Text view
La reintegració de la Corona de Mallorca a la Corona d'Aragó 4
| Title | La reintegració de la Corona de Mallorca a la Corona d'Aragó 4 |
|---|---|
| Author | VVAA |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | E-16-Reintegracio IV.txt |
| Date | Segle XIVa |
| Typology | E-Textos administratius |
| Dialect | Oc:V - Valencià |
| Translation | No |
Els jurats de València demanen a Pere IV que intervengui contra
l'encunyació de moneda que feia Jaume III al Rosselló.
AMV, Manual de Consells i Stabliments, A-4, fols. 79r-v.
Rosselló en gran dampnatge e interès dels habitants en la ciutat e regne de
València e contra un privilegi del senyor rey En Jacme, conqueridor del dit regne,
e encara contra les covinençes fetes entre lo senyor rey e lo dit rey de Mallorques,
qual via la ciutat elegeria e pendria sobre lo dit feit. Finalment lo dit consell
acorda que los jurats ne feesen paraula al senyor rey, suplican-li que, en honor sua
e per ben de sos sotsmeses e per conservar lo dit privilegi e covinençes, volgués en
lo dit feit provehir per tal manera que en Rosselló no corregués altre moneda, sinó
reals e barcheloneses d'argent e menuts segons que antigament és stat observat.
Els consellers de la ciutat de València deneguen la petició d'ajut formulada
per Pere IV per procedir contra Jaume III, tot emparant-se en un privilegi
concedit per Alfons el Liberal i a causa, també, de la precària situació econòmica
de les finances municipals.
AMV, Manual de Consells i Stabliments, A-4, fols. 127v-130v.
En lo qual consell lo dit en Berenguer de Codinachs presenta una carta de
creença del senyor rey, e lesta la dita carta lo dit en Berenguer de Codinachs explica
la creença a ell comanada per lo senyor rey, ço és que
pregava los jurats e consell de la ciutat que li donassen consell e li feesen ajuda
sobre la exsequció per ell faedora contra lo rey de Mallorches, lo qual era estat
desobedient al senyor rey, per la qual cosa lo dit rey de Mallorches era contumax.
Et los dits jurats e consell, enteses les dites coses, delliberaren per lo mellor
que certs prohòmens fossen elets a tractar sobre les dites coses, com fossen molt
grans e de gran qualitat e quantitat. E tractat sobre les dites coses que los dits
prohòmens ho pasasen en consell per tal que lo consell hi provehís per bona manera
sàviament e cautelosa.
Per la qual cosa foren elets en lo dit consell a les dites coses los prohòmens
deiús scrits.
Los quals jurats e prohomes feeren relació als altres jurats e consell de la
ciutat, lo qual fo appellat e justat en lo dit palau.
E los dits jurats e consell, entès lo tractament dels dits prohòmens, acordaren
per lo mellor que missatgers fosen elets e trameses al senyor rey per sentir e saber
d'aquell clarament l'enteniment del senyor infant en Pere e del senyor archabisbe
de Tarragona e dels curials majors e dels consellers de Barchinona e dels
missatgers de Saragoça, de Leyda e de Gerona, singularment e haüda plenera
informació que
profitosa pusqués proveyr en los dits affers.
E per les dites raons los dits jurats e consell elegué en missatgers,
en Gerau Ça_Font, jurat
en Bernat Gomir, savi en dret
en Johan Escrivà.
Los quals missatgers hagren a cessar d'anar per tal com lo senyor rey vench
per mar e per terra soptosament a la ciutat.
E en aprés, vengut lo dit senyor rey, manà als dits jurats que eleguesen çerts
prohòmens e en poch nombre ab los quals ab ells ensemps pusqués clarament
parlar dels affers de la exequció que entenia e volia fer contra lo rey de
Mallorches.
Per la qual cosa los dits jurats e consell elegeren los prohòmens deiús escrits.
Així, emperò, que los dits jurats e prohòmens hoysen del senyor rey ço que
volria dir, e res a aquell no atorgasen ne posasen en sperança, sens voluntat e exprés
assentiment del consell de la ciutat.
En aprés en lo dia de dimecres, en lo qual comptava hom
anno domini
crida pública axí de cavallers o persones generoses com de parròquies, officis, arts
e mestres de la ciutat de València. E ultra los dits consellers à molts e diverses
prohòmens de la dita ciutat per tal car lo urgent negoci ho requeria, e en lo palau
de les cases de la confraria del benaventurat Sent Jacme, apòstol en València, en lo
qual consell foren los jurats e prohòmens infrascrits.
