[Almeria, 17-2(?) gener 1310]
RAHONAMENT FET PER MAESTRE ARNAU DE VILANOVA,
EN AVINYÓ, DENANT LO PAPA E CARDENALS,
DE LES VISIONS DEL[S] REYS JAUME
D'ARAGÓ E FFREDERICH, REY DE SICÍLIA,
SON FRARE.
Quant fuy en Aviyon, en casa del papa, ell
e
feyt estan en Sicília e anan al rey d'Aragón.
E yo tota hora responia que avia vist e maneyat
les maraveylles que Déus començà a fer en
aquest temps en los crestians. —Les quals són
de tan gran novitat e de tan gran alegria a tots
los amics de Déu, que necessari és a la Esgleya
de Roma no tan solament que les oya, mas que
ab gran diligència se
toquen e pertayen generalment a tots crestians,
no ho poria recitar en breus paraules; mas donats-me
ho diré.—
De la qual resposta foren empreyats, e, cant
més anave, més ho desiyaven oyr. Mas, car lo
negoci del emperador e del rey Robert los tenie
occupats, dixeren que tro que aquel fos termenat
no
puyxes la
que-m oyren, yo
latina, les paraules que
en sentència.
Ço és a saber: que nostre seynor Jesuchrist,
qui en aquest temps m'avia feyt anafil seu, ara
novelament m'avia feyt correu del rey d'Aragon
e de son frare lo rey Frederich; e tot ço que
avia feyt ja denunciar en la Esgleya de Roma
o en altres locs de la Christiandat, ara especialment
m'avia feyt denunciar a aquests
e a lurs géns, per ço car, segons que manifesta
per certs seyals, vol ara, en lo derrer temps del
secgle, promoure la veritat del christianisme
senyaladament per aquests
domèstics, segons que ja oyrets.
Mas, car tot ço que yo vayg denuncian vuyll
que sàpia la sancta mare Esgleya, per ço vos
recitaré, primerament, tot ço que yo
con anafil del Salvador, e puxes aprés yo us
diré ço que denunciu axí con correu e troter
dels damunt dits.
Quant a la primera cosa, devets saber que
yo
coses per totes parts de crestians.
La primera és que en aquest centenar que ara
corre, del qual són ja passats quayx
fenirà lo món, en aquel an e en aquel dia que
Déus sab; e que lo major Antichrist qui ésser
deu aurà complit son cors d'enfra los primers
de manifestar per les revelacions divinals
escrites en la Víblia e en altres escriptures celestials,
les quals los sents pares apostolis meteren
e estojaren en lo thesaur de la Seyla apostòlica.
E dic que d'aquesta denunciació seran
certifficats tots los feells per lo primer papa que
vendrà aprés aquest qui ara és.
La segona cosa que vayg denuncian és que
en tot aquest món no ha poble de neguna lig
o secta tan falsari, de feyt, en la sua lig, con és
lo poble dels crestians, quant al general o a la
major part, car los demés dels christians, de feyt
o d'obra, són mafumedans e no crestians. E pot-ho
hom conèxer en açò: car la veritat del christianisme,
quant a la vida e al regiment del hom
en aquest secgle, no està en aire sinó en ço que
Jesuchrist, per exemple e per doctrina, mostra
a fer principalment. E són
la primera, desiyar e amar e querre e procurar
diligentment tot ço que pertayn a la benenança
eterna o celestial; la altra, per amor d'aquela
meynsprear tot ço que pertayn a la benenança
temporal en aquesta vida, ço és a dir, riquees
e honors d'aquest secgle e delits corporals.
E car Christ, del qual christians són nomenats,
mostra aquestes dues coses de feyt e de paraula,
cert és que qui vol en veritat de christianisme
regnar o viure, deu seguir Christ en aquestes
Donques, com los christians facen comunament
lo contrari, ço és a saber, que major diligència
meten en desiyar e amar e querre e percaçar
honors d'aquest secgle, e riquees e delits
corporals, axí com Mafumet mostrà de feyt e de
paraula, clarament mostra raó, a cels qui àn enteniment,
que
general, de feyt o d'obra són mafumedans e no
christians, car per estudi e per obra seguexen
Mafumet e no Christ.
E dicque tots aquests aytals no àn retengut
del christianisme sinó
usança comuna que per devoció, en les quals
no ha pena ne affan ne vergonya: la primera
és pendre babtisme en poquea; l'altra és confessar
de paraula que són christians; la terça és
oyr misses, les quals oen usures, baratadors,
aültres, fornicadors, goliarts, omicides, traÿdors
e totes maneres de falsaris.
E dich que nostre seynor Jesuchrist, ço que
mostrà de feyt e de paraula, lexà per escrit
a tots cels qui seguir-lo volrien, per tal que per
ignorància no poguessen errar en aquest secgle.
Los quals escrits descubertament mostren aqueles
dues coses damunt dites en molts locs; mas
a tot christià deu bastar ço que
seus.
La un és sent Paul, qui diu "que Déus per ço
apparech en la humanitat de la persona de Jesuchrist,
que mostràs a fer
és abnegar o aorrir tota impietat; vol dir tot ço
que contrari és als manaments de Déu. L'altra és
abnegar o aorrir tots desigs d'aquest secgle, ço
és, honors e riquees e delits corporals. La terça
és viure tempradament quant és en sí, e justament
ab los altres, e piadosament, ço és, ab devoció
d'amor e de temor ab Déus. La quarta és
que en tota la vida present nos alegrem e
conortem en la esperança de la glòria celestial.
L'altre escrivà de Jesuchrist és sent Jacme,
qui diu a tots los christians que aquel qui volrà
amar aquest secgle, serà enemic de Déus.
L'altre és sent Johan evangelista, qui diu
que aquel qui ame aquest món, o les coses que
són en ell, no ha en sí la amor de Déus.
Dic, donques, que com la Escriptura evangelical
contenga en sí veritat eterna, la qual no
pot mudar ne falir, cert és que tots aquells qui
amen les honors e les riquees e
secgle, tant com perseveren en aquela amor són
en via de dapnació, car són enemics de Déus,
per ço car de feyt o d'obra seguexen Mafumet
e lexen Jesuchrist.
E, a declarar açò pus espressament, dix als
damunt dits que una de les revelacions divinals
que són en lo thesaur apostolical, diu espressament
que, d'aquell temps a ençà que
christians giraren lo cor a la amor d'aquest
secgle percaçan honors e riquees e delits, de
en lo qual temps Déus no ha feyt messes
de multitut d'ànimes, sinó en aquelles persones
que aprés lo babtisme moriren en poquea.
Aprés aquestes paraules, yo dix als reys damunt
dits " que la terça cosa que vayg denuncian
axí com anafil de nostre seynor Jesuchrist,
és que la principal cosa del damunt dit desviament
general dels christians són dues maneres
de christians, ço és a saber: caps de compaya,
e crides. Caps de compaya són prelats ecclesiàstics
e prínceps seglars. Crides de la veritat cathòlica
són tots cels qui porten hàbit de religió,
car per la significança del hàbit donen a entendre
dues coses en les quals se complex la veritat
del christianisme, ço és a saber: meynspreu
d'aquest secgle, e devota memòria de la passió
de nostre senyor Jesuchrist.
Dic, donques, que aquestes
christians (no dic tots, mas la major part d'ells)
fan desviar tota l'altra multitut, e luyar de la
veritat damunt dita, e seguir los feyts e la doctrina
de Mafumet; car ells palesament procuren
a sí e a lurs acostats, e amen e abracen honors
temporals e riquees e delits; per què falsen lo
christianisme.
