Fol. 11.
Danunciat ffo al senyor an Pere Trobat, batle reyal en Muntuyri, per
en Bertomeu Boreyl, del dit [loch], [que] [dic]manja, que om coptava [...]el
mes de [...]
stant salavòs en case d'en Guillem Picorneyl de Castalig, qui ara és d'en
Jacme Rafal, d'equela paròqia, sí vanguera per beura en case del dit
Boreyl, on sa vania vi, e que
del dit Boreyl unes tesores.
En Hatgeg, sareyn, catiu d'en Jacme Rafal, de la paròqia de Castalig,
delat, jurat, intorogat en la ssua lig ssobre la dita denunciació, e dix ssaber
no eser ver en res sso que an aquel
En Mateu Ssusia, de la villa de Muntuyri, tastamoni, jurat, intorogat
ssobre la demunt dita denunciació, e dix ssobra aquella sso ssaber: que
die, ja molt ha, que
era en dicmanja, en casa del dit Bertomeu Boreyl, on ssa muler vania vy,
e la dona muler del dit Boreyl sí li dixera: "E sèyer en Mateu, e ssays
. E lo qual dit
aquy, e taniu-ma ma fiylla e daré del vy aquests catius!"
Mateu sí pres la infanta e assech-ssa al portal del dit Boreyl, e dementre
que la dita dona liurava del vy, eyl ssí víu a
la [...]'en Guillem Picornell de Castalig, qui ara és d'en Jacme Raffal, de
la paròqia de Castalig, que tania unas tasores, les quals tasores li víu
amagar. Àls diu que no y ssab. Intorogat fo [si] [era] pregat ne ssobornat
per fer lo dit tastamoni, e dix que no.
N'Asmat, sareyn, catiu de la dona Ugata, muler d'en Jacme Sera,
sobre la demunt dita denunciació, e dix que
ab
case [d'en] [Ber]tomeu Boreyl, de la villa de Muntuyri, on sa vania bon vy,
e aquy eyls atrobaran [...]b
Picorneyl, qui bavien ja en la dita case. [Into]rogat fo eyl si víu ne ssab
que
Boreyl, e dix que no ho víu ne u sab ne que no y ssab res.
En Maffumat, sareyn, catiu d'en Guillem Picorneyl, de la paròqia de
Castallig, testamoni, jurat, intorogat en la sua lig ssobre la dita denunciació,
e dix ssobre aquela sso ssaber: que
en la taverna del dit Bertomeu Boreyl ab lo dit Hageg, e aquí bagueran
ab d'altres molts que n'í avie, de catius sareyns e batiats. Intorogat fo eyl
si víu ne ssab que
unas tasores, e dix que no u víu ne u ssab. Intorogat fo si era parent del
dit Hageg, e dix que no. Intorogat si era pregat ne sobornat per fer lo dit
tastamoni, e dix que no.
Promeseran en Jacme Rafal, de Castalig, en Pere des Camps e
Rupià, abitadors de la villa de Muntuyri, e da grat en poder d'esta
present cort ss'obligaran cascuns d'éls per lo tot, convinens en bona fa ab
la present cort, que tota vagade que per la cort raquests na seran, en poder
de la present cort tornaran, mort hó viu, en Hageg, sareín, catiu del dit
Jacme Raffal, o cincuantha lliures reyals de manuts, e d'equy, que ranunciaran
a la ley e franquesa de Mallorques, qui diu que abans sie destret
lo prinssipal que la fermanssa. E
de sa juradichció e ssotsmat-ssa a fer dret en poder d'esta present cort;
e
jura contre aquestes coses no vendrà per manor adat ne per altre dret.
E lo dit Jacme Rafal, sots hobligació de tots sos béns, promat los
dits Camps e Ropià gordar de tot dan per la dita raó, abans de dan donat,
e aprés dan donat; e per sso, que sse n'obliga fer dret [...] a la sua
ranunsiant.
Guillelmus Ru[berti], vicarius forensis absolvit Atgeg delatum predictum
et eius fideiusores a carcere sed non a crimine cum predicta denuntiata
legitime non sint probata.
senyor rey, que dissabta anit, en lo canallar desús escrit, a ora del
seny o aquèn entor[n], sí ach braga en la villa de Muntuyri enfra lo discret
en Ramon Lorens, regtor en lo dit loch, en Micollau Bufí, prevera,
e
e
de la qual brega foren nafrats lo dit Micolau Bufí, de colp d'espase per
l'esquena, fins escampament de sanch.
de lanssa jus la mamella squera, fins escampament de sanch.
Guillemó Tàpies, de colp de lanssa per la mà, fins escampament de sanch.
de sanch.
En Franssesch Tàpies, fiyl d'en Simon Tàpies, delat, jurat, intorogat
dir veritat sobra la dita denunciació, e dix ssobre aquella sso ssaber:
qu'és ver que
eyl e
de lur para ssobre una paret, e vayhen en case de la dona Moje,
pres l'esglayha, e que
e que
rector, eytantost tornà ab en Guillemó March, missatje del rechtor, ab
lansses e ab moltes armes, e laxaran-ssa hanar a eyls e aquels nafraran,
so és: lo dit Simon, para seu, de colp de lanssa jus la mamella squera, fins
escampament de sanch.
mà, fins scampament de ssanch.
de colp de lanssa, fins escampament de sanch. Intorogat fo e qui féu lo
colp de sson para ne d'en Guillemó, son frara, e dix que no u víu. Intorogat
e qui li donà a eyl en l'uyll, e dix que
rechtor. Intorogat fo eyl si víu ne sab que
colp ne que tresqués armes en contre eyls, e dix que no u víu ne u ssab.
Intorogat ffo eyl sy féu nagun colp de péra ne da les sues armes en la
perssone d'equels, e dix que no. Intorogat fo ssi víu ne ssab que son para
ne son frara ffessen nagun colp e la perssona d'aquels, e dix que no u víu
ne u ssab. Intorogat fo e qui féu lo colp d'en Bufí, e dix que no
Intorogat fo e eyl ne son para ne sson frara quines armes tanien, e dix que
no nagunes sinó quoltels de tayl. Intorogat fo eyls si avien squira ne malvolenssa
entre eyls ne aquels altres, e dix que no.
En Guillemó Tàpies, fiyl d'en Simon Tàpies, de la villa de Muntuyri,
jurat, intorogat dir veritat sobre la demunt dita denunciació, e dix ssobra
aquella assò ssaber: que
jarmà, sí
rector e
dit Guillemó Tàpies sí dixera: "Qui va aquèn?"
, e aquels ssalavòs laxaran-ssa
córer contre lo dit Guillem Tàpies e Franssesch ab lansses, e aprés, per lo
brogit, hisqué lo prom en Simon Tàpies. Intorogat qui nafrà lo dit Guillemó
Tàpies en la mà, e dix que
fins escampament de sanch. Intorogat ffo e qui naffrà sson para, e dix
que
Guillemó [...]issatja del rechtor. Intorogat si lo regtor hi féu colp, e
dix que no, mas bé lo víu que tirava péras. Intorogat si eyl ni sson para
ne sson frara si aportaven negunes armes, e dix que no sinó en Franssesch,
son frara, qui tania spase. Intorogat fo e si eyl o sson para o sson frara
si feran colp alcú en la perssone d'equels, e dix que no, que eyl sàpie.
Intorogat fo eyls ne algú d'eyls si avien malvolenssa ab regtor o ab en
Bufí ne ab alcú d'equels, e dix que no.
En Guillemó March, missatja del senyor rechtor, dellat, jurat, intorogat
dir veritat ssobre la dita denunciació, e dix sobre aquella no res ssaber
ne aser ver so que an aquella és contangut.
[Cata]lina, muler d'en Domingo Jornat,
de Valènsia, jurada, intorogade [dir] veritat sobre la demunt dita denunciació,
e dix ssobre aquella sso ssaber: que
era anade en la case de la dona Moja per manlavar dos pans, e con fo
allà eyla víu en [Mi]colau Bufí, prevera, qui ssayha en la case de la dita
Moge, que janglava ab ellas, e a poch ss'estach que vénch lo regtor, e
dix al dit Bufí: "E què féts aquí, e con sou tan pech que axí estats menys
, e
d'armes?" "No ajats por, que més faria yo ab aquest
, e
bastó de la clau de l'esglaya, que vós ab vostra spase!"
va dir: "Axiu e veu tocar lo seny!"
, e "Tocau-lo
, e
vós, si us plau, que yo así janglaré ab aquestes masdones!"
sí li dix: "Axiu d'equy, que veus aquy òmens, non ssé qi
, e salavòs
lo dit Bufí sí isqué e près péras en la mà, e va-sse
en Guillemó Tàpies e
en sso de lur para, e aquy lo dit Bufí aquels sa laxà anar e aprés sí y corec
lo rector ab lo seu misatja, e la dita Catalina ab la dona Moje e na Macdalana,
d'aquela fiylla, sí
víu que
trobà lo prom en Simon Tàpies e sos fiyls tots nafrats, fins escampament
de sanch.
Na Simona, muler d'en Simon Rog, braser e siutadà de Mallorques, jurade,
intorogade dir veritat sobre la dita denunciació, e dix ssobre aquella
tan sollament ssaber: que
eran vangudes d'espigollar de l'alcaria blanca de sso d'en Simon Tàpies,
e volia cuynar per sopar, e
eylla víu saser en Guillemó e
cab de pessa eylla sí ahuy gran braga e hisqué defora, eylla víu gran
trabayl d'armes e qridà viafòs
s'eran nafrats. Intorogade eylla si conaxia aquels qui avien la braga ab los
dits Tàpies, e dix que no, mas que à hahuyt dir que
e
La dona Machdallana, muler,
de Manorcha, ara estant per meses en [la] villa de Muntuyri, jurade, intorogade
dir veritat ssobre la dita denunciació, e dix sobre aquela tan
ssolament sso ssaber: que
mara sua, [denant] la sua porta, de caragols, e aquí vénch en Nicolau
Bufí, prevera, qui avia sonat lo seny del perdó, e aquí
una pessa, e aprés sí vanch lo regtor, qui
ellas sí tancaran les portes, [e] entraran-sse
víu ne y sab.
La dona Franssescha, muler d'en Bertomeu Moge, ssa entràs, ara
estant per meses en la villa de Muntuyri, jurade, intoragade dir veritat
ssobre la dita denunciació, e dix sobra aquella tan solament sso saber: que
lo tastamoni de na Machdalana, fiylla ssua, ssa contén, sens pus e sens
més.
de Muntuyri, e de grat en poder de la cort ss'obliga, convinent en bona
fa ab la present cort, que tota vagade que per la cort raquest na serà,
en poder de la cort tornarà, mort hó viu, n'Arnau Tàpies, de la paròqia
de Campos, o ssent lliures rayals de manuts.
En ssemblantment, s'obliga en Bernat Tona, del dit loch, que tota
vagade que per la cort raquest na sarà, en poder de la present cort tornarà
en Guillemó March, missatja del discret en Ramon Lorens, rechtor de
l'esglaya de Muntuyri, mort hó viu, hó ssincuantha lliures de manuts. Les
presens manleutas foren fetes per manament de l'honrat en Guillemó Rubert,
donseyl vaguer de fora, stant eyl en la villa de Muntuyri.
desús dit Guillemó March [...]art del amat en [...]/>
[Di]chmanja, a dos de juny,
a raquesta d'en Nicolau Boffí, prevera, lo ssenyor [Bernat] Palicer, batlle
en Muntuyri, mana en [...]arí, metja, e
o nafra [...]n la perssone d'en Simon Tàpies, e lo qual dit metja
ab los desús dits pròmens la desús dites nafres o nafra ffeta en la perssone
del dit Simon Tàpies aquella vaseran, e aquells, los Sans Avangellis da
Déu de lurs mans corporalmens
batle. Dixeren que si lo dit Simon Tàpies està en vincla ne en dassiplina,
que per la dita naffra no tem mort ne dabillitat ne espasma ne altre
dan alcun.
eyl, si despuys que
bandajats ssón, si aquells ha fet o fet fer sacós e ajude de viande ne da
diners, e dix que no. Intorogat si ssab nuyl hom ni nulla perssona qui
aquels o algú d'equells sacós ne ajude los aja feta, e dix que no.
N'Alicssèn, muler del dit Simon Tàpies, jurade, intorogade dir veritat,
eylla, si ha ffet ssacós ne ajude ne fet fer e
Tàpies, fiyls sseus, despuys que bandajats foren, e dix eser ver que
lo dit Simon Tàpies estava a lla mort, e aquy vénch en Guillemó Tàpies,
qui damanà perdó al dit para seu e li basà los peus e les mans, e con
lo dit Guillemó se
aquí manjar ne [...]o volc. Àls diu que no y sab.
Fol. 17.
estades dites moltes e diverces injúries e peraules desonestes e
Arnau, abitador del dit loch, entre les quals peraules [e] injúries, dix aquel
dit Fransesch Arnau que sson para era moro estat, les quals peraules lo
dit Franssesch entén ara ser var no eser veres per tastamonis dichnas de
fe, e per sso ffa la present denunciació en manera de capítol.
N'Andreva, muler d'en Pere da Qaralt, sa entrès, de la villa de Sineu,
tastamoni, jurade, intorogada sobra lo demunt dit capítol o denunciació,
e dix sobre aquel no eser ver, ans dix que aquel era estat nat en Villafrancha
de Panadès. Intorogada fo eyla con ho ssab, e dix con aquel temps, del
qual à entorn
Arnau, sa entràs, que axí avia nom, sí estava en la villa de Sineu, en lo
carer d'en Carboneyl Tayhó, que li auhí dir moltes vagades que eyl que
era de Villafrancha.
de bon tayl e bé catallà en sses fayssons, en ssa peraulla e
e que era hom bo e covinent. Intorogada fo eyla si ahuïra dir
null tems a nuylla perssona, que lo dit Jacme Arnau, para del dit Franssesch,
fos estat moro ne catiu, e dix que no, ans sa maravallava molt con aytals
peraules d'equel dites eran estades. Intorogada fo si era en res de parantella
d'equel, e dix [que] [no]. Intorogada fo sy fo pregada ne ssobornada
per fer lo dit tastamoni, e dix que no.
Na Guiamona, muler qui fo d'en Jacme Ribellas, ssantràs, de [la] [paròqia]
[de] [Sineu], [testamoni], jurada, intorogade sobre lo demunt dit capítol
hó denuncia[ció], [e] dix sobra [aquel] [so] [saber],
que passats ssón
messes en sso d'en Ramon Balaguer de Manrese, sa entràs, e que víu en
Jacme Arnau, para del dit Franesch
entrès, que estavan en Manrese, e que hahuïa dir, an aquel temps, que
dit Jacme Arnau que era nadiu de Villafrancha de Panadès, e la dita
Halicsèn,
era parenta d'en Berenguer d'Ortha, sa entràs, de la villa de Ssineu, notari
de Mallorques, e d'en Pere de Qaralt, palicer, sa entràs, de la villa
de Sineu. Intorogada ffo eylla si auhí dir nuyl temps a nulla perssona o
perssones, que
nuyl temps ne si n'avia feyssons ne ssemblansses en peraules ne en res, e
dix que nuyl temps eyla no u hahuy dir a nulla perssona del món, que
aquel dit Jacme Arnau ffos estat moro ne catiu, ne aquel ssemblansses no
n'avia, ans era beyl hom e bé catallà en parensses e fayssons e feytases
e bo, e que l'auhïa raonar ab lo dit Ribelles, marit seu, moltes vagades,
qui era de Taragona, que
moltes e diversses vagades en Menresa, oh encara en case lur, en la villa
de Sineu, on estaven, e aquel Jacme Arnau algunes festas hi vanie e y
avie son deport, e aquí eyls sse
que
que no eran ne són veras. Àls dix no saber. Intorogade si era de parantella,
e dix que no. Intorogade fo e si era pregade ne ssobornade per fer lo
dit tastamoni, e dix que no.
En Jacme Ss'Olivera, de la villa de Ssyneu, tastamoni, jurat, intorogat
ssobra lo dit capítol [hó] [denun]ciació, e dix ssobra aquela sso sseber: que
passats ssón de
Franssesch Arnau, e que avia nom en Jacme Arnau, e que era [...]emps sson
vey e staven en hú carer dins la villa de Ssineu, e que [hahuí] [dir] moltes
de vagades al dit Jacme, sa entrès, que era nat en Villafrancha [...] que
era hom assats de mija taylla e que
moltes de vaguades eyl vaya que tots aquels pròmens de Manrese sí fayan
cab e posaven [en ca]sa sua e y manjaven e y bavien e y prenien molts
e diverses serveys. Intorogat fo eyl ssi ssab ni si auhí dir nuyl temps a
nuylla perssona, que lo dit Jacme Arnau ffos estat moro ne catiu de nuylla
perssone en n'asta tera ne an altre, ne si n'avie fayssons en peraules
ne en formes, que eyl degués eser estat moro, e dix que no, que ans era
asats beyl prom e ros, e
Intorogat fo si
e dix que no, que ans sa maravallava molt d'equelles paraules qui ditres
s'eran. Intorogat fo si era de perentella, e dix que no. Intorogat fo
eyl si era pregat ne ssobornat per fer lo dit tastamoni, e dix que no.
En Pere Balaguer, de la paròqia de Sineu, abitador de Manrase, jurat,
interogat sobre la dita denunciasió e capítol, e dix ssobra aquella
sso ssaber: que bé à
en l'alcarie de Manrese lo para del dit Franssesch Arnau, lo qual
avie nom Jacme Arnau. Intorogat fo e quin om era, e dix que era om
de mija talla, e que era om blanch e ros e om magranty, ja con vénch
en l'alcarie de Manrese estar, que ja era veyl e ab la barba pres de
tota blancha, que an aquel temps hahuy dir a sson para, en Ramon
Balaguer,
ab ssa muler. Intorogat fo si nuyl temps auhí dir que lo dit Jacme
Arnau fos estat moro ne catiu, e dix que no. Intorogat lo dit Pere
si li aparaguera en semblansses ne en faytases ne en la peraule, que
aquel dit Jacme Arnau, para del dit Franssesch, degués eser estat moro
ne catiu, e dix que no, que ans avie en totes coses cemblansses de catallà,
e aquel entén que era, e altre no, e que era gran amic de son
para e gran amic d'en Bernat Gual, lo prom, sa entrès, e que avien bo
passament, marit e muler, e víu que sa muler que ss'aperantave ab en
Berenguer d'Ortha, notari,
[Àls] [diu] [que] no y sab. Intorogat fo si era de perantella, dix que
no. Intorogat [fo] [si] [era] pregat ne sobornat [per] [fer] [dit] [tastamoni], [e] dix
que no.
En Massot, sareyn, catiu d'en Quatre Ayns, de la paròqia de Sineu,
[...]a alcarie apallade Manrese, tastamoni, jurat, intorogat en la sua
lig dir varitat sobre la demunt dita denunciació o capítol, e dix ssobre
aquella tan ssolament ssaber que víu en Jacme Arnau, para del dit Franssesch,
en Ssasília fer fayna, que era sarador, e puys, con lo dit Massot
passara dessà ab huna nau, que en aquel leny sí vénc lo dit Jacme Arnau,
auhy dir d'on era, e dix que moltes vagades li auhí dir que era de Catallunya.
Intorgat
hom, ne si u agués auhït dir, e dix que no, plàcie a Déu, que abans
era bé catallà e bon om, e que con vania de Sasília que romàs en Berssalona,
e puys, a poch temps, vénch desà e amanà muler de Berssalona,
e axí
pot aver que eyl l'à vist en Ssineu, e dix que més de
Intorogat fo si era pregat ne ssobornat per fer lo dit tastamoni, e
dix que no.
En Manoli, grech veyl, catiu d'en Berenguer Gual de Manresa, de la
paròqia de Sineu, tastamoni, jurat, intorogat sobra la dita denunciació
hó capítol, e dix ssobra aquel sso ssaber: que passats són
aquèn entorn, saguons sson albir, que eyl sí víu vanir estar en l'alcaria
de Manresza lo para d'en Franssesch Arnau, e qua avie nom Jacme Arnau
e que era om escart e magra en la cara e assats de l'altària del dit
Francesc, poc més o menys, e que era om ja de adat de
aquèn entorn e que era bon om e gran amic e compara de sson senyor en
Bernat Gual, santrès, para del dit Berenguer Gual; e que vingueran de
Cataluya lo dit Jacme ab ssa muler, e aquí agueran infans, e que auhí
dir moltes vagades al prom en Berenguer Gual que
era nat de Villafrancha de Panadès, e ssa muler que era de Berssa[lona]
[...]ue la muler [...]aparantava ab lo prom en Berenguer d'Ortha, notari
[...]n Sineu. Intorogat [...]víu ne ssab ne auhí dir que
Danunciat ffo al senyor en Bernat Palicer, batle en Muntuyri per lo
senyor rey, que
mes de desembre, lo nom del jorn no li racorda, que
sí féu una crida general per la ville de Muntuyri, qui dix que totom
e tota persona qui aja menys pols ne galines, que vaja al coral de la hajustaya
en la case d'en Salamó, jueu.
En Mateu Vergili, dallat, jurat dir veritat sobre la dita denunciació,
e dix sobre aquelle eser ver qu'él féu la dita cride, e assò per [tal]
con lo
Mieras e
cride féu sens manament ne lasènsia de la cort.
En Guillem Rafal, delat, jurat, intorogat sobre la dita denunciació,
e dix sso saber: qu'és ver que hahuí ffer la qrida e
demunt dita, mas que eyl, equel, per la dita qrida, aquel res no li
ne li
Promès n'Arnau Serà.
Guilelmus Ruberti, vicarius forensis ad [...]enerabilis [...]orum
preterum absolvit Matheum Vergili a carcere sed non a crimine de gratia
speciali a denunciatis.
Fol. 20.
batle reyal en Muntuyri, que dimarts,
de dinar o aquèn entorn, que
muler d'en Franssesch Arnaudilla, donseyl,
los bous d'en Polí Brondo al coral, los quals dos bous avia presos en
lo blat de la dita Guiamona, e dementre que
reyal li hisqué en Johan, batiat, catiu del dit Brondo, eyl qual dix al
dit majoral: "Per què te
. "Con en lo blat los hé trobats
.
que eran!" "Dóna
, e "Da
,
e aquel batiat dix: "Yo la
. Va aranchar
al dit majoral e posà
corac afarar e ajude que ach de
muler del majoral d'en Brondo, aquel dit Figuera agra mort, e no res
menys, que li donà de grans punyades per la cara, con ab colteyl dar
no li póch. E on, con aytal cose sia molt litigiose, que catiu hofena algú
franch, fo raquest al dit tanentloch de batle de les dites coses eser feta
justícia en tal manera que
En Johan, batiat, delat, jurat dir veritat sobre la demunt dita denunciació,
e dix no eser ver so que en aquella és contangut, mas dix eser ver
que
de vi, e que trobà en la carera lo dit majoral, qui se
e aquels li demanà e aquel dar no
lo quoltel panyora e aquel no
ans ab un tros de bastó sa laxà aquel anar, del qual li donà fins escampament
de sanch, e puys lo ligà e manà a la cort clamant-ssa d'él. Àls diu
[que] no y sab.