En lo qual consell los dits jurats exposaren que lo senyor rey havia dita sa
intenció a ells e als damunt dits XII prohòmens a ells acompanyats sobre lo feit de
la exsequció per ell faedora contra lo rey de Mallorches, per la qual cosa lo senyor
rey demanava ajuda a la ciutat que la feés de
galees armades, dementre que
Et lo dit consell, enteses les dites coses, feeren legir per mi, Barthomeu
Benejam, notari, un privilegi del senyor rey n'Anfós, fill e hereu que fo del senyor
rey en Pere d'alta recordació, rey d'Aragó, atorgat a la ciutat de franqua e libertat
de quèsties, peytes, exaccions e emprius e encara de host e de cavalcada e
redempció d'aquella peccuniària, e entesa la forma del dit privilegi, los dits jurats
e consell entengren e conegren que per la franquea del dit privilegi la ciutat no és
tenguda de fer nenguna ajuda al senyor rey. E que d'açò sia feta resposta al senyor
rey per paraules bones e ordenades, faén-la sentir a saber los grans càrrechs de
deutes que la ciutat deu e és molt opressa e encarregada e en partida per affers del
senyor rey, lo qual deu a la ciutat de una part
sols, dels quals deutes no volch compensar aquells
volguts haver de la ciutat per galees e cxàrcies que la ciutat havia reebudes del
senyor rey de les darçanes sues de Barchinona e de València. Maiorment encara
cor la ciutat specialment se sia obligada per lo senyor rey en honor sua per
reembre los castells e viles per ell empenyorats al noble en Lop de Luna, situats en
lo regne de València, e encara que la ciutat a present ha a fer cullita de setmanes
per les quals coses e altres que al·legar ab veritat se porien per la ciutat, lo senyor
rey deu tenir la ciutat per escusada de la ajuda sobredita per ell demanada.
En lo qual consell fo ordenat que a fer la resposta al senyor rey del dit feit
los prohòmens deiús scrits són estats acompanyats als dits jurats.
Els jurats de València avisen sobre possibles sabotatges a les galeres
armades que puguin cometre agents enviats per l'enemic.
AMV, Manual de Consells i Stabliments, A-4, faI. 183v.
Ara hoiats qu'us fan saber los jurats de la ciutat que a present han vistes
letres trameses per alcuns mercaders de Barchinona que certs hòmens són estats
trameses per terra e per mar de part de enemich del senyor rey per metre foch a
galees. Si alcunes n'auria en terra e encara en les ciutats, viles e lochs del senyor
rey, los quals han cremats çerts alberchs en Barchinona, dins los quals alcunes persones
són estades mortes. Per que los dits jurats ab la present pública crida vos fan
sentir e saber les dites coses, per tal que ab la ajuda de Déu vos guardets que mal
ne dampnatge no puscats reebre per los dits enemichs.
Els jurats de València, assabentats de l'entrada de Pere IV a la ciutat de Mallorca,
convoquen actes d'acció de gràcies per al dia següent.
AMV, Manual de Consells i Stabliments, A-4, fol. 195v.
Doc. cito 1. HINOJOSA: El Consell valenciano [...] , pàg. 97.
Ara oiats qu'us fan saber los jurats de la ciutat que han reebuda una letra d'en
Bernat Sunyer, missatger de la ciutat, que dissapte a prop pasat lo senyor rey, per
la clemència de Déu, entrà poderosament en la ciutat de Mallorca, la qual té sots
juredicció e a mà sua. Per la qual cosa los dits jurats, ab consell e asentiment del
senyor bisbe de València, han ordenat que tot crestià e crestiana demà que serà
dimercres per lo matí sien en la església de nostra dona Santa Maria de la Seu, de
la qual esgleya partirà la procesó general per anar a la església de benaventurat
Sent Jordi, cavaller de Déu, per fer laors e gràcies al nostre senyor Déus tot
poderós e a la verge nostra dona Santa Maria, mare sua, e a tots los sants de
paradís, de la gràcia e victòria que ha donada al senyor rey de la presó de
Mallorcha, per que los dits jurats manen a cuyt generalment que null hom o
ffembra no gós tenir obrador ubert o tenda parada tro que la dita procesó sia tornada
a la dita seu, hon se farà l'offici divinal e aquí hauran sermons.
El Consell de València autoritza els jurats perquè manllevin 40000 sous o
venguin el monedatge que hom ha de recollir per tal d'enviar l'esmentada quantia
a Pere IV per poder començar la campanya del Rosselló.
AMV, Manual de Consells i Stabliments, A-4, fol. 206r.
Los damuntdits prohòmens consellers atorgaren e donaren plen poder als
damuntdits jurats que per pagar ço de què la ciutat serà pleuida dels diners de la
cullita del monedatge, los quals diners s'esguarden e pertanyen al senyor rey per
cessió del noble don Lop de Luna, que pusquen vendre a diners comptants de les
impossicions axí venudes com per vendre tro a quantitat de
més o menys, per pagar al senyor rey ço que la ciutat deu per la dita rahó.
E manlevar
la venda, que façen la manleuta.
E si conexeran que la venda sia pus profitosa que la manleuta, que facen la
venda.
