Processos de Crims del segle XV a Lleida 2

Contra en Johan Calbet, sastre, e Miquell Civera Diluns, a ·XVIII· del mes de juny, any ·mill_CCCC_quaranta_e_dos·, pervénch a audiència de·l honorable en Luýs de Torre_morell, lochtinent de cort e veguer de la present ciutat de Leyda per lo molt alt Senyor Rey, e dels honorables en Gabriell Peyró hí d'en Jacme Vidal, pahers, que [...]. En Johan Calbet, sastre, ara habitador de la present ciutat de Leyda. Qui en son feyt propri fo interrogat sens sagrament hí en feyt d'altri ab sagrament. Respòs e dix sí saber que disapte prop_passat en la vesprada, vers les cinch hores del dit dia, en Miquell Civera, scrivent, fill de la dona na Maria Çasala, vénch a casa per lo carrer aval de la Çoch a la plaça de la Bladeria ab spasa solament, hí en_contrà a ell, testis , davant casa d'en Pau Cardós, e tornà-se·n dues o tres vegades, entant, que ell, testis , li dix que per què anave e venie tan sovint per alí, car qualque passió lo y menave. E lo dit Miquell respòs e dix-li a ell, deposant,

tals o semblants paraules: "Cap d'eytal!," jurant de Déu, "què us hi va, a vós, si jo vag e vinch?, vedar-m'ó éu vós?". E ell, testis , burlant dix-li: "Orat!, no t'ó dich per mal, car jo ja acostum de burlar-me ab tu". E lo dit Miquell tornà-se·n e parlà ab na Civera hí ab la muller de Rodrigo en lo carrer d'en Civera. E depuys tornà e dix a ell, testis : "Cap de Déu!, vedar-m'ó heu vós?". E ell, testis , dix-li que no, car ço que li havia dit li havia dit burlant, axí com acostumadament se burlava ab ell, testis . E aquí lo dit Miquell començà de bravegar. E anà-se·n. E par que amprà lo fill d'en Pere Roger, lo qual ell, testis , véu star ab spasa e broquer a la porta de mestre Aliot. E fort poch stat lo dit Miquell vénch per lo carrer de Sent Anthoni a la dita plaça de la Bladeria on ell, deposant, ere ab spasa e broquer e una pilota de plom en la mà. E com fonch endret d'ell, deposant, lo dit Miquell començà de bravegar e dix tals o semblants paraules: "A despit de qui digua que no, jo passaré per ací!". E ell, deposant, respòs e dix-li: "Dius-ho per mi, que no y trop despit?"; dix lo dit Miquell: "Och, per lo cul d'eytal Senyor!," jurant de Déu, "per vós ho dich!". E dites aquestes paraules tramès-li la dita pilota de plom que portava e donà-li en la mà dreta a ell, deposant. E ell, deposant, sentint-se picat, arrenchà la spasa e broquer que portava per voler-se deffendre d'ell. E en aquest en_demig vénch lo fill d'en Pere Roger, qui stava ja en parada a la taula de mestre Aliot, e arrenchà la spasa e·ll broquer e lançà-li a ell, deposant, dues o tres stoquades. E axí brega

fahent feren-li caure la spasa de la mà. E axí com ell, deposant, se baxava per pendre la spasa que li ere cayguda, fill de sa mare, vénch e donà-li un colp en les anques de què caygué per terra. E àls no y hac. Interrogat si sab qui hi deu saber, en les sobredites coses. Qui dix que la muller d'en Pau Cardós, e la sogra d'en Pau Cardós, e la tia d'en Pau Cardós hí Sampsó Cardós. ffuit sibi lectum dicta die La dona na Abella, muller d'en Johan Cardós, quòndam pellicer habitador de la present ciutat, testis , sitada, jurada e interrogada sobre les coses en la dita pervenció contengudes. Respòs e dix sí àls no saber sinó que disapte prop_passat despús dinar, ves les cinch hores, ella, testis , se sehia en un pedriç davant casa sua, la qual és sitiada a la plaça de la Bladeria. E sehie-li al costat en Johan Calbet, sastre, vehí seu. E sehint, en Miquell Civera, fill de la dona na Maria Çasala, moltes vegades vénch a la dita plaça de la Bladeria e passà davant. E lo dit Johan Calbet, burlant, dix-li: "Què és açò, que no fas sinó anar hí venir?; qualque relma t'ich fa venir?". E lo dit Miquell Civera responent e dix: "Com, jo no hic puch anar hí venir?". E lo dit Johan Calbet dehie-li sí, hí encara tres o quatre vegades lo dit Miquell dix al dit Johan: "E com, no hic puch anar hí venir?". E dix lo dit Johan: "Sí, car ço que t'é dit, burlant t'ó he dit", en_tant, que ells se en_ruhmaren, e la hú deçà e l'altre delà

