Text view
Lo passi
| Title | Lo passi |
|---|---|
| Author | Fenollar, Bernat i Pere Martines |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | J-05_Lo Passi.txt |
| Date | Segle XVb |
| Typology | J-Poesia |
| Dialect | Oc:V - Valencià |
| Translation | No |
ENDREÇA
A la molt il·lustre e devotíssima senyora dona Ysabel de Billena, digna
abadessa del monestir de la Sancta Trinitat, en Valèntia.
Mossén Fenollar
D'aquella tan alta, tan fort ý gran çoca
del arbre real dels reys d'Aragó,
sou vós una branca ab virtut no poca,
de fruyt tan poblada que
tan baix que a mans se cull ab sahó.
A vós, donchs, excelsa, humil abadessa
del sant monestir de la Trinitat,
dreçam nostra tela, texida
ý, puix en l'entendre sou gran doctoressa,
pinçau-la vós tota, per gran caritat.
Seran vostres tochs les perles triades
qu'en tot nostre dir sembrades iran;
los mots que y metreu seran estimades
grans pedres ý joyes que, ben engastades,
lo pobre collar nos enrequiran.
Ý ab vostres sentències, les nostres, tan baxes,
daran major lustre als més entenents.
Obriu, donchs, lo bé de vostres grans caxes
ý nostres parlars, cenyits ab les faxes
de vostre fin drap, seran excel·lents.
Si
que vostra virtut nos dega valer,
la gran passió que sols nos excita
excite a vós, puix sou tan confita
d'aquella sanch pura del rey verdader,
que tota, per tots, en l'arbre de vida
ell, ver pellicà, donà per sos fills.
Donchs, moga
per sanch d'infinit, que, morts, nos avida,
preserva ý delliura de tots los perills.
Martíneç
A vós, que poblau lo cel de fels pobles
seguint en la terra camí tan estret;
a vós, que la sgleya ornau de richs mobles
ý essent capitana de dones tan nobles,
sou vós la bandera del viure perfet.
A vós, que, tancada dins casa tan santa,
d'angèliques obres la regla brodau;
a vós, terra fèrtil hon molta fel planta
per gran caritat se cria ý tresplanta
ab fruyt de virtuts que tant habundau.
A vós, clar'antorcha, espill d'excel·lència,
confort ý alegria de tots los fels ulls;
a vós, qu'en la nau de fort penitència
servau lo timó, ab tanta prudència,
que may dels set vicis encontra
A vós, que dexant les pompes mundanes,
seguiu l'umil trajo del gran rey del cel;
a vós, qu'excitau les penses humanes
a festes divines e molt sobiranes
seguint la doctrina del orde tan fel.
A vós, que guardau les vostres ovelles
del lop que
A vós, la pastora tan digna d'aquelles
que tant conversau humilment ab elles,
vestint rica porpra de tan real sanch.
A vós, que passau la vida tan pobra
tots jorns enrriquint-vos de béns eternals.
A vós, per qui huy virtut gran se obra,
ab gran reverència dreçam nostra obra,
puix tant en vós obren les mans divinals.
Invoquen lo divinal auxili. Fenollar
Si
parlar ý descriure, tement lo errar,
yo més ý molt més, qui só de greus faltes
comprés ignorant, ý ab forces malaltes
aquelles en cobles voler declarar.
A tu, donchs, reffugi dels fels qui
a tu, dolç Jesús, suplich ý reclam
que guies ma lengua en tan fort exhamen;
tu, Déu, per qui
ý fist la someraparlar de Balam.
Martíneç
Les altes sentències me obre ý declara
tu, mestre ý senyor, mon Déu ý mon bé.
E ab lo govern d'aquella preclara
estela
lo pèlech tan fondo segur passaré.
Donchs, mostra
ý pobla
perquè puga
e sia
que guanyen del cel los goigs permanents.
Istòria de la Passió de nostre senyor Déu Jesucrist, ab
algunes altres piadoses contemplacions, seguint lo evangelista
sant Johan, parlant per aquell Pere Martíneç e per
tots los altres mossén Bernat Fenollar.
La església
Mostrant un greu plànyer lo cel ý la terra,
cubert tot de negre lo temple molt sant,
senyalen tristor que tot goig desterra.
Mas, puix se cambia en pau nostra guerra,
hoÿu, cristians, hoÿu contemplant,
la greu Passió ý mort vergonyosa
del gran redemptor, ver Déu Jesucrist.
Hoÿu-la, devots, a dos veus, plorosa;
hoÿu ab trist cant, tenor dolorosa,
segons sent Johan qui u ha tot ben vist.
Lo evangelista
Los onze dexebles ab sí sols portava
exit Jesucrist del mont de Sion
ý, puix en lo cedre morir esperava,
entrà
dellà lo barranch que
Mas Judes, traydor, qui tal loch sabia,
puix ab ell sovint allí er'anat,
sots la pell d'ovella la del lop vestia,
ý aquell als juheus per diners trahia,
ab un fals besar, sots zel d'amistat.
Lo evangelista
Ý, no recordant-se de com li fon pare,
quant tants malefficis a ell perdonà
tenint-lo Jesús en compte de frare,
ni menys de la trista e tant verge mare
que molt al dit Judes son fill comanà,
de nit, fet lo tracte ý venda malvada
ab los malvats bisbes e grans sacerdots,
vingué molt cuytat a hora captada,
ý ab ell gran esquadra de gent ben armada
portant cremants falles ab crits ý avalots.
Sabia Jesús, eterna prudència,
los mals que devien en ell prest venir;
mas la gran amor que tant ab clemència
als hòmens portava, vencé sa potència,
que no volgué vençre tals mals ni fogir.
Ý, vént son dexeble tornat ja diable
e molts juheus altres venir pel camí,
hixqué
ý, ab una dolçor de veu ineffable,
parlà mansuet, dient-los axí:
Lo Jesús
"A qui demanau ab tan gran instància,
ab ira ý gran fúria anant tan cuytats?
A què sou venguts en tan pobr'estància,
que
que no sens gran causa vos sou ajustats?
Car, vént-vos portar la corda ý cadena
algun malfactor crech yo que cercau,
lo qual en nosaltres, que gens vos offena,
trobar no poreu ne digne de pena.
Per ço yo us deman: a qui demanau?"
Lo evangelista
Sens por ni vergonya del leig cas que feyen
trahint los vassalls son rey ý senyor,
ý ab moltes blasfèmies que tots parlant deyen,
estaven mirant, dels dotze que veyen,
a qual besaria lo Judes traydor.
Ý, ohint de Jesús la dolça requesta
ý veu amigable de just innocent,
volent començar tan mala conquesta
ab armes d'enveja, de ira ý tempesta,
cridant respongueren tals coses dient:
Los juheus
"Gran nit a les fosques, en loch solitari
trobant-vos a tots, de tots sospitam,
ý molt més de tu que tan voluntari
nos véns al encontre ab gest temerari,
volent inquirir a qui demanam.
Concert feu de mal en hora tan tarda
com no us ha comprés a tots la gran son,
ý ést tu principal, sols, fent d'avantguarda
a tota la flota, que par sies guarda,
puix altri que tu no
Aquest sols indici és gran conjectura,
major que de Judes senyal no tenim,
ý anant per deserts en nit tan escura,
que sies aquell que tants mals procura,
ab molta rahóa creure-u venim.
Car tant són les obres d'aquell molt proffanes,
escàndels publichs ý tot lo que vem,
que
ý, puix al encontre nos véns ý demanes
a qui demanam, al clar t'ó direm.
Los juheus
Aquell demanam qui
aquell qui, pricant, desfer vol la ley;
aquell nigromàntich guarint gent contreta,
qui torna la vistaals cechs contraffeta;
aquell demanam qui
Si tu ést aquell, a tu nos envien
los nostres majors, fengit fariseu.
A tu, per qui
ý en obres tan falses que fas tots confien.
A tu demanam, Jesús nazareu."
Lo evangelista
Posat dins la liça, per dar la batalla
al àngel maligne, l'etern nostre bé
de gran patiència près armes ý malla,
ý en nit tan escura, d'amor fent gran falla,
vetlava per dar-nos lo bé que
Ý vént que, sens culpa, molt prest se veuria
batut e ligat ý pres per aquells,
mostrà lum eterna, mostrant que podia
deffendre
ý ab gran magestat parlant dix a ells:
Lo Jesús
"Aquell home só que
per gran amor sola, volgut hé crear
ý, prompte, per rembre d'aquells la gran erra,
de carn tan mortal hé pres la desferra
per tal que millor los puga salvar.
Aquell home só, ab pens'acordada,
qui vol pendre mort ý greu Passió
perquè vostra vida del tot reparada
per mi sia prest ab mort tan penada.
Jesús nazareu vos dich que yo só."
Lo evangelista
Estava present l'Escariot Judes
quant dix que ell era son mestre ý son Déu
ý prest ell ý
anant tots per terra donant grans caygudes,
tornaren arrere tement pena greu.
Mas lo bon Jesús, ab gest molt affable,
a Judes traydor ý a tots confortà,
ý gens no curant del cas detestable,
ab molt humil vista e veu ineffable
tantost altra volta los interrogà:
Lo Jesús
"Vengut só del cel prenent carn humana
per dar a vosaltres salut ý confort;
vosaltres veniu ab pensa no sana
per cloure la font d'on tot lo bé mana
ab pedres d'enveja ý calç d'ira fort.
Uberta serà als qui
als bons d'aygua dolça ý als mals d'amargor.
Puix no sou d'aquells qui
a què sou venguts, ni què voleu veure?
A qui demanau? Parlau sens temor."
Lo evangelista
En terra molt seca hon mal fruyt se plega
lavor piadosa may troba sahó;
que
amor totes coses, més torba ý més cega
ab pols de malícia los ulls de rahó.
Axí, lo miracle de metre
ab una paraula Jesús Déu parlant,
ni
que pacifficàs la sua gran erra;
ans, prest li digueren a grans veus cridant:
Los juheus
"Segons havem dit en altra resposta,
Jesús nazareu, aquell demanam;
aquell qui ab pensa a tot mal disposta
reporta la vida de crims tan composta,
aquell seductor volem ý cercam.
De part del concili a tu fem requesta
que
veurem si
lo gran Balzabuch, aquell qui t'empresta
lo títol, les armes ý
Ý d'esta presó, perquè may deffunta
nostra lahor sia la tua vivint,
en quant nos apliques que tanta gent junta
a una ovella hajam fet tal punta
ab armes ý fusts, lanternes tenint,
conega lo món que, no per temença
de tu ni dels teus, civil presoner,
mas sols perquè
que fem al gran Cèsar, axí, sens fallença,
trihunfe son ceptre mostrant gran poder."
Lo evangelista
Perquè l'amarch càlzer de mort dolorosa
fos dolça bevenda de vida ý salut;
perquè, navegant en mar sangonosa,
la nostra sperança surgís gloriosa
en port molt segur de tanta virtut;
perquè no prenguessen los que molt amava
en vall de tristura, essent tan reclòs,
lo gran foch d'amor dins ell tant cremava
que, prest, quant tal poble cercant lo cridava,
ab flames enceses Jesús Déu respòs:
Lo Jesús
"Yo ja us hé respost un'altra vegada
dient que yo só hí
hí qualsevol cosa que sia creada
per mi és ý viu ý en mi~s conservada,
ý en mi qui no és del tot se confon.
Per ço, no
conéxer ni veure si yo no volgués;
mas, perquè pugau a mi sols offendre
e tot lo que dich pugau més entendre,
vos dich que yo só e altri no és.
Si, donchs, me voleu per tolre
qu'és vida de tots ý goig eternal,
ab tot que de àngels està circuhida
ý ab la deïtat ligada ý unida,
donar-la vull yo per tots, liberal.
Mas, en ma presència, no vull qu'en tal dia
pugau aquells pendre qui yo dech guardar.
Tolent de vosaltres semblant senyoria,
aquests mos dexebles que
si a mi voleu, dexau-los anar."
Lo evangelista
Lavòs fon complit lo seu parlar digne
quant dix: "Etern pare, gràcies te faç
que dels que m'has dat tu, pare benigne,
negú n'é perdut, ans tots del maligne
los hé yo deffesos mostrant-los ta fàç."
Lavòs acostà
d'aquella gent d'armes ab molt gran furor,
ý tots prest se feren prop d'ell una mota
ab pensa inica ý molt indevota,
rebelles vassalls al seu bon senyor.
Lo evangelista
Ý vént Simó Pere enmig tal gabella
estar circuhit lo bon mestre seu,
tirà lo coltell ab justa querella
e, ferint, tallà la dreta orella
a Malcus, servent d'un bisbe juheu.
Lavòs Jesuchrist qui véu escampada
la sanch del prohisme, mostrant no li plau,
ab mà piadosa, divina ý sagrada
a Malcus guarí l'orella tallada,
e dix a Simó ab veu molt suau:
Lo Jesús
"Pricat vos hé jo tostemps patiència,
a tots prohibint ferir ab coltell.
Vós bé sabeu, Pere, que tinch yo potència
de ligions d'àngels per fer resistència,
de dotze ý molt més fer gran aparell
en hora semblant. Per ço no
de dotze apòstols ésser ajudat,
mas, per dar a tots la vida segura,
vull pendre la mort, segons la scriptura,
tenint de la vida en mi potestat.
Tornau lo coltell dins vostra bahina,
les grans proffecies dexau-les complir,
preneu lo repar de vostra ruhina,
que sols ho farà la mort tan vehina
que yo per vosaltres espere sentir;
la qual tirarà, naffrant lo diable,
la flecha dels mèrits del càlzer amarch.
Ý perquè
d'aquesta gran flecha, al món saludable,
mon cos serà corda, la creu lo fort arch.
Lo Jesús
Vós no voleu, Pere, que
que
Dexau-lo
la set de vosaltres que us mata ý offega,
puix d'aygua de vida no troba
Dexau, donchs, obrir ab colp d'una lança
aquest meu costat; que brolle de sanch,
de hon manarà la font d'esperança,
hun preu ý rescatde tanta puixança
que
Lo evangelista
Axí, ab veu dolça, d'umilitat plena,
parlava Jesús a Pere reptant.
Ý axí féu a Malcus del colp tal esmena
que rompre
tan digne miracle los seus ulls mirant.
Mas tota la gent ý aquells grans ministres,
ab armes tramesos dels bisbes juheus,
a Jesús prengueren ý ab falsos registres,
d'aquell los grans béns tenint per sinistres,
li deyen blasfèmies, cridant a grans veus.
Ý, molt cruelment, los saigs tan malignes
ligaren aquell ab cordes molt grans,
ý axí, maltractant-lo persones indignes
ý tots blasfemant ses obres insignes,
per terra
Los uns li donaven de grans bazcollades,
los altres li feyen escarns com a foll;
e axí
empentes cruels, buffets ý pelades,
ab una cadena molt grosa
Lo evangelista
O!, pia justícia, o!, justa clemència,
humilitat gran del gran rey etern,
que pendre
ý en res no volgué fer may resistèntia
perquè
E sols per portar al coll la ovella
del cel devallà tan digne pastor,
ý en terra tan fosca, ab lum tan novella
anant-la cercant, trobà prest aquella
qu'estava perduda en vall de dolor.
Damunt la esquena ab goig la portava
Quant vilment portaven los saigs a ell pres.
Quant ells lo batien, lavòs l'abraçava,
ý sobre lo muscle sagrat la posava,
de lops rabiosos cercat ý comprés.
Ý en prats d'esperança, de santa verdura,
en mont de Calvari ab sí la portà,
ý perquè tingués molt dolça pastura,
clavat en la creu, ab molt'amargura
los camps de la sgleya lavors tots regà.
Axí la féu grassa de past perdurable,
manant sanch e aygua lo seu sagrat cor;
axí l'à deffesa del gran lop diable,
axí la portà al port saludable
ý axí la féu riure levant-li lo plor.
L'almànguena fon la pura sanch sua
ab què l'à marcada del seu gran senyal,
ý
ab lo qual, untant-li la ronya ý la bua,
del tot l'à guarida portant-l'al corral.
Lo evangelista
Mirau, donchs, com porten ab tants improperis
lo just com a ladre per fer-lo penjar.
Contempla, devot, tan dignes misteris;
contempla les penes e grans vituperis
que ver Déu pasava volent-te salvar.
Veuràs com lo pinten de vils escopines,
del seu cap e barba tirant los cabells;
veuràs com li donen cruels diciplines
ý ab colps ý caygudes, les carns tan divines
ésser maltractades vilment per aquells.
Lo lector
¿Qui pot contemplar, o, gran rey insigne,
les grans ignomínies, escarns ý despits
que vós per nosaltres sentís, Déu benigne,
que prest de sos ulls no us done ý consigne
un riu de grans làgremes, regant-se los pits?
Mirant, per decret del inich concili,
com fos maltractat, inmune de crim,
ý com, no volenten tal cas auxili,
ans, tots los dexebles posats en exili,
volgués d'improperis ser trama ý ordym.
En cert, no us trobaren ab males companyes,
mas sols dels dexebles estant circuhit.
En cert, no us trobaren fent tractes ý manyes,
ni contra la ley fent obres estranyes,
mas sols, trist, orant al pare
En cert, no us trobaren invocant diables,
mas sols per nosaltres aquell suplicant.
En cert, no us trobaren en fets detestables,
ni
mas sols nostres fruyts en l'ort conrreant.
Lo lector
De tals fruyts, Senyor, ý tan saborosos
si bé per a vós foren tan amarchs,
feu vós, yo us suplique ab ulls piadosos,
los meus endolceixquen, car són amargosos,
obrats ab demèrits tan grans ý tan larchs.
Ý axí com a vós suar d'agonia
les gotes de sanch fon pena molt greu,
axí per semblant, seguint vostra via,
tal pena sentir yo puga per mia,
ý pendre com vós per mi pres haveu.
Anàveu, Senyor, rey simple subjecte,
anant entre lops corder mansuet,
anàveu ligat per nostre deffecte,
anàveu mostrant a tots lo effecte
de gran patiència, de tots més perfet.
Anàveu callant, ý
mostrant-nos les mostres de ver amador;
anàveu descalç, ý
anàveu cuytat, mostrant que sengrava
ab vostre desig la força d'amor.
Ab colps ý empentes e molt greus ferides
vos feren, Senyor, cruelment anar
los qui de supèrbia, sens regnes e brides,
lo cavall cavalquen; ý ab forces unides
los fés vostres forces axí maltractar.
O!, Déu infinit, espill de clemència,
qui tant per nosaltres haveu volgut fer;
puix fos en los mals font de patiència
feu vós que, dels meus yo fent penitència,
me sia d'aquella lo gran pes lauger.
Lo lector
O!, digne recort a qui bé
hí
escarn en lo món no crech gens que
si pensa que vós anàs pres ab corda,
ligades les mans, qui sou libertat.
Donchs, feu vós, Senyor, tenint yo memòria
dels vostres ligams e vils tractaments,
que puga dels meus atényer victòria,
prenent de aquells la pena per glòria,
puix vós la prengués en vostres turments.
Lo evangelista
Aquell, donchs, a Annà primer presentaren
per quant era sogredel bisbe Cayfàs;
lo qual, proffetant, parlà quant parlaren
los falsos juheus. E tots s'ajustaren
ab pensa malvada per fer semblant cas,
donant per consell cruel ý sentència
que molt prestament Jesús Déu morís,
puix era millor matar sens clemència
ý sols d'un tal home desfer la potència
ans que tot lo poble del tot no perís.
A Jesús seguien, anant-li darrere,
Simó ý el dexeble de tots més volgut;
lo qual, trist, defora dexà sols a Pere
ý entrà dins la casa pregant-lo s'espere
puix era del bisbe sols ell conegut.
Ý, molt prest tornant, pregà la portera
la porta tancada volgués prest obrir;
lavòs entrà Pere d'aquesta manera
ý vént la serventa qu'en cert d'aquells era,
mirant-lo de ferm, li dix semblant dir:
La hostiària
"Bé
d'aquells qui seguexen la ley d'aquest hom,
que molt clarament la tua loqüela
ab altres indicis ho mostra ý revela.
Donchs, digues qui ést, dient com has nom,
que yo
me causa sospita lo teu ficte gest,
e dubte per tu no plore ý sospire.
Donchs, ves-te
ést tu dels dexebles del home aquest."
Lo evangelista
En camp d'amicícia ý fel conexença
posat Simó Pere, ab molt gran furor,
lo seu gran esforç li féu gran fallença,
donant-se
ý amor fon per terra, vencent la temor.
Car, vist l'ostiària que tant l'acusava,
dient que cert era dexeble d'aquell
dexà prest les armes de ffe que portava
e, tant l'espantà la veu que parlava,
que, tot regirat, a ella dix ell:
Lo Pere
"Per cert, hostiària e bona serventa,
puix tant tu desiges saber yo qui só,
yo só galileu, no penses que menta,
pobre pexcador, que sols me contenta
tal vida seguir en pobra maysó.
E, al que
dels seus tants dexebles seria la hú,
te dich que no u só, ni sé hon atura,
ne may fuy ab ell, ni tinch d'aquell cura,
ni dels qui
Lo evangelista
Lavòs los servents tots junts escalfant-se
estaven al foch, car feya fret gran,
ý de la presó del ort rahonant-se
estaven parlant ý com, defensant-se,
rebé lo trist Malcus lo colp ý lo dan.
E Pere, ab ells estant, s'escalfava,
de perdre la vida tenint gran recel
car, puix que la lenya de fe li mancava
ý
l'esperit tenia més fret que lo gel.
