Text view

Uns joves foraden una paret per a poder veure unes dones que es banyaven

TitleUns joves foraden una paret per a poder veure unes dones que es banyaven
AuthorVerger, Vicenç
PublisherGLD-UAB
msNameF-43-Miralles_XV_24.txt
DateSegle XVa
TypologyF-Textos jurídics
DialectOr:B - Balear
TranslationNo

Javascript seems to be turned off, or there was a communication error. Turn on Javascript for more display options.

24 (Jud.) 1419 (Montuïri, Mallorca) Vicenç Verger UNS JOVES FORADEN UNA PARET PER A PODER VEURE UNES DONES QUE ES BANYAVEN A ·III· d[e] fabr[er]t any ·MCCCCXVIIII· Denunciat és stat a la p[re]sent cort p[er] en B[er]n[a]t Salom q[ue] hu[n] jorn, lo q[ua]l a aq[ue]st no li recorda, a ora d[e]l seny d[e]l ladre o aq[uè]n entorn, la dona Angelina, mull[e]r d'e[n] Tomàs Banet, q[uòndam], lo dicmenga ap[ré]s següe[n]t, devia fer una sua filla nuvia, e p[re]gà aq[ue]st e a la dona mull[e]r d[e] aq[ue]st q[ue] lo digous qui vania l[e]s aculís en so[n] alberch p[re]gant q[ue] fese[n] ba[n]ys a la dita filla sua axí co[m] és acustumat, car lo dicmenga ap[ré]s següent la devia fer nuvia. E aq[ue]st q[ue] li dix q[ue] bé li playa, e co[n] vench lo dit die d[e] digous, a ora d[e]l seny d[e]l ladra o aq[uè]n entorn, la dita dona Baneta ab sa filla e la dona Citgara venguere[n] en casa d[e] aq[ue]st p[er] fer los dits ba[n]ys, e aq[ue]st de p[re]se[n]t q[ue] l[e]s dit[e]s don[e]s fore[n] en sa casa, p[er]tí-se·[n] e anà jaura en casa d[e] la dita dona Baneta. E co[n] vench lo sentdemà q[ue] aquest fon tornat en so[n] alberch trobà en la cambra div[er]ses forats e regelés, qui ere[n] ben tepats, los q[ua]ls agre[n] tots foredats, desfets e trencats p[er] alcun[e]s p[er]son[e]s, ent[re] los q[ua]ls forats ne haguere[n] destepat hu[n], lo q[ua]l era q[ua]si endret lo capsal d[e]l lit, endret lo q[ua]l havia una stora, la q[ua]l teyare[n] e foredare[n] ab spasa o coltell, p[er] la q[ua]l cosa feyent l[e]s dit[e]s don[e]s lurs ba[n]ys fore[n] ben mirad[e]s e vist[e]s p[er] l[e]s p[er]son[e]s qui los dits regelés o forats aguere[n] destepats, p[er] què l[e]s dit[e]s cosses denu[n]cia a la p[re]sent cort p[er] trenquame[n]t d[e] alberch, p[er] la q[ua]l cosa se pensa q[ue] si aq[ue]st hi fos stat q[ue] lo aguere[n] mort. Int[er]rog[at] si sab ne ha hoy[ï]t dir qui ha fet[e]s l[e]s dit[e]s cosses, e dix q[ue] ha hoy[ï]t dir a la dona Miyer[e]s, la dona mull[e]r d'e[n] B[a]rth[omeu] Sucia e dona Ramis, q[ue] n'Anthoni Sucia hi és stat ent[re] los altr[e]s.

