25 (Jud.) 1490 (Mallorca) SUPLICACIÓ FETA AL GOVERNADOR SOBRE LA FOLLIA DE JACME TRUYOLS, SENYOR DES FANGAR DE MANACOR. Die martis, ·VIIII· me[n]sis ffebruarii a[n]no a nat[ivitate] D[omi]ni ·MCCCCLXXXX· Anthoni Cabrer, tintorer, t[e]st[imoni] citat jurat e int[er]rog[at] dir v[er]itat la qual sàpia sobre una suplicatió p[re]sentada p[er] los dits Nicholau Truyol, Jacme Vives e Lorens Vives. E p[ri]merame[n]t fonc int[er]rog[at] sobre la dita suplicatió, la qual li fonc lesta mot a mot, donada bé entendre com se p[er]tany. E dix sobre aq[ue]lla saber e star en v[er]itat q[ue] ell t[e]st[imoni] ha circa de divuyt anys q[ue] té conexe[n]ça e plena notícia del dit Jac[me] Truyol, lo qual Jaume Truyol és cosín germà de ell t[e]st[imoni], e ha vist fer en aq[ue]ll actes e coses de p[er]sona folla e honrada, e entre les altres coses ha hoyt dir ell t[estimoni] al dit Jac[me] Truyol p[er]lant ab aq[ue]ll moltes e div[er]ses vegades q[ue] aq[ue]ll deya q[ue] no tenia negu[n] peccat, e q[ue] no tenint peccat no podie morir may. E, més, dix q[ue] l'any q[ue] comensà lo morbo en lo p[re]sent Regne, lo dit Jac[me] Truyol fonc ferit de glànola dins la p[re]sent Ciutat, en casa d'en Serdà, hostaler, en lo qual loc ell t[estimoni] s[er]ví aq[ue]ll, e de cascun jorn deya ell t[estimoni] com lo dit Jac[me] Truyol, stant ferit en lo llit, p[re]nia hun cuxí e matie·s aq[ue]ll sots lo braç e sobre la naffre e lansave·s tota la roba del lit demu[n]t embolicant-se ab aq[ue]lla de molt letge man[er]a, e ell t[estimoni], vehent q[ue] lo temps ere congoxós, p[er] molta calor q[ue] faya, dix al dit Truyol p[er] q[uè] faya tals desordes, e aq[ue]ll responia a ell t[estimoni] dient-li q[ue] allò faya p[er] offegar les glànolas, e com venia lo sendemà lo cirugià qui·l pratichave atrobave molt les naffres alterades, e reprene[n]t-lo del q[ue] faya, aq[ue]ll dit Jac[me] Truyol deya: "Què y sabeu, vós, en assò, si yo no hagués trobat assò ja fóre mort!". E, més, dix q[ue] una nit, ell t[estimoni] ab la muller del dit Serdà, vehent ell t[estimoni] q[ue] lo dit Truyol stave tant embolicat en la roba, e teme[n]t q[ue] no matés foc en la naffre, féu venir lo cirurgià, e desfent aq[ue]ll de la dita roba lo dit Truyol mès mà en hun punyal q[ue] ell t[estimoni] aportave volent arrencar aq[ue]ll. E dix cridant alta veu jura[n]t de Déu: "Matar me voleu e p[er] ço vos sou ajustats tants." E, més, dix q[ue] un'altra nit q[ue] ja lo dit Jac[me] Truyol ere quasi gurit de

la naffre de la glànola se mès a geure sobre hun banc, e ell t[estimoni] reprenia aq[ue]ll dient-li que·s matés al lit, e aq[ue]ll deya q[ue] ell se·n devenia e que·l lexassen star. E quant venc lo sendemà aquell dit Truyol dix a ell testimoni que fes venir mestre Jordà, lo qual ell testimoni hi féu venir, e quant fonch lo dit mestre Jordà per entrar dins la casa de l'hostal, lo dit Jaume Truyol del lloch ahon stave comensà a cridar que·n fessen anar lo traydor qui venia per matar-lo, que no sabia res en son mal, e vehent ell testimoni que lo dit Truyol cridave, dix al dit metge que prengués pasciència en lo que lo dit Truyol deya perquè era orat, e tragué·s mig florí d'or de la bossa e donà·l al dit mestre Jordà, fahent-ne anar aquell, e aprés que lo dit Truyol fonch bé gorit de las naffres e del mal ell testimoni se n'anà en compenya de aq[ue]ll a la vila de Felanig en la possessió de aq[ue]ll, e stant ab aq[ue]ll veya ell testimoni per diverses vagades que aq[ue]ll no·s levave del llit de dos dies e steva sens me[n]jar, e a les vagades prenia una part del matelaff ahon geya e lensave-les demu[n]t e feye·s metre demu[n]t un sac de forment, duas corteras e molts faxos de vencissos e molta roba de casa, e quasi la major part de aq[ue]lla, e ell testimoni vehent lo desorde deya que matessen foch los vencissos, e aprés que era lavat e havia stat sens menjar per dos o tres dies ell testimoni reptave lo dit Truyol dihent a aq[ue]ll: "No haveu vergonya de fer aquestas coses. Açò són actes de horats", aq[ue]ll deya a ell testimoni: "Yo vul offegar les glànones que·m van entorn". E més, dix que ell testimoni ha vist que lo dit Jaume Truyol aquell se·n levàs, donà en manjar faves sayades ab alls picats per més de dos mesos, bevent aygua de continu[u], e quant ell testimoni reptave lo dit Truyol que·s lexàs de tal vida, aq[ue]ll deya que u feya per rejovenir. E aprés de açò, per més de dos mesos, donà en manjar caregols miganits e bevia ayguo, e com lo reptave aq[ue]ll deya: "Yo vul fer tornar la mia sanch com sanch de cabrit". E més, dix ell testimoni que circha hun any aprés del dit morbo, atrobant-se ell testimoni en la dita possessió del Fengar vehé que gran part de la ovellas del dit Truyol foren levades les cohes, e ell t[estimoni] admirant-se del que veya demanà al dit Truyol per què havia levades les cohes de aq[ue]llas ovellas, e aq[ue]ll dix que u havia ffet perquè aq[ue]llas no·s compixassen, e que no·s metés vérmens sots les cohes. Moltes altres coses letges e desonestes ha vistes fer ell dit t[estimoni] al dit Truyol, e hoÿdes dir en aq[ue]ll mateix dihent q[ue] no era tengut de confessar-se, e q[ue] may havia fets pacats, de las quals a p[rese]nt, ell t[estimoni] no té record, e que té gra[n] marevela co[m] son fill e gendres no li han feta lavar la administratió de tants béns q[ue] devia, la major p[a]rt dels quals ha hoyt dir, ell t[estimoni], q[ue] són stats desipats per lo dit Truyol. Interogat si ell t[estimoni] sab que quant lo dit Truyol feya los dits actes fos frenètich per febre, e dix que no era franètich per quant no tenia febre, e aprés de las morts sens q[ue] aquell no havia mal ha fetas les coses dessús ditas. Interogat com sab lo que deposà. E dix q[ue] ja u ha dit dessús. Interogat de temps. E dix q[ue] en div[er]ses temps aprés de ·XVIII· o ·XVIIII· anys ensà.

Interogat de quin lats ell t[estimoni] és cosí germà del dit Jaume Truyol. E dix que la mare del dit Jaume Truyol ere germane del pare del ell dit t[estimoni]. Interogat de p[a]r[e]nts. E dix que en[...] Serdà hostaler, e la dona Ffranssequina, se mull[e]r e molts de la vila de Felanig. Generaliter, etc. Fuit, etc.