Disputa de viudes i donzelles

Comença lo procés o disputa de viudes ý donzelles, ordenat per los magnifíchs mossén Jaume Siurana, generós, ý mestre Lloys Joan Valentí, doctor en medicina, ab una sentència ordenada per lo honorable ý discret Andreu Martí Pineda, notari DEMANDA FETA PER MOSSÉN JAUME SIURANA A MESTRE LLOYS JOAN VALENTÍ Puix sou la font clara brollant abundància de dolça doctrina, senyor Valentí, lo meu baix ingeni, vexell d'ignorància, vos prega ý suplica, ab molt gran instància, qu'en esta demanda doneu ver juhí. A cert amich nostre tothom li consella, puix prou jove·s troba, que prenga muller, parlant-li una viuda ý un'altra, donzella. Donchs, vós responeu-me: en esta querella, qual d'elles deu pendre, a vostre parer? qu'estant en est dubte, quant més imagine, menys trobe la senda que dret m'encamine. RESPON MESTRE VALENTÍ En vostra demanda tan grans béns aplica lo clar juhí vostre, que molt m'admirí; ý vént quant Apol·ló a vós magnifica, lo meu servil ànim de prechs multiplica gran suma, qu'enmende tot quant falta [a] sí. Que yo dich ý advere que, essent molt venusta, deu ser elegida per tot bon punter donzella discreta, que grans delits gusta, ý al temps que s'escalfa molt fort en la justa, al jove delita ý al vell, si·s pot fer. Les viudes parexen benignes ý affables, ý són, en l'intrínsich, lleons indomables. Si us porta la viuda en sa companyia alguns fills legítims del seu marit mort, per ells va perduda, per ells estalvia, ý tant los regala de nit ý de dia, que vostres fills propris menysprea molt fort. La bona donzella no té fill ni filla que no sien vostres per dret natural, ý a tots sos fillastres axí·ls se affilla, que tostemps los ama ý·ls horna ý abilla, ý fa per ells obres de mare carnal. Les viudes son crues ý males madrastres, que tostemps maltracten als propis fillastres. RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA En vostra resposta triau la fadrina per pendre d'aquella un fràgil delit, seguint lo que vostre desig vos inclina; si vós me creguésseu pendríeu per fina aquella vianda que fa més profit. Essent dolça ý útil la fruyta madura, cercau la que verda se cull dels fruytals, la qual —com és cosa que mil dans procura— esmuça dels jóvens la fort dentadura, ý·l vell no la menja com no té quexals. La verge sí sembla menjar que deporta, per un delit fràgil mil penes reporta. Puix diu lo proverbi: de ver'amicícia aquell qui més ama deu ser més amat; d'aquest presupòsit venim en notícia que totes les viudes, per dret de justícia, mereixen lo premi de ver'amistat. La viuda·ns demostra l'amor verdadera, puix ja sab les regles d'amar ý servir; la verge·ns voldria fer naços de cera, fingint-se benigne ý humil falaguera, quant troba mamella que puga monyir. Engana·ns la verge donant-nos a entendre que·ns vol ý que·ns honra, quant troba què pendre. RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ La mia resposta yo vull declarar-la, que prench la fadrina de bona sahó. Ý axí dich ý aprove qu'és bé desijar-la, que·l vell, per ser tendra, porà ben menjar-la, ý al jove no esmuça, per justa rahó: perquè és fruyta dolça, de tal maravella, que·l gust molt conforta quant més ne menjau ý, al temps dels encontres, en esta querella, al batre les rames pel dolç fruyt d'aquella, pensant qu'és sols vostra, sovint hi tornau. Donzella discreta té·ls toch tan extrenus, que us fa guardar tostemps les lleys de la Venus. La viuda no és dubte ser fruyta cascada, molt prop de podrir-se ý plena de calls, axí que, volent-la tenir conservada, per molt que la pensa tingau desvetlada, jamay se contenta de vostres treballs. Donzella ignora los jochs agradables, restant molt alegra d'uns lícits debats, que·ls pochs treballs vostres, puix sien affables, los té huy en tant compte ý en tant admirables, molt més que les viudes continus combats. Dexau, donchs, les boyres de vostra malícia, seguint del que toque los punts ý polícia. RÈPLICA DE [MOSSÉN] SIURANA Per molt que·m contrasten les vostres respostes, no puch conformar-me ab vostre