Dona mull[e]r d'e[n] B[er]n[a]t Salom, t[e]st[imoni], jurada, int[er]ro[gada] sobr[e] l[e]s dit[e]s cosses, e dix q[ue] lo dit vesp[re], fahent aq[ue]sta ab l[e]s altr[e]s don[e]s los dits bays venguere[n] en la p[ar]et d[e] la cambra d[e]l seu alberch n'Anthoni Sucia e Miq[ue]ll Sabat[er], los q[ua]ls destepare[n] div[er]ses forats o regelers, qui ere[n] en la dita cambra, en la hú d[e]ls q[ua]ls forats stave una store, la q[ua]l ab spasa o coltell teyare[n] la dita stora e mirare[n] e vere[n] aq[ue]sta e l[e]s altr[e]s qui ab ella ere[n], e fahent los dits bays aq[ue]sta ab l[e]s altr[e]s avie[n] reuneme[n]t e hoyre[n] algun[e]s p[er]son[e]s d[e]tràs la p[ar]et q[ui] mermurare[n] mira[n]t aq[ue]stes, e aq[ue]stes, senti[n]t asò, dig[u]ere[n] ent[re] elles: " Huda, p[er]son[e]s nos agayte[n]!" , e q[ue] n'Anthoni Sucia dix: "Datza lo coy en aq[ue]st forat!". E q[ue] aq[ue]sta q[ue] dix: "E bones coltelad[e]s!", no pensa[n]t-se aq[ue]sta q[ue] aguese[n] destepats forats alcuns. E co[n] fore[n] tot[e]s dins lo lit la dona Citgara dix: "En me fe, lo ou q[ue] yo hé menjat tench sobr[e] lo cor. Levar-m'é e pendré hu[n] tros d[e] pa!", e d[e] p[re]sent se levà tota nua e p[ré]s hu[n] tros d[e] pa, e q[ue] ans q[ue]·s tornàs en lo lit féu ayga tolra. E co[n] hac fet q[ue] dix tals p[ar]aules: "En malenat, q[ue] sots tenra q[ue]·m coets!", e q[ue] lo dit Anthoni Sucia respòs dient: "Cou?", e q[ue] la dita Citgara dix: "E mesquins, vosaltr[e]s sots alcavots d[e] v[ost]res mulés. Anats-vos-ne, q[ue] mal siats degolats! " E aq[ue]stes vaye[n]t asò no aguere[n] cura d[e] res, p[er] tant co[n] ere[n] soles, no pensa[n]t-se p[er] res q[ue] aguese[n] destepats ne trencada la dita p[ar]et. E co[n] vench lo sentdemà aq[ue]stes vere[n] la dita p[ar]et tota trencada e foredada. Int[er]ro[gat] q[ui] sab en l[e]s dit[e]s cosses, e dix q[ue] la dona Ràmies, dona Miyeres e dona mull[e]r d'e[n] B[a]rth[omeu] Sucia. Dona Miyer[e]s, t[e]s[timoni], ut s[upra], e dix sab[e]r en aq[ue]lles so qui·s seguex: q[ue] lo dit vesp[re] d[e] digous, stant aq[ue]sta en casa d[e] la dona Palajana ab la dona Ramis e d'altr[e]s filant aquí, reuna[n]t ent[re] elles, vench a la porta n'Anthoni Sucia, lo q[ua]l dix tals p[ar]aul[e]s: "P[ar]lats gayart, q[ue] vosaltr[e]s co[n] sots plagad[e]s deyts molt[e]s pagases. Axí vos ne p[re]n a vosalt[re]s are co[m] a d'altr[e]s q[ue] yo·n sé. Sepiats q[ue] de aq[ue]sts dies fuy yo an u[n] loch ho[n] se feye[n] bays, e yo destepí ben ·III· o ·IIII· forats, en la hú d[e]ls q[ua]ls stave endret una stora e yo ab la spasa tey-la". E aq[ue]sta respòs dient: "Per Déu no crech que haje dies molts ne bé una ora, car yo crech q[ue] en casa d'e[n] Salom és so que deyts, que d[e] la filla d'e[n] Banet s'i fan ba[n]ys". Int[er]rog[at] si sab que lo dit Sucia haje fet[e]s l[e]s dites cosses, e dix q[ue] no, bé ho ha hoy[ï]t dir a la dona Saloma. Dona Palajana, t[estimoni], jur[ada], int[er]o[rogada] ut s[upra], e dix q[ue] lo dit vesp[re] aq[ue]sta filant en sa casa ab l[e]s dit[e]s don[e]s vench a la porta n'Anthoni Sucia dient tals p[ar]aul[e]s: "Guordats co[m] p[ar]lats, q[ue] axí vos ne p[re]n a vosaltr[e]s co[m] a d'altr[e]s q[ue] yo·n sé. Deposà axí co[m] l'alt[re]. Johaneta, filla d[e] la dona Palejana, deposuit ut s[upra].

