Procés criminal contra Antònia Marquès

1374 Inquisitio facta contra dominam Anthoniam, ffiliam d'en Verger, uxorem Arnaldi Marquesi, mercatoris Barchinone, super facto pocionatus dicti viri sui. Iudex sive inquisitore: venerabilis Guillermus Martina, jurispertus curie domini regis. Procurator fiscalis: [...]Notarius: Ffranciscus [Bis...] [...]mini] regis.

Die veneris, [...]nno a Nativitate domini millesimo ·CCCLXX· quarto ffuit [...]urie domini regis quod Anthonia, uxor Arnaldi Marques, mente deliberata divinam nec regiam ultionem, verendo dominum Arnaldum, eius virum, pocionavit ex quibus pocionibus sive metzines sibi ministratus per dictam eius uxorem et receptis per eum ipse Arnaldus fuit in mortis periclo costitutus et eis metzinis et receptone earum efectualiter fuysset mortus nisi ad vomitum processisset. Quodque dictus Arnaldus Marques et Petrus Vergerii, pate[r] dicte Anthonie, postea comunicato inter eos consilio maxinati fuerunt occidere dictam Anthonia cum pocionibus veneno sis ad actum exteriorem procedendo quia emerunt unam unciam de arcenit sublimat ut de eo potion[e]retur dicta Anthonia et ipsium arcenit poneretur per eos incibo quod sumeretur per Anthonia prifatam ut ex inde ipsa Anthonia finire dies suos et pro ut [ini...] eos deliberatum et procuratum fuerit ad efectum finalem deduxissent nisi fuissent impediti per [...] [...]ecarium] qui ipsum arcenit eis vendiderat ignoratem [...] voluit eum recuperare ab eis. Quare cum talia que [...] exempli absque condigna punicionem non debeant [...]

Arnaldus Marquesii, mercat[or] Barchinone, testis juratus et interrogatus super predictis et subscriptis de [...]nterrogatus dicere veritatem quam sciat. E dix ésser ver que, en lo die present ha vuyt dies, que ell testis partint de casa d'en P. Moner, mercader de Barchinona, se·n vénch a casa d'ell testis, on estava, en lo carrer dels Ollers per dinar-se. E, con fou a la dita casa, víu, ell testis, en la cuyna de la dita casa, Anthònia, muller sua, qui no hi havia acustumat gayre d'estar, qui fahia escudelles tota sola, cor la esclava havia tramesa defora. E aquest testis assegué·s a la taula. E la dita Anthònia aportà a aquest testis una escudella de blets ben cuyts ab molt formatge ras. E a ssí matexa aportà una altra escudella de semblant vianda, en la qual ne havia fort pocha, de la qual no víu ell que dita Anthònia menjàs. E aquest testis [...] la vianda de la dita escudella que la dita Anthònia li havia portada, exceptat fort poch de la dita vianda que romàs en la dita escudella, la qual ·I· gat que aquí era menjà. E aprés que aquest testis fou dinat, féu levar e plegar les tovalles que eren sobre la taula, e près [...]scriure e que volia trametre en [Je...]. E, con hagués escrit tro a mija fulla de paper, aquest testis

se sentí gran [...] cuyçor de la bocha del ventrell tro [...]oll, la qual congoxava e soptava f[or]t aquest testis. E aquest testis, havent sospita que qualque mala cosa la dita Anthònia no li hagués donada en la dita vianda, axí congoxat levà·s enpeus e mès-se ·II· dits en la bocha e comensà un poch a gitar de ço que reebut havia al dinar. E encontinent muntà-sse·n en la cambra hon ell testis sol jaure e cuytadament près ·II· bocades de triaga. E, preses que les hac, ell testis hac gran vòmit e ab gran pena gità molt per la bocha. E, gitant axí, víu-se de prop lo dit gat que cridava règeu e gitava. E aquest testis dix denant la dita Anthònia, sa muller: "O en gat, vós e jo havem menjada una vianda". E la dita dona dix estes paraules o semblants: "E quina vianda haurie menjada que aytall se fahia vuy matí que havia menjats caps de pex?". E [...]ll testis comansàs de gitar [...]/> que [...]a dita Anthònia dix: "[...]/> [...]e Déu sènyer! què és axò? [...]/> boure ·I· parell d'ous". E ell testis dix: "[...]

que massa vianda m'avets dada, la qual ne volria haver gitada, no [...]ue me·n donets més". E la dita Anthònia volia [...]o cap a ell testis. E ell testis no u volia. E axí, ell testis gitant, vénch la sogra d'aquest testis, mara de la dita Anthònia, qui com hagués vist açò, a cap d'un poch se·n anà. Ítem dix que, mentre gitava, vengueren a casa d'aquest testis madona Sança, muller d'en Jacme Marquès, quondam, e en Jacme Monegals; la qual Sança mès los dits en la bocha d'aquest testis ab aygua freda. E, a cap d'un poch, ell testis se posà sobre lo seu lit e dormí fort poch; e, despertat, víu que lo dit en P. Moner, al qual havia tramès missatge, e mestre Johan lo Cicili[à] foren venguts, e ell testis sentí·s de tot guarit, lo qual maestre Johan víu ço que e[l]l testis havia gitat. Interrogatus per què ell testis, con h[a]c menjada la dita vianda e se sentí gran calor e cuyçor al cor, hac sospita que la dita Anthònia, muller sua, no li hagués dada qualque mala vianda segons que damunt ha dit. E dix que per tal com a ell testis depuys que fou veng[u]t de Jènova no víu que la dita Anth[ònia] li portàs [aque]lla amor que solia ne li faé[s] aquelles cos[e]s [...]er li solia d'abans, e per tal com víu que [...]

ell testis estant l'altre die malalt de flux de ventre, lo dit P. Moner dix a aquest testis estes paraules o s[e]m[b]lants en acabament parlants ensemps del dit mal: "O plagués a Déus ara fóssets vós a casa mia"; de les quals paraules ell hac gr[a]n sospita. Ítem dix, interrogatus, que aprés que ell testis lo dit divenres hac menjada la dita vianda e hagué lo dit vòmit, segons dit ha, alguns amichs seus lo meteren en sospita que la dita Antònia fahia mal sos afers. E que lo digmenja aprés següent, una esclava que li és venguda no ha molt de Gènova [...] apellada Ma[r]garita, dix a aquest testis estes paraules o semblants en acabament: "Micer, guarde·t de madona e de la esclava" —dicendo hoc de dicta Anthònia e d'una esclava apellada Marta que era en casa d'ell testis— "cor divenres prop passat que tu haguist lo mal, madona féu fer una letra a ·I· fadrí, la qual per la dita esclava tramès defora". E [la...] ell [testis] féu anar la dita Marta escla[va] [...]anto que li liurà a ca[sa] dit [micer] P. Moner. E, con se·n anassen, en Seralonga, corder qui està prop los Frares Menors,

[...]el dit P. Moner [...] /> aquest testis menassà a la dita esclava fort dient-li que, si ella no li dehia què havia feta [de] la dita letra, que ell la consumaria. E la dita esclava dix a aquest testis que la dita letra havia es[cr]i[t]a ·I· fill d'en Alamany, qui està als Ollers, e que a ella li ensenyaria la casa on la havia aportada. E la dita esclava e aquest testis e lo dit en Seralonga, corder qui està —segons dit és— prop los Frares Menors, qui és parent de la muller de aquest testis, passants per Sancta Anna, anaren-se·n al Call Major dels jueus de Barchinona, a casa d'un juheu apellat Boní, sartre; e aquí trobaren una letra sens sobrescrit, [la] qual lo dit juheu, present a[q]ue[s]t testis, liurà a la dita Marta, esclava, la qual la dita esclava liurà a aquest testis; e la qual ell testis comensà de legir; e la qual ell testis liurà aprés al dit en P. Moner, qui aquella deu tenir. Interrogatus si sab o ha oÿt dir qui deïe saber en les dites coses. Dix que no, si no los demunt nomenats segons que dit ha. Interrogatus com fou lo tractament qui fou aprés entre aquest testis e lo pare de la dita Anthònia que la dita Antònia [p]ogués morir. E dix ésser ver que dilluns prop pas[s]at [a]quest testis e lo pare de la dita A[nt]hòn[ia], apel[la]t Verger, foren en lo monestir dels [...]en[o]rs [...] aquí lo dit P. V[er]ger dix a él, planyent-se fort del dit fet, estes paraules o

semblants en acabament: "O foll! O germà! Dit m'àn que clams volets fer a la cort d'aquest mal fet que ma filla n'Anthònia vos ha fet; prec-vos no fass[a]ts, que jo faré que ella exirà d'aquest món que no viurà molt, e que dins ·VIII· dies jo li hauré dat a beure o a menjar que no viuria". E aquest testis li dix que, si allò fahia, que ell se soferria dins los dits ·VIII· dies. E lo dit P. li promès que sí faria. Interrogatus si entre ells per açò hac sagraments ni homenatges. Dix que no, sinó solament simpla prometença. Interrogatus si en la dita prometença fou present algú qui ó pogués [d]ir. Dix que [...] aprés d'ell ere ·I· cosí del dit P. apellat Verger, mas no·s pense que res ne pogués oyr. Ffuit sibi lecta eius depositio et perseveravit in eadem. Petrus Moner, mercator Barchinone, testis juratus et interrogatus [...]ubscriptis de quibus interrogatus dire veritatem quam sc[i]at. Et dixit se hoc solum scire. Que no ha molt oý dir a·n Johan de Vall_[llebrera],

qui està ab aquest testis, que la dita Anthònia, muller del dit A. Marquès, havia dit al dit Johan estes paraules o semblants en acabament: "En Johan, sapiats que ·I· dona és anamorada d'un jove e han-se promès que, si lo marit de la dona era mort, que serien marit e muller". E l'om que deÿa a la dona: "E tant viurà aquest vostre marit?" E ella responia: "Què hi puch jo fer?". E ell deÿa: "Com no·l metats?". E ella responie: "Jo no u sabria fer, mas féts-ó vós". E ell deÿa: "Ja·m tench, per dit, que, si·l encontre e·s frega ab mi e·m tocha, que li dó bona puyalada". E lo dit Johan dix a la dita Anthònia: "E aqueys ara han haüt a fer ensemps". E la dita Anthònia dix que "Què u cal dir?". Après dix, ell testis, que en Ffrancesch Vilardell dix a aquest testis qu'en P. A., sartre, qui està al carrer dels Ollers, havia dites al dit Ffrancesch Vilardell estes paraules o semblants en acabament: "En Vilardell, n'Arnau Marquès [h]a amichs". E lo dit Francesch respòs: "Ho[c], amichs, si mester los h[a]via, [...]ue ó demanats". E lo dit P. [...]espòs: "Amichs ha tenir-lo a prop [...] dix lo [...]francesch. E lo dit P. A. dix: "Cor