En Ssayt ben Magaluf, jueu de Muntuyri, tastimoni, jurat segons la
sua lig sobre los manamens de la lig dir veritat ssobre la demunt dita
danunsiació, e dix ssobre aquella solament ssaber: que lo dit jorn e
ora, en la dita danunciació expressade, eyl sí vania de les alçaries merssajant,
e anave darera l'ase e que non víu res entrò que fo a eyls, e víu
que tanien lo catiu ligat e que y víu ssanch, mas que
jove e squivàs e fugiha, per què no s'y póc aturar ne sab con ffo ne
quy avia. Àls diu que no y ssab.
Promès en Bertomeu Boreyl, de la paròqia de Muntuyri, e de grat
en poder [de] la present [cort] ss'obliga [que] [tota] vagade que per
la cort raquest na serà, en poder d'esta present cort tornarà en Johan,
batiat, catiu d'en Polly Brondo, mort hó viu, hó
manuts.
demunt dit Boreyl, eyl qual en poder de la present cort tornà lo demunt
dit Johan batiat.
promès estar, renunsian a son for e privilligi. Promès fer drat en
esta cort.
Fol. 21.
balle en Muntuyri per lo senyor rey, que
de Mallorques, ssí anava a l'ort d'en Simon per aydar a fer parat e
Maymó ben Jacob, jueu, e con fo a l'ort, dins, davallà eyl e lo fiyl
d'en Ssayt e travà l'ase ab lo cabestre, e com ac fermat l'ase, eyl sí s'acostà
ves lo ssafarag, e
li aüxava, e aprés l'ase sí víu la ssomera del dit Simon, e
sí corec a la somera e travassava per les eras del collet, e dementre
que
a la cama, e
salavòs en Simón hortollà aquell dit jueu ssa laxà anar ab bestó e aquel
legament farí, e
peus aquel legament farí, e pels cabeyls lo garbajà molt e assats dentrò
que
En Ssimon Carbonel, dallat, jurat, intorogat dir veritat sobre la dita
denunciació, e dix no eser ver sso que an aquella és contangut, mas
bé dix eser ver que
l'ort ab
e cavalcan ab l'ase sí li malmateran dues eras de planter de colls [...]
planter tot [lo] [li] afollaren, e no res
menys, encara, lo dit jueu sí lavà una péra ab la qual donà gran pedrada
ha
que se
en tera, e àls aquel no féu ne pus no
ssab.
En Falip, grech, catiu de l'honrat en Berenguer Rubert, testimoni,
jurat dir veritat sobra la demunt dita denunciació, e dix ssobre aquela
sso ssaber: que divenras, a ora de mijorn hó aquèn entorn, lo dit
Falip sí avia caragada
so d'en Ribes, e dementre que
de Les Donades, eyl víu pres del saffarag
ab
l'ortollà sí
cà pur s'acostava a eyls, e
cà, e tantost lo dit Simon ortollà aquel dit Moxí sa llaxà anar ab bestó
o ab verga e ab punys e aquel molt legement farí. Intorogat ffo eyl
con ssab que
En Bernat Tona, de la villa de Muntuyri, testimoni, jurat, intoragat
dir veritat ssobra la dita denunciació, [e] [dix] ssobre aquella sso ssaber:
que
Donades, e con fo pres de l'ort, eyl víu en
Cimon hortollà, qui ffaria
ssa cuydava que ffos ssa muler, que la farís, entrò que
víu que era lo jueu. Intorogat ffo eyl si víu ab què
ab bestó o ab verga e ab punys li donava, e per los cabeyls lo arapanjava
e "E per què u féts?"
, e
ssalavòs lo dit Simon aquel laxà. Àls
Intoragat si y avia nuyl hom qui u vess, e dix que och: en Pescual
Berbarà e la dona Simona, e àls dix que no y ssab.
Guillelmus Ruberti, vicarius forensis absolvit Simonem Carbonelli, delatum
[...] carcere sed non a crimine cum non sit culpabilis [...]gratia,..
fecit dictam absolutionem.
ffo denunciat al discret en Bertomeu Ribes, batlle reyal en Muntuyri,
que al primer die de juliol,
istància d'en Maymó ben Jacob, jueu, ffo feta per en Johan Agost, ssag
de la dita cort, manament [d]'enpara e
Muntuyri, en tots los seus béns, axí siens con movens. Enhaprés, que
lo dit [és] estat denunciat, per què, lo dit Jacme Steva desats ha tots
los sseus béns movens o gran pertide d'aquels; d'on, ffo raquest al dit
ssenyor batlle les dites coses eser enquerides, en tal manera que inpunir
no romanguan ne justícia no deparescha.
En Jacme Steva, dallat, jurat, intorogat ssobre les desús dites coses,
e dix ssobra aquelles qu'és ver que dichmanja, ja maty, a
anno predicto
eyl ssí anà en Ssen Merty, e ssots covinenssa vané los dits porchs e
Pere Moscari de Ssen Merty; enaprés, que lo dimarts matí aprés vinent,
que lo dit Moscari sí sse
enaprés, dix lo dit Jacme que eyl res no à venut, ne dels porchs ne
dels altres béns, ans los dits porchs comanats ha al dit Moscari, e no
res menys,
nom en [...]
fiyl d'en Guillem Paliser.
En Pere Steva, de la paròquia de Ssineu, testes, jurat, intorogat sobre
la demunt dita denunciació, e dix ssobre aquella sso ssaber: que dijous
proppassat, qui ffo a
sí li manà en la dita paròqia
vané per preu de
Promès en Pere Esteva, de la paròquia de Ssineu, e de grat en poder
d'esta present cort ss'obliga, convinent en bona ffa ab la present cort,
que tota vagade que per la present cort raquest na ssarà, en poder de
la present cort, mort o viu, tornarà en Jacme Steva de Muntuyri o qinsza
lliures de manuts, e de convinenssa que ranuncia a dret e a for de ssa
juradichció, e ssosmas'a fer dret en poder d'esta present cort e a sags
d'equella. E no res menys, que ranuncia a la ley e franquesa de
Mallorques.
Fol. 23.
que dimarts, a
o aquèn entorn, que
les quals dites
e aposades les avien bax, e aprés, que
qual mès e mesclà les dites
en la era volent batre lo seu blat e atrobà menys les ssues guarbes e dix:
"En Bernat Banat, en Bernat Banat, vós m'aveu levades les mies
, e
de forment, qui jayen per la era!"
a la dita dona que eylla
merdose q'ella era, e no res menys, li dix moltes de villanies molt oreblies
En Bernat Taxidor, de la villa de Muntuyri, testimoni, jurat, intorogat
ssobre la demunt dita denunciació, e dix sobre aquella dix sso ssaber: que
hahuí dir a la dona Riera, e li dix: "En Bernat, anau-ma estendre lo meu
, e
forment qi és en la era d'en Rovira, que batré
anà, e stès lo forment, e con l'ach estès, la dona Riera sí y hanà, e con
fo a la era eylla li dix: "En Bernat, con fforment higu aveu trobat?"
,
e "O, mesqina!"
,
dix la dita dona, "que
, e salavòs
ella dix: "En Bernat Banat, vós m'aveu batudes aquestes
, e salavòs lo dit Banet
ffallen e aveu-les mesclades ab lo vostro blat!"
tot furosement li dix que "Non mént, yo, en pagès!"
,
e "Sí
, e salavòs la dita dona sí li dix:
que malla yc ssou vengude! "E
.
com que
lo vostro, que no yc ha nagú blat pres del meu sinó vós, que aveu batut
menys de mi!"
En Jordi Ros, grech ffranch, testimoni, jurat, intorogat ssobre la demunt
dita denunciació, e dix e dix
sí era en la era del dit Bernat Rovira, que aydava a batre en Pere batiat,
e aquí víu la dita Riera, qui demanave les garbes de forment al desús
dit Banat, e
o "Bagassa merdose, que male yc sou vengude!"
. Del forment,
si
En Pere, batiat franch, testimoni, jurat, intorogat dir veritat ssobre
la dita denunciació, e dix ssobre aquella eser ver so que
d'en Jordi Ros és contangut. Intorogat e con sab, e dix con eyl hi era
en la dita era seylla ora, e qua u auhí, mas no u hauhí sinó
qu'él tocava los àsens ab quà batia, per què no u hahuí sinó
que li cridà: "Bagassa!"
, e que li manassà. Àls no y sab.
Promeseran en Bernadó Pol, ffuster, e
la villa de Muntuyri, endosos endecemps e cascú d'éls per lo tot, de grat
en poder d'esta present cort ss'obligaren, convinens en bona ffa ab la present
cort, que tota vegade que per la cort raquests na saran, en poder de
la cort tornaran en Bernat Banat, mort hó viu, hó
manuts. En per sso, ss'obligaren en pur dapòsit e comanda si mateys e
tots lus béns presens e avadós, ranunciant a cort de
ferma de dret e a payores a
que ranunciaren a lla ley e franquese de Mallorques, en la qual sa
contén que anbans sia destrat lo prinsipal que la fermanssa.
Enaprés, que lo dit Bernat Banet, en juy costituyt lo desús dit Bernat
Banet, eyl
qual aquels dits Bernat Pol e Pere Cabrer promat de dan guordar, enbans
de dan donat e aprés, obligan-sse en totes aqueles obligacions e spícies en
la demunt dita obligació expressades.
En Bernat Banat, del dit loc, delat, jurat, intorogat dir veritat ssobre la
demunt dita denunciació, e dix sobra aquela no eser ver sso que
és contangut, que eyl nuyl temps lavàs ne prengués garbes ne blat
de la dona Riera ne d'altre. Intorogat e si la dita dona ach contrast ab
él en lo dit die e ora per les dites garbes que la dita done li demanava,
eyl dix sí eser ver que
ab la dita dona, ssobre les quals peraules lo dit Bernat, eser mugut de
ffallonia, irosement cridà e dix a la dita dona, con eyla li deya qu'él li
havia levades les garbes enblades, qu'ella que
qu'ella era, e asò li dix dues vagades, per què àls no li féu ne li
dix, ne àls no y sab.
de Gerba, domicellus vicarius forensium, visis denuntiatis supra contra
dictum Bernardum Baneti et super eisdem, habito consilio cum discreta
Antonio de Roaxio, eius asesori, absolvit illum apellationis juxta franquesiam
Maioricarum.
Fol. 25.
per lo senyor rey, que lo dit die e any desús escrit, a ora del perdó
hó aquèn entorn, que
en lo cantó d'en Pere Domànach, de la dita villa, e aquí los dits
Tona e Prats sí
sobre les quals en Bernat Tona sí
sobre lo dit Prats per aquel hofendre, e ssallavòs lo dit Prats, qui jeya,
sí
sí matex.
En Jacme Prats, dallat, jurat, intorogat ssobre la demunt dita denunciació,
e dix sí esser ver so que
és.
En Bernat Tone, delat, jurat, intorogat ssobre la dita denunciació,
e dix ssobre aquella sso sseber: qu'és ver que
dit Prats ab molts d'altres ssí sayen e staven en la cantonade d'en Pere
Domànac, e aquí dixera lo dit Prats que
blat, tot ab tera de delma de sso d'en Polí Brondo, per
que
vinagra, qu'éls no l'agueran pres, e salavòs lo dit Tona si dixera:
"E com! Taniu-nos per enbriachs?"
, e que "Poch
, e salavòs lo dit Bernat Tona sí li dixera qu'él na mantia per la
menys!"
barba alment e falssa axí con àl e fals qu'él era, e salavòs lo dit Prats sa
lavà denpeus e aranchà lo puyal volent hofendre lo dit Tona, e salavòs
lo dit Tona posà
arancà entorn
En Jacme Steva, testimoni, jurat dir veritat sobre la dita denunciació,
e dix ssobre aquela sso sseber: que ja era gran res de les noves dites,
con eyl hi sobravanch, per què eyl no víu ne sab qual ha lo tort,
mas bé víu lo dit Tona, qui tania entorn la maytat de l'espase treta,
e "Gara d'equí!"
, mas que no póch
escusir si tania punyal o no.
En Bernadó Pol, fuster del dit loch, testimoni, jurat, intorogat ssobre
la demunt dita denunciació, e dix ssobre aquella sso saber: que
jorn e ora eyl sí sopava e auhí los dits Tona e Prats novajar e desonrant-sa,
e tantost anà-se
treta, e
contre l'altre, mas àls no y hac ni eyl no ssab qual comenssà ne qual ha
lo tort. Àls dix no saber.
Arnau des Pou, del dit loch, testimoni, jurat, intorogat dir veritat ssobre
la demunt dita denunciació, e dix sobre aquella sso ssaber: que
dit jorn e ora eyl ssí era an aquella cantonade on los dits Tone e Prats
eran, enaxí que auhí aquels raonar-sse gallardement de moltes noves del
fet del delmar, e de poc en poch eyls sí
tant e tant que eyls sí
sí tania l'espase treta e
comenssà ne qual té lo tort, e dix que no li pot bé sovanir ny póch tanir
a ment. Àls dix no saber.
En Pere Gramatge, del dit loch, testimoni, jurat, intorogat dir veritat
sobra la dita denunciació, e dix sobre aquella sso ssaber: que eyl en lo
dit jorn e ora eyl ssí víu e ahuí gran brega de noves e de peraules entre
en Bernat Tona e
colpable qual és. Intorogat eyl si víu aquels tanir armes tretas, e dix
eyl tant eser torbat d'equels a pertir, que eyl no póch veura si les avien,
tretes o no. Àls dix no saber.
En Domingo Rupià, de la villa de Muntuyri, testimoni jurat.
Promeseran en Pericó Paliser, fiyl d'en Guillem, Arnau des Pou e
Berenguer Rubí, tots habitadors de la villa de Muntuyri, tots encemps e
cascú d'éls per lo tot, en poder de la cort ss'obligaren, convinent en
bona fa ab la present cort, que tota vagade que per la cort raquests na
ssaran, en poder de la cort tornaran en Jacme Prats, fferer del dit loch,
mort hó viu, hó
en pur depòsit e comanda sí mateys e tots lus béns presens e avadors,
e d'equí, que ranunciaren a la ley e franquesa de Mallorques en la qual
sa contén que anbans
sia convengut lo prinsipal que la fermanssa.
eyl qual presenta la present letre qui
Jerba, donseyl vaguer de fora, a l'amat lo batle de Muntuyri o a son
lochtinent, saluts e dillechció. Certificam-vos que nós avem composat
en Jacme Prats, ferer del vostro batlliu, dallat de braga que ach de
paraule ab en Bernat Tona del vostro batlliu per vint ssous, los quals
avem rabuts.
de Muntuyri, endosos enssemps e cascú d'éls per lo tot, en poder de
la cort s'obligaren, convinens en bona ffe ab la present cort, que tota
vagade que per la cort raquests na saran, en poder de la present cort
tornaran en Bernat Tona, mort hó viu, hó cincuantha lliures reyals de manuts.
Per què, lo senyor batlle les demunt dites fermansses per la desús
escrita les dóna per soltas e per quítyas.
E on, con a
de fora fos en la villa de Muntuyri manant al senyor batle que con les
fermanssas desús dites en la dita fermanssa estar no vulen, que aquel
dit Bernat Tona en la presó lo tornàs, o d'equel altre manleuta prengués
de ssent lliures; e puys, aquel, sots la dita manleuta en poder del
vaguer de fora lo ramatés dins die sert; emperssò, a
en juy costituyt en Bernat Ssa Rovira, de la villa de Muntuyri, eyl qual
en poder de la present cort ss'obliga que tota vagade que per la cort
raquest na ssarà, en poder de la present cort tornarà en Bernat Tona, del
dit loch, mort hó viu, hó cent lliures reyals de manuts. E assò promat
com [...]n pana de totes macions. E d'equí, que
e comanda si matex e tots sos béns presens e avadós. E generalment,
que ranuncia a cort de
donament de panyores a
drets de què
major enperhò de
farà per raó de manor adat ne per altre dret.
Fol. 27.
lo ssenyor rey, que divenres, a ora de mijorn o aquèn entorn,
supradicto,
senyor batlle que denant sí vanir fes en Pericó Sera e Arnau Sera, de
la dita paròquia, ffrares del dit Jacme, eyls quals, per alcuna qüestió
qui és entre éls, denant lo dit senyor batlle comparagueran, e aquí
sobre la lur qüestió entrevengueran en Jacme Arbonès, prevera e
Massanet, eyls quals lo fet d'aquels passificaven. E que
sí dixera: "E qu'és!, Vosaltres voleu aver so del meu! Pel cap de
. E que tentost lo dit Jacme sí
Déu que aqí à, com na courà l'escana!"
n'anà en case sua e près balesta ab tretes, escona e servalera, spase e
broquer, aven-se
en lo coral de Les Donades, en sso d'en Muntaner, aquí lo dit Jacme
sí esparà, acorda[da] penssa, los dits Pericó e Arnau, d'aquel frares,
per aquels hoffendra. Enaprés, con vénch al cabvespra, pres de posta
de sol, que los dits Pericó e Arnau sí
en lus albercs, e con foren pres del loch de Les Donades, lo dit
Jacme sí isqué dels corals o d'elens ab balesta parade e ab dart enbagat
en contre aquels per aquels dits Pericó e Arnau hoffendra, e
si no ffossen alscunes perssones, les quals aquí sobrevingueren, aquels
aguera hofesos o morts. Encaran contre aquels ofès lo batle, en tant con
qu'éls ab él anaven. Encontinent, ffeta la demunt dita denunciació, lo
discret en batle desús dit comenssà de rabre la present enquesta qui
ssagax:
En Guillemó Tollrà, del dit loch, testimoni, jurat, intorogat dir veritat
ssobre la demunt dita denunciació, e dix ssobre aquella sso ssaber:
qu'és ver qu'él sí auhí dir ffurosement al dit Jacme que si eyls volien
aver sso del seu, que
de ssol, los demunt dits Pericó e Arnau sí
e
qui assò ssentia, e que "Prenets les
, e salavòs lo dit Guillemó sí près les armes e
armes e ssaguits-nos!"
ab lo dit senyor batle saguí, qui saguia los dits Pericó e Arnau, e con
foren a Les Donades, eyl
sí víu lo dit Jacme, qui vania devés case del dit Pericó Sera, frare seu,
ab en Pericó Tolrà, frare del dit Guillemó, e de present qu'él víu los
dits Pericó e Arnau, aytantost lo dit Jacme posà el peu en la balesta
e aquella parà, e posà-y
e ab dart enbagat sí vania furosement en contre aquels, e lo ssenyor
batlle aquel deya: "Hudè, bacayllar, à la cort, à la cort!"
, e asò
li dix moltes vagades, e
batle no s'estava d'etanssar-ssa aquel per ofendre
e tentost lo dit Guillemó sí li corech al dart e aquel li tolgué, e salavòs
pertiren-lo d'equels e ab lo seyor batle encemps a la presó lo manaren.
Àls dix que no y sab.
En Pericó Palisser, fiyl d'en Guillem Palisser, del dit loch, testimoni,
jurat, intorogat dir veritat ssobre la dita denunciació, e dix ssobre
aquella sso ssaber: que lo dit jorn e ora, en la dita denunciació contengude,
eyl sí era en la cort e víu que
ab los desús dits Pericó e Arnau, frares d'equel, e ssobre les noves
d'equels que hauhí dir al dit Jacme que ffurosement: "E pel cab
. Enhaprés, víu que
de Déu aqí à, com na courà l'esquana!"
sí
balesta ab tretes e dart, spase, broquer e servallera, e passan per la
carnissaria del dit loch, faent la via de Les Donades. Àls no y víu. Intoroguat
si y ssab àls, e dix que con vénc al vespra, a ora del seny de la
oració, eyl víu vanir lo senyor batle ab en Guillemó Tolrà, qui manaven
lo dit Jacme Sera, e aquel materan en la presó, e que hauhí dir que
dit Jacme sí
ofendra, e que si lo senyor de batle no y fos, que y aguera aüdes de
moltes feynas. Àls dix no saber.
En Guillem Rossaylló, ciutadà de Mallorques, testimoni, jurat, intorogat
dir veritat sobre la demunt dita denunciasió, e dix ssobre les dites
coses ssaber e asser ver que lo[s] dits die e ora, en la dita denunciació
contenguts, lo dit Guillem Rossaylló, sient en lo banch de la cort,
víu lo dit Jacme [vi]nent denant lo discret en Bertomeu Ribes, batlle,
reqirent que denant sí fes vanir en Pericó Sera, del dit loch, d'equel
frare, per dir e mostrar en quà li era tangut e vangut lo dit Pericó.
Denant lo dit batlle fforen aquí moltes bones perssones, mitigant lo dit
Jacme ab lo dit Pericó e Arnau Sera, d'equel frares; lo dit Jacme, no
content de les peraules [a] aquel dites per les dites bones perssones,
segons que prima fas apararia per la resposta del dit Jacme, dix aytals
paraules en acabament: "Per lo cab de Déu, que pus que axí és,
. Enhaprés, ajustan a les dites paraules, sens alcuna resposta
ho ffarà tot!"
a él ffeta per los dits frares, dix: "Per lo cab de Déu, que d'equest
, a les quals peraules lo dit
fet courà aqí à com l'esquana
Arnau, frara del dit Jacme, respòs dient: "Donchs, prenets
. E sobre aquestes peraules lo dit Jacme pertí del
donats-nos moltes!"
loch de la plasse de la Cort e anà ves la sua abitació, e quax
encontinent lo dit Jacme retornà ab balesta e croch sint, portant espase
e broquer ab
Les Donades, qui és via per la qual hom va a les habitacions dels dits
dos frares seus. E après, assats ora baxa, lo dit testimoni víu lo dit
discret batle vanir ab lo dit Jacme portan les dites armes ab en Guillemó
Tollrà, qui ab aquels era. Demanat con sab les dites coses, e
ratent raó de la ssua siència, dix que per sso con fo present e les dites
coses víu e auhí clarament. Demanat qui foren presens a les dites peraules,
dix que molts dels quals no li racorden los noms d'equells sinó en
Bernat Vert, lo qual aquelles coses víu e auhí [...]och. Demanat si ffo
estruït ne ssobornat per fer lo dit tastamoni, e dix que no.
N'Arnau Sera, del dit loch, testes, jurat, intorogat dir veritat ssobre
les dites coses en la dita denunciació expressades, e dix ssobre aquelles
sso ssaber: que
del senyor batle, manà als dits Arnau Sera e
del desús dit Jacme, a istànsia del dit Jacme, que de present denant
lo dit batlle comparaguessen per mostrar e verififficar
la qual eyl[s] han contre lo dit Jacme, eyls quals denant lo discret
senyor batlle vingueran en la cort del dit loch. E tantost e de present
alscunes bones perssones en la castió d'equels se oposaren per aquels
a pasificar e composar. E dementre axí s'estaven, que
dixera, present lo dit Arnau: "E que pel cab de Déu aquí à, com na courà
, e
l'esquana d'equest ffet!" "Doncs,
. Enaprés, con vénch al capvespra,
preneu
entorn del ssol post, los dits Arnau e Pericó sí fayen lur via anan-sse
ves lus cases, eyl discret batlle anant hab eyls. E con foren pres l'alcaria
appallada Les Donades, eyl sí víu en lo camí, ves eyl vinent, lo
dit Jacme Sera en sí aportant balesta e croch sint e dart e spase, e
aquel víu la balesta parar, e ssalavòs lo dit Arnau sí
somera sua, la qual en Pere Tolrà manava. E aprés lo víu que enbagà lo
dart. Àls dix que no y víu ne y hauhí, con duptan-ssa d'equel s'era
mès detràs la somera, per què àls no y póch veura ne hoir. Demanat e
con ssab assò, e dix con o víu e u hahuí, so que
contangut. Demanat si és istruyt ne sobornat per fer lo dit testamoni,
e dix que no. Intorogat si per amor ne per favor ne per tamor ha duptat
en res fer lo dit tastamoni, e dix que no.