Car ver christià no és sinó aquell qui verdaderament
segueyx Christ; e aquell qui axí
deu sí e tots los seus axí enformar: que,
mentre viurà[n], meynspreen les damunt dites
coses, e que tan solament sien curoses de percaçar
e aver ço que és necessari o profitable a la
salut eterna, axí que, si no han riquees ni honors,
no deuen ésser curoses que les convertesquen
en lur delit o en lur plaer temporal, mas
tan solament en honor e en laor de nostre
Seynnor e en consolació de tots los seus amics.
Dix encara que
reglars o crides que amen aqueles
caen, per aquela amor, en molts inconvenients
o desordenaments, los quals fan prejudici a la
veritat evangelical o del christianisme. E per ço
com los prelats són primers en lo regiment del
christianisme, primerament parlaré d'ells.
E dic, segons que les revelacions divines
mostren, que, per ço car ells amen e percaçen,
a sí e als seus, honors e riquees e delits temporals,
caen en
als prínceps, e dos quant a la comunitat.
Ves los prínceps són desordonats per calar,
e per lausenyar, e per meynsprear.
E per tal que entenats, devets saber que
maneres són de prínceps seglars, ço és:
e
Los
estatual, lo qual nos appelam "baveca", e l'altre
és fér o salvatge.
Príncep baveca és aquell qui per sí meteyx
no sab conèxer o jutyar què profita o nou a la
pública hutilitat, ans en tot ço que fa segueyx
altruys siules; axí que, si los conseyllers són
ignorants o perverses, e li dien que mudar moneda
e minvar sovén la lig de la primera és
profit del regne, o vedar que alcú no
aur ne argent, o fer noves questes e sovén, o establir
novells tributs, o les jurisdiccions dels
vehins occupar, o prelats aontar, o
seglars gitar de la terra, o semblants coses, tot
ho creu e u met a exsequció.
Príncep fér és lo contrari, lo qual no fa res
per conseyll ni per raó, mas per pròpria voluntat,
e, axí com fera bèstia, gasta e malmena son
poble, o
Aquests
apòstol de Jesuchrist rependre e blasmar e amonestar
que
E si lo prelat ame per sí e per los seus les
coses damunt dites, calarà (que de tot açò no
farà re), e lausenyar-los à, axí que ab sofisme
los loarà: ço és a dir, que, com ell vege que no
pot loar de lurs obres, loar-los à parlan de la
proea dels anteçesors; e fa
bocí, e umple
com fa juglar moxart, qui, can vol enbavequir
àvol fiyll de qualque conexent seu, fa semblant
que
pare!—, e, aytant com més dóna a entendre
que
aytan més lo desondra o
Los dos prínceps bons són humà e angèlich.
Humà és aquell que tot son estudi met en promoure
la pública utilitat, no tan solament en les
sues gents, mas encara en totes aqueles qui en
pau e en concòrdia humana volen viure, e en
tota sa conversació mostra humanitat o suavea.
Angèlich és aquell qui seyaladament s'estudie
en sa pressona e en ses obres promoure la honor
et la laor de son Creador.
Aquests
apòstol de Jesuchrist pregar e enagar que perseveren,
e donar-los favor e ajuda per complir
les bones obres a què entenen. E, si és d'aquells
qui amen les honors e les riquees e
temporals per sí e per los seus, meynsprea
e té per no_res ço que fan, e les bones obres que
faran enterpretarà a mal enteniment, e no
serà favorable sinó minvament e sophística e
pal·liada, e més a laor o a fama de sí mateyx
que a servii de Déu.
Quant a la comunitat, axí de clergues com
de lecs, caen aytals prelats en
La
com ells vejen que ni clergues ni lecs no
obedients per devoció, car no
exemple, esforçen-se de seyorejar com leó, ço
és, de fer obeyr-los ab brams e ab menaçes e ab
vigor de lur auctoritat e de lur poder; e falsen
e trespassen l'Escriptura evangelical, la qual los
diu que deuen regir lo poble no axí com senyorejants,
mas axí com exemplari o forma de
sancta vida.
L'altre desordenament és no cura de ço que
pròpriament pertayn a lur offici, ço és, vetlar
de nit e de dia sobre la guarda de lurs oveylles.
Vol dir que tota la mayor cura que deuen aver
és que les ànimes que
anar per via de salvació, ab visitacions e correccions
et monicions e sermons e conseylls e
statuts e piadoses obres; de les quals coses los
damunt dits no àn cura, ans cuyden assats fer
si fan órdens, o confermen, o sagren la crisma,
o destribuexen benifeyts ecclesiàstics, o si crexen
les rendes e
tinguen
Los prínceps que veen que aytal exemple los
donen los prelats, e calen, que no
re que façen, pus desfrenadament desemparen
la veritat del christianisme, en la qual
deuen regir lur poble, e caen en
o desordenaments contraris a aquella
veritat.
Los
Lo primer és pensament duptós en ço que pertayn
a la substància o al fundament de la fe
christiana, així com és la resurecció o
general o totes les altres coses que la Escriptura
evangelical aferme; car, pus que
crides no serven en vida ço que aquella Escriptura
demostra, manifesta occasió donen, als
prínceps e als altres, de pensar, duptan ea si
ço que aquela Escriptura conté és veritat,
o si és obra de Déus o d'òmens maestrejats.
E só cert que a mi donaren aquesta occasió
moltes vegades, e a vós meteyx, en los ans de
menor esperiència, e semblantment a vostre frare,
e a tots altres prínceps.
Lo segon inconvenient amagat és falsa oppinió,
car ells cuyden ésser en lur offici o ministeri
seyors, e no u són. Car, jasia ço que tots
lurs sotsmeses, per la veritat del christianisme
a mantenir, los dejen regonèxer per seyors, e a
figura de nostre seynor Jesuchrist e a reverència
d'Ell los dejen ésser feels e obeyr com
a seynors; emperò cascun príncep en sí, si vol
anar en la veritat del christianisme, no
tenir per seynor, mas per batle del Seynor, car
la veritat del christianisme, ço és, l'Avangeli,
li mostra que de son principat à a retre comte
o raó a nostre seynor Jesuchrist; e cel qui de
son ministeri o de son offici deu a altre retre
compte, per cert no és seyor.
Los altres dos inconvenients en què caen, són
deffora, en obra. Lo primer és error de libertat
pagànica. Vol dir que, axí com pagans o hòmens
que no àn lig, no serven, en ço que fan,
la regla de la lig de Déu, mas lo plaer de lur
voluntat; axí que, si volen fer gràcies e punir
alcuns, o fer quèsties, o aemprius, o altres
coses, veyares los és que francament ó pusquen
fer. E sovén fan ço que no
axí que algunes vegades absolvran o daran a
caplevar aquells qui acordadament auran feyt
occasió que
colpable, príncep cathòlich no pot perdonar la
pena que dret li jutja, ni mudar en altra, sinó
en tal manera que
e la sua voluntat sia complida.
E, per exemple, comtar-vos hé ço que, no
à gayre, esdevench en
dels rics e poderoses, per malvolença, volch
ociure
fos sabut, una nit, a prim son, ab sa compaya
anà-se
d'aquells, féu-lo cridar e pregar humilment que
anàs a
E lo compayó d'aquell cirorgià fo massa simple
e obrí la porta; e sobte los altres entraren
e lexaren-se córrer a ells, e traucaren-los tots
ab lurs espaes, creén que no poguessen escapar;
e, car aquells cridaven e lo veÿnat se levave,
tantost que
d'aquells parlaren e foren coneguts a la veu.
E volch Déus que aquells nafrats a mort escaparen,
e ben tard, com foren guarits, feeren
clam al rey; e féu fer inquisició, e trobà que
aquell rich_home era lo principal del maleffici,
e féu-lo pendre, e confessà la veritat axí com
los altres la avien confessada. E tantost vengren
los altres richs_hòmens de la ciutat e del
regne, e demanaren-lo a caplevar ab grans fermançes
e grans obligacions, car era de grans
hòmens. Ell rey dix-los que auria son conseyll,
e puxes ell los respondria; e aquests agren gran
goig, per ço car sabien que tot lo conseyl del
rey era ple de lurs parroquians.
