Ordinacions con los reys e reynas d'Aragó se consagren es coronen

[·II·] ORDINACIONS CON LOS REYS E REYNAS D'ARAGÓ SE CONSAGREN E·S CORONEN [·II·.1.] ORDINACIÓ FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCEL·LENT PRÍNCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ, REY D'ARAGÓ, DE LA MANERA CON LOS REYS D'ARAGÓ SE FARAN CONSAGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN Nós En Pere, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya e de Còrcega, e comte de Barcelona, de Rosselló e de Cerdanya, considerants de dignitat reyal pertànyer que aquell qui la reeb sia en lo començament del seu regiment ans de totes coses informat per qual forma e sol·lemnitat la deu reebre, per tal que en reebre tan sol·lemna dignitat per vanitat o per argull, peccat de ingratitut o desconexença encórrer no pusca, ans ab gran devoció, segons que·s cové, aquella reeba. E axí mateix per alcuna forma de honor lícita a la tan gran e tan alta dignitat temporal e reyal sia satisfet en guisa que en aquella festa alcunes honors e magnituts per solemnitats e meriximent d'aquella mundanals sien fetes. En figura d'açò, legim en lo Vell Testament que ans que Samuel levàs rey Saül devant tot lo poble informà aquell secretament e apart de la sua elecció reyal e con deliuraria lo poble. Perquè Nós volens que aquestes coses aquells qui aprés Nós regnaran sàpien, e açò per fretura de scriptura no pusquen neglegir o no saber, o d'aquelles ab vanitat ans ab virtut hagen usar, con lo cor human, veent ab sos ulls aytals coses, a penes és sens perill d'alcuna sublevació de cor, sabén lo poder e aministració a ell per esta dignitat atribuïts e comenats, e per ço dehia lo propheta a Nostre Senyor Déu: Senyor, no és exaltat lo meu cor, ne·ls meus ulls nos són enargullits, ne són anat en grans coses, ne en maravelloses sobre mi, quaix que vulla dir que l'hom qui va en grans coses e porta sobre sí coses meravelloses comunament se enargullex; no-res-menys ab tanta humilitat la dita dignitat reebre que per aquells qui aquella solemnitat veén fos la reyal dignitat menyspreada, car axí con massa vanitats és avorrible a Déu, axí lo menyspreament lo qual en aquella per los veents seria vist si l'estament és, a saber, reyal, en aytal cas poderós no·s mostràs li

seria desplaent. Perquè és necessari que de la dita cosa tempradament sia usat, e que la devoció envers Déu ab la honor terrenal sia axí mesclada que sia meritòria a aquell qui la reeb. E en figura d'açò legim que quant lo propheta Samuel levà Saül en rey de Israel, féu estar tot lo poble de Israel per sos trips e elegí Saül, qui era major que null hom del poble del muscle a amunt, emperò diu que Saül serà amagat en la sua casa, perquè·s demostre ací de una part gran solemnitat e magnificència, axí en lo ajustament de tot lo poble con en la disposició de la persona del rey e d'altra part gran humilitat con serà amagat en la casa. On Nós haven a tractar de dues coses molt solennes: la primera spiritual e l'altre temporal. De la primera és, a saber, del sant sagrament de la uncció la qual los prínceps terrenals reeben per mans dels bisbes en lur novella creació, la qual en la Vella Lig se fahia per los prínceps dels sacerdots segons que legim en lo Vell Testament en la paraula que Déu dix al propheta: Uncce aquell que jo te mostraré, e allí mateix levà e unccé aquell, e près lo corn de l'oli e unctà aquell en mig dels frares d'ell. E en aquesta uncció deuen ésser presents los sotsmesos de son principat, e per ço diu la Sancta Escriptura: Vengueren los barons de Judà, e unctaren David, per tal que regnàs sobre la casa de Judà; e en altre loch: Vengueren tots los trips de Israel a David; e segueix-se: e unctaren David en rey sobre Israel; la qual uncció se deu fer en l'esgleya con escrit és: E Sadoch, sacerdot, près lo corn de l'oli del tabernacle e unctà Salamó. E per aquesta uncció és quascun rey constituït príncep en tota la terra que és dins son principat, e per ço és scrit: Unctaràs Azael rey sobra Síria, e Hieu, fill de Namsi, unctaràs rey sobre Israel; e en altre loch: Unctat-te rey sobra Israel. En la qual uncció deu concórrer gran benedicció del poble, axí con és scrit de Joàs: E faeren aquell rey e unctaren-lo, e levants les mans dixeren: Viva lo rey. E per aquesta uncció és senyal que Déu ha aquell elegit en rey com scrit és: Unctaren David rey sobre Israel, segons la paraula de Nostre Senyor, la qual dix Nostre Senyor Déu en la mà de Samuel. E per la demuntdita paraula la qual exí de Déu, segons que dit és, manan al propheta que unctàs rey sobre lo poble de Israel, e encara per tal con los prínceps terrenals són colones de la Esgleya e són deputats a deffensió d'aquella, no estalviant escampament de sanch de sí e de sos sotsmesos, alcuns reys e prínceps terrenals foren per privilegi del sobirà bisbe, és a saber, del Sant Pare qui és vicari e lochtinent de Déu en terra segons la paraula que dix Jesucrist en lo sant Evangeli: Tot ço que ligaràs sobre la terra, serà ligat en los cels, e tot ço que solràs sobre la terra, serà solt en los cels, acullits en la companyia de la dita sancta

uncció a semblança dels dits reys. E jassia que en lo Vell Testament fossen unctats los reys en lo cap, aprés, emperò, l'aveniment de Jesucrist són unctats en lo muscle per significar la força e·l poder qui és en lo principat reyal, perquè dix lo Psalmista: Fet és lo principat sobre lo muscle d'aquell. De la qual gràcia, de la sagrada uncció, nostra casa és perpetualment dotada, perquè ordenam que aquest sagrat e sant sagrament per man del matropolità en la ciutat de Ceragoça, segons que en lo privilegi de papa Innocent terç, de bona memòria, lo qual als nostres predecessors e a Nós en la dita ciutat és donat d'aquí n'avant als nostres succehidors sia continuat, axí con los reys de Israel dels dits sobirans sacerdots o bisbes lo reebien. Enaprés, haven a tractar de la segona cosa, la qual és temporal, ço és, de la corona la qual quant prínceps terrenals reebén senyoria sobre·l poble demonstra, e d'açò havem figura con lig-se en la Sancta Escriptura: Produí lo fill del rey, e posà sobra aquell corona e testimoni. E con corona portar en lo cap se pertanya a la dignitat reyal, la qual corona no ha començament ne fi per tal com és radona a significança que en lo seu cap lo rey port ab intenció infinida voluntat de fer bones obres, e en special en regir lo poble a ell comenat en agualtat e en justícia. Per ço, d'aquesta tractar nos cové axí con la Sancta Escriptura ho testifica en lo dit Vell Testament, és a saber, que·ls reys de Israel part la uncció corona en lur començament de regiment portaren. E d'açò havem figura en lo dit Vell Testament là on diu: E David près la corona de Melchom del cap d'aquell e trobà en aquella lo pes de ·I· besant d'or e pedres precioses e féu-ne corona assimateix; la qual corona deu portar lo rey en lo cap en significança que en la pensa la qual és significada per cap deu ésser fermament posat lo dit infinit voler, e per ço diu lo psalmista: Posat has en lo cap d'aquell corona de pedra preciosa, la qual corona deu importar creximent de totes virtuts e deffensió de tots vicis con diu lo savi: Darà al cap teu creximent de gràcies, e la corona alta te guardarà. Deu encara importar en lo rey gran temor de Déu, con lig-se: La temor de Nostre

Senyor glòria e gloriació e alegria e corona de exultació. E finalment importa e demostre que en lo rey deu haver gran habundància de virtuts, con legim en la Sancta Scriptura: Coronà aquell en vaxells de virtut. E specialment importa glòria e victòria segons que·s lig: En aquell dia serà lo Senyor de les osts corona e glòria, e garlanda de exultació al remanents del poble seu. On con los reys d'Aragó sien estrets de reebre lo dit sant sagrament de uncció en la ciutat de Çeragoça, la qual és cap del Regne d'Aragó, lo qual Regne és títol e nom nostre principal, covinent cosa és e rahonable que aximateix en aquella los reys d'Aragó reeben la corona e les altres insígnies reyals axí con veem que·ls emperadors prenen en Roma la principal corona, la qual ciutat és cap de lur imperi. Dada en València a ·XX· dies de janer en l'any de la nativitat de Nostre Se nyor mil treents cinquanta tres. Emperamor d'açò, ordonam que en la setmana ans de la festa que·l rey se deurà coronar lo rey dejun ·III· dies, és a saber, lo dimecres, divendres e dissapte, e si tots los dits ·III· dies per alcuna necessitat no porà dejunar, dejun ·I· dia en tota manera dels demuntdits. E la nit pus prop de aquella que deurà anar vetlar bany-se secretament en una tina, e en lo matí d'aquell dia en lo qual deurà anar vetlar lo rey se confés e reebe humilment, e ab aquella major devoció que porà, lo cors de Jesucrist, e quant tot serà complit e fet, e la nit la qual deurà vetlar se acostarà; façe·s adobar de sos cabells pintenant aquells, e per les maneres acustumades despull-se les vestedures que lavores vistrà, e veste·s la camisa e bragues noves, e braguer blanch ab civella d'argent e ab trabugueres de seda blancha a significança que d'aquí avant viva en castedat, e sobre açò veste·s gonella vermella de scarlata bé estant al cors, e no sia massa longa per tal que no cobra les partides bé estants, ne tant curta que a desonestat sia reputat, e sobre aquesta gonella veste·s una vestedura qui és appellada garnatxa, la qual sia feta de vellut vermell e de drap d'or a senyal nostre reyal, e sobre aquesta port e abrich-se ·I· mantell, lo qual sia fet de drap d'or e de vellut vermell, fet a senyal nostre demuntdit, folrat de pells de arminis. E aprés d'açò, calç-se calces vermelles de scarlata, e no port sabates, e totes aquestes vestadures li vesten e li calçen cavallers fets. E axí vestit e afaytat, con dit havem, isque de sa cambra e mostre·s en una sala als seus nobles barons e cavallers e a altres gents qui aquí seran. E con haurà aquí stat ·I· poch, encontinent man e faça cavalcar ses gents, e ell cavalch en ·I· cavall blanch, e no port sparons; e quant lo rey serà cavalcat faça portar la sua spaa denant sí a ·I· noble scuder cavalcant

