Text view
Les memòries del cavaller valencià Gaspar Antist
| Title | Les memòries del cavaller valencià Gaspar Antist |
|---|---|
| Author | Antist, Gaspar |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | I-13_Antist.txt |
| Date | Segle XVIb |
| Typology | I-Epistolaris i dietaris |
| Dialect | Oc:V - Valencià |
| Translation | No |
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Memòries de coses senyalades que s'han seguit en la present ciutat
ý regne de València, comensant en lo mes de agost de l'any
òlim Cifre, a les deu hores de la nit.
Dimecres, aprés dinar, a les dos hores, a
en casa de micer [...] Cas lo discret en Onorat Benet Arbeca, notari, de un desmay que li
solia pendre. Ý li vingué tan gran que
Dit dia, portaren a la una hora del castell de Xèrica a don Joan Sans, fill de don [...] Sans,
germà de micer don Pere Lluís Sans, de Xàtiva. Posaren-lo degollat a la porta de la cort del
governador, stès en terra, sobre un drap negre, per provisió de don Bernardino de Càrdenes,
duch de Maqueda, loctinent general de aquest regne.
Dillums, de matí, a les
agost, de l'any
general, lo qual molts dies havia stava sospès de l'offici, com stigués posat en residència
davant don Dyego Hernades de Córdova, visitador general de la ciutat ý regne de València ý
jutge de residència. Cridà
dient e nomenant-lo: "Molt noble e molt magnífich don Lluís Carròs de Vilaragut, cavaller,
conseller de la Cesàrea Real Majestat de l'emperador ý rey senyor nostre, batle general de la
ciutat ý regne de València, senyor de la baronia de Togua".
Diumenge, a vint_ý_cinch del dit mes de agost, e del dit any
València don March Anthoni del Milà. Cridà
a
del Milà Bona ý de Pallars".
Dissapte, de matinada, a les cinch hores, a trenta_hú del dit mes de agost, e del dit any
Sacra Theologia, gran e famós prehicador, molt volgut en la ciutat, ý de bona vida, fama e
reputació. Ý, en ser mort, mostrà la gent popular ý de altres gran dolor ý sentiment, ý fon
grandíssim lo concurs de tota manera de gent que anaren tot aquell dia al monestir, a vesitar
lo cos, que stava davant lo altar major. Ý li besaven la mà, ý tallaven dels àbit[s] per a portar-se
Ý era tan gran la multitud de la gent per totes parts de la sglésia que ab gran
difficultat lo soterraren en la nit del dia mateix. Ý fon forsat que los alabarders de la guarda
de don Bernardino de Càrdenes, duch de Maqueda e loctinent general, stigués entorn del cors,
per a entretenir la gent que venia ab tan gran ímpetut ý fervor, com si
declarat ésser sanct. Era natural de un lloch del regne nomenat lo Palomar, prop de Albayda.
Lo dit duch de Maqueda ý sa muller y anaren, ý feren oració junt al cos, ý li besaren aprés la
mà, hí
E lo dimecres aprés immediate següent, a
frares la remembransa en la matexa sglésia de Prehicadors, de missa, ab molta solemnitat. Ý
sermonà lo reverent mestre Sabater, mestre en Theologia de la Seu de València. Prengué
per thema
fon lo dit duch de Maqueda ý sa muller, ý dos filles, ý los inquisidors, ý jurats, ý altra multitud
de gent, que no y cabien, ý algunes parròquies, que vingué lo clero ab la creu, a absolrre.
Per no poder entrar, a causa de star la sglésia tan plena ý embotida de gent, feren ses
absolucions a la porta defora de la sglésia.
Diumenge, dia de la gloriosíssima Verge Maria, a
frare don Thomàs de Vilanova, de l'orde de Sanct Agostí, persona de molt bona vida ý
exemplar, de gran sciència e benignitat, caritatiu ý humil, lo qual, ans de morir havia fet
distribuhir molts diners en pobres ý caritats grosses a l'Spital General ý altres llochs pios.
E tantost de matí, poch aprés tocades les huyt hores, senyalà la Seu ý tocà molt
solemnement les campanes totes, precehint lo toch de la campaneta del sambori, per tres
voltes pausades. Ý aprés cascuna campana per sí, crexent poch a poch de campanes, ý aprés
totes juntes, com se acostuma fer per semblants persones de tanta importància e qualificades.
Soterraren-lo aquest dia mateix, a les quatre hores, aprés dinar, en lo monestir del Socós,
fora los murs, ab totes les creus ý capellans de les dotze parròquies, ý tot lo clero de la Seu,
ab ciriets blanchs en les mans cascun prevere, ý cent_cinquanta ab antorches, ý los frares
del Carme, del Socós, ý de Sant Agostí, ý de Sant Francés, ý de Predicadors, per son orde,
portaren-lo en una llitera alta, vestit de pontifical, la cara descuberta, mitra al cap
molt rica, bàculo, guants nous en les mans, scarpins de setí blanch als peus. Anaven entorn
de la llitera canonges, tocant aquella, com si la portassen, jatsia anaven davall altra gent
que la portaven. Aprés del cos, anaven lo bisbe de gràcia, vestit de pontifical, ab sa relíquia
en la mà, acompanyat, ý enmig de dos preveres, com se acostuma en les processons. Ý aprés
venien los dos inquisidors, quatre jurats, racional ý advocats de València, don Johan de Borja,
don Johan de Cardona, Martín Peres de Almassan, ý pochs altres de gent popular. Ý aprés
de aquells, venien vint_ý_cinch engramallats, criats del dit arquebisbe, lo qual Déu col·loque
en la sua Sancta Glòria.
Tocaren aprés les campanes de la Seu sis dies, comensant lo dia que morí, a migjorn, ý al
toch de la oració del vespre, ý a la matinada, cascuna volta tres tochs diferenciats, que duraven
tots los tres de matí una hora, a migjorn altra hora, ý al vespre altra hora. Ý acabaren dissapte
de matinada, a
Dillums, de matí, a les nou hores, morí la molt magnífica na Àngela Rull de Casanova,
vídua relicta del molt magnífich micer Francès Johan de Casanova, quòndam doctor en cascun
Dret, ma tia. Cridà-la la confraria de la Verge Maria lo dimarts de matí, aprés immediate
següent, a deu del dit mes de setembre del dit any
Nicolau, en lo altar major, en la capella que stà a la altra part anant devés lo altar, a man
dreta, on stava soterrat son marit.
