Text view

Homilies d'Organyà

TitleHomilies d'Organyà
AuthorAnònim
PublisherGLD-UAB
msNameC-04_Homilies-Organya.txt
DateSegle XIIIa
TypologyC-Obres religioses i morals
DialectOc:NO - Nord Occidental
TranslationNo

Javascript seems to be turned off, or there was a communication error. Turn on Javascript for more display options.

IV EDICIÓ CRÍTICA NO ANOTADA [...]par]adís e en aqela glòria siam portads [...]ant lo fil de la Verge. Qod i[pse] [praestare] [dignetur] [qui] [cum] [Patre] [vivit]. [...] [Si] [linguis] [hominum] [lo]qar et angelorum, karitatem a[utem] non ha[beam], [factus] [sum] [velut] [aes] [sonans] [aut] [cymbalum] t[inniens]. Senniors, aizò vol dir e mostrar [...]e si om parlave tan gint co un [...]/> del món, e ere cast e abstinent, [mas] [caritad] [n]o avie en él, no li tenrie prod i salva[ment] [...]ant com lo sein qi sona e·s trebala e a [negú] [no] [té] [prod] sinó ad aqels qi l'ozen. Atresí elex, tot [qa]nt om à ne qant diz ne fa en est segle, tot és vanitad [e] [no] té negú prod a·icel qi caritad no à ab sí, si no la segex fidel[ment]. P[er] zo dix sapi Salamó: Vanitas vanitancium et ommia vanitas, [...]et caritas nuncam excidit. — Totes les coses del segle són [va]nitats e caden e tornen e·nient, mas carita[d] jamés no cadrà, e cels qi segiran ja unqa no í faliran. E per zo, s[einors], si·ns volem gardar de perdició e de vanitad, obs avem a saber qè és caritad. Karitas est dileccio Dei et proximi. — Caritad és pròpriament qe om àm Déu màs qe nula res e tot cristià així com sí elex, fedelment. Aqesta é l'amor de Déu e de tot christià. Per zo à nom caritad qar Déus és pus car qe nula res. Cel om à caritad en a cui és pus car zo qe pus car li deu ésser, zo és, Déu e l'espirit d'om, qi ja sempre durarà, e totes altres coses temporals periran. E per aizò, s[einors], per les coses peridors no vulams lo gog del durable paradís perdre, ni per les vanitats del secle, qi gían om a les penes d'infern, [...]cari]tad, aqela qi gia om a la glòria de para[dís] [...]egirían caritad e aurían la amor de Déu [...]lb /> Sancta Scriptura, la qal dix la propheta de Déu [...] [Declinet] [a] [malo] [et] [faciat] [bonum], [inquirat] p[acem] et s[equatur] eam. — Zo dix: qe om se tola de mal e [...] segesqe-la. Aicel om enqer pad e la segex qi no fa mal e perdona a aqels qi mal li fan, per amor del N[ostre] S[einor]. S[einors], caritad és

abstinència de tot mal. Sapiatz, s[einors], qe [per] zo apela o[m] l'asmosna caritad més qe altra re qar és onranza de Déu mas qe nula res, qar cel qi dóna almosna, a sson proxme fa bé e a Déu plader e amor e onranza, e Déus redrà·lls-en bo gadardó perpetual a ·C· dobles, e als bons e als mals, del remedi d'infern e de la glòria de paradís. Sapiats, s[einors], qe tot lo bé qe om fa ni diz per bo cor e per pentència de Déu, tot és caritat e salvament de l'ànima. E per zo dix sent Paul en la pístola qe nulla obra non és bona ni perfeita senes caritad. Zo és: cel qi à caritad no ret mal per mal e cels qi estan mal fa avenir. E encara, aqel qi à caritad no à envega a nula re e no mou barala a nul om, e no mou barales entre uns frares e altres. Qi azò à no à ergul. Qi caritad à no qer aqel[e]s coses qe sues són. Zo és, qe no vol la volluntad de la carn, mas solament de l'ànima; zo és, qe no