bé aparallat en cavall ab los esparons del rey, e acompanyen lo dit noble, qui portarà l'espaa e·ls esparons del rey, ·II· nobles, ·I· a quascun costat. E les armes, és a saber, lo estandart reyal e el escut a son senyal ab l'elm ab son timbre faça portar al seu senyaller cavalcant en ·I· cavall, lo qual vage a les espatles del rey e acompanyen lo dit senyaller ·II· altres nobles en la manera demuntdita. E entre aquell qui portarà l'espaa e·ls esparons e aquell qui portarà les armes no vage algun altre cavalcador, sinó lo rey tant solament. E quant aquestes coses seran complides e aportades a perfecció, lo rey isque de sa posada o casa e per la manera demuntdita e ordonada vage tro a la seu ab molts brandons e luminàries e altres sol·lemnitats de goig e de alegria, axí de dia con en la nit que deurà vetlar. E con serà a la porta de la seu descavalch e vage-se·n dretament a l'altar major per aquell orde mateix que serà vengut cavalcant, e quant serà aprés de l'altar ajonoll-se e diga aquesta oració. Oració: Senyor Déu, a tu ha plagut mi, indigne, per rey e regidor d'aquest poble elegir, la qual cosa te graesch mol. E con aquesta sia gran càrrega de portar a mi, sens la tua gràcia e ajuda, per ço te clam mercé que en aquesta dignitat reyal, de la qual demà reebré les insígnies, que jo faça tal vida e tals obres que sien a tu plasents e profitoses e honrades a la mia corona, per les quals jo aconseguesca la glòria tua en la mia fin. E quant aquesta oració lo rey haurà dita leu-se, e aquell noble escuder qui portarà l'espaha pos-la dreta en mig sobre l'altar, e l'altre qui portarà lo estandart reyal pos-lo arrimat a l'altar a la part on és acustumat de dir la Epístola, e aprés lo estandart, emperò, sobra l'altar l'escut e l'elm. E encontinent açò fet, sia apparallat ·I· siti de drap d'or a la part on és acustumat de dir l'Evengeli, emperò ·I· poch luny de l'altar, e lo rey pos-se en lo dit siti, e aquí prengue confits e vin per sí mateix, e façen dar a tots los altres qui aquí seran, e los confits li sien aportats per ·I· infant fill de rey si n'hi haurà, e en cas que no n'hi hage per ·I· noble cavaller, e lo vin per altre infant pus jove que l'altre, e en cas que no n'hi hage per ·I· noble scuder. E en totes maneres, si fer-se pot, lo rey vetle tota la nit, e sinó ho pot fer sia-li apparallat ·I· lit en la sagrestia o en altre loch pus prop de la esgleya en lo qual dorme e·s repòs aquella nit, e los nobles e cavallers e altres gents qui ab ell seran venguts romanguen en l'esgleya acompanyant e vetlan tota la nit les armes del rey. E si en temps passat lo rey haurà reebut orde de cavalleria no li porten l'espasa denant, anans la·s port ell mateix cinyida, e los esparons calçats, mas lo estandart e l'elm e l'escut hi sien portats e posats sobra l'altar; en tot cas con lo

portar l'espaa e los esparons denant no·s fa per altra rahó sinó perquè deu reebre l'orde de cavalleria novellament. E quant l'alba serà venguda lo rey leu-se de dormir e ab aquelles vestedures vestit que la nit passada haurà portades isque de la sagrestia o casa on haurà dormit e oja una missa privadament en una de les capelles de la seu. E quant haurà oÿda la dita missa assegue·s en lo siti que la nit passada li hauran apparallat, e aquí estia una stona monstrant-se a ses gents, e quant dia clar serà lo matropolità o archabisbe ab los altres bisbes e prelats entren en la sagrestia per revestirse a dir la missa, e con seran vestits clamen lo rey e, ell appellat per ells, entre-se·n en la sagrestia. E aquí despull-se les dites vestadures axí que romangue en la dita gonella de escarlata, la qual haja lo cabeç fes denant e detràs ab botons, a aquestes vestadures sien de la esgleya: e sobre aquesta gonella veste·s primerament una camisa de lenç nova, e sia ampla e longa a manera de camisa romana, ab lo cabeç fes devant e detràs ab botons, e sobre aquesta camisa vesta·s ·I_a· tunicella blancha de drap de seda, feta a manera de camis, e haja los punyals obrats ab perles, e sobre aquesta cinye·s ·I· cordó de seda blancha en lo qual no port coltell ne neguna manera d'armes, e sobre tot açò port la estola per aquesta manera que pertesca del musclo esquerra la una part devant e l'altra detràs, e ajunyen-se a la part dreta axí con la acustumen de portar los diaches con són vestits per dir l'Avengeli; e en lo braç esquerra port ·I· maniple, la qual stola e maniple sien cuberts de fil d'or e de perles e de pedres preciosas, e sien-li calçades les cendàlies de drap de seda vermelles obrades de fil d'or, e sobra d'aquelles sien-li calçades çabates de vellut blanch obrades ab fil d'or. E aprés tot açò, sia-li vestida una dalmàtica de vellut vermell e de drap d'or de nostre senyal reyal decorada, ab mànagues amples aytal con ha acustumada de portar lo diacha con diu lo sant Evangeli a la missa, obrada de diverses obratges d'or e sembrada de perles e de pedres precioses. E quant tot açò serà fet, un noble cavaller pinten-li lo cap. E con lo rey serà axí apparallat isquen de la sagrestia los bisbes ab mitres e altres prelats, e derrera tots aquests lo matropolità, revestits axí

con és acustumat quant fan professó, e derrera lo matropolità isquen ·II· infans, e en deffalliment d'ells ·II· nobles cavallers, dels quals la ·I· port lo ceptre e vage a la part dreta, e l'altra port lo pom e vage a la part esquerra, e derrera aquests ·II· nobles isque altre infant, e en deffalliment d'aquell altra noble cavaller, lo qual port ·I· bací d'argent e dintra aquell port la corona descoberta; e en aquests ·III· sia haüt aquest esguart que·l pus honrat port la corona, e lo segon lo ceptre e lo tercer lo pom, e derrera tots aquests isque lo rey axí apparallat con dit és demunt. E en aquesta manera deuen anar tro a l'altar, e con los prelats seran aprés l'altar deuen fer ·I· cor o plaça d'ells mateys entorn denant l'altar, e açò fet entren en lo dit cor o plaça los demuntdits qui portaran la corona e lo ceptre e lo pom axí ordonats con isqueren de la sagrestia, e derrera aquests entre lo rey dins lo dit cor o plaça; e los demuntdits qui portaran la dita corona e lo ceptre e pom, con seran prop l'altar, posen la dita corona, ceptre e pom sobre l'altar, e açò fet, isquen-se del dit cor o plaça. E complides totes aquestes coses romangue lo rey en lo dit cor e aquí fich los jonolls e los colzes en guisa que sia prostrat en terra, e diga la oració demuntdita, e lavores los prelats demuntdits començen a dir la letenia en la forma següent: Latenia Kyrieleyson. Christeleyson. Kyrieleyson. Christe, audi nos. Christe, exaudi nos. Pater de celis Deus, miserere nobis. Fili redemptor mundi Deus, miserere nobis. Spiritus Sancte Deus, miserere nobis. Sancta Trinitas unus Deus, miserere nobis. Sancta Maria, ora pro nobis. Sancta Dei genitrix, ora. Sancte Michael, ora. Sancte Raphael, ora. Sancte Gabriel, ora. Omnes sancti Angeli et Archangeli, orate pro nobis Omnes sancti beatorum Spirituum ordines, orate. Sancte Johannes Babtista, ora. Omnes sancti Patriarche et Profete, orate pro nobis. Sancte Petre, ora. Sancte Paule, ora. Sancte Andrea, ora. Omnes sancti Apostoli et Evangeliste, orate pro nobis. Omnes sancti Discipuli Domini, orate. Omnes sancti Innocentes, orate pro nobis. Sancte Stephane, ora. Sancte Saturnine, ora. Sancte Line, ora. Sancte Vincenti, ora. Omnes sancti Martires, orate. Sancte Silvester, ora. Sancte Gregori, ora.