En Pere Tolrà, de la villa de Muntuyri, testimoni, jurat, intorogat
dir veritat ssobre la demunt dita denunciació, e dix ssobre aquella sso
ssaber: que
eyl sí vania de case d'en Arnau Sera ab una ssomera cavalcant,
la qual lo dit Arnau Sera prestade li avia per anar-na en Ciutat, e con
fo pres de l'ort de l'alcaria apallade Les Donades, eyl sí s'encontrà
ab en Jacme Sera, lo qual venia devés l'alcaria d'en Pericó Sera,
e salavòs lo dit Tolrà sí li dix: "D'on vaniu?"
, con sa foren saludats, e
dit Jacme li dix que vania de case sa mara, qui està ab lo dit Pericó
Sera, eh ratudes les cartes de la donació qi
Jacme: "Vuy no é manjat sinó móres de romaguer"
. E asò era pres
posta de sol o aquèn entorn. E con lo dit Pere Tolrà ab lo dit Jacme
fforen en l'alcaria apallade Les Donades, aut endret l'era d'en Muntaner,
eyl[s] viren vanir en Pericó Sera e n'Arnau Sera, frares del dit
Jacme, encemps ab lo discret en Bertomeu Ribes, batlle en lo dit loch,
e tentost con lo dit Jacme los víu, eytantost eyl posà hal peu en la balesta
e aquella parà e "E pel cab de Déu,
, e salavòs lo dit Pere Tolrà sí li
ara serà ffet de mi o de vosaltres!"
deya: "Jacme, no ffasses, que vet-hi lo batlle!"
. "No!"
, dix aquel, "que
. Enaxí que
pel cab de Déu, no s'í pot alre fer!"
parade sí s'acostava ves aquels dits Pere e Arnau ab la balesta
sitan, no contrestant que lo senyor batlle, qui li deya: "No sia, no sia,
. E dementre lo senyor batle s'acostava aquel, eyl, ssaltant
à lla cort!"
la paret la balesta sí li destanch. E tantost lo dit Jacme sí enbagà lo
dart en contre aquels per aquels hofendra, si no fos lo senyor de batlle
en Guillemó Totolrà
pertiran. Àls dix que no y ssab. Damanat eyl si era instruït ne sobornat
per ffer lo dit tastamoni, e dix que no.
En Pericó Sera, de la paròquia de Muntuyri, fra[re] del dit Jacme
Sera, testimoni, jurat, intorogat ssobre la demunt dita denunciació dir
veritat, e dix ssobre aquella sso ssaber: que lo dit jorn e ora, en la dita
denunciació contengude, eyl ssí ach manament de part del ssenyor batle
de comparer denant eyl per mostrar la demande, la qual lo dit Pericó
à contre lo dit Jacme. E con ffo lo dit Pericó a la cort, aquí sa posaren
alscunes bones perssones, les quals la qüestió d'equells passificaven
e matigaven. E dementre aquels lo dit fet matigaven, lo dit Jacme sí dixera
furosement: "E que
. E tentost lo dit Jacme sí
fet!"
cort, anan-sse
dit Jacme Sera envés l'alcaria apallade Les Donades, passant per la
carnissaria ab balesta ab tretes e ab croch sint e ab dart, espase e
broquer. E con vénch lo dit jorn, entorn posta de ssol, lo dit Pericó ab
n'Arnau Sera, d'equel frara, e ab lo discret en Bertomeu Ribes, batlle,
e
Jacme aquels hisqués, e anan-sse
appallade Les Donades, sí
e tantost posà lo peu en la balesta e aquella parà, vinent ves eyls ab la
balesta sarade, e
anà ves lo dit Jacme, dient-li: "No sia pas, à la cort!"
. Demanat eyl si
víu que lo dit Jacme aquels sitàs la balesta, eyl dix que no u póch bé
escusir con eyl víu aquel ab la balesta sarade, [e] eyl ab lo dit Arnau
sí
bonament veura no u póch. Demanat si li víu enbagàs lo dart, e dix que
no li racorde que u ves. Damanat eyl si entén que
volgués ofendre, e dix que no
aparia que aquels ofendra volgués. Àls dix que no y ssab. Demanat eyl si
és estruyt ne ssobornat per fer lo dit tastamoni, e dix que no.
En Jacme Sera, de la villa de Muntuyri, dallat, jurat, intorogat dir
veritat ssobre la demunt dita denunciació, e dix ssobre aquella no eser
ver sso que an aquella ssa contén, sinó tan ssolament que lo dit jorn e
ora lo dit Jacme sí
d'aquel, per retra-li
avia en lo temps de les sues núpcias. Enhaprés, sí
dita mare sua e anà-sse
ssent ssous que li davia, e con ffo pertit de sso del dit Banet e tornansse
ves case sua, e con fo a l'alcaria appallade Les Donades, eyl sí
víu per lo camí vanir los dits Pericó e Arnau Sera, frares d'aquel, enssemps
ab lo discret en Bertomeu Ribes, batle, e con los víu, eyl, stant faló, sí
posà lo peu en la balesta e aquella parà, mas aquels no avia ne ac en cor
de farir-los, mas faens-los por. Demanat si enbagà dart en contre
aquels, e dix eser ver que aquel enbagà, mas aquels dar no
e tantost en Guillemó Tolrà aquel li tolgué. Àls no
àls no y sab.
Protesta lo dit Jacme la dita confació a eyl no eser perjudicat ne
lesió del seu privilligi de la corona, jatssasia que eyl destrat ne
forssat no sia estat de fer la dita confació per lo dit senyor de
batlle.
Muntuyri, e
d'éls per lo tot, en poder d'esta present cort s'obligaren, convinens
en bona ffa ab lo discret en Bertomeu Ribes, batlle en lo dit loch, que
tota vagade que per la cort raquests na ssaran, en poder de la present
cort tornaran, mort hó viu, en Jacme Sera, del dit loch, hó doentas lliures
reyals de manuts. E assò promesera complir e atendra en pana de
totes macions. E d'equí, que
mateys e tots lus béns presens e avadors. E generalment, que renunciaren
a cort de
frenquesa de Mallorques, en la qual ssa contén que anbans sia convengut
lo principal que la fermansse, en tal manera que la
per l'altre. E lo dit Boràs, que ranuncia a dret e a for de ssa juradichció,
e ssotmès
d'equella.
visis denunciatis supra contra dictum Jacme Sera et super illis, habito
consilio cum discreto Arnaldo de Raixio, eius assessori, composuit ipsum
Jacobum a predictis pro decem libras quas habuit dictus vicarius.
eyl qual en mà e
dit loch, jura Déu eyls Sans Quatre Avangellis de Déu, de les suas mans
corporalmens
besan en les mans e
ss'acustuma, promatén, sots fa del dit sagrament e omanatja, qu'él d'essí
avant no hoffendrà en Phalip Muntaner, del dit loch, del dit Jacme sogra,
ne en Pericó Sera ne n'Arnau Sera d'aquel frares, del dit loch, ne
hofendre
ne indegude.
de la paròqia de Muntuyri, eyl qual presenta la present letre qi
De nós, n'Arnau de Roax, ssavi en dret, portansveus de l'honrat en
Miquel de Jerba, donseyll vaguer de fora, a l'amat lo batlle de Muntuyri
o a son lochtinent, saluts e dillecció [...]
Fol. 31.
intorogat dir veritat sobre la demunt dita castió, e dix sobre aquella
sso ssaber: que
era, mas que era en lo mes de julliol, antorn posta de sol, eyl sí estania
ordi per batre en la sua era ab la sua companya, entre els quals
hi era en Mateu Aymaric, fiyl d'en Arnau Aymarich, e stanent lo blat
en la era sí y vénch en Berenguer Parató, dient al dit Mateu: "Digues,
, e
tu, per què m'as feta aquesta enpara que m'as feta?"
respòs e dix: "Que no le t'e feta, mas fer-la t'é!"
, e aquel dix: "Yo
no "Ans"
, dix lo dit Mateu: "és
, e salavòs lo dit Berenguer sí s'acostà al dit Mateu,
tu tangut a mi!"
dient-li: "Fiyl del barba merdose!"
, o axí li "que yo
, e salavòs lo dit Berenguer Parató mantinent donà abatayons
pagaré!"
ab dos darts que tania per l'escana al dit Mateu irosement, e tantost e de
present lo dit Bernat aquel corech, e li tolc los darts, dient-li: "E qu'és!
, e salavòs aquel dit Bernat li lanssà
Tu l'as a mi feta, equesta vilania!"
los darts ves
qui era ab él, e dix que
dona ssa muler. Demanat si era istruït per fer lo dit testamoni, e dix
que no.
En Mateu Aymarich, fiyl d'en Arnau Aymarich, del dit loch, jurat,
intorogat dir veritat ssobre la demunt dita denunciació, e dix sobre aquela
eser ver tot sso e cuant en lo demunt dit testamoni d'en Bernat Gonyalons
contengut és, ssens més ne menys. Demat
la injúria per lo dit Berenguer Parató a eyl ffeta, entén passaguir ne
res posar ha la cort en lo present nagosi, instruir en contre aquel, e
dix que no. Intorogat si és estat pregat ne instruït ne ssobornat per fer
lo dit testamoni, e dix que no.
En Bernadó Ssabater, del dit loch, testimoni, jurat, intorogat dir veritat
ssobra la dita denunciació, e dix ssobre aquella eser ver tot sso
e cuant en lo testamoni d'en Bernat Gonyalons ssa contén. Intoroguat eyl
con ssab, e dix con í era present, en lo dit jorn e ora, e que u víu. Àls
dix no saber. Dama[nat] si era istruït ne sobornat per fer lo dit testamoni,
e dix que no.
Fol. 32.
Denonciat ffo al senyó en Bertomeu Ribas, bal·la en Muntuyri, que
dimarts, a
n'Uget Marc.
Demana[t] ffo e antrorag[at] lo dit Huget Marc sobre Déus e als
Cotra Avangelis [de] Déu si él los conagé [...]quel qui ho
dix que no, mas dix que diluns, a hora de miganit passada, que hi vagera
hòmens a
ab péras e ab ristoladas e
fins a hopta de mort, que
li
fo per sagament
Demana[da] [en]troragade ffo la dona Granela sobra Déus e Sans
Avengelis de Déu si en les nàfferas del dit Huget si sabiya res, dix no
res seber.
Demanat [fo] e entrorogat lo senyó en Pere Astrap si sabiya, sobra
Déus e els Sans Evangelis de Déu, en les nàfferas del demunt dit Huget,
dix que no res saber.
Fol. 33.
sobre la demunt dita denunciació dir veritat, e dix eser ver
que dichmanja,
eyl sí era pertit de case son ssenyor, anant als bous per abeurar,
e con fo al prat, mès-ssa en cor de anar en la villa de Muntuyri
per damanar a la dona Pujalta una sua guonella, la qual laxade ey
avia, e con fo al cantó de les vinyes d'en Pug e d'en Muntaner, aquí
encontrà en Barbavayre, grech, catiu de la dona Pugdorffilla, lo qual
dit grech li dix: "Digues, Xinxirel, per què às tu naffrat ne farit lo
, e
catiu de la dona Franssescha Arnaulle?" "Yo
no l'é nafrat ne farit, sinó que li e prese l'agullade, que li ratré!"
.
E salavòs, que lo dit Barvayra
aquel donà del pug per lo cab, e salavòs lo dit Sanxireyl aquel près
per los cabeyls e gità
sí donara de la cara en
sobre l'ull. Àls diu qua no y ssab. Dama[nat] si o víu alcuna perssone
dementre eyls sa baralaven, e dix que no, sinó
qui s'és.
Promès en Polí Brondo, ciutadà de Mallorques, e de grat en poder
d'esta present cort ss'oblyga, convinent en bona ffa ab la present cort
que tote vagade que per la cort raquest na ssarà, en poder d'esta present
cort tornarà en Ssanxirel, batiat catiu sseu, mort o viu, hó cent
lliures reyals de manuts. E assò promet lo dit Polí atendra e acomplir
en pana de totes macions. E d'equí, que
comanda sí matex e tots sos béns presens e avadós. E generalment, que
ranuncia a cort de
panyora a
ranuncia a dret e a for de ssa juradichsió e privilligi e sosmès-ssa fer
dret en poder d'esta present cort.
Fol. 34.
Danunciat ffo al discret en Bertomeu Ribes, batlle reyal en Muntuyri,
que dijous anit,
Pericó Tona, prevera benifasiat en Ssanta Ullàlia de Mallorques, sí vinguera,
acordade penssa, en la porta d'en Guillemó Rosseylló, fiyl d'en Guillem
Rosseylló, ciutadà de Mallorques, so és: en la villa de Muntuyri, lo
qual dit Guillemó estava dins la sua case ab la porta tancade, e aquel dit
Pericó ab espase treta sí li estava en la porta dient aquel una vagade e
moltes: "Obri, bort, he hix deffora!"
, e lo dit Guillemó dix e
Carbó, lo qual ab él era, penssant-sa que fos altre, qui per solàs li u
dixés: "Obry!"
, e
sí li tirà colp d'espase, del qual donà gran colp a la porta, que
de l'espase sí esgranà, volent ausiura o hofendra lo dit Guillemó Rosaylló.
Enaprés, no sasava de dir: "Hix, bort, hix deffora"
, asxí que
no isqué; enaprés, sí vangueren alscunes bones perssones, les quals
aquel se
En Guillemó Carbó, ffiyl d'en Pere Carbó, santràs, de la paròqia de
Campos, testimoni, jurat dir veritat ssobre la demunt dita denunciació, e
dix ssobre aquella sso ssaber: que dijous anit,
ora del sseny del ladre, eyl ssy estava ab en Guillemó Rossaylló, fiyl d'en
Guillem Rossaylló, ciutadà de Mallorques, dins en case del dit Guillemó,
e que
letre en Pericó Tona, prevera, sí vinguera a la porta del dit Guillemó tocant
a la porta dient: "Hobri,
, e asò dix dues o tres vagades, e salovòs
bort!"
penssant-sse que fos altri, corach a la porta e aquella hobrí, e
Pericó Tona, penssant-sa que fos lo dit Guillemó Rossaylló, aquel tirà colp
d'espase, de la qual donà gran colp a la porta, que
sí trancà, e si lo dit Guillemó Carbó no
o gostat. Encara, despuys, lo dit Pericó Tona sí deya al dit Guillemó Rosseylló:
"Ix defora, bort, hix defora!"
, e
"Mas entre tu!"
, e sobra les noves sí vénch en Bernat Tona, para
del dit Pericó, eyl qual sí ach noves de paraules vilanes ab en Guillemó
Rosseylló e amà-sse "Vet-en, en en
. Damat
sinó en Pericó Ribes, fil d'en Bertomeu Ribes, batlle, e
e "Vet-en, en mal
.
guany, què às tu cà tocar
En Guillem Rovira, de la villa de Muntuyri, testimoni, jurat, intorogat
ssobre la demunt dita denunciació, e dix ssobre aquella eser ver que
ora demunt dita qu'él sí víu en Pericó Tona, prevera, qui vania devés
so d'en Bernat Loret, e con fo a la porta del demunt dit Guillemó Rosseylló,
sí s'aturà, dient una vagade e moltes: "Bort, ix deffora, obri, bort,
, e aprés, que hahuí
e hix defora!"
mas en cuant era luny que seya en la sua porta, e no póch veura
si era colp d'espase o de quà. Enaprés, lo dit Rovira sí anà a la salla,
e dix/
en Jacme Arbonès e a d'altres qui y eran: "Coreu a la porta d'en Rosseyó,
, e salavòs
que veus en Pericó Tona qui
en Jacme Arbonès e
e ab en Banyeras, siutadà, e aquel dit Pericó Tona delà pertiran
e manaren-lo-se
persone qui assò ves ne auhís, e dix que la dona Borella e la dona muler
del dit Guillem, qui ab él sseyan. Damanat si era istruhït ne pregat ne
sobornat per fer lo dit tastamoni, e dix que no.
En Guillemó Rosseylló, ffiyl d'en Guillem Rosselló, ciutadà de Mallorques,
testimoni, jurat, intorogat dir veritat sobre la dita denunciació, e
dix ssobre aquella sso ssaber: que la dita nit e ora demunt dita eyl sí
era vangut de sso d'en Berenguer Masip, on avia ssopat, e anà-sse
sua e tancà
e aquel hobrí, e puys tancaren lur porta, e aprés sí vénch en Pericó
Tona, prevera, eyl qual li tocà en la porta, cuax tot gint, enpanyent,
e dix: "Bort, hobry, e hix deffora!"
, e
fos altre dix e "Obri!"
. Enaprés, eyl sentí l'espase que
aquel tania treta, e dix aquel dit Carbó: "No hobres, que spase té treta!",
e aquel ja hach ubert, e dementre les portes s'ubrien, lo dit Tona
tirà l'espase aquel, penssan-sse que fos lo dit Guillemó Rosseylló, de
la qual donà sí gran colp a la porta, que si aquel agués aconssaguit,
que l'agra mort o consumat. E dementre la porta uberta estava, el dit
Tona estant en la porta del dit Roseylló encara li deya: "Bort, hix deffora!",
eyl dit Guillemó sí li responia: "Mas entre tu o lexa
. Entretant,
sí vanc en Jacme Arbonès e
e
los quals aquel dit Pericó se
Damanat.
La dona Marina, muler d'en Bertomeu Boreyl, ssa entràs, de la villa de
Mantuyri, testimoni, jurada, intorogade dir veritat sobre la dita denunciació,
e dix sobre aquella sso ssaber: que
seya denant la ssua porta, e que víu que
de la ssalla del rechtor e ab un fadrí anant a vi en so d'en Loret, e
con tornà lo fadrí passà, e
Rosseylló e trasch l'espase, tocant en la porta del dit Guillemó
Rosseylló dient: "Hobri, bort, ja ést colgat? Obri!"
, e asò dix moltes vagades.
Demanade si donà colp nagú, e dix que bé hahuí
de quà era ne en què donà, mas bé víu aquel ab l'espase treta en la porta
del dit Guillemó dient les dites paraules.
La dona Machdelana, muler d'en Guillem Rovira, de la villa de Muntuyri,
testimoni, jurada, intorogada dir varitat sobre la demunt dita denunciació,
e dix ssobra aquella sso ssaber: que
demunt dita denunciació expressada, ella sí víu lo dit Tona, prevera, axir
de la case o salla del rechtor, anan-se
Lorat a vi, e con tornà lo dit fadrí ab lo vi, sí passà primer, e
Pericó Tona sí s'haturà a la porta d'en Guillemó Rossaylló e aranchà
l'espase dient una vagade e moltes al dit Guillemó: "Obri, bort, hobri!
, e
Hix deffora!"
vey d'equel. Demanade ella si víu ne auhí que
l'aspase, e dix que víu que aquel dit Pericó Tona sí tirà l'espase, de
la qual donà gran colp a la porta, dementre que la porta hobrien.
En Pericó Ribes, ffiyl d'en Bertomeu Ribes, del dit loch, testimoni,
jurat, intorogat dir veritat sobre la demunt dita denunciació, e dix sobre
aquella sso ssaber: que
deportan, e víu passar lo demunt dit Pericó Tona, prevera, eyl qual sa
acostà a la porta d'en Guillemó Rossaylló, dient-li: "Obri, bort, hobri,
. Demanat si lo dit
que pel cab de Déu, mala yc ést vangut. Hix defora!"
Tona tania l'espase treta, e dix que bé li víu l'espase treta tanir, e
que hauhí que
eyl si víu que
que
sí isqué defora e anà entrò en case del senyor batlle, que ja colgat era,
e puys tornà-sse
La dona Bevengude, muler d'en Bernat Pons,
de Muntuyri, jurade, intorogade dir veritat sobre la demunt dita denunciació,
e dix ssobre aquella no res ssaber, sinó tan ssolament que
ora demunt dita eyla víu que
porta, que era vangut a vi ab un fadrí en so d'en Bernat Loret, e puys sí
sse
e plorant, dient: "Veus en Pericó Tona, qui mata en Guillemó Rossaylló!".
Demanade fo eylla si víu que lo dit Pericó Tona si estagués a la
porta d'en Guillemó Rossaylló, e dix que bé u víu, que li estava en la
porta, mas no víu que tingués espasa, que tant n'era luny que veura no u
podia ne àls no y víu ne y sab.
La dona Mansseylla, muler d'en Guillem Pol,
Muntuyri, testimoni, jurade, intorogade dir veritat sobre la dita denunciació,
e dix sobre aquel[a] no res ssaber, sinó con víu en Fransoy Pons,
qui vénch devés la case del dit Guillemó Rosseylló qridant esglayat,
dient que
Rosseylló, que
sí vanch a la case del senyor batlle, qui ja era colgat, e con l'ach
qridat e no li fo respost, tornà-se
En Franssoy Pons, fiyl d'en Bernat Pons,
adat de
sobre la dita denunciació, e dix sobre aquella sso ssaber, que la dita nit,
ora e any desús dit, eyl dit Franssoy sí
per sercar
Guillemó Rossaylló, aquí fo en Pericó Tona, prevera, el qual arancà l'espase,
anan-se
una vagade e moltes: "Hobry, bort, hobri e hix defora!"
, e
obrén la porta, el dit Tona sí donà gran colp de l'espase a la porta del
dit Rossaylló, e
denant. Àls no y sab ne y víu.
Fol. 37 v.
per lo senyor rey, que dichmanja, que om comptava a
demunt dit, a ora del seny del ladra o aquèn entorn, que
ab en Pericó Ssa Plana, missatjas d'en Guabriel Domànach, de la paròqia
de Muntuyri, sí anaven en la vila de Muntuyri per manlavar cortins
per obs del dit Guabrieyl Domànach, per tirar lo vi, lo qual de l'encant
d'en Jacme Reffal,
d'en Pere Domànach, eyls ssí veran vanir avayl tres hòmens, los quals dits
materan-ssa detràs lo canthó de la case d'en Ssimon ortolà, e con aquests
fforen pres la case del dit Ssimon ortolà, n'Arnau Domànach, del dit loch,
ssí isqué de tras lo dit canthó ab l'espase treta en contre lo dit Guillem
per aquell ofendra, e aprés del dit Arnau ssí isqué en Guillemó
Boreyl, del dit loch, nabot del dit Arnau, aytanbé ab l'espase treta contre
lo dit Guillem, que ssi no fos lo dit Ssimon hortolà, qui aquells perty,
aquell dit Guillem agran mort hó cunsumat, per què, ffo raquest al dit
senyor batlle de les dites coses eser diligentment enquest per tal qu'eytals
coses inpunir no romangan.
