Llibre de Cort de Justícia de Cocentaina (1269-1290) 1

Royz Martínez de Azagra fo fiança per Hamet Abenhyhya sobre ·I· buey e ·III· bes[antz] que a él foren jutgatz per l'alcadi, que él deu heredar per rahon car él és pus pruxme parent de Halí Abenhyahya, moro defunct qui estava en Turballos e si per aventura [...] temps appa[...] [altre] pus pruxme parent [de] Halí Abenhuahya, e si à melor dret en l'ava[n]tdit bou e en los ·III· besants que él que torn el dit bou o ·XXX· sols per él e los ·III· besantz. E açò atorgà el dit Royz Martínez en presènçia de P. Díez, Gómez de Sòria, Abraym. E el dit Hamet Abenhyahya promet el dit Royz Martínez guardar de dan per la dita fiança. Septimo idus januarii Aquestes són les coses que foren enparades per la justícia a Abdurahmen per lo maleficio que fiço: primerament ·II· almatraques e ·II· plumaços e ·I· travesero e ·I· cobertor viello e ·II· lencuellos e ·V· cabçales de pluma e ·V· màrfeques de palla e [ ·I·] [lençuelo] e ·I_na· litera e ·I_na· balesta e ·I· [...] e fo ffiança per la roba avandita en nom de [...] Martín Pérez de Deça, la qual atorgà. Quarto idus januarii. P. d'Alberuella establex procurador seu A. de Tous en demanar ·XX· sols de reyals a·n P. d'Estayna e a na Maria, muler d'él, los quals a él [...] exovar, del qual deute ha carta pública e qualsequer cosa per el dit A. de Tous [...], per él ferm e estable serà agut, e açò jura atendre e complir. Tercio idus januarii El baylle e la justícia e els prohòmens establiren que negun no sie osat de jogar a nul jogch de daus treyt a taulas de nueyt ni de dia en tot lo terme de Cocentània, e qui açò [...] pac ·LX· sols de calònia. E encara feeren cridar que negun no os portar coltel major d'un palm d'alna e de ·II· ditz, del present dia enant entró en ·XV· dies primers vinentz e a qui serà trobat que pagarà ·X· sols de calònia e perda el coltel. ·XIX_o· kalendas de febrer Bertolomeu d'Arcayna dóna ffiança de dret G. de Castalla sobre l'enparament que féu [...] de Sérvoles dels béns d'en P. Abrahym defunct, la qual ffiança atorga el dit [...] e açò per na Guilamona, muler d'en P. Abrahym defunct. ·XIX_o· kalendas de febrer Dompna Maria, muler d'en G. Ponz, se clama per nom e per veu de sí e de son marit d'en Bernat de Vals, posant contra él que·l dit G. Ponç, marit seu, coman al dit Bernat de Vals ·II· moros blanchs texidors de jovent de cada ·XXX· ans, los quals estima valé [...] sols de reyals. Per on demana el dit Bernat de Vals e totz los seus béns ésser condampnatz en pagar en retre a sí la dita comanda o en pagar a ella el preu demanat, hó d'él a ella ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Açò posa salvu son dret e cètera. Fo presa fiança de dret per la dita Maria, Johan de Bitòria, la qual atorgà e fo presa ffiança per Bernat de Vals, A. de Pina, la qual atorgà. E fo asignat dia a dimercres primer vinent a respondre.

Aquel dia conparech e demanà libel e fo-li donat e fo assignat a divenres primer vinent a respondre. [Bernat Claver] e R. Escrivan conparegren, e posa Bernat Claver a aclò que diu R. Escrivan [procurador] [de] los moros que Bernat Claver no pot posar les excepcions damont posades. Diu Bernat Claver [...] [que] [deu] declarar lo dit R. Per qual rahon no las pot posar. ·XV_o· kalendas de febrer Don Yvaynes Ezquerdo per nom e per veu de P. Pardo se clama de Sancho Péreç, alcayt de Alarch, de ·I· mul morçiello, el qual fo furtado en Alacant al dit P. Pardo. Lo qual mul lo dit Sancho Péreç vendió a don Exemén Pérez d'Oriz. Per on demana lo dit Sancho Pérez ésser condampnat en retre a ssi lo dit mul, o·l preu d'aquel, ço és sabé, ·CL· sols de reyals, hó d'él a él ésser feyt [...] Bernat de Vals conparech e demanà avocat R. de Canet e fo-li absolt per la justícia. R. de Canet, avocat d'en Bernat de Vals, posa e diu que·n Bernat de Vals no deu respondre ni és tengut a la dita Maria, mulé d'en G. Ponz, per esta rahon car neguna fembra no pot ésser procuradriu en neguna [pley...] sinó per son pare o per sa mara, no avén altres pus pruxmes parentz. Fo asignat dia a les partz a conparer a diluns primer vinent. ·VIII_o· kalendas de febrer [...], fillo que fue de Michel de Calataiub, defunct, se clama de Johan Pérez, fillo de don Ivaynes Ezquerdo, que li donà ab lo puyn en la cara e que vingué acordadament sobrer ab sí tercer e que tragué el coltel contra él e que·l meté encalçàn per la casa d'en Johan d'Alcoy. Per on demanda él e totz los seus béns ésser condapnatz de la injúria a si feyta segons fur de València. Açò posa salvu son dret e cètera. Fo presa ffiança de dret per l'actor, G. de Castalla, la qual atorgà. E per el deffenedor, R. de Canet, la qual atorgà. E fo asignat dia a respondre a diluns primer vinent, al qual dia no conparech perquè era malaut e fo assignat a dimercres que respona per son procurador o per sí, al qual dia no conparech e fo scitat a conparer a divenres primer vinent. Dia luns, pridie nonas febroarii La justícia e los prohòmens de Cocentània establiren que negun no sie osat de anar [...] la canpana aja tocat meyns de lum e qui ó ffarà que pac ·X· sols e encara [...] depús la canpana aurà tocada anar a les putes del raval e qui ó farà que sia [...], e encara [...] establiren que dos tavernes que puxchan vendre vin en la villa segons que [...]. Septimo idus febrer Johan de Bitòria empara la guarda de los uertos de la Costa sobre la vina de Cocentània del present dia [entró] en ·I· an primer vinent. En aquesta man[er]a: que prenga de cada fanecada ·II_én· diner e promet ésser fiel [en] aquel offici e açò jura. E si per aventura negun pren en l'ort d'altre ab malefici que·l peynor per ·V· sols, dels quals aja la meyta[t] e el seynnor de l'ort l'altra meytat e dóna ffiança que serva ben e feelment G. de Castalla, la qual atorga. E el çarig que sia mondat de comun e la céquia del çarig entró al reyal de comun e las fronteres quiscadaun. ·X_o· kalendas de març En Perpeynà se clama d'en G. Piquer de una axa e de una serra manera e de ·III· [...], [de] [ ·I_na· ] gúbia e de ·I_na· tribana e de ·III· tribaneles e de un cabaç en què estaven los quals ferramentz [...] al dit G. Piquer, los quals estima valer ·XII· sols de reyals. Per on demana el dit [...] Pridie nonas marcii. P. Díez e don Garcia López de Lerda obligan si metexes en pagar aquella quantitat que·l Consell de Cocentània consignà en aquella terra que don Rodrigo

tiene, per rahon de peytas, entró en el mes d'agost primer que vén; e que agen contat entró en aquel [...] en Pero Díez e el dit don Garcia López. Encara, que neguna carta del seynor rey no noga al Consel de les peytes posades. Tercio kalendas nonas aprilis . Berenguer de Tamarit empara la garda de les viynes de la Plana d'est[r]ó [lo] [començament] de la villa entró en lo pont del segon barranch de l'Alcúdia, ab les viynes de l'Alcúdia. E jura ésser fiel en la guarda e dóna ffiança en Garcia López, la qual atorga. E prena mealla mealla de cada ffanecada de viynes que leven rayms e que tinga la guarda entró en lo dia de Sent Michel primer vinent. E que aga leer de peynorar quiscadaun en les viynes per sa garda. Septimo idus aprilis . Gonsalbo Fferràndez tragué de almoneda el forn de la puerta de Travadel per ·XLV· sols de reyales, los quales promet de pagar entró en el mes primero que viene de janero e obliga totz los seus béns e dóna ffiança Bertolomeu de Font, la qual atorga. Con G. Miró fos bandeyat públicament per la vila a instància d'en G. Messeger, qui·s volia assegurar d'él, que·s temia que no li fes mal. E aprés la crida feita, lo dit G. Miró, entrà·s en casa de n'Ermesén [Sasala] e [...] yagué·s aquí una nit e no vingé-se·n davant la justícia per conplir de dret, ans [...] a crida de la justícia; en ayxí que no conpareg davant él e anà·s per la vila, la justícia demana fiança de dret a la dita n'Ermesén per so cor l'avia aculit en sa casa. La qual Ermesén [dóna] fiança de dret en P. Moliner, lo qual P. hi obliga sos béns. Die lunis ·IIII_o· kalendas augustii P. de Golumés fil sabenrere d'en R. de Golumés, se clame d'en P. Díez, posàn contra él que con él, en P., sie fil e hereu del dit R. pare seu en rahon de [...]. E el dit en P. Díez tingue a tort un reyal e ·III· fanegades de terra, poc més o poc meyns, les quals coses foren del dit pare seu e·l terme de Cocentànya; demane per ço aquel P. Díez a ssi ésser condampnat en redre e en deliurar a ssi lo dit reyal ab les dites fanegades de terra, ab los fruytz e ab les rendes que d'aquèn són yxides e·n poden ésser ixides del temps ha ençà que ho té; com totz los béns del dit R., pare seu, pertaynguen a ssi per la dita rahon, los quals fruytz e les rendes declararà anz de sentència. E açò demane ab les missions feytes e per fer ê·l pleyt. Affronta lo dit reyal ab la Vila Nova e ab lo reyal d'en Ruyz Martínez, les ·IIII· fanegades affronten ab la heretat del dit P. Díez de totespartz, les quals fanegades ê·l reyal és apparellat de mostrar huyl a huyl a la justícia. Per on suplic yo, P. de Golumés, a vós en Martín de Azagra, justícia, e suplicàn demostre que vós déyretz a mi atorgar e donar benifici de restitució que yo pusche demanar lo dan e el tort que alcuns hòmens a mi tenen. Con vós a mi açò deyantz atorgar e donar segons fur de València ê·l títol és contengut de [...]. Nonas augustii, die lunis Abrahym [Urat] Farax se clama de Michel de Moya, posant contra él que·l volc degolar en la mezquita de Callosa, en la qual el dit Abrahym jaçia en fe del rey e entrà el dit Michel de Moya, en la dita aljàmia, que és en el mercad de Calosa e ferió a él con el coltel en la cara, e ·II· feridas en las mans . E estant ferit él, dit Abrahym, en deffensió de sí tolgué el coltel e la lança al dit Michel de Moya. Per on prega a la justícia de Cocentànya que condampne al dit Michel de Moya de las injúrias a ssi feytas segons fur de València. Açò posa salvu son dret e cètera [...] Die veneris, quinto idus augustii G. de Sant Martín e Bernat de Galicant conparegren. E diu en Bernat de Galicant contra las

rahons que·n G. de Sent Martín à posades, e diu que no abasten los testimonis los quals lo dit G. à donatz en aquest pleyt per totes les rahons que él à devant posades, majorment com lo dit G. d'Ortoneda diu per oyda e per volentat que lo dit Bernat confessà denant lo dit G. d'Ortoneda axí com a conposador, no li nou, car él anc no fo elet per les partz per conposador e encara que ó fos, no li nourie, per ço car lo dit G. de Ortoneda dix en son testimoni que lo dit Bernat provarie per en Johan Alegre que lo dit G. de Sent Martín avie con conprat lo vin a totes pasades e sens tot si. E encara en Sancho Péreç ó à dit, aquella medexa rahon en son testimoni. E com lo dit G. de Sent Martín age comprat lo vi sens tot sí en axí que lo avie a pendre dinç ·X· dies tot lo vi e pagar los diners del preu del vin, e encara que lo dit Bernat volie donar al dit G. ·V· sols de guaayn e que li lixàs lo vin e lo dit G. dix que él lo·s volie retenir. E tot açò és apparellat de provar per en Johan Alegre e per en Ponz Forner e per altres e com él sie apparellat de provar bastantment sa demanda, al dit G. no val sa deffensió ne sos testimonis ne li ajuden en res, anz ajuden en algunes coses al dit Bernat. E fo resquist G. si vol ren dir, e dix que hoc e fo assignat a diluns a dir a les posicions. Die veneris ·V_o· idus augustii [En] [Michel] [de] [Moya] [e] [en] P. de Rochafort, procurador de Abrahym Urat Farag, conparegren. [...] al clam que d'él fa Abrahym avant dit e diu que fo e [...] de Callosa per posar per rahon car no trobava on posà·s, e can él fo adormit el moro ava[n]tdit prés la lança sua e él se despertà al pendre de la lança e volc la li tolre e sobre açò el moro yxqué·s arrapà·l el coltel e ixqué·s de l'algímia ab lo coltel e ab la lança sua; mas él no·l ferí ni anc él no·l tocà. Per on diu que él no és tengut al dit moro en neguna enjúria e demana si ésser absolt de la demanda e l'altra part ésser comdampnada en les missions feytes en lo pleyt. Die veneris ·III_o· kalendas septembris Hoc est translatum bene et fideliter sumptum a quadam litera in papiro scripta cum sigillo cere in dorso inpresso a Gilaberto de Canyelles tenenti locum dompni infantis Petri filii illustris Regis Aragonum in Regno Valencie cuius series sic habetur: De nós en Guilabert de Canyelles, tenent loc ê·l Regne de València per lo seynor infant en P., als amatz justícia e prohòmens de Coçe[n]tàyna, salutz e amor. Fem-vos sabé que a nós à estat denunciat que·l alamín de Coçentània à feyt viçi de çodomita ab ·I· moratel, de la qual cosa és donat a entendre que és pública fama entre vós. Per que volem que sapiatz que nós avem donat poder a·n Esteve de Calatayú, porter del seynor infant en P. de [...], en lo dit crim contra el davant dit alamí. Hon vos deym e us manam que vistes estes letres [...] e favor al dit Esteve de Calatayú com él pusca ensercar lo dit fet, la qual enquisició [...] a nós lo dit alamín e el dit moratel sotz guarda tal que nuylla ffaylla no y puscha [...], estirs manam vos que los béns del dit alamín sien totz scritz e emparatz segons [...] Esteve serà vist, per ço que del dit crim puscham fer conpliment de justícia. E en assò [...] que·l dit Esteve no puscha dir a nós que per vós romanga re perquè justícia [no] [sia] [feyta]. Data València ·XV· kalendas septembris.

In illo tempore [...]entibus. Undeçim disçipulis apparuyt illis Ihesus exprobabit in credulitate illorum et duriçiam cordis quihiu is qui vederant eum ressurecxisse non crediderunt [...] Hoc sunt [...] primo juravit P. de Goiumiis suam coram [...] Gueraldus [Calandri] Gueraldus Calandri, juravit et dicxit: P. de Rupaforte. P. de Rupeforte juravit et dicxit Guillermum [...]. Bertolomeus de Sant Antonii, juravit et dicxit: Martinum d'Azagra. Ponciuus Guillermi, juravit et dicxit: Guillermum de Caztayla. En Vilamajor, juravit et dicxit: Paschasium Ivaynes. R. de [...], juravit et dicxit: Guillermum Marini. Bernardus [C]apci[r], juravit et dicxit: Paschasium de Calatayub. Paschasius de Calatayub, juravit et dicxit: Poncium Guillermi. P. [...], juravit et dicxit: Guillermum de Caztayla. [Martinus] de [Azagra], juravit et dicxit: Guillermum Merini. [...], juravit et dicxit: Poncium Guillermi. Bernardus Fal[ces], juravit et dicxit: Martinum d'Azagra. Ivaynes Ezquerdo, [juravit] [et] [dicxit]: Guillermum Merini. P. Amigon, [juravit] [et] [dicxit]: P. de [Rochaffort]. [...], juravit et dicxit: Guillermum Merini. Garcés [...], juravit et dicxit: Paschasium de C[...]. [...], juravit et dicxit: P. de Rochaffort. P. Fust[er], juravit et dicxit: Guillermum de Caztayla. Johannes de Bitòria, juravit et dicxit: Gueraldum Calandri. P. Cax, juravit et dicxit: P. de Rochaffort. Bertholomeus Çabater, juravit et dicxit: Martinum d'Azagra. En Nom de Déu, juravit et dicxit: Martinum d'Azagra. [...] Rul, juravit et dicxit: G. de Caztayla. P. de Fontz, juravit et dicxit: G. Marini. P. d'Aler, juravit et dicxit: Poncium Guillermi. Bernardus de Cepillo, juravit et dicxit: Martinum d'Azagra. A. de Capcir, juravit et dicxit: G. de Caztayla. [...] Çabater, juravit et dicxit: Poncium Guillermi. [...] Estayna, juravit et dicxit: A. de Capçir. [...] Gil, juravit et dicxit: Gueraldum Calandri. [...] Andreu, juravit et dicxit: Guillermum Mi[ron]. [...], [juravit] [et] [dicxit]: Guillermum [...]. ANNO DOMINI ·MILLESIMO CCLXX_o QUINTO · Octo kalendas januarii. Fuit electus in justicia Cocentanie Martini d'Azagra. E fuerunt elec ti jurati et assessores videlicet Guillermus Marini. Et fuit cursor et sajonus dicte curie Dominicus Darocha et juravit esse fidelis in oficio sagonie et cursorie et dedit ffidanciam pro rebus quos sibi tradite erunt ad vendendum quod ipsas reddat dominibus qui eas ei dederint [...] precium quod ex ipsis habueerit et fuit ffideiussorem dompnus Garcia Lópeç de Lerga quam concedit et obligavit bona sua secundum forum. Quarto kalendas januarii. Johannes Péretz d'Ezquierdo dóna fermança de dret a·n

Paschual Ivaynes [...] dels fils d'en P. Domingo de Gràcia, deffunct e a dona Sancha, muler del dit P. Domingo çaenrere, a la demanda que éls a él fan e proposan fer per rahon de la aministracion que el dit J. Péreç féu dels béns del dit P. Domingo e del testament que él farà a éls conpliment de dret a tota demanda que a él puschan. E fo fermança en Ivaynes Ezquerdo, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de València. ·III_o· kalendas januarii Dompnus Rodericus, rector ecclesie de Cocentania indicavit justicie et probis hominibus Cocentanie et almuçtaçafis quod illa turris dompni Martini Ximenez minat ruynam ita quod iam de ipsa cecidit aliquam partem et timet quod [...] ea dampnum unde rogat justiciam et probos homines et almuztaçafium quod indicent dicto Martino Ximenez quod proiciat ad terram dictam turrem vel dedit ea fideiussi capcionem de omni dampno quod [...] de dicta turri. Pridie kalendas januarii Johannes de Bitòria dedit fideiussorem dopnem Sales quod si illa alcorfa quam ipse fecit [...] vel dat ei vel suis domibus dapnum quod ipse et fidanciam sua de dampno verantur. Et fuit [...] de Calatayub quom concessit et obligavit bona sua secundum forum Valencie Pridie kalendas januarii Dominicus de Cepillo ad instanciam quam fecit J. de Bitoria quod ipse se timebat quod illum palacium contiguum corali dicti Dominici quod contingeret vel accideret dapnum per illa terra quam ipse Dominicus accepit de dicto corrali iuxta fundamenta [...] palacii dictus Dominicus dedit ffidanciam quod ipse aspitiat de omni dampno et missione dicto Johanne et suis. Et fuit ffidanciam Guillermus de Castayla quam concedit et obligavit bona sua secundum forum Valencie. kalendas januarii Bernardus de Clarmont dóna fermança a don P. Cetina en esta manera: que si negun dan venia a él ni a ses cases per una foya que és en son solar que él li·n sia tengut. E fo fermança Bernat Claver, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de València. Jacme Calp dóna fermança a la muler d'en Blascho Carnicer en esta manera: que si les sues cases fayen negun mal ni dan a les sues que él que·l gart de don. E fo fermança P. Blanch, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de València. Bernaldus de Clarmont dóna fermança a·n Guillem Miron que si negun dan vén a él per aquela aygua que ix del seu corral prob la sua paret ni per aquela parra que él plantà en lo seu corral que él que·l sia tengut gardar [...]. E dóna fermança P. de Golumés, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de València. Guillem Miron dóna fermança a·n Bernat de Clarmont que si negun dan vén a·n Bernat de Clarmont per les sues cases qu·él que sia tengut gardar de dan. E dóna fermança P. de Golumés, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de València. Kalendas januarii. Hoc sunt regalie domini regis: Primo abstracxit pedagium, alfondagium et [...] Michaelis Petri de Muriones pro mille triginta solidos. Fideiussor, Guillermus de Caztayla. Item abstracxit almodinum sub tali modo quod non accipiat nisi unum denarium de mensuracione kafici bladi et de ·IIII_or· barcellas inferius nichil et de ·IIII_or· barcellas usque in sex unum obulum: Abdulhuaeb pro C centum viginti solidos. Fideiussor, Michel Pereç de

Muriones. Item abstracxit Molendinum dompni Vals de via de Benàguila: Guillermus Miron per ·LXXX· fanecas medium tritici et medium ordei. Fideiussor, Gueraldus Calandri. Item abstracxit molendinum dompni Vals defuncti de via de Planes: En Nom de Déu per ·XX· fanecas. Fideiussor, Petris Blanch minor. Item abstracxit molendinum Petri de Golumeris ipsemet pro ·LX· fanecas. Fideiussor, Poncius Guillermi. Item abstracxit molendinum dompni Ivaynes Ezquerdo: Guillermus Miron, pro ·VI· fanecas. Fideiussor Gueraldus Calandri. Item abstracxit molendinum sarracenorum ravallum: Poncius Guillermi pro ·L· fanecas. Fideiussor, P. de Rochafort. Item el forn de la moreria tragué en Ponç Guillem, per ·CC· e ·X· sols. Fideiussor, P. de Golumés. Item la dab[he]a, ço és la carniceria dels moros del raval: en Paschual de Calatayub, per ·CV· sols. Fideiussor, Gueraldus Calandri. Item la tarchana de las putas de las moras del raval e de tot lo termen, tragué en Ponç Guillerm, per ·CC· sols. Fideiussor, P. de Rochafort. Item l'alcaydia dels moros del raval e de tot lo termen tragué Salamon Alaçaram, juheu, per ·DXXX· sols. Fideiussor, P. de Golumés. Fo treyt segons la costum de l'an passat e costum de moros. Item el obrador de la tintureria del raval dels moros: Hamet Alcayna, per ·L· sols. Fideiussor, Martín d'Azagra Item l'almàcera de la cera del raval dels moros de Cocentània tragué Ponç Guillem, per ·LXXX· sols. Fideiussor, P. de Rochafort. Item las almàceras del oli del raval dels moros de Cocentània, Michel Péreç de Muriones, per ·XL· sols. Fideiussor, Guillerm de Caztayla. Item tragué el obrador del salbon per ·X· sols Garcia Lópeç. Kalendas januarii P. Cetina dóna fermança a·n Bernat de Clarm[ont] que·l gardarà de tot dan que per les sues coses vinguen a les coses d'en Bernat de Clarmont e dóna fermança Domingo Blascho, la qual atorga e obliga sos béns segons fur de València. Septimo idus nonas Januarii En Ponç Guillem se clama d'en Ramon de Canet posant contra él que él, tenent loch de justícia, que él vené a él coses sues per fer paga a alcuns seus creedors. Per les quals coses a vendre donà ·VII· sols al corredor per córrer les coses que vené. E com negun corredor no deja aver per son salari sinó ·II· diners per liura, demana en R. de Canet ésser condampnat e totz sos béns en retre lo sobreplús comtada la quantitat de què él féu paga. Fo donada fermança per l'actor Paschal de Calatayub e per lo demanat en Guerau Calandri, la qual atorgà. E fo assignat dia a respondre al dimercres primer vinent. Die lunis, Septimo Idus Januarii Blasco Carnicer se obliga al batle e a la justícia de Concentània que él tindrà abastada la carniceria de carn e que él estarà personalment en la villa. E que farà e darà dinerada e mealada de carn a aquels qui comprar volrran carn. E que pararà la companya que à ab Monçó Carnicer a carnestoltes primers venidors. E si estes coses no complirà promet dar e pagar ·L· sols per pena. Per les quals coses obliga totz sos béns on que sien ahutz e avedors. E açò promet atendre e complir d'assí a ·XV· dies primers venidors sotz la dita pena, en axí que passatz los ditz ·XV· dies que tindrà abastada la carniceria de carn él personalment.

Sexto Idus Januarii R. de Canet e P. Tudela, procurador d'en Alí Allobadí, comparegren en cort, e R. de Canet renuncià a testimonis salvu enperò que la justícia faça veure lo meynsfaliment e el meynscabte de la laurahon de la terra de regan e de secan e del meynscabte depux que fo tornat en possessió per la justícia la qual ben vista faça veure la justícia anç de sentència deffinitiva. E foren publicatz e fo demanat P. Tudela si vol ren dir als testimonis ni a la carta treyta per en R. de Canet en testimoni. Dix que sí als testimonis, als tres xp[crist]ians, als ·II· moros, veedors de la terra e demanà còpia e fo-li dada. E fo assignat dia a [...] primer vinent. ·V_o· Idus Januarii Ramon de Canet respon als clams posatz contra él per en Ponç Guillem e atorga que él, tenent loch de justícia, donà ·VII· sols al sag per córer béns del dit Ponç Guillem e per son maltreyt [per] Conseyl de Prohòmens. [...] diu que no li donà ren dels béns d'en Ponç Guillem. Reebut sagrament de calúmpnia en Ponç Guillem perseverà en sa demanda e en Ramon de Canet perseverà en sa resposta. E fo demanat Ponç Guillem si ho pot provar, dix que sí. E vanà provar per lo libre de la cort de les condampnacions. E fo assignat dinç ·X· dies primers vinentz. ·III_o· Idus Januarii P. Tudela, procurador de Alí Allobadí, e R. de Canet conparegren en cort. E diu P. Tudela als testimonis aportatz e donatz per R. de Canet contra lo dit Alí que no són de la demanda que Alí Allobadí posà contra R. de Canet. E encara que lo fossen, ço que no són, diç al testimoni dels moros que són vagos e vans per no poden fer est testimoni ni altre, per ço car no són moçaquis. E aquesto provaran con l'alcadi que no ha valor lur testimoni. Item diu al testimoni dels xp[crist]ians que no poden fer testimoni per so car són sols escontra moro. Ni encara més que no y foren per manament de justícia en aquel logar. Per on suplica a la justícia que enant per son offici en la demanda que·n Alí Allobadí ha feyta contra R. de Canet. [...] Ramon de Canet estàn e perseveràn en ço que damunt ha allegat en les actes, diu qu·ha gaaynada sa [...] segons que proven los testimonis per él en lo pleyt amenatz. E diu encara que Alí Allobadí, pux nega lo dan que li ha dat e feyt en la sua terra, deu ésser condampnat en lo doble. E per ço demana ·CC· sols, que li pac per doble, con él ha provat que ha feyt de dan en la sua terra de ·CC· sols, segons que los testimonis àn provat. Encara diu que, segons que proven Aben Çerora e Aben Faugal, moros, deu perdre totz sos maltreytz e totz béns que él degués aver en aquela terra, pux [...] obliga [...] encara pus, él près oli quan ientrà en la laurahon en què no avia maltreyt, deu lexar ara oli [...]. E per ço soplega a la justícia que·l dit Alí Allobadí li condampne en desenparar a sí la laurahon e en perdre totz sos maltreytz e en lexar l'oli que alí és colit e per collir; pux [...] prés oli al començament. E·n dar e en pagar a ssi ·CCCC· sols, e tot ço que·n lo pleyt à demanat: los ·CC· sols del dan qu·él à feyt, e los ·CC· sols per lo doble, lo qual doble li deu pagar segons fur de València en rúbrica de dan donat, ê·l primer capítol qui diu: "Si alcú darà e farà dan a altre e cètera, faça demana ab missions feytes e per fer". Encara diu en R. de Canet, al feyt dels figueral[s], que deu pagar ·LX· sols de figueral calònias per ço que él avia lexat aquel. Encara, posat que él no l'hagués lexat, ço que féu deu perdre to[...] que él degués aver en aquel, per ço car si alcun veu la sua cosa vendre o alienar e no y contradex, e si escriu per testimoni, pert son dret. E açò diu fur de València en rúbrica de [...] el ·XXII· capítols, que diu: "Si alcun s'escriurà per testimoni e cètera". Diu a les allegacions feytes per Alí Allobadí que no valen ni àn valor, per ço que·ls

testimonis proven e diuen provar e que y anaven per manament de la justícia. E sie examinat per la justícia si proven o no. E així demana sentècia. Fo demanat P. Tudela, procurador de Alí Allobadí, si vol ren més dir ni allegar. Dix que no e renuncià a tot lo pleyt e demanà sentècia. En R. de Canet renuncià a totes allegacions e poisions e demanà sentècia. En P. Cetina se clama d'en Johan Aravot e posa contra él que li vené XXXII cabeces de bestiar, XXIII ovelles e ·IX· cabeces de cabrunes. Lo qual bestiar li vené per ·C· sols e ara la justícia ten enparat lo dit bestiar per ço que hòmens de Conqua fan demanda del dit bestiar dién que fo furtat a éls. Per on demana lo dit J. Aravot a ssi ésser condampnat en fer tenre a ssi lo dit bestiar. E si·l bestiar no li pot salvar, demana que sie condampnat en retre a sí los ·C· sols que prés de [paga] d'aquel bestiar e ·XI· sols de guaayn que eren en aquel bestiar. Açò posa salvu son dret de créxer e minguar e ab missions feytes e per fer. Johan Aravot respon als clams posatz contra él per en P. Cetina e atorga que él que vené al dit P. Cetina aquel bestiar, per él a él demanat, per ·C· sols. Los quals ·C· sols él no prés, mas prés-los Domingo Navarro. E fo demanada fermança de dret a l'actor e donà fermança P. Vidal, la qual atorgà. E fo presa fermança per lo demanat. Diu e posa en P. Cetina que·n Johan Aravot avia conprat lo dit bestiar d'en Domingo Navarro per ·C· sols meyns ·I· sol de rials. E axí ffeyta aquela conpra esdevench-se que no podia pagar aquels diners. E axí vené aquel bestiar al dit P. Cetina per ·C· sols. E axí en loch del dit Johan Aravot donà cent meyns ·I· sols a Domingo Navarro, él estant present, al comtat. E donà ·XII· diners al dit J. Aravot de guaayn. Fo assignat dia a·n Johan Aravot que él que respona a tota la demanda feyta contra él per P. Cetina, al diluns primer vinent. ·III_o· Idus Januarii Yo Martín de Falçes, fil çaenrere d'en Martín Péreç de Falçes, deffunct, soplech e [...] a vós, seynor en Martín d'Azagra, justícia de Cocentània, que jo hé pasada ja hedat de ·XV· ans, per la qual rahon deman e suplich a vós que donetz a mi e a mos béns curador com mon pare en son testament a mi no donà curador lo qual mantenga e deffena mi e mos béns segons fur de València. Encara suplic a vós, que vós per vostre offici manetz a·n Rodrigo, qui fo donat tudor a mi e a mos béns en lo testament de mon pare, que don e reta comte al curador per vós, a mi e a mos béns [...] de [la] [ami]nistracion que ha feyta dels meus béns. E deman que·l curador sia de part dels parentz de mon pare. Dat-me un covinent curador veyn de Cocen[tània]. En Ponç Guillem fo caplevador d'en Johan Aravot; que aquel torn mort hó viu denant [la] justícia, d'aquí al diluns primer vinent hó que sia tengut a la demanda feyta contra el dit J. Per en P. Cetina. La qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València. Martín de Val de Coneyllos se clama d'en Blascho Carnicer posant contra él que deu a él ·CCVIII· sols e ·V· diners per rahon de ·XLI· carnero que a él vené. Per on demana lo dit Blascho e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Johan Aravot se clama d'en P. Alcoy posant contra él que él comprà de Domingo Navarro ·XXXII· cabeças de bestiar, ço és, ·XXIII· ovelles e ·IX· cabeças de cabrunes. Les quals ovelles e cabres demanen per furtades. On, com él s'establí a él fiança de salvu del dit bestiar

demana que li sia condampnat en fer tenir e posseyr lo dit bestiar hó d'él a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València. Fo demanat fermança al demanador e donà fermança Ponç Guillem, la qual atorgà e per lo demanat. E fo assignat dia a respondre al diluns primer vinent. En Garcia Lópeç fo caplevador per P. Alcoy que aquel torn mort hó viu denant la justícia de Cocentània dia luns primer vinent, per demanda que a él fa J. Aravot. E si aquel no [pot] [tornar] que sia tengut a la demanda que fa lo dit J. Aravot al dit P. Alcoy. Per ço obligà sos béns segons fur de València. [...] Nonas Januarii [Ad] [instància] e a rereclam, lo qual P. Vidal féu d'en Sancho Péreç, veyn d'Alcoy, e d'en Gómeç de Sòria, [veyn] [de] Coçentània, de ·XXXVII· kafissos d'ordi. Nós, en Martín d'Azagra, com no trobàssem béns mobles al dit Gómeç de Sòria dels quals poguéssem fer paga ni satisfer al dit P. Vidal del dit ordi. Lo dit Gómeç asigna [a] córrer ab volentat del creedor ·VII· fanecades de terra de regan; les quals són prop de Fraga, affrontatz les unes ab R. de Canet e ab Bernat Claver e ab l'Abat d'Azagra e aquel solar asentat en lo reyal; e ·II· Fanecades en l'Alcúdia, affrontatz con Ponç Guillem. Dinç ·XXX· dies primers vinentz. ·XIX_o· Kalendas febroarii [En] Gómeç de Sòria, procurador d'en Pero Díeç, per nom de procuracion del dit P. Díeç, se clama d'en Guillem Marín e posa contra él que és fermança al dit P. Dieç, per en Sancho Royç de Sant Adrian, per ·DCCCC· e [...] sols e de mig. Per los quals li·ntrà donador e pagador de plan en plan per en Gonçalbo Fferràndez. E per aquels [ob]ligà totes les rendes e exides de la heretat que comprà d'en Gonçalbo Fferràndez davant dit, segons que en la carta d'aquèn feyta és contengut. E donà fermança al dit G. Marín. On, com en P. Díeç, él ni hom per él, no tenga ni reeba les dites rendes ni exides, demana el dit G. Marín que li sie condampnat en fer tener e reebre les dites rendes e exides, axí com són obligades a·n P. Díeç, segons la tenor de la carta. Açò posa salvu dret de créxer e minguar e cètera. Fo presa fermança per l'actor P. Vidal. E demanà dia de acort e dema fo-li asignat dia a respondre al dimercres primer vinent. E fo-li donat libel. [P.] [Alcoy] respon als clams posatz contra él per Johan Aravot e diu e nega que anc él ni li fo fermança de salvuu per aqueles oveles ni per les cabres per él demanades. Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda e lo deffensor perseverà en sa deffenssió. E fo demanat si pot provar. Dix que sí. E vanà provar per en Gómeç de Sòria e per P. Cetina e per [G.] [Marín]. E fo assignat dia a provar dinç ·X· dies primers vinentz. E fo creegut el sagrament en l'escrivan. Garcia Lópeç refermà la cablevacion que féu d'en P. Alcoy estró en ·X· dies primers vinentz del pleyt d'en J. Aravot. [...] Johan Aravot respon al clam posat [...] que vené al dit P. Cetina aqueles ·XXIII· oveles e les ·IX· cabres per ·C· sols de los que pagà e donà ·C· meyns ·I· sols a·n Domingo Navarro per rahon d'él. Nega e diu que no creu que y agués de guayn aquels ·XL· sols de rials. Fo demanat P. Cetina si pot provar aquels ·XL· sols del guaayn. Dix que [no] mas que se·n pasa per son sagrament d'en J. Aravot. E jurà lo dit J. Aravot e dix que y podia aver ·X· sols [de] guaayn. E fforen demandades les partz si volen ren dir ni allegar. Dixeren que no. E renunciaren [totes] posicions e allegacions. E fo assignat dia a oyr sentècia al divenres

primer vinent. En Ponç Guillem fo caplevador per en J. Aravot que aquel compar denant la justícia divenres primer vinent. E si aquel no pot comparer que sia tengut a la demanda feyta per P. Cetina. Anno domini ·millesimo CC_o septuagesimo quarto·. In die Mercurii ·XVII· kalendas febroarii. Decessit quidam Lonbardus nomine Deto in domo Johannis Alegre. Et in die martis ante quam obisset, Marti[ni] de Azagra, justícia, et probi homines et Roderi cus, rector ecclesi e, fuerunt in domo dicti Johannis et invenerunt quod defferebat secum dictus Lonbardus ·IX· solidos et septem denarios et unum obulum regalium et unum fflorentinum aureum et duos denarios de argento, monete Regni Aragonum, et unum genovinum minimum de argento et ·V· denarios genovinos et ·V· botonos de argento et alios ·XIII_cim· botonos de argento quos def erebat in quadam supertunicale de proynis cum pena de vulpis et unam gramasiam veterem de Xalon et [unas] osas estivales et unas galigas pardas de burel et unum brialem album et unam barretam de capite de fel[...] et unam corrigiam et unum cultellum cindi panis et ·III· cofias de lino et unam cofiam de se[rico] alba et unum capellum de sole et unum esperon et unam petram nigram et ·III· caxillos. Et venerat cum ipso quidem hoc de [Valencie] nomine Dominicus Montaner, habitator Valencie in parrochia Sancte Tecle in domo Bernaldi Coregerii cui dominico dedit dicto justicia pro logerio sue bestie per ·IIII_or· diebus, septem solidos minus ·II· denarios et unum obulum. Item de costitit sudarium ·VI· solidos et ·III· denarios. Item expensit in sepulture unam libram et dimidiam [...] offeret in die sepultura, ·IX· denarios. Item dicta Justicia camiavit dictum fflorentinum et duos denarios de argento et unum genovinum pro ·X· solidos quod habuit Gueraldus Calandri et duos denarios de argento pro duobus [...] de [...]. Suma de [...] solidos denarios mig. ·XVII_o· Kalendas febroarii En Garcia Lópeç entrà donador e pagador a don Gómez de Sòria, tenent loch d'en P. Dieç, baylle [de] Cocentània [...] ·CCXL· sols de rials, los quals lo dit Abdulhuaheb, moro, devia dar en lo mes [de] giner per les rendes que trasch d'almoneda en l'an de ·mil_CC LXX IIII·. E lo seynnor rey, al dit Abdulhuaheb, alargà estró en la festa de Sant Johan primera vinent. Los quals diners prometé de pagar lo dit Garcia Lópeç en lo dit termen e obligà totz sos béns. Present fo J. de Bitòria e P. Miquel. ·XVI_o· kalendas febroarii Hoc est translatum bene et fideliter escriptum a quibusdam lit[era] in papiro scriptis cum sigillo sigillata, cuius tenor talis est: A vós don Gómeç de Sòria, de mi, Blascho Martínez de Fferrera, alcayd de Salvaterra, salut e amor, como amigo que tengo en logar de ermano. Sepades que·l salbado antes de Nadal fue quebrantada una cabanyna entera [...] Manuel de noch·e non de dia e levaron dende de ·C· cabeças asuso de ganado; e este ganado és d'unos cavaleros mis parientes de Cuenqua. E fiçiéronos entender que aquel ganado fue levado a Cocentània por onde vos ruego yo mucho que vós ayudedes a estos pastores a baruntar aquel ganado e faredes bien e merced e yo gradir vos lo hé mucho. E si vos en esti mundo amor m'avedes a fer en esta cosa vos ruego que dedes recabdo al mejor que pudieredes. Hoc est tranlatum bene et fideliter escriptum a quadam litera in papiro escripta cum eius sigillo minori in dorso impresso: De nós n'Arnau Escrivan, batle de València e procurador de tot lo Regne per lo seynnor rey, a l'amat en Martín d'Azagra, justícia de Cocentània, salutz e dilecció. Manam-vos

e deym-vos de part del seynnor rey que aqueles ovelles que tenitz enparades que les donetz [a] Amigon Mínguiç e a Gorgori, pastors, que a éls foren furtades e açò no mudetz. Data Xàtiva, dia martis, ·XVIII· kalendas febroarii. ·XV_o· kalendas febroarii Ponç Guillem fo caplevador per en J. Aravot que aquell torn mort hó viu denant la cort a ·X· dies primers vinentz. E si aquel no pot que sia tengut a pagar la suma que és contenguda en la suma dada per en P. Cetina contra lo dit J. Aravot. E obligà sos béns segons fur de València. [...] Kalendas[febroarii] Justicia et jurati et probi homines Cocentanie instituerunt quod nullus xp[christ]ianuus laborator vel sarracenus laborator, cuiuscumque sint, termini Cocentanie, non mitat aliquos boves intus cequias orte Cocentanie nisi aratores [...] aratores quod vadat ligatos ad capite et ad pedem et siquos boves inventi fuerint disolutos [...] pena ·XII_cim· denariorum et hemendet primitus talam domino cui facta fuerit. E si quod bestiarium minutum inv[entum] fuerit intus cequias orte quod peccet prounoquoque capite bestiarii minuti pro pena ·IIII_or· denarios hemend[et] [primitus] talam domino cui facta fuerit. Exqua pena habeat conscilium terciam partem et dominus cui facta fuerit [tatam] terciam partem et gardianum terciam partem et nullus sarracenus audeat mitere dabeham in orta Coçentania. Et eciam instituerunt quod non intrent in vineis nec quod in figueraliis sicanorum nec in locis plantatis rigani et sicani. E si quis vicinus noluerit esse in isto stabilimento quod intret per suum et paschat in sua propria terra et si inventum fuerit in aliena terra [puniatur] [...]. Martinus d'Azagra enparavit curiam orte de Muro et de Canovis et de Ffarrafficin et cequiagium et vineas [...] die usque in unum annum proximum venientem de dia et de nocte et quod faciat mund are cequias [...] et quod accipiat pro solidata ·LXXX· solidos et si quid servicium aciperit quod computetur in suo salario in dublo. Et quod accipiat terciam partem in omnibus caloniis et quod accipiat medietatem in festo Sancti Johannis [pro] [alia] medietatem in in festo Sancti Michaelis. Poncius Guillermus de Vilafranca de Conflent empara la guarda de la orta de Coçentània e de les viynes, ço és de la font axí com talla el barranch de Fraga estró al barranch del pont de l'Alcúdia estró en Binitayr, e·l cequiatge e que faça mondar les céquies dues vegades en l'an; e que prenga de la jovada de regan dejús la céquia, ·XII· diners per jovada. E que prenga de les viynes mealla mealla per fanecada, e que prenga la tercera part dels bans e de la calònia. La qual paga prenga, la meytat en la festa de Sant Johan, en les eres; e la romanent en la festa de Sant Michel. E promet que gardarà, farà ben e fielme[n]t la dita garda, del present dia estró [...] primer vinent. Et si quod servicium acciperit quod computeter in dublo in suo salario. Item vicini de Muro et populatores instituerunt quod si aliquis saracenus ex cultorem exierit de aliquo dominio quocumque racione quod nullus vicinus de Muro ipsum recipiat infra unum annum. Et si quis ipsum reciperit quod puniatur pena viginti solidos. Ex quibus habeat dominus de quo exierit ·X_cem· solidos et [...] habeat ·X_cem· solidos remanentes vicinitatem Muri. [...] Domingo [...] confitentur recepisse de Martino d'Azagra, justicia de Cocentània, ·XXIII· ovellas e ·IX· cabeças de cabres, ·III· sols per emenda d'una ovela. Les quals ovelles e cabres a