Sancte Leo, ora. Sancte Valeri, ora. Omnes sancti Pontifices et Confessores, orate pro nobis. Omnes sancti Doctores, orate, Sancte Paule, ora, Sancte Anthoni, [ora]. Sancte Machari, ora. Sancte Leonarde, ora. Omnes sancti Monachi et Heremite, orate pro nobis. Omnes sancti Confessores, orate. Sancta Maria Magdalena, ora. Sancta Felicitas, ora. Sancta Perpetua, ora. Sancta Engracia, ora. Omnes sancte Virgines, orate. Omnes sancte Vidue et continentes, orate. Omnes Sancti, orate. Propitius esto, parce nobis, Domine. Ab ira et odio et omni mala voluntate, libera nos, Domine. A cecitate mentis e corporis, libera. Ab insidiis demonum, libera nos. A morte subitanea atque eterna, libera. Ab ira ventura, libera. A dampnatione perpetua, libera. Per Anunciationem tuam, libera. Per Adventum tuum, libera nos. Per misterium sancte Incarnationis tue, libera nos. Per Passionem et Crucem tuam, libera. Per gloriosam Resurrectionem tuam, libera nos, Domine. Per admirabilem Ascensionem tuam, libera nos, Domine. Per gratiam Sancti Spiritus Paracliti, libera. In hora mortis, succurre nobis Domine. In die judicii, libera. Peccatores, te rogamus audi nos. Ut pacem nobis dones, te rogamus. Ut misericordia et pietas tua nos semper custodiat, te rogamus. Ut Ecclesiam tuam sanctam regere et defensare digneris, te rogamus. Ut dompnum Papam et omnes gradus Ecclesie in sancta religione conservare digneris, te rogamus. Ut archiepiscopum nostrum et omnem congregationem illi comissam in tuo sancto servitio conservare digneris, te rogamus audi nos. Kirieleyson. Christeleyson. Kirieleyson.

Ut indulgentiam omnium delictorum nostrorum nobis donare digneris, te rogamus. Ut vitam eternam nobis donare digneris, te rogamus. Ut omnibus benefactoribus nostris sempiterna bona retribuas, te rogamus audi nos. Ut orationibus vivis et defunctis vitam et requiem eternam donare digneris, te rogamus. Ut gentem paganam celesti virtute comprimere digneris, te rogamus. Ut loca nostra sublimare et regere digneris, te rogamus audi nos. Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum benedicere digneris, te rogamus audi nos. Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum benedicere, et sanctificare digneris, te rogamus audi nos. Ut hunc presentem famulum tuum N. regem nostrum benedicere sanctificare et consecrare digneris, te rogamus audi nos. Ut nos exaudire digneris, te rogamus. Filii Dei, te rogamus. Mediator Dei et hominum, te rogamus. Agnus Dei, qui tollis peccata mundi, parce nobis, Domine. Agnus Dei, qui tollis peccata mundi, miserere nobis. Agnus Dei, qui tollis peccata mundi, dona nobis pacem. Christe, audi nos. Christe, exaudi nos. E la letania acabada, lo matropolità diga ço que·s seguex: Pater noster. Et ne nos inducas in temptationem, sed libera nos a malo. V[ersiculus] Salvum fac servum tuum, Domine. R[esponsorium] Deus meus sperantem in te. V[ersiculus] Esto ei, Domine, turris fortitudinis. R[esponsorium] A facie inimici.

V[ersiculus] Nichil proficiat inimicus in eum, et filius iniquitatis non apponat nocere ei. R[esponsorium] Domine, exaudi orationem meam, Et clamor meus ad te veniat. V[ersiculus] Dominus vobiscum. R[esponsorium] Et cum Spiritu tuo. Oremus Pretende, quesumus, Domine, huic famulo tuo N. dexteram celestis auxilii, ut te toto corde perquirat et, que digne postulat, assequi mereatur. Per Dominum. Alia oratio Actiones nostras, quesumus, Domine, aspirando preveni et adjuvando prosequere, ut cuncta nostra operatio et oratio a te semper incipiat et per te, cepta, finiatur. Per Dominum nostrum Jesum Christum, filium tuum, qui tecum vivit et regnat. Amen. E finida e acabada la letania ab les oracions demuntdites, si lo rey no és cavaller ·II· fills de reys si presents seran, e si no n'í ha sinó ·I· aquell, e en deffalliment d'aquells o d'aquell ·II· nobles cavallers calcen los esparons al rey, e calçats los esparons en la forma demuntdita, los dits fills de reys o nobles qui los esparons hauran calçats al rey isquen-se de la plaça o cor demuntdit, e encontinent lo matropolità diga sobre les armes del rey les oracions següents: Benedictio super omnia arma regis. Oratio Omnipotens sempiterne Deus, majestatem tuam suppliciter exoramus, respice propitius ad humilitatis nostre officium et per ministerium nostrum hec arma benedic et sanctifica, quibus famulus tuus N., rex noster, ornatus atque munitus hostes catholice fidei, tuo nomini, valeat subjugare colla sibi rebellium conterat et confundat. Per Dominum. Benedictio super scutum. Oratio Protector in te sperantium, Deus, omnipotentiam tuam humiliter imploramus, ut benedicere digneris scutum istud quo famulus tuus N., rex noster, tutus atque protectus hostium cuneos possit transire securus, et eorum non sentiens ictus de ipsis valeat semper feliciter triumphare. Per Dominum.

Benedictio super lanceam. Oratio Deus, qui superbis resistis et humilibus das gratiam, magnificentiam tuam humiliter et devote deposcimus, ut super hanc lanceam munus tue benedictionis infundas, quatinus famulus tuus N., rex noster, ea armatus superborum audaciam confodiat et humilium devotionem sub umbra alarum suarum degentium protegat et defendat. Per Dominum. Benedictio super ensem. Oratio Deus, altissime rex omnium creator et ordinator, qui cum sis potens potentes non abicis sed eos qui in te sperant proveis et deffendis, quique in hominum multitudine diversitatem officiorum distincxisti ut alii preessent et alii subessent in conspectu Majestatis tue, preces prosternimus non in nostris justificationibus sed in miserationibus tuis infinitis poscentes humiliter, ut super hunc ensem copiam tue benedictionis infundas, quatinus eo feliciter accinctus famulus tuus N., rex noster, voluntatis tue beneplacitum exequatur, Ecclesiam Sanctam tuam fideliter deffendendo, hereses et errores alios catholice fidei contrarios viriliter destruendo, pauperes, orphanos et viduas deffendendo, suam cuique justitiam conservando, pie sevi ac malitiis hominum resistendo, ut in hiis et in aliis mandatis tuis et justificationibus se assidue exercendo tibi Regi Regum et Domino Dominorum placere valeat et in die districti judicii cum sanctis tuis coronam inmarcessibilem que nunquam auferetur ab eo percipere mereatur. Per Dominum nostrum. E feta e dita la benedicció sobre les armes del rey segons que dit és, si lo rey no és cavaller lo matropolità diga sobre lo rey la oració següent: Oratio Accipe ensem de super altari sancti Salvatoris tibi regaliter impositum nostreque benedictionis officio in deffensionem sancte Dei ecclesie divinitus ordinatum, et esto memor de quo psalmista prophetavit dicens: "Accingere gladio tuo super femur tuum, potentissime", ut in hoc per eundem vim equitatis exerceas, molem iniquitatis potenter destruas et sanctam Dei ecclesiam eiusque fideles deffendas atque protegas, nec minus sub fide falsos quam christiani nominis hostes execres ac dispergas, viduas, et pupillos clementer adjuves et deffendas, desolata restaures, restaurata conserves, ulciscaris injusta, confirmes bene disposita, quatinus in hoc agendo virtutum triumpho gloriosus justitieque cultor egregius cum mundi salvatore, cuius tipum geris in nomine, sine fine merearis regnare. Qui cum Patre et Spiritu Sancto vivit et regnat Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E acabada la dita oració, lo rey prenga l'espaa de l'altar e ell mateix cinyel'es sens ajuda d'alcuna persona. E dementre lo rey se cinyirà l'espaa, lo matropolità diga les paraules següents: "Accingere gladio tuo super femur tuum, potentissime", et attende quod sancti non gladio sed "per fidem vicerunt regna". E cinyida l'espaa segons que dit és, lo rey leu les mans juntes en alt e faça oració a Déu en la forma següent: Oració Senyor Déu meu, clam te mercé que en aquest orde de cavalleria, que ara reeb, jo faça tals obres que tu ne sias servit e la mia ànima n'aja glòria perdurable e el meu cors honor e profit e la mia corona reyal e el meu poble creximent e defeniment. E feta aquesta oració lo rey, ab la mà sua dreta, dón-se ·I· colp en la templa esquerra. E açò fet, lo rey traga l'espaha del foure e denant tot lo poble e de cara esbrandesca-la ·III· vegades. E aprés, lo rey descinye·s l'espaha sens ajuda d'alcun e torn-la en l'altar. E açò fet, vénguen los infants nobles e cavallers e menen lo rey al siti lo qual en la nit precedent li hauran apparallat, e lavores començ-se la missa del dia. E quant la Epístola serà dita e lo respons, ans que l'Evangeli se diga, los dits ·II· prelats pus honrats menen lo rey a l'altar al siti menor qui li sia apparallat a ·I· pas denant l'altar, e stia a la part demuntdita on se diu lo Evangeli, e aquí los infants nobles e cavallers e prelats e altres qui aquí seran estants de peus façen cor de sí mateys, e lo rey, estant axí, diga denant tot lo poble la professió següent: Professió Nos N. profitemur et promittimus, coram Deo et angelis eius, deinceps legem et iustitiam pacemque sancte ecclesie Dei populoque nobis subiecto, pro posse et nosse, facere et conservare, salvo condigno misericordie Dei respectu, sicut cum consilio fidelium nostrorum melius invenire poterimus; pontificibus quoque ecclesiarum Dei condignum et canonicum honorem exhibere atque ea, que ab imperatoribus et regibus eclesiis sibi comissis collata et reddita sunt, inviolabiliter conservare; abbatibus etiam conventibus et comitibus et vassallis nostris congruum honorem, secundum consilium fidelium nostrorum prestare. E dita la professió per lo rey segons que demunt se conté, los bisbes e

prelats qui aquí seran façen de sí mateys plaça, e en lo mig d'aquells sia lo rey, e los dits ·II· bisbes pus honrats prenguen lo rey e diguen al matropolità aquestes paraules: Reverent Pare: Demana sancta Mara Esgleya que aquest alt e il·lustre cavaller, al qual per successió legítima lo regne se pertany, per dignitat reyal consagrets. E lavors, lo matropolità respona per aquestes paraules: Sabets vosaltres a ell pertànyer lo regne per legítima successió? E tots aquells qui aquí seran responen e diguen: E nós conexem e creem a aquell pertànyer lo regne per legítima successió. E sia respost per tots los circunstants: Deo gratias. E açò acabat, lo matropolità diga sobre lo rey les oracions següents: Oratio Deus, in cuius manu corda sunt regum, inclina ad preces humilitatis aures tue misericordie et regi nostro famulo tuo N. regimen tue appone sapientie, ut, haustis de tuo fonte consiliis, et tibi placeat et super omnia regna precellat. Per Dominum nostrum. Oratio Omnipotens sempiterne Deus, qui famulum tuum N., regem nostrum regni fastigio dignatus est sublimare, tribue ei, quesumus, ut ita in huius seculi cursu cunctorum in comune salutem disponat, quatinus atue veritatis tramite non recedat. Per. Oratio Deus, qui scis omne genus humanum nulla virtute posse subsistere, concede propitius, ut famulus tuus N., rex noster, quem populo tuo voluisti preferri, ita tuo fulciatur adiutorio, quatinus, quibus potuit preesse, valeat [et] prodesse. Per. Oratio Omnipotens sempiterne Deus, celestium terrestriumque moderator, qui famulum tuum N., regem nostrum, ad regni fastigium dignatus es provehere, concede, quesumus, ut, a cunctis adversitatibus liberatus, et ecclesiastice pacis dono muniatur et ad eterna pacis gaudia, te donante, pervenire mereatur. Per.