consell, en quant menyspreades les viudes dispostes, voleu les donzelles, que·s troben compostes de seny més mudable que·l vari penell. Qui pren muller verge pren fust que·l castiga, puix té, reguardant-la, recels ý perills que no la y desonren ý d'ella no·s diga: uns baten les mates ab molta fatiga, ý·ls altres se mengen los tendres conills. De caure en defectes la viuda·s preserva pel seny ý constància qu'en ella·s conserva. Si vós, com a metge, provàsseu de veres les jóvens fadrines, tocant-los lo polç, veuríeu, les unes, superbes, grosseres, les altres, malaltes, de flaques molleres, ý no jutjaríeu lo vert fruyt per dolç. No dich yo que prenguen la viuda podrida, mas viuda madura de prou bon regent, la qual en complaure·ns, és molt comedida, ý en actes venèreus té gran tempre ý mida, molt més que la verge qu'espunta corrent. Preniu gran besconte tenint per guastada la viuda, qu'és fruyta molt ben sahonada. RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ Teniu ab la viuda molt gran Babilònia, si en l'art de Cupido entén de motets, que, si en lo fregar la teniu santimònia, és tant enemiga de la cerimònia, que tostemps nos mostra de gronys mil sonets. Podeu a la verge donar-li mesura, segons que comporta lo vostre cabal ý, ab poch que la unten, no sent may fretura, ý may que bé us diga lo joch, de ventura la viuda·s contenta, qu'és huy molt gran mal. Té ja molt perduda al llop la ferea la viuda ý li resten mil ginys ý destrea. En carn de donzelles se mostra la força si és fort o robusta de l'hom esforçat, puix és cosa certa que, en molt poca força, la fluxa vellea, encara que·s torça, del tot clar trespasse un drap foradat. Ý si de la viuda voleu pris atényer, recorda·s d'aquella primera cuyçor; ý axí, en tot lo vostre retraure ý empényer, per molt que la vullen pastar ý refényer, li par que és molt fluxa la vostra furor. No vull oblidar-me, pregar-vos que us plàcia voler penedir-vos de tal pertinàcia. RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA Té gran laberinto qui juga a la gresca ab verge, que nunca vos diu "no·n vull més", si trau huna volta la mel de la bresca, puix és cosa certa que, tant quant la esca està menys cremada, té·l foch més encés. La viuda comporta que l'home la llaure, portant fluix l'aladre aprés del sol post; mas, vént ja les forces d'aquell molt decaure, tantost vol que cesse tocant a retraure, puix ja sab qu'en l'acte no·s troba dispost. Per molt que les vèrgens estiguen cansades, jamés de la Venus estan saciades. La viuda discreta discretament balla al ball de Cupido quant és menester, ý en veure que·l córrer la cansa ý atalla, tantost lo ball dexa ý més no treballa ý aprés, quant s'i torna, se mou ab plaer. May balla la verge quant veu que·n son tempre està la viola del músich Orpheu, mas, quant ella jutja que té, per destempre, les cordes molt fluxes, tant vol quasi sempre ballar ý fer voltes qu'engendra menyspreu. La viuda desperta del ball prest amayna, si veu que poch sona la vostra dolçayna. RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ Fogiu de les viudes qu'és cosa bescuyta ab elles fent treva per cent ý un any, que·l trist que huy entra ab elles en lluyta, se veu mil vegades en tal pressa ý cuyta, que nunca li falta renyina ý mal any. Preniu la donzella que és llibre sens lletres d'amor, hon s'emprempta lo vostre voler, ý escriu ella tostemps aquelles caplletres d'aquell dolç amar-vos, ý ab tant daurats metres, que tostemps aproven lo vostre parer. No sab les defenses la verge en la sgrima, ý és mal quant la dona en l'acte és la prima. La viuda vol tostemps anar ab bonança, tenint vent en popa per no perillar; ý quant veu fortuna tantost vém que·s cança, ý ab crits ý desórdens, a tota ultrança, tantost ella amayna, llançant roba en mar. Donzella discreta trasteja ý navega, segons que lo Eolo li dóna lo vent, ý may, per gran calma, perjura ý renega, ni per infortunis la roba desplega, mas va molt conforme a tot vostre intent. Pels molts fochs les viudes són ja casi cendra, amau de les