Tralat de la confasió de n'Arnau Domànach.
Arnau Domànach, dalat, jurat dir veritat ssobre la dita denunciació, e
dix sobre aquella no eser ver sso que s'í contén, mas lo dit jorn e ora,
eyl, ab en Monat Colell e ab en Guillemó Boreyl ssí sse n'anaven per lur
camí al raffal d'en Pere Domànach colgar-sse, e con fforen pres lo canthó
de l'ortolà, eyls sí auhïren ànades cridar e veran amunt dos homens vanir,
qui
aguessen emblades les hànades, e dix lo dit Arnau: "En Monet, en Guillemó
, e axí
Boreyll, desau-vos vosaltres detràs lo cantó e yo ffer-m'é avayl, e
vauré qui ssón, que ssi us vayan molts, ffugirien, poder!"
dit Arnau anà avayl ves aquels e víu que
d'en Guabriel, e tantost lo dit Guillemó Tàpies mès mans per l'espase
e aquella aranquà en contre lo dit Arnau, e lo dit Arnau la sua
no aranchà, mas posà
daffendra
qui aquells perty. Àls no y ach ne y ssab.
A
En Gillemó Borel, de la vila de Muntuyri, dalat e enterogat e jurat
sobre la denunsiasió, e dix so saber aquela so saber
digmenge a vespre, qe hom comtava a
ladre, el dit Gillemó Borel e Arnau Domènech e en Monet Colel qe se
n'anaven envés lo rafal d'en Pere Domànech, avonclo del dit Borel, per
so con avien auyïdes qridar anades, e qe digera la hú a l'altre: "Qatius
, e con foren
àn amblades aqestes anades qe criden, coragam-hi!"
andret lo cantó de l'ortolà, Arnau Domànech sa cuytà primer e víu dos
hòmens e pensà
feren de prop los hòmens, e la hú dels hòmens aranquà l'espasa, e aqest
fo en Gillemó Tàpies, e en Arnau Domànech qe digera: "Qi és axò?"
,
e qe perlaven amdosos, e en Guillemó Borel víu l'aspasa arancade e digera:
"En Monet Colel, anem de qose aval, que aspasa aranqade hi veg!".
Enterogat fo si víu que Arnau Domànech si aranqà l'espasa, e dix qe
no. Enterogat fo él si la aranqà, e dix qe no, e diu qe tentost vénch
en Simon ortolà, qi
En Gillemó Colel, testimoni, jurat, enterogat sobre la demunt dita
denunsiasió, e dix qe hora del sey del ladra, qe és ver q'él e Arnau
Domànech e en Gillemó Borel qe pertien de la poble e qe se n'anaven
dormir al rafal d'en Pere Domànech ab qè el dit Colel astava,
e con foren endret del portel de la viya d'en Pere Domànech e auyïren
trompes tocar a la pobla, e dix la hú a l'altra: "Tornem a la poble a
, e tornaren-se
les trompes!"
e las trompes ageren calat, e dix la hú a l'altre: "Tornem-nos-en dormir!"
,
e giraren-se e auïren cridar ànades e digeren: "Aqestes ànades
, e van-se
se
e en Arnau Domànech cuytà
en Gillemó Tàpies e en Pericó, misatja d'en Gabriel Domànech, e
en Gillemó Tàpies e Arnau Domànech novagaven-se, e el dit Colel e
en Gillemó Borel corageren ves aqels, e víu en Gillemó Tàpies ab l'espasa
treta. Enterogat fo si la víu traure e n'Arnau Domànech, e dix qe
no. Enterogat fo si víu l'aspasa traura e
Enterogat si era de perentela, e dix qe no. Enterogat fo si era e
ne pregat, e dix qe no.
En Simon Carbonel, jurat, entarogat sobre la demunt dita denunsiasió,
e dix qe és ver qe digmenge, qe hom comtava a
del sey del ladra, qe él, estant en sa cassa, qe hoí noves, e qe hisqé
e anà devés les noves, e qe auyí-u, qe en Guillemó Tàpies e Arnau
Domànech qe
a Arnau Domànech: "E qe per aquesta barba, qe yo e tu nos en vourem!"
.
Enterogat fo si y víu alre, e dix qe no. Enterogat fo si era pregat ne sobornat
ne si era de perentela, e dix qe no.
Promeseran degara
e Arnau Sa Manera, de la vila de Muntuïri, covinent en bona fe ab
lo seyor en Bertomeu Ribes, batle rayal, qe tota vagade qe per él raqest
na sarà, qe tornaran en Guillemó Borel, mort hó viu o
e d'esò solagaren
tot dret qe valer los pusqe.
Semblantment, s'obligaren qe tota vagade qe per la cort raqests
na saran, qe tornaran Arnau Domànech, mort o viu, o
de la cort del bisbe.
Pericó Ssa Plana, missatja d'en Guabriel Domànach, testamoni, jurat,
intorogat dir veritat sobre la demunt dita denunciació, e dix ssobre aquelle
sso sseber: que
expressada, eyl sy vania ab en Guillemó Tàpies, del dit loch de Muntuyri,
qui aytambé
estave ab lo dit Guabriel en la villa de Muntuyri, en case d'en Simon
Tàpies o en case d'en Bernat Navata, per sercar cortins a manlavar per
tirar vi que
portar-lo-sse
sí veran tres hòmens, qui anaven avayl ves lo dit rafal, e puys víu-los
que giraven amunt, a cós fet, tornant-se
Carboneyl, hortollà, eyls sa materan detràs lo cantó, e con los dits
Guillemó Tàpies e Pericó foren pres del cantó,
cantó sí isqué n'Arnau Domànach, del dit loch de Muntuyri, ab l'espase
treta vinent contre lo dit Guillemó Tàpies per aquel hofendra, e aprés
del dit Arnau sí hisqué en Guillemó Boreyl, del dit loch, aytambé ab
l'espase treta en contre lo dit Guillem Tàpies, e lo dit Guillem aytanbé
arenchà la sua espase dient al dit Arnau: "Domànech Arnau, pertix-ta
, e salavòs lo dit Arnau e
de mi, que yo no é ància de tu! Vet-en!"
Guillemó Borel tantost stojaren les espases, e
estogà la sua. Entretant vénch en Simon hortolà e pertí
se n'anaran e àls no y hach. Entorogat si y víu nagú qi y sobravingués,
e dix que no, sinó lo dit Simon ortolà e
aydà a depertir. Intorogat si era istruït ne sobornat per fer
lo dit testimoni, [e] dix que no. Intorogat si era de parentella de naguna
de les parts, e dix que no. Intorogat si era malvolent de naguna de
les parts ne més amich de la
ne pus amich de la
Miquel de Jerba, domicellus vicarius forensis, visis denunciatis
supra contra dictos Arnaldum Domenech e Guilielmum Borellum et super
eisdem, habito consilio cum discreto Arnaldo de Roaxio composuit
illos ipsos pro quadraginta solidos singulos viginti solidos, quos habuit
dictus vicarius.
Item dicta die venerabilis Miquel de Jerba, domicellus vicarius predictus,
visis denunciatis supra contra dictum Guilielmum Tapias de consilio
discreti Arnaldi de Roaxio eius assessoris absolvit ipsum a predictis
juxta franquesiam Majoricarum.
Fol. 40.
Muntuyri, que dimecras anit, a ora del seny hó aquèn entorn, que
Trobat, fill d'en Pere Trobat, de la villa de Muntuyri, sí isquera
de l'alberch del rechtor anan-se
case d'en Guillemó Rosseylló, que lo dit Guillemó Rossalló sí li isqué,
acordade penssa, ab l'espase treta dient contre aquel dit Pericó: "Vols
.
res?"
En Guarauló Vigat, de la villa de Muntuyri, testimoni, jurat, intorogat
dir veritat sobre la demunt dita denunciació, e dix ssobre aquella
sso ssaber: que
sí s'estaven a la porta d'en Guillemó Rosseylló parlant ab aquel, e dementre
qu'éls perlaven ab aquel, en Pericó Trobat sí isqué de case
del rechtor, e con fo endret lo portal de la dona Tomase ell sí se
tornà en case del rachtor, e salavòs dix lo dit Guillemó Rossaylló: "En
, e
Ferer Gombau, preste
hich va escoltant!"
sí lasxà aquels e intrà-se
tingueran lur via, e con foren
eyls auhïren que
defora en la carera, e que "Yo
. Àls no y víu ne y sab. Demanat si y víu espase
t'ic faré anar scoltan!"
ne espases tretes, e dix que no, mas que tentost sa pertiren la
l'altre.
En Ferer Guombau, del dit loch, testimoni, jurat, intorogat dir veritat
sobra la demunt dita denunciació, e dix ssobre aquella eser ver tot
so e cuant en lo testamoni d'en Guarau Viguat s
menys.
En Guillemó Rosseló, fil d'en Guillem Rosseló, ciutadà, delat, jurat
e anterrogat sobre la denunsiació contre eyll posade, e dix [...]eber:
que hora del seyn del ladra, que fo dimecres, que hom comptave a
mes de deembre, lo dit Guillemó sí astant a la sua porta defore, perlant
ab lo dit Farrer Gombau e ab lo dit Garau Viguet, e parlant tots tresos
sí veran axir
ab lo cap cubert, e dix: lo dit Guillemó: "Quin hom és aquest?"
, e
raspongueran los dits Farrer Gombau e Garau Viguet, e digueran: "No
, e salavòs tantost dix lo dit Guillemó Rosseló:
u ssabem!" "Farrer, presta
, e lo dit Farrer respòs:
l'espase!" "No u ffaré yo, que si m'ere
, e tantost lo dit Guillemó Rosseló antrà-se
hobs, con ho farie yo?"
dins la sua case, e tanttost près la sua spase, isqué-sse
que stave axint de la sua porta lo dit Pericó Trobat va passar,
e diguere lo dit Guillemó: "Qui va là?"
, e responera lo dit Pericó Trobat:
"Yo son!"
, e lo dit Guillemó li dix: "Con vas ab cap cubert?"
, e
eyll respòs: "Que tatu affer"
. Respòs lo dit Guillemó: "Com par que
, e aquel Pericó Trobat que li dix que
serches mal!" "Ans lo serques
, e dix-li tantost lo dit Guillemó:
tu!" "Vet-an, en bon'ore, fé ton prou,
, e en assò lo dit Pericó anà-se
que si altre vagade t'ich ancontre en la mie ancontrade ab cap cubert,
no saràs ben mon amich!"
no sap.
Bernat Rossaylló e
e de grat en poder de la present cort s'obligaren endosos ensemps e cascú
d'éls per lo tot, convinens en bona fa ab la present cort, que tota vagade
que per la cort raquests na saran, que
tornaran en Guillemó Rossaylló, fiyll d'en Guillem de Roseylló, ciutadà,
mort o viu hó cinquanta lliures reyals de manuts. E assò promeseran
complir en pana de totes macions sagons escriptures e totes justes
macions. E d'equí, que
lo tot, en pur depòsit e pura comanda sí mateys e tots lus béns presens
e avadors. E generalment, que ranunciaren a cort de
ferma da dret e a donament da payores a
donament de panyores a
que ranunciaren a totes gràcias e rameys del senyor rey e de madona la
ragina e a tots hofasials d'equels, tant en inpatrades con enpatradores, e a
gràcia de mos qresadors, tant en nombra de perssones con en cumú d'altres
e a tots drets da què contrestar poguesen.
venerabilis Bernardus de Ulmis, domicellus vicarius forensis, visis denuntiatis
supra contra dictum Guillermonum Rosilionis et super eisdem habito
consilio cum discreto Arnaldo de Roiax
Guillelmonum a predictis et eius manulevatores, scilicet a carcere sed non
a crimine juxta franquesiam Majoricarum.
dichmenja,
Pere Trobat, jurat del dit loch, sí passave pel carer, pertent de l'alberch
del regtor, aven-se
la paròqia, e con fóra pres case d'en Bertomeu Ribes, batlle, aquí
ss'encontrare ab en Guillamó Rossalló, fill d'en Guillem Roseylló, lo qual
dit Guillemó sí li travassara denant el dit Trobat, deszant-sa d'equel e
prenent l'altre part del carer. Encara, lo dit Guillemó altre vagada li
travassara denant aquel, tant tro que li donà una musclada, injuriant
aquel.
En Johan Lopis, del dit loch de Muntuyri, testimoni, jurat,
intorogat
sobre la damunt dita denunciasió, e dix sobra aquella no res veura ne
res ssaber. Intoroguat si era pregat ne sobornat per fer lo dit tastamoni,
e dix que no. Demanat si per amor ne per favor à fet lo dit tastamoni, e
dix que no.
En Ferer Guombau, del dit loch, testimoni, jurat dir veritat sobre
la demunt dita denunciació, e dix semblant del dit d'en Johan Lopis
demunt dit.
venerabilis Bernardus de Ulmis, domicellus vicarius forensis, visis denuntiatis
ssupra contra dictum Guillermonum Rossilionis et super eisdem,
habito consilio cum discreto Arnaldo de Roaxio, eius assessoris absolvit
ipsum Guillermonum a predictis et eius fideiussores scilicet a carcere sed
non a crimine juxta franquesiam Majoricarum.
Fol. 42.
En l'ay
en Bertomeu Ribes, batle reyal, per en Gillemó Tàpies, del dit
loch, qe él sí trobà los bous d'en Bernat Goyolons en les pestures d'en
Bernat Vert, ab qi lo dit Gillemó Tàpies estava, e con los ach meses
e
forsívolment, e aqest defansava-lo-los, sí qe lo dit Bernat Goyolons e
seu misatge se laxaren anar ves él, sí qe si no fos en Bertomeu Deulosal,
qe l'agren mort, qi lo los tolgé dues vagades.
En Bertomeu Deulosal, del dit loch, jurat e enterogat sobre la demunt
dite denunsiasió, e dix qe és ver qe él se n'anava e
e qe con fo en las cases de las covas sí trobà en Gillemó Tàpies e li
dix: "Deú vos sal, en Gillemó!"
, e "Bé siau vengut!"
,
e qe víu en Bernat Goyolons qi venia devés la sua cassa ab huna
aguyade e
cases del dit Bernat Goyolons auyí noves e girà-se e víu en Gillemó Tàpies
e en Bernat Goyolons abdosos qaura en tera, e tornà-y, e con fo a
yels [sie] trobà qesqú ab los coltel[s] de tay, qesqú en la mà, e el dit
Deulosal tolgé lo coltel e
del dit Bernat Goyolons, tolch lo coltel e
él estava, e con los ach pertits tornava-se
vagade endret les qases del dit Bernat Goyolons, él sí auyí peraules e
girà
víu qe lo misatge qe deya: "Huldè, en Guillemó, laxau-lo!"
, e qe deya
a son seyor: "Sèyer, anem-nos-en!"
, e qe lo dit Bertomeu qe los pertí e
qe se n'anà ves casa sua. Enterogat fo qesquna vagade hon los trobà, con
geyen en tera, e dix tota vagade en lo camí del rey, en les encontrades
de les posasions d'en Bernat Vert. Entarogat fo si és pregat ne sobornat
per fer lo testimoni, e dix qe no. Enterogat fo si era de perentela naguna
de les parts, e dix qe no.
En Bernat Goyolons, delat, jurat e enterogat sobre la dita denunsiasió,
e dix qe és ver qe él sí astava en la sua alqeria adobant huna
aradra, e qe víu dos bous seus en la carera del senyor rey, en lo qual
loch él entén aver enpriu, e qe vyu venir en Guillemó Tàpies e qe
dix e "E en bort, fil d'ora bagasa, qe pes
, mas
qul de Déu, qe si
qe no hoyí qè li dix. Més avant, él, auïdes aqestes noves, près huna
aguyade en la mà e anà-se "Gillemó Tàpies,
, e qe lo dit Gillemó
qina raó às tu qe tu
res del teu, mene
qe responera e qe dix: "E Santa Maria, ten gran alquayt cuydau vos
, e qe el dit Bernat
eser, qe pel qul de Déu, qe sí faria negex a vós!"
Goyolons qe li dix: "Gillemó Tàpies, fé ton prou e faràs qe sam
,
e an asò, qe lo dit Gillemó qe aranquà lo coltel e vénch ves él, e qe
jurà qe: "Pes qul de Déu, qe yo vouré vós qi sou!"
, e an asò, yo víu-lo
venir, e enpengí
e tengí-la-li ferem
fo e él si l'avia escomès, e dix qe no, qe anans se
diu qe con lo dit Deuslosal los ach pertits, qe el dit Bernat
sí se n'anava, qe se
e qe li dix qe: "Pel quap de Déu, qe altre vagade nos en vourem! E
, e lo dit Bernat dix:
qi sou, vosaltres, merde merdosa?" "Yas, vet peyora
, e
hú diner!"
e an asò, lo dit Bernat Goyolons dix al misatge: "Bernat, da-li aqex serbox!"
,
e lo dit Gillemó près-lo. E an asò, va
en Deuslosal vénch altre vagade e pertí
En Bernat Sabater, dalat, jurat e entaroga[t] sobra la demunt dita
denunsiasió, e dix qe és ver qe él sí víu qe en Gillemó Tàpies sí avia
mesos los bous al coral, e qe deya e "Bort, fil
, e an asò, en Bernat Goyolons auyí-u e vénch ab huna
d'ora bagasa!"
aguyade en la mà, axí con sa va tot jorn, per demanar los bous e
Gillemó, e qe víu qe el dit Gillemó qe vénch ves lo dit Bernat e qe li
dix: "Grans alqayts sou vosaltres, qe as rechtor vos fot vostre cosina
, e an asò, qe en Gillemó Tàpies
jarmana, qe no
qe aranquà lo coltel e qe vénch ves lo dit Bernat, e lo dit Bernat qe li
alargà la mà a hon tania lo coltel e enpengé
Bernat Sabater e en Deulosal foren atesos pertiren-los,
e con los ageren pertits, diu qe lo dit Gillemó qe deya e
dit Bernat: "Bort, fil d'ora bagasa, qe altre vagade nos en veurem, qe
, e an asò, qe el dit Bernat qe l'enpengé, qe
en tot loch t'esperaré!"
van quara
altra vagade, e diu q'alra no y sap.
En Gillemó Tàpies, demanat per jurat de les coses qi
En Gillemó Tàpies, jurat e enterogat, e dix qe és ver qe él sí víu
los bous en las qintanes d'en Bernat Vert, ab qi lo dit Guillemó estava,
e dix a hú fadrí, qi guardava los bous: "Fadrí, tots jorns ta prech
, e pris los bous e mis-los
qe no ich mates los bous e no te
al coral, e en Bernat Goyolons estava en lo seu figaral adobant huna
aradra, e anà-se
en la mà, e vénch ves mi furossament a les cases de les coves, e dix-me:
"Renquayós merdós, per qe m'as mesos es bous e
, e
"Con eren en so de mon senyor!". "Tantes de bestonades n'auré, qe no
, e dix-li:
poràs més dur!" "En Bernat, feu vostre prou, con la qort m'à
, e
esqalivat, e no
l'aguyade e donà-me
con yo li agí presa l'aguyade, él va
en tera, e vénch en Bernat Sabater, quyat del dit Bernat, e van-me aqí
gafar abdosos, e an asò, vénch en Deulosal e pertí
Bernat Goyolons dave "Dats-me peyora
, e an asò, va
qonaxadora, qe lo diner no
l'aguyade, e an asò, lo dit Bernat Sabater, quyat, se
per les cames, daroqà
donà-me
fo él si u [...]e si li féu nagun dan, e dix qe no, e amanà-se
del qoral forsívolment meys de peyora. Àls diu qe no y sap. Demanat
ell ssi víu ne ssab altres persones qui assò vessen ne ssàpien, e dix que
no, sinó en Deulosal e
Promeseren en Ferer Goyolons, en Gillem Rafal, e en Pericó Pons,
en altra manera apelat Mosqari, qesquns d'éls per lo tot, covinens ab
la present cort, qe tota vagade qe per la dita cort reqest[s] na saran,
qe tornaran en Bernat Goyolons del dit loch, mort hó viu, hó
lliures.
Promeseran Arnau des Pou e en Berenger Rubí, de la vila de Muntuïri,
qesquns d'éls per lo tot, covinens ab la present cort qe tota vagade
qe per la dita cort reqest[s] na sara[n], qe tornaran en Bernat Sabater,
del dit loch, mort hó viu, hó
Promès en Ssimon Tàpies, de la vila de Muntuyri, e de grat en poder
de la present cort s'obligà que tota vagade que per la cort raquest
na sarà, en poder d'esta present cort tornarà en Guillemó Tàpies, ffil sseu,
mort hó viu hó
venerabilis dominus Arnaldus de Roaxio, jurisperitus et assessor vicesgerens
venerabilis Bernardi de Ulmis, domicelli vicarii forensis, visa inquisitione
predicta et mitis
predictum Bernardum Guanyalons pro commissis per eum quosque
Et ibidem dictus venerabilis assessor et vicesgerens cum non constet
de denunciatis contra dictum Bernardum Sabaterii juxta regiam ordinationem
inde factam absolvit ipsum a carcere et eius fideiussores.
Fol. 44.
dichmanja vespra, que om comtave
seny de la horació hó haquèn entorn, que
sí pasara denant la porta d'en Bernat Claver, barber, anant en case d'en
Ssalamó Bellembó, jueu, lo qual obs avia, per tal con ab aquell logat s'era
per l'endamà a sagar, e anant per lo carer
Claver sí li isqué volent-lo mordre, e
da haquella, aranchà lo quolteyll, e
porta dient: "E com! Ab lo coltell vos laxau anar vós a la mia cadella!
, e asò dix molt furosement. Encara,
Ara la m'aguésseu vós tocade!"
dixera més: "E sol gosau-la tocar!"
, e
dient que per sert qu'ell sa defandria de la cadella, e dementre que
dit Pasqual se n'anave per la carera, que
detràs parant-li la cama denant la sua e anpanyent-lo per tal
que aquell enderoquar posqués. Enhaprés, lo dit Bernat sí aranchà lo
quoltell, del qual donà aquel dit Pascual per lo bras sinestre finss escampament
de ssanch.
En Pascual Gilabert, brasser de la ssiutat de Mallorques, naffrat, jurat,
intorogat dir veritat ssobre les coses en la damunt dita denunciació contangudes,
e dix ssobre aquelles sso eser ver: que dichmanja anit, que
om coptava
o aquèn entorn, que
jueu de Muntuyri, ab lo qual s'era logat a sagar, que li digués que li
estojàs la faus que tania sua, qui estava en
denant la porta d'en Bernat Claver, berber del dit loch de Muntuyri, una
cadalassa del dit barber sí isqué de la case volent mordra lo dit Pascual
en la cama, e
cadella. Entretant, lo dit barber sí isqué a la sua porta molt furosement,
diennt al dit Pascual: E qu'és! Ab lo quoltell vos laxau anar a la mia
, e lo dit Pascual li respòs:
cadela!" "Banssé,
, e diguera
que ab queshacom m'é yo a daffendra de la cadella!"
lo dit Bernat: "E pel cab de Déu, que si la m'aguésseu tocade, que
mala yc fórau vangut!"
. Encara, li deyha: "E tocau-lla!"
