és sufficient e
bastant a exercir lo dit offici. Emperò, yo açò no hé volgut fer sens consultar-ne
vostra altesa. Per què, senyor molt alt, com lo dit G., aprés que son stat levat de la
malaltia que derrerament hé haüda, haja fets a mi alguns agradables serveys, axí
en comptar istòries de grans fets e mostrar libres d'aquelles, com encara en dir e
declarar-me moltes coses toquants stats e matèria de primogènits, a vostra excel·lència
axí humilment com pux suplich que sia sa mercé manar a mi ab letra que
dit Guillem prenga de ma casa per promovedor o per auditor, attés que a present
no y ha scrit algun en los dits officis, o en altre offici, a sa condició decent, qui
serà plasent a vostra altesa. La qual nostre senyor Déus per sa infinida clemència
faça viure e regnar longament e pròspera ab creximent de la sua reyal corona.
Scrita en Çaragoça a
1414, agost 13. Morella.
Demana que li envie les taules de plata per a la festa de la Mare de Déu.
Reg. 2.402, fol. 94v.
Reyna muy cara e muy amada muller: Ja por otra letra nuestra vos havemos
scripto nos enviássedes las taulas d'argent por a la festa de la Virgen María, las
quales encara no havemos havido, por que vos rogamos, reyna muy cara e muy
amada muller, que las ditas taulas nos enviedes, vista la present, pora la dita festa.
E hájavos, reyna muy cara e muy amada muller, el Santo Spírito en su continua
protección e guarda. Dada en Morella diús nuestro siello secreto a
agosto del anyo
Dominus rex mandavit
michi Paulo Nicholai.
Probata.
A la reyna, nuestra muy cara e muy amada muller.
1414, agost 13. Morella.
Li ordena que no vinga perquè hi ha epidèmia de pesta.
Reg. 2.402, fol. 94v-95.
a morir, vos mandamos de continent vos ne tornedes a la vila de Alcaniz,
tota dilación e consultación apart posada. E háyavos, muy caro e muy amado fillo,
el Santo Spírito en sua continua protección e guarda. Dada en Morella, diús
nuestro siello secreto a
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
[...]
Al muy ínclito e magnífico l'infant don Johan, duch de Penyafiel, nuestro
muy caro e muy amado fillo.
1414, agost 14. Morella.
Envia la resposta que ha de donar als ambaixadors de Carles VI, rei de França.
Reg. 2.407, fol. 1.
1414, agost 14. Morella.
Ordena que paguen a Juan Ferrández de Heredia, camarlenc del príncep, tot el que li és degut
de la seua quitació.
Reg. 2.407, fol. 3v.
1414, agost 15. Saragossa.
Li notifica que ha autoritzat els oficials de Saragossa a continuar exercint els seus oficis fins
que siga promulgat pel rei el nou regiment de la ciutat.
CRD, núm. 1.807; i també reg. 2.449, fol. 86v.
1414, agost 16. Saragossa.
Sol·licita l'exempció del dret del segell per a Frederic d'Aragó, comte de Luna.
CRD, núm. 1.693; i també reg. 2.451, fol. 59.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Segons per lo egregi don Frederich d'Aragó, comte de Luna, cosí meu, hé
entés per una letra de assignació de
sobre les tretes del regne de Sicília feta per vostra senyoria, a ell li demanà Paulo
Nicholàs, secretari d'aquella, per dret de segell, doents florins. On, senyor molt
virtuós, com lo dit don Frederich tenga la terra sua molt encarregada de deutes e
no haja segons son stat de què poder-se sostenir. E per aquesta rahó e axí mateix
per lo gran acostament de sanch que ell ha ab vostra altesa e ab mi, rahonablement
ell e sos fets dejen ésser ben favorits e graciosament tractats, a vostra celsitud
humilment supplich que sia mercé d'aquella manar al dit Paulo que la letra
de la assignació dó e liure francha del dit dret de segell al dit don Frederich o a
altre en nom seu. E açò, senyor molt poderós, serà cosa la qual tindré yo a gràcia
singular a vostra magnificència, la qual lo Rey dels cels faça viure e regnar longament
e pròspera ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
dies d'agost del any
Senyor, lo vostre humil primogènit, príncep de Gerona,
qui basant vostres peus e mans se comana
en vostra gràcia e benedicció.
[...]
visa per episcopum Legionensem, cancellarium
senyor meu rey molt car, lo senyor rey.
1414, agost 16. Saragossa.
Insisteix en la seua recomanació a favor de Joan de Vilaragut, falconer major de l'infant.
Reg. 2.451, fol. 59v.
1414, agost 17. Saragossa.
S'interessa per la salut de l'infant i li comunica que ell i l'infant Enric es troben bé.
Reg. 2.449, fols. 88v.
1414, agost 18. Morella.
Ordena que un algutzir del príncep vaja amb el portador de la carta per a executar el servei
reial que aquest li exposarà oralment.
Reg. 2.407, fol. 11.
1414, agost 18. Morella.
Carta a favor de Jaume de Luna, jueu convers.
Reg. 2.407, fol. 11.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Esguardant que Jayme de Luna,
portador de la present, per nostra intercessió, il·luminat del Spirit Sant, lexada la
cecitat judayca, ha pres lo sant babtisme, havem molt a cor donar loch que dit
Jacme de Luna haja qualque via útil per sustentar ab sa muller e fills lur vida. Per
què per los dits esguarts vos pregam vós façats venir los jurats d'aquexa ciutat, els
manets e
de aquelles que jueus regexen, leven aquella si no vagarà, a qualque jueu, com sia
cosa dampnada que los dits [ju]heus regéscan semblants oficis, com no
consciència fer en aquells tots fraus. E en aço nos farets molt gran e assenyalat
plaer. E sia, príncep molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en vostra
guarda e protecció. Dada en Morella sots nostre segell secret a
del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
1414, agost 22. Morella.
Dóna notícies sobre la seua salut.
Reg. 2.407, fol. 13v-14.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: A vostra consolació e plaer
notificam que en la confecció de les presents érem, migençant la gràcia divinal,
en bona disposició e stament de nostra persona. Pregam-vos afectuosament que
vostra sanitat e bon stat contínuament nos certifiquets, car cosa és en què més
no
Spirit en sa contínua guarda e protecció. Dada en la vila de Morella sots nostre
segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
[...]
Al ínclit e magnífich don n'Alfonso, príncep de Gerona, nostre molt car
primogènit.
1414, agost 22. Saragossa.
Li remet la qüestió de Pero Martínez, castellà, per a la seua provisió.
CRD, núm. 1.696; i també reg. 2.449, fol. 87.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Pero Martínez de Maraiyda, sotmés e natural del rey de Castella, me ha
request que, exeguint les coses contengudes en una letra que el rey de Castella
envia a vostra excel·lència sobre certes mercaderies e béns que al dit Pero Martínez
foren presos en lo port de la ciutat de València per los governador e batle
general del regne de València, faés yo fer d'aquèn deguda satisfacció e esmena al
dit Pero Martínez, segons forma e tenor de la dita letra. Perquè, senyor molt
virtuós, considerat que lo dit negoci és ja estat devengut denant vostra senyoria e
axí mateix que vostra altesa és personalment dins lo dit regne de València
constituïda, a on pus fàcilment que d'altra part se porà haver plenera informació
de la veritat del dit negoci, a vostra magnificència remet yo lo dit Pero Martínez,
supplicant a aquella que sia de sa merçé, attés lo dan que d'aquèn als sotsmeses e
vassalls d'aquella del dit regne se
negoci que sia posat silenci perpetual a les requestes e demandes del dit Pero
Martínez. Senyor molt poderós, lo Rey dels cels faça viure e regnar longament e
pròspera vostra senyoria ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
Senyor, lo vostre humil primogènit,
príncep de Gerona,
qui basant vostres peus e mans
se comana en vostra gràcia
e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, agost 23. Morella.
Dicta instruccions sobre la causa del pare de Pero Cerdán.
Reg. 2.387, fols. 5v.
Filii Petri Cerdán.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Per ço com lo fill de Pero
Cerdán és admés per nós a provar la innocència de son pare que pretén sobre la
mort del archebisbe de Çaragoça, e lo temps asignat a açò e semblants actes passe
prestament, vos pregam a instància del demunt dit que
jutges, tota malinosa dilació, procehir per forma que dins lo dit temps pusque
ésser dicisida o absolvent o comdemnant. E en açò nos farets plaer molt agradable.
E haje-us, príncep molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa
contínua protecció e guarda. Dada en Morella sots nostre segell secret a
d'agost del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
[...]
Al ínclit e magnífich don Alfonso, príncep de Gerona, nostre molt alt car e
molt amat primogènit.
1414, agost 25. Morella.
Mana que li pague la seua quitació ordinària a Joan Damassí, ministrer del príncep, que va
deixar durant un mes la cort del príncep per anar a sa casa.
Reg. 2.381, fol. 93.
1414, agost 25. Morella.
Prega que despatxe ràpidament la causa de Joan Soriano.
Reg. 2.387, fols. 3v-4.
Muy caro e muy amado primogénito: Segunt por sposición del fiel de
nuestra guarda en Johan Soriano havemos entendido, jatssea en cort del justicia e
aprés en nuestra audiencia él haya obtenido quatro sentencias en la causa que es
entre él e el noble mossén Johan de Luna de la otra, empero, por descordades
favores por el dito noble trobadas en el dito justicia, como él haya aquel por
yerno, las ditas sentencias no ha podido fazer aducir en devida exequción, antes
aquella por virtut de una firma de dreyto por el dito justicia al dito noble contra
toda justicia e razón actorgada, les es stada spachada, la qual cosa, si así es, nos es
muy desplazent, como sía cosa dampnada en el jutge fazer las causas inmortales,
en especial conjuncción sinistra, por que vos rogamos lo más affectuosament que
podemos que por nuestra contemplación e amor fagades e mandedes fazer por
manera, todos difugios, malicias, dilaciones apart posadas, que el dito Johan haya
breu spachamiento en su justicia, por tal que priestament puedar tornar a nuestro
servicio. E de aquesto nos faredes plazer singular. E tengaus, muy caro e muy
amado primogénito, el Sant Spírit en su continua guarda. Dada en Moriella diús
nuestro siello secreto a
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit
michi Paulo Nicholai.
Probata.
1414, agost 25. Saragossa.
Comunica que ha enviat a Fraga mossén Blasco de Heredia, per a qui demana diverses
gràcies.
CRD, núm. 1.848; i també reg. 2.449, fols. 87v-88.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Jassia vostra senyoria haja tramés ab provisions sues en Ximeno d'Alberuela
als jurats, regidors, pròmens e universitat de la vila de Fraga que hi faés certes
coses que vostra altesa volia, e yo per mes letres scrivís als dits jurats e altres desús
dits manant-lus que
Ximeno, exeguissen les dites provisions de vostra excel·lència, emperò, ells no
han volgut admetre lo dit Ximeno, hans li han dat per la cara ab inhibicions e
fermes de dret que ja tenien apparellades, per la qual raó ha convengut a ell de
venir-se
que la dita vila stava rumorada, quasi a manera de avalot, la una part contra l'altra,
e yo fos de intenció de anar-hi personalment per posar-hi remey, sinó que
metges, attés que novellament son levat de la malaltia e axí mateix per les grans
calors que fa, me han dit que encorreria perill. E senyor molt alt, yo, veent açò e
sabent que mossén Blascho d'Eredia, portantveus mies en aquest regne d'Aragó,
per tal car és official e hom de stat hi donaria millor recapte que altre, mané
pregué-lo que y anàs, lo qual, escusant-se que no y podia en alguna manera anar,
féu a mi
del infant don Johan d'Aragó e de Sicília, germà meu, passa per tot lo present
mes d'agost, e que si
ha
vostra senyoria no li proveix en açò, ell no haurà manera de sustenir pus avant les
grans messions e despeses que tro ara li ha convengudes fer per causa del dit seu
offici. La tercera raó, que la mercé que vostra senyoria li ha dada en Castella li és
deguda de janer pus prop passat ançà. La quarta raó, que ell havia anar en los
lochs qui té qui estan per càrrechs de deutes en punt de despoblar-se per donar-hi
remey per via de reduir los censals que fan a certs creedors. On, senyor molt
alt, oïdes les dites rahons e dit-li per mi que yo sobre les coses en les dites rahons
contengudes supplicaria ab letra a vostra excel·lència de tal guisa que ella provehiria
envés ell de tal guisa que
de part de vostra altesa que per son servey e meu ell anàs a la dita vila per remediar
les dites coses, lo qual responent dix e
ja anat. E axí, senyor molt alt, notificant yo les dites coses a vostra altesa, a aquella
humilment supplich que, considerat que
servida vostra magnificència, de la qual en la manera que deguera no és stat
encara remunerat, ans, segons sé yo certament, ha per la dita raó guastat molt de
son propri patrimoni, e axí matex que és hom dispost a servir vostra altesa e mi,
sia sa mercé voler prorogar e allongar a més e major temps la dita procuració, e
que per cosa alguna no
loch a on que sia sabuda la jornada de partir, partirà de continent e irà llà on li
serà manat. Axí matex, que plàcia a vostra excel·lència voler provehir envers les
dites segona e tercera e quarta raons narrants lo salari de la governació e la mercé
que ha en Castella e la reducció dels censals que fan ell e los lochs que té de
certes persones, provehir de tal manera que ell ne sie content, manant vostra altesa
ésser-li trameses totes les provisions que per açò haja necessàries. E, senyor
molt alt, ultra que vostra altesa ne darà bon exemple als altres a animar-los a
servir-la pus liberalment, ne farà a mi gràcia special. E, senyor molt virtuós, lo
Rey dels cels faça viure e regnar longament e pròspera vostra magnificència ab
creximent de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
Senyor,
lo vostre humil primogènit, príncep de Gerona, qui basant
vostres peus e mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, agost 26. Morella.
Ordena el compliment de les seues ordres sobre el contracte signat per Guillem Ramon de
Montcada i els jurats de Saragossa per a la venda de gra.
Reg. 2.387, fols. 4v-5.
1414, agost 26. Saragossa.
Demana llicència per a nomenar com a pastadora de sa casa María Gonzálvez, muller del seu
cuiner.
Reg. 2.449, fol. 88.
1414, agost 26. Saragossa.
Pregunta per la seua salut i la dels altres infants i infantes, i comunica el bon estat de la seua i
de la de l'infant Enric.
Reg. 2.449, fols. 88v-89.
1414, agost 26. Saragossa.
Demana que li envie el seu alà blanc perquè vol anar de caça.
Reg. 2.449, fol. 89.
1414, agost 26. Saragossa.
Li envia un instrument.
Reg. 2.449, fol. 89.
d'Alcántara, hermano nuestro muyt caro. Salud con fraternal amor. Infant muyt
caro hermano: Porque somos ciertos que vos tomedes plazer en sturmientos, embiámosvos
uno roto
tiéngavos, muyt caro hermano, siempre en su protección la sancta Divinitat. Dada
en Çaragoça diús nuestro siello secreto a
1414, agost 27. Morella.
Li mana que trie els dos jutges comissaris acordats amb Carles III, rei de Navarra.
Reg. 2.407, fol. 22v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Com entre lo rey de Navarra,
nostre car oncle, e nós sia concordat trametre per cascuna part dos comissaris en
la frontera del seu regne e nostre per hoyr e decidir les causes que són entre
alscuns vassalls seus e nostres de la dita frontera, en especial per raó dels térmens,
vos manam que de continent en vostre consell façats elecció dels dits dos comissaris,
e semble
juriste bo d'aquexa ciutat, e elegits e ordonats los dits dos comissaris e
aquells fets partir tantost per entendre en les dites coses. E rescrivits encontinent
al dit rey de Navarra de la elecció e partida de aquells, per tal que ell faça atretal
aquí, segons nos ha scrit e sol·licitat diverses vegades, e ara novellament és ja prest
e aparellat. E haje-us, príncep molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en
sa contínua guarda e protecció. Dada en Morella sots nostre segell secret a
dies d'agost del any
Dominus rex mandavit
michi Paulo Nicholai.
Probata.
1414, agost 29. Morella.
Li ordena procedir contra Pedro Ruiz i Guerau Avarca.
Reg. 2.386, fols. 40v-41.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Reebuda havem vostra letra
sobre
d'en Martí Caxal, fill de García Caxal, del loch de Biesquas, e d'altres morts e
delictes enormes, los quals dits Pero Roiz e Giralt Avarcha, aprés alscuns enantaments
fets contra ells ab occupacions de lurs lochs e altres béns per mossén Johan
d'Abella, algutzir vostre, per vós segons forma de nostre manament a les muntanyes
de Jaqua per occasió de la mort tramés, són venguts a la ciutat de Çaragoça,
e per rahó de la dita mort han fermat de dret en poder de vostre regent la
cancelleria, e demanat guiatge e altres coses en la dita vostra letra contengudes,
dients e afermants que si lo dit guiatge d'alscuns altres crims de què són inculpats,
exceptada la dita mort, los és atorgat, se metran en poder nostre o vostre. Per
què, vistes les dites coses e altres en la dita letra contengudes, loans vós e vostre
consell de la bona pràtica e manera que havets tenguda en trametre lo dit algutzir
per execució del dit nostre manament e de les bones e sàvies respostes que havets
fetes a les coses per part del dit Pero Roiz e Giralt Avarcha demanades, e havents
molt a cor que del dit Pero Roiz e Giralt Avarcha se faça aquella justícia que
pertany, havem del·liberat e volem e a vós dehim e manam expressament e de
certa sciència que, vista la present, en aquella millor, secreta e cautelosa manera
que porets, prengats e façats pendre e metre en vostra càrcer e presó los dits Pero
Roiz e Giralt Avarcha, e segons les informacions, ja per occasió de la dita mort e
altres morts e delictes per ells comeses en la dita vostra letra mencionades, contra
ells reebudes e per altres per vós o per vostres officials en aqueixa ciutat amplament
reebedores, procehiscats contra los dits Pero Roiz e Giralt Avarcha segons
requerrà la enormitat e attrocitat de la dita mort o altres lurs crims o delictes,
servada forma de fur, si possible serà. Si no, per ço com havem entés que
Pero Roiz e Giralt Avarcha són delats de fabricació de falsa moneda, façats diligentement
veure e regonéixer si per aquell cap o per altre cas, exceptat o special,
porien haver loch contra ells qüestions o turtura. E si per algun cas o manera fer
o sostenir-se porà, aquells façats segons fur turmentar en manera que, de la dita
mort e dels altres delictes enormes de que són inculpats, se sàpia la veritat. E en
altra manera contra ells procehiscats e procehir façats, fahent d'ells exemplar e
rigorosa justícia, en tal manera que sia a ells càstich e a altres volents semblants
coses attemptar evident e manifest eximpli. E sia, molt car e molt amat primogènit,
lo Sant Spirit ara e tostemps en vostra guarda. Dada en Morella sots nostre
segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Petro Margayl.
Probata.
Dirigitur illustri
1414, agost 29. Morella.
Mana executar una ordinació del papa sobre la clausura de les cases de
les dignitats i oficis de la Iglesia Mayor de San Salvador de Saragossa.
Reg. 2.407, fol. 27v.
Príncep muy amado e muy caro primogénito: Por quanto nuestro senyor
el padre santo nos ha enformado de cierta ordinación cerca de la clausura e
encerramiento de las casas de las dignidades e officios de la Eglesia Mayor de
Sant Salvador de Çaragoça, feyta por él en el tiempo que en la dita ciudat era
presencialment, la qual los jurados e regidores que laora eran en aquesta ciudat
no osaron posar en execución en aquell tiempo por no haver rey declarado en el
regno e por algunas divisiones e scándalos que en la dita ciutat eran, diziendo
que era mellor sperar daque
seyendo informados que la dita clausura e encerramiento cumple mucho al
servicio de Dios e a honestat de los canonges e persones de la dita eglesia, e bien
e honra de aquexa ciutat, havemos volundat que la dita ordinación se meta en
execución. E que por part de la dita ciudat por los jurados e regidores daquella
asín como los ne scrivimos sean assignados algunos boenos hombres que en uno
con los que serán deputados por el dito senyor padre santo fagan devida extimación,
compensación e permutación de algunas casas e posadas de ciudadanos que
deven seyer dentro de la dita clausura con otras casas e posadas que son de las
dignidades de la dita Sglesia e devien fincar
encierramiento. E sería, príncep muy caro e muy amado primogénito, el Santo
Spírito en vuestra continua guarda e protección. Dada en Morella diús nuestro
syello secreto a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
[...]
Al ínclito e magnífico don Alfonso, príncep de Gerona, nuestro muy caro e
muy amado primogénito.
Sub simili forma, mutatis mutandis, fuit scriptum al venerable padre en
Christo e amado consellero e cancellero del príncep de Gerona, nuestro muy caro e muy amado primogénito.
1414, agost 31. Saragossa.
Informa sobre les personas que s'han d'encarregar d'apaivagar els conflictes de Fraga.
CRD, núm. 1.542 i 1542 bis; i reg. 2.449, fol. 89v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Sobre alcuns debats qui
en la vila de Fraga, e per provehir que ço que vostra gran altesa havia ordonat en
los fets de la dita vila vingua a perfecció, la qual cosa alcuns per via de fermes de
dret denant lo justícia d'Aragó e en altres maneres se sforçen perturbar, per
manament meu és anat a la dita vila lo portantveus de governador e axí mateix
hi hé manat anar Eximeno de Alberuela, lo qual vostra senyoria ha ordonat hi
anàs per metre en execució les coses que per vós, molt alt senyor, són manades e
ordonades, lo qual Eximeno se excuse, axí per indisposició de sa persona com per
gran dampnatge que li
molt excel·lent, és cert que sa absència seria fort nociva al fet dels comptes de
aquesta ciutat, los quals estan en térmens de breu conclusió e porien per sa absència
reebre dilació. E per ço, molt alt senyor, yo, vistes les excusacions del dit
Ximeno e la fretura que ací farie, e d'altra part considerat ésser fort expedient
que lo dit Eximeno o altre vaja a la dita vila mentre lo dit portantveus hi serà, hé
deliberat açò notificar a vostra celsitud per tal que ella, de açò certificada, hi proveescha
o man a mi proveir-hi segons sa mercé serà. E, senyor molt excel·lent,
parria, si vostra altesa ho del·liberave, que en cas que lo dit Eximeno sia escusat
de anar-hi, pogués ésser surrogat en loch seu, quant al reebre del onzé e de les
rendes de la dita vila, en Bernat Comes, de la vila de Muntçó, de qui son certament
informat que és home abonat e de bona fama e consciència e ben destre e
apte per açò. E quant al rebre e finar dels comptes, que hic fos diputat en Francesch
Ferriol, reebador de les rendes e drets reyals en aquest regne, o en P. Manrressa,
del offici de racional, o un altre qui
que a fer enquesta contra lo justícia hi sia diputat lo assessor del governador o
micer Berenguer d'Almenar o altre que hi ordon vostra magnificència, la qual
certifich que
trameses a ells e al dit rey, segons que clarament appar en una cèdula de mans lurs
pròpries sotssignada, la qual tramet yo interclusa dins la present a vostra celsitud,
la qual lo Rey dels cels faça viure e regnar longament e pròspera vostra altesa ab
creximent de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
Senyor,
lo vostre humil primogènit, príncep de Gerona, qui basant
vostres peus e mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, setembre 1. Morella.
Li comunica que ha nomenat Juan Ximénez de Urrea com a cambrer del príncep.
Reg. 2.388, fol. 18v.
1414, setembre 3. Morella.
Mana que s'acomplesquen les seues ordres sobre el contracte signat entre Guillem Ramon de
Montcada i els jurats de Saragossa per a la venda de gra.
Reg. 2.387, fols. 15v.
1414, setembre 3. Morella.
Accepta nomenar com a pastadora de sa casa Maria Gonzálvez.
Reg. 2.407, fol. 34v.
Lo rey
Príncep molt car et cetera: Vostra letra havem reebuda per la qual nos
suplicats que, com per insuficiència de vostre pastador, hajats a menjar pa pastat
per Maria Gonçálvez, muller de vostre coch, la qual dieu qu
volguéssem aquella provehir que sia vostra pastadora, a la qual vos responem
que si la pastadora de la molt cara e molt amada muller la reyna, vostra mare, no
és scripta per vostra pastadora en vostre libre de ració, que
dita Maria Gonçálvez. E haja-us et cetera. Dada en la
segell secret a
Idem. [Dominus] [rex][ mandavit][ michi] [Paulo][Nicholai.]
Probata.
1414, setembre 3. Saragossa.
Es disculpa de no poder enviar-li l'alà blanc que li havia demanat, perquè també ell ha d'anar
de caça.
Reg. 2.449, fol. 91v.
1414, setembre 3. Saragossa.
Pregunta per la seua salut i la dels altres infants i infantes, i li comunica que ell i l'infant Enric
es troben bé.
Reg. 2.449, fols. 91v-92.
1414, setembre 4. Morella.
Ordena que siga permutat a mossén Joan de Vilaragut l'ofici de falconer major de la casa del
príncep pel de majordom d'aquesta mateixa casa.
Reg. 2.381, fol. 95v.
1414, setembre 5. Morella.
Reitera l'ordre de pagar la seua quitació ordinària a mestre Joan Damassí, malgrat la negativa
del príncep.
Reg. 2.381, fol. 95-v.
1414, setembre 5. Morella.
Ordena que nomene mossén Francesc de Bellvís com a falconer major, ofici vacant per la
promoció de Joan de Vilaragut a majordom de sa casa.
Reg. 2.387, fol. 15.
1414, setembre 5. Morella.
Li mana fer justícia contra Giralt de Gallur, del lloc de Magallón.
Reg. 2.407, fol. 35.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Ja per altra letra nostra vos
havem scrit sobre certs crims que en Guiralt de Gallur, del loch de Magelló, ha
comesos contra nós, e que, haüda vera informació, ne féssets fer justícia. E segons
havem entés, res no se
vista la present, façats fer sobre los dits crims breu e espetxada justícia, segons se
pertany e los dits crims requeren. Certificant-vos que
E haje-us, príncep molt car e molt amat primogènit, en sa contínua protecció e
guarda. Dada en Morella sots nostre segell secret a
Idem. [Dominus][rex] [mandavit][michi] [Paulo] [Nicholai.]
Probata.
1414, setembre 5. Saragossa.
Agraeix el nomenament com a majordom seu de mossén Joan de Vilaragut.
Reg. 2.449, fol. 92v; i també 2.451, fol. 63v.
1414, setembre 5. Saragossa.
Demana que li envie munters, gossos i un alà perquè va a caçar.
Reg. 2.449, fol. 92v.
1414, setembre 6. Saragossa.
Recomana el seu cambrer, mossén Joan Ximénez Cerdán, perquè el promoga a un altre ofici
de sa casa.
Reg. 2.451, fol. 61v.
1414, setembre 6. Saragossa.
Sol·licita que ajude Pere Company, pobre, a cobrar els diners que li deu el comanador
d'Alcanyís.
Reg. 2.451, fol. 61v-62.
Molt alta senyora et cetera:
Al portador de la present appellat per nom Pere Company, de la ciutat de
per lo comenador d'aqueixa vila d'Alcaniç certa quantitat de moneda, per raó de
la qual lo dit Pere ha haüda e obtenguda de la cort del molt alt senyor, pare e
senyor meu molt car, lo senyor rey, una letra al dit comendador dreçada. Per què,
senyora molt alta, com lo dit Pere Company vaja aquí per recobrar e haver, si
possible serà, mijançant la dita reyal letra la dita quantitat del dit comendador, a
vostra magnificència, mogut per esguart de pietat, humilment supplich que sia
mercé sua fer pregar de part de vostra altesa lo dit comendador que, per sguart de
caritat, ell vulla pagar al dit Pere la dita quantitat o almenys una gran partida
d'aquella. E senyora molt alta, lo Rey dels cels faça viure e regnar longament e
pròspera vostra altesa ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
dies de setembre del any
1414, setembre 6. Saragossa.
Pregunta per la seua salut i la dels altres infants i infantes, li comunica que ell i l'infant Enric
es troben bé, li notifica que el rei arriba a Saragossa aquella mateixa setmana i que anirà
després a Montblanc.
Reg. 2.449, fol. 93-v.
1414, setembre 7. Morella.
Li mana que faça signar a l'infant Joan una autorització perquè Juan de Moncayo puga
ratificar els capítols del seu matrimoni amb la infanta Isabel de Navarra.
Reg. 2.407, fol. 40v.
1414, setembre 7. Morella.
Li mana que signe una autorització perquè Juan de Moncayo puga ratificar els capítols del
seu matrimoni amb la infanta Isabel de Navarra.
Reg. 2.407, fol. 41.
Amado fijo: Fazémosvos saber que nos embiamos mandar a Johan de
Moncayo que vaya a ratificar en vuestro nombre los desposorios por vuestra part
fetos con la infanta dona Ysabel, fija de nuestros tío e tía, el rey e la reyna de
Navarra. Por ende, amado fijo, firmaredes e atorgaredes vuestro poder al ditxo
Johan de Moncayo, pora que vuestro nombre pueda fazer la ditxa ratificación e
mandaredes dar el ditxo poder a este correro que nos embiamos al ditxo Johan
de Moncayo, por que éll pueda yr fazer la dita ratificación al plazo concordado
entre nos e el ditxo rey de Navarra, segund que nos gelo embiamos mandar. Dada
en la vila de Morella diús de nuestro segello secreto a siet dias de
setiembre de
Dominus rex, signatam,
misit expediendam. Probata.
[...]
Al ínclito e magnífico l'infant don Johan, duch de Penyafiel, nuestro muy
caro e muy amado fijo.
1414, setembre 8. Morella.
Li mana que investigue i castigue un robatori d'esclaus comés contra el monestir de Santa
María de Rueda.
Reg. 2.407, fol. 43v.
Príncep molt car et cetera: Segons ab no poch desplaher havem entés, alcuns,
induÿts d'espirit maligne e no tements la verga de nostra justícia, hora captada,
són anats e entrats en lo monestir de Sancta Maria de Rueda, e furtivament se
han portats e menats certs sclaus. Per què, com nós hajam molt a cor que de les
dites coses se faça rigorosa punició e càstich, vos pregam que ab gran sol·licitut,
sagacitat e diligència façats entendre en scrutar e saber e haver los dits malfeytors,
e haüts, fer-ne axí spatxada justícia com la qualitat del crim requer, per forma
que per terror de la punició fort que d'aquèn se farà, lo dit monestir, en lo qual
en temps passat se són perpetrats diversos abominables crims, d'ací avant sia
preservat de tota opressió e ofensa, havents-vos en açò en tal manera que envers
Déu ne siam nós e vós scusats e lo món ne report eximpli. E haja-us et cetera.
Dada en Morella sots nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1414, setembre 8. Saragossa.
L'informa i sol·licita instruccions sobre la causa contra Ruy Pérez Avarca i Guerau Avarca.
CRD, núm. 1.793; i també reg. 2.449, fols. 94-95.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Resebuda per mi una letra de vostra altesa, per complir ço que en aquella
manàvets, attés-hi bonament segons fur, pus eren venguts spontàneament a
fermar dret en la audiència per rahó de la mort de Martí Caxal de què eren
delats, no devie ésser procehit a capció de les persones de Ruy Pérez Avarcha e
de Guiralt Avarcha, son fill, se és contenguda manera que per altra querela per lo
pare del dit Martí Caxal denant mi proposada novellament per rahó de fabricació
de falsa moneda de què són difamats, servada certa forma que per fur en tal cas
de novella clamor se requer, hé manats pendre los dits Ruy Pérez e son fill, los
quals a present fas tenir dins una torre de la Aljafaria e lurs és donada demanda
per part del dit clamant denant en Ramon de Torrelles, conseller meu qui
assignat per jutge en la causa, e se procehirà en aquella per ses jornades, segons
justícia requer e ab tota cautela que servar-se pusque perquè lo negoci vingue
breu e a deguda conclusió. És ver, molt alt senyor, que, fet per mi examinar en
mon consell si torment porie haver loch en aquest cas, hé trobat que no. E per ço
me tinch per dit que serà ben difícil cosa trobar la veritat dels negocis. E que serà
punyat per part dels dits acusats en tota deffensió que, segons veritat e contra veritat,
segons fur los pusque ajudar. Emperò, senyor molt excel·lent, hé entés que
per vigor dels capítols de la capitania de Jacca se porà procehir per via de informació
en aquests negocis. E per ço hé manat per letra al lochtinent de capità
que
reba la informació e la
pusque la veritat dels negocis pervingue en clara notícia e la justícia sie ajudada
de totes parts. Car son cert que gran res la conclusió de aquests affers darà entrada
a tolrre e dubtar la vostra vergua de correcció real e a no curar de aquella,
segons en temps passats és stat fet en aquest regne. Per què cové cautament ésser-hi
procehit e axí u entench a fer mijançant la gràcia divinal. Bé, senyor molt
poderós, que hauria plaer e ho hauria en mercé que vostra senyoria de continent,
com siats en Aragó, fes per evocació de la causa assí venir les parts e los motles e
exàrcies que per fabricar moneda e encara los scuts de França ja fabricats tro a
daurar e colrar exclusivament són stats atrobats en casa del dit Guiralt, per ço que
veés occularment ço que atrobat s'és e provehís en los negocis segons sa mercé
seria. A present, molt alt senyor, a mi és estat supplicat que, pus que les persones
tinch preses, los fes tornar los béns que a mà vostra, senyor, hé fets per l'algutzir
pendre. E parrie que almenys los mobles, per ço que hayen de què sostenir-se, los
deguessen ésser tornats, e que los sens, majorment lochs e cases forts, jatsia segons
fur fer no
manera manat ésser provehit, la qual cosa, molt excel·lent senyor, vos notifich,
supplicant-vos me manets, e breu, ço que en aquests negocis fer deja, majorment
envés la restitució dels dits béns per ells demanada, de què son contínuament e ab
gran instància e encara inportunitat supplicat. E molt alt e molt excel·lent senyor,
lo Rey dels cels per sa infinida clemència faça viure e regnar longament e pròspera
vostra magnificència ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça
a
Senyor,
lo vostre humil primogènit, príncep de Gerona,
qui basant vostres peus e mans se comana
en vostra gràcia e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, setembre 9. Saragossa.
S'interessa pel seu estat i li comunica que ell i l'infant Enric tenen bona salut, com mossén
Íñigo López de Mendoza, portador de la carta, li explicarà.
Reg. 2.449, fol. 94.
1414, setembre 9. Saragossa.
S'interessa pel seu estat i li comunica que ell i l'infant Enric tenen bona salut, com mossén
Íñigo López de Mendoza, portador de la carta, li explicarà.
Reg. 2.449, fols. 93v-94.
1414, setembre 10. Morella.
L'informa sobre el salconduit atorgat a favor d'Antón de Luna.
Reg. 2.405, fol. 26.
Príncep muy caro e muy amado primogénito: Nos scrivimos al governador
d'Aragón tantost parta e se vinga a vos e vos crehe de lo que le diredes de nuestra
part, por que por vigor de la dita crehença li explicaredes que nos, por servicio
de Dios e por tal que la abbadessa de Tresovares sea tirada de pecado e torne
a su monasterio o otro lugar onesto, e ixca de manos de don Anthón de Luna,
havemos guiado el dito don Anthón que vinga a Miquinença con la dita abbadessa,
por tanto por los ditos sguardes e por nuestra honor e servicio e dissimular
la venida del dito don Anthón, provehiendo que ne por él ne gent suya nol fues a
éll ne a los que lo acompanyarán, entre los quals es nuestro alguacilo, aseyado ni
feyto algún danyo ne dapnatge. E en aquesto nos fará special servicio, e al contrario
no daríamos alguna pacencia, e encaragándolo sobre aquesto de nuestra
part segunt la materia requiere. E háyavos, príncep muy caro e muy amado primogénito,
lo Santo Spírito en su continua protecció e guarda. Dada en Moriella
diús nuestro siello secreto a
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1414, setembre 10. Morella.
Recomana Francisco Ortiz de Salvaza, a petició de Diego Gómez de Sandoval, adelantado de
Castella, per a l'ofici d'ajudant cambra del rei, vacant per la renúncia de Fernando de
Guadalajara.
Reg. 2.405, fol. 27.
1414, setembre 10. Morella.
Recomana Joan de Salanova, uixer d'armes del papa, per a l'ofici de panicer del príncep.
Reg. 2.405, fol. 27v.
1414, setembre 11. Saragossa.
Sol·licita que faça pagar als oïdors diputats a auditar els comptes de la ciutat de Saragossa.
Reg. 2.451, fol. 62-v; i CRD, núm. 1.806.
1414, setembre 12. Alcanyís.
Li notifica la mort de Joan de Prades, comte de Prades, i l'informa sobre la seua salut.
Reg. 2.407, fol. 45v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Segons certament havem sabut,
lo comte de Prades, nostre oncle, ha finat sos darrers dies. Per [què] notificam-vos
per vostre avisament, car, per ésser de nostra sanch reyal e en tan propinqua grau,
devets uns quinze dies vestir negre. Axí matex, vos certificam com hir partim de
Morella, e vuy, dada de la present, som arribats ací en Alcaniz ab bona disposició
de nostra persona. E axí matex havem trobada en bona sanidat la reyna, nostra
cara muller e senyora e mare vostra, e los infants, nostres cars fills, frares vostres. E
haja-vos, príncep molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua
protecció e guarda. Dada en Alcaniz sots nostre segell secret a
del any
1414, setembre 14. Alcanyís.
Dóna instruccions en la causa contra Ruy Pérez Avarca i Guerau Avarca.
Reg. 2.405, fol. 54v.
Lo rey
Príncep molt car et cetera: Vostra letra reebem d'aquests dies, per la qual
havem entés com, per complir ço que ab altra letra nostra sobre aquests affers
havíam ordonat, s'és tenguda manera que Ruy Pérez Avarca e Guiral Avarca, son
fill, per novella querela devant vós donada per lo para de Martí Caxal contra los
dits Avarques, pare e fill, delats o diffamats de fabricació de falsa moneda, havets
manat pendre aquell, pus que per la mort de Martí Caxal, de què eran stats delats,
attés que havien fermat de dret en vostra audiència, no havia haüt loch pendre
aquells. E que hauríets plazer que, com fóssem en Arago, nós evocàssem la causa,
faent-nos venir les parts, e que veéssem los motlos e
moneda, e los scuts ja fabricats, e que provehíssem en los negocis. E axí sobre les
dites coses com sobre la restitució dels béns dels dits Avarques, de què ab inportuna
instància vos és suplicat mercé nostra, rescriure-us e manar ço que fer-se
dege. A les quals coses, príncep et cetera, ço és, al primer cap de la mort perpetrada
en persona del dit Martí Caxal, vos responem, volem e manam que lo
doctor Ferrant Gonçálvez e micer Johan de Funes vegen e regonégan si per
alguna ley o rahó contra los dits Avarquas, pare e fil, se pourà procehir per rahó
de la dita mort de qu
han feta. E si trobaran que no s'í pusqua procehir per ésser contra fur, ordonen
altra via e manera perquè en lo dit negoci bonament s'í pusca procehir e que
exequta prestment la justícia axí com se pertany. Sobre lo fet o crim de fabricació
de moneda del qual los dits Avarques són delats e presos, loants la manera que s'és
tenguda en lur presó, per ço que si de un crim o d'altre són inculpables se
d'éls la justícia que merexen, com a present no siam per aturar en Aragó, ans
hajam acordat partir d'ací prestament per anar en Cathalunya ves la vila de
Muntblanch, no curants de la evocació de la causa e altres coses sobre aquest cap
contengudes, volem que façats regonèxer en vostre ple consell e que s'í proceesca
per justícia, guardant que no sia contra fur. E assí matex, fets lurs restitució dels
béns que
tenen per nós. E si vehíets que lo fet de la dita mort fos probable, ells renunciant
a furs e altres solemnitats del regne, scrivit-nos-hen. E si per ventura, fahent la
dita renunciació, era dificultat provar-se, axí matex nos ne scrivits. E si vehíets
que la dita mort no
aquest cars volem que lo dit Ruy Pérez sia deliurat e donat a fermances ydònees
l'altre detengut. E tingue-us, príncep molt car e molt amat primogènit, en la sua
protecció e guarda l'Espirit Sant. Dada en la vila de Alcanyz sots nostre segell
secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
Probata.
1414, setembre 14. Alcanyís.
Li mana que negocie, amb Ramon de Torrelles, Francesc Riera i Sancho Giménez de Avarca,
un ajornament per a la devolució d'un crèdit.
Reg. 2.407, fol. 50.
Príncep muy caro e muy amado primogénito: Nos, dintro el término en
ell qual éramos obligados a los fielles nuestros en Ramon de Torrelles e en
Francesh Riera e a Sánchez
quantías de dineros que los devemos ne quitar cierto argent que de nos tienen en
penyora, antes les scrivimos que por contemplación nuestra nos proroguen el
dito término tro a per todo el mes de noviembre primero vinent, dentro el qual
sienes dubdo los hauremos contentados. E como nos haiamos muyto a coraçón
que los sobreditos nos allarguen ell término desuso contenido, por aquesto
príncep et cetera, vos rogamos que vos fagades venir los sobreditos, e tengades
con ellos manera que nos allarguen por todo el dito mes de novembre el dito
término, e de nuestra part los diredes que nos dintro el dito término los hauremos
contentados sin alguna falta. E sea príncep et cetera. Dada en la villa d'Alcaniz
diús nuestro siello secreto a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1414, setembre 14. Saragossa.
Recomana mossén Antoni Tovià, algutzir de l'infant, que viatja a la cort del rei.
Reg. 2.451, fol. 64.
1414, setembre 14. Saragossa.
Recomana mossén Antoni Tovià, algutzir de l'infant, que viatja a la cort del rei.
Reg. 2.451, fol. 64.
1414, setembre 15. Alcanyís.
Prega que li remeta una declaració feta pels jutges nomenats per les Corts sobre una causa
presentada davant el justícia d'Aragó.
Reg. 2.407, fol. 52-v.
El rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: En temps que nós celebràvem
en aquexa ciutat Corts als aragoneses, un hom de la ciutat de Barbastre donà e
posà en les dites Corts un greuge contra lo justícia d'Aragó, per ço com lo dit
justícia havia reebuda e admesa la ferma de dret a un official de Barbastre, lo qual
official era acusat denant lo dit justícia. E aparia que
meresqués pena de mort. E lavors la dita Cort determenà sobre les dites coses
que lo dit greuge procehia si dons
d'Aragó en tal cas haver acustumat reebre ni admetre la dita ferma de dret o
semblant. E per determenar e conéxer lo demunt dit, la dita Cort, volent ésser
certa d'ello, elegí e ordonà que la conexença de la sobredita costume fos comanada
a certes persones qui ho dicidissen, e axí
dites persones axí per la dita Cort elegides e determenades han declarat que en
tal cas era acustumat la dita ferma de dret ésser admettadora e ésser axí acustumat,
de la qual cosa som molt merevellats que les dites persones hajen feta
semblant declaració sens certificar-ne a nós o almenys notificar-ho a nostre procurador
fischal. Per què com les dites coses redunden en gran interés e perjudici
nostre, pregam-vos que de continent hajats o façats haver còpia del dit greuge e
de la provisió que per la dita cort fon feta per la dita rahó, e de la declaració que
las ditas persones han feta sobre la dita costume, la qual còpia, ben corregida e
autenticada, de continent nos trametats per tal que en nostre consell ho pugam
fer regonéxer e veure e cercar manera com e per quina forma el perjudici e interés
sobre las cosas sobreditas, a nós e a la cosa pública del dit regne, segons se
puscha bonament reparar. E en açò posats gran diligència. E sia, príncep molt car
e molt amat primogènit, vostra guarda e protecció l'Espirit Sant. Dada en la vila
d'Alcaniz sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1414, setembre 16. Saragossa.
Recomana Ramon de Mur, batlle general d'Aragó, que va a parlar amb el rei per motius
particulars.
CRD, núm. 1.796; i també reg. 2.449, fol. 95v.
1414, setembre 17. Alcanyís.
Li comunica que ha nomenat Arnauto com a sabater del príncep.
Reg. 2.388, fol. 20.
1414, setembre 17. Alcanyís.
Mana que pague el salari a Federico di Vintimilla, uixer del príncep, pel temps que estigué
absent per anar a la cort del papa per ordre del rei.
Reg. 2.388, fol. 20v.
1414, setembre 17. Alcanyís.
Li mana que entenga en la súplica presentada per García Martínez en nom propi i com a
procurador dels bandejats de la ciutat d'Albarrasí.
Reg. 2.388, fol. 21.
1414, setembre 17. Alcanyís.
Li encomana que mane Ramon de Mur, batlle general d'Aragó, que entregue la possessió del
castell de Gordún a l'algutzir reial, mossén Lope de Gurrea, al qual li
Reg. 2.388, fol. 28.
1414, setembre 17. Saragossa.
Recomana Nicolau Burzés, ciutadà de Saragossa, diputat per a revisar els comptes de la ciutat,
que viatja a la cort del rei.
Reg. 2.451, fol. 64v; i també CRD, núm. 1.768.
1414, setembre 17. Saragossa.
L'informa de l'estat de les qüestions que li ha encomanat: nomenament dels jutges comissariats
per a la frontera de Navarra, el cas d'Antón de Luna, el del monastir de Roda i les
ordinacions de Saragossa.
CRD, núm. 1.682; i també reg. 2.449, fols. 95v-96.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Manat a mi, pochs dies ha passats, per vostra altesa que trametés dos
comissaris per anar en les fronteres de Aragó e de Navarra per oyr e determenar
alcunes qüestions e debats qui són entre
per rahó dels tèrmens, e en altra manera, de continent maní per letres mies al
batle general d'Aragó, qui per tenir plega als de la comunitat de les aldees de
Calatahiú era fora de ací, que prestament fos aquí. Al qual con és vengut a micer
Berenguer d'Almenar, doctor en decrets, qui per anar ensemps en les dites
fronteres hé elets, hé manat que prestament degen anar en aquella partida per
donar bona expedició en los dits fets, segons la ordinació e voler de vostra excel·lència,
los quals per complir los manaments vostres e meus són prests de anar;
és, emperò, necessari que a ells sien ministrades peccúnies per la dita rahó, car en
altra manera no porien bonament anar. Per què us supplich, molt excel·lent senyor,
vostra altesa proveesca e man a mi quanta quantitat e de quin loch als dits
comissaris yo faça donar per la dita anada, e açò al pus breu que ésser pusque, car
tro a tant que de açò haja haüda resposta de vostra celsitud no scriuré res al rey
de Navarra, per ço que lo terme no fos assigat e passàs en và. Per semblant, molt
excel·lent senyor, yo hé reebudes dues letres de vostra altesa, una sobre
blat de mossén Guillem Ramon de Muncada e expedició de aquell, sobre lo qual
d'aquests dies per lo reverent pare en Christ lo bisbe de Leó, canceller meu, fon
ja scrit a vostra gran senyoria. E una altra sobre la dissimulació e seguretat
havedora del portanveus de governador en Aragó per rahó de la venguda de don
Antón de Luna, sobre la qual cosa hé yo ja provehit per forma que
vostres hajen efficàcia, segons se pertany. E axí mateix entench provehir en lo
clam del abbat e monestir de Roda, quant lo clam se donarà en la forma que
cové, per manera que
molt alt senyor, de aquesta ciutat se enanta contínuament e seran fort breu
desempatxades, car són ja del tot acordades e en gran part ordenades estesament e
se estenen cascun dia per micer Johan de Funes qui n'à lo càrrech per manament
meu. Tantost com seran acabades, les trameté a vostra excel·lència ab la missatgeria
per vós, molt alt senyor, per aquesta rahó manada. E, senyor molt virtuós, lo
Rey dels cels, per sa infinida clemència, faça viure e regnar longament e pròspera
vostra magnificència ab creximent de la sua real corona. Scrita en Çaragoça a
dies de setembre del any
Senyor,
lo vostre humil primogènit, príncep de Gerona,
qui basant vostres peus e mans se comana
en vostra gràcia e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, setembre 18. Alcanyís.
Mana pagar a Alonso de Toledo, escombrador de la casa del príncep, els huit mesos que li
deuen de la seua quitació.
Reg. 2.388, fol. 21v.
1414, setembre 18. Casp.
Li mana que afavoresca l'aljama dels moros de Saragossa en els seus deutes.
Reg. 2.388, fol. 25-v.
[Aljame] [serracenorum] [Cesarauguste].
Lo rey
Príncep molt car et cetera. Nós, havents grantment a cor que la aljama dels
moros d'aqueixa ciutat de Çaragoça haja alguna manera de suportar-se e haver
comport algú de lurs crèdits e deutes, scrivim per altres letres nostres als dits
curadors que comporten la dita aljama tro a tant que per nós fos dat orde que ells
fossen contentats e la dita aljama no
los havíam scrit. Per què, com nós hajam molt a cor que les dites coses hajen bon
compliment e recapte, vos pregam que us façats venir los dits curadors, e en
universas e particular, segons millor veurets, los encarreguets de part nostra e vostra
que obtemperen los dits nostres prechs, e si no u volran fer, nós permetrem a
la dita aljama de usar de alguns remeys que han per los quals lur satisfacció serà
dilatada, e, ultra lo servey que a nós ne faran, ne hauran dilació de lur satisfacció e
dan sens algun dubte. E sia, príncep molt car e molt amat primogènit, l'Espirit
Sant vostra protecció e guarda. Dada en la vila de Casp sots nostre segell secret a
Dominus rex mandavit
michi Paulo Nicholay.
Probata.
1414, setembre 18. Saragossa.
Recomana Gonçal Iàniç, Juan de Olivares i Garcia Munyós, munters a peu de sa casa, perquè
siguen promocionats a l'ofici de munters a cavall.
Reg. 2.451, fol. 64v; i també CRD, núm. 1.529.
1414, setembre 20. Flix.
Prega que retribuesca els serveis dels auditors dels comptes de Saragossa.
Reg. 2.405, fol. 36v-37.
Lo rey
Príncep et cetera: Vostra letra havem reebuda, per la qual nos certificats
com les persones diputades a oyr los comptes dels administradors d'aqueixa ciutat
han entés, despuís que nós partim d'aqueixa ciutat, ab gran diligència e cura cascun
dia que feriat no fos en la conclusió dels comptes, los quals stan en present
de breu conclusió, sens que un patit diner no han haüt ne lo scrivà que ab ells en
lo dit fet vaga, e la qual vos responem que tenim per bo e molt just que specialment
a
dits comptes, hajen al present algun socorriment, per què us pregam que manets
de continent als jurats, majordom o clavari de la dita ciutat que
ordonerets e us semblarà rahonable, car en la fi dels dits negocis nós darem orde
que a tots los dits trebellants serà degudament satisfet. Dada en la
nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
1414, setembre 20. Saragossa.
Consulta sobre les causes de l'execució contra els béns d'Antón de Luna, Luis de Lográn de
Ejea, i Martín de Lanuza.
CRD, núm. 1.704; i també reg. 2.449, fols. 96-97.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De vostra gran excel·lència hé reebudes letres en què
manament als jutges per vostra senyoria en la Cort d'Aragó donats sobre el fet
dels rebel·les, que en cosa alcuna no enanten contra don Anthón de Luna e sos
béns tro hajen altre manament de vostra altesa o de mi, la qual certifich que
manament és estat fet als dits jutges, los quals són prests aquell manament complir.
És ver, molt alt senyor, que
mas encara contra algun dels rebel·les ells no poden procehir ni proceexen per ço
cor la comissió no han, car per ordonar-hi la clàusula de les donacions fetes per
los rebel·les, si valdran o no, lo qual fonch remés a la consciència dels dits jutges e
de maestre Johan del Arcipreste, maestre en Theologia, la dita comissió és portada
a vostra excel·lència e no és encara spatxada. E segueix-se
entretant los donataris enanten denant lo justícia d'Aragó sobre la possessió dels
béns per vigor de ses donacions, de què se poria seguir que quant los dits jutges
prosseguiran les causes per sentència termenades e no hi haurà bona reparació.
Per què, molt excel·lent senyor, me par que seria expedient vostra senyoria manàs
la dita comissió deliurar e que isqués per manera que la regla fos que no vàleguen
les donacions e per via de excepció vingue que la consciència dels damunt
dits pusque en algunes obrar, e no per lo contrari, car ara se
diversas qüestions per via de fermes de dret, axí dels béns de Luys de Lográn
d'Exea com dels béns qui foren de mossén Martí de Lanuça, qui aquests jorns
morí, sobre
muller m'à presentada una letra en què manats ésser-li restituïts sos dots, e crech,
senyor, que vostra altesa és decebuda en lo vocable. Car, segons m'à dit micer
Johan de Funes, vostra senyoria volgué que ella cobràs ço que havia portat en
ajuda del matrimoni vertaderament, qui són
spatxar una provisió, la qual, vista per lo dit micer Johan, isqué e aprés se spatxà
aquesta altra sots nom dels dots, lo qual nom, segons dret, serie dels dits
sol., e segons fur són certs lochs qui eren del patrimoni del dit mossén
Martí. Per què, senyor molt virtuós, man a mi vostra senyoria ço que sa mercé
serà enves açò fer dega. E, senyor molt alt, lo Rey del cels faça viure e regnar
longament e pròspera vostra senyoria ab creximent de la sua reyal corona. Scrita
en Çaragoça a
senyor, són estades presentades a micer Johan de Funes dues letres del
justícia d'Aragó per part de la muller de mossén Martí López de Lanuça e de sa
filla. E axí mateix en mon consell és estada demostrada una letra decissòria com
una ferma de dret és stada rebuda a la muller de Luys de Lográn, sobre
son marit per vigor de donació per lo marit a ella feta, de qui, sens dupte, si no s'í
proveex se
d'aquells. Scrita axí com dessús.
[...]
Senyor,
lo vostre humil primogènit, príncep
de Gerona, qui besant vostres peus e
mans se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
visa per episcopum Legionis, cancellarium
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, setembre 21. Flix.
Dóna instruccions per al pagament dels jutges comissaris que han d'anar a la frontera amb
Navarra.
Reg. 2.405, fol. 37.
Lo rey
Príncep et cetera: Vostra letra havem rehebuda per la qual, entre les altres
coses, nos certificats com havets donat orde que lo batle general e micer Berenguer
d'Almenar vajen a la frontera de Navarra per los debats de què per altres
letres vos havem scrits, denunciant-nos que al present no havets manera de haver
diners per la anada dels dits comissaris, sobre què vos responem que, segons
novellament som stats informats per lo dit batle, los dits diners deuen pagar e
bestraure les universitats per los fets de les quals van los sobredits comissaris. Per
què us pregam que donets orde que, si axí és, les dites universitats a instància de
qui los dits comissaris iran, façen obligació de pagar en cert temps los diners
necessaris per los dits comissaris. E sobre la dita obligació façats cercar qui bestraga
los dits diners per tal que, o per una manera o per altre, la anada dels dits
comissaris no sia empatchada. Dada en lo loch de Flix sots nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
1414, setembre 21. Flix.
Prega que envie a la vila de Montblanc un notari que li cal, el nom del qual li
l'algutzir reial Joan d'Abella.
Reg. 2.405, fol. 38.
1414, setembre 23. Saragossa.
Informa sobre la vinguda d'Antón de Luna i l'actitud de mossén Blasco de Heredia.