vèrgens la carn dolça ý tendra. RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA Volent ser la verge tenguda en estima, fingix ignorància al punt del dolçor, ý és, moltes vegades, com la sorda llima, que·ls trossos de ferro se menja ý esquima, ý nunca d'aquella sentiu la remor. En altres negocis que a dones convenen, vos dich que la verge és molt ignorant, que·l joch de la choca d'on molts delits vénen, per naturalea lo saben ý entenen los hòmens ý bèsties, ocells ý·l restant. Ý si la donzella és poch desimbolta, del joch serà mestra jugant una volta. Qui vol dona viuda no pren gat per llebre, puix sab que és uberta la closca de l'ou; prenent la fadrina, vos poden decebre, que tal per sancera pensau sovint rebre que ja stà rompuda, fent mal de son prou. Dieu que les viudes, per ser molt recuytes, no us poden complaure ni us cauen en grat: yo dich que·m agraden les coses ben cuytes, que·l sucre dulcíssim, quant és de més cuytes, llavòs tots lo tenen per més apurat. En flames de Venus les viudes se proven, puix són salamandres qu'en foch se renoven. RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ Si gens és la viuda briosa ý colluda, cercau qui us enfrene tan fort animal, qu'al temps que la creuen tenir ja vençuda, arrunça les celles ý, d'exa venguda, s'empina molt brava: curau-vos est mal. Podeu a la verge llançar-la per terra, palpar ý munyir-la ý fer quant voleu, ý al temps que la brega dels dos fort s'afferra, no parla ni chista, plegant la desferra, ý està tostemps prompta a fer quant maneu. D'aquesta disputa porem ser bons mestres, ý en ben domar viudes, jamay serem destres. Les viudes se volen tenir per discretes, pensant que del codi entenen lo cert, ý aproven ý atleguen rondalles eletes, ý totes ergullen en estes cosetes, pensant egualar-se ab qui és més expert. Està la fadrina que gens és discreta, a tot lo que d'ella vullau ordenar, ni sab lo Digestis, ni qual és man dreta, ý en lo potrejar-la és tant mansueta, sens cos ni corcobos que us puguen danyar. La coç de la viuda al temps qu'ella guinya, vos fa major plaga que no fa la tinya. RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA Les vèrgens, mogudes per naturalea, perpetren los vicis que yo us contaré: seguixen prou voltes al qui les menysprea, ý al trist qui les ama ý en tot les conrea, li fugen ý·l vexen ý no·l volen bé. La verge, llenguda, jamay se fatiga de dir tota cosa que bé li pareix, de fraus ý mentires és mestra ý amiga, ý tostemps disfama, rossega ý peciga los fets del proysme que mal no y mereix. Dels vicis dels altres se spanta ý altera, ý·ls propis defectes jamay considera. May solen les vèrgens estar sens enveja, quant veuen les altres ab trajos subtils, may pert res ab elles qui les llagoteja, may vém que nenguna se tinga per lleja, mas totes se creuen ésser molt gentils. May veig que seguexen camí de temprança, mas perden-se tostemps seguint los extrems, may dexen dels vicis la mala usança, may són virtuoses ab perseverança, qu'en mar de crims corren a veles ý rems. Ý may les vém fartes de ser requerides, ni·s cansen de fer-se les cares febrides. RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ Dieu que la verge, per ser desijada, té huy en aquest centre perills infinits, digau-me la viuda dos voltes cevada, si en ella regolfa gens l'aygua embassada, no creu que·s carregue la càrrega als pits? Hon és la donzella no pot amagar-se, que stà sagellada pel molt que mereix, ý ja ab lo negre la viuda fregar-se, puix ja stà rompuda, bé pot encrespar-se molt ans que fos vostra, puix res no·s coneix. Qui vol dona verge, de vidre pren taça; ý aquell que pren viuda, beu ab carabaça. Les viudes presenten lo quant les amava ý en quant les tenia qui les encetà, ý ab hun sospir diuen: "Morí qui m'honrrava" tan fort, que·n l'onesta, la simple ý la brava aquest vell caràcter jamay se desfà. Està la donzella d'aquest punt tan fora, que·s creu que no y [ha] altri millor que sou vós, e bé podeu tostemps cridar: "via fora! " que may per hun altre sospira ni plora ý