Les quals coses lo dit Consell lexa e comana a bon àrbitre e coneguda dels
dits jurats a donar espeegament dels afers a
Turull, qui per açò e per àls hic eren de part del senyor rey. E per tal encara que lo
senyor rey de necessitat ha mester la moneda per quitar la cavalleria per anar a
Perpinyà e Roselló per fer execució contra En Jacme de Clarença, ça enrere rey de
Mallorques, e per ço que no pogués dar [càrrech a la ciutat]. A les quals vendes de
les impossicions en Ffrancesch de Luna, en Berenguer Dalmau, en Guiot de
Xanaveres e en Johan de Pertusa, consellers de jeneroses, en presènçia dels dits
jurats e Consell, de paraula protestaren que no y consentien, ans expresament hi
contradeyen. Et los dits jurats e Consell perseveraren en la dita provisió per ells
feta per la dita rahó.
Diverses notícies sobre correries de naus corsàries rosselloneses en aigües
del País Valencià.
AMV, Manual de Consell i Stabliments, A-4, fols. 304v-305r.
axí de cavalers e de generoses com de parròquies, officis e mestres de la ciutat
per una letra que los jurats el present dia en hora de tèrcia havien reebuda de
[Ala]quant, la qual los trametren per correu los prohòmens d'Alaquant, en la qual
és contengut que dues galees de enemichs dijous prohïsmament passat eren estades
en les mars del cap del Aljub e havien presa una barca e que s'eren meses en la
ylla de Santa Pola, segons que l'alcayt de la torre del cap del Aljub los havia fet
saber, [e que donàssem al correu
Encara per ardit que havien per letres de mercaders de la ciutat, que dimarts
leyn armats de Cotlliure e havien cremats aquí leyns e barches. E encara per altra
letra que aquell dia matex reeberen per lo[s] dits prohòmens d'Alaquant en la qual
feyen saber que
barcha de enemichs armades en lo port d'Alaquant. E no res menys e que
donàssem al dit correu
E no res menys, encara per altra
pro hòmens d'Alaquant en aquell matex dia de disapte en hora del solpast, per la
qual nos certifficaven que en lo dit dia de divenres entre dues albes havia arribat
en lo dit port d'Alaquant una galiota d'en Armer de Mallorcha que exia d'Almeria;
e entre lo cap del Aljub e Senta Pola una galeea de Cotlliure, la qual manava en
Rabaça, havia
e altres coses e mercaderies. E que donàssem al correu
dites letres és contengut.
E encara los dits jurats e prohòmens en lo dit dia de disapte reeberen una
letre dels prohòmens de Barchinona en la qual los feyen saber que havien ardit cert
que de Cotlliure havia exida una galeea armada e que devia travesar en aquestes
mars e que donasen al patró del laüt que aport[às] la dita letre
en la dita letre és contengut.
E encare los dits jurats e prohòmens en lo dit dia de disapte, en hora de mitja
noyt, reeberen una letra dels prohòmens de Murvedre en la qual los certifficaven
que en aquell matex dia en hora del sol post havien vistes en les mars de
Murvedre II galees, les quals se pensaven que fossen d'enemichs, e que donàssem
al correu sols segons que en la dita letre és contengut.
E en aprés a poch instant fon tramesa als dits jurats per en Maymó Maleça,
del grau de la mar de València, una letra la qual havia reebuda d'un còmit, per
nom en Ramon Fferrer, de una galeea, ço és, de II galees armades de Barchinona
que venien cercar la galeea de Cotlliure que
mar, e que lo dit en Maymó Maleca tramès-la als jurats e donaren al home qui la
aportà
Per tal fon acordat e tengut per bé en lo dit consell ja evans que sabéssem les
noves de les galees de Barchinona que en Pere Lambert, en Bernat de Camós, en
Bernat Redon e en Domingo Marrades, ciutadans de València, anassen en
continent al grau de la mar e que fesen apparellar e armar la galeea d'en Carroç e
lo leyn de
per a un mes.
Els jurats de València, una vegada assabentats de la caiguda de tot el
Rosselló en poder de Pere IV, convoquen festes i cerimònies religioses per celebrar
la victòria de les tropes catalano
AMV, Manual de Consells i Stabliments, A-4, fols. 383r-384r.
Lo rey d'Aragó.
Segons que per fama o per letres que us havem trameses, ja sabets nós, faén
la execució de justícia contra l'alt En Jacme de Mallorca, presem en Rosselló
moltes viles, castells e lochs, e finalment com ara fóssem venguts a la ciutat de
Euna e que aquella haguéssem presa aprés alcuns tractaments moguts, lo dit En
Jacme de Mallorca vench ab gran humilitat e reverència e mès sí metex e tota la
terra en nostre poder soltament. E axí ffaén gràcies a nostre senyor qui ab honor e
victòria nos ha feta acabar la execució, vos ffem saber les dites coses per tal que
haiats goig e plaer. Data en la ciutat de Euna sots nostre segell secret a
juliol en l'ayn de nostre senyor
E los dits jurats e prohòmens, reebuda la dita letra real ab deguda reverència
e honor, havens goig e plaer de la dita bona novella manaren fer solepnialment la
crida inffra següent:
Ara oiats qu'us fan a saber los jurats e prohòmens de la ciutat, que com lo
senyor rey soltament e axí guerres a nostre senyor haie acabada victoriosament la
execució, per tal a laor e glòria de Déu e de la Verge gloriosa nostra dona Santa
Maria, mare sua, e de tota la cort celestial a gran honor e reverència del dit senyor
rey e exaltament de la sua corona per la dita loable victòria han ordenat que esta
nuyt e demà disapte, semblantment a la nuyt, sonen les seyns e campanes de la
Seu e de totes les esgleyes parroquials de la ciutat, a gran clasch e cascú dins sa
casa faci aquella solempnitat que
luminàries bonament. E no res menys que digmemge primerament demaytí tot
hom generalment sia en la esgleya de la Seu per seguir la processó que
la dita victòria e solempnitat.
