El lloctinent Joan d'Aragó, comte de Ribagorça, als jurats de la ciutat de
Girona. Atès que Miquel de los Arcos ha cessat com a carceller per
la seva ancianitat i ateses les bones qualitats del sabater Joan Coll
per ocupar aquest càrrec, segons li han fet saber els jurats, els respon
que ha ordenat al seu secretari perquè faci la provisió d'aquest ofici
a favor d'aquell.
A. Original: AHCH, Lletres Reials (olim Manual d'Acords, vol. 100, a. 1500).
245 x 220 mm. Bon estat de conservació. 1: + Als amats e feels del senyor
rey los jurats de la ciutat de Gerona. Segell: 20 mm aprox. de diàmetre. Lletra
closa p. a. 2: a) Recepta die mercurii XXa madii M° Dº per Iohannem Coll.
b) Inserta.
Lo comte de Ribagorça, lochtinent general.
Amats e feels del senyor rey. Vist havem vostra letra de
del present, per la qual nos haveu scrit com Miquel de los Arquos,
qui era carceller dels carcers reyals de aqueixa ciutat, veent-se molt
vell e indispost per a regir de allí avant lo dit offici, ha renunciat aquell
en mans vostres, e que vosaltres, perquè la vaccació del dit offici fóra
damnosa a la cosa pública, fent lo que segons dieu ja en temps passats
han fet vostres antecessors, haveu comanat lo dit offici a
çabater de aqueixa ciutat, qui vostra letra nos ha presentada axí que
aquell tinga e regesca durant la vida sua natural. E certificant-nos com
lo dit Joan Coll és home casat e suficient e ydòneu per a tenir e regir
lo dit offici ab la fealtat, cura e solicitut que
li confirmem e de nou atorguem lo dit offici, a ffi que en sde[ve]nidor
no li puga ésser fet obstacle algú, jatsia és offici mínimo e de pochs
emoluments. E Nós, entès lo contengut en vostra letra e la bona relació
que
e havem pogut compendre d'ell, responent a vostra letra, vos diem que
som contents e
en la forma e segons millor e més complidament l'àn tengut e regit
llurs antecessors, durant emperò lo real beneplàcit, lo qual no ha
costumat la majestat real ni sos loctinents generals revocar-lo sens causa
justa e sufficient. E per ço, regint lo dit Joan Coll lo dit offici ab la
fealtat e vigilància que
vostre que tinga aquell tant quant viurà, certificant-vos que havem
manat al secretari nostre dejús scrit que, tota hora e quant serà necessari
e
Dada en Barcelona, a
Ferran II als jurats de la ciutat de Girona. En resposta a la seva lletra
en la qual l'informaven de les diferències entre Galceran Escala i
Joan Capmany respecte a cert compromís que afecta la infanta Joana,
els encarrega que ordenin a Joan Capmany que signi el compromís,
atès que Galceran Escala ja l'ha signat i així el rei podrà proveir.
A. Original: AHCG, Lletres Reials. 260 x 215 mm. Estat de conservació
deficient a causa de la mutilació del paper del costat dret. Restablim el
text afectat seguint la lectura que en dóna la còpia inserida dins el Manual
d'Acords de l'inici de l'any 1501. 1: [Als] amats e feels nostres los jurats [de
la] nostra ciutat de Gerona. Segell: Restes de cera pertanyents a un segell
de 20 mm aprox. de diàmetre. Lletra closa p. a. 2: Recepta die mercurii,
XVII marcii, M D primi. Inserta.
B. Còpia coetània: AHCG, Manual d'Acords, vol. 101 (a. 1501), f. 17r.
a. L. Batlle y Prats, "El rey Católico y la ciudad de Gerona", doc. 66, ex A.
i B.
+
Lo Rey.
Amats nostres. Vostra letra de
havem rebu[da], [per] [la] [qual] [nos] donau avís com, ab intervenció de
algunes persones, era stat apuntat e [tocat] [cert] [com]promís entre en
Galceran Scala, de una part, e Joan Capmany, ciutada[ns] [de] [aqueixa]
ciutat, de la part altra, en la persona de la il·lustre dona Joana, nostra
chara e a[mada] [filla], [de] [e] sobre les differències que són entre aquells.