éls foren furtates. E foren trobades en lo termen de Travadel. Present G. Marín, jurat de la cort. ·XII_o· kalendas febroarii P. de Cortes empara la guarda de les viynes de la Plana del pont estró en lo termen de Muro, del present dia pasat de Nadal estró en un an primer vinent. En esta manera: que él, que prenga per son loguer de la sort un quarter de most; e de mija sort, mig quarter; e si és més de mija sort, ·II· fanecades hó tres, pac un quarter. E que prenga lo terç de les calònies. E promet e jura ésser fiel e verdader en la dita garda. E si negun servii él pren que·l torn en doble. R. de Canet se clama de Alí Allobadí posant contra él, que él que·l ha talat ses oliveres e ha tallades plançon e los [...] [donat] als seus bous, la qual tala e affollament de ses oliveres estima ésser. Don Garcia Lópeç de Lerga promet e convén que él que gardarà de tot dan e mission e greuge a·n Ponç Guillen e als seus; de totes aqueles rendes que él, en est present an, trasch de l'almoneda del seynor rey en Coçentània; segons que són escrites les rendes, que·l dit en Ponç trasch, en lo libre de la cort. Les quals totes rendes, lo dit en Ponç donà e vené, lo dit en Ponç, a Abdulhuaeb per ·C· sols de gaayn. E lo dit Garcia Lópeç se obliga que él que pagarà al baylle del seynnor rey per terç del an, segons que és acostumat, tota aquela quantitat que montan les rendes treytes per lo dit Ponç de [l'][almo]neda. E en Ponç Guillem promet que él que farà tenir a·n Abdulhiuheb les dites rendes segons que él les trasch d'almoneda. E per totes estes coses a conplir, en Garcia Lópeç, obliga totz sos béns segons fur de València. Presentz foren a atçò en Guerau Calandri, Poncius de Galach, Jacme Safont, Bernat Claver, Michel [Péreç] de Muriones. E en aquestes rendes fo entés e espressat l'alcaydia del raval. La qual trasch Salamon Alaçrahm, juheu, per ·DXXX· sols e la tarchana, la qual trasch en Ponç Guillem, per ·CC· sols. E lo forn de la moreria, lo qual trasch per ·CCX· sols. E l'almàcera de la cera, la qual trasch per ·LXX· sols. E lo molín dels moros, lo qual trasch per [...] faneques. [ ·X_o· ] kalendas febroarii Justicia et jurati, Poncius Guill[er]mi, Eximinus Oc[hova] de Quadreyta, Garcia Lópeç de Lerga, Gomicius de Soria, Ivaynes Ez[querdo], R. de Canet, A de Pina, P. de Rochaffort, J. Alegre, Bertholomeus de Fontibus, Paschasius de Calatayub, P. de [...], Bernardus Fabre, juraverunt tenere stablimentum quod fecerunt de curia orte Coçentanie et eciam quod si [...] facientem talam sarracenum vel xp[chist]ianum quod ipsem discoperiant guardianis. Et Gomicii de Soria et Martinus d'Azagra concederunt stablimentum factum pro probis hominibus pro sarracenis dompni Bartholomey abbatis d'Azagra et juravit P. Ximenez pro dicta. Johannes Aravot fecit et instituit procuratorem suum Poncius Guillermi in peticione quam ipse facit de P. Alcoy et quicquid per ipsum fuerit procuratum concedit hec profirmo. Jurati, probi homines Cocentanie instituerunt quod nullus carnifeex Coçentanie non possit mitere intus ortam Cocentanie ni si usque in centum capitis arietum et non sit ausi mitere aliquam capram vel caprones. E si talam fecerit hemendet eam. Et illos arietes qui in ortam depascerint quod non vendantur alibi nisi in villa Cocentanie [...] E si alibi illos detulerint puniatur pena ·LX· solidos toti [...] comuni Coçentanie. Martinus de Azagra gardianus curie orte de Muro, de Canovis, de Faraffacin

et de Cehla et de Rahal Abenrazcon et de Binamir, substituit guardianum in dictis locis, Bernardum de Rochaffort. Et juravit esse fidelis in dictam gardam. Poncius Guillermus, procurator Johanis Aravot, renunciavit testibus et fuerunt publicati. E fo [demanat] P. Alcoy si vol ren dir a la dita dels testimonis. Dix que sí. E fo-li donada. E fo assignat dia [...] primer vinent. En Garcia Lópeç de Lerga refermà la caplevacion, la qual féu per P. Alcoy, entró en lo dia de la sentècia. E si aquel no pot [torn]ar que sia tengut a la quantitat demanada per Johan Aravot. E obligà sos béns segons fur de València. [...] kalendas [...] [En] Guillem de Figuerola se clama d'en Nom de Déu, fil d'en Bernat de Vals, deffunct, posant contra él que féu per sa pròpria actoritat céquia nova per sa terra per a son molín. E encara que en ·II· troços de la sua terra fa·xaguad[ors] per los quals exaguadors pert la sua terra e li affolla e à·n perdut son sementer. E·ncara se clama d'él que li tayllà una rama de una olivera caregada de olives. E encara se clama d'él que li ac en[derroc]ades les sues màrgens e li desféu un pont. Per on demana lo dit Nom de Déu ésser condempnat en reffer a ssi les dites injúries a ssi feytes segons fur, en emenar lo dan a sí donat, lo qual esma ésser ·L· sols; hó d'él a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València. Açò posa salvu son dret de créxer e minguar e cètera. Ffo assignat dia a respondre al divenres primer vinent. ·VIII_o· Kalendas febroarii Exemén Ochova de Quadreta se clama d'en Guillem de Caztaylla e posa contra él, que él ha cuberta una casa de palla, de la qual casa vers a la aygua enta part de les sues cases. La qual casa ben ha ·XX· ans que él la descobrí e girà l'aygua envés sí e ara à-la tornada enta part de les cases d'en Exemén Ochova. E nul temps no ac aquela servitut enta part de les sues cases e si per aventura nul temps hy ac servitut perdé-la aquel dia quan él la girà envés sí. Per on demana lo dit G. de Castaylla ésser condampnat en descobrir la dita casa e en girar l'aygua envés sí, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança de dret, per lo demanador, Ponç Guillem, e per lo demanat R. de Canet. E fo asignat dia a respondre al diluns primer vinent. Bertholomeu d'Aynsa se clama d'en P. de Golumés e posa contra él que li deu ·X· sols de rials per rahon [de] préstamo de pan. Per on demana lo dit P. de Golumés e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz ·X· sols, hó d'él a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València. E fo fermança J. d'Estayna, la qual atorgà. Ponç Guillem, procurador d'en Johan Aravot, e P. Alcoy comparegren en cort. E diu P. Alcoy que·ls testimonitz aduytz contra él per en J. Aravot no li noen en res; per ço que él, anc no intrà fermança a él, per en Domingo Navarro ni en J. Aravot no·l reebé anc per fermança. E per ço soplica a la justícia que diligentment examín los testimonis si àn provat o no, com en P. Cetina fo [...]rador del bestiar, perquè li és vegayres e és entenció sua que no li deja noure son testimoni. E per ço veja la justícia si proven contra él hó no. E axí demana sentència ab insta[...] [...] clou lo pleyt salvàn a sí dada la sentència, si contra él vén, ço que no creu. Tot [...] que pertayn a ffeyt de fermança ni deu pertàyner ni aver, negàn emperò, qu·él intràs fermança ni la atorgàs. Posa en Ponç Guillem, procurador d'en J. Aravot, que hya fós ço que·n P. Cetina no feés testimoni [...] creu que valla. Val lo testimoni d'en Gómeç com la demanda feyta per en J. Aravot no sia major de [...], e lo dit Ponç renuncia semblantment e demana sentència. E fo

assignat dia a oyr sentència a di[luns] primer vinent. Guillem de Ffiguerola conparech en cort e en Nom de Déus deffallí. E ffo scitat a comparer per sí hó per son convinent procurador a respondre al diluns primer vinent per primera scitacion. Rafeh Aben Iuayda se clama de P. de Golumés posant contra él que li deu ·XI· barcelles de adaça; la qual d'él conprà e los diners d'él prés. Per on demana lo dit P. de Golumés e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él la dita adaça, hó d'él a él ésser ffeyt compliment de dret segons fur de València. Johan de Bitòria empara la garda dels ortz e de la céquia de la Costa, del present dia entró en ·I· an primer vinent. En esta manera: que prenga de fanecada ·IIII· diners per son salari. E que prenga la terça part en les calònies segons que són establ[ides] en lo fur. E promet e jura ésser fiel en la dita garda. E que prenga son salari en lo mes d'agost. E [...] servii pren qu·él sia condrit per doble en son salari. ·V_o· Kalendas febroarii Exemén Ochova de Quadreyta e en Guillem de Caztayla comparegren en cort. E lo dit Guillem [de] [Caztayla] respon als clams posatz contra él per en Exemén Ochova. E atorga totes les coses posades en lo libel per lo dit Exemén [Ochova] de Quadreyta. E fforen demanades les partz si volien ren dir, e dixeren que no, e ffo asignat dia al dimercres a oyr sentècia. [...] febroarii A [certifica]ment de la justícia e a esclariment, la justícia féu [...] a·n Ponç Guillem quant és lo preu d'aqueles ·XXXII· cabeces de bestiar. Dix que ·CX· sols de rials que aytant és condampnat per la justícia en pagar [P.] Cetina, al qual él vené lo dit bestiar. E ffo assignat dia a oir sentècia al dimercres primer vinent. [P.] de Golumés respon als clams posatz contra él per Bertholomeu d'Aynsa, e diu que él no·l deu aquels ·X· sols de rials a él demanatz; que los ha pagatz ja a·n Blascho Carnice, del qual él prés lo pan a él. E dóna fermança R. de Canet, la qual atorga. Fo demanat Bertholomeu d'Aynsa si creu que·n P. de Golumés aja pagatz aquels ·X· sols de rials, per él a él demanatz, a·n Blascho Carnice. Dix que no ho creu. Fo demanat P. de Golumés si él ha pagat aquels ·X· sols a·n Blascho Carnice. Dix que sí. Reebut sacrament de calúmpnia el demandador perseverà e dix que no creya que aquels diners sien estatz pagatz. Reebut sacrament de calúmpnia el deffensor perseverà en la resposta e dix que sí. E vanà provar per Blascho Carnice, per en Martín d'Azagra e per Domingo Darocha. E ffo assignat dia a provar dinç ·X· dies primer vinentz. E ffo creegut el sagrament ê·l'escrivan. A certificament e a esclariment de la justícia fo demanat l'alcadi de Cocentània si testimoni de moros passàs [si] [no] eren moçaquis. Dix que no pasava si no eran muçaquis. E dix que·l testimoni de Aben Çocora el Mohidin e de Aben Faugal [...] e fa testimoni per çunna de moros. [A] [escl]ariment de la justícia e a certificament fo demanat Alí Allobadí, per lo sagrament que feyt avia, si él begué vin de dia en taverna depux ençà que él fo [son] ixarich en taverna. Dix que no begué vin de dia en taverna depux que él fo son ixarich d'en R. de

Canet. Item . A esclariment de la justícia e a certificament fo demanat R. de Canet, per lo sagrament que feyt avia, si bech vin de dia. Dix que sí, si ho pot provar que él begués vin de dia en taverna. Dix que sí e vanà provar per moros e per xp[crist]ians. E dix que ho provarà per Bernat de Bas e per sa muler e per [Guillem] de Caztayla e per Mohamat al Homeni e per altres dels quals no sab lurs noms. E ffo assignat dinç ·X· dies primers vinentz. E fo creegut el sagrament e·l'escrivan. [...] Kalendas febroarii Guillem de Figuerola comparech en cort e en Nom de Déu [...] en Bernat de Val[...] deffalí. E ffo scitat per segona scitacion al dimercres primer vinent a comparer a respondre per sí hó per son convinent procurador, al qual dia no conparech per sí hó per son convinent procurador. E ffo scitat per tercera scitacion perhemtòria a comparer per sí hó per son convinent procurador al divenres primer vinent. ·IIII_o· Kalendas Febroarii En Garcia Lópeç de Lerga caplevà P. Alcoy que aquel torn mort hó viu denant la justícia [...] ·X· dies primers vinentz. E si aquel no pot tornar que sia tengut a pagar tota aquela quantitat [...] és jutgat per en Johan Aravot e contra lo dit P. Alcoy per en Martín d'Azagra, justícia, segons que·n la sentècia és contengut. E per estes coses a conplir obliga sí metex e totz sos béns segons fur de València. En Exemén Ochova de Quadreyta conparech en cort apparellat de oyr sentècia, la qual deu ésser pronunciada enfr 'él e en Guillem de Caztayla. E lo dit G. de Caztayla deffallí. E ffo scitat a comparer a oyr sentècia al divenres primer vinent per primera scitacion. Pridie Kalendas febroarii Hoc est translatumm bene et fideliter sumptum a quadam litera domini regis in papiro scripta cum eius sigillo minori in dorso [...] cuius series sic habtur: Jacobus dei gracia rex Aragonum, Maioricarum, et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montespessulani [...] suis, justiciis, baiulis, juratis et univers is aliis officialibus et subditis nostris ad quos presentes pervenerint salutem et gratiam. Mandamus vobis quatenus hinc ad unum annum continue venturum non compellatis nec compelli permitatis Eximinum Artieda nec debitores vel fideiussores pro ipso in debitis obligatos nec aliqua bona ipsorum ad solvendum [...] debeant aliquibus personis xp[christ]ianis videlicet et judeis in aliqua part e ipso tamen assecurante quod dicto [...] volumus tamen quod si habet aliqua bona mobilia unde solvere possit exceptis bestiis aratoris vasis [vini] [...]lectoruum et utensilibus domus, quod solvat. Et Hoc aliquatenus non mutetis. Data Barchinone ·II_o· kalendas januarii anno domini ·Millesimo_CCLXX_o quarto·. Kalendas febroarii P. Ximénez de Peralta se clama d'en Blascho Carnice, posant contra él que deu a él ·VII· kafissos e [...] de forment; lo qual a él roman de pagar de deute de ·VIII· Kafissos de forment. Del qual deute ha carta pública. Per on demana lo dit Blascho e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él lo dit forment, hó d'él a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València. Ramon de Canet se clama d'en Alí Allobadí, posant contra él que li és tengut de donar e pagar ·XXIIII· sols de rials; per rahon de collir ·XXIIII· Kafissos d'olives; e en ·III· sols e ·IIII· diners de sacodir; e en ·III· sols de aportar e de carreyar les dites olives. Les quals totes olives,

lo dit Alí Allobadí deu a él collir franchament e quítia e fer oli. E encara li deu dar ·IIII· sols per rahon de mission [...] l'oli, e una faneca d'oli més d'aqueles metexes olives tro aytant d'oli com [...] d'una faneca d'aqueles metexes olives. Per on demana lo dit Alí Allobadí e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a sí les dites coses per él demanades, hó d'él a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València. Bernat de Clarmont se clama d'en Johan de Bitòria, posant contra él que li deu ·VIII· sols de rials; per rahon de drap que prés d'él a obs d'un home d'en Exemén Yénegueç. Per on demana lo dit J. de Bitòria e totz sos béns ésser condempnatz en pagar a ssi los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València. E ffo assignat dia a respondre al diluns primer vinent. Guillem de Figuerola conparech en cort e e·Nom de Déu, fil d'en Bernat Savals, deffunct, deffallí. E fo scitat per quarta vegada a sobrar malícia, a comparer al diluns primer vinent. ·III_o· nonas febroarii P. [...] donà fermança de dret Domingot de Fontz que él conplescha de dret a Abdulhuaheb de totz clams que d'él aja. La qual fermança atorgà el dit Domingot e obligà sos béns segons fur de València. Pridie [...] Abdulhuaheb moro se clama d'en P. Cax posant contra él que él usant de son offici de l'alcaydia dels moros del raval, en lo mercad del rey, de dia, ferí a él del puyn en los caxlals per ·I· colp, del qual colp ixqué sanch. Per on demana lo dit P. Cax e totz sos béns ésser condampnatz de [la] [in]júria a ssi feyta segons fur de València. Fo fermança de dret Ivaynes Ezquerdo per lo demanador. E ffo assignat dia a respondre al dimercres primer vinent. [...] ffer paga de ·VII· Kafissos e ·II· faneques de forment a·n P. Ximénez de Peralta, dels quals se clama d'en Blascho Carnice. Lo dit Blascho per sa plana volentat obligà e donà a córrer una viyna [atinent] [con] [les] [vi]ynes d'en R. de Cepillo. Dinç ·XL· dies primers vinentz. Alí Allobadí dóna fermança Michel P[ér]eç de Muriones que él conplirà de dret a·n R. de Canet de totz clams que d'él aja en poder del alcadi de Coçentània. ·VIII_o· Idus febroarii En P. Cax respon als clams posatz contra él per Abdulhuaheb. E nega que él ferís en lo mercad, de dia, del puyn en los ca[xals], al dit Abdulhuaheb per ·I· colp. Del qual colp ixqué sanch. E axí nega les coses posades contra sí en lo libel. Reebut sacrament de calúmpnia de Abdulhuaheb, per çunna de moros, perseverà en sa demanda. Reebut sacrament de calúmpnia, el deffensor perseverà en sa negació. E fo demanat Abdulhuaheb si pot [provar]. Dix que sí. E vanà provar per Bernat Marín, e per A. de Pina, e per Michel Péreç de Muriones, e per Jucef Aben Miró, e per Abraym [...], e per Hamet Alebra. E fo asignat dinç ·X· dies primers vinentz. E fo creegut el sagrament en l'escrivan. En Ponç Guillem se clama d'en Garcia Lópeç de Lerga, posant contra él que l'entrà tengut e pagador en tot ço que él aconseguís per comte a Abdulhuaheb del feyt de les calònies. On, com romanguen a él de pagar ·L· sols d'aquel com[te] [demana] [lo] [dit] Garcia Lópeç e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz ·L· sols, hó d'él a él ésser feyt

compliment de dret segons fur de València. ·IIII_o· Idus Febroarii En Garcia Lópeç de Lerga respon als clams [posatz] [contra] él per en Ponç Guillem e atorga que li entrà ffiança [que] faria pagar de les rendes del rey [...] que per comte [...] aconseguís a Abdulhuaeb. A rereclam lo qual féu en Salamon Alaçarahm, juheu, d'en J. de Bitòria de ·XI· kafissos de forment a satisfer al dit fforment, e lo quart [...]; J. de Bitòria asigna a córrer unes fanegades del dit J., atinentz con la céquia de Fraga. A córrer dinç ·XXX· dies primers vinentz. En Ponç Guillem conparech denant en Martín d'Azagra, justícia, mostrant que·n P. Alcoy mès en peynora a él un lorigon per ·XIIII· sols e mig. Per on suplica que li asigne dia qu·él aja tragut de peynora lo dit lorigon. Per on nós, en Martín d'Azagra, assignam a·n P. Alcoy que él traga lo dit lorigon de peynora dinç ·X· dies primers vinentz. Ramon de Canet conparech en cort, apparellat de publicar los testimonis vanatz per él donar al certifficament de la justícia. E Alí Allobadí non conparech. E ffo scitat a conparer per primera scitacion al divenres primer vinent. P. Alcoy féu e establí procurador seu en Domingo Martín Scrivan en lo pleyt que él ha con Johan Aravot; del qual és sentècia dada per Martín d'Azagra. E qualsequer cosa per él serà procurat hó appellat per él ferm e estable serà agut. E açò atorga. Septimo Idus febroarii Domingo Martín Scrivan, procurador de P. Alcoy, apella·s de la sentècia dada contra él per en Martín de Azagra, justícia e per Johan Arravot e demana jutge covinent. En Paschual Ferrer, veyn de València, se clama d'en Johan Martínez de Deça, posant contra él que él lo mès deutor [a][·n] [Samuel] Sareyal, juheu de València, en deute de ·CCLXXXIIII· sols de mig de rials, que d'él prés lo dit J. Martínez [e] [en] [ ·XX]VIII· sols. En Paschual Fferrer, veyn de València, se clama d'en [...], posant contra él que ha pagatz per él, per destret de cort, ·CCCLX· sols de rials a·n [Samuel] [Çareyal], [juheu] de València, e lo quart d'aquels ·CCCLX· sols a la justícia de València. Hon, com lo dit J. Martínez li promessés ab carta pública que·l gardaria de tot dan e greuge e mission, demana lo dit J. Martínez e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz ·CCCLX· sols de rials e lo quart d'aquels; hó d'él a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València. Açò posa salvu son dret [de] créxer e minguar e cètera. E ab missions feytes e per fer e cètera. Sexto Idus febroarii Ad instància e a rereclam lo qual féu P. Ximénez de Peralta de Johan d'Aliaga per lo qual era fermança, sotz pena del quart, Domingo Martín Scrivà, per un Kafís de forment. Com lo dit Martín no agués neguns béns dels quals pogués satisfer lo preu del dit forment e del quart d'aquel, lo dit Martín Scrivan assigna a córrer una viyna; la qual affronta ab en Limynana e ab les carreres, dinç ·XXX· dies primers vinentz. R. de Canet conparech en cort e Alí Allobadí. E ffo scitat Alí Allobadí que present e deman son avoccat P. Tudella a oyr publicar los testimonis a diluns primer vinent.

P. Alcoy conparech denant en Martín d'Azagra, justícia de Cocentània. E renuncia al appellacion que en Domingo Martín, procurador d'él, avia feyta de la sentècia dada contra él e per en J. Aravot. E dessenpara e renuncia a totz los béns seus. E perquè [no] [poc] aver fermança ni caplevador la justícia meté·l en la cadena del seynnor rey. Al rereclam, lo qual féu en P. Ximénez d'en P. de Golumés, de ·VI· kafissos d'ordi, com lo dit P. de Golumés no [agués] [béns] moventz dels quals poguessen satisfer al dit P. Ximénez, lo dit P. Ximénez assigna béns ésser del dit P. Golumés, una vina en Muro affrontant con Ruïç Martínez e con G. de Castalla, a córrer dinç ·XXX· dies primers vinentz. ·III_o· Idus febroarii Michel Péreç, veyn de Xàtiva, se clama de na Maria, mulé que fo d'en Guillerm de [Monçon] deffunct, [posant] contra ella que deu a él lo dit G. de Monçon ·LX· sols de rials; los quals deu él per ella a·n P. Sanç, draper de [Xàtiva] per rahon de draps que ella prés del dit P. Sanç. Per on demana ella a ssi ésser condampnada en pagar a él los ditz diners, hó [d'][ella] [a] [él] ésser feyt [conpliment] de dret segons fur de València. Açò posa salvu son dret de créxer e minguar e cètera. E ab missions [ffeytes] [e] [per] [fer]. Fo assignat dia al [...] primer vinent. Fo presa fermança, per lo demanador, Ivaynes Ezquedo, la qual atorgà. ·IIII_o· Idus febroarii Johan Domíngueç se clama d'en Martín Yénegueç posant contra él que deu a él ·XXX· sols per rahon de soldada, los quals romanen a él de pagar de ·XL· sols. E encara que deu a él una capa de leridench e unes calces de sarçil, la qual capa esti[ma] que pot valer ·VIII· sols de rials, e estima valer les calces ·XIIII· diners. E encara deu a él ·XII· diners per rahon d'un cuir que a él vené, de una somera que él matà; la qual a el dit Martín Yéneguez peytà. Per on demana lo dit Martín Yéneguez e totz [sos] béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners per él demanatz, hó d'él a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança de dret, per lo demanador, Exemén Ochova de Quadreyta, la qual cosa afermà. E per lo deffenedor, en Garcia Lópeç de Lerga, la qual cosa atorgà. E ffo assignat dia a respondre al dimercres primer vinent. P. Alcoy en plena cort jurà que él no avia neguns béns de què él pogués satisfer a la sentècia dada contra él e per en J. d'Aravot. P. Vidal se clama d'en Bernat de Bas posant contra él que deu a·l ·VI· Kafissos de forment e ·VI· Kafissos d'ordi, mesura de València, ab carta pública. Per on demana lo dit Bernat de Bas e totz sos béns ésser condempnatz en pagar a él lo dit forment e lo dit ordi, ho d'él a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València. Açò posa salvu son dret de créxer e minguar e cètera. Fo fermança per lo demanador, en Guerau Calandri; la q[ua]l atorgà. E per lo demanat Guerau Calandri. E ffo assignat dia a respondre al dimercres primer vinent. R. de Canet renuncià a testimonis e foren p[u]blicatz. E dix P. Tudella als testimonis donatz per R. de Canet contra lo dit Alí. Diu primerament als testimonis dels xp[crist]ians que no noen a él, per ço car testimoni de xp[crist]ià no és costum de noure a moro. E diu als testimonis dels moros que no noen a él, per ço car [no] [són] testimonis moçaquis. E ffo demanat R. de Canet si vol ren dir als contradimentz. Dix que sí. [E] [fo] asignat dia a les partz a comparer al dimercres primer vinent. [Adulmel]ich, moro, se clama d'en Johan de Bitòria posant contra él que li deu dar ·I·

Kafís e ·II· barcelles [d'][olives], [mesura] de València. Les quals olives a él pertaynen per rahon de laurahon que él féu ab lo dit J., lo qual Kafís e ·II· barcelles d'olives a él vené per terca part de ·III· Kafissos e mig que foren en la terra que él laurà del dit J. Per on demana lo dit J. ésser condampnat en pagar a él les dites olivas, hó·l oli que pogra ixir d'aqueles olives; lo qual [...] ésser ·III· arrovas d'oli [mesura] [de] [València]. [Hó] [d'][él] [a] [él] ésser feyt compliment de dret segons fur de València. [E] [encara] se [clama] de I d'una [...] d'ordi que a él deu. E encara qu·él deu ·II· sols e mig per rahon de sa part de les figues e de la palla. Item encara qu·él deu ·X· diners [...] que laurà ab él e de un dia que laurà ab él. Per on demana lo dit J. ésser condampnat en pagar a él les dites coses per él demanades, hó d'él a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança de dret per lo demanador Garcia Lópeç segons fur de València. E ffo assignat dia a respondre al dimercres primer vinent. E·ncara que li deu ·II· sols e mig per sa part de collir les olives. ·III_o· idus febroarii Hoc est translatum bene e fideliter sumptum a quodam instrumento in papiro scripto, cuius series talis est: avinieron se Alí Allobadí con R. de Canet sobre la lavor de la terra que ha en l'Alcúdia, alcharia de Cocentània, herma e poplata, regan e secan ab arbres e meyns d'arbres. E que sia açò per meytat e que sia la meytat d'en R. de Canet e que meta la meytat en la sement. E que·s pac lo deume e la primícia de comun e entra a laurar mijant lo mes d'octubre [...] kalendari. E que prenga lo primer an lo terç de l'oli e d'alí enant la meytat. E fo la postura a ·VI· ans del kalendari d'aquesta carta. E can ixcha que lex les olives e que prenga la lavor dels barbeytos. E que a·n Ramon no faça neguna mission en les olives. E que laure axí com sia ben e e que prenga del laurador avant dit en totz ans ·V· sols e ·III· gallines. Foren testimonis d'açò qui·n la primer rahbe, en l'an de [...] [·DCLXX·]. E que meta en R. de Canet la meytat en las alfaceras e en las esportas e que laure Allobadí ab ·I· parel. f Jafer er Aben Faugal, Hammet Hybin Yucef, Aben Çocora, Abraym Aben Haçeb, Martín d'Azagra, J. [Alegre], Exemeno cuynado d'en Garcia Pardo. ·III_o· Idus febroarii A. de Castellon, procurador de Ramon Maestre, conparech denant en Martín d'Azagra, justícia de Cocentània, e denant Guillem Marín, jutge qui fo establit per A. de Sérvoles, qui ladoncs era justícia, e [...] sentècia dada per Guillem Marín, jutge, al seynor rey o al procurador d'él, per viva [...] Na Guillerma d'Enbraym. E lo dit Martín d'Azagra assignà dia a les partz [...] lo procurador dinç ·X· dies primers vinentz apparellatz de seguir sa apellacion. [...] febroarii Johan Aravot demostra béns ésser de P. Alcoy: un [tros] de secan passat lo riu, atinent ab lo molín d'en Guillem Marín e una sort de viyna en la Plana affrontant ab en Domingo Miranda. Idus febroarii, dies mercurii En Martín Yénegueç respon als clams posatz contra él per en Johan Domíngueç. E diu e atorga que deu a él ·XXV· sols per rahon de soldada e una capa e unes calçes. Valent la capa ·VI· sols, valentz les calces ·XIIII· diners. E diu als ·XII· diners demanatz del cuyr que no·ls li deu. Reebut sacrament de calúmpnia, l'actor perseverà en sa demanda. E fo demanat lo demanat que juràs, e dix que s'acordaria. E ffo assignat dinç ·III· dies primers vinentz. En Martín Yénegueç se clama d'en Johan Domíngueç, possant contra él que estàn ab él

per spaci d'un an e lexant lo en sa casa officiant, axí com vasal deu servir a seynor, ixqué·s de sa casa meyns de son comiat que·l romania de servir del an e que li matà una asna preynada de polín. La qual asna e polín estima valer ·XL· sols de rials. Per on demana lo dit Johan Domíngueç ésser condamnat del dan a sí feyt, en esmenar aquel, hó en pagar a él lo preu per él demanat; hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança de dret per lo demanador, R. de Canet; la qual atorgà, e per lo demanat, Exemén Ochova de Quadreyta; la qual atorgà. [Res]pon Johan Domíngueç als clams posatz contra él per en Martín [Y]énegueç, e atorga que estech ab él per spay de un an e ixqué·s d'él meyns de comiat d'él. Mas avia ja servit son an e atorga que matà aquela somera preynada de polín. Nega que valgués ·XL· sols, mas podia valer ·XX· sols [...] que li féu emenda d'aquela somera, sí que li·n donà una altra somera per emenda, d'aquela qual se tench per [...] na Elvira sa muler. Fo assignat a les partz a conparer al divenres primer vinent. Idus febroarii [...] R. de Canet conparech en cort e [...] provat bastantment son [...]eniment e demanà sentècia e renuncia, e per per P. de Tudela renuncia [...] totes posicions e allegacions. P. Ximénez conparech denant en Martín d'Azagra, justícia, demostrant a él que mès en peynora a él un anap d'argent ab sa copera per lo qual li mès Paschual Ivaynes ·C· sols. Hon suplica a él que li asigne dia a ree[mbre] la peynora. E la [...] assignà dia a reembre lo dit anap per ·X· dies primers vinentz. E si als ditz ·X· dies no l'à reemut atorg[a] licència de vendre lo dit anap. Respon en J. de Bitòria als clams posatz contra él per Adulmelich, moro, e nega a él deure totes les coses per él a él demanades. Reebut sagrament de calúmpnia segons çunna de moros, Abdulmelich perseverà en sa demanda. Reebut sagrament de calúpnia lo deffensor dix que verament ixqué d'éls olives, ·III· kafissos e mig. E los ·III· kafissos, con volentat de Abdulmelic, vené; los ditz ·III· kafissos d'olives preené-les per ·IIII· arroves e mija, e la una arrova comprà, del dit Abdumelich, per ·III· sols e ·IIII· diners. E diu que li romanen mija arrova e perseverà en lo romanent en sa resposta. Fo demanat Abdumelich si él vené al dit J. la arrova d'oli per ·III· sols e ·IIII· diners. Dix que no. E fo demanat si ho pot provar qu·él li vené la dita arrova d'oli. Dix que sí. E vanà provar per Pero Michel. E ffo demanat Abdumelich si pot provar que li devia la faneca d'ordi. E ffo demanat si pot provar los ·II· sols e mig de la part de les figues e de la palla e de la lavor d'un dia. Dix que sí. E fo demanat si pot provar los ·II· sols e mig de les collidures de les olives. Dix que sí. E vanà provar per moros. E fo assignat dia dinç ·X· dies primers vinentz. E vanà provar J. de Bitòria, que les dues partz del oli li devia dar fforras e quítias, per Çaabt [...], [...] Maçela e les gallines e Gurmallera. Septimo decimo Kalendas Marcii P. Cetina conparech denant en Martín d'Azagra, justícia de Cocentània, suplicant a él que [...] la sentècia donada per él e contra en Johan Aravot, pux la sentècia és passada en cosa jutgada [...] en P. Cetina si él sab neguns béns d'en Johan Aravot en què él puxa fer menar la sentència [...] [...] que·n Ponç Guilem se obligà que aquel [...] mort hó viu denant la cort hó que se obligava a pagar [aquela] suma que és contenguda en la sentècia. [...] suplicacion feyta a nós, en Martín d'Azagra, justícia, per en P. Cetina, que nós que menàssem a exsecucion [...] sentècia dada per lo dit P. Cetina e contra Johan Aravot. E que·n·suplicava que nós la menàssem a exsecució en los béns d'en Ponç Guillem, com él no

sabés neguns béns del dit J. Aravot. Deym, agut Conseyl de Prohòmens, gardat el fur de València, que·n Ponç Guillem és béns del dit J. Aravot, perquè él no presentà al ·X_én· dia a la cort lo dit J. Aravot, a la qual cosa él se obligà segons que nós trobam escrit en lo libre de la nostra cort. Nós, en Martín d'Azagra, justícia, al greuge lo qual en Ponç Guillem deïa que avia de ço que nós jutgam, que él era béns d'en J. Aravot, perquè él se obligà, asignam conexedor del dit greute G. Marín, assessor de la cort. E él que aja conegut dinç ·X· dies primers vinentz. Al rereclam lo qual féu Pero Ximénez de Peralta de ·XLIII· sols dels béns d'en Bernat de Vals, deffunct, en Nom de Déu asigna a córrer, per los ditz ·XLIII· sols e lo quart d'aquels, ·III· fanecades de viyna, d'aquelles vines que él à prop la vila atinentz ab G. Marín e ab A. de Pina, dinç ·X· dies primers vinentz. Martín d'Azagra, justícia, asigna dia a·n Nom de Déu, fil d'en Bernat de Vals, que él aja tanchat aquel portel del seu ort, entró en mijant quaraesma, de ·III· tapiades en alt. E si açò no fa, que pagarà sotz pena de ·L· sols. Garcia Lópeç de Lerga fo fermança de dret per en P. de Golumés, d'aquel enparament que Xat, moro, féu del dit P. de Golumés, de ·VI· arroves d'oli, mesura de València. E obligà sos béns segons fur de València. ·XII_o· Kalendas marcii [Açò] [és] [tras]lat ben e fielment pres d'unes letres dels alcaldes e de l'alguaçil de Oriola, en paper scrites ab lo sigel del con[...] [...]ogar, la tenor de les quals tal és: Als molt honratz e molt amatz la justícia e los juratz de Coçentània, [...] alcaldes e l'alguaçil de Oriola, salut com a aqueles a qui nós querríem que donàs Déus molt de bé e d'onra e bona [...] quant a per a nós meteys. [...] vostra carta que·ns enviàs per Bonnanat Fferrer, fil d'en Paschal Fferrer, vey de València, en rahon que nós en lo vey de vós çitàssem J[...] que [...] nostre vey que conparegués denant nós dins cert temps. E nós fem vos saber que en continent, reebuda e leyda la vostra carta, que nós feem venir denant nós lo dit vey vostre. E manam-li que dins lo dit temps, que és contengut en la vostra carta, que conparega denant nós. E él dix e respòs que d'aquí a çinch dies primers vinentz sserà denant nós. E nós en semblantz coses e [...] som prestz e apparerellatz de fer per vós. Dada en Oriola, onçe dies anantz del mes de febrer. Era de [...] ·CCC_e_tresce· ayns. ·XII_o· Kalendas marcii A. d'Estayna conparech denant en Martín d'Azagra, justícia de Coçentània, suplicant e mostràn que él vol [...] devesa de conills en la sua terra herma pròpria. Per qu·él prega qu·él faça cridar al corredor, segons fur de València. Per on nós, en Martín d'Azagra, feem cridar públicament que negun moro ni xp[crist]ian no sia ossat de caçar los conills de la devesa del dit A. d'Estayna, sotz pena de ·LX·. Lo dit A. d'Estayna feent devesa covinent segons la terra herma que él ha en son heretament. Guillerm de Figuerola conparech denant en Martín d'Azagra, justícia, suplicàn a él qu·él men a exsecucion la sentècia per él donada e contra en Nom de Déu, en desfer les céquias nova e los exaguadors, e la p[aret] en reffer. Bernardus Fe[rr]er e Almerich Fferrer e na Domenja, muler que fo d'en Bernat de Vals, deffunct, prometen de fer céquia nova per al seu molín, per aquel loch per on en Guillem de

Figuerola a éls asignà [ho] [asignarà], la qual céquia nova prometen de fer entró en la Paschua Florida primera vinent. E si a aquel dia no la àn feyta que sian tengutz en pagar ·XXX· sols de pena. E per açò a complir obli[gan] totz sos béns segons fur de València. [...] kalendas marcii Nós, Guillem Marín, [conexedor] establit per en Martín d'Azagra, justícia, sobre·l greuge que·n Ponç Guillem ha, de ço que·n Martín d'Azagra jutgà: que·n Ponç era béns d'en J. Aravot perquè no presentà en J. Aravot al dia asignat a la cort. Per on nós, Guillem Marín, conexedor establit en lo dit greuge, posat per en Ponç, deym, agut Consel de Prohòmens e gardat el fur de València e les emenes d'aquels, que·n Ponç Guillem no és béns del dit J. Aravot, él presentant lo dit J. Aravot. A la qual cosa deu ésser tengut lo dit Ponç, asignat a él dia covinent per la justícia que aquel represent a la cort. En aquel dia metex en Ponç Guillem presentà en J. Aravot a la cort e desisgué·s de la caplevadoria. VIII ·IX_o· kalendas marcii P. Vidal e Bernart de Bas conparegren en cort, e Bernart de Bas demanà libel e fo-li donat. E ffo assignat dia a respondre al diluns primer vinent. N'Emerich Ferrer se clama de Mahomat Aben Nagrar e de Xanyb, moros, e posa contra éls que li àn crematz en la sua heretat de Ffaraffaçín, la qual tenien d'él loguer a ·III· ans, ab carta, axí com en aquela és contengut, ço és a saber: ·CXL· arbres. Item ·LXX· calces de figueres. Item ·III· oliveres. Los quals arbres e figueres e oliveres extima valer ·CCXIII· sols a rahon de ·XII_én· diner de cada arbre. Per on demana los ditz moros a ssi ésser conda[m]pnatz [...] los ditz ·CCXIII· sols per esmenda dels ditz arbres que li àn crematz en la sua heretat. E açò demana segons fur de València e segons egualtat e conexença de prohòmens e ab messions feytes e per fer cètera. Fo presa fermança per lo demanador, Bernat Fferrer, la qual atorgà. E per los demanatz, Bernat Claver [la] [qual] cosa atorgà e cètera. E ffo assignat dia a respondre al diluns primer vinent. ·VIII_o· kalendas [...] Johan Aravot jura en plena cort que él [...] pagar aquela quantitat que fo jutgada per la justícia per en Pero Cetina. E r[e]nuncia a totz béns mobles e no mobles seus en plena cort. ·V_o· kalendas marcii Bernat de Bas respon als clams posatz contra él per en P. Vidal e atorga deure a él lo dit forment e lo dit ordi per él demanat, per en Michel Lópeç, alcayd de Planes. Lo qual pan él reebé. E diu e possa excipién que él no deu ésser destret de pagar aquel deute del dit pan, per ço car lo dit P. Vidal ha feyt alargament del dit pan a·n Michel Lópeç, qui aquel prés d'açí a Pascha primera Florida primera vinén. Posa P. Vidal que él no ha alargat a·n Michel Lópeç per aquel deute del pan per él al dit Bernat demana[t]. Ffo demanat Bernart de Bas si pot provar la excepció per él posada. Dix que no si no per en P. Vidal. Exemén Yénegueç, veyn d'Alcoy, dóna fermança de dret sobre aquel enparament lo qual en Nom de Déu, fil d'en Vals, defunct, féu a·n Martín Navarro d'un parels de bous per rahon de ·XL· e ·IIII· sols e per lo quart d'aquels. Per los quals ·XLIIII· sols P. Ximénez de Peralta se reclama del dit Nom de Déu, per rahon que era hereter d'en Bernat de Vals, deffunct. E ffo fermança Paschual de Calatayub, la qual atorgà e obligà sos béns segons fur de València.