és malalt e per ventura faran que no visque mo[lt]". E, oÿdes aquestes paraules per lo dit Francesch Vila[rd]ell dites, ell testis se·n anà a casa del dit A. Marquès, lo qual trobà que jahia e·l lit, qui havia mal de cors. E aprés que hac parlat ab ell de son mal, ell testis, present la dita Anthònia, muller sua, dix al dit A. estes paraules o semblants en acabament: "Sènyer n'Arnau, aquest mal que vós havets aporta a vegades desfici e enuig. E axí, si us en volíets anar a casa mia, jo us hi daria prou de plaer". E aquestes paraules li dix ell testis per tal com li havien dit que la dita Anthònia fahia mal sos afers e per les paraules que·l dit Francesch Vilardell li hac dites. E lo dit A. respòs-li que no u volia fer, cor ja mellorava. E·n aprés vuy ha ·VIII· jorns a aquest testis, estant en casa sua, li vénch ·I· missatge del dit A. Marquès qui di[x] que·l dit A. estava fort mala leig. E [en]continent [e]ll testis anà a la casa del di[t] A. M[ar]quès e trobà lo dit A. jaent en [...] lit [...]ui li dix que gran mal havia

sofert e haüt gran vòmit per blets [ab formatge] que sa muller li havia dats a dinar. E encontinent vénch mestre Johan Cicilià, al qual fou mostrat part de ço que lo di[t] A. havia gitat, lo qual dix que fleuma era e que mala vianda eren los blets. Al qual ell testis, duptant-se·n de ço, s'acostà e li dix si aquest hom seria estat matzinat. E lo dit maestre Johan dix: "No·n fa ací bon reunar". E lo dit maestre Johan anà-sse·n a casa sua e ell testis anà-hi aprés; e, con fós a la dita casa, dix al dit maestre Johan si serian estades matzines allò que havien dat al dit A. Marquès; e, com açò li hagués demanat ·ii_es· o ·iii_es· vegades, lo dit maestre Johan li dix que no li u volia dir. Dix encara, interrogatus, que digmenja a vespre prop passat vénch a casa d'aquest testis Marta, esclava del dit A. Marquès, ab ·I· tabard; e aprés ella vengueren lo dit A. Marquès e en Sera[l]onga, corder, parent de la muller del dit A.; e, con foren [e]n la dita [...]lb /> tots ·III· pujaren alt en lo terrat [...] devallaren; e tots ·III· anaren-se·n. E,

a cap d'una estona, lo dit A. tornà a casa d'aquest testis e dix-li que ell e lo dit Seralonga e la dita esclava eren anats a casa d'un juheu on havien trobada ·I· letra, la qual lo dit A. liurà a aquest testis, la qual ell testis legí e de lavors ençà le ha tenguda, e la qual letra —que aquest testis mostrà a ull al dit honrat jutje e a mi, dit escrivà, en presència del dit procurador fiscal— [e la qual] ell testis, a manament del dit jutje, liurà a mi, dit escrivà, per tal que·s pogués ensertar en la present inquisitió. Interrogatus si sab o ha oÿt dir qui deïa res saber en les dites coses. E dix que no, sinó segons que dit ha. Interrogatus si sap o ha oÿt dir que tractament alcú sie estat entre lo dit P. Verger e A. Marquès que la dita Antònia degués morir. E dix que ell testis ha oÿt dir al dit A. [Mar]quès que dimecres prop passat lo dit A. e lo dit P. Verger [...] estats [...]os Frares Menors; e que aprés que hagué parlat del dit fet, lo dit P. Verger promès al dit A. Marquès que, an[s] de

mijant lo present mes de juliol, lo dit P. Verger hauria dada mort a la dita Anthònia. Dix, interrogatus, que lo dit Johan Vallobrera dix a aquest testis que ell l'altra die era a casa del dit A. Marquès e legí ·I· letra, aquí present la dita Anthònia, en la qual se contenia en acabament ço que·s segueix: "Faç-vos saber, madona, que hé reebut ·I· ciyel e ·I· vel"; e que lo ciyel portava per amor d'ella e lo vel tenia axí com Jhesucrist; e que l'om de Jènova encara no era mort e que no li fahia saber sinó falsies "saludat-me molt madona vostra mara"; e que en la dita letra havia part d'en Francesquí. E, com lo dit Johan volgués legir la dit[a] letra, la dita Anthònia dix que d'una dona era, qui era anamorada d'un hom, e que·s guardàs que no u dixés. Ffuit sibi lectum et. Martha, de genere tartar[orum], serva dicti Arnaldi Marques, testis jurata et in[terrogata] super predictis et subscriptis dicere veritatem quam sciat. E dix ésser ver que vuy ha ·VIII· dies ella testis era anad[a] comprar un parell d'ous e, con vénch, trobà que lo dit A. Marquès, son senyor, havia gran

vòmit [...]e víu que ·I· gat qui aquí era enrabiejava e cridava règeu e gitava. Interrogata si sab quina vianda menjà lo dit A. Marquès a dinar lo dit die. E dix sí haver vist que havia menjats blets ab formatge. Interrogata si sab que alguna vianda o metzines fossen meses en l'escudella del dit A. Marquès. E dix que no ó sap, cor ella testis lavors no fós en la dita cuyna. Interrogata si aquesta testis, de manament de na Anthònia, muller del dit A. Marquès, ha aportada letra alguna a ·I· juheu, sartre, apellat Bo[n]í. E dix ésser ver que digmenja prop passat la dita A[n]thònia donà a aquesta testis ·I· letra, la qual li havia feta ·I· fadrí d'en Alamany, qui està als Ollers, e manà-li que le aportàs al dit Boní, juheu; per què aquesta testis, de manament de la dita dona, portà la dita letra al dit jueu. E aquell digmenja matex aquesta testis, menassada per son senyor, anà a casa del dit juheu ab son senyor ensemps e cobrà la dita letra, e liurà [...] al dit [A] Marquès. Interrogata si ella testis sa[b] o ha oÿt dir que la dita Anthònia hagu[és] privadea o faés mals so[s] afers ab algú.

Dix ésser ver que sí haver vist que, depuys que ella testis és estada en casa del dit A. Marquès, ·I· jove de casa d'en Berenguer de Pinós, apellat Ffrancesquí, era privat ab la dita Anthònia. E víu, ella testis, algunes vegades aquell Ffrancesquí en casa de la dita Anthònia de nits e jahia ací bax en la casa jusana, en la qual romania ab la dita Anthònia; e aquesta testis se·n pujava jaure demunt ab son frara de la dita Anthònia. Ffuit sibi lectum. Litera vero quam dictus Petrus Moner, de mandato [...] [...]n dicto scriptori tradidit michi ut in de positione sua supra continent et qua nulla est suprascriptis hoc est. "Sènyer meu, faç-vos saber que som sana, alegra no som gayra entrò fins que veja la vostra cara. Sènyer meu, faç-vos assaber [...]é reebuda una letra, la qual hé bé entesa. Entès hé, sènyer meu, que vós vos volets desexir de [...]plàcia a Déu fort febra sia qui·m prenga anans que vós vos vullats desexir de mi. Prech a Déu sa febra m'òlsia abans que vós vos desistau de mi; sènyer meu,

jo us tem aytant [...]er senyor e per marit. Ffaç-vos saber, sènyer, que·l jorn que jo reebí la letra vostra doné d'allò que vós m'anviàs; li doní en l'escudella e anà com a rabiós ell e es gat com hac lepada s'escudella, com a rabiós per sa casa. E deÿa si eren matzines "açò que·m havets donat". E en ·I· colp faeren venir lo metge e en P. Moner, e anà dir lo metge que fleuma era, que los blets no eren bons. Anc, sènyer, de mos dies no tremole tant, sènyer meu, anà·m es cor en aquella que penjaren e tolgueren es puny. E axí, sènyer meu, jo us promet que jo vos attendré ço que us hé promès, mas volrie-u fer ab seny e tot seria que jagués ·I· poch a·ç lit. E d'ellò, sènyer, que jo us havia fet assaber de na Martra, axí és estat encara hic ha. E, si alre era, jo us ó faria assaber. Faç-vos saber sènyer meu que s'ic deu partir en punt que no tornarà; si Déus ó vol, no tornarà. D'allò, sènyer meu, que jo us ó attendré. E germà meu, si vós sóts cuytat, si·m som jo. E axí, germà dolç, car hom ó deu fer ab seny aytals coses

com aquestes són. Alre, sènyer meu, no us faç assaber sinó que us esforcets bé, que jo no·m pux esforsar entrò veja vós; e que·m merevell fort com no·n venits aquí par la bona amor que·m havets. Salude-us molt madona mara e na Marta; saluts e bona amor de na Anthònia, muller vostra aytant com a Déus plàcia. Escrita de part de na Anthònia". Die sabbati, octava julii anno predicto. Christoforus, filius Alamani Jordà, notarii Barchinone, in etate duodecem [...] [...]onstitum ut per [...] per [...[...] aparet. Testis juratus et interrogatus super predictis et subscriptis de quibus interrogatus dicere veritatem quam sciat. Et primo, si ipse testis conex n'Anthònia, muller d'en A. Marquès, qui està en lo carrer dels Ollers. E dix que hoc, cor veÿna era del pare d'aquest testis qui està en lo dit carrer dels Ollers. Interrogatus si ell testis ha escrites letres algunes a la

