Notícies 2

Notícies Jaume Vinader De magnifico principe et domino, domino Alfonso, rege Aragonum. Digmenge que era compta[t] ·XVI· de juliol, de dinar avall se començà a dir que lo senyor n'Alfonso, per la gràcia de Déu, era mort en Nàpols, de febra. E uns ·XV· dies ans la senyora reyna, qui era e stava en lo Real del rey, e la Ciutat reberen molts coreus de la malaltia del dit senyor; hoc hi feren profesó lo dimarts proppasat per un correu qui portà nova com era milorat: al final, que de aquest digmenge fins al divendres, ora de migjorn, la ciutat estava en gran tribulació, que no podien saber si era mort o no. Aquest divendres era comptat ·XXI· de juliol, e, rebut un coreu tramés per lo rey de Navarra e per lo mestre de Muntesa, los jurats e altres oficials ho hagueren per cert, que lo dit senyor era mort. Convocaren consell e deliberaren de la sepultura del dit senyor. Fon deliberat que lo governador e mestre racional e lo batle e los diputats del General e los jurats ho denunciassen a la dita senyora reyna.

E així, anaren al Real. La senyora reyna està ab gran sospita; lo provencial de Preÿcadors e lo confesor e los metges e les viudes ho digueren a la dita senyora en certa manera: basten que la dita senyor[a] se esmortí dos vegades. E retornada, vestiren-li un mantell de sanyal e levaren-li tots los paraments de seda e donaren-li los coxinals de sanyal. En aquest temps entraren tots los oficials e denunciaren-ho, axí com se pertanyia: ací foren grans plors! A la conclusió, la dita senyora se comanà a la dita ciutat e als amichs de son marit. Foren-li fetes grans profertes. D'ací avant tota la Ciutat, ço és, oficials e cavallers, anaren vestits de maregues. Lo disapte, a ·XXII· de juliol, tots los officials se vestiren de maregues. Lo digmenge aprés, que era comptat ·XXIII· de dit mes de juliol del dit any, los jurats de la Ciutat, have[n]ts per nova certa que lo dit senyor era mort, se vestiren de maregues e feren crida de la dita mort. Los qui feren la crida foren un scrivent qui legia la crida, Miquel Artús, e dos altres trompetes, sens penós, vestits de maregues. La crida se fahïa de part del justícia e jurats de València, sens que no dia honorables. Lo sò de les trompetes eren tres bufades: la primera, ab sa pausa, la segona, ab altra pausa, e la tercera, ab sa pausa, sonant cascuna bufada a ·VIII· sons. Manaven que no fos que algú fes o paràs obrador de son art, ne obrissen portes fins fos feta la sepultura. Fah[i]en sonar, la Seu e totes les parròquies, tres tochs de matí e tres aprés dinar. Lo divendres aprés següent, que era comptat ·XXVIII· de juliol, se féu la sepultura en la Seu molt altament. Los dits jurats amp[r]aren dotze, entre nobles e cavallers e ciutadans; convidaren tots los hòmens e dones e viudes de bé que fossen en la sepultura; anaren les monges de la Çaydia, les menoretes, les magdalenes de Sent Julià e de Sent Christòfol; anp[r]aren totes les confraries, ço és, Sent Narcís, Sent Jordi, Betlem, Ignocents, Sent Christòfol; Sent Jacme ne Sancta Maria no y foren, per contesa. La sepultura fon un alt cadafal ab una alta tomba; sobre