tostemps la viuda té seca la tos. Dexau, donchs, les viudes tan dures femelles, dexau-les als viudos, que són tals com elles. RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA Dexau les donzelles, que estan malveades, en casa dels pares vivint ab regals, ý aprés, quant se casen, viu moltes vegades, ab mala ventura ý ab prou males fades, qui vol desvear-les de pràtiques tals. Si l'ome castiga la jove fadrina, tantost se recorda d'aquell temps primer, ý tostemps gemeca, dient: "Ay mesquina! ý com só venguda en tanta ruÿna! faltant-me mon pare, me fall tot plaer." Pensant en servir-vos, la viuda descansa, puix altri l'à feta ovella molt mansa. La calda donzella requir, vol ý cerca fer bodes ab l'ome qui la festeja, hí si·s casa ab altri, se fa tan enterca, que moltes vegades renyina ý alterca ý mou gran roÿdo per un "fes-te enllà". Si·s casa ab lo jove que l'à festejada, ý no la contenta en tot ý per tot, la gran benvolença tantost és passada, tantost és la brega tan fort remesclada, que l'home no gosa chistar ni dir mot. Ý moltes donzelles pijors vém que·s tornen, quant més bé les tracten, abillen ý hornen. RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ Si volen les viudes, vetlant, fer fahena, ý·ls ve lo fus vostre balder al canó, està la sua ànima de pensaments plena, dient ab angústia: "Déu done l'estrena al qui les carns mies posa en tal desdó." Ý si per ventura, ve justa la cosa, ý veuen que nunca se pot millorar, murmuren ý diuen, en versos ý prosa, que té prou fatiga qui stà presa ý closa, ý·s muda, ý no troba que puga avançar. Digau, quant bé us vinga, que may són contentes les viudes de vostres segones empentes. La tendra donzella sovintment debana molt justa ý cortesa ý tostemps fa·l mut, ý mostra molt prima ý fina la llana; la viuda, al contrari, per molt que s'aplana, no té en lo seu cuyro sino pèl agut. L'amor de les vèrgens nos roba ý cativa lo cor ý la pensa ý la voluntat, ý en elles se troba la dolça saliva de tanta sustància, que tostemps aviva lo gust del vell home qu'està desmenjat. Composta, stantissa, nengú la voldria, ý, essent bona ý fresca, és gran llepolia. RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA Les viudes són dignes que·s lloen ý·s gaben, car d'elles és l'ome honrrat ý servit, ý al temps de servir-lo, en faltes no caben, puix són tan expertes, que plenament saben en què porà pendre descanç o despit. Dexau les fadrines que són tan poch destres en fer de la casa los actes comuns, ý són tan amigues d'estrado ý finestres, que sos marits propis los han de ser mestres, ý d'elles no reben servicis alguns. Si verge tant erra, pecant d'imperícia, què pot fer quant peca per sola malícia? Lo camp de la viuda tan fèrtil ergulla, restant ja del altre marit cultivat, qu'en poch que la rella per ell passar vulla, aquell que bé y sembra no és dubte que·n culla al temps de les messes, lo fruyt molt doblat. És terra la verge jamés cultivada, que us dóna continus treballs ý turments, la qual, ans que puga ésser ben sembrada, haveu de tenir-la cavada ý llaurada, ý fer altres coses que y són condecents. Per ser terra seca, la verge·ns enuja, que, quant més veu ploure, més prega per pluja. RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ Si may per desastre s'afferma ý ajusta la viuda en los braços d'un vell ja cansat, com veu la senyora albenca la fusta, tantost hi és la cisma, puix no troba ý gusta lo mèliç ý tea, ý·l tronch veu corcat. Quant veu la donzella que s'és affermada ab fluxa vellea per fort ajustar, encara qu'en vida se veu soterrada, ý en temps d'estiu veja la barba nevada ý tos ý puagre, no gosa chistar. Les viudes se clamen si·l vell se sprem massa, no diu res la verge, per poch que se·n fassa. No volen les viudes molí de bassades, ni menys la renyina de l'home que és vell, ni star en est setgle vivint-hi debades, ý, al prémer, no volen les premses corcades, ni·l cuch qu'en la botja no fa prest capell. Les vèrgens no miren semblants filatèries, ni fan d'esta causa tan llarch lo procés, ý emprempten