CRD, núm. 1.517; i també reg. 2.449, fols. 97v-98.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Vostra excel·lent senyoria certifich que, reebudes per mossén Blasco, portantveus
mies en aquest regne, les letres de vostra senyoria e de mi, ell, qui ja
abans, stant en Fraga, havia, segons diu, sentiment de la venguda de don Antón en
lo principat de Cathalunya, volent complir lo manament de vostra altesa e
dissimular la dita venguda, és ací ab tota sa gent. E jassia, senyor molt alt, yo per
fer-ne servey a vostra altesa me sia molt encarregat en ell que prometés amplament
e bastant de no donar dan ne dampnatge al dit don Antón ne a qualsevol
qui ab ell vajen durant lo temps del guiatge per vós atorgat al dit don Antón,
emperò, ell m'à supplicat que de açò a present no
e sens comunicar-ne ab altres parents seus no se
senyor, considerat que lo cas de què vostra senyoria me scrisqué que
és ja passat, pus lo dit don Antón és ja en Cathalunya, no li
major instància, e certifich-vos, senyor, que ell parteix prestament d'ací ab tota sa
companya e se
orde, e no
dels cels per sa infinida clemència faça viure e regnar longament e pròspera
vostra magnificència ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
Senyor, lo vostre humil primogènit, príncep de
Gerona, qui besant vostres peus e mans se
comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, setembre 25. Saragossa.
Contesta una carta del 14 de setembre comunicant-li que Ramon de Torrelles, Francesc Riera i
Sancho Giménez de Avarca han acceptat prorrogar el termini de devolució d'un crèdit.
Reg. 2.449, fol. 98.
1414, setembre 25. Saragossa.
Explica els crims comesos a Saragossa per Domingo Gil Canudo, els delictes del qual havien
estat perdonats pel rei, i demana que siga jutjat.
Reg. 2.449, fol. 98v.
1414, setembre 25. Saragossa.
Consulta sobre les quantitats que s'han de pagar a Galaciana de Tarba, vídua de Pedro
Cerdán.
Reg. 2.451, fol. 67v.
Molt alt et cetera:
Na Galaciana de Tarba, vídua, muller de Pero Cerdán,
d'aquesta ciutat de Çaragoça, ha presentada a mi una letra de vostra excel·lència,
dada en la dita ciutat lo primer dia de juny del any present, ab la qual vostra
senyoria ha assignats de una part
e
letra contengudes, sobre les primeres demandes faedores per part de la vostra
altesa a la comunitat e aldees de Daroca. E ha promès vostra celsitud en sa bona
fe reyal en la dita assignació en res no tocar, e no
jurar sobre
la pagarà e satisfarà complidament en les quantitats dessús dites, segons que
aquestes coses e altres en la dita letra són pus largament contengudes. E jassia,
senyor molt alt, la dita Galaciana me haja suplicat que les coses en dita letra contengudes
li fahés complir segons tenor e sèrie de la dita letra, emperò, yo, attés
que
qui toca peccúnia, no me
les dites coses e remetent la dita Galaciana a vostra altesa, aquella humilment
supplich que sia de sa mercé provehir-hi, manant al dit tresorer que de les peccúnies de les dites
demandes provinents pac a la dita Galaciana les dites quantitats, e que si jurat no ha, que ho jur lo dit tresorer, e que si él no va a les
dites demandes, faça àpoca de reebuda en aquell qui en loch seu hi irà de les dits
ell en nom del dit tresorer, fetes les dites demandes o abans o aprés, los puxa cessionar
o fer assegurar a temps cert per la dita comunitat a la dita Galaciana, de
guisa que ella haja les quantitats ja dites. E senyor molt virtuós, nostre senyor
Déus per sa infinida clemència faça viure e regnar longament e pròspera vostra
magnificència ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
de setembre del any
Dominus princeps mandavit michi Petro
Companyoni et fuit visa per
de Funes,
Probata.
1414, setembre 25. Saragossa.
Li comunica els crims comesos per Juan Ximénez Cerdán i Juan de Liñán contra mossén
Bertran Coscó i demana instruccions sobre el cas dels Avarca.
CRD, núm. 1.778; i també reg. 2.449, fol. 99-v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
D'aquests jorns, molt excel·lent senyor, entre mossén Bertran e mossén
Luýs Coscó de una part, e mossén Johan Ximénez Cerdán e Johan de Linyán,
cambrers meus, d'altra, sobrecresqueren algunes noves e encara actes leugers,
emperò, de què cascuna de les dites parts se metie en arreu de moure bregues e
suscitar scàndels e bandos en aquesta partida. A los quals yo, volent obviar, maní a
cascuna de les dites parts per letres mies e provisions forals e justes que desistissen
e cessassen de tota guerra e bandositat, e se guardassen de dampnificar-se los uns
als altres en béns ne en persones, com yo axí u ordonàs e volgués, [e] éls, los uns e
els altres, anar e star sots seguretat de vostra excel·lència e mia, les quals als dits
Coscons personalment e en casa del justícia de Aragó, on lo dit mossén Cerdán
ab sa muller està e habite, e encara lo dit Johan de Linyán torne, foren presentades.
E no
dites coses complís e digués al dit mossén Cerdán que ho fes ab cominació que
si
respós e promés que axí u farie com yo li maní. Ara, senyor molt alt, se és
esdevengut que, essent en la fira de Darocha axí los dits mossén Cerdán e Johan
de Linyán com lo dit mossén Bertran Coscó, los dits mossén Cerdán e Johan de
Linyán, de tracte, segons se diu, e consell de mossén Johan Ruyz de Luna, son
cunyat, e de Jacme Cerdán, essent la fira plena e en mig de la carrera, públicament
han els metexos bastonejat lo dit mossén Bertran, en gran menyspreu dels
manaments e seguretat mies primer donades e fetes en aquest regne, e desonor e
minva del dit mossén Coscó, qui sots aquella anave desarmat e sens alcun reçel.
De què, senyor molt poderós, pare e senyor meu molt car, certifich vostra altesa
hé hagut e gran desplaer e sentiment, e entench fer aytal càstich tota veguada que
ells o alcun d'ells en mans haver pusqua que a éls sirà tolta facultat e poder de
altra vegada tornar-s'í e la disciplina pública e temor de vostra correcció real,
fermada e stablida per la sanch e pena d'ells, reluyrà per exempli en totes parts.
On, senyor molt alt, supplich a vostra senyoria que si la facultat se oferrà, vostra
altesa hic faça càstich rigorós, segons en tan gran excés, redundant axí fort en
menyspreu de vostra excel·lència e meu, se requer. A present, per captar opportunitat
de haver-los, hé del·liberat dissimular lo negoci, car crech que en altra
manera no porien ésser haguts. Sobre los fets de Ruy Pérez e Guiralt Avarcha,
scrisquí a vostra senyoria e axí mateix lo bisbe de Leó, e resposta alcuna no
haguda. Per què, senyor, vos supplich sobre aquells, e en special sobre la restitució
dels béns que insten, vostra senyoria me man ço que sa mercé sie fer dega. E,
senyor molt virtuós, lo Rey dels cels faça viure e regnar longament e pròspera
vostra magnificència ab creximent de la sua real corona. Scrita en Çaragoça a
dies de setembre del any
Senyor,
lo vostre humil primogènit, príncep de
Gerona, qui besant vostres peus e mans
se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
visa per
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, setembre 26. Monestir de Poblet.
Li mana que administre justícia en el cas de l'assassinat de Juan Giménez de Viscarra, de Jaca,
mort per la gent de Giralt Avarca.
Reg. 2.388, fol. 31.
1414, setembre 28. Montblanc.
Li mana que reba com a munter de cavall de sa casa Juan de Olivares.
Reg. 2.407, fol. 53.
1414, octubre 1. Saragossa.
Comunica que ha rebut les cartes del rei de 17 de setembre (sobre el castell de Gordún), i les
del 20 i 21 de setembre, que s'esforça en obeir. L'informa també de l'arribada de Joan
Blunt, cavaller, ambaixador del rei d'Anglaterra, que viatja cap al rei amb una proposta
d'aliança.
Reg. 2.449, fol. 100.
1414, octubre 3. Montblanc.
Dicta instruccions per al nomenament d'un síndic a Saragossa i la reclamació de les quantitats
sostretes a la ciutat.
Reg. 2.407, fol. 61.
Príncep molt car e molt amat primogènit: Per relació d'en Nicholau Burzés, exhibidor
de la present, havem entés com és molt necessari, entre les altres ordinacions
fahedores en aquexa ciudat, ordenar un síndich qui haje càrrech de tots los
negocis de la dita ciutat e tinga aprop aquells, segons se fa a Barcelona e València.
Per què us pregam que en vostre consell façats veure si lo dit síndich serà profitós
e útil ésser ordonat, segons dit és, e ab les altres ordinacions trametrets-nos lo
acort de vostre consell. Axí matex, havem entés que alcuns jurats han pres alcunes
quantitats e calònies e penes pertanyents a la ciutat, les quals lo majordom devia
reebre, per què açò fets exir a llum e que no
reebre e sab-se cert que no fonch pagat, pot-se
reebuda si diu que no ho ha reebut, satisfet que ell per son ofici devia demanar
com cosa que
penre ni reebre, e si ho ha fet, ço que
qui és ara, com béns de la ciutat trahen poria demanar. E, vistes totes aquestes
coses que us scrivint, movent, fets donar manera que tals quantitats se vejen e
cobren. E no
per ço que la dita dilació és ja massa dilatada. E haya-us, molt car e molt amat
primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua guarda e protecció. Dada en la vila de
Muntblanc sots nostre segell secret a
nostre Senyor
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1414, octubre 3. Saragossa.
Informe del consell del príncep sobre la marca atorgada pel rei de Castella a Jaume de
Lambert.
Reg. 2.449, fols. 100v-101v.
1414, octubre 5. Montblanc.
Ordena que li prenga jurament a Francesc Riera, mercader de Saragossa, com a receptor del
comtat de Luna.
Reg. 2.397, fol. 160.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Com nós hajam provehit
del ofici de reebedor de les peccúnies, rendes e drets del Comtat de Luna al fael nostre
en Francesch Riera, mercader de aqueixa ciutat, e lo dit Francesch Riera sia
en aqueixa ciutat e no haja prestat lo jurament que
preguam-vos prengats o façats pendre per official vostre lo dit jurament en
effecte, que bé e leyalment se haurà en lo dit offici a tot profit e utilitat del dit
nostre car nebot. E haja-us, príncep molt car e molt amat primogènit, l'Espirit
Sant en sa garda. Dada en la vila de Muntblanc sots nostre segell menor a cinch
dies de octubre del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
Probata.
1414, octubre 5. Saragossa.
Recomana Joan de Vaquero, natural de Nicòsia, del regne de Sicília, que viatja a la cort del rei.
Reg. 2.451, fol. 69v.
1414, octubre 6. Montblanc.
Dóna instruccions sobre el cas de la bandositat entre els Coscó i mossén Juan Ximénez Cerdán
i mossén Juan de Liñán.
Reg. 2.405, fol. 48v-49.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Vostra letra sobre lo debat e
bandositat seguit entre los Coscons e mossén Johan Cerdán e mossén Johan de
Linyán havem reebuda, a la qual vos responem que havem fort per desplazent lo
dit cas e molt a cor que de la temerària audàcia e presumció dels dits mossén
Johan Ximénez Cerdán e Johan de Linyán se faça degut e
aquesta rahó vos trametem dues letres ordonades dins la present, per manera que
sobre les dites coses procehiscats e façats justícia e hajats los delinqüents, si fer-se
pot, e, haüts, los castiguets e puniats segons lurs demèrits. E contra los béns d'aquells
procehiscats segons en aquellas se conté. E no
coneguen punició de lur errada e follia, los fets raure del libre de carta de ració
de casa nostra. E haja-us, príncep molt car e molt amat primogènit, vostra guarda
l'Espirit Sant. Dada en Montblanch sots nostre segell secret a
any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1414, octubre 6. Montblanc.
Dicta instruccions sobre la causa de Pere Garcés de Rueda.
Reg. 2.405, fol. 49v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Segons som informats, en Pere
Garcés de Rueda ha desistit en fer instància en lo procés de la causa per què era
contenció entre lo justícia d'Aragó e lo oficial de Çaragoça per rahó de les jurisdiccions.
E havem entés que nostra jurisdicció per lo dit procés roman lesa, per
què, volents provehir a la indempnitat de la dita nostra jurisdicció, vos pregam e
manam façats veure en vostre consell si lo procurador fiscal nostre, no contrestant
lo dit Pere Garcés haja desistit, pot fer instància per si en la dita causa. E si trobarets
que ho pusca fer, fets-li fer la instància denant lo lochtinent del justícia
d'Aragó, e fets amonestar lo dit official, com à loch lo perjudici que la dita nostra
jurisdicció reeb. E si volrà al·legar o pretén rahons perquè no u deu fer en aquell
cas, convinguen les persones per la una part e per l'altre, segons és acostumat, e si
volrà al·legar rahons justes o no volrà convenir segons dit és, ladonchs fets-li
occupar totes les temporalitats e provehir degudament a reintegració de la lesió
de la dita nostra jurisdicció, si per justícia ho trobarets ésser fahedor. E haja-us,
príncep molt car e molt amat primogènit, en sa guarda e protecció l'Espirit Sant.
Dada en la vila de Montblanch sots nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1414, octubre 8. Saragossa.
Demana notíces sobre la seua salut i li comunica que ell i l'infant Enric estan sans.
Reg. 2.449, fol. 103.
1414, octubre 9. Saragossa.
Li notifica que Pere de Casaldàguila, procurador reial de Mallorca, ha lliurat a Bernat Sirvent,
regent de la tresoreria del príncep, els 1.500 florins que el rei havia ordenat donar com
ajuda per a la paga de les quitacions dels servidors i amics del príncep.
Reg. 2.449, fol. 103.
1414, octubre 10. Saragossa.
S'interessa per la seua salut i li comunica que ell i l'infant Enric estan sans.
Reg. 2.449, fol. 104-v.
1414, octubre 10. Saragossa.
Demana que torne Bernat Sirvent, regent de la seua tresoreria.
Reg. 2.449, fol. 104.
Molt alt et cetera:
En Bernat Servent, del offici de la tresoreria mia e regent aquella, al qual,
segons dehia, per causa a ell molt necessària li convenia prestament anar a vostra
senyoria, demanà diluns prop passat a mi que li donàs licència de enar-hi, dient
que nós tantost retornaria ací a mi, la qual yo li atorgé liberalment. E interrogat
ladonchs per mi si ell havia fetes les quals ací fer havia, ne si hi havia lexat ací
recapte axí per la messió ordinària mia com les quitaciones dels officials e
domèstichs meus, e responent, me dix que tot stava en bon orde, e que per la dita
raó no era res degut a algú, e que al fet de la messió havia ja ell lexat bon compliment.
Per què, senyor molt alt, com lo die present ho haja certament sabut
que
expresses ne ha donat recapte algú a la dita messió mia, a vostra excel·lència humilment
supplich que sia mercé d'aquella manar al dit Bernat que de continent
partescha e vinga a mi per donar recapte a les dessús dites coses, de les quals
vostra excel·lència se pot informar ab en Franch Ferriol, qui aquí és e lo qual les
sap, com aquell qui en tot és stat present e hi ha cabut. E, senyor molt poderós, lo
Rey dels cels, per sa infinida clemència, faça viure e regnar longament e pròspera
ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
any
Petrus Companyoni, mandato domini principis
per venerabilem episcopum Legionensem,
cancellarium.
1414, octubre 10. Saragossa.
S'interessa per la seua salut i la dels altres infants i li comunica que ell i l'infant Enric es
troben bé.
Reg. 2.449, fol. 104.
1414, octubre 10. Saragossa.
S'interessa per la seua salut i li comunica que ell i l'infant Enric estan sans.
Reg. 2.449, fols. 104v-105.
1414, octubre 11. Saragossa.
Sol·licita llicència per nomenar Ferrando del Manzano com a sotsmunter de sa casa, ofici
vacant per renúncia de Joan de Pomar.
CRD, núm. 1.667; i també reg. 2.449, fol. 105.
1414, octubre 11. Saragossa.
S'interessa per la seua salut i li comunica que ell i l'infant Enric estan sans.
Reg. 2.449, fol. 105-v.
1414, octubre 11. Saragossa.
S'interessa per la seua salut i li comunica que ell i l'infant Enric estan sans.
Reg. 2.449, fol. 105v.
1414, octubre 14. Montblanc.
Li ordena que nomene com a cambrer de sa casa el seu patge Riambau de Corbera.
Reg. 2.407, fol. 67.
1414, octubre 14. Saragossa.
Recomana el seu majordom, mossén Joan de Vilaragut, per a l'ofici de proveïdor dels castells
del regne de Sicília, vacant per la mort de mossén Francesc Castellar.
Reg. 2.451, fol. 72v; i també CRD, núm. 1.668.
1414, octubre 15. Montblanc.
Li mana que nomene Joan Alberc com a ajudant de cambra.
Reg. 2.387, fol. 34v-35.
1414, octubre 16. Montblanc.
A instància de García Cajal, li encomana que administre justicía en el cas de l'assassinat de
Martín Cajal, del qual han estat acusats Ruy Pérez i Guerau Avarca, presos per altres
crims.
Reg. 2.389, fol. 4.
1414, octubre 16. Saragossa.
Consulta sobre la causa entre Bernat Lorens, mercader de Barcelona, i Caterina, vídua de
Berenguer Mercader, ciutadà de Barcelona.
Reg. 2.445, fols. 198-201.
1414, octubre 17. Montblanc.
Li comunica que ha atorgat a Joan d'Esparça l'ofici de sotsmunter del príncep, vacant per
renúncia de Joan de Pomar.
Reg. 2.407, fol. 83.
1414, octubre 18. Saragossa.
Remet la còpia de les ordinacions del regiment de Saragossa i hi fa alguns comentaris.
Reg. 2.449, fols. 106v-107v.
Molt alt et cetera:
A vostra real celsitud tramet, ensemps ab la present letra, translat de les
ordinacions que, per manament de vostra altesa, sobre lo bon regiment de aquesta
ciutat hé fetes ordonar ab no poch treball e solicitud mia e dels de mon consell,
qui per servey de vostra altesa e meu se són disposts, jaquits apart tots altres negocis
lur, a compilar e metre en orde aquelles, observat que ço que vostra excel·lència
de paraula a mi e a alcuns d'ells, e encara per letres, ha de sa intenció declarat,
del tot és deduït en execució e en les dites ordinacions clarament expressat.
De què, molt alt senyor, supplich vostra celsitud haja los dits treballants en sa memòria,
reputant aquells digne de premi, gràcia e mercé quant lo loch e temps se
offiren, e majorment en ço que per la disposició, en virtut de les dites ordinacions,
faedora a ells o alcuns d'ells pusque ésser profitable ab que no menys a la
utilitat pública que a les persones d'ells sien principalment provehit, car açò,
senyor molt alt, lo exempli qui
hauré a vostra gran senyoria en gràcia e mercé singulars. Aquest trellat de les dites
ordinacions, molt excel·lent senyor, aprés que aquelles són stades ordonades en
mon consell e aprés, mi present, convocats e intervinents-hi gran nombre de gent
de la ciutat de totes les condicions e stats, axí majors com mijans e menors, lestes,
vistes e regonegudes per diverses setiades e jorns, hé deliberat cuytadament
trametre-us per ço que vostra altesa, mentre se disponen a anar aquelles persones
que de mon consell e de la ciutat, per donar conclusió al acte é manades anar
denant vostra excel·lència, vós, senyor, puscats, si vostra mercé serà, haver vistes
aquelles e fetes regonéxer per manera que, com los dits elets an açò, los quals van
a gran càrrech de la dita ciutat, la qual és molt pobra e encara a gran dan seu
propri e destrigament de ses faenes, seran ab vostra senyoria, pusquen ésser breu
delliurats. E, molt excel·lent senyor, supplich a vostra altesa que se dón bé guarda
a qui les manarà regonéxer, car jo son cert ací que alscuns que són aquí ab vostra
senyoria no han lo zel tal en aquesta matèria com seria necessari, se han jaquit
parlar e dir a altres ab qui
farien tot refondre dellà. De què, senyor molt virtuós, yo
majorment puix les ordinacions són fetes totes per lo fi degut, sens affecció
particular de alcú intervengut hic sie, segons per la lectura d'aquelles vostra
excel·lència clarament veurà. Bé son cert que a vostra altesa de part de la dita
ciutat serà supplicat e feta instància sobre alcunes coses en les dites ordinacions
contengudes que hic són posades a alcun càrrech del comú. Dels motius pro e
contra serà vostra altesa informada per Pelegrín de Jassá, qui irà de part mia ab les
dites ordinacions. Crech, molt alt senyor, serà necessari en la execució de present
per vós faedora de aquelles, e en special en metre persones en los officis, vostra
senyoria demostre la intenció sua solament servir-ne Déus e fer lo bé e profit
comú de la dita ciutat, car hé sentiment que altres universitats d'aquest regne
esperen lo qui en aquesta farets, e per lo eximpli d'aquesta se mouran a confiar
planament en vostra excel·lència o retraure
ja paraula de vós, senyor, de haver alcuns officis, ço que crech. Ans vos supplich,
senyor, ho deliberets e yo, ab los qui iran de ma intenció, scriuré secretament a
vostra celsitud, axí com aquella escriu de present lo bisbe de Leó, de ordinació
mia ab letra de creença per lo portador d'aquesta, los noms dels qui deuen anar e
crech partiran dilluns primer vinent, són los següents: Peregrín de Jassá, de mon
consell; en Ramon de Torrelles, major; en Domingo Benedit, Johan de Raro,
Johan de Arcos, per la major; Nicolau Burzés, Eximeno d'Alberuela, per la
mijana; e Jacme de Gurrea e Domingo Pérez Dezpín, per los menors, clamats per
mi de part vostra per intervenir en les ordinacions juxta lo tenor de la submissió.
Una rúbrica qui toque alcunes coses profitoses e honroses a la ciutat defall encara
en les ordinacions, car no és continuat ab los qui iran ho trametre, Déus volent. E
molt alt senyor, lo Rey dels cels per la sua infinida clemència faça viure e regnar
longament e pròspera vostra magnificència ab creximent de la sua real corona.
Scrita en Çaragoça a
1414, octubre 19. Montblanc.
Promet que proveirà les necessitats de sa casa i li prega que recompense Bernat Sirvent,
regent de la tresoreria del príncep.
Reg. 2.407, fol. 90v.
Príncep molt car e molt amat primogènit: Vist havem
nostra mà, lo qual nos ha portat en Francesch Ferriol, reebedor general per nós
en lo regne d'Aragó. E aquell regonegut a ple, vos responem que nós fort prest,
veent la necessitat de vostra casa, provehirem e darem aquell recapte que
pertany en les coses en lo dit memorial contengudes e a vós necessàrias, e en açò
no dubtets en res. E per tal com per lo dit memorial e en altra manera som bé
informats dels serveys que
e fa contínuament, vos pregam que encontinent li signets una cautela de
E açò per res no mudets, com nós vullam de certa sciència que axí
sia príncep et cetera. Dada en la vila de Montblanc sots nostre segell secret a
dies de octubre del any
1414, octubre 19. Montblanc.
Comunica que ha atorgat l'ofici de sotsmonter de sa casa a Joan d'Esparça i li encomana que
endavant proveesca ell mateix els oficis de sa casa.
Reg. 2.407, fol. 91.
Lo rey
Príncep et cetera: Vostra letra sobre la provisió de Ferrando d'Almaçán, del
offici de
nós plaguere bé que vós provehíssets del dit offici al dit Ferrando, però nós ne
havem ja provehit a
que ho façats continuar en carta de ració. Per què us pregam e volem que del dit
ofici no provehiscats a altre sinó al dit Johan Sparsa, com nós li ho hajam atorgat.
E sia, príncep et cetera. Dada en la vila de Montblanc sots nostre segell secret a
anant los oficis en vostra casa vós los donets, haüt consell del bisbe de Leó e d'altres
qui us parrà, que les persones sien suficients als dits oficis. Dada com dessús.
1414, octubre 20. Montblanc.
Dóna instruccions sobre la manera de procedir amb les conversions dels jueus de Daroca.
Reg. 2.407, fol. 91v-92.
Príncep molt car e molt amat primogènit: Vista havem una comissió, provisió o
letra vostra sobre alscuns juheus de Darocha, el tenor del qual a sobreabundant
cautela vos enviam ací entreclús, sobre la qual e coses en aquelles contengudes e
dels anantaments d'aquèn subseguits és stada tramesa una letra a alscuns officials
nostres ací presents ab nós, còpia de la qual axí mateix vos enviam. E som molt
merevellats de vós e vostre consell en donar semblant letra, car posat fos, segons a
vós e vostre consell havíam informat, no s'í devia axí spantadament e rigorosa
provehir, ans mostrar palesament que la comissió dels dits juheus vos era agradable
e plahent, e cerca aquella donar tot favor e ajuda que poguéssets, e secretament
procehir e provehir a castigar a aquells que violentment o forcívol hi
haguessen res obrat, quant més que, segons descobre la dita letra de la ciutat de
Darocha ací tramesa, sens violència los dits juheus declinaren e declinen a la fe
cathòlica, jatsia que a vegades les plau que precehescan alscunes causes. E que per
la dita letra vostra, tan gran, notable e sant propòsit de tants juheus voler venir a
la fe cathòlica, torn atràs o se refret, e los pertinaces se endurescan e los mig conversos
se perverten, és-nos molt greu e cosa de què havem desplaer, car, a induir-los
a tal acte, tota favor honesta hi és lícita. Per què us manam que, ab una vostra
letra revocatòria de la demunt dita, provehiscats en reduir totes les dites coses per
vigor de aquella anantades a degut e primer stament, demostrant e donant tota
favor e amor deguda als cathecòmins e altres qui declinen a la christiana libertat,
per forma que a los qui algun poch ho han en son propòsit, s'í scalfen e meten
aquell en execució, e los qui ho hauran executat se alegren haver elegit la millor
part, e los altres encegats en la perfídia judayca, a eximpli d'aquests hi sían convidats,
e açò sia de continent sens altra consultació mès en execució, axí paresca
que lo executat e torbat per l'altra letra vostra sia vist quasi no fet. E haje-us,
príncep molt car e molt amat primogènit, l'Espirit Sant Spirit en ça guarda e
protecció. Dada en la vila de Muntblanc sots nostre segell secret a
del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1414, octubre 20. Saragossa.
Recomana Macià Just, escrivà de l'infant, que viatja a la cort del rei.
Reg. 2.451, fol. 73v.
1414, octubre 20. Saragossa.
Consulta sobre el procediment que s'ha de seguir en la causa judicial contra García Martínez
i d'altres habitadors d'Albarrasí i les seues aldees.
Reg. 2.451, fol. 73v-74.
1414, octubre 20. Saragossa.
Sol·licita una gràcia pecuniària per a Pere Martí, ajudant del seu escrivà de ració.
Reg. 2.451, fol. 74-v.
1414, octubre 21. Montblanc.
Demana que li envie còpia del procés de Jaume de Lambert.
Reg. 2.407, fol. 97v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Com nós vullam fer regonéxer
en nostre consell lo procés de la marcha d'en Jacme Alambert, pregam-vos que,
vistes les present, nos trametats lo dit procés, o translat d'aquell ben corregit, per
ço que, vist e regonegut aquell en nostre plen consel, vos scrivam què farets sobre
aquell. E sia, príncep molt car e molt amat primogènit, vostra guarda e protecció
l'Espirit Sant. Dada en Montblanc sots nostre segell secret a
del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
1414, octubre 21. Montblanc.
Demana informació sobre l'estat de la causa dels Avarca.
Reg. 2.407, fol. 100.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: D'aquests dies vos scrivim
largament nostra intenció sobre lo fet dels Avarques, los quals tenits presos, de
què no havem haüda alguna resposta ne sabem res se
què us pregam e manam de continent nos certifiquets de tot ço que sobre les
coses en la dita letra contengudes havets fet. E si
que Ruýs Pérez d'Avarca no haya sentit en la mort del infant de què pare e
fill són delats, deliurats aquell e dats-lo a bones e sufficients fermances, e fets-li
sos béns restituir. E rescrivits-nos de continent de tot ço que haurets fet ne procehit
sobre les coses contengudes en la dita nostra letra. E sia, príncep molt car e
molt amat primogènit, vostra guarda l'Espirit Sant. Dada en Montblanc sots
nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
1414, octubre 22. Saragossa.
Suplica que nomene Ferrando del Manzano com a sotsmunter de sa casa.
CRD, núm. 1.711; i també reg. 2.449, fols. 108v-109.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A vostra excel·lència hé ja supplicat ab letra que fos de sa mercé manar a
mi que, com en Johan de Pomar, sotsmonter meu, renunciant al món, se fos mès
en orde, yo prengués per sotsmonter meu Ferrando del Maçano, al qual per tal
car sabia que era molt abte e destre en lo dit offici, de aquell fiu gràcia, e de fet
en aquelles hores mané
meu en carta de ració, en la qual és vuy en die scrit. E senyor molt alt, vuy en
aquest die hé reebuda una letra de la vostra senyoria continent que aquella havia
provehit altre del dit offici. Per què, senyor molt alt, notifficant açò a vostra
excel·lència, a aquella humilment supplich que, considerada la sufficiència e
abtesa del dit Ferrando per les quals, axí com dit és, yo havia provehit del dit
offici, e que en aquell lo hé fet scriure en la dita carta de ració, sia mercé de
vostra senyoria no permetre algun ésser preferit al dit Ferrando en lo dit offici, e
que ço que yo hé fet vaja avant, car, senyor molt alt, cosa serà la qual yo tindré a
gràcia singular a vostra magnificència, la qual nostre senyor Déus, per sa infinida
clemència, faça viure e regnar longament e pròspera ab creximent de la sua reyal
corona. Scrita en Çaragoça a
senyor molt alt, sabuda per mi la mort d'en Ramon de Caldes, mon paniçer, hé
provehit altre del dit offici. Scrita axí com dessús.
a vuestra señoría paserá.
Senyor, lo vostre humil primogènit, príncep
de Gerona, qui besant vostres peus e mans
se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, octubre 23. Saragossa.
Li remet el nom de les persones que, sobre la reforma del govern de Saragossa, i per tal
d'examinar les noves ordinacions, van a veure el rei, i li prega que els despatxe en un termini
inferior a trenta dies. Demana tembé que accelere la provisió sobre les cises sol·licitades
per la mateixa ciutat.
Reg. 2.449, fols. 109v-110.
1414, octubre 23. Saragossa.
Li comunica que envia Peregrín de Jassá amb les noves ordinacions per al govern de Saragossa
i amb informació secreta, i li remet també un escrit sobre la provisió dels oficis.
Reg. 2.449, fols. 110-v.
1414, octubre 23. Saragossa.
Recomana Marco Martínez de Godos per a ocupar un ofici a la ciutat de Saragossa.
Reg. 2.451, fols. 75v-76.
1414, octubre 23. Saragossa.
Recomana Miguel de Cortes com a guarda o cap de guaita de la ciutat de Saragossa.
Reg. 2.451, fol. 76; i també CRD, núm. 1.676.
1414, octubre 23. Saragossa.
Recomana Sancho Pérez de Lizarazo per a l'ofici de fill de cavaller de la casa de l'infant.
Reg. 2.451, fol. 76; i també CRD, núm. 1.665.
1414, octubre 23. Saragossa.
Recomanació a favor de mossén Joan d'Abella.
Reg. 2.451, fol. 76v.
1414, octubre 24. Montblanc.
Dóna instruccions sobre el regiment de Saragossa.
Reg. 2.406, fol. 3v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Per ço que les ordinacions
d'aqueixa ciutat no
aquelles fa menció, és necessari que la facultat de regir los officis als officials que
ara són, sia prorrogada d'aquí a la festa de Sant Martí primer vinent, car, segons
sabets, no poden regir fins a la festa de Tots Sants, a la qual les dites ordinacions
no
E axí matex, fets que la ciutat nos enviy los privilegis de què les ordinacions fan
mensió, a hon dien que los jurats han poder de jutgar de trecents sous avall e
altres coses a què los hes donat per privilegi. E aquestes privilegis nos envien
tantost per ço que y puxam provehir segons al bé de la dita ciutat se pertany.
Dada en la vila de Muntblanch sots nostre segell secret a
any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1414, octubre 25. Saragossa.
Recomana mossén Joan d'Abella, algutzir reial, retingut junt a l'infant per tal d'assessorar-lo
en les qüestions de Saragossa.
CRD, núm. 1.664.
1414, octubre 28. Saragossa.
Li consulta el nomenament de Jordán de Acín com a sotsfalconer de sa casa.
Reg. 2.451, fol. 78; i també CRD, núm. 1706.
Molt alt et cetera:
En l'offici de falconeria no hé hòmens alguns destres ne abtes a tener e
regir aucells ne caçar d'aquells com se pertany, com ací no sia lo meu falconer
major, ans de lonch temps ançà los meus aucells són regits e vuy en dia se rigen,
axí en caçar com en altra manera, per en Jordan d'Acín, lo qual és gentil hom de
natura e lo qual sé yo e conech per experiència, axí matex per informació vertadera
de algunes notables persones, ésser molt abta e destre en saber regir, tener e
curar de malaltias e affaytar qualsevol aucels de caça e caçar-ne com se pertany. E
jasia, senyor molt alt, per lo plaer que hé del dit Jordan e dels bons costums seus e
per los serveys que fets me ha e
lisènsia per vostra altesa donada a mi de reebre e pendre officials de casa mia, yo
hagués ya temps, ha reebut e col·locat en ma casa en offici de sotsfalconer lo dit
Jordan. Emperò, per tal car no és stat de casa mia, no
primerament vostra excel·lència. Per què, senyor molt alt, a vostra
selsitud humilment supplich que sia de sa mercé manar a mi ab letra que yo
prengue per sotsfalconer meu lo dit Jordan, faent-lo scriure en carta de ració ab
quitació ordinària e altres drets d'aquèn acustumats. E asó, senyor molt alt, serà
cosa la qual tindré yo a gràcia special a vostra magnificència, la qual nostre senyor
Déus per la sua infinida clemència faça viure e regnar longament e pròspera ab
creximent de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
any
Dominus princeps mandavit michi Petro Companyoni
et fuit visa per episcopum Legionensem. Probata.
[...]
1414, octubre 29. Montblanc.
Li mana que nomene mossén Martí de Pomar uixer d'armes.
Reg. 2.387, fol. 46.
1414, octubre 29. Saragossa.
Sol·licita llicència per tal d'incorporar al servei de sa casa Fabián de Ravanera, nebot de l'abat
de Poblet.
Reg. 2.451, fol. 78v.
Molt alt et cetera:
L'altra dia l'abbat de Poblet, tornant de Castella del monestir de Huerta, a
on era anat per lo consili, e passant per ací, ma supplicà que volgués fer pendre
de casa mia
E yo ladonchs, per tal car no havia vist ne conexia lo dit Fabià, no li volguí
atorgar de pendre-lo. Per què, senyor molt excel·lent, com ara sia stat ací lo dit
Fabià e a mi parega ésser assats destre e àbil, e, segons hé entés, sia de bons costums,
a vostra celsitud
senyoria manar-me ab letra que prena de casa mia lo dit Fabià o per page o en
aquell offici que serà plasent a vostra magnificència, la qual nostre senyor Déus
per sa infinida clemència faça viure e regnar longament e pròspera ab creximent
de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
Dominus princeps mandavit michi
Petro Companyoni
et fuit prius visa per episcopum
Legionensem, cancellarium.
Probata.
[...]
1414, octubre 31. Saragossa.
L'informa sobre les conversions forçoses de jueus de Daroca i les disposicions que ha fet sobre
aquesta matèria.
CRD, núm. 529; i també reg. 2.449, fols. 116-117v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De vostra excel·lència hé reebuda una letra en què eren intercluses la còpia
de un manament meu fet a un porter e altres officials, e la còpia de una letra
tramesa per los justícia e officials de la ciutat de Darocha a un official de vostra
cort. E responent, molt alt senyor, a les coses en la letra de vostra altesa contengudes,
ab humil reverència certifich aquella que per ço com yo, informat de
moltes persones, sabí que en la dita ciutat als jueus de aquella se fahien diverses
novitats e forces, per les quals no voluntàriament ne deguda los dits jueus eren
constrets a fer-se christians o buydar la dita ciutat e anar poblar los lochs dels
barons e cavallers. Exposat açò a mi diverses vegades per alguns de la aljama de
aquella ciutat, e haüda consideració que no ere plasent a Déus per costreta quaix
precisa alcuns pendre lo sant babtisme, provehí, conformant-me ab les provisions
en semblants casos per vostra celsitud fetes, que novitats algunes o forçes als dits
jueus no fossen fetes, e la provisió mia fonch presentada als officials de aquella
dita ciutat. E aprés, veents que per vostra senyoria e per mi era girada la cara, a
conservació de la dita aljama e a evitar novitats e violències no degudes, los
perseguidors dels dits jueus, ab tol·lerància e cooperació dels batle e officials de
aquella, sots color que los dits jueus se volien fugir de la ciutat e transferir-se a
lochs de senyorius e no realenchs, los molestaren e inquietaren contínuament,
vexant-los de persones e occupacions de lurs béns, prenint-ne per diverses vegades
e en gran nombre, los quals may liurar no volien tro que prometien de fer-se
christians. E com n'í hagués presos molts e cascun dia sots aquell color no cessassen
de pendre
cinch o sis primsenyats qui presessen e costreguessen los dits jueus a tot son arbitre,
sens altre manament o deliberació del dit batle, los quals anants com a forsenats
per aquella juheria apresonant indistinctament les persones axí de hòmens
com de dones qui no atorgaven que volguessen ésser fets christians, e alcuns, segons
se diu, ne rescataven, altres tenien presos e maltractaven a ses volentats, en
tant que gran partida dels jueus qui aquí eren, vista la furor, per los murs de nits
ab cordes e en totes altres maneres com mils pogueren se isqueren de la ciutat e
se
qualsque
dita se són convertits, són romasos juheus, no se
sinó nou o deu hòmens, e de aquests la major partida eren detenguts en presons.
On, yo, exposat açò denant mi, scrisquí al batle de la dita ciutat e als altres officials
a qui
d'ells bona e suficient caució, que no mudassen son domicili de la dita ciutat,
liurassen de la presó, puis solament sots aquell color eren presos, e provehissen
que oppressions algunes no lurs fossen fetes, ans los tractassen bé, per forma que
aquells qui se
batle, captada ocasió que les fermançes que donarien no serien suficients, la conexença
de la ydoneïat de les dites fermançes remesí a Pere Ram, justícia, lo qual
per ço cor era comissari e quaix protector dels dits juheus per vostra gran senyoria
deputat, creguí ho arbitraria degudament. E senyor molt poderós, veja vostra
altesa quanta ere la persecució e quines maneres que s'í tenien per a dir que il·luminació
del Spirit Sant obrave la conversió de aquells, que may aquell qui la letra
mia aportà no gosà aturar ni menjar ni beure en la dita ciutat, ans se
cor se diu que ere deliberat que
letra gosàs presentar. E per ço, molt virtuós senyor, yo maní anar a la dita ciutat lo
dit porter per fer manifestar los juheus qui presos eren sots aquell color e donar-los
sots les seguretats e caucions ja dites, e per fer venir denant mi aquells officials
e persones qui al cap se havían mès de no obeir los manaments de vostra celsitud
e meus. E per ço, senyor molt poderós, que feren al porter pot vostra excel·lència
conjecturar la obra del Spirit Sant que en la conversió sobredita los dreçave. Car
jatsie ells, ans que res faés, se presentàs al loctinent de justícia com a porter e
comissari meu e li demanàs que li donàs consell, favor e ajuda, e aprés al
procurador de la ciutat, e a
pràtiques que, segons son certificat, en aquella ciutat foren atrobades, per
conficció de una veu de appellido donada denant lo justícia, per ço cor se dehie
que procehie a capció de algunes persones, tenint la mia letra en la mà e presentant
aquella, e present un dels saigs qui ere estat present quant lo dit porter se
presentà al loctinent de justícia e dient lo dit saig que
tot consell e favor que posqués, axí com a comissari qui sabie que ere meu, lo
feren dur fort vergonyosament a la presó. E ara esforçen-se pal·liar-ho dient que
lo justícia, creent que ere un Alfonso, castellà, lo manà pendre. E no han vergonya
de tals coses deduir en notícia de vostra celsitud, puix ço que dien que per
causa que havie procehit a capció de certes persones ere contra ell appellitat, descobre
que prima faç devie imaginar lo dit justícia que en tal ciutat com aquella
alcú sens actoritat legítima tal cosa no attemptaria, e en cas de dupte se
primerament informar. Ond, molt excel·lent senyor, suplich vostra excel·lència
que no conceba de mi que per res del món yo volgués turbar conversió de alcú
infeel a la sancta fe catòlica, ans me alegraria sobre qualsevol peccador faent penitència
e tornat-se a Déus, nostre creador, e en açò daria tota obra e favor leguts.
Mes, en aquest cas, no
pusque ésser dita conversió plasent a Déu, qui lo sacrifici vol voluntari e no
forçat. Majorment com experiència demostre en perversitat de intencions los ara
reduïts a la sancta fe catòlica, encara ab gran cerimònia e solemnitat, continuar e
encara sobrepugar la perversitat e perfídia que havían ans de la il·luminació del
Spirit Sant qui
e de la mia cort. Per què, ab humil reverència de vostra celsitud, me semble sie
necessari aquesta offensa feta ésser degudament castigada. E axí u entench a fer,
precehint, emperò, legítima manifestació de la veritat a la qual haver proceesch e
faç procehir continuadament. Bé, senyor molt magnífich, que si per vostra altesa
àls me
creure vostra majestat que per res que yo haja fet fer en aquella ciutat, alcú no
s'és retret ne retraurà de convertir-se si Déus li ve. E axí mateix, que algú dels
juheus qui eren presos e lo dit meu porter ha manifestats no ere pres per rahó de
deutes propris o particulars, mes solament per ço que
encara, senyor, certifich vostra senyoria que axí ere comoguda la gent contra
aquestes dits juheus, que aprés la manifestació no han gosat aturar en la dita
ciutat, ans los ha haguts lo dit porter fer venir ací, ni hi gosen tornar si en altra
manera yo no hi proveesch. E més, molt munífich senyor, veja vostra excel·lència
quinya se descobre la intenció del justícia, car may no volch lo dit porter liurar
de la presó tro que lo dit justícia mateix hac liurat un juheu qui lo dit porter
com a comissari meu havie pres, per ço cor li féu tancar les portes de la juheria,
jatsie en la letra que los dits justícia e officials han tramesa en vostra cort diguen
que lo porter lo liurà. E, senyor molt triümphant, lo Rey dels cels per sa infinida
clemència faça viure e regnar longament e pròspera vostra magnificència ab
creximent de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
any
Senyor, lo vostre humil primogènit,
príncep de Gerona,
qui besant vostres peus e mans se comana en
vostra gràcia e benedicció.
[...]
visa per
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, novembre 1. Montblanc.
Comunica que ha detingut na Margarida, mare de Jaume d'Urgell, i d'altres membres de sa
casa, acusats de conspirar per assassinar el rei. També li prega que ajude mestre Vicent
Ferrer en la seua predicació davant dels jueus de Saragossa.
Reg. 2.406, fols.14v-15.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Nostre senyor Déu, sabent que,
en exercir tots negocis que a nós s'esperen, nós havem ab intenció misericordiosa
e ab pietat, per contemplació de la humil Verge, madona santa Maria, mare sua, la
qual tostemps havem tenguda e tenim per special advocada, no permet ne vol
que les coses a nostra reyal dignitat contràrias sien exercides ne hajen efficàcia,
ans aquellas vol que sien a nós revelades. Per què us certifficam que na Margarida,
mare de don Jayme d'Urgell, indurehida en sa perfídia e rebel·lió, no attenent a
tantes gràcies que de nostra reyal dignitat, segons sabets, axí envers lo dit son fill
com envers si mateixa, piadosament havia obtengudes, e no considerant que, jatssia
informats vertaderament que la dita Margarida era stada principal en fer cometre
al dit son fill rebel·lió, els altres crims li perdonam, e no
assignat tots anys cert manteniment de sa vida, com a filla de perdició havia
tractat e ginyat ab fatillerias, verins e altres machinosos engins e ab altres coses a
humana natura contràrias, nos matàs. E no
segons sabets, sta migançant justícia pres e encarcerat, fos deliurat e solt per ço
que perturbàs lo pacífich repòs de nostres regnes. De les quals coses nós, migançant
la divinal potència, a intercessió de la Verge gloriosa santa Maria, havem
sentiment e vertaderes proves e havem feta pendre la dita Margarita e tots los de
sa casa en lo dit acte culpables, e fem pendre informació de les dites per ço que,
migançant justícia, procehiam contra la dita Margarita e los adherents ab ella, per
forma que lur pena e càstich a altres sia terror e eximpli. E axí notifficam-vos-ho,
per ço que
mare sua, que de tants grans e inopinats sinistres nos han preservats. Axí mateix,
vos tremetem una letra qui
que vinga, per ço com sab en aquests afers algunes coses que s'és offert de avisar-nos.
Per què us manam que prestament vinga e no permetats que dilat sa
partida.
Per ço, us manam que, acullint-lo bé e honorablement, segons a sa religió pertany,
li façats bon aculliment, fahent-li venir los juheus a sa prehicació e totes altres
coses que li seran plasents, segons se pertany. Dada en la vila de Muntblanch sots
nostre segell secret lo
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1414, novembre 2. Montblanc.
El reprén perquè no tolere disputes entre el seu confessor, Pere Juglar, i Alfonso de Argüello,
bisbe de Lleó.
Reg. 2.406, fol. 17v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Segons per relació de vostre
confessor havem entés, en vostra presència, aprés diverses noves que correguéran
del bisbe de Leó al dit vostre confessor e del vostre confessor al dit bisbe, lo dit
bisbe lançà de casa al dit confessor. E vós, puys sòts ja en edat de regir vós e vostra
casa, com semblants paraules denant vós no les deuríeu consentir, reffrenant
aquell de qui vahéssets fos la colpa e carregant-vos en aquell per forma que denant
vós paraules noves e qüestions d'ací anant passen sots silenci. Per què notificam-vos
ho a fi que per altra vegada hi provehiscats. E si lo dit vostre confessor,
lo qual vos remetem, és colpable, castigats-lo, no en sa persona, mas en altra
manera onesta. E haja-us, príncep molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit
en sa contínua protecció e guarda. Dada en la vila de Montblanch sots nostre
segell secret a dos dies de noembre del any
Dominus rex mandavit
michi Paulo Nicholai.
1414, novembre 3. Montblanc.
Reitera el contingut de la carta de 1414, octubre 20, sobre els jueus de Daroca i mana que
acomplesca el que li ha manat ràpidament. Recomana també les persones de Gilabert i Lluís
d'Espluges, olim Jucef i Jafudà Abolafia, que havien treballat per la conversió dels jueus.
Reg. 2.407, fol. 104-v.
1414, novembre 6. Montblanc.
Reitera les seues ordres perquè el seu canceller restituesca els seus béns a Alfonso Gil Canudo.
Reg. 2.386, fol. 64v.
[Dominico] [Egidii] [Canudo].
Lo rey
Príncep, nostre molt car e molt amat primogènit: Molt som marevellats de
vostre canceller, qui, jatsia li sien stades presentades una remissió feta per nós a
Domingo Gil Canudo e una restitució de béns per nós feta a Alfonso Gil Canudo,
dels béns a ell per lo dit Domingo Gil, pare seu, donats lonch temps ha
passat. E aprés una letra nostra ab la qual manàvem a vós que
restituhits e liurats al dit Alfonso, la dita restitució, emperò, no és stada feta per
vós ni per lo dit vostre canceller, en gran menyspreu de nostres manaments. Per
què us dehim e manam, com pus expressament podem, que la dita restitució
façats fer segons forma de una provisió ara novellament lo dia de la data de la
present feta. E no
causes o actes tocants Domingo Gil Canudo e
o permetats ésser procehit ab consell d'en Ramon de Torrelles, micer Johan
de Funes, Pelegrí de Jassá e Domingo Lanaya, los quals los dits Domingo e
Alfonso han per sospitosos. E açò per res no mudets com axí u hajam provehit en
nostre consell e vullam que
secret a
Dominus rex mandavit michi
Petro Margayl. Probata.
Dirigitur principi Gerunde.
1414, novembre 7. Saragossa.
Comunica la seua alegria pel descobriment del complot contra el rei i notifica que ha donat
audiència a mestre Vicent Ferrer i que afavoreix la seua tasca predicadora davant dels
jueus.
CRD, núm. 1.280; i també reg. 2.449, fol. 120-v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Stant ir dimars en la missa que maestre Vincent celebrave, reebí la letra per
la qual vostra celsitud me notificave la gràcia per nostre senyor Déus, migançant
la intercesió de la gloriosa Verge, Mare sua, en aquest dies feta a vós, senyor molt
alt, e a mi e a mos frares e tots altres servidors e sotsmesos de vostra majestat real,
en revelar-vos les malvades cogitacions e inichs propòsits e tractes fets per la mare
de don Jayme d'Urgell, en tan gran perill e dampnatge de vostra excel·lent persona
e de tota la cosa pública, per gràcia divinal a vós acomanada, de què, molt
virtuós senyor, yo faz loors e gràcies a la Divinitat santa, qui per sa pietat obra tan
maravellosa ha volgut obrar en vostres dies e revelar coses axí pregones e secretes
e plenes de tanta perfídia e iniquitat. E axí mateix a la benahuyrada Verge Maria,
Mare de Déu, advocada e patrona nostra, per intercessions de la qual fermament
creech nostre Redemptor, Fill seu beneÿt, ha feta ab vós la misericòrdia sua. E
comunicades les dites coses ab lo dit maestre Vicent vuy dimecres, hé fet per lo
dit maestre ésser celebrada en honor e reverència de nostre senyor Déus e de la
gloriosa Verge, Mare sua, solemniament e devota missa retent gràcies e loors ab
penssa humil e fervent devoció a Ells per la gràcia e mercé rebudes. E no
lo dit mestre en sa santa prehicació ha açò denunciat a tot lo poble,
induhint-los a regonéxer tan gran benefici e gràcia, e donar e retre per aquell
gràcies e benediccions a Déus omnipotent, de què tot lo poble, reputant açò a
singular miracle, és romàs molt aconsolat. En les altres coses, molt alt senyor, pare
e senyor meu molt car, a mi manades per la dita letra concernents lo dit maestre
Vincent, axí en rebre
en les coses a ell plasents, com encara en fer-li venir los jueus e moros a
oyr les sues santes prehicacions, ja, senyor molt alt, despuix que ací és vengut, ho
hé fet e entench per obeyr vostres manaments e per esguart de sa gran religió e
conversació molt digna, molt més continuar-ho d'ací avant. E ja com la dita
vostra letra reebí, foren ajustats los jueus e moros a oyr lo seu sermó per manament
meu, e vuy ho han continuat e los hi faré continuar d'ací avant un jorn o
dos cascuna setmana, segons que ell mateix ho ordonarà. E, senyor molt triümphant,
lo Rey dels cels per sa infinida clemència faça viure e regnar longament e
pròspera vostra magnificència ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en
Çaragoça a
Senyor, lo vostre humil primogènit, príncep de Gerona,
qui besant vostres peus e mans se comana
en vostra gràcia e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
de sant Vicens als jueus y moros de Çaragoça a 7 de noembre de 1414. És també
registrada en un
1414, novembre 7. Saragossa.
Li comunica que en Jacomí, mestre en medicina, va cap a la cort.
CRD, núm. 1.738; i també reg. 2.449, fols. 120v-121.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A vostra excel·lència significh, axí com ab letra sua havia ella manat a mi,
enviu en Jacomí, maestre en medecina, al qual per ço car ell, aprés que hagués
ligida la letra que vostra excel·lència li trametia que anàs a aquella, dix a mi que
no havia cavalcadura ne diners de què
donar e bastraura per a les messions que faça, axí en loguer de la cavalcadura com
encara de la persona sua e en altra manera certa cosa. Per què, senyor molt virtuós,
lo dit Jacomí partirà d'ací o vuy o demà matí, que serà dijous, sens tota falla,
Déus volent, per anar aquí. E, senyor molt alt, nostre senyor Déus, per la sua
infinida clemència, faça viure e regnar longament e pròspera vostra magnificència
ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
any
Senyor,
lo vostre humil primogènit, príncep de
Gerona, qui besant vostres peus e mans
se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, novembre 7. Saragossa.
L'informa sobre l'estat de la causa contra els Avarca, de la remissió de la còpia del procés
contra Jaume de Lambert, i dels privilegis de Saragossa.
CRD, núm. 1.737; i també reg. 2.449, fols. 119-120.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Dues letres hé rebudes de vostra gran senyoria sobre
tinch presos, per les quals apar que vostra excel·lència, departint la lur causa en
dues parts, mana a mi que en lo procehiment haje esguart cert a cascuna de
aquelles. E satisfaent, molt poderós senyor, al un cap, qui és de la fabricació de
falsa moneda de què són delats, en la qual vostra altesa mana ésser procehit
degudament sens fer res contra fur, yo, senyor, hé manat regonéxer lo procés e
per aquell se descobre com en casa de Giralt Avarqua foren atrobats los motles,
arreus e exàrcies aptes a la fabricació dessús dita, e encara cert nombre de moneda
de aram o metal forjada per a escuts de França, que no hi fallie sinó daurar
e colrar-los. E se descobre que foren atrobats axí en casa del dit Guiralt com de
Ruy Pérez, son pare, cresolets, fornells e altres vestigis del acte. E a present, lo
punt del procés està a pronunciar si la ferma de dret dels dits delats ha loch o no.
E alcuns són de oppinió que no ha loch, ans deure ésser repel·lida e ells detenguts
presos tro a la fi de la causa. Sobre açò yo hé manat stretament veure per
juristes, axí de mon consell com d'altres, ço que se
aquest cap de la acusació se ha sentiment, molt alt senyor, que en temps de proves
se atrobaran testimonis qui per lo dit Guiralt foren aemprats a ésser participants
ab ell en lo dit acte, e encara alcuns qui dels scuts per ell fabricats passaren a
esmerçar en Gascunya. Envés aquest cap, molt poderós senyor, si vostra mercé
serà, és necessari que
deu ésser repel·lida e axí
liurat sobre fermances qui
porie fer, o si voldrets que sie detengut axí com ara és. Del altre cap, de la acusació
qui és de la mort d'aquell infant, fill de García Caxal, tro ara no apar res en
procés perquè aparegue aquests Avarques haver feta ni manada fer la dita mort.
Bé se han versemblances e indicis assats indubitats que la mort no fonch casual,
ans fou feta ab del·liberada penssa, mes de les persones qui la feren no apar, car
no és ara temps, bé que se
del dit Guiralt. Si per ventura en temps de proves se provarà alguna altra cosa, ara
no
special Guiralt, car ací ere, ni encara que ho hajen manat fer, bé que és un comun
dir que ses gents de Guiralt no ho hagueren gosat assajar de fer-ho sens manament
seu. E de açò no se
molt secretes. Si en temps de proves se hi atrobarà àls, açò sab Déu. E per ço,
senyor, encara que aquests renunciassen a beniffici de furs d'Aragó e consentissen
se
que ara se han, creu hom que no
vostra mercé, és necessari vostra altesa me scrisca si se troba que la ferma de dret,
axí sobre aquest cap en què no ha dupte com en l'altre de la fabricació qui a
present és duptós, deu ésser reebuda, e axí
que lo dit Guiralt deja ésser retengut pres com ara és, jatsie açò sie contra fur, o
si
tot açò, molt poderós senyor, vos supplich clarament e breu vostra excel·lència
me scrisque sa intenció. La restitució dels béns e liurament de Ruy Pérez sobre
fermances hé a present diferida tro vostra senyoria me haje rescrit, per ço com en
la primera letra manats los faça restituir a amdosos e en la derrera solament a
Ruy Pérez, e açò per haver clarament certificació de vostra intenció en tots
aquest negocis. Més avant, senyor molt alt, hé vista una altra letra sobre aquesta
matèria que ha donada lo dit García Caxal. És ma intenció fer-hi justícia segons
dit hé. Emperò, quant toqua a la execució per certa quantitat que
demane en sa supplicació no s'í pot procehir en ma audiència, car és estat contra
aquella fermat de dret per contrafur denant lo justícia d'Aragó. Per una altra letra
m'à manat vostra senyoria que li trameta còpia del procés de Jacme d'Alibert.