E jatsia lo dit Capmany [hagués] [fermat] lo dit compromís, emperò,
lo dit Scala no ha fermat aquell, e dien no sab[er] [la] [causa] perquè
no és stat fermat per ell, donant-nos avís de tot açò, perquè hi puixa[m]
[provehir], a la qual letra vostra responent, vos dehim que us tenim
a servey lo v[ostre] [avís] [e] [us] certifficam que encontinent havem manat
despachar alg[unes] [letres] [s]obre açò, per les quals crehem que lo dit
Scala serà content de posar en nostre [poder] totes les differències
que són entre ell ý lo dit Capmany, e axí és mester que lo dit Capmany
faça lo semblant. E per ço, encarregam e manam-vos que en tot cas
treballeu e doneu orde ab lo dit Capmany que remeta a Nós totes les
dites differències, fermant-ne compromís en poder nostre, segons per
lo loctinent general nostre li serà dit. Certifficant-vos que si açò
recusaven fer la una part ý l'altra, lo que no podem creure, no
altres remeys, per hon serà degudament provehit sobre les differències
de aquells, no sens gran càrrec e occasió del qui ho recusarà.
De Granada, a
cinc_cens_ý_hú.
Yo el Rey.
F. Castell.
El lloctinent Joan d'Aragó, comte de Ribagorça, als portantveus de gover-
nador en el Principat i comtats de Rosselló i la Cerdanya, als veguers,
batlles, jutges ordinaris i a d'altres oficials reials. Atesos els crims
i delictes comesos arreu del Principat per persones disfressades, els
encarrega que els donin a conèixer públicament les provisions que
el rei ha ordenat en aquest aspecte per tal d'evitar les esmentades
accions.
[A]. Original perdut.
B. Còpia del 30 de desembre de 1501: AHCG, Lletres Reials (olim Manual
d'Acords, vol. 102, a. 1502). 305 x 215 mm. Bifoli en bon estat de conservació.
Don Joan de Aragó, comte de Ribagorça, loctinent general del
sereníssimo senyor rey, [senyor] nostre observandíssim en lo Principat
de Cathalunya e comdats de Rosselló e de Cerdanya, als noble[s],
magnífichs consellers, amats e feels del senyor rey los portantsveus de
general governador en lo Principat e comdats dessús dits, e a tots ý
sengles veguers, balles, sotsveguers, sotballes, jutges ordinaris, assessors
ý altres qualsevol officials a qui pertangue e la present serà presentada
e a vostres loctinents en los dits officis, salut e regia dilecció.
Per quant en aquests dies passats per alguns hòmens anants
entocats e ab caretes e barbes fictes perquè no fossen conaguts, e per
alguns altres strangers qui no són naturals vassalls del dit senyor rey,
per instigació diabòlica són stats comesos e perpetrats molts e diversos
ladronissis e en camins reyals e robos de cases e masies, en les quals,
stants pacífficament los habitadors de aquelles ab sa família, són stats
ligats e maltractats e les dites masies e cases robades per los ladres
qui ab mà armada ab multitut e coadjuvància entraren en aquelles
públicament e ab tal violència que no
diversos crims e delites se són comesos en lo Principat e comtats dessús
dits per los dits hòmens entocats e portants caretes e barbes fictes
e per persones strangeres poch tements Nostre Senyor Déu e a la
correcció temporal, ans en gran menyspreu e offensa de Aquell.