dita Anthònia. E dix ésser ver que ans de ·II· o ·III· dies que la dita Anthònia isqué de casa de son marit, ·I· die —lo qual no li recorde— la dita Anthònia cridà aquest testis, qui jugava ab fadrins per lo dit carrer, e dix-li que ·I· poch lo hauria ops, e ella pujà-sse·n a casa de son pare d'ella. E, a cap de poch, tornà e la dita Anthònia e ell testis pujaren-se·n en la casa de la dita Anthònia, e la dita Anthònia dix a aquest testis que li faés una letra. E axís féu, ço és, que la dita Anthònia dictava e ell testis escri[v]í una letra en un full de paper, la qual aquest testis trigà molt escriure. E encontinent per lo dit jutge fou a aquest testis la letra demunt inserta mostrada a ull en sa forma. E ell testis dix que verament aquella és la letra que ell lo dit die havia escrita a la dita Antònia en [l]a sua [c]asa, la qual ella havia dictada. E dix, ell testis, que fou la primera letra que ells jamés havia escrita, la qual letra féu per ell testis

de paraula a paraula lesta. Interrogatus on era la dita Anthònia con feÿa fer ni ell testis on era con escrivia la dita letra. E dix que la dita Antònia estava adés en la cambra, adés a la fenestra que ix en lo carrer, e deÿa adés adés a ell testis: "Fé tost". E ell testis estava en la cambra. Interrogatus quina hora era mentre fahien la dita letra. E dix que hora del foscant, que qu[a]x ell testis no hi vehia escriure. Interrogatus si alcú al[r]e fou aquí present mentre ells fahien la dita l[e]tra. E dix que no, exceptat que en lo comensament, con ells [co]mensaren de fer la dita letra, la dita Anthònia cridà ·I· esclava sua apellada [...] que pujàs e ella no pujà. E a cap d'un [...]lb /> con ell testis hagués escrites ·III· o [...] líneas de la dita letra, vénch ·I· jove, lo qual deÿa la dita Anthònia que era parent de son marit. E encontinent la dita Anthònia devallà devall e parlà ab ell. E la dita Marta pujà e dix a aquest testis estes paraules o semblants en acabament: "E vejam axò que has escrit com diu". E ell testis legí [a] la dita Marta les dites ·III· o ·IIII· regles que

ell testis havia escrites en la dita letra. E encontinent la dita Anthònia tornà e pujà alt en la cambra; e la dita Marta anà-sse·n; e faeren la dita letra. E, con ell testis la dita letra hagués escrita, la dita Anthònia li dix que la legís. E ell testis comensà-la de legir e per tal com no hi vehia bé, que f[o]scant era, no le sabia legir. E la dita A[n]thònia dix: "E tan corta letra has feta? Mellor és aquesta que ell ma tramet", dient-ó d'una letra que havia en la fenestra, la qual près en la mà, la qual obrí e dix: quant ha de letra a letra. Interrogatus si ell testis sab ni oý dir a la dita Anthònia la dita letra que ell testis escriví a qui la trametia. E dix que no. Interrogatus si ell testis ha fetes algunes altres letres a la dita Anthònia. E dix que no, si no aquella de què damunt ha deposat. Interrogatus si ell testis ha legides algunes letres a la dita Anthònia que li sien estades trameses per alguns. E dix ésser ver que ell testis algun[es] veg[ad]es

[...]a legides —e a son semblant són [...]egades— letres a la dita Anthònia en les quals no es contenia de part de qui venien. Interrogatus si recorde a ell testis ja en les dites letres que s'í contenia. E dix que no, exceptat que li recorde que al sòl de les letres havia: "Saludats-me molt madona vostra mara e vostre pare e na Marta". Ffuit sibi lectum. Bonnin, judeus, sartor Barchinone, testis juratus super decem precepta Dei que Deus dedit [...]t interrogatus super predictis et [...]/> de quibus interrogatus dicere veritatem quam sciat. Et prim[o] si ell testis conex n'Anthònia, muller d'en A. Marquès, qui està en lo carrer dels Ollers. E dix que hoc. Interrogatus de quant de temps a ençà [e]ll testis ha conexença de la dita Anthònia. E dix que a son semblant de ·VI· meses en[ç]à. Interrogatus per qual raó és ell testis en con[e]xença ab la dita Anthònia. E dix que per raó del offici d'ell testis, cor ·I· die aquest testis passava

per lo dit carrer dels Ollers, on havia obrat de son offici en casa d'una dona que està en dret de la dita Anthònia, e la dita Anthònia dix a aquest testis que li faés una gonella d'un cot que ella vestia. E axís féu, que ell testis li féu la dita gonella del dit cot e altres coses de son offici, axí que bé hi obrà ·III· dies. E de lavors ençà ell testis ha conexença de la dita Anthònia. Interrogatus si ell testis de lavors ensà ha obrat de son offici a la dita Anthònia. Dix que no. Interrogatus si ell testis per altra raó és estat en casa de la dita Anthònia [...]a parlat ab ella. Dix que no, si no una vegada que ell passava per lo dit carrer e la dita Anthònia dix a ell testis que volia d'uns puynets que portava. E ell testis dix que·n volia mig florí. E ella dix que massa eren cars e no·ls comprà. Interrogatus si la dita Anthònia ha tramès a casa d'aquest testis algun missatge seu. E dix que no que ell sàpia. És ver, emperò, que una esclava de la dita Anthònia, la qual conexeria si la vehia cor lo [...]el [...]

[...]vénch [...]a d'aquest testis e pregà-lo que li tayàs una gonella d'un cot ample que havia aportat de Gènova. E axís féu, cor aquest testis li tallà la dita gonella del dit cot en la sua casa [e, axí tellat, la dita esclava lo se·n portà]; si, però, la dita esclava vénch aquí de part de la dita Anthònia o no, dix que no·s sab. E segons que ell testis oý dir a n'Astrugona, mara d'ell testis, la dita esclava hi tornà depuys algunes vegades qui demanava la dita gonella. Interrogatus si a ell testis són esta[des] dades o trameses letres algunes que donàs a la dita Anthònia. Dix que no. Interrogatus si ell testis ha aportades o [liu]rades o fetes liurar a la dita Anthònia letres algunes. Dix que no. Interrogatus si la dita Anthònia ha trameses o fetes liurar a aquest testis letres algunes per trametre-les a algú ni en altra manera. E dix que no. Interrogatus si la dita esclava liurà a aquest testis letra alguna ni algun escrit. E dix que no. Interrogatus si ell testis ha liurada a la dita esclava ni a negun altre let[r]a o paper escrit que fós en poder se[u]. E [d]ix que no, si no que digmenja

prop passat la dita esclava ab lo dit A. Marquès, son senyor, vénch a casa d'aquest testis e près-se ella matexa, d'un almarfà, un full de paper que ella matexa lo dit digmenja hi havia lexat. Interrogatus com sab ell testis que lo dit full de paper que la dita esclava près, la dita esclava hagués lexat en la casa d'aquest testis. E dix ésser ver que lo dit digmenja aprés menjar, ell testis víu en lo dit almarfà o en una taula ·I· full de paper en lo qual a son semblant havia escrit e, meravellant-se qui l'í havia posat, dix a la mara d'aquest testis qui l'í havia posat, e ella dix que la dita esclava l'í havia lexat. Ffuit sibi lectum. E encontinent lo dit honrat jutge, per saber mils la veritat del fet, féu venir devant ell la dita Marta, esclava del dit A. Marquès, e en presència del dit Boní, juheu, fou la

dita Marta interrogata en la forma següent: "Digues Marta veritat, digues per lo sagrament que has fet, conex tu aquest jueu?". E ella respòs: "Hoc sènyer, jo·l conex". Interrogata per qual raó ella conex lo dit jueu. E dix que per tal com lo dit jueu, qui ha nom Boní, havia ella testis vist cosir en casa de la dita Anthònia [E] algunes vegades e cosir aquí madona d'en Vilapecina, qui era en casa de la dita An[thò]nia, que no·s donava plaer del dit jueu, dix al dit jueu que ell d'equí avant no·s entràs en la dita casa. E de lavors ençà ella testis no víu [e]ntrar lo dit juheu en la dita casa, bé és ver que ella testis víu que, com madona d'en Vila P. no hi era, lo dit juheu v[é]nch ací e a la porta parlava ab la dita Anthònia. Interrogata si ella testis sab ne ha oÿt dir que·l dit jueu haja liurades letres algunes a la dita Anthò[ni]a. Dix que ell[a] ha vist que lo dit Juhe[u] liurà ·ii_es· vegades a la dita Antònia letres, ço és, cascuna vegada una letra, e aquelles li liurà a la dita porta. Interrogata si ella testis sab de part de qui venien les dites letres. E di[x] que [...]lb /> Interrogata si ella [testis] oý a dir al [...] Interrogata quina hora [era] lo [...]iurà les dites letres ·ii_es· vegades [a] la dita Anthònia. E dix que una era hora prop del foscant [...]

dit jueu paraules algunes que digués lavors a la dita Anthònia, dix que no. Interrogata si aquesta testis ha aportades letras algunes a casa al dit jueu ni liurades a ell que la dita Anthònia li trametés. Dix ésser ver que —axí com ja damunt ha deposat en la sua deposició primera— que digmenja prop passat la dita Anthònia liurà a aquesta testis ·I· letra e dix-li e li manà que aquella aportàs a casa del dit jueu e la liuràs a ell. E [...]lla testis anà lo dit digmenja a casa del dit jueu e donà-li la dita letra dient-li: "J'avets, en Bonín, aquesta letra que us tramet madona". E lo dit juheu reebé la dita letra. Interrogata en qual loch de la dita casa era lo dit juheu con ella testis li liurà la dita letra. E dix que sehia en ·I· banch prop [d']una taula que hi ha. Interrogata si hi era alg[ú] present con ella testis liurà la dita l[e]tra al dit juheu. E dix que ella víu aquí en la dita casa la mare del dit jueu, que filava seda, qui v[í]u com ella testis liurà la

dita letra al dit jueu. Interrogata si con ella testis hac liurada la dita letra al dit jueu, lo dit jueu li dix res. Dix que no, sinó que reebé la dita letra e ella testis tornà-sse·n a casa de la dita Anthònia. Interrogata per com ella testis lo dit digmenja matex anà a casa del dit jueu per cobrar la dita letra —e la cobrà segons que dit ha— qui li tornà la dita letra. E dix que ella —axí com ja ha dit— anà ab lo dit senyor seu a casa del dit jueu aquell digmenja matex e dix al dit jueu estes paraules: "Diu madona que·m donets aquexa letra que us hé aportada". E lo dit jueu resp[ò]s: "E ha y res de nou?". E ella dix: "Què·m sé jo?". E lo dit jueu donà la dita letra, la qual près d'un forat on era tapat ab una pedra, a aquesta testis, la qual ella liurà a son senyor. Interrogata si era aquí present algú con lo dit jueu liurà a aquesta la dita letra. E dix que hoc, ço és, sa mara del dit jueu. E fetes les dites interrogacions e respostes foren-li lestes. E lo dit jutge dix a la dita Marta que guardàs lo dit jueu en la cara. E la dita Marta, guardant aquell

jueu en la cara ab cara ferma e no mudada en res, fou per lo dit jutge interrogata si les coses damunt dites per ella són veres. E la dita Marta guardant lo dit juheu ab ferma cara dix: "Verament tot ço que damunt hé deposat és ver". E lo dit jueu, interrogatus per lo dit jutge, guardant la dita Marta dix que ella no·n deÿa veritat sau de la letra que là près lo dit digmenja segons que damunt ha deposat. Ffuit eis lectum et perseverarunt. Astrugona, judea, mater dicti Bonnin, judei testis jurata super decem precepta [r]egis et interrogata super predictis et subscriptis de quibus interrogata dicere veritatem quam sciat. Et primo interrogata si ipsam conex la dita Anthònia. E dix que no; no li recorde que le haja vista. Interrogata si ella testis conex una esclava de la dita Anthònia ap[el]lada