la tomba fon feit un papalló de fusta en esta forma, tot ardent de ciris e entorches. Foren tots los barons, nobles, cavallers, ciutadans e los oficials, ab esta diferència: que los oficials de València estaven ab maregues comunes, e los oficials reals, axí com són governador, mestre racional e batle, vestits de sanyals, tots [...]. Foren plus de ·XXX· de casa de la senyora reyna, ab capirons vestits; les dones de casa de la senyora reyna, l'abadesa de la Çaydia e totes ses monges staven entre la cort e lo lit, a la part del pistoler; la prioresa de magdalenes, ab ses monges, staven davall lo avangelister; ·X· monges menoretes legues staven davant lo cor, al peu del lit; les monges de Sent Julià staven davant lo lit, a lo altar; les confraries staven entorn de la Seu. La gent era tanta que no era persona que pogués pasejar per la Seu. Foren los capellans e totes les creus de València. La senyora reyna féu semblant sepultura en la Trenitat, lo dimecres aprés següent, en esta forma: que les portes foren tancades; solament hi entraren les dones de bé. Soles foren dones vestides de doll, ab marega. Tots los monestirs, uns aprés d'altres, vingu[er]en a la Trenitat, e sobre la tomba absolien e aprés se n'anaven. Les monges de la Çaydia hi foren, les monges magdalenes hi foren, les de Sent Julià e huyt menoretes. Les magdalenes feren una solemne absolució ab acordes. La senyora reyna amprà tots los hòmens de bé e vingueren del Real a la Trenitat, ab molt bel orde, e fo aquest: los saigs del justícia criminal, primer; aprés los vergés dels jurats, del batle e de la Diputació, e los portés del governador, de tres en tres, ab mareges. Aprés lo governador e un

jurat e un diputat; aprés mestre racional, un jurat ciutadà e un diputat; aprés lo batle e un jurat e un diputat. E d'aquí avant venien los vescomptes, barons, nobles, cavallers, ofecials e ciutadans, fins als scuders. Aprés vingueren los de la casa de la senyora rey[n]a, ço és, don Hugo de Cardona ab lo general de Preÿcadors, lo confessor ab don Luís Maça, e axí, fins al derrer. Eren tant[a] gent que los que·ls vehien venir dehien que may havien vista tant bella cosa. E tots se n'entraren en la Trenitat. Aprés vingué la Seu e totes les parròquies, ab les creus e ab lo bisbe, e feren ofici molt solemne. De morte egregie regine Aragonum. Die lune ·IIII· septembris, Maria, regina Aragonum, que uxor fuit domini regis Alfonsi, constituta fuit in articulo mortis in nocte, huiusmodi, inter ·IX· oram et ·XII·, obuit. In media nocte, ad notificandum mortem suam, simbuli et campane in statu medie nocti pulsati fuerunt. Die jovis, ·VII· septembris dicti anni, fon soterrada de matí, en la Trenitat. Fon-li feta tal honor com fon feta al senyor rey, hoc adito que totes les dones de bé e les donzelles e les altres dones e sclaves de casa anaren derre[re] lo cors, ço és, derrere los hòmens, plorant molt agrament.

Die sabbati, ·VIII_o· septembris dicti anni, vench nova com havien elet en papa lo cardenal de Cena, e fon nomenat Pius Secundus. La Seu. Die jovis, ·X· januarii, anno a nativitate Domini ·MCCCCLX_o·, començaren a cavar los fonaments de la Seu per raó de la arcada que hi han afegit. De morte Caroli, primogeniti Aragonum. Die sabbati, pulsata quinta ora post meridiem, intitulata ·XXVI· septembris, anni [a] nativitate Domini ·M CCCC LX_primi·, vench nova que dimarts proppasat, que era comptat ·XXII· del present mes, don Carlos, primogènit de don Johan, rey d'Aragó per la gràcia de Déu, era mort de pasió còlica. De pace Castelle. Dimarts, a ·XV· de maig del dit any, corrent la novena ora, vench coreu ab letra del senyor rey, com havia fermada pau ab lo rey de Castella. De continent, per bona nova, sonaren totes les campanes. E en lo matí, qui era comptat ·XVI· del dit mes, fon feta crida real ab cinch trompetes a la ytaliana e quatre ministrés e un erau e tres trompetes de la Ciutat e una cornamusa e taballs ab sobrevestes reals. En lo vespre feren alimares. E digous de matí, misa solemne en la Seu e procesó a la V[e]rge de Gràcia. Foren-hi los monestirs e monges de Sent Vicent, e comptes, vescomptes, oficials e barons, etcètera.