Dit dia, dimarts, a deu del dit mes de setembre del dit any
dinar, morí en València lo magnífich micer Miquel Àngel Català, doctor en cascun Dret, e
advocat de València ý de la Fàbrica de Murs ý Valls.
Divendres, aprés dinar, vespra del gloriós Sanct Matheu, a
morí en València don Serafí de Monpalau, marit de dona Jerònima Rossell, filla de
Gaspar Rossell de Palacís ý de dona Be[a]triu Rossell ý Díxer, cònjuges.
Dissapte, aprés dinar, a
Hierònima Gallach ý de Antist, mossèn Nofre Palomar, prevere, fill bastart d'en Pere Palomar,
quòndam ciutadà, besavi de la dita dona Ierònima, ço és, pare de Na Be[a]triu de Palomar,
muller que fon de micer Baltasar de Gallach, pare de mossèn Pere de Gallach ý de Palomar,
quòndam cavaller, pare de la dita dona Jerònima. Era lo dit mossèn Nofre Palomar
beneficiat en Sant Joan del Mercat, del benifet dels Palomars, del qual és patrona la dita
dona Jerònima.
Diumenge de matí, a
Francès claustrals, a la Seu. Ý celebraren allí la missa major, la qual digueren en lo altar major
lo prevere, ý diaca, ý sots_diaca, ý accòlits, tots frares. Ý sermonà un frare italià, comissari
del general del dit orde. Vingueren en dita processó prop de
ý menestrils, per lo Mercat, ý la Bosseria, ý carrer de Cavallers. Entraren per la porta dels
Apòstols. Ý, com arribaren, la Seu tocà solemnialment totes les campanes. E, finit lo offici,
se
Saragossa, per la plassa de Santa Catalina, ý per lo carrer de Sant Martí, tot dret a Sant Francès.
Eren dits frares ajustats en Sant Francès, per a tenir capítol, ý tingueren conclusions en
la sglésia de Sant Francès uns quants dies.
Dimarts aprés dinar, a
correu de Barcelona a València, ab lletres del marquès de Tariffa, virrey de Catalunya, per a
don Bernardino de Càrdenes, duch de Maqueda, virrey de aquest regne de València, ab la
nova com Bugia estava assitiada de moros, ab gros exèrcit, que era vengut per terra, ý la armada
del Turch ý del rey de França, per mar. Déu sia en sa ajuda ý socorro! Pochs dies aprés,
arribà nova com fon presa per los moros, hí
Diumenge, dia del gloriós Sant Miquel, a
1555, se publicà en la Seu ý per totes les parròquies de València un jubileu plenari a pena e
culpa, absolent de tots los excessos, peccats e vots, exceptat tan solament vot de Hierusalem,
de castedat ý de religió, atorgat per lo pare sanct papa Paulo
que immediate aprés de tenir-ne notícia, se confessassen en hú dels tres dies immediate
següents, ço és, dilluns, dimarts ý dimecres, ý que dejunassen lo dit dimecres, ý divendres, ý
dissapte de la matexa semmana, ý fessen caritats a son beneplàcit, juxta ses facultats, en los
dits dimecres, divendres ý dissapte, ý lo diumenge aprés següent, ý combregassen lo dit
diumenge aprés immediate següent. Ý que en los dits 4 dies, dimecres, divendres, ý dissapte
ý diumenge, de la comunió, diguessen per penitència imposada per lo summo pontífice,
cinch
ý que pregassen per sa sanctedat que Déu lo dexe ben regir la sglésia, ý per la pau e concòrdia
dels reys e prínceps de la Cristiandat.
Dijous, a
València dona Brianda Sentelles ý de Alpont, muller de don Pedro Alpont, filla de don Nofre
Sentelles, quòndam, ý dona Castellana, sa muller.
Diumenge, a
Henrrich Tolsà, generós. Son pare era stat senyor de Navarrès, ý lo fill lo vené al duch de
Gandia, molts dies ha.
Dimarts, de matí, a
lo arquebisbe fray don Thomàs de Vilanova. Féu-se solemne offici bisbal ab cantors. Sermonà
frare Àngel Scrivà de Jhesús, observant. Foren-hi totes les tretze parròquies ab ses creus, en
tot lo offici. Ý vingueren tots los órdens dels frares, ý feren ses absolucions cascú. Hí los
frares observants de Jhesús vingueren
missa cantada en lo Capítol de la Seu. Ý, acabada la missa, feren sa absolució davant lo altar
major, ý se
Stava la tomba davall lo sambori, entre lo cor ý lo altar major, damunt un cadafal, ý
antorches entorn, ý dos andanes altes des de los pilars de les trones de l'Evangeli ý de la Epístola
als pilars de l'altar major. No y hagué aquest matí corts.
Dissapte, a
Relleu, marit de la dita dona Brianda Sentelles, quòndam, fill de don Johan Alpont ý de Corts.
Dimarts, a
Dit dia, morí mossèn Nicolau Calaf, prevere, beneficiat en la Seu de València.
Dijous, a
Vicent Trilles, doctor en cascun Dret, a les tres hores de matinada. Soterraren-la aprés dinar,
entre quatre ý cinch hores, en la claustra del monestir de Sant Francès, en la capella de son
marit.
Dit dia, y hagué jubileu en València, en la Seu, ý en lo Spital, en Sant Nicolau, en Sant
Martí ý altres sglésies, des de les primeres vespres fins al sendemà, dia de Tots Sans, fins lo
sol post. Guanyava
diners, ý per los morts tres diners.