Marta, la qual li fou mostrada. E dix que hoc. Interrogata si ella testis ha vista la dita esclava en casa sua. E dix que hoc, ço és, digmenja prop passat que la dita esclava fou a casa d'ella testis e demanava ·I· gonella que lo fill d'ella testis, apellat Bonín, li fahia. Interrogata si ella testis sab que la dita esclava aportàs lo dit digmenje letra alguna a casa d'ella testis al dit Bonín. E dix que ella testis víu lo dit digmenja la dita esclava en la dita casa qui demana [sic] la dita gonella e, con la dita esclava se·n fou anada, víu ella testis sobre una caxa que aquí era ·I· full de paper escrit, e lo dit en Bonín dix: "Què és axò?". E ella testis dix: "No·m sé si aquella" —dicendo de la esclava demunt dita— "ó hic havie lexat". Interrogata si ella testis lo dit digmenje víu altra vegad[a] la dita esclava en casa d'aquest testis. E dix ésser ver que al vespre lo dit digmenja ella testis víu venir la dita esclava, a la casa d'aquest testis, tota mudada, a la qual lo dit Bo[n]í dix: "Què has?". E víu que l[a] di[ta] esclava tench lo dit full de

paper en la mà, e son senyor, qui aquí era, que·l li près e anaren-sse·n. [...] E lesta a la dita Astrugona la dita deposició Estech e perseverà en aquella. E en aprés fou afrontada la dita Marta denant la dita Astrugona de cara a cara. E f[ou]-li lesta la sua deposició de paraula a paraula. E interrogata, guardant ab cara ferma la dita Astrugona, dix que les coses per ella damunt deposades eren veres e que estava e perseverava [e]n aquelles. E la dita Astrugona, guardant la dita Marta en la cara, negà les coses per la dita Marta demunt deposades en quant fan contra la dita Astrugona e estech e perseverà en la deposició per ella demunt feta. Ffuit eis lectum.

Magister Johannis de Fulgenio, magister in medicina, testis juratus et interrogatus super predictis et subscriptis de quibus interrogatus dicere veritatem quam sciat. Et primo interrogatus si ell divenres prop passat hac ·VIII· jorns fou demanat per n'Arnau Marquès, mercader, per accident que hac. E dix ésser ver que divenres prop passat hac ·VIII· dies ell testis, estant en son alberch, fou demanat que anàs a casa del dit A. Marquès, qui havia accident. E encontinent ell testis anà a c[a]s[a] del dit A. Marquès, que és en lo carrer dels Ollers, e trobà lo dit A. jaent en lo lit, al qu[a]l ell testis s'acostà, e no [tr]obà que hagués febra. E lo dit A. dix a aquest testis que a dinar havia menjats blets ab formatge e que aprés que fou dinat fou viyares al dit A. que ortigues hagués en lo carcayel, e que havia molt [...]E la muller del dit A. mostrà [...] aquest testis ço que lo dit A. havia gitat en ·I· bací. E fou viyares a aquest testis que açò que gità hagués fleuma. Interrogatus si ell testis cone[ch] que en allò que l[o] [di]t A. havia gitat en lo dit

bací hagués metzines o altre mala poció. E dix que no, cor no ss[e]·n près esment. Ffuit sibi lectum. [San..], uxor Jacobi Marques, quondam de Podio Ceritano, testis jurata et interrogata super predictis et subscriptis de quibus interrogata dicere veritatem quam sciat. E dix ésser ver que ella testis, estant en son alberch, fou demanada per una esclava del dit A. Marquès, qui li dix que ab en Jacme de Monegals ensemps anàs a casa del dit A. M. al qual havia vengut mal. E ella testis, encontinent, ab lo dit Jacme de Monegals ensemps anà-sse·n a casa del dit Jacme e trobà lo dit A. qui havia vòmit. E ella testis dix-li què era allò. E ell dix que diables. E [...] testis levà·s les mans ab aygua freda e mès-li los ·II· dits en la bocha [e] gità queacom. Apuys lo dit A. gitàs en lo lit e vénch maestre Johan lo Cicilià qui dix a[l] dit A.

que no havia febre. E víu en ·I· bací ço que lo d[i]t A. havia gitat. Ffuit sibi lectum. Die mercuis, ·II· augusti anno predicto. Petrus Vergerus, gerrerus Barchinone, deponens in proprio facto et ut testis in alieno. Juratus et interrogatus super predictis et subscr[iptis] [de] quibus interrogatus dicere veritatem quam sciat. Dix ésser ver que [...] die e pot haver [tr]o a un mes, però no li recorda lo die, mas fou aprés que n'Arnau Marquès hac aviada sa muller, filla d'aquest deponens, al alberch d'aquest deponens, lo dit A. Marquès e aquest deponens en lo [...] de [...]e Barchinona. E·l dit A. M. cl[a]màs a aquest deponens de la dita muller sua dient que ella havia fetes mal ses faenes e que era orada; axí que·l dit deponens dix-li que e[l]l lo pregava que [e]ll no mesés sa filla en mala fama, car, si la filla havia errat,

consell s'í podia donar. E lavors lo dit A. [...]dix] que, si·l dit deponens se volia, ell no·s clamaria de la dita muller sua e que més valia que ell qui era son pare la ouciés en qualque manera secreta que si cort ó havia a fer. E lavors lo dit deponens, pensant que lo dit A. se ablaniria, atorgà-li tot son enteniment e promès-li que ell faria de la dita filla sua tot ço que ell volgués. E lavors lo dit A. dix a aquest deponens que, si ell se volia, ab poca de cosa le poria olciure secretament. E·l dit deponens respòs-li que ell hi faria tot ço que pogués, però que ell no era veat d'aytals faenes ne sabia com s'ó faés. E lo dit A. respòs que·ll li trametria d'una cosa que li poria donar a menjar e que sa filla que morria. E sobre açò lo jorn matex o sendemà lo dit A. tramès a aquest deponens ·I· cosa blancha, la qual depuys ha après que era arsènich. E lo deposant près-ó, no per cor que ó mesés en obra, mas per ço que complagués al dit A. M. en guisa que en qualque manera ell se [...]lb /> E aprés, aquell jorn matex que ell deponens [...]

[...] a la dita cosa, vénch al capvespre a casa sua en Terraça, especiayre, ensemps ab en Miquel Tosell. E dix-li que n'Arnau M. li havia dit que ell li havia tramès aytal cosa —dient-ó del arsènich— e axí que li ó liuràs. E ell deponens hac gran goig e de present ell deponens ó liurà al dit Terraça. E lo dit en Terraça pasà-ó ab unes balances e dix que no hi era tot. E lavors lo dit en Terraça dix a aquest deponens que se·n vengués ab ell a casa del dit n'[A] Marquès. E·l dit deponens féu-ó volenters. E con foren [to]ts ·III· a casa del dit A. M., là e·l pont d'en Oliver, lo dit en Terraça dix al dit A. Marquès que·l dit deponens li havia d[o]nat lo dit ar[sèni]ch, però que no hi era tot, axí que ell li retés [...] que·n fallia. E com lo dit A. Marquès contrastàs a açò dient que ja u havia despès, lo dit en Terraça e·n Miquel Tosell s'esquivaren e dixeren que no·s mesé[s] en ax[ò], cor ells cridarien tant que mala ventura v[in]dria a tot. E lavors, aprés moltes noves, vénch-se·n ab ell deponens a casa d'en P. Moner. E aquí près a[l]guna cosa. E com se·n fossen tornats là on lo [d]it A. M. posava, en lo [...] [...]n T[er]raça a on [...], lo dit

A. Marquès liurà al dit en Terraça algun[a] [...] [-titat] del dit arsènich. E lavors lo d[i]t en Terraça pesà-lo ab ço que·l dit deponens li havia liurat; e trobà [...]ue havia son dret; e anà-sse·n, de la qual cosa lo dit deponens hac gran goyg e féu-li viyares que l'àngell li fós aparagut. Interrogatus per qui li tramès lo dit A. Marquès la dita cosa. E dix que per ·I· jovenet lo qual no li recorde. Ffuit sibi lectum. Petrus Terraça, apotecharius Barchinone, testis juratus et interrogatus super predictis et subscriptis de quibus interrogatus dicere veritatem quam sciat. Dix ésser ver, que con lo rey nostre havia guerra ab lo rey de Castella, ell testis e l[o] d[it] A. Marquès eren en ·I· loch del rey de Navarra apellat Estella e eren amichs [...] conexença. E l'altra die, [po...] [ha]ver [t]ro a ·I· mes, ell testis estant en son obrad[o]r, vénch a ell lo dit A. Marquès, axí com aquell de qui per [...]avia.