, e lo dit Pascual
sí
vénch de tras e parà-li la cama denant la ssua, espanyent-lo pel musclo,
volén-lo endarocar, e no póch. Eytantost mès mans per lo punyal
e aquel trasch irosement en contre aquell tirant-lo-li en la cara, volent-lo
ausiura, e
no
d'estoch e aquel Pascual nafrà en lo bras sinestre lejament, fins
escampament de ssang. Encara, més, lo volia ausiura e l'agra mort, si
Déus e bones géns no
en contre lo dit Bernat Claver, dalat, e dix que d'aquell ssa clama
e
inpunir no romanguan. E no res menys, soplega aquel eser donade provesió
e mació per metge, con ell no aja de qua. Damanat qi y era, e dix
que
tret e d'altres molts, los quals ell no conex, con no és del loch, per què
ell puscha les géns conèxer.
En Pericó Ssabater, de la villa de Muntuyri, testimoni, jurat, damanat
dir veritat ssobre la demunt dita denunciació, e dix ssobre aquella
sso ssaber: que
sí era estant en la sua cambre, e ahuí que "Sèyer,
, e asò hahuí dir al dit Bernat
no hajau por, que no us mordrà!"
ben dues vagades, enhaxí que no se
sa case, entrò a cab de pessa, que hahuí cridar viaffora a la muler del
dit Bernat Claver e a d'altres dones, e salavòs ell hi corach ves ssella
part e víu en Pascual Gillabert, qui estava ab lo coltell tret e cridant:
"Nafrat-m'à!"
. E demanat e on era ne fo la bragua, e dix que
denant la porta de l'estable d'en Bernat Pol, asats pres la porta del dit
Bernat Claver. Damanat qui era ne y sobrevench en la dita braga, e
dix que no
los altres no
d'equells, e dix que no. Damanat si era pregat ne sobornat per fer
lo dit testamoni,
e dix que no. Damanat si per amor ne per favor ne per tamor en
res s'era hahüt en contre veritat en lo dit testamoni, e dix que no.
La dona Catalina, muller d'en Bernat Pol, de la villa de Muntuyri,
testimoni, jurade dir veritat sobre les coses en la demunt dita denunciació
contengudes, e dix ssobre aquelles no res ssaber, sinó que hahuí
de case sua la bragua, mas que no y hisqué. Demanade e què y hahuí,
ssagons son vijares, que "En bon hom, anau-vos-en,
, e assò li dix entorn dues vagades. Damanade
en bon guany!"
ella ssi ssab qui y era, e dix que no y hisqué, mas que li aparia que y
hahuís en Bertomeu Ribes. Àls dix no saber. Damanade general, e dix
que no.
En Bertomeu Ribes, del dit locb, testimoni, jurat, intorogat dir veritat
ssobra la demunt dita denunciació, e dix ssobre aquella sso ssaber:
que
cavalcant ab lo seu rossí, e con ffo a la plassa eyl víu que
Bernat Claver sí avia braga e noves ab lo demunt dit Pascual, lo comanssament
ne da quà, axò diu no saber, mas víu que
del dit Pascual una gran enpantha, e ja cà li havia dit que
en bon guany hó an mall. Enaprés, que
mas no víu ne sab si
pertits, pertí-se
sí vénch dient qui era batlle, "que equell bacallar traydor m'à naffrat!".
dixera lo dit Bertomeu,
"Com! Naffrat!" "A mal guany!"
, e pertí
e anà-se
fos nafrat, e dix que no. Demanat qi y hera en la braga, e dix que géns
hi veya, mas que eran estrangeras, per què nagun no
qui
En Bernat Claver, del dit loch, dalat, jurat, demanat dir veritat ssobre
la demunt dita denunciació en contre aquell posade, e dix no eser ver
so que an aquelle
e ora, en la dita denunciació contengude, ell dit Bernat sí s'estava en
lo cantó de l'halberch d'en Bertolí, ssabater, so és: salí en la plassa,
e stant axí, lo demunt dit Pascual Gillabert sí passà denant aquell, anan-se
en case del dit Ssalamó Bellembó, jueu, e con fos pres la porta
del dit Bernat, la cadella del dit Bernat sí li isqué ladrant, e
d'elà on era sí li manassà och lavent
a la dita cadella donar volia per tal con li ladrava. E lo dit Pascual
sí aranchà lo seu coltell volent donar a la cadella, sí que
la dona muller del dit Bernat, sí que lla dita dona quax n'ach paor.
E salavòs lo dit Bernat sí
muller que
al dit Pascual que
dit Pascual se n'antrà en case del dit jueu, e a poch, s'estach que isqué,
e tantost con víu la cadella sí li aranchà lo coltell, e lo dit Bernat
sí li dixera moltes vagades: "En bon om, anau-vos-en en bon guany,
.
en nom de Ssenta Maria, que no ajau paor de la cadella, que no us tocarà!"
E lo dit Pascual molt furosement dixera injúries e peraules villanes
al dit Bernat Claver, sens que
no l'enjuriave en res; hoch encara, qu'eranchà altre vagade lo quoltell
ficant lo cap, volent-lo ficar per lo ventre, al dit Bernat, si fer-ho posqués,
sinó que lo dit Bernat, dafanent-ssa d'equell, lo seu coltell aranchà,
rabatent-li los colps los quals aquell li donava, o donar li volia, per
què rabatent-li los seus colps sí aquell sa naffrà, si naffrat en res és,
per què àls no y ssab ne y féu.
Promès en Guillem Blanquer, de la villa de Muntuyri, que tota vegade
que per la present cort raquest na sarà, en poder d'esta present cort
tornarà en Bernat Claver, mort o viu, hó
vicarius forensis attentis [...]e consilio venerabilis Berengarii d'Ortha
jurisperitus assessoris [...]ompossuit dictum Bernardum [...]bus libris quas
habuit dictus vicarius.
Fol. 46.
Merty, de la paròqia de Muntuyri habitador, sí lavara e furtà e
Company
quals diners diuen li lavà dijous, a quatre de juliol
despertada o aquèn entorn.
aquell demunt dit Franssesch Merty fféu sitar ligítymament, e
aprés, aquel, per en Mateu Vergili, corador fiscal, ab sso de trompata bandajar-lo
féu en la villa e loch de Muntuyri, axí con d'eytalls coses da fer
s'acustuma.
Fol. 46 v.
lo senyor rey, que diluns,
tocades hó haquèn entorn, que
ara estant en la paròqia de Castalig, sí vénch en lo dit loch de
Muntuyri en lo carer Major, denant case d'en Moxí ben Abraffim, jueu,
dient: "En Magaluf ben Maymó, ojau!"
, e
Bernat Vergili e lo dit Bernat sí li dix: "Digau, en Magaluf, què us
, e
deg yo per la panyora que tanits mia?"
que: "Per tot lo mes de marts proppassat ma davíau
, e
ma davau la puge dell dit temps enssà!"
irosament: "En cà, fill da cà, que no és axí, que no
, e salavòs
lo dit Magaluf sí
cunyat seu, e
"Traydor, ffill da traydor!"
, e con fo pres la porta d'en Sayt, lo dit Bernat
li percudí
l'escana
trasch entorn la maytat per aquell ofendra o ausiura si pogués,
sinó cuon
de la qual injúria lo dit Magaluf denuncia al dit sènyer batlle, raquirent
aquell la dita injúria eser en tal manera punida, qu'eytalls coses
ne semblans inpunir no romanguen. Demanat qui y eran presens, e dix
que la dona muller d'en Bertomeu Ribes e la mara del dit Bernat e la
muler d'en Bertomeu Gonyalons e
quals no li racorden, e la muler d'en Bernat Lorat.
N'Abram Ssen Tou, jueu de Mallorques, tastamoni jurat sobre los
deu manamens de la lig, intorogat dir veritat sobre les coses demunt
denunciades, e dix ssobra aquelles tan solament saber: que
die e ora ell sí estave en la plassa mirant
Magaluf, qi y també lo mirava, ell sí víu
bístia, qui cridà lo dit Magaluf ben Maymó, e aquell
tania lo cab bax, e no u hohïa, e "Am mi Magaluf,
, e
veus là que us qriden!"
om qui
d'en Maymó ben Jacop, para del dit Magaluf, per cosir-ssa una gramayha
sua, per què res no y víu entrò a cab de pessa, qu'ell hahuí crits de
viaffora, e isqué daffora porta, e no y víu res ne nulla perssona. Damanat
eyll si u hahuí dir a naguna perssona, e dix que u hahuí dir a la
dona Elichssèn, mara d'en Pere Domànach, que
donade
En Gehudà ben Ffaron, jueu de Mallorques, tastamoni, jurat sobre
los
demunt
jorn e ora eyll sí era en la villa de Muntuyri, sién-sa denant la porta d'en
Moxí ben Abrafim, jueu de Muntuyri, e stant ell axí sí víu novajar de
noves en Magaluf ben Maymó ab un om, lo qual no conaxia, con ell fos
estranger, e víu que
ben Maymó, jueu demunt dit. Damanat e si li donà colp d'agullade,
e dix que axò no víu. Demanat si li víu espasa trer, e dix que no, mas
que víu que
lo dit oma aquell molt furosement del carer lo desonrave e ll'injuriava
de peraulla. Àls dix no saber.
En Pericó Vert, de la paròqia de Muntuyri, tastamoni, jurat, intorogat
dir veritat sobre la dita denunciació, e dix sobre aquella tan solament
saber: que
ben luny ell hohí novajar en Bernat Vergili demunt dit ab lo dit Magaluf,
e no res menys, que hahuí que "Totom
.
matrà testamoni que
En Sayt, qui
víu.
Fol. 49.
Vergili, de la paròqia de Castalig ara habitador, que diluns, que om
coptave a
que
on en Maymó bem Jacob, jueu, era, e con hi víu lo dit Maymó, ell ssí
vénch molt hirosement e furose contre lo dit Maymó ab la lanssa brendén,
volent-lo aussiura, e moltes e diversses vagades aquell dit Maymó
la dita lanssa li aramí qridant aquell aquell "En cà, barba merdose,
. E no res menys, que lo dit Bernat sí dixera
que per aytal da Déu, que yo us ausiuré, que vós ma n'aveu fetes
moltes!"
Tona: "Tonet, vols hanar en Muntuyri, e digues e
.
Magaluf ben Maymó, que vénga assí, que son para lo voll, que pel cab
da Déu, yo
En Bernat Rossalló, de la villa de Muntuyri, testimoni, jurat, intorogat
dir veritat sobre les coses en la demunt dita denunciació expressades,
e dix ssobre aquelles sso ssaber: que
sí era ab en Maymó ben Jacob, jueu, que mesuraven fforment en la dita
era, e aprés vénch en en
Escanella de Muntuyri, e con foren en la era lo dit Bernat sí dixera
e "En cà, fill da cà, que pell cap da Déu, e vós vos sou
clamat en Siutat de mi sens que no y ha rahó per què, e que pel cab de
Déu, que vós ma tornareu
aquells
injustament e yo é
e lo dit Maymó li respòs que no havia son para de tan bons
cans, fills da cans nodrits!", e aquí e aquí
moltes noves, de les quals no li racorden, mas bé hahuí dir e
Bernat que dis ha hú fadrí, fill d'en Bernat Tona: "Vols anar a Muntuyri,
, e
e digues e
voll, e dar-t'é "Dau-los-ma!"
, e
Bernat aquells no li donà. Damanat ell ssi víu que
al dit Maymó lanssa ne espase, e dix que no, que ell ho ves. Àls
dix no saber, sinó que "En Bernat! Deg-vos res?
.
Anau-vos-en clamar!"
En Bernat Ssa Rovira, de la villa de Muntuyri, testimoni, jurat, damanat
dir veritat sobre les coses demunt denunciades, e dix ssobre aquelles
tan solament saber: que
d'en Pere Domànach, e anà-se
ben Jacob, jueu, qui seya sobra
ab lanssa li astava devant, e auhí que li deya: "Pel cab da Déu, en cà,
. Assò li hahuí dir. Demanat si y víu ne y hahuí
fill da chà, vós ma tornareu
mala ych ssou vang[ut]!"
àls, e dix que no, ne àls no y sab.
En Pericó Escanella, de la villa de Muntuyri, testimoni, jurat, damanat
dir veritat ssobra la demunt dita denunciació, e dix ssobra aquella
assò ssaber, que
al seu rafal, e con fo ffora la villa, ell ssí atrobà en Bernat Vergili,
endosos anaren-se
la era aquí trobaren en Maymó, jueu demunt dit, ab en Bernat Rosseylló,
e con lo dit Bernat Vergili ffo pres en Maymó, él sí posà o ficà la
lanssa en terra e sobre aquelle
"En chà, ffill de
. E
de mi!" "E cà y ha si ma
, e lo dit Bernat sí li dix moltes vagades: da bones
Daman so del meu"
lanssades
com li donàs e de bones coltalades que hom li [...]o que ell digués
que ell les li donàs. Damanat ell si víu que
a "Tonet, yo
Muntuyri, e digues e
, e dix que och, mas no víu que aquell tragués
que sson para lo voll!"
los diners ne al ffadrí los donàs, ne àls no y sab. Damanat genarall, e
dix que no.
La dona Endreva, muler d'en Bernat Rosselló, de la villa de Muntuyri,
testimoni, jurade, intorogade sobre la demunt dita denunciació, e
dix ssobra aquella sso seber: que
expressade, ella ab sson marit e ab en Maymó sí eran en la era d'en
Bernat Sa Rovira, e aquí sí vénch en Bernat Vergili, e con fo pres del
dit Maymó, ell sí li dixera: "En cà, ffill da chà, e vos sóts anat clamar
. Ella sí eser
de mi!"
a ment a les peraules, mas que bé li racorda que lo dit Bernat sí daya
e "Cà, fill da cà!"
. Damanada ella si auhí que
Vergili digués e
qua digués e
lo vol, que li daria
dix, mas que no trasch los
general, e dix que no.
En Bernadó Tona, fill d'en Bernat Tone, de la villa de Muntuyri,
testimoni, jurat dir veritat sobre la demunt dita denunciació, e dix sobra
aquelle sso seber: que
aquí vénch en Bernadó Vergili, ell qual dix e "En cà,
.
fill da cà, que pel cab da Déu, per vós laxaré la poble e pandré la gariga,
que pa estern vuyll manjar!"
loch de Muntuyri e que digués e
que vangués, que son para lo volia e dar-l'ia
no li donà ne aquell no y anà. Àls dix no saber. Damanat general, e dix
que no.
En Bernat Vergili, ara habitador de la paròqia de Muntuyri, dalat,
jurat, demanat dir veritat sobre la demunt dita denunciació, e dix
ssobra aquella no eser ver, mas bé dix qu'és ver qu'ell ffo en la era on
lo dit Maymó era e raonan-se de peraules, axí que
sí li dix: "Cà, fill da cà!"
, e àls no li dix, sinó que lo dit Maymó sí
quaragava e no avien qui
sí li dix: "Tremit a ton fill en Magaluf que
, e
Maymó dix que no avie qi y trematés, e salavòs lo dit Bernat dix: "Yo
.
daré e
Àls no y sab.
Divenres, a ora de despertada,
cort en Bernat Vergili, lo qual lo senyor batia manament fau que acal
asaguràs en Magaluf ben Maymó, lo qual dix que no
péra, e que lo dit Bernat li donà ab unas coragades, que lo Bernat tania an
las mans,
vicarius forensis de consilio sui venerabilis assessoris attentis mentis premissarum
et paupertate dicti Bernardi Vergili, composuit eumdem pro comissis
pro tribus libris quas habuit dictus vicarius.
Fol. 51.
Danunciat ffo al ssenyor batlle, que divenres, a
aquèn entorn, que n'Issach, fill d'en Jusseff, jueu de Mallorques, sartra,
anant per la villa de Muntuyri sercant per gonyar, e con ffo danant
la porta d'en Pere Crus sí li isquè en Guillemó Rosseylló, ffill
d'en Guillem Rosseylló, e aquell donà da grans colps ab punys e ab
mans per la perssone del dit Hissach, dentrò que aquí atès en Pere
des Camps, qui aquells perty. E no res menys, despuys que lo dit Pere
des Camps aquells pertits hach, lo dit Guillemó aquell dit Hissach sa
laxà hanar, tirant-li dues péras, de les quals si avangut l'agués, de la
una o de l'altre aquell agra mort; d'on, fo raquest al dit senyor batlle
de les dites coses eser diligentment enquest, en tal manera que aytalls
coses inpunir no romangan.
En Pere des Capms
testimoni, jurat, intorogat ssobre la demunt dita danunciació, e dix ssobra
haquella sso ssaber: que lo dit die e ora demunt contangut, el dit
Pere, anan-se
ell sí víu que
sí li coria darera e aquell encalssava, e denant la dita case o pallissa
aquell sí l'aconsaguí e aquell donava ab los punys da grans puyades, entrò
que
se n'anava qridan viavora ves la cort, lo dit Guillemó aquell dit jueu
tirà
alens on era vangut. Damanat ell ci ssab qui u comenssà ne per què
moch ne qual era colpable, e dix que no, ne àls dix no saber. Damanat
generall, e dix que no. Damanat si u víu negú, e dix que och, totes les
dones qui estan al carer; encara, en Jacme Ugat e
En Guillemó Rosselló, ffill d'en Guillem Rosselló, ciuta[dà] de Mallorques,
dallat, jurat, damanat dir veritat ssobra la demunt dita denunciació,
e dix ssobre aquella sso eser veritat, que
Issach sí avia braga ab en Guillemó Borell, de la villa de Muntuyri,
e de
sí
d'en Mateu Vergili lo dit Guillemó Rossaylló sí s'estava, e lo dit jueu
passave e "E qu'és!, jueu, tu às ffet lo mal
, e lo dit jueu aquell desordonadament
aquells fadrins, encara ta n'ést anat clamar!"
li respòs, e salavòs lo dit Guillemó d'aquell ach
dos ab punys. E ssalavòs lo dit jueu fugí, e
péras de rera, de les quals no
Àls no y sab.
Rosseylló, fill seu sobre dit, lo qual promet tornar en poder de la cort
tota vegade que per la cort sia raquest, viu o mort, o en nom de pena
sos béns en qualque loch hon sien, renunciant a tots drets contre aquestes
coses vinents, e spacialment a son for subjugant sí e tots sos béns
per les coses sobre dites al for del batle de Montuïri, renunciant encara
a la ley e a la franquesa de Mallorques, so és, que diu que abans sie convengut
lo principal que la fermansa.
vicarius forensis attentis meritis praemissarum de consilio venerabilis
Berengarii d'Ortha jurisperiti assessoris [...]uillermoni Rossilionis [...]
viginti solidos quos habuit dictus vicarius.
Fol. 53.
Danunciat ffo al senyor batlle que diluns, que hom coptava ha
dal mes d'agost,
tèrcia o aquèn entorn, que
Bertuly, e que
ab "E qu'és!
, e qu'ell li dixera:
Ab dart hich va om per villa!" "E com! Vols res?"
,
e que
s'acostaran e
e
aquells ensemps fayha braga e part.
En Jacmó Sera, de la villa de Muntuyri, dallat, jurat dir veritat ssobre
la demunt dita denunciació, e dix sobre aquella tan ssolament ssaber:
que lo dit jorn e ora, en la demunt dita denunciació expressade,
qu'ell saya e
passant per la carera aportant
li dixera en ssolàs: "E qua aportes armes per mi?"
, e
sí respòs: "E com! Volls-na?"
, e aquell respòs dién: "Hoch!"
, e
ssobra les dassús dites noves, que
ab
Damanat si ach àls entre ells, e dix que no. Damanat si
armes ne altres coses, e dix que no. Demanat si s'entén a clamar ne res
posar en contre lo dit Pericó Paliser ne e
altre perssone, e dix que no.
En Pericó Paliser, fill d'en Guillem Paliser,
de Muntuyri habitador, dalat, jurat e damanat dir veritat sobre les coses
demunt proposades, e dix ssobra aquelles so qi
e ora demunt dit, aquel sí era en la plassa de la Cortera ab una escona en
la mà e ab l'espasa sinta, que se n'anave en Ssabor, e que víu vanir en
Falip Muntaner, lo qual vania de la Ssiutat, e con
lo víu ell sse "En mal guany, tot
, e pertí
die
del dit Falip, anan-se
case d'en Pere Bertolí, ell encontrà en Jacme Sera, qui era ab altres,
lo qual li dix: "E qu'és! Armes às lavades?"
, e
girà "E com!, ssènyer, ssab-vos greu?"
. E
ssalavòs éls ss'acostaren la
salavòs lo dit Pericó sí arapà lo coltell al dit Jacme. Damanat si rancaren
espases, e dix que tant era furós, que no li racorda si s'í trach
armes o no. Damanat ell si tirà dart, e dix que no n'à menbranssa naguna.
Damanat e ssi lo dit Sera sí tirà pilotes ne péras en contre ell ne
altre, e dix que no
Muntaner aquí fos contre nagú d'éls, e dix que no li apar que
hi fos contre nagú d'éls, que ans li apar que y era per pertir-los, qu'entre
eylls ssa matia. Demanat en Jacmó si era en malvolenssa ab ell,
e dix que no u ssab, cor no y avia entre ells aüt per què, per què dix
en les dites coses alra no ssaber.
En Phalip Muntaner, de la villa de Muntuyri, dallat, testimoni, jurat,
intorogat ssobra la dita danunciació, e dix ssobre aquella so saber:
que lo dit die e ora, en la damunt dita danunciació contanguda, ell sí
era dins en case sua, ell sí auhí cridar e braga defora en la carera,
cuax denant la porta d'en Bernat Pol, traginer, e aquell salavòs sí isqué
daffora ab una verga, cuax a pexa da hom, la qual tania en la
mà, e ab aquella corach hallà hon la dita bragua era, e que víu en Jacmó
Sera, genra seu, qui avia bragua da noves e de contrast ab en Pericó
Paliser, cunyat sseu, sí que llo dit Muntaner, vaent que aquells eran
genra e cunyat seus, que tantost ell sí
de la braga, e aquells ab la verga que tania donà he la
ll'altra e aquells pertí aytant con póch. Damanat ell ssi ssab qual d'aquests
Jacme e Pericó comenssà la braga, e dix que no. Damanat ell si
víu nagú d'aquells que tirassen péras ne pilotes ne darts ne que traguessen
coltells ne espases, e dix que de tot assò no n'à mamòria ne
li
perssone, que tentost se
si auhí dir qual comanssà d'aquells la dita braga, e dix que no. Damanat
si y víu nagú en la dita braga, e dix que moltes persones hi viu, mas
de sert no poria dir e qui són ne qui no. Àls dix no saber.
En Guillem Mestre, de la villa de Muntuyri, testimoni, jurat, damanat
dir veritat sobra la demunt dita denunciació, e dix ssobra aquella sso
ssaber: que lo dit die e ora, en la demunt dita denunciació contanguda,
ell dit Guillem sí ssaya e stava en la plassa, denant la porta d'en Pere
Bertolí, sabater, e aquí pres s'estava en Jacmó Sera, dallat, e aprés sí
vénch en Pericó Paliser, fill d'en Guillem Paliser, ab
l'espasa sintha, e "E qui ych va ab dart en sa
, e
mà per villa?"
"E com! Volls-na?"