E fo aventura que en la terra avia
estranger, e can lo rey ac oÿt son conseyll,
volch oyr què diria aquell; e secretament parlà
ab ell e comtà-li tot lo cas axí com damunt avets
oÿt. E aquell li respòs: —Vós dehits que sóts
certificat del malefici per altres e per ell meteys,
e avets trobat que acordadament, no per neguna
occasió que
la pau e la justícia pública. Donques, si vós
proceir volets en açò com príncep catòlich,
aytampoc lo podets donar a caplevar, de dret,
com yo; e, si ho féts, de feyt farets-ho no axí
com ministre de Déus, mas axí com vicari e loctinent
de Lucifer, lo qual vol e ordena e percaça
que
tuyt, per tal que a tots cels qui volran mal fer,
dó ardiment de fer. Mas responet-los axí:
"Vosaltres no volets que nós cajam en ira de
Déus." Car, encara que u volguessen, no gosaran
dir hoc, e per lur benestar, e car sobte
los poríets reptar de tració; car negun vassayll
no és pus traÿdor a son senyor que cel qui volria
que
ell agués son enteniment. E direts-los: "Ab
nostre conseyll avem trobat que, pus que certifficats
som de la colpa, no us podem fer neguna
gràcia, sens offensa de Déus, entrò que sia jutyat.
Mas farem-lo jutyar, e puys fer-vos ém tota
gràcia que fer puscam sens offensa de Déus."
E appelats los jutyes de la terra; e, per ço car
en aquest temps no troba hom persona qui tinga
o reeba offici de cort per amor de vertut (ço és,
per promoure la veritat de Déu e conservar la
pública utilitat), mas tan solament per pàxer
la fam rabiosa que àn d'onor e de riquees, direts-los
axí: "Per tal que nós no puscam errar
en l'offici que Déus nos à comanat, volem de
tot en tot ésser certs de la pena que merex, per
Dret, aytal rich_hom, per lo maleffici que avets
oÿt e entendrets per la inquisició; per què volem
que diligentment hi estudiets, e que, acordadament,
ensemps nos donets per escrit la sentència,
car nós som d'enteniment que la façam
examinar fora de nostre regne per los pus savis
que trobarem".—
E can açò agren oÿt los jutges, acordaren-se,
e finalment aportaren [en] escrit, ab lurs al·legacions,
la sentència que perdés lo cap. E can
aquells qui
mudaren la supplicació e pregaren lo rey que li
mudàs la pena corporal en peccuniària, e que
prengués una gran summa d'aver. E lo rey respòs
que auria son conseyll, e, si trobava que u
pogués fer sens offensa de Déus, que u faria
volenter. E lavores anaren los corredors e
presents e les promesses als conseyllers; e dels
corredors avia-n'í qui eren d'orde e qui eren
confessors de grans pressones.
El rey, can ac oÿt son conseyl, parlà ab l'estranger,
e aquell dix-li: —¿Creets vós que
aquests jutges ajen donat sentència segons veritat
de Dret e segons dretura de justícia?—.
Respòs lo rey que hoc. Lavors dix l'altre:
—¿No sabets vós que Déus és Dret e veritat
e justícia sens començament e sens fi?—. Dix
lo rey que hoc.
— Doncs —dix l'altre—, cert és que no
home per sí tan solament, mas Déus, lo datnpne
a mort; e Ell és aquell qui à donada aquesta
sentència. E açò meteyx vos declaren los jutges
en lurs al·legacions. Donques, si vós mudats
aquesta pena, que li és jutjada per Dret, en pecuniària,
vós farets
la primera, que la sentència de Déus mudarets
e cambiarets per sentència o per juhii d'òmens;
la segona, que Déus gitarets tras vós, per fer
plaer a hòmens; la terça, que Déus vendrets
per diners; la quarta, que
de la utilitat nudrirets, a vista de tuyt, en la
terra: car, si aquell qui per l'eccés públich merex
mort pot escapar a la mort per diners, tots
aquells qui
complir lur voluntat, can volrien fer semblant
eccés. E per totes aquestes maneres offendrets
Déu cruelment, e dampnarets vós metex eternalment.
E si temor o amor d'òmens vos enclinaven
a açò, seria, per cert, o sobirana oradura
o sobirana ignorància o indiscreció; car, si per
poder o per altra vertut los hòmens són temuts,
molt més, sens comparació, deu ésser temut
Déus, en qui és tot poder e tota vertut. E si per
bontat deuen ésser amats, sens comparació deu
ésser amat cel qui és bontat sens fi e de qui són
tots los béns de què usam. Mas en aquesta cosa
no àn loch temor d'òmens ne amor. E de la temor
podets-ó conèxer per açò: car
à justícia, lo qual jamés no falex, car qui purament
fa res per zel o pèr amor d'ela, no pot
ésser sobrat per neguns adversaris, ans ve al
desús de tots; e, si a vegades bastexen e suciten
adversitats grans e terribles, no o soffer Déus
sinó per tal que a major crebant e a mayor confusió
los aport, e que mayor siç la honor del
ministre de justícia.
"E aquesta regla fo mostrada en la sancta Escriptura
a vostre pare, e provà-la sovén, no tan
solament en los seus sotsmeses, mas encara en
los majors del món. E les paraules que son conseyl
li dehya eren aquestes: 'Vejats, en vostre
cor, d'aytal o d'aytal negoci, si
per pur zel de justícia. E si açò hi trobats, no y
guardets res, ne us en conseyllets ab negú, ne y
retingats neguna deliberació, car cert és que tots
los esdeveniments vendran a bé e a glòria vostra;
e la vertut del ayman no és tan certa al mariner
com açò és a cels qui àn sentiment de Déus.
Mas si trobats en vostre cor que per qualque
affecció mundana vuyllats açò emparar, axí com
és preu o fama, o amor d'imfants, o enteniment
de venjança, o semblants coses, fét-ó ab gran deliberació
e lonch e madur conseyl, car no és cert,
en aytal cas, si Déus ne voldrà ésser de la vostra
part.' E ell metex dix mòltes vegades que no
sabia negun esperiment pus verdader d'aquest.
"De la amor que no aja loch ací, podets-ó
conèxer per açò: car cels qui aquesta supplicació
vos fan, no són dignes d'ésser amats. E, per
tal que u entenats, devets saber que
e
amats per lo rey si ells són aytals com los pertayn,
segons lo grau en què Déus los à posats;
car, axí com Déus los à més honrats que als
altres sotsmeses del rey, axí, per honor de Déus,
deuen fer obres de mayor noblea que
ço és, que pus leals sien a cascú dels seynors
(vol dir eterne e temporal) que
vertaders em paraula, pus dreturés en tots negocis,
pus geloses de guardar justícia e conservar
la pública utilitat que
pus'francs e pus larcs en ço que
de Déus e profit comú, e pus tenents e pus estrets
que
a vanitat, tots temps de mayor honestat en
vida e en conversació ab los seus e ab los
estrayns.
"Mas los barons o
temps, quant a la comunitat, no àn re d'açò,
ans, segons que dien les revelacions divinals
dessús nomenades, àn gitada humanitat de sí,
e són-se transformats en demonis e bèsties.
E per ço Déus, qui no pot errar ni mentir, en
vils que altres, e diu que viuen e moren en monçònega;
e compara
la araya no s'estudia sinó en pendre mosques,
les quals de podriment s'engendren, tot axí
no
vanitat d'aquest segle, e ab mayor podriment
e ab mayor pudor fenexen lurs dies que
altres.
"E tot açò declara la revelació en moltes maneres.