Encara no s'és haüda la dita còpia. De continent com sie haüda serà enviada a
vostra altesa, e per haver-la-hi manaré fer ço que necessari sie ab diligència. E,
senyor molt virtuós, lo dit Jacme d'Alimbert, quant partí de mi aquesta darrera
veguada, se
contenia punt a punt tot lo fet com era passat de la dita marca. E com yo stiga ab
suspita lo dit Jacme haver-se retenguda la dita letra e no haver-la donada a vostra
altesa, a aquella enviu translat de la dita letra interclús dins la present. Axí mateix,
senyor molt poderós, los privilegis de què les ordinacions d'aquesta ciutat fan
menció e los quals vostra altesa havie manat a mi li faés enviar, hé fets cerquar als
jurats de la dita ciutat translat o còpia, dels quals, signada de mà de notari publich,
enviu a vostra altesa ligada ab la present letra. E, senyor molt triümphant, lo Rey
dels cels, per sa infinida clemència, faça viure e regnar longament e pròspera
vostra magnificència ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
dies de noembre del any
Senyor,
lo vostre humil primogènit, príncep de
Gerona, qui besant vostres peus e mans se comana
en vostra gràcia e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, novembre 10. Montblanc.
Accepta el nomenament de Jordán de Acín com a sotsfalconer de la casa del príncep.
Reg. 2.389, fol. 21v; i també reg. 2.406, fol. 30-v.
1414, novembre 10. Saragossa.
Sol·licita instruccions sobre el pagament del salari de l'alcait del castell de Somet a càrrec de
la comunitat d'aldees de Calataiud.
Reg. 2.451, fol. 79v-80.
Molt alt et cetera:
A mi són recorreguts los procuradós de la comunitat de les aldeas de Calatahiú
dients que, com vostra excel·lència, veent que
comunitat paguava cascun any per retinença del castell de Somet era cosa molt
dampnosa a la dita comunitat, haja manat, en lo regiment per ella fet e ordonat
en les dites aldeas ab
del tot e que ne mossén Anthoni Thovià ne Ator Çabata, alcayts asserts del dit
castell, o algun d'ells, puxa o puxen demanar ne haver los dits
Ator, demanant los dits
novellament en nostra audiència per los dits
retinència degués als dits procuradors en e sobre les dites coses provehir, manant
al dit Ator que pus avant d'açò no s'entrametés. Per què, senyor molt alt, vist per
mi açò ésser patrimoni reyal, dubtant provehir-hi en acte algú decisiu sens saber
la intenció que vostra celsitud ha en lo dit fet, hé del·liberat consultar-ne vostra
magnificència, a la qual, notificant les dites coses, humilment supplich que sia de
sa mercé creure al feel conseller meu en Peregrí de Jassá de tot ço e quant a
aquella sobre les dites coses explicarà de ma part, com aquell qui n
informat, e aprés manar a mi ab letra lo que plasent li serà yo faça en lo
dit fet. E, senyor molt virtuós, lo Rey dels cels per la sua infinida clemència faça
viure e regnar longament e pròspera vostra magnificència ab creximent de la sua
reyal corona. Scrita en Çaragoça a
primogenitus.
Probata.
1414, novembre 12. Montblanc.
Li prega que confirme l'exempció de la cena de presència atorgada a la vila de Casp.
Reg. 2.389, fol. 22.
De Casp.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: A humil supplicació dels jurats e
pròmens de la vila de Casp, havem feta gràcia a la dita vila e singulars de aquella
de la cena de presència nostra e vostra, la qual gràcia los havem feta que d'aquí
anant ells no sien tenguts pagar cena en presència de nostra vida e vostra, segons
que en la dita carta de gràcia és largament contengut. E com nós hajam molt a
cor que la dita carta sia per vós conformada e de nou atorgada, pregam-vos que
la dita gràcia conformets e de nou atorguets a vostra vida a la dita vila de Casp. E
de açò, príncep molt car e molt amat primogènit, nos farets pleer molt agradable.
E haja-us, príncep molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua
protecció e guarda. Dada en la vila de Montblanch sots nostre segell secret a
dies de noembre del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
1414, novembre 13. Saragossa.
Dóna notícies sobre la seua salut i la de l'infant Enric.
Reg. 2.449, fol. 122.
1414, novembre 14. Saragossa.
Dóna notícies sobre la seua salut i la de l'infant Enric. Recomana el seu conseller misser Joan
de Funes, pels seus serveis i grans coneixements, i li demana que proveesca el pagament
dels oficials de la casa del príncep, als quals se
Reg. 2.449, fol. 122v.
1414, novembre 14. Saragossa.
Comunica que ha parlat amb Alfonso Enríquez (almirall de Castella), mossén Olfo de Pròxida,
l'ardiaca de l'Alcor i mossén Francesc d'Aranda.
CRD, núm. 1.722; i també reg. 2.449, fol. 123.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A vostra senyoria significh que diluns prop passat aprés dinar entraren ací
l'almirant, mossén Elfo de Pròxida e lo
dimars hic entrà mossén Francesch d'Aranda, los quals tots endessemps han parlat
ab mi de certes coses toquants servey de vostra altesa, e axí mateix dels fets perquè
vostra celsitud los tramet. E vuy de matí, que és dimecres, són partits los
dessús dits almirant, mossén Elfo, e
una letra de vostra altesa de avisament, e lo dit mossén Francesch partirà en
lo dit dia aprés dinar per fer la lur via. Per què, senyor molt alt, a vostra excel·lència
notifich les dites coses per tal que
per la sua infinida clemència, faça viure e regnar longament e pròspera ab creximent
de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
Senyor, lo vostre humil primogènit,
príncep de Gerona, qui besant vostres peus e mans
se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, novembre 15. Montblanc.
Li recomana a Mardonay de La Linda, vassall de l'infant Enric, mestre de Santiago, que torna
a Castella.
Reg. 2.406, fol. 36.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Com Mardonay de la Linda,
vassal del nostro car
Castella a nós per alguns affers tocants molt nostre servir e honor, e ara, de licència
e manaments nostres, lo dit Mardonay se
per vós, pregam-vos hayats lo dit Mardonay favorablement per recomenat, car
cosa serà de què haurem plaer. E haja-us, príncep molt car e molt amat primogènit,
lo Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda. Dada en la vila de Muntblanch
sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
Idem [Johannes]
[Pauli] [Nicholai,] [secretarii].
Probata.
1414, novembre 15. Saragossa.
Atés que ha sabut per mestre Vicent que se
el convoca al seu costat, l'avise amb temps i el proveesca de diners per tal de preparar el
viatge i de pagar les quitacions que deu.
Reg. 2.449, fol. 123-v.
1414, novembre 15. Saragossa.
Demana a la reina que li faça saber la data de la partença del rei cap a València i que
intercedesca perquè el rei li envie els diners.
Reg. 2.449, fol. 123v.
1414, novembre 18. Saragossa.
Recomana el bisbe del Marroc.
CRD, núm. 1.769; i també reg. 2.449, fol. 124.
1414, novembre 18. Saragossa.
Remet a Carles III, rei de Navarra, cartes de Pero Martínez i del doctor Joan Gonzálvez de
Acevedo.
CRD, núm. 1.770; i també reg. 2.449, fol. 124.
1414, novembre 19. Saragossa.
Informa sobre la necessitat de reformar el règim municipal de Saragossa i rebutja les acusacions
de venalitat de la justícia difoses arran les predicacions de mestre Vicent Ferrer als
jueus de Saragossa. Insisteix sobre el procés contra els Avarca.
CRD, núm. 1.279; i també reg. 2.449, fols. 124v-125v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Segons a vostra gran senyoria és ben cert, aquesta ciutat és axí pobra en
comú que a despeses alcunes, encara per poques que sien, supplir no pot sinó per
vies de gits e compartiments, qui són al poble molt congoxoses. On, molt alt senyor,
és necessari, si de vostra mercé és, que los missatgers qui són ab vostre celsitud
per rahó de les ordinacions sobre
breu espatxats, car ultra ço de què
del públich, hi pusque ésser més avant provehit. Supplich donchs, molt virtuós
senyor, a vostra excel·lència que tots ni partida d'ells, sens la conclusió desijada e
imposament del dit nou regiment, vostra altesa revenir no permeta, car seria
engenrrar gran disidència de la provisió e reformació que de vostra altesa speren
aquest poble, e encara seria cosa fort vergonyosa e scandolosa; mes vostra excel·lència
per sa mercé proveescha com breu ab la bona e deguda conclusió, retornant
deçà, aduguen les ordinacions per les quals hajen los habitants en la dita
ciutat repòs e tranquil·litat de què molt freturejen. Part açò, senyor molt poderós,
hé entés que aquí en vostra cort serie dit que yo havia vedat que los juheus no
anassen als sermons de maestre Vincent, e que lo dit maestre haguera dit públicament
en la trona que açò ere stat feyt per diners que a mi o a alcuns de mon
consell serien stats donats. De què, senyor molt excel·lent, yo hé hagut gran desplaer,
que algú sie axí gosat tan gran malvestat levar a mi ni als de mon consell,
de què yo son ben cert que són axí nets d'açò com yo mateix, e majorment en
cosa axí notòria, car és cert, segons ja altra veguada hé scrit a vostra senyoria e
se
sermons e fets-hi venir lo juheus e moros tota veguada que ell ho ha ordonat, e
encara que per ço que un jorn no hi vengueren axí de bona hora com devien, lo
dit maeste Vicent, demanat primer assentiment meu, qui ho lexí volenter a son
arbitre, los condempnà públicament en mil florins e preguà a mi que
executar. E jatsie m'ó repute yo a queacom de càrrech, considerada la misèria de
la aljama, però, per complaure
menut, lus hé manada fer la dita execució, al qual dit maestre Vicent, per ço cor
él s'ó mereix, voldria complaure en tot ço que pusqués honestament. E d'altra
part vaig encercant tota manera que pusch com, sens offendre lo dit maestre
Vicent, escuse los dits juheus de pagar aquesta quantitat. De què vostra senyoria
pot ben conjeturar que yo no vedaria als juheus que no hi venguessen, per no
offendre lo dit maestre, ne cercaria manera com los dits mil florins no
si per diners havia corrompre ma consciència. Per què, senyor molt virtuós,
supplich vostra senyoria que se informe qui foren aquells qui tals coses han
volgut a mi e a mon consell impingir e los ne castich segons ho merexen e de
vostra gran senyoria rahonablement yo deig sperar. E per so cor sé que alcuns
maldients me notaran de extorsions il·lícites, notifich a vostra excel·lència que yo
hé haguts, des que vostra senyoria partí d'ací, de penes peccuniàries per delictes
imposades, solament
ab ajuda de christians la casa de lur pare e los quals, jatsie deguessen ésser punits
en persona, emperò, per ço cor lo pare qui ere ofès renuncià e supplicà per ells,
los hé convertida la pena corporal en peccuniària, a què m'incliné per ço car en
Francesch Ferriol me dix que aytal n'era la intenció vostra, e axí mateix ho dix al
bisbe de Leó un seu secretari qui derrerament partí de vostra cort, dels quals hé
haguts solament
lo qual vinent de juhí dels majordoms de mercaders, no gayre luny d'ells
e en sa vista acometé un altre, lo qual ell havia fet clamar a juhí denant ells e lo
qual, considerat que, segons opinió dels foristes, yo no podia punir personalment,
condempní en
florins.
moro en
no u negaren, hé haguts los dits
no ha pervengut de emolument al món, e aquests creech haver aguts justament, e
no havent-los cuydaria haver peccat en no punir los delictes en qualque manera,
pus que no torn en venalitat de justícia. Més, molt poderós senyor, certifich
vostra majestat que ací és pres un convers de Calatahiú, lo qual se diu que ab
metzines ha morts alguns, contre
versemblants que yo
admetre
més que, si proves no se
disposició divinal qui, si ver és, en temps esdevenidor ho adurà a deguda punició,
que no que a present, si és innocent, fos agreujat en sos béns, o si és culpat fos
quitat e absolt per peccúnia. Aquestes coses, molt alt senyor, notifich a vostra
magnificència, per ço com hé oÿt que alguns volen a mi e ma cort impingir que
entench en extorsions de peccúnies e que vostra excel·lència veje e sàpie manifestament
ço que n'és. D'aquests dies, senyor molt triümphant, scrisquí largament
a vostra altesa en quin punt stan los fets de Ruy Pérez e Giralt Avarqua e de certs
dubtes que envés les coses a mi per vostra senyoria manades en los dits fets me
occorrien, de què resposta alguna no hé haguda, per què a vostra altesa supplich
me
vostra altesa haver Stevan, porter d'aquella, portador de la present, per recomanat.
E serà cosa, molt excel·lent senyor, que tindré a gràcia a vostra magnificència, la
qual lo Rey dels cels per la sua infinida clemència faça viure e regnar longament
e pròspera ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
noembre del any
Senyor, lo vostre humil primogènit, príncep de Gerona,
qui besant vostres peus e mans se
comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
que sant Vicens continuava in Çaragoça als moros, jueus, y véu-se lo molt
respecte que li tenia dit primogènit y tots. Nohembre 1414.
1414, novembre 20. Montblanc.
Sol·licita novament el procés contra Jaume de Lambert, atés que han enviat un d'equivocat.
Reg. 2.406, fol. 42-v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Reebuda havem vostra letra e lo
procés que
responent-vos que lo procés que nós demenam no és aquest que
ans és lo procés que és stat fet denant lo justícia d'Aragó abans del otorgament
de la dita marcha on fon request lo justícia que exeguís les letres dels jutges
comunes dels regnes d'Aragó e de Castella, e lo rey en Martí, oncle nostre, de
loable memòria, manà al justícia ab ses letres que sobre lo dit fet fes justícia, e en
lo qual procés lo justícia se escusave per raó de certes adjudicacions a ell presentades.
Al qual procés se refferexen les rahons que en la letra que
contengudes, e per aquell veurem si ha culpa alguna del dit justícia o altres perquè
la dita marcha sia atorgada, o si les rahons que en vostra letra són stades espressades
poden la sobredita execució de marcha empetxar. Per què us pregam
que
saber que és lo original. E haja-us, príncep molt car e molt amat primogènit, lo
Spirit Sant en sa contínua protecció e guarda. Dada en la vila de Muntblanch sots
nostre segell secret a
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit mihi
Paulo Nicholai. Probata.
1414, novembre 20. Montblanc.
Dóna instruccions sobre el cas dels Avarca.
Reg. 2.406, fol. 42v-43.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Vostra letra havem reebuda
sobre
Pérez sia donat a bones e segures fermançes e els sien restituïts los béns entegrament,
e Guiralt sia detengut segons és, e diligentment fets procehir en la causa,
car puys notori és que ab acordada pensa lo crim fon perpetrat, no pot ésser no
se
crim e prosequció de aquell, renunciar a tot fur, privilegis e libertats, e que nós
absolutament puxam procehir contra ells per justícia, ans plau que lo procés per
rahó de la falsa moneda e los anentaments los sien cancel·lats. En aquell cap hon
diets que per part de García Caxal vos és stada presentada una letra, emperò, que
tant com toque la execució per certa quantitat que
conté en sa suplicació, no s'í pot procehir en vostra audiència per ço com hi és
stat fermat de dret, vos responem que nostra intenció és que si per la ferma de
dret, no y podets anentar, que dels béns que vós havets a vostres mans façats al dit
García contentar a la dita quantitat, justícia migençant. E haja-us, príncep molt
car et cetera. Dada en la vila de Muntblanch sots nostre segell secret a
noembre del any
Probata.
1414, novembre 21. Saragossa.
Remet una carta del doctor Joan Gonzálvez de Acevedo sobre la negociació amb Carles
rei de Navarra.
CRD, núm. 1.823.
1414, novembre 24. Montblanc.
Li comunica que ha nomenat Antoni de Mengutxo, germà de l'abat de Poblet, com a ajudant
de cambra del príncep.
Reg. 2.389, fols. 35.
1414, novembre 24. Morella.
Li mana que intervinga per lliurar un carregament de draps i robes destinats al rei i requisat
pels collidors del General de Fraga.
Reg. 2.406, fol. 46.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Nós fahíem venir del regne de
Castella dues peces de grana e
peça de duay negre, e
una çamarra de vestir, e havien manat portar-ho en lo regne de València, e lo
adzembler qui portave les dites robes, per ignorància e bestialitat, aportarve-ho así
a nós, e pessant per Fraga, los cullidors del general de Fraga han preses e avirades
les dites nostres robes, dient dient
haurien a pagar lo General. Per què, atenent que açò és stat arrod de adzembler,
vos pregam que de continent vós façats venir en Ramon de Casaldàguila e digats-li
les dites coses, que de continent scriva als dits cullidors tornen e restituesquen
les dites robes al dit nostre adzembler, per ço que partint d'aquí les se
puxa portar a València, segons ja li era stat menat. Dada en la vila de Morella sots
nostre segell secret a
Ferdinandus.
Similis litera mutatis mutandis fuit expedita directa episcopo Legionis.
Item alia similis
de continent scrivats als dits cullidors que tornen e restituesquen les dites robes al
dit nostre adzembler, per ço que partint del dit loch de Fraga se puxa tornar a
València et cetera.
Probata.
1414, novembre 25. Montblanc.
Sobre la donació dels béns que foren de mossén Martín López de Lanuza a la seua filla
Violante i a Álvaro Garavito, amb motiu del seu matrimoni.
Reg. 2.389, fol. 31v.
Álvaro Garavito.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Nós, per contemplació del
matrimoni fet de volentat e ordinació nostra entre Álvaro Garavito e Yolant, donzella,
filla de mossén Martín López de Lanuça,
López, muller sua, havem feta donació e concessió als dits Álvaro e Violant de
totes viles, lochs, censals, cases, heretats, possessions e altres béns que foren del dit
mossén Martí, ab la qual donació havem provehit que la dita dona na Elvira haye
e tenga de sa vida per dret de viduhitat aquells
mossén Martí reebia sobre Castellot de las Cuevas e algunas cosas o proprietats
que són en la ciutat de Çaragoça, e les heretats que són en la orta o territori de la
dita ciutat e altres coses, segons veurets pus clarament en la dita donació. E com
nós vullam que los dits Álvaro e Violant e Alvira López hayen plena possessió de
tots los dits béns segons que són contenguts en la dita donació, pregam-vos e
volem que de continent e sens altra dilació e consultació, tots plets e qüestions
foragitades sens comport ne donant orella a contrasts alcuns, manets los dits
Álvaro e Yolant o lur procurador e la dona na Elvira metrà en possessió de tots
los béns demunt dits segons forma de la dita donació, foragitats qualsevol comissions,
axí per rahó del fisch com altres, e tots altres detenidors dels dits béns; e
no
de certs dampnatges en alscuns olivars, vinyes, cases e béns altres lurs donats, los
façats fer presta e expetxada justícia, per manera que d'ací avant no hayen per res
de açò recórrer a nós. E açò per res no mudets o dilatets com nós vullam de certa
sciència e deliberadament que así
primogènit, tot temps en vostra guarda l'Espirit Sant. Dada en la vila de Muntblanch
sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
1414, novembre 26. Saragossa.
Recomanació a favor de mossén Ramon de Mur, batlle general d'Aragó.
Reg. 2.451, fol. 82v.
1414, novembre 27. Montblanc.
Li comunica que ha nomenat Narcís de Sant Dionís com a boteller del príncep, en substitució
de Joan Janer.
Reg. 2.389, fols. 34v- 35.
1414, novembre 28. Montblanc.
Accepta el nomenament de Sancho Pérez de Lizarazo com a fill de cavaller d'honor de la
casa del príncep.
Reg. 2.389, fol. 34v.
1414, novembre 28. Montblanc.
Instruccions sobre la venda de censals de la comunitat d'aldees de Daroca.
Reg. 2.399, fol. 148v.
Príncep muy caro e muy amado primogénito: Como nos, per supplir a
algunes necessidades nuestras, entendamos emprear la comunidat de las aldeas de
Darocha que vendan censales daquí a en quantidat de
evicción de la ditas aldeas e quitar aquellas daquí a certo tiempo, enviamos con
procuración e poder bastant a obligar las demandas nuestras ordinarias que
havemos sobre la comunidat de las ditas aldeas e otras cosas al fiel scrivano de
ración de casa nuestra en Nicholau de Biota. E creemos que qui los ditos censales
comprará querrán semblant seguredat de vos como la nuestra. Por tanto, vos
rogamos que encontinent firmedes otra semblant procuración e poder como el
nuestro, el qual el dito nuestro scrivano lieva e vos mostrará. E assí sobre las cosas
dessús ditas como sobre algunos lugares qui han firmado de dreyto denant del
justicia d'Aragó no queriendo pagar en las demandas de la nuestra bien aventurada
coronación, havemos informado largamente de nuestra intención al dito
nuestro scrivano de ración, al qual creades de todo aquello que sobre las ditas
cosas de part nuestra vos dirá. E haja-us, príncep muy caro e muy amado primogénito,
el Santo Spírito en su continua protección e guarda. Dada en la villa de
Muntblanch diús nuestro siello menor a
natividat de nuestro Senyor
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
Probata.
1414, novembre 29. Montblanc.
Recomanació a favor de Jaume de Luna, jueu convers, per a l'ofici de corredor d'orella de
Saragossa.
Reg. 2.389, fols. 35.
1414, novembre 29. Montblanc.
Ordena que impartesca justícia en el cas d'un robatori comés en el palau de l'Aljaferia (Saragossa)
a un "regatón" de l'infant Joan.
Reg. 2.389, fol. 35v.
Del
Príncep molt car e molt amat primogènit: Havem novament entés que, fet
l'altre dia un furt de diners e altres coses dins la nostra Aljafaria a un
molt car e molt amat nostre segongènit lo infant don Johan e altres, vós, a lur
querimònia, manàs pendre alguns suspitosos en lo dit furt e, aquells presos, comenàs
la causa a micer Johan de Funes e Hénego de Bolea, juristes e doctors de leys,
los quals, inprenents la dita causa, perquè los presos de pla ço no confessan lo
delicte, no volen procehir més avant en lo dict delicte, segons justícia ho requer.
Per tant, havents sobiran desig que los delictes e malfeytors de aquells no passen
sens pena, havem provehit que, en cercar la veritat de aquest fet, se procehesca
segons per justícia serà fahedor açò, que la veritat se puscha trobar e fer ço que
fer-se
al·legacions los malls passen impunits, açò que de aquesta matexa causa no
hajam pus querimònia. E axí matex de açò scrivim als dits micer Johan e Hénego
que de açò fàçan ço que vós li manarets e
car e molt amat primogènit, la Santa Trinitat en vostra contínua protecció e
guarda. Dada en la
noembre del any
Dominus rex signatam
misit expediendam. Probata.
1414, desembre 1. Saragossa.
Recomana Joan Sobiran, capellà de l'infant, per a un benefici al castell de Perpinyà, vacant
per la mort de Jaume Loreta.
Reg. 2.451, fol. 84v.
1414, desembre 4. Montblanc.
Mana que afavoresca la conversió de Bonafilla, jueva de Saragossa, filla de Vidal de la
Cavallería.
Reg. 2.389, fol. 38v-39.
Per Bonafilla, juÿa.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Com nós siam informats que
una fadrina appellada Bonafilla, filla de Vidal de la Cavallaría,
la ciutat de Çaragoça, e de Reyna, haja sana e bona intenció e inclinació venir a
la sancta fe cathòlica, emperò, indurida e instigada per la pertinàcia de la dita
Reyna, mara sua, en poder de la qual la dita fadrina a present està, és lunyada e
retreta de no poder metre en obra la dita sua sancta e bona intenció, com stant
en poder de la dita sa mara no sia en sa plena libertat seguir la carrera de veritat e
venir al sant babtisme. Per què nós, desijants la conversió de la dita donzella e volents
aquella deduhir en ça mera libertat per tal que puga elegir e pendre la via
cathòlica, a la qual som obligats obrir la porta tant com en nós sia a tota ànima
aberrada e devida, vos pregam e encarregam que de continent façats pendre la
dita donzella e traure-la de casa de la dita ça mara, e menar a casa de Gaspar de la
Cavallería, son oncle, com siam informats lo dit Gaspar ésser son oncle e son
tudor, e rahonablement deu star en son poder, e aquí arrestats e menets ab bones
penes star aquelle per alcun temps, dins lo qual haja plenament deliberar e líberament
exprimir son propòsit e sa intenció, prohibint a la dita sa mara e a totes
altres qui juheus sien no conversen ab la dita donzella, per ço que ab machinoses
induccions e persuasions no la retraguen de bé e cathòlicament obrar. E si lo dit
Gaspar pendrà manera que la dita fadrina vinga en son poder, pregam-vos que no
permetats que li sia feta alguna oppressió o contrast o anantament contra ell, ans,
favorint-li, donets tota manera, favor e lochs possibles. E si officials o altres singulars
d'aquexa ciutat volien perturbar o inquietar lo dit Gaspar per la dita rahó, vos
pregam que no y donets loch, ans ho feçats tot revocar, no permetent al dit
Gaspar a instància de quisvulla, per occasió del dit negoci, ésser inquietat ni en
alguna manera molestat, ans vos hi mostrets molt favorable, com lo dit Gaspar fa
e insta totes les dites coses de expressa voluntat e manaments nostres. Certificants-vos,
príncep molt car e molt amat primogènit, que, ultra lo mèrit que
haurets de Déu, nos en farets pleer molt singular. E sia, príncep molt car e molt
amat primogènit, lo Sant Spirit en vostra contínua guarda. Dada en la vila de
Muntblanch sots nostre segell secret a
Dominus vicecancellarius
mandato regio facto
ad relacionem. Pauli Nicholai,
secretarii.
Probata.
1414, desembre 4. Montblanc.
Li remet un contracte de venda entre el rei i Joan Ramon Folc de Cardona,
comte de Cardona, perquè el signe.
Reg. 2.406, fol. 60v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Sobre lo contracte de certa
venda fermat entre nós e lo comte de Cardona, en lo qual lo dit comte vol vostra
ferma e consentiment, trametem aquí a vós, per stipular e pendre la dita ferma de
vós, lo feel scrivà nostre en Pere Suau. Per ço us pregam que, tantost com lo dit
scrivà nostre sia aquí arribat, façats en poder seu la dita ferma e prestets los dits
consentiments largament e bastant, segons és necessari e lo dit scrivà vos dirà de
part nostra. E açò per res no dilatets, car tota cuyta és gran lagui. E sia, príncep
molt car e molt amat primogènit, vostra guarda e protecció l'Espirit Sant. Dada
en Muntblanch sots nostre segell secret a
Idem [Dominus] [rex] [mandavit] [mihi] [Paulo] [Nicholai.]
1414, desembre 7. Montblanc.
Li encomana que reba el sagrament i homenatge de mossén Ramon de Mur, batlle general
d'Aragó, pel castell de Loarre.
Reg. 2.388, fol. 61v.
1414, desembre 7. Montblanc.
Li envia uns contractes de venda establerts entre el rei, Joan Ramon Folc de Cardona, comte
de Cardona, i l'abat de Poblet perquè els signe.
Reg. 2.405, fol. 60.
1414, desembre 8. Saragossa.
Credencial a favor de Francesc Ferriol, que el príncep envia davant el rei perquè tracte diversos
assumptes relatius a les necessitats de sa casa i als jueus i moros d'Aragó.
Reg. 2.449, fol. 126.
1414, desembre 10. Saragossa.
Recomana Francesc Ferriol per a l'ofici d'escrivà de ració de sa casa, vacant pel nomenament
d'Andreu Guardiola com a tresorer del regne de Sicília.
Reg. 2.451, fol. 87-v.
1414, desembre 11. Cambrils.
Li envia resolucions sobre diverses matèries: ordinacions de Saragossa, deutes de la ciutat i
d'altres.
Reg. 2.405, fol. 64-v.
Lo rey
Príncep molt car et cetera: Aprés que reebem per en Pelegrín de Jassá les
ordinacions sobre la reformació e bon regiment de la ciutat de Çaragoça, per vós
a nós trameses, jatsia hi hajam fet entendre contínuament, emperò, per la gran
occupació de diversos e grans afers que
spachament e conclusió fins hara, que aquelles, per lo dit en Pelegrí vistes e corregides
en nostre consell e promulgades e publicades, vos trametem ab la present,
emsems ab una comissió que per aquest any vós retrats los officials, e ab nòmina
de aquells que als dits officis nos semblan ydòneus e suficients ací interclusa. Per
què, axí sobre certes monicions que als dits officials jurisdiccionals, jurats e altres
per vós constituïdors nos sembla que per vós deuen ésser fetes, com encara sobre
cert deute per aquexa ciutat degut, segons se diu, a
la satisfació del feel scrivà nostre en Martí Dangusolis, Marquo de Godos e altres
qui han treballat en los dits affers, havem informat largament lo dit en Pelegrí de
nostra intenció, manants e pregants-vos que en e sobre les dites coses donets al
dit en Pelegrí plena fe e creença, fahent-ho deduyr efectualment en exequció, axí
com se pertany. E haja-us, príncep et cetera. Dada en lo loch de Cambrils a
dies de deembre del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
1414, desembre 14. Saragossa.
Recomana Joan Àlvarez Fierro, criat del bisbe de Zamora, com a porter de la reina, ofici
vacant per la mort de Martí García.
Reg. 2.451, fol. 89v.
1414, desembre 16. Saragossa.
Recomana mossén Alfonso Ferrández de las Ossas per a una comanda de l'Orde de Santiago.
Reg. 2.449, fol. 130v.
Molt alt et cetera:
Vostra excel·lent senyoria sap bé los serveys a ella fets en temps passat per
mossén Alfonso Ferrández de las Ossas, cavaller, e los serveys axí meteix que la
muller d'aquell ha a mi fets en puerícia, en aletar-me e criar. Per què, senyor molt
poderós, com lo dit mossén Alfonso no sia opulent, segons mereix, en béns
temporals e vostra altesa li sia tenguda per les dites raons, e yo axí mateix, procurar-li
bé e honor, a vostra celsitud humilment supplich que sia sa mercé
d'aquella al dit mossén Alfonso manar ésser donada una comanda del orde de
Sent Yago decent a sa condició e stat. E açò, senyor molt virtuós, serà cosa la qual
tindré yo a gràcia a vostra magnificència, la qual nostre senyor Déus per la sua
infinida clemència faça viure e regnar longament e pròspera ab creximent de la
sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
Dominus princeps mandavit
michi Petro Companyoni.
Probata.
1414, desembre 16. Saragossa.
Sol·licita que ordene a Guillem Ferrer, antic oficial de la Tresoreria de la reina Violant, que
entregue dos capbreus compilats sobre les vendes i drets reals.
CRD, núm. 1.508; i també reg. 2.449, fol. 131-v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Jassia yo, sabent dos libres o capbreus conpilats sobre les rendes e drets
reyals, a on e en poder de quals persones stan empenyorades o ocupades, ésser en
poder d'en Guillem Ferrer, olim de la tresoreria de la reyna dona Yolant, de la
ciutat de València habitador, al qual en Berenguer de Cortilles,
de la dita reyna, los havia comanats, per servir-ne vostra senyoria hagués tramés
en Berenguer de Cortills, fill e hereu del dit Berenguer,
per haver e recobrar-ne los dits dos libres. Emperò, lo dit Guillem, metent lo dit
Berenguer en dilacions e al·legant ell ésser occupat per affers de vostra excel·lència,
respòs-li que aquells no li podia liurar ne donar. Per què, senyor molt alt, com
los dits dos libres sien molt necessaris a vostra celsitud e a mi, per conseguir a
aquells humilment supplich que sia de sa merçé manar al dit Guillem que los dits
dos libres de continent meta en poder de aquella, o liure a aquella persona a la
qual manarà e ordonarà vostra magnificència, la qual nostre senyor Déus per
la sua infinida clemència faça viure e regnar longament e pròspera ab creximent
de la sua reyal corona. Scrita en Çaragoça a
Senyor,
lo vostre humil primogènit, príncep de
Gerona, qui besant vostres peus e mans
se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
fuit
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, desembre 17. Morvedre.
Li encomana que li envie informació sobre un algutzir d'Osca que han alliberat, que allibere
als jueus de Saragossa condemnats per no anar als sermons de Vicent Ferrer i que castigue
els Cerdán.
Reg. 2.387, fols. 67v-68.
Príncep molt car e molt amat primogènit: Recorda
capità de la ciutat de Osca, de ordinació e manament nostres, tenia pres un seu
alguatzir qui havia soltat certs presos, e ara havem entés que lo dit alguatzir és
fora de la presó, per què us pregam de continent vos informets com ne en quina
forma lo dit algutzir és stat deliurat e la dita informació tantost nos tramatets.
Çaragoça per ço com falliren una jornada de no venir tan prest com era mester
al prehich de mestre Vicent, e foren, de licència vostra, comdempnats per lo dit
maestre Vicent en mil florins. Per què us manam que, si axí és, per ço que la dita
aljama és en moltes maneres afligida, façats ab lo dit mestre Vicent que, ab
paciència e benivolència sua, los dits juheus, per la dita rahó, sían relexats de la
presó. Axí mateix provehits, segons en Palagrín de Jassá vos deu haver dit de
nostra part, en fer càstich del fet dels Cerdans abans que partiscats, e no u
dissimulets pus, car ja la dissimulació vos dóna càrrech que tal fet sia vist passar
sens deguda pena, e lo càstich sia axí en les persones per justícia, si
com en béns. E diu-se que hi és lo loch de la Çayda e d'en Johan de Linyán, en
la botiga d'en Casaldàguila bé
porets ésser pus larch e cert informat. D'en Jayme Cerdán informat-vos si hi és
culpable, e si no u és porà venir per acompanyar-vos. E sia lo Sant Spirit, príncep
molt car e molt amat primogènit, en vostra contínua protecció e guarda. Dada en
la vila de Morvedra sots nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1414, desembre 17. Saragossa.
Li remet dos missatgers de la vila d'Aranda (Castella) perquè proveesca les seues peticions.
CRD, núm. 1.749; i també reg. 2.449, fol. 131.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Pero Garcés e Alfonso Ferández, vehins de la vila d'Aranda, del regne de
Castella, són venguts per missatgers a mi, sobre alguns affers tocants grantment
interés del bon stament de la dita villa lus provehís per benefici del públich
d'aquella vila. Per què, senyor molt alt, com yo a present no haja facultat ne
poder algú de provehir sobre
trameta yo a vostra celsitud, a aquella humilment supplich que sia mercé d'aquella
oir benignament e graciosa los dits Pero Garcés e Alfonso Ferándiz e, a utilitat
e profit de la dita vil·la e del públich d'aquella, provehir a ells, segons que a vostra
senyoria serà plasent, sobre los dits affers a ells recomptedors largament per ells
com a missatgers ja dits. E açò, senyor molt poderós, serà cosa la qual tindré a
gràcia a vostra magnificència, la qual nostre senyor Déus, per la sua infinida clemència,
faça viure e regnar longament e pròspera vós ab creximent de la sua reyal
corona. Scrita en Çaragoça a
[...]
Senyor, lo vostre humil primogènit, príncep
de Gerona, qui besant vostres peus e mans
se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1414, desembre 22. València.
Contesta els seus memorials sobre les conversions dels jueus, mana que protegesca les jueries
d'Aragó i acredita Francesc de Ferriol, de la Tresoreria reial.
Reg. 2.406, fol. 67.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Ací és stat a nós lo feel de nostra
tresoreria en Francesch Ferriol ab certs memorials vostres e ha splicades a nós les
coses en aquells contengudes, e és nostra intenció que les aljames dels juheus
d'aqueix regne sien preservades e guardades de tot sinistre e scàndol, e no
feta força ni storció alguna indirectament per ells tornar-se a la fe cathòlica, mes
que tots aquells qui convertir-se volran, per lur bona devoció e per lur bon grat,
sien per vós fevorits, e los qui volran romandre juheus romendran segons les
ordinacions que nós havem concordades e concordarem ab nostre senyor lo papa.
E volem que per vós sia feta una salvaguarda e protecció general a les dites
aljames, e més sia per vós feta recomendació als governador, justícia d'Aragó, al
çalmedina e als jurats de la ciutat de Çaragoça, e als altres justícia, jurats e oficials
de les ciutats, viles e lochs nostres reyals e altres, per conservació de les rendes e
drets nostres que nós havem sobre les dites aljames en lo dit regne d'Aragó
situades. Dels altres fets tocants a vós e açò que vós havets mester per espedició
dels negocis de vostra cort juxta forma del memorial per vós a nós tramés, nós ne
havem informat largament de nostra intenció lo dit Francesch Ferriol, al qual
dats fe e crehença a lo que ell vos en dirà de part nostra. E sia, príncep molt car e
molt amat primogènit, lo Sant Spirit en vostra contínua protecció e guarda. Dada
en València a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1414, desembre 22. València.
Reitera la seua petició perquè li remeta el procés de Jaume de Lambert.
Reg. 2.407, fol. 124.
1414, desembre 25. València.
El convoca urgentment a la seua presència en acabar les festes.
Reg. 2.407, fol. 124v.
1414, desembre 28. València.
Dóna instruccions per al compliment dels acords del matrimoni entre l'infant Enric i la
infanta Isabel, filla del rei de Navarra.
Reg. 2.407, fol. 126.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Segons per
l'
fill l'infant don Anrich, mestre de Sentiago, frare vostre, e l'infanta dona
Isabel, filla del rey de Navarra, per lo qual havem trameses nostres ambaxadors al
dit rey de Navarra, se poria seguir que lo dit rey de Navarra no permetria que lo
sposori dels dits car fill nostre e filla sua se complís per procurador, ans lo dit
infant per ventura haurà anar là personalment, e per aquesta rahó volíem e volem
que
ço que si los dits nostros embaxadors li scriuran lo dit rey de Navarra no voler
que procurador, ans lo dit infant don Enrich personalment, fassen lo dit sposori,
lo dit infant sia prest de anar e vaje allà per fer lo dit sposori. Per ço us pregam
que vós, jaquint lo dit frare vostre en aquexa ciutat, prestament, segons ja us
havem scrit, vos en vingats, car nós scrivim alguns nobles e cavallers d'aqueix
regne que, en cas que lo dit vostre frare haja anar en Navarra que
ab aquells e ab los de sa cort porà anar per fer lo dit sposori, segons dessús és dit.
E haje-us, príncep molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua
guarda e protecció. Dada en la ciutat de València sots nostre segell secret a
dies de deembre del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1414, desembre 28. València.
Dóna instruccions per al compliment dels acords del matrimoni entre l'infant Enric i la
infanta Isabel, filla del rei de Navarra.
Reg. 2.407, fol. 126-v.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: Nós havem del·liberat que vós romangats e
aturets en aquexa ciutat per algun temps, dins lo qual los ambaxadors tremesos
per nós al rey de Navarra sobre lo vostre matrimoni e de la infanta dona Ysabel,
filla del dit rey de Navarra, vos hauran scrit, si serà necessari, que vós personalment
anets allà per fer l'esposori e complir altres coses, o si se podrà fer per
procurador, per què us manam que aturets en aquexa ciutat tant e tan longament
fins siats cert de vós anar o no en lo dit regne. E si los dits ambaxadors nostres
vos scriuran que anets là, manam-vos que sens dilació hi anets e sens altres solemnitats,
e fassats lo sposori e altres coses segons serà necessari. Car nós scrivim a
alguns nobles e cavallers d'aqueix regne que, si serà cas que vos hi hajats anar, que
us acompanyen e axí ab los de vostra cort e ab ells podrets anar e serets bé
acompanyat. E haje-us, molt car e molt amat fill, en sa guarda e protecció l'Espirit
Sant. Dada en València sots nostre segell secret a
any
Dominus rex mandavit
michi Paulo Nicholai. Probata.
[...]
Al venerable religiós nostre molt car e molt amat fill don Enrich, mestre de
Sant Yago.
1414, desembre 30. Saragossa.
Sol·licita diners per tal d'organitzar el seu viatge i el de l'infant Enric i demana instruccions per al procés dels Avarca, per al de Jaume de Lambert i per a d'altres.
CRD, núm. 2.814; i també reg. 2.449, fols. 132v-133.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De vostra excel·lència hé rebuda una letra per la qual mana a mi que de
continent, passades festes, partesca d'aquesta ciutat e me
València. E, senyor molt alt, segons a vostra altesa hé ja notificat per en Francesch
Ferriol, per aturar deçà e molt més per partir hic, a mi és necessari haver diners
per quitar la mia gent, que hic és fort endeudada, e encara per suplir a les mies
necessitats. Per què, senyor molt virtuós, a vostra celsitud humilment supplich
que aquella hi proveesca segons a mi és necessari, per ço que prestament, segons
lo manament de vostra senyoria, yo pusqua ésser ab vostra altesa, a la qual plàcia
scriure a mi sa voluntat del ínclit infant don Enrich de Aragó e de Sicília, maestre
de Sant Yago, frare meu molt car, si se
de aquests fets de Navarra vostra celsitud ordena que atur deçà, car duptós ne
stich per ço car en la dita letra no se
supplich a vostra senyoria que sia de sa mercé scriure a mi que ordonarà yo faça
de Guiralt Avarqua, lo qual tinch pres, si
puix yo partesca d'aquest regne, segons per fur fer-ho deig, o si vostra majestat
ordenarà si deje servar qualque altra manera, car no pot romandre axí com
ara sta. Axí mateix plàcia a vostra excel·lència ordonar si aquel hom qui fon pres
en Oruenya e ara lo té ací lo venerable pare en Christ lo bisbe de Leó, canceller
meu amat, e appar hom de poca valor, pobre e de poc recapte, serà liurat reduïts
primer sos dits en scrits e que serà fet d'ell. E senyor molt triümphant, lo Rey
dels cels per la sua infinida clemència faça viure e regnar longament e pròspera
vostra magnificència ab creximent de la sua real corona. Scrita en Çaragoça a
Senyor,
lo vostre humil primogènit, príncep de
Gerona, qui besant vostres peus e mans
se comana en vostra gràcia e benedicció.
[...]
Senyor molt alt: ara en aquest punt hé hagut l'original procés e
de aquell, de la marca de Jayme d'Alimbert, de poder de
aquell havia tengut e tenia abçegat per força que li
molt alt, los dits original procés e translats ligats ab la present enviu yo a vostra
excel·lència, bé que
Scrita axí com dessús.
a leguiar-lo sinó que vostra senyoria me ha reprès com tant lo trigava enviar.
[...]
senyor meu molt car, lo senyor rey.
1415, gener 2. Saragossa.
L'informa sobre les darreres actuacions fetes en l'assumpte dels Cerdán.
Reg. 2.449, fol. 133v-134.
DEL REI FERRAN AL PRÍNCEP ALFONS
1415, gener 3. València.
Dóna les instruccions que el príncep demanava en la carta del 30 de desembre de 1414.
Reg. 2.407, fol. 129v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Vostra letra, feta en Çaragoça a
E primerament, sobre la aturada e partida de nostre car fill lo maestre de Sent
Yago, frare vostre, que, segons ja per altres letres nostres, les quals crehem hajats ja
reebudes, vos havem scrit, nostra intenció és e volem que lo dit maestre romangue
en aquexa ciutat sobre los fets de Navarra e que vós prestament vos en
vingats. En ço que diets del home qui sta pres en poder del bisbe de Leó, vos
responem manants-vos que lo dit home, sots feels guardes, façats venir ab vós.
apuntat en la manera que és necessari, los metats en poder del portantveus de
governador en aqueix regne, encarragant e menant-li expressament que, segons
mèrits del dit procés e trobarà per justícia, proceescha per forma que, si lo crim
ten enorme de què és delat se trobarà, no romanga impunit. Axí matex vos certificam
que havem reebut lo procés de Jacme de Alambert en la dita vostra letra
mencionat, e hauríem plaer que, si altre n'í ha o altra informació, la féssets venir.
Sobre los diners que demenats per a vostra cort, aquí deu ésser ja arribat en Francesch
Ferriol, qui sobre los dits diners e altres coses va plenament instruhit. E
haje-us, príncep molt car e molt amat primogènit, en sa guarda e protecció lo
Sant Spirit. Dada en València sots nostre segell secret a
visitar son bisbat, nós li rescrivim que hi vaye, e vós partits de continent, car lo
portantveus de governador en aquex regne e lo batle general e alguns altres a qui
havem scrit vos acompanyaran fins a Terol, e de hi ençà vos acompanyaran mossén
Johan Ferrández de Heredia e alguns altres a qui n'avem ja scrit ab diverses
letres. Dada com dessús.
Johannes
regio facto ad relationem Pauli
Nicholai, secretarii. Probata.
DEL REI FERRAN AL PRÍNCEP ALFONS
1415, gener 3. València.
Li mana que passe per Calataiud per revisar els comptes del municipi.
Reg. 2.407, fol. 130v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Ab no poques clamós nos és
stada donada per part de alguns de la ciutat de Calatahiú una supplicació, la qual
vos enviam interclusa en la present, per la qual vos pregam e manam que, partint
de aquexa ciutat per venir a nós, passets per la dita ciutat, e abans de totes coses,
hajats a vostres mans los libres de majordoms e altres qui hayen regir béns de la
universitat, e aquells per una bona e fiable persona fets regonéxer e levar los
comptes diligentment, e que, de tot ço que
sia feta rigorosa e presta exequció. E haxí matex hajats los libres dels justícies
e scrivans de aquells, per ço que
que s'í trobarà fraudulosament fet o ommés fer, fets justícia rigorosa per forma
que los presents e esdevenidors en la pena de aquells prénan eximpli. E no
fets regonéxer quins càrrechs ha la ciutat, e com se poran pagar, e que fos
gitat un onzé o altre semblant dret ab que les altres rendes de la universitat se
paguen los càrrechs e deutes, e que y romanguen qualque cosa per quitar. E açò
sia comanat a dues bones, fiables e abonades persones, e que los curadors sien
amonestats reduéscan a açò que la universitat puxa suportar, car axí ho havem
trobat se deu fer per justícia, e en Fraga e en altres universitats. E si per ventura a
exequció de les dites coses vos contrestaven furs o altres coses, ginyats que lo
consell de la universitat vos en dó poder, car fer-ho han sens alcuna dificultat. E
sobre totes les dites coses prestament passant per la dita ciutat, la quall som
informats és en gran decorriment per causa de les dites coses. E sia, príncep et
cetera. Dada en València a
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
DEL PRÍNCEP ALFONS AL REI FERRAN
1415, gener 3. Saragossa.
Credencial a favor de Guillem de Vich, cambrer del príncep, perquè prepare l'entrada del rei a
València.
CRD, núm. 938; i també reg. 2.449, fol. 135.
DEL REI FERRAN AL PRÍNCEP ALFONS
1415, gener 4. València.
Li mana que ajorne la seua anada a Calataiud perquè hi ha epidèmia.
Reg. 2.405, fol. 69v-70.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Segons per altres letres vos
havem manat e scrit, nós volem que vós, venint e partint prestament de Çaragoça,
passets por la ciutat de Calatahiú e que façats aquí algunes actes toquants
benavenir e profit de la dita ciutat e dels singulars de aquella, segons en la dita
letra és largament contengut. Mas, per ço com nos han dit que en la dita ciutat se
moren e no y ha bona sanitat, manam-vos que no entrets en la dita ciutat ne en
altre loch hon haje malalties, mas aturats-vos en qualque aldeya de la dita ciutat
hon haja bona sanitat, e aquí spatxadament fets los actes que per nós, segons dit
és, vos són manats. E puys, tantost e sens dilació venits ací a nós, segons vos
havem per altres letres scrit. E haja-us, príncep molt car e molt amat primogènit,
en sa guarda e protecció l'Espirit Sant. Dada en València sots nostre segell secret a
Johannes
facto per Paulum Nicholay, secretarium. Probata.
DEL REI FERRAN AL PRÍNCEP ALFONS
1415, gener 5. València.
Mana que, una vegada arribe a Calataiud, i a càrrec del municipi, pague al portador d'aquesta
carta (el nom del qual no s'especifica) les despeses que el seu servei a la Corona li haja
produït.
Reg. 2.387, fol. 72.
DEL REI FERRAN A L'INFANT ENRIC
1415, gener 6. València.
El convoca a la seua presència.
Reg. 2.406, fol. 83v.
aturássedes assí por los affers de Navarra, agora vos mandamos que, no contrastants
las ditas nostras letras, vingades a nos con el príncep de Gerona, vuestro
hermano. E en aquesto no posedes dubdo alguno, como así hayamos ordenado
sea feyto. E háyavos, muy caro e muy amado fillo, el Santo Spírito en su continua
protección e guarda. Dada en Valencia diús nuestro siello secreto a
janero del anyo
Dominus rex mandavit
michi Paulo Nicholai. Probata.
[...]
Al venerable e religioso nuestro muy caro e muy amado fillo don Enrich,
maestro de Sant Yago.
DEL REI FERRAN AL PRÍNCEP ALFONS
1415, gener 9. València.
Ordena que en el pagament de la quitació que li correspon a Antoni Tovià com a algutzir de
l'infant, incloga el temps que ha estat al servei del rei.
Reg. 2.406, fol. 89.
DEL REI FERRAN AL PRÍNCEP ALFONS
1415, gener 9. València.
Li demana que signe una gràcia de 3.000 sous barcelonesos a favor de Bernat Sirvent.
Reg. 2.414, fol. 33.
Lo rey
Príncep molt car primogènit: Poch dies ha que us scrivim per nostra letra
que signàssets una letra graciosa a
barch.
treballs per ell sostenguts en lo ofici de vostra tresoreria, e segons havem entés,
certament enquara la dita letra no és signada. Per què com sia nostra intenció que
lo dit Bernat hage la dita letra, vos pregam que encontinent la y signets. E en açò
no sperets res, com nós vullam que así
secret a
Dominus rex signatam
misit espediendam et fuit tradita
per Johannem
DEL REI FERRAN AL PRÍNCEP ALFONS
1415, gener 23. València.
Li prega que faça que l'infant Joan s'embarque a Xàbia.
Reg. 2.405, fol. 117v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Per letres de nostra molt cara
muller la reyna, mare e senyora vostra, havem sabudes noves que les naus ab les
quals nostre car fill infant don Johan se
què com nós, segons ja per altra letra nostra vos havem scrit, vullam que lo dit
don Johan, frare vostre, en tot cas se
pregam e manam que façats per manera que lo dit frare vostre vaye là on són les
naus e que lo dit dia de dimecres se reculle, segons havem ja scrit, e que no y haye
falta o scusa, car la tarda és animiga del negoci. E sia, príncep molt car et cetera.
Dada en València a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
DEL REI FERRAN AL PRÍNCEP ALFONS
1415, gener 27. València.
Dóna instruccions sobre la reforma del regiment de Calataiud.
Reg. 2.406, fols. 97v-98.
Lo rey
Príncep molt car e molt car e molt amat primogènit: Per una letra d'en
Pero de Biel e creença a nós explicada per dos hòmens tramesos a nós per lo
comú de la ciutat de Calathaiú, havem sabut com la dita ciutat ha feta la submissió
en nós e vós sobre lo regiment de la dita ciutat. E per ço com la partida del
infant don Johan, nostre car fill e frare vostre, és fort presta e volents en tot cas
vós fóssets assí abans de la sua partida, e volents axí matex que aquexa ciutat, fins
fos posada en lo regiment que
sia conservada en millor stament que a present no és, nos par que us deyats haver
de present en la manera següent, que ultra la dita submissió la dita ciutat vos dón
poder, deposats los que són, de posar e posets novells regidors en la manera
acustumada, los quals regesquen tro sus hajam provehit plenerament sobre lo
regiment. E que Ényego de Bolea, lo qual par ha sabut en los negocis, e un de
offici de mestre racional e tres persones de la ciutat dels qui han bona intenció als
afers, ço és, un de la mà major, altre de la mà mijana, e altre de la menor, sien
diputats a hoir e hojen los comptes per la manera que s'és fet a Çaragoça. E vós
posat açò tramés, podets partir e venir ací, e ab vós alscuns de la dita ciutat, per
tal que ací tantost entenam en donar plen effecte al stament e regiment de la dita
ciutat, e que aqueixa pràtica matexa sia tinguda per vós en la ciutat de Daroca,
per ço que no us hajats a detenir. Emperò, si los que ara regexen vos parrà puxen
avirar sens dan de la ciutat de Daroca tro sus hajam en tot lo regiment provehit,
romanguen, lexant-hi axí matex persones bones e expertes per hoyr los comptes.
E haja-us, príncep molt car e molt amat primogènit, en sa guarda e protecció
l'Espirit Sant. Dada en València sots nostre segell secret a
any
un hom qui ho faça.
Johannes
ad relationem Pauli Nicholai,
secretarii.
DEL PRÍNCEP ALFONS AL REI FERRAN
1415, gener 27. Maluenda.
Comunica l'estat de la reforma del règim municipal de Calataiud.
Reg. 2.452, fol. 53v-54.
Molt alt et cetera:
A vostra excel·lent senyoria significh que yo, partint de la ciutat de
Çaragoça e anant a la ciutat de Calatahiú, a on vostra altesa ab letra sua me havia
manat anàs, e stant en aquest loch de Maluenda, a on entré a
mes, sabí certament que en la pus prop dita ciutat eren morts algunes persones de
malaltia epidemial, per la qual raó yo no y son volgut entrar, ans tota vegada de
lavors ençà son stat e stich ací. E, senyor molt alt, és-se seguit que en aquest endemig,
a tracte meu, lo concell e universitat de la dita ciutat, veents-se mal regits
e prenents eximpli de la dita ciutat de Çaragoça, informats del bon e notable
regiment que vostra altesa, per virtut de la submissió que la dita ciutat havia feta
en mans de vostra senyoria, los dits concell e universitat per lo bon fruyt que a
hull vehent-se
e fermaren submissió semblant quasi en sustància de la dessús dita ciutat de Çaragoça
en mans e poder de vostra celsitud e de mi, axí que per vigor d'aquella submissió
vostra senyoria puxa e yo metre regiment e officials en la dita ciutat de Calatahiú
segurament e liure, segons tenor d'aquella. Més avant, senyor molt virtuós, per
posar en regla e en orde les coses per vostra senyoria a mi ab la dita letra manades
faés en la dita ciutat, a mi cové ans de ma partença aturar encara alguns pochs
dies, los quals passats, tantost, Déus volent, partiré per anar a vostra magnificència.
Per què, senyor molt poderós, notifich les dites coses a vostra altesa, la qual lo
Rey dels cels per la sua infinida clemència faça viure e regnar longament e pròspera
de la sua reyal corona. Scrita en loch de Maluenda a
any
Dominus princeps
mandavit michi Petro
Companyoni.
Probata.
DEL PRÍNCEP ALFONS AL REI FERRAN
1415, gener 31. Daroca.
Notifica la seua entrada a Daroca i acusa la recepció de la seua carta sobre la reforma del
règim municipal.
Reg. 2.452, fol. 55v.