Los quals ladres e criminosos són stats e són encare per molts
pastors, per semblant strangers e per altres persones receptats, donant-los
a mejar e beure e tenint-los amagats en llurs cabanes ý en los
boschs e altres parts ý en altre manera donant-los favor e ajuda. A
les quals coses tan enormes, volent ý entenent-nos en quant podem
obviar, havem proveït e ordenat, segons que per la present provenim
e ordenam e manam, que persona alguna, anant a peu per les ciutats,
viles e lochs reals del Principat e comtats dessús dits e tèrmens de
aquells, anant camí o en altra manera, no pugue portar la cara cuberta
o desfreçade ab toca ni ab altra cosa ninguna, ni pugue portar ballesta
parade ni dins les ciutats o viles portant la nou en la ballesta, sots
pena de deu liures e perdre la ballesta per quiscuna vegade que serà
contravengut a les dites coses. Ý que strangers alguns, que no sian
naturals vassalls del senyor rey, no puguen anar per lo Principat e
comtats dessús dits ab armes, sinó ab espases, les quals hajan a portar
senyides, anant camí e no en altre manera, sots pena de deu liures
e de perdre les armes e de reebre cinquanta açots. E los pastors qui
guarden bestiars no puguen receptar ni donar a menjar ni a beure
ni altrament dar consell, favor ni ajuda a persones algunes strangeres
que no sian naturals vassalls del dit rey, nostre senyor, ni altres encare
que sian vassalls de Sa Magestat, essent criminosos e havent
comès delicte algú en Cathalunya, ans los dits pastors sian tenguts
denunciar al vaguer o balle real qui serà més propinch a lurs cabanes,
qualsevol dels dessús dits qui a ells ajudaran, com dit és. La qual
denunciatió hajan a fer aquell dia que los tals vindran a ells o a
lurs cabanes, sots pena de cinquanta liures o de rebre cent açots, ultre
les penes que per dret són statuhides contra los receptadors de criminosos,
o si volran los dits pastors fer la dita denunciatió a llurs amos
de qui són los dits bestiars, lo dia mateix ho puguen fer ý en tal cars
aquells hajan a referir al dit official real més propinch la dita denuntiatió
lo dia que per los dits pastors o pastor los serà feta. Lo qual
official real encontinent, hoïda la dita denuntiatió, sia tengut a
prosseguir los que, com dit és, los seran stats denunciats e aquells
pendre e castigar segons llurs demèrits, e los dits pastors no puguen
tenir armes algunes en les cabanes ni en altre part ni menys portar
aquelles, sots pena de perdre les armes e de pagar deu lliures e de
rebre cinquanta açots. Per tant, notificant-vos la dita nostra provisió
e ordinació per les presents vostres offícis en quant sia necessari
excitants, vos diem, cometem e manam, expressament e de certa sciència,
sots incorriment de la ira e indignació del dit senyor rey e pena
de dos mília florins d'or de Aragó, als reals còfrens applicadors, que
la present nostra o verament real provissió e totes e sengles coses en
ella contengudes tingueu observar e executar façeu, segons la forma
ý tenor de aquella, la qual ab veu de pública crida fareu publicar per
los caps de les vegaries e per los altres lochs ý viles reals de vostres
vegarias, cascú ahont li pertanga, perquè ningú pugue ignorància
al·legar, e no sia fet per res lo contrari.
Dada en la ciutat de Manresa, a trenta dies del mes de dehembre
en l'any de la nativitat de Nostre Senyor mil_ý_cinch_cents_ý_dos.
Vidit Bartholomeus Ferrer, regens thesaurariam.
Vidit Lonch, fisci advocatus.
Die sabbati,
hanc copiam cum suo originali seu aliis predictis comprobavi.
Ferran II al veguer, batlle i jurats de la ciutat de Girona. Els encarrega
que proporcionin els peons necessaris per tal de finalitzar ràpidament
les obres de Salses.
A. Original: AHCG, Lletres Reials. 225 x 210 mm. Bon estat de conservació.
1: Als amats e feels nostres los veguer, batle, jurats e soveguer de la nostra
ciutat de Gerona. Segell: 30 mm aprox. de diàmetre. Lletra closa p. a.
2: Recepta die VIIII augusti M D II.
a. L. Batlle y Prats, "El rey Católico y la ciudad de Gerona", doc. 69, ex
A.
+
Lo Rey.