Hoc est translatum bene e fideliter sumptum aquadam litera justície de Valencie quod [sic] fuit presentatam justície de Coçentania pro Paschasio Fabri, cuius tenor talis est: Als amatz e honratz e a la justícia e als prohòmens de Cocentània [de] [nós] en Berenger Saplana, justícia de València, salutz e dilecció. A la vostra [...] per la tenor d'aquesta present carta sia demostrat [...] ésser comparegut en Paschual Fferrer, veyn nostre, clamàn d'en Johan Martínez e d'en Martín Péreç de Deça, veyns vostres, de [...] ·LX· sols de rials de València que a ssi deuen. Los quals per éls ha donatz e pagatz per destret de nós a·n Samuel de Sareyal, juheu de València e lo quart d'aquels [...] de fermança que p[er] éls féu al dit juheu. Al qual ditz veyns vostres los devien per rahon d'enp[...] e d'aquels [...] sotz pena del quart ab lo dit veyn nostre ensemps. Per la qual cosa pregam la vostra amor e la vostra amistat axí com podem, que vistes les presentz, per amor de nós destreyngatz los ditz veyns vostres de donar e pagar al dit veyn nostre, portador d'aquestes presentz, los ditz diners demanatz e lo quart d'aquels e les missions; que per aquels a demanar ni a recobrar ha feytes ni d'aquí enant farà o li·n fetz fer compliment de dret. E açò fetz per amor de nós, car en semblantz coses e molt majors som aparellatz les vostres pregàries obeyr. En altra manera nós al dit veyn nostre en son dret falir no poríem. Data Valencia, Pridie nonas febroarii, anno domini ·millesimo CC septagesimo quarto·. P. die kalendas marcii En Berenguer Sesgarrigues se clama de na Gueralda, muler que fo d'en A. de Tous, posant contra ella que deu a él ·LXX· sols ab carta pública; per rahon de comte que fo feyt entre él e ella per rahon de venema e de ses cases. Item clama·s d'ella de ·XXXVII· sols e de mig que li deu ab carta pública. Item clama·s d'ella de ·XX· sols e ·III· diners que li deu per rahon de draps que d'él prés. Per on demana la dita Gueralda e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a ell·aquels diners per él demanatz, hó d'ella a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. [Nós] Exemén Yénegueç, Ramon de Moriello, juram e covenim a vós Salamon Alazaram, juheu, que nós aurem pagat a vós tot aquel deute que nós, Ramon de Moriello e Martín Navarro, a vós devem, d'aquí a dijous primer vinent de sol a sol. E si en aquel dia a vós no pagarem que sia[m] encorregutz a vós en pena de [...] sols de rials, salvu a vós tot aquel deute. E covenim encara e juram que nós sobre açò no empe[trarem] ni enpetrar farem carta d'alongament del seynnor rey ni del infant ni de procurador d'aquest deute per lo qual a vós nos obligam. E per açò [a] [com]plir obligam totz nostres béns mobles e seentz. Fforen presentz a açò P. de Raffols, J. de Bitòri[a]. E si per aventura nós, hó altre per nós, la acaptàvem qu·és casa e de neguna valor, al qual ajutori nós renuciam. Berenguer Sesgarrigues fa e establex procu[rador] [...] P. de Figuerola, en fer rereclam d'en J. de Bitòria de ·XX· sols. Dels quals és obligat sotz pena del quart, e en demanar al dit J. de Bitòria ·III· sols ·IX· diners. E qualsequer cosa per él serà procurat atorga aver per ferm e estable. Kalendas marcii En Nom de Déu, fil d'en Bernat Savals, se clama d'en Paschual de Calatayub, posant contra él que fo fiança de dos bous d'en Martín Navarro. E prec a la justícia que me·n faça dret, com aquels bous e totz los béns d'en Martín Navarro són obligatz al dit Nom de Déu. E prega a vós, justícia, que me façatz conpliment de dret segons fur de València. Fo assignat dia a conparer a·n Paschual que prepar son antor al diluns primer vinent. R. de Canet jura en presència d'en Guillem Marín que él negun temps no prés neguna

paga de Alí Allobadí de una faneca de tramella; ni prés neguna paga de ·VIII· galines, ni prés paga ni féu composicion ab ab Alí Allobadí de ·II· arroves d'oli. E açò fo jutgat per l'alcadi del raval, que pus Alí no podia provar les dites coses que agués pagat. E sinó que pasàs per jura d'en R. de Canet, per tot lo que él juràs que valgués les coses per él demanades. ·V_o· idus marcii. N'Exemén Exova de Quadreita fo fermança de dret per clams que·n G. de Castaylla avia de Johan Domingues, qui està a Cota. Per raó que deya d'en G. que li avia talatz [...]ers en lo seu ort. La qual fermança atorgà e obligà totz sos béns a fur de València. ·III_o· idus marcii [A] certificament de la justícia fo demanat R. de Canet de quantz ans demanda aquels ·CCC· sols de rials del dan de la mala laurahon del figueral e del secan. Dix que de totz los ·III· ans. Fo demanat de quant [...] del primer an. Dix que demana ·L· sols. Item demana del segon an ·C· sols. Item del tercer an ·CL· sols. Fo demanat Alí Allobadí de qual an demana aqueles ·XII· esportes de figues per él demanades a·n R. de Canet. Dix que del segon e del tercer an. En Johan de Bitòria empara la guarda de la orta de Cocentània e les céquies de la font de la vila del barranch de Fraga e de la vila estró en Binitayr. En esta manera: que prenga de son loger de jovada ·XII· diners. E que faga escurar les céquies ·II· vegades en l'an, ço és saber: la una a entrada del mes d'abril e l'alatra a Sent Johan. E que no prenga negun salari de negun, e si ho fa que li sia comtat en doble en son loger. E que neguna bèstia terrera no vaja per la orta, e si és trobada que pac ·XII· diners per calònia per bèstia major, e per menor bèstia ·IIII· diners, esmenada primerament la tala al seynnor. E que aja la meytat en les calònies e la meytat del seynor a qui sia feyta la tala. E que nenguna aldaheya que no vaja per la orta. E que prenga sa paga la meytat a Sent Johan, en les eres, e la meytat a Sent Michel. Jurà ésser fiel en la dita garda e açò prometé gardar fielment per ·I· an primer vinent. E donà fermança R. de Canet, la qual atorgà. Pridie Idus marcii Fferrandus et Gondiçalbus filii Garcie Fferrandi, deffuncti, compara[v]erunt coram justicie et Rodericus [...] rector ecclesi e Cocentanie petens dictus Roderi cus asecuravi de predictis se ipsum et fratrem suum Martinum Petri et Estephanum et omnes Servos suos qui sec[um] [...] qui predictus Fferrandus Gondiçalbus asecuraverunt predictum Roderi cum rectorem ecclesi e de Cocentanie et dictum Martinum Petri et Estefanum et omnes Servientes domus dicti Roderici quod non faciant malum in persona ipsius Roderici nec predictorum omnium per se nec per suum consilium nec [...] suis et Hoc sub pena quadringentorum morabatinorum et sub pena sub foro assecuramenti predicta pro qua solvenda pena obligaverunt bona sua secundum Forum Valencie. E dant ffidancias Garcia Lópeç de Lerga et Petrus de Rupefforte. Quam predictam ffori assecuramenti nos predicti Garcia Lópeç, P. de Rupefforte ffacimus et concedimus sub pena predicta et sub obligatone omnium bonorum nostrorum secundum Forum Valencie. Presentes G. de Castaylla, G. Marin jurati curie, R. de Canet, Ivaynes Ezquerdo, Bertholomeus de Fontibus. ·XV_o· kalendas aprilis Salamon Alaçarahm, juheu, conparech en cort denant la justícia dient e pregant a·n Guillerm de Caz[tayla] que él que·l ferm aquel deute que a él deu de ·XX· kafissos de forment segons que val forment en lo mercad tro [aquel] temps que·l seynnor rey manà per sa carta. En Guillerm de Castaylla diu que él, ni P. de Golumés ni Nom de Déu ni Exemén

Péreç [...] no deuen al dit Salamon aquel deute ni reeberen negun diner d'él ni creu que·n Exemén Péreç d'Artieda reebés diners d'aquel forment. ·XIII· kalendas aprilis . Salamon Alaçram, juheu, donà alongament a·n Guillem de Castayla d'entre [...] ·XV· dies primers vinentz. ·XIII_o· kalendas [...] En Guillem Marín donà peynores a·n P. Vidal per ·DLX· sols e ·III· diners que a él devia per rahon del deute que a el dit P. Vidal devia en Gómeç de Sòria. D'él, los quals diners, lo dit Guillem Marín devia dar a la justícia, en Martín d'Azagra, per les fanegades que comprà d'en Gómeç de Sólria. Les quals vené, la dita justícia, per ·DCC· sols. Ço és: ·XLVI· cuiris de bous e un anap d'argent ab sa copera e altre anap d'argent meyns de copera. Las quals peynoras puxcha vendre sens sag e cort si dinç ·X· dies primers vinentz no ha venudes les dites peynores. E renuncia a ·X· dies e a tot altre alongament. Kalendas aprilis. P. Vidal reebé paga de ·LXXIIII· sols d'en G. Marín, diners contantz. ·XI_o· kalendas aprilis P. Estrader se clama d'en P A. Ruyl posant contra él que deu a él ·V· barcelles de forment, mesura de València les quals romangueren de ·I· préstam de ·I· kafís e ·V· barcelles que [...] li enprestà Bernat Estrader, frare que fo seu, deffunct. On, com él sia hereu del dit Bernat, demana lo dit P A. Ruyl e totz sos béns ésser condapnatz [...] en pagar a él lo dit fforment, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. A. Rul respon als clams posatz contra él per en P. Strader e diu e atorga que·n Bernat Strader, frare seu, enprestà a él ·I· kafís de forment, lo qual kafís de forment li pagà. Atorga que romàs qu·él devia dar ·V· sols e mig de pujament del dit kafís de forment. E diu e respon a les ·V· barcelles de forment que no las reebé d'él. Fo demanat P. Estrader si pot provar les ·V· barcelles negades per lo dit A. Rul. Dix que no sinó per lo testament de Bernat Strader. Fo demanat A. Rull que face sagrament de calúmpnia. Dix que s'acordava. E fo-li assignat dia a diluns primer vinent. ·VIII· kalendas aprilis dies marcci. A. Rul féu sagrament de calúmpnia e perseverà en sa negacion. Nós, P. de Rochafort, en nom de na Gonda, muler [nostra] d[emos]tram a vós, en Martín d'Azagra, justícia de Cocentània, que com en J. Martínez d'Azagra, genre que fo d'en R. Escrivan, morís entestat, lo qual J. Martínez lixà ·I· fil per nom Ramonet qui devia heretar los béns del dit J. Martínez. Lo qual Ramonet morí dinç ·XV· ans. On, com fur de València man que·ls béns del dit Ramonet degen tornar als pus pruxmes de part del pare, e dona Oria, mare del dit J. Martínez e de na Gonda, muler nostra, deja, segons fur de València, heretar los béns [...] Ramonet, fil del dit J. Martínez e la dita Oria sia absent del Regne de València. Demanam e suplicam que Gonda, muler nostra, filla de na Oria, mare del dit J., mare sia mesa en loch de la dita dona Oria, en posse[ssi]ó dels béns que foren del dit J. Martinez e de Ramonet, fil del dit J. Martínez. Com ella sia conjuncta persona de na Oria, mare del dit J. Martínez e de la dita Gonda, demostra béns del dit Ramonet, fil qui fo de J. Martínez, la meytat d'aquel heretament de regan que·n R. Escrivan donà a·n J. Martínez en temps de núpcies ab sa filla na Ramona, muler que fo del dit J. Martínez. Encara suplicam a vós que vós façatz scitar a·n R. Escrivan que vinga comtar personalment ho trameta son procurador que respona de la tutoria dels béns que ha reebutz del dit Ramonet, fil del dit J. Martínez. ·XI_o· kalendas aprilis P. Strader, frare d'en Bernat Strader, deffunct, e hereu d'aquel fa e establex procurador seu en

P. Sagàrdia, veyn de Cocentània, en demanar e en recobrar totz aquels deutes que sian degutz al dit Bernat Estrader en tot lo termen de Coce[ntà]nia ni en altre qualsevol logar ab cartes e meyns de cartes. E qualsequer cosa per él serà procurat hó feyt en los ditz deutes a demanar ni en lo pleyt d'en A. Rul, per él ja escomençat, per él ferm e estable serà agut. E açò jura atendre e conplir. ·XI_o· kalendas aprilis Johan Alegre se clama d'en P. Alcoç, posant contra él que fo tengut a él ab carta pública en deute de ·CLXXX· sols de rials per en Martín de Seta. Del qual deute romanen a él de pagar ·CX· sols per on demana lo dit P. Alcoç ésser condempnat en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo fermança per lo demanador Bernat de Bas e per lo demanat Ponç [...], la qual cosa ator[garen]. [Fo] [assi]gnat dia a respondre al dimartz primer vinent. ·X_o· kalendas aprilis Bernat de Bas fo fermança per ·C· sols de rials per en Ramon, fil d'en Guerau Calandri, per rahon car fo acussat que dix mal de Déus, la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València ·VIII_o· kalendas aprilis P. Alcoç respon respon als clams posatz contra él per en J. Alegre e atorga que li entrà fermança segons fur de València a la demanda contra él posada e que pas primerament per lo principal deutor. Guillem de Ffiguerola conparech denant la justícia, suplicàn a él que él vol fer devesa de conills en la sua heretat pròpria, enta part d'Algar, e que él que li faça cridar públicament. E la justícia féu ho cridar públicament que negun hom, xp[crist]ian ni moro ni juheu, no sia osa[t] de casar en aquela dita devesa sotz pena de ·LX· sols. P. Martínez de Saragoça se clama de Bernat de Gardiola, posant contra él que li entrà fermança per ·I· hom que avia nom Fferrandielo; que estaria ab él per spay de un an. El qual Fferrandiello s'és fugit d'él ab saya e ab capa e ab calces de brun. Les quals vestidures estima valer ·XV· sols. Per on demana que·l dit Bernat de Gardiola li sia condampnat en tornar lo dit Fferrandielo en servir a él lo temps romanent del an, hó en pagar a él los ·XV· sols de rials; hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo fermança per lo demanador, P. de Rocafort, la qual atorgà. E per lo demanat, G. de Figuerola, la qual atorgà. Bernat de Gardiola respon als clams posatz contra él per P. Martínez e nega totes les coses posades per el dit P. Martínez contra él. Reebut sagrament de calúmpnia l'actor fo demanat si el dit Bernat de Gardiola fo d'él fiança per la servitut de Fferrandello. Dix que fermança fo a son girman e pus a sson girman fo ffiança a él fo ffiança, que él e son girman ensemble estan e no han ren partit. E perseverà en la demanda e en la estimacion dels ·XV· sols de les vestidures. Reebut sagrament de calúmpnia el deffenssor fo demanat si entrà fermança a·n P. Martínez. Dix que no a él, mas que entrà fermança a son girman Bertholo[meu]. Fo demanat si creu que aqueles vestidures que se·n portà valguessen ·XV· sols. Dix que s'acordava. E fo-li assignat dia a divenres primer vinent. ·VIII_o· kalendas aprilis Ramon de Canet conparech en cort e apellà·s de la sentècia dada per en Martín d'Azagra, justícia, contra él en lo pleyt que era enfre·l dit R. e Alí Allobadí.

Açò és traslat fielment pres d'unes letres dels alcaldes e dels juratz de Yecla, en paper escrites ab sigel sigellades en lo dos, la tenor de les quals tal és: Al molt amat e honrad, a la justícia de Cocentània. De nós los alcaldes e de los juratz de Ecla, salutz com a hòmens per qui queríem tant de ben com per nós mismos. Fem vos saber que vim [vostres] letres que nós demostràssem a·n R. Escrivan, veyn nostre, e que lo scitàssem per ·III· vegades de ·V· en ·V· dies. La qual cosa nós feem per conplir vostres precs e trobam en veritat que lo dit R. Escrivan és estat malalte e si fos estat sans él si fóre vist ab vós, però ab la volentat de Déus à·s mellorat, e ssi Déus ho vol antes del temps que nós li avem assignat él sirà ab vós per fer aqueles que fer dege segunt dret. Data Ecla dicmenge vespra de Santa Maria [...]. ·IIII_o· kalendas aprilis Michel Péreç de Muriones assigna a córrer una balesta per ·X· dies primers vinentz per fer paga a·n Ramon de Canet de ·XXXIII· sols e mig e de ·III· quintals de figues. Los quals diners e figues deu dar per rahon de Alí Allobadí. E promet complir aquel dia sobre aquela peynnora. P. Martínez e Bernat de Gardiola Figuerola conparegren en cort. E Bernat de Gardiola dix a la demanda del sagrament de calúmpnia sobre los ·XV· sols demanatz de les vestidures, dix per lo sagrament que feyt avia, que no podia valer ·XV· sols, mas que podian valer ·XI· sols. Fo demanat P. Martínez [si] [podia] provar los ·IIII· sols romanentz. Dix que sí. E vanà provar per Guilamon Sanç de Xàtiva. E ffo [asignat] dia a provar dinç ·X· dies primers vinentz. P. Martínez de de Saragoça e Bernat de Gardiola conprometen en poder d'en R. de Canet e de Bernat de Bas, sobre aquela demanda que·l dit P. Martínez faya al dit Bernat de Gardiola de ·XV· sols; per rahon de les vestidures de Fferrandello, macip que estava ab el dit P. Martínez, del qual fo fiança Bernat de Gardiola. E sobre demanda que Bernat de Gardiola proposava fer de la soldada del dit Fferrandello e sobre totes demandes que la un a l'altre pugués fer. E qualsequer cosa els ditz àrbitres pronunciaren entr·éls, ferm e estable sia agut axí per loa com per conposicion o per ben de pau. E si neguna part no volrà estar a la dita dels àrbitres que sia tengut pagar per pena a la part obeyent ·L· sols e que perda sa demanda; per la qual pena a pagar P. Martínez obligà sos béns e donà fermança Bernad de Clarmont. E Bernat de Gardiola obligà sos béns e donà fermança G. de Figuerola; la qual cosa totz ensems atorgaren. Presentz G. Marín, Domingo Darocha. Bernat de Clarmont se clama de Bernat de Bas, posant contra él que li és tengut en pagar e donar ·VII· sols e mig per P. de Croses, per rahon de draps que d'él prés. Per on demana lo dit Bernat de Bas e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz ·VII· sols e mig, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo assignat dia a respondre al diluns primer vinent. kalendas aprilis A. d'Estayna se clama de na Salas, muler que fo d'en J. Salas, deffunct, e posa contra ella que li tol l'ayga d'aquela font que nax en la sua terra, la qual aygua él mena a terra nova a rreguar quan ella no la ha mester. Per on demana la dita na Salas ésser condampnada en lixar a ell a pasar l'aygua a rregar, hó d'ela a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo ffermança per lo demanador Paschual Ivaynes e ffo asignat dia a respondre al dimercres primer vinent. [A] la demanda e a la mostra que·n Paschual Ivaynes féu, per sí e per los hereders de la

céquia que va a Celha, a·n Bernat Claver; que él que metés sa part que a él toca en esconbrar la dita céquia. Lo dit Bernat Claver renuncia a tot dret que él hagués en l'aygua de la dita céquia e absolta la dita aygua en plena cort. ·III_o· Nonas aprilis En Paschual Ferrer e en Johan Martínez de Deça conparegren en cort. E a la demanda que·n Paschal Ferrer faya a·n Johan Martínez de la deuda del juheu, promés J. Martínez que él d'aquí a dimarç primer vinent serà ab en Paschual Ferrer en València apparellat de conplir-li sa paga, quant a la paga del juheu e lo dit de la justícia. E si a aquel dia él no conplex la paga e les missions, que·l dit Paschal que puxcha fer vendre aquela terra e la viyna que la justícia féu córrer tantost que vinga en Cocentània él hó son procurador. A la apelació la qual féu en Ramon de Canet de la sentècia dada per en Martín d'Azagra justícia, en lo pleyt del dit R. de Canet e de Alí Allobadí, la dita justícia assigna jutge P. de Rochaffort. Pridie Nonas Aprilis Foren letras enviades per en Ferrer d'Apiera, tinent loch d'en A. Escrivan, procurador del Regne de València, per en Paschal Fferrer; que la justícia de Cocentània lo feés ésser pagat de ·CCCLX· sols de rials, que per él pagà a·n Samuel Sareyal, juheu. E ·LXX· sols que pagà a la justícia de València per quart d'aquels. E si dinç ·XV· dies depu[...] que les letres agués reebudes no·l faya ésser pagat dels ditz diners e dels dans e de les missiós feytes e per fer estró en lo dia de la paga. E sinó que darian licència de peynorar los veyns de Cocentània. Septimo decimo kalendas madii Garcia Teulon lexà en poder d'en Ramon [de] [Bolea] un ase seu, de pèl blanch, per ·XXXIII· sols; per los quals li fo fermança escontra en Paschual de Calatayub los quals a él devia lo dit Garcia e en [...] per ·X· sols de pena. Lo qual ase tinga lo dit R. Per ·X· dies primers vinentz e don a él mig [...] de civada e ·II· diners de palla per cascun dia. E si él dinç lo[s] ·X· dies no l'à tragut que·l [dit] [ase] [lo] [puxcha] vendre sens sag e sens cort; e pagar a ssi los ditz diners e la mession del dit ase. E que lo dit R. [...] per él no façan [...] del dit asse de dia ni de nuyt e sinó que pac per cascun dia ·XII_én· diners. [...] ase que sia [...]. [...] kalendas madii P. Piquer d'Alcoy se clama d'en Garcia [Teuler], possant contra él que deu a él dar ·III· milers de teula. La qual teula li devia conplir en la festa de Pascha Florida present passada. Per on demana lo dit Garcia, a él ésser condampnat, en pagar a él la dita teula, ho·l preu d'aquella, la qual estima valer ·XLVIII· sols. Hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Garcia Teuler respon als clams posatz contra él per en P. Piquer e atorga deure a él ·III· milers de teula. Fo fermança per les teulles Domingo Cepillo, la qual cosa atorgà. Garcia Teuler féu pleyt e homanatge de mans e de boca a·n R. de Bolea que él, tantost que·stàn en l'Almudayna dimercres primer vinent, darà a él ·XX· sols de rials d'aquel deute que per él à tengut a·n Paschual de Calatayub; e del romanent del deute d'en Paschual, que él que·l conplirà al més tost que él puxcha. E promet que él no ixirà de la terra de València estró que aquel deute sia pagat, d'en Paschual, e de les missions que·n R. ha feytes per el dit Garcia. E si él açò no conplex que sia tengut per fals e per traydor e que no se·n puxcha escusar. E que·l pogués pendre, ab pag e meyns de pag, meyns de nulla calònia e tornar en la presén de la cort de Cocentània. E de totes estes coses féu homanatge lo dit Garcia en presència d'en G. Marín, tenent loch de justícia, G. de Caztayla, Guerau Calandri.

Sexto kalendas madii Michel Péreç de Muriones féu paga a·n R. de Canet, per destret de cort, de ·XXXIII· sols e de mig per les collidures de les olives que Allí Allobadí devia colir al dit R. de Canet de la heretat de l'Alcúdia. Los quals ·XXXIII· sols e de mig de collidures, foren esmatz per l'alcadi de Cocentània que·ls devia pagar lo dit Alí, segons la carta de la lauron entre·ls feyta. Presentz G. Marín, P. Alcoç, P. Ximénez. Encara li féu paga de ·VIII· galines e de dues arroves d'oli per lo dit Alí e una faneca de tramella. [...] die kalendas madii N'Arnau Rul e en Berenguer d'Oltra se claman d'en Martín Yénegueç, cavaler, e possan contra él que li donà a laurahon la heretat que él avia a Binalup dentró a ·III· espletz collitz, ab carta segons que en aquela és contengut. E ara en Michel Lópeç, que conprà aquela heretat, à·ls gitatz de la laurahon e tol[...] totz los guayretz que y àn feyt. Per on demanan que·l dit Martín Yénegueç sie condampnat en fer [...] aquela heretat, axí com la·ls liurà a laurar o que·ls don e lis reffaça los maltreytz e lur dret de la terra que y àn laurada a conoxença de lauradors. E açò demanan ab missions feytes e per fer dentró en la fin del pleyt segons fur de València. Açò possan salvuu son dret de créxer e minguar e cètera. Fo fermança per los demanadors Ponç Guillem e per lo demanat lo dit Ponç, la qual cosa atorgà. Fo assignat dia a respondre a dijous primer vinent. Johan Péreç Gallego se clama de Johan Péreç d'Aras, posant contra él que [a] tort e sens rahon en la plaça de Cocentània de naffrà a él ab coltel, d'una naffra en la anqua, de la qual ixqué sanch. Per on demana aquel ésser condempnat en dar e en pagar a ssi, per rahon de la dita naffra, ·LX· morabatins alffonsins. Açò posa salvuu son dret de créxer e minguar e ab messions feytes e per fer segons fur de València. E ffo [...]. Pridie kalendas madii. Fo scitat J. Péreç d'Aras ab letres de la cort a la Torre de les Macanas, per J. Péreç Gallego, segons la tenor de les letres. ·IIII_o· nonas madii P. Vidal se clama d'en Guerau Calandri, posant contra él que li deu dar e pagar ·XXIIII· kafissos e ·IIII· faneques de forment, a rahon de ·XXV· sols kafís de forment, per en Pelegrín de Bolàs. Per on demana lo dit Guerau e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él lo preu del dit fforment, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo assignat dia a respondre al diluns primer vinent. E ffo donat libel. Dona Maria, muler que fo d'en J. d'Oncastel, deffunct, se clama d'en P. de Rochaffort, posant contra él que li comanà ·III· kafissos e ·IIII· faneques barcelles e ·II· almuds colmades de forment, del qual forment à recobrades ·VII· faneques colmades. E en[cara] se clama d'él que li comanà ·III· kafissos d'ordi, del qual roman a ella de cobrar ·X· barcelles e ·I· almud. Per on demana lo dit P. de Rochaffort e totz sos béns ésser condempnatz en pagar retre a ella lo pan romanent de la dita comanda. Hó d'él a ela ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança de dret per la demanador Paschual de Calatayub e per lo demanat R. de Canet. Pridie nonas madii Gueraldus Calandri respon als clams posatz contra él per en P. Vidal e atorga deure los ·XXIII· kafissos e ·IIII· faneques a la rahon per él demanada per en Pelegrin de Bolàs. Guillerm [Miron] se clama d'en Nom de Déu posant contra él que deu a él ·IX· sols de

rials per rahon d'enpréstamo. Per on demana lo dit Nom de Déu e totz sos béns ésser condempnatz en pagar a él los ditz diners hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. En Nom de Déu respon als clams posatz contra él per lo dit Guilem Miron e atorga deure lo deute demanat. Pridie nonas madii. Fo assignat dia a·n P. de Rochaffort a respondre als clams posatz contra él per na Maria d'Oncastel al dimercres primer vinent. Pridie nonas madii. J. Péreç Gallego féu scitar a·n Johan Péreç d'Aras en casa de A. Capcir que vinga a cort a respondre als clams posatz contra él per primera scitacion al dimercres primer vinent. Guillerm Miron se clama d'en P. de Golumés posant contra él que li entrà tengut e donador per en Paschual Ivaynes, collidor de la peyta que fo gitada en Cocentània, en ·IIII· faneques de paniç. Lo qual paniç, el dit G. Miron, avia de collir de la peyta que collia lo dit Paschual del seynnor rey. Item clama·s d'él que li deu una faneca de forment que li enprestà. Per on demana lo dit P. de Golumés e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él lo dit paniç e forment per él demanat, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. E ffo assignat dia a respondre al dimercres primer vinent. Guillem Miron se clama d'en Polo Barber posant contra él que deu a él ·VIII· sols meyns ·I· diner de rials, per rahon de blat que a él enprestà e per una alcola que a él vené. Per on demana lo dit Polo e totz sos béns ésser condempnatz en pagar a él los ditz diners hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. E ffo assignat dia a respondre al diluns primer vinent. [...] ·VIII_o· idus madii Dona Maria, muler que fo d'en Johan d'Uncasteyll, e en P. de Rocafort comparegren en cort. E en P. de Rocafort respon e diu que él no reebé la dita comanda del blat, mas verament la dita na Maria mès blat en casa sua, forment e ordi, mas no ssap quant ni quant no; que él no·l veé mesurar. Mas creu que ela hi meté ·VII· faneques colmades que ela [...] e el dit P. de Rocafort prés ·VII· faneques colmades. E el dit P. de Rocafort que·n prés ·II· kafissos arràs e no creu que més for[ment] hi metés. E axí són ·IIII· kafissos, so és saber: los ·II· kafissos e ·II· fa[neques] colmades e los ·II· kafissos araç. E creu que y meté ela ·IX· barcelles colmades que él prés e no creu que més hi metés, sinó [ço] que la dita na Maria prés d'él ordi. Demanada fo dona Maria quant creu que aminvàs l'ordi per mesurar l'ordi. Dix que ·V· almuds. Item demanada fo quant creu que aminvàs los ditz ·IIII· kafissos e ·II· fa[neques] colmades de forment per lo mesurar. Dix que creu que ·I· barcela faneca e ·II· almuds. Item demanada fo dona Maria si enprestà aquels ·II· kafissos de forment a·n P. de Rocafort. E dix que·ls li prestà verament e que·ls li tornàs en aquel metex loch, tan bel e tan bon com aquel ere, dentró al Sent Johan que ara és passat. E sobre açò dix en P. de Rocafort que li à pagatz, per raó del[s] ditz forment ·II· kafissos de forment, ·XXII· sols. E d'altra part ·I· kafís de adaça que valia ·XII· sols. E axí à-li pagatz ·XXXIIII· sols. E fo ver e cert que d'aquels ·II· kafissos de forment avien feyt preu per ·XL· sols, a raó de ·XX· sols lo cafiz. E axí dix dona Maria que prés aquels ·XXII· sols, que·ls li prestà e no·ls prés per paga. E prés aquel kafís de adaça per préstet, mas no per paga. E sobre açò les partz juraren de calúmpnia. E dona Maria negà que

ela, ni hom per ela, no féu prea ab en P. de Rocafort dels ditz ·II· kafissos de forment. E negà encara que ella no prés en paga los ditz ·XXII· sols, ni prés en paga lo dit cafiz de adaça, sinó per préstet. E en P. de Rocafort dix per sagrament que féu avinença e prea de ·XL· sols dels ditz ·II· kafissos ab en Bernat [...] e encara qu·él pregà que él fos fiança, mas no y era dona Maria denant e donà-li los ditz diners si [...] per paga e no per préstet. E provar [...] per él e per sa muler. E fià los sagramentz dels testimonis en l'escrivà. Dada fo provació dins [...] primers vinentz per [...] que fos [...] avinença [...] ·XL· [...] dels ditz ·II· kafissos de for[ment]. E axí de mantinent nós, Martí de Sagra, justícia de Cocentània, ahut Conseyl de Savis [gar]dat fur de València, e feent axí com jutge, sentencialment deyms e jutgam que·n P. de Rocafort do e reta a dona Maria d'Uncastel ·VII· faneques de forment colmades. E d'altra part ·IX· barcelles d'ordi colmades atorgades per en P. de Rocafort en sa resposta, les quals jutgams e deym que ara de manament li do e li reta, axí com per depòsit e comanda. E açò fo feit en presència d'en G. Marí e d'en Gerau Calandri e d'en P. Vidal. Dimercres ·VIII· idus madii, anno domini ·MCCLXX[...]·. En aquel metex dia en G. Miró féu citar a·n P. de Golmers que divenrres primer vinent sie en cort per respondre a la demanda que à posada contra él. E açò per primera citacion. Septimo idus madii P. Alcoç conparech denant la justícia demostrant a él que Abdulhuaheb mès en peynora a él una almaxia de tendal orpillada e ·III· almaxias de lino planas e ·I· lençol morisch d'alcoton, la qual roba enpeynà a él per ·XL· sols. On suplica a la justícia que li assigne dia a reembre la dita roba. E la justícia assigna dia a reembre al dit Abdulhuaeb, la dita roba, dinç ·X· dies primers vinentz. Sexto Idus Madii Sancho Péreç, veyn d'Alcoy, se clama d'en Salamon Alazaram, juheu, posant contra él que deu dar a él ·VII· sols de rials. Lo[s] quals d'él prés per rahon de paga que él los li donava per servii, e él no·ls volch pendre per servii. On, com lo dit Salamon prés, e aja presa paga entegra, de lo deute que a él devia e tinga los ·VII· sols de més, demana lo dit Salamon e totz sos béns ésser condempnatz en pagar e en retre a él los ditz ·VII· sols, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança per lo demanador [...] e per lo demanat lo dit Ponç Guillerm, la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València. E ffo assignat dia a respondre al diluns primer vinent. Sexto Idus madii En Guillerm Miron conparech en cort e P. de Golumes deffalí. E ffo scitat per segona scitacion a conparer a respondre per sí hó per son convinent procurador al diluns primer vinent. En Sancho Péreç de Gaçalos, veyn d'Alcoy, assegura Salamon Alaçaram, juheu, que él no faça mal en persona d'él ni en ses coses, per sí ni per conseyl d'él, sotz pena de ·CC· morabatins alfonsins e sotz la pena en lo fur d'asegurament posada. E obliga totz sos béns segons fur de València. E donà fermança en Guerau Calandri, la qual cosa atorgà e obligà totz sos béns segons fur de València. E aquest asegurament fo pres d'açí al dijous primer vinent. Idus madii En Bernat Centonge, veyn d'Alcoy, demostra a·n Sancho Péreç de Gaçaloç que él que·l

deffenés d'una demanda que a él fan en R. de Moriello e Domingo D'Azagra, R. Salvador, d'un camp de terra de secan, lo qual al dit Bernat Centonge vené lo dit Sancho Péreç, en Polop, termen de Alcoy; lo qual affronta ab en Vidal de Clariana d'una part, e de l'altra part, ab en P. de Belveer. A la qual demostra respòs lo dit Sancho Péreç, al dit Bernat, que él no podia estar en la terra; que él que deffenés la demanda del dit camp a él feyta. E tot ço, que el dit Bernat ne faça segons fur de València, hó per posa hó per conposicion. Lo dit Sancho Péreç per sí e per los seus ho atorgà aver per ferm e per estable. Presentz Guerau Calandri, M. de Caztayla, A. de Sérvoles, J. Alegre. E açò obligà totz sos béns agutz e per aver. Idus Madii. Açò és translat ben e fielment pres d'una carta d'en A. Escrivà, batle de València e procurador del Regne, ab son sigel sigellada, la tenor de la qual tal és: De nós, A. Escrivà, batle de València e procurador per lo seynnor rey en tot lo Regne, a l'amat seu, a la justícia de Coçentània o a son loch tinent, salut e dilecció. Fem vos saber que nós trametem nostra [car]ta de manament a la justícia de Gorga; que faça donar e pagar en continent a dona Granada, fila que fo d'en P. Alegret, ·D· sols de rials de València, que li deu en Michel Lópeç, alcayd de Planas e de Travadell, ho que li faça liurar e fermar aquela heretat d'aquels [que] foren condampnatz sotz pena del quart per aquel Michel Lópeç per rahon d'aquel deute. La qual heretat, feyt rereclam d'aquels, ha corregut oltra temps de fur. E no troben qui més hi don que la dita dona; qui en aquella perfferí ·D· sols segons que·n les dites nostres letres és contengut. Per la qual cosa vos pregam, e de part del seynnor rey vos manam, que si·l dit justícia de Gorga, la nostra carta e manament complir no volrà, matinent que vós, de part de nós, siatz valedor e ajudador a la dita dona Granada, o a hom per ella, en totes coses. E que peynoretz e façatz peynorar lo dit justícia lo dit justícia de Gorga e·ls veyns d'aquí, tant e tant longament tro que la dita dona haje conpliment dels ditz ·D· sols e de les missions que feytes ha per la dita rahon ne·n farà d'aquí enant. E açò no mudetz per res, anz vos pregam que u façatz en tal manera que nós vos ajam què grayr e que la dita dona, hó hom per ella, no sie clamant per la dita rahon d'aquí enant e se·n puxcha loar de vós a nós. Data València, ·III· idus madii, anno domini ·MCCLXX_quinto·. ·XVI· kalendas junii Sancho Péreç de Gaçalos assegura ben e fielment a·n Salamon Alazaram, juheu, que él no faça mal en persona d'él ni en ses coses, per sí ni per conseyl d'él, sotz pena de ·CC· morabatins alfonsins e sotz la pena en lo fur d'assegurament possada. Per les quals coses a conplir obliga sí metex e totz sos béns segons fur de València. E dona fermança per les dites coses a conplir P. de Rochaffort, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de València. E lo sobredit assegurament fo feyt entró ·VIII· dies primers vinentz. Salamon Alazaram, Juheu, demostra a la justícia que él que ten en peynora un asse de Exemén Yéneguez e d'en Martín Navarro. Lo qual ten en peynnora per ·XXXIII· sols de rials. Lo qual asse tenia a termen sabut, lo qual terme és ja passat. Per on nós, en Martín d'Azagra, justícia, assignam dia a córrer lo dit asse dinç ·X· dies primers vinentz. E si aquel dia no l'àn tragut que sia venut. ·XIII_o· kalendas junii A la contenció, la qual era entre en Salamon, juheu, Alazaram, juheu, e en Guillerm de Caztayla sobre rereclam que féu lo dit Salamon de ·XX· kafissos de forment; sobre les quals coses, lo dit Salamon, mostra carta de procurador e lo dit G. de Caztayla amostra carta atressí del procurador. On nós, Martín d'Azagra, justícia, assignam dia a vós Guillerm de Caztayla e a vós Salamon que siatz denant lo procurador d'aquí a ·X· dies primers vinentz.