Molt alt et cetera:
A vostra excel·lent senyoria notifich que ir, a hora de completes, a
present e dejús scrit mes, entré en aquesta ciutat, e vuy, en aquest dia, aprés que
ha oïda missa, partiré, Déus volent, d'ací per anar dret camí a vostra alta senyoria,
la qual nostre senyor Déus, per la sua infinida clemència, faça viure e regnar
longament e pròspera ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en Daraca
Senyor molt alt: Susara hé reebuda una letra de vostra celsitud ab la qual
mana a mi que, ans de ma partença, faça, axí en los fets de la ciutat de Calatahiú
com encara en los fets d'aquesta ciutat de Daraca, certes coses en la dita letra
contengudes. E responent sobre açò a vostra excel·lència, a aquella notifich que
en los fets de la dita ciutat de Daroca hé del·liberat a present jaquir, com no sia
loch segur aturar yo ací, per tal car en lochs circumvehins se moren de malaltia
epidemial. Però, Déus volent, per avant, quant lo temps hic sia millorat, yo hi
entendré segons que vostra altesa manarà a mi. Scrita axí com dessús.
secretarius.
Dominus princeps mandavit
michi Petro Companyoni.
Probata.
1415, febrer 1. Cella.
Sol·licita instruccions sobre el cas dels Avarca, demana que ordene que li donen allotjament al
monestir dels Predicadors i que li envien un penó.
Reg. 2.452, fol. 58v-59; i també CRD, núm. 883.
Molt alt et cetera:
De vostra excel·lència, stant yo en Çaragoça, reebí una letra responsiva a
una consultòria per mi tramesa a vostra senyoria sobre Giralt Avarcha e què
faria, en la qual dita letra vostra celsitud manava a mi que
partís d'aquest regne d'Aragó, lexàs en poder del portants veus mies en lo dit
regne. E jatssia, senyor molt alt, yo haja fet fer e faça a mi manar pres despuýs que
partí de la dita ciutat lo dit Giral per comanar-lo al dit portantveus, emperò, ell,
stant yo en aquest loch, me ha dit que a ell cové de necessitat enar en València
prestament per donar fi e conclusió a alguns processos que
tochants cas eretical, per tal car ha stat vedat un any e més, e que si ara fort prestament
no y provehia no poria pus usar del dit offici, ans lo hauria a jaquir. Per
què, senyor molt virtuós, com yo no puxa complir lo dit vostre manament per les
dites rahons del portanveus dessús dit, hé del·liberat consultar d'açò vostra excel·lència,
a la qual notifficant les dites coses, humilment suplich que sia de sa
mercé lo qui plasent li serà en lo dit fet yo faça manar-me ab letra, ara la qual
esperar entench en la ciutat de Terol, en la qual, Déus volent, intraré diluns
primer vinent a ora de menjar, però, parria que
per mi a algunes abonades e feades persones, en nombre de
ciutat de Terol, qui tinguessen lo dit Guiralt comanat e ben gordat per elles,
restituïdor al dit portantveus veus
en la dita ciutat. Més avant, senyor molt alt, com lo monestir de Prehicadors sia
prop o avinent del reyal a on vostra altesa és alotjada, aquella supplich que sia de
sa mercé lo man a mi donar per posada, e, cas que yo no hi posàs, que almenys
servescha per certs servidors meus. E plàcia a vostra senyoria manar-me fer
prestament
a Morvedre, de guisa que en la entrada que faré en aquexa ciutat me puxa
servir. E, senyor molt alt, lo Rey del cels per la sua infinida clemència faça viure e
regnar longament e pròspera vostra excel·lència ab creximent de la sua reyal
corona. Scrita en lo loch de Cella lo primer dia de febrer del any
primogenitus.
Probata.
1415, febrer 3. València.
El convoca urgentment amb motiu de la imminent partença de l'infant Joan.
Reg. 2.406, fol. 101.
1415, febrer 4. València.
Contesta la seua carta de l'1 de febrer.
Reg. 2.407, fol. 139.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Vostra letra, scrita en Calatahiú
lo primer dia del mes sotsscrit, havem reebuda, a la qual responents havem per bo
e per agradable ço que havets disposat fer d'en Giralt de Avarcha per la venguda
del portantveus de governador d'Aragó en aquesta ciutat. Lo penó que demanats
ésser fet haurets de continent com siats a Morvedre. Manam-vos que affers
alscuns no retàrdan vostra venguda, ans dret camí vingats, segons ja us havem
scrit. E haja-us, príncep et cetera lo Sant Spirit en sa contínua guarda. Dada en
València sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
1415, febrer 5. Terol.
Comunica que continua el seu viatge.
Reg. 2.452, fol. 57v-58.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De la vostra excel·lent senyoria hé, anit passada, ans de anar a dormir,
reebuda una letra sobre que yo spatxàs tant com pogués ma anada aquí. A la qual
responch que, aprés que yo haya oïda missa, Déus volent, partiré d'ací e continuaré
mon camí dret a la vostra altesa, spatxant aquell tro que sia a Murvedre, a
on, mitgensant la Divinal potència, entench entrar divendres primer vinent. E,
senyor molt alt, si a la vostra magestat serà plasent que lo dit mateix dia yo sia a la
torra, man-ho ab letra en aquest endemitg a mi vostra celsitud, la qual lo Rey
dels cels per la sua infinida clemència faça viure e regnar longament e pròspera
ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en Terol a
Dominus princeps mandavit michi
Petro Companyoni.
Probata.
1415, febrer 7. València.
Dóna instruccions per a la seua entrada a València.
Reg. 2.407, fol. 139-v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Per ço com vostra intrada en aquesta
ciutat no
dia
dissabte vindrets-vos-ne al monestir de Sent Bernat, e aquí starets lo diumenge. E
lo dit dia de diluns intrarets, Déu migençant, en la dita ciutat. E açò per res no
mudets. E sia, príncep molt car e molt amat primogènit, en vostra guarda e
protecció l'Espirit Sant. Dada en València sots nostre segell secret a
febrer del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1415, febrer 20. València.
Comunica la partença de la reina Elionor.
Reg. 2.406, fol. 106v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Per l'archibisbe de Tarragona
nos és stat de vostra part dit si tornaríets acompanyant nostra cara muller la reyna,
mare e senyora vostra, o si passaríets per Xàtiva. Per què us notificam que la dita
reyna, mare e senyora vostra, parteix demà d'ací acompanyada de nostres cars fills
los maestros de Santiago e d'Alcàntera, los quals se
volets venir per Xàtiva, fer-ho podets. E sie, príncep molt car e molt amat primogènit,
en vostra guarda e protecció l'Espirit Sant. Dada en València sots nostre
segell secret a
Dominus rex mandavit
mihi Paulo Nicholay. Probata.
1415, febrer 22. València.
Dóna instruccions per a la preparació de la partença de l'infant Joan.
Reg. 2.405, fol. 116.
Reyna molt cara muller: Nós som obligats ab sagrament, per vigor de certs capítols,
que l'infant don Johan d'Aragón e de Sicília s'à a recollir dins la sua nau en
lo port de Dénia a
scrivim ab altra letra nostra que dimecres primer vinent per tot lo dia sia recullit
en la dita nau, de la qual no isque per rahó alguna, segons que açò e altres coses
en la dita letra són pus larch contengudes, per què com nós vullam en tot cas que
lo dit infant se reculla lo dit dia e desijem, e altres qui ab lo dit infant han anar
axí matex, que les gents d'armes se recullen de continent, vos pregam e manam
que, ensemps ab lo príncep, nostre e vostre car primogènit, al qual d'açò scrivim,
façats recollir lo dit infant lo dit dia, e manets a les dites gents e altres que se
recullen prestament, compel·lint e destranyent açò ab les pus forts penes e exaccions
de aquelles que vos serà vist fahedor. E no ho mudets o dilatets. E tenge-us,
reyna molt cara muller, lo Sant Spirit en sa protecció e guarda. Dada en València
sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
1415, febrer 22. València.
Mana que faça que l'infant Joan s'embarque a Dènia.
Reg. 2.405, fol. 116-v.
1415, febrer 22. València.
Li recomana Jaume Brente, prevere de les Índies del Preste Joan, que torna del seu pelegrinatge
a Sant Jaume de Galícia.
Reg. 2.387, fol. 84.
Jacobi Brente.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: Com en Jacme Brente, prevere de les Índies de
Presta Joan, sia vengut de vesitar los santuaris de Sant Jacme de Galícia e entena
anar en Sicília e en altres parts del món, pregam e manam-vos que
en una nau d'aquelles ab què
per reverència de nostre senyor Déu e honor nostra, specialment per recomanat.
E sia, molt car e molt amat fill, vostra protecció e guarda la Trinitat Indivisa. Dada
en València sots nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
Al ínclit infant don Johan, nostre molt car e molt amat fill.
1415, febrer 22. València.
Estableix la data de la seua reclusió dins la nau que l'ha de portar a Sicília des del port de
Dénia.
Reg. 2.405, fol. 116v.
Infant molt car fill: Com nós, per vigor de certs capítols, siam obligats ab sagrament
que vós serets recullit dins en la vostra nau en lo port de Dénia a
lo dia, siats recullit dins la dita nau, de la qual per rahó alguna, per urgent que fos,
no isquats. E no ho mudets ni ho dilatets per res, car entre tant la reyna e lo
príncep faran recullir la gent qui ab vós deu anar. E haja-us lo Sant Spirit en sa
contínua protecció. Dada en València a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
Al ínclit infant don Johan d'Aragó e de Sicília, nostre car fill.
1415, febrer 23. València.
Sobre la partença de l'infant Joan.
Reg. 2.406, fol. 108-v.
Reyna muy cara e muy amada muller: Vostra letra havemos recebuda de
vostra entrada en Cullera e Gandía, e de la novas que havedes havidas de les naves
que son a Xábea, a la qual vos respondemos que havemos scripto al infant don
Johan, nuestro caro fillo, que en todo caso se reculle el miércules primero vinent,
por que vos rogamos que mandedes e fagades que tantost vaya allá do son les
naves e quel dito día miércoles se reculle segunt li havemos scripto, e que no
haya falta o scusa, car la tarda es anemiga de los negocios. E hajades, reyna muy
cara e muy amada muller, en su guarda e protección l'Espírito Sancto. Dada en
Valencia diús nuestro siello secreto a
Dominus rex mandavit
michi Paulo Nicholai. Probata.
1415, febrer 23. València.
Mana que vagen amb ell en el viatge els membres de la seua capella.
Reg. 2.406, fol. 109.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: Com nós hajam ordenat que los capellans,
xantres e scolans, los quals havem ordenats a la vostra capella, sien recullits e vajen
en la nau on vós irets per ço que tots jorns ordinàriament, a laor de nostre senyor
Déu e direcció de vostres fets, hojats en les ores acostumades lo offici divinal e
façats altres oracions e devotes pregàries, vos pregam e manam que
xantres e scolans façats recollir en la dita nau, e no
continuu servey, e aquells hajats per honor nostra, qui
en tots lurs negocis e fets, per recomanats. Certifficants-vos que
farets plaer molt gran. E per mils endreçar en recollir-los, vos trametem lo feel
nostre n'Anthoni Sanç, de la nostra capella, qui
quins són. E sia, molt car e molt amat fill, en vostra guia, protecció e guarda la
Trinitat Santa. Dada en València sots nostre segell secret a
any
Probata.
1415, febrer 24. Oliva.
Li contesta dient que farà que l'infant Joan s'embarque el dia establert .
Reg. 2.452, fol. 61v-62.
Molt alt e molt excel·lent et cetera:
De vostra excel·lent senyoria hé reebudes dues letres, la una stant yo en
Cullera, a la qual, per tal car com la molt excel·lent senyora, mare e senyora mia
molt cara, la senyora reyna, sobre la matèria qui en aquella se contenhia responent
scriví a vostra altesa, yo no hé curat respondre. La segona letra contenia que,
ensemps ab la dita senyora, yo faés que
germà meu molt car, se recullís dins en nau en lo port de Dénia dimecres primer
vinent, e que axí meteix tota la gent d'armes e altres qui ab lo dit infant han anar
fos manat ab manaments penals que se haguessen a recullir de present, a la qual
responch que, jatssia la dita senyora a la qual vostra celsitud havia scrit d'aquest
fet respongua sobre açò largament a vostra majestat, emperò, senyor molt virtuós,
notifich a vostra excel·lència que yo de mon poder faré que
lo dit dia, e treballaré axí meteix que sia complit lo manament de vostra altesa, la
qual lo Rey dels cels per la sua infinida clemència faça viure e regnar longament
e pròspera ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en loch de Oliva a
febrer del any
Dominus princeps mandavit
michi Petro Companyoni.
1415, febrer 27. València.
Li mana que, després d'embarcar-se, l'infant Joan passe per Xàtiva.
Reg. 2.406, fol. 111v.
Lo rey
Reyna molt cara e molt amada muller: Nós som de intenció que, pus
l'infant don Johan, fill nostre e vostre molt car, sia recullit, que nós e lo príncep,
nostre e vostre primogènit, vos en vingats e passets per Xàtiva e per aqueixes
altres lochs en los quals, ultra lo benefici e bé qui als dits lochs se seguirà, haurets
vós e lo dit príncep cenes de presència, e creem axí metex vos seran fets alguns
donatius graciosos per los dits lochs. Per ço us pregam que, tot dubte remogut,
axí u façats. E sia, reyna molt cara e molt amada muller, en vostra guarda e protecció
l'Espirit Sant. Dada en València sots nostre segell secret a
febrer del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
A nostra molt cara e molt amada muller, la reyna.
1415, març 1. València.
Li demana que pague a mossén Francí de Vilamarí les assignacions i gràcies que li ha
concedit.
Reg. 2.430, fol. 48v.
1415, març 2. València.
Prega que torne les penyores preses contra la vila de Cullera pel cobrament de la cena de
presència.
Reg. 2.386, fol. 120v.
Lo rey
Reyna molt cara e molt amada muller: Segons havem sabut, vós, passant
per la vila de Cullera, en lo terme d'aquella, havets demanat o fet demanar e
executar a aquella la çena de presència. On, com lo síndich de la dita vila sia
vengut ací davant nostra presència al·legant que per fur en lo temps passat los és
stat atorgat per lo senyor rey en Martí, oncle e predecessor nostre, de gloriosa
memòria, que no paguassen la dita cena, e d'aquell fur nos hajen feta fe a huyl, e
en altra manera hajam trobat ells no ésser-hi tenguts, preguam-vos que, reduhint
a degut stament tot ço que y serà enantat, façats tornar les penyores que per
aquella, segons se diu, són stades fetes. Car, aprés que vós serets ací, nós provehirem
en lo fet de la dita cena segons trobarem ésser fahedor per justícia. E sia,
reyna molt cara e molt amada muller, en vostra protecció e guarda la Deÿtat
sancta. Dada en Valencia sots nostre segell secret a
Petrus Margayl mandato regio
facto per Berengarium de Bardaxino,
consiliarium, qui eam vidit. Probata.
Dirigitur illustrissime domine regine Aragonum.
1415, març 4. València.
Li mana que accelere la partença de l'infant Joan.
Reg. 2.407, fol. 145v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Segons veurets per lo translat de
una letra, la qual dins la present vos trametem, lo rey de Portogal cuyta lo
espetxament de sa armada, e havem gran dupte no vaje en lo reyalme de Nàpols,
e si anave primer del infant don Johan, vostre frare, podets ymaginar seria gran
dan de sos fets e per ventura
altres asats notoris, e per ço que la triga inporta insuportables despeses e perills
inexcogitats als negocis, vos pregam e encarregam que ab gran instància manets e
façats que los cavals e tothom prestament se reculla, per forma que lo dimecres
primer vinent, puys totes les naus són aquí, en lo nom de Déu e de la Verge
Maria, lo dit infant ab tota sa gent qui aquí
vela. En açò fets donar aquella diligència que
requeren, com tota cuyta siga longa triga. E haje-us, príncep molt car e molt amat
primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda. Dada en València
sots nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1415, març 4. Xàbia.
Demana que envie un alcalde a l'infant Joan i una creu amb una relíquia, i sol·licita una
llicència per a escriure a Joana, reina de Nàpols.
CRD, núm. 2.903.
Senyor, paréçeme que sería bien que vuestra senyoría scriviese a todos stos
capitanes castellanos que castigasen sus gentes allá doquier que serán en sus
posadas, que en verdat, senyor, aquí nunqua fazen sino querellarse dellos. E por
aquesto me parece que vuestra senyoría deviese dar hun alcalde al infant, que no
va ninguno que haya carga de castigar males ningunos que se fagan, que en
verdat, sino por mi, muytas vegadas se haurían rebuelto aquí con los del lugar, no
temiendo ninguno. Otrosí, senyor, plazia vuestra senyoria enbiar la cruz de oro
con las reliquias pora que lieve el infant. E senyor, si plazia a vuestra senyoría que
yo scriviese una letra de mi mano a la reyna, que dizen que lieva otra vuestra, sia
vuestra merce enbiarme la nota de como le scrive, porque scriva yo semblantment.
E de todo aquesto, senyor, sía vuestra merced ferme respuesta. Dada en el
lugar de Xábea diús mi siello secreto a
1415, març 5. València.
Comunica que ajorna el seu viatge perquè no ha salpat encara el vaixell de l'infant Joan.
Reg. 2.405, fols. 127v-128.
Lo rey
Reyna molt cara e molt amada muller: Segons per altra letra vos havem
scrit, nós havíem del·liberat partir d'ací demà que serà dimecres per lo matí e
ésser a Cullera al vespre, mes, per ço com per vostra letra som stats certificats que
nostre e vostre car fill l'infant don Johan no serà a punt per a partir d'aquí fins
digous primer vinent, havem acordat de no partir d'ací fins lo dit dia de digous
per lo matí e ésser a la vila de Cullera, Déus migançant, lo dit digous a vespre. Per
què us ho notificam per ço que
infant partirà e de totes altres coses que per la dita letra nostra demanàvem ésser
certificats, per ço que ab temps puxam axir al encontra al dit nostre e vostre car
fill. E sia, reyna molt cara muller, en vostra guarda lo Espirit Sant. Dada en
València sots nostre segell secret, dimars a
Paulo Nicholai.
1415, març 5. València.
Contesta la seua carta del 4 de març.
Reg. 2.406, fol. 114v-115.
Lo rey
Reyna molt cara e molt amada muller: Vostra letra, dada a Xábea a
del present mes, havem rebuda, a la qual vos responem que nós scrivim als capitans
castellans que castiguen lurs gents que no facen alguna sensrahó a ningú.
Axí matex, ja havem ordonat vajen ab nostre e vostre molt car fill, l'infant don
Johan, micer Anthoni Torres e lo doctor Ruy Díez per ésser jutges de la cort, e ja
los dits doctors són aquí, qui deuria entendre en fer justícia dels deliqüents. De la
creu e relíquies trametem bon recapte. De la letra de vostra part faedora a nostra
e vostra cara filla la reyna de Nàpols no
haja-us, reyna molt cara muller, en sa guarda e protecció l'Espirit Sant. Dada en
València sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1415, març 5. València.
Li mana que, en arribar a Sicília, pague a mossén Nicolau de Llupià el sou que li correspon
per acompanyar-lo amb sis rossins.
Reg. 2.407, fol. 146v-147.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: Com l'amat nostre mossén Nicholau de Lupià,
per nostra e vostra honor e servir haja disposat passar e de fet se
bonaventurat passatge ab sis rocins, e per nós no li sia estat fet alcun acorriment
ne donat sou, ans li havem promés que, quant Déu vulla vós siats en lo
regne de Sicília, del sou e gràcia per los dits sis rocins, en la forma e manera dels
altres, los farets pagar e contentar realment e de fet. Per ço us pregam que, quant
Déu vulla vós siats arribat en lo regne de Sicília, donets manera e façats en tot cas
que lo dit mossén Nicholau sia íntegrament pagat e satisfet en lo sou e gràcia
dels dits sis rocins en la forma e manera dels altres. E sia, molt car e molt amat fill,
en vostra guarda e protecció l'Espirit Sant. Dada en València sots nostre segell
secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay. Probata.
[...]
Al ínclit e magnífich l'infant don Johan, nostre molt car e molt amat fill.
1415, març 5. Xàbia.
Notifica que l'infant Joan no podrà partir el dia previst.
Reg. 2.452, fol. 65-v.
Molt alt et cetera:
De la vostra molt excel·lent senyoria rebí ir una letra ab la qual vostra
altesa manà a mi que, per rahó de certes noves en la dita letra contengudes, yo
faés que lo ínclit infant don Johan d'Aragó e de Sicília, germà meu molt car, ab
tota sa gent partissen d'ací dimecres primer vinent. E, senyor molt alt, responent a
les dites coses a vostra senyoria, a aquella notifich que la molt excel·lent senyora
mare e senyora mia molt cara, la senyora reyna, e yo, haüd consell sobre açò,
havem trobat que no és cosa qui
dimecres com no y basta temps, attés ço qui defall a les fustes, lo qual no és encara
acabat; e mas, senyor molt alt, axí com la dita senyoria scriu a vostra senyoria,
lo dit infant don Johan, ab tota sa gent, serà a punt e darà vela, mijançant l'Altisme,
dijous o divendres primer vinent per tot lo dia. Per què notifich-ho a vostra
altesa, lo qual lo Rey dels cels per la sua infinida clemència faça viure e regnar
longament e pròspera ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en la vila de
Xàbea a
Dominus princeps mandavit
michi Petro Companyoni.
1415, març 7. València.
Ordena que l'infant Joan partesca immediatament.
Reg. 2.407, fol. 147-v.
Lo rey
Reyna molt cara e molt amada muller: Segons per altre letra vos havem
scrit, nós havem acordat exir al encontre a nostre e vostre car fill, l'infant don
Johan, vuy dijous, per lo matí. E de fet, volents-ho metre en exequció, som anats
al grau d'aquesta ciutat per a recullir-nos. Emperò, per lo molt vent contrari e
per la indisposició de la mar, han-nos consellat que no
nós molt perillós. E axí u havem acordat e deliberat, per què us ho notificam,
pregants-vos que, puis per gràcia de Déu lo temps és bo per partir, façats e instets
que, vista la present,
en lo nom de Déu e de la Verge Maria vaje en son benaventurat passatge. En lo
qual pregam humilment nostre senyor Déu e la Verge Madona santa Maria,
advocada nostra, lo vulla ben endreçar e dar-li bon viatge, segons desijam. E no
sper a nós, car per deliberat havem de no anar aquí ni exir-li al encontre. Axí
matex vos pregam donets al dit infant la letra que dins la present vos trametem, la
qual és scrita de nostra mà, e legits-la e cuytadament instets partesca. E haja-us,
reyna molt cara muller, en sa guarda e protecció l'Espirit Sant. Dada en València
sots nostre segell secret, digous a
atsentado el vento mucho, por ende havet conseyo con bonos marineros si será
bien de sperar que Deus lo amante, pero dat gran ánimo porque todo sea presto,
que no quede per als sino por al vento, el qual fío de la misericordia de Dios
rogasse su benaventurada Madre que la dará tal qual cumple.
1416, març 7. Xàbia.
Li comunica que ha nomenat Antoni Daler, notari, com a batlle de l'aljama dels jueus de La
Almunia de Doña Godina.
Reg. 2.452, fol. 66-v.
1415, març 7. Xàbia.
Dóna notícies sobre les dificultats que impedeixen que salpe el vaixell de l'infant Joan.
CRD, núm. 868.
Senyor, ya sabe vostra senyoría como aquí hay diez naos en las quales
dizían que havía buen recaudo pora todos los cavallos e gent d'armas. E senyor,
dizen agora que son muy cargadas de gent e los cavallos que van muyto freytos,
tanto que sta nuyt son muertos
senyor, oy jueves es venida una nao de las vuestras, e mossén Loys de Villarasa e
vuestro scrivano de ración querían fazer lo que vuestra senyoría havía mandado.
E yo hé feyto prender la nao por tal que gent d'armas ha recrecido e los cavallos
no cabían. E, senyor, pues que ya eran pagados cincientos florines, quasi con otros
tantos se pagará la dita nao. E porque no quedase la gent darmas ni los cavallos, e
la feyto prender e implir. Otrosí, senyor, porque aquí fallescen muytos pellejos,
que los cavallos stán per recullirse, sía vuestra mercé de mandar enbiar a esos
lugares en manera que fuesen aquí cras. E con sta ayuda de aquesta nao creyo que
cras, Dios mediant, será todo desenpachado. E de aquesto vuestro scrivano de
ración vos scrive largament. Dada en el lugar de Xábea diús mi siello secreto a
de março del anyo de
1415, març 8. València.
Li envia Joan de Tudela, secretari del rei, com a conseller i secretari major.
Reg. 2.386, fol. 121.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Nós vos trametem de present per vostre conseller
e secretari major lo feel secretari nostre en Johan de Tudella. Per què us pregam
afectuosament que aquell, en sa quitació e dret de son ofici e en totes honors e
utilitats, hajats per recomanat. E no
Vega, de continent que serets en Sicília, certa assignació que nós li havem feta
sobre les rendes nostres del dit regne de
curosa guarda, molt car e molt amat fill, l'Espirit Sant. Dada en València sots
nostre segell secret a
Gabriel Mascaroni
mandato regio facto per Didacem Ferdinandi
de Vadiello,
Dirigitur illustri infanti Johanni.
1415, març 11. València.
Mana que jutge el cas de mossén Bernat Serra, acusat de pirateria.
Reg. 2.406, fol. 117-v.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: Segons havem entés, aquí, en servir vostre e
compenyia de mossén Aznar Pardo, va mossén Bernat Serra, lo qual no ha molt
temps furtà de la plaja de Mallorques certes naus e fustes. Per què us pregam e
manam que de continent lo dit mossén Bernat façats pendre, e, pres, li façats fer
son procés, e, sabuda la veritat, fets d'ell tal justícia que a ell sia pena digna e a
altres eximpli. E no curets de açò que al·lega que és per nós guiat, car fals diu.
Certificants-vos que en fer justícia en açò farets a nós molt singular pleer e lo
contrari hauríem en special greuge. Car en vostra companyia no havets mester
criminosos ni hòmens de mala vida, e si y són, no deuen passar sens deguda punició
de sos mèrits. E haja-us, molt car e molt amat fill, en sa guarda e protecció
l'Espirit Sant. Dada en València sots nostre segell secret a
rey de Judá fue a la batalla an aiuda de Ecab, rey de Israel, fue vencido. Así ased
justicia de tan gran malfeytor, porque no cayés en la ira de Dios.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
[...]
Al ínclit e magnífich infant don Johan, nostre molt car e molt amat fill.
1415, març 11. València.
El repren perquè no ha posat ordre en les disputes entre Alfonso Enríquez, almirall de Castella, i Diego Gómez de Sandoval, adelantado de Castella.
Reg. 2.405, fol. 131.
Muy caro e muy amado fillo: Entendido havemos que en la plaja, quando
se recullíen, se son recrecidas algunas noevas entre
que havemos havido desplazer, en special si non havedes havido el sentimiento
ques pertenesce, encargándovos en aquell de qui seria stada la culpa según el
negocio merexíes. Por que como en semblantes cosas vaya muyto a vuestra honor
e encara a vuestros feytos, vos rogamos e mandamos que de las ditas e semblantes
cosas vos sintades, reprehendiendo e castigando aquell da qui seria la
culpa, car si lo fazedes preciar vos han e hauranvos en aquella stima quels pertanye.
E por res no dedes comport alguno a qui en tales e semblantes cosas dasse
causa e principio. E sobre aquesto, muyt caro e muyt amado fillo, dat plena fe e
creença a todo lo que el fiel secretario nuestro en Johan de Tudela vos dirá de
nuestra part. E hajades et cetera. Dada en Valencia sots nuestro segello secreto a
días de março del anyo
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1415, març 13. València.
El convoca urgentment a València.
Reg. 2.406, fol. 122.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Per ço com nós vos havem así
mester per algunes coses que sens vós no
no aturets a Xàtiva pus de dos jorns e [a] Algezira altres dos, e de continent partits
e venits ací a nós. E haje-us, príncep, molt car primogènit, en sa guarda e protecció
l'Espirit Sant. Dada en València sots nostre segell secret a
del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholay.
Probata.
1415, març 14. Bèlgida.
Comunica que arribarà a València divendres al matí
Reg. 2.452, fol. 67v.
Molt alt et cetera:
De vostra excel·lència hé en aquesta reebuda una letra, a la qual responch
que, jatssia fos voler meu de intrar dimecres prop passat en la ciutat de Xàtiva,
però, a grans supplicacions e instància dels missatgers d'aquella, hé prorrogada ma
entrada fins a demà matí, que serà divendres. Per què, senyor molt virtuós, certifich
vostra celsitud que lo dit dia de divendres, de matí, Déu ajudant, entraré en
la dita ciutat e diluns primer vinent ne partiré per anar en Algezira, e puys compliment
lo manament de vostra altesa, iré envés aquella, ab la qual, Déus mijançant,
seré dimecres primer vinent en hora de dinar o per tot lo dia sens naguna
falla. E, senyor molt poderós, lo Rey dels cels per la sua infinida clemència faça
viure e regnar longament e pròspera vostra magnificència ab creximent de la sua
reyal corona. Scrita en Bèlgida dijous a vespre, a hora de sol post, a
març del any
Dominus princeps mandavit
michi Petro Companyoni.
1415, març 15. Xàbia.
Sol·licita un ajornament en la causa instada davant l'audiència del rei contra mossén Antoni
Tovià, algutzir del príncep.
Reg. 2.451, fol. 111v-112.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Segons per l'amat alguatzir meu, mossén Anthoni Thovià, hé entés, un
vischaí li ha moguda, ja lonch temps ha passat, una qüestió en l'audiència de
vostra altesa. E jatsia lo dit mossén Anthoni me haja supplicat que yo li donàs
liçència que pogués anar aquí per dar recapte en lo dit fet, emperò, per tal com
yo no hé a present negun altre alguatzir ab mi, no hé volguda dar la dita licència
al dit mossén Anthoni. Per què, senyor molt virtuós, considerat qu
servey, a vostra excel·lència supplich que sia mercé de aquella manar ésser
sobressehit en la dita qüestió totalment tro que yo sia ab vostra magnificència, la
qual lo Rey dels cels per la sua infinida clemència faça viure e regnar longament
e pròspera vostra celsitud ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en Xàtiva a
Dominus princeps
mandavit michi
Petro Companyoni.
1415, març 19. València.
El convoca urgentment a València per tal de rebre el jurament de les Corts valencianes.
Reg. 2.406, fol. 94v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Per ço com los valencians, al
quals, segons sabets, celebram a present Corts, per nostra ordinació volen prestar a
vós la feeltat, segons són tenguts, ans de la dominica de Ramis Palmarum,
pregam-vos que partats d'aquí e vingats ací prestament per rebre e haver la dita
feeltat. E en açò no prestés dilació alguna. E haja-us, príncep molt car e molt
amat primogènit, en sa guarda e protecció l'Espirit Sant. Dada en València sots
nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1415, març 20. València.
Li prega que nomene Carlo Guasch com a lloctinent del tresorer del regne de Nàpols.
Reg. 2.389, fol. 55v.
Carlo Guasc.
Molt car e molt amat fill: Certificam-vos que per ço que volríem complaure a la
nació jenovesa per la vicinitat que han ab vostres regnes, e per ço que han gran
comerci en aquells, nós havem voler e molt a cor que del offici de lochtinent de
vostre tresorer en lo regne de Nàpols sia provehit en Carlo Guasch, jenovés, lo
qual per lonch temps ha stat e habitat en lo regne nostre de Sicília e encara en
aqueixos vostre regnes, e servit axí mateix lo rey de Sicília, nostre cosí germà, de
gloriosa memòria, e lo qual és persona ben ydònea, discreta e sàvia, de la qual
serets bé e lealment servit. Per què us pregam que, si per ventura no serà contra
leys d'aquexa terra o altre no serà provehit e complirà a vostre servir o scàndol
no se
no haja falla, com nós hajam molt a cor la dita provisió a utilitat, profit e honor
vostra. E si del dit ofici per les dites rahons lo dit Carlo no pot ésser provehit,
pregam-vos que en altre ofici equivalent lo col·loquets, axí com se pertanyerà a
vostre servir. E haja-us, molt car e molt amat fill, en sa contínua protecció e
guarda lo Sant Spirit. Dada en València sots nostre segell secret a
del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1415, abril 8. València.
Li prega que envie una ambaixada a la entrevista que va a mantenir amb el papa Benet
Segimon, rei de romans.
Reg. 2.409, fol. 5.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: Certifficam-vos que nostre sant pare, lo rey dels
romans e nós som concordes veure
mare Església en lo loch e temps contenguts en una letra que nostres ambaxadors
nos han tramesa, segons les dites vistes han jurades e fermades, axí com veurets
en lo translat lo qual dins la present vos trametem. Per què si vostres fets són en
degut effecte, segons confiam e esperam en la misericòrdia de Déu e de la Verge
Maria sien, e havets vostre matrimoni celebrat e confirmat, nos parria e hauríem
per bo e per agradable que, si semblarà a vós e a la dita reyna que bonament se
puxa fer, vós e la reyna, vostra muller e encara filla nostra, trametéssets una solenne
embaxada ab una galea a les dites vistes, car açò seria servir de Déu e honor
vostra e sua de haver participi en lo misteri de tan alt negoci. Car speram sens
alcuna falla que lo terme, qui és ten curt, serà prorogat, axí com ja
e vostra embaxada hi serà sens falta bé a temps. E continuadament nos scrivits de
vostre bon stat e de la reyna, vostra muller, nostra cara filla, e de vostres regnes e
terres, a nostra consolació e pleer. E certificam-vos que en les dites vistes manam
ab nós molta e bella gent e notable de duchs, comtes, vezcomtes, nobles, cavallers
e gentils hòmens ben arreats e armats, segons a nostra honor e lur se pertany e
l'acte axí notable requer. E haje-us, molt car e molt amat fill, en sa contínua
guarda e protecció l'Espirit Sant. Dada en València sots nostre segell secret a
dies d'abril del any de la nativitat de nostre Senyor
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
Al ínclit e magnífich l'infant don Johan, nostre molt car e molt amat fill.
1415, abril 12. València.
Li prega que execute les cartes i provisions expedides a favor dels inquisidors dels heretges a
Sicília.
Reg. 2.429, fols. 44v-45.
1415, abril 15 i 18. Palerm.
L'informa del seu viatge a Sicília, de l'estat d'aquest regne i del fracàs del projecte de matrimoni
amb la reina de Nàpols.
CRD, núm. 2.711.
Mol alt e molt poderós príncep, senyor e molt car pare:
Senyor, com estiga en sobirana ànsia e ab gran desig de saber bones
novelles del bon estament e sanitat de vós, senyor, e de la senyora reyna, ma mare,
e del senyor príncep e dels altres frares meus, supplich-vos senyor, axí humilment
com pusch, que per totes fustes que venguen en les parts deçà vulla certificar
vostra gran senyoria, la qual cosa senyor tindré a singular gràcia e merçè, pregant
totstemps nostre senyor Déus que us vulla conservar largament e exalçar vostra
reyal corona, segons lo vostre real cor desija. E per tal, senyor, que son cert que la
vostra magnífica senyoria desija saber bones novelles de la sanitat e bon estament
meu e de la successió
scrisquí a vostra senyoria per altres letres mies, ço és de les ylles de Mallorques e
de Castell de Càller, notificant-vos com yo, ab tot lo meu estol, era per gràcia de
nostre senyor Déus arribat en aquelles sans de ma persona e ab bon salvament,
seguí
març proppassat, yo partí ab tot mon estol del dit Castell de Càller, en lo qual,
per contrarietat de temps, era ja tornat de les mars qui són entre Serdenya e Sicília.
E fuý junct en lo port de aquesta vostra ciutat de Palerm lo dilluns aprés
següent, jorn de la benahuyrada Santa Maria de març, patrona e advocada vostra,
senyor. E allí, sens exir a terra, aturí dos jorns a supplicació dels bons hòmens de
la ciutat, per tal que poguessen apparellar entretant aquella festa a la mia recepció,
segons que
per los de la terra grans luminàries e farons de nits, demostrant gran alegria de la
mia venguda. E lo dimecres aprés següent, yo esquí a terra en aquesta ciutat ab
gran festa e solemnitat que
nostre senyor Déus com ab bon salvament yo ab mon estol era junct en aquesta
ciutat. E aprés, senyor, aní descavalgar al vostre palau reyal, en lo qual foren per
mi convidats lo capità e jurats e altres prohòmens de la dita ciutat. E aprés, senyor,
enseguint vostra ordinació, trametí a Nàpols un bergantí ab letres de mon oncle,
l'almirant, e del
vostres, que certificassen del estament e successió dels affers per los quals
eren tramesos, los quals ambaxadors, senyor, segons par per contarietat de temps,
són molt estats en la mar, en tant, senyor, que si yo hagués tirat dreta via en Nàpols
sens venir ací, hi poguera ésser estat abans que ells. Senyor, yo hé esperat
aprés la resposta d'ells e son estat en contínua ànsia de saber ço que ells havien
fet. E hir, que fon digmenge, que comptaven
vespres, los dits missatgers, ço és, lo bisbe d'Osca e mossén Olfo de Pròxida e
micer Francesch Çamella e en Genís Almugàver, foren ab la galea d'en Fogaçot
arribats ací en aquest port de Palerm, e vengueren de continent a mi e
relació davant mon consell largament de ço que ells havien fet. Per la qual relació,
senyor, parria que la reyna de Nàpols, axí com aquella la qual, segons par, no
ha franc arbitre, ans és sotsmesa a ordinació e voler d'altres, no volgué confermar
ne ratificar los capítols del matrimoni ja fermats per los ambaxadors seus en presència
de vostra senyoria, ne aytanpoch volgué o no gosà aquells fermar de nou,
segons fer devia a bona conclusió dels affers, ne fon donat loch per aquells qui la
governen que los dits vostres ambaxadors, senyor, explicassen llur ambaxada
denant la dita reyna, sinó denant son consell, exceptat que lo dit bisbe ab grans
manyes, de nits, hora captada e en hàbit dissimulat, vehé
reyna fort curt. E en conclusió li fon respost que ella havia plaer del matrimoni,
emperò, que llavors no
ab les quals e ab los navilis que yo tenia pogués anar a ella en Nàpols. Axí mateix,
senyor, parria, segons la relació dels dits ambaxadors, que los genovesos e
florentins donen e meten tot aquell torb que poden que
perfecció, jatsia, senyor, moltes terres del realme, axí com Gayeta, en la qual foren
los dits ambaxados bé acullits, e altres terres e molts barons e gentils hòmens
hajin gran plaer e desijen que aquest matrimoni vingués a bona perfecció. Lo
poder, senyor, de gents que té al present la dita reyna són de tres fins en
bacinets, e
E per tal, molt alt e molt excel·lent príncep e senyor, e molt redubtable
pare, que la successió de aquests affers no és venguda en aquella manera que la
vostra senyoria se pensava e devia venir rahonablement entre persones tements
Déu e preants llur honor, attenent, senyor, com la vostra senyoria, a requesta e
instància de la dita reyna o missatgers per sa part, ha procehit e conclòs aquests
affers, tant com a vós, senyor, se pertanyia santament e bona, sens tot engan, axí
com de bon e virtuós rey se pertany, hé deliberat, senyor, ab mon consell,
trametre a vós lo dit mossén Olfo de Pròxida axí com aquell qui és plenerament
dels negocis informat, per ço que en tot és estat present, supplicant-vos, senyor,
axí humilment com puch ne sé, que a la relació del dit mossén Olfo vullats donar
plenera fe e creença. E no
fill, e qui sens tot dubte seré prest e prompte execudor de vostres manaments, per
quina forma e manera me captendré e procehiré en aquests affers, en los quals,
segons pot veure vostra senyoria, va molt a vostra honor, e mia per consegüent.
Car, senyor, no entench en res deviar de vostres ordinacions e manaments, sinó
complir e fer ço que la vostra senyoria me manarà. Entretant, senyor, per no perdre
temps, complint vostres ordinacions e manaments, entench cavalgar per
aquest vostre regne, en lo qual, senyor, rey o fill de rey és ben necessari, e visitaré
aquell, fahent justícia a tots generalment, segons que per la vostra senyoria m'és
estat manat, en tal manera, senyor, que serà a servir de Déus, honor e glòria
vostra, utilitat e profit de la cosa pública de aquest vostre regne. Senyor, de continent
que fou junct ací en Johan de Tudela, vostre secretari e meu, per lo qual hé
reebut lo poder que havets tramés, e la mia capella e çintura d'or, de les quals ret
ab tota humilitat gràcies a vostra magnificència, tramís per los officials de aquesta
ciutat de Palerm, los quals desijaven molt saber lo poder, senyor, que yo portava
vostre. E presents ells e tot lo poble, yo fiu legir e publicar aquell, de la qual cosa
tot lo poble mostrà haver singular plaer e consolació. E de continent, aprés, yo
maní fer mes letres, les quals hé trameses per totes les parts de aquest regne,
notificant a tothom generalment la mia venguda e poder que vós, senyor, me
havets donat, perquè vinguen demanar justícia denant mi aquels qui seran estats
vexats ne maltractats contra justícia en los temps passats. E aprés, senyor, ço és, lo
divendres aprés següent, segons que és la costuma e usança de aquest regne, yo
seguí en persona vostra pro tribunal en la gran sala de aquest palau, en la qual
hagué gran confluència e multitut de gents, de comtes, barons e de cavallers e
d'altres populars de aquest regne, e fiu ma proposició, continent, en conclusió,
que puix vós, senyor, al present occupat de altres affers molt urgents, no podíets,
axí com havíets al cor, venir personalment per visitar aquest regne, que trametíets
a mi principalment per fer justícia. E aquella jornada, senyor, no volguí entendre
sinó en supplicacions de vídues, de pubils e de persones miserables. No
senyor, me son estret ab los vostres ambaxadors que haveu ací tramesos, axí per
ésser certificat del estament de aquest regne, lo qual hé trobat, per gràcia de Déu,
en bona tranquilitat e repòs, com per saber lo fet de les monedes que han
reebudes. E, senyor, segons llur relació no tenen un florí, que del present ne passat
temps me puxen acórrer a sustiniment de gent d'armes. De què, senyor, yo son
estat molt maravellat, ans senyor me covendrà, depesa primerament la moneda
que vós me havets donada, plevir-me de les rendes del any que ve. Yo, senyor, los
hé demanat de compte e faç veure contínuament e examinar llur comptes per
veure quina via han feta les monedes en temps passats. E hé assignats a hoir e
examinar los dits comptes lo dit en Johan de Tudela e Rodrigo Alfonso, mi hoïdor
de comptes, ab mossén Andreu Guardiola, per tal com és estat tresorer de
aquest regne e és, per consegüent, pràtich en les entrades e exides de les rendes
de aquell. E de tot, senyor, ne certificaré vostra gran senyoria. Senyor, yo, per
contarietat de temps, no poguí anar desembarcar a Saragossa, segons que per vós,
senyor, era estat a mi manat, per ço que fos pus prop de Catània, on és la senyora
reyna dona Blancha, ans, senyor, me convench fer aquesta via de Palerm. E d'ací,
senyor, hé escrit a la dita senyora reyna per mossén Johan Carriello, lo qual li hé
tramés, pregant-la que ella degués venir a mi, puix yo no podia anar a ella per
causa dels cavalls e de mes gents, los quals eren exits de la mar fort tabuxats. E ha
ben
la resposta, de què, senyor, de la triga estich maravellat. És ver, senyor, que, segons
lo sentiment que yo hé, la dita reyna no vendrà per tal que és mal acompanyada.
E per ço, senyor, me met a punt de partir e anar a ella de continent que sia tornat
lo dit mossén Johan Carriello, lo qual entench que huy o demà serà ací. E com
seré ab la dita senyora reyna, donaré espaxament que ella parta prestament e se
vaja aquí e li daré recapte de navili e de altres coses que haurà necessàries, segons,
senyor, que vós havets ordenat. No
castells que té la dita reyna segons la forma per vós a mi donada. E axí mateix hé
publicat ací en aquesta ciutat e publicaré per totes les terres de aquest regne la
resposta que el rey de Portogal vos ha feta, de la qual tots los de aquest regne han
haüd gran plaer, com ne estiguessen ab ànsia, jatsia, senyor, ells se sien ben
enfortits e estan ben provehits al cas on fos necessari. E senyor, yo faré ben visitar
e regonéxer tots los castells e provehir on necessari sia a les castellanies o alcaydies
de aquells en persones molt fiables, segons que per vós, senyor, m'és estat
manat. Senyor, la vostra senyoria me ha escrit per lo dit en Johan de Tudela sobre
algunes paraules seguides ja en lo port de Xàbea entre mon oncle, l'almirall, e
fer menció, ans senyor ells, axí com a notables persones zelants la honor de vostra
senyoria e de vostra reyal corona, ab gran unitat e ab gran amor e concòrdia e ab
gran vigilància entenen contínuament en bé aconsellar-me en totes coses que
redunden en la felicitat e prosperitat dels affers per los quals, senyor, vós me
havets tramés en aquestes parts, per manera, senyor, que éls són dignes de laor e
de ésser proseguits amplament de vostres gràcies e favors. Senyor, en la dita
jornada de divendres fos donada una supplicació per part de la senyora reyna
dona Blancha, queixant-se de una letra impetrada de vostra cort, signada de
vostra mà, en favor del noble mossén Bernat de Cabrera, per la qual vós, senyor,
manats als ambaxadors que en vigor de una letra ja abans impetrada de vós,
senyor, en favor de la dita reyna, no façen execució contra lo dit mossén Bernat,
ans sobreseguen en aquella fins hajen altre manament en contrari. E si res han
enantat contra aquella, que u tornen al primer estament, tollent-los tot poder de
fer lo contrari. E sobre aquesta letra, senyor, són estats a mi tots aquest comtes,
barons e cavallers de aquest regne quexant-se fort. Notifich-vos-ho, senyor, per
mon descàrrech e per tal que la vostra gran senyoria hi proveesca segons sa mercé
serà. Emperò, senyor, yo servaré la dita letra e los dits vostres manaments segons
sèrie e tenor de aquella e res no y mudaré fins que per vós, senyor, me sia manat
lo contrari. Lo dit noble mossén Olfo de Pròxida és estat present en açò, lo qual
ne porà informar la vostra senyoria, e per lo qual, senyor, vos tramet trellat de la
dita letra, e axí mateix una informació en escrits de tot ço e quant los dits ambaxadors
en vigor de la primera vostra letra han procehit e enantat contra lo dit
mossén Bernat
totes altres coses àls no faré sinó tant com la dita senyoria manarà e ordenarà de
mi. Senyor, de tot ço e quant d'ací avant se seguirà, axí del fet de Nàpols com
dels fets de aquest regne e de tots altres dignes de escriure, yo
per totes fustes e per les duplicades, la vostra gran senyoria e y trametré
fustes de rems si mester hi serà, segons que per vós, senyor, és estat ordenat. Senyor,
per certa letra que la vostra senyoria me ha tramesa, en part escrita de vostra
mà, manats a mi que yo faça justícia de mossén Serra, inculpat que ha furtades
algunes naus en lo moll de Mallorques, encarregant-me fort sobre açò. A la qual,
senyor, humilment responch que la mia intenció e voler són totalment enclinats a
fer justícia sens alguna excepció de persones. E com yo haguí reebuda la dita
vostra letra, la qual me donà lo dit en Johan de Tudela, mantinent que fon arribat
a mi ací, yo fiu manament a mon alguazir, Pero Gómez Barroso, que prengués lo
dit mossén Serra, lo qual, senyor, jamés s'és pogut trobar. E per tal, senyor, que la
vostra senyoria sobre aquest fet ha escrit al almirant e al
Bernat Centelles, lo qual mossén Bernat, estant yo en Castell de Càller, havia
supplicat a mi que yo degués guiar lo dit mossén Serra, lo qual guiatge yo no
volguí atorgar, hé haguda sospita, senyor, que lo dit mossén Bernat no haja avisat
al dit mossén Serra perquè se
mossén Bernat estrenyent-me ab ell, e en secret e denant mon consell, que ell me
degués dir on era lo dit mossén Serra. Lo qual mossén Bernat me ha jurat que ell
no sab on és lo dit mossén Serra, ans si u pot saber m'ó denunciarà per tal que
se
crides per tota la terra e deteniment en les naus, que tothom, sots pena de mort,
que tinga o sàpia on és lo dit mossén Serra m'ó haja denunciar. E ab açò, senyor,
yo
se faça la justícia segons que vós, senyor, manats. Senyor, axí com sab vostra
senyoria, lo hú dels dos missagers de la dita reyna de Nàpols anà ab los vostres
ambaxadors en Nàpols; e aquest, senyor, lo qual ha nom micer Jofre de Monteaquilo,
és romàs en Nàpols, e l'altre, senyor, ço és, lo frare lo qual és general dels
frares menors, és vengut ab mi. E per tal, senyor, que vós manàs a mi que, en cas
que lo fet del matrimoni se rompés, yo returàs lo dit general, senyor, yo hé returat
aquell, e
la vostra gran senyoria, la qual nostre senyor Déus, per sa infinida clemència, vulla
conservar e donar vida longament ab victòria de tots sos enemichs, e la qual man
a mi, humil e obedient fill seu, ço que sa mercé serà. Dada en la vostra ciutat de
Palerm sots mon segell secret a quinze dies d'abril del any de la nativitat de
nostre Senyor
feta, és tornat lo dit mossén Johan Carriello de la dita senyora reyna dona
Blancha, la qual me fa resposta per sa letra, de la qual tramet trellat a la vostra
senyoria dins la present interclús. E jatsia, senyor, ella se escús de venir a mi dient
que trametrà un servidor seu informat de sa intenció, emperò, senyor, segons
mossén Ferrando de Vega e
fort volenterosament e ab gran cor partirà d'aquest regne per anar aquí, puix li
sien administrades les coses necessàries a la sua partença, axí de navilis com
d'altres coses o, senyor, sia feta e complida la execució contra mossén Bernat de
Cabrera en los
ambaxadors és estat condemnat per justícia; e diu, senyor, que no vol altra cosa e
que ab açò partirà de continent. Senyor, puix yo son informat de sa intenció, fet
primerament per mi preparatori a les coses necessàries a la sua partença, partiré
prestament de ací per anar a ella, per tal que ella se
senyor, és estat ordenat e manat a mi. Dada e closa en la dita ciutat de Palerm a
Senyor, vostre humil fill,
qui besant vostres mans e peus se comana
en vostra gràcia e benedicció,
l'infant don Johan, segongènit d'Aragó.
[...]
pare, lo senyor rey d'Aragón e de Sicília.
de 15 de abril de 1415.
1415, abril 16. València.
Li prega que arme dues galeres que porten la reina Blanca, que l'ha d'acompanyar a l'encontre amb el papa Benet
Reg. 2.429, fols. 45v-46.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: Nós havem scrit a nostres embaxadors en lo
regne de Sicília que de continent armen dues galees e aquelles nos envien costera
costera fins a la plaja de
perquè
ensemps ab nostre senyor lo papa, ab lo rey dels romans, sobre
de la santa mare Sgleya. Per què, com mossén Pero Martínez de Peralta, de ordinació
de nostre car oncle lo rey de Navarra e voluntat nostra, se
present en aqueix regne de Sicília per fer venir e acompanyar la reyna dona Blancha
a les parts deçà, e per aquesta rahó nós, ab altra letra nostra, scrivam a vostres
embaxadors en lo dit regne que donen tot loch e facen en tot cas que la dita
reyna se
aquelles per al
affectuosament que de continent manets als dits embaxadors e façats que les
dites galees sien armades e aparellades e la dita reyna se reculla prestament en les
dites galees, per ço que en lo terme sie de les parts deçà e nos acompanyen a les dites vistes, faent-hi donar gran cura e prest spatxament. Certificants-vos que
en farets molt singular plaer. E sia, molt car e molt amat fill, en vostra guarda e
protecció l'Espirit Sant. Dada en València sots nostro segell secret a
del any de la nativitat de nostro Senyor
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1415, abril 21. València.
Transmet la seua alegria per les bones notícies que arriben de Sicília.
Reg. 2.449, fols. 138v-139.
N'Alfonso et cetera. Al ínclit infant don Johan d'Aragó e de Sicília, germà nostre
molt car. Salut ab fraternal amor. Molt car frare: Per tal com sobrevinents molts
ardits, los quals, majorment quant de luny són reportats, induen sovén informacions
contràrias e diverses en si, nós érem de les coses dejús scrites en suspensiva
creença, desijants per vostra honor, e per consegüent per la nostra mateixa, que
los bons reports fossen vers e los contraris no res. En continent que fonch juncta
en la nit prop passada en la plaja d'aquesta ciutat una nau, la qual en torn
ha era partida de Palerm, lo patró d'aquella, vinent al dit senyor, dix-li de paraula
com vós, ab tota vostra gent, érats arribat de tot cert en la ciutat de Palerm, e que
stàvets ben sà en vostra persona. Axí mateix, que los embaxadors per lo dit senyor
tramesos en Nàpols hi eren stats reebuts e acollits notablement ab grans alegries e
alimares, axí per la reyna dona Johana com encara per los ciutadans, barons, cavallers
e gentils hòmens de la ciutat de Nàpols e de tot lo regne, e com lo matrimoni
de vós e de la dita reyna era conclús, e que ella era molt alegre e stava dins
lo castell de Nàpols ab intenció de no exir de aquell tro que vós hi fóssets. Per
què, molt car frare, nós, oïdes les dites bones novelles, som-ne grantment consolats
e alegres e havem plaer molt cordial de la prosperitat e honor vostra, sperants
en nostre senyor Déus, lo qual ha ab vós magnificada sa gràcia, que d'ací avant a
sublimitat de la casa d'Aragó e honor vostra e nostra succehiran e prosperan
vostres fets de bé en mils. Pregants-vos que de aquelles de la sanitat e estament de
la vostra persona nos certiffiquets contínuament per letres a nostra consolació. E
si de nós açò mateix desijats saber, vos notifficam que
senyora mare e senyora nostra molt cara, la senyora reyna d'Aragó e de Sicília, e
los ínclits infants don Enrich e don Sancho, maestre de Santiago e d'Alcántera,
don Pedro e dona Maria e dona Elionor d'Aragó e de Sicília, germans e germanes
nostres molt cars, en lo fahiment de les presents érem sans en nostres
persones per gràcia del Altisme. E tenga-us, molt car frare, los Sant Spirit tostemps
en sa contínua protecció. Dada en Valencia sots nostre segell secret a
dies de abril del any de la nativitat de nostre Senyor
Dominus princeps mandavit michi
Petro Companyoni Probata.
1415, abril 25. Palerm.
L'informa del seu viatge a Sicília, de l'estat d'aquest regne i del fracàs del matrimoni amb
Joana, reina de Nàpols.
CRD, núm. 2.712.