E aprés dites aquestes oracions, lo motropolità interroch e deman al rey en la forma següent: Vis fidem sanctam a catholicis viris tibi traditam tenere et opera iusta observare? Respondeat: Volo. Interroget: Vis sanctarum ecclesiarum ecclesiarumque ministrorum tutor et deffensor esse? Respondeat: Volo. Interroget: Vis regnum tuum a Deo tibi concessum secundum iustitiam patrum tuorum regere et deffendere? Respondeat: Volo. Et in quantum divino fultus adiutorio ac solatio omnium meorum valuero ita me per omnia fideliter acturum promito. E açò dit, lo motropolità gir-se al poble e diga aquestes paraules: Vis tali principi ac rectori te subicere, ut ex fidelitate per te alias prestita, tanquam successori legitimo in hoc regno Aragonum teneris et ipsius regnum firmare firma fide stabilire atque iussionibus illius obtemperare iuxta apostolum dicentem: "Omnis anima potestatibus sublimioribus subdita sit regi quasi precellenti". E aquestes paraules dites, tota la clericia e lo poble qui aquí serà responguen e diguen: Fiat. Fiat. Amen. E aprés, lo rey, inclinat devotament, sia dit per la ·I· dels bisbes qui aquí seran e per lo motropalità les benediccions e·l prephaci següens: Oratio Benedic, Domine, hunc regem nostrum N., qui regna omnium moderaris a seculo et tali eum benedictione glorifica, ut davitice teneat sublimitatis ceptrum et glorificatus in eius protinus reperiatur merito. Da ei tuo spiramine cum mansuetudine ita regere populum sicut Salomonem fecisti regnum obtinere pacificum. Tibi semper cum timore sit subditus tibique militet cum quiete sit tuo clipeo protectus cum proceribus et ubique tua gratia victor existat. Honorifica eum pre cunctis regibus gentium felix populus dominetur et feliciter eum nationes adornent, vivat inter gentium catervas magnanimus, sit in iudiciis equitatis singularis, locupletet eum tua predives dextera, frugiferam obtineat patriam et eius liberis

tribuas profuturam. Presta ei prolixitatem vite per tempora et in diebus eius oriatur justitia. A te robustum teneat regiminis solium et cum iocunditate et iustitia eterno glorietur in regno. Per Dominum. Prephatio Per omnia secula seculorum. Amen. Dominus vobiscum. Et cum Spiritu tuo. Sursum corda. Habemus ad Dominum. Gratias agamus Domino Deo nostro. Dignum et iustum est. Vere dignum et iustum est, equum et salutare nos tibi semper et ubique gratias agere, omnipotens eterne Deus, creator omnium rerum, imperator angelorum, rex regnantium, Dominus dominantium, qui Abraam fidelem famulum tuum de hostibus triumphare fecisti, Moysi et Josue populo tuo prelatis multiplicem victoriam tribuisti humi lemque David puerum tuum regni fastigio sublimasti et Salomonem sapientie pacisque inefabili munere ditasti. Respice, quesumus, ad preces humilitatis nostre et super hunc famulum tuum N., regem nostrum, quem supplici devotione in regem habemus benedictionem tuarum dona multiplica eumque dextera tue potentie semper et ubique circunda, quatenus predicti Abrahe fidelitate fundatus, Moysi mansuetudine fretus, David humilitate exaltatus, Salomonis sapientia decoratus, tibi in omnibus complaceat et per tramitem iustitie inoffenso gressu semper incedat. Tue, quoque protectionis galea munitus et scuto insuperabili iugiter protectus armisque celestibus circundatus obtabilisque, glorie triumphum de hostibus feliciter capiat terroremque sue potentie infidelibus inferat et pacem tibi militantibus letanter reportet. Per Christum Dominum nostrum qui in virtute crucis tartara destruxit regnoque diaboli superato, ad celos victor ascendit in quo potestas omnis regnique existit victoria qui est gloria humilium et vita salusque populorum. Qui tecum vivit et regnat in unitate Spiritus Sancti Deus per omnia secula seculorum. Amen.

E dites les benediccions e prephaci demuntdits, lo matropolità prenga de l'oli sanctificat e, faent creu, unccen lo cap dels pits del rey, e aprés les sumitats de cascuna de les spatles dient les paraules següents: Ungo te in regem huius populi: In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen. E feta la uncció segons que dit és, lo matropolità, ab ·I· bell drap de lin, torch e munde los lochs unctats, a aprés diga les oracions següents: Oratio Prospice, omnipotens Deus, hunc gloriosum regem nostrum N. serenis obtutibus et sicut benedixisti Abraam, Isach et Jacob sic illum largis benedictionibus spiritualis gratie cum omni plenitudine tue potentie irrigare atque perfundere dignare. Tribue ei de rore celi et de pinguedine terre habundantiam et toti sue terre copiam frumenti, vini et olei et omnium frugum opulentiam ex largitate divini muneris longa per tempora, ut illo regnante sit sanitas corporum in patria, et pax inviolata sit in regno et dignitas gloriosa regalis palatii maximo splendore regie potestatis oculis omnium fulgeat, luce clarissima clarescat atque splendore maximo perfusa splendidissima videatur. Tribue ei, omnipotens Deus, ut sit fortissimus protector patrie et consolator ecclesiarum atque cenobiorum sanctorum maxima cum pietate regalis munificentie, atque ut sit fortissimus regum, triumphator omnium ad opprimendas rebelles et paganas nationes sitque suis inimicis multum terribilis premaxima fortitudine regalis potentie, optimatibus quoque ac precelsis proceribusque ac fidelibus sui regni sit magnificus et amabilis et pius ut ab omnibus timeatur atque diligatur. Reges quoque de lumbis eius per successiones temporum futurorum egrediantur ad regnum hoc regendum et post gloriosa tempora atque felicia presentis vite gaudia sempiterna perpetua beatitudine habere mereatur. Quod ipse prestare. Oratio Domine Deus omnipotens, cuius est omnis potestas et dignitas, te supplici devotione atque humillima prece deposcimus, ut huic famulo tuo regi nostro N. prosperum regie dignitatis concedas effectum, ut in tua dispositione constituto ad defendendam Ecclesiam

tuam sanctam nichil ei presentia officiant, futura nichil obsistant populum sibi subditum equo justitie liberamine regere valeat et in omnibus operibus suis te semper timeat, tibique iugiter placere concedas. Per Dominum. Oratio Omnipotens sempiterneque Deus, qui Azabel super Sinain et Jeu super Israel per Heliam, David quoque et Saulem per Samuelem prophetam in reges iniungi fecisti, tribue, quesumus, manibus nostris opem tue benedictionis et huic famulo tuo N., quem hodie in te sperantem in regem nostrum sacro ungimine delinivimus, dignam concede delibacionis huius eficaciam et virtutem. Constitue, Domine, principatum super humerum eius, ut sit fortis, justus, fidelis providus et indefessus regni huius et populi tui gubernator, infidelium expugnator, iustitie cultor, meritorum remunerator, ecclesie tue sancte ac fidei christiane deffensor, ad decus et laudem tui nominis gloriosi. Per Dominum. Oratio Spiritus Sancti gratia, humilitatis nostre officio, in te copiosa descendat ut, sicut manibus nostris indignis oleo materiali pinguescis exterius, oblitus ita eius invisibili unguimine delibutus impingari merearis interius, eiusque speciali unctione perfectissime semper imbutus, et illicita declinare tota mente et spernere discas seu valeas, et utilia anime tue iugiter cogitare optare atque operari queas, auxiliante Domino nostre Iesuchristo. Qui cum Deo Patre. Oratio Deus, qui es iustorum gloria et misericordia peccatorum, qui missisti filium tuum preciosissimo sanguine suo genus humanum redimere, qui conteris bella et propugnatores in te