Primerament, per lo desig que àn, car
ço diu: que aytals rics_hòmens tots temps desigen
mal públich, axí com guerra o trebayl
e affers del rey e affliccion del poble, car tots
temps volrien que
vehins, per tal que contínuament los agués obs
e
ab gran alegria sofferien que
succàs e escorxàs tots sos ciutadans e altres, sol
que a ells ho donàs. E tot açò és fora d'umanitat
e és diablia e bestialitat.
"Aprés ó declara per les obres, e primerament
per obra d'eretgia. Car, si avien guerra
ab lur rey o ab altres, aytan alegrament cativarien
lo poble ignocent, axí com fembres e imfants,
com los altres; e, axí com si eren cabres,
los vendrien a no feels, axí com sarrahins e
jueus. En la qual cosa no tan solament renuncien
a christiandat, mas a humanitat; e és cert
que
Déus que ells, car lo caval neguna vegada no
desempara la regla de la natura que Déus li ha
dada, axí com fan aquests.
"E a manifestació d'aquesta legea contra natura,
dien les revelacions que Déus, ans del
temps d'Antichrist, sots
per tot christianisme, los prínceps ab
croada sobre eretges, contra aytals barons, per
porgar la Christiandat; car neguns eretges no
són pus contraris a la veritat cathòlica, ne pus
enemics de la fe, que aytals.
"Aprés ó declara per obrà de trayció. Primerament,
en conseyl: car algunes vegades s'esdevé
que
o per espiar, o per asayar, o per enganar,
o per la pròpria afflicció a termenar o minvar o
remediar; e conexeran aytals falsaris que, per
ço que tracten, perex o pot perir la honor de
Déu e de lur rey. E, per amor de florins o de
carlins, conseyllar-li àn l'esderroch seu en
maneres: la primera, que caja en ira de Déus;
l'altra, en abominació de poble seu e estrayn.
E negun dels juhís de Déu en aytal cas no
refrene, dels quals per ignorància negú no
escusar, car en totes generacions los mostre
Déus, axí com mostrà en nostre temps en lo
passage de Túniz.
"Però diu la revelació que, d'aquests conseyllers
falses e traÿdors, alguns n'í à moxarts
e maestres, qui volen per lur maestria cobrir e
pal·liar lo corromput enteniment que àn; mas
Déus, si
aytal falsari per sí o per altre; e specialment li
fa conèxer tota la art ab què s'ajuda de
parts. Car al rey jamés no dirà, en aquell tractament,
cosa determenada, ço és, "consentit en
açò", o "no consintats", mas darà conseylls o
dirà paraules generals e duptoses e que auran
semblant de prudència e de bona affecció, axí
com si dehie: 'Sèyner: bo és que pensets en
açò diligentment, e que ajats bon conseyll esguardan
segons lo temps que passat és, e ço
que avets provat, e les qualitats dels locs e de
les géns, e els trebayls e els periyls que porien
esdevenir.' D'altra part, ço és, als adversaris,
serà favorable en amagat, e plasenter de paraula
palesament, e alcunes vegades ab presents
e acoylliments. E per ço obra en aquestes
maneres, que de neguna de les parts no pusca
caure, ço és: que si ell rey no consent als adversaris,
no
conseyll, o, si consent, que majors sien los dons
de l'altra part. En la qual cobea, diu la revelació,
no tan solament ven aquest falsari la honor
de Déus, mas la honor e la salut del rey
e del regne, e la honor e la fama de la nació e de
tots aquels qui són en son grau. E tot açò és
inhumanitat, ço és, diablia e bestialitat.
"Encara declara açò per obra de inic consentiment,
car diu que aytals rics_hòmens cova són
de malfeytós; car robadós de camins e d'esgleyes
e de monestirs, e ladres, e omeyés, e adultres,
e falses depositaris, e semblants, tots àn
refugi o recobre ab ells. La qual cosa no aurien
si en ells avia no tan solament christianisme,
mas noblea d'umanitat; mas, car en ells no à
sinó diablia e bestialitat, tot açò sofferen e mantenen.
"E aquesta és la raó per què dien les revelacions
que són pus vils que altres, car més viltats
fan, e pus leges, axí com demonis e bèsties;
e en re no s'esfforçen de resemblar, per obres,
les criatures que són nobles, axí com àngels
e cels hòmens qui servaren noblea d'umanitat,
no tan solament entre los christians, mas entre
gentils o pagans. De la qual cosa, segons que
diu l'Escriptura, seran ells mateys jutges en
imfern, e açí metex no ó porien negar; car qui
demanave si falcó que no caçàs sinó polets de
loca seria noble, ells dirien que no, car faria
obra de milà; e alò metex dirien de lebrer qui
caçàs rates, ço és, que seria trop vil, car faria
obra de gat.
"E aquesta és la raó per què la revelació diu
que viuen en mençònega, ço és, quant a la opinió
que àn de sí, car ells cuyen ésser pus nobles
que altres de pus bayx grau, e és lo contrari.
E, per aquesta falsa opinió, declaren leg revelacions
que són desnaturats, car a ells és semblant
que sien de mayor e pus alta natura que
altres; e tot açò és mençònega, car ni d'altre
començament devalen, ni d'altra matèria són
feyts, ni en altra manera engenrats, ni en la
mort àn mayor privilegi que
de pus vil condició, car hic ixen ab mayor pudor
de cors e d'ànima que
car ab mala fama se
dien que mala posa prengué aquela ànima;
quant al cors, per ço car aytant com és estat
pus nodrit, o à més usat de galines o d'oques
o de morterol e de viandes delicades e humides
que
e pus greu put, e més umós s'engendren en ell
que en aquels qui poc menyen e beuen e no
usen sinó viandes seques axí com pa e carnsalada
e formatge e ayll e bescuyt, tot axí com
e pudirà que
què en Urgell o en Penedès, si volen portar en
estiu
Creus, cove que
car altrament no
e si
no
en mon temps
d'un rich_home que venc posar en
e allí pres-lo malaltia, e morí quayx sobtosament;
e sebelliren-lo lo dia metex, e per honrament,
axí com lo fals secgle à acustumat, soterraren-lo
en mig del cor; e d'enfra pocs jorns
tan gran pudor ac en tota l'esgleya, que no y
pogren durar, e a penes trobaren bastays qui
dessoterrassen e
comú.
—Ve-us lo privilegi que àn tots los hòmens
qui tenen sí meteys per
per fiylls de no_re, car, més que altres hòmens,
són semblants en obres a demonis e a bèsties,
e viuen e moren en mençònega, e ab molt mayor
pudor hic ixen quells altres. Per què podets
conèxer que no són dignes de ésser pus amats
e honrats que
"E d'aquests qui us fan aquesta supplicació,
podets-ho conèxer en açò: car, en ço que dien
que aquest és de bons hòmens e d'onrats, confessen"
dues coses: la
que altre, e més deu ésser punit, car aytant com
és de meyllors hòmens, mayor és la malea que
à feta; l'altra cosa que confessen és que ells àn
meyns de discreció e meyns de valor e de vergoya
que altres, car, si més n'aguessen, o aytant,
ells dirien lo contrari, ço és: 'Seynor:
aquest à vituperats tots los bons hòmens de son
linatge e del regne, e tots temps serie seyal de
vergonya e de confusió a tots; per què us supplicam
que sia delit.' Mas car lo cor àn truffà
e tacat e ple de desigs e pensaments bestials,
no saben què
bestialment.