Amats e feels nostres. Per lo molt que satisffà a nostre servey se
acab la obra de Salses prestament, havem manat se dó molta presa
en aquella, per lo qual és de necessitat vajen a la dita obra més pehons
que los anys passats, e axí havem manat a nostre loctinent general
vos trameta lo alguazil portador de la present per a traure de aqueixa
ciutat e vegueria los pehons que porta en memorial. Encarregam e
manam-vos per ço que ab molta promptitut, sens dilacions ni diffugis
alguns a la hora, tragau los dits pehons e los façau anar a la dita obra
de Salses que allà los serà pagat son salari. Certifficant-vos en açò teniu
tanta voluntat e va tant al servey nostre e bé de aqueix Principat que,
en tot cas, volem axí sia per vosaltres fet e cumplit e per ha en tal
cas no cercàsseu diffugis, sinó que ho façau decontinent e de manera
que conegam quant desijau lo servey nostre e fer nostres manaments,
ho que vos tindrem a servey molt accepte. De altra manera, lo que
no crehem, siau certs farem tal provisió que conoxereu bé per la
speriència lo ennuig e deservey que reebríem, e axí ho havem manat
al dit loctinent general ho faça e nos dó avís de qui ho haurà difficultat
e més rahons en cosa que tant va al servey nostre e bé de tota aqueixa
terra.
Data en Xadraque, a
dos.
Yo el Rey.
Climent,
Probata.
Ferran II als jurats i Consell de la ciutat de Girona. Els encarrega que
amb tota rapidesa donin ple poder al seu síndic per al jurament
que cal prestar a la princesa Joana en la Cort, atès que fins ara
no ho han fet.
A. Original: AHCG, Lletres Reials. 250 x 210 mm. Bon estat de conservació.
1: + [Als am]ats e feels nostres los jurats [e Con]sell de la nostra ciutat de
Ge[rona]. Segell: Restes de cera pertanyents a un segell de 30 mm aprox.
de diàmetre. Lletra closa p. a. 2: XVIIII augusti M D III recepta.
a. L. Batlle y Prats, "El rey Católico y la ciudad de Gerona", doc. 71, ex
A.
+
Lo Rey.
Amats e feels nostres. Vostre síndich nos ha dit no li haveu tramès
poder per a passar al servey ni al jurament que se ha de prestar a la
il·lustríssima princesa, nostra molt chara filla. Tenim admiració que,
vehent la occurrença del temps e segons aquella la necessitat que ha
se faça ab tota promptitut, no hajau ja tramès lo dit poder, majorment
per redundar en lo bon stament e defenssió de aquexa ciutat e de tota
aquexa terra, encarregam-vos, si nostre servey vos és car, rebuda la
present, sens altra dilació, trametau lo dit poder amplament al dit vostre
síndich, que ja stà concertat e apuntat ab los staments de la present
Cort ý sintiríam cert molt que, a causa de aquexa ciutat, se agués a
difirir cosa de tant servey nostre e que tant importa lo beneffici e bon
stament vostre e de tot aquest Principat. Ý és mester ab correu bolant
lo trametau, perquè no se haje a causa vostra més a dilatar, que ja
veu quant convé se faça ab tota promptitut. Lo governador vos parlarà
més larch de nostra part, donar-li heu fe ý crehença, posant-ho axí per
obra, com tostemps en les coses de nostre servey haveu acostumat
fer, ý no haja falta ni dilació en manera alguna, si servir-nos desijau.
En les coses que lo dit vostre síndich de part vostra nos ha suplicades,
Nós entenim en proveyr-hi ý ja ho havem manat al regent micer Albanell
nos faça relació, e seau certs que, axí en açò com en totes les altres
coses que toquen a aqueixa ciutat, Nós hi entendrem e mirarem per
aquelles ab molt amor e bona voluntat, que cert no ha
vosaltres que més voluntat tinga en tot lo que sia redreç e bon stament
seu.
Data en la ciutat de Barchelona, a
cinch_cents_ý_tres.
Yo el Rey.
Climent,
Ferran II als jurats de la ciutat de Girona. Atesa la mort de la reina Isabel,
els encarrega que facin les exèquies acostumades en aquests casos.
A. Original: AHCG, Lletres Reials. 225 x 215 mm. Bon estat de conservació.
1: [Als] amats ý faels nostres los [ju]rats de Gerona. Segell: Restes de cera
vermella pertanyents a un segell 30 mm aprox. de diàmetre. Lletra closa
p. a. 2: Recepta per manus domini Micaelis de Vilanova, militis. Recepta vicarie
Gerunde, die martis, tercia decembris, M D IIII°. Est inserta.