sperantium et sub cuius arbitrio omnium regnorum continetur potestas, te humiliter deprecamur ut presentem famulum tuum regem nostrum N. in tua misericordia confidentem in presenti sede regali benedicas eique propitius adesse digneris, ut qui tua expetit protectione deffendi omnibus sit hostibus fortior. Fac eum, Domine, beatum esse et victorem de inimicis suis corona eum corona iustitie et pietatis ut ex toto corde ex tota mente in te credens diligat tuam sanctam Ecclesiam deffendat et sublimet populumque a te sibi comissum iuste regat. Nullus insidiantibus malis eum in iniustitiam vertat, accende, Domine, cor eius ad amorem gratie tue per hoc unctionis oleum unde uncxisti reges, sacerdotes et prophetas quatinus iustitiam diligens per tramitem familiariter iustitie populum ducens post peracta a te disposita in regali excellentia armorum curricula pervenire ad eterna gaudia mereatur. Per Dominum nostrum. Oratio Deus Dei filius dominus noster Iesuschristus qui a Patre oleo exultacionis unctus est pre participibus suis ipse per presentem sacri unguiminis infusionem Spiritus paracliti super caput tuum infundat benedictionem eandemque usque ad interiora cordis tui penetrare faciat quatinus hoc visibili et tractabili dono invisibilia percipere et temporali regno iustis moderaminibus executo eternaliter cum eo regnare merearis qui solus sine peccato rex regum vivit et gloriatur cum Deo Patre in unitate eiusdem Spiritus Sancti. Deus per omnia secula seculorum. Amen. E aprés dites les dites oraciones, lo matropolità, endreçant ses paraules al rey, diga aquesta oració: Oratio Accipe igitur coronam regni in nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti, quam sanctitatis sobriam gloriam et honorem et opus fortitudinis expressam signare intelligas, et per hanc te participem ministerii nostri non ignores, ita ut, sicut nos [in] interioribus pastores rectoresque animarum intelligimur, ita tu quoque contra omnes adversitates ecclesie Christi deffensor assistas regnique tibi a Deo dati et per officium nostre benedictionis munite apostolorum omniumque sanctorum comisso utili regimine executor regnagtorque proficuus semper appareas, [ut] inter gloriosos athletas virtutum geminis ornatus et premio sempiterne felicitatis coronatus, cum redemptore ac salvatore nostro Iesuchristo, cuius nomen vicemque gestare crederis, sine fine glorieris. Qui vivit et imperat Deus cum Deo patre in unitate Spiritus Sancti Deus. Per.

E aquesta oració dita, lo rey prenga la corona de sobre l'altar e ell matex pos-l'es en lo cap senç ajuda d'alcuna persona. E dementre lo rey se posarà la corona sobre lo cap, lo matropolità diga aquesta oració: Oratio corone Accipe signum glorie diadema et coronam regni in nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti, ut spreto antiquo hoste spretisque contagiis vitiorum omnium, sic iustitiam, misericordiam et iudicium diligas, et ita iuste et misericorditer et pie vivas, ut ab ipso domino nostro Iesuchristo et consorcio sanctorum eterni regni coronam percipias. Qui cum Patre. E reebuda la corona per lo rey e dites les oracions demuntdites, lo rey prenga de sobre l'altar lo ceptre sens ajuda d'alcuna persona, e aquell tenga en la man dreta. E dementre lo rey pendrà lo ceptre, lo matropolità diga sobre lo rey, qui estia ajonollat, la oració següent: Oratio ceptri Accipe virgam virtutis atque veritatis, qua intelligas te obnoxium mulcere pios, terrere reprobos, errantibus viam docere, lapsis manum porrigere, disperdere superbos et relevare humiles, et apperiat hostium Iesuschristus dominus noster, qui de semetipso ait: "Ego sum hostium. Per me siquis introierit, salvabitur", qui est clavis David et ceptrum domus Israel, qui apperit et nemo claudit, claudit et nemo apperit. Sitque tibi auctor, qui educit vinctum de domo carceris sedentem in tenebris et umbra mortis, et in omnibus sequi merearis eum, de quo David propheta cecinit: "Sedes tua, Deus, in seculum seculi, virga equitatis virga regni tui", et immitando ipsum diligas iustitiam, et odio habeas iniquitatem, quia propterea uncxit te Deus, Deus tuus, ad exemplum illius, quem ante secula uncxerat oleo exultationis pre participibus suis, Iesumchristum dominum nostrum. Qui cum eodem vivit et regnat. E reebut lo ceptre per lo rey e dita la oració demunt scrita, lo rey prena lo pom d'or de sobre l'altar, lo qual tenga en la sua mà esquerra. E dementre lo rey pendrà lo pom, lo matropolità diga les oracions següents: Oratio pomi Accipe dignitatis pomum et per id in te catholice fidei cognosce signaculum quia ut hodie ordinaris caput et princeps regni et populi, ita perseveres auctor ac stabilitor christianitatis et fidei christiane ut felix in opere locuplex in fide cum rege regum glorieris. Per Dominum.

Oratio Benedic, Domine, quesumus hunc regem nostrum N. quem ad salutem populi nobis a te credimus esse concessum; fac annis esse multiplicem, salubri corporis robore vigentem ad senectutem optatam pervenire felicem. Sit nobis fiducia optinere gratiam populo, quam Aaron in tabernaculo, Heliseus in ?uvio, Ezechias in lecto, Zacharias vetulus impetravit in templo. Sit in eo regendi auctoritas, qualem Josue suscepit in castris, Gedeon sumpsit in preliis, Petrus accepit in clave, Paulus est usus in docmate, et ita pastorum cura tuum proficiat ovile, sicut Isach profecit in fruge et Iacob est dilatatus in grege. Quod ipse prestare dignetur. Oratio Deus, pater eterne glorie, sit adiutor tuus et protector et omnipotens benedicat tibi, preces tuas in cunctis exaudiat et vitam tuam longitudinem dierum adimpleat, tronum regni iugiter firmet et gentem populumque tuum in eternum conservet et inimicos tuos confusione induat et super te sanctificatio Christi ?oreat, ut qui tibi tribuit in terris imperium, ipse in celis conferat premium. Qui vivit et regnat. E aquestes oracions esplegades, lo matropolità, ab ·I· dels prelats, menen lo rey axí coronat honradament al siti reyal major e tota la clerecia diga, alta veu, ·I· respons qui comença: R. Desiderium anime eius tribuisti ei, Et voluntatem labiorum eius non fraudasti eum. V. Domine prevenisti eum in benedictionibus dulcedinis; et posuisti super capud eius coronam de lapide pretioso. P. t voluntatem labiorum eius non fraudasti eum. Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto. Iteretur: Desiderium anime eius. E aquí lo matropolità diga sobre lo rey la oració següent: Oratio Sta et retine amodo locum tibi a Deo delegatum per auctoritatem Dei omnipotentis et per presentem traditionem nostram omnium scilicet episcoporum ceterorumque Dei servitorum, et quanto clerum sacris altaribus propinquiorem prospicis, tanto ei potentiorem in locis

congruis honorem impendere memineris, quatenus mediator Dei et hominum te mediatorem cleri et plebis in hoc regni solio confirmet: "In hoc loco rex sedeat in suo solio regio", et in regnum eternum secum regnare faciat Iesuschristus Dominus noster, rex regum et dominus dominantium. Qui cum Deo patre. E açò fet, lo matropolità diga e començ, alta veu, los altres prelats e clergues responents: Ymnus Te Deum, laudamus, te Dominum confitemur. Te eternum Patrem omnis terra veneratur. Tibi omnes angeli, tibi celi et universe potestates, Tibi cherubin et seraphin incessabili voce proclamant: "Sanctus, Sanctus, Sanctus, Dominus Deus, Sabaoth. Pleni sunt celi et terra magestatis glorie tue!" Te gloriosus apostolorum corus, Te prophetarum laudibilis numerus, Te martirum candidatus laudat exercitus. Te per orbem terrarum sancta confitetur Ecclesia Patrem inmense magestatis, venerandum tuum verum et unicum Filium, Sanctum quoque Paraclitum Spiritum. Tu rex glorie, Christe,Tu Patris sempiternus es filius. Tu ad liberandum suscepturus hominem, non orruisti Virginis uterum. Tu, devicto mortis aculeo, aperuisti credentibus regna celorum. Tu, ad dexteram Dei sedes in gloria Patris; iudex crederis esse venturus. Te ergo quesumus, famulis tuis subveni, quos precioso sanguine redemisti. Eterna fac cum sanctis tuis in gloria numerari. Salvum fac populum tuum, Domine, et benedic hereditati tue. Et rege eos et extolle illos usque in eternum. Per singulos dies benedicimus tibi, Et laudamus nomen tuum in seculum et in seculum seculi. Dignare, Domine, die isto sine peccato nos custodire. Miserere nostri, Domine, miserere nostri. Fiat misericordia tua, Domine, super nos quemadmodum speravimus in te.

Lo qual Te Deum laudamus finit , responguen ·II· honrats clergues e diguen aquest vers: V. Firmetur manus tua, et exaltetur dextera tua. R. Iustitia et iudicium preparatio sedis tue. E encontinent lo matropolità diga les oracions següents: Domine, exaudi orationem meam, Et clamor meus ad te veniat. Dominus vobiscum. Et cum Spiritu tuo. Oratio Deus, qui victrices Moysi manus in oratione firmasti, qui, quamvis etate lacesceret, infatigabili sanctitate pugnabat ut dum Amalech iniquus vincitur, dum prophanus nationum populus subiugatur, exterminatis alienigenis, hereditati tue possessio copiosa serviret, opus manuum nostrarum pie nostre orationis exauditione confirma. Habemus et nos apud te, sancte Pater, dominum salvatorem, qui pro nobis manus suas tetendit in cruce, per quem etiam precamur, altissime, ut, tua potentia sufragante, universorum hostium frangatur impietas populusque tuus, cessante fortitudine, te solum timere condiscat. Dominum nostrum. Oratio Deus inennarrabilis auctor mundi, conditor generis humani, gubernator imperii, confirmator regni, qui ex utero fidelis amici tui patriarche nostri Habrahe preelegisti regem seculum profuturum, tu presentem insignem regem nostrum N. cum exercitu suo per intercessionem omnium sanctorum, uberi benedictione locupleta in solium regni firma stabilitate connecte. Visita eum per interventum sanctorum omnium, sicut visitasti Moysen in rubo, Iosue in castris, Gedeonem in preliis, Samuelem ornatum in templo et illa eum promissione et siderea benedictione ac sapientie tue rore perfunde, quam beatus David ex Psalterio, Salomon filius eius te remunerante percepit e celo. Sis ei contra acies inimicorum lorica, in adversis galea, in prosperis sapientia, in protectione clipeus sempiternus, et presta ut gentes illi teneant fidem, proceres atque optimates sui habeant pacem, diligat caritatem, abstineat se a cupiditate, loquatur iustitiam, custodiat veritatem et ita populus iste pullulet coalitus benedictione eternitatis, ut semper maneant tripudiantes (animis gaudentes) et in pace victores. Per Dominum.

