26 (Capit.) 1300 (Mallorca) ORDINACIONS DE LES NOVES VILES Assò és tra[n]slat faelme[n]t pres de l[e]s ordinacio[n]s, sa enrera, p[er] maname[n]t d[e]l senyor Rey fet[e]s, axí co[m] se seguex: An[n]o D[omi]ni ·mill[esim]o_CCC· En l'a[n]y demu[n]t dit en Ja[cme], p[er] la grà[cia] de Déu, rey de Mallorq[ue]s, comta de Rosselló e de Cerda[n]ya e senyor de Montp[e]l[e]r ordonà e manà que fosse[n] fet[e]s pobl[e]s en la illa de Mallorq[ue]s axí [com] se segueix: Ha ordonat lo senyor Rey que cascu[ne]s de l[e]s pobl[e]s sia de ·C· pobledors, e haja cascu[n] pobledor ·I· q[uar]tó de t[er]ra a edifficar cases e dó[n] d[e] cens a aq[ue]ll de qui çerà lo cortó de la t[er]ra ·XVIII· d[ine]rs e sia al ·VI_è· d[e] loïsme. Íte[m], ha ordonat que si lo dit stablidor tendrà a negu[n] agrer, lo dit pati hó al dit q[ua]rtó d[e] t[er]ra de la dita poble, sia-li tornat a cert cens covine[n]t e assò mateix se entena en l[e]s alt[re]s q[ua]rt[er]ad[e]s qui sera[n] de aq[ue]lla condic[i]ó. Ít[em], ha ordonat q[ue]·l dit stablidor hó stablidors dejen donar carre[re]s comun[e]s a la dita poble, so és a ssaber, ·I· d[e]stre e mig, que só[n] ·III· brasses rayals. Íte[m], ha ordonat que sie[n] assignad[e]s a la dita poble ·V· quart[er]ad[e]s d[e] t[er]ra a vinyes a fer e a orts e a lauró e aq[ue]stes cort[er]ades demu[n]t dites sie[n] estimad[e]s a covine[n]t p[re]u sego[n]s la valor e la condició de la t[er]ra, a vista e a coneguda d[e]ls ordonadors q[ue]·l senyor Rey ha posats. Íte[m], ha ordonat q[ue]·ls dits ordonadors sien veedors sobre tot[e]s aygües e fonts q[ue] la dita poble haja mest[er], so és a ssaber, que·[n] fasse[n] fer sat[is]fac[ci]ó e esmena a aquells qui·[n] pendra[n] minva ne da[n]. Íte[m], ha ordonat que cascu[n] d[e]ls pobledors puscha aver ·X· quart[er]ades de garriga hon puga tenir so[n] b[e]stiar, e sie·ls tatxada la dita garriga a covine[n]t cens a coneguda dels dits ordonadors, e pugue[n] haver a emp[ri]u los dits pobledors d[e]l lur b[e]stiar ab los vehïns qui ab ells p[er]tira[n] ne t[er]manara[n] axí co[m] és de vehín a vehín, so és a ssaber, que ab sol mete[n] lo lur b[e]stiar en l[e]s garrigues dels vehïns demu[n]t dits e ab sol ne gite[n] lo dit b[e]stiar. Íte[m], ha ordonat que en l[e]s pobles hon no serà trobada aygua de fonts

ne de pous que y sie[n] fets aljups e basses e haje[n]-hi an ajuda lo t[er]s d[e] la cisa de la lur p[ar]ròquia. Íte[m], ha ordonat que sia feta ajuda de p[ré]stech a aq[ue]lls qui en la poble se vendra[n] poblar a cases a ff[er], so és a ssab[er] a aq[ue]lls qui no haura[n] de què les pugue[n] fer sego[n]s la forma devayl scrita. Íte[m], ha ordonat que tot poblador qui·s vendrà poblar en l[e]s dites pobl[e]s deja pendre arreu de garriga e de laurar pres d'aq[ue]ll qui ja hi serà poblat. Íte[m], ha ordonat e declarat que tots aq[ue]lls qui tendra[n] a negu[n] agrer t[er]res ni lauro[n]s p[er] alcuns senyors, so és a ssab[e]r a quart hó a qui[n]t o a tascha hó alt[re]s agrers sembla[nt]s d'aq[ue]sts majors hó manors, e aq[ue]sts demu[n]t dits astablira[n] hó haura[n] astablit sego[n]s l'ordoname[n]t d[e]l senyor Rey a div[er]ses p[er]son[e]s, les quals se vendra[n] poblar en l[e]s dit[e]s pobles, so és a ssab[e]r a edifficar cases hó orts, hó vinyes, q[ue]·l dit stablidor deja astablir