B. Còpia coetània: AHCG, Manual d'Acords, vol. 104 (a. 1504), f. 62v-63r.
a. L. Batlle y Prats, "El rey Católico y la ciudad de Gerona", doc. 73, ex A.
i B.
b. S. Riera Viader, Cartes de Ferran II[...], doc. 412.a
Lo Rey.
Amats e feels nostres. A Nostre Senyor ha plagut vuy, data de la
present, appel·lar al seu sant regne la ànima de la sereníssima reyna,
nostra molt cara e molt amada muller, la qual tinga en sa glòria. Ha
rebuts los Sants Sagraments de la Yglésia ab gran recort e contrictió,
lo que certament en gran part ha aleujat nostre treball; gràcies sien
fetes a Sa Majestat, pus axí li ha plagut. Som certs que, com a bons
vassalls ý feels, los quals sempre haveu tengut cares les coses de nostre
servici ý stat, haureu de açò aquell sentiment que és rahó, e ab tal fiança
vos ne certifficam perquè pregueu a Nostre Senyor per la sua ànima,
faent-li fer les exèquies ý sacrifficis en semblant cas acustumat fer.
Encarregam-vos molt que façau fer lo que satisfà al suffragi ý bé de
la sua ànima, apartant los guasts de les màrregues ý altres superfluus
del món, com aquesta sie stada la sua última voluntat, en lo qual molt
nos servireu.
Data en la vila de Medina del Campo, a
any mil_cinc_cents_ý_quatre.
Yo el Rey.
Climent,
Ferran II als jurats de la ciutat de Girona. Els encarrega que donin crèdit
a les paraules del portador d'aquesta lletra sobre diversos afers del
Principat i, més concretament, de la vegueria de Girona.
A. Original: AHCG, Lletres Reials. 265 x 270 mm. Bon estat de conservació.
1: [Als a]mats e faels nostres [los] jurats de la ciutat [de Ge]rona. Segell
secret: Restes de cera vermella pertanyents a un segell de 30 mm aprox.
de diàmetre. Lletra closa p. a. 2: Recepta XX I octobris per manus domini
locumtenentis generalis.
a. L. Batlle y Prats, "El rey Católico y la ciudad de Gerona", doc. 77, ex A.
+
Lo Rey.
Amats e feels nostres. Per lo qui la present vos darà, vos seran
explicades de part nostra algunes cosses granment consernents lo
servey de Déu e nostre e lo beniffíci i repòs de vosaltres e de tots
los poblats en aqueix Principat, e senyaladament en aqueixa vegeria.
Per ço, vos pregam e encarregam que, en lo que sobre les dites cosses
de part nostra vos comunicarà, li doneu plena fe e crehensa e ho posseu
per hobra, segons senblants cosses haveu aconstumat e de vosaltres
bé confiam, car ultra que redundarà en vostre propri repòs e beniffici,
Nós per lo zel de la justícia ho reebrem en molt accepte servey.
Data en la ciutat de Còrdova, a
de mil_cinc_cents_ý_vuyt anys.
Yo el Rey.
In itinerum sigilli secreti
folio
El lloctinent Jaime de Luna als jurats de la ciutat de Girona. Els prega
que preparin allotjament per a ell i per a l'Audiència, atès que s'hi
traslladaran durant la propera setmana.
A. Original: AHCG, Lletres Reials. 260 x 215 mm. Bon estat de conservació.
1: [Als] amats e fels del senyor rey [e nostres l]os jurats de la ciutat de [G]erona.
Segell: Restes de cera vermella pertanyents a un segell de 30 mm aprox.
de diàmetre. Lletra closa p. a. 2: Recepta prima octobris M D VIII.
El loctinent general.
Amats e fels del senyor rey. Per lo bé e repòs de aquexa ciutat
e de tota aquexa terra, havem desliberat aturar en ella per algun temps
ensems ab la Audiència. Per ço, vos na donam avís que serem aquí
per tota la senmana qui ve, e axí mateix seran aquí los doctós de la
Real Audiència que eren restats en Barchelona. Per so, us pregam que,
justa forma de un memorial que serà ab la present, facau en tot cas
que sian donades posades per a ells, justa forma de dit memorial, com
té bé acostumat dita ciutat, e per res no fesseu lo contrari si la gràcia
del senyor rey teniu cara.