Aprés lo trist bisbe, ab molt falsa manya,
volent derrocar al fort ý gran rey,
lo interrogà, ab veu molt estranya,
de sa gran doctrina ý de sa companya
ý dels seus dexebles seguint nova ley.
Ý, estant circuhit de lops rabiosos,
l'anyell mansuet, ver Déu poderós,
ligades les mans, ý
descalços per terra anant dolorosos,
respòs humilment ab gest piadós:
Lo Jesús
"Palés hé parlat la nova ley vera
al vell món perdut, aquell renovant;
palés hé parlat, mostrant la carrera
que per camí dret portar vos poguera
a veure ý fruhir lo bé trihunfant.
Palés hé parlat perquè no poguésseu,
ab vel d'ignorància, la culpa
palés hé parlat que tots me creguésseu,
palés requerint palés me rebésseu,
per tal que palés lo bé
Lo Jesús
Yo tostemps mostrí la mia doctrina
en la sinagoga a tots los fills meus,
yo tostemps mostrí del cel la gran mina
pricant en lo temple, ab pensa divina,
a hon tots convenen allí los juheus.
Ý may amagat, aquesta ley noble
ni altres secrets los hé yo parlat;
ans, molt hé despés d'aquest tan rich moble
en lochs molt publichs, davant tot lo poble,
ab molta constància pricant veritat.
Donchs, què m'interrogues, puix sabs no
que
Donchs, què m'interrogues, puix veus que
lo teu pensament de fer dreta via
ý a cas acordat vols perdre
Donchs, què m'interrogues, puix veus la malícia
d'aquells qui m'acusen d'enveja moguts?
Donchs, què m'interrogues, puix veus per copdícia
d'estar en l'offici no fas la justícia,
ni portes aquella per térmens deguts?
Interroga
que diguen a tu lo que
interroga
car, fent testimoni de mi ý de ma vida
per los qui m'acusen serà obecit.
Interroga
a tot quant de mi ells dir te volrran;
interroga
que mal per lo bé me hajen a retre,
per rembre del món la colpa tan gran.
Lo Jesús
qu'en cert aquests saben la veritat pura,
si dir la volrran, de quant dit los hé;
qu'en cert aquests saben la santa scriptura,
lo seu figurat, la sua figura,
los hé descubert mostrant-los la fe.
qu'en cert aquests saben que no só colpable
de tot quant me volen mostrar criminós;
qu'en cert aquests saben que
que vull yo confondre per ells lo diable
e dar-los ma vida en preu gloriós."
Lo evangelista
Axí los sants labis de Jesús cantaven
sonant lo dolç orgue ab veu divinal;
axí gran prudència, parlant, publicaven
ý ab santes paraules a tots senyalaven
ésser lo gran príncep e rey eternal.
Axí féu Jesús resposta sens falta
al bisbe pervers, inich, desonest,
quant un celerat, ab pensa malalta,
buffet li donà molt gran en la galta,
ab ira terrible, dient-li molt prest:
Lo ministre
"A Déu eternal tens poca temença,
puix tan atrevit al bisbe respons;
no mostres vergonya, ni menys conexença,
de mal home tens molt gran continença
car, si fosses bo, honrrares los bons.
Donchs, digues, malvat, ab tan vil resposta
respons tu al bisbe qu'és digne senyor?
Sens causa ta vida a mort no s'acosta,
molt prest la sentràs de penes composta,
bevent lo trist càlzer de gran amargor".
Lo evangelista
Axí
lo tèber sagrat en seca de plor.
Ý axí començant los colps a rebatre,
vengut Déu Jesús per tots a combatre,
vencé l'enemich levant-nos la por.
Axí li tocaren del cor les anelles
batent-li la galta ab molt cruel mà
ý, ubertes les portes, mostrà maravelles,
mostrà patient les mostres tan belles
al saig, quant li dix, ab gest molt humà:
Lo Jesús
"Si mal hé parlat, dient yo falsia,
vejam què hé dit que no sia
si mal hé parlat, torcent dreta via,
ý veus que mon dir d'aquella
un sols testimonidemostra de mi.
Si mal hé parlat, davant la presència
del jutge present, tu fes-me
si mal hé parlat, espera sentència,
condamne
e no lo ministre, al qual no~s permés.
Si bé hé parlat, per què
per bona resposta donant-me buffet?
Si bé hé parlat, de hon ve ta fúria?
Aquell qui fa ricala vostra penúria
tal guardó rebrà per fer beniffet?
Si bé hé parlat paraula tan vera,
ab pena semblant me vols tu punir?
Si bé hé parlat, segueix ma carrera;
si mal hé parlat, mon maldir advera;
si bé hé parlatper què
Lo evangelista
Per gents tan malignes ý als mals tan conjuntes
tramés aquell Annà al bisbe Cayfàs.
Jesús per nosaltres tenia
lo rench, ý rebia dels peus ab les puntes
encontres cruels, cahent cascun pas.
Ý, essent en la casa, ý Per'escalfant-se,
per quant lavòs feya mal temps de fredor,
ý alguns, prop lo foch, del cas rahonant-se,
en veure son gest, tots maravellant-se,
tantost li digueren ab molt gran furor:
Los ministres
"Lo àbit que portes vestint ta pressona,
lo ayre, lo gest ý tot lo que tens
nos mostra que fals ta lengua rahona
ý
car tu verament ab ell vas ý véns.
Puix ést, donchs, colpable, per què no t'acuses?
Per què
qu'en cert tes paraules nos semblen confuses,
donchs, digues-ho clar ý gens no t'escuses:
Ést tu dels qui
Lo evangelista
Les tantes profertes del tot oblidades
que
l'esforç ý lo ànimo ab què prou vegades
li dix era promptesens fer may errades
seguir-lo tostemps en carçre ý en mort,
lo seu metall ferm tornà tot molt feble
recuyt sobre foch de por ý turment;
ý, ab pensa turbada, lavòs, tal dexeble,
negant lo seu mestre, reblí d'infel reble
de fe lo gran temple tals coses dient.
Lo Pere
"Segons hé ja dit a la hostiària
dich ar
La vida liberta yo tinch voluntària
la sua desllohe car és solitària,
per ço us dich al clar qu'en ell gens no crech.
Ý que yo dexeble d'aquest home sia
axí com dieu vos dich que no u só,
ni may fui present en sa companyia,
ans vull que de fet, si us dich yo falsia,
ensemps ab aquell yo muyra
Lo evangelista
Lavòs un servent del bisbe colpable,
cunyat de aquell al qual, molt irat,
lo bon Simó Pere, dexeble amable,
per més defensar son mestre loable
havia dins l'ort l'orella tallat,
volent haver prest d'aquell la venjança,
lavòs li strenyia de veres lo joch
ý, ab laços de mort parant-li parança,
parlà ultratjant-lo, dient sens tardança,
present molts qu'estaven ab ells prop lo foch:
Lo cunyat de Malcus
"Com pots adverar lo fals que rahones
essent lo contrari de tot lo que dius?
Volent-te sforçar per tal que
quant més nos porfídies sospites nos dónes
ý quant més t'esquives nos fas més esquius.
qu'en cert yo t'hé vist en la nit aquesta
ab ell dins en l'ort tirar lo coltell;
puix vols, donchs, la culpa negar, manifesta,
ab causa provada, tan clara ý tan lesta,
seguint lo teu mestre morir deus ab ell."
Lo evangelista
La por mundanal que
hí
a Pere torbà d'aquesta manera
que
negar a Jesús, son mestre ý son Déu.
E lo gall cantà ý fon despertada
la fe del bon Pere lo qual, prestament,
en sí la paraula recordant sagrada
que Jesús li dix, conech sa errada
ý, exint de la casa, plorà
Lo lector
Puix, donchs, ab escarns, portat fos a Annà
ý aprés a Cayfàs, ab tan greus turments,
vós a qui los àngels huy canten ossanna
ý als qui us escarniren donàs dolça manna
e ara us són tots tan desconexents,
donau-me, Senyor, tan gran conexença
que us puga yo colrre, mon Déu ý Senyor,
ý tostemps defendre-us, tenint gran temença,
estiga yo prompte per fer-vos valença
sentint com a pròpria la vostra dolor.
Allí fos tractat en tan vil manera
d'aquell vostre poble que vós amàs tant;
allí fos tractat ab ira tan fera,
que pena terrible, Senyor, a vós era
hoyr les blasfèmies que us deyen davant.
Allí fos tractat com un gran falsari,
vós, Déu verdader, ver home perfet;
allí fos tractat, vós, digne sacrari
de la deÿtat, rebent voluntari
per nostres greus culpes terrible buffet.
Lo lector
Aquell fon la rèplica a vostres respostes
tan dolces, benignes, que vós los donàs,
de gran veritat axí bé compostes,
ý axí, suaument, per vós ben respostes
al interrogat, que més no parlàs.
La mà fon batall, la galta campana
ý aquell féu molt fort aquella sonar
cridant al ajust la gent inhumana
ý axí, de tal colp, la vostra carn sana
fon tant maculada que no u puch mostrar.
Donchs, reba
puix vós en la vostra tan fort lo rebés,
la vostra carn pura, que verge s'esmalta,
quant és sobre totes més digna ý més alta,
tant més de gran pena restàs vós offés.
Allí sentí mal la vostra pressona
allí dins vostr'ànima tristor tingués gran
quant ves a sent Pere, en tan poca stona,
de vós, rey del cel, negar la corona,
estant ab aquell lo fel sent Johan.
Però vós, mirant-lo del cor ab la vista,
tan fort lo ferís que, ver penident,
tantost se refféu, ab l'ànima trista,
ý ab la ferma fe que
de culpa tan leja plorà
Donchs, fira
tan fort que mes culpes yo puga plorar
ý, al Pere semblant, puix tant se tresplanta
en mi la dolor que d'aquell se canta,
mercé de mes erres yo puga trobar.
Lo lector
Vós fos presentat davant bisbe
e yo, davant vós, lo gran sacerdot;
vós fos presentat, rey alt molt insigne,
e yo, trist vasall, de tots més indigne,
clamant-vos mercé ab cor molt devot.
Puix, donchs, penedit, davant me presente
de vós, lo gran jutge, ver Déu eternal,
feu vós que trist plor de mi no s'absente,
plorant les grans penes qu'en mi represente,
les quals vós sentís per rembre mon mal.
Lo evangelista
Portà l'ingrat poble al seu rey loable
ligat al pretori tantost pel matí,
ý anava cahent lo senyor amable,
essent maltractat per gent tan colpable,
vetlant la nit tota, que gens no dormí.
Los uns lo prenien ý
de dar-li mil penes, restant tots cansats;
los chichs l'escopien, los grans lo pelaven,
dient-li blasfèmies tots s'estudiaven
com fer li porien majors crueldats.
Per ser prop la pasqua, entrar no volgueren
dedins lo pretori al just condemnar,
e contaminats d'açò ser temeren,
mas no del leig cas que feyen quant feren,
matant l'ome just, l'injust delliurar.
Lavòs ixqué fora Pilat, a la porta,
deixant a Jesús vehí de la mort
ý, perquè sa vida tan prest no fos morta,
davant los juheus en ira
dient prestament, ab gest brau ý fort:
Lo Pilat
"Puix no sou volguts entrar en pretori
perquè vostra pasqua no contamineu,
exint yo al vostre tan gran consistori,
vos prech que tingau l'etern oratori
davant vostres ulls, segons fer deveu.
Digau-me juheus la vostra querella,
qu'envers aquest hom tan aspra teniu,
quins mals ha comés, ni qual ley novella
als pobles sermona, ne quina gabella
manté de tacanys, segons inferiu?
Que yo, verament, segons puch compendre,
en tot son comport no
ý ab tant avalot, cruels sou en pendre
al just qui no fuig, ni
mostrant que son viure no és criminal.
Del que
del vostre consell quant gran resplandeix;
mas, puix que voleu ab tanta vemència
de fet tan civil exir ab sentència,
lo vostre procés vejam com s'ordeix.
Ne quin advocat voleu per ell diga,
ni procurador que mostre son dret,
ne quin escrivà que fals no escriga
les sues respostes, puix tant enemiga
és tota la gent del seu beniffet.
Sens ira, sens oy d'enveja malvada,
desgrat ni malícia digau, posant clam,
l'acusació que feu tan armada
envers aquest hom de vida provada,
humil ý tan mansa com tots contemplam."
Lo evangelista
Molt clara lanterna de lum virtuosa
Pilat, rahonant, mostrav'als juheus,
mas ells, per les sendes de honrra famosa,
ni menys per carreres d'amor piadosa,
seguir may volgueren los bons consells seus.
Ans tots, per malícia, seguint aspra via,
al jutge torbaren torbats responent,
ý ab ploma ý ab tinta d'enveja ý falsia,
damnaren la ceda que fet los havia
e tots li digueren axí prestament:
Los juheus
"L'acusació de tots és comuna
qu'envers aquest home portam ý tenim,
puix entre los pobles, ab veu importuna
pricant per les places, causat ha fortuna
tan gran que, per ell, confusos perim.
Donchs, jutge senyor, si vols sos delictes
saber per menut, escolta
veuràs que, servant los nostres edictes,
ab obres perverses tan falses e fictes,
merita de penes lo més cruel grau.
Donchs, mira primer, ab falsos miracles,
com són tots los pobles per ell alterats,
rompent de la ley los grans tabernacles,
als nostres rabins ha fet grans obstacles,
als seus prometent seran tots salvats.
Ý ab Déu eternal egual en potència
se fa, ý demostra que d'ell és exit,
dient-se tenir eterna sciència,
se fa
promés a nosaltres per Déu infinit.
Los juheus
Ý, axí, Déu ý home per tota la terra
ab dotze dexebles se va publicant;
prenent peccadors, los bons tots desterra,
lo goig en tristor, la pau en gran guerra
nos ha cambiat, ý
No menys en molts lochs nostres scriptures
ý grans proffecies ha tant enfrascat
que, hon eren clares, les ha fet escures,
dient-nos al clar que cessen figures
puix ell és vengut al món, figurat.
Les gents pervertint ab falsa ley nova,
del gran Moysés altera la ley,
ý les cerimònies tan santes reprova
dels nostres antichs, ý aquelles renova
ab gent ydiota qu'és digne d'omey.
Ý axí, prohebeix que pus ja no sia
al nostre gran Cèsar pagat lo trahut,
ý
engana los pobles ý, ab nigromancia,
per grans maravelles parlar fa lo mut.
Encara són més les sues follies,
dient que lo temple qu'és fet, desfarà,
ý ab fraus ý grans tractes, engans ý falsies,
ý no fet per mans, fengint ser messies,
per tres jorns un altre n'edifficarà.
Donchs, par-te, senyor, qu'està ben forrada
la roba tan larga que fem de sos crims?
Sens causa la gent no stà
la vida d'aquest veuràs molt tramada
ab obres perverses, en falsos ordims.
Los juheus
Donchs, altre n'í ha, hon ley no dispensa
haver-li mercé, tan fort és ý greu;
que
del nostre gran Cèsar, del qual la defensa
nos sembla que vinga a càrrech sols teu.
Senyor, donchs, Pilat, no cregues qu'enveja
nos torbe la pensa, ni menys la rahó,
car nostra querella molt justa clareja,
e si la instància castich ne cobeja,
és santa demanda ý no passió.
Per ço, confiant d'aquella justícia
que tostemps has fet de semblants delats,
d'aquest gran blasfemo ý ple de malícia
faràs tal sentència, dexant amicícia,
segons se pertany, punint sos peccats.
qu'en cert, si no fos aquest detestable
e tan criminós com diu la clamor,
Pilat, huy a tu, gran jutge spectable,
portat no l'hauríem; mas, puix és colpable,
a tu
Lo evangelista
Hohint la gran ceda de crims, e tan larga,
que feyen los falsos juheus a Jesús,
ý vént li tractaven la mort tan amarga,
Pilat, en tal brega, del seny féu gran darga,
tement no restàs ferit e confús.
Puix era perill pujar tan gran costa,
tan plena d'esculls mortals ý tallants,
mirant de tants mals tal causa composta,
axí, prestament, tornà la resposta
dient als juheus paraules semblants:
Lo Pilat
"Si tot quant dieu són coses provades,
no una, mas moltes merita greus morts,
mas crech yo que són grans aygües causades
d'algun gran fibló, ý ar'ajustades
ab grans trons ý lamps desparen tan forts.
qu'en cert lo seu gest ni front no senyalen
los mals crims ni dans que tants l'imposau,
puix tostemps en l'om senyals bons prevalen;
per ço vull pensar que
ab los seus bons actes, los quals huy callau.
A un indefés may viu tal enquesta,
ni contra un junch contrast de tants vents,
ý a un colom simple tirar tal ballesta,
a una ovella de llops tal requesta,
ni vers una lebre tants goços corrents.
De tots aquests crims los més vos pertanyen,
los més són huy vostres ý de vostre for,
no
car, puix veig que molts d'aquest hom se planyen,
no vull sobre mi que vinga son plor.
Que yo bé conech les vostres grans manyes
per dar-me combat, armades d'engan,
ý ab ales de ira volau per muntanyes,
parlant d'aquest hom paraules estranyes
per dar-li la mort a tot vostre dan.
E ara volrríeu de fet tan maligne
immunes restar ý
ý ab acte tan fals, signat de fals signe,
a mort condemnàs l'anyell tan benigne
que may lo seu viure enuig algun féu.
Lo Pilat
Matau-lo vosaltres o dau-li la vida,
que yo davant tots me
la vostra clamor yo tinch ben hoïda
ý, quant més hi pense, tant més circuïda
la veig de gran ira ý plena d'engans.
Sovint la sageta fir al que la tira,
sovint se penit qui no pren acort,
sovint la fortuna les coses capgira,
sovint lo qui
sovint la venjança vos nafra pus fort.
Vosaltres, donchs, tots, los quals sos delictes
dieu ésser tants que no tenen fi,
servant les costumes ý vostres edictes,
lunyau-me, yo us prech, d'aquests grans conflictes,
puix tant presomiu portar bon camí.
Seguiu-lo vosaltres, puix fa bona mostra,
ý no y vaja yo, que no m'és segur,
si tant vos offenen los crims que demostra,
puix no és la causa gens mia mas vostra,
donau-hi sentència, que yo no me
Ni vull part alguna del vostre salari
ans tot sia vostre ý faça-us bon prou,
que tart se pren port ab vent molt contrari,
ý a voltes se menja ab çucre l'agari
ý beu hom l'arçènit mesclat ab fin brou.
Vosaltres, donchs, bisbes ý gent tan letrada,
preneu-lo, yo us prech, puix no u faça yo;
ý, segons la ley del cel devallada,
la qual Moysés dieu haver dada,
jutjau-lo vosaltres si és mal o bo."
Lo evangelista
Pilat puix no feya segons ells volien,
la bona resposta que
ý ab tot que la justa rahó conexien,
l'injusta malícia que tots li tenien
a ells féu ser aspre lo loch baix e pla.
No sols de la ley, ans més, l'acusaven
de un crim de lesa real magestat,
lo qual no podien punir ni gosaven,
per ço, a grans crits parlant tots cridaven
dient los juheus al jutge Pilat:
Los juheus
"La justa clamor, senyor, ý requesta
que d'ell havem fet, si tu mires bé
la sua gran culpa, és molt manifesta,
ý tant de sos crims se trama gran gesta
que ley no consent haver-li mercé.
Perquè, fent-se Déu, si a Déu provoca,
en ira tan gran si
puix fent-se huy rey a Cèsar revoca.
Matar, donchs, aquest a tu, senyor, toca
puix cert no
Lo evangelista
Complit fon lavòs lo que dit havia
Jesús, profetant la mort tan cruel:
qu'en Jerusalem molt prest pujaria
hon, per los Juheus escarnit seria,
cuberta la cara ab un aspre vel;
batut, açotat ý ab pena molt dura,
clavat cruelment per tots en la creu,
ý mort ab dolor e gran amargura.
Axí u testifica la sacra scriptura
al novén capítol del fel sant Matheu.
Lo evangelista
Les flames d'enveja tan granment enceses
cremant cor ý pensa d'aquests celerats,
les sues malícies ý errors tan paleses,
al jutge les forces tengueren sospeses,
mirant que tots eren inichs ý malvats.
Lavòs altra volta entrà
cridant a Jesús vengués prop de sí,
ý a soles los dos en tal consistori
del fet que no era a ell tan notori
demanda li féu dient prest axí:
Lo Pilat
"Lo gest, la presència, la fàç ý la vista
ý lo gran asento, bé
e l'ànima mia és feta molt trista
persona tan digna com may haja vista
yo dega jutjaren res criminal.
Perquè puga, donchs, salvant-te la vida,
millor satisfer als falsos juheus
que
fent ara ma pensa del ver instrohida,
ést rey dels juheus com dien los teus?"
Lo evangelista
Ab gest mansuet, humil ý affable,
lo gran rey dels reys e jutge molt just,
perquè fos als seus sotsmés lo diable,
estava sotsmés ell, Déu ineffable,
al jutge cruel de tots més injust.
Ý, axí, li provaren d'amor la fort landa
que may per injúries ni colps se trencà,
ý vént que Pilat li feya demanda,
lo bon rey Jesús, venguda sa tanda,
humil responent axí li parlà:
Lo Jesús
"Encara que yo, Pilat, te confesse
de rey lo ver títol que tinch, no
per ço, de parlar tals coses yo cesse
puix ja per mon dir lo mal no revesse
qu'espere per tots pasar en tal cas.
Però yo
per tal que responga millor al quesit:
si de tu mateix dius lo que rahones
o han-t'ó dit altres, per tal que
si dich que só rey segons tu m'às dit."