crida següent:
Ara oiats qu'us fan a saber los justícies, jurats e prohòmens de la ciutat, que a
honor e reverència de nostre senyor Déus Jhesucrist e de la Verge nostra dona
Santa Maria, mare sua, e per la molt honrada victoriosa execució, la qual per
justícia lo molt alt e poderós príncep e senyor en Pere, per la gràcia de Déu rey
d'Aragó e etc., mitjancant la ajuda de Déu, en breus dies ha complida e acabada en
les parts e terres de Rosselló contra l'alt En Jacme de [de] Mallorques, vasall e
sotmès del dit senyor rey, han hordenat e tengut per bé que demà que serà diluns
per tot lo dia sia feyta solepnial ffesta en la dita ciutat, perquè manen de part del
senyor rey acuyt ensems comunalment que null hom de qualque condició o
estament sia, no gós tenir obrador ubert ne tenda parada sots pena de
ffaçen ffesta per tot lo dit dia e s'alegren en nostre senyor Déus Jhesucrist, retén
gràcies a Déu de la dita victòria.
Felip de Boïl, assabentat de la presumpta presència a l'illa de Sanxo de
Mallorca i d'altres partidaris de Jaume III els quals van desfressats amb hàbits
religiosos, prohibeix que se
cent reials d'or a qui els porti, vius o morts, a la cort.
ARM, AH 441, fol. 115r.
reformator predictus, mandavit publice preconitzari per Berengarium Trompeta,
publicum preconem curie preconitzationem infrascriptam, quan quidem
preconitzationem Berengarius ipse retulit publice voce tube se preconitzavisse,
tenor cuius preconitzationis talis est:
Ara hoiats que mana l'onrat en Phelip de Boÿl, cavaller, conseller del molt
alt senyor rey d'Aragó, reformador e regent l'offici de governador de la ciutat e
regne de Mallorques e isles a aquell aiaents per aquell matex senyor rey, que com
a ell sia cert per persones dignes de fe que
rebel·les al dit senyor rey sien e vaien per la isla de Mallorques sots àbit de religió
e en altra manera anants desfressats, que nulla persona de qualque conditió sia no
gós d'aquí avant acullir, socós ne ajuda donar al dit Sancho de Mallorques e altres
rebel·les al dit senyor rey, ans deien tantost aquells denunciar a la cort e pendre
vius o morts, si poran, sots pena de trahïció. E si alguna persona aquells o la un
d'aquells metrà en mans de la cort viu o vius si
per cada un d'aquells
Felip de Boïl escriu al governador de Menorca i l'assabenta de l'ambaixada
tramesa pels jurats al Sant Pare, per tal que a Menorca siguin disipats els rumors
que hi circulaven.
ARM, AH (LC) 6, fol 68v.
En Phelip de Boÿl, conseller del senyor rey e regent l'ofici de la governació
de la ciutat e regne de Malorques e de les illes a aquell adjaents per lo molt alt
senyor rey d'Aragó. Al honrat e amat en Guillabert de Corbera, portant veus de
governador en la illa de Malorques, saluts e afecció. De amor vostres letres avem
reebudes en què
ne sabíem res dels missatgers de Avinyó, car los jurats e les gents d'aquexa illa
n'estaven ab flach e ab mal cor, a les quals coses vos responem que som certs e
està en veritat que
quant àn volgut ne demanat e que l'alt En Jacme no ha acabat res de ses afers ne
alcuna cosa ab lo sant pare no ha pogut aconseguir que de comte de res ne tant
ne quant sia. E maravellam-nos molt, e no sens rahó, que
d'aquexa illa estien d'aqueles coses ne de alcunes altres ab mal cor, per que volem
e us manam que, en continent, los publichets les dites coses e
coses parlar e entremetre no
en ço que fer deven curen de sos afers e de lur prou, car en altre manera
leugerament alcú porie caure en alcuna sospita.
kalendas septembris anno domini
Felip de Boïl, reformador de Mallorca, mana que en el termini de vint dies
totes aquelles persones que sàpiguen o tenguin béns de Bernat de Buadella, Pere
de Puigdorfila, Ferrer Aragonès i Pere de Fraga, els denunciïn a la cort.
ARM, AH (LC) 6, fol.s 91v-92r.
Doc. cit. M. ROTGER: Historia de Pollensa[...], vol. III, pàg. 36; 1. CAPÓ: La vila de
Santa Maria del Camí[...], pàg. 87.
que scirentur Petri de Buadella et Petri de Podio d'Orfila, quondam.