Data en Perpinyà, a
F. Peyro,
El lloctinent Jaime de Luna als jurats de la ciutat de Girona. Ateses les
pertorbacions que afecten la ciutat, els encarrega que facin guardar
els portals i ajudin els oficials reials per tal que no hi entrin més
bandolers.
A. Original: AHCG, Lletres Reials (olim Correspondència amb Barcelona). 265">
x 200 mm. Estat de conservació deficient a causa de la mutilació del paper
que afecta nombroses paraules. Restituïm el text segons el registre de la
Cancelleria Reial. 1: [Als amats] e feels del senyor rey los] jurats de Gerona.
Segell: Restes de cera vermella pertanyents a un segell de 30 mm aprox.
de diàmetre. Lletra closa p. a. 2: Recepta die lune XVIIIa novembris.
R. Barcelona, ACA, Cancelleria, reg. 3825, f. 68v-69r.
+
Don Jayme de Luna, loctinent general,
Amats e feels del senyor rey. Segons som informats dins aqueixa
ciutat de Gerona se cometen quiscun dia homeys, tiraments de ballesta,
nafras, avalots de gent, combatiments de cases ý altres gravíssims
crimes ý delictes, sedit[ions] ý scàndols ý açò a causa de les bandositats
que són, segons se diu, [en] la dita ciutat ý a causa de alguns criminosos
ý hòmens de ma[la] vida ý seditiosos qui en aquella arriben ý són
recollits, mantenguts ý defesos, de les quals coses tenim no pocha
admiratió e que per vosaltres lo que a vostre offici toqua no s
degudes provisions. Per tant, precehint sobre açò deliberatió del sacre
reyal consell, havem deliberat fer-vos la present, dient ý encarregant-vos
que fassau ben guardar los portals de aqueixa ciutat e, assistint
als oficials reyals, als quals ab altra scrivim, no permetau que bandolers
ý altres hòmens sedi[ciosos] entren en dita ciutat, svelant-vos, segons
que bé haveu [acostu]mat, vosaltres e vostres predecessors en tenir
aqueixa [ciutat] en pau, e repòs, e tranquil·litat, procurant [tots] [aquells]
remeys que en semblants coses són stats acostumats [de] [fer], servades
en totes coses les constitutions de Cathalunya [e] [altres] coses que
servar-se degan.
Data en Barchelona, a
cinch_cents_ý deu.
Vidit Francischus, regens.
Vidit Ferrer, regens thesaurariam.
Vidit Orrit, fisci advocatus.
Cambra.
Germana de Foix, esposa i lloctinent del rei Ferran II, al portantveus de
governador en el Principat, al veguer, batlle i jutge ordinari de Girona
i a d'altres oficials reials. Els mana que facin executar la provisió
reial sobre la taula de comuns dipòsits de la ciutat atorgada el passat
2 d'abril i, al mateix temps, que obliguin Guillem Descoll i Narcís
Ferran a exercir de taulers i regidors, atès que es neguen a acceptar
el càrrec.
A. Original: AHCG, Lletres Reials. 385 x 300 mm. Bon estat de conservació.
1: a) Registrata. b) Petrus Ioannes ex provisione facta per Augustinum,
vicecancellarium. Visa per Petrum Celaran pro generali thesaurario. Probata.
Segell comú: Restes de cera vermella pertanyents a un segell de 105 mm
aprox. de diàmetre. Lletra oberta. 2: Confirmación del privilegio sobre la
tabla de comunes depósitos de Gerona (escriptura del segle xix).
B. Còpia del segle xvi: AHCG, Llibre Vermell, f. 151v-152r.
R. Barcelona, ACA, Cancelleria, reg. 3688, f. 149v-150v.
Dona Germana, per la gràcia de Déu reyna de Aragó, de las Dos
Sicílias, de Hierusalem, de València, de Mallorques, de Sardenya ý de
Còrcegue, comtessa de Barchelona, duquessa de Atthenes ý de Neopàtrie,
comtessa de Rosselló ý Serdanya, marquesa de Oristany ý de
Gociano, lochtinent general del sereníssimo ý cathòlic senyor rey, marit
ý senyor meu colendíssim, al noble, magníffich ý amat conseller del
rey, mon senyor ý nostre, amats ý faels nostres lo portantveus de general
governador en lo Principat de Cathalunya ý a son ordinari assessor,
al veguer més avant ý balle de Girona ý a llur jutge ordinari ý a tots
ý sengles officials reyals a qui
requests seran, salud ý dilectió.