E, parlant ensemps, lo dit A. Marquès dix a aques[t] testis si li compraria vinagre blanch. E ell testis dix que volenters s[i] li altava. E lo dit A., continuant son parlam[en]t ab aquest testis, dix-li estes paraules o semblants en acabament: "Sènyer, jo era en Jànova e en una botiga que tenia rates fahien-me gran mal, e haguí arcènich, e posave·ls-en e morien. Ara a casa mia fan-me molt de mal. Haurietsnich que me·n venéssets". E ell testis dix al dit A. confiant d'él axí com d'amich: "Sènyer, hoc é·n hic, però és cosa per[il]losa, mas confiant de vós, pus que deÿts que a rates [h]o volets, veus-ne ací". E pesà ·I· onza del arsènich soblimat e liurà·l al dit A. per [preu] [de] ·XII· diners lo qual aquell A. ab sí se·n portà. E aquell ma[tex] die ell testis, vinent del [...]eu, passà per casa de madona sa sogra, que està al pont d'en Oliver, la qual dix a aquest testis —parlant entre ssí— que lo dit A. Marquès ere [e]stat metzi[n]at e que ell e son sogre devien [a]uciure la muller del dit A. Marquès de lavors a digme[nja] E aquest testis anà-li lo cor en lo arcènich que havia venut al dit A. Marquès; partí·s d'aquí e anà a ·I· alberch qui és prop l'alberch de la sogra d'[a]ques[t] testis on trobà lo dit A. Marquès,

e dix-li que li retés l'arcènich que venut li havia, cor mal li estava que ell, qui son amich era, lo aportàs a perill de perdre lo cors e·l haver. E [l]o dit A. Marquès respòs en la forma següent o per semblants paraules: "Sènyer, ma muller me ha fet gran ultratge e m'à dades metzines ab blets; e, si no fós triaga que jo reebí, fóre mort, perquè, sènyer, mon sogre e jo" — dicendo hoc del dit P. Verger— "nos som avenguts que d'ecí a digmenja primer vinent ell li darà mort". E ell testis "[...]ós ab ço que havets comprat li volets fer dar mort?". E A. respòs: "Hoc, o no y haja cura e jo no·l hé en mon poder". E ell testis dix: "Via! que jo y hauré mon acord". E encontinent [...] anà-sse·n a·n Miquel Tosel e [re]comptà-li tot lo f[e]t largament. E lo dit Miquel dix a aquest testis que ·I· vegada cobràs l'arçènich e que ell hi iria; axí que, aprés ell testis e lo dit Miquel hagueren sopat abdosos ensemps, anaren-se·n a casa del dit P. Verger havent sospita ell testis que lo dit P. Verger [de] les dites paraules no tengués lo dit arcènich, al qual ell testis, present lo dit Miquel, dix estes paraules o semblants en acabament: "Sènyer, n'Arnau M[arquès] me tramet a vós e diu que·m donets l'arcènich que us ha liurat". E lo dit P. [Verger] dix: "Ha-us-ó dit ell?". E ell testis dix: "Hoc". E lavors lo dit P. Verger liurà a [a]quest testis en [...]

alguna quantitat d'arsènich. E, con ell testis la tengués, demanà al dit P. Verger si hi era tot. E lo dit P. Verger dix que tot aquell que·l dit A. Marquès li h[a]via liurat hi era. E ell testis, duptant-se que tot hi fós, anà-sse·n ab lo dit Miquel Tosel a casa d'ell testis. E denant lo dit Miquel pesà lo dit arcènich e trobà que·n fallia prop d'un quart d'onza. E lavors ell testis e lo dit Miquel Tosell tornaren a casa del dit P. Verger, al qual ell testis, present lo dit Miquel Tosel, dix que allí no era tot l'arçènich. E lo dit P. dix que aytant li·n havia dat com lo dit A. Marquès li·n havia liurat. "Donchs" —dix ell testis al dit P. Verger— "anem al dit A. Marquès". E lavors tots ·III·, ço és, ell testis, lo dit Miquel Tos[e]l e lo di[t] P. Verger, anaren al dit A. Marquès, lo qu[a]l trobaren en ·I· alberch d'en Marquès al pont d'en Ol[i]ver. E aquest testis dix al dit A. Marquès que li liuràs ço que fallia del dit arcènich, cor lo dit P. Verger li havia dat —segons que deÿa— [aqu]ell que tenia. E lo dit A. Marquès e P. Verger partiren d'[a]quí, e a cap d'un poch tornaren. E lo dit [Mar]quès, en presència dels damunt dits, liurà a aquest testis ·I· troç del dit arcènich, lo qual ell testis en ·I· balan[ça] que tenia pes[à] aquí denant los demunt dits; e trobà que entre tot [...]·I· onza; e, veent que havia compliment al pes de la on[z]a, portà·l-se·n; ab lo dit

Miquel Tosell e en P. Verger anà-sse·n [...]ll testis. E àls dix que no hi sab. Ffuit sibi lectum. Et dicta die mercuriis, ·II· augustis anno predicto, fuit iterum interrogatus dictus Arnaldus Marques super predictis ut sequitur. Et primo si ell deponens comprà arsènich d'en Terraça, esp[e]ciayre, aprés que la muller d'aquest testis lo hac [...]e metzinar segons que damunt [...]E dix que hoc. Interrogatus que·l féu. E dix que donà·l a son sogre per tal com son sogre li·n havia demanat. Interrogatus a què·l havia mester son sogre ni a què·l queria. E dix que "No·m sé a què·l queria". Interrogatus si ere emprès entre ell testis deponens e lo dit P. Verger que la muller d'aquest testis degués morir. E dix que ja u ha deposat demunt en sa deposició. Interrogatus si depuys lo dit especiayre [...] lo dit arcènich. E dix que hoc. Interrogatus per quina manera lo cobrà. E di[x] ésser ver que ·I· die, del qual no li record[a], [e]ll testis

[...] casa d'en Marquès, qui és e·l carrer del pont Oliv[er], e vénch a ell deponens lo dit en Terraça e demanà a aquest deponens que li retés lo dit arcènich, cor per[i]ll li poria ésser. E aquest deponens dix-li que no·l havia, cor a son sogre lo havia liurat, mas que ell lo cendemà matí lo li tornaria. E aquell matex vespre lo dit en Terraça e en Miquel Tosell e lo dit P. Verger vengueren a aquest deponens, e lo dit en Terraça dix denant los demunt dits que lo dit Verger li havia tornat del arcènich, mas que no·l havia cobrat tot. E axí dix a aquest deponens que·l li liuràs. E lavors ell testis ab lo dit P. Verger ensemps, per tal com n[o]·l havia aquí on era la casa, anà-sse·n a casa d'en P. Moner e, d'una caxa que hi ha, prè[s] ·I· poch del dit arcènich e liurà-lo al dit en Terraça e partiren-se d'ell. Ffuit sibi lectum.

[...]

[...]

Postmodum, die martis, ·X· prima juli a[nn]o a Nati[vitate] domini ·MCCCVXXVI·. Venerabilis Ombertus de Bellestar, domicellus, locumtenentis nobilis Dalmacii de Muro, militis, vicarii Barchinone et Vallensi, de consilio venerabilis G. Martina, jurisperti judices curie domini regis quem in hiis in suum assidentem assumpsit recepit una mecum dicto scriptore confesionem domina Anthonie, uxoris dicti Arnaldi Marques, quam [...] [...]equitur. Anthonia, uxor dicti Arnaldi Marques, deponens in propio facto et ut testis in [...]t interrogata super predictis et subscriptis de quibus interrogata dicere veritatem quam sciat. E dix qu'és ver que bé ha ·II· anys passats que [...]ie lo [...]/> al m[a]rit d'aquesta deponens vénch mal de cor [...]er qu[a]l

[...]olrés e de la vianda que havia menjada. E aprés l[o] dit mal li passà. E aprés alguns dies son marit, d'ell[a] deponens, dix a aquesta que se·n anàs a casa de son pare, la qual cosa aquesta deponens féu. Interrogata aprés que aquesta deponens fou exida o se·n fou anada de casa de son marit a casa de son pare on estech. E dix que estech a casa de son pare bé ·IIII· o ·V· meses; e aprés estech a casa de madona Simoneta d'en Estrada qualsque ·VIII· jorns; e puys anà-sse·n ab madona sa mara per [...] de deport a Sent Andreu d'Aygüestoses on estech qualque ·I· mes a casa d'en Palegrí; e aprés tornà-sse·n en Barchinona a casa de son pare. Interrogata si hac lo guiatge del senyor duch ans que tornàs en Barchinona. E dix que ja era torna[d]a en Barchinona partint de Sent Andreu qualsque ·IIII· o ·V· mesos. Interrogata s[i] ella hac a[l]tre guiatge si no aquell del senyor d[u]ch. E dix que no que ella sàpia. Interrogata per què ha haüt lo guiatge del senyor duch. E dix que, per ço com son marit li havia posat ço que·n ella no era, per tal que salvament pogués [...]n [...] seu [...]

Interrogata de què encolpava lo dit marit seu [...] deponens. E dix que no·s sap. Interrogata què féu la raó per què son marit hac lo mal de cor e gità. E dix que no·s sap, car sovín havia aquell mal. Interrogata quina vianda havien menjada ella deponens e·l marit seu a dinar. E dix que·l dinar havien menjat arbolam e pex en cassola per ço com era divendres. E puys, con fou dinat, estech una estona que janglaren e rieren. E puys lo dit marit seu escriví. E aprés vénch-li lo dit mal e gità. Interrogata si aquesta deponens tench lo cap en la faula o ab les mans al dit marit seu con havia lo vòmit. E dix que no, cor no calia, que no havia mal. Interrogata si·l dit marit seu se mès la mà en la bocha o altra persona lo li mès perquè gitàs. E dix que no. Interrogata si aquesta deponens donà o féu son poder de donar al dit marit seu de deyx ous o d'altra [substança?]. E dix que no. Interrogata per què no li donà queacom de confort. E d[ix] [que] no calia, que no havia mal. Interrogata qui coch o cuynà la vianda del dit dinar al dit marit

seu e a ella deponens. E dix que una esclava menys de nas, qui és del dit marit seu, apellada Marta. Interrogata qui féu l'escudella del arbolam que menjà lo dit marit seu. E dix que la dita esclava. Interrogata si alguna altra persona menjà de la vianda de la dita escudella del dit marit seu. E dix que no. Interrogata si un gat qui lavors era en casa menjà lavors de la dita vianda. E dix que no. Interrogata si·l dit gat hac vòmit lavors. E dix que no. Interrogata si en la dita escudella o arbo[l]am que·l dit marit seu menjà al dinar fou mesclat formatge ras o altra vianda. E dix que no·s sap ne·n hi havi[a] que ella vaés, però aquesta deponens no era en la cuyna mentre l'esclava féu les escudelles, cor ja sahia a taula ab son marit. Interrogata si, mentre la dita vianda se coch e·s faeren les escudelles, ella deponens entrà en la cuyna. E dix que no. Interrogata si aquesta deponens féu escriure ·I· letra a·n Christòfol, fill d'en Alamany Jord[à]. E dix que no, car null temps féu fer letres a ell ni a altre si no con ne trametia a son marit qui era en Gènova; e lavors les fahia fer a·n Bernat Pellicer, qui és parent del dit marit seu.