ý aproven al seu cor ý artèries los vells, que no entenen ja d'estes matèries, axí com los jóvens, que·n fan més que tres. Dexau, donchs, les viudes que són ergulloses, prenint les donzelles que són amoroses. RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA Quant veu la fel viuda que·l pany de la porta del seu aposento té falta de clau, ab gran paciència soffrix ý comporta que·l vell, ab ganzua ý ab clau vella ý torta, li tanque de volta lo pany del palau. Quant verge pren l'ome que té barba blanca, ý veu que no és pràtich ni destre manyà, lo grony hí renyina entre ells nunca ý manca, que·n veure que dubta d'obrir prest la tanca, ab so de cornetes albades li fa. Mirant la vellea la verge se spasma, axí com si veya alguna fantasma. Si viuda, de vespre, lo dolç cant remunta, fau més per complaure-us que per altre cas; per ço, quant ab jóvens s'acosta ý ajunta, puix canten cant d'orgue, fortment contrapunta, ý quant ab vells canta, segueix lo compàs. Les vèrgens, ab jove cantant no concorden, ni menys ab vell home, que és fluix ý tot moll; ý puix, en la solfa dels punts no·s recorden, és molt impossible que no·s desconcorden, si canten natura ý·l vell, per bemoll. Axí és la donzella com la verda fusta, que may ab la seca se lliga ý ajusta. RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ És cosa molt certa la viuda ser brasa que crema ý anutla lo jove ý lo vell, per veure·s fecunda ý ab llengua tan rasa, que·ls vostres preceptes molt prest los arrasa, tenint en poch compte lo vostre consell. Donzella té·l viure posat de tal trassa, que nunca·s desvia hun punt del marit, ý no tenint pràtica de gens mala rassa, seguint lo vostre orde que·l viure compassa, podeu vós dar llímits al seu appetit. Jugant ab les viudes, mester és parella, podent, ab la verge, del cel fer paella. Jugau ab la viuda que sia parlera al joch de la rumfla, qu'és prou honest joch, que si, per desdicha, guanyau la primera, ab hun crit envida: "Tres val la darrera", ý·l qui se·n cabala, si u fa, no fa poch. La verge està exempta de tals embaraços, ni sab com se juga, ni·s fica lo dau; ý vós, quant la viuda teniu entre braços, pot ser qu'en la pensa li resten tals llaços, qu'en altri contemple, ý ab vós faça pau. Ý quant per segona la viuda se stira, estant en huns braços, per altres sospira. RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA Dieu que la viuda sovintment llamenta la mort del seu propi marit precedent, quant exa congoxa tan fort la turmenta, és cosa notòria que no viu contenta de la companyia que té de present. Perquè, si les viudes contentes vivien, tenint marits savis, experts ý prudents, may del primer thàlem se recordarien, ý, no recordant-se·n, jamés plorarien lo mal que comporten tenint-los dolents. Quant més que les vèrgens també veig que·s clamen, si veuen que·ls propis marits poch les amen. Més val huna viuda que passe pobrea, que no la donzella que porta gran dot; la viuda·ns aumenta los béns ab destrea, la jove fadrina, si gens vém que·s prea, en trajos ý robes despén tot quant pot. La dona que enviuda, tantost s'abitua a ser molt honesta, vestint-se de dol, ý en ella no·s troba defecte ni rua, car solament pensa que l'ànima sua estiga conforme a tot quant Déu vol. Llavòs desestima les pompes mundanes, puix veu que són totes caduques ý vanes. RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ Portau-vos la viuda hun poch desfreçada, que no porte·ls trajos que·l món usa hui, ý moltes vegades, per sobres de yrada, dirà: "Mal grat n'aja qui m'à cativada ab est home pèssim, tan trist ý mesquí. Yo stava contenta, honrrada ý servida, ý rica de robes ab l'altre marit, ý estich ara trista, passant mala vida ab est miserable, que·m porta vestida axí com esclava, per fer-me despit." Les bodes primeres les viudes llamenten, ý may de les altres amors se contenten. De viudes ý viudos nengun bon potatge no crech fer-se·n puga, essent fruyt exut, ý l'home que ab viuda s'enclou, és salvatge; també la donzella, prestant homenatge al viudo, donchs