Llibre d'Inquisicions de la Cúria Reial de la Parròquia de Castellitx

I 1386, març, 18. Castellitx Inquisició duta a terme pel batle de Castellitx, en Francesc Ponç, per esbrinar les responsabilitats en una brega que tingué lloc a la plaça d'Algaida entre els germans Francesc i Bernat Gironès per una part i n'Antoni Fullós per l'altra. AMA., 2.167, f. 150-152v. Procés núm. 52. ·XVIII· die martii anno a nativitate Domini ·MCCCLXXXVI· Com en presència del discret en Ffrancesch Pons, batle reyal de la parròquia present de Castellig, en la plassa reyal del lloch d'Elgayda, en Bernat, ferrer, e Francesch de una part e Anthoni Fuyós de la altra, no tement Déu ni la jurisdicció reyal han (?) haüda brega entre ells en la qual brega consulla de les parts arrencaren lurs espasas. Anthoni Fuyós injuriat, jurat e interrogat dir veritat sobre les coses demunt dites e dix sobre aquellas ésser ver que aquest estant en la dita plassa ensemps ab molts d'altres, sí vench en aquest en Bernat, ferrer, ensemps ab son frara dient en aquest, so és lo dit Bernat, semblants paraules: "Fuhós, dóne·m aqueys ·VIIII· sous que·m deus"; responent aquest [...] dit Bernat que en present no·ls havia, mas que ell los hi daria tost, e selevors, lo dit Bernat respòs e dix que ell los ma hauria volgués o no aquest, e menessant en aquest iradament e falona, e menessant lo dit Bernat en aquest lo dit Francesch, germà del dit Bernat, de continent mès la mà per la sua espasa e de continent arrenchà la dita espasa que tania fayent continent de vanir contra aquest iradament e falona. E de fet vench contra aquest ab la espasa treta e ab broquer que tenia, e per semblant manera lo dit Bernat arrenchà la sua espasa, e de continent iradament e fallona envestian (en) aquest, e selevors aquest vayent que abdosos los dits germans injuriavan en aquest per deffensar-sa de aquells arrenchà la sua (espasa que tenia tan solament) punyal, e com aquest hac arrenchat lo dit punyal, penadís e lensà aquell en terra, e mès mà per la sua espasa que tenia sinta per lo col, e vinent los dits dos germans contra aquest ab lurs espasas tretas, e tirant mantinent, e fayent cascun son poder que anpressan (sic) en

aquest hó aquell injuriassen aquest deffensant-se de aquells e alunyant-se axí com podia escapà en aquells matent-sa al mig molta gent per partir aquest e los dits anomenats. Interrogats los dits germans o altre [...] neffraren ni fariran de negun colp de aspasa ni de altres armes [...] aquest e dix que no cor aquest los deffuig aytant com pòch, bé qued no [...]en els segons que aquest veya e feyan lur esfors (que ansvestan [...]assen en aquest). Interrogat aquest si neffrà a nengú de aquells e dix que no. Interrogat si entre aquest ni aquells havia neguna malvolensa e dix que no que aquests [...] no sap (emperò) si los dits germans o alcun de aquells volian mal en aquest, mas aquest nul temps no ha fet despler en aquels ni alcun d'aquells. Francesch Geronès, delat, jurat e interrogat dir veritat sobre les coses demunt dites e dix sobre aquellas ésser ver que aquest estant en la dita plassa, ensemps ab son frara e d'altres e estant en la dita plassa ve aquest que·l dit Bernat frara de aquest demenà diners en Fuyós; lo qual Fuyós ve aquest que respòs e dix al dit Bernat que no·ls havia, e que quatre jorns na havia de spay; responent e dient aquest selevors al dit Fuhós: "aqueys quatre jorns que demenats ni deyts, deyts (sic) en gran menyspreu de ell"; dient-ho del dit Bernat frara de aquest. E selevors lo dit Fuyós tornà respondra en aquest dient semblants paraules: "prenits-ho en què ho vullats pendra"; matent la mà per lo seu punyal per cor de arrencar aquell, e aquest selevors qui ve que·l dit Fuyós manava en lo seu punyal posà la mà en lo broquer que aportava per tal que·s deffensàs de aquell. E de mentre que aquest prenia e mès mà per son broquer, lo dit Fuyós cuytadament arrenchà la sua espasa e haver arrencada la dita espasa axí matex arrencà aquest la dita sua espasa per cor de deffensar-sa de aquell Fuyós e haver arrencada la dita sua espasa colpegaren-sa alscuns colps la ·I· contrra [...]. E de mentre que·s colpegaven messa gent molta en mig e partiran-los. No sap aquest que·s féu lo dit Fuyós. Interrogat aquest si ve que·l dit Bernat, frara de aquest, arrencàs armes alcunas contra lo dit Fuyós, ni offanés aquell de dit ni de fet, e dix que no li recorda. Interrogat lo dit Fuyós si injurià de dit ni de fet ni en alcuna manera lo dit Bernat, e dix que no [...] sap. Interrogat aquest si donà negun colp de espa[sa] ni de altres armes al dit Fuyós ni aquell Fuyós si donà en aquest colp alcun de espasa ni de altres armes que·s fessan dan e dix que no en aquest recort.

Interrogat aquest si havia neguna malvolensa entre aquest e lo dit Fuyós, ni axí matex si havia entre lo dit Fuyós e Bernat neguna malvolensa, e dix que no sap que entre aquest ni son frare ni Fuyós hagés neguna malvolensa. Interrogat qui fo present a les dites coses que molta gent hi havia mas que aquest no·n conex negun de nom per tal com aquest és estranger e no és vesat en lo loch. Interrogat aquest per què anava ab espasa e ab broquer armat e dix que per tal com aquest ho ha en costuma e en tot loch hon va acostuma de aportar espasa e broquer en deffensió de la sua persona e àls no y hac. Bernat Geronès, ferrer, delat jurat e interrogat sobre les coses demunt dites e dix sobre aquellas ésser ver que estant ensemps ab son frara e ab molts d'altres en la dita plassa d'Elgayda en la qual era axí matex lo dit Fuyós aquest vayent lo dit Fuyós sí dix en aquell: en Fuyós, donats-ma aqueys ·VIIII· sous que·m devets!" E selevors lo sènyer en Bernat sa Font, qui hoy les dites coses paraules respòs e dix en aquest que ell los hi faria donar a les quals coses respòs e dix lo dit Fuyós: "sènyer yo los hi daré com los hauré e vulla o no quatre jorns haurà de spay"; e selevors lo dit Francesch Geronès, frara de aquest sí respòs e dix en aquell axò: "(que vós) que us deyts en gran menyspreu ho féts de ell dient-ho de aquest", retornant altra vegada respondre lo dit Fuyós e dient en aquell Francesch semblants paraules: "prenits en tot so que pendre ho vullats", matent aquell Fuyós de continent la mà per lo punyal segons vigares de aquest e vayent lo dit Francesch e aquest, frares, que·l dit Fuyós havia arrencat son punyal de continent sí arrencaren lurs espases per deffenser-sa del dit Fuyós, vayent aquest que·l dit Fuyós e Francesch, frara de aquest se colpegaven ab lurs espases e mentre que·s colpegaven vench molta gent e mès-sa en lo mig e partiran los dits anomenats e cascun féu lurs affers. Interrogat aquest si donà negun colp de espasa ni de altres armes al dit Anthoni Fuyós ni lo dit Fuyós si donà en aquest negun colp de espasa ni de altres armes, e dix que no. Interrogat aquest si ve que entre los dits Francesch e Fuyós lo ·I· contra altra se donàs ni·s farissan de negun colp de espasa ni de altres armes, e dix que no que aquest ves. Interrogat si entre aquest e son frara de una part ni lo dit Fuyós de la altra havia neguna malvolensa, e dix que no que aquest sàpia. Interrogat qui fo present a les dites coses e dix que moltes gents hi havia lo nom de las quals en present no li recorden.