En Martín Ximénez, cavaler, demostra en cort que·n Rodrigo Capelan ha ·I· terrat mirador en ses cases, per lo qual terrat mira dinç lo seu reyal e dinç les sues cases e à una finestra en la sua cambra per la qual finestra mira e reeb lum, les quals totes coses no deu fer segons fur de València. Ê la dita mostra nós, Martín d'Azagra, justícia, manam a·n Berenguer de Sérvoles, almuztaçaf, que él que ús en la dita mostra per son offici segons fur de València. A rereclam, lo qual féu Bernat de Clarmont d'en J. de Bitòria de ·VIII· sols, com nós, en Martín d'Azagra, justícia, no trobàssem neguns béns moventz d'en J. de Bitòria, dels quals poguéssem satisfer al dit Bernat de Clarmont dels ditz ·VIII· sols, manam córrer ·I· ort del dit J. de Bitòria, lo qual comprà d'en Berenguer Sesgarrigues, affrontant en les carreres p[ú]bliques, dinç ·XXX· dies primers vinentz. ·IX_o· kalendas junii Mahomat Bibnabihayr, alcadi de Cocentània, sentencia que·n Ramon de Canet, jurant que él ni hom per él, no prés paga nenguna de ·III· ans d'aqueles figues que demana a·n Alí Allobadí e deu ésser pagat de tot ço que demana de les figues. E axí dix e jutgà [lo] dit alcadi per çunna de moros. Presentz Martín d'Azagra, justícia, G. de Caztayla, jurat. ·IX_o· kalendas junii En Guerau Calandri se clama d'en Gómeç de Sòria procurador d'en P. Díeç, posant contra él que·l dit P. Díeç deu a él ·CXXII· sols de rials per rahon de diners que d'él prés. E com lo dit Gómeç sia procurador dels béns del dit P. Díeç, demana lo dit Gómeç de Sòria e totz los béns del dit P. Díeç ésser condampnatz en pagar a él ésser los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo assignat dia a respondre al diluns primer vinent. En Gómeç de Sòria, per nom de procuracion d'en P. Díeç, se clama de na Sancha, muler que fo d'en P. Domingo de Gràcia, deffunct, possant contra ella que ela e son marit devian a·n P. Díeç ·CCCCXX· sols, ab carta pública. Del qual deute roman de pagar ·C· X sols. Per hon demana la dita Sancha e totz los béns d'ela e los béns qui foren del dit P. Domingo, ésser condampnatz en pagar en pagar a ella los ditz ·CX· sols sols, hó d'ela dels béns del dit P. Domi[n]go a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo fermança per lo demanador Bernat de Claramont e per la demanada R. de Canet, la qual cosa atorgaren. En aquel dia metex la dita dona Sancha respon als clams posatz contra ella per en Gómeç de Sòria, procurador d'en P. Díeç, e atorga deure ·C· sols, nega deure los ·X· sols. Fo demanat en Gómeç de Sòria si pot provar los ·X· sols romanentz. Dix que provarà per la carta p[ú]blica. ·IX_o· [kalendas] junii En Monçon de las Moças se clama d'en Blascho Carnice, posant contra él que deu a él ·XXIIII· sols ·IIII· diners per rahon de comte de conpaynia que fo entr·éls. Per on demana lo dit Blascho e totz sos béns ésser condempnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo assignat dia a respondre al diluns primer vinent. ·VIII_o· kalendas junii [...] Fferrer Solcina, veyn d'Albayda, demostra, denunaciàn a vós, en Martín d'Azagra,

justícia de Cocentània, que dijous present passat ac ·VIII· dies, yo exí[...] de Cocentània, del mercat, e en lo camín del seynnor rey, a pujant del port, vench un hom lo qual dien que és nebot de na Uhartacha, muler que fo d'en Lop Ochova, del qual él no sab son nom. Del qual hom, la justícia d'Albayda ha presa fermança de dret. Per on soplech a vós, justícia, que vós per vostre offici enantetz contra aquel home qui·m saltejà en lo camín del seynnor rey, en lo vostre termen e de la justícia qui·n prés fiança, axí com fur de València mana. Gómeç de Sòria, tenent loch de bayle en Cocentània, atorga ésser ben pagat de Ponç Guillerm, de la fermanceria que féu per Abdulhuaheb, de les rendes que trasch en l'an present passat. de les quals rendes romanian de pagar ·CCXL· sols, dels quals lo avia alongat lo seynnor rey. Presentz foren G. Marín, P. de Rochaffort. Sexto kalendas junii Lorenç e en P. Cax conparegren en cort, e prometeren fermances de conpliment de dret a·n P. d'Azlor, de totz clams que él d'éls ajan. E obligaren sí metexes e totz sos béns segons fur de València. E donaren fermança Arnau de Sérvoles, la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València. E aquesta segurtat e asegurament de dret prometeren per rahon [...] el dit P. d'Azlor envià letres de desafiament segons que·n lo traslat d'aqueles és contengut, dejús escrit. Guillem de Fontz se clama d'en Sancho Texidor, posant contra él que ten en sa casa una càrega de cana silva sua, la qual li és estada levada del Castel de Planes. Per on demana lo dit Sancho ésser condampnat en retre e en diliurar a sí la dita carga de canas axí com cosa sua, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança per lo demanador, Paschual de Calatayub, e per lo demanat En Guerau Calandri, la qual cosa atorgaren. Respon en Sancho Texidor als clams posatz contra él per en Guillerm de Fontz, e atorga que·n sa casa ha una carga de cana silva, la qual conprà d'en Garcia Teuler. Nega, e diu que no creu, que sia del dit Guillerm de Fontz. Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda e lo deffensor en sa resposta. E sobre les coses negades fo dada provacion. E vanà provar per Domingo Albarit e per Lop de Cabrega. E ffo assignat dia a provar dinç ·X· dies primers vinentz. E ffo creegut el sagrament en l'escrivà. Sexto kalendas junii Açò és translat ben e fielment pres d'unes letres que envià P. d'Açlor, la tenor de la qual tal és: De mi, P. d'Açlor a vós Lourenço, fijo de doyna Granada. Bien sabedes que el dia que yo demandava mi capiello a Rodriguiello, e que no me lo queria dar, que vós que érades con él, e a la saçon que oviemos avidas las nuevas que·m yva, que m·ívades de çaga con piedras [tirán]dome e faciendo escontra mi. Aquel dia lo que por bien toviestes no me·siendo vos mal ni aviendo sospetja en vós de tal cosa ne que de vós me oviés a·catar que antes avia sospeja en vós que·m ayudariades a mi dreyto que no mester me fues. E pués que asín la ficiestes, que no y metiestes sal, digo vos que me pesa mucho de coraçon. E fago vos saber que vistas estas letras, adelant que vós guardades bien de mi e de mi ayuda, ca pesar vós ha co·mi, si vos encontramos. E al non vos quiero embiar agora a decir, que asatz hy ha a buen entendedor. E vós si lo queredes entender entendetlo, que d·aquí vos que d·aquí a delant que faré todo mi poder encontra vós quanto yo podier. De mi, Pero d'Azlor, a vós Pero Cayx, fijo de don Pero Cax. Bien sabedes que el dia que yo demandava mi capiello a Rodriguiello, e que no me lo queria dar, que vós que érades con él,

e a la saçon que oviemos avidas las nuevas que·m iva, que·m fuestes de çaga con piedras tirando e façiendo escuentra mi. Aquel dia lo que por bien toviestes no metiendo vos mal ni haviendo sospetja en vós de tal cosa, ne que de vós me oviés a catar que antes avia sospeja en vós, que me ayudásedes a mi drecho que no mester me fues. E pues que assín lo ficiestes, que no y metiestes otra sal, digo vos que me pesa mucho de coraçon, e fago vos a saber que vistas estas letras, adelant que vos guardades bien de mi e de mi ayuda, ca pesar vós ha co·mi si vos encontramos. E al non vos quiero enbiar agora a deçir, que assatz hy ha a buen entendedor. E vós si lo queredes entender entendetlo, que digo vos que d'aquí adelant que faré todo mi poder escuentra vós quando yo podier. E vos façet lo que vós podiéredes que non vos quiero estar falso. Ad instància e a demostra, la qual a nós, Martín d'Azagra, justícia, féu Lorenç, fil de na Granada, e P. Cax; los quals donaren fermança de dret en nostre poder que éls que conpliran de dret a·n P. d'Azlor e totz clams que él d'éls aja. Nós, avant dita justícia, presa fermança de dret dels sobreditz Lorenç e P. Cax, P. d'Açlor bandir feem públicament que él que vinga pendre dret e fermar dret en nostre poder dinç ·XXX· dies primers vinentz, per sí hó per son procurador convinent, dels desafiamentz fetz per él als ditz P. Cax e Lorenç, segons que·n les letres per él [...] és contengut. ·IIII_o· kalendas junii Abdulhuaheb se clama de Johan Alegre, posant contra él que él tenia preses ·I· moro e una mora de Seta. E lo dit J. Alegre fo fermança a él que si Damabella no dava a él la calònia que a él pertania dels ditz moros, segons çunna de moros que él que pagaria a ell aquela calònia que a él pertangués en los ditz moros per sa alquieda. E sinó que li tornàs los ditz moros en sa preson. On, com Damabela no aja pagat a él la dita calònia demana·l dit J. Alegre, en pagar a él la calònia, la qual és ·CX· sols de rials, hó en tornar en sa presó los ditz moros, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. ·III_o· kalendas junii Hoc est translatum bene et fideliter sumptum aquadam litera domini Regis in papiro scripta, cum eius sigillo minori in dorso impresso, cuius series talis est: Jacobus, dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani. Fidelibus suis, alcaydo et baiuolo Cocentanie, salutem et graciam. Mandamus vobis quatenus ex illis quadringentis et octuaginta solidos regalium quos Abdulhuaheb Alburi, saracenus, debet de pedagio et aliis que ipse tenet ad tributum in Cocentania et quod solvere tenetur in presenti anno non petatis ab eo nisi ducentos quadraginta solidos; tantum quoniam residues ducentos quadraginta solidos dimisimus ei de gracia speciali et racione missionis quam fecit in pedagio supradicta. Mandamus eciam vobis quatenus de predictis ducentos quadraginta solidos quos solvere debet ut dictus est elonguetis dictum sarracenum usque in primum venturum festum in Sancti Johannis mensis junii, et interim ipsum nec eius ffidancias nec uxores vel filios eius aut bona sua modo aliquo non compellatis racione predicta et si qua pignora eis fecistis ea in continent restituatis eisdem ipso tame assecurant e quod dicto termino solvat. Et hoc non mutetis. Dat[a] Terrachone idus decembris, anno domini ·M CC LXX_o quarto·. A. Rul fo fermança de dret per mig kafís de paniç, lo qual demanava A. de Pina a Domingo d'Avynon, veyn de Gorga, e a·n G. Ferrer, veyn d'Albacar, la qual fermança atorgà e obligà sos béns segons fur de València. Septimo idus Martinus d'Azagra, justície Cocentanie, ad absenciam Ali Allobadi, instituit curatorem dicto

Ali et bonis suis Johannem de Bitoriam qui est fides directi Raiumndo de Canet pro dicto Ali pro querimonia quam fecit dictus Raimundo de Canet de dicto Ali. Septimo idus junii En Ponç Guillerm se clama d'en A. Rul, posant contra él que él per sa pròpria actoritat s'és entrat en ·I· ort seu de regan asentat en l'Alcúdia e à laurat e semnat en lo dit ort. Per on demana lo dit A. Rul ésser condampnat en desenparar lo dit ort e en pagar a él tot la calònia que pertayn pagar a negun qui per sa pròpria actoritat pren ni laura cosa d'altruy, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo fermança de dret per lo demanador, Guerau Calandri; la qual cosa atorgà, e per lo demanat, P. de Rochaffort, la qual cosa atorgà. Sobre contençon que era entre P. Vidal e entre·n J. d'Estayna, sobre una paret nova que és migancera entr·éls, sobre la qual contençon conprometeren en poder d'en G. de Croses e d'en P. de Rochaffort e d'en R. de Canet, que qualsequer cosa éls diguen, entr·éls, per dret e per loha o per conposicion, per éls ferm e estable serà agut. E si alcuna part no volrà ésser ni estar a coneguda dels ditz àrbitres sia tengut pagar per pena ·C· sols de rials. Per la qual pena a pagar obliga P. Vidal totz sos béns e dóna fermança Paschual Ivaynes, la qual cosa obliga sos béns segons fur de València. E lo dit J. d'Estayna obliga sos béns segons fur de València e dóna fermança Ponç Guillerm, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de València. Presentz Guillerm Marín, Guerau Calandri, Poncius de Galach. Ponç Guillerm, per nom de procuracion d'en Exemén Péreç d'Oriç, se clama de Alí Uharat Hatab, posant contra él que deu al dit Exemén Péreç d'Oriç ·DLX· sols per rahon del loger de la sua heretat de Gullerrus del an present passat. Per on demana lo dit Alí Uharat Hatat e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança per lo demanador, en Guerau Calandri e per lo demanat. E fo assignat dia a respondre al diluns primer vinent e atorgà fer conpliment de dret en poder de la cort a la dita demanda, lo dit alamín. E fo donat libel. En Guerau Calandri se clama d'en Garcia Lópeç, posant contra él que deu a él ·CCLX· sols de rials posant contra él per rahon de draps que d'él prés. Per on demana lo dit Garcia Lópeç e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. E fo assignat dia a respondre al diluns venres primer vinent. E ffo donat libel. P. de Rochaffort fo caplevador per Alí Uharathatab, alamín del raval dels moros de Cocentània, que aquel torn mort hó viu denant la cort d'açí al diluns vinent. E si aquel tornar no porà que sia tengut de pagar aquela quantitat que demanda Ponç Guillerm per rahon de procuracion de Exemén Péreç d'Oriç, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de València. Michel Péreç de Muriones obliga sí metex e totz sos béns en pagar a·n P. Alcoç, tinent loc de bayle en Cocentània, que él d'aquí a dicmenge primer vinent per to·lo dia, que pagarà tot lo romanent que él deu del terç del peatge del mes de mag present passat. E si aquel dia, tota aquela quantitat romanent no pagarà, promet que él aquel dia fermarà aqueles cases que·s corren sues a tot hom qui aqueles conprar volran. Present G. Marín, P. Ximénez, P. de Rochaffort. Sexto Idus junii Nós, don Exemén Ochova de Quadreta, denuncia a vós, en Guillerm Marín, tenent loc de

justícia en Cocentània. Denunciam demostram a vós que esta nuyt present pasada foren metutz ·VIIII· corns ligatz e ab ·I· albaran a la nostra porta. Per que us pregam que vós que usetz per vostre offici e que façatz persquisició d'aquels [...] escarn e malefici àn feyt, segons fur de València. ·IIII_o· idus junii Mahomat Allobadí fo fermança de dret per Alí Allobadí, girman seu, que él que farà conpliment de dret de tot ço que l'alcadi de Cocentània jutge sobre ço que lo dit Alí fo encolpat de furt d'abeylles, la qual fermança atorga e obliga sos béns segons fur de València. Ad instància la qual a nós, en G. Marín, tenent loch de justícia, féu en Bernat Claver que·n P. Alcoç mès en peynora a él ·I· anap d'argent per ·CVIII· sols de rials entró a dia cert, el qual és ja passat. Nós, G. Marín asigna dia a córrer lo dit anap ·X· dies dinç los quals lo aja treyt lo dit P. Alcoç. Idus junii P. Nicholau de Luna se clama de Pero Pelayç, posant contra él que vené a él una peça de terra e de viyna en lo termen d'Algacira. De la qual venda li promés fer carta de venda fermada d'él e de sa muler e de sa fillastra. La qual terra conprà per ·DCC· sols, dels quals donà a él per siynal e per paga ·CL· sols de rials. Per on demana lo dit Pero Pelayç ésser condampnat en fermar e fer la carta de la venda, axí com li promés, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança per lo demanador, Paschual Ivaynes, la qual atorgà e obligà sos béns segons fur de València. E per lo demanat no trobava fermança de dret e féu pleyt al dit Nicholau que él no ixiria de la vila de Cocentània sotz pena de traycion, estró el divenres primer vinent e que respona a la demanda per en Nicholau a él feyta; e que no exiria per sos peus ni per allens, destró aja dada fermança de dret. E si ho fa que él que aja perdut tot son dret. Die jovis Idus junii Blascho Carnicer asigna a córrer una flaçada dinç ·X· dies per fer paga a·n Salamon Alaçram, juheu, de ·XXII· sols, los quals avia sobre ·I· asse, lo qual comprà lo dit Blascho. E promet que complirà sobre la dita flaçada als ·X· dies. Die veneris ·XVIII_o· kalendas julii En Bertholomeu de Fontz se clama de P. de Rochaffort posant contra él que s'à presa per s'actoritat ·I· troç de terra de regan seu lo qual él conprà d'en G. de Vallebrera lo qual troç affronta ab lo riu de Cocentània e ab la terra del dit P. de Rochafort e ab lo seu barranch d'él, en Bertholomeu, lo qual troç de terra és apparellat de mostrar vul a vul al jutge. Per on demana lo dit P. de Rochaffort ésser condampnat en deliurar e en lixar a él lo dit troç de terra, ho d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança per lo demanador, R. de Canet; la qual cosa atorgà. E per lo demanat, Paschual Yvaynes; la qual cosa atorgà. E ffo assignat dia a respondre al diluns primer vinent. P. Pelayç donà fermança de dret que él que conplirà de dret a·n P. Nicholau de Luna dels clams que d'él ha ni ha posatz. E ffo fermança de dret Martín Péreç de Montalban, la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València. Pero Pelayç respon als clams posatz contra él per P. Nicholau, e diu e atorga que verament avia feyta venda al dit P. Nicholau de una peça de terra e de vina en lo termen d'Aljaçira. De la qual venda feeren carta pública. La qual venda e carta fo desfeyta. Atorga que reebé los ·CL· sols de rials de paga e de siynal. Nega, enperò, que él promesés fer altra

carta de venda al dit P. Nicholau fermada de sí, ni de sa muler, ni de sa fillastra, de la dita peça de terra ni de viyna. ·XVIII_o· kalendas julii P. Nicholau de Luna deffenex e perdona tota demanda que él agués ni pogués fer contra Pero Pelayç per rahon d'una venda de un troç de terra de regan e de ·I· troç de vina asentada en lo termen de Aljaçira. En esta manera: que él que torn a él los ·CL· sols, los quals avia preses de siynal e de paga, de la dita terra, sopte en continent; e que don a él e que pac ·L· sols; e que pac a él la mission que féu en sa casa ab sa muler en Aljacira; e que·ls espletz [...] en la dita terra, que sien del dit P. Nicholau. Presentz foren la justícia, Garcia Lópeç, Ponç Guillem. Ffo asignat dia a·n Garcia Lópeç a respondre als clams posatz contra él per en Guerau Calandri al diluns primer vinent. Don Garcia Lópeç de Lerga, cavaler, per fer paga al bayle de Cocentània, del terç de les rendes que·n Ponç Guillerm tracsch d'almoneda; les quals rendes conprà Abdulhuaheb del dit Ponç, e en Garcia Lópeç se obligà de gardar de tot dan a·n Ponç Guilem. Lo dit Garcia Lópeç donà e meté en corroderia unes fanecades sues de regan, affrontantz ab les d'en G. Marín e ab en P. de Fontz e ab la carera pública e ab él metex e ab en P. Díeç, per conplir paga de ·CCCXL· sols que pertayn en lo terç de les rendes que trasch en Ponç. E per fer paga de ·XVI· faneques e ·V· almuds mig ordi e mig forment. E per fer paga de ·III· sols e ·IIII· diners, los quals devia pagar per terç de ·X· sols de l'alçabó. ·XVI_o· kalendas julii A contençó e a demanda, la qual era entre·n G. Miron e enfre·n en Nom de Déu e Almerich Ferrer, sobre feyt d'una céquia que vén al molín del dit Nom de Déu e de Almerich. A la qual contençon a determenar en Gómeç de Sòria, tenent loch d'en P. Díeç, bayle de Cocentània, e establí e féu jutge nós, en Bernat Ferrer; que nós que determenàssem la dita contençon [en] [loch] d'él, e açò denant G. de Castayla e denant Jacme Calp e d'en J. Martínez de sDeça. E tot ço, que nós diguéssem ni jutgàssem en lo feyt de la dita céquia, que el batle lo faria atorgar e tenir per ferm a les partz avantz ditz. Per on nós, en Bernat Fferrer, jutge establit, agut Conseyl de Prohòmens, deym, que a d'açí en ·III· setmanas primeras vinentz, que·n Almerich Ferrer e en Nom de Déu agen girat l'ayga de la céquia del dit molín, per aquela céquia que·n Guillerm de Figuerola à assignada a éls; e que agen desfeyt aquel pont per on ara pasa la céquia. E si a aquel dia éls no àn girada l'aygua, per la dita céquia asignada a éls per en G. de Figuerola, en tal manera que·ls molins no vaguen per freytura d'ayga a conexença de prohòmens, e no àn desfeyt lo dit pont, que sian encorregutz en pena de ·XX· sols de rials. Los quals jutgam la meytat a·n G. Miron e l'altra ésser donatz, e encara que sia tengutz conplir la cosa jutgam. Presentz foren en Ponç Guillem, P. de Rochaffort, Bernat de Clarmont, R. de Canet. A demanda e contençon, la qual era entre·n P. Vidal e entre Johan d'Estayna, sobre feyt d'una paret nova que fo feyta mijancera entre·ls ditz; la qual contençon e demanda meteren en poder de nós, R. de Canet, P. de Rochaffort, , que éls aurien per ferm e estable ço que per nós fos jutgat sobre la pena en lo conpromés posada. Nós, P. de Rochaffort, R. de Canet G. de Croses, àrbitres eslegutz; agut Conseyl de Maestres e de Prohòmens sobre la dita obra; vistes les tàpies feytes per lo dit P. Vidal e les tàpies feytes per lo dit J. d'Estayna, e vist la tàpia que fo enderrocada per lo dit J. d'Estayna e regada la terra d'aquela; e vista la mesion feyta per P. Vidal en les tàpies primeres. Deym, per dret e per fur e per loa e per conposicion, que·n J. d'Estayna don e pac ·III· sols a·n P. Vidal de tornas de la obra entr·éls feyta; e manam

que aquel trauch que és entr·éls, que·l tanquen amdosos de comun ab péra e ab algepç, lo qual manam ésser tanchat dinç ·X· dies primers vinentz; e los ·III· sols ésser pagatz dinç los ·X· dies. E tot ço per nós jutgat, manam ésser atés conplir dinç los ·X· dies primers vinentz sotz la pena en lo conpromés posada. Dada la sentècia presentz les partz e presentz G. Marín, G. de Caztayla, Ponç de Galach. Diluns ·XV_o· kalendas julii. P. de Rochaffort conparech en cort e en Bertholomeu de Fontz deffalí. E fo scitat a conparer e a enançar en la demanda per él feyta al dimercres primer vinent per primera scitacion. ·XV· kalendas julii Salamon Alazram, juheu, conparech denant en Martín d'Azagra, justícia, e denant en G. Marín, jurat e assessor de la cort, suplicàn a éls que feessen escriure quant valch forment en lo mercat de Cocentània en lo temps que·n Exemén Péreç d'Arteda, cavaler, empetrà carta d'alongament de deute que devia ab en G. de Caztayla e ab P. de Golumés e ab Nom de Déu ensems, cascun d'éls per lo tot, de ·XX· kafissos de forment. Lo qual justícia e jurat saberen per cert que aquel temps valia kafís de forment en lo mercat de Cocentània, ·XXX· sols. ·XIII_o· kalendas julii. P. de Rochaffort conparech en cort e en Bertholomeu de Fontz deffalí. E fo scitat a comparer a enançar en la demanda per él feyta contra P. de Rochaffort al divenres primer vinent, per segona scitacion. ·XIII_o· kalendas julii. Hoc est translatum bene et fideliter sumptum a quadam carta Arnaldi Scribe, procuratoris regni Valencie in papiro scripta cum eius sigillo minori in dorso impresso, cuius series talis est: De mi, N'Arnau Escrivà, batle de València e procurador d'aquel metex Regne per lo seynnor rey, don poder a vós, Garcia Lópeç, de Cocentània, que puschatz metre en peynora aquels moros e mores que són obligatz a vós ab carta, per rahon de les rendes del seynnor rey, que conpraren de Cocentània. E que·ls béns vostres no sien destretz entró aquels diners ajatz agutz dels moros hó de les mores. Data Xàtiva, ·XVI· dies en juyn, anno domini ·millesimo CC LXX_o quinto·. ·XIIII_o· kalendas [...] Bonet Francéç de Saselva dóna fermança que conplescha de dret a na [D]olça, de totz clams que ella d'él aja. E fo fermança Blasco Carnice, la qual cosa atorgà, e obligà sos béns segons fur de València. Sobre demanda que faya lo dit Bonet de ·V· sols que deya que avia enprestatz a na Dolça sobre una capa, lo qual enpréstet negà la dita Dolça. E lo dit Bonet vanà provar lo préstet. Fo-li asignat dinç ·X· dies primers vinentz. ·XI_o· kalendas julii P. de Rochaffort conparech denant la cort apparellat de respondre als clams posatz contra él per en Bertholomeu de Fontz e lo dit Bertholomeu deffalí. E ffo scitat per terça scitacion perhemtòria a conparer e a enantar en sa demanda per él hó per son procurador covinent al dilunsmartz primer vinent. Phfelip d'Ayerbe dóna tornador en Ponç Guillerm sobre una capa de na Dolça. Sobre la qual capa Bonet Françéç deya que avia enprestatz ·V· sols. E si al dia que al dit Bonet és donat de provar no torna la capa denant la justícia, [...] Ponç Guillem sia tengut de pagar los ditz ·V· sols, per les quals coses a conplir obliga sos béns lo dit Ponç segons fur de València.

Septimo kalendas julii, die maris Abdulmugit, moro, se clama de A. de Pina, posant contra él que camià a él una mula per l un mul seu; la qual li promés que anava ben e no avia en sí malícia nenguna. On, com la mula sia xamuça e farahona e no sia tal com él li promés, quan lo cami se féu entr·éls e quan Abdulmugit conexé la malícia de la dita mula, tornà-la-li en casa, dinç temps segons que fur mana. Demana lo dit A. de Pina ésser condampnat en recobrar la dita mula e en tornar a él lo dit mul seu. Hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança per lo demanador [...], e per lo demanat, Michel Péreç de Muriones, la qual atorgà. E fo donat libel e fo assignat dia a divenres primer vinent. Septimo kalendas julii P. de Rochaffort e Bertholomeu de Fontz conparegren en cort e lo dit P. de Rochaffort demanà libel. E ffo-li donat. E fo asignat dia a respondre al divenres primer vinent. Blascho Carnicer se clama d'en Johan d'Oria, posant contra él que deu a él ·VI· sols per rahon d'una coreja e d'un coltel que a él reté, lo qual d'él tenia en peynora. Per on demana lo dit J. d'Oria ésser condampnat en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València ho d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. En Bertholomeu de Fontz fa e establex procurador seu Domingo Martín Scrivan en la demanda la qual fa contra P. de Rochaffort e atorga aver per ferm tot ço que per él sia feyt ni procurat en lo dit feyt. Johan d'Oria respon als clams posatz contra él per en Blascho Carnicer e nega deure los ditz ·VI· sols a él demanatz. E ffo demanat Blascho Carnicer si pot provar. Dix s'acordaria. E fo-li assignat dia a divenres primer vinent. Açò és traslat ben e fielment pres d'una scriptura en paper scripta, la qual aporta Johan Péreç Ivaynes en testimoni a la demanda que a él faya la muler d'en P. Domingo de Gran, la tenor de la qual tal és: "Remenbrança que fa Sancho Sánchez de Mora e Pero Garcia e Beltrà d'Açagra de ·VII· doblas que lexó en su destín Pero de Mora que·l devian, que án provado ante don Pero Díeç e Pero Vicent que no·l devian nada. E pues que provaron que no·l devian nada no los recibió Johan Péreç. Item miso Pero de Mora en su destín que·l devia Sancho Sánchez ·IIII· doblas e provó Sancho Sánchez que·l pagó en su vida. Item miso en su destín que·l devia Mudara ·II· doblas e Mudara pagó·nde la una a Johan Péreç e dixo que la otra Pero de Mora la·l devía. Item jaçian en el destín [...] doblas e [...] de Johan [...] e morió en la [ca]valgada e no pagó nada. Item que no se fue Johan Péreç a Geneç diesen li los [...] era ·VIII· doblas e [...] moravedís por la meytat de la çemila. Item Sancho Sánchez que·l devia ·IIII· moravedís per un freno que no los recibió Johan Péreç. Item miso en su destín que·l devia Fferrando de Marha ·IIII· doblas. Fferrando de Marha dixo que las avia dadas a sa manceba en comer quano él era en la hueste, qu·él lo·l mandó. Item avia metido Pero Domingo la capa de dona Paschuala peynos per ·II· doblas e un moravedín e quitola Johan Péreç. E d·esto fueron cabeçaleros don Fformiguen e don Loret e quanto Johan Péreç ovo todo lo ovo por mano d'estos. E d'esto son testimonios Martín Xeménez de las Casas e Mudarra e Fferrando de Marha, Exemén d'Oto. Esto fue provado en Miquinença, presentes don Pero Díeç e Marhon Péreç de Teruel", qui oyren e veeren e presentz foren al testimoni que feeren don Formiguen e don Loret. ·IIII_o· kalendas julii P. de Rochaffort respon als clams posatz contra él per en Bertholomeu de Fontz e nega que él

prengués per sa pròpria actoritat aquel troç de terra demanat per lo dit en Bertholomeu de Fontz. Nega encara que él tinga ren d'en Bertholomeu de Fontz. Fo demanat en Bertholomeu de Fontz si pot provar que·n P. de Rochaffort prengués aquel troç de terra per sa pròpria actoritat ni que el dit Rochaffort tinga aquel troç de terra per él demanat. Dix que s'acordaria. E ffo-li assignat dia a diluns primer vinent. A demanda de mission la qual demanava Salamon Alazram, juheu, d'un ase que tingué en peynora de Exemén Yénegueç; lo dit Salamon jurà, per lo sagrament dels juheus, en cort, e dix que avia feyta mission en lo dit asse ·XXII· sols, enfre civada e palla; e ·VI· diners al sag de córrer; e ·II· diners al escrivà de la asignació del asse a córrer; e ·II· diners de escriure la jura. E fo present Sancho Péreç, procurador de Exemén Yénegueç, a aquesta jura. ·III_o· kalendas julii Com demanda fos moguda entre en Ponç Guillem, demanant de la una part, e A. Rul, de l'altra deffenent, sobre ·I· ort de regan asentat en l'Alcúdia termen de Cocentània; sobre la qual demanda, lo dit en Ponç Guillem e A. Rul, conprometeren en poder d'en Domingo Cepillo atorgantz aver per ferm, [tot] ço que·l dit àrbitre, per éls elegut jutge, o pronuncie per dret e per fur sotz la pena en lo conpromés posada. Per on nós, àrbitre avandit, vista la demanda feyta per lo dit Ponç Guillem e vista la resposta feyta per lo dit A. Rul; aguda plenera renuciacion del pleyt d'amdues les partz; e vistz e escrutatz lo dit dels testimonis en lo pleyt aportatz, guardat el fur de València, agut Conseyl de Prohòmens. Jutgam, axí con àrbitre, que tota aquela terra que és de la paret de la carera que hom entrava al almàcera, que solia ésser en l'ort d'en J. d'Oltra, deffunt, dreta liyna, axí com va la dita paret, entró en lo banchal del dit A. Rul, dejús dels ditz casals, enta part de la carrera antiga que anava enta·l palomar, que sia d'en Ponç Guillem. E tota l'atra terra, romanent fora la dita tàpia de la carrera, dreta liyna enta part del ort que solia ésser d'en J. d'Oltra, sia del dit A. Rul. E açò manam ésser tengut e observat per les partz sotz la pena en lo conpromés posada Encara manam ésser pagat a·n Ponç Guillem ·II· sols e ·V· diners de missions. Dada la sentècia presentz les partz e presentz G. Marín, P. de Rochafort, Martín d'Azagra, Almerich Ferrer. Pridie kalendas julii Sancho de Bolea empara la guarda de les viynes de Cocentània, ço és saber: de la vila estró en lo pont del barranch del Plan de l'Alcúdia del present dia de Sant Johan present pasat estró en ·I· an. En esta manera: que prenga per fanecada meala e que totes les calònies que sien sues, lo qual salari prenga en la festa de Sant Michel primer vinent. E jura ésser fiel e verdader en la dita guarda. E dóna fermança P. de Golumés, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de València. kalendas julii die lunis Guillerm Balaguer se clama d'en Bernat Fferrer, posant contra él que deu a él ·LX· sols de rials; los quals li deu per rahon de soldada, ço és saber: d'un an que esté ab él ·XXIIII· sols que romangueren e los romanentz del segon an. Per on demana lo dit Bernat Fferrer e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. E açò posa salvu son dret de créxer e minguar e cètera. Fo asignat dia a respondre al dimercres primer vinent. Martín Scrivan, procurador d'en Bertholomeu de Fontz, posa e diu, per nom de procuració, que quant a ara en Bertholomeu de Fontz no deu provar, per ço cor en G. de Vallebrera li vené aquela terra de què ara és pleyt e sab mils la veritat del feyt que·l dit en Bertholomeu. Per la qual rahon vana·l en son auctor, per ço que li faça tenir e aver la dita

terra axí com la li vené affrontada, segons que·n la carta de la venda és contengut. D'on soplega la justícia que li asigne dies covinentz dinç los quals ó faça a saber al dit actor seu, lo qual enanç aquest pleyt e mantenga. Fo demanat P. de Rochaffort si vol dir ren a la posicion posada per en Martín Scrivan, procurador d'en Bertholomeu, e dix que sí, e demanà còpia e fo-li donada. E fo-li asignat dia a dimercres primer vinent. ·V_o· kalendas julii Domingo Martín Scrivan jura que él no farà ni metrà malícia en neguns pleytz que él mantinga ni rahon. P. de Rochaffort e Martín Scrivan, procurador d'en Bertholomeu de Fontz, conparegren en cort. E diu P. de Rochaffort replicàn a la poició posada per lo dit Martín Scrivan, que a tal alegació com la per él posada no val per cor él és demanador e vana antor; cor negun, si demanat no és, no deu vanar antor segons fur. On prega a la justícia que absolva a él d'esta demanda e condampne l'altra part en les missions, hó que li assigne dia de provar. E açò posat per les partz demanan sentècia interlocutòria. ·V_o· kalendas nonas julii Nós, G. Marín, tenent loch de justícia, vis[ta] la poició posada per en Martín Scrivan, procurador d'en Bertholomeu de Fontz, e vista la replicació posada per P. de Rochaffort. Deym interloquén que·n Bertholomeu de Fontz no deu aver antor perquè él és demanador e no és demanat. En aquel dia fo sagrament de calúmpnia d'abdues les partz e perseveraren. En aquel dia metex fo asignat a provar dia a provar a·n Bertholomeu de Fontz dinç ·X· dies primers vinentz les coses negades. E fo creegut el sagrament en l'escrivà. E fo demanat si sab los noms dels testimonis e dix que no sab lurs noms. E dix lo principal que provarà per aparició [...] d'en Jordan e per cartes e per altres que no sab lurs noms. Guillerm Balaguer conparech en cort e Bernat Fferrer deffalí e fo scitat per primera scitacion a conparer al divenres primer vinent. ·III_o· nonas julii Guillem Balaguer e Bernat Fferrrer conparegren e en Bernat Fferrer respon e diu que él e n'Arnau Capeler, genre seu, àn ·1_na· heretat en Algar comuna, en axí que no és partida. Per la qual a laurar afermà per Servent en Guillerm Balager a un an, e la soldada d'aquel an li pagà. E aprés açò, lo dit A. Capeler afermà·l per altre an per laurar la dita heretat, per la qual rahon diu que él no li deu la dita soldada que demana; per ço que él no·l fermà, ni hi fo present, ni li intrà deutor ni pagador de la dita soldada que él demana. E axí diu que no li és tengut de res, mas deman la soldada a aquel que·l afermà. Garcia Fferràndeç de Medrano se clama d'en Exemén Ochova de Quadreta posant contra él qu·él deu ·II· mília e ·D· sols de rials; los quals a él romanen de pagar de deute de ·III· mília sols; los quals a él devian per rahon d'una heretat que d'él conpraren en Gata per a obs d'en Roger. Del qual deute ha carta pública. Per on demana lo dit Exemén Ochova de Quadreta e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners segons que·n la carta pública és contengut, hó d'él a él ésser fet conpliment de dret segons fur de València. Açò posa salvuu son dret de créxer e minguar segós entró [sentència] diffinitiva e cètera. Fo presa fermança de dret per lo demanador, Guerau Calandri; e per lo demanat, Bertholomeu de Fontz; la qual cosa atorgaren. E fo asignat dia a respondre al diluns primer vinent.