, e
van-ssa acostar la
e
Enhaprés, sí vénch en Falip Muntaner del dit loch ab una perxa en la
mà. E ssalavòs lo dit Pericó Paliser ssa ravalà contre lo dit Jacme e
aquell tirà lo dart. Enhaprés, van-ssa habrassar amdosos e víu que lo
dit Pericó Paliser sí tania
abrassats, lo qual avia tolt al dit Jacme, e víu que aquell, estans abrassats,
li
Mestre alà corach afarant la mà al dit Pericó per tal que ab lo
quoltell mal fer no posqués. E despuys e tantost, lo dit Jacme d'aquell
sa descorporà tirant-ssa hatràs ves la porta d'en Bertolí e mès mans
per l'espase e aquella aranchà. E salavòs sí vangueran en Pericó Paliser
e
aquells víu vanir, sí
lo dit Falip Muntaner sí li tirà
portal del dit Bertolí. E no res menys, que víu que dementre que
dits Pericó e Jacme estaven abrassats, que
donà ab la vergua o perxa de grans perxanquades aquells, no poria
bé escosir a qual donava d'emdosos. E salavòs lo dit Guillem Mestre
corach ves lo dit Muntaner, e aquell la dita perxa li tolch. Damanat
si lo dit Muntaner e era contre alcú d'aquells, e dix que no
que ans ha hahuït dir al dit Muntaner que y era per aquells ha pertir.
Falip, no
si avia tirat lo dit Jacme so que tirà, e dix que abans qu'ell sa raqulís dins
la case, que ja avia tirat contre aquells que
si u avia hahuït dir a nagú d'aquells res contre lo dit Jacme, e dix que
hahuí dir e
de la qual l'avia farit al caparó que tania al cap, que del cab lo li lavà
e
Mergalida, serventa d'en Bernat Vert, que y avia trobades dues pilotes
en la carera. Encara, dix més saber, que dementre la braga era, que víu
vanir en Pericó Paliser, fill da n'Esteva Paliser, del dit loch, ab
que y era coragut per aquells ha pertir.
fos qui dix que la dona muler del dit Muntaner que avia lavat lo caparó
del cap al dit Jacmó Sera. Àls dix no ssaber. Intorogat janeral, e dix
que no.
Na Catalina, muler d'en Bernat Poll, de la villa de Muntuyri, testimoni,
jurade, intoroga[da] ssobre la demunt dita denunciació, e dix ssobra
aquella sso ssaber tan ssolament: que con la braga d'aquells ja passade
era, ella sí vania da case d'en Bernat Navata, e con fo en la pla[ssa]
que víu en Pere Bertolí, qui tani[a] l'espasa treta en la sua porta dient:
"Null om no
Damanade si en lo dit loch víu
nagú qui res hi sabés, e dix que no li racorden aquells qi y eran ne qui no.
Damanada ella ssi ssab la braga d'aquells per què moch ne qual n'és
colpable, e dix que no. Damanada si ssab entre als quals era la braga, e
dix que no. Damana[da] general, e dix que no.
La dona Mergalida, muler d'en Pere Burgàs, del dit loch, testimoni,
jurada, intorogada dir veritat sobre la demunt dita denunciació, e dix
ssobre aquella sso ssaber: que
contanguda, que ella sí era dins en casa sua e ahuí deffora braga
e isqué e víu en Jacmó Sera, qui
ssabater, e víu en Muntaner, qui estava entre los altres ab hun perxanch
al mig, que li aparia que
ella si
que no. Damana[da] la dita braga perquè
que no [ho] [sap]. Demanada si sab qual és pus colpable d'equells que la
dita braga avie, e dix que no.
Damanade entre els quals era ne fo la braga, e dix que no
Damana[da] si era de parantella de nagú d'aquells, e dix ella sí eser
parenta d'en Jacmó Sera. Demanade si era en malvolenssa de nagú dels altres,
e dix que no. Demanada janerall, e dix que no.
En Pere Bertolí, de la villa de Muntuyri, testimoni, jurat, damanat
dir veritat ssobre la demunt dita denunciació, e dix ssobra aquella sso
ssaber: que eyll, estant en sson portall víu ab en Guillem Mestre en
Guillemó Rossalló e
Pere Paliser, fill d'en Guillem, ab l'espasa sinta e
que "E que armes aveu lavades?"
, e
Paliser, no ssabent a qui u deya, e girà "E que dius-ho per mi?"
,
e tantost ells ssa aramiran la
Mestre e Rossaylló aquells pertiren, e con los agran lunyats, ell víu que
Jacmó Sera qui tirà, no
escusir a qui la tirà ne a qui no. Demanat si
axò no saber; e stant axí en aquella braga sí ssobravanch en Phalip
Muntaner ab
tantost dix que hahuí una veu qui dix: "Gare, gare!"
. E salavòs lo dit
Pere Bertolí sa girà e víu-ssa da pres lo demunt dit Pericó Paliser, lo
qual tirà lo dart al dit Jacmó Sera irosament, del qual lo farí en lo
manto, e an aquell manto lo l'í ficà, e tantost corach-ssa affarar e abrassar
ab lo dit Jacmó Sera e tantost trach-li lo coltell que
mas io no víu que d'equell li donàs ne
qui fossen depertiren-los, e lo dit Jacmó tirà
Bertolí e mès mas
pedres, les quals tiraven contre lo dit Jacmó. Damanat si víu
qui les tirava, les dites péras, e dix que no u vaé, qui les tirava, ne u
hahuí dir aytanpoch, e ssalavòs lo dit Jacme sí
del dit Bertolí, e dementra que lo dit Jacme sa raculí, ell dit Bertolí
víu que
donà a la brancha del portall del dit Bertollí. E tantost aquí atès lo discret
en Bertomeu Ribes, salavòs tanentloch de batlle, qui tota la braga
d'equells pertí, e despuys àls no y víu ne y ssab. Demanat ell si és de
parantella de nagú de tots aquells, e dix que no. Demanat si és en malvolenssa
de nagú d'aquells, e dix que no és ver que
alcú despler, so és, que li demanà per la paròqia, so que
no entén a deura. Demanat si per amor ne per favor ne per prechs ne per
paor ne per malvolenssa ne sobornació en lo dit testamoni en res à proceyt,
e dix que no.
En Domingo Rupià, de la villa de Muntuyri, testimoni, jurat, damanat
dir veritat ssobre la demunt dita denunciació, e dix ssobre aquella sso
ssaber: que lo dit jorn e ora, eyll, estant en case sua, sí via les géns
qui corien ves la plasse e corach là, e con fo a la plassa, la demunt
dita braga ja pertida era e no y víu res, sinó tan sollament que víu en
Jacmó Sera, qui s'era racullit en case d'en Pere Bertolí, e
qui estech daffora ab
Demanat si víu que
e dix que no. Demanat si y víu nagú ab les arma[s] tretas, so és: espases
ne quoltells, e dix que no, ne àls dix que no y víu ne y sab. Demanat tot
general, e dix que no.
En Ssalamó Belembó, jueu de Muntuyri, testimoni, jurat, damanat dir
veritat sobre la demunt dita denunciació, e dix ssobre aquella no res
saber, con eyll aquella ora ne de tot aquell jorn fins al cabvespra, ell en
lo loch de Muntuyri no ffo.
En Guillemó Rosseló, ffill d'en Guillem Rosseló, ciutadà de Mallorques,
testimoni, jurat, demanat dir veritat ssobre la demunt dita denunciació,
e dix ssobra aquella sso ssaber: que
demunt dita danunciació expressade, ell sí era en la plassa, denant la
porta d'en Pere Bertolí, ssabater, ab en Guillem Mestre e
e
en la mà una cada[na] de bísties e una agullade e l'espase ssintha e
un tabart vert. E aprés sí víu vanir en Pere Paliser, fill d'en Guillem,
qui vania devés la cortera ab l'espase sinta e ab
dementre lo dit Pericó passava, en Jacme Sera sí dixera con hi vania:
"Que lanssa e darts hich aporta hom!"
, e lo dit Guillemó sí li respòs,
penssan-ssa que a ell ho digués, qui n'avia aportades, "per tal con ara
sson vengut d'equella braga que deyan que n'avien aüda en Guabriell
. Encontinent,
Domànach ab en Simon ortollà, qui fugia, e avíem-lo encalssat"
lo demunt dit Pericó Paliser sí "E com! Vols-na?"
,
e "Hoch!"
. E tantost lo dit Sera sí s'entortollà lo manto
en lo bras e acostavan-ssa la
Encontinent, lo dit Guillemó Rosselló sí aranchà la ssue espase e mès-ssa
al mig d'equells entre ell e
E de present vénch en Falip Muntaner, ell qual vénch ab
perxanch, el qual tirà en mig d'aquells, del qual donà al dit Guillemó,
qui e
tirava més ha la
que y fos més per la
donà. Encara, que donà a ell, qui no era de la braga, per què
que
si víu que nagú d'aquells tirassen péras ni pilotes ne darts, e
dix que víu que
ssogra seu, hó fo péra hó pilota, de la qual li aparach que
li
dit Muntaner, E aprés víu que
sí tirà lo dart al dit Jacme Sera, del qual li donà en lo bras
sinestra on lo dit Jacme tania lo manto ab què
víu àls, e dix que och, que víu da present que lo dit Pericó Paliser sí
s'afarà e s'abrasà ab lo dit Jacmó e aquell tolch lo coltell e
de la bayna, del qual donar no li póch, cor aytantost lo y contrestaren.
Enhaxí que les géns que aquí eran ab lo dit Guillemó ensemps, aquells
pertiren. E aprés que aquells agren depertits, lo demunt dit Jacmó sí
tirà atràs ves la case d'en Pere Bertolí e aranquà l'espasa, entrà-sse
case del dit Bertolí, e
donà en la brancha del portal del dit Bertolí. Damanat ell si víu ne sab
qui la dita péra tirà, e dix que no, mas que hahuí dir a uns e altres
que
és de perantella de nagú d'equells, e dix que no. Damanat si é[s] pregat
ne sobornat per fer lo dit testamoni, e dix que no. Demanat si per amor
ne per favor ne per paor ne per malvolenssa ne per sobornació s'és haüt
en lo dit testamoni, e dix que no.
Na Mergarita, ffilla d'en Macià Arnau, ssa entràs, qui està ha serventa
ab en Bernat Vert, del dit loch de Muntuyri, testimoni, jurada, dama[na]da
dir veritat sobra la demunt dita denunciació, e dix sobre aquella
sso ssaber: que
Lorat ab
d'en Guillem, qui aportava l'espasa sinta e
la cortera, e
Mestre e
fo endret d'equells, o que ja "E
, e
que armes às lavades!"
"E com! Vols-na?"
, e "Hoch!"
, e aranchà l'espase, e
dit Paliser enbagà lo dart e [víu] que aquells qi y eran, qui
e víu que
qu[al] donà entre aquells; no ssab si
si lo dit Muntaner tirava més a la
no
Jacme Sera sí tirà que
si tirava lo dit Sera més e
e dix que bé no li ssové a qual més tirava, mas que víu que
sa clinà. Demanada si àls e víu ne y ssab, e dix que no, que anà-sse
que vergonya n'avia d'estar en la plassa entre los òmens. Damanade janeral,
e dix que no.
e de grat en poder d'esta present cort s'obligaren,
vagada que per la cort raquests na ssaran, en poder de la cort tornaran
en Jacmó Sera, dallat, mort hó viu, o cent lliures reyalls de Mallorques
manuts. E d'equí, que
[en] la qual sa contén que anbans sia destret lo principal que la
fermanssa. Encara, que la
n'obligaren en pur depòsit e pura comanda sí mateys e tots lurs béns presens
e avadors.
En ssemblantment, ss'obligaren en Bernat Paliser e n'Asteva Paliser,
de la paròqia de Muntuyri,
raquest[s] na ssaran, en poder d'esta present cort tornaran en Pericó
Paliser, fill d'en Guillem Paliser, mort hó viu, hó cent lliures reyalls de
Mallorques manuts.
En ssemblantment, ss'obligaren en Bernat Paliser e n'Asteva Paliser
de la dita paròqia,
que tota vagade que per la cort raquest[s] na ssara[n] en poder d'esta
present cort tornaran en Falip Muntaner, de la villa de Muntuyri, mort
hó viu, hó cincuantha lliures reyalls de Mallorques manuts.
antedicto, venerabilis dominus assessor, attentis meritis praemissorum,
et habita deliberatione cum venerabile Berengario d'Ortha, iurisperito
assessori suo nec minus et habita de hiis collatione cum discreto Bartolomeo
Mertini percuratore fischi, cum denuntiata contra dictum Philippum
Muntanerii minime essent probata nec contra eundem essent iudicia quibus
condernpnandus existat questionibus seu tormentis absolvit eundem a carcere
fuxta ordinationem regiam inde factam.
Item compossuit dictum Jacobum Serra per
dictus dominus vicarius. Et ideo jussit manuleutas per ipsum praestitas
cancellari.
Item compossuit dictum Petrum Pellicerii per octo libras quas habuit
dominus vicarius, et ideo jussit manuleutas per ipsum praestítas cancellari
et haberi penitus pro cancellatis.
Fol. 58.
en Pere Domànach, batlle en Muntuyri, que diluns, que om comptave
hixén, que
e ab cor de penssa ab l'espase treta sus en lo cantó de la sua
case del dit Carbonell agoytà en Guabriell Domànach, de la dita paròqia,
tanentloch d'escrivà de la cort reyall del dit loch de Muntuyri, e aquell
l'espasa li tirà molt irosement, que aquell [...]
En Simon Carbonell, dalat, jurat, demanat dir veritat ssobre la damunt
dita denunciació, e dix ssobre aquella eser ver: que diluns, a ora
da mija tèrcia hó haquèn entorn, qu'ell sí estava en la ssua porta e
que en Guabriell Domànach sí vania ves la ssua alcaria, e con ffo pres
del dit Ssimon, lo dit Ssimon sí li va dir: "Compara, mal vos està que
, e aquell dit Guabriell sí li respòs:
una porssella m'avets manjade!" "No,
, e tentost lo dit Guabriel va posar
plàcia a Déu, que ans na mantiu!"
la mà en l'espase, e lo dit Ssimon tantost sí posà la mà en la sua espase.
Damanat ffo ell sí aranquà l'espasa e qua anàs ves lo dit Guabriell,
e dix que no. Damanat si posà clamor en contre lo dit Guabriell Domànach,
e dix que no. Intorogat ffo si y avia nagú, con ells las noves
agueran, e dix que no. Àls dix que no y ssab.
En Guabriell Domànach, de la paròqia de Muntuyri, dalat, jurat dir
veritat ssobra la dita denunciació, e dix qu'és ver qu'él vania da la ssua
halcaria, e con ffo entrant la poble, endret del seu carer, del dit Simon
Carbonell, e assò ha ora de tèrcia o aquèn entorn, e que
que l'escomès de noves furosement, e eyll, asxí con aquell qui volia
braga, deshaxie
Entorogat ffo ssi y víu nagú, dix que no, que eyll ves. Entorogat ffo si
vol res posar contre aquell, e dix que no.
En Bernat de Romanyà, de la paròqia de Muntuyri, testimoni, jurat,
intorogat dir veritat ssobra la damunt dita denunciació, e dix ssobre
aquella sso ssaber: que
ell e
e ahuiren colps d'espases e la amiga d'en Simon Carbonell qui qridava,
e
davayll lo cantó de la palissa d'en Pere Crus, ell[s] atrobaren en Simon
Carbonell e
espases nues, e que
culles, e
dits Bernat e Guillem ab d'altres qi y ataneran aquells pertiren. Damanat
ell ssi sab e qual moch la braga d'aquells ne qual és pus colpable, e
dix no res ssaber, cor en lo lur comanssament no ffo. Damanat él si ssabia
que
dir; enhaprés, con la braga fo pertida, el dit Guabriel sí dix: "À ych òmens
, e dixeran alsguns:
del rey qui "E qui ych
, e
és cort?" "Yo tench loch d'escrivà!"
. Damanat si y
víu nagun colp a nagú d'aquells, e dix que no, sinó que víu en Guabriell
Domànach, qui avia pres
robes, mas que no encarnà. Demanat general, e dix que no.
En Guillem Raffal, de la villa de Muntuyri, testimoni, jurat, demanat
dir veritat ssobra la demunt dita denunciació, e dix ssobra aquella sso
ssaber: que
dit Guillem ab en Bernat de Romanyà sí estaven en lo mirador de la
cortera del dit loch, e que hahuiren devayll gran braga e qrits que
l'amiga d'en Simon Carbonell ffaya; e salavòs lo dit Guillem ab lo dit
Romanyà costa avayll sí coragueran, e con foren devayll lo cantó de
la pallissa d'en Pere Crus, ells hi atrobaren en Guabriell Domànach e
Simon Carbonell, qui
nuas, e víu que
e que
que
ell ssi ssabia que
que no u ssabia; és ver que
dir al dit Guabriell con foren pertits, que manave a les géns qui y eran
que aquell prenguessen. Demanat ell ssi ssab qual d'equells moch la
dita braga ne quals d'aquells pus colpable és, e dix que no [ho] [sap]. Damanat
si ssab qu'entre aquells agués nagun colp ne nafres, e dix d'essò
no res ssaber. Demanat general, e dix que no. Demanat e qi y era, e dix
que
La dona Ffransescha, muler d'en Arnau Pou, de la villa de Muntuyri,
testimoni, jurada, intorogada dir veritat ssobra la demunt dita danunciació,
e dix ssobra aquella sso ssaber: que
dita denunciació expressade, la dita Fransescha sí pertia del raffal d'en
Pere Domànach, anan-se
de bous per fer-ne una casa d'ebeylles, e
Domànach sí la aconsaguí, e anaven-se
de la case d'en Ssimon Carbonell, aquí atrobaran lo dit Cimon, qui
estava ab l'espase en la mà ab lo foura e ab tot, e víu que saludaren-ssa,
e con ssa fforan ssaludats lo dit Simon sí dixera al dit Guabriell:
"En Guabriell, vós m'aveu manjada la mia porsella!"
, el dit
Guabriell li respòs: "Sertas, no e pas!"
, e
"Sertas, sí aveu pas!"
, e salavòs lo dit Guabriell li dix qu'ell na mantia
per la barba. E tantost posaren les mans a les espases la
tragueren hirosament, sí qu'ells sí
dit Simón casech l'espase, e
l'avench, e
anar ves lo dit Guabriell molt furosament, sinó que
daffugí, entrò que ajunyiren moltes perssones, qui aquells pertiren. Damanade
ella ssi ssabia que
asxò no ssaber, mas que hahuí que con la braga ffo pertida, que
Guabriell que diguera: "Praneu-lo!"
, e que
dixera: "E com! Taniu vós loch de batlle?"
, e "Hoch, e comet-lo
. Àls dix no ssaber. Demanade si era de parantella, e dix que no,
ha vós"
sinó que
fembra que té. Damana[t] general, e dix que no. Demanade si víu que la
hú ne l'altre d'equells aguessen nagun colp ne nafres en les lurs perssones,
e dix que no u ssab ne u víu.
La dona Catarina, muller d'en Bernat Navata, de la villa de Muntuyri,
testimoni, jurada, intorogade sobre la demunt dita danunciació, dit qu'és
ver qu'ella víu que tanien les espases tretes abdosos, e no ssab ssi sse
ffariren o no, sso és: en Cimon Carbonell Carbonell
Domànach. Alra dix que no y ssab. Entorogade general, e dix que no.
Promeseran e da grat en poder de la cort s'obligaren en Guillemó
Roseylló, ffill d'en Guillem Roseylló, siutadà de Mallorques, en Bernat
Ffaurat, en Bernat Claver, e
e tots enssemps e cascú d'éls per lo tot, convinens en bona ffa ab
la present cort, que tota vagade que per la cort raquests na saran, en
poder d'esta present cort tornaran en Simon Carbonell, del dit loch,
hó
vicarius forensis, de consilio sui venerabilis assessoris compossuit dictum
Simonem Carbonelli per triginta solidos, quos habuit dictus dominus vicarius.
Item compossuit dictum Gabrielem Domenech per decem solidos
quos habuit dictus vicarius.
Fol. 62.
Danunciat ffo al discret ssènyer batlle, que dijous, que om comptave
a
hó aquèn entorn, que n'Issach Pocacarn, jueu de Mallorques, merser,
sí anave abourar
dit Issach ffo danant lo porxo de na Careta, aquí fo en Guillemó Rosseylló,
fill d'en Guillem Rosseylló, ciutadà, el qual ab jóvens saltava a bestons,
e dementre lo dit jueu passava, lo dit Guillemó sí près ab dues
mans l'ase per lo peu darer e aquell estirassagava [e] en Magaluf ben
Maymó, jueu del dit loch, el qual sí li dix: "Udà, e per què escuxau
, e asò dix per tal con l'ase era de
l'ase? E con no
son para. E tantost lo dit Guillemó Rosselló molt irosement e furose
ssa laxà hanar en contre lo dit Magaluf, e aquell afarà en la barbe e
li donà molts e diversses colps, sinó que haquelles bones persones, qui
ab ell eran, qui
agueran, lo dit Guillem Roseylló aquell dues péras irosement li tirà,
que si d'elcuna d'equelles l'agués farit, que aquell aguera mort; hoch
encara, li vénch lo dit Guillemó ab lanssa brandén, de la qual li aguera
donat tal colp que d'equell fóra mort, si Déus e aquelles bones perssones
no fossen aquell agra mort; per què, raquer lo dit Magaluf al dit sènyer
batlle que de les dites coses sia diligentment enquest, en tal manera
que aytals coses inpunir no romangan.
En Guillemó Esteva, del dit loch, testimoni, jurat, damanat dir veritot
ssobra la demunt dita denunciació, e dix ssobre aquella sso ssaber:
que
denant la porta del dit testamoni, e stant ells axí n'Issach Pochacarn
sí passava ab
lo dit ase près per la cama, e aquí ell lo tania, e
fill del demunt dit Maymó ben Jacob, lo qual dix al dit Rosseylló:
"E laxats l'ase, en mal guany!"
e va-li donar ab lo puny gran colp al
bras ab què tania l'ase, e
emdosos sí s'aramiran los punys, dels quals ssa donaran de bons colps;
enhaprés, sa van afarar
a cabeylls e a les barbes, e axí
ssa foren pertits dels cabeylls, lo dit Guillemó Rossaylló tantost sa clinà
ha una péra, la qual li tyrà, de la quall donà al dit jueu en l'escana,
e lo jueu entrà-se
e qui era ab ells, e dix que
e
no.
En Pericó Trobat, ffill d'en Pere Trobat, de la villa de Muntuyri,
testimoni, jurat, demanat dir veritat sobra la demunt dita damunt dita
d'en Guillemó Esteva contangut és. Demanat eyll con ho ssab, e dix con
ell hi era present ab lo dit Guillemó Esteva e ab en Pere Tolrà. Demanat
si era malvolent de nagú d'aquells, e dix que no. Demanat general,
e dix que no.