Interrogata si lo dit A. Marquès, marit seu, se jagué en lo lit per lo dit mal que hac. E dix que no, ans isqué de casa sua encontinent. Interrogata si, con lo dit marit seu havia lo mal de cor, vénch a casa sua alcuna persona per manera de visitar o en altre manera. E dix que no. Interrogata si aquesta deponens conexia ·I· juheu apellat Bonín. Et dix que no. Interrogata si lo dit jueu era privat en casa d'aquesta deponens. E dix que no ne hi fo null temps. Interrogata si ella deponens parlà ab en Johan de Vall_lebrera, qui estava ab en P. Moner, dient-li que ·I· dona fós anamorada d'un jove e que·s havien promès que, si·l marit de la dita dona moria, que·l pendria per marit, e algunes altres paraules d'amors. E dix que no, car no·l conex. Interrogata on és ara lo dit marit seu. E dix qu'en Jènova segons que dien. Interrogata si, del temps ençà que·l dit marit seu hac l[o] dit mal o que ella deponens se·n fou anada a casa de son pare, ella deponens ha haüda alguna participació ab lo dit marit seu de parlament o en altra manera. E dix que n[o].

Interrogata si·l dit marit se[u] [hav]ia sospita d'aquesta deponens que faés adulteri. E dix que no. Interrogata si·l dit marit seu havia haüt alcun mal solaç o fets alcuns reptaments a ella deponens. E dix que no. Interrogata si aquesta deponens conexia en Tomich, àlias Francesch Thomàs, [E] qui estava ab lo noble en Berenguer de Pinós. E dix que no conex ne ·I· ni altre. Interrogata s[i] aquesta deponens havia reebudes algunes letres del dit Tomich o d'altra persona parlants d'anamoraments. E dix que no. Interrogata si con lo dit marit seu dix a aquesta deponens que·s n'anàs a cas[a] de son pare li ó dix fallonament en manera de dar-li comiat. E dix que paria que fós falló, car dix a aquesta deponens aytals paraules: "Vets-vos-ne a casa de vostre pare". E aquesta deponens dix: "E a què?". E ell dix: "Vourets-ó ". E lavors ella deponens anà-sse·n a casa de son pare. E·l dit marit seu vénch-li derrera; e con fós a la di[ta] casa, lo dit marit seu guardà-la; e puys anà-sse·n e no·l ha vist depuys. Interrogata si aquesta deponens, puys que fou exida de casa de son marit e tornà en cas[a] de son para e fou a casa de madona Simoneta, anava palasament per vila o per les carreras o estava a la fenes[t]ra. E dix que no, ans s'estava en casa secretament. Interrogata si depuys que ha lo guiatge del senyor duch és anada fora la casa de son pare públicament. E dix que hoc.

Interrogata per què d'abans del guiatge ella deponens estava amagada en casa. E dix que per vergoyia que havia de les gents per ço que son marit li havia allevat. Interrogata si aquesta deponens donà o féu donar, o mès o féu metre en l'escudella del dit marit seu metzines o altres pocions perquè lo dit marit seu morís. E dix que no. Ffuit sibi lectum et perseveravit. Die veneris, ·XXIIII· octubris anno predicto. Jacobus Monegals, mercator comorans civitate Barchinone, testis [...]t interrogatus super predictis et subscriptis de quibus interrogatus dicere veritatem quam sciat. E dix que, en l'any passat, ·I· dia, con aquest testis fós a casa d'una dona apellada na Sança —que fo muller d'en Jacme Marquès—, que estava a Rogamir, vénch a la dita dona ·I· esclava d'en Arnau Marquès, la qual dix a la dita dona que·l dit A. la pregava que anàs a la c[a]sa sua, que gran mester la havia. E la dita dona pregà a aques[t] testis que la acompanyàs tro a la casa del dit Arnau Marquès, la qual cosa aquest testis féu. E, con aquest testis e la dita

dona foren a casa del dit Arnau, aquest testis víu que·l dit A. jaheïa en ·I· lit e gitava poderosament en ·I· bací e, segons que paria, soferi[a] gran mal que semblave degués gitar los budels. E la dita dona pregà a aquest testis que anàs a maestre Johan Secilià e que·l amenàs aquí per dar consell al mal del dit A. Axí que aquest testis anà al dit maestre Johan e féu-lo venir a casa del dit Arnau; e, con lo dit metge ne fo exit, aquest testis tornà a casa del dit A. e lo dit Arnau fou-ne ja exit e fou-se·n anat a casa d'en P. Mune[r]. E aquest testis demanà a la dita dona Sança què era estat lo mal del dit Arnau; e la dita Sancça dix a aquest testis que ella havia d[e]manat al dit maestre Johan con hac vist lo dit Arnau quin mal havia lo dit Arnau; e que·l dit maestre Johan li havia respost: "Vay-te" que no [sab[...]a] dir per què aquest testis e la dita Sancça presumiren que lo dit Arnau era estat metzinat. Interrogatus si aquest testis conech en ço que lo dit gitave que lo di[t] A[r]nau fós estat metzinat. E dix que aquest testis no guardà ço que gitave lo dit A. ne com o veés no u coneguere, que n[o] és metge, mas víu bé que lo dit A. era en mala disposició que e[n]vides podia parlar.

Interrogatus si és fama entre les gents de la ciutat de Barchinona que lo dit Arnau fós estat metzinat. Dix que hoc. Interrogatus contra qui o quals és fama que [...]etzinat lo dit Arnau Marquès. Dix que contra la muller del dit A. Marquès. Interrogatus si sab ni ha oÿt que alcun altre fon estat consent en les dites coses. Dix que no. Interrogatus per quina rahó la dita muller del dit A. hagera met[zi]nat lo dit A. E dix que, segons comuna fama e segons tenor d'una letra, la qual la dita muller —segons que·s deÿa— havia feta fer, que la dita muller del dit havia metzinat lo dit A. per ço que morís o que ella pogués pendre per marit ·I· hom ab qui cometia adulteri. Interrogatus, con aquest testis víu lo dit A. gitant en lo dit bací, si era present aquí la muller del dit A. E dix que hoc, davant lo lit la veïa seure. Interrogatus si la dita muller plorave o feÿe alcuns continents fahent aparès que li sabés greu lo mal que·l dit A. passave. E dix que no vejé que ploràs ne·n faés negun mal capteniment en què conegués que li sabés greu lo mal que·l dit marit havia. Ffuit sibi lectum.

Ffranciscus Vilardelli, mercator, civis Barchinone, testis juratus et interrogatus super predictis et subscriptis de quibus interrogatus dicere veritatem quam sciat. E dix que és ver que ·I· dia, lo qual aquest testis no menbra qual di[a] era, en P. Arnau, sartre, dix a aquest testis aytals paraules o semblants: "Sènyer en Vilardell, n'Arnau Marquès ha amichs". E aquest testis dix: "Hoc, amichs si mester n'avia a son profit". E l[o] dit P. Arnau dix: "Donchs si amichs ha, tinguen-lo a prop, sinó ell haurà tost salsa", o semblants paraules que paria toquassen son dampnatge del dit Arnau. E d'açò fo molt parlat entre aquest testis e lo dit P. Arnau; a la fi que lo dit P. Arnau, concloent en ses paraules, dix que la muller del dit Arnau Marquès tenia mala vida e feÿa mal ses fahenes. E aprés aquest testis parlà ab en P. Moner de les dites coses e d'altres semblants que havia oÿdes dir a alcunes altres persones, dient al dit P. Moner que bé faria, que ell digués al dit Arnau Marquès que sa muller fahia mal ses fahenes e tenia males tretes. E lo dit P. Moner dix que ell havia consciència d'aytals fahenes car, si lo dit Arnau Marquès fahia mal a la dita muller sua, que [h]avia por que no·n hagués càrre[ch] d'ànima. E aquest testis dix: "Donchs féts per manera que·ls separets la ·I· del altre o per manera de convit o per qualque altra manera". Axí que, lo dia matex o l'endemà, lo dit en P. Muner e aquest testis anaren a casa del dit Arnau Marquès

per visitar lo dit Arnau, qui no era sà, ans havia mal de sentiri. E con foren a la casa d'en dit Arnau Marquès, lo dit P. Moner dix al dit A.: "Sènyer n'Arnau, aquesta vostra malaltia porte de sí matexa gran desfici e axí venits-vos-ne a casa mia e estar-vos-ets aquí per deport"; e açò deÿa lo dit P. Muner al dit Arnau per tal que tragués lo dit Arnau de casa. E a cap d'alcun temps aquest testis oý dir comunament a les gents, e aytal és fama comuna, que lo dit Arnau Marquès era estat me[tz]inat, e açò mateix oý dir al dit Arnau. Interrogatus contra qui o quals és fama e suspita que hagués dades les dites metzines al dit Arnau. Dix que contra la muller del dit Arnau. Interrogatus d'on ha haüt neximent la dita fama. E dix que del fet matex, car decontinent que les dites metzines foren donades al dit Arnau s'escambà la dita fama. Interrogatus si sab o ha oÿt dir que alcuna altra persona sia estada participabla o consenta en les dites metzines a dar [...] a fer o aministrar. Dix que no.

Interrogatus si sab o ha oÿt dir que la dita muller del dit Arnau, despuys que és ab lo dit Arnau, ha comès adulteri ab alcú. E dix que —segons fama— hoc, ab molts. Ffuit sibi lectum et perseveravit. Petrus Arnaldi, sartor, civis Barchinone, testis juratus et interrogatus super predictis et subscriptis de quibus interrogatus dicere veritatem quam sciat. E dix que ja d'aquest fet ha deposat en poder d'en Bisbals, de casa del senyor rey; e fon ja lavors con la inquisició aquesta se comensava e ara no li sové bé ço que lavors deposà; e axí, si la dita scriptura troben, aquí ho trobaran, si no ell s'í recordarà en l'endemig e deposarà volenters. Petrus [Mas[...]na], mercator, civis Barchinone, testis juratus et interrogatus super predictis et al[i]is de quibus interrogatus dicere veritatem quam sciat et dixit se nichil scire super predictis.