"E si demanats ea si en neguna manera poríets
mudar aquela pena sens offensa de Déus,
devets saber que hoc, sol que la manera sia tal
que
la manera trobets, devets saber que
per què Déus l'à feyt jutyar a pena capital, és
aquest, ço és: que aquell, axí com membre corrumput
e verinós, sie partit del cors d'aquella
universitat que à començada corrompre, en tal
manera que, per obra o per conseyll o per memòria,
no pusque l'altre cors corrompre; lo qual
enteniment nos porie complir si ell romanie
en la universitat, car, jassia ço que ell asseguràs
que jamés no faria mal, però la sua presència
daria tots temps ardiment de fer mal a sos semblants:
per què cove que axí
jatnés no y aparega. E açò fer nos pot sinó en
aquest à peryll, car en lo veynat de les altres
seyories porie tractar e fer mal); l'altra manera
és per carçre perpètua de la terra.—
E can açò ac oÿt lo rey, respòs als rics_hòmens
que per honor d'éls no volia que fos escapçat,
mas jutyà
sua, luyn.
Tot açò que avets oÿt és recitat per declarar
los inconvenients damunt dits, en los qualls
prínceps caen per la amor damunt dita e per
la defalta dels prelats.
Encara caen, per obra, en altre inconvenient,
per lo qual cas tots los prínceps de crestians
seran dampnats, e del qual meyns se guarden axí
com los prelats, ço és: enversia de lur offici
e necligència impià. Car príncep cathòlich e prelat,
segons la veritat del Evangeli, pus curoses
deuen ésser de mantenir e consolar los pobres
que
viuves e òrfens e pubils pobres, ab lurs messions
los deuen mantenir en justícia. E açò
és ordonari, axí com a prevere dir misa; mas
ells ó àn enversat, car los rics escolten e entren
a ells ordenàriament, e dels pobres no àn
cura sinó extraordenàriament, segons que reconten
les revelacions damunt nomenades.
Tot axí com los prelats e
en grans inconvenients per la amor de les riquees
e de les honors e dels delits d'aquest
secgle, axí metex hi caen totes les crides que
aqueles coses amen, los quals l'Escriptura appella
falses religioses; car neguna pressona que
àm aqueles coses no pot ésser ver religiós, car
vera religió, segons que diu sent Jacme, és
meynsprear aqueles coses e viure en esperit de
pietat.
Devets, donques, saber que aytals falses religioses
caen, per aquela amor, en legees o abominations
de gran heretgia. De les quals, la
és falsa preÿcació e doctrina enganosa o fraudulenta;
l'altra és persequció e impugnació de
la veritat evangelical. Les quals dues coses són
largament declarades en aqueles obres que presentí
al seynor papa en Bordeu, ab carta pública,
en les quals és declarat que en
maneres falsen la veritat evangelical; e són-hi
nomenades les revelacions divines en les quals
lo Sent Espirit descrup totes les abominacions
que fan entre sí a rescost, e deffora a palès.
En les quals és declarat que la amor damunt
dita los fa estudiar a enganar lo poble, en lur
preÿcació o doctrina o conseyll, en
la
l'altra és que falsament al·leguen les paraules de
la sancta Scriptura, ço és, en altre enteniment
que
ço que és més necessari a dir e a mostrar, calen;
la quarta, que ço que és meyns necessari
a dir, dien o mostren en frau.
En aquestes errós los fa caure, segons que
dien les revelacions, la amor damunt dita. É especialment
dien que
coses, ço és, amor d'abitàculs delicats, e de viandes
delicades; car, o a compra o a do, tota hora
volen aver los pus delicats.
E, per exemple de la compra, reconté ço que
esdevenc en
los donave hom, mas de pus delicat se
venie en
d'aquel los volgués donar, car era de molt gran
preu, ni ells havien los diners appareylats, empeyoraren
lo breviari de comú e retengren tot
quant n'avie en lo vexel.
Quant al do, recité ço que alí metex esdevenc,
ço és: que
per
les altres coses, tramès-los del bel pa que comunament
[hom] troba en la ciutat; e can fo lo pa
a la porta del monestir, e veeren que no era del
pa que fahie
(la qual, per ço car lo fahie pus delicat de totes,
avie previlegi de fer pa de meyns pes), tancaren
les portes e no
que
d'aquell pa, e no volien rompre la custum; e axí
destrengeren-lo a donar-los d'aquell.
Les quals
segons la regla d'aqueles crides que són apòstols
de Christ, mas d'aquelles qui són goliarts de taverna.
Diu, donques, la revelació que, per ço car
delicats albercs e bastament de viandes delicades
no poden aver sens grans messions o gran moneda,
e aquesta no poden aver sinó dels seglars
(car ells no
guaayar lur vida), estudien-se com pusquen a sí
tirar los seglars, per tal que
ab manera de plasenteyar. Entre les quals,
n'observen comunament. La una és visitar-los
en lurs cases, en sanitat e en malaltia, e affalagar.
L'altra és cantar-los misses, e, aytant com
poden, los induen a ço: que lurs misses oyen.
La terça és oyr lurs confessions. E per aquestes
cels qui confessaran. La quarta manera és
sermonar; e, en aquesta quarta, diu la revelació
que, car volen plasenteyar al poble o a la multitut
a la qual preÿquen, e volen pal·liar lur
error, falsen la preÿcació evangelical en les
maneres damunt dites.
E les revelacions declaren-ó axí, primerament,
car en totes aqueles maneres en les quals ells no
serven l'Avangeli mas fan contra, la consciència
los destreyn de calar, o de dir alguna cosa enganosament
contra lo document que ells falsen,
per tal que la sageta del sermó no torn a ells.
E
cels qui amen riquees o peccúnies, pus greument
se poran salvar que
de la aguylla. Los damunt dits falsaris aquesta
cosa lexaran a dir en sermó, e diran alguna cosa
pal·liadament contra açò.
L'altre exemple és que
tots los feells que no sien curoses principalment
sinó de guaanyar lo regne del cel, e, açò feén,
Déus los provehirà complidament de ço que
serà necessari temporalment. Açò lexaran dir
en sermó, car saben que fan lo contrari.
L'altre exemple és que
tots que sien pacients en qualsque greuges hom
los faça. Lo qual document calaran, o qualque
cosa diran contra ell pal·liadament, o per dit de
philosophes o de sciències secglars, o per falsa
al·legació de la sancta Scriptura; car saben que
ells, en tots greuges o en tot ço que àn a fer ab
los secglars, volen venir al dessús, o ab blasfèmies,
o ab manaçes, o ab cort.
L'altre exemple és que l'Evangeli diu que
aquell qui volrrà posar la offerta sobre l'altar,
si sab que aya qualque proïxme agreuyat, deuse,
abans que offira, reconciliar ab aquell. Aquest
document calaran en sermó, per ço car saben
que ells, ir, o l'altre, o l'altre, feeren o digueren
greuge a qualque secglar, e canten missa cada
dia, e offeren sobre l'altar, e no veu hom comunament
que negú, per sí o per manament de
son prelat en capítol o de son confessor, abans
que cant, se vaya reconciliar ab aquell qui aurà
escandalizat, ne neguna cura no veu hom que
ayen, axí com si l'Evangeli era faula.
L'altre exemple és que l'Avangeli diu que
molt és estreta la porta e fort aspra la via per
la quall se salvaran cels qui salvar-se deuen, e
ampla e delicada la dels dampnables. Lo qual
document calaran, car ells de feyt mostren lo
contrari, ço és, que ampla e delicada és cella
per què hom se pot salvar.
E axí metex fan en totes les coses en les quals
trespassen e desmenten l'Evangeli.
Dien, donques, les revelacions que, per ço car
ells amen los delits de la gola e del ventre e delicats
albercs, e, per açò a guaayar, desiyen e
procuren peccúnies, e dignitats o prelacions, e
embaxades, e laors e honors d'aquest secgle, jamés,
ni en públich sermó ni en privat col·loqui, no
conseyllaran ni enagaran negú a meynsprear
aquestes coses, ans faran lo contrari, per falses
al·legacions de la sancta Scriptura, o per dits de
sciències seglars les quals no pertaynen a preÿcació
evangelical, o per enganoses distinccions.