Dimecres, a
Feren-li la remembransa dijous a
Dissapte, a
ý de provisió del molt il·lustre don Dyego Hernández de Córdova, visitador general ý jutge
de residència en la present ciutat ý regne, ab commissió del molt alt ý poderós príncep nostre
don Phelip, rey de Inglaterra, foren sospesos dels officis ý posats en residència los magnífichs
mossèn Johan Lluís Marrades, regent la loctinència de thesorer general en lo present regne,
ý micer Pere Johan Capdevila, ý micer Gaspar Roca, jutge de cort, doctors del Real Consell,
ý [...] Sans, notari, pare dels òrphens, ý mossèn Eximén Pérez Pertusa, cavaller, mustasaf de
l'any passat. Ý notificat que tothom qui tingués clamors contra aquells les posàs davant lo
dit jutge de residència, dins trenta dies primer vinents. Altrament, passat lo dit
termini, no havent-hi clamor alguna contra aquells, los restituhia en sos officis, als dits
tesorer, ý doctors, ý pare de òrphens.
Dits dia, mes ý any, morí mossèn [...] Blasco, prevere, beneficiat en la Seu, rector de
Albalat de Pardines.
Dimarts, a
València.
Dimecres, a
Dimecres, a
de gràcies.
Dijous, a
Sant Vicent.
Diumenge, a
Miquel Martí.
Dimecres, en la nit, a
doctor en cascun Dret.
Divendres, a
de Sant Llorenç, beneficiat en la Seu de València.
Diumenge, a
següent 1556, lo magnífich en Guillem Ramon Català, generós, ý justícia en lo civil en Nofre
Llàzer Enyeguo, ciutadà.
Dit dia, diumenge, a
Tapiola, forner del forn de Sant Llorenç, aprés mijanit, mataren a son amo ý a la muller, que
stava prenyada, ý una filleta de cinch anys. Los dos se
matinada al portal dels Serrans, que se
vesprada, sentenciat a mort, que fos rossegat ý llevada la mà dreta a la porta del forn, ý
scuarterat. Ý axí s'executà tantost la sentència. Aprés foren trobats los altres dos sclaus en
terra de Morella, ý portats a València, ý donada ý executada la matexa sentència, divendres
de vesprada, a quatre de janer any
Dillums, a
portaren a soterrar a València lo sendemà dimarts, vespra de Nadal.
Dimarts, vespra de Nadal, a
casa de don Dyego Hernández de Córdova, vesitador general ý jutge de residència del present
regne, se publicà la sentència que era venguda de la cort remesa al dit don Dyego sobre la
residència del spectable don Johan Llorens de Vilarasa, qui havia any ý mig lo havia posat
lo dit don Dyego en residència. Ý li restituhí lo offici de governador. Ý tantost cavalcà ab
lo bastó per València.
Dit dia, aprés dinar, ab veu de pública crida, per manament ý provisió del dit don Dyego
Hernandes de Córdova, jutge de residència, foren posats en residència los magnífichs micer
Nofre de Cas ý micer Hieroni Arrufat, doctors del Real Consell, ý Francisco March, justícia
criminal, ý mossèn Benet Artés, justícia en lo civil de aquest any 1555, ý sos assessors.
Dit dia, en la nit, anant de sa casa a matines a la Seu, micer [...] Sora, official qui era stat
de la cort de l'arquebisbe mort, li hixqué davant lo Palau un home, ý li peguà dos
punyalades, una davall la mamella squerre, ý altra a les spatles, de les quals morí, diumenge a
del dit mes e any 1556.
Diumenge, a
dona Anna Exarch ý de Mercader, vídua, muller qui fon de don Miquel Mercader Oms de
Bonastre.
Dijous, sendemà de cap d'any, a dos del mes de janer de l'any
Àngela Benet Antista, ma filla, monja de Magdalenes, entre nou ý deu hores de matí, aprés
de sa llarga malaltia, que li havia durat huyt mesos ser ètigua. Ý fon soterrada a la nit, aprés
de ser stada públicament en un llit alt vestida ý circuhida de totes les monjes, tot lo dia, en la
claustra, ab la finestra del combregador huberta, que stà a l'altar major, per a que la poguessen
veure molta gent que y vingué, a la sglésia. Morí molt cathòlicament, aprés de haver rebut
tots los sancts sagraments.
Dilluns, dia dels Reys, a sis del dit mes de janer 1556, se féu per lo strenu bras militar
electió, en lo studi gran nou de la Diputatió, de obrer de la Fàbrica de Murs ý Valls. Hí
per electió, feta per los examinadors, quatre nobles ý quatre cavallers, ço és, don Francès Roís
de Corella, don Guillem Ramon Pujades, don Johan Mascó ý don Dyego Vilarasa, Johan
Jeroni Català, e yo, mossèn Gaspar Antist, Francès Hieroni Artés, Serafí Català. Hí
per redolí, a don Jaume Corberan, ý dos contadors, ço és, Francès Pelegrí ý don Francisco
de Castellví, senyor de Benimuzlem. Fuy yo examinador, nomenat per Gaspar Penarroja, qui
fon hú dels electors, lo marit de ma cosina germana, dona Ysabet Carrasquer.
Dit dia, se féu electió en lo bras de don Baltasar Mascó ý don Francès Pelegrí, per a que,
juntament ab lo syndich del dit bras militar, entenguessen en fer reformar los perjohins fets
a la Fàbrica de Murs ý Valls per los jurats. Ý altres foren nomenats per don Pedro Sanoguera,
regent de syndich del dit bras, ço és, de don Pedro Pardo de la Casta.
Diumenge, aprés dinar, tocada una hora, ans de vespres, a dotze del mes de janer de l'any
don Johan Llorens de Vilarasa, en presència de molta cavalleria ý de altra gent popular, en
la capella major. Ý los tres syndichs dels tres brassos feren sos protests acostumats. Ý se
tornà a sa casa per lo carrer de Cavallers, ý per la Bosseria, acompanyat de molts cavallers,
enmig de dos jurats, ço és, Federich Penarroja, militar, a la man dreta, ý Miquel Jeroni Garcia,
ciutadà, a la squerra. Ý darrere altres dos jurats ciutadans, ço és, Vicent Vidal ý Hieroni Tagell.