·III_o· nonas julii En Garcia Lópeç de Lerga, cavaler, promet e convén que él que aurà pagat a·n P. de Sant Martín aquels ·CCLV· sols e [...] e mealla; los quals a él deu e és obligat sotz pena del quart, d'aquí a dimartz primer vinent per tot lo dia. E si aquel dia no ha pagat promet e convén que él que vendrà tanttost en continent aqueles fanecades de regan que él ha en Cocentània, affrontantz ab en G. Marín e ab en P. de Fontz e ab la carera pública. E que farà carta de venda al comprador e als compradors, fermada d'él e de sa muler. E tot lo preu que darà e pagarà al dit P. de Sant Martín. E que renuncia an engan de meytat e que él ni hom per él no acaptaran carta del seynnor rey contra la venda que éls faran de les dites fanecades. E que del romanent, si les fanecades no cunplen a la paga, que puxcha fer rereclam segons que ja és obligat. E açò jura atendre e complir e que les fanecades que·s córran d'açí a dimartz. En Guerau Calandri conparech en cort, demostrant a la justícia que cunplirà de dret en poder de la cort, a totz clamantz que clam agen d'él, veyns ni estrayns. Per que suplica a la justícia que él, d'algunes persones que él a él demostrarà, que li faça dret e que·l faça fer asegurament com él sia apparellat de fer dret e de asegurar a tot hom, veyn e estrayn, que d'él ajan clams ni d'él se teman. E donan fermançes Ponç Guillem e·n Martín Ximéneç de co[m]plir dret e de assegurar, la qual cosa atorgaren e obligaren sos béns segons fur de València. ·VIII_o· idus julii Exemén Ochova de Quadreta respon als clams posatz contra él per en Garcia Fferràndeç de Medrano. E atorga ésser deutor e pagador en los ·II· mília e ·D· sols per él demanatz, per rahon d'en Roger segons que·n la carta del deute en cort mostrada és contengut. En Guillerm de Caztayla demostra en cort que·n Salamon Alazram, juheu, que anàs ab él ensems a enparar los béns mobles d'en Exemén Péreç Darocha; per reebre paga d'aquel deute que lo dit Guillerm a él és tengut per lo dit Exemén Péreç. Los quals béns d'en Exemén Péreç demostra lo dit G. ésser forment e ordi, lo qual pan és en lo termen d'Alcoy e en lo termen de Xixona. A la qual demostra dix e respòs Salamon, e dix que él no ixiria de la vila per fer emparar neguns béns del dit Exemén Péreç. J. de Bitòria dóna a córer ·I· morter de coure de Abdulhuaheb dinç ·X· dies, lo qua[l] peynorà per la céquia no·scobrar per la dobla que costà d'escobrà ·II· sols e ·II· diners e la dobla altre tant e són ·IIII· sols e ·IIII· e ·II· diners d'escriure e ·I· diner de córer. Septimo idus julii Nós, P. Alcoç, tinent loch de bayle en Cocentània, vista la demostra feyta per en G. Miron a nós, sobre la céquia del molín d'en Nom de Déu e d'en Almerich Ferrer, que deya que no y anava aygua si no per a una mola. Nós, avant dit baylle, vista la céquia del dit molín e vista l'aygua del riu, agut Conseyl de Prohòmens, deym e manam al dit Almerich e a·n Nom de Déu que éls dinç ·VIII· dies primers vinentz agen girada aygua per a dues moles pus en lo riu és l'aygua. E açò a conexença de prohòmens sotz pena de ·LX· sols. E si dinç los ·VIII· dies no la àn girada que d'alí enant sian tengutz altre tan de donar e pagar al dit Guillerm Miron, con ara guaayna de mola que mol per cascun dia que vagarà, e açò del lur propri. Aquest jutjament fo donat presentz Martín d'Azagra, R de Canet, P. de Golumers. Sexto idus julii En Salamon Alaçaram, juheu, jurà per sa ley, abitacion de Cocentània e que no faça neguns merçamentz estraynis seus, en los quals lo seynnor rey degués perdre son dret. E lo comun

reebé el dit Salamon per veyn e que peyte ab éls. ·IIII_o· idus julii Bertholomeu de Fontz conparech en cort e demanà segona produccion a provar son enteniment e jurà que él no ho faya per malea. E fo-li asignat ·X· dies e vanà provar per G. de Liminana e per Bernat de Liminana e per Domingo dels Bayns e per la carta de la donacion que fo feyta a·n Vallebrera de la dita terra. Salvador de Monçon fa e establex procurador seu en G. Metge, en demanar a la muler d'en G. de Monçon, deffunct, e als béns que foren d'él, ·XI· sols de jaqueses que a él devia. Lo dit G. atorga aver per ferm tot ço que per él serà procurat. Pridie idus julii En Arnau Scrivà, batle de València e procurador per lo seynnor rey en tot lo Regne, fo personalment en Cocentània e féu manament, de part del seynnor rey, per la actoritat la qual él [...] que éls que mantenguessen e deffenessen, e mantenir e deffendre feessen, a totz e sengles habitators de Cocentània, totz e sengles moros del raval de Cocentània e de tota la val e açò sotz pena del còrs e del aver. Item féu manament que negun hom no fos osat de metre fama de guerra ni de dir que guerra sia en lo Regne de València. E si negun açò faya que fos pres e retengut per al seynor rey e a él. Item féu manament que si negun hom era trobat, moro hó xp[crist]ian, anant fora camín axí com no degués, que fos pres e retengut per al seynor rey. E si en la presó se deffenia que fos mort meyns de calònia. Item féu manament que negun hom estrayn qui conpràs pan, si no tant con hom pogués conéxer que·n agués obs a son menjar, e açò de pan cuyt, que fos pres e retengut per al seynor rey si no dava escusa covinent a conoxença de la cort de Cocentània. Item féu manament que totz e sengles pobladors de Cocentània que ara són absentz, que dinç ·XV· dies primers vinentz sien en Cocentània apparellatz de fer residència personal. Los quals absentz qui no seran vengutz dinz lo dit termen [...] el libre de la cort. Item féu manament que totz aquels moros que venran de Múrcia ni de Granada que vinguen salvus e segurs e que sian mantengutz per los prohòmens de Cocentània sotz pena del còrs e del aver. ·XVII_o· kalendas agustii En Paschual Yvaynes se clama d'en Ramon de Canet, posant contra él que deu donar e pagar a él ·LX· sols, meyns ·VI· diners, de rials per los quals él s'és obligat, sotz pena del quart a pagar, a·n Martín de Cedreles e a·n G. Rocha, drapers de València, per rahon de draps VII alnes de bifa que aportà per a obs de la muler del dit R. de Canet, les ·IIII· listades e les ·III· alnes planes, les quals li manà aportà lo dit R. per on demana lo dit R. de Canet ésser condampnat en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa ferma[n]ça de dret Bernat Claver, la qual atorgà e fo asignat dia a respondre al divenres primer vinent. Fo fermança Martín Gil per lo demanat, la qual cosa atorgà. En Ramon de Canet respon als clams posatz contra él per en Paschual Ivàynes e dix que verament aportà, lo dit Paschual, les dites ·VII· alnes de bifa per a obs de sa muler, mas diu e nega qu·él, en R., no li manà aportar lo dit drap. Fo demanat Paschual Yvaynes si pot provar que·n R. li manàs aportar. Dix que sí e vanà provar per el libre del obrador de Martín de Cedreles e per el metex Martín. Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda e lo deffensor en sa

resposta. E ffo asignat dia a provar dinç ·XXX· dies primers vinentz. ·XII_o· kalendas agustii P. Cetina enpara la guarda dels porchs de Coçentània del present dia estró en ·I· an present vinent, en esta manera: que él prenga diner diner al mes de cada porch e el pan cada nuyt. E que cascun veyn sia tengut d'enviar son porch al porquer e aquels veyns qui habitan en les alcharias que sian tengutz pagar per ·I· porch al porquer hó que lo y envien. E que cascun veyn puxcha traure son porch per a engrosar de la porcharia, del dia de Sant Johan a enant, estró en lo dia de Nadal. E qu·él puxcha peynorar e metre los porchs en corral per son salari. E jura ésser fiel e verdader en la dita guarda e dóna fermança Johan Martínez de Dedeça, la qual cosa [...] ·XI_o· kalendas agustii En Martín d'Azagra fo scitat per la justícia, que él que fos personalment denant lo procurador apparellat de respondre als clams posatz per en P. deç Pont contra los béns del Albat d'Azagra de Serra hó que y trameta son convinent procurador dinç ·XV· dies primers vinentz. En Martín d'Azagra, A. de Pina, Domingo Cepillo, Bertholomeu de Fontz, Folquet fil d'en Catalan Comte, hereters de Cànoves, pararen l'aygua de Cànovas, en esta manera: que·ls ·II· dies e les ·II· nuytz pertaynexentz a les ·XII· jovades de Cànoves, que escomençen a regar el diluns: A. de Pina ·IIII· jovades, e dona Pina per una jovada, e Martín d'Azagra per ·I_na· jovada. E regen del diluns el sol ixit entró al dimartz al sol ixit. Item reguen el dimartz del sol ixint estró el dimercres el sol ixit: en Bertholomeu de Fontz per una jovada e mija e con una quarta que ha de donar als fils de na Pina. Item Domingo Cepillo e P. de Pujaçons per una jovada e mija. Item Folquet e sos girmans e sa mare per una jovada e mija. Item los fils d'en Mingot e sa muler per ·I_na· jovada e mija. E cascun [...] de la dita aygua la part a cascun pertaynexent. ·X_o· kalendas agustii En Nom de Déu, fil e hereter d'en Bernat de Vals, deffunct, se clama de Berenguer de Tamarit, posant contra él que mès son pare en fiança en ·C· sols de rials escontra Guillem de Sérvoles, per un casa que d'él comprà. Los quals ·C· sols ha él pagatz al dit Guillerm per destret de cort. Per on demana lo dit Berenguer de Tamarit e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz ·C· sols hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Açò posa salvu son dret de créxer e minguar e cètera, e ab messions feytes e per fer e cètera. Berenguer de Tamarit respon als clams posatz contra él per en Nom de Déu, fil d'en Bernat Saval, deffunct, e atorga que mès en fiança lo dit Bernat de Vals, deffunct, en ·C· sols de rials escontra G. de Sérvoles; per rahon d'una casa que d'él conprà. No creu que·ls aja pagatz al dit G. de Sérvoles per destret de cort. Berenguer de Tamarit jura en plena cort que él no ha béns de què pagar a·n Nom de Déu, los ·C· sols de rials a él per él demanatz. E renuncia a totz sos béns on que él los agués. ·VI_o· kalendas agustii [A] la inquisicion, la qual lo seynnor rey manà fer a·n P. Fferràndeç, sobre Alí Uharathacab e sobre [Ma]homat, fil del dit alamín, sobre la mort d'un moro negre per nom Cordomen. Lo qual P. Fferràndeç envià Johan Péreç per fer la dita inquisicion. Lo qual Johan Péreç prés fermançes de la persona del dit alamín e de son fil. Que aquels conparexcan personalment denant en P. Fferràndeç per fer conpliment de dret de la dita mort de Cordomen ho denant él, morts hó vius, quant que él los deman, de ·M· morabatins. Foren preses fermançes sotz la pena dels Mil morabatins alfonsís si lo dit alamín e son fil no conparexen denant en P. Ferràndeç quant que quant aquels demanaran. E foren fermanças: Mahomat Aben Muça

Alhafat, Abraym Albanem, Jucef Aben Miró, Mahomat Alquitení, Jucefat Uharathacab, Abraym Alançarí, la qual cosa atorgaren sotz obligacion de totz sos béns segons fur de València. E encara foren fermanças per tota la inquisició segons que·n la carta d'en P. Ferràndeç és contengut. Testes: Mahomat Abuhayr, alcadi, Abraym Anaquexar, Jafar Aben Faugal, G. Marín, P. de Rochaffort, P. Vicent, Martín d'Azagra. ·IIII_o· idus agustii P. de Rochaffort conparech en cort apparellat de oyr los testimonis vanatz donar per en Bertholomeu de Fontz en la demanda feyta per él contra la negació d'él, en P. de Rochaffort. E en Martín Scrivà, procurador d'en Bertholomeu de Fontz, conparech. E lo dit procurador renuncia a testimonis e a tota la demanda. E en P. de Rochaffort renuncia a totes posicions. E fo asignat dia a oyr sentècia al divenres primer vinent. ·IIII_o· idus agustii En Nom de Déu, fil que fo d'en Vals [...] demana a·n Martín d'Azagra, justícia, que faça vendre mig solar que fo d'en d'en Berenguer de Tamarit, lo qual li donà en Bernat Gocet e affronta en la carrera e ab los bayns. E faça vendre d'altra part un troç de [terra] [e] [de] figueral, lo qual en Bernat Gocet donà al dit Berenguer de Tamarit e affronta ab la carera que va al castel e ab la carera que va a Mariola. Les quals coses li donà ab carta pública. E feyta la venda, soplega a la dita justícia que li don los diners per rahon de paga de ·C· sols que ha pagatz per lo dit Berenguer a·n Guillerm de Sérvoles; per rahon que·n Bernat Saval, pare seu, s'establí deutor e pagador. Per los quals ·C· sols lo dit Berenguer, ha estat pres ·III· dies e desenparà públicament sos béns. Per on demana que·ls ditz béns sien venutz e sien a él datz los diners que d'aquèn ixiran, puxs él los à desenparatz e pus no à altres béns de què·s puscha pagar ni entregar dels ditz ·C· sols que ha pagatz per lo dit Berenguer e per rahon d'él. En aquel dia fo amostrada una nota feyta per man de Domingo Martín Scrivà de donació feyta de Bernat Gocet a·n Berenguer de Tamarit del dit mig solar e del dit troç de terra e de figueral. E la justícia asignà a córrer lo dit mig solar e lo dit troç de terra e de figueral dinç ·XXX· dies primers vinentz. Aquest emparame[n]t féu Johan Péreç, escuder d'[en] P. Ferràndeç, dels béns de Alí Uhatrathacab. Primerament emparà ·I· kafís e mig de forment e ·IIII· kafissos d'ordi. Item ·II· almatrachs. Item ·II· lençuelos. Item ·I· ride e sus vestidures. Item ·I· bou loro. Item ·IIII· alcolas buydas. Item una balesta. Item una archa. Item una caldera. Bernat de Clarmont se clama d'en Nom de Déu, posant contra él que deu a él ·XXIII· sols de rials per rahon de draps que d'él prés. Per on demana lo dit Nom Déu e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança de dret per lo demanador P. de Rochaffort, e per lo demanat. ·IIII_o· nonas agustii Bernat de Clarmont se clama d'en Berenguer de Servera, posant contra él que deu a él ·XIII· sols e ·III· diners de rials per rahon de draps e de tami que d'él prés a obs d'en G. Metge per él li entrà pagador. Per on demana lo dit Bertholomeu Berenguer e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo asignat dia a respondre al diluns primer vinent.

·VI_o· idus agustii Aquestz foren aquels qui roparen les viynes de nuyt e entraren per los bayns ab los rayms furtatz: Polet Guillerm, macip d'en Ponç Guillem, el fil de Domingo Péreç, e·l fil de na Maria Custurera. ·V· idus agustii P. de Rochaffort fo fermança per Polet, fil d'en Polo, per ·LX· sols de rials per esmenda perquè fo encolpat de robament de viynes e d'ortz, e per trencament dels murs; la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València, quant a la calònia de ·LX· sols. E encara fo caplevador del dit Polet que aquel torn denant él quant él lo demanarà per rahon de la esmenda de la tala e per lo trencament dels murs. P. Ximénez de Peralta se clama d'en J. de Bitòria, posant contra él que deu a él ·XXVII· sols ·VIII· diners; los quals pagà per él a·n Paschual de Calatayub. Per on demana lo dit J. de Bitòria e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. J. de Bitòria respon als clams posatz contra él per P. Ximénez de P[er]alta e atorga deure a él lo deute per él demanat. P. Fuster fo fermança per Guillerm Casch, macip d'en Ponç Guillerm, per ·LX· sols de rials per calònia d'entrar de nuyt [dinç] de viynes e per esmenda d'aquela tala e per trencament dels murs; la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València. ·V_o· idus agustii Ad instància e a demostra, la qual a nós, en Guillerm Marín, tenent loch de justícia, féu en Guillerm de Vilamajor. Que nós que enviàssem prohòmens al seu çensal, qui d'él tenia Abdulhuaheb, moro, d'un rial asentat prop de Fraga, de pijorament e de affollament que avia en lo dit reyal. Nós, en G. Marín, enviam al dit reyal prohòmens qui veesen lo dit pijorament e affollament, los quals foren en G. de Caztaylla e en P. de Rochaffort e A. de Sérvoles. qui jutgaren e estimaren, segons lur creença, el dan e el pijorament ésser ·C· sols de rials, depux ençà que·l dit Abdulhuheb prés lo dit rial a sens d'en P. de Golumés. Pridie idus agustii Johan Péreç de Tudela feu enparar a·n Garcia Ferràndeç de Medrano ·XXXII· sols d'aquels diners que d'él ten P. Alcoç, los quals li deu per rahon de soldada. Fo feyt l'enparament a·n P. Alcoç, presentz Domingo Serrano, Tomàs de Gardiola. Idus agustii Royç Fferràndeç se clama d'en Johan de Bitòria, posant contra él que deu a él ·XII· sols e ·III· diners; los quals a él romanen de pagar de comanda de ·LXXXV· sols que d'él [...] en comanda ab carta pública. Per on demana lo dit J. de Bitòria ésser condampnat en retre la dita comanda, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. En Paschual Yvaynes conparech denant en G. Marín, tenent loch de justícia, suplicàn a él que don a él [segona] produccion a provar contra R. de Canet. E lo dit G. Marín asigna

dinç ·XV· dies, per segona producció. E jura que él no ho faya per malícia e dix que provarà per P. Vicent e per G. de Manresa, veyn d'Alfafara. Michel Péreç de Muriones fo fermança que él que conplescha [de] peynores, abastantz a ·XI· sols de rials, sobre aquel çunnar, lo qual és de Xat, moro, lo qual corre lo corredor per la calònia del dan que féu en les oliveres de A. de Sérvoles. E açò dinç ·X· dies primers vinentz. ·XVIII_o· kalendas septembris. Hoc est tralatum bene et fideliter sumptum a quadam litera domini regis in papiro [scripta] cum eius sigillo mi[no]ri cere in dorso impresso, cuius series sic habetur: Jacobus dei gratia rex Aragonum, Majoricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani. Fidelibus suis baiulis, justicie, alcaydis et unversis aliis officialibus e subditis nostris, ad quos presentes litere pervenerint salutem e graciam. Intelleccimus quod Eximinus Eneguiç e Aranaldus G[aço] [habit]atores in Alcoy fecerunt manuleutas ab aliquibus Xp[chist]ianis, judeis, sarracenis pro quibus manuleutis receperunt ab ipsis denarios adenantatos pro tritico et ordeo, videliscet decem solidos pro unoquoque kaficio frumenti et quinque solidos vel unam arrovam olei pro unoquoque kaficio ordei et valebat tempore ipsius manuleute kaficium frumenti ultra viginti et quinque solidos et kaficium ordei quindecim solidos vel ultra. Unde vobis facimus scciri quod nos fecimus graciam predictis Eximino Ynaçi e Aranaldo Gaço quod si ita est ut supra continetur non teneantur solvere de predictis manuleutis nisi verum sortem tantum quam a suis creditoribus receperunt e eciam ultra sortem teneantur eisdem creditoribus dare tercium amplius prousura et aliud eis pro predcitis manuleutis non teneantur solvere neque dare quam ius sint inde cum cartis obligati. Quare mandamus vobis quatenus pradictam graciam observetis et observari faciatis Eximino Enegueç e Arnaldo Gaço predictis et debitoribus et fideiussoribus pro ipsis seu cum ipsis simul in predictis manuleutis seu debitis obligatis et contra ipsam graciam ipsos non molestetis nec permitatis modo aliquo molestari. Mandamus eciam vobis quatenus hinc ad primum venturum festum Natalis Domini nec ab eodem festo ad unum annum tunc primum venturum et continue conpletum non compellatis nec conpelli permitatis ipsos nec bona sua nec debitores vel fideiussores pro ipsis in predictis vel aliis debitis obligatos nec aliqua bona eorum adsolvendum iam dicta vel alia debita que debeant xp[chist]ianis, judeis vel sarracenis in aliqua part e ipsis tamen assecurant ibus quod dicto termino solvant. Salva tamen remanente gracia supradicta. Data in obsidione de Rosis, ·VIII_o· kalendas agustii, anno domini ·millesimo CC_o septuagesimo quinto·. ·XIII_o· kalendas septembris En Bernat Ferrer se clama d'en Martín d'Azagra e posa contra él que Ramon Calandri, fil d'en Guerau Calandri, a tort e sens rahon nafrà lo dit Bernat Fferrer, ab lo coltel, ê·l braç, dins los murs de la vila de Cocentània. de la qual naffra ixqué sanch. E com lo dit Bernat Ferrer feés mostra a la justícia de la dita naffra, lo dit Martín d'Azagra fo fiança de dret per lo dit Ramon de la dita injúria. Ont, com lo dit Ramon se sia absentat e aquel Ramon no aja nuls béns en Cocentània, demana que·l dit Martín li sia condampnat per la rahon de la dita naffra en ·LX· morabatins segons fur, e en les missions de guarir la naffra e en les missions del pleyt, ho que li faça, lo dit Ramon, venir a dret. En ço demana salvu son dret de créxer e mi[n]guar segons fur e cètera. Fo asignat dia a respondre al dimercres primer vinent e fo donat libel. ·XIII_o· kalendas septembris En Paschual de Calatayub se clama d'en Guillerm de Castayla e d'en Bernat de Rochaffort, posantz contra éls que li són deutors e pagadors, cascun per lo tot, ab carta p[ú]blica, en ·CLIIII· sols de rials per rahon de ·VII· kafissos de paniç que d'él reeberen a obs d'en G.

Fferrer. Per on demana los ditz G. de Caztayla e d'en Bernat de Rochaffort ésser condampnat e totz sos béns, en pagar a él los ditz ·CLIIII· sols. Hó d'éls a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. En aquel dia metex en Guillerm de Caztayla atorgà ésser deutor e pagador a·n Paschual de Calatayub en los ·CLIIII· sols a él demanatz per lo dit Bernat Paschual de Calatayub segons que la carta del deute és contengut. Johan de Bitòria, curador de Alí Allobadí e de sos béns, donat per la justícia de Coçentània, se clama, per nom de la dita curacion, d'en Ramon de Canet. E posa contra él que en la sentècia donada per en Martín d'Azagra, justícia de Coçentània, en lo pleyt que era entre lo dit R. de Canet e lo dit Alí Allobadí, fo sentenciat e jutjat que·l dit Alí agués e prengués sa part del blat que ara, en aquest present an, lo dit Alí avia sembrat en la terra del dit R. E com la sentècia en aquest capítol sia pasada en cosa jutgada e lo dit R. s'aja pres d'él ordi, ço és la meytat del ordi que·l dit Alí avia sembrat en les fanegades, demana que·l dit R. li sia condempnat en donar la meytat del ordi que és ixit de les fanegades, la qual meytat del moro aesma ·X· faneques d'ordi e encara demana ·I_na· faneca d'ordi que meté més de semient. E açò demana ab les missions del pleit. [...] kalendas septembris Dona Lúcia, muler que fo d'en J. Adan, deffunct, se clama d'en Exemén Ochova de Quadreta, [cavaler], e posa contra él que, a instància e a precs de sa muler na Teresa, enprestà a él dit Exemén ·I· seu ase de pèl blanch aquest dimarç present passat ac ·III· setmanes per a obs de tirar palla ·II· dias. Lo qual ase ella [emprestà] san senes mal, en lo corral d'en Domingo Cepillo al servent que ara està con con Exemeno, per nomne J. Domínguez. E quan agren tengut lo dit asse per los ditz ·II· dies, que ella a éls lo enprestà lo dit asse, lo dijous maytín reteren-lo-li affollat e pijorat, ço és, que avia una gran boça en la illada, per la qual morí. Per on demana lo dit Exemeno ésser condampnat en esmenar lo dan que ha soffert del dit asse. Ço és saber: que li reta altre ase d'aquel preu, e lo preu d'aquel, lo qual estima valer ·XXXVIII· sols de rials, pus ella emprestà lo seu ase san e li fo retut affollat e pijorat. Lo qual pijorament, ella de mantinent, quant l'ase li fo retut, amostrà, hó d'él a ella ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Bernat Fferrer conparech en cort apparellat de oyr la resposta dels clams que él posà contra en Martín d'Azagra de la fiançeria que féu per R. Calandri e fo scitat lo dit Martín a respondre al divenres primer vinent. ·XI_o· kalendas septembris Paschual Ferrer, veyn de València, fa e·stablex procurador seu P. Ximénez de Peralta, en demanar e en recobrar ·CCLVII· sols de rials d'en J. Martínez de Deça, los quals a él deu sotz pena del quart, e en fer rereclam d'él si mester serà. E atorga e jura aver per ferm tot ço que per él serà procurat e feyt. E que no ó revocarà sotz obligacion de sos béns segons fur de València. E liura a él totes les cartes dels deutes que a él devia. ·XI_o· kalendas [septembris] En Guillerm de Caztayla dóna fermança e tornador en P. de Golumés sobre ·III· kafissos de forment e una faneca, e sobre ·III· kafissos d'ordi e una faneca, e ·X· barcelles de sègol, e sobre ·XI· faxos de lino. El qual pan e lin era d'en Exemen Péreç d'Arteda. E encara sobre ·III· barcelles d'espelta e sobre ·III· barcelles de faves, les quals totes coses són del dit Exemén Péreç. En esta manera: que si Exemén Yénegueç ni altre creedor serà primer de temps, ni aurà milor de dret en el dit pan e faves e lin, que la dita fiança sia tengut de retre a la justícia

de Cocentània el dit pan e lin. La qual cosa atorga en P. de Golumés e obliga sos béns segons fur de València. Açò és traslat ben e fielment pres d'unes letres de Caztayala en paper escrites sigellades ab lo sigel del comun de Caztayla, la tenor de les quals tal és: "A los honrados e amados, la Justicia e los Jurados e a los buenos homness de Cocentania. De nós, la Justicia e de los buenos homness de Caztayla saludos muytos como a homness que muyto amamos e fiamos. Sepades que vimos vuestra carta por raçon que ficiéssemos paga de los bienes de don Exemén Péreç d'Artieda a don G. de Caztayla e a P. de Golumés. E vista la carta fue la Justicia a Ibi a fer paga a los portadores de la carta del pan que era y. E sobre·sto vino Exemén Yéneguez, alcayd de Ibi, e enparó el pan de don Exemén Péreç, segunt que a nós dixo Martín Navarro. E sepades que otro conseyllo nós no y podemos dar neguno e vosotros peynorat hó tomat y vuestro conseyllo que nós no y podemos fer ál. Dictum Justicia, Castayla, ·XIIII· kalendas septembris anno quod supra." ·X_o· kalendas septembris Bernat Ferrer e en Martín d'Azagra conparegren en cort. E diu en Martín d'Azagra que li sia donat dia que puscha aver e presentar lo dit R. Calandri. E si al dia que serà asignat no·l pot presentar él farà ço que deja fer, fiança de dret e posarà ses deffessions axí com les podria posar lo principal, car totes les deffensions del principal pertaynen a él que és fiança. ·X_o· kalendas septembris Aquel dia metex [Martín] d'Azagra establí e féu procurador seu en Domingo Martín Scrivan e atorgà aver per ferm tot ço que [per] [él] [serà] procurat [...] allegat ni posat en esta demanda contra él, per en Bernat Fferrer posada. E ffo asignat dia a·n Martín d'Azagra [...] G. de Caztalla, tenent loch de justícia, que [...] aja presentat R. Calandri en dret, d'açí al divenres primer vinent. Dona Lúcia féu e establí procurador seu en Domingo Martín Scrivan, en la demanda que ella fa contra en Exemén Ochova de Quadreta per rahon d'un asse. E atorgà aver per ferm tot ço que per él serà feyt hó procurat. Exemén Ochova de Quadreta respon als clams posatz contra él per na Lúcia e atorga que la dita na Lúcia, per pregàries de na Teresa sa muler, enprestà a él un ase seu de pèl e creu que fos d'aquel pèl per ella posat. E fo liurat per la dita Lúcia al seu macip per nom J. Domíngueç. E atorga que·l tingué per ·II· dies a tirar palla, e atorga que·l primer dia no li veé negun mal, e al segon dia que·l ase ac lo ventre inflat. E reté·l-li ab lo ventre inflat. E no creu que per aquela infladeça morís. E no creu que valgués los ·XXXVIII· sols per ella estimatz, mas creu que pogués valer ·V· sols. Fo presa fermança per lo demanador, ço és G. de Caztayla. E per lo demanat, R. de Cepillo. La qual cosa atorgaren e obligaren sos béns segons fur de València. Reebut sagrament de calúmpnia, la dita na Lúcia persevera en sa demanda que ella posà en ço que l'ase li fo retut affollat e pijorat e estima que valgués ·XXIIII· sols. Reebut sagrament de calúmpnia, Exemén Ochova persevera en sa negació. E ffo demanada na Lúcia si pot provar que per aquela infladeça morís lo seu ase ni que valgués los ·XXIIII· sols per ella estimatz. Dix que sí. E vanà provar per algunes persones de les quals ella no sab los noms. E ffo assignat dia dinç ·X· dies primers vinentz. E fo creegut lo sagrament en l'escrivà. [...] kalendas septembris En Guillerm Fferrer de Binimaful se clama d'en P. de Fontz e posa contra él que s'establí deutor e pagador per lo tot ab n'Arnau Gaçon e ab en G. de Gardiola ensemble, en ·LX· sols de

rials de València, per rahon de ·LX· quarters de vin que él vené a·n A. Gaçon. Lo qual deute a él és degut a carta pública. Per on demana lo dit P. de Fontz e totz sos béns a él ésser condampnatz en pagar a él lo dit deute, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo fiança per lo demanador, A. de Pina; la qual atorgà e per lo demanat, Bertholomeu de Fontz; la qual cosa atorgaren e obligaren sos béns segons fur de València. E fo asignat dia a respondre al diluns primer vinent. E fo donat libel. Bernat de Bas fo fermança per ·X· sols de calònia e per la tala que R. fil de na Pan e Vin él féu en l'ort d'en Exemén Péreç d'Oriç. La qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València. Septimo kalendas sptembris En Ponç Guillem fo caplevador e tornador d'en R., girman de na Tous, per rahon d'en P. Sagàrdia que demanava ·LX· sols per l'entrament que deya que avia feyt en lo seu ort de nuyt. La qual capleuta féu lo dit Ponç, ho·ls ·LX· sols; e obligà sos béns segons fur de València. Guillerm Miron se clama d'en P. de Golumés e posa contra él que li deu ·XVIII· sols e ·VII· diners de rials per rahon de blat que d'él prés. Per on demana lo dit P. de Golumés e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser [feyt] conpliment de dret segons fur de València. E fo asignat dia a respondre al dimercres primer vinent. ·V_o· kalendas septembris Dona Maria, muler d'en Pero Lópeç de Verays, se [clama] d'en Bernat Claver e posa contra él que ten d'ela en comanda ·CCL· sols de rials de València ab carta segons que en aquela és contengut. Per on demana lo dit Bernat Claver e totz sos béns ésser condapnatz en pagar a ssi los ditz ·CCL· sols de comanda o d'el a ella ésser feyt conpliment de dret segons fur de València e cètera. J. de Bitòria, curador dels béns de Alí Allobadí, e R. de Canet conparegren en cort. E ffo assignat dia a respondre al dit R. de Canet a divenres primer vinent. En Salamon Alazram, juheu, se clama d'en P. de Rochaffort e posa contra él que deu a él ·X· sols de rials, per rahon d'enpréstam. Per on demana lo dit P. de Rochaffort ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt [...] conpliment de dret segons fur de València. En P. de Rochaffort respon e atorga deure lo dit deute. A instància e a mostra, la qual a nós féu en Ripol, veyn de Morella, per letres les quals nos aportà dels prohòmens e de la justícia de Morela, que nós que destrenguéssem en Berenguer de na Saxa en fer posseyr al dit Ripol un solar, lo qual a él vené lo dit Berenguer en la vila de Morela. Vista la carta de la venda feyta del dit solar per lo dit Berenguer al dit Ripol; agut Conseyl de Prohòmens, manam a·n Berenguer de na Saxa que él que sia anat a Morela e que faça poseyr lo dit solar per él venut al dit Ripol, estró en lo dia de Òmnia Sanctor primer vinent. Ffo presa fermança de dret per na Maria Jahén, de la demanda que fa a Bernat Claver, P. de Rochaffort, la qual cosa atorgà. E per lo demanat, Ponç Guillem. E ffo assignat dia a respondre al divenres primer vinent. ·III_o· kalendas septembris En Ponç Guillem e en Rodrigo, rector de la [església] de Cocentània e tudor dels béns dels

fils d'en Martín Péreç de Falces, deffunct, [comparegren] [en] [cort] e lo dit tudor demanà dia d'acort a respondre als clams posatz contra·ls béns dels fils de Martín Péreç de Falç. E fo donat dia a respondre al diluns primer vinent. E fo donat libel. En Bernat Fferrer e en Martín d'Azagra conparegren en cort. E diu en Martín d'Azagra que no és tengut respondre a la demanda que·n Bernat Fferrer ha posada contra él, ni és tengut en res de la fermança que féu, per ço car són passatz ·X· dies e més despux que él féu la fermança. E açò segons fur en les esmenes que diu: "si alcú serà acusat d'omeyi, [...] enadex lo seynnor rey e cètera". Anç demana que sie absolt d'esta demanda e l'altra part li sia condampnat en les missions. En aquel dia metex fo presa fermança de dret, per lo demanador, Gómeç de Sòria, e per en Martín d'Azagra, en Ponç Guillem. La qual cosa atorgaren e obligaren sos béns les dites fermances segons fur de València. En aquest dia metex fo demanat Fferrer si vol ren dir a la posicion posada per en Martín d'Azagra. E dix que sí e demanà còpia. E fo-li donada. E fo assignat dia a les partz a conparer al diluns al dimercres primer vinent. En Johan de Bitòria e en Ramon de Canet conparegren en cort. E ffo presa fermança de dret per lo dit Johan de Bitòria, en Garcia Lópeç, la qual cosa atorgà, e per en R, de Canet Guerau Calandri, la qual cosa atorgà. Respon en R. de Canet e diu que Alí Allobadí non sembrà les sues fanecades, ni hi meté aquela faneca d'ordi de sement, ni fo jutgat per la justícia que él prengués part del blat de les fanecades. Ni la justícia no sentencià sinó la demanda de la carta de les covinençes, perquè diu que puix él no sembrà les fanecades que no y deu aver part nenguna. Anç demanda que sie absolt d'esta demanda e J. de Bitòria li sia condampnat en les missions. Ffo demanat J. de Bitòria si pot provar les coses [negades] per en R. de Canet. E dix que [s'][acordaria]. E ffo assignat dia a·cordar-se al diluns primer vinent. En Guerau Calandri se clama d'en Bernat Ferrer, posant contra él que deu a él ·XXV· sols e ·VIII· diners, per rahon de draps que d'él prés. Per on demana lo dit Bernat Fferrer e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança de dret per lo demanador, Ponç Guillem, la qual atorgà. E per en Bernat Ferrer, Paschual Ivaynes, la qual atorgà. E fo asignat dia a respondre al diluns primer vinent. En Guerau Calandri se clama d'en Almerich Ferrer, posant contra él que deu a él ·XXV· sols e ·VII· e mealla per sí metex, per rahon de draps que d'él prés. E deu a él ·VI· sols e mig per rahon d'en A. Racon, per draps que d'él prés. Per on demana lo dit Almerich Fferrer e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança de dret, Ponç Guillem, la qual cosa atorgà e per Almerich, en Paschual Yvaynes, la qual cosa atorgà. E fo asignat dia a respondre al diluns primer vinent. A instància e a demanda, la qual a nós, Martín d'Azagra, justícia, féu en Ponç Guillem Bernat de Lobaner que nós que feéssem paga a él dels béns mobles d'en Bertholomeu Çabater del rereclam que féu de ·XIII· kafissos de forment; que a él era tengut pagar sotz pena del quart, per en Gaçó, per obligacion cascun per lo tot. Nós, dita justícia, feem jurar lo dit Bertholomeu. E dix, per lo sacrament que feyt avia, que él no avia neguns béns mobles, treytz los vexels e los arreus de son mester; treyt ·III· kafissos de forment, los quals ten per a sa vianda. En Bernat de Lobaner suplica a la justícia que él que·l faça pagar d'aquels ·III· kafissos

de forment e que faça enparar la venema e que·l de les sues viynes e que li·n sia feyta paga en lo temps que·s culirà. Encara mostra ·C· sols, los quals li deu Bernat de Selers, los quals li són degutz pagar a Òmnia Santor e li sian emparatz que aquel temps li sia feyta paga. ·III_o· kalendas septembris En Martín d'Azagra, justícia, empara a·n Bertholomeu [...] per rahon de Bernat Lobaner tota la vendema que él ha en les viynes e ·C· sols que a él deu [Bernat] [de] Selers. Azmet Abençari P. Díeç fo fermança de dret per lo dit Azmet en esta manera: que·l dit Azmet sia anat a Bocayrén a·venir-se ab aquels clamantz que d'él àn clam per rahon de teylls, segons que la justícia de Bocayrén à enviat a dir per ses letres. E que y sia anat dinç ·XV· dies primers vinentz. E si aquels dies a él asignatz no y serà anat que pac ·X· sols de rials als clamantz que d'él mostraren clam. La qual cosa atorgà P. Díeç e obligà sos béns segons fur de València. ·IIII_o· nonas septembris Nos, Bernat Fferrer et Almerich Ferrer, filius eius, et nos Gueraldus Calandri per nos et per Raimundum, filium nostrum, conpromitimus inposse vestri Poncii Guillermii et Raimundi de Cepillo, Petri de Rupefforte arbitres a nobis electi quod quitquid nos dicxeritis vel pronunciaveritis inter nos super contencionem et rinxa et ovulneribus et discordiam jure allodio compositionem promitimus firmum stabile habetur. Et si aliquam pars nostrum cotradicxerit dictui vel sentencie quam vos pronunciaveritis quod incurratur pena ·CC· morabatinos alfonsinos quam detur parti parede compromissius proquibus solvendis nos Bernat Ferrer et Almerich Ferrer obligamus omnia bona nostra. Et damus ffideiussor G. de Caztayla, quam concedit. Et nos Gueraldus Calandri per nos et per filium nostrum, Raymundum, obligamus bona nostra. Et damus ffideiussor Guillermum de Caztayla, quam concedit. Et quod vos pronuncietis dictam vestram usque in ·XV· diebus proxime. Testes: Guillermus Marini, [...] Paschasius de Calatayub. En Castellon de Sant Johan, veyn de Gandia, se clama de Domingo Darocha, posant contra él que deu a él ·XV· sols de rials, los quals ha pagatz per destret de cort per lo dit Domingo Darocha a·n A. Sapujada, girman e marmessor d'en P. Sapujada, deffunct. Per on demana lo dit Domingo Darocha e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz ·XC· sols e lo quart d'aquels. a la justícia Hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo demanada fermança al demanador e donà fermança Gueraldum Calandri [la] [qual] atorgà. E fo dema[nada] [fermança] al dit Domingo Darocha. E dix [que][·n] daria. E demanà dia d'acort. E ffo assignat dia a respondre al dimercres primer vinent. P. de Rochaffort fo caplevador per en Domingo Darocha que aquel torn denant la cort al dimercres primer vinent. E si aquel tornar no podrà que sia tengut a la demanda que és feyta per en Castellon de Sant Johan al dit Domingo Darocha. La qual cosa atorgà. ·IIII_o· nonas septembris Ponç Guillerm e en Rodrigo, rector de la Eglésia de Cocentània, conparegren en cort. E diu en Rodrigo que no és tengut de respondre a la demanda feyta per lo dit Ponç Guillem contra los béns dels fils d'en Martín Péreç de Falces, deffunct, per ço car él no ten ni mostra carta de procuracion d'en Guiot Guillem. Ffo assignat dia a les partz a conparer al dimercres primer vinent. R. de Canet e J. de Bitòria conparegren en cort, e Johan de Bitòria, reebut sagrament de calúmpnia, persevera en sa demanda, treyt en la demanda de la ffaneca del ordi de la sement.