E can deurien parlar de la justícia de Déus,
per espaordir la gent e per luyar de la amor
d'aquest secgle, lexen açò, e preÿquen e estenen
lur sermó en la misericòrdia, e dien al poble,
per tal que li plàcie e pal·lien lur error, que, per
greument que aje peccat lo christià, si a la fi à
vera contricció e
paraula és verdadera, mas aquesta veritat dien
a gran frau e a gran engan dels ignorants.
E cant és gran l'engan, pot-ho cascú conèxer
en açò: car negú no pot aver vera contricció
si més no ame e desiye los béns eternals que
temporals, en tal manera que tots los temporals
meynspreu per aquests; car sent Paul diu
que negú no
no pot aver negú si més no ame e desiye los
béns eternals que temporals. Mas aquel qui en
tota sa vida aura més amat e desiyat e percaçat
los temporals que los eternes, can li ve la cuyta
de la mort, en son òbit no pot soptosament desamar
e meynsprear ço que contínuament en sa
vida aurà acustumat d'amar e de prear, ne atresí
sobtosament porà girar lo cor a amar e desiyar
ço que no à acustumat. Ne raó natural
mostra que hom se dege pensar açò, perquè,
si Déus no volrà fer miracle o força al cor
d'aytal hom (ço que no fa debades), o no li volia
fer gràcia que li donàs longa malaltia per la
qual migràs lonc temps, e, per remey de sí metex,
fos destret de desiyar la mort, cert és, per
raó natural, que aytal hom en son òbit no és
appareyllat, per ço que à continuat en sa vida,
d'aver vera contricció.
E per ço és manifest que aquell qui en son
preÿc diu al poble que si en son òbit a vera
contricció serà salvu, és doctor falsari, e en
maneres engana cels qui
los covide e
en lo corrompiment e en la vanitat d'aquest segle;
l'altra, car no
a aver en aquel punt vera contricció.
E engane
Falsa talaylla, con hom li demana lo camí
a qualque poblat, e ell sap dues vies, de les quals
la
longa e plena de robadors e d'esbalts e d'altres
perylls, mostre aquesta e diu que alens trobaran
fons e prats, e no mostre l'altra. Fals metge, lo
qual no entén principalment en lo profit dell
malalte, mas solament en pàxer sa fam, ço és,
que sia loat e tengut per savi e bé guardonat.
Can ell conex que
e conex que
greus et perylloses que faran congoxar lo malalte,
règeament ell li fa saber, davant qualque
multitut, lo trebayll que li és a venir, e amonesta
que aya paciència e que no
soffrir la suor, e axí guarrà. E ell sab que no
'a poria aver si Déus no li volia fer gràcia especial,
mas diu-ho per tal que, com serà mort, diguen
los altres: —Be
la suor fóra guarit—; mas lo falsari no li aurà
feyt re, ni mostrat, perquè la pogués soffrir.
Per tot açò és manifest que aytals falsaris
fortment enganen lo poble en lur preÿc. Encara
és manifest l'alrre damunt dit, ço és, que caen
en error d'eretgia, en ço car sembren de feyt
e de paraula ço qui és contra l'Evangeli.
Mas pus manifest és per ço que ara s'és descubert
en la província de Toscana, la qual cosa
no pot hom pal·liar ni escondir. Car
caberen en la inquisició, e foren trobats
més de
lur estament e d'altres, preÿcaven que ara és
temps en què deu regnar esperit de libertat,
ço és, de fer tot ço que
serà plaer de Déus; axí que si yo vuyll ociure
lo papa o
de tot faré plaer a Déus. E d'aquestes crides
n'í avia alguns qui eren entre ells grans e notables
lectors. La qual error és de mayor eretgia
que ésser pusca, car no tan solament negue la
veritat catòlicha, mas, encara més, raó natural
e tot bé d'umanitat. En la qual error cert és
que no foren cayguts si no fos la amor dels delits
corporals e dels plaers d'aquest secgle.
Per la qual amor caen en altre verí d'eretgia,
ço és, perseguir e impugnar la verifat evangelical.
E açò s'és manifestat, en aquest temps,
en
La
entre ells n'avie alcuns qui avien esperit de Déu
e amaven la veritat, e blasmaven-los e
e protestaven que en moltes coses e en
moltes maneres fahien contra la regla pròpria
e comuna. Pròpria és aquela que
lur orde establí; comuna a tots christians, e mayorment
a vers religioses, és l'Evangeli. Tots
aquells, donques, qui protestaven als altres que
contra lur pròpria regla e contra la doctrina del
Evangeli fahien, àn perseguits pus cruelment
que si fossen bàrbers. Axí que primerament
los tolien tot offici; d'avantatge, encara, que és
pus fort, no
que no
los destreynhien ab vincles d'obediències
e de vet e d'entredit; e, can no
e flagellaven-los corporalment, e en
cruels carçres fahien-los morir. E tan gran era
lur furor, que aprés la mort los perseguien; axí
que alcuns n'í avie los quals Déu, d'una part,
los clarificave per miracles, e aquests, d'altra
part, s'esforçaven de diffamar-los, e d'estèyner
o apagar en lo poble la devoció, e contrastar a
les obres de Déus. Per la qual furor los appellà
nostre Seynor, en l'Evangeli, serpents, fiylls de
vibres, les quals, can més les escrida hom, pus
felones són e pus verinoses.
Axí aquests falsaris, con més venien e hoÿen
que dins e deffora se manifestave lur dissolució,
la amor dels delits mundans los embriagà tan
fort, que tolc-los lo sen e la conexença de fer
callar cells quin parlaven per via de virtut, ço
és, esmenan sí mateyxs; mas, axí com vibres
rabioses, preseren la via contrària, no tan solament
a veritat, mas a lur enteniment, car ells,
per fer calar e lurs frares e altres, ajustaven
iniquitat a iniquitat, e fahien e fan pits, cuydan-se
que, per força de malees, façen calar los altres
e Déus, lo qual combatien e combaten als
bastits ab aytal joch, que les pedres parlen contra
ells, e continuar-ó àn, tro que
E dien les revelacions divines que
qui d'aquesta furor los à embriagats, ordenà e
percaçà que alcuns d'aquests falsaris puyassen
a cardenalat, per tal que feesen
una, que per tot lo món feesen seynorejar, en
lurs províncies e en lurs covents, cels qui serien
de lur secta; l'altra és que enbargassen e tancassen
los portels en tal manera, que
e
no poguessen venir a audiència del papa
ni de cardenals qui aguessen esperit de Déu.
E
àneda e per esturç, per ço car les proprietats
d'aquels ocels seran, e són ja, manifests en ells.
Per la qual furor e maestria diabòlica s'esforçen
d'apagar e d'estremenar la veritat del
Evangeli; e en breu de temps la auran aportada
a no_res, si
de metre la mà en ells, car de les abominacions
trobarà tantes, que él serà tot esperdut. E si ha
l'esperit de Moysèn, purgarà cuytadament lo
vituperi de Jesuchrist.
La segona manera per què s'és manifestada
en ells la damunt dita furor de perseguir la veritat
evangelical, és en les pressones seglars, les
quals volen fer penitència en àbit seglar, e viure
en pobrea e meynspreu de sí metexs, axí com
són beguins e beguines. Los quals, si no són
lurs devots o per qualque obligació sotsmeses
a ells, tots los perseguexen cruelment ab diffamacions
e ab calúmpnies de vicis e de heretgia,
no tan solament en sermó, mas encara en cort
de prelats e de prínceps.