Dillums, a
Exarch, vídua, muller de mossèn Nofre Cristòfol Bou, quòndam senyor de Callosa. Feren-li
la remembransa ab cos general lo dimarts aprés immediate següent, a
en Sant Johan del Mercat.
Dimarts, a
un moriscat saltejador, ý donat a galeres un altre lladre, los quals eren stats presos per don
Johan Vilarassa. Ý féu la executió de la justícia lo noble don Pedro Mascó, qui era regent
de governador, per la residència de don Lluís Ferrer.
Dimecres, dia de Sant Vicent, a
Àngela Pallàs, donzella, filla del molt noble e magnífich don Roger Serra ý de Pallars.
Dit dia morí Na Úrsola [...] Forès, vídua, muller quòndam d'en Forès, notari. Soterraren-la
dijous aprés dinar, a
Diumenge, a mijanit, a
ciutadà. Soteraren-lo aprés dillums, a
Dissapte en la nit, primer dia de febrer del dit any
Montalt, donzell.
Dimarts, a
qui fon en primeres núpcies del magnífich mossèn Anthoni Sant German, quòndam generós,
e ara de mossèn Gaspar Penarroja, generós. Morí en Museros. Portaren-la a soterrar a
València, en Sant Martí, en la capella dels Carrasquers, dijous de matí, a
[any].
Dimecres, a
Cosme Ballester.
Dimecres, a
ajudants de l'offici del mestre racional.
Dimarts, de matí, a la una hora de la nit, dia de Carnestoltes, a
fon trobat en lo llit mort, offegat de la gran sanch e gruxa que tenia, en València, en sa casa,
davant la capella dels Desemparats, en la plassa de la Seu dels Apòstols, lo il·lustre e
reverendíssimo don Gaspar Jofré de Borja, bisbe de Sogorp e de Albarrasir.
requiescat in pace.
Fon soterrat lo mateix dia, aprés dinar, a les quatre hores de vesprada, en la Seu, en la
capella dels Borjes, prop lo Capítol. Acompanyà lo cos lo il·lustríssimo don Bernaldino de
Cárdenas, duch de Maqueda, loctinent ý capità general del present regne, ý molts altres
cavallers. Ý repicà la Seu los tres clachs acostumats, precehint primer lo senyal del tocar la
campaneta del sambori en tres voltes pausades, ý aprés cascun clach a spay la hú de l'altre.
Ý aprés dels tres clachs, sonant primer una campana ý aprés ajustant-hi la altra. Ý axí, poch
a poch, ajustant-les totes fins a sonar-les juntes, al modo que
principals e importants.
Dit dia, morí en València [...] Jaca, notari.
Dijous, segon dia de Quaresma, a
general de totes les parròquies ý órdens dels frares, la qual hixqué de la Seu, per lo carrer de
Cavallers, ý carrer de Calatrava, ý per la Freneria, ý per Sant Martí, a la plassa dels Caxers,
ý de Sant Francès, al carrer de la Barcelonina, a Sant Jordi, on, feta la oratió, se
lo carrer de Sagra ý de Alpont, a la plassa de Vilarrasa, al carrer dels Ribelles, a Santa Tecla,
a la plassa del Campanar. Hí
mestre [...] Sabater, exhortant la gent per a la conquista de Alger ý de Bugia. Féu fer lo dia
ans pública crida de part dels magnífichs justícies ý jurats. No y hagué corts, ý tothom féu
festa. Hy hagué gran concurs de gent en la Seu. Tot açò se féu perquè Sa Majestat manà pregonar
la guerra contra les dites terres.
Dissapte, a
pans, de matí, a les onze hores, en lo Capítol de la Seu, essent allí ajustat lo bras militar, nos
féu allí relació don Jaume Corberan, elet, com a hú dels dotze qui eren stats pochs dies havia
elets, ço és, sis nobles e sis cavallers, per a tractar ab los altres brassos lo que convenia fer
per a la recuperació de Bugia ý conquista de Alger, de la capitulació per tots los elets dels
tres brassos, ecclesiàstich, militar e real, feta, del·liberada e concordada, en presència de
l'il·lustre don Bernardino de Càrdenes, duch de Maqueda, del modo ý forma que s'havia de
fer ý pagar, embarcar ý portar en effecte la offerta que
senyor, ý, per aquell, a la sereníssima princesa de Portugal, infanta de Castella e governadora
general de la Corona de Aragó, per a la dita conquista, de tres_mília infants ý do_cents
hòmens de armes ý de cavall, ab son coronell ý deu capitans, per a la infanteria, ý dos per
als de cavall, tot gent del regne, pagadors per quatre mesos per lo general ý la ciutat de
València. La qual del·liberació e capitulació portaren a la dita infanta a Valladolit don Miquel
Vich, canonge de la Seu de València, elet per los dits elets, de consentiment ý voluntat dels
diputats de la Generalitat del present regne, ý micer Martí Pons, advocat de la Ciutat, elet
per los jurats, missatgers elegits per a portar a la cort la dita capitulació ý per a cloure e
assentar tot lo contengut en aquella, los quals partiren de València dimarts, aprés dinar, a
Dit dia, en la nit, a
Montanyans, cavaller, doctor en cascun Dret, regent la Cancelleria en la present ciutat ý
regne de València. Soterraren-lo lo diumenge aprés immediate següent, aprés dinar, en lo
monestir de Prehicadors. Feren-li la remembransa lo dillums a
sglésia de Prehicadors.
Diumenge, a
noble don Hieroni Vallès.
Divendres, a
núpcies de mossèn Luís Domingues quòndam scrivà de manament, ý ara darrerament en
segones núpcies del molt noble don Francès Sanoguera, quòndam cavaller, mare del
magnífich mossèn Luís Domingues, scrivà, axí mateix, de manament.
Dit dia, ab correu qui era arribat de la cort de Valladolit, arribà nova com lo rey nostre
senyor havia feta gràcia ý mercè de l'offici de batle general de la present ciutat ý regne de
València al molt noble don Johan Aguiló Romeu de Codinachs.