sblanquehiren-se e desnudaren-se de color en la cara. E ella, testis , vehent açò mès-se en_mig d'ells e dix-los: "Jóvens sou, anau-vos-ne en bona hora, no hajau qüestió!". E axí se·n anaren. E àls dix ella, testis , que no y sab. Interrogada si ella, testis , aprés véu que los dits Miquell Civera e Johan Calbet aguessen brega en la dita plaça aquella vesprada. Qui respòs e dix que no, car dalt en sa casa ere; bé sentí la remor de la brega que agueren segons hoí dir. E àls no y sab. ffuit sibi lectum , etc. die ·VIIII· mensis julii anno predicto En Sampsó Cardós, habitador de la present ciutat de Leyda, testis , sitat, jurat e interrogat sobre les coses en la dita prevenció contengudes. Respòs e dix sí ço saber, que disapte prop_passat hac quinze jorns a sos vigares ell, testis , se trobava a la porta de sa casa, la qual té a la plaça de la Bladeria, sehint-se en un pedriç de sa tia, en lo qual pedriç sehie Johan Calbet e la dita sa tia e moltes dones. E stant axí veren venir en Miquell Civera, fill de na Maria Civera àl[ias] Çasala, per lo carrer aval de la carniceria de la Çoch e entrà-se·n en lo carreró d'en Ffrancesch Civera de la present ciutat, qui és la dita plaça. E fort poch stat lo dit Miquell s'isqué del dit carreró e anà a parlar ab en Torres lo picaplets, a sos vigares. E tantost retornà e entrà altra vegada en lo dit carreró. E lo dit Johan Calbet

dix casi burlant al dit Miquell Civera quines basques havia que no fahia sinó entrar hí exir en lo dit carreró. E lo dit Miquell respòs e dix que ell no menave basques, mas que guardàs ell si menave basques, casi enfellonint-se lo dit Miquell. E axí anà-se·n. E fort poch stat tornà e anan deves Sent Anthoni. E lo dit Johan Calbet levà·s del dit pedriç e anan deves la ferreria ab spasa e broquer axí com se sol anar. E lo dit Miquell Civera tornà. E ell, testis , près son manto e axí com volia anar a casa d'en baró Signes en lo pedriç d'en Jacme Salvat. E lo dit Johan Calbet vénch deves la dita ferreria e rahonà·s ab ell, testis , sobre lo moviment que lo dit Miquell havia agut, ell, testis , pregant-lo que no fes res e que·s levàs de carrera la dita qüestió. E lo dit Johan respòs e dix que ell no volia haver qüestió ni debat en neguna manera ab lo dit Miquell, car tots_temps l'avia tengut per amich e companyó. E ço que dit li havia, li havia cuydat dir per burles. E en aquest instant de aquestes noves lo dit Miquell Civera vénch per lo carrer de Sent Anthoni e passà davant ell, testis , e lo dit Johan Calbet, dient lo dit Miquell tals o semblants paraules: "A despit de qui diga que no, jo hic passaré!". E açò tornà a dir altra vegada lo dit Miquell: "Guardant de mal vull al dit Johan Calbet". E lo dit Johan Calbet dix al dit Miquell: "Germà, pensau de passar en bona hora, car jo a vós ni a nengú no vet la carrera del Rey". E lo dit Miquell Civera dix al dit Johan Calbet: "Passa en bon guany!". E lo dit Miquell dix: "Ans hic passaré a despit vostre!"; aquelles hores dix Johan Calbet: "Tu ab mi vols haver qüestió?". E lo dit Miquell dix: "Oc, per lo cul d'aytal!" , jurant de Déu. E lo dit Johan Calbet començà de lançar lo manto que portava e mès les mans per la spasa, emperò no la trach de tot. E lo dit Miquell en_continent tirà-li ab una pilota o pedra que portava en la mà e donan un colp tirà-la al dit

Johan Calbet. Si·ll nafrà lo dit Miquell al dit Johan Calbet de aquell colp hó no, dix que no u poria dir de certa sciència; bé ha vist aprés nafrat lo dit Johan Calbet en la mà dreta. E ha hoït dir al dit Johan Calbet que lo dit Miquell Civera lo havia nafrat en la mà ab la dita pilota, e àls dix ell, testis , que no y sab. Interrogat si sab qui hi deu saber. Qui respòs e dix que en Miravet lo vell véu com lo dit Miquell tirà ab la dita pilota o pedra al dit Johan Calbet. ffuit sibi lectum , etc. die martis ·XXIIII· mensis julii anno ·XLII· Lo honorable en Luýs de Torremorell, lochtinent de cort e veguer, Gabriel Peyró pahers Jacme Vidal prohòmens micer Anthoni Torres Domingo Rialp Guillem Johan Gabriel Losa Guillem de Ribera Los quals prohòmens, vista e hoïda la desus_dita enquesta e los testimonis sobre aquella rebuts, judicaren en Miquell Civera, fill de na Maria Çasala, ésser caygut en ban de sexanta sols, e Johan Calbet ésser absolt. Lo desus_dit Miquell Civera, attès que ere coronat, no fonch executat, per ço com fermà de dret davant son jutge, lo qual és l'official del reverent Senyor Bisbe de Leyda, la qual ferma de dret fonch intimada als dits senyós de pahers.