Johan Riera, de la parròquia de Porreras, és jurat e interrogat dir veritat sobre les coses demunt dites e dix sobre aquellas haver vist e saber tan solament so és que aquest lo dit jorn de dicmenga, estant en la plassa reyal d'Algayda, sí ve que en Bernat Geronès, ferrer, sí demenava diners en Anthoni Fuyós qui axí matex era en la dita plassa. Vayent aquest que·l dit Fuyós respòs al dit Bernat que no·ls havia e que quatre jorns na hauria de spay e selevors ve aquest que lo sènyer en Bernat sa Font sí dix al dit Bernat, ferrer que lexàs anar les dites coses cor ell los hi daria hó los hi faria donar. E dites per lo dit Fuyós les dites paraules, so és que quatre jorns na havia de spay, hoy aquest e ve que en Francesch Geronès, germà del dit Bernat, dix e respòs al dit Fuyós semblants paraules: "so que vós deyts de aquex espay no u deyts sinó en gran menyspreu d'en Bernat"; posant la mà en lo seu punyal de mentre que deya les dites paraules acostant-sa ·I· bon pas vers lo dit Fuyós e selevors lo dit Fuyós, qui ve que aquell posava la mà en lo punyal e acostava·s en aquell de continent sí arrenchà son punyal e haver-lo arrenchat lo dit Francesch Geronès selevors mès mà en lo broquer e espasa arrenchant de continent la espasa e haver arrenchada la espasa ve aquest selevors que·l dit Fuyós lensà lo dit punyal que tenia tret e mès mà per espasa e arrenchà aquella e haver arrencades lurs espases de continent axí matex lo dit Bernat, ferrer, arrencà la su[a] [es]pasa e selevors ve aquest que·ls dits dos germans envestiran lo dit Fuyós e pegaren aquell ab lurs espases deffensant-se lo dit Fuyós de [...] axí com podia. Finalment que que selevors mès-sa gent en lo mig e parti[ren] [los] dits anomenats. Interrogat aquest si ve que los dits dos germans farissan de negun colp de spasa ni de altres armes lo dit Fuyós ni axí matex lo [dit] Fuyós si tocà en aquells ni neffrà los uns contra los altres e dix [...] si no que ve que·ls dits dos germans envestian ab lurs espasas lo de[...] Fuyós e aquell deffensant-sa veya que donava molts colps en lo [...] que tenia lo dit Francesch. Interrogat si aquest hoy ni ve que·ls dits ano[menats] jurassen legament de Déu ni de la Verga Maria e dix que no. Interrogat aquest [si] sap que entre los dits anomenats hagés neguna malvolensa, e dix que no. Anthoni Pagès és jurat e interrogat dir veritat sobre les coses demunt dites e dix sobre aquellas saber tan solament e haver vist, so és que aquest lo dit jorn, sí era e estava en la plassa d'Elgaida ensemps ab molts d'altres entre los quals ve que era en Bernat, ferrer, lo qual hoy que demenava en Anthoni Fuyós ·VIIII· sous, lo qual Fuyós respòs en aquell segons parer de aquest que no·ls havia levors

e rehonant-sa los dits anomenats de las dites coses a les quals aquest no posava bé asment, sí ve a le perfí que Francesch Geronès, germà del dit Bernat sí dix al dit Anthoni quax semblants paraules: "en Fuyós, donats-los-hi aquex e ·VIIII· sous e que aquexs quatre jorns que demenats de spay no u deyts sinó en gran menyspreu"; responent selevors lo dit Fuyós en aquell: "prenits-ho en què us vullats". E de continent lo dit Francesch mès mà en lo broquer que tenia e arencà axí matex la aspasa ensemps ab lo dit Bernat, ferrer, germans, abdosos en axí que selevors ve aquest que per semblant manera lo dit Fuyós arrencà la sua e haver arrencadades llurs espases los dits dos germans, ve aquest ab lurs espases envestiran lo dit Fuyós e aquell Fuyós ab la sua espasa deffensaves de aquells aytant com podia e colpegant-sa tots tresos de continent mès-sa en lo mig molta gent e partiran-los e cascun tench sa via. Interrogat aquest si ve que·ls dits anomenats se farissan de lurs aspases de negun colp del qual isqués sanch, e dix que no. Interrogat si hoy aquest que nagun dels dits anomenats jurassen legament de Déu ni de la Verga Maria, e dix que no. Interrogat aquest si sap que entre los dits anomenats hagés neguna malvole[n]sa, e dix no àls saber. II 1381, desembre, 15. Castellitx En Felip Perpinyà denuncia davant el batle de Castellitx, en P. Sabater, que de nit, mentre ell guardava les ovelles, en Domingo Rafal ha volgut entrar a casa seva per forçar la seva dona. En Rafal es defensa dient que només s'acostà a la casa en adonar-se que la dona d'en Perpinyà estava allitada amb un altre home. AMA., 2.167, f. 56-60v. Procés núm. 25. ·XV· die decembre anno a nativitate Domini ·MCCCLXXX_primo·. Denuncia clamant en Falipp Perpinyà al discret en P. Sabater, batle de la

parròquia de Castellig, dient que dicmenga prop passat a capvespra [...] [Do]mingo Reffall, ferrer, forsívolament sí·n volia metra e trencar les [portes] de la cambra hon la dona Doulza, muller de aquest, dormia ab sos [...] és que no romàs al dit Domingo que no entràs forsívolament [en] la dita cambra sinó que la dita dona Dolzà tench ferm les portes que [...] còdols qui ab barra de fust requisent e clamant a la Cort que de las [dites] coses degés enquirir perquè lo dit sènyer batle per saber la ve[ritat] [...] ·XVII· dicti mensis e anni. Dolza, muller del dit Falipp Perpinyà, injuriada, jurada e interrogada dir veritat sobre les coses demunt, per lo dit marit seu, denunciades e dix sobre aquellas de veritat ésser ver so que·s segex so és que vuy ha vuyt jorns que fo dicmen[ge] prop passat a capvespra aquesta sí·s fo colgada ab sos infants e aprés com fo [col]gada sí sentí e hoí entrar per lo pati de l'alberch ·I· persona [...] qual de continent obrí e tragé lo forreyat de la cuyna e axí [...] obrí les portes de ·I· ort e aprés hoí aquesta de mentre que estava esvetlada e no (podia) dormir (per tal com) que no era ben sana (comprenyent [...] metgant en sí matexa del mal que havia), que·l dit [...] sa acostà costa les portes de la cambra hon aquesta geya donant ·I· colp a les portes fayent aparas (e son effors) que matés les portes mà [...] de continent lo forreyat a les dites portes, en axí que aquesta selevors cridant e dient: ichola, Nichola!" moltes veus, so és que cridava en Nichola d'en Michel Deuna qui acostuma de dormir en ·I· establa que·l dit Deuna ha devant lo alberch del marit de aquesta, havent aquesta fe intenció que fossen catius que volgés furtar les gallinas de aquesta e cridant lo dit Nichola per tal que ves què era, lo qual Nichola no respòs ni dix res, cor segons que aquesta després ha sabut, lo dit Nichola la dita ora no era en la dita establa. En axí que vayent aquesta que·l dit Nichola no li responia sí cridà moltes veus en P. Uguet, veyn de aquesta, e com hac molt cridat lo dit P. hoí aquesta que·l dit P. [...] e dix: "què havets, què havets!" E de continent que·l dit P. hac respost en aquesta hoí e sentí aquesta que la dita persona tragé lo dit forreyat de las portes e fugí. E aquesta selevors qui hoïa respondra e venir responent vers son alberch lo dit P. axí matex fo al carrer dient en aquesta que havia, recomptant aquesta les dites coses al dit P. e dient-li que pensave·s que havia por que no fossen catius qui volgessen furtar les gallinas; lo qual P. dix e respòs en aquesta que·s tornàs colgar, la qual cosa aquesta de continent féu, tancant bé les portas de la cambra e posant-hi ·I· gran pedra per tal que tingés les dites portes pitgades. En axí que com vench pessada miga nit, que les gents acostuman de anar a Ciutat, aprés que lo dit P. Uguet e son genra se