Dit dia, arribà, axí mateix, nova ab les matexes lletres de la dita cort de Valladolit, com
Sa Majestat havia feta gràcia e mercè de l'offici de loctinent de batle, que solia tenir lo dit
don Johan Aguiló, al molt noble don Miquel Sanoguera, ý també de l'offici de receptor general
de les pecúnies de la dita batlia.
Dimarts, a
casa del canonge Frígola, son gran amich, Francès Johan Garcia, mon cunyat, de propexia.
Soterraren-lo lo sendemà, de matí, ans de les sis hores, dimecres, a
la Incarnació del Fill de Déu, en Prehicadors, en la capella de son nebot, mossèn Guillem
Ramon Garcia.
Dimecres, dia de la Sacratíssima Incarnació del Fill de Déu, a
1556, arribà de matí la nova de la tregua de cinch anys feta entre lo emperador ý rey nostre ý
son fill lo rey de Spanya ý Inglaterra, ab lo rey de Fransa, comensant a
que
cantà entorn de la Seu lo
notificà ab crida real, de matí, per la ciutat.
Divendres, a
Ferrer, muller qui fon del molt noble don Hieroni Vich. Soterraren-la aprés dinar, en la Seu,
en la capella de Sant Miquel, que és dels Ferrers. Feren-li la remembransa lo dissapte aprés
immediate següent, a
Llàzer, alias nomenada
Diumenge de Llàzer, a
Johan Aparici, ciutadà.
Dillums, a
ciutadà, marit de ma neboda [...] Morella, filla dels magnífichs en [...] Morelló, donzell, ý
na Margarita Maneu.
Dimarts Sant, a
monja Navarra, a les quatre hores aprés dinar, la qual era stada priora del monestir de
Magdalenes. Soterraren-lo
abril del dit any 1556.
Diumenge de Quasimodo, a
Usset, notari.
Dimarts, a
alguazir real de la Audiència.
Diumenge, a
atorgat per lo sanct papa Paulo
los peccats,
exceptant tan solament los vots de castedat, ý de religió, ý de Hierusalem. Ý que poguessen
elegir qualsevol confessor idòneo. E açò confessant en hú dels tres dies següents, ço és,
dillums immediate següent, e dimarts, e dimecres a
tres dies, ço és, lo dit dimecres, e lo divendres a
combregant lo diumenge aprés immediate següent, a
cascú dels dits tres dies dels dijunis ý en lo diumenge de la comunió, ultra de aquella
penitència que.ls seria imposada a cascú per son confessor, per penitència
imposada e injungida per lo Summo pontífice, cinch
aquelles a Nostre Senyor Déu, a la intenció del papa.
ý en lo diumenge de la communió, fent cascun dia una caritat a sa voluntat cascú, o fent
en los dits quatre dies en cascú de aquells una obra pia, volia pregassen per la pau dels reys
ý tranquilitat de la Sglésia.
Dijous, a
quòndam de la Llosa.
Dillums, a
Massa, germana legítima e natural del spectable quòndam don Pero Massa de Liçana, senyor
de Moxent, la Font de la Figuera, Luchent, Novelda, etc.
Dit dia, morí en Xàtiva la magnífica na [...] Cruïlles ý de Aldomar, vídua. Dexà hereua a
ma néta, Victòria Olomar.
Dimecres, aprés dinar, a
Lluís Gomis Mata, corredor.
Divendres, a
la cridà la confraria de la Verge Maria: "La molt il·lustre dona Beatriu Sent Àngel ý de
Acunyo, muller qui fon del molt il·lustre don Miquel de Acunyo, quòndam compte de
Buendia".
Dissapte, a
elets jurats, en la Sala de València, per los cavallers mossèn Lluís Pellicer ý Miquel Joan
Beneyto, ý per los ciutadans Miquel Hieroni Berenguer, Francí Tagell, Nofre d'Assió, Onorat
Granada. Ý prestaren son jurament acostumat lo sendemà, de matí, en la capella de l'altar
major de la Seu.
Dillums, a
vespra de la gloriosíssima festa de la Ascenció del Fill de Déu, se féu cascun dia, de matí, la
processó de les ledànies, per dins ý entorn de la Seu. Hí
major en la Seu. Ý no hixqué la processó per la ciutat ni los llochs que altres anys solia anar.
E açò fon a causa que plogué estos tres dies de matí, al temps que havia de anar ý fer ses
ordinàries stations per les sglésies. Ý feya grans fanchs per a trastenir lo clero. Ý aquest
impediment o causà.
Dillums a
censals.
Dissapte, a
mossèn Francès Luís de Soler, cavaller de la milítia de Sant Yago de la Spata, senyor de
Sallent. Portaren-lo al monestir de Hierusalem de València, lo diumenge a
cridaren dit dia, a
dillums, de matí, a
portaren lo cos a la Seu, hí
campanes solemne ý sepultura general, la Seu ab totes les
Dillums, a
mossèn Pere Mulet, prevere, beneficiat en la Seu de València. Cridà
Jaume, dimarts a
Divendres a
magnífica dona Miquela Àngela Carròs, muller del molt magnífich mossèn Benet Artés,
cavaller. Cridà-la la confraria de la Verge Maria, lo sendemà aprés dinar. E dijous a
joliol dit any, la cridà la confraria de Sant Jaume per a la remembransa, lo sendemà de matí.
E a
Dissapte a
confraria de Sant Jaume.
Dimarts a
Dimecres, a
Barranco, prevere, rector de Albalat.
Divendres, a
Vilaragut, donzella, filla del molt noble ý molt magnífich don Anthon de Vilaragut, lo antich
senyor de Malines. Cridà-la, dit dia, la confraria de la Verge Maria.
Dissapte, a
muller qui fon del molt magnífich mossèn Francès Johan Pertusa, cavaller. Cridà-la la
confraria de la Verge Maria, a migjorn.
Dissapte, primer dia de agost del dit any, morí Johan de Ocanya, mercader.
Diumenge, a dos del dit mes de agost del dit any, morí en València mestre [...] Vilafranca,
metge.
Diumenge, a
dona Àngela Pallàs Comolonga ý de Pròxita, muller del molt noble ý molt magnífich don
Olfó de Pròxita. Cridà-la la confraria de la Verge Maria.