à cor e·mal a fer, mas en segir dretura e veritad. Aqel om, s[einors], qi tem la persecució del segle, sapiatz qe no à perfeita caritad, qar qi à caritad no à paor for de Déu. E encara sí dix sent Paul en la [pístola]: [Sive] [prophetiae] [evacuabuntur], sive lingue sessabunt, sive sciencie de[struentur]. [Aizò] [vol] [dir] e mostrar qe totes les prophecies cessaran e·l dia del judici: no serà d'aqí enant a predicar. En aqel loc seran totes coses acabades; en aqel loc cessaran les lenges de tuit; en aqel loc serà lo saber dels òmens destruit. Ex parte enim congnovimus et ex parte prophetamus. — De la una part conoxem e de l'altra prophetam; zo és, qe conoxem aqest segle, qe és nient, emperò profitam lo Regisme de Déu, lo qal és perfeita causa; e[m]però aqeles coses qi són del segle periran. Cum essem parvulus, loqebar ut parvulus, sapiebam ut parvulus, cogitabam ut par[v]ulus. — Qan om és macip, penssa així com macip e sab així com macip; e emperò, qan és feit hom, lex[a] aqel[e]s coses qe són de macip. Moltes coses qe e·macipea à feites és nient, qar ja à om vergonia a dir zo qe dezie qan ere macip. Així serà aqest segle vil envés aqel qe és a venir. Donches, frares cars, ajam caritat vera senes ira, senes avarea, senes urgul, senes mala cobeeza, per zo qe la caritad de Déu sia espandida e·ls nostres cors. Qod i[pse] p[raestare] d[ignetur] [qui] c[um] P[atre] [vivit]. Dominica in ·LX_a· In illo t[empore], cu[m] turba plurima convenirent et de civitatibus properarent ad Jhesum, d[ixit] per similitudinem: Exiit qi seminat seminare semen suum. S[einors], Nostre S[èiner] dix aqesta paraula per semblant e él [l']esposà per sí elex: Aqel qi ix seminar la sua sement e, dementre qe semenava, la una sement cadeg prob de la via e fo calzigad[a] e·ls ocels del cel mengaren aqela sement, aqest seminador dix N[ostre] S[èiner] qe són los maestres de Sent[a]

Eglésia, [e] [la] [sement], [la] [paraula] de la predicació de Jhesu Crist. Los auzels del cel qi mengaren aqela [sement] [són] los diables, qi tolen la paraula de Déu de coratge d'om per mals pensamentz e per males obres. Et aliut cecidit super petram, et natum aruit, qui[a] non habebat humorem. — Aqela sement qi cadeg sobre la pedra [e] fo seca, per zo car no í avia humor, demostra la paraula de Déu qi cad e·l cor de l'om, e vén Diable e la tol del cor per zo qar no à humor de caritad en sí. Et aliut cecidit inter spinas, et similis exorte spine sufocaverunt illud. — E aqela sement qi cadeg en les espines demostra la paraula de Déu qi cad entre·ls cors dels rics òmens d'aqest segle, qar pensen de lurs riqezes e no segexen la paraula de Déu e amen les terenals coses e meinspreden les ce[le]stials. Et aliut cecidit in teram bonam, et ortum fecit fructum centupulum. — Mas aqela sement qi cadeg en la bona terra demostra lo cor del bon christià, qi retén bé la paraula de Déu e la met en obra, ço és, senes avareza e senes adulteri e senes escarn e senes neguna oreeza. Primerament no entenien los apòstols de qè Nostre S[èiner] ó dezie, e ja dixeren ad él — interrogabant autem discipuli ejus qe esset hec parabola—: Sèiner trastot poderós, si a tu platz, fes-nos entendre aqesta paraula. E N[ostre] S[èiner] dix ad éls: Vobis datum est nosse misterium Regni Dei, ceteris autem in parabolis. — A