Lo evangelista
Hoint lo dolç orgue Pilat d'eloqüència
sonar a Jesús ab mà tan suau,
mirant que tal font manava prudència
ab aygües tan dolçes d'amor ý clemència,
que feyen tal guerra ser digna de pau,
lo cor li nafraren tan santes paraules
tirades ab flecha de molt humil gest,
de gran pietat parà veres taules
ý, vént los tals crims que tots eren faules,
Pilat respongué, dient-li molt prest:
Lo Pilat
"De mi no insurt açò que rahone
mas sols hix dels teus qui t'han acusat,
si bé lo teu gest constreny que
per rey dels juheus, per ço nom te done
als teus fets conforme ab gran magestat.
Ý axí pots conéixer la voluntat mia,
vers tu molt amable per lo valer teu,
l'escur de ma pensa veus clar com lo dia,
de mi gens no dubtes que vespre yo
per què, donchs, receles, creus sia juheu?
Lo Pilat
La gent tan perversa que mort te cobeja
ý los teus grans bisbes, ab los fariseus,
aquells són, aquells, moguts per enveja
qui t'han huy portat que
clavant-t'en la creu les mans ý los peus.
Aquest és lo guardó dels tants benificis
que tu
un pou sense fons de grans ladronicis
te fan ý l'altar de mals sacrificis,
essent-te mal poble rebetle ý traydor.
Puix veus mon voler dins clara lanterna
ý veus que
no
levant-me lo tel que
demostra
Tu veus qu'en mes mans està lo teu viure
e puch-te fer dan o gran benifet,
perquè mon renom yo faça reviure
ý lo bé de tu pel món puga scriure
digues què has fet, no u tingues secret."
Lo evangelista
Del seu etern pare sient a la dreta
egual en potència e fill seu etern,
vestí nostra carn malalta ý contreta
per tal que, penant, nos fes la bestreta
que
Ligar se deixà ý als seus vassalls pendre,
defendre
ý ab veu tan suau que no
al jutge tement tan just hom offendre,
Jesús respongué mostrant son poder:
Lo Jesús
"De tot l'univers yo tinch lo regisme
vengut del alt regne al baix d'aquest món,
hon sols m'a portat amor del proïsme
rement los catius del fons del abisme
ab preu de treballs major que may fon.
Ý vol lo meu pare, sentint yo tal pena,
que vença ý triünfe per molt sofferir,
ý axí yo
que ara
no és d'aquest món hon dech prest morir.
Si d'aquest món baix era lo meu regne,
per causes humanes aquell possehint,
tendria yo
que, alt, ab lo pare, en lo cel conrregne,
ensemps ab aquell lo món tot regint.
Allí reste yo ý ab ell tinch l'imperi,
ací só vengut per ser-te sotsmés,
que yo, si regnàs en est emisperi,
los meus sols ministres, en tal improperi,
de mans de juheus m'aurien deffés.
Mas, ara
de tots los humans ab humilitat,
tenint yo de carn mortal sobrevesta,
ha d'ésser en tot ma voluntat presta
a quant en lo cel és ja ordenat.
E, puix lo decret de gran senyoria,
ab què yo só rey d'aquest món, no
mas sols del meu pare que vol que yo sia
a tu huy subjecte, donchs, no
dient que
Lo evangelista
Pilat, vént columna real ý tan ferma,
e dignament digne de rebre trahuts,
donà-li lo títol que
mirant tal muntanya no era gens herma
ans fèrtil ý plena de santes virtuts.
Ý vént magestat sa vista depènyer,
lo gest ý l'asento de perfectió,
tantost lo volgué del tot més estrényer,
volent lo secret de tal fet atényer,
e dix a Jesús Pilat tal rahó.
Lo Pilat
"Tals coses rahones, tan altes, tan dignes,
d'ohir tan estranyes que
Tan gran virtut mostres, ab rahons insignes,
essent més benigne de tos los benignes,
que d'ome real te puch molt loar.
Si veus ý conexes qu'en la tu'ajuda
só prest ý tan prompte que
respon-me, revela
no
que dius que tens regne e, donchs, rey ést tu?"
Lo evangelista
Lo rey de supèrbia, quant féu lo delicte
de totes falsies, fon gran inventor;
Adam lo seguí, causant-nos conflicte,
vassall tan rebetle, incrèdul e ficte,
trencant la ley santa del seu bon senyor.
Per ço Déu Jesús, qu'és veritat vera,
e sol lançant raigs de lum eternal,
mostrant del alt cel la vera carrera,
mostrant qu'és del ver sols ell la cimera,
respòs a Pilat ab veu divinal:
Lo Jesús
"No prove, no negue, no dich ni afferme
davant tu, Pilat, que rey sia yo.
Lo teu pensament que
que prest a ma vida daràs tu lo terme
donant-me la mort si bé
Que sia yo rey, tu
dient que rey só, ý encara
qu'en açò só nat ý prench los suplicis
de greu passió, ý ab falsos indicis,
per gents tan malignes, me veig fer procés.
E sols per açò, vestint carn humana,
forrada de penes, passant fam ý set,
venguí
per dar testimoni, ab lengua molt sana,
a la veritat, que venç cascun fet.
Ý axí, lo fill ver que naix de tal mare
aquella tostemps en tot revereix,
ý onrant en lo cello meu etern pare,
tal fill de mi fill, per tal que
hou la mia veu que tots mals deleix."
Lo evangelista
Lavòs, vént Pilat que molt excel·lia
a tots los parlars lo seu parlar sant,
sentint l'acordança e gran melodia
que feya Jesús ab veu dolça ý pia,
ab molt gran delit la stava scoltant,
tenint ja d'amor alguna centil·la
ý molt desijós més coses sentir.
Ý a l'ombra del arbre que bàlsem destil·la,
daurant lo sant test de santa postil·la,
molt prest li digué, volent més hoir:
Lo Pilat
"Puix grans excel·lències, parlant, testifiques
de la veritat, tan noble virtut,
ý en alt grau d'aquella lo preu magnifiques,
segons per ta lengua a mi signifiques,
qui tant als qui
donchs, digues-me tu, perquè yo
secrets dins mon cor, los teus béns ý mals,
ne quin viure tens, ni com se coltiva,
ni qu'és veritat, ni d'on se deriva,
puix tantes riqueses li dónes ý tals."
Lo evangelista
Ý açò havent dit en tantes maneres,
provant de Jesús Pilat lo report,
trobà ser molt falses rahons ý no veres,
les quals, diffamant-lo per places, carreres,
los bisbes ordien tramant-li la mort.
Ý exint altra volta als juheus defora,
havent parlat tant ab Jesús, Pilat,
ý ab pietat gran que
com l'home qui penses secretes explora,
dubtant dix a ells, ab gest molt irat:
Lo Pilat
"Seguint la rahó, que té tan gran força
que venç lo poder de gran passió,
yo us dich, o!, juheus, que no veig que torça
lo viure d'aquest, ni va gens a l'orça
a pendre lo port de salvació.
Ans molt virtuosos hé vist los seus actes,
les obres, la vida ý
Vosaltres podeu usar de grans tractes
però yo no veig en ell tals contractes
que
Lo Pilat
En cert, yo en ell no trobe tal causa
que
Enveja mortal tan gran ira us causa,
que us par grans delictes en él facen pausa,
ý axí, no podeu lo ver dicernir.
Pensau-hi millor, temprau la gran ira,
ý no faca yo juhí tan injust,
car trenca
Mirau-hi, donchs, bé, que
que yo, fràgil, dega jutjar l'ome just.
Mas consuetut teniu molt antiga
que hú en la pasqua vos deixen absolt.
No vull que mon ceptre tal ley contradiga,
ans molt só content, si bé no m'obliga,
que may res d'aquella per mi us sia tolt.
Voleu, donchs, que ara vos dexe delliure
lo rey dels juheus, tan simple anyell?
Que
és ley que ab letres se deu d'or escriure,
per ço yo volrria volguésseu aquell."
Lo evangelista
Lavòs los juheus, cridant en tal dia
los dans que sos fills reporten huy tots,
perderen lo ceptre ý la senyoria,
ý axí, tots perduts, van huy per tal via,
pel món escampats plorant ab sanglots.
Les sues pregàries són en peccat fetes,
tenint lo diable a la dreta part;
los seus fills són òrfens, ses dones contretes,
lo logre devora sos béns ý retretes
ý cerquen mercé trobant-la molt tart.
Lo evangelista
La sanch ý la ira del just, ineffable,
vengué damunt ells ý tots los seus fills.
La ira ý enveja d'aquells, detestable,
han fet que huy tinga en ells lo diable
poder de posar-los en tants de perills.
Temor los acaça per valls ý muntanyes,
anant molt dejects, vestits de gran dol,
ý totes les terres a ells són estranyes,
ý essent gran escàndel al món ses vils manyes,
per festa d'escarn lo seu nom se col.
Ý, mentres que dure del món la pintura
de gents entre gents, seran escarnits,
per tal que desferen tan digna factura,
ab claus, ab açots ý en creu d'amargura,
a Déu Jesús feren escarns ý despits.
La fam ý la guerra que tan meritaren,
la vida penada, la mort ý turment,
los fills huy la tenen, lavòs la cridaren,
quant tots los seus pares a Pilat parlaren
ab infernal fúria, tals coses dient:
Los juheus
"Senyor, donchs, Pilat, ab tals cortesies,
puix plaure
no
ha falsificat nostres profecies,
ab molts altres mals que vers li provam.
No
com aygua
Aquest contra Déu nos ha fet colpables,
per ço suplicam, tots huy concordables,
no
Lo evangelista
Essent Barrabàs un ladre maligne
traydor molt superbo ý gran homeyer,
Jesús un anyell humil ý benigne,
Jesús rebujaren per hom molt indigne
e sols Barrabàs volgueren haver.
Lavòs lo volgueren e ara lo tenen
ab ell estan tots ý ell los nodreix,
ab Barrabàs viuen, ab Barrabàs penen,
ab Barrabàs vany ab Barrabàs vénen
ý may Barrabàs d'aquells se parteix.
Lo lector
Fos, donchs, pels juheus portat al pretori,
benigne Jesús, perquè us ves Pilat,
ý, fent tots de vós palés diversori,
volgueren mostrar en tal consistori
los vostres defalts ab gran crueldat.
Ý, axí, us acusaren de moltes falsies
ý crims neffandíssims que may cometés,
ý vós, anyell simple, ab mostres molt pies
hoýeu callant, perquè yo
injúries tinga en vós ferm pavés.
Armau-me, Senyor, de tal patiència
com vós en tal cas armat fos molt fort,
ý als perseguidors fent obedièntia,
com vós fés als vostres en tal audiència,
al vostre dolç cant yo faça l'acort.
Ý, axí, serem tres fent gran armonia:
aquells les grans contres, vós cant, yo tenor,
sereu vós loat, ý aquells d'agonia
sentran la greu pena ý l'ànima mia
haurà de tal música lo premi d'amor.
Lo lector
E deyen ladrant com cans rabiosos:
"Castiga
Ý aquell, contemplant-los cruels, envejosos,
temprar-los volgué; ý més desijosos
los véu de matar-vos quant més los volch dir.
Lavòs lo Pilat, en noves estretes,
ab vós en secret entrar prest volgué
ý les veritats de obres secretes
saber desijà, mostrant-vos bestretes
de gran amicícia, volent vostre bé.
Resposta li fés humil, santa ý vera,
quant ell vos dix rey dient-li: "tu u dius."
Mostràs vostre regne que d'est món no era
mostrant que, si u fos, ell pres no us tinguera
puix dau vid'als morts ý la mort als vius.
Axí, jo us suplique, Senyor, puix mon viure
ý lo meu regnar ha d'ésser al cel,
de quant és d'est món yo sia delliure
perquè de tots béns yo puga reviure,
vencent dels contraris lo bando cruel.
Per rey vos honrraren, ý és cosa deguda,
car rey sou dels reys, ver home ý Déu,
repar ý refugi de nostra cayguda;
ý tal veritat tenint coneguda
donar no volgueren de vós semblant veu.
Ans, volent Pilat defendre-us la vida,
dexant Barrabàs prengueren a vós,
ý axí us aplicaren la culpa, ordida
ab trama de crims, tan fortment texida,
que us fon molt cruel, lo més piadós.
Lo lector
Senyor Déu, Jesús, espil de ma vista,
puix vostres sants actes exemples són meus,
comporte yo
puix vós, ab delit, pasàs vida trista,
luytant ab Pilat ý ab falsos juheus.
Ý, puix ab aquells, en tantes offenses,
de gran patiència mostràs lo camí,
mostrau-lo
iré yo segur, lunyades mes penses
d'aquest món pervers, contrari de mi.
Lo evangelista
Lavòs, donchs, Pilat, leó tan salvatge,
manà que Jesús fos prest açotat,
ý, perquè rebés més pena ý damnatge,
per los més cruels bochins, ab ultratge,
de totes ses robes fon prest despullat.
Ý vént la pressona sens drap, tota nua,
ligaren-lo prest a un fret pilar,
e tots començaren, ab ira molt crua,
mirant, delicada, la carn ý sens rua,
d'açots molt cruels aquella nafrar.
Axí
exint de sos térmens perfets naturals,
axí s'enbellia la nostra legea
ý axí, despenent la sua riquea,
nos ha fet molt richs de béns eternals.
Axí li brodaren de tal brodadura
la roba que
ý axí, ab açots cruels sens mesura,
cruelment desferen la sacra pintura
ab colps ý buffets, pelades ý escarns.
Lo evangelista
Axí li donaren cruel disciplina
dels peus fins al cap, batent-lo molt fort;
ficant-se
tirant, esquexaven la pell e cortina
de tan sagrat cos, naffrant-lo de mort.
Ý ab nafres tan leges, lebrós parexia
Jesús, qui dels hòmens és l'ome pus bell.
La ira cruel cruelment feria
d'açots sa pressona, en tant que paria
als qui
L'anyell mansuet, Jesús, no parlava,
estant entre lops plens d'ira ý furor,
e la hú
ý axí cascú d'ells en ell se cansava
batent-lo tostemps ab molt gran rigor.
Per tants béns que féu, rebé d'aquells pagues
de tants mals ý penes ý molt greu açot;
ý, essent-li
li feren cinch_mília quatre_centes plagues
e cinch e noranta, ab cor indevot.
E, no prou contents de tals diciplines,
li feren corona de forts junchs marins,
la qual, ab setanta e dues espines,
naffrant les artèries ý venes divines,
al cap li posaren los malvats bochins.
Brollant per tants lochs, les sanchs precioses
corrien fent mescla dels ulls ab lo plor,
ý adés per les nafres dels junchs, doloroses,
ý adés per les plagues d'açots, sangonoses,
pasava Jesús gran pena
Lo evangelista
Havent tant fartat aquells bochins quatre
lo seu cor e ira de tan cruel past,
essent molt cansades ses mans de molt batre,
ý ab cruels açots nafrar ý combatre
lo cos divinal, humil ý tan cast,
ab vana supèrbia, inica ý malvada,
a Jesús manaren que prest se vestís,
per tota la casa havent escampada
la roba d'aquell, tan pobra ý sagrada,
a ffi qu'en plegar-la més pena sentís.
Lo qual, ab vergonya humil e molt pia,
anava tot nu la roba plegant;
ý l'ú la y levava, ý l'altre
dient-li blasfèmies cascú l'escarnia,
vestit de greus plagues lo seu cos mirant.
Hon era lavòs lo seu etern pare
que tant permetia son fill Déu penàs?
Hon eren los àngels? Hon era sa mare,
ý
fogint, tots dexaren tan sol en tal pas?
Vestit Déu Jesús ab tanta de pena,
tenint de greus plagues vestida la carn,
tantost li tornaren al coll la cadena,
ab gran vituperi, damunt la esquena
posant-li la porpra per un vil escarn.
Ý ab un vel molt aspre cobrint-li la cara
li deyen, batent-lo, per fer-li despit:
"Si ést fill de Déu, los teus mals repara
e, si ést profeta, adevina
qual és de nosaltres lo qui t'ha ferit."
A la verge Maria
A hon sou vós, mare, ý verge beneyta?
A hon sou vós ara? Veniu ý cuytau,
mirau vostre fill per gent tan maleyta
batut ý açotat, per tots pagant peyta;
mirau-lo, Senyora, puix vós tant l'amau.
Mirau-li
lo cap ý la cara ab bonys ý colps greus;
les sues carns belles ý tan delicades
mirau com són leges ý desfigurades,
nafrades de mort per falsos juheus.
Mirau vostre fill, qu'en tanta pobrea
parís ý criàs, ý ab tant de recel,
mirau ses grans nafres que porten ferea,
mirau de qual porpra son poble l'arrea,
mirau-lo posat en pena cruel.
Mirau-li la boca, los ulls ý les galtes,
los braços ý cames, los peus ý les mans,
mirau-li les carns que són tan malaltes,
mirau-lo, batut, per nostres greus faltes
ý ple de dolors cruels ý molt grans.
Mirau aquell fill que vostres mamelles
ab goig alletaren de let virginal,
mirau lo nou libre per culpes tan velles
escrit ab capletres de plagues vermelles,
e il·luminades de sanch divinal.
De pregamí verge mirau digna carta
hon, del etern pare l'etern verb s'escriu,
mirau que d'aquella tristor no s'aparta,
per quant d'ennegrir-la lo poble no
mirau-la, donchs, vós, car vostra
A la verge Maria
Mirau qual dolor, qual plor, qual tristura,
qual mort ni qual pena li pot ser semblant;
mirau com navega, pasant sens mesura
fortuna terribleen mar d'amargura,
ab ones de sanch son poble salvant.
Mirau los vassalls quin guardó li reten
pels grans benifets ý tants que
mirau com lo tracten, mirau com l'espleten,
mirau com lo manen ý com lo sotsmeten,
essent lur Senyor, Déu, home perfet.
Mirau la corona que tant lo turmenta
posant-li la vida de mort en perill,
mas és necessari siau molt contenta
que pene, que muyra, que plore ý que senta
dolor per nosaltres lo vostre sant fill.
Que
nos dóna descans, repòs e virtut,
lo seu ligament nos solta ý desliga,
lo seu despullar nos cobre ý abriga,
ý
Ý anau-vos-ne ara, que, puix no us conexen,
tocar-li les plagues ja pus no poreu.
Serà Magdalena ý
ab vós dins la casa, perquè, si
poreu-lo vós pendre per tal que
Mas yo tinch gran por que d'açò
aquests trists vasalls del gran Lucifer,
car dubte no
lavòs yo us seré, si bé descontenten,
de noves tan tristes lo trist misatger.
A la verge Maria
Axí a Jesús los saigs turmentaven
ý, ab canyes cruels batent fort aquell,
damunt la corona grans colps li donaven,
ý més les espines lavòs penetraven
lo seu nafrat cap, nafrant-li
E d'una vil porpra vestit lo tenien
donant-li la canya per ceptr'exçel·lent,
ý axí
e tots per escarn davant li venien
ý aquell saludaven tals coses dient:
Los juheus
"Puix tens la corona d'espines guarnida
ý porpra d'açots, que tants has rebut,
donar-te devem la honrra complida
de rey dels juheus, com Pilat te crida,
ab cambi de plagues pagant-te
Per ço
per ço
per ço dels juheus que
donant-te buffets per obediència,
donchs, Ave! rabí e rey dels juheus."
Lo evangelista
E tots li donaven buffets ý pelades,
del seu cap ý barba tirant los cabells,
ý ab vils escopines estaven mesclades
les sues grans làgremes ý sanchs tan sagrades
que tant escampava per rembre tots ells.
Exint, donchs, Pilat, del fondo pretori,
als juheus qu'estaven defora sperant
e, puix no li era algun crim notori,
als bisbes estants en tal consistori,
molt prest los digué a grans veus cridant:
Lo Pilat
"Perquè, sens vosaltres, vejau l'escrutini
que yo d'ell hé fet ý, sens fictió,
usant contr'aquell de tot mon domini,
vermell hé tornat lo seu blanch ermini
donant-li d'açots mortal passió.
Hí hé coronat lo seu cap d'espines
de sanch tot ploent grans rius d'amargor,
vejau, donchs, les carns quals resten ne quines
ab tan cruels nafres, que, més que metzines,
lo basten matar d'extrema dolor.
Axí l'hé tractat d'empentes, caygudes,
escarns ý buffets sens perdre may punt,
ý, per tan greus plagues, les sanchs ha perdudes,
que ja són les forces del cors decaygudes
en tant que
Donchs, perquè vejau que yo de més pena
no
Siau, donchs, contents, puix tant té la squena
de mals combatuda, que d'esta cadena
yo faça delliure lo just innocent.
Donchs, veus que presente, exint yo deffora,
aquell a vosaltres axí castigat
que cascuna naffra me par que l'acora,
ý l'ull més cruel mirant aquell plora
usant al prohisme de gran pietat.
Tenint conexença qu'en tots pot recaure
semblant desventura si u vol mala sort,
ý perquè vejau, volent-vos complaure,
que neguna causa, si vull raó plaure,
en aquell yo trobe, majorment de mort."
Lo evangelista
Ixqué, donchs, Jesús, de tots en presència
ab porpra d'escarn, ligades les mans,
corona d'espines, no fent resistència,
ý al coll la cadena, per obediència,
ý tot circuhit de penes molt grans.
Mouria les pedres, los arbres ý feres
a dolrre ý a plànyer un cas tan cruel,
mas ells, més cruels, per aspres carreres
lavòs li paraven de mort les senderes
tenint més amarga de ira la fel.
Ixqué del pretori mostrant les espines
que
mostrant per la cara pintades cortines
de sanch ý d'açots, buffets ý escopines,
ab un penat viure, molt més que la mort.
