Parlament al Gran i General Consell

26 (Parl.) 1467 (Mallorca) Ferrando Valentí PARLAMENT AL GRAN I GENERAL CONSELL La concorrència del temps ha aportat, e en tant conspecte de vostres rev[er]ències, moltes p[er]aules haje agudes, p[er] quant ço hú de la orde de aquest Gra[n] e Gen[er]al Consell del pr[ese]nt Regne de Mallorques e fas gràcies infinides a Déus inmortal, com p[er] lo p[re]sent me ha posat en lo loch ahont só. D'on, si aquell no tingués aguera investigade e procurade forma posqués a v[ost]res humanitats e rev[er]ències, p[er]lar, e exprimar lo que are en v[ost]re presèncie serà exposat. Mes yo assí prim[er]ament vull demanar qual és aquell qui se sper aconsellar e major e pus arduu negoci, e aquell p[er] lo qual nosaltres som assí congregats, qual és aquell hí en tall delliberació no s'esforse trenscendir e pessar los t[ér]mens de humana consuetut en trobar e elegir lo medi p[ro]p[ri] e degut a p[er]fecció de la fi expetida e desigade; qual serà aquell qui en la causa en la qual és posade la fortuna e selut de la sua prosperitat serà necligent e tant inbecible, e no·s voldrà allunyar lo coltell sobre lo coll posat, e·s dirà de aquell si oblida los fills si no·s vol curar de aq[ue]lla s[anc]ta societat conjugal, si la pàtrie ha en odi, si sí matex desempare. Per cert, no vull pensar tanta inumanitat e ferocitat esser en algú, ans vull stimar qualsevulla spontàneament p[er] tals causes demunt nerrades no solament met[re] los béns a p[er]dició e royna, més encara la p[er]sona a tot perill supposar gran e inmensa és la causa nosaltres assí manajam, en la q[ua]ll tota n[ost]ra selut penja e és posade. No és de altre sinó de nosaltres e per n[ost]ra part és decorade e acompenyade de dues regines: Fidelitat e Justície, les quals si abressarem, quant crexerà en nosaltres de honor e glòria, quant de utilitat e rev[er]ència no és de poder-se explicar en breu temps. No solament serà cosa predicable en los consells dels hòmens, més encara remun[er]able p[er] tresors inmortals. E p[er]què lo immortal ànimo de tots no stigua tant sospès, narraré en p[re]sència de tots breume[n]t p[er] quant ya longament e stesa en v[ost]res savieses maniffest lo gran e detestable cas p[er] los de Barcelona comès contra llur rey e n[ost]ra per aq[ue]lls, no une mes moltes voltes combatut més e introduhït dins son regne rey strany, e are derrerament home de nació tant infesta e contrària a nosaltres, al qual, si la fortuna secundave en p[re]ualer n[ost]ra Rey e senyor, la qual cose no u vulla Déu ne p[er]meta, no és stade tant dolorosa la royna de Contestinobla, quant seria la n[ost]ra. Donchs posat en tante pressura tal rey e senyor n[ost]ra, ab tante mansuetut quant benignament, quant humana

diu a sos pobles e faels vessalls. "Salva me popule me[us] quoniam venerunt aque us[que] ad animam mea[m]. Infixus sum in limo proffundi, et non possum substinere, psalmo ·LXVI·", qual és lo cor de tante duresa e a tal p[er]lar no·s rompe, qual és de tante crueltat, hí a tal demande no sie fet piadós. Digues, no s[er]ia de gran reprehensió e reu de majestat, si p[er]iclitant lo príncep e podent-lo resteurar, algú no ho faya, diràs e sí. E negaràs tu ara, no ajuda[n]t-li, no caurà en tal culpe o havitant-li e no à sufficièntie, certes, en q[ua]llsevulla cas, tu series inimich de se magestat. Iuxta aq[ue]ll perlar de Jesús Seluador n[ost]ra "Qui non est mecum contra me est", p[er]aules són de sent Luch a ·XI· capítols com p[er] sola cogitació se cometa tal crim lo effecta no és sperat en tal crim. Baste haver ànimo contra lo príncep o contra la securitat de aquell en t[ér]mens de mera cogitació, assò tot[e]s les leys canten, tots los doctes hòmens afferma[n].