vós és donad a conóxer lo mester del Regisme de Déu pus qe a·qels qi mils ó crezen per paraules. Donces, frares cars, rezebam la paraula de la predicació de Jhesu Crist en goig e retingams-la e·nostre cor, qe Diable no la pusca gitar de nostre cor; e així farem fruit en paciència senes nulla oreeza. Sapiats, s[einors], qe qi màs se trebalarà dels afars de Déu en est segle, major gazardó n'aurà e·l seu Regisme. Donces, fraires cars, esforcem-nos qe·ls pecats en qè somo nos lexen, e nostres penitències prenam per zo qe Jhesu Crist nos den portar denant los àngels e·l cel. Qi i[pse] p[raestare] [dignetur] [qui] [cum] [Patre] [vivit]. Dominica in ·L_a· In illo t[empore], ecce ascendimus Jerosilimam et consumabuntur omnia qe scripta sunt per profetas de Filio hominis. S[einors], qan N[ostre] S[èiner] J[hesu] Christ anave per les terres de Jherusalem ab los seus diciples, él los dix zo qe d'él ere a venir, així com l'avengeli ó dix, en aqesta gisa: Ecce ascendimus J[erosolymam] et c[onsummabuntus] o[mnia] qe s[cripta] sunt per prophetas d[e] F[ilio] o[minis]. —Ara, zo dix N[ostre] S[èiner] J[hesu] Christ als seus diciples, nós entrarem en la ciutad de Jherusalem e serà acabad tot zo qe de mi àn escrit les prophetes. En aital gisa dix N[ostre] S[èiner]: Jo seré tradid e pres e liad e escopid e

lancejad e pugad en crod e coronad d'espines —e al terzer dia resusc[i]tarà. E·ls diciples de N[ostre] S[einor] no enteneren ad aqela hora les paraules qe él los dizie de la sua passió e de la sua ressurecció, entrò al dia qe éls videren e conogren com él ó ac dit. E qan éls no enteneren les paraules qe él los ag dites, sí fét N[ostre] S[èiner] un preciós miracle d'un ceg qe él alumenà davant éls. Aqest ceg ere justa [la] [via] prob de Jericó e él acaptave·s tot zo d'on vevie; e qan ozí qe N[ostre] S[èiner] J[hesu] Christ pasave per aqela terra, él comenzà a cridar en aqesta gisa: Jhesu, fili David, miserere mei. — Sèiner, fil de David, mercè ajes a mi! E aqeles companges de les gens qi anaven davant N[ostre] S[einor] manazaven ad aqel ceg e dezien-li qe calàs; e com éls més li manazaven, él màs li cridave: J[hes]u, fili David, m[iserere] m[ei]. — O Sèiner, fil de la Verge, mercè ages de mi! E N[ostre] S[èiner], qan audí aizò qe tan fort lo pregave e li clamave mercè, esteg e aturà·s e féd-lo·s amenar davant entre la gent gran, e demanà-li qè qeria; e él dix: Domine, ut videam. Sèiner trastot poderós, si a tu platz, qe veja! Et enaprés d'aicò Nostre S[einer] posà la sua benedita mà sobre·ls uls del ceg e s[em]pre él vit. E·l ceg, qan ag vist, féd grans gràcies a Nostre S[einor] e segí·l en totes bones obres. E les compaines de les gens, qan videren lo tan gran miracle, feren grans gràcias e grans laudors a Nostre S[einor]. S[einors], audid avetz del ceg qe N[ostre] S[èiner] alumenà per la sua vertud e per lo poxeule qe·l ceg li fazie de mercè a clamar, per qè él no estave per los menazadors qi·l volían fer calar; et él, on màs li menacaven, él màs cridave, així com odid avetz: Jhesu, f[ili] David, m[iserere] m[ei]. S[einors], sapiatz qe aizò porta aital figura de tot pecador qi és en tenebres de mort e en ceg[e]a de pecad e d'avoleza e de no-fe. E per aizò, s[einors], devem clamar mercè de dia e de nuit a Nostre S[einor] qe él nos