Ý
ab letres de sanch la virginal pell,
mostrant la pressona real tan subdita,
mostrant que
lo seu cos puríssim lebrós ý messell.
De gran caritat mostrà riques mostres,
mostrà molt amar-nos a tots en l'estrem,
mostrà les carns sues ésser per les nostres
cruelment nafrades, ý
que huy a ses plagues los fels tots diem.
Mostrà l'etern rey gran pau ý concòrdia
quant, tot lo seu poble essent-li present,
lo jutge Pilat, lançant tal discòrdia,
mogué los juheus a misericòrdia
ab veu piadosa tals coses dient.
Lo Pilat
"Mirau ací l'ome, ab porpra ý corona,
ý canya
d'escarns ab insígnies mirau la persona,
mirau sa dolor, quant gran se blasona,
mirau de turments la pena mortal.
Mirau son poder, vençut ý subjecte,
ligades les mans e tot indeffés.
Si bé
mirau-lo subdit al vostre conspecte,
vestit com a rey manat ý sotsmés.
Mirau ací l'ome lo qual tots per pendre
anàs ajustats ab armes ý fusts.
Mirau-lo ligat, que no pot estendre
les mans fins al cap; podeu ben compendre
qu'en la lur defensa no té fets ajusts.
Mirau los dexebles, qui tant lo seguien,
fugint desterrats ab molta gran por,
mirau les grans coses que fetes se dien,
mirau les desfetes, mirau com desfien
los pobles d'aquell, mirant que ja
Mirau ací l'ome, mirau quanta pena
ha ja sostengut del que l'incolpau;
de molt prest morir no crech se deffena
car tota~s de plagues la sua carn plena,
no crech major venja haver-ne pugau.
Mirau que mercé li fa major plaga
que la crueldat ab tanta furor,
donchs, puix de sos mals té ja semblant paga,
al seu gran verí la vera triaga
serà que no muyra mas visca
Lo Pilat
"Mirau ací l'ome de tanta puxança,
desert d'amistats, com resta tot sol,
donchs, trobe
doleu-vos com yo de vostra semblança
puix cascun semblant del semblant se dol.
Mirau que de home no mostra figura,
mirau l'ésser vostreen ell alterat,
mirau l'ome, hòmens, com se desfigura,
mirau la bellea com pert la pintura,
que par més la mort que cos animat.
Mirau ací l'ome, absent de sa mare,
desert de parents, amichs ý germans,
mirau-lo que huy no té qui l'empare,
repòs ni remey, ni res qui repare
les plagues ý naffres ý tots los seus dans.
Mirau que tal pèrdua és perdre la vida,
per què voleu, donchs, la perda per mort?,
que sols la persona no rest'aflegida
mas l'ànima més lunyada ý partida
de tots quants li daven descans ý conort.
Mirau ací l'ome, jermà de vosaltres,
puix tots d'una pàtria sou nats ý criats,
havem perdonat a molts estranys altres,
aquest perdonem, donchs, ara nosaltres,
puix tots los seus mals són més que pagats.
Mirau ab recort, puix és recordable,
lo córrer fortuna si és gran affany,
ý
cascú de nosaltres pot ser més colpable,
donchs, jutge per sí lo mal del estrany."
Lo Pilat
"Mirau ací l'ome ab fama notòria
en tot l'univers, sens crim ni deffalt.
Jamés lo gran Cèsar guanyà tal victòria
com tots guanyareu, molt digna de glòria,
usant de mercé qu'és vencre pus alt.
Ý axí, mirau l'ome, vejau què us agrada
de quant yo puch fer, que tot se farà,
mas feu la instància, yo us prech, atentada,
qu'en causa tan gran és cosa provada
que tota gran triga gran cuyta serà."
Lo lector
Cruel fon lo medi que, per delliurar-vos
Pilat de la mort, ell pendre volgué,
creent que d'açots tan fortment penar-vos
ý de greus espines lo cap coronar-vos
la causa
O, mal pensament ý electió mala!
O, jutge injust! O, mal delliber!,
tractar-vos cortés en la sua sala
ý fer-vos pujar de tants mals la scala,
ab mostres de béns volent-se reffer.
On sou vós, Pilat? On és l'amicícia
que tant li mostràs parlant en secret?
E, sols per complaure la strema malícia
del poble inich, fés tal injustícia
mostrant que la fés per son benifet.
Ý, per gran escarn, portar vestidura
li fés vós de porpra, com rey dels juheus.
De plagues cruels és la brodadura
ý de buffetades té tal forradura
que ja no
Lo lector
O, Déu eternal! O, digna persona!,
que sens mal obrar fos tant turmentat,
açots rebés tants en tan poca stona,
d'espines tan feres portant la corona,
que tot vostre cos restà molt plagat.
Ý axí, presentant-vos Pilat al mal poble,
digué no y trobava ell causa de mort,
si bé fon aprés lo seu vot tan moble,
almenys en paraules mostrà-us part del moble
secret que tenia del vostre recort.
Ý, ab vives sentències ý molt encarides,
dient: "Mirau l'ome", placar-los pensà,
mostrant los escarns ý les greus ferides
que vós sostingués, ý tant escarnides
que tantes ý tals algú may passà.
Puix, donchs, tal retaule ab tinta vermella
pintat fos d'açots, ab tan greus pinzells,
portant yo
sostinga greus penes ab força novella,
puix tant mos peccats són causa d'aquells.
Ý aquesta corona al cap que yo porte
per sola memòria de la que portàs,
axí com rahent-la
feu vós que
passant-hi la pena que vós hi pasàs.
Lavòs seré tot fill verdader vostre
penant yo per vós, com vós fés per mi,
la vostra clemència tal gràcia
que dolrre
sentint lo greu mal que
Lo lector
La blana camisa me semble celici
puix vós sobre plagues la porpra vestís,
de vostr'amor digna serà ver indici
qu'en vós transportat yo faça judici
de tostemps sentir lo mal que sentís.
Escarns ý blasfèmies sien honrres mies
ý del grau que tinch tothom me desllou,
puix vós, qui sou cap de grans senyories,
fos tant escarnit per diverses vies
que par que no fósseu lo qui fos ý sou.
Lo evangelista
Tan dolçes paraules l'infel jutge deya
a tots los juheus qu'estaven presents,
car, puix que sens culpa Jesús ésser veya,
de penes cruels grans mostres los feya
a fi que d'aquelles ells fossen contents.
Ý, vént de Jesús los ulls tan benignes
de làgremes tristes plorant abundar,
lavòs los ministres e bisbes malignes
tantost començaren, ab veus molt indignes,
axí com leons bramants a cridar:
Los juheus
"Crucifica
de fer-nos rahons aquell deffenent,
ses obres tan males a tu són escures,
a nosaltres clares, ý són-nos tan dures
que dar-hi comport la ley no y consent.
Donchs, prest crucifica qui tant nos diffama
ý perda la vida ab un trist morir,
de tanta justícia no perdes la fama,
car veu de tant poble sens causa no clama,
crucifica
Lo evangelista
De mals tan gran càrrega mirant que volien
lançar los juheus damunt a Pilat,
del seny féu pavés, puix ells conexien
que tots, per enveja, moguts perseguien
ab ira molt gran la gran caritat.
Volent-se defendre de tanta fortuna
com ell prest se veyavenir ja davant,
per tal que vencés tal gent importuna,
armà de virtuts ses forces a una,
lavòs dix a ells a grans veus cridant:
Lo Pilat
"Preneu-lo vosaltres e crucificau-lo,
que yo en ell causa no y trobe de mort.
Vosaltres, juheus, preneu o dexau-lo,
salvau-li la vida si us plau o matau-lo,
que yo no u faria sens fer-li gran tort,
car tot lo pasat hé fet per placar-vos
ý veig quant més va que més famejau.
Donchs, perquè d'aquell pugau més fartar-vos,
preneu-lo vosaltres, puix no puch guanyar-vos,
e crucificau-lo, puix tant vos desplau."
Lo evangelista
Lavòs los juheus, cruels adversaris,
a molts per diners tenint sobornats,
ab molts testimonis ý grans inventaris
ý ab actes rebuts per falsos notaris,
per cloure
Ý vént que Pilat aquells refusava
per no perillar en tan mal camí,
la sua malícia lavòs renovava
ý, ab ira perversa que més abundava,
li feren resposta dient tots axí:
Los juheus
"Los mals d'aquest hom són tants ý palesos
que no y cal fer proves ni y pren loch mercé,
davant tu sa lengua los ha tots admesos,
no cumple que sien per altri deffesos,
puix ell los atorga, confesa ý manté.
És prova tan clara ý menys de sufisme
que sens testimonis se pot condemnar,
en quant se fa rey e fill del altisme,
levant al gran Cèsar lo ceptre ý regisme,
ý a Déu eternal lo sols imperar.
Ý resten offeses les nostres orelles
de tantes blasfèmies com ell nos ha dit,
car estes nos semblen les obres aquelles
que feyen los màgichs, fent grans maravelles
davant Farahó, si u has may hoÿt.
Aquests són uns hòmens de semblant natura
que van per lo món enganant les gents,
ý perquè
hoyr novitats d'aquells se procura,
seqüeles tan grans a ell aderents.
Nosaltres ley santa tenim ý molt justa,
ý segons aquella morir deu aquest
car, puix lo procés tan grans mals ajusta,
no
puix crim de tants crims nos és manifest,
car, públicament, en places, carreres,
segons havem dit, s'és fet fill de Déu.
No són coses falses aquestes, mas veres,
ý quant de punir-les, senyor, més esperes,
és Déu més offés ý
Lo evangelista
E, donchs, com hoís Pilat tals paraules,
la nau de justícia féu dar al través,
ý ab tot que jutjàs aquelles per faules,
les honrres mundanes tenint per retaules,
li feren girar lo dret al revés.
Ý axí més temé, dubtant per malícia,
no fos malmesclat ab l'emperador,
ý armà
perquè los juheus, ab inimicícia,
levar no li fessen lo ceptre ý honor.
Entrà
per fer altr'examen del just innocent,
e ja de justícia torcent la balança,
perdé la prudència, perdé la temprança,
ab la fortalea, virtut preminent.
Les quals són finestres e grans claravoyes
que molt il·luminen del jutge
ý essent tornat pobre de molt riques joyes,
de flaques demandes fermant grans monjoyes
dix prest a Jesús ab veu molt suau:
Lo Pilat
"Fins ara só cert que tens conexença
de quant yo per tu als pobles hé dit,
ý estich ab aquells en gran malvolença
per fer-te yo mostra d'amor ý valença,
mirant que sens culpa ést tant perseguit.
Per ço t'é request en moltes vegades
que dir-me volguesses si tens crim algú,
per ço que tes gents tan avalotades,
huy fals no m'apliquen coses no pensades,
per ço yo
Lo evangelista
Lavòs Déu Jesús, eterna prudència,
resposta no féu, ans, tot sangonós,
humil, mansuet, ab gran patiència,
callava sperant de mort la sentència
per dar-nos la vida, anyell gloriós.
Ý vént no parlava ni menys responia
Jesús, quant Pilat lo interrogà,
mostrant que sens dubte donar-li podia
la mort o la vida, si fer-ho volia,
lavòs li digué ab gest molt humà:
Lo Pilat
"A mi tu no parles, qui só ta defensa
e jutge bastant ý ensemps advocat?
A mi tu no parles, ni obres la pensa
al meu pensament, qui tant te defensa
davant la furor del poble malvat?
A mi tu no parles, que
e la potestat sabs bé que tinch gran?
A mi tu no parles, que
e puch huy dexar-te, e si
donar-t'é la mort, que tots ho volrran?
Donchs, parle ta lengua mostrant les querelles
ab què la enveja ta fama confon.
Donchs, parle ta lengua paraules aquelles
que sols tu parlar, puix tant mes orelles
a ben escoltar-te dispostes huy són.
Donchs, parle ta lengua, que
ý totes mes forces te volen aydar.
Donchs, parle ta lengua paraules que
les mans a rebatre los colps ab què
los teus enemichs, volent-te matar.
Lo Pilat
Escolta
que yo parlaré hon tu calles tant.
Escolta
la gran pietat del crim que t'imposa
lo teu amat poble, ta mort desijant.
Escolta
no pots escoltar, ni
Escolta
demostra
per fer-te delliure d'aquests celerats.
Si no
lo gran hoy te moga dels perseguidors.
Si no
dient los secrets que li recomane,
la gran ira
Si no
la gran contra
Si no
secreta dins tu, ans que més enante,
la gran pena
No sabs tu ben cert qu'en crucifficar-te
yo tinch potestat per l'emperador?
No sabs tu ben cert que puch yo vexar-te,
o dar-te repòs ý prest liberar-te,
o fer-te, catiu, morir de dolor?
No sabs tu ben cert qu'en cas de tal cuyta
yo sols só aquell que
No sabs tu ben cert que
o dins cruel carçre, vencent esta luyta,
ab penes cruels tenir-te constret?"
Lo evangelista
Lo pou de virtuts e fonda sisterna
d'on poen les aygües de vida
lo past de dolçor que
ý
ý en ell ý per ell som tots recreats,
mirant Pilat creya que fos subjugada
l'eterna potència al seu flach poder.
Mostrant que Pilat la té limitada,
mostrant que del cel la té manlevada,
Jesús respongué, gran rey verdader:
Lo Jesús
"Tota potestat, per molt gran que sia,
pren la dependència del eternal Déu,
del alt al pus baix, axí dreta via
devalla per graus, e tal huy seria
la tua, Pilat, ý
Per ço, potestat tu huy no tendries
envés mi alguna si dada no
per l'emperador, ni aquell veuries
aquella tenir, ab tals senyories,
si Déu no l'agués donada als dos.
Deuries pensar ab pensa discreta
usant del acort de jutge discret,
que d'esta potència comanda t'és feta
per l'emperador, sots límits constreta,
seguint la rahó, la ley ý lo dret.
E no per jutjar a tort lo sens culpa,
per sols huy complaure los que
Puix veus lo meu viure qu'en res huy no culpa
e sola malícia és la que m'enculpa,
deuries pensar qui viu ne qui mor.
Lo Jesús
Lo Judes pecà per gran avarícia,
e ara
portant-me a tu que
Ý tu, conexent sa molta malícia,
me jutges, injust, per sola temor,
car tant lo teu cor la honrra cobeja
ý
que vols aderir a causa tan leja.
Per ço
a tu m'a liurat, té major pecat."
Lo evangelista
Lavòs Pilat, vént tan gran abundància
manar de virtuts la font divinal,
ý vént dels juheus la cruel instància,
volia ý cercava ab molta constància
dexar prest aquell exempt de tot mal.
Volent fer justícia tan santa ý tan justa,
volent delliurar lo just innocent,
volent que no fos clavat en la fusta,
lavòs ab gran ira ý veu molt injusta
los juheus cridaven al jutge dient:
Los juheus
"Si
pervers ý mal hom, de tots més inich,
tan gran celerat ý tan detestable
que huy tan maligne no és lo diable,
de Cèsar ni nostre no ést ver amich.
Si
majors cascun dia ses erres seran,
qui
contradiu a Cèsar, ý tots dura guerra
los nostres grans prínceps per ell te faran.
Los juheus
No perdes l'espant d'aquella gran ira
que solen als seus los grans reys mostrar,
ý aprés que
per un deservey lo grat se regira
ý en mar de fortuna los veu hom negar.
Senyor, puix ést savi, donchs, pensa ý repensa
quant mal se segueix d'aquest home huy,
ý no purgues tu la sua offensa
car, fent-se rey nostre, és crim sens deffensa
per quant del gran Cèsar és gran perjuhí.
Car tu no ignores que
lo ceptre real ha tolt als juheus,
al qual fa injúria e gran improperi
aquell qui
donant-li mort leja, punir prest lo deus.
E qualsevol hom que huy semblant faça,
de cert al gran Cèsar en tot contradiu.
Puix, donchs, tal delat tal grau se percaça,
no vulles que
que tens ab nosaltres, dexant aquest viu."
Lo evangelista
Mirant les esquadres que
ab ires tan braves de brava furor,
sentint que bombardes tan forts li paraven
que l'onrra ý lo ceptre d'aquell derrocaven,
Pilat la temença tengué molt major.
Ý essent combatut de por tan mundana,
jamés a tals forces pogué resistir,
ans, molt més amant la pompa ý uffana,
dexà la virtut e lum sobirana,
ý ab gran injustícia lo just féu morir.
Lo evangelista
O, por mundanal!, que tants de mals causes
ý fas huy les gents brollar totes sanch,
de mort, fam ý guerra, a molts dónes causes
ý en obres tan males tu, fent bones pauses,
lo blanch dius qu'és negre, ý
Los flachs nos fas dir que són animosos,
ý
los hòmens cruels, humils, piadosos,
perdones los vicis que són criminosos,
punint los civils ab molt cruels arts.
Vençut de tal por lo jutge maligne
portà prest deffora lo gran rey Jesús,
de junchs coronat, portant molt benigne
al coll la cadena, perquè més indigne
anàs ab la porpra d'escarns tot confús.
En gran tribunal sient hon jutjava
en loch qu'en ebraych se diu Gabatà,
Licostratos grech, tan alt que
quant tots los delats a mort condemnava,
tenint pel gran Cèsar lo ceptr'en la mà.
Estava Jesús, essent rey tan noble,
axí com a ladre ligat ý comprés,
perquè desligàs lo seu amat poble;
davant l'inich jutge ý gent tan innoble,
senyor tan insigne, estava sotsmés.
Ý en un tal conflicte, de tanta tristícia,
algú no y havia per ell que parlàs,
ans, tots li tenien gran hoy ý malícia,
cridant a Pilat que, prest, per justícia,
en creu dura ý alta lo crucificàs.
Lo evangelista
No hi era lo Pere, ab tantes proffertes,
que ja per tres voltes l'havia negat,
ni
ab penses torbades, de tot bé desertes,
tenint-lo ja quasi del tot oblidat.
Algú no y havia amich ni compare
qu'esforç li donàs en tan gran perill,
ni y era la trista e tan verge mare,
tanbé
e ja parexia que no li fos fill.
Adam féu lo mal, lo mal que greu sisa
nos fa, de greu plànyer, pagar ab turment.
Jesús féu lo bé, lo bé de tal guisa
que molt nos abilla de rica devisa,
vestint los seus mèrits ab goig excel·lent.
Adam féu la tala talant nostres vides,
pagà fort la pena Jesús per aquell.
Adam ab ses mans féu nostres ferides,
Jesús ab les sues les ha ben guarides
portant de greus naffres naffrada la pell.
Adam féu la erra, Jesús l'a pagada;
Jesús fon bonança, Adam la maror;
Jesús fon la vida, Adam mort penada;
Adam féu gran guerra, Jesús pau sagrada;
Jesús fon lo fel ý Adam lo traydor.
Adam féu lo crim e gran resistència
sentint prop del arbre delit e deport,
Jesús, innocent, ab gran patiència,
féu, alt en la creu, la fort penitència,
passant les forts penes de tan cruel mort.
Lo evangelista
Lavòs era vespra d'aquella gran festa
que feyen tots anys, menjant l'anyell sant,
quant ells, ab lo foch de ira ý tempesta,
penaven per coure en creu molt agresta
l'anyell Déu Jesús sens colp'acusant.
Ý essent hora sexta, puix lo sisén dia
havia Déu l'home creat de no_res,
recrear en hora semblant lo volia,
quant sigué Pilat, ab gran senyoria,
e dix als juheus, tenint Jesús pres:
Lo Pilat
"Mirau lo rey vostre qui tant vos espanta,
ab tantes vergonyes, escarns ý despits,
la canya per ceptre, la porpra per manta,
al cap la corona brollant la sanch tanta
que tots los seus membres ne resten tenyits.
Vejau rey semblant si~s digne de pena,
de mort o de vida, seguint vera ley.
Ý perquè la honrra de tots yo deffena,
a mi par que
donchs, veus lo rey vostre sens culpa d'omey."
Lo evangelista
La vida tan santa e obres tan pies
com vist tots havien a Jesús obrar,
guarint molts lebrosos de grans lebrosies,
contrets, muts ý cechs ý grans malalties,
ý en públiques places sermons sants pricar;
ý ab gest tan affable, humil e benigne,
jamés pogué vençre tan gran crueldat,
ans més los juheus ý ab cor més maligne
lavors perseguien al seu rey tan digne,
ý aquells tots cridaven, dient a Pilat:
Los juheus
"Leva
de nostres encontres, de nostre recort,
car tant ab los pobles té fals'aderència
que bé li pertany, per digna sentència,
de tots sos leigs actes la més leja mort.
Donchs, dóna-la-y prest, puix menys nos altera
als ulls la vergonya que dolor al cor,
per què, si
mirant que perturba la nostra ley vera,
cruciffica
Lo evangelista
Lavòs vént Pilat lo fet tant estrényer
cridant l'inich poble axí cruelment,
volent escusar-se de tal pasta fényer,
cercava tals medis que pogués atényer
remey a la vida del tant innocent.
Ý ab pichs acerats de veu piadosa,
en roques cruels volent fer camí
per hon tal pressona ý tan virtuosa
pogués delliurar de mort dolorosa,
parlà
Lo Pilat
"Puix no us han mogut los tants improperis
haver pietat del vostre gran rey,
perquè, donchs, d'aquell los grans vituperis,
morint sots los vostres decrets e imperis
no taquen la fama de vostra gran ley,
ý perquè del Cèsar lo nom magnifique
usant en tal cas de molta mercé,
me sembla millor que no
que dant-li tal mort a tots prejudique.
Donchs, aquest rey vostre crucifficaré?"