foran partits de lurs alberchs per anar a la dita Ciutat, segons que aquesta hoí, no pus estant luny de lurs alberchs ·I· tret de balesta sí [...] altra veu ·I· persona tocant e espanyent les dites portes per la [...] e dient en aquesta que obrís, e aquesta selevors que respòs e dix: "[què] diables és axò! Anats-vos-en a malguany que Déus vos dó". [A] [la] qual cosa la dita persona res no volia fer dient moltes ve[us] [que] obrís, no conexent aquesta si qui era. E per tal que sabés de cert [qui] era e que·n posqués fer clamor a son marit e a sos amichs [...] a la dita persona dient-li: "qui sóts vós que·n menats obrir?". Levors la dita persona respòs e dix que en Gabriel Company, cosí de aquesta, e de mentre que dix que en Company era, aquesta co[...] en la paraula que era en Domingo Reffall, ferrer, dient-li [que] se n'anàs a mal guany que Déus li donàs. Finalment que lo dit Domingo que no podia entrar dins la dita cambra sí se [...] tornà (no sap aquesta què·s féu). Aprés com vench que fo jorn clar aquesta sí·s fo levada [...] tencant sa cambra en forreyat. Retornant altra veu lo dit Re[fal] sient-sa a deval ·I· benacha, cridant aquesta e dient per què no li [...] uberta la porta e que pus que no li havia uberta que él faria per [...] que li·n faria altra e selevors aquesta sí li dix: "hudà bacallar traydor! I encara véns assí!" Cridant aquesta e axint fora son alberch dient cridant madona Uguet demenant la dita dona en [...] a que·l volia dient-li aquesta que ·I· poch lo havia master e de mentre que li deya les dites paraules lo dit Reffall axí matex sí se n'entrà dins lo dit alberch del dit Uguet e aquesta seleurors tornàs en son alberch e aquesta selevors (anaran) recomptant e dient tot lo dit fet an P. Company, avonclo de aquesta. Interrogada aquesta per què [no] cridava via fora com lo dit Reffall na volia metra les portes, e dix que tant era torbada e fora de seny que no hac memòria a les dits coses ni que li anàs el cor a cridar via fora. Interrogada aquesta si sap negun qui sàpia res en los dits affers e dix que [...] certament nengú qui res hi sàpia. Interrogada aquesta si sap nul temps [...] neguna vegada lo dit Reffall volgés entrar dins son alberch per forsa axí com demunt ha dit e dix que nul temps no [...] alex (?) no la escomès de negunas paraules qui a dan[y] [...] a desonor de aquesta; tornassan e àls no y hac. Interrogada la dita nit hon era lo dit Falipp, marit de aquesta, e dix que a les ovellas que acostuma de gordar de n'Anthoni Sagrenada era. Esperant-lo [...] havent fe que degés vanir la dita nit cor aquesta lo esperava cremant ·I· lumaner dins la dita sua cambra. En Domingo Reffall, delat, jurat e interrogat dir veritat sobre les coses demunt dites contra aquest de [...]ades e dix sobre aquellas ésser ver tan solament

que lo dit vespra de dicmenga aquest sí pessava devant lo portall del dit Perpinyà anant en casa d'en P. Uguet e aportant-li ·I· liura de carn de porch que li degés aportar a Ciutat, so és en Franchesch Serra, e de mentre que aquest anava en casa del dit P. encontrà en lo carrer en Berga e d'altres qui demenavan, sercavan, en Jacme Joan; entre los quals respòs e dix lo dit Berga que pensava·s que fos en casa del dit Perpinyà, en axí que selevors vé aquest que·l dit Berga entrà dins lo pati del dit Falipp e acostà·s a la porta de la cambra retornant e dient en aquest que anàs escoltar a la porta de la cambra cor ell hoïa que a dins la dita cambra havia homa altre e feya ses feynas ab la dita dona Dolza, muller del dit Perpinyà, en axí que aquest selevors ensemps ab lo dit Berga anaren-se·n devant lo portal de la dita cambra e hoïan menegar lo lit de la cambra e hoïan e presumian que hi havia homa alcun fayent ses feynas (carnalment) ab la dita dona. En axí que com ho hagren escoltat (una [...]) portan-se·n endosos e feran cascun la sua via (anà-sse·n fins a la plassa e selevors aquest lexà lo dit Berga e aquest anà-ssa·n colgar e lo dit Berga anà-ssa·n axí matex colgar). Interrogat aquest si conexia lo dit hom qui hi era axí com dit ha e dix que no. Interrogat si havia lum la dita hora dins la dita cambra e dix que no li recorda que lum en hagés. Interrogat aquest si mès lo forreyat la dita ora a les portes de la dita cambra ni lo dit Berga axí matex qui ab aquest era segons [...] diu e dix que no. Interrogat aquest si tornà neguna ora de la nit ni lo sendemà com fo jorn tot sol ni ab companyia en lo alberch del dit Falipp Perpinyà per neguns affers e dix que no e àls no y hac. Interrogat si aquest ve ni hoí com aquest e lo dit Berga devant la porta de la cambra ni dins lo lur alberch cridar la dita do[na] en P. Uguet (o en Nichola d'en Deuna) ni si hi vench, e dix que res [...] bé dix que si avinentesa na trobàs que cas semblant sa fera axí com aquell que dins la dita cambra en lo dit loch hó en altra e que envidàs-ho [...]. P. Uguet, veyn del dit Falipp Perpinyà és jurat e interrogat dir [...] sobre les coses. Interrogat quina ora era com aquest e lo dit Berga entraren [...] lo dit pati e dix que entorn lo seny del ladra e que entraran totes gents no eran colgades. P. Uguet, veyn del dit Falipp Perpinyà, és jurat e interrogat dir veritat les coses demunt dites e dix sobre aquellas de veritat res no saber bé [...] emperò