traga de tenebres de mort e de no-fe e·ns dó alumenament de la sua vertud. Aizeles gentz qi menazaven al ceg qe calàs, porta figura dels fols penssamentz [e] de les cures d'aqest segle qi·ns destorben en oracions e en bones obres. E per zo, s[einors], fazam-ó nós així com lo ceg ó fét, e trobarem misericòrdia ab N[ostre] S[einor], així com audid avetz per les paraules del sent evangelii. Can Nostre S[èiner] venia en Jherusalem pendre passió de la [crod], lo ceg, avetz audid, li clamà mercè. Mas él no la trobà a la primera vegada. E com él comenzà Nostre S[einor] a clamar a forza de cels qi·l manaven calar, Nostre S[èiner] li ac mercè aital com él la demandà, qar él li qis vezer e él vit sempre. E nós atresí elex, qan som en tenebres de pecad e de mala voluntad, pregem Nostre S[einor], ab bona fe e ab bones obres, per zo qe él nos dó alumenament de la sua gràcia, qe nós entendam la sua paraula e segescam lo seu manament. E si per aventura Déus no·ns vol audir ivaz per la torba del[s] vans pensamentz del secle qi·ns destorben en oracions e en bones obres, fazam-ó així com lo ceg féd, qi com més lo mandaven calar él màs clamave mercè a Nostre S[einor], e per zo trobà misericòrdia. E nós, s[einors],

com màs no[s] destórban les cures d'aqest segle e·ls desirers carnals e·ls vans pensamentz, nós màs devem puxular Nostre S[einor], ab pregs e ab oracions e ab dejunis e ab oficis e ab almoines e ab oblacions e ab vigílies e ab romeries e ab bones obres de fe e de caritad, entrò a N[ostre] S[einor] ne prena mercè per lo puxoule de les oracions e de les bones obres, així com ac mercè al ceg, qi peuxeulà a forza d'aqeles gens qi·l manaven calar. E per aizò, s[einors], nós clamem mercè e misericòrdia a N[ostre] S[einor] J[hesu] Christ qe, a forza dels nostres pensamentz e dels desigs carnals, qe él nos faza venir, e·nostra memòria e e·nostra sanitad, a vera penitència e a vera confessió e·ns dó vida durable per totz temps. Cui est honor et gloria. Feria ·IIII_a· in capud jejunium Convertimini ad me in toto corde vestro, in jejunio et fletu et plantu, et scindite c[orda] v[estra] et non v[estimenta] vestra, ait Dominus omnipotens. S[einors], audir e entendre devem Nostre S[einor] per la Sancta Scriptura, e com nos apela dolzam[en]t: Tornad-vos a mi, zo dix N[ostre] S[èiner], ab tot vostre cor e ab tota vostra pensa. No dix mica "ab la meitad del cor", mas "ab tot lo cor"; per qè qar del cor ixen totes les obres qe són feites: primerament són pensades, e pux són messes en obra. Qia de cor exeunt male cogitaciones. — Del cor ixen males cogitacions, homicidis, adulteris, fornicacions, monzonges, perjuris, cobeezes, avaredes e tots los mals del món. E per aizò dix N[ostre] S[èiner]: Convertimini ad me in toto corde vestro. Tornad-vos a mi, zo dix Nostre S[èiner], de tot vostre cor; car, si bé no·s torna om de bon cor a N[ostre] S[einor], non ó farà d'altra causa. Qan él dix "de tot lo cor", demostra qe de totz sos pecadz si deu om partir; car, si pren om penitència de sos pecatz, si·ls à feits d'om qe aja mort e altres moltz, e·n reté ab sí negú, pauc li val sa penitència, així com dix: Qid prodest viro si tota domus claudatur et unum rel[i]nqatu[r] in ea foramen? — ¿Qal prod té ad om, zo dit, qi ben tanca sa casa o son castel e í laxa