Queixes dels templers de Barberà

19"> GRIEVANCES OF THE TEMPLARS OF BARBERA (1190-1210) Hec est memoria de querimonias que facit la mesó del Temple [t] magister ceterisque fratribus Barberà [t] aliis fratres de Arnall de Guàrdia [t] de suos homines [t] de suos seniores. In primis fecimus clamor de Arnall de Guàrdia de ·LXXXI_III· morabetins que degre aver pagads a la mesó, e no·n ha negú pagad. [t] Arnall Pere achaptà Barberà a feuz del comte, e·l comte levà·n sa dominicatura ad una part et Arnall Pere levà·n la sua dominicatura ad alia part, [t] totas alias terras remanserunt per medietatem inter Arnall Pere e comte. E [en] les exides e in istes terres chominals abeant factas los chavallers grans dominicaturas en qe la meso demanda la medietate, e exament demanda la mesó la medietate de les de[s]cimes e dels establiments e de les justíties e de totas alias chausas que cavallers prehendunt, per zo quan comte s'ó í reteng quan donà Barberà. E Arnall de Guàrdia fa a la mesó en Barberà moltes males presons e moltes males noveletads. Los chamins e les charreres pupliches fa trenccar e clodir e laborar, e geta-les supra lo domenge de la mesó a forza de la mesó; e en les agües fa molins e bastiments en cels logs chominals, que la mesó no·n ha res[...] zo que Pere de Pugverd regoneg a la mesó e lexà vede·ns·ó, que no·n pod aver la mesó for ·II· feragenals, e zo que comte s'í reteng toll-ne a la mesó. E·nchara nos fan nostros amigs entendre que en les terres hermes [t] e·ls boschs he·n les garriges podems pendre domenges e laurazons per razó per zo quan achel chastel és franch alod de la mesó, e totes les regalies, e rres no n'í à donad a negú chavaller la mesó; e tots los

chavallers qui àn a fer en achel castel són[n]·í tots per Pere de Pugverd qui morts és. [t] a Pere de Pugverd no veng achel castel per pare ni per avi ni per donum ni per achapte de nullus homo, hí Arnall Pere unum seu parent qui l'achaptà novelament no·l li donà en ssa vida ni no·l li jachí a ssa mort, e ssi fer ó volgés fa·ns om entendre que no ó pogre fer estirs conssel de senior. E Arnall de Ça Guàrdia d'achestes choses ja dites fa·ns-en major defeniment e major apoderament que enfre tots ços altres; e ssi negú ome de la vila nos vol forçar e·ns vol apoderar fa·ó ab força e ab mantinenza de Arnall de La Guàrdia. E·[n]chara hi à de altres clams qui primers deven anar. Zo nos és vigare que de ço que la mesó hi à e í demanda non ó pod aver sine mostres, e quan bé ó a la mesó mostrad Arnall ni·ls altres non ó volen seguir; e Arnall e·ls altres o no volen o no poden fer mostra for de força e de rapina e de paraules nudes; e per açò fa·ns om entendre que les mostres deven esser mostrades en chort de cada part, e qui mils mostrarà mils pendrà. E enchara volems mostrar que comte d'Urgel acaptà achel castel e domenge, e ac[ere]cresch en achel domenge una partida, e posà-sse·n en paz ab Arnall Pere [...] fo·í la faed e la paz usque ad mortem, ni hanc Arnall Pere ni sso chavaller ni sso badle non ag camp ni vinea ni ort ni feragenal de Apiera ençà. [t] hara à-sse·n preses de la part de çà grans domengadures e donades a força, e ten-ne[n] zo de là e zo de çà forcivament, e no·ns en vol respondre a radó. E che·ls chavallers agen dus tant en Barberà che Arnall Pere non·í ag, e la mesó per de zo que comte hi reteng e zo que Pere de Pugverd hi lexà no·ns par de razó.