Postea die lune, ·XXVII· october anno predicto. Cum depositio dicti Petri Arnaldi non fuerit reperta nec recepta secundum assercionem dicti Ffrancisci Bisbals, scribe, presentis inquisitionis ideo fuit recepta depositio dicti Petri Arnaldi qui deposuit super predictis per modum sequentem. E dix que és ver que aquest testis oý dir al dit Arnau Marquès que sa muller li havia dades metzines a menjar, de què l'avia cuydat auciure, e que maestre Johan Sicilià ha[v]ie vist les coses que lo dit Arnau Marquès e dixé que ell conexie que en les dites coses havie verí, lo qual li havie dat a menjar. Interrogatus si de les dites coses és fama comuna de les gents contra la dita Anthònia, muller del dit Arnau Marquès. E dix que totes les gents l'en donen àvol fama e dien que ella havie metzinat lo dit marit seu. Interrogatus per quina rahó la dita Anthònia h[a]guera metzinat lo dit marit seu. E dix que per ço com les gents han suspita que la dita Anthònia hagués fet adulteri ab altre; ço és, ab [un] hom apellat o Thomich o Francí, qui era de casa d'en Berenguer de Pinós quondam.

Interrogatus si fama és contra la dita dona que haja comès adu[l]teri ab lo dit Thomich o ab altri. E dix que hoc, e del dit Tomich e d'al[t]res. Interrogatus si aquest testis víu la dita Anthònia sola ab negun hom en loch suspitós. E dix que no. Et eadem die fuit reinterrogata domina Sanccia, uxor Jacobi Marques. Et lecta primitus sua depositione dix quod stabat et perseverabat in eadem hoc excepto que là on diu que lo dit Arnau dix "diables", que dix que havie preses males coses a son veyares. Interrogatus quins continent fahia la dita Anthònia, muller del dit Arnau, e sa sogra con a[q]uest testis fo en casa del dit Arnau e lo dit Arnau gitava. E dix que veïa seure la muller del dit Arnau bax en una fenestra, e l' ·I· altra dona appellada na deïa e la sogra d[el] dit Arnau, qui seïa en ·I· cofr[e]. E per ço com aquesta testis víu axí estar les dites dones e no havian cura del dit A., dix a les dites dones: "O Déus hi valla, mes dones! E com no ajudats en aquest hom qui tan gran mal sofer?". E les dites dones digueren: "Com no u vol". E lavors

aquesta testis mès la mà en la boca del dit A. Segons que damunt ha dit. Interrogata què digueren les dites dones com lo dit A. dix que males coses eren. E dix que la sogra del dit Arnau dix: "No és vesada ma filla de dar males coses". Interrogata si la muller del dit A. plorave per la mal del dit marit seu. E dix que no la·n víu plorar ne fer negun mal continent. Interrogata si és fama o sosp[i]ta de les gents que la dita Anthònia hagués metzinat o dat metzines a menjar al dit marit seu. E dix que moltes gents s'acorden que la dita Anthònia havia dades metzines al dit seu marit e d'açò és fama segons que ha oÿt dir. Interrogata per quina rahó la dita Anthònia haguera dades les dites metzines al dit seu marit. E dix que per ço que morís, segons que·s pensa aquesta testis. Interrogata per quina raó la dita Anthònia volia auciure lo dit marit seu. E dix que per ço com, segons que les gents dien, la dita Anthònia havia comès adulteri ab altre hom.

Interrogata quines paraules dix maestre Johan Sicilià a aquesta testis con aquesta testis li demanà quin mal havia lo dit Arnau. E dix: "Calla, calla! Haguesses-m'[ó] dit", o se[m]blants paraules, les quals a aquesta testis no acorden, tant ha que fo. Interrogata si aquesta testis víu o conech que en les coses que·l dit A. gitave hagués metzines. E dix que no u conech ne u conexeria per bé que u guardàs. Ffuit sibi lectum. Petrus Colel, portarius domini regis, testis juratus et interrogatus super predictis et aliis de quibus interrogatus dicere veritatem quam sciat. E dix que ha oÿt dir [c]omunament a les gents, e aytal és fama, que la muller d'en Verguer e sa filla, muller d'en Arnau Marquès, havien metzinat lo dit Arnau Marquès. Interrogatus si sab o ha oÿt dir per quina rahó la dita na Vergera e sa filla havien metzinat lo dit marit de la dita filla. E dix que elles s'ó saben. Interrogatus si sab o ha oÿt dir que la dita Anthònia hagués comès ad[u]lteri ab n[e]gun hom. E dix que és ver que ·I· vespre

de nits, que feïe luna, víu, aquest testis, entrar en casa del dit en Marquès, en temps que·l dit Marquès era absent de Barchinona, ·I· hom. E a cap d'alcuns dies aquest testis reptà la dita dona Anthònia dient-li: "Comare, mala us són levada que d'aquests vespres jo hic víu entrar ·I· hom" o semblants paraules. E la dita dona Anthònia al comensament escusave·s forts, però a la fi la dita Anthònia atorgà a aquest testis que ·I· hom, qui estava ab en Berenguer de Pinós, hi era entrat e havia haüt afer ab ella carnalment, però a aquest testis no menbra bé lo nom del dit hom, mas és-li veyares que hagués nom o en Tomich o en Ffrancí, però [...]'aquestes coses o semblants aquest testis ha deposat en poder d'en Ffranchesch Bisbals en ·I· procés que, en poder del dit Ffrancesch, se menava lavors, a la qual deposició aquest testis remet aquesta. Ffuit sibi lectum. Bartomeua, uxor Berengarii Moier quondam, mercator[i]s Barchinone, testis jurata et interrogata super predictis et aliis de quibus interrogata dicere veritatem quam sciat. E dix que és ver que ·I·, en los anys passats, ·I· dia, lo qual a aquesta testis no acorde qual dia era, con aquesta testis fós en l'entrada de la sua casa, víu que una sclava d'en Arnau Marquès

exia fort bascosa de casa del dit Arnau e aquesta testis, maravellant-se, dix a la muller del dit Arnau, que era bax en l'entrada del seu alberch —del dit Arnau—: "Què és axò, madona, que axí corre la vostra esclava?". E la dita dona dix: "Al senyor que ha vengut gran mal d'exir e de gitar". E aquesta testis dix-li: "Donchs per què no li féts queacom que li estrenguéssets los polsos?". E la dita dona dix: "Jo no sé que si fós bo". E tantost aquesta testis partí de la sua casa e anà-sse·n a casa d'en P. Verger, e trobà la muller d'en dit en Verger en l'entrada de la dita sua casa, a la qual aquesta testis dix: "Madona Vergera, per què no anats là sus?". E la dita dona dix: "E a què?". E aquesta testis dix: "Com al senyor n'Arnau ha vengut gran mal d'exir e de gitar, e, si hi anàvets, que li faéssets queacom per a estrènyer los polsos, bé faríets". E la dita na Vergera dix: "Si lo senyor no fós afahenat, anara-hi". E ab aytant aquesta testis partí d'aquí e tornà-se·n a la sua casa. E no sab si la dita na Vergera hi vénch o no. Interrogata de qual casa dix aquesta testis a la dita na Vergera que anàs là jus que·l senyor n'Arnau havia vengut mal. E dix que diga-li-u que anàs a la casa del dit Arnau Marquès, qui era genre de la dita na Vergera.

Interrogata si aquesta testis entrà en casa del dit A. Marquès mentre lo dit Arnau havie lo mal. E dix que no li menbra, tant ha que fo, mas bé li menbre que era fort afaynada de liurar roba, que havia venuda. Interrogata si con aquesta testis con tornà de la casa de la dita na Vergera trobà ne veé la muller del dit A. a l'entrada del alberch del dit A. con anà a la dita na Vergera. Dix que no, que ja se n'ere muntada. Interrogata si aquesta testis demanà o parlà ab lo dit Arnau del mal qui li era esdevengut quin era. Dix que no. Interrogata si aquesta testis oý dir al dit Arnau que hagués sospita que sa muller l'agués metzinat. E dix que no; mas és ver que ·I· dia de festa, aprés que lo dit A. hac haüt lo dit mal, aquesta testis seïa a la porta del dit Arnau ensemps ab la muller del dit Arnau, e lo dit Arnau seïa davant la porta d'aquesta testis en ·I· padriç qui és davant la porta del dit Arnau, e la dita dona Anthònia parlà de justícies a fer e dix a aquesta testis aytals paraules o semblants: "Madona Muyer, menbre-us

de la speciera qui penjaren". E aquesta testis dix: "No a mi, jo é fe en Déu, car no m'í ha bastat lo cor de neguna justícia a veer null temps". E la dita Anthònia dix: "Jo hi aní ab madona e oý com la dita especiaresa dix al morrodevaques: "Espatxa·m tost!"". E lavors lo dit Arnau Marquès dix: "Jo sé una dona qui havie metzinat son marit, mas Déus li·n ajuda, e conech e sé la dona qui és". E la dita Anthònia respòs: "Hoc, vós tota res cuydats saber". E lo dix [sic] Arnau tornà dir altra vegada: "Hoc, jo sé qui és". E entretant aquesta testis se levà de là on seÿe dient que: "Ta mal guany parlat d'alre, [q]ue axò males noves són". E anà·s a seure a la sua porta pròpia, on seïe lo dit A. E lo dit A. tornà dir a la d[i]ta dona [...] [...] E madona Moiers: "Hoc, jo sé qui és aquesta dona que aquestes coses ha fetes". E puys mudaren altres noves e no·n parlaren més avant. Interrogata si sab o ha oÿt dir que la dita dona hagués metzinat lo dit seu marit e que lo mal que hac li fós vengut per les dites metzines. E dix que ha oÿt dir comunament a les gents que hoc. Interrogata si sab o ha oÿt dir que altra persona sia estada participable o consent en les dites metzines. Dix que no. Interrogata si sab o h[a] oÿt dir que dita Anthònia haja