que·l dit vespra entorn ora de primson fayent aquest en son lit da[...] hoí cridar ·I· dona pensant-sa aquest que fos la dona Deuna qui crida[va] [...] Nichola, catiu lur, en axí que aquest levàs cuytat tot nuu aquest [...] sa cambra e hoí que fo la dona muller d'en Perpinyà qui dix:"[...] la gallinas ma emblen". E selevors aquest sí dix: [...]vos colgar e tancats bé". Retornant-se·n aquest en son lit en co[m] [fo] passada miga nit anassan aquest en Ciutat ab en Berga. Interrogat aquest si hoí cridar neguna altra ora de la nit la dita dona [e] dix que no. Interrogat si lo dit Domingo la dita nit neguna ora [anà] [a] son alberch per neguna rehó e dix que no lo y ve ni parlà en alcuna manera. Caterina, muller del dit P. Uguet, és jurada e interrogada dir veritat sobre les coses demunt dites e dix sobre aquellas de veritat res no saber. Interrogada aquesta si hoí cridar lo dit vespra de dicmenga demunt anomenat la dita Perpinyana e dix que aquesta, lo dit vespra, volensa [...] sí hoí cridar moltes veus una dona la qual cridava: "Nichola, Nichola!" axí que aquesta no·s curà de las dites coses ni crits, pensant-sa que fos la dona muller d'en Deuna qui cridàs lo dit Nichola, catiu lur, lo qual acostuma de dormir totes [...] nits en un establa qui és devant lo alberch de dit Perpinyà, colgant-sa aquesta e no havent cura axí com dit ha dels dits crits [...]. Interrogada quina ora era com aquesta hoí los dits crits e dix que gran ora de nit era, ben passat ora del seny del ladra e com vench aprés de ·I· gran estona o pessa de la nit, ve aquesta que·l dit P. Uguet se levà [...] hoí tan solament la paraula del dit P. qui (dix): "Què havets dan? Vós levades o emblades gallinas?" E que selevors la dita dona respòs al dit P. que·s que·s (sic) fos no hoint aquesta les paraules de la dita dona, e que selevors lo dit P. respòs e dix que·s tornàs colgar e lo dit P. axí matex tornà en son lit e dormí ·I· estona de la nit e tornar-lo [cri]dar per anar-se·n en Ciutat ensemps ab son genra. Interrogada aquesta si ve lo sendemà entorn ora del jorn clar cridar la dita dona ni vinent cridant en casa de aquesta e dix que és ver que com fo jorn clar hoí e ve aquesta que la dita dona vench e venia en lo alberch de aquesta cridant e dient: "Madona Ugeta, és aquí en Berga?" Cridant dues o tres veus. E que selevors aquesta acostà·s e anà vers la dita dona e dix què volia, responent la dita dona que·l dit Berga havia master e de mentre que aquesta parlava ab la dita dona ve que·l dit Refall entrà dins lo alberch de aquesta dient en aquesta e demenant-li si hi [...] en Berga e aquesta que li respòs e li dix que en Ciutat

era. [...] e demenat axí matex en aquesta que li vanés ·I· [...] de[...] venals e àls no y sap. Bé dix emperò que aquesta lo jorn present ha hoït dir la dona muller d'en Campaner que la dona del dit ferrer li havia dit que tres o quatre veus ve lo dit ferrer en casa de la dita dona. Geraula, muller del dit Domingo Reffall, és jurada e interrogada d[ir] veritat sobre les coses d'interrogatoris deval escrits. Primerament fo interrogat dicmenga prop passat hac ·VIII· jorns lo d[it] Domingo, son marit, quina ora sa colgà, e dix que com [...] sop[at] isqué fora son alberch e com vench entorn ora del prim son que aquesta sa colgava, lo dit Domingo vench deffora e co[...] . Interrogada si aprés que fo colgat lo dit Domingo se levà neguna veu ni·s partí de nits de son alberch, e dix que no·s partí neguna [...] de la nit de son alberch. Interrogada aquesta si ha hoït dir al dit marit seu que fos neguna ora de la nit en casa del dit Perpinyà e dix que no li n'ha res hoït dir. E en continent, feta la dita confessió, [...] dita dona fo aquell lest e reebut en presència del dit sènyer batle, Miquel Delna [...] prohòmens assò [...] per com e persevera en tot so que demunt ha dit e [...]ceptat que axí com demunt ha dit que·l dit Domingo se partí de son alberch com hac sopat e [tor]nàs colgar en torn ora del primson, dix e muda son dit que entorn ora del seny del ladra. Nichola Sart, catiu d'en Miquel Deuna, és jurat e interrogat dir veritat sobre les coses demunt dites e dix sobre aquellas de veritat res no saber. Interrogat aquest hon era la dita nit e dix que passada ora que les gents foran colgades, entorn ora del seny del ladra, aquest sí anava en fex de lenya e anà [...] e com fo envers la payssa d'en Gayà, hoí cridar tres o quatre veus [v]ers la casa del senyor de aquest ·I· persona la qual aparech en aquest [...] pensà que fos la dona (muller del senyor) de aquest, aturant-sa e volent-se tornar. Axí com hac ·I· poch escoltat no hoí cridar negun e anassan [...] dita lenya aportant-la, so és ·I· fex en casa del dit Refall [...] anassen dormir e com (vench) aprés entorn passada miga (nit) que les gents [acostu]man de anar a Ciutat, aprés que se·n fo anat a Ciutat en P. [Hu]guet e son genra als quals aquest liurà ·I· bèstia del senyor [de] aquest, ve e hoí aquest que·l dit Domingo Reffall vench a la establa [on] aquest dormia dient aytals paraules: ichola, vols-ma ajudar a menar les manxes de la ferreria?" E aquest li respòs que hoc volents; en axí que selevors lo dit Domingo dix ara: espera·m ·I· poch que yo iré regonèxer dit linyós que par a cegas e despuys tornaré ací. Finalment aquest no ve despuys de tota la [nit] lo dit Domingo ni sap què·s féu ni hon anà.

Interrogat si parlà aquest [ab] [l]o dit Domingo com li aportà la dita lenya e dix que no·l ve. Interrogat aquest si hoí ni ve de tota la dita nit lo dit Domingo dins lo pati del [dit] Perpinyà e dix que àls no y sap. [...] presentata ·XVIIII· die decembre anno predicto. [...] en Bernat de Pregos, cavaller, vaguer de ffora al amat lo batle de Castellitx o son [lloctinent] salut e dilecció. A nostra audiència és prevengut que vós tenits pres en vostre [batliu] [en] Domingo Reffall, habitador del vostro batliu, delat que volia forsar la dona muller d'en Perpinyà. Per ço, dehim-vos e us manam expressament que vistes les presents, nos trametats pres e sens bones manleutas lo dit Domingo Reffall, ensemps ab traslat de la enquesta contra ell. Per la dita rehó reebuda si complida és si no que en continent tots altres affers lexats la complits he le·ns tramatets. Per ço si nós vista aquella pugan sobre lo fet ab justicia amantar (?). Però en tot cas nos rematets vista la present lo dit Domingo e açò en alcuna manera no mudets. Datum Maioricarum ·XVIII· die decembre anno a nativitate Domini ·MCCCLXXX_primo·. E en continent yo Bartomeu Robí, scrivà de la present Cort e lochtinent de batle, volent complir lo dit manament, legí e instruí la dita letra al dit Domingo, e lesta aquella [...] letra següent: De nós en Bernat de Pregos, cavaller, vaguer de ffora, al amat lo batle de Castellig o a son lochtinent, salut [...]. Entès havem que vós tenits en vostra presó pres en Domingo Reffall, ferrer, delat que tocava a la porta de la dona m[uller] d'en Falipp Perpinyà, volent aquella metra, per ço que conegués per força lo [...] dona carnalment o que no l'havets volgut dar axí com a carce[...] me a manleuta perquè en reverència de las festas de Nadal prop vinent, manam que lo dit Domingo liurets a persona sufficient qui·l permet [...] com a carceller e tornar-lo en vostre poder quant stant(?) aquí o serà request per nós dins tres jorns, sots pena imposada a ca [...] e de sinquanta lliures. E açò no mudets. Datum Maioricarum ·XVIII· die [de]cembre anno a nativitate Domini ·MCCCLXXX_primo·. E en continent, yo, dit Barthomeu Robí, scrivà e lochtinent del batle del dit manament comaní lo dit Domingo Reffall an Bernat [...] d'Algaida e G_o Borrassà, los quals promateran aquell tenir axí [...] [car]salers e tornar tota veu que request na serà, sots pena de ·C· lliures [...] tenor e forma de la dita letra. ·IIII· die Januarii anno a nativitate Domini ·MCCCLXXXII·.