E, segons que les revelacions divines declaren,
dues són les raons per què los perseguexen:
la
no
és que no pusca minvar la bona estimació
que volen aver entre ells. Car, segons que dien
les revelacions, per ço car aquests falsaris entenen
trer dels seglars peccúnia que
delicades viandes e a delicats monestirs, e saben
que no porien conseguir lur enteniment si
clergues ells lecs no avien devoció en ells, e
saben que
à devoció en altres, ço és, santetat de vida e
clardat de saviea o de saber, majorment en la
veritat divinal; per ço desigen, e ab lurs maestr[i]es
s'esforçen, d'aver entre
d'aquestes
per pus sents e per pus religiosos que altres,
e per pus savis en lo saber de Déus.
Dien, donques, les revelacions que, can entre
seglars veen alcunes persones qui, per
gests e per conversació e per obra, los sobrepuyen
en puritat de religió e de vida evangelical,
mortalment los és greu per
una, car per aquests aytals se manifeste pus
clarament la lur apostasia (vol dir, desviament
de la perfecció evangelical); l'altra és car la estimació
de lur santetat se minve per aquests en
los seglars. E per ço s'esforçen que
gitar en ira e en meynspreu dels clergues seglars
e dels lecs; en què perseguexen la veritat
del Evangeli en moltes maneres, mas especialment
en açò: car l'Evangeli atorga a tots christians
que, sots la obediència del papa e de sos
loctinents, cascú pusque fer penitència en pobrea
e
a entendre lo contrari, de feyt e de paraula.
La terça manera per què s'és manifestada en
los damunt dits la furor de perseguir la veritat
del Evangeli, és ço que àn feyt e fan en totes
aqueles pressones seglars qui denuncien los
temps finals del secgle, axí com és lo temps
d'Antichrist e el centenar de fenir món. Car,
jasia ço que alcunes persones entre
sien apparegudes, les quals, per testimoni de les
revelacions divinals, denuncien açò, emperò
mortalment los perseguexen e s'esforçen que
pusquen gitar en ira e en meynspreu dels seglars,
per tal que negú no sia tengut per pus
savi que ells en lo secret de Déu.
E la ràbia d'aquesta env[e]ya o furor los turmenta
tan fort, que delerar los fa davant los
seglars, dién no tan solament mençònegues,
mas bavequies de bover. E açòs manifeste per
La una és quan dien: —Bona gent, no creegats
que negú pusca saber los temps finals, car,
si degú
humana, sabrien-ho alcuns de nostres frares,
car e
sciència que n'à entre nós—. E aquesta paraula,
jassie açò que sie presumptuosa, però sofferre-la
pot hom; mas, quant dien, aprés, que
si degú ó devia saber per revelació de Déu, que
alcuns de lurs frares ó sabrien, car ell món non
ha de pus sants que ha entre ells, açò és mençònega
e contra l'Evangeli en moltes maneres.
Primerament, car ells se glorifiquen de santetat,
e l'Evangeli diu que al fariseu qui
de santetat no donà Déus la gràcia, mas
al publicà qui
quar l'Evangeli diu que Déus inspira là on vol;
axí que no és obligat a negú de inspirar-li sos
secrets per negun mèrit de santetat, o de dignitat,
o altea de pressona o d'estament, mas per
sa francha voluntat, axí com la regla de la sua
saviea li mostra que fa a fer. E declara-ó per
açò: car a sent Pere e a sent Johan, qui eren
ydiotes, revelà ço que no revelà als fariseus
als doctors de la lig; e a Balaam, qui era fora
de lig e tot ple d'iniquitat, revelà ço que no revelà
a alcuns sants pares de la lig; e a Agàbucs,
fiylls de sent Feliu apòstol, revelà ço que no
revelà a negú dels apòstols; e a sent Ffrancesch,
qui era lec, revelà en son temps ço que no revelà
a negun clergue secglar o reglar. E axí
com no és obligat a deguna pressona, axí metex
no és obligat a negun temps, mas can ell
ó vol, e conex que fa a fer segons son enteniment,
lavores revela ço que li plau e a qui
e per lo qual son enteniment serà mils complit.
Déus vol confondre cels qui
altea, ell elig persones baxes et meyspreables.
Per tot açò és manifest que aquests falsaris, en
la paraula damunt dita, dien lo contrari del
Evangeli.
L'altra paraula que dien als seglars és que
Déus anc no revelà los finals temps als Apòstols,
en què mostren o que són ignorants, o no
àn vergoya de mentir, car a la letra diu l'Escriptura
sancta lo contrari, segons que és largament
declarat en les obres presentades a la
Església de Roma. E sent Agustí diu en lo libre
De la Trinitat que alguna vegada los revelà
lo dia e la ora del juhii.
La terça paraula que dien al poble és que
nostre Seynor no revelà a la sua beneyta Mare
los temps finals, e que per ço no
altre. En la qual paraula mostren dues coses:
la primera, que parlen per voluntat, car dien
e affermen ço que anc no trobaren escrit en neguna
Scriptura divina; l'altra és que ells parlen
no com doctors evangèlics, mas axí com bovers.
Car bover veu que
mare lo cap e la coa e tot quant pot, e li salte
davant; tot axí, aquests donen a entendre que
nostre Seynor plasentejàs a la mare per inclinació
carnal, e que no
segons la regla de la saviea eternal, mas axí
com vedel a la vaca. E
que reconta que, can nostre Seynor preÿcave
en
la mare, qui
dixeren-li de mà en mà que sa mare era a la
porta qui
era tots cels qui oyen les sues paraules e les
metien en obra; en què mostrà que, per la mare,
no faya re per carnal inclinació.
Mas la bavequia d'aquests falsaris és pus manifesta
per açò: car Déus no fa res debades,
e a la Verge sa mare no era obs que li revelàs
los finals temps; car ella ni devia venir per edat
a aquels temps, ne u devia preÿcar, ne a consolació
esperitual no li era obs que u sabés, car per
altres sentiments divinals la podie mils consolar
que per aquel saber.
E axí és manifest que aquests falsaris, per lur
furor, no tan solament dien mençònegues contra
l'Evangeli, mas encara deleren et bavequeyen.
E jassia açò que cell qui denuncie los finals
temps los aje sovén requests ab escrits públics,
que si res volen dir contra, que u aporten en
escrit, e que u meten en juhii davant la mare
Esgleya, encara negú no n'és apparegut qui
d'açò se sie aseynalat, mas tuyt li traen per balesteria,
e ladren contra ell en absència, axí con
ca de vil coerdia ple.
La quarta cosa en què manifesten la furor de
perseguir la veritat evangelical és car en totes
les maneres que poden s'esforçen d'apagar e
delir e offegar totes les escriptures que deseubren
lurs legees, jassia ço que bé coneguen que
són evangelicals en totes coses, ço és, en matèria,
e en forma, e en final enteniment, e en lo
zel. E aquest és
hom conèxer, car negun d'éls no pot oyr aytals
paraules com aquestes són, que
abstenir de bunir com vespa, o siular com
vibra, o escumar axí com porch senglar; mas
cel qui és amic de la veritat evangelical à plaer
can les ou.
Totes les coses damunt dites, pare sant, yo
vulgarment hé denunciades a amdosos los reys
damunt dits, e ara can fuy en Sicília, e
de tot açò ab lo rey Ffrederich, anedí a les
coses damunt dites aquesta exortació, ço és:
que en proseguir e promoure la veritat evangelical
per vida e per doctrina, no devia duptar
ni tembre ni esguardar los juhiis o
dels hòmens. Encara li diguí que d'uymés son
frare, lo rey d'Aragó, e ell, e tot altre poderós
entre
Déus, ans seran greument condempnats, si, per
dupte o temor de juhiis o dignitats o poder
d'òmens, lexen a promoure la veritat del Evangeli
o del christianisme en totes maneres que
poran, car Déus los ha posat
lurs huylls, los quals no poden escondir.