als dits accaptadors a cert cens de d[ine]rs e no a negu[n] agrer, axí co[m] li serà estimat p[er] los ordonadors q[ue]·l senyor Rey h[i] à posats. Íte[m], ha ordonat que si el dit accaptador hó acaptadors stablira[n] d'assò que aura[n] acaptat a div[er]ses p[er]son[e]s no pugue[n] astablir sinó a cert cens de d[ine]rs e no sien tenguts a aloer ne astablidor si no ten solame[n]t d[e]ls cens que li deue[n] fer, salva[n]t emp[er]ò tot[e]s vegad[e]s lo dret e la se[n]yoria que l'aloer hi deu av[er] axí [com] só[n] loïsmes e fadigues e entrad[e]s e d[e]lmes de l[e]s coses da què dar se deu d[e]lme, e assò mazeix [sic] s'entena en l[e]s garrigues qui s'establira[n], les quals sera[n] d[e] la condic[i]ó demu[n]t dita. Íte[m], ha ordonat que tots aq[ue]lls qui tendra[n] t[er]res ni lauro[n]s p[er] alscuns senyors a negu[n] agrer demu[n]t dit, que no sie[n] tenguts de donar d'assò que establiran als dits senyors sinó al for que feye[n] d[e]ls esplets, so és a ssab[e]r, que si donave[n] quart o quint hó tascha dels esplets que done[n] semblant man[er]a dels diners que pendra[n] de cens, e assò ha declarat lo senyor Rey a bo[n] esgordame[n]t per so co[m] lo t[er]ratine[n]t no·s pot créx[er] ni millorar si no ten solame[n]t del cens que pendrà en p[ar]tida el senyor major hó aloer mellora[nt]-se d[e] tots alt[re]s avenime[n]ts. Ít[em], ha ordonat que tot menestral hó altre p[er]sona qui·s vulla poblar en la vila hó en l[e]s vil[e]s q[ue]·l senyor Rey ha manad[e]s hordonar, pugue[n] pe[n]dre pati de t[er]ra a cases ab lauró hó encar[a] ab una q[ua]rt[er]ada hó ab dues de t[er]ra si·s volrà al for que posat hi serà p[er] los ordonadors d[e]l senyor Rey. Ít[em], ha ordonat que tots aq[ue]lls qui haura[n] alq[ue]ries hó raffals en la p[ar]ròquia hó en la vila s'edifficarà, e aq[ue]lles tendra[n] a lur p[rò]pr[i]a lauró deje[n] p[r]estar a aq[ue]lls qui en la vila se vendra[n] poblar q[ui] mest[er] ho aura[n] covine[n]tment a tatxació dels vehïns de la p[ar]ròquia ab lo batle ense[m]ps. Ít[em], ha ordonat que aq[ue]ll hó aq[ue]lls a qui ho[m] aurà a fer p[ré]stech, no sie[n] liurats los d[ine]rs d[e]l p[ré]stech q[ue] hom li farà, mas q[ue]·l batle d[e]l logar ab dos prohòmens de la p[ar]ròquia ense[m]ps ho deje[n] tenir e deliurar a aq[ue]ll o a aq[ue]lls axí co[m] ho metra[n] en obre.

Ít[em], ha ordonat que aq[ue]ll a qui·l p[ré]stech serà fet deja fer carta al p[re]stador sobre obligació de tots sos béns e espàtiame[n]t li sia obligada la obre q[ue]·l dit logar ne farà hó haurà feta e encar[a] ne sia obl[i]gat tot lo fahent que aurà en la dita poble, e que no s'í puga p[ara]r muller p[er] exovar ne negu[n] deutor p[er] nulla altra man[er]a enaxí q[ue] dins ·IIII· ayns haja retut lo dit p[rés]tech al p[re]stador, so és a ssaber dins dos ayns la meytat e altres dos ay[n]s l'altra meytat. Ít[em], ha ordonat que negu[n] d'aq[ue]lls qui p[re]stara[n] axí co[m] demu[n]t és dit, no sera[n] forssats ne d[e]strets de mudar lur astatje de lurs alq[ue]ries ne d[e] lurs raffals p[er] venir astar en la dita vila si no ho feya ab sa vole[n]tat. Ít[em], ha ordonat que negu[n] dels demu[n]t dits, so és a ssaber d'aq[ue]lls qui p[re]stara[n], no sie[n] tenguts de p[re]star als dits pobledors de ·C· sols ensús sots la forma que demu[n]t és dita.