Lo evangelista
Les empavesades, palenchs ý barreres
que feya Pilat entorn de Jesús,
vedar no pogueren les altes costeres
per hon li tiraven de mort les canteres
perquè no restàs lo nom d'ells confús.
Ans, tots més cruels, mercé d'ells absenta,
mirant-lo batut d'açots tan mortals,
ab una veu aspra qu'espant representa,
leons famolents de sanch innocenta,
tots ells respongueren dient raons tals:
Los juheus
"Nosaltres, senyor, rey no tenim ara
sinó lo gran Cèsar ý aquell mantenim,
aquell nos regeix, aquell nos empara,
aquell nos sosté, aquell nos repara,
aquell confessam ý aquell reverim.
No
tu, crucificant aquest malfactor,
que sols en parlar-ne granment prejudiques
lo nom del gran Cèsar, al qual tu apliques,
loant aquest home, molt gran desonor."
Lo evangelista
Havent Pilat dit rahons tan ben dites
per moure
ab pastes tan dolces de mercé confites,
ni menys de virtut ab cedes escrites,
jamés pogué vençre la lur passió.
Luytant ab aquells ab molt santes manyes
per fer-los prest caure del seu mal intent,
volent amansar ses ires estranyes
lavòs se mostraven les tan vils companyes
cruels ý més braves al just innocent.
Lo evangelista
Ý, com los grans goços quant tenen la presa
se mostren més braus al simple vedell
ý quant més los tiren, ab més gran bravesa
treballen fer troços ab fera contesa,
l'orella
axí, quant les mans de Pilat tiraven
de presa tan simple les dents tan cruels,
lavòs los juheus més braus se mostraven
ý més trocejar, irats, treballaven
l'anyel Déu Jesús ab boques infels.
Ý estant ab la fam d'estar en l'offici,
mirant que los bisbes li daven l'assalt,
Pilat se reté fent gran maleffici
ý fon la virtut vençuda del vici,
ab armes de por causant gran deffalt.
Les sues mans pies ý lengua diserta
que tant deffensaven Jesús als juheus,
mancant-li molt prest, restà molt deserta
de tot bé sa pensa, fraudant la proferta
que
Ý fon de virtut imatge ý semblança,
mas no l'escusava del foch infernal,
ý, ab tot que per por torcé la balança,
pecà molt greument, mas més en tal dança
los qui la menaven ab ira mortal.
Ý axí los juheus ne passen més pena
ab tot que Pilat la passa prou gran,
mas més los turmenta la
del foch infernal que tostemps los pena,
puix sols per enveja causaren tal dan.
Lo evangelista
Ý axí, vént Pilat la gran pertinàcia
que
tement d'aquells perdre l'amor ý la gràcia,
tement del gran Cèsar la ira ý desgràcia,
tantost a Jesús féu cloure
Sient en cadira d'umana potència
davant los juheus, lo jutge Pilat
lavòs lo
que
ý en creu dura ý alta fos crucifficat.
La Justícia
Senyor, apel·lau-vos a vós qui sou jutge
perfet e molt just ý gran rey etern,
e no permetau l'injust jutge us jutge
puix sou ab lo Pare de tots ver conjutge,
de tot l'univers tenint lo govern.
Majorment que us jutja seguint la malícia
dels falsos juheus, sobrat de gran por,
e no segons dret ni vera justícia
mas sols del offici tenint gran cobdícia
ý aquest sols esguart corromp lo seu cor.
Senyor, apel·lau-vos, car prou és notori
que
per gents tan malignes ý en tal consistori
ý ab tal manament e tan peremptori
com si fet haguésseu del món tots los dans.
Senyor, no permeta la vostra potència
ésser huy vençuda de gent tan cruel,
puix és ab vós junta la divina
la gent tan sotsmesa tan gran resistència
no us faça, Senyor, puix sou rey del cel.
La Justícia
Senyor, apel·lau-vos, puix la ley ordena
qui mata que muyra, ý és molta rahó.
Qui fa lo pecat, aquell faça
per ço, puix Adam causat ha la pena,
aquell deu morir ab tal Passió.
Mas, puix semblant mort per vós no~s causada,
no vol la Justícia hajau de morir,
aquell muyra sols qui l'a perpetrada,
aquell la sostinga purgant sa errada
ý no vós, Senyor, qui sou sens fallir.
Senyor, apel·lau-vos, que gran tort seria
que vós, Déu, morísseu ý l'ome vixqués,
manant e dient-li que de mort moria
en qualsevol hora que
del arbre que vós vedar-li volgués.
E, donchs, puix d'açò té carta
fermada ý escrita de la vostra mà,
que sols l'ome muyra és cosa loable,
rompent tal edicte, puix és lo colpable,
ý no vostra vida que may no pecà.
Senyor, apel·lau-vos, que ley és molt justa
e dicta-u rahó ab gran equitat,
que
ni
ý mala sentència que fos condempnat.
Puix, donchs, vós, Senyor, és cosa molt certa
qu'en tot e per tot sou just innocent,
essent vostra vida a tal mort offerta
ý sentenciada ab l'oy que u concerta,
compendre no us deu tan aspre turment.
La Justícia
Senyor, apel·lau-vos de jutge maligne,
puix és gran malesa ý gran tració
contra son senyor natural, benigne,
donar tal sentència ý fer aquell digne
de tan leja mort ý greu passió.
Puix vós sou lo rey dels reys per natura,
ý aquells ý
rahó no conssent que la creatura
al seu creador mort done tan dura,
cruel, vergonyosa, com vós reportau.
Senyor, apel·lau-vos, puix dignitat tanta
no té lo servent com té lo senyor,
per ço la Justícia molt justament canta
no ser cosa justa aquell qui
per fills ý servents passe la dolor.
Si, donchs, lo servent ha fet la errada,
aquell sols la pague, Senyor, ý no vós.
Si ell ha trencat la ley tan manada,
per què y sereu vos, ab mort tan penada,
tengut ý obligat, Senyor gloriós?
Senyor, apel·lau-vos, puix rahó u demana
he u dicta Justícia que us és suplicant,
car més excel·lent ý més sobirana
és natur'angèlica que no la humana,
e no y ha infel que y sia dubtant.
Puix, donchs, per los àngels, pecant tan indignes,
Senyor, no sou mort per ells reparar,
menys huy per los hòmens, que no són tan dignes,
la tal mort que us donen persones malignes
deveu sofferir, ni menys comportar.
La Justícia
Senyor, apel·lau-vos, qu'en vós apel·lar-vos
tolrreu major colpa que no féu Adam,
per quant los juheus, en crucificar-vos,
molt més pecaran que no
lo trist que volgué complaure sa fam.
Donchs, en aquest cas, Senyor, apel·lant-vos,
offensa major vos rellevareu,
e a mort tan trista molt prompte liurant-vos,
la colpa menor del hom desmanant-vos
per major offensa pagar no deveu.
Senyor, apel·lau-vos, que frau ne falsia
a negú no deuen aydar ni valer,
puix, donchs, lo diable apar que hauria
axí decebut al hom aquell dia
que desobehí lo vostre voler.
Per rembre aquell, ab tal improperi,
no us cal de la mort sentir lo greu dan,
levar-lo-y podeu del seu gran imperi,
restant lo malvat ab més vituperi
puix l'a possehit ab frau ý engan.
Senyor, apel·lau-vos, que si tot no y basta
lo que us hé yo dit per rembre-us de mort,
per quant del Adam l'amor vos contrasta,
havent pres d'aquell la humana pasta
ý d'ell no voleu deixar lo recort,
recorde-us, Senyor, que la sua culpa
menor és que
Si, donchs, lo Satan aquell tant inculpa
ý vostra mercé aquell desenculpa,
sens mort lo rembreu sabent vós lo com.
La Justícia
Senyor, apel·lau-vos, ý ajau de la mare
tan sola, tan trista, vós, fill, pietat,
puix ella vos prega pregueu l'etern pare
qu'en altra manera al home repare
ý vós no muyrau, dels dos fill amat.
Majorment a mort cruel, vergonyosa,
jutjat per injusts, vós, jutge tan just.
La sanch sols hi basta, que tan gloriosa,
quant fos circuncit, donàs habundosa.
Donchs, no consentau morir en lo fust.
Senyor, apel·lau-vos, ý gens no us oblide
del quant vós honrada l'aveu per tostems,
als dos una vida feu, donchs, que avide,
e la sua stima vullau que us convide
que huy no sentau de mort tals extrems.
Car, puix no voleu aquella los senta,
la vostra carn sua no
puix la sua honra en vós s'aposenta,
vullau-la d'açò, Senyor, fer contenta,
que ab tal dolor no us veja morir.
Senyor, apel·lau-vos, qu'ensemps ab aquella
los àngels, apòstols, ý vostres amichs,
prenent tots per pròpria la sua querella,
si d'esta sentència, Senyor, no s'apel·la
la magestat vostra, ni
tan sols del pensar morran de greu pena
ý
Puix gran providència lo món tot ordena,
ordene, Senyor, que mort no us offena,
que
La Justícia
Senyor, apel·lau-vos, que
aquell que us seguia ab lum de gran fe,
si pert la claror del vostre gest noble
ý la gran riquea del vostre rich moble,
perdent vostra vista perdrà
Puix tant, donchs, aquella aquells aconsola
ý vós sou la guia del seu bon camí,
e, puix vostr'absència aquells desconsola,
ý vostra mort leja los deu ser greu mola,
Senyor, dissentiu a tan fals juhí.
Senyor, apel·lau-vos, que la Magdalena,
serventa molt fel de vós, dolç Senyor,
que tant de hodor la casa us féu plena
si pert los peus vostres perdrà rica strena,
perdrà lo reffugi de goig ý d'amor.
Ý
torcar no us poran on vós calcigau,
que tant dels seus ulls les làgremes calen
ý tant dins son cor les penes prevalen
que, trista, morrà si no us apel·lau.
Senyor, apel·lau-vos, que la vostra Marta,
aquella que prompta a vós receptà
ab l'amor que may del amant s'aparta
ni al seu amat servir may se farta,
ensemps viu e mor dubtant què serà.
E plany-se molt fort que més en sa casa,
si vós huy moriu, no us puga tenir,
per quant lo desig lo cor li abrasa
encés per amor de molt viva brasa,
donchs, vós a tal mort vullau contradir.
La Justícia
Senyor, apel·lau-vos, que
contrets ý los muts, los sans ý malalts,
perdran de les mans los tochs gloriosos
ý dels vostres ulls los raigs luminosos,
ab què vós sanàveu los seus grans deffalts.
Humils vos supliquen que no
la gran caritat del vostre acost,
qu'encara que
però no tendran axí qui
car vós, Senyor, mort, lo sol serà post.
Senyor, apel·lau-vos, que
hon vós presentat fos al Symeon,
de vostra presència perdrà
e no tendrà lum hon tant se contemple
lo fruyt gloriós del mont de Syon.
Que ja fins ací de vostres suplicis
està tot de negre vestit per gran dol,
mostrant de tristor al món los indicis,
tenint lo recort dels grans benefficis
ý raigs divinals del vostre clar sol.
Senyor, apel·lau-vos, que
los plans, les montanyes, deserts ý poblats,
los arbres, les plantes, perdent vostra vista,
tots mostren la mostra de mostres tan trista
que tots en son ésser estan alterats,
mostrant que
fallint-los la causa que sou vós causant.
Per ço yo, Justícia, ab tan just respecte
portant veu de tots, seguint juhí recte,
suplich a tal mort siau contrastant.
La Misericòrdia
Del tant que Justícia rahons grans aplica
per rembre-us la vida, qu'és vida del món,
la Misericòrdia, Senyor, vos suplica
que vós accepteu la mort tan inica
que us dóna Pilat, cruel si may fon.
Loau la sentència, Senyor, no s'apel·le
la vostra bondat usant de mercé,
per molt que Justícia tan just se querelle,
la gran pietat en vós renovelle
les forces d'amor, segons vos cové.
Lohau la sentència ý mort tan penada,
vullau acceptar, rement l'om catiu,
mirau per aquell com és condempnada
la sua seqüela a vida dampnada
si per vostra mort aquell no reviu.
Recorde-us, Senyor, que vós per a glòria
creat lo haveu, ý no per morir,
donchs, sia constant ý no transitòria
en vós, eternal, aquella memòria
perquè ab tal goig vos puga fruhir.
Lohau la sentència volent aquell rembre,
puix diffinitiva a mort eternal
no fon la sentència quant no us volgué tembre,
donchs, vostra mercé sos dignes fruyts sembre
rement aquell trist del foch infernal.
Açò no
Senyor, no sentiu vós, Déu infinit,
puix és infinida la gran colpa sua,
la vostra mort sola guarir deu la bua,
moriu, donchs, per dar-li la vid'ab delit.
La Misericòrdia
Lohau la sentència ý ohiu com vos crida
Adam en lo lim, lo pare de tots,
Hoÿu com recorre a la que
homil mare vostra, qu'en sa greu fallida,
com a filla sua hoia sos sanglots.
Hoÿu la clamor de sa descendència
ni quant vos esperen, Senyor, ab desig
ab ell los sants pares, fent gran penitència.
Mostrau a gran colpa, Senyor, gran clemència,
qu'en vostre sant librebastantment se lig.
Lohau la sentència, Senyor molt benigne,
ý sane mercé lo mòs del pecat,
car, puix sou tan gran ý rey tan insigne,
Senyor, perdonar és cosa condigne
a vostra real ý gran magestat.
Ý axí, perdonant del hom la gran falta,
serà obligat a vós, redemptor,
ý vostra
ý gran pietat en ella s'esmalta,
mostrar deu effectes de pau ý d'amor.
Lohau la sentència perquè corresponga
la redempció al trist que rembreu,
semblant concordança feu vós que
ý al seu dolç bocí la fel que responga
que vós, molt amarga, Senyor, gustareu.
Puix ell, donchs, en l'arbre vos féu la offensa
ý
les vostres, esteses en creu, sens deffensa
ý en l'arbre morint, bastant recompensa
del tot li faran amor ý mercé.
La Misericòrdia
Lohau la sentència, rement l'om de pena,
puix home us sou fet, jermà de aquell,
que liga semblant semblant cas ordena,
que, puix la carn sua d'affanys és tan plena,
Déu, home perfet, muyrau vós ab ell.
Ý vós, Déu, morint a mort tan terrible,
cruel ý molt greu, viurà l'om, qu'és mort.
Puix, donchs, vos sou fet als hòmens visible,
ý aquells sols per rembre, mortal e passible,
mostrau-los effecte del vostre confort.
Lohau la sentència cruel, inhumana,
però molt conforme al per què moriu,
recorde-us per què prengués carn humana,
car, si u recordau, veureu que u demana
la gran caritat que vós manteniu.
Moriu, donchs, per l'ome, puix tant sa natura
ab la deïtat ha fet unió,
tal liga, Senyor, açò fer procura,
que vós, Déu, muyrau per la creatura
en creu dura ý alta ab greu passió.
Lohau la sentència, que tal sacriffici
a Déu més que altres accepte serà,
car, d'omilitat és molt ver indici,
ý molt vergonyós, ý molt greu suplici,
e a la supèrbia granment satisfà.
Moriu, donchs, moriu, moriu en la fusta,
puix fon perpetrada la culpa
puix, donchs, esta mort esguarts tants ajusta,
gustant l'om dolç fruyt, és cosa molt justa
que vós de la creu gusteu l'amarch gust.
La Misericòrdia
Lohau la sentència, car vós no lohant-la,
humil Déu ý Pare, per rembre lo Fill,
la fe que merita gran premi servant-la,
crehent lo que creu la sgleya pricant-la,
si vós no moríeu perdria l'espill.
Moriu, donchs, Senyor, perquè la fe sia
als fels vera causa de creure lo ver,
ý vós no morint, del tot cessaria
l'effecte seu digne en quant no daria
als fels qui la serven lo digne loguer.
Lohau la sentència, que vol qu'en balança
siau vós pesat, pesant nostre bé,
ý axí reviurà virtut d'esperança
en vós esperant, qui sou la bonança
al qui [e]n esta mar fortuna sosté.
Moriu, donchs, en creu, puix tant esperada
per tants és la mort de vós, bon Jesús,
la vida del home serà reparada
ý uberta la porta del cel, qu'és tancada,
restant l'enemich vençut ý confús.
Lohau la sentència, mostrant la gran flama
del gran foch encés de gran caritat,
lo qual al amant en tal grau inflama
que fa que l'amat a l'amant reama
d'amor virtuosa ab gran voluntat.
Senyor, puix vengués del cel en la terra
a pendre la carn per l'ome salvar,
moriu vós per l'om, puix ab vós s'afferra
la gran caritat, que lança ý desterra
de sí la fredor que y pot contrastar.
La Misericòrdia
Lohau la sentència, Senyor molt amable,
de gran pietat un riu habundós
e si no u mereix aquell tan colpable
mereixquen-ho
seguint vostra ley, cregut han en vós.
Los quals tots morint, al lim devallaren,
restant enffitats del fruyt de Adam,
de vostra crehença puix may desviaren,
ans vostre rescat tostemps esperaren,
remeu-los, Senyor, hoynt lo seu clam.
Lohau la sentència, puix tants béns se guanyen
en vós acceptar-la, Senyor, pels vassalls,
pensau bé aquells lo quant vos atanyen
ý quant trists, plorant, les galtes se banyen
mirant que
Los quals tots per vós de bon grat morrien
com vós per aquells morreu en la creu,
ý per molt que justes les grans rahons sien
per part de Justícia morir que us desvien,
moriu fent laugera la pena tan greu.
Lohau la sentència, Senyor, ý no smayen
les forces humanes aquella complir,
que
esforç vos daran als mals que us esmayen.
Siau, donchs, constant aquells sostenir
ab força d'amor, que us ha fet fer liga
dins virginal ventre ab nostra carn vil,
car tot sou amor ý amor gran vos liga,
amor vos fa plànyer, amor vos fatiga,
ý amor fa que us mate la gent tan civil.
La Misericòrdia
Amor fon la causa que verge concebre
pogués a vós, home ý Déu infinit,
amor vos féu nàxer ý jaure
ý en vostra carn sacra cruel plaga rebre,
la sanch escampant, per tots circuncit.
Amor vos portava per molt aspra serra
fogint en Egipte, infant molt chiquet,
amor de contínuu vos ha fet la guerra,
anant calcigant descalç per terra
fanch, pedres, espines, ab gest mansuet.
Amor vos féu pendre tot nuu lo babtisme,
banyat en les aygües més fredes que gel,
ý tant vos cremà l'amor del proïsme,
que us ha fet pagar per tots lo luïsme
a ffi que regnem ab vós en lo cel.
Amor vos tengué per dies quaranta
tostemps en desert ý aprés sentís fam,
ý trenta_tres anys fent vida molt santa
amor ha causat qu'en vós se tresplanta
la mort ý la pena que tots meritam.
Amor féu que
del vostre cos digne tan digne recort
ý ab aygua ý ab pensa d'amor tota plena,
amor féu rentàseu humil, pasant pena,
los peus als dexebles donant-los confort.
Amor comportà que Judes fes venda
de vós als juheus per trenta diners,
amor vos féu beure amarga bevenda
en l'ort suant sanch, per dar la gran renda
d'amor als fills vostres ý fels hereters.
La Misericòrdia
Amor consentí juheus vos prenguessen
axí com a ladre ý gran malfactor,
amor per nosaltres volgué que us batessen
ý ab cordes cruels ligat vos tinguessen,
dient-vos injúries ab gran desonor.
Amor vos portava, quant ells vos portaven
a casa de Annà ý, aprés, de Cayfàs,
amor vos tenia quant ells vos lançaven,
amor vos ligava quant ells vos ligaven,
puix fer-ho podíeu ý no us deffensàs.
Amor vos ha fet camisa d'Olanda,
brodada de sanch ý plagues cruels,
amor vos ha dat d'espines garlanda
ab porpra d'escarns, provant la fort landa
d'amor tan divina, ab mans tan infels.
Amor nos presenta, tot ple de misteris,
lo vostre sant cos naffrat sens mercé,
amor vos abilla de tals improperis,
escarns ý blasfèmies ý tants vituperis
que lengües humanes no u poden dir bé.
Donchs, ara, Senyor, amor no us consenta
a esta sentència cruel contradir,
car per a guarir-nos del mal que
és molt necessari que
la pena que
Preneu, donchs, la creu ý fust tan insigne
damunt vostra squena humil, divinal,
sereu lo bon fill Ysach molt benigne,
portant vós la lenya per fer de vós digne,
etern sacriffici al par'eternal.
La Misericòrdia
Sereu Moysés, qui
de creu sobre fusta posant la serpent,
sereu Eliseu, puix tant se conforma
ab vós, qui cercau per dar noble forma
la forma perduda en loch de turment.
Ý puix vostre poble axí us abandona
semblant a Cahim son frare matant,
sereu vós Abel, tan digna presona,
sereu vós David, de creu ab la fona,
en loch de cinch pedres cinch plagues tirant.
Sereu vós Joseff, que
ý als ysmaelites venut per ells fon,
sereu vós Jacob, que
ab son bastó gran ý fust que portava,
pasant ab la creu lo riu d'aquest món.
Sereu vós Jonàs, lançat de la fusta,
tres jorns dins lo ventre del peix en la mar,
quant vós de la creu, que tants béns ajusta,
sereu per tres dies, ab causa tan justa,
lançat dins lo marbre per tots a salvar.
Portau, donchs, la creu, serà-us canelobre
hon vós, cremant ciri, d'amor sereu mes,
serà-us lo pertret, serà-us lo manobre,
ý essent vós lo mestre, fareu prest que s'obre
lo nostre mort viure que jau al través.
