1 (Rel.) 1588 (Mallorca) Pere Caldés INSTRUCCIÓ Ý DOCTRINA QUE ENSENYE LO QUE DEU CONSIDERAR Ý CONTEMPLAR LO CHRISTIÀ Ý SERVENT DEL SENYOR QUANT OU LA SANTA MISSA Pròlech al christià lector Esta és la causa, piadós ý amat lector, q[ue] me à mogut a fer ý compondre la present obreta: veure que la cosa que més importe a tota la església sancta ý a tota la christiandat, sia per la nostra misèria tinguda en tant poca reverència ý respecte. Perquè una de les grans tentacions a la qual està subjecta la major part dels preveres axí ecclesiàstichs com religiosos, és procurar de dir la missa tant prest com poden. Ý per lo semblant en la mateixa tentació cauen los qui quant tenen de oyr missa cerquen aquell sacerdot qui ab major prestesa la spedesca. Lo qual tinch per cert ve tot del demoni co[m] aquell qui sab lo gra[n] fruit ý utilitat q[ue]·s segueix d[e] dir ý de oyr la sancta missa ab deguda attenció ý devoció. Juntament ab açò se segueixen los grans abusos que en la església passen quant se celebra la missa, perquè aleshores se tracte[n] tots los negocis mundans, il·lícits ý profans, de manera que·s serveixen de la església ý lloch a hont se celebra la sancta missa co[m] si fóra la plaça o cort, o llotge de mercaders. En la composició ý modo de oyr la missa se veu clarament la poca devoció dels hòmens, perquè moltes vegades estan assentats quant deuhen estar drets, ý estan drets quant deurien estar agenollats, ý quant estan agenollats esta[n] ab un genoll a soles, have[nt] de estar ab tots dos agenollats, ý de tal manera esta[n] q[ue] assenyalen bé qua[n]t poca sia la devoció q[ue] en lo interior del seu cor tenen, estant devant la presència de Déu, com sia cert q[ue] devant del reý de la terra estarien sens co[m]paració ab molt major temor ý acato ý reverè[n]cia. En les oracions vocals ý ha gra[n] ignorà[n]cia, perq[uè] no sols la gent simple, però los qui tene[n] intel·ligè[n]cia ý llarga notícia de les coses, tota la missa estan ocupats en dir o llegir les sues oracions o devocions sens advertir a la significació dels sagrats mysteris de la missa, ý açò és gra[n] inco[n]venie[n]t per esser co[n]tra lo inte[n]t principal de la església, la qual nos mana debaix de precepte q[ue] alma[n]co los diumenges ý festes oge[n] ab deguda atte[n]ció ý devoció la missa. Altres, de pura ignorància ans de la co[n]sagració ja se bate[n] los pits. Ý la major part dels qui oue[n]

la missa, havent de estar atte[n]ts a la oració d[e]l Pater noster , axí com ho requereix ta[n]t sancta ý profitosa oració, esta[n] també occupats en fer-se creus en lo front, en los pits, en los costats ý en les parts d[e]l cos, die[n]t q[ue] allò co[n]vé per al mal d[e] cap ý per lo dolor d[e] pits, o costats, o per altres accidents, co[m] si la oració del Pater noster o Agnus Dei fos instituyda per tals indisposicio[n]s. Cometen-se molts altres inconvenients també ý abusos, q[ue] seria cosa llarga haver-los ara de co[m]ptar. Ý com en esta sancta religió nostra de Cartoxa se diguen las missas ý los divinals officis ab molta attenció, devoció ý silenci, recordant-me diverses vegades de quant indevotament ý sens memòria del qui present està (qui és Déu omnipotent ý Senyor nostre) se diguen los officis, assenyaladament la sancta missa en algunas esglésias, ý ab quant poca attenció ouen los sagrats officis, hé volgut (piadós ý amat lector) pendre aquest treball de dar alguns avisos de com se aje de oyr la sancta missa. Só estat també mogut ý instat per algunes persones, les quals en gra[n] manera desitjaven saber com se ha de oyr la sancta missa. Ý ab tot que jo u recusava, però per esser tantes vegades pregat ý persuadit, ho posí per obra ý escriguí fins al prefaci. Mes com les persones que·m solicitaven fossen passades d'esta vida en espay de tres anys, no·m curí de semblant cosa ý maý pensí que la tal obra se agués de acabar ý exir a llum. Tornant emperò altres persones a instar que u acabàs, aleshores posí tota la diligència possible en que esta obra arribàs al fi q[ue] tantes persones desitjaven. Per què creguí certíssimament que la voluntat de Nostre Senyor Déu era dar jo conclusió al que començat havia. Ý del que molt me só