En Guillemó Blanch, ffill d'en Pere Blanch, de la villa de Muntuyri,
testimoni, jurat, damanat dir veritat ssobra la demunt dita denunciació,
e dix ssobre aquella sso ssaber: que
dita danunciació expressada ell sí era en la carera, denant l'alberch
de la dona Carata ab lo dit Guillemó Rosseylló e ab d'altres
jóvens, que saltaven ab bastons, e que n'Issach Pocacarn, jueu, que pasara
ab
l'ase per la cama e aquell tania afarat; entretant vénch en Magaluf
ben Maymó, jueu, fill d'en Maymó ben Jacob, qui ja aquí era, qui dix
al dit Guillemó Rossaylló: "E laxau ssà l'ase, en mal guany!"
, e près lo
bras del dit Rossalló ab què tania l'ase, e ssobra assò agueran noves e
aramiran-ssa los punys
enaxí que
al dit jueu e
a cabells e a barbes, e axí
e con los agueran pertits, lo dit Guillemó Rosselló sí
e aquella tirà al dit Magaluf, de la qual li donà
puys àls no y víu. Damanat qual té per pus colpable d'aquells, e dix
que ell té alcuna cose per pus colpable lo dit Guillemó, en cuant ell primer
sa près afarar l'ase; és ver que
abans que
nagú d'aquells, e dix que och, ab en Guillemó Rosselló. Damanat
si li volria aver fet desalt ne si lli volria fer, e dix que no, mas que
no
en lo dit testamoni, e dix que no. Demanat si era de parantella del
dit Guillemó Rosseylló, e dix que hoch, sson cosí jarmà, que
Rosseylló, para del dit Guillemó, és son avonclo, jarmà de sa mara.
Demanat si per amor ne tamor ne per favor ne per prechs ne per
sobornació ne per desalt en res avia proceyt en lo dit del seu tastamoni,
e [dix] que no.
En Pere Tolrà, de la villa de Muntuyri, testimoni, jurat, damanat dir
veritat ssobre la demunt dita denunciació, e dix sobra aquella sso ssaber:
que
en lo dit loch, que
ben Jacob, e que
près l'ase que
e
al
lo dit Guillemó sí laxà lo dit ase e aramí lo puny al dit jueu e aquell
a ell, dels quals sa donaren de grans punyades, e puys lo dit Magaluf
sí corach a
dit Guillemó sy corach a una lanssa que y avia, d'en Pere Paliser, e no
la póch aver, que vadade li fo. E asalavòs tornaren-sa afarar la
l'altre a cabeills e a barbes, e aquí s'escaballaren una pessa, e puys aquells
pertiren,
e con los agran pertits, el dit Magaluf sí
a una péra sa clinà de la qual tirà e d'equella farí lo dit jueu
pell costat, e despuys no y ach àls. Demanat tot generall, e dix que
no.
En Guillemó Rosseylló, ffill d'en Guillem Rosseylló, ciutadà, dallat, jurat,
damanat dir veritat ssobra la demunt dita denunciació, e dix ssobre
aquella no eser ver so que an aquell
ver que
ell sí saltava ab brujons ab en Guillemó Esteva e ab en Pericó
Trobat en lo dit loch, e que
ab ssària, anant ves lo pou, e dementre que
salí e l'ase passave, sí li donà ab lo corn de la ssària al costat gran
colp. E ssalavòs lo dit Guillemó sí près lo dit ase per la cama darera,
e dementre aquell lo dit ase lo dit Guillemó tania, sí vénch en
Magaluf ben Maymó, jueu de Muntuyri, e molt irosement vénch contre
lo dit Guillemó, e aquell donà ab puny gran colp en lo bras ab què
l'ase tania. E salavòs lo dit Guillemó sí li dix: "E qu'és! Eytal ssolàs
, e lo dit Magaluf, no tanent-sa encara per content del
ma faràs tu!"
colp que donat li avia, encara sí li donà I buffet. E tantost ab aquell
ssa afarà als cabeills; encara lo naffrà amb les mans arapan-lo, de la
qual
coltell ne espase en contre aquell, dix que no. Demanat ell si li
tirà péra al dit Magaluf, e dix que no sinó
donà per l'escana. Àls dix no ssaber.
Aquestas fermanses són per dues enquestes en est libra escrites contre
lo dit Guillemó.
appallat Pere Bertolí, tots de la villa de Muntuyri, e de grat en poder
d'esta present cort ss'obligaren tots enssemps e cascú d'éls per lo tot, que
tota vaga[da]
que per la cort raquest[s] na saran, en poder de la present cort
tornaran, mort hó viu, en Guillemó Rosselló, fill d'en Guillem Rosalló,
siutadà, hó
n'obligan en pana de totes macions, e d'equí, que
e comanda sí mateys e tots lus béns presens e avadors.
Encontinent, en lo present juy costituït lo demunt dit Guillemó Rosselló,
el quall promat los demunt dits da dan guordar, e assò anbans de
da
totes macions, sags, escriptures e totes justes macions. E d'equí, que
n'obliga en pur depòsit e comanda sí matex e tots sos béns presens e
avadors. E de convinensa que en tot cars
en res condapnats saran per la demunt dita rahó, que aquel
vol que aquells de present poscan fer exacució de tans de béns d'equell,
que abasten a la cose per aquells pagade, e
o aquells sostanguts, tant aquell present con abssent. E generalment, que
ranuncia a cort de
a
què contrestar pogués; e on, con és manor de
de
rahó de manor adat ne per altre rahó.
vicarius forensis, de consilio sui venerabilis, assessoris compossuit
dictum Guillelmonum Rossilionis per viginti solidos quos habuit dictus
vicarius.
Fol. 65.
Rubí, del dit loch de Muntuyri, al qual enparades li eran quatre bótes
a istància de n'Arnau Ssa Manera, que aquell en menyspreu de la cort
les dites bótes alienades e tresportades ha, sens lissència de la cort.
En Berenguer Rubí, de la villa de Muntuyri, dalat, jurat, damanat
dir veritat ssobra la demunt dita danunciació, e dix ssobre aquella eser
ver que eyll, estant mallalt e de malaltia agreujat, la dona Rumia,
uxor,
lavat ffo, les dites bótes en case sua no atrobà, ans la dita Romia
aquell dix que per ell a provayr vanudes les avia. Damanat ell ssi ssab les
dites bótas qui les ha hahüdes ne comprades, ne si ssab qui les ha ne
en poder de qui ssón, e dix que no
A
an Johan Agosts, sag, e
per què, lo dit Johan lo sità en son albeach per la primera e
per la sagona e per la tèrsia e perentòria, que an altre manera que sarà
bandayat.
de la present cort s'obliga que tota vagade que per la cort raquest na
sarà, en poder de la present cort tornarà, mort hó viu, en Berenguer Rubí
hó
de totes masions, e d'equí, que
matex e tots sos béns presents e avadós.
Domini
vicarius forensis, prospectis mentis praemissorum, et habita relatione
fuerunt vendite gravi egritudine detinebatur, quidque etiam est persona
pauperima et misserabilis in tantum [...]e eleemosinis vitam eius subportare
haec absolvit ipsum [...] denuntiatis.
Fol. 66.
lo senyor rey, que dichmanja a vespra, que om comptave a
mes e any demunt dit, a ora del seny del ladra hó aquèn entorn,
que
ssa ssogra e ab ssos infans. E aquí vangueran en Bernat Tona, prevera,
e n'Arnau Domànach, frara d'en Pere Domànach, de la villa de Muntuyri,
ab les espases tretas, laxan-ssa anar al dit Moxí ab les dites espases,
tirant-les aquelles per ausiura-los aquell e
Encara, intraren dins l'alberch del dit Moxí ab les espases tretes per
aquells ausiura, con dit és, sinó con lo lum fo apagat, e no
d'on, lo dit jueu raquerí lo discret batlle de les demunt dites coses diligentment,
en guira
inpunir no romanguan.
En Franssesch Arnau, de la villa de Muntuyri, testimoni, jurat, intorogat
sobra la demunt dita denunciació, e dix ssobre aquella assò ssaber:
que
perlava ab aquell, e dementre que ab aquell perlava, ell sí auhí cridar
viaffora envés la case del dit Moxí, e tentost ell sí corach ves ssella
part e víu lo dit Moxí e ssa muller e sa sogra cridar, e auhy dir aquells
que
tretas, e entraren en case lur per aquell ausiura. Àls no y ssab ne y víu.
Demanat general, e dix que no.
En Ffranssoy Pons, macip d'en Bernat Lorat, testimoni, jurat, demanat
dir veritat sobre la demunt dita danunciació, e dix ssobre aquella no res
ssaber, que ell no y era ne y ffo en lo dit loch, con la braga ffo, que
ans vania de les ssijes, que avien somades ffetes de blat ab en Bertomeu
Argento [e] encontraren los dits Bernat Tona e Arnau Domànach
que
generall, e dix que no.
La dona Machdalana, muller d'en Bertomeu Argenter, testimoni, jurada,
damanade dir veritat ssobre la damunt dita denunciació, e dix ssobre
aquella no res ssaber, sinó tan ssollament que
sí auhí dar en la portha del demunt dit Moxí
y hahuí grans crits. Demanade ella lo dit colp que hahuí si era de péra
o de bestó o d'espase, e dix que ans li aparach bé que era colp d'espassa.
Damanade ella si víu ne sab qui eran aquells qui aquest maliffí
ffayen, e dix que no, mas que u ahuí dir als jueus, que
prevera, e n'Arnau Domànach eran aquells qui lo dit maliffí feran. Àls
dix no saber. Demanade janerall, e dix que no.
En Bernat Loret, sartre de la villa de Muntuyri. testimoni, jurat dir
veritat sobre la demunt dita danunciació, e dix ssobre aquella no res ssaber,
que dix que
fetas ssomades, axí que no y era ne y víu res ne res no y sab. Demanat
janeral, e dix que no.
La dona Catarina, muler d'en Bernat Loret, testimoni, jurade e demanade
dir veritat, e dix que prenys era e jurar no volch, mas dix de
peraula qu'ella porta tania tancada, que son marit no y era, per què res
diu no saber.
La dona Mergarida, muler d'en Pere Burgas, de la villa de Muntuyri,
testimoni, jurada, damanade dir veritat ssobre la dita danunciació, e dix
ssobra aquell[a] no res vesser ne saber, que dix que colgade era ella e
sson marit con hahuí lo brugit, per què no s'í lavaren ne res no y saberan.
Demanade janeral, e dix que no.
En Bernat Claver, barber de la villa de Muntuyri, testimoni, jurat, intorogat
dir veritat sobra la demunt dita danunciació, e dix ssobre aquella
no res ssaber, que colgat era aquella hora, per què res no y víu ne
y ssab. Demanat janeral, e dix que no.
La dona Johanata, muller d'en Bernat Claver, del dit loch, testimoni,
jurade, damanade dir veritat ssobra la demunt dita denunciació, e dix
ssobra aquella no res ssaber, que colgade era ab sson marit, per què res no
y ssab ne y víu. Demanade janerall, e dix que no.
La dona Catarina, muller d'en Bernat Poll, de la villa de Muntuyri,
testimoni, jurade e damanada dir veritat ssobre la demunt dita denunciació,
e dix ssobre aquella no res ssaber, que dix que colgade era, mas
qu'és ver que ella hahuí lo brugit e, cuax tota nua, sa féu a la sua
porta, e que víu en la porta del dit Moxí molta gent, mas no y víu
colps ne espases tretas, ne àls no y sab ne y víu. Demana[da] general, e
dix que no.
Na Butllara, juyha, muller d'en Moxí ben Habraffim, jueu de Muntuyri,
testimoni, jurada, intorogade dir veritat ssobra la demunt dita danunciació,
e dix ssobre aquella no res ssaber, en tant con era dins case
sua ab la porta tancade, que faya lo lit, e son marit que dormia
ssobra la taula, e auhí cridar a la case d'en Moxí ben Maymó tres vagades
viaffora, axí que isqueran a la porta e ja ffo tot passat, per
què res no y víu, sinó que
n'Arnau Domànach los volien matar. Àls dix no ssaber. Demanade general,
e dix que no.
En Moxí ben Abraffim, jueu del dit loch, testimoni, jurat, intorogat
dir veritat ssobra la damunt dita denunciació, e dix ssobra aquella no
res ssaber, sinó que
era e qua dormia en la ssua taula, so és: que bacava, e avuí cridar
viaffora a la porta, so és: en la case d'en Moxí ben Maymó, jueu, vey
seu, e salavòs ell sí
e sa muller que eran a la lur porta e que
Pericó Tona e n'Arnau Domànach los volien matar. Àls no y víu ne y
ssab. Demanat janeral e dix que no, sinó que
sson cosin jarmà.
La dona Maymona, juyha, muller d'en Maymó ben Jacob, jueu del dit
loch, mara del demunt dit Moxí, jurade e damanade dir veritat sobre la
demunt dita danunciació, e dix ssobra aquella no res ssaber, que dins,
en case sue era, ab la porta tancade, e que hahuí cridar al dit Moxí
e a sa muller viafora, e salavòs ella sí isqué defora e víu moltes géns
a la porta del dit Moxí, fill seu, e pel carer, e ahuí lo brugit, mas àls
no y víu ne y sab, sinó que
matar. Àls no y sab.
Na Rossa, juyha, muller d'en Moxí ben Maymó, testimoni, jurade, intorogade
dir veritat ssobra la demunt dita danunciació, e dix ssobre
aquella sso ssaber: que
ella ssí víu que
denant la ssua porta ab sson fiyll an la mà, e que per lo carer amunt víu
vanir en Pericó Tona, prevera, e n'Arnau Domànach, jarmà d'en Pere
Domànach, ab los cabs cuberts, e lo dit Moxí si
case sua, dient-los: "Déus vos dó bona nit!"
, e aquells res no li digueran,
e con lo dit Moxí tanchava la porta, aquells ab les espases tretas van
farir a la porta e tantost se n'entraren dins la case, e
cridar e aquells li dixeran: "No n'isqua mot!"
, e lo dit Moxí e la dita
Rossa sí
no avia lum, per què aquells tant no
case, que no
Manleva en Bernat Thona, de la perròquia de Montuyri, an
Domènech sobra dit, lo qual era en la presó del senyor rey, promet
aquel tornar tota vegade que per la cort sie raquest, viu o mort, o
lliures a la cort reyal aplicadores, e d'equèn, obliga sí e sos béns, renuncian
a tots drets contra assò vinents.
vicarius forensis attento [...]enunciata [...]tum Bernardum [...[...]probata
[...]uibus [...]olvit [...[...]
Fol. 69.
aquan antorn, que en Bernat Rosalló, de la vila de Montueri, sí anant per
la vila e per les plasas de aquala e quarés, matent so altas vaus, cridant
viafòs ab en Guillem Rosalló, qe
per la dita pobbla.
En Pere Domanch
dir veritat sobra la desnunsiasió, dir seber sobra aquela que aquel
dia, anantes de ora de vespres, él sí era vangut de la Siutat, e de
present en Bernat Rosalló, del dit log, comperech denant lo dit batla
requirent aqual que lo sacreste dels béns d'en Guillem Pug complir li
degés, e lo dit bal·la per retre justícia complida féu posar lo sayal
rayal an la porte del dit Guillem des Pug, e anaprés e tentost, lo dit
bal·la per complir justísia al dit Bernat e ab en Johan Agost, sacg, anaran
en la viya d'en Simon Tàpies per manar e
dit log, lo qual en la dita viya ere, que aqual rabés e rabra degés en
sacreste tots los béns del dit Guillem des Pug, mobbles, e lo dit bal·la,
tornant-se
e con fo en l'alberch d'en Simon Tàpias, esperant que lo dit Berenguer
Oliver agés descaragade la somada, él sí ohí vau cridant viafores e fau-sa
defora en la charera, e de present féu manament que tothom lo sagís.
Encontement, ab aquals qua
en Bernat Rosalló denant la porte d'en Mateu Vergili. Encontement, lo dit
batla sí li dix: "Què, en Bernat, e que anau que cridau viaforas?"
, e lo
dit Bernat que respòs per so con no li faya justísia, e raspòs lo dit batla:
"Uldè, no vats que ya fas los vostres fets! Ara vaya que per sert ab
, e de present lo dit batla ab él ansemts
justísia que yo vos en feré pinedra!"
anaran-se devés la cort, e con foran a la cort l'ascrivà no y era e
aspararan l'escrivà, e de present, huït lo viafores, l'ascrivà vanch. Con lo
dit escrivà fo vangut, en Guillem Rosalló presentà
qual batla plesentment hoí.
Fol. 70 i 70 v. en blanc.
Fol. 71.
A
Desnunciat fo al senyó de batla, que dimecres a vespre, entorn
pasat ora del sey del ladra, que en Bernat Soler, da la vila de Montueri,
que se n'entrà en l'alberch de na Frau, del dit log, per acala
a offendra e ausiura, e aqual antrà per las parats del dit alberch, e no
romàs al dit Soler de acala ausiura, sinó que la dita Frau sa tanchà
a
tal que lo dia matex, a ora de migdia, que la dita dona muler d'en Bernat
Soler acala ora avia mort a la dita Frau
muler dal dit Soler na fau clamts al dit Soler, de què de present que
fo vengut, lo dit Soler na anà manasar a la dita Frau de ausiure aqala,
e per consagent, acala ora que desús as dit, lo dit Bernat se n'antrà
per las parats dal dit alberch, e que la dita Frau mostre los pasas per
on lo dit Bernat Soler era entrat per acala ausiura, si no
an una casa e no agés cridat altes vaus viafores.
Na Alicsan, muler d'en Bernat Tona, de la vila de Montueri, testimoni,
jurat, enterogat de dir verita[t] que seber a la dite desnunsiasió,
dir seber que dimarsts prop pasat que ela, anant al forn, que hoí na
Frau e la dona muler del dit Bernat Soler que
per
de na Frau, dir saber que asats acala ora, que ela, perlant en son alberch,
que oí alsguns crits qui li era de viyaras que fosan crits de infant, e dir no
saber àls.
Guillemó Rosalló, de la dita vila, testimoni, jurat, entarogat dir veritat
sobra la dita dasnunsiasió, dir no seber res.
Guillem Borel, de la vila de Montueri, testimoni, jurat, entorogat
dir varitat sobr[e] la dita desnunsiasió, dir saber que lo dia prop pasat
que él lavava
dona na Frau sa novayava ab la dona muler d'en Bernat Soler, desonrant-sa
sobra dabat de
sab en lo romanent, dir no saber àls.
Na Catalina, muler d'en Bernat Fauret, del dit log, testimoni, jurat,
entoro[gat] dir varitat sobra la dita desnunsiasió, dir saber que dimecres
a vespre, pasat ora del say dal ladra, ela, astant en son lit, que oí cridar
algunes vau[s] grans crits viafores, no saber qui
Damanada entarogade qui la [...]ls saber, dir que no.
Na Marió, muler d'en Bernat Soler, de la dita vila, testimoni, jurada,
entarogada dir veritat que saber an la dite desnunsiasió, dir que
les galines de la dita Marió que algunas vagades sí fan algun afay en
las casas de la dita Frau, per què la dita Frau sí tranchà la ancha
de
alberch
quina ora, e la dita Marió lavà de tera
de so que ela avia fet a la sua. Damanada entarogada quina ora sa
colgà, dir a ora del say dal pardó. Damanada entarogada si
marit, la nit, dir que no tro al gorn.
Bernat Faurat, del dit log, tastimoni, jura[t], entorogat dir varitat
que saber an la dite desnunsiasió, dir saber que él, astant en son lit
que dormia, que
no sab quins sa són, que s'í volch lavar, sinó que no huí despuys alra,
e dir àls no saber.
Bernat Soler, dalat, jurat, entarogat dir varita[t] acala ora hon era
de que dimecres proppasat, que con agé sopat, que de present se
n'anà a pensar de sos àsans, e que estach alguna ora de la nit denant
la porte d'en Polat e dins la casa d'en Polat, e tocat lo sey del perdó,
que sa n'anà en son alberch e mès-sa al lit, que no
fau gorn. Damanat si li vol mal, dir que no, ans as sa perenta, per què,
si li fayen mal, que na dafendria.
Pericó Frau, fil de la dona Frau, de la vila de Montueri, testimoni,
entarogat dir que dimecres proppasat a vespre, a ora de pasat lo
sayn dal ladra, que él astava ab sa mare e
lur, e que en Bernat Soler, del dit log, que sa n'antrà an son alberch
de la dita Frau per les parats, e con fo al pati de la casa, que la dita
Frau que lo santí e va
e él, astant al pati de la casa, que manasava la dita Frau de ausiura-la
e faya son esforts que matés las portes desonran-la e vituperan-la lo
cual Pericó Frau e sa mara na Frau cridant viafòs.
grat en poder de la present cort s'obliga que totes vagades que per
la cort raquest sarà, en poder de la cort tornarà, mort hó viu, en Bernat
Soler hó
n'ubliga en pane de totes masions, e d'equí, que
e comande sí matex e tots sos béns presensts e avadós.
vicarius forensis [...]enunciata [...]tra dictum Bernardum de
Soller et eius uxor minime sunt probata nec contra eosdem aliqua [...]
juditia absolvit ipsos a carcere justa ordinationem regiam inde factam.
Fol. 73. [Continuació de l'enquesta XXIX]
La dona Alicsan, muler, santràs, d'en Pere Colel, de la vila de Montueri,
jurate
[...]e satembra l'ay present, anantes de sayns de vespres, que huí
que en Bernat Rosayó cridava viafòs, e asò ouí per duas vaus al mig
dal carer de la vila. Demanade si saber per què cridava viafòs, dir
saber que huí dir al dit Bernat que deya al batla que li [fes] justísia.
Demanada enterogade sobre lo senyó de batla hon era, dir saber
que acala ora hera dins la vila an l'alberch d'en Simon Tàpias,
e que, hoïts los crits, que lo batla de present ab d'altres corac là al
viafòs. Demanada entarogada qui era ab lo batla, dir que en Simon
Tàpias, en Berenguer Holiver e Tomàs Bender, e d'altras que no
li racordan.
La dona Franscasch[a], muler de n'Arnau des Pou, de la vila de
Montueri, testimoni, jurat
dir saber que dimecras a
de sayns de vespres hó antorn aquals, que huí que en Bernat Rosayó
qridava viva veu, e asò per
vila de Montueri, l'altre e l'altr[e] en la plasa de la Cortera, e l'altre
danant lo carer de d'an
viafòs, dir saber que hoí dir al dit Bernat que deya que al batla que li
fes justísia. Demanade aquala ora saber lo senyor de batla on era, dir
saber que aqual era en la vila de Montueri en l'alberch d'en Simon Tàpias,
e que encontenent, hoïts los crits de viafores, que lo batla que
cridà que tothom que
viafòs. Demanade si sab qui era, dir saber que en Simon Tàpias, en
Berenguer Holiver, en Johan Agost, sacg, e d'altres que no li racordan.
En Pere Coste, siutadà de Malorches, testimoni, jurat, enterogat dir
veritat que seber en la desús dita desnunsiasió, dir saber an aquala
que dimecres, entorn de ora de vespres, a
que huí que en Bernat Rosalló, de la vila de Montueri, que en la
plasa de la Cortera cridava viafòs per moltes vaus dient que: "No trop
. Demanat si sab aquala ora lo senyor de batla saber hon era,
justísia!"
di[r] no saber, sinó que aprés a un poch, que él que víu vanir lo batla
ab en Bernat Rosalló e ab d'altres. Àls no saber.