Diumenge,
del magnífich en Gaspar Alegret, quòndam.
Dijous, a
Leonor Castellar ý Dezpuig, muller del molt noble ý molt magnífich don Lluís Dezpuig.
[...]
Diumenge, a
Àngela Castelló, filla del magnífich en Hieroni Castelló, quòndam ciutadà.
Dimarts, a
Guillem Català, donzell. Cridà
Dimecres, a
don Galceran de Vilanova ý de Ribelles. Cridà
Dissapte, a
advocat de València.
Dillums, a
Montesa, en València.
Dimecres, a
Divendres, a
Bou, dona [...] Sansa, filla de la senyora del Boy, dona Àngela Català ý de Sans.
Dillums, a
Blanes, generós.
Dimarts, a
emperador ý rey nostre senyor don Carlos en Spanya, que venia per mar de Flandes.
Desembarcà en Leredo.
Dijous, a
ý dissapte ý diumenge immediate següent de lluminàries ý processó, bous ý canyes, per la
alegria de ser arribat a bon salvament la Majestat de nostre rey ý senyor.
Dillums, a
Dezpuig, germà bastart del senyor de Alcàntera, don Pedro Dezpuig. Soterraren-lo en Xàtiva,
dit dia. Ý feren-li lo sendemà lo capell ab molta pompa en la Seu de Xàtiva, en la capella
dels Puig.
Entrà en València don Francisco de Navarra, archebisbe de València, a
dit any 1556.
Dimarts, a
vídua, muller que fon de mossèn Joan Scrivà de Romaní, quòndam mestre racional de
València.
Dijous, a
que fon de don Ramon Boÿl, quòndam senyor de Bétera.
Dijous, a
Diumenge, a
Cridà
Dillums, a
Aragó, vídua, muller que fon del molt noble don Joan de Mendossa, quòndam germà del marquès
don Rodrigo de Mendossa, marquès del Zanete.
Dia dia, morí en València Jaume Arcís, notari.
Pochs dies ans, era mort en València Jaume Llinars, notari.
Dillums, dia de Sant Andreu, a trenta del dit mes de nohembre del dit any 1556, morí, de
matí, en València lo molt reverent ý magnífich mossèn Gaspar Samora, prevere, canonge de
la Seu de València. Cridà
Divendres, dia de Nadal, comensant lo any
mataren ab un archabús de pedernal a [...] Fenollar, batle de Penàguila, germà de Fenollar,
senyor de Planes, qui stava pres en lo castell de Xàtiva, per rahó de uns cartells de desafiu
que havia posat en l'any passat en Cosentayna ý altres parts contra don Eximén Pérez Corella,
conte de Cocentayna.
Dillums, dia dels Innocents, a
dinar, prengué la Real Audiència al dit conte de Cocentayna, per rahó de la dita mort de
Fenollar. Posaren-lo en la sala de la administració, ab dos alguazirs reals de guarda ý [...]
verguetes.
Dijous, a
comanador major de Castella, ab sa muller, dona [...] Gralla, per lo portal dels Serrans, ý
la plassa de Sant Berthomeu, ý lo carrer de Cavallers, fins a la plassa del conte de Oliva, a
hon apeà en casa del conte, ý posaren allí. Fon acompanyat de molts cavallers.
Dillums, a
reverendíssimo don Francisco de Navarra, archebisbe de València, intredit en tota la ciutat
de València, a causa de la presó del dit conte de Concentayna, lo qual entredit se llevà eo
sospengué dillums, a hora de vespres, primer de febrer dit any.
Aquest any 1557 foren justícies, elets sendemà de Sant Thomàs proppassat, ý juraren dia
de Nadal, en la Seu, lo magnífich en Gaspar Johan, donzell, justícia en lo civil, ý en [...] Ortiz,
ciutadà, en lo criminal, ý Pere Martí, notari, justícia de
micer [...] Ciurana ý micer [...] Sentís, ý en lo criminal micer don Leandro Loriz, doctors
en cascun Dret.
Dissapte, a dos de janer 1557, hixqué en la Diputació per sorts en obrer de Murs ý Valls
don Francès Onorat de Montagut, ý per lo ecclesiàstich fon elet lo prior de Burriana frare
[...], ý per lo bras real Onorat Granada, ciutadà.
Dissapte, dia de Sant Steve, a
diputats, de matí, en la sala de la Diputació. E hixqueren per sorts, per lo bras militar don
Àngel Pardo de la Casta ý mossèn [...] Mont. Eren per lo bras ecclesiàstich elets don Miquel
Vich, canonge de València ý [...] Sentescreus, comanador de Burriana, per lo mestre de
Muntesa, ý per lo bras real en Miquel Hieroni Berenguer, ciutadà, jurat en cap de València,
ý [...].
Divendres en la nit, a
dona Jerònima de Pròxita, germana de l'il·lustre don Gaspar de Pròxida, conte de Almenara,
la qual morí tantost dissapte de matinada.
Divendres, a
Dalmau, prevere, beneficiat en la Seu.
Diumenge, dia de Sant Anthoni, a
Àngel Jofré, doctor en Lleys, soptat ý molt promtament. Cridà
Jaume, dimarts, a
Dillums, dia a
en la Seu, rector de Alcalà de Chivert.
Dillums, dia de la Conversió de Sant Pau, a
València lo molt il·lustre frare don Johan Batiste de Vilaragut, castellà de Amposta, de
l'orde de Sant Joan de Hierusalem. Cridà
de la Verge Maria. Ý tocà solemnement la Seu, no obstant que stava la ciutat vedada.
Dimecres, a
del dit mes. Ý portà nova en dites lletres com, a
crida, ab molta auctoritat, manant, a pena de la vida, que ningú no trametés a pagar
canvis a Roma, ni pagàs los que venrrien remesos a pagar de allà ací, ni menys de
qualsevol altres parts contengudes en una altra pracmàtica publicada l'any passat. E, axí
mateix, manant ý notifficant a tots los spanyols residents en Roma que dins xixanta dies
se
al núncio del papa que residix en esta cort de Spanya que presente al Consell Real totes
les sues facultats, ý que no use de aquelles fins sien vistes. Déu se apiade de la Cristiandat.