admirat és no haver trobat doctors qui diffusament escriguessen lo modo ý orde com se ha de oyr la missa. Ý ab tot q[ue] hé posat alguna diligència en cercar-los ý no n'é pogut trobar sinó tres o quatre, totes les obres dels quals se porien compendre ab cinch o sis fulls de paper. Perquè lo tractat del doctor Bartomeu de Miranda, archebisbe de Toledo, és tant breu que no co[n]té més de un sermó, lo qual predicà devant lo rey Philip, rey de la nostra Spanya, qui era aleshores en Inglaterra, en lo qual tractat ý sermó no dóne tampoch la forma complida de com se ha de oyr la sancta missa, sols reprèn los abusos en ella se cometen, co[n]forme a les paraules del tema que aportave, ço és, Domus mea, domus orationis vocabitur, vos autem fecistis illam speluncam latronum. Lo que a mi aporta molt gran contentatió fonch saber, que lo molt reverent pare frare Domingo de Soto, del orde de predicadors, doctor célebre havia tractat d'esta matèria, axí per esser persona de tanta doctrina com també per esser-me estat mestre en la insigne universitat de Salamanca. Mes quanta fonch la alegria ý contentació tanta ý major fonch aprés la pena que rebí en veure la brevedat tant gran de la obra, perquè en lo fi de la doctrina christiana que escriu diu algunes coses convenients per a oyr la missa, les quals totes cabran en mig full de paper [...]

3. Església material què significa Ý perquè lo lloch a hont se celebra la sancta missa ý a hont se diuhen los divinals officis és església material, diem primer que per aquest lloch deputat que anomenam església, són significades les dues esglésies, ço és milita[n]t ý triu[n]phant. La militant és la església de ací baix de la terra, que és la congregació de tots los fels christians. Perquè ecclesia, que és nom grech en llatí significa congregació, que és com dich la congregació ý ajuntament de tots los cathòlichs en qualsevol part del món que sien. Perquè allà a hont estan los christians, encara que sien al cap del món, són tots spiritualment suste[n]tats de uns sacraments ensenyats per una matexa doctrina, que és lo sanct Evangeli, ý estam tots debaix de una ley, tenim tots una fe, ý en las oracions tenim uns ab altres una particular correspondència, perquè les oracions de uns aprofite[n] per los altres, ý tots esperam ab uns medis posseyr la vida eterna, ý finalment som tots fills de un pare Jesuchrist nostre senyor, ý de una mare, que és esta Església sancta, la qual en totes les coses té ta[n] particular cuydado de la nostra salvació. Significa ý representa, do[n]chs, aq[ue]st lloch a hont se ajunten los christians per a oyr la sancta missa, la vertadera església militant, perquè axí com estam a la església material feta de pedra, congregats per oyr los divinals officis ý la sancta missa, axí ho esta[n] spiritualment en la fe, sentint tots de les coses divines de una mateixa manera ý fent lo mateix, los altres christians en les sues esglésias ý llochs deputats per al culto divino lo que fem nosaltres en les nostres. Ý diu-se milita[n]t, perquè perpètuament have[m] de estar ab les armes en les mans de la sancta fe ý bones obres, defensant-nos de nostres enemichs ý contraris, que són los demonis ý sos ministres, ço és heretges ý tots los infels que la persegueixen. Significa també ý representa aquest lloch de la església material, a hont se representen los divinals officis, la església triumphant, ço és la glòria del cel, que és lo aplech ý congregació de tots los sancts benave[n]turats, per què lloam ý beneym nosaltres al mateix Senyor que ells lloen ý beneixen, ý el que nosaltres adoram ý veneram en la sancta missa debaix de accidents de pa ý de vi, ells clarament ý distinctament lo veuhen ý contemplen, ý per tant se anomena aquella sanctíssima co[n]gregació de hòmens ý de àngels, església triumphant. No co[m] los triumphos de Roma, la glòria dels quals no durava més de quant estava a passar lo carro sobre el qual anava lo capità general, que havia de sos enemichs alcansada la victòria, sinó que serà la glòria perpètua ý eterna q[ue] posseexen los sancts per haver guardada la lley de Déu nostre senyor ý haver alcançada del món, del demoni ý de la carn admirable victòria.