comès adulteri ab algun hom despuys que ha marit. Dix que no, bé ha oÿt dir que era enamorada d'un hom apellat Ffrançí. Interrogata si aquesta testis víu la dita Anthònia ab lo dit Francí o ab altre sola de què pogués ésser sospita contra la dita dona. Dix que no. Interrogata si aquesta testis víu entrar de nits en la casa de la dita dona o ha ora sospitosa alcun hom o altra persona. Dix que no. Ffuit sibi lectum. Die veneris, septima novembris anno predicto. Guillemus Serralonga, corderius, civis Barchinone, testis juratus et interrogatus dicere veritatem quam sciat super predictis et aliis de quibus interrogatus. E dix que és ver que ·I· dia, après que lo dit Marquès hac haüt alcun mal —segons que deïa—, con aquest testis se·n anàs al Born ves casa sua, encontrà

lo dit Arnau Marquès, lo qual venia fort axalenat, lo qual dix a aquest testis que·l acompanyàs ·I· poch. E aquest testis respòs e dix que en bona hora. E lo dit Arnau e aquest testis anaren-se·n a casa d'en P. Moner; e lo dit Arnau pujà dalt; e puys, a cap de poch, devallà ab una esclava del dit Arnau que ha meyns ·I· [t]roç del nas; e com foren en l'entrada, on aquest testis l'esperava, e ab lo dit Arnau e ab la dita esclava anaren-se·n al Call Major. E, aquí, l'esclava menà·ls en ·I· casa d'un jueu e la dita esclava pujà dalt a casa del dit jueu, e lo dit Arnau e aquest testis romangueren davall [a] la porta. E, a cap de poch, aquest testis e lo dit Arnau oÿren que la dita esclava se contenia ab ·I· jueu, axí que lo dit Arnau pujà dalt, là hon la dita esclava era, e aquest testis romàs a la porta. E entretant vénch una juÿa d'aquestes que van per vila adobant pels e dix a aquest testis

què volia aquí. E aquest testis dix que ·I· poch hi havia obs. E la dita juÿa dix: "Aquesta esclava esnasada hic ve sovín e hic té mala secta, e sab-me gr[e]u per amor del pare de la dona de la dita esclava". E, quaix encontinent, lo dit Arnau, qui despús era, cridà aquest testis que y pujàs; e aquest testis e la dita juïa, qui ab ell se rahonava, pujaren-hi; e, con foren dalt, aquest testis víu que ·I· jueu, qui aquí era, donà una letra al dit Arnau; e lavors lo dit A. e aquest testis e la dita esclava tornaren-se·n a la casa del dit P. Moner; e, con foren aquí, lo dit A. e la dita esclava romangueren aquí e aquests testis anà-se·n a la sua [c]asa. Interrogatus si la dita letra era tancada o uberta. Dix que ans era uberta. Interrogatus que·s contenia en la dita letra. Dix que no·s sab, car no le oý legir. Interrogatus del nom del dit juheu e juÿa. E dix que no sab com s'àn nom ne·ls conexeria si·ls vehia. Interrogatus si sab o ha oÿt dir que la dita Anthònia hagués dades metzines al dit marit seu. E dix que aquest testis no se·ntramet de semblants fahenes.

Et dicta die fuit lecta de verbo ad verbum dicte domine Anthonie depositio supra per eam facta presente dicto Jacobo Gillida, curatore suo, que dixit quod stabat et perseverabat in eadem. Interrogata si volie res tolre o anadir en la sua deposició. E dix que no·n volia res tolre, ans hi volia afegir ço que·s seguex; ço és, que con lo dit marit seu hagués feta anar aquesta deponens a casa de son pare —segons que damunt ha deposat— e lo dit marit seu se·n fós anat aval ves los Cambis, aquesta deponens pensant e esmaginant que la fellonia siria passada a son marit con torna[r]ia, acordà que se·n tornàs a casa del dit marit. Axí que ab lo pare d'aquesta deponens e ab sa sor, qui ara és muller d'en A. des Prats, qui lavors era vílua, anà-sse·n a casa del dit seu marit ab enteniment que·s aturàs aquí. E, con fou a la porta del alberch del dit seu marit, ·I· macip apellat P. Adàs, lo qual era nebot d'en Berenguer Marquès e lo qual lo dit marit seu feïa estar a la dita porta, dix a aquesta deponens que ella no entraria en lo dit alberch, car no u volia lo dit marit seu. E aquesta deponens dix: "Odà, no entraré en ço del meu?". E lo di[t] P. dix: "No, que no u vol vostre marit". Axí que per lo contrast que lo dit P. feÿa a aquesta deponens, aquesta deponens no póch entrar dins la dita casa e tornà-sse·n a casa del dit seu pare.

Interrogata si aquesta deponens fo despuys ab lo dit marit seu en ·I· casa o féu son poder d'ésser ab ell. Dix que no. [...]

Lo rey En G. Martina, man[a]m-vos que, en lo fet de la filla d'en Varger, procehiscats e anantets de consell de mossèn en Jacme dez Far, e determanets declarant lo d[i]t fet en tal manera que d'aquí avant no haj[e]n a nós r[e]cór[r]er. E açò féts decontinent just[í]cia migensant, no contrestant qualssevol manaments en contrari fets.

R. Alaman Die mercurii, ·XXI· janerii.

[...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] Lo rey En G. Martina, manam-vos que, en lo fet de l[a] filla d'en Verger, Procehiscats e anantets de consell de mossèn en J[a]cme dez Far, e determanets declarant lo dit fet en tal manera que d'aquí avant no hajen a nós recórrer. E açò féts decontinent justícia migensant, no contrestant qualssevol manaments en contrari fets. [...]

[...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] Lo rey En G. Martina, manam-vos que, del fet de la filla d'en Verger, ab en Castelló de Mallorques ensemps façats relació en la audiència devant nostre canceller públicament. E en açò res no mudets per alberà nostre si, donchs, aquest no y era insertat de tot. [...]

En Castelló de Mallorques e en G. Martina, com hajam entès que diverses vegades vos sóts ajustats per haver col·lació per lo fet de la filla d'en Verger, qui requer gran temps ha que sia absolta o condempnada, e —segons que havem entès— stà per lo avocat fiscal qui y met diffugis; per ço, volents dar loch a justícia, vos deÿm e us manam, sots pena de ·D· morabatins d'or, que dacontinent assignets al procurador fiscal que haje son avocat aquella hora que li assignarets, e que decontinent —ell present o absent— procehiscats a absolre o condempnar la dita dona segons que per justícia trobarets ésser faedor, no contrestants qualsevol manaments fets o faedors en contrari. [...]

[...] [...] [...] [...] [...] [...] Molt alt senyor, a la vostre clamència molt humilment supliquen Anthònia, muller d'en A. Marquès, e A. des Prats, baster, que com ells sien e[n]colpats de alguns crims e sia ja gran temps ha ans de Nadal a sentència, la qual han requesta e requeren ab aquella major diligència que poden, lo qual fet és com[an]at a·n Castelló de Mallorques e en G. Martina, qui moltes e diverses vegades se són ajustats per haver col·lecció del fet; axí, senyor, que ha stat e stà per lo avocat fiscal, qui no ve a la dita col·lecció com li és assignat ne y és appellat que y sia, per ço que·l dret del senyor rey sia mils conservat. E axí, senyor, que ab aquestes dilacions los dits supplicants fan mal de lur prou e no poden haver ne aconseguir justícia, majorment la dita Anthònia, qui stà al castell presa. Per ço, senyor, plàcia a la vostra altea que, donant loch a justícia, que vullats menar ab bona pena als dits Castelló e G. Martina que, appellant lo advocat fiscal, ab ell o sens loch, procehisquen absolre o condempnar los dits suplicants e en altre manera los fassen justícia spatxade.

E en açò, senyor, farets justícia e mercè altissimus [...] mandetur judicibus predictis quatenus vocato advocato fiscali procedant et expediant et si vocato advocato fiscali eum.

Postmodum die jovis, ·XII· ffebreri anno predicto coram dicto venerabilis Castilion de Majoricis comparuit dictis Jacobus Gilida, curator dicte domine Anthonie, et obtulit et presentavit eisdem quoddam albaranum num sigillo anuli domini regis sigillatum tenoris sequentis. En Castelló de Mallorques, entès havem que·l fet de la filla d'en Verger és gran temps ha a sentència e que ha stat contínuament e stà per part de la cort que no s'és donada, no contrastant que per part de la dita dona sia affectuosament raquesta, ans aquella fan star pres[a]. Per què us manam que decontinent la spatxets en sa justícia condempnant o absolvent o donant a [...]ovinent segons que de justícia trobarets ésser faedor, no contrastants naguns manaments per qualsevol persones fets o faedors. [...]

De part del senyor rei manats an Castelló de Mallorques e a·n G. Martina que en lo fet de la filla d'en Verger hajen a tenir col·lació davant mossèn Jacme des Far ab savis no sospitosos, sots pena de ·m· morabatins. E haüda la col·lació —e no abans— facen en lo fet justícia espeegada. [...] [...] [...] [...] Lo rey En castelló de Mallorques e an Guillem Martina manam-vos que, si lo fet de la filla d'en Verguer és a sentència, que aquella donets ella absolvent o condempnant segons que per justícia trobarets ésser faedor. E açò féts encontinent, no contrastants neguns manaments fets o faedors en contrari, com nós de certa [...]ullam que axí·s faça. [...]

[...] [...] [...] [...] [...] [...] Lo rey En Ramon Alamany, manam-vos que hajats mossèn V. de Valsecha, avocat fiscal, e n'Andreu de Conniochs e lo jutge del procés e que fassats aspatxada justícia en lo fet de la filla d'en Verger. [...]

[...] [...] [...] [...] [...] Mossèn Castelló de Mallorques, plau-me e us prech que regonegats lo fet de na Vergereta e que ho determenets per justícia, car prou ha durat, e és raonable que s'í dó aquella conclusió que·s pertany, perquè enantats-hi absolvén o condempnan-la segons que per justícia e per mèrits del proc[é]s trobarets ésser faedor. Ramon Alamany. [...]

Mossèn Castelló de Mallorques, plau-me e us prech que regonegats lo fet de na Vergereta e que ho determenets per justícia, car prou ha durat, e és raonable que·s hi dó aq[uel]la conclusió que·s pertany, perquè enantats-hi absolvén o [condem...] segons que per justícia e per mèrits del procés trobarets [...]lb /> R. Alamany

Lo rey En Ramon Alamany, manam-vos que agats [...]e Valsecha avocat fiscal e n'Andreu de [...] e lo jutga del prosés e que fasats [asp[...]da] justísia en lo fet de la filla d'en Verger.