En Phelip de Boÿl, etc., als amats universes e sengles batles de la yla de
Mallorca fora la ciutat constituïts als quals les presens pervendran o a lurs
lochstinens, salut e dilecció. Per tenor de les presens a cascú de vosaltres, de part
del dit senyor rey e per auctoritat del offici que usam, vos dehim e espressament
manam que, vistes les presens, cascú de vós en vostre batliu deiats fer cridar
públicament les crides subsegüents:
Ara hoiats per manament del honrat refformador que tot hom e tota persona
de qualque condició sia qui haia e tenga o sàpia tengués béns, robes, diners,
censals, rendes, possessions, feus o qualsevol altres diners o béns axí movens com
seens que fossen d'en Bernat de Buadella, cavaller, d'en Pere de Puigdorfila,
privilegiat, d'en Fferrer Aragonès, de Pollença, d'en Pere de Fraga, ciutadà de
Mallorques, sa antràs, que dins
del loch, lo qual ell serà. En altra manera si fer no u hauran serà
ladroniçi. Encara vos fa a ssaber lo dit honrat refformador a tot hom e a tota
persona de qualque condició sia, als quals los damuntdits Bernat de Buadela, Pere
de Puigdorfila, Fferrer Aragonès e Pere de Fraga fossen tenguts en alcuna cosa per
qualque raó o condició sia, que dins
al dit batle del loch lo qual él serà. En altra manera d'aquiavant no serien hoÿts
en res per la dita raó. E fetes fer per cascun de vós les dites crides, féts aquelles
scriure en lo libre de les vostres corts, scrivent lo dia e hora que fetes seran. E si
per ventura dins lo dit temps algú denunciarà algunes coses dels damuntdits, aquellas
deiats fer scriure en la vostra cort e les coses qui denunciades vos seran dins
lo dit temps aquelles closes e sagellades sots lo sagell de la vostra cort deiats
trametre al honrat en Bertran Roig, procurador reyal en lo regne de Mallorques.
E assò en neguna manera no mudets.
l'any
Felip de Boïl, reformador de Mallorca, dóna instruccions al seu lloctinent
d'Eivissa davant les noves d'un possible atac per part de naus de Jaume III.
ARM, AH (LC) 6, fol. 165v.
De part d'en Phelip de Boÿl, refformador del rey de Mallorques.
Al honrat amat en Guillem de Lagostera, portantveus de governador en la yla
de Evissa per lo molt alt senyor rey d'Aragó o a son lochtinent, saluts e dilecció.
Aprés que algunes letres per nós a vós novellament foren trameses per les quals
vos manàvem que fóssets diligent e curós en la garda e tuïció de la dita ylla e de
les lochs d'aquella, avem aüt cert ardit que Jacme de Montpesler fa armar en lo
loch de Massella e en altro loch
del senyor rey. E com bona garda del regne de Mallorques e de les yles ajaens a
aquel sia cura molt necessària. Emperçò de part del senyor rey vos dehim e
manam que en la dita garda ab sobirana [?] cura siats vel·lant, diligent e atès,
prenén ament quants hòmens d'armes poch aver en la dita yla e quants n'í ha a
cavayll e com apparellats sol·licitam aquels sobre apparellament d'armes e encara
de vitualles e que les talayes se tinguen e stiguen avisats e esvetlans segons que
cové, regonexén los lochs e fortalícies de la dita yla. E com aiam entès que alguns
habitadors del dit loch de Evissa tenen los blats en lurs alqueries o possessions
fora la força del castell, la qual cosa és de gran perill, dehim-vos e us manam que
tot aquel blat deiats fer portar e metre dins lo dit castell, certiffican-nos del nombre
dels dits hòmens d'armes e de les altres cosas desús dites, aiats vós en les dites
coses segons que bé avets acostumat, en tal manera que de [ne]gligència no
puscats esser reprès, ans de bona cura e diligència siats loat.
d'Orca.
Felip de Boïl, governador de Mallorca, notifica als seus oficials del regne
que les naus genoveses han abandonat Mallorca però que encara n'hi romanen
algunes de Jaume III, per la qual cosa els adverteix sobre possibles atacs.
ARM, AH (LC) 7, fols. 77r-v.
De part d'en Phelip de Buÿl, etc.
Als amats tots universes e sengles batles de la ylla de Mallorcha fora la ciutat
constituïts als quals los presents pervendran o a lurs lochtine[n]ts, salut e dilecció.
Fem-vos a ssaber que havem haüt cert ardit que les galeas de jenoveses que eren
a la Palomera partiren vuy, que és divenres, en l'alba e que hora de tèrcia foren
Sóyler e creem que ungiran la ylla e creem que en les dites galeas se
aiustades e que són entre galeas e lenys armats
vos dehim e us manam espressament que envers la guarda dels vostres lochs,
segons que ya moltes vaguades vos havem escrit, siats curoses e diligents, en tal
menera que les dites galeas no pusquen depanaiar los dits lochs ne los sotmeses
del dit senyor rey ne alcun escàndil no se
lo
Arnaldus d'Orus.
Preinserta litera fuit duplicata.