un trauc on éntran los laires e ràubon lo castel e la maisó? ¿Qal prod és ad om qi à pres altrui aver, o per engan o per ladronici o per tolta o per fals jutgament, e pren sa penetència e no [red] aqel aver? Pauc prod li té aqela penitència: et él la cuide pendre e no la pren. E per zo dix Nostre S[èiner]: Si oferes munus tu[u]m ante altare et r[ecordatus] f[ueris] q[uia] f[rater] t[uus] a[bet] a[liquid] v[ersum] t[e], r[elinque] i[bi] m[unus] t[uum] a[nte] a[ltare]; v[ade] p[rius] r[econciliari] f[ratri] t[uo] et tunc v[eniens] o[fferes] a[nte] a[ltare]. — Si tu vols a mi venir, zo dix N[ostre] S[èiner], e tu·m vols ren donar del teu, va-te primerament acordar ab ton proxme a cui mal auràs fait, car enant no redebria tu ni ton do. Aizò aferma sent Agostí: Si res aliena non reditur propterea qia pecatum sit, cum redi posit, penitencia non agitur. Aizò dix: qe

no perdonaria Déus pas lo pecad ad om qe aja altrui aver, si no·l red e no sse n'acorda ab él, si far ó pod; e, si far no ó pod, sí li clam mercè. S[einors], bo és altrui aver a pendre, mas mal és a rendre. Qar així ó trobam en la homelia de sent Gregori, qe u'monge fo e, qan se dec morir, devezí tot son aver e partí·l, estirs dos besans qe li oblidaren; e per aqels dos besans deg ésser perdud en infern e estec-ne ·XXX· dies en pena. E per aizò dix N[ostre] S[èiner]: Convertimini ad me in t[oto] c[orde] v[estro], in j[ejunio] et f[letu] et p[lanctu], et s[cindite] c[orda vestra] et [non] v[estimenta] v[estra]. — Tornad-vos a mi de tot vostre cor, en jejuni e en oracions e en plorar e en plànier e en trencar vostres cors. Trencar manda lo cor per aizò qe om se tola les males cogitacions e·ls pecatz de sí. E qals qe peccads aja om faitz entrò aizí, ne qals qe falimentz, ara en la senta qaresma de N[ostre] S[einor] nos devem tornar a Déu ab almosnes e ab vigílies e ab oracions e a[b] bones obres qe fazams. E per aizò, s[einors], clamem mercè e misericòrdia a N[ostre] S[einor] qe él nos dó a fer zeles obres per qè la sua amor puxam aver a l'exir d'aqest segle. Qod ipse p[raestare] d[ignetur] qi c[um] P[atre] [vivit]. Dominica in [in]icio ·XL_adragesime· In illo tempore ductus est Jhesus in deserto in spiritu ut tentaretur a Diabolo. Et cum jejunaset ·XL_a· diebus et ·XL_a· n[octibus], postea esurit. S[einors], audir e entendre devem lo sent evangelii, per qè aizò vol dir e mostrar qe·l N[ostre] S[èiner] grans penas e grans trebals e grans dolors soferí per nós, per aizò qar él nos volg salvar e trer de poder de Diable. Qar enaixí trobam qe él dejunà ·XL_a· dies [e] ·XL_a· nuitz, qe anc no beg ne mengà, e enaprés sí ag fam. S[einors], él no dejunà gens per zo qe él agés peccad feit per qè él degés fer penitència ni degés dejunar, mas per exemple ó fét de nós e per zo qe nós dejunàsem per los nostres peccads. E per aizò qar él dejunà ·XL_a· dies e ·XL_a· nuits, mostra qe él ere ver Déus; et aizò qe él ag fam mostra [qe] [él] ere ver om: e per aizò devem cretre qe él fo ver Déus e ver om. Et enaprés sí dix l'evangeli qe can N[ostre] S[èiner] ac fam, sí veng lo Diable a él e volg-lo tentar e dix: Si Filius Dei es, dic ut lapides isti panes fiant. — Si tu és Fil de Déu, di a les pedres qe·s tornen pa e manga·n . E N[ostre] S[èiner] respòs ad él e dix: Non in solo pane