Serà-us estandart, pavés ý la lança
ab què la batalla dareu a Satan,
ý vós, vencedor, de creu la semblança
serà vostra glòria ý nostra sperança,
ab què
La Misericòrdia
Pasau vostra vida de creu ab la barca,
serà-us de calvari gran mar lo gran mont,
sereu vós Noé, la creu serà l'arca,
sereu lo pastor, la creu la gran marca
que vostres ovelles tendran en lo front.
Portau, donchs, la creu al muscle sant vostre,
serà-us digne ceptre puix sou rey del cel,
serà-us gran triünpho segons que demostre,
serà rica joya de tot lo bé nostre,
segura deffensa sens por ni recel.
Preneu, donchs, la creu, serà gran escala
per hon pujaran al cel tots los sants,
serà gran tresor, serà rica bala,
qu'enriquirà molt la divinal sala
de joyes ý premis, que may foren tants.
Serà fort escarpre rompent la cadena
que té dins lo carçre d'infern pres Adam,
sereu vós l'abella, la creu, la colmena
de bresca divina, eternament plena,
a tots los fills vostres levant la gran fam.
Dels fels cristians serà la cimera,
exint a les justes del viure mortal,
sereu vós patró, la creu la galera,
armada
tenint per entena amor eternal.
Varar-l'àn juheus en mar de calvari,
clavat vós en ella, sereu fel govern,
serà vostra mort lo vent necessari,
lavòs a Satan, gran ladre ý cosari,
donar-li heu caça fins baix en l'infern.
La Misericòrdia
La creu serà
ab sanch tan divina regant tot lo món,
serà lo gran medi, fent pau e concòrdia
dels hòmens ab Déu, que tenen discòrdia
per lo crim del arbre que lur bé confon.
Lo pont ý la sirga serà d'esta vida
per hon pasarem segurs en la mort,
de àngels ý hòmens virtut reverida,
serà diamant, serà caramida
al vostre sant regne, tirant-nos molt fort.
Preneu, donchs, la creu, serà la fusina
hon nostre vil coure serà fet pur or,
ý seca batent moneda divina,
gran taula, rich coffre, balança molt fina,
pesant a nosaltres lo vostre tresor.
Senyor no y contraste la vostra potència,
Senyor no u desdiga lo vostre voler,
mirau vostres fills ab ulls de clemència,
loau ý aprovau de mort la sentència,
perquè nostre viure pugau vós reffer."
Lo evangelista
Havent a Jesús, per causes benignes,
la Misericòrdia tant perssuadit,
recort no perdent d'aquelles insignes
rahons de Justícia, tan justes, tan dignes,
que ans de aquella havia ja dit,
ab veu complanyent, l'Umanal Linatge,
a Misericòrdia volent aderir,
instant lo repar del seu gran dampnatge
perquè la Justícia perdés l'avantage
volgué per los hòmens semblants coses dir:
L'Umanal Linatge
"O!, rey eternal del cel, de la terra,
de tot l'univers Senyor poderós,
vengut en lo món per dar a la guerra
la pau ý concòrdia que tot hoy desterra
entre vós ý
Senyor, no consenta la voluntat vostra
a tan greu sentència voler contrastar,
l'umanal linatge mirau com se prostra,
mirau sens remey, perdut, com se mostra,
que no pot sens vós son mal jens sanar.
Puix, donchs, vós en boca dels vostres proffetes
donar-li remey haveu cert promés,
perquè vostres obres sien molt perffetes
ý vostres paraules jamés no retretes
de la veritat qu'en vós tostemps és,
compliu vós, Senyor, les grans proffecies,
compliu lo que dien car vós ho dieu,
e puix totes canten que les malalties
del nostre linatge ab obres tan pies
haveu a sanar, donchs, no us hi tardeu.
Hajau pietat del ésser trist nostre
puix vós sou la font de gran pietat,
donchs, feu que aquella l'effecte seu mostre
puix sols som creats pel gran poder vostre
a ffi de fruyr-vos ab gran caritat.
Mirau com cahem dins fonda caverna,
mirau com sens lum en tenebres som,
donau-nos de l'aygua de vostra sisterna,
mirau lo linatge del hom com s'inferna
per causa del gust d'aquell amarch pom.
L'Umanal Linatge
Traheu, donchs, Senyor, de pou tan profunde
l'Umanal Linatge donant-li la mà,
la vostra merçé de tal fruyt abunde
ý axí, saborós, que leve ý que munde
d'aquell l'amargor que l'ome gustà.
Lo qual, ab verí, corromp ý altera
los seus descendents, que no y ha remey
si vós no lo y dau, qui sou verdadera
triaga, perfeta, segons ferm espera
d'aquells la crehença, seguint vostra ley.
Mirau la ruÿna d'aquells antichs pares
estant dins lo lim en tenebres grans,
mirau que us esperen ý ab molt tristes cares
supliquen aneu rompent les empares
qu'enpachen la paga de tots los seus dans.
Ý tots ab veu dolça, planyent, dolorosa,
vos mostren, devots, la sua clamor,
ý al cant entonat ab veu piedosa
de Misericòrdia, ab veu molt plorosa,
merçé invocant tots fan la tenor.
Recort-vos, Senyor, que
del cel en la terra vos féu devallar
quant vos encarnàs d'omil verge mare
del nostre linatge, fent-vos fill e frare,
per més caritat poder-nos mostrar.
Venint sots la ley perquè vós remésseu
aquells tan colpables qui sots ley estan
ý perquè vós, Déu, nostr'ésser prenguésseu
ý, ensemps Déu ý hom, del home poguésseu
absolrre la colpa pagant lo seu dan.
L'Umanal Linatge
Mirau los bons àngels volent companyia,
Senyor, de nosaltres, d'amor ab gran zel;
lo quant nos desigen, ab gran alegria,
perqu'ensemps ab ells pugam, ab veu pia,
loant, contemplar-vos tostemps en lo cel.
Puix, donchs, senten goig quant fa penitència
lo fel pecador ací conversant,
donau-los vós prest de nostra presència
aquell goig complit que vostra clemència
a tots donarà tal mort acceptant.
Mirau, Senyor, buydes, del cel les cadires,
mirau que dels hòmens se han de omplir,
mirau los mals àngels ab terribles ires
tirant als humans sagetes e vires
tan entoxegades que
Perquè, donchs, aquelles sien reparades
a vostra laor donant més augment,
les penes que huy vos són consignades
si bé són cruels ý molt celerades,
per causa tan gran, rebeu-les content.
Penssau, dolç Jesús, si vós per l'indigne
linatge humà moriu en la creu,
aquell per semblant per vós, rey insigne,
que ab tan gran pena sereu mort benigne,
morrà de mil morts, sentint pena greu.
Ý
als martres, morint, esforç darà fort.
Moriu, donchs, vós, Déu, perquè l'om contemple
tostemps per retaule en vostre sant temple
a vós en la creu, ab digne recort."
Lo evangelista
Ý ohides Jesús tan persuasives
rahons ý tan veres per tots los humans,
per molt que les penes li fossen esquives,
les forces mig mortes mostrà molt més vives
a molt sofferir pels fills ý jermans.
Ý axí, la sentència de mort publicada
per dar-nos la vida aquell acceptà,
la qual escrivint, fon prest cancel·lada
la que féu escriure, més justifficada,
en cartes humanes Adam quant pecà.
Lo lector
Los cans rabiosos, Senyor, per enveja
moguts contra vós, tan simple anyell,
d'aquesta sentència cruel ý tan leja
no foren contents, que
menjar-se la carn no stima la pell.
Ý axí no cessaren la sua instància
per molt que us mirassen tan fort açotat,
ans, tostemps cridant ab molta constància
volien que res de vostra sustància
al món no restàs mort, viu ni pintat.
Ý axí, quant Pilat de vós féu la mostra,
mostrant-vos al poble ab penes ý escarns,
tan piadós acte que
lavòs desijaren la pressona vostra
perdés del tot l'ésser dels ossos ý carns.
Cridant a grans crits: "Senyor, no
la paga fins ara que feta li has,
mas, prest, cruciffica
a tots fill de Déu, fes, donchs, que huy senta
de mort la greu pena car molt nos desplau."
Lo lector
Tenint ab Pilat los pobles contesa
ý aquell ab aquells estant altercant,
prengué-us l'inich jutge per fer-vos palesa
la fict'amistat, la qual bé compresa
Senyor, vós tingués estant-li davant.
Ý ab vós pasant noves ý vós, molt benigne,
no gens responent-li, aquell vos mostrà
tenir potestat, com jutge maligne,
de crucifficar-vos o fer-vos, prest, digne
del viure qu'en mans d'aquell sols està.
Ací respongués mostrant la potència
venir del alt cel ý no d'aquest món;
lavòs, obstinat per fer aderència
als falsos juheus, donà-us la sentència
Pilat més injusta que may dada fon.
Ý no us apel·làs, com fer-ho podíeu,
a vós, qui dels jutges sou jutge molt just,
ans, molt pacient, com viure solíeu,
per quant del infern vós rembre
callant consentís morir en lo fust.
O, ànimo gran! O, sforç que refforça!
O, gran sobre tots effecte d'amor!
O, nau tan velera que nunca va [a] l'orça,
ni may vent contrari la força que torça
la via que fa al port d'amargor!
Senyor, imitant-vos feu, donchs, que seguexca
l'esquiff de ma vida la via que feu,
ý axí navegant, perquè no perexca
en esta gran mar, feu vós que
ab vostre govern fent yo
Lo lector
Portant patiència per brúxola sempre
en totes mes obres, ab vostre recort,
que may a tals contres sonàs al destempre,
ans, molt pacient, tempràs vostre tempre
fent dolços acorts al agre discort.
Ý quant la sentència de mort promulgada
a mi, trist, serà en l'ora qu'esper,
suplique-us que sia per mi tan loada
que
menjant d'aquells fruyts del vostre verger.
Lo evangelista
Lavòs despullaren los saigs tan malignes
la porpra d'escarn a Jesús molt prest,
deixant-li tan sols les robes insignes
perquè
mirant-lo vestit en son propri gest.
Per fer-li vergonya, per dar-li més pena,
les mans li ligaren, aquell turmentant,
ý enmig de dos ladres anant ab cadena,
posant-li molt prest la creu en la squena,
anava
"Aquest és aquell fill de Déu qui
ý rey dels juheus se fa nomenar,
aquest és aquell que
desfer en tres dies ý en altres tres creya
ab sa virtut pròpria aquell reparar.
Aquest és aquell qui veda les rendes
pagar al gran Cèsar subvertint la gent,
puix ha caminat tostemps per tals sendes,
Pilat vol que bega amargues bevendes
e sia
Lo evangelista
E fent-li la volta, corrent lo portaven
per tots los carrers de Jerusalem,
e uns lo planyien e altres cridaven
que més los seus mèrits tals dons meritaven
que no
Tiraven-li fanch ý molt grans bruteses
pels ulls, per les galtes e fàç divinal,
ý perquè les culpes nos fossen remeses,
portava Jesús les tan vils empreses
damunt sa persona ý carn virginal.
E altres gents fels, qui bé
mirant com anava ploraven molt fort,
dolor ý turment ý pena sentien
de tal injustícia, car tots bé sabien
que sols per enveja li daven la mort.
Ý, ohint tan sovint sonar la trompeta,
aquell diffamant per tot lo camí,
cridant publicaven ésser gran proffeta,
de totes ses obres e vida perfeta,
fent ver testimoni, tots deyen axí:
"Aquest home just ab ulls piadosos
mirava les gents, benigne senyor,
los morts fent reviure curava lebrosos,
los cechs, sorts ý muts, contrets ý febrosos
ý a tots abraçava ab braços d'amor.
Cruel és lo regne hon tal se comporta,
cruels són los pobles tenint tal govern,
cruel és la terra qu'en plant no
ý a gents tan cruels obrint cruel porta
no reb dins lo carçre cruel del infern."
Lo evangelista
Ab un tan greu plànyer, que no
planyien los uns la sua mort greu,
hí
li daven empentes, adés fent-lo siure,
adés fent-lo caure en terr'ab la creu.
Ý molts estranys altres venguts a la festa,
mirant que
cridant tots li deyen ab veu dessonesta:
"Puix vas entre ladres ab creu tan agresta,
senyal que tu eres un malfactor gran."
E, com si fos mut, Jesús no parlava,
anant a la mort anyell mansuet
ý, exint a les portes, la gent abundava
per tots los carrers ý lochs hon pasava
dient: "Per què
E reyen los uns ab gran alegria
seguint-lo per veure
hí
ab plors ý gemechs ý pensa molt pia,
tenint de Jesús molt gran pietat.
A la verge Maria
"Veniu verge santa, veniu gloriosa,
cuytau prest, Senyora, cuytau ý veniu,
amor vos darà virtut poderosa,
correu, mare trista, correu, dolorosa,
si
Puix tants lo seguexen, seguiu-lo vós ara,
cuytau ans que muyra penjat en lo fust.
Los seus tots lo dexen, la creu sols l'empara,
donchs, sola, vós sola, girau-li la cara
primer que lo càlzer amarch de mort gust.
A la verge Maria
Correu ab gran cuyta que ja té sentència
de mort e ja
la creu port'al coll ab gran paciència,
mostrau-li, donchs, vós, amor ý clemència
puix tots l'avorrexen hí
Amor vos darà esforç ý gran força,
correu prest, Senyora, per tal que
cuytau puix lo cuyten per por que no torça
Pilat la sentència, e no van a l'orça,
ans tant lo fan córrer que molt sovint cau.
Cobriu-vos lo cap ab lo mantell pobre
que viuda sou, viuda de fill e senyor,
ý en obra tan santa sereu fel manobre,
sereu de la sgleya lo rich canelobre
tenint lum encesa de gran fe ý amor.
Sereu la columna de nostre sant temple,
sereu lo rich cofre de preu infinit,
sereu nostra guia, sereu gran exemple,
menjant per nosaltres, segons bé contemple,
l'anyell en la pasqua que
Seran les tovalles ab sacra pintura
les sanchs tan divines que tant brollaran,
la creu serà taula, lo past gran tristura
hí
que
Dinar s'àn los àngels, lo sol ý la luna
ab vós en est dia, vestint-se de dol;
serà per miracle, en tanta fortuna,
deffés vostre viure de mort tan comuna,
restant sens eclipsi al món un clar sol.
A la verge Maria
Serà-us la creu arpa, essent encordada
ab venes e nirvis del cos divinal,
sonar-la éu vós ab fe concertada,
la vostra veu dolça cantant concordada
tostemps ab lo càntich del par'eternal.
Lavòs l'unicorn d'eterna justícia
en faldes tan castes fareu adormir,
e vós, ab los laços de fel amicícia
tendreu-lo ligat, quant nostra malícia
mourà sa gran ira que
Armat ab la creu, per dar la batalla
al àngel maligne, està vostre fill,
anau-hi portant de fe cremant falla,
sereu dura pedra, sereu gran estralla
lo cap fent d'infern menut més que mill.
Sereu vós Judich ab sant exercici
salvant d'Olofernes la sacra ciutat,
i a él castigant l'infel ladrocini,
Abram que fareu del fill sacriffici
ab flames enceses de gran caritat.
Recorda-us, Senyora, quant verge partera
ab goig sens dolor parís l'ome Déu,
cuytau, donchs, prest ara, que ara us espera
dolor inhumana ý pena molt fera
parint los fills dignes al peu de la creu.
Cuytau, donchs, cuytau, que
al loch de la mort per nostres pecats,
puix ja de Calvari és prop de la costa,
e tant de criar lo seu viure us costa,
anau ans que
A la verge Maria
Ab una dolor que totes avança
tostemps vives làgremes sos ulls destil·lant,
cubert lo seu cap ab nova usança,
de dona ja viuda mostrant la semblança,
anava la verge son fill Déu cercant.
Ý en tots los carrers a tots demanava
del seu fill amat repòs ý conort,
ý, ab cuyta molt cuyta, de penes cuytava
ý enmig de les gents plorant se lançava
amant menys la vida, lavòs, que la mort.
Cascú dels malignes juheus qui la veya
axí dolorosa son fill, Déu, cercar,
ab lengua perversa cridant prest li deya:
"Si ben castigat l'aguésseu quant feya
lo mal, no
Ý ab gran paciència humil responia:
"Mon fill no és ladre ni menys omeyer,
mon fill no fa mal, ni fer-lo podia
ni alrre ha fet del que fer devia
ni may ha tengut ni té tal poder.
Adam féu lo furt hí
que
Adam és lo ladre ý vol l'etern pare
que
e muyra sens culpa penjat en lo pal.
Mas ara si
que fes ab sa vida ma vida morir
rebria-la jo ab goig, sens fatiga,
puix dos voluntats que un'amor liga
un mal ý una mort les deu departir."
Lo evangelista
Axí, fent la cerca cercant lo fill digne
per totes les places ab plors ý grans crits,
hixquè al encontre del fill tan insigne,
hí
caygueren en terra restant esmortits.
Caygué prest la mare mirant ja desfeta
del fill la bellea ab colps ý buffets.
Caygué prest lo fill de mort, vént constreta
la fel mare sua ý ohint la trompeta
que tant diffamava sos actes perffets.
Amor era
dos grans naus batia ab hones de plor,
la nau del sant fill tocant baix l'arena
ý la de la mare, de aygües ja plena,
de mort perillava, naffrat lo seu cor.
Ý estant asetjats en tal agonia,
volent-se socórrer ab mans d'amor gran,
major dolor era cascú quant volia
socórrer al altre ý fer no u podia
que no la fortuna del sols propri dan.
Tenint molt naffrada la sua carn munda
ý ab creu tan fexuga anant lo Senyor,
ý vént de dolors la mare fecunda
li fon pena greu dolor tan profunda
que més sobre totes li dava dolor.
Tantost esmayaren les forces humanes
del seu malvat poble rebent tan gran frau,
e tostemps la creu ab mans sobiranes
tenint abraçada, mostrava grans ganes
de rembre
Lo evangelista
Per quant demostrava Pilat molt amar-lo,
tement los juheus que no
puix ell no cuytava, volgueren cuytar-lo,
ý prest lavòs feren que per a penjar-lo
Simó Sireneu la creu li portàs.
Ý axí lo portaren al mont de Calvari,
la mare tan trista son fill Déu seguint,
ý essent-li tal poble cruel adversari,
tenia ja prompte pertret necessari
de claus per clavar-lo, a grans colps ferint.
Ab ira cruel, les mans celerades
tantost començaren aquell despullar,
ý estant ab les plagues les robes pegades,
tirant turmentaven ses carns delicades
ý totes de sanch les feren brollar.
E tots calcigaven lo seu sagrat moble
les robes tan santes per terra stenent,
ý essent molt cruels al seu rey tan noble,
tot nuu lo tenien davant tot lo poble
per dar-li vergonya, més pena ý turment.
Ý, mentre
a tots convocaven li fessen escarns,
ploraven los uns hí
al digne Noè mostrar quant li veyen
torbat per amor les divinals carns.
Lavòs acostà
levant-se del cap lo seu vel sagrat,
ý aquell prest cobrí sentint pena tanta
que sols lo recort en mort nos tresplanta,
dient tals paraules al fill tan amat:
La verge Maria
"Anau, lo meu fill, puix vostre sant pare
vol huy que muyrau sentint pena greu;
anau, lo meu fill, per tal que
la mort dels fills vostres, que yo, trista mare,
tanbé só contenta muyrau en la creu.
Anau, lo meu fill, puix ha tant qu'espera
Adam en trist carçre lo vostre goig gran;
anau, lo meu fill, que
puix esta serà la volta darrera
que vostres carns vives mes mans tocaran.
Anau, lo meu fill, anau a la pena
anau a la creu, anau a la mort;
anau, lo meu fill, ý ab tan rica strena
serà l'infern buyt e yo tota plena
de plor ý tristura ý gran desconort.
Anau, lo meu fill, vençreu lo diable
salvant tot lo món, car sou Déu Jesús;
anau, lo meu fill, que pena spantable
pasar trista spere per vós, molt amable,
puix viu com solia ja no us veuré pus.
Anau, lo meu fill, sentreu pena dura
clavat en la creu ab tres cruels claus;
anau, lo meu fill, preneu la tristura
mortal que us espera, e yo l'amargura
mirant-vos morir rement los esclaus.
Anau, lo meu fill, qu'en fust, creu sagrada,
sereu vós clavat, e yo
anau, lo meu fill, qu'en esta jornada
sereu lo naffrat e yo la penada,
tendreu vós les naffres e yo la dolor.
La verge Maria
Anau, lo meu fill, que yo us dó licència,
besant-vos la boca, les mans ý los peus;
anau lo meu fill, feu obediència,
preneu la mort dura ab gran paciència
que us donen, sens culpa, los trists fariseus.
Anau, lo meu fill, anau a la luyta
de mort tan amarga, anau e cuytau,
anau, lo meu fill, anau ab gran cuyta,
guariu los fills vostres de pena tan cuyta
ý allà hon sereu de mi us recordau.
Anau, lo meu fill, que ja s'aparella
la creu hon sereu cruelment clavat;
anau, lo meu fill, que prest en aquella
batran los juheus moneda novella
per rembre
Anau, lo meu fill, preneu la semblança
de ladre maligne essent just ý sant;
anau, lo meu fill, anau, ma sperança,
anau en lo camp de tota ultrança
ý allí vencedor sereu trihunfant.