vajen los dos a l'açut. Del qu'hé dit fins ara, yo no dich que·m pesa, mas pesa·m en l'ànima del que no hé dit, ý, vént la matèria tan llarga ý estesa, me pesa·l possible, com no tinch despesa de temps, per a traure del tot est enfit. Favor, donchs, prospere quant dich d'est examen, pregant als que u lligen que diguen tots: "Amen". RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA Si és la donzella de gran parentela, tantost vol tenir-vos per molt baix criat, si té la persona gentil com la stela, haveu de guardar-la ab molta cautela, ý, a cap de huyt dies, ne stau enfitat. Si és dona lleja, és cosa molt fera tenir lo que nunca vos pot contentar, si és massa jove, se fa pardalera, ý, anant per visites, se torna trochera, que no pot dins casa jamés aturar. Si és anciana és tant obstinada, que no pot dels vicis ésser desveada. Venint a concloure les rèpliques belles ab què magnifique les viudes lleals, yo dich que no·m plauen les vanes donzelles, que pell de llop visten davall pell d'ovelles ý, ab títol de castes, fan coses brutals. Les viudes m'agraden, puix l'experiència les orna ý abilla de seny ý saber, les quals yo suplique que m'hajen clemència, si veuen qu'és poca la mia sciència en traure la suma del seu molt valer. Puix són amoroses, honestes, discretes, constants ý fecundes, humils, mansuetes. Compromés ý electió de jutges Volent prest excloure los plets ý tempesta, ý dar fi complida en est bell procés, les viudes ý vèrgens, ab molta requesta, requiren que causa tan justa ý honesta sia declarada per bell compromés. Ý prenen per jutges, molt pràtichs ý destres, a dos grans juristes provectes en l'art: Misser Guardiola, qu'és mestre dels mestres, en qui jamés caben embusts ni finestres; ý aquell gran monarcha, misser Lluch Ricart; Ý l'escrivà volen que sia Pineda, puix sab de richs versos texir fina seda. Sentència arbitral donada en la poètica ý artificiosa causa agitada per ý entre los magnifichs mossen Jaume Siurana, generós, de una, e mestre Lluys Joan Valentí, mestre en arts ý medicina, de part altra Les lleys, furs ý regla de vera amicícia obliguen als hòmens al punt més excés, que no y deu concórrer enveja ý malícia, ni res d'interessos, engans ý cobdícia, mas junts contentar-se del menys o del més. En tot temps los ànims units ý conformes, l'atvers ý lo pròsper los deu ser comú ý, en tot quant pratiquen, no sien disformes, mas tinguen ý observen tals lleys ý tals normes, qu'en tot lo que vullen los dos sien hú. L'amich que us demana a molt vos obliga, puix vostre donar-li l'amor creix ý lliga. L'amich que us implora consell ý subsidi, ab vera solèrcia deu ser consellat, no reba per burles favor ý presidi, que són semblants versos com libin d'Ovidi, guarnits de blasphemies ý buyts de tot grat. Mostrau-li vosaltres que deu muller pendre, de forma que nunca se vulla casar, que tant les profembres de foch feu encendre, quant cremen les males, que·l cos gosen vendre, mostrant los mil modos d'impúdich usar. Si feu vera suma de totes les dones, són més ý en gran nombre, les púdiques bones. Ab venes molt fèrtils, poètica fúria en viudes ý vèrgens subtilment formau, cremant-les en sofre del foch de lluxúria, de tota modèstia donant-los penúria, tants crims del dimoni no veig com mostrau. L'amich que, per honrra, muller vol ý cerca, en vostre dir troba qu'és cosa molt vil; pintau-li la verge molt bruta ý enterca, ý l'altra, que furta, que brama ý alterca, ý és lleja, poluta, disforme ý sotil. L'amich qu'és intrínsech, consell vos exclama, ý no de l'ingeni tants brots, fulla ý rama. Cascú dels dos pinta ý recama tot lo que diu d'or excel·lent, tan rich, tan viu, que és maravella. Però dexau-nos la donzella tant despullada ý, ab tals pecichs, tan maltractada, que és pietat. En testament de puritat, de verge ý bona molt mal se diu, aplica ý sona títol infecte, no·s té, per cert, degut respecte al seu meréixer. Virginitat no deu descréixer de grans llahors, que, stant en mig de les pudors de nostra carn, no sent la tos ni lo cadarn de les