Oratio Benedicat tibi Dominus, custodiat te et sicut te voluit super populum suum esse regem ita in presenti seculo felicem et eterne felicitatis tribuat esse consortem. Amen. Clerum ac populum quem sua voluit opitulatione in tua sanctione congregari sua dispensatione et tua administratione per diuturna tempora faciat feliciter gubernari. Amen. Quatenus divinis monitis parentes, adversitatibus carentes, bonis omnibus exuberantes, tuo imperio fideli amore obsequentes et in presenti seculo tranquilitate fruantur et cum eternorum civium consorcio potiri mereantur. Amen. Quod ipse prestare dignetur cuius regnum et imperium sine fine permanet in secula seculorum. Amen. E totes les dites coses fetes e explegades, lo rey seent en lo siti reyal ab les insígnies reyals e, axí stant ab los infants, nobles, cavallers, ciutadans e altres qui aquí seran, lo Evangeli se diga. E aprés, lo rey vaga offerir e offira aquell dia ·XII· diners d'or en reverència dels ·XII· apòstols. Aquesta oració diga lo matropolità en la secreta de la missa: Oratio secrete Suscipe, Domine, preces et hostias ecclesie tue pro salute famuli tui regis nostri N. supplicantis et protectione fidelium plurimorum, antiqua brachii tui operare miracula; ut, superatis pacis inimicis, secura tibi serviat christiana libertas. Per Dominum. Post comunionem Oratio post comunionem Deus, qui ad defendendum eterni regni Evangelium, regium Aragonum solium preparasti, prætende famulo tuo regi nostro N. arma celestia, ut pax Ecclesie nulla turbetur tempestate bellorum. Per Dominum. Quant la pau se darà, lo pus honrat prelat que y sia, exceptat aquell qui dirà la missa, dón de la pau al rey. E finida la missa, lo matropolità vénga al siti on lo rey siurà e diga sobre lo rey les oracions següents:

Oratio Omnipotens sempiterne Deus, qui te populi sui voluit esse rectorem ipse, te celesti benedictione, santificans eterni regni faciat esse consortem. Amen. Concedatque tibi contra omnes fidei christiane hostes visibiles et invisibiles victoriam triumphalem et pacis et quietis ecclesiastice felicissimum te fieri longe lateque fundatorem. Amen. Quatinus te gubernacula regni tenente populos tibi subiectos christiane religionis iura custodiens undique tutus pace tranquilla perfruatur et te, in concilio regum beatorum collocato, eterna felicitate ibidem tecum pariter gaudere mereatur. Amen. Quod ipse prestare dignetur cuius imperium sine fine permanet in secula seculorum. Amen. Oratio Hec, Domine, salutaris sacrificii perceptio famuli tui regis nostri N. peccatorum maculas diluat et ad regendum secundum tuam voluntatem populum ideoneum illum reddat, ut salutari ministerio contra visibiles et invisibiles hostes reddatur invictus per quod mundus est divina dispensatione redemptus. Per Dominum. Et benedictio Dei omnipotentis Patris et Filii et Spiritus Sancti super te descendat et maneat semper. Amen. E aprés dita la missa, lo rey, ab les vestedures e insígnies reyals demuntdites, isque de la esgleya e vage cavalcar. E anans que cavalch, coman a ·II· nobles lo ceptre e lo pom, e aquells vagen als streps aprés del rey. E lo cavall en què cavalcarà sia blanch, e los sobresenyals sien de vellut vermell e de drap d'or, nostre senyal reyal representant, e la ?ocadura respona als dits sobrasenyals. E aprés, sia haüt ·I· cordó de seda groga e vermella. E lo rey cavalcat, prenga lo ceptre en la mà dreta e lo pom en la mà esquerra, e lo dit cordó sia fermat en lo fre del cavall, e tenguen-se en lo dit cordó pus prop del rey los infants e nobles, e aprés los mesnaders, e aprés los cavallers, e aprés los ciutadans de les ciutats de la senyoria del rey e altres gents. E en aquesta manera vage lo rey tro al seu alberch. E aquells qui lo dia precedent hauran portades l'espaha e les armes vagen cavalcant tots sols en la manera que en lo vespre seran venguts, e tots los altres vagen a peu. E con lo rey sia al seu alberch, descavalch e entre-se·n a la sua cambra e despull-se la dalmàtica e la túnica e la camisa romana, e descalç-se les calces de

vellut e les sabates, e veste·s gonella, cota e mantell radon de drap d'or e calces d'escarlata ab sabates acustumades, e isque de la cambra e vage-se·n al palau on deu menjar, lo qual sia ornat e aparallat aquell dia segons que·s segueix. Primerament, la sua taula sia en loch alt posada, en guisa que per totes les gents menjants en aquell sia vista. E en les espatles, en la paret, sia fermat ·I· drap d'or e de vellut vermell lo qual monstre en sí lo nostre senyal estés, e sobra aquell sia posat ·I· sobracel d'aquell senyal e obra matexa. E enaprés, tot lo romanent del palau sia encortinat per les parets tant solament de bells e preciosos draps. E port la corona en lo cap e lo ceptre en la mà dreta, e lo pom en la mà esquerra. E anans que·l rey se assega a la taula, lo matropolità qui l'haurà consecrat diga la benedicció que·s acustumada de dir al seent de la taula. E aquell dia sega lo rey tot sol a la taula. E aprés, pos lo ceptre en la taula a la part dreta, e lo pom a la part esquerra. E sia apparallada una taula, pus prop d'aquells del rey que neguna altre, on seguen los prelats aquell dia, e tots los altres seguen segons la ordinació nostra. E con lo rey haurà menjat, leu-se de la taula. E lo matropolità qui haurà consegrat lo rey diga la benedicció la qual és acustumada de dir al levant de la taula. E lo rey prenga lo ceptre en la mà dreta e lo pom en la mà esquerra, e ab la corona al cap vage-se·n al palau o sala, la qual li sia apparallada per star aprés menjar ab los infants fills de reys, nobles, prelats e altres gents sues; lo qual sia apparallat e ornat en la forma següent: primerament, li sia apparallat ·I· siti reyal en alt, en guisa que per tots estants en lo dit palau sia vist, e en les espatles en la paret sia fermat ·I· drap d'or e de vellut vermell demostrant lo nostre senyal estés, pus rich que aquell del palau de menjar, e sobra aquell sia posat ·I· sobracel d'aquell senyal mateix. E aprés, tot lo dit palau o sala sia encortinat per les parets de bells e preciosos draps, e per lo sòl del dit palau o sala sien esteses tapits e altres draps bells acustumats d'estendra per terra, e aquí lo rey pos lo ceptre e lo pom, e tenga solament la corona al cap. E lavors sia dat del vin al rey e a tots los altres ab confits. E aprés, lo rey entre-se·n en la sua cambra, la qual sia ornada en la forma següent. Primerament, hi sia apparallat ·I· lit ab cobertor e cortines acabades de bells e richs draps de ·I· obratge tot, e enaprés la dita cambra sia encortinada per les parets de pus bells e richs draps que la dita sala e palau, e axí mateix en lo sòl de la cambra sien esteses tapits e draps pus bells e pus honrats que aquells de la sala e palau, e aquí pos la corona e dó les vestedures del drap d'or a la capella de la Aljaferia, e aquell dia lo rey no cavalch.

E lo rey, aquell dia e l'altre següent, tenga tinell a tothom. E aquests ·II· dies deuen servir los infants e nobles segons que·s seguex: car si hi ha ·II· infants fills de reys, la ·I·, és a saber, lo major o pus antich, servesca aquells ·II· dies de offícii de majordom, e l'altre de offici de camarlench, e los altres nobles e barons exercesquen singularment los officis del palau devall scrits, és a saber, de coper, sobrecoch, de boteller, de reboster, de panicer, de tallar denant lo rey, e de portar lo tallador de la sua vianda e de ventall en qual temps vulla que sia. [·II·.2.] ORDONACIÓ FETA PER LO DIT SENYOR REY DE LA MANERA CON LES REYNES D'ARAGÓ SE FARAN CONSEGRAR E LOS REYS D'ARAGÓ LES CORONARAN Scrit és en la Sancta Escriptura que, aprés totas les coses creades, Déu omnipotent creà l'om, e veent que l'hom tot sol no era profitós, dix: No és bo hom ésser sol, façam a ell ajutori semblant a ell. Perquè apar per la paraula demunt al·legada e per les següents en ço que diu: Façam a ell ajutori semblant a ell, que Déu donà Eva a Adam per companyona, majorment con fo formada de la costella del costat de Adam segons que en la Sancta Scriptura és demostrat per les paraules següents: E con hagués dormit, pres una de les costelles d'aquell e umplí-la de carn, e nostro senyor Déu hedificà la costella que havia presa de Adam en fembra, e amenà-la a Adam. E axí apar que Eva fon dada a Adam per companyona, cor del mig loch del cors de l'hom fo presa e formada, e no de les parts jussanes, a dar entendra que no fos súbdita a l'hom, ne axí mateix fo presa o formada de les parts sobiranes, per tal que no fos entés ella ésser sobirana a l'hom. Donchs convé que axí con Nostre Senyor Déu deputà e ordonà per companyona Eva a Adam, que les reynes d'Aragó compayones sien dels reys d'Aragó, e d'aquelles gràcies spirituals, honors e prerogatives que sancta mara Esgleya los reys d'Aragó han insignits se alegren. On con entre les altres gràcias spirituals de les quals la sancta mara Esgleya ha ennobleïts e exaltats los reys d'Aragó si és lo sant sagrament de uncció, en lo qual sancta mara Esgleya mana les reynes d'Aragó ésser participants. Per ço, ordonam que les reynes d'Aragó sien consegrades per lo matropolità e per

