Text view
Cerimònia de les exèquies del lloctinent i governador don Carles de Pomar
| Title | Cerimònia de les exèquies del lloctinent i governador don Carles de Pomar |
|---|---|
| Author | Llull, Ramon (notari) |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | B-20-Miralles_XVI_24.txt |
| Date | Segle XVIa |
| Typology | B-Cròniques i obres historiogràfiques |
| Dialect | Or:B - Balear |
| Translation | No |
(Cer.)
1533 (Mallorca)
Ramon Llull, notari
CERIMÒNIA DE LES EXÈQUIES DEL LLOCTINENT
I GOVERNADOR DON CARLES DE POMAR
La cerimònia de las exèquias ý sepultura del dit spect[able] ý noble S[enyo]r
Don Carles de Pomar, loct[inent] gene[ral] ý gove[rnador] del p[rese]nt regne, continuades
p[er] mi, Ramo[n] Lull, menor, not[ari], scrivà de la Gove[rnació] ý sorrogat
del discret en Ramo[n] Lull, not[ari], mon pare, regint la dita scrivania civil de
Ma[llorca].
E primerame[n]t, seguida la mort del dit spect[able] loct[inent] gene[ral] fonch
aquell aprés a mig die devallat ý posat dins la església de Sanctana del castell reyal
ý ab la cara discuberta, ab lo hàbit de Sanct Francesch, clavat dins huna
caxa ý posat sobre hun llit de cossos, ý desobre aquell hun cubertor de domàs
leonat, ab alguns siris entorn crema[n]t. E lo mateix dia foren fetes sobre lo dit
cors obsolucio[n]s solemname[n]t p[er] tots los frares dels monestirs, los quals sep[ar]adame[n]t
hi vinguere[n], ý aprés p[er] los reverents cano[n]ges ý preveres de la
Seu, e tochare[n] nou trets de totes las campanes, excepto de n'Aloy.
Ítem, lo mateix die fonch ordenat p[er] lo dit spec[able] r[egent] la loch[tinença]
ý gover[nació] gene[ral] ensemps ab lo mag[nífic] r[egent] la canc[elleria], que anassen
a convidar sinch p[ar]ells de hòme[ns] angremallats p[er] a la sepultura del dit cors
p[er] lo endemà a una hora de dia, ý fore[n] elegits, so és, los vene[rables] mo[ssèn]
Johan Mir ý mo[ssèn] Tries, preveras, P[er]ot Rosselló, not[ari], Miq[ue]l Garcia,
mercader, P[er]e Garau, not[ari], Anthoni Salvat, mercader, Barthomeu Cava[l]ler
ý Jonot Bosch, Anthoni Ballester e Ramo[n] Lull, menor, not[ari], los quals ab
sengles mules ý gremalles de dol convidare[n] p[er] tota la ciutat, a bé hi hagués
p[ar]t de aquells qui no haguere[n] gremalles, sinó que p[er] dit exercici las menlevaren
ab p[ro]u vergonya dels here[us] del dit s[eny]or loct[inent], lo qual generosame[n]t
havia viscut en la p[rese]nt ciutat.
E aprés, a
del dit cors, fore[n] elegits p[er] lo dit spect[able] loct[inent] ý mag[nífich]s jurats,
quatre hòme[n]s de honor dels qui fore[n] arribats en lo dit castell, jatsia hi
arribare[n] molt pochs, no mirant lo que dit gov[ernador] los havia honrats, ý fore[n]
los dits quatre elegits p[er] ordenar la gent ý co[m]p[er]tir los encapironats,
qui p[er] lo semblant fore[n] pochs, so és, los magnífichs mo[ssèn] P[er]ot de Puigdorfila,
mi[sser] P[ere] Malferit, lo qual en vida no li era amich, ý en la mort com
a p[er]sona de doctrina ý de v[er]tut no y faltà, mo[ssèn] Fransesc des Cors ý mo[ssèn]
Santmartí Despuig, los quals ordonare[n] los encapironats, que los caps dels
officis los quals hi fore[n] presents p[er] esser convidats, no
que ells matexos se posaren p[er] llur orde.