Bernat Oliver és jurat e interrogat dir veritat e dix sobre les dites co[ses] [...] no saber bé dix emperò que aprés que les dites coses foren estades aquest sí partí ab lo dit Domingo reptant-lo de las dites coses e tan solament [...] dir que lo dit vespra lo dit Domingo sí anava en casa de P. Uguet per alscunes feynas que hi havia mester e com fo assats devant lo portall del dit Falipp Perpinyà atrobà lo fill de na Selvadora e en Berga entre los quals dits lo dit Salvador si sabian en Jacme Johan, e que selevors que endosos, lo dit Domingo [...] Berga, entràran dins lo dit alberch del dit Perpinyà e hoíran que dins la cambra del dit Perpinyà havia homa alcun qui feia sos affers, carnalment, ab la dita dona, no sabent emperò de sert lo dit Domingo qui era, segons que·l dit Domingo les dites coses dix en aquest e àls no y sap de veritat. [...] Pons és jurat e interrogat dir veritat sobre les coses demunt [dites] e dix sobre aquellas de veritat res no saber, bé dix emperò que lo [se]ndemà que fo diluns per lo matí, aprés que foren fetes les dites coses, aquest sí era a la ferraria per adobar ·I· reya que li adobava lo dit ferrer, e adobant la dita reya hoí dir aquest al dit [...] semblants paraules: "sapiats que anit prop passada yo sercava [en] Jacme Johan" per alscunes feynas que l'havia mester de mentre que el sercava encontrà en Berga, demenant-li si sabia en Jacme Johan [...] que fossen en aquestas paraules en lo carrer d'en Perpinyà, lo qual li respòs e li dix: "veu-nos aquí". [...] nos aquí no dient-li altres paraules (lo dit ferrer) ni aquest axí matex no l'interrogà [...] dites feynas ni se·n curà tornant-se·n en son alberch. Interrogat aquest [si] hoí dir al dit ferrer que·l dit vespra entràs dins lo alberch del dit Perpinyà tot sol ni ab companyia e dix [...] àls no y sap que aquest en present recort. Post hec die quinta mensis martii anno a Nativitate Domini ·MCCCLXXX_secundo·, venerabilis Bernardus de Partagassio, miles, vicarius forensis, [...] presentis inquisitoris de consilio venerabilis Petrus Tries, iurperitis, assessoris sui, admisit ad compositionem dicti Dumincum Raffalli a denunciate contra ipse per decem libras quitis domino Regi. III 1379, Octubre, 31. Castellitx. Un esclau d'en Bartomeu Formiguera, ciutadà, troba en el lloc anomenat Roqueta, dins la possessió d'en Formiguera, un home mort,

despullat, que és reconegut per alguns dels interrogats com un jueu venedor ambulant. AMA., 2.167, f. 24-26v. Procés núm. 9. Ultima die october anno a nativitats Domini ·MCCCLXX_nono·. Denunciat fo a mi, al discret en Domingo Reffall, batle, per [...] Barthomeu Formiguera, ciutadà, havent possessió en la present par[ròquia], que lo dit Pericó, catiu, de mentre que havia amenades les [eugues] [del] senyor seu en les garrigas del loch de Raqueta que so[...] alqueria, de mentre que trevava les dites eguas [...] atrobat e atrobà ·I· hom mort pres de ·I· camí qui passa [...] garrigas e va a diversos lochs. E fo dicmenga cap [...] sol post com lo dit Sart atrobà lo dit hom perquè lo [...] hoïda e sabuda per lo dit catiu la dita denunciació [...] lo dit catiu e en continent personalment, ensemps ab Bernat Oliver, Jacme Johan e ab molts d'altres anà ab los dits [...] axí matex a les dites garrigas per voura e [...] mort. En axí que com foren en les dites garrigas hà hon lo [...] amenà los dits anomenats per sercar lo dit hom mort, [...] lo dit hom per tal com lo dit catiu bonament [...] ni tornar hà hon havia atrobat lo dit hom, en axí que [...] era gran ora de nit en axí que sercant lo dit hom atro[baren] mort, lo qual seya e estava de sobinas, tot nu, en sabatas que tania tan solament en los peus, e lo qual fo [...] segons que apparia prima fàs, era ·I· hom prohom qui anà per [...] a manera de marser e alscunes de vegades acoprava e ap[...]rerbut colp de punyal o de dart en la orella en lo cap [...] de verga serdescha ja que bonament no posquesan presumir ab què [...] fer cor lo cap fos inflat. En axí que ésser vist lo dit hom mort [...] qui era fo per lo dit batle donada concòrdia al dit hom e [...] ab [...] certifica lo honrat vaguer deffora de la dita mort [...] lo dit jorn matex per sa resposta que en continent fos envi[...] e lo dit hom fos soterrat segons que en la dita resposta [...] haüda la dita resposta. En continent [...] matex lo dit hom fo diligentment regat e gor[...] [...] sant e R. F[...] e Anthoni Domingo e d'altres los qu[als] que estava degolat ab coltel o ab ganivet [...] que havia reebuts en lo cap de altres colps so és en la orella en cas[...] punyal o ab colp de restell e que espesialment havia reebut [...] [o]rella ·I· colp del qual li falta ·I· tros e per los quals colps era estat mort e que segons lur parer e segons que pre[sumian] [...]tat hom no era estat mort là hon jeya ni entorn [...] on jeya e axò per tal com fresa alcuna de sanch no hi [...], cor ans segons que presumia era estat aportat lo dit hom [...] en loch per personas perquè lo

dit sènyer batle haver fet [...] hom si féu aquell pres de là on jeya soterrar e [...] mort segons que·s segex. [...] Sart, caliu, e denunciador demunt dit és jurat e interrogat [dir] veritat sobre les coses per él denunciades e dix sobre aquellas [...] que demunt ha denunciat so és que aquest la dita ora de dit [...] a capvespra de manament de la dona Margalida, dona de aquest, [...] a sargar les eguas e a travar a les garrigas del loch de Roqueta, e com fo a la dita garriga, fo en torn del sol [po]st e travava les dites eguas e com na hac travades entorn de la [...] de mentre que anava derrera ·I· egua per prendra-la e tra[var]-[la] atrobà e ve pres de ·I· mata ·I· hom mort qui jeya de sobinas [...] en camisa (astats pres de ·I· camí) e aquest qui ve lo dit hom hac gran por en sí [ma]tex e no sí gosà acostar ans de continent partís del dit loch [...] et e cridant ·III· o ·IIII· veus via fora, anasan a la alqueria [...] dit senyor seu per denunciar les dites coses a la dita dona [Ma]rgalida e a sa mara. En axí que com aquest fo atès a la dita [...] sí recomptà lo dit fet a les dites donas, les quals [...] veren sus ara de continent al batle de [...] lo. Finalment que aquest de continent axí com [...] les [...] anasan al batle e denuncia-li lo [...] hom mort lo qual [...] de continent ab molta gent ensemps ab aquest anaran là hon aquest havia [...] lo dit hom e atrobaran-lo mort segons que demunt es [...]. [Inter]rogat aquest si sap ni ha hoït dir qui ha mort lo dit [...] res no y sap. Interrogat aquest si ha acostumat de anar los [...] quant fo en les dites garrigas e dix que molt ha [...]tat ni és estat en aquella part hon lo dit hom mort [Interrogat] si sap (ni ha vist) que companyia alcuna de son senyor ni altre persona [ha]guen estades ni haian trescat entorn de là hon lo dit [mort] fo atrobat lo dit jorn de dicmenga ni de disapta o dels [...] e dix que res no y sap ni hi ha vist negú tres[...] mentre que aquest se partí del dit hom mort e se·n [...] axí com dit ha si isqué ni vench negun ab so [...] dix que negú no hi vench cor bé·s pensà que nengú [...] hoir e assò per tal com feya gran vent e àls no y sap. ·III· die novembre anno praedicto. Valensa, muller d'en P. Tortosa, quondam , és jurada e interrogada dir veritat [...] les coses demunt dites. E primerament fo demenada ella si sap ni ha [...] dir qui ha mort lo dit hom e dix res no saber.