Anau, lo meu fill, compliu los misteris
per què del alt cel al món sou vengut,
anau, lo meu fill, rebreu vituperis,
escarns ý blasfèmies ý tants d'improperis
que
Anau, lo meu fill, que molt poch s'allarga
la vida ý eclipsi del vostre clar sol;
anau, lo meu fill, e yo, molt amarga,
restant tota sola vestir-m'é de sarga
per vostra mort dura fent plant ý greu dol.
La verge Maria
Anau, lo meu fill, puix és justa cosa
pagueu vós en l'arbre del arbre lo dan;
sereu vós l'espòs, la creu vostra sposa,
lo tàlem brocats vermells com la rosa
de vostres sanchs mies que tant brollaran.
Ý axí, com a viuda, en aquest trist dia,
cubert lo meu cap, als peus li seuré,
ý vós, lo meu fill, fent dolç'armonia,
Adam ballarà ab gran alegria,
mas yo, trista mare, tostemps ploraré."
Lo evangelista
Parlant ab veu dolça rahons tan insignes
la verge tan pura al fill amat seu,
los tan cruels saigs, inichs i malignes,
davant lo y levaren, ab mans tan indignes,
aquell estenent tot nuu en la creu.
Ý, volent clavar la carn tan perffeta,
tenien de claus molt gran aparell;
ý, clavant del fill primer la mà dreta,
la sua fel mare, ab fort pena streta,
sentia dins l'ànima los colps del martell.
Clavada la dreta, la squerra tiraren,
ý vént no bastava del clau al forat,
ab cordes cruels molt fort la ligaren
ý, tant los seus membres sagrats estiraren,
que tot lo seu cos restà desnuat.
Axí, turmentant los ossos ý juntes,
les venes e nirvis granment delicats,
clavaren aquella, ý en l'aspra creu juntes
restant separades les mans ý desjuntes,
ab un clau clavaren los dos peus sagrats.
Lo evangelista
Clavats peus ý mans, ab pens'acordada,
aquells grans bochins, ý ab molta furor,
alçaren la creu donant-li sacsada
per tal que
cahent sobre
Lavòs, tot lo pes del seu cos benigne
penjat en les naffres dels tres claus tan greus,
per tot habundava la sanch tan insigne
per tal que, reguant lo arbre tan digne,
donàs habundància de fruyt als fills seus.
Axí fon alçada l'excelsa bandera
per lo cruel poble ab cor inhumà,
de plagues cuyraça, d'espines cimera,
per lança la creu, pavés d'amor vera
tenia lo nostre valent capità.
Donant la batalla en mont de Calvari
a hora de sexta, en dia de plant,
de pena ý dolor ý temps tan contrari,
rebent grans encontres vencé l'adversari
los pares catius d'infern delliurant.
Dolor en lo cap Jesús Déu passava
tenint-lo naffrat d'espines molt grans,
dolor en lo cos plagat quant penjava,
dolor en los peus pel clau que
dolor en los braços, dolor en les mans;
dolor en los nirvis, dolor en les venes,
ý en totes les juntes dolor gran ý fort,
dolor en los ossos ý ab tan cruels penes
d'estrema dolor ses carns eren plenes
ab pena sens límits de tan cruel mort.
Lo evangelista
Batent ab les ales de mort en la penya
encés l'etern fènix lo foch d'amor gran,
cremant lo seu viure de creu ab la lenya
ha mort nostra mort dexant rica
de fe ý amor vera a quants lo creuran.
Lo sant pellicà, donant la sanch pura,
donà vid'als fills tan morts ý naffrats,
ý en cima tan alta, de palma tan dura,
l'ocell divinal, ab veu de tristura,
cantant set paraules nos ha consolats.
La sua fel vida, que may no féu erra,
volent diffamar aquells descreents,
penjaren dos ladres donant-li més guerra,
la ú
per tal que
Ý enmig Déu Jesús, ab ulls de clemència,
estava mirant a tots per egual,
mas dels que li feyen tan gran resistència
tenia dolor, puix tots ab sentència
jutjar esperava ab foch infernal.
Lavòs, Pilat, vént ab causa injusta
lo just condemnat ab penes tan greus,
escrigué lo títol que tants béns ajusta
ý deya clavat damunt en la fusta:
"Jesús nazareu lo rey dels juheus."
E molts d'aquells bisbes inichs, quant lo veren,
legiren aquell, car prop la ciutat
estava lo loch hon ells cometeren
la erra tan gran, quant tots justats feren
qu'en creu Déu Jesús fos crucifficat.
Lo evangelista
Perquè tots los pobles legir lo poguessen
escrit era
per tal que
hí
de tal mort la causa, ho féu ell axí.
Ý avent fet per força Pilat tal justícia,
puix ser conexia Jesús innocent,
escrigué tals letres ab inimicícia.
Lavòs los grans bisbes tots plens de malícia
axí li parlaren tals coses dient:
Los juheus
"Puix tant a nosaltres volgut has complaure
si bé la justícia en tot te constreny,
no
mas dexa
que huy per lo món tan gran loch ateny.
Donchs, "rey dels juheus" lo títol no diga,
mas diga qu'ell deya que d'ells era rey,
la nostra gran honrra tendràs per amiga
si fas que s'esmene, que
hí
Lo evangelista
Pilat, reffermant lo títol insigne
que alt en la creu havia escrit,
volgué dar lahor al rey tan benigne
ý molt reprovar lo poble maligne,
puix contra justícia l'avia trahit.
Ý vént sol ý luna, lo cel ý la terra
fer gran testimoni del rey gloriós,
quant tots los mals bisbes li daven gran guerra
pel títol qui feya palesa tal erra,
Pilat respongué ab gest furiós:
Lo Pilat
"Lo que tinch escrit, escrit vull que sia
hí
Bastar vos deu prou que l'ànima mia
tinch ja, per complaure-us, en fort agonia
liurant-vos aquell qui mal no ha fet.
E dubte tal mort no us sia la causa
de perdre la vida, que
la terra tremola, lo sol la nit causa,
per ço tots fareu en gran pena pausa,
vosaltres e yo volent-vos seguir.
Lo evangelista
E tots los ministres, ab pensa contenta,
volent repartir-se les robes reals,
havent ja clavat lo rey qui
prengueren les robes tement sobreventa
ý quatre parts feren d'aquelles eguals.
Ý puix eren quatre los saigs tan malignes
que tant turmentaven lo cos divinal,
essent apartades les parts tan insignes,
a cascú d'aquells, de robes tan dignes
la part sens contrast vengué per egual.
Era
de pobre filaça ordida felment,
la qual de ses mans la verge tan pura
filada ý texida ab delicadura
l'avia donada al fill excel·lent.
Ý aquella per térmens prenia crexença
crexent lo cos digne e divinal carn.
Lavòs, tots aquells, tenint conexença
que fóra tallar-la gran erra i fallença,
digueren ensemps deixant tot escarn:
Los ministres
"Puix ja de nosaltres ab veu concordable
de totes les robes cascú té sa part,
aquesta que
devem conservar, puix és admirable,
per dignes mans feta ab molt subtil art.
Ý puix sens costura se mostra tan bella,
salvar-la devem axí com està.
Essent, donchs, a tots egual la querella,
no sia tallada, mas ara d'aquella
gitem sorts dels quatre a qui pervendrà."
Lo evangelista
Lavòs prestament ý tots sens perea,
lançaren les sorts ensemps d'un acort,
complint la scriptura, que diu ab ferea:
"Partit s'àn mes robes ab molta destrea
ý sobre ma roba gitaren gran sort."
E los tals ministres les tals sorts lançaren,
mirant-ho la mare, amichs ý germans;
ý axí, ab l'estrem de mort la penaren,
mirant que les robes los saigs s'enportaren
qu'en tanta pobrea filaren ses mans.
Estava molt prop de la creu aseyta
la virginal mare, pasant pena greu,
tenia lo cos prop gent tan maleyta,
ý l'ànima sua, humil ý beneyta,
tostemps ab lo fill clavada
Estava més prop que tots en tal cuyta,
de pena cuytada lo cor tenint cuyt,
estava luytant de mort ab la luyta,
estava fruhint per tots la gran fruyta
que fructificava lo seu sagrat fruyt.
Lo evangelista
Estava pasant delit ý tristura,
d'on riure ý plorar nosaltres devem,
delit per lo goig d'humana natura,
tristor per lo càlzer de gran amargura
que
Estava més prop de tots en la pena,
tan prop que
ý més que los altres de fe ý amor plena,
estava molt prop del fill en l'antena
puix tots los dexebles li eren tan luny.
Estava, donchs, prop la creu dolorosa,
travesant-li l'ànima coltell de dolor,
ý axí navegava en mar sangonosa
ab rems de tristícia, en barca plorosa,
tenint lo govern de gran fe ý amor.
Ý, ab vents tan contraris pasant gran fortuna,
jamés los seus ulls del seu fill partí,
ý, vént-lo penar, restà sola una
penada de pena tan fort, importuna,
que fon gran miracle com prest no morí.
Ý, essent ella sola de fe cremant ciri,
la sgleya tenia tan sols lo seu pern,
ý, ab foch d'amor gran rebent gran cautiri
ý més que los martres pasant greu martiri,
restava
Estava
que gens no temia de mort lo perill,
ans molt més amava, sens ser may desjunta,
morir ý en lo marbre ab ell ser conjunta
que viure sens viure lo seu amat fill.
A la verge Maria
Ý estant prop la creu, mirava
que felment complia lo seu fill beneyt.
Ý d'altra part veya los grans improperis,
escarns ý blasfèmies ý tants vituperis
que
Estant prop la creu, ab mans sobiranes
prenia lo preu del nostre rescat,
ý estaven ab ella ses dues germanes
ý la Magdalena, tres dignes campanes
sonant ab veu dolça de gran pietat.
Com, donchs, contemplàs Jesús ser molt trista
la sua fel mare, per ell fent gran plor,
dreçant vers aquella los ulls e la vista,
lo seu plant li era escarpre ý arista
en més de mil troços rompent-li lo cor.
Com, donchs, contemplàs Jesús que penava
la mare tan trista al peu de la creu,
ý vént al dexeble qui molt ell amava
que feya greu plant ý prop d'ella stava,
a ella dix prest ab molt dolça veu:
Lo Jesús
"Per no recruar la vostra e mia
tan greu passió ý pena molt fort,
no us vull nomenar en tal agonia
lo dolç nom de mare, segons yo solia,
perquè de més pena no us faça recort.
Mas perquè siau tostemps ben servida
vos dexe Johan, cosín germà meu;
donchs, dona molt trista, ab mi tan unida,
per gran caritat en loch de ma vida
aquest fill meu car per vostre
Lo evangelista
Ab desegual cambi la molt trista mare
sentia
puix son creador, Senyor, Déu ý Pare
perdia, cobrant per fill ý per frare
mortal creatura, vassall ý servent.
Lavòs, recruant-li lo dol lamentable,
per fill pres del fill lo tan fel cosí,
ý avent tal paraula parlat saludable
lo fill a la mare, ab veu ineffable,
aprés, al dexeble Jesús dix axí:
Lo Jesús
"Tu sabs bé Johan lo quant venerada,
amada ý servida de mi fon tostemps
la mia fel mare, ý quant fortunada
ab aygües de plor en mar treballada
navega per mi, sentint lo mal temps.
La sua gran pena la mi'abandona
mirant-la tan trista ý ohint lo seu plor,
ý ab tot que la mia combat ma pressona
ab tantes ferides, mas la sua
pus viu sentiment, ferint-me lo cor.
Donchs, fent-li d'amor en tal cas valença,
puix ést entre
a tu la coman, no senta fallença
de fill ý serveys ab tal benvolença
com tostemps en mi ha ben conegut.
qu'en veure naffrada la mia carn sua
veu ara de sanch tenyit son espill,
perquè, donchs, no senta la pena tan crua,
dexeble meu car, vet la mare tua,
servex-la com yo e sies-li fill."
Lo evangelista
Hoÿdes paraules de boca tan santa,
tan dolçes, tan pies ý ab tanta sahó,
la pensa cruel en pau se tresplanta,
ý quant més aquella d'amor que s'amanta
essent tota plena de compassió.
Ý d'allí avant, molt simple ovella,
lo molt fel dexeble del mestre Senyor
per sua prengué la mare donzella,
ý aquella
vivien los dos ligats d'un'amor.
Lo lector
Complint vós, Senyor, la tan greu sentència,
hí executant aquella
los vostres sants muscles no fent resistència
al pes de la creu, ab gran paciència
portaven aquella per los pecats meus.
De vostres grans armes portàveu bandera
ý aquella seguien esquadres molt grans,
ý armat tot de plagues, portant per cimera
al cap la corona, passaven carrera
descalços los peus, ligades les mans.
Ab vent fortunal anava la fusta
per pendre lo port en aquell sant fust;
anàveu, Senyor, a mort tan injusta
per fer vós la nostra reviure molt justa
qui sou lo gran metge ý jutge molt just.
Ý anàveu, Senyor, sentint improperis,
anàveu cuytat, de penes tan cuyt,
anàveu passant los grans vituperis
que, dignes, remien los trists cativeris
hon pena l'infel de penes recuyt.
Lo lector
Anàveu, registre de vida perffeta,
anàveu com ladre entre
anàveu benigne hoyint la trompeta,
anàveu cansat ý ab força reffeta,
anàveu corrent ab passos cuytats.
Lo vostre descans aquells tres claus foren
que us feren estar, sens fer moviment,
estés en la creu hon ara us adoren,
ý en vós contemplant lo cor empenyoren
los fels per aydar-vos en tan greu turment.
Hagués per encontre, Senyor, en tal cerca
la trista de mare, que veure-us volgué,
la qual per parlar-vos encercà ý recercà
lo quant, hon ni com, mas la gent enterca
per molt prest matar-vos gens no us detengué.
Anava seguint lo rastre ý petjades
dels peus gloriosos que vius encarnà;
anava en mescla de gents celerades,
anava cuytada ab gents tan cuytades
que fon maravella com prest no sclatà.
Sorgint en lo port de monte Calvari
les naus del exèrcit de poble tan gran,
posat en la creu, qu'és digne sacrari,
a vostra fel mare, ab cor voluntari
parlàs, comanant-la al fel sent Johan.
Donchs, porte, Senyor, per mos greus delictes
fent yo penitència la vostra gran creu,
portant los opprobis ý vostres conflictes
tostemps en lo cor, ab obres no fictes
mas totes semblants a vós, Senyor meu.
Lo lector
Ý faça la cerca de tot lo meu viure
tenint yo la vostra tostemps en lo cor,
ý vaja tan prest que no
penat ý tan trist que no
sinó que mos mals ý
Ý may lo recort de vostres greus penes
oblide ma pensa ni ma voluntat,
mas vaja d'aquell portant veles plenes
ma nau carregada, passant les arenes
d'aquesta mar morta hon vixch encallat.
Lo evangelista
Restà lo parlar, restà la contesa
en un gran cilenci com si fossen muts,
callaven les lengües mas no la encesa
amor gran d'aquells, ans feya palesa
la sua gran flama per térmens deguts.
E aprés, sabent Jesús en creu dura
que ja era tot del tot acabat,
sentint mortal pena, dolor ý tristura,
perquè s'acabàs del tot la scriptura,
dix prest, ab veu plena de gran caritat:
Lo Jesús
"La pena que passe de mort tan estrema
me seca la boca hí
ab gran foch d'amor, que l'ànima
desig que mon mallos mals del món rema
ý senta lo goig del meu beniffet.
Aquesta set gran és la que tinch ara
ý més me turmenta que
aquesta m'encén ý no
aquest'apagar no
si tot quant desige no veig yo complir.
Lo Jesús
Si tinch yo gran set, sedege salvar-vos
donant-vos ma sanch ab suau licor;
si tinch yo gran set, yo veig ajustar-vos,
ý tots ab gran ira, de mi per fartar-vos,
me dau suja ý fel ab gran amargor.
Si tinch yo gran set, tal set no s'apaga
ab tal abeuratge, mas que us penidau.
Si tinch yo gran set, serà font la plaga
d'aquest meu costat, que mana triaga
al vostre verí, si gens ne gustau."
Lo evangelista
Tenint un vexell per dar-li més pena
tot ple d'un vinagre molt agre ý molt fort,
e una esponja d'aquell tota plena
ab fel ý una erba qu'isop se nomena,
tengueren prest presta per dar-li prest mort.
Ý aquella posant en una gran canya,
segons als delats tenien per ús,
los cruels ministres d'aquella companya
tantost la tengueren, ab ira estranya,
als divinals labis del rey Déu Jesús.
Axí, per cuytar-li la mort ab mixtura
de coses amargues, tal càlzer se féu
que bé responia al past de tristura,
de fel ý vinagre la gran amargura
que
Axí los vassalls pagaven la renda
al seu fel senyor ý rey eternal,
posant-lo molt prest de mort en la senda
ý, com hagués pres Jesús tal bevenda,
cridà tremolant, ab veu ja mortal:
Lo Jesús
"Los grans exarops per dar medecines
al món tot malalt hé yo ja begut;
suat hé de sanch passant les rovines
del riu de Cedron, ý el cap ab espines
tinch ja dessagnat, hí
Ý axí, per sanar-lo, la porga restava
de fel ý vinagre, la qual hé gustat
la ley cancel·lant que tots condemnava;
hé morta la mort que
ý axí ha pres fi quant fon proffetat."
Lo evangelista
Axí donà terme lo ver Déu Messies
a quant los proffetes havien ja dit;
a les grans figures e grans proffecies,
als anys ý als mesos, punts, hores ý dies
que d'ell ab fels plomes havien escrit.
Axí, en la creu, per tal que
tenint dessagnat lo cos gloriós,
dreçà los seus ulls vers la sua mare
ý en mans eternals del seu etern pare
tramés l'esperit ab gest piadós.
Lo lector
Estant vós, Apol·lo, de núvols ab manta
en l'alt epicicle de la vera creu,
molt prop del eclipsi passant pena tanta
per tots los fills vostres que no
per lengües humanes ni qual ni quant greu,
uberts vostres ulls, los raigs s'estenien
als ulls de la mare ý als vostres los seus;
besar vostres labis les mans li volien
ý ella los vostres, mas fer no u podien,
tan alt fos clavat pels falsos juheus.
Lo lector
Penàveu, Senyor, mas més vos penava
la pena d'aquella que véyeu penar,
sabent que penant ab vós junta stava
de cor ý de pensa car may no pensava
sinó
Miràveu lo cel, miràveu la terra,
miràveu lo món a vós tan ingrat,
miràveu del arbre aquell'alta serra
miràveu la pau, miràveu la guerra,
miràveu l'oy gran del poble malvat.
Repòs no teníeu, ni altra cadira,
coxí, lit ni cócera, sinó lo sant fust,
allí set paraules cantàs ab la lira
allí us féu les contres la terrible ira
d'aquell tan pervers ý cruel ajust.
Allí sedejàs la gran salut nostra
ý fos abeurat de suja ý fel,
allí
allí fon lo terme de la vida vostra,
que
Allí rebés vós lo colp de la lança,
obrint-nos la font de aygua d'amor;
allí té repòs la nostra sperança,
allí donàs vós, a tota ultrança,
lo camp al Satan, restant vençedor.
Allí fon la taula hon fés lo depòsit
del nostre rescat ab preu infinit;
allí cert pagà lo vostre supòsit
bastantment la culpa d'aquell gran opòsit
que tots los mortals matava d'enfit.
Lo lector
Senyor, donchs, immens ý pare meu digne
ý tot per amor jermà meu conjunt,
si bé molt colpable só fràgil, indigne,
transporte
ý sens vostres penes no vixca un punt,
mas tostemps presents aquelles yo tinga
ý aquelles me penen puix són ma salut;
aquelles ab goig, aquelles sostinga,
aquelles yo senta, aquelles mantinga
ý aquelles me porten en tota virtut.
Ý axí com tot nuu en lit d'amargura
tingués per lançols lo vel que us cobrí
hí
cobrint vostra carn tan tendra ý tan pura
ý al cap la corona tingués per coxí,
axí yo
dexant-vos la spona demane los peus
perquè us sia prompte servir nit e dia,
finant ab la vostra la greu vida mia
d'aquell mal que us feren los trists fariseus.
Lo evangelista
Axí, Déu Jesús, desféu la discòrdia
dels àngels ý hòmens ý, ab mans d'etern bé,
lavòs ab nosaltres fermà la concòrdia,
restant ab los braços de Misericòrdia
uberts per a pendre
Lo cap inclinat, e baxa la vista,
mostrant que
plagat tot lo cos, la cara molt trista,
mostrant s'entrenyora, puix ell nos conquista
ý veu que nosaltres a ell rebujam.
Lo evangelista
Lavòs fon uberta per Jesús la porta
que tancat havia Adam peccador
ý, ab l'aspra mort sua la nostra mort morta,
lo dan ý la tala del crim fet en l'orta
pagat fon ab vàlua del rich preu d'amor.
Lavòs celebraren trihunfos ý festes
ab gran alegria los sants en lo lim,
los cels ý la terra causaven tempestes
volent punir prest, ab penes agrestes,
als qui fet havien lo tan malvat crim.
Per tot lo món era molt gran la fortuna
hí
rompien les pedres, batent-se cascuna.
Partí
tornà fent eclipsi molt negre lo sol.
Ý uberts molts sepulcres, la mar, les arenes
ý totes les coses planyien molt fort.
Hí
"O tot perirà, passant mortals penes,
o
Axí
estava
l'engüent ý lo pot ab l'apotecari,
tenint per a tots suau letovari,
ab lenya de pena ý foch d'amor cuyt.
Riquíssim estrado, tenint sanchs divines
entorn escampades en loch de brocats;
triaga perfeta de totes metzines,
joyell resplandent per pedres molt fines,
tenint peus ý braços, ý membres sagrats.