És la mateixa carta de 15 i 18 d'abril, pero darrere de la signatura de l'infant porta afegit
aquest
Molt alt e molt poderós príncep, senyor e molt car pare: Segons pot veure vostra
gran senyoria en les coses dessús contengudes, yo hé certificat aquella largament
e distincta per lo dit mossén Olfo de tota la successió dels affers. E per tal, senyor,
que aprés que
no ha presa la colla dreta en Catalunya, axí com devia e yo
cuyta e celeritat dels affers requer, ans és anat a espalmar en cert loch de aquesta
ylla, de què son molt maravellat si axí és. Dubtant, senyor, de longa triga del dit
mossén Olfo, hé, senyor, fet duplicar la dita letra e totes les altres ab los memorials
e instruccions que lo dit mossén Olfo se
vostra senyoria per aquesta galiota, la qual patroneja en Jacme Ferrer, portador de
la present, a fi, senyor, que haja les unes o les altres la vostra gran senyoria. A la
qual, senyor, supplich humilment que sia de sa mercé ben deliberar sobre aquelles
e escriure e manar a mi ço que sa mercé serà. Molt alt e poderós príncep e
senyor e molt car pare, la sancta Divinitat vos haja totstemps en sa guarda. Dada
en Palerm sots mon segell secret a
nostre Senyor
Senyor, vostre humil fill, qui besant vostres mans e peus
se comana en vostra gràcia e benedicció,
l'infant don Johan, segongènit d'Aragó.
[...]
lo senyor rey d'Aragón e de Sicília.
1415, abril 28. València.
Li ordena que atorgue la possessió del feu de Limbacari (Sicília) a Estefano Blundo, escrivà
reial.
Reg. 2.428, fol. 81-v.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: Nós, havents degut sguart als feels e continus
serveys del feel scrivà nostre Sthefano Blundo, de Sicília, lo qual en aquestes parts
per nostres serveys retinim, li havem donat a ell e a sos hereus de son cors legítimament
devallants
de Sicília, un pheguet o meytat o part de pheu apellat Limbacari, constituït en lo
territori de Plaça ab tots sos drets e pertinències, devengut o vagant per certes
rahons e causes a nostra cort, especialment per la mort de la muller d'en Bernat
de Vilardida, sens fills de son cors legítims morta, o per qualsevol altra manera, de
entrada anual, segons entés havem, de deu o dotze onces, axí com per altra nostra
patent letra ja appar manifiestament, cessés per nós al dit Sthephano totes accions
a nostra cort pertanyents en e sobre lo dit pheuguet o meytat o part de pheu. E
com nostra total intenció sie que
retribucions, vos pregam o manam que, segons la tenor de la dita nostra
patent letra, façats donar la possessió del dit pheuguet, meytat o part de pheu, al
dit Sthefano o son procurador per ell, fahent-li respondre de les rendes o fruyts;
si, però, no és de menbres de nostra secrecia o reyal patrimoni, e si per nós o
nostres embaxadors a altra no
Sthephano usar e experir les accions e veus a nós e a nostra cort pertanyents
sobre lo dit pheuguet, meytat o part de pheu, ab les clàusules, retencions acostumades.
E haja-us, molt car e molt amat fill, la Sancta Trinitat en sa contínua
protecció e guarda. Dada en València sots nostre segell secret a
any
Dominus rex mandavit
michi Paulo Nicholay.
Probata.
Dirigitur infanti Johanni.
1415, abril 30. València.
Credencial a favor de Estefano Blundo, escrivà reial, per a tractar el tema de la unió de
l'Església.
Reg. 2.429, fols. 50.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: Ja us scrivim per altres nostres letres de les vistes
qui, Déu volent, s'an a fer entre lo nostre sant pare, lo rey dels romans e nós sobre
lo fet de la unió de sancta mare Esgleya en lo loch e temps contenguts en un
capítol que los ambaxadors del dit nostre sant pare e nostres nos han tramés. E
com lo dit negoci hajam tan a cor que més dir no poríem, trametem aquí lo feel
scrivà e notari nostre Stephano Blundo, ab instruccions e memorial, informat
sobre açò largament de nostra intenció. Per què us pregam e manam que a les
paraules del dit Stephano donets plena fe e creença, complint-les per obra, car
coses són qui no requiren triga. E hajats lo dit Stephano e seus negocis singularment
per recomanats, car los seus feels serveys nos mouen que
prorogatives e gràcies. E haja-us, molt car e molt amat fill, la Sancta Trinitat en sa
contínua protecció e guarda. Dada en València sots nostre segell secret a
d'abril del any
1415, abril 30. València.
Credencial i memorial a favor de Estefano Blundo, escrivà reial, per a tractar el tema de
la unió de l'Església.
Reg. 2.429, fols. 50v-51.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: Per algunes coses grantment necessàries a les
vistes de prop fahedores, Déu volent, entre lo rey dels romans e nós sobre lo fet
de la unió de sancta mare Sgleya, trametem aquí lo feel scrivà nostre Stephano
Blundo, sobre açò e altres coses informat largament de nostra intenció, de les
quals coses scrivim a nostres ambaxadors per nostra special letra. E com les coses
perquè lo trametem hajam sobiranament necessàries en lo dit fet, vos pregam e
manam que a les paraules del dit Stephano donant plena fe e creença, com per les
dites coses ell instància vos faça los dits ambaxadors asol·licitets e instets sobre lo
compliment e bon recapte de les dites coses, e açò que prestament lo dit Stephano
ab aquells sia en lo loch de les dites vistes. E haja-us, molt car e molt amat
fill, lo Sant Spirit en sa contínua protecció e guarda. Dada en València sots nostre
segell secret a
Memoriale eorum que Stephanus Brundus, regius scriptor, pro parte regie
maiestatis in regno Sicilie habebit agere et explicare.
barones per regiam maiestatem requisitos, quibus oblatis per eum regiis litteris
per viam credencie tanti facti magnitudinem explicabit, declarato illis per eum
primitus de incolumnitate sue regie persone et illustrissime regine, eius consortis,
ac illustrium filiorum eorum in hiis partibus prospere degencium et qualiter
Deus laudetur cuncta hec regna bene stant et omnia agente Deo bene disposita
sunt, demum inducet e monebit dictos comites et barones quibus magis poterit
rationibus ut tam excellenti et pio Dei ministerio et servicio dicti domini regis
sicut litteris instantur adesse non postponant.
Item universitatibus civitatum, terrarum et locorum regii dominii per quas
et quos transibit oblatis
1415, maig 2. València.
Li mana executar les seues ordres relatives als béns del difunt Berenguer d'Anglora, concedits
a Joan de Vilaragut, majordom del príncep Alfons.
Reg. 2.387, fol. 105.
1415, maig 6. València.
Ordena restituir Castellamare de Palerm a mossén Joan de Vilaragut, majordorm del príncep
Alfons.
Reg. 2.387, fols. 104v-105.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: Segons havem sabut, jassia nós per nostres letres
diverses vegades hajam manat fort estretament, als amats e feels consellers nostres
los missatgers per nós tramesos en lo regne de Sicília, que tornassen Castellamar
de Palerm al amat conseller e majordom del ínclit n'Alfonso, nostre molt car primogènit,
príncep de Gerona, vostre frare, o en nom seu a mossén Johan Castellar
o a mossén Berenguer Crespí o a la un d'ells, faent-li respondre entegrament del
salari o retinença d'aquell, totes dilacions e excepcions apart posades, e no
contrastant qualsevol comissió per ells feta del dit castell a un a qui dien Rodrigo
o altra qualsevol persona, als quals volem que sia levat e restituït al dit mossén
Johan, ells emperò açò no han curat fer ni complir, de què som molt maravellats.
Per què com nós, per los agradables serveys que ha fets e fa contínuament a nós
lo dit mossén Johan, hajam tant a cor que més no poríem que
drets li sia tornat e restituït, levant-lo a tot altre qui
stretament que encontinent, totes dilacions apart posades, levant o faent levar
aquell dit Castellamar a qualsevol detentor de aquell, lo tornets e restituhiscats, e
tornar e restituhir e respondre de la retinència e salari d'aquell façats al dit mossén
Johan o als dessús dits mossén Johan Castellar e mossén Berenguer Crespí o a
la un d'ells en nom seu, segons que dessús se conté, certificants-vos que serà cosa
de què
a sis dies de maig del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
Dirigitur inclito et magnifico infanti Johanni.
1415, maig 11. València.
Recomanació a favor de Martí de Latras, escuder, del regne d'Aragó.
Reg. 2.386, fol. 150.
1415, maig 13. València.
Recomana Nicoloso de Jaconia i Jordano de Pina, sicilians.
Reg. 2.451, fol. 118.
1415, maig 20. València.
Li mana que complesca les provisions adreçades als ambaixadors del rei de Sicília.
Reg. 2.430, fol. 53v.
En Ferrando et cetera. Al ínclit e magnífich l'infant don Johan, molt car fill e
visrey nostre en lo regne de Sicília. Salut e paternal benedicció. Com nós hajam
atorguades a diversos súbdits feels nostres en aqueix nostre regne de Sicília certes
provisions e letres de justícia e sobre officis, als embaxadors nostres en aquell dreçades,
e ara per vostra presència nostre poder cesse, dehim-vos e manam de certa
sciència e expressament que les dites letres e provisions nostres, juxta e segons lur
sèrie e tenor, exeguiscats axí com si
dits embaxadors deurien fer en vostra absència. E açò no mudets en alguna manera.
E haja-us, molt car, molt amat fill, lo Spirit Sant en sa guarda e sancta protecció.
Dada en València sots nostre segell secret dels negocis de Sicília a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1415, maig 20. València.
Prega que atorgue a Bertomeu Dalmau l'ofici de "portolanot" del port de Térmens (Sicília).
Reg. 2.451, fol. 119.
N'Alfons et cetera. Al ínclit infant don Johan d'Aragó e de Sicília, frare nostre
molt car. Salut ab fraternal amor. Molt car frare, desijants de la sanitat e stament
de vostra persona saber nova certa, pregam que contínuament que avinentesa ne
hajats nos en avisets per vostres letres, a nostra consolació. E per tal com som
certs que
mare e senyora nostra molt cara, la senyora reyna d'Aragó e de Sicília, los ínclits
infants e infantes don Enrich, don Sancho, maestres de Santyago e de Alcántera,
don Pedro, dona Maria e dona Leonor d'Aragó e de Sicília, germans e germanes
nostres molts cars, e nós en lo fahiment de les presents érem sans en nostres persones
per gràcia del Altisme. Part açò, segons havem entés, lo maestre portulà
d'aqueix regne vol remoure n'Anthoni Güelfo, habitador de Catamo, del offici
de portolanot que té en lo port de Térmens, per tal car ell no vol transportar son
domicili en lo dit loch de Térmens, o fer-hi contínuament residència personal
per servir lo dit offici. Per què, molt car frare, com nós per los serveys al dit senyor
e a nós, axí en lo temps de la successió com en altra manera, fets en aqueix
regne per lo feel nostre en Berthomeu Dalmau, portador de la present, desijem
son avançament e profit, vos pregam que si justament e honesta lo dit Anthoni
Güelfo pot ésser remogut del dit offici per lo dit maestre portulà, façats que
maestre lo
car cosa serà que us tindrem a plaer singular. E tenga-us, molt car frare, tots
temps en sa contínua protecció la sancta Divinitat. Dada en València sots nostre
segell secret a vint dies de maig del any de la nativitat de nostre Senyor
1415, maig 25. València.
Credencial a favor de Bartomeu Miralles, tresorer de la reina.
Reg. 2.408, fol. 15.
[1415], [maig] [s] València.
Memorial del rei Ferran perquè Bartomeu Miralles, tresorer de la reina, l'expose a Sicília
davant de l'infant Joan i del seu consell.
Reg. 2.400, fol. 26-27
Memorial de les coses que deu explicar de part del senyor rey al infant don Johan
e son consell en lo regne de Sicília per vigor de les letres de creença que se
Primerament, dirà el accident e punt en què lo senyor rey és vengut de sa
malaltia e com per la gràcia de Déu de present és en gran millorament e, segons
opinió dels metges, fora de tota sospita. E la sanidat e bon stament de la senyora
reyna, del senyor príncep, de la senyora princessa e dels altres infants, e lo bo e
tranquil·le stament de sos regnes e terres.
vegades lo memorial que lo dit Ferran Vazques ha portat del dit infant, e axí
mateix fet recitar la opinió de alscuns del consell del dit infant comanada al dit
mossén Ferrando sobre la manera contenguda en lo dit memorial. E, haüts sobre
açò diversos col·loquis e consells, descobren-s'í moltes dificultats de la una part e
de l'altra e, entre les altres, les següents.
Primerament, lo dit senyor e son consell crehen e vehen que, sguardada la
qualitat e varietat de la terra e gents, enclinadas a novitats e inconvenients e de dit e de
fet, e com ha dies que prosiguen aquesta matèria e petició, ço és, haver
hun dels fills del dit senyor per lur rey e senyor, e com és la cosa que més desigen
e volrien en aquest món. E vehents-se ara en la disposició e avinentesa, assajarien
fàcilment fer novitat e levar per força lo dit infant per rey lur e senyor, la qual
novitat, a honor del dit senyor e del dit infant, serie pijor de tot altre que
seguir. Per aquestes rahons effectualment la partida e venguda del dit infant
se deu metre en presta exequció per fugir e squivar lo dit inconvenient.
De la part altra, se al·lega e
rey e en altre manera prosegueixen la damunt dita petició e que la manera de lur
explicació o instància feta sobre açò al dit infant, ne les paraules del memorial, no
són tan exagerants que per açò lo dit infant se deja moure ne fer tan gran novitat
com serie la partida sua d'aquelles parts, en special car en lur supplicació han dit
que ho entenen a fer e proseguir ab benivolència del senyor rey, e instar e supplicar-lo
sobre açò. E que
que demostra la exequció del dit fet ésser en alguna dilació.
sguardats los fets de Nàpols com són subseguits e com los senyorejants aquell
regne han tenguda tots temps la cara girada al dit regne de Sicília, e considerats
los fets, unió que no sab hom a quina fi o conclusió exiran e que si vinian a
rupció, la presència del dit infant llà faria gran fretura per diversos e grans inconvenients
e novitats que de la dita rupció se poden vertaderament presumir. E
com, partint lo dit infant, los barons, cavallers e gentils hòmens e la major part
d'ells se
que lo dit senyor rey ha del dit infant, son fill, e de son consell, lo qual ab
tots los remeys posibles desviaria lo dit inconvenient, se diu la dita partida del dit
infant deure ésser molt dampnosa.
E per totes aquestes contrarietats, considerant que aprés la partida del dit
mossén Ferran Vazques o lo dit negoci se serà scalfat o refredat, e que presuposades
les dites opinions e rahons, e lo dit infant e aquells qui són en son consell
notables persones e ja pràtiques en aquell regne poden e deuen millor veure ço
que sia expedient, e a servir del dit senyor e benavenir del dit regne, que no
poria veure de la part deçà, lo dit senyor e son consell han deliberat la conclusió
de aquest fet remetre al dit infant e son consell, axí que molt secretament ell haje
son notable consell ab aquells qui són ordinaris de son consell e altros qui sien de
la nació deçà e que
deçà ni algun altre sguard privat no consellaran, sinó ço que sia servir de Déu e
honor e bé del senyor rey e benavenir de aquell regne.
E si haüt lo dit consell, conclourà lo dit infant deure romanir, romandrà en
lo nom de Déu, treballant contínuament en la administració de la justícia e bon
regiment e repòs del regne, segons se pertany.
Si per ventura, determenarà venir de la part deçà, farà apparellar lo pus
secretament que fer-se puxa les naus e totes les altres coses que sían neccessàries a
sa partida, e appellat e a punt, sots color que sobre los fets de la unió ha haüt
menament del dit senyor que vingua deçà e per alguns fets de Castella e sots altre
pus evident color que conegua que mills se deja admetre per los sicilians, publicarà
la dita partida e enviarà per les ciutats, terres e viles les letres que ab lo present
li trametem, en què ha creença comanada al dit infant e per vigor de la dita
creença les scriurà de la dita sa partida.
E en aquest lo dit senyor rey tremet ab lo present bastant poder per a los
qui és sa intenció romanguen en aquell per sos visrey o lochtinent, e la manera
que vol que
de aquel en altre memorial, de les quals coses vol lo dit senyor que lo dit senyor
infant penrà jurament als dits visreys que ho servaran secretament.
E lo dit infant vindrà dreta via desembarquar llà hon haurà nova que lo
senyor rey sia. E per ço que la mort e la vida, axí en sanitat com en malaltia, és en
la mà de Déu, si lo dit infant venint haurà nova certa que lo senyor fos passat
d'esta vida, ço que Déu no vulla, hirà a desembarquar a Sibília per les rahons que
lo dit
E tindrà e farà tenir lo dit senyor infant secretes les persones qui lo dit
senyor rey vol romanguen per sos visreys, en cas que él deja partir, fins haja tengut
consell e determenat sobre la partida, la nòmina de les quals persones apart li
tramet per memorial.
1415, maig 25. València.
Envia Alfonso Ferrández de la Ribera, conservador de Sicília, amb un memorial sobre el
govern d'aquest regne.
Reg. 2.429, fol. 56v.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: Sobre algunes coses concernents servir nostre e
vostre, e benavenir d'aquex regne, havem fet cert memorial, e aquell havem liurat
al feel de ofici de conservador de aquex regne, Alfonso Ferrández de la Ribera.
Per ço us pregam que, segons sèria, forma e tenor del dit memorial, donets
creença al dit Alfonso, axí com si nós personalment vos ho dehíem, e us regiscats
e façats segons en aquell pus largament és contengut, e serà nostre servir. E sia,
molt car e molt amat fill, en vostra guarda e protecció l'Espirit Sant. Dada en
València sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
[...]
Al ínclit e magnífich l'infant don Johan, nostre molt car e molt amat fill.
[...]
Memorial de les ordenacions e coses que Alfonso Ferrando de la Ribera,
de ofici de conservador del regne de Sicília, de manament del senyor rey deu
presentar e explicar per virtut de una letra de creença que se
infant don Johan e a son consell de Sicília.
[...]
Primerament, liurarà al dit senyor infant un cohern que dies ha fon tramés
per sos embaxadors al dit senyor, dels càrrechs e quantitas que se acustumaven e
devien pagar en lo dit regne, segons en lo dit coern porà ésser vist.
secretarius.
Ítem
abolicions, axí de officis com de salaris, que lo dit senyor rey ha fetes segons ha
trobat ésser rahonable e expedient.
Ítem
ha ordonat e vol ésser deduhides a execució les coses següents.
Primerament, si lo dit senyor infant haurà aturar en lo dit regne de Sicília
que mossén Ferrando de Vega, maestre portolà, e Ferrando Vasquez, maestre
secret, se
reebudes per un tresorer. E fins que pertiran, hajen lo salari
sos officis, e si lo senyor infant haurà a partir d'allí, que los dits maestre portolà e
maestre secret aturen, mas solament hajen los salaris de lurs officis.
secretarius.
Ítem
negú dels dits ambaxadors del dia que
ne pagat salari ni pensió de ambaxador, emperò, al dit micer Martí sia fet compte
per ço com no ha offici fins sia tornat de la part daçà, assignat-li lo temps
necessari.
Ítem
stat acustumat, que, per supplir a les grants necessitats e indigència de la cort a
tots los secrets, credencers, portolans e altres officials per l'any present, sien pagats
de lurs salaris de tres parts les dues. E si vehien que fos massa, de quatre parts les
tres. E açò, que
segunt la forma que
Ítem
de maestres racionals.
Ítem
com lo senyor infant stiga en Sicília, no hajen salari algú. E solament hi haye en
lo offici de tresorer dos porters.
Ítem
hajen fi, e lo senyor rey starà a Niça. Car los restants que són ab lo dit infant, si lo
fet de Nàpols serà romput, vindran al senyor rey, segons dejús se conté. E mentre
aquests aturaran allí, la gent d'armes qui era no haya sou, com no sia necessari. E
si lo dit senyor infant haurà a partir d'allí, solament sien en nombre de cent, lança
en puny. E que hajen cascun dia de salari tres
Ítem
per via de compra o satisfacció o altra assignació sia tornat al demani. E que de
las ditas sacrecias solament se paguen les messions de la taula del senyor infant, los
salaris dels castells, los officials de les secrecies e la gent d'armes, e les quitacions
de la gent menuda. E tots los altres que
e lo prothonotari, secretari e los de lur offici, del dret del sagell. Car lo
senyor rey vol que les parts del segell pertanyents a ell, com aquell en què no y
resideix l'offici de canceller, servesquen en açò e no en àls, emperò, de la solució
dels salaris dels castells se deu fer, com és acustumat, distincció de tres temps, és a
saber: pau, guerra e sospita, e segons lo temps axí
lurs salaris. E de present que les marítimes sien bé guardades e les fortaleses de
terra no cal, puys en la illa ha prou gent d'armes. Vol, emperò, lo senyor rey que
de les secrecies se paguen en lurs assignacions la reyna Margarida e don Enrich.
Ítem
conformitat o diformitat ha l'offici de conservador ab l'offici dels maestres
racionals. E aquella informació li trameta per ço que, vista, veya lo dit senyor si lo
dit offici de conservador és necessari.
Ítem
ab mossén Guardiola e altres, e que y proveesque en les causes del abatiment
d'aquellas e en la reformació e utilitat de la cort, e los asignataris de les dites tretes
se supporten fins la gent d'armes sien pagats, servant la manera que en temps
de necessitat del rey de Sicília se solia servar, o almenys que los assignataris dels
ports no hajen sinó certa part e l'altra part la cort, donchs les necessitats no
poden ésser pus evidents, pus àrdues ne pus clares que ara.
Ítem
racionals, car diu-se que no
Ítem
dita Cort se paguen dels emoluments, si no és que la justícia ne degués valer
menys e ladonchs hayen son salari segons fins açí s'és dat per los embaxadors. E
que per ço que la justícia sia mils ministrada, puys lo maestre justicier és absent, e
que lo senyor infant encarregue micer Sallimbe
de maestre justicier segons lo senyor rey li ha scrit. E si no u volrà aceptar,
que mossén Guillem Desinar sia provehit per lo senyor infant del dit offici de
lochtinent de mestre justicier ab cent unces de salari. E lladonchs que leix les
altres gràcies ordinàries axí per conseller com altra.
Ítem
ni notaris de lurs officis no sia donat salari. E que micer Pino de Gravina,
qui és un dels dits secretaris, sia admés en los consells segons a son offici se pertany.
E axí mateix, que en los consells sien demenats los comtes, barons e altres
notables persones.
Ítem
present, no haja pensió o quitació.
Ítem
de Lenti, és lo testament de la senyora reyna dona Maria de Sicília, la qual murí
en Lenti, lo qual testament lo dit senyor ha mester, dirà al senyor infant de part
del dit senyor que lo dit testament haja en sa prima figura e aquell li trameta de
continent.
Emperò en açò, si segons la disposició del temps o en altra manera serà
servir del senyor rey o bé del regne dispensar, mudar e corregir en alcuna part, lo
dit senyor ho remet al dit senyor infant e son consell.
Ítem
regesca de e son offici de tresorer segons usava e regia en temps del senyor rey en
Martí de Sicília, e haya son salari de mil florins. E per açò spire, axí com spira, la
gràcia que li havia feta de cinchcents florins tro a tant que lo dit offici li fos
restituït.
Ítem
Ramon de Bages sia pagat de ço que
aquella més quantitat que sia possible en l'any venidor.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
[...]
Ítem
de Niça, on lo senyor rey serà. E que, si fer se pot, les sia dat lo sou per tres meses
o quatre, o almenys si no y haurà diners, les donen viures per lo dit temps, e que
vingan en les pus grans naus que s'í troben. Axí mateix, vol lo dit senyor rey que
lo senyor infant faça veure en son consell quants secrets són mester, com se diga
que solien ésser quatre e ara són trenta, e en aquell nombre que serà mester, en
aquell ho ordén. E que se informe qui ne com ne on se pagaven, e que axí
paguen, car a la dita gent d'armes.
1415, maig 25. València.
Li mana que investigue en el seu consell els fraus en la subhasta de les rendes reials de Sicília,
que esbrine el destí d'alguns objectes del rei Martí i que faça restaurar el castell de Malta.
Reg. 2.430, fol. 57v-58.
Lo rey
Molt amat e car fill: A nós és stat dit per part d'en Johan Sánxez de
Salvaterra, conservador major de nostre reyal patrimoni en lo regne de Sicília,
com en los arrendaments que
gran frau, e açò per tant com en lo temps que les dites rendes són al encant, los
secrets qui aquelles arrenden baxen del preu, per què les dites rendes foren venudes
l'any prop passat la terça part. E açò fan los dits secrets per lur interés e dels
gabellots qui arrenden les dites rendes per tal com han les quintes de tot ço que
pujen les dites rendes. Per què, amat e car fill, havem acordat que açò sia vist en
vostre consell, si en vendre les rendes damunt dites per la dita manera se seguex
alguna frau a nostra cort, e fets que y sia present lo dit nostre conservador, lo qual
volem que propose en lo dit consell les raons perquè
dites nostres rendes. E si
ordenar aquella pus sàvia manera que ésser puxa, per tal que les dites rendes,
posades al encant, sien venudes per aquells majors preus que puxen, e que en la
venda de aquells no sia fet frau algú. E si los dits secrets e gabellots hauran fet lo
dit frau per lo dit sguard, certifficats-nos-en per ço que a lur càstich puxcam provehir.
E axí metex fets veure en lo dit consell si és necessari que lo dit nostre
conservador entrevinga en les vendes de les dites rendes per tuïció de la nostra
cort. E si trobaran que és necessari, fets-lo-y entrevenir. E no
nós és stat dit que, aprés que lo rey en Martí, cosín germà nostre, de gloriosa
en aqueix regne, per què fets cerquar en poder de qui són les dites coses e
manats-les cobrar de present.
castellà del castell de la illa de Malta, que lo dit castell ha gran necessària reparació,
e que si de present no s'í met mà en reparar aquell, que vendrà en molt gran
diruïció. Axí mateix, que en lo temps passat solien posar dret en lo vi que
en la dita illa per rapparació del dit castell, ço és, dos quarterons per quartera. E
que en lo temps de la torbació d'aqueix regne, los de la dita illa levaren lo dit
dret. Per què, amat fill, fets regonéxer si és axí com diu lo dit castellà, e si axí sta
en veritat, ab vostre consell provehits-hi per la millor manera que
fi que lo dit castell haja aquella reparació que
amat fill, lo Sant Spirit vostra contínua guarda e protecció. Dada en València sots
nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1415, maig 26. Palerm.
Dóna notícies de la seua salut i informa sobre l'estat de Sicília i de Nàpols.
CRD, núm. 2.958.
Molt alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare:
Com estiga en gran ànsia de saber lo bon estament e sanitat de vostra
senyoria, supplich-vos, senyor, axí humilment com puch, que per vostres letres
me
de cosa en lo món, senyor, no puix haver major consolació sinó que sovín sàpia e
hoja bones noves del bon estament e sanitat de vostra persona, en lo qual prech
humilment lo Senyor de tot lo món vos vulle conservar e prosperar longament,
segons vós, senyor, desijats e és necessari al universal regiment de tots vostres
regnes e terres. E per tal, senyor, que son cert que la vostra gran senyoria ne
haurà plaer, notifich-vos humilment que en la confecció de les presents era sans e
en bon punt de ma persona, per gràcia de nostre senyor Déus. Molt poderós
senyor e car pare, aprés que scriví a vostra senyoria, axí per la galea en la qual anà
mossén Olfo com per una galiota de Tràpena, ab letres duplicades per rahó de la
incerta via de la mar, notificant-vos, senyor, tota la successió dels affers fins a
aquella jornada, per los quals la vostra senyoria ha tramés a mi en aquestas parts,
senyor, no són estades seguides altres coses dignes de scriure a vostra senyoria,
sinó que, segons los ardits que yo hé haüts aprés de Nàpols per espies e per mercaders,
son certifficat que entre la reyna de Nàpols e universitats e altres barons
del regne ha grans discòrdies e oppinions contràries sobre lo seu matrimoni.
Jatsia, senyor, alguns dellà volrien lo meu matrimoni e la major partida lo hagen
més per plasent que altre matrimoni, emperò, senyor, cosa alguna no
fermament hedificar, considerants los lurs continuus moviments. Senyor, yo estich
e estaré a la vista en aquests affers e esperaré ço que
vostra gran senyoria e en àls no procehiré ni enantaré sinó tant com per aquella
me serà manat e ordonat. Senyor, en los dies passats, per saber e sentir noves, lo
sues e del bisbe d'Osca al comte camarlench, lo qual lus ha respost per ses letres,
les quals tramet en sa forma a vostra senyoria dins la present intercluses, per ço
que de tot sia certifficada la vostra gran senyoria, la qual l'Espirit Sant tingue en
sa santa guarda e man a mi ço que sa mercé serà. Dada en la vostra ciutat de
Palerm sots mon segell secret a
indició.
Senyor, vostre humil fill, qui besant
vostres mans e peus se comana
en vostra gràcia e benedicció, l'infant
don Johan, segongènit d'Aragó.
[...]
lo senyor rey d'Aragó e de Sicília.
1415, maig 27. València.
Mana que administre justícia sense fer distincions i que utilitze el títol reial en les seues
cartes.
Reg. 2.400, fol. 20v-21.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: Ab no poch desplaer havem entés per clamors
diverses, axí per letres com per altra manera, alcunes violències e robaries,
sobreries e ultratges qui
dones, en ofensa de nostre senyor Déu e menyspreu de la justícia e desservir
nostre. Per què, car e molt amat fill, manam-vos, si nostra amor e benedicció desijats,
que, sens comport e accepció de persona del món, façats en aqueix regne
justícia a tothom e punits, corregits e castigats les vostres gents, sens algun flix,
dels delictes e crims damunt dits, per forma que les dites clamors cessen e la cosa
pública d'aqueix regne, tribulada fins ací per moltes passions, repose axí com deu
per vostra presència e sia conservada en pau, repòs e tranquilitat, entenent e
continuant ab gran diligència en lo bon regiment e govern d'aquella. E en açò,
molt car et cetera, nos farets axí gran e assenyalat plaer que més no poríets, e del
contrari no
vist lo títol que fets en les letres en aqueix regne, e per ço que fóra major inpressió
en les gents e seran haüdes en major veneració, e per ço que fins ací axí és
stat acustumat per nostres embaxadors, nos par e us manam que en les dites letres
façats lo nostre títol sens plus, segons per los dits embaxadors fins ací és stat fet.
altres scriptures semblants de les que portà mossén Elfo, que
Enviam-vos los translats autèntichs e decretats de les procures dels messatgers de
Nàpols, segons demanàvets. E haja-us, molt car et cetera. Dada en València sots
nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
[...]
Al ínclit e magnífich l'infant don Johan, nostre molt car e molt amat fill e
visrey en lo regne de Sicília.
1415, maig 27. València.
Demana que procure que els mercaders sicilians porten queviures a Niça amb motiu de la
trobada sobre la unió de l'Església.
Reg. 2.409, fol. 43v.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: Certifficam-vos que nós havem del·liberat que,
Déu migençant, nostre sant pare e nós partíam d'ací, de dimecres qui ve a
jorns, per anar a les vistes que, segons sabets, per tot juny primer vinent havem a
fer envers les parts de Niça per los fets de la unió de la sancta mare Esgleya. E en
les quals vistes seran aplagades e convindran gran nombre de gent, axí dels de la
nostra hostol com altres, per la qual rahó és mester que vós ab gran diligència
façats e tingats manera que aquellas més vitualles que d'aquex regne puxen exir
vajen e sien portades a la dita ciutat de Niça o en lo loch on nós serem ajustats per
rahó de las ditas vistas. Per què us manam que y traballets ab sobirana diligència,
car los mercaders que y portaran les dites vitualles les hi vendran bé e y guanyaran.
E en açò fets donar aquell recapte que de vós confiam. E haja-us, molt car e
molt amat fill, en sa guarda e protecció l'Espirit Sant. Dada en València sots nostre
segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1415, maig 27. València.
Notifica que ha ordenat que Domingo Ram, bisbe d'Osca, siga conseller seu.
Reg. 2.429, fol. 57.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Com nós hajam ordonat e vullam que lo reverent
pare en Christ e amat conseller nostre en Domingo, bisbe d'Oscha, axí com
a persona que és notable e de gran auctoritat, tant per los fets de Nàpols com de
aquex regne, atur ab vós, e per aquesta rahó manem ab una nostra cautela dada
com dejús al maestre portolà d'aquex regne de Sicília li sien donats de present, en
ajuda de les despeses que
d'Aragó, segons en la dita cautela se conté, vos pregam e manam façats los dits
mil florins sien de continent pagats, car no crehem que en altra manera ell pogués
aturar aquí. E en açò no admetats al dit maestre portolà scusa alguna. Dada
en València sots nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1415, maig 28. València.
S'interessa per la seua salut.
Reg. 2.409, fol. 44.
Muy cara e muy amada filla: Por saber cómo vos sodes trobada por el camino
e haver midas pora certas vestiduras que fazemos fazer pora vuestra persona,
enviamos a vos el amado uxer d'armes nuestro mossén Matheu Ram, por que
vos rogamos, muy cara e muy amada filla, que con el dito mossén Matheu nos
certifiquedes de la buena disposición de vuestra persona, e le fagades haver les dites
mides. E si algunas cosas, muy amada e muy cara filla, vos son plazientes, fiab[le]ment
nos ne scrivit. Dada en Valencia diús nuestro siello secreto a
del anyo de la natividad de nuestro Senyor
Dominus rex mandavit
michi Paulo Nicholai. Probata.
[...]
A nuestra muyt cara e muyt amada filla la infanta dona María, princessa de
Gerona.
1415, maig 28. València.
Demana que, per les grans necessitats de la cort reial, pague en dues anualitats l'assignació
atorgada a mossén Olfo de Pròxida per la seua ambaixada a Nàpols.
Reg. 2.430, fols. 59v-60.
1415, maig 28. València.
Li prega que faça cumplir les provisons reials atorgades al seu conseller i camarlenc, Juan
Ferrández de Heredia, sobre els seus béns i drets a Sicília.
Reg. 2.451, fol. 120.
1415, maig 29. València.
Recomana Julià Nasell, habitant de Tràpena, patró de galera.
Reg. 2.428, fol. 98.
Juliani Nasell.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Com lo feel nostre Julià Nasell, habitador de
Tràpena, patró de galiota, per nostres serveys, de vostra comissió sie stat a nós, e
per sguard de seus serveys li hajam feta certa gràcia com en una nostra carta
veurets contenir, dehim e manam-vos que, tant en lo ofici contengut en la dita
carta quant en tot seus altres affers, lo hajats per recomanat ab deguda favor. Dada
en València sots nostre segell secret a
nostre Senyor
Dominus rex mandavit michi
Stephani Blundo. Probata.
1415, maig 29. València.
Ordena pagar prioritàriament a la reina Margarida la seua assignació de 2.000 florins sobre la
secrecia de Palerm.
Reg. 2.430, fol. 61.
1415, maig 25. València.
Dicta instruccions perquè diversos nobles vagen a la trobada amb el papa Benet
Segimon, rei de romans.
Reg. 2.430, fol. 60-v.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt amat e car fill: Per diverses vegades havem scrit als nobles e amats
nostres lo comte Johan de Vintimilla, lo comte Matheu de Muntchada, al comte
Enrrich Russo, al almirall, a mossén Johan de Montchada, a mossén Galceran de
Santa Pau, a mossén Rixardo Flinger, a mossén Auger del Archa, al comte Artal
de Luna e Guillem Ramon de Munchada, fill del dit comte Matheu, a mossén
Seguer de Perapertusa, que ells, acompanyats, ço és, los comtes ab quatre e ab
aytants l'almirall, e mossén Johan de Muncada e mossén Galceran, mossén Auger,
mossén Rixardo e lo fill del dit comte ab tres, e mossén Seguer ab un altre, per
ésser en nostra companya e servey en les vistes qui, Déu volent, se deuen fer
entre lo nostre sant pare, lo rey dels romans e nós en lo temps e loch contenguts
en lo translat de un capítol, lo qual los ambaxadors del dit nostre sant pare e
nostres nos enviaren de les dites vistes concordades e concloses entre lo dit rey
dels romans e ells, e axí mateix ara scrivim als dits barons e comtes per lo feel
nostre en Berthomeu Miralles, tresorer de la il·lustre nostra molt cara muller la
reyna, lo qual deu ésser aquí ab una nau. E perquè presumim que la galiota hi
serà pus prestament, ab la dita galiota vos scrivim la present, manant-vos que de
continent façats venir los desús dits barons e persones denant vós, e de nostra part
los instets e preguets que, per nostre molt singular servey e honor, se sforçen ésser
en les dites vistes en lo temps e loch que per altres nostres letres los designam ab
lo dit translat, car en açò d'ells fem singular compte e menció, car son hòmens
notables e aparents, e, si fer-se pot, vínguan per costera camín de Niça ab aqueixes
dues galeres ab qui deu venir la il·lustre reyna dona Blancha, nostra molt cara
cosina germana. Però, si per la lur venguda ab les dites galeres, lo viatge de la dita
reyna nos desturbave, altrement vínguan lo més prest que fer se pogue ab naus o
altres navilis, per forma que
d'açò los farets tanta instància com al món fer-se puxe, e a cascun dels dits barons
e persones e dels qui ab ells vindran, segons lo nombre desús designat, façats dar
cent florins d'or d'Aragó o assignar en loch segur per forma que se
segurs per ajuda del dit viatge. E açò no haja falla ni triga. Dada en València sots
nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
1415, maig 30. València.
Notifica que envia Bartomeu Miralles, tresorer de la reina, amb uns memorials.
Reg. 2.408, fol. 18v-19.
Lo rey d'Aragó e Sicília
Molt car e molt amat fill: Vostra letra e actes e enantaments fets per nostres
ambaxadors en Nàpols havem reebuts per lo rampí o galiota que per la dita raó
havets tramesa. Certificam-vos que sobre aquests fets trametem a vós lo feel tresorer
de nostra molt cara muller la reyna, en Barthomeu Miralles, ab certs memorials.
Mes, per ço com lo dit Barthomeu se
trigarà més que la dita galiota ésser aquí, a major cautela vos trametem per la
dita galiota un altre semblant memorial dins la present. Manants-vos expressament
que en e sobre les coses en aquell contengudes, si lo dit en Berthomeu Miralles
trigave, provehiscats segons lo negoci requer. E haja-us, molt car e molt
amat fill, lo Sant Spirit en sa guarda. Dada en València sots nostre segell secret a
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
REYNA"
[1415], [maig] [30]
Memorial d'allò que Bartomeu Miralles, tresorer de la reina, deu sol·licitar a l'infant Joan.
Reg. 2.430, fol. 61v.
Memorial a
Com serà en Sicília de solicitar lo senyor infant don Johan que, lo pus prest
que porà, haye e procure haver translats en pública e bona forma dels testaments
dels il·lustres príncep e princessa, rey e reyna de Sicília, lo rey Frederich e regina
Maria, muller del molt alt rey de Sicília, de bona memòria, e de les constitucions
imperials de Sicília, de la taxa o pendeta del segell comú o major, de les pracmàtiques
e del parlament general de Çaragoça, e, aquells haüts, ab persona fiable, la
primera que vingua on lo senyor rey serà, trametre, de les quals coses lo senyor
ja
1415, maig 30. València.
Li demana que col·loque Joan Guardiola, fill d'Andreu Guardiola, tresorer del regne de
Sicília, en algun bon ofici de sa casa.
Reg. 2.429, fols. 58.
1415, maig 30. València.
Recomana Pere de Riusec per a un ofici en el regne de Sicília.
Reg. 2.430, fols. 60v-61.
1415, maig 31. València.
Dóna instruccions sobre el segrest d'alguns castells de mossén Bernat de Cabrera.
Reg. 2.428, fol. 99v-100.
[Bernardi] [de] [Capraria]
Lo rey
Molt car e molt amat fill: Nós, ab altra letra nostra dada axí com dejús, vos
scrivim, manant-vos que, per ço com mossén Bernat de Cabrera ha donada caució
idònea, tro a quantitat de
la cosa jutgada a tots aquells qui han querela o litigii ab ell per rahó de qualsevol
peticions o demandes que hajen donades contra ell, que restituhiscats los castillos
de Xaramunt e de Montrosso e de Seretana, segons veurets en la dita letra. Per
què declarants sobre açò ab la present nostra intenció, volem que restituïscats los
dits castells si les coses dejús scrites no y obsten. Primerament, si pujen més les
quantitas per la cosa jutjada execudores que
per fer execucions de majors quantitats adjudicadores contra lo dit mossén
Bernat, e en altra manera vós no érets potent o en vostra absència los nostres
embaxadors de fer execució en lo comdat de Mòdica sens tenir los dits castells
axí secrestats, car dit nos és stat que lo dit comdat és terra tan aspra que sens tenir
los dits castells no poria ésser feta execució en lo comdat desús dit, car són clau o
entrada d'aquell. E si axí ho trobarets, no restituhiscats los sobredits castells, mas
fets relevar de les guardes e tornar-los al nombre acostumat ans del sequestre, per
ço que no sien encarregats de despeses e messions excessivas. E en la sobredita
manera volem que sia procehit per vós en les dites coses. E sia, fill molt car e
molt amat, lo Sant Spirit en vostra guarda. Dada en València sots nostre segell
secret lo darrer dia de mayg del any
Dominus rex mandavit michi
Petro Margayl.
Probata.
Dirigitur illustri infanti Johanni.
1415, maig 31. València.
Demana el trasllat de diversos documents.
Reg. 2.429, fol. 58.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Com nós hajam molt necessàries les coses dejús
scrites, dehim-vos e manam que
dels testimonis dels il·lustres rey Frederich e reyna Maria, muller del il·lustre
rey de Sicília, de bona memòria, ab la primera persona fiable qui a nós vinga e lo
pus prest que porets, e axí matex les constitucions imperials del regne de Sicília,
la tatxa del dret de segell e les pracmàtiques e còpia del parlament general de
Çaragoça. E açò per res no haja falla, car de sol·licitar les dites coses havem donat
càrrech al feel nostre en Berthomeu Miralles, tresorer de la il·lustre nostra molt
cara muller la reyna. Dada en València sots nostre segell secret lo darrer dia de
maig del any de la nativitat de nostre Senyor
Dominus rex mandavit michi
Stephano Blundo.
Probata.
[...]
Ítem
de les procuracions que lo il·lustre rey de Sicília féu al molt alt lo rey en Martí,
son pare.
1415, maig 31. València.
Indica com s'ha de procedir en cas d'iniciar enquestes per delictes de rebel·lió i li aconsella
que conserve bé els objectes que s'endugué per a Joana, reina de Nàpols.
Reg. 2.430, fols. 61v-62.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt amat e car fill: Segons som informats, en aquex regne se atenten
fer alcunes enquestes contra diversos hòmens, acusants aquells de
crim de rebel·lió e infidelitat, de què, si axí és, havem assenyalat desplaer. E en cas
que semblant taqua sia trobada en alscuns, abans de creure-u, se deu fer molt
secretament emprisia e informació e no vulgadament. E ladonchs, en cas que
trob per vertaderas conjecturas o evidents demostracions, se deu procehir contra
aquells per justícia, segons a nostre servir e benavenir de aquex regne se pertany.
les ligades e les altres joyes que us en portats per la reyna de Nàpols. Certifficants-vos
que, si no u fahíets, nos en faríets gran despler. E haja-us, molt car e
molt amat fill, en sa guarda l'Espirit Sant. Dada en València sots nostre segell
secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1415, juny 1. València.
Recomana Bartomeu Miralles, tresorer de la reina, que va a Sicília al servei del rei.
Reg. 2.430, fol. 63v.
1415, juny 1. València.
Demana que s'informe per tal de concedir als castellans els mateixos privilegis que tenen els
genovesos a Sicília.
Reg. 2.388, fol. 128v.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Per part de alguns naturals de Castella nos és stat
supplicat humilment que atorguàssem a tots los castellans privil·legi, gràcia e
franquesa general de tots càrrechs, immunitats e libertats
aqueix regne de Sicília en la manera e forma que los jenoveses ne són franchs,
dients que és cosa de poca valor. Per què, volents sobre les dites coses madurament
e digesta provehir, vos dehim e manam expressament que de les dites coses
vos informets plenerament. E si trobarets que sia cosa de poca valor e tal que no
sia detriment de nostres rendes, regalies e drets, lo dit privil·legi, gràcia e franquesa
liberalment los atorguets. Emperò, si dubte vos ho accorre, consultats-nos-en.
E haja-us, molt car e molt amat fill, en sa guarda e protecció l'Espirit Sant. Dada
en València sots nostre segell secret lo primer dia de juny del any
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1415, juny 3. València.
Demana notícies sobre la seua salut.
Reg. 2.409, fol. 47.
Infanta muy cara e muy amada filla: Entendido havemos que por razón del
camino vos sodes trobada enoyada, de que havemos haúdo grant desplazer. Por
que por saber vuestro bueno stado enviamos a vos Gonçalvo, cambrero del
príncep de Gerona, nuestro muyt caro e muyt amado primogénito, sposo vuestro,
por que vos rogamos que con el dito Gonsalvo de todo el stamento de vuetra
persona nos certifiquedes a nuestro singular plazer e consolación. E si algunas
cosas, infanta muyt et cetera, vos son plazientes, fiablement nos lo fazet saber. E
háyaus, infanta et cetera, el Sant Spírit en su continua protección e guarda. Dada
en Valencia diús nuestro siello secreto a
Ferdinandus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
[...]
A nuestra muyt cara e muyt amada filla la infanta dona María, princessa de
Gerona.
1415, juny 3. València.
Demana notícies sobre la seua salut.
Reg. 2.449, fol. 139.
1415, juny 4. València.
Comunica l'imminent matrimoni del príncep Alfons i la infanta Maria, i el seu proper viatge
a Niça per a entrevistar-se amb el papa Benet
Reg. 2.430, fols. 63v-64.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: A vostra consolació e plaer vos certificam que,
disapte primer vinent, en nom de Déu, la infanta dona Maria, sposa del príncep
de Gerona, nostre car primogènit, frare vostre, deu entrar en aquesta ciutat de
València, e tantost aprés deuen lo príncep e infanta celebrar son matrimoni, a què
se aparella grans e notables festes e solempnitats. Subsegüentment, vos certificam
que nós la setmana aprés següent entenem, ab la gràcia divinal, recollir-nos e
partir ab nostre sant pare per anar a les vistes en les parts de Niça ab lo rey dels
romans sobre
gran e notable nombre de galees, naus e altres fustes, gran e notable companyia
de gent. Speram en nostre senyor Déus, de qui principalment són les affers, que
de les dites vistes axirà fruyt saludable a tota Christianitat en extirpació del inveterat
e radicat scisma. E haja-us, infant molt car e molt amat fill, en sa custòdia e
guarda la Trinitat Sancta. Dada en València sots nostre segell secret a
juny del any de la nativitat de nostre Senyor
de les noves que ara derrerament havem haüt de Costança. Dada com dessús.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1415, juny 4. València.
Recomana mossén Guido di Vintimilla, uixer del rei, per al cobrament de les quantitats que li
ha assignat sobre els béns del difunt mossén Diago Sánchez de Portucarro.
Reg. 2.451, fol. 120v.
1415, juny 4. València.
Recomana Estefano Blundo, sicilià, escrivà real, perquè li atorgue la possessió de la meitat del
feu de Limbacari, que estava vacant per la mort sense fills legítims de Bernat de Vilardida.
Reg. 2.451, fol. 121.
1415, juny 13. València.
Comunica la consumació del matrimonio del príncep Alfons, i el possible trasllat de la trobada
de Niça a Perpinyà, i demana que admeta els nobles sicilians en el seu consell.
Reg. 2.430, fold. 64v.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: A vostra consolació e plaer vos certificam que ir
dimecres, que
Gerona, nostre molt car e molt amat primogènit e frare vostre, per gràcia de Déu,
solemnitzà e consumà son matrimoni en aquesta ciutat, on per rahó d'aquell fon
celebrada gran e solenne festa, segons en semblants actes se pertany e és acustumat.
Axí matex vos certificam que nós havem aparellat e prest nostre hostol de
navilis e gents d'armes necessàrias per anar e celebrar les vistes ab lo rey dels
romans en les parts de Niça sobre la unió de la sancta mare Esgleya, segons ja us
havem scrit. E havíem per del·liberat partir aquesta semana, sinó que som stats
certificats que lo dit rey dels romans ha proposat mudar les dites vistes a les parts
de Perpenyà e de Narbona. E que sobre açò nos tramet son missatger, lo qual de
dia en dia speram, e al qual sobre açò havíem fet correu per haver-ne pus presta e
major certificació, lo qual correu speram la setmana qui ve e encara lo dit
misatger. E si trobarem
les dites parts de Narbona per la dita vista, farem tantost nostre camí a Perpenyà.
E llà on lo dit rey dels romans no deja venir a les dites parts, o lo dit missatger no
sia vengut, o lo correu no hajam cobrat, havem proposat, la gràcia de Déu o de la
gloriosa Verge Maria mijençant, sens aturar, fer la via de Niça per tota la sebmana
prop següent sens pus dilatar.
que en los vostres consells que tenrets, demanats e façats interesse dels barons
e notables hòmens qui seran presents en la ciutat, vila o loch on vós serets, e specialment aquells qui ja abans hi acostumaven entervenir, con axí
nostre servir. E sia ab tant, molt car e molt amat fill, la Sancta Trinitat en vostra
contínua guarda e protecció. Dada en València sots nostre segell secret a
de juny del any de la nativitat de nostre Senyor
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
Dirigitur inclito infanti domino Johanni.
1415, juny 20. València.
Recomana Joan Castellà per a la castellania de Castellnou de Taormina o una altra.
Reg. 2.451, fol. 121v.
1415, juny 26. València.
Ordena l'execució de les seues provisions a favor de Estefano Blundo, relatives al feu de
Limbacari i al pagament de la seua quitació.
Reg. 2.429, fol. 61.
1415, juny 28. València.
Li comunica la millora de la seua salut, la pròxima celebració a Narbona de l'entrevista amb
Segimon, rei de romans, i la provisió de l'arquebisbat de Toledo a favor de Sancho de
Rojas, bisbe de Palència, i demana que li escriga més sovint.
Reg. 2.430, fol. 67-v.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: A vostre plaer e consolació vos certificam que,
jatsia aquests dies passats siam stats un poch descrasiats, ara, per gràcia de nostre
Senyor, som ben guarits e sans e
la reyna, vostra mare, lo príncep de Gerona, primogènit nostre, e altres fills e filles
nostres, vostres frares, són ben sans e en bona disposició. Molt car e molt amat fill,
sobre la venguda del rey dels romans vos certificam que, segons per ses letres nos
ha scrit, él, considerant que nós havíem profert de anar a Niça, ell per amor
nostre vindrà per haver les vistes ab nós a Narbona, e que nós stigam a Perpenyà.
E de fet nos ha tramés sos embaxadors sobre açò, los quals demà o l'altre deuen
ésser ací, los quals del camí nos han scrit que açò sta a nostre voler e à
lo temps de les dites vistes per tot lo mes de juliol primer vinent. Més, vos
certificam que nostre sant pare, a supplicació nostra, ha provehit vuy del archabisbat
de Toledo al qui era bisbe de Palència. Part açò, molt car e molt amat fill,
som meravellats com hajan vengudes algunes fustes d'aquexes parts e no havem
haüdes letres vostres algunes ab les quals siam certs de vostra disposició e de Nàpols
e d'aqueix regne. Per què us pregam que sovín nos scrivats e
car certament nos en farets singular plaer. E sia, molt car e molt amat fill, en vostra
protecció e guarda la Trinitat sancta. Dada en València sots nostres segell secret
a
Johannes de Vitellino mandaro regio
facto ad relacionem
Pauli Nicholai, secretarii. Probata.
1415, juny 29. València.
Ordena que el comte Antonio de Vintimiglia siga ben custodiat, atés que ha mort Guerau
Dezguanes, castellà de Malta, i disposa que la castellania siga per a un fill de Guerau o, si
no en tingués, per a "en Fogacet" (vegeu doc. 693).
Reg. 2.408, fol. 26v.
1415, juny 30. València.
El reprén per no escriure més sovint; mana que, si s'han trencat les negociacions amb Nàpols,
envie poders per a pactar el matrimoni amb Isabel de Navarra, i ordena que permeta als
notables sicilians assistir al seu consell. Comunica la seua partença cap a Perpinyà.
Reg. 2.429, fols. 61-v.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: A molt gran ànsia stam de saber los fets de aquex
regne e stat de vostra persona. E sabets bé que quan vos partís d'ací, vos manam, e
despuís moltes vegades vos ho havem manat per nostres letres, que sovín nos
scrivíssets de la successió de vostres affers, en special d'aquells de Nàpols. E som
molt meravellats, car fustes diverses hic han vengudes e vós no havets curat
scriure
vostra persona e fets de aqueix regne, e en special de la successió dels affers de
Nàpols en quin punt stan certament, e si stan en punt de revenir, e axí mateix si
són del tot romputs. E si cas serà que totalment sien romputs, en tal manera que
no puxen haver reparació, manam-vos expressament que ab la primera fusta, o si
serà necessari ab un rampí, nos en certifiquets stesament, e trametets procuració e
poder bastant a sposar per paraules de present la infanta dona Ysabel, filla de
nostre car oncle lo rey de Navarra. Axí mateix vos manam que ab bones, sàvies e
gracioses maneres acullats los barons e notables persones d'aqueix regne, e faent-los
bona cara e bon acculliment, faent entervenir en vostres consells tots aquells
axí sicilians com altres que abans hi solien entervenir, esguardant lo benavenir
dels affers e donant manera que tots ne stiguen ben contents. E sia en vostra
guarda e protecció lo Spirit Sant. Dada en València sots nostre segell secret a
dies de juny del any de la nativitat de nostre Senyor
Certificants-vos que ir, a
mossén Octobono de Bellonis, embaxadors del rey dels romans, dels quals per
altres letres vos havem scrit, arribaren ací. E concordat que haurem ab ells sobre
la conmutació de les vistes, partirem d'ací encontinent, dreçants nostre camí vers
la vila de Perpenyà.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1415, juliol 2. València.
Li mana que afavoresca Giovanni de Caltagirone, promogut recentment al bisbat de Mazzara.
Reg. 2.429, fols. 63.
Episcopi de Matzara.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Com lo venerable pare en Christ e amat orador
nostre frare Johan de Calatagiro, maestre en Theologia, sia estat novament promogut
al bisbat de Matzara per nostre sant pare, de la promoció del qual, ateses
sos mèrits, hajam haüt gran pleer, dehim-vos e manam que, segons sèria e tenor de
les bul·les apostolicals fetes de açò, tant en lo pendre de la possessió del dit bisbat
quant en lo detenir e percepció de les rendes, donets e façats donar al dit bisbe
tota ajuda e favor qui degudament porets, per forma que les dites bul·les li sien
effectualment exeguides sens tota contradicció. Dada en València sots nostre segell
secret lo segon dia de juliol del any
Johannes
regio facto ad relacionem
Pauli Nicholaii, secretarii.
Probata.
1415, juliol 3. València.
Recomana Xico Lo Ferre, de Tràpena.
Reg. 2.451, fol. 123.
1415, juliol 12. València.
Mana que prenga sagrament i homenatge a Guillem de Bellom, de Siracusa, al qual li ha
atorgat la capitania d'aquesta ciutat.
Reg. 2.408, fol. 39.
1415, juliol 12. València.
Mana que empresone Ramon de Vilaragut.
Reg. 2.429, fols. 63v.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Per diverses e grans clamors qui
Ramon de Vilaragut, lo qual és en aquex regne nostre de Sicília, frare de mossén
Johan de Vilaragut, vos pregam, encarregam e manam que, ab aquella millor, pus
diligent e secreta manera que puscats, façats pendre lo dit Ramon e tingats pres
ab feel custòdia, rescrivint-nos-en de continent, per ço que ordonem per justícia
què
e molt amat fill, lo Sant Spirit en vostra guarda e protecció. Dada en València sots
nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
1415, juliol 12. València.