Interrogada aquesta si [...] lo dit hom mort digous o divenras o disapta pus prop passats passa[r] [...] garrigas de Roqueta ni altra persona e dix res no saber de tot [...]. Margalida, muller d'en Barthomeu Formiguera, quondam , és jurada e interrogada [dir] veritat sobre les demunt dites coses e dix sobre aquelles de veritat [...] saber, sinó tan solament axí com demunt lo dit Petro Sart [captiu] del marit de aquesta li dix que havia atrobat ·I· hom mort [...] garrigas de Roqueta, segons que demunt ha lo dit catiu dit [...]. Interrogada aquesta si sap qui ha lo dit hom mort, e dix no es[...]. [interrogada] aquesta si ve lo digous o divenras o disapta pus prop passat pa[...] ditas garrigas de Roqueta lo dit hom qui ara és mort [...] res saber. Interrogada si sap que los gordians del bestiar del [...] haien gordat los dits jorns abans anomenats en les garrigas [on] [han] atrobat lo dit hom mort e dix: més ha de ·VIII· jorns [...] entorn que bestiar no·s gorda en les dites garrigas so és [...] jeya lo dit hom mort, sinó que aquesta per fet de ventura [...] Petro Sart dicmenga prop passat que anàs manar les eguas [...] garriga, so és, envers aquella part hon fo atrobat lo dit hom [...] com lo dit Sart travava les dites eguas atrobà lo dit mort [...]demunt deposa lo dit Sart, lo qual hom mort se pensa que sia estat mort per qualque mala persona qui vulia mal al marit [...] e que per malvolensa sia estat aportat en lo dit lloch e ma[...] com no·s puscha atrobar ni conéxer en naguna manera que [...] mort en lo dit loch hon és estat atrobat ni en negun [lloc] entorn d'ella on jeya segons que aquest ha hoït dir a molts qui [han] vist lo dit mort e han en sert sí fóra mort en lo dit loch [...] entorn del dit loch. [G]uerau, pastor del dit Barthomeu Formiguera, és jurat e interrogat dir sobre les demunt dites coses e dix sobre aquellas de veritat res no [...] dix que aquest sí era a la fira de Incha anat per comprar bestiar, [...] lo qual bonament no li recorda axí que ve lo dit hom qui és atrobat mort a la dita fira e comprava moltes sebatas e anava [amb] [un] altra hom qui no·s partia d'ell, a manera de companyó e despuys aquest [...] lo dit hom. Interrogat aquest com conexia lo dit hom e dix que per tal cor ·I· jorn lo qual no li recorda e no ha molt ve aquest [d]it hom era en lo loch de Castellig e trufava ab la dona de G. Mertí e ab la muller de aquest e anava a manera de juheu. Interrogat aquest si conexia lo dit hom que anava ab él per la dita fira de Incha e dix que no.

Interrogat quin hom era lo dit companyó e dix que segons son parer era hom nareny, gran e jova. Interrogat [...] vist passà digous o divenras o disapta pus prop passats persona alcuna [...] parts ni en contrades hon és stat atrobat lo dit hom mort e dix [...] àls saber. Jusita Grech, catiu del dit Barthomeu Formiguera és jurat [...] e dix de tot en tot res no saber. P. Gener, veÿn de la alqueria del dit Barthomeu Formiguera, és jur[at] e interrogat dir veritat sobre les demunt dites coses e dix sobre aquellas res no saber sinó tan solament que dimecres o digous [...] divenras pus prop passats lo ·I· dels dits jorns no li recorda [...] ni ferma qual jorn era aquest sí leurava en la sua possessió pro[p] lo pou d'en Tria e era ab aquest la dona muller sua, en axí que [llau]rant aquest sí ve ·I· hom qui anava quax a manera de juheu ves[...] e segons son parer vestia gramaya blava e serbox h[...], caperó blanch que tenia al cap (e aportava un sach al col que era blanch) lo qual ve aquest que venia per ·I· camí qui travesa per les possessions e garriga de Roqueta, del dit [For]miguera e com fo al cap de una tancha qui és entre aquest e lo [dit] Barthomeu, lo dit hom près lo camí e féu viya de vers [...] raffall de aquest e depuys no·l ve ni sap què·s féu ni [quina] via tench. Interrogat aquest si conech lo dit hom quin hom e [...] era jova o vey e dix que fermament no u pot dir, que lunye[nt] era aquest del dit hom com lo ve e com més anava lo dit [...] més se·n alunyava cor aquest romagués vers Pinya(?) e lo dit [...] anava anent quax qui va a Ciutat. Interrogat aquest si sap que·l [dit] hom haja jagut ni albergat nagun vespre dels demunt anomenats en negun loch de la alqueria ni Refall e dix no àls saber. Interrogat quina ora era com aquest ve passar lo dit hom e dix que era entre passat mig jorn e ora de vespras. [An]tònia, muller del dit P. Janer, és jurada e interrogada dir veritat [...] coses demunt dites e dix sobre aquellas no àls saber sinó [...] com demunt lo dit marit seu ha dit e deposat. [Marga]lida, muller de n'A. Pericàs, vey del raffall del dit P. Janer és jurada [e] [inter]rogada dir veritat sobre les dites coses e dix saber no res sinó [...] a aquest dimecres o digous lo ·I· dels dits jorns, no li reco[rda] [ferma]ment

qual era pus prop passat, aquesta sí era devant lo lur [...] e ve aquesta que ·I· hom vench de vers lo raffall del dit P. [...]ver e com fo atès en aquesta sí li demenà hon era lo camí [...] Ciutat e aquesta mostra-li lo dit camí qui és assats prop del lur [...]. En axí que aquesta despuys féu sos affers e no·s curà del dit [...]. Axí (matex) no pot dir fermament si se n'anà al dit camí hó [qu]ina via tench. Interrogada aquesta si sap ni ha hoït dir lo dit hom hon [ja]gué ni albergà ni si se n'anà a Ciutat lo dit jorn ni après e dix que [àl] no y sap. Interrogada aquesta si conexia lo dit hom e dix que no mas [...] era hom vey e anava a manera de juheu vestit e aportava [un] [s]ach blach al col a manera de marser. [...]s és jurat e interrogat dir veritat sobre les demunt dites coses [...] sobre aquellas no res saber. Interrogada aquesta si sap si lo dit hom [...] jagut ni albergat en nagun loch e dix que no y [...]es. Interrogada si sap aquest que lo catiu seu ni ·I· misatge que té per nom [...]era isquesen fora de son alberch la nit de dimecres ni de digous, [e] dix que le és aquest sert que negun no isqué cor no·n poden axir per lo potal, lo qual se tanch ab bauló tots vespra e ab [...] la [...] negun no·n gosa axir sensa sabuda de aquest. IV 1381, Desembre, 8. Castellitx. En Bernat Burguet, ciutadà de Mallorca, mentre anava de camí cap a Ciutat amb la seva família perdé part de l'equipatge que portava sense adonar-se·n. Un cop assabentat recordà haver topat en Mateu, esclau d'en Bernat Mulet, de Castellitx, el qual efectivament havia trobat el material, tot i que a l'hora d'entregar-lo només en presenta una part, i en Burguet reclama la resta. AMA., 2.167, f. 54-55. Procés núm. 24.