També vingué nova com era mort, dit dia
rey nostre senyor.
Divendres, a
mossèn Hieroni Lopis, del carrer dels Reglons.
Dimecres, a
mantenidor [...] Blanes, fill de mossèn Gaspar de Blanes, quòndam generós.
Dissapte, a
València. Cridà
Divendres, a
[...] Serna, cunyat del dean Roca.
Diumenge de la Cananea, a
de matí, en la plassa de la Seu.
Dit dia, morí en València dona Alamanda Centelles.
Dit dia, morí en València mossèn Nofre Alfonso, prevere, benefficiat en Sant Berthomeu.
[...]
Diumenge, a
Àngela Johan Llanera ý de Sans, relicta del molt noble don Pere Lluís Sans de Aranda,
quòndam cavaller. Soterraren-la dillums, de matí, en
de Sant Francès, en lo vàs dels frares, dins lo cancell, davant lo altar major. Lexà hereua a sa
neboda Leonor Joan Dezpuig, donzella.
Dimecres, a
Scrivà, cavaller. Soterraren-lo dijous de matí en la sglésia del monestir sobredit de Sant Francès
de la Observansa, de la dita ciutat de Xàtiva, en la capella dels Scrivans. Féu-se solemne
offici ý sepultura. Acompanyaren lo cos son germà mossèn Joan Scrivà, cavaller, comanador
de Sant Yago de la Spata, engramallat, ý a la man dreta lo noble don Joan Sans, regent de
governador Dellà lo Riu de Xúquer, ý a la squerra lo magnífich en Joan Baptiste Gallach,
ciutadà, jurat en cap. Ý aprés venia lo reverent mossèn Scrivà, fill del mort, sagristà ý canonge
de la Seu de Xàtiva, engramallat. Ý a la man dreta lo molt noble don Cosme Fenollet, regent
de batle de Xàtiva, ý a la mà squerra lo magnífich en Hieroni Portadora, jurat segon de Xàtiva.
Ý aprés
de la Spata, fill també del defunt, engramallat, ý a la mà dreta de aquell lo magnífich en [...]
Borell, cavaller, justícia en lo civil e criminal de Xàtiva, ý a la mà squerra lo magnífich en
[...] Abril, ciutadà, mustaçaf de Xàtiva. Ý aprés
menor del dit deffunt, rector de Moxent, també engramallat. Ý a la man dreta de
aquell lo molt noble don Joan Rotlà, ý a la squerra yo, mossèn Gaspar de Antist. Ý aprés
ý a la mà dreta lo noble don Luís de Rocafull, senyor de Ayócar, ý a la mà squerre lo
magnífich mossèn Miquel Lluís Scrivà, cavaller. Ý aprés
Scrivà, fill del dit comanador Scrivà, nebot del dit deffunt, engramallat, ý a la mà dreta lo
noble don Joan Dezpuig, ý a la mà squerra lo magnífich mossèn Francí Gilabert Olomar,
cavaller. Ý aprés
aquell, engramallat, acompanyat, axí mateix, de dos. Ý lo huytèn engramallat [...] Domingo,
germà del precedent, acompanyat per lo semblant de dos. Ý aprés dels di[ts] huyt
engramallats molta altra gent principal.
Ý al tornar de la sglésia a casa del defunct, per absència del dit justícia, s'í posà lo
magnífich micer [...] Scrivà, doctor en cascun Dret, jurat de Xàtiva, ý a la mà squerra lo molt
noble don Lluís Tallada, cavaller, comanador de Sant Yago de la Spata, regent de bal·le de
Xàtiva, en cas de absència del dit don Cosme. Ý lo mustaçaf passà davant lo dit don Lluís
Tallada, en lo lloch on era anat Hieroni Portadora, qui era absent.
Dissapte, vespra del Diumenge de Rams, a
dona Jerònima Rossell, filla de mossèn Gaspar Rossell de Palacís, ý de dona Beatriu Rossell,
ab don Pròspero de Castro.
Divendres Sanct, a migjorn, a setze del mes de abril del dit any
en València lo molt noble don Matheu Lladró, fill del molt noble quòndam don Luís Cornell
Lladró.
Dimarts Sanct, a tretze de abril de l'any
Johan Dezpuig, donzella, hereua ý neboda de dona Àngela Johan de Llanera ý de Sans,
quòndam.
Divendres Sanct, a
Laodomia Bulgarini, cònjuges. Cridaren-lo dillums aprés dinar la confraria de la Verge Maria,
a
Casta, fill del molt noble e magnífich don Galceran Carròs Pardo de la Casta".
Dimarts, a
vesprada, al soterrar la confraria de la Verge Maria: "lo venerable mossèn Thomàs Ripoll,
rector de Sanct Thomàs, beneficiat en la Seu de València".
Dimecres, de vesprada, a
de matí, entre sis ý set hores, a
de la Verge Maria: "al soterrar ý remenbransa del molt il·lustre don Pero Massa de Liçana ý
de Carròs Cornell ý de Arborea, òlim don Ramon Lladró, marquès de Terranova, senyor
de Moxent, Luchent, Castalla, Novelda ý Monnòver". Tanbé era senyor de Picassent, ý Tibi
ý del castell de Chinosa.
Divendres, a
cridà aprés dinar, dissapte primer dia de maig, la confraria de Sant Jaume: "lo molt reverent
ý molt noble don Luís Ferrer, dean de León ý canonge de la Seu de València". Enaprés,
dillums, aprés dinar, dia de la Sanctíssima Veracreu, a tres de maig del dit any, lo tornà a
cridar la confraria de la Verge Maria. Hí
Diumenge, a
Sans, prevere, beneficiat en Sant Berthomeu.