R. de Canet, reebut sagrament de calúmpnia, perseverà en sa negació. E fo demanat J. de Bitòria per qui provaria. Dix que per la carta de les covinences de la lavor e per la sentècia, e con Gómeç de Sòria, e con Alí Abnalaquef, e con Alí Açueyta, e con Martín d'Azagra, e con P. de Taperals, e con Bernat Capcir. E fo assignat dinç ·X· dies primers vinentz. E con A. de Pina. E fo creegut el sagrament en l'escrivà. Ffotox, mora, se clama de Mussé, judio, posant contra él que ferí a ella ab péra en l'espatla per un colp en la carera pública. Per on demana lo dit Mussé ésser condampnat de la injúria a ssi feyta e dada, hó d'él a ella ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Mussé, judio, respon al clam posat contra él per Ffotox, mora, e diu e nega que él no ferí a la dita Ffotox. E ffo fermança de dret per la dita mora, en Garcia Lópeç, la qual cosa atorgà. Per lo dit Mussé, Salamon [...] [...], juheu, la qual cosa atorgà. E reebut sacrament de calúmpnia. ·IIII_o· nonas septembris Ffotox persevera en sa demanda. E reebut sacrament [de] calúmpnia del dit Mussé, segons ley de juheus, persevera en sa negació. E ffo demanada Ffotox per si pot provar. Dix que sí. E vanà provar per algunes persones de les quals no sab lurs noms. E fo assignat dinç ·X· dies primers vinentz. En Ponç Guillem donà fermança e tornador per ·III· kafissos de forment, dels quals li féu paga la justícia del rereclam que féu d'en Bertholomeu Çapater, per lo deute d'en A. Gaçon. En esta manera: que si negun creedor mostra que aja mellor dret, e que sia primer de temps en los ditz ·III· kafissos, que él que la fermança que sia tenguda de tornar. E ffo fermança en Gómeç de Sòria, la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València. Pridie idus nonas septembris En Rodrigo, rector de la eglésia de Cocentània e tudor dels fils e dels béns de Martín Péreç de Falces, deffunct, e en Ponç Guillem conparegren en cort. E diu en Ponç Guillerm que pot demanar e fer demanda per en Guiot Guillerm, oncle seu, ja sie ço que no mostre carta de procuracion com sie conjucta persona del dit Guiot Guillerm; e en Rodrigo deu a él respondre, segons fur en rúbrica de procuradors el ·VIII_én· capítol que diu: "Si conjuncta persona farà demanda a altre e cètera". E d'açò demana una sentècia interlocutòria. E ffo assignat dia a oyr sentècia interlocutòria al divenres primer vinent. En Berenguer de Golumés fil d'en P. de Golumés, per nom del dit P. de Golumés pare seu, e per nom de procuracion d'aquel, se clama d'en G. de Caztaylla, posant contra él que·l dit P. de Golumés, pare seu, ha pagatz per lo dit G. de Caztayla, per destret de la cort de València, ·LXXX· sols de rials. Los quals romanian de pagar d'un deute de ·CV· sols e de mig. Per lo qual deute, lo dit P. de Golumés, era obligat en pagar per pregàries del dit G. de Caztayla, deutor e pagador a·n Bernat d'Areyns, draper de València. Per on demana lo dit G. de Caztayla, e totz sos béns, ésser condampnatz en pagar a él los ditz ·LXX· sols, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Açò posa, salvu son dret de créxer e cètera, e ab missions feytes e per fer entró en la fin del pleyt. E ffo assignat dia a respondre al divenres primer vinent. E ffo [assig]nat [libel]. Domingo Blascho se clama de Agostín, posant contra él que, a tort e sens rahó, vench, per sa actoritat pròpria e sens mal que él a él no avia feyt, e clamà·l a sa porta e ferí-lo del coltel en lo cap de plan per ·I· colp. E encara, que donà ·II· pedrades a la porta de les sues cases. On demana lo dit Agustín e totz sos béns ésser condampnatz de las injúrias a sí feytas, segons

fur de València. Açò posa salvu son dret de créxer e minguar e cètera. Respon Agostín als clams posatz contra él per en Domingo Blascho, e nega que él ferís a él del coltel de plan en lo cap e nega que donàs ·II· pedrades a la porta de les sues cases. Atorga que y ferí d'una peyra e nega que fos de nuyt, mas que fo de dia; e nega que·l clamàs a sa porta. Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda. E·l deffensor, reebut sagrament de calúmpnia, perseverà en sa negacion e en sa resposta. E ffo demanat Domingo Blascho si pot provar. Dix que sí. E vanà provar per la muler d'en R. de Pujaçons, na Ermessén, e per na Paschuala e per na Maria, muler d'en Bernat Texidor e per na Jacma. E ffo dinç ·X· dies assignat a provar. E ffo creegut el sagrament en l'escrivan. E fo presa fermança de dret per lo dit Domingo Blascho, Johan de Bitòria, la qual atorgà. ·V_o· idus septembris Salamon Alazram, juheu, féu enparar a·n G. de Caztayla e a·n P. de Golumés e a·n Nom de Déu, totz los paniçes e tota la adaça e tramelles e tota la vendema e totz los fruytz que són ni [...] en totes les heretatz que éls àn en lo termen de Cocentània. E aquest f emparament féu la justícia a instància del dit Salamon per deute que a él, dit Salamon, deuen los ditz G. e P. de Golumés e en Nom de Déu; per rahon d'en Exemén Péreç d'Artieda. E açò féu la dita justícia per deffaliment, que·ls ditz deutors no avian altres béns mobles. E meté la justícia a córrer los ditz fruytz dinç ·X· dies primers vinentz. ·V_o· idus sptembris Baiulus et justicia et jurati et probi hom[ine]s Cocentanie proyberunt Johanni d'Oria et Bono in casa amasia sua quod non intrent in villae Cocentànie dum [...] manserit desuedati et siquis vicinus ville ipsos receperit in domum suam quod incuirratur pena ·LX· solidos Regalium Valencie et hoc fecerint publice preconiçari. ·IIII_o· idus septembris En Ponç Guillem f J. de Bitòria conparech en cort e suplicà a la justícia que li donà[s] segona producion a provar, que no podia aver les proves. E la justícia assignà-li ·X· dies per segona producion. En Bernat Lobaner conparech en la cort suplicàn a la justícia que él que faça córrer la venema de les viynes d'en Bertholomeu Çabater, la qual él féu enparar. E la dita justícia meté en corredoria la venema de les viynes de Bertholomeu Çabater dinç ·X· dieç primers vinentz. En Felip d'Ayerbe se clama d'en Johan d'Oria posant contra él que, a tort e sens rahon, clamà a él, en la carerra pública, fil de fondidincul, e li trasch lo coltel e li volch donar ab lo puyn. Per on demana lo dit Johan d'Oria e totz sos béns ésser condampnatz de la injúria a ssi dita e feyta segons fur de València, Açò posa salvu son dret, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Açò posa salvuu son dret de créxer e minguar e cètera. ·III_o· idus septembris Baiulus et jurati et probi homines Cocentanie fecerunt proconiçari et prohiberunt Johanni d'Oria quod non sit ausus intrare villae Cocentanie propter quia dictorum verba injuriosa justície Cocentànie et quia est comunicati et si intrare temptaverit quod capiatur e si quivis vicinus ipsum viderit intrare et non currerit post ipsum et quod capiat ipsum si potest quod incuratur pena ·LX· solidos regalium domino.

Idus septembris Nós, en Martín d'Azagra, justícia, a la poició possada per en Rodrigo, rector de la Eglésia de Cocentània, qui allegava que no devia respondre a·n Ponç Guillerm, si no mostrava carta de procuracion d'en Guiot Guillerm; e vista la poicion posada per en Ponç Guillem qui allegava que podia fer demanda e que·l dit Rodrigo li devia respondre perquè él era conjuncta persona, nós, avandita justícia, agut Conseyl de Prohòmens, gardat el fur de València, deym, per sentècia interlocutòria, que en Rodrigo no é[s] tengut de respondre a la demanda feyta per lo dit Ponç contra los béns dels fils d'en Martín Péreç de Falçes, si no mostra carta hó manament d'en Guiot Guillerm. Data la sentècia presentz les partz e presentz G. de Caztayla e G. Marín, juratz, e Gómeç de Sòria. ·XVII_o· kalendas octobris Bernat de Bas tragué d'almoneda lo terç del deume del vin del seynnor rey, de la vila de Cocentània, per ·CXC· sols, pagar a Nadal de nostre Seynnor primer vinent e obliga totz sos béns e dóna fermança A. de Sérvoles, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de València. ·V_o· kalendas octobris Lorenç e Bernat e Pericon [e] Jafar, fil de Caçim Aben Juçeyr, totz ensemble, se claman d'en [...] Ramonet, fil d'en A. de Sérvoles, e possan contra éls que mataren totz ensems una lúdria en lo riu de Cocentània. La qual lúdria, lo dit Ramonet se·n portà e no donà nenguna part a éls. On, com éls fossen conpaynons e matadors de la dita lúdria, demanan lo dit Ramonet ésser condampnat en dar sa part a éls, de la dita lúdria hó del preu d'aquela, hó d'aquel a éls ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo fermança per los demanadors Martín Escrivan, la qual cosa atorgàren e obligàren sos béns [...]. ·V_o· kalendas octobris Lorenç e Bernat, fil d'en Martín de Crosses e Pericon, fil d'en Santa Pau e Jaffar, moro, fil d'en Caçim Aben Juçeyr, fan e establexen procurador lur Domingo Matín Scrivan en demanar la part la qual a éls pertaynen en una lúdria la qual mataren ab en R., fil d'en A. de Sérvoles. E atorgan aver per ferm tot ço que per él serà feyt e procurat. ·III_o· kalendas octobris, in die Sancti Michael Bernat Çabater fo elegut almuztaçaf en la villa de Cocentània per un an primer vinent e jurà ésser fiel e verdader en lo dit offici a privatz e a estrayns. Nos, Martinus d'Azagra, justicia Cocentanie, Giullermus de Cocentanie, Guillermus Merini, jurati eius dem ville pro concilio Cocentanie e voluntate proborum hominum eius dem loci, concedimus vobis Abdurahmet, sarraceno fabri, quod de presenti die in quo presens scribitur instrumentum de cetero, in omnibus diebus vite vestre non teneamini cum xp[christ]ianis ville Cocentanie, aliquid dare solvere nec peccare in questis pectis cenis nec in aliquibus exaccionibus regalibus seu demandis; dum in villa Cocentanie facietis residenciam personalem set ab omnibus predictis peticionibus et demandis et servitutibus et redepcionibus suis cum bonis vestris sine aliquam demanda et peticione nisi tenueritis terram vel domum de realenguo emptione donatione vel ad censum proqua terra et domo teneamini peccare pro solidum et libram nobiscum. Et predictam franquitatem vobis concessam simili modo concedimus tribus Servis vel discipulis qui vobiscum in vestro operatorio operabunt sive sint extraney vel vicini ville dum modo sint sarraceni et vobiscum operaverint in vestro opertorio. Et ut predictam franquitas vobis concessa gaudeat firmitate facimus vobis instrumentum publicum cum sigillo pendulo comunitatis villa sigillatum.

Testes fuerunt R. de Cepillo, P. de Golumeriis, P. de Rupeffortis. Pridie nonas octobris Bernat de Bas fo fermança per e Domingo Pan e Vin atresí, per ·L· morabatins per R. Pan e Vin per rahon d'un costaler que a él fo trobat portant per la vila de Cocentània. E obligaren sos béns segons fur de València. ·XIIII· kalendas januarii, Nós, Martín d'Azagra, justícia, soltam e def fenim a vós, R. Pan e Vin [la] [pena] de ·L· morabatins, la qual a vós [...] per rahon del costaler que a vós fo trobat e [...] vostres fermançes. Nonas octobris En Guillerm de Figuerola se clama d'en Bernat Fferrer e d'en Almerich Fferrer e de na Domenja, muler que fo d'en Bernat Fferrer de Vals, e posa contra éls que no àn feyta la céquia complida així com degren, per aquel loch que él los asignà. La qual degren aver feyt un mes aprés Pascha Florida, ara present passada, lo qual mes li alargà per pregàries. Per on demana éls ésser condampnatz en pagar ·XXX· sols de rials, dels quals éls se obligaren. Açò demana ab missions feytes e per fer. Encara se clama d'éls que tenen ·II· céquies per la sua terra per les quals la sua terra és affollada e·n pert sos espletz. Per on demana que la una céquia sie desfeyta e que li sien tengutz d'esmenar los espletz que ha perdutz per rahon de la una céquia, la qual demana que sie desfeyta. Los quals espletz estima ésser ·IIII· faneques de paniç. Açò posa salvu son dret de créxer e minguar e cètera. E ffo presa fermança per lo demanador, A, de Sérvoles e per los demanatz en Nom de Déu, la qual cosa atorgaren. E ffo assignat dia a respondre al dimercres primer vinent. E ffo donat libel. P. Alaman, procurador e macip d'en P. de Fontanet, se clama d'en Berenguer de SerCervera, posant contra él que deu a·n P. de Fontanet ·XXXIII· sols de rials, per rahon de draps que d'él reebé. Per on demana lo dit Berenguer ésser condampnat, e totz sos béns en pagar los ditz diners. Hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Ffo assignat dia a respondre al dimercres primer vinent. A instància e a demanda la qual a nós, en Martín d'Azagra, justícia, féu Martín de Falces, fil qui fo d'en Martín Péreç de Falces, defunct, que nós que donàssem a él curador, ab lo qual curador él pogués demanar comte a·n Rodrigo, tudor qui ha estat d'él e de sa girmana Elvira e dels béns d'aquels, com él aja ·XV· ans hó més. Nós, dita justícia, com no trobàssem parent de part del pare ni de la mare del dit Martinet, el qual establíssem curador, feem e establim curador vós, en Ponç Guillerm, en los béns del dit Martín [...] curar los ditz béns e en contar ab en Rodrigo, tudor dels béns del dit Martín; que vós que puxchatz usar dels béns del dit Martinet per lo espay a curador atorgat, segons fur de València. E siatz curador profitable al dit Martín en totz sos béns. A aquesta cosa, nós, en Ponç Guillerm, reebem la curacion dels béns del dit Martinet e prometem ésser fiel curador e profitable e retre bon comte en la fin de la curacion. Obligam nostres béns segons fur de València. E dóna fermança Bernat Claver, la qual atorga e obliga sos béns segons fur de València. Presentz G. de Caztayla, G. Marín, P. de Rochaffort, Yvaynes Ezq[ue]rdo. ·VIII_o· idus octobris La justícia e los juratz e els prohòmens de Cocentània feeren manament a·n Royç Martínez que él dinç ·I· mes primer vinent que aja tapiat [...] per una tapiada en alt, del portal de la vila de la carrera de la ffont estró en la carrera de casa d'en Gómeç de Sòria. E a don Gómeç, que de la carera estró en la sua cabra, que reffaça el mur e que·l pug d'una tapiada en alt. E a·n Nom de Déu que egal la frontera del seu ort con egual del mur. E a·n A. de Sérvoles que

tanch l'ort e les cases que ten Beltran de ·III· tapiades en alt. E a Martín de Croses que tapiu la frontera de les sues cases de ·III· tapiades en alt. E a·n A. de Pina la sua ffrontera de ·III· tapiades en alt. E a·n R. Gil e P. Vidal que tapien la lur frontera en egual de l'altre mur. E a·n Johan d'Estayna e a la cuynada de na na Ermessén, cuy[n]ada d'en Guillerm Marín, que tapiu la sua frontera d'una tapiada en alt e que adob lo canton. E a·n Johan Martínez de de Deca e a·n Guillerm Marín e al Cantarero e a l'abat d'Azagra de ·III· tapiades en alt. E a don Yvaynes que pug la frontera del seu ort d'una tapiada en alt. E a don Exemén Péreç d'Oriç que pug la frontera del ort dinç les sues cases d'una tapiada en alt. E a·n Martín Xeménez que faça una tapiada en alt sobre lo terrat de les cases sues que [comprà] d'en Martín Yénegueç. E fo manat als sobreditz per la justícia e per los juratz que agen tapiat les dites fronteres cascun dinç ·I· mes primer vinent. E si alcun açò no aurà conplit que sia encorregut en pena de ·LX· sols. E que·l comun que tapiarà la frontera d'aquel ab mission dels béns d'aquel de qui serà la frontera. E senblantment fo feyt manament a·n Ponç Guill[e]m e a·n Joh[a]n de Pug_roç [e] a na Maria d'Oncastel que tapien las fronteras de l'almàcera d'una tàpia en alt. ·VIII_o· idus octobris Paschual Fferrer féu enparar a la justícia ·X· tanaylas de vin d'en J. Martínez de Deça, plenas. Item tota la part del paniç que·n Johan Martínez ha en lo rahal, per rahon de ·CCLVII· sols que a él deu sotz pena del quart. Los quals a él devian ésser pagatz en la festa de Santa Maria d'agost [...] present passada, e açò sotz pena del quart. Septimo idus octobris En Johan de Bitòria se clama d'en R. Sagàrdia, posant contra él que deu a él [...] ·D· teylas per les quals li donà ja ·III· sols e romanen ·III· sols de pagar. Los quals és apparellat de pagar. Per on demana lo dit R. Sagàrdia e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él les dites ·D· teylas, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Encara se clama d'él de ·XVIII· diners que li féu costar de ·VII· bèstias que li féu tornar del tellar, les quals li avian [...] enprestades per a portar les ·D· teylles. Berenguer de Cervera e P. Alaman, procurador d'en P. de Fontanet e d'en Bernat Vidal, conparegren en cort. E lo dit Berenguer de Cervera atorgà deure los ·XXXIII· sols a él demanatz segons que·n la carta pública d'aquèn feyta és contengut. Ramon Sagàrdia respon als clams posatz contra él per en J. de Bitòria e nega que no deu a él les ·D· teylles a él demanades ni les vené a él. E nega que no prés d'él [...] los ·III· sols per él demanatz. E diu e nega que no li costà los ·XVIII· diners de les bèsties manlevades. E ffo presa fermança de dret per lo demanador, en Nom de Déu, la qual cosa atorgà, e per lo demanat. E reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda, treyt en los ·XVIII· diners. E dix que les bèsties li fforen enprestades. Reebut sagrament de calúmpnia el deffenssor dix que vené a·n J. de Bitòria ·DCC· teyles a rahon de ·XIII· sols el millar. E atorgà que prés d'él ·III· sols, dels quals li devia al dit J. de Bitòria los ·II· diners e aquels retingué·s per los quals ·VI· li devia. E per los ·II· sols e mig donà-li en paga ·CC· teylles. E fo demanat J. de Bitòria si pot provar que·n R. Sagàrdia venés a él ·D· teylles per ·VI· sols e que li donàs ·III· sols de siynal. E dix que sí. E vanà provar per P. Narbonés. En Guillerm de Figuerola e en Bernat Ferrer e Almerich Fferrer e en Nom de Déu per rahon de na Domenja, muler d'en Bernat Fferrer, conparegren en cort e demanaren avocat. E ffo asignat al divenres primer vinent a respondre e aver avocat. En Guillerm de Figuerola per nom e per veu de sa mare, na Guillerma, se clama d'en J.

de Bitòria, posant contra él que deu a la dit[a] na Guillerma, mare sua, ·VII· sols e ·VIII· diners de senç del seu ort d'ara à ·III· ans. E que deu a él ·XVI· sols de sens de l'aquest an que ara és present passat. Per on demana aquel ésser condampnat de pagar los ditz ·XXII· sols e ·VIII· diners del sens dels ditz ans pasatz. Encara se clama d'él que reffassa les paretz e obre la casa e que ho torn en l'estat que eran quan él emparà lo dit ort. Encara se clama d'él que li sia condampnat en ·XL· sols de pijorament que ha feyt en lo dit ort, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. E fo presa fermança de dret per lo demanador Tomàs de Gardiola, la qual cosa atorgà, e per lo demanat. E fo asignat dia a respondre al divenres primer vinent. Sexto idus octobris Sobre demandes que·n Guillerm de Vilamajor avia e proposava fer contra Abdulhuaheb per rahon d'un sensal qui d'él tenia en Fraga, e lo dit Abdulhuaheb se tenia per agreujat d'él, lo dit Guillerm donà·l jutge en Guillerm de Caztayla, lo qual jutge, segons fur de València, ço que denant él per él e per lo dit Abdulhuaheb serà pos[...]. En aquel dia metex en Guillerm de Vilamajor féu e establí procurador seu, en les demandes que él ha contra Abdulhuahep, en Domingo Martín Scrivan; e atorgà aver per ferm tot ço que per él sia procurat e feyt. Quinto idus octobris, die veneris En Almerich Lorenç Ferrer posa e diu en veu de sí e d'en Bernat Fferrer, pare seu e de na Domenja, muler d'en Bernat Saval, deffunct, e posa e diu que·l libel posat contra éls és nulle en ço que·n G. de Figuerola diu que éls no àn feyta la céquia axí com degren e él no asigne la céquia com degre ésser feyta, per que lo libel és nulle. Encara és nulle per ço con diu que él los asignà on feessen la céquia e no fos e[l] logar cert. Encara lo libel posat contra éls és nulle en ço que diu que éls tenen ·II· céquies per la sua terra per les quals la sua terra és affollada e en pert sos espletz. E demana que la una céquia sia desffeyta e no diu qual e per totes les dites rahons lo dit libel e la dita demanda és nulla e quan sie clar [...] éls respondran axí con degen. Ffo asignat dia a les partz a conparer al diluns primer vinent. Guillem de Figuerola conparech en cort e en Johan de Bitòria deffallí. E fo scitat a conparer a respondre per primera scitacion al diluns primer vinent. ·[X]VII_o· kalendas Novembris Nós, Martín d'Azagra, justícia, a satisfer a·n Paschual Fferrer, veyn de València, de ·CCLVII· sols de rials dels quals féu rereclam d'en J. Martínez de Deça. Com no trobàssem neguns béns moventz del dit J. Martínez, treyt ·X· tanayles de vin e la part dels paniçes que·l dit J. Martínez ha en l'alcharia sua en Cocentània lo qual és ·V· kafissos de paniç, en deffaliment dels ditz béns moventz del dit J. Martínez, asignam a vendre e a córrer una jovada de terra del dit J. Martínez; la qual fo d'en A. d'Estayna, dinç ·XXX· dies primers vinentz e la viyna que en la heretat és del dit J. Martínez. Johan de Bitòria féu peynorar una lança, un almadrach, una flaçada a Abdulhuaheb, per rahon de loger d'un ort seu d'un an e mig, lo qual és ·XVII· sols; les quals peynores asignà a córrer dinç ·X· dies primers vinentz. Abdulhuahep, moro, donà ffermança de dret que él cuplirà a·n Guillerm de Vilamajor a totes demandes que·l dit Guillerm d'él aja, per rahon del sensal qui d'él ten en

Fraga. E ffo fermança en Ponç Guillerm, la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València. Esta fermança féu a instància, lo dit Ponç Guillem, d'en P. Díeç, e promés de guardar de dan lo dit Ponç Guillem. Johan de Bitòria promet e convén que él aurà tapiat e reffeyt les paretz e la casa del ort de na Guillerma de Figuerola, lo qual d'ela ten a sens segons que él aquel ort trobà estró en la ffesta de Nadal primer vinent. E si aquel dia no à reffeytes les paretz que sia encorregut en pena de ·L· sols de rials e que faça la obra. De la qual pena aja la terca part del rey, e les dues partz de na Guillerma. E a·çò a conplir obliga totz sos béns segons fur de València. ·XVII_o· kalendas novembris Johan de Bitòria curador dels béns de Alí Allobadi e R. de Canet conparegren en cort. E renuncià a testimonis e foren publicatz. E fo demanat R. de Canet si vol ren dir a la dita dels testimonis. Dix que sí e demanà còpia. E fo-li donada e fo asignat dia al divenres primer vinent. P. Díeç, baylle de Coçentània per el seynnor rey, confessa que él que avia reebut de Jucef Aben Miron, per rahon de la fermanceria que féu per Alí Huatatharab, alamín del raval de Coçentània, per la inquisicion que fo ffeyta sobre él e sobre son fil Mahomat, ·C· sols de rials. E conffessa aver reebutz per la dita fermançeria de Mahomat Alquitení, ·X· besantes que fan ·XXXIIII· sols e ·IIII· diners. E per açò per manament d'en P. Fferràndeç absolta e deffenex los ditz Aben Miró e lo dit Mahomat Alquitení, sens neguna demanda d'en P. Fferràndeç, de la dita fermanceria e aquels e totz sos béns absolta. ·XII_o· kalendas novembris [Pericon] [de] [...] féu emparar a·n P. Ximéneç de Peralta ·VII· sols e ·VII· diners de rials dels diners que ten d'en J. d'Oria. Los quals deya, lo dit Pericon, a sí ésser degutz per lo dit J. d'Oria, per rahon d'enpréstam los ·VI· sols e los ·II· sols e ·VII· diners per rahon de soldada. E aquest emparament féu la justícia en cort al dit P. Ximénez. Dona Maria, muler que fo d'en Domingot de Ffontz, defunct, conparech denant nós, en Martín d'Azagra, justícia, demostrant nos que ella ten ·I· troç de terra a cens del capítol de una libra de cera. E presentà denant nós ·VI· sols e ·V· diners de compra que féu de A. Davyns de ·XL· sols e de A. de Sérvoles de ·XXIII· que vené al dit Arnau Davyns. Los quals pertaynie[n] de loysme. E presentà denant nós lo preu de ·VII· libres de cera dels ans pa ·VII· ans passatz: ·IX· sols en ·I· diner. Que nós que·ls donàssem al capítol, hó al procurador d'aquel, quant que vingués. E nós, dita justícia, los ditz ·XV· sols e mig metem en comanda d'en Domingo Cepillo, lo qual los don al capítol. ·XI_o· [Kaldas] novembris Martinus d'Azagra justicie dedit et deliberavit Johanni Alegre quandam asinum pili albi qui fuerat de Çaat al Cata de Alacant quam ipse justície tenebat emparatum et dictum asinum dedit et deliberavit dicto J. Alegre pro literis de Michaaeli Péreç de vila quas ei deducxit. Abdallà Abnaxay se clama d'en Almerich Ferrer, posant contra él que·l logà per a cobrir sa casa e que[·l] [ferí] ab una cana en lo cap e qu·él tragué lo coltel. Per on demana lo dit Almerich e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él lo loger del dia, lo qual és ·XV· diners, e en les enjúries a ssi feytes segons fur de València. Almerich Fferrer respon als clams posatz contra él per Abdallà Abmaxay e diu que·l logà per ·XII· diners al dia. Nega que él lo ferís ni li tragués lo coltel.

Ffo pressa fermança per lo demanador. Hamet Aben Hualit e Mahomat Aben Agrar se claman d'en Guerau Calandri, posant contra él que lis és deutor e pagador en ·CCII· sols de rials que romanen de pagar a él de deute de ·CCLII· sols que a éls devia en Bertran de Calatayub; del qual deute han carta pública. Per on demanan lo dit Guerau Calandri e totz sos béns en pagar a éls los ditz diners hó d'él a éls ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo asignat dia a respondre al dimartz primer vinent. Pridie kalendas novembris En P. de Rocafort fo fiança de dret per en P. Figera per clams que·n P. Carnicer [...] ha d'él, per rahó d'un bou que li avia venut. La qual fianceria él atorgà e obligà totz sos béns on que sien ahutz e per aver a fur de València. Die lunis ·II_o· [...] novembris En R. de Tona se clama de Guillem, nebot d'en [...] de Pujaçons, e posa contra él que li ferí sa muler ab una forca en l'alqueria de Carafita [...] sa muler ab pedres e la féu recolir en casa. Per on demana aquel ésser condempnat en los ditz crims feitz a sa muler e ab missions feites e per fer segons fur de València. Hoc ponit salvo jura addendi e cètera. E el dit R. de Tona dóna fermança de dret e de missions, ço és saber: en D. Segarra, la qual atorga e obliga totz sos béns segons fur de València. En R. de Tona féu citar lo dit G. com fos amonestat per lo sag que fos en cort e no volc conparer e axí que dimercres primer vinent sie en cort per respondre al libel posat contra él. Die jovis, octo idus novembris Nós, Mahomat Aben Agrar e Hamet Aben Hualit, moros, fem e establim procuradors nostres don Simon de Tornos e Guillamon de Forés, en demandar e recobrar d'en Guerau Calandri, veyn de Cocentània, e d'en Bertran de Calatayub, veyn d'Alcoy, ·CLIIII· sols e ·IIII· diners de moneda de rials d'aquel deute que a nós deuen, que és en çuma de ·CCII· sols. Del qual deute són a nós obligatz sotz pena del quart. Atorgantz e donantz a vós tot nostre loch e tot nostre dret. E los ditz ·CLIIII· sols e ·III· diners en paga a vós metem, per rahon car nós aquels devíam a Hamet Aben Çallem, e lo dit, aquels a vós devia. E tot ço que per vós serà feyt e procurat per nós ferm e estable serà agut e en res no ho revocarem. Presentz: [Ja]ffar Aben Yaub, Mahomat Aben Xiquir. ·IIII_o· kalendas decebris. Guillem de Forés conffessa aver reebut d'en Guerau Calandri per rahon del deute de Mahomat Aben Agrar ·CLIIII· sols per man d'en Martín d'Azagra, justícia, que·ls prés d'en P. d'Estayna. Present Bernat de Tamarit. Hamet Aben Çalem conffessa ésser pagat de Mahomat Aben Agrar e de Hamet Aben Hualit de ·CLIIII· sols e ·III· diners que romanian a él de pagar de deute que a él devian, per rahon de ovellas que d'él conpraren. Presentz: Jaffar Aben Yaub, Mahomat Aben Xiquir. E de tot altre deute que a él aguessen. Die [...] Septimo idus novembris Exemén Ochova de Quadreta e Martín Escrivan, procurador de na Lúcia, conparegren en cort. E lo dit procurador renuncià a testimonis e foren publicatz. E fo demanat Exemén Ochova si vol ren dir a la dita dels testimonis. E dix que sí. E ffo assignat dia a disputar los testimonis al diluns primer vinent. E demanà còpia dels testimonis e fo-li donada.

Disapte ·XVI_o· kalendas de decembre Bertholomeu Poch, veyn de Múrcia, confessà per sagrament que aquel hom per nom Vicent que volch a él matar en la carera de Xixona, en la canal prob les carasques. E li vench ab la lança baxa e ab lo dart amentat cridàn: mor[i]tz en traydor!. E que li dix son conpayon, que venia ab él: traydor no muera! . E depux tornà atràs e dix als conpaynons d'él, Bertholomeu, que venian detràs: Fugitz traydors que conpaynna ven de Michel Péreç que us desbarataran. E depux él, B[e]rtholomeu, ixqué del camín e vench Vicent e dix: A la carera tornat en traydor. E él vench als seus conpaynons: Fugam que no siam totz mortz. Jacme Bordel, veyn de Xàtiva per sagrament dix e conffessà que Vicent vench a él en la costa de Xixona e gità-li la man en la azcona que portava e dix-li: Ligat vos en traydor. E dix lo dit Jacme: Conpayna d'en Pericon de Moncada matarà hom açí. E respòs e dix lo conpaynon de Vicent: No·l toquetz que de la conpayna de Pericon de Moncada és aquest. E depux viu que·l dit Vicent vench ab la lança baxa e ab lo dart amentat e volch ferir a·n Bertholomeu Poch. Fferrer Dorquer, veyn de Seròs, jurà per sagrament. Conffessà e dix que Vicent e son conpayon vench a él ab la lança baxada e dix: Fogit que conpayna ven d'en Michel Pérez, ven detràs per alguna cosa que li àn dit que portatz. E respòs Fferrer: Nós de la conpayna som d'en Pericon de Moncada e no avem feyt per què fujam. E depux veé que vench contra Bertholomeu Poch ab la lança baxada e ab lo dart amentat e que·l volch matar e veé que quan Bertholomeu Poch ixqué de [la] carera que [volia] fogir al mont, que Vicent, que li coregué detràs e que·l féu tornar a la carera. Viçent Ximénez per sagrament conffessà. Dix que él que vench ab en Pericon de Moncada d'Alacant estró en Xixona. E en Xixona que comieron, e quando éls comian vench Vicent e tocà a la roba del mul que él tocava. E quan ac tocat en lo mul partí·s d'éls, e éls ixqueren de Xixona. E quan foren en la costa de Xixona vench Vicent e son conpayon ab les lances baxes e digueren a él: Fogit Vicent [...] que mort sotz que conpayna [...] ven de Michel Péreç que us desbarataran. E depux veé que Vicent vench contra Bertholomeu Poch ab la lança baxa e ab lo dart amentat e que volch matar. E Bertholomeu ixqué de la carera e fogí enta·l mont. E depux viu que [Vi]cent corió detràs Bertholomeu Poc e que·l féu tornar a la carera e viu e oy que·l conpayon de Vicent dix a él: No·l mates traydor, mas liga-lo. E depux veé que Vicent vench a él ab son conpayon e dixieron-li: Vicent foït que conpayna viene con Ivaynes de Peytavin, matar-vos àn. E el dito Vicent Ximénez, no·s quiso partir de su mulo por rason de la moneda que levava. E el dit Vicent acostava·s enta·l mulo por tocar lo que levavan. Dies veneris ·X_o· kalendas decembris P. Figuera se clama d'en A. d'Estayna e posa contra él que ten a él ·XXXII· sols de rials, per rahon d'un bou que a él vené. Per on demana lo dit A. d'Estayna a ssi ésser condampnat en pagar a él los ditz diners hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo asignat dia a respondre al diluns primer vinent. Sexto kalendas decembris Bernat Marín fo fermança de dret per aquela roba que féu enparar en Garcia Lópeç a la muler de Abdulhuaheb, la que ffo del Allobadí. La qual roba tenia en comanda Hobetar, moro, e obligà sos béns segons fur de València. [...] [decembris] Johan de d'Oria donà fermança de conpliment de dret a·n Pericon de Forés, d'aquels ·VII· sols e ·VII· diners que a él féu enparar dels diners que d'él tenia P. Ximénez de Peralta. E ffo

fermança Domingo Telleta, la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València. E aquesta fermanceria fo escrita per manament d'en Martín d'Azagra, justícia, absentz les partz. Nonas decembris Exemén Çapata de Borja, cavaler, fo caplevador per Viçent de Teruel, veyn de Xàtiva, que aquel torn viu hó mort dinç ·XV· dies en poder de la justícia de Cocentània. E si aquel tornar no porà que sia tengut de pagar lo preu d'un asse qui fo de Alí Almurç, a conoxença de prohòmens. Lo qual ase fo demanat al dit Vicent per en Johan de Monçon. E per açò a conplir obliga sos béns segons fur de València. Present G. de Caztayla. Vicent de Teruel asegura ben e fielment Bertholomeu Poc, veyn de Múrcia, que él no farà mal en persona d'él ni en ses coses, per sí ni per conseyl d'él, sotz pena del fur d'asegurament posada e sotz pena de ·CC· morabatins. Per la qual cosa obliga sos béns segons fur de València. E dona ffermança Exemén Çapata de Borja, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de València. Presentz G. de Castayla. Nós, P. Fferràndeç, fillo del noble rey d'Aragon, perdonam a vós, Lop d'Esparça, aquela malafeyta que vós ficiestes en el trencamiento de los moros de Elx, por pregàrias que a nós fueron feytas por vós de cavalleros e de hòmens buenos de Cocentània. En esta manera: que si vós otra vegada érades preso en semblant maleficio que nós que no fuessemos tenidos en aver vos nenguna mercé de no fer de vós aquela justícia que vós merexéssedes. Na Maria Cetina, filla d'en P. Cetina, per nom de sí e de son pare, se clama d'en Johan Martínez de Deça e posa contra él que deu a ella ·CCII· sols de rials. Los quals a ela e a son pare romanen de pagar de [...] comanda de ·CCL· sols de rials que d'éls devia tenia ab carta pública en comanda. Per on demana lo dit J. Martínez ésser condampnat e totz sos béns en retre a ella la dita comanda segons que·n la carta pública és contengut, hó d'él a ella ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo-li asignat dia a respondre al dimercres primer vinent. Exemén Ochova de Quadreyta e Martín Scrivan, procurador de na Lúcia, conparegren en cort. E Exemén Ochova posa e diu a la dita de P. de Rochaffort que no nou a él ni val a l'altra part, per ço car no fa testimoni qui ferí aquel ase ni qui no. Item posa e diu a la dita del dit Paschual Domingo, que no nou a él ni val a l'altra part, per ço car no certiffica qui fferí aquel ase ni qui no. Diu encara e posa, lo dit Exemén Ochova, que pus na Lúcia cobrà lo seu ase, lo qual diu que li tornà affollat, e no·l li tornà denant testimonis, quan conech que era affollat axí com ella diu, posa e diu que no és tengut en res; anç diu, que ella reebé lo seu ase e lo amostrà a don Garcia Lópeç e lo dit Garcia Lópeç dix-li que morb avia segons s[o]n semblant. Encara posa e diu que, la dita na Lúcia, féu ferir lo dit ase ab ferre a Salvador Fferrer, en lo costat per dues vegades; e lo dit asse no morí per colpa del seu misatge ni d'él. Per que demana si ésser absolt e l'altra part ésser condampnada en les messions. Martín Scrivan, procurador de na Lúcia, diu e posa que·ls testimonis donatz en lo pleyt que proven bastantment son enteniment. E diu que na Lúcia ha guaaynat son enteniment per dues coses: per la conffession del dit Exemeno, e altra per los testimonis. Item diu a les poicions posades per lo dit Exemén Ochova, que no noen ren a na Lúcia, per ço car no són del pleyt e encara que ó ffossen són excepcions dilatòries, les quals degren ésser posades al començament del pleyt; e axí no àn loch de posar ni vallen ni noen. E axí suplica a la justícia que condampne lo dit Exemén Ochova en la demanda e les missions feytes e per fer.

Ffo demanat Exemén Ochova si vol ren dir. Diu que no, e renuncia a tot lo pleyt. E Domingo Martín Scrivan, procurador de na Lúcia, renuncià e demanaren sentècia. ·V_o· idus decembris. En Guerau Calandri se clama d'en A. de Pina e posa contra él que deu a él ·XXI· sols de rials, per rahon de draps que d'él prés. Per on demana lo dit A. de Pina e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo assignat dia a respondre al dimercres primer vinent. Bernat Lobaner fo caplevador per Çahet, moro, [...] de Xàtiva; que aquel torn mort hó viu denant en P. Díeç quan que aquel deman. E si aquel tornar no porà que sia tengut pagar per pena ·L· sols de rials; la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València. ·XIII_o· kalendas januarii. Na Maria Cetina conparech en cort e J. Martínez de Deça no conparech per sí ni per son procurador. E fo scitat per primera scitacion a conparer per sí hó per son procurador al diluns primer vinent e fo-li donat libel. ·XIII_o· kalendas januarii Domingo Calbo se clama d'en Blascho Carnicer e posa contra él que [deu] a él per rahon de soldada ·XXVIII· sols de rials, per ·V· meses e mig que estech ab él a guarda de bestiar. Per on demana lo dit Blascho Carnicer e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo asignat dia a respondre al diluns primer vinent. ·XI_o· kalendas januarii. Nos, P. Díeç Muynoç, baiulus in Cocentania instituimus vos dopnum Martinum d'Azagra procuratorem nostrum in baiulia quam nos tenemus in Cocentania pro domino rege et in electione justiciatus istius presentis anni. Et concedimus hec profirmo quicquid per vos fuerit factum et procuratum et electum in dicto justiciato. In omnibus [aliis] rebus tam de [...]çatione reddituum quam ex aliorum rerum. ·X_o· kalendas januarii. Na Maria Cetina conparech en cort e Johan Martínez deffallí. E ffo scitat per segona scitacion a conparer per sí hó per son covinent procurador al dijous primer aprés la festa de Circumcission primera vinent. ·IIII_o· idus febroarii. Exemén Ochova de Quadreyta e R. de Tona conparegren en cort. El dit Exemén Ochova renuncià a testimonis. E foren publicatz. E ffo demanat R. de Tona si vol ren dir. Dix que sí. Posa en R. de Tona e diu contra los testimonis donatz contra [él] per en Exemén Ochova e diu que no proven ren contra él ni valen a l'altra part. E demana si ésser absolt de la demanda e lo dit Exemeno ésser condampnat en les messions feytes e per fer en lo dit pleyt. Fo demanat Exemén Ochova si vol ren dir. E dix que no e renuncià. E lo dit R. de Tona renuncia a tot lo pleyt. E demanen sentècia. E fo assignat a oy sentècia al primer divenres de Kuaraesma primera vinent. ·IIII_o· idus febroarii. En Guerau Calandri se clama d'en R. de Tona e posa contra él que deu a él, per rahon de sa filla, ·LIII· sols e ·IIII· diners per rahon de draps que d'él prés. Per on demana lo dit R. de Tona e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València.

Divenres ·XI_o· [Kalendas] marcii [Anno] domini [ ·M]CC LXX_o quinto· fuit translata hac carta cum sigillo domini regis majori pendenti sigillata cuius series sic se habet: Jacobi dey gratia rey Aragonum, Maioiricarum et Valencie, Comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani. Fidelibus suis, baiulis, curiis, alcaydis, lezdariis, pedagiariis et univers is aliis, oficialibus et subditis nostris Regni Valencie presentibus et futuris ad quos presentes litere pervenerint salutem et gratiam. Noveritis nos concessisse Arnaldo de Romanino militi in tota vita sua quod homines sui tam xp[chist]iani quam sarraceni in vita eius dem non teneant dare vel solvere lezdam vel pedagium aut aliud jus ratione rerum suarum quas ement vel vendunt aut portabunt per Regnum Valencie ad usus suos proprios nisi fuerint res mercatorie quas tam mercandi portent quare mandamus vobis firmiter quatenus visis presenttibus literis de cetero non petatis nec accipiatis ab aliquibus hominibus dicti Arnaldi de Romanino xp[chist]ianis vel sarracenis; dum eidem Arnaldo vita fuerit comes pedagium aliquod sive lezdam pro aliquibus rebus suis quas portent emant vel vendant ad usus suos proprios ut seriosius continetur. Et hoc non mutetis aliqua ratione si de nostri confidatis gracia vel amore. Data Valencia nonas febroarii anno domini ·M_CC_LXX_quinto·. Kalendas januarii. Probi homines Cocentania pro sagramento elegerunt justiciam. Poncius Guillermi, juaravit et dicxit: P. de Rochaffort. P. Vicencius, juravit et dicxit: Gueraldi Calandri. R. de Caneto, juravit et dicxit: Gomitius de Soria. P. de Rochaffort, juravit et dicxit: G. de Castayla. Guillerm de Castayla, juravit et dicxit: P. de Rochaffort. A. de Pina, juravit et dicxit: P. de Rochaffort. P. Ximenus de Peralta, juravit et dicxit: P. de Rochaffort. Ivaynes Ezquerdo, juravit et dicxit: Guillermii Marini. Paschal Ivaynes, juravit et dicxit: Guillermii Marini. Guerau Calandri, juravit et dicxit: P. de Rochaffort. Paschal de Calatayub, juravit et dicxit: P. de Rochaffort. Berenguer de Servoles, juravit et dicxit: Guillem de Castayla. P. de Golumes, juravit et dicxit: P. de Rochaffort. Bernat Fferrer, juravit et dicxit: Gomicius de Soria. Bernat Capeler, juravit et dicxit: Guillermus de Castayla. A. de Servoles, juravit et dicxit: Guerau Calandri. Bertholomeu de Fontz, juravit et dicxit: P. de Rochaffort. P. Alcoç, juravit et dicxit: P. de Rochaffort. R. de Pujaçons, juravit et dicxit: Paschal Ivaynes. En Nadal Sareyal, juravit et dicxit: P. de Rochaffort. P. Amigon, juravit et dicxit: P. de Rochaffort. Domingo Cepillo, juravit et dicxit: Gomeç de Soria. J. Alegre, juravit et dicxit: Guillerm Marin. R. del Cepillo, juravit et dicxit: Gomeç de Soria. R. Gili, juravit et dicxit: G. de Caztayla. Bonat Andreu, juravit et dicxit: G. de Caztayla. P. Narbones, juravit et dicxit: G. de Caztayla. I. d'Estayna, juravit et dicxit: Guerald Calandri. Garcia Lopeç de Lerga, juravit et dicxit: Guerald Calandri. P. Blanch, juravit et dicxit: Guillerm Marin. Bernat Marin, juravit et dicxit: Gomeç de Soria.