los reys d'Aragó coronades, segons que devall se conté, car d'açò havem figura espressa del rey Assuer, qui coronà Hester, on és scrit: Posà la corona del regne en lo cap d'aquella. Per ço, ordenam que·l dia anans de la vigília de la festa que la reyna se deurà coronar, la reyna se bany en lo vespre, e aprés lo dia de la vigília, en lo matí següent, se confés, e reebe ab aquella major humilitat e devoció que puxa lo cors de Jesucrist, e·s mut de camisa e de totes vestedures novas. En lo qual dia de la vigília, a hora de completa, la reyna partirà de l'alberch del rey e irà vestida ab les vestedures blanches e ornaments de cap acustumats, saul que no port garlanda ne corona en lo cap, e cavalcarà en cavall blanch sens que null hom no la men per les regnes del cavall, e axí ab molts brandons e luminàries e altres sol·lempnitats de goig e de alegria irà tro a la seu e farà oració en la seu, e aquella oració feta, irà posar e dormir en aquell loch pus apte e pus covinent dins la seu o defora pus prop d'aquella. E lo dia de la festa de matí levar s'à, e vestida ab les vestedures e en la forma que·l vespre precedent hi serà anada, irà-se·n a la seu, e en la porta major de la esgleya seran l'archabisbe o matropolità e altres bisbes e prelats vestits in pontificalibus e tots los altres clergues en la processió be ornats, devant anant lo sant Evangeli ab ·II· creus, e ab encenser e ab luminàries, e en la dita porta de la esgleya lo pus honrat dels bisbes qui aquí seran diga la oració qui·s segueix: Oratio Omnipotens sempiterne Deus, fons et origo totius bonitatis, qui feminei sexus fragilitatem nequaquam reprobando avertis sed dignanter comprobando potius elegisti, et qui, infirma mundi eligendo, fortia queque confundere decrevisti, quique etiam glorie virtutisque tue triumphum in manu Judith femine olim judayce plebi de hoste sevissimo resignare voluisti, respice, quesumus, ad preces humilitatis nostre et super hanc famulam tuam N., reginam nostram, que, suplici devotione, assumpta est in reginam benedictionum tuarum dona multiplica, eamque dextera tue potentie semper et ubicumque circunda, ut in benedictione tui muniminis undique firmiter protecta visibilis seu invisibilis hostis nequitias triumphaliter expugnare valeat et una cum Sarra atque Rabecha, Lia atque Racxele, beatis reverendisque feminis, fructu uteri sui fecundari seu gratulari mereatur ad decorem totius regni statumque sancte Dei ecclesie regendum necnon et protegendum, per Christum dominum nostrum, qui ex intemerate beate Marie virginis alvo nasci, visitare et revocare hunc dignatus est mundum. Qui tecum vivit et gloriatur Deus in unitate Spiritus Sancti per inmortalia secula seculorum.

E aprés, la reyna, en mig de ·II· bisbes, irà denant l'altar major, e aquí sia-li apparallat ·I· siti reyal ornat de drap d'or prop l'altar en la part on se diu l'Evangeli, e lo matropolità dirà la oració següent: Oratio Deus, qui solus habes inmortalitatem lucemque habitas inaccesibilem, cuius providentia in sua dispositione non fallitur, qui fecisti ea que futura sunt et vocas ea que non sunt tanquam ea que sunt, qui superbos equo moderamine deicis atque humiles dignanter in sublime provehis, inefabilem misericordiam tuam supplices exoramus, ut sicut Ester reginam, israhelitice causa salutis, de captivitatis sue compede solutam ad regis Assueri talamum regnique sui consorcium transire fecisti, ita hanc famulam tuam N., reginam nostram, humilitatis tue benedictione, christiane plebis salutis gratia, ad dignam sublimemque regis nostri copulam et regni sui participium misericorditer transire concedas et ut, regalis federe coniugii semper permanens pudicam, proximam virginitati palmam continere queat, tibique Deo vivo et vero in omnibus et super omnia iugiter placere desideret et, te inspirante, que tibi placita sunt, toto corde perficiat. Per Dominum. E dita la dita oració, la reyna entrar-se·n ha en la sagrestia e despullars'à aquelles vestedures ab les quals hi serà entrada, e veste·s primerament una camisa romana de lenç fesa en lo cabeç denant e detràs ab botons en quascuna fanadura, ab los quals se cloguen les fanadures del cabeç de la dita camisa romana. E sobre la dita camisa veste·s lo camis de drap de seda blanch, e sobre lo dit camis cinye·s ·I· cordó de seda blancha. E vestides aquestes vestedures veste·s la dalmàtica feta a forma de dalmàtica de sotsdiacha, con diu la Epístola a la missa, la qual sia de vallut blanch fresada e sembrada de obratges d'or ab perles e pedres precioses. E aprés, pinten-la la pus honrada donzella qui y sia. E açò fet, sia comenat lo ceptre a una dona e lo pom a altra, les quals isquen de la sagrestia primerament en ·I· agual, axí que la pus honrada d'aquestes dues port lo ceptre en la man e vaga a la part dreta, e l'altra lo pom en la man e vaga a la part esquerra. E aprés d'aquestes, isqua altra dona qui port en les mans ·I· bací d'argent bell e rich en lo qual port la corona ab la qual la reyna deurà ésser coronada, e aquesta dona sia pus honrada que totes les altres. Enaprés, isqua la reyna e vaga ab los cabells solts, e no port en lo cap vel ne ligat alcun, ne garlanda ne cordó, e persona alcuna no vaga prop la reyna. E en aquesta manera la reyna e les dones demuntdites vagen

tro a l'altar major de la seu. E quant seran denant l'altar major, ·I· dels bisbes prena la corona del bacín e pos-la sobre l'altar, e altre bisbe prenga lo ceptre e altre lo pom, e posen-los sobre l'altar. E aquí a ·I· pas denant l'altar major la reyna romangue ab ·II· donzelles, les pus honrades qui hi sien, e ajonoll-se, e prostrada en terra sobra ·I· coxí ella estia, e les donzelles desen-se d'ella. E açò fet, ·II· honrats clergues començen e diguen la letania segons que demunt, en la consagració del rey, és ja scrita e contenguda, salvant que en aquell pas on diu: Ut presentem famulum tuum N. benedicere et sanctificare digneris; e aprés là on diu: Ut ipsum benedicere et consecrare digneris, sia dit: Ut presentem famulam tuam N., reginam nostram, benedicere et coronare digneris. Te rogamus audi nos. E aquella latania acabada, ·I· dels bisbes diga ço qui·s segueix: Pater noster qui es in celis. Et ne nos inducas in temptationem. Sed libera nos a malo. Salvam fac ancillam tuam. Deus meus sperantem in te. Esto ei Domine turris fortitudinis. A facie inimici. Nichil proficiat inimicus in ea. Et filius iniquitatis non apponat nocere ei. Domine exaudi orationem meam. Et clamor meus ad te veniat. Dominus vobiscum. Et cum Spiritu tuo. Oremus Pretende, quesumus, Domine, famule tue N. regine nostre dexteram celestis auxilii, ut te toto corde perquirat, et que digne postulat, assequi mereatur. Per. Oratio Actiones nostras, quesumus, Domine, aspirando preveni et adiuvando prosequere, ut omnis nostra oratio et operatio a te semper incipiat et per te cepta finiatur. Per.

Oratio Omnipotens sempiterne Deus, hanc famulam tuam N. reginam nostram celesti benedictione sanctifica, que in adiutorio regni reginam extitit per te electa, tuamque ubique sapientiam doceat atque confortet et ecclesia tua fidelem famulam semper agnoscat. Per eundem. E dites aquestes oracions, lo dit bisbe, tenent les mans junctes als pits, diga ab veu mijancera lo prefaci següent: Per omnia secula seculorum. Amen. Dominus vobiscum. Et cum Spiritu tuo. Sursum corda. Habemus ad Dominum. Gratias agamus Domino Deo nostro. Dignum et iustum est. Prephatio Vere dignum et iustum est, equum et salutare, nos tibi semper et ubique gratias agere, Domine sancte Pater omnipotens eterne Deus, honorum cunctorum actor ac distributor, benedictionumque omnium largus infusor. Tribue super hanc famulam tuam N., reginam nostram, benedictionis tue copiam, et quam humana sibi electio preesse gaudet, tue superne electionis ac benedictionis infusio acumulet. Concede ei, Domine, auctoritatem regiminis, consilii magnitudinem, sapientie, prudentie et intellectus abundantiam, religionis ac pietatis custodiam, quatenus mereatur benedici et augmentari in nomine ut Sarra, visitari et fecundari ut Rebeca, contra omnium muniri vitiorum monstra ut Judith, in regimine regni eligi ut Hester, ut, quam humana nititur fragilitas benedicere, celestis potius intimi roris repleat infusio, et que a nobis benedicitur in reginam, a te mereatur obtineri in premio eternitatis perpetue, et, sicut ab hominibus sublimatur in nomine, ita a te sublimetur fide et operatione. Illo etiam sapientie tue eam rore perfunde, quem beatus David in repromissione et filius eius Salomon percepit in locupletatione. Sis ei, Domine, contra cunctorum ictus inimicorum lorica, in adversis galea, in prosperis sapientia, in protectione clipeus sempiternus. Sequatur pacem, diligat caritatem, abstineat se ab omni impietate, loquatur iustitiam, custodiat veritatem. Sit cultrix iustitie et pietatis, amatrix religionis, vigeatque presenti benedictione in hoc evo annis plurimis et in sempiterno sine fine eternis. Per omnia secula seculorum. Amen. E açò fet, lo matropolità proceesca a la sacra uncció segons que·s seguex, a la qual uncció sia apparallat l'oli sanctificat, ab lo qual lo matropolità li uncte