·VIII· die decembre anno. Contra Matheu a nativitate Domini ·MCCCLXXX_primo·. Bernart Muleti Denuncia lo honrat en Bernat Burget, ciutadà de Mallorca, a mi Barthomeu [Robí], [lloctinent] de batle i scrivà de la present Cort dient que ·I· jorn lo qual aquest n[...] bé que fos festa, la dona muller del dit bernat, ensemps ab son fill en [...], sa filla donzella e d'altres sí se n'intravan in Ciutat, en axí [...] en Ciutat perderan per lo camí als caygué ·I· cuberta de [...] lo qual havia diverses ligars de albanechas e de vels [...] dita dona e donzella, en los quals havia en torn ·I· onza de [per]las e axí matex hi havia ·I· parey de pams de la dita [...] [don]zella los quals lo dit Bernat personalment havia mesas de [...] la dita cuberta e estavan dejús e deval totes les altres [...] e no res menys hi havia molts d'altres frasques e la qual [...] los caygué del algup del Pla fins que ho hagren regone[gut] [...] e foran a las ortas devant l'ort del Comanador e en après lo [...] Johan, fill del dit Bernat, tornassan de la Ciutat e demenà e [...] catiu d'en Bernat Mulet, lo qual havian encontrat (en lo dit camí) que vania de [...] si havia atrobada la dita cuberta e lo qual li respòs [...] havia atrobada la dita cuberta mas que havia atrobada [...] ·I· parey de pams e los quals donà de continent al dit Jo[an] e los quals són aquells de la dita donzella que mès lo dit Bernat e la [...] dita cuberta, en axí que és presumidor que·l dit Matheu té en sí totes les altres coses, les quals lo dit Bernat estima valer ·XIII· lliures en ·XV· lliures. Interrogat si lo dit Bernat sap negun qui haja vist ni sàpia que·l dit Matheu haja en sí les dites coses ni atrobades axí com dit ha, e dix que no sap que negun ho haja vist n[...] que és presumidor e presumex lo dit Bernat que los dits pams eran dins la dita cuberta ligats ensemps ab les dites altres coses e no podien ésser axits de la dita cuberta menys de las altes coses. Que presumeix lo dit Bernat que·l dit Matheu té en sí e ha axí totes les altres coses com ha haüts los dits pams per li per saber lo [...] de la veritat. [Ma]theu, catiu del dit Bernat Mulet, jurat e interrogat dir veritat sobre [les] coses demunt dites e dix sobre aquells ésser ver e sert que aquest ·I· jorn [...] a fosca sí venia de Ciutat e atrobà en lo camí [...] madona [...] del dit Bernat Burget, ensemps ab son fill, en Johan e sa filla, [e] un altra fil qui·ls anava a detràs, a peu, quax endressera del [...] d'en serdó; en axí que anant aquest per son camí, com fo quax endressera de la alqueria d'en Coll del Pla, sí atrobà [...]it tan solament ·I· parey de pams de pocha valor, los quals [a]quest près e se n'aportà en casa de son senyor, e com vench [l]o sendemà per lo matí, lo dit

Johan Burget fo retornat [...] Ciutat e demenà en aquest si havia atrobada ·I· cuberta de coxí dins lo qual havia albanechas, vels e altes cosas de las dites donas e moltes altres frasques e axí matex hi [...] a ligar en què havia entorn ·I· onza de perlas, en axí que aquest [...] e dix al dit Johan que no havia atrobada la dita cuberta, que havia atrobats ·I· parey de pams e que si eran de las dites donas que·l se n'aportàs, mostrant aquest los dits pams al dit Johan, lo qual respòs e dix que hoc, donant aquest los dits pams al dit Johan e dient al dit Johan que no havia altra atrobat ni atrobà. Interrogat aquest en quin loch atrobà los dits pams e dix que segons que demunt ha dit devant la alqueria d'en Coll. Interrogat qui fo present co aquest trobà los dits pams e dix que no hi havia negú. Interrogat aquest si atrobà persona alcuna aprés hac atrobada la dita dona [e] sos fills e dix que aquest atrobà en lo prat lo honrat en Berenguer Sa Coma (a caval) ensemps ab ·I· escuder que li anava a detràs, cavalcant gran tros lunyent, e ·I· bort catiu que li anava a devant trotant. Aprés com aquest hac atrobats los dits pams atrobà ·I· altra hom a peu, prom de dias (?), lo qual aquest no conexia e lo qual atrobà a de[vant] lo dit algup del pla. Interrogat aquest si sap negun qui haia atrobades ni haüdes les dites coses e dix que àls no y sap. Manleva lo dit Bernat Mulet lo dit Matheu, catiu seu, lo [qual] promès tornar [...] o en nom de pena ·V· lliures. Post hec ·XXXVI· mensis augusti ano a nativitate Domini ·MCCCLXXX_segundo· comparuit [...] Muleti e presentavit litteram sequentem: De nós en Ramon d'Àger, Cavaller, vaguer de ffora (No continua). 5"> 1388, Maig, 3. Castellitx. N'Arnau Girona i en Pere Mir, del Rafalet, són acusats pel batle, en Pere Huguet, d'haver trobat una olleta de diners dins un paret mentre caçaven i de no haver-ho denunciat a la Cort.

·III· die madii anno predicto. Com en audiència sia prevengut del discret en P. Uguet, batle de la present parròquia de Castellig, que n'Arnau Gerona e en P. Mir [...] loch de Raffallet, abdosos ensemps han trobada ·I· olla en un[a] paret de la alqueria de l'honrat n'Anthoni de Móra, en la qual e[...] dit P. Mir e Anthoni Mir, son frara, atrobant aquella en u[na] [pa]ret, la qual moneda haver atrobada aquella se tenia sens [...] de aquella no havian feta neguna denunciació a la Cort. A. Gerona, delat, demunt dit, jurat e interrogat e dix ésser v[er] e sert que aquest ensemps ab lo demunt dit P. Mir sí cassavan disapta[...] prop pessat per les possessions de la alqueria hon estan los dits P. Mir e Anth[oni] Mir e cassant encauà·s ·I· conill en una paret de tancha de la dita alqueria e ésser lo dit conill encauat o mès en la dita paret, aquest ensemps ab lo dit P. Mir sí desffeyan de la dit[a] paret, sí atrobà ·I· olleta pocha, semblant de olleta en què acostum[an] de cuynar pa ras les donas als infants pochs, e haver aquella atrobada, de continent aquest mostrà la dita olleta al dit P. Mir qui ab aquest era, atrobant dins la dita olleta diners, comptant aquells de continent quants diners hi havia, en axí que atrobaren-hi tan solament ·V· sous ·IIII· diners, los quals eran terrosos, aportant-se·n aquest la dita olleta e diners e retornant cassar. Interrogat aquest si atrobà més diners en la dita olleta e que aquells hagés absegats o amegats en absència del dit P. Mir qui ab·quest era ni axí matex si en la dita olleta havia d'altra moneda que fos en or o en argent e dix que no. Interrogat quina moneda era ni de quina ley e dix que diners malorquins eran. Interrogat aquest per què no denunciava les dites coses de continent a la present Cort, e dix que per tal no u denunciave com aquest feya son [c]ompta e encara és de aquesta intenció, que si persona alcuna dema[n]a los dits diners per seus e diu e mostra lo loch hon són estats atrobats, que aquest és prest e apperellat de restituhir aquells e no creu aquest ni creya que de semblants diners se degés fer semblant mensió ni denunciar a la Cort. ·VI· die mensís e anni. R. Peyarès és jurat e interrogat e dix no àls saber sinó que diluns pus prop passat aquest hoy dir en G. Togores semblants paraules: "Devets saber que en