ANNO DOMINI ·MILLESIMO CC LXX_o SEXTO· Octo kalendas januarii in die Natalis domini, fuit electus Guillermus Marín in justicia Cocentanie. Et fuerunt jurati Poncius Guillermi de Villa Francha de Conflent, Gueraldus Calandri. Et fuit cursor Dominicus Darocha. El peatge de Cocentània e el pes e l'alffòndech: se retingué el seynor rey. Item el almodín: retingué el seynnor rey. Item el molín d'en Vals de la carera de Penàguila: Bernat Fferrer per ·CXXV· faneques. Fideeiussor, Ponç Guillem. Item el molín d'en Vals de la carera de Planes: tragué en Nom de Déu per ·XXIIII· faneques. Fideiussor, Almerich. Item el molín d'en P. de Golumés: retingué se-lo el seynnor rey. Item el molín d'en Ivaynes Ezquerdo: tragué Paschual Ivaynes per [...] ·IIII· faneques. Fideiussor, P. Blanch. Item el [m]olín dels moros de la carera de Travadel: tragueren Martín d'Azagra l'aljama del raval per [...] ·XL· faneques la part del rey [franch] e quiti, —Fideiussor, Paschual Ivaynes. Item el forn de la moreria: tragué en Martín d'Azagra per ·CCX· sols. Fideiussor, Abraym Alfahar. Item la dabeha de la moreria: retingué se-la el seynnor rey tragué Hageg Aben Hudell per ·LXXX· sols. Item el obrador de la tintureria: retingué·s lo el synnor rey tragué Diud, moro, per ·XX· sols [...]. E que meta los ·X· sols en l'alcaldera. Item el obrador de l'almàcera de la cera de la moreria: retingué·s lo el seynnor rey tragué Hamet Alcayna per ·CXX· sols. Fideiussor, Abraym Abnalgiçar. Item l'almàçera del oli de la moreria: tragué Miquel Péreç de Muriones per ·XLVII· sols. Fideiussor, P. de Rochaffort. Item el obrador del sabon: tragué Hamet Alcayna, per ·V· sols. Item la tarchana e l'alquieda: retingué el seynnor rey. Item l'alcaydia: retingué se la el seynnor rey. Kalendas januarii. En Guillem Marín, justícia, per car[ta] del seynnor rey a·n Guillerm de Sérvoles, primerament unes cases. Item una archa. Item una màrfega. Item un cabçal. Item una flaçada. Item un sach ab raudor. Item ·II· libres de cànem. Item una flaçada. Item mija strallencha. Item una màrfega. Item un capçal. Item ·V· alesnes. En Nom de Déu fo caplevador e tornador de les robes que·n Guillerm Marín, justícia, emparà a·n Guillerm de Sérvoles e obligà sos béns segons fur de València. Item emparà, per carta del seynor, a·n Ramon Sagàrdia primerament una flaçada e mija. Item mija strallencha. Item un lençol. Item ·V· faneques de paniç. Item mig kafís de sègal. Item un kafís de forment. Item una taula de menjar. Item una archa. Item ·III· storas d'espart. P. Amigon fo tornador per lo emparament que la justícia féu a·n Ramon Sagàrdia de les sues coses e obligà sos béns segons fur de València. Açò és traslat ben e fielment pres d'una carta del seynnor [rey], en paper scripta meyns de sigel: Jacobus dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani. Fidelibus suis baiulo justicie et juratis de Cocentania,

salutem et gratiam. Dicimus vobis et firmiter mandamus quatenus visis presentibus capiatis et retineatis Raymundum Sagardia et Guillermum Gran et ab eis fidancias non recipiatis et omnia bona sua emparetis et omnes alios qui interfuerunt roparie de Perpunxen et eciam litigio de Fonte Calida qui venerint contra nostrum procuratorem Valencie et quod capiatis omnis [illos] qui dicebant quod disiparent domos illorum qui recipiebant sarracenos nostros in sua protectione illos cum qui in veritate in veneritis illud dixisse. Et si hoc non feceritis contra vos procedemus prout contra ipsos qui contra nostrum mandatum veniunt et credatis super hoc salvatori trotario nostro eo quia non habse mus nostrum sigillum et hoc aliquatenus non mutetis. Data apud Carlet, ·III_o· kalendas januarii anno domini ·millesimo_CC_LXX_quinto·. [...] Nonas januarii Peydro, mancebo e vasallo [de] Garcia Lorenço, confessà meyns de neguna premia que él vino a Horiola por talegas e que priso dos fanegas e meya de ordio las quales vendió e que·s fuyó con los dineros de la cevada. Item confessà Johan Elias, homne de Gonçalbo Péreç, e que vino a Horiola e que priso ·IIII· fanegas e meyns ·IIII· almudines de cevada; e que la vendió e que·s fuyó con los dineros de la cevada e con el mulo de Fferrantz Gutierres. Item Paschual, homne de Fferrant Gutierres, confessà que priso ·IIII· fanegas e meya de ordio e que la vendió e que·s fuyó con los dineros. Item Peydro, homne de Ruyç Díaç, conffessó que vino a Horiuela e que priso fanegas e meya de ordio e que la vendió e que·s fuyó con los dineros. Nós, Guillem Marín, justícia, a instància e a pregàrias d'en Alfonso Bordayllo, comendador de Montalban, soltam los sobre_ditz hòmens de la preson que éls tenian e deliuram los al dit Alffonso Bordayllo ab conseyl dels juratz e dels prohòmens de Cocentània. Nonas januarii P. de Cortes empara la guarda de les viynes de la Plana del Pont de l'Alcúdia estró en lo termen de Muro, del present dia estró en ·I· an present vinent. En esta ma[n]era: que prenga ·I· quarter de most de son salari de quada sort; e de mija sort mig quarter. E si à de més en la mija [...] sort, ·II· hó tres fanecades, que prenga ·I· quarter. E que prenga lo terç en les calònies. E jura ésser fiel e verdader. ·VI_o· idus januarii Berenguer de Sérvoles demostrà a la justícia e a l'almuçtaçaf, que la paret d'en Almerich Ferrer, que era ruïnosa e apparellada de caer e que avia paor que no li feés dan en les sues cases. E que li donàs fermança si negun dan li·n venia; la qual fermança demanà l'almuztaçaf. E lo dit Almerich no la volch donar. Hoc est translatum bene et fideliter sumptum a quadam litera domini Regis in papiro scripta cum eius sigillo minori in dorso cuius series sic habetur: Jacobus dei gratia rex Aragonum [...] Fidelibus suis univers is oficialibus et subditis nostris ad quos presentes pervenerint salutem et gratiam. Mandamus vobis quatenus non faciatis nec fieri permitatis dompne Sanctie Roderici uxori uxori quon dam Roderici sanccii de altura impedimentum aliquod vel contrarium super pane quem habet in Cocentania et in Alcoy. Et hoc aliquatenus non mutetis. Data Valencie ·X_o· kalendas januarii anno domini ·millesimo_CC_o_septuagesimo_quinto·.

·XVIII_o· kalendas de febrer, dimercres. Na Maria Cetina conparech en cort e en Johan Martínez de Deça deffalí. E fo scitat per terca vegada perhemtòria a conparer a divenres primer vinent per sí hó per son convinent procurador. ·XVII_o· kalendas febrer P. Díeç se clama dels béns d'en Gil Ximénez e posa contra él que deu a él ·CX· sols, per los quals entrà per él deutor e pagador, per lo dit Gil Ximénez a·n Ruïç Martínez. Los quals ·CX· sols ha pagatz al dit Ruïç Martínez. Per on demana que·ls ditz béns del dit Gil Ximénez sien a él condampnatz en pagar a sí los ditz ·CX· sols, hó dels béns a sí ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. [...] kalendas febrer Ramon de Tona dóna fermança de dret, que él cunplirà dret a·n Exemén Ochova, dels clams que d'él fa per Johan Domíngueç per la fermanceria que a él féu. E ffo fermança Berenguer Morat, la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València. ·XVI_o· kalendas febrer Johan Péreç, fil d'en Ivaynes Ezquerdo, se clama d'en Guerau Calandri, e posa contra él que li és tengut donador e pagador per lo tot en ·DCC· sols de rials, per en Pel[e]grín de Bolàs, per rahon d'un caval que al dit Pelegrín vené per ·DCCC· sols. Del qual deute ha carta pública. Per on demana lo dit Guerau Calandri ésser condampnat e totz sos béns, en pagar a sí los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret. Açò posà salvu son dret de créxer e minguar e cètera. Fo presa fermança de dret per lo demandor R. de Canet, e per lo demanat Paschual Ivaynes, la qual cosa atorgaren e obligaren sos béns segons fur de València. E fo asignat dia al diluns primer vinent, a respondre. E fo donat libel. Gómeç de Sòria fo fermança per P. Cetina en ·LX· sols de rials, per los quals P. Cetina era peynorat per calònia perquè vené los moltons que avia tengut en la orta de Cocentània a Alacant. E obligà totz sos béns segons fur de València. ·XV_o· kalendas febrer P. Díeç Muynoç, baylle de Cocentània, fa e establex procurador seu en Ponç Guillem, en demanar e en collir les rendes que són degudes al seynnor rey d'est an present passat de la vila de Coçentània. E en vendre los béns d'aquels qui ren deu[en] [...] al seynnor rey. E en fermar carta, hó cartes, al conprador, hó als conpradors, qui [les] [coses] d'aquels qui ren de les rendes deuen conpraran. E qualsequer cosa per él seria procurat hó feyt hó venut, per él ferm e estable serà agut. En aquel dia metex, don P. Díeç mès en corroderia les cases de Michel Péreç de Muriones e la viyna d'en Garcia Lópeç. Dies sabati, ·XV_o· kalendas febroarii Don Exemén Ochova de Quadreyta, cavaler, se clama d'en R. de Tona, e posa contra él que li entrà fermança per Johan Domíngueç, que él que li Servís leyalment per ·I· an, e que li serà tengut de tot meynscapte que él li feés ni de tot dan. E [...] on, com él aja meynscabat ·XXVI· sols e ·III· diners, que ha peytat a na Lúcia per un ase que la dita Lúcia a él enprestà a tirar palla per ·II· dies. Per los quals ·II· dies, lo dit J. Domíngues lo tocà, e per colpa del dit J. Domíngueç él aja peytat, per lo dit ase, los ditz ·XXVI· sols e ·III· diners, e ·III· sols e VII, d'altra part, en les messions de la cort e ·VI· sols e mig de quart. Demana lo dit R. de Tona ésser condampnatz e tot sos béns en reffer a él lo dit meynscabte, hó d'él a él ésser feyt

conpliment de dret segons fur de València. Ffo demanat assignat dia a respondre al diluns primer vinent. A instància e a demanda la qual a nós, en Guillerm Marín, féu na Guillerma de Figuerola, que nós que li feéssem pagar ·L· sols de pena, en la qual Johan de Bitòria és Cayg[u]t, per rahon de obra del seu ort e per fer paga de ·XXII· sols, dels quals féu rereclam. Com lo dit J. de Bitòria no agués neguns béns move[n]tz dels quals poguéssem satisfer a la dita Guillerma, asignam [...] la viyna del dit J. de Bitòria, atinent con J. de Pug_rog , sobre la qual [...] dies primers vinentz. ·XIII_o· kalendas febroarii Domingo Sancho, macip e procurador d'en P. Maçon, draper de València, se clama d'en Bernat Ferrer e d'en P. de Pugvert. E posa contra éls que deuen al dit P. Maçon, cascun d'éls per lo tot, ·LXXVII· sols. Los quals romanen de pagar de deute de ·CXXVII· sols que a él devian per rahon de draps que d'él preseren; del qual deute ha carta pública. Per on demana lo dit Bernat Fferrer e lo dit P. de Pugvert e totz los lurs béns, ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners. Hó d'éls a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança de dret per lo demanador, P. Vicent; la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València. E demana dia d'acort. E fo asignat dia a respondre al dimercres dijous primer vinent. Johan Péreç, fil d'en Ivaynes Ezquerdo, comparech en cort e en Guerau Calandri deffallí. E fo scitat per primera scitacion a conparer a respondre, per sí hó per son convinent procurador, al dijous primer vinent. Exemén Ochova de Quadreyta conparech en cort e en R. de Tona deffallí. E fo scitat a conparer, per sí hó per son convinent procurador, a respondre al dijous primer vinent per primera scitacion. ·XI_o· kalendas febroarii Johan de Casa Ladrons se clama d'en G. Miron e posa contra [él] que él afermà a él ·I· macip per servent [...] per nom Guillamon per soldada de la qual soldada roman ·VI· sols. Per on demana lo dit G. Miron e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz ·VI· sols, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo asignat dia a respondre al diluns primer vinent. Johan Péreç, fil d'en Ivaynes Ezquerdo, conparech en cort e en Guerau Calandri deffalí. E ffo scitat a conparer, per sí hó per son convinent procurador, per segona scitacion al disapte primer vinent. ·VIII_o· kalendas febroarii En Guerau Calandri e J. Péreç, fil d'en Ivaynes Ezquerdo, conparegren en cort. E lo dit Guerau respon als clams posatz contra él per lo dit J. Péreç e atorga deure los ditz ·DCC· sols a él demanatz per lo dit J. Péreç, per rahon d'en Pelegrín de Bolàs, segons que·n la carta del deute és contengut. Exemén Ochova de Quadreta conparech en cort e en R. de Tona defallí. E ffo scitat a conparer per sí hó per son covinent procurador al dimartz primer vinent per segona scitacion. Sexto Kalendas febroarii Exemén Ochova conparech en cort a instància d'en R. de Tona,

apparellat de oyr la resposta que a él devia ésser feyta per lo dit R. de Tona, als clams per él contra él posatz. E lo dit R. de Tona no volch respondre e fo scitat per segona vegada a respondre al dimercres primer vinent. Guillerm Miron se clama de Pericon de Croses e posa contra él que él que s'afermà ab él e ab en Nom de Déu e ab N'Almerich Ferrer per un an a tirar al molín, del qual an no ha complit sinó mig an. Per on demana lo dit Pericon de Croses ésser condampnat en servir a él lo dit mig an, hó d'él a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València. Paschual de Calatayub se clama d'en P. Cetina e posa contra él que él que mès en sa terra d'Algar de regan ·CC· moltons hó més que eran seus, los quals gardava Domingo Cetina son girman. Per on demana lo dit P. Cetina ésser a él condampnat en la calònia posada per los prohòmens de Cocentània escrita en lo libre de la cort, ço és ·IIII· diners per cascun moltó e la tala e en lo dan que a él féu per los ditz moltons, lo qual dan e tala aesma ésser ·XX· sols de rials, hó d'él a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València. Respon P. Cetina als clams posatz contra él per en Paschual de Calatayub e diu e nega que él ni hom per él no mès negun molton en la terra de regan d'Algar del dit en Paschual ni li féu tala ni dan en la sua terra. Reebut sagrament de calúmpnia l'actor fo demanat si entraren ·CC· moltons en la sua terra; dix que ·CL· moltons. Fo demanat per sagrament si los guardava Domingo Cetina son girman de P. Cetina; dix que sí. Fo demanat si prés dan ni tala de ·XX· sols. Dix no, sinó de ·X· sols. Reebut sagrament de calúmpnia lo defensor fo demanat si los seus moltons entraren en la terra d'en Paschual de regan d'Algar; dix [...]. Fo demanat si·ls guardava Domingo Cetina son girmà; dix que sí. Fo demanat per [...] si féu tala ni dan de ·X· sols; dix no. Ffo demanat en Paschual si pot provar; dix que sí. E fo demanat per qui; dix que per R. de [...] e per son macip e per R. Gili e per son pare e per altres dels quals no sab lurs noms. Fo asignat dia a provar dinç ·X· dies primers vinentz. E fo creegut sagrament en l'escrivan. Ffo presa fermança de dret per lo deman[a]dor P. de Rochaffort, e per lo demanat Bernat Claver, la qual cosa atorgaren e obligaren sos béns segons fur de València. Dies mercuri ·IIII_o· kalendas febroarii En Ramon de Tona respon als clams posatz contra él per en Exemén Ochova de Quadreyta e diu e atorga que él entrà fermança a él per J. Domíngueç que·l Servís per ·I· an. Nega, emperò, que li entràs tengut per negun meynscabte ni per negun dan. Atorga que·n Exemén Ochova à pagatz ·XXVI· sols e ·IIII· diners a na Lúcia per ·I· ase e ·VI· sols e mig de quart e ·III· sols e ·VII· diners de messions de cort. Nega encara que no ha peytatz los ditz diners per colpa del dit J. Domíngueç ni és provat ni·s pot provar que per colpa del dit J. Domíngueç morís lo dit ase, anç diu que per la resposta que féu lo dit Exemén Ochova, a la demanda que na Lúcia li féu, perdé lo pleyt segons que·n la resposta és contengut. Diu encara que posat sens perjudici que fos ver, ço que no és, que li entràs tengut de tot meynscapte e de tot dan que li feés J. Domíngueç, no li·n seria tengut; per ço car lo dit Exemén Ochova gità de sa casa lo dit J. Domíngueç anç que l'an li agués servit, e no li féu nenguna demanda; e puix él soltà lo principal la fiança és solt la fermança. E per totes estes rahons diu R. de Tona que no és tengut en res, salves, emperò, [...] los quals d'aquí a enant puxcha dir hó posar. En R. de [Tona] [...] en lur loch posar usar e demana que sia solt d'esta demanda e l'altra part ésser condampnada en les messions feytes e per fer. Reebut sagrament de calúmpnia, l'actor perseverà en sa demanda e dix que lo dit R. de Tona li entrà tengut de tot meynscapte e de tot dan que li feés J. Domíngueç.

Reebut sagrament de calúmpnia lo deffensor perseverà en sa negació. E fo demanat si pot provar. Dix que sí. E vanà provar per R. de Bolea e per Sancho Bolea. E fo asignat dia a provar dinç ·X· dies primers vinentz. E fo creegut el sagrament dels testimonis en l'escrivan. Posa Exemén Ochova e diu a les posicions posades per R. de Tona, que diu que él lo gità de sa casa, que él no·l ne gità, lo dit J. Domíngueç, ni no·l soltà. Fo demanat R. de Tona si pot provar que él lo·n gitàs. Dix que sí. E fo-li asignat dinç ·III· dies. E fo asignat dia a les partz a conparer al divenres primer vinent. ·IIII_o· kalendas febroarii Pericon de Croses respon als clams posatz contra él per Guillem Miron e atorga que s'afermà ab él, en G. Miron, per ·I· an a tirar al molín, e ab en Nom de Déu e ab n'Almerich. E que ha servit lo mig an e que roman a servir mig an. Posa que·n G. Miron e Almerich que·l soltaren e per ço no és tengut de servir lo dit mig an, pus la major partida l'à soltat. Fo fermança per en G. Miron, de dret, Bertholomeu de Fontz. E per lo demanat, lo dit Bertholomeu de Fontz, la qual cosa atorgà. Fo demanat G. Miron si volia ren dir a la [...] que s'acordaria. E fo asignat dia al divenres primer vinent. Pericon de Croses féu e establí procurador seu, en la demanda que a él fa G. [Miron], [en] Domingo Martín Scrivan e atorgà aver per ferm tot ço que per él serà procurat hó feyt e açò jurà. R. de Tona fa e establex procurador seu Domingo Martín Scrivan, en la demanda que a él fa don Exemén Ochova de Quadreyta, cavaler; e atorga aver per ferm tot ço que per él serà procurat hó feyt, e encara appellat hó subs[ti]tuït altre procurador. Pridie kalendas febroarii En Berenguer de la Cera, cavaler, fo cablevador per R. [...] que aquel torn en poder d'él la justícia hó del seynnor rey si aquel demanava, el seynnor rey. E si aquel tornar no porà que sia tengut en pagar per pena ·C· morabatins alfonsins. Per los quals a pagar obligà totz sos béns segons fur de València. Pridie nonas, febroarii. Hoc est translatum bene et fideliter sumptum a quadam litera domini regis in papiro scripta cum eius sigillo minori cere in dorso impresso. Cuius series sic habetur: Jacobus dei gratia rex Aragonum, [...] Fidelibus suis univers is hominibus de Albayda et de Luchen, de Bocayren, de Cocentania, de Finistrato, de Castiel de Caztayla et de Ibi, tam xp[christ]ianis quam sarracenis, salutem et gratiam. Mandamus vobis firmiter quotenus visis presentibus literis de cetero respondeatis Guillermo de Turribus baiulo nostro Xative loco nostri de redditibus et exitibus ac aliis juribus nostris omnibus de quibus respondere debeatis et consuevistis repondere Petro Fferrandi, filio nostro, loco nostri. Et inde de cetero non respondeatis eidem Petro Fferdinandi nec alicui loco eius. Et Hoc non mutetis. Data Valencie ·XII· kalendas febroarii, anno domini ·Millesimo CC_o septuagesimo quinto. · ·III_o· idus febroarii En Paschual de Calatayub e en P. Cetina conparegren en cort. E lo dit Paschual renuncià a testimonis. E fforen publicatz. E fo demanat P. Cetina si vol ren dir contra los testimonis. Dix que sí. E demanà còpia. E fo-li donada. [...] primer vinent. ·III_o· idus febroarii, dies mercurii Ad instància e a rereclam, lo qual féu en Guerau Calandri d'en Michel Péreç de Muriones, de

·LX· sols e ·I· diner que a él devia sotz pena del quart; per rahon de na Maria, nodriça d'en Garcia Lópeç. On, com nós, en G. Marín, justícia, no trobàssem béns moventz al dit Michel Péreç dels quals podéssem satisfer al dit Guerau, asignam a córrer ·I· molol del dit Michel Péreç, atinent ab la terra d'en R. Scrivan e ab la viyna d'en G. Lópeç, dinç ·XXX· dies primers vinentz. En Felip d'Ayerbe dóna fermança de dret per rahon d'una capa que a él féu enparar J. Alegre per ·XI· sols e mig de rials. E ffo fermança Paschual de Calatayub, la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València. ·X_o· kalendas marcii, dies veneris Septimo idus kalendas marcii. Hoc est translatum bene et fideliter sumptum a quadam litera domini regis in papiro scripta sine eius sigillo, cuius tenor talis est: Jacobus, dei gratia rex Aragonum, [...] Fidelibus suis, baiulo, justicie et juratis de Cocentania salutem et gratiams. Dicimus vobis et firmiter mandamus quatenus visis presentibus capiatis et retineatis Raymundum Sagardia et Guillermum Gran e ab eis fidancias non recipiatis et omnia bona sua emparetis et omness alios qui interffuerunt ropparie de Perpunxen et eciam litigio de Fonte Calida qui venerunt contra nostrum procuratorem Valencie et quod capiatis omnis illos qui discebant quod diseparent domos illorum qui recipiebant sarracenos nostros in sua protectione illos cum qui in veritate inveneritis ill[u]d dixisse. Et si hoc non feceritis contra vos procedemus prout contra ipsos qui contra nostrum mandatum veniunt. Et credatis super Hoc salvatori trutario nostro eo quia non habse mus nostrum sigillum. Et Hoc aliquatenus non mutetis. Data apud Carlet, ·III_o· kalendas januarii anno domini ·millesimo CC LXX_o quinto·. R. de na Tous fo donà fermança de dret en Guerau Calandri que él cun[plirà] de dret [...] clams que Mahomat Uharat Albayrení d'él aja. La qual cosa [...] e atorgà totz sos béns segons fur. Ponç Guillem fo caplevador per R. de na Tous que aquel torn mort hó viu denant la justícia quant que quant aquel deman. E si aquel no porà tornar que sia tengut pagar ·CC· morabatins alfonsins per los quals a pagar obligà sos béns segons fur de València. E esta caplevadoria fo feyta per rahon de denunciació que féu El Sirrillí, moro, que R. volch matar son fil a la Font Calent. Ffo fermança per El Sirrillí, P. Díeç que él que persevararà en la denunciació que féu contra R. de na Tous. Ffo fermança P. Dies, de dret, per los clams que Mahomat Uharat Albayrení ha de R. de na Tous e obligà sos béns segons fur de València. Tercio kalendas marcii Guillem d'Orta, macip d'en P. Sanç, per nom de procuracion se clama d'en Nom de Déu e posa contra él que deu a·n P. Sanç ·CXIIII· sols e de mig per rahon de draps que d'él prés. Per on demanda lo dit Nom de Déu e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Respon en Nom de Déu als clams posatz contra él per G. d'Orta, macip d'en P. Sanç, e atorga deure ·XXX· sols del deute a él demanat. Nega [deu]re el romanent. Fo presa fermança de dret per lo demanador, G. de Figuerola, [e] [per] lo demanat. Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda. E fo donat dia a·n Nom de Déu que él vaj·a contar a Xàtiva ab en P. Sanç del deute a él demanat dinç ·X· dies primers vinentz e a fer sagrament de calúmpnia.

Kalendas marcii. En Johan de Bitòria [...] demostra a la justícia que él no és tengut de pagar aquela pena que·n Guillem de Figuerola li demana, per ço car per cas d'aventura ac a cessar d'aquela obra a fer, ço és a saber: per grans plúvies que fayen, que [...] que él pogués obrar, les obres veyles cayen. E·ncara que no plogués, ço que faya non és tengut, per ço car estava en la preson de Déus que ere malaute, e al feyt de Déus nul hom no y pot contrastar. E per estes rahons no és tengut de pagar la pena, d'on soplega a la justícia que jutge en est feyt segons fur e egualtat e a conexença de prohòmens. Sexto nonas marcii. Ad instància e a rereclam lo qual féu G. de Salçeda nós d'en Polo Barber de ·XI· sols, com nós G. Marín, justícia, no trobàssem neguns béns move[n]tz de què poguéssem satisfer al dit G. donam a córrer ·I· malol del dit Polo, atinent con la viyna d'en Martín d'Azagra, dinç ·XXX· dies primers vinentz. Nonas marcii. Julian Calbet, per manament del seynnor rey e ab carta sua, manà enparar a·n Johan Alegre totz sos béns seentz e moventz e a·n J. de Bitòria e a·n G. de Sérvoles e Agustín e a P. d'Azlor e a Sancho Péreç d'Alcoy. Ffo emparat, per carta del seynnor rey que aportà Julian Calbet, a·n Johan Alegre: les cases e tot ço que él ha en Cocentània [...]. Item ·IIII· almatrachs. Item ·III· flaçadas. Item ·II· raçels. Item ·II· espuertas de figas. Item ·II· [...]. Item un baccon e mig de carn de porc salat. Item ·I· plumaç. Item ·I· raçel e ·I· capçal. Item [...]. Item ·IIII· kafissos de forment. Ffo emparat a·n Johan de Bitòria les cases e tot lo heretament que ha en Cocentània. Item ·II· màrfegues. Item ·VI· cabçals. Item una pluma. Item ·I· raçel. Item una flaçada. Item ·II· cobertors. Item ·IIII· coxins. Item ·I· racel. Item ·III· lençols. Item una archa. ·VIII_o· idus marcii Guillermus Marin, suo officio, sacramento interrogavit P. Cax qua [...] ipse [...] [...] seu vulneravit Sancho Texidor. Dicxit que paraules avia agudes entr·él e en Sancho Texidor sobre joch e que aquels que eran presentz en lo loch que·ls departiren. E depux que foren departitz lo dit Sancho Texidor vingué contra él ab coltel treyt e él en deffenssion de sí envià-li ·I_na· pedra. E ffo demanat qui eran presentz en lo loch. Dix que·n G. de Castayla e Domingo Teylleta e Michel Péreç de Sant Adrian e R. Guerau, girman de na Tous, Martín Aznàreç, Lorenç, fil de na Granada, en Mora, veyn de Gorga, Peydro d'en P. Díeç, Pero Lópeç, girman de Jacme de Limós, Bernardo, fil d'en Martín Carnice, en Nom de Déu, Pero, fil d'en [...] d'Estayna e per Bernat Argemir. Septimo idus marcii. Dona Sancha, muler que fo d'en Sancho Texidor, conparech en cort demostrant e demanant recusant a la justícia que P. Cax matà son marit, en Sancho Texidor, meyns de culpa que el dit Sancho al dit P. Cax no tenia. Per que suplica a la justícia que él que [...] contra lo dit P. Cax e contra sos béns per son offici e faça inquisició contra él e que li valla son dret a ella e sos ·III· filetz orfanetz los quals presenta denant la cort. Sexto idus marcii Salamon Alaçram, juheu, se clama d'en Bernat d'Àlaba e de Polo Barber, posant contra éls que deuen a él mig kafís de forment mesura de València, lo qual a él roman de pagar de deute d'un kafís de forment que a él devian ab carta pública. Per on demana los ditz ésser condapnatz e totz sos béns en pagar a él lo dit fforment hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Salamon Alazram, juheu, se clama d'en P. Castellon e d'en Bernat d'Àlaba e posa

contra éls que deuen a él mig kafís de forment mesura de València, lo qual a él roman de pagar de deute d'un kafís de forment que a él devian ab carta pública. Per on demana los ditz ésser condampnatz e totz sos béns en pagar a él lo dit fforment hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. A rereclam lo qual féu en Bernat de Clarmont de Gil de Falçes de ·XVIII· sols, com lo dit Gil no agués béns moventz de què pogués satisfer los ditz ·XVIII· sols, lo dit Gil a satisfer lo dit deute asigna a córrer ·I· malol que él ha en la Plana, afrontant ab Domingo del Grado e ab Sancho Bolea, dinç ·XXX· dies primers vinentz. Idus marcii Michel Péreç de Muriones empara la guarda dels ortz de la Costa de Cocentània del present dia estró en ·I· an present vinent. E que prenga per guarda e per la particion de la aygua ·V· diners e promet ésser fiel en la dita guarda. E açò jura atendre e conplir e obliga sos béns. E dóna fermança Bertholomeu de Fontz. En Bertholomeu de Fontz empara la guarda de la orta de Muro e de Cànoves e de Alfarafaçín del baranch de l'Alcúdia estró en lo barranch de Turbayllos, ço és ab les plantes de Cehlla e promet que serà fiel e [...] él e totz aquels qui él hi metrà e que prenga per soldada ·LXXX· sols, los quals prenga en la festa de Sant Michel present vinent. E que negun bou [...]. Idus marcii En Capeler fo establit en guarda e en establidor de les guaytes e de les [...] de la [vila] estró en ·I· mes primer vinent e jurà ésser fiel en lo dit offici, e que prenga salari ·X· sols. ·XV_o· kalendas aprilis Ad instància e a rereclam lo qual féu Salamon Alazramh, juheu, de Domingo Martín Scrivan de ·III· sols e mig e de ·IIII· barcelles e mija de forment, lo dit Domingo Martín Scrivan asigna a córrer una sua viyna dinç ·XXX· dies primers vinentz, la qual viyna s'atén ab la de Limiynana. Idus aprilis, dies lunis R. de Tona G. Stellós dóna fermança, sobre una vacca que la justícia li féu enparar, que él farà conpliment de dret a tot hom que deman la vacca. E fo fermança R. de Pujaçons, la qual cosa atorgà e obligà totz sos béns segons fur de València. Domingo Miranda se clama d'en P. d'Aler e posa contra él que·l ferí ab lo puyn en la cara, sí que n'exí sanch dinç la casa del dit P. d'Aler. Per on demana lo dit P. d'Aler e totz sos béns ésser condampnatz de la injúria a ssi feyta segons fur de València. Fo presa fermança de dret per lo demanador, Bernat de Limiynana. E per lo demana[t], R. de Vilamajor, la qual cosa atorgaren e obligaren sos béns segons fur de València. En P. d'Aler respon als clams posatz contra él per Domingo Miranda e nega que él no ferí al dit Domingo Miranda axí com él posa. Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda e el deffenedor en sa negació. E fo demanat Domingo Miranda si ho pot provar. Dix que sí. E fo demanat per qui. Per Aparici d'Aler e per n'Àgueda e per P., macip del dit P. d'Aler. E ffo assignat dia dinç ·X· dies primers vinentz. E fo creegut el sagrament en l'escrivan. Idus aprilis P. Brexa comparech en cort demostrant e suplicant a la justícia que él que·l faça pagar d'en Blascho de Segura de ·XXII· sols e ·VIII· diners que a él deu per rahon de loguer de bèstias. E

diu que él que ten ·IIII· odres de olio del dit Blascho e d'en Exemén Péreç d'Oriç, lo qual él aportà a loguer. E la justícia féu donar a córrer del dit oli per fer la paga dels ·XXII· sols e ·VIIII· diners dinç ·X· dies primers vinentz. Dona Guillerma de na Prima se clama d'en Exemén Ochova de Quadreyta e posa contra él que li deu ·XXXII· sols de rials per rahon de dos kafissos de paniç que a él vené. Per on demana lo dit Exeméno ésser condampnat en pagar a él los ditz diners hó d'él a ela ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo asignat dia a respondre al dimercres primer vinent. P. Cetina, Bernat de Bas, Almerich Fferrer, conparegren denant la justícia demostrant a él que éls, totz tres ab Domingo Blascho, ensems tragueren ·I· moro d'almoneda per ·CCCC· sols, dels quals éls totz tres pagaren ·CCC· sols al ·X_én· dia e el dit Domingo no ha pagat los ·C· sols que a él pertaynian. E en P. Vicent Quiynoner, per falta dels ·C· sols, à·s prengut lo moro catiu lur, lo qual serà taylat per [ ·DC·] sols. Per on pregan a la justícia que·l dit Domingo Blascho li sia condampnat en lo meynscapte que éls pendran en lo dit moro. Guerau Calandri fo fermança per ·I· moro que Paschual de Calatayub prés en el termen de Benàguila, en l'alcharia de Binivenx, portant lança. En esta manera: que si en Berenguer de la [...] el seynnor rey demana lo dit moro que·n Guerau Calandri sia tengut de tornar lo dit moro a la justícia o·l preu [d'][aquel]. E per ço a conplir obligà sí metex e totz sos béns segons fur de València. ·XVIII_o· kalendas madii, dies martis Al rereclam lo qual J. Péreç d'Esquerdo féu d'en Guerau Calandri de ·DCC· sols [...] lo dit Guerau Calandri assignà a córrer un anap d'argent dinç ·X· dies primers vinentz e promet e convé conplir sobre aquel. ·XIII_o· kalendas madii J. de Pug_rog vené ·I· moro per nom Hamet Aben Çafaha, a·n G. Marín per ·LXIII· sols, lo qual li vené per bona guerra e fo-li tengut per aquel e obligà sos béns segons fur de València e foren presentz Ponç Guillem, P. Alcoç. ·X_o· kalendas madii Johan Péreç, fil d'en Ivaynes Ezquerdo, fa e establex procurador seu en R. de Canet en demanar e en recobrar d'en Guerau Calandri e dels seus, ·DC· sols de rials dels quals él à feyt lo rereclam; e les coses d'en Guerau són ja corregudes per sos dies. E atorga aver per ferm tot ço que per él serà procurat. Testes, Ponç Guillem. ·IIII_o· kalendas madii La justícia absolta a·n Amat Cequier e a Bernat de Talavera e sos conpaynons ·III· sacs de forment e·speltes, lo qual avia fet enparar G. de Figuerola e P., son frare, lo qual pan fo trobat en Biniveng, alcharia de Benàguila. ·IIII_o· Nonas madii Guillem Berenguer, veyn d'Alcoy, dóna fermança J. Alegre sobre ·IIII· moras que eran en casa de Bernat de Figuerola, les quals foren de l'Almudayna, en les quals él e sos conpayons avian part. En esta manera: que si J. de Taybona ni Bernat de Figuerola fayan neguna demanda de les dites mores, de missions ni de préstam ni d'altra cosa, que el dit J. Alegre fos tengut al dit J. de Taybana e a Bernat de Figuerola e a sos conpayons. La qual cosa atorga J. Alegre e

obliga sos béns segons fur de València. Nonas Madii. Fo elegut Guillerm de Castaylla en justícia de Cocentània quan G. Marín fo mort. La justícia e los juratz e los prohòmens de Cocentània per manament del seynnor rey feeren vedament que negun veyn de Cocentània no sia osat que traga sa muler ni sa compayna de la vila de Coçentània sotz pena de la persona e del aver. E si negun açò escomençarà, que les cases, que·l comun las derocarà e los béns d'aquel hó d'aquels qui açò escomençaran que seran confiscatz e encorregutz al seynnor rey. Bernat Guillerm, veyn de València, fo elegut en l'offici de la corrodoria de Cocentània e de la sajonia de la cort e jura ésser fiel e verdader en lo dit offici e dóna fermança per les coses que li seran donades a vendre, que les reta als seynors, o·l preu d'aqueles. E ffo fermança Bernat de Limiynana. Roger de la Oria, seynnor del Castel de Seta, promet que él que tornarà del present dia estró en ·I· mes primer vinent ·I· roçín de pèl vermel, lo qual fo d'en P. Díeç, e fo perdut en lo desbarat de la Canal, lo qual roçín ensellat e enfrenat promet tornar a la justícia, en G. de Caztaylla. ·VIII_o· idus madii Sancho Péreç de Gaçaloç, alcayd de Ibi per en Pero Gilabert, confessa aver reebutz de la muler d'en G. Marín, deffunct, ·CCXXIIII· diners de tornesses blanchs d'argent, los qual à mester per a obs de missions del Castel de Ibi, los quals diners en P. Gilabert avia comanatz a·n G. Marín, deffunct. Presentz la justícia, Domingo Navarro. Idus madii P. de Rochaffort fo fermança de dret per P. Fuster e per P. Vidal, que éls que conpliran de dret a·n Martín d'Azagra de la demanda que a éls fa de ·I· moro per nom Abray Arrayr, la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València. ·XV_o· kalendas junii P. Fuster, marmessor del testament d'en P. de Campos, deffunct, atorgà aver reebutz d'en R. del Oró e d'en Marcó ·CXXIII· sols del deute que·n Pere Peyna, fil d'en P. de Campos, devia al dit P. de Campos ab carta pública. Testes: Domingo Monçó e Berenguer Mora. ·III_o· kalendas junii [...] Guillem de Castellon fa e establex procurador seu A. de Pina, en demanar e en recobrar d'en Garcia Lópeç de Lerga ·C· sols, dels quals ha feyt rereclam, e en demanar e recobrar e en fer rereclam de ·CXXVIII· sols, los quals a él deu pagar en la festa de Santa Maria d'agost primera vinent e atorga e jura aver per ferm tot ço que per él serà procurat hó feyt. En aquel dia metex en presència de Bernat Claver e d'en R. del Cepillo e de [...] P. de Golumés en Guillerm de Castellon remogué A. de Pina de la procuracion en la qual l'avia establit. E fféu e establí procurador seu en Ponç Guillem, en demanar e en recobrar d'en G. Lópeç de Lerga ·C· sols de rials, de los quals a él ha feyt rereclam, e en demanar e en recobrar e en fer rereclam de ·C· [...] sols, los quals a él deu pagar en la festa de Santa Maria, mijant agost, primera vinent. E atorgà e jurà aver per ferm tot ço que per él serà procurat.