Mana que faça de mitjancer en el matrimoni de la filla d'Antonio di Vintimilla amb mossén
Gilabert de Centelles o en Fernando, fill del comte Enrique Manuel.
Reg. 2.430, fol. 68v.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Sabut avem que lo compte Anthoni de Vintimilla
és mort, sobrevivint a ell una filla donzella la qual ha lexada hereva universal de
tots sos béns, per vigor de la qual herència la dita dona, filla del dit compte,
poxeís grans béns en aqueys regne e pot fer gran casament e matrimoni. E com
per aver letres nostres a favor de son fill aga scrit a vós per aquesta raó l'almirant
de Castella e axí mateys mossén Bernat e mossén Gilabert Centelles a favor del
dit mossén Gilabert, jatssie nós aguéssem ja fet tractar e parlar en vida del dit
compte, e fos e sie encara principalment nostra intenció e voler, si a la mare,
parents e amichs de la dita dona era plasent, que aquela cas e faés matrimoni ab
don Ferando, fill del comte don Henrich Manuel, oncle nostre, pregam-vos, molt
car e molt amat fill, e encaregam que vós parlets ab la dita mare, amichs e parents
pus acostats de la dita dona, als quals nós scrivim sengles letres de creença, dreçada
a vós, sobre aquests affers, e encara ab altres que porets saber vingen bé açò,
e aquells induïscats, tant com en vós sia, que
dita dona ab lo dit don Ferando. E llà hon veurets hó porets conéxer que en açò
ells no tengen la cara girada, lavors tractats ab ells que faça matrimoni de la dita
dona ab lo dit fill del dit almirant, hó ab lo dit mossén Gilabert Centelles, hó ab
aquel de aquests dos que la dita dona e la mare de aquella, amichs e acostats
parents sens més amaran e volran, pus que ab lo dit don Ferando, axí com nós
més volríem fer, no
maneres que porets e sabrets a beavenir de aquells. E en açò, que tenim molt a
cor, entenets ab diligència, car plaer nos en farets fort agradable. E sia vostra
guarda, fill molt car e molt amat, l'Esperit Sant. Dada en València sots nostre segell
secret a
Gabriel Mascaroni
mandato regio facto per Didacum Ferdinandi
Probata.
Dirigitur domino infanti Johanni.
1415, juliol 14. València.
Ordena que entregue la possessió de Castellamare de Palerm a mossén Joan de Vilaragut, majordom
del príncep Alfons, o en el seu nom, a mossén Joan Castellar o a mossén Berenguer
Crespí.
Reg. 2.430, fol. 68.
1415, juliol 16. València.
Recomana Miquel Marsella, que torna a sa casa a Sicília.
Reg. 2.451, fol. 124.
[1415], juliol 18. Palerm.
S'interessa per la seua salut, l'informa sobre la situació a Sicília, i li notifica que li ha enviat
dos missatgers amb cartes.
CRD, núms. 1.648.
Molt alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare:
Senyor, ab tota humilitat supplich vostra gran magnificència que sia de sa
mercé certifficar-me contínuament del bon estament e sanitat de vostra persona
e de la senyora reyna, senyora mare mia molt cara, e del senyor príncep e dels
altres senyors infants e infantes, frares e sores meus molt cars. E serà cosa la qual
tindré a vostra gran senyoria a singular gràcia e mercé. De mi, senyor molt excel·lent
e molt redubtable pare, vos certiffich que, per gràcia de nostre senyor
Déus, son sans e en bon punt de ma persona, ensems ab tots los barons, nobles,
cavallers e gentils hòmens qui són ab mi ací en vostre servir. E, senyor, aquest
vostre regne de Sicília és en bon estament e en tota tranquil·litat, repòs e obediència
de vostra senyoria. Senyor, per mossén Ferran Vásquez, lo qual és passat
dellà ab la reyna dona Blanca, hé scrit vostra gran senyoria ab cert memorial que
ell se
senyor, de la partença de la dita reyna, hé espatxat en Nàpols, segons vós, senyor,
me havets manat escrit, en Barthomeu Miralles, lo qual me havets tramés, e a
aquell hé associat en companyó per missatger meu micer Anthoni Torres, per tal
que és persona litterada e scientífica, ab certes letres e dues procures que yo li hé
fetes, de les quals tramet trallat a vostra gran senyoria ensems ab la present, per tal
que aquella sia de tot informada e certifficada. E de la succesió dels dits affers
yo
guarda e man a mi ço que sa mercé serà. Scrita en Palerm sots mon segell secret a
[...]
Senyor, vostre humil fill, qui besant vostres
mans e peus se comana en vostra
gràcia e benedicció, l'infant
don Johan, segongènit d'Aragó.
[...]
lo senyor rey d'Aragó e de Sicília.
[1415], juliol 21. Palerm.
L'informa sobre el seu esta de salut i els seus pròxims moviments.
CRD, núms. 1.647.
Molt alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare:
Senyor, ab tota humilitat supplich vostra gran magnificència que del estament
e sanitat de la vostra molt gran senyoria me
tota vegada que avinent vos serà e per totes les fustes que vindran en aquest
regne, a mon sobiran desig e consolació. E serà cosa que
e mercé a la vostra gran senyoria, a la qual certiffich, per ço que son cert que
haurà plaer, que yo, ensems ab tots aquests barons, nobles, cavallers e gentils hòmens
que són en aquest vostre regne en ma compayhia, són sans e en bon punt
de nostres persones, mercé de nostre senyor Déus. Senyor, aprés que doní spatxament
a la partença de la senyora reyna Blanca, la qual pres la colla a Tràpena, son
retornat ací en Palerm per donar compliment de paga al sou de aquesta gent
d'armes, de la qual, senyor, son fort congoxat. E partesch-me
la via de Cathània per discórrer lo regne e axí mateix per ço que ací començen
metres algunes febres, e entench partir demà o l'altre. De ço, senyor, que faré e de
totes noves que hauré de Nàpols, certifficaré contínuament la vostra gran senyoria,
la qual l'Espirit Sanct tingue en sa sancta guarda e man a mi ço que sa mercé
serà. Dada en Palerm sots mon segell secret a
Senyor, vostre humil fill, qui besant vostres
mans e peus se comana humilment en vostra
gràcia e benedicció, l'infant don
Johan, segongènit d'Aragó.
[...]
lo senyor rey d'Aragó e de Sicília.
1415, juliol 22. Perpinyà.
Dóna instruccions perquè pague a mossén Andreu i Joan de Enaranga, sicilians, patrons de
galeres.
Reg. 2.429, fols. 66v.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Certificam-vos que als amats e feels nostres
mossén Andreu e Johan de Enararanga, patrons de les dues galees sicilianes
capitanizades per lo feel nostre en Lope de Vega, qui ab la reyna dona Blancha,
nostra cara cosina, són vengudes, axí com sabets, deçà, havem fet pagar e donar
ací en diners
quintars de bescuyt. Per què us dehim e manam de certa sciència e expressament
que, possant-los en paga la dita quantitat e bescuyt, tot ço que restarà los damunt
dits patrons deure haver e reebre per rahó de les dites galees de qualsevol peccúnies
d'aqueix regne, los façats íntegrament pagar e satisfer. E açò per res no mudets
o differats. E sia, molt car e molt amat fill, en vostra guarda e protecció l'Espirit
Sant. Dada en Perpenyà sots nostre segell secret a
any
car primogènit.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
Dirigitur infanti Johanni.
[1415], juliol 24. Palerm.
Comunica que, tot seguint les seues instruccions, ha ordenat a tots els oficials de Sicília que
tinguen per tresorer del regne a mossén Andreu Guardiola.
CRD, núm. 1.624.
[1415], juliol 24. Catània.
Demana que excuse el retard de mossén Saguer de Perapertusa, al qual el rei ha convocat a la
seua presència, atés que està pendent una sentència de la cort de l'infant.
CRD, núm. 1.642.
1415, juliol 25. València.
Acusa la recepció d'una carta seua de 27 de maig i li recomana que no vaja massa de caça.
Reg. 2.408, fol. 34v.
Lo rey d'Aragó e Sicília
Molt car e molt amat fill: Vostra letra scrita en la nostra ciutat de Palerm a
havem reebudes, a la qual vos responem que havem haüt gran plaer de vostra
bona sanitat e stament de què per les dites letres nos havets certificats, com ne
stiguéssem ab gran ànsia, de la qual e de les altres, en especial de Nàpols, vos
pregam e manam sovén nos en certifiquets stesament. Havem entés que sovinejats
massa la cassa de mont, per què us pregam e manam que per la congoxa del
temps vos ne abstingats en tal manera que en vostra persona, per la masa continuació,
no hajats algun dan. E haja-us, molt car e molt amat fill, en vostra protecció
e guarda l'Espirit Sant. Dada en València sots nostre segell secret a
juliol del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
Dirigitur inclito infanti domino Johanni.
1415, juliol 25. València.
Comunica la millora de la seua salut i la pròxima partida cap a Perpinyà, i dicta instruccions
perquè organitze una armada per a la defensa de Sicília dels musulmans.
Reg. 2.409, fol. 78.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: A vostra consolació e plaher vos certificam que,
jatssia per ço que, per nostre accident de malaltia de ronyons que
haguéssem pres alguns suchs e medicines les quals nos destempraren e somogueren
algun poch lo ventrell, e per açò fóssem algun poch descresiats,
emperò, ara, per gràcia de Déu, som en bona convalecència e sanitat. E, posats en
algun bon stament los fets de les Corts d'aquest regne, los quals tenim en bona
disposició, entenem ab la gràcia de Déu partir d'ací dimecres de la setmana
vinent e anar a Perpenyà per celebració de les vistes que ab lo sant pare devem
fer ab lo rey dels romans, segons sabets, car ja lo dit sant pare és partit. No
l'altre dia vos scrivim e ara sol·licitam que, sobre la armada de què us era
scrit se fes en aqueix regne contra los moros, qui assajaven fer en aquell alguns
dans, segons nostra intenció era que donets
aquells a qui per la dita rahó volrían armar ab les seguretats acostumades. E encara,
si era mester, pagants ells les tres parts en la dita armada, la quarta fos pagada
de diners de nostra cort, per ço que als dits moros, segons se pertany, fos resistit.
Axí mateix vos scrivim e ara sol·licitam semblantment que al bisbe, almirant e
manam d'aquests jorn ésser recorregut de mil florins. De les noves e stament
d'aqueix regne, en special de Nàpols, nos scrivits contínuament. E haja-us, molt
car e molt amat fill, l'Espirit Sant en sa protecció e guarda. Dada en València sots
nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
Dirigitur inclito infanti domino Johanni.
1415, juliol 25. València.
Recomana el seu conseller i majordom, mossén Joan de Vilaragut, que va a Sicília per
assumptes privats.
Reg. 2.451, fol. 124.
[1415], juliol 26. Palerm.
S'interessa per la seua salut, l'informa de la situació de Sicília i li fa saber que ha enviat dos
missatgers a Nàpols amb cartes.
CRD, núms. 1.646.
1415, agost 2. València.
Recomana Francesco di Vintimilla en les causes judicials que tinga obertes davant la seua
audiència a Sicília.
Reg. 2.451, fol. 125v.
1415, agost 9. València.
Dóna notícies sobre la seua salut.
Reg. 2.408, fol. 45.
Lo rey d'Aragó e Sicília
Molt car e molt amat fill: A vostra consolació e plaer vos vos
que, jatsia lo dimars prop passat, dos ores apres mig jorn, del accident que havem
de arenes de ronyons e alcuns altres qui
tant que nos tingueren per bé una hora per mort, desemparat ja de metges, e per
la reyna, vostra mare, e per lo príncep e los altres vostres frares, e en res àls no se
entenia sinó en plors e
Déus e de la Verge Maria, aprés respiram e tornam, e som ja ara en assats bona
convalescència e ab la ajuda de Déu fora de tot perill, e anam de tots jorns en
milloria. Per què, notifficants-vos les dites coses, vos manam que contínuament
nos
aqueix regne, notifficants-vos, axí matex, com la dita reyna, vostra mare, e los
infants e infantes, vostres frares e sors, són en bona sanitat e disposició de ses persones.
E haje-us, molt car e molt amat fill, lo Sant Spirit en sa contínua protecció.
Dada en València sots nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1415, agost 16. València.
Dona notícies sobre la seua salut.
Reg. 2.408, fol. 56.
Lo rey d'Aragó e Sicília
Molt car e molt amat fill: Certifficam-vos, axí com nos membra haver-vos
scrit, que en los jorns passats haguem un accident o malaltia en la yllada, per la
qual passam alguna congoxa de nostra persona, en manera que dimarts, al cinch
del present mes, venguem quaix a sincopizar, e a cap d'un poch, operant la divinal
gràcia, en qui és tota nostra salud e sperança, per la intercessió de la gloriosa
Verge Maria, Mare de Déu beneÿta, fom retornats e prenguem gran melloria, e
d'allí avant contínuament nos és crescuda la convalescència e stam bé. E axí metex
vos significam que per la dita gràcia los il·lustres reyna, nostra molt cara consort,
lo príncep de Gerona e
bona convalescència e sanidat. Per ço, a vostra consolació e açò que
vos ho notificam. E haja-us, molt car e molt amat fill, en sa contínua protecció
e guarda la Santa e Indivídua Trinitat. Dada en València sots nostre segell
secret a
la present, sabents que
pare attés en Perpenyà, e pervenguda nostra persona en molt millor convalescència,
havem acordat e de fet, Déu volent, ho farem, anar per mar a Cobliure e
dellà en Perpenyà per celebrar les vistes, e, Déu volent, partirem dimars primer
vinent per continuar nostre camí. Dada axí com dessús.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
[...]
Sub simili forma, data e materia expedite fuerunt litere sequentes:
Als amats e feels consellers nostres lo maestres racionales e jutges de la
Gran Cort del nostre regne de Sicília.
lo consell del ínclit infant don Johan, nostre molt car, molt amat fill, en lo regne
de Sicília, viçrey.
1415, agost 22. València.
L'informa sobre el seu estat de salut i el de tota la família reial, i li comunica la seua partença
imminent cap a Perpinyà.
Reg. 2.391, fol. 22v.
Muyt caro e muyt amado fillo: Certificámosvos que nos e la reyna, nuestra
cara muller, el príncep de Gerona e la principessa e todos los otros fillos e fillas
nuestros, somos por gracia de nuestro senyor Dios bien sanos e en buena disposición
de nuestras personas. E oy nos recollimos con la gracia de Dios e de la
Virgen María aquí al Grau e iremos a Santa María del Puig con siet galeras, e cras
manyana faremos nuestra dreyta vía ençá Perpinyán. Mandantesvos que de vuestra
sanidat contínuament nos certifiquedes a nuestra consolación e plazer. E havet
por recomandado al fiel de nuestra cambra en Cabrera, el qual enviamos allá al
rey vuestro primo con un present de abellerolas. E háyavos, muy caro e muyt
amado fillo, el Santo Spírito en su guarda e protección. Dada en Valencia diús
nuestro siello secreto a
Senyor
Dominus rex mandavit
michi Paulo Nicholai.
Probata.
[1415], agost 23. Catània.
Recomana Bernat Lledós, de l'Orde de Calatrava i germà de Domingo Ram, bisbe d'Osca,
conseller de l'infant, que viatja a la cort reial.
CRD, núm. 1.641.
[1415], agost 26. Catània.
L'informa sobre les qüestions de Nàpols i Sicília.
CRD, núms. 1.625 i 1.627.
Molt alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare:
Senyor, precedent tota humil recomendació e reverència filial, supplich a
vostra gran senyoria, axí humilment com pux, que del bon estament e sanitat de
vostra persona e de la senyora reyna, senyora e mare mia molt cara, e del senyor
príncep, e dels altres senyors infants e infantes, frares e sors meus molt cars, me
vulla certificar tota hora que avinent li serà. E serà cosa la qual tindré a gràcia
singular, certifficant-vos, senyor, que, per gràcia de nostre senyor Déus, yo ab tots
los barons, cavallers e gentils hòmens de ma companyhia som sans e en bon punt
de nostres persones. Senyor, per rahó de algunes malalties de febres que
començaven metre entre les dites gents mies, yo partí de Palerm huy ha
jorns e son vengut en aquesta vostra ciutat de Cathània, passant per Polici e per
Nicòssia, on son estat ben acollit e festejat, e axí mateix en aquesta ciutat, per reverència
de vostra senyoria, e hé pres per posada lo castell. E en aquesta ciutat,
senyor, ha per gràcia de Déus sanitat e mellors ayres e pus nets que en Palerm e
major mercat e major habundància de viures. Entendré, senyor, contínuament en
la justícia, e axí mateix en provehir dels officis axí de capitanias com d'altres en
tals persones que seran a servir de Déus e de vós, senyor, utilitat e profit de la
cosa pública d'aquest vostre regne. Senyor, dels fets de Nàpols no pux certament
cosa alguna scriure al present a vostra senyoria, sinó que esper miçer Anthoni
Torres e en Barthomeu Miralles, los quals partiren de Palerm ab una galiota a
que seran ací fort prestament. E segons la successió dels negocis, axí
en aquells, enseguint, senyor, tostemps vostras ordinacions e manaments. E de
continent que serà retornat, remetré a la vostra senyoria lo dit en Miralles, per
la relació del qual porà ésser ben informada de tots los affers vostra senyoria. A la
qual, senyor, per dues naus, ço és, per la nau de Ça Fàbrega e una valenciana, hé
scrit del espatxament d'aquells, e hé tramés trellat de les procures e letres que se
han aportades mies. Encara, senyor, per ço que la via de la mar és inçerta, tramet
ab la present, qui és la quarta letra, trellat de totes les dites coses. E supplich-vos,
senyor, que no
e per totes fustes vos escrich e entench scriure, axí com fer deig e son
tengut. Molt alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare, lo Rey
dels reys vulle conservar e prosperar longament vostra excel·lent persona ab exalçament
de vostra corona reyal corona. E man-me, senyor, vostra gran senyoria ço
que sa mercé serà. Scrita en lo vostre castell de Cathània sots mon segell secret a
Senyor, vostre humil fill,
qui besant vostres mans e peus
se comana humilment
en vostra gràcia e benedicció,
l'infant don Johan,
segongènit d'Aragó.
[...]
pare, lo senyor lo rey d'Aragó e de Sicília.
1415, agost 29. Cotlliure.
Dóna notícies del seu viatge.
Reg. 2.391, fol. 24v.
Lo rey
Reyna molt cara e molt amada muller: A vostra pleer e consolació vos
certificam com per gràcia de Déu partim ir, que fou dimecres, de Blanes, axí com
se fahia dia, e aprés ab bon temps som junts ab bon salvament en aquesta vila de
Cothliure, en la qual havem reposat tota aquesta nit per rahó del treball de la mar,
e havem acordat, si plaurà a Déu, partir vuy dijous d'ací aprés dinar e anar-nos-en
a la ciutat d'Elna, e demà, que serà divenres, irem en un monestir qui és aprés
la vila de Perpenyà, e aprés, migensant la ajuda de Déu e de la Verge Maria, intrarem
lo dissabte aprés següent en la dita vila de Perpenyà. Per què ho notificam
per ço que stigats aconsolada e retats gràcies a nostre senyor Déu del bon viatge e
salvament. E sia, reyna molt cara muller, en vostra guarda e protecció l'Espirit
Sant. Dada en Cothliure sots nostre segell secret a
Johannes de Vetellino mandato regio
facto ad relacionem Pauli Nicholai, secretarii.
Probata.
[1415], agost 29. Catània.
Prega que excuse Bartomeu Miralles per haver gosat presentar-se davant l'infant.
CRD, núm. 1.628.
Molt alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare:
Senyor, sia de vostra mercé haver per escusat en Barthomeu Miralles, com,
partint de Nàpols, és vengut ací a mi e no és anat dreta via a la vostra senyoria.
Car açò, senyor, ha fet de mon exprés manament, ab deliberació de mon consell
e per mellor avenir dels negocis. Nostre senyor Déus, molt alt e molt poderós
senyor e mon redubtable pare, vos tingue tostemps en sa curosa guarda, manant a
mi, humil e obedient fill, ço que vostra merçè serà. Scrita an Cathània sots mon
segell secret a
Senyor, vostre humil fill,
qui besant vostres mans e peus
se comana humilment
en vostra gràcia e benedicció,
l'infant don Johan, segongènit d'Aragó.
[...]
pare, lo senyor lo rey d'Aragó e de Sicília.
temporis.
[1415], agost 25. Catània.
L'informa sobre els esdeveniments de Sicília i Nàpols.
CRD, núm. 1.650.
Molt alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare:
Senyor, precedent tota humil recomendació e reverència filial, significh a
vostra gran magnificència que, segons per quatre letres hé scrit a aquella, yo
mantinent que fon junt ab mi en Palerm en Barthomeu Miralles, enseguint
vostres ordinacions e manaments, espaché aquell en la anada de Nàpols, associant-li
micer Anthoni Torres, per tal que és persona litterada, los quals, senyor,
partiren de mi a
Cathània a
a mi denant mon consell, axí de paraula com en scrits, ells han haüda negativa en
tot e per tot en lo negoci e no han pogut haver la revocació de la procura ni
trellat autèntich d'aquella, ne han vista la reyna, ans senyor, lo jorn de Nostra
Dona d'Agost prop passat foren fetes públicament les esposalles d'ella ab lo
comte de la Marcha. E, sobre totes les dites coses, han fetes los dits ambaxadors
ses requestes e protests en escrits públichs, segons per aquells e per la relació que
farà de paraula a vostra gran senyoria lo dit en Miralles, lo qual se
present a vós, senyor, porà ésser amplament informada la vostra gran magnificència.
A la qual, senyor, supplich humilment que
com me captendré d'ací avant en aquest affers. Certifficant-vos, senyor, que d'ací
avant ab tota aquesta gent d'armes aquest vostre regne no
entrades de aquell hi basten, com aquell haja trobat molt encarragat, segons que
per mossén Ferran Vásquez hé ja notifficat a la vostra gran magnificència, e
encara lo dit en Barthomeu Miralles ne porà fer relació a aquella. Nostre senyor
Déus, molt alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare, vos dón
bona vida e longa ab exalçament de vostra reyal corona, manant a mi tostemp ço
que vostra merçè serà. Scrita en Catània sots mon segell secret a
la
Senyor, vostre humil fill,
qui besant vostres mans e peus
se comana en vostra gràcia e benedicció,
l'infant don Johan, segongènit d'Aragó.
[...]
pare, lo senyor rey d'Aragó e de Sicília.
redditos regni.
1415, agost 30. Monestir de Santa Clara, Perpinyà.
Dóna notícies del seu viatge.
Reg. 2.391, fol. 25.
Lo rey
Reyna molt cara e molt amada muller: Certificam-vos com, arribants
dimecres al vespre en Cobliure, per la gràcia de Déu ab salvament, lo dijous aprés
migjorn vinguem en la
nos en venguem a dinar en Vilanova dezà una legua de Enna. E hara, a hora del
sol post, som arribats ab andes en lo monastir de Santa Clara, prop les murs de
Perpenyà, ab bona disposició de nostra persona e ab plaer, ab l'ajuda de Déu e de
la gloriosa Verge Maria, sa beneÿta Mare. E demà disabte entrerem en la vila.
Notificam-vos-ho, reyna molt cara et cetera, per ço com som certs que
plaer e consolació. E sia reyna et cetera. Dada en lo monastir de Santa Clara, sots
nostre segell secret a
nostre molt car primogènit, que per ço que lo rey de romans haurà de venir en
aquesta vila e nós no
venguda, lo dit príncep vinga de continent, jornades tirades, a nós. E vós cuyterets
tan com porets vostre camí. Dada com desús.
[Johannes] [de] [Vetellino] [mandato] [regio] [facto] [ad] [relacionem]
[Pauli] [Nicholai,] [secretarii]. Probata.
1415, agost 30. Perpinyà.
El convoca urgentment amb motiu de l'entrevista amb Segimon, rei de romans junt amb
Bernat de Cabrera, el governador de Catalunya i la major quantitat de nobles i cavallers
que puguen aconseguir.
Reg. 2.391, fol. 25v.
[1415], agost 30. Catània.
Recomana els assumptes i la casa de Joan de Tudela, secretari seu.
CRD, núm. 1.631.
[1415], agost 30. Catània.
Li consulta si convé perdonar els delictes de rebel·lió al comte de Passaneto.
CRD, núm. 1.632.
1415, setembre 2. Perpinyà.
El convoca a la seua presència.
Reg. 2.408, fol. 59.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Com lo rey de romans dins
breus dies sia per venir en aquesta vila de Perpenyà per celebrar les vistes ab
nostre sant pare e nós, e sia molt necessari, per nostra e vostra honor, que vós siats
ací ans de sa venguda, axí per supplir en les coses que nós hauríem a entendre per
rahó de la dita venguda com en altra manera, vos manam tan expressament com
podem que, axí com per moltes altres letres vos havem scrit, lexant la reyna,
vostra mare e muller nostra molt cara, vos vingats a nós dret camí per jornades
tirades lo pus prest que porets, sens aturar ni entrar en Gerona per qualsevol causa
sia. E en açò no haja falta alguna, com lo cas requerà tota cuyta. E sia, príncep
molt car et cetera. Dada en Perpenyà sots nostre segell secret a
del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1415, setembre 2. Perpinyà.
Comunica que ha escrit al príncep Alfons convocant-lo a la seua presència a Perpinyà per
l'entrevista que ha de mantenir amb el papa Benet
Reg. 2.408, fol. 59.
1415, setembre 3. Perpinyà.
Dóna notícies del seu viatge i estada a Perpinyà.
Reg. 2.429, fols. 64-v.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Per certificar-vos del nostre procés de Barçelona
ab bo e pròsper vent, venguem en breu spay en la vila de Copliure, e, aquí
feta poca stada, partim e fom en aquesta vila nostra de Perpenyà, on som gràcies
a Déu e per mèrit de la gloriosa Verge Maria, sa Mare beneÿta, bé, sans e alegres.
E açò que lo fet de les vistes e lo concloure sobre la unitat de la Església fos pus
avinent, és concordat e axí
on seran ambaxadors e síndichs de tots los reys e nacions de christians. E ací serà
tantost lo príncep, vostre germà, lo qual de continent que hi sia irà per acompanyar
lo dit rey dels romans e reebre-lo bé acompanyat, axí com en tal e tan fet
és necessari. Creem que, mijançant la divinal gràcia, fruyt hixirà de la dita vista e
tractat, qui serà servey de nostre senyor Déu, unitat e reformació de la Ecclésia
e mèrit ab nostra perpetual fama. E successivament vos scriurem la fi e conclusió
del dit fet e quina serà e en quina manera. E haja-us, molt car e molt amat fill, la
Santa Trinitat en sa contínua protecció e guarda. Dada en la vila de Perpenyà sots
nostre segell secret a
Idem [Stephanus] [Blundus,] [mandato] [regio] [facto] [ad] [relacionem]
[Pauli] [Nicholai], [secretarii].
Probata.
1415, setembre 4. Martorell.
Comunica la seua partença cap a Perpinyà.
Reg. 2.452, fol. 78v-79.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
De la vostra molt alta senyoria hé rebuda en aquest present una letra ab la
qual mana a mi que, lexades la senyora reyna e la princessa, a jornades tirades, ab
los contenguts en la dita me
rey dels romans hi deu entrar. Per què, senyor molt virtuós, com en l'entrant
d'aquest loch jo haja trobats a don Berenguer de Bardaxí, mossén Johan de
Bardaxí e don Pedro d'Urrea, e aquells de fet, ensemps ab los altres en la dita
letra contenguts, partesquen d'ací encontinent ab mi per anar segons vostre
manament a la dita vila, notiffich les dites coses a vostra magnificència, la qual
nostre senyor Déus per la sua infinida clemència faça viure e regnar longament e
pròspera segons ella desija. Scrita en lo loch de Martorell de Rosanes a
setembre en hora de completa del any
1415, setembre 6. Perpinyà.
Assigna recursos a Sicília per al seu sosteniment.
Reg. 2.409, fol. 95.
Lo rey
Molt car e molt amat fill: Informats plenerament per l'amat conseller
nostre mossén Ferrando Vásquez de la gran e evident necessitat que havets de pecúnies,
axí per vostre susteniment com per les altres coses necessàries a vostre
servir e al benavenir d'aqueix regne, havem provehit e us manam deliberadament
e de certa sciència que, no contrastants qualsevol concessions, assignacions, provisions
e letres nostres a qualsevol persones fins ací atorgades e fetes, jatsia fos just e
massa rahonable que, denant totes assignacions e gràcies, a nostres necessitats
e vostres fos, segons se pertany, provehit, de tot ço que ixirà de qualsevol ports
d'aqueix regne façats respondre, de la meytat als assignataris del port on ixirà, e
de la altra meytat a vostra cort. E si, pagats axí, los dits assignataris res hi restarà
e la cort d'aquell port en lo temps passat aprés nostra publicació haurà preses
algunas tretes o peccúnies d'aquell port, que
de la dita resta a compliment de sa assignació en la forma dessús dita, ço és, la
cort la meytat e l'altra meytat lo assignatari o assignataris. E açò volem que sia
per vós observat e fet observar inviolablement en tots los assignataris de qualsevol
dignitat, stat o preeminència sia, tot dubte e consultació cessants. E haja-us, molt
car e molt amat fill, lo Sant Espirit en sa curosa guarda. Dada en la vila de Perpenyà
sots nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
[...]
Fuit duplicata cum hanc tamen clausula in fine:
observació de nostre jurament en lo port de la Licata no toquets tro a tant que
mossén Bernat Centelles sia pagat en los
1415, setembre 6. Hostal de la Belladona.
Dóna notícies sobre el seu viatge a Perpinyà.
Reg. 2.452, fol. 79v.
Lo príncep
Princessa e molt cara muller: Certificam-vos que nós, partints de la vila de
Sent Celoni, en la qual havem dormit la nit prop passada, som venguts cansats en
l'ostal dejús scrit a on nós som dinats, e esta nit, Déus volent, irem-nos a dormir
en
serà divenres, nos levarem en ora de miga nit e irem a dormir a
pres de la vila de Perpenyà, a nou legües, de guisa que disapte nós ne entrarem en
la prop dita vila. Per què sforçats-vos bé e comanats-nos en gràcia e mercé de la
senyora reyna, e saludats-nos nostre frare e a nostra sor. E tengue-us, princessa
molt cara muller, tots temps l'Espirit Sant en la sua protecció e guarda. Dada en
l'ostal de la Belladona a
Senyor
1415, setembre 6. Monestir del Carme, fora Girona.
Dóna notícies sobre el seu viatge.
Reg. 2.452, fol. 80; i també CRD, núm. 2.752.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A la vostra excel·lència significh que vuy en lo dia present, en hora del sol
post, son arribat ací, e a hora de miga nit entench a cavalcar e anar-me a dinar a
hora
demà per tot lo dia no pogués passar més avant de les dites
de dissapte en hora baxa, Déus volent, entraré en aquexa vila. Però quant vindrà
demà en la nit, yo de les dites coses avisaré per correu a vostra magnificència, la
qual lo Rey dels cels per la sua infinida clemència faça viure e regnar longament
e pròspera ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en lo monastir del Carme,
fora Gerona, a
[1415], setembre 6. Catània.
L'informa de les mesures que ha pres per obtenir els recursos necessaris per al seu manteniment
i el de la seua gent.
CRD, núm. 1.645.
Molt alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare:
Senyor, segons per altres letres hé notificat a vostra magnificència, per pagar
lo sou de les gents d'armes que tench ací me ha covengut encarregar les secrecies
d'aquest regne, e per tal, senyor, que d'ací avant no haje més encarregar, encerquant
totes vies e maneres possibles, lícites emperò e honestes, sens vexar ne
agreujar los pobles en haver diners per al sosteniment meu e de les gents que
romanen ací ab mi. E haüt
venguts ab mi com dels sicilians, los quals entrevénen contínuament en mos
consells, és estat, senyor, deliberat per justícia que sie feta exequció en los béns de
aquells, los quals en los temps passats destemprants se han indegudament occupades
les vostres rendes reyals, e axí de mossén Bernat de Cabrera com d'altres tro
en les quantitats que per veritat se trobaran haver-se preses e occupades, les quals,
segons les certificacions que hé haüdes dels racionals, pujen a gran suma. Per ço,
senyor, notifich-ho a vostra gran senyoria, a fi que aquella ne sie informada, e per
tal, axí matex, que per importunitat de suplicants ne en altra manera no
letres contràries a les coses dessús dites, en les quals cert sia vostra gran senyoria
que s'ich procehirà sinó tant com justícia requerrà e no pus avant. Nostre senyor
Déus, molt alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare, vos conserve
longament segons vostre reyal cor desige. E manats a mi ço que vostra mercé
serà. Scrita en Catània a
Senyor, ab madur e digest consell hé ordonat, sobre
aquells tot hom e generalment deja traure a miges. E açò per utilitat de la cort.
Senyor, vostre humil fill, qui besant vostres mans e peus
se comana humilment en vostra gràcia e benedicció,
l'infant don Johan, segongènit d'Aragó e de Sicília.
[...]
pare, lo senyor rey d'Aragó e de Sicília.
secrecie sunt satis onuste. Item providit consulte redditus regios occupatos his
temporibus per dominum
amplam summam restitui et solvi super bonis occupancium. De extraccione
tractarum ad medietatem.
1415, setembre 7. La Jonquera.
Dóna notícias del seu viatge.
Reg. 2.452, fol. 80.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A vostra gran senyoria significh que ir en la nit arribé en la orta de
Gerona, e per manament e ordinació de vostra excel·lència no volguí entrar en la
dita ciutat, ans dormí en lo monastir dels Carmes, qui és fora los murs d'aquella.
Vuy, una e mija passada mija nit, ne partí e som-ne vengut a dinar a la vila de
Figueres, de la qual yo lo dia present partint havia proposat de anar a dormir al
loch del Volo, mas quant fuý en aquest loch de la Jonquera haguí nova com don
Diago López dez Tuényegua era ab tota sa gent ja en lo dit loch del Volo e que
havia presos e tenia totes les possades que y són. Per què, senyor molt virtuós, yo
vehent açò hé deliberat aturar ací sta nit e partir hic e anar a dinar al loch de
Bayes, qui és pres d'aquexa vila una legua, e aprés dinar entrar-me
vila per complir lo manament de vostra altesa, si donchs per vostra ordinació no
havia de fer alre
en lo loch pus propdit dos cavalls,
qui
coses, senyor molt excel·lent, tindré a gràcia e mercé singulars a vostra magnificència,
la qual nostre senyor Déus per la sua infinida clemència faça viure e
regnar longament e pròspera ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en lo
loch de la Jonquera a
1415, setembre 7. La Jonquera.
Envia mossén Riambau de Corbera, algutzir seu, perquè l'informe sobre les necessitats del
seu viatge.
Reg. 2.452, fol. 80v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A la vostra altesa sobre les possades de mi e dels officials meus e los cavalls
que necessaris hé per l'entrada de la vila, enviu yo, informat de ma intenció, l'amat
conseller e algutzir meu mossén Riambau de Corbera. Per què, senyor molt
virtuós, supplich humilment a vostra excel·lència que sia de sa mercé creure
tot ço que li dirà sobre
de guisa que, ans que yo entre, ell sia ab mi ab los dits cavalls e haja haüt
recapte per a mi e als dits officials de les dites possades. E açò, senyor, serà cosa
que tindré a gràcia e mercé a vostra magnificència, la qual nostre senyor Déus per
la sua infinida clemència faça viure e regnar longament e pròspera ab creximent
de la sua reyal corona. Scrita en lo loch de la Jonquera a
any
[1415], setembre 7. Catània.
Recomana micer Nicolau Castanya, mestre racional del regne de Sicília.
CRD, núm. 1.638.
[1415], setembre 7. Catània.
Acusa la recepció de l'ordre d'empresonar Ramon de Vilaragut.
CRD, núm. 1.640.
[1415], setembre 7. Catània.
Contesta la seua carta de 25 de juliol.
CRD, núm. 1.643.
Molt alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare:
Senyor, de la vostra gran senyoria hé reebuda una letra, dada en València a
havets haüd de ronyons, e com, per gràcia de nostre senyor Déus, érets reduhit en
bon estament e sanitat de vostra persona, de la qual cosa, senyor, sab Déus, hé
haüd sobiran plaer e consolació, com de la vostra bona convalescència són estat
per vostres letres certificat. E prech nostre senyor Déus, lo qual dóna salut als reys
per sa clemència, la us vulle atorgar longament, segons vostre reyal cor desija,
supplicant-vos, senyor, humilment que per totes les fustes que vindran en les
parts deçà me
haver axí gran plaer e consolació. E per tal, senyor, que son cert que la vostra
senyoria ne haurà plaer, certifich-vos que yo, ensems ab los barons, nobles, cavallers
e gentils hòmens que són ab mi, son sans e en bon punt de ma persona, per
gràcia de nostre senyor Déus. E aquest vostre regne, senyor, està en bon e tranquil·le
estament, a total obediència de vostra senyoria, e
la qual s'ic fa indiferentment del gran al poch. E, senyor, entench en provehir dels
officis en persones tals que sien a servir de Déu e glòria vostra e profit e utilitat
de la cosa pública d'aquest regne, com tot lo bon estament del dit regne estigue
en metre-hi bons officials. E supplich-vos, senyor, que vullats ben advertir aquí,
en donar los dits officis, que no sien donats per vós, senyor, a més temps de un
any, per la salut e benavenir d'aquest regne, car del contrari se
inconvenients alguns, ço que Déus no vulle. Senyor, en la dita vostra letra se
conté que yo donàs licència a tots aquells qui volran armar contra moros ab les
seguretats acostumades, e encara, si mester serà, pagant la cort la quarta part de la
armada. Senyor, en açò e en tot àls serà complit vostre manament e ordenació.
Axí mateix, senyor, en la dita letra me fa menció vostra senyoria sobre
del bisbe e del almirant e del
no basten. Emperò, senyor, yo faç e faré vers ells, axí com aquells qui notablement
han servit e serveixen a vós, senyor, e a mi ço que possibilitat bastarà. És
ver, senyor, que yo treball de present en espatxar lo dit almirant que se
vostra senyoria ab
lo memorial que
letra que la vostra senyoria m'à tramesa, me manats que yo me abstingue de
massa continuar la cassa. Senyor, fet serà segons mana vostra gran senyoria, la qual
nostre senyor Déus vulle conservar e prosperar longament e man a mi ço que sa
mercé serà. Scrita en lo castell de Catània sots mon segell secret a set dies de
setembre de la nona indicció.
Senyor, vostre humil fill, qui besant vostres
mans e peus humilment se comana en vostra
gràcia e benedicció, l'infant don Johan,
segongènit d'Aragó e de Sicília.
[...]
pare, lo senyor rey d'Aragó e de Sicília.
regni et justicia. Item festinat ad transmetendum almirantum cum
armorum.
[1415], setembre 9. Catània.
Li envia mossén Bernat Serra presoner i consulta sobre un socors a Alfonso Enríquez, almirall
de Castella, de
CRD, núm. 1.917.
Molt alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare:
Senyor, tramet a vostra gran senyoria per en Barthomeu Miralles, tresorer
de la senyora reyna, mossén Serra, pres e ben guardat, lo qual, senyor, ab gran
affany hé haüd a mes mans, car, presentint de sa presó, s'és anat latitant per algunes
baronias d'aquest regne. Senyor, lo dia present hé deliberat en mon consell,
en lo qual és estat present lo dit en Barthomeu Miralles que, per la gran fretura
que hé al present de diners, sia per mi accorregut tan solament l'almirant, mon
oncle, ab la sua gent, de aquella més quantitat de diners que a mi serà possible, e
als altres fins a compliment de
en Cathalunya, segons manà vostra gran senyoria, e que prestament se recullen en
naus, com tot espatxament lur sia gran lagui, considerat que lo sou lur puja
quescun jorn
l'Espirit [Sant] tinga en sa comanda, ço que sa mercé serà. Scrita en lo castell de
Cathània sots mon segell secret a
Senyor, vostre humil fill
qui besant vostres mans e peus humilment
se comana en vostra gràcia e benedicció,
l'infant don Johan, segongènit
d'Aragó e de Sicília.
[...]
pare, lo senyor rey d'Aragó e de Sicília.
ab
Miralles e de la resta li façats son debitori. Paulo Nicholas. En Perpenyà.
1415, setembre 11. Perpinyà.
Li ordena que escriga a la reina Joana de Nàpols perquè repare els perjudicis causats a Nicolau
Porter, mercader de Messina, per una nau pirata napolitana.
Reg. 2.429, fols. 64v.
1415, setembre 16. Perpinyà.
Comunica que mossén Joan de Vilaragut accepta que Rodrigo de Padellà regesca com a
sotscastellà la castellania de Castellamare de Palerm.
Reg. 2.452, fol. 81.
N'Alfonso et cetera. Al ínclit infant don Johan d'Aragó e de Sicília, frare nostre
molt car. Salut ab fraternal amor. Molt car frare: Vostra letra sobre que volíets
que
que ell fos personalment en aqueix regne, la castellania de Castellamar de Palerm
per Rodrigo de Padellà, viscastellà d'aquell, havem reebuda. E, responents, vos
certificam que al dit mossén Johan, per servey nostre e vostre, plau que
Rodrigo tinga lo dit castell per ell e
aquí en sa pròpria persona, lo qual e sos fets vos pregam affectuosament hajats
per recomanats, com aquell qui bé ho mereix, considerats los serveys que fets nos
ha e fa contínuament ab gran affecció. E haja-us, molt car frare, tots temps la
sancta Divinitat en la sua protecció contínua. Dada en Perpenyà sots nostre segell
secret a
Dominus princeps mandavit
michi Petro Companyoni.
Probata.
Dirigitur inclito infanti Johani Aragonum et Sicilie.
[1415], setembre 22. Catània.
Recomana misser Marchisio Salimbene i Joan de Tudela, secretari seu, com a candidats per a
l'ofici de protonotari del regne de Sicília, vacant per la mort de misser Nicola Mulet.
CRD, núm. 1.639.
1415, setembre 22. Catània.
Acusa la recepció de la seua carta de 26 d'agost i l'informa de l'estat dels regnes de Sicília i
Nàpols.
CRD, núms. 3.340 i 1.651.
Molt alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare:
Senyor, de la vostra molt gran senyoria hé reebuda una letra, dada en
lo divendres a
Dona del Puig, fos ab vent contrari en les mars de Benicassi, de regne de València,
e lo dissabte aprés següent al cap de Tortosa, e lo dimenge per lo matí davant
Terragona, e lo dilluns aprés següent ab bon vent arribàs en la ciutat de
ab intenció tan solament de fer col·lació en la loja de la dita ciutat on los
consellers de aquella vos havían apparellada gran festa e generalment tota la
ciutat, e com sens dormir en aquella vos enteníets recollir en la galea, continuant
vostre dret camí vers les viles de Copliure e de Perpenyà per veure-us ab lo rey
dels romans sobre lo fet de la unió de santa mare Església, manant a mi, senyor,
que, axí del estament meu com de totes noves occorrents ací, vos degués sovén
certifficar. A la qual letra, senyor, responent, ret e faç gràcias ab tota humilitat a
vostra gran magnificència, com de totes les dites coses li ha plagut scriure
supplicant-vos, senyor, que de la salut e bon estament vostre me vullats scriure e
certificar, com aument serà a vos, senyor. Esper en nostre senyor Déus, del qual és
lo negoci, que, mijançant vostres treballs, se seguirà la dita unió general en la
universal Església, extirpada totalment de aquella la cismàtica error, de la qual
cosa, part lo mèrit divinal, la vostra gran senyoria ne reportarà entre
e prínceps cathòlics singular renom e fama. Senyor, en la confecció de les
presents, yo, ab aquests nobles cavallers e gentils hòmens qui són en ma companyhia,
so sans e en bon punt de ma persona per gràcia de nostre senyor Déus. E
senyor, volent complir vostre manament a mi fet ab letres que
Barthomeu Miralles, ço és, que us degués trametre a Niça l'almirant, mon oncle,
ab
aquells los quals partiran d'ací dins
Copliure, segons, senyor, que per lo dit almirant scriuré pus largament a vostra
senyoria. Aquest regne, senyor, és, per gràcia de Déu, en bo e pacífich estament e
a total obediència de vostra senyoria. Entench, senyor, contínuament en fer la
justícia indiferentment sens excepció de persones. Senyor, segons los ardits que
occoren ací de Nàpols per la via de Messina e d'altres lochs, parria que
de la Marcha seria ja entrat en Nàpols e hauria fetes bodes ab la reyna e
rey, e en la jornada que entrà hauria pres un capità nomenat Esforça e lo
comte camarlench, segons la vostra senyoria porà veure en una letra tramesa per
micer Nicola Castanya a
vos tramet dins la present. Yo creech, senyor, que en regne movible contínuament
s'í mouran novitats. Axí mateix, senyor, hé entés que Reiols e aquests lochs de la
Calàbria se enfortexen contínuament, pensant qui vós, senyor, los moureu guerra.
De totes les coses, senyor, que d'ací avant me occorreran dignes de scriure, yo u
certificaré contínuament a vostra gran senyoria, axí com hé fet fins al present, la
qual nostre senyor Déus per sa mercé vulle conservar e prosperar longament, e
man a mi ço que sa mercé serà. Scrita en Cathània sots mon segell secret a
dies de setembre de la
Senyor, vostre humil fill,
qui besant vostres mans e peus
se comana en vostra gràcia e benedicció,
l'infant don Johan, segongènit
d'Aragó e de Sicília.
[...]
pare, lo senyor rey d'Aragó e de Sicília.
[1415], setembre 28. Catània.
L'informa dels actes de pirateria comesos per Pelegrín Gómez.
CRD, núms. 1.435 i 1.644
Molt alt e molt poderós príncep, e senyor e mon redubtable pare:
Senyor, a la vostra molt gran magnificència significh que, aprés que les naus
que vengueren ab mi en aquest regne foren per mi licenciades, s'és seguit un cas
que Pelegrín Gómez, lo qual ere patró de una de les dites naus, partint d'aquest
regne ab la dita sua nau, encontrà en aquestes mars una nau de venecians e aquella
combaté e pres e robà, de la qual, entre les altres mercaderies, ha preses assats
quantitat de perles e argent en pans e draps d'or e de seda. E aprés, nostre senyor
Déus, qui no permet que les coses adquisides de mal just aprofiten, volgué que lo
dit Pelegrín Gómez ab la dita sua nau, ab fortuna de temps, vengué en naufraig
en terra en les mars de Xaqua d'aquest regne. Emperò, ell, aprés, ab la barcha de
la dita sua nau, en la qual recullí tot lo mellor que pogué, axí com foren perles e
los dits pans d'argent e draps d'or e de seda, se
de Cerdenya. E venguda, senyor, a mi aquesta nova, de continent tramís vers
aquelles parts
informació de les dites coses en Tràpena e Matzara majorment, on lo dit Pelegrín
Gómeç aprés ere estat e havia venudes algunes de les dites coses. E segons les
letres que de aquells hé reebudes, han presos alguns dels hòmens qui foren al preniment
de la dita nau e han trobades alguna quantitat de perles e de pans d'argent
e de draps d'or e de seda, les quals entench totes restituyr als dits venecians,
e dels hòmens entench fer justícia. E no
Cerdenya que hajen a ses mans, si fer-se porà, lo dit Pelegrín Gómez, per tal que
de aquell se pogués fer justícia corporal. Totes les dites coses, molt alt e molt poderós
príncep e senyor e mon redubtable pare, notifich a vostra gran senyoria, per
tal que, aquella avisada e certificada per mi, hi puxa fer de les parts dellà aquelles
provisions que benvistes li seran, la qual nostre senyor Déus per sa mercé vulla
conservar e prosperar longament en sanitat e mane a mi ço que sa mercé serà.
Scrita en lo castell de Catània a
Senyor, vostre humil fill
qui besant vostres mans e peus
humilment se comana en vostra gràcia e benedicció,
l'infant don Johan, segongènit d'Aragó e de Sicília.
[...]
pare, lo senyor rey d'Aragó e de Sicília.
1415, setembre 30. Perpinyà.
Prega que accepte en el seu consell mossén Joan de Vilaragut, majordom del príncep Alfons.
Reg. 2.429, fols. 65.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Induïts dels feels e fructuosos serveys del amat
nostre mossén Johan de Villaragut, conseller e majordom del il·lustre n'Anfós,
príncep de Gerona, nostre molt car primogènit, per ço que ell haye algunes porrogatives,
vos pregam e manam que, en los consells que aquí farets fer, lo lexets
entervenir e ésser axí com los altres consellers qui entren e caben en los consells,
havents sos fets ab justícia singularment per recomanats. Dada en la vila de Perpenyà
sots nostre segell secret lo darrer dia de satembre del any
Ferdinandus.
Johannes de Vetellino mandato regio facto
ad relacionem Pauli Nicholai,
secretarii, et fuit tradita iam signata.
Probata.
[1415], setembre 30. Catània.
Informa sobre diversos actes de pirateria.
CRD, núm. 1.626.
Molt alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare:
Senyor, per humil exposició feta devant mi per los parents e amichs d'en P.
Ferrer, patró de galea,
ab la sua galea del port de Nàpols ab letres que aportave a la vostra senyoria per
part de micer Anthoni Torres e d'en Barthomeu Miralles, missatgers vostres,
encontrà en les mars de Plumbi la galea de mossén Ramon Torrelles, la qual
patronajave en Ramon de Riusech, de València, e la galea d'en Bernat Martí, de
la ciutat de
March Rosell, d'Oriola, les quals prenien sou del rey Luís. E jatsia lo dit P.
Ferrer se
són vassalls e sotsmesos vostres, li fos fet dan o violència alguna, se acostà a ells,
los quals, e en specialment lo dit en Riusech, no temens Déu ne la correcció de
vostra senyoria, envestiren la galea del dit en P. Ferrer, e aquell naffraren mortalment,
e prengueran la dita galea, e la se
aquella fo trobat. Per què, senyor, han supplicat a mi que sobre açò degués
ascriure a vostra senyoria. Per ço, senyor, notificant-vos les dites coses, vos supplich
humilment que sia de vostra mercé, per deuta de justícia, provehir sobre
aquellas en tal manera e forma que, si béns alguns dins vostra senyoria seran atrobats
dels dessús dits malfaytors, en aquells sia feta deguda execució a reintegració
dels damnificats. E si en les parts daçà los dit en Riusech e los altres dessús dits,
los quals, segons hé sabut, sus ara són venguts en les mars de
poder, jo
altres eximpli e terror. Lo dit, emperò, Sanxo Delmo, segons hé entés, se n'és anat
en Nàpols e ha pres sou de la reyna e del comte de la Marxa, no contrestant lo
manament que vós haveu fet en contrari. Senyor, ja per altres hé scrit a vostra
senyoria com Pelagrí Gómeç, patró d'una nau castellana, havia pres en les mars
vostres d'aquest regne una nau de venecians, en la qual havia gran quantitat de
perles e de pans d'argent e draps d'aur e de ceda, e com hac presa la dita nau, lo
dit en Pelagrí Gómeç, per fortuna de temps, era vengut en terra per naufragi en
les mars de Xaqua. E com aprés lo dit Pelagrí Gómeç s'és fugit ab lo bateu de la
sua nau, en lo qual recullí tot lo millor que pogué de la dita nau, axí perles,
argent com draps d'aur e de ceda, e féu la via de Tràpena e de Matzara, e d'altres
lochs d'aquesta islla
la via de Sardenya. E com, senyor, per rebre informació de les dites coses, jo hé
tramés en les dites parts un dels jutges de la Gran Cort e micer Anthoni Torres. E
entench, senyor, fer restituir totes les dites coses qui
fer justícia d'aquells qui foren al robo de la dita nau. E no
scrit als officials vostres de Sardenya si poran haver lo dit Pelagrí Gómeç, per tal
que d'aquell se puixa fer justícia corporal. Encare, senyor, ab la present notifich
les dites coses a vostra gran senyoria per tal que, avisada e certificada, hi puixa
degudament provehir, la qual man a mi totes coses que de sa merçè seran. Scrita
en Cathània a
Senyor, vostre humil fill,
qui besant vostres mans e peus
se comana humilment en vostra gràcia e benedicció,
l'infant don Johan, segongènit
d'Aragón e de Sicília.
[...]
pare, lo senyor rey d'Aragó e de Sicília.
[1415], octubre 2. Catània.
Recomana Joan de Creixençà, que torna amb 400 homes d'armes.
CRD, núm. 2.494.
[1415], octubre 8. Catània.
Avisa de la partença d'Alfonso Enríquez, almirall de Castella.
CRD, núm. 1.622.
Molt alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare:
Senyor, a la vostra gran magnificència suplich, axí humilment com pux,
que del estament e sanitat de vostra persona me
fustes que declinaran en les parts deçà. Certificant-vos, senyor, que yo, ab aquests
barons, cavallers e gentils hòmens que són al present en mon servir, som sans de
nostres persones per gràcia de nostre senyor Déus. E l'almirall, mon oncle, se
recullirà lo
hòmens d'armes, segons vós, senyor, havets manat, los quals senyor són ja pagats.
Molt alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare, lo Senyor de tot
lo món vos guard e us dón molta bona vida e longa ab exaltament de vostra reyal
corona. E manats a mi ço que vostra mercé serà. Scrita en Catània a
octubre de la
Senyor, vostre humil fill,
qui besant vostres mans e peus
se comana humilment en vostra gràcia
e benedicció, l'infant don Johan,
segongènit d'Aragó e de Sicília.
[...]
pare, lo rey d'Aragó e de Sicília.
[1415], octubre 8. Catània.
Sol·licita notícies sobre la seua salut.
CRD, núm. 1.621.
Molt alta e molt poderosa princessa, senyora e ma redubtable mare:
Senyora, a la vostra gran magnificència suplich, axí humilment com pux,
que del estament e sanitat del senyor rey, mon senyor e mon redubtable pare, e de
vós, senyora, e del senyor príncep e dels altres senyors infants e infantes, frares e
sors meus molt cars, me
goig e consolació, per totes les fustes que declinaran en les parts deçà. Certificant-vos,
senyora, que yo ab aquests barons, nobles, cavallers e gentils hòmens que
són al present en mon servir som sans de nostres persones per gràcia de nostre
senyor Déus. Molt alta e molt poderosa senyora e ma redubtable mare, lo Senyor
de tot lo món vos guard e us dón bona vida e longa. E manats a mi, senyora, ço
que vostra merçè serà. Scrita en lo castell de Catània a
Senyora,
vostre humil fill, qui besant vostres mans
e peus se comana humilment en vostra
primogènit e benedicció, l'infant don Johan,
segongènit d'Aragó e de Sicilia.
[...]
mare, la senyora reyna d'Aragó e de Sicília.
[1415], octubre 9. Catània.
Dóna notíces sobre la seua salut.
CRD, núm. 1.623.
Molt alt príncep, senyor molt car e molt amat frare: Desijant sobiranament saber
bones novelles del vostre bon estament e sanitat e de la senyora princessa, molt
cara e molt amada sor mia, suplich-vos humilment que per vostres letres, ab totes
les fustes que vindran en aquestes parts, me
de gran consolació e plaer. E per tal, molt alt príncep e senyor molt car e molt
amat frare, que a mi és cert que
la confecció de les presents yo, ab tots aquests barons, cavallers e gentils hòmens
que són venguts en mon servey, som sans e en bon punt de nostres persona per
gràcia de nostre senyor Déus. E si coses algunes, molt alt príncep, senyor e molt
car e molt amat frare, són a vós plasents de les parts deçà, escrivits-me
les compliré molt volenterosament. E sia tostemps vostra guarda l'Espirit Sant.