E aprés, lo mateix die fonch aportat lo dit cors ý pres del dit castell fins al
monestir de Jesús ab lo orde següent.
de la Seu, aprés los frares de la V[er]ge Maria del Socors ý del Carme, los frares
de Sant Domingo ý Sant Francesch, tots los capellans de las p[ar]ròquias ý de la
Seu ý canonges, ý anave[n] revestits los r[eve]re[nd] sacrista Mu[n]tanya[ns] ý canonge
Abrines.
E aprés, immediadement aportave[n] lo cors tants preveras ab siris blanchs,
ý a l'entorn devant ý detràs
és, setze pobres vestits ab capes blaves ý senyals de la universitat a la p[ar]t dreta,
ý los altres setze a parte sinistra ab capes blanques ý senyals a las entorxes
del dit defunct. E juntame[n]t acompanyanven lo dit cors, vuyt hòme[n]s de honor,
quatre davant ý quatre aprés, ço és, los mag[nífich]s mo[ssèn] Dolcet Descors,
donsell, mo[ssèn] Jac[me] Campfullós, ciutadà, mo[ssèn] Sbert de Pachs, mo[ssèn]
P[er]e Spanyol, mo[ssèn] Arnau Sureda, mo[ssèn] Jordi Pont, mo[ssèn] Jonot Gual,
mo[ssèn] Miq[ue]ll Bartho[meu], tots p[er] son orde, a bé que de ells n'í havia qui no
aportave[n] algun senyal de dol, crech yo que per no esser stat previnguts en
temps.
E consequtivame[n]t venie[n] lo dit senyor loct[inent] ý jurats, ço és, lo dit
loct[inent] ý mag[nífic] r[egent] ý officials reyals ab gremalles ý capirons al cap de
dol, e los jurats ab lobes ý capirons de dol al coll, ab tots los massers devant ab
gramalles de dol ý llobes. E aprés consecutivame[n]t venie[n]
comp[ar]tits entre los hòme[n]s de honor qui fore[n] en dita sepultura convidats, ý
ap[ré]s la altre gent ý cap de officis, ý a la retraguarde quatre hòme[n]s de honor,
qui havie[n] tingut càrrech de comp[ar]tir ý ordenar los dits engramallats, que los
caps de officis ells se ordenare[n] segons acustume[n], ý foren mo[ssèn] P[er]ot Puigdorfila,
mi[sser] P[er]e Malferit, donzells, mo[ssèn] Francesch Descors ý mo[ssèn]
Santmartí Despuig, ciutadans.
E arribada la dita p[ro]cessó a la Porta Pintada de la p[rese]nt ciutat fore[n]
aquí tots los frares de Jesús, ý ab creu alçada, ense[m]ps ab los dits quatre ordes
dels frares, prenguere[n] lo dit cors de aquells qui l'havie[n] portat fins en lo dit
loch, ý dexats en la dita porta les altres cre[us] ý capellans e canonges ab tota la
altre gent axí com se seguie, aportare[n] aquell dit cors fins dins la sglésia de Jesús,
salvo lo bal·le, lo qual de maname[n]t del dit spect[able] loct[inent] se
dins la ciutat p[er]què aquella no restàs sens official rayal de preheminència. E
arribada la p[ro]cessó en dita església de Jes[ús] fonc posat lo dit cors mort dins la
dita caxa sobre lo llit thenie[n] ya apparellat al mig de la sglésia ý aquí fonch dit
lo offici p[er] tots los dits frares ý missa conventual ý sermó, e fetas les absolucions
ab molta solempnitat e la offerta per tots los qui ere[n] en dita sglésia, cremant
tostemps les dites antorxes. E acabat tot assò, ya essent passat mig die, tot
hom se p[ar]tí de la dita església ý se
cors quasi junt ab lo altar major, en hun túmulo de pedra li havien de acabar lo
mateix dia sols per tenir lo dit cos allí fins lo vullen transportar en lo seu loch
de Sigues, ahon se diu se és dexat ab son testame[n]t. La ànima del qual en glòria
sia. Amén.