Dona Ramis deposuit ut s[upra]. Anthoni Sucia, delat, jurat, int[er]rog[at] dir tota v[er]itat sobr[e] l[e]s cosses a la p[re]sent cort cont[ra] ell denu[n]ciad[e]s, e dix q[ue] lo dit vesp[re] aq[ue]st se p[ar]tí d[e] casa so[n] sogra, fahe[n]t la via d[e] casa sua, e co[n] fo[n] p[re]s la carnas[er]ia, aq[ue]st hoy[í] grans riyai[e]s d[e] don[e]s en casa d'en B[er]n[a]t Salom, e aq[ue]st hoyint asò féu-se ves lo portal d[e]l dit Salom e hoy[í] dins la dita cassa don[e]s qui reye[n] e jenglave[n] fayent bays, q[ue]·s pensa q[ue] feye[n] ba[n]ys d[e] la filla d'e[n] Banet q[uòndam], e aq[ue]st no·s curà d[e] pus e tench se via, e co[n] fo en lo cantó d[e]l seu alberch trobà aquí Miq[ue]l Sebat[er], e abdosos ensemps anare[n] p[er] vila e co[n] fore[n] endret lo corral d'e[n] Jac[me] Steve ent[ra]ren-se·[n] dins lo dit corral e acostare[n]-se ves la p[ar]et d[e] la cambra d[e]l dit Salom e hoyïre[n] l[e]s dit[e]s don[e]s riura, e lo lum q[ue] apegare[n] d[e] p[re]se[n]t, e no·s curare[n] d[e] pus ans fere[n] lur via e cascú d[e] aq[ue]sts se [n]'anare[n] durmir. Int[er]rog[at] aq[ue]st ne lo dit Miq[ue]ll si obrire[n] forat alcú d[e] la dita cambra, e dix q[ue] no. Int[er]rog[at] si diguere[n] res e dix q[ue] no. Anthoni Banet menlevà lo dit Anthoni Sucia d[e] la p[re]sent cort, p[ro]met aq[ue]ll tornar, viu o mort, a la p[re]sent cort, tota ora e qua[n]t li s[er]à menat, o d[e] pegar p[er] pena o en nom d[e] pena, ·L· ll[iures] et inde obli[gat] om[n]ia bona sua. Miq[ue]ll Sabat[er], delat, jur[at], int[er]rog[at], ut supra e dix e[s]er ver so q[ue]·s seguex: q[ue] lo dit vesp[re] d[e] digous, fahent aq[ue]st sos afers fon en lo cantó d[e] la dona Palajana e trobà aquí n'Anthoni Sucia, lo q[ua]l dix a aq[ue]st: "Miq[ue]ll, vols riura?" E aq[ue]st q[ue] dix: "E d[e] què?", e lo dit Sucia dix: "Sàpies q[ue] en casa d'e[n] Salom se fan bays d[e] la n[ost]ra nuvia. Ane[m]-hi", e aq[ue]st, considera[n]t en sí q[ue] la dona mull[e]r d[e]l dit Sucia hi fos p[er] tal co[m] és cuzina jerma d[e] la nuvia, anare[n]-se·[n] abdosos, no sabent aq[ue]st so q[ue] lo dit Sucia havia ja fet, e aq[ue]st ent[rà] en lo corral d'e[n] Jac[me] Steva, cuyat seu, e féu-se ves la p[ar]et an u[n] forat, e q[ue] hoy[í] riura l[e]s dit[e]s don[e]s, e àls no hi sab. E co[n] aq[ue]st ve e sebé q[ue] lo dit Sucia en la dita men[er]a lo havia fet aquí vanir, d[e] p[re]sent se [n]'anà, e lo dit Sucia p[er] sembla[n]t. Int[er]rog[at] si obrire[n] forat alcú, e dix q[ue] només q[ue] lo dit Sucia hi era ja stat, e q[ue] havia destepats div[er]ses forats, hoc q[ue] ne havia ubert hu[n] ab la spasa e teyada una stora e tret[e]s borres, sego[n]s lo dit Sucia li dix. Int[er]rog[at] si diguere[n] res, e dix q[ue] la dona Sitgara dix no hoyí aquest q[uè], e lo dit Sucia q[ue] respòs tals p[ar]aul[e]s: "Tepats los forats". Menlevà lo dit Miq[ue]ll Sabat[er] d[e] la p[re]sent cort, e·n G[uillem]ó Puig, lo q[ua]l p[ro]mès tornar e restituir a la p[re]sent cort tota ora e qua[n]t li serà menat, o d[e] pegar p[er] pena o en nom d[e] pena ·XXV· ll[iur]es re ma mi et inde obli[gat] om[n]ia bona sua et no[m]i[n]e depo[s]iti et renu[nciat]

