Consueta dels set sagraments

16 (Teatr.) 1er terç del XVI (Mallorca) Anònim CONSUETA DELS SET SAGRAMENTS Consueta molt saludable p[er] n[ostr]as ànimas, la qual co[n]té los set Sagraments de la Sglésia Sancta, ý come[n]sa lo Humanal Linatge figurat un malalt molt vell, ý starà asentat sobre un lit ý a una part té lo peccat vestit co[m] a diable ý a l'altre part la mort. Come[nsa] lo Humanal Linage, a to de eterne rerum HUME[NAL] LI[NATGE] Jo só lo peccador molt gra[n], lo qual so[m] cause de mo[n] da[n], de Déu p[er] ro[m]pre el maname[n]t ý esser inobedient. So[m] lo linatge humanal del mó[n], qui stich en l'espital, pobre, nafrat ý tot podrit. Ý gech malalt sobre aquest lit, nigú, cert, ajudar-me vol ý tota la p[er]so[na] em dol. Ajau de mi prest piatat ý feu-ma·lguna caritat; no tengau stretes las ma[n]s, puis sou prohïsmes ý germa[n]s, ý mogue-us a co[m]pasió lo meu gra[n] mal ý pasió. O trist!, lo cor tot me defall. La Ley de gràtia, cami[n]a[n]t p[er] los banchs, an aquest pas se troba deva[n]t lo malalt ý diu:

[LEY] [DE] [GRÀCIA] Lo v[ost]ro gra[n]díssim treball aurà, sens dupta, molt prest fi. LI[NATGE] HUMÀ Dieu-me, s[eny]or, co[m] axí? Y, p[er] lo sembla[n]t, qui sou vós qui·m prometeu dar-me axò? Ja veyts q[ue]·n stich ulsarós. LEY DE GRÀTIA La Ley de Gràtia só io. A Jesús porten cruelment, ver fill de Déu o[mn]i[poten]t, los jueus a crucificar, ý la mort d'ell vos à salvar. Entre lo Jesús, corrent la vila ab la creu el coll, ý, ans de aribar, sona la tro[m]peta. LAY DE GRÀT[IA] La tro[m]peta, no la sentiu? LI[NATGE] HUMÀ Sí, p[er] sert, ý tot me·[n] squiu. LEY DE GRÀ[CIA] Ý no veits lo gra[n] avalot del poble, mal he indevot? Demanau-li, q[ua]n pasarà, q[ue] vos p[er]dó, si li plaurà, v[ost]ros peccats ý no dupteu. LI[NATGE] HUMÀ Io faré prest lo que·[m] dieu.

Are serà lo Jesús ab los jueus deva[n]t li lit del Linatge Humà, ý diu lo Linatge Humà. Jesús, mo[n] Déu ý Creador, p[er]dó us deman io, peccador, del peccat molt gra[n] q[ue] fet é. LO JESÚS Pro[m]pteme[n]t, fill, te sanaré. Io vaig volu[n]tàriame[n]t a morir p[er] a fer l'u[n]güent qui·t donarà prest la salut. LINATGE HUMÀ Señor, no u tinch io merescut. Posen lo Jesús en creu ý diu LO JH[ESÚS] Morint en creu, ab penas greus, p[er] la salut de l'ho[m] primer los donaré set sagraments en madacina ý ungüents, ý tots los qui sera[n] malalts, ý plens de peccats ý defalts, e de lurs culpas sanara[n], si sanctame[n]t aquells rabra[n]. Tot q[ua]n[t] àn, cert, prophetitzat los prophetas és acabat. E[n] v[ostr]as mans, Pare infinit, acoma[n] lo meu sp[er]it. Et inclinato capite tradidit , y àn de fer gran ramor de arcabussos ý de qualsevol altre cosa ý tenebres, ý per lo semblant resucitarà cossos morts ý le diu lo

HUMANAL LINAGE De mos ulls veig molts gra[n]s señals q[ue] jamés se só[n] vist tals: lo Déu de natura peteix o tot lo mó[n] se destroyeix. Gra[n]s tenebres fetas se só[n] sobre totas las parts del mó[n]. Les pedras se ro[m]pe[n] de dol ý tot s'és obscurat lo sol. Uberts se só[n] monuments ta[n]ts, resuscitats molts cosos sants, ý lo vel del temple squinsat n'és sens alguna novitat: Digau-me d'o[n] ve, Santa Ley. LEY DE GRÀT[IA] Tot és p[er] lo v[ost]ro remey: La vera madasina es fa que·l gra[n] metge promese·ns ha, lo qual pren mort ý pasió p[er] la v[ost]ra redemtió, ý dolen-se los allaments de la mort d'ell ý gra[n]s turments. Los istruments són los morters, los jueus los speciers qui polvoritzen, ab colp greu, la medacina q[ue] pendreu ý v[ost]ras mals prest aura[n] fi. LI[NATGE] HU[MÀ] Gra[n] benefici és p[er] mi, lo senor paga p[er] l'esclau. LEÝ DE GRÀ[CIA] Axí és ver, si bé u mirau: liberalment à volgut Ell, qui és inmaculat anyell,

pendre la mort p[er] satisfer la culpa del pare primer. Are ix Longí ab la lansa en la mà ý un miñó qui·l guia; va la volta de la creu ý diu, a to alme lau[des] [LONGÍ] Jo som pregat p[er] los jueus, qui só[n] señors ý amichs meus, que nafr el costat, sens tamor, de Jh[esú]s, home malfactor; ý lur manament p[er] co[m]plir, vaig prest, q[ue] no·m vull detenir, el loch on crucificat l'àn, ab desig de fer-li molt dan. Ý aribat el cadefal de la creu dóna la lansade a Jesús de on ix sanch ý ell cobre la vista ý diu, a son to de alme la[udes] [LONGÍ] Lo sech Longí só nomenat; ab la lansa qui·l sanct costat de Jh[esú]s hé greume[n]t ubert, aygua ý sanch brolla[n]t d'ell, cert, ý d'ella un poch decorrent sobra·ls meus ulls deco[n]tinent la vista recobrade hé. Gràtias li fas, que y veig bé. Ara Magdelena ý Marta, cantant un duo, ixe[n] del cadefal de la creu, portant en la [mà] una vexil·la cade huna. DUO Qual cor tant indurat serà, agrament, qui no plorerà vent las banderas q[ue] porta[m] ý del q[ue] fe[m] ý recita[m]? Magdelena, ana[n]t a la volta del Linage Humà, diu, vexil·l[a]

[MAGDALENA] Co[n]templau, cristians devots, atentament, sens avalots, la passió del Rede[m]ptor; plorau ý teniu gra[n] dolor. MARTA Dexau tots los pensame[n]ts vans ý co[m]prau, devots cristians, del spiritual ungüent de Jesús, sens or ni argent. La Marta me diuen a mi. MAGDELENA Ý io só Magdelena, qui hé plorade tant la mort greu ý passió del m[est]ra meu.