Dada en lo castell de Catània sots mon segell secret a
Vostre humil frare qui
l'infant don Johan, segongènit de
Aragó e de Sicília.
[...]
de Gerona, primogènit d'Aragó e de Sicília.
1415, octubre 13. Perpinyà.
Anul·la la carta relativa a Bernat de Cabrera, expedida el 30 de maig de 1415 (vegeu doc. 609).
Reg. 2.428, fol. 109v-110.
Bernardi de Capraria.
En Ferrando et cetera. Al ínclit infant don Johan, molt car e molt amat fil e visrey
nostre en lo regne de Sicília. Salut ab obtaniment
parental benedicció. Jatsia l'altre dia vos scrivíssem ab altra letra nostra de la tenor
seguent: Lo rey. Molt car e molt amat fill: Nós, ab altra letra nostra, dada axí com
dejús, vos scrivim manant-vos que, per ço com mossén Bernat de Cabrera ha donada
caució idònea, tro a quantitat de
e paguar la cosa jutgada a tots aquells qui han querela o litigi ab ell per rahó de
qualsevol peticions o demandes que hajen donades contra ell, que restituhiscats
los castells de Xaramunt e de Montorosso e de Cerratana, segons veurets en la
dita letra. Per què, declarants sobre açò nostra intenció, volem que restituïscats los
dits castells si les coses dejús scrites no y obsten. Primerament, si pujen més les
quantitas per la cosa jutjada execudores que
per fer execucions de majors quantitats adjudicadores contra lo dit mossén
Bernat. E en altra manera, vós no érets potent, o en vostra absència los nostres
ambaxadors, de fer execució en lo comdat de Mòdicha sens tenir los dits
castells axí sequestrats, car dit nos és stat que lo dit comdat és terra tan aspra que
sens tenir los dits castells no poria ésser feta execució en lo comdat desús dit, car
són clau o entrada d'aquell. E si axí ó trobarets, no restituhiscats los dits castells.
Dada en València sots nostre segell secret lo darrer dia de mayg del any
Mòdicha e maestre justicier del dit regne, nos ha querelosament exposat ell ésser
per la dita letra agreujat contra justícia e contra forma de una altra letra nostra
patent dada axí com la dessús, la qual fonch per nós ab madur e digest consell
espatxada e ab la qual, per ço com lo dit mossén Bernat havia donada sufficient
caució en nostra cort de
dit regne de Sicília havien donades contra ell peticions o demandes, vos manàvem
que restituíssets al dit mossén Bernat les sobredits castells, supplicant-nos
que en e sobre la preinserta letra fos sens ohir lo dit mossén Bernat emanada, e
per informació no justa de algunes coses que
Per què nós, la dita sua supplicació benignament admesa, com no li puxam ne
li dejam fallir en justícia, majorment per los grans serveys per ell a nós e a nostra
casa fets, volem e és de nostra mercé e intenció que, no contrestant la dita preinserta
letra, la qual volem haver per nul·la e per no feta e fraturejar de efficàcia e
valer, axí com feta contra justícia e surreptíciament emanada, restituïscats al dit
mossén Bernat los dits tres castells encontinent e sens triga, segons forma e tenor
de la dita nostra letra patent, la qual volem que sia per vós e per les nostres ambaxadors
e altres officials del dit regne observada e executada, segons sa sèria e
tenor, com fos acordada e expatxada en nostre plen consell, e per pura justícia,
segons dit és. E açò per res no mudets, com axí ho hajam provehit per justícia e
vullam que
de manament nostre per nostre molt car primogènit subsignada a
de octobre en l'any de la nativitat de nostre Senyor
Petrus Margaill mandato regio facto in consilio in qui
erant archiepiscopus Terracone, Berengarius
de Bardaxí, Didacus Ferdinadi
Probata.
1415, octubre 22. Perpinyà.
Recomana mossén Lucca di Vintimilla, pare de Francesco di Vintimilla, en les causes judicials
contra el comte Giovanni di Vintimilla a Sicília.
Reg. 2.451, fol. 133-v.
1415, octubre 25. Catània.
Recomana mossén Guillem Montayanes i mossén Joan de Corbera.
CRD, núm. 2.739.
1415, novembre 6. Perpinyà.
Demana notícies sobre la seua salut, notifica la millora del rei, i que ell, la reina i els altres
infants gaudeixen de bona salut.
Reg. 2.449, fol. 144.
1415, desembre 13. Perpinyà.
Recomanació a favor del bisbe Mauro.
Reg. 2.429, fols. 68.
Episcopi Mauri.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: A humil supplicació del venerable e amat nostre
lo bisbe Mauro, per altres nostres letres manam als jutges de la Gran Cort que li
fàçan deguda e espatxada justícia en e sobre la recuperació de serts béns seus que
diu ésser-li stats presos indegudament e injusta, axí matex a mossén Sancho Ruiç
de Lifori, almirall d'aquex regne, que li restituesca aquells
Florença que li deu, segons diverses vegades los havem scrit. E per obra havem
convengut que, per molt que hajam scrit en favor de la justícia del dit bisbe, a
aquell no és tolta encara manera de quereles. E jatssia ne dejam meravellar dels
demunt dits, pus fort havem rahó meravellar-nos de vós que no provehits en la
desídia dels officials que han càrrech no major de vós a administrar la justícia. Per
què us dehim e manam expressament que manets e encarreguets los dits jutges e
mossén Sancho a exeguir nostres manaments, havent-vos lo dit bisbe en sa justícia
per recomenat. En altra manera, si veurets ésser sobre açò comesa necligència,
provehiscats-hi segons per rahó e justícia se pertany. E sia, molt car e molt
amat fill, en vostra guarda la Santa Trinitat. Dada en la vila de Perpenyà sots
nostre segell secret e, per indisposició de nostra persona, signada de mà de nostre
primogènit a
Probata.
1415, desembre 12. Perpinyà.
Recomana els afers d'Antonio de Fredericis, doctor en lleis, de Palerm.
Reg. 2.451, fol. 140v.
[1415], desembre 21. Catània.
Demana notícies sobre la seua salut i envia informes sobre Nàpols.
CRD, núm. 1.620.
Molt alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare:
Supplich, senyor, axí humilment com pux, vostra gran senyoria que de la
convalescència sua, de la qual, sab Déus, desig saber contínuament bones novelles,
me vullats certificar per vostres letres. E sia cosa la qual tindré a singular gràcia e
mercé. E per tal que la vostra gran senyoria sia certificada de les novelles de
Nàpols, tramet dins la present una letra tramesa a mi per lo stracico de Mesina.
De les noves que d'ací avant
Déus està en bon estament, yo
Sant tingue en sa comanda e man a mi ço que sa mercé serà. Scrit en lo vostre
castell de Cathània a
Senyor, vostre humil fill,
qui besant vostres mans e peus
me coman humilment en vostra
gràcia e benedicció, l'infant don Johan,
segongènit d'Aragó e de Sicília.
[...]
pare, lo senyor rey d'Aragó e de Sicília.
1416, gener 6. Catània.
Dóna notícies sobre la seua salut.
CRD, núm. 3.037.
Molt car e molt amat frare: Sperant ab gran desig saber bones novelles del vostre
bon estament e sanitat, prech-vos, axí affectuosament com pux, que per totes les
fustes que vindran en aquestes parts me
me farets gran plaer e consolació. E, sabent çertament que
molt car e molt amat frare, que en la confecció de les presents yo era
sans e en bon punt de ma persona per gràcia de nostre senyor Déus, al qual plàcia
que axí sia de vós. E si coses algunes, molt car e molt amat frare, són a vós plasents
de les parts deçà, escrivits-me
tostemps vostra guarda, molt car e molt amat frare, l'Espirit Sant. Dada en lo castell
de Catània sots mon segell secret a
Vostre frare l'infant don Johan,
segongènit d'Aragó e de Sicília.
[...]
maestre de Sentyago.
1416, gener 7. Perpinyà.
Comunica que ha decidit sostraure
fi del Cisma.
Reg. 2.430, fols. 80-81.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Certificam-vos que, sobre los fets de la unió de
sancta mare Ecclésia en aquesta vila de Perpenyà tant manejats, entre lo molt
il·lustre e car frare nostre lo rey dels romans e los embaxadors de la congregació
de Constança, de la una part, e nós e los altres reys, prínceps e altres de la obediència
de nostre sant pare Benet e lurs embaxadors de l'altra, és stada, migençant
la gràcia divinal, conclosa e fermada certa concòrdia, de la qual vos tramettem
translat ab la present, e per la qual, ab la gràcia de Déu, se mostra gran e evident
disposició e uberta via a conseguir un indubitat e vertader vicari en la Ecclésia de
Déu, la qual concòrdia és stada fermada per nós e per part dels molt il·lustres los
reys de Castella, nabot, e de Navarra, oncle nostres molt cars, e per lo comte de
Foix. Notificants-vos que, precedents grans e madurs consells, hir, que fon lo dia
de Parici, en lo nom de Jhesuchrist e de la Verge Maria, Mare sua, aprés la missa e
predicación solennes de mestre Vicent Ferrer, havem feta publicar per lo dit
mestre Vicent la substracció feta per nós de la obediència del dit sant pare per les
causes e motius segons veurets en aquella. E axí metex la manam publicar per
totes les ciutats e lochs deçà de nostra senyoria. E creem fermament que los dits
reys de Castella e de Navarra e comte de Foix e encara lo comte d'Armenyach e
altres de la obediència del dit pare sant, lo dit dia ho hauran semblantment fet,
car axí era stat concordat. Per ço us manam que la dita substracció en la forma
que us tramettem ab la present e tots altres affers toquants la dita unió, e
de requerir, intimar e fer presentar a tots los prelats e persones ecclesiàstichs a
qui
publicar per tot lo regne e illes adjacents e metre en deguda exequció, segons
sabets ésser necessari, ensemps ab la comissió que veurets sobre recepció de les
rendes pertanyents a la Cambra apostolical, segons en aquella largament se conté.
E la dita comissió vos tramettem en blanch, per ço que y façats metre bones e
fiables persones e ben abonades migençant sagrament e homenatge, que ab gran
diligència provehíscan que les peccúnies no sien occultades e se hajen íntegrament.
E provehits, si pussible és, que sien deposades en alguna taula segura, com
nostra intenció sia que, deduïdes les despeses necessàrias a la prosequció de la dita
unió per nós faedores, reservar e conservar aquellas a aquell qui serà vertader, un
e indubitat pastor en la Ecclésia de Déu, segons en la dita substraccio és contengut.
Part açò, com hajam entés que
Paníscola, on és a present, ab les quals se entén a partir e no sabem on deja anar,
volem e us manam que si venia aquí no
manera, provehint en açò segons vos parrà ésser necessari e lo cas requerrà. E sia,
molt car e molt amat fill, l'Espirit Sant en vostra contínua guarda e protecció.
Dada en la vila de Perpenyà sots nostre segell secret e, per indisposició de nostra
persona, signada de mà de nostre primogènit a
de nostre Senyor
Dominus rex mandavit
michi Paulo Nicholai.
Probata.
1416, gener 9. Perpinyà.
Credencial a favor d'Andreu Guardiola, tresorer del regne de Sicília, que li ha de comunicar
les instruccions del rei segons el memorial adjunt.
Reg. 2.430, fol. 78v.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Sobre alguns affers tocants molt lo benavenir
d'aqueix regne de Sicília, havem informat largament de nostra intenció e voler
l'amat conseller nostre mossén Andreu Guardiola, tresorer del dit regne, lo qual
vos deu explicar aquelles segons forma de un memorial, lo qual li havem liurat.
Per què us dehim e manam que al dit mossén Andreu en tot ço que us dirà de
part nostra, segons forma del dit memorial, donets plena fe e creença, axí com si
per nós personalment vos era dit. Dada en Perpenyà sots nostre segell secret a
nou dies de janer del any
de mà de nostre primogènit.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
Dirigitur domino infanti Johanni.
1416, gener 10. Perpinyà.
Recomanació a favor de Miano Caldo, de Messina, per a l'ofici d'acatapau d'aquesta ciutat.
Reg. 2.428, fol. 116.
Miani Caldo.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Novament nós és stat supplicat per part del feel
nostre Miano Caldo, de Mecina, que
l'any sdevenidor de la dehena indicció del offici de un dels acathapaus
Mecina. Per què us dehim e manam que us informets si lo dit Miano es sufficient
a exercir tal offici, e per vós no sia altre provehit per lo dit any, segons veurets
cumplir, a nostre servey provehiscats lo dit Miano del dit offici graciosment.
Dada en la vila de Perpenyà sots nostre segell secret e, per indisposició de nostra
persona, signada de mà de nostre primogènit a
Stephanus Blundus mandato
regio facto per Ferdinandum Vasques, militem,
regium consiliarium. Probata.
Dirigitur illustri infanti Johanni, viceregi in regno Sicilie.
1416, gener 10. Perpinyà.
Mana que s'apodere de tots els castells de Messina i dóna instruccions sobre el reclutament de
gent d'armes.
Reg. 2.430, fol. 79v.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Volents prevenir a tot scàndel e sinistre, vos
dehim e manam que, segons la forma de la constitució d'aqueix regne e per totes
altres maneres pus no sien scandaloses ni importants ab si algun sinistre, hajats e
prengats o façats pendre a vostres mans tots los castells e forces de la ciutat de
Mecina, e specialment Melasso, Matagrifoll e lo Palau Real e altre, e comanats-los
a persones feels qui sien zeladores e amants nostre honor e servir, qui sien,
emperò, de nacions de cathalans o de castellans o aragoneses. E açò per res no
mudets com nós vullam que axí
guarda e protecció l'Espirit Sant. Dada en Perpenyà, sots nostre segell secret e,
per indisposició de nostra persona, signada de mà de nostre primogènit a
de janer del any
regne a què bonament les rendes, com veets, no poden bastar, vejats en
vostre consell si us porets comportar e fluxar ab doents hòmens d'armes, e los
restants de continent fets venir de la part deçà. E per ço que mills siats acompanyat,
manats e fets que tots aquells qui prenen pensió de la cort, axí com a consellers
o en altra manera, vos seguesquen e aturen en la cort. Dada com dessús.
primogenitus.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
Dirigitur domino infanti Johanni.
[1416], gener 10. Catània.
Dóna notícies sobre la seua salut.
CRD, núm. 1.636.
Molt car e molt amat frare: Com yo estigue en gran desig de saber bones novelles
del bon estament e sanitat del senyor rey e de la senyora reyna, e del senyor
príncep e de la senyora princessa, e axí matex del senyor maestre de Sentyago e
de vós, senyor, e de la senyora infanta dona Maria e del senyor infant don Pedro
e de la senyora infanta dona Alionor, prech-vos, molt car e molt amat frare, axí
affectuosament com pux, que per totes les fustes que vindran en les parts deçà
me
molt car e molt amat frare, que
confecció de les presents yo era sans e en bon punt de ma persona, per gràcia de
nostre senyor Déus, al qual plàcia que axí sie de vós. E si coses algunes, molt car e
molt amat frare, són a vós plasents de les parts deçà, escrivits-me fiablement. E sia
tostemps vostra guarda l'Espirit Sant. Dada en lo castell de Catània a
de la
Vostre frare l'infant don Johan,
segongènit d'Aragó e de Sicília.
[...]
infant don Sancho, maestre d'Alcàntara.
1416, gener 11. Perpinyà.
Ordena pagar a Domingo Ram, bisbe de Lleida, les quantitats adients.
Reg. 2.429, fols. 71.
Episcopi Oscensi.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Com ja sabets per altres letres nostres, nós manàvem
féssets satisfer al venerable pare en Christ e conseller nostre lo bisbe de
Leyda
sosteniment li havem donats e assignats. E ara havem entés que no
encara haver. Per què, com la aturada aquí del dit bisbe sia necessària molt per
nostre servir e benefici d'aqueix regne, vos dehim e manam expressament que li
façats donar bon e prest recapte axí de la paga dels dits mil florins com d'altres
mil florins de Florença, los quals per ell se poden pus còmodament sostenir en
nostres serveys, manam de present per vós ésser-li donats. E en açò no haja falta,
com en altra manera si al dit bisbe convinia partir d'aquí, seria sens algun dubte
gran deservir nostre. E haja-us, molt car e molt amat fill, en sa guarda e protecció
l'Espirit Sant. Dada en la vila de Perpenyà sots nostre segell secret, e per indisposició
de nostra persona signada de mà de nostre primogènit a onze dies de janer
del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
Dirigitur domino infanti Johanni.
Fuit duplicata.
1416, gener 12. Perpinyà.
Dóna instruccions perquè el regiment del castell de Malta es pose en mans del fill de Guerau
Dezguanes.
Reg. 2.430, fol. 76.
En Ferrando et cetera. Al ínclit e magnífich l'infant don Johan, nostre molt car
fill e visrey en lo regne de Sicília. Salut e obteniment de paternal benedicció.
Recorde
Amar de Malta, haver-vos scrit en la forma següent: "Lo rey. Molt car e molt
amat fill: Segons havem certament sabut, en Guerau Desguanes, lo qual era
castellà de Malta e tenia en lo castell de Malta lo comte Anthonio de Vintimilla,
és mort. Per què us pregam e manam que provehiscats en tal manera que lo dit
comte sia ben guardat, comanant-lo a tal persona que
puxa retre bon compte, aytal con se pertany. E sia, molt car e molt amat fill, en
vostra protecció e guarda l'Espirit Sant. Dada en València sots nostre segell secret
a
manam que si lo dit Guerau ha fill de tal edat, li comenets a beneplàcit la dita
castellania per sguart dels serveys de son pare. Si per ventura no haurà fills,
comenats e donats la dita castellania a
vullam de certa sciència sia fet.
sia que la dita letra preinserta, en special tant com toca açò, sia observada, vos
dehim e manam altra vegada, de certa sciència e expressament, que si de lo dit
Guerau romanguí fill de tal edat, li acomanets lo dit castell a nostre beneplàcit,
segons dit és, com, havents esguart als serveys agradables e lealtat del dit son pare,
no vullam que de la dita castellania ne sia provehit algun altre, havent-vos en açò
sens altra consultació e manament nostre, en manera que sia satisfet a nostra voluntat.
Dada en Perpenyà sots nostre segell secret a dotze
janer en l'any de la nativitat de nostre Senyor
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
[1416], gener 15. Catània.
Dóna notícies sobre la seua salut.
CRD, núm. 1.618.
1416, gener 16. Perpinyà.
Recomana Federico de Pizzinga, mestre notari de la Cancelleria de Sicília, i mana que l'admeta
en el seu consell.
Reg. 2.429, fols. 71v.
1416, gener 16. Perpinyà.
Dóna notícies sobre la seua salut.
Reg. 2.429, fols. 71v.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: A vostre pler e consolació, vos certificam com,
per gràcia de Déu e intercessió de la Verge Maria, som en molt e evident
millorament de nostra persona, en tal que tots jorns passejam per tot lo castell
d'aquesta vila de Perpenyà, e hir, anant mirar los lehons, e hi fem lançar un cavall,
e nós stants en lo mur del dit castell fem cassar en lo bosch del dit castell. E de
dia en dia prenem gran convalescència. E entenem prestament partir d'ací e tendrem
dret camí envers la ciutat de
plaurà a Déu, intrar-nos-n'em en lo regne de Castella. Manam-vos que sovín nos
certifiquets de vostra bona sanitat e stament d'aquex regne. E sia, molt car e molt
amat fill, lo Sant Spirit en vostra contínua protecció e guarda. Dada en Perpenyà
sots nostre segell secret e, per indisposició de nostra persona, signada de mà de
nostre primogènit a
Johannes
ad relacionem Pauli Nicholaii.
Probata.
1416, gener 22. Perpinyà.
Recomanació a favor d'Antoni Maritano.
Reg. 2.429, fols. 72v.
1416, gener 23. Perpinyà.
Recomanació a favor de fra Joan, bisbe d'Agrigent.
Reg. 2.429, fols. 73-v.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Per una supplicació que
presentada, havem percebut que lo venerable frare Johan, olim bisbe de Jargent,
per manament del sant pare és stat ejecte del dit bisbat e li són stats presos tots sos
béns, e derrerament a ell han fet pendre e presonar en lo nostre castell de la
Licata indegudament e injusta, sobre què, suplicat a nós humilment de condecent
remey de justícia ésser-li provehit, vos manam que, si lo dit frare Johan volia venir
de part deçà, comanat a qualque feel persona e sots suficients capleutes, nós lo
trametats ab lo procés contra ell fet. E en cas que no volgués venir deçà, façats
veure lo dit procés. E si per aquell no
perpetrat altre crim o delicte sinó que, axí com a confessor ladonchs del rey de
Sicília, cosí nostre, de gloriosa memòria, hagués consellat al dit rey de no donar la
obediència al dit sant pare, lo deliurets o façats deliurar de la dita presó, havent-vos
en açò per forma que lo dit frare Johan no sia injustament, axí com afirma,
opprimit ni agreujat. E sobre la recuperació de sos béns li façats fer spatxada
justícia. E sia, molt car e molt amat fill, lo Sant Spirit en vostra guarda. Dada en la
vila de Perpenyà sots nostre segell secret e, per indisposició de nostra persona,
signada de mà de nostre primogènit a
nostre Senyor
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholaii,
et vidit
Probata.
1416, gener 25. Perpinyà.
Mana que execute la seua carta de 5 d'octubre de 1415, que hi inclou, dirigida als consellers i
ambaixadors del rei al regne de Sicília, per la qual restituïa la baronia de Gagliano a fra
Roberto de Diana, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jersusalem.
Reg. 2.428, fol. 118v-119v.
1416, gener 25. Perpinyà.
Mana que dóne l'ofici de guarda del port a Bartolomeo de Parayo, ciutadà de Siracusa.
Reg. 2.428, fol. 121v.
1416, gener 25. Perpinyà.
Recomana Francesco di Vintimilla en el plet per l'herència de son pare.
Reg. 2.560, fol. 12.
[1416], gener 25. Catània.
Dóna notícies sobre la seua salut.
CRD, núm. 1.633.
Molt alt e molt excel·lent e poderós príncep, senyor e mon redubtable pare:
Senyor, per lo gran e sobiran desig que hé en saber e hoyr bones novelles
de vostra gran senyoria, majorment aprés que a nostre senyor Déus ha plagut
visitar vostra persona de accident de malaltia, per la salut de la qual faz contínuament
pregar Déus per totes l'esglésies d'aquest vostre regne, hé escrit e escriu
contínuament a vós, senyor, per totes les fustes que són partides d'ací, suplicant-vos,
senyor, que de la sanitat e convalecència de vostra persona fos vostra merçè
certificar-me
senyoria reeb letres fort atard. E per ço que lo meu desig contínuament creix en
açò, suplic-vos, senyor, axí humilment com pux, que de la sanitat e convalecència
de vostra persona me
estat fins al present, la qual cosa tindré a singular gràcia e merçè. E si de mi, molt
alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare, vos plau saber, certifich
vostra gran senyoria que en la confecció de les presents era sans e en bon punt de
ma persona per gràcia de nostre senyor Déus. E aquest vostre regne, senyor, en lo
qual s'í celebra justícia indiferentment, sens excepció alguna de persones, és en
bon e tranquil·le estament per gràcia de nostre senyor Déus e virtut de vós,
senyor. Senyor molt alt e molt poderós e mon redutable pare, altres coses no se
me occorrien al present dignes de escriure a vostra gran senyoria, sinó que suplic
humilment lo Fill de Déu que per sa gràcia vos conserve longament en plena
sanitat de vostra persona ab exaltament de vostra corona reyal, manant a mi
tostemps ço que sa merçè serà. Scrita en lo castell de Catània a
[...]
Senyor, vostre humil fill, qui besant vostres mans e
peus se comana en vostra gràcia e benedicció, l'infant
don Johan, segongènit d'Aragó e de Sicília.
[...]
redubtable pare, mon senyor lo rey d'Aragó e de Sicília.
1416, gener 25. Catània.
Dóna notícies sobre la seua salut.
CRD, núm. 3.006.
Molt car e molt amat frare: Sperant ab gran desig saber bones novelles del vostre
bon estament e sanitat, prec-vos, axí affectuosament com pux, que per totes les
fustes que vindran en aquestes parts me
me farets gran plaer e consolació. E sabent çertament que haurets plaer, certific-vos,
molt car e molt amat frare, que en la confecció de les presents yo era sans e
en bon punt de ma persona, per gràcia de nostre senyor Déus, al qual plàcia que
axí sia de vós. E si coses algunes, molt car e molt amat frare, són a vós plasents de
les parts deçà, escrivits-me
vostra guarda, molt car e molt amat frare, l'Espirit Sant. Dada en lo castell de
Catània sots mon segell secret a
Senyor
Vostre frare l'infant don Johan,
segongènit d'Aragó e de Sicília.
infant don Enrich, maestre de Sentyago.
[1416], gener 26. Catània.
Comunica que està considerant si restitueix els castells de mossén Bernat de Cabrera.
CRD, núm. 1.630.
Molt alt e molt poderós príncep, senyor e mon redubtable pare:
Senyor, sobre la letra presentada a mi de part de vostra senyoria per la qual
manàvets que los tres castells del noble mossén Bernat de Cabrera posats en seqüestre
fossen restituïts al procurador del dit mossén Bernat, yo hé tengut
molts consells, axí com aquell qui sobiranament desig complir vostres manaments,
e ja si en manera alguna, sens lesió de justícia, per la qual principalment
vostra gran senyoria me ha tramés en aquest regne, se podia fer la dita restitució.
E senyor, molts consells yo derrerament hé volgut en consell hoyr a ple los advocats
de les parts, en lo qual consell són estats los judges de la Gran Cort e tots los
juristes que
que serà faedor per justícia. Mantinent, senyor que ho hauré deliberat, yo
escriuré a vostra gran senyoria de ço que
nostre senyor Déus conserve en plena sanitat e man a mi ço que sa merçè serà.
Dada en lo vostre castell de Catània sots mon segell secret a
Senyor, vostre humil fill,
qui besant vostres mans e peus
se comana en vostra gràcia e benedicció,
l'infant don Johan, segongènit
d'Aragó e de Sicília.
redubtable pare, mon senyor lo rey d'Aragó e de Sicília.
[1416], gener 26. Catània.
Dóna notícies sobre la seua salut.
CRD, núm. 1.637.
1416, gener 27. Perpinyà.
Recomana el seu metge, Diego Rodríguez.
Reg. 2.430, fol. 85.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Per ço com som certs de la bona sufficiència,
honestat e sciència de Diago Rodríguez, doctor en medicina, metge vostre, e que
tostemps ha haüt e ha envers vostre servir bon e affectat zel e intenció, de què
nós e vós li som molt obligats, manam-vos expressament que lo dit metge vostre
hajats en special recomendació, proseguint-lo de singulars gràcias, honors e
prerrogatives. E per benavenir de vostra salud, stats tostemps a son regiment, no
pessant res de sa ordinació, car com toqua la existència de la salud de vostre cors.
E açò per res no mudets, com nós, attesa la bona suficiència e aptesa del dit
metge, hajam ordonat axí ésser fet. Dada en la vila de Perpenyà sots nostre segell
secret e, per indisposició de nostra persona, signada de mà de nostre primogènit a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1416, gener 29. Perpinyà.
Li mana que faça complir la provisió dels ambaixadors enviats pel rei al regne de Sicília,
de pagar a Roberto de Diana, prior de Messina, de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem,
presoner al castell de Catània, 20 unces d'or de les seues rendes per al seu manteniment.
Reg. 2.430, fol. 83v-84.
1416, gener 29. Perpinyà.
Ordena que accelere el procés de la causa presentada per Roberto de Diana, prior de Messina,
de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, per a la restitució dels seus béns.
Reg. 2.430, fol. 84.
1416, gener 29. Perpinyà.
Recomana Roberto de Diana, cavaller, prior de Messina.
Reg. 2.560, fol. 12-v.
DEL REI FERRAN A L'INFANT JOAN
1416, gener 30. Perpinyà.
Recomana la causa de mossén Roberto de Diana, prior de Messina, de l'Orde de Sant Joan
de Jerusalem.
Reg. 2.428, fol. 119v.
[Fratris] [Roberti] [de] [Diana].
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Com hajam atorgades al religiós e amat nostre
mossén Robert de Dyana, prior de Meçina, del Orde de Sant Johan de Jherusalem,
algunes letres e provisions justes dades en Perpenyà, la una lo derer dia
noembre, l'altra a
a cor al dit mossén Robert proseguir en sa justícia, vos dehim e manam que les
dites letres e provisions nostres exeguiats e façats inviolablement segons lur sèria
exeguir, altres manaments e consultacions nostres no sperats. E sia, molt car e
molt amat fill, en vostra guarda la Sancta Trinitat. Dada en Perpenyà sots nostre
segell secret
mà de nostre primogènit a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai. Probata.
[...]
Dirigitur magnifico infanti Johanni, nostro carissimo et amato filio et
viceregi in regno Sicilie.
1416, gener 31. Perpinyà.
Mana que atorgue a Francesco di Jacio, ciutadà de Catània, un ofici, benefici o gràcia al regne
de Sicília, per tal de recompensar-li els seus serveis.
Reg. 2.428, fols. 118v-119v.
1416, gener 31. Perpinyà.
Mana que atorgue a Nicola Statella, ciutadà de Catània, l'ofici de capità de la terra de
Castilgiovanni (Enna).
Reg. 2.429, fols. 74.
1416, febrer 1. Perpinyà.
Li comunica que ha dessignat Pietro Sacano, de Messina, com a mestre racional de Sicília.
Reg. 2.429, fols. 73v-74.
Lo rey d'Aragó e de Sicília
Molt car e molt amat fill: Attenents als feels serveys, sufficiència e ydoneÿtat
del feel nostre Petro Sacano, de Mecina, e que, com ell fon a nós, obtengé una
letra que li fem que
lo regne de Sicília, e ara novament feta per nós la transportació del offici de
maestre racional en offici de prothonotari de Sicília, vacant per la mort del
de Marques, del offici de maestre racional, qui havia lo dit mossén Salimbeni, havem
provehit lo dit Petri Sacano, axí com per nostra carta apar pus manifest. E
aprés que
de maestre racional a mossén Andreu del Castell. E com nostra intenció sia que
lo dit Petro, com per nós primer provehit, ha lo dit offici e no altre, dehim-vos e
manam que exeguint la forma e sèria de la dita nostra carta, la qual volem
fermament ésser servada, admetats en lo regiment e exercici del dit offici lo dito
Petro e no altre, revocant tota altra provisió o comanda qui
Dada en la vila de Perpenyà sots nostre segell secret lo primer dia de febrer del
any
primogènit.
Dominus rex ore proprio
mandavit michi
Stephano Blundo.
Probata.
DEL REI FERRAN A L'INFANT JOAN
1416, febrer 4. Perpinyà.
Ordena que en la causa de Simón de Campo contra Álvaro de Heredia, uixer d'armes de
l'infant Alfons, per la baronia de Palazzolo, faça complir les pràgmàtiques sobre béns dels
rebels atorgades pel rei Martí.
Reg. 2.428, fol. 120-v.
DEL REI FERRAN A L'INFANT JOAN
1416, febrer 6. Perpinyà.
Li mana que concedesca a mossén Joan Bandino, de Palerm, la capitania de Sciacca.
Reg. 2.410, fol. 17.
DEL REI FERRAN A L'INFANT JOAN
1416, febrer 6. Perpinyà.
Mana que done possessió de l'ofici de lloctinent de la cancelleria reial del regne de Sicília a
Antoni de Bifaro.
Reg. 2.428, fol. 121v-122.
1416, febrer 6. Perpinyà.
Ordena que mantinga Joan de Prestàngel en l'oficio de secretari de Siracusa.
Reg. 2.428, fol. 125v-126.
1416, febrer 7. Perpinyà.
A petició de Jacobo de Gravina, secretari del del rei, ordena que, en la causa que contra
aquest ha mogut Filippo de Vintimillia, faça complir les pragmàtiques sobre béns dels rebels
atorgades pel rei Martí.
Reg. 2.428, fol. 121.
1416, febrer 7. Perpinyà.
Recomana mestre Filippo de Viperano, de l'ofici de la Gran Curia dels racionals del
regne de Sicília.
Reg. 2.428, fol. 121.
1416, febrer 7. Perpinyà.
Malgrat el que havia ordenat en cartes anteriors, li mana que faça justícia imparcial en el plet
entre Álvaro de Heredia i Simón de Campo.
Reg. 2.428, fol. 122-v.
1416, febrer 7. Perpinyà.
Prega que intercedesca davant del rei perquè pague la quitació ordinària dels seus quatre
ministrers.
Reg. 2.452, fol. 91.
Molt alta e molt excel·lent senyora, mare e senyora mia molt cara:
Als
e per aquesta raó són ací empenyorats de tal manera que, si no
de
mi sien molt necessaris los dits ministrers, a vostra altea humilment supplich que
sia de ça mercé supplicar lo molt alt senyor pare e senyor meu molt car, lo senyor
rey, que li plàcia manar quitar dels dits
senyora molt excel·lent, tindré yo a gràcia e mercé a vostra gran magnificència, la
qual lo Rey eternal faça viure en sanitat bona longament e pròspera segons ella
desija. Scrita en Perpenyà a
primogenitus
1416, febrer 7. Catània.
Demana notícies sobre la seua salut i la dels altres membres de la família i comunica que ell
està sa.
CRD, núm. 1.635.
1416, febrer 8. Perpinyà.
Credencial a favor de Bernat Sirvent, lloctinent del seu tresorer, perquè l'informe de les seues
necessitats.
Reg. 2.452, fol. 91v.
Molt alta e molt excel·lent senyora, mare e senyora mia molt cara:
Com al molt alt senyor, pare e senyor meu molt car, e axí matex a vostra
excel·lència trameta yo, sobre les necessitats mies e de ma casa, lo feel lochtinent
de tresorer meu, en Bernat Servent, a vostra magnificència, senyora molt alta, humilment
supplich que sia de sa mercé al dit Bernat de tot ço que li dirà toquant
en qualsevol manera les dites necessitats, donar plenera fe e creença, axí com a
ma pròpria persona, car cosa serà que tindré a gràcia a vostra celsitud, la qual lo
Rey eternal faça viure en sanitat bona longament e pròspera segons ella desija.
Scrita en Perpenyà a
1416, febrer 9. Perpinyà.
Li remet diverses cartes.
Reg. 2.452, fol. 91v-9; i també CRD, núm 3.100.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Anit prop passada, en hora de mija nit, reebí lo correu portador de la
present ab
de don Diego López Deztúnyega, e altra del bisbe de Calahorra, sobre los dans
que
del archidiano del Alcor que per part de vostra senyoria me fahia, dient lo dit
fehés aplegar consell sobre lo punt contengut en una cèdula qui era inclusa
dintre la sua letra, e que de la desliberació o conclusió d'aquell certificàs yo vostra
majestat. Per què, senyor molt virtuós, attés que la dita hora que reebí lo dit
correu no era hora opportuna de poder haver los del consell, responch a vostra
altea, certificant aquella que foren applegats los del consell nomenats en una
scriptura inclusa dins la present, e sobre lo punt en la dita cèdula contengut,
juncta ab la dita scriptura, faeren conclusió d'aquell en la forma contenguda en
aquella scriptura. Senyor molt poderós, lo Rey eternal per la sua infinida clemència
faça viure e regnar longament e prosperar vostra magnificència ab creximent
de la sua reyal corona. Scrita en Perpenyà, dicmenge a hora
de febrer del any
[1416], febrer 10. Catània.
Demana notícies sobre la salut del rei, en dóna de la seua, i informa de l'estat dels regnes de
Sicília i Nàpols.
CRD, núms. 1.588 i 1.590.
Molt alt e molt excel·lent e poderós príncep, senyor e mon redubtable pare:
Senyor, per lo gran e sobiran desig que hé en saber e hoyr bones novelles
de vostra gran senyoria, majorment aprés que a nostre senyor Déus ha plagut
visitar vostra persona de accident de malaltia, per la salut de la qual faz contínuament
pregar Déus per totes les esglésies d'aquest regne, hé escrit e escriu contínuament
a vós, senyor, per totes les fustes que partexen d'aquest regne, suplicant
a vostra senyoria que de la sanitat e convalecència de vostra persona fos vostra
mercé certificar-me
vostra senyoria reeb letres fort atard. E per ço que lo meu desig contínuament
creix en açò, suplic a vostra magnificència, axí humilment com pux, que me
vulla certificar vostra gran senyoria, la qual cosa tindré a singular gràcia e merçè.
E si de mi, molt excel·lent e poderós senyor, vos plau saber, en la confecció de les
presents era sans e en bon punt de ma persona, per gràcia de nostre senyor Déus.
E aquest vostre regne, en lo qual si col justícia indiferentment, és en bon estament
e tranquilitat
príncep e senyor, suplich humilment lo Fill de Déu que per sa gràcia vos conserve
longament en plena sanitat ab exalçament de vostra reyal corona, manant a
mi ço que sa mercé serà. Scrita en lo castell de Catània a
Senyor, en los dias passats vench nova certa ací que lo comte de la Marcha
hauria levada la testa a
Çèsar, per tal que menava tractes que fossen caxats de Nàpols lo dit comte e tots
los francessos. E ara, aprés que fon feta la present, és venguda altra nova com
Fabriçio Çèsar, germà del dit Juli Çèsar, seria entrat en Nàpols ab mil rocins, ab
favor de aquells de la ciutat. E tot lo poble se és remorat contra lo dit comte, lo
qual tenen de present assetjat en lo castell dal Ou, cridant: Viva madame e lo poble
e muyren los francessos. De ço que se
certificaré vostra gran magnificència. Dada axí com dessús.
Senyor, vostre humil fill,
qui besant vostres mans e peus
se comana en vostra gràcia e benedicció,
l'infant don Johan, segongènit
d'Aragó e de Sicília.
[...]
redubtable pare, lo senyor rey d'Aragó e de Sicília.
1416, febrer 10. Perpinyà.
Recomama el seu falconer, Simó de Vallguarnera.
Reg. 2.560, fol. 14v.
[1416], febrer 10. Catània.
Demana notícies sobre la salut del rei i en dóna sobre la seua.
CRD, núm. 1.634.
Molt alta e molt poderosa princessa, senyora e ma redubtable mare:
Senyora, per tal que desig sobiranament saber e hoyr bones novelles de la
convalecència e sanitat del molt excel·lent e redubtable senyor, lo senyor rey, e de
vós, senyora, majorment aprés que a nostre senyor Déus ha plagut visitar per
malaltia la persona del senyor rey, per la salut de la qual faz pregar Déus contínuament
per totes les esglésies d'aquest regne, hé escrit e escriu contínuament
per totes les fustes que partexen deçà, suplicant a vostra gran senyoria que de la
salut del dit senyor e vostra fos de vostra mercé certificar-me
vostra senyoria reeb letres fort atard. E per ço, senyora, que lo meu desig creix contínuament en açò, suplic-vos, axí humilment com pux, que, de la convalecència
e salut del dit mon senyor, lo senyor rey, e vostra, sia de vostra mercé
certificar-me
tindré a singular gràcia e merçé. E si de mi, molt alta e molt excel·lent senyora e
ma redubtable mare, vos plau saber, certific-vos, senyora, que en la confecció de
les presents era sans e en bon punt de ma persona per gràcia de nostre senyor
Déus. E aquest regne està en bon e tranquil·le estament. Molt alta e molt excel·lent
senyora e ma redubtable mare, suplich humilment lo Fill de Déu que per
sa gràcia vos conserve longament en plena sanitat, manant a mi ço que sa mercé
serà. Scrita en lo castell de Catània a
Senyora,
vostre humil fill, qui besant vostres mans e peus
se comana en vostra gràcia e benedicció, l'infant
don Johan, segongènit d'Aragó e de Sicília.
[...]
mon redubtable mare, la senyora reyna d'Aragó e de Sicília.
1416, febrer 10. Catània.
Demana notícies sobre la seua salut i la dels seus pares i germans, i en dóna de la seua.
CRD, núms. 1.629 i 3.139.
[1416], febrer 10. Catània.
Dóna notícies sobre la seua salut.
CRD, núm. 1.617.
Molt car e molt amat frare: Sperant ab gran desig saber bones novelles del vostre
bon estament e sanitat, prech-vos, axí affectuosament com pux, que per totes les
fustes que vindran en aquestes parts me
me farets gran plaer e consolació. E sabent certament que
certifich-vos, molt car e molt amat frare, que en la confecció de les presents yo
era sans e en bon punt de ma persona, per gràcia de nostre senyor Déus. E si
coses algunes, molt car e molt amat frare, són a vós plasents de les parts deçà,
escrivits-me, car yo les compliré molt volenterosament. E sia tostemps vostra
guarda l'Espirit Sant. Dada en lo castell de Catània sots mon segell secret a
de febrer de la
Vostre frare l'infant don Johan,
segongènit d'Aragó e de Sicília.
infant don Henrich, maestre de Sentyago.
1416, febrer 10. Catània.
Demana notícies sobre la seua salut i la dels seus pares i germans, i en dóna de la seua.
CRD, núms. 3.135 i 3.136.
1416, febrer 10. Catània.
Demana notícies sobre la seua salut i la dels seus pares i germans i en dóna de la seua.
CRD, núms. 3.133 i 3.137.
1416, febrer 10. Catània.
Demana notícies sobre la seua salut i li comunica que la seua és bona.
CRD, núms. 3.132, 3.134 i 3.138.
1416, febrer 11. La Jonquera.
Mana que administre justícia en la causa moguda per Francisco de Vintimillia, com a fill del
comte de Golisano, sobre aquest comtat.
Reg. 2.428, fol. 122v.
1416, febrer 13. Figueres.
El cita per a la seua entrada a Girona.
Reg. 2.410, fol. 18.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Per ço que demà vos en puscats
entrar en la ciutat de Gerona, vos manam que huy vos en vajats sens alguna falla
a Medinya, a una legua de Gerona. E haja-us lo Sant Spirit en sa protecció e
guarda. Dada en Figueres e, per indisposició de nostra persona, solament ab
nostre segell secret segellada a
Paulo Nicholai. Probata.
1416, febrer 14. Girona.
Dóna instruccions sobre la seua entrada a Girona.
Reg. 2.452, fol. 92.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Per tal car yo no sé en qual manera voldrà vostra senyoria en l'entrada
faedora per ella en aquesta ciutat yo
virtuós, humilment supplich que si ella ordenarà que yo li isque a carrera o que
no li isque, sia de sa mercé manar-me tot lo que plasent li serà yo faça. E, senyor
molt poderós, lo Rey eternal per la sua infinida clemència faça viure e regnar
longament e pròspera vostra magnificència ab creximent de la sua reyal corona.
Scrita en Gerona a
[1416], febrer 15. Catània.
Demana notícies sobre la seua salut i la dels seus pares i germans, i en dóna de la seua.
CRD, núm. 1.619.
1416, febrer 18. Girona.
Demana que done a Ferrando Dangula, cavaller de Santiago, una comanda vacant i, mentre
no n'hi haja cap, una renda raonable.
Reg. 2.560, fol. 15-v.
1416, febrer 19. Girona.
Mana que respecte la concessió que féu del feu de Limbacari a favor de Estefano Blundo,
disputada ara per Joan de Calatagirono.
Reg. 2.428, fol. 124-v.
1416, febrer 19. Girona.
Demana instruccions sobre la seua entrada a Girona.
Reg. 2.452, fol. 93.
1416, febrer 19. Girona.
Sol·licita l'enviament d'uns cavalls sicilians.
Reg. 2.452, fol. 93-v.
Al ínclit e magnífich l'infant don Johan d'Aragó e de Sicília, viçrey en lo dit
regne de Sicília, nostre molt car frare. N'Alfonso, del molt alt príncep e senyor lo
senyor rey d'Aragó e de Sicília primogènit, e per la gràcia de Déu príncep de
Gerona, e de los regnes e terres del dit senyor general governador. Salut ab amor
fraternal. Molt car frare: Com hauríem plaer molt singular de haver de bons
cossers sicilians, pregam-vos, tant affectuosament com podem, que aquells nos
hajats e trametats de continent ab la primera fusta ab en Nicola Stamata, qui,
segons entés havem, és molt expert e bon cavalcador. E de açò, molt car frare,
havem donat càrrech de tenir-vos a prop Stephano Blundo, notari e scrivà del dit
senyor, lo qual per nostra contemplació e amor vullats en tots los seus affers haver
singularment per recomanat, car és stat e és bon servidor. E si deçà algunes coses
vos són plasents, scrivits-nos-en, car som prests. E haja-us, molt car frare, la Sancta
Trinitat en sa contínua protecció e guarda. Dada en Gerona sots nostre segell
secret a
1416, febrer 21. Girona.
Credencial a favor de mossén Berenguer d'Olms, conseller i majordom del príncep, perquè
l'informe sobre les necessitats de sa casa.
Reg. 2.452, fol. 94.
1416, febrer 22. Girona.
Demana que li envie una còpia de l'erecció del principat de Girona, per a la seua presa de
possessió.
Reg. 2.452, fol. 94v-95; i CRD, núm. 3.085.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Com, per reebre e haver yo la possessió del principat de Gerona e lo
jurament de feeltat e homentage de les universitats e singulars de les ciutats, viles,
castells e lochs dins aquell sistens, sia molt necessari que yo haja en forma pública
o en tal manera que fe plenera hi sia donada per tots la erecció del dit principat,
e ultra açò que vostra altesa faça e constituïscha procurador o procuradors aquells
que li plaurà qui hajen plen poder de liurar a mi o a procurador o procuradors
meus la dita possessió, e de fer prestar a mi o a ells d'aquèn los dit jurament de
feeltat e homenatge, e axí matex de absolre o de quitar totalment les universitats
o singulars ja dits dels jurament de feeltat e homenatge per ells ja fets a vostra
celsitud. A vostra altesa, senyor molt virtuós, notificant les dites coses, axí humilment
com puix, supplich que sia mercé d'aquella manar enviar a mi en forma
autèntica la dita erecció, e axí matex trametre los dits procuradors o procurador,
ab poder bastant a les dites coses totes e sengles, per donar compliment al negoci
de la possessió ja dita; e açò, senyor molt poderós, tindré yo a gràcia a vostra
magnificència, la qual lo Rey eternal faça viure e regnar longament e pròspera ab
creximent de la sua reyal corona. Scrita en Gerona a
1416, febrer 23. Sant Celoni.
L'informa sobre el procés de reunificació de l'Església i anuncia una ambaixada de Carles VI,
rei de França.
Reg. 2.410, fol. 23v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Certificam-vos que lo bisbe de
servir de Déu e benavenir seu, degués seguir la via de la prosequció de unió de
sancta mare Esgleya, la qual proseguían los reys e prínceps qui eren de sa obediència,
e aprés moltes altercacions, él s'à aturat acort a respondre, la qual resposta
deuen haver dins breus dies. Emperò, nós havem manat al dit bisbe que se
lla, que en la resposta no
dita prosequció, car tot seria de més. E axí matex, per aquest esguart havem fet
prorogar lo terme dels deu jorns donats a tothom que
com toque los cardenals, per altres deu jorns aprés que y serà la dita crida altre
vegada publicada. Tantost com hajam la dita resposta, e de totes altres noves
que
ambaxadors a nós e al rey de Castella, nostre car nebot, e són a Narbona e crehem
seran ab nós a
mossén Rigant, senyor de Solenelle, Cambella, Errart, arthiaca de Flandes, secretari
del dit rey. Crehem passaran per vós. E haje-us, príncep et cetera. Dada en
Sant Celoni e, per indisposició de nostra persona, solament ab nostre segell secret
segellada a
Paulo Nicholai.
Probata.
1416, febrer 23. Sant Celoni.
Dóna instruccions sobre els bándols de Girona.
Reg. 2.410, fol. 24.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Segons que
en aquexa ciutat de Gerona, la una part de les bandositats que aquí són meten lur
debat en poder del noble en Bernat de Cruÿlles. Per què us pregam e volem que
lo dit noble, ab qui nós ne havem parlat e y mostra bona intenció, vós façats
venir, e ab gran esforç e cura entenats en aquests afers per lo repòs e bé avenir de
aquexa ciutat. E haje-us, príncep molt car e molt amat primogènit, vostra guarda
l'Esperit Sant. Dada en Sant Celoni, e per indisposició de nostra persona solament
segellada ab nostre segell secret, a
Paulo Nicholai.
Probata.
1416, febrer 23. Sant Celoni.
Li ordena que, si és procedent, examine en el seu consell l'evocació a l'audiència d'una causa
entre els Vilaragut i misser Joan Navarro.
Reg. 2.410, fol. 24v-25.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Entés havem que, pendent una
qüestió de certa quantitat de diners en la cort de València entre los nobles e amats
nostres na Johana de Vilaragut, mossén Ramon e mossén Berenguer de Vilaragut,
sos fills, defendents, de la una part, e lo feel nostre micer Johan Navarro, licenciat
en leys, agent, de la altre, la dita causa o qüestió fon advocada a nostra audiència
en gran perjudici dels dits defendents e evident lesió dels furs del dit regne. Per
què a humil suplicació dels dits noblas, vos dehim e manam expressament que
vejats e façats veure en vostre consell si la advocació de la dita causa és estada feta
degudament o indeguda, e si indegudament aparrà ésser stada amenada, façats remoure
la dita causa de la audiència e advocar aquella en lo dit nostre consell. E
en lo endemig no permetats que en la causa demunt dita se innove alguna cosa,
provehint en açò ab aquella maduritat e per aquells remeys que, servats los dits
furs, nenguna de les parts se puxa rahonablemet agreujar. Dada en Sant Celoni
sots nostre segell secret e, per indisposició de nostra persona, signada de mà de
nostre secretari, a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1416, febrer 23. Girona.
Demana notícies sobre el procés de deposició de Benet
Reg. 2.452, fol. 95; i també CRD, núm. 3.318.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Per letra tramesa per lo maestre de Muntesa al amat algutzir meu mossén
Pere d'Esplugues, hé vist com lo sant pare ha revocada sa oppinió, la qual era que
ell no devia ne podia abilitar los pretesos cardenals dels altres pretesos col·legis si
ja primerament ells no
de paraula a mi que el sant pare sobre les dites coses e altres deu fer embaxada a
vostra celsitud. Per què, senyor molt virtuós, com yo, havent plaer gran de les
dites coses, majorment quant lo dit sant pare regonex sa error, de què
confirmació del procés just e sant fet envés ell per vostra senyoria, stiga ab gran
desig de saber com és stat fet, a vostra excel·lència, axí humilment com puix
supplich que sia de sa mercé manar-me avisar per letres clarament e distincta
també de les dites coses ja posades com encara de tot ço que d'ací avant se
succehirà en los dits fets, car cosa serà, senyor molt poderós, la qual tindré yo a
gràcia e mercé a vostra magnificència, la qual lo Rey eternal faça viure e regnar
longament e pròspera ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en Gerona a
1416, febrer 24. La Roca.
Mana que faça justícia en la causa entre mossén Francesc de Soler i Guillem de So, vescomte
d'Èvol.
Reg. 2.410, fol. 27v-28.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Com nós vullam e hajam molt a
cor que
justícia en la causa o qüestió que ha ab lo vezcomte d'Evol e ab altres qualsevol
persones, vos manam que, per esguart que
lo dit vezcomte per defendre nostres regalies e atenents que
provehit de la vegueria de Perpenyà, lo manets prestament en tot lo que
haurà a fer aquí desempetxar, per ço que de continent vaye regir lo dit son ofici.
E haje-us, príncep molt car e molt amat primogènit, lo Sant Spirit en sa contínua
protecció e guarda. Dada en lo loch de la Roqua sots nostre segell secret e, per
indisposició de nostra persona, signada de mà de nostre secretari, a
febrer del any
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1416, febrer 24. Girona.
Prega que faça pagar a Juan Álvarez de Avarca, tallador de sa casa, i a la seua muller, María
Rodríguez, el que els deu per les seues quitacions, atés que se
Reg. 2.452, fol. 95v.
1416, febrer 24. Girona.
Sol·licita instruccions sobre si el regent la cancelleria ha de tornar immediatament o pot romandre
junt al príncep algun temps.
Reg. 2.452, fol. 96; i també CRD, núm. 3.082.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Vuy en hora de dinar és entrat ací lo regent la cancelleria de la vostra
altesa, lo qual me ha dit que ell, per rahó de una letra que d'aquella havia ahuda
ab la qual li era manat que de continent partís de Perpinyà, jaquits apart tots
affers, e que se
anar no podia, ha tramesa la nòmina de certs juristes en la forma designada
en aquella letra en escrits a Paulo, secretari de vostra altesa. E jassia, senyor
molt virtuós, lo dit regent, per complir lo manament de vostra celsitud, volgués
partir d'eçí per anar envés aquella, emperò, yo, veent que ací ha alguns fets, el
retengué. Per què, senyor molt alt, notificant les dites coses a vostra altesa, a aquella
humilment supplich que sia de sa mercé demanar-me certificar per letra si lo
dit regent haurà anar aquí o si romandrà ab mi. E, senyor molt poderos, lo Rey
eternal per la sua infinida clemència faça viure e regnar longament e pròspera
vostra magnificència ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en Gerona a
1416, febrer 25. Girona.
Comunica que per l'arribada dels ambaixadors de França reté mossén Galceran de Santa Pau.
Reg. 2.452, fol. 1.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Per rahó de la venguda dels embaxadors de França, la qual vostra gran
senyoria me ha notifficada per sa letra, hé deliberat de aturar mossén Galceran de
Sancta Pau trosús que los dits embaxadors sien passats. Per què, senyor molt
excel·lent, notiffich a vostra gran senyoria la romasa del dit mossén Galceran per
tal que no sia meravellada de la sua tarda. Nostre Senyor Déus conserve e prosper,
senyor molt excel·lent, vostra reyal persona benaventuradement per molts anys.
Scrita en Gerona a
[...]
Senyor, lo vostre humil primogènit,
príncep de Gerona, qui besant vostres
mans e peus se comana en vostra
gràcia e benedicció.
[...]
michi Raymundo Baiuli.
Probata.
1416, febrer 26. Girona.
Sol·licita que li atorgue la gràcia d'una vaixella de plata que li ha de donar la ciutat de
Girona.
Reg. 2.452, fol. 1; i també CRD, núm. 3.086.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Informat que per part de aquesta ciutat de Gerona deu ésser servida e
donada certa vexella d'argent a vostra reyal senyoria, supplich humilment a
aquella que sia de sa mercé donar-me la dita vexella e fer-me gràcia d'ella. Nostre
Senyor Déu conserve e prosper vostra excel·lent persona benaventuradement per
molts anys. Scrita en Gerona a
Senyor, lo vostre humil primogènit,
príncep de Gerona, qui besant
vostres mans e peus se comana
en vostra gràcia e benedicció.
[...]
michi Raymundo Baiuli.
1416, febrer 26. Girona.
Li demana la seua intercessió davant el rei perquè li concedesca la gràcia d'una vaixella.
Reg. 2.452, fol. 1v.
Molt alta e molt excel·lent senyora mara e senyora mia molt cara:
Informat que al senyor rey deu ésser donada o servida certa vexella per
part de aquesta ciutat de Gerona, yo scriu al dit senyor supplicant-lo sia de sa
mercé donar-me la dita vexella e fer-me gràcia de aquella. E com haja singular
confiança que vostra intercessió me porà ésser en açò profitosa, supplich humilment
a vostra gran senyoria que li plàcia tenir e servar ab lo dit senyor rey tals
maneres que per intervenció de aquella yo puxa haver la dita vexella. Nostre
Senyor Déu conserve e prosper, molt excel·lent senyora, vostra reyal persona
benaventuradement per molts anys. Scrita en Gerona a
any
Senyora,
lo vostre humil primogènit, príncep
de Gerona, qui besant vostres mans
e peus se comana en vostra gràcia
e benedicció.