vivit homo, sed in omni v[erbo] q[uod] pro[cedit] d[e] o[re] Dei. — No viu om solament de pa, mas de les paraules de Déu viu om. E és bé veritad, car enaixí com lo cors mor si no à pa terenal, aitambé mor l'arma si no à pa ce[le]stial, aizò és, la paraula de Déu. Qan lo Diable vit e conog qe re d'aizò no faria N[ostre] S[èiner], portà·l en la ciutad senta de Jherusalem e posà·l sus e·l temple, e dix-li: Si Filius Dei es, mite te deorsum. — Si tu és lo Fil de Déu, laxa·t cader en aval, qe los teus àngels

ti soferan e no·t faràs mal. E N[ostre] S[èiner] respòs e dix ad él: Non tentabis Dominum Deum tuum. — Tu ja no tentaràs Déu, lo teu Seinor. Qan lo Diable vit qe re d'aizò no faria N[ostre] S[èiner], portà·l in mont[em] Oliveti, e·l pus alt mont qi és en la tera de flum Jordà, e mostrà-li tot lo món e tota la glòria del segle, e dix-li: Tot aizò [qe] t'é mostrad te donaré si·t gites als meus peds e m'adores. Ad aqela paraula N[ostre] S[èiner] respòs e dix: Vade retro, Satanas. Déu e·l Seinor deu om adorar e ad él solament servir. S[einors], ara podetz audir com és Diable mals e és ardidz, e com à gran poder: molt fo ardit qan él volia tentar aqel Seinor qi és s[èiner] de tot lo món, per qè·l Diable pogra cegar, si·s volgés, e gitar en infern sí qe jamés no n'asqés. E N[ostre] S[èiner] ac tant gran humilitad, per qè él se lexà exajar a Diable: anc no·s tornà ad él ni anc mal no li féd, mas lexet-se ad él portar per gr[a]t e exajar al seu espirit. Aizò dóna a nós exemple qe nós devem sofrir nostres enemigs e mostra qe no devem redre mal per mal, qe enantz devem aver paciència e humilitad, per aizò qar Diable exajet N[ostre] S[einor], qi és cab de totz òmens. Do[n]cs, bé podem saber qe negú om no escaparà qe·l Diable no l'exag, just ni pecador, per qè qar él tentà lo primer om, Adam, qe Déus avia feit al seu semblant e a la sua image e l'avia espirad del seu sent espirit e l'avia pausad en paradís: anc aizò no·l ne garí qe·l Diable no·l tentàs e no l'enganàs laïntz en paradís. Él lo tentà per glotonia qan li fét mengar lo pom de paradís, lo qal Déus li avia vedad. Él lo tentà de vanaglòria qan li dix: Eritis sicut dii. — Tu seràs així com Déus. Te[n]tà·l per avarea qan li dix: Scientes bonum et malum. — Tu sabràs bé e mal. Per aqestes tres coses volg tentar lo Diable N[ostre] S[einor], per aizò qar él venceg lo primer om, Adam. Diable exajà N[ostre] S[einor] per glotonia qan li dix qe fedés de la pedra pa; é[l] lo exajà de vanaglòria qan li dix qe·s lexàs cader del temple, qe no·s faria mal; él lo exajà d'avarea qan li dix qe lo món li daria si·s gitave a tera als seus peds e l'adorave. S[einors], bé ere fol lo Diable, qe aizò qe seu no ere ni en som poder, aizò li volia donar: tot era de N[ostre] S[einor] zo qe él li volia donar ni él li prometia. Mas lo Diable li volia tolre tot son regisme e tot som poder, si pogés. Ara avetz audid com lo Diable tentà om per glotonia de mengar e per vanaglòria e per avarea; no us en podem tant dir qe encara no aja més de folia Diable e de maleza. S[einors], gardar-nos devem d'aqestes coses qe odides avem, e gardar-nos devem màjerment de tentació de Diable e del seu engan; e gardar-nos devem de mala volontad e de leges paraules e de monconges e d'ergul e de supèrbia, e qe dejunem la senta qarentena ab almoines, ab oracions, ab bona volontad, [e] qe devem atendre a sancte eclésia a odir nostres menestirs e qe Déus nos parcesqe nostres pecats for qe farem. S[einors], dels grans pecats qe fem, qan de les foles paraules qe dezim, aurem a redre radó al dia del judici. Per qè N[ostre] S[èiner] nos ó dix ab la sua domenga boca: no·ns ó manà gens per altre, mas él nos ó veng dir pròpiament del cel en tera,