Item similis litera fuit directa gerenti vices gubematoris in insula Eviçe
veriatis verbis congruentibus.
Item per similem modum gerenti vices gubematoris insule Minoricam.
El governador de Mallorca posa a l'aguait els seus oficials sobre possibles
accions de sabotatge per part de partidaris de Jaume III.
ARM, AH (LC) 7, fol. 65r.
De part d'en Phelip de Boÿl, governador general del regne de Mallorches.
Ja per altra letra nostra vos havem fet a ssaber que les galeas dels jenoveses
eren a Agda, en les quals, segons que havem cert ardit, s'és recollit En Jacme de
Montpesler. E ara haiam haüda certifficació que les dites galeas deuen venir en
estes ylles e mars ab senyeres reyals e que
contrafets los sagells del senyor rey e encara de la governació e dels altres officials
d'aquest regne per falsar cartes e letres e que los hòmens de les dites galeas
entenen a pendre terra en alcunes de les ylles e metre foch en alcuns lochs e en
altra manera fer e dar tots aquells dampnatges que dar puxen. Emperçò vos
signifficam aquestes coses per ço que puschats provehir als perils, escàndils e
dampnatges que d'aquèn se
del senyor rey e exalçament de la sua corona e en la salvetat e bon estament del
dit regne. En continent curats a nós signifficar per vostra letre de la receptió de
la present.
Vidit Arnaldus d'Orus.
Fuit predicta litera directa Gilaberto de Corbaria, militi, gerenti vices
gubernatoris in insula Minoricam.
Similis fuit directa Guillermo de Locusteria, gerenti vices gubernatoris in
insula Evice.
Similis litera fuit directa Berengario de Ulmis, capitaneo in Alcudia.
Item similis Petro Mosqueroles, baiulo Sulleris.
Felip de Boïl, reformador de Mallorca, mana als oficials de la part forana
que tenguin cura en la defensa dels seus llocs davant les notícies de l'armament
de 30 galeres per part de Jaume III.
ARM, AH (LC) 7, fol. 6v.
Doc. cito J. CAPÓ: Història de Lloseta [...] , pàg. 133.
De part d'en Phelipp de Boÿl, refformador del regne de Mallorca.
Als amats tots e sengles batles, jurats e prohòmens de la yla de Mallorques
fora la ciutat constituïts als quals les presens pervendran o a lurs lochtinens, salut
e dilecció. Con ara novellament hajam haüt cert ardit que En Jacme de Montpesler
ha fetes armar
per ço dehim e manam a cascú de vosaltres destretament que ab cura fort diligent
guardets les marines, ports e cales, aygües e altres lochs de vostres batlius, en tal
manera que, si mester hi era, pusquéssets deffendra los lochs en los quals los
anamichs del senyor rey volrien dar dan o pendre aygua o refreschament o terra
en alcun de la yla de les vostres encontrades; tremetem, en continent, per los lochs
a vosaltres donats en aiuda per deffençió de vostres batlius, segons que ya en
temps passat és estat acustumat, havent-vos en tal manera e ab tal diligència en
les demuntdites coses que puschats esser loats e meritats per lo senyor rey e per
sos officials. Scrita en la ciutat de Mallorques a
Felip de Boïl, governador de Mallorca, comunica als oficials de la part
forana que l'estol de Jaume III va arribar a Sóller i llavors es dividí en dos grups:
un, de devuit galeres, partí cap a la Palomera, I l'altre, de nou, es trobava davant
Alcúdia.
ARM, AH (LC) 7, fol. 69r.
De part d'en Phelip de Buÿl, governador del regne de Mallorques.
Al amats universes e sengles batles de la ylla de Mallorcha fora la ciutat
constituïts als quals les presents pervendran o a lurs loctine[n]ts, salut e dilecció.
Con diluns primer passat per letra nostra vos aguéssem significat que
de janoveses eren en les mars de Sóyler, ara vuy, que és dimarts, hic havem
missatge de la Palomera que de les
les altres se són aturades envers Alcúdia e són
certifficats. Emperçò, de part del senyor rey e per la faeltat en què li sóts tenguts,
vos dehim e us manam espresament que, envers la garda e custòdia dels lochs dels
vostres batlius, vós aiats sol·lícitament e curosa per la menera que ya per nostres
letres vos havem escrit e la qualitat del negoci ó requer. En tal menera vós havens
envers la guarda e custòdia dels lochs dels vostres batlius que les dites galeas
dampnatge alcú no y pusquen donar ne escàndil alcú se
vosaltres, dits batles, de bona cura e diligència pusquats esser loats e de
necligència en res no represes. Data en Mallorques
domini
Felip de Boïl, governador de Mallorca, mana al capità de les tropes
concentrades a Andratx que faci comparèixer el batle del poble a presència seva
per mor de les sospites que hom té d'haver parlamentat amb Jaume III.
ARM, AH (LC) 7, fol. 78r.
Doc. cit. R. ROSSELLó-J. BOVER: Història d'Andratx [...] , pàg. 169.
De part d'en Phelip de Buÿl, etc.