Gerona cassava ab en P. Mir e, cassant, encauats ·I· conill en ·I· paret, e de mentre que deffeyan la paret, atrobaren ·I· olleta en la qual hi atrobà lo dit A. ·V· sous e ·IIII· diners. En axí que de las dites coses lo dit A. Gerona és estat acorsat ab lo batle". Interrogat aquest si sap lo dit G. com sabia les dites coses e dix que per tal ho sabia com lo dit G. e A. Gerona eran estats devant lo dit batle e la dit ora se n'eran partits. Interrogat aquest si sap en altra manera que·ls dits A. Gerona e P. havian atrobats més diners e dix de veritat no àls saber. P. Jordà, jurat e interrogat dix no àls saber sinó que ·I· jorn lo qual en aquest no recorda, aquest sí era ensemps ab d'altres en lo loch de Raffallet, e rehonant-se de alscuns affers hoy aquest dir en ·I· fill d'en Berenguer Boffí, per nom Johan, semblants paraules: "E molt hi va en Girona, que cent sous ha trobats en ·I· paret derrera la casa d'en Mir e après que·ls ha trobats ha perdut hun bou que val ·X· lliures". Interrogat aquest si sap lo dit Johan per quina manera sabia [...] deya les dites paraules, e dix que no se·n curà pus dels dits affers. Interrogat aquest si sap que·ls dits A. Gerona ni altra haian atrobats més diners o menys ni de quina ley e dix no àls saber. P. Mir, demunt dit jurat e interrogat, e dix que ·I· jorn lo qual [era] festa e segons parer de aquest era disapta pus prop passat, aquest sí ve [...] dit A. Gerona sa cassava costa la alqueria hon aquest està. Estant aquest [...] dita alqueria e fayent sos affers e cassant, lo dit A. Ve aquest que·l dit [...] cridà en aquest dient aytals paraules: "venits, en Mir, ajudats-ma [treu]ra d'assí ·I· conill que fich ha mès", lo qual se era mès en una pa[ret] de tancha costa lo alberch de la dita alqueria. En axí que aquest selev[ors] anà vers lo dit A. mostrant-li lo dit A. un forat en la dita pa[ret] hon deya que s'era mès lo dit conill. E axí que selevors aquest de [una] part e lo dit A. de altra sí deffeyan la dita paret per haver lo [dit] conill; e deffent la dita paret lo dit A. sí dix en aquest: "hu[dà] en Mir, veus assí una olleta"; prenent lo dit [...] la dita ol[leta], en axí que aquest acostà·s al dit A. per voura e saber que hi·via [...] dita olleta. En axí que aquest ésser costa lo dit A. ve que la dita [...] era tapada ab fullas de estepa quax mustiya, e selevors aquest [...] veiats en Gerona, què hi ha dins, en axí que selevors lo dit A. d[estapà] la dita olleta e atrobà que hi havia diners dient aquest selevors [...] aquell veiats quants diners hi ha e selevors ve aquest que·l dit A. [...] abocà la dita olleta e atrobà que com foren fora la dita olleta lo d[...]

comptà aquells o foren per compta ·V· sous e ·IIII· diners aturant-se lo dit A. Se[...] los dits diners e fayent compta e acordant entre aquest e lo dit A. que·l dit [...] aportàs los diners e que si persona alcuna aquells demenava e d[...] [...] eran ni hon estavan que ell los tornaria e restituhiria en [...] que selevors aquest e lo dit A. retornaren cassar ([...] hagueren lo dit conill que era en la dita paret). Interrogat aquest si ve que·l dit A. com cridà en aquest si havia deffeta la dita paret pocha ni molta e que·n posques haver trets dels dits diners pochs o molts e dix que encara no y havia tocat en res. Interrogat aquest si ve que en la dita olleta hagés or ni argent de alcuna ley e dix que no. Interrogat los dits diners de quina ley eran e dix que diners mallorquins eran. Interrogat la dita olleta [hon] és ni que·ls féu e dix que la dita olleta era consentida com lo dit [...] la tenia e ve aquest que la dita olleta se trencà per sí matexa los tests de aquella romengueran costa là hon fo [a]trobada e creu aquest que encara hi sian e àls no y sap. [...] Ferragut és jurat e dix tan solament saber que dicmenga pus prop passat en P. Jordà derruint ja en [...] sí vench en casa de aquest per lo matí per boura let e estant ab aquest hoy aquest que·l dit P. dix semblants paraules: diuen que en Gerona cassava e cassant encauà ·I· conill en una paret e de mentre que la deffeya, ha atrobada ·I· olleta en què havia ·cent_e_deu· sous, en los quals havia tan solament ·X· sous menuts, e los altres eran tots reyals d'or quax terrosos; no curant-sa aquest pus avant dels dits affers e feyent aquest so que fer havia e lo dit P. axí matex anà-sse·n no sap què·s féu. Interrogat aquest si hoy dir al dit P. Jordà per quina manera sabia los dits affers lo dit P., e dix que a parer de aquest que a molts ho havia hoÿt dir (lo dit P. segons que [...]) los quals en present no li recorda sinó tan solament de ·I· fill de Berenguer Boffí, no sap aquest lo dit P. de qual ho deya com lo dit Berenguer haia dos fills. Interrogat aquest si sap en naguna manera que·ls dits A. Gerona ni P. Mir haian trobada més moneda, e dix que lo dia present ha dit en aquest lo prohom en G. Peyarès que·ls dits P. Mir e A. Gerona jugaven en lo loch de Raffallet (ab d'altres) disapta pus prop passat que era festa e jugant lo dits anomenats lo dit P. Mir sí dix quax semblants paraules: "jugem de aquests diners que són estats atrobats"; responent en

aquell en P. Mir lo dit A. Gerona: "callats, callats!" e àls no y sap [...] veritat. Interrogat aquest si sap qui era present com los dits A. e P. deyan les dites paraules e dix que no·s sap. ·XIII· die Madii anno predicto. G. Peyarès és jurat e interrogat e dix que recorda en aquest que ·I· jorn lo qual era festa, sí ve aquest que los demunt dits A. Gerona e P. Mir [en]semps ab d'altres sí jugaven en lo loch de Raffallet, e jugant los demunt anomenats sí hoy aquest dir als dits anomenats que els havien [tro]bats ·V· sous ·IIII· diners rehonant-se e trufant-se e burlant sobre lo dit [...] dels dits affers no curant-sa molt aquest dels dits affers. Interrogat si sap que·ls dits anomenats hajan trobats més diners en altra [...] e dix que no. Interrogat aquest si sap en quin loch atrobaren los [...] e dix que en ·I· paret de la alqueria hon està lo dit P. Mir [...] segons que aquest hoy dir als dits anomenats. Interrogat aquest si sap [...] hoÿt dir als dits anomenats ni a altra persona que en los dits [...] hagés or ni argent ni los dits diners que atrobaren de quina ley [...] ni si eran menuts e dix que aquest no sap ni ha hoÿt dir [...] dits anomenats que fossen en or ni en argent o que fossen [...] com àls no hoy dir als dits anomenats, sinó tan solament que havian atrobats los dits ·V· sous ·IIII· diners e àls no y sap. Johan Buffí, fill d'en Berenguer Buffí, és jurat e interrogat e dix que recorda en aquest que ·I· disapta lo qual era festa, so és lo jorn dels Apòstol [...] com fo ora baxa, a cap vespra, aquest sí fo a la plassa del loch de Raffa[llet] [...] atrobant-hi moltas donas de las quals aquest en present no ha memòria que eran, e atrobant aquells hoy aquest que rehonavan e deyan e [...] ellas dels demunt dits affers so és que les unas deyan que·ls dits anomenats havian atrobats ·V· sous ·IIII· e les altres deyan que era [...] e quatra, no curant-sa molt aquest dels dits affers. Interrogat aquest [si] sap en altre manera que·ls dits anomenats haian trobats més diners e dix no àls saber de veritat. Interrogat aquest si hoy dir a las di[tes] donas los dits diners de quina ley eran si eran en or [...] argent o menuts e dix no àls saber.