Idus junii Na Simona se clama d'en Jacme Calp, moliner, e posa contra él que ella comanà a él en lo molín d'en Vals ·VII· faneques e ·V· almuds de forment a molre; del qual forment tornaren a ella ·V· barcelles e ·I· almud per on demana lo dit Jacme Calp e totz sos béns ésser condapnatz en pagar o en tornar a ella ·IX· barcelles e ·III· almuds, les quals romanen de la comanda que a él féu. Hó d'él a ella ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo assignat dia a respondre al diluns primer vinent. Bertholomeu de Fontz féu enparar a·n Guillem de Croses ·XXIIII· sols, los quals él ten de P. de Croses, per rahon que lo dit P. de Croses mès en fermanceria al dit Bertholomeu de Ffontz escontra G. Miron, e per rahon de tortz que a él ten, lo qual emparament fo feyt per manament de la justícia. Guillem Fferrer se clama d'en Martín Scrivan e posa contra él que deu a él ·II· faneques de forment, les quals a él [...] enprestà de pagar. Per on demana lo dit Martín e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él lo dit fforment hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. En Martín Scrivan atorga deure lo dit fforment. ·XVII_o· kalendas julii Jacme Calp respon als clams posatz contra él per na Simona e diu e atorga que na Simona portà al molín d'en Vals ·I· sac de forment, en lo qual blat lixà en son poder, mas no en sa comanda. E no creu que y agués ·VII· faneques e ·V· barcelles de forment, mas creu que no agués sinó ·I· kafís, segons que la dita Simona deya. E diu que quan lo fforment ne portà na Simona que y podia aver en lo sach de mig kafís estró en ·V· barcelles. Foren preses fermances per la demanador, Martín Aznares, e per lo demanat P. Narbonés. Ffo demanada na Simona si pot provar que ella lixàs en [comanda] a·n Jacme Calp ·VII· faneques e ·V· almuds de forment. Dix que no [...] pot provar [...] que ella lixàs en lo molín en poder e en comanda del dit Jacme [...]. Dies veneris, ·III_o· kalendas [...] P. d'Alberuella se clama de Paschualet, fil d'en J. Alegre, e posa contra él que li à morta ·I_na· somera sua [...] de pèl vermel, la qual somera li à morta a tort, la qual somera estima valer ·XXX· sols. Encara se clama d'él que li à ferit ·I· ase a tort e meyns de neguna rahon per mort, lo qual estima valer ·XX· sols de rials. Per on demana lo dit Paschual e totz sos béns ésser condampnatz en les injúries a sí feytes e en esmenar a sí les dites bèsties, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança de dret per lo demanador, A. d'Estayna, la qual atorgà. E fo asignat dia a respondre al diluns primer vinent. E per lo demanat, Martín d'Azagra, la qual cosa atorgà. Bernat Claver se clama d'en Jacme [...] Calp e posa contra él que li deu ·LXXX· sols de rials per cases que a él vené, del qual deute ha carta pública. Per on demana lo dit Jacme Calp e totz totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. La justícia e els juratz e els Prohòmens de Cocentània stabliren que si negun bestiar menut ni gros serà trobat fae[nt] tala en blatz ni en viynes ni en ortz, que pac el bestiar menut, per cascun a cabeça, diner diner per ban; e el bestiar gros, bous, àsens, mules, ·IIII· diner per cap, del qual ban aja el seynnor rey la terça part e el comun lo terç e el seynnor a qui serà feyta la tala lo terç, esmenada primerament la tala. E tot hom qui serà trobat ab agraç ni ab

fruyta, si no del seu propi, que sia punit en pagar ·X· sols de dia e ·LX· sols de nuyt, les quals calònies sien partides per terç. Nonas julii, dies martis En Guillem March se clama de Paschalet, fil d'en Johan Alegre, e posa contra él que per sa actoritat pròpria li naffrà la sua somera de ·III· coltellades el dia de Sant [Jacme] [...], per la qual rahó és affollada e perduda. Per on demana aquel e totz sos béns ésser condamnatz en pagar ·XX· sols de rials que estima valé la somera [...] los dans e ab les missions feytes e per fer; e en pagar ·LX· sols de calònia, car la naffrà per sa pròpria actoritat; e que perda tot dret [...] aver. Açò demana ab missions feytes [e] [per] [fer] [...] son dret de créxer e minguar e cètera. Fo [...] fermança per lo demanador, n'Estelós, e per lo demanat [...]. Nonas julii Jacme Calp respon als clams posatz contra él per Bernat Claver e atorga deure ·XLVIII· sols dels ditz ·LXXX· sols e diu que·ls romanentz ha pagatz. Fo demanat Bernat si reebé lo romanent. Dix que sí. Johan Alegre e Guillem March conparegren en cort e Johan Alegre demanà dia a respondre e fo asignat dia a respondre al divenres primer vinent. Johan Alegre e P. d'Alberuela conparegren en cort e J. Alegre demanà dia de respondre e fo asignat dia al divenres primer vinent. P. Vidal se clama de Blascho de Vinaloba e posa contra él que li entrà deutor e pagador per [...] Hamet Açafar en ·XVI· sols de rials, del qual deute avia cartas públicas, las quals reté al dit Blascho. Per on demana lo dit [...] Blasco e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz ·XVI· sols, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança de dret per lo demanador Bernat de Clarmont e per lo demanat P. Perellon, la qual cosa atorgà. Blascho de Vinaloba respon als clams posatz contra él per P. Vidal e diu e nega que él no entrà donador e pagador al dit P. Vidal per ·XVI· sols per Hamet Açaffar, mas verament li entrà tornador de faç del dit Hamet e diu verament que él prés la carta del deute del dit P. Vidal, mas diu que la li reté. Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda e dix e negà que no li tornà la carta del deute. Reebut sagrament de calúmpnia lo deffenssor perseverà en sa resposta e dix que él reté la carta del deute al dit P. Vidal. Ffo demanat P. Vidal si ho pot provar. Dix que sí. E vanà provar per en Ponç Guillem. E ffo assignat dia a provar dinç ·X· dies primers vinentz. Ffo demanat Blascho si pot provar que él retés la carta. Dix que no, mas que se·n pasaria per sagrament d'en P. Vidal. Dies martis, nonas julii Bernat de Clarmont conparech en cort e demostrà a la justícia que él que ten ·I_na· flaçada en peynora de R. deç Canet per ·X· sols. E que ten en peynora de la muler de Johan Martínez de Deça un raçel e unes tovalles e una caxeta per ·XIII· sols. Per on prega a la justícia que él asigne dia a reembre les dites peynores. E la justícia assignà dia a·n R. de Canet e a la muler d'en J. Martínez de Deça a reebre les dites peynores dinç ·X· dies primers vinentz. Dies martis, Pridie idus julii. P. d'Alberuella fo present en cort e Johan Alegre deffallí.

E fo scitat a conparer per sí hó per son convinent procurador al divenres primer vinent. ·XIIII_o· kalendas julii Perus Garçia e Sancho de Bolea empararen la guarda de la orta de Cocentània, del present dia estró en lo dia de Òmnia Santor primer vinent e juran ésser fiels e verdaders e que prengan ·C· sols de rials per lur salari en la festa de Sant Michel. E ffo fermança per los ditz diners Martín d'Azagra. E per la guarda Domingo Cepillo. E si negun serà pres en viyna de dia, pac per pena e calònia ·X· sols de dia, e de nuyt ·LX· sols; la qual calònia sia partida per terç, lo terç del comun e lo terç del rey e lo terç dels guardian[s] e que éls que prengan ·I· conpaynon ab éls. Bernat Capeler. ·XII_o· kalendas [...] En R. de Canet [...] per en P. de Borga, en axí que d'assí ·VIII· dies e dintre aquestz ·VIII· dies que tornarà lo dit P. de [Borga] denant la cort, o mort o viu o ·CC· morabatins alfonsins Per ço car lo [...] que avia estat a Penàguila a pendre ·III· mores sobre tregua feita del senyor rey [...] [...] R. de Canet atorgà e obligà totz sos béns a fur de València. Dies lunis, ·III_o· idus julii Guerau Calandri asigna a córrer ·I_na· peça de bifa vert per ·X· dies per fer paga a·n Johan Péreç, fill d'en Ivaynes Ezquerdo, de ·DCC· sols de rials dels quals féu rereclam. E promet conplir sobre aquella peça. Dicmenge, ·IX_o· kalendas septembre En G. de Castaylla, justícia, ab conseyl dels prohòmens de la villa establiren per guardians de les vinyes de Muro e de Cànoves e de Farafací del barranc del Alcúdia dentró al [barranc] d'Agres, en axí que garden les vinyes e la orta leyalment, axí com bons guardians deuen fer. E són guardians Bernat de Rocafort e Martín Gil. E donen li per soldada ·LX· sols d'assí a Sent Michel. E donen li deutor e pagador en Johan Alegre, la qual cosa atorga e obliga totz sos béns a fur de València. E nós Bernat de Rocafort e Martín Gil prometem ésser leals en la dita guarda e juram per los Sentz ·IIII· Evangelis que denguna calònia que y esdevenga no farem amor ni celarem, sinó quant a la nostra part e axí obligam totz nostres béns a fur de València. En aquel dicmenge metex en G. de Castailla, justícia, establiren per guardià Pero Garcia, del Barranc del [...]. Digous, ·VI_o· kalendas septembre En Johan de Bitòria se clama d'en Johan Péreç d'Ares e posa que él que li vené ·I· kafís de trigo per ·XXVII· sols, lo qual no li vol liurar. Per on demana aquel ésser condempnat en dar e en liurar a ssi lo dit cafiz de trigo ab missions feites e per fer e cètera, salvo jure addendi e cetero. E del demanador fo fiança de dret e de missions en P. de Rafals, la qual atorgà e obligà totz sos béns a fur de València. E en Johan Péreç d'Ares atorgà verament que li vené ·I· kafís de trigo en esta convinença: si sa sogra ó volia e si no no. Facto sacramento calumpnie utriusque partis auctor perseveravit et deffenssor perseveravit in sua responcioni et dixit quod non potest probare dictam convinenciam nisi per uxor dicti Johannii. P. Vicent entrà tornador [...] la justícia de P. Borja, que él que·l tornaria denant él hó denant l'Inffant en P. quan que quan él lo deman hó l'Inffant [...] per lo reptament de la [...] que fo trencada de Benàguila de la qual era [...] lo dit P. Borja. E per ço a conplir obliga sos béns segons fur de València que aquel torn mort hó viu [...] Açò [...] per manament de la justícia.

·V_o· kalendas Septembris Nós, Guillem de Castaylla, justícia de Coçentània, reebuda carta del seynnor infant en P. que nós que asignàssem dia als pobladors absentz de la vila de Coçentània, de part d'él que vinguessen en Cocentània fer residència personal; segons la tenor de la carta a nós envi[a]da. Nós per la actoritat e per manament del dit infant P., assignam dia a·n Royç Martínez d'Azagra e a Pericon del Bosch e als hereus d'en Exemén Ochova de Quadreyta que éls que vingan tenir residència personal en la vila de Cocentània, hó que envien hòmens un hom de caval qui tenga lur loch e de ço del primer diluns primer vinent en ·X· dies. Encara asignam dia a·n Gil Ximénez que él que enviu ·I· hom de caval e armes en la vila de Cocentània dinç ·III· setmanes primeres vinentz. Encara asignam dia a·n Bertholomeu Martínez d'Azagra que él que trameta ·I· hom de caval e armes qui tinga residència personal en Cocentània dinç ·VI· setmanes primeres vinentz. Encara asignam dia a·n Paschual Ivaynes e a Martinet d'Aynó e a·n Blascho Carnicer que vingan del primer dia de diluns primer vinent en ·X· dies. E a·n Ponç Guillem semblantment. E a·n Exemén Péreç d'Oriç e a Johan Martínez de de Deça, e a Martín Péreç de Deça. Presentz foren: P. Vicent, Garcia Lópeç de Lerga, Martín d'Azagra, Ivaynes Ezquerdo, P. de Rochafort, R. de Canet, J. Alegre. Pridie kalendas septembris. Ffo feyt manament per la justícia que·ls portels que fossen tancatz dinç ·X· dies primers vinentz, sotz pena de ·XL· sols. Primerament a·n Ponç Guillerm, a·n Arnau de Castellon sotz pena de ·XL· sols. Item a·n R. Gili, sotz pena de ·X· sols. Item a na Vals, sotz pena de ·XX· sols. Item a·n R. de Pujaçons, sotz pena de ·XXX· sols. Item a·n P. Fuster, sotz pena de ·XXX· sols. ·III_o· Nonas septembris J. Alegre fo fermança de dret per na Argeguina per lo encolpament que fo encolpada del furt d'una gonela e d'una çinta, del alcayd de Benàguila, e de ·XIII· sols; les quals coses foren trobades en sa casa. E obligà sos béns segons fur de València. [...] kalendas octobris Guillermus de Castayla, justicia, fecit publice proconiçari quod nullus sit ausus auferrere de mançello Cocentanie nisi cum voluntatem carnificis. Et si quis Hoc facere temptiverit quod incurratur pena ·LX· solidos. Ex quibus sit medietas domino regi et medietas comuni. Dissapte, ·XVI_o· kalendas novembre En G. de Sant Climent se clama d'en Jacme de Limós e posa contra él que li deu ·XIII· sols per soldada qu·él afermà a [...], los quals romanen a pagar de ·XX· sols que li devia d'un mes a guaytar e pagà-li ·VII· sols. Per on demana aquel ésser condempnat en pagar a ssi los ditz ·XIII· sols ab missions feites e per fer. E dóna fiança en P. de Brexa, la qual atorga e obliga sos béns a fur de València. En Jacme de Limós respon que ver fo que afermà aquel dit G. de Sent Climent a un mes, per ·XX· sols a guaytar en Orxeta e pagà-li·n ·VII· sols, mas diu que no li és tengut de dar los diners per ço que no·ls ha ahutz los diners d'en Pero Fferràndez ni·ls pot aver. Et sic partes concluderunt causam et renunciaverunt e cetera. En Bonifaci e G. Oler comparegren en cort e diu G. Oler que no és agisat d'anar a pledejar a Xàtiva, mes diu que·n Bonifaci men lo pleyt dels ·IIII· bous que atorgà que li vené e si pert lo pleyt per dret, promet li que li·n serà atengut a fur de València. E sobre açò en G. Oler dóna fermança de dret a·n Bonifaci per raó dels ·IIII· bous que li vené; dels quals està en pleyt ab en Ponç G. E fo fiança de dret en G. de Figuerola, la qual atorgà e obligà totz sos béns a fur de València.

Eadem die sabati scilicet ·XVI_o· kalendas novembris El senyor infant don Pedro primer fill del noble senyor en Jacme de feel recordaçió, [...] rei d'Aragó féu cridar públicament per tota la villa de Concentània que tot hom que sia hereter de la villa e del terme que aja sa muler treita de la villa que d'assí a ·X· dies la aja [menada] [...] e si no que aja perdut tot quant ha en la villa [e] [en] lo terme [...]. [...] de Castalla, justicia Cocentànie [...] quam [G.] de Sent Climent posà en poder nostre, e vista la resposta feita a aquela, e gardat fur de València, e ahut Consel de Savis, Déu avem denant los uyls, seent axí com jutge. Com a nós [sia] [cert] que·l dit Jacme de Limós afermàs lo dit G. de Sent Climent a guaytar en Orxeta a un mes segons que·n la resposta és contengut, sentencialment condempnam lo dit Jacme de Limós en pagar ·XIII· sols a·n G. de Sent Climent dins ·XX· dies sotz pena del quart e que li refaça les missions d'escriure de cort que són ·XII· diners. Dies martis, ·III_o· nonas novembris Nós, en Martín d'Azagra e Gómeç, nebot d'en Gómeç de Sòria, asignam peynores a totz e sengles pobladors, veyns de Coçentània, qui vostre pan e vostre vin e vostres dinarades manlevàs a·n P. Fferràndeç, fil del noble rey d'Aragon, que nós, entró al dia de mijant el mes de giner primer vinent, pagarem a vos altres tot ço que us dejam. E donam peynores, nós en Martín d'Azagra ·I· lorigon e nós Gómeç altre lorigon, sobre·ls quals lorigons prometem complir a aquel dia tota la paga a cascuns sobre les dites peynores. E renunciam a tot altre alargament, nós don Martín per nós, e nós Gómeç per nostre avoncle. ·VIII_o· idus novembris P. Vidal se clama de na Ermessén, muler que fo d'en Guillerm Marín, deffunct, e posa contra ella que deu a él ·IIII· kafissos de forment, mesura de València, per rahon d'enpréstam que féu a son marit deffunct. Per on demana ella e totz sos béns, e d'en Guillerm Marín deffunct, ésser condampnatz en pagar a ella los ditz ·III· kafissos de forment, hó d'ela a ella ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Ffo assignat dia a respondre al diluns primer vinent. E ffo donat libell. P. Vidal e Blascho de Vinaloba conparegren en cort e renuncia[ren] a totz testimonis e fo publicat la dita del testimoni. E fo demanat Blascho si vol ren dir contra la dita de testimoni. Dix que sí e demanà traslat e fo-li donat. E ffo asignat dia a dir [...] al diluns primer vinent. [...] ·VIII_o· idus novembris Na Dolça, muler d'en Bernat de Limiynana, se clama d'en Bernat de Talavera e de na Benages, girmana sen hereus de na Ermessén de Talavera, e d'en R. de Pujaçons, marmessors de la dita Ermessén. E posa contra éls que la dita Ermessén li lexà, ara a sa fin, ·C· sols de rials; los quals demana que del movent, pux que abasta a les lexes, li sien pagatz. Encara demana que comtatz aquestz ·C· sols e aquels diners que ac en temps de núpcies que foren ·CL· sols li sie feyt conpliment a sa legítima, en axí que·ls béns que foren de la dita Ermessén sien totz extimatz, e axí que aja compliment de sa legítima. E açò demana ab les messions feytes e per fer e cètera. E fo asignat dia a respondre al diluns primer vinent. E ffo donat libel. E ffo absoltat avocat a·n Bernat de Limiy[na]na, marit de na Dolça, Martín Scrivan. Dies vernis, ·V_o· idus novembris P. Vidal conparech en cort e en Blascho de Segura deffalí. E fo scitat per primera scitacion a conparer al divenres primer vinent.

P. Vidal comparech en cort e na Ermessén deffalí, muler que fo d'en G. Marín, deffalí. E fo scitada per primera citacion a comparer al divenres primer vinent. En P. Cardadou se clama d'en Garcia Lópeç de Lerga e d'en Martín d'Azagra e posa contra éls que deuen a él, cascun d'éls per lo tot, ·CXLIIII· sols e ·V· diners de rials ab carta pública. Per on demana los ditz de totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'éls a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Açò posa salvu son dret e cètera. En Garcia Lópeç e en Martín d'Azagra responen als clams posatz contra éls per en P. Cardadou e atorgan deure lo dit deute. ·V_o· idus novebris Johan Péreç de Murviedro dóna fermança de dret a·n Martín d'Azagra que él conplirà de dret dels clams que d'él à per rason de la fusta que aportà de les cases del abbat d'Azagra. E dóna fermança en Sancho Saragoça, la qual atorga e obliga sos béns segons fur de València. En P. Cardadou féu e establí procurador seu A. de Sérvoles en fer rereclam d'en Garcia Lópeç e d'en Martín d'Azagra de ·CXLIIII· sols e ·V· diners que a él són obligatz sotz pena del quart e en demanar e en reebre los ditz diners d'éls en lo termen que a él són obligatz. Fferrandus Babtizatus dedit ffidanciam directi Garcie Lupiç ex omnibus que sibi consequi potest de jure et fuit sua ffidancia Johanes Alegre quam concessit et obligavit bona sua secundum Forum Valencie. Fuit scriptum in die Sancti Martini. ·XIII_o· kalendas decembris P. de Pug_rog instituit procuratorem suum Martinum d'Azagra in petendo exigendo recuperando omnia bona Petri de Gironi sui consanguinei primi ab omnibus detentoribus qui bona ipsius tenent et concedit hec pro firmo quicquid per ipsum fuerit procuratum. imercres aprés Sent Andreu En G. Fferrer fo fiança de dret per Jacme Solzina, per ço car él vedà la peynora a·n Domingo, sag, que ere anat a casa del dit Jacme peynorar per deute d'en Bernat Fferrer, la qual fiança en G. Fferrer atorgà e obligà totz sos béns ahutz e per aver [...] que trasc lo coltel contra lo dit Sag. Eadem die En P. Vidal comparec e Blasco de Vinaloba defalí e fo citat per segunda citació a divenres primer vinent. En P. Vidal comparec e na Ermessén, muler que fo d'en G. Marí, defalí e fo citada per segunda citació a divenres primer vinent. [...] aprés [...] [...] Fo donat dia d'acort a·n Garci Lopes e a sa muler a diluns primer vinent. Eadem die P. Vitale et Blascus de Vinaloba conparegren en cort e renunciaren a totes allegacions e a posicions e concloyren lo pleyt. Eadem die P. Vitale conparuit et Ermessendis uxor Guillermi Marini deferit et fuit citata ut conpareat in die lune proxime. Johan Péres de Requena, procurador de Johan Balestero de Monsó, se clama d'Eymeric Fferrer e posa que él que deu al dit Johan Balestero ·XXIII· sols per los quals li intrà tengut

per en Pascual de [...] que [...] per [...] per on demana qu·él ésser condempnat en pagar a ssi los ditz diners ab missions feites e per fer. E el dit Johan Pérez dóna fiança de dret e de missions en Johan de Bitòria, la qual atorga e obliga totz sos béns a fur de València. Digous aprés Sent Nicolau fo translada[da] hac carta, cuius series sic habet: Infans Petrus illustris domini Jacobi felicis recordacionis Regis Aragonum primogenitus. Fidelibus suis omnibus bauiulis locorum nostrorum Regni Valencie ultra Xucarii, salutem et graciam. Noveritis nos velle et mandasse quod dilectus noster A. de Armentera iat per loca nostra predicta et faciat omnia melioramenta que poterit bono modo in eisdem locis et redditibus et iuribus nostris quare mandamus quatenus predicto A. de Armentera obediatis et credatis de hiis que super predictis ex part e nostra mandandum duxerit vel eciam ordinandum. Data Valencie ·VI_o· kalendas novembris anno domini ·M CC LXX VI_o·. Die martis [...] [...] d'ordi [...] on demana aquel ésser condempnat en pagar a ssi lo dit blat ab missions feites e per fer e cètera. E del demanador fo fermança de dret e de missions en Jacme de Limós, la qual atorgà e obligà totz sos béns a fur de València. E fo donat dia d'acort a·n Michel Pérez a digous primer vinent. Die Jovis, ·XVI_o· kalendas januarii. Michel Péreç de Muriones respon als clams posatz contra él per en Martín d'Azagra e nega que·n Martín d'Azagra no li emprestà aquel kafís e mig d'ordi colmado. Atorga verament que él levà e trasch de casa d'en Martín d'Azagra ·I· kafís e mig d'ordi colmat per a les bèsties d'en Garcia Lópeç. Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda e dix que emprestà lo dit ordi al dit Michel Péreç. Ffo demanat Michel Péreç que juràs e dix que no volia jurar. ·XVI_o· kalendas januarii. Açò és translat ben e fielment pres d'una carta del procurador, la tenor de la qual tal és: De nós en Ruïç Ximénez de Luna, tenent loch del seynnor rey en el Regne de València, a l'amat e honrat justícia de Cocentània, salut e dilecció. Com nós vos manàssem ja altra vegada per nostres letres que destrenguéssetz a Paschual de Calatayub de pagar a Sancho d'Espí ·CLXX· sols. E per rahon [...] ó avia obs a la reemçó, manam vos que no li donàsetz dia [negun] d'alargament. E vós de tot ço no avetz volgut fer. E és-nos semblant que meynspreatz lo manament del seynnor e el nostre, hon vos manam de part del seynnor rey que u façatz en guisa [...] lo dit Sancho no vejam altra vegada clamant denant nós. En altra manera sapiatz que·ns en tornaríem a vós, e totes missions que·n faça ni n'aja feytes, farem pagar a vós. Data Xàtiva, Pridie idus decembris anno domini ·MCCLXX sexto·. Guillerm de Castayla, justícia, per carta que·l procurador que envià que totz los béns de Michel Péreç d'Azagra fossen emparatz per rahon de ·VIII· moros que prés de pau. La dita justícia conffessa en presència del batle e dels juratz que él que tenia dels béns de Michel Péreç ·X· kafissos de paniç e ·III· kafissos d'adaça. Item féu enparar a na Pascha, muler d'en Garcia Lópeç, ·XX· sols que devia al dit Michel Péreç. Item ten él emparatz ·XC· sols per cabres que él avia venudes a homes de Guadalest. Paschual, fil d'en Ivaynes Ezquerdo, fo fermança de dret per P. Vicent e per Johan Péreç Ezquerdo e per Domingo, fil de Domingo Péreç, per clams que P. de Golumés ha d'éls. E obligà totz sos béns segons fur de València. ·IX_o· kalendas januarii. P. Díeç Muynoç fa e establex procurador seu Gómeç, el menor

de Sòria, en procurar [e] aministrar totz los béns que él ha en Cocentània ni en lo Regne de València. E qualsequer cosa per él serà aministrat hó procurat, per él ferm serà agut e obliga totz sos béns segons fur de València. ·X_o· kalendas januarii Ista fuit electio justície Cocentanie in anno domini ·M CC LXX_o Septimo·. A. de Pina, dix: P. de Rochaffort. P. Vidal, jurà e dix: Martín d'Azagra. P. de Rochaffort, jurà e dix: G. de Castayla. R. de Cepillo, jurà e dix: Guerau Calandri. Garcia Lópeç, jurà e dix: P. de Rochaffort. P. Blanch, jurà e dix: Martín d'Azagra. Bertholomeu de Miquinença, jurà e dix: Martín d'Azagra. Bernard Marín, jurà e dix: Martín d'Azagra. Johan de Bitòria, jurà e dix: P. de Rochaffort. Paschual Ivaynes, jurà e dix: Martín d'Azagra. Bernat de Bas, jurà e dix: P. de Rochaffort. Martín Péreç, jurà e dix: P. de Rochaffort. Bernat Capeler, jurà e dix: R. de Rochaffort. Bernat Morat, [...] : P. de Rochafort. [...] [Sér]voles, jurà e dix: A. de Pina. Bernat Ferrer, jurà e dix: Martín d'Azagra. P. de Fontz, jurà e dix: R. de Pujaçons. R. de Canet, jurà e dix: P. de Rochaffort. A. Capeler, jurà e dix: Martín d'Azagra. G. de Figuerola, jurà e dix: Guerau Calandri. ANNO DOMINI ·MILLESIMO CC LXX_o SEPTIMO · El dia de Nadal, ·VIII_o· kalendas januarii ffo eleguda justícia per P. de Golumés, batle, en Guillem de Castayla. Item foren elegutz juratz, R. de Cepillo, Ramon de Canet, P. de Rochaffort, Martín d'Azagra. Item fo corredor e sag, Domingo Darocha. E donà fermança per les coses que li foren estades [donades] a vendre, e fo fermança per él Guillem de Sérvoles, la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València. En Bertholomeu Çabater féu emparar, per manament de la justícia al sag, una bóta d'en A. Gaçó. veyn d'Alcoy, la qual bóta és en casa de J. Martínez e de Martín Péreç de Deça. Fo feyt vedament per el baylle e per la justícia e per los juratz de Coçentània que negun moro que sia trobat de nuyt ni de dia portant pan ni farina ni vianda neguna meyns d'albaran que sia pres e sia catiu e venut él e ço que portava. E aquel qui·l pendrà que·n aja la meytat e l'altra meytat per al seynnor rey, treyt ·I· pan cuyt ê·l dia del mercat. Item ffo feyt vedament que si negun hom serà trobat de nuyt ni de dia ixent per neguns portels de la vila que sia ponit en pagar ·LX· sols, dels quals aja la meytat aquel qui· l trobarà ixent ni·l descubrirà e l'altra meytat per al seynnor rey.

Item fo feyt vedament que si negun hom descobrirà neguna casa de les alcharies del terme de Cocentània que sia la persona encorreguda a mercé del seynnor rey e que esmen primerament la tala al seynnor a qui la aurà feyta. Item fo feyt vedament que negun hom ni carnicer ni altre no sia tan osat que meta bestiar en oliveres ni enfre arbres ni en viynes ni en negun blat renadiu d'est present an. E si negun açò farà que serà punit en pagar per cascuna cabeça major ·XII_én· diners, esmenada la tala al seynnor de la tala, e la bèstia menor ·VI_én· diner, esmenada la tala. Domingo d'Avynon respon als clams posatz contra él per Nicholau Simon e diu que él no creu que él feés ni metés ·XIIII· sols de missions en recobrar aquela somera ni creeu que li costàs diner ni mealla. Reebut sagrament [...] Dix que provarà per Domingo Abbat e per G. Reg e [...] En Guerau Calandri se clama d'en A. de Maians e posa contra él que deu a él ·XXV· sols de rials, los quals a él deu per rahon de draps que prés d'él per a obs d'en Astruch, capellan de Seta. Per on demana lo dit [...] Domingo del Grado se clama d'en P. d'Estayna e posa contra él que deu a él ·XX· sols de rials per rahon de exovar. Per on [...] Guillamín de Monbardon promet e convén a la justícia e als juratz de Cocentània que él que faça la obra del val de ·XXIIII· palms de ample de terra viva a la terra viva e de ·XXII· palms d'alt, ço és saber: ·X· palms de terra viva e ·XII· palms de terra morta e que sia en lo sòl de ·VIII· palms e que donen a él per son trebayl ·XII· sols de la braça. E si per aventura pena hó pedres grans que no les pusque arincar exiran en lo dit val que·l Conseyl les trench e les arench. Na Seguina, muler que fo d'en P. Fferrer, se clama d'en Barral Fferrer e posa contra él que deu a ella e al seu marit deffunct ·XVI· sols per rahon d'una maçmudina que li prestaren a obs de traure de catiu Bernat Fferrer [...] P. Cetina fo caplevador per Estevan de Rojals que aquel torn mort o viu denant la justícia [...] P. de Golumés, baylle de Cocentània, per carta del seynnor rey emparà a·n Ponç Guillern totz sos béns seentz que él ha en Cocentània, per ço car él no fa residència personal en Cocentània, hó no y ten ·I· hom de caval, segons la carta del seynor rey. Item emparà per aquela metexa rahon totz los béns d'en Pericon del Bosch. Item emparà los béns d'en P. Alcoç. Item los béns d'en P. Vicent. Item los béns d'en Gili Ximénez. Diluns, ·VIII_o· kalendas febrer Martín Malet se clama de Michel, fil de na Maria Costurera e de Michalet Péreç e de P. Nadal, e posa contra éls que a tort e meyns de rahon vingueren contra él ab coltels treytz e lo dit Michel donà e ferí a él ab una péra en lo braç e lo dit P. Nadal donà-li e ferí lo ab ·I_na· péra en lo costat. Per que demana los ditz [...]. Reebut sagrament de calúmpnia en P. Nadal dix e negà que no·l ferí de péra en lo costat, mas dix que verament li trasch lo coltel quan viu que Martín Malet acasava a Michalet ab coltel treyt. [...]. Ffo demanat Martín Malet si pot provar. Dix que sí que ho provaria per la filla d'en Bernat Capeler e per les ferides de les péres que ten en lo costat e en lo braç;.

Gómeç se clama en nomne e en voç de Gómeç de Sòria, deffunct, de Martín Aznàreç e posa contra él que devia al dit Gómeç, deffunct, ·LXVI· sols e ·VIII· diners per los quals li entrà tengut e pagador per Jucef Ferrer. Per on demana [...] Nós, Guillerm de Castayla, justícia de Cocentània, per fer compliment de paga a la peyta, la qual fo gitada per lo comun de Coçentània per rahon del val e de missions; de la qual fo plegador P. de Raffals, en la qual dita peyta pertaynien a·n Ponç Guillerm ·XXV· sols e ·V· e mealla. Per los quals a pagar, nós, dita justícia, venem ·XVII· quarters de vin a·n J. de Bitòria a rahon de ·XI_én· diner d'una tanayla. Item venem d'altra part ·XIII· quarters a rahon de ·X_én· e mealla d'altra alcola del vin d'en Ponç Guillerm. Nós, Guillerm de Castayla, justícia de Cocentània, per fer compliment de paga a la peyta, la qual fo gitada per lo comun de Coçentània per rahon del val e de missions, de la qual fo plegador P. de Raphals, en la qual dita peyta pertaynien a·n P. Díeç ·LXXIII· sols meyns ·I· diner. Per los quals a pagar, nós, dita justícia, venem ·XCV· quarters de vin a l'alcayd de Penàguila a rahon de ·XI_én· diner del vin d'en P. Díeç. Sexto kalendas febroarii A. d'Estayna respon als clams posatz contra él per en R. de Canet. E diu que aquels ·VIII· sols no·ls deu pagar segons fur mana. Encara diu que él logà d'él ·I_na· tanayla e aquela ora quan él la logà portà-la a casa de na Pina, on tenia son celer. E al dia de Sent Vicent caygué lo celer, on se trengcà aquela tanayla e moltes d'altres, e per ço diu que no és tengut d'esmenar aquela tanayla perquè·s perdé per cas d'aventura. E diu que no creu que aquela tanayla valgués ·VIII· sols, mas creu que valgués estró en ·V· sols. Posa en R. de Canet e diu que no creu que el dit A. d'Estayna tingués son celer en casa de na Pina, e encara que ho feés, ço que no creu, que lo vin que él tenia en la sua tanayla que él li logà, ja lo·n avia treyt; mas él enprestà la tanayla a na Pina e s hó la logà, ni creu que·s perdés per cas d'aventura, ni creu que él tingués ni agués ni perdés ren en casa de na Pina. Posa A. d'Estayna e diu que él que podia enprestar la tanayla dinç lo temps per lo qual él la avia logada e en aquel celer metex on él tenia son vin. Posa R. de Canet e diu que él que logà sa tanaynala al dit A. d'Estayna e él la·l devia tornar. E si él la emprestà a altre ni·s perdé, él a él la à demanar e que li és tengut de tornar aquela. Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà [...]. Reebut sagrament de calúmpnia lo deffenssor perseverà en sa resposta. E ffo demanat si él [...] pot provar que él tingués son celer en casa de na Pina. Dix que sí. Item fo demanat si pot provar que fos perduda per cas d'aventura. Dix que sí. E ffo demanat si pot provar si se perderen de les sues coses pròpries. Dix que no, que ja les n'avia treytes. E vanà provar per na Pina e per J. de Pug_rog. [...]. Johan de Bitòria se clama d'en A. de Sérvoles e posa contra él que deu a él ·II· arroves d'oli, mesura de València, per olives que él a él vené. Per on demana [...]. A. de Sérvoles respon als clams posatz contra él per J. de Bitòria, e diu que no li deu les dites ·II· arroves d'oli per él demanades. Ffo demanat J. de Bitòria si pot provar. Dix que no, mas que passar-se·n-ia per son sagrament. E lo dit A. de Sérvoles jurà sobre·ls ·IIII· evangelis que él que donà e pagà les dites II arroves d'oli a·n Guillerm Marín per deute que·n J. de Bitòria devia al bayle. Posa e diu J. de Bitòria que lo dit A. de Sérvoles no devia pagar sos deutes, qu·él se[·ls] paga, sos deutes ab Déus en uno. Fforen demanades les partz si volen ren més dir. Dixeren que no, e renuciaren.

En P. Díeç se clama [...] de na Maria, muler de Jacme de Limós, e dels béns del dit Jacme, e posa contra éls que dementre que·l dit Jacme vivia tenia en comanda totz sos béns. E axí vené, d'aquels béns, ·I_na· bóta plena de vin de ·CXL· quarters la qual vené a ·II_én· sols, e monta ·CCLXXX· sols; Item ·CC· quarters de vin que·n P. Gayet li donà en Alcoy, e montan a ·II_én· sols ·CCCC· sols. Item demana ·IX· kafissos de forment paniç que prés de casa d'en Guillem Marín. Item demana ·IIII· kafissos de paniç que tenia del seu en casa. Item ·X· kafissos d'adaça que tenia en casa. Item demana ·V· kafissos d'ordi que tenia d'él en casa. Item demana ·XII· esportes de figues. Item demana ·XII· arroves d'oli. Item demana ·CL· sols que P. home seu li donà en casa. Item demana ·XL· sols, los quals prés de cens d'en Paschual de Calatayub e de la muler d'en Sancho Texidor. Item demana ·II· cubes buydes que no trobà en [c]asa, les quals [...] ·C· sols; Item ·II· cobertors; Item ·I_na· caldera e ·I_na· olla de ferre; Item demana ·III· cabçals. Item ·II· coxins; Item una culera de ferre; Item ·IIII· [...]. Item ·II· dotcenes d'escudeles; Item ·IIII· taylladors; Item ·II· morters de fust; Item demana ·XX· gallines. Item demana ·X· tanaylles. Item demana ·XXXI· sols que prés d'en Gómeç de Sòria. Item ·XXVII· sols qu·él pagà a na Tous per en Jacme. Item demana ·XXV· parelles de portes que foren de sa heretat. Item demana ·I· kafís de faves; Item demana ·III· kafissos e mig d'ordi que prés d'en R. d'Almenara; Item demana ·I_na· espada que prés d'en Martín d'Azagra; Item demana ·VIIII· kafissos de pan enfre trigo e paniço, ·II· sartenes e ·IIII· calderes e ·IIII· [...] que foren de sus moros de Muro. Per on demana los ditz ésser condampnatz [...]. Johanet, macip d'en Guillerm de Castayla, se clama de Bernat Marín e posa contra él que a tort e sens rahon li donà una puynada en la boca, dintre la vila de Cocentània, de la qual puynada li féu exir sanch. Per on demana [...]. P. Martínez de Saragoça, Ramon Guerau se claman d'en P. Ximénez de Peralta e posan contra él que él que lis promés de metre e de donar la meytat en la sement que éls semnassen en la terra que él a éls establí en Binitayr a mijes. On, com éls agen méses e semnades en la dita terra ·V· faneques d'ordi, demanan aquel P. Ximénez ésser condampnat de metre atretantes faneques de sement segons que él a éls promés com éls sien apparellatz de semnar aqueles. Hó d'él a éls ésser feyt conpliment de dret [...]. En Paschual de Xivert, tudor de Bernat e de Vicent e de Ermessén, fills que foren d'en Domingo Canals, per nom de tudoria, se clama d'en R. de Pujaçons e d'en Guillerm de Fontz, marmessors d'en Salvador de Canals. E posa contra éls que mentre que·l dit Salvador vivia fo marmessor del dit girman seu e tudor de sos fills. E per aquela rahon collí deutes del dit Domingo Canals. Primerament collí la meytat de ·LXXX· arroves d'oli enfre morisques e xp[crist]ianisques, segons que·n lo testament d'en Domingo Canals és contengut. Item prés la meytat de ·LXXIII· sols de deutors d'en Domingo Canales e la meytat de ·XIII· faneques e ·I· almud de forment. Item prés la meytat de ·II· kafissos d'ordi, la ·I· kafís a corrent e l'altre arràs, e de ·II· barcelles d'espelta. Item prés e colí los espletz de la heretat dels ditz pobils de ·X· ans ha ençà, que estima valer ·C· sols. Per on demana los ditz marmerssors ésser en pagar dels béns d'en Salvador la meytat del oli que prés e blat e los ditz ·C· sols, les quals davant dites coses pertaynen als ditz pobils com sien hereus del dit pare lur segons que·n lo testament és contengut e cètera. Ffo presa fermança per l'actor, Arnau Perelon, e per los deffenedors, Andreu Suau. E ffo assignat dia a respondre al diluns primer vinent. P. Ximéneç de Peralta respon als clams posatz contra él per R. Guerau e per P. Martínez e diu e nega que él no promés dar ni metre sement a éls, mas verament atorga qu·él que lis promés que éls que la se·n traguessen en la era. Ffo demanat P. Martínez si él pot provar que P. Ximénez lis prometés dementre la