Al honrat e amat en Pere anys, donzel, capità per nós constituït en Andrayg,
salut e dilecció. Signifficam-vos que a nós és estat dit secretament que lo batle de
Andrayg e de la Palomera ha molt parlat ab En Jacme de Montpayl[e]r, per que
volem e a vós manam que secretament de les dites coses vos enformets, et si axí
atrobarets que sia aquel batle per bona manera e desfressada que ell ne altre no
posqués sentir res ab alcuna companya fassats venir dena[n]t nós. E açò no mudets
per alcuna menera com nós aiam gran zell e sospita de les dites coses.
Maioricarum,
Arnaldus d'Orca.
El governador de Mallorca, a suplicació dels habitants de Rubines
[Binissalem], mana al batle d'aquesta vila que revisi la tatxació de la talla
imposada als habitants del lloc i que és considerada per molts d'ells com a injusta
i arbitrària.
ARM, AH (LC) 7, fols. 162v-163r.
En Phelip de Buÿl, cavaller, etc., al amat lo batle de Robines, salut e dilecció.
Per en Bernat Matheu e Antoni Libre, del dit loc, per nom lur propri e per nom
de procurador de la maior part dels habitadors de la dita parròquia, és estada a nós
presentada una suplicació continent que per occasió de
despeses en provisions d'aquels de la parròquia qui l'altre dia anaren e foren
trameses a Vall de Mussa per deffensió de la ylla, per rahó de les galeas qui
passaren per aquestes mars, alscuns prohòmens de la parròquia ab
solament, pus poderoses en riqueses que
de la dita universitat, han tatxat cascun a pagar en les dites massions, la qual tayla
e tatxació és fort inagual e no justa, segons que
poderoses són tatxats
sols, perquè ahüt esguart a les riqueses e facultats dels demuntdits és la tatxació
segons que
Bernat e Antoni que la dita tatxació deguessen fer reduyr a modifficació e agualtat.
E nós, reebuda la dita supplicació, dehim e manam a vós que la dita tatxació, si
emperò és esta[da] feta iniusta, a agoltat de justícia segons patrimoni de cascú
tocant la dita tayla, rediuscats car cascú deu esser tatxat segons les facultats de son
patrimoni con esdevé necessitat de tayla o col·lecta faedora e assò fassats
sumàriament e de pla atesa solament la veritat del fet segons que en semblans
coses és acustumat de fer.
Felip de Boïl adverteix els batles, castellans i governadors de Menorca i
Eivissa sobre la possible arribada d'un estol de catorze naus armades de Jaume III.
ARM, AH (LC) 8, fol. 82v-83r.
Als amats universes e sengles batles fora la ciutat de Mallorques constituïts
als quals les presents pervendran o a lurs lochtinents, saluts e dilecció. Con haian
haüdes certas novas per letre del senyor rey, data a Monsó
any devall scrit, que XIIII galeas s'armen novellament en lo loch de Mònech [en]
en altres loch[s] de la ribera de Prohensa e asò per tractament de senyor de
Montpesler per dampnificar, si fer-ho poden, lo regne de Mallorques [per
dampnificar, si fer-ho poden, lo regne de Mallorques] e les illes a aquell adjaents
e los sotsmeses del senyor rey. E per so sia necessària provehió de bona guarda.
Empersò, de part del dit senyor rey e per auctoritat del offici de què usam, a vós
e a quascum de vosaltres dehim e espresament manam que siats diligents o curosos
vers bona guarda dels ports e cales de vostres marines, en tal manera que alcun
dampnatge no pusquen dar ne
negligència no puscats esser represes, ans de bona cura e diligència esser loats.
Jaspertus, assessoris.
El Consell de València adopta certes mesures per fer front a un eventual atac
per part de les naus de Jaume III.
AMV, Manual de Consells i Stabliments, A-9, fols. 22v-23v.
Doc. cito J. HINOJOSA: El Consell valenciano [...] , pàg. 97.
En lo qual consell fon proposat per los dits jurats que
ardit cert que En Jacme de Mallorques és stat vist en les mars de Sent Feliu de
Guíxols ab
e
jurats e
en manera que
regne de València per terra o per mar als sotsmeses del senyor rey, si
ni donar lo dit dan, per que fon acordat e ordenat per lo dit Consell que fossen
feyts e elets caps de centenars, deenes e milanaris e que cascun cap haia com més
ballesters e mills arreats haver puxa e que cascú ab sa companya, axí a peu com
a cavall, sien appel·lats ab lurs armes en continent que oiran repicar en la ciutat
apparellats de seguir la senyera del senyor rey e anar al loch on los serà manat,
dins lo regne emperò de València. E que los dits caps de centenars, deenes e
milanaris haien poder de manar a les dites companyes e de posar certa pena que
porten ballesters o scuts e seguir la dita senyera segons que desús és dit.
e donat poder per lo dit Consell a aquells que fess[s]en metre tot lo navili que
és en la plaia de València denant lo Grau, ço és: en lo riu de Godalaviar o en lo
riu de Cullera.
batle donàs bon recapte al dit Grau de la mar, per ço que de dia e de nit aquell sia
guart, e que sia feyt a saber als dits jurats e en la ciutat si havien sentiment que
dit En Jacme fos en les mars del regne de València e açò en continent sens altra
triga.