corruptes, donchs, les que·s guarden incorruptes. Com corrompeu cosa que tant complau a Déu? Ý la que may en puritat sentí desmay? La continent, que guarda·l seny ý·l pensament en ben obrar, en ben regir ý administrar la casa ý fills, molt desviant-se dels perills que lo món dóna, guardant lo nom, honra ý corona del marit mort, sols lacrimant troba confort, retreta ý sola. Ý quant Déu vol que passa ý vola al segon vot, molt desvelant-se, tant quant pot en lo servir, per què no·s puguen penedir d'aver-la presa, molt diligent, d'amor encesa, perquè·l marit senta jamés pena ý despit dels fillastrets. Ý axí, los cors units ý estrets, viuen en pau, sab de quin modo guarda ý plau al marit nou. Prou mal any té la que conclou lo matrimoni, per col·ligar ab lo dimoni los pensaments! Mas en cascú dels estaments y à bo ý millor, ý lo rebuig ý lo pijor és avorrit. Donchs, com serà tan dessentit eix amich vostre, que tanta poquedat vos mostre que·l rebuig prenga, ý les roÿns veja ý entenga, ý d'elles vulla? Cascú dels dos acoromulla, en belles cobles, vicis de totes, grans ý dobles, tan vils ý tals, que no y ha crims, peccats ý mals que no·ls done. Los dos casats, com despeneu tantes paraules, en fer de dones dos retaules plens de diables? Los versos bells, gentils vocables, dolces cadències, però los tochs, punts ý sentències, plens de verí. Dels estaments que veig assí tan deslloats, estant d'aquells plens ý poblats la terra ý cels, per què tals taques ý repels y descobriu? Segons cascú rahona ý diu, per la part sua, par que us clameu que us han fet bua! No sé per què: que si y trobau tan poca fe, tal parlar mostra que·n tot deu ser la culpa vostra, que, no podent, voleu umplir de fum ý vent los ulls ý orelles. Com se pot fer qu'en les donzelles poseu capell, que no·l forjeu molt rich, molt bell, ple de llahors, molt perfilades de primors ý de virtuts, ý divulgar les pulchrituts ab gentils versos, llisos, polits, galans ý tersos, segons los vostres? Ab tot que·ls feu un drap de mostres, ple de mal dir, semblant tallar ý descosir en viudes netes, són contra·l cel tirar sagetes per a les males. Què són mester tan llargues ales de bell escriure? Vostre saber, clar ý delliure, llohe-les totes; los vostres núvols ploguen gotes de ros discret, ý en lo verger, bell ý perfet, de tantes dames, no y poseu foch ni tantes flames lascivioses. Les continents, molt virtuoses, ý les donzelles bones, gentils, tendres ý belles, llahors meriten, puix són la mel hon se confiten perfections. que, les que van arredolons mostren ser tals, que, per disformes ý brutals, són avorrides. Mas les que·s mostren en les vides perfets relonges, com les notau de tants diphthonges, crims ý deffalts? Donchs, empleau los bells esmalts del rich compondre, en esforçar ý molt dispondre venes ý gana: ab veu excelsa ý sobirana mostrar qui són, puix que per elles tot lo món grana ý floreix. Vostre trobar, cert que mereix tal avantatge, que sou principi del llinatge dels superns metres; té per supremes grans impetres qui us té per mestres: mans tan gentils, àbils ý destres may se són vistes, ý en lo trobar, tan vius juristes no·s trobaran. Los versos tots tan eguals van, galants ý fins, que són poètichs alanbins per hon se trau l'aygua molt dolça, d'on recau tan gran saber, que·n versos bells compondre ý fer nos abilita, ý a tots desperta ý solicita en treballar, en adquirir ý en ymitar tan subtil orde; ý és l'altre tot fam ý desorde, fent-ne coteg, ý és lo restant grosser ý lleig, fat ý sotil. Donchs, ben mirat l'orde ý estil de la disputa, ý com cascú muda ý permuta sentències altes, may en llarch joch tan poques faltes havem trobat, tanta primor, tal magestat, que·ls versos munten tant, que·s col·loquen ý traspunten sobre Vergili: tenen son lloch ý domicili en l'alt Parnaso; tots los delits del fresch Pegaso en ells florexen de forma tal que tant merexen, que no podem (per molt que·ls dos cercant rodem per los doctors) tals atributs ý tals llahors quals meritau. Tot quant dieu ý reportau té tan gran