La Reyal Majestat, entenent en lo augment, redrès ý beniffici de
la ciutat de Girona ý descarreguar aquella dels càrrechs que fa ý luyr
los censals en què és obligada ý, per lo bé comun de aquella terra, ha
confirmat un privilegi a la dita ciutat que té de fer ý ordonar una taula
de depòsits ont tots los drets, emoluments ý peccúnies de la ciutat se
recolligescan ý de tots aquells qui depositar-n
los pagaments en dita taula, si e segons se acostumen fer en la taula
de la ciutat de Barchelone, manant Sa Reyal Majestat ab una patent
provisió, data en Burgos, a dos dies del mes de abril proppassat que,
no obstant que dels privilegis, libertats e inmunitats atorgats ý atorgades
a la dita ciutat ý taula fins ací no se haje usat, attesa la utilitat que
la ciutat ý poblats en aquella ne aconseguirian, tenint los ulls Sa Majestat
girats al bé ý redrès de la dita ciutat ab la prechalendada provisió, mana
lo privilegi de dita taula sortesca son effecte, no obstant que de aquell
no se haje usat e qualsevol altre inpediment que opposar-se pogués.
Per executió de las quals letres ý per obeyr als manaments reyals, los
jurats ý Consell de la dita ciutat de Girona han feta electió de taulers
ý regidors de dita taula, a saber és, en Guillem Dezcoll, ciutedà, e Narcís
Ferran, menor de dies, mercader, los quals recusan exceptar lo dit
offici, segons són tenguts obligats los ciutedans ý habitadors de las
ciutats ý vilas acceptar los officis públichs en què són elegit[s]. E per
ço se ha recorregut a Nostra Serenitat, supplicant-nos molt humilment
menàssem compel·lir los dits Guillem Dezcoll ý Ferran acceptar ý regir
dit offici de taulers ý administradors de la taula ý altrement sobre acò
provehir de saludable ý oportun remedi de justícia. E Nós la dita
supplicatió, com a justa ý consonat a rahó benignament admessa, attès
ý consyderat lo bé que a la dita ciutat ý al bé comun redunderà de
la dita taula ý que los drets prometen los ciutadans ý habitadors
de las ciutats poden ý deuen ésser constrets en acceptar los officis
públichs, ab tenor, per ço, de les presents, de nostra certa sciència,
deliberadament ý consulta, vos diem ý menam, a pena de mill florins
d'or de vostres béns, si lo contrari fareu, exhigidors ý als reyals cófrens
applicadors, que, per inpositió de penes ý executió de aquelles ý per
altres pretoris remedis, compel·liau ý forceu los dits Coll ý Ferran en
ecceptar ý regir lo offici de taulers ý administradors, procehin contra
aquells per tots los remedis que la justícia consent, ý no sols los predits,
més encare tots los altres que dequiavant per a dit offici serant elegits,
ý altrement fessau deduhir a total executió lo dit privilegi ý prechalendada
provisió reyal. Guardant-vos attentament de fer lo contrari per quant
nostra gràtia teniu chara ý la pena demunt dita desijau evitar, havent-vos
ab la cura ý solicitut que lo negoci requer ý segons que de vosaltros
confiam talment que més no se haje recórrer a Nós, que nos seria cosa
molesta, ca Nós en e cerca les dites coses ab los incidents, deppendents
ý emergents de aquellas vostro offici en quant mester sia excitants,
vos donam ý conferim nostres véns, ple ý bastant poder ab les presents.
Data en Monçó, a
nativitat de Nostre Senyor
Vidit Petrus Celdran, scriba
porcionis pro generali thesaurario.
Vidit Orrit, fisci advocatus.
In diversorum
folio
El lloctinent Joan d'Aragó, duc de Luna i castellà d'Amposta, als jurats
de la ciutat de Girona. En resposta a la seva lletra en la qual
l'informen que els oficials ordinaris de Girona no poden aturar els
disturbis que es produeixen cada dia, els mana que els ajudin sense
cap mena de negligència, alhora que els adverteix sobre com cal
procedir en l'afer del rescat d'uns mercaders.