Lo primer és que
és,
fems, e
(ço és, ni de linyatge, ni de pressona, ni de riquea,
ni de poder, ni de dignitat, ni d'estament,
car del pus bax estament que sie, ço és de
muyllerats, és), e à
de christians, e ficar en la cara tots los mayors
de la Christiandat (ço és, mayors en dignitat,
e en auc[t]oritat, e en poder, e en sciència, e en
estament, e en multitut o nombre), e tots se indignaren
e s'escomogren contra ell e
los uns diffaman, los altres menaçan,
los altres acusan, los altres encarçeran, los altres
metén en cormes, los altres denuncian mençònegues
e calúmpnies, los altres escrivén e
ordenan iniques sentències, los altres feén col·lectes
de diners. Car, segons que a Perosa fo
recitat,
totes les províncies
tramès là per tal que
re que no fos cremat o encarcerat perpetualment
en lo loch de Sancta Crestina; e a açò
finalment s'acordaren, car no trobaven occasió
per què
guardat en tal manera, que no li àn pogut tolrre
ans, quant més l'àn perseguit, tant pus ferm
e pus ardit e pus appareyllat és estat de ficar
tots los falsaris de la veritat evangelical; e, ço
que és pus notable, tota hora és estat pus alegre.
E per tal que entenats, faz-vos saber que
tristor per la raó que altra vegada us diré; e
no
persecucions damunt dites, e especialment can
fuy cert dels juhiis que corrien contra, mi, ço
és, que
altres que nigromàntich, los altres que encantador,
los altres que ypòcrita, los altres que
eretge, los altres que papa dels eretges; e puys
que fuy cert que aquestes coses dehien de mi,
anc puxes la tristor damunt dita no
què podets clarament conèxer que, en ço que
és de Déu ne hom fa per ell, no deu negú tembre
ne duptar los juhiis ne
car, si Déus en son servii à guardat,
dels mayors poders del món, molt mils guardarà
les àguiles e
Lo segon argument que Déus à posat davant
totes les altres pressones de christians són los
juhiis que à complits en dos papes, car lo decaement
damunt dit del christianisme fo en escrit
a cada hú denunciat, e cascú d'éls per la denunciació
fo amonestat, de part de nostre seynor
Jesuchrist, que
estaments de christians, e primerament de tota
la clericia. E fon denunciat a Boniffaçi que, si u
meynspreava, Déus faria en ell temporal juhii,
aytal que, en la sua casa metexa, e en la força
de la sua glòria, lo faria confondre per sos enemics,
e finalment deliria les sues plantes e la
glòria del seu nom; e tot açò legí ell metex,
e meynspreà-ó, e no ho volc creure, ent[r]ò que
de feyt ho tastà. A
si ho meynspreava, tost seria arrapat de la Seylla,
ço és, tolt del papat; e, del dia que aquesta
denunciació ac oÿda e legida, car ho meynspreà,
no sigué en lo papat sinó
E, can cada ú d'amdós volc creure la denunciació,
no
viure, per ço car no agren cura d'esquivar lo
vituperi de Jesuchrist, lo qual conexien e sabien
que hom los denunciava generalment.
Per què podets conèxer dues coses: la una
és que aqueles denunciacions, de part de nostre
Senyor se fahien; l'altra és que totes les altres
pressones a les quals pertayn la guarda e la promoció
de la veritat evangelical, si meynspreen
d'uymés l'esderroch d'aquella veritat (lo qual
és manifest per tot lo món), Déus les començarà
punir en esta vida, e, si
fer penitència, serà gràcia molt especial.
Encara, per tal que pus diligents siats a promoure
aquesta veritat, vos faz saber que les
revelacions divines dien que la denunciació damunt
oÿda farà fer Déus altra vegada, axí com
per terça monició, a la Seylla apostòlica.
E d'açò só cert, mas per qui, o en qual loc, o
cant, no u sé; mas bé sé que, si la terça denunciació
meynspreen, Déus començarà, en l'an
segon aprés, fer en ells, e en lurs pilars, terribles
juhiis, dels quals d'orient entrò en occident
se maraveyllaran totes gents.
Tot axí com les tres coses damunt dites é
denunciades axí com anafil de nostre senyor
Jesuchrist, axí metex a vós, sant pare, e a tots
christians, ne denunciu altres tres en quant só
correu dels frares damunt dits.
La primera és que Déus los ha inspirats e à
units en son esperit a promoure la veritat del
christianisme per totes parts, ço és, entre cathòlics
e scismàtics e pagans; axí que, segons
la justícia evangelical, entenen a usar de
gladis, ço és, esperital e corporal, e proposen
açò continuar entrò que
seynor Jesuchrist sia restituït a christians, e la
secta de Mahumet sia anul·lada. E, per tal que
mils me
de les letres que amdosos los reys trameseren
la
del rey Frederich al rey En Jacme, primerament
vos legiré lo translat de la sua letra, e
puxes lo translat de la responsiva del rey
d'Aragó."
La segona cosa que denunciu d'ells és que
abdós comunament àn començat a promoure
la damunt dita veritat en dues maneres. La primera
és donan exemple, de feyt, en lurs pressones;
car tot ço que no servie sinó a cultivament
de vanitat àn tolt a lurs pressones, e tota
superfluytat de maneres de viure giten de lurs
cases, per enteniment de la fi damunt dita. E les
regines lurs muyllers los seguexen; axí que
la
començat ja fer dues coses. La
les joyes, fora d'aqueles que pertanyen a la dignitat
reyal, partex en
aconseyllar, l'altra en esgleyes a ornar, la
terça al passatge d'Oltramar. L'altra és que
totes aquelles familiars sues qui li solien dir
qualsque enacs de vanitats, axí com: —Madona,
tan bé us està!—, o semblants paraules, à
luyades de sí, exceptat aqueles que de cor e
d'obra se conformen a ella.
La segona obra, comuna a abdoses frares, en
la qual àn començat a promoure la veritat del
christianisme, és ordenament que àn feyt en
escrit, en lo qual mostren, a tots cels qui volran
en la promoció d'aquela entendre, com se deyen
regir en sí, e com deuen conversar ab los altres
catòlics, e què deuen fer ves los scismatics e pagans.
Axí que sobr'açò à començat a escriure
lo rey Ffrederich; e aquell ordenament en escrit
é yo portat al rey d'Aragó, e ell hi à declarat e
ajustat algunes coses per inspiració divina, tot
axí com lo ffrare, per aquella metexa, avie l'alra
ordenat. E de tot açò pux fer còpia a tots
cels qui la
a tots los catòlics, e mayorment als clergues,
la veritat evangelical, en la qual està la
veritat del christianisme, à el·legits en aquest
temps, e appelats, lecs ydiotes e muyllerats, dels
quals fa universals doctors de tots aquells qui
volran obeir al Evangeli.
La terça cosa que denunciu dels damunt dits
reys és que cascun d'éls à per sí començat la
damunt dita promoció per obra singular (vol
dir pròpria a cascun d'éls). Car lo rey d'Aragó
s'és mès en camí, ab ses gents, per anar en lo
regne de Granada, ab propòsit de no tornar
atràs entrò que la blasfèmia de nostre senyor
Jesuchrist sie estirpada de les parts occidentals;
e axí ó à sol·lempnament divulgat a les sues
gents. Lo rey Ffrederich, per sí, à començat
a bastir e a continuar escoles evangelicals, de
mascles a una part e de fembres a altra, en les
quals rics e pobres seran informats a vida evangelical,
ço és, de ver christià; e aquels qui seran
abtes a preÿcar, oltra açò seran enformats en
lengües diverses, en tal manera que la veritat
del Evangeli pusquen mostrar a tots, pagans
o scismàtics. È, a promoció d'açò, à procurat
ja maestres e escriptures evangelicals en algunes
lengües, e procura en altres, e à feyt cridar
per la ylla que tots aquells qui volran en paupertat
evangelical viure, de qualque nació sie, vagen
là, car ell los darà protecció e provisió en
necessaris de vida.