així com él ó dix: De omni occiosa qod loccuti fuerant homines retdent racionem in judicii die. — De totes les paraules e de totz los faits qe om fa, aurà a redre radó al dia del judici a N[ostre] S[einor], e les profetes nos en porten garenza: Retdamus Domino [vitulos] labiorum nostrorum, e perdes qi locuntur mendacium. Negú de nós, zo dit, no enganàssem los altres, qar tals n'í à d'aicels qi cúidan enganar son vedí et engane sí elex. S[einors], qant qe ajam feit entrò aicí, ara nos en devem emendar a N[ostre] S[einor] en aqesta senta qarentena, qar zo és lo dezme dels dies de l'an, qar devem nostres corsses fer dejunar e estar en oracions e en fer bones obres, qe qan venrà al dia de la Resurecció, qe dignes siam de redebre lo seu preciós [cors], de Jhesu Christ. Qod ipse p[raestarej d[igneteur] [qui] c[um] [Patre] [vivit]. Dominica vacatur Egressus Jhesus, ssecessit in partes Tiri et Sidonis. Et ecce mulier cananea a finibus illis egresa clamavit dicens: Miserere m[ei], Domine, f[ili] M[ariae] e D[avid], f[ilia] m[ea] m[ale] a D[aemonio] vexatur. S[einors], audir e entendre devem sent Mateu l'apòstol e evangelista qè dix en evangeli qe adés avetz ozid. Dir vol e mostrar qe qan N[ostre] S[èiner] anave per la tera, sí anà él per les terres d'oltra mar. Per qè él s'aproxmave a la passió qe devie rede[bre] en Jherusalem —tot per zo qe·ls falses judeus no l'anasen cercar en altra terra— ja veng él en les ciutatz qi són en riba de mar, qi són molt fortz, sí qe·ls fils d'Isrel anc no les pogren pendre per forza. Aicestas ·II_as· ciutatz apela om per so'nom la una Tirus e l'altra Sidon. Aqesta qe om apela Tirus s[i]g[nifica] las tribulacions d'aqest segle; e l'altra, qe o[m] a[pela] Sidon, significa lo poble qi ans de l'aveniment de J[hesu] Christ menava Diable a mort. Mas ja veng una femna qi era en aqela terra, e avia una fila qi avia mal de demonis, e ela audí dir qe N[ostre] S[èiner] ere en aqela tera, e exí de sa tera e anà cercar lo Seinor per zo qe garís sa fila. E ja veng la femna en aqela tera e trobà lo Seinor trastot poderós, e clamà-li mercè e dix: Fili David, miserere mei. — O Sèiner, fil de la Verge, mercè ajes de mi! S[einors], per aqesta femna devem entendre Sancta Eclésia, qi ere morta entre la mala gent; et enaixí com aqesta f[emna], dementre qe fo en sa terra, no clamava mercè a Déu, tot exament aqeles males gentz, dementre qe adoraven les ýdoles e foren descreents, no clamaren mercè a Déu. Donces, s[einors], aqesta femna gran fe ag, per qè qan sa fila no menà e crezeg qe de sola za paraula de N[ostre] S[einor] garia sa fila; molt gran savieza ag ab sí aizela femna, per qè qar en persona d'om conog Déu, zo és, qe vit la umamtad e credeg la divinitad. Et encara sí dix [la] femna: Fili David, miserere mei; filia mea m[ale] a D[aemonio] vexatur. — O Sèiner, fil de David, la mia fila à mal de demoni!