Ffon encara acordat e ordenat per lo dit Consell [que] fossen armats
o barques, los
Tortosa, e los altres dos envés Alacant, per ço que puxa hom saber on seran les
dites galees e què dan ni mal no puxen fer als sotsmeses del dit senyor rey.
Gilabert de Centelles, governador de Mallorca, informa el seu lloctinent
d'Eivissa de la imminent arribada de l'estol de Jaume III i li comana que reculli
la població i els queviures dins la ciutat.
ARM, AH (LC) 11, foI. 5v.
De part d'en Gilabert de Sentelles, governador de Mallorques.
Al honrat e amat en Guillem de Lagostera, cavaller, portant veus nostres en
la illa de Eviça o a son lochtinent, salut e dilecció. Sapiats que havem haüt cert
ardit que
dies en aquestes mars ab son stol, ço és, ab
e comte
xurmes de les galeas. E deu trametre
vengua ajuda de Cathaluya a les Illes, per que us dehim e us manam de part del
senyor rey que tinguats ament a vós matex e a la illa, que vymés ells se portaran
lur missatge e guardats qui tanits dins les forses que en aytals affers no
massa guardar, féts recullir totes les viandes e les dones e inffants dins les forses.
En continent que sapiam àls nos scriure.
anno domini
Gilabert de Centelles dóna instruccions al capità del sector Nord-Est de
Mallorca respecte de com ha d'actuar en cas de desembarcar Jaume III i no
poder-li fer front.
ARM, AH (LC) 11, fol. 27v.
Doc. cit. J. CAPÓ: La vila de Santa Maria del Camí [...] , pàg. 89 i J. CAPÓ: Història
de Lloseta [...] , pàg. 134.
Lo governador.
Ffem-vos saber que nós vos trametem les parròquies (sic) de Luchmaior, de
Campos, Castalig, Porreres, Sóller, Bunyola, Santa Maria des Camí, Robines,
Alaró e de Sentselles a cavall e a peu ab lurs armes, e encare companya de cavall
e de peu de la ciutat, ultra aquella que us havem tramesa, per que us pregam
affectuosament que en los dits affers vós aiats sàviament e madura, segons que de
vós se pertany e confian plenerament. E en cas que vós vaéssets que lo poder del
alt En Jacme fos tal que no li poguéssets deffensar lo loch d'Alcúdia, que cramets
tota la vitualla del dit loch e dels altres que no puguéssets deffendre, e encara
vessar tots los vins e trencar los molins e per bona manera replegant les gents e
tot aquell bestiar que poguéssets gros e manut, venits-vos-en a Incha. E aquí féts
tot vostre enfortiment, car en aquest cas en continent nós seríem a Incha ab tot
nostre poder. E frets-nos saber de cert del nombre del estol e quantes galeas hi ha
qui vénguen en quants uxers e quantes naus tinent talayes escoltes là en vós serà
viares.
Predicta littera fuit directa venerabili comendatori Hospitalis.
Gilabert de Centelles, governador de Mallorca, dóna certes instruccions als
procuradors reials respecte a la vestimenta i alimentació de la comitiva de Jaume
III i de les tropes que l'acompanyaren, al trasllat del seu cos i altres qüestions.
ARM, AH (LC) 11, fol. 40r.
De part d'en Gilabert de Sentelles, governador general de Mallorca.
Als honrats e amats en Francesc des Portell e
reyals de Mallorcha, salut e dilecció. De part del senyor rey e per auctoritat del
offici de què usam, vos dehim e us manam que de la peccúnia reyal fessats les
provisions deval scrites, ço és saber: que fessats fer vestadures de draps necsets
[?] al infant e infanta, fills del alt En Jacme de Montpesler,
Violant e a les dones e donzelles qui ab ella són. Encara volem e us manam que
provehiscats en meniar e en beure als dits infant, infanta e madona Violant e a les
dones qui ab ella són e als hòmens de paratge e de peu de la família del dit alt En
Jacme,
us manam que fessats venir lo cors del dit alt En Jacme [qui és a Luchmaior] en
la ciutat e pagar les messions que per fer aportar lo dit cors s'í covendrà de fer.
Encara volem e us manam que paguets los metges qui tenen en lurs cures lo dit
infant e los dits hòmens de paratge e de peu, los quals són presos. Encara volem
e us manam que pagets als caps de guaytes, sags e a
[los] dits hòmens de paratge e de peu, los quals stan presos dins lo castell reyal
de la ciutat de Mallorcha, per tal que no puxen fugir. E reebets apocha e apochas
de les dites coses, car nós ab la present manam de part del dit senyor rey al mestre
racional de la cort sua que tot ça que per vigor d'aquest nostre manament pagarets,
de les quals emperò mostrarets apocha o apoches, reebe encare conpte a vós sobre
les dites coses no faça neguna qüestió.
novembris anna domini