Divendres ans, que fon a
de Torres, filla del molt noble quòndam don Ferrando de Torres, batle general de la present
ciutat ý regne de València, ý de dona [...], cònjuges. E muller que fon del molt noble don
Pedro Johan, son cosín germà, quòndam fill del molt magnífich mossèn Luís Joan, quòndam
cavaller, ý de dona Francisca de Torres ý de Joan, quòndam cònjuges, germana legítima ý
natural del dit don Ferrando de Torres, fills del molt noble don Dyego de Torres, quòndam
cavaller, batle general de la present ciutat ý regne de València, natural de Castella, de la Torre
de Lobatón, ý de la magnífica na [...] Català, filla legítima e natural del magnífich mossèn
Andreu Català, cavaller. Ý tingueren los dits don Ferrando de Torres ý dona Francisca de
Torres, germans, altra germana legítima e natural, dona Ysabel de Torres, muller que fon del
magnífich mossèn Hieroni Scrivà, quòndam cavaller, los quals tingueren un fill dement, Francès
Hieroni Scrivà, porter de les corts, enmig de València. Huy en dia
Diumenge, de matinada, a la una hora de la nit, a
en València frare Hierònim Roca, cavaller, de l'orde e milítia de Nostra Dona Santa Maria
de Muntesa e del gloriós Sanct Gordi, comanador de la vila de Vilafamés. Soterraren-lo dit
dia, de vesprada, a les sis hores, en lo Temple.
Dits dia, mes e any, morí en València micer Nofre Matalí, joriste.
Dimecres, vespra de Sant Joan, a
Martí, notari del carrer de la Carda, justícia de
Dissapte, a 24 del dit, fon elegit en justícia de
Divendres, a
en la Seu.
cavaller.
Dit dia, dissapte a vint_ý_sis del mes de juny del dit any
vesprada, morí en València Miquel Hieroni Timor àlias Borja, trompeta major de la ciutat,
de fina pestilència,
Dimarts, a
Lluís de Malferit, marit de dona Violant Català, senyora del lloch del Tossalet de les Ènoves.
Dijous, a
Magdalena Martí ý de Montagut, relicta del molt noble don Gaspar Onorat Montagut ý de
Torragrossa.
Dillums, a
la Cort de la Governació.
Divendres, a
Miquel de Vilaragut.
Dimecres, a
don Cosme Fenollet, senyor qui era del lloch del Genovès, loctinent de batle de la ciutat
de Xàtiva.
Dits dia, mes e any, morí en València la spectable dona Leonor de Bòrgia, relicta del
spectable quòndam don Hierònim de Cabanyelles.
Dit dia, morí en València la noble dona Ysabel Dalmau, muller de don Jaume Díxer,
comanador de Sant Yago ý de la comanda de Museros.
Diumenge, primer dia del mes de agost del dit any 1557, morí en València lo reverent
mestre Thomàs Real, doctor en Theologia, beneficiat en la Seu de València.
Dimarts, a quatre dies del mes de maig del dit any
nit, poch aprés de la oració del vespre, havent plogut lo aprés dinar, féu terratrèmol dins la
ciutat de València, ý donà tres sacudides. La primera fon la més simple, ý la segona la més
fort, que spantà a molts lo tremolor de les cases, axí repentí ý fort.
Dimecres, a cinch del dit mes de maig 1557, morí en València dona Maria Ferrer, muller
de don Lluís Ferrer, senyor del lloch de Sans e de les Ènoves de Xàtiva, germana del dit don
Lluís Ferrer, quòndam dean de León, qui era mort a
Dimecres, aprés dinar, a
Real Audiència, per [...] Soto, scrivà de manament, en favor de dona Anna Rebolledo ý de
Boscan, vídua relicta de [...] Boscan, sentència real contra don Llorens Ferrandis de Herèdia,
fill de don Joan Ferràndiz de Herèdia, quòndam senyor de Endilla, declarant lo dit lloch ésser
de aquella, ý condemnant al dit don Llorens,
Vingué la dita sentència ordenada del Consell Real Supremo de la cort de la majestat del rey
nostre senyor, a hon era stat vist ý examinat lo procés tramès allà,
Divendres,
de Benemexix, òlim senyor de Montichervo.
Disapte, a
donzella, germana del quòndam magnífich mossèn Pujades, en casa de sa neboda, dona
Jerònima Pujades ý de Palafox, vídua relicta del noble don Johan de Palafox, quòndam. Era
dona molt vella, ý era stada gran temps retreta dins lo monestir de Sant Cristòfol de València,
en companyia de la priora sor Anna Ysabet Pujades ý de sa germana sor [...] Pujades. Ý pochs
dies havia la tragueren, a ella ý a la dita priora, per son accident que tenia dita priora de càncer
en la mamella. Ý la portaren a casa de son cunyat don Miquel Sanoguera, loctinent de batle
general, ý marit de dona Magdalena Pujades, sa germana.
Dimarts, a
Ý anà rodant lo temps, ý plogué aquest dia, ý dimecres tornà a ploure, a
aprés, divendres, entre dia, a
contínuament a may parar fins al sendemà, dissapte, a
Ý stava lo temps tan carregat que
que en la Seu conjurassen los núvols, no fent llamps ni trons, ý tocaren aventades totes les
campanes, ý també feren totes les parròquies moltes diligències de oracions, ý conjurs ý
processons dins la sglésia. Ý, axí, cessà dita tempesta de tanta aygua, que tots los hòmens
vells adveraven que de son recort no havien vist ni ohit tal temps en maig.
Diumenge, a
Cavallers uns quants de la guarda del loctinent general a cavall, ý portaren a la presó
moros de Alger, que havien donat al través al Cabanyal, ells ý una fragata, que lo temporal
de la mar los llansà.
Dillums, a
de l'orde de Valldigna, germà de don Francisco Fenollet, quòndam.
Dissapte, a vespra, a cinch dies del mes de juny de l'any
Pasqua del Sanct Sperit, hixqueren jurats per a l'any següent, los quals juraren en la Seu
diumenge de matí, dia de Pasqua, en la capella de l'altar major, a hora de l'Evangeli de la
missa, en mans ý poder del molt noble don Joan Aguiló de Codinachs, batle general de la
present ciutat e regne, per los cavallers en Guillem Ramon Català ý [...] Mont, ý per los
ciutadans Pere Navarro ý [...] Navarro, Gaspar de Sanct Pere, [...] Sobirats.