pes, que·l millor d'altres és no res, perquè en vosaltres trobam també que, cert, nosaltres no som prou jutges, però, llançant les fels ý sutges de la malícia, per traure sols de la justícia lo degut fruyt, volem fornir lo blanch ý·l buyt del dubtar vostre, ý declarar l'arbitre nostre en est litigi, hon no trobam rastre ý vestigi d'enamorats. Ý essent los dos ben col·locats en matrimoni, feu del casar mal testimoni al qui volria tenir muller ý companyia, parlant de forma que lo grilló, cadena ý corma de la muller li feu mudar ab tal parer, dient tant mal, que no pot ser més infernal. D'on les senyores, si contra sí no són traÿdores, per tal excés, molt criminal ý gros procés fer-vos deurien, ý axí molt clar demostrarien la vostra culpa. Puix vostre dir tan fort inculpa viuda ý donzella, ý, amuntonant vostra querella contra les dos, mostrau que tenen carn de gos en tot quant obren; d'on vostres llengües no·s descobren tanta blasfèmia, que les públiques de Boèmia no són pijors. Donchs, per llevar plets ý remors, ab l'arbitrar volem les dos reintegrar en són meréixer, per què tothom puga conéixer que és burla tot: d'on, vist ý llest, de mot a mot, lo compromés, nostre poder ý lo procés, versos ý cobles altes, galants, gentils ý dobles, ý lo que porten, també·n trobades, que conforten los esperits. Si no us mostràsseu penedits del ser casats, tenint mullers de magestats, gentils ý bones, (tant, que per places ý per trones clar se publica lo viure d'elles) fortifica tot lo que dich, ý és prou treball, pena ý castich lo comportar-vos ab cell tan gran, que sols parlar-vos, per cert, no gosen, ý, per servir-vos, may reposen; tant sou ingrats! Tostemps vos troben enujats ý ab mala cara, ý, si us rieu, may donau clara vostra rialla; la vostra llengua jamés calla, renyinant sempre, no us troben may gana ni tempre, sino renyina. Ý axí llançau en tal çentina al bon amich, ý per consell reb lo pecich de vostres lletres. Vist com cascú forja bells metres per al que vol, ý com conclou, mostra ý resol lo seu parer, ý qual va dret ý qual coster en lo que tira, ý com remou, romp ý capgira lo dir contrari; vist lo dechado ý lo sumari dels bells motius, subtils, moderns, galants ý vius (en tot quant toquen primors tan grans, parlant derroquen, qu'és gran espant) ab un estil tan elegant, perfet ý dolç, que tots los altres tornen polç, fum ý no res. Si no portara lo procés tant foch de Venus, de laureats ý molt extrenus hauríeu títol, però no y vém mot ni capítol que parle d'elles, que molt cremades ý meselles no les nos dexe. Donchs, per molt més que tire ý flexe larch del mal dir, les desijam tostemps servir, amar ý veure; tot quant dieu no us dexa creure altre d'aquelles sinó que, viudes ý donzelles, ý les casades, de tots mereixen ser honrades ý molt volgudes. Haveu jugat mil avengudes per desonrar-les, restau cansats, ý may nafrar-les haveu pogut; lo blasphemar de la virtut és molt gran vici. Vist del procés tot l'artifici del bon arbitre, traure volem lo just salmitre d'esta pólvora, passant per tot la fort tisora de la justícia, dexant a part prechs ý malícia: En nom de Déu qui de no res fabrica ý feu los cels ý terra, pascificant dels dos la guerra, pronunciam ý molt conformes arbitram semblant sentència. Diffinitiva Que tornen la fama ý gran preminència vèrgens ý viudes, honestes ý bones, en altres tants metres guarnits d'eloqüència, alegres publiquen la gran excel·lència, les honrres ý gràcies de totes les dones. Ý puix qu'entre totes ateny major glòria, dels estaments d'elles tenint lo més noble, mostrant la medul·la de nostra memòria, la palma ý triumpho, llorer ý victòria deu rebre la verge, dels reys ý del poble. Als dos condempnant-los que d'ells clar entenga que verge ý no viuda, l'amich content prenga. Lata sententia Vidit, Misser Guardiola. Vidit, M. Lluch Ricart. Scriba Andreas Martinus Pineda, Not. Impresso (sic) en València, en casa de Joan de Arcos, a les espatles del Estudi General, Any ·MDLXI·. Venen-se en casa de Olzina, llibrer, davant la Deputació.