[...]
michi Raymundo Baiuli.
Probata.
1416, febrer 26. Girona.
Recomana l'ambaixada de França que viatja davant el rei.
Reg. 2.452, fol. 97v-98; i també CRD, núm. 3.107.
1416, febrer 26. Girona.
Recomana el seu uixer d'armes Federico di Vintimilla, que va a la cort per tractar afers del
seu germà, Giovanni di Vintimilla.
Reg. 2.560, fol. 17.
1416, febrer 26. Girona.
Recomana Álvaro de Sepúlveda, de la seua cambra, que ha fet cessar a Castella.
Reg. 2.560, fol. 16.
1416, febrer 27. Girona.
Recomana Federico di Vintimilla, uixer d'armes del príncep, que va davant el monarca per
tractar assumptes del seu germà, Giovanni di Vintimilla.
CRD, núm. 3.093.
1416, febrer 28. Barcelona.
Li encomana la causa judicial entre la ciutat de Lleida i mossén Jofre de la Bracerola, sobre un
feu que ell li havia donat a aquest cavaller.
Reg. 2.391, fol. 75.
DEL PRÍNCEP ALFONS AL REI FERRAN
1416, febrer 28. Girona.
Sol·licita que nomene un batlle per a Perpinyà.
Reg. 2.452, fol. 96-v; i també CRD, núm. 3.061.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Segons a mi és stat dit per los misstagés de la vila de Perpenyà ací presents,
la dita vila sta vuy sens batla, car en Mas de Vovelles
havia provehit de la batlia de la dita vila, tro ací no y és vengut ne aytanpoch se
hi spera a venir, car no vol tenir la dita batlia. Per què, senyor molt virtuós, com
la jurisdicció de la dita vila se exercesqua totalment per lo batla e sia perill gran
la dita batlia star sens batla, a vostra excel·lència, notificant les dites coses, a aquella
humilment supplich que sia de sa mercé, atteses les inconvenients qui se
porien saguir, manar al dit Mas d'Ovelles que vaje regir la dita batlia, e cars que
anar no y vulla, sia mercé vostra de provehir prestament e cuytada de altre batla o
ragent aquella batlia en la dita vila, e menar-lo anar en aquella cuytadament o de
manar vostra altesa a mi so que plasent li serà en lo dit fet. E senyor molt alt, lo
Rey eternal per la su infinida clemència faça viura e regnar longament e pròspera
vostra magnificència ab crexament de la sua reyal corona. Scrita en Gerona a
1416, febrer 29. Barcelona.
Envia adjunta una carta amb les novetats de Peníscola i comunica que ja han arribat els
ambaixadors francesos, però que encara no li han explicat els motius de l'ambaixada.
Reg. 2.410, fol. 29v.
1416, febrer 29. Girona.
Sol·licita que nomene dos procuradors i que envie el trasllat del document d'erecció del
Principat de Girona, per tal que en puga pendre possessió.
Reg. 2.452, fol. 97-v; i també CRD, núm. 3.095.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Per haver jo la possessió d'açò que resta del Principat, és neccessari que
vostra altesa constituesqua e faça, mitjançant carta pública ab sagell pandent d'aquella
sagellada ab closura de notari,
a mi la dita possessió, e de absolre e quitar tots los hòmens de les ciutats, viles,
vescomptat, castells e lochs del dit Principat e cascun de aquells de qualsevol sagrament
de feeltat e homenatge fets e prestats per qualsevol rahó a vostra excel·lència,
e de les dites absolució e quitació fer o atorgar-lus-hen e fer liurar carta e
cartes públiques en loch e veu de vostra excel·lència, los quals procuradors, per
evitar messions, a mi apar que dejen ésser dos, ço és, mossén Berenguer d'Olms,
majordom, e mossén P. d'Esplugues, algutzir meus, e cascun d'éls per lo tot, axí
que si la
procurador meu a pendra per mi la dita possessió. Més avant, és necessari que
vostra excel·lència man a mi tremetra en forma pública, segellada e sotssignada de
mà de notari, la erecció del dit Principat e altres actes d'aquest fets. Per què, senyor
molt virtuós, jo notificant les dites coses a vostra altesa, aquella humilment
supplich que sia de sa mercé menar enviar a mi prestament la dita carta de procuració
en la forma que dessús als dits mossén Berenguer e mossén P., axí matex
en forma pública e
senyor molt alt, la qual tindré jo a gràcia a vostra magnificència. Scrita en Gerona
a
1416, març 1. Barcelona.
Li encomana que conega en la causa dels crims comesos per mossén Bernat de Requesens
contra Jaume i Isabel Morató, fills del difunt Francesc Morató, i d'Eulàlia, la seua vídua.
Reg. 2.391, fol. 80v-81.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Per grans clamors fetes denant
nostra reyal presència per en Johan Maresa, fill d'en Berenguer Maresa,
e Jacme Morató e Isabel, fills d'en Francecsh Morató,
muller sua,
mossén Bernat de Requesens, ab gran sobergueria, haüd tractament, segons se
diu, ab micer Pere Jordà e ab en Pere Metge e altres d'aquesta ciutat, una nit,
hora captada, trenquants les portes del alberch on los damunt dits staven ensemps
ab la dita Eulàlia, mare lur, entrà en lo dit alberch e ab gran força e violència
trasch la dita Eulàlia e los dits Jacme Morató e Isabel, germana sua, del dit
alberch, e rocegant e malmenant aquells del dit alberch tro a la scuma de la mar,
mès aquells en un laüt que havie feyt apparellar en la plaja de la mar de
ells cridants tota vegada, e metents so de via fors. E no
dit mossén Bernat o féu traure del dit alberch totes les robes o joyes que aquí
eren dels damunt dits nomenats, que valien de
ensemps ab los dits Eulàlia e Jacme Morató e Isabel, féu metre forcívolment en lo
dit laüt, e menà per mar fins al camp de Terragona, on los trach en terra, e mès-los
al castell de Altafulla, on los tench per força lonch temps, e aquí la dita Eulàlia
de dol e de ira, segons dien, finà sos dies. E jatsie nós volguéssem d'açò conéxer
ací en nostre consell e fer-hi la punició e justícia que
remetre-u aquí a vós en nostre
nomenats, segons dien, an per sospitós lo governador de Cathalunya e son
assesor. Per què us manam
que, vist lo procés de la enquesta ja fet sobre açò, lo qual vos trametem clos e
segellat, vejats aquell en lo dit consell e provescats en tal manera per justícia sobre
aquestes afers
a nós per aquesta rahó en defecte de justícia
príncep molt car e molt amat primogènit, tots temps en la sua guarda l'Esperit
Sant. Dada en
segellada ab nostre segell secret lo primer dia de març del any
Gabrieli Mascaroni. Probata.
1416, març 1. Girona.
Sol·licita instrucions sobre el cas de la lluïció de la jurisdicció del lloc o castell de la Roca.
Reg. 2.452, fols. 99v-100.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Axí com per vostra senyoria era manat a mi per letra, yo hé mès en lo
consell lo fet de la luïció de la jurisdicció del loch o castell de la Rocha, lo qual
consell, aprés alcunes altercacions e rahonaments haüts d'aquèn, han consellat a
mi dos coses. La primera, que trameta a vostra senyoria la sentència e executòria
d'aquella demanades per part dels hòmens, les quals tramet a vostra excel·lència,
jasia, senyor, que en executar aquella occurren alguns duptes, en special que si la
sentència és executada sens que
assegurada la quantitat demandada pertanyent, e aprés que serà atrobat per justícia,
que
porien retraure de pagar aquella, de què
senyoria. La segona, que als de mon consell aparia que seria millor que
prengués conclusió ab consentiment de les parts en aquesta manera, ço és, que
hòmens paguen de present, realment e de fet, aquells
los quals lo bisbe o capítol de Barchalona havia pagats per la alta jurisdicció, e
que per lo restant, tant com serà conegut tatxat que
Ramon, axí del compliment dels
haver fets e provar, li sia feta bona seguretat per los hòmens, segons atrobaré de
consell que
jurisdicció que
entén porà mills aprofitar en altres actes de les luÿcions faedores, remetent de tot
ço que dessús dit, la determinació a vostra gran excel·lència, la qual man a mi ço
que aurà deliberat per milor. Per què, senyor molt poderós, a la vostra altesa
notifich les dites coses, la qual lo Rey eternal per la sua infinida clemència faça
viura e regnar longament e pròspera ab creximent de la sua reyal corona. Scrita
en Gerona lo primer dia de març del any
1416, març 1. Girona.
Envia els seus conseller i tresorer, Ramon Fiveller i Guillem Oliver, perquè reclamen certes
quantitats.
Reg. 2.452, fol. 98.
Molt alta e molt excel·lent senyora, mare e senyora mia molt cara:
Sobre cert apuntament fet entre lo bisbe de Çamora e lo tresorer del
senyor rey e Johan d'Oviedo, lochtinent del conservador del patrimoni reyal, e
mossén Berenguer d'Olms, majordom meu, de la assignació a nós feedora de
certa quantitat convertidora en les necessitats grans de les cases mia e de la princessa,
ma cara muller, les quals tornen a mi e a ella a gran desplaer e anuig, e jo,
informat largament per letra de la intenció que jo hé envers les coses toquants lo
dit apuntament, los feels conseller e tresorer en Ramon Fiveller e en G. Oliver,
de la mia tresoreria. Per què, senyora molt alta, a vostra excel·lència humilment
supplich que sia de sa mercé al dits Ramon e G., o al
d'aquest diran o dirà de ma part a vostra altesa donar fe plena. E serà cosa,
senyora molt virtuosa, la qual tindré jo a gràcia a vostra magnificència, la qual
lo Rey eternal per la sua infinida clemència faça viura e regnar longament
e pròspera segons ela desija. Scrita en Gerona lo primer dia de març del any
1416, març 3. Barcelona.
Recomana mossén Ot, Guillem Ramon i Pere de Montcada, pare i germans de l'electe de
Tortosa.
Reg. 2.391, fol. 77.
Príncep molt car e molt amat primogènit: Per esguard dels notables serveys fets a
la nostra casa d'Aragó e a nós per los nobles e amats nostres mossén n'Ot, mossén
Guillem Ramon e mossén Pere de Moncada, pare e frares del venerable pare en
Christ e amat nostre lo elet en bisbe de Tortosa, som enclinats e obligats a proseguir
lo dit bisbe de favors condignes, e ell e sos afers haver en special recomendació.
Per ço us manam que, com e quant per ell o per part sua serà a vós recorregut,
hajats aquell e sos afers en special recomendació, e
prerogativa que ell e son linatge merexen. E sia, príncep molt car e molt amat
primogènit, en vostra guarda e protecció l'Esperit Sant. Dada en
nostre segell secret e, per indisposició de nostra persona, signada de mà de nostre
secretari a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
1416, març 3. Barcelona.
Mana que proveesca Pedro Uruga, ciutadà de Palerm, de l'ofici de capità de la terra de
Alcamo.
Reg. 2.429, fol. 76.
1416, març 3. Girona.
Sol·licita l'enviament d'hòmens perquè l'acompanyen.
Reg. 2.452, fol. 99-v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A vostra excel·lència significh que yo son ací a present mal acompanyat,
car no ha ab mi sinó fort pocha gent. Per què, senyor molt virtuós, com aquí sien
alguns los quals deuen venir a mi per ordinació de vostra celsitud, a aquella
humilment supplich que sia de sa mercé desempatxar-los al pus prest que ésser
puxa, [e] manar a aquells que vinguen tantost a mi, car cosa serà, senyor molt alt,
la qual tindré a gràcia a vostra magnificència, la qual lo Rey eternal per la sua
infinida clemència faça viure e regnar longament e pròspera ab creximent de la
sua reyal corona. Scrita en Gerona a
primogenitus
1416, març 3. Girona.
Demana notícies sobre la seua salut.
Reg. 2.452, fol. 100v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
Del stament e ésser de la persona de vostra celsitud stich jo ab desig molt
gran saber e oir contínuament noves bones. A vostra excel·lència, senyor molt
virtuós, humilment supplich que sia de sa mercé menar-me certificar per letres
sovén, a consolació mia, car a gràcia singular li ho reputarem. E per tal car entench
tornarà a pleer a vostra altesa, a aquella certifich que la princessa, muller
mia molt cara, e jo en lo fahiment de les presents érem ben sants
persones per gràcia del Altisme. E, senyor molt poderós, lo Rey eternal per la sua
infinida clemència faça viura e regnar longament e pròspera vostra magnificència
ab creximent de la reyal corona. Scrita en Gerona a
1416, març 3. Girona.
Demana notícies sobre la seua salut.
Reg. 2.452, fols. 100v-101.
1416, març 3. Girona.
Demana notícies sobre la seua salut i la dels reis i els infants.
Reg. 2.452, fol. 99-v.
Lo príncep
Ínclita infanta e molt cara germana: Per tal car estam ab molt gran desig
saber contínuament e oir de la sanidat e stament de les persones dels molt alts
senyors, pare e mare nostres e vostres molt cars, los senyors rey e reyna d'Aragó e
de Sicília, del ínclit infant don Pedro d'Aragó e de Sicília, e de vós, bones noves,
vos pregam affectuosament que molt soveny nos en certifiquets, a nostra consolació.
E car crehem que n'aurets plaser, vos certificam que la princessa, muller
nostra molt cara, e nós en lo fahiment de les presents érem ben sans en nostres
persones, per gràcia del Altisme. E tenga-us, ínclita infanta e molt cara germana,
tots temps en ça protecció contínua la sancta Divinitat. Scrita en Gerona a
de març del any
1416, març 4. Barcelona.
Ordena que entenga en la reclamació feta per la ciutat de Vic en defensa dels seus privilegis.
Reg. 2.391, fol. 89v; i també CRD, núm. 3.170.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Sapiats que davant nós és stat lo
síndich e misatger de la ciutat de Vich dient que als consellers e prohòmens d'aquella
és stada presentada una letra nostra ab la qual los pregam e manam que
subvinguen per rahó de vostre matrimoni. E ells, segons dien, per concessions e
privilegis a ells per nostres il·lustres predecessors atorgats e per nós confirmats,
són franchs de tal demanda, e per aquesta rahó àn suplicat a nós humilment
que
suplicació, remetents-vos lo dit síndich e misatger, volem que, vists e regoneguts
los privilegis e concessions de la dita ciutat e tot ço que per fundar lur intenció
mostrar e produir volran, façats breument e sumària en e sobre les dites coses ço
que per rahó e justícia trobarets ésser faedor. E sia, príncep molt car e molt amat
primogènit, la Santa Trinitat en guarda vostra. Dada en
segell secret a quatre dies de març del any
nostra persona, signada de mà de nostre secretari.
Berthomeus Gras ex provisione
facta per Michaelem
Probata.
1416, març 4. Barcelona.
Li encomana la tutoria de Frederic d'Aragó, comte de Luna, durant la seua absència.
Reg. 2.410, fol. 37.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Per ço com lo egregi e car
nebot nostre lo comte de Luna se
havem càrrech de la sua cura e tudoria, e ara, per rahó de la dita anada, sia mester
necessàriament provehir al dit nostre nebot de tudor e curador, havem deliberat e
volem que vós siats tudor e curador del dit comte durant nostra absència de
nostres regnes, e provehiscats en tot lo que serà necessari per rahó de la dita tudoria
e curadoria. E hajats per recomanats tots los fets del dit comte. E haja-us,
príncep et cetera. Dada en
de nostra persona, signada de mà de nostre secretari a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1416, març 4. Girona.
Recomana Beatriu de Montcada, vídua de Roger de Montcada, que va a la cort.
Reg. 2.560, fol. 17.
1416, març 5. Girona.
Carta de dol per la mort del seu germà, l'infant Sanç.
Reg. 2.452, fol. 100-v.
Molt alta e molt excel·lent senyora mara, e senyora mia molt cara:
De la vostra excel·lència é reebuda susara una letra per la qual notifica a mi
la dolorosa mort del ínclit infant don Sanxo d'Aragón e de Sicília, germà meu
molt car, maestre d'Alcàntera, e que jo no
per ço que no vingua a sabuda del senyor rey. Per què, senyora molt alta, condolent-me
molt de la mort del dit frare meu e considerant que a tots los en aquest
segle presents és imposat terme de morir, sia mercé vostra altesa no voler-ne
pendre turbació alguna, ans aconsolar-se
se pertany, tenint manera e provehir que
no senta, e açò per tal que, turbat en sa persona, no y prengués alteració alguna, la
qual en lo cas que ara és li seria molt dampnosa. En ço, molt alta senyora, que
manats sobre la dissimulació que jo faça de la dita mort, certifich vostra celsitud
que jo bonament no ho puch fer, car ja abans que
s'ich sabia, e ara lo dit portador, qui ho ha publicat, de manera que a mi no és
possible, e per ço hé acordat tremetre lo present correu cuytat a vostra altesa,
avisant aquella que entre tant staré appartat en ma cambra a no axir d'aquella fins
que hage cobrat lo present correu e sia certificat de vostra celsitud què li serà
plasent jo sobre les dites coses faça. Scrita en Gerona a sinc de març del any
1416, març 6. Barcelona.
Dicta instruccions sobre el procés de lluïció de la vila de Granollers.
Reg. 2.391, fol. 86.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Segons appar per la sèrie e tenor
del procés fet sobre la luïció de la vila de Granollers, entre les altres proves que
mossén Ramon Torrelles ha produïdes, és una àpocha ab la qual parria lo dit
mossén Ramon haver pagat al procurador del comte d'Urgell, per mans d'en P.
Regaçol, canonge,
part, ab altra àpoca, appar ésser stat pagat al dit comte per mans del dit P. Regaçol
sous en la taula de la ciutat de
per la confessió e deposició que nós havem feta ací pendre del dit P. Regaçol, la
qual dins la present vos trametem, apparegua clarament que per mans del dit P.
Regaçol no són stats paguats al procurador del dit comte sinó
les propdites
no vertadera paguades, e per consegüent al dit mossén Ramon no ésser restituÿdores
per preu de la dita vila de Granollers sinó les dites
diners. Manam-vos expressament que, vista la present, façats assignar cert terme,
aquell que per justícia trobarets ésser prefigidor, al dit mossén Ramon, dintre lo
qual haje a mostrar com les dites quantitats sien realment e de fet pagades. E si
trobarets solament ésser pagades realment e de fet les dites
sous
just de la dita vila de Granollers. E les dites coses fets ab gran diligència discutir e
apuntar en vostre consell per manera que
E açò no mudets, com nós, per lo bé avenir dels singulars de la dita vila, zelants
ésser reduïts a nostra corona, vullam que axí
[e] [molt] [amat] primogènit, en vostra guarda e protecció l'Espirit Sant. Dada en
de mà de nostre secretari a
Senyor
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai et vidit hanc
1416, març 8. Barcelona.
Declara la seua voluntat en el cas de la restitució de castells a mossén Bernat de Cabrera,
comte de Mòdica.
Reg. 2.428, fol. 129v-130.
Bernardi de Capraria.
En Ferrando et cetera. Al ínclit infant don Johan, molt car e molt amat fil e visrey
nostre en lo regne de Sicília. Salud ab obtaniment de paternal benedicció. Molt
som meravellats de vós qui, segons és stat a nós querelosament exposat per lo
noble conseller nostre mossén Bernat de Cabrera, comte de Mòdicha e maestre
justicier del regne de Sicília, jatsia vos sia stada presentada una letra nostra del
tenor següent:
e complint la preinserta nostra letra, restituhíssets o fahéssets restituhir al dit
mossén Bernat los sobredits castells de Xaramunt, de Gerretana e de Montorroso,
segons sèria e tenor d'aquella nostra letra e d'una altra sobre la restitució dels dits
castells en nostre gran e solemne consell provehida e de nostra cort digestament
emanada, emperò, la dita nostra preinserta letra, per algunes frívols e umbràtils
rahons per los adversaris del dit mossén Bernat a empatxar o dilatar la execució
de la dita letra proposades, no és stada deduhida, segons deguera e és de nostra
intenció, a effecte de deguda execució, en gran dan e perjuhí del dit noble e
menyspreu o vilipendi de nostres manaments. Per què és stat a nós per lo dit
noble mossén Bernat humilment supplicat que sobre les dites coses deguéssem a
ell de covinent remey de justícia provehir. Hon, nós, la dita supplicació benignament
admesa, no volent les caucions per lo dit mossén Bernat per ordinació nostra
reyal prestades sobre les demandes contra ell donades ne les letres o provisions
d'aquèn emanades ésser frustratòries o delusòries, com nós siam prests e apparellats
de fer als querelants d'ell compliment de justícia, vista la consultatòria a nós
per vós tramesa, e responents a aquella, vos dehim e us manam expressament e de
certa sciència, sots obtaniment de nostra paternal benedicció, que la dita nostra
preinserta letra e totes altres sobre la restitució dels dits castells de nostra cort
emanades exseguiscats e compliats segons sèria e tenor d'aquelles, effectualment e
per obra, fahent restituhir e tornar sens triga e dilació alguna al dit mossén Bernat,
o a qui ell volrà, los castells dessús dits, car nós ab tenor de la present declaram
e decernim ésser írrit e nul·la tot ço e quant aprés la presentació de la dita
nostra preinserta letra en contrari de les dites coses serà stat procehit o enantat. E
la execució de la dita nostra preinserta letra e restitució dels castells sobredits
volem ésser fetes sens alcuna dilació o dubitació e a effecte deduhides. Cessants
qualsevulla consultacions a nós d'aquèn per vós fahedores. Supplints, no
ab aquesta matexa nostra letra, de plenitut de nostre poder reyal tots deffalliments
de solemnitat o altres qui contra les dites nostres letres e provisions e aquesta
nostra present letra se puxen impingir o notar. Dada en Barçalona e, per indisposició
de nostra persona, per nostre molt car primogènit subsignada a
març en l'any de la nativitat de nostre Senyor
Petrus Margaill mandato regio facto
in consilio et vidit eam
Gundissalvus Gracie
Probata.
1416, març 9. Barcelona.
Mana que accepte en el seu consell a Lluís de Requesens, governador de Catalunya.
Reg. 2.410, fol. 3v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Axí com en nostra partida vos
diguem, entre los altres e pus principal que havem ordonat romangue ab vós e en
vostre consell és lo governador de Cathalunya, al qual havem manat que tantost
com vengua de Paníscola, on ell, e l'arquebisbe de Tarragona e frare Ferrando, per
nós és estat tramés, sia ab vós per acompanyar e consellar-vos segons dit és. Per
què us manam e pregam que lo dit governador, qui per son offici, linatge e estat
és una de les pus notables persones d'aquest principat, hajats en aquella reputació,
honor e compte que
guardant son estament, offici e condició. E sia, príncep molt car e molt amat
primogènit, lo Sant Spirit en vostra guarda. Dada en
de nostra persona, signada per nostre secretari a
Probata.
1416, març 10. Posada de Mariscola.
Ordena que faça justícia a Joan Pasqual, il·luminador.
Reg. 2.391, fol. 95v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: En Johan Pasqual, il·luminador,
pobre e miserable persona, mena alguns processos de clam de pau e de treva e
altres contra micer Guillem P. Busquets, jurista de
la muller del dit Johan e té aquella per amiga, en gran desonor del dit Johan
e menyspreu de nostra reyal senyoria e correcció. E axí matex contra n'Anthoni
Tallada, olim sotsveguer de
dit micer Guillem P., de què lo dit pobre il·luminador no ha poguda haver justícia
en gran culpa e càrrech dels jutges a qui açò és acomenat. Per què us pregam
e volem que, havent lo dit Pasqual en sa justícia per recomanat, no permetats
que per potència de algú ne en altra manera ell sia maltractat, injuriat ne ofès, ans
li façats fer presta e spetxada justícia, totes dilacions apart posades. E no
puniscats los dits jutges en tant com trobarets que los afers se sien dilatats a lur
culpa, en tal manera que per lur càstich altres sien curosos de spatxar la justícia e
vós ne hayats lahor e mèrit, e lo dit Johan per açò d'aquí avant no haye recórrer a
nós. E tingue-us, et cetera. Dada en la posada de Mariscola e, per indisposició de
nostra persona, solament sagellada ab lo nostre segell secret a
any
1416, març 10. Molins de Rei.
Nomena conseller reial Ferrer de Gualbes, ciutadà de Barcelona.
Reg. 2.389, fols. 141v-142.
Ferrari de Gualbes.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Havents afecció singular al feel
nostre en Ferrer de Gualbes, ciutadà de
ha fets dignes de lahor, e car és persona sàvia e discreta e de qui molt fiam, havem
deliberat e volem que sia del vostre consell al present resident en vostra cort. Per
què us pregam, príncep molt car e molt amat primogènit, e volem que aquell dit
en Ferrer de Gualbes façats scriure en carta de ració per conseller nostre, e tota
vegada que present serà lo reebats e admetats liberalment en nostre consell e
tractets aquell com a conseller nostre o de nostre consell en totes coses favorablement
e benigne. E serà cosa de què
príncep molt car e molt amat primogènit, tostemps en la sua guarda l'Espirit
Sant. Dada en la vila de Molinderig e per indisposició de nostra persona solament
segellada ab lo nostre segell secret a
Gabrieli Mascaroni.
1416, març 10. Barcelona.
Mana que faça executar urgentment la sentència del plet que mossén Francí d'Erill, majordom
i conseller de la reina, sosté contra mossén Guillem Ramon de Montcada davant
l'audiència de l'infant, amb la fi que Francí d'Erill puga acompanyar la reina de Castella.
Reg. 2.410, fol. 1.
1416, març 10. Girona.
Recomana els ambaixadors de Segimon, rei de romans.
Reg. 2.452, fol. 102v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A vostra excel·lència sobre los negocis de la unió de sancta mare Església
van certs embaxadors del rey dels romans, los quals han a mi explicades de part
del dit rey algunes paraules gracioses la dita meteria toquants. Per què, senyor
molt alt, com los dits embaxadors hajen explicar a vostra altesa molt largament
tot lo fet de la lur embaxada, a vostra celsitud, axí humilment com puix, supplich
que sia sa mercé haver los dits embaxadors per recomanats e manar-los spatxar al
pus tost que ésser puxa, car cosa serà, senyor molt poderós, que tindré yo a gràcia
a vostra magnificència, la qual lo Rey eternal per la sua infinida clemència faça
viure e regnar longament e pròspera ab creximent de la sua reyal corona. Scrita
en Gerona a
1416, març 10. Girona.
Remet una sol·licitud de Philibert de Naillac, mestre de Rodes.
Reg. 2.452, fol. 102v.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, pare e senyor meu molt car:
A vostra excel·lent senyoria significh que hé reebuda una letra del maestre
de Rodes, ab la qual me prega que com lo convent de Rodes, qui és cap de la
religió christiana e lo qual per rahó del sisma qui és en sancta mare Església és
tan atenuat e opprimit que envides ha de què
la vostra celsitud que li plàcia fer que tots de la dita religió del regne e de la senyoria
d'Aragó obesesquen, segons los statuts del dit orde, als dits convent e orde,
que yo axí matex en loch e veu de vostra senyoria ho deja fer, a la qual cosa yo
no hé volgut respondre. Mas, senyor molt alt, com yo remeta lo dit fet a vostra
altesa, a aquella humilment supplich que sia de sa mercé los dits maestre e convent
en ço que demanen dessús contengut haver per recomanats, car cosa serà,
senyor molt poderós, lo qual tindré yo a gràcia a vostra magnificència, la qual lo
Rey eternal per la su infinida clemència faça viure e regnar longament e pròspera
ab creximent de la sua reyal corona. Scrita en Gerona a
1416, març 10. Barcelona.
Remet una súplica de Pere de Luna perquè la despatxe judicialment.
Reg. 2.561, fol. 1v.
1416, març 11. Martorell.
Instruccions sobre el cobrament de les rendes de la Cambra apostòlica a Sicília.
Reg. 2.430, fol. 87v.
Lo rey d'Aragó e de Sicília et cetera
Molt car fill: Com nós hajam ordonat e vullam que totes les monedes
pertanyents a la Cambra apostolical en aquex nostre regne de Sicília, axí ja degudes
com devedores, venguen en mans e poder del amat conseller nostre e tresorer
del dit regne, mossén Andreu Guardiola, e de un sotscol·lector per vós
novellament elegidor, pregam-vos e volem que de continent elegiscats en vostre
consell e triets una bona e notable persona ecclesiàstica de bona fama, la qual
haye plen poder, ensems ab lo dit mossén Andreu, de demanar, haver e reebre
ensems totes les dites monedes a la dita Cambra pertanyents en qualsevol manera.
E que pusquen demenar de compte a micer Martí García e qualsevol altres
col·lectors o subcol·lectors dels drets de la dita Cambra, e rebre e haver de aquell
o qualsevol d'ells totes les dites monedes que per la dita rahó sien en lur poder,
les quals monedes volem que vinguen totalment en poder del dit mossén Andreu
tot sol, no contrastant que l'altre per vós elegidor sia reebedor axí com ell, per ço
que aquelles dites monedes servesquen en pagar les grans messions que
a fer en prosequció dels negocis de sancta mare Ecclésia, inhibint al dit micer
Martí García e a qualsevol altre comissari apostolical ja elet que no usen d'aquí
avant de alguna comissió sobre açò. E tingue-us, molt car fill, en la sua guarda
l'Espirit Sant. Dada en la vila de Martorell e, per indisposició de nostra persona,
solament segellada ab lo nostre segell secret a
nativitat de nostre Senyor
Paulo Nicholai.
Probata.
1416, març 12. Piera.
Li encomana que faça justícia en la causa entre la hisenda reial i la universitat de Mallorca
sobre les lleudes de Tortosa.
Reg. 2.391, fol. 94; i també CRD, núm. 3.180.
[Civitatis] [Maioricarum].
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Com nós vullam e hajam a cor
que la causa e qüestió qui
de Mallorques de la altra per rahó de les leudes apellades de Tortosa, de la qual los
hòmens de la dita universitat pretenen ésser franchs, spatxadament sia determenada,
manam-vos que aquella spatxets e façats spatxar en vostra audiència,
presents los de nostre consell, com nós de certa sciència vullam e hajam ordenat
que axí
vostra contínua protecció e guarda. Dada en la vila
nostre segell secret e, per indisposició de nostra persona, signada de mà de nostre
secretari a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1416, març 12. Piera.
Dóna instruccions per a la causa de Pere de Luna, fill de Juan Martínez de Luna.
Reg. 2.389, fols. 142-v.
Petri de Luna.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Recorrent a nostra reyal presència
lo feel de casa nostra en Pere de Luna, fill de Johan Martínez de Luna, habitador
de la
nós que ell, axí com a procurador, fill e conjuncta persona del dit mossén Johan,
pare seu, e en altres noms en la dita supplicació contenguts, e stants nós en la vila
de Perpenyà, lo dit Pere en los dits noms, proseguint sa justícia sobre una sentència
contra lo dit pare seu per nós, stants en la ciutat de València, donada en una
causa de denunciació o acusació proposada denant lo governador de regne de
València a instància del egregi duch de Gandia contra lo dit mossén Johan, oÿdes
les parts plenerament en nostra audiència e consell, fon votat que nós remetéssem
o perdonàssem e devíem o podíem rahonablement remetre e perdonar al dit
mossén Johan les contumàcies contra aquell acusades, restituints e tornant aquell
al primer stament de la dita denunciació e accussació, segons que en los dits vots
és pus largament contengut. Per què a humil supplicació per lo dit en Pere de
Luna en los dits vots és pus largament contengut. Per què, ha humil suplicació
per lo dit en Pere de Luna en los dits noms a nós feta, vos pregam, príncep molt
car fill, e volem que ensegescats e complescats en totes coses la forma e manera
dels dits vots. E no
venir personalment e seguir denant vós per purgar sa ignocència sobre les coses
contengudes en la dita denunciació e acusació, volem que aquell dit mossén
Johan guiets e assegurets amplament de tots e sengles crims, excesses e delicts,
exceptat dels contenguts en les dites denunciació e acusació. E açò per res no
mudets o dilatets, com nós hajam deliberat en nostre ple consell e vullam que
axí
de nostra persona, signada de mà de nostre secretari a
Gabriel Mascaroni mandato domini
regis facto ad relacionem Michael
vidit hanc quam mandavit.
[¿1416,] [març] [12?]. Barcelona.
Li remet els documents d'erecció del principat de Girona, ordena que faça fer la pau als
bàndols gironins i que li envie una imatge religiosa.
Reg. 2.410, fol. 43-v.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Trametem-vos per lo feel nostre
n'Anthoni Agullana, doctor en leys, missatger per la ciutat de Gerona a nós
tramés, lo contracte de la erecció del principat de Gerona e totes les gràcies
atorgades per nós a la dita ciutat per rahó de la dita erecció, los quals són closos e
ab manaments de mà del feel secretari nostre en Paulo Nicholàs, e signats de mà
de nostre canceller, exceptades la confermació per vós feta dels privilegis de la
dita ciutat e la remissió dels
demandes de maridatges de nostres filles, les quals volem ésser signades de vostra
mà. E axímateix, per ço com nós ho havem promès e jurat e la dita ciutat s'ó ha
retengut expressament, vos manam que tots los dits contractes façats de continent
spatxar franchs del dret de segell, axí a aquell qui regeix aquí per lo vostre prothonotari,
a qui lo dit prothonotari ne scriu, com per lo vostre prothonotari.
No
e ginys qui possibles fossen, fahéssets e tractàssets que la pau dels bàndols
d'aqueixa ciutat en tot cas se faés e que no u dilatàssets per res. Per ço, us manam
expressament que façats fer en tot cas la dita pau, no scoltant-ne parlament de
negú en contrari. No
e feels nostres en Gabriel Gombau, canonge de la Seu, e a
nostre palau de la ciutat de
molt car e molt amat primogènit, en vostra guarda e protecció l'Espirit Sant.
Dada en
signada de mà de nostre secretari.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
[...]
Al ínclit e magnífich n'Alfonso, príncep de Gerona, molt car e molt amat
primogènit.
1416, març 12. Barcelona.
Prega que impose la pau en les bandositats entre Pere de Montboi i Antoni Bertran.
Reg. 2.410, fols. 44v-45; i també CRD, núm. 3.182.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Bé crehem vos record com nós
l'altre any, celebrants Corts generals en lo monastir de Prehicadors d'esta ciutat,
fon feta hostilment certa invasió per en Pere de Muntbuy e altres seus valedors,
dins lo dit monastir, a mossén Anthoni Bertran e alguna companya sua, per cert
debat que és entre ells, e com en aprés se seguí treva entre ells, la qual nos fou
donat entendre, hauria stabilitat de pau, e per tant nós flixam molt en fer de la
dita invasió aquella punició e càstich que justícia requeria. On, molt car e molt
amat primogènit, com ara per nostra ivarçosa partida no hajam pogut provehir e
donar aquella bona conclusió que volíem, e tenim singularment a cor que entre
los dessús dits fos bona concòrdia e pau final, pregam-vos afectuosament e volem
que, axí diligentment e curosa, entenats e façats entendre contínuament en lo dit
fet que entre les dites parts e tots lurs valedors haje perpetual pau e concòrdia,
resetrida tota amargor de discòrdia e desamistat entre ells. E serà cosa de què servirets
a Déu e complaurets singularment a nós molt. E sia, molt car e molt amat
primogènit, tot temps lo Sant Spirit de vós guarda. Dada en
nostre segell secret a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1416, març 12. Barcelona.
Credencial a favor de Miquel de Navés, conseller del rei.
Reg. 2.410, fol. 45-v.
1416, març 12. Martorell.
Ordena pagar a la reina Margarita els 2.000 florins d'Aragó anuals assignats pel monarca sobre
el regne de Sicília.
Reg. 2.429, fol. 75.
1416, març 12. Martorell.
Notifica el nomenament d'Andreu Guardiola com a tresorer del regne de Sicília.
Reg. 2.430, fol. 87.
Lo rey d'Aragó e de Sicília et cetera
Molt car e molt amat fill: Nós trametem aquí per tresorer de aquex nostre
regne de Sicília l'amat conseller nostre mossén Andreu Guardiola, e per ço com
és persona de qui nós molt confiam, pregam-vos, molt car fill, e volem que lo dit
mossén Andreu Guardiola hajats per recomanat e li donets aquella favor e ajuda
que mester haurà, axí per rahó de son ofici com en altre manera, e que no cregats
algunes males informacions que us fossen donades o fetes del dit mossén Andreu
Guardiola, car és hom bo, nostre servidor e de qui molt confiam, segons dit és, e
farets-nos en pleer fort agradable. E tingue-us, molt car fill, et cetera. Dada en la
vila de Martorell e, per indisposició de nostra persona, solament segellada ab
nostre segell secret a
Paulo Nicholai.
Probata.
1416, març 13. Piera.
Recomana Bernat de Cabrera.
Reg. 2.389, fol. 141v.
1416, març 13. Girona.
Sobre sis llances que reclama García de Sarmiento, adelantado de Galícia, com a hereu
d'Alfonso Suárez Deça.
Reg. 2.560, fol. 18.
1416, març 14. Igualada.
Ordena que dictamine ràpidament, amb la intervenció del vicecanceller Joan de Funes, la
causa entre la reina Violant i mossén Bernat de Fortià.
Reg. 2.391, fol. 98-v.
1416, març 14. Igualada.
Prega que protegesca el monestir de Poblet, que ha escollit com a lloc per a la seua sepultura.
Reg. 2.391, fol. 105.
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Com nós hajam gran afecció e
singular devoció al nostre monastir de Poblet, axí com aquell qui és cappella
nostre propri e dels nostres predecessors, de loable memòria, en lo qual, resemblants
lurs piadoses pijades, havem elegida la nostra sepultura, e desijam e havem
molt a cor aquell ésser per vós defés e conservat per tal que la favor de singular
devoció que majorment, de poch temps ha ençà, migençant la gràcia del Sperit
Sant, en lo dit nostre monestir per molt loable e novella manera de viure, segons
la sancta observància regular, se és començada e
ésser continuada per tots temps, per molt virtuosa vida e solícit exercici spiritual,
e
ab gran confiança speram, migençant la gràcia divinal, haver singular refrigeri en
nostres necessitats per les devotes oracions que en aquell per nós contínuament
són ofertas a la clemència divinal, vos pregam molt afectuosament e cara que,
resemblant a nós, per vostra pròpria devoció e a lur requesta, si mester serà, lo dit
nostre monastir, abbat, béns e persones d'aquell, totstemps e majorment al present,
en nostra absència, hajats en singular devoció e recomendació, preservant-lo
de totes molèsties e perturbacions, axí del temporal com del temporal
que pacíficament e quieta puxen retre lurs vots a nostre senyor Déus, segons que
han promés, continuants lur novella e regular vida, la qual a nós és molt acceptable
e bona. E vós, axí mateix, ultra la nostra gràcia e benedicció, siats per la
misericòrdia divinal fet dignament participant de les devotes oracions que en lo
dit monestir per vós contínuament se fan. Dada en la vila d'Agualada sots nostre
sagell secret e, per indisposició de nostra persona, signada de mà de nostre
secretari a
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
Probata.
1416, març 14. Igualada.
Recomana Guillem Mates, síndic de Molins de Rei, en defensa dels afers de la vila.
Reg. 2.389, fol. 141v.
1416, març 15. Igualada.
Recomana el monestir de Santa Clara de Barcelona en la causa contra Jaume Isern i na
Rossell, oberta davant la cort del príncep.
Reg. 2.391, fol. 98-v; i també CRD, núm. 3.148.
1416, març 15. Igualada.
Ordena que mantinga Nicolau Bret, català, en l'ofici de secretari de la ciutat de Siracusa.
Reg. 2.429, fols. 76-v.
[1416], març 15. Catània.
Demana notícies sobre la seua salut.
CRD, núm. 2.124.
Molt alt e molt excel·lent e poderós príncep, senyor e mon redubtable pare:
Senyor, per lo gran desig que hé en saber bones novelles de la bona convalecència
e sanitat de vostra gran senyoria, suplic-vos, axí humilment com pux,
que per vostres letres me
merçè. E si de mi, molt excel·lent e poderós senyor e mon redubtable pare, vos
plau saber, certifich-vos que en la confecció de les presents era sans e en bon
punt de ma persona, per gràcia de nostre senyor Déus. E aquest vostre regne, en
lo qual se celebra justícia indiferentment sens alguna excepció de persones, és en
gran repòs e pau e a total obediència de vostra senyoria en virtut de vós, senyor.
E man-me, senyor molt excel·lent, vostra molt gran magnificència, la qual
l'Espirit Sant tingue en sa santa guarda, ço que sa mercé serà. Scrita en lo vostre
castell de Catània a
Senyor, vostre humil fill,
qui besant vostres mans e peus
se comana en vostra gràcia e benedicció,
l'infant don Johan, segongènit
d'Aragó e de Sicília.
[...]
redubtable pare, mon senyor lo rey d'Aragó e de Sicília.
[1416], març 15. Catània.
Demana notícies sobre la salut del rei.
CRD, núm. 1.315.
[1416], març 15. Catània.
Demana notícies sobre la salut del rei.
CRD, núm. 1.911.
1416, març 16. Igualada.
L'autoritza a conferir l'empresa de la "Jarra" als germans Francesco di Vintimillia, comte de
Golisano, i Giovanni de Vintimilla.
Reg. 2.429, fols. 76-v.
1416, març 17. Igualada.
Dóna instruccions per a reformar l'administració de justícia de la vila d'Igualada.
Reg. 2.391, fol. 105v-106.
[Ville] [Aqualate].
Lo rey
Príncep molt car e molt amat primogènit: Acostumat és que la vila d'Aygualada
és comunament e per indivís posseÿda e regida per dos officials, ço és,
per un nostre e per un altre per lo monestir de Sent Cugat de Vallès, per lo qual
regiment de dos officials la dita vila e los singulars d'aquella no
regits com és necessari, car ço que la un dels dits batles per justícia vol exercir o
ha exercit, l'altre per favor, comport o altra manera revoca o fa revocar, de què
segueix en administrar la dita justícia a la dita vila e als singulars d'aquella
irreparable lesió o damnatge. Per què com nós, volents posar remey e miga a les
dites coses, per altra nostra letra scrivim als abbat e covent del dit monestir de
Sent Cugat que, per tolre debat e qüestió e per ço que la justícia sia indiferentment
a tothom feta, lo exercici de la justícia de la dita vila sia comanat per
nós a un official solament qui haurà càrrech de exercir la dita justícia per nós e
per lo dit abbat e convent de Sent Cugat, sia tengut tenir taula. Manam-vos, axí
expressament com podem, que, com e quant per los síndichs de la dita universitat
ne serets suplicat e instant, e encara, en altra manera, com hi vaje interés a nostra
preheminència, façats, ginyets, tractés que los dits abbat e covent condescengueren,
facen e fermen per carta pública que d'aquí avant en la dita vila no haja
sinó un official per nós posat qui exercescha la justícia per nós e per lo dit abbat
e covent, e sia tengut tenir taula segons los altres nostres officials. E en açó per res
no posets per res dilació alguna. E sia, príncep molt car e molt amat primogènit,
lo Sant Spirit en vostra contínua protecció e guarda. Dada en la vila d'Aygualada
sots nostre segell a
de nostra persona, signada de mà de nostre secretari.
Dominus rex mandavit michi
Paulo Nicholai.
1416, març 17. Sant Celoni.
Comunica que, atesa la millora del rei, ajorna el seu viatge.
Reg. 2.452, fol. 105.
Lo príncep
Molt cara muller: Reebuda vostra letra, responents, vos certificam que
senyor rey, segons nova que
bé, per la qual cosa nosaltres sobreserem en nostra enada e anam córrer mont en
aquestes parts. Pregant-vos que us sforcets bé e que entretant vós fassats que los
del nostre consell treballen ab gran diligència en les coses toquants justícia e
altres coses d'aquèn necessàries. E tinga-us en ça protecció contínua la sancta
Divinitat. Dada en la vila de Sent Saloni sots nostre segell secret a
març del any
1416, març 19. Igualada.
Comunica la millora de la salut del rei.
Reg. 2.452, fol. 105.
Lo príncep
Molt cara muller: Certificam-vos que nós vuy, dada de la present, a les
hores passat mig dia, entram en aquesta vil·la e trobam lo senyor rey axí affligit de
son acustumat accident, que havia tres dies e més que no havia orinat, e del dit
temps ençà tot lo que menjava no li aturava al estómach, ans, de continent que
reebut ho havia, lo gitava fora. Per la qual rahó tots los metges e altres de ça cort
lo tenien per mort. Mas, la divinal Potència havent pietat d'ell, li ha ajudat en
aquesta manera, que ço que ell vuy en aquest dia a dinar havia menjat ha retengut
perfetament, e que en la nit següent, a dos hores, féu tantes orines axí esforçadament
com jamés feés, que
sclarí la cara e li enfortí la paraula, que d'abans havia molt flaca, de la qual cosa la
senyora reyna, nós e tots qui ací som stam molt alegres e creem que
serà guarit. Per què, notificants-vos les dites coses, vos pregam e manam que vós
ne lo consell nostre no us partiscats de Gerona, e si cas és que partits ne fóssets,
en continent vós n'í tornats, e digats als del dit nostre consell que entenguen
contínuament ab gran diligència en fer e spatxar la justícia e en lo bon stament
del públich de la dita ciutat. E per res ne vós ne ells no partiscats d'aquella sens
manament nostre, car nós, si lo millorament del dit senyor se continua, dins breus
dies serem aquí. E tinga-us en sa protecció contínua la sancta Divinitat. Dada en
la vila d'Agolada sots nostre segell secret a
1416, març 20. Igualada.
Prega que li envie unes imatges religioses.
Reg. 2.452, fol. 105v.
Lo príncep
Molt cara muller: Com lo molt alt senyor, pare e senyor nostre molt car, lo
senyor rey vulla haver la Verònica e la pinta de nostra Dona que stan dins una
arca o stoig, vos pregam e manam que les dites Verònica e pinta ab la dita arca o
stoig donets e liurets de continent al religiós e amat nostre frare Johan Stheve, del
dit senyor lochtinent de capellà major, lo qual nós vos enviam per aquesta rahó. E
no y haja falla. E tinga-us en sa protecció contínua la sancta Divinitat. Dada en la
vila d'Agolada sots nostre segell sacret a
1416, març 20. Igualada.
Demana que procure la recepció del bisbat de Monreale (Sicília) a Giovanni di Vintimilla,
concedit pel rei Ferran pels serveis de son pare, Lucca di Vintimilla, o del seu germà Federico,
el seu uixer d'armes.
Reg. 2.560, fol. 19v-20.
1416, març 21. Igualada.
Li prega que atorgue al seu camarlenc, Galceran de Santa Pau, alguna heretat a Sicília en
recompensa pels seus serveis i els de son pare.
Reg. 2.560, fol. 20v.
1416, març 23. Igualada.
Comunica la millora del rei i dóna instruccions perquè s'examinen les ordinacions de
Perpinyà.
Reg. 2.452, fol. 106v.
Lo príncep
Molt cara muller: Del accident en què lo molt alt senyor, pare e senyor
nostre molt car, lo senyor rey, de sa persona és posat, vos certificam que
senyor sta en aquell poch millorament lo qual la derrera vegada que vos scrivim
havia pres. Part aço, los missatgers de emdues les parts de la vila de Perpinyà qui
són aquí fan cascun dia
jassia nós fóssem apparellats per tornar-nos-en de continent aquí, emperò lo dit
senyor, sabent la despesa e càrrech que la dita vila ha dels dits
dia e volent provehir a la utilitat d'aquella, ha del·liberat que de continent sien
ací a ell enviades les ordinacions aquí concordades, com ell, nós presents, les vulla
fer regonéxer, e que dos persones dels dits missatgers elegidores per ells, ço és,
una de cascuna part, vinguen de continent ací, e los altres, per squivar messions,
se
coses se posen en presta e deguda execució, vos pregam e manam que de continent
a vós, presents los de nostre consell, façats venir los dits missatgers, manant-lus
que tantost facen la dita elecció e tramesa de les dites sues persones ací, e que
los qui restaran d'ells se
les dites ordinacions per persona certa ab la qual vinguen les dites dues
persones a nós. E en açò no metats lagui ne dilació alguna. E tingats, molt cara
muller, tots temps en sa protecció contínua la sancta Divinitat. Dada en la vila de
Agolada sots nostre segell secret a
primogenitus
1416, març 23. Igualada.
Li mana que torne a Girona i li comunica la millora del rei.
Reg. 2.452, fol. 106v-107.
Lo príncep
Molt cara muller: Per letra e en altra manera, havem sabut com vós ab lo
nostre consell sòts partida de la ciutat de Gerona e venits dret camí ací, de la qual
cosa som fort maravellats e no sens rahó, per ço majorment que nós, quant
partim de la dita ciutat, havíem ordenat que vós hi romanguéssets e los del dit
nostre consell, e que los fets se continuassen axí ferventment com si nós hi
fóssem, e d'aquí no partíssets tro de nós aguéssets altre manament. Per què, com
nós en la dita vostra partida ne dels del dit consell no hajam trobat ne tropiam
plaer, notificants-vos-ho, vos pregam e manam que de continent, resebuda la
present letra e no sperada d'aquèn de nós pus avant consultació alguna ne altre
manament nostre, vós e los del dit nostre consell, tots ensemps axí com veníets,
vos en tornets en la dita ciutat, e fets de guisa que
per los del dit consell, als quals manats de part nostra que continuen aquells en la
forma que
la dita ciutat tro que de nós hajats haüt altre manament contrari. Certificants-vos
que
ha pres tal millorament que, a parer de tots los que ych són, s'era guarit. E axí
retets-ne laors e gràcies al Rey celestial. E en tot cas fets de guisa que
que
entenga ab gran cura e diligència en la justícia e en los actes toquants aquella. E
no y haja falla. E tenga-us, molt cara muller, en la sua protecció contínua la sancta
Divinitat. Dada en la vila de Agolada sots nostre segell secret a
en hora de completes del any
1416, març 25. Girona.
Contesta la carta de 23 de març relativa a la ciutat de Perpinyà i prega que la mantinga
informada sobre la salut del rei.
CRD, núm. 3.159.
Molt alt e molt magnífich senyor, marit e senyor meu molt car:
Significh a vostra magnificència com hé reebuda vostra letra vuy dimecres
a
de la persona del senyor rey, pare e senyor meu molt car, qui era com stave
en aquel poch millorament de què
me
accident, vos supplich que sovín vos plàcia de scriure-me
la dita letra, me fiu venir los del consell, mostrant-los la dita letra per lo fet de
Perpenyà, del qual s'í fahia mensió, e, metent en exequció ço que vostra senyoria
havia sobre lo dit fet ordonat, se faheren venir la una de las misatgerias de la dita
vila, car l'altre no ych era, ans, segons som informada e creem vos ha de nostra
part ja recitat lo feel micer Francesch Martí, se
les coses per vostra senyoria scrites, respòs que en continent seria complit vostre
manament e mès en exequció, com fos ja prest perquè n'éran de la intenció que
vostra senyoria havia scrit. E tremetem-vos, senyor, les ordinacions e altres coses
de què
molt car, nostre senyor Déus longa vida e bona, ab prosperitat de tot bé. Scrita en
Gerona a
[...]
Senyor, la princessa de Gerona,
humil muller vostra, qui
recomana en vostra gràcia.
[...]
lo senyor príncep de Gerona.
1416, març 26. Igualada.
Credencial a favor de Francesc Martí amb diverses instruccions.
Reg. 2.452, fols. 107v-108.
Lo príncep
Molt cara muller: Vostra letra de creença per micer Francesch Martí havem
ir, dimars, en hora de vespres, a
les coses a nós de vostra part per lo dit micer Francesch en virtut de la creença
per vós a ell comanada ab la dita letra, a aquelles responents, vos certificam que
nós vos remetem, informat largament de nostra intenció, lo dit micer Francesch
sobre les dites coses totes e sengles. E axí pregam-vos que li
creença de tot ço que us ne dirà de nostra part com a nostra pròpria persona. E
tenga-us, molt cara muller, tots temps en sa protecció contínua la sancta Divinitat.
Dada en la vila de Agualada sots nostre segell secret a
Dominus princeps mandavit
michi Petro Companyoni.
Probata.
[...]
Ço que és contengut davall, ha explicar,
de part del senyor príncep a la senyora
princessa, micer Francesch Martí.
[...]
Primerament, dirà de part del dit senyor a la dita senyora que
per gràcia del Altisme, ha començat a pendre de certs dies ençà algun millorament
en sa persona e és sperança que nostre senyor Déus li ajudarà. E axí la dita
senyora que
esglésies de la ciutat.
Ítem
han tengudes lícitament e honesta de haver haüts diners per a les necessitats de la
dita senyora e de sos servidors, mas que la composició dels
Feliu de Guíxols per rahó de la resistència que feta havien al sotsveguer de
Gerona, attés que
e singulars de la dita vila li
plau gayre, no en esguard dels dits
se son plavits, contra volentat del dit senyor, atorgar-lus barra, qui és regalia, e la
qual sens special licència del dit senyor no devien haver atorgada, ne la dita composició,
sens consultació.
Ítem
los del dit consell posat, que, pus lo dit senyor és fora de la vegueria, la audiència
aprés
tinga en la dita ciutat sinó tant solament per los fets del principat.
secretarius.
Ítem
ciutat aturar o partir-ne, lo dit senyor encara no ho ha del·liberat, però, en continent
que del·liberat ho haja, li scriurà ço que haurà a fer.
Dominus princeps mandavit
michi Petro Companyoni. Probata.
1416, març 26. Igualada.
Agraeix l'acollida donada a Sancho Ruiz de Lihori, almirall del regne de Sicília.
Reg. 2.560, fol. 20.
1416, març 26. Igualada.
Recomana Jaume Roure en els afers que té pendents davant d'ell.
Reg. 2.560, fol. 21.
1416, març 26. Catània.
Recomana el baró de Bonitu, que va a la cort per assumptes particulars.
CRD, núm. 3.189.
1416, març 27. Catània.
Recomana el baró de Bonitu, que va a la cort per assumptes particulars.
CRD, núm. 3.191.
1416, març 30. Igualada.
Comunica que tots els ingressos del principat de Girona deuen ser administrats per Bernat
Sirvent, lloctinent del tresorer.
Reg. 2.452, fols. 110v-111.
Lo príncep
Princessa, molt cara muller: Com nós vullam que totes les peccúnies ixents
e que exiran de qualsevol fets e negocis del principat vinguen en mans e poder
de feel lochtinent de tresorer nostre, en Bernat Servent, e no de altra persona
administradores per ell e en nom del dit tresorer segons fer-se deu. E per açò, e
axí matex per dar endreça a nostres fets, de manament nostre lo dit lochtinent
vaja aquí, vos pregam e manam que d'ací avant hajats per rehebedor de les dites
peccúnies e administrador d'aquelles lo dit Bernat Servent, segons dit és. E
tenga-us, princessa, molt cara muller, tots temps en la sua protecció la sancta
Divinitat. Dada en la vila de Agualada sots nostre segell secret a
del any
Dominus princeps mandavit michi
Petro Companyoni.
Probata.
1416, març 30. Igualada.
Prega que respecte l'ordre de sobreseure la qüestió de la recuperació de la jurisdicció d'alguns
llocs que Guerau de Rocabertí té com a penyora.
Reg. 2.560, fol. 23.