lo cap dels pits e la sumitat de cascuna de les spatles, e aprés torch-li los lochs unctats ab ·I· bell drap de li. E dementre lo matropolità farà la dita uncció, diga les oracions següents: Oratio Deus, pater eterne glorie, sit tibi adiutor et omnipotens benedicat tibi, preces tuas exaudiat, vitam tuam longitudine dierum adimpleat, benedictionem tuam iugiter confirmet, te cum omni populo in eternum conservet, inimicos tuos confusione induat, et super te Christi sanctificatio ac huius olei infusio ?oreat, ut qui tibi in terris tribuit benedictionem, ipse in celis conferat meritum angelorum ac benedicat te et custodiat in vitam eternam Iesuschristus Dominus noster. Qui vivit. Oratio Spiritus Sancti gratia, nostre humilitatis officio, in te copiosa descendat ut, sicut manibus nostris licet indignis oleo materiali oblita pinguescis exterius, ita, eius invisibili ungimine delibata, impingari merearis interius, eiusque spirituali unctione perfectissime semper imbuta, et illicita declinare tota mente et spernere discas et valeas, et utilia anime tue cogitare, iugiter optare atque operari queas et operis, auxiliante Domino nostro Iesuchristo, qui cum Patre. E açò fet, lo rey, qui aquí sia present, vestit ab les sues insígnies reyals, prenga la corona de l'altar e pos-la en lo cap de la reyna, e dementre li posarà en lo cap, lo matropolità diga les oracions següents: Oratio corone Accipe coronam glorie regni, ut scias te esse consortem regni, populum Dei semper prospere consulas, et quanto plus exaltaris, tanto amplius humilitatem diligas atque custodias in Christo Iesu Domino nostro. Amen. Oratio corone Officio nostre dignitatis in reginam sollemniter benedicta, accipe coronam regalis

excellentie, que a manibus regalibus capiti tuo imponitur, unde sicut exterius auro et geminis redimita renites, ita interius auro sapientie virtutumque geminis decorari concedas, quatenus post occasum huius seculi, cum prudentibus virginibus sponse perempni domino nostro Iesuchristo digne et laudabiliter occurrens regiam celestis aule merearis ingredi ianuam. Auxiliante eodem Domino nostro Iesuchristo, qui cum Deo patre. E esplegades les dites oracions, lo rey liure a la reyna lo ceptra en la mà dreta, e dementre lo li liurarà lo matropolità diga la oració següent: Oratio ceptri Accipe virgam virtutis et equitatis, et esto pauperibus misericors et affabilis, viduis, pupillis, et orphanis diligentissimam curam exhibeas, ut omnipotens Deus augeat tibi gratiam suam. Qui vivit et regnat per. E aprés, lo rey prenga lo pom d'or de l'altar e dón-lo en les mans de la reyna, e tenga-lo en la man esquerra, e dementre açò·s farà, lo matropolità diga la oració següent: Oratio pomi Accipe dignitatis pomum et per id in te catholice fidei cognosce signaculum, quia ut hodie ordinaris regina et principissa regni et populi, ita perseveres auctrix et stabilitrix christianitatis et fidei christiane, ut felix in opere, locuplex in fide, cum Rege regum glorieris per evum, cui est honor et gloria in secula seculorum. Amen. E aprés, lo rey liure l'anell a la reyna en lo quart dit de la man dreta qui és appellat medicus, e lo matropolità diga la oració següent: Oratio anuli Accipe regie dignitatis anulum et in te catholice fidei cognosce signaculum, quia ut hodie ordinaris regina populi ita perseveres auctrix et stabilitrix christianitatis et christiane fidei, ut felix in opere, locuplex in fide, cum Rege regum glorieris per evum, cui est honor et gloria in secula seculorum. E encontinent, ·I· dels bisbes començ a dir, alta veu, aquest ymne: Te Deum laudamus, te Dominum confitemur , segons que demunt és contengut en la consagració del rey, e per tot lo cor de la clerecia sia continuat sol·lempnialment e acabat

ab lo verset, e una de les oracions que·s seguexen aprés lo dit ymne qui comença: Benedicat tibi Dominus et custodiat. Depuys sia proceït en la missa. E dit lo Avengeli, quant se cantarà lo ofertori, la reyna sia menada per los ·II· bisbes a la oferta, e ofirà aquell dia ·VII· diners d'or en significança de les ·VII· virtuts cardinals contràries als ·VII· peccats mortals. E aprés, sia tornada en son siti reyal e sia proceït en la missa tro a la fin. E en la manera demuntdita sia feta e celebrada la uncció e coronació de la reyna. Emperò, si per ventura s'esdevenia que·l rey e la reyna abdosos se consegrassen e·s coronasen en ·I· dia, la manera demuntdita en tot e per tot sia observada en cascun d'ells ensemps segons que demunt pus clarament és expressat; axí, emperò, que·l rey sia tota vegada primer en totes cosas, axí en cavalcar con en reebre benediccions e en la consagració e en la coronació, e en reebre les altres insígnies reyals demuntdites. E aprés dita la missa, la reyna vaja-se·n cavalcant en lo dit cavall vestida ab la dalmàtica e ab totes les altres insígnies reyals e vestedures demuntdites ab les quals haurà estat en la missa, e la corona en lo cap, a l'alberch del rey. E lo cavall port los sobresenyals blanchs, e los pus nobles hòmens qui hi sien prenguen lo cavall per les regnes e vagen pus prop d'ella, e aprés los cavallers e en aprés los ciutadans pus honrats, e denant la reyna vage tothom a peu. E aprés, derrera la reyna vagen totes les noblas donas e altres a peu. E en aquesta manera la reyna e tots los altres vagen a l'alberch del rey. E con la reyna serà a l'alberch del rey, descavalch e entre-se·n en la sua cambra e despull-se la dalmàtica e la camisa romana e lo camis, e veste·s cota e mantell de drap d'or, e isca de la cambra ab la corona en lo cap e ab lo ceptre en la man dreta e ab lo pom en la man esquerra, e vaja-se·n al palau on deurà menjar, lo qual sia ornat e apparellat aquell dia segons que·s seguex. Primerament, la sua taula sia en loch eminent posada, en guisa que per tots los menjants en aquell sia vista. E en les spatles en la paret sia fermat ·I· drap d'or e de vellut vermell, o d'altre drap lo qual monstra en sí senyal de la reyna e del rey. E sobre aquell sia posat ·I· sobracel d'aquell senyal e obratge mateix. Enaprés, tot lo romanent del palau sia encortinat, per les parets tan solament, de bells e precioses draps. E anans que la reyna se assega a la taula, lo matropolità qui l'aurà consegrada o altre honrat prelat diga la benedicció qui és acustumada de dir al seent de la taula. E aquell dia sega la reyna sola a la taula. E aprés, pos lo ceptre en la taula a la part dreta, e lo pom a la part esquerra. E sia apparallada una taula pus prop d'aquella de la reyna que neguna altra, en què seguen les dones dels reyals e mullers d'aquells, e totes les altres dones e donzelles seguen en les altres segons que és acustumat. E con

la reyna haurà menjat, leu-se de la taula, e lo dit matropolità o altre honrat prelat diga la benedicció la qual és acustumada de dir al levant de la taula. E la reyna prenga lo ceptre en la man dreta e lo pom en la man esquerra, e, ab la corona al cap, vage-se·n al palau o sala la qual li sia apparallada per estar aprés menjar ab les dones e donzelles, lo qual sia apparallat e ornat en la forma següent. Primerament, li sia apparallat ·I· siti reyal en alt, en guisa que per tots estants en lo dit palau sia vista, e en les espatles en la paret sia fermat ·I· drap d'or e de vellut vermell o d'altra drap rich a senyal del rey e de la reyna pus rich que aquell del palau de menjar, e sobra aquell sia posat ·I· sobrecel d'aquell senyal e obratge mateix. E aprés, tot lo dit palau o sala sia encortinat per les parets de bells e preciosos draps, e per lo sòl del palau o sala sien esteses tapits e altres draps bells acustumats d'estendra per terra. E aquí la reyna coman lo ceptre e lo pom a les pus honrades ·II· dones qui y sien, e tenga solament la corona en lo cap. E aprés, un poch sia dat del vin a la reyna e a tots los altres ab confits. E aprés, la reyna entre-se·n en la sua cambra, la qual sia ornada en la forma següent: primerament, hi sia apparallat ·I· lit ab cobertor e cortines acabades de bells e richs draps de ·I· obratge tot. E, enaprés, la dita cambra sia encortinada per les parets de pus bells e richs draps que la dita sala o palau. E axí mateix en lo sòl de la cambra sien esteses tapits e draps pus bells e pus honrats que aquells de la sala e palau. E aquí pos la corona, e no cavalch ne isca de casa aquell dia. E la reyna aquell dia e l'altre següent tenga tinell a tothom. E aquests ·II· dies deuen servir los infants e nobles segons que·s segueix: car si hi ha ·II· infants fills de reys, la ·I·, és a ssaber, lo major o pus antich, servesca aquells ·II· dies de offici de majordom, e l'altre de offici de camarlench. E los altres nobles e barons exercesquen singularment los officis del palau devall scrits, és a saber, de coper, de sobrecoch, de botaller, de raboster, de panicer, de tallar denant la reyna, e de portar lo tallador de la sua vianda, e de ventall en qual temps vulla que sia.