Die martis, ·XIIII· ffebr[ua]rii an[n]o a Nath[ivitate] D[omi]ni ·MCCCCXVIIIII· Anthoni[us] Petri not[arius] rege[n]s sc[ri]bania[m] curie vicariam forens[em] h[ab]ens d[e] infrasc[ri]ptis facultate[m] ab hon[orabile] Guill[er]mo d[e] Puigdorfila vicario foren[se] cu[m] ei[us] ha[bet]. Dat[um] Ma[ioricis] sub die q[ua]rta die me[n]sis ffebr[ua]rii admissit d[ic]t[um] Mic[h]ele[m] Sabat[er] ad co[m]positio[n]e[m] vigi[n]ti sol[idorum] quitior[um] curie. P[ere] Sucia, t[e]st[imoni], jurat, Int[er]rog[at] dir e deposar tota v[er]itat sobr[e] l[e]s cosses a la p[re]sent cort cont[ra] lo dit Anthoni Sucia, so[n] frare, denu[n] ciades, e dix star en veritat q[ue] lo dit vesp[re] d[e] digous, aq[ue]st, stant en casa d[e] se mare, vench n'Anthoni Sucia, frare d[e] aq[ue]st, lo q[ua]l havia anat p[er] vila, e co[n] fo dins la casa dix a aq[ue]st: "Si tu foses stat ab mi, q[uè] ague[re]s vist!". E aquest dix: "E què". E so[n] frare q[ue] dix: "Haguer[e]s vists culs d[e] don[e]s", e aquest dix: "He ahon?" E q[ue] lo dit so[n] frare dix: "Sàpies q[ue] en casa d'e[n] Salom fan ba[n]ys d[e] la filla d'e[n] Banet, e yo hé destepats ben ·IIII· o ·V· forats en la p[ar]et d[e] la cambra d'e[n] Salom, e hé-l[e]s tot[e]s vist[e]s e mirad[e]s totes nues", hoc q[ue] stant en los ba[n]ys la dona Saloma dix: "No·m donets ayga calenta q[ue] tota ma scaldats", e q[ue] dix: "Osta, en dolent, no us altats vós d[e] ayga calenta! Més ameríets hu[n] tros d[e] carn", e que co[n] se fore[n] banyad[e]s metere[n]-se en lo lit, e hac-n'i una q[ue] se levà a fer algua tolra, e q[ue] co[n] hac fet, que dix: "Osta, en melenat, q[ue]·m coets!", e q[ue] lo dit so[n] frare dix: "Mils lo us feria yo coura!", e q[ue] levors respòs la dita dona die[n]t: " P[er]son[e]s nos aguayten!", e q[ue] respòs la nuvia dient: "Lexats-los star q[ue] d[e] envega los fere[m] murir!", e q[ue] lo dit so[n] frare envid[e]s l[e]s pudia ben veura, e trasch la spasa e mès-la p[er] hu[n] forat e teyà una stora q[ue] andret aq[ue]lla era, e levors mirà-l[e]s-se bé, e q[ue] l[e]s dit[e]s don[e]s se metere[n] en lo lit. Int[er]rog[at] qui era ab ell, e dix q[ue] en Miq[ue]ll Sabat[er], lo q[ua]l lo dit so[n] frare hi havia menat.


Download XMLDownload text