En Pere des Camps, de la vila de Montueri, testimoni, jurat, enterogat
dir verita[t] que seber en la desús dita desnunsiasió, dir saber en
aquala que dimecras, entorn a ora de vespres, a
que huí que
la via, lo qual deya que al batla no li faya justísia. Demanat si sabia lo
batla hon era, dir saber que decuntinent cridant lo viafòs lo víu aquí an
la plasa denant la cortera ab d'altres. Demanat qui er[a], dir que no li
racorda, tansts i eran; enfra los altres, que hi víu en Johan Agost, en
Tomàs Bender e
Na Mergalide, muler d'en Pere Burgàs, testimoni, jurat, e[n]tarogat
dir varitat que saber en la dita desnunsiasió, dir saber que entorn ora
de vespres, a dos de vuytubri l'ay present, que en Bernat Rosalló, de la
dita vila, que per tota la vila cridant viafores sagent-lo ab él en Guillem
Rosalló, siutadà de Malorques, dién-li dient "Crida,
, e asò per moltes vagades li dix. Damanade
pensa de cridar viafores!"
entarogade [...]atla aquala ora hon ere, dir saber que encontenent
lo senyor de batla [...]
present dient: "Yo fas les vostres faynas e vós matau viafores per la
. [Dema]nat si era nagú ab lo batia present, dir que en Johan
pobbla!"
Agost. Diu saber àls.
En Simon Tàpias, de la vila de Montueri, testimoni, jurat, entarogat
dir varitat [...] las dites desnunsiasions que dimecras, antorn ora de
sayns de vespres, astant [en] son alberch, que huí altes vaus cridar viafòs
e
que era aquí present an l'alberch dal dit Simon, mana [ment] féu
al dit Simon e a d'altres que avia en la charera, qua
[via]foras, e de present, que totom l'acompayà. Damanat si sab lo batla
què
viya, hon avia vanamadós, per tal qua
En Berenguer Oliver, de la vila de Montueri, testimoni, jurat, entarogat
dir veritat, saber a les dites desnunsiasions, que dimecras, entorn
ora de sayns de vespres, a
en l'alberch d'en Simon Tàpias que buydava
present lo batla, lo qual aquala ora li raquaria e manament faya que
prangés lo sacreste dels béns d'en Guillemó des Pug, que los tenga en
sa comande e ratre con damanat li sarà, e sobra aquastes peraules, que
lo sènyer batla comansà de qridar: "Sagiu-ma an aquast viafores!"
, e
que lo dit batla corach là. Demanat e antaroga[t] si sab àls, dir saber
no àls
En Pera Lorat, de la vila de Montueri, testimoni, jurat, entarogat
dir varitat sobra la desnunsiasió, dir seber an aquala que dimecres, entorn
ora de sayns de vespres, a
Rosalló, del dit log, anava critant
altes vaus, cridava viafòs, e que lo dit Guillem Rosalló que anava detràs
lo dit Bernat Rosalló dient: "Cridats altes vaus viafòs!"
e que lo
dit Bernat no rasasava de cridar lo viafores. Demanat si saber aquala
ora lo senyor de batla hon ere, dir que poch avia pasat que
pasar per la carera ab lo dit Bernat, que li deya que li fes justísia
portant
que volanter li farà justísia, e que anà-sa
alra, dir no saber.
En Pera Farer, de la vila de Montueri, testimoni, jurat, enterogat
dir varitat sobra la dasús desnunsiasió, dir saber en aquala que dimecres,
entorn ora de sayns de vespres, a
Bernat Rosalló, del dit log, anava cridant per la pobbla altes vaus viafores,
anant ab él en Guillem Rosaló de Malorches, qui li daya: "Pensau
, e
de cridar altes vaus viafores amunt e aval!"
sasava de cridar lo viafores. Damanat aqual saber hon era al batla
aqual[a] ora, dir saber que poch avia que lo senyó de batla ab lo dit
Guillem Rosalló pasava per la carera dient que li fes justísia, e lo dit
batla que li raspòs que ya la li faya, e que agés l'ascrivà. Demanat saber
alra, dir que no.
En Bertomeu Ribes, de la vila de Montueri, testimoni, jurat, entarogat
dir varitat sobra la desnunsiasió, dir saber que dimecres, a hore
de sayns de vespres, a
Bernat Rosalló anava per la pobbla cridant viafores ab
mà, dient que no trobava justísia, e pasant denant la carnasaria, anant-sa
per lo carer, entre an Marcús e
batla de present vanc-na per lo carer aval, e dix-li lo dit bala
al dit Bernat: "E que yo fas las vostres faynas, e vós matats viaforas!
, e que encontinent, que lo senyor
Per sert, que yo vos an castigaré!"
de bal·la ab lo dit Bernat ansemts sa n'anaran devés la cort. Damanat
saber àls en lo fet, dir que no.
Bernat Rosseylló, delat, confessat de dir veritat al segrament sobre
la denunciació demunt posade, e dix sobre aquela qu'ell lo die e any
desús dit, a ore de vespres, aquest Bernat Rosseylló raqueria a l'honrat
en Pere Domènech, batle en Montuïri, que ell per justície que li dagues
fer sacreste dels béns d'en Guillem Pug, del dit loch, ab raquesta
feta de l'honrat savi en dret e jutge en Guillem Figuera, lo qual hera
deputat per lo senyor rey en aquests [...] raquirent
peraules al dit senyor batle en lo dit loch de Montuïri aprés lo alberch
d'en Phalip Muntaner, aquest Pere Domènech, batle, no volent fer justície
al dit Bernat Rosseylló e veya que
feya aparès que no
del dit Bernat e procurador del dit Bernat, dix al dit Bernat: "Pus que
no
[...]ridà
lo dit batle no li volie fer compliment a la raquesta qu'ell li feya. Demanat
per què ho feya, e dix que per ço con no li volie fer complement [...]
a la raquesta que li feya.
Bernardi de Pertegassio, domicelli vicarii forensis admissit ad compossitionem
[Bernardum] Rosilionis delatum predictum a denunciatis contra
eumdem per
Fol. 76.
A audiència de mi, Pere Domènech, batle reyal en la paròquia de
Montuïri, és pervengut que con dicmenge vespra proppasat en Gabriel
Domènech, tinentloch de batle en la dite perròquia, ab d'altres persones
menàs la guayta per la ville de Montuïri, e an hora no legude
e inhonesta aquest Gabriel atrobàs en Jacme Prats, ferer, Bernat Pol
e Arnau Manera, habitadors de la dite perròquia, prop l'alberch d'en
, e aquests respongueren
Pere Crus, los quals aportaven spases e altres armes no legudes, sagons
vigares del dit Gabriel, los quals hòmens foren demenats per lo
dit Gabriel e per los altres que ab él heren que
e que
heren cort, e que si volien les armes, que per la punte les haurien a
pendre. Finalment, que
envés lo dit lochtment de batle, dient que aytambé tenie ell loch
de batle per son cunyat, so és a saber, per mi, dit batle. Finalment,
que aquests digueren moltes peraules desonestes en contra lo dit tinentloch
de batle, les quals coses, yo, dit batle, per saber veritat de les
coses devant dites enquerí del fet sagons que
Gabriell Domènech sobre dit, jurat e interrogat sobre les coses devant
dites, e dix sobre aqueles de veritat açò saber, que con per alscuns
bons hòmens de la ville de Montuiri fos stade feta clamor a aquell Gabriel
de alscuns hòmens no coneguts, qui de nits anaven per la ville de
Montuiri e sodegaven les portes de les dones, oltra lur volentat, aquest
Gabriel per saber lo fet e per signar aytals coses, ajusta ab sí
de la dita ville de Montuiri ensemps ab dos saigs, lo nom dels quals són
aquests, so és Guillem Blanch, Pericó Trobat, Pere Ses Oliveres e los
saigs Thomàs Vilaür e Johan Agost. Enaxí que dicmenge vespre prop
pasat, hora pasade de la d'asquella del foch de Ciutat, so és a saber, que
molt havia que
los dits hòmens atrobaren Jacme Prats devant l'alberch d'en Pere Crus,
e aquest dix-los "Aquestes [...]as a la cort!"
"Tots som de la cort!"
, enaxí que
aquest demenà-los les armes que tanien, e aquests respongueren que
pel cap da Déu, que per la punte les haurien a pendre dix aquest
a la cort, e respòs sobre açò, lo dit Manera, que aytambé s'era ell cort,
que tenia loch de son cunyat, so és saber, d'en Pere Domènech, enaxí
que sobre açò lo dit testimoni féu-los menament, sots pena de cent
lliures, que li daguesen donar les armes e que
menament al dit Prats spacialment e Bernat Pol que li aydasen a
pendre les armes del dit Manera que le tenia treta en contra lo dit
testimoni. Sobre açò, que aquests dos qui y heren ab lo dit Manera
respongueren-li que no u farien, cor ja tenia companya e saigs ab què
li poria fer tolra, enaxí que
envés lo dit tinentloch de batle, dient aquestes peraules o semblans:
"Venits-les ara nos tolra!"
, e lavòs lo dit testimoni, dient aquestes peraules
anà-se "Tots vosaltres siats testimonis d'aquestes
, e dementres que aquest se n'anave, lo dit Prats descenyie
coses!"
spasa dient: "Javets
,
e lo dit tinentloch de batle respòs-li: "Sènyer, no les vuyl, hara!"
, e
anà-se
Thomàs Vilaür, saig de la dita cort, testimoni, interrogat sobre les
coses denant dites, e dix sobre aquelles de veritat açò saber, que dicmenge
a vespre proppasat, calat lo seny del ladre, aquest testimoni
ensemps ab en Johan Agost, saig, Pericó Ses Oliveres, Guillemó Blanch
e Pericó Trobat anaven a la guayta ab en Gabriel Domènech, e asats
prop de l'alberch d'en Pere Crus aquests trobaren en Jacme Prats,
Arnau Manera e Bernat Pol, de la ville de Montuïri, e aquests demanaren-los
de part del rey les armes, les quals tenien. Sobre açò, que
Arnau Manera arrancà la sua spasa, e dix que mils era ell batle que no
lo dit Gabriel, e que si la volia, que per la punta la hauria a pendre. Sobre
açò, lo dit Gabriell dix aytals peraules: "Donques, pus que ell és batle
, e lavores anaren-se
[anem-nos] colguar!"
Johan Agost, saig de la dita cort, testimoni, jurat e interrogat sobre
les coses denant dites, e dix sobre aqueles de veritat so és saber:
que dicmenge a vespra proppasat, calat lo seny del ladre, aquest testimoni
ensemps ab en Thomàs Vilaür, saig, Pericó Ses Oliveres, Guillemó
Blanch e Pericó Trobat anaven a la guayte ab en Gabriel Domènech,
e asats prop de l'alberch d'en Pere Cros aquests trobaren Jacme
Prats, Arnau Manera e Bernat Pol, de la ville de Montuïri, e aquests
demenaren-los de part del senyor rey les armes, les quals tenien. Sobre
açò, que
hera ell batle que no lo dit Gabriel, e que si la volia, que per la punta
la hauria a pendre. Sobre açò, lo dit Gabriel dix aytals peraules: "Donques,
e lavores anaren-se
pus que ell és batle anem-nos colguar!"
e altres coses no y hac.
Guillemó Blanch, testimoni, jurat, demenat sobre les coses denant
dites, e dix sobre aqueles sagons que lo dit Thomàs Vilaür ha deposat,
no res tolt ni res anedit.
Pericó Trobat, testimoni, jurat sobre les coses denant dites, e dix
sobre aquelles de veritat sagons que lo dit testimoni demunt dit ha deposat,
no res tolt ni res anedit.
Pericó S'Olivera, habitador de la dita peròqia, testimoni, jurat e
interrogat sobre les coses devant dites, e dix sobre aqueles de veritat
açò eser ver, que dicmenge vespra proppasat, en la devant dite hora,
poch més o poch menys, aquest testimoni anave a guayte ab lo dit Gabriel
Domènech, tinentloch de batle e ab [...]evant nomenats, enaxí que ancontraren
los devant dits Jacme Prats, Arnau Sa Manera e Bernat [Pol]
prop de l'alberch d'en Pere Crus, a als quals fo dit per lo saig, so és:
per en Thomàs [Vilaür] dit, que donasen les armes a la cort, les quals
portaven, e seslavors,
que respòs lo dit Arnau Sa Manera; "Sènyer, vigares m'és que vós no
, enaxí que
daguésets menar hom que de part sia a la guayta!"
testimoni pensàs o cugitàs que açò digués per ell, e dix-li: "Manera,
, e lo dit Manera dix:
qui és part?" "Calats, en Pericó S'Olivera, que
, e seslavors aquest respòs:
entra vós e yo quant ó sabem!" "Si
, e ancontinent
de part, yo no y pusch alra fer, que forsat na son!"
lo dit Arnau Sa Manera respòs que pell cap de Déu, que ell meneria
demà vespra la guayta e no lo dit testimoni. Hoc encara, que
ell era cort o tinentloch de batle e no lo dit Domènech, e ancontinent
lo dit Gabriell menà que hom li tolgués la spasa, e aquest Arnau arancà
bé la dita spasa, e lo dit Gabriel menave a als saigs que li tolguesen
la spasa, enaxí que no n'í hac nagú que s'í gosàs aventurar, e lo dit
Gabriel dix aquestes o semblans peraules: "Pel cap de Déu, que yo
, e aquest Arnau respòs:
cridaré viaffora!" "Cridats asats!"
e seslavors lo
dit Gabriel dix que hom li fes testimoni d'aquestes coses, e anà-se
e lexà
Jacme Prats dix dues o tres vegades: "Sènyer, si volets la mia spase,
, e lo dit tinentloch de batle no se [...]vant.
veus-la assí!"
de la dita perròchia, e presentà so que
Pertagàs, donzell vaguer de fora, a l'amat lo batle de Muntuyri o a son
lochtinent, saluts e dilecció. Con nós hajam compozat per certa quantitat
de moneda en Jacme Prats, habitador del vostre batliu, e hajam ramès
a
batle en levar les armes a n'Arnau Manera, empersò, us deym e us manam
que
e assò no mudets.
Domini
Arnau Se Manera, acusat sobre dit, jurat e interrogat sobre les coses
denant dites, e dix sobre aqueles ten solament açò eser ver e cert,
que
Pol, heren anats voure
Crus, enaxí que trobaren aquí en lo carrer en Gabriel Domènech ab lo
saig, enaxí que demenaren-nos les armes, enaxí que nós volíem-les [...]
donar benignament, mas demenam-los qui tenia loch de batle. Sobre
açò, que
aquí, jasie açò que
dit Gabriel Domènech, e él no la volch. Sobre açò, aquests se n'anaren.
Demanat per què era fuyt, e dix que per so con hoy-ó dir, que contre
ell se posave alcuna clamor, e sobre açò, abans que no fos mès en
presó volie que
d'aquestes coses pogués perlar, e àls no y hac.
Manleve en Jacme Prats an
qual promès tornar tota vegada que per la cort sie raquest, viu o mort,
o cent lliures al fisch del senyor rey aplicandas, e d'aquèn, obliga sí e tots
sos béns, renuncian a la ley e franqueses de Malorques, dient que anans
sie convangut lo principall que la fermansa.
A
Prats, manlevedor del dit Arnau Sa Manera, e mès en poder de la cort
lo dit Arnau Se Manera, axí con s'í here obligat, en pena de
E ancontinent lo senyor en Pere Domènech, batle de Montuïri, liurà lo
dit Arnau Se Manera a l'honrat en Berenguer Rubert [...]xí con a
carseller que matés lo dit Arnau Se Manera en poder del senyor veguer
de fora o mill lliures en nom de pena, e d'esí s'obligà sí [...] sos béns
en nom de dapòsit e de comande, e renuncià a son privilegi, e ancara a la
ley e franquese de Malorques, dient que anans sie convengut lo principal
que la fermansa.
De nós, Bernat de Pertagàs, donzell vaguer de fora, a l'amat lo batle
de Montuïri o a son lochtinent, saluts e dilecció. Certifficants que
per l'onrat en Berenguer Rubert, donzell, havem reebut Arnau Manera,
del vostro batliu, ensemps ab la anqueste de la qual vos havíem
scrit, per què, con ajam aquelle alongat tro a la primera visitació,
manam-vos que per la dite rahó no
no havíets en contrari.
Nathivitate Domini
et obtulit litteram sequentem:
vaguer de fora, a l'amat lo batle de Montuïri o a son lochtinent,
saluts e dilecció. Con nós, de volentat e consentiment de l'honrat mosèn
Bernat de Tous, cavaller e governador general del Regne de Malorques,
a prechs e interesses de alscunes notables e bones persones hajam rames
lo crim a n'Arnau Se Manera, del vostre batliu, delat de invesió feta e
Gabriel Domènech, lavors tinentloch vostre en lo dit offici, empersò, vos
deym e us manam que
per la dite rahó no inquietets, ans aquell per solt e [...]o res menys, li
fets [...] cancel·lar a l'scrivà de la vostra cort totes manleutes dades
aquí per citasió desús dite, faent registrar la present en lo peu de la sua
inquisició a memòria de la cosa feta.
anno a Nathivitate Domini
Fol. 80.
la perròquia de Montuyri, sie pervengut que con en Pere Porta, de la
dita perròquia, a instància de diverses creadors fos bandajat públichament
per la forma acustumade, que astant eyl bandajat fo fet secors
e ajuda per alcunes persones al dit Pere Porta; en per amor d'assò, yo, dit
batle, per saber veritat de les coses sobra dites, enquerí del fet segons que
saguex.
Pere Porta sobra dit, jurat e interrogat de veritat, demanat sobra
les coses denant dites, e dix sobra aqueles de veritat assò saber e eser
ver que eyl, astant bandajat, ha menjat e bagut per moltes de vegades
en l'alberch d'en Anthoni Matós de la dita perròquia. Interrogat si lo
dit Anthoni Matós sabia que lo dit Pere Porta fos bandajat, e dix que
hoc, que entre altres creadors aquest Anthoni fo
bandajar lo dit Pere Porta. Damanat si despuys que era bandajat és astat
acuylit per altres persones, e dix que no, sinó per lo dit Anthoni, axí
con dit ha. Damanat per quantes vegades fo acuylit, eyl, astant bandajat,
per lo dit Anthoni, e dix que per
Anthoni Mates, acusat sobre dit, jurat e interrogat de veritat sobre
les coses demunt dites, e dix sobre aqueles per què per nul temps despuys
que
sacós al dit Pere Porta en casa del dit Anthoni Matós, e altres coses no y
hac ne no y [sab].
Manleva en Jacme Mates a
la presó del senyor rey, lo qual promet tornar tote vegade que per la cort
sie raquest, viu o mort [...]liures [...]icadores.
[...]foreign xml:lang="la">
[...]e Pertagasio, domicellus vicarius forensis de consiliis [...]as per
duabus libris quas habuit dictus vicarius [...]orta [...]oreign>
[...]
Lo dia e any desús dits, lo discret en Pere Domènech, batle reyal
en Muntuyri, mana a
per dicmenge tot jorn primer vinent tornarà en poder de la present
cort en Pere Porta, de la dita perròquia, sots pena de la manleuta demunt
contenguda, per la qual pena lo dit Jacme en poder de la present cort de
grat sa obliga sí mateys e tots sos béns presens e esdevinadors, renunciant
a la epístola [...] a tots altres drets qui d'equèn poguessen
contrestar.
Fol. 81.
que
e manasant encara, sagons que
lo qual era en poder del dit corrador, comenat per la cort en penyore
per certa quentitat de monede en què lo dit Pulí Brondo és tengut e
Lorens de Perdines, ciutedà de Malorques, e açò ha fet en la plasa general
de la ville de Montuïri, present en Pere Domènech, batle reyal,
e presens moltes d'altres géns, enaxí que lo dit Brondo dix ab menasses
al dit Mateu Vergili que
qui s'í guosaria asegar, e que sobre açò, lo dit senyor batle, qui present
era, dix a al dit Pulí Brondo, que male ley
e que lo dit Pulí Brondo respòs e dix que non faria res, e que él vouria
qui
s'aturàs, e aquest Pulí Brondo que brocà la mule en què cavalcave, e
dix que no volia res fer, per què lo dit corrador requerí al dit senyor
batle de peraule, e encara ab protestació, que él lo n'affrontava [...]o
senyor governador que de les dites forses li fes justícia. Sobre açò, yo,
dit [Pere] Domènech, sabent totes les dites coses ésser fetes e dites en
presència mia, e volent d'aquelles anquerir fiu fer la present inquisició.
[Boràs] Massanet, siutedà de Malorques, testimoni, jurat e interrogat
sobre les coses denant dites, e dix sobre [...]ue
abans de ora de vespres, lo dit testimoni sí hera en lo [...]orxo del rey,
en la villa de Montuïri, ensemps ab lo batle e Gabriel Domènech [...]enacor
e d'altres [...]naxí que aquest víu venir cavalcant en Pulí Brondo [...]/>
devés la quertera a la dite plasa de Muntuïri envés lo dit porxo e menave
"Ve avant,
, sobre açò, que vénch en Mateu
barba merdose [...]ui
Vergili, corrador [...] "Sènyer, plàcia-us que
[...]atle que seya al dit porxo se levà e dix:
Brondo se "En
, e brochà la dita mule, e anà-se
Brondo, lexats [...]
e lo dit Brondo [...]vant!"
e àls no y víu ne no y ouhí.
Bernat Lobet, saig de Menacor, testimoni, jurat e interrogat sobre
les coses demunt dites, e dix sobre aquestes de veritat açò saber:
que
testimoni, ensemps ab d'altres persones, era en lo porxo del rey de la
ville de Montuïri, enaxí que víu en Pulí Brondo, ciutedà de Malorques,
venir cavalcant en
Denunsiat qui menave devant
d'en Lorens de Perdines hera penyorat e an poder del corrador.
Finalment, que ell víu e hoy lo dit Pulí Brondo, que dix a al dit catiu
aquestes o semblans peraules: "Ve avant, barbe merdosa! Mit-te primer,
. Sobre açò, que vénch
que yo vouré qui
en Mateu Vergili, corrador de la present cort, e dix: "Sènyer batle, féts-me
. Enaxí que
tornar la penyore [que] [
al dit Brondo: "Sènyer en Brondo, [tornats] la penyore"
, enaxí que no [...]
bé lo dit Brondo que respòs [...]ule an què cavalcava, e mès-se lo catiu
danant e anà-se
Gabriel Domènech, de la ville de Montuïri, testimoni, jurat e interrogat
sobre les coses [...] dix sobre aqueles de veritat tan solament açò
saber [...]emunt dit [...]quèn entorn, lo dit testimoni ab d'altres persones
sí hera en [lo] porxo del rey de [...]ontuïri, enaxí que víu vanir cavalcant
en Pulí Brondo, ciutedà de Ma[lorques] [...]a quartera de la dite
ville de Montuïri envés lo dit porxo, enaxí [...]ix en Pere Domènech, batle,
que era en lo dit porxo aquestes [...]q type="spoken"> "Sènyer batle, teniu-me per ascusat,
que veus en Pulí Brondo qui se
peraules les quals a aquest testimoni no [...]