A. Original: Lletres Reials, Manuals d'Acords, vol. 114 (a. 1514), bifoli cosit
entre el f. 16 i un foli en blanc sense numerar. 305 x 220 mm. Bon estat
de conservació. 1: Als amats ý feels del rey, nostre senyor, los jurats de la
ciutat de Gerona. Segell: Restes de cera vermella pertanyents a un segell
de 25 mm aprox. de diàmetre. Lletra closa p. a. 2: Recepta per iuratos XX
V ianuarii.
+
Lo duch de Luna, castellà d'Amposta, loctinent e capità general,
Amats ý feels del rey, nostre senyor. Una letra de
mes de janer havem rebut, per la qual nos feu saber que aqueixa ciutat
e província són constituïdes en molta necessitat de provehir-se per Nós
als batiments, invasions, tiraments de ballesta, morts e infinides insolències
e desordes que dieu se són fets e fan de cada dia en elles,
al que segons dieu ni los ordinaris ni vosaltres no podeu provehir ni
remediar ab lo compliment que los casos requeren, sperant de Nós
la còmmoda provisió sobre açò fahedora e suplicant-nos hi sia per Nós
ab tot effecte provehit. E après de aquest cap en lo qual no feu particular
menció de algun cas, nos certificau e feu saber que algunes fames se
són meses de altres desordes, que
ciutat, de ésser entrats en les cases de certs hòmens mercantívols, alguns
afrontadors o altrament los hajen fer rescatar per força e per terror
en certa quantitat de diners, les quals fames aferman no ésser stades
veres per quant los dits hòmens mercantívols, segons dieu, vos han dit
ésser lo contrari e que són prests ý aparellats adverar-ho axí ab jurament
aquí ý quant menester serà. Als quals dos caps responents-vos diem,
ço és: Quant al primer que conmunament tots los officials ordinaris
se querelen a Nós de sos districtuals e officials de universitats perquè,
no solament no són obehits ni favorits ni ajudats per aquells, mas lo
que pijor és, se diu que són ultrajats e injuriats en perseguir los delats
ý malfactors ý encara amenassats en diverses maneres ý damnificats
per voler fer, segons són obligats lur offici en los casos criminals. Ý
és cert que aqueixa vegueria no troba huy neguna persona sufficient
qui la deman ni la vulla servir e lo qui ne és stat provehit per lo rey,
nostre senyor, no vol curar d'ella, causant-ho la sinistra relació que
fa de aqueixa ciutat e poble en lo acudir com deurien als dits officials
ordinaris d'ella. Ý és cert que los dits ordinaris, sens assistiment, ajuda
ý favor de les universitats, no poden posar per obra qualsevol bona
deliberació ni propòsit que façan, del que la cort té molta causa de
sentir-se ý fer-hi la seguida que lo cas requer. E si vosaltres açò mirau
sens passió, conexereu que sou membre principal per la ajuda ý favor
de dits ordinaris en aquexa ciutat, e que bonament no vos ne podeu
escusar ni ésser sens gran culpa en los casos que en açò hajau fallit,
sobre
a descàrrech de la cort ý nostre ý a dan de qui serà la culpa. Ý, entretant,
vos manam expressament assistiau ý favoriau als dits ordinaris vostres
en los casos ocorrents, de manera tal que justa clamor no ojam de
vosaltres, e, si per ventura, alguna negligència o altra culpa dels
ordinaris fos causa dels desordes, nos ne aviseu. Quant emperò a l'altre
cap tocant los dits rescats ý extorsió de diners, nos plaurà molt sia la
veritat com dieu ý en nom del rey, nostre senyor, vos tenim a servey
mirar en no ésser causa que la cort haja de cessar en inquirir ne de
la veritat si fos al contrari del que afermau, car poria ésser que los
dits mercaders per terror dels rescatadors no vos haguessen gosat dir
la veritat. E quant en açò, per descàrrech de la cort ý nostre, mirarem
consultament, si per lo interès que
alguna provisió.
Data en Barcelona, a
Boyghes,