S[einors], per aqesta f[ila] devem entendre les gentz qi eren meinscredents; e enaixí com aqesta f[emna] pregava per sa fila, tot exament Sancta Eglésia no cese de pregar per son poble qe vinga a salvament, zo és, a la fe de Crist. E encara devem entendre per la femna la nostra carn e per la fila la nostra ànima; e per zo, si la fila és malauta —zo és, la nostra ànima, qi és e·l nostre cors—, per nul pecad qe lo cors aja feit, la mare, zo és, la nostra carn, deu clamar mercè a Déu, per dejuni e per almoines e per oracions e per tot bé feit, per qè deliure la fila de poder de Diable, qi la té. E encara, s[einors], per la femna devem entendre la nostra ànima e per la fila la nostra carn; aizò devem saber, qe si la fila, zo és, la nostra carn, fa nuil pecad, sempre à mal de demoni la ànima, e ladonc la mare deu pregar; zo qové a saber, qe és la ànima qi deu pregar, per dejunar e per almoina e per oracions, qe Déus la deliure d'aqel pecad en qè és. Et encara, s[einors], devem saber qe N[ostre] S[èiner] no respòs a la femna per tres vegades: la primera, qar aqesta femna ere pagana; la segona, qe per aventura no dixesen los falses judeus: Aqest de la nostra generació près carn e va a les altres gentz —tot per zo qe no agesen escusa los judeus qe no·l credegesen—; la terza, qe volia·n provar si avían misericòrdia los seus diciples qe pregasen per aqesta femna o no. Mas ja pregaren los seus diciples al N[ostre] S[einor]: Sèiner, si a tu platz, ajas mercè ad aqesta femna. E per zo qe los falses judeus credegesen qe él ere Jhesu Crist e ere misericordiós, ja exaudí él los pregs dels apòstols, tot per zo qe no dixesen los judeus: Aqest no és misericordiós. Per la f[emna] qi clamave mercè a N[ostre] S[einor] devem entendre qe, pos la pasió e la resurecció e la ascensió de J[hesu] Christ, per la predicació dels apòstols credeg tot lo poble qi ere pagà. Per los apòstols qi pregaren per aqesta femna devem entendre los doctors de Sancta Ecclésia, qi dia cotidi prégan Déu per éls; et enaixí com los apòstols pregaven per la femna, tot exament prégan los p[re]veres per totz cristians qe Déus los aport a bona fi. E en aizò podem conóxer qe Déus no od pecadors, per qè qar anc aqesta femna no la volc audir tro qe ag parlad ab los diciples, zo cové a saber, qe qan ag parlad ab los preveres e ac presa sa penitència, sempre fo deliurada del poder del Demoni. Aizò porta significanza de tot peccador qi està en peca[d] e en males obres: audir no·l vol N[ostre] S[èiner]; mas, can él se part de pecad e de males obres e pren sa penitència fermament, sempre li és perdonad tot som pecad. E per aizò, s[einors], clamem mercè e misericòrdia a N[ostre] S[einor] qe él nos dó a dir e a fer zeles obres qe, qan exirem d'aqest segle, qe segurament puscam venir al seu celestial palaz, qe él à promès als seus fedels. Dominica ·III_a· Erat Dominus Jhesus eiciens Demonium, et illud erad mutum.


Download XMLDownload text