Lo evangelista
Tenia
de nostra remença, lo preu ý rescat;
estava surgida en port de bonança
la nau carregada de nostra sperança
ab caxa tan rica de tèber sagrat.
Tenia per gàbia, per lum ý canela
lo cap, ab corona ý ab ulls tan devots;
lo cos era l'arbre ab digna cautela,
los braços l'antena, ell, Déu, rica vela
brodada de sanch, de plagues ý açots.
Estava
en fust molt insigne, fermat ab fe gran,
en roca tan ferma que may se pot moure
perquè la mirem ý no
aquell gran verí e mòs del Satan.
Ý en trihunfal carro Jesús, rey de glòria,
ab porpra divina, de sanch abillat,
tenia per ceptre la creu ab victòria,
mostrant-nos per cròniques d'eterna memòria
damunt la corona lo títol sagrat.
Alçava los ulls lavòs, per mirar-lo,
la molt trista mare al peu de la creu,
ý alçant los seus braços volent abraçar-lo,
ý vént no podia besar, ni tocar-lo,
passava sens límits de mort pena greu.
Mas vént que de sanch la terra
tenint com la terra la cara mortal,
ab un extrem plànyer la terr'abraçava,
ý aquella besant, de sanch se pintava,
cobrant en les galtes color natural.
La verge Maria
Mirava de ferm son fill en la cara,
ý ab gest piadós ý veu molt suau
cridava dient: "Adam, hon sou ara?
Veniu ý rentau-vos la vostra mascara
en la sanch divina que per terra cau,
car vós sou alegre e yo dolorosa
davant los meus ulls tenint tal espill;
cobrau vostre riure, que yo, molt plorosa,
morir ans desige en creu amargosa
que viure deserta de tan beneyt fill.
Veniu molt alegre, dexau la querella,
preneu aquest tèber, sereu del tot franch,
portau vostres fills a festa tan bella,
ý ab ells vinga Eva vestir sa gonella
de peça tan rica, tenyida
Ballau en tal dia ý tots feu gran festa,
preneu habundosa la vostra salut,
que ja lo meu fill, passant pen'agresta,
al vostr'enemich romput ha la testa,
tenint creu per lança hí
Plorau, mes germanes, plorau Magdalena,
plorau ý feu plant lo meu fill Johan,
plorau nobles dones la mia gran pena,
hajau pietat de mi, que só plena
de plor e tristura mortal, e molt gran.
Vullau ab mi plànyer, puix veu que tan sola
me dexa mon fill ý ab tanta dolor;
vullau pendre part del mal que m'assola,
mirau lo meu cos ý cor com tremola
naffrat sens mesura ab fletcha d'amor.
La verge Maria
Mirau que no
mirau que no
mirau que no
mirau com és alta la creu que
tocar-lo, ni pendre algun dolç conort.
Mirau que les naffres dels claus ja s'esquexen,
lo pes sostenint del cos preciós,
mirau que dels ossos les carns se partexen,
mirau que
que no sia stat del tot dolorós.
Hon sou Simeon? que ara
la gran proffecia que vós proffetàs
Hoÿu ma tenor, vejau si concorda
qu'en cosa nenguna no
al trist lay e càntich que vós me cantàs.
La vostra paraula és ara complida
car per lo mort fill que tinch yo present
coltell de dolor me té ja ferida,
coltell de gran pena me pena la vida,
coltell la mi'ànima trespasa
Fogit hé yo, trista, la ira d'Erodes,
ab vós en Egipte fogint per gran por,
mas no hé fogit les tan cruels rodes
dels falsos juheus, ans tota, com Rodes,
me trobe cercada ab aygües de plor.
Lavòs, ab delit, en aquests meus braços
mon fill, yo us portava portant-me vós, Déu,
mas ara, caygut en tan mortals laços,
la carn ab esquexos d'açots ý pedaços
tocar gens no us puch, que m'és pena greu."
La verge Maria
"Ay, fill meu sagrat, que ja fuy penada
quant tres nits e dies al temple us perdí!
Lavòs senyalàs tan trista jornada,
del mal que
mirant-vos en creu ja mort davant mi.
Teniu vós les naffres en lo cos deffora,
mas yo dins en l'ànima les sent apuntar;
la vostra mort leja ma vida devora,
mas és més dolor que
com tant quant volrria no us puch yo plorar.
Guardat vos hé yo, mon fill, ab gran cura,
vetlant ý dormint tostemps ab recel,
mas no hé pogut fogir la tristura,
la pena ý turment, ý mort d'amargura
que us ha dat sens culpa lo poble cruel.
Criat vos hé yo ab tanta pobrea
dels hòmens molt richs rebent molts escarns,
mas ara
despeses yo veig, per dar-nos riquea,
les vostres tant mies e virginals carns.
Mas, què us hé fet yo, mon fill, Déu benigne,
per qu'entre mal poble tan sola
Demane-us perdó si
e, puix que teniu poder tan insigne,
preneu-me vós ara ý ab vós me portau.
Mon fill, no m'hoyiu, ab crits que us reclame?
Per què permeteu que reste penant?
Donchs, feu que la mort ma vida prest trame,
e puix vós, mon fill, sabeu quant vos ame,
en vostra presència no pene yo tant."
Lo evangelista
Axí rahonava, ab veu dolça ý pia,
la mare donzella, plorant lo fill mort,
quant tots s'ajustaren per tal qu'en tal dia
se feya gran festa, e tal alegria
no fos perturbada ab un plant tan fort.
Perquè no restassen en creu tan agresta
los cossos, dissabte essent l'endemà,
per quant era gran ý de molt gran gesta
aquell gran disabte, venint en tal festa
segons aquell any la luna
Lavòs suplicaren los de la ley vella
anant tots cuytats al jutge Pilat,
que fossen trencades per festa tan bella
les cuxes d'aquells ý, ab justa querella,
que fos de la creu cascú despenjat.
Lavòs los ministres tantost arribaren,
portant son pertret cruel de coltells,
ý als ladres primer molt prop s'acostaren
ý, essent vius encara, cruelment trencaren,
ferint a grans colps, les cuxes d'aquells.
Com tots prest vinguessen al rey Jesús, digne,
ý vessen aquell ja mort en la creu,
negun os trencaren del seu cos insigne
puix més que los altres humil ý benigne
havia passat la pena més greu.
Mas hú dels ministres, ab una gran lança,
obrí lo costat del seu sagrat cors,
manà de contínuu la font d'esperança
ensemps sanch e aygua, portant la bonança
que tant aconsola los nostres grans plors.
Lo evangelista
Manà lo rescat de nostra remença,
uberta la porta dels tan sagrats pits,
ý ab set griffons d'aygua prengueren naxença
dels set sacraments, set fonts sens fallença
que huy tant canegen los fels esperits.
Ý axí com fon Eva per l'etern creada
del costat d'Adam, qu'estava dormint,
axí Déu Jesús, rebent la lançada
del seu costat sant, fon feta ý formada
la sgleya catòlica sos mèrits prenint.
No sols una gota de sanch, que y bastava,
volgué per a rembre
mas tota, per tots, en creu la scampava
perquè lo gran riu de sanch que manava
salut abundosa a tots pogués dar.
Antorcha cremant d'amor tan encesa!
O, rey tan benigne ý tan liberal
que, perquè la culpa als seus fos remesa,
la sua persona en creu fon estesa,
donant sens mesura la sanch divinal!
Donà
en l'ort, quant suava ý pels açots grans.
Donà
ý en creu ab tres claus rebent diciplines,
donà
Ý aprés, en los pits rebent colp de lança,
donà
Axí donchs, per tots, ab fel amistança
l'a tota donada en digna balança,
pesant lo preu digne del seu rich tresor.
Lo evangelista
Donchs esta~s la porta per hon molts en l'arca
entrant ab Noè no foren negats,
aquesta~s la sirga, la nau ý la barca
ab què
d'infernal fortuna los seus ha salvats.
Les cinch plagues són cinch nius, ý la cova
hon cova tot fel, los fels pensaments.
Aquí dins s'amaga, aquí dins se prova,
aquí dins se cria ý aquí dins renova
les plomes dels mèrits ý béns excel·lents.
D'aquestes cinch joyes e riques devises
s'arrea ý s'abilla lo fill, home Déu;
per estes som franchs de peytes ý sises,
aquestes, brodades entorn les camises
de les mortals carns, tot fel portar deu.
Car són richs cinch timbres, cinch pedres, cinch bales,
cinch caxes, cinch còfrens de preu infinit;
cinch temples, cinch carros, cinch rodes, cinch ales,
cinch torres, cinch cordes e cinch grans escales
per hon tots pujam al etern convit.
Ixqué de continu d'aquella font santa
lo riu habundós de aygua ý de sanch,
perquè fos molt neta l'original manta
que féu Adam bruta, ab mans d'error tanta,
ý en santa bugada tornàs bell ý blanch.
Lo cos divinal fon digna caldera,
los ferros tres claus, la sanch lo lexiu,
l'amarga mort cendra, la pena costera,
la creu dura lenya, lo foch amor vera,
hí
Lo evangelista
Ý l'ull sant, qui veu tals obres ý gestes,
fa ver testimoni de tot sens error,
e puix és tan cert, ab santes requestes
als fels tots requir en coses tan lestes
que tots vullen creure tan fel escriptor.
Per quant ell sab bé que diu coses veres,
ab esperiència, segons les ha vist,
axí les escriu, ab santes maneres,
per tal que cregau les obres sanceres
del gran redemptor, ver Déu Jesucrist.
Tals coses són fetes perquè la scriptura
del tot fos complida dient axí d'ell:
"No trencareu may per vera figura
algun os d'aquell tan digna pastura
menjant en la pasqua que
Ý l'altra que dix lo fel Zacaries
molt clar proffetant tot quant ara
dient que venint lo ver Déu messies,
sens dubte veuran molts ulls en tals dies
aquell que clavaren ab claus en la creu.
Lo lector
Hoÿt hé, Senyor, lo gran inventari
de tota la vostra cruel passió
segons ha descrit aquell sant notari
Johan, entre
qui u veu tot al ull ab perffectió.
Hoÿt hé de mals les vostres estrenes,
d'oprobis, escarns, mesclats ab vils mots,
les quals de verí són totes tan plenes
que de tots los martres sumant les greus penes
més sumen les vostres qu'ensemps les de tots.
Lo lector
De vàlua molta són perles triades,
ý pedres molt fines que fan un joyell
de preu infinit, ab què són pagades
les erres humanes, ý tan reparades
que resta no y ha d'aquell pecat vell.
D'on yo, més indigne, ab lengua molt grata
pel tant que me
puix vós no
ans tant per aquella la culpa que
remés vós ab sanch ý tanta dolor.
De grans passions és tota brodada
la greu passió que vós comportàs;
buffets, escopines, escarns ý canyada,
empentes, caygudes, la barba pelada
que vós, ab gran cura, Senyor, vos criàs.
Açots, colps ý porpra, vils mots ý escopines,
vergonyes, injúries, ver hom, etern fill;
allí de tres claus les tres fondes mines,
allí de lançada les carns tan divines,
ab plagues sens nombre, allí són espill.
Allí perdonàs al ladre indigne
quant vos invocà d'ell fósseu membrant,
allí suplicàs al pare benigne,
pregant de fin cor pel poble maligne
que tant féu les contres al vostre dolç cant.
Ý axí
exemple ý espill de tota bondat,
pregant per aquells qu'a mi persegueixen,
perdone
mes obres lo premi de gran caritat.
Lo lector
Puix, donchs, acabats són tots los misteris
que
havent vós soffert los grans improperis,
turments ý suplicis, tenint los imperis
de tot l'univers, Senyor infinit,
rahó fon molt gran tornàsseu al pare
de qui
Per ço, trist, morint, present vostra mare,
volgués vostra mort la nostra repare
ý axí l'esperit en mans li retés.
Donchs, gràcia
puix fos abeurada de tals amargors,
per mèrits d'aquelles en la present vida
tenint yo la pensa ab vós molt unida,
que senta la pena de vostres dolors.
Hí
tornant-se
perquè de més béns ell puga reviure,
a vós lo presente aprés d'aquest viure,
accepte
Lo evangeli
Aprés de tals actes, obrats en tal dia,
penjant en la creu lo cos de Jesús,
pregà, fet açò, ab veu dolça ý pia
a Pilat, Joseph ab Arimatia
segons los bons hòmens tenien per ús;
per quant en cert era, per vera creença,
en fets ý paraules dexeble seu fel,
secret ý amagat per por ý temença
dels bisbes juheus, la tal benvolença
tenia tancada dins sí ab recel.
Pregà, donchs, Joseph, Pilat en presència,
dient ab veu plena de gran caritat:
"De part del gran Déu, eterna potència,
te prech ý suplich d'aquell la clemència
en tu, senyor, obre mercé ý pietat.
Deman-te de gràcia, per un do insigne,
lo cos del proffeta Jesús nazareu,
e si
servint-te tres anys, yo prech me consigne
ton ceptre per paga aquest tan rich preu.
Que may del món tot en los emisperis
per hòmens s'és fet tan leig cas ý fort,
e puix en la vida tan grans vituperis
li han fet los nostres, ab tants improperis,
honrar lo devem almenys en la mort.
E no vaja veu de tanta malícia
ab ales d'infàmia volant per lo món
que no porte plomes d'algun'amicícia,
a ffi que colore tan gran injustícia
salvant l'onor pròpria que tant se confon.
Lo evangeli
Ý d'erra tan gran faràs gran esmena
perquè nostra pàtria no porgue tal crim,
car Déu nos menaça de molt justa pena
hí
ab lo terratrèmol tan gran que sentim.
Donchs, obre la boca ab veu piadosa
ý en esta demanda no
pendrà més augment ta lum virtuosa,
faràs ser més rica la fama famosa
que
Permés, donchs, Pilat, que fos de balança
levat lo depòsit de nostra salut.
Vengué Nicodemus, humil, ab semblança
d'àloes e mirra portant sens tardança
quasi liures cent, per dar-li
Hí ell i Joseph al loch prest anaren
ab dignes tenalles ý escales molt grans,
ý ab gran reverència pujant, desclavaren
lo cos de Jesús ý aquell presentaren
a la mare trista, besant-li les mans.
Tenia la verge lo cos, estant seyta,
los peus Magdalena, hí
ý tots perseguits de gent tan maleyta
ploraven, ý més la mare beneyta
besant lo seu fill ab pena molt gran.
Besant-li la boca, los ulls ý les galtes,
les mans ý la naffra del tan sagrat cor,
les plagues ý açots, ý vént tan malaltes
les sues carns sacres per nostres greus faltes,
paraules tals deya ab un estrany plor:
La verge Maria
"Mon fill, puix un goig los dos aconsola,
per què una mort no ha mort los dos?
Puix vostra mort dura ma vida desola,
per què us sou lunyat, deixant-me tan sola,
puix may s'és lunyada ma pensa de vós?
O, molt dolorosa e trista partida!
Hí ¿què us ha forçat partir-vos de mi,
puix veu que mon viure és mort ý no vida,
és vida penada que la mort avida,
hí
Quant tal desventura ma fel pensa pensa,
lo meu cor en troços se vol tot partir,
pensant qui serà la mia deffensa
si
volent que plorant-vos yo dega morir.
A qui mos secrets diré com solia,
ne qui
repòs, vida ý past, govern, lum e guia,
remey, goig, delit, descans ý alegria,
essent mare viuda de tan beneyt fill?"
Lo evangelista
Axí rahonant, la nit s'acostava
quant tots s'acostaren al fill mort ý fret;
volent-lo-y levar, cascú d'ells plorava
hí ella molt més lavòs l'abraçava,
tenint-lo
Axí deffensava la tan digna
en camp de tristura esforç recobrant
ý, ab laços d'amor cativa ý compresa,
tenia pel fill molt pia contesa
ab los qui volien levar-lo-y davant.
La verge Maria
Ý deya: "Dexau-me mos fills mon fill digne,
puix no
deixau-me tocar lo seu cos insigne
e yo cantaré com fa lo blanch signe
lo cant de la mort ab molt dolçes veus;
que blanchs de greu dol tinch ossos ý venes
en riu de grans làgremes que brollen mos ulls
hon, prest, ab les ales esteses ý plenes
de plors ý sospirs, treballs, mals ý penes
batré prest ma vida de mort en esculls.
Ý aureu de tenir lavòs una cura
dels dos, puix als dos ha mort una mort.
E si lo tal plànyer la mort no
posau-m'axí viva en la sepultura
perquè fill e mare cantem d'un acort.
Preneu, donchs, tancau-nos als dos en un marbre
puix amor ho força he u dicta rahó,
lavòs estarà lo fruyt ab son arbre,
essent lo seu cos engüent de dolç carbre
lo meu preservant de corrupció.
Seran-li mos braços ý mans la mortalla,
aquell abraçant ab molt gran delit,
ý en casa tan fosca serà cremant falla
amor, ý la fe, sens fer jamés falla,
farà que li sia l'estrado ý lo lit.
E no passarà de temps gran estona
quant sola, tancada ab ell me veuré,
que fent com sol fer als fills la leona,
o prest faré viure del fill la pressona,
o prest, trista mare, plorant yo morré.
La verge Maria
Dirà l'epitaffi: "Amor una causa
que mare ý fill sien naffrats d'un coltell;
al fill, los seus fills de mort foren causa,
hí
fa huy que viu morta per la mort d'aquell."
Donchs, fill meu Johan, negú
en esta demanda tan justa que us faç,
e puix nuu d'amor ab ell tant me liga,
feu prest dins la tomba dels dos una liga
perquè yo
Lo evangelista
Axí fort plorava, ab trista querella,
lo fill qu'en les faldes tenia plagat,
hí
molt gran pietat tenien d'aquella,
volent soterrar lo cos tan sagrat.
Ý essent l'ora tarda, tantost lo y levaren
ab crits ý grans plors del seu sant poder,
d'engüents aromàtichs aquell tot untaren,
ý en teles molt netes posant lo ligaren
segons acostumen los juheus de fer.
Hí era
un ort ý, en aquell, un moniment nou
hon negú encara per bé necessari
jamés fon posat, tan digne sacrari
que huy los qui
Restant desolada, ab pena tan fera,
hí
pel jorn de la pasqua que molt prop los era,
en tan sant sepulcre, ab pietat vera,
humilment posaren lo cos de Jesús.
Lo lector
Humilment, Senyor humil e benigne,
puix per la humil gran font de virtut
ý per los humils de vós, rey insigne,
vassalls ý devots, lo vostre cos digne
fon mes en sepulcre per nostra salut,
un altre Joseph ab Arimatia
soplich-vos me faça la vostra mercé,
ý participant ab tal companyia
contemple tostemps lo com se partia
la mare penada de vós, lo seu bé.
Ý axí com d'aquella lo cos se lunyava
mas l'ànima sua vos era present,
car força d'amor tan fort la forçava
que may lo seu cor de vós s'apartava,
per quant sou lo centre del seu penssament,
axí yo, Senyor, ab gran reverència
si bé só colpable, indigne de tant,
humil vos suplique per vostra clemència,
d'on vostre cos dorm no fent may absència
als vostres peus dignes estiga vetlant.
E si, com yo crech, atényer no u baste
per tantes pudors com dóna mon cos,
almenys pietat açò no
lo meu esperit qu'en vós tot engaste
ab vós en la tomba estiga reclòs.
Estiga molt prompte ý perquè us serveixca,
estiga, Senyor, ab vós molt estret,
lo meu cos inffecte si
puix l'ànima mia de vós no
fruhint tanta glòria dins vostre retret.
Lo lector
Serà gran riquea aquesta gran gràcia
de vostra clemència atényer, Senyor,
e si huy és tanta la mia desgràcia,
a vostra bondat soplich no desplàcia
puix és pèlech fondo d'un bàlsem d'amor.
Creada l'aveu a vostra imatge
Senyor, la mi'ànima ý exida~s de vós,
ab vós, donchs, estiga complit son viatge
d'aquest món tan trist, ý estiga
hon vós reposau, Déu meu gloriós.
Ý axí poré dir la vostra tristura,
la greu passió ý vostres turments,
la mort dolorosa, la gran sepultura
que
vos han huy donat com a fels servents.
De mi, tan infel, indigne, colpable,
perquè d'amargor gustàs vós la fel,
serà, si
qu'en vostre sepulcre, si
d'aquell volaré ab vós en lo cel.
Ý ab vós conregnant, serà dirigida
la voluntat mia ab gran unió
al vostre voler, fruhint l'alta vida
ab glòria gran de goig inffinida
per mèrits de vostra cruel Passió.
Ý essent vostres naffres per tot luminoses,
salut divinal del mal que
del tant que molt tristes ý molt doloroses
ací les hé vist, allí glorioses,
ab goig les veuré per tostemps, Amén.
Protesten mossén Fenollar ý Martíneç.
Fenollar
D'aquesta gran àguila volar la volada
no y basta volant lo vol del pardal,
si vola, donchs, poch, ab l'ala plomada,
molt menys volarà tenint-la trencada
lo vol que tant vola aquella capdal.
Per ço lo pardal volant s'í desvia
ý aurà mal volat al terme degut,
per hun tal volar vol que
sotsmés al gran vol de la theologia
volent de la fe lo vol ý l'escut.
Martíneç
Si esta gran lira serà mal temprada
ab cordes tan baixes de veu humanal,
perdonen los músichs del art tan limada
car més vull que sia tal art diffraudada
que no les veus altes del cant divinal.
Però si discorda d'aquell'armonia
que sona tan dolça la
la fe tan cathòlica en tot prench per guia
volent ella smene la colpa qu'és mia
puix só de greus colpes comprés ý vençut.